a newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/iqs45.pdf · butlletÍ informatiu de...

72
BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN INFORMATIVO DE LA AIQS GENER 2007 ENERO A 45 news ASOCIACIÓN DE QUÍMICOS E INGENIEROS DEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÀ R.P. PETER HANS KOLVENBACH S.I., PREPÓSITO GENERAL DE LA COMPAÑÍA DE JESÚS ALBERT MILLÁN, LETICIA AGUILAR, MARC GÜELL Y ANTONI CAMELL, DELEGADOS DE LA PROMOCIÓN 2005 MIGUEL ÁNGEL GALÁN, VICEPRESIDENTE EJECUTIVO DE LA FEDERACIÓN EUROPEA DE INGENIERÍA QUÍMICA (EFCE) Iniciativas del IQS Iniciativas del IQS Máster en Bioingeniería y nuevo edificio Máster en Bioingeniería y nuevo edificio

Upload: others

Post on 21-Jul-2020

0 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

B U T L L E T Í I N F O R M AT I U D E L ’ A I Q S B O L E T Í N I N F O R M AT I V O D E L A A I Q S

GE

NE

R 2

00

7E

NE

RO A 45

newsA

SO

CIA

CIÓ

N D

E Q

UÍM

ICO

S E

IN

GE

NIE

RO

S D

EL

IN

ST

ITU

TO

QU

ÍMIC

O D

E S

AR

RIÀ

R.P. PETER HANS KOLVENBACH S.I., PREPÓSITO GENERAL DE LA COMPAÑÍA DE JESÚS

ALBERT MILLÁN, LETICIA AGUILAR, MARC GÜELL Y ANTONI CAMELL, DELEGADOS DE LA PROMOCIÓN 2005

MIGUEL ÁNGEL GALÁN, VICEPRESIDENTE EJECUTIVO DE LA FEDERACIÓN EUROPEA DE INGENIERÍA QUÍMICA (EFCE)

Iniciativas del IQSIniciativas del IQS

Máster en Bioingenieríay nuevo edificioMáster en Bioingeniería y nuevo edificio

Page 2: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

2

A-IQS es miembrode la FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE INGENIEROS QUÍMICOS

S U M A R I S U M A R I O

3. Editorial / Editorial

4. Actes de cloenda del centenari de l’IQS /

Actos de clausura del centenario del IQS

7. Entrevista amb Jaume Árboles /

Entrevista con Jaume Árboles

11. Edifici de Bioenginyeria / Edificio de Bioingeniería

14. Grups Professionals / Grupos Profesionales

25. Tardes Associació / Tardes Associació

37. EFCE / EFCE

38. FEIQ / FEIQ

40. AAJJ / AAJJ

44. Notícies / Noticias

53. Futures promocions / Futuras promociones

59. Aniversaris Promocions /

Aniversarios Promociones

61. Premis P. Salvador Gil, S.I. /

Premios P. Salvador Gil, S.I.

70. Entrevista Premi Extraordinari de Doctorat /

Entrevista Premio Extraordinario de Doctorado

A-IQS es miembro de la EUROPEAN FEDERATION OF CHEMICAL ENGINEERING desde 1974

President: Jaume Árboles Muntadas Vicepresident: Josep Beulama Griñó Secretari: José Luis Zeichen Stern Vicesecretari: Josep Albert Jover Serra Tresorera: Remei Areny Joval Sotstresorer: Josep Carrera Sansa

Vocals: Francesc Xavier Castañé SitjasJosep Mosquera AriasAlbert Palomer BenetAlbert Puyuelo GómezRafael Queralt TeixidóBerta Vega SánchezTeresa Vidal Lluciá

A-IQSVia Augusta, 39008017 BarcelonaTel. 93 267 20 12 93 267 20 00Tel. i fax directe 93 280 42 76Web: http://www.aiqs.esE-mail: [email protected]

JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I ENGINYERS DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ

45

Coordinació editorial i disseny: BPMO EdigrupDipòsit legal: B-37419-97Gener de 2007

38

52

40

37

46

25

14

56

Page 3: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

Presiden

3

E D I T O R I A L E D I T O R I A L

FELIZ ENTRADA DE AÑO

En primer lugar os deseamos a todos un año 2007 lleno de prosperidad.

El año 2006 ha sido un periodo duro para quienes hemos perdido amigos y compañeros. En especial quiero hacer mención a nuestro querido Lluís Seguí, cuyo recuerdo perdura entre nosotros.

Esta nueva Junta, surgida de las elecciones cele-bradas el pasado mes de junio, pretende potenciar todas las iniciativas que se han lanzado durante es-tos últimos años y que han llevado a que nuestro Colectivo, en su conjunto, sea valorado por su capa-cidad de generar ideas que resultan en proyectos re-lacionados con la difusión de conocimiento práctico. Esto no hubiera sido posible sin la participación de decenas de compañeros nuestros que de una u otra manera están implicados en su impulso.

Por tanto creemos que esta energía se debe fortalecer incrementando nuestras sinergias para continuar estan-do en la avanzadilla de la aplicación del conocimiento y poder proyectarnos con eficacia en los escenarios futu-ros, que cada vez cambian con mayor velocidad.

Este número de la revista News no es más que una pequeña muestra de las actividades realizadas por nosotros y que merecen darse a conocer. Todos estamos invitados a compartir noticias que puedan interesar al conjunto de la Asociación. En especial queremos pediros que nos hagáis llegar las sugeren-cias que creáis más convenientes.

Finalmente, quiero agradecer a los miembros de la ante-rior Junta Directiva y a los de la actual su participación en la confección de esta nueva edición de la revista News. �

Jaume Árboles Muntadas

Presidente de la A-IQS

BONA ENTRADA D’ANY

En primer lloc, us desitgem un any 2007 ple de prosperitat.

L’any 2006 ha estat un període dur per als qui hem perdut amics i companys. Especialment vull fer men-ció del nostre benvolgut Lluís Seguí, el record del qual perdura entre nosaltres.

Aquesta nova Junta, sorgida de les eleccions ce-lebrades el mes de juny passat, pretén potenciar to-tes les iniciatives que s’han engegat durant aquests últims anys i que han fet que el nostre Col·lectiu, en tot el seu conjunt, sigui valorat per la capacitat de generar idees que tenen per resultat projectes relacionats amb la difusió de coneixement pràctic. Això no hauria estat possible sense la participació de desenes de companys nostres que d’una forma o altra estan implicats en el seu impuls.

Per tant, creiem que aquesta energia s’ha d’enfor-tir incrementant les nostres sinergies per continuar estant a l’avançada de l’aplicació del coneixement i poder-nos projectar amb eficàcia en els escenaris futurs, que cada vegada canvien amb més velocitat.

Aquest número de la revista News no és més que una petita mostra de les activitats que hem dut a ter-me i que mereixen donar-se a conèixer. Tots estem convidats a compartir notícies que poden interessar al conjunt de l’Associació. Especialment volem de-manar-vos que ens feu arribar els suggeriments que creieu més convenients.

Finalment, vull agrair als membres de l’anterior Junta Directiva i als de l’actual la seva participació en la con-fecció d’aquesta nova edició de la revista News. �

Jaume Árboles Muntadas

President de l’A-IQS

Page 4: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

4

EL R.P. KOLVENBACH CLAUSURA EL CENTENARI DE L’IQS

El colofó al cicle d’actes organitzats per l’IQS per commemorar l’any del seu centenari, i que van co-mençar a l’octubre de l’any passat, va estar pre-sidit pel R.P. Peter-Hans Kolvenbach, que va fer un recorregut complet pels actes planificats per a l’ocasió.

La jornada es va iniciar amb una trobada entre el R.P. Kolvenbach i els representants de les associaci-ons d’antics alumnes dels Jesuïtes i una extensa vi-sita a les instal·lacions de l’Institut Químic de Sarrià. Allà, el Prepòsit General de la Companyia de Jesús va ser rebut per membres del Patronat i del Consell Directiu del centre, així com pel comitè organitzador del centenari.

A continuació, el R.P. Kolvenbach va mantenir un col·loqui amb els representants d’UNIJES, sota el qual s’agrupen les universitats de la Companyia de Jesús a Espanya, i va participar en la clausura del Congrés de l’Associació Internacional d’Univer-sitats d’Escoles Jesuïtes de Química i Enginyeria Química.

EL R.P. KOLVENBACH CLAUSURA EL CENTENARIO DEL IQS

El colofón al ciclo de actos organizados por el IQS para conmemorar el año de su centenario, y que dieron el pistoletazo de salida en octubre del año pasado, estuvo presidido por el R.P. Peter-Hans Kolvenbach, que realizó un completo recorrido por los eventos planificados para la ocasión.

La jornada empezó con un encuentro entre el R.P. Kolvenbach y los representantes de las asociaciones de antiguos alumnos de los Jesuitas y una exten-sa visita a las instalaciones del Instituto Químico de Sarrià. Allí, el Prepósito General de la Compañía de Jesús fue recibido por miembros del Patronato y del Consejo Directivo del centro, así como por el comité organizador del centenario.

Seguidamente, el R.P. Kolvenbach mantuvo un coloquio con los representantes de UNIJES, bajo el que se agrupan las universidades de la Compañía de Jesús en España, y par ticipó en la clausura del Congreso de la Asociación Internacional de Univer-sidades de Escuelas Jesuitas de Química e Ingeni-ería Química.

TEMA DE POR TADATEMA DE POR TADA45

EL REVERENDÍSIMO PADRE PETER-HANS KOLVENBACH S.I.,

PREPÓSITO GENERAL DE LA COMPAÑÍA DE JESÚS, PARTICI-

PÓ, EL PASADO VIERNES 14 DE JULIO, EN LOS ACTOS DE

CLAUSURA DEL CENTENARIO DEL INSTITUTO QUÍMICO DE

SARRIÀ.

EL REVERENDÍSSIM PARE PETER-HANS KOLVENBACH S.I.,

PREPÒSIT GENERAL DE LA COMPANYIA DE JESÚS, VA PAR-

TICIPAR, EL DIVENDRES 14 DE JULIOL, EN ELS ACTES

DE CLAUSURA DEL CENTENARI DE L’INSTITUT QUÍMIC DE

SARRIÀ.

Page 5: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

5

Evolució de la trobada entre ciència i fe

A la tarda, el programa es va continuar com-plint a través de l’eucaristia d’acció de gràcies pels cent anys de l’IQS, celebrada a l’església del Sagrat Cor dels Jesuïtes de Barcelona i presi-dida per l’arquebisbe de la ciutat, Lluís Mar tínez Sistach.

A continuació, va tenir lloc l’acte principal de la visita del R.P. Peter-Hans Kolvenbach, celebrat al Palau de Congressos de Catalunya. Es tractava d’una conferència al seu càrrec, sota el títol Evo-lució de la trobada entre Ciència i Fe, en els 100 anys de l’Institut Químic de Sarrià.

En la seva inter venció, el R.P. Kolvenbach va recordar com l’IQS va ser creat per la Companyia de Jesús per afavorir el diàleg entre la teologia i les ciències i va destacar el caràcter humanista i ètic present en la missió universitària del centre, d’acord amb el que, segons les seves paraules, “s’espera d’una universitat d’inspiració cristiana com és l’IQS”.

El diàleg entre Fe i Ciència que proposa la Univer-sitat, i que el R.P. Kolvenbach situa en la construc-ció comuna d’un món millor per a tots, no s’ha de fer únicament en termes conceptuals, sinó referent a la persona i a les seves responsabilitats en rela-ció amb la humanitat.

Evolución del encuentro entre ciencia y fe

Por la tarde, el programa continuó cumpliéndo-se a través de la eucaristía de acción de gracias por los cien años del IQS, celebrada en la iglesia del Sagrado Corazón de los Jesuitas de Barcelona y presidida por el arzobispo de la ciudad, Lluís Martínez Sistach.

A continuación, tuvo lugar el acto principal de la visita del R.P. Peter-Hans Kolvenbach, celebrado en el Palacio de Congresos de Cataluña. Se tra-taba de una conferencia a su cargo, bajo el título Evolución del encuentro entre Ciencia y Fe, en los 100 años del Instituto Químico de Sarrià.

En su inter vención, el R.P. Kolvenbach recor-dó cómo el IQS fue creado por la Compañía de Jesús para favorecer el diálogo entre la teología y las ciencias y destacó el carácter humanista y ético presente en la misión universitaria del cen-tro, de acuerdo con lo que, según sus palabras, “se espera de una universidad de inspiración cristiana como el IQS”.

El diálogo entre Fe y Ciencia que propone la Univer-sidad, y que el R.P. Kolvenbach sitúa en la construc-ción común de un mundo mejor para todos, no debe hacerse únicamente en términos conceptuales, sino en lo referente a la persona y a sus responsabilida-des en relación con la humanidad.

45TEMA DE POR TADATEMA DE POR TADA

Page 6: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

6

Davant d’aquests reptes, el R.P. Kolvenbach sin-tetitza el paper que els Jesuïtes i els seus centres docents han de complir: “vèncer la ignorància i els prejudicis, fer el món més just i solidari a través de l’estudi i la docència, fent de l’evangeli una Bona Nova en un món confús i agitat, mitjançant un diàleg viu entre les ciències i la fe”.

L’IQS

L’IQS va ser fundat pel Jesuïta Eduardo Vitoria S.I., el 1905, a Roquetes (Tarragona). En aquell mo-ment es va anomenar Laboratori Químic de l’Ebre. Deu anys després, es traslladaria a Barcelona, on va adoptar el nom d’Institut Químic de Sarrià.

Aquesta institució universitària, membre fundador de la Universitat Ramon Llull, forma actualment més de 1.200 estudiants per any acadèmic (550 a l’Es-cola Tècnica Superior i 678 a la Facultat d’Economia IQS), amb l’objectiu de desenvolupar tant el seu ves-sant tècnic com humà.

L’IQS ha contribuït notablement al desenvolupa-ment científic del país i ha sabut adaptar-se a les necessitats actuals de la indústria i de l’empresa, balanç immillorable com a colofó del centenari de la seva fundació. �

Ante estos retos, el R.P. Kolvenbach sintetiza el papel que los Jesuitas y sus centros docentes deben cumplir: “vencer la ignorancia y los prejuicios, hacer el mundo más justo y solidario a través del estudio y la docencia, haciendo del evangelio una Buena Nueva en un mundo confuso y agitado, mediante un diálogo vivo entre las ciencias y la fe”.

El IQS

El IQS fue fundado por el Jesuita Eduardo Vitoria S.I., en 1905, en Roquetes (Tarragona). Por aquel entonces, fue llamado Laboratorio Químico del Ebro. Diez años después, se trasladaría a Barcelona, to-mando el nombre de Instituto Químico de Sarrià.

Esta institución universitaria, miembro fundador de la Universidad Ramon Llull, forma actualmente a más de 1.200 estudiantes por año académico (550 en la Escuela Técnica Superior y 678 en la Facultad de Economía IQS), con el objetivo de desarrollar tan-to su vertiente técnica como humana.

El IQS ha contribuido notablemente al desarrollo científico del país y ha sabido adaptarse a las ne-cesidades actuales de la industria y de la empresa, balance inmejorable como colofón del centenario de su fundación. �

TEMA DE POR TADA TEMA DE POR TADA45

En su intervención, el R.P. Kolvenbach recordó cómo

el IQS fue creado por la Compañía de Jesús para

favorecer el diálogo entre la teología y las ciencias.

En la seva intervenció, el R.P. Kolvenbach va recor-

dar com l’IQS va ser creat per la Companyia de Jesús

per afavorir el diàleg entre la teologia i les ciències.

Page 7: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

7

Jaume Árboles Muntadas, nou president de l’A-IQS

“EL REACH ÉS UN GRAN REPTE PER AL SECTOR QUÍMIC”

Després del seu nomenament com a president, qui-na és la línia que seguirà l’Associació?El que pretenem és continuar els projectes que s’havien iniciat anteriorment, potenciar-los i també incorporar-ne de nous. Tot això en dues línies: do-nar un valor afegit percebut per l’associat quant als serveis que li oferim i aconseguir una obertura més gran de cara a d’altres associacions i col·lectius professionals.

Les jornades formen part important de la seva tasca formativa. Quin planning tenen de cara al proper curs?Tot i que encara no tenim establert el programa, el que tenim clar és que continuarem amb la mateixa lí-nia de les jornades organitzades pels grups professi-onals els darrers anys. El nostre repte és que siguin unes jornades innovadores que aportin un benefici per als nostres associats a nivell formatiu, comptant sempre amb el suport de les empreses dels sectors implicats.

Jaume Árboles Muntadas, nuevo presidente de la A-IQS

“EL REACH ES UN GRAN RETO PARA EL SECTOR QUÍMICO”

Tras su nombramiento como presidente, ¿cuál es la línea que seguirá la Asociación?Lo que pretendemos es continuar los proyectos que se habían iniciado anteriormente, potenciarlos y tam-bién incorporar proyectos nuevos. Todo ello en dos líneas: dar un valor añadido percibido por el asociado en cuanto a los servicios que le ofrecemos y conse-guir una mayor apertura de cara a otras asociaciones y colectivos profesionales.

Las jornadas forman parte importante de su tarea formativa. ¿Qué planning tienen de cara al próxi-mo curso?Aun cuando todavía no tenemos establecido el pro-grama, lo que tenemos claro es que continuaremos con la misma línea de las jornadas organizadas por los grupos profesionales en los últimos años. Nues-tro reto es que sean unas jornadas innovadoras que aporten un beneficio para nuestros asociados a nivel formativo, contando siempre con el apoyo de las em-presas de los sectores implicados.

DESDE EL PASADO MES DE JUNIO, JAUME ÁRBOLES ESTÁ

AL FRENTE DE LA JUNTA DIRECTIVA DE LA ASOCIACIÓN DE

QUÍMICOS E INGENIEROS DEL IQS. DE LA SITUACIÓN DEL

SECTOR QUÍMICO, ASÍ COMO DE LAS INICIATIVAS QUE SE

ORGANIZARÁN DE CARA AL PRÓXIMO CURSO NOS HABLA EL

NUEVO PRESIDENTE DE LA ENTIDAD.

DES DEL PASSAT MES DE JUNY, JAUME ÁRBOLES ENCAP-

ÇALA LA JUNTA DIRECTIVA DE L’ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I

ENGINYERS DE L’IQS. DE LA SITUACIÓ DEL SECTOR QUÍ-

MIC, AIXÍ COM DE LES INICIATIVES QUE S’ORGANITZARAN DE

CARA AL PROPER CURS ENS EN PARLA EL NOU PRESIDENT

DE L’ENTITAT.

TEMA DE POR TADA TEMA DE POR TADA 45

Page 8: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

8

Un altre dels seus serveis és la borsa de treball. A qui va dirigida i quin tipus d’ofertes s’hi inclouen?La borsa s’adreça als associats que ja formen part del món professional i busquen una nova feina. El nostre objectiu és que sigui més proactiva, i per a això farem un seguiment més meticulós de les de-mandes i de la situació de cada associat respecte a cadascuna. Actualment, la borsa inclou molt bones demandes i hem d’aprofitar-les perquè siguin cober-tes pels nostres associats.

Quins són els sectors en què hi ha més interès per incorporar nous professionals?Estan creixent les demandes relacionades amb la cerca de personal d’R+D+i i, per tant, vinculades amb tot el que representa la innovació. La investi-gació és un dels aspectes a potenciar per evitar la deslocalització d’empreses.

Parlant de l’evolució del sector, quines són les se-ves perspectives amb vista als propers mesos?Nosaltres estem preocupats i ocupats per l’anome-nat REACH, una proposta que té per missió regular els productes químics que s’utilitzen a la Unió Euro-pea. Aquest fet pot crear un escenari bastant dife-rent del que estem acostumats al sector químic: per

Otro de sus servicios es la bolsa de trabajo. ¿A quién va dirigida y qué tipo de ofertas incluye?La bolsa se dirige a los asociados que ya forman par-te del mundo profesional y buscan un nuevo trabajo. Nuestro objetivo es que sea más proactiva, y para ello realizaremos un seguimiento más meticuloso de las demandas y de la situación de cada asociado respec-to a cada una de ellas. En la actualidad, la bolsa inclu-ye muy buenas demandas y debemos aprovecharlas para que sean cubiertas por nuestros asociados.

¿Cuáles son los sectores en los que hay más interés por incorporar a nuevos profesionales?Están creciendo las demandas relacionadas con la búsqueda de personal de I+D+i y, por lo tanto, vin-culadas con todo lo que representa la innovación. La investigación es uno de los aspectos a potenciar para evitar la deslocalización de empresas.

Hablando de la evolución del sector, ¿cuáles son sus perspectivas de cara a los próximos meses?Estamos preocupados y ocupados por el denominado REACH, una propuesta que tiene como misión regu-lar los productos químicos que se utilizan a la Unión Europea. Este hecho puede crear un escenario bas-tante distinto del que estamos acostumbrados en

TEMA DE POR TADATEMA DE POR TADA45

Page 9: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

9

una banda, deslocalitzacions importants en certs subsectors i, per l’altra, també probablement un in-crement de la investigació per a la recerca de subs-tituts químics d’altres que poden ser considerats perillosos.

De quin termini estem parlant de cara a la se-va implantació i com actuarà l’Associació davant d’aquest important repte?Probablement començarà durant el segon semes-tre de l’any vinent i des de l’Associació estarem pendents de com evoluciona tot, i treballarem per veure quines són les eines que necessiten els nostres associats per enfrontar-se al repte més gran que s’han trobat els químics i que re-querirà dedicar recursos a formació i un esforç de comunicació.

Quins són els altres projectes en què treballen actualment?L’Associació és molt activa gràcies al fet que els associats la fan moure i volem aprofitar aquesta energia per canalitzar noves iniciatives. Per exem-ple, estem molt interessats a ajudar els empre-

el sector químico: por una parte, deslocalizaciones importantes en ciertos subsectores y, por la otra, probablemente también un incremento de la investi-gación para la búsqueda de sustitutos químicos de otros que pueden ser considerados peligrosos.

¿De qué plazo estamos hablando de cara a su im-plantación y cómo actuará la Asociación ante este importante reto?Probablemente empezará durante el segundo se-mestre del año próximo y desde la Asociación es-taremos pendientes de cómo evoluciona todo, y trabajaremos para ver cuáles son las herramientas que necesitan nuestros asociados para enfrentar-se al mayor reto con el que se han encontrado los químicos y que requerirá dedicar recursos en for-mación y un esfuerzo de comunicación.

¿Cuáles son los otros proyectos en los que trabajan actualmente?La Asociación es muy activa gracias a que los aso-ciados la activan y queremos aprovechar esta ener-gía para canalizar nuevas iniciativas. Por ejemplo, estamos muy interesados en ayudar a los empren-

45TEMA DE POR TADATEMA DE POR TADA

Page 10: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

10

nedors que tenen idees per portar a terme nous projectes dins l’àmbit de la química i disciplines relacionades.

A partir d’aquesta innovació constant, podem dir que la salut del sector químic a Espanya és bona?És un sector molt potent i, per exemple, aquí a Catalunya trobem pràcticament el 50% de la in-dústria química d’Espanya i s’hi estan creant em-preses de molt capital tecnològic. Per això, sí que podem dir que el sector té una bona salut, que s’ha de cuidar. �

dedores que tienen ideas para llevar a cabo nuevos proyectos dentro del ámbito de la química y discipli-nas relacionadas.

A partir de esta innovación constante, ¿podemos decir que la salud del sector químico en España es buena?Es un sector muy potente y, por ejemplo, aquí en Cataluña encontramos prácticamente el 50% de la industria química de España y se están creando em-presas de mucho capital tecnológico. Por ello, sí po-demos decir que el sector tiene una buena salud, que se debe cuidar. �

TEMA DE POR TADA TEMA DE POR TADA45

RECUERDO DE LLUÍS SEGUÍ

La nueva trayectoria de la Asociación parte del

trabajo realizado por su último presidente, Lluís

Seguí, que nos abandonó el pasado mes de febre-

ro. Sobre este compañero que nos ha dejado,

Jaume Árboles señala que “fue un presidente

excepcional durante casi quince años y su huella

forma parte del estilo de la Asociación”.

RECORD DE LLUÍS SEGUÍ

La nova trajectòria de l’Associació parteix de

la feina realitzada pel seu últim president, Lluís

Seguí, que ens va abandonar el passat mes de

febrer. Sobre aquest company que ens ha deixat,

Jaume Árboles assenyala que “va ser un president

excepcional durant quasi quinze anys i la seva

empremta forma part del estil de l’Associació”.

Page 11: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

11

L’IQS APOSTA PER LA BIOENGINYERIA

El projecte del nou edifici s’iniciava el novembre de 2005, quan l’aleshores conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà, as-sistia a la cerimònia de col·locació de la primera pe-dra. Les obres, que van començar el passat mes de juny i que està previst que finalitzin l’estiu de 2007, seran possibles també gràcies a la col·laboració del teixit empresarial, que ha contribuït en part de la inversió total.

EL IQS APUESTA POR LA BIOINGENIERÍA

El proyecto del nuevo edificio se iniciaba en no-viembre de 2005, cuando el entonces consejero de Universidades, Investigación y Sociedad de la Información, Carles Solà, asistía a la ceremonia de colocación de la primera piedra. Las obras, que em-pezaron el pasado mes de junio y que está previsto que finalicen en verano de 2007, serán posibles tam-bién gracias a la colaboración del tejido empresarial, que ha contribuido en parte de la inversión total.

LA INICIATIVA DEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÀ DE

AMPLIAR LAS ACTIVIDADES RELACIONADAS CON LAS BIO-

CIENCIAS Y, EN PARTICULAR, LA BIOINGENIERÍA SE TRADUCE

EN DOS PASOS ADELANTE QUE MARCARÁN EL FUTURO: LA

CONSTRUCCIÓN DE UN NUEVO EDIFICIO DEDICADO A ESTE

ÁMBITO Y LA PUESTA MARCHA DE UN PLAN DE ESTUDIOS

ENCABEZADO POR UN NUEVO MÁSTER EN BIOINGENIERÍA.

LA INICIATIVA DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ D’AMPLIAR

LES ACTIVITATS RELACIONADES AMB LES BIOCIÈNCIES I,

EN PARTICULAR, LA BIOENGINYERIA ES TRADUEIX EN DOS

PASSOS ENDAVANT QUE EN MARCARAN EL FUTUR: LA CONS-

TRUCCIÓ D’UN NOU EDIFICI DEDICAT A AQUEST ÀMBIT I LA

POSADA EN MARXA D’UN PLA D’ESTUDIS ENCAPÇALAT PER

UN NOU MÀSTER EN BIOENGINYERIA.

TEMA DE POR TADA TEMA DE POR TADA 45

Page 12: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

12

El resultat? Un nou recinte dedicat a les biociències amb unes infraestructures que acullen, per una ban-da, les aules i laboratoris que es dedicaran al Màster en Bioenginyeria. En concret, es tracta de dues aules d’uns 60 metres quadrats cadascuna i equipades amb mitjans audiovisuals, serveis informàtics i bibli-oteca, a més de tres laboratoris (biològic, instrumen-tal i general), una sala de màquines, despatxos per a professors i una zona de taquilles.

Per altra banda, l’edifici inclou els laboratoris d’in-vestigació, que “fan possible l’ampliació i potenciació dels tres grups d’investigació actuals: el laboratori de bioquímica i biologia molecular, el de biotecnolo-gia i el de biomaterials”, assenyala el catedràtic de Bioquímica i coordinador del Grup de Química Biolò-gica i Biotecnologia de l’IQS, Antoni Planas. A més, el projecte comporta la creació d’un nou laboratori de biologia cel·lular, i s’incorporen també dins de les no-ves instal·lacions els serveis centrals d’investigació i suport a la docència.

Cal destacar que l’Associació de Químics i Engi-nyers de l’IQS traslladarà les seves instal·lacions a un dels extrems del nou edifici. Com apunta Antoni Planas, “esperem així estimular i augmentar les nos-tres activitats al voltant dels temes més vinculats a la biotecnologia”.

¿El resultado? Un nuevo recinto dedicado a las bi-ociencias con unas infraestructuras que acogen, por una parte, las aulas y laboratorios que se dedicarán al Máster en Bioingeniería. En concreto, se trata de dos aulas de unos 60 metros cuadrados cada una y equipadas con medios audiovisuales, servicios infor-máticos y biblioteca, además de tres laboratorios (bio-lógico, instrumental y general), una sala de máquinas, despachos para profesores y una zona de taquillas.

Por otra parte, el edificio incluye los laboratorios de investigación, que “hacen posible la ampliación y po-tenciación de los tres grupos de investigación actua-les: el laboratorio de bioquímica y biología molecular, el de biotecnología y el de biomateriales”, señala el catedrático de Bioquímica y coordinador del Grupo de Química Biológica y Biotecnología del IQS, Antoni Pla-nas. Además, el proyecto conlleva la creación de un nuevo laboratorio de biología celular, y se incorporan también dentro de las nuevas instalaciones los servi-cios centrales de investigación y apoyo a la docencia.

Cabe destacar que la Asociación de Químicos e Ingenieros del IQS trasladará sus instalaciones a uno de los extremos del nuevo edificio. Como apunta Antoni Planas, “esperamos así estimular y aumentar nuestras actividades alrededor de los temas más vin-culados a la biotecnología”.

TEMA DE POR TADATEMA DE POR TADA45

Page 13: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

13

Docència i investigació, de la mà

Seguint amb la seva filosofia d’unir docència i investigació, en el marc de construcció del nou edifici s’ha previst la posada en marxa de l’es-mentat Màster en Bioenginyeria, amb un pla d’es-tudis ar ticulat segons els postulats de l’acord de Bolonya d’espai europeu. Com explica Antoni Planas, “el nostre objectiu és oferir un nou per fil biotecnològic dins de l’ofer ta de l’IQS per formar futurs professionals que cobreixin les necessi-tats de la indústria del nostre entorn en els nous camps de biociències”. D’aquí se’n deriva un pla d’estudis amb uns objectius formatius que abas-ten tres nivells: coneixements suficients de les diferents disciplines científiques en biociències; l’excel·lència en el domini de les eines biotec-nològiques per a la recerca, desenvolupament i producció de productes i ser veis que utilitzen organismes o components biològics, així com un inici d’especialització en sectors industrials que utilitzen, desenvolupen o produeixen productes o processos biotecnològics.

