desapariciÓ simbÒlica de 12 treballadors i dels objectes que fabriquen

DESAPARICIÓ SIMBÒLICA DE

12 TREBALLADORS I DELS

OBJECTES QUE FABRIQUEN

PRIMERA PART_ LA PRESA DE CONSCIÈNCIA.

AIXÒ ÉS UNA ACCIÓ ARTÍSTICA I EN FORMEU

PART. LA FAREM JUNTS.

FAREM JUNTS UNA PERFORMANCE, LIVE ART, ART

EN VIU, ART FET AMB PERSONES, HAPPENING, ART

D'ACCIÓ, O COM LI VULGUEU DIR.

CADASCÚ DE VOSALTRES ÉS UNA PEÇA CLAU EN

AQUEST PROCÉS DE TRANSFIGURACIÓ POÈTICA DE

LA FORÇA DE TREBALL EN PROCEDIMENT ARTÍSTIC

O EN OBRA D'ART.

ES TRACTA D'UNA OBRA FETA A PARTIR DE LA

COL·LECTIVITZACIÓ DEL FET CREATIU.

EL PROCÉS DE CREACIÓ I L'OBRA FINAL NO

PERTANYEN EN EXCLUSIVITAT A CAP DE NOSALTRES.

LA DECISIÓ SOBRE EL DESTÍ FINAL D'AQUESTA OBRA

LA PRENDREM, DONCS, ARA I AQUÍ, DE FORMA

COL·LECTIVA.

NOSALTRES, PERÒ, JA HEM PRES UNA DECISIÓ

CONSENSUADA RESPECTE AL QUÈ HA DE PASSAR

AVUI, ARA I AQUÍ, PERÒ NO PODEM CONTINUAR

L'ACCIÓ SENSE EL VOSTRE CONSENTIMENT. SENSE

LA VOSTRA APROVACIÓ.

PER AIXÒ ÉS FONAMENTAL LA VOSTRA PRESÈNCIA

AVUI EN AQUEST ACTE.

LA NOSTRA PROPOSTA PER A AQUESTS OBJECTES DE

CERA ÉS UNA APOSTA DE DESAPARICIÓ SIMBÒLICA.

VOLEM DESTRUIR AQUESTS OBJECTES. VOLEM

FONDRE'LS DAMUNT LA PLACA METÀL·LICA ON ESTAN

DIPOSITATS FINS A FER-LOS DESAPARÈIXER. FINS A

DESFIGURAR-LOS.

I HO VOLEM FER PERQUÈ AMB LA SEVA DES-

FIGURACIÓ ÉS PRODUEIX TAMBÉ LA DES-FIGURACIÓ

SIMBÒLICA DE LA FORÇA DE TREBALL QUE ELS HA

PRODUÏT.

ÉS A DIR: LA DESAPARICIÓ SIMBÒLICA DE TOTS ELS

TREBALLADORS QUE HAN FET POSSIBLE LA PRODUCCIÓ

D´AQUESTS OBJECTES.

PERÒ ELS DESTRUÏM TAMBÉ EN REPRESENTACIÓ

DELS MILERS DE TREBALLADORS QUE, SI AVUI HO

FESSIN, PERDRIEN LA SEVA FEINA O LA SEVA

VIDA.

PERQUÈ L'ÚNICA ALTERNATIVA A LA SISTEMÀTICA

EXPROPIACIÓ I EXPLOTACIÓ DE LA FORÇA DE

TREBALL EN EL SISTEMA DE PRODUCCIÓ CAPITALISTA

ACTUAL ÉS LA DESAPARICIÓ SIMBÒLICA DELS

TREBALLADORS I DELS OBJECTES QUE FABRIQUEN.

QUAN ELS TREBALLADORS ES COMENCIN A MENJAR UNA

PER UNA LES SEVES IDEES, LES SEVES ACCIONS,

ELS SEUS SERVEIS, ELS SEUS OBJECTES, I

SEGUEIXIN, METÒDICA I ORDENADAMENT, MENJANT-SE

UN PER UN ELS DITS PER LES PUNTES TOVES, JA NO

HI HAURÀ RETORN.

ELS IMAGINO AFABLES A MOSSEGADES ESMICOLANT

LA COSA, LES SEVES COSES, EL QUE PRODUEIXEN,

EL QUE PUNTUALMENT ELS TREUEN DE LES MANS.

ELS IMAGINO AMB PARSIMÒNIA MENJANT-SE UN PER

UN ELS ULLS OVALATS DE CRISTALL BAST, ELS

CABELLS LLUENTS DE FIBRA SINTÈTICA, LES

GOMES I ELS ENCAIXOS DELS SOSTENIDORS, EL

TINT NEGRE QUÍMIC I CÀUSTIC.

LES GRANADURES ABSURDES, LES ROSQUES

INFINITES, LES SABATES RÍGIDES, EL COTÓ EN

BRUT, ELS PANTALONS TEXANS, EL LITI, ELS KILOS

D´ARRÒS…

EL SEU TEMPS TIC TAC TIC TAC LA SEVA VIDA

TIC TAC TIC TAC.

