efectes de la disponibilitat d’aigua en l’ecofisiologia de
Post on 16-Apr-2022
1 Views
Preview:
TRANSCRIPT
ESCOLA AGRÍCOLA SUPERIOR DE BARCELONA (E.S.A.B.)
ENGINYERIA TÈCNICA AGRÍCOLA
ESPECILITZADA EN AGROPECUÀRIES
PLA D‘ESTUDIS 1993
TREBALL FINAL DE CARRERA
SEPTEMBRE 2007
Efectes de la disponibilitat d’aigua en l’ecofisiologia de dues varietats
de vinya (Vitis vinifera cv. Chardonnay i cv. Cabernet Sauvignon)
Autora: Lídia Menchén Alba Profesora ponent: Lydia Serrano i Porta
Efectes de la disponibilitat d’aigua en l’ecofisiologia de dues varietats
de vinya (Vitis vinifera cv. Chardonnay i cv. Cabernet Sauvignon).
AUTORA: Menchén Alba, Lídia
PROFESSORA PONENT: Serrano Porta, Lydia
RESUM
En aquest estudi es pretén caracteritzar els efectes de la disponibilitat d‘aigua en
l‘ecofisiologia de dues varietats de vinya (Vitis vinifera cv. Chardonnay i cv. Cabernet
Sauvignon). L‘estudi s‘ha dut a terme en plantes cultivades en contenidor. Els règims de
reg consistiren en aportar diferents dosis d‘aigua durant dos mesos (aproximadament
0,5, 1 i 2 litres/planta i dia). Seguidament es va caracteritzar la conducta ecofisiològica i
l‘estat hídric (potencial hídric a l‘alba). Per a la caracterització de la conducta
ecofisiològica es determinaren les taxes d‘intercanvi gasós (fotosíntesi i conductància
estomàtica) al llarg del dia, així com els canvis espectrals i la fluorescència de la
clorofil·la. L‘objectiu final d‘aquest treball és desenvolupar índexs òptics que ens
permetin determinar l‘estat fisiològic de la vinya a nivell de fulla per la seva posterior
implementació en viticultura de precisió. Els índexs de reflectància espectrals són de
gran utilitat per l‘aplicació de la teledetecció en l‘àmbit de la Viticultura de Precisió.
Aquests índexs aportant informació sobre el moment idoni per la recol·lecció del raïm i
la seva posterior vinificació.
PARAULES CLAU: fotosíntesi, conductància estomàtica, disponibilitat d‘aigua,
reflectància espectral, fluorescència de la clorofil·la, Vitis vinifera.
Efectos de la disponibilidad de agua en ecofisiologia de dos variedades
de viña (Vitis vinifera cv. Chardonnay i cv. Cabernet Sauvignon).
AUTORA: Menchén Alba, Lídia
PROFESORA PONENTE: Serrano Porta, Lydia
RESUMEN
En este estudio se pretende caracterizar los efectos de la disponibilidad de agua en la
ecofisiología de dos variedades de viña (Vitis vinifera cv. Chardonnay i cv. Cabernet
Sauvignon). El estudio se ha realizado en plantas cultivadas en contenedor, tiestos. Los
regímenes de riego consisten en aportar diferentes dosis de agua durante dos meses
(aproximadamente 0,5, 1 i 2 litros/planta y día). Seguidamente se caracterizó la
conducta ecofisiológica y el estado hídrico (potencial hídrico al alba). Para la
caracterización de la conducta ecofisiológica se determinaron las tasas de intercambio
gaseoso (fotosíntesis y conductancia estomática) a lo largo del día, así como los
cambios espectrales y la fluorescencia de la clorofila. El objetivo final de este trabajo es
desarrollar índices ópticos que nos permitan determinar el estado fisiológico de la viña a
nivel de hoja para su posterior implementación en viticultura de precisión. Los índices
de reflectancia espectral son de gran utilidad para su aplicación en la teledetección en el
ámbito de la Viticultura de Precisión. Dichos índcies nos informan del momento idóneo
para la recolección de la uva y su posterior vinificación.
PALABRAS CLAVE: fotosíntesis, conductancia estomática, disponibilidad de
agua, reflectancia espectral, fluorescencia de la clorofila, Vitis vinifera.
Tthe effects of water availability in the ecophysiology of two varietiesof
vineyard (Vitis vinifera cv. Chardonnay and cv. Cabernet Sauvignon).
AUTHOR: Menchén Alba, Lídia
PROFESSOR: Serrano Porta, Lydia
ABSTRACT
In this study it is intended to characterize the effects of water availability in the
ecophysiology of two varieties of vineyard (Vitis vinifera cv. Chardonnay and cv.
Cabernet Sauvignon). The study has been carried out in cultivated plants in container.
The irrigation regimes consisted on different doses of water applied over two months
(approximately 0,5, 1 and 2 liters/plant and day). Predawn water potential was
determined in both treatments. In addition gas exchange (photosynthesis and stomatal
conductance), chlorophyll fluorescence and spectral reflectance were measured along
the day. The final goal of this work is to develop optic indices that allow us to
determine the physiological status of the vineyard at the leaf level for its posterior
implementation in precision viticulture. The reflectancia espectrals index are useful for
their application in teledetección in the Viticultura de Precision. By studying the
indices we know when it‘s the best time to harvest the grapes and to begin the wine
production.
KEY WORDS: photosynthesis, stomatal conductance, water stress, spectral
reflectance, chlorophyll fluorescence, Vitis vinifera.
ÍNDEX
1. Introducció.....................................................................................1-5
2. Objectius............................................................................................6
3. Materials i mètodes......................................................................7-13
Lloc d‘estudi
Material Vegetal
Disseny experimental
Anàlisi estadística
4. Resultats......................................................................................14-31
Paràmetres ambientals
Àrea foliar i biomassa
Mesures d‘intercanvi gasós
Variables derivades
Mesures de fluorescència de la clorofil·la
Variables de la reflectancia
Relacions entre variables
5. Discussió......................................................................................32-37
6. Conclusions......................................................................................38
7. Bibliografia.................................................................................39-43
8. Anexes
Anàlisi estadística del potencial hídric
Anàlisi estadística de la biomassa de la planta
Anàlisi estadística de les variables d‘intercanvi gasós
Anàlisi estadística de les variables derivades
Anàlisi estadística de les variables de la fluorescencia
Anàlisi estadística de les variables de la reflectancia
Correlacions entre variables
1. INTRODUCCIÓ
1. INTRODUCCIÓ
Un dels factors més rellevants en la indústria vitivinícola ha estat la producció de
vins de qualitat. Així doncs, en aquest context, un dels principals criteris de gestió és
la qualitat del raïm per a la seva posterior vinificació. En aquest sentit, la utilització
de les relacions d‘equilibri (RE, superfície foliar/ Kg de baies) per a determinar el
potencial enològic (qualitat del raïm) és molt extès (Howell, 2001). Treballs recents
mostren que, en condicions semiàrides, la disponibilitat d‘aigua té una major
incidència en el creixement i contingut de sucres de les baies que les RE
(Santesteban i Royo, 2006). És a dir, estudiar la disponibilitat d‘aigua a la vinya ens
pot proporcionar informació molt interessant respecte el seu estat fisiològic.
L‘agricultura de precisió és una moderna modalitat de diagnòstic i control de la
vegetació del cultiu. L‘objectiu d‘aquest tipus d‘agricultura és la millora de la
productivitat i qualitat amb els estalvis de costos que suposa i un major respecte al
medi ambient basada en una informació fiable, puntual i localitzada del que
succeeix al cultiu; tot això, gràcies a l‘aplicació de modernes tecnologies
d‘informàtica (Luis Hidalgo, 1993). En l‘àmbit de la Viticultura de Precisió, la
utilització d‘índexs de vegetació ha servit per a la identificació i selecció de la
qualitat del raïm en camp (Hall et al., 2002) en les aplicacions basades en la
teledetecció de la reflectància espectral. Aquests índexs, i en particular l‘Índex de
Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI), s‘han mostrat bons indicadors de
l‘índex d‘àrea foliar en vinya (Leaf Area Index, LAI) (Johnson, 2003). S‘ha utilitzat
l‘NDVI per estimar el vigor relatiu dels ceps (Dobrowski et al., 2003). Gràcies a la
combinació de les dades obtingudes amb altres capes de dades, s‘han generat mapes
per tal d‘estimar la productivitat i les RE que s‘han utilitzat per identificar i
seleccionar el raïm en camp en la producció de vins de qualitat (Johnson et al.,
2001).
Les imatges de satèl·lit multiespectrals s‘utilitzen per fer el mapa d‘àrea foliar.
Aquestes imatges es realitzen prop a la etapa de recol·lecció de la vinya i s‘obté
l‘índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI) per tal de controlar la
variabilitat de les vinyes. La teledetecció també permet identificar problemes
relacionats amb el maneig del reg, contingut en nutrients, malalties i infestació de
plagues (Wildman et al., 1983), contingut d'aigua (Comba,1983), característiques
del fruit, i qualitat del vi ( Jackson, 1993; Johnson, 2003). El NDVI, és un índex que
varia entre 0 i +1, i és un indicador àmpliament utilitzat de vigor de planta o
biomassa relativa (Hall, 2003). El NDVI, índex de vegetació de diferència
normalitzada, determina la mesura de la coberta vegetal i la seva vigorositat sobre
àrees extenses. La densa i sana vegetació mostra valors elevats, és a dir, els valors
que més s‘aproximen a +1. En canvi, s‘observen valors baixos, pròxims a 0, quan la
vegetació és pobre i dispersa. El NDVI té una sensibilitat mínima per estimar
elevats valors en contingut de clorofil·la a nivell foliar, percentatge de coberta del
sòl i IAF (Buschmann i Nagel et al., 1993). El NDVI se satura a valors d‘IAF entre
3-4 per a la majoria dels ecosistemes (Sellers et al., 1986). Aquests efectes de
saturació tenen importants conseqüències per la detecció de canvis i a la
monitorització de la dinàmica de la vegetació. A més, el índex de vegetació de
diferència normalitzada (NDVI) es troba afectat per altres factors com la superfície
del sòl, ombra provocada per la coberta vegetal, condicions d‘iluminació,
condicions atmosfèriques i la variació del contingut en clorofil·la a la fulla, requerint
mètodes mitjançant simulació amb models físics d‘estratègies per avaluar el seu
impacte amb l‘estimació d‘IAF (Haboudane et al., 2002; 2004).
