GENER-FEBRER-MARÇ 91

A.E. Talaia BRC19910100_231

mercèSALÓ DE BELLESAD.N.I. 77.076.129 R

CI Gas, 9 I Tel. 815 45 00Jósep Coroleu, 101 / Tel. 815 68 0908800 VILANOVA I LA GELTRÚ

T'HO MIRIS COM T'HO MIRISAPARTIR DEL 23 D'ABRIL, ELS DILLUNS I ELS DIVENDRES

ESTAREM ACASA TEVAAL CANAL 49.

Canal Blau - Televisió de Vilanova

A.E. Talaia BRC19910100_231

AUTO-ESCOLAIASSEGURANCES

DOMENECH·PLAÇA CATALUNYA, 8 - TEL. 893 06 6708800 - VILANOVA I l-A GE_LTRÚ

¡ARA TAMBÉ, ACADÈMIA NÀUTICA I

CCSPiGOLHerbes, Dietètica, Formatges i Especialitats

Rambla de la Pau, 103 - Tel. 815 13 11 08800 Vilanova i .Ia Gehrú

1

CI. Comerç, n.- 4Tel. 8931257

VILANOVA I ·LA GELTRU

AGRUPACIOEXCURSIONISTATALAIA

Butlletí per als socisGENER-FEBRER-MARÇ 91

2

EDITORSAgrupació Excursionista Talaia

PRESIDENTSalvador BuIÍ i Papiol

SECRETARIAnlOni Sagarra i Mas

REDACCIO BUTLLETISecció de Culwra

DIRECOO I MUNTATGEJosep Blanes

EDICIO I PUBLICITATBlanca ForgasAgustí PochOriol VenlOsaVirtut CastroMa.Carme BarrelóJoan Sivill

EQUIP DE COL.LABORADORSVicenç CarbonellJosep VoltàToni SagarraSalvador BuIÍAngels Palès

IMPRESSIOGrafiques LlopartC/.Sant AnlOni, 63Tel. 891 03 12Sam Sadurní d'Anoia

DIPOSIT LEGALB-24619-90

FOTO PORTADA:Cascades glaçades alriu, entre Rupit i elSalt de Sallent.

EditorialEquip de Redacció

III Caminada Popular de VilanovaJosep Blanes

ReCent camins del GR - COLLSACABRAJosep Blanes

ReCent camins del GR - MATAGALLSBlanca Forgas

Refent camins del GR - LLABERIABlanca Forgas

Campament d'Hivern al CadíToni Castelló

Crònica del "catarro" talaiencEquip de Redacció

El "hobby" d'aquest hivern :L'ermita de Sant GervasiJoan Lluís Sivill

xxxm Marxa d'Orientació Regularitat perDescripcióToni Sagarra

Classificacions de la xxxm MarxaComissió organitzadora

Una incursió a l'esquí nòrdic a Sant Joan del'ErmJosep Blanes

Tota una nova aventuraJordi Mestres

Una sortida d'esquiRoger Pena

Les Coves de l'Hort Xic i de Cal SantXavier Conesa, Antoni Ferrer, Josep M. Jansà iLluís Morrneneo

EIs ànecs a l'embassament del FoixToni Sagarra

Savina i sivinaVicenç Carbonell

Alpinistes i _ Mont-rebeiMarcel.Ií Ferrer P.

Noves vies d'escalada a les Penyes de Can Mar­céMarcel.lí Ferrer P.

El "Carrasclet" i CapçanesJosep Voltà

Atenció! Perill d'allausRoger Pena

Com es viu el CarnavalToni Sagarra

NoticiariEquip de Redacció

III CAMINADA POPULARDE VILANOVA

Una pujada coI.lectiva al Puig Montgròs

Els caminaires a la sortida de la Plaça del Pou.Foto: J. Casas

Descansant a Santa Magdalena. Foto: J. Casas

La remor dels diàlegs ques'havien encetat entre els partici­pants omplia l'antic carrer delsGitanos, fins que, ja davant laCreu de Xiribia, quan l'espais'obria, el xivarri es va esvair. Ipassaríem per darrera del Cementi­ri i del Barri del Tacó, haventdeixat a un costat la Torre del"plats i olles", i continuaríem perla vella carretera a Sant Pere deRibes -avui tallada-, fins seguircap al camí de Santa Magdalena,després de passar per sota lavariant de la C-246 i pel costat dela zona industrial. Tiraríem enreraper la carretera d'enllaç amb la deVilafranca, comptant amb l'excel­lent col.laboració de la GuàrdiaUrbana, que ens aturà el trànsit iféu passar tota la caminada, finsque ens encaixonaríem dins elsmarges que conformen el vellcamí a Santa Magdalena. Aquí lacomitiva s'allargassà molt, puix elcamí és molt estret, però ja davantla masia, ens reagruparíem tots enl'aturada prevista per a l'esmorzar.La ~a~ia, que segons l'opuscleexphcatlU de l'itinerari data delsegle passat, té adossada la vella

d'inscrits eren allí, disposats afruir d'un dia que s'havia llevatamb un cel clar i net.

Érem 325 i potser algun mésque s 'hi va afegir sense dir res.Quan els coets que donaven lasortida van esclatar, aquella comi­tiva multicolor es va posar enmarxa, decidida a passar unamatinal tan agradable com si fosuna festa, tot i que cal considerar­Ia, efectivament, com la festacasolana dels caminaires i excur­sionistes locals.

situant damunt el Torrent de laPastera i al voltant de la Plaça delPou, mentre comentaven animada­ment sobre el plànol i el relat dela Caminada l'itinerari a seguir.Tot i que la pluja del dia anteriorhavia espantat alguns, la majoria

A prop de les nou del matí,l'antiga barriada del Palmerar,entre la Geltrú i Vilanova, es veiéenvaïda per una munió de cami­naires que sortien de tot arreu.Alguns, mig adormits encara,altres més cridaners, tots s'anaven

4

La Caminada passa per la Rambla de Solers.Foto: 1. Casas

ermita al seu costat, la qual vaésser refeta després de la guerracivil; la seva antiguitat data de1401. Molta gent gran encararecorda els aplecs que s 'hi feienuns anys enrera, i pel que semblaactualment s'estan tomant a revi­far. La petita ermita fou obertaperquè els caminaires la poguessincontemplar; així mateix algunspogueren visitar les diverses de­pendències de la masia.

Ens acomiadàrem d'aquell llocreculant i fent cap a un espectacu­lar camí, recte com un tret, cone­gut com la Rambla de Solers, abanda i banda voltat d'ametllers,que tothom hagués volgut veureflorits, però només alguna florescadussera començava a despun­tar. No patiu, l'organització hotindrà en compte per a properesocasions!

La llarga corrua d'excursionis­tes, tot fent petar la xerrada, can­vià de terme municipal gairebésense adonar-se'n, si no haguésestat per la fita de terme que, amitja Rambla, més enllà del Tor­rent de la Piera, ens marcava queja érem al terme de Ribes. Passa­ríem per darrera de la finca deSolers, avui com sabeu convertidaen Casino i de la qual, en passarper davant la porta posterior,

encara poguérem veure les instal­lacions per als espectacles estivals.

Deixaríem Solers per agafar elcamí que passava a frec de CanMartí, també conegut com a CanGirabals, avui restaurada pels seuspropietaris i on tenen instal.ladauna important quadra de cavalls.Però seguiríem amunt pel camíral, i més tard, ja sota un solesplèndid que es feia notar, laCaminada passaria per Can Masa­lleres, una masia restaurada queno oferia massa interès.

Ja per dins el bosc de Mont-

gròs, vam baixar a trobar el quequeda de l'antiga Font dels Ta­rongers, avui ja inexistent com atal, puix el volant d\inèrcia queabans es feia servir per accionarla bomba de succió i tot l'artefac­te de pujar l'aigua han desapare­gut totalment i no es veu capvestigi que allí hagués existit unafont. Un parell de tarongers, en­mig de gran quantitat de vegeta­ció, resten com a fidel testimonidel topònim de l'indret. A pocadistància d'allí, els caminaires vanpassar per davant la masia deMontgròs, mig abandonada, so­bretot a la part més moderna queés adossada a la vella masia, onencara vam poder veure 1'hora alrellotge de sol de la seva façana.L'itinerari aquí segueix per cor­riols, fondals i bosc, fins que enuna elevació, just sota d'una torrede la línia elèctrica d'alta tensió,els participants pogueren optar perpujar al Montgròs per una drece­ra, entremig de pins i roques delsrasclers, que si bé era més curtatambé era molt més dreta, o bédavallar una mica fms trobar lapista que puja fins als Vinyals id'allí, per la carena mig urbanitza­da, seguir igualment amunt per unpendent molt més llarg, peròtambé molt més suau. Com quel'elecció era lliure, els més arditsemprengueren la drecera, mentreuna altra bona colla, més o menysla meitat, optaren per la pista mésplanera. Finalment, en grups molt

L'alcalde assedegat, dalt del cim del Puig Montgròs.Foto: 1. Casas

5

'" .'"" .........,..J ","- -,,; .'Tots els caminaires dalt del Montgròs en la foto per a la posteritat. Foto: J. Casas

6

espargits, tots els caminaires as­soliren els 358 m d'alçada queostenta el Puig Montgròs.

Tothom pogué gaudir d'unaimmensa panoràmica que desd'allí es divisa. Així veiérem totel massís del Garraf i les serresque tanquen el Penedès per la partde dalt, com són les de Font-rubíi La Llacuna, que s'oferien adarrer terme. Davant nostre teníemel Puig de l'Aliga i a sota Canye­lles. A la vessant oposada, Sitges,Sant Pere de Ribes, Vilanova i,més lluny, Cubelles, amb la xeme­neia de la tèrmica. Els qui nohavien pujat mai en aquell cimquedaren sorpresos, no sols perl'immens paisatge que divisaven,sinó també per aquell bosc d'ante­nes de TV i ràdio que guarneixenla carena com cireres damunt d'unpastís, però enlletgint el paisatge.El que hem d'aguantar per poderveure bé la tele... !

Després de l'arribada a dalt de

tot, els comentaris eren de tots elscolors, però la majoria de satisfac­ció per haver pujat allí. Mentretothom es refrescava amb lesbegudes que havia cedit gentil­ment Cobega, S.A., uns descansa­ven de la pujada, altres comenta­ven l'i tinerari, altres feien foto­grafies panoràmiques o si norecorrien l'ampla plataforma delcim, guaitant cap a totes les ban­des, això sí, crec que tots ambuna agradabla retrobada amb lanatura.

Una estona més tard éremconvidats a agrupar-nos per feruna foto multitudinària on elsfotògrafs "immortalitzarien" aque­lla estada col.lectiva al cim demés de tres-cents vilanovins ivilanovines, i que comptava entremolts altres amics, amb l'estima­ble presència de l'Alcalde de laciutat i tres regidors més, que par­ticipaven de forma privada sensecaire oficial, només per pur plaerde caminar per la muntanya i fer

petar la xerrada amb amicsconeguts.

Però la davallada s'imposava ide seguida una llarga corrua degent fent ziga-zaga per un pedre­gós i estret corriol, que de vega­des esdevenia pedruscall, faria capal Bosc de les L1èmenes, sensedeixar la carena. En un revolt mésavall, poguérem saludar un equipde la Creu Roja que estava ama­tent per si algú prenia mal. Persort no va haver d'actuar i perdescomptat que tenen el nostreagraïment per la seva desinteressa­da i excel.lent col.laboració. Ensacostaríem travessant el fondal capal Mas de les Catalunyes, queens quedava una mica enlairat. Ala porta del mas ens reagruparíemtots, puix la Caminada s'haviaanat allargassant i els darrerstrigarien una mica. Per damunt lesedificacions del caseriu, dominauna torre quadrada, relativamentmoderna i pintada de blanc iactualment el conjunt presenta un

Després del reagrupament al Mas de les Catalunyes. Foto: 1. Casas

aspecte restaurat i amb el recinteclos per tanques de tela metàLlica,on s'endevina una activitat emi­nentment agrícola. Seguiríem perla pista que va del Coll d'enFerran a la carretera de Vilafran­ca, fms que a la dreta trobaríeml'imponent cingle de la pedreradel Roca, just quan entrem alterme municipal de Vilanova. Ésevident que aquí el paisatge resul­ta especialment malmès, i permolta legislació que es faci perreparar els estralls i intentar con­servar l'entorn, aquestes ferides nohi ha qui les guareixi. Prop delcamí, vam poder veure un tímid

intent d'amagar el desgavell, ha­vent plantat uns pins que ja erenmig ofegats per un voluminósmoviment de terres.

A l'esquerra ens quedava l'an­tic Corral de Carro, el camí delqual seguiríem en sentit de dava­llada cap a migdia, directes cap ala Masia Samà on finalitzava elrecorregut. Com ja és tradicional,un esplèndid vermut i begudesrefrescants ens esperaven sota lapineda de la masia. De mica enmica anaren arribant tots, algunsamb aspecte de cansament, d'altresmés fresquets. Després d'una bona

traguejada als porrons i fer elpica-pica, el coLloqui es perllongàuna bona estona, fins que el nos­tre president, en Salvador Buti,donà les gràcies a tothom per laseva assistència alhora que elsemplaçava per a la seva participa­Ció l'any vinent. Poc a poc, lesdiferents colles s'anaven acomi­adant i tiraven avall cap a Vilano­va.

Com cada any ens agrada feresment dels participants més gransi més petits. Enguany els mésgrans foren, com l'any passat,l'Abelard Martí, de 83 anys itambé el Josep Casas, de 76, elJaume Valls, de 74 o el SalvadorArtigas, de 72, mentre que elsmenuts de menys edat foren elSergi Rigol, de 4 anys, i el JordiAlmirall, la Núria Sagarra, el TeaLinares i el Miquel Alcaraz, totsells de 5 anys. La Caminada,comptant fins a Vilanova, tenia15.9 km. Només cal dir que totsplegats poguem fer molts quilò­metres més!

