1.4. unitats morfoestructurals

202
Les Unitats Morfoestructurals L’Espai Geogràfic Espanyol J. F. Cadenas IES Joan Fuster (Bellreguard) francadenas.blogspot.com

Upload: hanszimmermann

Post on 30-Jun-2015

1.511 views

Category:

Education


6 download

DESCRIPTION

Presentació utilitzada a classe basada en materials d'altres professor(e)s i materials propis. Vegeu la resenya al final de la presentació.

TRANSCRIPT

Page 1: 1.4. unitats morfoestructurals

Les Unitats MorfoestructuralsL’E

spai

Geo

grà

fic

Esp

anyo

l

J. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)

francadenas.blogspot.com

Page 2: 1.4. unitats morfoestructurals

Meseta

Vores muntanyosesde la Meseta

Massís Galaicolleonés

Serralada CantàbricaSistema Ibèric

Sierra Morena

Page 3: 1.4. unitats morfoestructurals

Depressions exteriors

a la Meseta

Depressions exteriors

a la Meseta

DepressióDe l’Ebre

Depressió del Guadalquivir

Page 4: 1.4. unitats morfoestructurals

Serralades exteriors

a la Meseta

Serralades exteriors

a la Meseta

PirineusMuntanyes

Vasques

Serralada Litoral Catalana

Serralades Bètiques

Page 5: 1.4. unitats morfoestructurals

Perfil topogràfic d’Espanya: tall N-S(l’escala vertical s’ha exagerat un 500%)

Perfil topogràfic d’Espanya: tall N-S(l’escala vertical s’ha exagerat un 500%)

Page 6: 1.4. unitats morfoestructurals

Perfil topogràfic d’Espanya: tall E-O(l’escala vertical s’ha exagerat un 500%)

Perfil topogràfic d’Espanya: tall E-O(l’escala vertical s’ha exagerat un 500%)

Page 7: 1.4. unitats morfoestructurals

1. La Meseta

Page 8: 1.4. unitats morfoestructurals

1. La Meseta

Page 9: 1.4. unitats morfoestructurals

Formació

• Massís Hespèric (orogènesi herciniana).• Destruïda per l’erosió• Orogènesi alpina

SÒCOL

Àrees:

• Sòcol paleozoic• Serralades interiors

Sistema Central Muntanyes de Toledo

• Conques sedimentàries interiors

1. La Meseta

Rejoveniment de la Meseta

Page 10: 1.4. unitats morfoestructurals

MESETAMESETA

1. La Meseta

Sòcol paleozoic

Sòcol paleozoic

Serralades interiors

Serralades interiors

Conques sedimentàries interiors

Conques sedimentàries interiors

• Sistema Central• Muntanyes de Toledo

• Peneplà zamoranosalmantí

• Peneplà extremeny

• Muntanyes illa o tossals residuals

• Gorges (arribes, tajos)

• Conca del Duero• Conca de la

submeseta sud

Relleu tabular:• Páramos• Campiñas• Cuestas (glacis)• Tossals

Relleu granític

ambamb

amb

Page 11: 1.4. unitats morfoestructurals

Perfils de la Meseta

1. La Meseta

Perfil Nord-Sud

Page 12: 1.4. unitats morfoestructurals

Perfils de la Meseta

1. La Meseta

Perfil topogràfic SO-NE

Page 13: 1.4. unitats morfoestructurals

• Erosió• Peneplans: superfícies d’erosió molt suaument ondulades, amb escassos

desnivells. Peneplà zamoranosalmantí Peneplà extremeny

Materials paleozoics al descobert (granit, pissarra, quarsita, gneis)

• Tossals testimoni o Muntanyes illa

• Gorges o arribes

1.1. Sòcol paleozoic

1. La Meseta

apareixen

Page 14: 1.4. unitats morfoestructurals

Un inselberg, monadnock o turó testimoni és un turó rocós aïllat o petita muntanya que sorgeix abruptament des d'una plana. La paraula inselberg deriva de l'alemany i literalment significa illa muntanya. Actualment es defineix com "turons aillats de vessants escarpats que sorgeixen relativament de forma abrupta sobre un terreny de pendent suau.

1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic

Page 15: 1.4. unitats morfoestructurals

Relleu residual

Peneplà

Trujillo(Cáceres), en el peneplà extremeny

1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic

Page 16: 1.4. unitats morfoestructurals

Peneplà extremeny amb forma de Dehesa

en Monfragüe (Cáceres)

1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic

Peneplà salmantí vist des de La Peña

(Salamanca)

Page 17: 1.4. unitats morfoestructurals

Peneplà extremeny Peneplà zamoranosalmantí

Page 18: 1.4. unitats morfoestructurals

1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic

Muntanya illa de AmasatrigoEmbalse de la

Serena (Extremadura)

Page 19: 1.4. unitats morfoestructurals

L’encaixament dels rius sobre materials durs del peneplà forma gorges (tajos o arribes).

1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic

Page 20: 1.4. unitats morfoestructurals

Gorges del Duero sobre quarsita

1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic

Page 21: 1.4. unitats morfoestructurals

Gorges

Tajo en Toledo Hoces del Duratón (Segovia) Arribes del Duero (Salamanca )

1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic

Page 22: 1.4. unitats morfoestructurals

• Sistema Central: relleu més vigorós. Destaquen las serralades de: Somosierra Guadarrama Gredos Peña de Francia Gata Serra da Estrela (Portugal)

1.2. Serralades interiors de la Meseta

• Orogènesi alpina• Roquissar primari: granit, pissarra, gneis, quarsita…• Erosió prèvia a l’alçament

Fractura del sòcol

Cims suaus

• Muntanyes de Toledo: menor altura. Separa las conques del Tajo i Guadiana. Serralada de Guadalupe

1. La Meseta

Page 23: 1.4. unitats morfoestructurals
Page 24: 1.4. unitats morfoestructurals

Orogènesi alpina: fractura del massís. Es genera un paisatge d’estructura germànica, amb blocs elevats (Horst); aquests són zones rejovenides que es transformen en línies de cim arrodonides, ja que provenen d’un penepla).Els blocs afonats (Graben) es transformen en fosses sedimentàrias de l’interior de la Meseta.

