1.4. unitats morfoestructurals

Les Unitats MorfoestructuralsL’E

J. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)

francadenas.blogspot.com

Meseta

Vores muntanyosesde la Meseta

Massís Galaicolleonés

Serralada CantàbricaSistema Ibèric

Sierra Morena

Depressions exteriors

a la Meseta

Depressions exteriors

a la Meseta

DepressióDe l’Ebre

Depressió del Guadalquivir

Serralades exteriors

a la Meseta

PirineusMuntanyes

Vasques

Serralada Litoral Catalana

Serralades Bètiques

Perfil topogràfic d’Espanya: tall N-S(l’escala vertical s’ha exagerat un 500%)

Perfil topogràfic d’Espanya: tall E-O(l’escala vertical s’ha exagerat un 500%)

1. La Meseta

Formació

• Massís Hespèric (orogènesi herciniana).• Destruïda per l’erosió• Orogènesi alpina

SÒCOL

Àrees:

• Sòcol paleozoic• Serralades interiors

Sistema Central Muntanyes de Toledo

• Conques sedimentàries interiors

1. La Meseta

Rejoveniment de la Meseta

MESETAMESETA

1. La Meseta

Sòcol paleozoic

Serralades interiors

Conques sedimentàries interiors

• Sistema Central• Muntanyes de Toledo

• Peneplà zamoranosalmantí

• Peneplà extremeny

• Muntanyes illa o tossals residuals

• Gorges (arribes, tajos)

• Conca del Duero• Conca de la

submeseta sud

Relleu tabular:• Páramos• Campiñas• Cuestas (glacis)• Tossals

Relleu granític

ambamb

Perfils de la Meseta

1. La Meseta

Perfil Nord-Sud

Perfils de la Meseta

1. La Meseta

Perfil topogràfic SO-NE

• Erosió• Peneplans: superfícies d’erosió molt suaument ondulades, amb escassos

desnivells. Peneplà zamoranosalmantí Peneplà extremeny

Materials paleozoics al descobert (granit, pissarra, quarsita, gneis)

• Tossals testimoni o Muntanyes illa

• Gorges o arribes

1.1. Sòcol paleozoic

1. La Meseta

apareixen

Un inselberg, monadnock o turó testimoni és un turó rocós aïllat o petita muntanya que sorgeix abruptament des d'una plana. La paraula inselberg deriva de l'alemany i literalment significa illa muntanya. Actualment es defineix com "turons aillats de vessants escarpats que sorgeixen relativament de forma abrupta sobre un terreny de pendent suau.

1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic

Relleu residual

Peneplà

Trujillo(Cáceres), en el peneplà extremeny

Peneplà extremeny amb forma de Dehesa

en Monfragüe (Cáceres)

Peneplà salmantí vist des de La Peña

(Salamanca)

Peneplà extremeny Peneplà zamoranosalmantí

Muntanya illa de AmasatrigoEmbalse de la

Serena (Extremadura)

L’encaixament dels rius sobre materials durs del peneplà forma gorges (tajos o arribes).

Gorges del Duero sobre quarsita

Gorges

Tajo en Toledo Hoces del Duratón (Segovia) Arribes del Duero (Salamanca )

• Sistema Central: relleu més vigorós. Destaquen las serralades de: Somosierra Guadarrama Gredos Peña de Francia Gata Serra da Estrela (Portugal)

1.2. Serralades interiors de la Meseta

• Orogènesi alpina• Roquissar primari: granit, pissarra, gneis, quarsita…• Erosió prèvia a l’alçament

Fractura del sòcol

Cims suaus

• Muntanyes de Toledo: menor altura. Separa las conques del Tajo i Guadiana. Serralada de Guadalupe

1. La Meseta

Orogènesi alpina: fractura del massís. Es genera un paisatge d’estructura germànica, amb blocs elevats (Horst); aquests són zones rejovenides que es transformen en línies de cim arrodonides, ja que provenen d’un penepla).Els blocs afonats (Graben) es transformen en fosses sedimentàrias de l’interior de la Meseta.