Aquest pla d’estudis és el fruit “d’una prospec-tiva de mercat en la qual vam intentar identificar quins serien els professionals més adequats per al nostre entorn industrial, i ens vam decantar per la white biotechnology (biotecnologia blanca), perquè enllaça directament amb la tradició de l’enginyeria química, la visió de la biotecnologia productiva”, ex-plica Antoni Planas.

Cal destacar que el Màster en Biotecnologia es-tà pensat per a un màxim de 40 alumnes l’any i es completarà amb el doctorat. La seva incorporació al conjunt de l’oferta formativa de l’Institut Químic de Sarrià respon també a la progressiva evolució de la química cap a tecnologies més netes. �

Docencia e investigación, de la mano

Siguiendo con su filosofía de unir docencia e investigación, en el marco de la construcción del nuevo edificio se ha previsto la puesta en marcha del mencionado Máster en Bioingeniería, con un plan de estudios articulado según los postulados del acuerdo de Bolonia de espacio europeo. Como explica Antoni Planas, “nuestro objetivo es ofrecer un nuevo per fil biotecnológico dentro de la oferta del IQS para formar futuros profesionales que cu-bran las necesidades de la industria de nuestro en-torno en los nuevos campos de biociencias”. De ello deriva un plan de estudios con unos objetivos formativos que abarcan tres niveles: conocimientos suficientes de las diferentes disciplinas científicas en biociencias; la excelencia en el dominio de las herramientas biotecnológicas para la investigación, desarrollo y producción de productos y servicios que utilizan organismos o componentes biológicos, así como un inicio de especialización en sectores industriales que utilizan, desarrollan o producen productos o procesos biotecnológicos.

Este plan de estudios es fruto “de una prospectiva de mercado en la que intentamos identificar cuáles serían los profesionales más adecuados para nues-tro entorno industrial, y nos decantamos por la white biotechnology (biotecnología blanca), porque enlaza directamente con la tradición de la ingeniería quími-ca, la visión de la biotecnología productiva”, explica Antoni Planas.

Cabe destacar que el Máster en Biotecnología está pensado para un máximo de 40 alumnos al año y se completará con el doctorado. Su incorporación al conjunto de la oferta formativa del Instituto Químico de Sarrià responde también a la progresiva evolución de la química hacia tecnologías más limpias. �

45TEMA DE POR TADATEMA DE POR TADA

Page 14: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

14

INGREDIENTS FUNCIONALS: MIRANT CAP AL FUTUR

Cada vegada és més freqüent sentir parlar de pro-ductes alimentaris als quals se’ls afegeixen noves propietats, que resulten ser més sanes per al nostre organisme. Aquests ingredients, coneguts com a ingre-dients funcionals, són afegits utilitzats per millorar la qualitat del producte. Durant aquestes jornades d’ali-mentació, centrades en aquests ingredients, se’ls va poder conèixer més a fons. Reconegudes cares del món alimentari van impartir xerrades sobre els ingredi-ents funcionals, que, cada dia més, han captat l’aten-ció de tots. El francès Damien Lemaire, de l’empresa dels Països Baixos NIZO Food Research, els holande-sos Willem F. Nieuwenhuizen i Mark Kats de TNO (l’or-ganització holandesa per a la investigació científica) i l’espanyola Isidra Recio de l’Institut de Fermentacions Industrials-CSIC, entre altres, van explicar i van mostrar les seves innovacions en aquest camp. Cal destacar, també, la presència i consegüent conferència de José Ignacio Arranz, director de l’Agència Espanyola de Se-guretat Alimentària (AESA), que va parlar sobre com la legislació repercuteix sobre aquest tipus d’ingredients.

INGREDIENTES FUNCIONALES: MIRANDO HACIA EL FUTURO

Cada vez es más frecuente oír hablar de productos ali-mentarios a los que se les añaden nuevas propiedades, que resultan ser más sanas para nuestro organismo. Estos ingredientes, conocidos como ingredientes funci-onales, son añadidos utilizados para mejorar la calidad del producto. Durante estas jornadas de alimentación, centradas en dichos ingredientes, se pudo conocer más a fondo todo acerca de éstos. Reconocidas caras del mundo alimentario impartieron charlas acerca de los in-gredientes funcionales, que, cada día más, han captado la atención de todos. El francés Damien Lemaire, de la empresa de los Países Bajos NIZO Food Research, los holandeses Willem F. Nieuwenhuizen y Mark Kats de TNO (la organización holandesa para la investigación científica) y la española Isidra Recio del Instituto de Fermentaciones Industriales-CSIC, entre otros, explicaron y mostraron sus innovaciones en el campo. A destacar quedó, también, la presencia y consiguiente conferencia de José Ignacio Arranz, director de la Agencia Española de Seguridad Ali-mentaria (AESA), quien habló acerca de cómo la legisla-ción repercute sobre este tipo de ingredientes.

LOS DÍAS 25 Y 26 DE ABRIL SE CELEBRARON LAS JORNADAS

QUE LLEVAN POR TÍTULO FOOD STUDIES MEETING ON HEALTH

AND CHEMISTRY: FUNCTIONAL INGREDIENTS. EN ELLAS SE

PUDO CONOCER LA ACTIVIDAD CIENTÍFICA DE LOS INGREDIEN-

TES FUNCIONALES, JUNTO CON SUS PARTICULARIDADES, SU

USO Y SU RESPECTIVA LEGISLACIÓN. UNAS INTERESANTES CON-

FERENCIAS DIRIGIDAS A TODAS AQUELLAS PERSONAS RELACIO-

NADAS CON EL MUNDO DE LA NUTRICIÓN Y LA SALUD. MUCHOS

FABRICANTES DE ALIMENTOS INTERESADOS EN LA INNOVACIÓN,

LA CREACIÓN Y LA COMERCIALIZACIÓN DE LOS PRODUCTOS QUE

CONTIENEN EL VALOR AÑADIDO DE LOS INGREDIENTES FUNCIO-

NALES SE DIERON CITA EN ESTAS JORNADAS.

ELS DIES 25 I 26 D’ABRIL ES VAN CELEBRAR LES JORNADES

QUE DUEN PER TÍTOL FOOD STUDIES MEETING ON HEALTH

AND CHEMISTRY: FUNCTIONAL INGREDIENTS. EN ELLES ES VA

PODER CONÈIXER L’ACTIVITAT CIENTÍFICA DELS INGREDIENTS

FUNCIONALS, JUNTAMENT AMB LES SEVES PARTICULARITATS,

EL SEU ÚS I LA SEVA LEGISLACIÓ. UNES CONFERÈNCIES MOLT

INTERESSANTS ADREÇADES A TOTES AQUELLES PERSONES

RELACIONADES AMB EL MÓN DE LA NUTRICIÓ I LA SALUT.

MOLTS FABRICANTS D’ALIMENTS INTERESSATS EN LA INNO-

VACIÓ, LA CREACIÓ I LA COMERCIALITZACIÓ DELS PRODUCTES

QUE CONTENEN EL VALOR AFEGIT DELS INGREDIENTS FUNCIO-

NALS VAN ASSISTIR A AQUESTES JORNADES.

G R U P P R O F E S S I O N A L A L I M E N TA R I

Page 15: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

15

Propostes de tot tipus

Tots i cadascun dels conferenciants van presentar les seves propostes, les quals no trigaran a convertir-se en una realitat. Les presentacions van ser variades i totes molt suggeridores. Els holandesos Mark Kats i Willem F. Nieuwenhuizen van mostrar el seu estudi sobre com els sphingolípids resulten idonis per reduir els nivells de colesterol i triglicèrids, una cosa que avui dia tindria molta acceptació, ja que seria de gran ajuda per a la gent amb problemes de pes o hiperten-sió, entre altres. No obstant això, van recalcar haver fet les proves, de moment, amb ratolins. Damien Le-maire va parlar sobre els aliments sans que contenen afegits. En va citar els avantatges i els inconvenients i també va proposar la microencapsulació com una forma d’envàs. Rosa Lamuela, de la Facultat de Far-màcia de la Universitat de Barcelona, Isidra Recio i José Ignacio Arranz formaven el triplet espanyol del programa d’aquestes jornades. Lamuela va proposar les propietats funcionals dels polifenols i Recio va par-lar sobre els pèptids bioactius en els productes lactis. José Ignacio Arranz, en canvi, es va endinsar en el vessant legislatiu dels ingredients funcionals.

Propuestas de todo tipo

Todos y cada uno de los conferenciantes presentaron sus propuestas, las cuales no tardarán en convertirse en una realidad. Las presentaciones fueron variadas y todas muy sugerentes. Los holandeses Mark Kats y Willem F. Nieuwenhuizen mostraron su estudio sobre cómo los sphingolípidos resultan propicios a la hora de reducir los niveles de colesterol y triglicéridos, algo que hoy en día tendría mucha aceptación, puesto que sería de gran ayuda a la gente con problemas de peso o hipertensión, entre otros. Sin embargo, recalcaron haber hecho las pruebas, de momento, con ratones. Damien Lemaire habló acerca de los alimentos sanos que contienen añadidos. Citó sus ventajas y sus des-ventajas y también propuso la microencapsulación co-mo una forma de envase. Rosa Lamuela, de la Facultad de Farmacia de la Universidad de Barcelona, Isidra Re-cio y José Ignacio Arranz formaban el triplete español del programa de estas jornadas. Lamuela propuso las propiedades funcionales de los polifenoles y Recio ha-bló acerca de los péptidos bioactivos en los productos lácteos. José Ignacio Arranz, en cambio, se adentró en la vertiente legislativa de los ingredientes funcionales.

G R U P O P R O F E S I O N A L A L I M E N TA R I O

Page 16: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

16

La importància de la legislació en la indústria

Segurament hem vist moltes vegades propaganda sobre algun aliment amb noves propietats, el qual re-sulta ser millor, més sa i més idoni per al nostre orga-nisme. Per tal que els publicitaris puguin fer aquestes afirmacions, s’apliquen unes lleis que no es poden in-complir. Per conèixer tot això una mica millor, el director d’AESA, José Ignacio Arranz, va centrar la seva xerrada en tot això, endinsant així tots els conferenciants en el coneixement del costat legislatiu d’una cosa pura-ment química. Arranz va explicar que per poder al·legar les qualitats d’un ACO (Aliment de Consum Ordinari) enriquit cal complir certes normatives. Evidentment, que aquesta afirmació sigui veraç i, per a això, va ad-vertir que la propaganda mai no podrà desqualificar una dieta equilibrada o enunciar que aquest aliment substitueix una dieta o vendre’l com un preventiu o cu-ratiu. No obstant això, si es matisa i no s’afirma amb aquesta rotunditat (per exemple, ajuda a prevenir…), es permeten aquestes afirmacions. La reforma legal més actual respecte als ingredients funcionals es va fer en 2002, quan, segons Arranz, “havien de tractar-se com a aliments, ja que abans no se’ls considerava d’aquesta manera”. Encara que aquesta reforma sigui, més o menys, recent, José Ignacio Arranz va confessar que encara li faltaven alguns retocs. Els novel foods o novel ingredients també van ocupar part d’aquesta conferència. Aquests, que no deixen de ser funcionals, reben una avaluació meticulosa i, a canvi, se’ls permet dir coses que a uns altres se’ls prohibeix simplement per rebre la condició de novells. �

La importancia de la legislación en la industria

Seguramente hemos visto muchas veces propagan-da acerca de algún alimento con nuevas propiedades, el cual resulta ser mejor, más sano y más propicio para nuestro organismo. Para que los publicitarios puedan realizar tales afirmaciones se aplican ciertas leyes que no deben pasarse por alto. Para conocer todo esto algo mejor, el director de AESA, José Ignacio Arranz, centró su charla en todo ello, adentrando así a todos los con-ferenciantes en el conocimiento del lado legislativo de algo puramente químico. Arranz explicó que para po-der alegar las cualidades de un ACO (Alimento de Con-sumo Ordinario) enriquecido hay que cumplir ciertas normativas. Evidentemente, que dicha afirmación sea veraz y, para ello, advirtió que la propaganda jamás podrá descalificar una dieta equilibrada o enunciar que dicho alimento sustituye una dieta o venderlo como un preventivo o curativo. No obstante, si se matiza y no se afirma con tal rotundidad (por ejemplo, ayuda a pre-venir…), se permiten tales afirmaciones. La reforma legal más actual respecto a los ingredientes funciona-les se realizó en 2002, cuando, según Arranz, “debían tratarse como alimentos, ya que antes no se les con-sideraba de este modo”. Aunque tal reforma sea, más o menos, reciente, José Ignacio Arranz confesó que todavía le faltaban algunos retoques. Los novel foods o novel ingredients también ocuparon parte de esta conferencia. Éstos, que no dejan de ser funcionales, reciben una evaluación meticulosa y, a cambio, se les permite decir cosas que a otros se les prohíbe simple-mente por recibir la condición de noveles. �

G R U P P R O F E S S I O N A L A L I M E N TA R I

Page 17: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

17

ENTREVISTA: ISIDRA RECIO, INSTITUT DE FERMENTACIONS INDUSTRIALS CSIC, MARK KATS I WILLIAM F. NIEUWENHUIZEN, DE TNO

Per què els pèptids bioactius són tan característics? Isidra Recio: El característic d’aquests pèptids depèn de la seva seqüència d’aminoàcids, és a dir, depèn de l’ac-tivitat o de la característica que bus-quem o investiguem. Per exemple: si observem els pèptids més llargs trobem uns 25 aminoàcids, més o menys. En canvi, si ens fixem en els més curts, trobarem resultats dife-rents. Tot depèn de la bioactivitat que es pretengui investigar.

I quin és l’impacte que tenen en els aliments? Isidra Recio: M’agradaria aclarir que el que en rea-litat és important per a nosaltres, és a dir, el que estem intentant fer és demostrar de manera cientí-fica que tenen un efecte fisiològic, tant en animals com en estudis clínics. Per descomptat, també es-tem interessats en l’impacte que tenen sobre els aliments, és a dir, si mantenen l’activitat durant el procés tecnològic, si poden ser absorbits juntament amb el menjar o quina és la millor manera d’introduir-los en l’aliment.

Podrien explicar-nos, per fer-nos-en una petita idea, què és el TNO? Mark Kats & William F. Nieuwenhuizen: El TNO és una organització l’objectiu de la qual és enfortir el poder innovador de la indústria i el govern. Va ser fundada el 1930 i establerta per llei el 1932. Treballem en diferents camps com el desenvolupament de produc-tes i noves tècniques de producció, el desenvolupa-ment de nous materials, la nutrició i alimentació, la prevenció i la salut, la seguretat pública, etcètera. Encara que és una organització pública, si sorgeix algun client que demana cooperació, l’oferim, és a dir, treballem en l’àmbit públic i privat. �

ENTREVISTA: ISIDRA RECIO, INSTITUTO DE FERMENTACIONES INDUSTRIALES CSIC, MARK KATS Y WILLIAM F. NIEUWENHUIZEN, DE TNO

¿Por qué los péptidos bioactivos son tan característicos?Isidra Recio: Lo característico de estos péptidos depende de su secuencia de aminoácidos, es decir, depende de la actividad o de la característica que bus-quemos o investiguemos. Por ejemplo: si observamos los péptidos más largos en-contramos unos 25 aminoácidos, más o menos. En cambio, si nos fijamos en los más cortos, encontraremos resultados diferentes. Todo depende de la bioactivi-dad que se pretenda investigar.

¿Y cuál es el impacto que tienen en los alimentos?Isidra Recio: Me gustaría aclarar que lo que en rea-lidad es importante para nosotros, es decir, lo que estamos intentando hacer es demostrar de manera científica que tienen un efecto fisiológico, tanto en animales como en estudios clínicos. Por supuesto, también estamos interesados en el impacto que ti-enen sobre los alimentos, es decir, si mantienen la actividad durante el proceso tecnológico, si pueden ser absorbidos junto con la comida o cuál es la mejor manera de introducirlos en el alimento.

¿Podrían explicarnos, para hacernos una pequeña idea, qué es el TNO?Mark Kats & William F. Nieuwenhuizen: El TNO es una organización cuyo objetivo es fortalecer el poder innovador de la industria y el gobierno. Fue fundada en 1930 y establecida por ley en 1932. Trabajamos en diferentes campos como el desarrollo de produc-tos y nuevas técnicas de producción, el desarrollo de nuevos materiales, la nutrición y alimentación, la prevención y la salud, la seguridad pública, etcétera. Aunque es una organización pública, si surge algún cliente que pida cooperación, la ofrecemos, es decir, trabajamos en el ámbito público y privado. �

ISIDRA RECIO, MARK KATS Y WILLIAM F. NIEUWENHUIZEN

ASISTIERON A LAS X FOOD STUDIES MEETING ON HEALTH

AND CHEMISTRY: FUNCTIONAL INGREDIENTS. TODOS

ELLOS, RELACIONADOS CON EL MUNDO DE LA INDUSTRIA

ALIMENTARIA, OPINARON ACERCA DE LA ACTUALIDAD QUE

RODEA A ESTE MUNDO.

ISIDRA RECIO, MARK KATS I WILLIAM F. NIEUWENHUIZEN

VAN ASSISTIR A LES X FOOD STUDIES MEETING ON

HEALTH AND CHEMISTRY: FUNCTIONAL INGREDIENTS.

TOTS ELLS, RELACIONATS AMB EL MÓN DE LA INDÚS-

TRIA ALIMENTÀRIA, VAN OPINAR SOBRE L’ACTUALITAT QUE

ENVOLTA AQUEST MÓN.

Isidra Recio

G R U P O P R O F E S I O N A L A L I M E N TA R I O

Page 18: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

18

ENVASOS AMB VALOR AFEGIT

El punt de partida del seminari va ser la definició d’un envàs actiu que, segons Enric Riera, “és aquell que, a més de les funcions passives habituals de contenir un producte i protegir-lo, també el trans-forma”. Si bé un càntir o una bóta suposarien bons exemples d’envasos actius, “la tecnologia moderna ha complicat les coses”, va especificar, “ha derivat en la modificació de l’envàs en funció de les caracte-rístiques del producte que conté, extrem on se situa-rien els denominats envasos intel·ligents”.

Solucions adaptades

Els envasos funcionals, concepte que agruparia tant els actius com els intel·ligents, “es poden classi-ficar segons el que fan”. A partir d’aquesta afirmació, Enric Riera va presentar als assistents les particula-ritats dels envasos que provoquen modificacions físi-ques, com són els que tenen capacitat per escalfar o refredar. Un bon exemple d’aquest segon cas, va explicar el ponent, seria una llauna de cervesa que pot refredar-se fins a 16 ºC en només tres minuts, mentre que en el camp contrari els generadors de microones tenen un dels seus exponents en les bos-ses de crispetes dissenyades per a aquest electro-domèstic. No obstant això, va especificar el químic, “el mercat potencial d’aquest tipus de productes no són les crispetes, sinó que on es podrien aplicar se-ria en el menjar que se serveix als avions”.

Per la seva banda, els envasos que modifiquen l’espai existent entre el contingut i la seva par t superior es divideixen entre els absorbents o car-ronyers i els emissors de desinfectants. Fent refe-rència als primers, i segons Enric Riera, “els més aplicats fins ara són els d’oxigen i etilè”, que poden venir incorporats a l’envàs o en bossetes, unint-se als absorbents de CO2, utilitzats aquests últims en el cas del cafè torrat. Quant als emissors de de-sinfectants, poden ser germicides i antioxidants, a

ENVASES CON VALOR AÑADIDO

El punto de partida del seminario fue la definición de un envase activo que, según Enric Riera, “es aquel que, además de las funciones pasivas habituales de contener un producto y protegerlo, también lo transfor-ma”. Si bien un cántaro o una bota supondrían buenos ejemplos de envases activos, “la tecnología moderna ha complicado las cosas”, especificó, “ha derivado en la modificación del envase en función de las caracte-rísticas del producto que contiene, extremo donde se situarían los denominados envases inteligentes”.

Soluciones adaptadas

Los envases funcionales, concepto que agruparía tanto los activos como los inteligentes, “se pueden clasificar según lo que hacen”. A partir de esta afir-mación, Enric Riera presentó a los asistentes las particularidades de los envases que provocan modi-ficaciones físicas, como son los que tienen capaci-dad para calentar o enfriar. Un buen ejemplo de este segundo caso, explicó el ponente, sería una lata de cerveza que puede enfriarse hasta 16 ºC en sólo tres minutos, mientras que en el campo contrario los gene-radores de microondas tienen uno de sus exponentes en las bolsas de palomitas diseñadas para este elec-trodoméstico. Sin embargo, especificó el químico, “el mercado potencial de este tipo de productos no son las palomitas, sino que donde se podrían aplicar sería en la comida que se sirve en los aviones”.

Asimismo, los envases que modifican el espacio existente entre el contenido y su parte superior se dividen entre los absorbentes o carroñeros y los emi-sores de desinfectantes. Haciendo referencia a los primeros, y según Enric Riera, “los más aplicados has-ta ahora son los de oxígeno y etileno”, que pueden ir incorporados al envase o en bolsitas, uniéndose a los absorbentes de CO2, utilizados estos últimos en el caso del café tostado. En cuanto a los emisores de desinfectantes, pueden ser germicidas y antioxi-

LOS ENVASES ACTIVOS E INTELIGENTES FUERON LOS PROTA-

GONISTAS DE UN NUEVO SEMINARIO DEL GRUPO PROFESIONAL

ALIMENTARIO ORGANIZADO EL DÍA 5 DE ABRIL DE 2006 POR

LA A-IQS. EL ENCARGADO DE ANALIZAR SU IMPLANTACIÓN EN

EL MERCADO, ASÍ COMO LAS VENTAJAS Y LOS INCONVENIEN-

TES QUE PRESENTAN, FUE ENRIC RIERA, QUÍMICO Y PROFE-

SOR DE LA UNIVERSIDAD POLITÈCNICA DE CATALUNYA Y LA

UNIVERSIDAD DE BARCELONA Y PARTICIPANTE TAMBIÉN EN EL

MÁSTER EN QUÍMICA E INGENIERÍA ALIMENTARIA DEL IQS.

ELS ENVASOS ACTIUS I INTEL·LIGENTS VAN SER ELS PRO-

TAGONISTES D’UN NOU SEMINARI ORGANITZAT EL DIA 5

D’ABRIL PER L’A-IQS. L’ENCARREGAT D’ANALITZAR-NE LA

IMPLANTACIÓ AL MERCAT, AIXÍ COM ELS AVANTATGES I ELS

INCONVENIENTS QUE PRESENTEN, VA SER L’ENRIC RIERA,

QUÍMIC I PROFESSOR DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE

CATALUNYA I LA UNIVERSITAT DE BARCELONA I PARTICIPANT

TAMBÉ DEL MÀSTER EN QUÍMICA I ENGINYERIA ALIMENTÀRIA

DE L’IQS.

G R U P P R O F E S S I O N A L A L I M E N TA R I

Page 19: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

19

més de CO2, aromes i sabors. Segons el ponent, “en aquest últim cas s’hauran de vèncer força bar-reres perquè no es pugui considerar un engany, ja que si l’envàs dóna un sabor de cafè fresc acabat de torrar i el producte que hi ha a dins és ranci, estaríem davant d’una il·legalitat”.

La tercera tipologia d’envasos funcionals serien els indicadors que, en el cas dels de temperatura, permeten saber per exemple si una cervesa està ca-lenta o freda en funció de la tonalitat de la seva eti-queta. Dins d’aquest apartat també hi tenen cabuda, segons va explicar el químic, els indicadors d’efecte combinat entre la temperatura i el temps, de com-posició de l’espai del cap de l’envàs, de presència (objectiu que s’aconsegueix a partir de tintes orien-tables que permeten que un mateix envàs es vegi d’una manera o d’una altra segons la perspectiva amb què el mirem) o d’alteració de contingut.

Menció a banda mereixen els envasos indicadors per radiofreqüència que, segons va explicar Enric Rie-ra, “és el sistema que sembla està cridat a substituir els codis de barres, oferint com a avantatges conèi-xer al moment la història de l’envàs des que neix fins que mor”.

L’evolució dels envasos arriba a la seva posició més alta amb els denominats intel·ligents, que, en paraules d’Enric Riera, “són els que reaccionen d’una manera més útil”. Com a aplicació pràctica, va afegir, es podrien destacar els envasos per a frui-tes i verdures fresques trossejades, que reaccionen donant més o menys oxigen en funció del que es requereixi en cada cas.

dantes, además de CO2, aromas y sabores. Según el ponente, “en este último caso deberán superarse bas-tantes barreras para que no se pueda considerar un engaño, puesto que si el envase da un sabor de café fresco acabado de tostar y el producto que hay dentro es rancio, estaríamos ante una ilegalidad”.

La tercera tipología de envases funcionales serían los indicadores que, en el caso de los de temperatu-ra, permiten saber por ejemplo si una cerveza está caliente o fría en función de la tonalidad de su etique-ta. Dentro de este apartado también tienen cabida, según explicó el químico, los indicadores de efecto combinado entre la temperatura y el tiempo, de com-posición del espacio de la parte superior del envase, de presencia (objetivo que se consigue a partir de tintas orientables que permiten que un mismo envase se vea de una manera o de otra según la perspectiva con que lo miramos) o de alteración de contenido.

Mención aparte merecen los envases indicadores por radiofrecuencia que, según explicó Enric Riera, “es el sistema que parece está llamado a sustituir los códigos de barras, ofreciendo como ventajas co-nocer al momento la historia del envase desde que nace hasta que muere”.

La evolución de los envases llega a su posición más elevada con los denominados inteligentes, que, según palabras de Enric Riera, “son los que reacci-onan de forma más útil”. Como aplicación práctica, añadió, se podrían destacar los envases para frutas y verduras frescas troceadas, que reaccionan dando más o menos oxígeno en función de lo que se requi-era en cada caso.

G R U P O P R O F E S I O N A L A L I M E N TA R I O

Page 20: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

20

Límits legals

Des de l’aplicació del Reglament (CE) núm. 1935/2004, les coses han canviat en l’entorn dels envasos actius. Els límits de la seva utilit-zació? Segons va explicar Enric Riera, “no han de suposar perills per al consumidor, la modifi-cació que faci cada un d’aquests envasos s’ha d’autoritzar expressament i les substàncies que incorporin han d’estar incloses a la llista d’ingre-dients”. Per sobre de tot, va afegir, “els canvis que compor tin els envasos actius no han d’em-mascarar alteracions de producte i, en el cas dels intel·ligents, no han de donar informació que in-dueixi a engany”.

Més enllà d’aspectes legals, de la jornada orga-nitzada per l’A-IQS se’n va materialitzar la imatge d’un sector en què queden moltes incògnites per resoldre, una de les quals s’encamina cap a qui haurà de pagar l’increment de preu que compor ta l’aplicació d’aquests nous sistemes d’envasatge. Deixant les xifres de banda, i segons va concloure Enric Riera, “el que és interessant de veure és que existeix un mercat per a tots aquests nous productes”. �

Límites legales

Desde la aplicación del Reglamento (CE) n.º 1935/2004, las cosas han cambiado en tor-no a los envases activos. ¿Los límites de su utilización? Según explicó Enric Riera, “no deben suponer peligro alguno para el consumidor, la mo-dificación que realice cada uno de estos envases debe autorizarse expresamente y las sustancias que incorporen deben estar incluidas en la lis-ta de ingredientes”. Por encima de todo, añadió, “los cambios que conlleven los envases activos no deben enmascarar alteraciones de producto y, en el caso de los inteligentes, no deben dar infor-mación que induzca a engaño”.

Más allá de aspectos legales, de la jornada or-ganizada por la A-IQS se materializó la imagen de un sector en el que quedan muchas incógnitas por resolver, una de las cuales sería quién de-berá pagar el incremento de precio que conlleva la aplicación de estos nuevos sistemas de enva-sado. Dejando las cifras apar te, y según conclu-siones de Enric Riera, “lo que resulta interesante de ver es que existe un mercado para todos estos nuevos productos”. �

G R U P P R O F E S S I O N A L A L I M E N TA R I

Page 21: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

21

ENRIC RIERA

Químic i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat de Barcelona

Quant de temps porteu treballant amb els envasos actius i intel·ligents?Vaig començar quan els envasos actius començaven a evolucionar des d’unes aplicacions disperses i gai-rebé anecdòtiques a un cos de coneixements estruc-turat. Ja fa uns deu anys d’això.

Quines diferències hi ha entre els denominats “ac-tius” i els “intel·ligents”?Un envàs intel·ligent és aquell que, davant de modifi-cacions en l’entorn, reacciona i canvia ell mateix. Un exemple d’envàs intel·ligent podria ser un envàs per a verdures rentades i tallades que deixa passar més oxigen quan augmenta la temperatura i així s’adapta a la major velocitat de respiració del contingut. En canvi, l’envàs actiu modifica el producte però sense canvis substancials en l’envàs mateix. Per exemple, un envàs amb un absorbent d’oxigen reté l’oxigen que hi passa a través, però la composició de l’envàs només canvia perquè algun o alguns dels seus com-ponents van desapareixent a mesura que reaccionen amb l’oxigen.

Com aconsegueix aquest tipus de recipients trans-formar el seu contingut? Quin és el procediment?La forma de reaccionar depèn de la funció que es realitzi. En els exemples anteriors, l’envàs que deixa passar l’oxigen més o menys de pressa ho fa a tra-vés d’un canvi en la seva estructura, que passa de ví-tria a gomosa a una certa temperatura. Els envasos que indiquen l’efecte de la temperatura i el temps normalment es basen en una reacció física o quími-ca que transcorre a una velocitat diferent segons la temperatura. Els absorbens d’oxigen acostumen a contenir components que s’oxiden amb facilitat, com òxid ferrós, glucosa en presència de glucosa oxida-sa, pigments fotosensibles o polímers molt sensi-bles a l’oxidació.