Josep Blanes

Hivern de 1991

L'espectacular cingle de la Pedrera del Roca Foto: 1. Casas

7

COLLSACABRA

Refent •camins del GR

HOSTAL DE LA RIBA-SANTJOAN DE FABREGUES-RUPIT33 PARTICIPANTS, 4 h16 DESEMBRE DE 1990

Una de les zones que méshavien agradat als senderistes delGR en el recorregut de fa dosanys, sense cap dubte fou el Coll­sacabra. Encara que en aquestajornada no coincidíem en l'itinera­ri, sí que anàvem a parar al ma­teix lloc: Rupit. Havíem sortit del 'Hostal de la Riba, després d 'ha­ver travessat el pantà de Sau, iben aviat deixaríem el camí quepujava cap a Tavertet seguint elGR-2. Contràriament a la darreravegada que vinguérem per aquestsparatges, que n'érem 200, avuiescassament som 33 caminaires,això sí, igual que l'altra vegada elfred és viu, encara que el dia ésclar.

Aquest~ primera part de l'itine­rari, que encara transcorre per lacomarca de les Guiller~es, no pre­senta cap tipus de dificultat i, encanvi, la panoràmica ve presididapels espectaculars cingles de Ta­vertet, que es perllonguen fms aSant Joan de Fàbregues i per sotade Rupit al Salt de Sallent i Cade­vall, i molt més enllà, pels cinglesdel Far. El camí ample, que entreplaner i pujador va deixant masiesa ambdos costats, arriba a un punton no hi ha més remei que enfi­lar-nos. Som a prop del Mas delPendís i ens adonem que en unade les aturades s'ha afegit a la co­mitiva un jove gat que pidolavaquelcom de menjar, i com ques 'hi va trobar bé, de seguida fouadoptat. I arrapat a la motxilla oals braços i miolant, ja el tenimenfIlant-se cap a Sant Joan deFàbregues amb el somriure sorne-

guer d'algun caminaire que prefe­ria estalviar-se pes en aquellapujada.

Desembocaríem a dalt alhoraque canviàvem de regió o subco­marca, és a dir, veníem de lesGuilleries i entràvem al Collsaca­bra, també dit el Cabrerès. Unesquantes giragonses del camí iaviat ens presentaríem a l'antigaparròquia de Sant Joan de Fà­bregues, que data de l'any 961.En diverses èpoques ha sofertdiverses reconstruccions i afegits,tot i que conserva bona part de laseva estructura romànica. Actual­ment vam poder veure la cons­trucció annexa que feia de recto­ria, convertida en una casa decolònies regentada per la Diputa­ció de Barcelona. Aquí el reagru­pament fou llarg, puix com quehavíem previst que l'itinerari fora

curt, les estonesde descans lesdilatàvem almàxim, tafane-jant per la casade colònies,mastegant quatreganyips o bus­cant l'angleadequat per feruna bona foto­grafia del con­junt.

Però caliaseguir. I abando­nem Sant Joanper començaruna lleUgeradavallada entre­camps, haventdeixat, prèvia­ment, la pistaque seguint el

8

Sant Joan de Fàbregues. Foto: Salvador Butí

Una perspectiva dels cingles, amb el Far a darrer terme.Foto: Salvador Butí

GR portava a Rupit directament.Aquesta maniobra ens permeté derecórrer un camí que segueix perla vora de l'impressionant cingle.La panoràmica és francamentespectacular i encapçalant el pai­satge, a darrer terme, com si fosla proa d'un llarg vaixell, apareixla punta del Far. Mentrestant, i aprimer terme, tenim el Salt deSallent, avui minvat el cabdald'aigua però guarnit amb llargscaramulls de glaç, igualment coml'estanyol que hi ha a la sevabase, que apareix com una pistade patinatge. Les precaucions nosón poques per poder guaitar capal fons i prendre unes imatges devídeo o fer fotografies, i més dequatre prefereixen no acostar-s 'hi,fins i tot el miolar esparverat delgat que ens acompanya ens indicaque no li agrada pas massa atan­sar-se a aquella timba.

No sortíem d'una impressióque ja ens fiquem en una altra. Jadeixant enrera el Salt de Sallent,hem d'anar enfilant-nos pels cos­tats de la riera, fins i tot creuar­Ia, però prenent tota classe deprecaucions; el glaç i la neu acu­mulada en aquest fondal han fetdecididament bonic l'itinerari, aixòsí, insòlit i delicat, ja que mésd'un senderista relliscaria trencantel glaç i posant els peus a l'aigua.

Més amunt, quedaríem grata­ment impressionats per dues deles cascades que forma el riuet.L'esglaonat de les cascades era totd'una peça, amb dolls de glaç iinfinitat de caramulls i blocs degel arrapats a la roca, mentre queels gorgs oferien una superfícieblanca i consistent que gairebépermetia passar pel seu damunt.I continuaríem amunt, fins que,sortint del bosc i a la vista delpoble de Rupit, davallaríem unamica creuant el rierol i seguint alpeu del cingle, pujant unes escales

i planejant prop d'unes baumes.

Finalment, unes altres escalesens portarien als primers carrersde Rupit. A l'altra banda del riu,solitària, apareixia la capella deSanta Magdalena i al seu peu, alcingle, com si fos un orgue ge­gantí, penjaven espectaculars cano­nades de gel.

A Rupit sempre és agradabled'arribar-hi. Tot i que està moltrestaurat, conserva un conjunt ar­quitectònic força coherent. Gairebé

no tindríem ni temps peracostar-nos al carrer delFossar, puix havíem derecuperar els dinars dei­xats a l'autocar. Evident­ment, tampoc ens oblida­ríem d'engronxar-nos unamica al pont penjant, nid'assaborir, després dedinar, una bona copad'aquella beguda típica del'indret: la ratafia. Torna­ríem aviat cap a Vilanova,això sí, amb un elementmés: el nostre amic elgat.

Josep Blanes

Un aspecte de les cascades glaçades a prop de Rupit.Foto: Salvador Butí

9

MATAGALLS

Refent •camIns del GR

COLL FORMIC-MATAGALLS­SANT MARÇAL60 PARTICIPANTS, 2 h 45 min20 DE GENER 1991

Tot i que el títol que encapça­la l'article parla de "refèr camins"no és ben bé així. Avui ens hempermès la "francesilla" de sortirdels nostres GR ja recorreguts perfer una escapada al massís delMontseny, més conegut de nomque de caminar-hi. La travessa delMatagalls, del coll Formic alcoll de Sant Marçal. Qui s'hi re­sisteix, davant d'aquesta oferta? Amés la caminada la presentensuau, sense massa desnivells, iaixò fa que s'hi apunti una colletade gent menuda que sempre va béde portar, així els "carrosses" noens hem d'esforçar tant per quedarbé...

Sortim deVilanova a dosquarts de vuitdel matí i ja noparem fins alColl Formic,inici de la tra­vessada i onesmorzaremabans d'engegara caminar.

Comencem,doncs, al mateixcoll Formic(1145 m), nexed'unió entre laregió de laCalma i la delMatagalls, i ensenfilem corriolamunt de cara auna boira que

ens fa témer el pitjor. Passem pelcostat d'una superba alzina isoladai arribem a la Masia de SantAndreu de la Castanya, una de lesmasies construïdes a més altitud(1250 m). Anem en direcció alturó Gros. Passada la masiacomencem a entrellucar algunsclaps de neu; el paisatge és hiver­nal cent per cent i el fred és viu.Arribem al pla de la Barraca(1370 m), un ample coll situat en­tre el turó Gros i el d'en Bessa.En un dia clar des d'aquí es divi­sa una bella panoràmica. Avui enshem de contentar, però, en veureboira i un paisatge cada vegadamés blanc de neu. Remuntem elfort pendent de la carena del turóGros sense perdre de vista lesmarques verdes i vermelles que jano deixarem fins arribar al cim

del Matagalls. La corrua de cami­naires s'ha anat allargassant i ambalguns del més menuts quedemenrera vigilant de no perdre devista la silueta, difuminada entrela boira, dels que van davant.

Des del cim del turó Gros(1520 m) entreveiem amb dificul­tat i per primer cop el Matagalls.Passem el coll de l'Estanyol(1500 m) i, tot planejant, assolimel coll dels Llops (1540 m), bonicprat situat sota el mateix cim delMatagalls. Després un ample llomens porta directament al cim delMatagalls (1695 m), vèrtex geo­dèsic de primer ordre, cota mà­xima de la unitat orogràfica delmateix nom i tercera en altitudmés important del conjunt delMontseny, després del Turó de

10

Acostant-nos al Pla de la Barraca. Foto: Josep Blanes

Els components de la sortida al peu de la Creu del Matagalls-L...- entremig de la neu i de la boira. Foto: Josep Blanes --------'

l'Home i les Agudes (1707 i 1703m respectivament). Som els dar­rers de la colla i, en arribar alcostat de. la coneguda creu deMatagalls, retrobem la resta delpersonal, mig pelat de fred. Tot iaixí ens permetem de jugar unamica amb la neu i fer algunes fo­tografies per recordar aquestsmoments de delícia entremig delblanc element.

Deixem el cim baixant pelcaminet que segueix la carena SE.Passem pel collet de l'HomeMort (1657 m) i després comen­cem a baixar per l'interior d'unafageda fantàstica, avui totalmentdespullada de fulles i amb lesbranques cobertes de neu. Unaautèntica meravella. Per a alguns,els més xics, és la primera vegadaque trepitgen un tou de neu sem­blant i entremig d'aquest paisatgerigorosament hivernal se sentenherois d'una aventura. En un puntdeterminat veiem les petjadestípiques que algun porc-senglar hadeixat sobre la neu, i al cap depocs moments sentim un brogit alpropi temps que entreveiem persobre nostre, en el pendent de la

muntanya, l'ombra fugissera d'unautèntic porc-senglar!

Deu minuts més tard, arribemal coll Pregon (1530 m), un delscolls més bonics del Montseny, al'estiu encatifat d'herba i avui to­talment blanc. Al mig hi ha unmonòlit. Flanquegem el turó deCollpregon pujant lleugerament, ien acabar la pujada, el sendercomença a baixar. Des d'aquí al­birem el turó de l'Home i lesAgudes. Voregem el turó de SantMarçal, encara entre faigs, i de­semboquem al pla del Parany(1380 m). Ara el senderó baixaamb fort pendent i per terrenyfortament erosionat. Comencem adivisar el coll i l'ermita de SantMarçal on ens dirigim. Desembo­quem en una esplanada al costatde la carretera que va de SantCeloni a Viladrau, en el coll deSant Marçal, a 1184 m. A l'altrabanda de la carretera hi ha lafamosa taula dels Tres Bisbes,situada en el punt de confluènciade les tres comarques del Mont­seny. Ara ja ens dirigim de dretcap a l'ermita de Sant Marçal,que ja tenim davant nostre.

Aquí fmalitza latravessada d'a­vui. Algunsentren a l'Hostalper dinar i altresho fem al vol­tant de l'ermita.Per fer-nospassar el fred,alguns de lacolla mengemun plat de xatódeliciós i brin­dem amb cava.Passem l'estonaesperant l'horade marxar pas­sejant pels vol­tants i badantdavant les gàbiesd'animalons quetenen els del'Hostal, entreels quals veiemfammes de porc­senglars. Alsdarrers moments

encara haurem de córrer per anara agafar els autocars sota unapluja fina i insistent que ja co­mença a calar-nos. Deixem SantMarçal i tomem a Vilanova sotala pluja. Ha estat una travessaafortunada, tot i la boira que noens ha deixat assaborir plenamentel paisatge. Un altre dia serà!

Blanca Forgas

11

LLABERIA

Refent •camIns del GR

"LA RUTA DEL CARRAS­CLET": CAPÇANES-LLABE­RIA-COLLDEJÜUSS PARTICIPANTS, 13.8 km24 DE FEBRER DE 1991

Dificultats de darrera hora enla preparació de la travessa delMontnegre han fet que haguéssimd'ajornar-la i en la tria d'alguntrajecte per sortir del pas s 'ha'pensat en aquesta ruta, Encara queno en la seva totalitat, avui refemun itinerari que ens quedà grata­ment gravat en el record per laseva bellesa tot recorrent el GR-7,ara fa justament cinc anys, Aque­lla vegada no tocàvem Capçanes,sinó que ens quedava una micalluny, però bona part de la ruta síque la repetim íntegrament.

Hem sortit de Vilanova i enshem aturat a esmorzar a Falset.Hem tingut algunes dificultats ambel pas de l'autocar per uns car­rerons estrets. Un cop a Capça-

nes, ens fem una fotografia degrup al costat del famós guerrillerCarrasclet, fill d'aquestes terres,la història del qual ens ha estatextensament explicada en el dossi­er que acompanya la descripció del'itinerari. Avui més que maipensem en el nostre bon amic deruta, en Josep Voltà, gran conei­xedor de la història i la gentd'aquesta regió, i de qui enyoremels seus divertits relats.

Un cop feta la foto, iniciem latravessa. Fa un dia esplèndid comningú s'esperava, ja que la setma­na ha estat una mica dolenta.Això ens fa emprendre la camina­da amb empenta i bon humor.Agafem un camí de carro, quetranscorre entre conreus, resseguintla riera de la vall. Ens trobemaproximadament a 225 m alt. Ensho agafem amb calma, ja que ensespera una bona pujada més enda­vant. Ens desviem del PR-C-8 i,passat l'ombrívol Racó del Sen­dal i per sota el mas de Callet,

enllacem amb el GR-7, que provéde Tivissa. Aviat arribem al plade la Fou, on fem un reagrupa­ment, moment que aprofitem perpicar alguna coseta, mentre co­mentem les incidències del prop­passat Carnaval.

Seguim endavant i passem agual el barranc de la Vall. Se­guim aigües amunt fms a l'aigua­barreig del barranc del Tortó iel de la Vall. A partir d'ara, ensendinsem per la vall del Tortó iens anem enfIlant dretureramentcap al peu d'una espectacularcinglera. El paisatge és impressio­nant i encara que la pujada ésforta, gairebé no ens n'adonem,emportats per la satisfacció d'anarsuperant aquell formidable rocamde la serra de Llaberia, envoltatsd'un silenci insòlit, però diríemque característic dels paratges deles comarques tarragonines, iacompanyats d'una atmosfera níti­da i un aire fresquet. No podemdemanar més!

