AIQSnew

s

publ

icac

ió t

rim

estr

al d

e l’a

ssoc

iaci

ó de

quí

mic

s i e

ngi

nye

rs d

e l’i

qs

núm

. 62

s

etem

bre

2012

EsthEr GiménEz-salinas rEctora dE la Url

Flaixos:nova jUnta aiQs

GrUps proFEssionals:“cUinant la ciència”, amb FErran adrià

AIQS

NEW

S 62

2

04

20

24

30

40

42

485255

SumariFlaixos flashes News iN brieF altes i baixes

Dr. Pere regull Climent, nou director general iQs

Nova Junta Directiva de l’aiQs

entrevista a rosa Nomen, directora del comitè local del x Congrés Mundial d’enginyeria Química

entrevista a Josep Maria Gelpí (Prom. 1958), químic i músic

“la cristal·lografia i els premis Nobel: Dan shechtman i les simetries impossibles”, per Joan Francesc Piniella Febrer, doctor enginyer químic per l’iQs i catedràtic de la Uab

entrevista a José ignacio burgos (Prom. 1985) i Josep M. oliva (Prom. 1989), dos iQs fent recerca a Madrid

habilitats DireCtives habilidades directivas MaNaGeMeNt skills “liderazgo eficaz y equipos de alto rendimiento”, por Pedro Farrés

a FoNs a fondo iN DePth Dra. esther Giménez-salinas i Colomer, rectora de la Universitat ramon llull

GrUPs ProFessioNals Grupos profesionales ProFessioNal GroUPs “Cuinant la ciència”, conferència de Ferran adrià

eUroCoat 2012

Jornada técnica de innovación: truvía stevia, endulzante acalórico

biotecnología industrial: ¿revolución o evolución?

oPiNió PersoNal opinión personal PersoNal oPiNioN “Perill - seguretat = risc”, per Josep obiols, professor emèrit de l’iQs

així sóN así son that’s the way they are Joan buhigas: “el ‘bridge’ és un joc molt estimulant estratègicament parlant”

encarna Ferré: “Marruecos se está europeizando sin perder su esencia”

GeNt iQs Gente iQs PeoPle FroM iQs José Javier Molins, president del comitè d’empresa de l’iQs

oCi iQs ocio iQs aiQs leisUre

Petit aNeCDotari peQueño anecdotario ColleCtioN oF stories “el P. vitòria i els periodistes”, per lluís victori, sJ

arxiu aiQsdes de l’aiQs, agrairem els associats/-des que, de cop i volta, obren un calaix i troben un aparell, fotografia, escrit, manual de química, llibret, etcètera, antic, però en bon estat, de quan estudiaven o de quan estudiava el seu pare, mare, avi, àvia, etcètera, que si no ho volen conservar, sisplau, que no se’n desfacin, que ens avisin o ens ho facin arribar a l’aiQs.

L’Assemblea General Extraordinària de l’AIQS va escollir, el passat 26 de juny, la seva nova Junta Directiva, formada per As-sociats que pertanyen a un ampli ventall de promocions i que coneixen bé el fun-cionament de l’Associació, ja sigui perquè havien format part de la Junta Directiva o dels Grups Professionals de l’AIQS, o bé perquè han participat activament en molts dels actes organitzats per la nostra Associa-ció. Trobareu en pàgines interiors un breu resum de com es va desenvolupar l’Assem-blea i quina és la composició de la Junta actual. Volem agrair a tots els que vau par-ticipar en les eleccions la confiança que ens heu dipositat. Comencem una nova etapa amb nous reptes i il·lusions renovades.D’altra banda, m’agradaria donar, des d’aquesta tribuna, la benvinguda al nou di-rector general de l’IQS, el Dr. Pere Regull Climent, que l’1 de setembre haurà pres possessió del càrrec. A més d’haver desen-volupat tasques directives en empreses de primer nivell dins el sector paperer, el Dr. Regull ha ocupat diversos llocs de respon-sabilitat en associacions sectorials d’àmbit nacional i internacional, amb la qual cosa aportarà a l’IQS la seva experiència directi-va. Pere Regull es convertirà en el vuitè di-rector del Químic i substituirà en el càrrec el Dr. Enric Julià, que durant 18 anys ha servit de manera impecable la Institució i deixa la Direcció General havent acabat les obres del nou edifici de l’IQS.La portada d’aquest News és per a la Dra. Esther Giménez-Salinas, rectora de la Uni-versitat Ramon Llull (URL), qui també dei-xarà el seu càrrec el proper 1 d’octubre. Si en l’anterior número entrevistàvem a qui va ser el primer rector estatutari de la URL, el Dr. Miquel Gassiot, en aquesta ocasió ho fem amb la persona que li va prendre el re-lleu i que ha treballat en els darrers 10 anys per consolidar la que avui és la universitat privada més gran d’Espanya, de la qual l’IQS és membre fundador.Pel que fa a la resta de continguts, vull des-tacar la conferència i l’entrevista que ens va concedir Ferran Adrià, qui va aprofitar la

seva visita al Químic per pre-sentar, per primera vegada

a Catalunya, el projecte elBulli Foundation.Feliç lectura.

La Asamblea General Extraordinaria de la AIQS escogió, el pasado 26 de junio, su nueva Junta Directiva, formada por Aso-ciados que pertenecen a un amplio abani-co de promociones y que conocen bien el funcionamiento de la Asociación, ya sea porque habían formado parte de la Jun-ta Directiva o de los Grupos Profesionales de la AIQS, o bien porque han participa-do activamente en muchos de los actos organizados por nuestra Asociación. En-contraréis en páginas interiores un breve resumen de cómo se desarrolló la Asam-blea y cuál es la composición de la Jun-ta actual. Queremos agradecer a todos los que participasteis en las elecciones la con-fianza que habéis depositado en nosotros. Empezamos una nueva etapa con nuevos retos e ilusiones renovadas.Por otro lado, me gustaría dar, desde esta tribuna, la bienvenida al nuevo di-rector general del IQS, el Dr. Pere Regull Climent, que el 1 de septiembre habrá tomado posesión del cargo. Además de haber desarrollado tareas directivas en empresas de primer nivel dentro del sec-tor papelero, el Dr. Regull ha ocupado varios lugares de responsabilidad en aso-ciaciones sectoriales de ámbito nacional e internacional, con lo que aportará al IQS su experiencia directiva. Pere Regull se convertirá en el octavo director del Quí-mico y sustituirá en el cargo al Dr. Enric Julià, que durante 18 años ha servido de manera impecable a la Institución y deja la Dirección General habiendo acabado las obras del nuevo edificio del IQS.La portada de este News es para la Dra. Esther Giménez-Salinas, rectora de la Uni-versidad Ramon Llull (URL), quien tam-bién dejará su cargo el próximo 1 de octubre. Si en el anterior número entrevis-tábamos a quien fue el primer rector esta-tutario de la URL, el Dr. Miquel Gassiot, en esta ocasión lo hacemos con la perso-na que le tomó el relevo y que ha trabaja-do en los últimos 10 años para consolidar la que hoy es la mayor universidad priva-da de España, de la que el IQS es miem-bro fundador.En cuanto al resto de contenidos, quie-ro destacar la conferencia y la entrevista que nos concedió Ferran Adrià, que apro-vechó su visita al Químico para presentar, por primera vez en Cataluña, el proyecto elBulli Foundation.Feliz lectura.

AIQS

NEW

S 62

3

JUNta DireCtiva assoCiaCió De QUíMiCs i eNGiNyers De l’iNstitUt QUíMiC De sarriÀPresident: Jaume Árboles Muntadasvicepresident: Josep beumala Griñósecretària: laia ros blanco vicesecretari: Josep albert Jover serratresorer: pedro farrés ribésotstresorer: iván anaya benavides vocals: ricard aguirre alpuente, Joan Grimalt obrador, Jordi Martí Gascón, albert palomer benet, Josefina pons calabuig, albert puyuelo Gómez.

aiQsvia augusta, 390, 08017 barcelonatel.: 93 267 20 12 - 93 267 20 00tel. i fax directe: 93 280 42 76www.aiqs.es - aiqs@aiqs.es

Consell de redacció: Josep albert Jover serra, lidia sirera pérez.

Diseño y realizaCióN: bPMo eDiGrUPC/ Guitard, 43, 1ª planta08014 BarcelonaTel.: 93 363 78 40www.grupobpmo.comCoordinación editorial: daniel MartínezDirectora creativa: paula MastrángeloDirección de arte: Marta solàMaquetación: David Izquierdoasesoramiento lingüístico: raúl pelegrínProducción: rosa ausióimprenta: enlaze3 print Managementtiraje: 2.000 ejemplaresDepósito legal: B-37419-97

aiQs es MieMbro De la FeDeraCióN esPañola De iNGeNieros QUíMiCos

aiQs es MieMbro De la eUroPeaN FeDeratioN oF CheMiCal eNGiNeeriNG DesDe 1974

AIQSnew

s

publ

icac

ió t

rim

estr

al d

e l’a

ssoc

iaci

ó de

quí

mic

s i e

ngi

nye

rs d

e l’i

qs

núm

. 62

s

etem

bre

2012

EsthEr GiménEz-salinas rEctora dE la Url

Flaixos:nova jUnta aiQs

GrUps proFEssionals:“cUinant la ciència”, amb FErran adrià

NEW

S AI

QS N

úm. 6

2SE

TEm

BrE

2012

aiQs News no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus col·laboradors.aiQs news no comparte necesariamente las opiniones expresadas por sus colaboradores.

a partir del 6 de setembre, podreu consultar a la nostra web la versió íntegra de l’aiQs News en els idiomes català i castellà.a partir del 6 de septiembre, podréis consultar en nuestra web la versión íntegra de aiQs news en los idiomas catalán y castellano.

DaNos tU oPiNióN sobre ‘aiQs News’Queremos saber qué opinas de la revista de la aiQs. ¿te resultan interesantes los contenidos? ¿te gusta el diseño? ¿cambiarías algo? ¡es tu oportunidad! haznos llegar tu opinión a lidia.sirera@aiqs.es. ¡nos ayudará a mejorar tu revista!

JaUMe Árboles MUNtaDaspresident

AIQS

NEW

S 62

4n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s Relació d’empreses amb les quals l’AIQS té en vigor un acord de col·laboració

nota: per beneFiciar-se d’aquests serveis és imprescindible presentar el carnet d’associat a l’aiqs. trobareu inFormació més detallada a la nostra pàgina web: http://www.aiqs.eu/

Club Nàutic d’Arenys de Mar• tel.: 93 792 16 00

fax: 93 792 07 44• www.cnarenys.com

ana@cnarenys.coma) CUrs De Vela infantil i

JUVenil i aDUlts (mínim 4 alumnes).

b) CUrs aMb laser baHia (mínim 3 alumnes). A determinar: 5 dissabtes, 5 diumenges. PREU 190 €; Preu acompanyant 180,50 €; Preu associat AIQS 171 €; curs/alumne.

c) sortiDes en CreUer (mínim 4 alumnes). Dates i horaris per determinar. PREU 95 €; Preu acompanyant 90,25 €; Preu associat AIQS 85,50 €; sortida/persona.

*Llicència d’escola (assegurança vàlida per tot l’any 2011).SÈNIORS 15 / INFANTILS 10.News publicat 49

Halcón Viajes necessites llogar un cotxe o

reservar un hotel? no dubtis a contactar amb Halcón Viajes. Nº de col·lectiu 89816. Oficina responsable: Viajes Halcón – Sra. Montse López: halcon482@halcon-viajes.es

News publicat 62

Oradesa, serveis de consultoria jurídicaDes de l’Associació us facilitarem els contactes dels advocats d’Oradesa, que podran resoldre les vostres consultes jurídiques.Primera consulta gratuïta.News publicat 59

Marítim•tel.: 93 224 04 40. fax: 93 224 04 41•maritim@claror.org – www.claror.org•Des del 50% fins al 100% de descompte en

la matrícula i descomptes en la quota mensual.

News publicat 50

Naturlandial’ecoparc temàtic dels Pirineus15% de descompte per a tu i fins a quatre acompanyants en tot el que ofereix Naturlandia, els 365 dies l’any.Reserves: • reserves@naturlandia.ad• www.naturlandia.adNews publicat 60

AsedesaCorredoria d’assegurances•Tel.:932010521 •Realitzaciódetottipus

d’assegurances amb tracte preferent.

News publicat 48

Díaz de Santos Barcelona•Tel.:932128647•barcelona@diazdesantos.es•www.diazdesantos.es•10%dedescompte en

qualsevol llibre comprat o encarregat a la botiga de Balmes.

News publicat 48

AyCE Consulting, S. L.• 5% de descompte en la

contractació de qualsevol dels nostres serveis d’assessoria: laboral, comptable-fiscal, mercantil, loPD, ftfe i elaboració de la declaració de la renda.

•tel.: 934.158.441• general@ayce.es – www.ayce.esNews publicat 58

Vanguard Rent a Car • www.vanguardrent.com•Descuentos en el alquiler de

vehículos. Motos: 25% sobre tarifa general. turismos: 25% sobre tarifa general. Minibús y vehículos industriales: 25% sobre tarifa general.

News publicat 50

Pinchazos 24 h• tel.: 93 426 13 56•www.pinchazosyneumaticos24h.com• servei permanent garatge espanya:

condicions especials per a rodes noves (no punxades).

News publicat 48

AVIS Alquile un Coche, S. A.Nuestro AWD (Avis Worldwide Discount) es K484706. • a través de nuestro centro de reservas o

www.avis.es: 5% de descuento en la tarifa prepago

Internet diaria. 5% de descuento en la tarifa prepago

Internet fin de semana. • servicio gratuito avis Preferred: Contrato

preimpreso y sin necesidad de firmarlo para recoger el coche.

• Confirmación inmediata de la reserva: gracias a la clave personal, número de descuento AWD: K484706.

News publicat 50

Llibreria Hispano Americana5% de descompte en llibres. Més informació: •Tel.:933175337 •www.llibreriaha.comNews publicat 54

DAGUISA Hotels AndorraTarifa privilegi. informació i reserves tel.: 00 376 804 200. E-mail: reserves@daguisa.com www.daguisa.com 10% de descompte tot l’any 2012.News publicat 62

Mas El Sunyer Turisme Rural Casa rural a Beget amb 5% de descompte.• tel.: 972 741 220• maselsunyer@maselsunyer.cat• www.maselsunyer.catNews publicat 53

CICAprendre idiomes té un 10% de descompte per a tots els membres de l’AIQS a la Secretaria d’Idiomes de la Institució Cultural del CIC. tel.: 932 001 133 – web: www.iccic.eduNews publicat 60

GHT Hoteles•Reservesindividuals; contactar amb

l’hotel escollit. reserves de grup (a partir de 20 persones), contacteu amb: Sra. Corali Cunyat.

•Tel.:618638628•corali@ghthotels.com•Descomptedel10%en el cost de

l’allotjament i el tipus de pensió escollida. Aquestes condicions no s’aplicaran la setmana del 24 de juny ni entre el primer i el tercer dissabte del mes d’agost.

News publicat 50

AIQS

NEW

S 62

5n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

Altes i baixesinCorPoraCions

noM CognoMs any ProMoCió

mireia alemany ribes 2008

daniel Álvarez Fusté 2005

rafael daniel alcántara 1997

irene del cerro márquez dr. genètica del dept. ciències

animals i dels aliments uab

sergi domínguez garcía 1990

antonio manen de orbaneja 2000

aleix mercadó casanellas 2006

djamila olivier gonzález univ simón bolívar

veneçuela – dr iqs 2010

Javier ortega baldellou 2010

marc peyrecave vidal 1979

cristina purón garcía-téllez 2006

amanda solé gonzález 2004

Des Del 27/03/2012 fins al 12/07/2012

DefUnCions, tant D’assoCiats CoM De no assoCiats

noM CognoMs any ProMoCió

Josep maria espinós tayà 1946

ignacio moro auge 1946

lluís mª sant i pont 1949

Des Del 27/03/2012 fins al 12/07/2012

Prestigi Hoteles• tel.: (00) 376 873 600• booking1@prestigi.ad • www.prestigihotels.com• 10% de

descompte en els hotels Prestigi Andorra.

News publicat 50

DiR10% de descompte quota o Modalitat Club Empresa. Regal d’una motxilla en el moment d’alta.Coses a tenir en compte:•A partir dels 50 anys

és obligatori passar una revisió mèdica (es paga a part).Si la parella és client DIR o es vol apuntar, també gaudirà dels mateixos descomptes. Fills, fins a 24 anys, 20% de descompte.

•Què s’ha de fer: Tant si ja ets client DIR

o vols ser-ho només has d’anar al centre DIR que t’interessi i presentar el teu carnet d’associat en vigor de l’AIQS.

News publicat 62

Derby Hotels Collection•info@derbyhotels.com•10%dedescuento

sobre la mejor tarifa disponible, en cada uno de sus hoteles de Barcelona, Madrid y Londres.

News publicat 52

Hoteles Silken•Reservas:

902 36 36 00•silken@hoteles-

silken.com•www.hoteles-

silken.com•Descuento del 10%

sobre la mejor tarifa disponible (best available rate –BAR) a la venta el día de interés.

News publicat 50

trobada d’alguns simpson-FireFly de la promoció de 1984 el 5 de

Juliol passat. d’esquerra a dreta, drets: José mosquera, pere sala,

pep guilera, pep vivas i Josep-albert Jover, asseguts: ramón viñas,

Francisco nicolÁs, toni roig i gabriel palomo

Trobada Promoció1984

AIQS

NEW

S 62

6n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

Pere Regull Climent, nascut a Barcelona el 1960, és doctor en-ginyer químic IQS (1987), lli-cenciat en Química (1982) per la URL i MBA per ESADE (1987). En acabar els estudis, a més de guanyar el Premi P. Salva-dor Gil el 1984 amb el seu TFC i la tesi doctoral amb excel·lent cum laude el 1987, va ser col-laborador de càtedra a l’IQS, així com analista dels seus Ser-veis Tècnics per a la Indústria, entre el 1982 i el 1986. Ha de-senvolupat la seva trajectòria professional durant més de 25 anys en el sector paperer, darre-rament com a conseller delegat d’Inapa Espanya, i anteriorment havia ocupat diversos càrrecs di-rectius al grup Torraspapel i en associacions sectorials d’àmbit nacional i internacional.A la nova etapa de l’IQS apor-tarà la seva experiència de di-rectiu a fi de sumar la seva empremta personal en els objec-tius d’aquest centre universitari de la Companyia de Jesús, entre

els quals cal destacar: crear ta-lent, potenciar la innovació i la recerca i impulsar l’esperit em-prenedor per tal d’incrementar la competitivitat del teixit in-dustrial del país.Durant aquest període transito-ri es dedicarà a aprofundir en el coneixement actual de la insti-tució i liderarà la confecció del

El Dr. Pere Regull Climent, nou director general IQSel Patronat De l’iQs, en sessió extraorDinària CelebraDa el 13 D’abril De 2012, Va aCorDar Per UnaniMitat el noMenaMent Del Dr. Pere regUll CliMent CoM a noU DireCtor general De l’iQs. el Passat 3 De Maig es Va inCorPorar a l’iQs i està PreVist QUe PrengUi Possessió Del CàrreC De DireCtor l’1 De seteMbre, aMb el CoMençaMent Del noU CUrs aCaDèMiC.

nou Pla Estratègic de l’IQS i pre-pararà el pressupost del curs 2012-2013.El relleu a l’IQS del Dr. Enric Julià i Danés es produirà l’1 de setem-bre de 2012, divuit anys després del seu nomenament el 1994 com a setè director general de l’IQS dins la seva més que cen-tenària història iniciada el 1905. El Dr. Julià culmina una trajectò-ria de serveis importants a la Ins-titució amb la finalització de les obres del nou edifici IQS, del tot finançat amb recursos propis i el significatiu mecenatge de la soci-etat civil. La seva posada en mar-xa serà plenament operativa amb el nou curs. Pere Regull es con-vertirà així en el vuitè director de l’IQS. L’hauran precedit en el càrrec des del 1905 fins avui el P. Eduard Vitòria (1905-1936), Juan José Muñoz (1932-1936), P. Sal-vador Gil (1939-1957), P. Pere Ferrer Pi (1957-1970), P. Miquel Montagut (1970-1985), Miquel Gassiot (1985-1994) i Enric Julià (1994-2012).

sobre l’iqsL’IQS és un dels centres univer-sitaris amb més prestigi dins del panorama acadèmic i cien-tífic nacional i internacional. Amb 107 anys d’experiència do-cent, l’IQS és una institució de referència en la comunitat aca-dèmica espanyola i una de les principals escoles del país.

Des de la seva integració en la Universitat Ramon Llull el 1990, de la qual és membre fundador, l’IQS ha experimentat una for-ta transformació: de ser un cen-tre monofacultatiu entorn de la química, avui l’IQS està format per la IQS School of Engineering, amb els estudis d’Enginyeria In-dustrial, Enginyeria Química i Química, i per la IQS School of Management, amb els estudis d’Administració i Direcció d’Em-preses, a més d’oferir una àmplia oferta de màsters i doctorats. Les solucions en R+D+I a través de PEINUSA IQS i tota l’activitat en formació contínua que es fa a tra-vés de l’IQS Executive constituei-xen un important vincle amb les indústries i empreses, que s’in-tensifica mitjançant la Fundació Empreses IQS.

