gramatica suficiencia marc 2013

CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE BARCELONA C/ Quintana, 11, 3r 1a 08002 Barcelona [email protected] Telfon 93 412 55 00 Fax 93 412 15 50 www.cpnl.cat

NDEX DELS CONTINGUTS GRAMATICALS

Ortografia

1. Lalfabet (I1) ................................................................................................. 1

2. Les vocals (I1) ............................................................................................. 3

3. Les consonants (I1) .................................................................................... 5

4. Les sllabes (I1, S1) ................................................................................... 6

5. La separaci de sllabes, diftongs i hiats (I2) ............................................. 8

6. La vocal neutra (I3, S1) ............................................................................... 11

7. La o tona (I3, S1) ....................................................................................... 14

8. Laccentuaci grfica (I1, S1) ...................................................................... 17

9. Els accents diacrtics (I1, S1) ...................................................................... 21

10. La diresi (I2, I3, S1) ................................................................................. 24

11. Lapstrof i les contraccions (I1, S1) ......................................................... 26

12. Les esses (s, ss, c, , z) (I1, S2) ............................................................... 28

13. Les oclusives (p/b, t/d, c/g) (I2, S3) .......................................................... 32

14. La B i la V (I1, S2) ..................................................................................... 34

15. La M i la N (I2, S3) ................................................................................... 36

16. La H (I3) ................................................................................................... 38

17. La ela geminada (I3, S3) ......................................................................... 40

18. La R i la RR (I2, S2) .................................................................................. 42

19. La G i la J (I3, S3) ..................................................................................... 44

20. La TX i la IG (I3) ........................................................................................ 45

21. La IX i la X (I3, S2) ................................................................................... 47

22. Sons en contacte (S1, S3) ....................................................................... 49


Morfosintaxi

1. Larticle (I1, S1) .......................................................................................... 53

2. El gnere de substantius i adjectius (I1, I3, S1) ......................................... 56

3. El nombre de substantius i adjectius (I1, I3, S1) ........................................ 61

4. Els adjectius demostratius (I1) .................................................................... 64

5. Els possessius (I1, S2) ............................................................................... 65

6. Els numerals (I1) ........................................................................................ 67

7. Els quantitatius i els indefinits (I2, S2) ........................................................ 70

8. Els interrogatius (I2) .................................................................................... 74

9. Loraci simple i loraci composta (I1, I2, I3, S1) ....................................... 75

10.Les oracions subordinades (S2, S3) ......................................................... 80

11. El subjecte (I1) .......................................................................................... 84

12. Els verbs (I1, I3, S1) ................................................................................. 86

13. Els temps verbals (I1) ............................................................................... 90

14. Les formes no personals del verb (I2, S2) ................................................ 94

15. Ls dels temps verbals (S3) ................................................................. 97

16. Les perfrasis verbals (I1, I2, S1) .............................................................. 98

17. Els verbs de la 1a conjugaci (I1) ........................................................ 100

18. Els verbs de la 2a conjugaci (I2) ............................................................. 102

19. Els verbs de la 3a conjugaci (I2) ............................................................. 105

20. Els verbs irregulars (I1, I3, S2, S3) ........................................................... 108

21. Els verbs ser i estar (S1) .......................................................................... 115

22. Latribut i el complement predicatiu (I3) .................................................... 117


23. El complement directe (I2) ........................................................................ 120

24. El complement indirecte (I2) ..................................................................... 123

25. El complement preposicional (I3, S3) ....................................................... 124

26. El complement circumstancial (I2, I3) ....................................................... 126

27. El complement del nom (I2) ...................................................................... 128

28. Els pronoms personals forts (I1) ............................................................... 129

29. Els pronoms febles (I2, I3) ........................................................................ 131

30. La combinaci de pronoms (S3) ............................................................... 135

31. Els pronoms relatius (I3, S2) .................................................................... 137

32. Els adverbis (I1, I3, S2) ............................................................................. 141

33. Les conjuncions (I3, S1, S3) ..................................................................... 147

34. Les preposicions (I1, I2, S1, S2, S3) ......................................................... 151

35. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com (S2) .............................155

Lxic

1. El Lxic catal (I1) ....................................................................................... 157

2. Derivaci, composici, habilitaci (I2, I3, S2) ............................................. 160

3. Sinonmia i antonmia (I2, S2) ..................................................................... 163

4. Locucions i frases fetes (S1) ....................................................................... 164


NDEX PER GRAUS

SUFICINCIA 1

Ortografia

5. La separaci de sllabes, diftongs i hiats ................................................... 8

6. La vocal neutra ........................................................................................... 11

7. La o tona ................................................................................................... 14

8. Laccentuaci grfica .................................................................................. 17

9. Els accents diacrtics................................................................................... 21

10. La diresi .................................................................................................. 24

11. Lapstrof i les contraccions ..................................................................... 26

22. Sons en contacte ..................................................................................... 49

Morfosintaxi

1. Larticle ....................................................................................................... 53

2. El gnere de substantius i adjectius ........................................................... 56

3. El nombre de substantius i adjectius .......................................................... 61

9. Loraci simple i loraci composta ............................................................. 75

12. Els verbs ................................................................................................... 86

16. Les perfrasis verbals ................................................................................ 98

21. Els verbs ser i estar ................................................................................... 115

33. Les conjuncions ........................................................................................ 147

34. Les preposicions ....................................................................................... 151

Lxic

4. Locucions i frases fetes ............................................................................... 164


SUFICINCIA 2

Ortografia

12. Les esses (s, ss, c, , z) ........................................................................... 28

14. La B i la V ................................................................................................. 34

18. La R i la RR .............................................................................................. 42

21. La IX i la X ................................................................................................ 47

Morfosintaxi

5. Els possessius ............................................................................................ 65

7. Els quantitatius i els indefinits ..................................................................... 70

10. Les oracions subordinades ....................................................................... 80

14.Les formes no personals del verb ............................................................. 94

20. Els verbs irregulars ................................................................................... 108

31. Els pronoms relatius ................................................................................. 137

32. Els adverbis .............................................................................................. 141


35. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com ................................ 155

Lxic

2. Derivaci, composici, habilitaci ............................................................... 160

3. Sinonmia i antonmia ................................................................................. 163


SUFICINCIA 3

Ortografia

13. Les oclusives (p/b, t/d, c/g) ....................................................................... 32

15. La M i la N ................................................................................................. 36

17. La ela geminada ....................................................................................... 40

19. La G i la J ................................................................................................. 44

22. Sons en contacte ...................................................................................... 49

Morfosintaxi

10. Les oracions subordinades ....................................................................... 80

15. Ls dels temps verbals ............................................................................ 97

20. Els verbs irregulars ................................................................................... 108

25. El complement preposicional .................................................................... 124

30. La combinaci de pronoms ....................................................................... 135

33. Les conjuncions ........................................................................................ 147


Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Ortografia

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

1. Lalfabet I1. Ortografia 1. Lalfabet. Teoria

Lalfabet catal consta de vint-i-sis lletres o grafies, cinc de les quals sn vocals i la resta, les consonants.

Grafia

Nom

Exemple

a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z

a be alta ce de e efa ge hac i llatina jota ca ela ema ena o pe cu erra essa te u ve baixa ve doble ics o eix i grega zeta

alt buc cap / cel dau xit / ell fill got / gent ham indi / iogurt joc Kiwi lent m no

ona / pot peu quan / que roc / cara sac / cosa te ull / cauen vi watt / web xai / taxi York / bany zel

Les lletres k i w noms es troben en mots dorigen estranger. La lletra y forma part del dgraf ny o es troba en mots dorigen estranger.

La grafia (ce trencada) s una modificaci de c. La grafia ll (ela geminada) s una modificaci de l.

Sovint les grafies poden tenir ms dun so. Un exemple ns la grafia c, que tant pot sonar com a cap que com a cel. La grafia h no sona.

EvaTexto1



A ms de les lletres anteriors, shan de tenir presents els dgrafs i les lletres modificades. Els dgrafs, que sn combinacions de dues lletres que formen un nic so, sn:

rr sorra ss tassa ll colla ny canya qu queixal gu guerra ix caixa (en catal oriental) ig passeig tx despatx

EvaTexto2



2. Les vocals

I1. Ortografia 2. Les vocals. Teoria

La llengua catalana, en la seva varietat oriental, t vuit sons voclics.

vocal e e o o neutra a oberta tancada i oberta tancada u

roure arc lletra festa fill vmit secci msic agrair llapis moneda regla cossor home bossa puny fitxa cant txtil desprs ans elogi forn ungla

En la varietat occidental del catal no hi ha vocal neutra.

Les vocals

En posici tona la vocal o es pronuncia u i les vocals a i e tenen un so neutre.

o / u a / e corrent, lloguer barca, llibre

La resta de sons voclics en sllaba tnica sn els segents:

La a t un nic so ball, mal

La e presenta dos sons diferents: e oberta i e tancada xit, fitxer

La i t un nic so cam

per, de vegades, sona com una consonant noia, iot

La o presenta dos sons diferents: o oberta i o tancada histria, balc

La u t un nic so ull

per, de vegades, sona com una consonant mouen, creuats

EvaTexto3



Quan la conjunci i va davant dun altre mot que comena amb i, no sha de canviar mai per e; has de dir, doncs:

geografia i histria

La conjunci o tampoc no l'has de canviar per u davant d'una altra o; per tant, has de dir:

sol o ombra?

