informatiu municipal

0099Edició semestral // Desembre 2010 // Nadal

LLAA BBIISSBBAALL DD’’EEMMPPOORRDDÀÀ

IINNFFOORRMMAATTIIUUMMUUNNIICCIIPPAALL

AJUNTAMENT DELA BISBAL D’EMPORDÀ

Marc Timón guanya elPremi Mestre Conrad Saló

El Pla de Barris vaa bon ritme

22 IINNFFOORRMMAATTIIUUMMUUNNIICCIIPPAALL

SSUUMMAARRII0022 Presentació del Casal Cívic

0033 L’Alcalde escriu

0044 Tribuna

0055 El Pla de Barris, a bon ritme

0066 Idees per refer el barri

0077 El projecte de millora dels serveis de lazona del puig de Sant Ramon

0088 Asfaltat i concicionament de vies

0099 L’Ajuntament engega el Conselld’Iniciatives Econòmiques

1100 Denuncies per conductes incíviques

1111 Felicitació col·lectiva a la Policia Localpels servei fet durant i després de la nevada

1122 Noves tecnologies per a un millor servei

1133 Ceràmica de la Bisbal, marca europea

1144 ‘‘Tarannà empordanès’ guanya elConrad Saló de composició de sardanes

1155 Recollida de la fracció orgànica al 87%de la població

1166 El problema de l’alimentació als gats decarrer. El sanejament dels arbres de la zonad’Agustí Font i l’eliminació dels problemescausats pels estornells

1177 El Tastaolletes. Joies i ceràmica de laBisbal

1188 Canvia la gestió al pavelló esportiu.L’Itinerari d’Acollida Lingüística.

1199 L’Aula d’Adults reforça l’oferta de cursos

2200 Escrits dels grups polítics municipals:PSC i ERC

2211 Escrits dels grups polítics municipals:CiU i ICV

2222 Capdevila visita el geriàtric. El TerracottaMuseu impulsa la creació de la Xarca deMuseus de la Ceràmica de Catalunya.

2233 Fotografies de la Fira de Circ i de lafesta major, entre d’altres.

2244 La contra: Visit la Bisbal, desbrossat delspous de glaç de can Salomó, enderroc de latanca del camp de futbol vell, entre d’altres..

NOTA: per una errada de producció l’escrittramès pel PSC, publicat en el butlletí núm.8, es va imprimir en un format excessiva-ment comprimit que en dificultava la lec-tura.

EEddiicciióó:: desembre del 2010EEddiittaa:: Ajuntament de la Bisbal d’EmpordàCCoooorrddiinnaacciióó:: Àrea de ComunicacióTTiirraaddaa:: 4.250 exemplarswww.labisbal.catDipòsit legal: Gi-209-2008

Fotos de portada: Lluís Bruguera-Cortada .

PPrreesseennttaacciióó ddeell ccaassaall ccíívviiccEEll ccoonnsseelllleerr AAuussààss vvaa eexxpplliiccaarr eell pprroojjeeccttee aa lleess eennttiittaattss bbiissbbaalleennqquueessEl conseller de Governació, Jordi Ausàs, va presentar el projecte del nou CentreCívic i l’Oficina d’Acció Ciutadana (OAC) de la Bisbal el passat 30 de juliol alMundial. L’alcalde, Lluís Sais, va destacar la importància d’aquest equipamentper la ciutat i el fet que el cost de construcció l’assumeixi el departament.

El Departament de Governació , a través de laSecretaria d’Acció Ciutadana, inverteix més2,8 milions d’euros en la construcció del noucentre cívic i de la nova Oficina d’AccióCiutadana. La previsió és que les obres delCasal Cívic i l’Oficina d’Acció Ciutadana, queformaran part de la Xarxa d’EquipamentsCívics de Catalunya, s’iniciïn durant l’any2011.

L’alcalde de la Bisbal, Lluís Sais, destaca laimportància del nou equipament per a laciutat i el fet que del finançament se’n facicàrrec el Departament de Governació. Elconseller Jordi Ausàs ha qualificat el nouCentre Cívic de la Bisbal d’Empordà com unequipament “de primer ordre”, i ha defensat elpaper dels casals en el foment del civisme i elsvalors col·lectius.

Els arquitectes responsables del projecte, María José Martínez, Domingo Tray, l’alcalde de la Bisbal, LluísSais, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, la directora territorial de Governació a Girona, Mireia Mata iel subdirector general d'Equipaments Cívics i Activitats, Joan Talarn . FOTO: Departament de Governació.

El nou arxiu comarcal. El nou edifici de l’Arxiu Comarcal és previst que s’inaguri

el primer trimestre del 2011, constarà de 1.547m2 útils i de 12.500 metres lineals de dipòsit.L’Ajuntament de la Bisbal ha adjudicat aquest octubre a Desli-Bloc la instal·lació d’armarislliscants per valor de 146.561 euros (IVA inclòs) i a Black Studio té l’adjudicació per proveïrel mobiliari per valor de 68.385 euros (sense incloure l’IVA). Foto: Lluís Bruguera.

Benvolguts, benvolgudes,

Les darreres setmanes han sortit publicades en alguns mitjans de comunicació les “presumptes” dificultats del’Ajuntament per atendre determinats pagaments dels proveïdors. I dic “presumptes” perquè a dia d’avui, i vull quequedi ben clar, l’Ajuntament de la Bisbal respon als pagaments tal com té estipulat i ha fet any rere any.

En el context en què ens trobem, és evident que la Tresoreria Municipal en moments puntuals no va tan sobradacom en els anys en què es recaptaven entre mig milió i un milió d’euros d’impostos d’obres, cosa que actualmentés del tot impensable. El fet de recaptar una part dels impostos el mes d’abril i l’IBI el mes de novembre provocaque entre els mesos de maig i octubre l’entrada d’ingressos sigui pràcticament inexistent, situació que, com he ditabans, es compensava amb l’ICIO, les fiances, l’ocupació de via pública, les plusvàlues, etc.

Tot i així, l’estat de la Tresoreria Municipal permet atendre els pagaments previstos, malgrat l’inconvenientsobrevingut del retard en el pagament per part de la Generalitat de les subvencions atorgades. En aquests moments,el nostre Ajuntament ha avançat aproximadament 700.000 € per obres i actuacions dutes a terme, pendents encarade rebre de la Generalitat, amb l’esforç i la dificultat que això suposa.

El que resulta sorprenent és que aquesta “presumpta” situació, compartida i en molts casos agreujada per lamajoria d’ajuntaments, hagi sortit a la llum pública en el nostre cas. Per què la Bisbal surt als mitjans i d’altresmunicipis no?

La resposta és molt senzilla. Perquè a la resta de municipis, a diferència de la Bisbal, l’oposició fa prevaler el respectei la lleialtat institucional davant dels interessos de grup o partidistes. Perquè a la resta de municipis l’oposició ésconscient del preu de deixar anar “rumors” com aquell qui res. I perquè a la resta de municipis, una oposició seriosadiu les coses quan són veritat i contrastades i no amagats sota el “m’han dit” o “ens ha arribat”.

És molt lícit i del tot legítim que tothom tingui aspiracions i objectius personals o col·lectius. Ara bé, tant enpolítica com en la vida, no tot s’hi val per assolir-ho. I un regidor o un grup polític no pot oblidar i perdre mai devista que a qui primer es deu és a la institució, és a l’Ajuntament, i això sembla que no tothom ho té clar.

Des del primer dia que vaig assumir l’Alcaldia que alguns no han parat de fer presagis catastrofistes sobre lahisenda municipal. Al final de la legislatura serà el moment de fer balanç, però balanç de tot, d’on era la ciutat arafa quatre anys i d’on és ara, de la inversió que es feia i de la que s’ha fet, i de totes les coses que convingui, i usasseguro que si aquest debat es produeix no m’amoïna gens, ben al contrari.

No voldria acabar aquestes línies sense desitjar-vos bones festes i que tant de bo l’any nou sigui el del tret desortida per a la recuperació econòmica de tota la gent que ho necessita.

Cordialment,

Lluís Sais i Puigdemont AAllccaallddee

33IINNFFOORRMMAATTIIUUMMUUNNIICCIIPPAALL

L’actual govern municipal ha tingut sempre com a prioritat intentar millorar “l’endreça” de la ciutat. Hemvolgut compatibilitzar les necessàries grans obres amb tenir cura del dia a dia, dels detalls més petits. Millorarla neteja; arreglar i mantenir els carrers en condicions; crear nous espais i parcs públics i de lleure; invertir mésen enllumenat; treure vehicles de sobre de voreres i passos de vianants; i atacar d’arrel les conductes incíviques,han estat algunes de les nostres prioritats. Ens n’haurem sortit més o menys però pensem que s’ha marcat unalínia clara d’actuació que ha tingut també el suport d’una immensa majoria de la ciutadania. Malauradament,no tothom hi ha col·laborat i ens aquests casos, pocs, ha calgut aplicar la sanció, sigui per no recollir lesbrutícies dels gossos, sigui per llançar bosses d’escombraries a les papereres. Més endavant trobareu el resum detot plegat. I no abaixarem la guàrdia.

L a ciutat té en aquests moments un seguit de projectes en marxa de gran importància pel que fa a edificis i espaispúblics: rehabilitació definitiva del nucli antic, condicionament de tot el Puig de Sant Ramon, acabament del’espai del passeig (vorera i passarel·la sobre el D aró), nova biblioteca i centre cívic a la zona de l’escorxador...Unes inversions que afegirem a properes actuacions de dia a dia com el condicionament i obertura de l’espaitancat que ni ha al costat de la mútua; l’arranjament de tota la vorera de Torre Bisbal; el reforç de l’enllumenatal carrer Ample; la instal·lació de noves cartelleres d’informació; o un segon grup de carrers que seranenquitranats igual com s’ha fet en d’altres durant el mes de setembre. Tot plegat suposa un volum d’inversió alcarrer (no sobre paper sinó executada) com no s’havia vist mai a la Bisbal. Hem hagut d’apretar l’acceleradorper recuperar el temps perdut, per situar-nos als nivells que tenen els altres municipis de les nostres mateixescaracterístiques. Per exemple, fa molts anys que hauríem de tenir el nucli antic rehabilitat, però mai fins ara nohavia estat una prioritat de l’Ajuntament. No serveix de res dir que s’aposta pels serveis, pel sector terciari, i noexecutar les inversions necessàries per assolir aquest objectiu. Això ha passat durant massa anys.

Permeteu-me també un incís en un tema que potser es pot considerar menor però que no ho és tant. Aquest estiuhem aconseguit tenir a la Bisbal una dotació permanent dels Bombers de la Generalitat, que ens ha anat moltbé i ens ha donat tranquil·litat. T anmateix, hem intentat també sense èxit poder disposar d’aquesta dotació totl’any perquè entenem que el temps de resposta en cas de sinistre és massa alt des de la Pera i perquè la capitaldel Baix Empordà ha de gaudir d’aquest servei. Segurament, no serà mai possible per haver perdut en el seumoment, per incompetència supina, la possibilitat d’instal·lar a la Bisbal o als seus voltants la nova caserna delsBombers. En el mandat passat es van cometre dos errors que la ciutat i els seus habitants pagarem durant moltsanys: la pèrdua de la caserna dels Bombers i la renuncia a la subvenció de la Generalitat per a la construcció dela nova piscina coberta. Sense aquesta subvenció del 50% (que la Generalitat no ha tornat a treure en tot elmandat actual) serà impossible per a la ciutat gaudir d’aquest equipament que acaba d’estrenar fa poc unaciutat de la nostra mateixa dimensió (habitants, pressupost, situació geogràfica, etc) com Santa Coloma deFarners. Una manca total de planificació, de prioritats, de gestió... que cal recordar i explicar però querequereix, sobretot, treballar per pal·liar dins el possible els seus tristos efectes.