Bosses de crispetes, llaunes de cervesa, etc. Quant al futur, en quins altres sectors s’està estudiant in-troduir aquest tipus d’envasos?La majoria d’aplicacions està en fase d’arrencada. A part de les aplicacions esmentades, cal pensar en qualsevol producte l’alteració del qual es vegi enfor-tida per l’arribada fins a ell de substàncies que pu-guin alterar-lo o pugui seguir-se per mitjà de sensors incorporats a l’envàs. �

ENRIC RIERA

Químico y profesor de la Universidad Politècnica de Catalunya y de la Universidad de Barcelona

¿Cuánto tiempo lleva trabajando con los envases activos e inteligentes?Empecé cuando los envases activos empezaron a evolucionar desde unas aplicaciones dispersas y ca-si anecdóticas a un cuerpo de conocimientos estruc-turado. Hace ya unos diez años.

¿Qué diferencias existen entre los denominados “activos” y los “inteligentes”?Un envase inteligente es aquel que, frente a modifi-caciones en el ambiente, reacciona y cambia él mis-mo. Un ejemplo de envase inteligente podría ser un envase para verduras lavadas y cortadas que deja pasar más oxígeno cuando aumenta la temperatura y así se adapta a la mayor velocidad de respiración del contenido. En cambio, el envase activo modifica el producto pero sin cambios sustanciales en el envase en sí. Por ejemplo, un envase con un absorbente de oxígeno retiene el oxígeno que pasa a través de él, pero la composición del envase sólo cambia porque alguno o algunos de sus componentes van desapare-ciendo a medida que reaccionan con el oxígeno.

¿Cómo logra este tipo de recipientes transformar su contenido? ¿Cuál es el procedimiento?La forma de reaccionar depende de la función que realice. En los ejemplos anteriores, el envase que deja pasar el oxígeno más o menos deprisa lo hace a través de un cambio en su estructura, que pasa de vítrea a gomosa a una cierta temperatura. Los envases que indican el efecto de la temperatura y el tiempo suelen basarse en una reacción física o quí-mica que transcurre a una velocidad diferente según la temperatura. Los absorbentes de oxígeno suelen contener componentes que se oxidan con facilidad, como óxido ferroso, glucosa en presencia de glucosa oxidasa, pigmentos fotosensibles o polímeros muy sensibles a la oxidación.

Bolsas de palomitas, latas de cerveza, etc. De cara al futuro, ¿en qué más sectores se está estudiando introducir este tipo de envases?La mayoría de las aplicaciones están en una fase de despegue. Aparte de las aplicaciones apuntadas, cabe pensar en cualquier producto cuya alteración se vea favorecida por la llegada hasta él de sustancias que puedan alterarlo o pueda seguirse por medio de sensores incorporados en el envase. �

G R U P O P R O F E S I O N A L A L I M E N TA R I O

Page 22: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

22

PERSPECTIVES I REALITATS DE L’APROFITAMENT D’AIGÜES

El dijous 25 de maig es van celebrar, a l’IQS, les Jor-nades sobre les Perspectives i Realitats de l’Aprofita-ment de les Aigües, en què es va parlar sobre reciclatge o reutilització d’un dels nostres béns més preuats. A causa de l’absència de Jaume Erruz, gerent de l’Agèn-cia Catalana de l’Aigua, la inauguració va ser a càrrec del també membre d’aquesta agència Gabriel Borràs. Acompanyat per A. Puyuelo i l’expert en dret ambien-tal Carles Menéndez, Borràs va donar unes pinzellades sobre el que després desenvoluparia. Va fer un èmfasi especial en les noves tecnologies de planificació de l’ai-gua, que són importantíssimes per a la reutilització, o el reciclatge, d’aquest bé, segons Borràs. Sobre aques-ta reutilització o reciclatge, va apuntar dues formes: la interna, en procés industrial, en què la indústria recicla les seves aigües, o la més coneguda, la portada a ter-me per les depuradores de la Generalitat. �

PERSPECTIVAS Y REALIDADES DEL APROVECHAMIENTO DE AGUAS

El pasado jueves 25 de mayo se celebraron, en el IQS, las Jornadas sobre las Perspectivas y Realidades del Aprovechamiento de las Aguas, donde se habló acerca del reciclaje o reutilización de uno de nuestros bienes más preciados. Debido a la ausencia de Jaume Erruz, gerente de la Agencia Catalana del Agua, la inau-guración corrió a cargo del también miembro de esta agencia, Gabriel Borràs. Acompañado por A. Puyuelo y el experto en derecho ambiental Carles Menéndez, Borràs dio unas pinceladas acerca de lo que después desarro-llaría. Hizo especial hincapié en las nuevas tecnologías de planificación del agua, que son importantísimas para la reutilización, o reciclaje, de este bien, según Borràs. Sobre dicha reutilización o reciclaje, apuntó dos formas: la interna, en proceso industrial, donde la propia indus-tria recicla sus aguas, o la más conocida, la llevada a cabo por las depuradoras de la Generalitat. �

G R U P P R O F E S S I O N A L D E M E D I A M B I E N T

Page 23: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

23

SABER ESCOLTAR EL CONSUMIDOR, SINÒNIM D’ÈXIT

La motivació per al canvi

El 1999, Cerveses San Miguel tenia una marca de cerveses sense alcohol anomenada Kristell, marca feble, poc coneguda, amb una baixíssima quota de mercat (2%) i que es venia als preus més baixos de les sense alcohol. Amb això va arribar la crisi, que sol ser una gran motivació per al canvi. Els directius de San Miguel es van fer la reflexió següent: “O hi fem alguna cosa, o aquest producte es mor”.

Escoltar el consumidor

El primer va ser preguntar al consumidor, amb el resultat “sorpresa” següent: les cerveses sense al-cohol del moment tenien totes un 0,7% d’alcohol, i el consumidor en els estudis de mercat va respondre massivament (un 73% dels entrevistats) que canvia-ria a una cervesa “realment sense alcohol”.

La tecnologia

Aquest resultat, unit a un avantatge tecnològic –San Miguel posseïa la tecnologia, fruit de dos anys d’investigació, per produir cervesa 100% sense al-cohol– i a una inversió important, permetia preveure una difícil reacció per part de la competència.

L’estratègia

San Miguel va decidir llançar un nou producte, la Kristell 0,0, cervesa “autèntica sense alcohol”, can-viant el color i el disseny de les etiquetes, amb una comunicació clara de superioritat.

El llançament

Es va efectuar un llançament per etapes que va arribar a nivell nacional, amb fortes inversions publi-citàries. Al cap de dos anys, s’havia augmentat tant la quota de mercat que es va optar per canviar la marca a “San Miguel 0,0”.

SABER ESCUCHAR AL CONSUMIDOR, SINÓNIMO DE ÉXITO

La motivación para el cambio

En 1999, Cervezas San Miguel tenía una marca de cervezas sin alcohol llamada Kristell, marca débil, poco conocida, con una bajísima cuota de mercado (2%) y que se vendía a los precios más bajos de las sin alcohol. Con ello llegó la crisis, que suele ser una gran motivación para el cambio. Los directivos de San Miguel se hicieron la reflexión siguiente: “O hacemos algo, o este producto se muere”.

Escuchar al consumidor

Lo primero fue preguntar al consumidor, con el re-sultado “sorpresa” siguiente: las cervezas sin alco-hol del momento tenían todas un 0,7% de alcohol, y el consumidor en los estudios de mercado respon-dió masivamente (un 73% de los entrevistados) que cambiaría a una cerveza “realmente sin alcohol”.

La tecnología

Este resultado, unido a una ventaja tecnológica –San Miguel poseía la tecnología, fruto de dos años de investigación, para producir cerveza 100% sin al-cohol– y a una inversión importante, permitía prever una difícil reacción por parte de la competencia.

La estrategia

San Miguel decidió lanzar un nuevo producto, la Kristell 0,0, cerveza “auténtica sin alcohol”, cambi-ando el color y diseño de las etiquetas, con una co-municación clara de superioridad.

El lanzamiento

Se efectuó un lanzamiento por etapas llegando a nivel nacional, con fuertes inversiones publicitarias. Al cabo de dos años, se había aumentado tanto la cuota de mercado que se optó por cambiar la marca a “San Miguel 0,0”.

EL PASADO 15 DE JUNIO DE 2006 TUVO LUGAR EN LA

SALA BLAVA DEL IQS UNA INTERESANTE CONFERENCIA

ORGANIZADA POR EL GPMK Y TITULADA SABER ESCUCHAR

AL CONSUMIDOR, SINÓNIMO DE ÉXITO. EL PONENTE FUE EL

SR. RAFAEL PECES FERNÁNDEZ, DIRECTOR DE MARKETING

DE CAPRABO Y EX DIRECTOR DE MARKETING DE CERVEZAS

SAN MIGUEL. EL SR. PECES NOS ILUSTRÓ EL TEMA CEN-

TRAL DE SU PONENCIA CON EL INTERESANTE CASO DEL EXI-

TOSO LANZAMIENTO DE LA CERVEZA SAN MIGUEL 0,0.

EL 15 DE JUNY DE 2006 VA TENIR LLOC A LA SALA BLAVA

DE L’IQS UNA INTERESSANT CONFERÈNCIA ORGANITZADA

PEL GPMK I TITULADA SABER ESCOLTAR EL CONSUMIDOR,

SINÒNIM D’ÈXIT. EL PONENT VA SER EL SR. RAFAEL PECES

FERNÁNDEZ, DIRECTOR DE MÀRQUETING DE CAPRABO I

EXDIRECTOR DE MÀRQUETING DE CERVESES SAN MIGUEL.

EL SR. PECES ENS VA IL·LUSTRAR EL TEMA CENTRAL DE

LA SEVA PONÈNCIA AMB L’INTERESSANT CAS DE L’EXITÓS

LLANÇAMENT DE LA CERVESA SAN MIGUEL 0,0.

G R U P O P R O F E S I O N A L D E M A R K E T I N G

Page 24: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

24

La reacció de la competència

Com era d’esperar, i superant les dificultats previs-tes, el 2003 totes les marques de la competència, incloses les marques de distribuïdor, llançaven cer-veses amb 0% d’alcohol.

El resultat

Al cap de cinc anys, el febrer del 2005, la marca San Miguel 0,0 s’havia convertit en líder de mercat, amb una quota del 25%. Aleshores San Miguel ja es-tava efectuant el llançament d’un nou producte per mantenir-se per davant de la competència: la San Miguel 0,0 Manzana, que de nou responia a una cla-ra demanda del consumidor: el gust amarg de la cer-vesa és un fre, especialment per al públic jove i per a les dones.

Les conclusions que va apuntar Rafael Peces sobre aquest exemple de bona actuació estratègica van ser les següents:

• La investigació de mercat és molt més potent que l’opiniàtica.

• Ser el primer és un gran avantatge, però no ga-ranteix aquesta posició per sempre.

• Perquè un llançament sigui bo, tot ha de ser bo (producte, pack, concepte, comunicació, preu, marca...).

• No ens podem relaxar: sempre hem de tenir la pròxima jugada preparada.

• Cal assumir certs riscos quan tenim un bon pro-ducte al davant.

Finalment, hem d’extreure el missatge més impor-tant d’aquesta interessant conferència, d’aplicació tant en el mercat de consum com industrial:

“Abans d’efec-tuar algun canvi en el producte, en l’estratègia o en el model de negoci, hem de pregun-tar a l’usuari del nostre producte o servei, fent-li les preguntes adequa-des. Hem d’escol-tar bé el que ens diu i actuar en conseqüència”. �

José Mosquera

(Prom. 1984)

La reacción de la competencia

Como era de esperar, y superando las dificultades previstas, en 2003 todas las marcas de la compe-tencia, incluidas las marcas de distribuidor, lanzaban cervezas con 0% de alcohol.

El resultado

Al cabo de cinco años, en febrero de 2005, la mar-ca San Miguel 0,0 se había convertido en líder de mercado, con una cuota del 25%. Para entonces, San Miguel estaba ya efectuando el lanzamiento de un nuevo producto para mantenerse por delante de la competencia: la San Miguel 0,0 Manzana, que de nuevo respondía a una clara demanda del consumi-dor: el sabor amargo de la cerveza es un freno, espe-cialmente para el público joven y para las mujeres.

Las conclusiones que apuntó Rafael Peces sobre este ejemplo de buen hacer estratégico fueron las siguientes:

• La investigación de mercado es mucho más po-tente que la opiniática.

• Ser el primero es una gran ventaja, pero no ga-rantiza esa posición para siempre.

• Para que un lanzamiento sea bueno, todo tiene que ser bueno (producto, pack, concepto, comu-nicación, precio, marca...).

• No hay que relajarse: siempre hay que tener la próxima jugada preparada.

• Hay que asumir ciertos riesgos cuando tenemos un buen producto delante.

Por último, debemos extraer el mensaje más impor-tante de esta interesante conferencia, de aplicación tanto en el mercado de consumo como industrial:

“Antes de efec-tuar cambio alguno en el producto, es-trategia o modelo de negocio, debe-mos preguntar al usuario de nuestro producto o servicio, haciendo las pre-guntas adecuadas. Debemos escuchar bien lo que nos di-ce y actuar en con-secuencia”. �

José Mosquera

(Prom. 1984)

G R U P P R O F E S S I O N A L D E M À R Q U E T I N G

Page 25: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

25

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

EL CREIXEMENT CONSTANT DE LA BORSA

El passat 19 de gener, el cicle de conferències Tardes Associació del Cen-tenari va tenir l’ho-nor de comptar amb Joan Hortalà, presi-dent de la Borsa de Barcelona. L’expec-tació per la ponència titulada Inver tir en mercats de renda va-riable va ser tan gran, que es va haver d’ha-bilitar una sala més espaiosa a causa del gran nombre d’assistents.

Jesús Tricás, degà de la Facultat d’Economia de l’IQS, va ser l’encarregat d’obrir el col·loqui després de presentar Hortalà com “la persona que més i mi-llor coneix la borsa des de dintre”.

Joan Hortalà va començar la seva intervenció agra-int a l’Institut Químic de Sarrià la invitació, ja que per a ell era “un honor i una satisfacció personal” visitar l’IQS. Abans d’oferir un recorregut per la història de la Borsa de Barcelona, Hortalà va aclarir que el curs de la borsa, en l’actualitat, és identificable amb la marxa de l’economia d’un país industrialitzat. I un exemple d’això és que avui dia, en 18 minuts, es comptabilit-zen tots els volums que es feien el 1983. “Per tant, la Borsa de Barcelona està molt bé”, aclaria Hortalà.

Un passeig per la borsa

La Borsa de Barcelona, des de 1820, opera sem-pre a la Llotja. Fins a l’any 1931 no es crea la borsa oficial a Espanya, i és en aquest moment quan es formen dos mercats, l’espanyol, d’una banda, i el mercat lliure de Barcelona, per una altra, que va du-rar fins al principi de la Guerra Civil. El 1940, després dels anys de la guerra, existeixen tres borses oficials al país: la de Bilbao, la de Barcelona i la de Madrid.

EL CRECIMIENTO CONSTANTE DE LA BOLSA

El pasado 19 de enero, el ciclo de conferencias Tardes Associació del Cente-nari, tuvo el honor de contar con Joan Hor-talà, presidente de la Bolsa de Barcelona. Tal expectación cau-só la ponencia ti-tulada Inver tir en mercados de renta variable, que se tu-vo que habilitar una sala más espaciosa

debido al gran número de asistentes.Jesús Tricás, decano de la Facultad de Economía

del IQS, fue el encargado de abrir el coloquio tras presentar a Hortalà como “la persona que más y me-jor conoce la bolsa desde dentro”.

Joan Hortalà empezó su intervención agradeciendo al Instituto Químico de Sarrià la invitación, ya que para él era “un honor y una satisfacción personal” visitar el IQS. Antes de ofrecer un recorrido por la historia de la Bolsa de Barcelona, Hortalà aclaró que el curso de la bolsa, en la actualidad, es identificable con la marcha de la eco-nomía de un país industrializado. Y un ejemplo de ello es que hoy en día, en 18 minutos, se contabilizan todos los volúmenes que se hacían en 1983. “Por tanto, la Bolsa de Barcelona está muy bien”, aclaraba Hortalà.

Un paseo por la bolsa

La Bolsa de Barcelona, desde 1820, opera siempre en la Lonja. Hasta el año 1931 no se crea la bolsa oficial en España, y es en ese momento cuando se forman dos mercados, el español, por un lado, y el mercado libre de Barcelona, por otro, que duró hasta el principio de la Guerra Civil. En 1940, después de los años de la guerra, existen tres bolsas oficiales en el país: la de Bilbao, la de Barcelona y la de Madrid.

JOAN HORTALÀ, PRESIDENTE DE LA BOLSA DE BARCELONA,

ES DOCTOR EN ECONOMÍA Y CATEDRÁTICO DE TEORÍA

ECONÓMICA EN LA UNIVERSITAT DE BARCELONA. HA

DESEMPEÑADO CARGOS EJECUTIVOS EN EL PARLAMENTO DE

LA GENERALITAT DE CATALUNYA, ASÍ COMO EN DIFERENTES

COMPAÑÍAS. ADEMÁS DE ESCRIBIR TRABAJOS Y ARTÍCULOS,

SE ENCARGA DE ACONSEJAR A MÚLTIPLES EMPRESAS.

JOAN HORTALÀ, PRESIDENT DE LA BORSA DE BARCELONA, ÉS

DOCTOR EN ECONOMIA I CATEDRÀTIC DE TEORIA ECONÒMICA

EN LA UNIVERSITAT DE BARCELONA. HA OCUPAT CÀRRECS

EXECUTIUS EN EL PARLAMENT DE LA GENERALITAT DE

CATALUNYA, AIXÍ COM EN DIFERENTS COMPANYIES. A MÉS

D’ESCRIURE TREBALLS I ARTICLES, S’ENCARREGA D’ACON-

SELLAR MÚLTIPLES EMPRESES.

Page 26: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

26

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

En los años ochenta se incorpora la Bolsa de Valencia, con lo que se establecen así cuatro mercados bursáti-les oficiales, pero cada uno de ellos independiente.

Finalmente, en 2002 deciden agruparse en un hol-ding, y se instituye la Sociedad de Bolsa Española, formada por las entidades de Madrid, Barcelona, Bilbao y Valencia, y por la BME (Bolsas y Mercados Españoles, SA). De este modo, todas las bolsas quedan interconectadas, es decir, un solo mercado, pero con cuatro puertas de entrada, y con un índice común que refleja las características de los cinco valores más líquidos de la bolsa de valores.

Inversión creciente

Tras ubicar a los asistentes con este breve recorrido por la historia, Hortalà resaltó que actualmente se pue-de operar en bolsa desde el domingo hasta el viernes, 24 horas ininterrumpidamente, gracias a los mercados interconectados de todo el mundo. “En Barcelona, cuan-do acaba el trabajo a las 19 h, la actividad continúa por la noche y el dinamismo de Nueva York condiciona las trayectorias que se manifiestan alrededor del mundo”.

El presidente explicó que la Bolsa de Barcelona repre-senta el 28% de contratación de las bolsas españolas. Pero en volumen, el nivel de contratación es de más del 50%. En la actualidad es la más intensa de España.

Joan Hortalà puso de manifiesto que la evolución de la bolsa es creciente en todos los periodos. Los índices reflejan que el crecimiento de la bolsa desde 1846 hasta ahora es creciente. “Si la economía va bien, las empresas van bien y las acciones, que son las cotizaciones de bolsa, van en alza. A largo plazo, la bolsa siempre crece”, afirma Hortalà. Para explicar esta sentencia, el ponente se basa en el contraste

Als anys vuitanta s’hi incorpora la Borsa de València, amb la qual cosa s’estableixen quatre mercats bor-saris oficials, però cadascun d’ells independent.

Finalment, el 2002 decideixen agrupar-se en un holding, i s’institueix la Societat de Borsa Espanyola, formada per les entitats de Madrid, Barcelona, Bilbao i València, i per la BME (Borses i Mercats Espanyols, SA). D’aquesta manera, totes les borses queden in-terconnectades, és a dir, un sol mercat, però amb quatre portes d’entrada, i amb un índex comú que reflecteix les característiques dels cinc valors més líquids de la borsa de valors.

Inversió creixent

Després de situar els assistents amb aquest breu recorregut per la història, Hortalà va ressaltar que ac-tualment es pot operar en borsa des del diumenge fins al divendres, 24 hores ininterrompudament, gràcies als mercats interconnectats de tot el món. “A Barcelona, quan acaba la feina a les 19 h, l’activitat continua a la nit i el dinamisme de Nova York condiciona les trajectò-ries que es manifesten al voltant del món”.

El president va explicar que la Borsa de Barcelona re-presenta el 28% de contractació de les borses espanyo-les. Però en volum, el nivell de contractació és de més del 50%. En l’actualitat és la més intensa d’Espanya.

Joan Hortalà va posar de manifest que l’evolució de la borsa és creixent en tots els períodes. Els ín-dexs reflecteixen que el creixement de la borsa des de 1846 fins ara és creixent. “Si l’economia va bé, les empreses van bé i les accions, que són les co-titzacions de borsa, van en alça. A llarg termini, la borsa sempre creix”, afirma Hortalà. Per explicar aquesta sentència, el ponent es basa en el contrast

Page 27: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

27

TA R D E S A S S O C I A C I ÓTA R D E S A S S O C I A C I Ó

empíric. En períodes de nou anys, el creixement de la borsa sempre està per sobre del cost de la vida. En conjunt, si la inversió es manté durant nou anys, aquesta sempre és positiva.

Les tres “D”

Segons l’expert, perquè la inver-sió borsària sigui superior al cost de la vida i els ingressos siguin positius, cal tenir en compte la re-gla de les tres “D”: “durada” de la inversió, “diversificació” dinàmica i “disponibilitat” de fons borsari. Si s’inverteix diners a curt termini, es corre un risc del 50% de perdre els ingressos. El consell d’Hortalà va ser: “No s’ha d’invertir en bor-sa els diners que necessitem en breu”. A més, va explicar que en borsa és més impor-tant minimitzar el risc que maximitzar la rendibilitat i sobretot estar ben assessorat.

Com a missatge positiu, Hortalà va llançar que un terç de la població té una implicació directa en la borsa, i que si l’economia va bé, la borsa, irrefuta-blement, va bé.

Per acabar la seva intervenció, el president de la Borsa de Barcelona va bromejar: “Els economistes ens passem mig any fent prediccions i l’altre mig ex-plicant per què no s’han acomplert”. �

empírico. En periodos de nueve años, el crecimiento de la bolsa siempre está por encima del cos-te de la vida. En conjunto, si la in-versión se mantiene durante nueve años, ésta siempre es positiva.

Las tres “D”

Según el experto, para que la inversión bursátil sea superior al coste de la vida y los ingresos sean positivos, hay que tener en cuenta la regla de las tres “D”: “duración” de la inversión, “diversificación” dinámica y “disponibilidad” de fon-do bursátil. Si se invierte dinero a corto plazo, se corre un riesgo del 50% de perder los ingresos. El con-sejo de Hortalà fue: “No hay que invertir en bolsa el dinero que se

necesita en breve”. Además, explicó que en bolsa es más importante minimizar el riesgo que maximizar la rentabilidad y sobre todo estar bien asesorado.

Como mensaje positivo, Hortalà lanzó que un ter-cio de la población tiene una implicación directa en la bolsa, y que si la economía va bien, la bolsa, irre-futablemente, va bien.

Para acabar su intervención, el presidente de la Bolsa de Barcelona bromeó: “Los economistas nos pasamos medio año haciendo predicciones y el otro medio explicando por qué no se han cumplido”. �

Page 28: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

28

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

EL NUEVO ESTATUT A FONDO

El 26 de enero, Josep Antoni Duran i Lleida, presi-dente del Comité de Gobi-erno de Unió Democràtica de Catalunya, fue el invita-do del ciclo de Tardes As-sociació. Y precisamente el día en que Duran acudía al IQS para hablar del nuevo Estatut quedó acordado el esbozo final del Estatut de Cataluña para ser presen-tado al Gobierno central.

Por ello, la sala Multimedia del Instituto Químico de Sarrià estaba a rebosar, puesto que era el día más idóneo para escuchar la opinión de Duran i Lleida.

Enric Julià, director general del IQS, antes de ceder la palabra al presidente de UDC, comentó brevemente que era todo un honor tener a Duran i Lleida en el IQS, y que no habrían podido escoger un día más acertado para la ponencia por la situación política del momento.

Preámbulo

Duran i Lleida quiso empezar su intervención acla-rando que todavía no había Estatut. Ya que, aunque había acuerdo y pacto con el PSOE, era necesario que se aprobara y posteriormente que quedara re-frendado por el pueblo catalán. Tras esta breve indi-cación, el presidente de UDC explicó las partes más importantes del nuevo Estatut.

En el título preliminar o preámbulo del Estatut apare-cen tres argumentos que han sido motivo de discusión entre partidos e, incluso, entre la opinión pública.

El primer punto es el elemento de nación. El texto apro-bado por el Parlamento catalán no recoge el concepto de nación en la norma, sino que sólo se recoge este significa-do en el preámbulo, por tanto no tiene validez preceptiva. El Estatut vigente no afirma que Cataluña sea una nación.

Sobre este tema, Duran i Lleida opina: “para mí, Cataluña es una nación, independientemente de que

EL NOU ESTATUT A FONS

El 26 de gener, Josep Antoni Duran i Lleida, pre-sident del Comitè de Go-vern d’Unió Democràtica de Catalunya va ser el con-vidat del cicle de Tardes Associació. I, precisament, aquest dia que Duran acu-dia a l’IQS per parlar del nou Estatut va quedar acordat l’esbós final de l’Estatut de Catalunya per ser presentat al Govern central. Per això, la sala Multimèdia de l’Institut Quí-mic de Sarrià estava a vessar, ja que era el dia més idoni per escoltar l’opinió de Duran i Lleida.

Enric Julià, director general de l’IQS, abans de cedir la paraula al president d’UDC, va comentar breument que era tot un honor tenir Duran i Lleida a l’IQS, i que no haurien pogut escollir un dia més encertat per a la ponència sobre la situació política del moment.

Preàmbul

Duran i Lleida va voler començar la intervenció aclarint que encara no hi havia Estatut. Ja que, en-cara que hi havia acord i pacte amb el PSOE, tanma-teix era necessari que s’aprovés i posteriorment que quedés confirmat pel poble català. Després d’aquest breu aclariment, el president d’UDC, va explicar les parts més importants del nou Estatut.

En el títol preliminar o preàmbul de l’Estatut aparei-xen tres arguments que han estat motiu de discussió entre partits i, fins i tot, entre l’opinió pública.

El primer punt és l’element de nació. El text aprovat pel Parlament català no recull el concepte de nació a la norma, sinó que només es recull aquest significat en el preàmbul, i, per tant, no té validesa preceptiva. L’Esta-tut vigent no afirma que Catalunya sigui una nació.

Sobre aquest tema, Duran i Lleida opina: “Per a mi, Catalunya és una nació, independentment que això

JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA ES PRESIDENTE DEL COMITÉ

DE GOBIERNO DE UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA (UDC)

DESDE 1987. LICENCIADO EN DERECHO, ES TAMBIÉN DES-

DE 2001 EL SECRETARIO GENERAL DE CONVERGÈNCIA

I UNIÓ (CIU). ENTRE OTRAS MUCHAS FUNCIONES, ES

DIPUTADO POR BARCELONA Y PRESIDENTE DE HONOR DE LA

CÁMARA DE COMERCIO DE CHILE EN BARCELONA.

JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA ÉS PRESIDENT DEL COMITÈ

DE GOVERN D’UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA (UDC)

DES DEL 1987. LLICENCIAT EN DRET, TAMBÉ ÉS DES DEL

2001 EL SECRETARI GENERAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

(CIU). ENTRE MOLTES ALTRES FUNCIONS, ÉS DIPUTAT PER

BARCELONA I PRESIDENT D’HONOR DE LA CAMBRA DE

COMERÇ DE XILE A BARCELONA.

Page 29: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

29

TA R D E S A S S O C I A C I ÓTA R D E S A S S O C I A C I Ó

sigui o no articulat a l’Estatut, perquè no som més nació o menys pel que digui el preàmbul, sinó que és un sentiment”.

El segon punt que tracta el preàmbul és el que es refereix als drets històrics de Catalunya, una comuni-tat amb història, tradicions, cultura i llengua pròpia. I el tercer element parla concretament de l’idioma. Segons el ponent, el castellà i el català hi estan en desigualtat de condicions. Són llengües que hau-rien d’estar al mateix nivell, tots els ciutadans de Catalunya tenen el dret de fer servir els dos idiomes i el deure de conèixer-los. En paraules de Duran: “El nacionalisme és completament cultural, la llengua és fonamental”.

Discordances entre partits

Duran i Lleida confessa que CiU va votar en contra del títol primer anomenat “Drets i deures” perquè aquesta part recull aspectes amb els quals el partit no estava d’acord com l’eutanàsia, l’avortament o l’ensenyament pur i laic.

Respecte al títol competencial, el secretari general de CiU afirma que ha quedat molt bé i que les com-petències hi estan, ara, molt ben definides. L’Estat envaïa massa el terreny competencial, sobretot les compartides, però a l’Estatut ha quedat tot ben deli-mitat. Duran i Lleida explica: “Ara, per exemple, per a qualsevol inversió que vulgui fer l’Estat, haurà de demanar permís a la Generalitat”.

