desembre 2015panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/72/...llibreria hispano americana 5%...

PUBLICACIÓ PERIÒDICA DE L’ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I ENGINYERS DE L’IQS Copyright © Ferran Sendra / Robert Ramos

NÚ

M. 7

2D

esem

bre

2015

FUNDACIÓ PASQUAL MARAGALL: TREBALLANT PER VÈNCER L’ALZHEIMER

ASSEMBLEAGENERAL DE L’AIQS

LA MARCA IQS

6

3

25

44

6

18

25

39

46

//SUMARI

FLAIXOS | FLASHES | NEWS IN BRIEF

Ofrena floral a Rafael CasanovaAltes i baixes

Sopar de celebració del 25è aniversari de la Promoció 1990 de l’IQSSopar del Grup Professional de Farmàcia

Reunió del Grup Professional de Farmàcia per preparar la Jornada Biosimilar II

Assemblea General Ordinària 2015

EDITORIAL

Editorial

A FONS | A FONDO | IN DEPTH

Entrevista a Cristina Maragall, portaveu de la Fundació Pasqual Maragall

La marca IQS, per Josep ObiolsEntrevista a Ana María Cuartero, coordinadora del Grau de

Farmàcia de l’IQS

AIXÍ SÓN | ASÍ SON | HOW THEY ARE LIKE

L’associat a l’exterior: Carles NavarroJosé Mosquera, aficionat al patí a vela

Presentació llibre Article de Josep-Albert Jover

42FORMACIÓ AIQS

Time, again by Manal Zahraad

16

GRUPS PROFESSIONALS | GRUPOS PROFESIONALES | PROFESSIONAL GROUPS

Reptes de l’Ecolabel en pintures Congrés i Jornada Anual de la CEPE

Jornada sobre les Certificacions halal i kosher en la Indústria Alimentària

Conferència d’Enric Crous, director general del Grup Damm

34

OPINIÓ PERSONAL | OPINIÓN PERSONAL PERSONAL OPINION

Sant Romero d’Amèrica, amb la mirada de Pere Casaldàliga, pel

Pare SolerConferència del professor Fontana per la Promoció 1968 de l’IQS

Article sobre Ramon Carbó, de Josep Obiols

JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I ENGINYERS DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ

President: Jaume Árboles Muntadas

Vicepresident: Josep Beumala Griñó

Secretària: Laia Ros Blanco

Vicesecretari: Josep-Albert Jover Serra

Tresorer: Pedro Farrés Ribé

Sotstresorer: Ivan Anaya Benavides

Vocals: Jordi Abellà Iglesias, Ricard Aguirre

Alpuente, Joan Grimalt Obrador, Jordi Martí

Gascón, Albert Palomer Benet, Josefina

Pons Calabuig, Alberto Puyuelo Gómez.

Edita: Comunikat BCN (Marta Olivé, Anna

Cabanillas)

AIQS

Via Augusta, 380, 08017 Barcelona

Tel.: 93 267 20 12 - 93 267 20 00

Tel. i fax directe: 93 280 42 76

www.aiqs.es - [email protected]

Consell de redacció: Josep-Albert Jover,

Lidia Sirera Pérez

Tiratge: 2.000 exemplars

Dipòsit legal: B-37419-97

AIQS ES MIEMBRO DE LA FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE INGE-NIEROS QUÍMICOS AIQS ES MIEMBRO DE LA EUROPEAN FEDE-RATION OF CHEMICAL ENGINEERING DESDE 1974

AIQS News no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus col·la-boradors. AIQS News no comparte necesariamente las opiniones expresadas por sus colabo-radores. DANOS TU OPINIÓN SOBRE AIQS NEWS Queremos saber qué opinas de la revista de la AIQS. ¿Te resultan interesantes los con-tenidos? ¿Te gusta el diseño? ¿Cambiarías algo? ¡Es tu oportunidad! Haznos llegar tu opinión a [email protected]. Nos ayudará a mejorar tu revista. A partir del 20 de desembre, podreu consultar a la nostra web la versió íntegra de l’AIQS News en els idiomes català i castellà. A partir del 20 de diciembre, podréis consultar en nuestra web la versión íntegra de la AIQS News en los idiomas catalán y castellano.

PUBLICACIÓ PERIÒDICA DE L’ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I ENGINYERS DE L’IQS Copyright © Ferran Sendra / Robert Ramos

NÚ

M. 7

2D

esem

bre

2015

FUNDACIÓ PASQUAL MARAGALL: TREBALLANT PER VÈNCER L’ALZHEIMER

ASSEMBLEAGENERAL DE L’AIQS

LA MARCA IQS

AIQ

S N

EWS

NÚ

M. 7

2

Des

embr

e 20

15

En aquest nou número de la nostra revista AIQS News, i com cada número de final d’any, el protagonisme és per a la nostra Assemblea General Ordinària, durant la qual fem balanç de totes les activitats que hem portat a terme tot l’any i hem reconegut els guanyadors dels Premis Pare Salvador Gil, a més de distingir diferents promocions que han passat per l’IQS.

Per la seva banda, l’entrevista principal us permetrà conèixer la Fundació Pasqual Maragall, que investiga la malaltia de l’Alzheimer i que, mentre no s’hi troba una cura, treballa per donar la millor qualitat de vida possible als qui la pateixen i també a les seves famílies.

A més, el Pare Soler aprofundeix en la figura del recentment canonitzat monsenyor Óscar Romero des dels

ulls de Pere Casaldàliga, mentre que el Dr. Obiols continua amb la seva col·laboració amb l’AIQS News amb els seus articles d’opinió personal.

Tot això sense oblidar-nos de les noves jornades organitzades pels nostres grups professionals, ni de descobrir un altre dels nostres associats que treballen a l’exterior i conèixer una mica més del món del patí a vela, per part de Josep Mosquera.

Finalment, volem agrair profunda-ment la tasca feta fins ara pel nostre company de Junta Directiva Josep-Albert Jover coordinant l’edició de la revista. Ha dut a terme un treball professional fet amb esforç i dedicació constant.

Així, doncs, bona lectura, bones festes i que tinguem tots un pròsper 2016!

EDIT

OR

IAL

JAUME ÁRBOLES MUNTADAS.PRESIDENT

http://www.aiqs.es/

mailto:[email protected]


4 AIQSNews72

Relació d’empreses amb les quals l’AIQS té en vigor un acord de col·laboració

NOTA: Per beneficiar-se d’aquests serveis és imprescindible presentar el carnet d’associat a l’AIQS. Trobareu informació més detallada del servei i els descomptes a: www.aiqs.eu

Naturlandia L’ecoparc temàtic dels Pi-rineus 15% de descompte per a tu i fins a quatre acompa-nyants en tot el que ofereix Naturlandia, els 365 dies l’any. Reserves: [email protected] www.naturlandia.ad

CIC Aprendre idiomes té un 10% de descompte per a tots els membres de l’AIQS a la Secretaria d’Idiomes de la Institució Cultural del CIC. Tel.: 932 001 133 - www.iccic.edu

Viajes Ecuador Els associats de l’AIQS disposen d’excel·lents avantatges i un 5% de descompte en paquets de vacances, exceptuant promocions especials.

Oficina responsable: VIAJES ECUADOR Sra. Gloria Martínez 933 181 416 [email protected].

AYCE Consulting, SL 5% de descompte en la contractació de qualsevol dels nostres serveis d’assessoria: laboral, comptable-fiscal, mercantil, LOPD, FTFE i elaboració de la declaració de la renda. Tel.: 934 158 441 [email protected] www.ayce.es

Vanguard Rent a Car www.vanguardrent.com Descuentos en el alquiler de vehículos. Motos: 25% sobre tarifa general. Turismos: 25% sobre tarifa general. Minibús y vehículos industriales: 25% sobre tarifa general.

Derby Hotels Collection 10% de descompte sobre la millor tarifa disponible i 10% en restaurant als seus hotels de Barcelona, Madrid i Londres. Reserves: reservas.derbyhotels.com/usuarios/login.php.

Pinchazos 24 h Tel.: 93 426 13 56 www.pinchazosyneumaticos24h.com Detalle de descuentos a todos los socios de la AIQS (imprescindible presentar el carnet de socio): 50% de descuento en reparación de pinchazo. 40% de descuento en equilibrado de ruedas. 15% de descuento en cubiertas Premium, (PIRELLI, CONTINENTAL, MICHELIN, DUNLOP, BRIDGESTONE). Aplicable a la tarifa oficial de precios vigente. Moto y coche. Todos estos descuentos son aplicables también en nocturnos y festivos.

Llibreria Hispano Americana 5% de descompte en llibres. Més informació: Tel.: 933 175 337 www.llibreriaha.com

Oradesa, serveis de consultoria jurídica Des de l’Associació us facilitarem els contactes dels advocats d’Oradesa, que podran resoldre les vostres consultes jurídiques. Primera consulta gratuïta.

Club Nàutic d’Arenys de Mar Vela lleugera, caiac, cursos de vela (tots els nivells), para-sailing, banana, sala de reu-nions, festes infantils i molt més! Descomptes especials! Més informació: Escola de Vela, tel.: 937 921 600. [email protected]

News publicat 60

News publicat 60

New Executive Language Centre Servei de col·laboració entre NELC, New Executive Language Centre i l’AIQS. 10% descompte per als associats de l’AIQS. Més informació: www.aiqs.es

News publicat 70

Prestigi Hoteles Tel.: (00) 376 873 600 [email protected] www.prestigihotels.com 10% de descompte als hotels Prestigi Andorra.

News publicat 50

AGORA, serveis de consultoria jurídica Des de l’Associació us facilitarem els contactes dels advocats d’Agora, que podran resoldre les vostres consultes jurídiques. Primera consulta gratuïta.

News publicat 71

Hoteles Silken Reservas: 902 36 36 00 [email protected] www.hoteles-silken.com Descuento del 10% sobre la mejor tarifa disponible (best available rate - BAR) a la venta el día de interés

News publicat 50

Fundació Claror Ofereix als associats AIQS un 50% dte. en la MATRÍCULA i un 10% dte. en la quota total.

Programa Activa’t i consulta de salut gratuïts a tots el seus centres:

Claror Sardenya, Claror Cartagena, Claror Marítim, *CEM Can Caralleu i L’Esportiu de Llinars. *CEM Can Caralleu un 20% dte. en la quota total.

Més informació: www.aiqs.es/catala/ficha2.asp?ori=ofe&id=19

News publicat 50

SERVEI D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL AIQS Us recordem que l’Associació ha posat en marxa un nou servei que millora les prestacions de la nostra Borsa de Treball, multiplicant pràcticament per tres l’èxit de contractacions dels nostres associats a les demandes que rep l’AIQS.

Si busques feina, si vols canviar o saber com està el mercat laboral en el teu sector, posa’t en contacte amb l’Associació per concertar una entrevista: [email protected]

News publicat 70

News publicat 64

News publicat 58

News publicado 50News publicat 54

News publicat 52

GHT Hoteles Prèvia acreditació, els associats gaudiran d’un descompte del 10% (segons tarifa vigent) en el cost de l’allotjament i el tipus de pensió que triïn. Vegeu tarifes i hotels visitant la web: www.ghthotels.cat

News publicat 50

News publicat 59

News publicat 49

News publicado 48

http://www.aiqs.eu/


http://www.naturlandia.ad/



http://www.ayce.es/

http://www.vanguardrent.com/

http://www.llibreriaha.com/


http://www.aiqs.es/


http://www.prestigihotels.com/

mailto:booking@hoteles-silken

http://www.hoteles-silken.com/


5 AIQSNews72

FlaixosFlashes

News in Brief

FARMÀCIA COSTA CODINA Ofereix als associats AIQS diferents avantatges:

10% de descompte en productes de parafarmàcia 50% de descompte en la primera consulta dietètica, etc.

Més informació : http://www.aiqs.es/catala/ficha2.asp?ori=ofe&id=71”.

News publicat 72

Pont Reyes Informàtica, S.L Ofereix als associats AIQS el 3% de descompte en diversos productes Hewlett Packard. Així mateix, diferents ofertes en consumibles. Més informació: www.aiqs.es.

News publicat 70

Centre Termolúdic Caldea i Centre Wellness INÚU Ofereix el 12% de dte. sobre tots els serveis realitzats i adquirits a les seves recepcions (excepte restauració i botigues) als associats de l’AIQS. L’oferta serà vàlida per a l’associat + els seus acompanyants (màxim 4 persones) acreditant la reserva amb el carnet AIQS.

News publicat 71

Club Esportiu Laietà Ofereix als associats AIQS diferents ofertes a les seves instal·lacions. Més informació: www.aiqs.es/upl/servicios/Ofertes%20per%20AIQS-2015.pdf

News publicat 71

DAGUISA Hotels Andorra Tarifa privilegi: diferents ofertes per als associats. Reserves: [email protected] Més informació: www.daguisa.com i www.aiqs.es

News publicat 62

Asedesa Corredoria d’assegurances Tel.: 932 010 521 Realització de tot tipus d’assegurances amb tracte preferent.

News publicat 48

NOM COGNOMS ANY PROMOCIÓ

Marta Aragonés Anglada 2015

Romà Armengol López 1992

José Juan Bermúdez Circuns 2015

Cristina Castells Sala 2008

Mª Victoria Codera Pastor 2008

Lluís Dalmau Juanola 1980

Tess De La Fuente Jansen 2015

Anna Del Pino López 2013

Helena Diéguez Adarve 2013

Nabí Ferrer Enríquez 2012

Antonio Javier Gerez Berrios 2012

Erik Ginés Velasco 2016

Fernando Ginette Massó 2012

Juan Francisco González Porta 2012

Oriol Maeztu Ortoll 2015

Pere Mas Carreras 2013

Anna Mas Vinyals 2012

Josep Merlo Mas 2013

Elena Nogueras Estradé 1968

Jaume Nos Aguila Màster Bioenginyeria 2015

Félix Daniel Onses 2015

Josep Oriol Pou Ibar 2003

Susanna Tormez Subarroca 1996

NOM COGNOMS ANY PROMOCIÓ

Javier Bonet Godó 1951

José Ramón Cancela Serrats 1958

Manuel Cervera Fita 1935

Antoni Guberna Alpuente 1983

Elías Larrañaga Tellitu 1951

Guillermo Mora Mérida 1973

Neus Ramo Ribó 1975

Albert Roca Castillo 1994

Kelmen Sarasola Martínez 1945

José Mª Soler Soler 1947

Heriberto Sommer Resalt 1950

Francisco Trigo Palop 1950

Lluís Joaquim Villanueva Bausà 1951

Incorporacions

Defuncions

DES DEL 28/03/2015 FINS AL 27/11/2015

DES DEL 28/03/2015 FINS AL 27/11/2015

http://www.aiqs.es/catala/ficha2

http://www.aiqs.es/

http://www.aiqs.es/


http://www.daguisa.com/

http://www.aiqs.es/

6 AIQSNews72

Ofrena floral al monument

de Rafael Casanova

Com a representants de l’AIQS van assistir-hi, d’esquerra a dreta, la secretària, Laia Ros, i el vice-president, Josep Beumala.

25è aniversari de la Promoció

1990 de l’IQS

Els dies 12 i 13 de juny, la Promoció 1990 de l’IQS va celebrar el vint-i-cinquè aniversari amb diferents actes, com un partidet de futbol i un sopar al Restaurant Tomàs. També es va celebrar una missa a la capella de l’IQS, oficiada pel P. Lluís Victori, i un sopar de gala a l’Hotel Gallery. L’acte va comptar amb la presència del director de l’IQS, el Dr. Pere Regull.

El 8 de juliol, els membres del Grup Professional de Farmàcia es van reunir per celebrar amb un sopar el gran èxit obtingut en la Jornada PAT: Innovant en tecnologia de processos farmacèutics, cele-brada el 28 de maig.

Els membres del Grup Professional de Farmàcia es van reunir als locals de l’AIQS per començar a preparar la nova edició de la Jornada Biosimilar III.

D’esquerra a dreta i de darrere a davant: Joan Claramunt, Montse Lázaro, Alicia Tebar, Fritz Nolte, Jaume Árboles, Lidia Sirera, Martí Monràs, Pepi Bosch, Eva Muñoz, Ricard Aguirre i Sebastià Sancho.

D’esquerra a dreta: Eva Muñoz, Joan Claramunt, Ricard Aguirre, María Fernández, Pepi Bosc, Sebastià Sancho, Montse Martí i Martí Monràs.

Sopar del Grup Professional de Farmàcia

El GPF comença a preparar la Jornada Biosimilar III

AIQSNews72 7

FlaixosFlashes

News in Brief

Des dels inicis, l’AIQS News ha reflectit aquelles activitats en què participen els nostres associats en l’àmbit particular. És el cas d’aquest petit reportatge fotogràfic que hem construït a partir de les imatges que ens han fet arribar del seu pas per la Via Lliure 2015 de la Meridiana.

D’esquerra a dreta, drets: Patrícia Jover, Esther Espinal (Promoció 1984), Javi Ortin, Mari Cano, Victòria Mas (Promoció 1984), Francesc Xavier Ros (Promoció 1984), Maria José Cardelús (Promoció 1984), Carme Merlo, Anna Merlo, Josep Merlo (Promoció 2013) i Patricia Segura (Promoció 1985).Ajupits: Josep-Albert Jover (Promoció 1984), Sergi Ros, Clàudia Jover, Cinthia Ros, Marc Ros, Sara Sampé i Jordi Ribó.

Fotos de la Diada del tram 118, cedides per

Albert Puyuelo (Prom. 1978).

D’esquerra a dreta: Josep-Albert Jover

(Promoció 1984), Sara Sampé, Victòria

Mas (Promoció 1984), Maria José Cardelús

(Promoció 1984), Josep Merlo (Promoció

2013) i Jordi Ribó.

Joan Grimalt i Esther Marco, a prop de

l’escenari situat al Parc de la Ciutadella.

Associats de l’AIQS participen en la Via Lliure de la Meridiana de l’Onze de Setembre El dia 11 de setembre, alguns associats de l’AIQS van assistir a la Via Lliure de la Meridiana amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya

8 AIQSNews72

Es va parlar del projecte de fusió de les associacions IQSBA i AIQS en una nova AIQS, que es va aprovar el 17 de setembre a l’Assemblea General Extraordinària de l’AIQS.