Xavier D ilmé i Vert

Segon tinent d’alcalde Regidor de V ia Pública, Seguretat C iutadana i Protecció C ivil

Treballem per les grans obres, però també pertenir la Bisbal endreçada



EEll PPllaa ddee bbaarrrriiss,, aa bboonn rriittmmeeOOrriiooll NNeell··lloo ffeelliicciittaa ll’’AAjjuunnttaammeenntt ppeerr ll’’eessttaatt ddeell PPllaa eessppeecciiaall ddee rreeccuuppeerraacciióó ddeell NNuuccllii AAnnttiicc

RECUPERACIÓ DEL NUCLI ANTIC: El Secretari per la Planificació Territorial del DPTOP, Oriol Nel·lo, va felicitarl’Ajuntament de la Bisbal per l’estat avançat dels projectes del Pla de Barris de la Bisbal, en la reunió deconstitució del Comitè d’Avaluació i Seguiment del Pla de Barris, que es va fer el 22 de setembre al Mundial.L’Ajuntament va presentar un informe de l’estat dels projectes en curs al comitè, que s’ha de reunir almenysuna vegada a l’any i ha de servir, entre d’altres funcions, per fomentar la participació ciutadana.

Oriol Nel·lo va explicar que el primer anydesprés de l’obtenció del Pla de Barrisl’ajuntament se sol dedicar a preparar elsprojectes que s’executaran en els quatreanys que dura. Nel·lo va destacar que laBisbal va avançada en diversos projectes iper això va felicitar l’Ajuntament.

L’alcalde, Lluís Sais, va explicar quealguns dels projectes del Pla de Barris sónla continuació natural de propostesiniciades amb anterioritat i va afegir queaixò ha permès que s’estiguin executantprojectes d’obra pública i d’altres depolítiques socials, mediambientals i dedinamització comercial. Les diferentsàrees municipals hi estan implicades is’han aprofitant recursos provinentsd’altres projectes com el Pla Impuls o elProjecte de recuperació integral de lallera del Daró.

Nel·lo també es va mostrar interessat perla bona acollida del Club de la Feina, unainiciativa en l’aspecte sociolaboral i quees fa a Torre Maria gràcies a un conveniamb el Consell Comarcal. Des de que esva posar en marxa ja ha donat servei amés de 500 persones.

Durant la reunió del Comitè d’Avaluació iSeguiment, l’Ajuntament de la Bisbal vapresentar als assistents un informe sobreels diversos projectes que hi ha en marxa.La presentació va anar a càrrec delregidor delegat pel Pla de Barris, ÀngelPlanas. El representant de la GeneralitatOriol Nel·lo va explicar les possibilitatsque ofereixen els programes associats,que permeten obtenir més recursos per aàrees com la laboral o la sanitària.

Acabada la reunió, Oriol Nel·lo va volerconèixer de primera mà la zonad’intervenció. L’alcalde de la Bisbal, LluísSais, i el regidor delegat del Pla de Barris,Àngel Planas, van acompanyar elSecretari per la Planificació Territorial afer la visita pel Nucli Antic i van poderexplicar sobre el terreny l’estat actual de

les obres i altres aspectes relacionats ambprogrames socials i de dinamitzaciócultural i econòmica.

El Comitè d’Avaluació i Seguiment del Plade Barris es reunirà almenys una vegadaa l’any i les funcions que ha de dur aterme són establir mecanismesd’informació i coordinació, seguir les

instruccions a partir de l’informe dedesenvolupament del projecte, establirmecanismes de foment de la participacióciutadana i fer i elevar a la Comissió degestió del Fons l’informe final. En formenpart cinc representants de l’Ajuntament,sis d’entitats, associacions i agentseconòmics i socials de la Bisbal i nourepresentants més de la Generalitat.

A dalt, Oriol Nel·lo parlant amb Ramon Ceide, drets, a l’esquerra i, a la dreta, l’alcalde, Lluís Sais,parlant amb Manel Vancells, en la reunió de constitució del Comitè d’Avaluació i Seguiment delPla de Barris, el setembre passat. A baix, Lluís Sais, Àngel Planas i Oriol Nel·lo en la visita que vanfer tot seguit al Nucli Antic. Fotos: Lluís Bruguera


La creació de l’Oficina del Pla de Barris, aTorre Maria, ha estat el primer d’un seguitde projectes que han de servir pertransformar el Nucli Antic. Quan parlemde transformació sovint ens ve al cap allòque veiem, la transformació dels carrers,l’urbanisme. I la II Fase de la urbanitzacióper a vianants del Nucli Antic és una deles parts visibles que s’està executant.

L’altre projecte que ha tingut molt bonaacollida és el Club de la Feina. Iniciat elmes de març amb la col·laboració delConsell Comarcal, ofereix un serveid’orientació per buscar feina iconfeccionar un currículum vitae per a lespersones que estan buscant un treball.Més de 500 persones ja han utilitzataquest servei. Igualment, entre finals denovembre i principis de desembre s’hanfet uns cursos de formació adreçats a larecerca de feina utilitzant Internet.

A part de la jornada participativa sobre elPla de Barris que es va fer el març passat,hi ha un grup de projectes que estanpreparats pendents de rebre subvenció ique tenen a veure amb la participacióciutadana. Es tracta de processosparticipatius per definir part dels usos del’Ajuntament Vell, relacionats amb lafaçana del Daró i amb la definició de lamobilitat al Nucli Antic. Igualment, entreels projectes de participació ciutadana encartera hi ha la creació d’una ComissióCiutadana de Seguiment i Participació iun curs de formació per a tècnicsmunicipals en participació ciutadana.Finalment, també hi ha un projectependent de subvenció d’un procés decreació d’un Consell d’Entitats.

El Pla de recuperació integral del Daró ésprevi al projecte del Pla de recuperacióintegral del Nucli Antic però aquests dosplans intersecten en el tram que delimitauna de les àrees amb més potencial, la

llera del riu. Aquest espai serà la zonaverda més important del Nucli Antic.

També, gràcies a dues treballadorescontractades durant sis mesos amb el PlaImpuls s’ha preparat un seguit deprojectes com el centre obert per amenors, que també es contempla en elPla de Barris. Se n’ha fet la recercadocumental i visites de camp a altrescentres, s’ha redactat el projecte del futurcentre de la Bisbal, definint el projecte,normativa i localització, els objectiusgenerals i específics, la metodologiaeducativa i perfils professionals, unaproposta de funcionament, organització,espai i materials i una proposta de gestió.

També s’ha elaborat,. dins del programa

de dinamització comercial, un catàleg delocals comercials en desús que inclou unregistre amb informació relativa a localsen venda, locals que es lloguen, valorcomercial, preus, estat del local, situació,espai i altres paràmetres.

Per projectes relacionats amb el MediAmbient s’ha confeccionat un inventaride zones verdes en una base de dades quees revisa per actualitzar els canvis en eltemps a causa d’arbres morts o canvis enel mobiliari urbà, entre d’altres factors.També s’ha fet un inventari de les àreesd’aportació. Les àrees d’aportació són illesde contenidors de recollida selectiva decartó i paper (contenidor blau), envasos(groc), vidre (verd), fracció orgànica(marró) i rebuig (gris).

RECUPERACIÓ DEL NUCLI ANTIC: Actualment hi ha onze projectes en marxa relacionats amb la Pla derecuperació integral del Nucli Antic de la Bisbal d’Empordà. El Club de la Feina i les obres de la II Fase delNucli Antic són els més evidents i visibles. Hi ha, però, més activitat en marxa dedicada a la preparació deprojectes relacionats amb el Pla de Barris que es materialitzaran en un futur no massa llunyà i que busquentransformar el Nucli Antic.

IIddeeeess ppeerr rreeffeerr eell bbaarrrriiAAllgguunnss ddeellss pprroojjeecctteess qquuee aaccoommppaannyyeenn lleess oobbrreess jjaa eessttaann eenn mmaarrxxaa ii eess vviissuuaalliittzzaarraann bbeenn aavviiaatt

Les obres del Nucli Antichan posat al descobert elsfonaments de dues casesal carrer Pella i Forgasque van ser enderrocadesals anys 30. El treballarqueològic ha evidenciatque el carrer era moltmés estret i que als dosextrems hi havia hagutdues places, la plaça del’Oli i la del Gra, en laconfluència amb el carrerde les Mesures. Igualmentes va localitzar un pouque és el que donavanom al carrer, que hauriaestat el carrer del pou deles donzelles. El fet quecal documentar lestroballes ha provocat queles obres s’hagin alentit.L’empresa que les du aterme ha col·laborat ambl’Ajuntament per evitar almàxim les molèsties alsveïns.FOTO: Lluís Bruguera.


El projecte d’actualització de serveis a laurbanització del puig de Sant Ramonconsisteix en la millora dels serveis i, enalguns casos, en l’ampliació de voreres. Laintervenció es fa en una urbanització elscarrers més vells de la qual es van fer alsanys seixanta i els més nous pels volts delssetanta. El criteri per decidir en quinscarrers es fa la millora ha estat el d’actuaren les vies on mai s’havia fet cap actuació.Això implica que hi ha algunes zones quepoden ser susceptibles de tractament demillora en fases posteriors i que noestaran subjectes a les obres d’aquestprojecte.

Les vies on s’actuarà són els carrersValència, Rosselló, Nàpols, Sicília,Sardenya, l’Alguer, Països Catalans, Canigói Aliança Bisbalenca. En aquests casosl’actuació afecta tot el carrer. Tambés’actuarà parcialment, en la part mésantiga i deteriorada i on mai s’ha actuatdels carrers Aragó, Mallorca, PenyaBisbalenca, Ateneu Pi i Margall i EscutEmporità.

La solució adoptada pel sistema d’aiguapotable consisteix en la substitució de lacanonada existent per una de majordiàmetre per garantir l’augment de lademanda ocasionada per la consolidacióde la urbanització amb nous abonats. Pergarantir que s’atén l’augment de lademanda a la zona de Nàpols-Sicília sesubstituirà el grup de pressió existent perun de nou més potent. És previst ques’instal·lin 3,2 quilòmetres de canonadesde conducció d’aigua.

També s’instal·laran tres hidrants a la zonad’Ateneu Pi i Margall i a la zona de

Nàpols-Sicília es deixarà preparat perinstal·lar cinc hidrants fins que es resolguila forma de donar els cabals necessaris.

Quant als serveis de telefonia, sesoterraran per sota les voreres sempre quesigui possible. S’hi posaran més de 6,1quilòmetres de cables de telèfon. Elcablejat, les gairebé 170 arquetes quecalen i la retirada de les instal·lacionsaèries les farà la companyia telefònica.

Les línies de baixa tensió se soterraran. Esdesmuntarà tota la xarxa aèria de baixatensió formada per cable de coure i esdipositarà als magatzems de la companyiadistribuïdora. Això suposarà desmuntar183 aïlladors, 55 pals de fusta, 42 pals deformigó i més de set quilòmetres de cable.Per substituir-ho s’hi posaran més de 5,4quilòmetres de cable elèctric. La millora del’enllumenat públic suposarà la instal·lacióde 69 columnes de 8 metres d’alçadad’acer galvanitzat.

URBANISME: el Ple municipal va aprovar el projecte de millora i soterrament dels serveis d’aigua potable,enllumenat públic, línies de baixa tensió i telefonia de la urbanització del puig de Sant Ramon. El pressupostd’execució és de 1.517.509 euros i ha estat redactat per un enginyer de l’empresa Sorea. El projecte, de fet,forma part de les inversions i millores que ha de dur a terme la companyia Sorea per a l'ampliació delcontracte de servei amb l’Ajuntament de la Bisbal.

PPrroojjeeccttee ddee mmiilllloorraa ddeell ppuuiigg ddee SSaanntt RRaammoonnSS’’iinniicciiaa aaqquueesstt ggeenneerr uunnaa iinntteerrvveenncciióó dd11’’55 mmiilliioonnss dd’’eeuurrooss eenn uunnaa zzoonnaa oonn mmaaii ss’’hhaavviiaa iinntteerrvviinngguutt

Els treballs és previst que comencin afinals de gener i tenen una durada decatorze mesos. L’Ajuntament informaràproperament els veïns de la zona delprojecte en general i també els convocaràper carrers, per explicar els treballs que esduran a terme de forma detallada.

L’alcalde, Lluís Sais, ha explicat que elprojecte ‘forma part del contracted’ampliació del servei amb Sorea’ i quedurant aquests mesos s’ha estudiat elprojecte pel fet que hi havia ‘aspectessusceptibles de millora i no s’ha signat finsque no hem tingut el projecte queconsideràvem que calia’. Sais ha explicatque es tracta d’una obra ‘del totnecessària per condicionar i millorar unapart important de la nostra ciutat ambuns serveis en alguns casos bastant pre-caris". El Ple va aprovar l’obra per set votsa favor de l’equip de govern (ERC i CiU) iels regidors de l’oposició (PSC i ICV) es vanabstenir.