El relleu en aquesta institució catalana de referència en l’àmbit científico-tecnològic i empresarial es produirà a partir de l’1 de setembre

AIQS

NEW

S 62

7n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

L’únic punt de l’ordre del dia de l’Assemblea era l’elecció de la Junta Directiva, d’acord amb l’article 19 dels Estatuts de l’AIQS, tenint en compte que s’havia cobert el temps de mandat dels actuals membres. La votació, mitjançant vot escrit i secret, va durar uns 40 minuts, aproximadament, i no es va produir cap incidència. El president i la secretària de la mesa van ser Josep Lluís Lli-beria i Laura Domingo, respectivament, mentre que la tasca d’interventor va recaure en la figura de Lluís Sala.Un cop recollits els vots de la mesa es va procedir a la lectura del resultat global, que és el següent:

asseMblea general extraorDinària De l’assoCiaCió

L’AIQS escull la seva nova Junta Directival'asseMblea general extraorDinària De l’aiQs Va esCollir, el Passat 26 De JUny, la noVa JUnta DireCtiVa De l’entitat, QUe estarà PresiDiDa Per JaUMe Árboles MUntaDas i tinDrà CoM a ViCePresiDent JoseP beUMala griñó.

votació nova Junta:

Vots afirmatius: 74

Vots negatius: 0

Vots en blanc: 4

Vots anul·lats: 2

Total vots emesos: 80

membres de la nova Junta:President: sr. JaUMe Árboles MUntaDasVicepresident:sr. JoseP beUMala griñóSecretària:Dra. laia ros blanCoSotssecretari:sr. JoseP-albert JoVer serraTresorer:sr. PeDro farrés ribéSotstresorer:sr. iVÁn anaya benaViDes

Seguidament l’Assemblea va aprovar els resultats i va quedar elegida la Junta candidata com a nova Junta de l’Associació de Químics i Enginyers de l’IQS i el Sr. Árboles elegit com a representant de l’Associació a l’Institut Químic de Sarrià.

votació representant de l’associació a l’iqs

Paperetes amb vot: 68 (50 confirmant el Sr. Jaume Árboles)

Paperetes vot NO: 0

Paperetes en blanc: 10

Paperetes anul·lades: 2

Total vots emesos: 80

Vocals:sr. riCarD agUirre alPUenteDr. Joan griMalt obraDorsr. JorDi Martí gasCónDr. albert PaloMer benetsra. Josefina Pons CalabUigsr. albert PUyUelo góMez

AIQS

NEW

S 62

8n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s Dra. rosa noMen, DireCtora Del CoMitè loCal Del x Congrés MUnDial D’enginyeria QUíMiCa

“Volem que hi hagi més industrials a la cita de Barcelona”barCelona aCollirà, l’oCtUbre De 2017, el x Congrés MUnDial D’enginyeria QUíMiCa. la Cita, QUe se Celebrarà en el MarC De la DiVUitena eDiCió Del saló exPoQUiMia, reUnirà Més De 3.000 enginyers QUíMiCs De tot el Món en Un esDeVeniMent QUe, Per PriMera VegaDa, tinDrà lloC al nostre País. en ParleM aMb la DireCtora Del CoMitè loCal Del Congrés i Degana De l’ets iQs, la Dra. rosa noMen.

QuIneS Són leS SeveS funcIonS com A dIRectoRA del comItè locAl del X congRéS mundIAl d’engInyeRIA QuímIcA?Organitzar un congrés mundi-al comporta molta feina, i no tota gira al voltant de la troba-da científica. Es va constituir un comitè executiu format per un re-presentant de cadascuna de les 4 associacions que vam presen-tar conjuntament la candidatura de Barcelona –l’Associació Naci-onal de Químics d’Espanya (AN-QUE), l’Associació de Químics i Enginyers de l’Institut Químic de Sarrià (AIQS), el Col·legi d’En-ginyers Industrials de Catalunya (AEIC) i la Societat Espanyola de Química Industrial i Enginyeria Química (SEQUI)– i a mi se’m va encarregar la direcció del comitè local, que té com a missió assegu-rar que en el dia a dia del congrés tot estigui ben organitzat i prepa-rat per funcionar correctament. Això implica coordinar la feina dels comitès creats per a cadas-cun dels 4 programes que estaran en marxa durant el congrés: el ci-entífic, el d’estudiants, l’industri-al i el de l’exhibició a la fira.També cal encarregar-se de la lo-gística dels assistents i dels seus acompanyants, per als quals tam-bé s’han d’organitzar tot un se-guit d’activitats, així com dels esdeveniments socials al marge del programa científic.

el fet Que eXpoQuImIA S’ofeRíS com A Seu hA eStAt clAu A l’hoRA Que BARcelonA foS eScollIdA peR AcollIR el congRéS?Sí. Feia temps que volíem portar a Barcelona un congrés inter-nacional d’enginyeria quími-

ca. De fet, la SEQUI ja porta des de fa molts anys organitzant el Congrés Mediterrani d’Enginye-ria Química en el marc d’Expo-quimia. Però volíem acollir un esdeveniment que fos d’abast mundial. Expoquimia ha estat clau, perquè creiem que a tot el món només hi ha dues ciutats que poden organitzar el Con-grés Mundial d’Enginyeria Quí-mica dins d’una fira del sector de primer ordre i amb tradició al calendari firal internacional, com són Frankfurt i Barcelona. Alemanya ja va organitzar-ne una edició i, per tant, teníem clar que aquesta vegada teníem moltes opcions.

AmB AQueSteS cRedencIAlS, Què hAvIA ImpedIt fInS ARA l’eleccIó de BARcelonA?Aquesta vegada la candidatura es-tava molt ben treballada. Jo vaig ser vicepresidenta de la Federa-ció Europea d’Enginyeria Quí-mica i, durant anys, se’ns havia retret que a Espanya cada asso-ciació anava pel seu cantó. El fet que ANQUE, AIQS, AEIC i SE-QUI s’hagin agrupat per formar el capítol espanyol de la Federa-ció Europea d’Enginyeria Quími-ca (EFCE, en les seves sigles en anglès) i hagin presentat un dos-sier complet de candidatura –en l’elaboració del qual va partici-par l’organització d’Expoquimia– i l’hagin defensat conjuntament davant de l’EFCE, va agradar

molt; va ser clau. En la votació fi-nal ens vam imposar a Florència (Itàlia) i Omoroz (Eslovènia).

Què SIgnIfIcARà peR A BARcelonA I peR AlS pRofeSSIonAlS de lA QuímIcA cAtAlAnS I eSpAnyolS AQueStA tRoBAdA? peR Què nIngú Se l’hAuRIA de peRdRe, AQueStA cItA?Evidentment, quan fas un congrés mediterrani o euro-peu, sempre t’acaba venint gent d’altres continents, però no massivament. En aques-ta ocasió es reunirà aquí tota la comunitat científica mundi-

al relacionada amb l’enginyeria química. Per tant, és una oca-sió única per conèixer el que s’està fent en aquest camp a la resta del món. Des de la fede-ració europea sempre s’ha vol-gut que els industrials tinguin una participació important en el congrés, perquè l’enginyeria química s’ensenya i s’aprèn a la universitat, però s’aplica a la in-dústria. Aquest és un gran rep-te que també ens hem marcat, perquè als congressos espanyols acostuma a haver-hi més repre-sentació de les universitats que de les empreses, mentre que als que se celebren en altres països, especialment als d’Alemanya, el 50% dels assistents, aproxima-dament, provenen del món de la indústria química.

“El fet que ANQUE, AIQS, AEIC i SEQUI s’agrupessin va ser clau perquè la candidatura de Barcelona guanyés”

AIQS

NEW

S 62

9n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

el fet Que AlS congReSSoS cIentífIcS d’AltReS pAïSoS hI ASSISteIXIn méS pRofeSSIonAlS de lA IndúStRIA eStà RelAcIonAt AmB unA InveRSIó méS gRAn en R+d?Sí. Hi ha molts indicadors per entendre aquesta diferència en-tre països. Per exemple, a Alema-nya, des de fa molts anys el 50% dels enginyers quí mics són doc-tors. Aquí potser ho és el 10% o el 15% del total. Jo diria: “Em-presa, posa un doctor a la teva vida i començaràs a innovar”. I és que està comprovat que les que tenen algun doctor tenen més capacitat per innovar.

lA BIotecnologIA I lA nAnotecnologIA tIndRAn cAdAScunA unA àReA eSpecífIcA dInS del pRogRAmA cIentífIc del congRéS de BARcelonA. Són elS cAmpS on S’eStà fent méS ReceRcA?Sí. De fet, si ara vols fer un procés de recerca finançat per la Unió Europea, has de posar les paraules “bio” o “nano” en algun lloc del títol de la investigació. Investigar els microorganismes i els éssers vius i tractar els materials des del seu punt de vista atòmic i molecular té en aquests moments una gran demanda en el món de la indústria.

Programa científicel lema del X congrés mundial d’enginyeria química és “enginyeria química en un món glo-bal: una eina per a la cooperació i el desenvolupament”. el programa científic estarà dividit en sis àrees, dins de les quals ja estan definides les temàtiques que es tractaran:• biotecnologia: bioquímica, enginyeria biomolecular, bioprocessos, bioreactors, biopro-

ductes.• enginyeria Química aplicada a la salut: productes farmacèutics, avanços en ciències de

la vida i productes funcionals.• enginyeria de processos químics aplicats al disseny de la fàbrica del futur: producció

sostenible, producció amb altes prestacions, producció intel·ligent, nous materials.• enginyeria Química i sostenibilitat: processos “verds”, reptes socials, canvi climàtic,

impacte mediambiental.• recursos per a un creixement sostenible: ús eficient dels recursos, l’energia i l’aigua.• nano i microtecnologia: nano i micromaterials aplicats als processos.

AIQS

NEW

S 62

10n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

QuAn I com S’InIcIA en el món de múSIcA?Vaig començar a estudiar mú-sica als 8 anys, durant la post-guerra. Llavors no hi havia possibilitat de distreure’s ni amb la TV ni amb els esports, de manera que els pares ha-vien de buscar activitats per distreure la canalla. Al comen-çament m’avorria amb el sol-feig, però en agafar el piano vaig començar a descobrir la gràcia de la música.

JoseP Maria gelPí (ProM. 1958), QUíMiC i MúsiC

“La vena artística persisteix entre alguns químics”siMUltanieJant la MúsiCa i la QUíMiCa, JoseP Maria gelPí Va establir DUrant 50 anys Una relaCió entre la riQUesa De l’art Dels sons i la Màgia De les reaCCions QUíMiQUes. Un CoP JUbilat, gelPí ContinUa PartiCiPant en DiVerses agrUPaCions MUsiCals i intenta engresCar altres assoCiats aMants De la MúsiCa.

RecoRdA lA pRImeRA vegAdA Que vA pujAR A un eScenARI?I tant! Va ser al Palau de la Mú-sica, fa gairebé 70 anys. La meva professora de música era la mestra del cor de l’Orfeó Ca-talà i, com a tal, li cedien una vivenda a tocar del Palau, al costat de la del director (Lluís Millet pare). Recordo que ana-va a totes les classes entrant al Palau per la porta lateral del carrer Amadeu Vives. Allà aga-

fava l’ascensor, que passa just per darrere de l’òrgan que es veu a l’escenari. A dalt de l’esce-nari hi ha una mena de glorie-ta amb una barana (on pengen els focus) que fa de pati interior d’aquestes vivendes.El primer any, tot i que encara no tocava més de 4 notes, ja vaig participar al concert de final de curs del Palau de la Música.

hI hAvIA Algun AltRe múSIc A lA fAmílIA?La meva germana gran tocava el piano. De fet, jo anava a les classes amb ella.

QuAn I peR Què pASSA A tocAR el vIoloncel?En aquella època es parlava molt de Pau Casals i, enlluernat per les notícies de l‘èxit que estava tenint, vaig ampliar al violon-cel la meva vocació musical. Te-nia 12 anys quan vaig iniciar les classes amb un professor de l’Or-questra Municipal de Barcelona que em va facilitar un violon-cel d’un quart de mida. Anava pel carrer amb el violoncel i la gent em deia, “Mira el petit Pau Casals”. Allò em donava molt ànim: “Ho he de fer”, em deia.

eS vA plAntejAR mAI lA poSSIBIlItAt de dedIcAR-Se pRofeSSIonAlment A lA múSIcA?No, perquè veia que els músics es morien de gana. No veia la possibilitat de crear-me un fu-tur amb la música. Ara bé, he arribat, per exemple, a acompa-nyar Victoria de los Ángeles en algunes gravacions amb en Jor-di Savall.

AIQS

NEW

S 62

11n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

QuAn tRIA elS eStudIS de QuímIcA?A partir dels 15 anys, quan ar-ribava l’estiu, el meu padrí, que era químic i tenia un laboratori farmacèutic, m’acollia a la seva empresa perquè pogués fer pràc-tiques de química en un dels seus laboratoris, amb un progra-ma que ell mateix em prepara-va. Allà vaig descobrir el misteri de les reaccions químiques i la meva vocació per la química. Vaig ingressar a l’IQS als 18 anys per fer la llicenciatura i, poste-riorment, els estudis d’Enginye-ria Química. Però no vaig deixar mai la música.Mentre al laboratori se sintetitza-va una substància amb olor o co-lor a partir d’elements incolors o insípids, amb el violoncel s’obte-nien diferents sonoritats segons la posició dels dits o la pressió amb l’arc sobre les cordes.Durant 10 anys vaig treballar de director d’una planta química de Madrid. De dilluns a diven-dres m’estava allà sol (el cap de setmana tornava amb la famí-lia a Barcelona) i la meva única companyia era el violoncel; em feia no sentir-me estrany i els 10 anys se’m van passar volant, gràcies a la música.

té peceS de collItA pRòpIA?No. No estic capacitat per fer-les. Pràctica n’he fet molta, però no vaig fer la carrera de música.

QuInA éS lA múSIcA Que méS lI AgRAdA InteRpRetAR?Música de cambra en format de quartet de corda: Joseph Haydn,

Franz Schubert, Beethoven, Mo-zart. El quartet són 4 veus di-ferents i això et permet gaudir molt del teu instrument. També toco amb orquestra i en format de trio i duo, però el de quartet és el que més m’agrada. I tot ho faig sense cobrar, amb la lliber-tat que això et dóna per fer el que vulguis. La sensació de l’es-cenari és molt especial: no és com anar a veure una obra de teatre; aquí l’actor ets tu.

AlgunA peçA pRefeRIdA?Sens dubte, les 6 suites de Bach per a violoncel.

deS de QuAn foRmA pARt de l’oRQueStRA ARS mèdIcA?En el món d’amateur musical, he participat en diverses agrupaci-ons (Joventuts Musicals, Orques-tra Lluís Millet, Orquestra Joan Massià, Ars Musicae, Ars Mèdi-ca). Ars Musicae, que és la pre-cursora d’Ars Mèdica, em va donar l’oportunitat de poder in-terpretar música antiga amb ins-truments de l’època com la viola de gamba, la rota i la fídula, ins-

truments que complien els re-queriments d’expressió musical dels creadors de les obres.Ars Musicae la va fundar el Dr. Segarra i el Dr. Lamaña. Aquest últim era enginyer industrial i director de Renfe. Amb aques-

ta formació volíem redesco-brir els tresors antics dels músics de la Cort. Vam tocar al festi-val d’Edimburg i vam guanyar el premi internacional de música.De la voluntat d’ampliar el reper-tori a peces de Vivaldi i músiques més “modernes” interpretades amb instruments moderns va sor-gir, l’any 1985, Ars Mèdica, or-questra adscrita al Col·legi de Metges de Barcelona i fundada per un grup de metges i altres profes-sionals. Actualment està formada per 28 membres, la majoria pro-vinent del camp sanitari o altres professions, a més d’alguns joves estudiants de música.

Què elS dIRIA AlS ASSocIAtS InteReSSAtS peR engReScAR-loS A foRmAR pARt d’AQueStA oRQueStRA?Fa temps que ens costa trobar més metges que tinguin l’afició de la música i que es vulguin compro-metre. Llavors vam pensar: “Què és el que s’assembla més a la me-dicina? I això ens va portar al Quí-mic… La química cada vegada és més una ciència i menys un art,

però persisteix la vena artística en-tre alguns químics que volen prac-ticar la música a nivell amateur, en ambients reduïts, com una dedica-ció distesa i amical a la vegada que es treballa per aconseguir una per-fecció tècnicament assumible.

“Anava pel carrer amb el violoncel i la gent em deia: ‘Mira el petit Pau Casals’. Allò em donava molt ànim. ‘Ho he de fer’, em deia”

AIQS

NEW

S 62

12n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

La cristal·lografia i els premis Nobel: Dan Shechtman i les simetries impossiblesla QUantitat De CientífiCs gUarDonats aMb el PreMi nobel relaCionats aMb la Cristal·lografia és realMent notable. la Unió internaCional De Cristal·lografia (iUCr), a la seVa Pàgina web (www.iUCr.org), en Presenta Una llista De 41 rePartits en: 26 De QUíMiCa, 12 De físiCa i 3 De MeDiCina.

W. C. Röntgen

descobriment dels raigs X

1901 1915 1929 1914 1917 1936

* tot i que la Fundació nobel no atorga el premi nobel de cristal·lograFia, en aquest article s’usa aquest terme per reFerir-se als guanyadors del premi nobel que estan relacionats amb la cristal·lograFia.

M. Von Lauedifracció dels raigs X

pels cristalls

Charles Glover Barkla descobriment dels espectres

de raigs X característics dels elements

Petrus (Peter) Josephus Wilhelmus Debye

per les seves contribucions al coneixement de l’estructura

molecular mitjançant les seves investigacions sobre els moments dipolars i la difracció dels raigs X

i dels electrons en gasos

W. H. Bragg i W. L. Braggutilització dels raigs X

per determinar l’estructura cristal·lina

L. V. de Brogliela naturalesa

ondulatòria de l’electró

Premis nobel de cristal·lografia (taula 2)

Premis nobel de Química femenins (taula 1)• marie curie (1911), que també va rebre el premi nobel de Física (1903).• irène Joliot curie (1935), filla dels premis nobel pierre curie i marie

curie i esposa del també premi nobel Frédéric Joliot.• Dorothy Hodgkin (1964), premi nobel de química–cristal·lografia.• ada e. Yonath (2009), premi nobel de química–cristal·lografia.

Tenint en compte que el nombre total de científics que han rebut el premi Nobel de Química és de 161 i el de Física de 192, els cristal·lògrafs guardonats represen-ten uns percentatges força elevats, de 16,1% i 6,2% res-pectivament. Aquesta tendència es manté ferma en el segle XXI amb 6 guardonats amb el premi Nobel de Química fins al moment. En el cas dels premis Nobel de Química femenins la proporció és espectacular: d’un total de 4 dones que l’han guanyat, la meitat estan vinculades a la cristal-lografia. La taula 1 il·lustra la situació. A la taula 2 es presenta el llistat de “premis Nobel de Cristal·lografia”* des de l’inici de la concessió del pre-mi l’any 1901. L’observació de la taula 2 mostra que al principi els premis Nobel de Cristal·lografia són tots del camp de la física, que posteriorment van evolucionant cap a la

Premi nobel de física Premi nobel de Química Biologia (es recorda que no hi ha Premi nobel de Biologia)Premi nobel de fisiologia o medicina

AIQS

NEW

S 62

13n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

1937 19541946 1962J. B. Sumner

pel seu descobriment que els enzims poden

ser cristal·litzats F. Crick, J. Watson, M. Wilkins

l’estructura helicoïdal del dna

C. J. Davisson i G. Thompson

difracció dels electrons pels

cristalls

L. C. Paulingper la seva recerca sobre la naturalesa de l’enllaç químic i

les seves aplicacions a l’elucidació de l’estructura de

substàncies complexes

J. C. Kendrew, M. Perutz

pels seus estudis sobre l’estructura de les

proteïnes globulars

C. B. Anfinsenplegament de les

cadenes de les proteïnes

1972D. Hodgkinestructura de

moltes substàncies bioquímiques incloent

la vitamina b12

química i més endavant es detecta la irrupció potent de la biologia en els darrers anys (es recorda que no hi ha premi Nobel de Biologia). Com a fites destacades dintre de la Taula 2, cal esmentar el premi Nobel de

l’any 1915, que el van rebre simultàniament els Bragg, pare i fill; l’any 1962, on hi ha dos premis Nobel de Cristal·lografia; i finalment el cas de L. Pauling (premi Nobel de Química 1954), que també va rebre el premi Nobel de la Pau l’any 1962.

En aquest panorama no és d’estranyar que el dar-rer premi Nobel de Química hagi estat concedit, una altra vegada, a un cristal·lògraf, concretament al professor Dan Shechtman, nascut l’any 1941 a Tel Aviv (Israel).En el cas que ens ocupa, el premi ha estat atorgat a una sola persona i més enllà de premiar una labor científica de gran importància, també es premia la perseverança d’un home que s’enfronta a la comuni-tat científica internacional per tal de defensar a ul-trança les seves idees, que durant molt de temps no van ser acceptades.La història comença l’any 1982, quan Dan Shechtman treballava a la Universitat Johns Hopkins (Baltimore, EUA); el tema de la seva recerca era sobre aliatges lleugers per ser aplicats a la indústria aeronàutica.

el premi nobel 2011 de química, dan shechtman, amb un icosaedre (simetria pentagonal).

El darrer premi Nobel de Química ha estat de nou per a un cristal·lògraf, el professor Dan Shechtman

copy

righ

t ©

nob

el m

edia

201

1. ph

oto:

dav

id b

lum

enFe

ld

1964

AIQS

NEW

S 62

14n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

Un dels experiments consistia a mesurar la difracció d’electrons mitjançant un microscopi electrònic. El matí del 8 d’abril de 1982, Dan Shechtman va obser-var unes imatges de difracció d’electrons que presen-taven una simetria d’ordre 5 (veure figures 1 i 2). Els cristalls, a causa de la seva periodicitat, solament po-den presentar simetries rotacionals d’ordres 2, 3, 4 i 6. El que va observar Dan Shechtman era una cosa que no s’havia observat mai i, a més a més, la ciència afirmava que era impossible.Sens dubte, la seva sorpresa va ser monumental i, com a bon científic, va repetir els experiments mol-tes vegades i en condicions diferents, però a les imatges seguien sortint, obstinadament, aquelles si-metries d’ordre 5 impossibles.Quan va intentar divulgar els seus resultats va topar amb una forta oposició com ha passat tantes vegades a través de la història (Miguel Servet, Galileo Galilei…), però sortosament al segle XX ja no cremaven ni em-presonaven ningú per defensar idees com aquestes. No obstant això, sí que es va veure obligat a abandonar el

laboratori on treballava i va rebre fortes crítiques de la comunitat científica; fins i tot una personalitat tan im-portant com el doble premi Nobel L. Pauling opinava que “no existeixen els quasicristalls, solament existei-xen quasicientífics”.

