» desenvolupament de les unitats · coneix el model geocèntric i el model heliocèntric, i els...

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

» UNITAT 1. L’UNIVERSProgramació competencial d’aula i concreció de les dimensions

Dimensió Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

COMPETÈNCIES CRITERIS INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

C2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

2. L’alumne ha de ser capaç d’elaborar informes sobre el treball realitzat, fent servir amb precisió el vocabulari pertinent

2.1. Defineix el concepte d’eclipsi i explica els eclipsis de Lluna i els de Sol.

2.2. Defineix marea, plenamar i baixamar, i explica les causes que originen les marees.

2.3. En grup elabora un cartell sobre algunes astrònomes.

- La Terra i la Lluna

- Els eclipsis i les marees

- Dones que han investigat els astres

Activitats: 7, 19, 25

Treballa amb la imatge: T4

Aprendre a emprendre

Posa’t a prova: 7, 8

3. L’alumne ha de ser capaç de posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per explicar el dia i la nit, les estacions, la durada del dia al llarg de l’any, les fases lunars, els eclipsis i la longitud de les ombres.

3.1 Explica l’origen del sistema solar.

3.2. Descriu les característiques del Sol, els planetes, els satèl·lits i altres cossos celestes que formen el sistema solar.

3.3. Sap utilitzar la unitat astronòmica i els anys llum.

- L’univers

- Les galàxies i les estrelles

- El sistema solar

- La Terra i la Lluna

- Els moviments de la Terra

- Els eclipsis i les marees

Activitats: 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 24, 28, 29

Treballa amb la imatge: T2, T3, T8

Posa’t a prova: 1, 2, 3, 5, 6, 9. 10, 11, 12, 13

C5. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.

1. L’alumne ha de ser capaç de plantejar preguntes que possibilitin la descripció d’un fenomen, a partir de l’observació sistemàtica i la identificació de variables.

1.1. Coneix el moviment de rotació de la Terra i les ombres que el Sol projecta per orientar-se de dia.

1.2. Coneix la posició d’alguns astres i sap orientar-se de nit.

- Els moviments de la Terra

Activitats: 18, 20, 21, 22, 23, 26, 27

Treballa amb la imatge: T5, T6, T7

Taller científic

Posa’t a prova: 4

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

25

01_GA_bio1eso.indd 25 27/5/20 13:10

COMPETÈNCIES CRITERIS INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

C6. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

1. L’alumne ha de ser capaç de plantejar preguntes que possibilitin la descripció d’un fenomen, a partir de l’observació sistemàtica i la identificació de variables.

1.3. Coneix el model geocèntric i el model heliocèntric, i els situa en el seu context històric.

1.4. Explica el concepte actual d’univers en expansió i la teoria del big bang, i coneix els seus principals components: galàxies, nebuloses i estels.

- Geocentrisme i heliocentrisme: explicacions històriques per situar la Terra a l’univers.

- Els models principals sobre l’origen de l’univers.

Activitats: 2

Treballa amb la imatge: T1

26


01_GA_bio1eso.indd 26 27/5/20 13:10

En aquesta unitat es treballen els continguts rela-tius a l’univers.

La unitat s’inicia introduint els models geocèn-tric i heliocèntric com a punt de partida per abor-dar l’estudi del model actual de l’univers en expan-sió, les seves dimensions i el seu origen. Considerem important que l’alumnat entengui que la ciència està sotmesa a un procés de revisió continu. Per tant, el coneixement d’aquests dos models histò-rics els permetrà comprendre com ha canviat la concepció del cosmos, gràcies a l’avenç del conei-xement i als instruments moderns que han permès als científics observar la immensitat de l’univers.

A continuació es descriuen les principals es-tructures i cossos celestes: les galàxies, els estels, els planetes i altres cossos menors, com ara plane-tes nans, satèl·lits, asteroides i cometes.

La unitat finalitza amb una descripció del nos-tre planeta, la Terra, i el seu satèl·lit, la Lluna i dels moviments que fan i les conseqüències que aquests moviments tenen.

Solucionari

Contesteu en grup

1. L’alumnat hauria de ser capaç d’explicar que una galàxia és una agrupació d’estrelles i altres cossos celestes.

2. L’alumnat hauria de ser capaç d’indicar les estruc-tures i cossos que formen el sistema solar: una estre-lla, el Sol, vuit planetes (Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú), i altres cossos menors (planetes nans, satèl·lits, asteroides i cometes).