Vista aèrea de la urbanització del puig de sant Ramon on és previst actuar en els carrers on nos’ha actuat mai des de la seva urbanització. FOTO: Bon Vent.


VIA PÚBLICA: El dilluns 13 de setembre es van iniciar els treballs de condicionament de diversos carrers de laciutat, que van consistir en enquitranar un total de 8.864 m2 de via i actuar sobre diversos trams de vorera.També es va aprofitar per repintar els carrers i ajustar els llocs d’estacionament a les necessitats actuals, perexemple, amb la creació de més estacionaments de motocicletes. L’import final dels treballs ha superat els87.000 euros.

AAssffaallttaatt ii ccoonnddiicciioonnaammeenntt ddee vviieess ppúúbblliiqquueessLL’’AAjjuunnttaammeenntt iinnvveerrtteeiixx mmééss ddee 8877..000000 eeuurrooss eenn ll’’aarrrraannjjaammeenntt ddee ddiivveerrssooss ccaarrrreerrss ddee llaa cciiuuttaatt

Es va enquitranar per primera vegada eltram del carrer Sant Josep amb el carrerSant Francesc, que ha de permetre unamillor mobilitat als veïns d’aquell sector imenys molèsties en eliminar la pols quegenerava la via. A continuació, es vatreballar en el carrer Coll i Vehí, en eltram que va des del carrer Nou fins a larotonda de Jaume II. Posteriorment, es vaasfaltar el carrer Jaume II fins a l’alçadadel carrer Abat Oliva, el carrer PompeuFabra, el carrer Morró i, per acabar, elcarrer del Pont entre els números 51 i 93,i un tram del carrer Ramon Masifern.

Segons el regidor de Via Pública del’Ajuntament, Xavier Dilmé, “s’ha tractatd’una actuació important, queenllestirem d’aquí a pocs mesos amb unsegon grup de carrers”. Segons el regidor,s’han prioritzat els carrers amb el fermen més mal estat però també aquells queeren més transitats: “aquest equip degovern ha prioritzat sempre el dia a dia,compatibilitzar les grans obres ambmantenir nets i en condicions els espaispúblics i aquesta actuació s’inclou en

aquesta política”. Dilmé recorda que “hemactuat al centre de la ciutat, a tota la C-66,al nucli de sant Pol, a carrers com el Perede Torroella, hem creat nous parcsinfantils i cal anar estenent aquestesactuacions a tota la ciutat. Per això tambées farà el condicionament de laurbanització del Puig de sant Ramon”. El

regidor explica que “portàvem molts anysde deixadesa i retard en aquest tema a laciutat i aquest equip de govern estàintentant recuperar el temps perdut i queels ciutadans de la Bisbal puguin gaudird’uns espais públics d’acord amb allò quemereixen i paguen”.

Imatge dels treballs al carrer Coll i Veí, aquest setembre. FOTO: Lluís Bruguera.

L’Ajuntament de la Bisbal ha tornat ademanar a la Generalitat que adopti lesmesures necessàries per reduir la velocitata les carreteres que en depenen i quetravessen les zones urbanes del municipi.En una nova carta al Servei de carreteresdel DPTOP a Girona, amb còpia al consellerJoaquim Nadal, es recorda l’elevada acci-dentalitat en aquestes vies i el perillconstant que suposen per als veïns leselevades velocitats que s’hi produeixen.

Després de diversos contactes ientrevistes personals amb responsablesdel Departament sense cap fruit positiu, i

LL’’AAjjuunnttaammeenntt rreeiitteerraa aa llaa GGeenneerraalliittaatt qquueerreedduueeiixxii llaa vveelloocciittaatt aa lleess sseevveess ccaarrrreetteerreess

després d’haver-los lliurat un estudimunicipal amb un conjunt de propostes,l’Ajuntament va reclamar per carta eldesembre de l’any passat l’adopció demesures urgents per reduir la velocitatdels vehicles a la C-66 (especialment alcarrer Sis d’Octubre), a tot el traçat del vialurbà, i a tot el tram urbà de la GI-644(carretera de Calonge). També és vademanar la instal·lació d’un semàfor per avianants a la cruïlla entre la carretera deCruïlles i C-66, a l’Aigüeta. Deu mesosdesprés, la carta continuava senseresposta i no s’ha fet per part de laGeneralitat cap actuació de millora.

NNoouu iittiinneerraarrii ttuurrííssttiiccL’Ajuntament promou un itinerari pelNucli Antic com un element de l’ofertaturística de la ciutat. El recorregut s’iniciaal Castell Palau i s’atura sobretot en puntsdestacats com el portal de la Riera, el pontVell, el passeig Marimon Asprer, les Voltes,l’Església de Santa Maria, la volta de laMel, les voltes d’en Galí, el carrer del Call il’església de la Pietat. Segons el regidor dePromoció de la Ciutat, Xavier Dilmé,“aquesta iniciativa s’emmarca dins lavoluntat d’incorporar tot el patrimonihistòric de la Bisbal a l’hora de poder-nosfer atractius al visitant”. Dilmé consideraque “el turisme cultural és avui un actiupel qual hem d’apostar’.

BREUS

El president del CEI i alcalde de la Bisbal,Lluís Sais, va afirmar en l’acte deconstitució que ‘estem davant unsmoments complicats i el que cal ara ésajuntar esforços, idees i iniciatives’ i vaafegir que el consell ha de ser unorganisme amb ‘una visió global iconjunta. Cal plantejar visions globals iconjuntes per a la Bisbal. Si tenim miresamples, tindrem resultats’, va assegurar.L’alcalde va insistir sobre la dificultat delmoment i sobre les expectatives que puguicrear el CIE: ‘No ens pensem que d’iniciobtindrem resultats espectaculars, crecque els resultats s’han d’anar veient a migtermini’ tot i que va afegir que ‘potser enun futur, podrem tenir un patronat, actu-ar amb un Nif propi. Segur que si el CIEfunciona bé hi podrem arribar’.

El vice president i regidor de Promoció dela Ciutat, Xavier Dilmé va qualificar el CIEd’eina ‘imprescindible’ i que ‘és bo que apartir d’avui hi anem amb l’esperit net’, enreferència al fracàs d’anteriorsexperiències. Dilmé va afegir que no esparteix de zero ja que ‘algunes actuacionscom el Tastaolletes són una demostracióque administració i sector econòmicpoden col·laborar. Calen complicitats ipaciència per part de tothom. Aquest

consell és un primer pas’. Dilmé vaadvertir: ‘No vulguem arribar a la metaabans de sortir, de moment es tracta d’unorganisme informatiu i consultiu, d’unpunt de trobada, però és evident que sifunciona s’hauria de convertir en unpatronat amb plena capacitat d’acció’, va.

El Consell tindrà funcions consultives,d’informe, estudi i proposta per col·laboraramb l’Ajuntament en la promoció iincentivació de l’activitat econòmica enl’àmbit de l’empresa, el territori i lespersones. El CIE està sotmès als principis

PROMOCIÓ DE LA CIUTAT: El Consell d’Iniciatives Econòmiques de la Bisbal es va constituir aquest octubre ala que serà la seva seu, l’edifici de Torre Maria. El Consell d’Iniciatives Econòmiques és creat pel Ple del’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà com a òrgan complementari de l’organització municipal de participacióciutadana dels sectors comercial, turístic, industrial, de serveis i de qualsevol altra activitat econòmica quees desenvolupi.

‘‘AArraa ccaall aajjuunnttaarr eessffoorrççooss,, iiddeeeess ii iinniicciiaattiivveess’’LL’’AAjjuunnttaammeenntt eennggeeggaa eell CCoonnsseellll dd’’IInniicciiaattiivveess EEccoonnòòmmiiqquueess ii eell qquuaalliiffiiccaa dd’’eeiinnaa ‘‘iimmpprreesscciinnddiibbllee’’

d’eficàcia, economia organitzativa iparticipació ciutadana. El seu campd’acció és en els àmbits del turisme, elcomerç, la indústria, les fires i mercats,l’artesania, la promociód’infraestructures vinculades a lapromoció econòmica i turística, la forma-ció i ocupació de les persones i el suporta l’emprenedoria. També tindrà funcionsd’observatori socioeconòmic i promotord’estudis i campanyes i vol ser un espaide contacte dels diferents sectorseconòmics.

El consell va triar el segon vice president,que serà Jaume Rulduà. Com a vocals hiha quatre representants dels grupspolítics (Albert Pacheco –PSC-, PereTeixidor –ICV-, Núria Anglada –CiU- iÀngel Planas –ERC-); també en formenpart un membre de l’Associaciód’Empresaris Artesans Ceramistes, ambestabliment obert al municipi de la Bisbald’Empordà (Jaume Rulduà), un membre del’Associació de Comerciants de l’Aigüeta(Laura Matas), un membre de l’Associació

PPrriimmeerrss nnoommeennaammeennttss:: JJaauummee RRuulldduuàà,, vviiccee pprreessiiddeenntt sseeggoonn

d’Antiquaris i Brocanters de la Bisbal icomarca, amb establiment obert almunicipi de la Bisbal d’Empordà (RosaJordi), un membre de la Unió deComerciants de la Bisbal (Anna Sans), unrepresentant de la Cambra de Comerç(Albert Vancells), un membre del’Associació CORVE, amb establimentobert al municipi de la Bisbal (NarcísPonsatí), un membre del gremi depromotors i constructors d’edificis deGirona, amb seu a la Bisbal d’Empordà

(Nicolau Barnés ).

El CIE també va nomenar un representantdels establiments turístics de la Bisbald’Empordà (Albert Dicks), un representantdels establiments de restauració de laBisbal d’Empordà (Josep Paretas) i tresmembres entre els empresaris bisbalencsno vinculats a un sector concret, que vanser Ramon Farrús (Manusa), LauraBrancós, (Ceràmiques Brancós) i Joan Rius(Cafès Rius-Nadal).

La reunió de constitució del CIE la va presidir l’alcalde, Lluís Sais, juntament amb el vicepresident de l’organisme, Xavier Dilmé FOTO: Lluís Bruguera.


La Policia Local de la Bisbal ha efectuat186 denúncies per incompliment del’Ordenança municipal de Civisme iConvivència ciutadana entre gener ioctubre de 2010. Les conductes méssancionades són les defecacions de gossosa la via pública, llançar escombraries foradels llocs habilitats, el consum d’alcohol ala via pública i tenir el vehicle amb unrètol de venda.

Precisament, el control dels gossos en viesi espais públics ha estat objecte d’unacampanya específica de la Policia Local elsdarrers mesos degut a l’inacceptablecomportament d’alguns propietarisd’animals. Per això, a les 26 actesaixecades per defecacions que no s’hanrecollit, també s’han aixecat 31 actes mésper infracció a l’ordenança municipal decontrol i tinença d’animals, bàsicamentper portar el gos deslligat.

Segons el regidor de Via Pública iSeguretat Ciutadana, Xavier Dilmé,“aquesta ordenança s’ha demostrat que és

una eina útil per actuar contra aquellespersones que, amb la seva actitud,demostren molt poc respecte per a lacomunitat on viuen i conviuen”. Ha afegitque “en el seu moment, alguns van volervendre demagògicament aquestaordenança com un element repressorquan en realitat és un element protectorde la societat vers aquelles conductes que

VIA PÚBLICA: Durant el primer any de vigència de l’Ordenança de Civisme s’han posat, fins el mes d’octubre,186 denúncies per diferents conceptes, però especialment per vehicles amb el rètol de ‘En venda’ i per lesdefecacions de gossos a la via pública. En un altre ordre de coses, aquest estiu es va habilitar una zona perpoder disposar d’un parc de bombers voluntaris a la Bisbal, una experiència que s’ha valorat positivament.

118866 ddeennúúnncciieess ppeerr ccoonndduucctteess iinnccíívviiqquueessLLaa ddeeffeeccaacciióó ddee ggoossssooss aallss eessppaaiiss ppúúbblliiccss,, uunnaa ddee lleess mmééss ssaanncciioonnaaddeess

atenten contra persones i bens, que notenen cap respecte pels veïns i veïnes delseu entorn ni pels espais públics i de lleurede la ciutat”. Dilmé afirma que l’ordenançade civisme “es continuarà aplicant amb lamateixa intensitat que aquest primer anyde funcionament i aquells que no sabenconviure en societat, que no respecten resni a ningú, ho han de tenir en compte”.

Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la regidoria de Via Pública.


Denúncies més habituals

Vehicle amb rètol de venda 30Defecació de gos a la via pública 26

Consumir begudes alcohòliques a la via pública 25

Llençar escombraries fora dels llocs habilitats 25

Transitar a la via pública en estat d'embriaguesa 18

Orinar/defecar/espurar o perbocar a la via pública 16

Causar molèsties per sorolls des de la via pública 12

Embrutir la via pública 9

Circular gos sense lligar (Control i tinença d’animals) 25

PPaarrcc ddee bboommbbeerrss vvoolluunnttaarriissLa Bisbal va disposar aquest estiu d’un parc debombers voluntaris, gràcies a l’acord entre l’Àrea deSeguretat Ciutadana i Protecció Civil de l’Ajuntamenti la direcció general d’Extinció d’Incendis delDepartament d’Interior. Entre els mesos de juny isetembre, una dotació dels Bombers de la Generalitatva tenir la seva base permanent a la ciutat, en unsterrenys municipals habilitats al polígon de l’Aigüeta.

L’objectiu era tenir els efectius el més a prop delspossibles punts de sinistralitat, com les Gavarres o elsnuclis habitats. Segons l’acord, l’Ajuntament va posarles instal·lacions a disposició dels Bombers i aquests elmaterial i el personal d’extinció. Ambdues parts hanvalorat com a molt positiva l’experiència, que tindràcontinuïtat l’estiu vinent.

La felicitació col·lectiva als agents s’haatorgat per la bona tasca portada a termedel 8 al 12 de març, coincidint amb la grannevada, destacant ‘el bon fer, laprofessionalitat i la dedicació amb què esvan desenvolupar les tasques assignades’.

L’alcalde de la Bisbal, Lluís Sais, va dir que‘els regidors i l’alcalde ens sentim moltorgullosos de la vostra feina’ i va afegirque ‘és indubtable que les nevades vancanviar la percepció de la policia per partde la ciutadania, per la implicació, el serveii l’esforç que vau donar’.

El regidor de Seguretat Ciutadana, XavierDilmé, va dir que el 2010 ‘hem avançat perser una policia de proximitat i quant a laseguretat ciutadana. S’han potenciataquestes tasques sense desvestir lestasques de protecció a les persones’.

El sergent de la Policia Local, Josep Cruz,va dir durant l’acte que ‘els agentsdemostren la seva capacitat quan s’ha defer front a fets excepcionals. Aquest any

serà recordat per la nevada i el desastremediambiental que va comportar. Tocarecompensar els agents de la Policia Localper com van desenvolupar la seva feina’.

L’Ajuntament va felicitar el sergent i el va

SEGURETAT CIUTADANA: l’Ajuntament de la Bisbal ha felicitat col·lectivament els agents del cos pels serveisefectuats durant els dies posteriors a la nevada del 8 de març passat coincidint amb la festa de la patrona dela Policia Local. Igualment, s’ha imposat una distinció al mèrit policial a Francesc Coll i una altra a laconstància, pels seus 24 anys de servei, al sergent Josep Cruz.

FFeelliicciittaacciióó ccooll··lleeccttiivvaa ppeellss sseerrvveeiiss aarrrraann ddee llaa nneevvaaddaaDDiissttiinncciióó aall mmèèrriitt ppoolliicciiaall aa FFrraanncceesscc CCoollll ii aa llaa ccoonnssttàànncciiaa aa JJoosseepp CCrruuzz ppeerr 2244 aannyyss ddee sseerrvveeii

distingir amb la medalla a la constànciapels seus 24 anys de dedicació. Igualment,l’Ajuntament va atorgar la distinció almèrit policial a Francesc Coll, que va serresponsable de Protecció Civil i SeguretatCiutadana durant un any a la Bisbal.

L’acte va tenir una nombrosa presència d’altres cossos policials. Foto: Lluís Bruguera.

MMiilllloorraa ddee ll’’aaccccééss ii ddeell’’aappaarrccaammeenntt ddeell cceemmeennttiirriiL’Ajuntament ha iniciat els treballs d’ampliaciódel camí d’accés al cementiri municipal i de lazona d’aparcament d’aquest equipament.Aquests treballs són possibles gràcies a lacessió gratuïta de 3.157,15 m2 de sòl feta perla propietat d’aquests terrenys. El projecte ques’està executant preveu incrementar l’ampladadel tram inicial del camí per facilitar el trànsit.Igualment, s’aprofita per enllaçar amb el camíde Forallac pel mateix punt d’entrada. Ambaixò, s’aconsegueix millorar l’accés a lacarretera des del camí en un punt menyscompromès des del punt de vista de laseguretat del trànsit de vehicles que el que hihavia fins ara, en un canvi de rasant.

El projecte preveu ampliar i ordenar en un futur l’àrea de l’aparcament per optimitzar-nel’aprofitament. Gràcies a la major amplada del vial d’accés es podrà separar el trànsit devehicles de la zona de vianants. Font: Àrea d’Urbanisme.


El nou sistema de registre d’entrada isortida suposa un augment de laseguretat d’accés a les dades, pot suposaruna disminució del període de tramitació,permet l’ús i intercanvi d’informació ensuport electrònic i la reducció de ladocumentació generada en suport paper.Aquest nou sistema permet la integracióamb qualsevol eina de gestió o tramitacióelectrònica mitjançant el catàleg deserveis que el Consorci de l’AdministracióOberta de Catalunya ofereix. Aquestsserveis permeten fer assentaments irecerques sobre el llibre de registre iintegrar el servei de registre electrònicamb els projectes de notificaciótelemàtica (e-NOTUM), el mòdul detramitació telemàtica (e-TRAM) i l’EACAT,extranet de les administracions públiquescatalanes.

El nou sistema també permet l’aportació

de documentació digital, facilita l’emissióde justificants digitals amb signaturadigital i segell de temps a través del’Agència Catalana de Certificació: aportavalidesa jurídica. També permet laintegració amb sistemes externs deregistre automàtic a través del registretelemàtic.

En l’apartat de noves tecnologies,l’Ajuntament també ha fet una milloraactualitzant el servidor de mapes web delcadastre, cosa que permetrà oferir mésqualitat de servei al ciutadà. La informacióestarà més actualitzada i es podrà oferirtota ja que el sistema anterior no hopermetia. El servidor de mapes web serveixper visualitzar les dades del cadastre através dels padrons tant en format gràficcom en format alfanumèric. Amb la novaactualització es guanya en agilitat a l’horade introduir fotografies o mapes, ja que

NOVES TECNOLOGIES: l’Ajuntament ha incorporat darrerament el sistema ERES, un registre d’entrada isortida tant presencial com electrònic, amb capacitat per enllaçar amb carpetes ciutadanes, tramitadorselectrònics (e-TRAM), gestors d’expedients i altres sistemes d’informació. Igualment, ha actualitzat unaplicatiu del cadastre que permet augmentar la qualitat de la informació i està desenvolupant millores a laplana web, per dotar-la de més i millors funcionalitats, per millorar el servei al ciutadà.

NNoovveess tteeccnnoollooggiieess ppeerr aa uunn mmiilllloorr sseerrvveeiiLL’’AAjjuunnttaammeenntt iinnccoorrppoorraa nnoovveess aapplliiccaacciioonnss aall rreeggiissttrree,, aall ccaaddaassttrree ii aall wweebb ccoorrppoorraattiiuu

ara es podrà fer des del mateix serveimunicipal sense dependre de cap empresaexterna. Un exemple de com millora elservei serien les fitxes del cadastre.Anteriorment només es visualitzava untitular cadastral per finca; la gràcia del’actualització que s’ha fet ara és que espot treure la informació de tots elscotitulars, cosa que abans no es podia ferja que l’aplicatiu no ho permetia.

L’Ajuntament també ha iniciatl’actualització del web corporatiu, amb laincorporació de noves utilitats que han depermetre presentar la informació alciutadà d’una forma més àgil. En el mateixprocés es preveu incorporar un servei decomunicació interna, per connectarinformativament les diferents àreesmunicipals. L’actualització del web tambéfacilitarà més la navegació per lesdiferents àrees i serveis municipals.

La Bisbal d’Empordà ha estat una de lesset ciutats catalanes que han acollitcol·legis electorals administratselectrònicament per a les eleccions alParlament del 28 de novembre.L’administració del sistema de gestióelectrònic manté el procés de votacióconvencional, per la qual cosa els votantsno experimenten cap canvi, ni tampoc ésnecessari modificar la legislació electoral.

Tanmateix, l’ús d’aquest sistema hapermès simplificar i agilitar els treballs dela mesa, ja que la informació comuna deles actes només s’ha de transcriure unavegada i les trameses de dades al Centrede Recollida d’Informació es van fer demanera automàtica i immediata.

LLaa BBiissbbaall hhaa eessttaatt uunnaa ddee lleess sseett cciiuuttaattss qquuee hhaann aaccoolllliitt ccooll··lleeggiissaaddmmiinniissttrraattss eelleeccttrròònniiccaammeenntt ppeerr aa lleess eelleecccciioonnss aall PPaarrllaammeenntt

D’altra banda, per a la posada enfuncionament del sistema de gestió

electrònic, els representants de les meseselectorals van dur a terme una formacióbàsica en l’ús de l’ordinador i l’aplicatiuinformàtic. Tot el personal implicat varebre un manual de suport, així coml’ajuda dels representants del’Administració i l’assistènciapersonalitzada des del Centre d’Atencióals Usuaris, que va estar operatiu duranttota la jornada electoral.

Aquesta és la primera vegada ques’implementa aquest sistema de gestióelectrònic en unes eleccions al Parlamentde Catalunya. La gestió electrònica s’hafet en 101 col·legis electorals, 339 meses is’hi han implicat 1.356 persones (4 permesa).


Vot amb DNI electrònic al col·legi electoral delcamp dels Capellans, on es va fer l’experiènciapilot de vot administrat electrònicament.FOTO: Lluís Bruguera.

L’alcalde de la Bisbal, Lluís Sais, va afirmarque ‘de seguida vam tenir clar que com aciutat tenim un seguit de valors i actiusque ens diferencien. Un dels mésimportants i conegut arreu és el de laceràmica. Ha estat i és una marca potent,coneguda i reconeguda però no estavaregulada. El pas que fem de regular i saberexplotar aquesta marca és un avençimportant perquè regular implicaràqualitat i que realment el consumidortingui clar que està comprant un productefet a la Bisbal’, assegurava l’alcalde. ‘Esticplenament convençut que això repercutiràen un increment de vendes, una milloradel coneixement del producte, de lapromoció i de la venda’ ha afirmatl’alcalde, que ha afegit que així esconvertirà en ‘un pol d’atracció, esticconvençut que si regularitzen aquestasituació vindrà més gent a comprar.‘

El regidor de Promoció de la Ciutat, XavierDilmé assegurava que ‘la voluntat del’Ajuntament és fer un reglament deforma que la gent que compri Ceràmica dela Bisbal sàpiga què està comprant’. Elregidor va explicar que el reglamentpreveu l’existència d’un consell reguladorque establirà els criteris sobre qui pot usarel distintiu.

El representant de l’Associaciód’Empresaris Artesans Ceramistes de laBisbal i comarca, Jaume Rulduà, va agrairl’esforç de l’Ajuntament per aconseguir elregistre de la marca. ‘Això és unareivindicació del sector que per diferentscircumstàncies no s’havia pogut fer.

PROMOCIÓ DE LA CIUTAT: l’Ajuntament de la Bisbal ha presentat l’obtenció de la protecció oficial de la marcaeuropea Ceràmica de la Bisbal associada a una imatge. La marca ‘Ceràmica de la Bisbal’ queda protegida atots els països de la Unió Europea i és un distintiu d’origen que serveix per personalitzar i reconèixer elsproductes ceràmics de la Bisbal i la seva àrea d’influència, i està destinada a promocionar la sevacomercialització i venda.

CCeerrààmmiiccaa ddee llaa BBiissbbaall,, mmaarrccaa eeuurrooppeeaaLL’’AAjjuunnttaammeenntt pprrootteeggeeiixx eell nnoomm aassssoocciiaatt aa uunnaa iimmaattggee qquuee sseerràà ddiissttiinnttiiuu dd’’oorriiggeenn

Esperem que ara productors i venedorssapiguem donar-li l’impuls que li cal. Laceràmica de la Bisbal és coneguda i sesap que fa segles que es fa però potserfaltava aquest impuls final i creiem queaquesta marca ens ajudarà molt’ vaexplicar Rulduà.

El regidor de Promoció de la Ciutat vaexplicar que s’ha recuperat el logotipCapital de la Ceràmica ‘i en volem ferbandera de la promoció de la ciutat’, i vaafegir que ‘la gràcia de la Bisbal és que apart del producte propi hi ha producted’altres orígens i això és una majorriquesa. Volem evitar anar a fires i veureproductes que diuen que són de la Bisbali no tenen res a veure. Actuarem contra lapirateria’, va assegurar. El regidor creu queés ‘bàsica’ la col·laboració amb el sector.‘La voluntat és que la marca comenci a ser

‘‘FFeeiinnaa ddiirreeccttaa aa uunneess 440000 ppeerrssoonneess rreeppaarrttiiddeess eenn uunnss 5500 ttaalllleerrss’’

utilitzada i que pugui ser vigent elreglament en un termini breu de temps.

Jaume Rulduà va explicar que el sector dela ceràmica a la Bisbal i la seva àread’influència dóna feina de forma directa aunes 400 persones repartides en unacinquantena de tallers que abasten desd’empreses familiars fins a gransempreses. Segons Rulduà, hi ha unes deufàbriques dedicades a la ceràmica dejardineria, sis del sector de la construcció,vint-i-una dedicades a serveis de taula i

decoració i petits tallers artístics.

L’alcalde de la ciutat, Lluís Sais, va afirmarque el que s’està fent ‘és demostrar ambfets la voluntat de la projecció de laCeràmica de la Bisbal’ i ho va exemplificaramb el cas de les joies fetes ambceràmica de la Bisbal. ‘La línia a seguir ésaquesta, apostar per la innovació, pelreconeixement del que tenim i per la pro-moció del que tenim entre mans. Són elsingredients de la recepta per tirarendavant’, va assegurar.

La presentació de la marca ‘Ceràmica de la Bisbal’ la va presidir l’alcalde, Lluís Sais, acompanyatdel regidor de Promoció, Xavier Dilmé, i del ceramista Jaume Rulduà. FOTO: Lluís Bruguera.


CULTURA: La sardana ‘Tarannà Empordanès’, de Marc Timón, ha guanyat la 7a edició del Premi Mestre ConradSaló de composició de sardanes i ‘Val més que m’amagui’, d’Anna Serra ha aconseguit l’accèssit. El premi pervotació popular ha estat per ‘Ofrena Cordial’, d’Albert Carbonell, que no ha pogut recollir el premi ja que estroba de viatge professional a l’estranger.

‘‘TTaarraannnnàà EEmmppoorrddaannèèss’’ gguuaannyyaa eell CCoonnrraadd SSaallóóEEll pprreemmii ppeerr vvoottaacciióó ppooppuullaarr eell vvaa aaccoonnsseegguuiirr llaa ssaarrddaannaa ‘‘OOffrreennaa ccoorrddiiaall’’

El jurat, format per Josep Cassú i Serra,Francesc Cassú i Jordi, Esteve Palet, JordiMolina i Membrives i Francesc TeixidorPonce va prendre la decisió per majoriaabsoluta. Així, Marc Timón i Barceló, amb‘Tarannà Empordanès’ va obtenir els3.000 euros del primer premi i AnnaSerra i Roquet va obtingut 900 euros del’accèssit. Albert Carbonell també va serpremiat amb 900 euros gràcies a lavotació popular dels assistents al concertde lliurament de premis que es va fer alMundial. En total, van votar 275persones entre el públic assistent pelpremi a la millor sardana.

La vetllada la va presentar FrancescSànchez Carcassés i hi va intervenir laPrincipal de la Bisbal i la Bisbal Jove aixícom l’Escola de Cobla Comarcal ConradSaló, que va interpretar la sardana‘Mil·leni’.

En la primera part, La Principal de laBisbal i La Bisbal Jove van interpretat lescinc sardanes finalistes. A la segona part,La Bisbal Jove va interpretar ‘Un somni

color rosella’ i ‘Llach Piromusical’,estrenada en el piromusical del correfocde la Bisbal aquest estiu. La Principal de laBisbal va interpretat ‘Sentmenat

sardanista’ i ‘Ventada de març’.Posteriorment s’ha fet l’acte de lliuramentde premis i s’ha interpretat la sardanaguanyadora.

Els guardonats i els finalistes que van ser presents a l’acte. FOTO: Lluís Bruguera.

PPrroojjeeccttee RRoossssiinnyyoollL’Ajuntament de la Bisbal participa alprojecte Rossinyol per segon anyconsecutiu. És un programa dementoratge impulsat per la Universitat deGirona que consisteix en què sis alumnesde la UdG fan de mentors de sis alumnesde secundària de diferents centres de laBisbal d’Empordà aquest curs escolar. Laregidora d’Educació, Núria Felip, haexplicat que al final de l’edició de l’anypassat es va veure ‘que era un bonprojecte i valia la pena tornar-hi. Usanimo a tots plegats a seguir la feina del’any passat. A les mentores a conèixer laBisbal i a ensenyar-la als que us ha tocat.I als mentorats us animo a aprofitar elmàxim l’oportunitat que teniu.’


Per lliurar els cubells i informar els veïnsdels detalls del servei, de la possibilitatd'adquirir un compostador i del servei derecollida selectiva en general es van ferdues parades, el 17 de novembre, a laplaça Joan Carreras Dagas i el 19 denovembre, a l’avinguda Josep Irla, davantde l'entrada de l'escola Joan de Margarit,de 10 del matí a 2 del migdia. Les

persones que no van poder recollir elscubells aquests dies els podran recollir a laDeixalleria Municipal. L’Ajuntament vainstal·lar els contenidors de fraccióorgànica i el primer servei de recollida delscontenidors es va fer el 23 de novembre.

La Bisbal va generar l’any 2009 unes4.500 tones de deixalles, gran part de les

MEDI AMBIENT: l’Ajuntament de la Bisbal ha ampliat la recollida de la fracció orgànica a la zona de laGuardiola aquest novembre. Això suposa donar cobertura a 2.044 persones, poc més del 20% de la població,cosa que representa que actualment es dóna aquest servei al 87% de la població de la Bisbal i nomésfaltarà implantar-la al nucli antic. L’Ajuntament ha repartit més de 200 cubells i els veïns que no el tinguinel poden recollir a la Deixalleria.

RReeccoolllliiddaa ddee llaa ffrraacccciióó oorrggàànniiccaa aall 8877%% ddee llaa ppoobbllaacciióóQQuueeddaarràà ppeennddeenntt iimmppllaannttaarr--llaa aall NNuuccllii AAnnttiicc,, aa ll’’aabbrriill ddeell 22001122

quals va acabar a l’abocador de Solius. Lafracció orgànica de les deixalles,representen gairebé la meitat del pes deles deixalles. Si es fa la recollida selectivaen podem obtenir compost, un adob útilper a la jardineria i l’agricultura. Tots elsserveis de recollida selectiva es fona-menten en la selecció en origen, separantcadascuna de les diferents fraccions.

Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la regidoria de Medi Ambient

DDeessccoobbeerrttaa ddeell DDaarróóL’Ajuntament va organitzar una sortida guiada pelDaró dins el terme municipal el 27 de novembre. Lajornada va ser un passeig comentat pel responsablede Medi Ambient de l’Ajuntament, Jordi Vicens, i dedescoberta del tram inicial del Daró objecte d’unaactuació de millora dins del Pla de RecuperacióIntegral. El regidor de Medi Ambient, Àngel Planas, vaexplicar que la millora feta a l’espai fluvial del Daró ‘ésuna primera actuació prevista al Pla de RecuperacióIntegral entre la piscina i el pont del vial, una zonaimportant per al lleure dels bisbalencs i que es fa ambla voluntat d’acostar el riu a la ciutat i als ciutadans’.El regidor ha afegit que això, ‘a la vegada, suposa larecuperació i posada en valor d’una part del patrimoninatural de la Bisbal i potenciar-ne l’ús social i turístic’.A la imatge, els assistents a la sortida, que va incloureuna plantada d’arbres. Foto: Lluís Bruguera.

SECTOR IMPLANTACIÓDOMICILIS CONTENIDORSPOBLACIÓ PERCENTATGEACUMULATGRANSPRODUCTORS NOVEMBRE 2006 46

OEST MAIG 2006 578 19 1.618 16,11% 16,11%

SUD JUNY 2007 784 19 2.195 21,86% 37,97%

URBANITZACIÓ ABRIL 2010 1.033 28 2.892 28,80% 66,77%

GUARDIOLA NOVEMBRE 2010 730 20 2.044 20,35% 87,12%

NUCLI ANTIC ABRIL 2012 462 12 1.294 12,88% 100,00%

TTOOTTAALLSS 114444 1100..004444 110000,,0000%%


Des de l’any 2006 l’Àrea de Medi Ambientintenta conciliar els interessos deldefensors de gats de carrer amb els veïnsque en resulten perjudicats. Per això,l’Ajuntament porta a terme captures degats de carrer per esterilitzar-los ievitar-ne la proliferació.

Els gats es reprodueixen a gran velocitat.Una gata pot parir de sis a vuit cadellscada any i la millor manera d’evitar que esmultipliquin és esterilitzar-los però el costés molt elevat per la quantitat d’animalsque caldria tractar. El nostre Ajuntament,no disposa de prou recursos econòmics, imés ara en època de crisi, per fer front alcost de les captures i les esterilitzacions.Els gats de carrer (com els gossos) sónconsiderats animals de companyia per lallei de protecció dels animals i estàprohibit de sacrificar-los. Diferent passaamb estornells, coloms, rates o cotorresargentines, que sí que es poden sacrificarquan esdevenen plagues urbanes.

Per tant, sense la possibilitat del sacrifici i

amb la dificultat de l’adopció i l’elevatpreu de l’esterilització, la solució éscomplicada i cal la col·laboració ciutadanaper evitar que se’ls alimenti i cal demanarals alimentadors de gats de carrer ques’abstinguin d’alimentar més els animals.

L’experiència ens demostra que darrera decada queixa relacionada amb aquestsfelins hi ha una colònia de gatsmantinguda per un o més alimentadors.Colònies depenents d’alimentadors que

MEDI AMBIENT: Darrerament s’ha incrementat el nombre de queixes a l’Ajuntament relacionades amb els gatsde carrer. Entren als jardins privats, fan les seves necessitats en patis i sorrals infantils, proliferen els puntsd’alimentació a la via pública i en solars abandonats, hi ha gatinades detectades en espais insalubres, gatsmalalts a prop de centres educatius, entre d’altres. L’Ajuntament demana la col·laboració ciutadana i que nos’alimenti aquests gats ja que això causa problemes sanitaris i de salut.

CCoonnttrroollaarr llaa pprroolliiffeerraacciióó ddeellss ggaattss ddee ccaarrrreerrLL’’AAjjuunnttaammeenntt ddeemmaannaa llaa ccooll··llaabboorraacciióó cciiuuttaaddaannaa ppeerr eevviittaarr qquuee aaiixxòò ccrreeïï pprroobblleemmeess ddee ssaalluutt

han crescut desmesuradament perquè s’hiha dipositat menjar en abundància.

Aquestes persones, que amb el seu afanyproteccionista i sovint amb mancad'informació, donen aliments pocapropiats, en quantitat i en qualitat, llunyde beneficiar els gats els estanperjudicant: provoquen que siguintotalment depenents dels alimentadors icausen que la selecció natural no actuï(difícilment aniran darrere els ratolins i lesrates si disposen de menjar fàcil), facilitenun major risc de contagi de malalties acausa de la massificació de la colònia,l’excés de menjar atrau altres mamífers,com les rates i això, crea problemes desalubritat pública.

La presència històrica de gats als carrersde les poblacions catalanes demostra quepoden valdre’s per sí sols. La proliferacióde gats facilitada per les persones que, debona fe, alimenten els gats està generantmés problemes que beneficis tant alsmateixos gats com a la ciutadania.

Dins de les actuacions que du a termel’Ajuntament en relació al control deplagues, s’ha dut a terme el sanejament del’interior dels arbres del carrer Agustí Fontper eliminar-ne la brutícia i els animalsmorts que s’acumulen en els orificis quetenen. L’empresa Àrea Verda, encarregadadels treballs va instal·lar posteriorment unsistema de drenatge per evitar que es pro-dueixin processos de putrefacció que mal-metrien els arbres. Finalment, es vancol·locar teles que eviten que cap animalni cap au faci nius, com els coloms que hihan niat durant uns mesos, ni entrin enels orificis dels arbres.

NNeetteejjaanntt AAgguussttíí FFoonntt ii eell ppaasssseeiigg MMaarriimmoonn AAsspprreerrSSee ssaanneejjaa llaa zzoonnaa aarrbbrraaddaa ii eess ffaann ccaammppaannyyeess ppeerr ffoorraaggiittaarr eellss ccoolloommss ii eellss eessttoorrnneellllss

El regidor de Medi Ambient del’Ajuntament de la Bisbal, Àngel Planas, haexplicat que aquestes actuacions són‘necessàries i prioritàries i formen partdels treballs que durant tot l’any es fandes de l’àrea de Medi Ambient relacionatsamb el control de plagues.’.

Igualment, durant els mesos d’octubre inovembre s’ha dut a terme una campanyaper foragitar els estornells que feien nit ala zona del carrer Agustí Font i del passeigMarimon Asprer. Per aconseguir l’objectiuproposat es va treballar durant diversessetmanes en el moment que els estornells

busquen refugi en els arbres, cap alvespre. Es van fer servir mecanismesacústics -els crits d’alerta que fan elsmateixos estornells- i lluminosos -amb unllum làser-. L’aplicació d’aquestestècniques no es va fer de formaautomatitzada ja que amb l’ús presenciales buscava estudiar la reacció de les aus imodifficar l’actuació en funció de lesncessitats, i això va permetre actuar a lazona del camp de futbol vell. Solucionat,l’empresa encarregada dels treballs, vacalcular que a la Bisbal hi havia uns20.000 estornells en iniciar l’actuació i unparell de centenars en acabar.

L’extensió incontrolada de colònies de gatscrea problemes higiènics i sanitaris. FOTO:Àrea de Medi Ambient .



El regidor de Promoció de la Ciutat,Xavier Dilmé, ha afirmat que la segonaedició del Tastaolletes ha estat un èxitmalgrat el mal temps. El regidor haassegurat que l’any vinent se celebraràuna tercera edició de la mostra degastronomia i ceràmica de la Bisbal.

Dilmé ha destacat la gran afluència devisitants tot i el mal temps: ‘la gent de laBisbal ha respost més que l’any passat i lagent de fora ha vingut tot i el mal temps,es pot considerar que ha estat un èxittenint en compte les circumstàncies’ –haassegurat, referint-se a les dificultats demobilitat provocades per les inclemèn-cies meteorològiques.

El més perjudicat van ser els actesprogramats a la zona de l’Aigüeta, on hihavia previst el mercat artesà, deslluït acausa de les fortes pluges.

L’afluència de gent a la mostraTastaolletes va ser constant des del’obertura i les activitats paral·leles vanser un èxit. Així, els tallers de cuinainfantil van tenir molt bona acollida i vanomplir les 60 places previstes. Igualment,la programació preparada a la Sala deTasts va funcionar molt bé, amb totes lesplaces cobertes a totes les activitats. Dela mateixa manera, els col·leccionistes deplaques de cava van valorar moltpositivament l’experiència.

PROMOCIÓ DE LA CIUTAT: La segona edició del Tastaolletes, la mostrade gastronomia i ceràmica de la Bisbal, va tancar portes amb unbalanç positiu tot i el mal temps, que va dificultar algunes de lesactivitats previstes. L’èxit de les propostes presentades i de la fira engeneral en garanteix una tercera edició l’any vinent.

EEll TTaassttaaoolllleetteess ttoorrnnaa aa oommpplliirr

PPrroommoocciióó eenn ccààmmppiinnggss ddeellaa CCoossttaa BBrraavvaaL’Ajuntament de la Bisbal ha promocionatla ciutat com a capital de la ceràmica encàmpings de la Costa Brava aquest estiuen col·laboració amb el ceramista JosepTorres i l’Associació de Comerciants del’Aigüeta. La campanya s’ha fet encàmpings dels municipis de Castellód’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroellade Montgrí, Pals i Platja d’Aro. Els turistesque van visitar la ciutat se’ls va donar unobsequi a l’Oficina de Turisme, unapastilla de pasta ceràmica de 500 grams,proporcionada per Argiles Colades Trayter.

CCuurrssooss ddee ffrraannccèèss ggrraattuuïïttsseennffooccaattss aall mmóónn pprrooffeessssiioonnaall

L’Ajuntament de la Bisbal i la Universitatde Girona han organitzat uns cursosgratuïts de llengua francesa dels nivellsA1 i A2, amb suport virtual. Els cursos esfan a Torre Maria i s’imparteiuxen seguintla metodologia del Servei de Llengües dela UdG. Els cursos tenen un enfocamentcomunicatiu i una especialització lèxicaper poder desenvolupar-se en un entornprofessional.

XXXXIIIIII FFiirraa ddee BBrrooccaanntteerrss

La XXIII Fira de Brocanters va presentar enaquesta edició més de trenta expositorsque van oferir tot tipus d’antiguitats,objectes de brocanteria i peces decol·leccionisme. La fira es va dur a terme,com és habitual, l’onze de setembre, alpasseig Marimon Asprer, de deu del matí adues de la tarda.

BREUS

JJooiieess ii cceerrààmmiiccaa ddee llaa BBiissbbaall

La col·laboració entre els joiers Enric Majoral i Anna Julià-a la dreta de la imatge- i els ceramistes bisbalencs IvetBazaco, Antònia Roig, Jaume Rulduà i Joan Vila-Claras’ha vist recompensada amb la venda d’algunes joies almercat internacional i amb encàrrecs en ferm. Unamostra d’aquestes joies fetes amb ceràmica de la Bisbales va poder veure fins a finals de novembre al CastellPalau en una iniciativa compartida per l’Ajuntament i laGeneralitat dins el projecte Oficis Singulars. Lluís Sais,Xavier Dilmé i David Mascort, a l’esquerra de la imatge,van lloar la iniciativa i van apuntar que aquest és unnou camí per explorar. FOTO: Lluís Bruguera.


ESPORTS: L’inici del curs esportiu 2010/2011, pel que fa referència a les activitats que s’ofereixen des del PatronatMunicipal d’Esports, ha estat marcat pel canvi de model de gestió de monitoratge a través d’una empresaespecialitzada en serveis esportius. Segons que ha explicat el regidor responsable de l’Àrea el canvi ve motivat perla voluntat d’optimitzar els recursos, donar un enfoc diferent a l’escola esportiva municipali per la voluntat de teniruna bona capacitat de reacció davant els canvis en la demanda d’activitats esportives.

CCaannvviiaa llaa ggeessttiióó aall ppaavveellllóó eessppoorrttiiuu LL’’AAjjuunnttaammeenntt vvooll ccaannvviiaarr eell mmooddeell dd’’eessccoollaa eessppoorrttiivvaa ii ppooddeerr ffeerr uunnaa ggeessttiióó mmééss eeffiiccaaçç

El regidor d’Esports de l’Ajuntament de laBisbal, Josep Maria Gou, explica quines sónles causes d’aquest canvi: ‘Podem dir quesón tres els motius principals que han portatal Patronat Municipal d’Esports a optar peraquesta opció. El primer seria de caireeconòmic. Amb el nou model es podenoptimitzar molt més els recursos econòmicsdestinats a cada activitat que s’ofereix, senseque cap d’elles quedi sobredotada omancada de recursos. Dit d’una altra maneraens permet adaptar-nos millor a la deman-da, en funció de les pujades i baixades que hiha en les inscripcions.

El segon motiu seria donar un enfoc diferenta l’escola esportiva municipal. Sense deixard’oferir els serveis actuals de gimnàstica enles seves diferents varietats, volem poderoferir paral·lelament en un futur una escolapoliesportiva destinada a nens i nenes, ambl’objectiu que pugin aprendre i practicardiferents esports abans de decidir-se aescollir el que mes els agrada i millors’adapta a les seves qualitats.

I per últim, millorar la capacitat de reaccióenfront de les noves tendències i modes que

envolten el mon de l’esport. La realitat ensdemostra que en el món esportiu els canvissón ràpids i amb una continua ampliació del’oferta i la demanda de noves activitats. Així,tenim la voluntat de donar resposta a lesnoves demandes als més ràpid possible’.

Josep Maria Gou també precisa que ‘lacontractació dels serveis esportius no vol dirque es dugui a terme una privatització’. Elque es fa és una delegació de la prestaciódels serveis a una empresa, que buscarà

l’optimització dels recursos’ i afegeix queaixò es fa ‘sota la supervisió del PatronatMunicipal d’Esports de La Bisbal d’Empordà’.Gou és taxatiu en aquest punt ‘és el Patronatqui marcarà la política esportiva i mantindràla relació directa amb els usuaris’.

Així mateix, en aquest nou curs podemdestacar com a novetats esportives, lesnoves classes del ‘tumbling’ i ‘streetdance’,que volen oferir una forma més divertida dedur a terme una activitat física.

Una de les activitats esportives organitzades pel Patronat. FOTO: Josep Companya.

L’Itinerari d’Acollida Lingüística, que agrupaels agents que treballen per a la formaciólingüística en llengua catalana a la Bisbal(Taller d’Autonomia, Taller d’AcollidaLingüística i Cultural de Càritas, Aulad’Adults i Oficina de Català), ha reiniciat laseva activitat des del mes de setembre.

El Taller d’Autonomia és un servei del ConsellComarcal del Baix Empordà. Ofereix atencióde primera acollida a la poblaciónouvinguda que desconeix els serveis i lallengua per donar a conèixer l’entorn perfomentar l’autonomia i la convivència. Eltaller ofereix xerrades de professionals ,

LL’’IIttiinneerraarrii dd’’AAccoolllliiddaa LLiinnggüüííssttiiccaa ddee llaa BBiissbbaall dd’’EEmmppoorrddààsortides per conèixer l’entorn i espais deconversa i coneixement molt bàsic de lallengua catalana.

El TALC (Taller d’Acollida Lingüística iCultural), de Càritas Interparroquial.S’adreça a persones nouvingudes, totoferint-los la possibilitat d’entendre i parlaren català i de relacionar-se en aquestallengua per assolir habilitats de comprensiói de producció oral simples que permetinactuar en situacions quotidianes.

L’Aula d’Adults Municipal ofereix cursosd’alfabetització i de conversa en llengua

catalana. Va dstinat a persones majors de 16anys, poc alfabetitzades o no alfabetitzades,que vulguin aprendre o perfeccionar lallengua catalana.

Finalment, l’Oficina de Català de la Bisbal,que pertany al Consorci per a laNormalització Lingüística, ofereix cursos pera majors de 18 anys que volen aprendre elcatalà o millorar-ne els seus coneixements.Per aquest motiu, s’ofereixen des de nivellsinicials o bàsics (adreçats a persones nocatalanoparlants que volen aprendre lallengua catalana), elementals, intermedis ode sifuciència i superiors.


LL’’AAuullaa dd’’AAdduullttss rreeffoorrççaa ll’’ooffeerrttaaMMééss ddee 6600 mmaattrriiccuullaattss aall ccuurrss ddee pprreeppaarraacciióó aa lleess pprroovveess dd’’aaccccééss ddee ggrraauu ssuuppeerriioorr

EDUCACIÓ: La situació de crisi ha disparat la demanda de formació arreu i l’Aula d’Adults no n’ha estat unaexcepció, sobretot pel que fa a les classes de preparació a les proves d’accés a grau superior, que hanregistrat prou demanda com per organitzar un curs de tarda. La resta de propostes formatives, dirigides a sec-tors variats dels ciutadans de la Bisbal, també han tingut una bona acollida i prova d’això en són les més de270 persones que s’hi han inscrit.

Aquest setembre van començar les classesde preparació els alumnes que hi hamatriculats als cursos del matí. El curs ésprevist que s’allargui fins a l’abril i les proveses faran el mes de maig. L’alta demandad’aquest curs ha fet que la regidoriad’Educació hagi preparat un altre grup quefa les classes a les tardes.

La regidora d’Educació, Núria Felip, haexplicat que aquests cursos són ‘unanecessitat evident per la Bisbal i també permunicipis de la rodalia ja que hi ha hagutalumnes que han quedat fora de les escolesdels seus municipis’.

CCaapp aa ll’’aaccccééss aa llaa uunniivveerrssiittaatt

‘Creiem que això és un èxit rotund de l’Aulad’Adults de la Bisbal i cal reconèixer la moltai bona feina que ha fet la tècnica de l’àrea’,ha assegurat la regidora, que ha afegit quevist l’èxit d’aquestes proves ara es plantejaimplantar de cara a l’any vinent les provesd’accés a la universitat per a majors de 25d’anys. Núria Felip diu que amb això s’hauràimplantat l’accés a totes les etapesformatives. ‘Penso que per sobre de tot s’han

d’oferir ensenyaments reglats en la mesuraque es pugui i el que s’està oferint’ haassegurat.

L’Aula d’Adults de la Bisbal ha matriculatunes 60 persones per aquests cursos i des dela regidoria es destaca que hi ha persones

matriculades de Calonge, Flaçà, Palafrugell,Palamós i Sant Feliu de Guíxols, entred’altres. Aquest fenomen s’ha d’atribuir,segons la regidoria, al fet que les escolesd’adults d’altres municipis de la comarcatenen una demanda de formació superior ala que poden atendre.

El curs de preparació a les proves d’accés a grau superior ha superat totes les expectatives i apart del grup del matí -a la imatge- se n’ha fet un de tarda. FOTO: Lluís Bruguera.

IDIOMES:Anglès:: 5 nivells amb 50 matrículespersones matriculades. Els cursos de francès s’han derivat als queorganitza Torre Maria amb col·laboracióamb la UdG.

CURS DE MEMÒRIA:15 persones matriculades.

GRADUAT ESCOLAR DE SECUNDÀRIA(GES) i PREPARACIÓ A LA PROVA D’ACCÉSA GRAU MITJÀ (PACFGM):30 persones matriculades.

UUnneess 227744 ppeerrssoonneess ss’’iinnssccrriiuueenn eenn lleess ddiivveerrsseess pprrooppoosstteess ffoorrmmaattiivveessPREPARACIÓ A LA PROVA D’ACCÉS AGRAU SUPERIOR (PACFGS):Aquest curs es va oferir un curs al matíperò degut a l’elevada demanda es vadecidir obrir un curs a la tarda. Al matí hiha 40 places i a la tarda 25 places quesumen 65 persones inscrites.

CURS DE FOTOGRAFIA DIGITAL:9 persones matriculades.

CURSOS D’ALFABETITZACIÓ EN LLENGUACATALANA:Els cursos es divideixen en dos nivells i doshoraris. Hi ha 4 grups que oscil·len entre

20 i 25 persones i hi ha 80 alumnes.

CURS D’INICIACIÓ A LA INFORMÀTICA PERA GENT GRAN:Aquest curs és organitzat per l’empresaExternal Workforce i subvencionat perCaja Mediterraneo (CAM) i l’Ajuntament hicol·labora deixant l’espai. 15 matriculats.

CURS INTERNET ORIENTAT A DONES:Aquest curs és organitzat per l’empresaExternal Workforce i subvencionat perCaja Mediterraneo (CAM) i l’Ajuntament hicol·labora deixant l’espai. Hi ha 15alumnes inscrits.


I ) En ple mes d’agost, l’Ajuntament informà (?) a la ciutadania, através d’anuncis al BO P i D O GC, que la pròrroga del Contracte deGestió del Servei d’Abastament d’Aigua i Ampliació al Servei públicde C lavegueram era a exposició pública. En síntesi, dita pròrroga, pelque fa al servei d’abastament d’Aigua, preveu: 1) L’increment del58,4% en la retribució que fins ara rebia Sorea en concepte degestió ordinària del servei (48,7% el 2010, 4% el 2011 i 4% el2012) al que s’afegirà, a partir de 2012, aproximadament un 8%addicional en concepte de despeses indirectes del servei. 2) Com aconseqüència, la T arifa d’aigua s’apujarà d’immediat un 17,88% il’Ajuntament ha renunciat a percebre aquella part dels ingressos deT arifa destinats a l’amortització/reposició de l’immobilitzatd’explotació afecte al servei( instal·lacions de captació, elevació,distribució etc.) i que raportaran a l’Ajuntament un ingrés de77.361€ l’any 2009, i sense anar més lluny, un acumulat de315.526 € en els darrers 4 anys. 3) El 2012 (és a dir, amagant denou l’ou fins desprès de les properes eleccions municipals) la T arifa del’aigua hauria d’augmentar aprox. un 50% com a conseqüència delfinançament de les inversions que, per compte de l’Ajuntament, ja hadut a terme Sorea (ET AP Fontanilles: 876.576,52€), i les quehaurà de dur a terme (Puig de Sant Ramon: 1.275.217,80€ i760.000 € d’altres programades, a raó de 40.000€/anuals fins l’any2030, límit legal de pròrroga del contracte). D ’aquests imports, ésjustificable repercutir a T arifa la totalitat de l’ET AP de Fontanilles;de l’ordre d’1/3 com a màxim les del Puig de Sant Ramon, atès que

2/3 son per a la reposició i soterrament dels serveis de telefonia, baixatensió i enllumenat públic; i pel que fa als 40.000 € anuals,s’haurien pogut finançar sobradament amb la part d’ingressos deT arifa destinats a amortització/reposició a què abans s’ha fetreferència i que l’Ajuntament ha renunciat percebre. En resum, unapròrroga de Contracte mal negociada, amb part del contingut demanifesta il·legalitat, lesiva per l’Ajuntament i que perjudicarà atota la ciutadania a través del rebut de l’aigua.

El nostre grup hi presentà en temps i forma recurs de reposició, endata 30 d’agost, i anirem al Jutjat Contenciós Administratiu, si fafalta.

I I ) El Jurat d’Expropiació de Catalunya resolgué, en sessió de 28 dejuliol de 2010, fixar el preu just de la parcel·la expropiada perl’Ajuntament, per ubicar-hi la Biblioteca, en 285.005,32 €, el qualal ésser acceptat per l’Ajuntament però no pel propietari, té ara comara, el caràcter de mínim. És oportú recordar que l’Ajuntament oferíinicialment al propietari la quantitat de 60.000 €, la qual fou pos-teriorment augmentada fins els 96.330,42€. D es del primermoment, el nostre grup considerà que la valoració de l’Ajuntamentno s’ajustava a la legislació aplicable i el que es pretenia era estafar alpropietari, tal com ha quedat demostrat.

25 de setembre de 2010

Amb l’aigua al coll

Perquè no comencen les obres de la biblioteca?

El passat 28 de juliol el Jurat d’Expropiació de Catalunya va fixar eljust preu de la finca annexa a l’antic escorxador, expropiada perl’Ajuntament per construir-hi la Biblioteca Central Comarcal, en285.005, 32 €, davant els 96.330,42 € que oferia l’Ajuntament i els591.739,26 € que demanava l’antic propietari. El Jurat ha fixat elpreu del m2 en 281,12 € front els 124,71 € que oferia l’Ajuntamenti els 733,00 € que exigia l’antic propietari.

Val a dir que la diferència de preu entre el que ha dictaminat el Jurati el que havia ofert l’Ajuntament ve determinada pels següentsparàmetres:

1r. L’Ajuntament indemnitzava per 730,40 m2, que són els metresque es permeten construir, mentre que el Jurat ha fixat els metres en965,55, que són els resultants del que anomenen polígon fiscal de lazona.2n. L’Ajuntament aplicava un coeficient reductor, per tractar-se de sòlqualificat d’equipament, mentre que el Jurat ha decidit que es paguésen funció de sòl residencial.3r. L’Ajuntament aplicava preus de sòl del 2010, mentre que el Juratha aplicat preus del 2008, que evidentment són molt diferents.

Resumint, i segons la resolució del Jurat, s’ha indemnitzat l’anticpropietari per un sòl residencial de 965,55 m2 a preus de mercat del’any 2008, quan la realitat jurídica era d’un sòl d’equipament amb unaprofitament de 730,40 m2 i a l’any 2010.

A tot això, l’Ajuntament feia efectiva el mes d’agost la quantitatfixada pel Jurat i passava a ser automàticament, tal com està prescritlegalment, propietari de la finca, fent la inscripció corresponent en elRegistre de la Propietat.

Paral·lelament, l’antic propietari interposava un recurs davant elmateix Jurat, demanant una major indemnització, recurs que ja haestat resolt i denegat.

Des del dia que l’Ajuntament va tenir la propietat, s’ha demanatl’autorització a l’antic propietari per ocupar la finca i així poderiniciar les obres d’un equipament tan necessari i imprescindible per ala nostra ciutat.

L’antic propietari, amb la connivència del grup municipal del PSC,que sense cap mena d’escrúpol l’ha “assessorat” permanentment, noha autoritzat mai l’entrada a la finca, i l’Ajuntament no ha tingut mésremei que sol·licitar el desnonament per via administrativa i esperarque el Jutjat ens autoritzi.

Des de el Grup Municipal d’ERC, “felicitem” tant l’antic propietari comel Grup Municipal del PSC, per la seva “col·laboració” en un projectede ciutat com aquest.

Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya


Que estem passant per uns moments econòmics difícils tots ensóm conscients i CiU com a grup membre de l’equip de governha vetllat en tot moment perquè, malgrat les dificultats, espuguin continuar oferint als ciutadans tots els serveis amb lamateixa qualitat i eficiència mantenint en la mesura que siguipossible els preus públics i taxes.

Ho podem comprovar, per exemple, en els àmbits de llard’infants i Cultura. Les quotes de la llar d’infants municipal “ElTren Petit” s’han mantingut respecte el curs passat amb lavoluntat de no augmentar la pressió a les famílies quenecessiten d'aquest servei per poder continuar treballant.

Pel que fa a aportacions municipals als actes culturals dereferència també s’ha intentat poder mantenir-les respecte anysanteriors. És el cas de la Fira del Circ, un esdeveniment culturalperò també de promoció de la ciutat que compta amb unaaportació econòmica municipal de 42.000 euros, que s’hamantingut els darrers anys i que confiem que en la properaedició es pugui mantenir malgrat la incertesa de la resta desubvencions que rep la Fira i que en aquest moment no estangarantides, ja sigui de la Diputació de Girona o la Generalitat.

El pressupost del Teatre Mundial s’ha hagut d’ajustar a lasituació econòmica i en el moment de fer la programació es témolt present la racionalització dels recursos evitant qualsevol

despesa supèrflua i això ens ha permès continuar oferint unaprogramació regular variada i de qualitat.

L’escola de cobla “Conrad Saló” ha experimentat una claraevolució durant aquesta legislatura, s’ha ampliat l’ofertaeducativa i s’ha passat de tenir 51 alumnes el curs 2006-07 als173 que hi ha en aquests moments. S’han hagut d’anarmodificant els preus tenint en compte que, fins al moment,compta amb molt poc suport econòmic d’altres institucions i ésevident que amb aquestes condicions l’Ajuntament no potfer-se càrrec de la quasi totalitat de les despeses. Cal dir que un32% d' alumnes provenen d’altres poblacions de la comarca.

El grup municipal de CiU continuarà vetllant i treballant per unabona gestió dels recursos públics en uns moments d’ingressosnotablement migrats per la crisi general en la qual ens veiemimmersos.

GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CiU)

Temps difícils

Autovia imposada, així no

Nord o sud no és la qüestió principal, aquest ha estat elpunt de partida des del grup d’ICV-EUiA en el projected’autovia. La suma de diversos modes de mobilitatcol·lectiva (autobusos o tramvies, per exemple)pacifiquen el trànsit i minimitzen la contaminació i lesemissions de gasos amb efecte d’hivernacle i esminimitzen impactes de tot tipus.

L’Equip de Govern (ERC–CiU) sabia que el projected’autovia estava profundament qüestionat. L’Ajuntamenthavia d’acostar posicions entre la ciutadania i elDepartament de Política Territorial, i no ho ha volgut fer,tot i les reiterades peticions ciutadanes i del grup d’ICV.

Cal entendre la situació actual de l’autovia com unconflicte i cal diàleg, solucions consensuades que ajudina entendre les necessitats de totes les parts. Si es voltirar pel dret com s’ha volgut fer, el conflicte s’acabaagreujant, els projectes es rebutgen i la distància amb elsgovernants es va fent més gran. La decisió delDepartament de Medi Ambient de demanar que en elprojecte no s’elimini l’opció nord, es basa en el fet que enla valoració ambiental s’impedia escollir la milloralternativa (o la menys impactant). En efecte, ha arribatun punt en què l’opció sud s’ha mantingut insostenible il’estratègia del PTOP va ser eliminar la “competència”

que li feia la nord. Acceptant l’opció nord s’obligava arebaixar de molt els forts impactes de l’opció sud.

Davant aquesta situació la postura del Grup MunicipalICV-EUiA en tot aquest procés es referma. Cal unaaposta per la mobilitat sostenible i cal que el projectesigui reiniciat des del punt de vista del camí cap a lasostenibilitat i la participació ciutadana, i no cap al’autovia per què sí.

L’augment de les freqüències d’autobusos des d’aramateix, permetria augmentar l'ús del transport col·lectiui per tant la capacitat de la carretera es podria reduir.Aquet fet podria desfer el nus del conflicte ja que elresultat seria una carretera millorada menys impactant atots nivells, i no una autovia totalment nova. Cal serflexibles i conciliadors.

Aquesta és l’aposta que defensem per la ciutat des del’Ajuntament de la Bisbal perque el que volem és millorarla nostra mobilitat sense pagar un preu excessiu en laqualitat del nostre entorn i la millora de la nostra quali-tat de vida.

Pere TeixidorPortaveu Grup Municpal Iniciativa Verds - Esquerra Unida

L’alcalde de la Bisbal, Lluís Sais, va anunciarla cessió mitjançant un conveni ambl’associació El Trampolí d’un solar de 1.007metres quadrats després de la reunió queva mantenir amb la consellera d’AccióSocial, Carme Capdevila, a la Bisbal aquestmes de juny. Segons el conveni,l’Ajuntament cedeix un solar on hi ha aral’edifici dels pisos dels mestres per que s’hifaci un equipament destinat a usos socialsque determina l’objecte social de l’entitat.El usos del nou equipament els determinaràun projecte social que s’acordarà amb laConselleria d’Acció Social.

La Consellera va visitar l’Ajuntament, laresidència geriàtrica Zoilo Feliu i la seu del’associació El Trampolí, on va mantenir unareunió amb representants de l’associació i del’equip de govern.

La consellera va visitar gairebé totes lesdependències de la residència geriàtrica i es vainteressar per les remodelacions que s’han fetal geriàtric i per les obres d’adequació ques’han fet aquest any amb un pressupost de645.000 euros. Aquestes obres comporten unseguit millores en la seguretat i la mobilitat.


TTEELLÈÈFFOONNSS DD’’IINNTTEERRÈÈSS

AJUNTAMENT 972 64 09 75ÀREA DE CULTURA 972 64 25 93ARXIU COMARCAL 972 64 18 01BIBLIOTECA 972 64 21 79CAP 972 64 38 08(Centre d’Assistència Primària)902 077 972

ESCOLES VELLES 972 64 67 37 (Educació, Joventut, Aula d’Adults) FORESTALS 972 64 20 61MOSSOS D’ESQUADRA 088OF. TURISME TORRE MARIA 972 64 55 00PAVELLÓ D’ESPORTS 972 64 21 98POLICIA LOCAL 972 64 02 92 PUNT D’INFORMACIÓ TURÍSTICA AL CASTELL PALAU 972 64 51 66RESIDÈNCIA GERIÀTRICA 972 64 01 10SARFA 972 64 09 64OFICINA DE CATALÀ 972 64 34 90TAXIS 972 41 41 49TERRACOTTA MUSEU 972 64 20 67TORRE MARIA 972 64 68 06(Comunicació, Medi Ambient, Oficina del Plade Barris i i Promoció de la Ciutat)

CCAARRTTIIPPÀÀSS MMUUNNIICCIIPPAALL

LLUÍS SAIS I PUIGDEMONTAlcalde Hisenda, Planejament i Gestió Urbaní[email protected]

NÚRIA ANGLADA I CASAMAJOR Regidora de Cultura [email protected]

XAVIER DILMÉ I VERTRegidor de Promoció de la Ciutat, Via Pública iSeguretat [email protected]

CARME VALL I CLARARegidora d’ Administració i Règim Intern, GentGran, [email protected]

ÀNGEL PLANAS I SABATERRegidor de Desenvolupament Local, MediAmbient, Comunicació, Habitatge, [email protected]

JOSEP M. GOU I SALÓRegidor d’Esports i Joventut [email protected]

NÚRIA FELIP I JACASRegidora d’Educació, Serveis Socials iCooperació[email protected]

WWEEBBSS DD’’IINNTTEERRÈÈSS

wwwwww..llaabbiissbbaall..ccaattvviissiittllaabbiissbbaall..ccaattwwwwww..jjoovveessllaabbiissbbaall..bbllooggssppoott..ccoomm//ppaarrllaannttllaabbiissbbaall..bbllooggssppoott..ccoomm//wwwwww..ffiirraaddeecciirrcc..oorrgg//wwwwww..aannttiicceemmppoorrddaa..ccoomm//

CCaappddeevviillaa vviissiittaa eell ggeerriiààttrriiccLL’’AAjjuunnttaammeenntt cceeddeeiixx uunn ssoollaarr aa ll’’aassssccoocciiaacciióó EEll TTrraammppoollíí

La directora de la residència Zoilo Feliu, Carme Solà, la consellera Carme Capdevila -al centre-, l’acladede la Bisbal, Lluís Sais, la regidora responsable del geriàtric, Carme Vall, durant la visita de laconsellera, el juny passat. Foto: Lluís Bruguera.

L’alcalde de la Bisbal, Lluís Sais, va signar,aquest juliol, al saló Consolat del Mar del’Ajuntament de Barcelona el conveni decreació de la Xarxa de Museus de Ceràmicade Catalunya. Una xarxa que uneix elMuseu de Ceràmica de Barcelona ICUB(ceràmica internacional), el Museu delCàntir d’Argentona (càntirs tradicionals icontemporanis), el Museu Can Tinturé.Col·lecció de rajola de mostra catalana deSalvador Miquel – Museu de Ceràmica “LaRajoleta” d’Esplugues de Llobregat (rajoles icomplements arquitectònics), el TerracottaMuseu de Ceràmica de La Bisbal d’Empordà(terrissa i ceràmica industrial de La Bisbal) iel Museu de Ceràmica de l’Atmella de Mar

(terrissa del territori peninsular).Els principals objectius de la nova Xarxa deMuseus de Ceràmica són l’intercanvid’informació, la difusió conjunta d’aquestsfons i de les activitats de cadascun delsmuseus, i aspirar a obtenir diferents ajutsen el marc d’aquelles subvencions quefomenten la creació de xarxes de treballconvocades per diversos organismes.‘L’objectiu final és iniciar un camí plegatsper fer dels museus un element de difusió,de coneixement i de desenvolupament delmón relacionat amb la ceràmica aCatalunya, amb la voluntat de donarcontinuïtat a aquesta unió’, segons que vaexplicar l’alcalde en un comunicat conjunt.

TTeerrrraaccoottttaa MMuusseeuu iimmppuullssaa llaa ccrreeaacciióó ddee llaa XXaarrxxaa ddeeMMuusseeuuss ddee llaa CCeerrààmmiiccaa ddee CCaattaalluunnyyaa


ACTES DIVERSOS

CCoonncceerrtt ccaattaallàà.. La Coral Àkan de Girona i el Cor Carreras Dagas de la Bisbal vanparticipar en el primer acte del Voluntariat per la Llengua d'aquesta tardor. També vanactuar els Bastoners del Casal Estel Roig van ballar tres peces interpretades pel grupGralla de Boix. L’alcalde de la Bisbal, Lluís Sais, va cloure l’acte. Foto: Servei de Català.

FFeessttaa MMaajjoorr ddee SSaanntt PPooll.. La festa major deSant Pol va acollir un concert de piano a quatremans el divendres 23 de juliol i havaneres icremat el cap de setmana. Foto: Manel Magrinyà.

FFeessttaa mmaajjoorr.. La festa major de la Bisbal va iniciar-se aquest any amb la presentaciódel nou disc de l’artista local Sanjosex, en un concert que va rebre molt bonescrítiques. A la imatge, el cercavila, amb un seguiment multitudinari, a la plaça del’Ajuntament. Foto: Xavier Font.

FFiirraa ddee CCiirrcc.. La quinzena edició es va fer els dies16, 17 i 18 de juliol, va presentar uns 125 espec-tacles entre els de la pròpia fira i els de l’activitatparal·lela de Firabar. Se’n pot veure una mostramés àmplia al web de la fira www.firadecirc.org.Foto: Santi Casanovas.

FFiirraa ddee CCiirrcc.. Una de les actuacions més espectaculars la van fer una parellaque va literalment ballar sobre la façana del Castell Palau de la Bisbal. Lacompanyia B612 va actuar la mitjanit del divendres oferint gairebé mitja horade dansa vertical. Foto: Santi Casanovas.

FFiirraa ddee CCiirrcc.. La Fira de Circ va ser un dels esdevenimentsde l’estiu. Entre les companyies que van ser a la Bisbal hiha els pallassos que animen els nens i nenes que han defer estada a l’hospital Josep Trueta, que van ser al vestíbuldel Mundial. Foto: Lluís Bruguera.

Amb el suport de

11aa JJoorrnnaaddaa ccíívviiccaa eessccoollaarr.. Els regidors del Consell d’Infants i alumnes de6è de primària van fer d’agents cívics el matí del dia 12 de juny. Van recordarals ciutadans les accions incíviques detectades i van felicitar les persones quefeien accions correctes. Foto: Àrea d’Educació.

EEnnddeerrrroocc ddee llaa ttaannccaa ddeell ccaammpp ddee ffuuttbbooll vveellll.. Les obres de lasegona fase del passeig Marimon Asprer inclouen l’enderroc de latanca del camp de futbol vell, i l’adequació d’una franja verda deseparació entre l’aparcament, que s’arranjarà, i el passeig i hancomençat aquest novembre. Foto: Lluís Bruguera.

IInniiccii ddee ccuurrss aa llaa nnoovvaa eessccoollaa ll’’EEmmppoorrddaanneett.. El curs 2010-11 ha començat ala Bisbal amb l’inici de l’activitat de la nova escola l’Empordanet com a escolaindependent. Aquest curs amb dos grups, un de P-3 i un de P-4, amb 28 nens. L’inicide les classes s’ha fet amb tota normalitat, segons que han confirmat des de laregidoria d’Educació. Foto: Ll. Bruguera.

VViissiitt llaa BBiissbbaall.. L’Ajuntament de la Bisbal ha editat una novaguia turística de la Bisbal d’Empordà que es diu ‘Visit la Bisbal!’.Editada en quatre idiomes (català, espanyol, anglès i francès) faun repàs dels atractius de la ciutat agrupats en àrees com el com-erç, la ceràmica, els antiquaris, el patrimoni històric, les fires imercats, la natura, la cultura, la gastronomia i l’allotjament il’entorn de la Bisbal. S’ha distribuït en oficines de turisme i altrespunts d’interès turístic de la comarques gironines. La portada ésobra d’Ignasi Sarquella i la foto de portada, de Rubén Garcia.

NNeetteejjaa ddeellss ppoouuss ddee ggllaaçç ddee CCaann SSaalloommóó.. Una colla forestal formadaper treballadors amb trastorns mentals greus ha desbrossat i netejat la zonadels pous de glaç de can Salomó, aquest octubre. Els treballs els dirigeix elConsorci de les Gavarres. Foto: Lluís Bruguera.

informatiu municipal

Documents