Noves competències

A partir de l’aprovació del text, serà la Generali-tat qui s’encarregarà de determinar quin contingent d’immigrants poden venir per poder-los integrar i qui donarà els permisos de treball. També podrà inter-venir en infraestructures: ports, aeroports i Renfe, encara que queda per definir els detalls jurídics. A més, es demana la competència exclusiva en l’ense-nyament no obligatori de 0 a 6 anys.

esté o no articulado en el Estatut, porque no somos más o menos nación por lo que diga el preámbulo, sino que es un sentimiento”. El segundo punto que trata el preámbulo es el que se refiere a los derechos his-tóricos de Cataluña, una comunidad con historia, tra-diciones, cultura y lengua propia. Y el tercer elemento habla concretamente del idioma. Según el ponente, el castellano y el catalán están en desigualdad de condi-ciones. Son lenguas que deberían estar al mismo nivel, todos los ciudadanos de Cataluña tienen el derecho de utilizar ambos idiomas y el deber de conocerlos. Según palabras de Duran: “El nacionalismo es completamen-te cultural, la lengua es fundamental”.

Discordancias entre partidos

Duran i Lleida confiesa que CiU votó en contra del título primero llamado “Derechos y deberes”, porque esta parte recoge aspectos con los que el partido no estaba de acuerdo, como la eutanasia, el aborto o la enseñanza pura y laica.

Respecto al título competencial, el secretario gene-ral de CiU afirma que ha quedado muy bien y que las competencias están, ahora, muy bien definidas. El Estado invadía demasiado el terreno competencial, sobre todo las competencias compartidas, pero en el Estatut ha quedado todo bien delimitado. Duran i Lleida explica: “Ahora, por ejemplo, para cualquier inversión que quiera hacer el Estado, deberá pedir permiso de la Generalitat”.

Page 30: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

30

Quant al finançament, per mitjà del nou Estatut es vol garantir el principi d’autonomia financera. Encara que en un primer esborrany es demanava que Catalunya pogués re-captar tots els impostos i després pagar a l’Es-tat, finalment, en el text actual, Catalunya només podrà recaptar el 50% de l’IVA i de l’IRPF.

Hi ha altres canvis: en el nou text es demana que els diners que procedeixen de la solidaritat siguin només per a serveis bàsics d’altres comunitats, com salut i seguretat. Respecte a això, Duran i Lleida afirma: “Catalunya, Balears i Madrid som els que més aportem, però a l’índex de renda per càpita, Catalunya és a meitat de la taula. L’un és ric i paga com a ric, però el que no pot ser és que se li modifi-qui la renda i quedi més pobre que aquelles comuni-tats a les quals s’ajuda”.

Per concloure la interessant exposició, el presi-dent d’UDC, Duran i Lleida, va expressar: “Val la pena fer un Estatut nou perquè hi ha un problema històric de fons, però està clar que no hem fet les coses bé del tot, perquè tenim més mala imatge que mai, l’anticatalanisme ha crescut i això es deu al fet que, des de Catalunya, no hem sabut explicar bé les coses, però també a la demagògia que està fent el PP”. �

Nuevas competencias

A partir de la aprobación del texto, será la Generali-tat quien se encargue de determinar qué contingen-te de inmigrantes pueden venir para poder integrar-los y quién da los permisos de trabajo. También podrá intervenir en infraestructu-ras: puertos, aeropuertos y Renfe, aunque queda por definir los detalles jurí-

dicos. Además, se pide la competencia exclusiva en la enseñanza no obligatoria de los 0 a los 6 años.

En cuanto a la financiación, mediante el nuevo Estatut se quiere garantizar el principio de auto-nomía financiera. Aunque en un primer borrador se pedía que Cataluña pudiera recaudar todos los impuestos y después pagar al Estado, finalmente, en el texto actual, Cataluña sólo podrá recaudar el 50% del IVA y del IRPF.

Hay otros cambios: en el nuevo texto se pide que el dinero que proceda de la solidaridad sea sólo para ser vicios básicos de otras comunida-des, como salud y seguridad. Respecto a esto, Duran i Lleida afirma: “Cataluña, Baleares y Madrid somos las comunidades que más apor ta-mos, pero en el índice de renta per cápita, Cata-luña está a mitad de la tabla. Uno es rico y paga como rico, pero lo que no puede ser es que se le modifique la renta y quede más pobre que aque-

llas comunidades a las que se ayuda”.

Para concluir la intere-sante exposición, el pre-sidente de UDC expresó: “Vale la pena hacer un Estatut nuevo porque hay un problema históri-co de fondo, pero está claro que no hemos hec-ho las cosas del todo bi-en, porque tenemos peor imagen que nunca, el anticatalanismo ha creci-do y eso se debe a que, desde Cataluña, no he-mos sabido explicar bien las cosas, pero también a la demagogia que está haciendo el PP”. �

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

Page 31: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

31

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

“EL CICLISME ÉS UN ESPORT MASSA TRADICIONAL”

Carlos de Andrés porta anys apropant-nos al Tour de França, al Giro d’Itàlia i a La Vuelta d’Espanya gràcies al seu treball a RTVE. La seva veu i la seva presència han acompanyat Perico Delgado (ara un dels seus millors amics) i Miguel Induráin en els seus èxits professionals més importants.

Es considera a si mateix un membre més de la famí-lia del ciclisme, al seu torn, col·lectiu que ell qualifica de “massa endogàmic i tancat en ell mateix”. Gràcies a la seva dedicació com a periodista a aquest esport, que tants quilòmetres i quilòmetres recorre, creu que ell també pot revelar les “vivències úniques” reserva-des als professionals, aficionats i amants d’aquest es-port, que avui dia no gaudeix de la seva millor època.

La figura del ciclista

“Només a ells els pot quedar bé aquella gorra tan cutre”, bromeja De Andrés referint-se als ciclistes i la seva vestimenta i complements diversos. Però sobre la seva figura també cal recordar que un ciclista ho és les 24 hores del dia, i això suposa una quantitat de quilòmetres brutal, “de l’ordre de 25.000 al cap de l’any”. Atès el seu sacrifici, els seus complicats horaris i la seva duresa, el periodista assegura dels ciclistes que són “persones serioses i pessimistes”, fet que està “mèdicament provat”.

El professional del ciclista arriba a la seva pleni-tud als 27 o 28 anys. “És clar”, continua De Andrés, “que després hi ha camins per aconseguir l’èxit més o menys ràpidament, fet que depèn exclusivament de l’ètica del ciclista.” A més, cal diferenciar “entre el professional que fa el que li agrada –i aquí cita Armstrong– i el que ho fa per diners”. En aquest dar-rer grup inclou Ulrich, que no guarda la seva forma

“EL CICLISMO ES UN DEPORTE DEMASIADO TRADICIONAL”

Carlos de Andrés lleva años acercándonos al Tour de Francia, al Giro de Italia y a La Vuelta a España gracias a su trabajo en RTVE. Su voz y su presencia han acom-pañado a Perico Delgado (ahora uno de sus mejores amigos) y Miguel Induráin en sus éxitos profesionales más importantes.

Se considera a sí mismo un miembro más de la fami-

lia del ciclismo, a su vez, colectivo que él califica de “de-masiado endogámico y encerrado en sí mismo”. Gracias a su dedicación como periodista a este deporte, que tan-tos kilómetros y kilómetros recorre, cree que él también puede revelar las “vivencias únicas” reservadas a los profesionales, aficionados y amantes de este deporte, que hoy en día no disfruta de su mejor época.

La figura del ciclista

“Sólo a ellos les puede quedar bien aquella gorra tan cutre”, bromea De Andrés refiriéndose a los ciclistas y a su vestimenta y complementos varios. Pero sobre su figura también es necesario recordar que un ciclista lo es las 24 horas del día, y esto supone una cantidad de kilómetros brutal, “del orden de 25.000 a finales de año”. Teniendo en cuenta su sacrificio, sus compli-cados horarios y su dureza, el periodista asegura de los ciclistas que son “personas serias y pesimistas”, hecho que está “médicamente probado”.

El profesional del ciclista llega a su plenitud a los 27 o 28 años. “Claro está”, continúa De Andrés, “que después hay caminos para conseguir el éxito más o menos con mayor rapidez, hecho que depende exclu-sivamente de la ética del ciclista”. Además, hace falta diferenciar “entre el profesional que hace lo que le gusta –y aquí cita a Armstrong– y el que lo hace por dinero”. En este último grupo incluye a Ulrich, que no

CARLOS DE ANDRÉS, PERIODISTA DEPORTIVO DE RTVE,

ASISTIÓ COMO INVITADO A UNA DE LAS TARDES ASSOCIACIÓ

EL PASADO 16 DE MARZO. EN PRIMERA PERSONA Y EN

UN AMBIENTE DE LO MÁS DISTENDIDO, NOS OFRECIÓ UNA

VISIÓN MÁS PRÓXIMA SOBRE EL CICLISMO Y SU RELACIÓN

CON EL PERIODISMO.

CARLOS DE ANDRÉS, PERIODISTA ESPORTIU DE RTVE,

VA ASSISTIR COM A CONVIDAT A UNA DE LES TARDES

ASSOCIACIÓ EL 16 DE MARÇ PASSAT. EN PRIMERA PERSONA

I EN UN AMBIENT D’ALLÒ MÉS DISTÈS, ENS VA OFERIR UNA

VISIÓ MÉS PROPERA SOBRE EL CICLISME I LA SEVA RELACIÓ

AMB EL PERIODISME.

Page 32: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

32

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

guarda su forma física durante la época en la que no compite y después le cuesta coger el ritmo.

Panorama actual del ciclismo

El principal obstáculo con el que topa el ciclismo a la hora de expandirse es la organización. “La Unión Ciclista Internacional es un organismo demasiado inmovilista”, sentencia el periodista. Uno de sus puntos débiles, se-gún De Andrés, es la poca iniciativa que toma ante inno-vaciones tecnológicas, como pueden ser las bicicletas más ligeras que últimamente han salido al mercado.

Aun así, el ciclismo como depor-te tiene dos rivales muy fuertes, según la opinión de Carlos de An-drés. Estos competidores son el motociclismo y lo que él considera “idiosincrasia del público español”. Esta última denominación hace re-ferencia al hecho de que los ciuda-danos de España no siguen ningún deporte en concreto, salvo el fút-bol, y esto hace perder una parte importante de afición, “clave para un deporte como el ciclismo”.

Parte de la crisis que vive hoy el ciclismo se debe a la conjun-ción de estos dos factores, que se traduce en la no penetración de este deporte dentro del target joven de población: “Los niños no ven ciclismo y, como consecu-encia, no quieren ser ciclistas”.

El ciclismo y el dopaje

En cuanto a los escándalos por dopaje, el ciclismo parece llevarse la palma. “La profesión del ciclista es muy dura, te hace estar al límite y te lleva a hacer cosas que en situaciones normales no harías nunca”, explica De Andrés sobre el fenómeno del dopaje. “Además, el dinero es muy goloso”, añade. Actualmente, parece que en este deporte “todo vale”, continúa, “pero poco o nada se sabe de todos los casos que se dan en otros deportes como el baloncesto o el atletismo.”

No podemos olvidar que los primeros controles de hematocrito no fueron iniciativa de la Federación, “sino de los propios ciclistas”, revela el periodista y amante del ciclismo. La investigación que destapó el caso de dopaje en el Tour de Francia de 1998, y que provocó uno de los escándalos más importantes en el mundo del ciclismo, respondió a intereses políticos y no al de-seo de solucionar una problemática de esta magnitud en el mundo del deporte. Al menos así lo piensa De An-

física durant l’època en què no competeix i després li costa agafar el ritme.

Panorama actual del ciclisme

La principal trava amb la qual topa el ciclisme a l’hora d’expandir-se és l’organització. “La Unió Ciclista Inter-nacional és un organisme massa immobilista”, senten-cia el periodista. Un dels seus punts dèbils, segons De Andrés, és la poca iniciativa que pren davant d’innova-cions tecnològiques, com poden ser les bicicletes més lleugeres que darrerament han sortit al mercat.

Tanmateix, el ciclisme com a esport té dos rivals molt forts, se-gons el parer de Carlos de Andrés. Aquests competidors són el moto-ciclisme i la que ell considera “idi-osincràsia del públic espanyol”. Aquesta darrera denominació fa referència al fet que els ciuta-dans d’Espanya no segueixen cap esport en concret, a banda del futbol, i això fa perdre una part important d’afició, “clau per a un esport com el ciclisme”.

Part de la crisi que viu avui el ciclisme es deu a la conjun-ció d’aquests dos factors, que es tradueix en la no penetració d’aquest esport dins del target jove de població: “Els nens no ve-uen ciclisme i, com a conseqüèn-cia, no volen ser ciclistes”.

El ciclisme i el dopatge

Quant als escàndols per dopatge, el ciclisme sem-bla endur-se la palma. “La professió del ciclista és molt dura, et fa estar al límit i et porta a fer coses que en situacions normals no faries mai”, explica De Andrés sobre el fenomen del dopatge. “A més, el diner és molt llaminer”, afegeix. Actualment, sembla que en aquest esport “tot s’hi val”, continua, “però poc o gens se sap de tots els casos que es donen en altres esports com el bàsquet o l’atletisme.”

No cal oblidar que els primers controls d’hematòcrit no van ser iniciativa de la Federació, “sinó dels matei-xos ciclistes”, revela el periodista i amant del ciclis-me. La investigació que va destapar el cas de dopatge al Tour de França del 1998, i que va provocar un dels escàndols més importants en el món del ciclisme, va respondre a interessos polítics més que no pas a po-der solucionar una problemàtica d’aquesta magnitud en el món de l’esport. Almenys així ho pensa De An-

Page 33: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

33

TA R D E S A S S O C I A C I ÓTA R D E S A S S O C I A C I Ó

drés: “La investigació s’estava duent des de feia me-sos i va interessar que saltés aleshores, en ple Tour, provocant un espectacle duríssim i molt trist.”

Respecte als casos de dopatge en el ciclisme, Carlos de Andrés atribueix part de la culpa d’aquest fenomen tant als mitjans de comunicació com a l’afi-ció, “que denuncien i jutgen socialment els casos de dopatge i després els exigeixen guanyar.”

El ciclisme i el periodisme

Els temps canvien en totes i cadascuna de les ca-pes de la societat, la dels mitjans de comunicació in-closa, i això vol dir que el periodisme esportiu també s’ha contagiat de les tendències mediàtiques actu-als. “La gent vol espectacle, soroll, color…”, afirma De Andrés, fet que fa trontollar l’audiència de les retransmissions esportives, concretament en el cas del ciclisme.

En aquest punt, el periodista reflexiona que en aquest esport, “com a esport d’alta competició, el que hi ha és negoci i espectacle”. En aquest espec-tacle, les caigudes dels ciclistes també compten, ja que formen part del circ mediàtic i, per tant, “tam-bé venen”. En parlar de fenòmens mediàtics dins de l’àmbit del ciclisme, Carlos de Andrés ho té clar i ho resumeix en dos noms propis: “Perico Delgado i Miguel Induráin”. A banda d’aquests dos esportistes d’elit i d’un parell d’escàndols que han sacsejat el món del ciclisme, és poc el ressò que d’aquest es-port es fa des dels mitjans. “A la televisió, només existeix el Tour, a Espanya La Vuelta i a Itàlia el Giro, però poc més”, sentencia De Andrés. �

drés: “La investigación se estaba llevando desde hacía meses e interesó que saltara entonces, en pleno Tour, provocando un espectáculo durísimo y muy triste.”

Respecto a los casos de dopaje en el ciclismo, Carlos de Andrés atribuye parte de la culpa de este fenómeno tanto a los medios de comunicación como a la afición, “que denuncian y juzgan socialmente los casos de dopaje y después les exigen ganar.”

El ciclismo y el periodismo

Los tiempos cambian en todas y cada una de las capas de la sociedad, la de los medios de comunica-ción incluida, y esto quiere decir que el periodismo deportivo también se ha contagiado de las tenden-cias mediáticas actuales. “La gente quiere espectá-culo, ruido, color…”, afirma De Andrés, lo que hace tambalear la audiencia de las retransmisiones de-portivas, concretamente en el caso del ciclismo.

En este punto, el periodista reflexiona que en este deporte, “como deporte de alta competición, lo que hay es negocio y espectáculo”. En este espectáculo, las caídas de los ciclistas también cuentan, puesto que forman parte del circo mediático y, por lo tanto, “tambi-én venden”. Al hablar de fenómenos mediáticos dentro del ámbito del ciclismo, Carlos de Andrés lo tiene claro y lo resume en dos nombres propios: “Perico Delgado y Miguel Induráin”. Aparte de estos dos deportistas de élite y de un par de escándalos que han sacudido al mundo del ciclismo, es poca la cobertura que de este deporte se hace desde los medios. “En la televisión, sólo existe el Tour, en España La Vuelta y en Italia el Giro, pero poco más”, sentencia De Andrés. �

Page 34: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

34

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

“LA QUÍMICA NECESITA DOTARSE DE UN SENTIDO PROPIO”

Al llegar al IQS, Agustí Nieto ya advir tió a los presentes que haría una refle-xión histórica de la química como profesión. Para hacerlo, tituló su ponencia Natu-ral-ar tificial: una mirada retrospec-tiva a la química como profesión y, en síntesis, podrí-amos decir que se remontó a los años cuarenta del

siglo XIX y repasó el esqueleto de su tesis doctoral, dedicada a la continuidad durante el siglo XX de las research schools que se originaron en el siglo XIX.

La charla arranca en el momento en el que Nieto considera que “los científicos experimentales se con-solidan”, hito que coincidió en el tiempo con otros acontecimientos, como fue la reforma educativa que tuvo lugar en Alemania y Francia, y que permitió in-corporar a la educación secundaria toda una serie de disciplinas, como son la química, la física o las matemáticas.

La revolución Liebig

Y llegamos a la cumbre de la historia de la química, que, según Nieto, tiene un nombre propio: el químico y profesor Justus von Liebig. “Liebig transmite quí-mica vegetal y animal a través de la participación de sus alumnos”, explica Nieto. Hasta entonces, lo que se impartía por toda Europa eran clases magistrales que situaban al profesor a años luz de sus estudian-tes. Este hecho representa un destacado “salto cua-litativo en el mundo de la química”, asegura Nieto.

“LA QUÍMICA NECESSITA DOTAR-SE D’UN SENTIT PROPI”

En arribar a l’IQS, Agustí Nieto ja va advertir als presents que faria una reflexió histò-rica de la química com a professió. Per tal de fer-ho, va titular la seva ponència Natural-artificial: una mi-rada retrospectiva a la química com a professió i, en síntesi, podríem dir que va remun-tar-se als anys quaranta del segle XIX i va resseguir l’esquelet de la seva tesi doctoral, dedicada a la continuïtat durant el segle XX de les re-search schools que es van originar en el segle XIX.

La xerrada arrenca en el moment en què Nie-to considera que “els científics experimentals es consoliden”, fita que va coincidir en el temps amb altres esdeveniments, com va ser la reforma edu-cativa que va tenir lloc a Alemanya i França, i que va permetre incorporar a l’educació secundària tota una sèrie de disciplines, com són la química, la físi-ca o les matemàtiques.

La revolució Liebig

I arribem al cim de la història de la química, que, segons Nieto, té un nom propi: el químic i professor Justus von Liebig. “Liebig transmet química vegetal i animal a través de la participació dels seus alum-nes”, explica Nieto. Fins aleshores, el que s’impartia arreu d’Europa eren classes magistrals que situa-ven el professor a anys llum dels seus estudiants. Aquest fet representa un destacat “salt qualitatiu en el món de la química”, assegura Nieto.

AGUSTÍ NIETO, PROFESOR DEL DEPARTAMENTO DE FILOSOFÍA

DEL ÁREA DE HISTORIA DE LA CIENCIA DE LA UAB, ASISTIÓ

COMO INVITADO A LA ÚLTIMA TARDE ASSOCIACIÓ EL PASADO

25 DE ABRIL. CON ÉL, NOS ACERCAMOS A LA HISTORIA Y

A LOS SECRETOS DE LA QUÍMICA Y DE LA PROFESIÓN DEL

QUÍMICO.

AGUSTÍ NIETO, PROFESSOR DEL DEPARTAMENT DE

FILOSOFIA DE L’ÀREA D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA DE LA

UAB, VA ASSISTIR COM A CONVIDAT DE LA DARRERA TARDA

ASSOCIACIÓ EL 25 D’ABRIL PASSAT. AMB ELL, VAM APRO-

PAR-NOS A LA HISTÒRIA I ALS SECRETS DE LA QUÍMICA I DE

LA PROFESSIÓ DEL QUÍMIC.

Sr. Jordi Martí Prof. Agustí Nieto

Page 35: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

35

TA R D E S A S S O C I A C I ÓTA R D E S A S S O C I A C I Ó

Un altre fet remarcable és que entre els anys 1825 i 1852, “un total de 700 químics es formen amb Lie-big”, recorda el professor de la UAB, fita sens dubte honorable en un període “en què no es disposava de material, nomenclatures, etc.” Ell els anomena “la generació Liebig”.

A Liebig, el món de la química li deu la creació d’un munt de termes, com és el cas del radical, de teories, com la de la substitució dels àtoms, i d’instruments, com el kaliapparat, el qual permet fer analítiques en química animal i vegetal amb un índex de precisió molt elevat. Però això no és tot, ja que el 1839 “és el primer cop que es parla de química orgànica en un recull d’instruccions de Lie-big”, tal com afegeix Nieto.

La història dels vencedors

Tot i que la gestació de la química orgànica s’es-tava produint a l’Alemanya del segle XIX, Hoffman (a la vegada deixeble de Liebig) en va ser l’excepció, ja que va dirigir la primera escola de química animal i vegetal que va obrir-se a Anglaterra, l’any 1845.

Però el 1856 és, sota el parer d’Agus-tí Nieto, “un any em-blemàtic”, ja que va ser quan Henry Perkin va descobrir el primer colorant sintètic, que sota tu-tela de Hoffman “va ser portat davant de la reina d’Anglaterra a l’Exposició Univer-sal del 1862”. Pe-rò aquí no s’acaba tot, ja que després es van fer segells d’aquell color que es van popularitzar arreu del territori.

Les ‘research schools’

La tesi doctoral del professor Agustí Nieto-Galán tractava sobre la continuïtat de les research schools del segle XIX al segle XX i la lògica feia pensar que era necessari un recorregut sobre la seva història durant la seva ponència.

“Per als qui entenen la ciència com a patrimoni col·lectiu, l’organització de les research schools és molt important”, prossegueix Nieto. Entre aquest grup, per exemple, figuren noms com el de Gerald L. Geison.

Otro hecho destacable es que entre los años 1825 y 1852, “un total de 700 químicos se forman con Li-ebig”, recuerda el profesor de la UAB, logro sin duda honorable en un periodo “en el que no se disponía de material, nomenclaturas, etc.” Él los denomina “la generación Liebig”.

A Liebig, el mundo de la química le debe la creación de un gran número de términos, como es el caso del radical, de teorías, como la de la sustitución de los átomos, y de instrumentos, como el kaliapparat, que permite hacer analíticas en química animal y vegetal con un índice de precisión muy elevado. Pero esto no es todo, puesto que en 1839 “es la primera vez que se habla de química orgánica en una recopilación de instrucciones de Liebig”, tal y como añade Nieto.

La historia de los vencedores

Aunque la gestación de la química orgánica se es-taba produciendo en la Alemania del siglo XIX, Hoff-man (a la vez, discípulo de Liebig) fue la excepción, puesto que dirigió la primera escuela de química ani-mal y vegetal que se abrió en Inglaterra, en 1845.

Pero 1856 es, según la opinión de Agustí Nieto, “un año emblemático”, puesto que fue cu-ando Henry Perkin descubrió el primer colorante sintético, que bajo la tutela de Hoffman “fue lleva-do ante la reina de Inglaterra en la Ex-posición Universal de 1862”. Pero aquí no termina todo, puesto que después se hicieron sellos de

ese color que se popularizaron en todo el territorio.

Las ‘research schools’

La tesis doctoral del profesor Agustí Nieto-Galán trataba sobre la continuidad de las research schools del siglo XIX al siglo XX y la lógica hacía pensar que era necesario un recorrido sobre su historia durante su ponencia.

“Para quienes entienden la ciencia como patrimo-nio colectivo, la organización de las research school es muy importante”, prosigue Nieto. Entre este gru-po, por ejemplo, figuran nombres como el de Gerald L. Geison.

Page 36: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

36

Els components bàsics d’aquestes escoles són, en paraules de Nieto-Galán, “un líder, cert suport institucional, la flexibilitat, posseir un projecte de re-cerca innovador, etc.”.

Homenatge al professor Bonet

Joan Juli Bonet Sugrañes va ser el fundador i cap del laboratori d’esteroides. La seva mort, recent-ment, va tenyir de dol el món de la química. Per això, l’epíleg de la ponència va convertir-se en un improvi-sat homenatge a càrrec del professor Nieto-Galán.

De Bonet va subratllar nombroses qualitats, tot i que va resumir el seu llegat com a químic en cinc punts bàsics: el predomini del factor humà en la quí-mica, la pluralitat de pensament i cultura en el món de la química per fer d’ella quelcom internacional i cosmopolita, la font de formació de cara a les perso-nes i futurs professionals i no la promoció d’un únic líder, la compatibilització de la química amb la filoso-fia natural i la història de la ciència i la concepció de les research school com a unitat ideal per col·laborar amb altres centres acadèmics i amb la indústria.

Sens dubte, un llegat que ha d’ajudar en la dota-ció de la química d’un sentit propi, ja que com diu Nieto-Galán, “la química no és només un conjunt de fórmules en una pissarra, sinó el resultat de l’esforç de moltes generacions passades”. �

Los componentes básicos de estas escuelas son, según palabras de Nieto-Galán, “un líder, cier to apoyo institucional, la flexibilidad, poseer un proyec-to de búsqueda innovador, etc.”.

Homenaje al profesor Bonet

Joan Juli Bonet Sugrañes fue el fundador y cabeza del laboratorio de esteroides. Su muerte, reciente-mente, tiñó de luto el mundo de la química. Por eso, el epílogo de la ponencia se convirtió en un improvi-sado homenaje con cargo al profesor Nieto-Galán.

De Bonet subrayó numerosas cualidades, aunque resumió su legado como químico en cinco puntos bási-cos: el predominio del factor humano en la química, la pluralidad de pensamiento y cultura en el mundo de la química por hacer de ella algo internacional y cosmo-polita, la fuente de formación de cara a las personas y futuros profesionales y no la promoción de un único líder, la compatibilización de la química con la filosofía natural y la historia de la ciencia y la concepción de las research school como unidad ideal para colaborar con otros centros académicos y con la industria.

Sin duda, un legado que debe ayudar en la dotación de la química de un sentido propio, puesto que como dice Nieto-Galán, “la química no es sólo un conjunto de fórmulas en una pizarra, sino el resultado del es-fuerzo de muchas generaciones anteriores”. �

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

Page 37: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

37

E F C E E F C E

PROF. MIGUEL ÁNGEL GALÁN, VICEPRESIDENT EXECUTIU DE L’EFCE

Com ha rebut la notícia del nomena-ment del seu nou càrrec al capdavant de l’EFCE?Amb una gran satisfacció i una gran il·lusió per la confiança que m’han de-mostrat les associacions per les quals he estat triat.I alhora amb un gran sentit de la res-ponsabilitat per fer-me creditor de les expectatives que han dipositat en mi.

Què pot aportar a l’EFCE un catedràtic d’universitat com vostè?Atès que un dels objectius de la Federació és la col-laboració científica entre la indústria i l’acadèmia, aportaré la meva experiència en aquest camp amb la finalitat de tractar de vèncer les desconfiances i reticències que hi ha.

Quins són els seus objectius a curt i mitjà termini?Com he indicat, s’ha de promoure la col·laboració ci-entífica entre la indústria i els centres d’investigació, així com donar suport a la feina dels enginyers.Per a això és necessari emfatitzar el treball dels “Wor-king Parties” i de les seccions que té la Federació. A mitjà termini seria convenient fer una prospecció amb la finalitat de detectar cap on va la indústria quí-mica i a més promoure en aquests “Working Parties” una implicació industrial més gran.

Agustí Nieto, professor del Departament d’Història de la Ciència de la UAB, afirmava fa poc que la quí-mica “necessitava dotar-se d’un sentit propi”. Des de la seva experiència, la disciplina de la ciència necessita dotar-se d’alguna cosa més per acabar de rellançar-se?Es té una percepció negativa de la química, cosa que és falsa ja que els seus efectes negatius es-tan molt localitzats i per tant són fàcils de controlar. Amb tot, es desconeix que la nostra vida seria més pobra sense la química, perquè els nostres fàrmacs, l’elaboració de materials, etc. són condicionats per la química.És per això que un dels marcadors del desenvo-lupament d’un país es relaciona amb la indústria química.Amb tot, això no és conegut pel gran públic. El dia que la química sigui reconeguda podrem pensar en el desenvolupament total, a tots els nivells del país. �

PROF. MIGUEL ÁNGEL GALÁN, VICEPRESIDENTE EJECUTIVO DE LA EFCE

¿Cómo ha recibido la noticia del nom-bramiento de su nuevo cargo al frente de la EFCE?Con una gran satisfacción y una gran ilusión por la confianza que me han de-mostrado las asociaciones por las que he sido elegido.Al mismo tiempo con gran sentido de la responsabilidad para hacerme acreedor de la expectativa en mí depositada.

¿Qué puede aportar un catedrático de universidad como usted a la EFCE?Dado que uno de los objetivos de la Federación es la colaboración científica entre la industria y la aca-demia, aportaré mi experiencia en ese campo con el fin de tratar de vencer las desconfianzas y reticencias existentes.

¿Cuáles son sus objetivos a corto y medio plazo?Como he indicado, se ha de promover la colaboración científica entre la industria y los centros de investiga-ción, así como apoyar el trabajo de los ingenieros.Para ello es necesario enfatizar el trabajo de los “Wor-king Parties” y de las secciones que tiene la Federación. A medio plazo sería conveniente hacer una prospección con el fin de detectar hacia donde va la industria quími-ca y además promover en estos “Working Parties” una mayor implicación industrial.