Quan va tractar de publicar els seus resultats, les revis-tes científiques li van negar repetidament la seva publi-cació; van haver de passar dos llargs anys fins que els resultats es van publicar a la revista Physical Review Let-ters el 1984. Mentrestant altres científics havien anat aportant informació suficient com per fer dubtar la co-munitat científica sobre l’existència dels quasicristalls.

Les aplicacions més conegudes dels quasicristalls les podem trobar en material quirúrgic i fulles d’afaitar, molt dures i molt resistents a la corrosió

W. N. Lipscombestructura dels borans

H. Hauptman i J. Karle

desenvolupament dels mètodes directes per a la determinació

d’estructures cristal·lines

1976 1985 1988B. Klug

desenvolupament de la microscòpia electrònica

cristal·logràfica i el descobriment de l’estructura

d’importants complexos proteïna-àcid nucleic

J. Deisenhofer, R. Huber, H. Michel

per la determinació de l’estructura tridimensional d’un centre de reacció fotosintètic

1991 1992 P. G. de Gennes

els mètodes per descobrir ordre en

sistemes senzills poden ser aplicats a polímers i

a cristalls líquids

G. Charpakdescobriment de la

cambra proporcional multifil

figUra 1.- imatge de la diFracció

d’electrons d’un quasicristall

figUra 2.- detall de la

Figura 1. les simetries

d’ordre 5 estan marcades

amb Forma de pentàgons

figUra 3.- portal d’una mesquita de l’iran

1982

AIQS

NEW

S 62

15n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

D’altra banda, es va veure que els quasicristalls són més corrents del que es pensava en un principi; així doncs, s’han trobat exemples d’ells en compostos molt diferents (inorgànics, orgànics) i fins i tot, l’any 2009, es va publicar l’existència d’un quasicristall natural: el mineral anomenat icosaedrita.Les aplicacions més conegudes dels quasicristalls les podem trobar en material quirúrgic i fulles d’afaitar, que tenen la propietat de ser molt dures i molt resis-tents a la corrosió. D’altra banda, els quasicristalls també s’han usat com a materials antiadherents que al mateix temps són molt durs.

les sagrades regles de la cristal·lograFia Queda per explicar què són els quasicristalls i quina estructura tenen que possibilita aquestes difraccions tan especials. On deuen estar situats els àtoms en els quasicristalls per produir aquestes simetries impossibles que violen les sagrades regles de la cristal·lografia?

Una explicació rigorosa queda fora de les possibi-litats d’aquest article, però es pot fer una explica-ció bàsica: els quasicristalls es poden descriure com a agrupacions d’àtoms ordenats que tenen simetria (com els cristalls convencionals), però que no tenen periodicitat. La ciència considerava que una tal or-ganització de la matèria era impossible.Des del punt de vista geomètric, alguns dels mosaics que es troben a les mesquites i a altres construccions àrabs són un excel·lent model bidimensional de l’es-tructura dels quasicristalls. És notable que una es-tructura que va fer anar de bòlid la ciència del segle XX estigués exposada a la vista de tothom i fos visi-tada per milers de persones. A la figura 3 es troba un exemple representatiu on s’aprecia la simetria pen-tagonal típica dels quasicristalls.D’altra banda, el matemàtic i físic Roger Penrose va descriure, al voltant del 1970, els anomenats “Pen-rose tilings”, que són mosaics constituïts per dues peces de forma ròmbica que poden omplir (tessel-lar) tot el pla de forma que no es repeteixen mai (no hi ha periodicitat) i presenten simetria pentagonal com els quasicristalls. A la figura 4 es presenta un d’aquests mosaics. En vista de la gran quantitat de casos de quasi-cristalls descrits experimentalment i de les teories convincents que es van crear per explicar la seva es-tructura i les seves propietats, l’any 1992, la Unió Internacional de Cristal·lografia va canviar la defini-ció de “cristall” de manera que els quasicristalls s’hi incorporessin; en definitiva, una gran triomf per a Dan Shechtman... i per a la ciència en general.

Joan franCesC Piniella febrer,doctor enginyer químic per l’iqs i catedràtic de la uab

figUra 4.- mosaic de penrose (“penrose tiling”).

s’observa que el mosaic està constituït per dos

tipus de rombes que quan s’acoblen produeiXen

simetria d’ordre 5 i no tenen periodicitat

P. D. Boyer, J. E. Walker, J. C. Skou

elucidació del mecanisme enzimàtic per a la síntesi del trifosfat d’adenosina (atp) i descobriment d’un enzim

transportador de ions

2009200620031997V. Ramakrishnan,

T. A. Steitz, A. E. Yonath

estudis de l’estructura i funció del ribosoma

R. D. Kornbergestudis de la base

molecular de la transcripció eucariòtica

R. MacKinnoncanals de potassi

1994 1996 2011C. Shull i

N. Brockhousedifracció de

neutrons

R. Curl, H. Kroto,

R. Smalleydescobriment de la forma ful·lerè

del carboni

D. Shechtmanpel descobriment dels quasicristalls

AIQS

NEW

S 62

16n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

on tReBAlleu I en QuInS pRojecteS eSteu InvolucRAtS?José ignaCio bUrgos: Sóc llicen-ciat en Química Orgànica i doc-tor en Matemàtiques. Treballo en un centre de nova creació ano-menat ICMAT (Institut de Ci-ències Matemàtiques), ubicat al campus de la Universitat Autò-noma de Madrid (UAM). Es trac-ta d’un institut mixt del CSIC i de les universitats UAM, Car-los III i Complutense. És un dels vuit centres d’investigació es-

José ignaCio bUrgos (ProMoCió 1985) i JoseP M. oliVa (ProMoCió 1989)

Investigant en la frontera dels nombres i la matèriaJosé ignaCio bUrgos i JoseP Maria oliVa són Dos inVestigaDors forMats a l’iQs QUe treballen a MaDriD fent reCerCa. en aQUesta entreVista ConJUnta ens aProPen al seU Dia a Dia i ConVersen sobre la sitUaCió De la CiènCia a esPanya.

panyols que ha estat guardonat amb el Premi Severo Ochoa, el més prestigiós a Espanya en ter-mes d’excel·lència investigadora. D’aquests vuit, l’ICMAT és l’únic que es dedica a les matemàti-ques. Jo treballo amb matemàti-ques pures: teoria de nombres i geometria algebraica.

Què eStà InveStIgAnt ARA mAteIX?J. i. b.: La matemàtica és una ci-ència que es va construint sobre la feina dels altres. Els resul-

tats matemàtics tenen una vida útil molt llarga. Però aques-ta és una ciència que té més de 2.000 anys d’història i, si vols fer alguna cosa nova, normal-ment ha de ser molt especialit-zada. A mi m’agrada la recerca en col·laboració, on els proble-mes es resolen discutint amb els companys. La teoria de nom-bres estudia les propietats dels nombres enters i una de les apli-cacions més importants que té actualment es troba al camp de la criptografia: xifrar dades per

AIQS

NEW

S 62

17n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

garantir la seguretat de les trans-accions bancàries. D’altra banda, la geometria al-gebraica estudia les propietats geomètriques dels objectes que es poden definir només amb polinomis.

lA SeguRetAt InfoRmàtIcA éS unA de leS gRAnS pReocupAcIonS ActuAlS…J. i. b.: Però un matemàtic no es dedica a la seguretat informàti-ca, sinó que estudia problemes aïllats; fa suposicions i, a partir d’aquestes, busca la millor solu-ció. En canvi, a les aplicacions que es fan a la vida real no es po-den suposar les coses. Per exem-ple, parlant amb els entesos de seguretat informàtica descobrei-xes que tu pots disposar d’un al-goritme molt interessant però que el simple fet que una per-sona pugui mesurar la calor que produeix un processador ja li pot donar pistes per saber qui-na és la clau xifrada. Això pas-sa perquè, si el processador ha de fer multiplicacions, quan tro-ba un 0 òbviament no fa l’opera-

ció; per tant, si estudies l’energia que fa servir el processador, pots imaginar-te quants zeros hi ha i això et pot permetre trobar una solució. Aquest supòsit, el ma-temàtic, al trobar-se en un en-torn aïllat, no el considera. Amb això vull fer entendre que hi ha una gran diferència entre la so-lució d’un problema matemàtic i l’aplicació pràctica que després se li dóna a aquesta solució.

AIXò Il·luStRA Bé el fet Que eSteu Al SeRveI d’AltReS dIScIplIneS, I AQuí éS on entRA el SR. olIvA…J. i. b.: Ell treballa en la quími-ca del bor; havia de fer uns càl-culs per determinar la geometria d’una sèrie de molècules poliè-driques que contenen àtoms de bor i em va venir a consultar per resoldre una part del seu pro-blema.JoseP M. oliVa: Era una qüestió molt interessant sobre la geo-metria d’unes molècules que, en funció dels elements que te-nien eren polièdriques o, si un

àtom era molt gran i l’altre pe-tit, es deformaven. Volíem una interpretació matemàtica de les seves deformitats. Vam treballar en aquest tema i vam publicar els resultats a la revista de física i química de The Royal Society.Com que tots dos vivim a Ma-drid, de vegades quedem per so-par i ens expliquem què estem fent. D’aquestes converses infor-mals, de vegades en sorgeixen idees molt interessants.

A Què eS dedIcA voStè, SR. olIvA?J. M. o.: Jo també sóc llicenciat en Química Orgànica. Treballo a l’Institut de Química-Física Rocasolano, creat pel CSIC l’any 1946. El centre té una vocació clarament experimental, tot i que hi treballen alguns teòrics que es dediquen a la modelització. El meu camp de recerca és l’estructura electrònica de la matèria, la modelització molecular i la química quàntica.Com a línia mestra de recer-ca dels últims 10 anys, destaca-ria l’aplicació de metodologies de la química computacional a la química dels compostos de bor polièdrics: estats fonamentals i excitats, interaccions biomolècu-la-agregats de bor (amb experi-ments d’altíssim nivell).Respecte als temes en què treba-llo actualment, bàsicament són:– Aspectes generals de l’estruc-

tura electrònica de compostos moleculars de bor polièdrics; construcció d’arquitectures moleculars basades en aquests compostos i la seva interacció amb biomolècules.

– Fonaments d’enllaç químic i estructura electrònica en mo-lècules, especialment l’ús de la teoria moderna de l’enllaç de valència.

Quant a publicacions en revistes científiques, subratllaria una so-bre l’enllaç químic en carborans icosaèdrics (juntament amb Paul von Ragué Schleyer –EUA–). També he publicat amb un dels “pares” de la teoria mo-derna de l’enllaç de valència, Jo-seph Gerratt (1938-1997), amb

Josep m. oliva i José ignacio burgos, a l’iqs, el passat mes de Juny

AIQS

NEW

S 62

18n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

qui vaig treballar durant dos anys a Bristol (Regne Unit). Du-rant la Tesi Doctoral, em vaig formar tant a l’IQS, com a l’Ins-titut de Química Computa-cional de Girona, així com a l’Institut de Catàlisi de Novosi-birsk, pertanyent aquest últim a l’Acadèmia de Ciències Russa.

QuIneS AplIcAcIonS pRàctIQueS té totA AQueStA ReceRcA?J. M. o.: Fem simulacions amb ordinadors molt potents que resolen equacions molt com-plexes sobre molècules. Fem prediccions sobre quines pro-pietats tindrà aquesta molècula abans d’experimentar-hi. Amb aquesta recerca, els químics te-òrics computacionals podem ajudar empreses petrolieres a

millorar el refinament d’un cru, o a les farmacèutiques a mode-lar un fàrmac i predir si tindrà activitat biològica o no, amb la qual cosa poden estalviar temps i diners.J. i. b.: En ciències pures, les apli-cacions són sempre una mica difuses. La ciència que busca aplicacions concretes per a pro-blemes puntuals de la indústria és ciència a curt termini. Des-prés està el que anomenaríem ciència fonamental, que està lli-gada a problemes que poden ser, per exemple, de tipus “estè-tic”. L’exemple clar el tenim a les matemàtiques euclidianes i les no euclidianes: a l’antiga Grè-cia, Euclides va establir uns axi-omes per a la geometria, i un d’ells deia que, donada una rec-ta i un punt situat fora d’aquesta recta, només hi ha una paral·lela que pot passar per aquest punt. La humanitat es va passar 2.000 anys discutint si aquest axioma era o no necessari, un debat que, des de fora, pot semblar molt estèril, i més tenint en comp-

te que, després de 2.000 anys de discussions, el resultat al qual van arribar és que aquest axio-ma és independent dels altres i que pots tenir matemàtiques eu-clidianes, on aquest axioma s’ac-ceptaria, i matemàtiques no euclidianes, on no s’acceptaria. La realitat és que sense aquesta discussió no tindríem ni Einstein ni la teoria de relativitat, ni serí-em capaços de fabricar un televi-sor. Si tota la investigació es fes només pensant a solucionar pro-blemes concrets de la indústria, la ciència no hauria avançat de la manera en què ho ha fet. Per tant, quan un fa ciència, tampoc ha de fer-ho pensant sempre en les possibles aplicacions. La cièn-cia pura desenvolupa eines i des-prés està per veure quin ús en faran els altres.

com AcABen elS doS tReBAllAnt A mAdRId?J. i. b.: Jo estava treballant a la Universitat de Barcelona i quan es va crear l’ICMAT em va sorgir, ara fa tres anys, la possibilitat d’anar-hi a treba-llar i dedicar molt més temps a la recerca.J. M. o.: Jo vaig anar-hi després de fer un postdoctorat a Angla-terra. Era una oportunitat molt bona per poder fer recerca. Com deia Ramón y Cajal, som “bus-cadors de palletes d’or”. Ja fa 8 anys que sóc allà.

hAn hAgut d’AnAR totS doS A mAdRId peR podeR dedIcAR méS tempS A lA ReceRcA? J. M. o.: Les comunitats més poblades tenen més accés al finançament de l’Estat. Europa, en canvi, ha estat sempre més generosa amb àrees menys poblades.J. i. b.: Jo fa poc que estic a Madrid, però, en el meu àm-bit, el de la matemàtica pura,

la veritat és que no he notat gaire diferència entre les dues comunitats. Normalment, els diners per fer recerca o es do-nen a través de l’Estat o de la Unió Europea. Per tant, des d’aquest punt de vista, tant se val que estiguis en un lloc o un altre, perquè la contri-bució de la comunitat autò-noma al projecte acostuma a ser petita. Al final es con-verteixen en projectes in-ternacionals, perquè acabes col·laborant amb científics d’altres països (i també d’al-tres comunitats).

QuIn tIpuS d’InveStIgAcIonS fInAnçA lA ue? leS SeveS àReeS de tReBAll Són pRIoRItàRIeS?J. M. o.: És un problema de per-cepció. Quan escrius un pro-jecte de recerca fonamental no orientat –és a dir, sense apli-cació immediata– has de ser el més realista possible, tot i que és impossible predir en un 100% d’encert què en sortirà al final de cada projecte. Moltes vegades ens trobem que anem en una direcció i apareixen nous i interessants resultats que poden tenir aplicacions molt importants en camps diversos

J. I. B.: “Una de les aplicacions més importants de la teoria de nombres es troba al camp de la criptografia”

AIQS

NEW

S 62

19n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

com els nous materials o en sis-temes biològics. Certament, les línies de recerca en què treballo són prioritàries a la UE, ja que tenen cabuda dins la nanotec-nologia i la component “bio” de la recerca.J. i. b.: En un projecte de recer-ca, mai pots predir quins seran els resultats (si ja els sabessis no seria una recerca interessant). Això vol dir que el risc de fracàs existeix. De fet, hi ha programes de recerca que la mateixa UE ja qualifica com d’alt risc. Moltes vegades, la manera que tens de demostrar l’èxit de la teva investigació és publicant els resultats. En Matemàtiques, per exemple, pot passar que, en-tre que acabes i entregues l’ar-ticle amb el resultat de la teva investigació i el publiquen pas-sin 5 anys!

el mInISteRI d’educAcIó dIu Que A eSpAnyA hI hA mASSA cIentífIcS…J. i. b.: Sembla clar que ens està preparant per a més reta-llades. No estic d’acord amb aquestes afirmacions. Quins són els grans noms de la cièn-cia? A la llista no hi trobaríem gaires científics espanyols. No obstant això, en els últims 30

anys Espanya s’havia posat les piles i ara estem en un nivell acceptable respecte d’altres pa-ïsos. En matemàtiques no ens podem comparar amb Fran-ça, Anglaterra o Alemanya, on hi ha una forta tradició, però hem millorat molt, i això ens ha costat 30 anys, perquè la inversió en recerca ha de tenir continuïtat, ja que els resultats no es veuen mai a curt termi-ni. Per això aquestes declaraci-ons em preocupen.J. M. o.: La ciència és una inver-sió a llarg termini. I mentre aquí retallem, a d’altres països euro-peus creix la despesa en recerca.J. i. b.: I, més enllà que el Go-vern hi destini més o menys diners, a Espanya hi ha un pro-blema de reconeixement social de la ciència. A Alemanya, per exemple, les empreses sempre estan interessades a incorporar doctors a les seves plantilles, perquè entenen que es tracta d’una persona amb una forma-ció molt més àmplia que pot aportar molt a la seva compa-nyia. A Espanya, en canvi, vas a buscar feina amb un docto-rat i pensen que has estat per-dent el temps durant 5 anys, quan hauries pogut estar treba-llant. Com a resultat d’això, si

aquí algú fa un doctorat i des-prés no aconsegueix guanyar-se la vida fent recerca ho té molt difícil per incorporar-se al mer-cat laboral.

Al cSIc, lA mItjAnA d’edAt delS InveStIgAdoRS S’ApRopA A lA de lA juBIlAcIó.J. M. o.: És que la mitjana amb què hi entraves ja era de 38 o 40 anys. Quina persona pot esperar avui en dia fins a aquesta edat per incorporar-se al mercat laboral?J. i. b.: El problema és com s’ha planificat la ciència en aquest país. Amb l’arribada de la demo-cràcia, les universitats van créi-xer molt ràpidament, i en un període de temps molt curt es va haver de contractar molta gent. Ara les contractacions estan atu-rades des de fa anys. No es pot contractar de cop 100 persones només perquè l’economia pas-sa per un bon moment o perquè poses en marxa un projecte; s’ha de tenir un pla d’incorporació progressiva a llarg termini del ta-lent, amb independència del ci-cle econòmic. Si no ho fas així, en les èpoques dolentes es perd un munt de gent amb talent.J. M. o.: Si l’Estat inverteix a for-mar doctors, s’hauria de preocu-par després d’incorporar-los al mercat laboral. Canviar les lleis del mecenatge també ajudaria bastant. Als EUA o al Canadà s’han construït alguns dels ins-tituts més prestigiosos del món gràcies a donacions privades.

Què RecomAnARIen AlS joveS InveStIgAdoRS?J. i. b.: Que pensin internacio-nalment, que no donin per fet que viuran i treballaran aquí tota la vida, perquè les oportu-nitats sovint sorgeixen fora.J. M. o.: Si la recerca és vocaci-onal i tens força de voluntat, te’n sortiràs. Però coincideixo amb el fet que també has d’es-tar disposat a anar allà on sor-geixin les oportunitats. A més, si tothom estudia, fa el doctorat i troba feina sense moure’s del mateix lloc, es genera un siste-ma estàtic de coneixement.

AIQS

NEW

S 62

20m

anag

emen

t sk

ills

Hab

ilid

ades

dir

ecti

vas

hab

ilit

ats

dire

ctiv

es

Liderazgo eficaz y equipos de alto

rendimiento

Si nuestras negociaciones no han concluido todo lo satisfactoria-mente que pretendíamos; o no hemos gestionado bien las emo-ciones; o aquel conflicto nos ha superado un poco, en tiempo y dimensión; o incluso no estamos contentos con nuestra forma de comunicarnos; como mu-cho, nuestro ego y autoestima habrán quedado un poco toca-dos. Las personas de nuestro en-torno, ya sea laboral o privado, a lo sumo habrán emitido opinio-nes sobre nuestro proceder. No-sotros, eso sí, haremos propósito de enmienda y de mejora de es-tas habilidades. No hay más tras-cendencia que la que queramos dar nosotros. Pero hoy escribo sobre liderazgo y eso es diferente. ¿Por qué es di-ferente de los anteriores escritos? Sencillamente porque un líder trabaja con un equipo de perso-nas y es corresponsable de los éxitos y fracasos de todos y cada uno de sus miembros. Y esto es muy serio.Estaba pensando cómo empezar este artículo, porque quería ha-cerlo de una forma provocativa, no solo para captar de entrada la atención, sino para dejar cla-ro que el más mínimo fallo de li-derazgo da al traste con todas las expectativas de éxito de todo un equipo que colabora al máximo con su líder y que puede quedar hundido en un pozo de medio-cridad y de ineficacia.Quería abrirlo con algo que hi-ciese referencia a cuán impor-tante es liderar eficazmente y he pensado en empezar con lo que no tiene que ser un líder y que por desgracia abunda más de lo que creemos.