Els índexs de vegetació (VI) són sovint combinacions lineals de la banda
vermella (R) i a prop infraroja (NIR) i s‘han relacionat amb un cert nombre de
paràmetres biofísics. En aquests paràmetres biofísics s‘inclou l‘índex d‘àrea foliar
(LAI), el tant per cent de coberta vegetal (%), biomassa de la fulla, radiació
fotosintèticament activa (PAR) interceptada per la coberta i coeficient de collita
entre d‘altres (Wiegand i Richardson 1984,1991). La utilització d‘espectres d‘alta
resolució en el visible i infraroig proper pot proporcionar informació sobre les
propietats biofísiques de la vegetació (contingut de pigments i aigua, estructura,
activitat fotosintètica, etc) (Peñuelas i Filella, 1998). Aquestes característiques
biofísiques són previsiblement una informació valuosa per a l‘optimització i
selecció de la collita en el marc de l‘agricultura de precisió ja que permeten estimar
l‘estat funcional de la vegetació.
Entre els diversos factors mediambientals que determinen el creixement de les
plantes, la radiació fotosintèticament activa (PAR) interceptada per la coberta
vegetal d‘un cultiu és el principal factor que determina la producció de matèria seca.
A més, aquesta radiació és la principal font d‘energia pel procés fotosintètic
desenvolupat per les fulles. És a dir, la producció de biomassa per a unes condicions
de radiació determinada, és influenciada per la resposta fotosintètica de les fulles i
distribució de la radiació en aquests elements (Mariscal et al., 1999). Per tant, la
radiació solar interceptada per les plantes és funció de l‘Índex d‘Àrea Foliar
(IAF=LAI) que desenvolupa el cultiu.
Johnson et al. (2003) utilitzant imatges multiespectrals obtingudes l‘any 2000
pel satèl·lit Ikonos , situats a la costa nord de Califòrnia, va estudiar el potencials de
NDVI per estimar l‘àrea foliar de vinyes que es trobaven pròximes a l‘etapa de
maduració. Per la realització d‘aquest estudi va utilitzar mesures de calibració al
terreny per tal de convertir els mapes de NDVI en mapes d‘IAF i la densitat de
plantació per expressar el IAF per cep (IAFv), obtenint bones correlacions d‘aquest
paràmetre amb l‘estimat mitjançant les imatges d‘Ikonos (r2=0,72; p<0,001).
Durant els darrers 30 anys hi ha una gran èmfasis en el potencial que suposa les
noves tècniques d‘anàlisis d‘imatges mitjançant teledetecció per avaluar cultius
(Hatfield i Pinter-Jr, 1993). Segons Ponzoni (2001), l‘apariència de la coberta
vegetal a un determinat sensor remot és fruit d‘un complex procés que implica molts
paràmetres i factors ambientals. Tenint com a objecte d‘estudi la vegetació, un
sensor remot no mesura només les característiques intrínseques de la vegetació sinó
que també determina la interferència d‘altres paràmetres i factors externs com la
font de radiació, la dispersió atmosfèrica, les característiques de la fulla i el cultiu, i
els continguts d‘humitat entre d‘altres. Amb l‘objectiu de minimitzar la variabilitat
causada pels factors externs, la reflectància espectral de la coberta vegetal, és
transformada i combinada en diferents índexs espectrals de vegetació (IV) ( Turner
et al., 1999).
A més d‘IAF, la concentració de clorofil·la i altres constituents bioquímics
foliars, com el contingut de matèria seca i contingut d‘aigua, són d‘elevat interès a
l‘evaluació de l‘estat fisiològic i conseqüent productivitat d‘un cultiu, ja que poden
ser utilitzats com a indicadors d‘estrès en la vegetació. ). Les plantes capturen la
llum a través del pigment clorofil·la. La funció de la clorofil·la està assistida per
altres pigments fotosintètics, com els carotens i els xantòfits. El contingut clorofíl·lic
foliar total disminueix en plantes estressades, canviant la proporció de pigments
d‘absorció de la llum a la regió espectral del visible. Un menor contingut en
clorofil·la, a i b, comporta una disminució en l‘absorció total degut a la baixa
concentració a nivell foliar (Carter et al., 1994). Conseqüentment les variacions a la
reflectància permeten distingir graus d‘estrès hídric en funció de la proporció en la
que queda afectada per l‘esmentat pigment cada una de les propietats òptiques
foliars (Vogelmann et al., 1993).
Els índexs de vegetació, però, no presenten un lligam directe amb l‘activitat
fotosintètica més enllà de la detecció de l‘estructura de la coberta i el contingut de
pigments (Gamon et al., 1995) i no són bons indicadors dels canvis fisiològics
espacials i/o temporals en condicions d‘estrès (Gamon et al., 1992). Els estudis de
Barton i North (2001) i Guo i Trottet (2004) mostren una correlació positiva entre el
PRI i l‘eficiència fotosintètica de la llum (LUE, Ligth Use Efficiency) a nivell de
coberta vegetal. Així doncs, aquest índex permet estimar l‘eficiència fotosintètica de
les plantes i s‘ha utilitzat àmpliament per a detectar situacions d‘estrès (Bort et al.,
2005).
Pocs estudis han abordat la possibilitat de detectar l‘estat fisiològic de la vinya a
partir de la reflectància hiperespectral. Evain et al. (2004) han realitzat estudis
encaminats a desenvolupar la instrumentació necessària per a la detecció remota
dels efectes de l‘estrès hídric en vinya. Recentment, Zarco- Tejada et al. (2005)
mitjançant índexs hiperespectrals han estimat el contingut de pigments a nivell de
fulla en vinya i a més, han avaluat l‘aplicació d‘aquests índexs a nivell de cobertura
vegetal utilitzant models de transferència radiativa.
En aquest treball s‘estudiaran diversos índexs de vegetacions entre els quals
trobem NDVI, la determinació de l‘àrea foliar (LAI) i la radiació fotosintèticament
activa (PAR). També es pretén estudiar la idoneïtat de l‘índex de reflectància
fotoquímic (photochemical reflectance index, PRI) (Gamon et al., 1992, 1997) i de
l‘Índex d‘Aigua (Water Index, WI) (Peñuelas et al., 1993) com a indicadors de
l‘estat funcional en vinya en condicions de diferent disponibilitat d‘aigua. El
contingut en aigua (WI) pot aportar informació sobre l‘estat fisiològic de la planta
(Peñuelas et al., 1997). El contingut en pigments també és interessant de determinar
ja que s‘ha fet un estudi on les plantes exposades a majors radiacions gasten més
recursos en pigments com són les xantofil·les, enzims protectors de la llum. Estudis
anteriors han realitzat un informe que l‘augment d‘aquest pigment, xantofil·la,
s‘observa en fulles exposades al sol i no a les que estan a l‘ombra (Björkman et al.
1987).
2. OBJECTIUS
2. OBJECTIUS
Amb la finalitat de caracteritzar els efectes de la disponibilitat d‘aigua en
l‘ecofisiologia de dues varietats de vinya (Vitis vinifera cv. Cabernet Sauvignon i cv.
Chardonnay). Les espècies han crescut en clima típicament mediterrani, però dins d‘un
hivernacle . Les mesures d‘intercanvi gasós (fotosíntesi i conductància estomàtica) al
llarg del dia, així com la reflectància espectral i la fluorescència de la clorofil·la s‘han
determinat al exterior de l‘ hivernacle.
Els paràmetres d‘intercanvi gasós analitzats són: fotosíntesi neta (PN),
conductància estomàtica (gs), transpiració (E), eficiència d‘utilització de la llum (LUE) i
diferència entre temperatura foliar i temperatura ambiental (Tf-Ta).
Les mesures de fluorescència a la clorofil·la es centren exclusivament en
l‘eficiència quàntica efectiva de la fotoquímica del PSII (Yield).
A més a més s‘han estudiat les variables relacionades amb la reflectància
espectral: l‘Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI), l‘índex de
reflectància fotoquímic (PRI), l‘Índex d‘Aigua (WI).
Finalment, s‘han estudiat les diferents relacions entre entre l‘eficiència quàntica
efectiva (Yield) i entre l‘eficiència d‘utilització de la llum (LUE), el Photochemical
Reflectance Index (PRI) i l‘eficiència quàntica efectiva (Yield), la diferència entre
temperatura foliar i temperatura ambiental (Tf-Ta) i la conductància estomàtica (gs) i la
relació entre l‘índex d‘aigua (WI) i la conductància estomàtica (gs), en fulles de vinya
cv Chardonnay i cv Cabernet Sauvignon crescudes amb diferent disponibilitat d‘aigua.
L‘objectiu final d‘aquest treball és desenvolupar índexs òptics que ens permetin
determinar l‘estat fisiològic de la vinya a nivell de fulla per la seva posterior
implementació en viticultura de precisió.
3. MATERIALS I MÈTODES
3. MATERIALS I MÈTODES
LLOC D’ESTUDI
L‘estudi es va dur a terme al hivernacle de l‘Escola Superior
d‘Agricultura de Barcelona, situat al campus de la UPC de Castelldefels.
El clima en aquesta zona és típicament mediterrani, hiverns freds i secs,
estius calorosos i secs i primaveres i tardors humits.
MATERIAL VEGETAL
El material utilitzat ha estat 2 portaempelts de 2 varietats diferents de
vinya: Cabernet Sauvignon i Chardonnay, ambdós pertanyen a l‘espècie Vitis
vinifera.
DISSENY EXPERIMENTAL
L‘estudi es va realitzar de mitjans de març a principis de juliol. Els dies
escollits per realitzar les diferents proves se caracteritzaven per ser solejats, clars
i sense núvols, en la mesura de lo possible. D‘ aquesta manera podríem observar
les diferències durant el transcurs del dia.
Les condicions de creixement a l‘ hivernacle es van mesurar durant la
realització del treball de camp. La figura 1 mostra un promig de les dades
obtingudes durant aquest període. Cal constatar que es va registrar una
temperatura màxima de 42,46ºC i una temperatura mínima de 14,20ºC.
15
17
19
21
23
25
27
29
0:00 4:48 9:36 14:24 19:12 0:00 4:48
Hora solar
Tª
(ºC
)
Figura 1. Promig de les temperatures (ºC) registrades a l‘hivernacle durant el
període de creixement i desenvolupament de les plantes.
La primera quinzena de març varem plantar 50 ceps, 25 de cada varietat.
Les plantes d‘un any de Vitis vinifera L. (cv. Cabernet Sauvignon i cv.
Chardonnay) crescudes en contenidors de 10 litres amb uns substrat a base de
sorra i torba (1:1 V/V) van ser objecte d‘aquest estudi d‘ecofisiologia.
Inicialment, i durant un mes, es van regar diàriament fins a capacitat de
contenidor.
