alimentación en la escuela

ALIMENTACIÓ SANAALIMENTACIÓ SANAMenjar saludablement:

http://contenidos.proyectoagrega.es/visualizar/es/es_20090306_3_9151728/false

Dieta: aliments que els éssers humans o altres animals consumeixen de forma pautada, habitual.

Etimològicament: "règim de vida".

Dieta equilibrada: forma de alimentar-se que aporta aliments variats en quantitats adaptades als nostres requeriments i condicions personals.

ELS ALIMENTSELS ALIMENTS

Aliment: qualsevol substància (sòlida o líquida) normalment ingerida pels éssers vius amb fins:

• Nutricionals: regulació del metabolisme manteniment de les funcions fisiològiques, com la temperatura corporal.

• Psicològics: satisfacció i obtenció de sensacions gratificants.

Roda dels aliments:

http://contenidos.proyectoagrega.es/visualizar/es/es_20090306_3_9151728/false

ELS NUTRIENTSELS NUTRIENTS Nutrients: formen part dels aliments i ens són

necessaris per realitzar nostres funcions vitals. Es classifiquen en tres grans grups:

Energètics:-Hidrats de carboni-Greixos o glúcids

Plàstics:-Proteïnes

Reguladors:-Vitamines-Minerals

L’AIGUAL’AIGUA

Hem de tenir en compte la importància de l’ aigua en la nostra dieta, ja que és la que ens ajuda a transportar tots els nutrients i a què es duguin a terme les seves funcions.

Piràmide dels aliments:http://contenidos.proyectoagrega.es/visualizar/es/es_20090306_3_9151728/false

COM CUINAR COM CUINAR DE MANERA DE MANERA

SALUDABLE ?SALUDABLE ?

Un pla d’alimentació saludable, és molt més que simplement escollir els aliments correctes per menjar, és important preparar-los d’una manera saludable.

Es tracta d’obtenir el major valor nutricional com sigui possible cuinant de la manera més saludable pel nostre cos.

Bones maneres Bones maneres de cuinarde cuinar

A la planxa

Al forn

Guisar

Escalfar

Torrar

Saltejar

Coure al vapor

ALIMENTACIÓ I ALIMENTACIÓ I ESPORTESPORT

NINS I NNES NINS I NNES ESPORTISTESESPORTISTES

DIETA Sana i equilibrada

NUTRIENTS PRESENTS

• Proteïnes• Carbohidrats• Minerals • Vitamines• Greixos• Fibres i aigua

TEMPORALITZACIÓ DE TEMPORALITZACIÓ DE L’ALIMENT ABANS I DESPRÉS L’ALIMENT ABANS I DESPRÉS

DE L’ACTIVITAT FÍSICADE L’ACTIVITAT FÍSICA

Més de 3 hores abans

Entre 2 i 3 hores abans

Entre 1 i 2 hores abans

Entre 2 i 3 hores després

L’ALIMENTACIÓ DELS NINS I L’ALIMENTACIÓ DELS NINS I NINES PER FER ESPORTNINES PER FER ESPORT

Requereixen més energia que els adolescents i adults.

Enfocada al seu desenvolupament i creixement.

Utilitzen més greixos i menys carbohidrats per l’activitat prolongada.

Important atenció a la hidratació.

CAL TENIR EN COMPTE …CAL TENIR EN COMPTE …

No limitar ingesta proteïnes, carbohidrats i vitamines

El calci i el ferro són dos minerals molt importants.

Han d’arribar a l’activitat física ben hidratats

Begudes amb petites quantitats de clorur de sodi i bon gust.

HIDRATACIÓHIDRATACIÓ

De 2 a 3 tassons 2 hores abans de l’exercici

Mig tassó cada 10 a 20 minuts durant el període d’exercici

Uns 750 centilitres per mig quilo perdut després de l’exercici

IDEES PER IDEES PER L’ALIMENTACIÓ L’ALIMENTACIÓ

DELS NINSDELS NINS

Menjar de tot

Alimentació equilibrada per a poder créixer sans i forts

Gran esforç per part dels pares

La solució no és donar sempre el que desitgen, no són incontrolables

Constància i imaginació

TÀCTIQUESTÀCTIQUES

Plats divertits i atractius

Presentació, acompanyament (salses) adorns segons el gust del nin o nina

Implicar als nins i nines en les tasques de la cuina, plaer de menjar la seva pròpia elaboració

Mentides piadoses : puré, ou, pasta, … Dissimulen el color, forma i la textura al paladar.

Facilitar el fet de tallar, mastegar, ossos : hamburgueses, filets, ...

Peix arrebossat, no abusar dels fregits per les calories i els greixos.

