ACTAmedia.seu-e.cat/acteca/801160009/2017/7eda1688-884b-43b2-a1ab... · Ajuntament d'Avià I, havent finalitzat l’operació d’atermenament, a les 11:25 del dia 7 de juny de 2017,
19
Ajuntament d'Avià ACTA Expedient núm.: Òrgan col·legiat: PLE/2017/4 EL PLE DADES DE CELEBRACIÓ DE LA SESSIÓ Tipus de convocatòria Ordinària Data 17 / de juliol / 2017 Durada Des de les 21:05 fins a les 22:00 hores Lloc Casa Consistorial Presidida per Patrocini Canal Burniol Secretari Ramon Xandri Badia ASSISTÈNCIA A LA SESSIÓ DNI Nom i Cognoms Assisteix 77747647B Adrià Rebolledo Romera SÍ 39340676G Carles Navarro Solsona SÍ 46579991T Elisenda Martí Valls SÍ 77736638L Francesc Mas Vidal SÍ 77734346G Josep Subirana Jové SÍ 46663918T Llorenç Altozano Sevilla SÍ 39368576M Mai Alsina Galán SÍ 77739319D Marc Graus Ballús SÍ 39319541Y Patrocini Canal Burniol SÍ 39286790F Ramon Gangolells Vilardell SÍ Ajuntament d'Avià Avinguda Pau Casals, 22, Avià. 08610 (Barcelona). Tel. 938230000. Fax: 938231002
Excuses d'assistència presentades:1. Sara Subirana Muntada:«Fora del municipi per temes laborals»
Una vegada verificada pel Secretari la constitució vàlida de l’òrgan, el President obre la sessió, procedint a la deliberació sobre els assumptes inclosos en l’ordre del dia
A) PART RESOLUTIVA
Aprovació de l'acta de la sessió anterior
Favorable Tipus de votació: Unanimitat/Assentiment
Junt amb la convocatòria d'aquesta sessió, es va passar l'esborrany de l'acta de la sessió anterior: 8 de maig de 2017.L'acta és aprovada per unanimitat i sense esmenes.
Expedient 30/2017. Atermenament Camí de Cal Cisteller
Favorable Tipus de votació: Unanimitat/Assentiment
APROVACIÓ DE L’ACTA D’ATERMENAMENT DEL CAMÍ DE CAL CISTELLER. El Ple de la corporació, en sessió de 20 de març de 2017, va incoar expedient per a practicar l’atermenament del camí de titularitat pública conegut com a Camí de Cal Cisteller, incorporant a l’expedient tots els informes, la memòria, les al·legacions i altres documents que formaven part de l’expedient incoat el 27 d’abril de 2015 que es va declarar caducat, fixant com a data per a l’inici de les operacions d’atermenament el 7 de juny, a les 10 del matí. Els Srs. Ramon Bonet Traserra, Elena Fitó Muntada i Elena Bonet Fitó, en data 28 d’abril, van presentar un escrit d’ al·legacions, fent unes consideracions generals sobre la nul·litat de l’expedient; indicant la
impossibilitat d’incorporar al nou expedient altres tràmits de l’antic expedient; manifestant l’existència de tràmits desconeguts pels interessats, com és l’aixecament topogràfic de febrer de 2017 i opinant que és innecessària la comunicació al Registre de la Propietat de la presa de l’acord. En data 2 de juny el lletrat assessor municipal en aquesta matèria, Sr. Alfons Conesa, va emetre un informe jurídic, en el qual, entre d’altres manifestacions, considera que l’article 95 de la Llei 39/2015 empara la incorporació al nou procediment dels actes i tràmits el contingut dels quals s’hagués mantingut igual de no haver-se produït la caducitat, ja que els Srs. Bonet – Fitó no formulen noves al·legacions que no hagin ja estat incorporades i resoltes, considerant, per tant, que s’escau la continuació del tràmit de l’expedient d’atermenament, procedint a la realització de les tasques de delimitació. En data 5 de juny els Srs. Ramon Bonet Traserra, Elena Fitó Muntada i Elena Bonet Fitó presenten un escrit a l’Ajuntament on comuniquen que s’ha procedit a la interposició de la corresponent demanda civil davant els Jutjats de Primera Instància de Berga en exercici de l’acció declarativa de domini respecte el Camí de Cal Cisteller. En data 7 de juny de 2017, es va aixecar l’acta d’atermenament que es transcriu a continuació: “ACTA D’ATERMENAMENTA Avià, essent les 10 hores del dia 7 de juny de 2017, es reuneixen a la confluència entre el Camí de Casancamp i el Camí de Cal Cisteller les següents persones :Per l’Ajuntament d’Avià:Sra. Patrocini Canal i Burniol, alcaldessa de la corporacióSr. Salvador Travesa i Justo, arquitecte consultor municipalSr. Oriol Dalmau i Roset , de l’empresa D2 Enginy top, SLP, topògraf designat per la corporacióSr. Alfons Conesa i Pagès, lletrat, assessor municipal Per la finca de Cal Cisteller : Elena Bonet Fitó (DNI. 77.744....); Pilar Bonet Fitó (DNI. 77.744.....); Lídia Ruz Gutiérrez (Col·legiada 41.550 ICAB) i Elena Fitó Muntada. Per la finca de Ca la Rosa : Joan Perarnau Genescà (DNI. 38.313.....); Anna Perarnau Viladomat (DNI. 77.739.....); Jordi Puigbó Teixidor (DNI. 39.354....); Antoni Bascompte Torrescasana (77.739.....), parcer del terreny; Jaume Seuba Rodoreda (DNI. 77085....) i Natàlia Boix Simón I, Ramon Xandri i Badia, secretari de l’Ajuntament d’Avià, que dóna fe de