3. L’alumnat hauria de ser capaç d’explicar que les estacions de l’any a la Terra es deuen a la combina-ció de dos factors: la translació i la inclinació de l’eix de rotació del planeta, que fan que variï la for-ma en què els raigs de sol arriben a les diferents regions de la Terra. Es produeixen, sobretot, en les àrees de latituds mitjanes.

4. L’alumnat hauria de ser capaç d’explicar que les marees són pujades i baixades del nivell del mar produïdes per l’atracció gravitatòria que exerceix la Lluna sobre l’aigua dels oceans.

CC4. Model d’Univers.CC16. Teories i fets experimentals. Controvèrsies científiques. Ciència i pseudociència.

CONTINGUTS CLAU DE LES COMPETÈNCIES

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

27

01_GA_bio1eso.indd 27 27/5/20 13:10

Solucionari

T1. Treballa amb la imatgea) Seguint les indicacions del segon apartat caldria posar aquests noms en el dibuix.b) En el model geocèntric la Terra és en el centre i el sol gira al seu voltant.En el model heliocèntric el sol és en el centre i la Terra gira al seu voltant.La teoria vigent en l’actualitat és la del big bang però pel que fa al sistema solar, el model heliocèn-tric s’hi podria aplicar.

1. La matèria es distribueix de manera irregular. Existeixen grans extensions d’espai amb molt poca matèria i altres zones on aquesta es concentra. Per exemple, en les estrelles i en els planetes, en les galàxies i en els cúmuls de galàxies.

2. Els astrònoms expliquen l’expansió de l’univers mitjançant la teoria del big bang. Aquesta diu que fa uns 13.700 milions d’anys es va produir una ex-plosió d’un punt molt dens, calent i petit, en què es concentrava tota la matèria i l’energia. L’explosió va formar l’espai i va llançar la matèria en totes les di-reccions. La matèria es va anant agrupant per l’atracció gravitatòria i va formar primer els àtoms, després les estrelles, les galàxies, etc.

3. La unitat astronòmica (UA) equival a 150 milions de quilòmetres, que és la distància mitjana entre la Terra i el Sol.

4. Es pot fer aïllant la fórmula de la velocitat o fer-ho intuïtivament. Si el Sol és a 150 milions de quilòmetres de la Terra i la llum viatja a 300.000 km/s, la divisió de 150.000.000 km entre 300.000 km/s ens dona 500 s, que equivalen a 8, 33 min. És a dir, 8 minuts i 33 segons.

Notes


28

01_GA_bio1eso.indd 28 27/5/20 13:10

Solucionari

5. D’estrelles, altres cossos celestes, gasos i pols còsmica.

6. En les galàxies hi ha dos tipus de moviments: el moviment dels cossos entre si, degut a l’atracció gravitatòria que existeix entre ells, i el moviment de tota la galàxia en el seu conjunt, que fa un gir al voltant del seu centre.

T2. Treballa amb la imatge

a) La Via Làctia de perfil mesura 25.000 anys llum.b) El nucli central de la galàxia brilla més perquè és on hi ha més acumulació d’estrelles i gas interestel·lar.

7. Les estrelles neixen a partir de grans núvols de gas i pols còsmica anomenades nebuloses. La gra-vetat fa que el gas i la pols de la nebulosa es con-centrin en una gran esfera que es va escalfant fins que comencen les reaccions nuclears. Les estrelles canvien amb el temps, a mesura que es van esgo-tant les seves reaccions nuclears.

8. La llum i la calor que genera un estel procedeixen de reaccions nuclears que desprenen grans quanti-tats d’energia.

9. El Sol fa moviments de rotació i de translació.

Notes


29

01_GA_bio1eso.indd 29 27/5/20 13:10

Solucionari


a) L’òrbita de Plutó, que ja no es considera un pla-nera sinó un planeta nan, no està en el mateix pla que les altres.

b) 1) Neptú té l’any més llarg; tarda 164,79 anys a fer la volta al Sol.2) Venus té el dia més llarg; tarda 243 dies a girar sobre si mateix.