A la primera quinzena d‘abril es van realitzar unes proves de reg, per tal
de determinar la quantitat d‘ aigua aportada a cada planta. A partir d‘aquesta
primera quinzena varem començar a regar 2 cops per setmana amb solució
nutritiva Hoagland completa, SN, 15 ceps seleccionats dels 25 de cada varietat.
Per tant, els ceps rebien aigua durant 3 minuts aportada pel sistema de reg i 300
mL de solució nutritiva. L‘última setmana d‘abril es van trasplantar, les 15
varietats utilitzades per l‘estudi, de testos de 3 L a testos de 10 L de volum. Al
mateix temps varem canviar els cabals d‘ aigua que aportaria el sistema de reg a
les plantes: 2 L/h i 4 L/h.
A la primera quinzena de maig varem tornar a canviar les dosis de reg
aportades pel programador. En comptes de regar un cop al dia, durant 3 minuts,
varem començar a regar 2 vegades al dia durant 10 minuts. Doncs, les plantes
van passar de rebre 100 mL a 670 mL (plantes amb menor disponibilitat d‘aigua)
i de 200 mL a 1133 mL (plantes amb major disponibilitat d‘aigua). El règim de
reg es va canviar perquè les plantes ja tenien un major desenvolupament tant a
nivell vegetatiu com reproductiu i per tant, tenien més requeriments d‘aigua i
nutrients.
Els índexs hiperespectrals considerats en aquest estudi es calcularen
d‘acord amb les següents fòrmules:
PRI = (R531 –R570) /(R531+R570), (Gamon, 1992)
WI = R900/R970, (Peñuelas, 1993)
NDVI = (R900-R680)/(R900+R680), (Rouse et al., 1974)
On R indica la reflectància espectral i el subíndex la longitud d‘ona
corresponent en nanòmetres. En l‘estudi de la fluorescència es considerà el
paràmetre de l‘eficiència quàntica efectiva del fotosistema II (PSII) (Yield), un
indicador de l‘eficiència en l‘ús de la llum per a la fotosíntesi (Genty et al.,
1989).
Les mesures es van realitzar cada 2 hores aproximadament. Les plantes
es van situar a l‘exterior de l‘hivernacle i es va determinar el potencial hídric a
l‘alba (Ψp) amb una cambra de pressió (Soilmoisture 3005, Soil Moisture Corp.,
Santa Barbara CA, USA) (Foto 1). Per la seva determinació es van utilitzar 3
fulles per tractament, és a dir, un total de 9 fulles per cada varietat. Al llarg del
dia es determinà l‘intercanvi gasós amb un sistema portàtil CIRAS-2 (PP
Systems Ltd., Havervill MA, USA) (Foto 2) en condicions d‘humitat i
concentració de CO2 ambient (i.e., 360 ppm). A continuació de les mesures
d‘intercanvi gasós, es determinaren la reflectància de la fulla amb un
espectroradiòmetre UNISPEC (PP Systems Ltd., Havervill MA, USA) utilitzant
una fibra òptica bifurcada de 2.3 mm de diàmetre (model UNI410, PP Systems,
Havervill, MA, USA), (Foto 3).
Foto 1. Exterior de l‘hivernacle, lloc on es van realitzar les diferents mesures.
Foto 2. Cambra de pressió (Soilmoisture 3005, Soil Moisture Corp., Santa
Barbara CA, USA) utilitzada per determinar els diferents potencials hídrics.
Foto 3. Sistema portàtil CIRAS-2 (PP Systems Ltd., Havervill MA, USA)
emprat per mesurar l‘intercanvi gasós.
Foto 4. Espectroradiòmetre UNISPEC (PP Systems Ltd., Havervill MA, USA) i
una fibra òptica bifurcada de 2.3 mm de diàmetre (model UNI410, PP Systems,
Havervill, MA, USA) van ser utilitzats per mesurar la reflectància de la fulla.
La fluorescència de la clorofil·la va ser mesurada amb un fluorímetre de
polsos modulat PAM-2000 (Heinz Waltz GmbH, Effeltrich, Alemania) (Foto 4).
Les mesures es van fer en 6 fulles per tractament totalment expandides tot i
respectant l‘orientació de la fulla Les mesures de fluorescència a la clorofil·la
van ser realitzades al llarg del dia, es van prendre en un interval de temps d‘
aproximadament 2 hores entre cada una.
Foto 4. Fluorímetre de polsos modulat PAM-2000 (Heinz Waltz GmbH,
Effeltrich, Alemania) utilitzat per mesurar la fluorescència de la clorofil·la.
ANÀLISI ESTADÍSTICA
Les anàlisis estadístiques es van fer amb el paquet estadístic SPSS versió
14.0 (SPSS Inc., Chicago ILL, USA). Aquesta anàlisi es basa en tests ANOVA
multifactorials. Per tal de comparar els efectes de la disponibilitat hídrica en
l‘estat fisiològic al llarg del dia es va fer una anàlisi de variància tenint en
compte la disponibilitat d‘aigua (règim de reg) i l‘hora solar com a fonts de
variació. Les relacions entre variables es determinaren mitjançant correlacions i
regressions. Les diferències entre tractaments es consideraren significatives quan
p<0,05; altament significatives si p<0,01 i marginalment significatius si p<0,1.
4. RESULTATS
4.1. PARÀMETRES AMBIENTALS
Radiació fotosintèticament activa (PAR)
La radiació fotosintèticament activa (PAR) incrementa amb el pas de les hores al
llarg del dia. Els màxims valors es troben entre el mig matí i migdia que és quan el
sol emets les màximes radiacions.
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
2000
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
PA
R (
um
ol/m
2·s
)
CABERNET CHARDONNAY
Figura 2. Radiació fotosintèticament activa (PAR) al llarg del dia per les varietats
estudiades, Cabernet Sauvignon i Chardonnay.
Temperatura ambient (Tª, ºC)
La temperatura ambient registrada pels diferents dies que es van fer les mesures
mostra un increment al llarg del matí, una constant entre les 10 i les 15 hores i la
posterior davallada de temperatura.
La màxima temperatura registrada el dia que es van fer les mesures a la varietat
Cabernet Sauvignon és de 33ºC. El transcurs del matí la temperatura es va mantenir
en 32ºC i la mínima registrada va ser a primera hora del matí amb 22ºC, força
elevada.
La màxima temperatura registrada el dia que es van fer les mesures a la varietat
Chardonnay és de 31ºC. El transcurs del matí la temperatura es va mantenir en 29ºC
i la mínima registrada va ser a primera hora del matí amb 20ºC, bastant similars a
les del dia escollit per realitzar les mesures en la varietat Cabernet Sauvignon.
15
20
25
30
35
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
Tª
am
bie
nt
(ºC
)
CABERNET CHARDONNAY
Figura 3. Temperatura ambiental (ºC) registrada al llarg del dia per les varietats
estudiades, Cabernet Sauvignon i Chardonnay.
Potencial hídric (Ψ, MPa)
Per la varietat Cabernet Sauvignon es van obtenir importants diferències entre
els potencials hídrics a l‘alba de plantes amb diferent disponibilitat d‘aigua, és a dir,
entre plantes regades 2 L/h i les regades 4 L/h. En aquest cas, les plantes més
estressades eren les que tenien un menor potencial hídric (Ψ=-0,48 MPa), això
significa que tenien una menor disponibilitat d‘aigua.
En canvi, per Chardonnay no es van apreciar diferències significatives entre els
règims de reg estudiats, ja que els potencials hídrics a l‘alba obtinguts eren bastant
pròxims.
-0,7
-0,6
-0,5
-0,4
-0,3
-0,2
-0,1
0
2 4
REG (L/h)
PO
TE
NC
IAL
HÍD
RIC
(M
Pa
)
CABERNET CHARDONNAY
Figura 4. Potencial hídric a l‘alba en funció de la disponibilitat d‘aigua tant per cv.
Cabernet Sauvignon com per cv. Chardonnay.
4.2. ÀREA FOLIAR I BIOMASSA
L‘àrea foliar per planta a la varietat Cabernet augmentava quan les plantes tenien
major disponibilitat d‘aigua. Les plantes més estressades (Ψ=-0,48 MPa) en aquesta
varietat tenien un desenvolupament menor d‘àrea foliar que les que tenien major
disponibilitat d‘aigua. Com a conseqüència, les plantes menys estressades (Ψ=-0,23
MPa) tenien major àrea foliar que les menys regades (Figura 5).
L‘àrea foliar en Chardonnay donà resultats diferents. En aquesta varietat les
plantes menys estressades resultaven ser les menys regades, i resultà que tenien
major àrea foliar que les que tenien una major disponibilitat d‘aigua. Cal considerar
que les diferències són marginalment significatives. Però, s‘hauria de tenir present
també que en cv. Chardonnay les plantes amb major disponibilitat d‘aigua eren les
que patien més estrés hídric (Ψ=-0,42 MPa < Ψ=-0,36 MPa).
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
2 4
REG (L/h)
ÀR
EA
FO
LIA
R/P
LA
NT
A
(cm
2/p
l)
CABERNET CHARDONNAY
Figura 5. Àrea foliar per planta (cm2/pl) en funció del règim de reg establert (2 i 4
L/h) tant per cv. Cabernet Sauvignon com per cv. Chardonnay.
El terme biomassa es refereix al conjunt de tota la matèria orgànica d‘origen
vegetal o animal, que inclou els materials que procedeixen de la transformació
natural o artificial.
Els resultats que es van obtenir en la determinació del pes sec es corresponien
amb els obtinguts a l‘àrea foliar de cada varietat pels diferents règims de reg, tal i
com es mostra a la següent figura (Figura 6).
0
10
20
30
40
50
60
2 4
REG (L/h)
PE
S S
EC
(g
/pla
nta
)
CABERNET CHARDONNAY
Figura 6. Pes sec per planta (g/pl) en funció del règim de reg establert (2 i 4 L/h)
tant per cv. Cabernet Sauvignon com per cv. Chardonnay.
4.3. MESURES D’INTERCANVI GASÓS
Fotosíntesi neta (PN)
Per la varietat Cabernet s‘observà canvis significatius en la fotosíntesi al llarg
del dia fins que va anar minvant a mesura que s‘amagava el sol, és a dir, alhora que
la intensitat de llum anava disminuint. A més, les diferències tenien un grau de
significació de p<0,047 (veure test ANOVA de l‘annexe 3) entre els règims de reg
establerts, sent en principi, els valors majors quan l‘estrès hídric és menor.
En la determinació de la fotosíntesi neta (PN), el cas de la varietat Chardonnay,
s‘observaren diferències altament significatives (p<0,01) durant el transcurs del dia.