Orogènesi herciniana: Massís Hespèric (Paleozoic)

Arrasament del Massís Hespèric (Mesozoic)

1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta

Perfil topogràfic del Sistema Central (O-E)

Perfil geològic de la Sierra de Gredos

1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Estructura fallada

de la serralada

Sierra de Guadarrama (Sistema Central). El seu relleu és arrodonit i els materials són com els d’altres zones de l’antic Massís Hespèric.

Crestes (Galayos) en lasierra de Gredos

RELIEVE-MESETASomosierra La Pedriza

Nacimiento del Duratón

RELIEVE-MESETAGuadarrama

Relieve es redondeado y materials

son como los de otras zonas del

antiguo Massís Hespérico.

Gredos

RELIEVE-MESETA En los piedemontes se han acumulado depósitos de materials de

tamaño irregular, denominados rañas (cantos de cuarcita).

S. de Guadalupe

Muntanyes de Toledo

Relleu apalatxià.Antic massís Hespèric plegat era secundària cobert per materials sedimentaris.Fractura del massís Hespèric era Terciària, elevació bloc de las Villuercas.Inici processos erosius sobre sediments depositats sobre antics plegaments, deixant un relleu de sinclinals i anticlinals.

Sierra de Villuercas (Cáceres), perteneciente a los Montes de Toledo.

Sierra de Villuercas (Cáceres), sector extremeny de les Muntanyes de Toledo.

Perfil geològic del sector occidental de les Muntanyes de Toledo

Materials paleozoicos

Perfil geològic del sector central de les Muntanyes de Toledo

Perfil geològic del sector oriental de les Muntanyes de Toledo

Aflorament dels antics anticlinals

Crestes apalatxianes (cims suaus)

Sierra de Guadalupe (Montes de Toledo)

1.3. Conques sedimentàries interiors

• Orogènesi alpina• Formació de llacs interiors, reblerts amb sediments terciaris.• Capes inferiors més toves (arenes, argiles, algeps, margues) que les superiors

(calcàries).• Formes de relleu:

Falles enfonsament de blocs

• Conca de la submeseta norte: conca del Duero (800-850 m).

• Conca de la submeseta sur: Dividida en les conques hidrogràfiques del Tajo y Guadiana. Oberta a l'Atlàntic. 500-700 m.

Páramos: N i E de la submeseta nord; E de la submeseta sud (La Mancha).

Campiñas: Duero, Tajo i Guadiana. Cuestas

1. La Meseta

1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors

Sedimentació Carstificació

SedimentacióErosió i carstificació

Buidat i erosió

.a.) Inci

Desenvolupament de les superfícies erosives dels páramos en el sector NE de la Conca del Duero

Miocè (Terciari

23-5 m.a.)

Formació del relleu tabular

Relleu tabular

Relleu tabular: vista de Valbonilla (Burgos) des del páramo

Tossals testimoni PáramoFlanccampiña

Relleu tabular a La Alcarria

Guadalajara.

Paisatge de páramos i vessants escarpats sobre estrats horitzontals de roques calcàries i sedimentarias detrítiques.

CampiñaSuperfície aplanada amb conreus.

El río ha estat l’agent erosiu que ha erosionat la superfície del páramo.

Zona del glacis por on s’ha erosionat aquesta plataforma (sense conrear).

Páramos castellans

situats en la submeseta

Cuenca sedimentaria del Guadiana (comarca de Tierra de Barros).

Arroyo de San Serván (Extremadura), en la conca del Guadiana. Superfície sedimentària plana argilosa.

