aiq 2011 1 (u) · al batxillerat, tant per falta d’hores docents com per falta d’un programa...

AIQ 2011 1 (U)TERCERA ÈPOCA ANY XLIIINÚM. 454 Primer trimestre 2011

Director:

ANTONI PORTELA

Comitè de Redacció:

JOAN ASTORMARTA CALVETJOSEP MANUEL RICART

Edita:

COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Òrgan de difusió de:

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Redacció:

Av. Portal de l’Àngel, 24, 1r08002 BarcelonaTel.: 93 317 92 49Telefax: 93 317 92 99e-mail: [email protected]: quimics.cat

Maquetació i creació arxiu PDF:

Joan Astor

Realització gràfica:

Editorial EstelGrup EMA - S. L.Equador, 32-34 ent. 1a, 2a08029 BarcelonaTel. 93 419 33 21

Publicitat:

Gecap S. L. - Ricard PiquéTel. 93 459 33 30

Dipòsit Legal: B-14.622 -1969ISSN 1577-4600Nombre d’exemplars: 4.000

NPQ no es responsabilitza de lesopinions expressades en elsarticles signats

PORTADA: Hivern al Montseny.Fotografia: Joan Astor.

a som a l’Any Internacional de la Química (AIQ 2011) i enscontinuem plantejant les mateixes qüestions de sempre:

• S’estudia química adequadament en el nostre sistemaeducatiu?

No hi ha dubte que la química que s’explica a la universitatha canviat moltíssim i positivament, però no a la secundària i

al batxillerat, tant per falta d’hores docents com per falta d’un programaformatiu i informatiu adequat en la denominada –d’acord amb el nostrecompany col·legiat Dr. Claudi Mans– Química Quotidiana (salfumant,lleixiu, vi, gas natural, pernil, vidre, etc., etc.). El desconeixement químicde la societat actual és preocupant i en alguns temes molt perillós.

La nostra institució (Col·legi-Associació de Químics de Catalunya)està organitzant –com a acte d’AIQ 2011– les IV Jornades d’Ensenya-ment de la Química amb la intenció de debatre i proposar solucions a laqüestió plantejada.

• Són necessaris els col·legis professionals? Es potencien amb la le-gislació europea o se’ls vol fer desaparèixer?

La situació actual de la legislació europea transposada pel governespanyol és sincerament també preocupant... no sols des del punt devista col·legial sinó ja simplement com a ciutadà. Se suprimeix de veritatla majoria de visats de projectes?, la col·legiació pot ser voluntària? Aixòpot donar lloc a un creixent intrusisme laboral certament alarmant ambels perills subsegüents (metges que no són metges, projectes arquitec-tònics no visats, etc., etc.). Esperem que la transposició catalana de ladirectiva europea (obligatòria en els seus fins però no en les formes)sigui molt més estètica que l’espanyola. Cal recordar que l’ètica prece-deix sempre a l’estètica (una famosa frase dels anys seixanta del pro-fessor Valverde –catedràtic d’estètica de la UB–, davant de la eixida dela universitat espanyola del seu mestre el professor Aranguren –cate-dràtic d’ètica de la UCM– va ser: «Sr. Ministro sin ética no hay estética yaquí tiene mi dimisión»).

Mentrestant continuem funcionant a límit i organitzant les activitatshabituals de les seccions i deganat-presidència.

Amb motiu de l’AIQ 2011 estem organitzant alguns actes especialsque us anirem comunicant (conferències, jornades…). S’ha pensat i s’estàultimant i concretant un congrés ambiental el novembre pròxim en el sid’Expoquimia (es té ja la seva conformitat a albergar tal congrés). El seutítol provisional: L’empremta del carboni.

En el pròxim editorial seguirem amb les qüestions.

José CostaDegà CQC

President AQC

NPQ 454 • primer trimestre 2011 3

editorial

4 NPQ 454 • primer trimestre 2011

juntes i sumari

SERVEISDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Escola de Graduats Químicsde Catalunya

• Cursos postgrau.

Borsa de Treball

• Rep i cursa peticions laborals per alsnostres col·legiats.

Borsa de Serveis

• Ofereix el servei de col·legiats.

Publicacions

• NPQ.

• Química e Industria.

Serveis Professionals

• Visat de projectes. Certificacions.

• Defensa jurídica professional.

• Peritatges legals.

Serveis d’Assistència

• Assessoria jurídica i laboral.

• Assistència mèdica. El Col·legi té subscri-ta una pòlissa amb Mutua Madrileña.

• Assegurances.

– Mutualidad General de Previsión Socialde los Químicos Españoles.

– Eurogestió bcn. El Col·legi disposa delsserveis d’una corredoria d’assegurancesque pot orientar-vos i subscriure lespòlisses que desitgeu.

Serveis Financers

• Proporcionen als col·legiats avantatgesexcepcionals en les seves gestions finan-ceres a través de les següents entitats:

– Caixa d’Enginyers.

– Tecnocrèdit - Banc Sabadell.

Si voleu més informació truqueu a lasecretaria del Col·legi

EDITORIALAIQ 2011 1 (u) ............................................................................ 3

DIA DE LA QUÍMICAEl Dia de la Química al paranimf de la UB ................................ 5

COL·LABORACIONSEnigmàrius químics .................................................................. 10

Nobels de química 2010 .......................................................... 17

Antoine-Laurent de Lavoisier ................................................... 18

INFORMACIÓPlans de pensions: una necessitat .......................................... 20

ACTIVITATSLX Asamblea nacional de la ANQUE ...................................... 22

Jornada técnica de corrosión ................................................... 26

Jornada técnica de medio ambiente ........................................ 27

Robots LEGO al Col·legi de Químics ...................................... 28

Programa fora amalgama dental de mercuri ........................... 29

Sant Albert 2010....................................................................... 30

Fotokímia 2010 ......................................................................... 32

Crisi i NPQ ................................................................................ 33

Cartes al director. Portada controvertida ................................. 34

GRUPS DE TREBALLDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Borsa de Treball: Antoni Portela.

Escola de Graduats: Aureli Calvet.

NPQ: Joan Astor.

COMISSIONS:• Cultura: Carme Borés.

SECCIONS TÈCNIQUES:• Corrosió: Enrique Julve.

• Ensenyament: Josep M. Fernández-Novell.

• Medi Ambient: Xavier Albort.

• Metal·lúrgia i Ciència dels Materials:Joan Antoni Bas.

• Patents: Pascual Segura.

• Qualitat: Meritxell Ventura.

• Química Forense: José Costa.

COL·LEGI DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Degà: José Costa.

Vicedegans: 1r Emilio Tijero.2n Joan Mata.3r Aureli Calvet.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Jordi Bonet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Xavier Albort, Maria GlòriaAguilera, Joan Bertrán, Carme Borés,Francisco José España, Santiago Esplugas,Enrique Julve, Anna Llobet, Claudi Mans,Juan Carlos Montoro, Enrique Morillas,Roger Palau, Antonio Pinto, PascualSegura, Alfred Vara, Alfredo Vara, MeritxellVentura, Jaume Vilarrasa, Josep M. Viñas,Àngel Yagüe.

Empreses col·laboradores:

BASELLBASF Española S.A.DSM Group Spain 2000 S.L.

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

President: José Costa.

Vicepresidents: 1r Alfredo Vara.2n Emilio Tijero.3r Joan Mata.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Aureli Calvet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Joan Astor, Joan Bertrán, JordiBonet, Carme Borés, Francisco JoséEspaña, Marta García, Anna Llobet, ClaudiMans, Pere Molera, Josep Manuel Ricart,Pascual Segura, Alfred Vara, Àngel Yagüe.

Assembleistes Electes: M. G. Aguilera, A.Agustí, J. Astor, J. A. Bas, J. Bonet, C. Borés,A. Calvet, F. J. España, S. Esplugas, R.Fusté, M. García, C. González, E. Julve, A.Llobet, P. Molera, E. Morillas, A. Portela, P.Segura, A. Tuells, A. Vara.

Assembleistes Nats: José Costa, EmilioTijero, Alfredo Vara.


dia de la química

EL DIA DE LA QUÍMICA

al paranimf de la UB

Antoni Portela

Dos aspectes del paranimf durant la celebració dels diferents actes del Dia de laQuímica.

Ja és un clàssic dins dels actesque celebra el Col·legi i l’Associa-ció. Allà, on molts dels presents vampassar en el seu dia moments denervis, angoixa, suor freda i fins i tottaquicàrdia; allà, al paranimf de laUniversitat de Barcelona, celebremel Dia de la Química des de fa unsquants anys. Aclarim per als mésjoves que el paranimf era un llochabitual d’exàmens, d’aquí els ner-vis, angoixes...

També l’estructura de l’acte esmanté, però els protagonistes can-vien. Ja és una fita comuna delsquímics de Catalunya arribar a re-collir la placa en aquest acte delparanimf que l’acrediti pertànyer al’Orde del Neodimi; recordem queaquest orde acull els químics quehan fet els seixanta anys de pro-fessió. El que no cal recordar ja,és que el neodimi és l’element denúmero atòmic 60; tots tenim lataula periòdica gravada al discdur... massa dur ja en algú de nos-altres.

En aquesta ocasió van ser vuitels companys que van rebre perso-nalment la distinció, i set que no lavan poder recollir per diferents cau-ses, però tenen també la placa acre-ditativa a la seva disposició. En-guany va ser el company JaumeGuindulain qui es va encarregar derespondre en nom dels homenatjats.Ho va fer amb un sentit parlament, ique reproduïm en aquesta crònicade l’acte.

Va seguir l’acte amb el nomena-ment de Col·legiada Distingida al’exdegana Margarita Luria. El nos-


dia de la química

Des l’any 2006 el lliurament de l’Orde del Neodimi als companys que fan els seixanta anys de professió s’està consolidant comun dels actes més emblemàtics celebrats al paranimf de la Universitat de Barcelona amb motiu del Dia de la Química. Aquestany, els guardonats han estat els següents col·legiats:

Josep Ardanuy Rosell, Jorge Carreño Piera, Joaquim Cussó Ortuño, Jaume Guindulain Bosch, Juan Herrera Berbis, J. RamónJiménez Huertas, Alfonso Lorencio Padró, Juan Martínez Mestre, Agustí Milà Mallafre, Juan Parés Corominas, Fernando Par-lange Cuartero, Bernardino Pérez Sánchez, Esteban Sallent Casas, Francisco Vall Puig i Jacinto Valls Mateu.


dia de la química

PARAULES DELSR. JAUME GUINDULAIN

Il·lustre Senyor Degà, benvol-guts amics i companys, senyores isenyors. Avui diada de Sant Albert,el nostre patró, és molt plaent pera mi ser aquí, en aquest estimat irecordat paranimf de la Universitatde Barcelona, per participar enaquest lliurament de l’Orde delNeodimi.

Vull donar-vos les gràcies, Dr.Costa, en nom dels companys, aixímateix guardonats, per la conces-sió d’aquest orde, que representaels 60 anys de la nostra professió.

Han estat anys de fidelitat, anysde vida activa com a llicenciats iamb el resultat d’una forta acumu-lació d’experiència, aconseguida enels diferents camps del laboratori,de la indústria, de la medicina, delmagisteri i, fins i tot, de l’estudi depatents i biblioteca.

tre degà, el Dr. Costa, va fer unapunt de la llarga trajectòria de laSra. Luria dins de les nostres orga-nitzacions, i que lamentava no ha-gués pogut assistir a l’acte per re-bre en persona l’homenatge delsseus companys.

Més nomenaments. Ara era eltorn del Dr. Pere Mir, a qui per laseva brillant trajectòria professionalse li va atorgar el nomenament deQuímic Distingit. Tampoc el Dr. Mirva poder assistir a l’acte, però vadelegar en el Dr. Eek perquè reco-llís el guardó, i llegís unes emotivesparaules d’agraïment, paraules quetambé recollim en aquesta crònica.El Dr. Eek va ser durant molts anysun col·laborador incondicional delDr. Mir, i que amb el temps es vaconvertir en una amistat que ultra-passà l’àmbit laboral.

I arribem així a la conferènciaque tanca aquest acte solemne delparanimf. La conferència va estar acàrrec del Dr. Joaquim Sales, cate-dràtic de Química Inorgànica de laUniversitat de Barcelona, sobre untema que va atreure l’atenció delsque hi érem. El títol era Història dela química a la Universitat deBarcelona, i com els allà presentsérem, ni que sigui un trosset petit,part d’aquesta història, el tema ensva captivar. I vam sortir contents ensaber que aquesta conferència eral’avanç d’un llibre que el Dr. Salesestava escrivint, i que ben aviar sor-tirà a la venda. El Dr. Sales «habíavenido a hablar de su libro». Prope-rament el podreu trobar al nostreCol·legi.

I ja per acabar un acte tan so-lemne, res millor que una copa decava servida en aquell passadísque va de pati a pati, del de cièn-cies al de lletres, o del de lletresal de ciències, tot depèn del sentitde la marxa, i del nombre de co-pes que vàrem prendre. Uns mo-ments de cordialitat recordant vellstemps i esperant ens arribi l’Ordedel Neodimi. ☯

Tots nosaltres hem estat, aixímateix, col·laboradors fidels delCol·legi i de l’ANQUE, cada u ambla seva particular disponibilitat.

Avui volem lloar aquesta AlmaMater i volem recordar els seus ca-tedràtics i professors nostres, i hovolem fer dient que havent-nos sen-tit estimats per ells, ara avui, enaquesta jornada de gala, molt elsagraïm el seu magisteri i reconeixemla seva dedicació.

També volem donar les gràciesa tots els amics i companys de pro-fessió que ens han ajudat amb elsseus apunts i aclariments, quan honecessitàvem, alguns lamentable-ment absents.

