gramatica suficiencia marc 2013
Post on 19-Oct-2015
114 Views
Preview:
TRANSCRIPT
-
CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE BARCELONA C/ Quintana, 11, 3r 1a 08002 Barcelona -barcelona@cpnl.cat Telfon 93 412 55 00 Fax 93 412 15 50 www.cpnl.cat
NDEX DELS CONTINGUTS GRAMATICALS
Ortografia
1. Lalfabet (I1) ................................................................................................. 1
2. Les vocals (I1) ............................................................................................. 3
3. Les consonants (I1) .................................................................................... 5
4. Les sllabes (I1, S1) ................................................................................... 6
5. La separaci de sllabes, diftongs i hiats (I2) ............................................. 8
6. La vocal neutra (I3, S1) ............................................................................... 11
7. La o tona (I3, S1) ....................................................................................... 14
8. Laccentuaci grfica (I1, S1) ...................................................................... 17
9. Els accents diacrtics (I1, S1) ...................................................................... 21
10. La diresi (I2, I3, S1) ................................................................................. 24
11. Lapstrof i les contraccions (I1, S1) ......................................................... 26
12. Les esses (s, ss, c, , z) (I1, S2) ............................................................... 28
13. Les oclusives (p/b, t/d, c/g) (I2, S3) .......................................................... 32
14. La B i la V (I1, S2) ..................................................................................... 34
15. La M i la N (I2, S3) ................................................................................... 36
16. La H (I3) ................................................................................................... 38
17. La ela geminada (I3, S3) ......................................................................... 40
18. La R i la RR (I2, S2) .................................................................................. 42
19. La G i la J (I3, S3) ..................................................................................... 44
20. La TX i la IG (I3) ........................................................................................ 45
21. La IX i la X (I3, S2) ................................................................................... 47
22. Sons en contacte (S1, S3) ....................................................................... 49
-
CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE BARCELONA C/ Quintana, 11, 3r 1a 08002 Barcelona -barcelona@cpnl.cat Telfon 93 412 55 00 Fax 93 412 15 50 www.cpnl.cat
Morfosintaxi
1. Larticle (I1, S1) .......................................................................................... 53
2. El gnere de substantius i adjectius (I1, I3, S1) ......................................... 56
3. El nombre de substantius i adjectius (I1, I3, S1) ........................................ 61
4. Els adjectius demostratius (I1) .................................................................... 64
5. Els possessius (I1, S2) ............................................................................... 65
6. Els numerals (I1) ........................................................................................ 67
7. Els quantitatius i els indefinits (I2, S2) ........................................................ 70
8. Els interrogatius (I2) .................................................................................... 74
9. Loraci simple i loraci composta (I1, I2, I3, S1) ....................................... 75
10.Les oracions subordinades (S2, S3) ......................................................... 80
11. El subjecte (I1) .......................................................................................... 84
12. Els verbs (I1, I3, S1) ................................................................................. 86
13. Els temps verbals (I1) ............................................................................... 90
14. Les formes no personals del verb (I2, S2) ................................................ 94
15. Ls dels temps verbals (S3) ................................................................. 97
16. Les perfrasis verbals (I1, I2, S1) .............................................................. 98
17. Els verbs de la 1a conjugaci (I1) ........................................................ 100
18. Els verbs de la 2a conjugaci (I2) ............................................................. 102
19. Els verbs de la 3a conjugaci (I2) ............................................................. 105
20. Els verbs irregulars (I1, I3, S2, S3) ........................................................... 108
21. Els verbs ser i estar (S1) .......................................................................... 115
22. Latribut i el complement predicatiu (I3) .................................................... 117
-
CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE BARCELONA C/ Quintana, 11, 3r 1a 08002 Barcelona -barcelona@cpnl.cat Telfon 93 412 55 00 Fax 93 412 15 50 www.cpnl.cat
23. El complement directe (I2) ........................................................................ 120
24. El complement indirecte (I2) ..................................................................... 123
25. El complement preposicional (I3, S3) ....................................................... 124
26. El complement circumstancial (I2, I3) ....................................................... 126
27. El complement del nom (I2) ...................................................................... 128
28. Els pronoms personals forts (I1) ............................................................... 129
29. Els pronoms febles (I2, I3) ........................................................................ 131
30. La combinaci de pronoms (S3) ............................................................... 135
31. Els pronoms relatius (I3, S2) .................................................................... 137
32. Els adverbis (I1, I3, S2) ............................................................................. 141
33. Les conjuncions (I3, S1, S3) ..................................................................... 147
34. Les preposicions (I1, I2, S1, S2, S3) ......................................................... 151
35. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com (S2) .............................155
Lxic
1. El Lxic catal (I1) ....................................................................................... 157
2. Derivaci, composici, habilitaci (I2, I3, S2) ............................................. 160
3. Sinonmia i antonmia (I2, S2) ..................................................................... 163
4. Locucions i frases fetes (S1) ....................................................................... 164
-
CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE BARCELONA C/ Quintana, 11, 3r 1a 08002 Barcelona barcelona@cpnl.cat Telfon 93 412 55 00 Fax 93 412 15 50 www.cpnl.cat
NDEX PER GRAUS
SUFICINCIA 1
Ortografia
5. La separaci de sllabes, diftongs i hiats ................................................... 8
6. La vocal neutra ........................................................................................... 11
7. La o tona ................................................................................................... 14
8. Laccentuaci grfica .................................................................................. 17
9. Els accents diacrtics................................................................................... 21
10. La diresi .................................................................................................. 24
11. Lapstrof i les contraccions ..................................................................... 26
22. Sons en contacte ..................................................................................... 49
Morfosintaxi
1. Larticle ....................................................................................................... 53
2. El gnere de substantius i adjectius ........................................................... 56
3. El nombre de substantius i adjectius .......................................................... 61
9. Loraci simple i loraci composta ............................................................. 75
12. Els verbs ................................................................................................... 86
16. Les perfrasis verbals ................................................................................ 98
21. Els verbs ser i estar ................................................................................... 115
33. Les conjuncions ........................................................................................ 147
34. Les preposicions ....................................................................................... 151
Lxic
4. Locucions i frases fetes ............................................................................... 164
-
CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE BARCELONA C/ Quintana, 11, 3r 1a 08002 Barcelona barcelona@cpnl.cat Telfon 93 412 55 00 Fax 93 412 15 50 www.cpnl.cat
SUFICINCIA 2
Ortografia
12. Les esses (s, ss, c, , z) ........................................................................... 28
14. La B i la V ................................................................................................. 34
18. La R i la RR .............................................................................................. 42
21. La IX i la X ................................................................................................ 47
Morfosintaxi
5. Els possessius ............................................................................................ 65
7. Els quantitatius i els indefinits ..................................................................... 70
10. Les oracions subordinades ....................................................................... 80
14.Les formes no personals del verb ............................................................. 94
20. Els verbs irregulars ................................................................................... 108
31. Els pronoms relatius ................................................................................. 137
32. Els adverbis .............................................................................................. 141
34. Les preposicions ....................................................................................... 151
35. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com ................................ 155
Lxic
2. Derivaci, composici, habilitaci ............................................................... 160
3. Sinonmia i antonmia ................................................................................. 163
-
CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE BARCELONA C/ Quintana, 11, 3r 1a 08002 Barcelona barcelona@cpnl.cat Telfon 93 412 55 00 Fax 93 412 15 50 www.cpnl.cat
SUFICINCIA 3
Ortografia
13. Les oclusives (p/b, t/d, c/g) ....................................................................... 32
15. La M i la N ................................................................................................. 36
17. La ela geminada ....................................................................................... 40
19. La G i la J ................................................................................................. 44
22. Sons en contacte ...................................................................................... 49
Morfosintaxi
10. Les oracions subordinades ....................................................................... 80
15. Ls dels temps verbals ............................................................................ 97
20. Els verbs irregulars ................................................................................... 108
25. El complement preposicional .................................................................... 124
30. La combinaci de pronoms ....................................................................... 135
33. Les conjuncions ........................................................................................ 147
34. Les preposicions ....................................................................................... 151
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
1. Lalfabet I1. Ortografia 1. Lalfabet. Teoria
Lalfabet catal consta de vint-i-sis lletres o grafies, cinc de les quals sn vocals i la resta, les consonants.
Grafia
Nom
Exemple
a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z
a be alta ce de e efa ge hac i llatina jota ca ela ema ena o pe cu erra essa te u ve baixa ve doble ics o eix i grega zeta
alt buc cap / cel dau xit / ell fill got / gent ham indi / iogurt joc Kiwi lent m no
ona / pot peu quan / que roc / cara sac / cosa te ull / cauen vi watt / web xai / taxi York / bany zel
Les lletres k i w noms es troben en mots dorigen estranger. La lletra y forma part del dgraf ny o es troba en mots dorigen estranger.
La grafia (ce trencada) s una modificaci de c. La grafia ll (ela geminada) s una modificaci de l.
Sovint les grafies poden tenir ms dun so. Un exemple ns la grafia c, que tant pot sonar com a cap que com a cel. La grafia h no sona.
EvaTexto1
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
A ms de les lletres anteriors, shan de tenir presents els dgrafs i les lletres modificades. Els dgrafs, que sn combinacions de dues lletres que formen un nic so, sn:
rr sorra ss tassa ll colla ny canya qu queixal gu guerra ix caixa (en catal oriental) ig passeig tx despatx
EvaTexto2
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
2. Les vocals
I1. Ortografia 2. Les vocals. Teoria
La llengua catalana, en la seva varietat oriental, t vuit sons voclics.
vocal e e o o neutra a oberta tancada i oberta tancada u
roure arc lletra festa fill vmit secci msic agrair llapis moneda regla cossor home bossa puny fitxa cant txtil desprs ans elogi forn ungla
En la varietat occidental del catal no hi ha vocal neutra.