Va haver-hi un balanç de totes les activitats que s’han dut a terme des de l’antiga Associació, i la IQS Business Alumni també va informar de les activitats i els serveis duts a terme els darrers tres anys, i del seu pas per l’IQS.

EL DIVENDRES 27 DE NOVEMBRE ES VA CELEBRAR L’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE L’AIQS A LA SALA MULTIMÈDIA DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ

PREMIS P. SALVADOR GIL

Categoria de Bioenginyeria: la guanyadora va ser la Sra. Anna Mas Vinyals, pel seu treball New design proposal for mimic the joint structure between bone and hyaline cartilage, realitzat al Departament de Bioenginyeria de l’IQS i dirigit pel Dr. Salvador Borrós Gómez. Va recollir el premi el seu pare.

Categoria de Química: la guanyadora va ser la Sra. Elisabeth Bou Petit, pel treball titulat Study of new antitumor therapeutic applications: Design, synthesis and validation of inhibitors of eIF4E phosphorylation, realitzat al Departament de Química Orgànica i Farmacèutica de l’IQS i al Departament d’Anatomia Patològica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). El treball ha estat dirigit pels Drs. Roger Estrada Tejedor i Santiago Ramón y Cajal Agüeras.

Categoria d’Enginyeria (química o industrial): la guanyadora va ser la Sra. Helena Diéguez Adarve, pel treball titulat Desarrollo de un procedimiento para la personalización de prótesis de tráquea mediante impresión 3D, realitzat al Departament d’Enginyeria Química i Ciència dels Materials de l’IQS i dirigit pel Dr. Salvador Borrós Gómez.

Al final del sopar es van lliurar les insígnies commemoratives a les promocions 2003, 1990 i 1965 (dels 12, 25 i 50 anys), així com un clauer a la promoció 1975 (que fa 40 anys que van acabar) i els diplomes corresponents a la promoció 1955 (amb motiu dels 60 anys que fa que van acabar la carrera).

9 AIQSNews72

FlaixosFlashes

News in Brief

Taula presidencial

Premis P. Salvador Gil

D’esquerra a dreta: Pere Farrés, Marc Correa, Jaume Árboles, Pere Regull, Laia Ros.

Anna Mas Vinyals, categoria de Bioenginyeria. Elisabeth Bou Petit, categoria de Química.

Helena Diéguez Adarve, categoria d’Enginyeria (química o industrial).

10 AIQSNews72

Prom. 2003 – 12 anys – insígnia de bronze

Foto grup 2003.

Josep Oriol Pou Ibar. Ariadna Verdaguer Ferrer. Ingrid Vico Díaz.

11 AIQSNews72

FlaixosFlashes

News in Brief

Prom. 1990 – 25 anys – insígnia d’argent

Foto grup 1990.

Jordi Caldés Casas. Jorge Grima Guallart.

12 AIQSNews72

Prom. 1975 – 40 anys – clauer

Foto grup 1975.

Francesc Blanch Martell. Joan Francesc Piniella Febrer.

13 AIQSNews72

FlaixosFlashes

News in Brief

Prom. 1965 – 50 anys – insígnia d’or

Foto grup 1965.

Enric Julià Danés. Luis Alberto García-Ramos Patiño.

14 AIQSNews72

Prom. 1955 – 60 anys – diploma

Foto grup 1955.

Josep Marcé Piera. Josep Obiols Salvat. Josep Mª Onyós de Plandolit i Serrabou.

Juan Pont Biosca.

15 AIQSNews72

FlaixosFlashes

News in Brief

IQS Promoció 1955Som 37 els que figurem a l’orla de la promoció. Vint-i-dos companys ja no estan amb nosaltres.

Som la penúltima promoció amb la direcció del P. Salvador Gil SJ, creador de l’IQS modern. Vam tenir professors de molt bona memòria, com David Masalles, Lluís Condal, Francisco Hernández, Oriol Pascual, Pere Ribosa i el mateix Pare Gil, entre d’altres.

Som la Promoció del Cinquantenari, que va col·laborar en la important exposició d’empreses vinculades a l’IQS, segurament precursora de l’Expoquimia actual. També vam viure directament la celebració dels 80 anys del fundador P. Eduardo Vitòria SJ, que presideix la nostra orla.

Ja com a professionals, vam trobar-nos amb la precària situació al nostre país de les dècades dels anys 50 i 60, amb un fort aïllament internacional, retard tecnològic, manca de primeres matèries i altres circumstàncies que, sortosament, donaven lloc a una bona demanda de químics per col·laborar en el desenvolupament industrial. Així, doncs, onze companys de la promoció van fundar empresa pròpia, i deu més van col·laborar directament en la creació de noves indústries, i pràcticament la resta vam trobar fàcilment oportunitats de feina.

Avui som aquí com gent gran que hem participat a fer gran la marca IQS, personalment i com a referents a la societat.

Som gent gran que hem col·laborat a fer gran la marca IQS, amb capacitat per adaptar-nos als notables canvis tecnològics i socials viscuts, gràcies als coneixements i els valors adquirits amb la disciplina acadèmica i les hores de convivència als laboratoris de l’IQS.

Som gent gran il·lusionada a continuar fent gran la marca IQS, aportant l’experiència que, gràcies a Déu, hem acumulat.

Som gent gran que agraïm el reconeixement que avui ens correspon rebre.

Josep ObiolsPromoció 1955

Josep Antoni Miquel Renom, Josep Obiols Salvat i Jaume Árboles Muntadas.

16 AIQSNews72

El 15 d’octubre, el Grup Professional de Pintures de l’AIQS va organitzar una taula rodona sobre l’etiqueta o logo Ecolabel, que garanteix l’excel·lència d’un producte des del punt de vista de l’impacte mediambiental, però també quant a les característiques tècniques de la pintura, ja que un dels reptes és formular tenint en compte ambdues exigències. El debat va reunir fabricants de pintures, associacions de fabricants, autoritats competents en la concessió del distintiu oficial, proveïdors de matèries primeres, aplicadors (pintors) i responsables de màrqueting del sector pintura.

El respecte al medi ambient és una exigència legal de la normativa estatal i europea. Però la recerca i la consciència ecològica han fet possible elaborar productes que van més enllà de les exigències legals. És a dir, productes més compromesos amb la sostenibilitat mediambiental en tot el seu cicle de vida: des de les matèries primeres que s’han fet servir per fabricar-los, fins a la distribució, passant per la producció, l’ús i el manteniment.

El 1992, la Unió Europea va crear el distintiu Ecolabel per reconèixer i informar en l’etiquetatge els consumidors finals que aquest producte és excel·lent des del punt de vista ecològic. És un distintiu al qual s’opta de manera voluntària, però que exigeix uns alts barems de qualitat, uns barems que es revisen

i s’amplien periòdicament, per la qual cosa les marques amb l’etiqueta Ecolabel afronten una millora i superació constants de la seva R+D i processos que avala la seva voluntat per oferir un producte ecològic d’alta gamma.

Compartir idees

Durant la jornada, María José Sarrias Galcerán, cap del Servei de Qualificació Ambiental de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, va explicar que l’etiqueta Ecolabel és “una eina de transparència i compromís amb els clients”. En aquesta línia, Sarrias, amb una dilatada experiència en qualitat mediambiental des d’una institució referent i pionera a aplicar aquesta regulació a tot Espanya, va afirmar que entre els avantatges per a les marques amb aquest distintiu s’inclouen el millor posicionament en concursos públics de licitació o el seu baix cost. La directora general va assegurar que “Espanya és el quart país a Europa amb etiquetes Ecolabel” i va obrir el debat sobre algunes de les preocupacions dels fabricants, les restriccions sobre compostos orgànics i substàncies tòxiques.

Aquestes exigències tècniques les va completar una altra veu autoritzada, Laura Guijarro Ventura, del Departament Tècnic d’ASEFAPI, l’Associació Espanyola de Fabricants de Pintures i Tintes d’Imprimir. Guijarro va aclarir que els nous criteris afecten la reducció de límits

de COV (compostos orgànics volàtils) i semiCOV (compostos orgànics semivolàtils), ús de substàncies perilloses, dades de substàncies no registrades o nanomaterials. Les preocupacions del sector en el futur, en paraules de Guijarro, també estan vinculades a “la sensació que cada vegada es llegeix menys l’etiqueta” o les noves mesures sobre “el sistema de recuperació de la pintura sobrant o envasat”.

Per la seva banda, Dagoberto Schmid Mata, cap del Departament de Seguretat de Producte de BASF Espanyola, va afirmar que la seva companyia, multinacional capdavantera en producció de matèries primeres, amb un portfolio de 60.00 productes químics, inverteix en recerca i innovació 1.800 milions a l’any. Segons Schmid, el compromís de BASF amb el medi ambient es concreta a “convertir megatendències en productes per contribuir a les necessitats de sostenibilitat”, i va emmarcar els seus beneficis en “l’ús eficient dels recursos, l’estalvi de costos, la salut o la lluita contra el canvi climàtic”.

Antoni Vilaseca Martínez, director tècnic d’Indústries Titan, ferm convençut dels avantatges de la producció respectuosa amb el medi ambient, va assegurar que “tenir productes amb Ecolabel, a més de voluntari, és necessari i gairebé obligatori per sobreviure al sector. D’aquí uns anys, els criteris de la primera etiqueta Ecolabel seran obligatoris per llei”. Vilaseca va

“Tenir productes amb Ecolabel és necessari i quasi obligatori per sobreviure al sector”

TAULA RODONA SOBRE ELS REPTES DE L’ECOLABEL EN PINTURES

17AIQSNews72

Grups professionals Grupos profesionales Professional groups

reivindicar la seguretat de la química sobre la salut i el nínxol de mercat del sector ecològic, ja que “hi ha moltes persones que han fet d’això una forma de vida, per la qual cosa hem d’oferir-los tota una gamma de productes d’acord amb la seva filosofia i pels quals estan disposats a pagar”.

El gremi dels aplicadors o pintors professionals va estar representat per Andrés Rodríguez, de Germans Rodríguez Pintors. Segons el seu parer, “encara falta conscienciació tant entre els consumidors domèstics, els clients, com entre els mateixos pintors”. El criteri econòmic continua pesant més. No obstant això, Rodríguez va destacar l’alça en paral·lel d’aquest tipus de pintura en determinats usos, com el sanitari, l’educació o els laboratoris. De la mateixa manera, el representant del sector dels aplicadors va explicar les exigències d’actualització constant davant del canvi dels productes i va reivindicar la formació professional contínua i la complicitat dels fabricants amb les necessitats del seu ofici.

Per la seva banda, com a últim ponent, Alberto de Alvarado Noriega, director de Màrqueting d’Akzo Nobel Decorative Coatings Spain, va explicar la seva filosofia corporativa Planet Possible, en la qual es fixa com a objectiu que un 20% de la facturació ha de venir de la producció sostenible. Un repte cap a la responsabilitat mediambiental que Alvarado defineix com “fer més amb menys. Marcar la diferència amb valor en tota la cadena de producte”.

Després de les intervencions, el moderador de la taula, Raúl Cabré Guirao, d’Akzo Nobel, i portaveu del Grup de Pintures de l’IQS, va obrir un torn de preguntes des del públic en què es va reiterar la tendència social cap a temes mediambientals, la complexitat i el cost dels assajos de laboratori, la demanda creixent de productes ecològics i com els requisits legals de producció sostenible marcaran el futur del sector.

Aquí, valoren satisfactòriament l’etiqueta Ecolabel o els comporta massa inconvenients aconseguir-la?

Les dades que maneja l’associació mostren que la tendència és ascendent: a les noves sol·licituds s’uneixen les actualitzacions de les que ja s’han concedit; això demostra que els fabricants que ja coneixen l’etiqueta n’han comprovat la utilitat i volen mantenir-la, tot i que en cada renovació s’introdueixen nous criteris, la qual cosa suposa nous assajos per fer. Una actitud dialogant per part de les autoritats competents facilita la decisió dels fabricants de sol·licitar-la, i comença des del moment en què es discuteixen els criteris que aplicaran per a les renovacions següents.

Quines creuen que seran les claus per complir les noves mesures del sistema de recuperació de la pintura sobrant o envasat?

El que preocupa, fonamentalment, és que aquests requisits van més

enllà del control que pot tenir el fabricant a la seva empresa, i està supeditat al compromís d’altres actors de la cadena, com els distribuïdors, les autoritats competents o els consumidors. Per tant, la informació i la promoció seran vitals per comptar amb la col·laboració de tots.

A cada país existeix un esquema de reciclat diferent, amb uns índexs de recuperació diferents. Si els requisits que s’exigeixen són comuns a tot Europa, l’accessibilitat a aquests materials reciclats s’hauria d’harmonitzar entre països, ja que es podria donar la situació d’haver de comprar pintura reciclada a un altre país si el sistema propi no cobreix la demanda exigida pels criteris. Les pintures a l’aigua contenen conservants per evitar el creixement de fongs i algues al pot. Els fabricants haurien de formular tenint en compte el percentatge de pintura que s’ha de reciclar i que hauria de resistir tot el procés de reciclatge, sense conèixer la contaminació que poden patir.

Sobre la reducció del material d’envasament, la introducció d’aquest criteri ha d’estar consensuada amb els fabricants d’envasos, ja que pot entrar en conflicte amb els seus programes d’innovació i desenvolupament. A la problemàtica del sistema de reciclatge (si no es cobreixen les quotes de recuperació no hi haurà matèria primera per fabricar aquests envasos) s’uneix la interacció que tenen aquests recipients amb la pintura, podent produir-se una falta de reproductibilitat del color o una aparença més fosca, i una reducció de les propietats mecàniques i de durabilitat. A més, caldria establir una forma de verificar aquest requisit.

“Els fabricants que ja coneixen l’etiqueta ECOLABEL han comprovat la seva utilitat i volen matenir-la”

ENTREVISTA AMB LAURA GUIJARRO VENTURA, DEL DEPARTAMENT TÈCNIC D’ASEFAPI

“Tenir productes amb Ecolabel és necessari i quasi obligatori per sobreviure al sector”

TAULA RODONA SOBRE ELS REPTES DE L’ECOLABEL EN PINTURES

18 AIQSNews72

Certificació halal i certificació caixer, uns aliats per a la indústria alimentària?El 27 d’octubre, el Grup Professional Alimentari de l’AIQS va organitzar el seminari ‘Certificacions halal i caixer en la indústria alimentària’, en el qual representants d’ambdues certificacions van definir les seves característiques, la seva incidència al mercat, així com els requisits que les empreses alimentàries han de complir per poder obtenir-les.

En un món globalitzat, generar relacions comercials amb altres països és una necessitat de primer ordre per a les empreses, que requereix saber-se adaptar a les demandes i les exigències dels seus consumidors. En aquesta línia, l’auge del comerç de productes i serveis amb certificació halal i caixer a tot el món ha posat aquests segells en el punt de mira de les empreses agroalimentàries espanyoles amb intenció d’exportar els seus productes a nous mercats.

I és que, tal com va explicar Francesc Malgosa, membre del Grup Professional Alimentari de l’AIQS, durant la presentació del seminari, “en l’actualitat el 27% de la població mundial és musulmana, una xifra astronòmica que les empreses alimentàries estan començant a tenir molt en compte i que ha convertit la certificació halal en una eina molt important d’exportació als mercats amb un gran nombre de consumidors musulmans”.

Certificació halal

Muhammad Escudero, representant de l’Institut Halal, va iniciar la ponència definint el concepte halal a l’audiència. “Significa el que està permès, autoritzat, el que és lícit. I, en concret, la certificació halal és la que certifica que el producte no conté ingredients no permesos i que està elaborat amb estris estipulats per les normes sanitàries islàmiques”, va explicar. Així mateix, Escudero va afirmar que la certificació halal s’aplica en tots els sectors industrials de l’alimentació i en tota la cadena de valor: des dels escorxadors on se sacrifiquen els animals, fins a la planta de producció i la cadena logística. “Tot i que fins fa uns anys la certificació halal s’aplicava gairebé en exclusiva a la indústria càrnia, actualment també és d’interès per a la indústria d’additius, la de les fragàncies, la de complements vitamínics, brioixeria, indústria làctia i, fins i tot, la dels sucs. Perquè, al cap i a

la fi, els musulmans volen que tot el que consumeixen sigui ètic”, va manifestar Escudero.

Posteriorment, l’expert va parlar del procés de certificació pel qual han de passar les empreses per obtenir el certificat halal i que, a grans trets, consta de dues parts fonamentals: una de documental i una de tècnica. “Les empreses que vulguin rebre la certificació han de documentar-se bé de tota la normativa halal i implementar-la en la línia de producció, incorporant-hi personal qualificat. Posteriorment, l’equip d’auditors de l’Institut Halal avalua tot el procés: des de la recepció de la matèria primera fins al processament final”, va sentenciar Escudero.

Un mercat en creixement continu

Tomas Guerrero, director de l’oficina de Madrid de l’Institut Halal, va destacar la importància del mercat de productes halal

D’esquerra a dreta: Francesc Malgosa, Carme Majó, David Libershon, Tomás Guerrero i Muhammad Escudero.

19AIQSNews72


al món actual, on conviuen més de 1.700 milions de musulmans als cinc continents; un segment poblacional en contínua expansió i creixement. “A més, moltes economies de majoria musulmana creixen a una mitjana anual del 7% i comencen a aflorar noves classes mitjanes emergents amb patrons de consum semblants als del món occidental. O, el que és el mateix, clients potencials de les empreses d’un ampli ventall de sectors”, va prosseguir Guerrero.

Cal destacar que, segons un estudi elaborat per Thomson Reuters, l’economia islàmica va moure 1,3 bilions de dòlars al sector de l’alimentació, el 2013, i gairebé mig milió de dòlars anuals al sector de la moda. El mateix estudi assegura, a més, que en un termini mitjà de cinc anys aquestes xifres es multiplicaran per dues. “El mercat global d’aliments consumits per musulmans és d’1,2 bilions de dòlars, una xifra superior al mercat nord-americà o xinès. No en va, la certificació halal suposa una oportunitat d’internacionalització per a les empreses espanyoles”, va puntualitzar Guerrero, que, a més, va advertir que els països de majoria musulmana importen entre el 80 i el 90% dels aliments que consumeixen, a causa de la poca capacitat de producció que encara tenen, i de les condicions climatològiques.