Notes

30


01_GA_bio1eso.indd 30 27/5/20 13:10

10. Les estrelles estan formades per grans quanti-tats de gas incandescent i brillen amb llum pròpia, mentre que els planetes giren al voltant d’una es-trella i no produeixen llum, sinó que reflecteixen la que reben de l’estrella. Per tant, la seva llum no par-pelleja sinó que és fixa. Els planetes i els seus satèl·lits són cossos celestes sem-blants, però els satèl·lits giren al voltant dels planetes.

12. El cinturó d’asteroides està situat entre les òrbi-tes de Mart i Júpiter. Els asteroides a vegades es desvien de la seva òrbita, formant meteorits, que poden impactar en altres cossos celestes.

13. a) Planetes interiors; b) Planetes exteriors; c) Pla-netes exteriors; d) Planetes interiors; e) Planetes ex-teriors; f) Planetes interiors.

14. Es tracta d’un cos rocós, sense cua, irregular. És un asteroide. Es diferencia d’un planeta en el fet que és petit i que no és esfèric.

11. Resposta orientativa (l’alumnat n’ha de dir cinc).

PLANETES SATÈL·LITSMercuri No en té cap.

Venus No en té cap.

Terra La Lluna

Mart Fobos i Deimos

Júpiter

Se n’han descobert més de 70. Alguns exemples són: Io, Europa, Ganimedes, Cal·listo, Metis, Adrastea, Amaltea, Tebé, Leda, Himalia, Lisitea, Elara, Ananque, Carme, Pasífae, Temisto, Sinope, Ersa, Pandia.

Saturn

Se n’han descobert uns 60. Alguns exemples són: Atles, Janus, Epimeteu, Mimes, Encèlad, Tetis, Telest, Calipso, Dione, Rea, Tità, Hiperió, Jàpet, Febe, Helena, Prometeu, Pandora, Pan, Dafne, Pòl·lux, Metone, Pal·lene, Egeó, Antea.

Urà

Se n’han descobert 27. Alguns exemples són: Ariel, Miranda, Oberó, Titània, Umbriel, Cordelia, Ofèlia, Bianca, Crèssida, Desdèmona, Rosalida, Pòrcia, Julieta, Belinda, Puck, Caliban, Sicorax, Pròsper, Setebos, Cupido, Perdita, Mab.

Neptú

Se n’han descobert 14: Tritó, Nereida, Nàiade, Talassa, Despina, Galatea, Làrissa, Proteu, Halimedes, Sao, Laomedela, Neso, Psàmate i Hipocamp.

Notes


31

01_GA_bio1eso.indd 31 27/5/20 13:10

Solucionari

15. • Esfera lleugerament aplatada pels pols. • Diàmetre de 12.756 quilòmetres, a l’equador. • Massa d’uns 6.000 trilions de tonelades. • Sòlid, format per roques. • Envoltat d’una atmosfera de gasos. • Tres quartes parts de la seva superfície estan cobertes per una capa d’aigua: la hidrosfera. • Té un satèl·lit natural, la Lluna, que gira al seu voltant. • És l’únic planeta del sistema solar que presen-ta aigua líquida, necessària per al desenvolupa-ment de la vida.

16. En primer lloc, cal calcular el radi de la Lluna; és a dir, la meitat del diàmetre (3.476 km), que dona 1.738 km. Si apliquem la fórmula del volum d’una esfera, (v = 4 · π · r3/3), obtenim que la Lluna té un volum de 21.990.643.000 km3. Si dividim el volum de la Terra, que és 1.081.422.700.000 km3, entre el de la Lluna, ens dona que el volum de la Terra és 49 cops més gran que el de la Lluna.

17. La Lluna presenta nombrosos cràters a causa dels impactes de meteorits. Aquests cràters no han estat esborrats per l’erosió, ja que el satèl·lit manca d’atmosfera i d’aigua en la seva superfície.


En primer lloc, s’ha de calcular el radi mitjà; aquest radi es troba sumant el radi polar (6.357 km) i el radi equatorial (6.378 km) i dividint el resultat entre dos són: 6.367,5 km. Si apliquem la fórmula del vo-lum d’una esfera (v = 4 · π · r3/3), obtenim un volum d’ 1.081.422.700.000 km3.