POSTRESPOSTRES Seduir el menjar principal

Lactis fets a casa : nutritius i agradables, flams, natilles, …

Combinar amb fruita : vitamines i minerals

Sucs naturals

Macedònies

BERENAR DE BERENAR DE L’HORABAIXAL’HORABAIXA

No abundant = desgana del sopar

Lactis, fruita, entrepans

El pa de motlle té més greix que la barra de pa.

Embotits pocs greixosos : cuixot dolç, …

RECOMANACIONS RECOMANACIONS ESPECIALITESESPECIALITES

Introduir petites quantitats progressivament per acostumar-se al gust

Passar de puré fi a trossos

No obligar, forçar ni apressar mai

No triturar tot per estalviar temps : rutina

Deixar 1 o 2 setmanes per habituar nous gusts

Més varietat i menys quantitat : no avorrir

No premiar amb llaminadures

CAUSES D’UNA MALA CAUSES D’UNA MALA ALIMENTACIÓALIMENTACIÓ

Hàbits alimentaris incorrectes a casa. Neixen per imitació, es modifiques amb el medi escolar i social; evolucionen per motius socials, estètics, publicitaris, agrupacions (vegetarians)

Tothom ha de menjar el mateix a casa

Factors cognitius i emocionals (el que m’agrada no és saludable)

Creences, tradicions culturals, família, societat, economia, feina, moda

CAL TENIR EN COMPTECAL TENIR EN COMPTE

L’adolescència és un període de grans trastorns alimentaris

Aprofitar preocupacions d’altura i creixement, valor nutritiu

Quan el creixement disminueix també disminueix la necessitat d’aliments :

- digestions pesades

- desgana al següent menjar

- sobrealimentació

Primer berenar : rendiment i atenció (lactis, cereals i fruites)

Alimentació adaptada a les necessitats

CREAR INTERÈSCREAR INTERÈS Aprendre costums des de petits de

manera progressiva Fer la compra junts : gusts, menjar nou,

natural Ajudar a la cuina : transformació des de la

compra fins que arriba al plat (prejudicis) Menjar com a fet social, afectiu, de relació,

comunicació. No distreure’s ni amb la televisió, ni amb joguines

Conèixer cultures

MENÚ DELS NINS/ES EN MENÚ DELS NINS/ES EN EDAT ESCOLAREDAT ESCOLAR

Més peix que carn, sense espines, variat com al forn, a la planxa, …

Moderar el consum de sal

Mínim consum de productes precuinats

Diàriament ingerir verdures, fruita i hortalisses

Menús rics amb proteïnes vegetals, hidrats de carbó complexos (menys temps d’absorció, moderació de la glucosa en sang), fibra dietètica (cereals, llegums)

Extreure el greix visible de la carn

Prioritzar postres : fruites i iogurts

CUINAR : ACTIVITAT CUINAR : ACTIVITAT LÚDICO-EDUCATIVALÚDICO-EDUCATIVA

Educar el paladar

Maneig de receptes

Elaboració de plats

Menjar variat

Crear criteri de la bona alimentació

Motivar la sensibilitat i la curiositat : tocar, mirar, sentir, provar, descobrir

Crear independència i responsabilitat

Contar històries amb l’origen als aliments

Provar productes de temporada

Estudiar l’anatomia dels animals

Dur a casa menjar elaborat

CULTURA CULTURA GASTRONÓMICAGASTRONÓMICA

Aprendre a comprar

Analitzar la qualitat dels productes

Seguretat a la cuina

Higiene

Aprofitar Nadal

ALIMENTACIÓ I ALIMENTACIÓ I RELIGIÓRELIGIÓ

IntroduccióIntroducció Religió = prohibicions o restriccions

sobre determinats aliments o begudes.

2 tendències relativament contradictòries:

• fonamentalisme religiós• fonamentada amb el racionalisme i amb

els progressos científics

TipusTipus El judaisme

El catolicisme

L’islam

L’hinduisme

Les religions tradicionals africanes

ALIMENTACIÓALIMENTACIÓ I I

CURRÍCULUM CURRÍCULUM

Àrees transversals:Àrees transversals:

• Educació Física:

- Bloc 4. Activitat física i salut:• Adquisició d’hàbits bàsics d’higiene

corporal, alimentaris i de postura relacionats amb l’activitat física.

• Coneixement del medi natural, social i cultural:

- Bloc 1. ”L’ésser humà i la salut”

- Bloc 4. “Persones, cultures i organització social”

• Religió:

- Diferents religions del món

Continguts transversalsContinguts transversals- - Educació per la salut i educació sexual: salut Educació per la salut i educació sexual: salut

i higienei higiene

- Educació per la pau: respecte cultures- Educació per la pau: respecte cultures

- Educació del consumidor i eduació - Educació del consumidor i eduació ambiental: consumisme i reciclatgeambiental: consumisme i reciclatge