Les vocals
En posici tona la vocal o es pronuncia u i les vocals a i e tenen un so neutre.
o / u a / e corrent, lloguer barca, llibre
La resta de sons voclics en sllaba tnica sn els segents:
La a t un nic so ball, mal
La e presenta dos sons diferents: e oberta i e tancada xit, fitxer
La i t un nic so cam
per, de vegades, sona com una consonant noia, iot
La o presenta dos sons diferents: o oberta i o tancada histria, balc
La u t un nic so ull
per, de vegades, sona com una consonant mouen, creuats
EvaTexto3
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
Quan la conjunci i va davant dun altre mot que comena amb i, no sha de canviar mai per e; has de dir, doncs:
geografia i histria
La conjunci o tampoc no l'has de canviar per u davant d'una altra o; per tant, has de dir:
sol o ombra?
EvaTexto4
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
3. Les consonants
I1. Ortografia 3. Les consonants. Teoria
Els sons consonntics es poden agrupar segons el comportament de les cordes vocals en pronunciar-los.
sons sords sons sonors les cordes vocals no vibren
pet, taula, cuca, foc, sac, cel, caixa
les cordes vocals vibren boca, dit, gall, vi, rosa, pinzell, gerro, pala, lluna, coral, carro, m, nou, canya
Pots comprovar com vibren les cordes vocals posant-te un dit a lalada de la nou del coll. Digues aaa i nota com vibra. Digues fff i nota com no hi ha vibraci.
Les consonants
1. Fixat en les alternances ortogrfiques segents, segons quina sigui la vocal que hi ha darrere del so consonntic:
ca
que
qui
co
cu
a
ce
ci
o
u
ga
gue
gui
go
gu
ja
ge
gi
jo
ju
2. Recorda que hi ha associacions de dues lletres que representen un sol so: sn els dgrafs.
rr (carro) ss (bassa) ll (palla) ny (llenya) qu (quilo) gu (guila) ix (caixa) ig (passeig) tx (despatx)
EvaTexto5
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
4. Les sllabes
I1. Ortografia 4. Les sllabes. Teoria
Una sllaba s cada una de les emissions de veu amb qu podem pronunciar una paraula. Totes les paraules poden dividir-se en sllabes, excepte les monosllabes. Perqu hi hagi una sllaba com a mnim hi ha dhaver una vocal.
IN CEN DI 1 2 3
Segons el nombre de sllabes les paraules sn: monosllabes: tenen una sllaba (llet, pal) polisllabes: tenen ms d'una sllaba (a-gru-pa-ment, a-ten-ci-)
A lhora de separar les paraules per sllabes, cal tenir en compte els dgrafs, que sn un grup de dues lletres que representen un sol so. Hi ha dgrafs que se separen i daltres que no. Hem de saber quins dgrafs se separen, per exemple, per poder separar les paraules a final de ratlla.
Dgrafs que se separen Dgrafs que no se separen rr: sor-ra tj: plat-ja ss: car-ros-sa tg: met-ge sc: a-do-les-cent tx: cot-xe ix: rei-xa ll: til-la
gu: se-guir qu: pa-quet ll: ba-llar ny: ca-nya
Les paraules estan formades per una sllaba tnica i una o diverses sllabes tones. La sllaba tnica s on recau la major fora de veu.
A la paraula IN-CEN-DI, -CEN- s la sllaba tnica i les restants, IN- i -DI, sn tones.
Els adverbis acabats en -ment i les paraules compostes tenen dues sllabes tniques.
rpidament, parabrises
EvaTexto6
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
Pel que fa als mots monosillbics, n'hi ha de tnics (la majoria) i d'tons, cosa que cal tenir en compte per a la pronunciaci.
Els tons sn: els articles o pronoms el, la, els, les, en, na, un (indeterminat), uns,
lo, los; els possessius mon, ton, son, ma, ta, sa, mes, tes, ses, mos, tos,
sos; els pronoms febles em, ens, et, us, el, la, els, les, li, es, ho, en, hi; la partcula que (pronom relatiu o conjunci); les preposicions a, de, per (i les seves contraccions amb l'article), en,
amb.
EvaTexto7
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
5. La separaci de sllabes, diftongs i hiats
I2. Ortografia de sllabes, diftongs i hiats. Teoria
Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula s una sllaba. En general, una paraula t tantes sllabes com vocals. Per hi ha casos en qu trobem dues vocals seguides. Per separar les paraules en sllabes cal tenir en compte els grups de vocals (diftongs i hiats) i els grups consonntics (dgrafs o altres). Els diftongs sn grups de dues vocals, en qu una de les dues ha de ser i o u, que es pronuncien en una mateixa sllaba. Perqu hi hagi diftong una de les dues vocals ha de ser una i o una u, s a dir, una vocal dbil. Casos en qu hi ha diftong:
VOCAL + I VOCAL + U
ai: caire ei: reina ii*: novii oi: boina ui: buit
au: caure
eu: fareu iu: riu ou: bou uu*: duu
*combinacions molt poc freqents
GU + VOCAL QU + VOCAL
gua: guanyar ge: aigera gi: ping guo: paraiguot
qua: quaranta qe: qestionari qi: adeqi quo: qurum
EvaTexto8
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
INICI DE MOT
ENTRE VOCALS
iode
Ioga
iogurt
hiena
reia creuar
reies treuen joia couen
duia rieuen
S1. Ortografia de sllabes, diftongs i hiats. Teoria
Els diftongs sn la uni de dues vocals en una mateixa sllaba. Els diftongs poden ser:
creixents qu / gu + vocal
decreixents vocal + i / vocal + u
1) qua: pas-qua gua: llen-gua qe: se-qn-ci-a ge: un-gent qi: o-bli-qi-tat gi: pin-g quo: a-qus guo: ai-gus
ai: xer-rai-re au: cau-re ei: ser-vei eu: neu ii: no-vii * iu: piu-lar oi: boi-na ou: bou ui: bui-dar uu: duus * nuvi, en la varietat balear.
En aquests dos casos la i i la ufan la funci de consonants: 2) La i o la hi a principi de mot seguida de vocal. io-gurt, hie-na 3) la i o la u entre vocals:
no-ia, cre-uen
Fora dels diftongs del quadre anterior, les combinacions de vocals formen hiat, s a dir, no sn a la mateixa sllaba. Aix, cal comptar com a sllabes separades els grups:
a-vi-at, ri-e-ra, ca-mi-, du-a-na, pu-e-ril, su-or, far-m-ci-a
EvaTexto9
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
Hi ha alguns mots en qu pronunciem tres vocals en un sol cop de veu. s la combinaci dun diftong creixent i un de decreixent. Sn els triftongs:
iai iai ieu f - ieu uai guai - ta eu li - qeu ueu cre - ueu
Altres aspectes que cal tenir en compte alhora de separar paraules per sllabes:
1. Shan de respectar els elements que integren un mot compost.
a-les-ho-res bes-a-vi mil-ho-mes tot-ho-ra an-h-dric con-hort nos-al-tres re-in-ci-dir ben-es-tar in-ter-t-nic sub-al-tern trans-at-ln-tic
2. En un text no sha de deixar cap lletra sola a final de ratlla, ni al principi de la segent. Aix, podem separar la-vi per no a-vi o famli-a.
3. Quan hem de partir un mot amb ll a final de ratlla, el gui substitueix el punt volat.
4. Si has de separar un mot a final de ratlla, recorda que els diftongs i els triftongs no se separen mai.
5. Els diftongs depenen de la pronunciaci. Diem:
fei-na o fe--na? boi-na o bo--na? creu-re o cre--re? mo-uen o mo--en?
Fixat que la primera pronncia de cada parella s la bona: la i i la u no es pronuncien amb la fora dautntiques vocals, sn semivocals o semiconsonants.
En canvi, si marquem amb una diresi la i o la u, les pronunciarem com a veritables vocals, s a dir, com a nucli de sllaba.
ve - - na, Llu - - sa, pe - c
EvaTexto10
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
6. La vocal neutra
I3. Ortografia 6. La vocal neutra. Teoria
El so de la vocal neutra sescriu amb:
a e
en els femenins, en general: dona, finestra, quadra
en els masculins, en general: home, assumpte, regne
en els plurals amb -es: plomes, eines, dones
en lltima lletra dels verbs: copia, mira, parla
en la penltima lletra dels verbs, en general:
trenquen, menges, renten en la sllaba tona del lexema de les formes conjugades dels verbs de doble arrel: jeure/jaure, treure/traure, nixer/nixer:
jauria, trauria, naixia
en lltima lletra dels infinitius de la 2a conjugaci:
creure, prendre, coure
en les paraules acabades amb -a, -ma, -arca, -ista, -cida i -ta:
teorema, monarca, accionista, insecticida, atleta, aristcrata
en les paraules formades amb el sufix de derivaci -aire:
cantaire, drapaire
1. A causa del canvi de a en e a l'hora de fer el plural, shan de tenir en compte altres canvis ortogrfics:
finals canvis singular plural -ca -a -ga -ja
-gua -qua
-ques -ces
-gues -ges -ges -qes
vaca raa
amiga platja aigua
pasqua
vaques races
amigues platges aiges
pasqes
2. Si es tracta de paraules derivades, per saber si cal escriure e o a sha de buscar l'arrel o una paraula de la mateixa famlia que tingui en posici tnica el so que ens fa dubtar:
arrel derivat terra ram
tanca
terreny ramet tancar
EvaTexto11
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
A les formes verbals sha de mirar la 3a persona del singular del present d'indicatiu. Exemples:
paguem - ell paga peguem - ell pega pesem - ell pesa passem - ell passa
3. Hi ha alguns mots que sn invariables pel que fa al gnere:
les paraules acabades amb , -ta, -arca, -ista, -cida:
atleta, monarca, anarquista, homicida
les paraules formades amb el sufix de derivaci -aire:
drapaire, cantaire...