I també a vostès, senyores i se-nyors, gràcies per la seva estima-ble presència en aquest acte.

I ja que aquest any és l’Any Ma-ragall, permeteu-me que acabi re-

Paraules d’agraï-ment del nostrecompany JaumeGuindulain.


dia de la química

cordant els primers versos del Cantde novembre.

El vermell dels arbresencès per la posta de sols hivernals

delita i penetralo mateix que aquells verds primaverals.

He dit. ☯

PARAULES DELDR. LLUÍS EEK

Il·lustre Senyor Degà,

En Pere Mir m’ha encarregatque fes arribar el seu agraïment alSr. degà i a tota la junta directivadel Col·legi de Químics, per la dis-tinció que li han atorgat. Puc as-segurar que li ha fet molta il·lusióperquè li han fet per ser químic,que és el que sempre ha sigut isentit.

Ara deixeu-me que afegeixiunes pinzellades al que ha dit elSr. degà.

He tingut el privilegi de ser el pri-mer químic en treballar amb en Pere

El Dr. Lluís Eek rebent de mans del nostre degà el diploma de Químic Distingitconcedit al Sr. Pere Mir.

CONFERÈNCIA DELDR. JOAQUIM SALES

(LA QUÍMICA A LA UB)

El llibre és un relat sobre la pre-sència de la química a la Universi-tat de Barcelona des de la seva res-tauració el 1837 –quan se suprimíla de Cervera– fins el 1975, en quèes creà la Facultat de Química endesdoblar-se la Facultat de Ciènci-es tradicional. Descriu l’organitzaciódocent i molt en especial l’activitat–tant des del punt de vista de la do-cència, com de la recerca i de la ges-tió– portada a terme pels responsa-bles d’ensenyar química a la UBdurant aquests 150 anys. Hi sóntractats els professors de la Facul-tat de Ciències i els de la de Farmà-cia, atès que la química va entrar ales universitats de la mà dels farma-cèutics.

Està dividit en dues parts bendiferenciades. La primera, que és defet l’obra en si, conté la descripciódels fets abans indicats; s’estructu-ra en sis períodes històrics, comen-ça amb el primer intent, breu i fallit,durant el Trienni liberal el 1822, icontinua amb cinc etapes ben defi-nides com són: des de la restaura-ció a la implantació del primer siste-ma universitari espanyol establert alPla Pidal i a la Llei Moyano; la inau-guració del nou edifici a la plaça dela Universitat; el primer terç del se-gle XX, moment que feu presagiaruna passa endavant significativa–l’anomenada edat de plata de la ci-ència espanyola, que coincidí amb

Mir i això durant 45 anys, del 1957al 2002, o sigui pràcticament tota lameva vida professional. No ha sigutnomés el meu cap, sinó el meu mes-tre i amic. Ha sigut un empresariexemplar amb visió de futur i donantsempre prioritat a la recerca i a laformació permanent, conjuminantsempre la visió empresarial amb lacientífica.

Al meu entendre, tant o més quecom a empresari o químic, destacacom a persona. Sempre a puntd’ajudar a tots en les situacions difí-cils, fossin col·laboradors de la fei-na o simplement amics. Ho sé perpròpia experiència i la d’altres com-panys.

L’esperit de mecenatge li ve delluny i es mereix recordar la dona-ció l’any 1966 del primer cromatò-graf de gasos que va tenir la Uni-versitat de Barcelona, donació fetaal laboratori de química analítica delDr. Buscarons, amb qui en Pere Mirva tenir una gran amistat tota la vida,com ja s’ha comentat prèviament.Aquest cromatògraf, un Perkin El-mer 116 E, es troba des de fa anys

exposat en el replà de la planta dequímica analítica de la Facultat deQuímica.

Estaria hores comentant les mol-tes experiències viscudes, però nopatiu que no ho faré. Solament hevolgut fer arribar amb poques parau-les uns trets característics d’un granhome.

Moltes gràcies. ☯


dia de la química

la consolidació del catalanisme po-lític i la fundació de la Mancomuni-tat de Catalunya–; l’època breu peròsingular, i fins ara irrepetible, de l’au-tonomia universitària degut a l’esta-bliment de la II República espanyo-la; i acaba amb la llarga etapa de ladictadura franquista. Conté dos ca-pítols inicials que de manera resu-mida recorden, el primer, els princi-pals esdeveniments de la història dela UB i, el segon, de la història de laquímica a la segona meitat del se-gle XIX. La segona part inclou el quepodríem dir-ne els currículm vitaeque recullen les aportacions cientí-fiques dels protagonistes de la pri-mera, en concret de 35 professors,i alguna altra informació detalladasobre alguns aspectes concretstractats prèviament.

L’obra no és, ni ho pretén, unestudi sobre la història de la UB nimolt menys sobre la història de laquímica, però totes aquelles perso-nes, no necessàriament químics ofarmacèutics, amb interès i sensibi-litat per la història del país, hitrobaran una col·lecció de dades iantecedents que els ajudarà a com-prendre millor la situació actual dela química a Catalunya. En particu-lar, tots aquells que van estudiar al’edifici històric hi podran reconèixeralgunes de les seves experiències ipossiblement interpretar-les d’unamanera més completa.

En la conferència el Dr. Sales–per raons de temps però no d’im-portància– se centrà exclusivamenten aquells moments històrics i pro-fessors més rellevants de la Facultatde Ciències. Després d’una breureferència a Agustí Yáñez (1789-1857), el primer que explicà químicaa l’assignatura Física experimentali elements de química a la Facultatde Filosofia, se centrà en l’anome-nada Llei Moyano de 1857, querepresentà la primera organitzaciómoderna de l’ensenyament a Espa-nya. A continuació glossà el paperjugat per Joan Agell (1809-1868) iJuan Ramon Luanco (1825-1905),

que foren els primers professors deQuímica general. Destacà l’enormecanvi que representà la construccióde l’edifici de la plaça Universitat,inaugurat el curs 1872-73, i secentrà en Eugenio Mascareñas(1879-1923), primer catedràtic deQuímica inorgànica, que exercí ladocència durant més de 40 anys,autor de diversos textos i conside-rat com un dels introductors de lataula periòdica a Espanya, i que fou,també, molt crític sobre la situacióde la universitat d’aquell moment,molt en especial en tot allò rela-cionat amb la falta de mitjanseconòmics i d’ambient intel·lectualper a la pràctica de la recerca expe-rimental.

Més detallat fou el tractament do-nat al període de la Universitat Au-tònoma durant el període de laII República, període en què a pe-sar de la seva brevetat, tinguerenlloc un conjunt de canvis i reformescom no s’havien produït mai abansi, en molts aspectes, tampoc poste-riorment. Aquests canvis afectaren

El Dr. Joaquim Sa-les durant l’exposi-ció de la conferèn-cia Història de laquímica a la Univer-sitat de Barcelona.

des de l’endreçament de l’edifici atransformacions estructurals en l’or-ganització dels ensenyaments, de larecerca i en la selecció del profes-sorat. Com a professors més relle-vants d’aquesta època seleccionàAntonio García Banús i Emilio Jime-no, catedràtics d’orgànica i d’inorgà-nica, respectivament, i que s’havienformat en laboratoris alemanys iamericans. De García Banús endestacà, principalment, l’establi-ment, per primera vegada a la Fa-cultat, d’un equip de recerca tal coms’entén avui dia, i de Jimeno la cre-ació d’un Institut de Metal·lúrgia,model de col·laboració entre la in-dústria i el món acadèmic; desvetllàles raons per les quals fou nomenatrector en acabar la guerra civil.

Per últim, feu uns comentarismés succints sobre aquells profes-sors que, en la difícil època de ladictadura franquista, aconseguirenmantenir amb dignitat l’activitat dela Facultat, amb un especial esmental paper desenvolupat pel Dr. Pas-cual i pel Dr. Buscarons. ☯


col·laboracions

No descobreixo res de nou si dicque aquest any 2011 és l’Any In-ternacional de la Química, AIQ2011(IYC2011, en les sigles en anglès).El Col·legi de Químics participa dela comissió organitzadora catalana,i es van fent diversos actes, quees perllongaran al llarg de tot l’any.La Societat Catalana de Químicaha demanat a Màrius Serra, el co-negut enigmista i escriptor, que in-troduís la química en la seva col·la-boració diària a Catalunya Ràdio,l’Enigmàrius. Va decidir-se que alllarg de la setmana del 24 al 28 degener de 2011 els enigmàrius es-tarien dedicats a la química, i enparticular als elements químics. EnMàrius Serra presenta les pregun-tes a les 7:45 i a les 8:10 del matí,i en dóna la solució a partir de les 9.També publica la pregunta i la res-posta a partir de les 13 h al webde Catalunya Ràdio (ref. Enigmà-rius), i a la seva adreça de Face-book.

Vaig pensar que seria interes-sant analitzar les preguntes i res-postes de cada dia al llarg de lasetmana, i així ho vaig fer. He pu-blicat al meu blog (ref. Claudi MansBlog català) un comentari diari so-bre cada enigma, i un comentarifinal. El dijous dos, perquè hi vahaver enigmàrius i superenig-màrius.

A l’editor d’NPQ i a mi mateixens ha semblat adequat recollir enun article el conjunt d’aquests co-mentaris, més o menys retocats.Aquí els tens, amic lector. A veuresi amb algun enigma rius, o almenyssomrius.

ENIGMÀRIUS QUÍMICS

Claudi Mans i TeixidóDepartament d’Enginyeria Química

Universitat de Barcelona

INVITACIÓ A LAPARTICIPACIÓ(Dijous 20 de gener de 2011)

El missatge de convocatòria dela participació als enigmàrius, redac-tat des de la Societat Catalana deQuímica, va ser aquest:

Al llarg de la setmana vinent,del 24 al 28 de gener, la sec-ció de l’Enigmàrius d’en MàriusSerra, que s’emet en el progra-ma El matí de Catalunya Ràdio,presentat per Manel Fuentes,estarà dedicat a la química ambmotiu de l’Any Internacional dela Química 2011. Des de la So-cietat Catalana de Química esvol aprofitar aquesta efemèrideper difondre la química en elsdiferents àmbits de la nostra so-cietat, per la qual cosa l’Enig-màrius ens ha semblat una moltbona proposta. Volem esmen-tar que en Màrius Serra hi hacol·laborat de manera entu-siasta.

De dilluns a divendres, durant elsdies senyalats, Màrius Serra for-mularà l’enigma verbal sobre pa-raules relacionades amb l’àmbitde la ciència química. El períodehàbil de participació començaquan s’emet el plantejament, ales 7.45 h (el plantejament esrepeteix a les 8.10 h), i s’acabaa les 9 en punt.

(...)

Us animem a participar-hi i tam-bé a fer-ne difusió en el vostreàmbit.

ENIGMÀRIUS PESAT(Dilluns 24 de gener de 2011)

(Transcrit del web de CatalunyaRàdio).

Aquesta setmana els enigmàriuss’apunten, a instàncies de la So-cietat Catalana de Química, a lacelebració de l’Any Internacionalde la Química 2011. Comencem,avui dilluns, amb un enigmàriuselemental.

Aquest element és el més pesatde tots, de 4 lletres.

La resposta és PLOM.

Avui només calia associar elplom, metall de nombre atòmic82, amb una persona molt pesa-da, de qui se sol dir que és unplom.

S’han rebut 1025 respostes, deles quals 953 han estat correc-tes i 72 no.

Efectivament els diccionaris po-sen el plom com a exemple d’unacosa pesada, o d’una persona pe-sada. Però no diuen «ser pesatcom el plom», sinó com un plom.I és que el plom, en genèric, és unmetall, però un plom és un objecte–que se solia fer de plom– que ser-veix per tensar una corda usadacom a sonda (Mark twain!, deienal Mississipí quan hi havia duesbraces de fondària), o per posar ala part baixa de les xarxes ques’havien d’arrossegar per la sorradel fons marí, o per a altres apli-cacions.


col·laboracions

Trobem aquí també l’ús habitualdel concepte pesat en el sentit dedens. El llenguatge habitual i el ci-entífic aquí col·lideixen.

Si hem de parlar de densitats,el metall més dens és l’osmi, tam-bé de quatre lletres. L’osmi té unadensitat de 22,6 g/mL, quasi el do-ble que el plom (11,35). El plom,paradigma dels cossos densos–pesats– té vint-i-tres elements persobre d’ell en la taula de densitats.Bé es veritat que la major part sónmetalls molt poc habituals, però sónmés densos que el plom l’or, el platío el mercuri. Però cap dels tres elsfeien servir els pescadors de calBou, de baix a mar de Badalona–on jo vaig néixer– per posar a lesxarxes...

ENIGMÀRIUS DE L’OEST(Dimarts 25 de gener de 2011)

Aquesta setmana els enigmàriuss’apunten a la celebració de l’AnyInternacional de la Química2011. El d’avui dimarts és de ni-vell júnior.

L’element que surt als westernsamb plomes al cap, de 4 lletres.

La resposta és INDI.

El truc era associar el metall indiamb els indis de les pel·lícules.

Hem rebut 1039 respostes, deles quals 960 han estat correc-tes i 79 no.

El metall indi és un de tants me-talls de l’univers, el número 49 de lataula periòdica. Un metall tou, depunt de fusió baix, uns 150 oC: po-dria fondre a una paella o una fregi-dora domèstiques. Es fa servir coma component a les pantalles de cris-tall líquid de televisors i monitors(LCD) i com a semiconductor. S’ob-té normalment dels residus de lafabricació del zinc.