Paisatges I relleus conques sedimentàries

Guadalajara Teruel Soria

Paisatges I relleus conques sedimentàries

Soria Segovia Burgos

Toledo Guadalajara Ciudad Real

Formació

• Rejoveniment de blocs de la Meseta, o…• Plegament de sediments marins de les vores de la Meseta

Unidades morfoestructurales:

• Massís Galaicolleonés• Serralada Cantàbrica• Sistema Ibèric• Sierra Morena

2. Los vores muntanyoses de la Meseta

MassísGalaicolleonés

MassísGalaicolleonés Serralada

CantàbricaSerralada

Cantàbrica

Sierra MorenaSierra

Morena

• Massís Asturià Picos de Europa

• Muntanya Cantàbrica

• Serra Segundera• Serra Cabrera• Los Ancares

• Relleu arrodonit• Falles

• Serra Madrona• Los Pedroches• Serra d’Aracena

• Relleu apalatxià / juràssic• Relleu càrstic• Relleu glaciar

Sistema Ibèric

• Sector nord: Demanda, Moncayo• Sector sud:

Sector castellà (interior)

Fossa de CalatayudSector aragonés (exterior)

• Relleu apalatxià• Relleu càrstic• Estil germànic / saxonià

Relleu apalatxià

2. Les vores muntanyoses de la MesetaVORES MUNTANYOSES DE

LA MESETAVORES MUNTANYOSES DE

LA MESETA

2. 1. El Massís Galaicolleonés

• Àrea del sòcol rejovenit per l’orogènesi alpina.

• Cims arrodonits.• Abundància de falles.• Sierras: Segundera, Cabrera, Los

Ancares.

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés

Perfil esquemàtic del Massís Galaic (NO-SE)

Sierra d’Os Ancares

Sierra Segundera. Circ del Tera

Sierra Segundera Peña Surbia

Muntanyes de Lleó: Cims superiors 2000 metres: Teleno (2200m), Secundera (2000m)......

Materials paleozoics, hercinians, amb rics dipòsits del Carbonífer (El Bierzo): carbó, hulla, lignit, or, ferro...

Restes de glaciarisme: Llac de Sanabria

S. Secundera. Circ del Tera Monte Teleno Llac de Sanabria

Des del Cuiña, (pic més alt d’Os Ancares, amb 1987 m) mirant cap el Teleno, (pic més alt de les Muntanyes de Lleó, 2186 m), als peus de la vall valle del Burbia

2. 2. La Serralada Cantàbrica

Presenta dos sectors:• Massís Asturià:

Rejoveniment del sòcol. Materials paleozoics. Relleu apalatxià en l’oest. Aflorament calcari en l’este (Pics

de Europa, amb las majors elevacions: Torre de Cerredo, Peña Vieja, Naranjo de Bulnes).

• Serralada Cantàbrica:

Es una serralada intermèdia. Sediments calcaris. Relleu juràssic.

Serralada CantàbricaEsquema

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Serralada Cantàbrica: sectors

Perfil topogràfic (O-E)

Serralada Cantàbrica: sectors (geologia)

Zona oeste de la Serralada Cantàbrica, formada per materials paleozoics i rejovenida durant l’orogènesi alpina.

Peña Ubiña (Asturias) situada en una regió de plegaments i mantells, és el pic més elevat del Massís Asturià, amb 2.417 m

Vista panorámica cap el SE de la Sierra de La Sobia i el Massís de Peña Ubiña

Relleu apalatxià en la zona occidental d'Astúries

En la zona oriental de este sector (Massís Asturià), los Picos de Europa forman un gran afloramiento de calizas primarias.

Picos de Europa: Horcados Rojos

Picos de Europa: San Glorio

Picos de EuropaPerfil geològic

Las roques calcàries paleozoiques, d’origen marí, foren fracturades i desplaçades durant l’orogènesi hercínica (o varisca), fa uns 300 m.a., y després en l’alpina (50-30 m.a.)

Falles alpines

Falles hercinianes

Picos de EuropaMapa geológico

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica Calcàries

paleozoicas Falles

Bloques paleozoicos alargados, levantados por la orogènesi alpina

Naranjo de Bulnes o Picu Urriellu (2.519 m)Picos de Europa, C. Cantábrica

Naranjo de Bulnes (Picu Urriellu)Picos de Europa, Serralada Cantàbrica

Torre Cerredo (2.646 m)Picos de Europa, Serralada Cantábrica

Picos de Europa

La zona oriental de la serralada Cantábrica (Montaña de Santander o Montaña Cantábrica) s’elevà per plegaments alpins.

