L’arna; José Ramon Samper

Informació municipal

Futbol

Lo racó del lector: històries d’abans que encisen encara avui

Anècdotes d’alguns jugadors

juny 2007, núm. 7Juanjo, Sergi, Esteve, Robert, Eduard, Luis, Carlos, Marc, Pedro, Josep Maria, Xavier, Lluís, Romà, Eduard, Carlos, Joan, Jordi.

2

l’arnaJosé Ramon Samper, nascut al municipi d’Arnes l’any 1954, està casat amb la Mª Cinta i tenen dos fi lls, Josep i la Mª Rosa. És pagès, empresari i jutge de pau del poble.

Els jutges de pau tenen la gran responsabilitat de representar l’administració de justícia més propera al ciutadà. Són persones de confi ança entre els veïns i representen el sentit comú; són, per tant, una fi gura important dins del poble.

Quins motius et van portar a presentar-te com a jutge de pau? Feia 16 anys que estava de substitut del jutge però mai em va tocar fer res. Senyal que el Serraller tenia bona salut! Llavors ell es va jubilar i va decidir deixar, també, el càrrec de jutge. Així, vaig entrar jo automàticament en l’acceptació de l’ajuntament.

Quines són les funcions que et corresponen?Una part de les funcions que porto a terme són les del registre civil: naixements, bodes i defuncions. Les altres són més confl ictives: quan pel que sigui hi ha una discussió entre dos veïns he de fer una acta de conciliació per a veure si es poden entendre. És confl ictiu perquè un d’ells ha denunciat i he d’intentar que s’avinguin. Des de fa dos anys s’han ampliat les competències dels jutges de pau. Actualment també podem jutjar casos en què les parts s’han insultat o amenaçat verbalment. Si hi ha agressió física, es passa al Jutjat de Primera Instància (Gandesa).

Fins a quin punt pots actuar en un confl icte?Jo només puc actuar si hi ha una denúncia. No puc fer coses que no constin en acta o que no sàpiga el secretari, que sempre ha d’estar al corrent de tot.

Què és el millor i el pitjor de ser jutge de pau?El que m’agrada és reconciliar gent; és agradable. El problema és que ens coneixem massa i és complicat fer el judici de faltes. Quedes satisfet quan dos veïns se posen d’acord, però altres vegades veus com s’arreglen a la força i no queden amics. Per mi només que quedin menys enemics ja m’està molt bé.

Com s’elegeix un jutge de pau?Quan un jutge hi ha estat 4 anys l’ajuntament inicia l’expedient per a l’elecció de jutge al butlletí de la província. Els interessats presenten les sol·licituds i l’ajuntament en tria un i ho envia tot al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que fa el nomenament del càrrec. La presa de possessió es fa al Jutjat de Primera Instància.

Hi ha impediments per poder ser jutge de pau?No pots ser militant de cap partit polític i no pots, tampoc, actuar en casos en què està implicat algú de la teua família.

Alba Solé Borrull

sumariL’arna..................................2

Informació municipal.......3

Futbol arnerol............ ....4-5

Reportatge fotogràfi c....6-7

Resseguint la paraula, Recordem...el 1995............8

Carrer Generalitat ............... .8

Flora del port, cuina i vi,ruta .................................9

Lo racó del lector, tira còmi-ca...............................10-11

Anècdotes ............. ...........12

EDITA:Ajuntament d’ArnesRegidoria de Cultura i JoventutPl. de la Vila, 243597 ArnesTel. 977 435 134Fax. 977 435 606www.arnes.altanet.orgaj.arnes@altanet.org

ALCALDEXavier Pallarés i PovillCOORDINACIÓ, MAQUETACIÓ i DISSENY Elisabet Martínez de la Torre OrriolsREDACCIÓConsell Redactor:Ajuntament d’ArnesAlba Solé BorrullÀngel Solé BorrullElisabet Martínez de la Torre OrriolsEsther Miralles BelLaia Samper SamperLluís Sallen MartínMª Carme Vallès FozMª Pau Ibañez CreixMarta Samper SamperNeus Sanromà SamperRaquel Sabaté CarriqueRoberto Sallen MartínCORRECCIÓ LINGÜÍSTICAMª Carme Vallès FozFOTOGRAFIA PORTADAEquip de futbolt d’Arnes.IMPRESSIÓTerès&AntolínTIRADA500 exemplarsDIPÒSIT LEGALTE-190-2005

Aquest exemplar és gratuït. Queda prohibida la seva venda.

COL·LABORA

NOTAEl Consell Redactor de la revista ha decidit redactar els textos amb els trets lingüístics característics del nostre català, sempre que siguin reconeguts per la norma, és a dir, per l’autoritat normativa (Institut d’Estudis Catalans), si més no, encara que siguin acceptades només com a formes d’àmbit restringit. Cal dir també que l’ús o no d’aquestes formes lingüístiques les tria el propi redactor.

c/e revista: revistarnerol@yahoo.es

Consell Comarcal de la Terra Alta

informació municipal

3

farmàcies de guàrdiaJULIOL 2007

1 Bot - Pobla

7-8 Gandesa

14-15 Horta - Vilalba

21-22 Arnes - Corbera

28-29 Caseres - Fatarella

AGOST 2007

4-5 Batea - Pinell

11-12-15 Bot - Pobla

18-19 Gandesa

25-26 Horta - Vilalba

SETEMBRE 2007

1-2 Arnes - Corbera

8-9-11 Caseres - Fatarella

15-16 Batea - Pinell

22-23 Bot - Pobla

29-30 Gandesa

telèfons farmàciesARNES 977 435 389

CORBERA 977 420 465

CASERES 977 431 859

LA FATARELLA 977 413 417

BATEA 977 430 263

PINELL DE BRAI 977 426 076

BOT 977 428 200

POBLA DE MASSALUCA 977 439 727

GANDESA 977 420 069

HORTA DE SANT JOAN 977 435 016

VILALBA DELS ARCS 977 438 105

La guàrdia de cap de setmana comença a les 20h de divendres fi ns les 10h de dilluns. La guàrdia d’un dia de festa co-mença a les 20h de la vigília de festa fi ns les 10h del dia següent de la mateixa.