L’indi té un nom peculiar. Provéde que l’espectre d’emissió del me-tall –la llum que emet quan s’escalfamolt– conté una ratlla del color del’indi. L’indi és un color de l’arc deSant Martí situat entre el blau i elvioleta, entre 440 y 477 nm. Tambées diu anyil o, menys precisament,morat. En castellà, índigo, i en an-glès indigo. Va ser Newton qui vaposar, de forma arbitrària, set colorsa l’arc de Sant Martí, i entre els sethi va ubicar l’indi. Podria no haver-ho fet, i ara parlaríem dels sis colorsde l’arc de Sant Martí: la decisió vaser en bona mesura arbitrària, per-què l’espectre electromagnètic éscontinu. Les sals de l’indi, en nomen-clatura una mica antiga, són les salsíndiques: nitrat d’indi, clorur d’indi.Sona una mica com les figues demoro o el blat de moro...

El nom del color indi ve de l’Ín-dia, on hi ha plantes d’on es pot treu-re el colorant indi. Aquest colorantha estat usat per donar color alspantalons texans, denominats enanglès blue jeans, tot i que potsers’haurien de denominar més genuï-nament indigo jeans. Les gransquantitats de colorant blau-indi ne-cessari per a tots els texans que esconfeccionen al món s’obté no deles plantes, sinó de la síntesi orgà-nica. A començament del segle XXel colorant indi va ser sintetitzat perquímics alemanys. Com a curiosi-tat, cap als anys setanta una em-presa va voler fabricar colorant india Artesa de Segre, però al final nova prosperar. L’empresa es deia In-dústries Químiques Artesanes: unpetit joc de paraules verbívor.

I no deixa de ser paradoxal –i unamica verbívor també– que els texansdels cowboys siguin de color indi...

ENIGMÀRIUS PROCAÇ(Dimecres 26 de gener de 2011)

L’enigmàrius químic d’aquest di-mecres és francament malso-nant per a gairebé tots els par-lants de català, llevat dels decatalà occidental. Com sabeu,aquest 2011 se celebra l’Any In-ternacional de la Química. Peraixò, tots els enigmàrius surtena la taula periòdica dels ele-ments.

El metall més partidari de la pros-titució, de 7 lletres.

La resposta és POTASSI.

Només cal pronunciar potassien català central per entendre-ho.

Hem rebut 876 respostes, de lesquals 747 han estat correctes i129 no.

Als anys quaranta i cinquantaestaven molt de moda els acuditsde colmos, que en català se’n hau-rien de dir acudits de súmmums.Hi ha dotzenes de webs ambaquests acudits, que la immensa

Xarxa de l’art de la teranyina, amb plomsa la part baixa.

Indis texans (navajos) amb texans in-dis.


col·laboracions

majoria són deplorables. Hi haviael colmo dels químics, que és teniruna filla sosa i una altra potassa. Idisculpeu.

Aquest colmo té la gràcia quetingui en català central malparlat imal parlat, perquè el terme sosas’hauria de dir insulsa, i a més s’hau-ria de dir amb l’s sonora, i no sorda.En castellà tampoc funciona gaire,perquè la potassa, que en catalàcentral sona com sona prostitutas-sa, en castellà no, perquè una cosaés po i l’altra pu. En resum, un de-sastre de colmo des del punt de vis-ta lingüístic.

El potassi és un dels elementsdels que el símbol K no ens informadel nom. Ningú no va veure el po-tassi abans de 1807, quan Davy elva obtenir per electròlisi. I el veiadurant molt poc temps, perquè amida que l’anava obtenint s’anavaoxidant i cremant. N’hi va dir potas-sium, però dos anys més tard Gil-bert va proposar el nom de kalium,que no va prosperar, però sí el sím-bol K.

No sé si Catalunya és una terrasosa, però sí que és potàssica. A laconca del Bages hi ha els jacimentsde Cardona, Súria, Balsareny i Sa-llent, encara en explotació, queprodueixen bones quantitats de sil-vinita, que permet obtenir clorur depotassi.

El potassi metall és molt reactiu.Llegim-ne què en diu l’Alberto Ca-valiere en el seu sensacional llibreChimica in versi:

Sostanza solida molto leggerae quasi tenera come la cera,

teme l’ossigeno quest’elemento:tagliato luccica come l’argento

ma poi dall’aria scomposto viene,mentre il petrolio lo cura bene;

cosí che, massime per queste fattonon s’usa libero che poco o affatto.

I així successivament per a totala química: repeteixo, llibre sensa-cional.

SUPERENIGMÀRIUS ITALIÀ(Dijous 27 de gener de 2011)

El superenigmàrius, avui, s’afe-geix a la celebració de l’Any In-ternacional de la Química, a ins-tància de la Societat Catalana deQuímica. Busquem un topònimal país de Berlusconi. Per 1 punta la lliga:

La ciutat italiana present a la tau-la periòdica d’elements.

La resposta és BARI.

Aquest metall, de símbol Ba,comparteix nom amb la poblacióitaliana de Bari, capital de la re-gió de la Pulla.

El 2004 vaig publicar a la revis-ta Notícies per a Químics, delCol·legi de Químics de Catalunya,l’article «Un test sobre la taula»(ref.) És un test de preguntes so-bre noms i símbols de la taula pe-

riòdica. I una de les preguntes erala següent:

Nom d’un cantant italià amb cog-nom químic.a) Domenico. b) Nicola. c) Luci-ano. d) Adriano.

La resposta, òbviament per alslectors d’una certa edat, és la b: Ni-cola di Bari. De nom real MicheleScommegna, nascut a Zapponeta(Friül-Venècia Júlia) el 1940. El nomde l’element bari significa pesat,però no té res a veure amb el nomde la ciutat de Bari, a la Pulla –laPuglia–, i que té per patró precisa-ment a San Nicola di Bari.

Malgrat que en grec b.roV voldir pesantor, la densitat del bari noés molt gran: només 3,51 g/mL.Compareu-ho amb el plom o l’os-mi de dilluns passat. El nom li vede la densitat dels seus minerals,que tampoc són res de l’altre món,però sí que són més densos quealtres minerals comuns: la baritina(sulfat de bari) té una densitat de4,4, molt més que la calcita, de no-més 2,7.

Altres paraules amb el mateixprefix són baròmetre, barògraf i ba-rió. Aquesta darrera paraula encarano surt al diccionari castellà de laRAE, però sí al català de l’IEC. Unbarió és un hadró amb spin semise-nar (1"2,3"2,5"2...); els barions són,doncs, fermions hadrònics.

No sé si ha quedat prou clara ladefinició anterior per als químics...almenys per als de la meva edat. Detotes les paraules, jo vaig estudiarnomés l’spin. El meu resum ara se-ria que els hadrons són partículescompostes per quarks. Els barions,que són hadrons i consten de tresquarks, són les partícules subatòmi-ques que donen massa a la matè-ria: els protons i els neutrons sónbarions. Per tant, la matèria ordinà-ria és matèria bariònica. Hi ha ma-tèria no bariònica, com els feixos deneutrins.

H2O. Acqua, famosa formula... Chimi-ca in versi.


col·laboracions

Aquí hi ha un esquema elemen-tal de partícules i forces que he tretde la Wikipèdia. Hi trobareu els ba-rions. No el poso per estudiar, sinónomés per constatar la magnitud delque no sabem.

I prou d’aquest tema, que perto-ca a l’Any Internacional de la Físi-ca, que ja va ser el 2005.

ENIGMÀRIUSdel dijous 27 de gener de 2011

Els enigmàrius dels dijous sem-pre són difícils, però com queaquesta setmana celebrem l’AnyInternacional de la Química, totssón elements de la taula de Men-delejev, ergo només hi ha 118solucions possibles.

L’element químic que mortifica,de 6 lletres.

La resposta és SILICI.

El silici, de símbol Si, és homò-fon del cilici, les punxes de ferroque alguns fidels religiosos por-ten a la pell per esperit de morti-ficació.


Potser alguns dels qui llegeixinaquest comentari no deuen saberquè és un cilici, i si ho saben no eldeuen haver vist. Un cilici, en ter-mes generals, és qualsevol disposi-tiu que s’aplica sobre el cos per cre-ar incomoditat, molèstia i fins i totdolor, per tal de mortificar el cos iaixí allunyar mals pensaments, persolidaritzar-te amb la passió de Crist,o com a instrument de penitènciapels pecats personals. Inicialmenteren peces de vestir de pell de ca-bra, de la regió de Cilícia, a l’actualTurquia, però va passar a tenir des-prés el significat de peça incòmodaque es portava com a sistema demortificació. Des de sempre ha es-tat discutit a la mateixa església cris-tiana, que des del segle IV en desa-consella oficialment el seu ús. Peròmolts ordes religiosos, lliurement,han aconsellat el seu ús, de maneratemporal o permanent, entre els seusseguidors. Si voleu un bon tema dedistracció, busqueu al Google elstermes Opus i cilicio conjuntament.

A la foto hi ha un cilici fet de fil-ferro, amb algunes punxes. Entre elspracticants del sadomasoquismedeu ser una peça habitual, aplicadaa tota mena de superfícies cutàni-es. I no seguim.

El tema és el silici. Des del puntde vista verbívor, és un dels ele-

ments monovocàlics. N’hi ha disset.Monosil·làbics n’hi ha set: zinc, bor,clor, crom, brom, or i plom. Di-sil·làbics, vuit: plata (l’únic elementfemení), tàntal, àstat, lantà, liti, itri,indi i fòsfor. I trisil·làbics, nomésdos: silici i iridi. És destacable lafreqüència de la lletra i i l’absènciatotal de l’e. Tot això, naturalment,en català.

El símbol del silici, Si, es prestamolt als jocs de paraules. Si em dis-culpeu la reiterada autocita, en l’ar-ticle que deia ahir «Un test sobre lataula» hi ha aquestes tres preguntes:

No és pas un símbol químic.a) Si. b) No. c) Ca. d) Què?

«No» és un símbol químic.a) Sí. b) No. c) Ca. d) Jo què sé.

NO és una molècula, Si no.a) NO sí, Si no. b) NO no, Si sí.c) Ni Si ni NO. d) Si i NO sí.

No cal que digui que les respos-tes correctes són d, a i a. Tantsmonosíl·labs en català es prestenfàcilment a jocs de paraules.

A Califòrnia hi ha el Silicon Va-lley: Palo Alto, San José, Stanford...La Vall de la Silicona, que tan ale-grement tradueixen alguns periodis-tes i escriptors, en lloc de Vall delSilici. Jo no dic que no hi hagi moltasilicona per allà penjant, però pen-so que n’hi ha més a Los Angeles,cinc-cents quilòmetres al sud. Aaquella vall el que hi ha és molt desilici, referència a que la base de

Un esquema recent de partícules elementals i forces. Font: Wikipedia.

Un exemple de cilici de filferro i algunapua.


col·laboracions

l’electrònica, la informàtica, els se-miconductors i la indústria fotovol-taica han estat els xips o les làmi-nes de silici.

Ara els científics, especialmentels de branques biosanitàries, fanexperiments de tres tipus: in vivo,quan manipulen organismes vius; invitro, quan fan experiments ambcèl·lules o trossos d’òrgans extretsdels éssers vivents; i in silico, quanel que fan són simulacions per ordi-nador. S’hauria hagut de dir in sili-cio, però ja es perdia l’analogia fo-nètica amb els vivo i els vitro.

Aquí tenim el Silicon Vallès. Quino es consola és perquè no vol, coma Arenys de Munt, on hi ha una ca-pelleta que la gent anomena Lour-des de pobre...

ENIGMÀRIUSdel divendres 28 de gener de 2011

Acabem la setmana dedicada ala química amb un enigmàrius ra-dioactiu.

L’element químic que demanemal metge, de 4 lletres.

La resposta és CURI.

El curi és un element químic ra-dioactiu que pren el nom deMarie Curie, però que tambépot semblar una forma del verbcurar.


El curi no cura. És un metall ra-dioactiu, obtingut artificialment, ques’acumula als ossos i al fetge i pro-voca càncer. Es fa servir per obte-nir altres nuclis radioactius, i coma font de raigs alfa en determinatsinstruments científics que s’han en-viat a l’espai per analitzar la com-posició de les roques de Mart i laLluna.

El curi deriva el seu nom de Ma-rie Curie, la científica polonesa-fran-cesa que va rebre el premi Nobelde química el 1911 pel seu desco-briment i aïllament de l’element radi,i per això aquest any 2011 comme-morem l’Any de la Química –l’anyde la química?, de la química Sra.Curie, vull dir–. Era el segon Nobelque rebia, perquè el 1903 ja haviarebut el de física, juntament amb elseu marit Pierre Curie i amb HenriBecquerel, pels estudis sobre laradioactivitat. El curi és un dels pocsnoms d’element derivat del nomd’una dona. L’altre és el meitneri,de Lise Meitner; també hi ha el nio-bi, de Niobe, i l’europi, d’Europa,però aquestes eren dones de la mi-tologia.

La radioactivitat del curi mata,però Madame Curie es va fer famo-sa entre la població civil per les apli-cacions curatives de la radioactivi-tat. Va fundar l’Institute du Radiuma París, i durant la Primera GuerraMundial va organitzar, juntamentamb la seva filla, un sistema d’am-bulàncies –les petites curies– quetenien diferents serveis, i entre ellssistemes de radiografies. També vainventar la radioteràpia: recollia gasradó dels productes radioactius quemanipulava, i el posava dins d’am-polletes de vidre segellades. Passa-

va les ampolletes per les ferides delssoldats, per tal que cicatritzessinmés ràpidament. Aquí Madame Cu-rie va agafar fama mundial. I la ra-dioteràpia va passar a ser no nomésun sistema de tractament sinó unamoda.