18. • L’alumne A observa sempre la cara del B. L’alumne C (l’observador) observa la cara i l’esque-na del B; per tant, veu com aquest gira.• L’alumne B fa els dos moviments: de translació i de rotació.• Si el moviment de rotació fos més ràpid que el de translació, des de la Terra es podrien veure totes les cares de la Lluna.

Notes


32

01_GA_bio1eso.indd 32 27/5/20 13:10

Solucionari

19. El sentit de rotació terrestre és el contrari del de les agulles del rellotge. Aquest moviment provoca que tinguem la sensació que el Sol i altres cossos celestes es desplacen.

20. És a causa de la inclinació de l’eix de la Terra respecte del Sol. Com que la Terra va rotant, la llum solar no incideix de la mateixa manera en tots els punts del planeta, ni amb la mateixa intensitat, ni al mateix temps. Per aquest motiu tenim els fusos ho-raris. Si no fos així, en alguns llocs del món les 12 del migdia cauria a ple sol mentre que en altres llocs del món, el Sol ja s’hauria post.

T5. Treballa amb la imatge En aquesta activitat es proposa a l’alumnat que investigui com cal fer una fotografia similar a la de la imatge. Cal escollir una nit de lluna nova, en un lloc sense contaminació lumínica. Es necessita una bona càmera, un trípode i un sistema de dis-parament, bé per cable o sense fil perquè no es mogui res en accionar el disparador. Per aconse-guir una fotografia com la de la imatge, hem d’uti-litzar una exposició llarga, manipulant el temps de disparament de la càmera.

D’aquesta manera, a causa del moviment de ro-tació de la Terra, les estrelles es veuen com traços, que descriuen una trajectòria circular.

Notes


33

01_GA_bio1eso.indd 33 27/5/20 13:10

T6. Treballa amb la imatge A l’equador, els raigs sempre incideixen perpendi-cularment, però les inclinacions cada cop són mésgrans a mesura que ens aproximem als pols. A ma-jor inclinació, menor temperatura.

21. L’afeli és el punt de l’òrbita terrestre en què la distància entre la Terra i el Sol es màxima, i el periheli és el punt de l’òrbita terrestre en què la dis-tància entre la Terra i el Sol és mínima. Els alumnes han de concloure que, en aquests dos punts, no es rep la mateixa radiació solar. La que rep la Terra és més gran en el periheli que en l’afeli. Els alumnes han de deduir que la successió de les estacions no està relacionada amb el punt de l’òrbita en què es troba la Terra, encara que sí que influirà en la tem-peratura. La successió de les estacions depèn del moviment de translació i de la inclinació de l’eix de rotació terrestre. En ser la Terra una esfera i estar inclinada, la quantitat de radiació solar que rep un determinat punt de la Terra varia al llarg de l’any. Aquesta variació depèn de la latitud; és màxima en els pols i nul·la a l’equador.

22. El dia i la nit duren 12 hores cada un durant tot l’any a l’equador.

23. A partir del solstici d’hivern (durada màxima de la nit), el dia es va allargant. I a partir del solstici d’estiu (durada màxima del dia) el dia es va escur-çant.

T7. Treballa amb la imatge En l’hemisferi nord es produeixen el solstici d’hi-vern (22 desembre), en què la durada de la nit es màxima, per la qual cosa en el pol Nord la nit dura 24 hores, i el solstici d’estiu (21 de juny), en què la durada del dia es màxima, per la qual cosa en el pol Nord el dia dura 24 hores. En l’hemisferi sud és jus-tament al contrari.


Notes

34

01_GA_bio1eso.indd 34 27/5/20 13:10

Solucionari

24. • La causa: Un eclipsi de Sol es produeix quan la Lluna s’interposa entre la Terra i el Sol, de manera que la Lluna projecta una ombra sobre la Terra. En canvi, el de Lluna té lloc quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna i evita que el satèl·lit reflectei-xi la llum solar. • El procés: En un eclipsi de Sol veiem com el disc obscur de la Lluna tapa el disc solar totalment o parcialment. En un eclipsi de Lluna, aquesta va quedant coberta per una ombra i comença a veu-re’s vermellosa. • El lloc d’observació: En l’eclipsi de Sol, només hi ha una petita zona del planeta des de la qual és visible l’eclipsi, ja que l’ombra de la Lluna no enfos-queix tota la superfície terrestre. L’eclipsi de Lluna es veu des de totes les zones de la Terra orientades cap a la Lluna en el moment de l’eclipsi.

