les criatures elementals de l'aigua: 2/ les nimfes

LES CRIATURES ELEMENTALS DE L’AIGUA: 2/ NIMFES

Nimfa (correctament 'les donzelles joves'), divinitats inferiors de la natura que habiten en arbredes, boscos i coves, al costat de fonts, rierols i rius, en alguns casos també en illes solitàries, com Calipso i Circe. Les nimfes de les muntanyes, els boscos, els prats i les fonts (anomenades per Homer filles de Zeus, tot i que Hesíode fa a les nimfes dels turons i els boscos al costat dels pròpis turons i boscos fills de Gaia) apareixen com els esperits benèvols d'aquests llocs, i porten una vida de llibertat, de vegades teixint en grutes, de vegades ballant i cantant, de vegades cantant amb Àrtemis, o Orfeo, o delectant-se amb Dionís. A part d'aquestes deïtats són especialment Apolo, Hermes i Pan els que estan dedicats a elles i busquen el seu amor, mentre els lascius sàtirs estan també contínuament a la seva espera.

Els/les Elementals, formaren part del seguici de molts deus,

Segons les diverses províncies de la naturalesa es distingeixen diverses classes de nimfes: les dels rius i fonts, les Nàiades, amb qui les Oceànides i Nereides estan estretament relacionades, les dels turons, Oréades, les dels boscos i arbres, Dríades o Hamadríades.

Una de les Nimfes més conegudes es Cloris – Flora, tots recordem la seva imatge en el meravellós quadre de Sandro Botticcelli: La Primavera.

Cloris - Flora

Les Nàiades, com deesses de l'aigua nutrícia i fructífera, eren especialment pròdigues en favors, fent créixer i prosperar plantes, bestiar i mortals. Per aquest motiu també van ser considerades com les deesses guardianes del matrimoni, i el ruixat de la núvia amb aigua de font era un dels ritus indispensables de la cerimònia. En el mateix principi, les tradicions llegendàries les representen alletant i criant als fills dels déus, com per exemple a Zeus i Dionís. Més encara, a causa del poder curatiu i inspirador de moltes fonts, pertanyen a les divinitats de la curació i la profecia, i poden fins i tot portar els homes a raptes d'inspiració profètica i poètica. Les pròpies Muses són a l'origen nimfes de les fonts. La creença popular assignava a les nimfes en general una vida extremadament llarga, sense immortalitat real. L'existència de les dríades, se suposava, estava estretament relacionada amb l'origen i la descomposició de l'arbre en què vivien. Gaudien d'honors divins des dels temps més remots, originalment en els llocs on tenien poder: fonts, arbredes i grutes.

A moltes ciutats de Roma es construirien grans temples dedicats a les Nimfes, com aquest de Pompeia

Els grans senyors del Renaixement, mantingueren aquest costum, com aquest Nimfeorum construït per l’arquitecte Ammanatti.

També l' Islam, o a l’Índia trobem aquests personatges irresistibles.

La curiositat de les Nàiades es proverbial, les seves relacions amb els humans, solen tenir finals no gaire feliços.

En alguns casos, la tradició confon el paper de les Nimfes, amb les de les seves parents les fades fins i tot, amb els àngels.

Els sàtirs persegueixen les nimfes sense descans.

Nàiades i Tritons solen conviure en els racons més amagats.

Driade, nimfa dels roures

Les històries al voltant de les Nimfes, solen presentar-nos formes de vida bucòliques, en una mena d'Arcàdia feliç

Nimfes caçadores que solien acompanyar a Diana

Les Nimfes, Nàiades, Nereides, Oceànides, són conegudes a casa nostre com a Dones d’aigua. Gogues i d’altres noms per l’estil.

La célebre Nimfa Galatea, obra de Rafael

Aquesta és la segona de les presentacions que acompanyen l’entrada

http://terraxaman.blogspot.com/2010/07/les-criatures-elementals-de-laigua.html