Les aigües minerals solen seruna mica radioactives, i a la publici-tat van córrer a destacar-ne aques-ta propietat. Vegeu-ne un exempledels anys 20 del segle XX. Altresaigües, com l’aigua de Vichy, o lesaigües de La Toja o les de Caldesde Boï anunciaven també la sevaradioactivitat. I als balnearis hi ha-via llots radioactius, on la gent essubmergia amb aquella fe. I van cre-ar també cosmètics radioactius, comel Radithor, el Tho-Radia, la pastade dents Domarad –«un somriureradiant» deia la publicitat, i no ésbroma...– o la xocolata radioactivaRadium Schokolade, de Burk &Braun, venuda a Alemanya abansde la Segona Guerra Mundial. Avuila radioactivitat no està de moda iés temuda.

Les aigües segueixen tenint lamica de radioactivitat que tenien,però es guarden ben bé d’anunciar-ho. Ni abans curaven perquè tin-guessin la mica de radioactivitat niara matarien si ho posessin. Les

Etiqueta de l’Aigua Imperial, de Caldes de Malavella. Publicitat a La Veu de l’Empordà,Figueres, 16 de maig de 1914.


col·laboracions

modes –entre altres factors– fan queles etiquetes posin unes coses ounes altres.

POST POST-POSTS

Després dels sis comentaris –sisentrades, o sis posts, en idioma deblog– dedicats als Enigmàrius i alSuperenigmàrius, aniran bé unesreflexions sobre llengua, llenguatgei ciència: un post post-posts.

Les ciències tenen el seu llen-guatge especialitzat, com cada ac-tivitat humana. Aquests llenguatgescomencen primerament com a ne-cessitat de la mateixa ciència. Perexemple, per classificar. A la biolo-gia, les nomenclatures dels éssersvivents tenen milers i milers de ter-mes. Alguns són coincidents ambel llenguatge col·loquial, com sardi-na. Però quan es mira més prim,veiem que la sardina més comunaés la Sardina pilchardus, i que hi hamés de cent espècies més que esdenominen col·loquialment sardina,però que són diferents de la S.pilchardus. A la geologia passa unasituació similar amb els minerals iles roques.

A la física no es dóna aquestfenomen o, almenys, no es dónaamb aquesta extensió, perquè nohi ha tantes coses per classificar.Només hi ha fenòmens, objectes oconceptes als que donar nom. Hiha molts termes específics, comsusceptibilitat magnètica, vector dePoynting o quark encantat, però nohi ha col·leccions i col·leccions determes corresponents a espècies,substàncies o objectes diferents.Algun físic això ho ha destacat perfer veure la superioritat de la físi-ca sobre altres ciències: «Les ci-ències es classifiquen en duesgrans branques: la física i la fila-tèlia», va dir Ernest Rutherford,gran físic, que lògicament va tenirun cert trauma quan li van conce-dir el 1908 el premi Nobel... dequímica.

I la química? És una de les fila-tèlies de Rutherford? O bé és sim-plement una sots-branca de la físi-ca? La química comparteix amb labiologia i la geologia la llarguíssi-ma llista de substàncies, productesi objectes amb que treballa i, pertant, en comparteix la necessitatd’una nomenclatura sistemàtica icoherent. Ara –la meva ara és deldia 28-1-2011– hi ha 56717648substàncies identificades. A la tevaara, lector, ja n’hi ha força més:comprova-ho al web del ChemicalAbstracts Service (ref.). Sense unanomenclatura sistemàtica no hi hamanera d’aclarir-se, i per a això te-nim la nomenclatura de la IUPAC, iles classificacions del ChemicalAbstracts.

Però, a més, a la química hi hala taula periòdica dels elements, unaforma de presentar els elementsbàsics –avui 118– a partir dels qualsse’n deriven els cinquanta-sis o cin-quanta-set milions de substàncies.I aquests 118 estan rigorosamentclassificats per raons estructuralsbàsiques, no només perquè s’hanobservat i identificat: alguns ele-ments s’han predit primer i s’han tro-bat després. Aquesta predictibilitatés l’aspecte més científic. És comsi un biòleg predigués, amb raonsbasades en l’evolució, l’existènciad’animals com pops de sis potes, iels trobés després. La química,doncs, treballa en la composició detots els productes coneguts –la fila-tèlia–, però ho fa a partir de basesestructurals rigoroses, basades enbona part en diferents branques dela física.

El llenguatge químic es prestaals jocs de paraules, que són dife-rents en cada idioma. Per exemple,dels sis enigmàrius anteriors, nomésdos serien vàlids en castellà: els delplom i l’indi. El del potassi no, per-què potasio no sona a putasio; ba-rio no és Bari; silicio i cilicio nomésvaldria en algun dialecte andalús; ial metge, en castellà li demanen quecure.

El mateix Màrius Serra ja eraconscient, en preparar els enigmà-rius, que limitar-se als 118 nomsdels elements permetia a l’oient re-soldre els enigmàrius simplementagafant la llista d’elements i anareliminant els que no s’adaptessina la pregunta. En canvi, els nomsdels productes hauria estat totauna altra cosa, molt més complica-da i tècnica. Hi ha noms no siste-màtics que es presten a jocs deparaules en català, com el cubà,l’etè –mi casa...–, el propè, el decà–decano–, la cadaverina, el tiofè oel fullerè. Però costa trobar capgràcia al metilnaftalè o l’hexacloro-benzè, per dir noms curtets, i ambaixò no hi ha manera de fer jocsde paraules.

En canvi, els símbols dels ele-ments són tota una altra cosa. Ambmolt esforç es poden construir fra-ses usant només símbols. Perexemple, B O Ne S F Es Te S. Peròja no es pot dir B O N Na D Al, ex-cepte que comencem a aplicar trucs,com el de considerar que podemusar el símbol del deuteri D, isòtopde l’hidrogen amb nom propi. I ferfrases llargues és un esforç inaudit,tediós i té poca gràcia.

El que sí que ampliaria una micael camp seria usar els noms delselements i dels falsos elements. Ala revista n. 9 de la Societat Catala-na de Química hi tinc un erudit arti-cle denominat precisament «Els fal-sos elements» (Mans 2010). Hi hamés de quatre-cents noms d’ele-ments que no han prosperat, siguiperquè no havien existit més queen la imaginació dels seus desco-bridors, sigui perquè el nom no vatenir èxit i es va substituir, o peraltres raons. Hi ha noms increïbles,com pandemonium, newi i yorki,cati, dani, florenci, agustí, amarilli,deliri, danubi, esperi, demoni, me-tallum problematicum, aurum para-doxium...

Proposta didàctica: podrien ser-vir els jocs de paraules sobre ele-


col·laboracions

ments químics per ajudar a que hihagi una mica més de química en-tre els alumnes i la química? 1

No Ho Se Pa S.

REFERÈNCIES

A la xarxa

Any Internacional de la Químicaa Catalunya al web de la SocietatCatalana de Química (Institut d’Es-tudis Catalans): http://blocs.iec.cat/aiq2011/.

Chemical Abstracts Service.http://www.cas.org/.

Claudi Mans. Blog en castellà:http://www.investigacionyciencia.es/13000037/Artificial_naturalmente.htm. Blog en català: http://cmans.wordpress.com. Web: http://www.angel.qui.ub.es/mans.

Enigmàrius al web de CatalunyaRàdio: http://www.catradio.cat/mcr/enigmarius/index.htm.

International Year of Chemistry.Web oficial: http://www.chemistry2011.org.

Llibres i revistes

Cavaliere, Alberto (1965). Chimi-ca in versi. Ed. Mursia, Milà.

Mans, C. (2004). Un test sobrela taula. NPQ n. 419, 16-19. Des-carregable al web de l’autor. Inclòsal llibre La truita cremada.

Mans, C. (2008). Marie Curie,química física. NPQ n. 440, 5-12.Descarregable al web de l’autor.

Mans, C. (2010). Els falsos ele-ments. Revista de la Societat Cata-lana de Química 9/2010, 66-81.Consultable a http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000121/00000059.pdf. ☯

1 Un joc que donaria de si seria proposar alsalumnes d’ESO o de batxillerat fer els seuspropis enigmàrius amb noms químics, fer-neun concurs, etc., etc.

DescripciónEste libro, con un total de 70 problemas propuestos y resueltos con detalle, pretende ser unacontribución positiva, novedosa y didáctica en la materia de Introducción a la Ingeniería Químicaimpartida en nuestras universidades. Basándose en su dilatada experiencia en la docenciauniversitaria y en la investigación, los autores pretenden que su obra sirva de estímulo y referenciaa los estudiantes de ciencias y tecnologías químicas en titulaciones tales como Ingeniería Química,Química o Biotecnología.

La obra está estructurada en cuatro capítulos:

• Balance macroscópico de materia.

• Balance macroscópico de energía.

• Balances de materia y energía aplicados a los reactores químicos.

• Balance de energía mecánica.

Cada uno de los capítulos se inicia con un breve resumen de los fundamentos teóricos de cadatema, y a continuación se propone una abundante colección de problemas que se resuelven contodo detalle. Al final de cada capítulo se incluyen la nomenclatura y las fuentes bibliográficasempleadas en su desarrollo teórico y práctico.

José Felipe Izquierdo, José Costa, Enrique Martínez,José Rodríguez y María Izquierdo

Introducción a la Ingeniería Química:Problemas resueltos de balances de materia y energía

Editorial Reverté · 2011

ISBN: 978-84-291-7185-3

293 páginas · 25,00 euros


col·laboracions

El científic nord-americà RichardF. Heck junt amb els dos científicsjaponesos Ei-Ichi Negishi i AkiraSuzuki han estat guardonats ambel premi Nobel de química de l’any2010.

Els tres investigadors varen es-tudiar i desenvolupar per separatdiferents reaccions químiques ambcomposts orgànics, amb la finalitatd’unir àtoms de carboni entreaquests composts per sintetitzar al-tres molècules orgàniques comple-xes presents a la Natura i que millo-ren la nostra vida diària. En els seusnous mètodes tots tres químics va-ren emprar el pal·ladi com a catalit-zador de les seves reaccions. Elsàtoms de pal·ladi són rics en elec-trons i poden atreure (com si fos unimant) els àtoms de carboni, pro-duint una ràpida reacció químicaentre ells, o sia, actuant com a ca-talitzador.

La química orgànica aplicadaestudia la forma de crear compostscom els plàstics o nous medica-ments, i per aconseguir-ho és ne-cessari unir àtoms de carboni de di-ferents molècules entre ells. Peròl’àtom de carboni no reacciona fà-cilment amb els altres. Si es volencrear molècules orgàniques simpleses poden emprar els reactius deGrignard (premi Nobel de química1912), però aquest mètode no ser-veix per fer molècules orgàniquescomplexes, d’aquí la importància deles reaccions catalitzades perpal·ladi.

Aquesta nova síntesi orgànicaposada en pràctica pels tres guar-donats s’utilitza per sintetitzar no-ves molècules amb aplicació en la

NOBELS DE QUÍMICA 2010

Josep M. Fernández-Novell, Roser Fusté i Miquel Paraira

indústria química (cremes solars) ode components electrònics (cristallslíquids per a pantalles lluminoses)i, com a punt culminant, per a l’ela-boració de medicaments com el ta-xol, emprat contra el càncer, o ladiazonamida A, un potent agent an-titumoral.

Richard F. Heck va néixer aSpringfiel (Massachusetts, EUA) el1931. Obtingué alhora el seu bache-lor’s degree (1952) i el doctorat defilosofia (1954) a la Universitat deCalifòrniai i va ser investigador dela Universitat de Delaware (EUA). Hi

D’esquerra a dreta, Richard F. Heck, Ei-Ichi Negishi i Akira Suzuki.

exercí de professor de química finsa la seva jubilació el 1989.

Ei-Ichi Negishi va néixer aTxangxun (capital de Manxúria enterritori Mongol que pertanyia alJapó) el 1935. Es va graduar a laUniversitat de Tòquio el 1958. El1966, ingressà com a investigadorpostdoctoral a la Universitat de Pur-due, a West Lafayette (EUA), abansde ser professor assistent el 1968.El 1972, canvià d’universitat per serprofessor assistent a la Universitatde Syracuse i l’any 1979 tornà a laUniversitat de Purdue.

Akira Suzuki va néixer a Mu-kawa (Japó) el 1930. Va estudiar ala Universitat de Hokkaido i desprésd’obtenir el seu doctorat hi treballàcom a professor assistent i investi-gador. Arran de la seva retirada dela Universitat de Hokkaido, el 1994va treballar en diferents llocs de tre-ball a d’altres universitats: la Uni-versitat de Ciència d’Okayama de1994 a 1995 i la Universitat de Ci-ències i d’Arts de Kurashiki de 1995a 2002. ☯


col·laboracions

PROEMI

En ocasió de l’Any Internacionalde la Química, vull contribuir ambuna lliure referència biogràfica d’undels més importants creadors de laquímica moderna.

Antoine-Laurent de Lavoisier(26 d’agost de 1743 - 8 de maig de1794) va néixer a París, fill d’un co-merciant acomodat. Només ambvint-i-tres anys va presentar un tre-ball titulat Mémòire sur le meilleursystème d’illumination à París, pelqual va obtenir un premi de l’Aca-démie des sciences, de la que dosanys després, el 1768, en va arri-bar a ser membre.

Lavoisier va tenir un mestre emi-nent, G. Fr. Rouelle (1703-1770),destacat farmacèutic de París, pro-fessor del Royal Jardin des Plantesi membre així mateix de l’Académie.

EL JOVE LAVOISIER

El jove Lavoisier sentia, doncs,una forta atracció per l’estudi de lesciències naturals. Ell creia que la to-talitat de les coses que ens impres-sionen o poden excitar-nos sónl’objecte del nostre immediat desigd’estudi. L’aptitud que té un cos perimpressionar-nos és pròpiament laseva exclusiva energia.