l’acte. El motiu de l’acte és procedir a realitzar l’atermenament del camí públic conegut com a “CAMÍ DE CAL CISTELLER”, descrit a la memòria de l’expedient de la següent manera : “D’acord amb les dades que consten a l’expedient, la longitud del camí és de 156 m.l., amb les següents coordenades Inici . X- 403.091 ; Y – 4.659.085Final . X – 403.050 , Y – 4.658.946El camí està situat cadastralment al polígon 4 d’Avià, separant les parcel·les 76, 77 i 78 El camí té dues seccions, la primera va des del Camí de Casancamp fins a la casa de Cal Cisteller, té 90 m.l. de longitud i és apta pel pas de vehicles, amb una amplada de 3 metres. La segona secció té una amplada de 1 metre i una longitud de 66 metres i és un corriol transitable a peu. Els límits de propietat del camí des del Camí de Casancamp fins a Cal Cisteller, són entrant a la dreta (nord-oest) amb finca núm. 634 de Cal Cisteller, propietat del Sr. Ramon Bonet Traserra i entrant a l’esquerra (est) amb finca 769 de Ca la Rosa, propietat del Sr. Joan Perarnau Genescà. A partir de Cal Cisteller i fins al Camí dels Clots, els límits a banda dreta (oest) i a banda esquerra (sud-est) són amb la finca 634 de Cal Cisteller, propietat del Sr. Ramon Bonet Traserra. “ Comencen les operacions d’atermenament amb la col·locació de 20 ferros rea, que faran la funció de fites, amb una alçada aproximada de 80 cm, sobresortint del terreny uns 40 cm. i que delimiten el camí des del marge (a la dreta en direcció S) fins al camp de conreu (a l’esquerra en direcció S). Són clavades per personal de la brigada municipal, amb una petita solera de formigó com a base. Per part del topògraf Sr. Dalmau es calculen les coordenades UTM de cadascuna de les fites clavades, que es detallen tot seguit : 1,403100.440,4659075.8012,403101.480,4659065.8653,403101.987,4659055.8754,403102.338,4659045.8865,403102.025,4659035.8906,403100.942,4659025.9507,403098.713,4659016.2098,403094.854,4659007.012
9,403090.434,4658999.39210,403082.416,4658993.71411,403078.875,4658990.14912,403075.673,4658986.39213,403073.356,4658981.43914,403070.866,4658977.69215,403068.520,4658973.27416,403065.734,4658969.15417,403062.670,4658965.46118,403059.476,4658961.36619,403056.312,4658957.88120,403053.789,4658954.414 Durant les operacions es recullen les següents discrepàncies, que no afecten el desenvolupament de l’atermenament : Per la propietat de Cal Cisteller, estan en disconformitat amb l’atermenament i no consenteix cap de les actuacions que es puguin dur a terme, ni cap dels eventuals resultats. Volen fer constar que consten unes al·legacions presentades a l’Ajuntament (R. 219) sense contestar i que s’ha interposat demanda en exercici de declaració de domini que s’està tramitant al Jutjat de 1ª Instància de Berga (Act. 524/17), com així s’ha notificat a l’Ajuntament, mitjançant instància (R. entrada 304). També volen fer constar que han denunciat administrativament anteriors actuacions dutes a terme sense comptar amb autorització d’entrada a la finca on hi ha el camí i finalment volen fer constar la nul·litat del present acte per inexistència de títol de propietat per part de l’Ajuntament; per tant, la participació de la propietat de Cal Cisteller en l’acte d’atermenament i la signatura de la present acta en cap cas implica assentiment ni renúncia d’accions.No estan d’acord amb les fites 17,18,19 i 20 perquè no respecten el camí i envaeixen camp. Per la propietat de Ca la Rosa, manifesten la disconformitat amb l’amplada de 3 m. donada al primer tram del camí, doncs era un camí rural i en cap moment ha arribat a fer aquesta amplada. També demanen que el camí s’ajunto amb el Camí dels Clots per la banda esquerra de la rasa, direcció Ca la Rosa. La propietat de Cal Cisteller manifesta que el camí públic dels Clots passa en tot el seu tram per la banda dreta de la claveguera oberta. Junt amb aquesta acta d’atermenament s’adjunten els següents documents : 1 – Plànol amb les fites posades
I, havent finalitzat l’operació d’atermenament, a les 11:25 del dia 7 de juny de 2017, s’estén la present acta, firmant tots els assistents, del que jo el secretari dono fe. Segueixen firmes: L’alcaldessa; els assistents per l’Ajuntament; els assistents pels propietaris limítrofs ; altres assistents i el secretari. “ De conformitat amb el que disposa l’article 142 del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals (Decret 336/1988, de 17 d’octubre), es proposa l’adopció dels següents acords: PRIMER. Desestimar les al·legacions presentades el dia 28 d’abril pels Srs. Ramon Bonet Traserra, Elena Fitó Muntada i Elena Bonet Fitó, en base a les manifestacions de l’informe jurídic de data 5 de juny de 2017, que es dóna aquí per reproduït. SEGON. Aprovar l’acta d’atermenament de data 7 de juny de 2017 que s’ha transcrit en la part expositiva. TERCER. Promoure la inscripció de la finca al Registre de la Propietat de Berga.