EvaTexto4



3. Les consonants

I1. Ortografia 3. Les consonants. Teoria

Els sons consonntics es poden agrupar segons el comportament de les cordes vocals en pronunciar-los.

sons sords sons sonors les cordes vocals no vibren

pet, taula, cuca, foc, sac, cel, caixa

les cordes vocals vibren boca, dit, gall, vi, rosa, pinzell, gerro, pala, lluna, coral, carro, m, nou, canya

Pots comprovar com vibren les cordes vocals posant-te un dit a lalada de la nou del coll. Digues aaa i nota com vibra. Digues fff i nota com no hi ha vibraci.

Les consonants

1. Fixat en les alternances ortogrfiques segents, segons quina sigui la vocal que hi ha darrere del so consonntic:

ca

que

qui

co

cu

a

ce

ci

o

u

ga

gue

gui

go

gu

ja

ge

gi

jo

ju

2. Recorda que hi ha associacions de dues lletres que representen un sol so: sn els dgrafs.

rr (carro) ss (bassa) ll (palla) ny (llenya) qu (quilo) gu (guila) ix (caixa) ig (passeig) tx (despatx)

EvaTexto5



4. Les sllabes

I1. Ortografia 4. Les sllabes. Teoria

Una sllaba s cada una de les emissions de veu amb qu podem pronunciar una paraula. Totes les paraules poden dividir-se en sllabes, excepte les monosllabes. Perqu hi hagi una sllaba com a mnim hi ha dhaver una vocal.

IN CEN DI 1 2 3

Segons el nombre de sllabes les paraules sn: monosllabes: tenen una sllaba (llet, pal) polisllabes: tenen ms d'una sllaba (a-gru-pa-ment, a-ten-ci-)

A lhora de separar les paraules per sllabes, cal tenir en compte els dgrafs, que sn un grup de dues lletres que representen un sol so. Hi ha dgrafs que se separen i daltres que no. Hem de saber quins dgrafs se separen, per exemple, per poder separar les paraules a final de ratlla.

Dgrafs que se separen Dgrafs que no se separen rr: sor-ra tj: plat-ja ss: car-ros-sa tg: met-ge sc: a-do-les-cent tx: cot-xe ix: rei-xa ll: til-la

gu: se-guir qu: pa-quet ll: ba-llar ny: ca-nya

Les paraules estan formades per una sllaba tnica i una o diverses sllabes tones. La sllaba tnica s on recau la major fora de veu.

A la paraula IN-CEN-DI, -CEN- s la sllaba tnica i les restants, IN- i -DI, sn tones.

Els adverbis acabats en -ment i les paraules compostes tenen dues sllabes tniques.

rpidament, parabrises

EvaTexto6



Pel que fa als mots monosillbics, n'hi ha de tnics (la majoria) i d'tons, cosa que cal tenir en compte per a la pronunciaci.

Els tons sn: els articles o pronoms el, la, els, les, en, na, un (indeterminat), uns,

lo, los; els possessius mon, ton, son, ma, ta, sa, mes, tes, ses, mos, tos,

sos; els pronoms febles em, ens, et, us, el, la, els, les, li, es, ho, en, hi; la partcula que (pronom relatiu o conjunci); les preposicions a, de, per (i les seves contraccions amb l'article), en,

amb.

EvaTexto7



5. La separaci de sllabes, diftongs i hiats

I2. Ortografia de sllabes, diftongs i hiats. Teoria

Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula s una sllaba. En general, una paraula t tantes sllabes com vocals. Per hi ha casos en qu trobem dues vocals seguides. Per separar les paraules en sllabes cal tenir en compte els grups de vocals (diftongs i hiats) i els grups consonntics (dgrafs o altres). Els diftongs sn grups de dues vocals, en qu una de les dues ha de ser i o u, que es pronuncien en una mateixa sllaba. Perqu hi hagi diftong una de les dues vocals ha de ser una i o una u, s a dir, una vocal dbil. Casos en qu hi ha diftong:

VOCAL + I VOCAL + U

ai: caire ei: reina ii*: novii oi: boina ui: buit

au: caure

eu: fareu iu: riu ou: bou uu*: duu

*combinacions molt poc freqents

GU + VOCAL QU + VOCAL

gua: guanyar ge: aigera gi: ping guo: paraiguot

qua: quaranta qe: qestionari qi: adeqi quo: qurum

EvaTexto8



INICI DE MOT

ENTRE VOCALS

iode

Ioga

iogurt

hiena

reia creuar

reies treuen joia couen

duia rieuen

S1. Ortografia de sllabes, diftongs i hiats. Teoria

Els diftongs sn la uni de dues vocals en una mateixa sllaba. Els diftongs poden ser:

creixents qu / gu + vocal

decreixents vocal + i / vocal + u

1) qua: pas-qua gua: llen-gua qe: se-qn-ci-a ge: un-gent qi: o-bli-qi-tat gi: pin-g quo: a-qus guo: ai-gus

ai: xer-rai-re au: cau-re ei: ser-vei eu: neu ii: no-vii * iu: piu-lar oi: boi-na ou: bou ui: bui-dar uu: duus * nuvi, en la varietat balear.

En aquests dos casos la i i la ufan la funci de consonants: 2) La i o la hi a principi de mot seguida de vocal. io-gurt, hie-na 3) la i o la u entre vocals:

no-ia, cre-uen

Fora dels diftongs del quadre anterior, les combinacions de vocals formen hiat, s a dir, no sn a la mateixa sllaba. Aix, cal comptar com a sllabes separades els grups:

a-vi-at, ri-e-ra, ca-mi-, du-a-na, pu-e-ril, su-or, far-m-ci-a

EvaTexto9



Hi ha alguns mots en qu pronunciem tres vocals en un sol cop de veu. s la combinaci dun diftong creixent i un de decreixent. Sn els triftongs:

iai iai ieu f - ieu uai guai - ta eu li - qeu ueu cre - ueu

Altres aspectes que cal tenir en compte alhora de separar paraules per sllabes:

1. Shan de respectar els elements que integren un mot compost.

a-les-ho-res bes-a-vi mil-ho-mes tot-ho-ra an-h-dric con-hort nos-al-tres re-in-ci-dir ben-es-tar in-ter-t-nic sub-al-tern trans-at-ln-tic

2. En un text no sha de deixar cap lletra sola a final de ratlla, ni al principi de la segent. Aix, podem separar la-vi per no a-vi o famli-a.

3. Quan hem de partir un mot amb ll a final de ratlla, el gui substitueix el punt volat.

4. Si has de separar un mot a final de ratlla, recorda que els diftongs i els triftongs no se separen mai.

5. Els diftongs depenen de la pronunciaci. Diem:

fei-na o fe--na? boi-na o bo--na? creu-re o cre--re? mo-uen o mo--en?

Fixat que la primera pronncia de cada parella s la bona: la i i la u no es pronuncien amb la fora dautntiques vocals, sn semivocals o semiconsonants.

En canvi, si marquem amb una diresi la i o la u, les pronunciarem com a veritables vocals, s a dir, com a nucli de sllaba.

ve - - na, Llu - - sa, pe - c

EvaTexto10



6. La vocal neutra

I3. Ortografia 6. La vocal neutra. Teoria

El so de la vocal neutra sescriu amb:

a e

en els femenins, en general: dona, finestra, quadra

en els masculins, en general: home, assumpte, regne

en els plurals amb -es: plomes, eines, dones

en lltima lletra dels verbs: copia, mira, parla

en la penltima lletra dels verbs, en general:

trenquen, menges, renten en la sllaba tona del lexema de les formes conjugades dels verbs de doble arrel: jeure/jaure, treure/traure, nixer/nixer:

jauria, trauria, naixia

en lltima lletra dels infinitius de la 2a conjugaci:

creure, prendre, coure

en les paraules acabades amb -a, -ma, -arca, -ista, -cida i -ta:

teorema, monarca, accionista, insecticida, atleta, aristcrata

en les paraules formades amb el sufix de derivaci -aire:

cantaire, drapaire

1. A causa del canvi de a en e a l'hora de fer el plural, shan de tenir en compte altres canvis ortogrfics:

finals canvis singular plural -ca -a -ga -ja

-gua -qua

-ques -ces

-gues -ges -ges -qes

vaca raa

amiga platja aigua

pasqua

vaques races

amigues platges aiges

pasqes

2. Si es tracta de paraules derivades, per saber si cal escriure e o a sha de buscar l'arrel o una paraula de la mateixa famlia que tingui en posici tnica el so que ens fa dubtar:

arrel derivat terra ram

tanca

terreny ramet tancar

EvaTexto11



A les formes verbals sha de mirar la 3a persona del singular del present d'indicatiu. Exemples:

paguem - ell paga peguem - ell pega pesem - ell pesa passem - ell passa

3. Hi ha alguns mots que sn invariables pel que fa al gnere:

les paraules acabades amb , -ta, -arca, -ista, -cida:

atleta, monarca, anarquista, homicida

les paraules formades amb el sufix de derivaci -aire:

drapaire, cantaire...

4. En les desinncies verbals el so de la vocal neutra:

es representa amb a en l'ltima lletra dels verbs.

copia, mira, parla

es representa amb e en la penltima lletra dels verbs.

trenquen, menges, renten

Tamb sescriuen amb e final:

les formes verbals corre, vine, obre, omple dels verbs crrer, venir, obrir i omplir.

els infinitius de la 2a conjugaci que acaben en -re: moure, vendre, caure...

5. Observa la grafia de la vocal neutra en les paraules segents:

enyorana, assemblea, monestir, verns, assass, avaria, treball, ambaixador i Empord.