PeixDivendres de 8h a 11h.

Punt d’informació dels Ports del Molí de l’OliDe 9 a 14, dissabtes, diumenges i festius. Del 15/07 al 31/08 obert tots els dies, excepte dilluns i dimarts.

Telecentre i Punt d’informacióDe dilluns a divendres de 10h a 14h.

Escombraries estiuJuliol, agost i setembre. Cada dia de la setmana menys diumenge.

FarmàciaDe dilluns a divendres.De 9:30 a 13:30 i de 17 a 20h.

Màquina neteja carrersDivendres al matí

MercatDivendres al matí

Ajuntament d’ArnesDe dilluns a divendres de 8h a 15h.

CAPConsulta infermeraConsulta Dra. RiveraDemaneu hora al 902 111 444.

Correus De dilluns a divendres de 9h a 9:45h i de 10:15h a 10:45h.

Dissabtes (lliurament urgent) de 9h a 10h.

horaris

Got reutilitzable i retornable: utilitza’l i torna’l perquè pugui ser utilitzat un altre cop, el medi ambient ho agrairà.L’Ajuntament d’Arnes juntament amb el Consell Comarcal de la Terra Alta han posat en marxa un projecte sobre la prevenció de residus. Què vol dir prevenir residus? Vol dir treballar per a què no s’arribin a produir, es a dir, que no arribin a la cadena de reciclatge.

Què es vol aconseguir?•Sensibilitzar sobre la problemàtica de l’augment de

residus.•Promoure l’ús del got retornable per evitar la

producció de residus a les festes populars i actes festius.•Aconseguir una taxa elevada de recuperació de

gots per evitar la compra o utilització de nous recursos.Per aquest motiu es muntarà el divendres 20 de juliol, inici de les Festes Majors, un corner lúdic on s’utilitzarà el got retornable i es realitzaran unes proves interactives perquè el ciutadà s’emporti una idea clara del signifi cat d’utilitzar aquest got retornable.

Participeu!

Exposició “l’Àliga Cuabarrada, una espècie amenaçada"De l’1 de juliol fi ns el 15 de setembre hi haurà una exposició al Molí de l’Oli sobre l’àliga cuabarrada de la SEO/BirdLife i la Fundació Territori i Paisatge.

Durant el mes de maig i fi ns el 3 de juny s’ha pogut visitar l’exposició "Camins històrics i tradicionals de les comarques de Tarragona" de Rafael López-Monné cedida per la Diputació de Tarragona a la Fundació Territori i Paisatge en la qual hi apareixia el pujador d’en Valero com a mostra de camí a la Terra Alta.

Demanar hora al metgeL’Institut Català de la Salut informa que per demanar visita al metge de família, pediatre i infermera s’ha de telefonar al 902 111 444. També es pot demanar hora per internet a la pàgina web www.gencat.net/ics. En cas d’urgència telefoneu al telèfon 977 421 245.

Fe d’errades de la revista número 6 : Dita popular de Santa Madrona; "Santa Madrona Patrona fulla d’anoer, dóna’mos aigua Que mos convé. "

Inauguració del Vilar Rural d’ArnesLa consellera del Departament de Salut de la Generalitat, Marina Geli, va inaugurar el 2 de juny, el Vilar Rural d'Arnes. L'acte va comptar amb la presència de Xavier Pallarés i Povill, alcalde d'Arnes i diputat

al Parlament de Catalunya, així com del president del Consell d'Administració del Grup Serhs, Ramon Bagó i Agulló, entre d'altres personalitats. L’acte va ser amenitzat pel grup de jota d’Arnes i els grallers i diables d’Horta.El Vilar d’Arnes va obrir les seves portes el 4 de maig d’aquest any i l’acte de col·locació de la primera pedra es va celebrar el 3 de novembre de 2005.

reportatge

futbolarnerol

No podem dir-vos amb certesa quan va començar la gent d’Arnes a jugar a futbol, ja que els més grans ens han explicat que ells ja s’havien trobat un equip de futbol muntat. Diuen que lo primer camp de futbol que hi va haver estava on avui en dia està la granja de la Rosa Ramón. Se va començar a jugar en partits amistosos amb los pobles de la vora, com Vall-de-roures, Queretes, Beseit, Calaceit, Horta, etc. Després ja es va entrar a jugar en campionats a la zona de Tortosa.

Posteriorment lo camp lo van traslladar a l’altra banda de carretera, on actualment hi ha lo polígon industrial. La carretera passava pel mig del terreny de joc, i el tros de camp que era carretera, com que era de grava, quan queies te feies mal. Però lo més curiós és que quan passava algun cotxe o camió s’havia de parar lo partit; menys mal que no n’hi passaven gaires... Tampoc hi havien vestidors, i los jugadors havien de sortir vestits del poble. Posteriorment, els mateixos jugadors, a estones perdudes, com podia ser algun dissabte, van construir uns vestidors. A Festes, sortien davant la Xaranga de Paüls, i darrere tots els jugadors vestits.

Per a què la gent pagués entrada per a veure els partits, els jugadors que tenien animal i carro van anar al riu a buscar canyes i van envoltar tot lo camp, prohibint la visibilitat del partit des de fora, tal i com podeu comprovar a la foto més antiga. Llavors una entrada costava 2 pessetes a les dones i 3 pessetes als hòmens, però molts se colaven perquè no tenien un ral.

Lo primer equip que hi va haver al poble lluïa a la camiseta els colors

blanc i blau amb ratlles verticals. David, un noi de la Torre, que era juvenil de l’Espanyol, va ser qui les va dur. Però això va durar poc, perquè la gent va revoltar-se i van haver de canviar los colors. Des de llavors, l’equip d’Arnes sempre ha anat vestit amb la samarreta del Barça i si es podia amb pantalons negres, però si no se’n tenia cap, de qualsevol color. Per exemple, Juan José de Tonet sempre portava uns pantalons de color crema. En aquells temps no hi havia quartos per pagar tot l’uniforme.