Agustí Nieto, profesor del Departamento de Historia de la Ciencia de la UAB, afirmaba hace poco que la química “necesitaba dotarse de un sentido propio”. Desde su experiencia, ¿la disciplina de la ciencia necesita dotarse de algo más para terminar de relanzarse?Se tiene una percepción de la química negativa, lo cual es falso dado que sus efectos negativos están muy localizados y por tanto son fáciles de controlar. Sin embargo, se desconoce que nuestra vida sería más pobre sin ella, dado que nuestros fármacos, ela-boración de materiales, etc. vienen condicionados por la química.Es por ello por lo que uno de los marcadores del de-sarrollo de un país viene condicionado por la industria química.Sin embargo esto no es conocido por el gran público. El día que la química sea reconocida podremos pensar en el desarrollo total, a todos los niveles del país. �

Page 38: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

38

F E I Q F E I Q

IX ASSEMBLEA GENERAL DE FEIQ

Després de la feina desenvolupada amb anterioritat, primer per AINQUIVA i posteriorment per AGAEQ, la Junta Directiva de FEIQ es convertia en una junta composta per membres de diferents associacions d’estudiants i professionals de l’enginyeria química. Es tracta d’un pro-jecte on intervenen persones de diferents comunitats autònomes per representar al màxim, dintre de la Junta Directiva, les diferents sensibilitats i problemàtiques de totes les regions d’Espanya. Finalment, la Junta Directiva va quedar composta de la manera següent:

President: Borja Gibert (AIQS)Vicepresident: Vicente López (AEQUV) Tresorer: Pablo González (AEQUV) Secretària: Laura Liébana (AIQS) Vocal: Alberto Fernández (AIQVA) Vocal: José Antonio Casablanca (AIQUEX)

La nova Junta Directiva té per davant un gran nom-bre de reptes difícils, però per damunt de tots hi ha la formació de col·legis professionals a les diferents comunitats autònomes. És un repte enormement di-fícil per la burocràcia que hi ha darrere de la creació d’un col·legi, ja que cal redactar una llei i aprovar-la en el Parlament de la comunitat autònoma corresponent. Però cal una menció especial per a les associacions del País Valencià, que, després de diversos anys d’es-forços, han aconseguit la creació del Col·legi Profes-sional d’Enginyers Químics en aquesta comunitat. El col·legi, que va començar la seva marxa formal al mes de setembre, espera ser el primer de molts a Espanya i guanyar-se amb el temps el prestigi i reconeixement que tots volem.

En el cas especial de Catalunya, el procés de crea-ció del col·legi està liderat per l’AIQS, que presta tot el seu suport i tota la seva col·laboració a la FEIQ, per la qual cosa la Junta Directiva desitja expressar-li el seu agraïment.

A més de la creació dels col·legis professionals, els principals objectius de la nova Junta Directiva seran:

• Potenciar les relacions entre associacions millo-rant la comunicació interna de la FEIQ i intentar

IX ASAMBLEA GENERAL DE FEIQ

Tras el trabajo desarrollado con anterioridad, por AIN-QUIVA primero y por AGAEQ posteriormente, la Junta Di-rectiva de FEIQ pasaba a ser una junta compuesta por miembros de distintas asociaciones de estudiantes y pro-fesionales de la ingeniería química. Se trata de un proyec-to donde intervienen personas de distintas comunidades autónomas para representar al máximo, dentro de la Jun-ta Directiva, las distintas sensibilidades y problemáticas de todas las regiones de España. Finalmente, la Junta Directiva quedó compuesta de la siguiente manera:

Presidente: Borja Gibert (AIQS)Vicepresidente: Vicente López (AEQUV)Tesorero: Pablo González (AEQUV)Secretaria: Laura Liébana (AIQS)Vocal: Alberto Fernández (AIQVA)Vocal: José Antonio Casablanca (AIQUEX)

La nueva Junta Directiva tiene por delante multitud de difíciles retos, pero por encima de todos está la formación de colegios profesionales en las distintas comunidades autónomas. Es un reto enormemente difícil por la burocracia que hay detrás de la creación de un colegio, ya que hay que redactar una ley y apro-barla en el Parlamento de la comunidad autónoma correspondiente. Pero mención especial cabe para las asociaciones de la Comunidad Valenciana, que, después de varios años de esfuerzos, han consegui-do la creación del Colegio Profesional de Ingenieros Químicos en esa comunidad. El reciente colegio, que comenzó su andadura formal en el mes de septiem-bre, espera ser el primero de muchos en España y ganarse con el tiempo el prestigio y reconocimiento que todos queremos.

En el caso especial de Cataluña, el proceso de cre-ación del colegio está liderado por la AIQS, que presta todo su apoyo y colaboración a la FEIQ, por lo cual la Junta Directiva desea expresar su agradecimiento.

Además de la creación de los colegios profesiona-les, los principales objetivos de la nueva Junta Direc-tiva van a ser:

• Potenciar las relaciones entre asociaciones mejo-rando la comunicación interna de la FEIQ e intentar

EN LA IX ASAMBLEA GENERAL DE FEIQ, CELEBRADA EN

MADRID EN MAYO DE 2006, COMENZÓ UNA NUEVA ETAPA

PARA LA FEDERACIÓN AL PRODUCIRSE EL RELEVO DE LA

JUNTA DIRECTIVA.

EN LA IX ASSEMBLEA GENERAL DE FEIQ, CELEBRADA

A MADRID AL MAIG DE 2006, VA COMENÇAR UNA NOVA

ETAPA PER A LA FEDERACIÓ FRUIT DEL RELLEU DE LA JUNTA

DIRECTIVA.

Page 39: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

39

afegir nous membres a la Federació, amb especi-al èmfasi en les associacions catalanes, amb la creació d’una Vocalia de Comunicació Interna.

• Mantenir els contactes que fins ara hi havia amb l’Administració central per a l’obtenció d’atribuci-ons professionals per als enginyers químics.

• Crear una imatge corporativa de la FEIQ, a través de la millora de la pàgina web i de l’elaboració d’un tríptic en què es detallin les competències de l’enginyer químic i la tasca de la FEIQ, mitjançant la creació d’una Vocalia de Comunicació Externa.

• Buscar mitjans de finançament tant públics com privats a través d’acords de patrocini o col·laboració.

Són molts reptes i grans expectatives el que tenim davant les persones que hem triat l’enginyeria química no tan sols com una carrera, sinó com una professió. És indubtable que hi ha un gran nombre de problemà-tiques que ens impliquen a tots i que ningú excepte nosaltres no lluitarà per solucionar-les. És la nostra responsabilitat lluitar per un món millor, enginyar un món millor, i això passa també per poder exercir amb tot el dret la nostra activitat professional.

Amb l’esforç i la col·laboració de la Junta Directiva i de les associacions membres de la FEIQ, farem realitat tots aquests reptes. �

La Junta

añadir nuevos miembros a la Federación, con espe-cial énfasis en las asociaciones catalanas, con la creación de una Vocalía de Comunicación Interna.

• Mantener los contactos que hasta ahora se tenían con la Administración central para la obtención de atri-buciones profesionales para los ingenieros químicos.

• Crear una imagen corporativa de la FEIQ, a través de la mejora de la página web y de la realización de un tríptico en el que se detallen las competencias del ingeniero químico y la labor de la FEIQ, mediante la creación de una Vocalía de Comunicación Externa.

• Buscar medios de financiación tanto públicos co-mo privados a través de acuerdos de patrocinio o colaboración.

Son muchos retos y grandes expectativas lo que te-nemos delante las personas que hemos elegido la in-geniería química no sólo como una carrera, sino como una profesión. Es indudable que existen multitud de problemáticas que nos incumben a todos y que nadie excepto nosotros va a luchar por solucionarlas. Es nues-tra responsabilidad luchar por un mundo mejor, ingeniar un mundo mejor, y eso pasa también por poder ejercer con pleno derecho nuestra actividad profesional.

Con el esfuerzo y la colaboración de la Junta Directiva y de las asociaciones miembros de la FEIQ, haremos realidad todos estos retos. �

La Junta

F E I Q F E I Q

Page 40: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

40

A A J J A A J J

LA COMPANYIA DE JESÚS AL VATICÀ

El 3 de desembre passat arrencaven les celebra-cions de l’Any Jubilar Xavierà, data molt significativa per a la Companyia de Jesús, ja que no tan sols es complien 500 anys del naixement de sant Francesc Xavier i del beat Pedro Fabro, sinó que també coinci-dia amb el 450 aniversari de la mort de sant Ignasi de Loiola.

La celebració es va dividir en tres cites que van congregar nombrosos membres de la comunitat Jesuïta, molts d’ells procedents d’Espanya, a més d’alguns col·laboradors i col·laboradores laics. La primera va ser una posada en escena de Los Ca-minos de Javier, en què es recorren, a partir de les lletres que formen el seu nom, els diferents llocs evangelitzats per aquest sant, nascut el 7 d’abril de 1506.

A la segona part, es va inaugurar la Sala Schur-hammer, biògraf reconegut de sant Xavier, que conté més de 20.000 fitxes elaborades per aquest Jesuïta alemany en les quals recull les dades que donen fonament a la seva obra, classificada en quatre volums. L’última va consistir en una mis-sa presidida per l’arquebisbe de Pamplona i bisbe de Tudela i concelebrada pel nunci apostòlic, el president de la Conferència Episcopal Espanyola i més d’un centenar de sacerdots vinguts d’arreu del món.

LA COMPAÑÍA DE JESÚS EN EL VATICANO

El pasado 3 de diciembre arrancaban las celebra-ciones del Año Jubilar Javierano, fecha muy signifi-cativa para la Compañía de Jesús, pues no sólo se cumplían 500 años del nacimiento de san Francisco Javier y del beato Pedro Fabro, sino que también co-incidía con el 450 aniversario de la muerte de san Ignacio de Loyola.

La celebración se dividió en tres citas que lograron congregar a numerosos miembros de la comunidad Jesuita, muchos de ellos procedentes de España, además de algunos colaboradores y colaboradoras laicos. La primera fue una puesta en escena de Los Caminos de Javier, en el que se recorren, a partir de las letras que forman su nombre, los distintos lugares evangelizados por este santo, nacido el 7 de abril de 1506.

En la segunda parte, se inauguró la Sala Schur-hammer, biógrafo reconocido de san Javier, que contiene más de 20.000 fichas elaboradas por es-te Jesuita alemán en las que recoge los datos que dan fundamento a su obra, clasificada en cuatro volúmenes. La última consistió en una misa pre-sidida por el arzobispo de Pamplona y obispo de Tudela y concelebrada por el nuncio apostólico, el presidente de la Conferencia Episcopal Española y más de un centenar de sacerdotes venidos de todo el mundo.

CON MOTIVO DE LA CELEBRACIÓN DEL QUINTO CENTENARIO

DEL NACIMIENTO DE SAN FRANCISCO JAVIER Y DEL BEATO

PEDRO FABRO, LA CURIA JESUITA SE REUNIÓ EN LA BASÍLI-

CA DE SAN PEDRO PARA CELEBRAR UNA EUCARISTÍA PRESI-

DIDA POR EL CARDENAL ANGELO SODANO, SECRETARIO DE

ESTADO DEL VATICANO.

AMB MOTIU DE LA CELEBRACIÓ DEL CINQUÈ CENTENARI DEL

NAIXEMENT DE SANT FRANCESC XAVIER I DEL BEAT PEDRO

FABRO, LA CÚRIA JESUÏTA ES VA REUNIR A LA BASÍLICA

DE SANT PERE PER CELEBRAR UNA EUCARISTIA PRESIDIDA

PEL CARDENAL ANGELO SODANO, SECRETARI D’ESTAT DEL

VATICÀ.

Page 41: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

41

Eucaristia al Vaticà

La culminació de l’Any Jubileu va tenir lloc a la basíli-ca de sant Pere, el passat 22 d’abril, en una Eucaristia a la qual van acudir centenars de membres i persones properes a la Companyia de Jesús. El final de festa no va poder ser millor, ja que va oferir els discursos del Pa-pa Benet XVI i del Prepòsit Pare General dels Jesuïtes, el Reverendíssim Pare Peter-Hans Kolvenbach S.I.

A través de les seves paraules, Benet XVI va enco-ratjar els Jesuïtes a mantenir-se en la fidelitat del seu carisma apostòlic, especialment en l’àmbit de la cultu-ra, i va donar gràcies al Senyor per haver concedit a la Companyia el do d’homes “d’extraordinària santedat i d’excepcional zel apostòlic, com ho són sant Ignasi de Loiola, sant Francesc Xavier i el beat Pedro Fabro”.

Record a sant Xavier

Benet XVI no es va voler oblidar de sant Francesc Xavier, al qual també va dedicar unes paraules en acabar la seva intervenció. Va recordar-ne l’apostolat a l’Orient durant deu anys, temps suficient perquè la seva herència s’hagi conservat i reforçat durant els quatre segles i mig d’història de la Companyia de Jesús, en què va suscitar entre els joves jesuïtes una gran quantitat de vocacions missioneres.

També va voler retre homenatge al beat Pedro Fabro, del qual va destacar que va ser un home modest, sen-sible, de profunda vida interior i dotat amb el do de fer amistat amb persones de tot tipus. Per la seva banda, sant Ignasi de Loiola va ser recordat com tot un home de Déu que va posar en el primer lloc de la seva vida Déu, la seva major glòria i el seu major servei. �

Eucaristía en el Vaticano

La culminación del Año Jubileo tuvo lugar en la basíli-ca de san Pedro, el pasado 22 de abril, en una Eucaris-tía a la que acudieron cientos de miembros y personas cercanas a la Compañía de Jesús. El fin de fiesta no pu-do ser mejor, ya que contó con los discursos del Papa Benedicto XVI y del Prepósito General de los Jesuitas, el Reverendísimo Padre Peter-Hans Kolvenbach S.I.

A través de sus palabras, Benedicto XVI alentó a los Jesuitas a mantenerse en la fidelidad de su propio caris-ma apostólico, especialmente en el ámbito de la cultura, y dio gracias al Señor por haber concedido a la Compañía el don de “hombres de extraordinaria santidad y de ex-cepcional celo apostólico, como lo son san Ignacio de Loyola, san Francisco Javier y el beato Pedro Fabro”.

Recuerdo a san Javier

Benedicto XVI no quiso olvidarse de san Francisco Javier, al que también dedicó unas palabras al cer-rar su intervención. Recordó su apostolado en Ori-ente durante diez años, tiempo suficiente para que su herencia se haya conservado y reforzado durante los cuatro siglos y medio de historia de la Compañía de Jesús, suscitando entre los jóvenes jesuitas una gran cantidad de vocaciones misioneras.

También quiso rendir homenaje al beato Pedro Fa-bro, del que destacó que fue un hombre modesto, sensible, de profunda vida interior y dotado con el don de hacer amistad con personas de todo tipo. Por su parte, san Ignacio de Loyola fue recordado como todo un hombre de Dios que puso en el primer lugar de su vida a Dios, su mayor gloria y su mayor servicio. �

A través de sus palabras, Benedicto XVI alentó

a los Jesuitas a mantenerse en la fidelidad de su

propio carisma apostólico, especialmente en el

ámbito de la cultura.

A través de les seves paraules, Benet XVI va

encoratjar els Jesuïtes a mantenir-se en la fide-

litat del seu carisma apostòlic, especialment en

l’àmbit de la cultura.

A A J J A A J J

Page 42: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

42

A A J J A A J J

A Lleida

70È ANIVERSARI DEL MARTIRI DEL BEAT FRANCESC CASTELLÓ

La pregunta del president del tribunal popular va ser una: “Ets catòlic?”. “Sí, sóc catòlic!”, digué Francesc Castelló, be-atificat pel Papa Joan Pau II, l’11 de març del 2001.

Setanta anys després, la diòcesi de Lleida es disposa a commemorar el 70è aniversari d’aquest martiri, amb un se-guit d’actes religiosos organitzats per la Comissió Diocesana pro Canonització del Beat Francesc Castelló.

Aquests actes s’iniciaran el 27 de setembre, al vespre, vigília de la festa litúrgica del beat, amb una Eucaristia a l’església de Sant Pere de Lleida, que va ser en vida la seva parròquia, on hi ha l’únic altar dedicat al beat en tota la diòcesi i una mostra permanent a manera de memorial, que ens evoca la seva vida i el seu testimoniatge de fe, a més de conservar i mostrar records personals de Francesc Castelló. Aquesta missa de vigília serà presidida per mossèn Martí Sandiumenge, actual rector de la Granadella i membre de l’esmentada comissió.

En Lleida

70º ANIVERSARIO DEL MARTIRIO DEL BEATO FRANCESC CASTELLÓ

La pregunta del presidente del tribu-nal popular fue tan sólo una: “¿Eres ca-tólico?”. “¡Sí, soy católico!”, contestó Francesc Castelló, beatificado por el Papa Juan Pablo II el 11 de marzo de 2001.

Setenta años después, la diócesis de Lleida se dispone a conmemorar el 70º aniversario de este martirio con una se-rie de actos religiosos organizados por

la Comisión Diocesana pro Canonización del Beato Francesc Castelló.

Dichos actos se iniciarán hacia el final de la tarde del 27 de septiembre, vigilia de la fiesta litúrgica del Beato, con una Eucaristía en la iglesia de Sant Pere de Lleida. En vida, esta fue su parroquia, lugar donde está el único altar dedicado a él y que cuenta con una muestra permanente a modo de memorial, que nos evoca su vida y testimonio de fe, además de conservar y mostrar sus recuerdos personales. Esta misa de vigilia estará presidida por el mosén Martí Sandiumenge, actual rector de la Granadella y miem-bro de la mencionada comisión.

EL 29 DE SEPTIEMBRE DE 1936 MURIÓ MÁRTIR EN EL

CEMENTERIO DE LLEIDA EL JOVEN FRANCESC CASTELLÓ I ALEU,

DESPUÉS DE HABER SIDO SENTENCIADO A MUERTE POR EL TRI-

BUNAL POPULAR EN EL JUICIO CELEBRADO EN EL PALACIO DE LA

PAERIA DE LLEIDA Y DE HABER DADO TESTIMONIO DE SU FE.

EL 29 DE SETEMBRE DE 1936 MORIA MÀRTIR AL CEMENTIRI DE

LLEIDA EL JOVE FRANCESC CASTELLÓ I ALEU, DESPRÉS D’HAVER

ESTAT SENTENCIAT A MORT PEL TRIBUNAL POPULAR EN EL JUDICI

CELEBRAT AL PALAU DE LA PAERIA DE LLEIDA I HAVER DONAT

TESTIMONI DE LA SEVA FE.

Page 43: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

43

El dijous 28 de setembre, festa litúrgica del be-at Francesc Castelló en tota la diòcesi de Lleida, tindrà lloc una missa primera a la capella del beat, presidida per Mn. Gerard Soler, vicepostulador de la Causa. A les 12 h se celebrarà una altra Eucaristia per cloure a 2/4 de 8 de la tarda amb una Conce-lebració Eucarística presidida pel bisbe de Lleida monsenyor Francesc Xavier Ciuraneta.

Repic de les campanes de la Seu Vella en honor del beat

En aquesta jornada i com un acte ben simbòlic i singular, cal esmentar el repic de campanes de la Seu Vella de Lleida, a càrrec de la Confraria de Campaners de Catalunya que tindrà lloc a les 12 del migdia, l’hora de l’Àngelus i a les 7 de la tarda, en el moment de l’oració de la tarda i mitja hora abans de la Concelebració Eucarística a Sant Pere.

Les celebracions en honor del Beat Francesc Castelló clouran el divendres 29 de setembre, dia de Sant Miquel i festa local a Lleida, amb la celebra-ció d’una missa en la capella del cementiri, indret on va morir màrtir, i la posterior ofrena de flors a la fossa comuna on reposen les seves despulles, tot celebrant el 70è aniversari del seu martiri.

La Comissió pro Canonització ha editat per aquest motiu un punt de llibre commemoratiu i ha tret al carrer un nou butlletí informatiu de la causa. Lleida, 70 anys després, fa memòria del martiri de Francesc Castelló. �

Jordi Curcó

El jueves 28 de septiembre, fiesta litúrgica del be-ato Francesc Castelló en toda la diócesis de Lleida, tendrá lugar una misa primera en la capilla del beato, presidida por el mosén Gerard Soler, vicepostulador de la causa. A las 12 h se celebrará otra Eucaristía para concluir a las 7 y media de la tarde con una Concelebración Eucarística presidida por el obispo de Lleida monseñor Francesc Xavier Ciuraneta.

Repique de las campanas de la Seu Vella en honor del beato

En esta jornada y como un acto muy simbólico y singular, cabe mencionar el repique de campanas de la Seu Vella de Lleida, a cargo de la Confraria de Cam-paners de Catalunya que tendrá lugar a las 12 del me-diodía, la hora del Ángelus, y a las 7 de la tarde, en el momento de la oración de la tarde y media hora antes de la Concelebración Eucarística en Sant Pere.

Las celebraciones en honor del Beato Francesc Castelló acabarán el viernes 29 de septiembre, día de San Miguel y fiesta local en Lleida, con la cele-bración de una misa en la capilla del cementerio, lugar en que murió el mártir, y la posterior ofren-da de flores en la fosa común donde reposan sus restos.

La Comisión pro Canonización ha editado por este motivo un punto de libro conmemorativo y ha publica-do un nuevo boletín informativo de la causa. Lleida, 70 años después, hace memoria del martirio de Francesc Castelló. �

Jordi Curcó

A A J J A A J J

Page 44: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

44

N O T ÍC IES N O T IC IAS 45

HOMENATGE AL PROFESSOR DR. JOAN JULI BONET SUGRAÑES

Dissortadament, i com massa sovint s’esdevé a la nostra societat, el reconeixement a les persones que han tingut una influència cabdal en un àmbit determinat se sol manifestar després del seu tras-pàs quan, malauradament, la persona interessa-da no pot gaudir d’aquest. La figura del professor Joan-Juli Bonet, que tant ha fet per la nostra esti-mada institució, l’Institut Químic de Sarrià, i que tant ha contribuït en la formació de molts alumnes que el recorden amb admiració i estima, n’és un exemple. Sigui doncs aquest escrit, tot i tard en el temps, un homenatge i reconeixement a la figura del professor J.J. Bonet per la tasca realitzada i el seu tarannà personal durant els gairebé 21 anys de docència a l’IQS.

El Dr. Bonet ens va deixar el 20 d’abril d’enguany als 66 anys, en un moment ple d’energia i productivi-tat i amb molts projectes de futur sota el braç.

Un recorregut a vol d’ocell de la seva trajectòria professional comença quan va iniciar els seus es-tudis a l’IQS l’any 1956. En acabar-los el 1961, va marxar al prestigiós ETH de Zuric on va realitzar la se-va tesi doctoral sota la direcció del professor Oscar Jeger, becat per la Fundació Juan March. Ja doctor, va incorporar-se a l’IQS el 1965 i, amb 25 anys, va començar la seva carrera docent, amb l’assignatura

HOMENAJE AL PROFESOR DR. JOAN JULI BONET SUGRAÑES

Por desgracia, y como muy a menudo sucede en nuestra sociedad, el reconocimiento a las personas que han tenido una influencia crucial en un ámbi-to determinado se suele manifestar después de su deceso cuando, desafortunadamente, la persona in-teresada ya no podrá disfrutar de éste. La figura del profesor Joan-Juli Bonet, quien tanto ha hecho por nuestra querida institución, el Instituto Químico de Sarrià, y quien tanto ha contribuido en la formación de muchos alumnos que le recuerdan con admira-ción y estima, es un ejemplo de ello. Sea, entonces, este escrito, aunque tarde, un homenaje y reconoci-miento al profesor J.J. Bonet por la labor realizada y su carácter personal durante los casi 21 años de docencia en el IQS.

El Dr. Bonet nos dejó el 20 de abril de 2006, a los 66 años, y en un momento lleno de energía y producti-vidad y con muchos proyectos de futuro bajo el brazo.

Un recorrido a vista de pájaro de su trayectoria profesional empieza cuando inició sus estudios en el IQS en el año 1956. Al finalizarlos, en 1961, se marchó al prestigioso ETH de Zurich, donde realizó su tesis doctoral bajo la dirección del profesor Oscar Jeger, siendo becado por la Fundación Juan March. Ya como doctor, se incorporó al IQS en 1965 y con sólo 25 años dio comienzo a su carrera docente,

Investidura de Doctor Honoris Causa del l’IQS als professors Oscar Jeger (director de tesi del Dr. J. J. Bonet) i Ramón Margalef amb els seus padrins doctors, Joan Juli Bonet i Josep Obiols, el 25 de maig del 1985Investidura de Doctor Honoris Causa del IQS a los profesores Oscar Jeger (director de tesis del Dr. J. J. Bonet) y Ramón Margalef con sus padrinos doctores, Joan Juli Bonet y Josep Obiols, el 25 de mayo de 1985

Page 45: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

45

de Productes Naturals, i va fundar el Laboratori d’Es-teroides i, més tard, el 1973 va iniciar l’assignatura d’Introducció a la Fotoquímica Orgànica, activitats que va mantenir fins que va deixar la institució al març de 1986.

Amb tan sols 27 anys, va ser secretari de l’IQS (1967-76) i després director del departament de Química Orgànica (1977-86) i sotsdirector del centre des de 1983.

Durant els més de 20 anys al front del Laboratori d’Esteroides va dirigir 17 tesis doctorals, 143 TFCs i 2 tesis de màster. Cal remarcar que va ser pioner en acollir en el seu laboratori (1978-1980) el primer Postdoc que va venir a l’IQS, que, encara més sor-prenent per l’època, era de nacionalitat anglesa, i un professor xilè (1981). Cal remarcar també els con-tractes de recerca per a la indústria i que, a les dar-reries dels anys 60 i començaments dels 70, eren

recolzats experimentalment per Araceli Ciria, tècnica qualificada contractada per ell mateix amb els fons dels contractes, cas insòlit en l’IQS en aquella èpo-ca. Globalment, doncs, va dirigir la recerca d’una mit-jana de 12 persones/any, tota una proesa.

No voldria, però, que el lector es quedés només amb aquestes dades que, si bé són rellevants con-siderant el context del moment, els medis etc., no deixen de ser dades fredes que no reflecteixen la qualitat humana, l’empenta i el savoir faire del pro-fessor J.J. Bonet.

iniciando la asignatura de Productos Naturales, fun-dando el Laboratorio de Esteroides y, más tarde, en 1973, iniciando la asignatura de Introducción a la Fo-toquímica Orgánica, actividades que mantuvo hasta que dejó la institución en marzo de 1986.

Con tan sólo 27 años, fue secretario del IQS (1967-76) y después director del departamento de Química Orgánica (1977-86) y subdirector del centro desde 1983.

Durante los más de 20 años al frente del Laboratorio de Esteroides dirigió 17 tesis doctorales, 143 TFCs y 2 tesis de máster. Cabe resaltar que fue pionero en aco-ger en su laboratorio (1978-1980) al primer Postdoc que vino al IQS y, lo que es todavía más sorprendente para la época, de nacionalidad inglesa, y un profesor chileno (1981). También son de remarcar los contratos de investigación para la industria y que, a finales de los años 60 y principios de los 70, eran apoyados experi-

mentalmente por Araceli Ciria, técnica cualificada con-tratada por él mismo con los fondos de los contratos, caso insólito en el IQS en aquella época. Globalmente, entonces, dirigió la investigación de un promedio de 12 personas/año, un grupo de tamaño realmente notorio.

No quisiera, sin embargo, que el lector se quedase únicamente con estos datos que, si bien son rele-vantes considerando el contexto del momento, los medios, etc., no dejan de ser fríos datos que no re-flejan la calidad humana, el empuje y el savoir faire del profesor J.J. Bonet.

N O T ÍC IES N O T IC IAS 45

Visita del Dr. Hansueli Weherli al Laboratori d’Esteroides l’any 1972. D’esquerra a dreta: l’aleshores doctorand José Repollés, Dr. Hansueli Weherli i Dr. Joan Juli BonetVisita del Dr. Hansueli Weherli al Laboratorio de Esteroides el año 1972. De izquierda a derecha: el entonces doctorando José Repollés, Dr. Hansueli Weherli y Dr. Joan Juli Bonet

Page 46: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

46

N O T ÍC IES N O T IC IAS 45

Voldria, doncs, remarcar fets més intangibles i que han estat pilars clau en el mestratge dels seus alum-nes i en la progressió de l’IQS.

Referent a les seves classes, a més de la seva me-ticulositat característica a l’hora d’explicar la matèria i omplir ordenadament la pissarra de fórmules ben estranyes quan les vèiem per primera vegada, voldria destacar que ens feia veure que el que explicava no era una cosa freda, extreta d’un llibre, sinó, ben al contrari, que al darrere de qualsevol descobriment o avenç, hi havia un ésser humà amb una personalitat i unes vivències pròpies. I així, ens anàvem familia-ritzant amb els noms dels científics més prestigio-sos de la química i fotoquímica orgànica. Recordo en

aquest sentit que, quan explicava la síntesi total de la quinina de R. B. Woodward, o la de la vitamina B12 de A. Eschenmoser, no era el Dr. Bonet qui ens l’ex-plicava, sinó que sentíem la pròpia veu dels científics a través d’una casset que havia aconseguit gràcies als seus contactes internacionals que n’eren molts, i seguíem l’estratègia sintètica mitjançant les trans-parències que tenia de les pròpies conferències. Ja en aquell temps, i parlo de l’any 70, ho escoltàvem en anglès. No deixa d’estar carent, doncs, d’una cer-ta ironia, que als nostres dies es faci bandera de tot allò que no sempre bé anomenem “noves eines docents”.

Quisiera, pues, remarcar hechos más intangibles y que han sido pilares clave en la maestría de sus alumnos y en la progresión del IQS.