Al final de la llarga pujada,que alguns han fet més curtatrescant i fent drecera com cabre­tes boges saltant pel rocam, laimmensa vall del Tortó queda a lanostra esquerra, a molta fondària.El paisatge esdevé més pobre imés sec.

Arribem a la Font de l'Horta,situada al peu del camí. Un altredescans que serveix per assedegar­nos i remullar-nos una mica des­prés de la suada de la pujada. Araja som a les envistes del poble deLlaberia, gairebé a 700 m alt.Hem fet doncs una bona ascensió!Entrem al poblet pel carrer del'església. Fem una altra parada i

Els GR-Ï5tes davant el monument al Carrasclet, a Capçanes.Foto: Blanca Forgas

12

Una vista de la Mola de Colldejou en sortir pel Portell.Foto: Toni Sagarra

Dalt de la Mola de Colldejou. una colla que va voler pujar-m. Foto: Toni Sagarra

Blanca Forgas

Ha estat una travessaformidable i tots els comen­taris són de satisfacció.L'autocar ens toma a Vila­nova després de travessarzones de plantacions defruiters que ja comencem afer notar la imminent arriba­da de la propera primavera.Fins a la propera, que seràla travessa del Montnegre, siestem de sort i no hi hainconvenients de darrerahora!

En un tres i no res tomem aser al coll del Guix on recuperemles motxilles i ja, des d'aquí,davallem de dret cap al poble deColldejou, on trobarem la majoria

de la colla entaulats en elCafè del poble. Altres dina­rem a l'aire lliure, assabo-rint el sol que encara lluïaen honor nostre. Després delcafetó i la sobretaula corres­ponent, ens acomiadem delpoble i de la gent que portael bar, personatges tots ellsdignes de figurar en unapel.lícula de Fellini, notenien desperdici...!

Fem un nou reagrupament. Desd'aquí hi ha la pujada facultativaal cim de la Mola de Colldejou(variant GR-7-3). La majoria esqueda reposant i un petit grup de15 emprenem la pujada al cim.Per a alguns és la primera vegada,d'altres ja ho hem fet fa algunsanys, però ens agrada repetir-ho,mentre anem recordant que enaquella ocasió tinguérem l 'humo­rada de fer-hi una xocolatada i hipujàrem carregats d'olla, tasses deterrissa i melindros... Érem mésjoves! La pujada és "durilla" peròs'ho val. Un cop a dalt gaudimuna bona estona de la immensapanoràmica. Molt a prop nostre, asota, veiem el punxegut turó d'Es­cornalbou i no diem de la panorà­mica llunyana del Montseny nevati també dels cims blancs del Piri­neu. Una vista esplèndida. Ensfem una foto del reduït grup i,cap avall que fa baixada.

--~_V'

Colldejou i la despistada ha acabatamb bromes per part de tots. Sor­tosament no ha passat res.

Excepte, doncs, les dues com­ponents femenines del grup quehan anat "per lliure", la restapassem pel Mas de Magrinyà i,per camí ample, arribem, semprebaixant, al coll del Guix (662 m).

aprofitem per visitar els voltants.Recordem especialment aquestpoble quan vinguérem amb l'es­mentat amic Voltà i ens mostrà elpetit però valuós museu que haanat fent amb els anys i ens de­lectà amb un traguet d'un vi nomenys agradable...

Deixem Llaberia. Ara seguimper la part nord del poble,pel camí de Colldejou, tot se­guint el GR-7. Travessem elbarranc de la Cova i arri-bem al "Portell de la Mi­randa" (800 m). Chapeau!Total! Sublim! Exclamacionsde satisfacció n'hi ha per totsels gustos davant la panorà­mica que se'ns obre des delPortell. Ens trobem en elpunt més alt de la travessiad'avui i ara ens espera unabona baixada per l'anomenat-amb raó- camí dels Revolts.Deixem a l'esquerra un sen­der que porta a Marçà, unsender que portarà cua...doncs, no tothom 1'ha deixat,sinó que l'han seguit de dreti decididament. Quan ensn'adonem ja no hi som atemps i de res serveixen elstocs de xiulet del Casas i elscri ts d'atenció. Dues donesde la colla, valentes i decidi­des, fan cap a Marçà. Méstard sabrem que les hanacompanyat amb cotxe fins a

13

CAMPAMENT,AL CADI

D'HIVERN

Els proppassats dies 15, 16i 17 de marc tingué lloc lacelebració del ja quasi tradicio­nal Campament d'Hivern queorganitza el GEAM i que, comque som originals (1), es va fera la vessant nord del Cadí.

Aquest any quasi bé enspassem l'hivern, i per això iper les altes temperatures delsdies abans del campament, enshavíem desanimat un xic, peròhi vàrem ser. L'activitat no foumolta per l'estat de les canals,la neu era abundant i l'aproxi­mació es feia penosa, el perilld'allaus era imminent i caliaanar en compte, per això tan

'--------- El Campament prop d'Estana ---------­Foto: Marcel.Ií Ferrer

14

'-- El Cadí amb el Pic· de Migdia i el Pic del Cristall.Foto: Marcel.Ií Ferrer

15

Organitzat per la Secció de Cultura dintre delsactes de la Setmana Cultural de Sant Jordi

"EL MON SUBMARI"

Divendres, dia 26 d'abrilA 2/4 de 9 del vespre, al nostre local social

l..--__ El Moisès Casado pujant per la canal dels Troncs (Cadí). ----........Foto: Marcel.lí Ferrer

Dissabte, tot i que el tempses capgirà i ens obsequià ambpluja, es va encendre un petitfoc després d'uns tres-centsintents fallits i es degustà unautèntic cremat a l'estil deValladolid. El marro va durarfins ben entrada la nit...

Diapositives d'arreu del móncomentades per XAVIER SAFüNT

Preparem-nos per al del'any que ve. Hi volem anaramb autocar si es pot i somprou gent... Anim!

L'endemà, després d'un bonesmorzar i de replegar l'artille­ria, ens despedírem d'Estana idinàrem tots plegats a 1'Hostalde la Muga per despedir elCampament. Aquest constavade 7 tendes amb 20 acampa­dors més els tres "Canelos" del"Salvatge".

Toni Castelló

sols dues cordades van "fitxar".L'una pujà per la canal del'Ordiguer i l'altra per la delsTroncs, que estava bastant difí­cil. Donades les condicions, elsaltres donaren un tomb faculta­tiu per la rodalia del Prat deCadí.

ELS SENDERISTES ESCU- ri;ir EL BAR DEL LOCAL HA: :.:: LLEN JUNTA PER A LA NO- lt~~¡ CANVIAT DE REGENTS:: o::' VA SECCIO n::}.: ¡~~~~~~~:¡;

INO~.~~:::: ens ha dei-

16

lilill:::!II:I! Cronlca del catarro talalenc

; sà un exhaustiu Estat de Comptes ..:.:.:::. i el corresponent Balanç de l'ante- ¡¡¡¡¡¡¡¡¡. rior exercici. Per sort aquest any m¡¡

:.:.:.:.:. ,. t:·:.:·:::::; Per altra banda, I conjuntament :¡: hi ha. hagut un superàvit impor- ~¡~¡~¡~¡~¡:¡:¡¡¡¡ ~m tots sabeu, s ha fet .el pnmer ¡~¡¡:¡¡¡¡¡¡ amb els altres propietaris de l'ac- tant, Ja que tant el pressupost fl:::::::::= mtent de celebrar una FIra Nada- ;:::::::::::: tual' bl h d t:~:,:::: 1 1 . é d' f:::::::::::: Immo e, em emana un~::::t enca on e Jovent pogu s gau Ir ¡:::::::t: ._+" t" 't t::~:::::: . .. d' d' d' l' L I:::::::::::: 1Ulorme ecruc a uns arqUI ec esH::::: I partIcIpar uns les esp al. a ::::t:::: b l' t t d l' d'fi . B . t::::.::; Tal' hi . . à àm l' 'o::::::::::: so re es a e e I CI. en aVIao::::::::: ala partIclp p lament t:::::::::::: h b

Previst Realitzat

3.416.0003.380.000 3.899.547i

36.000 + 1.333.015 i¡:r¡

================ II

II¡¡ LOCAL SOCIAL assistir, la vam celebrar el 21 de ¡:t¡¡¡¡:¡¡ "Coneguem Catalunya" i les periò- ¡f::¡¡t!!¡¡ gener, i després de la preceptiva :I¡::;¡¡¡l diques sortides de GR, d'escalada, ¡¡¡¡¡¡¡¡~¡¡:¡¡l, A la darrera edició us comen- :.. lectura de l'acte anterior per part ¡¡¡:¡¡¡¡;¡¡¡¡¡ esquí o espeleo, combinats amb lt:¡¡I:;::;::: tàvem que sabíem d'un altre local :r:;:¡ del secretari, l'Antoni Sagarra, el ¡¡:ff:¡ exposicions, cursets i àudiovisuals ¡:¡¡t¡:¡;::J al carrer Major, però després- de ::::J:¡::::¡ president, Salvador Butí, passà [¡¡¡:¡¡¡¡¡ dels quals en teniu puntual notícia. ¡¡¡¡¡::¡

I~fn~~:~~ i;~e::::~:;'~~~I re~~:di;~~¿::!::~t~~:1~~~~:I qUO~~~i:~ ~:;:~~~~~ ~:~~~I¡;;~¡¡ espais bastant dispersos. Tot i amb ~¡¡¡¡:¡f¡:¡ de cadascuna expressaren de viva ¡¡¡¡tt¡ cionalment a l'IPC anual, i que ¡¡¡:¡¡¡¡

itiff.~~~~a:a;~i.t~~1 ;:~::::, h:Vi:~f~:e~:d::S:~:I~~;,::~f~r;~~EJ~[~~lllIJ poder-la restaurar i fer-hi petits :t:ff¡ ministratiu, en Josep Blanes, expo- :t:::¡::¡¡taprovar el Pressupost per enguany, I¡¡¡¡

17

que està igu'alat en Despeses i::::::~~1 Ingressos en una quantitat de'.,,,~ .~¡i~ 3.770.000 pessetes. Amb un curt¡¡¡¡¡¡¡I debat quedava aprovat el pressu­~Ml post per al 90. Després, el Presi­¡¡~!~l dent donà una àmplia explicació ;¡:¡¡i¡¡! sobre un altre tema de l'ordre del.@@ dia, com era la informació a l'en- ;~¡lII torn d'un nou local social, que~m:~ girà sobre les notícies que ja hem ";';';_.'

,::;;;;~;~::;~:e~ti; I; alguns precs i preguntes, finalitzà ~~i¡i¡i~¡

una assemblea que transcorregué ¡¡¡¡il¡l

~~

'1111111.1111111111111111111111111[:

que tenien uns anys enrera de::~ PERLLONGACIO DEL CON-.rivalitat entre societats. Pateixen: .:. TRACTE DEL REFUGI BAL­d'excessiva repetició de les matei- L~ DRICxes batalles, de moltes llàçades, ~~ili

d'entrades i espe~es programades, i~¡ El contracte del Refugi Baldrictot plegat convertI.t en un especta- ~¡¡m s'extingia l'any 1993. Preveient,cIe bastant gregan. ~t~ doncs, la possible interrupció, hom

. , .. . ~¡~¡~ ha contactat amb els propietaris,Pensem que una altra questló Mels Srs. Joan i Rosa Pont, per ..::::i

que ens surt prou bé són e~s Cors i¡t¡j renovar-lo per un termini de deu¡llde Carnestoltes, que reU?elX. més M~ anys més, a partir del final de ¡¡¡~I¡:i

de 40 person~s als asSaIgs I que ~it~¡ l'actual contracte. L'entitat ha ¡ti[durant uns dIes ens ho passem iiii¡i¡~ signat un pre-acord fins l' ¡iIi1i

1 bé nfi d 1. .... any ......

mo t . e otent-nos e mort I ¡¡¡¡¡¡¡¡ 2003. Esperem que, en aquell any, ¡~i¡~¡~¡~¡del qUI el vetll~. Vàrem recórrer mI a més de la renovació del contrac- IlIiels carre~s de VI~anova cantant les ¡¡¡¡¡¡¡¡ te s'hagi modernitzat- l'edifici i i¡¡~¡¡ii¡¡¡ocurrèncIes satínques de les nos-i1i¡1 resulti encara més confortable I ii1@iitres c~çons i traguejant ca~a dels :¡¡¡¡¡I que de passada ho poguem ceie- ¡t~t~stabhm~nts que e.ns conVIdaven, ¡i¡¡~¡ brar tots amb una bona festa! ::~~:

:;:::::~::< JA HA PASSAT UN ALTRE I cantanem espeCIalment a Can ¡~i~it.:... :

~::...;:.:;.:.:~;i.;::.:.::;¡.;::.:.;~;l.;:¡..;:;:.;~:!;;.';.: CARNAVAL Pahissa i al Teatre Principal. Ai- :~¡¡t¡¡¡¡¡:. xò, encara que amb molta feina, ~¡~t¡¡¡¡¡

¡~i¡¡¡¡¡~ Aquesta esbojarrada celebració ha funcionat gràcies també a la ¡¡¡i¡~~¡¡¡¡

I~fr~s~fefi~~~~~ÈIe~:-i:: ::~:Ci::~:~st:I¡:tt vment. Nosaltres els de la Talaia ~¡~¡~~:¡ TalaIa no hi era. Almenys, encara ii~¡t~t

. ¡¡I¡¡¡¡¡¡j començaríem a :etre-li homenatg~ ~¡¡¡¡¡¡¡¡ que. t.ot plegat doni feina, també ¡¡¡¡¡f:~::: :}~~:~:~:~:~:~:~:t:~:f~tt¡¡¡ el Dijous Gras amb una Xatonada~~¡~¡¡~¡ cal du que ha deixat un benefici ¡I¡m ASSEMBLEA DE SOCIS DELI~¡¡¡¡:¡¡

li;I~¡llil

¡¡¡¡:il De forma oficial no vàrem ¡¡~¡¡¡¡~ preCIsament no tenen massa caliu ml¡ bé, no es va presentar ningú pel il~t¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ participar al'Arrivo, però algú en ¡~¡~¡~¡~¡j volen intentar revifar-lo amb algu- ¡:¡¡¡¡¡¡ càrrec de president, i de moment, ¡¡¡¡~¡~¡~¡¡¡¡¡¡~¡¡~ caire particular sí que sabem que ¡¡¡¡~¡¡:¡ na celebració de l'efemèrides. De Mf mentre· no en trobin un (potser ¡¡I¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡I¡¡ hi va anar. El diumenge, com ¡¡¡¡iil moment, però, l'exposició fotogrà- II¡¡¡l dins ~ avenc!), la Junta ha que- ¡¡~i¡¡¡¡¡:

1~·.I.lil ~~P;~r~~, ~ab~~:~sP~Ji~~àd~ lll~i·l ~~~t~t:b~~r:it~~edeh~:~~cc~~ lll'f dat aIxí: ¡¡II·II~i¡¡¡~¡ les Comparses. Enguany, mentre ~*¡~~ no ha reeixit, almenys en les dates Hi¡ Sots-president: Jaume Mirabent HI¡i¡

I~!~~§~:{§~~!~~I~*~~iFi~~1~~[:~I~1~JEQ: ~Ef~J~~~II nos la fonna de participar, puix I festa al local amb sardinada inclo- ~ NOTA: A darrera hora ens comu- It~¡t sobretot al final, les batalles de ¡t~¡l sa. Caldrà veure Sl no s'ha d'a- i:~~~~~l lliquen que Ja han trobat una -:.:.;.'.;¡¡¡¡¡1 caramels de la Plaça de la Vila ja ~¡m portar alguna idea més original ¡¡¡¡i¡~¡ "víctima" per fer de president: el

)¡~:iU. han perdut bona part de l'al.licient 1I1l per dinamitzar la Secció. . ' ¡i¡¡j Joan Lluís Arnal. . " .