EvaTexto12



La vocal neutra: casos especials

S1. Ortografia 6. La vocal neutra. Teoria

El so de la vocal neutra es representa amb a o amb -e:

1. Hi ha un cert nombre de paraules femenines que acaben amb -e.

base, febre, classe, fase, imatge, llebre, mare, frase, Matilde, Irene, Carme...

I certes paraules masculines acaben amb -a:

dia, gurdia, mapa, problema, papa, terra, titella...

2. Observa la grafia de la vocal neutra en les paraules segents:

e

alcsser enyorar

malenconia rave ametista ermini

meravella resplendirnec esprrec

monestir sergent assemblea estendard

orfe set ebenista estella

orgue sometent efeminat Esteve

polseguera trfec emparar javelina

punxegut treball Empord Lltzer

rfega verns

a

ambaixada avaluar

davantal rancor arravatar avaria

latrina sanefa assass davant

ramat Sardenya

EvaTexto13



7. La o tona

I3. Ortografia 7. La o tona. Teoria

En catal oriental la o, quan es troba en sllaba tnica, distingeix dos sons: o oberta i o tancada; en canvi, quan es troba en sllaba tona la lletra o es pronuncia u. Aquest fet pot ocasionar dubtes ortogrfics que es poden resoldre si tenim en compte les regles segents. Aix, per saber si una paraula s'escriu amb o o amb u pots seguir els criteris segents:

Sha de buscar una paraula de la mateixa famlia en qu la vocal dubtosa sigui tnica.

dotzena - dotze golafre - gola ullera - ull

En les formes verbals sha de mirar la 3a persona del singular del present d'indicatiu.

plorava ell plora jugava - ell juga

A ms, hem de tenir en compte els casos segents:

escrivim amb o escrivim amb u

la 1a persona del present dindicatiu sento, travesso, visito

les formes tones dels verbs collir: collim escopir: escopim sortir: sortiu tossir: tossim cosir: cosiu

les formes tniques dels verbs collir: cull escopir: escup sortir: surt tossir: tus

cosir: cus els verbs poder i voler excepte

poder: podrem, podent voler: voldria, volent

les formes tniques i el present de subjuntiu i dimperatiu dels verbs poder i voler

voler: vulgui, vulguem, vull poder: pugui, puguem, puc

substantius masculins com: monjo, ferro, piano

substantius com: correu, cacau, riu (plural: correus, cacaus, rius)

el plural dels mots acabats amb consonant textos, discos, avisos

en substantius invariables: un globus - dos globus un cactus - tres cactus

EvaTexto14



Finalment, hem de recordar els mots segents, a causa de la divergncia que hi ha entre el catal i el castell.

escrivim amb o

escrivim amb u

captol joan joventut rtol ttol

bufetada muntanya suportar

La o tona: casos especials

S1. Ortografia 7. La o tona. Teoria

El lxic d'una llengua necessita ampliar-se, i a vegades per fer-ho es recorre a altres llenges. En catal, quan formem paraules a partir directament del llat tenim els anomenats pseudoderivats. Aquestes paraules s'aparten de l'evoluci normal de les paraules de la seva famlia i, tot i que s'hi assemblen, presenten alternances grfiques.

mot primitiu catal derivat catal pseudoderivat

boca corb crrer dol home jove moc ploma pols (mascul) pols (femen)

boqueta corba, corbat recrrer endolcir homenot jovent, joventut mocar plomall polsera espolsar

bucal curvatura, curvilini concurrncia, ocurrncia dulcificar hum, humanisme juvenil mucosa plumfer pulsaci expulsar

Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i compostos s'escriuen

EvaTexto15



amb o en les formes tones i amb u en les formes tniques.

-o- -u- collim cullo cosiu cuses escopir escup ha tossit tus

Els verbs voler i poder s'escriuen amb o quan l'arrel s tona en totes les formes, excepte:

el present de subjuntiu: jo pugui, tu puguis, ell pugui, nosaltres puguem, vosaltres pugueu, ells puguin; jo vulgui, tu vulguis, ell vulgui, nosaltres vulguem, vosaltres vulgueu, ells vulguin

l'imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

Finalment, hem de recordar els mots segents, a causa de la divergncia que hi ha entre el castell i el catal.

s'escriuen amb o s'escriuen amb u aixovar assortir avorrir-se bordell botifarra brixola captol cartolina colobra complimentar complir cnsol embotir Empord escapolir-se escodrinyar escrpol esdrixol governatiu Hongria

Joan joglar mony nodrir ordir pndol podrir polir polvoritzar rtol rob ro Romania rossinyol sofrir sorgir sospirar sostreure ttol triomf

aqurium ateneu bufetada butllet cacau cuirassa escullera estiu europeu fetus focus frum harmnium liceu muntanya mussol

Pompeu porus ritu riu srum sinus subornar sufocar suprbia suportar ttanus tramuntana trofeu turment vidu

EvaTexto16



8. Laccentuaci grfica

I1. Ortografia 8. Laccentuaci grfica. Teoria

En els mots polisllabs, la sllaba tnica s aquella en qu recau la major fora de veu. Segons la posici de la sllaba tnica la paraula ser:

aguda (si el cop de veu recau en l'ltima sllaba): sec-ci- plana (si recau en la penltima sllaba): te-l-fon esdrixola (si recau en l'antepenltima sllaba): m-qui-na

esdrixoles (accent a

lantepenltima sllaba)

planes (accent a la penltima

sllaba) agudes

(accent a lltima sllaba)

sec- -ci- - te- -l- -fon

m- -qui- -na

Saccentuen les paraules:

agudes quan acaben amb: -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in

o-ca-si- pas-ts sor-prn

planes quan no acaben amb: -a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in

esdrixoles: sempre -re-a m-ne-ga in-cg-ni-ta

Com ja deus haver observat, en catal hi ha dues menes d'accent: el greu o obert, que correspon a la vocal oberta, i l'agut o tancat, que correspon a la vocal tancada. Les niques vocals que poden dur els dos accents sn la e i la o.

c-lid p-blic o-r-gens

EvaTexto17



1. Accentuaci de la e

En la majoria dels casos, tant en mots aguts com en mots plans i esdrixols, la e s oberta i, per tant, porta accent obert.

caf, cinqu, angls, conixer, xit, perqu, pacincia

Per porta accent tancat en els casos segents:

Paraules agudes amb accent tancat

els substantius abec, clix, consom, jaqu, peron, pur, quinqu, ximpanz

els compostos de b (gaireb, malb, tamb), de t (cont, sost), de ve (conv, prov)

la 1a persona del singular del futur simple: cantar, temer, dormir

la 3a persona del singular del passat simple (2a conjugaci): perd, segu, digu

els adverbis desprs, noms

els noms i adjectius que fan el plural en -essos: accs, congrs, exprs... tret de xers, inters, esps

la 1a i la 3a persona del singular del imperfet de subjuntiu (1a i 2a conjugaci): digus, cants

la 3a persona del singular del present d'indicatiu del verb encendre (encn) i dels verbs acabats amb -tendre (entn, estn, pretn)

Paraules planes i esdrixoles amb accent tancat

els infinitius tmer, prmer, esprmer, crixer, nixer, sser les formes rem, reu, del verb sser les terminacions verbals digurem, digureu, cantssim, cantssiu els mots crvol, esglsia, ferstec, prssec, prstec

2. Accentuaci de la o

En la majoria de mots aguts la o s tancada i, per tant, duu accent tancat. can, carb, naci,

perills

Per duen accent obert:

els mots aix, all, per, de deb, reb, retr, ress, esps, reps, arrs,

EvaTexto18



terrs, tals els participis passats dels compostos del verb cloure: excls, incls, recls

En la majoria dels mots plans i esdrixols la o s oberta i, per tant, duu accent obert.

prxim, glria, histria, pera

Per duen accent tancat:

estmac, furncol, escrpora, frmula, plvora, tmbola, trtora l'infinitiu crrer i els seus compostos (incrrer, recrrer...) les formes fra, frem, freu, fssim, fssiu, del verb sser

Remarques:

1. Cal accentuar les lletres majscules quan les regles d'accentuaci ho exigeixin.

s un pas de l'frica.

2. Els adverbis acabats en -ment conserven l'accentuaci del mot amb qu s'han format.

rpidament (rpida + ment) fcilment (fcil + ment)

Laccentuaci grfica

S1. Ortografia 8. Laccentuaci grfica. Teoria

Cal tenir en compte la pronncia dels mots que hi ha a continuaci perqu sovint fem recaure la sllaba tnica en una sllaba equivocada. Aix pot comportar, tamb, errors d'accentuaci.

a) Sn mots aguts: alfil, comit, fluor, futbol, handbol, heroi, hoquei, interval, iber, obo, oce, timp, policrom, poliglot, Raimon, el Tibet, xasss, zenit

b) Sn mots plans: pentagrama, cardac, mssil, monlit, neu, atmosfera, policac, rptil, torticoli, Kev, medulla, termstat, txtil, vking, amonac, omplat, leuccit, dinamo, austrac, prsper, magnetfon, intrfon

c) Sn mots esdrixols:

EvaTexto19



aurola, perode, Trraco, diptria, elctrode, Etipia, czema, Himlaia, olimpada, Shara, pneumnia, Hlsinki

EvaTexto20



9. Els accents diacrtics

I1. Ortografia 9. Els accents diacrtics. Teoria

L'accent diacrtic permet distingir el significat de paraules que tenen la mateixa grafia. Aqu tens els ms corrents:

b, bns (riquesa; adverbi) be, bens (anyell; nom de lletra) Aix est molt b. Carn de be a la planxa.

du (divinitat), adu, semidu... deu, deus (xifra; verb deure; font) Mart s el du de la guerra. T deu milions per men deu cinc.