Orogènesi herciniana: Massís Hespèric (Paleozoic)

1

2

3

Arrasament del Massís Hespèric (Mesozoic)

1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta

Page 25: 1.4. unitats morfoestructurals

Perfil topogràfic del Sistema Central (O-E)

1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta

Page 26: 1.4. unitats morfoestructurals

Perfil geològic de la Sierra de Gredos

1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Estructura fallada

de la serralada

Page 27: 1.4. unitats morfoestructurals

Sierra de Guadarrama (Sistema Central). El seu relleu és arrodonit i els materials són com els d’altres zones de l’antic Massís Hespèric.

1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta

Page 28: 1.4. unitats morfoestructurals

Crestes (Galayos) en lasierra de Gredos

1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta

Page 29: 1.4. unitats morfoestructurals

RELIEVE-MESETASomosierra La Pedriza

Nacimiento del Duratón

Page 30: 1.4. unitats morfoestructurals

RELIEVE-MESETAGuadarrama

Relieve es redondeado y materials

son como los de otras zonas del

antiguo Massís Hespérico.

Page 31: 1.4. unitats morfoestructurals

Gredos

Page 32: 1.4. unitats morfoestructurals

RELIEVE-MESETA En los piedemontes se han acumulado depósitos de materials de

tamaño irregular, denominados rañas (cantos de cuarcita).

S. de Guadalupe

Page 33: 1.4. unitats morfoestructurals

Muntanyes de Toledo

Relleu apalatxià.Antic massís Hespèric plegat era secundària cobert per materials sedimentaris.Fractura del massís Hespèric era Terciària, elevació bloc de las Villuercas.Inici processos erosius sobre sediments depositats sobre antics plegaments, deixant un relleu de sinclinals i anticlinals.

1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta

Sierra de Villuercas (Cáceres), perteneciente a los Montes de Toledo.

Page 34: 1.4. unitats morfoestructurals

Sierra de Villuercas (Cáceres), sector extremeny de les Muntanyes de Toledo.

1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta

Page 35: 1.4. unitats morfoestructurals

Perfil geològic del sector occidental de les Muntanyes de Toledo

1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta

Materials paleozoicos

Page 36: 1.4. unitats morfoestructurals

Perfil geològic del sector central de les Muntanyes de Toledo

1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta

Page 37: 1.4. unitats morfoestructurals

Perfil geològic del sector oriental de les Muntanyes de Toledo

1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta

Aflorament dels antics anticlinals

Crestes apalatxianes (cims suaus)

Page 38: 1.4. unitats morfoestructurals

Sierra de Guadalupe (Montes de Toledo)

1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta

Page 39: 1.4. unitats morfoestructurals

1.3. Conques sedimentàries interiors

• Orogènesi alpina• Formació de llacs interiors, reblerts amb sediments terciaris.• Capes inferiors més toves (arenes, argiles, algeps, margues) que les superiors

(calcàries).• Formes de relleu:

Falles enfonsament de blocs

• Conca de la submeseta norte: conca del Duero (800-850 m).

• Conca de la submeseta sur: Dividida en les conques hidrogràfiques del Tajo y Guadiana. Oberta a l'Atlàntic. 500-700 m.

Páramos: N i E de la submeseta nord; E de la submeseta sud (La Mancha).

Campiñas: Duero, Tajo i Guadiana. Cuestas

1. La Meseta

Page 40: 1.4. unitats morfoestructurals
Page 41: 1.4. unitats morfoestructurals

1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors

Mio

cè (

Terc

iari,

2

3-5

m.a

.)

Sedimentació Carstificació

Pli

ocè

i P

leis

tocè

(<

5 m

.a.)

SedimentacióErosió i carstificació

Buidat i erosió

Ple

isto

cè i

H

olo

(< 2

,5 m

.a.) Inci

sió

Inci

sió

Desenvolupament de les superfícies erosives dels páramos en el sector NE de la Conca del Duero

Miocè (Terciari

23-5 m.a.)

11 22

3344

55 66

Formació del relleu tabular

Page 42: 1.4. unitats morfoestructurals

1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors

Relleu tabular

Page 43: 1.4. unitats morfoestructurals

Relleu tabular: vista de Valbonilla (Burgos) des del páramo

1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors

Page 44: 1.4. unitats morfoestructurals

Tossals testimoni PáramoFlanccampiña

Relleu tabular a La Alcarria

Page 45: 1.4. unitats morfoestructurals

Guadalajara.

Paisatge de páramos i vessants escarpats sobre estrats horitzontals de roques calcàries i sedimentarias detrítiques.

1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors

Page 46: 1.4. unitats morfoestructurals

CampiñaSuperfície aplanada amb conreus.

El río ha estat l’agent erosiu que ha erosionat la superfície del páramo.

Zona del glacis por on s’ha erosionat aquesta plataforma (sense conrear).

Páramos castellans

situats en la submeseta

nord

1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors

Page 47: 1.4. unitats morfoestructurals

Cuenca sedimentaria del Guadiana (comarca de Tierra de Barros).