En aquest sentit, Guerrero va destacar que si bé un gran nombre d’empreses espanyoles ja exporten animals vius a aquests mercats, estan perdent capacitat de negociació i diners, ja que són productes sense valor afegit. “Si exportessin productes acabats amb certificació halal, seria una nova oportunitat de negoci. La mentalitat que haurien de tenir les empreses és la d’oferir productes des de la granja fins a la llar”.

Com a exemple, Guerrero -que va xifrar en 300 les empreses amb certificació halal a Espanya– va explicar dos casos d’èxit

d’empreses no dedicades al sector carni que, mitjançant la certificació halal, havien aconseguit fer-se un lloc als mercats musulmans. És el cas de Freixenet i la seva línia d’espumosos sense alcohol amb certificació halal, que s’ha introduït amb èxit al món musulmà. També va esmentar el cas d’una empresa de polvorons –un producte consumit tot l’any, als països musulmans– que havia substituït el greix de porc per greix vegetal i havia obtingut la certificació halal, amb què pot exportar a aquests mercats.

Certificació caixer

Sense cap mena de dubte, una altra de les certificacions de més pes per al sector alimentari, els últims anys, és la certificació caixer, que verifica que els lots de producció compleixin les normes i les especificacions de qualitat jueves. Carme Majó, del Grup Professional Alimentari de l’AIQS, va ser l’encarregada de presentar David Libersohn, rabí de la Fundació Privada Jabad Lubavitch.

“Caixer és una paraula que significa ‘apte’. I, concretament, la certificació caixer certifica l’origen dels aliments i que són aptes per al consum segons els dictats que marquen les normes jueves”, va afirmar Libersohn.

Tal com va explicar el rabí, la certificació actua principalment en el seguiment i la certificació de les matèries primeres, garantint que la segmentació caixer en els seus tres camps -carni, lacti i origen natural- s’apliqui també en les línies de producció i en la transformació de les matèries primeres, en les diferents fases de producció. “En relació amb el vi i el pa, es requereix, a més, presència rabínica en els processos de producció”, va assegurar.

Més de 20 milions de jueus

Libershan, que va qualificar la certificació caixer com una marca emergent, va explicar que actualment existeixen més de 2.000 certificadores caixer al món, amb què és un mercat de productes creixent, sobretot al mercat israelià i nord-americà. Així mateix, el rabí va explicar que actualment conviuen aproximadament 20 milions de jueus al món, amb cert poder adquisitiu, amb necessitat de consumir productes caixer.

El rabí va admetre, a més, que en mercats com el nord-americà –amb una alta densitat de població jueva– els productes amb certificació caixer s’han convertit en una tendència, amb què suposen una gran oportunitat d’internacionalització per a les empreses espanyoles. “A més, en països com Israel, el govern només deixa entrar productes amb certificació caixer, per la qual cosa és una obligació complir-la per a aquelles empreses que vulguin exportar al país”.

En l’actualitat, a Espanya existeixen unes 600 empreses amb certificació caixer, la majoria dedicades a les matèries primeres. Per a Libershan, un nínxol de mercat molt interessant per explorar, per part de les empreses agroalimentàries espanyoles, són els anomenats productes caixer per a la Pasqua, que no han de contenir blat, ordi, sègol, civada, espelta ni els seus derivats, ni productes amb llevat, i on encara no existeix gaire competència.

20 AIQSNews72

La certificació caixer cada dia està més demandada per les empreses d’alimentació a tot el món. Aquesta tendència també s’ha viscut entre les empreses espanyoles?

Sí; però és important ressaltar la diferència entre la demanda de certificacions caixer al mercat anglosaxó i francès, les empreses del qual les apliquen com un mitjà d’obertura a nous mercats i d’expansió comercial (sense necessitat de tenir un client específic que les sol·liciti), i el mercat espanyol, on, majoritàriament, les empreses sol·liciten la certificació només davant del precís requeriment d’un client.

Quins són els requisits que es demanden a l’empresa a l’hora d’obtenir el certificat caixer quant a la planta de producció, l’operari i el producte final?

La certificació caixer actua principalment en el seguiment i la certificació de les matèries primeres, garantint que la segmentació caixer en els seus tres camps –carni, lacti i origen natural– s’apliqui també a les línies de producció i transformació de les matèries

primeres, en les diferents fases de producció. En relació amb el vi i el pa, es requereix, a més, presència rabínica en els processos de producció.

La vigència del certificat és només d’un any de durada. A què es deu aquesta curta durada?

La durada anual de la certificació caixer respon a la necessitat de garantir que durant aquest any no s’hagin produït canvis en els processos i els protocols de producció autoritzats sota la certificació caixer. S’exigeix la revisió periòdica d’ingredients, línies i processos de producció, amb la finalitat d’actualitzar, modificar i ampliar, si escau, els canvis que siguin necessaris i que, complint amb les exigències caixer, quedin coberts sota el nou període de certificació.

A quins països sol anar destinat el producte final amb certificació caixer?

Espanya és un gran productor de matèries primeres, per la qual cosa els seus productes poden arribar a qualsevol productor en qualsevol lloc del món. La majoria del mercat de consum caixer es concentra a Estats Units i Israel.

Quina quota de mercat tenen els productes caixer i quines són les perspectives de futur?

Actualment, s’estima que a Espanya unes 600 plantes de producció han passat per un procés caixer, encara que moltes no estan actives.

Quins beneficis té per al consumidor consumir productes caixer?

Els beneficis es valoren en funció del client que estiguem descrivint. Si pensem en el client jueu que consumeix caixer per respecte a la seva fe, els seus beneficis, sens dubte, tenen a veure amb el compliment de la fe religiosa. De fet, a Israel, la llei exigeix que els supermercats venguin només productes caixer, i al lineal no es poden exposar productes que no siguin caixer (si bé existeixen supermercats minoritaris en els quals es permet la venda de productes no caixer, i són catalogats com a supermercats no caixer). En el cas del consumidor no jueu que tria productes caixer com a base de la seva alimentació, els beneficis es projecten en la possibilitat de comptar amb un certificat de qualitat sobre els orígens de les matèries primeres i la seva puresa.

“La majoria del mercat de consum caixer es concentra als Estats Units i Israel”

ENTREVISTA A DAVID LIBERSHON, RABÍ DE LA FUNDACIÓ PRIVADA JABAL LUBAVITCH

21AIQSNews72


La certificació halal cada dia està més demandada per les empreses d’alimentació de tot el món. Aquesta tendència també s’ha viscut entre les empreses espanyoles?

A Espanya, el vuitè exportador mundial de productes agroalimentaris, el creixement d’aquest mercat no ha passat desapercebut. Els dèficits en la balança comercial d’aliments que presenten la majoria de les economies islàmiques i l’increment del poder adquisitiu dels prop de 1.700 milions de musulmans que viuen al nostre planeta han despertat l’apetit de les empreses espanyoles per aquest segment de mercat.

Quins són els requisits que es demanen a l’empresa, a l’hora d’obtenir el certificat halal quant a la planta de producció, l’operari i el producte final?

El procés de certificació de l’Institut garanteix la traçabilitat completa de la cadena alimentària, des de la granja fins al plat. No

només cobreix la verificació dels ingredients, també inclou la del procés de producció, la higiene, la manipulació, els materials d’embalatge, l’emmagatzematge, el transport i la distribució. En aquest sentit, la certificació halal s’erigeix en una eina de confiança i, per això mateix, la seva concessió a indústries i establiments es duu a terme d’acord amb un esquema reglamentàriament establert i una normativa halal de referència, en virtut de la qual aquestes últimes i els seus productes se sotmeten a auditories, supervisions i anàlisis, així com a altres mecanismes de vigilància i control.

A quins països sol anar destinat el producte final amb certificació halal?

Algèria va ser la destinació principal dels productes halal exportats per les empreses certificades per l’Institut, l’any 2014, amb un 52% del total exportat, mentre que el Marroc, amb un 10% de la quota, es va situar com el nostre segon soci comercial. El període 2012-2014, Algèria va incrementar la compra dels nostres productes un 32%; el Marroc va passar de comprar 724.000 tones, el 2012, a més de 2.400, el 2014; Kuwait, de 25 tones el 2012 a més de 976 el 2014, i l’Aràbia Saudita, de 46 tones el 2012 a 1.496 el 2014. Entre els mercats europeus, n’hem de destacar dos: França, que representa un 8,5% de les nostres exportacions halal, i el Regne Unit, amb un 4%.

Quina quota de mercat tenen els productes halal i quines són les perspectives de futur?

La indústria de l’alimentació halal està creixent molt ràpid. El 2013, els musulmans van gastar 1,3

bilions de dòlars en alimentació i begudes. D’aquests, 1 bilió es van destinar, per part dels països membres de l’OIC, a consumir aliments halal, entre els quals es troben mercats com Indonèsia, Turquia i el Pakistan, amb una despesa en alimentació superior als 100.000 milions de dòlars. S’espera que la despesa en aliments halal creixi fins als 2,5 bilions de dòlars, el 2019, i representi un 21,2% de la despesa mundial en alimentació i begudes.

Quins beneficis té per al consumidor consumir productes halal?

La certificació halal garanteix que els productes són qualitat, no estan adulterats i s’adeqüen a les seves prescripcions alimentàries, és a dir, són respectuosos amb les seves creences religioses.

Com promocionen la certificació halal entre el consumidor final? Quines accions porten a terme perquè aquests productes siguin consumits per altres comunitats?

Com una certificació de qualitat. La clau de la certificació halal que atorga l’Institut Halal també és que es regeix per una marca de garantia de qualitat protegida, l’ús i l’aplicació de la qual s’han de sotmetre a avaluacions rigoroses i constants, a l’empara i la protecció de la Llei de patents i marques. L’Institut Halal duu a terme nombroses accions encaminades a donar més visibilitat als productes halal espanyols. Cada any organitza jornades tècniques, seminaris, degustacions de producte i campanyes per promoure el consum de productes halal entre la població musulmana i no musulmana del nostre país.

“S’estima que la despesa en aliments halal creixi fins als 2,5 bilions de dòlars, el 2019”

ENTREVISTA A DAVID LIBERSHON, RABÍ DE LA FUNDACIÓ PRIVADA JABAL LUBAVITCH

ENTREVISTA A TOMÁS GUERRERO, DIRECTOR DE L’OFICINA DE MADRID DE L’INSTITUT HALAL

22 AIQSNews72

El 31 de setembre va tenir lloc la sessió oberta al públic, ja que el primer i últim dia van estar dedicats a l’assemblea i a altres activitats reservades per als membres de la CEPE. Les presentacions, ofertes per experts en la seva matèria, es van centrar, en aquesta edició, en el present i el futur del mercat de les pintures a Europa central en general i Polònia en particular. Es va posar l’accent en els avantatges de la implementació de best practices en la ca-dena de subministrament

i producció i en nous, diferents enfocaments de màrqueting quant a la creació de marca i generació de valor afegit. L’esdeveniment es va acabar amb dues sessions paral·leles sobre la situació actual i futura dels mercats de recobriments decoratius i industrials.

El 2014, la indústria de la pintura ha experimentat un increment en volum entorn del 2-4% en la major part dels països europeus. Les perspectives per als pròxims anys són d’un

molt lleuger creixement, que previsiblement serà més accentuat a Europa central i que es veurà beneficiat per les menors expectatives de creixement a la Xina i el Brasil. En aquest escenari, és de vital importància per a les empreses redissenyar la manera de gestionar el negoci i engegar noves iniciatives que suposin una diferenciació al mercat, a més d’implementar mesures més eficients a l’hora de controlar els costos de producció i logística.

Congrés i Assemblea General anuals de la CEPELa CEPE (European Confederation of Paint, Printing Ink and Artists’ Colours Manufacturers Associations / Confederació Europea d’Associacions de Fabricants de Pintures, Tintes d’Imprimir i Colors per a Artistes) va organitzar el seu Congrés i Assemblea General anuals, del 30 de setembre a l’1 de novembre, a Cracòvia (Polònia). Aquesta organització aglutina aproximadament el 85% de les companyies del sector a Europa, cosa que representa al voltant de 17 bilions d’euros.

23AIQSNews72


“La gran aposta de Damm de l’última dècada ha estat la internacionalització de l’empresa”

El president de l’AIQS, Jaume Árboles, va inaugurar la sessió agraint la implicació del grup Damm amb l’IQS al llarg de la seva història, i la participació del Sr. Crous en la conferència. “És un honor poder estar acompanyats de gestors d’empreses que creixen d’una manera sostenible i que són una font d’inspiració per a tothom. A més, he de reconèixer que em fa una il·lusió especial perquè la Damm, amb qui l’IQS encara manté una estreta relació, és on vaig començar a desenvolupar la meva carrera professional”, va dir.

Enric Crous va iniciar la ponència explicant el procés de concentració al qual el sector cerveser mundial ha estat sotmès els darrers anys. En l’actualitat, cinc companyies controlen més del 50% de la producció mundial de cervesa. Una tendència que s’ha traslladat també al panorama nacional, on, si l’any 1990 convivien 12 companyies cerveseres, a l’Estat, actualment

només en queden 6, i d’aquestes, tan sols 3 –MSM, Heineken i Damm– controlen el 90% del mercat espanyol. “En aquest context, Damm comercialitza 8,2 milions d’hectolitres de cervesa anuals i manté una quota de mercat del 25% nacional; o, el que és el mateix, una de cada quatre cerveses que es beuen a Espanya són nostres”, va sostenir Crous.

En aquest sentit, el directiu va advertir que, si bé la companyia ha notat la caiguda del consum, sobretot en les vendes al sector hostaler –arran de la irrupció de la crisi econòmica el 2008, a l’Estat espanyol–, s’ha vist compensada pel creixement de les vendes en el canal d’alimentació. “La clau del nostre creixement a l’Estat, tot i la crisi, ha estat continuar innovant i llançant productes que el mercat demandava, una ferma aposta per la digitalització i la internacionalització de l’empresa”.

Innovació constant de productes

Com a exemple de la política d’innovació constant de Damm, Crous va citar alguns exemples, com la cervesa Daura, sense gluten, dirigida al públic celíac i desenvolupada per Damm en col·laboració amb el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). “Tenint en compte que el 2% de la població mundial és celíaca, i que molt poques empreses del sector estan apostant per produir cervesa sense gluten, és una gran oportunitat convertir-se en el pioner i dominar la quota d’aquest mercat important i incipient”, va continuar Crous.

També va mencionar la cervesa Inèdit, elaborada en col·laboració amb Ferran Adrià, com una de les darreres apostes de la companyia cervesera que els havia ajudat a entrar al mercat del sector de l’hostaleria i competir amb el vi. En

EL DIRECTOR GENERAL DEL GRUP DAMM, ENRIC CROUS, VA OFERIR UNA CONFERÈNCIA A L’IQS, EN UN ACTE ORGANITZAT PER L’AIQSEl 21 d’octubre, Enric Crous, director general del grup cerveser català Damm, va oferir una conferència a la sala Multimèdia de l’IQS, en un acte organitzat per l’AIQS, en el qual el directiu va incidir en aspectes com l’adaptació al canvi i la innovació constant com a principals claus de l’èxit de la companyia que lidera, i que pot presumir de ser la firma de cervesa més antiga de l’Estat espanyol.

D’esquerra a dreta: Jaume Árboles, Enric Crous i Josep Beumala.

24 AIQSNews72

aquest sentit, el directiu també va destacar l’aposta pel desenvolupament de marques regionals que Damm ja tenia, com, per exemple, Estrella del Sur, a Sevilla, o Keler, al País Basc, amb l’objectiu d’establir un vincle més fort amb aquestes zones geogràfiques i augmentar la seva força de vendes a la resta de l’Estat.

Internacionalització de l’empresa

Crous va afirmar, però, que la gran aposta de Damm de l’última dècada ha estat, sense cap mena de dubte, la internacionalització de la companyia –iniciada l’any 2004–, que, en l’actualitat, ja comercialitza els seus productes a 92 països de tot el món.“La gran qualitat dels nostres productes i la marca Barcelona han estat el nostre gran aval perquè actualment el 15,45% de la nostra producció s’exporti, sobretot a països com el Regne Unit, Portugal i els Estats Units”, va declarar Crous, que també va advertir que la seva vinculació amb el FC Barcelona ha contribuït a donar a conèixer la marca arreu del món. De fet, la firma ha augmentat les vendes, el 2015, un 45% respecte al 2014, al Regne Unit, mentre que als Estats Units ho ha fet un 18%.

Crous també va ressaltar com a grans decisions la digitalització de l’empresa –amb el llançament d’una aplicació mòbil pròpia per a la gestió de l’equip de vendes– i tota la seva estratègia de màrqueting digital i xarxes socials. També va destacar la continuada aposta per l’esponsorització d’esdeveniments socials multitudinaris, com, per exemple, el festival de música Cruïlla de Barcelona, el Sónar i el VOLL DAMM Festival Internacional de Jazz de Barcelona, entre d’altres. “Totes aquestes accions ens acosten al nostre públic objectiu, i ens ajuden a crear un vincle més estret amb els consumidors”, va subscriure Crous. També va mencionar, com a triomf per part de la companyia, haver-se apropiat del concepte Mediterrani –a través de la seva campanya de publicitat Mediterràniament– i alinear-lo amb els valors de la seva marca.

En aquesta línia, Enric Crous va parlar de les darreres adquisicions de firmes d’alimentació que Damm havia dut a terme els darrers anys a fi de diversificar el negoci i augmentar el valor de l’empresa, com, per exemple, la compra de la firma de restauració Rodilla o les emblemàtiques marques Cacaolat i Letona, al 50% amb Cobega.

Finalment, va incidir en les inversions fetes en energies renovables en la gran majoria de les seves nou plantes de producció, com, per exemple, la cogeneració de la planta del Llobregat, que li permet vendre l’electricitat sobrant de les plaques solars, obtenint així una nova font d’ingressos.

Any 2004: inicien les primeres exportacions.

Any 2015: exporten el 15% de la producció a 92 països.