En aquesta varietat, Chardonnay, la davallada del paràmetre estudiat, PN, es va
produir abans en aquelles plantes que estaven més estressades hídricament.
Conductància estomàtica (gs)
La conductància estomàtica (gs) determinada per Cabernet va donar resultats
altament significatius al llarg del dia (p<0,01). Això vol dir que es van obtenir
diferents resultats als cicles estudiats observant en general un decreixement en la
conductància estomàtica de l‘alba a les 9 del matí aproximadament, seguit d‘un
lleuger manteniment (veure Figura 7).
A l‘estudi de la conductància estomàtica (gs) per una mateixa varietat s‘observen
majors diferències en Chardonnay que no pas en Cabernet, principalment entre els
règims de reg i durant el dia (p<0,01). En general, la gs tendia a disminuir al llarg
del matí i a la tarda es donava un lleuger increment.
Transpiració (E)
A la transpiració (molH2O/m2·s) varem observar que hi havia diferències
significatives a Chardonnay principalment, amb un nivell de significació p<0,01.
Aquestes diferències s‘observaven a les mesures realitzades a mig matí i al migdia,
entre els règims de reg.
CABERNET
-1
0
1
2
3
4
5
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
PN
(µ
mo
lCO
2/m
2·s
)
POTENCIAL=-0,48 MPa
POTENCIAL=-0,23 MPa
CHARDONNAY
-0,5
0,5
1,5
2,5
3,5
4,5
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00Hora solar
PN
(µ
mo
lCO
2/m
2·s
)
POTENCIAL=-0,42 MPa
POTENCIAL=-0,36 MPa
0
50
100
150
200
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
gs
(molH
2O
/m2·s
)
0
50
100
150
200
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
gs
(molH
2O
/m2·s
)
1
1,5
2
2,5
3
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
E(m
olH
2O
/m2
·s)
1
1,5
2
2,5
3
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
E (
mo
lH2
O/m
2·s
)
Figura 7. Variació al llarg del dia dels paràmetres d‘intercanvi gasós en Cabernet
Sauvignon i Chardonnay: fotosíntesi neta (PN), conductància estomàtic (gs),
transpiració (E).
4.4. VARIABLES DERIVADES
Eficiència d’utilització de la llum (LUE)
L‘eficiència d‘utilització de la llum (LUE) és el quocient entre l‘assimilació o
fotosíntesis neta i la radiació fotosintèticament activa (PAR). En les dos varietats
estudiades aquest quocient va disminuir de manera accelerada a primera hora del
matí i després paulatinament (Figura 8).
En la mesura de LUE, a Cabernet Sauvignon, trobàrem diferències significatives
(p<0,009) les primeres hores del matí entre les plantes amb potencials hídrics
diferents. En canvi, per Chardonnay varem observar diferències altament
significatives(p<0,01) pels diversos cicles (veure test ANOVA, annexe 3). Per
ambdós varietats s‘observà una depressió en els resultats, més accentuada per la
varietat Cabernet Sauvignon i més atenuada per Chardonnay.
Diferència entre temperatura foliar i temperatura ambiental(Tf-Ta)
La diferència entre temperatura a la fulla i temperatura a l‘ambient, Tf- Ta, tant
per Cabernet Sauvignon com per Chardonnay, va donar lloc a diferències
significatives en el transcurs del dia (Figura 8).
La diferència entre temperatures va ser més rellevant a mig matí i fins el migdia
principalment.
En Cabernet els resultats que es van obtenir per Tf- Ta al llarg del dia tenien un
grau de significació de p<0,01, és a dir, en los resultats es pot apreciar una evolució
on el punt màxim el trobem en ambdós varietats cap allà les 10 del matí.
Per la varietat Chardonnay les diferències també van ser significatives (p<0,01)
en la determinació de la diferència entre temperatura foliar i temperatura
ambiental,Tf- Ta, durant els diferents cicles (veure test ANOVA, annexe 3).
CABERNET
-0,01
-0,005
0
0,005
0,01
0,015
0,02
0,025
0,03
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
LU
E
POTENCIAL=-0,48 MPaPOTENCIAL=-0,23 MPa
CHARDONNAY
-0,005
0
0,005
0,01
0,015
0,02
0,025
0,03
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
LU
E
POTENCIAL=-0,42 MPaPOTENCIAL=-0,36 MPa
-1
-0,5
0
0,5
1
1,5
2
2,5
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
Tf
- T
a (
ºC)
-1
-0,5
0
0,5
1
1,5
2
2,5
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
Tf
- T
a (
ºC)
Figura 8. Evolució al llarg del dia de l‗eficiència en l‘utilització de la llum (LUE) i
diferència entre temperatura foliar i temperatura ambiental (Tf-Ta) en cv. Cabernet
Sauvignon i en cv. Chardonnay.
4.5. MESURES DE FLUORESCÈNCIA DE LA CLOROFIL·LA
Eficiència quàntica efectiva del PSII (Yield)
L‘eficiència quàntica efectiva del fotosistema II, PSII, a la varietat Cabernet va
donar diferències altament significatives (p<0,01) pel que fa al transcurs del dia. En
canvi, no es varen trobar diferències significatives entre les plantes amb diferent
disponibilitat hídrica.
L‘eficiència quàntica efectiva del fotosistema II (Yield) en el cas de
Chardonnay, mostrà diferències altament significatives pels diferents règims de reg
establerts (p<0,001) i diferències significatives (p<0,05) pel que fa al transcurs del
dia.
CABERNET
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
YIE
LD
POTENCIAL=-0,48 MPaPOTENCIAL=-0,23 MPa
CHARDONNAY
-0,1
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
YIE
LD
POTENCIAL=-0,42 MPaPOTENCIAL=-0,36 MPa
Figura 9. Evolució al llarg del dia de les mesures de fluorescència de la clorofil·la
en Cabernet Sauvignon i Chardonnay: eficiència quàntica efectiva del PSII (Yield).
4.6. VARIABLES DE LA REFLECTÀNCIA
L’Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI)
L‘índex de vegetació de diferència normalitzada mostrà diferències altament
significatives (p<0,009) al llarg del dia per la varietat Cabernet Sauvignon. A la
Figura 10 podem observar l‘evolució d‘aquest índex, primerament s‘observa un
increment que a meitat del matí decreix fins el migdia que torna a augmentar.
En Chardonnay l‘índex de vegetació de diferència normalitzada no resultà
significatiu (p>0,1) ni per les diferents disponibilitats d‘aigua ni pel transcurs del dia
(veure test ANOVA, annexe 6).
L’índex de reflectància fotoquímic (PRI)
L‘índex de reflectància fotoquímic, photochemical reflectance index, per cada
varietat va donar diferències altament significatives (p<0,01) durant el transcurs del
dia (Figura 10).
En Cabernet varem observar una clara disminució d‘aquest índex, PRI, fins
arribar a mig matí que va tornar a augmentar per posteriorment disminuir. Les
diferències observades en l‘índex de reflectància fotoquímic van ser altament
significatives, és a dir, el nivell de significació era p<0,01.
A la varietat Chardonnay els resultats obtinguts van ser bastants similars als de
l‘altra varietat estudiada, excepte per les plantes amb major disponibilitat hídrica
(les més estressades en aquets cas). Aquestes plantes patien una rellevant davallada
en l‘índex de reflectància fotoquímic fins les 10 del matí i després va anar
augmentant. Per tant, les diferències obtingudes al llarg del dia en PRI eren
clarament significatives (p<0,01) (veure test ANOVA, annexe 6).
L’Índex d’Aigua (WI)
L‘índex d‘aigua, més conegut com Water Index, en la varietat Cabernet
Sauvignon es van obtenir diferències significatives (p<0,01) durant el transcurs del
dia, cicle. Aquest índex augmentava durant el dia fins que va disminuir en arribar al
migdia. El WI no presentà diferències entre els règims de reg, només es pot observar
una puntual cap allà a les 10 del matí (Figura 10).
Chardonnay obtingué diferències en l‘índex d‘aigua, WI, significatives (p<0,01)
pels diferents cicles i a més, pels tractaments en diferents disponibilitats d‘aigua. En
aquesta varietat, les plantes amb major estrés hídric (menor potencial hídric,
Ψ=-0,42 MPa) són les que tenen els valors de WI més baixos.
CABERNET
0,7
0,75
0,8
0,85
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
ND
VI
POTENCIAL= -0,48 MPaPOTENCIAL=-0,23 MPa
CHARDONNAY
0,7
0,75
0,8
0,85
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
ND
VI
POTENCIAL=-0,36 MPaPOTENCIAL=-0,42 MPa
-0,02
-0,01
0
0,01
0,02
0,03
0,04
0,05
0,06
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
PR
I
-0,01
0
0,01
0,02
0,03
0,04
0,05
0,06
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
Hora solar
PR
I
1,01
1,015
1,02
1,025
1,03
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00Hora solar
WI
1,01
1,015
1,02
1,025
1,03
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00Hora solar
WI
Figura 10. Evolució al llarg del dia de les variables de la reflectància: l‘índex de
vegetació de diferència normalitzada (NDVI), l‘índex de reflectància fotoquímic
(PRI) i l‘índex de l‘aigua (WI) en Cabernet Sauvignon i Chardonnay.
4.7. RELACIONS ENTRE VARIABLES
Al realitzar l‘anàlisi estadística de correlacions entre variables mesurades es va
poder determinar quines variables augmentaven o incrementaven en paral·lel
(correlació positiva). Una correlació de +1 significa que existeix una relació lineal
directa perfecta (positiva) entre les dos variables. Una correlació de -1 significa que
existeix una relació lineal inversa perfecta (negativa) entre les dos variables. Una
correlació de 0 s‘interpreta com la no existència d‘una relació lineal entre les dos
variables estudiades. El nivell de significació utilitzat va ser de p<0,05.
Als paràmetres estudiats a la varietat Cabernet Sauvignon es va observar que la
màxima correlació positiva (R2=0,6111 r=0,7817, p<0,01) es trobava a la relació
entre l‘índex de reflectància fotoquímic (PRI) i l‘eficiència quàntica efectiva (Yield)
(Figura 11). En menor grau es podia observar una correlació positiva (R2=0,8625
r=0,9827, p<0,01) entre l‘eficiència quàntica efectiva (Yield) i l‘eficiència
d‘utilització de la llum (LUE) (Figura 12). En canvi, varem observar correlacions
negatives (r=-0,483, p<0,01) entre la diferència entre temperatura foliar i
temperatura ambiental (Tf-Ta) i la conductància estomàtica (gs), és a dir, quan els
estomes es tancaven la temperatura a la fulla augmentava i era superior a la de
l‘‘ambient. Varem poder observar altre correlació negativa (r=-0,288, p<0,05) entre
l‘índex d‘aigua (WI) i la conductància estomàtica (gs), és a dir, com més obrien els
estomes més pèrdua d‘aigua tenien les plantes.
