38 LAVANGUARDIA T E N D È N C I E S DIUMENGE, 7 GENER 2018

CARINA FARRERASBarcelona

Primeresdesmunta el llibre.Després se sepa­renels fulls. Es renta, espoleix. S’omplenambpastadepaper, de color similar a l’original, elstúnelsquehandeixatelscucs.Finalment,s’or­denenlespàgines,s’emboliquenambelperga­mí original que l’ha cobert durant centenarsd’anys i es cusen les trencafiles. Llest per serobert, consultat i conservat en els propers se­gles. Aixíéselprocésderestauració.Fullafull.Al tallerderestauraciódelCentredeRecursosper a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI)delaUB,quecustodia150.000exemplars, tre­ballen dues persones. O més, si el llibre té lasort de ser apadrinat. Neus Verger dirigeix elfons de reserva, un delsmés importants d’Eu­ropa,onesconservenmanuscrits, incunablesiobresdeconvents imonestirsdesdel segleXI.Resulten fascinant les seves explicacions.Com, per exemple, els viatges que es realitza­venpermotius comercials, polítics, evangelit­zadors o científics i creavennouconeixement

quequedavaper escrit. En l’edatmoderna, elsllibrescavalcavena llomsdecavalls, transpor­tats als monestirs des dels principals centresd’impressió d’Europa. Els tallers d’impremta,en plena efervescència, s’especialitzaven.Comel tallerVenècia,que imprimianomésenhebreu, iqueesconeixpelseusegell,el templede Jerusalem. O el de la Propaganda Fide deRoma,ambtipografiad’alfabetsnollatins,cor­responentsallengüesllunyanesqueconeixienelsmissioners d’Orient. Parla de nissagues defamílies d’impressors que encara existeixen.També d’adinerats guillats, que pagaven for­tunes per luxoses enquadernacions.O cronis­tes de viatges que es feien acompanyar per di­buixants. Verger reivindica la riquesa de totaquest llegat. El Museu d’Història de Catalu­nyasemblaaquestsdiesuncofredejoiesbibli­ogràfiques. “Estudiar aquestes obres reque­reixtemps.Nose’npotanarambpressa.Cons­truir saber exigeix paciència, com la d’aquellbotànicquevatrigar35anysaescriureunher­bari. Potser aquella obra, com les altres, té al­gunacosaperexplicar­nos”.c

Elsllibresantics

despertenalsegleXXI

El fonsdereservadelaUniversitatdeBarcelonahadesempolsegatunaquarantenadellibres

antics i emblemàtics,querecullenel saberdelaciència i laculturadelsnostresavantpassats, i

els presentaenunaexposiciódelMuseu

d’HistòriadeCatalunya

ENCICLOPÈDIABOTÀNICA

LEONHART FUCHANY 1542

Elmetge i botànic alemany Leon­hart Fuch estava fascinat per lespropietats terapèutiques de lesplantes. Va dedicar 35 anys a re­presentar unes 345 espècies moltdetalladament i hi va incloure lesarrels, cosa que no era habitual.Quan va començar la seva obramagna, De historia stirpum, eldescobriment d’Amèrica eramoltrecent. Fuch va incorporar les se­ves troballes –100 espècies noves,que va plantar al seu jardí– de lesquals va comprovar les utilitatsmèdiques. Les seves il∙lustracionsamb color són tan riques en de­talls que van ser estudiades i co­piades a les universitats com aexemple dematerial gràfic de bo­tànica, fins i tot ben entrat el segleXIX.

DEVIATGESBERNARDO DE BREYDENBACH

ANYS 1483­1484

Peregrinatio in terram sanctam ésla primera crònica de viatge con­cebuda com a tal pel seu autor.Una vegada publicada, es va con­vertir en un supervendes d’unabast tan gran que n’hi va haver,almenys, vuit edicions (amb 300còpies cada una, una barbaritatper a l’època). Aquest incunablees va traduir a diverses llengüesvernacles (alemany, holandès,francès i castellà) i es va imprimiren diferents ciutats. Bernardo deBreydenbach, en el viatge de Ve­nècia a Jerusalem, es va feracompanyar per diversos il∙lus­tradors, que van dibuixar tots elsdetalls, els pobles que trobaven,els seus comerços i les seves posa­des, les característiques de la genti la sevamaneradevestir, demen­jar i d’expressar­se. En la seva ob­sessió per retratar­ho tot incloufins i tot desplegablesdevistes aè­ries de ciutats. Aquesta exposiciótambé recull un altre llibre de vi­atges curiós, El país dels negres,que inclou tot el continent africà iestà escrit el 1686 per un estudiósque probablement no va trepitjarmai l’Àfrica, però que va recopilartota la informació possible sobreaquesta terra.