Facturació 2013: 909 milions d’euros amb un Ebidta de 152 milions i un benefici consolidat atribuïble de 70 milions.

Facturació 2014: 913 milions d’euros amb un Ebidta de 166 milions i un benefici consolidat atribuïble de 79 milions.

Damm en xifres

3.000Treballadors

9FàbriquesCentre logístic propi amb capacitat per gestionar 90 camions al dia

25 AIQSNews72

A fonsA fondoIn depth

La Fundació Pasqual Maragall per a la recerca en Alzheimer va néixer l’abril del 2008, fruit del compromís públic de Pasqual Maragall, exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat de Catalunya, després de ser diagnosticat d’Alzheimer. La seva filla, Cristina Maragall, és al capdavant de l’entitat.

“Necessitem anticipar-nos, estudiar què passa al cervell anys abans que l’Alzheimer es desenvolupi”

ENTREVISTA A CRISTINA MARAGALL, PORTAVEU DE LA FUNDACIÓ PASQUAL MARAGALL

A la Fundació Pasqual Maragall per a la recerca contra l’Alzheimer treballen per vèncer aquesta malaltia i aconseguir un futur en què l’envelliment estigui associat a experiències positives. Dels projectes de la Fundació, del nou centre d’investigació i de com viuen les famílies la malaltia n’hem parlat amb Cristina Maragall.

En primer lloc, t’hem de preguntar com està el teu pare.

Creiem que hem tingut sort, perquè en el cas del meu pare l’evolució de la malaltia ha estat molt lenta. No segueix pas cap tractament diferent, des del punt de vista mèdic, que la resta de pacients, però sí que manté l’activitat i l’estimulació, creiem que aquestes

activitats són positives perquè l’avanç de la malaltia sigui més lent.

Parlant d’estimulació, al documental Bicicleta, cullera, poma descobrim la gran passió del teu pare per la música.

Sí, la música continua sent una de les seves grans aficions. Encara que no estigui demostrat científicament que sigui curativa, sabem que escoltar-la, a la gent amb Alzheimer, la fa feliç perquè és una cosa que molt fàcilment els reconnecta amb els seus records, la seva memòria. En el cas del meu pare, la música ens és molt útil, perquè en determinats moments una música tranquil·la el pot ajudar a relaxar-se, o una de més alegre el pot animar si està una mica trist, per exemple. També li agrada molt caminar

26 AIQSNews72

i ballar, així que continua sent actiu, físicament, i això li va molt bé per mantenir-se. Com diem, la música o el ball no són cures a la malaltia, però sí recursos per fer la vida més fàcil.

Centrats en la Fundació, quin és el seu objectiu?

El gran objectiu com a fundació és la investigació, aconseguir solucions per a la malaltia; en el nostre cas, apostem per la prevenció. Però no podem oblidar que hi ha tants casos de malalts d’Alzheimer que alguna cosa hem de fer, mentre duri la investigació, perquè és una travessa de llarga durada que no depèn només de nosaltres. Hem de treballar molta gent junta a tot el món perquè la investigació avanci.

Cuidar el cuidador és clau en una malaltia com l’Alzheimer, que pot ser molt llarga?

Sí, perquè el benestar del malalt d’Alzheimer depèn del benestar dels seus cuidadors. Són persones sota una gran pressió emocional que sovint pateixen problemes psicològics i de salut, com depressió, ansietat o sensació de sobrecàrrega. Per aquest motiu, impulsem un programa de grups terapèutics per millorar la seva qualitat de vida, compartint en grup les seves experiències i emocions, ensenyant-los a tenir cura del malalt i a cuidar-se també ells mateixos.

La prevenció és un altre dels aspectes en els quals treballeu.

Sí, perquè sabem que els danys que l’Alzheimer causa al cervell es poden haver iniciat silenciosament fins a vint anys abans de la manifestació dels primers símptomes. Necessitem anticipar-nos, estudiar què passa al cervell anys abans que l’Alzheimer es desenvolupi, i el nostre objectiu és actuar abans que sigui massa tard i els danys ja siguin irreversibles.

27 AIQSNews72


I en què consta l’Estudi Alfa?

Aquest és un projecte d’investigació centrat en la prevenció que portem a terme amb el suport de l’Obra Social ”la Caixa”. És un estudi a llarg termini en què participen més de 2.700 voluntaris sans que durant la resta de la vida s’aniran fent proves cada tres anys: neurològiques, clíniques, de neuroimatge (ressonància magnètica, PET)… L’objectiu és tenir una font de dades i saber quins són els paràmetres que fan que es desenvolupi la malaltia. De fet, és l’estudi més gran a escala mundial que està aconseguint dades al voltant de l’Alzheimer. D’altra banda, totes aquestes dades

també ens permeten participar en investigacions d’àmbit interna-cional en cooperació amb altres centres. És el cas d’EPAD, un estudi que es desenvolupa en 35 centres europeus, del qual som colíders.

Quants casos d’Alzheimer hi ha comptabilitzats a Espanya?

Doncs ens trobem amb una dificultat, que és que ni a Catalunya ni a Espanya hi ha un pla nacional d’Alzheimer, per tant, no existeixen protocols de diagnòstic i cada metge decideix què fer una vegada diagnosticat el pacient. Aquests diagnòstics moltes vegades arriben tard i no s’orienten adequadament a les

famílies, que s’han d’espavilar. La manca d’aquest pla nacional també implica que no disposem de cap cens, sinó que simplement es fa una proporció en funció de l’edat poblacional i es compara amb altres països per –més o menys– fer una estimació dels casos que tenim. Les xifres amb què ens movem és que a Catalunya hi ha més de 110.000 casos i entre 500.000 i 800.000 a Espanya. Tot això amb un increment exponencial donat per l’augment de l’edat de la població. De fet, l’any 2050 es calcula que es podria triplicar la xifra actual d’afectats per l’Alzheimer, i això ens demostra que ens trobem davant d’una malaltia gravíssima.

La Fundació Pasqual Maragall disposarà d’un nou centre, el 2016, situat al carrer de Wellington, un edifici de 4.000 metres quadrats de superfície, que aniran ocupant gradualment. El centre inclourà laboratoris propis i una unitat per fer assajos clínics, a més d’un gabinet per fer atenció psicoterapèutica als cuidadors, atenent especialment persones que han rebut el diagnòstic recentment. “Disposarem d’una màquina per fer ressonàncies magnètiques específiques i podrem fer servir els resultats per a objectius científics, cosa que suposa un gran pas endavant”, afegeix Cristina Maragall.

Un nou centre d’investigació

28 AIQSNews72

L’Alzheimer és una malaltia cerebral, no contagiosa, progressiva i irreversible, que altera la personalitat i destrueix de manera gradual la memòria d’una persona, igual que les habilitats per aprendre, raonar, fer judicis, comunicar-se i dur a terme activitats quotidianes. Aquestes habilitats es perden com a conseqüència de la mort d’un tipus de cèl·lules del cervell, les neurones.

Els símptomes de l’Alzheimer

Els malalts d’Alzheimer van perdent els records i la identitat fins a no reconèixer la realitat que els envolta. La malaltia pot durar entre set i quinze anys. Durant aquest temps, l’afectació i la dependència del malalt són cada vegada més grans.

L’Alzheimer s’ho emporta tot

• Pèrdua de memòria

• Problemes de llenguatge

• Dificultat per fer tasques simples

• Desorientació de temps i espai

• Pèrdua de la capacitat de raonament

• Dificultat per tenir pensaments elaborats

• Pèrdua d’objectes

• Canvis d’estat d’ànim

• Canvis en la conducta

• Pèrdua de la iniciativa

29 AIQSNews72


Fes-te soci d’un futur sense Alzheimer

Col·labora: tel. 902 331 533 www.fpmaragall.org/donatius

http://www.fpmaragall.org/donatius

30 AIQSNews72

La marca

La recent fusió entre l’Associació de Químics i Enginyers Químics de l’IQS i l’IQS Business Alumni en una mateixa entitat em permet actualitzar els comentaris publicats a NEWS, l’any 1988, amb motiu de la introducció del logotip IQS, complementari a l’escut original, ple de simbolisme, que presenta una càpsula sobre un trípode desprenent vapor, amb l’escut de sant Ignasi de fons. Aquest és encara l’actual escut IQS, ple de simbolisme.

Cap als anys 60, l’escut es presentava en diferents variants, raó per la qual a l’Associació es va proposar la creació d’un logotip i, amb l’assessorament de Josep Chias (prom. 1969, i llavors professor de màrqueting a ESADE), es va acceptar el quadre blau amb les lletres IQS blanques. En principi es va proposar anteposar una lletra per cada entitat que operava amb la marca, cosa que encara conserva l’AIQS (Associació IQS). Cal destacar la introducció de la lletra S (Sarrià), que no figura a l’escut.

Recentment, el logo ha canviat, consisteix en dos cercles de diferent color, blau de química i groc d’empresarials, parcialment superposats; introdueix una nova simbologia, diferent al vapor generat a la càpsula de l’escut clàssic.

Tant el logotip quadrat com el recent, de cercles, destaquen les tres lletres IQS, que per a nosaltres tenen un significat clar i són una marca que s’estén per tot el món, que segurament no és tan coneguda per altres persones, sobretot fora de Catalunya. Actualment hi ha una gran quantitat de sigles que apareixen als diaris, dificultant la comprensió, sobretot si corresponen a una àrea de coneixement fora de l’especialitat del lector, tot i que ja ens hi anem acostumant, i no m’estranyaria que un dia algú em preguntes què vol dir IQS, així com jo m’he hagut de documentar sobre què vol dir BMW (Bayerische

Motoren Werke). L’acceptació d’una marca cal relacionar-la amb la qualitat del producte que representa, que, en el nostre cas, és la dels professionals que, amb la base dels estudis cursats a l’IQS, han exercit com a emprenedors o empleats en indústries, i en la societat en general, amb bons resultats, tot i acreditar-se amb un títol privat.

La qualitat del producte avalat amb la marca IQS és el resultat de les bones pràctiques aplicades en la seva preparació, que, en el cas de l’IQS, són el contingut dels plans d’estudi i recerca, la formació i la dedicació dels professors, l’adequació de l’organització amb biblioteca, laboratoris, pràctiques, etc.

Un altre fet del prestigi de la marca IQS ha estat la important participació en la creació de la Universitat Ramon Llull, l’any 1991, primera universitat privada a España, i l’any 2001 ja es va reconèixer el títol de l’IQS com a oficial a l’Estat espanyol.

La marca IQS està participada, a més, per quatre entitats: la Companyia de Jesús (Unijes), l’Associació AIQS, el Patronat i Fundacions, i les Facultats Universitàries.

Totes amb el mateix objectiu de vetllar pel prestigi i la continuïtat de la marca IQS. Cada entitat té un camp d’actuació diferent i complementari per conservar els objectius fundacionals i adaptar-los als temps. És evident que la bona harmonia i col·laboració entre aquestes entitats és una garantia per a la marca IQS.

Després de més de cent anys d’existència de l’IQS, el prestigi adquirit ha de ser un estímul i responsabilitat per a les noves generacions, no solament en l’exercici professional en el lloc i l’especialitat en què tinguin l’oportunitat de col·laborar, sinó també per ser transmissors dels valors ètics i humans a la societat.

31 AIQSNews72


J. Obiols, professor emèrit de l’IQS

La marca

32 AIQSNews72

Fa exactament un any, la Universitat Ramon Llull oferia el Grau en Farmàcia, a través dels seus centres IQS i Blanquerna, amb què es convertia en la primera universitat privada de Catalunya a oferir aquesta formació. La Dra. Ana María Cuartero, coordinadora del Grau en Farmàcia de l’IQS, ens dóna més detalls d’aquesta aposta formativa.

“El Grau en Farmàcia és el grau relacionat amb les ciències de la salut que té més possibilitats professionals”

Què ha motivat la Universitat Ramon Llull a incloure aquesta formació dins la seva oferta universitària?

Fins l’any 2014, a Catalunya només hi havia una Facultat de Farmàcia, la de la Universitat de Barcelona, mentre que en altres zones geogràfiques d’Espanya hi havia moltes més opcions: per exemple, un total de sis facultats a Madrid i tres a la Comunitat Valenciana. En conseqüència, l’oferta de places per cursar el Grau en Farmàcia també estava descompensada i, per exemple, si a Madrid hi havia 900 places i a Sevilla 650, Catalunya, amb només 350, era, en proporció, la que acollia menys estudiants. En aquesta línia, el Grau en Farmàcia de la UB ha tingut una demanda molt estable, els últims anys, al voltant de 450 estudiants en primera opció. De la voluntat de la Universitat Ramon Llull d’oferir, d’una banda, una formació personalitzada i d’excel·lència, i, de l’altra, superar aquesta diferència entre oferta i

demanda, tenim les 80 places que ofereix el Grau en Farmàcia IQS-Blanquerna, de manera anual, des del curs escolar passat.

Quin és, al seu parer, el punt diferencial del nou Grau en Farmàcia IQS-Blanquerna?

El Grau en Farmàcia IQS-Blanquerna combina una metodologia basada en el contacte directe amb el món professional, el rigor científic i el compromís d’oferir una formació ètica i integral. Un aspecte molt diferencial d’aquest grau és la marcada orientació i dedicació pràctica. Cal destacar l’elevat percentatge d’hores (prop del 50%) de treball personal i individual de laboratori i de simulació. D’altra banda, a més de les pràctiques tutelades, obligatòries en oficines de farmàcia, hi ha pràctiques externes obligatòries que es poden fer en farmàcia hospitalària, indústria alimentària i indústria farmacèutica o afins. També és interessant esmentar que algunes de les matèries s’imparteixen en anglès per afavorir la mobilitat i en coherència amb la dimensió internacional dels dos centres universitaris que imparteixen la titulació. Entrant en el terreny d’allò més concret, el pla d’estudis inclou assignatures innovadores, com sistemes avançats d’alliberament de fàrmacs, un sector amb gran projecció de futur, o bé registre a la indústria farmacèutica i afins, uns perfils molt buscats, actualment, a la indústria farmacèutica. En definitiva, el resultat és un grau amb un gran potencial acadèmic i professional, que està directament relacionat amb les titulacions que,

des de fa anys, estan oferint les dues institucions que ho coordinen. És una garantia, d’una banda, l’experiència centenària en química i enginyeria química de l’IQS School of Engineering, ampliada posteriorment amb estudis en biotecnologia i bioenginyeria, i en enginyeria industrial, i, d’altra banda, la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna, amb més de vint anys d’experiència en l’àmbit sanitari oferint formació universitària en terrenys com la infermeria, la fisioteràpia i la nutrició.

Fa un any, des que l’IQS i Blanquerna-URL, van engegar el Grau en Farmàcia. Quin balanç fa del primer curs ofert com a coordinadora d’àrea del grau?

La posada en funcionament d’aquest projecte ha estat molt positiva, ja que el fet de començar des del principi aquest grau ens ha permès oferir uns plans d’estudis que responguin a les necessitats actuals i futures de la indústria farmacèutica i els serveis de salut. Tot això, comptant amb experts de les diferents àrees, per cobrir les necessitats i desenvolupar-ho en els nostres plans d’estudi. A més, la unió d’esforços de l’IQS, a l’avantguarda en el terreny de la química i la biotecnologia, i de Blanquerna, amb una formació consolidada en el camp de la salut, ens ha permès sumar experiències, capacitat d’innovació i una extensa xarxa d’empreses i institucions referents en el sector de la química i de la salut; àrees molt importants en un grau amb implicacions tant industrials com assistencials.

DRA. ANA MARÍA CUARTERO, COORDINADORA DEL GRAU EN FARMÀCIA DE L’IQS

33 AIQSNews72


Quina durada té el Grau en Farmàcia?

La durada del Grau en Farmàcia, de 300 ECT (European Credit Transfer and Accumulation System), és de cinc anys. D’aquests crèdits, un total de 240 han de complir els mínims establerts a l’ORDRE CIN2137/2008, l’ordre que regula els estudis de farmàcia, mentre que els 60 restants són continguts de nivell de màster. Per tant, la titulació permet adquirir competències no només de nivell de grau, sinó també de nivell de màster. Per això, aquest grau té el reconeixement de grau de nivell 3 de MECES (Marc Espanyol de Qualificació per a l’Educació Superior). Això implica que els nostres alumnes poden accedir als ensenyaments de doctorat, quan acaben de cursar el Grau en Farmàcia. La formació inclou, a més, sis mesos de pràctiques tutelades en farmàcies i tres mesos de pràctiques externes relacionades amb una de les quatre

mencions o itinerari curricular que triï l’alumne. Les mencions que s’inclouen al grau són: alimentació i nutrició, farmàcia assistencial, disseny i producció de fàrmacs, i gestió i màrqueting farmacèutic.

A qui es dirigeix aquesta formació?

Es dirigeix a un ampli ventall de perfils: des d’aquells interessats en l’atenció primària als pacients, fins als que volen enfocar la

carrera a la recerca, la docència o la fabricació de medicaments, així com àrees relacionades. De fet, a més d’estudiants procedents de batxillerat, PAU o cicles de grau mitjà i superior, també tenim demanda de graduats en altres formacions universitàries, com, per exemple, medicina, veterinària o química.

Quines competències professionals adquireixen els alumnes que cursen el Grau en Farmàcia?