1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors

Page 48: 1.4. unitats morfoestructurals

Arroyo de San Serván (Extremadura), en la conca del Guadiana. Superfície sedimentària plana argilosa.

1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors

Page 49: 1.4. unitats morfoestructurals

Paisatges I relleus conques sedimentàries

Guadalajara Teruel Soria

1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors

Page 50: 1.4. unitats morfoestructurals

Paisatges I relleus conques sedimentàries

Soria Segovia Burgos

Toledo Guadalajara Ciudad Real

1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors

Page 51: 1.4. unitats morfoestructurals

Formació

• Rejoveniment de blocs de la Meseta, o…• Plegament de sediments marins de les vores de la Meseta

Unidades morfoestructurales:

• Massís Galaicolleonés• Serralada Cantàbrica• Sistema Ibèric• Sierra Morena

2. Los vores muntanyoses de la Meseta

Page 52: 1.4. unitats morfoestructurals

MassísGalaicolleonés

MassísGalaicolleonés Serralada

CantàbricaSerralada

Cantàbrica

Sierra MorenaSierra

Morena

• Massís Asturià Picos de Europa

• Muntanya Cantàbrica

• Serra Segundera• Serra Cabrera• Los Ancares

• Relleu arrodonit• Falles

• Serra Madrona• Los Pedroches• Serra d’Aracena

• Relleu apalatxià / juràssic• Relleu càrstic• Relleu glaciar

amb

amb

Sistema Ibèric

Sistema Ibèric

• Sector nord: Demanda, Moncayo• Sector sud:

Sector castellà (interior)

Fossa de CalatayudSector aragonés (exterior)

amb

• Relleu apalatxià• Relleu càrstic• Estil germànic / saxonià

amb

Relleu apalatxià

2. Les vores muntanyoses de la MesetaVORES MUNTANYOSES DE

LA MESETAVORES MUNTANYOSES DE

LA MESETA

Page 53: 1.4. unitats morfoestructurals

2. Los vores muntanyoses de la Meseta

Page 54: 1.4. unitats morfoestructurals

2. 1. El Massís Galaicolleonés

• Àrea del sòcol rejovenit per l’orogènesi alpina.

• Cims arrodonits.• Abundància de falles.• Sierras: Segundera, Cabrera, Los

Ancares.

2. Los vores muntanyoses de la Meseta

Page 55: 1.4. unitats morfoestructurals
Page 56: 1.4. unitats morfoestructurals

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés

Page 57: 1.4. unitats morfoestructurals

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés

Perfil esquemàtic del Massís Galaic (NO-SE)

Page 58: 1.4. unitats morfoestructurals

Sierra d’Os Ancares

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés

Page 59: 1.4. unitats morfoestructurals

Sierra d’Os Ancares

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés

Page 60: 1.4. unitats morfoestructurals

Sierra Segundera. Circ del Tera

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés

Page 61: 1.4. unitats morfoestructurals

Sierra Segundera Peña Surbia

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés

Page 62: 1.4. unitats morfoestructurals

Muntanyes de Lleó: Cims superiors 2000 metres: Teleno (2200m), Secundera (2000m)......

Materials paleozoics, hercinians, amb rics dipòsits del Carbonífer (El Bierzo): carbó, hulla, lignit, or, ferro...

Restes de glaciarisme: Llac de Sanabria

S. Secundera. Circ del Tera Monte Teleno Llac de Sanabria

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés

Des del Cuiña, (pic més alt d’Os Ancares, amb 1987 m) mirant cap el Teleno, (pic més alt de les Muntanyes de Lleó, 2186 m), als peus de la vall valle del Burbia

Page 63: 1.4. unitats morfoestructurals

2. 2. La Serralada Cantàbrica

Presenta dos sectors:• Massís Asturià:

Rejoveniment del sòcol. Materials paleozoics. Relleu apalatxià en l’oest. Aflorament calcari en l’este (Pics

de Europa, amb las majors elevacions: Torre de Cerredo, Peña Vieja, Naranjo de Bulnes).

• Serralada Cantàbrica:

Es una serralada intermèdia. Sediments calcaris. Relleu juràssic.

2. Los vores muntanyoses de la Meseta

Page 64: 1.4. unitats morfoestructurals
Page 65: 1.4. unitats morfoestructurals

Serralada CantàbricaEsquema

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Page 66: 1.4. unitats morfoestructurals

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Serralada Cantàbrica: sectors

Page 67: 1.4. unitats morfoestructurals

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Perfil topogràfic (O-E)

Page 68: 1.4. unitats morfoestructurals

2. Los vores muntanyoses de la Meseta

Serralada Cantàbrica: sectors (geologia)

Page 69: 1.4. unitats morfoestructurals

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Serralada Cantàbrica: sectors (geologia)

Page 70: 1.4. unitats morfoestructurals

Zona oeste de la Serralada Cantàbrica, formada per materials paleozoics i rejovenida durant l’orogènesi alpina.

Peña Ubiña (Asturias) situada en una regió de plegaments i mantells, és el pic més elevat del Massís Asturià, amb 2.417 m

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Page 71: 1.4. unitats morfoestructurals

Vista panorámica cap el SE de la Sierra de La Sobia i el Massís de Peña Ubiña

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Page 72: 1.4. unitats morfoestructurals

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Relleu apalatxià en la zona occidental d'Astúries

Page 73: 1.4. unitats morfoestructurals

En la zona oriental de este sector (Massís Asturià), los Picos de Europa forman un gran afloramiento de calizas primarias.

Picos de Europa: Horcados Rojos

Picos de Europa: San Glorio

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Page 74: 1.4. unitats morfoestructurals

Picos de EuropaPerfil geològic

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Las roques calcàries paleozoiques, d’origen marí, foren fracturades i desplaçades durant l’orogènesi hercínica (o varisca), fa uns 300 m.a., y després en l’alpina (50-30 m.a.)