Por lo que se refiere a sus clases, además de su me-ticulosidad característica a la hora de explicar la mate-ria y llenar ordenadamente la pizarra de fórmulas bien extrañas cuando las veíamos por primera vez, quisiera destacar que nos hacía ver que aquello que explicaba no era una cosa fría, extraída de un libro, sino, muy al contrario, que detrás de cualquier descubrimiento o avance había un ser humano con personalidad y vi-vencias propias. Y así, nos íbamos familiarizando con los nombres de los científicos más prestigiosos de la química y fotoquímica orgánica. Recuerdo en este

sentido que, cuando explicaba la síntesis total de la quinina de R. B. Woodward, o la de la vitamina B12 de A. Eschenmoser, no era el Dr. Bonet quien nos la ex-plicaba, si no que escuchábamos la propia voz de los científicos a través de un casete que había consegui-do gracias a sus contactos internacionales, que eran muchos, y seguíamos la estrategia sintética mediante las transparencias que tenía de las propias conferen-cias. Ya en aquel tiempo, y estoy hablando del año 70, lo escuchábamos en inglés. En cierta manera, pues, resulta irónico que en nuestros días se haga publicidad de las no siempre bien llamadas “nuevas herramientas docentes”.

Visita del Dr. Kurt Shaffner al Laboratori d’Esteroides l’any 1973. D’esquerra a dreta: Dr. Kurt Shaffner, Dr. Joan Juli Bonet i l’aleshores doctorand, Josep GómezVisita del Dr. Kurt Shaffner al Laboratorio de Esteroides en el año 1973. De izquierda a derecha: Dr. Kurt Shaffner, Dr. Joan Juli Bonet y el entonces doctorando, Josep Gómez

Page 47: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

47

También en el ámbito de la investigación era hu-milde, cosa que he admirado y valorado siempre. Su objetivo prioritario era transmitir a sus discípulos me-todología y rigor científico, dejando en segundo térmi-no la ambición de la gloria de trabajar en un tema puntero, y lo consiguió con creces. Supo encontrar el equilibrio entre enseñar metodología utilizándola so-bre un tema de investigación digno y adecuado a los medios de que disponía. De la misma manera, nunca escatimó esfuerzos para que sus alumnos dispusi-eran de herramientas lo suficientemente avanzadas para investigar que no estaban disponibles en el IQS, y para que se iniciaran en nuevas tecnologías emer-gentes. ¡Qué privilegiados éramos sus alumnos de Esteroides! A finales de los 60 y principios de los 70, yo diría que éramos los únicos en Barcelona que dis-poníamos de espectros de RMN de 100 MHz de las muestras de los nuevos productos que íbamos sinte-tizando. El primer aparato de RMN llegó a Barcelona en 1965, y al IQS en 1972, y tan sólo de 60 MHz. Las muestras para registrar la espectroscopia (RMN, EM y AE) de nuestros productos se enviaban a los profeso-res H. Wehrli y K. Shaffner (Doctor Honoris Causa por el IQS, 1991) del ETH de Zurich, ambos compañeros y muy buenos amigos de él, amistad que ha mantenido hasta ahora, o al Dr. C. Pascual de la Universidad de Basilea. Eso sí, el Dr. Bonet no nos daba el visto bue-no para enviar las muestras de los pocos miligramos de los que disponíamos, dado el coste del esteroide de partida, hasta haber llegado a un punto de fusión constante después de muchas recristalizaciones y ha-biendo hecho la última con una técnica muy precisa “libre de fases”, un ejemplo de la meticulosidad con la que nos hacía trabajar y en la que nos formó.

Tenía razón: para formar personas no impor ta tanto el tema de investigación como la metodolo-gía aprendida. El zurrón que se lleva el alumno al acabar los estudios es más valioso si está lleno de metodología y conocimiento para ser aplicado en su futuro profesional.

Creo que, en este sentido, no dudaba en arries-garse con un nuevo tema de investigación si el con-tenido metodológico era elevado y acertado para el momento, acogiendo a menudo la iniciativa del alum-no. Recordamos, entre otros, el diseño de una estra-tegia de síntesis total del esqueleto azasteroide, o el intento de aislar la toxina del aguijón de la araña de mar con el diseño y montaje de un sistema especta-cular de tubos de vidrio, balones, etc., que ocupaba toda una estantería del Laboratorio de Esteroides, o incluso el “atrevido” estudio de la fotoquímica de esteroides en medio sulfúrico.

També en l’àmbit de recerca era humil, cosa que he admirat i valorat sempre. El seu objec-tiu prioritari era transmetre als seus deixebles metodologia i rigor científic, deixant en segon terme l’ambició de la glòria de treballar en un te-ma punter, i ho va aconseguir amb escreix. Va saber trobar l’equilibri entre ensenyar metodolo-gia i emprar-la sobre un tema de recerca digne i adient als mitjans de què disposava. Tampoc va escatimar mai esforços perquè els seus alumnes disposessin d’eines prou avançades per fer recer-ca no disponibles a l’IQS i s’iniciessin en noves tecnologies emergents. Què n’érem de privilegi-ats els seus alumnes d’Esteroides! A finals dels 60 i inicis dels 70 jo diria que érem els únics a Barcelona que disposàvem d’espectres de RMN de 100 MHz de les mostres dels nous productes que anàvem sintetitzant. El primer aparell de RMN va arribar a Barcelona el 1965 i a l’IQS el 1972 i tan sols de 60 MHz. Les mostres per registrar l’espectroscòpia (RMN, EM i AE) dels nostres pro-ductes eren enviades als professor H. Wehrli i K. Shaffner (Doctor Honoris Causa per l’IQS, 1991) de l’ETH de Zuric, ambdós companys i molt bons amics d’ell, amistat que ha mantingut fins ara, o al Dr. C. Pascual de la Universitat de Basilea. Això sí, el Dr. Bonet no ens donava el vist i plau per enviar les mostres dels pocs mil·ligrams de què disposàvem, a causa del cost de l’esteroide de par tida, fins arribar a punt de fusió constant des-prés de força recristal·litzacions i fent la darrera amb una tècnica molt acurada “lliure de fases”, un exemple de la meticulositat en què ens feia treballar i ens va formar.

Tenia raó: per formar persones no impor ta tant el tema de recerca com la metodologia apresa. El sarró que s’enduu l’alumne en acabar els es-tudis és més valuós si està ple de metodologia i coneixement per ser aplicat en el seu futur pro-fessional.

Crec que, en aquest sentit, no dubtava a arris-car-se amb un nou tema de recerca si el contingut metodològic era elevat i encertat per al moment, acollint sovint la iniciativa de l’alumne. Recordem, entre d’altres, el disseny d’una estratègia de sínte-si total de l’esquelet azaesteroide, o l’intent d’ai-llar la toxina del fibló de l’aranya de mar amb el disseny i muntatge d’un sistema espectacular de tubs de vidre, balons, etc. que ocupava tota una postada del Laboratori d’Esteroides, o fins i tot “l’agosarat” estudi de la fotoquímica d’esteroides en medi sulfúric.

N O T ÍC IES N O T IC IAS 45

Page 48: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

48

N O T ÍC IES N O T IC IAS 45

Ya en los años 70-72 fue pionero en el IQS en muchas metodologías que ahora consideramos actuales. Como ejemplos: el inicio de la biotecnología con las primeras transformaciones microbiológicas sobre esteroides ha-ciendo uso del autoclave del Biológico; la colaboración con el Prof. R. Carbó, el promotor de la actual Química Computacional, en el intento de establecer ya en aque-lla época correlaciones estructura-actividad de molécu-las bastante “complejas” de 20 átomos de carbono, cosa insólita para los conocimientos y las herramientas informáticas que existían entonces, y el valiente diseño de las celdas electroquímicas para intentar la reduc-ción de enonas muy impedidas.

En docencia también fue innovador, puesto que consi-guió incluir en el Plan de Estudios (1973) la asignatura de Fotoquímica Aplicada en Química Orgánica, que per-duró como tal hasta el año 2000, una apuesta atrevida y en la línea del IQS, por haber sido tan innovadora en aquella época. Era el único lugar de España en el que se impartía, y ha sido, durante muchos años, objeto de la admiración de muchas universidades españolas.

Otro aspecto en el que fue pionero en el IQS, y del que pudieron disfrutar la mayoría de sus doctorandos, fue el hecho inculcarles la necesidad y el entusiasmo por viajar al extranjero para realizar posdoctorados pa-

Ja als anys 70-72 va ser pioner a l’IQS en moltes metodologies que ara considerem actuals. Com a exemples: l’inici de la biotecnologia amb les prime-res transformacions microbiològiques sobre esteroi-des fent ús de l’autoclau del Biològic; la col·laboració amb el Prof. R. Carbó, el promotor de la actual Quími-ca Computacional, en l’intent d’establir ja en aquella època correlacions estructura-activitat de molècules força “complexes” de 20 àtoms de carboni, cosa in-sòlita pels coneixements i les eines informàtiques de què es disposava aleshores, i el valent disseny de cel·les electroquímiques per a intentar la reducció d’enones molt impedides.

En docència també va ser innovador, atès que va aconseguir incloure en el Pla d’Estudis (1973) l’as-signatura de Fotoquímica Aplicada en Química Orgà-nica, que va perdurar com a tal fins a l’any 2000, aposta agosarada i en la línia de l’IQS per innova-dora en aquella època. Era l’únic lloc d’Espanya on s’impartia, i ha estat molts i molts anys l’admiració d’universitats arreu l’Estat.

Un altre aspecte en què va ser pioner a l’IQS, i del qual n’han pogut gaudir la majoria dels seus docto-rands, ha estat el fet d’inculcar-los la necessitat i l’entusiasme per marxar a fer un postdoctorat fora d’Espanya (per a ampliar coneixements, accedir a d’altres formes de treballar, d’altres móns...) reco-manant-los mitjançant els seus contactes internacio-nals. Catorze dels seus doctors han estat a Europa, els Estats Units i Canadà, nombre al qual no s’ha arribat en cap cas en la història de l’IQS amb cap altre professor.

La bona harmonia i bonhomia que han caracterit-zat sempre el seu laboratori al llarg de generacions es deuen, sense cap mena de dubte, a la seva per-sonalitat, la seva senzillesa i el seu caràcter jovial i molt humà.

Grup d’estudiants amb el Dr. J.J. Bonet sobre l’escala al Laboratori d’Esteroides amb el cartell de Einstein al fons, l’any 1974. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Josep Gómez (ara doctor), Bartolomé Berga, Lía Durà, José Repollés (ara doctor), Carme Brosa (ara doctora), Esperanza Coll, Vicencs Ferrer i Dr. Joan Juli BonetGrupo de estudiantes con el Dr. J.J. Bonet sobre la escalera en el Laboratorio de Esteroides con el cartel de Einstein de fondo, en el año 1974. De arriba a abajo y de izquierda a derecha: Josep Gómez (ahora doctor), Bartolomé Berga, Lía Durà, José Repollés (ahora doctor), Carme Brosa (ahora doctora), Esperanza Coll, Vicencs Ferrer y Dr. Joan Juli Bonet

Page 49: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

49

N O T ÍC IES N O T IC IAS 45

ra ampliar conocimientos, acceder a otras formas de trabajo, a otros mundos, recomendándolos mediante sus contactos internacionales. Catorce de sus docto-res han estado en Europa, Estados Unidos y Canadá, número al que no se ha llegado en ningún caso en la historia del IQS con ningún otro profesor.

La buena armonía y amabilidad que han caracteriza-do siempre a su laboratorio a lo largo de generaciones se debe, sin ningún lugar a dudas, a su personalidad, su sencillez y su carácter jovial y muy humano.

El Laboratorio de Esteroides estaba presidido por un gran cartel con la imagen de Einstein y lo prime-ro que leía cualquiera que visitara el laboratorio era “Prohibido jugar a fútbol en estos campos” en la pa-red de acceso a su despacho, frase que enmarcó y colgó en el año 1967 para sus primeros alumnos y que se conserva hasta hoy, una característica más de su fina ironía, para que dedicaran sus esfuerzos a trabajar en el laboratorio.

De manera afectuosa, todos recordamos su frase “¿Cómo va?”, cuando meticulosamente nos interro-gaba sobre el avance de la investigación mientras paseaba junto a nuestros sitios en el laboratorio. Nuestra respuesta podía variar mucho según las cir-cunstancias: “bien, hombre...”, “ahí andamos”, “fa-tal”. Y, a pesar de todo, después de haber hecho los correspondientes comentarios, su palabra final era constante: “¡Estupendo!”, como queriendo decir “Si-gue adelante, que lo conseguirás”. ¿Quién sabe si el mago Gandalf, el personaje clave de su libro Viaje al Reino de Saturno, era el duende travieso que despla-zaba sutilmente el goteo del tubo de ensayo del car-ro del colector de fracciones de las cromatografías de columna, precisamente cuando salía el producto de interés? ¿Iniciaba Gandalf ya su viaje en aquella época entre nosotros para encontrar los eslabones que nos unían a Lavoisier? Quizá sí.

El Laboratori d’Esteroides el presidia un gran car-tell amb la imatge d’Einstein i el primer que veia qual-sevol persona que visités el laboratori era la frase “Prohibido jugar a fútbol en estos campos” a la pa-ret d’accés al seu despatx, frase que va emmarcar i penjar ell l’any 1967 per als seus primers alumnes i que es manté fins ara, una característica més de la seva fina ironia per tal que ells dediquessin els seus esforços a treballar en el laboratori.

Recordem tots afectuosament la seva frase “Com va?” quan meticulosament ens interrogava l’avenç de la recerca passejant pels nostres llocs al laboratori. La nostra resposta podia ser força variada segons les circumstàncies: “Bé, home...”, “anar fent”, “fa-tal”. Tot i axí, després de fer els comentaris adients, la seva paraula final era constant “Estupendu!”, com volent dir “tira endavant que te’n sortiràs” Qui no diu que el mag Gandalf, el personatge clau del seu llibre Viaje al Reino de Saturno, fos el follet trapella que desplaçava subtilment el degoteig del tub d’assaig del carro del col·lector de fraccions de les cromato-grafies de columna, precisament quant sortia el pro-ducte d’interès? Iniciava Gandalf ja el seu viatge en aquella època entre nosaltres per trobar les baules que ens unien a Lavoisier? Potser sí.

Foto similar d’un altre grup d’estudiants amb el Dr. J.J. Bonet sobre l’escala (1978) al Laboratori d’Esteroides. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Dr. Joan Juli Bonet, Dr. José Gómez, José Manuel Ferrer, Joan Ribó (ara doctor), Joan Francesc Piniella (ara doctor), Luis Domes, Antoni Alivert (ara doctor), Antoni Cànovas (ara doctor), Jordi Estapé, Mª Jesús Caus, Jesús Fonrodona i Anna BoschFoto similar de otro grupo de estudiantes con el Dr. J.J. Bonet sobre la escalera (1978) en el Laboratorio de Esteroides. De arriba a abajo y de izquierda a derecha: Dr. Joan Juli Bonet, Dr. José Gómez, José Manuel Ferrer, Joan Ribó (ahora doctor), Joan Francesc Piniella (ahora doctor), Luis Domes, Antoni Alivert (ahora doctor), Antoni Cànovas (ahora doctor), Jordi Estapé, Mª Jesús Caus, Jesús Fonrodona y Anna Bosch

Page 50: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

50

N O T ÍC IES N O T IC IAS 45

Recordamos también los entrañables tés de las cin-co de los viernes, cuando nos reunía a todos en su despacho como para poner fin a la labor hecha duran-te la semana, en los que nos animaba a no hablar de temas de química. Podía salir Paco Servera con una lección magistral sobre vampirismo o la pesca en alta mar o se comentaban temas de actualidad.

Era habitual también, otra señal de la afabilidad que reinaba en el laboratorio, hacer al final del año académico una fotografía con todo el equipo de aquel curso sobre la escalera que utilizábamos para llenar las largas columnas cromatográficas.

Una serie de circunstancias hizo que se marchara del IQS, a pesar de que la decisión de desconectarse del mundo académico y de todo lo que había represen-tado para él no le resultó nada fácil, como pudimos no-tar las personas que convivimos con él en los últimos tiempos en su laboratorio. Aunque pasaran los años, percibíamos su añoranza frente a un espectro de RMN o frente al texto de un TFC a medio corregir cuando venía a visitar su antiguo laboratorio. Pese a haberse marchado del IQS, no perdió nunca el interés ni el contacto con esta institución, colaboraba en investi-gaciones, con el A-IQS, a través de colegas, alumnos, personal, demostrando la gran estima que siempre ha sentido por el IQS. Incluso, la primera presentación de su libro ya citado y que con tanta ilusión y esfuerzo había escrito, quiso que fuera en el IQS. Quizá enton-ces, y sin haberlo programado, el 9 de junio de 2004

Recordem també els entranyables tes de les cinc dels divendres, quan ens aplegava a tots al seu des-patx com per a donar fi a la tasca feta durant la set-mana i encoratjava a no parlar de temes de química. Podia sortir en Paco Servera amb una lliçó magistral sobre vampirisme o la pesca a alta mar o es comen-taven temes d’actualitat.

Era habitual també, una altra senyal de la bonho-mia dins del laboratori, fer al final de l’any acadèmic una fotografia amb tot l’equip d’aquell curs damunt de l’escala que empràvem per omplir les llargues co-lumnes cromatogràfiques.

Una sèrie de circumstàncies van fer que marxés de l’IQS, malgrat que la decisió de desconnectar-se del mon acadèmic i de tot el que havia representat per a ell no li va ser gens fàcil, com vam poder copsar les persones que vam conviure amb ell els darrers temps en el seu laboratori. Tot i el pas dels anys, es podia detectar la seva enyorança enfront d’un espectre de RMN o del text d’un TFC mig corregit quan venia a visitar el seu antic laboratori. Malgrat marxar de l’IQS, no va perdre mai l’interès i el contacte amb aquesta institució, col·laborant amb recerca, amb l’A-IQS, a tra-vés de col·legues, alumnes, personal, demostrant la gran estima que sempre ha sentit per l’IQS. Fins i tot la primera presentació del seu llibre ja esmentat i que amb tanta il·lusió i esforç havia escrit va voler que es fes a l’IQS. Potser aleshores i sense programar-ho, el 9 de juny del 2004 va rebre el seu homenatge, l’ho-

Sopar amb un grup dels seus doctors l’any 1987. Drets d’esquerra a dreta: José Repollés, Carme Brosa, Joan Josep Artús, Joan Francesc Piniella. Asseguts d’esquerra a dreta: Teresa Raventós, Antoni Cánovas, Josep Gómez, José Alberto Vallet, Dr. Joan Juli Bonet i Josep BoixCena con un grupo de sus doctores en el año 1987. De pie y de izquierda a derecha: José Repollés, Carme Brosa, Joan Josep Artús, Joan Francesc Piniella. Sentados de izquierda a derecha: Teresa Raventós, Antoni Cánovas, Josep Gómez, José Alberto Vallet, Dr. Joan Juli Bonet y Josep Boix

Page 51: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

51

N O T ÍC IES N O T IC IAS 45

recibió su homenaje, homenaje al maestro, pues el reconocimiento de sus alumnos y amigos fue masivo. Creo que se ha cumplido, con creces, lo que él dejó escrito al irse del IQS: “Supone para mí un gran es-fuerzo tomar esta decisión, pero me tendréis siempre con vosotros para todo aquello que pueda ser útil”.

Desde que se marchó, a menudo nos ha reunido a todos sus doctores en una cena y hemos recordado, de manera entrañable, las vivencias en el laboratorio. Es cu-rioso, pero parece como una familia que haya convivido en el tiempo a pesar de la separación de diecisiete años entre el primer y el último doctor. El último encuentro es-taba preparado, como sorpresa para él, precisamente para el día después de su muerte, y lo cancelamos po-co tiempo antes debido al progreso de su enfermedad. Aún así, poco después de su muerte, nos reunimos, y fue emotivo sentir de qué manera perdura el calor que nos une. Quizá es demasiado atrevido decir esto, pero el sentimiento de muchos de los que le recordamos con cariño es que nos une algo más que el simple hecho de haber estudiado en el IQS, y es su maestría. Realmente, el profesor J.J. Bonet hizo escuela.

Para terminar, nada más sencillo y a la vez complejo de decir, por todo lo que contiene: nuestro “jefe”, como mu-chos de nosotros le llamábamos, ha sido un buen maestro y un buen amigo. Gracias, jefe, por tu enseñanza. �

Dra. Carme Brosa

(Prom. 1970)

menatge al mestre, ja que el reconeixement dels seus alumnes i amics va ser massiu. Crec que s’ha com-plert amb escreix el que ell va deixar escrit al marxar de l’IQS: “Em costa un gran esforç prendre aquesta decisió, però em tindreu sempre amb vosaltres per tot allò en què pugui ser útil”

Des que va marxar, sovint ens ha aplegat als seus doctors en un sopar i hem recordat, entranyablement, les vivències en el laboratori. Es curiós, però sem-bla com una família que hagi conviscut en el temps malgrat ens separen disset anys del primer doctor a l’últim. La darrera trobada es planejava com a sor-presa per a ell precisament per al dia després de la seva mort, i la vam cancel·lar poc temps abans atès el progrés de la seva malaltia. Tot i axí, poc després de la seva mort, la vam fer sense el mestre i va ser emotiu copsar que es manté el caliu que ens uneix. Potser es massa agosarat dir-ho, però el sentiment de molts de nosaltres que el recordem amb estima és que hi ha una cosa més que ens uneix que el fet d’haver estudiat a l’IQS i és el seu mestratge. Real-ment el professor J.J. Bonet va fer escola.

Per acabar, res més senzill i complex a dir a la vegada per tot el que conté: el nostre “jefe”, com molts de no-saltres li dèiem, ha estat un bon mestre i un bon amic. Gràcies, jefe, pel teu mestratge. �

Dra. Carme Brosa

(Prom. 1970)

Sopar amb un grup d’alumnes l’any 1988. Drets d’esquerra a dreta: Dr. Francesc Canals, Dr. Agustí Nieto, Dr. Antoni Alivert, Dr. Joan Carles Ferrer, Dra. Carme Brosa, Dr. Antoni Planas, Dr. Joan Juli Bonet. Asseguts d’esquerra a dreta: Pere Duran, Dr. Francesc Pubill, Dra. Pilar Lupon i Dr. Pere DalmasesCena con un grupo de alumnos del año 1988. De pie y de izquierda a derecha: Dr. Francesc Canals, Dr. Agustí Nieto, Dr. Antoni Alivert, Dr. Joan Carles Ferrer, Dra. Carme Brosa, Dr. Antoni Planas, Dr. Joan Juli Bonet. Sentados de izquierda a derecha: Pere Duran, Dr. Francesc Pubill, Dra. Pilar Lupon y Dr. Pere Dalmases

Page 52: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

52

45 N O T ÍC IES N O T IC IAS

ASPEN TECH, L’EMPRESA DE BARCELONA AMB MÉS ALUMNES DE L’IQS PER METRE QUADRAT.

“Som una empresa de software i serveis per a indústries de procés com petrolieres, químiques i farmacèutiques. I a més, som líders de la si-mulació de processos... una mena de microsoft de la indústria química”, segons defineixen plens d’orgull enginyers d’Aspen. La curiositat més gran és que “el 25% som antics alumnes de l’Insti-tut Químic de Sarrià”, explica Miquel Àngel Alòs, por taveu d’aquest peculiar percentatge humà i professional. “Aspen és una suma d’adquisicions que par teix de la fundació inicial l’any 1989 amb el nom de High Protect”, assenyalen els antics alumnes del Químic.

I, evidentment, guarden molts records del seu pas per l’IQS. Tots coincideixen amb un de particular. El del professor Lluís Victori: “era un molt bon àrbitre i fins i tot va casar la majoria de nosaltres”, diuen entre rialles.

També recorden el professor de Química Orgànica, Pedro Victory i la frase que sempre deia als alumnes: “mis simpáticos motores térmicos”. I com no, la fes-tivitat de Sant Albert on s’ho havien passat d’allò més bé en la seva època universitària. Evidentment, les competicions esportives del Químic tenen un es-pai important per al record. Tots coincideixen amb els campionats de futbol i el tennis taula, espai on havien passat i gaudit hores entre companys i amics de classe. El més veterà, en Llorenç Domingo, fa 16 anys que hi treballa i el més jove, en Marc Ayala, tan sols fa un mes i mig. L’equip d’Aspen Tech i antics alumnes de l’IQS el formen: Miquel Àngel Alòs, Joan Altès, Marc Ayala, Anna Canal, Llorenç Domingo, Jordi García, Iban Grau, Laura Liebana, Sergi Sama, Joan Sanromà, Manel Serra i Jaume Soria. �

Miguel Ángel Alós (Prom.1990)

ASPEN TECH, LA EMPRESA DE BARCELONA CON MÁS ALUMNOS DEL IQS POR METRO CUADRADO.

“Somos una empresa de software y servicios para industrias de proceso como petroleras, químicas y far-macéuticas. Y además, somos líderes de la simulación de procesos... una especie de microsoft de la industria química”, así definen Aspen, llenos de orgullo, parte de los ingenieros que forman esta empresa en Barcelona. La curiosidad mayor es que “el 25% de los que la for-mamos somos antiguos alumnos del Instituto Químico de Sarrià”, explica Miquel Àngel Alòs, portavoz de este peculiar porcentaje humano y profesional. “Aspen es una suma de adquisiciones que parte de la fundación inicial en 1989 con el nombre de High Protect”, seña-lan los antiguos alumnos del Químic.

Y, evidentemente, guardan muchos recuerdos de su paso por el IQS. Todos coinciden en uno en parti-cular. El del profesor Lluís Victori: “era un muy buen árbitro e incluso nos casó a la mayoría de nosotros”, comentan entre risas.

También recuerdan al profesor de Química Orgánica, Pedro Victory y la frase que siempre les decía a sus alumnos: “mis simpáticos motores térmicos”. Y cómo no, la festividad de Sant Albert donde se lo habían pasa-do tan bien en su época universitaria. Evidentemente, las competiciones deportivas del Químico ocupan un espacio importante en el recuerdo. Todos coinciden en los campeonatos de fútbol y el ping-pong, espacio don-de habían disfrutado horas entre compañeros y amigos de clase. El más veterano, Llorenç Domingo, hace 16 años que trabaja en la empresa y el más joven, Marc Ayala, tan sólo hace un mes y medio. El equipo de As-pen Tech y antiguos alumnos del IQS lo forman: Miquel Àngel Alòs, Joan Altès, Marc Ayala, Anna Canal, Llorenç Domingo, Jordi García, Iban Grau, Laura Liebana, Sergi Sama, Joan Sanromà, Manel Serra y Jaume Soria. �

Miguel Ángel Alós (Prom.1990)

Page 53: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

53

F U T U R E S P R O M O C I O N S F U T U R A S P R O M O C I O N E S 45

Page 54: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

54

F U T U R E S P R O M O C I O N S F U T U R A S P R O M O C I O N E S45

LLISTAT PROMOCIÓ 2006 LISTADO PROMOCIÓN 2006

Leticia Aguilar Huerta

Silvia Aguilera Murciano

Marc Alumà López

Mireia Álvarez Bosch

María Isabel Álvarez Clemares

Marc Álvarez Davi

Sergi Álvarez Forn

Beatriz Álvarez Rodríguez

David Antoñanzas Vicente

Anna Arnaiz Zuazquita

Marta Artigas Alomá

Cristina Asensio Barril

Marc Ayala Hernández

María Badia Carrasco

Roberto del Barrio López

Jordi Benito Aguilar

Carles Bernaus Serra

Alice Jeanne Mélanie Bonafos

Marta Bosque Viver

Andrés Bultó Carulla

Miguel Cachafeiro Bamonde

María de las Mercedes Calvo

Seisdedos

Antoni Camí Casals

Anna Canal Ponsico

Jordi Canals Roig

Roser Carmona Alavedra

Sergi Carné Vidal

Francisco de Borja Casamitjana

de Ferrater

Marina Cazador Casas

Montserrat Celma Cruset

Naiara Coca Usón

María del Mar Combarros

García

Gabriel-Arnau Coral Vigouroux

Jaume Cot Gores

Cristina Crespo Román

Albert Creus Armengol

Albert Díaz Pociello

Elisa Joséphine Dietrich-

Sainsaulieu

Luis Duque Arias

Isabel Fernández Arganza

Minerva Fernández Blanco

María Teresa Fernández Muiños

Loida Filella Manonelles

Silverí Florenza Ferrer

Fabio Frassini

María José García Barberena

Albert García Colomer

José García Miralles

Amandine Marie Gautier

Jordi Gibert Amat

Maria Giribets Monteis

Pablo Gómez Díaz

Marc Güell Cargol

Rocío Guerle Cavero

Alfredo Guillén Sessler

Jordán Gutiérrez Díaz

Víctor Imaz Boada

María Pilar Infiesta Jiménez

Laura Mylène Jonot

Gracia Patricia López Chicón

Jordi López Guinart

Laura Lorenzo González

Xavier Luengo Piqueras

Albert Luna González

Carles Mallorquí Arellano

Sandra Martínez Pié

María Isabel Martínez Vallcorba

Francesc de Paula Martori

Adrián

Sandra Mendiorroz Vallespín

Aleix Mercadó Casanellas

Ingrid Meseguer Martínez

Albert Millán Matamoros

Elena Mindán Sanz

Beatriz Miquel Carbonell

Xavier Modolell Regués

Andreu Monclús Castañeira

Juan Monter Solans

Neus Mora Buyé

Ander Morelló Mentxaka

Celia Nolla Garrido

Ingrid Nolla Winkel

David Ocaña Prieto

Miguel Olivares Cano

Jorge Olivares Prat

Carla Olivé Viñas

Agustí Panadès Llorens

Cristian Paños Montané

María del Carmen Parals Sendín

Cristina Pereira Mozota

María Gloria Pila Díez

Lorenzo Pons Moncada

Elisenda Prada Masramon

Rosa Pujol Pina

Cristina Purón García-Téllez

Sergi Rabassa Moreno

Glòria Ribalta Gabernet

Maria Riera Velasco

Jordi Ros Capdevila

Núria Rubí Vélez

María Estrella Ruiz Pérez

Rafael Ruiz Tabares

Alexia Ruiz Terradas

Noemí Sabaté Olona

Albert Sagrera Díaz

María Salas De Francisco

Marta Sánchez Ortega

Jessica Santacana García

Raül Sentís Zamora

Albert Serra Aguila

Eva Seviné Itoiz

Laia de Solà Bosch

Claudia Soldevila Sibina

Meritxell Torrecilla Gumbau

Jordi Torres Mallol

Mariona Vallès Miret

Marta Ventura Prat

Jordi Vidal Baró

Albert Vila Rovira

Héctor Vintró Martí

Zaira Vives Baudet

Helio Yáñez Portolés

Page 55: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

55

F U T U R A S P R O M O C I O N E SF U T U R E S P R O M O C I O N S 45

PRESENTACIÓ DE L’A-IQS A LA PROMOCIÓ 2006

Jaume Árboles, membre de l’A-IQS, va portar el fil con-ductor de la xerrada que els membres de l’associació van oferir als alumnes de cinquè curs de l’IQS. A la confe-rència, hi van participar altres membres, com Máximo Hi-dalgo, Jordi Martí i Borja Gibert. Árboles va explicar que l’A-IQS ronda els 90 anys, ja que el 1921 la van fundar un grup d’associats. La seva finalitat era la mateixa, ni més ni menys que la que té avui dia: relacionar-se entre tots, de manera que es puguin donar suport en un futur, un cop ja hagin acabat la carrera.