UNAPERLA FEMINISTAJACOPO FILIPPO FORESTI

ANYS 1434­1520

És una ampliació de l’obra deBoccaccioDe clarismulieribus, enla qual el frare Jacopo Filippo Fo­

resti escriu la biografia de 200do­nes intel∙lectuals del segle XV perdonar­los un espai públic i reivin­dicar el seudret a anar a launiver­sitat i a dedicar­se a la política.Aquesta obra forma part, proba­blement, del moviment de la que­rella de les dones, que es va donarentre els segles XIV i XIX. Estracta d’un incunable amb retratsde dones no fidedignes (algunsutilitzen el mateix perfil del gra­vat).

DESCÀRREGUES PIRATACERVANTESANY 1671

Aquest és un Quixot de la Manxaimprès de forma pirata en un ta­ller de Lió. A la portada diu queestà fet a Brussel∙les per PedroLacalle, l’impressor amb autorit­zació acreditada, però és fals.Com que el Quixot era una obrade molt èxit, tots els impressorsvolien imprimir­la, però no te­nien la llicència que els ho auto­ritzava, per això la reproduïenfalsejant el segell d’origen. Com­prar aquestes edicions era, sal­vant les distàncies del temps, comavui descarregar­se Joc de tronspirata.

ALFABETTIBETÀANTONIO AGOSTINO GIORGI

ANY 1762

L’Alphabetum tibetanum ésunadeles obres produïdes per la im­premta de la Propaganda Fide deRoma, dirigida per jesuïtes. El seuautor, l’ermità Antonio AgostinoGiorgi, especialista en llengües an­tigues i orientals, va estudiar du­rant molts anys el fons d’arxius dela congregació dels missioners ca­putxins als quals van enviar al Ti­bet el 1703, i també un grup dema­nuscrits tibetans trobats a Tartà­ria, que el tsar Pere I va confiar alsalts coneixements dels estudiososmés reconeguts d’Occident. Contégrans il∙lustracions en color, comuna roda de la vida que s’aguantaper les grapes d’un monstre d’un­gles llargues que porta al cap unacorona de calaveres. L’Alphabe­tum és una obra de gran enverga­dura, de caràcter no només lexico­gràfic, sinó també geogràfic, histò­ric, polític i religiós.

UNOBRADE LUXESÈNECAANY 1475

L’escrivà reial Pere Miquel Car­bonell (1434­1517) tenia una pas­sió veritable pels llibres i tenia

Boniques il∙lus­tracions. Tractat debotànica del 1542(De història stirpium)per a usosmedici­nals que recull 345espècies; entre elles,un centenar deplantes autòctonesd’Amèrica

Obres d’enginye­ria. L’arquitecteDomenico Fontanava dirigir el trasllatde l’obelisc de Neró,la qual cosa varequerir 900 ho­mes, 150 cavalls i47 grues. L’operacióva durar 5 mesos

DIUMENGE, 7 GENER 2018 T E N D È N C I E S LAVANGUARDIA 39

KIMMAN

RESA

una gran biblioteca de textos jurí­dics (va ser notari reial i públic deBarcelona).De vegades feia dona­cions, com l’obra filosòfica de Sè­neca que va adquirir el 1477 d’unllibreter de Barcelona i que, untemps després, va donar al mo­nestir de Sant Francesc d’Assís deBarcelona. L’exemplar original,l’edició del qual li havien encarre­gat a unmonjodePoblet que es vadesplaçarpersonalment aNàpols,estava editat amb una lletra macaperò no tenia dibuixos. Pere Mi­quel Carbonell el va fer il∙lustrar ienquadernar com a objecte de lu­xe. Vapagar una bona sumadedi­ners, com es reflecteix en una no­ta adjunta escrita per ell mateixon fa una observació: m’ha costatmés la feina de decoració i enqua­dernació que l’obra per ella ma­teix, hi assenyala. Un quart de se­gle més tard de la seva donació,Carbonell va tornar a visitar elmonestir. I va quedar contrariatpel mal estat de la peça, així queels ho va dir als monjos, perquècreia que potser premiaven mésel contingut intel∙lectual quel’aparença estètica. “Desconecquin ximple n’ha estat el respon­sable. Si Déu em donés temps elrepararia, en vista que cap frare

crit forma part de la col∙lecció de2.150 manuscrits de diferentsèpoques i temes de la Universitatde Barcelona (UB). La granmajo­ria prové dels fons de la desamor­tització de Mendizábal, mentreque un petit grup també prové del’antiga universitat deCervera, dela qual també s’exposa el llibrepontifici. De vellut vermell ambdecoracions de plata. Com a cu­riositat, el tipus de lletra és massasumptuosa comperno ser llegida,però tambémassa sumptuosa perser imitada.