,~~~'".18

CAPITOL D'AUDIOVISUALS ICONFERENCIES

qu;;.j';:' com !ri~rs vegades, J4dia 8, era esperada amb expecta- ~més que contents per la ngorosItat ¡;::::ii:::.l ci6, especialment per nombrosos .:¡¡¡¡~:¡::¡del text i exceL1ència de les seves F::j senderistes, la projecci6 d 'un f::~¡:::fotografies. El següent divendres, ¡;;:~:':;-.J vídeo sobre el trajecte Vilanova- ,:\:::::¡

..... . Els divendres culturals de la dia 15, estava anunciada la projec- f::":':'! Canig6, amb les seves darreres:: ,:;,:~¡t. :': Talaia continuen amb bon ritme i ¡.:"' .. ci6 de diapositives sobre el ~iatge ):::'::':: etapes des del Cap de Creus, que :'.. "',¡:~:::::::: segons les activitats que vénen l:i;:··:::: al Tirol i Llacs de la regl6 de:....ihavia muntat el Josep M. Mora- .. ":¡::'::f~ puntualment anunciades en l.es ¡::~:¡fj Salzburg que havien efectuat una ¡'.:: ; gas, constant senderista i afeccio- f' ,t·:.:=¡ circulars bi-mensuals per als SOCIS. t.'·".:::l colla de membres de la secci6 de :'\'? nat al vídeo. Tots els presents t:r:~ AixC, doncs, encetàvem el m~ de ~ij Senders ]'estiu, passat. Aquesta }-:1 passàrem una bona estona veient- f"¡:.. :::1 gener amb u~ COl.~OqUl amb ~ Al- r::;,:.;.~¡ ve~ada val a dir que ~eelxI.r~n a t..;nos a la petita p~talla I re~or~ant :.:': .b·.··:: calde de la cIUtat I del qual J~ en :t:::r:! passar-les totes, les diapoSitives, :'::: .¡les nostres facèCies fins a 1 amba- i....~:::,:'::t fem esment en aquestes mateixes i::r:':! sense cap incident i amb un mun- :::i:::=::i da al cim del Canig6. Una setma- : .'11 columnes del "catarro". El següent!'l tatge més senzill del que primer:i ina més tard, l'àudiovisual anunciat ~,:::;:;:;i:¡ divendres, dia 18, eren els conso- if:It:¡ s 'havien proposat. Encara que una ~::::"hobre "La Vegetaci6 de l'Alta i:".::':24 cis del G.E.T. que ens oferien mmica amb desordre, les diapositi- f,',jMuntanya i de la Terra Baixa" li¡¡¡:::¡:::¡ unes molt interessants diapoSItIves ¡:~¡¡¡:¡::~l ves anaren apareixent provocant la r:"l hagué de ser substituït, per raons t''-:''':~;:;;.:~¡ sob.re les se~e~ activita~ espeleo- ¡~::¡:::::~:¡¡ satisfacci6 dels assistents a la. sala. ::::""1

1

tècniques, per un altre, ~? menys ~::..-.. ;I·.::::! lògiques, aCtIVitats, cal dir-ho, que .:::::.::.:,.¡ Les meravelloses panoràmiques ':,:::.::: interessant, sobre els Volcans ::"':'.:::::':.:::¡ darrerament estan agafant molt de ':::~:::::A d'aquells senders de GR austríacs ...·:¡olotins", també de l'esmentada ;:.:':',r···:¡ peu a l'entitat. I que pe~ molts ~/~J s 'ho valien! El divendres dia 22 }:. ¡Fundaci6. La darrera activitat en :::.: ,.'i::- ¡anys duri! L'endemà, dissabte, ::,,:/,:1 era el nostre amic colomí "El ::.:" ¡el moment de redactar aquestes :""'.'-':::;¡¡ coincidint amb el transcurs de la ~'::i::" ¡Galo", que ens parlava sobre :" ¡columnes ha estat l'encertada:.':.;::::::¡ Setmana dels Barbuts, era la Rosa i::}¡;¡·d "L'estat actual dels molins fariners :.. ¡projecci6 de diapositives s.obre :'" .:',:(::¡ M. Farriol la que presentava una l}:=:j a Catalunya", concretament del ~/''-:¡ "Paisatges de Joaquim Mir", pmtu- t::..:.¡¡i::::,:;¡ substanciosa exposici6 fotog~àfica ¡:¡:¡¡::?=! Molí de la Cadena del Riu Corb. ¡¡¡:::j¡¡ res comentades junt amb anècdo- ¡§:::,:::

IN. sota el tema "BarlJes vilanovmes": illlí1 Salvador Palau i Rafeques és un:J tes curioses del genial artista pel l'i.­1\1 que duraria fins a final de mes I :::i.i.,,:j bon coneixedor del país, sobretot I:::.:;l nostre consoci i amic Josep M. ¡,::::::::::

¡¡;;:?l que conseguí cridar l 'aten.ci? ~e I::¡:·;::j dels voltants de Santa Coloma de ¡::::.:' jAlso, el qual fou mereixedor de :: ,::::::¡

;::;::-:¡ molt de gent per la seva ongmali- )::':1':'i[ Queralt, i darrerament la Talaia ha :;:,. ¡sincers aplaudiments i satisfactoris ::.:/::':¡",t'i tat. Aprofitem aquestes ratlles IX:r ¡::i:.:::¡ tingut molts contactes amb ell pel :::::.:'.:3 comentaris per part del públic. : .:t·.,! felicitar-la pel seu encert. El dl- t::::.;··:j que fa a la preparaci6 de les dues" l ' ..::;-'; vendres 25 tingué lloc la segona ¡:t,},j últimes Marxes Socials d'ürienta- .'.:; Diferents actes i altres projec- t:::::;:::.:::~¡ part de l'àudiovisual Espeleolo- ¡¡~i::::::j ci6 per Descripci6. Una vegada ~.:: ;cions estaran al vostre abast du- r:.-:':~'?~::¡¡ gia/2 que aconseguí aplegar tam- ¡{.:,.:¡ més li agraïm el seu valu6s ajut. ~\ ¡rant el proper trimestre. Animeu- ¡:r::¡:::¡t;j bé molta, concurrència afeccionada j;'3 L-.ivos i co!.laboreu amb la vostra V~¡¡::::::;=l a les actIvitats subterrànies. ¡::¡:¡:::::;:I El mes ~e.març engegàvem les ::::~::.:.::laportaci6 qualsevol divendres que ¡t:.{:

r'?l jf:::::i::. nostres activitats amb un altre ::' :-:lus vingui bé. Només cal que us ::.:\f9 El mes de febrer. començava WH àudiovisual de l'esmentada Funda- ¡!<iposeu en contacte amb un temps i,':,K::::'1 amb un nou àildlovlsual de la :::f:::::l ci6 Roca i Galés. Com sempre, ::t::":ld 'antelaci6 amb la Seccl6 de ::"'.::J! Fundació Roca i Galés, dins ~el!!f-~ aquests àudiovisuals tenen un !?0Cultura. Els divendres culturals de L~:@::::: 16 Pla d'Accl6 Cultural de la ¡::;::'::::.:; personal assegurat I acaben amb t::.;:: ha Talaia estan oberts a tothom I :.:.::'.::.t>/ Caixa", i que portava per titol .¡:t::::·J comentaris elogiosos de la seva t··.:;::¡per a tot. Us esperem. ¡~:::):.::'. :\:" , . "El rsonal (.-: :: . '.' l' S ¡. l .

19

El "hobby" d'aquest hivern

L'ERMITA DESANT GERVASI

A Vilanova encara podempracticar aquell esport que se'ndiu "passejar". Si ho fem en direc­ció contrària al centre de la vila,amb quatre passes ens podemtrobar als afores del poble i des­cobrir-ne algun racó fms ara des­conegut, i que ens pot oferir, amés de la novetat, quietud, repòs...o la contemplació d'un crepuscle.

Doncs aquest hivern ha donatper això i més, i així fou comvaig trobar-me davant l'ermita deSant Gervasi, al sud-oest de Vila­nova.

Aquesta ermita és tota emblan­quinada, per fora i també per dins.Es creu que és del segle XVI,però no se sap ben bé l'any enquè fou edificada, ja que en al­guns documents consta que foufundada el 8 de desembre de1666. Aquesta data podria éssererrònia i la vertadera ser el 1566,perquè en els arxius parroquialstenen datada la mort del seu ermi­tà Francisco Mogronyó, el dia 20de desembre de 1644, i també queen la pesta de l'any 1652 hi varenmorir algunes persones que hi

havien buscat refugi.

L'ERMITA DE SANT GERVA­SI AL SEGLE PASSAT

Abans, al seu cancell, hi haviadues petites vitrines en les qualss'exhibien les postals de l'ermitai del seu altar major, també meda­lles dels sants Gervasi i Protasi irosaris amb els grans de cristall.

Aquesta ermita, dedicada alsgermans màrtirs sant Gervasi isant Protasi, té tota la humilitat ila senzillesa dels seus principals

--

20

---,........ .. ----- --. -~ ._----

------~-.

t .'

L'ermita de Sant Gervasi. bibuix de Toni Sagarra

TONi2'3.3.'31

L'ermita de sant Gervasi tambété la seva història. Segons l 'histo­riador, el Pare Garí, aquesta ermi-

Els devots anaven a santGervasi amb una fe de la qualavui sembla que no n'hi hagi.Pregaven al sant i li oferien elsseus ex-vots. A vegades pujaven al'ermita descalços i al sortir-neamb l'esperança al cor volienalgun signe material que des decasa seva els recordés la visitafeta al sant; llavors, agenollatssobre els palets i les petxines,simulaven una pregària d'acomia­dament, però amb la vista i l'oïdavers els passos de l'ermità (quesia dit de passada tampoc era moltexigent) rascaven el terra amb unganivet per arrancar-ne un còdol ouna petxina.

Interior de l'ermita segons una antiga postal de Mercè Ferrer.

devots, com eren els pagesos i elsmariners. L'altar major sí que ofe­reix riquesa, amb incrustacionsd'or i figures, les imatges delsseus patrons i les dels seus pares,també com ells màrtirs; hi ha unaverge de la Bonanova, petiteta iposada dins d'una fornícula. I ala part més alta la ImmaculadaConcepció, contra la qual res novaren poder les turbes que des­trossaren l'interior del temple. Elsaltres altars eren senzills, senseimatges, però hi havia uns gransquadres amb les figures de santsde noms ara poc corrents, comsant Pel.legrí, sant Mamed i santGem, que era (deu ser-ho encara)el patró dels desganats. Hi haviatambé Nostra Senyora de la Llet,i un quadre amb un sant Pau degrans barbes, aguantant un llibreen una mà i a l'altra una espasa

monumental.Del sostrepenjaven tresminiatures develers queavui serien elsomni dequalsevol col­leccionista ique demostrenla tendènciamarinera quetenia aquestaermita.

Així eral'interior del'ermita i que,llevat de laimatge abansesmentada, vaésser destrossatdurant la guer­ra civil. L'en­trada de l'er­mita és pavi­mentada ambcòdols i petxi­nes de mar. Alprincipi va serun caprici,però va donarlloc a unabonica fantasiaque obligava arefer tot sovintel paviment.

ta és de mitjan segle XVI. Perta­nyia al lloc de l'antiga "Quadra"de Darró, de força anomenada alsegle XII. D'aquesta família, se'nconeixen alguns noms, entre elsquals un del mateix segle XII, dereconeguda fama i que era canon­ge de Barcelona. Els Darró, perpoder fer ús d'aquest cognom dellloc, havien d'ésser com a mínimfeudals del Castell de Cubelles.

El Castell o "Quadra de Darró"(Castell de segona importància),com la "Quadra" de Cunit, "Qua­dra" de Miralpeix, "Quadra" deRocacrespa, etc., pel seu historiali restes arqueològiques, almenysestà datat en l'època dels romans,i segurament que era un lloc devigilància per evitar sorpreses enaquesta part de la costa. Actual­ment, les restes trobades a l'Ader­ró es guarden al museu del castellde la Geltrú.

Pels estudis fets en els últimsanys, sabem que les planes deVilanova i de Cubelles eren pobla­des de masies o granges, treballa­des per soldats romans jubilatsque hi vivien amb les seves famí­lies, dedicats de ple al cultiu de laterra. Cap als anys 260 d.C., en laprimera invasió dels bàrbars delnord, van arribar a aquestes planesi hi feren veritables estralls.