Un cop s’havien suat les samarretes, l’Antonia Miralles i Martí, la mare de Jordi de Paulí, les agafava i les rentava a casa, ja que ella tenia rentadora. Pel que fa a les tovalloles, cada jugador se portava la seua de casa.

Llavors, quan anaven a jugar als altres pobles, s’hi anava amb camió, casi sempre amb lo de Ceferino o lo del tio Juanito de Clúa, el qual encara tenia los radis de les rodes de fusta i les fi nestretes també ho eren. En aquell temps un viatge d’Arnes a Horta valia 100pts i a la gent que acompanyava als jugadors se’ls hi feia pagar un tant, que entre tots devia pujar unes 35 o 37 pts., però tot ajudava a disminuir despeses. Més endavant los camions se van substituir per autobusos.

Un diumenge de Setembre de 1947, l’equip arnerol va jugar un partit de rivalitat amb lo Calaceit a camp neutral: a Vall-de-roures. Van sortir al matí amb lo camió de Ceferino i amb lo de Clúa, carregats de gent, primer anaven a dinar al Pantà de Pena i per la tarda jugarien lo partit. També van pujar més de 100 persones amb lo camió del Ferrer d’Arenys. Aquell matí, a punta de dia, a Vall-de-roures, la Benemèrita, va aplicar la llei de fuga a set republicans i els va matar. Aquell va ser un cop molt fort per a la gent i per als jugadors, i això se va veure refl ectit al partit, encara que vam empatar 2-2, faltava l’alegria i les ganes de celebració d’altres vegades. Va haver-hi molt dol perquè a Arnes hi havia molta gent amb la mateixa situació i que corrien el mateix risc.

Quan hi havia partit a casa, l’encarregat de fer los cartells era Salvador Pegueroles, el qual feia uns dibuixos molt bonics a una pissarra en guixos de colors i els penjava a la llotja perquè tothom estigués informat.

Al principi de crear l’equip la fi gura de l’entrenador era inexistent, els canvis els feien els propis jugadors. Més endavant, van ser entrenadors Martí del Torrero i Eleuterio Cruz.

Les tasques de preparació del camp com podien ser marcar les ratlles, fi car les xarxes de la porteria, etc, es feien entre tots els jugadors i la gent del poble,

Sisco Almestoy, Juan José Tonet, Sancho del Camión, Mariano Miralles, Àlvaro, Romaldos, (President), Federico Solé, Miguel Sarió, Esteve Coixo, Ginebrera, Juanito Manso.

4

Neus Sanromà Samper • Àngel Solé Borrull • Raquel Sabaté Carrique

5

compromesa a ajudar al futbol. Un any, quan Juanito del Manso era el president del futbol, van comprar xarxes per a les porteries i les van estrenar per festes majors, fi ns llavors encara no en tenien. Una nit de festes, va baixar Roque de Queretes i tota la colla a ballar i després, entre trago de vi i mos de pa se’n van anar contents cap al seu poble, però de passada pel camp de futbol, amb lo mateix ganivet de tallar lo magre, van tallar les xarxes del camp. La gent s’ho va prendre molt malament, els van denunciar i estaven pendents de judici, fi nalment va haver-hi un indult de Franco que el va anular.

Pel que fa a la pilota, era força diferent a les d’ara. La part on estaven los cordells s’obria per a posar la recàmera, llavors s’infl ava i cosint-la amb un cordill es tornava a tancar. Els jugadors, sobretot els més vells, solien portar una cinta al front perquè si els tocava la part dels cordells al cap feia molt mal.

Pel que fa als líders arnerols, se’n poden nombrar molts i depèn de les èpoques. Després de parlar amb alguns jugadors de diferents generacions, aquí us anomenem unes quantes persones que van fer possible que Arnes tingués equip de futbol:

• José Benaiges, Joaquim Vallés, Martí Boldó, José Mª de la Cooperativa, Sancho del Suís, Blanquet, Tomaset de Boqueta, Mariano del Pastisser, Àlvaro Prades, Mariano del Manso, Germans Cuello (Gabriel i Francisco), Francisco lo Cebollo, Alberto Costa, Germans Pallarés (Benjamín i Juan José), Francisco Sancho, Vicent de la Perdiu, Germans Sabaté (Miguel, Juanito, Antonio, José i Ramon), Esteban Peguerotes, Francisco Almestoy, Esteve Julve pare, Antonio Sanromà, Juanito Samper, Ginebrera, Fabregat d’Horta, Joaquim Viña, Germans Lleonart (Domingo i Jaime), José Mª Rel, Lluís Bonet, Federico de Nasi, Federico Solé, Juanito del Manso.

Després de tots estos jugadors esmentats més amunt, no es va fer un equip al poble fi ns al 67 o 68, sobretot gràcies a

Don Miguel, lo professor, que cada tardet es quedava meravellat de veure jugar tant bé a aquells nois, ell va engrescar-los a tornar a fer un equip, els va avançar el pagament de les camisetes, i el més important, els va tornar a il·lusionar. Benito Solé, que aleshores tenia divuit anys, estava entre els primers que van tornar a començar i com a més veterans estaven Juanito del Manso, lo Serraller, Federico i altres. Al principi van ser partits amistosos contra el Queretes, Vallderoures, Calaceit... fi ns que es van apuntar al Campionat de Primavera, i més tard al de Catalunya.

Alguns d’estos jugadors que van reiniciar este esport a Arnes van ser:• Lo Serraller, Eleuterio, Paco de Clúa, Benito Solé, Joaquin lo Sastre,

Domingo de Raimundo, Ernesto, José Antonio Viña, José Gil, Juan Vicente, Vicentin, Miguel de Parrac, Esteve Clúa, Parraiet, Quimet Julve, Quimet Campanals, Santiago Pallarés, Germans Vallés (Julio, Joaquin i Aurelio), Ramon Aguilà, Don Miguel (lo mestre), Miquel Cuello, Juan Isidro, Carlos Bateà i Blanquet fi ll.

Alguns d’estos jugadors venien tots los diumenges de Barcelona per jugar, i per festes acostumaven a cridar a l’equip que havia guanyat lo campionat. Quan anaven fora, viatjaven amb algun cotxe i quatre motos, i a vegades s’havia de fer dos viatges.