Falles alpines

Falles hercinianes

Page 75: 1.4. unitats morfoestructurals

Picos de EuropaMapa geológico

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica Calcàries

paleozoicas Falles

Bloques paleozoicos alargados, levantados por la orogènesi alpina

Page 76: 1.4. unitats morfoestructurals

Naranjo de Bulnes o Picu Urriellu (2.519 m)Picos de Europa, C. Cantábrica

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Page 77: 1.4. unitats morfoestructurals

Naranjo de Bulnes (Picu Urriellu)Picos de Europa, Serralada Cantàbrica

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Page 78: 1.4. unitats morfoestructurals

Torre Cerredo (2.646 m)Picos de Europa, Serralada Cantábrica

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Page 79: 1.4. unitats morfoestructurals

Picos de Europa

Page 80: 1.4. unitats morfoestructurals

La zona oriental de la serralada Cantábrica (Montaña de Santander o Montaña Cantábrica) s’elevà per plegaments alpins.

Liébana (Cantabria).

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Page 81: 1.4. unitats morfoestructurals

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Relleus en l’est de Cantabria (Montaña de Santander o Montaña Cantábrica). Aquests cims estan formats per gresos, conglomerats i calcaris.

Castro Valnera (1717 m), vist des de la Badia de Santander

Fort relleu desenvolupat sobre

una alternança de calcàries i gresos en el Valle de Rolacías (marge esquerra de

l’Alto Asón).

Calcàries en el marge dret de la vall de l’Alto Asón.

Page 82: 1.4. unitats morfoestructurals

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Vega de Comeya (Picos de Europa, Astúries): pòlie reblert de sediments quaternaris (més de 60 m)

Page 83: 1.4. unitats morfoestructurals

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica

Vall glaciar, amb la típica sección en “U”, en la vessant nord de la Serralada Cantàbrica (valle del Lago, Somiedo, Asturias)

Page 84: 1.4. unitats morfoestructurals
Page 85: 1.4. unitats morfoestructurals

2. 3. El Sistema Ibèric

• Serralada intermèdia• Materials secundaris• Afloraments del sòcol rejovenit• Dos sectors:

Sector nord: NO-SE; majors elevacions (Picos de Urbión); Sª de la Demanda (paleozoica); Sª del Moncayo (calcària).

Sector sud: Sector castellà: Sª d’Albarrasí

(paleozoica), Serranía de Cuenca (calcària).

Fossa de Calataiud. Sector aragonès: Sª de

Javalambre (calcària); Sª de Gúdar (calcària).

2. Los vores muntanyoses de la Meseta

Page 86: 1.4. unitats morfoestructurals

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

Unitats estructurals del Sistema Ibèric

Page 87: 1.4. unitats morfoestructurals

Sector nord del sistema Ibèric.

Origen: elevació d’un bloc del massís Hespéric durant l’orogènesi alpina (estil germànic).

Materials paleozoics, coberts en algunes parts per materials sedimentaris més moderns.

Punts més elevats de la serralada.

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

Picos de Urbión, en La Rioja.(2.235 m)

Page 88: 1.4. unitats morfoestructurals

Sierra de la DemandaSistema Ibèric

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

Falles

Roques paleozoiques

Roques mesozoiques

Materials del Quaternari

Estil tectònic germànic

Page 89: 1.4. unitats morfoestructurals

Sierra de la DemandaSistema Ibèric

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

Page 90: 1.4. unitats morfoestructurals

MoncayoSistema Ibèric

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

Page 91: 1.4. unitats morfoestructurals

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

El Moncayo des de SaragossaSistema Ibèric

Page 92: 1.4. unitats morfoestructurals

Sector interior o castellà del sistema Ibèric.

Serres d’Albarrasí, Montes Universales i Serranía de Cuenca.

Cobertura de material sedimentari mesozoic que recobreix el vell sòcol.

Serra de Albarrasí

Ciudad Encantada, en la Serranía de Cuenca

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

Page 93: 1.4. unitats morfoestructurals

Serra d’Albarrasí

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

Els materials paleozoicos de la serra d’Albarrasí han originat un relleu apalatxià, amb direcció NO-SE, conseqüència de les pressions alpines.

Relleu apalatxià

Page 94: 1.4. unitats morfoestructurals

Serranía de CuencaEstrecho del Horcajo

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

Relleu càrstic

Page 95: 1.4. unitats morfoestructurals

Serranía de CuencaHoces del Tajo

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

Relleu càrstic

Page 96: 1.4. unitats morfoestructurals

Serranía de CuencaBoniches (Cuenca)

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

Relleu càrstic: solcs produïts per l’erosió i gelifracció diferencials.

Page 97: 1.4. unitats morfoestructurals

Serranía de CuencaNaixement del Riu Cuervo (Afluent del Tajo)

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric Surgència.

Page 98: 1.4. unitats morfoestructurals

Embalse de Balagueras (Teruel)Estrats calcaris durs en la part superiors.

El sector exterior o aragonés del Sistema ibèric

Serra de Gúdar (Maestrat) i Javalambre (Terol). Sector valencià: dirección NO-SE fins el Massís del Caroig (entre

Almansa, Ayora i Enguera), després de passar por la Serra de Martés.

