la lliçó d’anatomia del professor tulp

TÍTOL: La lliçó d’anatomia del professor Tulp. AUTOR: Rembrandt ( Leiden, 1606- Amsterdam, 1669) CRONOLOGIA: 1632 LOCALITZACIÓ ORIGINAL: Seu social dels Cirurgians

(Amsterdam). LOCALITZACIÓ ACTUAL: Mauritshuis, a l’Haia. TÈCNICA: Oli sobre tela. SUPORT: Tela. DIMENSIONS: 1,69 m x 2,16 m. ESTIL AL QUÈ PERTANY: Barroc.

Rembrandt Harmenszoon Van RijnLeiden, 15 Juliol de 1606 – Amsterdam, 4

d’Octubre de 1669. És considerat un dels majors mestres barrocs

de la pintura i el gravat i també, l’artista més important de la història de Holanda.

Els últims anys de la seva vida van estar marcats per la tragèdia personal i la ruina econòmica.

Els seus dibuixos i pintures van ser sempre molt populars.

Durant vint anys es va convertir en el mestre de practicament tots els pintors holandesos.

Retrats que va realitzar per als seus contemporanis Autorretrats, on generalment trobem una mirada humil i

sincera. Il·lustracions d’escenes bíbliques Coneixement de la iconogarfía clàssica.

Solía interpretar-la lliurement per ajustar-la a la seva pròpia experiència.

En les seves pintures i gravats

ELEMENTS TÈCNICS: Pinzellada ben escampada, pictòrica. Llum natural que ve des de dalt

Il·lumina el cos nu i sense vida del cadàver i els rostres dels assistents a la lliçó.

Blanc i Negre com a colors predominants. Blanc en els rostres, coll de la vestimenta i en el cadàver. Negre, situat a les vestimentes i ocupa la gran part de la resta del

quadre.

ELEMENTS FORMALS: Col·locació dels personatges en un ordre aleatori en comptes

de jeràrquic. Tots els personatges del grup tenen les mateixes dimensions

i opta per situar-los de manera piramidal. Els tres oients centrals disposats en triangle observen les pinces i

les mans del cirurgià. Punt d’atenció de l’obra es sitúa a la part dreta amb el professor i

el cadàver. Error de perspectiva, desproporció i desencaix del cap amb

la resta del tronc. Errors anatòmics.

CONTEXT HISTÒRIC, SOCIAL I CULTURAL. Cronologia: 1632 s. XVII

Espanya i Holanda estàven en lluita per la Independència de Holanda.

Règim republicà i règim monàrquic. Posteriorment, riquesa i expansió d’Holanda.

Mercaders, burgesos i artesans, comerciaven i entenien d’art. Estava integrada la reforma luterana.

FUNCIÓ DE L’OBRA. Encàrreg del gremi de cirurgians. Tulp n’era un representat

important. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ

Rrepresenta una dissecció pública el 16 de gener del 1632. Acte poc freqüent fins a convertir-se en un aconteixement

social. Tenien lloc a una sala de conferències, que realment era un

teatre (ÒWAAGSÓ) Podien assistir estudiants, amics i el públic en general

pagant. Assistents vestits per la ocasió.

El professor Tulp és l’únic que porta barret. Els demés no en porten com a símbol de humilitat davant de la saviesa del professor.

La cara del difunt queda parcialment a la ombra suggerint l’anomenat “umbra mortis”

ESTIL DE REMBRAND Retrat, paisatge i pintura narrativa. Destaca per la interpretació de paisatges bíblics i per la seva

profunditat emocional i detallisme. Evolució de la seva pintura. Apartir del 1650 Rembrandt torna als grans formats, colors

més intensos i pinzellades més pronunciades.

ESTIL BARROC La pintura adquireix un paper prioritàri. Expressió més característica del pes de la religió en els

països catòlics i del gust burgès en els països protestants. ART BARROC CARACTERITZAT PER:

Gran drama Colors intensos i rics. Fortes llums i ombres. Representació de l’emoció i la passió.

El David de Miquel Àngel El David de Bernini

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL BARROC: Es desenvolupen nous gèneres com els bodegons, paisatges,

retats, etc. El color predomina sobre la línea. La llum i el color s’utilitzen per dotar l’obra d’efectes de

profunditat, perspectiva i volum. La llum es converteix en un element fundamental. Difuminació

dels contorns i defineix l’ambient, l’atmosfera del quadre. Sensació de moviment. Utilització de la tècnica del clarobscur. Pintors mes destacats de la pintura barroca són Rembrandt,

Rubens, Velàzquez, Poussin, Vermeer i Caravaggio.

Influències principals de Caravaggio El tractament tenebrista de la llum. El dramatisme escènic. Ús de gent vulgar com a model per als seus personatges. Ús del clarobscur.

LA RONDA NOCTURNA 1642

EL DEVALLAMENT DE LA CREU 1633