Hace unos días, releyen-do cosas sobre liderazgo efi-caz, encontré una frase que me viene bien: “Lo que más abunda actualmente es el lí-der gaviota, que es aquel que llega sobrevolando haciendo mucho ruido, se come tu co-mida, deja la gran cagada, se va volando tal y como ha lle-gado y el equipo queda peor de lo que estaba”.

liderazgo basado en resultadosPor lo tanto, de lo que voy a es-cribir es de la manera de lide-rar, la difícil, pero la buena, la auténtica, aquella de la que es-tamos faltos y por tanto necesi-tamos: es el liderazgo eficaz que se basa en resultados.Buscamos líderes que nos ilusio-nen, que nos digan por dónde debemos ir, que aporten solu-ciones a los problemas reales y que nos marquen visiones a me-dio y, mejor aún, a largo plazo.

Esto que se escribe seguido en pocas líneas en un papel, es complicado y toma tiempo ha-cerlo en la realidad. A veces deberíamos pararnos a consi-derar si lo que pedimos al líder es fácil o difícil o es posible o casi imposible. Líder, vaya palabra, todos hablamos de ella, todos opi-namos. Vamos a ser claros y

AIQS

NEW

S 62

21 m

anag

emen

t sk

ills

Hab

ilid

ades

dir

ecti

vas

hab

ilit

ats

dire

ctiv

es

rompedores: cuántas veces cuando las cosas van bien decimos: “Esto funciona gra-cias a nosotros (al equipo), no nos hace falta un líder”; y cuando la cosas van mal decimos: “Es culpa del líder, que no encuentra respues-tas a nuestra situación (del equipo)”. ¿Así de superficia-les somos? Puede ser a nivel empresarial, político, deportivo, de asocia-cionismo, etc., que expresamos un sentimiento general: el líder o no hace nada porque todo lo hacemos nosotros o lo hace todo mal. Somos unos desagra-decidos y nos quedamos tan tranquilos. Es fantástico.Para meditar sobre esto, empe-cemos por centrar el tema en qué es un líder; para contes-tar lo mejor es pensar en un lí-der y analizar su trayectoria. Y ahí llega el problema, muchas veces se considera líder a un personaje que no lo es aunque

“mande” o “dirija”. Es que ¿un general militar es un líder? O ¿un jefe de sección que ha su-bido por escalafón en la Admi-nistración, lo es? O ¿lo es un secretario general de un partido político que se presenta a unas elecciones y resulta electo? O, más aún, ¿lo es un director ge-neral o un presidente de un consejo de administración?

en los anteriores artículos sobre negociación, emociones, conflictos y comunicación, he ido presentando unos ejemplos que ayudaban a digerir los escritos y que a la vez aportaban metáforas recordatorias de las sugerencias que emanaban de los textos. sugerencias que no tenían ninguna otra pretensión que no fuese la de suministrar unas herramientas para poder utilizar cuando las necesitásemos. herramientas que, si no se utilizan del todo correctamente, tampoco nos llevan a un cataclismo de graves consecuencias.

Una característica distintiva de un buen líder es su habilidad para ver la diferencia entre lo aparentemente imposible y lo que es verdaderamente imposible

la relación con el equipoPueden serlo o no, depende-rá de su trayectoria y de sus resultados. Un líder lo es a tra-vés del tiempo y esto nos dice que el reconocimiento de un lí-der se forja en el equipo, no an-tes. El líder va configurando su equipo, empezado quizá con un grupo, pasando por tener un equipo y al final conseguir un equipo de alto rendimiento. Pero el líder sin equipo no exis-te. Por su parte, el equipo con su actitud, constancia, talen-to, motivación, conocimientos, etc., va alcanzando los objeti-vos marcados. Es así como deci-mos que el equipo ha hecho al líder. El equipo lo reconoce y le otorga este “título” y, lo que es más importante, lo acepta como tal. Es en este momento cuan-do la relación líder-equipo em-pezará a dar sus frutos. El líder dirige, controla, persuade, ase-sora y delega; el equipo ejecuta. Utilizando un símil futbolístico, quienes marcan goles y defien-den su portería son los miem-bros del equipo.De lo leído hasta aquí se ve que ya he dado algunas claves, pero vamos a incidir más en la defi-nición de líder. Pongamos tres ejemplos de personajes histó-ricos y preguntémonos si han sido o no líderes estudiando sus trayectorias, su evolución y sus resultados finales: Hitler, Gan-dhi y Von Karajan.

¿Qué tienen en común? Varias cosas, pero cuatro muy importantes y que destacan por encima de otras: tenían un proyecto sumamente atractivo para él y para el equipo, generaban un alto grado de confianza en la gente, la sustentaban en una muy desarrollada capacidad de persuasión y, cada uno en su estilo, eran unos buenos comunicadores. Casi nada.Por tanto, si yo quiero ser el líder de mi equipo debo te-ner un proyecto ilusionan-te y convincente, debo saber comunicarme muy bien para ganarme la confianza de sus miembros y los he de seducir para que me sigan y colaboren para conseguir el objetivo y los resultados propuestos.Esta sería una primera defini-ción; volvamos ahora a los tres ejemplos anteriores. Tenían personalidades muy diferen-tes –cada uno de nosotros po-drá o no estar de acuerdo en sus actuaciones–, pero no cabe ninguna duda de que fueron inicialmente unos líderes.Gandhi, con su maravilloso pa-cifismo a ultranza, logró su sue-ño. Su proyecto, su visión a largo plazo fue penetrando en su equipo de colaboradores y lo que parecía una utopía la al-canzó. Logró la independencia de su país. Ni más ni menos. Se dice rápido, ¿verdad? Consiguió

AIQS

NEW

S 62

22 m

anag

emen

t sk

ills

Hab

ilid

ades

dir

ecti

vas

hab

ilit

ats

dire

ctiv

es

los resultados que se propuso y, por tanto, triunfó.Von Karajan, con su extrema profesionalidad y rigor en un tema que conocía a la perfec-ción, la música, consiguió que su equipo, su orquesta, fuese la me-jor filarmónica del mundo, que nos llenó de emociones positivas durante muchos años. También triunfó al conseguir el maravi-lloso resultado final que se había propuesto junto con su equipo.Hitler consiguió reunir un equi-po muy cohesionado, ya que to-dos sus miembros comulgaban con la misma idea. Pero su en-fermizo autoritarismo, desoyen-do autorizadas voces de algunos miembros de su equipo, le hizo cometer graves errores. Su ob-jetivo, aparte de perverso, era demasiado ambicioso y no con-siguió lo que pretendía. Por tan-to, no triunfó.

cuándo cambiar al líder¿Por qué antes he dicho que los tres eran líderes si solo dos de ellos triunfaron? Precisamente esta es la grandeza de un líder. Al líder pueden salirle las cosas como pretendía o no, puede conseguir los resultados espe-rados o no, pero ha sido un lí-der. La gran diferencia es que si no consigue los objetivos mar-cados, ha de dimitir o lo han de cesar; dicho en una frase tipo sentencia: el equipo debe cam-biar de líder.

querían ser líderes, es decir, lo que vulgarmente diríamos que mostraban “madera” de líder, que hace llevar el liderazgo im-pregnado en su piel.La segunda es que tenían cla-ro que el liderazgo no se apren-de solo en los libros. Te ayudan, por supuesto, pero aprender a li-derar es como aprender a nadar.

Te dan un par de instrucciones y a tirarse a la piscina. ¿Cuántas veces no hemos oído esta fra-se u otra perecida? “Ud., a partir de mañana liderará este equi-po”. Glups.Y la tercera es que todos aboga-ban por un cambio de mentali-dad de sus equipos. El cambio va siempre asociado al lideraz-go. Sin embargo, sobre esta afir-mación he de hacer dos apuntes complementarios.Uno, que no se puede cambiar todo. Puedo cambiar muchos aspectos de los miembros de mi equipo, pero hay algunos que son tan inherentes a cada per-sona que no debo ni intentarlo. Saber dónde se acaba la fronte-ra del cambio en los miembros de mi equipo requiere dedica-

AIQS

NEW

S 62

23 m

anag

emen

t sk

ills

Hab

ilid

ades

dir

ecti

vas

hab

ilit

ats

dire

ctiv

es

¡Ah! Eso de los resultados a más de uno no le gusta, pero es así: un líder se mide por sus resultados, faltaría más. Es su servidumbre por tener el privilegio de liderar un equipo.Ahora bien, si escribo sobre re-sultados, es decir, si se han cumplido o no los objetivos previstos, he de hacer una sal-

vedad. Cuidado con ponernos objetivos tan ambiciosos que puedan quedar fuera de nuestro alcance y del de nuestro equipo.Pensemos siempre que una ca-racterística distintiva de un buen líder es su habilidad para ver la diferencia entre lo apa-rentemente imposible y lo que es verdaderamente imposible. Si no somos capaces de verla, pensemos en los tres ejemplos anteriores, el fracaso lo tene-mos asegurado.Si seguimos con este ejemplo y rebobinamos en la vida de es-tos tres líderes, veremos que además empezaron a serlo con tres facetas que son comunes en los líderes.La primera es que les gustaba (incluso apasionaba) y además

ción. Y dos, que los cambios no han de ser bruscos, sino suaves y tomando su tiempo; es el fa-moso ejemplo de la rana en una olla. Si ponemos una rana en una olla con agua hirviendo, in-tentará salir a toda prisa (quién no), pero si la ponemos cuando el agua está fría y la calentamos despacio, la rana se irá habi-tuando al aumento de tempera-tura y permanecerá más tiempo sin querer escaparse.Hasta aquí, he dado unas pri-meras pinceladas al cuadro cuyo título aparece al inicio del artí-culo. Para terminar esta primera entrega en la que he escrito más sobre liderazgo que sobre equi-po, lo haré con una frase que nos hará ya pensar en clave de equipo y que nos preparará para la lectura de la segunda entre-ga; frase que se atribuye a la tan difícil de adjetivar, pero famo-sa, Mafalda:“No se dieron cuenta de que, si no fuera por todos los demás, nadie sería nada” Apliquémosla.

pedro farréspFarres@Hotmail.compromoción 1967

Puedo cambiar muchos aspectos de los miembros de mi equipo, pero hay algunos que son tan inherentes a cada persona que no debo ni intentarlo

AIQS

NEW

S 62

24

Dra. EsthEr GiménEz-salinas i ColomEr, rECtora DE la Url

“Hem de captar talent, independentment del seu origen”la Dra. GiménEz-salinas DEixarà, l’1 D’oCtUbrE, El CàrrEC DE rECtora DE la UnivErsitat ramon llUll. En Els 10 anys qUE ha Estat al CapDavant DE la UnivErsitat (2002-2012), l’EqUip liDErat pEr la rECtora ha aConsEGUit CohEsionar i ConsoliDar la marCa UnivErsitat ramon llUll Com a proDUCtE DifErEnCiat i Donar-li més visibilitat a l’ExtErior.

in D

Epth

A f

ondo

a f

on

s

D’altra banda, jo sempre parlo de “nosaltres” i mai en prime-ra persona. Si algú em pregunta: “Què és el millor que has fet en aquests 10 anys?”, jo respondria que l’equip. I no ho dic per que-dar bé; ho crec profundament. Avui en dia ningú no aconse-gueix res si no treballa en equip.

Vostè prenia el relleu del dr. Gassiot. Quina herència rebia i Quins objectius es Va marcar?La universitat ha fet 20 anys i a mi només em corresponen la meitat dels èxits o dels fracas-sos. Els primers anys, en què el rector era el Dr. Gassiot , van ser temps de construir (es par-tia d’un no res i es va fer molt), mentre que els següents havi-en de ser de consolidació. La URL és una universitat especi-al: privada, sense ànim de lucre, formada per 10 institucions fe-derades… I jo estava convençu-

titulacions, mentre que durant el segon mandat en vam fer 80 de noves.

Què aportaVa el seu perfil al càrrec i la tasca Que li encarreGaVen?Un aire molt fresc, poc conta-minat per dinàmiques inter-nes. Jo no havia arribat al càrrec amb el recorregut habitual pro-fessora-vicedegana-degana-vice-rectora-rectora. Sí que havia fet tasques docents i de recerca a la universitat, però no havia tin-gut càrrecs de gestió… Això em va donar més llibertat.De vegades dic que sóc una rec-tora accidental, perquè, malgrat ser catedràtica, havia desenvolu-pat bona part de la meva carrera professional fora de la univer-sitat. Alguns professors només fan carrera dins la universitat, però sortir-ne i després tornar-hi a entrar és enriquidor.

Quin balanç fa dels 10 anys Que ha estat rectora de la url?Per a mi ha estat una feina molt maca i un període molt enri-quidor, que ha coincidit en el temps amb el procés d’adap-tació de les titulacions univer-sitàries al Pla Bolonya. Només ara, quan estan sortint les pri-meres promocions adaptades al nou pla d’estudis, ens adonem de la importància que ha tin-gut la creació de l’Espai Euro-peu d’Educació Superior (EEES): nova metodologia i nou con-cepte pedagògic, carreres de 4 anys… Als 4 anys d’aquestes pri-meres promocions, cal sumar-hi els 3 anys de feina prèvia, amb la qual cosa tot el procés ha co-incidit amb el meu mandat.Ha estat una dècada de can-vis profunds a la Llull. Per po-sar un altre exemple, durant els meus primers 4 anys de man-dat vam incorporar dues noves

Aristos Campus Mundus 2015Al maig de 2010 les universitats Ramon Llull, deusto i Comillas es van agregar per constituir el projecte Aristos Campus Mundus 2015, emmarcat en la convocatòria de Campus de l’Excel·lència Internacional-CEI 2010. Aquesta agregació ha impulsat un acord de cooperació estratègica amb les universitats nord-americanes de Georgetown, Boston College i fordham. L’objectiu del projecte és potenciar l’excel·lència acadèmica, docent i investigadora dels seus projectes universitaris, que impliquen l’aposta conjunta per la innovació social, responsable i sostenible.

“Acabar el mandat amb el segell de Campus de l’Excel·lència és una mena de premi –afirma la rectora de la Ramon Llull, la dra. Giménez-Salinas–. Quan ens vam presentar a la primera convocatòria i ens van dir que havíem de millo-rar, ens va semblar que era un bon moment per crear una aliança amb les altres dues universi-tats privades del país i tornar a presentar-nos. Ens van donar el segell”.Ara les tres universitats estan desenvolupant el projecte, que determina cinc focus areas (àrees temàtiques d’especialització, millora científica

AIQS

NEW

S 62

25in

DEp

th A

fon

do a

fo

ns

i transferència) sobre les quals prioritzar la seva R+d+I: innovació social i canvi social; manage-ment i responsabilitat social; educació: innova-ció, competències i valors; salut i biociències; energia i sostenibilitat. L’elecció de les 5 àrees temàtiques es va fer a partir de l’anàlisi de dues realitats: la demanda social i la capacitat investi-gadora d’Aristos Campus Mundus 2015.El conveni permet a les 3 universitats compartir experiència, coneixement i objectius estra-tègics. Com a resultat d’aquesta agregació es pretén, principalment:

•Enfortirlapresènciadeles3universitatsespa-nyoles agregades en l’escenari internacional.

•Permetrelamobilitatdelsinvestigadorsiafavorirla creació d’equips interdisciplinaris i heterogenis.

•Aplicarl’activitatd’investigaciód’ACMauncontext més global on els reptes socials poden resultar complexos i diversos.

•Disposard’unamassacríticamésgranperafegir valor a l’excel·lència de l’R+d+I entorn de les àrees temàtiques, obtenir una millora científica i optimitzar l’impacte de la transfe-rència dels resultats.

AIQS

NEW

S 62

26in

DEp

th A

fon

do a

fo

ns

EstUDis• LlicenciadaenDretperlaUniversitatdeBarcelona

(1971).• DiplomaturaenPsicologiaAplicada(Universitatde

Barcelona, 1976)• DoctoradaenDret(1978)amblatesiLes mesures

aplicablesalmenorenelDretPenalEspanyol.

trajECtòria• ProfessoradeDretPenaldelaFacultatdeDretde

laUniversitatdeBarcelona.• Sotsdirectoradel’InstitutdeCriminologiadela

UniversitatdeBarcelona.• DirectoradelCentred’EstudisJurídicsiFormació

EspecialitzadadelDepartamentdeJustíciadelaGeneralitat de Catalunya.

• MembredelComitèCientíficdePolíticaCriminaldel Consell d’Europa.

• Capdel’oficinadeRelacionsInstitucionalsdelDepartamentdeJustíciadelaGeneralitatdeCatalunya.

• VocaldelConsellGeneraldelPoderJudicial.• Enl’actualitatésprofessoradeDretPenaldela

facultat de dret d’ESAdE i professora catedràtica des del 1996.

• ComarectoradelaURL,ésmembredelComitèPermanentdelaCRUE(ConferènciadeRectorsdelesUniversitatsEspanyoles)iésmembredelaJuntadel’EuropeanUniversityAssociation(EUA).

pUbliCaCions• Justiciademenores:unaJusticiamayor (Consell

GeneraldelPoderJudicial–2002).• Universidadespúblicasyprivadas:uncambiode

paradigma (PanoramaSocial-2008).• ManualdeDerechoPenalGuatemalteco(Artemis

Edinter de Guatemala – 2001).És autora, a més, de més de 120 articles en llibres i revistes científiques espanyoles i d’altres països.

prEmis• Medallad’ordel’InstitutBascdeCriminologia

(2000).• Medallad’ordelPremiCesareBeccaria,atorgatper

la neue Kriminologische Gelleschaft de frankfurt (Alemanya).

• GranCruzdelaOrdendeSanRaimundodePeñafort(per Reial decret 24/2002).

• PremiInternacionaldeVictimologia(2007).• PremiRafaelSalillas,delaSocietatEspanyola

d’Investigació Criminològica (2009).

da que la consolidació passava per cohesionar la marca Univer-sitat Ramon Llull com a produc-te diferenciat i per donar-li més visibilitat a l’exterior. Per això també hem treballat molt per internacionalitzar la universi-tat. En aquest sentit, sóc mem-bre de la Junta de l’European University Association (EUA), on feia deu anys que no era pre-sent cap rector espanyol. I l’any 2006 vam passar una avaluació europea que va concloure que érem un cas molt interessant, ja que no hi havia gaire universi-tats formades per una federació de centres d’ensenyament supe-rior, i que valia la pena potenci-ar-ne el model. De fet, ara estan sorgint casos similars: a Estras-burg, de les 3 universitats que tenien n’han fet una; a Marsella i a Aux-en-Provence han fet una cosa semblant, i la Sorbona està tornant a ser una sola Sorbona. En aquest sentit, la Llull és un exemple d’agregació.Tornant al tema de la cohesió, en els seus inicis, i a causa del seu caràcter singular, hi havia una certa confusió sobre què era la Llull i quins centres en for-maven part. Ara els mitjans de comunicació i la majoria de la gent saben perfectament què és la Ramon Llull. El meu discurs era i és: una universitat forta fa uns centres forts; uns centres forts fan una universitat forta. És una suma.Una altra preocupació, quan vaig accedir al càrrec l’any 2002, era que, per primera vegada, el sistema públic oferia tantes pla-ces universitàries com deman-da hi hagués (llevat de Medicina i alguna altra carrera molt parti-cular). Això em va fer dubtar de si ens podríem mantenir, ja que bona part dels nostres alumnes eren els que quedaven fora de la universitat pública, on tradicio-nalment hi havia més demanda que oferta. La nostra gran satis-facció és que hem crescut fins i tot en moments en què la públi-ca no cobreix totes les seves pla-

CV

ces. Si seguim tenint la mateixa demanda, significa que els nos-tres estudis són bons i que es-tem fent bé la feina.

alGuna cosa Que li hauria aGradat fer i no ha poGut?Alguna titulació conjunta entre institucions que formen part de la Llull. Ens falta treballar més aquesta cohesió. I una de les co-ses que he portat pitjor són les crítiques que diuen que aques-ta és una universitat elitista i se-lectiva. No ho és. És veritat que l’alumne ha de pagar-se els es-tudis, però també ho és que hem treballat molt per aconse-guir més beques, perquè el tema econòmic no sigui una barrera per a un alumne que vulgui en-trar-hi. És un camí iniciat i en el qual hem d’aprofundir més.A mi m’agradaria seguir el mo-del d’algunes universitats nord-americanes, que intenten captar talent, independentment de quin sigui el seu origen. Per tant, el repte i cap on hem d’anar és a captar talent.

parlant de captar talent amb independència del seu oriGen: la uniVersitat priVada fixa els seus preus, de manera Que la pujada de taxes uniVersitàries aproVada pel GoVern de l’estat no afecta la llull. tot i així, Què li sembla aQuesta mesura?Està justificada, sempre que hi hagi més beques per a la gent que no pugui pagar. De fet, tots els estudiants estan becats, per-què el preu de la matrícula no cobreix totes les despeses que ge-nera un alumne. Per tant, jo crec que és important lligar matrí-cula a rendiment; que les carre-res de 5 anys acabin durant 8 o 9 és un malbaratament de diners que aquest país no pot suportar. S’haurien de penalitzar segones, terceres i quartes convocatòries. Això obliga a fer una revisió del

AIQS

NEW

S 62

27in

DEp

th A

fon

do a

fo

ns

sistema, però és que jo no puc estar d’acord a subvencionar per-sones perquè passegin pels pas-sadissos d’una universitat.Als anys 80 aquest país va obrir les portes de la universitat pú-blica a tothom. Això ha estat molt positiu i no es tracta que torni a ser elitista, però segu-rament s’ha de racionalitzar la despesa. A la Llull tenim un per-centatge d’èxit en els estudis molt superior al de les univer-sitats públiques: quan algu-na cosa et costa diners, li dónes molta més importància.