dna, dnes (verb donar) dona, dones (senyora) Dna-li les grcies. Vaig veure la teva dona

s (verb ser o sser) es (pronom reflexiu) En Joan s enginyer. En Joan es complica la vida.

fra (verb ser o sser) fora (adverbi de lloc) Fra molt bonic per no pot ser. Tesperen a fora.

m (part del cos) ma (possessiu) Li fa mal la m. Mho ha dit ma mare.

ms (quantitatiu) mes (perode de l'any; conjunci; No en vull ms. possessiu)

Tornar el mes que ve.

mn (la Terra), rodamn mon (possessiu) Cada casa s un mn. Mho ha dit mon pare.

nt, nta, nts, ntes, rent, net, neta, nets, netes (sense besnt... (parents) brutcia) Ha tingut una nt. Sempre va molt net.

s, ssa, ssos, sses (animal) os, ossos (part de l'esquelet) Un s de peluix. Sha trencat un os.

pl, pls (vellositat), repl, contrapl... pel, pels (contracci per + el) Et caur el pl. Vas pel mal cam.

qu (pronom relatiu tnic; interrogatiu) que (conjunci; pronom relatiu ton) Qu vols? Que em deixis anar.

s (verb saber) se (pronom reflexiu) Ja ho s. No se li pot dir res.

s, ss (adverbi d'afirmaci) si, sis (pronom reflexiu; conjunci, S, noi, tens ra. nota musical)

Si vols, no vindr.

sc (verb ser o sser) soc (tronc, esclop) Sc un geni. Dorm com un soc.

sl, sls (el terra); subsl, entresl sol, sols (astre solar; verb soler; adverbi; nota musical)

EvaTexto21



Aquest sl s argils. Sol de mar, set anys a la cara. Mhe quedat sol.

sn (verb ser o sser) son (possessiu; el fet o les ganes Sn uns genis. de dormir)

Sempre t molta son.

t (verb tenir) te (infusi; pronom feble; nom de T una gran casa. la lletra te)

Puc oferir-te te o caf.

s (utilitzaci) us (pronom feble) Nha fet un mal s. Aviat us ho diran.

vns, vnen (verb venir), revns, vens, venen (verb vendre) revnen revens, revenen Ara vns o ten vas? Em vens la moto?

vs (tractament) -vos (pronom feble) Tractal de vs. Porteu-vos b.

Els accents diacrtics

S1. Ortografia 9. Els accents diacrtics. Teoria

Ms diacrtics:

bta, btes (recipient) bota, botes (calat; verb botar)

Cll (poblaci de la Ribagora) coll (part del cos)

d (1a persona del verb donar) do (virtut; acte de donar; nota)

fu (verb fer, pret. perfet), refu,... feu (propietat); (verb fer, present; satisfu imperatiu)

jc, jcs (lloc on dorm l'aviram) joc, jocs (de jugar) mu, mus (crit del gat) meu, meus (possessiu) mlt, mlta, mlts, mltes (participi molt, molta, molts, moltes verb moldre) remlta... (quantitatiu)

mra, mres (fruit) mora, mores (natural del Magrib) Mra (nom de diverses poblacions)

ns (plural majesttic) -nos (pronom feble)

rs (oraci, pregria) res (quantitatiu)

sc, scs (plec del vestit) sec, secs (adjectiu; verb seure) su, sus (greix) seu, seus (possessiu; verb

EvaTexto22



seure) tt, tts (broc gros d'un cntir) tot, tots (adjectiu; adverbi)

vs (verb anar) ves (verb veure)

EvaTexto23



10. La diresi

I2. Ortografia 10. La diresi. Teoria

La diresi s un signe grfic que s'utilitza per indicar que:

cal pronunciar la u dels grups gu- i qu-: eloqent, qesti, segent, aiges, lingista;

cal pronunciar en sllabes diferents dues vocals que podrien fer diftong i no en fan: ram, vena, rons, llat, pec, dirn.

Ara b, si la paraula ha de dur accent segons les normes d'accentuaci, sempre l'accentuarem i no hi posarem diresi: Llus, pas, sus. Cal recordar que si en un mot hi ha dues vocals juntes que no formen diftong, tampoc no en formaran en els seus derivats: ve, vens, venat, venatge, encara que no en siguin la sllaba tnica.

I3. Ortografia 10. La diresi. Teoria

La diresi apareix tamb en tot un seguit de formes verbals:

en el present de subjuntiu dels verbs de la primera conjugaci acabats en vocal + ar (canviar, situar, suar, menysprear, lloar, etc.):

continu esqui cre continus esquis cres continu esqui cre continuem esquiem creem continueu esquieu creeu continun esquin cren

en limperfet dindicatiu dels verbs de la tercera conjugaci acabats en vocal + ir (seduir, beneir, trair, corroir, etc.):

tradua malea paa tradues malees paes tradua malea paa traduem maleem paem tradueu maleeu paeu traduen maleen paen

aix mateix, sempre que dues vocals no formin diftong i no les puguem accentuar, hi posarem diresi:

redum, reduu (present dindicatiu, present de subjuntiu, imperatiu) agrares, agraren (passat simple dindicatiu) construssis, construssin (imperfet de subjuntiu)

EvaTexto24



S1. Ortografia 10. La diresi. Teoria

Alguns derivats de paraules cultes porten diresi, encara que no la tingui la paraula de la qual provenen:

formen diftong (no duen diresi) no formen diftong (duen diresi)

fluid, fluida trapezoide

arcaic europeu

heroi

fludesa, fludificar trapezodal arcatzant

europetzar herona, herocitat

Recorda que els sufixos -itat i -itzar (i derivats), si sadjunten a un adjectiu acabat amb vocal, el derivat que en resulta sempre porta diresi:

continutat, espontanetat, heterogenetat europetzar, homogenetzar, arcatzar

A ms, porten diresi paraules com sucidi (i sucida, sucidar-se) i dirtic (i diresi), per raons etimolgiques.

Estalvi de la diresi

Per no trobar-nos amb textos sobrecarregats de diresis, hi ha unes normes d'estalvi de la diresi, que sapliquen en els casos segents:

A l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats amb vocal + ir

agrair, agraint, agrair, agrairia conduir, conduint, conduirem, conduiries

Tanmateix, cal tenir en compte que no apliquem lestalvi de la diresi en els derivats substantius daquests verbs, i, per tant, en duran: traci, trador, agrament, etc.

En els sufixos -isme, -ista

egoisme, europeista

En les terminacions -us, -um

harmnium, Pius

Desprs dels prefixos anti-, intra-, co-, re-, contra-, pre-, auto-

antiimperialista, intrauter, coincidncia, reunificaci, contraindicaci, preinscripci, autoinducci

EvaTexto25



11. Lapstrof i les contraccions

I1. Ortografia 11. Lapstrof i les contraccions. Teoria

Per indicar l'elisi de la a o la e tones en contacte amb una altra vocal, usem l'apstrof.

Apostrofem noms els articles, els pronoms febles i la preposici de davant d'un mot que comenci amb vocal o h.

L'article mascul el s'apostrofa davant de paraules comenades per vocal o per h: l'avi, l'home, l'estudiant...

L'article femen la s'apostrofa davant de paraules comenades per vocal o per h: l'eina, l'via, l'hora. Per no sapostrofa quan les paraules comencen per i / hi o u / hu tones: la infermera, la universitat, la humanitat...

La preposici de s'apostrofa sempre quan va davant d'una paraula comenada per vocal o h: d'hora, d'avui, d'histria...

Els articles personals en / el i na / la s'apostrofen davant els noms comenats per vocal o per h: n'Esteve, lscar, n'Anna, l'Alba. Per no sapostrofen quan acompanyen noms femenins que comencen per i / hi o u / hu tones: na Isabel, la Irene, la Hiplita...

Els pronoms s'apostrofen entre ells i amb el verb. Tant si van al davant com al darrere del verb, l'apstrof ha d'anar al ms a la dreta possible de la combinaci. Aix: me'n vaig, te l'han duta, agafa'l, m'aixeco, compra'ls un llibre, veure'ns...

categoria gramatical forma apostrofada exemples

article mascul el

l larbre, lhivern, lOriol...

article femen la

l (per no davant i/u tones)

lombra, lAnna, lhabitaci, la uni, la histria...

preposici de

d sopa dall planta dhivern...

pronoms febles

m/m t/t s/s l/l

n/n ns ls

magrada / portam... tobliga / dutxat...

sestimen / veures... lanimo / animal... nagafo / menjan...

veurens... explicals...

EvaTexto26



Quan es troben les preposicions a, de i per i la partcula ca (casa de) amb els articles el, en, els tenen lloc les contraccions segents:

contraccions davant de consonant

davant de vocal o h muda

a+el=al a+els=als

He anat al banc. Tinc picor als ulls. Explica-ho a lamic.

de+el=del de+els=dels

Vinc del despatx. Cauen les fulles dels arbres. Conec els gustos de lhome.

per+el=pel per+els=pels

Passeja pel carrer. Caminava pels camps. Camina per lavinguda.

ca+el=cal ca+els=cals ca+en=can

Vaig a cal metge. Anir a cals avis.

Han urbanitzat can Rull.

Vinc de ca ladroguer. A ca nEnric es menja b.

Tal com podem veure en els exemples del quadre, davant d'una paraula que comenci amb vocal o amb h, l'article i la preposici no es contrauen i s'apostrofen o no segons les regles d'apostrofaci.

Casos especials de la lapstrof i les contraccions

S1. Ortografia 11. Lapstrof i les contraccions. Teoria

1. S'apostrofa: davant de signes o mots que es pronuncien amb una vocal inicial: l'1,

l'11a fila, l'stop, d1.000.000...