En general, quan dius que ets farmacèutic tothom pensa en el farmacèutic d’oficina de farmàcia, en el professional que atén el públic dispensant receptes i fent l’atenció farmacèutica. Però ens hem de respondre aquesta pregunta: Què hi ha darrere de cada medicament? Perquè un medicament innovador arribi a comercialitzar-se han de passar un mínim de deu anys de recerca i desenvolupament, temps en què s’ha de demostrar que el medicament és segur, eficaç i de qualitat, obtenint l’aprovació de les agències de medicaments per comercialitzar-lo. Aquestes activitats impliquen que els alumnes del Grau en Farmàcia hagin d’adquirir competències tant per fer una activitat assistencial –ja sigui en farmàcia hospitalària o en oficines de farmàcia, integrant-se en el sistema de salut– com per desenvolupar, identificar, analitzar, controlar i produir medicaments, així com altres productes i matèries primeres d’interès sanitari, integrant-se en la indústria quimicofarmacèutica i afins, com pot ser indústria veterinària, cosmètica… Són competències relacionades amb l’atenció farmacèutica, prestació de consells terapèutics en farmacoteràpia i dietoteràpia o en l’àmbit nutricional, fer activitats de farmacovigilància per identificar problemes relacionats amb l’ús de medicaments, avaluar efectes terapèutics i tòxics, participar en assajos preclínics i clínics, tenir coneixements en tecnologia farmacèutica per dissenyar i elaborar formes farmacèutiques, fer assajos fisicoquímics, biològics i microbiològics per fer el control de

qualitat… Són competències en totes les fases que afecten un medicament, des que s’inicia la recerca d’un nou principi actiu, passant per les fases de desenvolupament de medicaments, preclínica, clínica, producció, dossier de registre per a la seva comercialització, i continuant amb l’atenció farmacèutica i la farmacovigilància. Totes aquestes activitats es fan en un entorn molt regulat, per la qual cosa és de vital importància adquirir habilitats de maneig de legislació. Per tot això, els alumnes han d’adquirir una sòlida formació tècnica i, a més, desenvolupar habilitats i qualitats humanes per poder-se integrar en qualsevol de les àrees relacionades amb el medicament.

Quines sortides laborals tenen els alumnes que cursen el Grau en Farmàcia? Es tracta d’un sector amb bones taxes d’ocupació?

Actualment, el Grau en Farmàcia és el grau relacionat amb les ciències de la salut que té més possibilitats laborals. I és que el farmacèutic és l’expert en tots els aspectes relacionats amb el medicament, i això li dóna la possibilitat de desenvolupar l’activitat professional en àrees i sectors molt diversos: des de la producció, la conservació i la dispensació dels medicaments, així com la col·laboració en els processos analítics, farmacoterapèutics i de vigilància de la salut pública. Així, doncs, hi ha un ampli ventall de sortides laborals, que van des del nivell assistencial (oficina de farmàcia, farmàcia hospitalària o assistència primària), la indústria (química, farmacèutica, veterinària, cosmètica o alimentària), l’Administració pública (salut pública, agències reguladores), les anàlisis clíniques, l’ensenyament, la recerca i la innovació. En definitiva, es tracta de professionals amb valors humanistes que tenen l’alta responsabilitat de treballar per la salut i la qualitat de vida de les persones en un entorn cada vegada més multidisciplinari, d’acord amb el rigor i l’evidència científica, amb capacitat de gestionar i optimitzar els recursos.

DRA. ANA MARÍA CUARTERO, COORDINADORA DEL GRAU EN FARMÀCIA DE L’IQS

34 AIQSNews72

Sant Romero d’Amèrica, amb la mirada de Pere Casaldàliga. Apunts per a una meditació

El dia 19 d’abril del 1980, Mons. Rivera y Damas enviava, des de la seu de l’arquebisbat de San Salvador, la carta que acabem de llegir. L’havia escrita sant Romero a Pere Casaldàliga tot agraint-li la solidaritat fraternal i eclesial, tant davant de la brutal destrossa de la ràdio de l’arquebisbat duta a terme per elements lligats al govern, uns dies abans, com per la carta que Mons. Romero havia enviat al president Carter. Era “un petit detall més” en la persecució contra aquesta persona –Mons. Romero– i aquesta comunitat eclesial, unida al destí del poble pobre i oprimit del Salvador. L’havia escrita el mateix 24 de març, dia en què, poc després de les sis de la tarda, Romero era assassinat.

Mons. Romero confessava a Pere Casaldàliga el gran valor que tenia per a ell l’adhesió fraterna tan càlida, en aquests moments de persecució i fidelitat, de martiri i generosa valentia i de denúncia al president Carter. Una carta d’esperança i de certesa de la resurrecció.

Ens ho han dit i repetit de mil maneres, recordant les paraules de Mons. Romero: “Si me matan, resucitaré en el pueblo salvadoreño”.

Ens ho recorda un fragment de la preciosa Rumba a Mons. Romero:

“No se cura del espanto – el que a Monseñor mató:

De la bala nació el santo – que en su pueblo se quedó”...

“En la Iglesia de los pobres – Monseñor resucitó”...

Gravades profundament al cor de Pere Casaldàliga, al costat dels màrtirs del mateix bisbat del Brasil, de Rutilio Grande i de tants altres. Al cor d’en Pere, com al cor de les grans majories salvadorenyes, de l’Amèrica Central tan estimada pel bisbe Pere, al cor d’aquest poble empobrit i oprimit de l’Amèrica Llatina, al cor d’altres esglésies cristianes de l’Amèrica Central Llatina –que, per cert, han estat convidades justet a la celebració de la beatificació de Mons. Romero, no precisament pels organitzadors de la cerimònia, sinó pels bons oficis del papa Francesc..., segons algunes informacions de col·lectius de base.

Mons. Romero al cor de Pere Casaldàliga, que porta al cor el

Salvador, i hi porta també l’Amèrica Central, i aquest continent amb els seus pobles exclosos i oprimits que es van desvetllant. Dos germans bisbes presents al cor de tants pobles de l’Ameríndia i al cor de tantes comunitats cristianes, i al cor de tantes dones i homes d’arreu.

I convé que ens preguntem: sant Romero d’Amèrica és nostre, dels catòlics, o és de tots els cristians? O és de tots els homes i dones que viuen i somien cada dia la fatiga de la lluita per la vida i l’esperança de mons nous i dignes?

Escrivia el bisbe Pere, el 24 de març del 2005, en el vint-i-cinquè aniversari del martiri de Mons. Romero:

Vull fer present sant Romero d’Amèrica des del testimoniatge d’un altre pastor-màrtir de l’Amèrica Llatina que ens continua acompanyant encara des del silenci sofrent i amorós imposat per una malaltia que li va assecant les paraules, però no el cor ni l’amor ni l’esperança ni la passió pel Regne de Déu, pel Poble i per la Terra. Em refereixo a Pere Casaldàliga. Amb ell, amb alguns dels seus textos de viva memòria i compromís radical, meditaré sobre Mons. Romero.

1. Una memòria eloqüent: paraules del testimoni fidel.

35 AIQSNews72

Opinió personalOpinión personalPersonal opinion

“Tenies raó, i això volem celebrar també amb joia pasqual. Has ressuscitat en el teu poble, que no permetrà que l’imperi i les oligarquies continuïn sotmetent-lo, ni es deixarà portar pels revolucionaris penedits o pels eclesiàstics espiritualitzats. I ressuscites en aquest poble de milions de somiadors i somiadores, que creiem que un altre món és possible i és possible una altra Església. Perquè així, com va avui, germà Romero, ni el món va, ni va l’Església”. (Carta oberta al germà Romero a Cartes marcades, pàg. 320. Ed. Claret. Barcelona, 2007).

L’endemà de la mort del bisbe Romero, dia 25 de març del 1980, bastant abans de rebre la Carta pòstuma que hem transcrit i reflexionat, Pere Casaldàliga escrivia al seu diari, en assabentar-se de l’assassinat:

“Ahir va morir, van matar, Dom Óscar Romero, el bon pastor del Salvador. Mentre celebrava l’Eucaristia. La seva sang s’ha barrejat per sempre amb la sang gloriosa de Jesús i amb la sang, encara profanada, de tants salvadorenys, de tants llatinoamericans.

Romero, flor d’una pau que sembla impossible en aquesta soferta Amèrica Central.

La impressió que es té, sense cap dubte, és que l’ha mort l’Imperi. La seva mort és una mort a sou, a divisa, a dòlar. Era massa poderosa i lliure la seva veu, i calia apagar-la. Ell ho sabia, i estava preparat per a aquest sacrifici.

Ha estat en la vigília de l’Anunciació. L’àngel del Senyor s’ha anticipat per anunciar, amb aquesta mort, l’arribada d’un temps de vida per al Salvador, per a l’Amèrica Central, per a tot el continent.

Sant Romero d’Amèrica, pastor i màrtir nostre. Clara lliçó per a tots els pastors...

No és possible que el Déu dels pobres no reculli aquesta oblació”.

(Cfr. Pere Casaldàliga. Una vida enmig del poble. pàg. 305-306)

2. Una ‘visita espiritual’

Crec necessari, després d’haver vist les imatges de milers i milers de persones en la beatificació de Mons.

Romero, fer memòria d’aquesta visita del bisbe Pere. Era el setembre del 1985, ja al final del viatge de Pere a l’Amèrica Central per solidaritzar-se amb i unir-se al dejuni del jesuïta Miguel d’Escoto a Nicaragua. Arran de la invitació de Jon Sobrino, visita breument la tomba de Romero i comparteix amb aquella església de catacumbes. Jon Sobrino i altres companys jesuïtes –als quals mostra tot l’agraïment per llur presència transformadora, començant per Ellacuría i companys i companyes màrtirs- l’esperaven a l’aeroport, i el van acollir i acompanyar durant la seva breu estada. Simplement, transcric:

“Arribat al Salvador, la primera visita havia de ser a sant Romero: “El Hospitalito” de la Divina Providència, amb l’altar del seu sacrifici en el Sacrifici de Jesús; la catedral, amb el seu sepulcre.

Era visitar un santuari, palpar relíquies. Va ser un dia de romiatge pastoral i llatinoamericà. Jo, com tants d’altres, com milions, li dec a monsenyor Romero el testimoni de la seva vida, les seves homilies, la seva fidelitat heroica a l’Evangeli i al poble fins al final.

(...) . Vam visitar ràpidament el refugi de la basílica, i detingudament, amb celebració, el refugi Domus Mariae. Els “refugis”, al Salvador, són una experiència inoblidable, d’amuntegament, de reclusió continguda, de dramàtica espera. Els nens se’m penjaven del coll, m’abraçaven els genolls; els homes em saludaven amb reverència quan sabien que jo era un bisbe, però quan sabien que, a més, era “un amic de monsenyor Romero”, m’abraçaven amb efusió. Les dones ploraven (ploràvem, de vegades, tots una mica).

Parents d’assassinats, de desapareguts, de presos polítics; cristians la fe dels quals està sotmesa a una prova extrema: salvadorencs sense cap sortida aparent a l’abast. . (...)

Vam travessar la plaça del Rosario, vam passar per la seva església, encara marcada per les bales de tantes matances, i vam arribar a la tomba de sant Romero

36 AIQSNews72

d’Amèrica. (...) Agenollat davant la tomba, vaig demanar al sant bisbe germà que em fes fidel fins al final, lliure fins al final, pastor fins al final, pasqual fins al final...”

Al Centre Pastoral Monsenyor Romero En Pere manté un ampli diàleg “sobre el pas de Déu per l’Amèrica Central”. I, a petició de molts, recita el seu poema a sant Romero, que escolten “tots drets en un clima commogut, i vam resar també tots un parenostre i un avemaria a la Senyora de l’Alliberament”.Recorda com Mons. Romero els havia demanat “a tots, em demanava a mi, que fóssim pobres per ser lliures; que ens ajudessin, als bisbes, amb la veritat; que ens forcessin a ser més a prop del poble, per ser més fidels al Déu de Jesucrist...”. I abans d’anar a parlar amb Monsenyor Rivera y Damas va aconsellar als joves: “Que siguin sempre capaços de somiar, que

s’acostin cada dia més al Poble i que segueixin apassionadament Jesucrist”.

Una visita fraternal, espiritual i pastoral que resta gravada al cor del bisbe Pere i que val la pena de contemplar, perquè es gravi també en el nostre cor i la nostra ment i memòria.

3. “La nostra missió”

Recordem encara el text central de la carta –testimoniatge martirial que escriu l’arquebisbe de San Salvador al bisbe Pere de Sao Félix do Araguaia:

“La seva càlida adhesió anima considerablement la fidelitat a la nostra missió de continuar sent expressió de les esperances i les angoixes dels pobres, joiosos de córrer com Jesús els mateixos riscos, pel fet

d’identificar-nos amb les causes justes dels empobrits”.

I el bisbe Pere li confessava fraternalment en la seva Carta oberta al germà Romero, en el vint-i-cinquè aniversari del seu martiri:

“Et recordem tant perquè et necessitem, Romero, germà exemplar. Tu ens animes, tu segueixes predicant-nos l’homilia de l’alliberament integral. Tu segueixes cridant “cessi la repressió” a totes les forces repressives de la societat, a les esglésies, a les religions. Tu ens adverteixes que “el que es compromet amb els pobres ha de recórrer el mateix destí dels pobres: ser desapareguts, ser torturats, ser capturats, aparèixer cadàvers”, i ens recordes que, comprometent-nos amb les causes dels pobres, no fem més que “predicar el testimoniatge subversiu de les benaurances, que ho han capgirat tot”.

Confiaves –i no et defraudarem– que “mentre hi hagi injustícia hi haurà cristians que la denunciïn i es posin de part de les víctimes”. La teva sang, com demanaves, és veritablement “llavor de llibertat”.

La teva memòria no és simplement nostàlgia ni una veneració sacralitzada que es queda en l’aire de l’encens; volem que sigui, farem que sigui, compromís militant, pastoral d’alliberament...” (Carta oberta al germà Romero, a Cartes marcades, pàg. 320. Ed. Claret. Barcelona, 2007).

“La nostra missió”, que Romero sent compartida amb Pere Casaldàliga, és acollida en “la rebel fidelitat” de Pere Casaldàliga:

• “(ser) Expressió de les esperances i angoixes dels pobres”: estem d’acord que això forma part essencial del nostre ser Església de Jesús?

• “Joiosos de córrer com Jesús els mateixos riscos, pel fet d’identificar-nos amb les causes justes dels pobres”: córrer el risc que va córrer Jesús,

37 AIQSNews72


el Testimoni fidel.

Una fidelitat, doncs, a prova d’amenaces, a prova de temps i circumstàncies, a prova de silencis còmplices de l’àmbit eclesiàstic o de l’àmbit polític, amb el risc que això comporta i que tant Romero com Casaldàliga han viscut en carn pròpia de maneres diverses, però molt properes.

Quina por que ens fa, a una bona part de l’aparell eclesiàstic, el fet de “ser molestos” als poders constituïts! I quin regal per a tothom el del papa Francesc, que ens recorda sovint aquest crit de l’evangeli que ens arriba de la veu de Romero!

4. Unes lliçons de vida personal-comunitària-eclesial de Mons. Romero:

Ens recordava el bisbe Pere -amb motiu del Jubileu del 2000 i el vintè aniversari del martiri de Romero–:

“Celebrar els vint anys del bisbe Óscar Arnulfo Romero, màrtir en plena eucaristia, el 24 de març del 1980 al Salvador, ha de comportar assumir l’herència de Romero, les causes per les quals ell va donar la vida. La seva conversió als pobres. Aquell Jubileu de tres anys definitius que segellà amb la seva sang. Les seves actituds d’escoltar, d’acollida, de profecia, d’esperança, la seva forma tan ubicadament fidel i tan políticament conseqüent de ser pastor. EI poble, estimat, buscat, assumit pastoralment, en les seves angoixes i en les seves reivindicacions, el va fer sant. I sant el declara des de la seva mort-martiri i el venerà com a sant sobretot a la catedral-catacumba de San Salvador. EI veritable procés de canonització del bon Pastor Romero ha de ser el procés de l’assimilació de les seves causes i actituds.” (Cfr.2.000 anys de Jesús, 20 anys de Romero, a Cartes marcades, Barcelona 2007. Ed. Claret, p. 283).

Mirem-nos atentament aquestes paraules de Pere Casaldàliga:

“EI veritable procés de canonització del bon Pastor Romero ha de ser el procés

de l’assimilació de les seves causes i actituds”:

Aquesta és la proposta del bisbe Pere en aquest text escrit als inicis de l’any 2000, a vint anys del martiri de Romero i a quinze anys de la culminació del procés promogut pel papa Francesc de beatificació de sant Romero d’Amèrica, ja àmpliament canonitzat per les immenses majories empobrides del Salvador, i reconegut com a sant des de fa anys per altres esglésies cristianes.

“El poble estimat, buscat, assumit pastoralment, en les seves angoixes i les seves reivindicacions, el va fer sant”:

“El poble estimat, buscat, assumit pastoralment”: Pere Casaldàliga sap exactament què vol dir això perquè ell ho ha viscut i ho continua vivint igualment dia a dia durant tants anys. Saber –siguem bisbes, capellans, religiosos/es o el que siguem– que no som especials, escollits, distants, per sobre, llunyans. Em fa molta gràcia i també molta pena aquella expressió que es fa servir relativament sovint en cercles eclesiàstics: “els allunyats”. Qui són els allunyats? No caldria que ens preguntéssim més aviat qui som els allunyats, i per què els sentim tan lluny i ens sentim tan lluny ? La feliç expressió del papa Francesc ens ho recorda: els bisbes, els mossens, els religiosos i religioses, hem de fer flaire d’ovella, flaire de poble, flaire de gent senzilla.

Estimar el poble, buscar el poble, assumir el poble: en un article escrit

fa pocs dies des del Casal Claret de Vic per al butlletí de les festes del nostre barri, dèiem: “Nosaltres no creiem en un Vic format per ciutadans/nes de primera, segona i tercera classe”; i això a Vic tothom sap què vol dir. Estar a peu de carrer, estar a plaça, aquell parlar dia a dia, compartint cent mil petites grans històries de cada dia. Experimentar que som un de sol existencialment, espiritualment, socialment, eclesialment. I sentir que la saba i la força de vida, esperant pacientment i lluitant, que viuen aquestes persones senzilles, sovint colpejades per la vida i la injustícia, omple de sentit i vigor el nostre camí i el nostre servei.

Pere Casaldàliga escrivia al seu diari, el 29 d’octubre del 1983, tot recordant unes paraules de René Voillaume: “Escriu Voillaume: “Natzaret no és una realitat fàcil de ser viscuda. Perquè no és senzill compartir la vida dels homes. I el simple fet d’estar amagat no té valor en si… Natzaret conté l’ebullició d’un ferment impacient per fondre’s i aixecar la massa humana. Natzaret ha de fer madurar una tal adhesió al servei del Regne i un tal desig de baptisme de la creu que ‘estiguem disposats a tot’, en el sentit més total de la paraula, per a l’arribada del Regne, a mesura que ens ho vagi manifestant Jesús”.I es pregunta tot seguit:“Com ser ferment sense violentar la cultura, la llibertat, el ritme històric de cada persona, de cada poble?”.