Aquesta dèria personal el portàd’entrada a investigar la qualitat deles guixeres, els guixos dels voltantsde París. Els seus treballs es vanconcretar en la publicació del llibreMemòire sur les gisements desmontagnes. En aquesta publicacióes posava en clar que les fins ara

anomenades terres no eren cossossimples, sinó pròpiament òxids.

ESTUDIS I EXPERIÈNCIES

Lavoisier es va veure abocat perofici i per una autèntica passió aestudiar i a experimentar sobre totsels fenòmens naturals, als quals laseva atenta observació el conduïa.Això el va fer optar a una plaçad’agent de recaptació d’impostos,càrrec que va aconseguir poc tempsdesprés d’haver ingressat a l’Aca-démie. D’alguna manera havia demantenir-se econòmicament, ja queles despeses que resultaven delsseus estudis i experiències, i pelmaterial de laboratori que necessi-tava, eren certament excessives.

CONSERVACIÓ DE LAMATÈRIA

Ja s’intuïa que el pes dels me-talls augmentava després de la sevacalcinació. Alguns experiments hohavien mitjanament confirmat. Peròara, la calcinació de l’estany en unrecipient tancat hermèticament enpresència d’aire, es va veure queconservava la seva massa total.

Ara és quan Lavoisier planteja lallei de la conservació de la matèria,que diu que la matèria no es crea nies destrueix, sols es transforma. Iafegeix que el pes d’un compost ésigual a la suma dels pesos dels seuscomponents (Traité de Physique etde Chimie, 1769).

LA COMBUSTIÓ

Lavoisier defineix la combustiód’un cos com la ràpida combinaciód’aquest amb l’oxigen.

Ell mateix, de la mà de Scheele ide Priestley, troba quina és la com-posició de l’aire i fa veure quin és elpaper de l’oxigen en els processosde combustió i en la pròpia respira-ció animal, i diu que la respiració noés més que una oxidació destinadaa produir energia.

Estableix una primera llei de latermodinàmica, segons la qual elcalor de descomposició d’un com-post és igual al calor de formació ide signe contrari. Els seus estudiscalorimètrics el determinaren,d’acord amb Laplace, a publicarMemòire sur le chaleur (1780).

Lavoisier descobrí que l’aigua espot obtenir fàcilment per la combus-tió de l’hidrògen (1784).

LA NOMENCLATURA

Els recents descobriments exigi-en una nova nomenclatura química,i en aquest sentit la contribució delsquímics francesos més contempo-ranis a Lavoisier fou decisiva. Unnou tipus de formulació química es-

ANTOINE-LAURENT DE LAVOISIER

Jaume Guindulain


col·laboracions

tava en marxa (Traité élementairede Chimie, 1789).

CARRECS OFICIALS

Lavoisier contribuí en la millorade la fabricació de la pólvora i delsalnitre, molt important aquest últimen l’adob dels terrers de jurisdiccióestatal.

Pel seu càrrec de recaptadord’impostos va tenir molta relacióamb els terratinents, aconseguintque aquests perfeccionessin el tipusde cultiu.

Cooperà en l’establiment de lanova llei francesa de pesos i mesu-res de París (1790). Proposà unareforma fiscal (A propos de la riches-se territorial de la France). Tambéarribà a ser secretari del Tresor.

LA REVOLUCIO FRANCESA

Seguint el curs del temps, l’any1789 es van convocar a França elsÉtats-Generaux, com a conseqüèn-cia de la ineficàcia de les reformesproposades pel monarca. Així ésque la desventurada situació políti-ca i social del país –l’ancien régime–donà pas a la Revolució Francesa.D’aquesta en podem considerarquatre etapes. L’Assemblea Cons-tituent (maig 1789 - octubre 1791);l’Assemblea Legislativa (octubre1791 - setembre 1792); la Conven-ció (setembre 1792 - octubre 1795);i el Directori (octubre 1795 - novem-bre 1799).

Lavoisier, científic i treballador,tot per la ciència, entregat a si ma-teix i als homes, es va veure atra-pat per aquell remolí xuclador dedesfermades passions en les quees va veure immers tot el país isense poder-hi fer res... Així ésque, tot i els seus mereixements,estimant a França com el que més,fou condemnat pel tribunal revolu-cionari.

En un últim intent de salvar lavida, els historiadors diuen que finsi tot va argumentar a qui presidia eltribunal que, estant pendent d’unsresultats de laboratori, valia la penademorar l’execució... El govern re-volucionari del terror digué que laRepública no tenia necessitat desavis... Lavoisier morí a la guillotinael 8 de maig de 1794.

OBRES COMPLETES

Les obres completes d’Antoine-Laurent de Lavoisier van ser publi-

cades per compte de l’Estat francèsels anys 1860-64.

CONCLUSIÓ

Aquest any 2011, Any Internaci-onal de la Química, ens ha semblatque era bo de recordar qui haviaestat Lavoisier, exemple de dedica-ció, i com va arribar amb constàn-cia a dir-nos quins són els pilars delconeixement dels fenòmens físics iquímics de la naturalesa, els qualshan estat la causa més normal delnostre aprenentatge. ☯

Laboratori de Lavoisier (Musée des Arts et Métiers, París). Font: Wikipedia.

Experiment de Lavoisier sobre la respiració humana en el seu laboratori. Font:Wikipedia.


informació

Quan es pensa en els ingres-sos de què disposarem quan aca-bem la nostra vida laboral, el pri-mer que ens ve al cap és el quecobrarem de la nostra pensió de ju-bilació. Actualment, la pensió pú-blica no permet mantenir el mateixnivell d’ingressos anteriors a la ju-bilació, fins i tot complint tots elsrequisits.

El gràfic adjunt (figura 1) mostrala taxa de cobertura, que indica laproporció de la pensió pública de laSeguretat Social respecte al salarien el moment de la jubilació, i comveiem, per a persones amb salarisinferiors a 40.000 euros, la pensiócobreix, complint totes les condici-ons, prop del 85 % del seu sou. Apartir de 40.000 euros de sou, la co-bertura cada vegada és menor.

Aquesta situació s’accentua, amés a més, per dos aspectes: l’in-crement de l’esperança de vida il’estructura de la piràmide d’edat.

L’esperança de vida cada vega-da és més gran en una societatavançada com la nostra (a Espanya,l’any 2009 era de 85 anys per a l’ho-me i de 92 anys per a la dona), laqual cosa implica necessàriamentpagaments per pensions cada ve-gada durant més temps.

Tenint en compte que el nostresistema públic és un sistema de re-partiment, és a dir, les cotitzacionsa la Seguretat Social dels treballa-dors que estan en actiu es destinena pagar les pensions dels jubilatsactuals, aquests dos aspectes tenenuna gran importància.

Per tant, si bé és cert que elsistema públic de la Seguretat So-

cial gaudeix actualment de bonasalut, les previsions demogràfiquesapunten la conveniència d’introduirreformes per garantir l’equilibri delsistema a llarg termini; en aquestalínia, actualment s’està debatent lareforma del sistema públic de pen-sions per garantir l’equilibri del sis-tema a llarg termini que permeticobrir les necessitats futures. Enaquest sentit, ja s’estan estudiantdiverses propostes de reforma pera les pensions, entre les quals des-taquen allargar l’edat de jubilacióo canviar el sistema del càlcul deles pensions per tal de reduir elscostos: un nou motiu, per tant, perpensar a complementar la nostrapensió a través de l’estalvi parti-cular.

Un cop hem arribat a la conclu-sió que cal estalviar per a la nostrajubilació, se’ns plantegen diversesqüestions que tot seguit passem acomentar.

QUAN HE DE COMENÇAR AESTALVIAR PER A LAJUBILACIÓ?

Si l’objectiu és acumular un ca-pital que permeti aconseguir el ni-vell de vida desitjat, encara que enspugui semblar que encara és aviatper contractar un pla de pensions oper fer aportacions de manera con-tinuada, la veritat és que com mésaviat es comenci a estalviar, mésgran serà l’import acumulat i menorserà l’esforç que s’haurà de fer.

QUIN ÉS EL MILLORPRODUCTE PERCANALITZAR AQUESTESTALVI?

En el mercat hi ha molts instru-ments d’estalvi, però no tots cobrei-xen tot el que és exigible per aaquest tipus d’estalvi que té una fi-nalitat molt concreta: la jubilació.

PLANS DE PENSIONS: UNA NECESSITAT

Figura 1. L’única via per mantenir el nivell de vida quan una persona es retira éscomplementant la pensió de la Seguretat Social amb el seu estalvi privat.

TAXA DE COBERTURA

Sou

% cobert per la pensió pública

100 %

90 %

80 %

70 %

60 %

50 %

40 %

30 %

20 %

10 %

0 %

25.00030.000

35.00040.000

45.00050.000

60.00070.000

75.00080.000

90.000100.000

150.000


informació

D’entre tots, com podem veureen el quadre de la figura 2, el pro-ducte més adequat és el pla de pen-sions i el pla de previsió assegurat:per la seva indisponibilitat (garanteixque no ho gastarem en altres co-ses), la seva favorable fiscalitat iperquè permet una gestió professi-onal de l’estalvi.

AVANTATGES FISCALS ENEL MOMENT DE REALITZARL’ESTALVI

Ens aturem un moment en la fis-calitat aplicable a l’estalvi destinata la jubilació a través d’un pla depensions o un pla de previsió as-segurat.

L’efecte fiscal d’aportar a un plade pensions o pla de previsió asse-gurat pot fer canviar el signe de ladeclaració anual de l’IRPF; per això,encara ara moltes aportacions aaquests productes es concentren ala recta final de l’any, i busquen, amés de constituir l’estalvi per a lajubilació, reduir el pagament de lafactura fiscal de l’exercici.

En realitat, els diners aportats aaquests productes és com si no elshagués percebut, ja que el seu im-port es redueix de la base imposa-ble de l’IRPF i trasllada el pagamentd’impostos fins al moment de la ju-bilació, quan es comenci a disposard’aquest estalvi.

El màxim que pot aportar cadaany és 10.000 euros (12.500 eurosper a persones amb 50 anys omés), que podrà reduir de la baseimposable fins a un màxim del 30 %dels seus rendiments nets del tre-ball i activitats econòmiques (50 %per a persones a partir de 50 anysd’edat).

A Banc Sabadell l’esperem perdonar respostes a aquestes i mol-tes altres qüestions que vostè enspugui plantejar. Vingui a qualsevolde les nostres oficines i estaremencantats d’atendre’l, calcular quantpot acumular fins a la seva jubilaciói quin estalvi tindrà en la seva pròxi-ma declaració. A més a més, aquestany hem editat una guia per gaudirde la millor jubilació, que ha de per-metre que els nostres clients puguindecidir millor com i quant estalvienper a la seva jubilació. També pottrucar al 902 383 666.

Francesc Ventura ZabalaGerent d’Institucions i Col·lectius

Aquest producte...

Immobles

Dipòsits

Fons d’inversió

Pla d’estalvi

PIES

Plans pensions / PPA

Figura 2. El producte més adequat és el pla de pensions i el pla de previsió assegurat.

... permet flexibil i tatd’aportacions: periòdi-ques o extraordinàries,creixents o constants?

... permet escollir en cadamoment el tipus d’inver-sió del capital acumulat?

... em proporciona avan-tatges fiscals en realitzarl’estalvi per a la jubilació?

... em permet assegurarque aquest estalvi estaràdisponible només per a lameva jubilació?

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

2a CURSA INTERCOL·LEGIAL

2 d’abril de 2011

Per iniciativa d’uns col·legis professionals s’organitza una cursa per un circuit urbà a Barcelona; ésla segona edició, però per als químics és la primera. Ens sumem a aquesta iniciativa, i volem fer unbon paper. Fer un bon paper vol dir que tinguem una participació esplèndida pel que fa al nombre departicipants, més que fer bones marques.

Hi participen tretze col·legis, i l’organització espera arribar als quatre-cents participants. Això vol diruns trenta per col·legi. I arribarem? Espero que sí. Poden participar familiars i amics. Els detalls dela cursa són els següents:

Sortida: Passeig de la Mar Bella de Barcelona, a les 9.30 h del dia 2 d’abril.

Circuit: Un recorregut de 8 km per als adults, i 4 km per a la categoria infantil.

Inscripcions: A Secretaria del Col·legi. El preu de la inscripció és de 12 euros, i inclou la samarreta,una bossa de regals i un sorteig de nombrosos premis cedits per les empreses col·laboradores.

Us esperem!!!


activitats

LX ASAMBLEA NACIONAL DE LA ANQUE

A petición del director de NPQse presenta un resumen del desa-rrollo de la última Asamblea de AN-QUE que ha tenido lugar a finalesdel pasado mes de octubre.

Un año más se ha celebrado lacorrespondiente asamblea nacionalque según estatutos se ha de reali-zar para juzgar la gestión de la Jun-ta de Gobierno, y a la vez aprobar,si ha lugar, los presupuestos de laasociación para el año 2011.

Este año, la realización de estaasamblea que ha llegado a su LXedición correspondió a la Asociaciónde la Comunidad Valenciana que eli-gió las fechas de 29 a 31 del pasa-do octubre.

En estas líneas intentaré dar unaimagen general de cuál ha sido sudesarrollo, poniendo especial inte-rés en aquellas cuestiones que hoydía –y no sólo hoy sino ya desdehace unos años– más nos preocu-pan en la ANQUE.