Poc a poc es van anar incorporant jugadors més joves :• Joaquim Miralles, Sisco del Coixo, Àlvaro Prades fi ll, Juanjo del Mas

de Santa Pau, Perfecto Sabaté, Juanjo de Tonet, Juan Antonio del Serraller, José Miguel Costa, Francesc Viña, Lluís de Barrina, Germans Griell (Josep i Ramon), Toni Almestoy, Xavier Pallarés, Alfredo Borrull, Federico Solé fi ll, Ricardo Pallarés i Miguel Angel Ramon.

L’equip només perduraria uns sis o set anys més, però sempre va donar la talla. Futbolísticament, allò que més es recorda són “les batalles” amb Horta. “Però batalles, eh? No podien suportar que els guanyèssem”. Al fi nal, curiosament, Horta i Arnes van fer un equip conjunt durant dos o tres anys, i es jugava sempre allà. “Anàvem a jugar a Rasquera, Tivissa, Ulldecona, Tortosa, Mora, Vandellòs... Eren campionats molt forts, però l’equip sempre va ser molt competitiu”.

Els últims que van seguir el rastre futbolístic dels jugadors anteriors, van ser:

• Romà, Rober, Marc Miralles, Sergi lo Serraller, Eduard Miralles, Juanjo Luterio, Carlos Corretja, Joan del Manso, Carlos de Ceferino, Jordi Sallen, Lluís de Sensis, Xavier Solé, Luis lo Madrileño i Estevet.

Aquests van arribar a jugar a l’actual camp de la vora de les piscines, van

jugar dins d’un campionat i l’entrenador va ser Eleuterio.

CANÇÓ DEL FUTBOL CLUB D’ARNES

De l’equip dels arnerolsdiu que en són seixanta-tres.

Coro: seixanta-tresNo podem portar sabatesperquè no tenim diners.

Coro: tenim diners.No hi ha cap mig

Coro: no hi ha cap mig.Que valgue res

Coro: que valgue resCap delanter que pugue anar

Coro: que pugue anarL’únic que em val és lo porter

que si li xuten algo fortja no les veu.

Coro: ja no les veuI dels defenses no en parlem

Són molt dolentsCoro: són molt dolents

Les xiques d’Arnestotes roijoses

quan hi ha partitse posen lo millor vestit.

Se’n van al campcrits i sorolls

quartos no n’hi han.

POEMA Alceu les vostres banderesEsportius del poble d’Arnes,En triomf enarboreu-lesI en torxes infl amadesHonreu els herois atletesDe totes les OLIMPÍADES,Rememorant les grans gestesBatent els rècords de “marques”.

José Benaiges, Martí Boldo, Sisco Viña, Jaumet, Viña lo Marino, José Mª de la Cooperativa, José Muñoset, Tomaset de Boqueta, Blaquet, Joaquín Vallés, Sancho de Suís, Mariano del Pastisser.

Pepe Sorolla, Domingo, Benito, Parrai, Luterio, Paco Fortunyo, Fabregat, Jordi Paulí, Julve, David La Torre, Don Miguel, Serraller, José Gil.

Parrac, Julve, Miquel Cuello, J.A, Viña, José Gil, Julio Vallés, Juan Isidro, Martí del Torrero, Jordi Paulí, Benito, Carlos Bateà, Paco de Fabara, Juan José de la Venta d’Aubert, Blanquet, Parraiet.

Luterio, Jordi Paulí, Fabregat, Josep Mª Aubarder, Esteve del Coixo, Pavet, Albert Aubarder, Ramon de Tonet, Sisco del Coixo, Don Manuel, Carlos Aubarder, Toni, Viña, Carlos Aubarder, Ramon Griell, Joaquim Miralles, Juanjo de Tonet, Xavi Aubarder, J.R. Sanromà.

Benjamín, Francisco Sancho, Domingo Lleonart, Lo Cebollo, Francisco Myara, Alvaro Prades, Mariano del Manso, Jaumet d’Horta d’Horta, Carruel, Bonet de Valderrobres, Alberto Costa.

Promocioneu els gimnastes, Que són la fl or de l’esport.Formeu joves entusiastes Campions en tots els jocs.

Mariano Manso, Parrac, José Gil, Luterio, J.A. Viña, Juan Vicente, Serraller, Juanito Manso, Vicentin, Ariño, Tabolo, Morelló, Domingo, Benito, Federico Solé, Jordi Paulí.

Ernesto, Benito, J.A. Vinya, Domingo, Julio Vallés, Joaquin Vallés, J. José Venta d’Aubert, Ramon Aguilà, Aurelio Vallés, Don Miguel Accensi, José Gil.

Luterio, Jordi Paulí, Fabregat, Josep Mª Aubarder, Esteve del Coixo, Pavet, Albert Aubarder, Ramon de Tonet, Sisco del Coixo, Don Manuel, Carlos Aubarder, Toni, Viña, Carlos Aubarder, Ramon Griell, Joaquim Miralles,

Juan Ramon Almestoy, Toni, Francesc Viña, Carlos Costa, Perfecto, Aubarders (Ignasi i Xavier), Juan Antoni Serraller, Juanjo del Mas de Santa Pau, Lluís de Barrina, Xavier Pallarès, José Miguel Costa, Josep Griell i Fabregat Gran.

Benjamín, Francisco Sancho, Domingo Lleonart, Lo Cebollo, Francisco Myara, Alvaro Prades, Mariano del Manso, Jaumet d’Horta d’Horta, Carruel, Bonet de Valderrobres, Alberto Costa.

I que el Camp Nou de les PlanesSigui l’eterna “Palestra”De concentracions humanesEn competició perfecta.

Prepareu les joventutsAmb l’educació “integral”Joves àgils i robustosAmb força espiritual.

I que en les competicions Amb tots els equips rivalsPosin els nostres colorsCom a vencedors i triomfants.

Ja tenim l’equip BlaugranaVisca tota l’afi ció!Dels pobles de la comarcaVolem col·laboració.

Seleccionem nous equipsI fem partits amistososD’homenatge als escollitsNo ens faltaran ingressosSi col·laborem units

Jugadors de la Terra AltaAccepteu la invitació,Que l’esport ens agermanaI ens dóna força i unió.