DOS BENEFACTORS DESANT GERVASI

El 27 de desembre de 1666, lasenyora Magdalena Pollès i Oaria­na deixava la seva herència al'ermita dels sants Gervasi i Prota­si, per tal que un ermità es po­gués dedicar plenament al culted'aquests dos sants, que erenadvocats contra la pesta. Tambéen Lluís Papiol va deixar la quan­titat de "cent doblers" per al cultede l'ermita. Les terres del costatde l'ermita constaven com a"camp, oliveres i ermot".

En el segle XVIII, en FrancescPapiol i de Padró, fa referència ales ermites de Vilanova en el1790, i quant a sant Gervasi, diu:"La otra de las ermitas es la de

21

Els còdols i les petxines del terra de l'ermita. --'Foto: Gemma Capdet

22

los santos GeIVasio y Protasio,que se tienen como protectorescontra las viruelas". En el "Diariode Villanueva" del 1862, es potllegir: "El pr6ximo domingo severificara la acostumbrada romeriaa San GeIVasio, con balle, subastade tortas i la "dansa del beurer" ,que los aficionados deberan saberen que consiste".

Durant el segle XIX se seguei­xen celebrant les festes i romeriesa Sant GeIVasi per agrair el bene­fici de veure's lliure de les vero­les. Així es va arribar al temps dela primera república, en què vapassar a mans de la "Administra­ción Principal de propiedades dela Provincia de Barcelona".Aquesta va arrendar per tres anys"una tierra con una ermita de 10mundinas, la ermita, y una cuarte­ra de cultivo, procedente de laAdministración o Capilla de SanGeIVasio"; la renda anual era de25 escuts. Després de la república,les coses van seguir el seu cursnormal.

En el diari "La Defensa" d'a­questa ciutat, podem llegir referenta un acte de conciliació a l'ermitade Sant GeIVasi, a la primeraquinzena del mes de febrer del'any 1897; diu: "De sobras esconocido el motivo que obligó ala autoridad eclesiastica a cerrardicha capilla: la sacrílega profana­ción de que' fué objeto por partede algunos sicarios de una ideapolítica que convirtieron en antir­religiosa, pero gracias a los es­fuerzos de nuestro señ.or arciprestey otras persona1idades interesadas,ha sido de nuevo abierta al públi­co y expuesta a la veneración delos fieles. Asistió al acto numero­sísimo público. Esperamos que nose repitan las sacn1egas irreveren­cias como las que motivaron elcierre de aquella capilla."

Ja en el segle actual, i con­cretament l'any 1913, va éssercomprada junt amb el terreny quel'envolta per la família Ferrer Pi.Durant molts anys s 'hi va celebrarun aplec amb molta festa el diadels seus patrons el 19 de juny.

Actualment conseIVa encara unex-vot molt original com és untros de costella de dos metres dellargada d'una balena i que sensdubte fou donació d'un mariner.

Els còdols i les petxines delterra de l'ermita de Sant GeIVaside Vilanova ja no s'han de repo­sar de nou com abans. Potser ésuna llàstima.

Joan Lluís Sivill i Vergès

Bibliografia:

A. VIRELLA I BLODAVilanova i la Geltrú, Imatgesciutat i comarca.

A. FERRER PIDiari "Villanueva y Geltrú", 1944.

S.LLORACHDiari "Vilanova i la Geltrú", 1970.

XXXIII MARXAD'ORIENTACIó I

REGULARITATPER DESCRIPCIó

Una vegada més s'ha complertl'objectiu de la celebració de laMarxa Social. L'edició d'enguanyha propiciat el coneixement delpoble de Bellprat i de molts altresllocs del seu terme que acumulaun ampli bagatge històric de mésde mil anys.

Es tractava de la represa d'unaactivitat amb molta tradició socialque ha hagut de fer front a ladissortada absència de l'home quemés la va impulsar. L'equip orga­nitzador s'ha esforçat perquèaquesta absència no fos percepti­ble des d'un punt de vista tècnici, si judiquem els comentaris,sembla que ho ha aconseguit.

Així, doncs, el proppassat dia3 de març, als volts de les vuit,sortia el primer equip de la plaçadel poble esmentat i desapareixia

tot seguit dins l'espessa boira quetot ho enterbolia. Aquestes condi­cions adverses anaren millorant enel decurs de les hores.

L'itinerari seguia cap al faldarde la serra de Queralt i per lacarrerada ascendent feia cap alcollet del Castell, molt a prop dela capella romànica de Sant Jaumei que, tot val a dir-ho, es troba enuna fase aturada de restauració.En aquest primer control s'oferiaals marxadors un esmorzar gratuït,per bé que hom feu una críticaper la desproporció del tall amb elpoc pa que s'oferia. Hom teniades d'aquí la lliure possibilitatd'ascendir a les properes restes delcastell.

El recorregut seguia planer perl'obaga del Sant Romà i en direc­ció a llevant fins acostar-se al

Bellprat (1975). Foto V. Carbonell

Grony de Miralles. En un puntdeterminat es pujava un grauet i,més endavant, es feia cap al colletde Can Caselles. Després es falde­java un tur6 fins al coll de laSavinosa i, seguidament, s'enfila­va la carena per superar el restrin­git pas de la Roqueta, on unsquants companys del GEAM asse­guraven el trànsit. El Castell il'ermita de la Roqueta eren indretsque mereixien atenció i que en elrelat complementari queden bendocumentats. Vora l'ermita hihavia el control D.

Es davallava tot seguit cap a laserra de l'Erota i, després dediverses bifurcacions, es feia capal llit del torrent de la Santacana.Després s'obria pas dretureramentcap a Fiol, fins a l'enlairada es­glésia del poble on s'havia situatel control F. Se seguia un bon

tros la carena abans dedavallar fins a la ma­sia de Can Borrassócontrol G. Encara unadarrera pujada finsassolir el camí carenerde Can Cartr6, la qualse seguia fms molt ala vora d'aquesta edifi­cació i on se situava eldarrer control abans del'arribada. La marxafinia un cop traspassatel poble en el mateixlloc on s'havia iniciat,després de recórrer19.470 metres en untemps idealitzat de 4hores i 50 minuts iuna hora justa detemps neutralitzat.

23

Els controls foren integrats per:

Sortida Bellprat: Salvador Butf,Toni Sagarra i Lluís Forgas.

A. Castell Queralt: Ramon López,Josep Torras i Paca Sanchez.

B. Bosc Negre: Xavier Capdet,Josep M. Also i Dolors Lacasa.

C. Coll Caselles: David VidalRosa M. Simón.

D. La Roqueta: Blanca Forgas,Victòria Carbonell, Lídia Farràs iRosa M. Farriol.

"E. Barr.Santacana: Manel Vidal,Ramon Casas i Carles Gómez.

F. Fiol: Andreu Usieto, MariaAragonès i Gemma Capdet.

G. Can Borrassó: Josep M. San­chez, Petri Pérez i Paquita Albet.

H. Can Cartró: Joan Mañ.é, PilarBertran i Josep Torras.

Arribada Bellprat: Toni Sagarra,Virtut Castro i Blanca Forgas.

Controls de pas: Jordi Forgas,Josep Julià, Marta i MontserratSagarra i Júlia Ferrer.

Altres equips:

qués la voluntat d'aquestes col.la­boracions ben segur que no ob­tindríem el fi desitjat.

També s 'han materialitzat lesnovetats tècniques que ja prete­níem introduir l'any passat: perprimer cop s'ha aconseguit quetots els rellotges marquessin elmateix segon durant tota la marxa,fet aquest que ha contribuit adonar més credibilitat al resultatfinal; més encara amb l'apreciacióque s'ha fet del mig minut -crei­em que per primer cop a Catalu­nya- que, mitjançant una taula detransformació horària, era traduït aun número enter. També s'hadisposat d'un ordinador, instal.lata casa l'Ordovàs, que ha permèsdisposar ben aviat d'una primeraclassificació provisional.

La participació ha estat accep­table, malgrat la davallada respectel'any passat. Hi ha contribuït l'es­cassa participació forana, contrapo­sant-se amb una bona inscripciód'àmbit social. D'un total de 73equips participants, 5 no poguerenacabar la marxa; 28 d'aquestsequips representaven 7 entitatsforanes. Dins l'àmbit local, 11equips pertanyien a la Unió Vila­novina i 34 ho eren de l'A.E.Ta­laia. L'equip representant de laFederació estava integrat per San­tiago Lleonard i Daniel Oriol.

tancava un ampli ventall de mar­xes precedents dins la serraladaprelitoral, entre el massís delMontclar i la serra de Miralles. Ala vegada la vila de Bellprat re­presenta un lloc de segona resi­dència per a alguns vilanovins isemblà un bon lloc per iniciar ifinir la marxa.

Dins el capítol d'anècdotes,podem esmentar la dificultat querepresentà a algun marxador el pasde la Roqueta. També, algunesperdudes que conduïren a l'aban­donament, especialment la d'unequip femení que no es localitzàfins ben tocades les quatre i quanhom ja començava a preocupar-seseriosament. Ja hem esmentatl'espessa boira de les primereshores; també el fang que trobà elmarxador en alguns sectors de lamarxa propicià que aquesta sem­blés un xic massa llarga, malgratno ser-ho.

A mesura que els equips ana­ven concloent la marxa, se 'lslliurava un relat complementari,redactat per en Vicenç Carbonelli Virella. Cal esmentar la portadad'aquest mateix dossier, obra d'enJosep M. Also. D'altra banda,també se'ls facilità un mapa de lazona, imprès a quatre tintes, quepreparà expressament per a aques­ta ocasió n'Antoni Sagarra i Mas.

Antoni Sagarra i MasS'escollí aquesta zona perquè

'---- El Pitu Blanes a càrrec de les barbacoes del control d'esmorzar, ---'sota el castell de Queralt. Foto: Toni Sagarra

Queda palès que l'organitzaciód'una marxa és una labor comple­xa i participativa. Tothom és moltimportant dins la parcel.la de res­ponsabilitat que ocupa i si man-

Equip inscripcions: M. CarmeBarceló, Virtut Castro, Jani Ferrer.Equip obrir marxa: Vicenç Carbo­nell, Cisco Ayala, Josep Carbo­nell.Equip escombra: Jani Ferrer, ToniCastelló, Jordi Martí.Equip ordenador: Lluís Forgas,Salvador Butí, M. Carme Barceló,Antoni Ordovàs.Equip la Roqueta: Jaume Soler,Isabel Giménez, Moisès Casado.Equip esmorzar: Pitu Blanes, PilarElias, M. Carme Sagarra.Responsable dinar: Manel Vidal.

24

CLASSIFICACIÓ INDIVIDUAL INTERSOCIAL DE LA

XYllI MARXA D'ORIENTACIÓ PER DESCRIPCIÓ DE L'A.E.TALAIA

Equip Punts

1 33 Josep Mata - Cèlia Montaner 20 CEP Vilafranca2 80 Jordi Caralt - Imma Caralt 21 Sl.Vicenç Horts3 78 Jordi Sellarès - Eulàlia Santacana 27 CEP Vilafranca4 24 Miquel Cuatrecases - Montse Ribas 29 C.N.Igualada5 60 Manel Ventura - Glòria Riba 29 C.N.Igualada6 58 Anton Gómez - Teresa Montfort 30 Molins de Rei7 53 Roser Arola - Núria Gómez 33 Molins de Rei8 56 Francesc Lucas - Anna Laffitte 35 Molins de Rei9 51 Magdalena Escala - M.Lluïsa Domingo 39 Molins de Rei

10 62 Xavier Domènech - Pere Casals 39 CEP Vilafranca11 15 Miquel Palet - CarIa Palet 40 C.E.Terrassa12 38 Josep M. Romero - Andreu Garcia 42 L'Hospitalet13 79 Joan Domènech - Pere Casals 43 CEP Vilafranca14 9 M.Pilar Nieves- Manuel Aparici 49 UEC Sants15 36 Montserrat Gil - Amadeu Matas 51 UEC Sants16 34 Vicenç Primo - Toni Montros 55 L'Hospitalet17 27 Joan Giménez - Antoni Franco 55 L'Hospitalet18 32 Gener Aymamí - Elisa Tomàs 57 UEC Sants19 3 M.Mar Aparici - Elena Miró 57 UEC Sants20 28 Enric VIver - Sergi López 78 UEC Sants21 17 Joan Miró - Marta Ventós 80 UEC Sants22 69 Josefina Planas - Florenci Vila 81 UEC Cornellà23 22 Teresa Seguer - Josep GonzéUez 107 L'Hospitalet

EQUIP REPRESENTANT DE LA FEDERACIÓ

11 Santiago Lleonard - Daniel Oriol 37

CLASSIFICACIÓ INDIVIDUAL DE LA

xxxm MARXA SOCIAL D'ORIENTACIÓ PER DESCRIPCIÓ DE L'A.E.TALAIA

1 50 Jaume Llenas - Xavier Carbonell 14 La Unió2 49 Manel Montoliu - Josep Serranos 17 Talaia3 72 Agustí Poch - Pere Fernandez 20 Talaia4 23 Roser Muela - Josep M. Planas 26 Talaia5 75 Oriol Toledano - Aida Toledano 29 Talaia6 63 Antoni Campillo - Jofre Campillo 34 Talaia7 71 Jordi Montoliu - Sergi Florenciano 37 Talaia8 21 Joan Sivill - Antoni Penna 38 Talaia9 12 Pere Coromines - Assumpta Baig 39 Talaia

10 65 Joan Sans - Maite Castelló 39 La Unió11 64 Pere Masdeu - Oriol Ventosa 41 Talaia12 68 Eliseu Oltra - Josep M. Serranos 43 Talaia13 19 Xavier Serra - Anna Llorens 44 La Unió14 42 Joan Massip - Maite Grifell 44 La Unió15 1 Lluís Pujol - Comdta Socias 44 La Unió16 6 Jordi Trillas - Jordi Lleó 45 La Unió