25. En l’eclipsi de Sol, la Lluna es troba en fase de lluna nova, ja que el Sol queda a l’esquena de la cara vista de la Lluna. En l’eclipsi de Lluna, aquesta està en fase de lluna plena, ja que el Sol incideix directament en la cara vista de la Lluna.

26. El pròxim eclipsi total de Sol visible des de Ca-talunya serà el 12 d’agost de 2026.

27. L’activitat proposa que, en grups, dissenyin un experiment per simular un eclipsi de Sol i un de Llu-na. Es pot fer utilitzant un globus terraqüi, una ta-ronja i una llanterna potent per simular els eclipsis.Es pot aprofitar l’experiment per fer una activitat d’ampliació, perquè intentin deduir per què els eclipsis no es produeixen dues vegades al mes, sinó que tenen lloc pocs cops a l’any. Això és així perquè l’òrbita de translació de la Lluna al voltant de la Terra està inclinada uns 5° respecte a l’eclíp- tica.

Notes

35


35

01_GA_bio1eso.indd 35 27/5/20 13:10


Aquesta activitat pretén que l’alumnat dedueixi que, en les marees vives, la Lluna es troba alineada amb el Sol i amb la Terra i, per tant, en fase de lluna nova o de lluna plena. En les marees mortes, la Llu-na i el Sol es troben formant un angle recte respec-te a la Terra; és a dir, la Lluna es troba en fase de quart creixent o de quart minvant.

28. (14)La zona intermareal és la part del litoral situada en-tre els nivells coneguts de les marees màximes i mínimes. En ser una zona coberta pel mar i exposa-da a l’aire, de manera cíclica, hi viuen organismes adaptats a condicions aèries i marines, capaços de suportar les onades i les marees: anemones de mar, mol·luscs (musclos, pagellides, etc.), estrelles de mar, crancs, etc., i diferents espècies d’algues. Les marees són importants per als ecosistemes que ha-biten en la zona intermareal, ja que determinen els períodes d’inundació i de retirada del mar.

29. Les marees són els canvis diaris d’elevació de la superfície dels oceans. Aquests són atrets per l’atrac- ció gravitacional exercida sobre la Terra per part de

la Lluna i, en menor mesura, per part del Sol. Tot i això, la força de la gravetat que pot exercir la Lluna és tan petita que les marees només poden tenir lloc en els grans oceans del món i no es produeixen ni en els llacs ni els mars de mida reduïda.

Notes


36

01_GA_bio1eso.indd 36 27/5/20 13:10

Orientacions metodològiques

Taller científicL’objectiu del taller científic és apropar els estudiants a la metodologia científica, un dels blocs destacats del currículum. En aquest apartat es pre-tén donar les pautes per tal que els estudiants sà-piguen com s’ha d’observar el cel i que ho facin amb mètodes senzills que ells mateixos puguin dur a terme. Aquesta tasca es pot fer individualment, però sempre és més engrescadora i motivadora per als estudiants si es fa en grup.

Primer s’explica el material necessari per fer l’observació i com s’ha de fer i s’estableixen les condicions per poder observar el Sol amb segure-tat. Tant l’observació de les ombres del Sol durant el dia o la de les estrelles a la nit, tenen la finalitat que els alumnes aprenguin a orientar-se per mitjà dels astres.

Aprendre a emprendreAquesta tasca té com a objectiu principal el foment de l’emprenedoria i del treball en equip. Es pretén que l’alumnat dugui a terme tasques més integra-dores dels continguts, desenvolupant les seves capacitats i la seva autonomia personal. Per al

desenvolupament d’aquesta activitat proposem la tècnica de nombres iguals junts:

—Es formen equips heterogenis de quatre membres. Es reparteix una tasca i es numera cada un dels membres dels equips. L’equip resol en comú la tasca, que en aquest cas és l’elaboració del pòster digital sobre les astrònomes proposades. Se’ls adverteix que tots els membres de l’equip han de saber explicar el que han investigat. El professor o la professora tria a l’atzar un nombre (es pot fer amb un dau). Aleshores, els membres de cada equip amb aquesta numeració han de sortir a expli-car el que han esbrinat sobre aquestes astrònomes davant de tota la classe.