Expedient 64/2017. MOCIÓ D’INCORPORACIÓ I ADHESIÓ A L’ESTRATÈGIA CATALANA RESIDU ZERO
Favorable Tipus de votació: OrdinàriaA favor: 7, En contra: 0, Abstencions: 3, Absents: 0
MOCIÓ DE L’AJUNTAMENT D’AVIÀ D’INCORPORACIÓ I ADHESIÓ A L’ESTRATÈGIA CATALANA RESIDU ZERO
A Catalunya, a les darreres dècades, els residus municipals han augmentat en quantitat, diversitat i complexitat, degut a la cultura dels productes “d’un sol ús”, al sobre embalatge, a l’obsolescència programada i a l’heterogeneïtat de materials que es llencen i que fan augmentar el nombre creixent de residus de difícil recuperació i reutilització.
En els darrers anys i fins ara, les polítiques públiques sobre els residus municipals s’han centrat, a Catalunya, en l’ordenació de la gestió dels residus i en potenciar la recollida selectiva i la recuperació de les principals fraccions, però posant un excessiu èmfasi en els tractaments finalistes (abocadors i incineradores, o el pretractament de la resta).
Les decisions privades sobre productes i activitats no tenen prou en compte els perjudicis que causen els residus que se'n deriven. Per tant, ens trobem davant d'una manca d’aplicació del principi comunitari de “responsabilitat ampliada del productor”.
La major responsabilitat en la gestió de residus municipals recau ara en l’administració i en els ciutadans, que són els que n’assumeixen els costos econòmics, socials i ambientals. Els productors i distribuïdors haurien d’assumir la seva part de responsabilitat, i els costos dels residus associats als seus productes, per tal d’endegar canvis en les formes de producció, distribució i consum que redueixin la generació de residus i la contaminació.
En el moment actual de forta crisi, la implantació de mesures de prevenció de residus, tant a nivell públic com privat, representa avançar cap a una major eficiència en l’ús de materials i energia i una reducció de les emissions que provoquen el canvi climàtic, i contribueix a donar sortides a la crisi econòmica tenint en compte la necessària sostenibilitat ambiental.
És en aquesta línia que diferents sectors de la societat catalana (municipis i associacions municipalistes, empreses, universitats i centres de recerca, entitats ecologistes i socials) van constituir el 4 de març de 2011 el Fòrum ESTRATÈGIA CATALANA RESIDU ZERO.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins un moviment internacional (Zero Waste International Alliance, Zero Waste Europe) al qual ja s’hi han adherit nombroses administracions locals i regionals, empreses i organitzacions de diferents països.
L’Estratègia Catalana Residu Zero implica avançar cap a la reducció i reaprofitament progressiu dels residus com a recursos i, per això, planteja estratègies i objectius concrets que permetin a nivell de país:
tancar el cicle dels materials per tal que tot residu pugui ser transformat en matèria primera, tot
procurant la sostenibilitat econòmica, social i ambiental.
aconseguir que, l’any 2020, la producció de residus sigui inferior a 1 Kg/habitant/dia.
invertir la situació actual de manera que, l'any 2020, com a mínim el 70% dels residus generats
siguin recuperats i, com a màxim, el 30% siguin destinats a tractament finalista.
Això es pot aconseguir acompanyat d’canvi normatiu i d’estratègies:
Redissenyant els productes, aplicant l’ecodisseny, per tal de que al final de la seva vida útil no produeixin residus o que aquests siguin reutilitzables, reparables, reciclables, compostables o
fàcilment assimilats pel medi, tot evitant que siguin destinats a l’abocament o a incineració.