Liébana (Cantabria).

Relleus en l’est de Cantabria (Montaña de Santander o Montaña Cantábrica). Aquests cims estan formats per gresos, conglomerats i calcaris.

Castro Valnera (1717 m), vist des de la Badia de Santander

Fort relleu desenvolupat sobre

una alternança de calcàries i gresos en el Valle de Rolacías (marge esquerra de

l’Alto Asón).

Calcàries en el marge dret de la vall de l’Alto Asón.

Vega de Comeya (Picos de Europa, Astúries): pòlie reblert de sediments quaternaris (més de 60 m)

Vall glaciar, amb la típica sección en “U”, en la vessant nord de la Serralada Cantàbrica (valle del Lago, Somiedo, Asturias)

2. 3. El Sistema Ibèric

• Serralada intermèdia• Materials secundaris• Afloraments del sòcol rejovenit• Dos sectors:

Sector nord: NO-SE; majors elevacions (Picos de Urbión); Sª de la Demanda (paleozoica); Sª del Moncayo (calcària).

Sector sud: Sector castellà: Sª d’Albarrasí

(paleozoica), Serranía de Cuenca (calcària).

Fossa de Calataiud. Sector aragonès: Sª de

Javalambre (calcària); Sª de Gúdar (calcària).

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

Unitats estructurals del Sistema Ibèric

Sector nord del sistema Ibèric.

Origen: elevació d’un bloc del massís Hespéric durant l’orogènesi alpina (estil germànic).

Materials paleozoics, coberts en algunes parts per materials sedimentaris més moderns.

Punts més elevats de la serralada.

Picos de Urbión, en La Rioja.(2.235 m)

Sierra de la DemandaSistema Ibèric

Falles

Roques paleozoiques

Roques mesozoiques

Materials del Quaternari

Estil tectònic germànic

Sierra de la DemandaSistema Ibèric

MoncayoSistema Ibèric

El Moncayo des de SaragossaSistema Ibèric

Sector interior o castellà del sistema Ibèric.

Serres d’Albarrasí, Montes Universales i Serranía de Cuenca.

Cobertura de material sedimentari mesozoic que recobreix el vell sòcol.

Serra de Albarrasí

Ciudad Encantada, en la Serranía de Cuenca

Serra d’Albarrasí

Els materials paleozoicos de la serra d’Albarrasí han originat un relleu apalatxià, amb direcció NO-SE, conseqüència de les pressions alpines.

Relleu apalatxià

Serranía de CuencaEstrecho del Horcajo

Relleu càrstic

Serranía de CuencaHoces del Tajo

Relleu càrstic

Serranía de CuencaBoniches (Cuenca)

Relleu càrstic: solcs produïts per l’erosió i gelifracció diferencials.

Serranía de CuencaNaixement del Riu Cuervo (Afluent del Tajo)

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric Surgència.

Embalse de Balagueras (Teruel)Estrats calcaris durs en la part superiors.

El sector exterior o aragonés del Sistema ibèric

Serra de Gúdar (Maestrat) i Javalambre (Terol). Sector valencià: dirección NO-SE fins el Massís del Caroig (entre

Almansa, Ayora i Enguera), després de passar por la Serra de Martés.

Serra de Javalambre

Imatge de satèl·lit que mostra l'existència de falles de direcció NE-SO que fracturen els contraforts (estribaciones) del Sistema Ibèric, i que

produeixen una continuïtat estructural entre la serralada Litoral Catalana i las elevacions del nord de Castelló

Serra d’en Celler Tossal d’en Canes Serra d’Irta

Mola d’Ares (1318 m), en el Maestrat. Sobre la mola, Ares del Maestrat

Penyagolosa (1813 m): relleu en cuesta (cara est)

Maestrat Ares del Maestre

Albarrasí Serranía de Cuenca

2. 4. Sierra Morena

• Graó que separa la vall del Guadalquivir de la Meseta.