Maig de 1971F. Samper

carrer...GeneralitatLa Generalitat és una institució fundada el 1289 i que tenia les funcions de recaptar els tributs acordats per les corts, concedir subsidis convinguts al rei i vigilar l’acompliment dels acords presos en el període comprès entre dues corts. A mitjans del segle XIV, es va constituir una Diputació, integrada per tres representants elegits per cada un dels braços (militar, reial i eclesiàstic) de les corts. La institució va ser dotada d’impostos propis, amb la qual cosa es va assegurar l’autonomia fi nancera, i el seu poder econòmic, polític i militar es va anar eixamplant. Pel que fa al camp polític, pot considerar-se gairebé un govern que vetllava pel compliment de les constitucions i lleis i es va oposar diverses vegades al poder reial ( guerra civil del segle XV contra Joan II, guerra dels Segadors i guerra de Successió). Va ser precisament a conseqüència de la derrota contra Felip V en la guerra de Successió que aquest va suprimir la Generalitat amb el Decret de Nova Planta. La Generalitat es va restaurar l’abril de 1931 amb la segona República essent una institució d’autogovern de Catalunya formada per la Presidència, el Parlament i el Govern. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la Generalitat es va exiliar i el nou règim franquista va abolir altre cop les institucions de la Generalitat. Després del restabliment de la democràcia a Espanya i les eleccions legislatives (1977) la Generalitat va ser restablerta. En total la Generalitat ha tingut 127 presidents essent el primer president Berenguer de Cruïlles (1359-1362) i l’últim president José Montilla des de l’1 de novembre de 2006.

Laia Samper Samper

8

recordem... el 1995Aquell any Àustria, Suècia i Finlàndia van entrar a la Unió Europea. El món es va veure sacsejat per notícies com l’atac terrorista amb gas sarin al metro de Tokio, la matança de Srebrenica i l’assassinat del primer ministre israelí Yitzhak Rabin.Als cinemes es van estrenar pel·lícules com Braveheart, Casino i Un Paseo por las Nubes. Entre els més escoltats estaven Shakira, Celtas Cortos, Björk o Alice in Chains. George Weah va guanyar la Pilota d’Or, Shumacher el campionat de Formula 1 i Indurain el Tour. Cela va guanyar el Cervantes i el Rei Hussein de Jordània el premi Príncep d’Astúries a la concòrdia.Va ser un any d’eleccions municipals i al poble l’alcaldia va passar de l’Arcadi Pallarès a en Xavier Pallarès. Els xiquets ja anaven a l’escola que hi ha avui en dia i les mestres eren la Conchita i

la Pilar. Hi van nàixer dos xiquets i dos xiquetes: en Pau Pallarès, en Josep Tornè, la Maria Meseguer i la Tània Bosque. A Festes Majors el pregó va anar a càrrec del Sr. Josep Marinè (en aquell temps President de la Diputació). Va actuar la Rondalla de Vilalba i el correfoc el van fer el Butonis de Batea.Aquell any es van casar en Federico Solé i la Mª Mercè Clua.

Marta Samper Samper

resseguint la paraula...Àrbitre: cast. árbitroÀrea de córner: cast. área de esquinaÀrea petita, àrea de meta: cast. área pequeña, área de metaÀrea gran, àrea de penal: cast. área grande, área de penaltyAtac: cast. ataqueDavanter : cast. delanteroDavanter central: cast. delantero centroPunt de penal: cast. punto de penaltiRefús, rebuig: cast. despejeRegateig, driblatge: cast. regate, driblingRematada: cast. remate Servei: cast. saqueServei de banda: cast. saque de bandaServei de córner: cast. saque de córnerServei de porteria: cast. saque de puerta o de metaTir lliure: cast. golpe franco, tiro libreTravesser: cast. larguero, travesaño

Xut: cast. chutExtrem: cast. extremoFora de joc: cast. fuera de juegoFutbol: cast. fútbolJutge de línia, linier: cast. juez de línea, linierLínia d’atac: cast. línea de ataqueLínia de fons : cast. línea de fondoLínia de mitjos: cast. línea de mediosLliure: cast. líberoMans: cast. manosMarcatge: cast. marcajeMig centre: cast. medio centroMigcampista, centrecampista: cast. centrocampistaMitja punta: cast. media puntaPal: cast. postePassada: cast. pase Penal: cast. penaltiPilota : cast. balón, pelotaPorter: cast. guardameta, portero(*cast.: signifi ca “castellà”)

En esta ocasió incloem en el Resseguint la paraula un petit llistat de termes futbolístics que poden portar a confusió entre el castellà i el català, si bé no hi són tots, s’ha intentat que apareguin els més confl ictius lingüísticament parlant. Al nostre poble utilitzem una barreja entre paraules catalanes i castellanes (saque de banda, delanter, etc.), això és degut probablement a què el lèxic esportiu, com molts altres lèxics especialitzats, ha estat normativitzat en èpoques molt recents, i s’ha realitzat sobre tot, degut a l’aparició dels mitjans de comunicació en català. Esperem que estos mateixos ajudin encara més a donar a conèixer este lèxic en català.

Carme Vallés Foz

99

viTriar un bon vi que s’adigui amb aquest plat no és fàcil. La difi cultat esdevé del sabor amarg que solen tenir les carxofes. Malgrat això es podrà acompanyar amb vins generosos secs, espumosos i blancs secs naturals, o inclús amb negres joves. Un exemple en seria el “Morlanda Blanc”, vi blanc sec de la D.O. Priorat, en boca és sincer, envoltant i ampli.

Esther Miralles Bel

cuina la fl ora d’Arnes

pujant al Blau

L’Herba de Sant Joan ( Hypericum perforatum L.) és una espècia d’ampla difusió que trobem sovint per les cunetes dels camins, en bancals d’antics conreus; sobretot en llocs una mica secs.És una planta perenne d’uns 3 pams d’alçària.Té les fulles oposades, allargades, obtuses i sense pecíol, una característica de la fulla és que té nombrosos punts transparents si les mires a contrallum.Les fl ors estan disposades en forma de raïm, els pètals són de color groc or amb puntets negres per les vores. Floreix a partir del maig, però la màxima fl oració està entre Sant Joan i Sant Pere, és llavors quan es recol·lecten els ramets fl orals de la part alta de la tija.