4. En les desinncies verbals el so de la vocal neutra:
es representa amb a en l'ltima lletra dels verbs.
copia, mira, parla
es representa amb e en la penltima lletra dels verbs.
trenquen, menges, renten
Tamb sescriuen amb e final:
les formes verbals corre, vine, obre, omple dels verbs crrer, venir, obrir i omplir.
els infinitius de la 2a conjugaci que acaben en -re: moure, vendre, caure...
5. Observa la grafia de la vocal neutra en les paraules segents:
enyorana, assemblea, monestir, verns, assass, avaria, treball, ambaixador i Empord.
EvaTexto12
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
La vocal neutra: casos especials
S1. Ortografia 6. La vocal neutra. Teoria
El so de la vocal neutra es representa amb a o amb -e:
1. Hi ha un cert nombre de paraules femenines que acaben amb -e.
base, febre, classe, fase, imatge, llebre, mare, frase, Matilde, Irene, Carme...
I certes paraules masculines acaben amb -a:
dia, gurdia, mapa, problema, papa, terra, titella...
2. Observa la grafia de la vocal neutra en les paraules segents:
e
alcsser enyorar
malenconia rave ametista ermini
meravella resplendirnec esprrec
monestir sergent assemblea estendard
orfe set ebenista estella
orgue sometent efeminat Esteve
polseguera trfec emparar javelina
punxegut treball Empord Lltzer
rfega verns
a
ambaixada avaluar
davantal rancor arravatar avaria
latrina sanefa assass davant
ramat Sardenya
EvaTexto13
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
7. La o tona
I3. Ortografia 7. La o tona. Teoria
En catal oriental la o, quan es troba en sllaba tnica, distingeix dos sons: o oberta i o tancada; en canvi, quan es troba en sllaba tona la lletra o es pronuncia u. Aquest fet pot ocasionar dubtes ortogrfics que es poden resoldre si tenim en compte les regles segents. Aix, per saber si una paraula s'escriu amb o o amb u pots seguir els criteris segents:
Sha de buscar una paraula de la mateixa famlia en qu la vocal dubtosa sigui tnica.
dotzena - dotze golafre - gola ullera - ull
En les formes verbals sha de mirar la 3a persona del singular del present d'indicatiu.
plorava ell plora jugava - ell juga
A ms, hem de tenir en compte els casos segents:
escrivim amb o escrivim amb u
la 1a persona del present dindicatiu sento, travesso, visito
les formes tones dels verbs collir: collim escopir: escopim sortir: sortiu tossir: tossim cosir: cosiu
les formes tniques dels verbs collir: cull escopir: escup sortir: surt tossir: tus
cosir: cus els verbs poder i voler excepte
poder: podrem, podent voler: voldria, volent
les formes tniques i el present de subjuntiu i dimperatiu dels verbs poder i voler
voler: vulgui, vulguem, vull poder: pugui, puguem, puc
substantius masculins com: monjo, ferro, piano
substantius com: correu, cacau, riu (plural: correus, cacaus, rius)
el plural dels mots acabats amb consonant textos, discos, avisos
en substantius invariables: un globus - dos globus un cactus - tres cactus
EvaTexto14
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
Finalment, hem de recordar els mots segents, a causa de la divergncia que hi ha entre el catal i el castell.
escrivim amb o
escrivim amb u
captol joan joventut rtol ttol
bufetada muntanya suportar
La o tona: casos especials
S1. Ortografia 7. La o tona. Teoria
El lxic d'una llengua necessita ampliar-se, i a vegades per fer-ho es recorre a altres llenges. En catal, quan formem paraules a partir directament del llat tenim els anomenats pseudoderivats. Aquestes paraules s'aparten de l'evoluci normal de les paraules de la seva famlia i, tot i que s'hi assemblen, presenten alternances grfiques.
mot primitiu catal derivat catal pseudoderivat
boca corb crrer dol home jove moc ploma pols (mascul) pols (femen)
boqueta corba, corbat recrrer endolcir homenot jovent, joventut mocar plomall polsera espolsar
bucal curvatura, curvilini concurrncia, ocurrncia dulcificar hum, humanisme juvenil mucosa plumfer pulsaci expulsar
Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i compostos s'escriuen
EvaTexto15
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
amb o en les formes tones i amb u en les formes tniques.
-o- -u- collim cullo cosiu cuses escopir escup ha tossit tus
Els verbs voler i poder s'escriuen amb o quan l'arrel s tona en totes les formes, excepte:
el present de subjuntiu: jo pugui, tu puguis, ell pugui, nosaltres puguem, vosaltres pugueu, ells puguin; jo vulgui, tu vulguis, ell vulgui, nosaltres vulguem, vosaltres vulgueu, ells vulguin
l'imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
Finalment, hem de recordar els mots segents, a causa de la divergncia que hi ha entre el castell i el catal.
s'escriuen amb o s'escriuen amb u aixovar assortir avorrir-se bordell botifarra brixola captol cartolina colobra complimentar complir cnsol embotir Empord escapolir-se escodrinyar escrpol esdrixol governatiu Hongria
Joan joglar mony nodrir ordir pndol podrir polir polvoritzar rtol rob ro Romania rossinyol sofrir sorgir sospirar sostreure ttol triomf
aqurium ateneu bufetada butllet cacau cuirassa escullera estiu europeu fetus focus frum harmnium liceu muntanya mussol
Pompeu porus ritu riu srum sinus subornar sufocar suprbia suportar ttanus tramuntana trofeu turment vidu
EvaTexto16
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
8. Laccentuaci grfica
I1. Ortografia 8. Laccentuaci grfica. Teoria
En els mots polisllabs, la sllaba tnica s aquella en qu recau la major fora de veu. Segons la posici de la sllaba tnica la paraula ser:
aguda (si el cop de veu recau en l'ltima sllaba): sec-ci- plana (si recau en la penltima sllaba): te-l-fon esdrixola (si recau en l'antepenltima sllaba): m-qui-na
esdrixoles (accent a
lantepenltima sllaba)
planes (accent a la penltima
sllaba) agudes
(accent a lltima sllaba)
sec- -ci- - te- -l- -fon
m- -qui- -na
Saccentuen les paraules:
agudes quan acaben amb: -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in
o-ca-si- pas-ts sor-prn
planes quan no acaben amb: -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in
esdrixoles: sempre -re-a m-ne-ga in-cg-ni-ta
Com ja deus haver observat, en catal hi ha dues menes d'accent: el greu o obert, que correspon a la vocal oberta, i l'agut o tancat, que correspon a la vocal tancada. Les niques vocals que poden dur els dos accents sn la e i la o.
c-lid p-blic o-r-gens
EvaTexto17
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
1. Accentuaci de la e
En la majoria dels casos, tant en mots aguts com en mots plans i esdrixols, la e s oberta i, per tant, porta accent obert.
caf, cinqu, angls, conixer, xit, perqu, pacincia
Per porta accent tancat en els casos segents:
Paraules agudes amb accent tancat
els substantius abec, clix, consom, jaqu, peron, pur, quinqu, ximpanz
els compostos de b (gaireb, malb, tamb), de t (cont, sost), de ve (conv, prov)
la 1a persona del singular del futur simple: cantar, temer, dormir
la 3a persona del singular del passat simple (2a conjugaci): perd, segu, digu
els adverbis desprs, noms
els noms i adjectius que fan el plural en -essos: accs, congrs, exprs... tret de xers, inters, esps
la 1a i la 3a persona del singular del imperfet de subjuntiu (1a i 2a conjugaci): digus, cants
la 3a persona del singular del present d'indicatiu del verb encendre (encn) i dels verbs acabats amb -tendre (entn, estn, pretn)
Paraules planes i esdrixoles amb accent tancat
els infinitius tmer, prmer, esprmer, crixer, nixer, sser les formes rem, reu, del verb sser les terminacions verbals digurem, digureu, cantssim, cantssiu els mots crvol, esglsia, ferstec, prssec, prstec
2. Accentuaci de la o
En la majoria de mots aguts la o s tancada i, per tant, duu accent tancat. can, carb, naci,
perills
Per duen accent obert:
els mots aix, all, per, de deb, reb, retr, ress, esps, reps, arrs,
EvaTexto18
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
terrs, tals els participis passats dels compostos del verb cloure: excls, incls, recls
En la majoria dels mots plans i esdrixols la o s oberta i, per tant, duu accent obert.
prxim, glria, histria, pera
Per duen accent tancat:
estmac, furncol, escrpora, frmula, plvora, tmbola, trtora l'infinitiu crrer i els seus compostos (incrrer, recrrer...) les formes fra, frem, freu, fssim, fssiu, del verb sser
Remarques:
1. Cal accentuar les lletres majscules quan les regles d'accentuaci ho exigeixin.
s un pas de l'frica.