Entre els paràmetres estudiats a la varietat Chardonnay es va observar que la
correlació positiva (R2=0,7025 r=0,8550, p<0,01) més rellevant es produïa entre
l‘eficiència quàntica efectiva (Yield) i l‘eficiència d‘utilització de la llum (LUE)
(Figura 11). En menor grau, obteníem una correlació positiva (r=0,554, p<0,01)
entre l‘índex de reflectància fotoquímic (PRI) i l‘eficiència quàntica efectiva (Yield)
(Figura 12). Per altra banda, es van obtenir correlacions negatives (r=-0,427,
p<0,01) entre la diferència de temperatura foliar i temperatura ambiental (Tf-Ta) i la
conductància estomàtica (gs) (Figura 13). Això significa que al obrir els estomes les
fulles de les plantes perdien temperatura respecte la temperatura ambient.
Sorprenentment la relació entre el WI i la gs resulta ser una correlació negativa, ja
que tal i com es mostra a la Figura 14, tot i que semblava que fos negativa. Altre
correlació positiva (r=0,114, p<0,01) es va donar entre l‘índex d‘aigua (WI) i la
conductància estomàtica (gs), és a dir, com més tancaven els estomes menys pèrdua
d‘aigua hi havia a les fulles.
CABERNET SAUVIGNON
R2 = 0,6111
-0,01
0
0,01
0,02
0,03
0,04
0,05
0,06
0 0,2 0,4 0,6 0,8
Yield
PR
I
CHARDONNAY
R2 = 0,7311
-0,01
0
0,01
0,02
0,03
0,04
0,05
0,06
0 0,2 0,4 0,6 0,8
Yield
PR
I
Figura 11. Relació entre el Photochemical Reflectance Index (PRI) i l‘eficiència
quàntica efectiva (Yield) en fulles de vinya cv Chardonnay i cv Cabernet Sauvignon
crescudes amb diferent disponibilitat d‘aigua. Els valors representats són la mitjana
± error estàndar de la mitjana per a cada tractament i hora del dia (n=6). Els punts
negres corresponen a les plantes amb menor potencial hídric i els blanc als de major
potencial.
CABERNET SAUVIGNON
R2 = 0,8625
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
0 0,005 0,01 0,015 0,02 0,025
LUE
Yie
ld
CHARDONNAY
R2 = 0,7024
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
0 0,005 0,01 0,015 0,02 0,025
LUE
Yie
ld
Figura 12. Relació entre l‘eficiència quàntica efectiva (Yield) i entre l‘eficiència
d‘utilització de la llum (LUE) en fulles de vinya cv Chardonnay i cv Cabernet
Sauvignon crescudes amb diferent disponibilitat d‘aigua. Els valors representats són
la mitjana ± error estàndar de la mitjana per a cada tractament i hora del dia (n=6).
Els punts negres corresponen a les plantes amb menor potencial hídric i els blanc als
de major potencial.
CABERNET SAUVIGNON
R2 = 0,8093
R2 = 0,7952
-1
-0,5
0
0,5
1
1,5
2
2,5
0 50 100 150 200
gs (mmol/m2·s1)
Tf
- T
a (
ºC)
CHARDONNAY
R2 = 0,1406
R2 = 0,6003
-1
-0,5
0
0,5
1
1,5
2
2,5
0 20 40 60 80 100 120
gs (mmol/m2·s1)
Tf
- T
a (
ºC)
Figura 13. Relació entre la diferència entre temperatura foliar i temperatura
ambiental (Tf-Ta) i la conductància estomàtica (gs) en fulles de vinya cv
Chardonnay i cv Cabernet Sauvignon crescudes amb diferent disponibilitat d‘aigua.
Els valors representats són la mitjana ± error estàndar de la mitjana per a cada
tractament i hora del dia (n=6). Els punts negres corresponen a les plantes amb
menor potencial hídric i els blanc als de major potencial.
CABERNET SAUVIGNON
R2 = 0,8421
R2 = 0,7448
1,01
1,014
1,018
1,022
1,026
1,03
0 50 100 150 200
gs (mmol/m2·s1)
WI
CHARDONNAY
R2 = 0,812
R2 = 0,951
1,01
1,014
1,018
1,022
1,026
1,03
0 20 40 60 80 100 120
gs (mmol/m2·s1)
WI
Figura 14. Relació entre l‘índex d‘aigua (WI) i la conductància estomàtica (gs) en
fulles de vinya cv Chardonnay i cv Cabernet Sauvignon crescudes amb diferent
disponibilitat d‘aigua. Els valors representats són la mitjana ± error estàndar de la
mitjana per a cada tractament i hora del dia (n=6). Els punts negres corresponen a
les plantes amb menor potencial hídric i els blanc als de major potencial.
5. DISCUSSIÓ
En Cabernet Sauvignon varem poder observar que les plantes que tenien menor
potencial hídric eren les que estaven menys regades, per tant, les que tenien menor
disponibilitat d‘aigua i patien més estrés. Aquests resultats coincideixen amb los de
Russell et al., (2001), els quals van determinar que una baixa humitat del sòl
incidiria directament a un potencial hídric més negatiu. Això implicaria que a major
disponibilitat d‘aigua hauria una major absorció d‘aigua i menor potencial hídric de
la fulla.
En canvi, per la varietat Chardonnay els resultats van ser bastants similars entre
ells i gens significatius, com ja s‘ha esmentat anteriorment. En aquest cas resultà
que les plantes amb major disponibilitat d‘aigua eren les que patien més estrés
hídric (Figura 4). Els menors potencials hídrics (els més negatius) provoquen una
important disminució en la taxa fotosintètica degut a un tancament parcial dels
estomes (Mathews y Anderson, 1989; Wolf y Poiling, 1996). Si haguéssim mesurat
els potencials hídrics, no només al alba sinó, també al migdia seria interessant saber
que Bogart (2000) senyala que els potencials hídrics mitjans al migdia amb valors
menors a -1,0 MPa corresponen a una planta sense estrés hídric. Els valors dels
potencials hídrics a l‘alba en condicions de reg severes es troben entre -0,41 i -0,3
MPa; per condicions molt severes es troben entre -0,58 i 0,50 MPa (Flexas et al.,
1999). Els resultats obtinguts en aquest estudi ens informen que els potencials hídric
més petits corresponien a aquelles plantes amb una menor disponibilitat de reg,
règim sever.
Els resultats obtinguts per la varietat Cabernet van permetre relacionar que les
plantes amb menor potencial hídric, Ψ=-0,48 MPa, eren les més estressades i per
aquest mateix motiu tenien una menor àrea foliar (Figura 5 i 6). La reducció d‘àrea
foliar (cm2/pl) en situacions d‘estrès, règim de reg sever, es podria considerar una
activitat reguladora de la mateixa planta. Conseqüentment, les plantes menys
estressades (Ψ=-0,23 MPa, major potencial hídric) tenien una major àrea foliar que
les menys regades.
L‘àrea foliar (cm2/pl) en Chardonnay explica el per què el menor potencial
hídric, Ψ=-0,42 MPa, es trobava a les plantes amb major disponibilitat d‘aigua. A
pesar de ser les plantes més regades resultà que tenien menys àrea foliar que les
regades amb un règim més sever. En canvi, aquelles plantes sotmeses a un règim
amb menor disponibilitat hídrica no patien un estrés tant elevat i tenia lloc un major
desenvolupament de l‘àrea foliar (Figura 5 i 6). La possible detecció del virus de
l‘entrenus curt en aquesta varietat explicaria els resultats obtinguts. Durant l‘estudi
es van poder observar manifestacions d‘aquesta virosi en alguna que altra vinya. Tot
i així, tant les plantes com les fulles escollides per fer les diferents estimacions eren
les que més sanes semblaven.
En condicions ambientals típicament mediterrànies, dèficit d‘aigua en
l‘atmosfera, clima calorós i humit són uns dels factors més importants que limiten la
fotosíntesi i el desenvolupament de la planta. Però, cal considerar que els paràmetres
ambientals els varem manipular des d‘un principi, ja que les plantes creixien en un
hivernacle. Un cop desenvolupades varem començar a aportar diferents cabals
d‘aigua, per tal d‘observar les diferències entre els diversos règims de reg. La
elevada irradiació i altes temperatures contribueixen a la inhibició de l‘assimilació
neta de CO2, especialment en fulles exposades al sol (Faria et al., 1996).
La taxa fotosintètica (PN) esta regulada principalment per la disponibilitat de
llum fotosintèticament activa (PAR), la conductància estomàtica de vapor d‘aigua
(gs) i la temperatura (Tª). En aquest estudi s‘observa que a mesura que incrementa la
llum fotosintèticament activa (PAR) augmenta la taxa fotosintètica (PN) en
ambdues varietats. Per aquest mateix motiu, arribada la tarda la PN disminueix
perquè també ho fa la llum que les plantes poden utilitzar per a realitzar la
fotosíntesi (Figura 7).
Ben conegut és que els estomes es van tancant progressivament a mesura que
incrementa la sequera, seguit d‘una disminució paral·lela de la fotosíntesi neta. En
qualsevol cas, la conductància estomàtica no només és controlada per la
disponibilitat hídrica de cada règim, sinó per una interacció complexa de factors
externs i interns de la fulla (Medrano et al., 2002). A les dos varietats estudiades
s‘aprecia una disminució significativa de la conductància estomàtica entre primera
hora del matí i migdia sobretot en Chardonnay (Figura 7). La conductància
estomàtica (gs) presentà diferències significatives entre tractaments i al llarg del dia
(p< 0.01).
La transpiració (E) tendeix en ambdós varietats a anar-se regulant al llarg del
dia. La temperatura foliar incrementa a mesura que augmenta la temperatura
ambiental (Figura 7). Al haver una major obertura d‘estomes es produeix un
augment de la transpiració, doncs, es redueix la temperatura a la planta. A
Chardonnay, les plantes amb menor taxa de transpiració coincidien que eren les que
tenien major disponibillitat d‘aigua i a més, eren les més estressades. Això, vol dir
que la cv. Chardonnay més estressada hídricament tancava més els estomes no
permeten una major transpiració.
La radiació fotosintèticament activa (PAR) augmenta al llarg del matí de manera
que la fotosíntesi s‘incrementa fins arribar al punt de saturació lumínica, en el qual
la taxa de fotosíntesi dependrà d‘altres factors (bioquímics i no fotoquímics). Això
explica perquè va disminuint l‘eficiència d‘utilització de la llum (LUE) en ambdós
varietats (Figura 8).