• Flexió fracturada pells esforços de las cordilleras Béticas.

• Materials paleozoicos.• Sierras: Madrona, Pedroches y

Aracena.

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.4. Sierra Morena

Dibuix esquemàtic del graó de la vora meridional de la Meseta en Sierra Morena

Sediments del Miocè

Sierra MorenaPas de Despeñaperros

Sierra de AracenaLa gran flexió de Sierra Morena està fallada en molts punts.

Quarsita paleozoica, molt resistent a l’erosió

Fa uns 300 m.a., l'orogènesi herciniana elevà els materials que formen Sierra Morena, tot i configurant un relleu apalatxià amb la característica direcció NO-SE d’aquell moviment

MassísGalaicolleonés

MassísGalaicolleonés Serralada

CantàbricaSerralada

Cantàbrica

Sierra MorenaSierra

Morena

• Massís Asturià Picos de Europa

• Muntanya Cantàbrica

• Serra Segundera• Serra Cabrera• Los Ancares

• Relleu arrodonit• Falles

• Serra Madrona• Los Pedroches• Serra d’Aracena

• Relleu apalatxià / juràssic• Relleu càrstic• Relleu glaciar

Sistema Ibèric

• Sector nord: Demanda, Moncayo• Sector sud:

Sector castellà (interior)

Fossa de CalatayudSector aragonés (exterior)

• Relleu apalatxià• Relleu càrstic• Estil germànic / saxonià

Relleu apalatxià

2. Les vores muntanyoses de la MesetaVORES MUNTANYOSES DE

LA MESETAVORES MUNTANYOSES DE

LA MESETA

Formació

• Fosses prealpines contigües serralades alpines.

• Forma triangular i gairebé horitzontal.

• Conques de subsidència

Depressions:

• Depressió de l'Ebre

• Depressió del Guadalquivir

Potents sediments terciaris i quaternaris

3. Les depressions exteriors a la Meseta

DEPRESIONES EXTERIORES A

LA MESETA

Depressió de l'Ebre

Depressiódel Guadalquivir

• Peus de mont o raiguers (somontano): materials gruixos i durs

• Centre de la depressió: materials fins

• Mallos i foies• Relleu horitzontal: moles• Badlands

• Maresmes• Campiñas• Taules o Mesas• Tossals testimoni

(alcores)

3.1. Depressió de l'Ebre

• Paral·lela Pirineus.

• Antic Massís de l'Ebre.

• Dipòsits marins i continentals, més fins en el centre.

Formes de relleu: Peus de mont o raiguers: materials

gruixos duros.

Mallos i foies. Centre de la depressió: sediments

en capes horitzontals.

Calcàries Muelas o planes

Materials tous

Badlands

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

LeivaLogroño Riu Ebro

Burgos

Serralada

Ibérica

S. de Cantabria Pirineus

Orogènesi alpina: alçament Pirineus, Serralada Cantàbrica i Sistema Ibèric.

Aparició depressió coberta per un extens mar interior de més de 600 m. de profunditat.

C. Cantábrica

Sª. de la Demanda

Serralada

Costero-catalana

Burgos

Logroño

Riu Ebro

Pirineus

Sistema Ibèric

Sª. de Cantabria

ErosióErosió

Aigua Marina

Sedimentació

Peus de mont

Sediments gruixosSediments fins

S. de CantàbriaS. de la Demanda

Riu Tirón Riu Ebre

Estrats horitzontals (arenes, argiles, algeps i sals)

Rebliment conca amb sediments (15 m. a.)

Formació xarxa hidrogràfica: Ebre i afluents.

Procés en la vall alta de l'Ebre

Bloc-diagrama del sector central de la depressió de l'Ebre

Riu JalónPeu de

mont IbèricRiu

Muelas

Riu Arba

Peu de mont

pirenaicRelleus

en cuesta

Riu Huerva

Riu Gállego

Formació terrasses fluvials.