2. Els adverbis acabats en -ment conserven l'accentuaci del mot amb qu s'han format.
rpidament (rpida + ment) fcilment (fcil + ment)
Laccentuaci grfica
S1. Ortografia 8. Laccentuaci grfica. Teoria
Cal tenir en compte la pronncia dels mots que hi ha a continuaci perqu sovint fem recaure la sllaba tnica en una sllaba equivocada. Aix pot comportar, tamb, errors d'accentuaci.
a) Sn mots aguts: alfil, comit, fluor, futbol, handbol, heroi, hoquei, interval, iber, obo, oce, timp, policrom, poliglot, Raimon, el Tibet, xasss, zenit
b) Sn mots plans: pentagrama, cardac, mssil, monlit, neu, atmosfera, policac, rptil, torticoli, Kev, medulla, termstat, txtil, vking, amonac, omplat, leuccit, dinamo, austrac, prsper, magnetfon, intrfon
c) Sn mots esdrixols:
EvaTexto19
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
aurola, perode, Trraco, diptria, elctrode, Etipia, czema, Himlaia, olimpada, Shara, pneumnia, Hlsinki
EvaTexto20
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
9. Els accents diacrtics
I1. Ortografia 9. Els accents diacrtics. Teoria
L'accent diacrtic permet distingir el significat de paraules que tenen la mateixa grafia. Aqu tens els ms corrents:
b, bns (riquesa; adverbi) be, bens (anyell; nom de lletra) Aix est molt b. Carn de be a la planxa.
du (divinitat), adu, semidu... deu, deus (xifra; verb deure; font) Mart s el du de la guerra. T deu milions per men deu cinc.
dna, dnes (verb donar) dona, dones (senyora) Dna-li les grcies. Vaig veure la teva dona
s (verb ser o sser) es (pronom reflexiu) En Joan s enginyer. En Joan es complica la vida.
fra (verb ser o sser) fora (adverbi de lloc) Fra molt bonic per no pot ser. Tesperen a fora.
m (part del cos) ma (possessiu) Li fa mal la m. Mho ha dit ma mare.
ms (quantitatiu) mes (perode de l'any; conjunci; No en vull ms. possessiu)
Tornar el mes que ve.
mn (la Terra), rodamn mon (possessiu) Cada casa s un mn. Mho ha dit mon pare.
nt, nta, nts, ntes, rent, net, neta, nets, netes (sense besnt... (parents) brutcia) Ha tingut una nt. Sempre va molt net.
s, ssa, ssos, sses (animal) os, ossos (part de l'esquelet) Un s de peluix. Sha trencat un os.
pl, pls (vellositat), repl, contrapl... pel, pels (contracci per + el) Et caur el pl. Vas pel mal cam.
qu (pronom relatiu tnic; interrogatiu) que (conjunci; pronom relatiu ton) Qu vols? Que em deixis anar.
s (verb saber) se (pronom reflexiu) Ja ho s. No se li pot dir res.
s, ss (adverbi d'afirmaci) si, sis (pronom reflexiu; conjunci, S, noi, tens ra. nota musical)
Si vols, no vindr.
sc (verb ser o sser) soc (tronc, esclop) Sc un geni. Dorm com un soc.
sl, sls (el terra); subsl, entresl sol, sols (astre solar; verb soler; adverbi; nota musical)
EvaTexto21
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
Aquest sl s argils. Sol de mar, set anys a la cara. Mhe quedat sol.
sn (verb ser o sser) son (possessiu; el fet o les ganes Sn uns genis. de dormir)
Sempre t molta son.
t (verb tenir) te (infusi; pronom feble; nom de T una gran casa. la lletra te)
Puc oferir-te te o caf.
s (utilitzaci) us (pronom feble) Nha fet un mal s. Aviat us ho diran.
vns, vnen (verb venir), revns, vens, venen (verb vendre) revnen revens, revenen Ara vns o ten vas? Em vens la moto?
vs (tractament) -vos (pronom feble) Tractal de vs. Porteu-vos b.
Els accents diacrtics
S1. Ortografia 9. Els accents diacrtics. Teoria
Ms diacrtics:
bta, btes (recipient) bota, botes (calat; verb botar)
Cll (poblaci de la Ribagora) coll (part del cos)
d (1a persona del verb donar) do (virtut; acte de donar; nota)
fu (verb fer, pret. perfet), refu,... feu (propietat); (verb fer, present; satisfu imperatiu)
jc, jcs (lloc on dorm l'aviram) joc, jocs (de jugar) mu, mus (crit del gat) meu, meus (possessiu) mlt, mlta, mlts, mltes (participi molt, molta, molts, moltes verb moldre) remlta... (quantitatiu)
mra, mres (fruit) mora, mores (natural del Magrib) Mra (nom de diverses poblacions)
ns (plural majesttic) -nos (pronom feble)
rs (oraci, pregria) res (quantitatiu)
sc, scs (plec del vestit) sec, secs (adjectiu; verb seure) su, sus (greix) seu, seus (possessiu; verb
EvaTexto22
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
seure) tt, tts (broc gros d'un cntir) tot, tots (adjectiu; adverbi)
vs (verb anar) ves (verb veure)
EvaTexto23
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
10. La diresi
I2. Ortografia 10. La diresi. Teoria
La diresi s un signe grfic que s'utilitza per indicar que:
cal pronunciar la u dels grups gu- i qu-: eloqent, qesti, segent, aiges, lingista;
cal pronunciar en sllabes diferents dues vocals que podrien fer diftong i no en fan: ram, vena, rons, llat, pec, dirn.
Ara b, si la paraula ha de dur accent segons les normes d'accentuaci, sempre l'accentuarem i no hi posarem diresi: Llus, pas, sus. Cal recordar que si en un mot hi ha dues vocals juntes que no formen diftong, tampoc no en formaran en els seus derivats: ve, vens, venat, venatge, encara que no en siguin la sllaba tnica.
I3. Ortografia 10. La diresi. Teoria
La diresi apareix tamb en tot un seguit de formes verbals:
en el present de subjuntiu dels verbs de la primera conjugaci acabats en vocal + ar (canviar, situar, suar, menysprear, lloar, etc.):
continu esqui cre continus esquis cres continu esqui cre continuem esquiem creem continueu esquieu creeu continun esquin cren
en limperfet dindicatiu dels verbs de la tercera conjugaci acabats en vocal + ir (seduir, beneir, trair, corroir, etc.):
tradua malea paa tradues malees paes tradua malea paa traduem maleem paem tradueu maleeu paeu traduen maleen paen
aix mateix, sempre que dues vocals no formin diftong i no les puguem accentuar, hi posarem diresi:
redum, reduu (present dindicatiu, present de subjuntiu, imperatiu) agrares, agraren (passat simple dindicatiu) construssis, construssin (imperfet de subjuntiu)
EvaTexto24
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
S1. Ortografia 10. La diresi. Teoria
Alguns derivats de paraules cultes porten diresi, encara que no la tingui la paraula de la qual provenen:
formen diftong (no duen diresi) no formen diftong (duen diresi)
fluid, fluida trapezoide
arcaic europeu
heroi
fludesa, fludificar trapezodal arcatzant
europetzar herona, herocitat
Recorda que els sufixos -itat i -itzar (i derivats), si sadjunten a un adjectiu acabat amb vocal, el derivat que en resulta sempre porta diresi:
continutat, espontanetat, heterogenetat europetzar, homogenetzar, arcatzar
A ms, porten diresi paraules com sucidi (i sucida, sucidar-se) i dirtic (i diresi), per raons etimolgiques.
Estalvi de la diresi
Per no trobar-nos amb textos sobrecarregats de diresis, hi ha unes normes d'estalvi de la diresi, que sapliquen en els casos segents:
A l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats amb vocal + ir
agrair, agraint, agrair, agrairia conduir, conduint, conduirem, conduiries
Tanmateix, cal tenir en compte que no apliquem lestalvi de la diresi en els derivats substantius daquests verbs, i, per tant, en duran: traci, trador, agrament, etc.
En els sufixos -isme, -ista
egoisme, europeista
En les terminacions -us, -um
harmnium, Pius
Desprs dels prefixos anti-, intra-, co-, re-, contra-, pre-, auto-
antiimperialista, intrauter, coincidncia, reunificaci, contraindicaci, preinscripci, autoinducci
EvaTexto25
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
11. Lapstrof i les contraccions
I1. Ortografia 11. Lapstrof i les contraccions. Teoria
Per indicar l'elisi de la a o la e tones en contacte amb una altra vocal, usem l'apstrof.
Apostrofem noms els articles, els pronoms febles i la preposici de davant d'un mot que comenci amb vocal o h.
L'article mascul el s'apostrofa davant de paraules comenades per vocal o per h: l'avi, l'home, l'estudiant...
L'article femen la s'apostrofa davant de paraules comenades per vocal o per h: l'eina, l'via, l'hora. Per no sapostrofa quan les paraules comencen per i / hi o u / hu tones: la infermera, la universitat, la humanitat...
La preposici de s'apostrofa sempre quan va davant d'una paraula comenada per vocal o h: d'hora, d'avui, d'histria...
Els articles personals en / el i na / la s'apostrofen davant els noms comenats per vocal o per h: n'Esteve, lscar, n'Anna, l'Alba. Per no sapostrofen quan acompanyen noms femenins que comencen per i / hi o u / hu tones: na Isabel, la Irene, la Hiplita...
Els pronoms s'apostrofen entre ells i amb el verb. Tant si van al davant com al darrere del verb, l'apstrof ha d'anar al ms a la dreta possible de la combinaci. Aix: me'n vaig, te l'han duta, agafa'l, m'aixeco, compra'ls un llibre, veure'ns...
categoria gramatical forma apostrofada exemples
article mascul el
l larbre, lhivern, lOriol...
article femen la
l (per no davant i/u tones)
lombra, lAnna, lhabitaci, la uni, la histria...
preposici de
d sopa dall planta dhivern...
pronoms febles
m/m t/t s/s l/l
n/n ns ls
magrada / portam... tobliga / dutxat...
sestimen / veures... lanimo / animal... nagafo / menjan...
veurens... explicals...
EvaTexto26
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
Quan es troben les preposicions a, de i per i la partcula ca (casa de) amb els articles el, en, els tenen lloc les contraccions segents:
contraccions davant de consonant
davant de vocal o h muda
a+el=al a+els=als
He anat al banc. Tinc picor als ulls. Explica-ho a lamic.
de+el=del de+els=dels
Vinc del despatx. Cauen les fulles dels arbres. Conec els gustos de lhome.
per+el=pel per+els=pels
Passeja pel carrer. Caminava pels camps. Camina per lavinguda.
ca+el=cal ca+els=cals ca+en=can
Vaig a cal metge. Anir a cals avis.