Tenint en compte la generació de residus en l’avaluació de productes i processos per tal de
considerar la seva viabilitat econòmica, social i ambiental.
Evitant la producció i comercialització de productes per als quals no hi hagi cap tecnologia
sostenible que els pugui integrar o transformar en un nou producte.
A partir dels resultats de la gestió de residus a Avià es formulen uns nous objectius a assolir
RSN Superior al 40% Superior al 55% Superior al 70%
Impropis orgànica Inferiors al 10% Inferiors al 7% Inferior al 4%
Indicadors qualitatius
Indicador Comentari
Existència de taxa Tenir-la implantada i sinó compromís d’implantar-la abans del 31 de desembre de 2017Afavorir estratègies de pagament per generacióEstabliment de mecanismes fiscals incendiadors de l’orgànica de qualitat (Impropis inferiors al 2%)
Campanyes Com a mínim una campanya cada dos anys amb una ràtio mínima de 1€/habitanti destinant un mínim de 0,75€/habitant a educadors/informadors ambientals
Transparència Dades de recollida selectiva, amb accés a les dades de les caracteritzacions que fa
ECOEMEBES i l’ARC i dades econòmiques del servei (mínim costos de recollida, costos de transport, costos de tractament i ingressos per cànon (orgànica), per ECOVIDRIO, per ECOEMBES i per venda de paper i cartró. Aquesta informació hauria de ser fàcilment accessible a la web municipal localitzant-la a la pàgina d’inici.
Vist l’anterior, i atès que l’Ajuntament d’Avià està d’acord amb els objectius plantejats per l’Estratègia Catalana Residu Zero, es proposa al PLE l’adopció dels següents acords:
ACORDS
1. Adherir-se a la Xarxa de Municipis de l’Estratègia Catalana Residu Zero.
2.- Avançar cap a la reducció i reaprofitament progressiu dels residus com a recursos i per tant fixar com objectius ha assolir per l’any 2.019 els següents:
Indicador 2019
Producció global de residus (1,38 actual) 1,00 kg/hab./dia
% Recollida selectiva neta (30,19 actual)Superior al 70 %
% Impropis d’orgànica Inferior al 2 %
3.- Promoure i participar en l’Estratègia Catalana Residu Zero i compartir les bones pràctiques amb els altres municipis de la xarxa.
4.- Fer difusió del concepte Residu Zero tant a dins com a fora del municipi, perquè la societat el conegui, el comprengui, i participi dels seus objectius.
5.- Comprometre's a desenvolupar més accions locals de prevenció de residus i de reducció de la fracció resta que concretin els objectius generals de l'Estratègia Catalana Residu Zero.
6.- Donar suport a la implantació del sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) per envasos reutilitzables i d’un sol ús.
7.- Nomenar com a representants de l’Ajuntament d’Avià a l’Estratègia Catalana Residu Zero al regidor
de Medi Ambient Sr. Josep Subirana i Jové i per a qüestions tècniques a l’enginyer consultor municipal.
8.- Demanar al Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya que elaborin un marc normatiu que prioritzi la prevenció de residus i l’ús eficient dels recursos.
9.- Notificar aquests acords a la Comissió Residu Zero coordinadora de l'ECRZ, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i a l’Agència de Residus de Catalunya.
El sentit de la votació és de 7 vots a favor (SA + ERC) i 3 abstencions (CiU)
En el torn de paraules, el Sr. Llorenç Altozano demana si aprovar aquesta moció comportarà per a Avià cap actuació específica extra.
Li respon el Sr. Subirana dient que no, que si es fa el porta a porta tots els municipis de la comarca ho compliran, que és tracta de dir que ens ho creiem que anem a fer-ho
Expedient 123/2017. Convocatòria i concessió de subvencions per procediment de concurrència competitiva
No hi ha acord Motiu: Manca de temps
Aquesta proposta, després de debatre-la, s'acordà deixar-la per tractar en la propera sessió de setembre, perquè des del grup de CiU s'hi puguin fer aportacions.El debat que es produí, de forma esquemàtica, és el següent :El Sr. Subirana diu que cal afegir-hi en els supòsits de canvis de calderes de calefacció, a banda de les de gasoil, també les de gas i les de carbó.El Sr. Francesc Mas diu que entèn que es calcula un estalvi anual de 70.000 € en els consums municipals, cosa que considera exagerada, responent-li el Sr. Subirana que n'hi haurà més encara d'estalvi, segons les previsions d'en Ferrao.El Sr. Mas explica que s'ho ha estat mirant una mica i lo de l'aigua està molt bé, però que caldria ser més agosarats i incentivar l'aprofitament de l'aigua de pluja per a regar, on sí que hi ha un estalvi important.El Sr. Subirana demana com ho faria, responent el Sr. Mas que caldria estudiar-ho, que es podria fer mesurant la capacitat dels dipòsits acumuladors, perquè fa cosa veure regant quan més falta fa l'aigua.