Notes

37


01_GA_bio1eso.indd 37 27/5/20 13:10

Solucionari

1. 1. Espiral. 2. Via Làctia. 3. Mercuri. 4. Successió dia-nit. 5. estacions. 6. Venus. 7. Mart. 8. Lluna. 9. Júpiter. 10. Saturn. 11. Neptú. 12. forma. 13. brillantor. 14. Pla-netes nans. 15. Satèl·lits. 16. Asteroides. 17. Cometes.

2. big bang / 13.700 anys / explosió / matèria i l’energia / concentrades / gravitatòria.

3. Les galàxies poden tenir forma irregular (sense forma definida), espiral (amb un disc central del qual surten braços corbs) o el·líptica (en forma d’ou). La Via Làctia és una galàxia espiral.

4. Les estrelles emeten llum pròpia i calor a causa que, en el seu interior, es produeixen reaccions nu-clears que alliberen una gran quantitat d’energia.

5. Les conseqüències de la rotació terrestre són la successió del dia i de la nit, i el moviment aparent del Sol i altres cossos celestes. Les conseqüències de la translació terrestre són la successió de les es-tacions i la durada del dia.

6. a) Les estrelles neixen a partir de grans núvols de gas i de pols còsmica anomenats nebuloses.b) A l’interior de les estrelles s’hi produeixen reac-cions nuclears que desprenen molta energia.

c) Les estrelles moren quan cessen les reaccions nuclears que es produeixen en el seu interior.d) Les estrelles es caracteritzen pel color, per la mida i per la brillantor.e) La nostra estrella, el Sol, efectua dos moviments: el de de translació i el de rotació.

7. En la imatge es veuen tres planetes: Júpiter, Sa-turn i Mart.Júpiter. Forma part dels anomenats planetes exte-riors o gasosos. És el cinquè planeta del sistema solar i rep el seu nom del déu romà Júpiter. És el més gros del sistema solar (dins seu hi cabrien 1.300 planetes Terra) i el que gira més de pressa sobre si mateix. Està format principalment per hi-drogen i heli i no té una superfície interior definida. Hi destaquen la «la gran taca vermella», un enorme anticicló situat a l’hemisferi sud, i un seguit de fran-ges alternativament clares i fosques. Té uns 70 sa-tèl·lits, quatre dels quals –Io, Europa, Ganimedes i Calisto– van ser descoberts per Galileu. Té anells però són poc vistosos.Saturn. És el sisè planeta del sistema solar, el segon en mida i massa després de Júpiter i l’únic amb un sistema d’anells visible des del nostre planeta. El seu nom prové del déu romà Saturn. Forma part dels anomenats planetes exteriors o gasosos i està com-

» POSA’T A PROVAOrganitza les idees1. Copia i completa l’esquema següent per tal de tenir organitzades les idees prin-cipals treballades en la unitat:

Practica2. Copia i completa:Segons la teoria del , l’univers es va formar fa uns anys a partir d’una . Així es va iniciar l’expansió de tota la

, que es trobava en aquell moment . A mesura que la matèria es va expandir, es va formar l’espai. Les galà xies i les estrelles s’han format en agrupar-se la matèria a causa de l’atracció existent.

