olot urbanisme

OLOT EN EL TEMPSOLOT EN EL TEMPS

Evolució de la ciutat durant l’Edat Mitjana

Olot neix en una cruïlla de camins, a recés dels vents del nord protegida pel Montsacopa, en un lloc on travessar el Fluvià és fàcil. La primera constància escrita data del 871, una donació de Carles el Calb a l’abat Racimir de Sant Aniol d’Aguges.

Evolució de la ciutat durant l’Edat Mitjana

El 1091 el comte de Besalú fa cessió de la vila i el seu domini a l’abat de Ripoll, elPalau del qual no es conserva, però si el nom.El 1314 se li concedeix a la vila la celebració de la fira de bestiar de Sant Lluc.Els anys 1427-28 els terratrèmols destrueixen la vila que aprofitarà per construir una vila nova en terrenys de la Pia Almoina, sota la protecció del rei Alfons.

Evolució contemporània de la ciutat

Després de les guerres i epidèmies dels S XVI i XVII, el segle XVIII és de creixement i prosperitat, però el XIX tornarà a ser de crisis, lluites i guerres.El 1860, Olot té poc més de 10.000 habitants que es van mantenir quasi fins els anys 50 del segle XX, quan començarà l’arribada massiva d’immigrants interiors.

Evolució contemporània de la ciutat

Des de mitjans del S XX, Olot inicia un creixement espectacular, a causa de les migracions procedents tant de la comarca com de regions de l’Estat espanyol.Així, més de la meitat de la població garrotxina, vivia a la ciutat.Al voltant del nucli creixen una gran quantitat de nous barris en antigues terres de conreu.

La plaça Palau

1926

1991

1905

1991

Carrer Major de la Vila Vella, avui 11 de setembre

L’antic Carrer Major de la vila vella va desaparèixer als anys 20 quan es va fer l'enllaç de carreteres.

Casa dels Nassos, una bona mostra de

l’arquitectura racionalista

Antic carrer Major de la vila vella, ara avinguda 11 de setembre

Rehabilitació i museització del nucli antic

El nou Passeig de la Muralla, sobre les restes de l’antiga muralla medieval, després d’aterrar una significativa illa de cases

Roda hidràulica d’un antic taller de vora riu

El pont de Santa Magdalena sobre el Fluvià,

nucli primitiu i posterior focus d’industrialització

El pont de Sta. Magdalena, única connexió medieval amb Girona, on el basalt estreny el llit del Fluvià i en permet el pas més fàcilment

El basalt fa desnivells que permeten fer rentadors i rescloses que la ciutat aprofita per l’activitat manufacturera de la llana i per la primera industrialització.

Arquitectura renaixentista

Les primeres grans construccions després dels terratrèmols: el convent del Carme i la façana de l’antic hospital, fet a partir d’una deixa del notari Miquel Març

Sant Esteve: 1890 i 1991 (consagrada el 1116)

Miscel·lània de canvis a la ciutat

Plaça inaugurada el 1859, de les més antigues de l’estat espanyol.

En la dècada dels anys 60, l’Hospital del 1553, adquirí la seva forma actual.

Capella de Sant Ferriol

El comerç tradicional, al centre

Peatonalització del centre, lligada a la transformació de funcions i a l’esponjament

necessari

Les voltes d’en Capdevila: creixement del nou-cents

en l’antic camp de Mart, fora muralles

La Casa Gaietà Vila, modernisme olotí

Antiga seu del cafè

Novedades, acollia els

elements més

progressistes de la ciutat,

davant per davant de Sant

Esteve el referent

conservador per

excel·lència

Olot des del Montsacopa: expansió recent cap a l’oest

El barri del Morrot, una mostra del creixement dels darrers 40 anys

En aquest plànol de 1966 encara no s’hi veu l’IES Montsacopa

En aquest plànol de 1992 l’IES Montsacopa està consolidat, i a més amb un nou barri, de dimensions considerables, al seu voltant.

I la Plaça del Morrot

Bar Volcanet

O el revolt del cementiri?

Fonaments de l’institut, l’any 1968

Qui reconeix la pujada de l’Institut?

Esponjament i dignificació actual del barri vell

La dignificació dels espais públics, l’enderroc de velles illes de cases canvien la fesomia del centre, però la fan més habitable.

Els barris obrers i assentaments puntuals??

Els pisos del Portal van acollir en els terrenys “dels soldats” bona part de

L’immigració interior dels anys 60

El barri de Sant Miquel –entre la tradició i l’especulació- ha experimentat tambénombrosos canvis no només entre els seus veïns, sinó també en el seu traçat.

