El proveïment d’aiguai

les vies de comunicació

Ariadna Castellarnau

ÍNDEX

- El proveïment d’aigua. . Els aqüeductes. . Les canonades i el clavegueram.

- Les vies de comunicació. . La creació d’una via. . Les mansiones. . Els ponts.

El proveïment d’aigua

Els romans, s’ocuparen de l’emmagatzematge i distribució de l’aigua, ja que era necessaria íen puper a moltes cosas com ara: CONSUM DOMÉSTIC, TERMES, TALLERS …

Per conseguir aigua mes facilment, els romans solien construir les ciutats prop d’un riu. També n’aconseguien a partir de: - pous. - cisternes.

Els pobles i ciutats que no tenian prou recursos aqüífers van tenir que innovar fent aqüeductes.

Els aqüeductes.

Prenien l’aigua que una cisterna o un petit embassament recollien de la font. Tenien per tant una inclinació i havia de preveure els obstacles per aconseguir que l’aigua arribés.

La canal estaba coberta, era de pedra, de dos metres d’alçada x un d’amplada i quan arribaven a la ciutat entrava per sobre d’unes arcades que sostenien la canal.

Un cop havia entrat a la ciutat, arribava a la torre d’aigua desde on era distribuïda: 1. fonts públiques 2. termes públiques 3. cases privades

Les canonades i el clavegueram

- LES CANONADES: Eren les que sortien de la torre d’aigua, eren de plom o de terrissa.

També n’hi havia en cases amb aigua corrent, que disposaven d’aixetes al tenir un consum corrent.

- EL CLAVEGUERAM: N’hi havia de dos tipus: 1. els subterranis coberts de grans dimensions. 2. els petits reguerols que passaven pel carrer, tapats amb

lloses. Recollia aigua de la pluja, residus de cases, termes i anaven a un riu o al

mar

Les vies de comunicació

Els romans van ser el primers en planificar vies de comunicació, amb l’objectiu de que l’exércit es pogués moure amb mes llibertat i de que hi hagués mes comunicació entre pobles. La xarxa viària abarcava 85.000 km, bona part a la península Ibérica. La mes important anava desde els Pirineus fins a Cadis, promoguda per August.

Hi havia diferents vies: . VIA . ACTUS . ITER

Creació d’una via

Les vies eren creades per l’exèrcit. Per a construirles seguien aquests pasos: 1. traçar el recorregut i excavar dos forats amb pedres per marcar l’amplada. 2. feien un canal profund entre les dues fileres de pedra i hi posen pedres petites. 3. posen sorra/grava barrejada amb mortes. 4. recobrien amb pedres premsades o amb lloses de pedres.

En algunes vies hi havia unes pedres, els mil.liaris. Es col.locaven cada mil pasos i indicava la distáncia recorreguda.

Les mansiones

Les mansiones eren com els hostals actualment. Eren estacions de descans posades cada 30 o 50 km.Tenian un alberc per al sopar i llits per dormir, estables per als caballs, un herrer i un encarregat del manteniment del vehicles.

Els albercs però, tenien mala reputació i molts viatjers preferien dormir als voltants, a les vivendes públiques dels rics o practicar l’hospitalitat.

Els ponts.

Els ponts romans eren de gran bellesa, amb grans arcs de pedra assentats sobre uns pilars de fonament i reforçats. Sobre les arcades hi havia la via de circulació.Per a que la erosió del aigua no fos tan violenta, alguns ponts no tenian els pilars cuadrats sinó que eren en forma de fletxa.