2. Per no s'apostrofa: davant de i / hi o u / hu consonntiques: la iaia, el iode, la UEFA, de

iogurt, el hiat...

davant de les paraules segents: la host, la ira, la una ( la una de la matinada) i la Haia

davant el nom de les lletres: la o, la efa...

3. El pronom feble li, l'adverbi no i la partcula que no s'apostrofen mai: li agrada, no escopiu, que entri.

4. Shan de fer les contraccions amb les preposicions compostes.

Cap a: Vaig cap al despatx. Des de: Des del mat que no parla. Fins a: Anirem fins als estables. Per a: s una carta per al director.

EvaTexto27



12. S, SS, C, , Z

I1. Ortografia 12. Les esses (S, SS, C, , Z). Teoria

Hi ha dos sons diferents de la essa: la essa sorda i la essa sonora. Quan pronunciem la essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan pronunciem una essa sonora, s que vibren. Per comprovar aquest fet el que pots fer s collocar els dits damunt de la nou del coll i pronunciar la essa de rosa. Si la pronuncies b notars la vibraci de les cordes vocals. En canvi, si pronuncies sopa, la essa s sorda perqu les cordes vocals no vibren. Caldr distingir els dos sons per escriure amb l'ortografia correcta les paraules que els contenen.

El so de essa sorda es pot representar amb les grafies s, ss, c, . El so de essa sonora es pot representar amb les grafies s, z.

sorda sonora s

a principi de mot: sabata, sobre, sal darrere consonant: cansar, inserir a final de mot: progrs, pes, esbs

s entre vocals: casa, msica, posar

ss entre vocals: mossa, supressi, pessic

z en posici inicial: zebra, zodac, zona entre consonant i vocals: onze, pinzell, colze, excepte els mots que contenen els formants dins-, -trans- i -fons-: endinsar, enfonsar, trnsit

c davant de e, i: cel, calces, cirera en els finals -ncia i -ncia: importncia, cincia, elegncia

davant de a, o, u: traat, fora, braos a final de mot: esquin, bra, cal en els sufixos -ana i -ena: fiana, confiana, aparena, coneixena (no hi ha sufix en casos com cansa, dansa, pensa, defensa...)

EvaTexto28



1. Les esses (s o ss) i les ces (c o ) formen dues famlies diferents que mai no es barregen. Aix, quan una paraula s'escriu amb s o ss, tots els seus derivats s'escriuen amb s o ss.

casa, caseta, casol gos, gossa, gossera

Aix mateix, quan una paraula s'escriu amb c o , els seus derivats s'escriuen amb c o .

lla, llaada, llacet

2. Per saber si una paraula que t el so sord s'ha d'escriure amb s (o ss) o b amb c (o ) has de tenir en compte que hi ha, en molts casos, una correspondncia amb les altres llenges romniques:

castell / francs / itali... catal c, z, , t c / nacin, nation naci fuerza, force fora s s / ss comisin, comission comissi rosa, rose rosa

Per, en canvi:

castell catal encina alzina diciembre desembre

En aquests ltims exemples ja no es dna la correspondncia.

Casos especials de la essa

S2. Ortografia 12. Les esses (S, SS, C, , Z). Teoria

1. Hi ha algunes paraules amb prefix que no s'escriuen amb ss, encara que la pronncia sigui sorda i que la essa vagi entre vocals:

a- (de negaci) asptic ante- antesala bi- bisectriu contra- contrasentit entre- entresl mono- monosllab

EvaTexto29



para- parasinttic pre- presocrtic sobre- sobresou tele- telesella ultra- ultras uni- unisexual

2. Encara que el so sigui sord, tampoc no es dobla la essa en compostos com:

fotosntesi, homosexual, dinosaure, psicosomtic, unson, vivisecci...

ni en els que duen guionet com:

para-sol, boca-sec, penya-segat, mare-selva...

3. Cal pronunciar amb el so de essa sorda:

les paraules femenines acabades amb -essa:

abadessa, comtessa, metgessa, advocadessa... (per: princesa, marquesa i pagesa)

i les paraules acabades amb:

-gressi, -gressor: agressi, agressor... -missi, -missor: emissi, emissor... -pressi, -pressor: pressi, impressi, impressor...

4. En alguns mots cultes es fa servir la z per representar una essa sonora entre vocals: amazona, nazisme, protozou, trapezi, paleozoic, ozonosfera, espermatozou, esquizofrnia, bizant, oz, topazi, Ezequiel

5. Paraules en qu no t lloc la relaci amb les altres llenges romniques:

c, , z (altres llenges romniques) c / (catal)

Catal amb s o ss:

alcsser alferes Andalusia arrebossar arrissar arrs assot assutzena asteca barns

basa basar bescuit besnt cabs Cadis calabs camussa capats carrossa esbs masss

cartips garsa cassola gasela cervesa gaseta Crsega gaspatxo dansa hissar disfressa Ignasi drassana llapis Eivissa masmorra embarassada massap

EvaTexto30



mesclar mesquita Monts mordassa mostassa pans pissarra plissa poliss pretensis quars regalssia ris salpar samarra sanefa Saragossa Sardenya sarr sarsuela

seds sentinella squia simbomba scol sofre sotsobrar sucre Sussa taps tassa tossut tros Tunis verns vescomte xers ximpanz

Catal amb z:

alzina benzina botzina bronze catorze

donzella dotze onze pinzell quinze

senzill setze tretze zebra zfir

zel zenit zero zinc

EvaTexto31



13. p/b, t/d, c/g

I2. Ortografia 13. Les oclusives (p/b, t/d, c/g). Teoria

Les oclusives no presenten cap problema quan apareixen a comenament de sllaba; aleshores la distinci entre les sordes p, t i c i les corresponents sonores b, d i g s clara, ja que la pronncia ens ho indica: pes / bes, trama / drama, cas / gas.

A final de sllaba les consonants sonores b, d i g i les sordes p, t i c sonen igual. Aix:

la p de cap sona igual que la b de tub la p de captar sona igual que la b de dissabte

la t de set sona igual que la d de fred la t de setze sona igual que la d de cambodj

la c de roc sona igual que la g de mag la c de tcnica sona igual que la g de digna

Per saber si hem d'escriure p / t / c o b / d / g hem de tenir en compte les normes segents:

Desprs de vocal o diftong tnics, escrivim p / t / c:

rep, sap, llop salut, buit, menut amic, plec, abric

Desprs de consonant o de vocal tona, escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats:

esquerp / esquerpa corb / corba llamp / llampec balb / balba sort / sortejat profund / profunditat esvelt / esvelta sord / sordesa clssic / clssica fang / fangueig banc / banca cstig / castigar

A ms, cal recordar els casos segents:

Els gerundis sescriuen sempre amb -nt final: fent, ballant, sortint..., encara que la t sigui muda.

La primera persona del present dindicatiu dalguns verbs acaba amb p / t / c, tot i que trobem b / d / g en altres persones i temps: sap (per saber, sabia, sabr...), pot (poder, podeu, podr), tinc (per tingus, tingut...).

De vegades, en posici final, i en contacte amb determinades

EvaTexto32



consonants, algunes daquestes lletres semmudeixen: o la t desprs de n i l: sant, innocent, molt, malalt... o la p i la b desprs de m: camp, temps, tomb, amb... o la d desprs de n: profund, rotund, vagabund...

Ladjectiu gran sescriu sense d final, malgrat que els derivats en duguin: grandesa, engrandir...

Sescriuen sense t final: collegi, api, premi, geni. La paraula codi es pronuncia i sescriu sense c / g final. Les paraules derivades amb els sufixos -itud i -etud sescriuen sempre

amb d final: actitud, quietud

S3. Ortografia 13. Les oclusives (p/b, t/d, c/g). Teoria

Cal recordar les excepcions segents:

Sescriuen amb b: Carib, club, tub, adob, cub, esnob, Jacob, etc. Sescriuen amb d: fred, sud, David, fluid, etc. Sescriuen amb g: tuareg, mag, estrateg, Hug, i els mots acabats amb

els sufixos -leg i -gog: bileg, anleg, pedagog, demagog, etc.

A ms, conv recordar que els mots nec, crrec (i els seus derivats), cvec, esprrec, ferstec, llbrec, mnec, prssec, rnec, rssec, trfec, xfec, arbic i fstic sescriuen amb c tot i que en els seus derivats apareix la g: descarregar, esparreguera, presseguer...

Recorda que no sn comprovables per derivaci els mots segents: sumand, subtrahend, reverend, nord, baluard, tord, lleopard, rang, mting, pding, etc.

Aix mateix, s til recordar lortografia de les paraules segents:

p t c b d g apte atleta accent abdomen addicci amgdala baptisme atzar accelerat cabdal admetre augmentar capal corretja acceptar dissabte adscripci cognom escriptor atzavara facsmil obsolet advocat digne pneumtic espatlla sacsejar sobte impugnar pneumnia ratlla conjectura dubte magma opci cotna sacs absolut regnar captar potser fcsia obtenir sagnar ptim guitza accepci suggesti hipnosi suggeriment clepsa

EvaTexto33



14. La b i la v

I1. Ortografia 14. La B i la V. Teoria

En la majoria de parlars catalans no es fa la distinci entre el so de b alta i v baixa. Aquest fet origina alguns dubtes ortogrfics que es poden resoldre seguint les indicacions segents:

b v darrere de m:

embenar, timbal, ambivalent darrere de n:

invlid, minva, canvi excepte:

tramvia, triumvirat i derivats alterna amb p:

sap - saber cap - caber rep - rebre

alterna amb u: viu - viva blau - blavor haur - haver

davant de l i r: bloqueig, blau, bromera

imperfet dels verbs de 1a conjugaci:

festejava, visitaves, escoltvem

Casos especials de la b i la v

S2. Ortografia 14. La B i la V. Teoria

A vegades, el lxic duna llengua necessita ampliar-se i per aix es recorre a la llengua dorigen, que en el cas del catal s el llat, a partir del qual es formen directament els anomenats pseudoderivats. Aix fa que sapartin de levoluci normal de les paraules de les seves famlies.