El passeig de Barcelona, abans i ara. La ciutat burgesa

QÜESTIONARI0.- Sobre el plànol dibuixa l’itinerari que hem seguit.

1.- Quina importància tenia el riu en la configuració del nucli originari de la ciutat d’Olot?

2.- Localitza sobre el mapa els ponts de la ciutat i digues quins són els més antics.

3.- Sobre el mapa distingeix la Vila Vella i la Vila Nova (amb signes diferents i clars-. Descriu la morfologia urbana d’ambdós nuclis.

4.- Escriu el nom de cinc carrers dels nuclis abans esmentats que tinguin nom d’oficis o de llocs urbans.

5.- Escriu el nom de les places que hi ha tant a la Vila Vella com a la Vila Nova.

6.- Compara les places de la Vila Vella i de la Vila Nova, amb les actuals: forma, dimensions, nom, funció,...

7.- Per què l’Hospital era fora del nucli urbà? I per què ara no hi està?

8.- Per què els cementiris estaven dins del nucli urbà? On estaven exactament? Per què ara estan fora del nucli?

9.- En el nucli històric, has vist zones verdes? Per què?

10.- Has observat monuments en el nucli històric? Quins? Has vist cases monumentals com palaus,...?

11.- Quantes fonts hi ha al nucli antic? Com són? Descriu-les. Quins usos tenien? Per què?

12.- Descriu el Firal com espai urbà: usos que ha tingut al llarg del temps, edificis notables,...

13.- Descriu l’itinerari que hem seguit per anar des de Sant Esteve a la Plaça Clarà. Quin altre nom té popularment aquesta plaça? Compara-la amb la Plaça del Conill. Quines construccions hi havia en aquest lloc fins a principis del segle XIX?

14.- Compara i descriu el traçat i les edificacions del carrer Major amb el del passeig de Barcelona. Descriu els elements de decoració urbana que hi hagis vist.

15.- Com és el traçat de l’Eixample Malagrida? i els seus habitatges, com són?

16.- Descriu la Plaça de Catalunya. Hi ha algun element que et permeti saber què hi havia abans? En alguna altra plaça del nostre recorregut, hi has vist un elements similar? Explica-ho.

17.-

18.-

19.-

20.-

DESCRIPCIÓ DE MODELS URBANS

El plànol urbàEl plànol urbà

Què és un plànol urbà?

A partir de la informació que t’oferix el plànol i d’altres que pots disposar, identifica el traçat i investiga la història de Mataró: quan es va fundar, quin fou el primer emplaçament, quines han estat les etapes del creixment, a quina època va créixer més, com es reflecteixen les diferents etapes en el pla . . .

Explica les característiques principals de cada plànol.

Quins avantatges i inconvenients pot tenir cada un ?

Explica les característiques principals de cada plànol.

Quins avantatges i inconvenients pot tenir cada un ?

El plànol urbàEl plànol urbà

Ciutat linealCiutat lineal

Observa els plànols de Barcelona i Madrid. Identifica els traçats i intenta distingir-hi les diferents zones urbanes Observa els plànols de Barcelona i Madrid. Identifica els traçats i intenta distingir-hi les diferents zones urbanes

Els plànols urbansEls plànols urbans

El plànol urbàEl plànol urbà

Quina ciutat és? Com és el traçat?Quina ciutat és? Com és el traçat?

C

I

U

T

A

T

P

L

A

N

I

F

I

C

A

D

A Ciutat medieval

Per què es parla d’explosió urbana?

Quan es va produir als països desenvolupats ? I als subdesenvolupats?

Quin va ser el motor en el procés en cada cas?

Què s’entén per suburbanització?

Les ciutats més poblades del mónLes ciutats més poblades del món

Les ciutats més poblades del mónLes ciutats més poblades del món

En quins països es troben les aglomeracions més importants? On hi ha més ciutats que passin dels 25 milions d’habitants?

Identifica aquestes ciutats. Quins problemes poden tenir en els propers anys?

Les ciutats més poblades del món al ciutats més poblades del món al 20152015

Les ciutats més poblades del món al ciutats més poblades del món al 20152015

Els principals nuclis urbans a Catalunya

Els principals nuclis urbans a Catalunya

On es troben els nuclis urbans més poblats? A Catalunya que hi predominen les ciutats grans, petites o mitjanes?On es troben els nuclis urbans més poblats? A Catalunya que hi predominen les ciutats grans, petites o mitjanes?

L’emplaçament de les ciutatsL’emplaçament de les ciutats

Les ciutats creixen en vertical: singularitat de les àrees administratives i/o de gestió