el dimoniet que va perdre la cua

LA HISTÒRIA D’EN BANYETES AUTORA: PALOMA MUÑOZ

REVISIÓ: TXELL CASANOVAS

El dimoniet que va El dimoniet que va El dimoniet que va El dimoniet que va perdre la cuaperdre la cuaperdre la cuaperdre la cua

1

i havia una vegada un petit dimoniet de color vermell que es deia Banyetes. Era un dimoniet molt i molt despistat i sempre estava perden les coses, per això li renyaven molt sovint.

HH

2

Un matí, en Banyetes es va donar que havia perdut la cua, era el pitjor que li pot passar a un dimoniet per que els dimoniets guarden totes les seves entremaliadures a la cua i sense ella un dimoniet no es pot comportar tal i com s’espera que es comporti un dimoniet.

3

En Banyetes va decidir buscar una cua i va anar a la Terra per veure si podia trobar una que li anés bé..

El primer que va trobar va ser un petit ase i en Banyetes li va preguntar:

- Senyor Ase, em podries donar la teva cua?

Però l’Ase va bramar molt empipat per que la cua era seva i no volia donar-se-la a ningú i molt menys a un dimoniet entremaliat.

4

En Banyetes va sortir corrent i no va parar fins a arribar al bosc i llavors es va trobar amb un conillet. La cua del conillet era rodoneta i semblava com de cotó. A en Banyetes li va agradar molt i li va preguntar al conillet:

- Senyor Conill, té una cua molt bonica i jo he perdut la meva, me la podria donar?

El conill es va escapar donant uns salts tan alts com els núvols i el dimoniet es va quedar sense cua.

5

En Banyetes va continuar caminant i va trobar una vaca que estava menjant herba fresca i espantava les mosques amb la seva llarga cua. El dimoniet es va apropar i li va dir:

- Senyora Vaca, té una cua molt llarga i.....

Però en Banyetes no va poder acabar la frase per que la vaca va començar a mugir tant fort que en Banyetes es va espantar molt i va marxar.

6

Després en Banyetes va trobar una gallina que tenia tres plomes a la cua i va pensar que potser la gallina li donaria una de les seves plomes, no era una cua, però no trobava res més i li va preguntar:

- Senyora Gallineta em podries donar una de les teves plomes? Tu en tens tres i jo he perdut la meva cueta.

Però la gallina no li va donar cap de les seves plomes i va marxar tot escatainant amb el cap molt alt.

7

En Banyetes va continuar buscant, però no trobava ningú que volgués donar-li la seva cua. I caminant i caminant va trobar un porquet.

El porquet tenia una cueta de color rosa i recargolada, però en Banyetes va pensar que aquella cua no era per a ell i va marxar sense preguntar res al porquet que grunyia tot content mentre es donava

8

un bany de fang.

En Banyetes va pensar que mai trobaria una cua i mai més podria fer cap entremaliadura i es va a posar a plorar.

Un nen que passava el va veure i li va preguntar per què plorava. En Banyetes li va explicar que havia perdut la seva cua i que sense ella no podia ser un dimoniet de veritat.

Llavors el nen va tenir una idea i li va dir que li esperés allà mateix que tornaria de seguida.

9

El nen va anar a casa seva i va agafar una corda de color vermell i va fer una cua semblant a la cua d’un cavall.

Després va agafar una agulla i fil de la seva mare i va tornar on estava el dimoniet. Amb la agulla i el fil li va cosir la corda i en Banyetes va tornar a tenir cua.

10

En Banyetes estava molt content, tan content que va fer una festa amb el seu nou amic.

La cua d’en Banyetes es va omplir de petites entremaliadures i de tant feliç que estava va començar a ballar.

El nen el mirava curiós i alegre i li va fer prometre que no seria un dimoniet massa entremaliat i que mai espantaria els nens.

11

I així és com en Banyetes va recuperar la seva cua i va tornar a ser un dimoniet de veritat, però mai va tornar a espantar cap nen.

I de tant en tan torna a la Terra per visitar el seu amic i junts passegen pel camp.

12