El Sr. Mas segueix dient que en el tema d'aïllaments, troba les ajudes poc definides i que poden donar lloc a la picaresca, estranyant-li que se subvencioni el canvi de vidres i no el de les finestres senceres.El Sr. Subirana li respon que es volia fer una cosa complementària a les ajudes de l'ICAEN, que ja tenen en compte el canvi de finestres; a més, les finestres velles solen ser de fusta que és un bon aïllant.El Sr. Mas afegeix que hi ha finestres velles que no ajusten per enlloc i no aïllen, insistint en que aquest apartat està molt poc explicat i ho troba massa senzill per a una subvenció amb recursos públics, pensa que s'hi podria fer negoci pels particulars si es posen d'acord amb els subministradors per anar facturant canvis cada any.El Sr. Altozano diu que ells hi podrien haver fet aportacions si no s'hagués presentat ja com a una proposta d'acord.El Sr. Subirana diu que ho volien fer senzill perquè ho pogués demanar tothom.La Sra. Canal afegeix que les ajudes van adreçades sobretot a persones amb pocs recursos i per això els tràmits han de ser senzills.La Sra. Elisenda Martí correbora aquesta idea de que la norma ha de ser senzilla, perquè si per la Generalitat s'exigeixen moltes coses, es puguin alternar i cada any es pugui canviar alguna cosa.El Sr. Mas reitera la seva impressió de que hi ha possibilitat de picaresca, que són diners públics i que cal ser molt estrictes en com es donen.El Sr. Subirana diu que s'ha intentat que les bases quedin molt clares i la intenció és que retorni a la gent aquest estalvi, perquè ells també puguin estalviar i gastar els diners en l'economia local.El Sr. Altozano comenta que estan d'acord en el fons, però no en la forma i que si ho haguessin pogut treballar amb temps, hi haurien pogut fer aportacions.Finalment, s'acorda ajornar la votació fins a la propera sessió de setembre.
Expedient 124/2017. .Procediment generic per Secretaria
Favorable Tipus de votació: Unanimitat/Assentiment
2 - APROVACIÓ DE LA XIFRA DE POBLACIÓ A 1 DE GENER DE 2017 Atès que des de la Diputació de Barcelona s’han tancat els processos de depuració d’inscripcions al Padró municipal d’Habitants a data 1 de gener de 2017. Atès que el resultat d’aquesta gestió ha de ser aprovada durant l’exercici, de conformitat amb l’article 81 del Reial Decret 1690/1986, de 11/07, segons la redacció donada pel Reial Decret 2612/1986, de 20/12.
Es proposa l’adopció dels següents acords: Primer. Aprovar com a xifra de població oficial a 1 de gener de 2017 la de 2249 habitants . Segon. Comunicar aquesta xifra a l’Institut Nacional d’Estadística.
Expedient 125/2017. .Procediment generic per Secretaria
Favorable Tipus de votació: Unanimitat/Assentiment
3 - APROVACIÓ DE LA PROPOSTA DE FESTES LOCALS PEL 2018 Pels Serveis Territorials del Departament de Treball, Afers Socials i
Famílies a Barcelona s’ha interessat que abans del 31 de juliol es faci proposta, amb caràcter definitiu, de les dues festes locals per l’any 2018. D’acord amb l’article 46 del RD 2001/83, de 28 de juliol, la proposta ha de ser adoptada pel Ple de la corporació. Vistes les festes que habitualment s’han vingut celebrant al municipi, es proposa l’adopció dels següents acords: Primer. Proposar al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, de la Generalitat de Catalunya, per a l’any 2018, la designació de les següents festes locals, per a tot el municipi: - 31 de maig (Dijous de Corpus) - 3 de setembre (Dilluns de la Festa Major d’Avià) Segon. Comunicar aquest acord als Serveis Territorials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a Barcelona.