25

17 4 Antoni M:írquez - Josep R. Fuentes 45 La Unió18 54 Marcel.1ina Simón - Pili Me1éndez 45 Talaia19 - 55 Josep M. Casas - Victorio Carbonell 46 Talaia20 41 Miquel A. Ib31íez - Josep Sabrià 46 Talaia21 43 Vicky Florenciano - Montse Sendra 47 Talaia22 76 Joan To1edano - Isabel Romeu 48 Talaia23 14 Elvira Diaz - Xavier Planas 49 La Unió24 52 Josep Bertran - Silvia Bertran 51 Talaia25 61 Josep Candela - Jordi Candela 53 Talaia26 45 A1ex Diaz - Montserrat Ramos 56 La Unió27 25 David Soler - Maite Baquedano 57 Talaia28 47 Francesc A1caraz - Encarna GrifeU 58 La Unió29 46 · Montserrat Barti - Tina Moya 58 Talaia30 10 Carles Munts - Cisco Medina 68 Talaia31 26 Mireia Arnal - Susanna Guimerà 71 Talaia32 37 Joan Gómez - Rut Ribas 73 Talaia33 48 · Neus Solé - Artur Montaner 73 Talaia34 18 Jordi Lozada - Isabel Garcia 75 Talaia35 40 Eva Bolaño - Eva Cabutí 80 La Unió36 39 Marta Castelló - Antoni Martí 81 Talaia37 57 Dolors Soriano - Xavier Galofré 90 Talaia38 44 Carlota Borrell - Anna M. Ayza 90 Talaia39 30 Isidre Rigual - Teresa Fusté 91 Talaia40 16 Santiago Baquedano - Blanca Ga10fre 99 Talaia41 20 Manel Montoliu - Anna S:ínchez 99 Talaia42 29 Immaculada Bertran-Josep M.Moragas 115 Talaia43 7 · Elisabet Moragas - Xavier Moragas 118 Talaia44 31 Idoia Archilla - Anna Morillas Retirats45 66 Salvador Artigas - Guillem Mestre Retirats46 67 Manuel Soriano - Daniel Soriano Retirats47 70 Montse Callejón-Anna M.Rodrfguez Retirats48 77 Jaume Guimerà - Fina Roig Retirats49 73 Sergi Martínez - Oscar Soriano Retirats

CLASSIFICACIÓ PER ENTITATS DE LA

xvm MARXA INTERSOCIAL D'ORIENTACIÓ PER DESCRIPCIÓ

Nom de l'entitat PuntsEquips participants

1234

CEP de VilafrancaC.E. Molins de ReiC.E. L'HospitaletUEC de SantsC.E. St.Vicenç dels HortsC.N. :IgualadaC.E. TerrassaUEC de CornellàRepresentants de la Federació

8698

150157

44461211I

26

TOTAL: 8 Entitats participants EQUIPS: 24

UNA INCURSIÓ" .....

A L'ESQUI NORDICA SANT JOAN DE L'ERM

Tot baixant d'Andorra, l'any79, just en tancar la temporadad'esquí, vaig voler cerciorar-me deles excel.lències de Sant Joan del'Erm, que en diversos articles ala Revista Muntanya havia pogutcopsar. Vaig quedar agradablementimpressionat per la immensitatdels seus boscos, tot i que lespistes no era possible utilitzar-les,puix només unes escadusseresclapes de neu pastosa, contorneja­va el paisatge. Però vaig prometretornar-hi.

I fins el passat dia 13 de fe­brer d'enguany no es va presentaruna ocasió seriosa de tornar-hi. ElJordi Monroy, un dels pocs socisi afeccionats locals a l'esquí nòr­dic, va pro{X)sar-nos organitzaruna sortida conjunta amb unacolla de SantPere de Ribes.La veritat fouque, en pocsdies, l'autocars'omplí, comp-tant que l'excur-sió a un preumolt assequible,a més del viatgecompreni a ellloguer d'esquís ibotes apropiades,un parell d'horesde monitor i eldinar de la jor­nada al Refugi.Gairebé perfecte.

Però els im­ponderablesesgarriaren bonapart de la jorna­da. Ja sortint deVilanova, l'auto-

car hagué de passar per Martorella recollir les cadenes, puix elxofer no sabia ben bé on anava. Iens les prometien felices, quanpassada la Panadella, els llums del'autocar ens il.luminaven quasimig metre de neu a la vora de lacarretera. Fins que a les portes dela Seu d'Urgell, tocant a Montfer­rer, desvia la carretera que ensportaria Castellbó i, després, aSant Joan de l'Erm. Però justquan la carretera -o millor dit, unapista no apta per al nostre vehicle-bifurcava, o cap a Albet o cap a

Carmeniu, començà l'epopeia enquedar travesser l'autocar tottrobant el terra completamentglaçat. Sorgiren un munt de tèc­nics per posar les cadenes, queperllongaren la feina més d'unahora, i mentrestant, una cua de

vehicles que no podien passartambé intervinguere, amb tan bonasort que ens indicaren que elmillor camí per al vehicle ere capa Albet. Aviat comprovaríem queallò ere una solemne embolicada.després d'infinites maniobres, dcpujar i baixar de l'autocar, i deldifícil pas pel poble d'Albet, defi­nitivament l'autocar quedà embar­rancat en un tancat revolt just sotadel poble de Seix. Tothom a peu,amunt amb un desnivell que ensesperava de més de 500 metres.

Sort que, avisats a dalt de laBasseta, baixaren a recollir-nos unmunt de jeeps. Tot plegat, quehavent sortit de Vilanova a les sis,arribaríem a Sant Joan de l'Erm aquarts de dues. Després, ens assa­bantaríem que la bona carretera

L-- El Xalet-Refugi de la Basseta amb una colla dels nostres esquiadors. -J

Foto: Josep Blanes

27

Sortint esquiant del Bosc; el fred és viu. Foto: Josep Blanes

era l'altra, i quepassa per Carme­niu, i es retrobaamb l'altra aSant Andreu.

L'arribada alXalet de la Bas­seta fou apoteò­sica. Tothomprovant-se lessabates i elsesquís, i totseguit, cap a lagran clariana en­mig del bosc idavant del xalet,cobert tot peruna bona quanti­tat de neu. Elsmonitors, que jafeia hores queens esperaven,ens agruparenper colles i capa les pistes s'hadit! Una verita­ble teranyina depistes planeres solcades per lestraces d'anada i tomada, molt benindicades i totalment envoltadesper boscos de pins i alguns avets,coberts i emblanquinats per unaneu quasi acabada de caure, ensdonà la benvinguda i ens féu

oblidar les penpecles de l'arriba­da. Als qui ja coneixíem l'esquíalpí i l'esquí de travessia se'nsféu fàcil l'esquí nòrdic per la sevalleugeresa i de seguida ens sub­mergírem en aquella immaculadablancor, acompanyats d'un espès

...

silenci només trencat pels esbufecsd'algun esquiador o pel retruc delsesquís lliscant per les traces. Llàs­tima que no disposàvem de gairetemps, i això no ens permetéd'arribar a Sant Joan Vell, lesvenerables runes de l'antiga ermita

situades a unavessant on les

... aigües de laqual tributen ala NogueraPallaresa, perRomadriu iMontenartró, ino ho fan, comla vessant on hiha la nova ermi­ta, que porta lesaigües cap alSegre.

Després derecórrer unsquants quilòme­tres, mentreretornàvem capa la Basseta,repassàrem lainformació queconeixíem d' a­quell magnífic

28

Una de les pistes que porten a Sant Joan Vell. Foto: Josep Blanes

L'ermita nova de Sant Joan de l'Enn. Foto: Josep Blanes

indret. Sant Joan de l'Erm, situata cavall entre dues comarques, apoca distància del port de SantJoan (1715 m) i del coll de laBasseta (1700 m) agafa el nom dela vella ermita, els primers indicisde la qual daten del segle X, ique va enrunar-se el segle XVI.Va ésser reconstruïda el 1705 i el1724 se li va afegir un porxo ca­racterístic que servia de cobert perals vianants que sojornaven al 'hosteria del Santuari. Però, el1935, s'hi va calar foc i ja no estomà a reconstruir. I l'any 1958va començar la construcció de lanova ermita, tocant al coll de laBasseta, ben lluny de l'anterior, icol.locada allí segurament per lainfluència del municipi de Castell­bó que, si bé també li pertanyial'anterior emplaçament, allí hitenien accés la gent del Pallarsque assistien conjuntament ambels de l'Urgell als aplecs i romiat­ges que allí s 'hi celebraven.

A uns 200 metres de la novaermita, s'aixeca el Xalet-Refugiinaugurat inicialment com a Refu­gi el 1970 i ampliat i millorat el1976, que avui disposa de servei

de bar i restaurant, amb sala d'es­tar i una llar de foc circular, enquè ens vam poder escalfar, i unmenjador no massa gran, però onvam encabir-nos tota la gent delGarraf, dinant a quarts de quatre.També té adossades 10 habitacionsamb sanitaris i calefacció i ambporta a l'exterior, amb una capaci­tat d'unes cinquanta persones, i amés a més, un dormitori comú.que s'habilita durant la temporadad'esquí. Compta, també, amb unedifici exterior on es lloguenesquís i sabates; l'estació diposade màquina per marcar les tracesparal.leles en totes les pistes, peròen canvi no disposa de subminis­trament elèctric, que en tot cas elsupleix un grup electrògen. Aquestrefugi va ésser cedit per l'Ajunta­ment de CastellDó al Centre Ex­cursionista de Catalunya per admi­nistrar-lo durant 15 anys, i que1'ha fet servir· com a base de­diversos campionats d'esquí defons. Avui dia ja és regentat perun grup entusiasta de la mateixaCDmarca que té molt d'interés percontinuar la promoció d'aquestamodalitat d'esquí.

Havíemretornat a laBasseta, totpassant revista ala història d'a­quest poc cone­gut paradís del'esquí de fons,però com queens havíem dereunir tots perdinar i hi haviamolta gent es­campada, ensacostaríem,mentrestant, aveure, tot esqui­ant, l'ermitanova de líniamoderna peròmolt ben adapta~

da al paisatgeon no desentonagaire. Un ventglaçat ens féudesistir de per­llongar la visitai corrents cap al

menjador, doncs la gana ens ori­entava cap a la taula. Desprésd'un excel.lent dinar encara faríemun tomb amb els esquís i esgotarí­em el goig de lliscar per aquellaneu, que a darrera hora de latarda començava a glaçar-se perles baixes temperatures.

La baixada, que tomaríem afer amb jeeps, fou llarga fins aretrobar l'autocar a Castellbó, quehavía hagut de retrocedir fent lesmil maniobres i que tot i ambaixò no es va lliurar de perdre unembellidor i d'alguna altra rasca­da. Vam acomiadar-nos d'aquellsesforçats membres de l'estaciód'esquí, agraint-los aquell servei iassegurant que hi tomaríem, puixhavíem gaudit suficient amb lespoques hores que hi havíem estat.La invitació a tomar-hi és en peuper a tothom. L'esquí nòrdic ensespera.

Josep Blanes

29

TOTA UNA NOVA

AVENTURA

Tot va començar un dia pre­nent un cafè amb llet a Can Mau­ri amb un dels meus millorsamics. Vàrem estar parlant de lapossibilitat d'emprendre algunamena d'aventura i ell va treure eltema de l'espeleologia. Jo ja sabiaquè era, ja que anys· enrere elmeu germà gran en feia, i a mim'atreia bastant, com tots el es­ports d'aventura. Ens vàrem deci­dir i ens vàrem apuntar al Cursetde la Talaia. El primer dia veustot de gent nova que t'informen i

t'expliquen tot el que has de fer.Jo ja tenia ganes de ficar-me enun forat el dia que m 'hi vaigapuntar, però la qüestió no és tansenzilla, i una de les coses quet'ensenyen és la de tenir paciènciai estar ben preparat abans de ferqualsevol cosa. El primer que vamfer van ser pràctiques de baixar ipujar parets per començar a agafarconfiança i conèixer els materialsque havíem d'utilitzar.

Les coses bones es fan esperar,i no va serfins la següentsortida al Gar­raf que ensvàrem ficar enun forat. Vaser l'avenc del'Emili Saba­té. En el mo­ment en què etfiques en unavenc, ésrealment tal icom si entres­sis a un altremón. Un móndesconegutobscur ques'ha d'exploraramb molt decompte. Te'nfas creus delque pot arribara fer l'aiguaen una cavitat!

La setma­na següentvàrem fer ElGinebró, que,com l'anteriori molts d'al­tres, es troben

al Massís del Garraf. Ja en el se­güent mes, vàrem fer dues sortidesmés, la darrera de les quals era ala Fou de Bor, una cova que estroba al Pirineu. Quan van dir queera una cova horitzontal i no feienfalta cordes per baixar o pujar nom'imaginava que m'agradés tant.No van faltar emocions, ni tampocformacions dintre la cova. Totsens ho vàrem passar molt bé ambl'aigua i el fang que hi trobàrem.Va valer la pena mullar-se i em­brutar-se i tot el que fes falta pertal de veure les formacions que hihavia a dintre.

A part d'aquestes classes pràc­tiques, vàrem tenir una sèrie declasses teòriques, com la tècnicade material, geologia, biologia iecologia, topografia i fotografia,espeleo-socors i primers auxilis.

Cal dir que en aquest curset,no només ens fiquen dintre delsforats, sinó que hi ha una impor­tant convivència en grup. Enaquesta convivència és on conei­xes de veritat tots els monitors icursetistes, on els més expertsexpliquen les seves experiències iaventures, les quals et poden fermolt de servei. Però la veritat ésque per molt que llegiu o us hoexpliquin, l'única manera de co­nèixer-ho de veritat és fent-ho. Ijo estic segur que sereu tan benrebuts com jo en pròxims cursets.

Jordi Mestres

30

L'espectacularitat de les sales de la Grallera Grandel Corralot. Foto: Josep Aguadé

Hi ha qui, equivocadament oper desconeixença d'allò queparla, creu que l'esquí no és unesport, o que ho és d'una altramena, o que és per a minories, oque no té l'esperit d'altres activi­tats dubtosament esportives.

Si qui diu això viu a l'any 91,llegeix els diaris i sap interpretarestadístiques, ja té la resposta:l'esquí és un dels esports de mas­ses dels anys 90.

I per això, per aquest caràcterpopular de l'esquí, és pel queexisteix SKI-TALAIA / Secci6d'Esquí, per facilitar a tothom unprimer contacte amb aquest esport.