Han urbanitzat can Rull.
Vinc de ca ladroguer. A ca nEnric es menja b.
Tal com podem veure en els exemples del quadre, davant d'una paraula que comenci amb vocal o amb h, l'article i la preposici no es contrauen i s'apostrofen o no segons les regles d'apostrofaci.
Casos especials de la lapstrof i les contraccions
S1. Ortografia 11. Lapstrof i les contraccions. Teoria
1. S'apostrofa: davant de signes o mots que es pronuncien amb una vocal inicial: l'1,
l'11a fila, l'stop, d1.000.000...
2. Per no s'apostrofa: davant de i / hi o u / hu consonntiques: la iaia, el iode, la UEFA, de
iogurt, el hiat...
davant de les paraules segents: la host, la ira, la una ( la una de la matinada) i la Haia
davant el nom de les lletres: la o, la efa...
3. El pronom feble li, l'adverbi no i la partcula que no s'apostrofen mai: li agrada, no escopiu, que entri.
4. Shan de fer les contraccions amb les preposicions compostes.
Cap a: Vaig cap al despatx. Des de: Des del mat que no parla. Fins a: Anirem fins als estables. Per a: s una carta per al director.
EvaTexto27
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
12. S, SS, C, , Z
I1. Ortografia 12. Les esses (S, SS, C, , Z). Teoria
Hi ha dos sons diferents de la essa: la essa sorda i la essa sonora. Quan pronunciem la essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan pronunciem una essa sonora, s que vibren. Per comprovar aquest fet el que pots fer s collocar els dits damunt de la nou del coll i pronunciar la essa de rosa. Si la pronuncies b notars la vibraci de les cordes vocals. En canvi, si pronuncies sopa, la essa s sorda perqu les cordes vocals no vibren. Caldr distingir els dos sons per escriure amb l'ortografia correcta les paraules que els contenen.
El so de essa sorda es pot representar amb les grafies s, ss, c, . El so de essa sonora es pot representar amb les grafies s, z.
sorda sonora s
a principi de mot: sabata, sobre, sal darrere consonant: cansar, inserir a final de mot: progrs, pes, esbs
s entre vocals: casa, msica, posar
ss entre vocals: mossa, supressi, pessic
z en posici inicial: zebra, zodac, zona entre consonant i vocals: onze, pinzell, colze, excepte els mots que contenen els formants dins-, -trans- i -fons-: endinsar, enfonsar, trnsit
c davant de e, i: cel, calces, cirera en els finals -ncia i -ncia: importncia, cincia, elegncia
davant de a, o, u: traat, fora, braos a final de mot: esquin, bra, cal en els sufixos -ana i -ena: fiana, confiana, aparena, coneixena (no hi ha sufix en casos com cansa, dansa, pensa, defensa...)
EvaTexto28
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
1. Les esses (s o ss) i les ces (c o ) formen dues famlies diferents que mai no es barregen. Aix, quan una paraula s'escriu amb s o ss, tots els seus derivats s'escriuen amb s o ss.
casa, caseta, casol gos, gossa, gossera
Aix mateix, quan una paraula s'escriu amb c o , els seus derivats s'escriuen amb c o .
lla, llaada, llacet
2. Per saber si una paraula que t el so sord s'ha d'escriure amb s (o ss) o b amb c (o ) has de tenir en compte que hi ha, en molts casos, una correspondncia amb les altres llenges romniques:
castell / francs / itali... catal c, z, , t c / nacin, nation naci fuerza, force fora s s / ss comisin, comission comissi rosa, rose rosa
Per, en canvi:
castell catal encina alzina diciembre desembre
En aquests ltims exemples ja no es dna la correspondncia.
Casos especials de la essa
S2. Ortografia 12. Les esses (S, SS, C, , Z). Teoria
1. Hi ha algunes paraules amb prefix que no s'escriuen amb ss, encara que la pronncia sigui sorda i que la essa vagi entre vocals:
a- (de negaci) asptic ante- antesala bi- bisectriu contra- contrasentit entre- entresl mono- monosllab
EvaTexto29
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
para- parasinttic pre- presocrtic sobre- sobresou tele- telesella ultra- ultras uni- unisexual
2. Encara que el so sigui sord, tampoc no es dobla la essa en compostos com:
fotosntesi, homosexual, dinosaure, psicosomtic, unson, vivisecci...
ni en els que duen guionet com:
para-sol, boca-sec, penya-segat, mare-selva...
3. Cal pronunciar amb el so de essa sorda:
les paraules femenines acabades amb -essa:
abadessa, comtessa, metgessa, advocadessa... (per: princesa, marquesa i pagesa)
i les paraules acabades amb:
-gressi, -gressor: agressi, agressor... -missi, -missor: emissi, emissor... -pressi, -pressor: pressi, impressi, impressor...
4. En alguns mots cultes es fa servir la z per representar una essa sonora entre vocals: amazona, nazisme, protozou, trapezi, paleozoic, ozonosfera, espermatozou, esquizofrnia, bizant, oz, topazi, Ezequiel
5. Paraules en qu no t lloc la relaci amb les altres llenges romniques:
c, , z (altres llenges romniques) c / (catal)
Catal amb s o ss:
alcsser alferes Andalusia arrebossar arrissar arrs assot assutzena asteca barns
basa basar bescuit besnt cabs Cadis calabs camussa capats carrossa esbs masss
cartips garsa cassola gasela cervesa gaseta Crsega gaspatxo dansa hissar disfressa Ignasi drassana llapis Eivissa masmorra embarassada massap
EvaTexto30
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
mesclar mesquita Monts mordassa mostassa pans pissarra plissa poliss pretensis quars regalssia ris salpar samarra sanefa Saragossa Sardenya sarr sarsuela
seds sentinella squia simbomba scol sofre sotsobrar sucre Sussa taps tassa tossut tros Tunis verns vescomte xers ximpanz
Catal amb z:
alzina benzina botzina bronze catorze
donzella dotze onze pinzell quinze
senzill setze tretze zebra zfir
zel zenit zero zinc
EvaTexto31
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
13. p/b, t/d, c/g
I2. Ortografia 13. Les oclusives (p/b, t/d, c/g). Teoria
Les oclusives no presenten cap problema quan apareixen a comenament de sllaba; aleshores la distinci entre les sordes p, t i c i les corresponents sonores b, d i g s clara, ja que la pronncia ens ho indica: pes / bes, trama / drama, cas / gas.
A final de sllaba les consonants sonores b, d i g i les sordes p, t i c sonen igual. Aix:
la p de cap sona igual que la b de tub la p de captar sona igual que la b de dissabte
la t de set sona igual que la d de fred la t de setze sona igual que la d de cambodj
la c de roc sona igual que la g de mag la c de tcnica sona igual que la g de digna
Per saber si hem d'escriure p / t / c o b / d / g hem de tenir en compte les normes segents:
Desprs de vocal o diftong tnics, escrivim p / t / c:
rep, sap, llop salut, buit, menut amic, plec, abric
Desprs de consonant o de vocal tona, escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats:
esquerp / esquerpa corb / corba llamp / llampec balb / balba sort / sortejat profund / profunditat esvelt / esvelta sord / sordesa clssic / clssica fang / fangueig banc / banca cstig / castigar
A ms, cal recordar els casos segents:
Els gerundis sescriuen sempre amb -nt final: fent, ballant, sortint..., encara que la t sigui muda.
La primera persona del present dindicatiu dalguns verbs acaba amb p / t / c, tot i que trobem b / d / g en altres persones i temps: sap (per saber, sabia, sabr...), pot (poder, podeu, podr), tinc (per tingus, tingut...).
De vegades, en posici final, i en contacte amb determinades
EvaTexto32
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
consonants, algunes daquestes lletres semmudeixen: o la t desprs de n i l: sant, innocent, molt, malalt... o la p i la b desprs de m: camp, temps, tomb, amb... o la d desprs de n: profund, rotund, vagabund...
Ladjectiu gran sescriu sense d final, malgrat que els derivats en duguin: grandesa, engrandir...
Sescriuen sense t final: collegi, api, premi, geni. La paraula codi es pronuncia i sescriu sense c / g final. Les paraules derivades amb els sufixos -itud i -etud sescriuen sempre
amb d final: actitud, quietud
S3. Ortografia 13. Les oclusives (p/b, t/d, c/g). Teoria
Cal recordar les excepcions segents:
Sescriuen amb b: Carib, club, tub, adob, cub, esnob, Jacob, etc. Sescriuen amb d: fred, sud, David, fluid, etc. Sescriuen amb g: tuareg, mag, estrateg, Hug, i els mots acabats amb
els sufixos -leg i -gog: bileg, anleg, pedagog, demagog, etc.
A ms, conv recordar que els mots nec, crrec (i els seus derivats), cvec, esprrec, ferstec, llbrec, mnec, prssec, rnec, rssec, trfec, xfec, arbic i fstic sescriuen amb c tot i que en els seus derivats apareix la g: descarregar, esparreguera, presseguer...
Recorda que no sn comprovables per derivaci els mots segents: sumand, subtrahend, reverend, nord, baluard, tord, lleopard, rang, mting, pding, etc.