Quin espai Va ocupar la llull en l’àmbit educatiu uniVersitari català?Va ser una idea estratègica molt bona. L’alternativa a la Llull era crear tres petites universitats: una dels jesuïtes, una de La Salle i una de la Diòcesi de Barcelona. Això hauria estat un error fatal, sobretot en l’escenari actual, en què les universitats competei-xen a nivell global. Quan vam començar teníem 3.000 alum-nes, ara en són 18.000 i ens hem convertit en la universitat priva-da més gran d’Espanya. Tenim aquesta fortalesa.

Pel que fa a l’espai que ocupà-vem: vam ser la primera uni-versitat privada de Catalunya d’inspiració cristiana –en un sentit universal i humanista– i sense ànim de lucre. Aquest es-pai no l’estava ocupant ningú.Sempre dic que la Llull va néi-xer adulta, com Atenea, perquè, malgrat que n’hem celebrat el 20 aniversari, aquesta universitat no té 20 anys: l’IQS és centenari; ESADE té 55 anys d’història; La Salle, 70; Blanquerna, 60…

suposo Que una de les aportacions més siGnificatiVes del Químic Va ser el seu Vessant inVestiGador, oi?Evidentment, fa 20 l’IQS era la institució que feia més re-cerca a la Llull, per dues raons: perquè en molts altres àm-bits es feia poca recerca (això ara ha canviat) i perquè al Quí-mic sempre s’havia fet molta recerca vinculada a la societat i pensant en la transferència a

l’empresa. D’això ara se’n par-la molt, però el Químic va ser-ne capdavanter, perquè ja ho tenia interioritzat des de feia molt temps. Abans de Bolonya, teníem titu-lacions –provinents d’antigues diplomatures– amb què els alum-nes no podien ni fer un doctorat, així que demanar-los que fessin recerca era gairebé impensable. Les facultats de Comunicació, Ar-quitectura o Dret també tenien poca tradició de recerca.

no semblen bons temps per aconseGuir finançament per fer recerca…Però jo sóc optimista, perquè globalment no ens va mala-ment. Hem aconseguit un cert nivell de finançament extern i, aprofitant molt bé els nostres recursos i creant grups interdis-ciplinaris, hem augmentat el nombre de grups de recerca.

no estan notant els efectes de la crisi a l’hora de trobar patrocinis o accedir al finançament públic?Bé, sí que es nota. Però nosal-tres vam solucionar un greu problema que teníem ens els inicis, quan les convocatòri-es d’ajuts públics per fer recerca s’obrien només a les universi-tats públiques (no era tant que volguessin excloure’ns, sinó que es feia per una certa inèr-cia). La recerca no és pública o privada; és de tots, del país. Per tant, cada vegada que sor-tia publicada una convocatòria, la recorríem i treien la menció a les universitats públiques. Ara ja no ho posen mai i la Llull ac-cedeix als fons amb igualtat de condicions. Això ha estat un canvi abismal.

“Si algú em pregunta ‘Què és el millor que has fet en aquests 10 anys?’, jo respondria que l’equip. Avui en dia ningú aconsegueix res si no treballa en equip”

AIQS

NEW

S 62

28in

DEp

th A

fon

do a

fo

ns

cal buscar, doncs, un eQuilibri entre la recerca Que es fa per satisfer les necessitats concretes de les empreses i la Que es fa d’“ofici”.És que si no hi ha recerca bàsica tampoc no en tindrem d’aplica-da. Passa igual amb la docèn-cia, on ara hi ha un discurs que defensa que la universitat ha d’estar molt més orientada al vessant pràctic, perquè és “el que el mercat demana”. Jo de-fenso el contrari: hem de for-mar molt bé els estudiants, però no els podem ensenyar totes les coses noves que estan sorgint al mercat, primer perquè és im-possible i, en segon lloc, perquè potser quan aquell estudiant surti a buscar feina allò ja esti-gui caduc. Això costa d’entendre, perquè la gent vol resultats immediats, però la universitat ha de formar en aspectes bàsics o estarem per-duts. El que hem de fer és ense-nyar els alumnes a adaptar-se i donar-los eines que després pu-guin utilitzar en qualsevol cir-cumstància. Si jo sóc jurista i sé interpretar les lleis, és igual

cions) i poca coordinació. Crec que s’ha de fer un esforç entre tots per coordinar millor els pro-jectes de recerca, tant interna-ment, dins de la universitat, com externament. Aquest diagnòstic és molt diferent del que fa la se-cretària d’Estat.Però amb això no vull dir que la recerca hagi d’estar centra-litzada. Jo crec molt en l’au-tonomia universitària; és aquí on neixen les idees i els inves-tigadors han de sentir-se lliu-res. No tota la recerca ha de ser finalista; moltes coses interes-sants han sorgit de projectes que en els seus inicis no se sa-bia on ens portarien (perquè alguna idea tingui èxit tam-bé n’hi ha d’haver algunes que fracassin). Segons amb qui par-les et diu que això és malbara-tament perquè s’ha d’anar més directe als resultats.Dit això, és veritat que hi ha pro-jectes que s’assemblen bastant i que es podrien unificar. De ve-gades no sabem molt bé què fan els del costat. La recepta és: mi-llor coneixement, més transver-sal i millor aprofitament dels recursos, sense la necessitat que tot aquest procés estigui tutelat.

Per altra banda, nosaltres estem acostumats a estalviar, a diferèn-cia del que passa en alguns casos (no en tots) dins el sector públic. Fem de la necessitat virtut i amb pocs diners som molt rendibles. Els que estem acostumats a tre-ballar amb pocs diners, notem menys la crisi. De fet, en 10 anys hem triplicat el nombre de be-ques per fer recerca.

comparteix l’opinió de la secretària d’estat d’r+d, Que creu Que a espanya hi ha massa científics i Que la ciència està sobrefinançada perQuè no s’utilitzen eficientment els recursos?No. Comparteixo poques decla-racions de les que ha fet fins ara el Ministeri d’Educació. Aquest país, les seves institucions i les seves universitats tenen un de-fecte d’origen i és que cadascú va a la seva. La meva experi-ència em diu que l’universitari és una persona no sempre col-laboradora, una mica tancada i dedicada al seu projecte. Ens pas-sa que, de vegades, hi ha massa projectes (també massa titula-

AIQS

NEW

S 62

29in

DEp

th A

fon

do a

fo

ns

es durant aquests 10 anys. Ho aprofitaré per anar 6 mesos a la universitat de Fordham (Nova York) a treballar en un projecte de “justícia restaurativa”.

en Què consisteix aQuesta “justícia restauratiVa”?Al sistema penal del nostre país la sanció més important és la presó, que per a un tipus de de-linqüent molt perillós pot ser necessària. Però a la majoria, els que cometen delictes que no són greus i passen poc temps a

la presó, potser no caldria segre-gar-los de la societat, perquè de vegades surten de la presó pitjor del que hi han entrat. A més, re-sulta econòmicament molt cos-tós i la societat sovint no acaba d’entendre aquest entrar i sortir dels delinqüents a les presons.La justícia restaurativa intenta que el càstig estigui més relacio-nat amb el tipus de delicte i evi-tar, en la mesura del possible, la presó per al delinqüent, amb l’objectiu de resocialitzar-lo i tor-nar-lo a la societat. Això sí, sen-se deixar de reparar la víctima. Té un caràcter més immediat que la reinserció, que és complexa, molt lenta i més difícil d’avaluar.

coses que es poden fer des del ministeri i moltes que es po-den fer des de les comunitats autònomes. Per tant, el que pugui diagnosticar una nova comissió m’ho miro amb un cert escepticisme.Des que sóc rectora he cone-gut ja 6 ministres d’Educació… i cada maestrillo trae su librillo. Això no pot ser, no pots tornar a començar de zero cada vega-da que hi ha un canvi de go-vern: s’ha de canviar el que no funciona, però mantenir el que és vàlid.

Per exemple, tot Europa va co-mençar amb el Pla Bolonya l’any 2002, mentre que nosal-tres ens hi vam posar el 2008. O sigui que vam perdre 6 anys que, a més, haurien estat molt valuosos, perquè van ser els pre-vis a la crisi. Aquests 6 minis-tres eren com Penèlope, anaven i tornaven.

Quin serà el seu pròxim destí, un cop haGi deixat el rectorat?Tinc per endavant un any sa-bàtic que dedicaré a estudiar, cosa que aquí no he pogut fer, ja que m’he dedicat a treballar una mitjana de 12 hores diàri-

que en surtin de noves. Evi-dentment les hauré de conèixer, però mentre faig la carrera po-den haver desaparegut 100 lleis i en poden haver aparegut 100 de noves. De què em serveixen les 100 primeres que em vaig aprendre? El que he d’aprendre és a interpretar les lleis. A una persona ben formada, amb idi-omes i amb el cap ben moblat, després no li costarà gens actu-alitzar-se.Per tant: carreres més curtes i es-tudiar al llarg de la vida (aquest és el concepte darrere del life long learning). Abans les carre-res eren més llargues, però per-què en trenta anys no canviava pràcticament res.

en la darrera reunió Que els rectors de les uniVersitats Van mantenir amb el ministre d’educació, josé iGnacio Wert, Vostès li Van sol·licitar conèixer les línies mestres del GoVern de l’estat per a l’àmbit uniVersitari i ell els Va emplaçar per més endaVant. cap noVetat?No. La veritat és que en els sis mesos que porta treballant, aquest ministeri no ha estat molt encertat. Sóc una mica escèptica quant a la utilitat d’algunes comissions de tre-ball. El diagnòstic de la uni-versitat espanyola ja està fet, i cap on hem d’anar també està clar. Ara del que es tracta és de posar-s’hi i hi ha moltes

Producció científica dels investigadors de la URL (2010-2011)

Publicacionsenllibres,613

Publicacionsenrevistes,325

58grupsderecerca22 acreditats per la Generalitat

font: MEMòRIA 2010-2011UnIVERSItAtRAMOnLLULL

tesis doctorals, 52

Contribucions a congressos, 697

“L’alternativa a la Llull era crear tres petites universitats: una dels jesuïtes, una de La Salle i una de la Diòcesi de Barcelona. Això hauria estat un error fatal”

AIQS

NEW

S 62

30Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

En la seva introducció del conferenciant, el president de l’AIQS, Jaume Árboles, va afir-mar que Ferran Adrià ha ajudat a “millorar la percepció que l’opinió pública té de la ciència química i ha fet que la ‘i’ petita de la R+D+i es converteixi en majúscula”. Sobre aquest par-ticular, Adrià va voler aclarir que ell només és un cuiner que va incorporar alguns ele-ments habituals de la química, com ara el ni-trogen líquid: “De sobte sortia a totes les teles el nitrogen líquid i la gent ens veia amb bates blanques i ens imaginava fent servir prove-tes… Això és mentida, però ens vam equivo-car a l’hora de comunicar-ho”, va admetre Adrià. “Bàsicament –va afirmar–, el diàleg en-tre la ciència i la cuina el que ha revolucionat és el món de les textures”.

No obstant això, Ferran Adrià no és un cui-ner com qualsevol altre. Però, malgrat que ha donat una nova dimensió a l’alta cuina, creu que aquesta encara no té prou reconeixement. L’any 1998, per exemple, elBulli va crear la pri-mera gelatina calenta: “En qualsevol altra disci-plina això s’hauria magnificat: ‘els primers del món’. Però l’alta cuina és una cosa massa nova; ningú sabria dir el nom de 3 cuiners xinesos. Tanmateix, ara estem donant classes a escoles de negocis com ara Harvard”. El “diàleg” de Ferran Adrià amb la ciència química es va consolidar a partir de la col-laboració entre elBulli i la Fundació ALICIA (ALImentació i CIènciA), de la qual Adrià en presideix el comitè assessor. ALICIA és una fun-dació creada l’any 2004 per Caixa Manresa i la Generalitat de Catalunya i dedicada a tot allò relacionat amb els processos alimentaris, la sa-lut i la gastronomia des d’un punt de vista so-cial i amb un funcionament i uns mètodes científics. Ferran Adrià està participant molt ac-tivament amb aquesta fundació, que posa en

ferran adrià Presenta a l’iQs el Projecte elBullifoundation

El diàleg entre la cuina i la químicaferran adrià va oferir, el Passat 14 de juny, una conferència a l’iQs on, sota el títol “cuinant la ciència”, va revelar de Quina manera el seu “diàleG” amB la ciència l’havia ajudat a innovar a la cuina. adrià va aProfitar la seva visita al Químic Per Presentar el Projecte elBulli foundation. “És la Primera veGada Que l’exPlico a catalunya”, va asseGurar el cuiner.

marxa programes per a una millor alimentació, a més d’estudis per comprendre la història de l’alimentació i de la gastronomia.“ALICIA és un centre pioner (és gràcies a inici-atives com aquesta que avui hi ha un curs de ciència i cuina a Harvard) i serà el nostre de-partament de Ciència a elBulli Foundation, mentre que nosaltres ens encarregarem de la creativitat (recerca i creativitat no són la matei-xa cosa)”, va explicar Adrià.

innovar en temps de crisiEn plena crisi econòmica, tothom parla de re-inventar-se, d’adaptació al canvi, però, segons Adrià, “en temps de crisi és quan això no fun-ciona”. “Nosaltres sempre ens hem anat rein-ventant: primer vam decidir tancar 6 mesos l’any. Després, quan érem més famosos que mai, vam decidir tancar els migdies i només servir sopars. La gent pensava que estàvem bo-jos, però el seu problema era que veien elBulli com un restaurant, quan era un lloc d’investi-gació on es buscaven els límits de l’alta cuina. La R+D+I no la fèiem per generar diners, sinó per generar talent, i teníem clar que era el ta-lent el que ens havia de portar els diners”. Aquesta filosofia va portar Adrià a apostar per la creació d’elBulli Foundation: “Ens va passar com al Guardiola: ens vam buidar treballant durant molts anys 17 hores al dia i havíem de parar a pensar i transformar-nos un cop més. No hi ha cap projecte com el d’elBulli Founda-tion al món: un centre d’experimentació sobre els processos i l’eficiència i la manera de mesu-rar i auditar la creativitat”.Ferran Adrià va posar com a exemple el cas d’elBulli. Segons el cuiner, allà hi treballava molta gent jove sense família al seu càrrec que els dilluns venia mig adormida. De dimarts a dijous, el nivell de creativitat que aconsegui-en era acceptable, però els divendres tornava a caure en picat (tothom tenia el cap de set-mana al cap). Què van fer per solucionar-ho? “Vam decidir que treballaríem 10 dies seguits i descansaríem 4; el resultat va ser fantàstic: la productivitat i el nivell de creativitat eren 5 ve-gades més alts”. “Horaris?: al matí els joves es-tan més pendents del telèfon que d’una altra

“La R+D+I no la fèiem per generar diners, sinó per generar talent”

AIQS

NEW

S 62

31Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

cosa, però posa’ls a treballar a partir de les 6 de la tarda i veuràs quin canvi… Evidentment si tens família això no ho acceptes, però pot ser un model per a equips creatius joves. Les es-coles de negocis ens aportaven moltes idees com aquesta, i nosaltres encara n’hi aportà-vem més”.

escoles de neGocisDes d’elBulli es va idear un concurs perquè els alumnes d’algunes de les principals escoles de negocis del món (ESADE, Harvard, Berkeley, London Business School i Columbia Business School) presentessin les seves propostes sobre com creien que havia de ser elBulli Foundati-on. S’hi van presentar 54 grups de 3 persones, que van entregar 31 treballs. Quan aquest nú-mero del News es publiqui, ja s’hauran presen-tat els tres projectes finalistes i només quedarà pendent decidir-ne el guanyador.Òbviament, l’equip de Ferran Adrià ja té la seva pròpia idea de com serà la fundació: un centre amb llibertat per crear i on es posarà ordre al coneixement ja existent per tal de generar més talent. En els últims 12 anys de vida d’elBulli, cada any s’hi feia una auditoria creativa per sa-ber en què havien innovat durant aquell any. Tot aquest coneixement estarà disponible a tra-vés de la web de la fundació, juntament amb la història de l’alta cuina de les últimes dècades: “No ho fem per saber què s’ha fet fins ara, sinó per saber què no s’ha fet: la creativitat és no co-piar”, diu sobre això Ferran Adrià, que afegeix: “No conec cap empresa que tingui un arxiu or-denat de la seva R+D+I: si no tenim ordenat el coneixement, malament”. A més, tothom po-drà entrar cada dia a la web de la fundació per saber què s’està creant a elBulli Foundation.Per poder tenir aquesta llibertat per crear, però, Ferran Adrià necessita assegurar-se la indepen-dència financera. El pressupost anual d’elBulli Foundation és d’1 milió d’euros, i està cobert per als propers 10 anys. No obstant això, la Fundació ALICIA necessita un altre milió d’eu-ros anual, i aquesta aportació, reconeix Adrià, està en perill per culpa de l’actual crisi econò-mica. “Aquest país no dóna prou importància als científics”, conclou.

AIQS

NEW

S 62

32Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

Quin paper juga la Química a la cuina i la gastronomia d’avui en dia?He après molt de la meva rela-ció amb la ciència, amb la qual he establert un diàleg. Crec que la clau rau a entendre la diferèn-cia entre creativitat i recerca, que poden tenir un mateix objectiu, però tenen procediments total-ment diferents. Pel que fa al pa-per de la química a la cuina, hi ha un gran equívoc: l’alta cui-na va sorgir fa quatre dies; és un concepte molt nou que ni tan

“Cal ‘normalitzar’ la ciència entre els consumidors”

sols és el que la gent pensa. Òb-viament els cuiners no podem saber de tot i gràcies als cientí-fics podem tenir accés a conei-xements que d’altra manera no estarien al nostre abast. Això és el que importa. Qualsevol altra cosa que hagi pogut passar són anècdotes que han donat peu a interpretacions errònies: aquesta imatge del cuiner fent plats amb un científic no és seriosa.La qüestió és que ara els científics que es dediquen al món de la cui-na i la gastronomia troben en els cuiners interlocutors vàlids per relacionar-se i, nosaltres, a canvi, tenim interlocutors en el món ci-entífic per quan hi ha coses que no entenem. Insisteixo en què aquest diàleg que s’estableix és el que importa i la resta són anèc-dotes que, mediàticament par-lant, queden molt bé, però no tenen res a veure amb la realitat.

un xef no té per Què tenir coneixements de Química…No, l’únic que necessita és, depe-nent del que vulgui conèixer, sa-ber a quin químic ha de recórrer (perquè tampoc tots els químics saben de tot). De fet, no és que la química jugui o no un paper a la cuina, és que tot és química: un ou ferrat és química. El que és important és “normalitzar” la ciència entre els consumidors, perquè quan els menciones la química tenen por, quan aques-ta ni és bona ni és dolenta; és coneixement. Per tant tot depen-drà de quin ús en facis.

se sent còmode si per parlar de vostè fan servir Qualificatius com “alQuimista”?Jo sóc un cuiner. I quan vaig a Harvard a donar una classe no hi vaig com a científic, sinó com a cuiner i a parlar de cuina. És cert que avui dia es poden fer coses extraordinàries a la cuina, però no fem química. El nitrogen lí-

quid per a mi no és més que un producte, el que passa és que fins ara no s’havia fet servir a la cui-na. Però a la gent no pots entrar a explicar-li segons quines coses massa complexes, quan fins i tot els costa entendre que la sal pot ser molt més perillosa que al-guns altres productes que consi-deren “químics”.

vostè presideix el comitè assessor de la fundació alicia. treballen a la fundació per desfer aQuests mites?La Fundació ALICIA es va crear precisament per això. Hauria de ser una eina per fer públic i en-tenedor el diàleg entre ciència, medicina, educació, salut i ali-mentació, perquè la gent sàpiga, per exemple, que per a un dia-bètic és pitjor menjar-se un plat d’espaguetis que un pastís.

S’ha de saber prou per no ser ma-nipulat, ja que tot això té a veure amb la salut i al final s’està con-fonent el que és bo amb el que ens agrada. No diré noms, però podria mencionar productes que la gent pensa que són molt bons per a la salut i que en realitat són “dinamita”. I un producte “eco-lògic” molt bo pot ser, si et pas-ses en la dosi, molt pitjor per a la salut que un producte de tercera categoria que compres en un su-permercat. Ens manipulen sobre el que és bo i el que no, ja que hi ha coses que no és políticament correcte explicar-les.Crec que els cuiners podem aju-dar molt en aquesta tasca de divulgació. Però aquí la implica-ció de l’Administració, i més en aquests temps de crisi, és clau.

“La clau rau a entendre la diferència entre creativitat i recerca”

AIQS

NEW

S 62

33Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

Paralelamente a la exposición, tendrá lugar el Congreso Eurocoat 2012, en el que du-rante tres días se realizarán diferentes pre-sentaciones con el tema general “¡El coste! ¿Cómo abordarlo desde la innovación?”.Como en la anterior edición, el Grupo Pro-fesional de Pinturas de la AIQS (GPP) parti-cipa de forma activa en la organización del Congreso Eurocoat 2012, y gracias a la ges-tión de sus integrantes ha organizado seis presentaciones (ver tabla 1). A modo de ejemplo, adjuntamos el resumen de la pre-sentación de E Innovación, preparada por un miembro del GPP de la AIQS con el apo-yo de todo el equipo y que lleva por título Cuatro acciones prácticas a tomar para sobrevi-vir a la reducción de costes. ¡Nos vemos en Eurocoat 2012!

EUROCOAT 2012del 2 al 4 de octuBre se celeBrará en Barcelona una nueva edición de eurocoat, la exPosición de la industria de las Pinturas, Barnices, tintas y adhesivos orGanizada Por aetePa y uatcm. en esta ocasión se han eleGido las instalaciones del Palacio de conGresos del recinto montjuïc como emPlazamiento del evento.