Terrasses fluvials (Cudols)

Cerro Grañón (760 m) Dipòsit d’aigües (625 m)

Leiva (574 m)

Peña (675 m)

Corte de la depressió de l'Ebre en la zona de Leiva (La Rioja)

Localització de les terrasses (cudols)

Tercer nivel de terrasses: cudols en el nivell del dipòsit d’aigües.

Cudols del tercer nivell de terrasses

Terraza colgada del río (cantos rodados)

Cuaternario

superficie de

contacto

Estrats horitzontals d’argiles, algeps i gresos, dipositats en el fons del mar interior del Terciari.

Terrassa fluvial penjada (cudols)

Quaternari

Superfície de

contacte

Suelo, recién formado

Cantos rodados de la terraza del río

Estratos horitzontals del terciarioEstrats horitzontals del Terciari

Sòl de recent formació

Cudols

En un mapa geológico es posible observar la evolución de un territorio como el del ejemplo que estamos siguiendo

Estratos horitzontals d’arenes (groc), margues i sals que es sedimentaren fa 30 m.a. en el mar interior al Miocè.

Al Norte (Sierra de Cantabria) i al Sud, (Serra de la Demanda), materials Mesozoics (blau) i Paleozoics, separats per falles i encavalcaments.

Dipòsits quaternaris (gris)

Sierra de Cantabria

Riu Tirón

Sierra de la Demanda

Huertas en la depressió de l'Ebre

Dipòsits en la depressió de l'Ebre

Peu de mont al peu de la serra de Guara (Huesca)

Mallos de Riglos

(Huesca)

Evolució de un relleu de mallos

Formació fractures verticulars i perpendiculars sobre superfície plana.

Actuació erosió sobre fractures.

Individualització torreons rocosos

Acció erosiva de l’aigua, amb arrodoniment final dels torreons.

Foia de Huesca

Moles en la depressió de l'Ebre

¿A qué era geológica pueden corresponder los sediments de esta zona?

Mola de Borja

Mola de Borja (Zaragoza)

Mola del Morrón, serra del Moncayo i Peñas de Herrera

Xaragalls en las Bárdenas Reales (Navarra)

3.2. Depressió del Guadalquivir

• Paral·lala Serralades Bètiques.

• Sedimentació

• Materials argilososMaresmes

Campiñas

Taules

Tossals testimoni (alcores)

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir

El Guadalquivir en la serra de Cazorla

El nacimiento del Guadalquivir en la sierra de Cazorla.Salto de Linarejos

Campiña del Guadalquivir, entre Córdoba i Sevilla

Campiña del GuadalquivirMesas del Guadalora

Maresmes del Guadalquivir, restes de l’antic mar que cobria la depressió.

Maresmes del GuadalquivirMapa general

Maresmes del Guadalquivir.

Parque de Doñana, en l’extrem de la depressió del Guadalquivir.

LA MESETA

Depressió de l'Ebre

Depressiódel Guadalquivir

• Peus de mont o raiguers (somontano): materials gruixos i durs

• Centre de la depressió: materials fins

• Mallos i foies• Relleu horitzontal: moles• Badlands

• Maresmes• Campiñas• Taules o Mesas• Tossals testimoni

(alcores)

Formació

• En la orogénesis alpina, al plegarse los materials depositados en fosses oceánicas, situadas entre macizos antiguos.

Unidades de relleu:

• Montes Vascos

• Pirineus

• Serralada Costero-Catalana

• Cordilleras Béticas

4. Les serralades exteriors a la Meseta

SERRALADES EXTERIORS A LA

MESETA

Muntanyes Basques

Sistemes Bètics

Roquissar calcari

• Aralar• Peña Gorbea

PirineusPirineus SerraladaLitoral Catalana

SerraladaLitoral Catalana

• Zona axial paleozoica

• Prepirineus

Depressió intermèdia

• Serralada litoral

• Depressió Intermèdia o Prelitoral

• Serralada Prelitoral

• Falles

• Activitat volcànica

• Glaceres de vall i de circ

• Llacunes o ibons

• Serralada Penibètica

• Serralada subbètica

• Depressió intrabética

• Mantells de corriment

• Foies• Badlands

4.1. Muntanyes Basques

• Prolongació dels Prepirineus.