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

Page 99: 1.4. unitats morfoestructurals

Serra de Javalambre

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

Page 100: 1.4. unitats morfoestructurals

Imatge de satèl·lit que mostra l'existència de falles de direcció NE-SO que fracturen els contraforts (estribaciones) del Sistema Ibèric, i que

produeixen una continuïtat estructural entre la serralada Litoral Catalana i las elevacions del nord de Castelló

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

Page 102: 1.4. unitats morfoestructurals

Mola d’Ares (1318 m), en el Maestrat. Sobre la mola, Ares del Maestrat

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

Page 103: 1.4. unitats morfoestructurals

Penyagolosa (1813 m): relleu en cuesta (cara est)

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric

Page 104: 1.4. unitats morfoestructurals

Maestrat Ares del Maestre

Albarrasí Serranía de Cuenca

Page 105: 1.4. unitats morfoestructurals

2. 4. Sierra Morena

• Graó que separa la vall del Guadalquivir de la Meseta.

• Flexió fracturada pells esforços de las cordilleras Béticas.

• Materials paleozoicos.• Sierras: Madrona, Pedroches y

Aracena.

2. Los vores muntanyoses de la Meseta

Page 106: 1.4. unitats morfoestructurals

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.4. Sierra Morena

Page 107: 1.4. unitats morfoestructurals
Page 108: 1.4. unitats morfoestructurals
Page 109: 1.4. unitats morfoestructurals

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.4. Sierra Morena

Dibuix esquemàtic del graó de la vora meridional de la Meseta en Sierra Morena

Sediments del Miocè

Page 110: 1.4. unitats morfoestructurals

Sierra MorenaPas de Despeñaperros

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.4. Sierra Morena

Page 111: 1.4. unitats morfoestructurals

Sierra de AracenaLa gran flexió de Sierra Morena està fallada en molts punts.

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.4. Sierra Morena

Page 112: 1.4. unitats morfoestructurals

2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.4. Sierra Morena

Quarsita paleozoica, molt resistent a l’erosió

Fa uns 300 m.a., l'orogènesi herciniana elevà els materials que formen Sierra Morena, tot i configurant un relleu apalatxià amb la característica direcció NO-SE d’aquell moviment

Page 113: 1.4. unitats morfoestructurals

MassísGalaicolleonés

MassísGalaicolleonés Serralada

CantàbricaSerralada

Cantàbrica

Sierra MorenaSierra

Morena

• Massís Asturià Picos de Europa

• Muntanya Cantàbrica

• Serra Segundera• Serra Cabrera• Los Ancares

• Relleu arrodonit• Falles

• Serra Madrona• Los Pedroches• Serra d’Aracena

• Relleu apalatxià / juràssic• Relleu càrstic• Relleu glaciar

amb

amb

Sistema Ibèric

Sistema Ibèric

• Sector nord: Demanda, Moncayo• Sector sud:

Sector castellà (interior)

Fossa de CalatayudSector aragonés (exterior)

amb

• Relleu apalatxià• Relleu càrstic• Estil germànic / saxonià

amb

Relleu apalatxià

2. Les vores muntanyoses de la MesetaVORES MUNTANYOSES DE

LA MESETAVORES MUNTANYOSES DE

LA MESETA

Page 114: 1.4. unitats morfoestructurals

Formació

• Fosses prealpines contigües serralades alpines.

• Forma triangular i gairebé horitzontal.

• Conques de subsidència

Depressions:

• Depressió de l'Ebre

• Depressió del Guadalquivir

Potents sediments terciaris i quaternaris

3. Les depressions exteriors a la Meseta

Page 115: 1.4. unitats morfoestructurals

DEPRESIONES EXTERIORES A

LA MESETA

DEPRESIONES EXTERIORES A

LA MESETA

Depressió de l'Ebre

Depressió de l'Ebre

Depressiódel Guadalquivir

Depressiódel Guadalquivir

• Peus de mont o raiguers (somontano): materials gruixos i durs

• Centre de la depressió: materials fins

• Mallos i foies• Relleu horitzontal: moles• Badlands

amb

amb

3. Les depressions exteriors a la Meseta

• Maresmes• Campiñas• Taules o Mesas• Tossals testimoni

(alcores)

Page 116: 1.4. unitats morfoestructurals

3.1. Depressió de l'Ebre

• Paral·lela Pirineus.

• Antic Massís de l'Ebre.

• Dipòsits marins i continentals, més fins en el centre.

Formes de relleu: Peus de mont o raiguers: materials

gruixos duros.

Mallos i foies. Centre de la depressió: sediments

en capes horitzontals.

Calcàries Muelas o planes

Materials tous

Badlands

3. Les depressions exteriors a la Meseta

Page 117: 1.4. unitats morfoestructurals
Page 118: 1.4. unitats morfoestructurals

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Page 119: 1.4. unitats morfoestructurals

LeivaLogroño Riu Ebro

Burgos

Serralada

Ibérica

S. de Cantabria Pirineus

Orogènesi alpina: alçament Pirineus, Serralada Cantàbrica i Sistema Ibèric.

Aparició depressió coberta per un extens mar interior de més de 600 m. de profunditat.

C. Cantábrica

Sª. de la Demanda

Serralada

Costero-catalana

Burgos

Logroño

Riu Ebro

Pirineus

Sistema Ibèric

Sª. de Cantabria

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Page 120: 1.4. unitats morfoestructurals

ErosióErosió

Aigua Marina

Sedimentació

Riu

Peus de mont

Sediments gruixosSediments fins

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Page 121: 1.4. unitats morfoestructurals

S. de CantàbriaS. de la Demanda

Riu Tirón Riu Ebre

Estrats horitzontals (arenes, argiles, algeps i sals)

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Rebliment conca amb sediments (15 m. a.)

Formació xarxa hidrogràfica: Ebre i afluents.