Tabla 1: Ponencias organizadas por el GPP para el Congreso Eurocoat 2012e innovación y Grupo profesional de pinturas aiQs (Gpp) (esther parra)

cuatro acciones prácticas a tomar para sobrevivir a la reducción de costes (four practical action steps you can take to survive cost reduction)

nubiola (fabiana requeijo)alta estabilidad térmica y mayor rentabilidad: la solución de nubiola para pinturas curadas a elevada temperatura (nubiola’s cost-efficient high-performance solutions for high temperature cured coatings)

Basf Kaolin (ton vermeulen) Basf Kaolin tio2 extenders for matt & (semi) gloss deco paints (Basf caolín extenders de tio2 para pinturas mates y (semi) brillantes de decoración)

dow chemical company (Jérome caron) cost savings in industrial wood applications with the opaque polymer technology (ahorro de costes en las aplicaciones industriales sobre madera con la tecnología de polímeros opacos)

Quimidroga – dupont (tomàs tèbar) optimización de la dispersión de tio2 y alternativas para dar opacidad (optimization of dispersion and alternatives to give tio2 opacity)

Área de tecnología de pinturas – iQs (andreu solans) corrosión: razones, costes y soluciones (corrosion: reasons, cost and solutions)

‘Cuatro acciones prácticas para sobrevivir a la reducción de costes’Esther Parra, miembro del GPP de la AIQS.en tiempos económicos difíciles, la priorización rigurosa de los proyectos en base a criterios como el beneficio inmediato o la facilidad de ejecución puede ser una bue-na estrategia para el corto plazo, pero acaba siendo el enemigo de la supervivencia de la compañía, puesto que se le priva de base tecnológica suficiente para atender las nuevas demandas del mercado. el objetivo de la presentación es proporcionar a la audiencia cuatro prácticas he-rramientas de innovación abierta, puestas en el contexto del sector de las pinturas y los recubrimientos, que le permitan abordar la reducción de costes de manera integral para sobrevivir en entornos económicos complicados y mantener vivas las opciones de crecimiento futuro.

Agradecimientos:esther parra, cristina ventayol, tais arp, vicenç sorribes, ramon viñas, Blanca fransitorra, tomàs tebar, victoria conesa

mÁs información soBre la exposición y el conGreso eurocoat 2012 en www.eurocoat-expo.com

actividades del GPP

AIQS

NEW

S 62

34Pr

ofes

sion

al G

rouP

s G

rupo

s pr

ofes

ion

ales

Gru

Ps P

rofe

ssio

nal

s

Se trata de Truvía®, un endul-zante sin calorías elaborado a partir del extracto de la parte más sabrosa de la hoja de Stevia (Stevia rebaudiana Bertoni), un pequeño arbusto originario de Sudamérica. Este novedoso pro-ducto se empezó a comerciali-zar en España a finales de 2011 de la mano de Azucarera, filial de AB Sugar y de Associated Bri-tish Foods, gracias a un acuerdo de distribución en exclusiva con Cargill, propietaria de la marca.La jornada se inició en el IQS con una presentación de la sociedad Cargill a cargo de Marcos Arnaiz, director comercial de Starches & Sweeteners Ibérica, una de las 75 empresas que forman parte de la multinacional norteamericana. A pesar de que por volumen de fac-turación se encontraría entre las primeras 50 empresas del mun-do, Cargill mantiene su estatus de empresa privada de origen fa-miliar que no cotiza en bolsa. La empresa se fundó en EE. UU. en 1865, y hoy en día fabrica y co-

jornada tÉcnica de innovación de la aiQs

Truvía® Stevia, endulzante acalóricoel GruPo Profesional alimentario de la aiQs y la emPresa carGill orGanizaron conjuntamente, el Pasado 6 de junio, una jornada tÉcnica en el iQs Para dar a conocer a los Profesionales de la industria alimentaria de la nutrición y del sector farmacÉutico un nuevo endulzante sin calorías elaBorado a Partir de la hoja de la Planta de stevia.

mercializa productos y servicios para el sector alimentario, agrí-cola, financiero e industrial, em-pleando a 130.000 personas en 66 países. El objetivo de Cargill es, según Marcos Arnaiz, “ser lí-der mundial en nutrición para las personas”.

tendencias de mercadoTras la introducción de la compa-ñía, Rosalía Díaz, technical service manager de Cargill Health & Nu-trition, disertó sobre las ten-dencias de mercado entre los consumidores de azúcares y en-dulzantes, a los que segregó en 4 grupos: los que buscan lo “natu-ral”; los artifans (fans de los edul-corantes artificiales); los simply sugar (solo consumen azúcar); y los artifoes (no quieren saber nada de edulcorantes artificiales). Ro-salía Díaz aseguró que Truvía es el único endulzante que cumple con 3 beneficios: origen natural, 0 calorías y buen sabor. De este modo, con un marketing bien enfocado, Truvía® puede llegar a

todo tipo de consumidores. Díaz explicó a los representantes de la industria presentes en la sala que Truvía® “puede ayudar a los fa-bricantes a revitalizar su gama de productos light o bien a crear una totalmente nueva, sin ‘caniba-lizar’ a los productos que ya co-mercializan”. Y a renglón seguido les animó a aprovechar el boom comercial de productos con Ste-via que se está produciendo tras la aprobación por parte de la au-toridades europeas de los edulco-rantes procedentes de esta planta: “En lo que llevamos de 2012, el 37% de los lanzamientos en todo el mundo de productos con Stevia se está produciendo en Europa. Es el momento de aprovechar el tirón para lanzar novedades”.Truvía® ya se encuentra disponi-ble en la mayoría de las grandes superficies españolas. La acti-vación de la marca se ha lleva-do a cabo mediante acciones en medios de comunicación, re-des sociales, webs especializa-das, ferias, etcétera. Rosalía Díaz

rosalía díaz marcos arnaiz

AIQS

NEW

S 62

35Pr

ofes

sion

al G

rouP

s G

rupo

s pr

ofes

ion

ales

Gru

Ps P

rofe

ssio

nal

s

destacó las posibilidades de co-branding que ofrece la marca: “Cuando un producto añade en su packaging el logo de Truvía®, lo está asociando a las caracte-rísticas positivas de la Stevia”, algo que, aseguró, ya hacen marcas como Coca-Cola (con Nestea, Sprite o Fanta), Kraft (en EE. UU.) o Eckes-Granini (en el mercado francés).En sus conclusiones Rosalía Díaz ofreció a los fabricantes “trabajo conjunto para hacer crecer vues-tro portafolio o adaptar algunos de los productos ya existentes”.

El siguiente ponente de la jorna-da fue el Dr. John Fry, director de Connect Consulting y principal consultor de Cargill Health & Nu-trition, quien se encargó de expli-car las características de Truvía®. El edulcorante fabricado por Car-gill se elabora a partir de un com-ponente de la Stevia llamado rebaudiósido A. Por su parte, la Unión Europea ha autorizado 10 glicósidos de esteviol, de los cua-les los más habituales son el re-baudiósido A y el esteviósido.La Stevia (Stevia rebaudiana Ber-toni) es un pequeño arbusto originario de Sudamérica. El des-cubrimiento de la Stevia se atri-buye al botánico italo-suizo Dr.

Moisés S. Bertoni en 1901. La planta, sin embargo, ya había sido utilizada por la población indíge-na en varios lugares de Argentina, Brasil y Paraguay para endulzar ali-mentos y bebidas durante siglos. Hoy en día, la Stevia se cultiva en Sudamérica y Asia principalmente para su uso como endulzante.El rebaudiósido A es el edulco-rante natural más dulce de los 10 aprobados por la Unión Eu-ropea y, según el Dr. Fry, su dul-zor dobla el del esteviósido. Sin embargo, Truvía® Stevia presen-ta en la boca un marcado retraso

en la detección de ese sabor dul-ce. Por este motivo, aconsejó a los fabricantes empezar añadien-do bajas dosis del producto has-ta encontrar el nivel óptimo e, incluso, mezclarlo con diferen-tes azúcares y edulcorantes hasta encontrar el mejor sabor dulce, ya que es fácil y recomendable buscar sinergias entre la Stevia y polialcoholes (como el eritritol), fibras (polidextrosa, por ejem-plo) o la maltodextrina.El Dr. Fry aportó datos para demostrar que la Stevia re-baudiana tiene una excelen-te solubilidad y estabilidad (lo que permite almacenarla sin que pierda sus propiedades).

aplicacionesCerró la jornada Midey Gon-zález, technical service ma-nager EMEA, quien explicó a los asistentes las apli-caciones de Truvía®. “Los consumidores –afirmó Gon-zález– perciben el azúcar como algo natural, a pesar de que lo es mucho menos de lo que creen. En cambio, los edulcorantes artificiales tienen una percepción nega-tiva. Truvía®, como edulco-rante natural, viene a cubrir ese hueco del mercado aho-ra que, por ejemplo, algu-nos endulcorantes sintéticos como el aspartamo están siendo duramente atacados”.Mientras que en EE. UU. productos como Truvía® se pueden usar sin restriccio-nes, en Europa, de momen-to, no pueden utilizarse en algunas categorías determi-nadas de productos. Midey González atribuyó esta diferencia entre ambos merca-dos al hecho de que la apro-bación de la Unión Europea aún está muy reciente y algu-nas empresas aún no han in-vertido en este campo: “Todo es muy nuevo y creemos que en el futuro seguro que la UE contemplará usos extendidos a otros productos”.Para finalizar, los asistentes a la jornada pudieron realizar una evaluación organoléptica de productos que incorporan Tru-vía Stevia.

Truvía® puede ayudar a los fabricantes a revitalizar su gama de productos ‘light’ o bien a crear una totalmente nueva

midey GonzÁlez dr. JoHn fry

Pro

fess

ion

al G

rouP

s G

rupo

s pr

ofes

ion

ales

Gru

Ps P

rofe

ssio

nal

s

¿cómo está funcionando la introducción de truvía en el mercado español?Los primeros indicadores son positivos. El endulzante Truvía ha alcanzado el 70% de participación de merca-do en el segmento de edulcorantes a base de Stevia, por lo que nuestro enfoque es seguir incrementando la penetra-ción de la marca y, por ende, de la categoría de Stevia en clientes claves del canal de supermercados. La categoría de Stevia está en una etapa inicial de introducción en el mercado; sin embargo, se espera que se desarrolle como se ha visto en otros mercados, incluyendo EE. UU. y Francia.La marca Truvía fue introducida de forma táctica en marzo de 2011 en algunos supermercados en París, y en septiembre de ese año Cargill firmó un acuerdo comer-cial con CristalCo, una de las compañías líderes en el segmento del azúcar en Francia, uniendo de esta mane-ra las fortalezas de ambas empresas para ganar el lide-razgo de la categoría de endulzantes a base de Stevia en este país.

rosalía díaz, ‘technical service manaGer’, carGill health & nutrition

“Truvía ha alcanzado el 70% de cuota de mercado de edulcorantes a base de Stevia”

¿la planta de Stevia de la Que se extrae truvía está modificada genéticamente? ¿Qué porcentaje de Stevia hay en truvía?No está modificada genéticamente. La Stevia es 250 veces más dulce que el azúcar, por ello por cada 100 g del endu-zante Truvía se coloca aproximadamente 1 gramo de Ste-via, con el fin de poder tener un producto apetitoso para el consumidor y más parecido al azúcar pero con 0 calorías

¿truvía conserva alguna de las propiedades medicinales Que se atribuyen a la Stevia? La Stevia es utilizada en los productos bajo la marca de Truvía únicamente por sus propiedades como endulzante con cero calorías proveniente de la naturaleza.

¿Qué aplicaciones puede tener truvía?¿es apto para todo tipo de consumidores? El endulzante de mesa Truvía puede ser utilizado en di-ferentes tipos de alimentos y como un ingrediente para cocinar postres. En su presentación como ingrediente, Truvía puede ser usado para reducir el nivel de calorías y azúcar en bebidas alcohólicas y no alcohólicas, lácteos y repostería, entre otros. Es apto para todo el público.

¿el consumidor suele ser conservador y le cuesta introducir novedades en su dieta? Los indicadores que tenemos de ciertos países clave indi-can que los consumidores están adoptando Stevia de una forma muy positiva: el 44% de los hogares en EE. UU. usan productos a base de Stevia después de 3 años y me-dio de haberse aprobado su uso; en Francia, después de 2 años y medio, la categoría de Stevia en el segmento de sustitutos de azúcar ya representa el 28% del mercado; y en Inglaterra, tan solo 5 meses después de haberse apro-bado la Stevia, esta ya representa el 7% del mercado de sustitutos del azúcar.

¿dónde se cultiva y produce el producto truvía Que se comercializa en españa? ¿en Qué condiciones y bajo Qué normativas? La cadena de suministros de la marca Truvía está diseñada para procesar plantas de Stevia procedentes de Argentina y China. Toda la cadena de suministro se encuentra alinea-da con los más altos estándares de calidad y seguridad ali-mentaria en la industria. También seguimos los más altos estándares de responsabilidad social y tenemos metas muy agresivas en este sentido: reducción en un 50% en emi-siones de carbono para el año 2015 y convertirnos en car-bono-neutral en el año 2020; asegurar que todas las aguas usadas en el procesamiento de nuestros productos son de-vueltas con la misma calidad a sus fuentes; e invertir e in-volucrarnos en las comunidades con las que trabajamos.

AIQS

NEW

S 62

36

AIQS

NEW

S 62

37Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

Además de dirigir el TWB, Monsan es director adjun-to del Laboratorio de Ingenie-ría de Sistemas Biológicos del Instituto Nacional de Ciencias Aplicadas (INSA) de Toulou-se, funciones que compagina como miembro del Instituto Universitario de Francia y de la Academia Francesa de Tecnolo-gías y como presidente del Co-mité Consultatif Régional pour la Recherche et le Développe-ment Technologique (CCRRDT) de la región de Midi-Pyrénées.El director del Departamen-to de Bioingeniería, Anto-ni Planas, presentó a Pierre Monsan como uno de los in-vestigadores más reconocidos en el campo de la biotecno-logía industrial, y destacó sus aplicaciones en empresas mul-

Biotecnología industrial: ¿revolución o evolución?la asociación de Químicos e inGenieros del instituto Químico de sarrià (aiQs), con la colaBoración del iQs y Biocat, invitó al Profesor Pierre monsan a dictar una conferencia en la Que exPlicó su exPeriencia al frente del consorcio PúBlico-Privado toulouse White BiotechnoloGy (tWB).

tinacionales del sector alimen-tario y farmacéutico. “El caso del TWB es un buen ejemplo de colaboración entre institu-ciones, del que debemos tomar buena nota”, afirmó Planas.Monsan explicó que en el sec-tor de la bioquímica y de la bio-tecnología estamos asistiendo a grandes cambios. “Que se hayan producido avances importantes no significa que nos tengamos que volver locos. Las expectativas tienen que ser razonables. Hay quien dice que vamos a revolu-cionar la industria química, que vamos a producir biocombusti-bles muy eficientes gracias a las microalgas. Todo esto, hoy por hoy, es aún un sueño. La activi-dad investigadora requiere de in-versores que apuesten su dinero. Y no podemos prometer grandes

cosas porque podemos defraudar sus expectativas. Respecto al futu-ro del sector hay que ser optimis-tas y cautos a la vez”, explicó.

camBio tecnolóGico y camBio de ciclo económicoEl profesor dedicó gran parte de su intervención a apuntar cuá-les son, desde su punto de vista, los retos de la biotecnología in-dustrial. “Tenemos muchos retos. El primero es desarrollar produc-tos que ayuden a reducir el calen-tamiento global. Cada vez más la gente está preocupada por las consecuencias que el cambio cli-mático tiene en nuestras vidas. En Francia, sin ir más lejos, la in-dustria vitivinícola está notan-do los efectos de ese desajuste y les está obligando a tomar deci-siones en relación con la cosecha

AIQS

NEW

S 62

38Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

y la recolección. Debido al agota-miento de los yacimientos de pe-tróleo en los últimos años han surgido alternativas, como la ob-tención de combustibles de ori-gen agrícola, no para sustituir al petróleo de origen fósil pero sí para complementar la oferta. Tec-nológicamente es posible obtener combustibles a partir del maíz o de la caña de azúcar, pero en-tiendo que deberíamos utilizarlos para la alimentación humana o animal. Crear combustible a par-tir de alimentos es un mal nego-cio”, advirtió. Según Monsan, el gran reto para los investigadores y para la in-dustria está en encontrar las herramientas adecuadas para promover el desarrollo de una economía basada en el carbo-no renovable. “Nuestra meta es diseñar herramientas bioló-gicas como microorganismos y enzimas para lograr proce-

sos sostenibles en la obtención de biofueles, productos quími-cos intermedios, biopolímeros y biomateriales. Aquí está el fu-turo, más que el presente”, dijo. En este sentido, volvió a insis-tir en la necesidad de ser cau-to a la hora de fijar los objetivos y no defraudar las expectativas. “Durante los dos últimos años se han invertido más de 2 billo-nes de dólares para investigar en producción de biofuel con mi-croalgas. Creo que tardaremos bastantes años hasta que ese biofuel sea el combustible ha-bitual en nuestros coches. Em-presas americanas que habían comprado plantaciones enteras de caña de azúcar en Brasil para fabricar biofuel han perdido el 90% de su valor en bolsa porque no han conseguido refinar todo lo que prometieron”, indicó.

Los nuevos avances en esta área revolucionarán al sector quími-co solo hasta cierto punto. Se-gún Monsan, la química se ha mostrado muy eficiente has-ta el momento para ciertos as-pectos. “No sustituiremos todos los procesos químicos, única-

mente aquellos en los que la biotecnología logra una mayor eficiencia”. En este sentido ex-plicó que algunas grandes com-pañías como Cargill o Dupont están utilizando intermediarios para la creación de fibras texti-les a partir de carbono renova-ble en lugar de con carbono de origen fósil.

el modelo twBUno de los temas que más lla-mó la atención del público fue el modelo de funcionamien-to y de gestión del TWB, cen-tro de investigación que dirige el profesor Monsan. “La misión del TWB es demostrar la madu-rez técnica y socioeconómica de productos y procesos de bio-tecnología blanca, la cual tien-de a consumir menos recursos que los procesos tradicionales.

Para ello estamos trabajando en dos vertientes. Por un lado, queremos reunir la masa críti-ca de excelencia científica que les ayude a acelerar la transfe-rencia de la innovación hacia la empresa; y, por otro, imple-mentar proyectos de I+D prein-dustriales para la creación de herramientas y metodologías y proyectos de I+D industria-les para el desarrollo de nuevos productos y procesos, siempre en colaboración confidencial con empresas”, expuso.El TWB tiene como socios el INRA, el CNRS, el INSA-Toulou-se, varias industrias (desde pro-veedores de materias primas, pasando por proveedores de tec-nología hasta fabricantes de productos finales) e inversores early-stage. También cuenta con el apoyo de la Universidad de Toulouse. Para el profesor Mon-san, dado el contexto actual de reducción de la inversión y de desplazamiento de los centros de decisión de Europa hacia otros lugares del mundo, no hay otra solución que tratar de conciliar los intereses del sector público y privado. “Es una cuestión estra-tégica. Aún estamos a tiempo de convertir a Europa en un polo tecnológico y de conocimiento. Lo conseguiremos si consegui-mos obtener un mayor rendi-miento de las inversiones en I+D”, concluyó.

La misión del TWB es demostrar la madurez técnica y socioeconómica de productos y procesos de biotecnología blanca

AIQS

NEW

S 62

39Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

Professor Pierre Monsan has taken part of the Master in Bioengineering in IQS that leads professor Planas. The professional group of Biotechnology of AIQS asked pro-fessor Monsant to give a lecture about his experience in Toulouse White Biotechnol-ogy (TWB) and Systèmes Biologiques et des Procédés (INSA).

What’s your relationship With iQs? First of all there’s a human relationship. We know each other from many years. I know professor Planas a long time ago, so we ap-preciate mutually. We try to work in the field of chemistry and biochemistry, and we both try to do it in an economical vis-ible process, finding jobs for the students, which is very important. I visit IQS almost every year, and also professor Planas is wel-come in Toulouse. Now we are at a point that we want to strengthen the links to pro-mote more precise collaborations, more stu-dents training and researchers.IQS is a reference. It is well known in France. You are very lucky in the Barcelona area to have a very powerful chemical in-dustry, very well diversified, and one chal-lenge now for professor Planas is to move this industry to new technologies involv-ing new systems and biotechnology.

in Which Way tWb is helping to improve the competitiveness in france?The mission of TWB is to fulfil the need in technology transfer and valorisation of re-search. We have a laboratory in which 300 researchers are working in engineering of bi-ological systems and processes. We have a very rich tradition of research in Toulouse. We have been working during the last 40 years in collaboration with the chemical in-dustry. I mean that we believe that we can do very good scientific research in connec-tion with projects that can be applied and developed by the industry. The problem is that in France, like in many countries, we lack the adaptor between the public re-searchers and the industry. The goals, the aims and the culture of public and private sector are different, but you have to connect

Pierre monsan, director of tWB and insa

“If Europe wants to become something else than a place for tourism we need to be efficient”

them. The mission of TWB is to do this con-nection. Facilitate the needs of the industry, to improve the efficiency of the research la-bour, from the Academia to the industry. This is a public-private project in which all the main political and sci-entific organizations in France are in-volved. Not only great companies like Total, Michelin or L’Oréal are involved in this project, but also 21 medium and small sized companies are taking part in this project.

is this collaboration betWeen public and private the best Way to get better results in terms of research?I think there is no other way. The world is changing. The decision centres are mov-ing to South Asia. If we want that Europe becomes something else than a place for tourism we need to be very active and very efficient.

Perill – Seguretat = RiscL’expressió “aLgebraica” deL títoL: p-s=r pretén estabLir La reLació entre tres termes que se soLen apLicar en estudis com La contaminació ambientaL, eLs aLiments, Les fonts d’energia, Les condicions LaboraLs, eL transport de mercaderies, etc. amb aquest breu comunicat pretenc ajudar a utiLitzar eLs termes (p, s i r) amb propietat, independència, tot harmonitzant eL conjunt en cada cas. eL tema admet diferents perspectives –sociaLs, econòmiques, tècniques, etc.–, raó per La quaL caL tenir cura d’assenyaLar L’àrea de coneixement a què fem referència...