El networking i els grups professionals

L’A-IQS pretén que els exalumnes estiguin en con-tacte, de manera que es creï una àmplia xarxa de rela-cions que faciliti la resolució de futurs problemes que puguin sorgir. Aquest networking, o xarxa de treball, fa possible que els objectius d’unió de l’associació siguin possibles. Segons Jaume Árboles, “el networ-king és l’aspecte més important que podem aportar des de l’A-IQS”. Ell mateix també va destacar la im-portància dels grups professionals, és a dir, els grups de persones que treballen diferents aspectes. Grups de farmacèutics, de bioquímica, etcètera, que estan oberts a la creació de nous grups que puguin ajudar a fer més fàcil aquesta funció. A més de crear vin-cles, aquest grup de professionals organitza xerrades orientatives. Árboles va voler fer referència a les tres publicacions que es fan, que són el News, de caire

PRESENTACIÓN DE LA A-IQS A LA PROMOCIÓN 2006

Jaume Árboles, miembro de la A-IQS, llevó el hilo con-ductor de la charla que los miembros de la asociación ofrecieron a los alumnos de quinto curso del IQS. En la conferencia participaron otros miembros, como Máximo Hidalgo, Jordi Martí y Borja Gibert. Árboles explicó que la A-IQS ronda los 90 años, puesto que en 1921 la funda-ron un grupo de asociados. Su finalidad era la misma, ni más ni menos que la que tiene hoy en día: relacionarse entre todos, de forma que se puedan apoyar en un futu-ro, una vez hayan terminado la carrera.

El networking y los grupos profesionales

La A-IQS pretende que los ex alumnos estén en con-tacto, de forma que se cree una amplia red de contac-tos que facilite la resolución de futuros problemas que puedan surgir. Este networking, o red de trabajo, hace posible que los objetivos de unión de la asociación sean posibles. Según Jaume Árboles, “el networking es el aspecto más importante que podemos aportar desde la A-IQS”. Él mismo también destacó la impor-tancia de los grupos profesionales, es decir, los grupos de personas que trabajan diferentes aspectos. Grupos de farmacéuticos, de bioquímica, etcétera, que están abiertos a la creación de nuevos grupos que puedan ayudar a hacer más fácil esta función. Además de crear vínculos, este grupo de profesionales organiza charlas orientativas. Árboles quiso hacer referencia a las tres publicaciones que existen, que son el News, de tipo

AÑO TRAS AÑO, MIEMBROS DE LA JUNTA DIRECTIVA DE

LA A-IQS PRESENTAN A LOS ALUMNOS DE QUINTO LAS

VENTAJAS Y LAS GARANTÍAS QUE TIENE FORMAR PARTE DE

LA ASOCIACIÓN. ASÍ PUES, LOS ALUMNOS QUE SE UNAN

SIEMPRE CUENTAN CON UN PUNTO DE APOYO, DE FORMA

QUE LA ASOCIACIÓN SIEMPRE VELARÁ POR SU FUTURO Y LES

RECOMENDARÁ LO MEJOR.

ANY RERE ANY, MEMBRES DE LA JUNTA DIRECTIVA DE L’A-

IQS PRESENTEN ALS ALUMNES DE CINQUÈ ELS AVANTATGES

I LES GARANTIES QUE TÉ FORMAR PART DE L’ASSOCIACIÓ.

AIXÍ DONCS, ELS ALUMNES QUE S’HI UNEIXIN SEMPRE

COMPTEN AMB UN PUNT DE SUPORT, DE MANERA QUE

L’ASSOCIACIÓ SEMPRE VETLLARÀ PEL SEU FUTUR I ELS

RECOMANARÀ EL MILLOR.

Jaume Árboles Máximo Hidalgo

Page 56: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

56

F U T U R E S P R O M O C I O N S F U T U R A S P R O M O C I O N E S45

social, la Revista d’Enginyeria Industrial, adreçada als enginyers, i Afinidad, que és més especialitzada i està tenint un gran impacte i una gran rebuda.

A-IQS, generació rere generació

Durant la xerrada es va fer evident que l’associació perdura al llarg del temps. Des del 1921, ja són molts els exalumnes que s’hi han afegit i això ha fet que creixi cada vegada més. Máximo Hidalgo, de la promo-ció del 69, va remarcar la funció d’ajuda als exalum-nes de l’associació i també va voler destacar el grup humà que s’hi ha creat. “Els de la meva promoció ens trobem un cop l’any per fer un sopar i, pel que sé, no som els únics que ho fem”, va explicar Hidalgo. Jordi Martí, de la promoció de l’any 1988, també va fer re-ferència a les paraules de Máximo Hidalgo i li va donar la raó. Martí va remarcar l’aspecte lúdic de l’A-IQS. Juntament amb ADE, es fan unes xerrades a la tarda, anomenades Tardes Associació. Aquesta activitat és una manera de no perdre el contacte entre exalumnes i de poder intercanviar experiències associades amb la feina o estudis posteriors. Borja Gibert, encarregat de les activitats joves, va argumentar l’evolució que existeix en els associats, ja que les seves inquietuds canvien segons el que facin. Gibert va informar dels col·loquis gratuïts d’anglès. La seva funció és fer més fàcil l’expressió per a tot aquell que hi assistei-xi. “Molts entenem a la per fecció l’anglès però després no sabem com expressar-nos, com fer bromes”, va dir Borja Gi-bert. Respecte a l’associ-ació, va comentar que és oberta a noves propos-tes, a noves idees que puguin resultar beneficio-ses per als qui en formin part. �

social, la Revista de Ingeniería Industrial, dirigida a los ingenieros, y Afinidad, que es más especializada y está teniendo un gran impacto y una gran acogida.

A-IQS, generación tras generación

Durante la charla se hizo evidente que la asociación perdura a lo largo de los tiempos. Desde 1921, ya son muchos los ex alumnos que se han incorporado y esto ha hecho que crezca cada vez más. Máximo Hidalgo, de la promoción del 69, remarcó la función de ayuda a los ex alumnos de la asociación y también quiso des-tacar el grupo humano que se ha creado. “Los de mi promoción nos encontramos una vez al año para cenar y, por lo que sé, no somos los únicos que lo hacemos”, explicó Hidalgo. Jordi Martí, de la promoción del año 1988, también hizo referencia a las palabras de Máxi-mo Hidalgo y le dio la razón. Martí remarcó el aspecto lúdico de la A-IQS. Junto con ADE, se llevan cabo unas charlas por la tarde, denominadas Tardes Associació. Esta actividad es una forma de no perder el contacto entre ex alumnos y de poder intercambiar experiencias asociadas con el trabajo o estudios posteriores. Borja Gibert, encargado de las actividades jóvenes, argumen-tó la evolución que existe en los asociados, puesto que sus inquietudes cambian según lo que hagan. Gibert informó de los coloquios gratuitos de inglés. Su función

es mejorar la expresión para todo aquel que asis-ta. “Muchos entendemos a la perfección el inglés, pero después no sabe-mos cómo expresarnos, cómo bromear”, dijo Bor-ja Gibert. Respecto a la asociación, comentó que está abierta a nuevas pro-puestas, a nuevas ideas que puedan resultar be-neficiosas para quienes formen parte de ella. �

Borja Gibert D’esquerra a dreta: Jordi Gascón i Máximo HidalgoDe izquierda a derecha: Jordi Gascón y Máximo Hidalgo

Page 57: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

57

F U T U R E S P R O M O C I O N S F U T U R A S P R O M O C I O N E S 45

ENTREVISTA ALS DELEGATS DE LA PROMOCIÓ 2005

Quina opinió teniu de l’A-IQS?Albert Millán: Resulta força interessant de cara al futur. T’ajuda a fer un primer pas cap al món laboral i això és molt profitós per a nosaltres.Leticia Aguilar: Trobo molt positiu que, quan aca-bem, ja que anem una mica perduts, se’ns ajudi i tinguem un suport com aquest.Marc Güell: Aquest tipus d’associacions són positi-ves per definició. Trobes gent amb un vincle comú, però que a la vegada treballen en camps diferents. Ho veig positiu en tots els sentits.Antoni Camell: Jo ja formo par t de l’associació d’antics alumnes del meu col·legi. A l’IQS, pel fet de ser un centre reconegut, veig l’oportunitat de conèixer gent que ha viscut el mateix que jo i que ara està ben col·locada en un món laboral on ens pot servir de guia.

Per comparació a altres universitats, què en penseu de la formació rebuda a l’IQS?A.M.: Pel que fa als estudis de química, jo trobo molt impor tant que es facin pràctiques a par tir del segon any. Tens l’opor tunitat de po-der estar durant quatre anys, tres hores al dia, practicant i aplicant els conceptes.L.A.: És molt encertat que la universitat inclogui aquestes pràctiques, ja que t’ajuden a superar-te i a esforçar-te més dia a dia.

ENTREVISTA A LOS DELEGADOS DE LA PROMOCIÓN 2005

¿Qué opinión tenéis de la A-IQS? Albert Millán: Resulta bastante interesante de cara al futuro. Te ayuda a dar un primer paso hacia el mun-do laboral y esto es muy provechoso para nosotros. Leticia Aguilar: Encuentro muy positivo que, cuando acabemos, puesto que vamos algo perdidos, se nos ayude y tengamos un apoyo como éste. Marc Güell: Este tipo de asociaciones son positi-vas por definición. Encuentras gente con un vínculo común, pero que a la vez trabajan en campos distin-tos. Lo veo positivo en todos los sentidos. Antoni Camell: Yo ya formo parte de la asociación de antiguos alumnos de mi colegio. En el IQS, por el hecho de ser un centro reconocido, veo la oportuni-dad de conocer gente que ha vivido lo mismo que yo y que ahora está bien colocada en un mundo laboral donde nos puede servir de guía.

En comparación con otras universidades, ¿qué pen-sáis de la formación recibida en el IQS?

A.M.: Con respecto a los estudios de química, yo encuentro muy importante que se realicen prácticas a partir del segundo año. Tienes la oportunidad de poder estar durante cua-tro años, tres horas al día, practicando y aplicando los conceptos. L.A.: Es muy acertado que la universidad incluya estas prácticas, puesto que te ayudan a superarte y a es-forzarte más cada día.

Antoni Camell

Leticia Aguilar i Marc Güell

Albert Millán

Page 58: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

58

F U T U R E S P R O M O C I O N S F U T U R A S P R O M O C I O N E S45

M.G.: Que sigui petita fa que sigui molt àgil i eficaç i això és molt positiu.A.C.: L’IQS sempre ha tingut un prestigi que crec que encara continua tenint. És una universitat petita, on el contacte amb els professors és molt proper. Com que som tan pocs, l’exigència és més gran que en altres llocs.

I ara que heu acabat, què teniu pensat fer? Continu-ar estudiant o treballar?A.M.: La veritat és que un cop acabes sorgeixen al-guns dubtes. En principi m’agradaria seguir estudiant, però si trobés algun lloc de treball que m’interessés, doncs no em molestaria posar-me a treballar.L.A.: En principi seguir estudiant. A.C.: Tinc pensat fer el curs d’adaptació a enginyeria industrial, que és un any més. Després, suposo que seguiré estudiant una mica més.

Com està el mercat laboral?A.M.: Feina sempre n’hi ha, el que s’han de mirar són les condicions.L.A.: La veritat és que sempre hi ha feina, el proble-ma és que trobis el que a tu t’agradi.A.C.: A enginyeria, essent de Barcelona, el que potser he de plantejar-me és el tema de la mobi-litat, ja que actualment, crec que no puc quedar-me en un lloc de treball d’enginyer que m’agradi aquí, a Barcelona.

Havent estudiat a l’IQS, creieu que teniu més facilitats a l’hora de trobar feina?A.M.: Home, és molt impor tant el contacte que tenen amb el món labo-ral, és un contacte molt actiu. A més, el fet que l’asso-ciació també man-tingui contactes és molt impor tant. M.G.: La veritat és que sí, ja que el nom de l’IQS en alguns sectors és molt im-portant. �

M.G.: Que sea pequeña hace que sea muy ágil y eficaz y esto es muy positivo. A.C.: El IQS siempre ha tenido un prestigio que creo que todavía sigue teniendo. Es una universidad pe-queña, donde el contacto con los profesores es muy próximo. Como somos tan pocos, la exigencia es mayor que en otros lugares.

Y ahora que habéis acabado, ¿qué tenéis pensado hacer? ¿Seguir estudiando o trabajar? A.M.: La verdad es que una vez terminas surgen algu-nas dudas. En principio me gustaría seguir estudian-do, pero si encontrara algún puesto de trabajo que me interesara, no me molestaría ponerme a trabajar. L.A.: En principio seguir estudiando. A.C.: Tengo pensado hacer el curso de adaptación a ingeniería industrial, que es un año más. Después, supongo que seguiré estudiando.

¿Como está el mercado laboral? A.M.: Trabajo siempre hay, lo que debemos valorar son las condiciones. L.A.: La verdad es que siempre hay trabajo, el proble-ma es que encuentres lo que a ti te guste. A.C.: En ingeniería, siendo de Barcelona, lo que quizá debo plantearme es el tema de la movilidad, puesto que actualmente creo que no puedo quedar-

me en un puesto de trabajo de ingeniero que me guste aquí, en Barcelona.

Habiendo estudiado en el IQS, ¿creéis que tenéis más faci-lidades a la hora de encontrar trabajo? A.M.: Hombre, es muy impor tante el contacto que tienen con el mundo labo-ral, es un contacto muy activo. Además, el hecho de que la asociación también mantenga contactos es muy importante. M.G.: La verdad es que sí, puesto que el nombre del IQS en algunos sectores es muy importante. �

D’esquerra a dreta: Antoni Camell, Albert Millán, Marc Güell i Leticia AguilarDe izquierda a derecha: Antoni Camell, Albert Millán, Marc Güell y Leticia Aguilar

Page 59: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

59

A N I V E R S A R I S P R O M O C I O N S A N I V E R S A R I O S P R O M O C I O N E S 45

ISIDRE MASANA GONZÁLEZ (PROMOCIÓ 1980)

El moment històric que millor recorda. L’època de mitjans dels setanta, amb el final de la dictadura. Era una època d’elevada re-volta estudiantil, bona part del curs lectiu univer-sitari transcorria entre assemblees i vagues. En moltes universitats només s’impartien uns quants mesos d’activitat docent.

I a l’IQS? La mateixa època, va coincidir amb el primer any a l’IQS; va ser un any diferent a la resta, amb nombro-ses assemblees i fins i tot una vaga d’una setmana (si no ho recordo malament). A més, va coincidir amb un canvi radical en la meva vida d’estudiant: el salt del col·legi del barri a un centre universitari que m’exigiria recloure’m bona part dels caps de setmana.

L’assignatura més difícil. Càlcul de primer curs.

Quina música escoltava? Cantants i grups com Beatles, Mocedades, Roberto Carlos, Tina Turner, Bee Gees, Diana Ross, Stevie Wonder, Barry White, Simon & Garfunkel, Eagles, Mi-ke Oldfield i Earth, Wind & Fire, entre d’altres.

Recorda alguna anècdota curiosa a l’IQS? Faltaven un parell de setmanes per acabar la part experimental de la meva TFC. Ja tenia ganes d’aca-bar les meves llargues hores davant del registrador de l’HPLC per capturar el màxim dels pics cromato-gràfics. Després, amb lupa, regla i calculadora a la mà, havia de calcular l’àrea de centenars de pics; en aquella època la cromatografia era “la ciència de la paciència”. Quan van instal·lar un integrador a l’HPLC em vaig fer moltes il·lusions, per fi podria estalviar-me un munt d’hores. La crua realitat: els resultats d’àrees obtingudes no encaixaven amb la grandària dels pics. Al cap de pocs dies, vaig tornar al tediós sistema de registrador i càlcul manual: un entrenament adequat és clau per treure profit a les noves tecnologies. �

ISIDRE MASANA GONZÁLEZ(PROMOCIÓN 1980)

El momento histórico que mejor recuerda.La época de mediados de los setenta, con el final de la dictadura. Era una época de eleva-

da revuelta estudiantil, buena parte del curso lectivo universitario transcurría entre asambleas y huelgas. En muchas universidades sólo se impartían unos po-cos meses de actividad docente.

¿Y en el IQS?La misma época, coincidió con el primer año en el IQS; fue un año distinto al resto, con numerosas asambleas e incluso una huelga de una semana (si no recuerdo mal). Además, coincidió con un radical cambio en mi vida de estudiante: el salto del colegio del barrio a un centro universitario que me exigía recluirme buena par te de los fines de semana.

La asignatura más difícil.Cálculo de primer curso.

¿Qué música escuchaba?Cantantes y grupos como: Beatles, Mocedades, Ro-berto Carlos, Tina Turner, Bee Gees, Diana Ross, Stevie Wonder, Barry White, Simon & Garfunkel, Ea-gles, Mike Oldfield y Earth, Wind & Fire, entre otros.

¿Recuerda alguna anécdota curiosa en el IQS?Faltaban un par de semanas para terminar la parte experimental de mi TFC. Tenía ya ganas de terminar mis largas horas delante del registrador del HPLC para capturar el máximo de los picos cromatográfi-cos. Después, con lupa, regla y calculadora en ristre, tenía que calcular el área de centenares de picos; en esa época la cromatografía era “la ciencia de la pa-ciencia”. Cuando instalaron un integrador en el HPLC me las prometía muy felices, por fin podría ahorrar-me un montón de horas. La cruda realidad: los re-sultados de áreas obtenidas no encajaban con el tamaño de los picos. Al cabo de pocos días, volví al tedioso sistema de registrador y cálculo manual: un entrenamiento adecuado es clave para sacar partido a las nuevas tecnologías. �

Page 60: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

60

A N I V E R S A R I P R O M O C I O N S A N I V E R S A R I O P R O M O C I O N E S45

25 ANYS DE LA PROMOCIÓ DE 1980

La nostra pro-moció va ser una promoció de tran-sició, tant en tot allò que es refe-reix a política com a tecnologia: vam ser testimonis de la mort de Franco i la tornada de la democràcia i vam fer el pas de la re-gla de càlcul i la taula de logaritmes a la calculadora programable, en un entorn sense PC ni Internet, en què els ordinadors treballaven per lots i es programaven per mitjà de “fitxes perforades”.

En el Químic no vam aprendre només química, sinó, i més important, uns valors, actituds i mèto-des, una recerca de l’excel·lència i esperit de treball aplicables en qualsevol circumstància. Vam adquirir l’habilitat per buscar per nosaltres mateixos la in-formació necessària i l’automatisme de criticar els nostres resultats.

I a més, vam tenir el privilegi d’estudiar amb un excel·lent planter de professors i compartir amb els companys unes vivències, dins i fora de classe, que van crear sòlides amistats.

Personalment, mirant enrere, comprenc que vaig apren-dre, em vaig divertir i em vaig divertir aprenent. Sempre recordaré amb afecte els anys passats al Químic. �

Luis Ávila

(Promoció 1980)

25 AÑOS DE LA PROMOCIÓN DE 1980

Nuestra promo-ción fue de tran-sición, tanto en lo político como en lo tecnológi-co: fuimos testi-gos de la muerte de Franco y del retorno de la de-mocracia y dimos el paso de la re-gla de cálculo y la tabla de loga-

ritmos a la calculadora programable, en un entorno sin PC ni internet, en el que los ordenadores traba-jaban por lotes y se programaban mediante “fichas per foradas”.

En el Químico aprendimos no sólo química, sino y más importante, valores, actitudes y métodos, una búsqueda de la excelencia y espíritu de trabajo aplicables en cualquier circunstancia. Adquirimos la habilidad para buscar por nosotros mismos la infor-mación necesaria y el automatismo de criticar nues-tros resultados.

Y además, tuvimos el privilegio de estudiar con un excelente plantel de profesores y compartir con los compañeros unas vivencias, dentro y fuera de clase, que crearon sólidas amistades.

Personalmente, mirando hacia atrás, comprendo que aprendí, me divertí y me divertí aprendiendo. Siempre recordaré con cariño mis años en el Químico. �

Luis Ávila

(Promoción 1980)

12 ANYS DE LA PROMOCIÓ DE 1993 12 AÑOS DE LA PROMOCIÓN DE 1993

Page 61: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

61

PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.

Establerts per l’acord de

l’Assemblea General

de l’Associació de Químics,

el dia 12 d’abril de 1959,

per enaltir la memòria del

P. Gil (Promoció 1919),

director de l’IQS (1934-1957),

i concedit als alumnes

que hagin realitzat el millor

Treball de Final de Carrera.

BERTA ALBAIGÉS VA GUANYAR L’ANY 2005 EL PREMI PARE SALVADOR GIL

De què tracta el teu TFC?Berta Albaigés: El treball s’emmarca en un projec-te europeu on participen universitats, indústries i investigadors de França, Dinamarca i Catalunya. El projecte se centra en la posada a punt d’un nou mètode per acolorir i protegir super fícies de pe-ces de plàstic, mitjançant plasma, que prèviament han estat metal·litzades, a través de sublimació de l’alumini.

Per què vas utilitzar tècniques de polimerització as-sistida per plasma?B. A.: L’objectiu que es volia assolir era acolorir i protegir les peces en el mateix reactor on es metal-litzen. El plasma que es va utilitzar era un plasma a baixes pressions i que, per tant, s’havia de fer a l’in-terior d’un reactor amb buit. Això permetia treballar en un mateix reactor, i que el cost del producte final fos força més econòmic que les tècniques emprades actualment.

Quines tècniques s’utilitzen actualment per acolorir superfícies?B. A.: La tècnica més utilitzada actualment és el la-catge, però aquesta tècnica presenta força inconve-nients: un cost elevat a causa d’un temps elevat de producció i l’ús de dissolvents, que són perjudicials per al medi ambient. Les tècniques desenvolupades al TFC podrien solucionar part d’aquests problemes.

Quin creieu que va ser l’al·licient perquè us dones-sin aquest projecte? Salvador Borrós: El projecte era de tipus CRAFT, és a dir, amb la participació de petites i mitjanes em-preses. Hi havia un bon equilibri entre els diferents

PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.

Establecidos por acuerdo de

la Asamblea General de la

Asociación de Químicos,

el día 12 de abril de 1959,

para enaltecer la memoria

del P. Gil (Promoción 1919),

director del IQS (1934-1957),

y concedidos a los alumnos

que hayan realizado el mejor

Trabajo de Fin de Carrera.

BERTA ALBAIGÉS GANÓ EN 2005 EL PREMIO PADRE SALVADOR GIL

¿De qué trata tu TFC? Berta Albaigés: El trabajo se encuentra enmarcado en un proyecto europeo en el que participan universi-dades, industrias e investigadores de Francia, Dina-marca y Cataluña. El proyecto se centra en la puesta a punto de un nuevo método para colorear y proteger superficies de piezas de plástico, mediante plasma, que previamente han sido metalizadas, a través de sublimación del aluminio.

¿Por qué utilizasteis técnicas de polimerización asistida por plasma? B. A.: El objetivo que se quería alcanzar era colorear y proteger las piezas en el mismo reactor donde se metalizan. El plasma que se utilizó era un plasma a bajas presiones y que, por lo tanto, debía realizarse en el interior de un reactor con vacío. Esto permitía trabajar en un mismo reactor, y que el coste del pro-ducto final fuese bastante más económico que las técnicas empleadas actualmente.

¿Qué técnicas se utilizan actualmente para colorear superficies? B. A.: La técnica más utilizada actualmente es el laque-ado, pero esta técnica presenta bastantes inconveni-entes: un coste elevado debido a un elevado tiempo de producción y el uso de disolventes, perjudiciales para el medio ambiente. Las técnicas desarrolladas en el TFC podrían solucionar parte de estos problemas.

¿Cuál creéis que fue el aliciente para que os dieran este proyecto? Salvador Borrós: El proyecto era de tipo CRAFT, es de-cir, con la participación de pequeñas y medianas em-presas. Existía un buen equilibrio entre los diferentes

Page 62: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

62

socios del consorcio, tanto con respecto a nacionalida-des como en cuanto a intereses comerciales. Por otra parte, el desarrollo industrial propuesto solucionaba tanto problemas de competitividad de las empresas eu-ropeas como medioambientales, asociados a la reduc-ción de la emisión de sustancias orgánicas volátiles.

¿Con qué problemas os encontrasteis durante el proyecto? B. A.: Más que problemas fueron retos nuevos. Durante la carrera había realizado la especialización de química orgánica y en el proyecto me encontré con un mundo de mucha más ingeniería y analítico, al cual no estaba tan acostumbrada. Debía realizarse el montaje de un reactor con las válvulas, los racores, técnicas de análisis de su-perficies, como la AFM, el XPS. Pero todo esto ha hecho que este proyecto fuera muy enriquecedor para mí. S. B.: Trabajar de forma coordinada con seis socios diferentes que provenían de tres Estados diferentes fue a la vez un aliciente y una dificultad añadida al proyecto.

¿Cuál ha sido el resultado del proyecto? B. A.: Creo que el resultado ha sido muy satisfactorio con respecto a la investigación, puesto que consegui-mos colorear piezas con un color dorado incluso con tono azul, y finalmente las protegimos con HMDSO y O2, de forma que proporcionamos dureza y resisten-cia a la corrosión de las capas formadas.

¿Creéis que la industria de metalización por alumi-nio estaría interesada en cambiar su sistema de producción? B. A.: Bien, de hecho, antes de empezar la parte expe-rimental del proyecto, hicimos un estudio de mercado

socis del consorci, tant pel que fa a nacionalitats com a interessos comercials. Per altra banda, el de-senvolupament industrial proposat solucionava tant problemes de competitivitat de les empreses europe-es com mediambientals, associats a la reducció de l’emissió de substàncies orgàniques volàtils.

Amb quins problemes us vau trobar durant el projecte?B. A.: Més que problemes van ser reptes nous. Du-rant la carrera havia fet l’especialització de química orgànica i en el projecte em vaig trobar en un món de molta més enginyeria i analític, al qual no estava tan acostumada. S’havia de fer el muntatge d’un reactor amb les vàlvules, els ràcords, tècniques d’anàlisi de superfícies, com l’AFM, l’XPS. Però tot això ha fet que aquest projecte fos molt enriquidor per a mi.S. B.: Haver de treballar de manera coordinada amb sis socis diferents que provenien de tres Estats dife-rents va ser a la vegada un al·licient i una dificultat afegida al projecte.

Quin ha estat el resultat del projecte?B. A.: Crec que el resultat ha estat molt satisfactori pel que fa a la investigació, ja que vam aconseguir acolorir peces amb un color daurat fins i tot amb to blau, i finalment les vam protegir amb HMDSO i O2, de manera que vam proporcionar duresa i resistència a la corrosió de les capes formades.

Creieu que la indústria de metal·lització per alumi-ni estaria interessada a canviar el seu sistema de producció?B. A.: Bé, de fet, abans de començar la part experi-mental del projecte vam fer un estudi de mercat per

Berta Albaigés i el Dr. Salvador Borrós

Page 63: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

63

veure quines eren les necessitats i els interessos de les indústries, en l’àmbit europeu, en aquest sector. La veritat és que les indústries no es van mostrar gaire interessades a canviar el seu mètode. D’altra banda, és un fet que esperàvem, ja que això implica una inversió per part de l’empresa i, tot i que a curt termini surt rendible, en moltes ocasions no volen tenir cap risc ni, en definitiva, canviar un sistema que ja els va bé.S. B.: Les solucions proposades en el projecte són industrialitzables amb poca inversió. Sobretot la d’utilitzar noves fonts generadores de plasma basa-des en microones. Tanmateix, com comenta la Berta, l’estudi de mercat realitzat a priori no va ser gaire encoratjador. És d’esperar que, una vegada el procés s’hagi implantat en algunes de les empreses que for-men el consorci, es vagi introduint en el mercat de mica en mica.