Les plantes amb menor disponibilitat hídrica mostraren una important
disminució en A al migdia, en concordança amb altres estudis (Flexas et al., 1999)
tot i que les diferències foren marginalment significatives (p<0,1), probablement
degut a la variabilitat en la radiació incident en una mateixa hora generada per la
diferent exposició de les fulles (orientació).
Degut a la depressió que es dóna a la fotosíntesi neta a moltes espècies durant
les hores de més calor, els cloroplast poden ser subjecte d‘un excés d‘energia al
migdia (Adams et al., 1989). La protecció respecte l‘excés d‘energia solar
s‘aconsegueix mitjançant un augment de la dissipació de l‘excés d‘aquesta energia,
que sol anar acompanyada d‘una disminució de l‘eficiència quàntica efectiva del
fotosistema II, (Yield) (Genty et al., 1989).
Els efectes de les temperatures elevades sobre l‘eficiència quàntica efectiva del
PSII (Yield) generalment es poden separar en dos fases: (1) una pronunciada
disminució fins a mig matí; (2) un lleuger increment a partir del migdia, és a dir,
amb la disminució de les radiacions solars.
En aquest estudi podem observar perfectament com disminueix l‘eficiència
quàntica efectiva del PSII (Yield) a mesura que incrementa la radiació (Figura 9).
Aquest fet s‘explica amb l‘important augment de la fluorescència màxima (Faria et
al., 1996) i a que disminueix la fracció d‘energia de radiació absorbida utilitzada en
la fotosíntesi (Shirke, 2001). Trobem diferències significatives (p<0,001) en els
valors de Yield per Chardonnay, entre els règims de reg (veure test ANOVA,
annexe 5).
Evain et al (2004) mostraren que el PRI era útil per detectar els efectes d‘un
estrès hídric sever a nivell de coberta en vinya (desprès de deixar de regar durant
una setmana). En aquest estudi, on l‘estrès hídric fou moderat, els índexs NDVI i
PRI no mostraren diferències significatives entre tractaments. Tot i així, mentre que
l‘NDVI no varià al llarg del dia, el PRI varià significativament durant tot el dia
(p<0,003), amb una pauta similar a les variacions observades en Yield (Figura 10).
Aquests resultats posen de manifest l‘aptitud del PRI per detectar canvis en
l‘activitat fotosintètica a curt termini en contrast amb l‘NDVI (Gamon et al., 1992).
El WI presentà diferències significatives (p<0,001) entre tractaments
principalment a Chardonnay (Figura 10). El contingut d‘aigua a nivell foliar
proporciona la informació sobre l‘estat fisiològic de la (Peñuelas i Filella, 1998;
Sims y Gamon, 2003). En els darrers anys s‘ha despertat un major interès pels
índexs de reflectància espectral.
Per la varietat Cabernet Sauvignon els valors de PRI al llarg del dia presentaren
una estreta correlació amb l‘eficiència quàntica del PSII determinada a partir de la
fluorescència de la clorofil·la (Yield) (r=0,7817, p<0,01) independentment del
tractament (Figura 11). Aquests resultats suporten la hipòtesi que el PRI
proporciona una mesura de l‘eficiència en l‘ús de la llum (Gamon et al., 1992,1997)
inclòs en condicions d‘estrès hídric moderat. La relació entre el Photochemical
Reflectance Index (PRI) i l‘eficiència quàntica efectiva (Yield) és interessant
d‘estudiar. Les correlacions entre aquestes variables són altament positives (Figura
11), per tant, al incrementar l‘eficiència quàntica efectiva del PSII augmenta l‘índex
de reflectància fotoquímic (PRI). Els resultats obtinguts en aquest treball (-0,01 i
0,06) són més elevats que els obtinguts a l‘estudi realitzat per Gamon et al., 1997
(-0,03 i 0,01).
L‘eficiència quàntica efectiva del PSII (Yield) té una correlació positiva amb
l‘eficiència d‘utilització de la llum (LUE), per ambdós varietats (Figura 12). Això,
vol dir que al disminuir l‘eficiència d‘utilització de la llum per la fotosíntesi, també
minva el rendiment del fotosistema II indicant que cada vegada hi ha més centres de
reacció saturats per la llum (Gamon et al., 1992,1997). És important considerar que
el grau de correlació disminueix en condicions d‘estrès per les plantes.
La diferència de temperatura entre la fulla i l‘ambient (Tf - Ta) varià
significativament al llarg del dia tot i que les diferencies entre tractaments no foren
significatives (Figura 8). A més, Tf - Ta varià en consonància amb les variacions de
la conductància estomàtica, gs (Figura 13). Aquests resultats indiquen que la mesura
remota de la temperatura de la coberta podria ser una eina útil per a la detecció de
l‘estrès hídric (Jones et al., 2002). La relació entre aquestes dos variables presenta
una correlació negativa, això significa que quan l‘obertura d‘estomes és menor es
pot apreciar un augment de temperatura a nivell foliar.
D‘altra banda, l‘índex de l‘aigua (WI) presentà relacions significatives amb la
conductància estomàtica (gs) tot i que diferenciades per a cada tractament (Figura
14). Claudio et al. (2006) i Fuentes et al. (2006) mostraren l‘aptitud del WI per
determinar diferències en la conductància estomàtica i els fluxos de vapor a nivell
de coberta en vegetació mediterrània, en condicions de sequera extrema. Entre el
WI, índex de l‘aigua, i la gs, conductància estomàtica, hi ha una correlació negativa
que sembla indicar el fet de que hi ha major contingut d‘aigua a nivell de fulla quan
major és el tancament d‘estomes. Els valors de gs a Cabernet Sauvignon posen de
manifest una important regulació estomàtica en el tractament amb menor
disponibilitat hídrica (Ψp = -0.42 MPa) (Flexas et al., 1999).
Els resultats obtinguts en aquest estudi són prometedors en el sentit que es
detecten diferències quan l‘estrès hídric és moderat. Tot i així, són necessaris més
estudis que permetin avaluar les causes que promouen relacions diferenciades per a
cada tractament. Seria convenient que les investigacions es realitzessin en l‘àmbit de
la viticultura de precisió per un posterior maneig sostenible i optimitzat del
rendiment dels cultius de vinya, ja que a pesar d‘haver realitzat aquest estudi a nivell
de fulla, posteriorment té una aplicació interessant a nivell de cultiu. D‘aquesta
manera serà possible avaluar l‘estat fisiològic de la vinya a partir dels diferents
resultats obtinguts amb les radiacions espectrals. Això serà un punt important per
determinar el moment idoni de la recol·lecció del raïm per tal de produir vins de
qualitat.
6. CONCLUSIONS
6. CONCLUSIONS
La varietat Cabernet presentà una important regulació en el desenvolupament de
l‘àrea foliar en funció de la disponibilitat d‘aigua mentre que a Chardonnay no
es detectaren diferències significatives
Els paràmetres d‘intercanvi gasós (PN, gs, LUE) i fluorescència de la clorofil·la
(Yield) tant cv. Cabernet Sauvignon com Chardonnay varen mostrar la pauta
habitual de variació al llarg del dia en funció de la intensitat de radiació
fotosintèticament activa (PAR).
En ambdues varietats s‘observà una estreta relació entre la conductància
estomàtica (gs) i la diferència de temperatures entre la fulla i l‘aire, el que
suggereix que la termometria d‘infraroig podria ser una eina útil per a la
detecció de l‘estrès hídric en vinya.
El PRI ha resultat un bon indicador de l‘activitat fotosintètica en vinya
(eficiència en l‘ús de la llum i eficiència quàntica efectiva del PSII)
independentment del grau d‘estrès hídric.
D‘altra banda les relacions entre el WI i la conductància estomàtica (gs) tot i que
altament significatives mostraren diferències en funció de l‘estrès hídric; són
necessaris més estudis que permetin avaluar la potencialitat del WI per detectar
les variacions en la conductància estomàtica.
Els resultats posen de manifest la utilitat dels índexs derivats de la reflectancia
hiperespectral per detectar canvis en l‘estat fisiològic de la vinya en condicions
de estrès hídric moderat.
7. BIBLIOGRAFIA
BARTON C V M, P R J NORTH (2001). ―Remote sensing of canopy light use
efficiency using the photochemical reflectance index‖. Model and sensitivity
analysis. Rem. Sen. Environ. 78: 264-273.
BJÖRKMAN O., B. DEMMING. (1987) ―Photon yield of O2 evolution and
chlorophyll fluorescence characteristics at 77K among vascular plants of diverse
origins‖. Planta. 170: 489-504.
BORT J, J CASADESUS, M M NACHIT, J L ARAUS (2005). ―Factors affecting
the grain yield predicting attributes of spectral reflectance indicestin durum wheat:
growing conditions, genotype variability and date of measurement‖. Internatl. J
Rem. Sens. 26:2337-2358.
CLAUDIO, H.C., CHENG, Y., FUENTES, D.A., GAMON, J.A., LUO, H.,
OECHEL, W., QIU,HL.,ABDULLAH F. RAHMAN, A.F.; SIMS, D.A. (2006).
―Monitoring drought effects on vegetation water content and fluxes in chaparral
with the 970 nm water band index‖. Remote Sensing of Environment, núm. 103:p.
304-311.
DOBROWSKY, S.Z.; USTIN, S.L.; WOLPERT, J.A. (2002). ―Remote estimation
of vine canopy density in vertically shoot positioned vineyards: determining optimal
vegetation indices‖. Australian Journal of Grape and Wine Research, núm. 8:p.
117-125.
DOBROWSKY, S.Z.; USTIN, S.L.; WOLPERT, J.A. (2003). ―Grapevine dormant
pruning weight prediction using remotely sensed data‖. Australian Journal of Grape
and Wine Research, núm. 9:p. 177-182.
EVAIN, S.; FLEXAS J.; MOYA, I. (2004). ―A new instrument for passive remote
sensing: 2. Measurement of leaf and canopy reflectance changes at 531 nm and their
relationship with photosynthesis and chlorophyll fluorescence‖. Remote Sensing of
Environment, núm. 91:p. 175-185.
FARIA T., J.I. GARCIA-PLAZAOLA, A. ABADÍA, S. CERASOLI, J.S.
PEREIRA, M.M CHAVES (1996).‖Diurnal changes in photoprotective mechanisms
in leaves of coark oak (Quercus suber) during summer‖. Tree physiology. 16: 115-
123.
FLEXAS, J.; ESCALONA, J.; MEDRANO, H. (1999). ―Water stress induces
different levels of photosynthesis and electron transport rate regulation in
grapevines‖. Plant Cell and Environment, núm. 223:p. 39-48.