“El poble… assumit pastoralment, en les seves angoixes i les seves reivindicacions”.

38 AIQSNews72

Assumir pastoralment en les seves angoixes i les seves reivindicacions el poble estimat demana una atenció i una proximitat a aquest poble que veritablement es veu poc en la nostra església d’Occident. Més aviat la impressió és que tenim por, por de la gent, por del poble, por d’implicar-nos, por d’estimar-los amb el que implica aquesta opció. I sabem que la por no és fruit de l’Esperit, que és paralitzadora, que encadena la llibertat de pensar, de fer, de pregar des del més profund. Compartir dia a dia les angoixes…, i compartir també les reivindicacions del poble: aquestes reivindicacions que comencen pel respecte essencial a la dignitat de tots i totes…Són paraules del papa Francesc: “Qualsevol comunitat d’Església, en la mesura en què pretengui subsistir tranquil·lament, sense ocupar-se creativament i cooperar amb eficiència perquè els pobres visquin amb dignitat i per incloure tothom, també correrà el risc de la dissolució, encara que parli de temes socials o critiqui els governs. Fàcilment acabarà sumida en la mundanitat espiritual, dissimulada en pràctiques religioses, amb reunions infecundes o amb discursos buits” (La Joia de l’Evangeli, núm. 207). Se’ns indica un camí pasqual des de la paralització de la

por i la falsa seguretat cap a la Joia de l’Evangeli.

Ben al contrari, a Mons. Romero, aquest poble estimat i buscat “el va fersant”: perquè l’amor i el respecte pels pobres, perseguits, torturats, assassinats, porta Romero a una infinitat de constants i petits grans gestos de cada dia –d’acompanyar, de consolar, de denunciar, de col·laborar amb famílies i comunitats, d’obrir espais d’acollida…–. Amb uns camins de generositat, de servei, de claredat i valentia en la denúncia, de referència constant a l’Evangeli, a la mort i resurrecció, a la doctrina social de l’Església, que transformen tota la seva vida en una vida santa, en vida totalment donada, en generositat total fins al martiri. I per aquí deu anar la invitació que ens fa aquesta beatificació de sant Romero que hem celebrat aquest maig del 2015: a recordar-nos algunes senyes de la nostra identitat eclesial que amb tanta facilitat perdem de vista.

“I (aquest poble) el declara sant des de la seva mort-martiri i el declara sant sobretot a la catedral-catacumba de San Salvador”.

De fet, el bisbe Romero ha estat proclamat sant des de fa 35 anys a la majoria de places del Salvador, de l’Amèrica Central i de l’Amèrica Llatina, en llurs barris pobres i en llurs faveles i en llurs petites comunitats de base, i en tantes comunitats cristianes i humanes de la Terra.

Però la catedral de San Salvador, que ha estat durant tants anys, davant de la repressió, catacumba, refugi, lloc d’aliment de la fe i la lluita al servei del Regne, i que ha estat realment una catedral del poble, perquè hi ha sant Romero del poble, és un lloc especialment sagramental: del testimoni fidel unit, en la mort i la resurrecció al testimoni fidel.

És bo de recordar-ho i celebrar-ho ara, quan sentim algunes veus interessades a fer desaparèixer la conflictivitat del germà bisbe

Romero. Davant d’una certa església temorosa i aferrada al poder; davant d’un imperi i llurs còmplices que el va assassinar -a ell i a tants milers de màrtirs salvadorenys, centreamericans, llatinoamericans- i que ara diu que era una bona persona per a Amèrica…; davant de totes les nostres pors i covardies. Gràcies, sant Romero d’Amèrica!

Conclusió

Hem celebrat joiosament la beatificació d’aquest sant. Amb moltes persones que d’arreu es van apropar a l’espai on el poble havia estat balejat per la Guàrdia Nacional una vegada i una altra, que Romero havia trepitjat i des d’on havia denunciat i anunciat amb veu serena i ferma. Que aquest gest eclesial no sigui un voler fer perdre vigor a la veu profèticament santa de Romero que es feia veu del poble. Sinó que sigui altaveu de les causes de Romero, de les causes dels pobles pobres i injustament oprimits, de la Causa del Regne de Déu.

Que mantinguem Mons. Romero -com ens recorda Jon Sobrino, tot parlant de la dimensió martirial de l’experiència espiritual de Pere Casaldàliga– i que mantinguem tots aquests màrtirs al servei del Regne en el lloc que els correspon:

• Mirant-lo(s) amb una mirada neta per respecte al lliurament de llur vida.

• Situant-lo(s) bé a la terra: al costat dels pobres i les víctimes.

• Situant-lo(s) bé en el cel: al costat de Jesús de Natzaret, tal com ell va ser i va actuar.

• Situant-lo(s) bé entre nosaltres: com a models i com a intercessors.

(Cfr. AA.VV. Pedro Casaldáliga. p. 124ss. A l’article de Jon Sobrino La causa de los Mártires, pàg. 119-137. Ed. Nueva Utopía. Madrid 2008).

Acabem recuperant, un cop més, el poema-pregària-manifest del bisbe

39 AIQSNews72


Pere a:

Sant Romero d’Amèrica, pastor i màrtir

En la vigília, l’àngel del Senyor va anunciar...

El cor del Salvador marcava 24 de març i d’agonia.

Tu feies ofrena del pa, el Cos vivent . —el triturat cos del teu Poble; la teva victoriosa Sang vessada— la sang camperola del teu poble, degollat, que ha d’impregnar de vins de joia l’aurora conjurada.

En la vigília, l’àngel del Senyor va anunciar, i el Verb es va fer mort, altra vegada, en la mort teva, com cada dia, en la carn nua del teu cos.

I es va fer vida nova en la nostra vella Església!

Una altra volta, estem en peu de testimoni, sant Romero d’Amèrica, pastor i màrtir nostre! Romero/romaní de la pau quasi impossible en aquesta pàtria en guerra. Romero/romaní en flor morada, l’Esperança incòlume de tot el continent. . Romero/romaní de la Pasqua llatinoamericana.

Pobre pastor gloriós, assassinat a sou, a dòlar,.a divisa.

Com Jesús, per ordre de l’lmperi.

Pobre pastor gloriós, abandonat , pels teus propis germans de Bàcul i de Taula...!

(Les cúries no et poden pas comprendre: . cap sinagoga ben muntada pot entendre Jesucrist).

El teu ramat de pobres, ells sí que t’acompanyen en fidel desesperança, pastor i ramat, alhora, de la profètica missió.

El poble t’ha fet sant. L’hora del poble t’ha consagrat en el kairós. .

Els pobres t’ensenyaren a llegir l’Evangeli.

Com un germà ferit per tanta mort germana, tu sabies plorar en l’Hort, tot sol. Sabies tenir por, com un home en combat; sabies, tanmateix, donar a la paraula, lliure, el seu dring de campana!

I vas saber empassar-te el doble calze del poble i de l’altar amb una sola mà, avesada a servir.

L’Amèrica Llatina ja t’ha exaltat a la glòria de Bernini —en l’escuma aureolada dels seus mars–. en el retaule antic dels Andes alertats, en el dosser airat de tots els seus boscatges, en la cançó de tots els seus camins, de totes les trinxeres, de tots els seus altars..., en l’ara segura del cor insomne des seus fills!

Sant Romero d’Amèrica, pastor i màrtir nostre: . ningú farà callar la teva última homilia!

(Cfr. Pere Casaldàliga. A l’aguait del Regne. pàg. 223-225. Ed. Claret. Barcelona, 1989)

Breu bibliografia d’alguns textos de Pere Casaldàliga sobre Mons Romero:

- PERE CASALDÀLIGA. Una vida enmig del poble. Ed. 62. Barcelona, 2007. . • pàg. 615-623 (dels Apunts per a un diari d’emergència). . • I abans: pàg. 305-306; pàg. 384-385, pàssim.

- PERE CASALDÀLIGA. A l’aguait del Regne. Ed. Claret. Barcelona, 1989. • pàg.211-213: Carta oberta als “Estimats germans de l’Església i del Poble del Salvador” amb la carta–testimoni de Mons. Romero al bisbe Pere. • pàg. 223-225. Poema a sant Romero d’Amèrica, pastor i màrtir.

- PERE CASALDÀLIGA. Cartes Marcades. Ed. Claret. Barcelona, 2007 . • Carta 16: 2.000 anys de Jesús. 20 anys de Romero. Especialment pàg. 280-283, . • Carta 22: Carta oberta al germà Romero

• I també: pàg. 75-85 (de Carta 4).

I faig referència també al text de Jon Sobrino:

- AA. VV. Pedro Casaldàliga. (Homenaje de Amigos). Ed. Nueva Utopía. Madrid, 2008. • JON SOBRINO. La causa de los mártires. pàg.119-137.

Vic. 31 de maig del 2015.

Autor: Jaume Sidera Plana . El beat Óscar Arnulfo Romero Galdámez fou un signe de contradicció enmig d’un món sacsejat per la violència del poder constituït i per les forces que hi lluitaven en contra. El beat Óscar s’hi situà al bell mig: fou titllat de comunista pels uns i de traïdor pels altres. Fidel a la Paraula de Déu i a la Doctrina Social de l’Església, rebutjà tota violència que no fos la de l’amor. I fou víctima de la violència extrema: una bala assassina se l’endugué justament quan es disposava a fer l’ofrena del pa i del vi de l’Eucaristia. El poble senzill i pobre el considerà màrtir des del primer moment. Era el Pastor que oferia la vida pels seus. Com Jesús.

Óscar Romero: «Que la meva sang sigui llavor”

40 AIQSNews72

SOBRE LA FORMACIÓ D’UNA IDENTITAT El 9 de juny es va celebrar la conferència col·loqui Sobre la formació d’una identitat, per part del professor Josep Fontana, prenent com a referència el seu llibre La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, publicada per Eumo Editorial (2014).

La conferència, que va tenir lloc al Restaurant Da Luca, va durar 45 minuts, mentre que el col·loqui posterior es va estendre fins a les dues de la tarda, i va ser seguit i gaudit per la cinquantena d’afortunats assistents.

Durant la ponència, el professor Fontana, amb la seva capacitat didàctica i vitalitat intel·lectual prou conegudes, va desgranar les diferents característiques de la societat catalana i la seva evolució al llarg de la història, des del segle x, exposant la seva relació amb l’entorn -tant peninsular com continental europeu i mediterrani-, que ha anat configurant una veritable identitat com a poble, amb trets diferencials inequívocs amb relació als altres pobles de la península.

El condicionant geogràfic, la capacitat permanent d’obertura a l’exterior, la permeabilitat a les influències exteriors, l’articulació d’una relació democràtica entre el poder reial (que mai va ser absolut, a Catalunya ni a la Corona d’Aragó) i els ciutadans, és a dir, la necessitat permanent de pactes i acords entre la burgesia urbana -bàsicament de Barcelona-, l’Església i el poder dels comtes-reis, la bona entesa en general entre els pobles que van configurar la Corona d’Aragó, la necessitat de supervivència d’un poble demogràficament petit (Catalunya, al segle xiv, 269.000 habitants, davant dels 6,3 milions de Castella), han estat elements de configuració d’una identitat com a poble que esdevé una constant al llarg de la història.

El professor Fontana ens va delectar amb les seves opinions i visió, tant històrica com contemporània, de l’etern conflicte entre centre i perifèria peninsulars, i, sense voler fer profecies (repeteix a bastament que ell és historiador, i no profeta), ens va donar elements de reflexió i perspectiva de com poden anar les coses en el futur proper, sempre amb la voluntat inequívoca de la defensa de la identitat de Catalunya com a poble.

Ferrán Relea Gines i Francesc Gusi Guixeras Promoció 1968

Professor Josep Fontana

41AIQSNews72

Formació AIQSFormación AIQS

AIQS Training

• AdreçA d’emAil Amb el domini @aiqs.es; @aiqs.eu; @aiqs.cat.

• borsA de TrebAll.

• PublicAcions.

• buTlleTí d’Anuncis.

• reunions de GruPs ProfessionAls.

• Ajudem els AssociATs A PosAr-se en conTAcTe enTre ells Per orGAniTzAr sorTides, soPArs de Promoció, eTc.

• Tens A lA TevA disPosició les sAles dels locAls de l’AiQs. només cAl Que TruQuis A lA nosTrA secreTAriA Per fer lA reservA PerTinenT.

al teu servei

Recorda que des de l’Associació gestionem diferents serveis dels quals tu pots gaudir:

42 AIQSNews72

TIME, AGAIN

Dear all again,

If you happened to have read my last article, you may remember it ended with the word Time in capitals. And if you read the other articles by now you’ve noticed I have a little obssession with words. Why do words become what they are and how?.

This TimeI am specifically interested in the word TIME, how useful it has become and how hateful sometimes. There are endless expressions with the word Time in, “It’s time, it’s high time, kill time, waste time, to be behind the times...”.

Some societies like ours value Time as much as Gold, others, more practical like the Saxon, say “Time is Money”. And normally when we don’t have more TIME, we die”. How terrible can time be!.

But the question is when did time begin having the meaning of time?.

According to the New Oxford American Dictionary, Time is “the indefinite continued progress of existence and events in the past, present, and future regarded as a whole”.

It seems the word TIME dates back to the 13th-14th century and comes from the Old English tima “limited

space of time” which had evoluted from”tide”meaning “cut or divide”.

But when did Time become this horrible monster who is always keeping us repeating the words “I don’t have time”. We don’t visit our families because we don’t have time, we don’t cook like our mummies because we don’t have time, we don’t do sport, we don’t make love, we don’t, we don’t, because we don’t have time.

43AIQSNews72

Formació AIQSFormación AIQS

AIQS Training

Since I read Alice in Wonderland that I remember the white rabbit running and saying “Oh dear! Oh dear! I shall be too late!”. If you read Gulliver Travels by Jonathan Swift you’ll remember the Lilliputians think Gulliver’s watch is God because he does not do anything without consulting first “The tiny Lilliputians surmise that Gulliver’s watch may be his god, because it is that which, he admits, he seldom does anything without consulting.”

According to Adam Westbrook in his Fusion channel, everything started in 1657, the year you could have coffee for the first time in Paris, or chocolate in London. It was when the balance spring was invented, so if you gave it a push it didn’t stop moving, exactly the same as Time. Suddendly and by accident the human being found a way to measure something up to then ephimeral. It was the beginning of the clock, and by mechanizing time, we accidentalymechanized us. And when the clocks became smaller, time started following us everywhere.Watches became an essential object in our wrists. Well, first maybe in our vest-pockets and now although still on us, in our mobiles, tvs and endless gadgets. They became ornaments, accessories, even jewels, and symbols of status, you’ve probable heard about the meaning of having a Rolex in the corporate ladder.People wear luxury watches to show other people that they are successful.People wear luxury watchesto send a subconscious signal to their partners.

Since then, whe don’t eat when we are hungry but when it’s time to eat, we sleep when it’s time to sleep. Our work can be measured but productivity and hours, these little pieces in which time is broken up. Of course, in the

past there existed sand clocks but that was a completely new understanding of the world.

Another eternal question I had about Time was: why is it that we have different Time zones in the world? and the answer again goes back to the clock.

The expansion of transport and communication during the 19th century created a need for a unified time-keeping system.

So, as you can see Time and Clocks are constantly ruling our lives. Fortunately there are nice Times like the ones shortly coming, Christmas Time. A Time for generosity and sharing, a Time for forgiving and loving. Don’t forget the clock will also be present at 12:00 pmO’clock on New Year’s Eve telling us when to eat our grapes. By the way, did you know that this O’clock was said to differenciate the precise time of a real clock from the still existing and non-precise sundial?. So people in the 17th century would say things like “It’s six of the clock”.

But now, I run out of Time and I cannot go without wishing youa very Happy New Year and Merry Christmas Time to you all.

MANAL ZAHRAA MURAD

44 AIQSNews72

El fet de reduir a un centenar el nombre d’elements que es repeteixen en la composició de la matèria, ordenats segons la taula periòdica, establint les lleis de les combinacions entre ells, dóna a la ciència química el caràcter de ciència bàsica, que, juntament amb la física i la matemàtica, proporciona una base científica per al desenvolupament de les ciències aplicades.

En la primera meitat del segle xx, una llista d’il·lustres químics i físics es van dedicar a l’estudi de l’estructura dels àtoms, acceptant que estan formats per unes poques partícules subatòmiques, disposades en nivells d’energia en quantitats diferents, que són l’objecte d’estudi de la química teòrica i la química quàntica, que és un puntal en la recerca bàsica i aplicada en la química bàsica i aplicada, com la biòloga molecular, per establir previsions sobre l’estabilitat i la reactivitat dels àtoms, de les molècules i, en definitiva, de propietats macroscòpiques (fisicoquímiques) de la matèria.

En aquesta àrea del coneixement científic ha destacat el Dr. Ramon Carbó–Dorca i Carré (promoció 1964), que, amb iniciativa personal, ha desenvolupat docència i recerca,

amb el reconeixement mundial, primer a l’IQS (1968 a 1990) i després a la Universitat de Girona, des del 1991 fins a l’actualitat.

Cal destacar el caràcter innovador del Dr. R. Carbó per la dedicació a la química teòrica, als anys 70, quan la tendència al seu entorn era la síntesi química de treballs experimentals, als laboratoris del Departament de Química Orgànica, entre d’altres, el Dr. Sebastian Julià (prom. 1964) es dedicava a la catàlisi heterogènia, i el Dr. J.J. Bonet Sugranyes (prom. 1960) a la síntesi de productes naturals. Segurament cal relacionar l’orientació cap a les matemàtiques amb al professor Jordi Molina (prom. 1956), director de la tesi doctoral de Ramon Carbó a l’IQS, l’any 1968, sobre Una contribución al estudio de la absorción química.

La introducció a l’IQS del primer ordinador per al càlcul digital, amb el suport de L.A. Garcia Ramos (prom. 1965), va obrir noves possibilitats que van facilitar els treballs per desenvolupar les bases matemàtiques, i de càlcul estadístic necessàries a la química quàntica. El llibre Una teoria del camp autocoherent generalitzada va ser la primera publicació feta per Ramon

Carbó, amb la participació de Josep M. Riera (prom. 1970). La llista de les tesis doctorals dirigides per R. Carbó a l’IQS és una mostra de la seva notable capacitat de treball personal i de motivació per la recerca, com reconeixen els seus alumnes.