Hi ha qui agafa el cotxe i entres o quatre hores està esquiant aAndorra; a les tres de la tarda eltoma a agafar i, cap a casa hifalta gent!

Aquí nosaltres hem volgutdonar un caràcter participatiu, aixícom d'una amistat al tema.

Dia : 2 de març de 1991Lloc : Plaça de l'Estaci6Hora : les 2 de la matinada

Comencen ha a arribar cotxesdels quals baixen gent vestidad'una manera peculiar, mig endor­miscats encara, treuen les bosses iels esquís, cal anar de pressa itomar el cotxe al garatge, son 2dies d'esquí a Vaqueira i deixar­lo tant temps aparcat a l'estaci6,és "peri1l6s".

Salutacions, bromes, som elsde sempre i a cada sortida algúmés que vol provar això de l'es­quí.

".,.

l'I f .....,). ..

tf..+,

\t.~• .... •

.\\ \l ..A

r • .. ,

I • t" ~

, ..• ~ ..

- ...- ,.

, j

..--, ., Jrt J¡r'I1i )tilJ~',

Baqueira. El telecadira desembragable a la cOla 1800. Foto: Arxiu

31

El grup va creixent i la con­versa s'anima. A l'hora pactada elbus arriba. El conductor, ambmala cara, deu pensar "quineshores són aquestes d'anar pelmón". El guia de l'agència, elCarles, un amic per a tots nosal­tres, content de tomar a veure'ns.Per l'agència som la gent de laTALAIA de Vilanova i moltsguies s'estimen més de venir ambnosaltres que aguantar grups hete­rogenis de gent desconeguda.

Tot carregat, les 3 del mati,hem de marxar, a les 9 hem d'es­tar a Vaqueira Beret.

Dos quarts de vuit, un cafèamb llet a Pont de Suert. La gentestà quadrada de l'autocar, però

els ulls brillen mirant el cel, no hiha núvols, si hi ha bona neu aixòpot representar un bon dia d'esquí.

Altres vegades, després delviatge, et trobes amb un dia deboira o sense neu, però què s'hade fer.

Tres quarts de nou, parquingde Vaqueira, el guia ja ha anat abuscar els forfaits. Ja toma. Ensesperen hores d'esquí. La majoriaesquiarà de les nou fins a tancarpistes. A la nit tots junts a I 'horade sopar a discutir la jugada,l'esquiada, i demà a dos quarts devuit dempeus i tomem-hi.

A la fi de la segona jornada, iamb un de nosaltres amb els lliga­ments trencats (6 mesos de recu-

peració, l'esquí a més és un esportperillós), cap a casa.

Ha estat una bona sortida;quasi tot ha anat bé. La gent tomaben contenta i això és el quecompta.

Tota bona sortida és un èxitper a nosaltres i un prestigi per.al'Entitat, i és ben agradable per atothom.

Vilanova, Plaça de l'Estació,les 10 de la nit, hem esquiat 2dies a Vaqueira i com sempre,amb poca o molta gent, ha valgutla pena.

Secció d'Esquí

21 d'abril

12 de maig

9 de juny

SECCiÓ DE SENDERS

Calendari previst per a les properes sortides

Vallgorguina - Sant Martí del Montnegre - Sant Celoni

Sant Celoni - Santa Fe del Montseny (?)

Santa Fe del Montseny - El Turó de l'Home - Sant Marçal

Tot i que aquest curs no hem seguit cap itinerari que ens menés finalment a un delspics del Pirineu (com la Pica d'Estats, el Puigmal o el Canigó), no volem pas trencarla tradició i per a finals de juny s'organitzarà una ascenció col.lectiva a un cim. Més

endavant s'informarà detalladament.

32

LES COVESDE L'HORT XICI DE CAL SANT

Unes cavitats de la Serra d'AncosaLa Llacuna

INTRODUCCIÓ

La nostra fita en aquesta co­municació és donar a conèixer,amb una mica més de detall, duescavitats del terme de La Llacuna(Anoaia), que, tant per la sevasituació com per la seva espeleo­gènesi, són dos exemples clarsdels tipus de cavitats que hi ha ala zona. Com el conegut avencd'Ancosa, cova del Carlí, cova deles Ootes, o cova de les CasesVelles.

GEOMORFOLOGIA

La serralada d'Ancosa és unseguit de turons que presenta lescotes més altes de tota la comar­ca, al N del terme de Pontons.Marcada per la gran esquerda del'anticlinal que corre de N-E, alSW des de la serralada triàsica delPuigfred, senyala la divisòria entrela conca hidrogràfica de l'Anoia ila del Foix. Els seus límits geo­gràfics estan emmarcats al N perla Plana d'Ancosa i els Esgave-

llats, a l'E per la Plana de lesLlombardes i la serra de les Pine­des, al S per la Pollina i el colldels Carbons i a l'W per lesRimbades. Situada entre les longi­tuds 5Q 10' i 5Q 13' i les latituds41 Q 27' i 41 Q 26', decanta lesrieres de Barulla, Hort Xic i lesCanals cap a la Plana d' Ancosa,que les canalitza cap a la riera deMiralles pel cingle de Valldeser­ves. Pel sud, les rieres de Carbonsi de Pollina porten les aigüestemporeres cap al riu Foix. Al peude cada riera, unes fonts, quereben el mateix nom, són la sorti­da natural de part de les aigües depluja que, aprofitant la formaciócalcària del sistema, han elaboratuna típica formació kàrstica ambamples zones de rasclers, queaprofiten els corrents superficials,i dolines, que els canalitzen cap aesquerdes tectòniques.

Les nostres coves estan situa­des a la segona corba de nivelldescendent d'un ample turó de918 m d'alçada, al centre d'a­questa formació. Solament és

superat pel cim de Puig Castellar,al NE, que té 945 m i és l'eixgeodèsic de la zona. Obertes entreles calcàries de l'Eocè inferior­llerdià, perforen barres calcàriesmolt toves, que s'alternen ambbretxes calcàries i dolomítiques.Aquests nivells tenen una inclina­ció de 30Q amb direcció NW.L'llerdià descansa sobre un Paleo­cè argilós que va dels tons ver­mells als groguencs, i es donen aconèixer al S del nostre turó, delPuig Castellar i al llarg de la basedel cingle de la Plana d'Ancosa.Tot aquest conjunt es recolzasobre un Keuper d'argiles tabule­jades groguenques, lloc per onpassa la pista forestal que va desdel Km 25, de la carretera deVilafranca del Penedès a La Lla­cuna, fins a Pontons.

VEGETACIÓ

La vegetació dels indrets deles coves està constituïda per unestrat arbori, un sub-arbori o ar­bustiu de plantes herbàcies, lianes

33

PLANTA

~_B

e-

I E

COVES DE l'HORT XIC.lSERRA D'ANCOSA·LA LLACUNA

o

E

r­F

G

--~ ,"--

--Topogr·fia----­x.c on e la. J.Ayxa • J.Ra fol. G.R.E.v.-'-'gee

34

o emparraderes i un estrat herbacisobre el sòl del bosc. A més, enels llocs més humits, s'hi trobenplantes tipus molsa.

D'entre els arbres, cal esmentarel pi blanc, pi pinyoner, alzina,càdec i el boix, tots ells elementsdel bosc i del cosconar. Prop deles coves de l'Hort Xic, es trobenels boscos de "pinus nigra", subes­pècie nigra, no gaire densos. Tan­mateix, l'alzinar ("quercus ilex")té una gran densitat de vegetació,amb diverses subespècies estructu­rades, de forma que d'una socasurten diferents branques o secun­dàries, com un ventall.

En l'estrat arbustiu, s'hi trobensavines, ginebró ("juniperus phoe­nicea") i "sp" respectivament; boix("buxus sempervirens"), la coronil­la ';sp", coronil.la "glauca", i en

altres indrets de la zona hem vist"llex aquifolium", planta ornamen­tal i decorativa de Nadal.

Les herbes són: la nèbia, lamare-selva, el romaní, l'espígol, lafarigola, la sarsaparrella i unapapilionàcia semblant a l'argelaga.També hi ha plantes criptògames:dues espècies de líquens, unaramificada i que es troba sobrel'escorça dels arbres, i una altraque forma una crosta sobre lesroques ("líquen crustaci"). Lesfalgueres estan representades perla "ceterach officinalis" que pre­senta les fulles mortes.

SITUACIÓ

Per arribar a la cova de Cal Sant,cal agafar la carretera de Vilafran­ca a La Llacuna. En arribar al

Km 25, es troba un camí-pistaque porta fins a Pontons. Agafantaquest camí, a uns 900 m trobemuna bifurcació i s'agafa el camíde la dreta; es passa per Cal Ma­nya i, continuant, es passa pelcostat de la Masia de Cal Salvat.Tot seguit es troben altres tren­calls, però sempre s'ha d'anar pelmés fressat. A uns 500 m de CalSalvat, es troba el principi d'unterreny cremat per un antic incen­di, lloc on s'han de deixar elsvehicles. Aleshores cal anar uns140 m en direcció a la serrad'Ancosa, on trobarem bastantsforats, alguns dels quals es comu­niquen amb l'interior de la cova.Per sobre de la cavitat, es veuenesquerdes i forats pràcticamentinaccessibles.

Les coves de I 'Hort Xic estansituades a l'est de la cinglera de

l I

t

2

5

o Sem.-.'_ ....- ....- .._ ...-..1

Coves de l 'Hort Xic. (núm.22)

1.- Rascador; 2.- Petit tallant; 3.- Fragment de fulla de falç; 4.- Petit tallant; 5.- Rascador.

Les fletxes indiquen les parts que han estat usades i on s'observen alguns retocs. Les quatre..primeres molt descalcificades per trobar-se a l'aire lliure amb contacte amb el sol.

o Sem,..' ------...--'Fragment de vora color gris-rosat, de pasta ben cuita amb petits nòdols calissos, lleugerament esclovelladaen la seva part interior possiblement per contenir alguna conserva salada. Segle XIV-XV aproximadament.

35

una colla d'esquerdes. Una partd'elles són descompostes i end'altres s'hi han format algunespetites colades i concrecionsmés o menys vives. Un copdins la cavitat, ens trobem a lagaleria principal (A-B). Té unallargada d'uns 20 m. A pocsmetres de l'entrada hi ha unapedra força gran repenjada a laparet i falcada amb pedres perla part de sota, que aparentmentvan ser posades en temps deguerra perquè no obstruís el pasdels emboscats que allà s'ama­gaven. Des de la boca d'entrada,a uns 4 m es troba, en un late­ral del sostre, l'accés a una altraesquerda (C-D) a uns 3 m persobre del terra, amb una llarga­da d'uns 11 m per uns 70 i 80cm d'amplada. A 3 m del punt(X), hi trobem una altra galeria(E-F) de 2 m d'alçada per uns 6m de llargada i 70 cm d'ample.En els 3 metres i mig s'obre unpetit forat d'entre 35 i 40 cmque dóna pas, actualment, al quecreiem final de les esquerdesinteriorment explorades. Aquestaúltima (G-H) té una llargadad'uns 15 m per uns 40 o 50 cmd'ample i l'alçària, en el seupunt més alt, és d'uns 7 m a labanda est de l'esquerda (H). Enaquest lloc es veu una altraentrada de la cavitat, però ésinaccessible a causa de l'equi­libri de les pedres. Aquestaentrada queda a uns 7 m de laboca principal on, des de l'exte­rior, es veuen possibilitats decontinuació en direcció nord.

o

!-oP~9~f~

lC.Conesa. J.AJza

TALL \F

8

IF

~51 2 3 1 5 6m, . , IG.R.EV. 1988.

A

ALÇAT--

Al203Si02Fe203

la vora nord de la serra d' Ancosa,a uns 40 m per sobre de la fontdel mateix nom. Les coves 1 i 2estan separades, entre elles, uns 40m al mateix nivell.

Per arribar al lloc, podemtomar enrere des de la cova deCal Sant pel mateix camí. A màesquerra, trobarem, abans d'arribara Can Salvat, una pista que pujabuscant el camí cap a Puig Caste­llar i la instal.lació de F.E.C.S.A.Si volem anar-hi des de Cal Ma­nyo, haurem' d'agafar la segonapista a mà dreta, que surt desprésde .passar el mas, venint de la

pista de Pontons. Sempre anantper la mateixa mà, les dues estroben a la creuada de Puig Caste­llar. Tot seguit, agafem pistaendavant cap a la casa d'Ancosai a 500 m un camí, a mà esquer­ra, ens porta a les fons de Canalsi de l 'Hort Xic. A l'esquerra capa la de les Canals i a la dreta capa la del Hort Xic.

ESPELEOGENESI

La cova de Cal Sant és unacavitat formada per un esllavissa­ment d'estrats, fet que configura

La cavitat és excavada encalisses del terciari. Un cop analit­zada una mostra de la roca perespectrometria de RX, l'esquerdaés formada per una colla d'ele­ments:

Co3Ca = 96.93% (Carbonat Càl­cic)

= 0.80% (Alumínic)= 0.62% (Oxid de Silícic)= 0.16% (Fèrric)

Aquesta podríem dir que és lacomposició més important, ja queel 1.49% restant dels seus compo-

36

C

IALL

.S j(1< \~

? - 'YI"

~;~ I·

Ik

.!-

\\

;

~.!!

J[.C

-..

-..

...y

....

Il..

...f

lI4.

-...

.."

...

9-'~&~

?~,

lo

.M.Ç

AT

5GENER~L5

N!21

~,?

CO

RB

ES

NIY

Ell

O"S

O..

~f

J -I I I I I I

CO

VA

DE

CA

LS

AN

TL

AL

LA

CU

NA

lI I

TA

llG

EN

UA

ll-J

I I I I I I I I

" I •8 .d.o

G.R

.E.V

.8-.

8",

w ......

La cova de l 'Hort Xic-I. (Serra d'Ancosa)Foto: Josep M. RàfoIs

nents són elements indeterminats.Anàlisis fets per: Gerrnan Rodrí­guez. Coordenades: X = 5Q 12'03". Y = 41 Q 26' 30". Z = 875m.s.n.m.