Aix mateix, s til recordar lortografia de les paraules segents:
p t c b d g apte atleta accent abdomen addicci amgdala baptisme atzar accelerat cabdal admetre augmentar capal corretja acceptar dissabte adscripci cognom escriptor atzavara facsmil obsolet advocat digne pneumtic espatlla sacsejar sobte impugnar pneumnia ratlla conjectura dubte magma opci cotna sacs absolut regnar captar potser fcsia obtenir sagnar ptim guitza accepci suggesti hipnosi suggeriment clepsa
EvaTexto33
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
14. La b i la v
I1. Ortografia 14. La B i la V. Teoria
En la majoria de parlars catalans no es fa la distinci entre el so de b alta i v baixa. Aquest fet origina alguns dubtes ortogrfics que es poden resoldre seguint les indicacions segents:
b v darrere de m:
embenar, timbal, ambivalent darrere de n:
invlid, minva, canvi excepte:
tramvia, triumvirat i derivats alterna amb p:
sap - saber cap - caber rep - rebre
alterna amb u: viu - viva blau - blavor haur - haver
davant de l i r: bloqueig, blau, bromera
imperfet dels verbs de 1a conjugaci:
festejava, visitaves, escoltvem
Casos especials de la b i la v
S2. Ortografia 14. La B i la V. Teoria
A vegades, el lxic duna llengua necessita ampliar-se i per aix es recorre a la llengua dorigen, que en el cas del catal s el llat, a partir del qual es formen directament els anomenats pseudoderivats. Aix fa que sapartin de levoluci normal de les paraules de les seves famlies.
Primitiu Derivat Pseudoderivat
calb calba calvcie cervell cervellet cerebral/cerebel corb corba curvatura/curvilnia deure devem dbit escriure escrivia escriba llavi llaviejar labial lliure lliurement llibertat/liberal moure moviment mbil provar provador probabilitat
EvaTexto34
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
Cal recordar les paraules segents, que sovint s'escriuen malament perqu en catal tenen grafies diferents de les d'altres llenges romniques.
S'escriuen amb b alta:
abans beina bufeta rebolcar acabar bena (tira de fil) calb riba laba berbena (planta) comboi ribera arribar berruga corb saba autombil biga corba sab baf Biscaia desimbolt Srbia bar bivac embenar treballador basc bolcar mbil trobador bava boleiar rebentar trobar
i els seus derivats.
S'escriuen amb v baixa:
advocat civada govern Savoia alcova Crdova gravar sivella almvar covard haver tvec arravatar endvia javelina taverna avall envestir lHavana travar avet escovill llavi trvol avi escriv nvol vaixell avorrir espavilar pavell vedella avortar Esteve prevere verns canvi esvelt provar Vesuvi caravella fava raval vogar cascavell gavardina raves voltor cavall gleva rovell vora
i els seus derivats.
EvaTexto35
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
15. La m i la n
I2. Ortografia 15. La m i la n. Teoria
Tot i que aquestes grafies no presenten gaires dificultats ortogrfiques, cal fer algunes consideracions, ja que en la pronncia els sons m i n es confonen en algunes posicions.
Escrivim m: davant de b: cambra, rambla, ambre... davant de p: company, compra, ampli... davant de f: simfonia, amfitri, triomf...
Escrivim n: davant de v: convit, invent, canvi...
S3. Ortografia 15. La m i la n. Teoria
m n davant de b:
cambra, rambla, ambre
tramvia, triumvirat
davant de v: convit, invent, canvi excepte
davant de p: company, compra, ampli
excepte
compostos amb ben-: benparlant, benplantat
davant de m (so geminat): immaculat, gamma, gemma
excepte
compostos amb tan-, gran-, en-: tanmateix, granment, enmig
davant de f: simfonia, amfitri, triomf
excepte
paraules amb els prefixos con-, en-, in-:
conferncia, enfrontar, infermer, i alguna altra:
fanfarr davant de r, s i dels grups pc, pt:
somrs, premsa, assumpci, redempci, assumpte, atemptat, redemptor
derivats de circum-: circumferncia, circumscripci
davant de n (so geminat): Anna, innat, annex, connector, innocent, perenne
EvaTexto36
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
Casos especials
Cal tenir en compte la grafia de les paraules segents:
comte (ttol nobiliari), impremta, empremta, premsa, somriure, somnmbul, mnemotcnic.
Alerta amb la diferncia entre:
comte (ttol nobiliari) conte (rondalla) compte (clcul)
Hi ha paraules que contenen els grups -mpt- o -mpc-, en els quals la p s muda:
Moltes paraules acabades amb -sumpte i amb -sumpci:
assumpte, assumpci, presumpte, presumpci...
I les paraules:
atemptat, compte, exempci, exempt, peremptori, redemptor, smptoma, temps, temptaci, prompte...
EvaTexto37
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
16. La h
I3. Ortografia 16. La h. Teoria
En catal, la h s muda i es conserva en mots provinents del llat, del grec i d'altres llenges.
Sovint, quan una paraula s'escriu amb h coincideix amb les d'altres llenges romniques, per no hi ha normes que ens indiquin quan un mot s'escriu amb h i quan no.
Per tant:
Conv recordar que s'escriuen amb h totes les formes del verb haver.
Cal fixar-se b en les paraules segents:
ha: verb haver a: preposici ah: interjecci
Ha arribat lavi. Vaig a casa. Ah, vols dir aix?
he: verb haver eh: interjecci
Ja he acabat. Eh, Josep, com va?
hem: verb haver em: pronom feble
Avui hem sortit molt aviat. Dem em llevar a les vuit.
hi: pronom feble i: nom de la lletra i
Hi anir dem, a Vic. Treballa nit i dia.
ho: pronom feble o: nom de la lletra o oh: interjecci
No mho crec. O blanc o negre. Oh, que b!
EvaTexto38
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
s convenient consultar aquestes llistes:
Amb h inicial Amb h intercalada Sense h
hbil haver hereu hivern ham herldic hrnia humil harmonia herba hissar...
avui benaurat cacauet coet malaurat orfe orxata os ostatge ou tru...
Bo Elisabet Ester Judit Ma Montblanc Tall Vic Montjuc...
i tamb: hecatombe hegemonia hemisferi heterodox hectolitre hellnic hendecasllab hexgon hectmetre hemicicle heptgon hulla...
adherir cohesi exhortar subtrahend aleshores cohibir inherent tothom alhora conhort inhibici tothora anihilar exhalar menhir vehicle aprehensi exhaurir subhasta...
Ai! Apa Oi? Ui!...
EvaTexto39
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
17. La ll (ela geminada)
I3. Ortografia 17. La ela geminada. Teoria
La ela geminada s un so originari del llat representat per dues eles separades per un punt volat (ll). Hi ha fora paraules que s'escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronncia habitual no marca d'una manera clara aquest so doble de la ela, i aix fa que a vegades tinguem dubtes a l'hora d'escriure algunes paraules.
El fet que una paraula dugui ela geminada no est lligat a cap regla especfica, ja que depn de l'etimologia. Et donem, per, unes pautes que poden ajudar-te.
S'escriuen amb ll
Mots comenats amb:
all: allrgia, allicient, allusi, alludir, allucinar, allot ill: illusi, illegal, ills, illuminar coll: collegi, colloqui, collapse, collaborar, collecci, collega,
collocar gall: galls, gallicisme mill: millenari, millsima, millmetre sill: sillogisme, sllaba, sillabari
Mots acabats amb:
-ella: novella, aquarella, varicella, franella, mortadella, parcella -illa: gorilla, clorofilla, tranquilla, tilla, Camilla -illar: destillar, cavillar, vacillar, oscillar -ellir: impellir, expellir, repellir
Paraules emparentades amb d'altres que porten ll:
ampulls (ampolla) maxillar (maixella) flagellar (flagell) corall (corall) cancellar (cancell) mollcie (moll) lulli (Llull) fallible (falla) cerebells (cervell) axilla (aixella) metllic (metall) gallinaci (gallina)* cristall (cristall) capillar (cabell) pellcula (pell)
* Tamb saccepta la forma gallinaci.
EvaTexto40
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
Recorda que les paraules segents no duen ll:
alegria aelebrar aolador colomar
colnia color columna elaborar
elegncia galant miler mili
religi revelar selecci soluci
Sha de tenir en compte que el punt que separa les dues eles no s igual que el punt que indica el final duna frase o duna abreviatura. s un punt volat (una mica ms alt que la lnia de la base de lescriptura). Els teclats a vegades tenen una tecla especfica per a la ela geminada, i sempre tenen lopci de fer el punt volat (generalment prement la combinaci majscula + nmero 3). Observem la diferncia:
col.lecci / collecci il.lusi / illusi
En una pronncia molt acurada, el so de la ela i el de la ela geminada shaurien de distingir.
La ela geminada: casos a recordar
S3. Ortografia 17. La ela geminada. Teoria
Recorda les parelles segents de mots, que tenen un significat diferent segons que duguin o no ll:
allocuci (discurs) / elocuci (dicci) alludir (esmentar) / eludir (evitar) anullar (derogar) / anular (nom d'un dit; que t forma d'anell) villa (casa) / vila (poblaci)
s til recordar l'ortografia de les paraules segents:
apellar ellipsi intelligent pollen Avell estellar interpellar polluci bllic excellent libllula putxinelli Brusselles falla medulla rebellia calligrafia fallera miscellnia satllit cllula hellnic mollusc sollicitar circumvallaci idilli nulla tranquillitat constellaci imbecillitat pllid velletat corolla installar parallel violoncellista
i els seus derivats.
EvaTexto41
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
18. La r i la rr
I2. Ortografia 18. La r i la rr. Teoria
La lletra r representa dos sons diferents.
el so simple el so mltiple
Aquests sons a vegades depenen de la posici de la r dins el mot o dins la frase.
s simple el so de:
mare, cara, pera, aritmtica, poruga
s mltiple el so de:
rata, Ramon, arrs, guitarra, torre
Pel que fa a la grafia, recorda que:
Els infinitius de la 1a, 2a i 3a conjugaci s'escriuen amb -r final:
1a conj: parlar, mirar, cantar... 2a conj: crrer, tmer, crixer...
(excepte els verbs acabats en -re: perdre, vendre...) 3a conj.: dormir, patir, repartir...