Procés en la vall alta de l'Ebre

Page 122: 1.4. unitats morfoestructurals

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Bloc-diagrama del sector central de la depressió de l'Ebre

Riu JalónPeu de

mont IbèricRiu

Ebro

Muelas

Riu Arba

Peu de mont

pirenaicRelleus

en cuesta

Riu Huerva

Riu Gállego

Page 123: 1.4. unitats morfoestructurals

Formació terrasses fluvials.

Terrasses fluvials (Cudols)

Cerro Grañón (760 m) Dipòsit d’aigües (625 m)

Leiva (574 m)

Peña (675 m)

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Corte de la depressió de l'Ebre en la zona de Leiva (La Rioja)

Page 124: 1.4. unitats morfoestructurals

1

2

3

4

5

6

Localització de les terrasses (cudols)

Leiva

Page 125: 1.4. unitats morfoestructurals

3

Tercer nivel de terrasses: cudols en el nivell del dipòsit d’aigües.

Page 126: 1.4. unitats morfoestructurals

4

Cudols del tercer nivell de terrasses

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Page 127: 1.4. unitats morfoestructurals

Terraza colgada del río (cantos rodados)

Cuaternario

superficie de

contacto

Estrats horitzontals d’argiles, algeps i gresos, dipositats en el fons del mar interior del Terciari.

Terrassa fluvial penjada (cudols)

Quaternari

Superfície de

contacte

Page 128: 1.4. unitats morfoestructurals

Suelo, recién formado

Cantos rodados de la terraza del río

Estratos horitzontals del terciarioEstrats horitzontals del Terciari

Sòl de recent formació

Cudols

Page 129: 1.4. unitats morfoestructurals

En un mapa geológico es posible observar la evolución de un territorio como el del ejemplo que estamos siguiendo

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Estratos horitzontals d’arenes (groc), margues i sals que es sedimentaren fa 30 m.a. en el mar interior al Miocè.

Al Norte (Sierra de Cantabria) i al Sud, (Serra de la Demanda), materials Mesozoics (blau) i Paleozoics, separats per falles i encavalcaments.

Dipòsits quaternaris (gris)

Sierra de Cantabria

Riu Tirón

Sierra de la Demanda

Page 130: 1.4. unitats morfoestructurals

Huertas en la depressió de l'Ebre

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Mola

Page 131: 1.4. unitats morfoestructurals

Dipòsits en la depressió de l'Ebre

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Page 132: 1.4. unitats morfoestructurals

Peu de mont al peu de la serra de Guara (Huesca)

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Page 133: 1.4. unitats morfoestructurals

Mallos de Riglos

(Huesca)

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Page 134: 1.4. unitats morfoestructurals

Evolució de un relleu de mallos

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Formació fractures verticulars i perpendiculars sobre superfície plana.

Actuació erosió sobre fractures.

Individualització torreons rocosos

Acció erosiva de l’aigua, amb arrodoniment final dels torreons.

Page 135: 1.4. unitats morfoestructurals

Foia de Huesca

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Page 136: 1.4. unitats morfoestructurals

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Foia de Huesca

Page 137: 1.4. unitats morfoestructurals

Moles en la depressió de l'Ebre

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

¿A qué era geológica pueden corresponder los sediments de esta zona?

Mola de Borja

Page 138: 1.4. unitats morfoestructurals

Mola de Borja (Zaragoza)

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Page 139: 1.4. unitats morfoestructurals

Mola del Morrón, serra del Moncayo i Peñas de Herrera

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Page 140: 1.4. unitats morfoestructurals

Xaragalls en las Bárdenas Reales (Navarra)

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre

Page 141: 1.4. unitats morfoestructurals

3.2. Depressió del Guadalquivir

• Paral·lala Serralades Bètiques.

• Sedimentació

• Materials argilososMaresmes

Campiñas

Taules

Tossals testimoni (alcores)

3. Les depressions exteriors a la Meseta

Page 142: 1.4. unitats morfoestructurals
Page 143: 1.4. unitats morfoestructurals

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir

Page 144: 1.4. unitats morfoestructurals

El Guadalquivir en la serra de Cazorla

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir

Page 145: 1.4. unitats morfoestructurals

El nacimiento del Guadalquivir en la sierra de Cazorla.Salto de Linarejos

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir

Page 146: 1.4. unitats morfoestructurals

Campiña del Guadalquivir, entre Córdoba i Sevilla

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir

Page 147: 1.4. unitats morfoestructurals

Campiña del GuadalquivirMesas del Guadalora

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir

Page 148: 1.4. unitats morfoestructurals

Maresmes del Guadalquivir, restes de l’antic mar que cobria la depressió.

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir

Page 149: 1.4. unitats morfoestructurals
Page 150: 1.4. unitats morfoestructurals

Maresmes del GuadalquivirMapa general

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir

Page 151: 1.4. unitats morfoestructurals

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir

Maresmes del Guadalquivir.

Page 152: 1.4. unitats morfoestructurals

Parque de Doñana, en l’extrem de la depressió del Guadalquivir.

3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir

Page 153: 1.4. unitats morfoestructurals
Page 154: 1.4. unitats morfoestructurals
Page 155: 1.4. unitats morfoestructurals

DEPRESIONES EXTERIORES A

LA MESETA

DEPRESIONES EXTERIORES A

LA MESETA

Depressió de l'Ebre

Depressió de l'Ebre

Depressiódel Guadalquivir

Depressiódel Guadalquivir

• Peus de mont o raiguers (somontano): materials gruixos i durs

• Centre de la depressió: materials fins

• Mallos i foies• Relleu horitzontal: moles• Badlands

amb

amb

3. Les depressions exteriors a la Meseta

• Maresmes• Campiñas• Taules o Mesas• Tossals testimoni

(alcores)

Page 156: 1.4. unitats morfoestructurals

Formació

• En la orogénesis alpina, al plegarse los materials depositados en fosses oceánicas, situadas entre macizos antiguos.