En primer lugar hay que hacerconstar que la asistencia no fue todolo importante que debería habersido, por cuanto no aparecieron re-presentantes de Cantabria, Extre-madura, País Vasco, Castilla yLeón, Castilla la Mancha y Canarias,lugares especialmente preocupan-tes por la poca vida asociativa queen ellos existe, y por la baja perte-nencia de asociados.

ASOCIACIONESAUTONÓMICAS

Los casos anteriores citados noson los únicos en los que flaqueael número de asociados, ya que seha podido constatar que la dismi-nución es casi general en todas las

asociaciones autonómicas; tan sólohay incremento de asociados enAsturias (+44) y Baleares (+4),mientras que Valencia y Murciamantienen el mismo número. En to-dos los demás casos hay una baja-da considerable del número de aso-ciados, preocupante en los casosde Madrid (-119) y Catalunya(-107); también en Andalucía (-25),Aragón (-17) y Galicia (-10) conti-núa esta sangría que preocupafuertemente por diferentes razones,entre las que el tema económicono es el menor, ya que a medidaque disminuye el número total seincrementa la contribución que he-mos de hacer por asociado y año.

Aquí se ha de hacer notar quehemos de conseguir que los estu-diantes de nuestras facultades seincorporen a nuestra asociación, yno tan sólo los de las titulacionesquímicas tradicionales sino tambiénlos de las nuevas titulaciones basa-das en la ciencia y tecnología quí-micas. Se ha de hacer una intensalabor de captación si queremos quenuestra ANQUE vuelva a tener lapujanza que todos deseamos.Como un ejemplo a seguir destacarque la Asociación de Murcia tienemás de 600 alumnos inscritos.

Hay otros motivos de preocupa-ción, aunque no en todas las aso-ciaciones; entre ellos destaca eltema de los cursos para graduadosque, en algunas asociaciones comola de Catalunya, ha sufrido una de-bacle de asistencia –¿crisis?, ¿fal-ta de apoyos institucionales?–,mientras que en otras, como Astu-rias o Murcia, se mantienen en alzay reciben fuertes apoyos de finan-ciación de las correspondientes ad-ministraciones. Una idea que seestá llevando adelante en algunasasociaciones es el desarrollo decursos on line para graduados, loque facilita que los posibles alum-nos puedan realizar los cursos sinnecesidad de desplazarse hasta loslocales sociales de su Escuela deGraduados.

En el tema de publicaciones pe-riódicas, lo que en sus inicios fueuna única –NPQ en Catalunya–,aparte claro está de la publicacióngeneral Química e Industria, ha pa-sado a ser una serie de revistasautonómicas que, con frecuenciade tres o cuatro números cadaaño, publican ya Andalucía, Ara-gón, Asturias, Baleares y Madrid;son un vehículo más cercano alasociado, con dedicación a aque-llos temas más propios de cadaasociación.

En otro orden de cosas cabedestacar el funcionamiento en Mur-cia de un Servicio Colegial Técnicopara Empresas (SECTEM), al cualtienen asociadas 51 empresas, yque supone una buena inyeccióneconómica para las organizacionesmurcianas.

Hasta aquí he presentado un re-sumen de los informes aportadospor las diferentes asociaciones au-tonómicas.


activitats

JUNTA DE GOBIERNO

Pero Junta de Gobierno, comoórgano ejecutivo de la ANQUE, pre-senta su propio informe de activida-des, que la asamblea ha de juzgary, en su caso, aprobar.

Entre estas actividades destacala celebración durante el pasadomes de junio del VI Congreso In-ternacional de ANQUE, dedicadoen este caso a un tema muy ac-tual, El ciclo integral del agua: pre-sente y futuro, bajo el lema «Uncompromiso compartido», con laasistencia de más de 500 congre-sistas de los que más de un 40 %fueron extranjeros. En él ANQUEha puesto al servicio de la socie-dad los conocimientos de la profe-sión química en ciencia y tecnolo-gía, encontrando soluciones a losretos que está planteando el sectordel agua.

Son importantes las relacionescon organizaciones nacionales einternacionales. Entre las primerasdestacar el Foro Química y Socie-dad, el Club Español del Medio Am-biente (CEMA), o la PlataformaTecnológica del Agua (AFRE); yentre las últimas se encuentranEuCheMS que engloba a 150.000profesionales de 35 países y 50 so-ciedades miembros de toda Euro-pa, EFCE (Federación Europea deIngeniería Química) de la que so-mos socios fundadores, y que re-presenta a más de 100.000 profe-sionales de 30 países europeos, yCMA-WWF una multiplataforma in-ternacional para el uso sostenibledel agua.

En el tema de educación, se hanrealizado diversas actuacionescomo son: a) la elaboración de unplan de formación permanente delprofesorado, en un convenio de co-laboración con el Ministerio de Edu-cación; b) la celebración del V En-cuentro Nacional de Profesores deQuímica, realizado en Sevilla; c) lacelebración de un concurso y jorna-

da para el fomento de las vocacio-nes por la química, con una ayudapara su realización de la FECYT(Fundación Española para la Cien-cia y la Tecnología); d) las Olimpía-das de Química: EUSO 2010, XXIIIOlimpíada Nacional, XLII Olimpía-da Internacional y XV Iberoame-ricana.

El futuro, a nivel nacional, se pre-senta en cierto modo problemático,ya que hay cambios en la sociedadque nos afectarán con mayor o me-nor intensidad, como son los cam-bios de los planes de estudios(cambio profundo), y como conse-cuencia el cambio previsto de losprofesionales químicos que tambiénserá fuerte; y el más importante, laentrada en funcionamiento de la Di-rectiva de Servicios –Ley Omnibus–con la más que previsible profundainfluencia negativa en los colegiosprofesionales.

La Junta de Gobierno presentasus proyectos para el futuro no in-mediato, y destacaremos los mo-vimientos para conseguir tres citasimportantísimas como son: la ce-lebración de la XV Olimpíada Inter-nacional de Química en el año2015, el Congreso InternacionalEuCheMS en el año 2016 y el Con-greso Mundial de EFCE en el año2017, que ya están en proceso depreparación y estudio. El futuro in-mediato es la celebración en 2011del Año Internacional de la Quími-ca, en colaboración con FEIQUE ycon un lema muy importante, a sa-ber: «Química: nuestra vida, nues-tro futuro».

OTROS INFORMES

Como es preceptivo, en la Asam-blea de ANQUE informan el presi-dente de la Mutualidad, y el deca-no-presidente del Consejo Generalde Colegios de Químicos. Para nohacer excesivamente largo este re-sumen se ha preferido dejarlos paraun próximo artículo.

PONENCIA

Como es habitual en las asam-bleas pares, este año se ha pre-sentado una ponencia-conferenciaque trató del importante papel dela química en el desarrollo de laagricultura, muy en consonanciacon una de las riquezas básicas dela zona. En todo caso, podrá serobjeto de comentario en otro artí-culo posterior.

PRESUPUESTOS

El económico es el tema másconflictivo, como en todas lasasambleas, y este año aún más de-bido a la bajada comentada ante-riormente del número total de aso-ciados. En este punto es en el quese hace un análisis más completodel desastre que supone el descen-so del número de asociados. En elaño 2010 la disminución ha sido de290 –lo que supone un 2,76 %–que se acumula a los descensosde años anteriores, de tal maneraque el acumulado en los últimoscuatro años ha sido de 1038 aso-ciados menos. Este tema siempregenera agrias discusiones –comono podía ser menos–, pero al finalel presupuesto se aprueba por ma-yoría simple, aunque hay que ha-cer la salvedad de que el monto to-tal no ha supuesto incremento conrelación al año anterior, aunque ló-gicamente la contribución por aso-ciado y año es ligeramente supe-rior al ser menor el número totalde asociados.

QUÍMICA E INDUSTRIA

La revista Química e industriase sigue publicando con un nivelbueno de calidad y contenido. Noobstante, los resultados económi-cos no satisfacen las expectativas,debido al actual período de crisisque estamos sufriendo en nuestropaís, y que hace que las empre-sas hayan bajado drásticamente


activitats

sus inversiones en publicidad. A fi-nales de octubre, fecha de celebra-ción de la asamblea, los resultadosno son halagüeños y no se vatici-na que lleguen a alcanzar las ci-fras de 2009.

ESTATUTOS ANQUE

Se han realizado, y aprobado, li-geras modificaciones de los estatu-tos para adaptarse a la legislaciónestatal (Ley Orgánica 1/2002 de 22de marzo de 2002 reguladora delderecho de asociación).

Se propone a la asamblea reali-zar una modificación general de losestatutos para adecuarlos a la rea-lidad actual de la sociedad; seaprueba por unanimidad.

OTRAS

Se celebran reuniones de los di-ferentes grupos de trabajo, cuyasconclusiones se transmiten a laasamblea que las aprueba en for-ma de acuerdos y recomendacionesque se incorporan como anexo aeste escrito.

Probablemente me deje cosasen el tintero, pero creo que lo sus-tancial lo he transcrito en las líneasanteriores.

FINAL

Como comentario final señalarque las asambleas han perdidomucha de la fuerza que hace añostenían, en las que las discusiones

ACUERDOS Y RECOMENDACIONES

APROBADOS EN LA ASAMBLEA

eran no virulentas pero en algunosmomentos muy ácidas. Ahoratranscurren con bastante buenasintonía, lo que no quiere decir queno exista un fuerte e importantecontraste de pareceres. Sí haréconstar que no asisten todos losasambleístas que deben hacerlo, locual indica que en las diferentesasociaciones autonómicas no sevive el día a día con suficiente in-terés. Es un motivo de atención yal que hay que poner remedio sino deseamos que se pierda, pocoa poco, todo lo mucho que se hahecho, y se hace.

El próximo año volveremos apresentar unas líneas con el desa-rrollo de la siguiente asamblea.

Alfredo Vara

ACUERDOS

1. Conste en acta el sentir de laAsamblea de la ANQUE por loscompañeros fallecidos desde lacelebración de la última Asam-blea y con especial recuerdo atodos los que a continuación senombran, citados por las dife-rentes asociaciones y agrupa-ciones: D. Antonio Soto Cartaya,de la Asociación de Químicos deAndalucía, D. Adelardo SanchisBatalla, D. Álvaro López Ruiz,D. Lucas Hernández Hernán-dez, D. Fernando Gómez Herre-ra y D.ª Concepción LlagunoMarchena, de la Asociación deQuímicos de la Comunidad deMadrid, siendo los dos primerosMedalla de Oro de la ANQUE.Se solicita se dé traslado a losfamiliares.

2. Se aprueba el acta de la LIXAsamblea de la ANQUE, cele-brada en Madrid los días 29 y 30de noviembre de 2009.

3. Se nombran interventores deacta a D. Ernesto Colomer de laAsociación de Químicos de laComunidad Valenciana y a D.Miguel Ferrero de la Asociaciónde Químicos del Principado deAsturias.

4. Se aprueba la gestión de la Jun-ta de Gobierno, incluyendo elbalance de situación y cuenta deresultados correspondientes alejercicio 2010.

5. Se aprueba el presupuesto degastos estructurales de la Juntade Gobierno de la ANQUE parael ejercicio 2011.

6. Se aprueba el presupuesto deactividades de la ANQUE para elejercicio 2011.

7. Se nombran censores de cuen-tas a D. Juan Amador y D. An-tonio Zapardiel Palenzuela dela Asociación de Químicos deMadrid.

8. Quedan elegidos por aclamacióny para los puestos que se rela-cionan, los siguientes miembrosde ANQUE: D. Julio Tijero Mi-quel, vicepresidente de la Mesade la Asamblea; D.ª Begoña Del-gado Barrientos, vicesecretariade la Mesa de la Asamblea; D.ªMaría Dolores Jaén, vicesecre-taria de la Junta de Gobierno.Cesa en su cargo D. EnriqueNebot Gil, vicesecretario de laJunta de Gobierno, al que se


activitats

agradecen el trabajo y los servi-cios prestados durante el tiem-po de su ejercicio.

9. La LXI Asamblea tendrá lugaren Madrid en fechas que seanunciarán oportunamente, so-licitándose que tenga una rele-vancia especial al coincidir conel Año Internacional de la Quí-mica.

10. Continuar con el convenio sus-crito el pasado año con el Minis-terio, solicitando la subvencióndel Plan de Formación 2011.Este plan de formación estaráformado por:

• Creación de un grupo deelaboración de materiales di-dácticos referentes al temaImagen de la química y suenseñanza.

• Organizar el VI encuentro deprofesores coincidiendo conla celebración de las Olimpía-

das químicas que se celebra-rán en Valencia.

• Colaborar con el Año Inter-nacional de la Química,creando una comisión paracoordinar las acciones en loscentros educativos.

• Organizar las IV Jornadas deEnseñanza de la Química,proponiendo su realización enBarcelona.

11. Editar una Memoria de Activida-des ANQUE con motivo del AñoInternacional de la Química.

12. Realizar una presentación cor-porativa institucional para el usoen todas las actividades a desa-rrollar.

13. Que se lleven a cabo las gestio-nes necesarias para que se ce-lebre en España el Primer Con-greso Internacional de IngenieríaQuímica de la Anque en 2012.

RECOMENDACIONES

1. Que las asociaciones faciliten losdatos sobre legislación y siste-mas de inspección y aplicaciónnormativa sobre control de olo-res en la atmósfera en sus res-pectivas áreas, al coordinadordel grupo de trabajo de contami-nación odorífera del CONAMA10, D. Antonio Iglesias.

2. Que se utilicen las redes socia-les como vehículo de comunica-ción y divulgación de la química.

ASAMBLEAEXTRAORDINARIA.ACUERDO ÚNICO

Se aprueban las modificacionespresentadas a los estatutos de AN-QUE, llevadas a cabo con el finprincipal de adaptarlos a la Ley Or-gánica 1/2002, de 22 de marzo,reguladora del derecho de aso-ciación. ☯

PUBLICACIONS

DEL COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICS DE CATALUNYA

Lluís Eek i Mercè CartañàConversa sobre la ciència16 × 23 cm · 57 pàgines · 5 euros

Miquel Paraira i Joan M. BarcelóDidàctica de la química19 × 27 cm · 147 pàgines · 15 euros

Armand Lattes i Josep CastellsI si tots els químics es declaressin en vaga?15 × 21 cm · 8 pàgines · 3 euros

Claudi MansLa truita cremada24 lliçons de química16 × 23 cm · 288 pàgines · 15 euros

Pere Molera et alterMaterials: ciència i tecnologia16,5 × 23,5 cm · 153 pàgines

Miquel Paraira et alterOlimpíades químiques de CatalunyaEd. en CD-ROM · 219 pàgines · 10 euros

Claudi Mans i Pilarín BayésPetita història de la química a Catalunya22,5 × 27 cm · 16 pàgines · 10 euros

Matthew E. JohllQuímica e investigación criminal20,5 × 26 cm · 480 pàgines · 42 euros

Miquel Paraira et alterQuimitestEl llibre de les Proves test d’Elecció Múltiple (PEM)de química al batxillerat19 × 27 cm · 129 pàgines · 15 euros

Francesc A. Centelles et alterUna nova mirada a la química experimental de batxillerat17 × 24 cm · 124 pàgines


activitats

El día 4 de noviembre del pasa-do año 2010 se celebró la jornadatécnica sobre tecnología de trata-mientos de superficies metálicastitulada Evaluación de las propie-dades anticorrosivas de los recu-brimientos orgánicos. Esta jornadatécnica formaba parte del 56º en-cuentro técnico de la AsociaciónEspañola de Técnicos en Pinturasy Afines (AETEPA), y estaba orga-nizada por AETEPA y la Secció deCorrosió i Protecció de la Associa-ció de Químics de Catalunya, juntocon la empresa Mediciones y Co-rrosión, S. L. (MEDCO).

El acto comenzó con la presen-tación de la jornada por parte delpresidente de la Sección técnica,Dr. Enrique Julve, quien al mismotiempo dio la bienvenida al numero-so público presente y seguidamen-te habló acerca de la importanciaque tiene la corrosión de los mate-riales y su protección para evitarla.Se refirió a las pérdidas ocasiona-das por esa corrosión en todo elmundo: según la OCEDE esas pér-didas ascendían en los años 80 a lacantidad de 10.000 millones de li-bras esterlinas (un billón y mediode las antiguas pesetas). Sólo enGran Bretaña esas pérdidas se ci-fraban en 500 millones de libras es-terlinas (unos 750.000 millones depesetas) y en los Estados Unidos,a unos 600 millones de dólares. Enesos años en España esas pérdi-das llegaban a rozar los 2.000 mi-llones de pesetas, según algunosautores, y a unos 15.000 millonesde pesetas según otros. En lo queatañe sólo a las pérdidas ocasiona-das por la corrosión atmosférica,Tomasov, en 1966, decía que sucoste se cifraba en un 2 % del pro-

ducto nacional bruto, lo que en Es-paña representaría un coste de en-tre 30.000 a 40.000 millones de lasantiguas pesetas. Estos datos serefieren sólo a pérdidas económi-cas, pero a esas pérdidas hay queañadir las pérdidas indirectas y, es-pecialmente, el coste en vidas hu-manas. Es muy importante, pues,controlar y disminuir en lo posibleesa corrosión y a la vez evaluar lacapacidad protectora de los recu-brimientos utilizados para ello, eneste caso pinturas anticorrosivas.

A continuación habló D. Bartolo-mé Rodríguez Torres, quien, des-pués de referirse a los encuentrosque periódicamente organiza la aso-ciación AETEPA que preside, hizomención de los problemas econó-micos que entraña la corrosión delos metales y del uso de las pintu-ras para combatirla. A continuaciónhizo una semblanza de los ponen-tes de esta jornada técnica: D. JulioSuay, profesor de la UniversidadJaume I de Castellón y de D. JoséJavier Gracenea y D.ª M.ª José Gi-meno, ambos pertenecientes a laempresa Mediciones y Corrosión,S. L. (MEDCO).

Seguidamente D. José JavierGracenea, gerente de MEDCO, ha-bló de Los ensayos acelerados y laevaluación de pinturas. El ponentecomenzó hablando de la importan-cia que posee la evaluación de laspropiedades anticorrosivas de laspinturas, tanto para el control decalidad de las piezas pintadas comopara el desarrollo de nuevas formu-laciones. Hizo después un repasode los distintos ensayos aceleradosque se utilizan en la actualidad parala evaluación de esos recubrimien-

tos, fundamentados esos ensayosen el sometimiento de las piezaspintadas a ensayar a condicionesespecialmente agresivas. Al mismotiempo se refirió a las principalesnormas internacionales que espe-cifican estos ensayos, a sus carac-terísticas y duración y al equiponecesario para llevarlos a cabo. Re-saltó de entre estos ensayos unoespecialmente apto para este me-nester: el ensayo ACET.

Seguidamente, D. Julio Suay,catedrático de Ciencia de los Mate-riales e Ingeniería Metalúrgica en laUniversidad Jaume I de Castellón,en su ponencia Las técnicas elec-troquímicas aplicadas a los recubri-mientos orgánicos analizó el proce-so corrosivo y cómo éste causa elfallo de los recubrimientos. Siendola corrosión un fenómeno electroquí-mico, las técnicas electroquímicashan sido ampliamente utilizadaspara su estudio a nivel científico.Dentro de estas técnicas, el ponen-te repasó el avance de las mismasy el último estadio en esta evolución:el ensayo ACET. Este ensayo, indi-có, estaba listo para su aplicación anivel industrial, por su gran rapidezy sensibilidad, pues permite la eva-luación de una pintura en 24 horas,proporcionando información, al mis-mo tiempo, sobre el modo y el tipode fallo.

Por último, D.ª M.ª José Gime-no, responsable técnica de MEDCO,en su ponencia La utilización delensayo ACET para la evaluación delas propiedades anticorrosivas, pre-sentó el método de ensayo ACET,examinando cada uno de los instru-mentos que componen el dispositi-vo, y realizando una demostración,

JORNADA TÉCNICA DE CORROSIÓNEvaluación de las propiedades anticorrosivas

de los recubrimientos orgánicos


activitats

JORNADA TÉCNICA DE MEDIO AMBIENTEley de Responsabilidad Medioambiental

en la nueva ley de Sociedades de Capital

en la que mostró el módulo de me-dida y el software asociado. Citó,asimismo, casos reales de utiliza-ción del ensayo, y comparó los re-sultados obtenidos con este métodocon los resultados obtenidos me-diante los ensayos de corrosión másconocidos, como el ensayo de nie-bla salina neutra. Habló también de

la sencillez del ensayo y de su rápi-do montaje a pie de obra, lo que lohacía extraordinariamente útil en fá-bricas y talleres de pinturas.

Al final de estas ponencias, tuvolugar un coloquio general en el queparticiparon los ponentes, el presen-tador de la jornada y el presidente

de AETEPA, además de parte delpúblico presente. Finalizado esecoloquio el presentador agradeció alos asistentes su colaboración y ennombre de la empresa MEDCO,anfitriona, invitó a los asistentes aun cóctel muy completo.

J. E.

La jornada técnica celebrada eldía 30 de noviembre de 2010 en lasede del Col·legi de Químics deCatalunya sobre la Ley de Respon-sabilidad Medioambiental en la nue-va Ley de Sociedades de Capital,trascurrió con notable éxito con laasistencia de los principales respon-sables de las áreas de medio am-biente y seguridad industrial de di-ferentes empresas.

Los ponentes, D. Marcel RieraReberté, abogado del departamen-to de medio ambiente e industria, yD. Xavier Albort Ventura, presiden-te de la Secció de Medi Ambient delCol·legi de Químics de Catalunya,expusieron los parámetros legalesy posteriormente técnicos de adap-tación y encaje que la ley de Res-ponsabilidad Medioambiental podíatener en la nueva ley de Socieda-des de Capital.

Sobre todo se hizo hincapié enel principio de la responsabilidadsubjetiva y objetiva de ambas leyesy la extensión a los administrado-res y responsables de la empresa uoperadores. A la par que se mani-festaba la flexibilidad de dicha nor-

mativa y también se invocaba la dis-paridad de criterios en su aplicación,y el nivel de exigencia según la ad-ministración competente (adminis-trativa o judicial), lo que consecuen-temente creaba cierto caos, en unoy otro ámbito.

El animado debate que surgiódurante las dos ponencias se cen-tró básicamente en esa misma dis-paridad de niveles de exigibilidad(medioambiental y/o mercantil) y ladeterminación de la responsabilidadobjetiva como principio fundamen-tal en la determinación a priori de laculpabilidad del administrador enasuntos de responsabilidad mercan-til y los últimos criterios jurispruden-ciales (última sentencia del TribunalSupremo, al respecto). El debatecontinuó, a raíz de la responsabili-dad objetiva mercantil, y enlazó conla responsabilidad objetiva medio-ambiental.

La segunda ponencia originó eldebate sobre la ley de Responsa-bilidad Medioambiental 26/2007 de23 de octubre, y concretamente enla obligatoriedad de la presentaciónde las garantías financieras, de cara

al año 2010, que la empresa sus-ceptible de ocasionar daños al me-dio ambiente está obligada a pre-sentar a través de tres diferentesfórmulas: primero mediante una pó-liza de seguro, segundo a travésde un aval bancario y tercero laconstitución de una reserva técni-ca con un fondo ad hoc. Tambiénse discutió qué tipo de empresasestaban exentas y de la dificultadque se dilucidaba a la hora de con-cretar la evaluación de los posiblesdaños medioambientales (quantum)para efectuar la garantía financieraque exige la ley.

La conclusión del acto se forma-lizó, por parte del presidente delCol·legi D. Xaxier Albort Ventura,con la exposición de conclusionesde la jornada técnica, aclaración dedudas y sugerencias y el emplaza-miento para crear mesas de trabajoy desarrollo de soluciones adapta-das a casos concretos para losasistentes, e invitando a todos losposibles interesados a intervenir enestos grupos.

Marcel Riera RebertéLlobet Advocats s. l.


activitats

Durant l’estiu, els primers dies dejuliol, amb col·laboració amb la Sec-ció Tècnica d’Ensenyament delCol·legi Oficial de Químics deCatalunya, es va impartir a l’InstitutPríncep de Girona un curs adreçata professors, tant de secundàriacom de primària, de 30 hores dedurada titulat: Un projecte per al’ESO amb un robot LEGO.

L’any 2008 la Fundació Scientia,amb el suport del Consorci d’Edu-cació, Àrea d’Innovació Educativa,va subvencionar a l’institut un kit delrobot Lego, NXT Mindstorms, i lainscripció a un campionat mundialorganitzat per la casa LEGO, la FirstLego League.

Els alumnes haurien de fer unpetit robot que es mogués per unàrea de proves de forma autònoma,detectant punts de referència i ob-tenint objectes que en portar-los ala base donarien puntuació.

La resposta entre els alumnesva ser extraordinària. A més a mésde fer els models per al campionati de preparar els robots perquè as-solissin les proves, es van celebrarels aniversaris i onomàstiques delsparticipants, creant-hi un grup com-pacte de relacions i amistats. Elspares i mares, al corrent dels co-mentaris dels seus fills, venien alcentre educatiu per veure els pro-gressos i preparar-nos el vestuarique l’equip portaria el dia del cam-pionat.

El campionat va tenir lloc el de-sembre, en les dependències delCosmo Caixa, amb un gran ambi-ent familiar i molts nervis. L’equipÈrides va passar les tres rondes deproves i les exposicions orals delprojecte científic i tècnic.

Amb l’ambient de l’any anterior,durant el curs 2009-10 es van ins-criure tres equips, Cariàtides deprimer d’ESO i Príncep de Girona iÈrides de segon d’ESO, amb un to-tal de 33 participants. L’activitat teniacaràcter extraescolar amb algunessortides dintre de l’horari escolar,com va ser la sortida a la Expodi-dàctica on els alumnes Maria,Daniel, Bernat i Ivan varen explicartot el seu treball i la metodologiaseguida.

L’activitat ha contribuït a millorarla formació dels alumnes, a refor-çar les relacions entre ells i la sevaatracció cap a la tecnologia. De fetl’activitat de robòtica s’ha inclòs alcurrículum de tecnologia de quartd’ESO i segon de batxillerat.

Si l’ambient del campionat i elnombre de centres educatius parti-cipants –sobre 40 equips a Barce-lona– donà una idea de la potencia-litat de l’ús de robots a la educaciósecundària, en buscar informació ainternet es podia comprovar quetambé a l’educció universitària la

utilització de robots està en expan-sió. El baix cost del kit, la facilitat dereconfiguració i reprogramació, ver-satilitat, robustesa i creativitat en eldisseny de nous models, fa d’aquestrobot una eina clau en entorns edu-catius. Amb un simple robot segui-dor de línia es poden transmetreconceptes com els dels controladorsProporcional-Integral-Derivatiu(PID), així com desenvolupar tot ti-pus d’estudis en l’àrea de control entemps real y processament de se-nyals. Els dissenys de dibuix ambprogrames CAD gratuïts, com el Di-gital Designer i Ldraw, és un altreavantatge ofert disponible a l’horade treballar amb el disseny del robot.

La valoració positiva del projec-te va fer que la Secció Tècnica delCol·legi Oficial de Químics de Cata-lunya promocionés un curs per aprofessors que ha estat impartit ambun gran interès i acceptació el pas-sat juliol de 2010. El control i la ro-bòtica també són essencials en elmón de la química.