Ja a la Universitat de Girona, ha desenvolupat estudis sobre la semblança molecular, per al disseny de noves molècules actives, simplificant el clàssic camí de síntesi i experimentació.

La personalitat excepcional de Ramon Carbó es va manifestar amb la publicació de títols com El origen de la vida (1975), Ciència i pensament: què és la ciència? (2000) i molts altres articles. Una mostra més és la dedicatòria a l’amic J.J. Bonet Sugranyes. A més, ha creat escola amb la fundació del Grup de Química Teòrica de Catalunya, l’any 1985, de ressonància internacional, com va ser l’organització del workshop de Quantum Chemistry a Girona, el 1988. És coneguda l’afició del Dr. Carbó per la cultura zen i per imaginar aplicacions de la mecànica quàntica a reflexions sobre la possibilitat i la interpretació d’esdeveniments al marge de les lleis físiques convencionals.

QUÍMICA QUÀNTICA: RAMON CARBÓ

45 AIQSNews72


Josep Maria Riera Anguera: Teoría generalizada del campo autocoherente: Aplicación al estudio del dióxido de nitrógeno. Director: Dr. Ramon Carbó Carré. Departament: Química Orgànica. 7 de novembre del 1974

Ramon Gallifa Espiell: Los operadores de acoplamiento y el método de Hartree-Fock. Director: Dr. Ramon Carbó Carré. Departament: Química Orgànica. 11 de juny del 1976

Rosa Caballol Lorenzo: Consideraciones sobre los métodos semiempíricos y sus aplicaciones. Análisis conformacional, propiedades moleculares y reactividad. Director: Dr. Ramon Carbó Carré. Departament: Química Orgànica. 12 de novembre del 1976

Miguel Luis Martín Mateo: Consideraciones sobre las aplicaciones de los orbitales moleculares en las relaciones

estructura-actividad. Director: Dr. Ramon Carbó Carré. Departament: Química Orgànica. 29 de novembre del 1976

José Gregori Font: CATALONIA-80. Un sistema general de cálculo SCF ‘ab initio’ diseñado para miniordenadores. Director: Dr. Ramon Carbó Carré. Departament: Química Orgànica. 5 d’octubre del 1981

IQS - Josep Mariné Purcet: Càlcul de desplaçaments químics de carboni-13 amb una funció d’ona semiempírica. Director: Dr. Josep Maria Riera Anguera. Departament: Química Orgànica. 25 de març del 1982

IQS - Antonio Farré Gomis: Relaciones estructura-actividad.Director: Dr. Ramon Carbó Carré. Departament: Química Orgànica. 9 de juliol del 1985

IQS - Llorenç Domingo Pascual: Càlculs “ab initio” de sistemes moleculars:

El paquet de programes GOTHLAND/85. Director: Dr. Ramon Carbó Carré. Departament: Química Orgànica. 21 de novembre del 1989

IQS - Alberto Balfagón Costa: Relaciones estructura-actividad. Comparaciones entre fragmentos moleculares. Director: Dr. Ramon Carbó Carré. Departament de Quimiometria. 22 de desembre del 1993

IQS - Josep Maria Oliva Enrich: Hartree-Fock states energy spectra for icosahedral open-shel structures with electronic configurations hN (N = 1-9). Director: Dr. Ramon Carbó Carré. Departament de Quimiometria. 7 de desembre del 1994

Tesis doctorals dirigides pel Dr. Ramon Carbó a l’IQS

Quatre quartets

AGRAÏMENT a Josep-Albert Jover, director de la revista AIQS News, per la publicació de la sèrie Opinions personals, on he expressat els meus punts de vista relacionats amb la química, i els meus records de persones excepcionals en la docència i la recerca, que, malauradament, no van ser prou reconegudes en el seu moment, tot i la seva destacada aportació a fer gran l’IQS.

De Ramon Carbó per a J.J. Bonet, in memoriam.

Ens veiem ara, envoltats per la boira del temps esquiu, a les dues bandes del mirall esborrat de la memòria, en el desconsol dels records de tantes coses amagades sota les fulles daurades de la tardor, en el jardí del mont.

Arrodonit el pensament per corrent de riu infranquejable, esmussat el dolor pel tall de les branques de l’heura dels dies… Què ens queda, doncs? Només saber que férem el que férem, amb ferm propòsit i esperit recte, amb la puresa dels escollits.

Ho férem amb la voluntat dels purs de cor: no pensant pas en nosaltres, ans en els altres, sense exclusions. No esperant pas cap premi o honor. I rebérem una fina pluja de rebuig, però, un lent remolí d’enveja, la inexplicable rancúnia dels orats.

Però ho sé, amic!, germà!, que aprenguérem altres camins poc fressats. No ens calgueren noves sabates. Descobrírem sempre, allà on anàrem, encara que semblava un final, quan hi arribàvem, que el camí començava de nou a pujar: així ens recordarem, també.

Sens fi

www.juanjuliobonet.cat/01cast.htm - Memoràndum: versos

La química quàntica és una àrea del coneixement científic, avui dia, fonamental per dissenyar noves molècules i materials que la indústria considera adequats per atendre el consum en la societat moderna. El consum genera els mitjans necessaris per mantenir el flux complex entre idees, coneixement, ciència, indústria i consum.

J. Obiols, professor emèrit de l’IQS

http://www.juanjuliobonet.cat/01cast.htm

46 AIQSNews72

Què el va portar a marxar a Turquia a treballar?

En primer lloc, la posició que m’oferia l’empresa, com a director general d’una filial de BASF a Turquia. Estava fent de director comercial i la idea de portar tota una empresa, encara que fos petita, en un entorn diferent, era molt atractiva. A més, a la meva dona de seguida li va semblar una experiència molt engrescadora per a tota la família.

Com es va adaptar al país?

Tot i que BASF ofereix molt de suport als seus expatriats, els primers mesos són sempre complicats. El xoc cultural és enorme. Arribes sense saber gaire cosa del país, de la cultura i de la manera de fer negocis, i tothom espera que passades unes setmanes comencis a dirigir, a indicar la ruta que cal seguir. Hi ha força estrès, al principi. Crec que el secret és tenir la ment ben oberta, ganes d’aprendre, respectar

la cultura i els costums locals i donar-se temps per pair i desenvolupar la confiança en un mateix.

I després, torna a Catalunya. Com va ser tornar-se a adaptar a treballar aquí?

Vam estar gairebé cinc anys a Turquia, i en aquest temps les coses havien canviat molt, aquí, a casa nostra. Vaig tornar a Barcelona el maig del 2009, en plena crisi, com a director comercial per a Espanya i Portugal. L’entorn era familiar, però el context era força diferent, molt més complex. Tornar a casa sempre és motiu d’alegria, però al mateix temps suposa tornar a enfrontar-se amb aquells problemes quotidians que no tens quan fas vida d’expatriat en un país estranger.

Quan decideix tornar a marxar?

BASF té la política de moure els seus executius cada tres o quatre anys. Per tant, quan vaig tornar a Barcelona ja sabia

Carles Navarro té una llarga experiència com a expatriat. Ha passat per Turquia i ara viu al Canadà, treballant per l’empresa BASF. Una experiència vivint a l’estranger amb algunes dificultats, però molt enriquidora, que de moment s’acabarà al gener, quan tornarà a Barcelona.

CARLES NAVARRO (PROMOCIÓ 1987), PRESIDENT DE BASF CANADÀ

“Viure a l’estranger aquests vuit anys m’ha ajudat a ser més bona persona”

47 AIQSNews72

Així sónAsí son

The way they are

que no m’hi estaria per sempre. Passats tres anys, em van proposar d’anar-me’n un altre cop, aquesta vegada al Canadà, com a president de l’empresa. Era una proposta difícil de refusar. Sempre he tingut admiració per aquest país i l’oferta era com un somni fet realitat. D’altra banda, a diferència de quan vam anar a Turquia, ara els nostres fills ja havien de ser part de la decisió, perquè tenien 16 i 18 anys. Finalment, tots hi vam estar d’acord.

Després del Canadà, té intenció de tornar a Barcelona?

Doncs, justament s’acaben d’anunciar canvis a l’organització europea de BASF, i també que a partir del gener del 2016 torno a Barcelona per fer-me càrrec de les activitats de BASF a Espanya i Portugal.

Què és el que més enyora del seu país natal?

Enyoro, sobretot, la família i els amics, i també la manera com les persones es relacionen entre elles. El Canadà és un país de gent amable i educada, però, comparat amb

Catalunya, més fred en les relacions personals.

Quines coses d’Espanya i els països on ha viscut ajuntaria per fer una combinació perfecta?

El clima, l’alegria de viure i el menjar d’Espanya; l’entorn fascinant d’Istambul i el caràcter optimista dels turcs davant les adversitats, i el respecte per la diferència i la multiculturalitat del Canadà.

En què l’ha influït positivament l’experiència a l’exterior? Ho recomanaria a altres persones que s’estiguin plantejant fer un gir internacional a la seva vida?

Estic convençut que viure a l’estranger aquests vuit anys m’ha ajudat a ser més bona persona. T’adones que el món és més complex que el que llegim cada dia a La Vanguardia sobre casa nostra, i que hi ha moltes maneres –correctes– de fer les coses. La perspectiva que guanyes et fa veure la realitat d’una manera diferent, potser més objectiva. L’expatriació no és una experiència per a tothom. És essencial que l’experiència sigui positiva per a tota la família, no només per al professional expatriat. Si la família

hi està d’acord i l’empresa ofereix condicions raonables al país de destinació, és quelcom recomanable. Ara bé, cal tenir present que marxar a fora té el risc de canviar-te la vida per sempre...

Pot explicar-nos alguna anècdota derivada de la situació d’estranger als llocs on ha viscut?

En tinc dues. D’una banda, el trànsit, a les grans ciutats on hem viscut, sempre ha estat font de situacions especials. A les autopistes que envolten Istanbul veia sovint conductors fent marxa enrere quan topaven amb un embús i acabaven de passar una sortida. La gent contínuament feia servir la botzina. Al Canadà, en canvi, gairebé ningú no pita els altres conductors, i en tres anys es compten amb els dits d’una mà les vegades que algú se m’ha creuat bruscament al davant.

D’altra banda, al principi de la nostra estada al Canadà, sempre dèiem bon dia en entrar als ascensors, especialment als del bloc de pisos on vivim. Vam trigar ben poc a adonar-nos que els ciutadans de Toronto prefereixen no dir res quan entren o surten d’un ascensor. Encara avui dia ho trobem estrany.

“Enyoro sobretot la família i els amics, i també la manera com les persones

es relacionen entre elles”

“És essencial que l’experiència sigui

positiva per a tota la família, no només per al professional

expatriat.”

48 AIQSNews72

Quina va ser la teva primera experiència de navegació?

Quan tenia uns dotze anys i estiuejava a Sant Antoni de Calonge. Un amic em va convidar a fer vela i, dos anys més tard, ja m’havia tret el títol, que a l’època es deia de patró de vela. Vaig començar a fer regates a la classe Vaurien, a Premià de Mar, i després a Gavà Mar i Castelldefels. Aquí és on vaig descobrir per primera vegada els patins de vela. Al principi ho veia com un altre món i a poc a poc m’hi vaig aficionar, tot i que el problema era que realment no hi havia gaires cursets per aprendre’n. De fet, vaig continuar la carrera com a navegant de Vaurien i, fins i tot, vaig participar en un mundial de vela júnior a Suïssa. Durant la carrera a l’IQS, a primer i segon ho vaig deixar de banda per poder estudiar, però a tercer i quart em vaig passar al creuer participant en algunes regates al Marítim de Barcelona.

I quan et vas poder comprar el primer vaixell?

Als 14 anys vaig tenir el meu primer Vaurien (es deia Viracocha, el déu del mar, al Perú). Més tard, als 32 anys, em vaig comprar un creuer de vuit metres i mig

(el Pepín II), amb el qual fèiem moltes travesses, amb la meva dona. Anàvem a les illes i fins i tot vam fer tota la costa catalana, fins al delta de l’Ebre, i vam participar en la Copa del Rei a Mallorca. El vaig tenir 22 anys, aquest creuer.

Dius que vas redescobrir el patí als 48 anys. Com va ser?

Amb el naixement dels meus fills vam baixar la intensitat a l’hora de navegar, però mai ho vam deixar. I als 48 anys vam fer un curset de patí amb un grup d’amics, i vam comprar-ne dos de molt vells, on vam començar a navegar de valent. De fet, el 2011 vaig guanyar el Campionat de Catalunya per equips amb l’Equip del Club de Mar de Sitges, que eren tots uns cracs.

Ara ja tinc el meu patí, que es diu Al Vent, en homenatge a la cançó de Raimon, amb el qual estic aprenent molt i noto que he millorat força, perquè és un patí molt competitiu. El tinc al Club Nàutic de Sitges.

Què té el patí que t’ha enganxat tant?

Doncs que el patí de vela és molt esportiu i ràpid, i t’exigeix estar molt en forma,

Després de practicar la vela lleugera i la de creuer, José Mosquera va descobrir el patí de vela. Tot i que actualment viu a Madrid, reconeix que continua venint regularment a Sitges per practicar la seva gran passió.

JOSÉ MOSQUERA (PROMOCIÓ 1984), AFICIONAT AL PATÍ DE VELA

“El patí de vela és molt esportiu i ràpid, i t’exigeix estar en forma”

49 AIQSNews72

Així sónAsí son

The way they are

perquè no porta, per exemple, timó. És molt diferent, i amb saber navegar a vela no n’hi ha prou. De fet, encara n’estic aprenent, perquè considero que necessites moltes hores per perfeccionar. A més, m’encanta la idiosincràsia del patinaire: com a bons navegants solitaris són gent singular, amb les seves idees, i els agrada prendre decisions sense donar explicacions a ningú. A la vegada, són gent molt sociable i divertida.

Ara vius a Madrid, com pots continuar amb la teva afició?

Doncs vinc a Sitges cada cap de setmana d’estiu, durant les vacances i, a l’hivern, de tant en tant. Com deia, estic constantment aprenent, preguntant, llegint..., intentant millorar la tècnica, i somio a arribar a ser un bon patinaire. De moment,

intento limitar-me a competicions de club de la zona del Garraf. M’ho passo molt bé sortint a navegar amb una bona colla de companys, tant del Club Nàutic com del Club de Mar de Sitges.

Fins i tot has navegat fora d’Espanya?

Sí, perquè del 2011 al 2014 vaig viure a Bèlgica, vaig començar a buscar patinaires i en vaig trobar a Ostende. De fet, hi ha patinaires belgues que vénen sovint a Catalunya, perquè, realment, el patí és un vaixell de calat internacional, perquè n’hi ha no només a Bèlgica, sinó també a França o l’Argentina. A Cadis també i ha una flota de patinaires d’alt nivell. Un dels meus somnis seria portar-ne un al Perú.

Estem segurs que, amb aquesta experiència, ho recomanes a tothom.

Sí, i sobretot animo a practicar-lo a la gent de més de 50 anys. Jo ja en tinc 56 i em trobo amb molta gent sènior que, com jo, gaudim molt amb el patí. Si algun company o companya hi està interessat, que es posi en contacte amb mi a través de l’AIQS i li farem un bon bateig de patí.

Els teus quatre fills comparteixen la teva afició?

Tots saben navegar, però en aquest moment els agrada més el futbol i el vòlei. Tinc l’esperança que s’acabin enganxant a la vela. Tot arribarà.

“Ja tinc el meu patí, que es diu ‘Al Vent’, en homenatge a la cançó de Raimon, amb el qual estic aprenent molt”

“Estic constantment aprenent, preguntant,

llegint..., intentant millorar la tècnica, i somio a arribar a ser

un bon patinaire”

Del Perú a l’IQS

“Vaig néixer al Perú i vaig arribar a Barcelona amb 12 anys. Vaig arribar a l’IQS havent fet un batxillerat americà a Barcelona, i al principi em va costar, la carrera, però vaig treballar molt per treure-me-la”. Més enllà de les aules, Mosquera reconeix que “a l’IQS hi vaig fer molt bons amics de joventut (menció especial per un gran patinaire català, Josep-Albert Jover), gent de la promoció 84 amb qui em continuo

veient, i també tinc un record boníssim dels professors i dels companys del laboratori”.

Una vegada acabada la carrera, Mosquera va passar dos anys als Estats Units, i durant la seva carrera professional ha treballat per la Generalitat de Catalunya i, actualment, per Dow Chemical. Quant a l’AIQS, ha format part de la Junta Directiva i va ser el fundador del Grup Professional de Màrqueting Industrial.

50 AIQSNews72

A l’IQS va tenir lloc, l’11 de novembre, la presentació del llibre Diario en tiempo de guerra: 20 de julio de 1936 - 22 de octubre de 1938, del P. Lluís Rodés Campderà, SJ, director de l’Observatori de l’Ebre entre el 1920 i el 1939, que surt 75 anys després de la seva mort, el 1939, a Biniaraix (Mallorca). L’acte va ser coorganitzat pel Dr. Pere Regull, director general de l’IQS, i la Dra. M. del Carme Llasat, presidenta de l’Associació d’Antics Alumnes de Casp.

Apareix finalment l’edició facsímil del manuscrit inèdit, fruit de la iniciativa de tres jesuïtes que l’han tret de les tenebres de l’oblit: el P. Santi Thió de Pol, fill d’un nebot del P. Rodés i primer impulsor de la transcripció i la difusió dels diaris del P. Rodés; el P. Luis Felipe Alberca Silva, director de l’Observatori del 1985 al 2001, i el P. Lluís Victori i Companys, professor emèrit IQS, president de l’IQS entre el 1998 i el 2010.