Moció del grup municipal de CiU proposant l'acord per a la instal·lació d'un sistema d'enregistrament de so i imatge a les sessions plenàries i la seva difusió
La Sra. alcaldessa diu que per poder votar la moció han de conèixer més dades concretes, perquè està poc explicat: com es farà la gravació, quin cost tindrà... i demana que s'aparqui el tema fins conèixer més detalls.El Sr. Altozano opina que l'estudi i el cost l'hauria de tramitar l'equip de govern i que hi ha municipis a la comarca, com Berga o Gironella que ho fan i poden tenir una referència. El que ells demanen és només que puguin obtenir una còpia de so i de imatge.El Sr. Subirana diu que els plens ja es graven pel secretari, i pregunta si farien amb una còpia de so.El Sr. Altozano opina que a dia d'avui és facil d'obtenir imatge, posant-hi una càmera. Afegeix que l'article 8 del Reglament diu que cal fer-ho arribar a més gent.L'assumpte queda pendent de votació i se'n tornarà a parlar el setembre
Favorable Tipus de votació: Unanimitat/Assentiment
8 - Moció per declarar Avià poble lliure de Glifosat Atès que el Glifosat és el principi actiu utilitzat per la fabricació d’herbicides, el més conegut és el comercialitzat amb el nom de Roundup de la Multinacional Monsanto. És un herbicida no selectiu, total, d’ampli espectre, d’absorció foliar, que s’utilitza generalment per contenir el creixement i desenvolupament de la vegetació no desitjada “males herbes”. Atès que Monsanto, va tenir la patent de l’herbicida fins l’any 2000. Actualment existeixen al mercat diferents marques comercials, totes elles utilitzen el Glifosat com a matèria activa, en diferents concentracions i en solució amb altres substàncies (Roundup, Aquaneat, Aquamaster, Rodeo, Genesis Extra II, Razor Pro, Buccaneer, i d’altres). Atès que els usos principals dels herbicides són en cultius agrícoles, pels transgènics, per evitar la cobertura vegetal als peus del fruiters, en fructicultura, silvicultura, i també en jardineria pública i privada, marges de camins, franges de protecció d’incendis i per contenir els brots entre les escletxes en zones pavimentades. Atesa que la Directiva 2001/99/CE de la Comissió, de 20 de novembre de 2001, per la que es modifica l’Annex I de la Directiva 91/414/CEE del Consell, relativa a la comercialització de productes fitosanitaris, a fi d’incloure les substàncies actives Glifosat i tifensulfurón-metilo. Atès que el Reglament (CE) nº 1107/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, relatiu a la comercialització de productes fitosanitaris i pel que es deroguen les Directives 79/117/CEE i 91/414/CEE del Consell. Atesa que la Directiva 2009/128/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, per la qual s’estableix el marc de l’actuació comunitària per aconseguir un ús sostenible dels plaguicides. Atesa que la Directiva 2010/77/UE de la Comissió, de 10 de novembre, per la que es modifica la Directiva 91/414/CEE del Consell, en allò relatiu a les dates de caducitat de la inclusió de determinades substàncies en el seu annex I. Pel supòsit del Glifosat, la seva inclusió caduca el 31 de desembre de 2015.Atès que el Reglament d’execució (UE) núm 540/2011, de la Comissió, de 25 de maig de 2011, pel que s’aplica el Reglament (CE) núm 1107/2009 del Parlament Europeu i del Consell, pel que respecta a la llista de substàncies actives autoritzades, pel qual es considera autoritzat el Glifosat fins a 31 de desembre de 2015.
Atès que el Real Decret 1311/2012, de 14 de setembre, pel qual s’estableix el marc d’actuació per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris. Atès que la Directiva 2009/128/CE, indica que els Estats membres vetllaran perquè es minimitzi o prohibeixi l’ús de plaguicides en les següents zones específiques: Al llarg de les carreteres. En els espais utilitzats pel públic en general, o per grups vulnerables, com els parcs i jardins públics, camps d’esport i àrees d’esbarjo, àrees escolars i de joc infantil, així com en les immediacions de centres d’assistència sanitària. Atès que malgrat el mandat als Estats perquè es minimitzi o fins i tot es prohibeixi l’ús plaguicides en determinades zones, especialment sensibles, l’Estat espanyol, en la seva regulació, mitjançant el Reial Decret 1311/2012, de 14 de setembre, recull mesures d’informació, via senyalització de la pràctica dels tractaments i la necessitat de consentiment per a la seva aplicació en determinats casos, permetent-se, amb determinades limitacions, l’ús de plaguicides, entre els que es troba el Glifosat. Atès que al mes de març de 2015, l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer (IARC), dependent de l’OMS, ha anunciat que el Glifosat és un producte “probablement carcinogen pels humans” incloent-lo en els productes i accions de risc 2A (probablement carcinogen), tot reconeixent la seva relació amb el desenvolupament de limfomes no Hodgkins en estudis epidemiològics de poblacions humanes i les “evidències convincents” de que provoca càncer en animals de laboratori. Atès que malgrat aquest antecedent, l’Agència Europea per a la Seguretat Alimentària (EFSA) ha publicat en data 12 de novembre de 2015, el seu informe sobre el Glifosat. En aquest informe de reavaluació, que serà la base per a què la Comissió Europea renovi el permís de comercialització d’aquesta substància a partir de l’1 de gener de 2016, la EFSA creu improbable que l’exposició al Glifosat suposi una amenaça carcinògena per al sers humans. Així, resulta més que probable que la Comissió Europea mantingui el Glifosat en la llista de substàncies actives autoritzades per a la pròxima dècada. Donat que, en paraules del ministre d’Agricultura, Espanya no prendrà cap acció preventiva sobre els herbicides que continguin Glifosat mentre no es tinguin els resultats de l’avaluació encarregada per la Comissió Europea, Donat que l’Ajuntament d’Avià entén que s’ha d’aplicar el principi de precaució i adoptar mesures per protegir la salut de les persones, en l’àmbit de les seves competències. Es proposa l’adopció dels següents acords: PRIMER: Declarar Avià poble lliure de Glifosat. SEGON: Instar a l’Alcaldia i membres electes amb responsabilitats de govern a exigir
a les diferents persones adjudicatàries al servei de l’Ajuntament la prohibició expressa d’utilitzar Glifosat en execució de cap contracte, especialment aquells contractes i serveis susceptibles d’utilitzar el Glifosat en l’execució de les seves tasques, com poden ser a tall il·lustratiu i no limitatiu:
- Contractes de manteniment de zones verdes i arbrat i contractes de manteniment dels espais naturals i els relatius a mesures de prevenció d’incendis.