40pe

rson

aL o

pini

on O

PINI

ÓN P

ersO

Nal

opin

ió p

erso

naL

AIQS

NEW

S 62

PerIllUn dels atributs dels materials en si ma-teixos i en el seu ús és la perillositat, inhe-rent a la pròpia composició i aplicació, amb la perspectiva de les ciències experimentals com la Química, la Física, la Biologia, etc., que permeten valorar i quantificar el grau de perillositat en cada cas. A més a més, cal concretar el significat que volem donar al qualificatiu de perillós, si és de toxicitat, corrosiu, inflamable, etc., i fer referència a una escala de valoració, ja que si no ho fem serem uns “alarmistes perillosos”.

La utilitat d’un producte o procés, com ho són els adobs, els fàrmacs, els additius alimentaris, etc., no els eximeix d’un cert grau de perillositat independent del bene-fici. Cal tenir bons arguments per rebatre opinions negatives que, per ignorància o intencions no manifestades, atribueixen als científics la responsabilitat sobre allò que la ciència permet interpretar després dels fets (a toro pasado). Són exemples els debats sobre alguns accidents relacio-nats amb l’energia nuclear o sobre impac-tes ambientals per activitats industrials, o la repercussió en la salut de determinades pràctiques alimentàries.

rIscÉs la contingència adversa resultant de l’ús de substàncies o de tecnologies perilloses, és a dir, que el risc depèn de les circumstànci-es d’aplicació i no solament de la perillosi-tat dels materials.La probabilitat és l’índex per valorar un risc, és a dir, el nombre de casos en què el perill es manifesta enfront del nombre de casos potencials. Aquesta probabilitat acostuma a establir-se per estimacions i extrapolacions amb poc fonament real.El resultat del risc pot ser immediat o a llarg termini, intranscendent o greu, indi-vidual o col·lectiu, i altres consideracions que dificulten l’objectivitat en la valora-ció del risc que resulta ser subjectiva i fàcil-ment modificable. Els legisladors dediquen atenció a establir criteris per avaluar el risc, introduint nor-mes que són el motiu de competència in-dustrial entre diferents països. Per exemple, es limita el contingut de crom en una aigua residual, i es diferencia o no si és de Cr (III) o de Cr (VI) o de crom total.

Atribueixen als científics la responsabilitat sobre allò que la ciència permet interpretar després dels fets

cONclusIONsA) El progrés en el coneixement dels mate-

rials i tecnologies està directament rela-cionat amb el coneixement dels perills i amb els procediments de seguretat per aconseguir el nivell de risc tolerable.

B) En cada situació cal establir les mesures de seguretat adequades per al risc. Per ra-ons de responsabilitat professional, cal harmonitzar el conjunt: P – S = R.

C) Cal combatre la ignorància i la desinfor-mació amb què s’acostumen a justificar alarmes que bloquegen o encobreixen la veritat. La informació sobre perill, risc i mesures de seguretat és un capítol im-portant dels codis d’ètica professional.

josep obioLs,PrOfessOr emèrIt de l’IQsabrIl 2012

AIQS

NEW

S 62

41pe

rson

aL o

pini

on O

PINI

ÓN P

ersO

Nal

opin

ió p

erso

naL

seguretatÉs l’acció dirigida a reduir els efectes in-desitjables per la utilització d’un materi-al o un procés perillós. El mateix concepte s’utilitza per garantir que un producte o aplicació compleix determinats criteris o normes que n’acrediten el bon funciona-ment (S = P – R).Per establir un protocol de seguretat cal recórrer als coneixements científics que han servit per deduir la perillositat que es pretén reduir. Per actuar amb segure-tat cal disposar de mètodes de control, de tecnologies i de recursos econòmics. Apli-cant mesures de seguretat més comple-xes s’aconsegueix reduir la probabilitat del risc, fins a trobar la situació acceptable o d’equilibri entre el que en realitat és possi-ble i el que desitjaríem. La incertesa en el coneixement global d’una situació a par-tir de diferents perspectives és la raó per la qual no existeix la seguretat absoluta, o si-gui, el risc zero, tot i que sigui desitjable.El fabricant d’un producte és qui coneix millor la perillositat dels materials i, en conseqüència, és el responsable de do-nar informació als usuaris, amb una sim-ple etiqueta o en un butlletí més extens. Aquesta comunicació entre productors i consumidors acostuma a estar reglamenta-da i vigilada per agències especialitzades.Els protocols per a l’anàlisi del risc i per establir els punts crítics de control en un procés industrial són una bona ajuda per garantir un nivell de seguretat preesta-blert. Per atribuir responsabilitats en els casos de fallida, cal disposar d’informació documentada de la vida del producte, evi-tant prejudicis precipitats. El “Principi de Precaució” és una mesura de seguretat justificada per la manca d’in-formació sobre un possible risc important. Finalment és freqüent fer una provisió de seguretat i compartir el risc amb tercers (companyies d’assegurances), especial-ment per raons econòmiques.

Joan Buhigas (Promoció 1960), aficionat al ‘Bridge’

“El ‘bridge’ és un joc molt estimulant, estratègicament parlant”el Bridge és un Joc de cartes amB unes regles codificades accePtades mundialment que comPeteix amB els escacs Pel domini dels esPorts més exigents Per a la ment. l’associat Joan Buhigas ens introdueix en l’aPassionant món d’aquest Joc, que està reconegut com a esPort Pel comitè olímPic internacional.

D’on li ve l’afició pel bridge?Sempre he sigut jugador de car-tes. Estiuejant en un poble de muntanya, jugues a cartes: la ca-nasta, el tresillo, el bridge, etcè-tera. Considero que el bridge és el més interessant de tots, per-què no guanya qui té més sort, sinó qui més en sap. La sort pot comptar per un període curt de temps: una partida, una tarda… En una partida lliure sí que pot guanyar algú només pel fet que tingui bones cartes, però en un campionat com l’Open de Cata-lunya, on es juguen 10 sessions en deu dies diferents i en cada sessió es fan 24 mans (240 jocs en total) el que en sap guanya. Aquest és l’atractiu del joc.

AIQS

NEW

S 62

42th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

Quines habilitats es reQuereixen?Com els escacs, requereix esforç, has d’estudiar i tenir memòria, perquè has de tenir presents to-tes les cartes que van entrant en

joc i intentar esbrinar quines te-nen a les mans els jugadors. Però, mentre que als escacs –que és un joc individual– pots fer 40 juga-des perfectes i perdre si a la 41 co-mets un error, al bridge –que és un joc de parella– això no passa.

La pots espifiar en una mà, però a llarg termini pots guanyar.És semblant a dirigir una empre-sa: t’has d’entendre amb la pa-rella; us heu d’explicar la jugada que teniu; prendre decisions;

tens els adversaris, que intenten interferir perquè no t’entenguis amb el company. I has de “car-tejar” per assolir l’objectiu a què t’has compromès a arribar.És un joc difícil: has d’estudiar i dominar les probabilitats. Per aquest motiu, també cal tenir resistència, perquè quan comen-ces a jugar i tens la ment clara, bé… però quan portes 20 mans jugades, acabes cansat. Per això els grans campions de bridge són joves. Quan et fas gran et cos-ta més mantenir la concentra-ció. Jo després de jugar a bridge, quan arribo a casa necessito es-perar com a mínim una hora abans d’anar a dormir, perquè estàs encara amb l’adrenalina i les cartes et ballen al cap.

està arrelat aQuest joc a catalunya?És d’origen anglès, però fa mol-tíssims anys que es juga a Cata-lunya. Jo ja hi jugava abans de l’any 1956, mentre feia el Batxi-llerat. Deriva d’un altre joc que es diu whist, i és el joc de cartes per excel·lència. A Catalunya, però,

Els orígens del ‘bridge’La primera referència al bridge es troba en un document de l’any 1526 on s’esmenta un joc conegut com Trimphus Hispanicus (el po-pular arrastrao). Aquest joc va arribar a Anglaterra, on es van anar modificant les seves regles i la seva denominació. A mitjan segle XVII el Triunf and ruff (triomf i fallada) comença a ser practicat per les classes nobles i modifica el seu nom, que passa a dir-se whist. Amb aquest nom es divulga per tot el món fins a arribar a l’actual joc del bridge. Així, encara que l’origen remot del bridge és proba-blement espanyol, la seva divulgació i ordenació són típicament angleses. Durant el segle XVIII el whist abandona les Illes Brità-niques i es diu que va ser admès a la cort de Lluís XIV i jugat per napoleó i les seves dues esposes. Així mateix, creua l’Atlàntic de la mà d’il·lustres homes de Boston i Filadèlfia. Al segle XIX comencen a proliferar els clubs, tant a Gran Bretanya com a d’altres països. És en aquesta època quan comencen a conèixer-se i a denominar-se determinades jugades el nom de les quals ha perdurat fins als nostres dies. També es funda a Londres el Portland Whist Club, que des de llavors és el paradigma del bridge mundial.FonT: AssoCIACIó EsPAnyoLA DE BrIDGE: WWW.AEBrIDGE.Com

“Després de jugar a ‘bridge’, he d’esperar una hora abans d’anar a dormir; estic amb l’adrenalina i les cartes em ballen al cap”

AIQS

NEW

S 62

43th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

els jugadors preferents (els de cate-goria més alta) es poden comptar amb els dits de les mans. Són gent que comencen a jugar al bridge mentre estudien la carrera (la qual cosa els fa endarrerir-se un any en els seus estudis). Si et dediques a estudiar, acabes sent un juga-dor normalet, però quan et jubiles tens un passatemps fantàstic.

els campions catalans no tenen bon nivell, Doncs?Sí que el tenen, però n’hi ha pocs. Per exemple, a França a to-tes les capitals hi ha un ambi-ent de bridge fantàstic. Anglaterra i Itàlia també són potències en aquest joc. A Espanya es juga a Madrid, Barcelona i a la Costa del Sol (pels estrangers que hi viuen) i poc més. Tampoc ens hem d’es-tranyar d’això, si partim del fet que vivim en un país més interes-sat a gastar diners en festes que en educació.

vostè on juga al bridge?A Barcelona hi ha 4 o 5 clubs de bridge, jo jugo al Barcelona (es diu així, però no perquè repre-senti la ciutat), el club més antic de la ciutat. Els jugadors de cada club en són els propietaris i en fi-nancen totes les despeses. Als campionats, les cartes vénen amb un codi de barres; hi ha una màquina que prepara les mans i les estotja de manera que arriben en una caixa segellada a les parti-des. Tot això es paga amb la quo-ta de les inscripcions als tornejos. Però el joc no genera diners per al-tra cosa més que per mantenir les associacions i els clubs.

Com es juga?El bridge enfronta dos jugadors (una parella) a altres dos, mitjançant una baralla de cinquanta-dues cartes. Inicialment, cada parella ha d’arribar al millor contracte utilit-zant un llenguatge codificat. Al final d’aquesta fase una de les parelles s’haurà com-promès a fer un determinat nombre de bases en el pal de triomf triat, i també pot triar jugar sense triomf. La decisió del contracte per jugar és el resultat d’una meticulosa descripció de les cartes que té cadascun dels dos companys i de l’anàlisi del potencial que aquestes tenen. Aquesta és la fase de la subhasta. A continuació un dels jugadors de la parella ha de fer tot el possible per assolir complir el contracte compromès, en oposició a la parella adversària, que intentarà que no es compleixi aquest objectiu. Aquesta és la fase del “carteig”. En funció del contracte fixat i del seu compliment o no, la partida se salda amb un nombre de punts per a una de les parelles.FonT: AssoCIACIó EsPAnyoLA DE BrIDGE: WWW.AEBrIDGE.Com

AIQS

NEW

S 62

44th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

comparteix la seva afició amb algú De la família?No. Quan érem nuvis, la meva dona i jo jugàvem amb alguna altra parella, però mai al mateix equip. Jo havia de jugar amb la xicota del meu amic, si no haurí-em acabat barallats i no ens ha-guéssim casat.Hi ha un acudit respecte a un matrimoni que juga al bridge: ell li diu “vaig al lavabo” i ella li contesta “per fi sabré el que tens entre les mans”.La gent s’enfada moltíssim i això que no es juguen diners. Jo tots els matrimonis que he conegut que jugaven al bridge ho feien per separat, perquè si no t’emportes el problema a casa. És un joc que estratègicament parlant és molt agressiu. Jo, per exemple, no puc sopar si he de jugar a bridge, per-què se’m talla la digestió.

i amb algú De l’iQs?Quan jo estudiava, se n’havia fet algun campionat. Ara no sé de ningú que hi jugui.

en Quins campionats ha participat i amb Quin resultat?En els que organitza l’Associació Catalana de Bridge. També hi ha el campionat d’Espanya, orga-nitzat per la Federació Espanyo-la de Bridge, però en aquests no hi participo perquè t’has de des-plaçar per tot Espanya. A més, jo no sóc un gran jugador. Per a mi el bridge sempre ha estat només una afició.Aquest any jugàvem el campio-nat per equips i promocionàvem per pujar a primera. Podíem triar entre jugar a 24 o 32 mans i com que pensàvem que érem més re-sistents que l’equip contrari vam

escollir jugar-ne 32. Vam co-mençar a jugar a les 9 de la nit i vam acabar a dos quarts de tres de la matinada. Els vam esgotar; anaven fallant pel cansament i vam guanyar.

en aQuests campionats participen professionals?Sí. A les partides no es juguen di-ners, però hi ha gent a Espanya que es guanya la vida molt bé. Es dóna el cas de gent que contrac-ta algun bon jugador perquè ju-gui amb ell de parella. A Catalunya hi ha fins i tot algun mestre professional que està en-tre els 10 millors del món. I les germanes Almirall van quedar terceres del campionat d’Europa i primeres en la classificació Butler. Les dues donen classes de bridge.

aprenDre a jugar a bridge és Difícil?Vas per trams. Al principi avan-ces molt, però després t’es-

tanques (com passa amb l’aprenentatge dels idiomes). Si segueixes, pots seure a qualsevol taula i no fer el ridícul.

té alguna altra afició?Caminar i anar a la muntanya.

a Què es DeDica ara?Fa temps que estic jubilat. Jo, en broma, dic que treballar “fa burro”. Treballes per necessitat, si no, no treballaries. Una altra cosa és no passar-se tot el dia es-tirat al sofà.Encara que vaig estudiar Quí-mica, no vaig treballar gaire de químic, ja que de seguida vaig passar al vessant comercial i de direcció d’empresa.

Què recorDa Del seu pas per l’iQs?Quan la meva promoció va fer els 50 anys de la graduació, vam fer una visita al Químic i vaig caure de cul. Ara en sa-ben, de química. Nosaltres no en teníem ni idea, i això que el Químic era el millor lloc on es-tudiar-la. Amb això vull dir que la ciència ha avançat tant… el meu nebot també és químic per l’IQS i doctor i professor a la Universitat de Girona. Per a mi ell és un savi. I tampoc és que hagin passat tants anys en-tre la meva promoció i la seva, però és que la química d’ara és un altre món. Per a mi és una de les ciències que han avançat més. Ell és Ferran Adrià i jo sóc la cuina de l’àvia.

AIQS

NEW

S 62

45th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

encarna ferré (Promoción 2007)

“Marruecos se está europeizando sin perder su esencia”ingeniera química y máster Por el iqs, encarna ferré es gerente de la firma ingemain, rePresentante en marruecos de enecon corPoration, multinacional americana del sector del mantenimiento industrial.

¿cuánDo salió De españa?Hace ya casi dos años… ¡cómo pasa el tiempo! Constante-mente había pensado que me gustaría tener mi propia em-presa. Probablemente porque siempre me he involucrado en el negocio de mis padres, den-tro del sector de la hostelería. Debido al contexto económi-co actual, Marruecos me pare-ció un destino atractivo para intentar desarrollar un proyec-to empresarial.

¿cuáles fueron las cosas Que más le chocaron De marruecos cuanDo se instaló allí? ¡Todo! Estamos tan cerca geográ-ficamente como lejos cultural-mente y eso hace que cualquier detalle no deje de sorprender-te. Por ejemplo, de repente te ves viendo un partido de fútbol con un té a la menta, o negociando el precio de la compra. Estos pe-queños detalles son los que te hacen reflexionar.

AIQS

NEW

S 62

46th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

¿se siente plenamente integraDa en el país en el Que resiDe?Sí. Hay que integrarse, no queda otra. Si no, más vale coger las maletas y volverse. El proceso de adaptación no ha sido sencillo, requiere su tiempo. A mí, personalmente, me ha servido para darme cuenta de que soy más capaz de adaptarme a los cambios de lo que pensaba.

¿Quiere volver a españa?Por supuesto que sí, pero por ahora siento que aún me queda bastante por hacer y aprender antes de regresar.

¿Qué es lo Que más añora?¡Son tantas cosas! Aquello de que como en casa en ningún sitio no lo valoras plenamen-te hasta que te marchas. Las reuniones familiares, las sa-lidas con los amigos, nuestra comida. ¡Hasta el invierno se echa de menos por aquí!

¿con Qué se QueDaría De marruecos? ¿Qué cambiaría?Desde el punto de vista huma-no, me encanta la hospitalidad de su gente. Por otro lado, po-see unas riquezas naturales im-portantísimas. Es el primer país exportador de fosfatos a nivel mundial. También es rico en plata y plomo. El sector minero

emplea directamente a más de 40.000 personas. El clima ofrece unas condi-ciones interesantísimas, tan-to para el sector agrícola como para las energías reno-vables. La pesca es otro de los motores económicos del país, y el turismo cada vez toma más fuerza. Finalmente me quedaría tam-bién con sus atardeceres, tie-nen algo de especial.En cuanto a los cambios, Ma-rruecos es un país que está cambiando mucho y deprisa. Personalmente, me entusiasma sentirme parte de este cambio. Por resumirlo de alguna mane-ra diría que Marruecos, a día de hoy, se está europeizando sin perder su esencia.

No obstante, si yo pudiera modificar algo de la persona-lidad de su gente, cambia-ría la parsimonia con la que se toman las cosas. No se debe generalizar, pero es que no hay día que no lo piense. Una vez, un señor, al verme que iba con prisas me dijo: “Ustedes los europeos tienen los relojes, pero nosotros te-nemos el tiempo”. ¡Lo peor de todo es que creo que lleva-ba razón!

¿Qué cosas De españa y marruecos juntaría para hacer una combinación perfecta? España tiene la experiencia de la evolución que ha vivi-do, en todos los aspectos, en

AIQS

NEW

S 62

47th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

los últimos 40 años. Creo que si se mezclara dicha experien-cia con las circunstancias que se dan actualmente en Ma-rruecos podríamos obtener un buen cóctel que, a la vez, evi-taría cometer ciertos errores.Gastronómicamente ha-blando, potenciar el gui-so del tradicional couscous con un poquito de cerdo es fantástico.

¿en Qué le ha influiDo positivamente su experiencia en el exterior?En muchos aspectos. Mi es-cala de valores ha dado un giro de 180º. Después, co-nocer otra cultura y apren-der otros idiomas (francés y unas nociones de árabe) a la vez que te desarrollas pro-fesionalmente me resulta muy gratificante.

¿pueDe contarnos alguna anécDota DerivaDa De su situación De extranjera en marruecos?Creo que este es un país que se presta especialmente a que a cualquier extranjero le sur-jan anécdotas de todo tipo. Me gustaría destacar que, al poco de aterrizar, un reduci-do grupo de españoles asisti-

mos a una manifestación. Nos escoltó la policía durante más de 500 km, parando el tráfico de Casablanca (caótico has-ta el extremo) a nuestro paso. Aquello era de película. ¡De repente me vi desayunando con algunos ministros y no llevaba ni un mes aquí! Al día siguiente salimos en todos los medios y durante unas sema-nas algunas personas me reco-nocían por la calle.

“Marruecos es el primer país exportador de fosfatos a nivel mundial. También es rico en plata y plomo”

AIQS

NEW

S 62

48pe

opl

e fr

om

iqs

GEn

tE iq

s g

ent

iqs

AIQS

NEW

S 62

49pe

opl

e fr

om

iqs

GEn

tE iq

s g

ent

iqs

José Javier molins (prom. 1984), president del comitè d’empresa de l’iqs

“A molts treballadors encara els fa respecte formar part d’un comitè d’empresa”Des De quan forma part Del comitè D’empresa De l’iqs?Des de l’any 1995, quan es van celebrar les primeres eleccions per constituir el comitè. Fins aleshores a l’IQS, pel fet de tenir menys de 50 treballadors, no·més existia la figura dels dele·gats de personal.

i quants treballaDors representen ara?L’IQS està format per dues em·preses: IQS i Peinusa, que és la branca del Químic que dóna ser·vei a la indústria (subcontrac·tes, serveis tècnics, etc.). En total som entre 150 i 160 treballadors, 130 dels quals són de l’IQS i la resta, de Peinusa. El conveni col·lectiu i el calendari laboral és el mateix per a les dues empreses.

què el va portar a presentar-se a les eleccions al comitè Del 1995? tenia experiència prèvia en tasques similars?En absolut. L’any 1995, al depar·tament de Manteniment de l’IQS hi treballava una persona que va informar·me que, un cop supe·rats els 50 treballadors en plan·

tilla, hi havia la possibilitat de crear un comitè d’empresa i em va preguntar si voldria formar·hi part. En aquell moment em va semblar una opció personal in·teressant i vam donar forma a una candidatura, conjuntament amb altres treballadors. Des de llavors, cada quatre anys hi ha hagut eleccions i la nostra candi·datura sempre ha estat reelegida.