Cal distingir les formes del passat simple de l'infinitiu:
passat simple: ell estim (va estimar), ell dorm (va dormir) infinitiu: estimar, dormir
Els sufixos de derivaci -ar, -er, -or, -dor s'escriuen amb -r final muda.
blau blavor colom colomar gris grisor fusta fuster moc mocador
Fixa't que quan pronunciem el mot arbre la primera r s muda. Tampoc pronunciem la -r de les formes d'infinitiu, futur i condicional del verb prendre i dels seus derivats i compostos, com ara prendre, aprendre, reprendre...
EvaTexto42
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
Comprendrs que no pugui venir. Finalment la Maria va aprendre a conduir. Si ens ho expliquessis, ho entendrem.
Noms la r mltiple presenta alguna dificultat, que ara comentem:
r rr a comenament de paraula:
raig, rac, rumiar, rondinar
entre vocals: terra, arrunar, arriscar, errar
darrere de consonant: conreu, enraonar, enrojolar
La r i la rr: casos especials
S2. Ortografia 18. La r i la rr. Teoria
Pel que fa a la grafia de la erra, tingues en compte que:
En paraules comenades per erra aquesta no es dobla quan shi anteposa un prefix.
artmic extraradi semiremolc antireligis monorail sobrerealitat autoretrat multiracial ultrarpid contrarplica neorealisme
Si el prefix s i-, la erra s que es duplica: irreal, irrecuperable
Hi ha prefixos que acaben amb la lletra erra. Per tant, si hi adjuntem una paraula que tamb comenci amb aquesta lletra, la paraula resultant sescriur amb dues erres: hiperrealisme, superrpid
No dupliquem la erra si unim el prefix co- a una paraula que comenci amb aquesta lletra: coreferent, coresponsabilitat Ara b, es mant la dobla erra en les paraules que la tenien en llat: correlatiu, correlacionar, corrompre, correspondre
EvaTexto43
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
19. La G i la J
I3. Ortografia 19. La G i la J. Teoria
La g i la j sn dues grafies que poden representar el mateix so:
raja, gel, Gemma, mgic, jove
Per saber si has descriure g o j has de tenir en compte les regles segents:
g j
davant de e, i ginesta, geniva, gel
davant de a, o, u jard, joventut, juliol
Aquesta norma tamb sha daplicar als grups consonntics tj, tg, dj:
fetge, platja, adjuntar
Hi ha, per, algunes excepcions. Sescriuen amb j, encara que vagin seguits de la vocal e:
els grups -jecc- i -ject-: injecci, injectar, adjectiu, objecte
el verb jeure: jec, jeus
S3. Ortografia 19. La G i la J. Teoria
A part de les excepcions de les paraules formades per -jecc- i -ject- i el verb jeure, hi ha aquests altres mots que sescriuen en j:
noms propis i topnims hebreus: Jerusalem, Jess, Jeric, Jeroni, Jehov
altres paraules: majestat, jersei, jeroglfic, jet, jerarquia (i derivats)
EvaTexto44
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
20. La tx i la ig
I3. Ortografia 20. La TX I la IG. Teoria
Les grafies tx/ig representen el mateix so: maig, despatxar. Per qu, doncs, les escrivim d'una manera diferent? Fixa't en les normes segents i ho entendrs.
S'escriu tx:
a principi de mot: Txetxnia, txapela... enmig de paraula: butxaca, totxo... a final de paraula, quan hi ha tx en els derivats:
cartutxera - cartutx empatxar - empatx esquitxar - esquitx
Fixa't que en tots els derivats aquest so s sord, s a dir, les cordes vocals no vibren.
S'escriu -ig:
Noms a final de mot quan hi ha les grafies g/j, tg/tj en els derivats. Podem dir, per tant, que escrivim -ig quan els derivats tenen un so sonor:
fageda - faig lletgesa - lleig
Fixa't que darrere de les vocals a, e, o, u, el so de qu parlem es representa amb -ig:
maig, lleig, enuig...
En canvi, desprs de i aquest so queda representat nicament per la
txxx
ig a principi de paraula:
txec, Txad enmig de paraula: cotxe, despatxar
a final de mot, si els derivats tamb tenen tx:
empatxar, empatx
a final de mot, si els derivats tenen g/j, tg/tj:
roja, roig bogeria, boig
EvaTexto45
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
g:
mig, desig
EvaTexto46
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
21. La ix i x
I3. Ortografia 21. La IX i la X. Teoria
La lletra x i el dgraf ix sn dues grafies que poden representar el mateix so:
xop, reixa, panxa, peix...
Escrivim:
ix x darrere de les vocals a, e, o i u:
calaix, feix, coix, fluix a principi de paraula:
xarop, xeringa, xarampi darrere de consonant:
panxa, punxar darrere de i:
enguixar darrere de u semivocal (s a dir,
que forma part duna sllaba on ja hi ha una altra vocal):
rauxa
S2. Ortografia 21. La IX i la X. Teoria
La x
1. La lletra x pot representar tres sons diferents:
a) rauxa, xocolata, planxar... b) Mxic, explicaci, taxi... c) examen, exercici, exasperar...
Fixat que en els dos ltims grups la x pot representar un so compost (la segona part del qual s una essa). Aquest so pot ser:
sonor /gz/: en paraules comenades per ex- seguit de vocal o h:
exemple, exemplar, exasperar, exhaust...
sord /ks/:
EvaTexto47
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
en la resta de casos:
entre vocals: luxe, sintaxi... a final de mot: fix, Flix... davant de consonant: explicaci, experimentar, expressi...
2. Fixa't en la manera com s'escriuen i es pronuncien els mots segents:
estendre, estrany, estranger, esprmer
EvaTexto48
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
22. Sons en contacte S1. Ortografia 22. Sons en contacte
Quan parlem els mots no estan allats, sin que es pronuncien enllaats els uns amb els altres dins tires fniques. Tant dins una paraula com en enllaar paraules, hi ha fenmens especfics que es produeixen pel contacte duns sons (voclics i/o consonntics) amb els altres en contextos determinats.
Una de les constants de la llengua parlada s la tendncia al mnim esfor. Aix, quan parlem mirem destalviar emissions de veu suprimint sons (elisi) o b agrupant-ne (sinalefa).
Els principals fenmens fontics sn els segents:
elisi
Supressi del so duna vocal tona quan est en contacte directe amb una altra vocal tona. Si les vocals en contacte sn iguals es redueixen a una de sola
exemples pronncia obre el llibre obrel llibre amaga el tabac amagal tabac carro oblidat carrublidat
Si la vocal neutra est en contacte amb una altra vocal (tnica o tona), es perd la vocal neutra:
exemples pronncia quina hora s? quinors
No totes les elisions que fem en parlar es reflecteixen ortogrficament en la contracci o amb lapstrof. Aix noms es fa servir lapstrof en el cas de larticle (el/la), la preposici de i els pronoms febles: LOriol duu unes ulleres destil noucentista que sha comprat en un antiquari.
sinalefa
Enlla de la vocal final duna paraula amb la vocal inicial de la segent, de manera que formen un diftong (sintctic).
exemples pronncia ho ha fet u fet lamiga hi va lamigai va no hi tornis noi tornis
Cal tenir en compte que tant lelisi com la sinalefa no es produeixen si la pronunciaci s lenta o emftica i, per tant, hi ha pauses entre les paraules.
EvaTexto49
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
sinresi
Pronncia en la parla colloquial de vocals contiges dun mot com si fossin part de la mateixa sllaba (s a dir, com a diftong) tot i que la normativa indica que shan de pronunciar com a vocals de sllabes diferents. exemples pronncia colloquial pronncia normativa riera rie-ra ri-e-ra pacincia pa-cin-cia pa-ci-n-ci-a avi a-vi a-vi- adient a-dient a-di-ent trador trai-dor tra--dor
S3. Ortografia 22. Sons en contacte
A ms dels fenmens voclics, nhi ha daltres que afecten el contacte de sons consonntics.
assimilaci Canvi dun so propi duna consonant per un altre so o canvi del punt darticulaci dun so consonntic, tant si s dins un sol mot com si s lenlla entre el fi duna paraula i linici de la segent.
canvis ortografia pronncia T + LL LL LL bitllet
ametller billllet amellller
L + LL LL LL el llapis el llom
ell llapis ell llom
T + L L L atlntic allntic T+ M M M setmana semmana T + N N N cotna conna S + J/G J J / G G tres jugadors
moltes girafes trej jugadors molteg girafes
S + R R R sis remeis sir remeis S + X X X uns ximplets unx ximplets N + P MP quin pasts quim pasts N + B MB un bomb um bomb N + V MB un viol um viol N + F MF un forat um forat N + M MM un mico um mico
sonoritzaci Conversi duna fricativa sorda (s, x/ix, tx, f) en sonora quan es troba a final de mot i la paraula segent s una vocal o una consonant sonora.
EvaTexto50
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
ortografia pronncia els avions elz avions pargraf ample pargrav ample unes gates unez gates les dones lez dones
geminaci
Duplicaci de sons consonntics:
nn Anna, innoble, connectar-se mm immortal, Emma dd addenda, addicci ll allrgia, tranquillitat
Tanmateix, no totes les geminacions queden reflectides en la grafia:
bl [bb] poble pobble, sensible sensibble gl [gg] arreglar arregglar, segle seggle
emmudiment Dacord amb la variant geogrfica dels parlants, alguns sons consonntics, en posicions determinades, semmudeixen.
exemples pronncia camp cam tant tan aquest gat aquedgat
sensibilitzaci Pronunciaci de certs sons consonntics emmudits a fi de mot perqu la paraula segent comena en vocal.
exemples pronncia va amb avi vambavi agafant-ho agafantho Sant Andreu santandreu cent anys centanys
En algunes varietats geogrfiques, com ara el catal central, no es pronuncien la t i d finals precedides de n o l: tant tan, molt mol, rotund rotun...