Les virtuts que se li atribueixen són innumerables per això em quedaré amb l’opinió de Quer, que en la seua “Flora española” ens diu que “gaudeix de la primera preferència entre les plantes vulneraries, raó per la qual el seu

ús principal és mundifi car i consolidar les ferides i ulceres, siguen internes o externes, i per això l’anomena herba militar”; segons ell, “resol, neteja i uneix per les seues parts balsàmiques i resinoses, raó per la qual entra en totes les composicions balsàmiques”. Segons altres autors activa la circulació, disminueix els símptomes dolorosos, afavoreix al revestiment epidèrmic,... tot això es pot relacionar amb els antibiòtics que, segons recents investigacions es localitzen als fruits de l’Herba de Sant Joan.La preparació de l’oli per a ús extern es fa fi cant 100 gr. dels ramets fl orals ja secs, amb 1 l d’oli verge d’oliva; es deixa 40 dies a sol i serena, després es cola i es guarda en un lloc sec i fosc.Amb 0.5 onzes (15 gr.) de fl ors, que es fi quen en un litre d’aiguardent i una llimona tallada a trossos, es prepara la ratafi a d’hipèric. Durant un parell de setmanes es guarda en un pot ben tapat, després es cola i se li afegeixen 100 gr. de sucre; això es pren desprès de menjar com a digestiu. Mª Pau Ibañez Creix

INGREDIENTS(per a 4 persones)24 carxofes petites i tendres35 g de farina1,5 l d’aigua100 g de magre salat

ELABORACIÓTalleu la part més seca de les tiges de les carxofes, traieu les fulles dures i

repeleu la base i el seu voltant. Poseu els cors de carxofa en un bol amb aigua freda i el suc de la llimona.

Col·loqueu una olla al foc en aigua, la sal, quatre cullerades d’oli d’oliva i una de farina. Quan arrenqui el bull, afegiu-hi els cors de carxofa. Una vegada cuites, escorreu-les, passeu-les pel túrmix i coleu el puré resultant. Hi afegiu l’aigua de cocció que faigue falta per aconseguir el punt d’espessor desitjat. Rectifi queu de sal i reserveu en calent.

Passeu per la paella la cansalada tallada a daus. Quan comenci a transparentar, hi afegiu el magre salat, també tallat a daus. Retireu la cansalada i el magre salat i el reserveu. Amb este suc, hi fregiu el pa tallat a daus.

Per acabar poseu el pa, la cansalada i el magre salat en un plat, i aboqueu-hi la sopa.

Un truc per aconseguir que la sopa quedi amb un color bonic és tallar les carxofes al moment just d’incorporar-les a l’olla, si anticipéssim l’acció de tallar-les provocaríem l’oxidació de les fulles i el color fi nal de la sopa seria grisós.

Sopa de carxofes amb magre salat

80 g de cansalada viada4 llesques de pa50 cl d’oli d’oliva verge1 llimonasal

Sortim pel camí que porta als Estrets, a 2 Km (20 minuts caminant) trobarem un camí de terra a la nostra dreta, que ens portarà a una senda ja marcada, si ens fi xem a l’esquerra podrem veure lo Mas Nou. Agarrem la senda i anem pujant fi ns arribar a un caminet, que el continuarem a la dreta fi ns gairebé al fi nal, on abans de fer la baixada, a la nostra esquerra, apreciarem un començament de senda.

ruta Ens desviem i sense que ens n’adonem ens presentarem a un coll que es diu Punta del Cucuc. Allí hi podem observar alguns barrancs, a la nostra esquerra els barrancs de Foz, on també es veu la caseta, una mica mes amunt dels barrancs veiem un single allargassat on tenim el Coll Tallat i pel costat dret tenim el barranc del mig que baixa de les saleres. I indiscutiblement el preciós Mas de la Creu amb una gran bassa d’aigua i els seus camps de fruiters. Davant tenim un pujador anomenat Pujador de Quiterio que és per on continuarem fi ns al cim del Blau.La tornada serà pel mateix camí, o bé si no voleu tornar per la senda, podeu continuar el camí asfaltat que us durà fi ns el poble. Es recomana portar aigua i alguna coseta de menjar.

Lluís Sallen Martín

10

lo racó del lector M’ha agradat molt lo reportatge del mondongo, jo en faig cada any: des de que tinc memòria que no n’he fallat ni un. Ma mare, l’Asunción de Martí d’ Agustinet, també va ser molts anys mondonguera de cal Coixo, com la Pilar de Remundo i la Pilar de Santiago. Quan matàvem lo tocino a casa nostra ens ajudaven ma iaia Cinta de Barrina i la tia Tresa de Navarro. Veient-les mondonguejar a elles en vaig aprendre jo. Cada any em venen a la memòria les històries que contaven, sempre les mateixes, però que no cansaven mai... i un cop casada, vaig escoltar les de ma sogra, la Carme de Benito, també sempre amb les mateixes paraules any rere any. En fi , espero seguir fent lo mondongo durant molts anys, i perquè no, repetint les mateixes contalles, encara que em diguen: això ja mos ho havies dit!!!, i jo pensa: ai, ja semblo ma mare!!! Des d’aquí un record emocionat per a totes elles.... Mª Jesús Borrull

HISTÒRIES D’ABANS QUE ENCISEN ENCARA AVUI

Avui per sopar hi ha bledes fregides. A la Laia no li entusiasmen gens i no para de queixar-se i remugar mentre remena la minsa ració que sa iaia li ha posat en un plateret de postres.

- Va, dona! que te n’he posat poquetes i en dos mossos t’ho acabaràs.- diu sa iaia mentre trafega per la cuina.- La Laia es mira el plat i se li omplen els ulls de llàgrimes. A la pobra dona se li encongeix el cor i en un intent de distraure la néta i aprofi tar per carregar-li novament la forquilla, s’asseu al seu costat i comença a captar la seua atenció:

- Saps? quan la iaia era menudeta i vivia al Mas del Caramelo, les bledes me les donaven de segon plat. Mare, si n’hi havia de gana! – exclama la dona - Si lo pobre Carboneret hagués agafat un plat de bledes com este...