Jo aquesta tasca me la plantejo com un servei cap als treballa·dors, faig de nexe d’unió amb l’empresa per tal de transme·tre·li les inquietuds de la gent que treballem aquí. Tenint en compte que l’IQS té conveni propi, tenim una gran respon·sabilitat en la negociació dels drets dels treballadors.

quina és la composició Del comitè?Les darreres eleccions van co·incidir amb el moment, l’any 2011, en què l’IQS havia su·

perat els 100 treballadors i el comitè va passar de tenir 5 in·tegrants a tenir·ne 9. A aquests s’hi suma el delegat de Peinusa. Sempre hem intentat que les persones que en formen part siguin representatives dels dife·rents col·lectius de treballadors que formen part de l’IQS. Així, dintre del comitè hi ha tres professors (Santiago Niño Be·

cerra, de la Facultat d’Econo·mia; Jordi Cuadros, que està a cavall entre les dues facultats; i jo mateix, que sóc enginyer químic), tres representants del personal administratiu (la Lu·cía Ruiz, d’Executive Programs; la Marisa Alcalde, de la bi·blioteca; i l’Imma Barrio, de Secretaria), un del àrea de Tec·nologies de la Informació i Co·municacions –TIC– (Joaquim Vericat), un del taller mecànic·manteniment (César Alquézar) i un del laboratori (Mari Car·men Meca). Tots nosaltres

“Tenint en compte que l’IQS té conveni propi, tenim una gran responsabilitat en la negociació dels drets dels treballadors”

tenim situacions laborals i fa·miliars diferents.A més, legalment ens correspo·nen tres delegats de prevenció, que en aquest cas són el César Alquézar, la Mari Carmen Meca i el Jordi Cuadros.

estan aDscrits a algun sinDicat?En un primer moment no ho estàvem. Però, a partir de la nostra primera reelecció, ens vam trobar que havíem de fer tasques d’assessoria als treba·

lladors, i nosaltres no estem pre·parats per donar segons quin tipus d’assessorament legal ni som experts en temes de pre·venció o seguretat. En aquells moments ens va venir a veu·re una persona de Comissions Obreres i ens va oferir presen·tar la nostra candidatura com a CCOO. Així doncs, des de l’any 1999 la nostra candidatura és de CCOO, tot i que tots nosal·tres ens mantenim com a in·dependents. La veritat és que estem contents amb l’assessora·ment que ens ofereixen: ens do·nen suport en la negociació del conveni col·lectiu i sobre temes legals, a més de cursos de for·mació de delegats sindicals, pre·venció de riscos, etcètera.

com és el seu Dia a Dia? quines són les seves tasques?L’IQS ha canviat molt en les darreres dècades. Només cal veure l’increment tan impor·tant que hi ha hagut en el nom·bre de treballadors des que es va formar el primer comitè. Òbvi·ament, també han canviat les problemàtiques, perquè hem in·corporat la Facultat d’Economia i impartim noves carreres, amb la qual cosa també han arribat més professors i més personal de suport i serveis. En definiti·va, hem passat de ser pràctica·ment una família, l’any 1995, on tothom es coneixia, a una empresa on comença a ser di·

fícil que tots ens coneguem. Aquest creixement també ha fet necessari professionalitzar el funcionament del comitè, ja que l’any 1995, per exemple, les reunions del comitè amb la direcció de l’IQS les fèiem di·rectament amb el seu director general, ja que fins a l’any 2007 no existia al Químic un departa·ment de Recursos Humans.També el funcionament intern del comitè ha canviat. Quan només érem 5 membres, tots assistíem a les reunions del co·

mitè. Des que en som 9, en can·vi, les reunions continuades de cada mes les fa només la Co·missió Permanent, formada per tres persones (Joaquim Vericat, secretari del comitè; la Lucía, d’Administració; i jo mateix), ja que no és fàcil reunir les 9 per·sones. Un cop al trimestre, però, mirem de reunir·nos tots.

esteu alliberats per DeDicar hores al comitè?Legalment, ens correspondria un crèdit horari, però l’IQS no té rellotge per fitxar, amb els avantatges i els inconvenients que això pugui representar. El personal d’Administració i Ser·veis sí que té un horari específic i pot fer les reunions del comi·tè dins de la seva jornada labo·ral. En el cas dels professors no és tan senzill, perquè els seus horaris són més flexibles i nor·malment les tasques del comitè s’afegeixen a les docents i de re·cerca. Però per part de l’empresa mai s’ha posat cap impediment per fer tasques del comitè.

en quins temes estan treballant ara mateix Des Del comitè?Fins al mes de setembre està vi·gent el conveni actual, i ja quan vam pactar·lo ens vam com·prometre que en el següent ac·tualitzaríem i redefiniríem les categories professionals, ja que la classificació que es fa servir no ha variat des que jo sóc al comi·

“El creixement de l’IQS ha fet necessari professionalitzar el funcionament del comitè d’empresa”

AIQS

NEW

S 62

50pe

opl

e fr

om

iqs

GEn

tE iq

s g

ent

iqs

formació• Doctorenginyerquímic(1988,IQS).• Enginyerindustrial,especialitat

Química(1993,URL).• Enginyerquímic(1985,IQS).• DiplomatenGestiód’Empreses

Químiques(1985,IQS).

ocupació• Professortitular,1992-2011.• Professorcatedràtic2011-.• Responsabled’Esports.

assignaturesCàlculDigitalAplicat,MètodesMate-màtics,SimulacióiOptimitzaciódeProcessos,MatemàtiquesIII,Labora-torideRegulacióiAutomatismes.

línies de recerca• Aplicaciód’elementsfinitsala

simulaciód’entornsvascularsineurològicscomplexos.

• Simulaciódeprocessoscomplexosmitjançantsoftwareorientataobjectes.

• Desenvolupamentdesoftware peral’ensenyamentassistitperordinador.

CV

AIQS

NEW

S 62

51pe

opl

e fr

om

iqs

GEn

tE iq

s g

ent

iqs

tè (només se n’ha afegit alguna d’específica, com la del personal de TIC). A més la reforma labo·ral aprovada recentment obliga les empreses a revisar les catego·ries professionals i adaptar, en conseqüència, els seus convenis. Això és el que estem negociant amb la direcció en aquest últim any. En el cas dels professors, les categories estan més clares i vé·nen ben definides per la Univer·sitat Ramon Llull. Però en el cas del personal administratiu, per exemple, les promocions no són tan senzilles.Per altra banda, un dels temes més difícils per tractar amb la direcció és el de la concilia·ció de la vida laboral i la fami·liar. A altres països europeus, treballes de 8 a 17 hores i mar·xes cap a casa tranquil·lament, perquè tothom entén que la gent rendeix moltíssim dins d’aquest horari. Però l’IQS està obert de 8 del matí a 10 de la nit i, com que no hi ha rellot·

ge per fitxar i en aquest país hi ha la cultura que com més ho·res passis a la feina millor… En fi, que hem d’anar canviant aquesta filosofia.

quina valoració creu que fan els treballaDors De l’iqs De la feina que fan els seus representants al comitè?Cada any fem una assemblea general de treballadors al mes de setembre, en la qual expo·sem tota la feina feta durant l’any i expliquem quines línies de treball tenim per endavant. Hi assisteix al voltant del 60% del personal, prou representa·tiu. Però, de vegades, el feedback no el reculls tant en aquestes reunions sinó quan arriba el moment de celebrar eleccions per escollir un nou comitè i tot·hom et diu “Però si els que es·teu ja ho feu bé”. Amb això vull dir que, tot i que hi ha perso·nes amb situacions personals

molt compromeses, també hi ha molta gent a qui encara li fa respecte formar part d’un comi·tè d’empresa, per aquelles con·notacions que durant anys ha tingut en aquest país formar·ne part d’un: “Ets un activista sin·dical i només estàs pensant a fer vaga i no haver de treba·llar”. Això és il·lògic: en primer lloc, nosaltres treballem a l’IQS i, per tant, volem el millor per a la casa. I, en segon lloc, cal te·nir en compte que l’empresa és la principal interessada a tenir un comitè d’empresa, perquè li és molt més fàcil negociar cer·tes coses amb un grup reduït de gent representativa del perso·nal. Com es negociaria, si no, un calendari laboral? Parlant amb tots i cadascun dels treba·lladors? Decidint l’empresa pel seu compte els dies de festa i provocant queixes a títol perso·nal? L’empresa agraeix que hi hagi un comitè, perquè li facili·ta molt les coses.

AIQS

NEW

S 62

52AI

QS L

eISu

re O

ciO

AiQS

OcI

AIQ

S

eL pASSAt 19 de mAIg unS QuAntS ASSOcIAtS I AcOmpAnyAntS enS vAm reunIr A LeS 8.30 A LA pOrtA de L’InStItut per SOrtIr cAp A L’empOrdà I cOmpArtIr L’experIèncIA de L’ObServAcIó de LA nAturA I, eSpecIALment, deLS OceLLS SOtA eL guIAtge de L’ALexAndre OmedeS, expert OrnItòLeg, I deL nOStre preSIdent.

Sortida als Aiguamolls de l’Empordà

L’observació va ser molt amena gràcies als comentaris i explicacions de l’Àlex Omedes, el nostre guia. També vam veure altres animals, com daines, vaques menor-quines i cavalls de la Camarga introduïts al parc amb la finalitat de contribuir a la preservació d’aquestes espèci-es i incrementar l’estabilitat de l’ecosistema.Un cop finalitzada la visita a l’espai natural, el restaurant Ca l’Anton a la vila de Castelló d’Empúries ens va obrir les portes per fruir d’un bon àpat i apaivagar la gana que ha-via despertat la caminada. El menjar va transcórrer amb un ambient distès i de gran companyonia entre els assis-tents (Jaume Árboles, Eduard Barberà, Vicente López, Lluís Poch, Lluís Sala i acompanyants) i a les cinc es va iniciar el retorn cap l’Institut Químic de Sarrià.

eduArd bArberà mOrALPrOmOció 1974

Amb molta puntualitat vam emprendre el viatge cap al Cortalet (Centre d’Informació del Parc Natural), on es va completar el grup amb una parella que va arribar amb el seu propi vehicle.Abans de començar el recorregut, la gran motxilla de l’Àlex va començar a semblar una caixa de sorpreses; va deixar anar un telescopi amb trípode i un assortiment de prismàtics per facilitar a tots l’observació de les diferents espècies del parc.Ben preparats i sota un plugim que de tant en tant ens anava remullant, va començar la visió de les di-ferents espècies d’animals, principalment ocells, com martinets, diferents ànecs, fotges, camallargs, flamencs, cigonyes (aquestes alimentant els seus pollets) i d’altres que es van poder veure en el seu hàbitat natural. En el cas de les aus migratòries, aquestes zones tenen una gran importància com a indret de refugi i descans, fet que els confereix un interès internacional.

AIQS

NEW

S 62

53AI

QS L

eISu

re O

ciO

AiQS

OcI

AIQ

SVisita guiada a la Sagrada Familia

Coincidint amb el centenari de la publicació d’una de les grans novel·les del Modernisme, La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912), de Josep Pous i Pagès, el TNC va recuperar Rei i senyor, una obra desconeguda pel gran públic que no s’havia represen-tat des del 1918.Un grup d’Associats amb els seus acompanyants van gaudir tots junts, el passat 21 d’abril, d’aquesta magnífica obra.

En mi caso y como en el de mu-chos, la Sagrada Familia queda-ba rezagada continuamente en el turno de visitas. ¡Está aquí cerca y puedo ir cuando quie-ra! Y así pasan los años y si no es por las visitas de amigos y fa-milia ni caso. Nuestro guía nos confesó que a Gaudí ni se le es-tudiaba en arquitectura en la fa-cultad de Barcelona hace bien pocos lustros. Gracias a los japo-neses nos hemos enterado de lo que tenemos en casa y también gracias a la AIQS que nos brindó una buena oportunidad de en-trar en la basílica.La verdad es que no sabemos lo que tenemos. Al entrar en el in-terior de la basílica el bosque de columnas me deslumbra, ¡cie-los, esto lo tengo a 15 minutos de casa y lo dejo pasar ! En mi caso recuperé el tiempo y dedique casi 4 horas a mirar y remirar lo que es y todavía será más maravilla.Pero lo mejor no era solo admi-rar la obra sino disponer de un guía que nos maravilló con lo que Gaudí había pensado hace unos años, con lo que había cal-culado sin ordenadores digita-les y digo digitales porque él sí había diseñado uno. Magnífico, sencillo y potente. Con su ma-queta que repartía cargas en las columnas y en las curvas de ca-tenaria, se podía vislumbrar la obra bien en su imagen especu-lar, bien en un negativo fotográ-fico. Nos demostraba lo que las

mentes brillantes son capaces de hacer y que parece fácil. Pero no lo es, el guía nos comentaba la dedicación continua del in-signe arquitecto. Su vida y su re-sidencia quedaron fijadas en la obra. Obra que pudo desapare-cer fruto de la violencia e igno-rancia de una época oscura de la historia de España. Me recuer-da a las obras de los faraones de Egipto rotas y deformadas por los Coptos y olvidadas por muchos años de la historia. Los humanos siempre repeti-mos nuestros errores y desdeña-mos aquello que consideramos

‘Rei i senyor’, a la Sala Petita del TNC

que no es parte de nuestra “cul-tura e ideas”. ¡Qué ideas! Pero ahí está la Sagrada Familia, su-biendo y majestuosa, llena de “los misterios de las catedrales”. Esta vez misterios técnicos y vi-sualización plástica a los cuatro vientos de la fe del cristianismo. Dejo a futuros visitantes que descubran estas historias y ma-ravillas por sí mismos. Pero como dije al principio, el día era lluvioso así que no pudi-mos subir a contemplar la Bar-celona que resta a los pies de lo que será su “buque insignia”, no importa ¡Volveremos!

ASiStenteS: JOAn AltéS,

JAime BeletA, FrAnceSc

BlAnch, JAume ciFuenteS,

llOrenç cOdern, Pere

FArréS, Vicenç FArriOl,

JOSeP GAl-BOGuñá, JOAn

GeneScá, clArA herrerO,

Félix mArtínez, AGuStí

mASSó, FernAndO miQuel,

FedericO nOlte, llOrenç

riuS, FrAnciScO rOVirA,

JOrdi SeGurA, JOAn

StrAuB, JOSeP tOrrAS

y AcOmPAñAnteS

eL pASAdO SábAdO 28 de AbrIL nOS encOntrAmOS un grupO de jóveneS eStudIAnteS deL IQS (yO SOLO 54 prImAverAS), eL díA erA un pOcO grISáceO y LLOvIznAbA, perO LA grAndIOSIdAd de LA ObrA de gAudí SIn dudA nOS LLenó de LumInOSIdAd.

AIQS

NEW

S 62

54AI

QS L

eISu

re O

ciO

AiQS

OcI

AIQ

S

ASSiStentS: celiA AmelA, iVAn AnAyA, JOSeP BeumAlA, ricArd

cOmPte, xAVier eSPAr, AdAyA GAllArdO, JOSeP mAriA GelPí,

JOSeP GiBert, SílViA JOdAr, AlBert JOVer, JOSé luiS müller,

JOrdi net, OScAr PuiG i dAVid rOurA

Fòrum DAMMEl passat 4 de maig a dos quarts de set de la tarda, un grup d’Associats, juntament amb els seus acompanyants, van viatjar pels 130 anys d’història de la companyia cervesera DAMM; van descobrir els seus orígens i es van submergir en la història d’una brillant estrella plena de tradició i gust.

ASSiStentS: eduArd BArBerà mOrAl, rOSer dAlmAu

eScluSA, miQuel GAlAn FerreirA, Andreu Gil SAnchiS,

mercè GuilerA dAlmASeS, mireiA mAGdAlenO BermeJO,

JOSeP xAVier PuiG Jiménez, SArA PuiGdenGOlAS rey,

ruBén ruiz GOnzález, FrAnceSc SerrA cOll, lidiA SirerA

Pérez, tOmàS teBAr meStreS, JOSeP tOrrAS cAO, JOSé luiS

zeichen Stern i AcOmPAnyAntS.

‘El gato con botas’, al LiceuEl passat diumenge 27 de maig, un grup d’Associats amb els seus acompanyants no van deixar escapar l’oportunitat de gaudir en família d’aquesta òpera infantil, a la ses-sió matinal del Gran Teatre del Liceu.

El passat divendres 15 de juny ens vam trobar a les 21.15 h per fer una visita guiada i poder fer una observació a través del telescopi refractor de la cúpula. Com que encara no era prou fosc, vam començar per fer-nos la foto de grup i vam passar a visitar el museu, on hi ha aparells de les seccions d’astronomia, meteorologia i sismologia, que són les grans àrees amb què es treballa a l’Observatori. Després, a la Sala Modernista el nostre guia ens va fer un repàs de la his-tòria de l’Observatori des de la seva fundació fins als nostres dies. A la sala del costat es pot trobar el Telescopi Cercle Meri-dià, on vam saber com es calibrava i l’exactitud en les mesures que s’aconseguia.Després vam pujar a la cúpula i vam veure el telescopi amb què faríem la nostra observació. La cúpula ja estava oberta i apun-tant cap al nostre objectiu. Ordenadament vam anar pujant per les escales originals i fent l’observació preparada: Saturn i els seus anells! Personalment em va agradar molt, us la recomano.

jOSep-ALbert jOverPrOmOció 1984

Visita a l’Observatori Fabra

AIQS

NEW

S 62

55Co

lleC

tio

n o

f st

ori

es p

eque

ño

anec

dota

rio

pet

it a

neC

dota

ri

L’any 1955, amb motiu dels 50 anys de l’Institut i els 90 anys d’edat del P. Vitòria, el P. Gil i els seus col·laboradors van organitzar una sèrie d’actes molt lluïts, que van significar una bona projecció exterior de l’IQS. En aquelles èpoques sortia en un diari, si no recordo malament a La Vanguardia española (aleshores se’n deia així), una secció quotidiana molt popular anomenada “Cara a cara”, que dirigia el periodista Manuel del Arco: consistia en una entrevista a un personatge, cada dia di·ferent, acompanyada d’una caricatura, feta pel mateix periodista. No era fàcil sortir en aquesta secció, però el P. Gil a través d’una antic alumne, va aconseguir que l’esmentat periodista es desplacés a Sarrià per entrevis·tar el P. Vitòria.

No va ser gens fàcil que el nostre protagonista el vol·gués rebre; deia que als diaris sortien sovint notícies i fotografies reprovables des del punt de vista moral i que a més ell tenia molta feina i no podia perdre el temps amb entrevistes. Finalment, després de molta insistèn·cia de l’antic alumne, molt amic seu, va rebre Manuel del Arco, amb la condició explícita que, abans de la pu·blicació, volia veure el text tal com sortiria al diari.Quan va tenir la feina llesta, el periodista l’hi va ense·nyar al P. Vitòria. A l’antic alumne que havia arranjat l’entrevista, tement una possible reacció negativa del nostre protagonista, li va semblar que crearia un bon ambient acompanyar el periodista i, a més, presentar·li una filla seva de dos anys; en la mentalitat d’aquell home va creure que la presència d’un infant entendriria el cor una mica eixut del nostre homenatjat i faria que es llegís l’escrit amb més bonhomia; que crearia el que

en diem una bona química entre l’entrevistador i l’en·trevistat. L’error va ser monumental.Van arribar els tres a la cambra·despatx del P. Vitòria i van fer que la nena truqués a la porta i passés al da·vant. En veure que entrava una persona del sexe feme·ní, va saltar com un coet de la cadira i gesticulant va començar a dir que estaven tots excomunicats, també ell, per haver trencat la clausura eclesiàstica, que aque·lla cambra quedava en interdicte, que haurien d’acudir al bisbat perquè els fos aixecada aquella greu pena ca·nònica i un reguitzell de paraules gairebé incomprensi·bles, però que per la vermellor de la cara del P. Vitòria semblaven terribles amenaces.No cal dir que l’antic alumne i la seva filleta van sor·tir d’estampida i es va quedar sol amb l’esverat prota·gonista el pobre periodista. La vermellor de la cara del P. Vitòria va pujar de to en veure la seva caricatura amb bonet i tot, que resultava molt simpàtica. No va voler llegir el text; va estripar els papers i va despatxar el pe·riodista de mala manera. Però va tenir un detall: com que el considerava canònicament irregular li va donar una estampa de sant Ignasi, també pecador quan era jove, perquè l’ajudés en la seva conversió, i li va reco·manar que li resés sovint un Parenostre.Malgrat tot, l’entrevista va sortir al diari amb molt d’èxit de cara als actes del cinquantenari, però el P. Vitòria no se’n va assabentar, perquè gairebé no llegia els diaris, ja que la vista li fallava una mica. A més, tothom es va con·jurar per no parlar·li més d’aquest infaust assumpte. No tinc constància de si va venir el canonge penitencier per descontaminar la cambra del P. Vitòria d’aquella presèn·cia pecaminosa d’una nena de dos anys. Puc assegurar que els altres dos no es van confessar. El P. Vitòria era un home d’una sola peça!

lluís ViCtori, sJ

No va voler llegir el text; va estripar els papers i va despatxar el periodista de mala manera

El P. Vitòria i els periodistes

SabadellProfessional

El banc de les millors empreses. I el teu.

Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals. Una altraés fer-ho:

CompteExpansió PRO.T’abonem el 10% de la tevaquota d'associat*.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Més de

+ + +0 3% Gratis 1.300comissions de devolució dels teus rebuts la targeta de crèdit i de dèbit. oficines al teu servei.d’administració i domèstics principals, fins a unmanteniment. màxim de 20 euros al mes.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix,el banc dels millors professionals: el teu.

Truqui’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

*Fins a un màxim de 100 euros l’any.

ASOCIACIÓN DE QUÍMICOS E INGENIEROS DEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÁