aiqspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/iqs56.pdf · 2016-06-02 · aiqs news 56 2...

56
AIQS NEWS PUBLICACIÓ TRIMESTRAL DE L’ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I ENGINYERS DE L’IQS NÚM. 56 SETEMBRE 2010 MARÍA JESÚS CAUS UNA QUÍMICA AL PARLAMENT EUROPEU NOU GRUP PROFESSIONAL DE PINTURES IQS I FERRER: EXEMPLE DE COL·LABORACIÓ CIÈNCIA-EMPRESA

Upload: others

Post on 07-Apr-2020

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQSnew

s

publ

icac

ió t

rim

estr

al d

e l’a

ssoc

iaci

ó de

quí

mic

s i e

ngi

nye

rs d

e l’i

qs

núm

. 56

s

etem

bre

2010

María Jesús Causuna quíMiCa al parlaMent europeu

nou grup professional de pintures

iqs i ferrer: exeMple de Col·laboraCióCiènCia-eMpresa

01 portada 56.indd 1 14/9/10 08:49:06

Page 2: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

2

Flaixos flashes News iN brieF

altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia l’iQs i Ferrer desenvolupen un fotoprotector progressiu intel·ligent

habilitats directives habilidades directivas maNaGemeNt skills

el porqué de la negociación, por Pedro Farrés [Prom. 1967]

a FoNs a fondo iN dePth

entrevista a maría Jesús caus Gálvez, funcionària del Parlament europeu

Química i cuiNa Química y cocina chemistry aNd cuisiNe

la química en los alimentos, por roberto xalabarder coca (Prom. 1954)

GruPs ProFessioNals Grupos profesionales ProFessioNal GrouPs

‘xiii Food studies meeting on health and chemistry’ Presentacio del nou Grup Professional de Pintures entrevista als responsables del GP de medi ambient ¿alimentos funcionales bajo sospecha?

recerca investiGación research

“cèl·lula artificial”... dubtes des de l’ètica”, per Núria terribas, directora de l’institut borja de bioètica

així sóN así son that’s the way they are

cristina martí: “la fuerza de china está en las ganas de trabajar y mejorar que tienen los chinos” enric Gal i llorenç codern: dos col·leccionistes al Químic

GeNt iQs Gente iQs PeoPle From iQs

entrevista a carmen meca García, del laboratori d’anàlisis generals

oci aiQs ocio aiQs aiQs leisure

barbacoa a begues visita i dinar a les bodegas costers del sió curso de cocina italiana

ProtaGoNistes protaGonistas PeoPle iN the News

canvis professionals

Petit aNecdotari peQueño anecdotario collectioN oF stories

el problema de les obres a l’iQs, per lluís victori, sJ

04

49

40

38

46

52

53

12

18

08

22

02-03 sumari edit.indd 2 14/9/10 09:02:02

Page 3: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQSnew

s

publ

icac

ió t

rim

estr

al d

e l’a

ssoc

iaci

ó de

quí

mic

s i e

ngi

nye

rs d

e l’i

qs

núm

. 56

s

etem

bre

2010

María Jesús Causuna quíMiCa al parlaMent europeu

nou grup professional de pintures

iqs i ferrer: exeMple de Col·laboraCióCiènCia-eMpresa

NEW

S AI

QS N

º 56

SETE

MBR

E 20

10

Enguany es compleix el 25è aniversari de la creació del Grup Professional de Bioquími-ca i Biotecnologia. Va ser l’any 1985 quan un col·lectiu d’associats de l’AIQS introdu-ïts en el sector de l’alimentació van veu-re l’oportunitat de posar en marxa un grup dedicat específi cament a aquesta temàti-ca. La gestació del grup va coincidir en el temps amb l’organització de la primera edi-ció de les Jornades d’Aplicacions Indus-trials dels Enzims, unes sessions de treball que aquest grup professional organitza des d’aquell llunyà 1985 i que ja han arribat a la seva XIII edició, tot i que ara se celebren amb el nom de BIET (Baking Ingredients, Enzymes and Technology). L’enhorabona a tots els que formen part del Grup Professi-onal de Bioquímica i Biotecnologia i a tots aquells que, d’una manera o una altra, hi han col·laborat al llarg d’aquests 25 anys.També en aquest News presentem el nou Grup Professional de Pintures de l’Associa-ció, que vol ser un punt de trobada de pro-fessionals del sector de les pintures, però també d’altres sectors que hi estan relacio-nats, com les tintes i pigments, els adhesius o els recobriments. Des d’aquestes línies animo els interessats a unir-se a aquest nou grup que coordina Cristina Ventayol, a qui entrevistem en pàgines interiors.Seguint amb les novetats, en aquest nú-mero trobareu una nova secció amb un tí-tol prou explícit: Habilitats directives, on es tracten competències i habilitats en temes tan sensibles com la negociació, una activi-tat essencial a la nostra vida privada i pro-fessional. L’altra novetat del nostre sumari és un interessant article de la directora de l’Institut Borja de Bioètica (Universitat Ra-mon Llull), Núria Terribas.

Feliç lectura.

Este año se cumple el 25º aniversario de la creación del Grupo Profesional de Bi-oquímica y Biotecnología. Fue en el año 1985 cuando un colectivo de asociados de la AIQS introducidos en el sector de la alimentación vieron la oportunidad de poner en marcha un grupo dedicado es-pecífi camente a esta temática. La gestaci-ón del grupo coincidió en el tiempo con la organización de la primera edición de las Jornadas de Aplicaciones Industriales de las Enzimas, unas sesiones de trabajo que este grupo profesional organiza des-de aquel lejano 1985 y que ya han lle-gado a su XIII edición, aunque ahora se celebran con el nombre de BIET (Baking Ingredients, Enzymes and Technology). La enhorabuena a todos los que forman parte del Grupo Profesional de Bioquí-mica y Biotecnología y a todos aquellos que, de una forma u otra, han colabora-do en él a lo largo de estos 25 años.También en este News presentamos el nuevo Grupo Profesional de Pinturas de la Asociación, que quiere ser un punto de encuentro de profesionales del sector de las pinturas, pero también de otros sectores relacionados, como las tintas y pigmentos, los adhesivos o los recubri-mientos. Desde estas líneas animo a los interesados a unirse a este nuevo grupo que coordina Cristina Ventayol, a quien entrevistamos en páginas interiores.Siguiendo con las novedades, en este nú-mero encontraréis un artículo con un título bastante explícito: Habilidades di-rectivas, donde se tratan competencias y habilidades en temas tan sensibles como la negociación, una actividad esenci-al en nuestra vida privada y profesional. La otra novedad de nuestro sumario es un interesante artículo de la directora del Instituto Borja de Bioética (Universiad Ramon Llull), Núria Terribas.

Feliz lectura.

AIQS

NEW

S 56

3

JuNta directiva associació de Químics i eNGiNyers de l’iNstitut Químic de sarriÀ

President: Jaume Árboles muntadasvicepresident: Josep beumala Griñósecretari: albert puyuelo Gómez vicesecretari: Josep albert Jover serratresorera: remei areny Jovalsotstresorer: Josep mosquera ariasvocals: francesc Xavier castañé sitjas, lluís comellas riera, Josep lluís falcó brenes, laura montero suárez, albert palomer benet, rafael Queralt teixidó, sJ, berta vega sánchez

aiQsvia augusta, 390, 08017 barcelonatel. 93 267 20 12 - 93 267 20 00tel. i fax directe: 93 280 42 76www.aiqs.es - [email protected]

diseÑo y realiZacióN: bPmo ediGruPC/ Guitard, 43, 1ª planta08014 BarcelonaTel. 933637840www.grupobpmo.com

coordinación editorial: daniel martínezdirectora creativa: paula mastrángelodirección de arte: marta solàmaquetación: David Izquierdo, Bernat Majoraledición fotográfi ca: carlota pratsasesoramiento lingüístico: raúl pelegrínProducción: cristina prats

imprenta: enlaze3 print managementtiraje: 2.000 ejemplares

depósito legal: B-37419-97

aiQs es miembro de la FederacióN esPaÑola de iNGeNieros Químicos

aiQs es miembro de la euroPeaN FederatioN oF chemical eNGiNeeriNG desde 1974

aiQs News no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus col·laboradorsaiQs news no comparte necesariamente las opiniones expresadas por sus colaboradores

a partir del 28 de setembre, podeu consultar a la nostra web la versió íntegra de l’aiQs News en els idiomes català i castellà.a partir del 28 de septiembre, podéis consultar en nuestra web la versión íntegra de aiQs news en los idiomas catalán y castellano.

daNos tu oPiNióN sobre ‘aiQs News’.Queremos saber qué opinas de la revista de la aiQs. ¿te gusta el nuevo diseño? ¿te resultan interesantes los nuevos contenidos? ¿cambiarías alguna cosa? ¡es tu oportunidad! haznos llegar tu opinión a [email protected]. ¡nos ayudará a mejorar tu revista!

Jaume Árboles muNtadaspresident

euroPeaN FederatioN oF

Jaume Árboles muNtadaspresident

02-03 sumari edit.indd 3 14/9/10 09:02:28

Page 4: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

4n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s 25è aniversari del GP de Bioquímica i Biotecnologia

El Grup Professional de Bioquí-mica i Biotecnologia celebra enguany el 25è aniversari de la seva creació i de la celebració de la seva primera jornada. És una efemèride prou im-portant per celebrar-la con-

assistents al sopar: Jaume

Árboles, remei areny,

Kilian avilés, neFertiti

Campos, Jordi Gibert, José

ramón GonzÁlez, pere

Grané, Jordi hernÁndez,

montse lÁzaro, Christian

C. oste, antoni planas,

teresa raventós, Josep

roCas, manuel ruiz, lluís

sala, lídia sirera, roGer

villar i José luis zeiChen

Altes i baixesincorporacions

nom cognoms any promoció

aureli bou balust 2008

miguel Cachafeiro bamonde 2006

Gerard Colomer pruna 2006

Carla Compte stevens 2007

Àngels Gibert vallès 2009

mar lópez esteruelas 2008

Jehu molina García màster Gestió empreses

nom cognoms any promoció

anna muñoz tió 2005

Cristina prat taranilla 2009

víctor Quero Cambra 2009

rubén ruiz González 2008

eloy ruiz villanova 2008

Quixol soriano baliarda 2008

des del 20/04/2010 al 10/09/2010

defuncions tant d’associats com de no associats

nom cognoms any promoció

Juan alameda barbero 1946

Josep belart tomás 1952

vicenç Claramonte sebastián 1974

Josep Costa Giralt 1945

víctor Fernández-manzanos pastor 1981

José muntada Casany 1958

des del 20/04/2010 al 10/09/2010

juntament amb totes aquelles persones que alguna vega-da van formar part d’aquest grup professional o bé van participar en l’organització d’alguna jornada. Ho van fer amb un sopar el passat 21 de

maig. Aquesta data és molt sig-nificativa, ja que va ser preci-sament el 21 de maig de 1985 (25 anys enrere) quan es va celebrar la primera Jornada d’Aplicacions Industrials dels Enzims.

04-07 flaixos.indd 4 14/9/10 09:54:45

Page 5: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

new

s in

bri

ef F

lash

es f

laix

os

Díaz de Santos Barcelona• tel.: 93 212 86 47• [email protected]• www.diazdesantos.es• 10% de descompte en qualsevol

llibre comprat o encarregat a la botiga de Balmes.

News publicat 48

DiR•tel.: 902 101 979•[email protected] •Els centres DiR ens ofereixen un

10% de descompte a la quota o modalitat Club Empresa. Si ets client DiR i no estàs acreditat ara ho pots fer a [email protected] enviant el teu nom i cognoms. Si la teva parella és client DiR o s’hi vol apuntar, també gaudirà dels mateixos descomptes que tu. Els fills, fins als 26 anys, tindran descomptes segons l’edat.

News publicat 48

Derby Hotels Collection• [email protected]• 10% de descuento sobre la mejor

tarifa disponible, en cada uno de sus hoteles de Barcelona, Madrid y Londres.

News publicat 52

Pinchazos 24 h•Tel.:934261356•www.pinchazosyneumaticos24h.com•ServiciopermanentegarajeEspaña:

condicions especials per al nostre col·lectiu per rodes noves (no punxades).

News publicat 48

Halcón Viajes•Tel.933208451-Tel.902995757•[email protected] Excelentes ventajas y un 3% de

ahorro en paquetes vacacionales a través del portal www.halconviajes.com/colectivos/AIQSCOM.

News publicat 51

GHT Hoteles•Reservesindividuals; contactar

directament amb l’hotel escollit.

•Reservesdegrup(a partir de 20 persones) i per a qualsevol altre esdeveniment, contactar amb: Sra. Corali Cunyat

• tel.: 618 638 628•[email protected]• descompte del 10% (segons

tarifa vigent) en el cost de l’allotjament i el tipus de pensió escollida, durant la temporada del 2009. Aquestes condicions no s’aplicaran la setmana del 24 de juny ni en el període comprès entre el primer i el tercer dissabte del mes d’agost.

News publicat 50

AVIS Alquile un Coche, S.A.Nuestro AWD (Avis Worldwide Discount) es K484706 •www.avis.es • descuentos: 20% de descuento

sobre la tarifa estándar.5%de descuento en la tarifa promocional diaria. 5%dedescuento en la tarifa fin de semana.

•ServiciogratuitoAvisPreferred: Contrato preimpreso y sin necesidad de firmarlo para recoger el coche.

• confirmación inmediata de lareserva: gracias a la clave personal, número de descuento AWD: K484706.

News publicat 50

Marítim•Tel.:932240440.Fax:932240441•[email protected]•Desdel50%finsal100%dedescompte

en la matrícula i descomptes en la quota mensual.

News publicat 50

Securitas DirectJavier Candela•Tel.:661.271.050/917.097.514•[email protected]• www.securitasdirect.es • Sistemas de alarma en unas

condiciones exclusivas.News publicat 50

Relació d’empreses amb les quals l’AIQS té en vigor un acord de col·laboració

nota: per beneFiCiar-se d’aQuests serveis és impresCindible presentar el Carnet d’assoCiat a l’aiQs. trobareu inFormaCió més detallada a la nostra pÀGina web: http://www.aiQs.eu/

Vanguard Rent a Car •www.vanguardrent.com•Descuentosenelalquilerdevehículos.

Motos:25% sobre tarifa general. Turismos:25% sobre tarifa general. Minibúsyvehículosindustriales25% sobre tarifa general.

News publicat 50

Prestigi Hoteles• tel.: (00) 376 873 600•[email protected]•www.prestigihotels.com• Si quieres descubrir Andorra a todo

confort, disfruta de los descuentos y ventajas que Prestigi Hotels ofrece a nuestros asociados.

News publicat 50

AsedesaCorredoria d’assegurances•Tel.:932010521 •Realitzaciódetottipusd’assegurances

amb tracte preferent.News publicat 48

Llibreria Hispano Americana5% de descompte en la compra de qualsevol dels seus llibres. Més informació: • llibreria Hispano americana•Tel.:933175337• www.llibreriaha.comNews publicat 54

Mas El Sunyer Turisme Rural Casa rural a Beget on ens ofereixen un 5% de descompte.• tel.: 972 741 220• [email protected]• www.maselsunyer.catNews publicat 53

Viajes Ecuador• Esther P. de los Cobos Lázaro.

Directora Viajes Ecuador S.A.•Tel.:933181416Fax:933175283•[email protected]•5%sobrepaquetesvacacionales con las

mayoristas colaboradoras, es decir, al porcentaje de descuento que tenga el paquete; si el cliente no dispone de la Visa Viajes Ecuador, se le aplicará el 5%.

News publicat 52

Escola del Mar•Tel.:937514928–636249792•[email protected]• Vela, pesca esportiva, caiac,

windsurf, etc., descomptes especials. Cursos tant de vela lleugera com de creuer.

News publicat 49

Hoteles Silken•Reservas:902363600•[email protected]•www.hoteles-silken.com• Descuento del 5% sobre la mejor

tarifa disponible (Best Available Rate –BAR) a la venta el día de interés.

News publicat 50

AIQS

NEW

S 56

5

04-07 flaixos.indd 5 14/9/10 09:54:54

Page 6: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

6n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

L’IQS i Ferrer desenvolupen un fotoprotector progressiu intel·ligentinvestigadors del laboratori de fotoquímica de l’iqs i de la multinacional ferrer Han desenvolupat un fotoprotector progressiu intel·ligent. d’aquest avenç ens en parlen santi nonell, investigador principal del projecte i director del laboratori de fotoquímica de l’iqs, i ricardo miralles, responsable del projecte a ferrer.

QuInS AvAntAtgeS ImplIcA el fotopRotectoR I en QuIn SentIt ReSultA InnovAdoR?santi nonell: El fotoprotector que hem desenvolupat és dinà-mic i progressiu. Això vol dir que la seva capacitat de filtrar la radiació ultraviolada augmenta de manera automàtica progres-sivament a mesura que s’exposa al sol, amb la qual cosa es limita la dosi de radiació que absor-beix la pell. El fotoprotector

progressiu permet gaudir de les activitats a l’aire lliure amb més seguretat i allibera l’usuari de la tasca no gens fàcil d’escollir un fotoprotector adequat per al seu tipus de pell, la durada prevista de l’exposició solar i l’índex ultraviolat del dia. ricardo miralles: Desde el punto de vista del mercado, desa-rrollar un nuevo protector solar ya representa per se una ventaja competitiva por la novedad. Y si adicionalmente presenta ventajas

o modos de uso alternativo a lo que ya es conocido, entonces puede ser un éxito de mercado.

Amb AQueStS AvAntAtgeS com A ReSultAt fInAl, QuIn pRocéS vA SeguIR lA InveStIgAcIó?r.m.: La primera propuesta del proyecto fue en 2003, cuando Ferrer pidió a IQS la elaboración de un informe de posibilidades y sus vías para un concepto que podría representar una ventaja

04-07 flaixos.indd 6 14/9/10 09:54:58

Page 7: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

7n

ews

in b

rief

Fla

shes

fla

ixo

s

en el mercado de fotoprotecto-res. La elección del IQS obedece a criterios de excelencia científi-ca en el campo de la fotoquímica y la fotobiología. s.n.: Efectivament, es van plan-tejar diverses solucions i es van identificar les dificultats que cal-dria superar en cada cas. Amb tota aquesta informació l’equip conjunt IQS-Ferrer va prioritzar les propostes i va seleccionar la idea que finalment ha reeixit.

I A pARtIR d’AQuí...r.m.: A lo largo de la colabo-ración, tanto Ferrer como IQS tienen las antenas desplegadas hacia el entorno con aportación continua e intercambio de suge-rencias que derivan en la nece-sidad de adecuar un proyecto a las exigencias del mercado.s.n.: En un termini que es pot etiquetar de molt breu es va passar de la idea a la demostració del concepte i a

la presentació de la primera sol·licitud de patent l’any 2005. Amb un primer prototip a la mà, vam començar a demanar-li altres propietats.

El concepte es va anar polint i refinant i en aquests moments abasta fins i tot la millora de l’impacte mediambiental dels fotoprotectors. S’ha consoli-dat la protecció de la propie-tat industrial amb patents addicionals i s’ha validat científicament la proposta.

en QuIn SentIt éS ImpoRtAnt lA col·lAboRAcIó entRe unIveRSItAt I empReSA?

r.m.: La visión comercial, apor-tada por la empresa, es necesaria para saber renunciar a objeti-vos posiblemente mejores pero inalcanzables de forma práctica en el marco del proyecto. Por otra parte, sin la visión que aporta el investigador, se podría errar. s.n.: Per a un investigador acadèmic, l’oportunitat de poder traslladar idees des del laboratori fins al consumidor final consti-tueix un privilegi i alhora un repte. L’empresa marca les prioritats i els terminis i aporta el focus i la dosi de realisme necessaris per portar el projecte fins a resultats concrets.

en QuIn SentIt el fotopRotectoR Intel·lIgent no lImItA lA IntenSItAt Amb Què elS RAIgS SolARS ARRIben A lA pell, SInó Que lImItA lA doSI totAl RebudA Al cAp del dIA?s.n.: El fotoprotector intel·ligent augmenta la seva capacitat filtrant de manera automàtica a mesura que s’exposa al sol, amb la qual cosa cada vegada deixa passar menys radiació. S’aconsegueix així controlar la dosi total rebuda per la pell, mantenint-la per sota d’uns límits acceptables. A banda de les raons estètiques que associen el bronzejat a un aspecte saludable, cal recordar que necessitem rebre una certa dosi de radiació ultraviolada per sintetit-zar la vitamina D, però amb una exposició que sigui segura.

té contInuïtAt el pRojecte? rm: Estamos trabajando para que haya continuidad. En este senti-do, no queremos que se disipe la elevada sintonía conseguida entre el IQS y Ferrer.s.n.: S’ha creat un equip i una dinàmica de col·laboració molt fluida entre Ferrer i l’IQS. A banda del projecte dels fotopro-tectors, tots dos veiem clares oportunitats per desenvolupar aquesta relació privilegiada cap a nous horitzons.

Miralles: “La elección del IQS obedece a criterios de excelencia científica en el campo de la fotoquímica y la fotobiología”

04-07 flaixos.indd 7 14/9/10 09:55:00

Page 8: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

El porqué de la negociaciónEn los años 70 Era fácil consEguir trabajo. bastaba con comprar El domingo un pEriódico; lEEr la sEcción dEmandas dE EmplEo, Escribir mandando El currículum y, si no Eras un dEsastrE En la EntrEvista quE vEnía al cabo dE pocos días, ya tEnías EmplEo.

HabilidadEs dirEctivas: nEgociación. partE i

A punto de terminar la carrera, esto es lo que hice y fui llamado para una entrevista en una em-presa. Cuando dicha entrevista con el director general tocaba a su fin y parecía que la química, nunca mejor dicho, entre am-bos era buena, le hice la típica pero necesaria pregunta: ¿Y aquí cuánto me pagarán?La respuesta fue rápida y con-tundente: –Te vamos a dar 200.000 pese-tas al año.Se hizo el silencio. Yo me que-dé callado. No sabía si era poco o era mucho, si tenía que decir que sí, o que no, o que ya me lo pensaré, o…Pero mi interlocutor, al ver que yo no decía nada, me solucionó rápidamente esta duda:–Pedro –me dijo–, en estos te-mas como en muchos otros de la vida, no obtenemos lo que nos merecemos sino lo que negociamos.“Negociamos, negociamos, ne-gociamos”. Esta palabra se me quedó grabada. Han pasado más de treinta años desde entonces y os puedo asegurar que he consta-tado, sin ninguna duda, que ne-gociar es totalmente esencial en nuestra vida, tanto profesional como privada. Que es un verbo que todos conjugamos, a veces incluso diariamente.Durante todo este tiempo he te-nido la suerte de poder practicar y teorizar sobre diferentes (hay muchas) formas de negociacio-nes. He podido experimentar en diferentes situaciones y con va-riopintos oponentes, analizan-do los resultados posteriores.Es posible que me haya convertido en un “adicto” a la negociación.

AIQS

NEW

S 56

8Ha

bili

tats

dir

Ecti

vEs

Hab

ilid

ades

dir

ecti

vas

man

agEm

Ent

skil

ls

08-11 Habilidades directivas.indd 8 14/9/10 10:05:08

Page 9: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

Y es por esa razón que ahora es-cribo estas líneas, para contar mis experiencias y conclusiones.Empecemos por autoanalizar-nos; vamos a descubrir qué es lo que hemos negociado o hemos de negociar durante un perio-do reciente de nuestra vida. Po-demos hacer una lista de “temas negociados o a negociar”. Pue-den ser negociaciones rápidas o que requieran mucho tiempo. Todas son importantes y necesi-tan hacerse bien.Sólo como ejemplos rápidos, podemos negociar en nuestro trabajo: sueldos, movilidad, des-pidos, precios de compra o de

venta de productos o servicios, horarios, días festivos, cambios, las tareas diarias, etc. Y en nues-tra vida privada, con nuestra fa-milia y amigos: salidas de ocio y vacaciones, variedad de temas con los hijos, divorcio, adquisi-ciones, inversiones, etc. Veremos, pues, que la lista es muy extensa, cuando no inter-minable, de ahí la importancia de la negociación.

Fundamentos del éxitoSe han escrito cientos de libros, millares de artículos de opinión, un número incalculable de fra-ses sobre cómo, cuándo, qué, con quién, por qué. Se habla de este-reotipos y caracteres del negocia-dor, de situaciones: si pasa esto, ¿cómo actúo?, o si es al revés, ¿qué digo o hago? Se han estu-diado incluso formas de lenguaje no verbal de nuestro interlocutor (si se toca la oreja significa que… o, si se levanta de la mesa, quiere decir que…). Es decir, encontra-mos mucha bibliografía sobre tru-cos, tácticas, técnicas, etc. Todo ello enfocado a lo que llamaría-mos principio de acción/reacción: ¿qué hacer si…? o ¿qué no ha-cer si…?, ¿qué decir si…? o ¿qué no decir si…? Decenas y decenas de situaciones en forma de rece-

tas. Recetas que son imposibles de memorizar y para sacarles provecho nos habrían de acom-pañar en forma de manual del buen negociador en cada una de nuestras negociaciones. Esto no es factible. ¿Alguien se imagina a un golfista de élite ir al campo a jugar un torneo con el manual de cómo hacer el swing o cómo manejar el putt?Durante esta exposición hago re-ferencias al deporte, ya que es un maravilloso ejemplo que ayu-da a explicar ciertas habilida-des directivas. Temas de empresa como coaching, liderazgo, trabajo en equipo, comunicación y mo-

tivación no se explicarían bien sin referenciar al deporte.Y toda esta literatura que he men-cionado tiene su relevancia, pero, para mí, sólo como lectura para saciar nuestra curiosidad ante una negociación. Nos pasamos un rato hasta divertido leyendo toda una infinidad de consejos sobre cómo comportarnos, cómo ha-blar, cómo sentarnos, cómo ob-servar a nuestro oponente, y así sobre toda una infinidad de temas imposibles de asimilar y por tanto de recordar.

Y a pesar de la gran cantidad de información que pretenden dar-nos, no nos dan lo que busca-mos, no nos dan lo que tenemos que conseguir para tener éxito. No nos dan lo que llamamos “es-tilo del negociador”.El estilo, en muchas facetas de nuestra vida, es lo que nos empu-ja al éxito. Sólo triunfan los que tienen y emanan estilo en sus comportamientos.¿No es cierto que hablando de deportistas de élite o de depor-tes colectivos, refiriéndose a un equipo determinado, los que consiguen más éxitos a través del tiempo son los que “jue-gan” o se comportan con un estilo propio y que pocas veces cambian?Claro que conseguir estilo mu-chas veces no sólo depende de factores como el trabajo, la pre-paración, las cualidades y la técnica; hay que tener además talento. Y no todos tenemos el mismo talento.

Si alguien piensa que la mejor forma de negociar es machacar a su oponente, mejor que no continúe leyendo

AIQS

NEW

S 56

9Ha

bili

tats

dir

Ecti

vEs

Hab

ilid

ades

dir

ecti

vas

man

agEm

Ent

skil

ls

08-11 Habilidades directivas.indd 9 14/9/10 10:05:33

Page 10: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

La pregunta la acaba de hacer Te-resa a su marido José. Llevan cin-co años casados, sin hijos y los dos con trabajo estable. Cada ve-rano pueden hacer quince días de vacaciones juntos y esta es la pre-gunta recurrente de cada año.–Yo este año –sigue Teresa– me gustaría ir muy lejos, a un lu-gar paradisiaco y estar los quin-ce días sin hacer nada en una playa. Llevo un año muy duro en el trabajo y me vendría bien. Me han hablado de cierto lugar en el norte de Borneo. Ya me veo con una docena de libros le-yendo y tomando el sol.–Vaya –responde José–, yo en cambio necesito practicar mi inglés, ya que en mi trabajo se está imponiendo este idioma, y había pensado para practicarlo, que fuésemos a Irlanda, alquilá-semos un coche y recorriéramos la isla. Me han dicho que vale la pena, está plagada de cultura celta, nuestras raíces.Ya tenemos una negociación en marcha.

los interesesLa primera duda que nos plan-teamos al saber que tenemos que negociar algo es cómo em-pezar la negociación. Pues muy

fácil: preparando la negociación.Para ello hay que conseguir la más amplia información sobre el tema o temas a negociar, el terreno donde se va a negociar y mis oponentes en la mesa de negociación.Cuanto mejor preparados va-yamos, con información veraz y que sea utilizable, menos sor-presas nos llevaremos en el mo-mento de la negociación.Suponiendo que este paso ya lo hemos dado y con esta infor-mación en nuestras manos, lo siguiente que debemos descu-brir es cuál es el interés priori-tario de mi oponente y el mío en la negociación.Parece obvio este punto, ¿verdad? Estamos ya entrando en el estilo. Lo que pasa es que, en la mayoría de los casos, este descubrimiento de los intereses no es sencillo.José quiere ir a Irlanda y Teresa a Borneo. ¿Son estos los intere-ses? Pero hay otros: perfeccionar el inglés, tumbarse en una playa y tomar el sol, profundizar en la cultura celta y leer libros. ¿Cuál es realmente el interés priorita-rio? ¿El que aparece más eviden-te o los que están más ocultos?Aquí es donde está el punto de inflexión: un buen análisis de

Esto es básico. Y si seguimos con el deporte: un tenista de los top ten, un corredor de Fórmula 1 o de Moto GP necesita tener su estilo, pero además tiene talento. Y un equipo de fútbol ganador en una gran liga europea o un equipo de baloncesto de la NBA ganador de un anillo además de un estilo, ¿es que no tienen uno o dos jugado-res con talento? Claro que sí.Por tanto es evidente que un ne-gociador que tenga asimilado y practique un estilo de negociación llegará a tener éxitos, y si además tiene talento será el número uno.

estilo de negociaciónEl estilo que propongo se basa en encajar siete partes o elementos como si fueran piezas de un puzle. Una central, que será el eje y base de la negociación, y seis a su al-rededor. Trabajando estas siete partes y haciendo que encajen se-remos unos buenos negociadores.En este primer artículo trataré de la pieza más importante que es la del eje central. En sucesivos artícu-los se irán acoplando las otras seis. Para que sea más digerible su lec-tura, utilizaré ejemplos sencillos que encontramos en el día a día.–José, ¿a dónde vamos a ir de va-caciones este año?

AIQS

NEW

S 56

10Ha

bili

tats

dir

Ecti

vEs

Hab

ilid

ades

dir

ecti

vas

man

agEm

Ent

skil

ls

08-11 Habilidades directivas.indd 10 14/9/10 10:05:47

Page 11: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

los intereses de la otra parte nos llevará a tener muy bien encauza-da la negociación, pero, si al con-trario, nos equivocamos, nos será muy difícil llevar de nuevo la ne-gociación hacia nuestros intere-ses. Y por cierto los nuestros los tenemos que tener muy, pero que muy claros. Muchas negociacio-nes se han ido al traste porque los intereses propios no se han defi-nido con claridad y firmeza.Y, ¿cómo llegamos a conocer nuestros intereses en cada nego-ciación? Si alguien no es capaz de saberlos, que no acuda a una negociación.Y, ¿cómo llegamos a conocer los intereses de la otra parte ne-gociadora? Principalmente de tres formas: a través de la pre-paración exhaustiva inicial de la que ya hemos hablado, re-curriendo a cuantas más fuen-tes de información podamos, o bien preguntando directamen-te y obteniendo respuestas; y cuando fallan las anteriores, los intereses de la otra parte se han de ir conociendo durante la ne-gociación. Y aquí entra el talen-to individual.Y esto de los intereses es com-plejo, ya que hay intereses prin-cipales, subyacentes, múltiples, compatibles, comunes e in-compatibles (en este caso lógi-camente no hay negociación). Generalmente no hay sólo un interés, sino que hay más de

uno y además no todos tienen la misma importancia. Es decir, sucede que aunque hayamos de-tectado el interés evidente del otro negociador, tenemos que descubrir otros intereses que, siendo secundarios, hacen que su satisfacción pueda llevarnos la negociación a ser más positi-va para nosotros.Siguiendo el ejemplo anterior de José y Teresa, preparando la ne-gociación a base de irse pregun-

tando y obteniendo respuestas a lo mejor descubren que para sa-tisfacer sus intereses mutuos no es necesario ir ni a Irlanda ni a Borneo. Pueden encontrar un lugar en el que ambos vean sa-tisfechos sus intereses conforta-blemente y cumplir el objetivo de la negociación.Bien. Ya conocemos los mu-tuos intereses de ambas par-tes y nos hemos asegurado de que son correctos, no nos va-yamos a equivocar. ¿Cuál es el siguiente paso?Ahora nos tenemos que fijar como objetivo de la negocia-ción el satisfacer los intereses de ambas partes. Sí, claro, mi oponente en la negociación tie-ne derecho a intentar satisfacer sus intereses.

Y yo tengo el derecho a satis-facer al máximo los míos, en detrimento de los suyos, pero no eliminándolos del resulta-do final. Lo que no podemos ni debemos hacer, porque no fun-ciona, es que nosotros hayamos satisfecho nuestros intereses y la otra parte negociadora ninguno de los suyos. Si alguien piensa que la mejor forma de negociar es machacar a su oponente, me-jor que no continúe leyendo.

En el resultado final de la nego-ciación siempre ha de quedar patente que este objetivo se ha cumplido, que ambas partes sa-len con un grado de satisfacción de sus respectivos intereses lo suficientemente compensatorio para poder decir que la negocia-ción ha sido un éxito. En base a todo lo leído has-ta aquí, qué responderíamos a la pregunta: ¿Sería un buen re-sultado de la negociación que esta pareja fuese el primer año a Irlanda y al siguiente a Bor-neo o viceversa, después de leer los motivos que ambos han expresado?Bien, el artículo toca ya a su fin. Resumiendo lo escrito: para ser un exitoso negociador hay que con-seguir un estilo de negociación y evaluar mi talento. Para ello hay que preparar a conciencia la ne-gociación; conocer al máximo los intereses de ambas partes, y te-ner como objetivo el cerrar la ne-gociación, más satisfactoriamente para mí que para la otra parte de la mesa de negociación.Por dar tanta importancia a los intereses, situándolos como eje sobre el que gira toda la negocia-ción, a este estilo se le llama esti-lo de negociación por intereses.En el próximo artículo avanza-remos comentando otras piezas del puzle.

pEdro farré[email protected]ón 1967

El estilo, en muchas facetas de nuestra vida, es lo que nos empuja al éxito: sólo triunfan los que tienen y emanan estilo en sus comportamientos

AIQS

NEW

S 56

11Ha

bili

tats

dir

Ecti

vEs

Hab

ilid

ades

dir

ecti

vas

man

agEm

Ent

skil

ls

08-11 Habilidades directivas.indd 11 14/9/10 10:06:04

Page 12: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

12

“L’any 1986, Europa i l’administració europea eren un mite a Espanya”María Jesús Caus Gálvez, enGinyera quíMiCa per l’iqs (proMoCió 1979), va ser una de les priMeres espanyoles que va a entrar a treballar CoM a funCionària de la unió europea després de l’adhesió d’espanya, l’any 1986. des d’aleshores, ha desenvolupat tota la seva Carrera professional treballant en diverses àrees i departaMents del parlaMent europeu.

PhotoS © EuroPEan ParliamEnt

in d

epth

a f

ondo

a f

on

s María Jesús Caus Gálvez (proMoCió 1978)

12-17 a fons.indd 12 14/9/10 10:12:29

Page 13: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

“L’any 1986, Europa i l’administració europea eren un mite a Espanya”

AIQS

NEW

S 56

13in

dep

th a

fon

do a

fo

ns

per la meva estada a Holanda, domino l’holandès, que de fet és l’idioma que al principi em va permetre entrar de traducto-ra tècnica a l’administració eu-ropea, ja que en aquella època no hi havia pràcticament cap espanyol que el tingués com a llengua de treball. Després, a nivell passiu tinc l’italià i el portuguès, que per als catalans no són llengües difícils. A més, tinc nocions d’alemany, que em resulten útils en les oca-sions en què et cau a les mans un document urgent i no hi ha temps de demanar-ne la traduc-ció. El Parlament ens estimula i ens dóna totes les facilitats per aprendre noves llengües, però la veritat és què les dels nous paï-sos de l’Europa de l’Est resulten veritablement molt difícils!A les reunions dels òrgans ofi-cials, el ple i les comissions par-lamentàries, els diputats es poden expressar en la seva llen-gua i les intervencions són interpretades en les altres llen-gües, la qual cosa dóna una quantitat considerable de com-binacions (23x22=506, una ve-ritable torre de Babel!), o sigui que, si et poses els auriculars en una sala de reunions, es poden fer pràctiques lingüístiques.

penso que la fama que tenen els alemanys de treballadors corres-pon molt a la realitat!També té les seves dificultats, és clar, com ara el fet d’haver d’expressar-te i escriure contí-

nuament en una llengua que no és la pròpia. No hem d’oblidar que el Parlament, en l’àmbit dels òrgans polítics, treballa en 23 llengües oficials, i per això els serveis de traducció i inter-pretació són molt importants. Ara bé, en el dia a dia, per co-municar-nos internament, ens limitem fonamentalment al francès i l’anglès.

Quins idiomes domina?Com he dit, les llengües usuals de comunicació entre col·legues són el francès i l’anglès (i cada vegada predomina més l’anglès, a causa de l’arribada de persones dels països de l’Est, com a con-seqüència de les últimes amplia-cions de la UE). A més a més, jo,

Què significava llavors accedir a l’administració europea l’any 1986? Quines eren les seves expectatives?L’any 1986 Europa i, per tant, l’administració europea, era un mite a Espanya amb tot el que els mites –que són en blanc i negre– comporten: d’una ban-da, hi havia la il·lusió i la passió per arribar-hi i, de l’altra, una idealització de vegades descon-nectada de la realitat.El meu cas, de totes maneres, va ser una mica particular, per-què la meva idea inicial no era fer una carrera “europea”, per dir-ho d’alguna manera. Com a bona química, sóc bastant tastaolle-tes, i vaig participar en un con-curs per entrar en el Parlament Europeu una mica de casualitat i per curiositat. Però de vegades les causalitats et canvien la vida…Per a mi va significar entrar a treballar en un ambient inter-nacional, amb col·legues de to-tes les nacionalitats (primer només 7, després 15 i, actual-ment, ja són 27!) i en una insti-tució fonamentalment política, amb un forma de treballar bas-tant diferent de la del món científic. Al mateix temps és una institució força gran (i que

no ha deixat de créixer, tant en talla com en poders legislatius) amb departaments administra-tius ben diferents, la qual cosa m’obria un ampli ventall de possibilitats laborals.

Ha de treballar en un ambient internacional, amb gent de molt diversa procedència. com és treballar en aQuestes condicions? Doncs, en general, em sembla magnífic perquè és molt enriqui-dor. També s’aprèn a desmitificar alguns tòpics nacionals, per-què la realitat de les persones no sempre s’adapta a allò que sem-pre hem sentit de forma repetiti-va i sense reflexionar. Tot i així,

“Brussel·les, malgrat el seu caràcter internacional, és una ciutat gris en bastants aspectes si es compara amb el dinamisme que té Barcelona actualment”

12-17 a fons.indd 13 14/9/10 10:12:33

Page 14: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

14in

dep

th a

fon

do a

fo

ns

com es veu espanya des d’on vostè està, amb la perspectiva Que dóna la distància i la institució per a la Qual treballa?Aquesta és una pregunta que sempre ens fan als qui treballem a l’estranger. Jo diria que no exis-teix una perspectiva única, per-què tot depèn del període en qüestió, dels esdeveniments con-crets i de la situació comparati-va amb altres països de la Unió Europea. No és el mateix la visió de l’any 1986 que la del 2000 o l’actual. Només cal pensar que fa un parell d’anys Espanya se cita-va com un exemple de discipli-na pressupostària i creixement econòmic, és a dir, com un mo-del econòmic, i ara se’ns compa-ra a Grècia i ningú no s’acaba de refiar del nostre deute públic.A banda d’això, Espanya ja no es veu tant com una terra de pan-dereta i castanyoles, sinó com un país avançat en molts àm-bits socials. Els èxits esportius han ajudat molt a la modernit-zació d’aquesta imatge, així com un seguit de lleis –drets socials, igualtat de gènere, etc.– que ens han col·locat a l’alçada de paï-sos tan avançats socialment com ara els escandinaus o els Països Baixos, fins fa poc referents pels espanyols en aquestes matèries.

Espanya se segueix veient enca-ra com un país amb molt bon temps, qualitat de vida, festa, però això no és necessàriament negatiu. L’impacte de Barcelona també està molt present i molts del meus col·legues de diferents nacionalitats al Parlament Euro-peu em pregunten sobre la ciu-tat amb ànim de visitar-la.Una de les assignatures pen-dents a Espanya és potser el tema del coneixement de llengües estrangeres, tot i així es va millorant també en aquest terreny.

no Ha pensat mai a tornar a treballar a espanya?No és una cosa que em plante-gi, però tampoc no ho excloc, ja que, com heu vist, la curiosi-tat és el que m’ha portat fins a Brussel·les i no se sap mai què es pot presentar. De totes ma-neres, una institució tan gran com el Parlament, o fins i tot les altres institucions comuni-tàries, ofereixen moltes possi-bilitats. Aquí al Parlament he treballat ja en quatre departa-ments diferents.I ara les condicions laborals i de seguretat social a Brussel·les fan que l’alternativa de venir a Espanya sigui molt desavan-

tatjosa. El que sí que és gaire-bé segur és que tornaré d’aquí uns anys, com a jubilada. Tan-mateix, penso que tota la vida mantindré els lligams amb Eu-ropa en un sentit ample, a cau-sa dels amics i, en general, dels punts de contacte internacio-nals establerts al llarg de tants anys. És una cosa d’altra banda totalment normal i sana, per-què no hi ha res més trist que viure 20 o 30 anys a l’estranger pensant en la tornada.

Què troba a faltar del nostre país Quan es troba a brussel·les? considera Que Hi està plenament integrada?La “integració plena” tam-bé és un mite; és molt difícil d’aconseguir per a una persona que ha arribat ja adulta i no tre-balla en relació directa amb la societat belga (o, fa uns anys, la luxemburguesa), sinó en un am-bient internacional que té els seus propis circuits i ambients. En aquest sentit, jo diria que la meva integració és la normal dels ambients internacionals. Els meus viatges a Amsterdam, on he conservat molts bons amics, també fan que la integra-ció sigui més aviat europea en un sentit ampli i no pas estricta-ment belga o luxemburguesa.Finalment, què trobo a fal-tar? Doncs els tòpics que se citen normalment i que en aquest cas són totalment certs, és a dir: el clima i el men-jar (una bona paella o calçota-da). Brussel·les, en particular, malgrat el seu caràcter inter-nacional, és una ciutat gris en bastants aspectes si es compara amb el dinamisme que té Bar-celona actualment.

com li Ha influït la seva llarga experiència a l’exterior?Doncs penso que, en general, molt positivament: s’aprèn a relativitzar, a prendre dis-tància i, alhora, a ser curiós i comprensiu.M’ha permès també viatjar molt, tant per motius de fei-na com per plaer, ja que sembla que això de viure en països pe-tits com ara Holanda, Luxem-burg o Bèlgica estimula a veure què hi ha mes enllà de les fron-

12-17 a fons.indd 14 14/9/10 10:12:38

Page 15: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

15in

dep

th a

fon

do a

fo

ns

L’AIQS és per a mi el punt de referència i contacte per a tot. I malgrat la informatitza-ció actual, és molt agradable poder trucar i parlar directa-ment amb les persones que encara coneixes (la Montse!) sense topar-te amb el con-testador habitual. Et fa sen-tir a casa!

a l’administració europea, durant un temps es va dedicar a la traducció tècnica. posteriorment, va anar a parar a una àrea amb contingut “polític” (medi ambient) i, actualment, treballa a la unitat encarregada de definir i implementar al parlament europeu la política i les obligacions en matèria de transparència i accés als documents. com Ha estat aQuesta evolució?

participar i aprovar un dels con-cursos (de traductor) per conver-tir-me en funcionari comunitari, tot va canviar.Com a curiositat, he de dir que potser no és tan estrany això de passar de la ciència a la política. Pensem, per exemple, en Javier Solana, Aleix Vidal-Quadras o Angela Merkel, tots tres físics.

manté alguna relació amb el Químic?

Encara mantinc contacte amb alguns companys de carrera i, com que Brussel·les és un lloc de pas gairebé obligatori, sem-pre algú o altre aterra per aquí perquè té una reunió tècnica a la Comissió Europea.

teres. De fet, en menys de 100 quilòmetres ja ets a l’estranger. A més a més, la situació del Benelux, al cor d’Europa, amb molt bones connexions, faci-lita també els viatges al països de l’entorn, sobretot Anglate-rra i França.

vostè és enginyera Química per l’iQs, però fa temps Que va deixar de dedicar-se a la Química…

Com he dit abans, no va ser una cosa intencionada, sinó més aviat fruit de la casualitat. I, de fet, la meva sortida d’Espanya l’any 80 va ser inicialment a cau-sa de la química, ja que la beca del CSIC em va portar a Holan-da, on durant 3 anys vaig fer recerca al Laboratori de Quí-mica Orgànica de la Universi-tat d’Amsterdam. També va ser allà on em vaig començar a inte-ressar per l’ecologia i la política mediambiental, uns àmbits que permeten projectar la química en un context més ampli que el de la investigació pura. A Holan-da, ja en aquella època, s’estaven fent coses molt interessants i in-novadores en aquest sector i és possible que hagués acabat fent una especialització en cas que no s’hagués donat la circumstàn-cia de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea (en aquell temps Comunitat Europea). A partir de

Els records de l’IQS“tinc molt bon record del meu període de tfC al laboratori d’Esteroides amb el dr. Joan-Juli Bonet. Em va afectar molt quan em vaig assabentar de la seva mort. Evidentment, recordo la tremenda marxa analítica de segon, l’olor de sulfhídric amb la marxa de cations i un Pare Queralt impertèrrit dient “Vegi el Burriel”. El silenci sepulcral a les classes d’orgànica del Padre Pedro Victory... les immenses pissarres plenes d’equacions i integrals a les classes de Càlcul infinitesimal del dr. García Espeso, tot sentint una gran impotència a l’hora de prendre apunts. En aquella èpo-ca tot ens ho fèiem a mà. imagino que les coses deuen haver canviat molt i que ara els apunts possiblement estiguin informatitzats... Si fins i tot vam fer un examen de regla de càlcul! Suposo que ara les regles de càlcul deuen estar als museus! també recordo que, sobretot a primer, em vaig fer realment un bon tip d’estudiar!Pel que fa a la composició de l’alumnat, a la meva època no hi havia pràcticament dones al Químic i ara gairebé les proporcions s’han invertit, oi? de fet, sovint, quan veig la projecció del Químic i tot el que ha canviat i evolucionat, em sento orgullosa d’haver-ne estat alumna”.

“No és tan estrany això de passar de la ciència a la política: Javier Solana, Aleix Vidal-Quadras o Angela Merkel són físics”

12-17 a fons.indd 15 14/9/10 10:12:49

Page 16: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

16in

dep

th a

fon

do a

fo

ns

Doncs, efectivament, en la meva línia de no deixar passar les oportunitats que es presen-ten, ja trobant-me en el Par-lament Europeu (i tenint en compte el meu background de química), em vaig proposar tre-ballar en àrees que toquessin la problemàtica ambiental dins de l’activitat parlamentària (fona-mentalment a les comissions). Així, he treballat en les secreta-ries de la Comissió de Peticions i la Comissió de Cooperació i Desenvolupament. La prime-ra examina un nombre conside-rable d’expedients relacionats amb problemes puntuals de Medi Ambient en els Estats membres; es tracta d’investigar si les directives comunitàries en la matèria (Directiva sobre l’impacte ambiental, Directi-va sobre protecció dels hàbitats, Directiva de residus, Directi-va de les aigües, etc.) són ben transposades/aplicades en els Estats membres. És força interes-sant per aprendre com funciona la normativa europea.A la Comissió de Cooperació i Desenvolupament vaig tenir l’oportunitat de tocar la pro-blemàtica ambiental en l’àmbit de la cooperació internacional (canvi climàtic, desertització, contaminació transfrontere-ra, protecció de la biodiversitat) i el seu impacte en els països en desenvolupament. A més a més, en algunes ocasions aques-ta comissió envia delegacions d’inspecció in situ, la qual cosa m’ha permès viatjar a molts països de l’Àfrica, fonamental-ment, o assistir a cimeres de les Nacions Unides com ara la Ci-

mera de la Terra de Johannes-burg, l’any 2002. Des de l’any 2003 ja no sóc a les comissions parlamentàries. Al Parlament es practica una po-lítica de mobilitat del personal i, cada set anys, mes o menys, se’ns recomana canviar de lloc.

en Què consisteix el seu dia a dia?Actualment estic en un ser-vei més horitzontal que s’encarrega de les qüestions de “transparència”. És un tema relativament nou i que s’ha desenvolupat a partir de l’adopció d’un reglament que

confereix als ciutadans de la Unió el dret d’accedir als docu-ments de les institucions. És una tasca impulsada pels països nòr-dics, que ja tenien lleis d’aquest tipus. En aquest sentit, crec que Espanya tot just ara està estu-diant l’adopció d’una llei de transparència administrativa.Aquesta transparència ha de contribuir a apropar els ciuta-dans a les institucions, tot as-segurant la seva participació i legitimant els processos de deci-sió en l’àmbit europeu. Per poder donar una resposta adequada a aquest dret dels ciu-tadans, la institució ha de dispo-sar d’un sistema eficient de gestió documental durant tot el cicle de vida dels documents que elabora, des de la seva creació fins al seu arxiu final.Per tant, la nostra unitat treba-lla tant en la millora del siste-ma de gestió documental com en l’anàlisi de les respostes als ciu-tadans. Gestionem una base de dades que permet accedir direc-tament per Internet a un gran nombre de documents ja pú-blics i, en el cas d’una sol·licitud de documents que no es poden fer públics, preparem un respos-ta motivada, tot informant alhora de les vies de recurs. Aquest as-pecte és un treball gairebé jurídic!

12-17 a fons.indd 16 14/9/10 10:13:27

Page 17: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

17in

dep

th a

fon

do a

fo

ns

No crec massa en els objectius a llarg termini, ni en el món labo-ral ni en el pla personal, ja que la vida és senzillament imprevi-sible. En la meva carrera l’atzar ha estat molt important. Si es té en compte la política de mobilitat que es fomenta entre el personal del Parlament i les institucions europees, probable-ment encara em mouré. No des-carto tornar a temes ambientals, perquè el que estic fent ara és el que potser m’ha allunyat més de la química.Possibilitats no me’n manquen: la comissió de Medi Ambient, per exemple. O la unitat que ges-tiona el sistema EMAS (Eco-Ma-nagement and Audit Scheme) del Parlament: tot un repte, el fet d’aconseguir reduir l’impacte am-biental d’una institució que dóna feina a 6.000 persones repartides entre Brussel·les, Luxemburg i Es-trasburg amb desplaçaments en-tre els tres llocs.Com he dit, el Parlament no ha deixat d’ampliar els seus poders i competències le-gislatives. Potser alguns sa-breu que la intervenció del Parlament va ser decisiva en l’adopció del reglament REA-CH (Registration, Evaluation, Authorisation and Restriction of Chemical substances).

Què creu Que és el millor i el pitjor de la seva feina?El millor és l’ambient inter-nacional, molt enriquidor, com he dit abans i, en gene-ral, el bon ambient a la fei-na, que és la clau principal de la satisfacció en el món laboral. Som una unitat peti-ta i ben avinguda.

Pel que fa a la meva feina ac-tual, el pitjor potser és constatar que un objectiu noble, com ara la transparència de les institu-cions, és utilitzada a la pràctica amb objectius molt poc dignes, com poden ser la demagògia i el gust per l’escàndol d’alguns ciu-tadans, els quals se serveixen de l’accés als documents per deni-grar sense cap fonament.

professionalment, es troba ara exactament allà on volia o encara té algun repte per endavant?

En el dia a dia hi ha, doncs, tant reunions amb infor-màtics per millorar la base de dades, com reunions amb juristes o persones d’altres serveis per discu-tir la motivació d’un refús d’accés. Després cal preparar amb cura la carta que s’ha d’enviar, ja que aquesta obre la porta perquè el ciutadà, si

no hi està d’acord, presenti una queixa a l’Ombudsman o recorri als tribunals.De tant en tant, també hem de participar en seminaris o conferències sobre els te-mes en els quals som com-petents, amb alguna visita a Estrasburg (on es reuneix el ple del Parlament) si se’ns hi requereix, perquè s’hi discu-teix un tema relacionat amb les qüestions de transparèn-cia o protecció de dades personals, un aspecte tam-bé rellevant en el tema de l’accés a documents.

“L’AIQS és per a mi el punt de referència i contacte per a tot. És molt agradable trucar i parlar directament amb la Montse. Et fa sentir a casa!”

12-17 a fons.indd 17 14/9/10 10:13:37

Page 18: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

18Ch

emis

try

and

Cuis

ine

Quí

mic

a y

coci

na

Quí

miC

a i C

uin

a La química en los alimentosaLimentOs naturaLes ¡sin QuímiCa! inGenuO, POr FaLsO deseO. si LO tOmamOs en su sentidO estriCtO, aLimentOs “naturaLes” serían sOLamente aQueLLOs POCOs Que POdemOs COnsumir CrudOs. tOdOs LOs demÁs ya han sidO “desnaturaLiZadOs” aL Pasar POr La simPLe COCCiÓn.

Aceptemos, sin embargo, que “naturales” son todos los ali-mentos que nos ofrece la na-turaleza, preparados por los métodos habituales. Pero, ¿qué nos ofrece y cuándo? Y ¿dónde? Porque hasta el siglo XVI en Eu-ropa la patata era tan “natural” como hoy puede serlo el tofu y no creo que a nosotros nos en-tusiasmen los huevos fermenta-dos al estilo chino.Comemos lo de costumbre, in-corporando a nuestra dieta, len-ta y cautelosamente, las nuevas

presentaciones. El rechazo ini-cial de la patata (llega de Améri-ca en 1500 pero no se empieza a consumir ¡hasta el 1750! por el miedo suscitado por los alarmis-tas de siempre que la acusaron de provocar la lepra). Se repitió con las conservas, con el pes-cado congelado, ahora con los transgénicos… No nos hace gra-cia que nos cambien el origen, el aspecto, el color o el sabor de lo que comemos y por eso el in-dustrial se esfuerza por ofrecer sus productos “igual a lo que

18-21 quimica y cocina.indd 18 14/9/10 10:18:31

Page 19: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

La química en los alimentos

AIQS

NEW

S 56

19Ch

emis

try

and

Cuis

ine

Quí

mic

a y

coci

na

Quí

miC

a i C

uin

a

hace Vd. en casa”. Un alimen-to de aspecto insólito (una leche de color verde o una manzana con sabor a queso) aun sano y nutritivo sufriría el rechazo to-tal porque no coinciden con las “fi chas” mentales de identifi ca-ción y aceptación. Estas “fi chas” las ha ido archivando el ser hu-mano desde el principio de la historia a través de probar/bue-no-probar/malo y las acatamos escrupulosamente aun cuando no tengamos prevención contra el color verde o el sabor a que-so. ¡Pero no en un sitio distinto al habitual!

Que todo lo “natural” es saluda-ble tampoco es cierto. Los vene-nos más terribles son naturales. De las setas se ha dicho que “se comen todas pero, alguna, una sola vez”. Y hay cantidad de plantas vene-nosas y bichos malignos… (el nº 1 lo ostenta una medusa, lla-mada “vuelo del ángel”, que te manda a los ángeles con sólo 1 miligramo de ponzoña).

Todo es QuímicaPuesta la tilde en lo natural pa-semos a considerar qué signifi ca “sin química”. ¡Todo es quími-ca! Toda sustancia susceptible de transformarse en otra es quí-mica por defi nición. Y cada uno de nosotros somos biorreactores que necesitamos un continuado aporte de sustancias químicas en forma de alimento para que, a través de complejísimas reac-

ciones químicas, nos proporcio-nen la energía y los nutrientes que nos son imprescindibles. Las transformaciones durante la preparación y cocción también son reacciones químicas por las que aparecen nuevas sustancias

que, aparte de resultar más dige-ribles, dan el aroma, color y sa-bor característicos y deseados.Y veámoslo, todavía, desde otro punto de vista. Se habla ac-tualmente de “nuevos alimen-tos” (novel foods) pero, ¿qué signifi ca “nuevos”? Absoluta-mente todos los alimentos ac-tuales se basan en 4 azúcares, 20 aminoácidos y la gliceri-na esterifi cada con algunos de los 15 ácidos grasos. Estos rela-tivamente muy pocos elemen-tos conforman la composición de todos ellos que, en la diges-tión, desmontamos otra vez a elementos simples para que, mediante más reacciones quí-micas, se incorporen a nuestro metabolismo. “Nuevo alimen-to” serían la arena, los plásticos o la paja si tuviéramos, como otros animales, las enzimas ca-paces de digerirlos.

Confi eso, a estas alturas del artí-culo y sin necesidad de hábil in-terrogatorio, que he puesto un título-cebo para atraer la curiosi-dad de los apóstoles de la pureza alimentaria y de los profetas de la catástrofe que esperasen en-contrar los consabidos denuestos contra el “codicioso y desapren-sivo industrial”, para invitarles a refl exionar sobre bases más serias que las demagógicas y casi siem-pre interesadas campañas contra la alimentación industrializada y sus profesionales.El título no debe ser, pues, “La química en los alimentos” sino “La química de los alimentos”.

de FÁBRicaSe me objetará que todo esto está muy bien pero que lo into-lerable es la presencia de los adi-tivos. ¡Ya salieron los aditivos! Cabezas de turco del recelo ha-cia los alimentos “de fábrica”. Los aditivos (conservantes, an-tioxidantes, colorantes…) son química, ciertamente, pero no más química que el aceite, los garbanzos o el azúcar.Resultado del análisis de un lí-quido turbio, color pardo: con-tiene 1.3.5-trimetilxantina, 4-beta-dextro-galactósido-D-glucosa y beta-D-fructofura-nosil-D-glucopiranósido. Esta información no incitaría en ab-soluto a probarlo y, sin em-bargo, corresponde al café con leche azucarado. Algunos aditi-

No nos gusta que nos cambien el origen, aspecto o color de lo que comemos y por eso el industrial se esfuerza por ofrecer sus productos “igual a lo que hace Vd. en casa”

18-21 quimica y cocina.indd 19 14/9/10 10:18:37

Page 20: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

20Ch

emis

try

and

Cuis

ine

Quí

mic

a y

coci

na

Quí

miC

a i C

uin

a

madamente remota. De hecho, los efectos adversos imputables a los aditivos, detectados has-ta el presente no alcanzan, ni de lejos, los provocados por algu-no de los componentes natura-les de los alimentos (colesterol, oxalatos, toxinas). Tras más de 70 años de utilización, los úni-cos efectos demostrados han sido de tipo alergénico. Algunos aditivos pueden provocar aler-gias pero no en mayor número y frecuencia que las de los fru-tos secos, algunos quesos, pes-cados, hortalizas o el polen de las flores.

La dosis hace eL venenoCasi todas, por no decir to-das, las sustancias son poten-cialmente tóxicas. Ya Paracelos lo definió: “Sólo la dosis hace el veneno”. No es lo mismo to-mar unos granos de pimienta que ingerir cien gramos de una vez. La sal, las especias, las al-mendras amargas y tantos otros alimentos habituales pueden ser tóxicos graves en cantidades anormales.Los aditivos se utilizan a dosis muy pequeñas y haría falta ser un Gargantúa o un Matusalén para ingerir de una vez o llegar a acumular en el tiempo (aun admitiendo que no se elimi-nen) la cantidad suficiente para ser tóxico.No niego que exista cierto ries-go en casos muy puntuales, pero también afirmo que la vi-gilancia continua por parte de

vos tienen la mala suerte de no disponer de otro nombre más confianzudo que el puramen-te químico y al figurar, como es preceptivo, en la etiqueta pro-vocan un recelo injusto.La alimentación, tanto humana como animal, se ha industriali-zado. Por supuesto es opinable, pero parece que hay más ven-tajas que inconvenientes da-das las circunstancias sociales. Y los aditivos son los auxilia-res para que esta alimentación sea posible.Por definición, son sustancias destinadas a facilitar la elabora-ción industrial es sus diversos aspectos de conservación, esta-bilidad y características organo-lépticas.El consumidor no entiende que la industria los utilice cuando en casa no los ha necesitado. Pero, ¿cuánto tiempo se mantie-nen consumibles en el hogar? Un día o muy pocos; a la in-dustria se le exige una duración mucho mayor sin que pierda to-das sus características de aspecto y nutricionales.Algunos aditivos inciden en la salud. Sin la protección de los conservantes el número de in-

toxicaciones microbianas (que ya conocemos, año tras año, provocadas por elaboraciones caseras o artesanales en malas condiciones higiénicas, aumen-taría de forma alarmante). Otro tanto sucedería sin los antioxi-dantes, que evitan el peligro de los radicales libres.Algunos aditivos son tan co-nocidos como el bicarbona-to (truco casero para facilitar la cocción de las legumbres o para preparar el dulce de leche), las vitaminas B2, C y E, colorantes obtenidos directamente de fru-tas, vegetales, minerales…Ciñéndonos a los sintéticos, es lógico que preocupe la in-gestión continuada de sustan-cias extrañas al organismo. La Administración sanitaria de todos los países vigila escrupu-losa y continuamente su em-pleo y efectos. Entrar en la lista de aditivos autorizados es más difícil que entrar en el santo-ral. Antes de ser aceptado ha de superar tantas y tan rigurosas pruebas que puede decirse que sabemos más de los aditivos que de los propios alimentos, alguno de los cuales no supera-ría tales ensayos de seguridad.La posibilidad de intoxicación o de efecto nocivo de un adi-tivo es, aunque posible, extre-

18-21 quimica y cocina.indd 20 14/9/10 10:18:39

Page 21: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

21Ch

emis

try

and

Cuis

ine

Quí

mic

a y

coci

na

Quí

miC

a i C

uin

a

la Administración y el empleo responsable y profesional no ha señalado, en estos 70 años, ningún efecto nocivo científi -camente demostrado. Alarmas, posteriormente desmentidas e, incluso, unos muy pocos suce-sos lamentables debidos a su empleo desaprensivo son las únicas constataciones dentro de la nube de acusaciones que todavía fl ota sobre ellos.

Hoy por hoy son mucho más peligrosos el tabaco, el alcohol, las dietas mal equilibradas (ex-ceso de calorías o de grasas sa-turadas), la mala preparación o conservación a nivel domésti-co y hasta las fi losofías que pro-pugnan una alimentación ideal.“¡Nos están envenenando!” –clama la señora mientras aplica sobre su delicada piel cosméti-cos y embellecedores de quími-ca “dura”–.“¡Nos están intoxicando!” –gru-ñe el caballero, mientras el humo de su cigarro invade la habitación–.“¡Que viene el cáncer, que vie-ne el cáncer!” –gritan los profe-tas de la catástrofe–. El cáncer,

como lo fue la tisis antes de des-cubrirse el bacilo de Koch, es el comodín de la baraja agorera. Y lo lamentable es que hay mu-chos pseudocientífi cos que jue-gan con comodines. Existen ya tantas publicaciones sobre el efecto cancerígeno de muchí-simas sustancias sobre las ratas que deberíamos abstenernos de todo. Está demostrado que el sol puede resultar cancerígeno para

el ser humano si nos expone-mos a él sin prudencia. Conocer las alteraciones que provocan a las ratas puede resultarnos muy útil… cuando vivamos como ellas. Entretanto, seamos más sensatos; es como si quisiéramos valorar la nocividad de un fi le-te con mostaza y una copa de brandy administrándolos a un niño de dos meses y observando los resultados.Me parece muy bien que, quien pueda, se alimente como me-jor le parezca, vía ecológica, ma-crobiótica, vegana, vegetariana, ortofágica… o siguiendo la die-ta especial de tal o cual doc-tor. Pero me parece mejor que, quien quiera, pueda. Y la indus-

La alimentación, tanto humana como animal, se ha industrializado. Por supuesto es opinable, pero parece que hay más ventajas que inconvenientes

tria alimentaria permite que, cada vez más gente, pueda ali-mentarse mejor.La vuelta estricta a la naturale-za, dejando pastar a los animales a su libre albedrío (nota piedepa-ginal: ¿cuántas gallinas hay en España? Pues basta dividir los ki-lómetros cuadrados que confor-man el país por el número de gallinas y se demostraría que ten-dría una gallina al menos pico-teando al lado de mi ordenador), eliminando abonos, insectici-das, medicaciones y, en defi niti-va, toda la “química” que nos ha llevado a multiplicar y mejorar los alimentos nos retrotraerían en poco tiempo al Neolítico, en el que las gallinas asilvestradas nos disputarían, a picotazo limpio, las raquíticas y escasas espigas de paupérrimos cereales.Que todo avance aporta riesgos, es seguro. Y que quizás avan-cemos demasiado aprisa, lo es-tamos sospechando. Pero, en general, no se trata de prohi-bir los automóviles porque pro-ducen (y seguirán produciendo) accidentes mortales y contribu-yen a polucionar la atmósfera. Se trata de mejorar los carbu-rantes, las carreteras, la respon-sabilidad del conductor y de respetar el código.

rOBert XaLaBarderPRomociÓn 1954

18-21 quimica y cocina.indd 21 14/9/10 10:18:44

Page 22: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

22

La innovación, clave de futuroEl Food StudiES MEEting on HEaltH and CHEMiStry organizado por El grupo proFESional aliMEntario dE la aiQS CElEbró En Mayo Su Xiiiª EdiCión, atrayEndo dE nuEvo la atEnCión dE un gran núMEro dE proFESionalES dEl SECtor.

pro

FESS

ion

al g

roup

S G

rupo

s pr

ofes

ion

ales

gru

pS p

roFE

SSio

nal

S ‘Xiii Food StudiES MEEting on HEaltH and CHEMiStry: FoCuS on Food innovation’

En representación de NIZO, Fri-so van Assema habló de oportu-nidades de presente y futuro en cuanto a un procesamiento sos-tenible de los alimentos, que se fundamenta en tres elementos base: el entorno, la economía y el factor social. Por su parte, la consultora en tendencias e in-novación de Mintel Trends & Innovation, Carla Ogeia, puso sobre la mesa las tendencias en momentos de crisis económi-

tos alimenticios, mientras que, a continuación, el responsable de la Línea de Envase y Emba-laje de AIMPLAS, Sergio Gimé-nez, introdujo la figura de los envases activos e inteligentes, planteándose al respecto si son seguros. De este modo, habló de la legislación a partir del Reglamento (CE) 1935/2004 de medidas generales y el Regla-mento (CE) 4501/2009 de me-didas específicas.Partiendo de esta base, Luis Fonseca, del Centro Nacional de Microelectrónica de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona presentó las micro y nanotec-nologías como herramientas de innovación en el sector alimen-tario, destacando la necesidad de “intentar abandonar el silicio cambiándolo por otros materia-les más flexibles y económicos”.

omeGa-3 e innovaciónDe la mano del responsable del Departamento de Nutrición de

ca, subrayando que “la recesión ha alterado los procesos de de-cisión de los consumidores, que están centrándose menos en la salud y más en el coste de los productos”. Punto que aprovechó el ge-rente de Tecnoparc Reus, Xa-vier Gómez, para avanzar a los asistentes algunos de los están-dares de evidenciación cientí-fica de declaraciones de salud en alimentos y complemen-

De izquierDa a Derecha: robert XalabarDer, anna cristel,

buenaventura Guamis, virGina millán y Jaume sió

22-26 grups prof1.indd 22 14/9/10 10:30:49

Page 23: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

23pr

oFE

SSio

nal

gro

upS

Gru

pos

prof

esio

nal

es g

rupS

pro

FESS

ion

alS

abordar el tema de la seguridad en la industria láctea, por ejem-plo, señalando el reto que im-plica la eliminación de forma natural del riesgo de la fermenta-ción tardía de quesos, sin el em-pleo de nitratos o de lisozimas”. Por su parte, Antje Jungclaus, de BENEO Grup, volvió a intervenir, en esta ocasión, para hablar de la reducción del azúcar de manera inteligente, por ejemplo, rempla-zándolo por polioles o endulzan-tes de alta intensidad para reducir así la ingesta calórica.Pero en las jornadas organizadas por la AIQS también fueron pro-tagonistas las nanotecnologías y nuevas tecnologías para el dise-ño y la protección de alimentos funcionales, en este caso, a car-go de Buenaventura Guamis, de la Universitat Autònoma de Bar-celona. En su intervención, en-tre otras informaciones, subrayó: “Estamos usando técnicas para obtener nanocápsulas y estudian-do cómo emplearlas como conte-nedor para añadir componentes bioactivos”.Con las galletas como ejemplo aplicativo, Virginia Millán, del Departamento de Innovación de Syral, habló sobre las proteínas de trigo en el desarrollo de pro-ductos ricos en proteína. En sus palabras: “Ya es posible elabo-rar galletas con alto contenido en proteína con las proteínas de tri-go MERIPRO sin impacto signifi-cativo en sus propiedades físicas u organolépticas”.Para finalizar, y en representa-ción del Departamento de Agri-cultura, Alimentación y Acción Rural de la Generalitat de Ca-talunya, Jaume Sió se centró en las principales innovaciones realizadas en materia de indus-tria agroalimentaria.

producto desarrollado entre Bio-Actor y Ferrer denominado Bo-nolive, elaborado a partir de una mezcla de polifenoles de las acei-tunas y que, como explicó, “ayu-da a combatir la osteoporosis”.

alimentos funcionalesLa metabolómica y lipidómi-ca redox aplicadas al estudio de ingredientes y alimentos fun-cionales encabezaron la prime-

ra ponencia del miércoles de la mano del médico y codirec-tor de Nutren-Nutrigenomics, Manuel Portero-Otín. Entre sus afirmaciones, destacó que “para envejecer con salud se deben te-ner en cuenta la alimentación y el estilo de vida”. Todo ello, además de hablar sobre el es-trés oxidativo y la necesidad de mantener a raya sus niveles.Tomó el relevo Mariela Serrano, de CSK Food Enrichment para

Puleva Biotech, Juristo Fonollá, los asistentes pudieron conocer las particularidades del mercado de Omega-3, “que está crecien-do y que en los Estados Unidos se incrementó en un 42% du-rante 2009”. En buena parte, una cifra debida a los beneficios de los Omega-3, “que ayudan a reducir los triglicéridos, previe-nen la trombosis e incrementan la dilatación arterial”, comentó. Beneficios de interés, teniendo en cuenta que la primera causa de muerte en el mundo desarro-llado son las enfermedades car-diovasculares.

Partiendo de la importancia de la innovación en el ámbito de los carbohidratos, Antje Jung-claus, de BENEO Grup, centró su ponencia en la Palatinosa, que definió como “el único carbohi-drato digestible y de bajo índi-ce glucémico que proporciona energía de forma prolongada en forma de glucosa”. El punto y fi-nal al primer día de las jorna-das lo puso Tom d’Hoore, quien dio a conocer las propiedades del

También fueron protagonistas las nanotecnologías y nuevas tecnologías para el diseño y la protección de alimentos funcionales

Productos ofrecidos Por csK food enrichment Para el coffee breaK

Productos ofrecidos Por sYral Para el coffee breaK

22-26 grups prof1.indd 23 14/9/10 10:31:06

Page 24: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

24

“NIZO can help food companies to understand their processes”FriSo van aSSEMa FroM nizo Food rESEarCH bv waS onE oF tHE SpEakErS at tHE ConFErEnCE organizEd by tHE aiQS.

pro

FESS

ion

al g

roup

S G

rupo

s pr

ofes

ion

ales

gru

pS p

roFE

SSio

nal

S

FriSo van aSSEMa, nizo Food rESEarCH bv

How do you rate meetings like tHe one organized by tHe aiQs?I think that these meetings are in general very valuable because they involve talking about scientific innovation that is being spread to a lot of people in the food industry. So I think that it is very posi-tive to be here.

Could you tell us about nizo’s role as a solid partner for Companies?The name NIZO Food Re-search says it all: we can help food companies to unders-tand processes, their ingre-dients and also the effect that changing processes have on the final product. So NIZO offers them solutions, for example for improving cle-aning processes.

are tHese kinds of systems well-known in tHe industry?The Dutch dairy industry has al-ready widely applied these sys-tems. We think that many food companies can benefit. I am sure that if we get them known across the rest of Europe, it will help many companies to achieve their sustainability targets.

Could you tell us sometHing more about tHe need for more Control in food proCessing?For the Dutch industry, we have already developed a system to help controlling dairy proces-sing, for example by monito-ring fouling to optimize the entire process. Moreover, indus-try can control the quality of the ingredients it manages and their effects on processing.

in your presentation you talked about tHe nizo premia membranes

model. Could you tell us more about tHe new systems tHat you are developing? The Premia Model is much broader than only membranes

and it has a lot of data about protein, sugar and all kinds of ingredients in food products.

We also use part of the model for monitoring in other fields like cheese. We are also doing experiments, putting data into the model and directly seeing the benefits for industry.

“For the Dutch industry, we have already developed a system to help controlling dairy processing, for example by monitoring fouling”

22-26 grups prof1.indd 24 14/9/10 10:31:10

Page 25: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

“El 6,5% de nuestro presupuesto está destinado a la investigación”En rEprESEntaCión dE la invEStigaCión al SErviCio dEl MErCado, MariEla SErrano FuE una dE laS ponEntES dE la SEgunda jornada dEl EnCuEntro.

MariEla SErrano, CSk Food EnriCHMEnt

AIQS

NEW

S 56

25pr

oFE

SSio

nal

gro

upS

Gru

pos

prof

esio

nal

es g

rupS

pro

FESS

ion

alS

¿en Qué sentido resulta de interés la organizaCión de eventos Como este?Sobre todo por la posibilidad de relacionarse con gente muy di-ferente, desde ámbitos tecnoló-

gicos hasta ventas. Asimismo, la diversidad de conferencias per-mite aprender tanto de innova-ción y nuevos productos como de normativas, y esta combina-ción enriquece mucho. Por lo que respecta a la organización, también destacaría el dinamis-mo de la sesión y que haya siempre un tiempo para pre-guntas. ¡Ojalá pueda estar en la próxima edición!

¿Qué ventajas impliCa su produCto dairy safe Con respeCto a la pasteurizaCión?La pasteurización implica capi-tal porque tienes que instalar las máquinas y contar con un téc-nico para manejarlas, mientras que el Dairy Safe es tan sencillo como echarlo en la leche. Por lo tanto, significa optimizar des-de el primer día porque está lis-to para su uso, es sencillo y CSK dispone de expertos que aseso-ran o resuelven problemas de la industria, lo que nos diferencia.

un dairy safe Que demuestra su apuesta por la innovaCión…Efectivamente, porque el 6,5% de nuestro presupuesto está des-

tinado a la investigación y, en la actualidad, tenemos proyec-tos en todo el mundo junto a otras universidades y centros de investigación. Por ejemplo, es-tamos innovando en produc-tos con poca sal o grasa porque

en Holanda el queso se consu-me a diario. No obstante, si bien tradicionalmente estamos en el

“La pasteurización implica mucho capital. En cambio, el Dairy Safe es tan sencillo como echarlo en la leche. Optimizas desde el primer día, porque está listo para su uso”

mercado del queso, esto no sig-nifica que no podamos introdu-cirnos en otros sectores lácteos como el queso fresco y el yogurt.

más allá del dairy safe, ¿Hay algún otro desarrollo en el Que estéis trabajando?Estamos trabajando en combi-naciones de productos, investi-gando, por ejemplo, en quesos semicurados, diversificación de sabores, cepas… pero también tratando de mejorar nuestros productos o solventar también problemas de la industria que-sera, y todo ello haciéndolo de una manera natural.

22-26 grups prof1.indd 25 14/9/10 10:31:14

Page 26: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

“Es necesaria la colaboración de todos los grupos de investigación”EntrE loS partiCipantES dEl Foro, la univErSidad EStuvo rEprESEntada por buEnavEntura guaMiS, QuiEn abogó por trabajar En EQuipo para ConSEguir MEjorES rESultadoS.

buEnavEntura guaMiS, univErSitat autònoMa dE barCElona

¿Qué impliCa para usted ser uno de los ponentes de las jornadas?Resulta muy positivo, y más en un lugar que tiene pres-tigio como el Químic, en el que siempre ha habido una especial preocupación por la tecnología alimenta-ria y los temas relacionados con los alimentos. La me-jor prueba es que ha habi-

AIQS

NEW

S 56

26pr

oFE

SSio

nal

gro

upS

Gru

pos

prof

esio

nal

es g

rupS

pro

FESS

ion

alS

do una respuesta importante de personas que han querido asistir a las jornadas y los te-

mas que se han tratado son muy interesantes, de mucha actualidad.

y uno de ellos era el ámbito de la proteCCión de los alimentos

funCionales. ¿Cuál es el nivel Que tenemos aQuí Con respeCto al resto de europa y el mundo?Estamos avanzados y forman-do parte de proyectos europeos, por lo que podríamos situar a Es-paña en la primera línea de este campo. Tenemos, por ejemplo, el Instituto Catalán de Nanotecno-logía o la Planta de Tecnología de los Alimentos, entre otras infraes-tructuras de referencia.

¿suCede lo mismo a nivel aCadémiCo?En la UAB ha empezado un gra-do de Bolonia de nanotecnología. De hecho, el Campus de Excelen-cia de la Universitat Autònoma de Barcelona es un campus de ex-celencia internacional en nano y biotecnología.

partiendo de esta base, ¿Qué está por llegar?Todo aquello relacionado con el desarrollo de nuevos equipos y sistemas de procesado de alimen-tos que los hagan mucho más be-neficiosos para la salud. Pero para conseguirlo, y como se ha apun-tado durante la jornada de hoy, es necesaria la colaboración de todos los grupos de investigación ya que, si queremos conseguir algo a nivel internacional, tene-mos que trabajar juntos.

“El Instituto Catalán de Nanotecnología o la Planta de Tecnología de los Alimentos son infraestructuras de referencia”

22-26 grups prof1.indd 26 14/9/10 10:31:25

Page 27: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

27Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

Aceitunas con Omega-3, espá-rragos con vitaminas, leche con isoflavonas. El bombardeo sobre la salud que aparece en las eti-quetas es constante. Ante este panorama, el consumidor pue-de tener cierta confusión, y por ello la EFSA, la Autoridad Euro-pea de Seguridad Alimentaria, ha decidido poner orden. Por ahora este organismo ya ha re-gulado las declaraciones nutri-cionales. Cuando se asegura que un alimento es light o rico en calcio, debe cumplir esas pro-mesas. Si es bajo en sal no pue-de tener más de 0,12 gramos de sodio por cada cien gramos. Sin embargo, ahora la EFSA ha en-trado en un terreno más difí-cil. Las declaraciones de salud (health claims, en inglés) que re-lacionan un alimento con la salud o con la reducción de en-fermedades se deberán demos-trar científicamente. En general

¿Alimentos funcionales bajo sospecha?el GruPo Profesional alimentario y el máster en Química e inGeniería alimentaria del iQs orGanizaron el Pasado mes de mayo un seminario en el iQs donde, bajo el título alimentos funcionales en el entorno actual, miQuel carreras, director de marketinG y ventas de la división de nutrición y salud de coGnis iberia, analizó los cambios en la leGislación aPlicable a los alimentos funcionales.

son alimentos que tratan de compensar una dieta poco equi-librada. Lo que se ha hecho en muchas ocasiones es identificar cuáles son los principios activos que tienen un efecto saludable en la prevención de determi-nadas enfermedades, aislar el componente y ponerlo en pro-ductos de más amplio consu-

mo. Es lo que hizo DANONE con Danacol, que superó el con-trol de la EFSA. Otros como Ac-timel aún no se han evaluado, si bien la empresa asegura que el efecto que promete está de-mostrado. Miquel Carreras, di-

rector de marketing y ventas de la división de Nutrición y Salud de Cognis Iberia, analizó es-tas cuestiones en la conferencia Alimentos Funcionales en el en-torno actual, organizada por el Grupo Profesional Alimentario y el Máster en Química e Inge-niería Alimentaria del IQS, afir-mando que, de entrada, la crisis

económica está frenando el boom que en los últimos años se había generado. “Hay una vuelta al pasado motivada por el cambio de ciclo de la econo-mía, las familias se decantan por alimentos más baratos vol-

Las declaraciones que relacionen un alimento con la salud o con la reducción de riesgo de enfermedades deberán demostrarse científicamente

27-29 grups prof2.indd 27 14/9/10 10:35:13

Page 28: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

28Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

viendo al concepto ‘natural’”, aseguró Carreras. Los lácteos y las bebidas encabezan las ven-tas de alimentos funcionales, seguidos a bastante distancia por los productos de panadería, bollería, golosinas y aperitivos. Según diversas encuestas, el 60% de los consumidores que adquieren alimentos con algún complemento nutricional lo hacen por cuestiones preventi-vas y para conseguir una dieta más equilibrada.

4.000 expedientes por resolverMás allá de la caída del consu-mo, el aspecto que más inquie-ta a la industria alimentaria en este momento es el marco le-gal. Ahora mismo la EFSA tie-ne encima de la mesa más de 4.000 expedientes por resol-ver. Las empresas recelan del criterio estricto que está apli-cando esta agencia a la hora de determinar si un produc-to es apto para el consumo en aras de la seguridad alimenta-ria. Si bien no existe una le-gislación europea específica para los alimentos funcionales como tales, los aspectos sobre seguridad alimentaria ya están contemplados en la UE den-tro de la legislación de los no-vel foods (nuevos alimentos). Se consideran “nuevos alimen-tos” aquellos alimentos o in-gredientes que no han sido consumidos dentro de la UE antes del 15 de mayo de 1997. Se establece que para la libre comercialización dentro de los Estados miembros de un nue-vo alimento o ingrediente, este

no debe suponer ningún ries-go para el consumidor, ni debe inducir a error ni diferir de otros alimentos a cuya sustitu-ción se destinen. Y es que los alimentos que son beneficiosos para combatir el colesterol o para controlar la tensión son cada vez más fre-cuentes en las tiendas. La EFSA los ha empezado a examinar y pide a los fabricantes que de-muestren científicamente lo que prometen. Carreras explicó ca-sos de multinacionales que han tenido que retirar de los estan-tes del supermercado algunos productos después de que las autoridades hayan dictaminado que no alcanzaban determina-dos niveles de eficacia y seguri-

dad. También explicó los casos de otros productos que han ob-tenido dictámenes positivos y has superado las pruebas, como Puleva y sus productos lácteos con ácidos grasos Omega-3 o ca-sos como el de Central Lechera Asturiana con Naturalinea, con Tonalín, que está en proceso de aprobación.Según Carreras, para una em-presa que quiere lanzar al mer-cado un producto funcional, lo que debe tener muy claro, a te-nor de la legislación actual, es si el producto entra en la cate-goría de novel food o no. Ade-más, recalcó la importancia de tener un health claim (declara-ción de salud) aprobada por las autoridades sanitarias y alimen-tarias, de manera que se pue-da posicionar el producto en el mercado haciendo alusión di-recta a sus ventajas en compa-ración con otros alimentos de la competencia. “La clave es buscar el bienestar a través de la nutrición. Debido al mar-co legal, las empresas que fabri-can alimentos funcionales se están viendo obligadas a lanzar mensajes publicitarios más re-lacionados con la vitalidad y el bienestar que con una prome-sa de prevención o cura de una determinada enfermedad”.

27-29 grups prof2.indd 28 14/9/10 10:35:22

Page 29: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

29Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

¿Se eStá reduciendo el lugar para loS alimentoS funcionaleS en la ceSta de la compra?Creo que el futuro para el sec-tor sigue siendo prometedor, si bien es cierto que en los últi-mos años se habían generado unas expectativas de crecimien-

to muy altas, motivadas por un incremento en las ventas anual del orden del 15%. El marco le-gal y la caída del consumo a causa de la crisis han hecho que el globo pierda un poco de gas.

¿Se había generado un boom?Había mucho desenfreno y aho-ra el sector se está redimensio-nando y ordenando. Tal vez en los próximos años veremos me-nos alimentos funcionales, pero con más éxito, porque habrán superado las exigencias de los organismos reguladores y po-drán publicitarse como corres-ponde. Las grandes empresas del sector alimentario y farma-céutico van a seguir apostan-do por los funcionales, pero tal vez se van a alargar los periodos de investigación que son nece-sarios para sacar un nuevo pro-ducto al mercado.

¿haSta qué punto diSponer de la declaración de Salud (health claim) va a poSibilitar que loS alimentoS funcionaleS dejen de eStar bajo SoSpecha?

miQuel carreras, director de marketinG y ventas de la división de nutrición y salud de coGnis iberia

“El actual marco legal limita la aparición de nuevos alimentos funcionales”

Tal vez el consumidor, en los úl-timos años, ha podido sentir confusión ante todos esos men-sajes que lanzaban los fabrican-tes, prometiendo beneficios en la salud. Pero ahora se ha creado un protocolo para poder regu-lar el lanzamiento al mercado de este tipo de alimentos que pre-

sentan beneficios en la salud. El consumidor puede estar tranqui-lo. Cuando un producto se pu-blicita como conveniente para reducir el colesterol, es cierto y está demostrado que efectiva-mente reduce este indicador.

el marco legal, ¿compromete el lanzamiento de nuevoS alimentoS funcionaleS?Sí, está limitando la aparición de nuevos alimentos. Muchas empresas se van a echar atrás por la inversión necesaria para demostrar los beneficios de es-tos alimentos. La Unión Eu-

ropea ha apostado por una legislación muy estricta, no va a aprobar cualquier declaración de salud. Va a ser más costo-so lanzar al mercado nuevos ali-mentos funcionales.

¿cuáleS van a Ser loS alimentoS funcionaleS del futuro?Creo que en los próximos años nos vamos a quedar con los mismos ingredientes funciona-les que hay ahora: fibra, calcio, Omega-3, etc. Los productos nuevos van a salir al mercado con cuentagotas. Veo más un re-posicionamiento de los alimen-tos funcionales que ya existen, que una eventual aparición de nuevos componentes o alimen-tos enriquecidos.

“Muchas empresas se van a echar atrás por la inversión necesaria para demostrar los beneficios de estos alimentos”

27-29 grups prof2.indd 29 14/9/10 10:35:26

Page 30: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

30Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

“Pretenem contrastar opinions i experiències sobre temes que interessen al sector”

Cristina Ventayol (PromoCió 2001), Coordinadora del GruP Professional de Pintures (GPP)

creure que seria molt interessant reunir professionals del sector de les pintures. D’aquesta mane-ra es va voler donar resposta a tots aquells associats que volien participar, però que fins alesho-res no trobaven el seu lloc en cap de la resta de grups profes-sionals de l’Associació.

Amb quin objectiu es creA el grup? L’objectiu del grup és ser un punt de trobada de professio-nals del sector de les pintures, però també d’altres sectors que hi estan relacionats, com les tin-tes i pigments, els adhesius o els recobriments. El que prete-

com i quAn sorgeix lA iniciAtivA de creAr el gpp?La iniciativa de crear el Grup Professional de Pintures va sor-gir ara fa uns dos anys, quan al-guns associats que ja formaven part d’altres grups professionals, com ara el de Màrqueting, van

30-35 grups prof3.indd 30 14/9/10 10:43:45

Page 31: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

31Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

nem és contrastar opinions o experiències sobre temes pro-fessionals que ens ocupen, com per exemple els canvis en la le-gislació que puguin afectar les matèries primeres; novetats i tendències del sector; participa-ció en congressos, i organització de conferències o jornades.

quAnts membres té i quAnts Aspiren A reunir? En aquests moments som uns dotze membres; la majoria del sector de les pintures, però tam-bé n’hi ha que treballen en el camp dels adhesius o dels ver-nissos, sectors que en el fons estan molt relacionats. El nos-tre objectiu és reunir profes-sionals de totes les àrees, des d’investigadors o docents fins a responsables de compres o producció, passant per tècnics, comercials, etc. També és im-portant incloure persones amb diferents graus d’experiència; un grup amb una representació àmplia ens assegura que els te-mes que es vagin proposant es discuteixin des de tots els ves-sants possibles.

Totes les activitats que te-nim previstes, però, només es podran dur a terme si la participació del membres és activa i assisteixen a les re-unions regularment.

qui pot entrAr A formAr pArt del grup i com ho pot fer? Al grup es pot incorporar tot as-sociat que d’una manera o al-tra estigui vinculat al món de les pintures o al de les indústries re-

lacionades, ja sigui perquè hi tre-balla o perquè s’hi hagi dedicat en el passat i vulgui seguir en contacte amb professionals del sector. També en pot formar part tot aquell que estigui interes-sat en aquest sector i vulgui for-mar part d’aquest grup de treball que esperem que sigui molt ac-tiu. Per entrar a formar-ne part s’ha d’enviar un correu electrò-nic a l’adreça [email protected] , ex-pressant la voluntat de participar en el grup de Pintures i ja està.

Així de fàcil. En el moment que es convoqui una nova reunió, ens posarem en contacte amb el nou membre per convidar-lo a participar. en quins projectes estAn trebAllAnt i quines ActivitAts tenen jA plAnificAdes?En aquests moments estem treballant en dos projectes relacionats: volem publicar una sèrie d’articles a la revis-

“Totes les activitats que tenim previstes només es podran dur a terme si la participació dels membres és activa i assisteixen a les reunions regularment”

ta de l’Associació que trac-tin qüestions d’interès per al sector i que alhora ens servi-ran com a introducció a fu-tures taules rodones. Alguns del temes que vol tractar el grup són: • Situació actual del sector pin-

tures, adhesius i recobriments.• Implantació i conseqüències

del REACH.• Avenços y reptes del sector.• Reciclatge i classificació dels

residus.• Nova legislació del etiquetat.• Sectors emergents en èpoques

de crisi.• Packaging: tintes i adhesius.El primer tema que abordem i que podeu llegir en aquest ma-teix número del News tracta sobre legislació i es titula Pintu-ras aptas para alimentación. Ate-sa la seva extensió, hem decidit dividir-lo en tres capítols suc-cessius. Una vegada s’hagin pu-blicat els tres articles, la nostra intenció és organitzar una tau-la rodona on se n’exposaran les conclusions. Espero que els lec-tors ho trobin tan interessant com nosaltres i si desitgen fer-nos arribar la seva opinió o co-mentar qualsevol aspecte de l’article, ho poden fer a través del correu de l’Associació ([email protected]).

30-35 grups prof3.indd 31 14/9/10 10:43:50

Page 32: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

32Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

Pinturas aptas para contacto alimentarioeXiste una CreCiente PreoCuPaCión ante PosiBles miGraCiones de sustanCias QuÍmiCas PerJudiCiales Para la salud de los enVases o materiales de emBalaJe HaCia los alimentos Que estos Contienen.

Ante ello, existe una abundante legislación (a nuestro entender, un poco desorganizada) que re-gula los productos o materiales destinados a entrar en contacto con los alimentos y/o productos alimentarios. Desde el Grupo Profesional de Pinturas del AIQS queremos abordar este tema tan amplio y a su vez tan apasionante. Ante ello, empezaremos clasifi cando estos materiales en función de su destino y campo de aplicación. Debido a la extensa gama de pro-ductos, en esta edición vamos a centrarnos en las pinturas englo-

GruPo 1 pinturas de altas prestaciones

pinturas aplicables a los grandes depósitos, tuberías, etc. se les exige que soporten condiciones agresivas químicas y de corrosión, por lo que además el micraje aplicado suele ser elevado

GruPo 2 Barnices para envases metálicos ligeros

producto que cuando se aplica en un sustrato tipo metálico ligero forma una película sólida transparente con propiedades protectoras

GruPo 3

Tintas y barnices para envases alimentarios de plástico o de papel/cartón

producto coloreado mediante pigmentos o colorantes que se aplica por proceso de impresión sobre plástico, papel o cartón con el fi n de crear imágenes o textos

GruPo 4 pinturas para juguetes, mobiliario infantil y uso infantil

GruPo 5pinturas para paredes, suelos, techos de ámbito sanitario

pintura que cuando se aplica sobre un sustrato tipo hormigón, yeso, etc., forma una película coloreada o no con propiedades protectoras

30-35 grups prof3.indd 32 14/9/10 10:43:58

Page 33: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

33Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

badas en los grupos 1 y 2, ya que la legislación aplicable es común y la más restrictiva. En los próxi-mos números, nos centraremos en las pinturas englobadas en los grupos 3 y 4, también muy apa-sionantes por su gran utilidad en la vida real; y ya por último abor-daremos los productos engloba-dos dentro del grupo 5.Examinemos así la legislación aplicable a los dos primeros grupos (pinturas de altas pres-taciones y barnices para enva-ses ligeros):real decreto 866/2008(1) y su posterior modifi cación real decreto 103/2009(2) sobre ma-teriales y objetos plásticos des-tinados a entrar en contacto con alimentos.Este Real Decreto 866/2008 aprueba la lista de sustancias

permitidas para la fabricación de materiales y objetos plásti-cos destinados a entrar en con-tacto con alimentos y establece los límites de migración de cada sustancia. También regula las

condiciones de ensayo a que se han de someter. Es una transpo-sición de la directiva europea 2002/72/ce.(3)

La lista de sustancias permitidas se recogen en los anexos II y III del presente reglamento. Junto a cada sustancia aparece, si pro-

cede, un límite de migración es-pecifi ca expresado en mg/kg de producto alimenticio o simulan-te. También lo puede expresar como mg/dm2, es decir, referen-ciado a la superfi cie. Además,

también se determina un límite de migración global que queda fi jado en 60 mg/kg de producto o bien 10 mg/dm2 de superfi cie que se utiliza para unos envases determinados como los de capa-cidad inferior a 500 ml o supe-riores a 10 l. Nos podremos encontrar, sin embargo, que algunos de los componentes que lleva la pin-tura no están incluidos en los anexos del presente reglamen-to. En estos casos sería necesario buscarlos en la resolución de la subsecretaría para la sanidad de 4 de noviembre de 1982(4) y su posterior modifi cación emiti-da bajo la Orden de 3 de julio de 1985 y esta última derogada en parte por el rd 211/1992.(5)

Sin embargo, en un futuro muy próximo la Autoridad Eu-ropea de Seguridad Alimen-taria va a englobar las listas positivas de sustancias permi-tidas bajo un único reglamen-to. De hecho en fecha de mayo de 2010 ha salido un nuevo borrador emitido por la Sub-dirección General de Riesgos Alimentarios por el que se es-tablece la lista positiva de las sustancias permitidas para la fabricación de materiales poli-méricos destinados a entrar en contacto con los alimentos, las migraciones máximas permiti-das y otros aspectos importan-tes. En un futuro abordaremos este nuevo borrador una vez haya sido aprobado.

ConDiCiones De ensaYoLas condiciones de ensayo, que es quizás la parte más “entusias-ta” del citado reglamento, que-dan expuestas en el capítulo II del mismo. Las probetas de acero al carbo-no previamente preparadas me-

Existe una abundante legislación que regula los productos o materiales destinados a entrar en contacto con los alimentos y/o los productos alimentarios

30-35 grups prof3.indd 33 14/9/10 10:44:16

Page 34: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

diante chorro abrasivo a grado Sa 3 (UNE-EN ISO 8501-1) se pintan con el producto a ensa-yar a un espesor defi nido. Se de-jan curar durante un periodo superior a 20 días a 23±2º C.Una vez curadas se sumergen en un simulante alimenticio, del cual hablaremos más ade-lante, durante un tiempo y tem-peratura defi nidos en el cuadro 3 del capítulo II y que corres-ponderán a las peores condi-ciones previsibles del contacto real. Así, por ejemplo, si el con-tacto previsto es continuo y la temperatura de contacto es am-biental, el tiempo de inmersión programado será de 10 días con el simulante a una temperatura controlada de 40º C.

eleCCiÓn Del siMulanTeLos simulantes que se deberán utilizar en las pruebas de migra-ción con respecto a un produc-to alimenticio o a un grupo de productos alimenticios son los siguientes:• Simulante A – Agua destilada.

Se utilizará para los alimen-tos acuosos con un pH>4,5. Por ejemplo agua destilada, sidras, zumos de frutas o de hortalizas, etc.

• Simulante B – Ácido acético al 3% (p/v) en solución acuosa. Se utilizará para los alimen-tos ácidos con un pH inferior a 4,5, por ejemplo vinagre.

• Simulante C – Etanol al 10% (v/v) en solución acuosa. Esta concentración del 10% se re-ajustará al alza si la gradua-ción alcohólica del alimento es superior al 10%. Se utilizará para los alimentos con grado alcohólico. Por ejemplo vinos, aguardientes, licores, etc.

• Simulante D – Aceite de oliva rectifi cado u otros simulantes de aceites grasos como mez-cla de triglicéridos sintéticos o aceite de girasol. Se utiliza-rá para los alimentos de tipo graso como por ejemplo pro-ductos secos de panadería y pastelería que presenten ma-terias grasas en superfi cie.

Algunos alimentos podrán tam-bién requerir efectuar las prue-bas de migración en dos o más simulantes. Por ejemplo, para la leche fermentada, como el yogur o la leche batida, se rea-lizarán los ensayos con el si-mulante B y etanol al 50% v/v. Las conservas o semiconservas de carne o pescado conservadas en un medio oleoso requerirán efectuar los ensayos de migra-ción con los simulantes A o B y el simulante D.Para los recubrimientos des-tinados a entrar en contacto con todo tipo de alimentos se utilizarán como simulantes los más estrictos, que serán el B, el C y el D.En los ensayos de migración de los materiales y objetos plásti-cos para su uso en hornos de mi-croondas, se utilizará un horno convencional o un horno de mi-croondas en las condiciones de tiempo y temperatura defi nidos en el cuadro 3 del capítulo II.Una vez realizados los ensayos de inmersión, se analizará el simu-lante a fi n de determinar las mi-graciones específi cas y globales.

MÉToDos De anÁlisis Los métodos de análisis varían en función de las sustancias a cuantifi car. Por ejemplo, la ce-sión de aminas primarias totales se cuantifi ca por fl uorimetría.

pinTuras De alTas presTaCiones: inTerior De un DepÓsiTo DesTinaDo al alMaCenaJe De aliMenTos lÍQuiDos.

a 4,5, por ejemplo vinagre. cla de triglicéridos sintéticos o aceite de girasol. Se utiliza-rá para los alimentos de tipo graso como por ejemplo pro-ductos secos de panadería y pastelería que presenten ma-terias grasas en superfi cie.

AIQS

NEW

S 56

34Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

30-35 grups prof3.indd 34 14/9/10 10:44:32

Page 35: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

La cesión de Bisfenol A presen-te en los materiales de natura-leza epoxídica se determina por HPLC y detección UV.Uno de los métodos para de-terminar la migración global es la cuantifi cación del residuo no volátil después de su eva-poración.Otro reglamento aplicable a este grupo es el reglamento ce nº 1935/2004 sobre materiales y objetos destinados a entrar en contacto con los alimentos.(6)

Una parte importante de este reglamento determina la inclusión de una sustancia para formar parte de la lis-ta de sustancias permitidas para la fabricación de mate-riales y objetos a entrar en contacto con los alimentos. Para obtener la autorización, se seguirá el procedimien-to descrito en su artículo 9. Tras la presentación de la so-licitud, la autoridad comuni-

taria (EFSA, European Food Safety Authority) determina-rá si la sustancia cumple con los criterios de seguridad es-tablecidos en su artículo 3 y, de aplicarse, en su artículo 4. Por último, la Comisión decidirá, teniendo presen-te la información recogida, si se autoriza o no dicha sus-

tancia para ser utilizada en la fabricación de materiales y objetos alimentarios.En su artículo 15 dictamina las condiciones del etiquetado de los materiales y objetos que de-berá ser claramente visible, le-gible e indeleble. Entre otras informaciones deberá contener un término o símbolo que indi-que que su uso es para contac-to con alimentos y una leyenda de la trazabilidad (artículo 17) cuyo objetivo es garantizar la posibilidad de encontrar y se-guir la trayectoria de un mate-rial u objeto en todas las etapas de fabricación, transformación y distribución.Otro reglamento aplicable a este grupo es el reglamento ce nº 2023/2006.(7) Este esta-blece que la fabricación de los materiales y objetos debe hacer-se de conformidad con las bue-nas prácticas de fabricación para que, en las condiciones norma-

les o previsibles de empleo, no transfi eran sus componentes a los alimentos en cantidades que puedan representar un peligro para la salud humana, provocar una modifi cación inaceptable de la composición de los alimen-tos y provocar una alteración de las características organolépticas de estos.

En esta edición vamos a centrarnos en la pinturas de altas prestaciones y barnices para envases ligeros

enlaces de la legislación mencionada en el artículo:(1) rD 866/2008 http://www.boe.es/boe/

dias/2008/05/30/pdfs/a25070-25120.pdf(2) rD 103/2009 http://www.boe.es/

boe/dias/2009/02/17/pdfs/Boe-a-2009-2638.pdf

(3) Directiva 2002/72/Ce http://eur-lex.europa.eu/lexuriserv/lexuriserv.do?uri=ConsleG:2002l0072:20070420:es:pDf

(4) resolución del 4 de noviembre de 1982 http://www.boe.es/boe/dias/1982/11/24/pdfs/a32241-32251.pdf

(5) orden del 3 de julio de 1985 http://www.boe.es/boe/dias/1985/07/12/pdfs/a22072-22072.pdf

(6) reglamento Ce 1935/2004http://eur-lex.europa.eu/lexuriserv/lexuriserv.do?uri=oJ:l:2004:338:0004:0004:es:pDf

(7) reglamento Ce nº 2023/2006 http://eur-lex.europa.eu/lexuriserv/lexuri-serv.do?uri=oJ:l:2006:384:0075:0078:es:pDf

En la próxima edición de la revis-ta News abordaremos otro cam-po extremadamente interesante por ser de amplia aplicación en la vida cotidiana como son los pro-ductos englobados en los gru-pos 3 y 4. Por un lado, las tintas y barnices para envases alimen-tarios de plástico o de papel/car-tón y, fi nalmente, concluiremos el tema con el capítulo referente a las pinturas para juguetes y mo-biliario infantil.

Jordi franCesC VallÈs HurtadoproMoCiÓn 1992

La cesión de Bisfenol A presen-te en los materiales de natura-

tancia para ser utilizada en la fabricación de materiales

En la próxima edición de la revis-ta News abordaremos otro cam-

AIQS

NEW

S 56

35Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

30-35 grups prof3.indd 35 14/9/10 10:44:49

Page 36: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

36Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

La unió fa la forçael GruP Professional de Medi aMbient (GPMa) de l’aiQs és un dels Pioners de l’associació i treballa contínuaMent Per oferir als associats jornades i inforMació sobre teMes Que PuGuin ser del seu interès. ens en Parlen el seu actual President des del 2006, jordi caldés, i Qui va Presidir-lo durant 4 anys, albert Puyuelo.

GruP Professional de Medi aMbient (GPMa)

tingui inquietuds. Fins i tot comptem amb estudiants que han acabat la carrera i que tenen interès per un sec-tor com el del medi ambient, que és estratègic i té un im-portant pes específic a la so-cietat d’avui dia.

ActuAlment, quAnts membres té i com us orgAnitzeu?a.P.: Som uns quinze mem-bres actius i fem reunions periòdiques aproximada-ment un cop al mes, que ens serveixen per plantejar fu-turs temes que puguin ser interessants.

quin és el perfil dels components del grup?jordi caldés: Bàsicament profes-sionals amb un alt grau de qua-lificació tècnica, amb carreres de Química o Enginyeria, o que han cursat un màster. Tot i que la ma-joria dels membres del nostre grup formen part de l’Associació de l’Institut Químic de Sarrià, també tenim, per exemple, un re-presentant de la Universitat de València. En tot cas, l’objectiu és que sigui un grup com més mul-tidisciplinari millor i estem oberts a tothom que ens pugui enriquir.albert Puyuelo: Diríem que pot formar part del grup qualsevol professional que

Jordi Caldés (esquerra) i albert puyuelo

36-37 grups prof4.indd 36 14/9/10 10:46:36

Page 37: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

37Pr

ofe

ssio

nal

Gro

uPs

Gru

pos

prof

esio

nal

es G

ruPs

Pro

fess

ion

als

j.c.: Per a cada activitat que s’organitza hi ha un responsa-ble del grup que s’encarrega de “tirar del carro”, mentre que la resta hi col·laborem.

com vAloreu Aquests Anys de trebAll en equip?a.P.: Vam ser un dels primers grups professionals, no només a l’AIQS, sinó també en el conjunt de les universitats catalanes.j.c.: Durant aquests anys ens hem mogut força i hem to-cat molts vectors ambientals, cosa que ens motiva a se-guir treballant per obrir nous horitzons i fomentar no-ves activitats del grup. Pre-cisament, aquesta inquietud ens ha apropat a altres grups del Químic com el de bio-tecnologia, amb què estem col·laborant. Sempre diem que la unió fa la força.

centrAts en el sector del medi Ambient, com vAloreu el nivell professionAl que tenim tAnt A cAtAlunyA com A lA restA d’espAnyA?a.P.: Si bé abans Catalunya era un referent per a la resta d’Espanya, últimament les al-tres comunitats han avançat i s’estan posant al mateix ni-vell. Per aquest motiu, con-sidero que hi ha d’haver una col·laboració més gran entre l’Administració i els professio-nals del sector.j.c.: I, com a grup professional, nosaltres podem veure aquells punts en què hi ha mancança

d’informació i, per exemple, organitzar una jornada sobre aquesta temàtica com hem vin-gut fent fins ara.

quins creieu que són els principAls reptes que AfrontArà el sector durAnt els propers mesos?j.c.: Hem de tenir en comp-te que vivim en un marc de cri-si molt potent i això suposa una pressió molt important per al sector industrial. Una pressió que s’ha de traduir en productes amb un grau de qualitat impor-tant, un valor afegit ambien-tal i que siguin econòmicament interessants. Del compliment d’aquests requisits, en depèn que es faci o no recerca.

a.P.: Un altre dels temes que haurem d’afrontar és que, davant la crisi econòmica, moltes empreses opten per minimitzar moltes partides, per exemple, les destinades a la gestió de residus. Per tant, tot i que la societat occiden-tal ja tenia integrats en el dia a dia de les empreses els cos-tos derivats de la protecció del medi ambient, aquesta si-tuació segurament ens farà anar enrere.Quant als reptes del grup, par-lem contínuament amb els pro-fessionals i, de fet, hem realitzat una enquesta entre els associats per saber quines matèries els in-teressen més de cara a organit-zar més jornades.

d’esquerra a dreta: Jordi Caldés, José luis Gómez llopis, Joan ramon farré, albert puyuelo i luis leyda

36-37 grups prof4.indd 37 14/9/10 10:46:56

Page 38: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

38

“Cèl·lula artificial”... dubtes des de l’èticaEl passat 21 dE maig, tots Els mitjans dE comunicació Es fEiEn rEssò dE la darrEra fita assolida pEr l’EminEnt ciEntífic nord-amEricà craig VEntEr, quE ja l’any 2000 anunciaVa triomfant la sEqüEnciació dEl gEnoma humà.

rEsE

arch

in

vest

igac

ión

rEc

Erca

En aquesta ocasió, Venter fa pú-blic el fet d’haver aconseguit re-plicar –clonar– artificialment (a través d’ordinador) el genoma prèviament extret de la cèl·lula d’un bacteri (Mycoplasma micoi-des), que després ha introduït en un bacteri d’una altra espè-cie (Mycoplasma capricolum). Al-guns científics ho han titllat de “creació de vida artificial”, altres han dit que no es pot fer tal afir-mació, ja que no hi ha creació ex novo sinó replicació amb alguna petita modificació. Aquest punt és important a l’hora d’entrar en un dels aspectes de debat d’aquesta qüestió, com és el fet de si pot considerar-se o no ob-

jecte d’una patent biotecnològi-ca, com pretén el seu artífex… Tornarem més endavant sobre aquest aspecte. Amb tot, cal deixar clar que es-tem en un primer estadi, molt primari, d’aquesta nova troba-lla, pel fet que s’ha pogut copiar aquesta informació genètica, si bé es desconeix el seu significat, i sense conèixer-lo difícilment po-drem dissenyar cèl·lules benefi-cioses per a la humanitat. D’altra banda, aquesta aplicació s’ha li-mitat a organismes vius –bacte-ris– d’una sola cèl·lula; arribar a controlar o manipular el geno-ma d’organismes multicel·lulars altament complexos com és l’ésser humà sembla que queda molt lluny encara de les possibi-litats de l’anomenada “biologia sintètica”.El fet és que la troballa ha gene-rat inquietud i alhora expectativa en els diferents ambients cientí-fics, polítics i de reflexió ètica. Em correspon fer el comentari del tema des d’aquest darrer àmbit, la bioètica, i em referiré a algunes de les qüestions que han sorgit :• Qüestiona aquest descobri-

ment el caràcter genuí de la “vida natural” i això atorga un poder immens a l’home? Tot i que s’ha fet aquesta lec-tura, no la comparteixo, ja que des dels inicis de la hu-manitat, l’home ha modifi-cat constantment la naturalesa i les seves diferents formes de vida, i, per tant, aquest és un pas més en aquesta mateixa direcció que no el fa qualita-tivament diferent, al meu en-tendre. La ciència i els avenços científics, en si mateixos, no són bons ni dolents, sinó que són neutres. Les seves aplica-cions són les que depenen de l’home i poden orientar-se en positiu o en negatiu. La “bio-logia sintètica” pot tenir usos

38-39 investigacio.indd 38 10/9/10 12:52:37

Page 39: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

39rE

sEar

ch i

nve

stig

ació

n r

EcEr

ca

molt positius, fins i tot alguns que ara encara no arribem a preveure. La qüestió és on po-sem els límits i qui els controla.

• Les aplicacions d’aquesta nova fita poden ser en perju-dici de la humanitat? Aquesta és una de les principals pre-ocupacions que neguiteja fins i tot el president dels EUA, qui ha encomanat als seus as-sessors en temes de bioètica un informe exhaustiu sobre això. Efectivament, si bé po-dem imaginar un horitzó de futures aplicacions beneficio-ses per al benestar de les per-sones, com pot ser modificar bacteris que interactuïn dins el cos humà, per exemple des-truint cèl·lules tumorals, o bé dissenyar un bacteri capaç de fer molt més eficaços certs fàr-macs i evitar els seus efectes secundaris en les cèl·lules sa-nes, també podem imaginar la creació d’armes bacterio-lògiques altament destructo-res o bé bacteris que, alliberats al medi ambient, produeixin efectes descontrolats amb gran dany als ecosistemes.

• Com regular aquestes apli-cacions i controlar-ne el po-tencial ús perjudicial? És evident que l’activitat cien-tífica i la seva aplicació pràc-tica avui no és una qüestió de fronteres nacionals, sinó que és un fenomen global i que no afecta només un de-terminat país o el món occi-dental. Per tant, si l’objectiu és que la regulació d’aquest tipus d’activitat no quedi al criteri individual de cada Es-tat, cal procurar arribar a un consens universal, com més ampli millor, per establir re-gulacions d’obligat compli-ment –no meres declaracions d’intencions– que garan-teixin un control adequat i la supervisió d’òrgans inter-nacionals, no afectats per conflictes d’interessos, que vetllin per un ús racional i

beneficiós d’aquests coneixe-ments científics. Aquesta no és tasca fàcil ja que hi ha molts interessos en joc, grans inversions econòmiques que busquen legítimament resca-balar-se del seu esforç i amb facilitat poden caure en pro-postes que, sense mala fe, ens aboquin a riscos desco-neguts (com ara l’interès de les petrolieres a descobrir un bacteri que acabi amb les ma-rees negres... però amb risc

d’efectes desconeguts un cop alliberat en el medi). Caldrà veure si hi ha prou voluntat i imaginació per part de les institucions i alts dirigents dels països més poderosos per assolir aquest consens i establir normatives que, sen-se posar barreres a la ciència, en regulin una aplicació se-gura i minimitzin els riscos...

• A qui beneficiaran aques-tes aplicacions de la biologia sintètica quan siguin aplica-bles a la humanitat? Aquest és un altre aspecte, directa-ment vinculat amb el principi ètic de justícia, que és present en el rerefons de tota aques-ta qüestió. D’entrada, els des-cobridors ja han iniciat els tràmits per obtenir patents biotecnològiques sobre la tro-balla, argüint que és un nou “invent”, característica que

clarament es posa en dubte. Al marge dels tecnicismes jurí-dics, el tema és que l’objectiu és obtenir-ne un rendiment econòmic, a partir dels drets que n’hagin de pagar aquells que en vulguin fer aplicació, com les companyies farmacèu-tiques o les petrolieres. Sembla evident que si aquestes com-panyies, per dissenyar els seus productes, han de pagar un alt cost, després voldran obtenir també el seu benefici... Medi-caments dissenyats altament costosos als quals només tin-dran accés uns quants privile-giats, o bacteris “miraculosos” per a l’agricultura o el medi ambient que només podran pagar els països rics... Sem-bla bastant clar que la idea no és que tota la humanitat se’n pugui beneficiar, en especial aquells més necessitats, i en condicions d’igualtat i equitat, sinó més aviat tot el contrari...

“Tot plegat ens porta a fer una re-flexió des de la prudència, sense alarmismes tampoc justificats en-cara, però procurant donar idees per dirigir un nou avenç cientí-fic, que pot ser de gran magnitud, cap al benestar de les persones i de la humanitat en general”. Una vegada més, l’home té la possibilitat de demostrar que és capaç d’anar més enllà del mèrit individual –sigui de persona, em-presa o país–, amb una mirada universal i de solidaritat.

núria tErribasDirectora De l’institut Borja De Bioètica(universitat ramon llull)

Els avenços científics, en si mateixos, no són bons ni dolents, sinó que són neutres: les seves aplicacions poden orientar-se en positiu o en negatiu

38-39 investigacio.indd 39 10/9/10 12:52:46

Page 40: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

“La fuerza de China está en las ganas de trabajar y de mejorar que tienen los chinos”Cristina Martí era la responsable de CoMpras quíMiCas del Grupo bayer en españa. CoMpraba produCtos por valor de 400 Millones de euros y se dio Cuenta de que Cada vez era Mayor la influenCia de los MerCados asiátiCos en los preCios de europa. por eso, deCidió irse allí para entender bien China y el MeCanisMo por el que se reGían los preCios de los produCtos quíMiCos en asia.

dra. Cristina Martí GarCía (proMoCión 1992), Ceo de indukern honG konG

AIQS

NEW

S 56

40th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

40-45 asi son.indd 40 14/9/10 10:50:03

Page 41: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

41th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

¿Cuándo salió de españa?Me fui de España en el año 2003. Estuve tres años en Shanghai, uno en Singapur, tres en Pekín y ahora llevo dos me·ses en Hong Kong.

¿Qué Cosas le ChoCaron más al instalarse allí?Cuando llegas por primera vez a China todo te choca mucho. La diferencia cultural es muy gran·de, y aún lo era más entonces. China ha cambiado mucho en los últimos 7 años. Cuando lle·gué tuve que acostumbrarme a vivir y a trabajar de un modo muy distinto, hasta en los deta·lles más pequeños.

¿se siente integrada en China?

En China yo creo que nun·ca te sientes totalmente inte·grado. Incluso los que se casan con uno de ellos, tienen hi·jos aquí y residen para el res·

to de sus días en este país son considerados extranjeros a to·dos los efectos. No hay ningún interés por integrar al extran·jero. Conozco a gente que lle·va más de 20 años viviendo en China que te dice que tiene a lo sumo uno o dos amigos chi·nos, no más.

¿Quiere volver a españa?Ahora no. Me surgió una gran oportunidad profesional en Hong Kong con una com·pañía española muy buena,

Indukern, y vamos a quedar·nos más tiempo. Profesio·nalmente es muy bueno. Personalmente, tanto para mi familia como para mí, tam·bién lo es. Hong Kong es una gran ciudad y en este mo·mento nos encaja el proyecto a todos los niveles.

“En China nunca te sientes totalmente integrado. Incluso los que se casan con uno de ellos y tienen hijos aquí son considerados extranjeros a todos los efectos”

40-45 asi son.indd 41 14/9/10 10:50:35

Page 42: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

42th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

¿Qué es lo Que más añora de españa?La familia, los amigos y la ca·lidad de vida. La familia especial·mente, porque la echas de menos tú y también la echan de menos tus hijos. Intentas suplir ese en·torno por el de los ami·gos que haces aquí, que hacen el papel de herma·nos, tíos o abuelos, según les toque, y luego en verano o en Navidad intentas darles una sobredosis con tu familia en España, pero no es lo mismo.

¿Con Qué se Quedaría de China y Qué Cambiaría?Me quedo con las ganas de tra·bajar y de mejorar que, en ge·neral, tiene toda la sociedad china. Son imbatibles. Esa es la fuerza de China. Cambiaría el Gobierno, claro, la corrupción y el sistema de educación, que está pensado para que se con·viertan en unos conformistas y en unos insolidarios.

¿Qué Cosas de españa y de China juntaría para haCer una CombinaCión perfeCta?

Somos bastante incompati·bles desde el punto de vista fi·losófico, me parece. Más que mezclar, me llevaría algunas de las cosas que echaré de me·nos cuando me vaya, como la buena comida china, que esté todo abierto a cualquier hora y cualquier día de la semana, los ancianos haciendo taichi por la mañana, la vida en bici·cleta, las buenas compras y los masajes.

¿en Qué le ha influído positivamente su experienCia en el exterior?

En mucho: personal·mente, es muy bonito enfrentarte al reto de vivir en una sociedad en la que los va·lores son tan distintos de los tuyos de la mano de tu pare·ja. Las luchas, las frustraciones y las alegrías diarias te unen de una manera muy especial. Profesionalmente fue un gran acierto. ¡Aprendí lo que no está escrito! Y lo mejor es que luego he sabido que el mercado valo·ra en mucho ese conocimien·to que adquirí y la apuesta que hice, así que el balance no pue·de ser mejor.

¿puede expliCar alguna anéCdota derivada de su CondiCión de “extranjera”?Me pasan constantemente. La más gráfica, probablemente, es cuando voy con mis hijos a un sitio turístico en Pekín, como el Templo del Cielo. Van muchos turistas chinos recién llega·dos de las provincias para visi·tar la capital por primera vez y en cinco minutos podemos te·ner a 150 chinos alrededor ha·ciéndoles fotos a los niños con sus cámaras y sus móviles. Es enternecedor que todavía sean tan inocentes en el siglo XXI, pero hace que te sientas como un mono de feria.

Cristina Martí GarCíaPromoción 1992

40-45 asi son.indd 42 14/9/10 10:51:05

Page 43: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

Enric Gal i Llorenç Codern: dos col·leccionistes al Químic

la passió d’enriC Gal són les Maquetes de Cotxes antiCs i les Monedes, Mentre que llorenç Codern és un Gran aMant i Col·leCCionista de postals. aMbdós van Col.laborar en la CreaCió del Museu de l’iqs i en la redaCCió del llibre “paradiGMa iqs - fundaCió eMpreses iqs (1958-2008)”. aCtualMent estan Col·laborant en els aCtes del 25è aniversari de peinusa.

Quan i on s’iniCien les seves afiCions?enriC Gal: La meva afició a la història dels cotxes i les marques la tinc des que era petit, quan fins i tot em coneixien com en “Benzina”. A partir d’aquí vaig

començar a recopilar llibres i un dia em vaig començar a interes·sar per les maquetes, primer amb les d’escala 1:24, mentre que ara en col·lecciono d’1:43, més que res pel tema de l’espai.

llorenç Codern: Sempre m’han agradat els temes històrics i veu·re com era la vida a les dife·rents ciutats del món. Per això, de nen ja comprava postals i, quan la gent viatjava, els de·manava que me’n portessin.

Generalment, aquest tipus de col·leccions s’acostumen a ini·ciar amb postals dels pobles que tens al voltant i a poc a poc vas ampliant el cercle. Per exemple, encara tinc postals de Tarrago·

AIQS

NEW

S 56

43th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

Enric Gal: “La meva afició a la història dels cotxes i les marques la tinc des que era petit, quan fins i tot em coneixien com en ‘Benzina’”

Enric GAl llorEnç codErn

40-45 asi son.indd 43 14/9/10 10:51:28

Page 44: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

44th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

na d’una col·lecció dels anys 30 que n’incloïa fins a 50 de dife·rents, aproximadament.

interpreto Que un dels aspeCtes Clau de les seves afiCions és on guardar tant les maQuetes Com les postals. Com ho fan?e.G.: Tant els llibres com els cot·xes els guardo al meu despatx. En total, tinc més de 100 maque·tes, però haig de reconèixer que els llibres resulten més interes·sants i que realment el tema dels cotxes no el definiria com una col·lecció sinó com una afició.ll.C.: Aproximadament tinc 30.000 postals i la majoria d’elles les classifico amb arxiva·dors per temes.

parlant d’aQuestes postals, ¿té alguna Col·leCCió preferida?ll.C.: Més que preferida, desta·caria la que mostra la vida a les fàbriques, que és una cosa que sempre m’ha agradat; però una altra molt maca seria l’editada al començament del segle XX per l’Associació Protectora de

l’Ensenyança Catalana. En to·tal eren 320 postals i me’n falta·va una, que al final vaig trobar. Per la seva banda, les postals de finals del segle XIX i comença·ments del XX són les que van més buscades i, com a curiosi·tat, no deixaven lloc per escriu·re el text. Per últim, assenyalaria també les postals d’il·lustradors i dibuixants, de les que també en pots trobar moltes diferents.

més enllà d’aQuestes, tenen alguna altra afiCió?e.G.: Doncs jo també faig col·lecció de monedes que divi·diria en tres parts: monedes d’Espanya, de la resta del món i euros. Fins i tot me n’han portat del Kazakhstan, Vietnam o Cambodja. ll.C.: En el meu cas, una de les aficions que tinc és fer fotos de fonts de tot el món i com·

prar moltes postals per Internet a empreses que es dediquen a vendre·les.

Quin és el prinCipal atraCtiu Que tenen per a vostè aQuestes postals Que Col·leCCiona?ll.C.: Al final, cada postal té moltes connotacions històri·ques i et permet veure com ha anat canviant el món i també

els llocs que coneixes. També pots descobrir com era la vida a determinats llocs fa uns anys, com vestia la gent... i això et va animant a continuar la col·lecció. D’aquí passes a ciutats i a d’altres temàtiques que t’inte·ressen, des de trens a d’altres as·pectes com la vida al camp. Per exemple, tinc postals de renta·dores o que et permeten veure com anaven les dones a la font a buscar aigua.

Llorenç Codern: “Sempre m’han agradat els temes històrics i veure com era la vida a les diferents ciutats del món”

40-45 asi son.indd 44 14/9/10 10:51:41

Page 45: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

45th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

i en el Cas de les monedes, Quines li agradaria més aConseguir?e.G.: De totes, a les que dedico més temps és a les monedes d’Es·panya i les que em quedarien pendents d’aconseguir serien les de l’època de Carles III.

on aConsegueixen tanta varietat de postals i monedes?ll.C.: He anar a diverses fires per comprar·ne, ja que hi ha molts co·merciants que n’ofereixen i fins i tot hi ha també una associació de col·leccionistes de postals que s’anomena Cercle Cartòfil de Cata·lunya. En formo part, ens reunim per intercanviar material i, fins i tot, publiquem una revista on també he escrit algun article.

Comparteix la teva experiènciasi vols compartir les teves aficions, et recordem els noms i les dades de contacte dels associats que ens han explicat

les seves en els darrers números de la revista i que, amb molt de gust, compartirien la seva experiència amb tu:

news nom Promoció Afició contacte

47 antoni puig abenza 1969 col·leccionisme de trens [email protected]

48 xavier batllori aquilà 1982 Afició pels ocells [email protected]

49 albert palomer benet 1983 navegació [email protected]

50 xavier tomás Morer 1970 coral [email protected]

51 Gemma Gotor navarra 2001 maratons [email protected]

52 xavier pérez Javierre 2000 Enologia [email protected]

53 Jordi Jansà Girona 1996 Bonsais [email protected]

54 Conrad blanch i fors 1972 muntanyisme [email protected]

55 Carles puncernau 1976 Astronomia [email protected]

e.G.: Internet ajuda molt, sobre·tot a aconseguir euros, perquè hi ha monedes molt estranyes. Per exemple, avui dia costen molt de trobar les d’1 i 2 cèn·tims de països que van fer tira·des molt curtes o d’altres que ni tan sols en fan.

a banda d’aQuestes afiCions, podríem parlar d’algun tema pendent Que voldrien fer durant els propers anys?e.G.: Personalment, viatjar pel món i sobretot conèixer més en profunditat Itàlia, un país que ja he visitat i m’agrada.ll.C.: M’agrada conèixer coses noves i també aprendre’n. De fet, abans viatjava molt.

pel Que es veu, i més enllà de Cotxes i postals, la seva relaCió és molt estreta. d’on ve la seva Coneixença?e.G.: Podríem dir que som la pa·rella més estable de la casa (riu). La coneixença ens ve d’aquí, del Químic, on vam estudiar i co·mençar a treballar a Serveis Tèc·nics durant els anys 60. També feiem altres activitats com viat·ges familiars.ll.C.: Quan treballàvem aquí ens vèiem a diari, però després, que cadascú s’ha dedicat a altres coses dins del sector farmacèu·tic, hem continuat mantenint una bona amistat.

40-45 asi son.indd 45 14/9/10 10:51:52

Page 46: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

46pe

opl

e fr

om

iqs

GEn

tE iq

s g

ent

iqs Carme meCa garCía

Quina ha estat la teva evolució com a professional a l’iQs? L’any 1976 vaig entrar a l’IQS al Departament de Química Orgà-nica a la secció d’infrarojos amb el Dr. Sebastià Julià i a la de cro-matografia de gasos am el Dr. Jo-sep Irurre. L’últim any i mig, el Dr. Jordi Teixidó em va brindar

“El Pare Victory em va ensenyar la importància del treball ben fet i del respecte pels companys de feina”Carme meCa garCía porta més de 34 anys treballant a l’iqs, període en què ha visCut un gran nombre d’anèCdotes que ha volgut Compartir amb nosaltres. d’aquestes experiènCies i de la seva relaCió amb els professionals del químiC, ens en parla en aquesta entrevista.

l’oportunitat d’entrar a la secció d’espectroscòpia de masses. He d’agrair als tres la gran saviesa que em van transmetre.Vaig caure malalta. En un prin-cipi els metges pensaven que era una depressió, fins que van descobrir que es tractava d’una bipolaritat que, gràcies a la me-dicació, no em suposa cap pro-

46-48 gente IQS.indd 46 10/9/10 13:04:56

Page 47: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

47pe

opl

e fr

om

iqs

GEn

tE iq

s g

ent

iqs

blema per portar una vida social i laboral normal. Després de tor-nar de baixa per malaltia, el De-partament de Química Orgànica i la secció d’espectroscòpia van prescindir dels meus serveis i em van canviar de lloc de treball.

i en Quin departament estàs treballant actualment?

Al laboratori d’anàlisis generals, amb Lourdes Margarit, on treba-llo en serveis tècnics per a em-preses de l’exterior del QuímicAnalitzem de tot, jo concreta-ment m’encarrego de la bom-ba calorimètrica, entres altres coses, determino continguts de clor, fluors, fluors totals, amo-nis, poders calòrics, etc. Aquest últim any, tot i que enyoro moltíssim la química orgàni-ca, m’ha servit per donar-me compte, a més del que es-tic aprenent, que en el depar-tament d’anàlisis hi ha molts bons companys i es treballa amb gran professionalitat.

segur Que amb tants anys recordes moltes persones Que han treballat amb tu...Un dels personatges emble-màtics de la historia de l’IQS ha estat el Pare Pedro Victory, qui em va ensenyar la impor-tància del respecte cap a la res-ta de companys i a ser també molt respectuosa amb el tre-

ball perquè el resultat fos sem-pre el millor possible. També destacaria la figura de la Dra. Carme Brosa, de la secció d’Es-teroides, una de les millors per-sones que he conegut i amb la qual m’uneix una gran amis-tat i complicitat. El Doctor Irur-re, d’Estereoquímica, era també un bon company sempre que li sabessis trobar el “puntet”. Del Doctor Teixidó vaig aprendre moltíssim. Mantinc una bona amistat amb ell. El vaig conèi-xer quan feia primer de carrera i ja ronda la cinquantena! Tam-

bé recordo el Doctor Juan Julio Bonet, de la secció d’Esteroides i cap del departament durant un temps.He tingut la gran satisfacció de treballar, directament o indirec-tament, amb tots els professi-onals de la institució, des dels “bon dia” amb un gran somriu-re de la Sra. Socorro a recepció fins a l’amabilitat i companyo-nia del personal de magatzem de productes, biblioteca, compres, secretaria, direcció, professorat i servei de neteja.I, com no, tots els membres del co-mitè d’empresa que treballen de manera altruista en les millores per a tot el personal del centre.

fins i tot vas formar part de la coral del Químic. explica’ns alguna cosa d’aQuesta experiència.Experiència meravellosa, vaig aprendre molt. Estava dirigida per l’alumne en aquell temps i avui Dr. Jordi Teixidó, formada per gent de química orgànica (tant es-tudiants com personal), però tam-

bé d’anàlisis i diferents cursos. Anàvem a cantar per a entregues de diplomes, honoris causa, gra-duacions... No ho fèiem tan ma-lament tot i ser uns aficionats; és clar que el director, un bon mú-sic, també ho treballava!

com ha estat l’evolució de la relació entre els diferents departaments de la casa? Abans la relació interdeparta-mental era molt bona. Fins i tot per Nadal es feien concursos de nadales i cada departament

“Per Nadal es feien concursos de nadales i ens disfressàvem; per Sant Albert quan els de tercer recaptaven diners per anar de viatge es feia una gran festa al saló d’actes”

46-48 gente IQS.indd 47 10/9/10 13:04:58

Page 48: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

48pe

opl

e fr

om

iqs

GEn

tE iq

s g

ent

iqs

humà com professional; cal destacar l’ambient laboral di-fícil de trobar un altre lloc de treball. Potser ara ha canviat, tot és més impersonal, molt competitiu i això no porta a bon port. Com a can Barça, la unió fa la força i aquesta en l’actualitat no existeix!Recordo amb gran estima els doctors Alcántara, Puig, Her-bera, Vidal, Del Mazo, Ávila, Alivert, Pubill, Martí, Carrión, Amela, Rodríguez, Fernández, Matallan, Beti, Crespo, Ferrer, Canals i els centenars d’en-ginyers d’un o altre departa-ment que s’han graduat i, és clar, en un moment o altre de la seva carrera professio nal han necessitat els serveis d’IR. Gràcies a tots per ensenyar-me a ser persona. a ser persona.

Una apassionada de la lecturaActiva per defi nició, Carme Meca García és una apassionada de l’esport i actualment practica disciplines com el gimnàs, aquagym, estiraments i també exercicis de re-laxació. Però més enllà de l’esport, gaudeix d’altres afi cions com el teatre, la bona música –jazz, soul i rock– i la lectura. Manifesta la seva predilecció per autors com Allan Poe, García Márquez, Lovecraft, Antonio Molina, Pàmies, Monzó, Vázquez Montalbán, Lorca i Miguel Hernández. Explica que aquesta afi ció per la lectu-ra l’ha transmès a la seva fi lla: “El primer que li vaig regalar va ser un llibre i ha continuat aquesta afi ció”, comenta.Però la Carmen encara té temps per dedicar-se a la fotografi a, viatjar i cuidar les seves plantes. Com explica, “el Departament de química el tenia ple de plantes i ara el d’Anàlisis a poc a poc l’estic omplint”.

es disfressava, per Sant Albert quan els de tercer recaptaven di-ners per anar de viatge es feia una gran festa al saló d’actes. Ara tot això s’ha perdut.Recordo també especialment que per la Castanyada torràvem moniatos i castanyes a les estu-fes dels laboratoris i ens ho men-jàvem allà. Fins i tot havíem arribat a fer mariscades! I per Set-mana Santa organitzàvem sem-pre un concurs de paelles, els alumnes de cinquè feien concurs de pastissos amb un jurat que els valorava i donava premis. Ara ja no és el mateix i els alumnes, per no fer res, no fan ni malifetes.

parles de les diferències entre els estudiants d’abans i els d’ara. explica’ns alguna situació divertida Que hagis viscut amb ells.Abans, al pati on hi ha un es-tanc amb peixos de colors, els estudiants llançaven un tros de sodi per veure si encertaven l’ai-gua. Amb el contacte de l’aigua i el sodi aconseguien unes bones

explosions! (riu). També recor-do un estudiant, Lluís Mendie-ta, que no hi veia massa d’un ull i a cinquè curs cada dia passava molta estona netejant el materi-al de vidre. El problema era que, en no veure-hi bé, sempre ho deixava quasi tot a punt de caure a la taquilla, així que quan l’en-demà l’obria per agafar-lo i tre-ballar es trencava. Recordo que li deia “Mendi no netegis tant que demà es trencarà!”.

Quina època recordes amb mÉs estima?Doncs quan el Pare Pedro Vic-tory era el meu cap, ja amb ell vaig aprendre moltes coses i vaig poder treballar amb un docto-rand que es deia Ángel Álva-rez, avui doctor, gran expert en cristal·lografi a, i que era molt bon químic. Amb ell vaig treballar i aprendre molt del món dels po-límers, amb la Carme Brosa vaig ampliar coneixements de piròlisis de mostres, sobretot en cautxús.Totes les èpoques, menys l’úl-tima, han estat molt bones, d’un gran aprenentatge tant

46-48 gente IQS.indd 48 10/9/10 13:05:12

Page 49: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

49AI

QS L

eISu

re O

ciO

AiQS

OcI

AIQ

S

Tal com es va acordar en el passat tast de vins que ens van oferir a l’IQS els de Bode-gas Costers del Sió, un grup d’assistents d’aquell tast es va organitzar per fer una visita a les seves intal·lacions i després quedar per dinar. A la imatge adjunta podeu veure tots els assistents a la trobada.

Visita i dinar a Bodegas Costers del Sió

FedericO nOlte, leOnOr mArtínez i JOSé mª GOnzÁlez rOdríGuez, JOAQuím Ollé i PilAr vAllvé, JOSé

luiS zeichen, JOSeP GelPí i mercedeS ArrOyO, AntOni PuiG i GlÒriA Sedó AmB dOS AcOmPAnyAntS méS,

mOntSe OrteGA, lAurA mOnterO, AnnA ciFuenteS, mAriA SÁnchez Purrà i eduArd AGut

01 d’eSQuerrA A dretA: JOAn curtO,

eSteBAn eliAS, AGuStín mOntOliO,

JuAn PedrOlA, lluíS riBerA,

JOSé luiS zeichen i FAmiliArS,

núriA mArí, lAurA mOnterO,

mAriA SÁnchez PurrA i JOSé yAGÜe

Barbacoa a Begues

Un total de 20 persones (11 as-sociats amb els seus familiars), van assistir el passat 15 de maig a una barbacoa organitzada per l’AIQS a prop de Begues, en ple centre del Parc Natural del Ga-rraf. A més de guadir d’una jor-nada a l’aire lliure, els assistents

van poder degustar les truites i postres que es van presentar a concurs, com a part de les ac-tivitats programades en aques-ta sortida. Evidentment, en el menú no hi va faltar de res: bo-tifarra, xoriço, xai, patates al ca-liu, embotits…

01

49-51 oci.indd 49 10/9/10 13:36:32

Page 50: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

50AI

QS L

eISu

re O

ciO

AiQS

OcI

AIQ

S

un AñO máS un grupO de ASOcIAdOS hemOS pOdIdO AmpLIAr nueStrOS cOnOcImIentOS cuLInArIOS medIAnte un tALLer OrgAnIzAdO pOr LA ASOcIAcIón en cOLAbOrAcIón cOn LA eScOLA SuperIOr d’hOStALerIA I turISme SAnt IgnASI-SArrIà. en eStA OcASIón, LA ActIvIdAd eStAbA dedIcAdA A LA cOcInA ItALIAnA.

Curso de cocina italiana

Aunque generalmente se aso-cia la cocina italiana con la piz-za y la pasta, la realidad es que es una cocina rica, sana y extre-madamente variada que refleja la variedad cultural de sus regio-nes, así como la diversidad de su historia. Es una cocina donde coexisten abundantes aromas y sabores del Mediterráneo.Como en la anterior ocasión, que se dedicó a la cocina orien-tal, Jonathan Rodríguez fue nuestro chef. Nuestro maestro de ceremonias, aparte de ser un gran cocinero, tiene una gran capacidad de transmitir su pa-sión por la cocina. Jonathan nos diseñó un menú con algunos de los platos más representativos de la cocina italiana, como la fo-caccia, la pasta, la salsa pesto, el risotto y el tiramisú… Iniciamos el taller preparan-do la base de la cocina italiana, la masa para preparar la pasta. Una vez a punto la masa, pu-dimos practicar cómo trans-formarla en diferentes tipos de pasta, espaguetis, raviolis, ta-gliattele…¡auténtica pasta fresca! Paso a paso nos fue enseñan-do cómo desarrollar las rece-tas y los trucos que permiten dar un toque especial a los pla-tos. Todos pudimos participar en las distintas etapas de la pre-paración y al finalizar el taller pudimos disfrutar de los pla-tos acompañados de excelentes quesos y vinos italianos. Aun-que todo estaba buenísimo, hubo comentarios de admira-ción para el risotto y el tirami-sú. Por este motivo, os incluyo la receta de este delicioso pos-tre. Si tenéis algún compromi-so y queréis triunfar os aconsejo que lo probéis.Tiramisú:• 5 huevos• 9 cucharadas de azúcar• Cacao amargo o en polvo• Café amargo

• Bizcochos de soletilla• 500 gramos de queso

MascarponeMontar las claras a punto de nieve. Montar las yemas jun-to con el azúcar (hasta que la mezcla adopte una tona-lidad blanquecina). Añadir poco a poco y con delicadeza el queso mascarpone y la cla-ra montada.Preparar un almíbar con 200 gramos de azúcar y 200 gramos de agua. Añadir uno o dos so-bres de café soluble (puede ser descafeinado) y dejar enfriar.

Añadir un chorrito de Ama-retto al gusto de cada uno.El tiramisú lo podéis presen-tar de forma individual (en una copa de helado o similar) o ha-cer uno grande en un molde rectangular.Para presentarlo de forma in-dividual, bañar uno o dos bizcochos en el almíbar y po-nerlo en la base de una copa de helado o tipo cóctel. Cu-brirlo con la mezcla. Espolvo-rear con el cacao en polvo y poner en la nevera como mí-nimo un par de horas.

01

49-51 oci.indd 50 10/9/10 13:37:15

Page 51: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

51AI

QS L

eISu

re O

ciO

AiQS

OcI

AIQ

S

Si preferís, podéis montarlo en un molde rectangular, bañar los bizcochos en el almíbar y po-nerlos en el molde de forma que creéis una capa uniforme. Poner también los bizcochos en las pa-redes del molde. Cubrir la capa con la mezcla y luego poner otra capa de bizcochos y otra de mez-cla. Espolvorear con el cacao y poner en la nevera como mínimo un par de horas.Conservar el postre en la nevera.

AnA gAvALdà eScudé PrOmOción 1989

01 ASiStenteS Al ActO: OriAnA

BlAnch, JOSeP cArrerA,

BOrJA cASAmitJAnA,

mArinA cAzAdOr, criStinA dAvi,

mArileS eSterAS, mireiA FArréS,

mAnel GAlOFré, mAríA GArcíA

díAz, AnA GAvAldà, vicente lóPez

cerezO, AnA GArcíA del cAmPO,

JOSé rAmOn mArtínez díAz,

SheilA rOdríGuez, FeliPe tOrO,

eSter tOrrAS, eSter trAchSel,

eSther viOr cOlOmer y

JuAn mAnuel Wilke

02 JOnAthAn rOdríGuez, el cheF

03 tirAmiSú

(destacat):

Al finalizar el taller pudimos disfrutar de los platos acompañados de excelentes quesos y vinos italianos

02

03

49-51 oci.indd 51 10/9/10 13:37:40

Page 52: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

AIQS

NEW

S 56

52Pe

oPl

e in

the

new

s P

rota

gon

ista

s P

rota

gon

iste

s

“Em vaig llicenciar en Química a l’IQS el 2003 i se-guidament vaig cursar el doctorat entre l’IQS i el Deutsches Institut für Kautschuktechnologie de Han-nover. El tema general de la tesi era el reciclatge de cautxú amb microones i vaig tancar aquesta etapa al novembre del 2008 defensant el doctorat europeu. Aquell mateix mes vaig començar la meva carrera professional a la indústria a l’empresa Bayer Materi-alScience. Al llarg d’aquest any i mig he treballat de technical manager dins la divisió CAS (Coatings Adhe-sives and Specialties) actuant de cap del laboratori de Wood Coatings del Business Development Polyiso-cyanates. Al mes d’abril del 2010, vaig canviar la meva responsabilitat dintre de l’empresa i aquest canvi ha implicat el meu trasllat a Alemanya. Actualment treba-llo a Leverkusen, seu central de Bayer MaterialScience, en qualitat de senior manager dintre del mateix depar-tament. Sóc la responsable del segment Blocked Polyi-socyanates per a aplicacions de Can and Coil Coatings. Penso que aquesta experiència suposa un repte en la meva carrera professional y crec que serà una bona oportunitat de treballar en un equip internacional”.

Ber

ta V

ega Desde el 1 de julio de 2009, Carles Navarro Vigo es

el nuevo director comercial de BASF Española SL, con responsabilidad para España y Portugal. Adicio-nalmente, y en el marco de la reciente creación del Business Centre Europa Sur (que incluye Italia, Espa-ña, Portugal, Grecia, Chipre y Malta), cuya dirección ejerce desde Milán, Italia, el Dr. Erwin Rauhe, tam-bién ha asumido la subdirección general de BASF Es-pañola SL.Carles Navarro, de 46 años, es licenciado en Ingenie-ría Química por el Instituto Químico de Sarrià y po-see un máster en Dirección de Marketing por ESADE. Se incorporó a BASF en 1989, dentro de la división de plásticos, como técnico de aplicaciones. En 1999 pasó a Elastogran SA (grupo BASF), en Rubí, donde, a partir de 2000, desempeñó la función de director de negocio para el área de espumas rígidas de poliure-tano. Entre 2002 y 2004 asumió también la respon-sabilidad europea de ventas del Grupo Elastogran para el sector de refrigeración. Durante los últimos 5 años, Carles Navarro ha sido el director general de la filial de Elastogran en Estambul, Turquía.

Car

les

Nav

arro

Emmarcat dins de l’Any In-ternacional de la Química 2011, l’Associació de Quí-mics i Enginyers de l’IQS organitza un cicle de con-ferències amb el vi com a protagonista, on ens apro-parem a l’enologia des d’un vessant més químic. En les properes setmanes es co-municaran el programa i les activitats que es duran a terme.

Cicle de conferències sobre enologia a l’AIQS

52-56 prot-anec-petit anec.indd 52 10/9/10 13:42:28

Page 53: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

El problema de les obres a l’IQSVoldria començar dient que en aquests gairebé cinquan-ta anys que porto a l’IQS cada estiu he vist circular paletes i manobres modificant per dins l’estructura de la casa. Tam-bé puc dir que, de vegades, les obres han consistit a desfer el que s’havia fet quatre o cinc anys enre-re. Deixant de ban-da aquestes obres menors, hi ha ha-gut moments en què les obres han estat molt necessàries i im-portants. Avui em vull refe-rir sobretot a l’ampliació que va emprendre el P. Gil a co-mençaments dels anys 40 a la construcció del Col·legi Major Loiola l’any 50, i a l’ampliació i la nova façana que va dur a terme el P. Ferrer Pi l’any 61.Hem de partir de la base que l’IQS ha patit el mal endèmic de la falta de liquiditat mone-tària i que les obres sempre re-sulten cares. El P. Gil va trobar un constructor de Sarrià que tenia una petita empresa fa-miliar (pare i fill) i que oferia unes bones condicions de pa-gament. El pare era un típic xe-rraire de fira; el fill era molt poca cosa, encara que el pare deia que li havia donat estu-

dis. Sigui com sigui, d’una ma-nera gairebé miraculosa, en els difícils temps de la postguerra, l’Institut va anar creixent. Però tot té un preu: el que no tenia aquesta empresa ni el seu amo era serietat. Us posaré un parell d’exemples viscuts personal-ment a les obres del 61.On ara és la Via Augus-ta, tocant a l’edifici de l’IQS, l’empresa en qüestió hi tenia el seu quarter general. Cada matí, a les 8 en punt, sortia l’encarregat i feia un gran xiu-let per indicar que els treba-

lladors començaven la feina. Tornava a entrar a la caseta i al cap d’un moment sortia ell mateix cap al seu lloc de tre-ball; és a dir, que l’empresa te-nia un únic treballador. A la una del migdia anava el treba-llador a la caseta i sortia amb el xiulet per indicar al per-sonal l’hora de dinar, i així quatre vegades al dia. Cada ve-gada, l’únic que es movia era el mateix que havia xiulat.El més bo és que alguna ve-gada havia vist l’amo, quan el treballador estava de baixa, que venia personalment a marcar puntualment les ho-res de distribució de la feina. Evidentment, després no sor-

tia ningú a treballar. Havia vist moltes vegades el P. Ferrer Pi desesperat en constatar el ritme que portaven les obres, però el constructor no s’hi po-sava cap pedra al fetge. De fet, el curs 61-62 es va inaugurar amb la nova entrada pel que ara és la Via Augusta; però en-cara no hi havia cap vidre a les finestres i algunes parts del te-rra encara s’havien d’enrajolar. L’obra es va entregar oficial-ment a finals d’octubre en comptes de finals de juliol. No sé quan es va acabar de pagar,

però el constructor rondina-va força per Sarrià dient que els Padres no li pagaven el que li devien.D’aquestes obres també en queden encara unes restes que estic segur que molts recor-dareu. Es va construir el se-gon pis de l’edifici Vitòria (per entendre’ns, on tenia els labo-ratoris el Dr. Condal). No sé si us havien sorprès una colla de portes de vidre corrugat: n’hi havia pertot arreu; fins i tot hi havia racons on es feien nosa les unes amb les altres. La raó era que el constructor n’havia adquirit una partida a baix preu en la subhasta d’una em-presa que va fer fallida. I aquí ens les va col·locar, a un preu més elevat amb l’excusa que donaven una nota de moder-nitat a l’edifici. A poc a poc han anat desapareixent aques-tes relíquies del passat, tes-timonis de la història de l’Institut.L’any 64 va morir el cons-tructor; el seu fill va plegar l’empresa i l’IQS va agafar un nou aire, menys casolà, en la planificació i execució de les obres.

lluís Victori, sJ

En uns anys de fort aïllament del nostre país l’IQS era capaç de servir productes a l’estranger

AIQS

NEW

S 56

53co

llec

tio

n o

f st

ori

es P

eque

ño

anec

dota

rio

Pet

it a

nec

dota

ri

52-56 prot-anec-petit anec.indd 53 10/9/10 13:42:36

Page 54: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

al teu servei

52-56 prot-anec-petit anec.indd 54 10/9/10 13:42:45

Page 55: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

• adreça d’e-mail amb el domini @aiqs.es; @aiqs.eu; @aiqs.cat.

• borsa de treball.

• Publicacions.

• butlletí d’anuncis.

• reunions de gruPs Professionals.

• aJudem els associats a Posar-se en contacte entre ells Per organitzar sortides, soPars de Promoció, etc.

• tens a la teVa disPosició les sales dels locals de l’aiQs Per fer reunions Personals o Professionals. aQuest serVei és gratuït. només cal Que truQuis a la nostra secretaria Per fer la reserVa Pertinent.

Recorda que des de l’Associació gestionem diferents serveis dels quals tu pots gaudir:

52-56 prot-anec-petit anec.indd 55 10/9/10 13:42:54

Page 56: AIQSpanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS56.pdf · 2016-06-02 · AIQS NEWS 56 2 Flaixos flashes News iN brieF altes i baixes 25è aniversari del GP bioquímica i biotecnologia

Nova targeta Visa exclusiva

Gaudexi de tot unmón de nousavantatges

La seva targeta Visa totalmentgratuïta amb una imatge dinàmica imoderna, amb la qual podràdisposar de molts avantatges:

• Sense quotes anuals

• Crèdit mensual de 1.000 eurosampliables

• Assegurança d'accidents gratuïta fins a300.000 euros

• Magnífics regals només per usar-la en lescompres, amb el programa BS Punts

Sol·liciti ara la seva targeta Visa(1)

gratuïta al 902 383 666.

i dugui's aquestfantàstic jocde rellotgesde regal(2)

Saba

dellA

tlánt

ico

és u

na m

arca

regi

stra

da d

e Ba

nc d

e Sa

bade

ll, S

. A.

(1) La concessió de la targeta Visa exclusiva del seu col·lectiu està condicionada a les comprovacions i a l'anàlisi de risc que el banc consideri a cada moment. La targeta Visa estarà semprevinculada a un compte SabadellAtlántico, Banco Herrero o Solbank. En el cas de no disposar prèviament d'un compte a alguna d'aquestes entitats, s'obrirà en el moment de la concessió de latargeta.

(2) En el cas d'esgotar-se el regal, aquest se substituirà per un altre de similars característiques i d'igual o major valor. El regal es lliurarà només en els casos que la sol·licitud hagi estatacceptada i en el termini màxim de deu dies una vegada el titular hagi recollit la targeta.

OFERTA PER A:

52-56 prot-anec-petit anec.indd 56 10/9/10 13:42:58