- Contracte de neteja viària i recollida de residus.
- Contractes de manteniment i/o neteja d’infraestructures municipals (Escoles,
Centres Cívics, Poliesportiu i Piscina, Camp de futbol...)
- Contractes d’obres ordinàries i d’urbanització i projectes d’urbanització municipals.
TERCER: A les persones promotores de projectes d’urbanització d’iniciativa privada, se’ls informarà que el municipi d’Avià s’ha declarat lliure de Glifosat i que el projecte contempli les mesures alternatives al Glifosat per eliminar les males herbes. QUART: Es farà difusió de l’esmentada declaració institucional, amb tot un seguit de recomanacions, per tal d’evitar que les persones particulars utilitzin en la seva pràctica diària el Glifosat i, en concret:
- A les persones propietàries de solars, perquè mantinguin en condicions de neteja i manteniment òptima els mateixos, prescindint de l’ús de l’herbicida.
- A les persones directores de l’escola i la llar d’infants, perquè en els
esmentats espais no s’empri l’esmentat producte, atenent a les persones usuàries, població especialment sensible.
CINQUÈ: Traslladar aquests acords a les entitats municipalistes, al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Govern de l'Estat Espanyol. Publicar la noticia a la pàgina web d’Avià i donar difusió a través dels canals de comunicació habituals. En el torn d'intervencions, el Sr. Altozano informa que el glifosat és un herbicida que dóna força problemes de salut a animals i pot passar a la cadena tròfica i segons com als humans.La Sr. Subirana diu que, de forma indirecta, se'n parlà a l'últim ple i l'ajuntament n'ha deixat de consumir, utilitzant vinagre.El Sr. Graus demana quin preu té el vinagre, responent-li el Sr. Gangolells que el preu és molt semblant al glifosat, però no mata tant l'herba.El Sr. Graus comenta que el 90 per 100 d'aquest herbicida el fan servir els pagesos, per tirar sota el vailet dels camps i que, com a molt, es podrà baixar el 10 per 100 del consum.El Sr. Altozano veu que es tracta d'una moció estandard i la troba una mica fluixa.
S’informa al Ple que des de l’anterior sessió plenària, aquesta alcaldia ha aprovat les resolucions que es resumeixen :- 40/17, de 10 de maig, atorgant llicència d’obra menor a la Sra. Isabel Font Casas, per reforçar el mur de contenció a via pública i executar nou drenatge a la claveguera, al C. Sardana, 3 – Ronda de Queralt.- 41/17, de 10 de maig, concedint llicència d’obra menor a la Sra. Anna Aguilar Sánchez, per arrebossar i pintar les quatre façanes de la casa situada al Camí de la Torre núm. 6- 42/17, de 11 de maig, atorgant llicència d’obra menor al Sr. Antonio Ruiz González, per reparar el paviment del terrat existent al C. Abat Oliba, 6- 43/17, de 11 de maig, concedint llicència d’obra menor al Sr. Oriol Capdevila Gómez, per reforma parcial interior en edificació existent i cobert auxiliar, al C. Mig de Graugés núm. 3,2n.- 44/17, de 17 de maig, declarant innecessària la llicència d’obres demanada per Endesa Distribución Eléctrica, SLU, per l’electrificació de l’estació de bombeig de Cal Tana, ja que forma part del projecte constructiu dels col·lectors en alta.- 45/17, de 25 de maig, contractant de forma interina la Sra. Maria Betlem Malo Sanmartí, per suplir a una auxiliar de la llar d’infants en situació de baixa per IT- 46/17, de 26 de maig, incorporant a la nòmina de maig els complements per dedicació especial i treball en festius del personal laboral.- 47/17, de 26 de maig, contractant de forma interina la Sra. Sara Serra Deu per substituir a una monitora de menjador escolar de baixa per IT.- 48/17, de 30 de maig, donant per apartat l’Ajuntament del procediment abreujat 56/11 del Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Berga, relacionat per robatori al bar del camp de futbol, perquè els encausats han pagat la quantitat reclamada (90 €).- 49/17, de 30 de maig, contractant de l’1 de juny al 30 de setembre la Sra. Eva Romero Costa com a cuidadora del Centre de dia, per suplir les vacances de les cuidadores titulars.