Antonio Pinto

ROBOTS LEGO AL COL·LEGI DE QUÍMICS


activitats

ACCIONS

S’han realitzat diverses entrevis-tes amb els responsables dels de-partaments de Salut i Medi Ambientde la Generalitat de Catalunya. Fruitde les mateixes han estat una sèriede consecucions força interessantsque detallarem a continuació.Aquestes entrevistes majoritària-ment han estat realitzades, d’unaforma conjunta, pels componentsdel programa, José Costa, AntoniPortela i Pere Bicardí. També s’hanefectuat nombroses reunions entreels esmentats components d’aquestgrup de treball.

CONSECUCIONS

Les consecucions, com a segui-ment de les esmentades entrevis-tes realitzades aquest any i de lesefectuades en anys anteriors, hanestat les següents:

Departament de Salut

• Carta dirigida a les empresesdistribuïdores de productesfarmacèutics i sanitaris, en laque s’aconsella no comprar nidistribuir amalgames dentals demercuri, per motius de salut imedi ambient. Aquesta cartaestà firmada pel Dr. Antonio Pla-sència, director general de Sa-lut Pública.

• Carta dirigida a la cúpula del CatSalut perquè aquest transmeti atots els directors dels CAPS deCatalunya, amb l’ordre de prohi-bició de compra i d’utilització

d’amalgama dental de mercuri,també per motius de salut i mediambient. Carta firmada pel Dr.Antonio Plasència.

Departament de Medi Ambient

• Després de quatre anys d’insis-tir sobre el tema, finalment s’haaconseguit que s’instal·lin i s’uti-litzin filtres de mercuri en les in-cineradores dels tanatoris. Elprimer filtre queda instal·lat i enfuncionament al tanatori deMontjuïc el dia 8 de juny de 2010.

• Pel que fa al tema dels residusde les amalgames, està previstposar en marxa un pla conjuntamb el Ministeri de Medi Ambi-ent de Madrid. Mentrestant,s’han realitzat diferents entrevis-tes amb el diari El Punt deGirona, i com a conseqüència deles mateixes s’ha publicat l’arti-cle «Fora amalgames» en l’es-mentat diari.

Al mateix temps, s’han iniciat lesgestions adients sobre aquest temaen l’ambient nacional, amb l’envia-ment de cartes, fent menció de lesamalgames, del seu alt contingut demercuri i de les repercussions ad-verses que poden tenir sobre la sa-lut i el medi ambient.

Cartes dirigides als ministeris deSanitat i Medi Ambient de Madrid ifirmades per Baldomero López. Dela primera no s’ha obtingut respos-ta, de la segona sí, i s’ha mantingutuna interessant entrevista amb ladirectora general de Calidad Medi-oambiental.

També cal ressenyar la confe-rència El mercurio en las amal-gamas dentales, que es va desen-volupar al Colegio de Químicos deMadrid i que ha estat publicada ín-tegrament a la revista Química eIndústria del mes de novembre de2010. També un resum de l’esmen-tada conferència ha estat inclòs enla revista Enlace del mateix Colegiode Químicos.

Es seguirà treballant en el tema,per a la qual cosa durant l’any 2011estan projectades noves accions ientrevistes a nivell de Catalunya ien l’àmbit de la resta d’Espanya, enespecial pels residus de les amal-games, que tan sols estan en fasede projecte.

Pere Bicardí

PROGRAMA

FORA AMALGAMA DENTAL DE MERCURI

memoràndum 2010


activitats

SANT ALBERT 2010

Parlament del nostre degà.

Un any més els químics deCatalunya, o bé, una representacióde tots aquests químics, ens hemaplegat durant el mes de setembreal voltant dels actes de Sant Albert.Entre aquests actes destaquen perla seva significació, i pel seu poderde convocatòria, la missa i el dinar/sopar de Sant Albert.

Poques variacions en l’estructu-ra d’aquests actes, d’un any a l’al-tre es mantenen les línies bàsiques,de tal manera que aquesta crònicapodria ser la de l’any 2009, o la del2005, o la del 2000... Anem, però, afer una petita crònica, i deixem queles imatges parlin per si soles.

Seguint l’ordre cronològic co-mençarem pel dinar; sí, enguanyva ser dinar. En aquesta disjuntivade sopar o dinar (estan repartits elspartidaris d’una o altra opció) anemvariant per tenir tothom content. Adestacar un nou escenari, l’HotelAvenida Palace, que va passarl’examen i hi ha possibilitats de re-petir.

Els mateixos actes durant el di-nar: el parlament del degà/presi-dent amb un to distès i amb pinze-llades d’humor com correspondesprés d’un bon àpat. El lliura-ment dels ordes del Mn (25 anysde professió), Zr (40 anys) i Sn (50anys). I finalment el lliurament delspremis de fotografia dotats amb im-portants premis, per Banc deSabadell. I un any més els assis-tents van sortir amb una bossa ple-na d’obsequis cedits per diferentsfirmes comercials.

I el dia 15, sempre fidels aaquesta data (caigui en el dia quecaigui de la setmana) la missa enhonor del nostre patró que, mésenllà de les conviccions religioses

de cadascú, és un recordar els com-panys que ens han deixat. Un anymés un excel·lent sermó del nostrecompany Mn. Joan Bertran, peròenguany no ens l’ha passat perquèés de l’opinió de qui el vulgui sentirque s’atansi a la missa. Aquestavegada l’ofici es va fer al Seminaridiocesà; ja ho havíem fet fa molts

anys i aquesta vegada vam repetirper raons de proximitat, ja que ensortir de missa vam anar al para-nimf de la Universitat de Barcelona,però això ja és un altre acte i unaaltra crònica que també podeu tro-bar en aquest NPQ.

C. L.

El Sr. Francesc Ventura amb els guanyadors de Fotokímia 2010.


activitats

EMPRESESCOL·LABORADORESSANT ALBERT 2010

BANC SABADELL

BASF

COTY PRESTIGE

CRODA IBÉRICA

DAMM

GALLETAS BIRBA

LABORATORIOS DR. ESTEVE

Guardonats amb l’Orde del Manganès.

Guardonats amb l’Orde del Zirconi.

Guardonats amb l’Orde de l’Estany.


activitats

FOTOKÍMIA 2010

Primer premi: Antoni Portela. Segon premi: Marta García.

Una nova edició de Fotokímia haaplegat un cop més un petit grup defotògrafs fidels a aquesta cita. Anyrere any, amb poques variacions, lesmateixes cares, els mateixos fotò-grafs. No acabem d’entendre aques-ta manca de participació perquè:

• Segur que hi ha molts companysque tenen una màquina de fotos,això si no en tenen dues o tres.

• És agradable sortir un diumen-ge al matí amb la càmera al colli els ulls ben oberts cercant lesmillors fotos.

Tercer premi:Joan García.

• Els premis en metàl·lic són im-portants.

Voleu més raons per apuntar-vos a la propera edició de Fotokí-mia?

Anem al que va ser la darreraedició, amb alguna variant respec-te a edicions anteriors. Aquesta ve-gada no hi havia un tema obligat,el que hi havia era un espai obligat;calia fer les fotos per la Rambla irodalies. Amb aquesta variació esbuscava que el fotògraf tingués mésllibertat, i l’exposició de les obres

fos més variada pel que fa a la te-màtica.

Amb aquestes noves regles dejoc, el veredicte emès per un juratformat per competents fotògrafs vaser el següent:

1r Premi: Antoni Portela.2n Premi: Marta García.3r Premi: Joan García.

I si voleu fer caliu, abans no ar-riba la propera Fotoquimia 2011, usrecomano assistiu als seminaris defotografia que cada mes fem al

Col·legi, i que trobareu al progra-ma d’activitats. Allà parlem defotografia, de Photoshop... i inter-canviem experiències. Sereu benrebuts.

Finalment, volem agrair la col·la-boració de Banc de Sabadell, queaporta uns suculents premis enmetàl·lic als guanyadors, i a Mon-tana Color, que col·labora amb im-portants regals.

I fins l’any vinent. Us esperem.

Antoni Portela


activitats

No va ser ahir, ni va ser abansd’ahir. Va ser fa quaranta-dos anysque naixia l’NPQ, com a digne suc-cessor d’un Boletín de Información.

Aquesta revisteta, fent servir eldiminutiu per donar-li un toc deproximitat i en cap cas en un todespectiu, ha tractat de portar acasa vostra una mica de l’esperitde companyonia entre el col·lectiuquímic en forma d’articles de te-mes ben diversos, i un resum deles activitats del Col·legi i de l’As-sociació.

I arribem així a l’any XLIII de larevista, coincidint amb l’Any Inter-nacional de la Química, però coin-cidint també amb una crisi profunda

que ens està afectant gairebé a tot-hom, i en aquest tothom hi estan elspressupostos del Col·legi, i per tantel pressupost de l’NPQ.

En una època en què internetestà omnipresent en la nostra acti-vitat diària, tant professional comparticular; en una època en què elsllibres i les revistes són ja electrò-nics, semblava que una forma dereduir despesa era fent l’NPQ vir-tual.

I certament és una forma dereduir despesa, però no era la queens agradava a l’equip que portemla revista, i la Junta Directiva ens vadonar suport. Pensem que les co-ses més properes són millor en la

versió real que no pas en la virtual;pensem que l’NPQ només en ver-sió digital (recordeu que al nostreweb ja fa temps podeu trobar la re-vista en format pdf) perdria la sevaidentitat.

Arribat al punt que cal reduir des-pesa, ens hem estimat més reduirde cinc a quatre el nombre de revis-tes per aquest any 2011, tot espe-rant que la crisi passi i deixi elsmenys possibles estralls.

Què en penseu vosaltres? Lavostra opinió ens és molt important.L’esperem.

Antoni PortelaDirector NPQ

CRISI I NPQ

El company Jaume Guindu-lain és un home de la casa,un home de tota la vida. Quí-mic fundador del Col·legi, allàper l’any 1952, ha passat perdiferents càrrecs: vocal de laJunta Directiva, secretari delCol·legi, director de l’NPQ,col·laborador incondicional dela revista amb nombrosos ar-ticles. Està en possessió detots els ordes que atorga elCol·legi: Mn, Zr, Sn i Nd.

JAUME GUINDULAIN

dibuixos a l’entorn del romànic

És un home inquiet i amb unagran vitalitat. Va dedicar totala seva vida laboral, exercintcom a químic, a La Seda deBarcelona; però, fruit d’aques-ta vitalitat, sempre va viureamb intensitat la dualitat detècnic i artista a la vegada.

Amb aquesta exposició, elsquímics tenim l’oportunitat deretre-li un petit homenatge.Sens dubte se’l mereix.

Sala RoviraRambla de Catalunya, 62 - 08007 Barcelona

De l’1 al 12 de març de 2011Inauguració, dimarts dia 1 a les 7 h de la tarda

Horari: dilluns a dissabte de 10,30 a 14 i de 17 a 20,30

CARTES AL DIRECTORPORTADA CONTROVERTIDA

Hem rebut més manifestacions al voltant de la Portada controvertida,unes de verbals i d’altres per mail. Reproduïm avui la del company Josep M.González per tancar ja aquesta polèmica, que es podria perllongar temps itemps, però difícilment avançaríem perquè les conviccions són fortes perambdues parts.

Estic d’acord amb el company González en què el que cal és una bonadosi de tolerància, i un esperit integrador entre els membres del Col·legi.Aquestes són les millors eines per aconseguir una convivència pacífica en-tre persones de diferent pensament, i això és el que succeeix en païsosamb llarga tradició democràtica. Quaranta anys de dictadura deixen la sevaempremta, i ens hem d’anar acostumant a les regles que regeixen la convi-vència democràtica i a les llibertats que ens atorga el nou sistema.

Antoni PortelaDirector NPQ

Apreciat col·lega:

En primer lloc felicitar-vos pel bon nivell que de mica en mica ha anatadquirint la revista NPQ, combinant elements propis de la professió ambaltres d’actualitat i lleure dels associats.

Encara que porto uns 35 anys de col·legiat, no he estat un membre actiu del Col·legi, però sí de la professió. Detota manera, la carta de Javier Serrano m’ha produït una sorpresa per la intolerància que desprèn, molt allunyadadel tarannà de la majoria de la societat que l’acull. Sols recordo en el Col·legi actituds properes en els temps en quèes demanava que solament s’utilitzés la llengua castellana en les comunicacions col·legials per estalviar paper itinta (Assemblea de l’ANQUE a Tarragona).

Si les fotografies d’una església que es mostren a la portada de la revista causessin reaccions dels anticlericals,o els articles en què surten multinacionals reaccions dels químics antisistema o... no acabaríem.

Ànim amb la vostra línia editorial, i que el company Serrano no es doni de baixa, doncs al nostre Col·legi, de persi tolerant, hi caben totes les actituds, des de l’independentisme fins la catalanofòbia, si bé tothom ha de compren-dre que la revista ha de reflectir les sensibilitats majoritàries de la nostra societat. Si no fos així, mal aniríem.

Esperem que aquestes festes nadalenques, de per si molt tolerants e integradores, siguin el preludi d’uns canvisd’actitud cap a la comprensió del tarannà de la nostra societat catalana.

Atentament,

Josep M. GonzálezTarragona

Col·labora

amb els teus articlesC QC

COL·LEGIOFICIAL

DE QUÍMICSDE CATALUNYA

A QC

ASSOCIACIÓ

DE QUÍMICS

DE CATALUNYA


activitats

aiq 2011 1 (u) · al batxillerat, tant per falta d’hores docents com per falta d’un programa...

Documents