GAMON, J.A.; PEÑUELAS, J.; FIELD, C.B. (1992). ―A narrow-waveband spectral
index that tracks diurnal changes in photosynthetic efficiency‖. Remote Sensing of
Environment, núm. 41:p. 35-44.
GAMON, J.A.; FIELD, C.B.; BILGER, W.; BJÖRKMAN, O.; FREEDEN, A.;
PEÑUELAS, J. (1995). ―Relationships between NDVI, canopy structure, and
photosynthesis in the three Californian vegetaion types‖. Ecological Applications,
núm. 5:p. 28-41.
GAMON JA, SERRANO L, SURFUS JS. (1997). ―The photochemical reflectance
index: an optical indicator of photosynhetic radiation-use efficiency across species,
functional types, and nutrient levels‖. Oecologia, núm. 112:p. 492-501.
GENTY B., J.M. BRIANTAIS, N.R. BAKER (1989). ―The relationship between the
quantum yield of photosynthetic elctron transport and quenching of chlorophyll
fluorescence‖. Biochim. Biophys. Acta. 990: 87-92.
GUO, J M, C M TROTTER (2004). ―Estimating photosynthetic light-use-efficienci
using the photochemical reflectance index: variations among species‖. Funct. Plant.
Biol. 31: 255-265.
HALL, A.; LAMB, D.W.; HOLZAPFEL, B.; LOUIS J. (2002) ―Optical remote
sensing applications in viticulture: a review‖. Australian Journal of Grape and Wine
Research, núm. 8:p. 36-47.
HALL, A.; LOUIS. J.; LAMB, D.W. (2003). ―Characterising and mapping vineyard
canopy using high-spatial resolution aerial multispectral images‖. Computers and
Geosciences, núm 29:p. 813-822.
HIDALGO L. (1993). ―Tratado de Viticultura General‖. 32: p.947-957
HOWELL, G.S. (2001). ―Sustainable grape productivity and the growth-yield
relationship: a review‖. American Journal of Enology and Viticulure, núm. 52:p.
165–174.
JOHNSON, L.F.; BOSCH, D.F.; WILLIAMS, D.C.; LOBITZ, B.M. (2001).
―Remote sensing of vineyard management zones: Implications for wine quality‖.
Applied Engineering in Agriculture, núm. 17:p. 557-560.
JOHNSON, L.F. (2003). ‖Temporal stability of NDVI-LAI relationship in a Napa
Valley vineyard‖. Australian Journal of Grape and Wine Research, núm. 9:p. 96-
101.
JOHNSON, L.F.; ROCZEN, D.E.; YOUKHANA, S.K.; NEMANI, R.R.; BOSCH,
D.F. (2003). ―Mapping vineyard leaf area with multispectral satellite imagery‖.
Computers and Electronics in Agriculture, núm. 38:p. 33-44.
LAMB, D.W.; WEEDON, M.M.; BRAMLEY, R.G.V. (2004). ―Using remote
sensing to predict grape phenolics and colour at harvest in a Cabernet Sauvignon
vineyard: Timing observations against phenology and optimising resolution‖.
Australian Journal of Grape and Wine Research, núm. 10:p. 46-54.
MEDRANO H., J.M. ESCALONA, J. BOTA, J. GULÍAS, J. FLEXAS(2002).
―Regulation of photosynthesis of C3plants in response to progressive drought:
stomatal conductance as a reference parameter‖. Annals of Botany. 89: 895-905.
PEÑUELAS, J.; FILELLA, I.; BIEL, C.; SERRANO, L.; SAVÉ, R. (1993). ―The
reflectance at 950-970 nm region as an indicator of plant water status‖. International
Journal of Remote Sensing, núm.14:p. 1887-1905.
PEÑUELAS J, R ISLA, I FILILLA, J L ARAUS (1997). ―Visible and near infrared
reflectance assessment of salinity effects on barley. Crop Sci. 37: 198—20.
PEÑUELAS, J., FILELLA, I. (1998). ―Visible and near-infrared reflectance
techniques for diagnosisng plant physiological status‖. Trends in Plant Science,
núm. 3:p. 151-156.
SERRANO, L.; FILELLA, I.; PEÑUELAS, J. (2000). ―Remote sensing of yield and
biomass of winter wheat under different nitrogen supplies‖. Crop Science, núm.
40:p. 723-731.
SERRANO, L.; PEÑUELAS, J. (2005). ―Assessing forest structure and function
from spectral transmittance measurements: a case study in a Mediterranean holm
oak forest‖. Tree Physiology, núm. 25:p. 67-74.
SHIRKE, P.A. (2001). ―Leaf photosynthesis, dark respiration and flurescence as
influenced by leaf age in an evergreen tree, Prosopis juliflora. Photosynthetica‖ 39:
305-311.
TROTTER G M, D WHITEHEAD, E J PINKNEY (2002). ―The photochemical
reflectance index as a measure of photosynthetic light use efficiency for plants with
varying foliar nitrogen contents‖. Internatl. J. Rem. Sens. 21: 2525-2531.
ZARCO-TEJADA, P.J.; BERJÓN, A.; LÓPEZ-LOZANO, R.; MILLER, J.R.;
MARTÍN, P.; CACHORRO, V.; GONZÁLEZ, M.R.; de FRUTOS, A. (2005).
―Assessing vineyard condition with hyperspectral indices: leaf and canopy
reflectance simulation in a row-structured discontinuous canopy‖. Remote Sensing
of Environment, núm 99:p. 271-287.
8. ANNEXES
8.1 ANÀLISI ESTADÍSTICA DEL
POTENCIAL HÍDRIC
ANOVA (b)
Variable dependiente: Yp
Fuente
Suma de
cuadrados tipo
III gl
Media
cuadrática F Significación
Modelo
corregido ,140(a) 2 ,070 48,752 ,0001
Intersección ,853 1 ,853 594,798 ,0001
Reg ,140 2 ,070 48,752 ,0001
Error ,009 6 ,001
Total 1,001 9
Total corregida ,148 8
a R cuadrado = ,942 (R cuadrado corregida = ,923)
b var = cab
MESURES MARGINALS ESTIMADES
Reg(a)
Variable dependiente: Yp
Reg Media Error típ.
Intervalo de confianza
al 95%.
Límite
inferior
Límite
superior
2 ,483 ,022 ,430 ,537
4 ,233 ,022 ,180 ,287
a var = cab
COMPARACIONS MÚLTIPLES (a)
Variable dependiente: Yp
Bonferroni
(I) Reg (J) Reg
Diferencia
entre medias
(I-J)
Error
típ. Significación
Intervalo de
confianza al 95%.
Límite
inferior
Límite
superior
2 4 ,2500(*) ,03091 ,001 ,1484 ,3516
8 ,2767(*) ,03091 ,000 ,1750 ,3783
4 2 -,2500(*) ,03091 ,001 -,3516 -,1484
8 ,0267 ,03091 1,000 -,0750 ,1283
Basado en las medias observadas.
* La diferencia de medias es significativa al nivel ,05.
a var = cab
ANOVA (b)
Variable dependiente: Yp
Fuente
Suma de
cuadrados tipo III gl
Media
cuadrática F Significación
Modelo
corregido ,004(a) 2 ,002 ,200 ,824
Intersección 1,400 1 1,400 144,029 ,0001
Reg ,004 2 ,002 ,200 ,824
Error ,058 6 ,010
Total 1,463 9
Total corregida ,062 8
a R cuadrado = ,063 (R cuadrado corregida = -,250)
b var = char
MESURES MARGINALS ESTIMADES
Reg(a)
Variable dependiente: Yp
Reg Media Error típ.
Intervalo de confianza
al 95%.
Límite
inferior
Límite
superior
2 ,367 ,057 ,227 ,506
4 ,417 ,057 ,277 ,556
a var = char
COMPARACIONS MÚLTIPLES (a)
Variable dependiente: Yp
Bonferroni
(I) Reg (J) Reg
Diferencia
entre medias
(I-J)
Error
típ. Significación
Intervalo de
confianza al 95%.
Límite
inferior
Límite
superior
2 4 -,0500 ,08051 1,000 -,3147 ,2147
8 -,0333 ,08051 1,000 -,2980 ,2313
4 2 ,0500 ,08051 1,000 -,2147 ,3147
8 ,0167 ,08051 1,000 -,2480 ,2813
Basado en las medias observadas.
a var = char
8.2 ANÀLISI ESTADÍSTICA DE L’ÀREA FOLIAR
I DE LA BIOMASSA DE LA PLANTA
Pes sec/ planta
ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA
Variable dependiente: Pes sec (g/planta)
VAR reg Media
Desv.