Unidades de relleu:

• Montes Vascos

• Pirineus

• Serralada Costero-Catalana

• Cordilleras Béticas

4. Les serralades exteriors a la Meseta

Page 157: 1.4. unitats morfoestructurals

SERRALADES EXTERIORS A LA

MESETA

SERRALADES EXTERIORS A LA

MESETA

Muntanyes Basques

Muntanyes Basques

Sistemes Bètics

Sistemes Bètics

Roquissar calcari

• Aralar• Peña Gorbea

amb

4. Les serralades exteriors a la Meseta

PirineusPirineus SerraladaLitoral Catalana

SerraladaLitoral Catalana

• Zona axial paleozoica

• Prepirineus

Serralades interiors

Depressió intermèdia

Serralades exteriors

• Serralada litoral

• Depressió Intermèdia o Prelitoral

• Serralada Prelitoral

• Falles

• Activitat volcànica

amb

• Glaceres de vall i de circ

• Llacunes o ibons

• Serralada Penibètica

• Serralada subbètica

• Depressió intrabética

amb

• Mantells de corriment

• Foies• Badlands

amb

Page 158: 1.4. unitats morfoestructurals

4.1. Muntanyes Basques

• Prolongació dels Prepirineus.

• Roquissar calcari.

• Altura escassa i formes suaus.

• Destaquen: Aralar y Peña Gorbea.

4. Les serralades exteriors a la Meseta

Page 159: 1.4. unitats morfoestructurals

Sierra de

Aralar

Page 160: 1.4. unitats morfoestructurals

Sierra de Aralar

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.1. Muntanyes Basques

Page 161: 1.4. unitats morfoestructurals

Peña Gorbea

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.1. Muntanyes Basques

Page 162: 1.4. unitats morfoestructurals

4.2. Pirineus

Estructura complexa:

• Zona axial:

Massís rejovenit

Roquissar paleozoic

Zona més alta i abrupta

Montes Malditos: Aneto, Monteperdido

• Prepirineus:

Materials secundaris (calcaris), dipositats en fossa.

Orogènesi alpina

Formes més suaves i baixes

Dues alineacions paral·leles:

Serralades interiors (Cadí, Cotiella)

Serralades exteriors (Guara, Montsec)

Depressió Intermèdia

Depressió margosa

Separa serralades interiors i exteriors del Prepirineu.

4. Les serralades exteriors a la Meseta

Page 163: 1.4. unitats morfoestructurals
Page 164: 1.4. unitats morfoestructurals

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus

Page 165: 1.4. unitats morfoestructurals

Estructura dels Pirineus

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus

Page 166: 1.4. unitats morfoestructurals

Litologia dels Pirineus

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus

Page 167: 1.4. unitats morfoestructurals

Perfil topogràfic (N-S)

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus

Page 168: 1.4. unitats morfoestructurals

Prepirineus: serra del Cadí

Prepirineus: Montsec d’Ares

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus

Page 169: 1.4. unitats morfoestructurals

Pirineus: Aneto i Montes Malditos

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus

Page 170: 1.4. unitats morfoestructurals

Valle de Pineta i massís calcari de Monte Perdido

(3.355 m)

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus

Page 171: 1.4. unitats morfoestructurals

Pirineus: Els Encantats i l’Estany de sant Maurici

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus

Page 172: 1.4. unitats morfoestructurals

Vall d’Ordesa (Pirineu aragonés)

Val d’Aran

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus

Page 173: 1.4. unitats morfoestructurals

4.3. Serralada Litoral Catalana

• Transformació de la zona oriental dels Pirineus.

• Separada dels Pirineus per falles

• Activitat volcànica (comarca d’Olot)

• Materials paleozoics (meitat nord) i calcaris (meitat sud)

• Dues alineacions:

Serralada litoral (Alts del Garraf)

Serralada prelitoral (Montseny, Montserrat)

• Depressió longitudinal, reblerta de sediments

4. Les serralades exteriors a la Meseta

Page 174: 1.4. unitats morfoestructurals
Page 175: 1.4. unitats morfoestructurals

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.3. Serralada Litoral Catalana

Page 176: 1.4. unitats morfoestructurals

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.3. Serralada Litoral Catalana

Page 177: 1.4. unitats morfoestructurals

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.3. Serralada Litoral Catalana

Subunidades del Sistema Litoral Català: perfil NO-SE

Page 178: 1.4. unitats morfoestructurals

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.3. Serralada Litoral Catalana

Com s’explica la disposició dels diferents materials?

Page 179: 1.4. unitats morfoestructurals

El Garraf, en la serralada litoral

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.3. Serralada Litoral Catalana

Page 180: 1.4. unitats morfoestructurals

4.4. Serralades Bètiques

4. Les serralades exteriors a la Meseta

Page 181: 1.4. unitats morfoestructurals

4.4. Serralades Bètiques

• Orogènesi alpina• Gran complexitat geològica• Serralada Penibètica

Paral·lela a la costa

Materials paleozoics

Sierra Nevada: Mulhacén, Veleta

• Serralada Subbètica

Interior

Materials secundaris de la fossa bètica

Mantells de corriment i plegaments al·lòctons

Serres: Grazalema, Ubrique, Cazorla

• Depressió Intrabètica

Foies (Ronda, Antequera, Guadix, Baza)

Badlands

4. Les serralades exteriors a la Meseta

Page 182: 1.4. unitats morfoestructurals

Baza

Guadix

Elx

Page 183: 1.4. unitats morfoestructurals

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Page 184: 1.4. unitats morfoestructurals

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Orientació Serra de Cazorla

Page 185: 1.4. unitats morfoestructurals

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Page 186: 1.4. unitats morfoestructurals

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Subunitats dels Sistemes Bètics

Page 187: 1.4. unitats morfoestructurals

Estructura de un manto de corrimiento

Mantell de corriment: fenòmen tectònic en què vàries plaques estratigràfiques de materials rocosos es desplaça com a conseqüència de les pressions tectòniques encavalcant-se sobre altres superfícies. El material desplaçat es considerarà al·lòcton.