El P. Alberca va explicar que “el diari del P. Rodés consta de tres quaderns, de 21 x 15 cm, de paper quadriculat i amb tapes d’hule negre, amb lletra petita, però molt clara i uniforme. El primer quadern comprèn el període del 22 d’abril del 1922 a inicis de desembre de 1932. Els altres dos inclouen el temps de la Guerra Civil Espanyola, tot i que el segon narra també l’assistència a dos congressos, el 1935”. El P. Alberca, en un treball minuciós, en les notes a peu de pàgina explica els vincles de les persones que hi apareixen amb el P. Rodés, el context de les situacions narrades i

l’origen o les conseqüències del que s’hi diu, entre les anècdotes més sucoses. Va ressaltar la talla científica del seu antecessor en el càrrec de director de l’Observatori de l’Ebre i la col·laboració de l’eminent P. Agustín Udías Vallina, SJ, autor del pròleg, de Mn. Domingo Escuder, rector de Roquetes, i de Maria Genescà, bibliotecària de l’Observatori.

Tot seguit, el P. Lluís Victori va compartir l’entusiasme que li havia generat la lectura dels quaderns originals del P. Rodés. Va subratllar que era una manera de fer justícia a un català universal, que en el moment de la seva mort era soci actiu de més de quaranta societats científiques d’arreu del món. Un homenatge al P. Lluís Rodés com a home de

ciència, com a astrònom que s’havia format als anys 1915 a Harvard i coneixia de primera mà els principals observatoris del món, apreciat fins al punt que va donar nom a un cràter de la lluna. Un alt carisma personal li va obrir les portes de molts científics i celebritats, com Madame Curie o Hernand Behn, fundador d’ITT, entre centenars d’altres.

El P. Rodés va ser un cristià fidel a la República invariablement, tot i haver gaudit, d’una banda, d’una relació directa amb Alfons XIII i, de l’altra, haver superat la pressió del govern de la República que el 1931 va dissoldre la Companyia de Jesús d’Espanya. El P. Rodés, gràcies a l’esmentat carisma personal, va ser respectat durant la guerra pels diversos

El seu ‘Diario’, inèdit fins ara, és un al·legat contra l’alçament nacional i les atrocitats de tots dos bàndols: un temps marcat per l’assassinat dels seus companys jesuïtes, per l’anomenada ‘bomba del Coliseu’ del març del 1938, que va causar la mort del seu germà Leopold i la seva filla Filomena, a Barcelona, i per la destrucció del seu Observatori de l’Ebre, l’abril del 1938.

‘El diario en tiempo de guerra’ del P. Lluís Rodés, SJ, és un testimoni excepcional del diàleg entre la ciència i la fe, el testimoni d’una vida d’home lliure enmig de les atrocitats de la Guerra Civil

51 AIQSNews72

Així sónAsí son

The way they are

comitès revolucionaris que el van anar a buscar amb el taüt i el camió del cementiri al darrere, amb l’argument que Jesús havia estat el primer revolucionari. Després els ensenyava les estrelles i aplacava els seus ànims. En plena Guerra Civil, va denunciar sempre les atrocitats de tots dos bàndols, que es van acarnissar en els seus companys jesuïtes, en els seus familiars, com la mort del seu germà Leopold i de la seva filla Filomena en el bombardeig a Barcelona del 17 de març del 1938. I, finalment, va ser un home destrossat pel saqueig de l’Observatori de l’Ebre, el 15 d’abril del 1938, per l’exèrcit republicà en retirada, tal com escriu al seu diari: «En aquesta tarda de Divendres Sant he acompanyat el Senyor en el Consummatum est».

L’abril del 1938 arrenca la tragèdia grega del P. Rodés, en la qual el personatge principal és l’home intel·ligent i bo que dedica la vida al compliment del seu deure, que gaudeix de l’estima general dels seus conciutadans i d’un gran prestigi internacional. I, de sobte, veu com la seva obra s’enfonsa, la seva salut se’n ressent i la seva mort es precipita el 7 de juny del 1939, a Biniaraix, prop de Sóller, on acaben de descobrir les restes mortals de l’eminent astrònom, en un panteó que evoca l’escenografia d’un observatori com el de Mount Wilson, on va treballar aquest llicenciat a Harvard, o la del seu estimat Observatori de l’Ebre.

Aquesta edició ha estat possible gràcies a la Companyia de Jesús, al suport conjunt de quatre branques familiars dels germans del P. Rodés –Rodés-Areñas, Rodés-Jansana, Rodés-Verdalet, Thió-Rodés–, als ajuntaments de Santa Coloma de Farners i de Roquetes i a les diputacions de Tarragona i Girona.

Dos apunts

Lluís Rodés Campderà (Santa Coloma de Farners, Girona, 1881 - Biniaraix, Mallorca, 1939) va ingressar a la Companyia de Jesús el 1897. Va estudiar filosofia i després es va especialitzar en astronomia a Harvard i a Mount Wilson, Califòrnia. El 1920 va ser nomenat director de l’Observatori de l’Ebre, que va modernitzar amb els seus estudis sobre heliofísica, meteorologia, sismologia, magnetisme i electricitat. Va ser membre de la Unió Astronòmica Internacional i de societats astronòmiques d’Espanya, França, Alemanya i els Estats Units. Autor prolífic, va publicar més de seixanta obres i investigacions, entre les quals destaquen Harmonies del firmament, text de la conferència al Palau de la Música Catalana el 1920, i la seva obra cabdal, El firmamento, el 1927 (i edició pòstuma el 1939), que va presentar per tota l’Amèrica llatina. Va resistir al seu Observatori de l’Ebre la dissolució de la companyia de Jesús a Espanya, el 1931, i el 1936 es va mantenir fidel a la República en una lluita formidable explicada al seu diari personal. Després del desmantellament de l’Observatori al final de la guerra i fora de circulació per ser un defensor de la democràcia, va morir inesperadament el 7 de juny del 1939 a Biniaraix, prop de Sóller (Mallorca).

Perfil biogràfic

1. Els seus relats, desconeguts fins ara, sobre les víctimes a Tortosa de tots dos bàndols posen al descobert la ferocitat dels atacs aeris sobre els ponts del riu Ebre, tant el de la carretera com el del ferrocarril.

2. El P. Lluís Rodés, SJ, va ser un dels primers meteoròlegs de la seva època, i gràcies als seus

comunicats meteorològics gaudia d’un alt prestigi entre les companyies aèries. Per això va poder assistir en plena guerra a congressos a París i Estocolm, i visitar el cardenal Vidal i Barraquer, figura de l’Església dissident, en el seu exili a Itàlia. Els seus comunicats meteorològics eren utilitzats indistintament pels republicans i pels enemics de la República.

53 AIQSNews72

Així sónAsí son

The way they are

COMPARTINT REFLEXIONS

Quan, la primavera del 2006, Jaume Árboles em va indicar que es volia presentar com a candidat a la presidència de l’Associació i em va preguntar, en cas que es donés el fet, si podia comptar amb mi, de seguida li vaig dir que sí. En guanyar les eleccions, el 21 de juny del mateix any, de seguida ens vam posar a treballar en el repartiment de tasques.

En tractar el tema del News, immediatament vaig mostrar el meu interès d’ocupar-me’n. Tot i que no tenia experiència prèvia en cap mena de publicació, aquest encàrrec em feia molta il·lusió. En Jaume, en broma, em deia “a veure si faràs la crònica rosa de l’associació…”, m’ho deia pel fet que li semblava que jo coneixia molta gent de promocions diverses.

De l’etapa anterior vaig heretar un dossier amb una colla d’articles i notícies que eren l’esborrany del News 45. Les primeres accions van ser comentar amb la Montse i la Lidia la tasca que desenvoluparia i demanar-los que m’expliquessin quin era el modus operandi habitual en la confecció del News. A continuació, va venir conèixer el grup editorial que ens donava suport, amb els periodistes i l’equip de disseny gràfic.

Probablement per la meva inexperiència i les ganes de fer-ho bé, no va sortir a la llum el primer News editat sota la meva responsabilitat fins al gener del 2007. Aquest News

45 arrancava amb els actes de cloenda de la commemoració del centenari de l’IQS.

A continuació van anar arribant els News 46, 47, 48… Es publicaven en edició bilingüe a doble columna. Anàvem donant voltes al disseny, ja que de vegades teníem la sensació que quedava curiós traduir fins i tot els peus de foto, i de vegades duplicàvem dues o tres línies per un parell de paraules diferents, ja que la major part eren noms propis. A més, duplicàvem la informació que donàvem i això ens prenia espai per afegir-hi més coses. Amb tot això, vam estudiar la possibilitat de fer-hi un tomb i fer un canvi d’imatge i editar cada article, cada notícia, cada anunci en una sola llengua.

Per respectar la diversitat lingüística, vam acordar publicar tot el que rebéssim en l’idioma que ens ho enviessin, ja fos en anglès, castellà o català. Teníem certa intranquil·litat per veure com ho rebrien els associats de fora de Catalunya, i per evitar susceptibilitats vam prendre la iniciativa de traduir els articles en castellà al català i els articles en català al castellà i penjar a la web el News escrit íntegrament en castellà o en català, accessible segons l’idioma triat en entrar a la web. Els únics articles que no traduïm són els articles en anglès.

Aquest canvi d’imatge el vam presentar coincidint amb la publicació del News

AIQSNews7254

50, el setembre del 2008. No només no vam rebre crítiques, sinó que tots els comentaris, i en van ser molts, eren de felicitació.

El 2009 van haver-hi eleccions i ens van renovar la confiança per continuar un altre mandat.

El desembre del 2011, coincidint amb el News 60, vam celebrar els 25 anys de la publicació del primer número de la nostra revista.

El 2012, noves eleccions i continuem al servei de l’AIQS amb il·lusió i ganes de fer-ho bé.

Per motius que s’escapen del fil d’aquest escrit, vam haver de canviar de proveïdor de serveis editorials i, amb el News 67, vam acabar la relació amb BPMO, i el News 68 ja el vam fer amb Comunikat. Ens vam preocupar molt de donar continuïtat en format, espai i temps i, gràcies a l’entusiasme de la gent de Comunikat, vam poder sortir sense retard.

Ara ja tenim a mans el News 72, ja són 28 números des d’aquell News 45 del 2007, i el continuem fent amb les mateixes ganes d’oferir-vos un producte que us agradi, que el fullegeu i llegiu algun article. Aquesta és una satisfacció que compartim tots els implicats en la seva preparació. En aquest sentit, vull agrair als professionals de Comunikat, en especial a la Marta i l’Anna, la seva feina, també a la Lucía i la Montse, de l’Associació, per la seva ajuda, sempre que les hem necessitat les hem tingut amb nosaltres, i especialment a la Lidia, que, amb la seva paciència infinita, aconsegueix que els articles arribin a temps i tenir-ho tot amb el vistiplau dels autors. No és gens fàcil fer el seguiment de tants temes amb tanta gent i tan diversa.

Fent un cop d’ull a l’interior, també vull agrair als Grups Professionals els seus comunicats per al News i la seva feina específica, organitzats en àmbits d’interès comú. També el meu agraïment als proveïdors de serveis, als anunciants (ens aniria molt bé comptar amb algun anunciant més, ens ajudeu?) i als col·laboradors, tant fixos com ocasionals, que ens han ajudat tant en la confecció del News.

Permeteu-me un breu comentari sobre actes i seccions fixes en aquests números (ho llisto en ordre alfabètic):

1.- AIQS Training: des del número 70, Manal Zahraa ens envia el seu article en anglès.

2.- Associats a l’exterior: des del número 47, diversos companys ens expliquen trets culturals d’on estan vivint i treballant i el seu procés d’adaptació.

3.- Certamen literari de Sant Albert: el meu agraïment a Maria Carme Roca pel seu ajut professional en el Jurat, i a Remei Areny i Berta Vega per l’impuls d’aquesta iniciativa.

4.- Explica’ns la teva afició: des del número 46, els associats que ho volen comparteixen les seves aficions en temps de lleure.

5.- Gent IQS: agrair al personal d’administració i serveis que han acceptat parlar amb nosaltres i ens han donat l’oportunitat de conèixer-los una mica més.

6.- Habilitats directives: Pere Farrés ens ha regalat un seguit de sessions de reflexió i aprenentatge que ens podem trobar en el dia a dia a la feina.

7.- Opinió personal: Josep Obiols, des del News 59, ens envia els seus articles d’opinió, sempre interessants i que no ens deixen mai igual.

8.- Petit anecdotari: del News 46 al 66, hem pogut conèixer i recordar amb el pare Lluís Victori un seguit d’anècdotes que han passat a l’IQS, totes divertides.

9.- Química i cuina: Robert Xalabarder, del News 50 al 59, ens ha fet a mans deu articles interessants, enginyosos i amb una gran dosi d’humor, que ens han proporcionat una lectura molt agradable.

Segur que em deixo moltes coses, perquè la memòria és selectiva i aquests gairebé deu anys hem publicat moltes coses, però, a part d’aquestes seccions comentades, m’agradaria recordar algunes coses que pot-ser no han destacat gaire, o sí, però que treuen el cap a la meva memòria.

Recordo la visita del pare Kolvenbach a la cloenda dels actes del centenari de l’IQS, la mort dels pares Ferrer Pi, Montagut i Queralt, la designació del pare Enric Puig com a president del Patronat de l’IQS i el relleu d’Enric Julià per Pere Regull com a director del centre, i la presentació del

55 AIQSNews72

Així sónAsí son

The way they are

llibre del pare Victori sobre el pare Salvador Gil, i les reunions amb tots els guardonats. També els nervis en publicar el News 50, esperant que el canvi d’imatge agradés, la trilogia que vam publicar sobre sant Albert, Ramon Llull i sant Ignasi de Loiola, la celebració dels 25 anys del News amb el número 60 i la possibilitat de conèixer el professor Mayor Zaragoza en l’entrevista en aquest mateix número, i l’emoció que em va transmetre el Dr. Antoni Méndez, de la UAB, en demanar-li que ens fes l’article sobre el bosó de Higgs, quan recordava com va arribar a plorar en seguir en directe per internet l’anunci que s’havia trobat, amb un 99,9997% de probabilitat (recordo haver-ho sentit per la ràdio en directe i també amb gran emoció). Em va agradar molt assistir a la investidura del Dr. Luis Rojas Marcos com a doctor honoris causa de la URL. També la visita al Museu de la Ciència i la conferència a la Sala Blava de l’IQS, on el Dr. Xavier Vilasís, professor de La Salle Bonanova i investigador principal al LHCb del CERN, ens va introduir a la seva feina en la detecció de partícules. També vull agrair a Roger Guasch que ens concedís la primera entrevista que donava des que es va fer responsable del Liceu de Barcelona, un mes abans i tot de presentar el seu Pla director.

Per anar acabant, un parell de coses més, al News 66 Cordelia Alegre ens explica la història del seu avi, nascut a Colòmbia i que va fer carrera a l’IQS, està fent un documental sobre ell, i ens va explicar la primera part, des de Barcelona; quan tingui enllestida la segona part, des de Bucaramanga, ens ha dit que la compartirà amb nosaltres i ens passarà la filmació.

Vull recordar el recentment traspassat Sr. Manel Cervera i Fita, que fins al 13 de setembre era el nostre associat més antic. Vam poder entregar-li les distincions que atorga l’AIQS, i que no se li havien lliurat. Ens va obrir casa seva i, amb una amabilitat enorme, ens va explicar tantes coses que en el número següent en vam publicar l’entrevista.

Finalment, agrair al pare Joan Soler els seus articles sobre Pere Casaldàliga i monsenyor Óscar Romero. També al

Dr. Sols el seu article sobre el vint-i-cinquè aniversari de l’assassinat d’Ignacio Ellacuría i els seus companys, al Salvador.

Per acabar, un agraïment especial a Lluís Victori pel seu ajut donant-me contactes i consells, així com pels seus articles i explicacions, i per estar sempre disponible quan l’he necessitat.

Després de la fusió de l’AIQS i l’AIQS Business Alumni, tornen a tocar eleccions, aquest 2016, per la qual cosa aquest és el darrer News de què sóc responsable. Penso que la renovació és bona i necessària, i que sempre que hi ha canvis hi ha nova empenta; per tant, m’he pres la llibertat d’escriure aquestes línies a mode de comiat.

Perquè no hi hagi discontinuïtat, fins al relleu continuarem treballant amb el News 73, del qual ja tinc alguns articles lligats, però ja serà decisió del nou responsable la seva publicació.

Moltes gràcies Montse, Lidia, Lucía i companys i companyes d’aquestes tres juntes dels darrers deu anys. Gràcies, Jaume, per donar-me l’oportunitat de passar-m’ho tan bé amb aquesta tasca i per deixar-nos fer al nostre aire.

Gràcies a tots vosaltres, lectors del News.

Us trobaré a faltar!

Josep-Albert JoverVice-secretari AIQS

Promoció 1984

PROgressar:Financemfins al 100%dels teus projectesprofessionals.Vols progressar? Nosaltres t’ajudem a fer-ho. Financem fins al 100% delsteus projectes professionals amb unes condicions exclusives, un tipusd’interès preferent i unes comissions reduïdes.

Si ets membre de l'Associació de Químics i Enginyers de l'Institut Químic deSarrià i vols promoure la teva feina, protegir els teus interessos o els teus valorsprofessionals, amb Banc Sabadell ho pots fer. Et beneficiaràs de les solucionsfinanceres d’un banc que treballa en PRO dels professionals.

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses.O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre del seu col·lectiu,organitzem una reunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

El banc de les millors empreses. I el teu.

SabadellProfessional

AHEEEHAPEIALCIENCGDGFPLAIPAHEEEHABNFFFNBPFPIDELBPFGMDIDMPBPBNFFFNBAGEEOOFPBMAFBMFOABBLLFMIOHIOFHBIBENKOMMFFKEHIDDJDKJOIFOGHHAOAFDILPHMHGOAFLPIOOHHOFGEAPJHEKICCJBADFCMJCNLCFJNAOOOODPMBIDIBLBMOIONKFIJMFFNFFEHLPIDMBACFDDIMIOIAHFHAEMOGAPBBBPAPIOCFIHMIDOJGCFHEEHEEGJHJGHHHHHHHPHPPHPHPPPHPHHHPHPPPHHHHPP

Captura el codi QR iconeix la nostra news‘Professional Informa’

Dat

ad'

emis

sió:

Mar

ç20

15

desembre 2015panel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/72/...llibreria hispano americana 5%...

Documents