Primitiu Derivat Pseudoderivat

calb calba calvcie cervell cervellet cerebral/cerebel corb corba curvatura/curvilnia deure devem dbit escriure escrivia escriba llavi llaviejar labial lliure lliurement llibertat/liberal moure moviment mbil provar provador probabilitat

EvaTexto34



Cal recordar les paraules segents, que sovint s'escriuen malament perqu en catal tenen grafies diferents de les d'altres llenges romniques.

S'escriuen amb b alta:

abans beina bufeta rebolcar acabar bena (tira de fil) calb riba laba berbena (planta) comboi ribera arribar berruga corb saba autombil biga corba sab baf Biscaia desimbolt Srbia bar bivac embenar treballador basc bolcar mbil trobador bava boleiar rebentar trobar

i els seus derivats.

S'escriuen amb v baixa:

advocat civada govern Savoia alcova Crdova gravar sivella almvar covard haver tvec arravatar endvia javelina taverna avall envestir lHavana travar avet escovill llavi trvol avi escriv nvol vaixell avorrir espavilar pavell vedella avortar Esteve prevere verns canvi esvelt provar Vesuvi caravella fava raval vogar cascavell gavardina raves voltor cavall gleva rovell vora


EvaTexto35



15. La m i la n

I2. Ortografia 15. La m i la n. Teoria

Tot i que aquestes grafies no presenten gaires dificultats ortogrfiques, cal fer algunes consideracions, ja que en la pronncia els sons m i n es confonen en algunes posicions.

Escrivim m: davant de b: cambra, rambla, ambre... davant de p: company, compra, ampli... davant de f: simfonia, amfitri, triomf...

Escrivim n: davant de v: convit, invent, canvi...

S3. Ortografia 15. La m i la n. Teoria

m n davant de b:

cambra, rambla, ambre

tramvia, triumvirat

davant de v: convit, invent, canvi excepte

davant de p: company, compra, ampli

excepte

compostos amb ben-: benparlant, benplantat

davant de m (so geminat): immaculat, gamma, gemma

excepte

compostos amb tan-, gran-, en-: tanmateix, granment, enmig

davant de f: simfonia, amfitri, triomf

excepte

paraules amb els prefixos con-, en-, in-:

conferncia, enfrontar, infermer, i alguna altra:

fanfarr davant de r, s i dels grups pc, pt:

somrs, premsa, assumpci, redempci, assumpte, atemptat, redemptor

derivats de circum-: circumferncia, circumscripci

davant de n (so geminat): Anna, innat, annex, connector, innocent, perenne

EvaTexto36



Casos especials

Cal tenir en compte la grafia de les paraules segents:

comte (ttol nobiliari), impremta, empremta, premsa, somriure, somnmbul, mnemotcnic.

Alerta amb la diferncia entre:

comte (ttol nobiliari) conte (rondalla) compte (clcul)

Hi ha paraules que contenen els grups -mpt- o -mpc-, en els quals la p s muda:

Moltes paraules acabades amb -sumpte i amb -sumpci:

assumpte, assumpci, presumpte, presumpci...

I les paraules:

atemptat, compte, exempci, exempt, peremptori, redemptor, smptoma, temps, temptaci, prompte...

EvaTexto37



16. La h

I3. Ortografia 16. La h. Teoria

En catal, la h s muda i es conserva en mots provinents del llat, del grec i d'altres llenges.

Sovint, quan una paraula s'escriu amb h coincideix amb les d'altres llenges romniques, per no hi ha normes que ens indiquin quan un mot s'escriu amb h i quan no.

Per tant:

Conv recordar que s'escriuen amb h totes les formes del verb haver.

Cal fixar-se b en les paraules segents:

ha: verb haver a: preposici ah: interjecci

Ha arribat lavi. Vaig a casa. Ah, vols dir aix?

he: verb haver eh: interjecci

Ja he acabat. Eh, Josep, com va?

hem: verb haver em: pronom feble

Avui hem sortit molt aviat. Dem em llevar a les vuit.

hi: pronom feble i: nom de la lletra i

Hi anir dem, a Vic. Treballa nit i dia.

ho: pronom feble o: nom de la lletra o oh: interjecci

No mho crec. O blanc o negre. Oh, que b!

EvaTexto38



s convenient consultar aquestes llistes:

Amb h inicial Amb h intercalada Sense h

hbil haver hereu hivern ham herldic hrnia humil harmonia herba hissar...

avui benaurat cacauet coet malaurat orfe orxata os ostatge ou tru...

Bo Elisabet Ester Judit Ma Montblanc Tall Vic Montjuc...

i tamb: hecatombe hegemonia hemisferi heterodox hectolitre hellnic hendecasllab hexgon hectmetre hemicicle heptgon hulla...

adherir cohesi exhortar subtrahend aleshores cohibir inherent tothom alhora conhort inhibici tothora anihilar exhalar menhir vehicle aprehensi exhaurir subhasta...

Ai! Apa Oi? Ui!...

EvaTexto39



17. La ll (ela geminada)

I3. Ortografia 17. La ela geminada. Teoria

La ela geminada s un so originari del llat representat per dues eles separades per un punt volat (ll). Hi ha fora paraules que s'escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronncia habitual no marca d'una manera clara aquest so doble de la ela, i aix fa que a vegades tinguem dubtes a l'hora d'escriure algunes paraules.

El fet que una paraula dugui ela geminada no est lligat a cap regla especfica, ja que depn de l'etimologia. Et donem, per, unes pautes que poden ajudar-te.

S'escriuen amb ll

Mots comenats amb:

all: allrgia, allicient, allusi, alludir, allucinar, allot ill: illusi, illegal, ills, illuminar coll: collegi, colloqui, collapse, collaborar, collecci, collega,

collocar gall: galls, gallicisme mill: millenari, millsima, millmetre sill: sillogisme, sllaba, sillabari

Mots acabats amb:

-ella: novella, aquarella, varicella, franella, mortadella, parcella -illa: gorilla, clorofilla, tranquilla, tilla, Camilla -illar: destillar, cavillar, vacillar, oscillar -ellir: impellir, expellir, repellir

Paraules emparentades amb d'altres que porten ll:

ampulls (ampolla) maxillar (maixella) flagellar (flagell) corall (corall) cancellar (cancell) mollcie (moll) lulli (Llull) fallible (falla) cerebells (cervell) axilla (aixella) metllic (metall) gallinaci (gallina)* cristall (cristall) capillar (cabell) pellcula (pell)

* Tamb saccepta la forma gallinaci.

EvaTexto40



Recorda que les paraules segents no duen ll:

alegria aelebrar aolador colomar

colnia color columna elaborar

elegncia galant miler mili

religi revelar selecci soluci

Sha de tenir en compte que el punt que separa les dues eles no s igual que el punt que indica el final duna frase o duna abreviatura. s un punt volat (una mica ms alt que la lnia de la base de lescriptura). Els teclats a vegades tenen una tecla especfica per a la ela geminada, i sempre tenen lopci de fer el punt volat (generalment prement la combinaci majscula + nmero 3). Observem la diferncia:

col.lecci / collecci il.lusi / illusi

En una pronncia molt acurada, el so de la ela i el de la ela geminada shaurien de distingir.

La ela geminada: casos a recordar

S3. Ortografia 17. La ela geminada. Teoria

Recorda les parelles segents de mots, que tenen un significat diferent segons que duguin o no ll:

allocuci (discurs) / elocuci (dicci) alludir (esmentar) / eludir (evitar) anullar (derogar) / anular (nom d'un dit; que t forma d'anell) villa (casa) / vila (poblaci)

s til recordar l'ortografia de les paraules segents:

apellar ellipsi intelligent pollen Avell estellar interpellar polluci bllic excellent libllula putxinelli Brusselles falla medulla rebellia calligrafia fallera miscellnia satllit cllula hellnic mollusc sollicitar circumvallaci idilli nulla tranquillitat constellaci imbecillitat pllid velletat corolla installar parallel violoncellista


EvaTexto41



18. La r i la rr

I2. Ortografia 18. La r i la rr. Teoria

La lletra r representa dos sons diferents.

el so simple el so mltiple

Aquests sons a vegades depenen de la posici de la r dins el mot o dins la frase.

s simple el so de:

mare, cara, pera, aritmtica, poruga

s mltiple el so de:

rata, Ramon, arrs, guitarra, torre

Pel que fa a la grafia, recorda que:

Els infinitius de la 1a, 2a i 3a conjugaci s'escriuen amb -r final:

1a conj: parlar, mirar, cantar... 2a conj: crrer, tmer, crixer...

(excepte els verbs acabats en -re: perdre, vendre...) 3a conj.: dormir, patir, repartir...

Cal distingir les formes del passat simple de l'infinitiu:

passat simple: ell estim (va estimar), ell dorm (va dormir) infinitiu: estimar, dormir

Els sufixos de derivaci -ar, -er, -or, -dor s'escriuen amb -r final muda.

blau blavor colom colomar gris grisor fusta fuster moc mocador

Fixa't que quan pronunciem el mot arbre la primera r s muda. Tampoc pronunciem la -r de les formes d'infinitiu, futur i condicional del verb prendre i dels seus derivats i compostos, com ara prendre, aprendre, reprendre...