• Roquissar calcari.

• Altura escassa i formes suaus.

• Destaquen: Aralar y Peña Gorbea.

Sierra de

Aralar

Sierra de Aralar

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.1. Muntanyes Basques

Peña Gorbea

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.1. Muntanyes Basques

4.2. Pirineus

Estructura complexa:

• Zona axial:

Massís rejovenit

Roquissar paleozoic

Zona més alta i abrupta

Montes Malditos: Aneto, Monteperdido

• Prepirineus:

Materials secundaris (calcaris), dipositats en fossa.

Orogènesi alpina

Formes més suaves i baixes

Dues alineacions paral·leles:

Serralades interiors (Cadí, Cotiella)

Serralades exteriors (Guara, Montsec)

Depressió Intermèdia

Depressió margosa

Separa serralades interiors i exteriors del Prepirineu.

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus

Estructura dels Pirineus

Litologia dels Pirineus

Perfil topogràfic (N-S)

Prepirineus: serra del Cadí

Prepirineus: Montsec d’Ares

Pirineus: Aneto i Montes Malditos

Valle de Pineta i massís calcari de Monte Perdido

(3.355 m)

Pirineus: Els Encantats i l’Estany de sant Maurici

Vall d’Ordesa (Pirineu aragonés)

Val d’Aran

4.3. Serralada Litoral Catalana

• Transformació de la zona oriental dels Pirineus.

• Separada dels Pirineus per falles

• Activitat volcànica (comarca d’Olot)

• Materials paleozoics (meitat nord) i calcaris (meitat sud)

• Dues alineacions:

Serralada litoral (Alts del Garraf)

Serralada prelitoral (Montseny, Montserrat)

• Depressió longitudinal, reblerta de sediments

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.3. Serralada Litoral Catalana

Subunidades del Sistema Litoral Català: perfil NO-SE

Com s’explica la disposició dels diferents materials?

El Garraf, en la serralada litoral

4.4. Serralades Bètiques

• Orogènesi alpina• Gran complexitat geològica• Serralada Penibètica

Paral·lela a la costa

Materials paleozoics

Sierra Nevada: Mulhacén, Veleta

• Serralada Subbètica

Interior

Materials secundaris de la fossa bètica

Mantells de corriment i plegaments al·lòctons

Serres: Grazalema, Ubrique, Cazorla

• Depressió Intrabètica

Foies (Ronda, Antequera, Guadix, Baza)

Badlands

Guadix

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Orientació Serra de Cazorla

Subunitats dels Sistemes Bètics

Estructura de un manto de corrimiento

Mantell de corriment: fenòmen tectònic en què vàries plaques estratigràfiques de materials rocosos es desplaça com a conseqüència de les pressions tectòniques encavalcant-se sobre altres superfícies. El material desplaçat es considerarà al·lòcton.

Finestra Tectònica de Sierra Nevada: aflorament del nucli paleozoic

Sierra Nevada ha aflorat gràcies a que l’erosió sobre els mantells de corriment superposats permet observar el sòcol, prèviament cobert pels materials al·lòctons.