típ. N
CAB 2 31,1700 2,99030 3
4 43,5767 6,29140 3
Total 37,3733 8,09858 6
CHA
R
2 33,0867 4,46181 3
4 30,8767 3,30819 3
Total 31,9817 3,71564 6
ANOVA
Variable dependiente: PS
VAR Fuente
Suma de
cuadrados tipo III gl
Media
cuadrática F Significación
CAB Modelo
corregido 230,888(a) 1 230,888 9,517 ,037
Intersección 8380,596 1 8380,596 345,423 ,0001
reg 230,888 1 230,888 9,517 ,037
Error 97,047 4 24,262
Total 8708,532 6
Total corregida 327,935 5
CHAR Modelo
corregido 7,326(b) 1 7,326 ,475 ,529
Intersección 6136,962 1 6136,962 397,834 ,0001
reg 7,326 1 7,326 ,475 ,529
Error 61,704 4 15,426
Total 6205,992 6
Total corregida 69,030 5
a R cuadrado = ,704 (R cuadrado corregida = ,630)
b R cuadrado = ,106 (R cuadrado corregida = -,117)
Àrea foliar /planta
ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA
Variable dependiente: area/planta (cm2/planta)
VAR reg Media Desv. típ. N
CAB 2 721,36 69,20 3
4 1047,29 151,20 3
Total 884,32 207,19 6
CHAR 2 816,15 110,06 3
4 657,73 70,47 3
Total 736,94 119,84 6
ANOVA
Variable dependent: area_plant
VAR Fuente
Suma de
cuadrados tipo
III gl
Media
cuadrática F Significació
CAB Modelo
corregido 159342,772(a) 1 159342,772 11,525 ,027
Intersección 4692159,104 1 4692159,104 339,380 ,0001
reg 159342,772 1 159342,772 11,525 ,027
Error 55302,669 4 13825,667
Total 4906804,544 6
Total corregida 214645,440 5
CHAR Modelo
corregido 37645,269(b) 1 37645,269 4,408 ,104
Intersección 3258475,930 1 3258475,930 381,573 ,0001
reg 37645,269 1 37645,269 4,408 ,104
Error 34158,356 4 8539,589
Total 3330279,555 6
Total corregida 71803,625 5
a R cuadrado = ,742 (R cuadrado corregida = ,678)
b R cuadrado = ,524 (R cuadrado corregida = ,405)
8.3 ANÀLISI ESTADÍSTICA DE LES VARIABLES
D’INTERCANVI GASÓS
ANOVA
Variable dependent: PN
VAR Fuente
Suma de
cuadrados tipo
III gl
Media
cuadrática F Significació
cab Modelo
corregido 145,407(a) 15 9,694 6,859 ,0001
Intersección 724,351 1 724,351 512,490 ,0001
REG 5,753 1 5,753 4,070 ,047
CICLE 138,417 7 19,774 13,990 ,0001
REG * CICLE 1,238 7 ,177 ,125 ,996
Error 113,072 80 1,413
Total 982,830 96
Total corregida 258,479 95
char Modelo
corregido 56,846(b) 13 4,373 3,664 ,0001
Intersección 339,208 1 339,208 284,207 ,0001
REG 16,652 1 16,652 13,952 ,0001
CICLE 30,167 6 5,028 4,213 ,001
REG * CICLE 10,026 6 1,671 1,400 ,227
Error 83,547 70 1,194
Total 479,600 84
Total corregida 140,392 83
a R cuadrado = ,563 (R cuadrado corregida = ,481)
b R cuadrado = ,405 (R cuadrado corregida = ,294)
ANOVA
Variable dependent: gs
VAR Fuente
Suma de
cuadrados tipo
III gl
Media
cuadrática F Significació
cab Modelo
corregido 84339,625(a) 15 5622,642 4,646 ,0001
Intersección 544509,375 1 544509,375
449,90
1 ,0001
REG 4510,042 1 4510,042 3,726 ,057
CICLE 74356,625 7 10622,375 8,777 ,0001
REG * CICLE 5472,958 7 781,851 ,646 ,717
Error 96823,000 80 1210,288
Total 725672,000 96
Total corregida 181162,625 95
char Modelo
corregido 19962,143(b) 13 1535,549 3,529 ,0001
Intersección 342785,190 1 342785,190
787,73
6 ,0001
REG 6309,333 1 6309,333 14,499 ,0001
CICLE 12133,810 6 2022,302 4,647 ,0001
REG * CICLE 1519,000 6 253,167 ,582 ,744
Error 30460,667 70 435,152
Total 393208,000 84
Total corregida 50422,810 83
a R cuadrado = ,466 (R cuadrado corregida = ,365)
b R cuadrado = ,396 (R cuadrado corregida = ,284)
ANOVA
Variable dependent: E
VAR Fuente
Suma de
cuadrados tipo
III gl
Media
cuadrática F Significació
cab Modelo
corregido 6,946(a) 15 ,463 1,746 ,058
Intersección 239,307 1 239,307 902,348 ,0001
REG ,542 1 ,542 2,042 ,157
CICLE 5,654 7 ,808 3,045 ,007
REG * CICLE ,751 7 ,107 ,405 ,897
Error 21,216 80 ,265
Total 267,470 96
Total corregida 28,163 95
char Modelo
corregido 15,695(b) 13 1,207 5,771 ,0001
Intersección 212,392 1 212,392
1015,26
5 ,0001
REG 4,061 1 4,061 19,413 ,0001
CICLE 8,883 6 1,480 7,077 ,0001
REG * CICLE 2,751 6 ,458 2,191 ,054
Error 14,644 70 ,209
Total 242,731 84
Total corregida 30,339 83
a R cuadrado = ,247 (R cuadrado corregida = ,105)
b R cuadrado = ,517 (R cuadrado corregida = ,428)
8.4 ANÀLISI ESTADÍSTICA DE LES
VARIABLES DERIVADES
ANOVA
Variable dependent: LUE
VAR Fuente
Suma de
cuadrados tipo
III gl
Media
cuadrática F Significació
cab Modelo
corregido ,002(a) 15 ,000 2,511 ,004
Intersección ,004 1 ,004 85,575 ,0001
REG 5,63E-005 1 5,63E-005 1,272 ,263
CICLE ,001 7 ,000 2,939 ,009
REG * CICLE ,001 7 1,00E-004 2,260 ,038
Error ,004 80 4,42E-005
Total ,009 96
Total corregida ,005 95
char Modelo
corregido ,003(b) 13 ,000 7,542 ,0001
Intersección ,003 1 ,003 98,815 ,0001
REG 3,46E-006 1 3,46E-006 ,106 ,746
CICLE ,003 6 ,001 15,975 ,0001
REG * CICLE 6,81E-005 6 1,13E-005 ,348 ,909
Error ,002 70 3,26E-005
Total ,009 84
Total corregida ,005 83
a R cuadrado = ,320 (R cuadrado corregida = ,193)
b R cuadrado = ,583 (R cuadrado corregida = ,506)
ANOVA
Variable dependent: Tf-Ta
VAR Fuente
Suma de
cuadrados tipo
III gl
Media
cuadrática F Significació
cab Modelo
corregido 55,707(a) 15 3,714 11,459 ,0001
Intersección 16,667 1 16,667 51,427 ,0001
REG ,700 1 ,700 2,161 ,145
CICLE 53,252 7 7,607 23,474 ,0001
REG * CICLE 1,755 7 ,251 ,773 ,611
Error 25,927 80 ,324
Total 98,300 96
Total corregida 81,633 95
char Modelo
corregido 55,171(b) 13 4,244 5,594 ,0001
Intersección 28,234 1 28,234 37,217 ,0001
REG ,001 1 ,001 ,001 ,970
CICLE 48,351 6 8,059 10,622 ,0001
REG * CICLE 6,818 6 1,136 1,498 ,192
Error 53,105 70 ,759
Total 136,510 84
Total corregida 108,276 83
a R cuadrado = ,682 (R cuadrado corregida = ,623)
b R cuadrado = ,510 (R cuadrado corregida = ,418)
8.5 ANÀLISI ESTADÍSTICA DE LES VARIABLES
DE LA FLUORESCÈNCIA
ANOVA
Variable dependent: YIELD
VAR Fuente
Suma de
cuadrados tipo
III gl
Media
cuadrática F Significació
cab Modelo
corregido 3,472(a) 15 ,231 9,375 ,0001
Intersección 11,177 1 11,177 452,658 ,0001
REG ,004 1 ,004 ,146 ,704
CICLE 3,353 7 ,479 19,397 ,0001
REG * CICLE ,116 7 ,017 ,671 ,696
Error 1,975 80 ,025
Total 16,624 96
Total corregida 5,447 95
char Modelo
corregido 2,977(b) 13 ,229 6,783 ,0001
Intersección 7,512 1 7,512 222,506 ,0001
REG ,435 1 ,435 12,873 ,001
CICLE 2,237 6 ,373 11,045 ,0001
REG * CICLE ,305 6 ,051 1,506 ,189
Error 2,363 70 ,034
Total 12,852 84
Total corregida 5,340 83
a R cuadrado = ,637 (R cuadrado corregida = ,569)
b R cuadrado = ,557 (R cuadrado corregida = ,475)
8.6 ANÀLISI ESTADÍSTICA DE LES VARIABLES
DE LA REFLECTÀNCIA
ANOVA
Variable dependent: NDVI
VAR Fuente
Suma de
cuadrados tipo
III gl
Media
cuadrática F Significació
cab Modelo
corregido ,010(a) 15 ,001 1,767 ,054
Intersección 58,586 1 58,586
152201,
999 ,0001
REG ,000 1 ,000 ,964 ,329
CICLE ,008 7 ,001 2,926 ,009
REG * CICLE ,002 7 ,000 ,723 ,653
Error ,031 80 ,000
Total 58,627 96
Total corregida ,041 95
char Modelo
corregido ,009(b) 13 ,001 1,168 ,321
Intersección 49,224 1 49,224
83248,1
40 ,0001
REG ,000 1 ,000 ,801 ,374
CICLE ,007 6 ,001 1,845 ,103
REG * CICLE ,002 6 ,000 ,551 ,768
Error ,041 70 ,001
Total 49,275 84
Total corregida ,050 83
a R cuadrado = ,249 (R cuadrado corregida = ,108)
b R cuadrado = ,178 (R cuadrado corregida = ,026)
ANOVA
Variable dependent: PRI
VAR Fuente
Suma de
cuadrados tipo
III gl
Media
cuadrática F Significació
cab Modelo
corregido ,033(a) 15 ,002 20,276 ,0001
Intersección ,040 1 ,040 370,678 ,0001
REG 2,38E-007 1 2,38E-007 ,002 ,963
CICLE ,033 7 ,005 43,249 ,0001
REG * CICLE ,000 7 2,15E-005 ,199 ,985
Error ,009 80 ,000
Total ,081 96
Total corregida ,041 95
char Modelo
corregido ,005(b) 13 ,000 3,205 ,001
Intersección ,018 1 ,018 139,728 ,0001
REG 8,60E-005 1 8,60E-005 ,678 ,413
CICLE ,005 6 ,001 6,383 ,0001
REG * CICLE ,000 6 5,69E-005 ,449 ,843
Error ,009 70 ,000
Total ,032 84
Total corregida ,014 83
a R cuadrado = ,792 (R cuadrado corregida = ,753)
b R cuadrado = ,373 (R cuadrado corregida = ,257)
ANOVA
Variable dependent: WI
VAR Fuente
Suma de
cuadrados tipo
III gl
Media
cuadrática F Significació
cab Modelo
corregido ,001(a) 15 8,47E-005 17,876 ,0001
Intersección 100,409 1 100,409
2119806
3,068 ,0001
REG 1,17E-006 1 1,17E-006 ,248 ,620
CICLE ,001 7 ,000 35,058 ,0001
REG * CICLE ,000 7 1,52E-005 3,212 ,005
Error ,000 80 4,74E-006
Total 100,410 96
Total corregida ,002 95
char Modelo
corregido ,001(b) 13 4,42E-005 5,108 ,0001
Intersección 87,167 1 87,167
1007251
8,553 ,0001
REG ,000 1 ,000 30,060 ,0001
CICLE ,000 6 4,13E-005 4,776 ,0001
REG * CICLE 6,65E-005 6 1,11E-005 1,281 ,277
Error ,001 70 8,65E-006
Total 87,168 84
Total corregida ,001 83
a R cuadrado = ,770 (R cuadrado corregida = ,727)
b R cuadrado = ,487 (R cuadrado corregida = ,391)
8.7. CORRELACIONS ENTRE VARIABLES
top related