ELS IMAGINO COMENÇANT A MENJAR EXACTAMENT PER

AQUÍ, PER AQUESTES PARTS DURES, PER A

CONTINUAR DESPRÉS PER LES PARTS TOVES.

LES PUNTES DELS DITS, L'EMPREMTA DACTILAR,

LES FALANGES DISTALS, LES MEDIALS, LES

PROXIMALS, ELS CARPS, ELS METACARPS,

L'AVANTBRAÇ FINS A L'AIXELLA, LA IUGULAR.

I ES MENJARAN DESPRÉS ELS NERVIS, ELS OSSOS,

ELS ORGANS, EL CERVELL. S’HO MENJARAN TOT

FINS A LA MEDUL·LA. VORAÇOS. AMB LA FAM D'UN

MORT. I LLAVORS JA NO HI HAURÀ RETORN...

RES A FER. DES-FIGURARIÓ DE LA FORÇA DE

TREBALL. DE LA PRODUCCIÓ. FI DE L'EXPLOTACIÓ.

FI DE L'ALIENACIÓ. FI DE LA DESPROPORCIÓ EN EL

BENEFICI. FI DEL MERCAT. FI DEL CONSUM.

I VOLEM DESTRUIR AQUESTS OBJECTES AMB

SERENITAT, AMB CONSCIÈNCIA, AMB BELLESA, AMB

AMOR, AMB PLENES FACULTATS MENTALS.

FEM AIXÒ COM SI ES TRACTÉS D’UNA OFRENA.

AMB EL MATEIX GEST DE DESPRENIMENT, LA MATEIXA

AL·LUCINACIÓ.

I ENS AGRADA IMAGINAR QUE HO VOLDREU FER AMB

NOSALTRES...

TENIM AQUESTA FORÇA: LA FORÇA SIMBÒLICA DE LA

NOSTRA DESAPARACIÓ.

NO VOLEM FEINA. LA REBUTGEM. US LA TORNEM.

NO VOLEM OCI. EL REBUTGEM. US EL TORNEM. EL

QUE VOLEM MANTENIR I IMPLEMENTAR SÓN ELS

NOSTRES DRETS SOCIALS I LABORALS.

L'ANY 1976 EL SOCIÒLEG JEAN BAUDRILLARD

ESCRIU: L’ÚNICA ALTERNATIVA AL TREBALL NO ÉS

EL TEMPS LLIURE, O EL NO-TREBALL, ÉS EL

SACRIFICI.

EL TREBALL S'INSPIRA EN LA MORT DIFERIDA.

ÉS LA MORT DIFERIDA (…) AQUELL QUE TREBALLA

SEGUEIX SENT AQUELL A QUI NO SE LI HA DONAT

LA MORT, AQUELL AL QUAL SE LI NEGA AQUEST

HONOR I SE'L CONDEMNA A L'ABJECCIÓ

INDEFINIDA DE LA VIDA EN EL TREBALL.

EL PODER DEL CAPITAL PROVÉ, DONCS, D'AQUESTA

NEGACIÓ DE MORT. LA MATEIXA QUE SE LI NEGA A

L'ESCLAU.

I CONTINUA: NO ÉS CONSERVANT LA VIDA COM

PODRÀ ABOLIR-SE AQUEST PODER (…) NOMÉS LA

CAPITULACIÓ D'AQUESTA VIDA, LA RÈPLICA A LA

MORT DIFERIDA AMB UNA MORT IMMEDIATA,

CONSTITUEIX UNA RESPOSTA RADICAL I L'ÚNICA

POSSIBILITAT D'ABOLICIÓ DEL PODER.

NOMÉS AQUESTA AMENAÇA (LA DE LA DESAPARICIÓ

SIMBÒLICA DELS TREBALLADORS I DELS OBJECTES

QUE FABRIQUEN) LI RESULTA INSUPORTABLE AL

PODER.

US CONVIDEM, DONCS, A LEGITIMAR AMB LA

VOSTRA APROVACIÓ AQUESTA ACCIÓ.

DAVANT LA CONSTATACIÓ QUE LA POSSIBILITAT

D'ACCIÓ POLÍTICA ÉS CADA VEGADA MÉS

IL·LUSÒRIA, ENS AFERREM AL QUE ENS QUEDA I

ÉS INALIENABLE: LA POSSIBILITAT RADICAL

D'ACCIÓ POÈTICA.

LA RESISTÈNCIA I L'ACCIÓ SIMBÒLICA.

SEGUIM ENDAVANT? HI ESTEU D´ACORD?

SEGONA PART_ TEMPS DIALÈCTIC, TEMPS PER AL DEBAT.

TERCERA PART_ EL SACRIFICI.

TOT I LA POR, NO FER NI UN SOL PAS QUE NO

SIGUI BELL.

Henry David Thoreau, Diaris (1841)

NO FER NI UN SOL PAS QUE NO SIGUI BELL.