Què és el que més t’ha agradat del TFC?B. A.: Doncs destacaria dues coses: en primer lloc, tot el que comporta treballar en un projecte europeu, conèixer investigadors i gent de la indústria d’altres universitats i països i treballar-hi. En segon lloc, però no menys important, l’ambient al laboratori. És un any en què ja has acabat les classes, entres a un laboratori on coneixes gent nova... És un any que recordo amb molt d’afecte; segurament, el millor de la carrera.S. B.: Voldria agrair de manera especial la tasca feta pel Sr. Miquel Galan, de l’empresa Telstar, com a coordinador del projecte europeu; i a tots els socis del consorci els dos anys de col·laboració intensa en el projecte. �

para ver cuáles eran las necesidades y los intereses de las industrias, en el ámbito europeo, en este sec-tor. La verdad es que las industrias no se mostraron demasiado interesadas en cambiar su método. Por otra parte, es algo que esperábamos, puesto que es-to implica una inversión por parte de la empresa y, aunque a corto plazo salga rentable, en muchas oca-siones no desean asumir ningún riesgo ni, en definiti-va, cambiar un sistema que ya les va bien. S. B.: Las soluciones propuestas en el proyecto son industrializables con poca inversión. Sobre todo la de utilizar nuevas fuentes generadoras de plasma basadas en microondas. Aun así, como comenta Berta, el estudio de mercado realizado a priori no fue demasiado alentador. Podemos esperar que, una vez el proceso se haya implantado en algunas de las empresas que forman el consorcio, vaya introducién-dose poco a poco en el mercado.

¿Qué es lo que más te ha gustado del TFC? B. A.: Pues destacaría dos cosas: en primer lugar, todo lo que conlleva trabajar en un proyecto europeo, cono-cer a investigadores y gente de la industria de otras universidades y países y trabajar con ellos. En segundo lugar, pero no menos importante, el ambiente en el laboratorio. Es un año en el que ya has terminado las clases, entras en un laboratorio donde conoces gente nueva... Es un año que recuerdo con mucho cariño; se-guramente, el mejor de mi carrera. S. B.: Desearía agradecer de forma especial la la-bor realizada por el Sr. Miquel Galan, de la empresa Telstar, como coordinador del proyecto europeo; y a todos los socios del consorcio los dos años de cola-boración intensa en el proyecto. �

Berta Albaigés i el Dr. Salvador Borrós

Page 64: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

64

PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.

Establerts per acord de l’Assemblea General de

l’Associació de Químics el dia 12 d’abril

de 1959 per enaltir la memòria del P. Gil (Promoció

1919), director de l’IQS (1934-1957), i concedits

als alumnes que hagin realitzat el millor Treball de

Final de Carrera.

Ana M. Jiménez ha guanyat el Premi Pare

Salvador Gil 2006

NONELL: “EL TREBALL DE L’ANA ENS DIGNIFICA”

En què consisteix exactament la teva recerca?Ana M. Jiménez: Estic fent una recerca per a terà-pies mèdiques. Exacta-ment per a tractaments contra el càncer i també per posar el meu granet de sorra als tractaments contra les malalties cu-tànies.Santi Nonell: És una línia de recerca que va néixer a partir de l’època de la Barcelona olímpica ba-sada en una síntesi i un estudi de molècules. Per

PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.

Establecidos por acuerdo de la Asamblea General

de la Asociación de Químicos el día 12 de abril

de 1959 para enaltecer la memoria del P. Gil

(Promoción 1919), director del IQS (1934-1957),

y concedidos a los alumnos que hayan realizado

el mejor Trabajo de Fin de Carrera.

Ana M.ª Jiménez ha ganado el Premio Pare

Salvador Gil 2006

NONELL: “EL TRABAJO DE ANA NOS DIGNIFICA”

¿En qué consiste exactamente tu investigación? Ana M.ª Jiménez: Estoy llevando a cabo una inves-

tigación para terapias mé-dicas. Exactamente para tratamientos contra el cán-cer y también para poner mi granito de arena en los tratamientos contra las en-fermedades cutáneas. Santi Nonell: Es una línea de investigación que nació a partir de la época de la Barcelona olímpica basa-da en una síntesis y un estudio de moléculas. Por

ANA M.ª JIMÉNEZ (26 AÑOS), INGENIERA QUÍMICA POR EL

IQS, NACIÓ EN MONZÓN, PERO HACE OCHO AÑOS QUE VIVE

EN BARCELONA. ES UNA AMANTE DEL BALONCESTO Y HA

LLEGADO A SER PRESELECCIONADA POR LA SELECCIÓN ESPA-

ÑOLA. ADEMÁS, ES UNA FAN DEL GRUPO DE POP AMARAL.

EL TÍTULO DE SU INVESTIGACIÓN ES: SÍNTESIS Y CARACTE-

RIZACIÓN DEL 2,7,12,17-(O METOXIFENIL)-3,6,13,16-

TETRAAZAPORCIFENO Y SUS PRECURSORES BIIMIDAZÓLICOS.

ANA M. JIMÉNEZ (26 ANYS), ENGINYERA QUÍMICA PER

L’IQS, VA NÉIXER A MONTSÓ, PERÒ FA VUIT ANYS QUE VIU

A BARCELONA. ÉS UNA AMANT DEL BÀSQUET I HA ARRIBAT

A SER PRESELECCIONADA PER LA SELECCIÓ ESPANYOLA.

A MÉS, ÉS UNA FAN DEL GRUP DE POP AMARAL. EL

TÍTOL DE LA RECERCA ÉS: SÍNTESI I CARACTERITZACIÓ DEL

2,7,12,17-(O METOXIFENIL)-3,6,13,16-TETRAAZAPORCI-

FENO I ELS SEUS INTERMEDIS BIIMIDAZÒLICS.

El Dr. Santi Nonell i Ana Mª Jiménez

Page 65: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

65

lo tanto, es una herencia de estudio científico desde hace más de 10 años, que además está enmarcado en una línea de investigación que abarca el trabajo y la investigación de 10 profesores y 7 alumnos.

¿Qué motivaciones te han llevado a hacer este estudio? A.M.J.: Las motivaciones son muchas y son la parte esencial para el estudio y la tesis. En primer lugar, como estudiante, tienes ganas de dar el salto de la carrera al mundo real y pensar realmente cómo pue-des hacer tu aportación a la sociedad desde tu punto de vista profesional. Después es muy gratificante for-mar parte de un equipo con las cualidades que tiene la gente que me rodea y que me ayuda. Además, un trabajo así te permite ser más independiente. S.N.: Hay que tener en cuenta que en el Trabajo de Fin de Carrera, los alumnos son totalmente responsables. Como dice Ana, aprenden a trabajar de forma indepen-diente dentro de un grupo de profesionales exigentes y muy eficientes. Lo más importante es que aprenden a cerrar cosas, a hacer un trabajo de principio a fin, y esto es lo que realmente hay que tener presente.

Veo que el profesor actúa como tutor, pero también como compañero… A.M.J.: El profesor, más que alguien que te evalúa, que te pone una nota, toma una figura y un rol dife-rente al que estamos acostumbrados a ver. En este caso, el profesor ejerce más de consejero que de otra cosa. Es una persona que te acompaña en tu estudio, que te apoya y que vive lo mismo que tú.

¿Y qué se siente cuando te dan un premio como éste? A.M.J.: Te hace mucha ilusión y lo mejor es que, des-pués de tanto trabajo, todavía te sientes motivado. S.N.: Los comentarios del jurado académico ya ha-cían pensar que su trabajo tenía un valor diferente al

tant, és una herència d’estudi científic des de fa més de 10 anys, que a més està emmarcat en una línia de recerca que engloba el treball i la investigació de 10 professors i 7 alumnes.

Quines motivacions t’han dut a fer aquest estudi?A.M.J.: Les motivacions són moltes i són la part es-sencial per a l’estudi i la tesi. En primer lloc, com a estudiant, tens ganes de saltar de la carrera al món real i pensar realment com pots fer la teva aportació a la societat des del teu punt de vista professional. Després és molt gratificant formar part d’un equip amb les qualitats que té la gent que m’envolta i que m’ajuda. A més, un treball així et permet ser més independent.S.N.: S’ha de pensar que en el Treball de Final de Carrera, els alumnes són totalment responsables. Com diu l’Ana, aprenen a treballar de forma indepen-dent dins un grup de professionals exigents i molt eficients. El més important és que aprenen a tancar coses, a fer un treball d’inici a fi, i això és el que realment s’ha de tenir present.

Veig que el professor actua com de tutor, però tam-bé com a company…A.M.J.: El professor, més que algú que t’avalua, que et posa una nota, pren una figura i un rol diferent al que estem acostumats a veure. En aquest cas, el professor et fa més de conseller que d’una altra cosa. És una persona que t’acompanya en el teu es-tudi, que et dóna suport i que viu el mateix que tu.

I què se sent quan et donen un premi com aquest?A.M.J.: Et fa molta il·lusió i el millor és que, després de tant de treball, encara et sents motivat.S.N.: Els comentaris del jurat acadèmic ja feien pensar que el seu treball tenia un valor diferent

Ana Mª Jiménez

Page 66: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

66

a la resta. Abans d’avaluar-lo ja s’havia publicat en revistes especialitzades. Això fa pen-sar que és un estudi consoli-dat del tot.

Vols continuar en això després d’estudiar?A.M.J.: M’agrada la investiga-ció i és un camp en el qual vull seguir. S.N.: El seu treball ens dignifica. Ha aclarit l’efecte dels àtoms de nitrogen. El més important és que ha creat molècules que tenen un potencial fotoprotector per a la pell.

Heu pensat a comercialitzar-ho?S.N.: El valor econòmic és el va-lor menor. La satisfacció perso-nal és la que ens justifica com a investigadors. Si, a més, l’estudi té un valor so-cial, molt millor. Una sola persona curada ja seria una recompensa impagable.

Com és un dia de treball de l’Ana? A.M.J.: El primer que faig és estabilitzar, des-prés mesurar molècules i finalment faig un diari de seguiment.S.N.: Un tema bàsic en ciència és ser precís i objec-tiu. S’aproven un de cada deu projectes i, entre els aprovats, hi ha el de l’Ana. Ella és extraordinàriament capaç i perseverant, per això val molt. �

resto. Antes de evaluarlo ya ha-bía salido publicado en revistas especializadas. Esto hace pen-sar que es un estudio totalmen-te consolidado.

¿Quieres seguir en esto después de estudiar? A.M.J.: Me gusta la investigación y es un campo en el que quiero continuar. S.N.: Su trabajo nos dignifica. Ha aclarado el efecto de los átomos de nitrógeno. Lo más importante es que ha creado moléculas que tienen un potencial fotoprotector para la piel.

¿Habéis pensado comercializarlo? S.N.: El valor económico es el menor valor. La satisfacción per-sonal es la que nos justifica co-

mo investigadores. Si, además, el estudio tiene un valor social, mucho mejor. Una sola persona sanada ya sería una recompensa impagable.

P: ¿Cómo es un día de trabajo de Ana? A.M.J.: Lo primero que hago es estabilizar, después medir moléculas y finalmente hago un diario de se-guimiento. S.N.: Un tema básico en ciencia es ser preciso y obje-tivo. Se aprueban uno de cada diez proyectos y, entre los aprobados, está el de Ana. Ella es extraordinaria-mente capaz y perseverante, por eso vale mucho. �

Ana Mª JIménez i el Dr. Santi Nonell

Ana Mª Jiménez

Page 67: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

67

PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.

Establerts per l’acord de

l’Assemblea General

de l’Associació de Químics

el dia 12 d’abril de 1959

per enaltir la memòria del

P. Gil (Promoció 1919),

director de l’IQS (1934-1957),

i concedits als alumnes

que hagin realitzat el millor

Treball de Final de Carrera.

JOSÉ LUIS CHESA HA GUANYAT EL PREMI SALVADOR GIL

Quin tema tracta el teu TFC? José Luis Chesa: El treball es basa a localitzar la millor combinació de temps de tancament de les vàlvules d’un motor de cotxe mitjançant l’aplicació de mètodes de programació informàtica. Aquest sistema s’aplica als nous motors, HCCI, i permet un millor escalfament de la barreja de combustió. És un motor sense bugia, com els de gasolina, ni sistema d’injecció, com els dièsel, funciona amb reacció química. Mitjançant tècniques de programació informàtica i de simulació vaig anar buscant els temps d’obertura i tancament per retenir els gasos calents que facili-tessin la combustió.

Com va sorgir la idea d’aquest treball? José Javier Molins: L’origen d’aquesta idea està en la doctora Balcells, que des de fa anys fa possible que alumnes nostres vagin al Massachussets Insti-tute of Technology (MIT). El perfil de José Luis era adequat per anar als Estats Units, a més estava molt interessat en el tema de programació i allí va treba-llar amb el professor William Green.

PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.

Establecidos por acuerdo de

la Asamblea General de la

Asociación de Químicos

el día 12 de abril de 1959

para enaltecer la memoria

del P. Gil (Promoción 1919),

director del IQS (1934-1957),

y concedidos a los alumnos

que hayan realizado el mejor

Trabajo de Fin de Carrera.

JOSÉ LUIS CHESA HA GANADO EL PREMIO SALVADOR GIL

¿Qué tema trata tu TFC?José Luis Chesa: El trabajo se basa en localizar la mejor combinación de tiempos de cierre de las válvu-las de un motor de coche mediante la aplicación de métodos de programación informática. Este sistema se aplica a los nuevos motores, HCCI, y permite un mejor calentamiento de la mezcla de combustión. Es un motor sin bujía, como los de gasolina, ni sistema de inyección, como los diésel, funciona con reacción química. Mediante técnicas de programación informática y de simulación fui buscando los tiempos de apertura y cierre para retener los gases calientes que facilitaran la combustión.

¿Cómo surgió la idea de este trabajo?José Javier Molins: El origen de esta idea está en la doctora Balcells, que desde hace años posibilita que alumnos nuestros vayan al Massachussets Institute of Technology (MIT). El perfil de José Luis era ade-cuado para ir a Estados Unidos, además estaba muy interesado en el tema de programación y allí trabajó con el profesor William Green.

EL TFC DE JOSÉ LUIS CHESA, GRADUADO EN INGENIERÍA

QUÍMICA (2004), CONSISTE EN UN SISTEMA DE COMBUS-

TIÓN PARA LOS NUEVOS MOTORES HCCI. PARA LOGRARLO

HA UTILIZADO HERRAMIENTAS DE PROGRAMACIÓN Y SIMU-

LACIÓN INFORMÁTICA. HA ESTADO SUPERVISADO POR EL

PROFESOR JOSÉ JAVIER MOLINS, AUNQUE LA MAYOR PARTE

DEL TRABAJO DE JOSÉ LUIS SE HIZO EN EL PRESTIGIOSO

MASSACHUSSETS INSTITUTE OF TECHNOLOGY DE BOSTON.

EL TFC DE JOSÉ LUIS CHESA, GRADUAT EN ENGINYERIA

QUÍMICA (2004), CONSISTEIX EN UN SISTEMA DE COM-

BUSTIÓ PER ALS NOUS MOTORS HCCI. PER ACONSEGUIR-

HO HA UTILITZAT EINES DE PROGRAMACIÓ I SIMULACIÓ

INFORMÀTICA. HA ESTAT SUPERVISAT PEL PROFESSOR JOSÉ

JAVIER MOLINS, TOT I QUE LA MAJOR PART DEL TREBALL DE

JOSÉ LUIS ES VA FER EN EL PRESTIGIÓS MASSACHUSSETS

INSTITUTE OF TECHNOLOGY DE BOSTON.

Page 68: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

68

J.L.C.: El profesor Green tenía una línea de investiga-ción centrada en este tipo de motor. Un año antes, otro alumno estuvo trabajando en las herramientas que luego utilicé yo para el desarrollo de mi TFC. Grandes empresas como Ford o General Motors es-tán muy interesadas en este proyecto y apoyan el tra-bajo que allí se hace. Además, temen la competencia asiática porque los japoneses están muy avanzados en el desarrollo del HCCI.

¿Cómo fue vuestra relación durante el desarrollo del proyecto?J.J.M.: Fue a distancia, mediante correos electróni-cos o cuando José Luis venía de visita. Su proyecto estaba enmarcado dentro de las líneas de trabajo del MIT, así que mi labor era más de apoyo y aseso-ramiento. Cuando los alumnos del IQS van allí, uno de los profesores ponentes del químico siempre se mantiene en contacto porque, al fin y al cabo, el TFC se defiende finalmente ante un tribunal en el IQS. J.L.C.: A medida que iba redactando el proyecto en sí, se lo iba enviando para que me guiara. Como era un tema muy vinculado con la informática de cálculo de procesos escogí al profesor José Javier Molins porque era quien trataba estas cuestiones aquí, en la carrera.

¿Cómo definirías la experiencia de trabajar en una insti-tución tan prestigiosa como el MIT?J.L.C.: Me ha ayudado mucho a la hora de encon-trar trabajo aquí. La experiencia allí fue muy buena. Además de servir para mejorar el inglés, conoces a mucha gente en el MIT con la que intercambias cono-cimientos. Una de las cosas que hay que agradecer de la formación que te ofrece el IQS es la versatili-dad que te da para trabajar en varios ámbitos. Otra compañera de mi promoción también fue al MIT, pero trabajó en el ámbito de la biotecnología, que no tiene nada que ver con lo que hice yo.

J.L.C.: El professor Green tenia una línia d’investiga-ció centrada en aquest tipus de motor. Un any abans, un altre alumne va estar treballant en les eines que després vaig utilitzar jo per al desenvolupament del meu TFC. Grans empreses com Ford o General Mo-tors estan molt interessades en aquest projecte i donen suport al treball que allí es fa. A més, temen la competència asiàtica perquè els japonesos estan molt avançats en el desenvolupament de l’HCCI.

Com va ser la vostra relació durant el desenvolupa-ment del projecte? J.J.M.: Va ser a distància, mitjançant correus electrò-nics o quan José Luis venia de visita. El seu projecte estava emmarcat dintre de les línies de treball del MIT, així que la meva tasca era més de suport i as-sessorament. Quan els alumnes de l’IQS van allà, sempre un dels professors ponents del químic s’hi manté en contacte perquè, al cap i a la fi, el TFC es defensa finalment davant un tribunal a l’IQS. J.L.C.: A mesura que anava redactant el projecte en si, l’hi anava enviant perquè em guiés. Com que era un tema molt vinculat amb la informàtica de càlcul de processos vaig escollir el professor José Javier Molins perquè era qui tractava aquestes qüestions aquí, a la carrera.

Com definiries l’experiència de treballar en una insti-tució tan prestigiosa com el MIT? J.L.C.: M’ha ajudat molt a l’hora de trobar feina aquí. L’experiència allà va ser molt bona. A més de servir per millorar l’anglès, coneixes molta gent en el MIT amb la qual intercanvies coneixements. Una de les coses que cal agrair de la formació que t’ofereix l’IQS és la versa-tilitat que et dóna per treballar en diversos àmbits. Una altra companya de la meva promoció també va anar al MIT, però va treballar en l’àmbit de la biotecnologia, que no té res a veure amb el que vaig fer jo. José Luis Chesa

Dr. José Javier Molins

Page 69: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

69

Un altre punt positiu de la meva estada als Estats Units ha estat que m’ha servit per descobrir els meus interessos professionals. Pel fet d’estar allà en contacte amb motors em vaig interessar per aquest camp i en tornar vaig fer el curs d’adaptació d’enginyeria industrial. J.J.M.: José Luis va demostrar una àmplia capacitat d’adaptació, ja no tan sols per la qüestió d’anar-se’n a viure a un altre país, sinó perquè allà va haver de treballar amb unes eines que aquí no havia vist i a les quals es va adaptar ràpidament.

Els moments més agradables del projecte? J.L.C.: Doncs quan obtens resultats. Quan un treba-lla amb programes de simulació que triguen hores a donar-te un resultat arribes a estar fart de la màqui-na, però quan et dóna el resultat respires tranquil i et sents molt satisfet.

I els moments més difícils? J.L.C.: Va ser partir de zero, perquè al principi vas perdut, prens camins que després t’adones que no tenen sortida i has de tornar enrere. De vegades et senties una mica decebut i semblava que la cosa no sortiria. Però quan obtens els resultats que vols i veus que les coses comencen a funcionar, llavors t’animes i segueixes endavant. �

Otro punto positivo de mi estancia en los Estados Unidos ha sido que me ha servido para descubrir mis intereses profesionales. Al estar allí en con-tacto con motores me interesé por este campo y al volver hice el curso de adaptación de ingeniería industrial.J.J.M.: José Luis demostró una amplia capacidad de adaptación, ya no sólo por la cuestión de irse a vivir a otro país, sino porque allí tuvo que trabajar con unas herramientas que aquí no había visto y a las que rápidamente se adaptó.

¿Los momentos más agradables del proyecto?J.L.C.: Pues cuando obtienes resultados. Cuando uno trabaja con programas de simulación que tardan horas en darte un resultado llegas a estar harto de la máquina, pero cuando te da el resultado respiras tranquilo y te sientes muy satisfecho.

¿Y los momentos más difíciles?J.L.C.: Fue partir de cero, porque al principio vas dan-do bandazos, tomas caminos que luego te das cuenta de que no tienen salida y tienes que volver hacia atrás. A veces te sentías un poco decepcionado y parecía que la cosa no iba a salir. Pero cuando obtienes los resultados que quieres y ves que las cosas empiezan a funcionar, entonces te animas y sigues adelante. �

José Luis Chesa i el Dr. José Javier Molins

Page 70: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

70

P R E M I O E S P E C I A LP R E M I E S P E C I A L45

Entrevista a Noemí Rubio, Premi Extraordinari de

Doctorat

“EL PREMI ÉS EL RECONEIXEMENT A LA FEINA D’ANYS”

Quan vas tenir clar que volies fer el doctorat?Vaig començar la llicenciatura de Química l’any 1993 i em vaig especialitzar en Química Orgànica. Però per fer el Treball de Final de Carrera (TFC) vaig passar-me al departament de Química Física, a la secció de Fotoquímica, amb el Santi Nonell. El 1999 vaig defensar el TFC i després vaig continuar amb la tesi, que ja tenia molt clar què volia fer.

En què va consistir la teva recerca?La tesi la vaig fer en anglès per obtenir el títol de doc-tora europea i porta per títol On the trail of the Type-I mechanism in photodynamic therapy using porphyce-nes and other porphyrin-like photosensitisers. L’àmbit de la recerca era l’acció fotodinàmica, en concret el mecanisme Tipus I, en què el sensibilitzador absorbeix la llum, reacciona amb la biomolècula i comença una reacció radicalària. La meva tesi es va dividir en tres blocs: el primer va servir per estudiar les propietats fotofísiques de diferents sensibilitzadors; el segon va consistir a caracteritzar l’espectre d’absorció i la cinè-tica dels ions radicals d’aquests sensibilitzadors en dissolvents orgànics, i finalment, durant una estada de gairebé vuit mesos a l’Imperial College de Londres, vaig comprovar que els sensibilitzadors seleccionats fotoinactivaven bactèries gram(+) i gram(−) i vaig mirar si podia recuperar l’espectre del radical anió que ha-via obtingut prèviament. I sí, així va ser, i em va quedar una tesi molt rodona.

De quina part et sents més orgullosa?De tot, però sobretot de la recerca final a Londres amb els bacteris. Durant la tesi doctoral pateixes molt, et trobes amb molts entrebancs, tot és molt lent i són experiments molt llargs. Per això, quan vaig veure la tesi enquadernada i acabada em va fer mol-ta il·lusió.

Entrevista a Noemí Rubio, Premio Extraordinario

de Doctorado

“EL PREMIO ES EL RECONOCIMIENTO AL TRABAJO DE MUCHOS AÑOS”

¿Cuándo tuviste claro que querías realizar el doctorado? Empecé la licenciatura de Química en 1993 y me es-pecialicé en Química Orgánica. Pero para elaborar el Trabajo de Fin de Carrera (TFC) me pasé al de-partamento de Química Física, a la sección de Foto-química, con Santi Nonell. En 1999 defendí el TFC y después continué con la tesis, que ya tenía muy claro qué quería hacer.

¿En qué consistió tu investigación? La tesis la hice en inglés para obtener el título de doctora europea y se titula On the trail of the Type-I mechanism in photodynamic therapy using porphyce-nes and other porphyrin-like photosensitisers. El campo de la investigación era la acción fotodinámica, en con-creto el mecanismo Tipo I, en el que el sensibilizador absorbe la luz, reacciona con la biomolécula y empieza una reacción radicalaria. Mi tesis se dividió en tres blo-ques: el primero sirvió para estudiar las propiedades fotofísicas de diferentes sensibilizadores; el segundo consistió en caracterizar al espectro de absorción y la cinética de los iones radicales de estos sensibiliza-dores en disolventes orgánicos, y finalmente, durante una estancia de casi ocho meses en el Imperial Co-llege de Londres, comprobé que los sensibilizadores seleccionados fotoinactivaban bacterias gramo(+) y gramo(−) y comprobé si podía recuperar el espectro del radical anión que había obtenido previamente. Y sí, así fue, y me quedó una tesis muy redonda.

¿De qué parte te sientes más orgullosa? De todo, pero sobre todo de la investigación final en Londres con las bacterias. Durante la tesis doc-toral sufres mucho, te encuentras con muchos obs-táculos, todo es muy lento y son experimentos muy largos. Por eso cuando vi la tesis encuadernada y acabada me hizo mucha ilusión.

NOEMÍ RUBIO (BARCELONA, 1975) HA RECIBIDO ESTE

AÑO EL PREMIO EXTRAORDINARIO DE DOCTORADO DEL PRO-

GRAMA DE QUÍMICA E INGENIERÍA QUÍMICA DE LA URL.

ESTA JOVEN CIENTÍFICA, QUE AHORA CONTINUARÁ SU TAREA

POSDOCTORAL EN BOSTON BAJO LA DIRECCIÓN DE ROBERT

REDMOND, CUENTA EN ESTA ENTREVISTA CUÁLES HAN SIDO

LAS PRINCIPALES LÍNEAS DE SU INVESTIGACIÓN.

NOEMÍ RUBIO (BARCELONA, 1975) HA REBUT AQUEST ANY

EL PREMI EXTRAORDINARI DE DOCTORAT DEL PROGRAMA DE

QUÍMICA I ENGINYERIA QUÍMICA DE LA URL. AQUESTA JOVE

CIENTÍFICA, QUE ARA CONTINUARÀ LA SEVA TASCA POSTDOC-

TORAL A BOSTON SOTA LA DIRECCIÓ DE ROBERT REDMOND,

EXPLICA EN AQUESTA ENTREVISTA QUINES HAN ESTAT LES

PRINCIPALS LÍNIES DE LA SEVA INVESTIGACIÓ.

Page 71: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos

71

P R E M I E S P E C I A L P R E M I O E S P E C I A L 45

Quines aplicacions pràctiques té la teva investigació?Per exemple, en la teràpia fotodinàmica de càncers superficials, que s’està provant des de fa poc a Es-panya. Es tracta d’una teràpia en què t’apliquen el fàrmac inactiu i llavors, per mitjà d’una sèrie de me-canismes i a través de la irradiació de llum, s’elimi-nen de forma selectiva les cèl·lules dolentes. És una teràpia molt menys agressiva que la quimioteràpia o la radioteràpia: els únics efectes secundaris són que no pots prendre el sol durant unes setmanes. Tam-bé té aplicacions en la fotoinactivació de bacteris, ja que avui cada vegada fem més ús dels antibiòtics i aquests perden efectivitat.

I ha tingut difusió, la teva tesi?He tingut la sort que el meu director de tesi, en Santi Nonell, m’ha ajudat a di-fondre el meu treball. Fins ara he publicat vuit articles en revistes científiques i en tinc dos més en preparació. També he tingut la possi-bilitat de presentar els re-sultats en congressos. La veritat és que aquest su-port és d’agrair.

Què significa per a tu el Premi Extraordinari de Doctorat?Un reconeixement a la fei-na feta tots aquests anys, perquè hi ha moments en què et desanimes o no tro-bes els resultats que bus-ques. La feina dels becaris és dura, es treballa moltís-simes hores i no sempre obtens resultats. N’estic molt contenta.

Quins són ara els teus objectius?De moment, me’n vaig a Boston durant un any per a una estada postdoctoral. Em vull dedicar a la investi-gació, ho tinc clar. Crec, a més, que a l’estranger puc agafar molta experiència. Però aniré a poc a poc, per-què en el món de la ciència s’ha d’anar de mica en mica, sense fixar-te objectius molt concrets, perquè de vegades les coses no surten com et penses. La ciència és així. �

¿Qué aplicaciones prácticas tiene tu investigación? Por ejemplo, en la terapia fotodinámica de cánceres superficiales, que se está probando desde hace poco en España. Se trata de una terapia en la que te aplican el fármaco inactivo y entonces, por medio de una serie de mecanismos y a través de la irradiación de luz, se eliminan de forma selectiva las células dañinas. Es una terapia mucho menos agresiva que la quimioterapia o la radioterapia: los únicos efectos secundarios son que no puedes tomar el sol durante unas semanas. Tambi-én tiene aplicaciones en la fotoinactivación de bacte-rias, puesto que hoy en día cada vez hacemos más uso de los antibióticos y éstos pierden efectividad.

¿Y ha tenido difusión, tu tesis? He tenido la suerte de que mi director de tesis, Santi Nonell, me ha ayudado a difundir mi trabajo. Hasta ahora he publicado ocho artículos en revistas cientí-ficas y dos más en prepa-ración. También he tenido la posibilidad de presentar los resultados en congre-sos. La verdad es que este apoyo se agradece.

¿Qué significa para ti el Premio Extraordinario de Doctorado? Un reconocimiento al traba-jo hecho todos estos años, porque hay momentos en los que te desanimas o no encuentras los resultados que buscas. El trabajo de los becarios es duro, se tra-baja muchísimas horas y no siempre obtienes resulta-dos. Estoy muy contenta.

¿Cuáles son ahora tus objetivos? Por el momento, me voy a Boston durante un año para una estancia posdoctoral. Me quiero dedicar a la investigación, lo tengo claro. Creo, además, que en el extranjero puedo adquirir mucha experiencia. Pero iré despacio, porque en el mundo de la ciencia hay que ir poco a poco, sin fijarte objetivos muy concretos, porque a veces las cosas no salen como esperas. La ciencia es así. �

Dra. Noemí Rubio

Page 72: A newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS45.pdf · butlletÍ informatiu de l’aiqs boletÍn informativo de la aiqs gener 200 7 enero a 45 news asociaciÓn de quÍmicos