- iaia, qui ere lo Carboneret?- interrompí la xiqueta mentre esquivava hàbilment una nova forquillada de bledes – .Tu el coneixies?

- Claro, i tu també! És aquell home vellet que viu a la costereta i que porta un bastó, saps qui vull dir? – la nena assentí mentre mastegava a desgana – Pos quan la guerra, al Carboneret lo van tancar en un camp que hi havia per Lleida. Estava en una espècie de presó on feien treballs forçats. Els feien treballar, tallant fusta, arreglant camins,... Allí passaven més gana que un tonto i lo Carboneret va pensar: “Això no és per a mi... i d’aquí he de sortir”. Durant dies i, aprofi tant que lo deixaven sortir per anar de ventre per aquells pinars, va anar amagant coses a dins d’una soca buida: que si roba, algun ferrament, algun cordell,...

Foto cedida per Cal Coixo

Foto: Kildo Carreté. Festa de la Vellesa 1979.

11

La forquilla torna a venir carregada. La Laia encara té el mos a la boca i no hi ha manera que se l’acabi d’empassar.

- I què més iaia? – digué la xiqueta abans d’afrontar una altra forquillada.- Pos, que una nit va dir que volia anar de ventre i una vegada va arribar al pinaret va començar a córrer i córrer,

i es va escapar. – els ulls de la nena creixien per moments- A les nits caminava i de dia procurava estar amagat. Pels puestos que anava passant: masos, poblets menuts... demanava menjar o feia alguna faeneta a canvi de quartos i així anava passant. No podie estar massa temps al mateix puesto, perquè el seguien i s’havie de moure sempre seguit. Al fi nal va fer cap al mas de Pau, al mas de sons pares. Allí, tot en secret, es quedava algunes nits i quan la Guàrdia Civil rondava per allí, perquè clar lo buscaven!, saltava per un forat que hi havia a la pallissa del mas i que feia cap al corral, i per una fi nestreta, que encara hi deu estar, sortia i marxava corrents a amagar-se pel pinar.

La Laia està tan absorta escoltant que ni tan sols se n’ha adonat que les bledes ja s’han acabat. Sa iaia canvia de plat i comença a triar les espines d’una muixarra. El relat continua:

- Quan no podia anar al mas de Pau, perquè estava vigilat, s’amagava a una cova. Però claro, llavons no tenia menjar! I què feie? Pos entrava al mas de mon pare, el iaio Jaume, que era pastor i tenia el maset a prop, i li agafava fato, ara mig pa, ara un trosset de cansalada, ara una mica d’oli... El iaio Jaume no en sabia res de tot això, no entenia què passava en tot lo menjar que li anava desapareixent i a vegades ho comentava amb altres pastors per saber si a ells també els passava.

Una vegada lo iaio se’l va trobar al Carboneret, però no el va conèixer. - Ah, no? I què va passar iaia? – digué la Laia.- Pos resulta que un dia quan ton iaio anava a retiro en lo bestiar, per allà pel canal del Rito va veure un home

ajupit a uns boixos buscant bolets. Ho va trobar estrany perquè era molt tard. Sense aturar-se gaire, mentre passava, va cridar en veu alta: “Se’n troben o no?” i aquell home sense girar-se, va remugar alguna cosa que el iaio no va arribar a entendre. Més tard, el pare del Carboneret, que ere tio de ton iaio, li va dir: “Jaume, si mai te fa falta algo del mas, tu calla, no digues res i baixa al nostre mas, que t’ho tornarem”. Llavors lo iaio va entendre que qui li prenia les coses era son fi ll, o sigue, lo Carboneret- La nena assentí, demostrant a sa iaia que no perdia detall i comprenia el parentesc-. Va anar passant el temps i al Carboneret el continuaven buscant i sempre seguit hi havia Civils per tot arreu. En aquells temps la gent dels masos teníem molta temor als Civils! perquè la majoria teníem escopeta, que no es podie, o sinó una fura per al conill, que també les requisaven. Los Civils no paraven de preguntar i preguntar i al remat van agafar tota la família del Carboneret i la van pendre a Beseit a declarar. A son pare lo van tustar de valent! perquè parlés i digués on s’amagava el seu fi ll, però claro, tu diràs! Quin pare descobreix el seu fi ll? Les van passar canutes, pobres! Al fi nal lo Carboneret, patint pel que pogués passar a la seua família va decidir entregar-se a la Guàrdia Civil.

- I què li van fer, iaia? – preguntà la nena abans d’empassar-se l’últim tros de peix.- Lo van agafar i li van fer un juí. Me penso que va estar tancat uns tres anys. En sortir va anar a viure a aquell

mas on tu i la mama vau omplir aigua el dia que vau anar al bolet: al mas dels Ateos. Vivia allí, criava grèvol, tenia una gosseta trufera per a buscar trufes, i entre això i una pagueta, va anar tirant. Ja està, ja has acabat! – digué la iaia ensenyant el plat buit a sa néta - veus com no calia tant romance? romancera, que ets una romancera! I ara què, vols un iogurt?

- Sí! Me l’agafo jo- exclama la Laia mentre saltava de la cadira de cara a la nevera. Mentre la xiqueta es posa sucre al iogurt va preguntant a sa iaia els petits detalls de la seva història. Sa iaia se

l’escolta, en silenci, admirada de com devora les postres i somriu en pensar que no li calen històries per al iogurt. És evident que a la Laia li ha quedat molta curiositat per satisfer i ara vol saber per què tanta por a la Guàrdia Civil; per què ningú havia vist mai al Carboneret; on està la cova on s’amagava..... Però, s’ha fet tard i la dona es mira sa néta i li diu:

- Ja, ja, ja! Tot això, carinyo, demà... que faré col!