En algunes varietats geogrfiques, tampoc no es pronuncia la s dels mots aquest i aquests: aquest llapis aquet llapis, aquests llapis aquets llapis. Per s que la pronunciem quan aquest va seguit dun mot que comena amb vocal: aquest aire, aquest home.
En catal central, sovint la r no es pronuncia en posici final: mocador,
EvaTexto51
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
flor, cendrer, sabater.
Tampoc no es pronuncia la primera r del mot arbre (abre), ni la r de les formes dinfinitiu, futur i condicional del verb prendre (pendre) i derivats (sorprendre, comprendre, reprendre...), tot i que sensibilitzem aquest so en els infinitius seguits de pronoms febles: anar-men, pensar-hi, comprar-li..., i en paraules com: cor, car, mar,motor, sospir, tresor, Vctor, etc.
EvaTexto52
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Morfosintaxi
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
article
indeterminat sing. pl.
mascul un uns femen una unes
1. Larticle
I1. Morfosintaxi 1. Larticle. Teoria
L'article s un element gramatical que informa sobre el gnere i el nombre del substantiu del qual depn. L'article tamb dna valor substantiu a expressions o paraules que no sn prpiament un substantiu.
Les formes de l'article sn:
article
determinat sing. pl.
mascul el (l') els femen la (l') les
Excepte en usos formals, tendim a posar l'article davant dels noms de persona:
En Joan, en Pere i l'Albert han vingut a sopar. La Merc, l'Anna i la Isabel s'han quedat a casa.
A la zona de Barcelona s'acostuma a dir: l'Anna, el Joan, l'Albert i la Merc. A la resta de Catalunya se sol dir: l'Anna, en Joan, l'Albert i la Merc. A les Balears es diu: n'Anna, en Joan, n'Albert i na Merc. Al Pas Valenci se sol prescindir dels articles: Anna, Joan, Albert i Merc.
En usos formals prescindim de l'article davant dels noms de persona:
La conferncia que pronunciar Joan Maj s molt interessant. La directora de la pellcula s Rosa Vergs.
A les enumeracions es pot repetir l'article de cada element o b estalviar-se aquesta repetici.
A la fira vam anar a veure els pallassos, malabaristes i equilibristes. A la fira vam anar a veure els pallassos, els malabaristes i els equilibristes.
Per es considera imprescindible repetir l'article quan els elements de l'enumeraci tenen gneres diferents o quan hi ha una voluntat especial d'identificar cada element:
A la fira vam anar a veure els pallassos, els equilibristes i les noies del grup de dansa.
EvaTexto53
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Morfosintaxi
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
En el parlar de les Balears i en algun indret de la Costa Brava, s'usa com variant de el, la, els, les, l'article anomenat salat: es (es nin, s'home), sa (s'allota, sa ciutat), es (es papers), ses (ses dones).
Cal que tinguis en compte que una mateixa paraula pot tenir significats diferents segons el seu gnere (Ex. el clau/la clau, el canal/la canal, el fi/la fi, el llum/la llum, el son/la son).
Larticle
S1. Morfosintaxi 1. Larticle. Teoria
Tingues en compte ls de larticle a les estructures segents:
1 Pel que fa als dies de la setmana:
No duen article quan fan referncia a un dia concret, incls entre els set dies anteriors o posteriors al dia en qu es parla:
La reuni s dijous. (dit, per exemple, el dilluns anterior)
Han de dur article si se'n parla en general o es refereixen a un dia que queda ms enll d'un marge de set dies abans o desprs del dia en qu es parla:
El dissabte s part del cap de setmana. (tots els dissabtes) El(s) divendres vaig al gimns. (cada divendres)
La reuni ser el dijous 27 de mar. (dit, per exemple, el dia 8 de mar)
2 Hi ha molts topnims que per tradici duen article. L'article dels topnims s'escriu en minscula (excepte a principi de frase) i segueix, dins d'un text, les regles normals de la contracci quan entra en contacte amb les preposicions a, per o de.
Estiueja a l'Hospitalet de l'Infant. Se'n va anar a l'Argentina.
Tot seguit tens uns quants exemples de topnims que porten article:
el Montmell el Tibet el Port de la Selva el Ports el Prat de Llobregat les Borges el Vendrell les Olugues els Omells de na Gaia ses Salines el Bergued es Mercadal el Masnou els Banys dArles
lHospitalet lArmentera lAlguer lAldea lArany lEspunyola lArbo sAlqueria lEstany lEstartit sArenal les Planes les Avellanes lIlla
lArgentina la Xina lEscala lAmpolla el Priorat
EvaTexto54
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Morfosintaxi
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
la Molina la Seu dUrgell la Garrotxa la Vilella Alta
sa Pobla els Garidells els Masos lHavana
3 El catal no t un article neutre equivalent a l'article lo del castell, sin que t un conjunt de formes prpies que expressen el mateix.
"a lo mejor" potser / segons com / si molt conv
"de lo contrario" si no / altrament
"en lo referente a" quant a / pel que fa a
"de lo lindo" d'all ms b / molt b
"lo bueno del caso" el que t de bo el cas / el ms bo del cas
"lo mismo da" tant s / tant me fa / tant se val "a lo loco" a la babal / de qualsevol manera "lo que son las cosas" ves per on!
"por lo menos" almenys / si ms no / ben b "por lo visto" pel que es veu / pel que sembla "por lo cual" per la qual cosa / i per aix
"lo que faltaba" el que faltava / noms faltava aix
No has de confondre l'article mascul propi de la varietat nord-occidental (lo pare, los pares), ben correcte, amb el lo neutre castell.
EvaTexto55
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Morfosintaxi
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
2. El gnere de substantius i adjectius
I1. Morfosintaxi 2. El gnere de substantius i adjectius. Teoria
El substantiu s un mot variable (en gnere i nombre) que designa persones, animals, coses i idees (concretes o abstractes).
Ladjectiu s una paraula que modifica el nom indicant-ne qualitats. Hi ha adjectius de dues terminacions (verd, verda) i adjectius duna sola terminaci (amable). Aquests ltims sn invariables pel que fa al gnere.
Formaci del femen en els substantius
exemples observacions mascul + -a nt - nta, forner - fornera canvis ortogrfics:
ros - rossa, nou - nova, nul - nulla...
mascul -e / -o / -u tones femen -a
mestre - mestra, monjo - monja, europeu - europea
mascul + -na / -ina / -essa = femen
rei - reina, ngel - Angelina, metge - metgessa
canvis ortogrfics: ve - vena
mascul -or / -leg femen -riu / -loga
actor - actriu, filleg - filloga
arrel diferent home - dona, cavall - euga distinci de gnere afegint mascle o femella al nom
rossinyol mascle, rossinyol femella
femen + -ot = mascul bruixa - bruixot
Formaci del femen en els adjectius
Encara que en els adjectius la formaci del femen segueix les mateixes normes que en la dels substantius, cal tenir present que hi ha molts adjectius duna sola terminaci, s a dir, que tenen la mateixa forma per al mascul i per al femen.
acabats amb
singular mascul i femen
plural mascul i femen
casos especials
-ble amable, feble, possible
amables, febles, possibles
-al / -el / -il normal, fidel, difcil
normals, fidels, difcils
anmal -a, parallel -a, tranquil -illa
-ar / -or escolar, superior escolars, superiors
avar-a, rar-a, incolor-a
EvaTexto56
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Morfosintaxi
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
-ant / -ent elegant, obedient elegants, obedients
sant -a, atent -a, content -a, lent -a
-a agrcola, persa agrcoles, perses -e alegre, jove alegres, joves negre -a, apte -a, agre -a,
culte -a
I3. Morfosintaxi 2. El gnere de substantius i adjectius. Teoria
El gnere s totalment arbitrari quan el substantiu designa coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen tots dos gneres, el femen es forma de diverses maneres:
1. Generalment, afegint una -a al mascul:
substantius adjectius nen - nena noi - noia gat - gata
bonic - bonica prim - prima net - neta
Fem atenci als canvis ortogrfics que pot produir la formaci del femen afegint una -a al mascul:
gos - gossa enemic - enemiga Marcel - Marcella llop - lloba serf - serva nebot - neboda
2. Els substantius que no sn aguts i que acaben amb -e, -o, -u canvien aquesta vocal per -a:
substantius adjectius alumne - alumna
vidu - vdua Andreu - Andrea
ample - ampla fondo - fonda ateu - atea
3. Afegint al mascul dalguns substantius les terminacions -na, -ina, -essa:
cos - cosina gall - gallina abat - abadessa
EvaTexto57
-
Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Morfosintaxi
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
4. Alguns substantius tenen unes terminacions prpies per al femen. Certs masculins acabats amb -or fan el femen en -riu i els acabats amb -leg fan el femen en -loga:
emperador - emperadriu socileg - sociloga
5. Hi ha substantius que tenen arrels diferents per al mascul i per al femen:
amo / mestressa marit / muller ase / somera gall dindi / polla dndia marr / ovella
6. Hi ha substantius invariables; s a dir, que tenen la mateixa forma per al mascul i per al femen. Sn els acabats amb -aire, -cida, -ista:
el / la cantaire el / la homicida el / la trompetista
Hi ha substantius duna sola terminaci que provenen, moltes vegades, dadjectius:
persa, jove, salvatge, rab, mrtir...
7. Hi ha noms danimals que sn invariables. Si volem distingir el sexe de l'animal, cal afegir-hi els mots mascle o femella:
la cadernera mascle / la cadernera femella
8. Hi ha alguns substantius masculins que es formen a partir del femen:
merla / merlot
9. Els adjectius acabats en -a, -i, -o tenen una sola terminaci en singular, per dues en plural.
singular mascul i femen
plural mascul
top related