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Page 188: 1.4. unitats morfoestructurals

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Page 189: 1.4. unitats morfoestructurals

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Finestra Tectònica de Sierra Nevada: aflorament del nucli paleozoic

Sierra Nevada ha aflorat gràcies a que l’erosió sobre els mantells de corriment superposats permet observar el sòcol, prèviament cobert pels materials al·lòctons.

Page 190: 1.4. unitats morfoestructurals

Sierra Nevada

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Page 191: 1.4. unitats morfoestructurals

Pic del Mulhacén (3.478 m)

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Page 192: 1.4. unitats morfoestructurals

Pic del Mulhacén (3.478 m)

Page 193: 1.4. unitats morfoestructurals

Serralada Subbética: Serra de Cazorla

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Page 194: 1.4. unitats morfoestructurals

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Serralada Subbètica: Serra de Segura

Page 195: 1.4. unitats morfoestructurals

Vista de la ciutat de Guadix y del rebliment sedimentari de la conca de Guadix-Baza

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Page 196: 1.4. unitats morfoestructurals

Crestes calcàries en la Serra Mariola (Alacant): Montcabrer (1390 m)

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Page 197: 1.4. unitats morfoestructurals

Crestes calcàries en la Serra Mariola (Alacant): Penya Peons

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Page 198: 1.4. unitats morfoestructurals

Serra d’Aitana (Alacant), de

estructura subbética

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Page 199: 1.4. unitats morfoestructurals

Sierra d’Oriola (Alacant),

d’estructura penibètica

4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques

Page 200: 1.4. unitats morfoestructurals

SERRALADES EXTERIORS A LA

MESETA

SERRALADES EXTERIORS A LA

MESETA

Muntanyes Basques

Muntanyes Basques

Sistemes Bètics

Sistemes Bètics

Roquissar calcari

• Aralar• Peña Gorbea

amb

4. Les serralades exteriors a la Meseta

PirineusPirineus SerraladaLitoral Catalana

SerraladaLitoral Catalana

• Zona axial paleozoica

• Prepirineus

Serralades interiors

Depressió intermèdia

Serralades exteriors

• Serralada litoral

• Depressió Intermèdia o Prelitoral

• Serralada Prelitoral

• Falles

• Activitat volcànica

amb

• Glaceres de vall i de circ

• Llacunes o ibons

• Serralada Penibètica

• Serralada subbètica

• Depressió intrabética

amb

• Mantells de corriment

• Foies• Badlands

amb

Page 201: 1.4. unitats morfoestructurals

• Abascal Altuzarra, F. et al., Geografía, Santillana, 2009.

• Alonso, J.L., Martínez Abad, I. y García-Ramos, J.C., «Nota sobre la presencia de una sucesión cretácica en el Massís de Las Ubiñas (Serralada Cantàbrica). Implicaciones tectónicas y geomorfológicas», Geogaceta, nº 43, Sociedad Geológica de España, 2007, pp. 47-50

• Alonso, J.L., Pulgar, J.A. y Pedreira, D., «El relleu de la Serralada Cantàbrica», Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, 2007 (15.2) pp. 151-163.

• AsturMet, Meteorología y montaña del Principado de Asturias (foro)

• Benito, A. y Pérez-González, A., «Las superficies erosivas de los páramos en el sector NE de la Cuenca del Duero y sus implicaciones en la ambexión neógena Duero-Bureba», Boletín Geológico y Minero, nº 116 (4), 2005, pp. 351-360.

• Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)

• Calvente, L., Banco de fotografías e imágenes de montaña, paisaje y turismo de la Comunidad Valenciana y España

• Centro Nacional de Información Geográfica, Cartografía didáctica

• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero

• Daza, M., Migueldaza.com. Blog & Photos

• Del Pozo, J., Geografía de España (blog),

• Estrabón. Geografía de España (web)

• Geoiberia, La Serralada Bética y el parque natural Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas

Referències

Page 202: 1.4. unitats morfoestructurals

• Gómez Velasco, J. y Alonso Chavarri, I., Apuntes sobre la Geología de Leiva (ppt)

• Google Maps

• Gutiérrez Baena, S., Geografía de España (web)

• Instituto Geográfico Nacional, Cartoteca

• ---------------, Iberpix

• Instituto Geológico y Minero de España, Mapa Geológico de España 1:200.000

• Meléndez de la Hoz, M. (coord.), Guía de visita del Parque Nacional de los Picos de Europa, Ministerio de Medio Ambiente, O.A. Parques Nacionales, 2001.

• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003

• Piñera, J., Fotografía de montaña (web)

• Pirineus3000

• SANCHIZ TORRES, Sergi (web) http://www.slideshare.net/sergisanchiz

• Sarrión Torres, F.J., Flora y vegetación de líquenes epífitos de Sierra Madrona – Valle de Alcudia (Ciudad Real): relaciones amb el estado de ambservación de sus bosques, UCM, Madrid, 2001.

• Vera, J.A., «Geología de la Serralada Bética», Geoalicante. Geología de Alacant (web), Universidad de Alacant, 2004?

• Viquipèdia

• Wikipedia

• Urrutia, J., Mendikat. La biblia de las montañas… (web)

Referències