Sierra Nevada

Pic del Mulhacén (3.478 m)

Serralada Subbética: Serra de Cazorla

Serralada Subbètica: Serra de Segura

Vista de la ciutat de Guadix y del rebliment sedimentari de la conca de Guadix-Baza

Crestes calcàries en la Serra Mariola (Alacant): Montcabrer (1390 m)

Crestes calcàries en la Serra Mariola (Alacant): Penya Peons

Serra d’Aitana (Alacant), de

estructura subbética

Sierra d’Oriola (Alacant),

d’estructura penibètica

MESETA

Muntanyes Basques

Sistemes Bètics

Roquissar calcari

• Aralar• Peña Gorbea

PirineusPirineus SerraladaLitoral Catalana

SerraladaLitoral Catalana

• Zona axial paleozoica

• Prepirineus

Depressió intermèdia

• Serralada litoral

• Depressió Intermèdia o Prelitoral

• Serralada Prelitoral

• Falles

• Activitat volcànica

• Glaceres de vall i de circ

• Llacunes o ibons

• Serralada Penibètica

• Serralada subbètica

• Depressió intrabética

• Mantells de corriment

• Foies• Badlands

• Abascal Altuzarra, F. et al., Geografía, Santillana, 2009.

• Alonso, J.L., Martínez Abad, I. y García-Ramos, J.C., «Nota sobre la presencia de una sucesión cretácica en el Massís de Las Ubiñas (Serralada Cantàbrica). Implicaciones tectónicas y geomorfológicas», Geogaceta, nº 43, Sociedad Geológica de España, 2007, pp. 47-50

• Alonso, J.L., Pulgar, J.A. y Pedreira, D., «El relleu de la Serralada Cantàbrica», Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, 2007 (15.2) pp. 151-163.

• AsturMet, Meteorología y montaña del Principado de Asturias (foro)

• Benito, A. y Pérez-González, A., «Las superficies erosivas de los páramos en el sector NE de la Cuenca del Duero y sus implicaciones en la ambexión neógena Duero-Bureba», Boletín Geológico y Minero, nº 116 (4), 2005, pp. 351-360.

• Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)

• Calvente, L., Banco de fotografías e imágenes de montaña, paisaje y turismo de la Comunidad Valenciana y España

• Centro Nacional de Información Geográfica, Cartografía didáctica

• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero

• Daza, M., Migueldaza.com. Blog & Photos

• Del Pozo, J., Geografía de España (blog),

• Estrabón. Geografía de España (web)

• Geoiberia, La Serralada Bética y el parque natural Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas

Referències

• Gómez Velasco, J. y Alonso Chavarri, I., Apuntes sobre la Geología de Leiva (ppt)

• Google Maps

• Gutiérrez Baena, S., Geografía de España (web)

• Instituto Geográfico Nacional, Cartoteca

• ---------------, Iberpix

• Instituto Geológico y Minero de España, Mapa Geológico de España 1:200.000

• Meléndez de la Hoz, M. (coord.), Guía de visita del Parque Nacional de los Picos de Europa, Ministerio de Medio Ambiente, O.A. Parques Nacionales, 2001.

• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003

• Piñera, J., Fotografía de montaña (web)

• Pirineus3000

• SANCHIZ TORRES, Sergi (web) http://www.slideshare.net/sergisanchiz

• Sarrión Torres, F.J., Flora y vegetación de líquenes epífitos de Sierra Madrona – Valle de Alcudia (Ciudad Real): relaciones amb el estado de ambservación de sus bosques, UCM, Madrid, 2001.

• Vera, J.A., «Geología de la Serralada Bética», Geoalicante. Geología de Alacant (web), Universidad de Alacant, 2004?

• Viquipèdia

• Wikipedia

• Urrutia, J., Mendikat. La biblia de las montañas… (web)

Referències

1.4. unitats morfoestructurals

Education

exercici 3 unitats mesura

unitats didÀctiques mates

unitats,desenes i centenes

manual unitats tic

primaria 1 unitats 1- 2

les diferents unitats de mesura

atomium - text-la galera · unitats de mesura sistema...

unitats didàctiques

unitats i desenes

unitats de relleu d'espanya

» desenvolupament de les unitats · coneix el model...

magnituds i unitats. 1r batxillerat

unitats de mesura

fes la teva - panet.cat€¦ · satinets de taronja, coco,...

unitats e.f. 2n

unitats morfoestructurals de relleu

tema 0 unitats + corrector

camps de concentracio i unitats...

unitats didÀctiques socials2

zoom unitats de mesura