3. Recorda els tipus de galàxies que existeixen segons la forma i digues a quin tipus pertany la Via Làctia.

El·líptica

Cossos

…

Irregular

Com el nostre

format per

La nostra s’anomena

Que es caracteritzen per

Els nostres són

que són que són

Amb el seu satèl·lit

Les conseqüències dels quals són

que presenta moviments de

que causa

que presenta

Que poden tenir forma

La …El color

La …

Cúmuls de galàxies

L'UNIVERS

Sistemes planetaris

Galàxies Cossos celestes

El Sol Els 8 planetes

Sistema solar

…Exteriors

…… ……

UràLa Terra

La …

4 fases

Les marees

Els eclipsis

……

Interiors

…

…

…

Rotació

…Moviment aparent

Les … Durada dia-nit

Translació

Es va originar fa 13.700 milions d’anys

està compost de

1

2

3

4 5

6

7

8

9 10

11

12

13

14

15

16

17

22

UNITAT 1 » L'UNIVERS


38

01_GA_bio1eso.indd 38 27/5/20 13:10

post, bàsicament, per hidrogen (95 %) i heli (5 %). L’aspecte més característic de Saturn són els seus brillants anells. És aplatat en els pols i, malgrat la seva mida, té una densitat tan baixa que flotaria en un oceà. Té molts satèl·lits.Mart. És un planeta rocós, el quart del sistema solar més a prop del Sol. Rep el seu nom del déu Mart. Se l’anomena «planeta vermell» per la presència d’òxids de ferro, en la seva superfície. Té una at-mosfera prima formada per diòxid de carboni i dos satèl·lits: Fobos i Deimos. És el més semblant a la Terra encara que el seu diàmetre és gairebé la mei-tat. Presenta relleus com ara canyons i valls, i vol-cans com ara l’Olympus Mons.

8.interiors Exteriors

Rocosos Gasosos

Petits Grossos

Pocs satèl·lits o cap Amb molts satèl·lits

Sense anells Amb anells

9. a) Asteroides. b) Cometes.c) Satèl·lits. d) Planetes nans.

10. Perquè tingui lloc un eclipsi de Sol, la Lluna ha d’interposar-se entre aquest i la Terra, de manera

que la Lluna projectarà la seva ombra sobre la Terra enfosquint una petita zona terrestre, des de la qual no podrà veure’s el Sol.

11. a) Els eclipsis no sempre són parcials; poden ser també totals; b) En un eclipsi de Lluna, la Terra fa ombra a la Lluna; c) Un eclipsi de Sol només es veu-rà des d’una petita zona de la Terra; d) En un eclipsi de Sol, la Lluna està entre la Terra i el Sol.

12.

Segons el nivell de les aigües

Segons la intensitat

Marea alta o

plenamar

Marea baixa o

baixamar

Marea viva

Marea morta

Es produeix quan la Terra,

el Sol i la Lluna estan

alineats

Es produeix quan la Terra,

el Sol i la Lluna formen

un angle de 90°

Marees

13. 1. Solstici d’estiu, 21 de juny. 2. Equinocci de tardor, 22 de setembre. 3. Solstici d’hivern, 22 de desembre. 4. Equinocci de primavera, 21 de març.

4. Explica la raó per la qual les estrelles emeten llum pròpia i calor.

5. Recorda quines són les conseqüències de la rota-ció i de la translació terrestre.

6. Troba els errors de les afirmacions següents i cor-regeix-los:a) Les estrelles neixen a partir de grans núvols d’ai-

gua i de gas còsmic anomenats nebuloses.b) A la superfície de les estrelles s’hi produeixen

reaccions nuclears que desprenen molta energia.c) Les estrelles no moren mai; s’apaguen.d) Les estrelles es caracteritzen únicament pel color

i per la brillantor.e) La nostra estrella, el Sol, només fa un moviment

de translació.

7. Busca informació sobre els planetes que veus en les imatges i redacta un informe breu sobre cada un.

8. Elabora una taula per tal de comparar els planetes interiors i els exteriors. Indica si són sòlids o gasosos, grossos o petits, amb anells o sense, amb pocs satè-l·lits o amb molts.

9. Identifica el cos celeste al qual fa referència cada una de les afirmacions següents:a) Són cossos celestes que giren al voltant del Sol

i originen la major part dels meteorits que arriben a la Terra.

b) Són cossos celestes petits formats per gel i ro-ques. Tenen cua.

c) Són cossos celestes que orbiten al voltant dels planetes.

d) Són cossos celestes que orbiten al voltant del Sol, però són massa petits per ser considerats planetes.

10. Explica quan es produeix un eclipsi de Sol.

11. Troba els errors de les oracions següents i corre-geix-los:a) Els eclipsis sempre són parcials.b) En un eclipsi de Lluna, la Terra fa ombra al Sol.c) Un eclipsi de Sol es veurà des de qualsevol punt

de la Terra.d) En un eclipsi de Sol, la Terra està entre la Lluna i el

Sol.

12. Fes un esquema amb els diferents tipus de ma-rees que es produeixen a la Terra.

13. Fotocopia aquesta imatge i enganxa-hi els rètols corresponents:

4

3

1

2

23

UNITAT 1 » L'UNIVERS


39

01_GA_bio1eso.indd 39 27/5/20 13:10

» desenvolupament de les unitats · coneix el model geocèntric i el model heliocèntric, i els...

Documents