EvaTexto42



Comprendrs que no pugui venir. Finalment la Maria va aprendre a conduir. Si ens ho expliquessis, ho entendrem.

Noms la r mltiple presenta alguna dificultat, que ara comentem:

r rr a comenament de paraula:

raig, rac, rumiar, rondinar

entre vocals: terra, arrunar, arriscar, errar

darrere de consonant: conreu, enraonar, enrojolar

La r i la rr: casos especials

S2. Ortografia 18. La r i la rr. Teoria

Pel que fa a la grafia de la erra, tingues en compte que:

En paraules comenades per erra aquesta no es dobla quan shi anteposa un prefix.

artmic extraradi semiremolc antireligis monorail sobrerealitat autoretrat multiracial ultrarpid contrarplica neorealisme

Si el prefix s i-, la erra s que es duplica: irreal, irrecuperable

Hi ha prefixos que acaben amb la lletra erra. Per tant, si hi adjuntem una paraula que tamb comenci amb aquesta lletra, la paraula resultant sescriur amb dues erres: hiperrealisme, superrpid

No dupliquem la erra si unim el prefix co- a una paraula que comenci amb aquesta lletra: coreferent, coresponsabilitat Ara b, es mant la dobla erra en les paraules que la tenien en llat: correlatiu, correlacionar, corrompre, correspondre

EvaTexto43



19. La G i la J

I3. Ortografia 19. La G i la J. Teoria

La g i la j sn dues grafies que poden representar el mateix so:

raja, gel, Gemma, mgic, jove

Per saber si has descriure g o j has de tenir en compte les regles segents:

g j

davant de e, i ginesta, geniva, gel

davant de a, o, u jard, joventut, juliol

Aquesta norma tamb sha daplicar als grups consonntics tj, tg, dj:

fetge, platja, adjuntar

Hi ha, per, algunes excepcions. Sescriuen amb j, encara que vagin seguits de la vocal e:

els grups -jecc- i -ject-: injecci, injectar, adjectiu, objecte

el verb jeure: jec, jeus

S3. Ortografia 19. La G i la J. Teoria

A part de les excepcions de les paraules formades per -jecc- i -ject- i el verb jeure, hi ha aquests altres mots que sescriuen en j:

noms propis i topnims hebreus: Jerusalem, Jess, Jeric, Jeroni, Jehov

altres paraules: majestat, jersei, jeroglfic, jet, jerarquia (i derivats)

EvaTexto44



20. La tx i la ig

I3. Ortografia 20. La TX I la IG. Teoria

Les grafies tx/ig representen el mateix so: maig, despatxar. Per qu, doncs, les escrivim d'una manera diferent? Fixa't en les normes segents i ho entendrs.

S'escriu tx:

a principi de mot: Txetxnia, txapela... enmig de paraula: butxaca, totxo... a final de paraula, quan hi ha tx en els derivats:

cartutxera - cartutx empatxar - empatx esquitxar - esquitx

Fixa't que en tots els derivats aquest so s sord, s a dir, les cordes vocals no vibren.

S'escriu -ig:

Noms a final de mot quan hi ha les grafies g/j, tg/tj en els derivats. Podem dir, per tant, que escrivim -ig quan els derivats tenen un so sonor:

fageda - faig lletgesa - lleig

Fixa't que darrere de les vocals a, e, o, u, el so de qu parlem es representa amb -ig:

maig, lleig, enuig...

En canvi, desprs de i aquest so queda representat nicament per la

txxx

ig a principi de paraula:

txec, Txad enmig de paraula: cotxe, despatxar

a final de mot, si els derivats tamb tenen tx:

empatxar, empatx

a final de mot, si els derivats tenen g/j, tg/tj:

roja, roig bogeria, boig

EvaTexto45



g:

mig, desig

EvaTexto46



21. La ix i x

I3. Ortografia 21. La IX i la X. Teoria

La lletra x i el dgraf ix sn dues grafies que poden representar el mateix so:

xop, reixa, panxa, peix...

Escrivim:

ix x darrere de les vocals a, e, o i u:

calaix, feix, coix, fluix a principi de paraula:

xarop, xeringa, xarampi darrere de consonant:

panxa, punxar darrere de i:

enguixar darrere de u semivocal (s a dir,

que forma part duna sllaba on ja hi ha una altra vocal):

rauxa

S2. Ortografia 21. La IX i la X. Teoria

La x

1. La lletra x pot representar tres sons diferents:

a) rauxa, xocolata, planxar... b) Mxic, explicaci, taxi... c) examen, exercici, exasperar...

Fixat que en els dos ltims grups la x pot representar un so compost (la segona part del qual s una essa). Aquest so pot ser:

sonor /gz/: en paraules comenades per ex- seguit de vocal o h:

exemple, exemplar, exasperar, exhaust...

sord /ks/:

EvaTexto47



en la resta de casos:

entre vocals: luxe, sintaxi... a final de mot: fix, Flix... davant de consonant: explicaci, experimentar, expressi...

2. Fixa't en la manera com s'escriuen i es pronuncien els mots segents:

estendre, estrany, estranger, esprmer

EvaTexto48



22. Sons en contacte S1. Ortografia 22. Sons en contacte

Quan parlem els mots no estan allats, sin que es pronuncien enllaats els uns amb els altres dins tires fniques. Tant dins una paraula com en enllaar paraules, hi ha fenmens especfics que es produeixen pel contacte duns sons (voclics i/o consonntics) amb els altres en contextos determinats.

Una de les constants de la llengua parlada s la tendncia al mnim esfor. Aix, quan parlem mirem destalviar emissions de veu suprimint sons (elisi) o b agrupant-ne (sinalefa).

Els principals fenmens fontics sn els segents:

elisi

Supressi del so duna vocal tona quan est en contacte directe amb una altra vocal tona. Si les vocals en contacte sn iguals es redueixen a una de sola

exemples pronncia obre el llibre obrel llibre amaga el tabac amagal tabac carro oblidat carrublidat

Si la vocal neutra est en contacte amb una altra vocal (tnica o tona), es perd la vocal neutra:

exemples pronncia quina hora s? quinors

No totes les elisions que fem en parlar es reflecteixen ortogrficament en la contracci o amb lapstrof. Aix noms es fa servir lapstrof en el cas de larticle (el/la), la preposici de i els pronoms febles: LOriol duu unes ulleres destil noucentista que sha comprat en un antiquari.

sinalefa

Enlla de la vocal final duna paraula amb la vocal inicial de la segent, de manera que formen un diftong (sintctic).

exemples pronncia ho ha fet u fet lamiga hi va lamigai va no hi tornis noi tornis

Cal tenir en compte que tant lelisi com la sinalefa no es produeixen si la pronunciaci s lenta o emftica i, per tant, hi ha pauses entre les paraules.

EvaTexto49



sinresi

Pronncia en la parla colloquial de vocals contiges dun mot com si fossin part de la mateixa sllaba (s a dir, com a diftong) tot i que la normativa indica que shan de pronunciar com a vocals de sllabes diferents. exemples pronncia colloquial pronncia normativa riera rie-ra ri-e-ra pacincia pa-cin-cia pa-ci-n-ci-a avi a-vi a-vi- adient a-dient a-di-ent trador trai-dor tra--dor

S3. Ortografia 22. Sons en contacte

A ms dels fenmens voclics, nhi ha daltres que afecten el contacte de sons consonntics.

assimilaci Canvi dun so propi duna consonant per un altre so o canvi del punt darticulaci dun so consonntic, tant si s dins un sol mot com si s lenlla entre el fi duna paraula i linici de la segent.

canvis ortografia pronncia T + LL LL LL bitllet

ametller billllet amellller

L + LL LL LL el llapis el llom

ell llapis ell llom

T + L L L atlntic allntic T+ M M M setmana semmana T + N N N cotna conna S + J/G J J / G G tres jugadors

moltes girafes trej jugadors molteg girafes

S + R R R sis remeis sir remeis S + X X X uns ximplets unx ximplets N + P MP quin pasts quim pasts N + B MB un bomb um bomb N + V MB un viol um viol N + F MF un forat um forat N + M MM un mico um mico

sonoritzaci Conversi duna fricativa sorda (s, x/ix, tx, f) en sonora quan es troba a final de mot i la paraula segent s una vocal o una consonant sonora.

EvaTexto50



ortografia pronncia els avions elz avions pargraf ample pargrav ample unes gates unez gates les dones lez dones

geminaci

Duplicaci de sons consonntics:

nn Anna, innoble, connectar-se mm immortal, Emma dd addenda, addicci ll allrgia, tranquillitat

Tanmateix, no totes les geminacions queden reflectides en la grafia:

bl [bb] poble pobble, sensible sensibble gl [gg] arreglar arregglar, segle seggle

emmudiment Dacord amb la variant geogrfica dels parlants, alguns sons consonntics, en posicions determinades, semmudeixen.

exemples pronncia camp cam tant tan aquest gat aquedgat

sensibilitzaci Pronunciaci de certs sons consonntics emmudits a fi de mot perqu la paraula segent comena en vocal.

exemples pronncia va amb avi vambavi agafant-ho agafantho Sant Andreu santandreu cent anys centanys

En algunes varietats geogrfiques, com ara el catal central, no es pronuncien la t i d finals precedides de n o l: tant tan, molt mol, rotund rotun...