MARGARIDA BORRULL, Arnes(Alumna de nivell D, SCC de la Terra Alta)

NOTES: Aquest escrit va quedar seleccionat al “1r Concurs de Relats Breus” que el Consorci de Normalització Lingüística va convocar per a la diada de Sant Jordi i en el qual hi van participar tots els alumnes de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta que cursen els diferents nivells de català. El Consorci va editar una publicació on es recullen els millors contes. Els diàlegs estan escrits en català dialectal per la qual cosa hi fi guren paraules no normatives i castellanismes.

anècdotes d’alguns jugadors

12

telèfons d’interèsAjuntament d’Arnes 977 435 134Consultori mèdic 977 435 725Farmàcia 977 435 389CAP de Gandesa 977 420 965Escola pública La Miranda 977 435 467Servei d’ambulàncies 977 503 494Bus Hife 977 119 814Renfe 902 240 202Taxi Arnes 977 435 357Mossos d’esquadra 977 503 685Guàrdia Civil 062Bombers i emergències 112Hospital Verge de la Cinta 977 519 100Hospital Móra d’Ebre 977 401 863

RestaurantsCan Barrina 977 435 137Petit Cabirol 977 435 655

BarsBar Bonaire 977 435 220Casal d’Arnes 977 435 522

Turisme Rural- Hostals-Campings-VilarCal Badat 977 435 386Cal Gorro 977 435 164Hort de Fortunyo 977 435 155La Premsa 977 435 392Les Valletes 977 435 140Lo Celler 977 435 139Lo Corral 977 435 629Lo Port 977 435 090Sant Roc 977 435 155Hostal Can Barrina 977 435 137Càmping els Ports 977 435 560Vilar Rural d’Arnes 977 435 737

Guies turístics i esportsPunt d’Informació del Molí de l’Oli977 435 728Guies del Port 977 435 515Rural Sport d’Arnes 977 435 229Guia de Muntanya 977 435 629

ServeisCaixa Tarragona 977 435 442Construccions Barrina 977 435 028Construccions Ferrer Pallarès977 435 117Construccions Pallarès Solé Pallarès 977 435 392Construccions Sabaté 977 435 688Construccions Viña-Sancho S.L977 435 518Excavacions Perfecto Sabaté977 435 298Fusteria Asens SL 977 435 144Perruqueria Amèlia 977 435 380Roba de Casa Pilar 977 435 167Sallen Pintor 977 435 029Taller Mecànic – Ferrer; Eusebi977 435 211Transports Àngel Muñoz 977 435 118Transvins Muñoz, S.L 977 435 156

ComerçosAlimentació Mª Cinta 977 435 690Carnisseria Julve 977 435 371Casa Foz 977 435 196Celler Clua 977 435 139Carnisseria i queviures Rosa Gil977 435 188Coop. Agrícola Agrobotiga 977 435 542Forn de Pa Lourdes 977 435 160Forn de Pa Miralles 977 435 135

Productes artesansCasa Pallarès. Espelmes 977 435 517L’Encrusa. Ferro i Forja 977 435 086

Neus Sanromà Samper • Àngel Solé Borrull • Raquel Sabaté Carrique

MARIANO MIRALLES, 78 anys“Quan se sortia a jugar a un altre camp, si per exemple, l’hora de sortida era a les 3 de la tarda, sempre se marxava més tard, perquè s’havia d’esperar que un retirés de llaurar, que l’Alvaro vingués de rosegar. Com a conseqüència d’això, una vegada vam anar a jugar a Batea i quan vam arribar allí, ja era la posta de sol. Aquella gent no volia jugar i

los hi vam dir: “Juguem el que puguem perquè el desplaçament del camió val 400 pts. i no tenim un ral. Vam jugar fi ns que s’hi va veure, hi devia haver lluna nova”.

BENITO SOLÉ, 55 anys“Com que no hi havia camp, los joves vam començar

a arreglar lo camp a ratos que teníem lliures, aprofi tant uns postes de la llum per fer les porteries. Vam començar amb camisetes velles que no valien res i botes...els qui podien pagar-se-les. Jo jugava

amb unes de Domingo de Fèlix que no li anaven bé”.

JORDI DE PAULÍ, 70 anys“Abans de cada partit sempre repassava lo botiquín, que no hi faltés de res: alcohol, venes, Refl ex, tirites i aigua milagrosa, que era l’aigua de l’aixeta. Mentrestant lo carter va tindre la farmaciola del poble a l’equip mai li va faltar de res.M’agradava molt la meua faena, però quan un jugador se feia mal, només en caure a terra, jo sortia al camp

i en veure’m ja se tornava a aixecar i sinó una mica d’esprai i a córrer una altra vegada, perquè d’envenar no ne sabia gaire.La lesió més forta que vaig veure se la va fer lo Serraller al camp del Pinell, que el van tindre que prendre a Tortosa”.

JUANITO DEL MANSO, 70 anys“Vaig començar a jugar amb 16 anys amb tots los

jugadors molt més grans que jo i vaig acabar als 37 anys, quan ja tenia los tres fi lls, i llavors era jo lo gran

de l’equip.Un any a Batea, després del partit mos vam quedar

a ballar, jo li vaig demanar un ball a una noia molt majeta. Quan ballava amb ella mon cosí Federico

me va dir que marxava lo camió, però vaig seguir ballant, quan vaig sortir a fora m’havien deixat! Un camioner me va portar al cruse de la general, d’allí a Bot me

va tocar anar caminant, i allí vaig agafar lo tren fi ns l’estació de Lledó. Ja eren les 10 del matí quan vaig arribar a casa”.

ELEUTERIO CRUZ, 63 anys“Als 27 anys vaig començar a jugar a futbol aquí, abans, dels 15 als 18, vaig jugar amb los juvenils del Barça. També vaig jugar amb lo Vall-de-Roures i lo Queretes, en aquell temps cobrava 500pts, i era l’únic. Als 33 anys vaig deixar de jugar per entrenar.Un any a festes majors va venir lo Tortosa en plan xulo a jugar, i los vam guanyar, aquell dia Juanito del

Manso fa fer un gol de cap i l’àrbitre, Tafalla, lo va anular, quan va dir que no era gol li vaig pegar un cop que va caure a terra”.