- 50/17, de 8 de juny, declarant l’excedència voluntària per estudiar a l’estranger demanada per la monitora de menjador Sra. Marta Casals Bou, amb una durada de 1 any.- 51/17, de 20 de juny, donant l’assabentat al canvi no substancial presentat pel titular de l’explotació “Soler d’Obiols”, que passa a tenir una capacitat de 490 porcs d’engreix.- 52/17, de 23 de juny, incorporant a la nòmina de juny els complements per dedicació especial i complement per treballs en festiu.- 53/17, de 23 de juny, contractant interinament el Sr. Gabriel Segundo Armijo Morales, com ajudar de xofer del servei de transport del Centre de dia, per cobrir les vacances del Sr. Rodríguez- 54/17, de 5 de juliol, concedint llicència d’obra menor al Sr. Xavier Paracolls Currius, per enderrocar parcialment dues parets existents en un annex a la granja de la finca Casanova de la Riera.- 55/17, de 6 de juliol, demanant subvenció a la Generalitat per l’arranjament i pavimentació d’un tram del Camí de Cal Tana i Vilamarí, variant del Vilar.
C) PRECS I PREGUNTES
Precs i preguntes
El Sr. Llorenç Altozano demana qui gestiona el facebook de l'Ajuntament, perquè observa que hi ha aportacions que de seguida no s'hi pot accedir perquè s'esborren.La Sra. Mai Alsina respon que ella gestiona el facebook oficial de l'Ajuntament d'Avià i no esborra resLa Sra. Canal intervé afirmant que hi ha un altre facebook que es diu grup públic Avià, que desconeixen qui hi ha al darrera on si que hi ha queixes de gent perquè no es pot accedir a alguns continguts. El Sr. Llorenç Altozano diu que li ha arribat que hi ha problemes amb les rajoles de la piscina, que ja es donaven l'any passat, fet que corrobora el Sr. Graus.Les Sres. Alsina i Martí i el Sr. Navarro diuen que això no passava l'any passat i que s'havia detectat en obrir la piscina aquest any, afegint la Sra. Martí que el problema ve del rejuntat, no de la rajola i que això ara és complicat de reparar, perquè s'hauria de tancar la piscina, buidar-la i reparar-la; per això s'ha optat per deixar-hi anar amb sabates de goma. El Sr. Llorenç Altozano explica que van demanar informació sobre la proposta adjudicada per la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol i diu que han
observat algunes coses que cal tenir en compte. La primera és que la gespa que hi posen és molt similar a la que hi ha actualment (10.000 puntades ara, 10.080 la que hi posaran).La Sra. Canal li respon que aquest aspecte no ho han pogut contrastar amb el projecte específic del camp d'Avià.El Sr. Altozano continua dient que la certificació de la gespa està caducada, al que respon la Sra. Canal que ja es va veure i ja està canviat. Afegeix el Sr. Altozano respecte la qualificació FIFA que la gespa no té estrelles, que al que es dóna estrelles és a tota la instal·lació.La Sra. Canal diu que si tenen una pregunta concreta que la facin arribar i la passaran a Royalverd.El Sr. Altozano demana que es tingui en compte que, en acabar, els donin el certificat de qualitat, perquè cada pas per obtenir-lo costa de 18.000 a 20.000 €. El Sr. Francesc Mas demana què hi estan fent al camp de sota la carretera de Graugés, a l'alçada del trencant de Santa Maria, responent-li el secretari que preparen el terreny per a construir-hi una granja de pollastres. El Sr. Altozano fa un darrer prec, en el sentit de que quan es parli d'Ajuntament es tingui en compte que es parla de tots els regidors no només de l'equip de govern; això ho diu arran d'un comunicat fet respecte de les notícies aparegudes a la premsa sobre les despeses per posar la gespa artificial al camp de futbol.A continuació hi ha un debat en el qual hi participen el Sr. Altozano i les Sres. Alsina i Canal, respecte les manifestacions fetes pel Sr. Altozano a Nació Digital, on es critica afirmacions que hi apareixen i la resposta donada des de l'equip de govern, fent-se retrets mutus. Es conclou que hi ha coses inventades per la periodista, tant en les manifestacions del Sr. Altozano com en la resposta donada per la Sra. Alsina.