En algunes varietats geogrfiques, tampoc no es pronuncia la s dels mots aquest i aquests: aquest llapis aquet llapis, aquests llapis aquets llapis. Per s que la pronunciem quan aquest va seguit dun mot que comena amb vocal: aquest aire, aquest home.

En catal central, sovint la r no es pronuncia en posici final: mocador,

EvaTexto51



flor, cendrer, sabater.

Tampoc no es pronuncia la primera r del mot arbre (abre), ni la r de les formes dinfinitiu, futur i condicional del verb prendre (pendre) i derivats (sorprendre, comprendre, reprendre...), tot i que sensibilitzem aquest so en els infinitius seguits de pronoms febles: anar-men, pensar-hi, comprar-li..., i en paraules com: cor, car, mar,motor, sospir, tresor, Vctor, etc.

EvaTexto52

Nivell Suficincia Teoria Gramatical - Morfosintaxi


article

indeterminat sing. pl.

mascul un uns femen una unes

1. Larticle

I1. Morfosintaxi 1. Larticle. Teoria

L'article s un element gramatical que informa sobre el gnere i el nombre del substantiu del qual depn. L'article tamb dna valor substantiu a expressions o paraules que no sn prpiament un substantiu.

Les formes de l'article sn:

article

determinat sing. pl.

mascul el (l') els femen la (l') les

Excepte en usos formals, tendim a posar l'article davant dels noms de persona:

En Joan, en Pere i l'Albert han vingut a sopar. La Merc, l'Anna i la Isabel s'han quedat a casa.

A la zona de Barcelona s'acostuma a dir: l'Anna, el Joan, l'Albert i la Merc. A la resta de Catalunya se sol dir: l'Anna, en Joan, l'Albert i la Merc. A les Balears es diu: n'Anna, en Joan, n'Albert i na Merc. Al Pas Valenci se sol prescindir dels articles: Anna, Joan, Albert i Merc.

En usos formals prescindim de l'article davant dels noms de persona:

La conferncia que pronunciar Joan Maj s molt interessant. La directora de la pellcula s Rosa Vergs.

A les enumeracions es pot repetir l'article de cada element o b estalviar-se aquesta repetici.

A la fira vam anar a veure els pallassos, malabaristes i equilibristes. A la fira vam anar a veure els pallassos, els malabaristes i els equilibristes.

Per es considera imprescindible repetir l'article quan els elements de l'enumeraci tenen gneres diferents o quan hi ha una voluntat especial d'identificar cada element:

A la fira vam anar a veure els pallassos, els equilibristes i les noies del grup de dansa.

EvaTexto53



En el parlar de les Balears i en algun indret de la Costa Brava, s'usa com variant de el, la, els, les, l'article anomenat salat: es (es nin, s'home), sa (s'allota, sa ciutat), es (es papers), ses (ses dones).

Cal que tinguis en compte que una mateixa paraula pot tenir significats diferents segons el seu gnere (Ex. el clau/la clau, el canal/la canal, el fi/la fi, el llum/la llum, el son/la son).

Larticle

S1. Morfosintaxi 1. Larticle. Teoria

Tingues en compte ls de larticle a les estructures segents:

1 Pel que fa als dies de la setmana:

No duen article quan fan referncia a un dia concret, incls entre els set dies anteriors o posteriors al dia en qu es parla:

La reuni s dijous. (dit, per exemple, el dilluns anterior)

Han de dur article si se'n parla en general o es refereixen a un dia que queda ms enll d'un marge de set dies abans o desprs del dia en qu es parla:

El dissabte s part del cap de setmana. (tots els dissabtes) El(s) divendres vaig al gimns. (cada divendres)

La reuni ser el dijous 27 de mar. (dit, per exemple, el dia 8 de mar)

2 Hi ha molts topnims que per tradici duen article. L'article dels topnims s'escriu en minscula (excepte a principi de frase) i segueix, dins d'un text, les regles normals de la contracci quan entra en contacte amb les preposicions a, per o de.

Estiueja a l'Hospitalet de l'Infant. Se'n va anar a l'Argentina.

Tot seguit tens uns quants exemples de topnims que porten article:

el Montmell el Tibet el Port de la Selva el Ports el Prat de Llobregat les Borges el Vendrell les Olugues els Omells de na Gaia ses Salines el Bergued es Mercadal el Masnou els Banys dArles

lHospitalet lArmentera lAlguer lAldea lArany lEspunyola lArbo sAlqueria lEstany lEstartit sArenal les Planes les Avellanes lIlla

lArgentina la Xina lEscala lAmpolla el Priorat

EvaTexto54



la Molina la Seu dUrgell la Garrotxa la Vilella Alta

sa Pobla els Garidells els Masos lHavana

3 El catal no t un article neutre equivalent a l'article lo del castell, sin que t un conjunt de formes prpies que expressen el mateix.

"a lo mejor" potser / segons com / si molt conv

"de lo contrario" si no / altrament

"en lo referente a" quant a / pel que fa a

"de lo lindo" d'all ms b / molt b

"lo bueno del caso" el que t de bo el cas / el ms bo del cas

"lo mismo da" tant s / tant me fa / tant se val "a lo loco" a la babal / de qualsevol manera "lo que son las cosas" ves per on!

"por lo menos" almenys / si ms no / ben b "por lo visto" pel que es veu / pel que sembla "por lo cual" per la qual cosa / i per aix

"lo que faltaba" el que faltava / noms faltava aix

No has de confondre l'article mascul propi de la varietat nord-occidental (lo pare, los pares), ben correcte, amb el lo neutre castell.

EvaTexto55



2. El gnere de substantius i adjectius

I1. Morfosintaxi 2. El gnere de substantius i adjectius. Teoria

El substantiu s un mot variable (en gnere i nombre) que designa persones, animals, coses i idees (concretes o abstractes).

Ladjectiu s una paraula que modifica el nom indicant-ne qualitats. Hi ha adjectius de dues terminacions (verd, verda) i adjectius duna sola terminaci (amable). Aquests ltims sn invariables pel que fa al gnere.

Formaci del femen en els substantius

exemples observacions mascul + -a nt - nta, forner - fornera canvis ortogrfics:

ros - rossa, nou - nova, nul - nulla...

mascul -e / -o / -u tones femen -a

mestre - mestra, monjo - monja, europeu - europea

mascul + -na / -ina / -essa = femen

rei - reina, ngel - Angelina, metge - metgessa

canvis ortogrfics: ve - vena

mascul -or / -leg femen -riu / -loga

actor - actriu, filleg - filloga

arrel diferent home - dona, cavall - euga distinci de gnere afegint mascle o femella al nom

rossinyol mascle, rossinyol femella

femen + -ot = mascul bruixa - bruixot

Formaci del femen en els adjectius

Encara que en els adjectius la formaci del femen segueix les mateixes normes que en la dels substantius, cal tenir present que hi ha molts adjectius duna sola terminaci, s a dir, que tenen la mateixa forma per al mascul i per al femen.

acabats amb

singular mascul i femen

plural mascul i femen

casos especials

-ble amable, feble, possible

amables, febles, possibles

-al / -el / -il normal, fidel, difcil

normals, fidels, difcils

anmal -a, parallel -a, tranquil -illa

-ar / -or escolar, superior escolars, superiors

avar-a, rar-a, incolor-a

EvaTexto56



-ant / -ent elegant, obedient elegants, obedients

sant -a, atent -a, content -a, lent -a

-a agrcola, persa agrcoles, perses -e alegre, jove alegres, joves negre -a, apte -a, agre -a,

culte -a

I3. Morfosintaxi 2. El gnere de substantius i adjectius. Teoria

El gnere s totalment arbitrari quan el substantiu designa coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen tots dos gneres, el femen es forma de diverses maneres:

1. Generalment, afegint una -a al mascul:

substantius adjectius nen - nena noi - noia gat - gata

bonic - bonica prim - prima net - neta

Fem atenci als canvis ortogrfics que pot produir la formaci del femen afegint una -a al mascul:

gos - gossa enemic - enemiga Marcel - Marcella llop - lloba serf - serva nebot - neboda

2. Els substantius que no sn aguts i que acaben amb -e, -o, -u canvien aquesta vocal per -a:

substantius adjectius alumne - alumna

vidu - vdua Andreu - Andrea

ample - ampla fondo - fonda ateu - atea

3. Afegint al mascul dalguns substantius les terminacions -na, -ina, -essa:

cos - cosina gall - gallina abat - abadessa

EvaTexto57



4. Alguns substantius tenen unes terminacions prpies per al femen. Certs masculins acabats amb -or fan el femen en -riu i els acabats amb -leg fan el femen en -loga:

emperador - emperadriu socileg - sociloga

5. Hi ha substantius que tenen arrels diferents per al mascul i per al femen:

amo / mestressa marit / muller ase / somera gall dindi / polla dndia marr / ovella

6. Hi ha substantius invariables; s a dir, que tenen la mateixa forma per al mascul i per al femen. Sn els acabats amb -aire, -cida, -ista:

el / la cantaire el / la homicida el / la trompetista

Hi ha substantius duna sola terminaci que provenen, moltes vegades, dadjectius:

persa, jove, salvatge, rab, mrtir...

7. Hi ha noms danimals que sn invariables. Si volem distingir el sexe de l'animal, cal afegir-hi els mots mascle o femella:

la cadernera mascle / la cadernera femella

8. Hi ha alguns substantius masculins que es formen a partir del femen:

merla / merlot

9. Els adjectius acabats en -a, -i, -o tenen una sola terminaci en singular, per dues en plural.

singular mascul i femen

plural mascul

gramatica suficiencia marc 2013

Documents