TREPANARAL SEGLE XITEODOR PRISCIÀ

ANY 1532

La il∙lustració d’una trepanaciórealista crida l’atenció a simplevista. No està pensada per alar­mar els lectors del segle XXI si­nó per explicar les pràctiquesmèdiques àrabs anteriors al se­gle XI que un metge andalús vavoler deixar plasmades per a laposteritat. Són els primers testi­monis quirúrgics que existeixen.Inclou una segona obra del doc­tor grec Teodor Priscià del segleIV. Conté vuit gravats en xilo­grafia.c

Oracional. Recopi­lació d’obres litúrgi­ques fet a Catalunya(1420­1440).Il∙lustracionsfantasioses, inspira­des en la iconogra­fia medieval, queservien per entrete­nir el lector

Roda astronòmi­ca. L’astrònom PereApià es va ferconstruir al segleXVI un taller d’im­premta per poderexplicar ambelements superpo­sats i mòbils els seusconeixements

Tresors de la UBNeus Verger,responsable de labiblioteca dereserva del CRAI,observa una de les43 obres del fonsbibliogràfic de launiversitat ques’exhibeixen fins afinals de febrer en elMuseu d’Història deCatalunya

d’aquest convent no ho ha volgutfer”. El més curiós és que, a l’ori­ginal, no es veu el desastre que vaalterar tant el notari, malgrat elscinc segles que han passat des dellavors.

ASTRONOMIAENPOP-UP

PETER BENNEWITZ/PERE APIÀANY 1540

Es considera que és una de lesobres més espectaculars del segleXVI per seva la bellesa i riquesaen l’ornamentació. L’originalitatd’aquest Astronomicum Caesa­reum recau no només en la sevapresentació sinó també en el ca­ràcter divulgatiu d’una ciència re­servada fins aleshores a un grapatde científics. Crida l’atenció laquantitat d’elements mòbils i encolor que té, que hi ha en 35 pàgi­nes, com ara rodes superposadesque funcionen de manera inde­pendent o instruments d’astrono­mia creats pel mateix autor. Pertot això, li atorguen la categoriade precedent del pop­up. PeterBennewitz, llatinitzat comPetrusApianus (traduït com Pere Apià),era l’astrònom del rei Carles V

que va pagar aquesta obra. L’as­trònom va fer crear un taller perencarregar­se personalment dellibres comaquest. Coma curiosi­tat, l’obra parla d’un cometa quemolt probablement és elHalley. Ala Universitat de Barcelona, el lli­bre va arribar des del convent deSanta Caterina dels dominics deBarcelona, procedent, segura­ment, de la biblioteca del frareTomàs Ripoll, que va ser superiorgeneral de l’orde durant molttemps i que quan vamorir aRomava llegar la seva biblioteca de22.000 volums, amb edicions delsseglesXVII i XVIII, al convent deSantaCaterina. PereApià, uneru­dit alemany, té una altra obra enaquesta exposició que faria lesdelícies de la historiadora deCambridgeMaryBeard, ja que re­cull nombroses inscripcions ro­manes, algunes de les quals ja noexisteixen.

PROESAD’ENGINYERIADOMENICO FONTANA

ANY 1590

No sabemcomva arribar l’obeliscde Neró des d’Egipte a Roma, pe­

rò el trasllat d’una plaça romana ala plaça de Sant Pere del Vaticàestà molt detallat en aquesta obraque reprodueix amb text i gravatsl’operació. L’arquitecte Domeni­co Fontana descriu que van utilit­zar una dotació de 900 homes,150 cavalls i 47 grues. El trasllatva durar des de finals del mesd’abril fins al setembre del 1586.La distància entre els dos punts ésde 130 metres.

LA PEÇAMÉS ANTIGALLIBRE DE FEITSANY 1343

Aquesta és l’obra més antiga(1343) de l’exposició Els plaers demirar. Es tracta d’un manuscritfet a Poblet que recull la crònicamés antiga que es coneix de Jau­me I, en català. La miniatura encolor de la pàgina oberta repre­senta el moment en què el rei de­cideix conquerir Mallorca. Hi haun altre dibuix que no hi és, pro­bablement el van robar, però ques’ha pogut recuperar gràcies auna còpia posterior. Laminiaturareflectia una terrassa d’Alcanyíson el conquistador va acordarocupar València. Aquest manus­

MONTSE GIRALT