Les coves de l'Hort Xic sónbaumes arranjades on varen ésserconstruïts uns marges a l'entradaque arriben fms al sostre i deixensolament una entrada de 1.30 md'alçada per uns 70 cm, ambgruix, de marge, entre els 70 cmi 1 m. Aquestes baumes forenutilitzades d'amagatall durant laGuerra Civil. La llum 1 haviaestat utilitzada als voltants del'Edat Mitjana i s'hi han trobatrestes de ceràmica i sílex superfi­cialment. També s'hi observenrestes d'unes pedres en formad'antic marge que devia servir decorral per al bestiar i part d'unafeixa que podia haver estat Ull

camí o corriol, que passava pelpeu de la cova i pujava fins a daltde la cinglera. La bauma té uns13 m per 5 m de fondària i unpetit forat a la part central d'uns2 m més. Anant a la part nord dela bauma, ens trobem la cova ambel marge, des del portal té uns4.80 m de fondària per uns 3 md'amplada i 1.50 a 2 metres d'al­çada. La llum 2 està situada mésal nord, té uns 3.20 m de fondària

38

per uns 3 m d'am­plada i una alçadaentre els 2 i 3.50 m.

Aquesta zonatambé es anomenadaserra dels Escurçons.Actualment podemdonar crèdit a algu­nes de les explica­cions que ens handonat moltes perso­nes dels poble, enespecial el pastor del'Ancosa.

Coordenades :

Cova núm 1 :

5Q 11' 32"41 Q 26' 37"840 m.s.n.m.

Cova núm 2 :

5Q 11' 28"4F 26' 39"840 m.s.n.m.

BIOFAUNA

A la cova de calSant hem trobat duesespècies de mosquitsper determinar, un delsquals és força gran,d'uns 3 cm de llarga­da, i un neuròpter,insecte també d'uns 3cm. de longitud. D'a­ràcnids, n'hem trobatuna espècie molt petitad'uns 5 mm de longi­tud i una altra de mésgran, semblant a l'ano­menada "Metta oumet­ti", de 4 cm.

A prop de la covade I 'Hort Xic, caldestacar la presènciad'un exemplar d'escur­çó.

La cova de l'Hort Xic-2. (Serra d'Ancosa)Foto: Josep M. RàfoIs

Cova de Cal Sant (La Uacuna). Foto: Josep M. Ràfols

Xavier Conesa, Josep M. Jansà,Antoni Ferrer, Lluís Mormeneo

del G.R.E.V.

Arqueologia :Antoni Ferrer Martí, Lluís Morrne­neo

Espectrometria de RXGerrnan Rodríguez

Fauna i Flora :Josep M. Jansà

Fotografia :Josep Fisa, J.M. Ràfols

Geologia:Lluís Morrneneo

Localització i EspeleometriaXavier Conesa

Plànols i dibuixos :Josep Tejedor

Topografia :Xavier Conesa, J. Ayza

Mapes:

ANCOSA - BRUFAGANYAAtles Muntanyenc

Mapa Geológico de EspañaIGME 419 (Vilafranca del Pene­dès)

Bibliografia :

IGLESIES, Josep. Les valls del Gaià, del Foix i de

MirallesReus, Impr. Marian Roca, 1934

LLENAS i COSTA, RamonApunts històrics de La Llacuna1980

Insecte neuròpter de la Cova de Cal Sant

SIRE de la UEC de SANTS"Cova de Cal Sant. La Llacuna(Anoia)". "Excursionisme"Butllet! de la UEC

VALLS i PRAT, MarceUíCronologia Històrica de La Llacu­na

39

ELS ANECS AL'EMBASSAMENT

DEL FOIX

La FOTJA (Fulicaatra) és inconfusible pelcolor negre del plomatgei pel color blanc del beci la placa frontal. Diferentde la Polla d'aigua, lafotja neda en un grupnombrós per l'espai mésobert del pantà, just sotaCastellet, allunyant-se de

L'ANEC COLL-VERD (Anasp1athyrhynchos) és el més comúdel nostre país i l'espècie origend'algunes de les races domèsti­ques. El mascle és ben conegutpel color verd del cap, separat delmarró del pit per un estret cinturóblanc, diferenciant-se força de lafemella, de colors brunencs. És unànec sedentari que es bellugarelativament poc i, precisament peraixò, no és fàcil determinar lafenologia -estudi dtls fenòmensbiològics periòdics- dels desplaçatsi dels migradors. A l'època dereproducció, els ambients ocupatsper aquest ànec oportunista sónmolt variables, ja que només

demana indrets amb aiguaabundant i vegetació lito­ral relativament propera alniu; és per això que elbon nivell d'aigües delpantà ha afavorit la sevapresència, centrada bàsica­ment a la riba de la carre­tera i davant per davantde Can Bladet, en unadisposició perfectamentaparellada.

d'un flux migratori, aquesta quan­titat s'ha vist reduïda a 60 exem­plars, al marge dels que l'observa­dor hagi pogut obviar. Així,doncs, se'n determinen claramentquatre espècies: 32 ànecs Coll­verd, 16 Fotges, 8 Cabussets i 4Polles d'aigua.

Malgrat la presència d'uns 125exemplars d'ànecs fa escassamentdos mesos, és evident que, després

Efectivament, el fet de disposard'algunes publicacions especialit­zades m 'ha portat a voler determi­nar les espècies que habiten almenystingut pantà de Foix. Així,doncs, ben disposat de prismàtics,llibre i paper, m'he acostat a lesriberes de l'embassament durantels dies 15, 16 i 17 de març perobservar i catalogar les aus ques'hi han assentat. Una labor,aquesta, prou engrescadora i ver­sàtil que m'ha reportat un millorconeixement de la zona.

ja des de fa uns dos anys. Lacuriositat l'he incrementada darre­rament, ja que per motius laboralsfaig aquest trajecte de carreteraquatre cops al dia, però fonamen­talment pel motiu de preparar unasortida de la Secció de Cultura alsAiguamolls de l'Empordà.

Reprenent el fil de l'articlepublicat per l'amic Joan Sivill enel darrer butlletí en què constatavala presència d'uns dos-cents ànecsa l'embassament de Foix, voldriaaprofundir en aquest tema simple­ment com a vulgar i inexpertobservador de la fauna aquàtica,però també com a fidel seguidorde totes aquelles facetes que con­dueixen a un coneixement mésampli de la història o bé de lanaturalesa.

Els ànecs banyant-se a les aigües del Pantà de Foix. --J

Foto: Salvador Butí

La presència d'ànecs s'observa

Pertànyer a una entitat excursi­onista equival, entre moltes altrescoses que no ve al cas recordar, aestimar el medi natural i la vidaque s'hi desenvolupa, caràcter,aquest, que distingeix els animalsi les plantes dels altres éssers i esmanifesta pel metabolisme, crei­xença, reproducció i. capacitatd'adaptació al medi que els envol­ta.

40

la vegetació litoral. Present totl'any en una bona part del territo­ri, els forasters procedents delocalitats de la península Ibèricaarriben ja ben entrat l'estiu, fluxque continua durant l'octubre ambl'aportació d'exemplars europeus;el novembre és un moment demigració molt fort, el desembre iel gener són típicament d'hiverna­da; després marxen els forasters idurant el març resten ja les pare­lles reproductores indígenes, preci­sament les que hem vist durantl'observació. A l'època de repro­ducció, la fotja és un ocell típicde canyissars, de manera queprova de fer el niu en el cinyellde vegetació litoral oposat a lariba de Castellet.

El CABUSSET (Tachybaptusruficollis) és el més petit -25 cm-i el més abundant de tots els

Cabussons. Com indica el seunom genèric, és molt bon capbus­sador i exclusivament aquàtic. Lamanca de cua i la morfologia delbec el diferencia dels ànecs. Bas­teix el niu flotant entre el canyísque envolta la massa d'aigua de lacapçalera de l'embassament. Certa­ment és atractiu veure la sevaactitud perspicaç i repetitiva decapbussar-se. La dessecació i con-

taminació de la zona pot accelerarla seva desaparició.

La POLLA D'AIGUA (ga­llimila chloropus) és un nidifica­dor que, malgrat la reputació desedentari, ofereix importants movi­ments estacionals. Se l'ha vistnedant o picotejant prop de lavegetació litoral i sempre a puntd'amagar-s'hi. Sol conviure ambla fotja, de la qual es diferenciabé pel fet d'ésser més petita -33cm-, per la placa frontal vennellaque cavalca el bec groc i, sobre­tot, per la ratlla lateral irregularblanca i les infracobertores tambéblanques, caràcters aquests quem'han pennès distingir-la a distàn­cia. Ampliament oportunista, tolerabé tota mena d'ambients i resis­teix les aigües notablement conta­minades de la capçalera del pantà.Hom assegura que sovint és laprimera espècie colonitzadorad'una nova massa d'aigua.

Detallades les característiquesprincipals d'aquestes espèciesobservades, vull afegir, només, laconveniència de preservar aquestmedi natural tan proper a Vilano­va i la Geltrú, essencialment afa­vorit pel règim pluviomètric enre­gistrat en els darrers mesos i que

manté, amb curtes intennitències,el vessament del pantà des de fagairebé mig any. També hi ajuda­ria si disminuissin els abocamentsde fosfats i de nitrats, agents con­taminants que afavoreixen l'eixam- .plement del mantell verd d'alguesparasitàries; i restringir les cir­cumstàncies molestes per a lesaus, especialment en època denidificació, que provoquem elsvilanovins cada diumenge: motosamb escapament lliure, barquesmotores que pretenen acostar-seals ocells per a fotografiar-los,picnics vora l'aigua, etc. .

Ben segur que amb l'esforçcompartit de preservar el respecteque mereixen ajudaríem a mante­nir aquesta nova comunitat que nohavia estat encara catalogada pelscientífics i naturalistes.

Antoni Sagarra i Mas

BIBLIOGRAFIA :

- Els Ocells del Parc Natural delsAiguamolls de l'Empordà.Jordi Sargatal, Josep del Hoyo.Linx Edicions, juliol, 1989.

- Història Natural dels Països Cata­lans, Volum 12: OcellsEnciclopèdia Catalana, febrer, 1986.

'---------------- Castellet, el castell i l'església reflexats a les aigües ---1

del Pantà de Foix. Foto: Toni Sagarra

41

SAVINA I SIVINAAquest arbust, sempre verd, de

fulles gairebé cilíndriques i que faun fruit rodó blavenc, és de fustavermella i flairosa.

En realitat, ambdós noms,savinai sivina, s'apliquen a dosvegetals semblants però diferents:la juniperus sabina i la junipe­rus phoenicea, la primera menysabundant i la segona d'aplicacióabusiva. La Jn. sabina és conegu­da per savina de muntanya, viuen llocs alts i només es troba enels Pirineus; també l'anomenensivina i ginebre-savina. De l'altraespècie, la Jn. phoenicea o savinacomuna, dita correntment savina,a diversos llocs del Baix Maestraten diuen "la savina naix ginebre",perquè al començament de lacreixença té fulles allargades,planes i punxants, com les delginebre, diferents de les de laplanta adulta, que sónmenudes i arrodonides.D'aquesta darreramena n'hi ha unasubespècie "lycia",denominada savinalitoral o marítima,potser la més prolíficade la nostra contrada.

Aquesta diversitatd'espècies amb pràcti­cament un sol nom,mantes vegades encaraes confon amb unatercera conífera cu­pressàcia, el ginebre,que en algunes comar­ques entenen per gine­bró, mot que en altresllocs només designa elfruit del ginebre.

El ginebre (juniperus commu­nis) té les fulles linears i pun­xants, amb una ratlla blanquinosaa la cara superior i els seus fruitssón emprats en la fabricació delgin. Com hem dit, hi ha llocs queli donen el nom de ginebró i enaltres ginebro, paraula plana, quansabem que el ginebró és una sub­espècie petita que més aviat es faa l'alta muntanya. Però, per aca­bar-ho d'adobar, del ginebre i delginebró molts botànics en denomi­nen càdec, paraula desconeguda ales muntanyes del Penedès, do­nant-se el cas que la Guia delParc Natural del Garraf sols faesment del càdec (juniperus oxy­cedrus) i rio fa menció del ginebrei de la savina, tot i que són delsarbusts més abundants del massís.Per altra banda, la publicació"Descobrim el Garraf', a més delcàdec (és a dir, el ginebre), cita

ben per sobre una vegetació care­nera amb savina. Per a nosaltresés sabut que la savina o sivina,de fulles més aviat punxagudes ales plantes joves i imbricades enles adultes, amb fruits de colorvermell fosc un cop madurs, creixen els roquissars i en els rasclersde les nostres muntanyes. I d'unacomunitat vegetal on predominenles savines en diem una savinosa.

De moment no tenim constàn­cia de cap topònim derivat delcàdec i en canvi sí que sabem laincidència de les ginebres i de lessavines en els noms de lloc delsmunicipis penedesencs, en particu­lar les savines. Darrerament, lesactivitats excursionistes ens hanfet despertar la curiositat, ja que,mentre preparàvem la darreraCaminada Popular, vam tenirl'oportunitat de passar pel desapa-

42

Una savina al Puig Montgròs. Foto: Vicenç Carbonell

regut Sibinar del Montgròs i, tottrescant pels coniols de la Marxad'enguany, hem trepitjat la serrai el collet de la Sabinosa, propde La Roqueta de Tous. Compodem comprovar, la grafia ésdiferent, però no tinguem dubte,tot ve del mateix. S 'ha de tenir encompte que el mot original proce­deix del llatí "sabina" i així s'es­criu en castellà. A França endiuen "sabine", en anglès és "sa­vin" i a Sardenya anoten "sivina".Aquí encara tenim una variantfonètica, "sevina". S 'ha de respon­dre que a la zona garrafenca pro­nunciem sivina, dialectalisme mésgenuí que ha quedat reflectit enels noms de lloc de Sitges, deRibes i d'Olivella. El professorCoromines diu que "sabina" és unarabisme dins del nostre idioma ique en lèxics antics es llegeix"savina". Tot i això, tenim savinesa les Corberes, sibines a Alcúdiade Bea, sabines a Vistabella isabina a Bielsa. Tot un mosaic.

Podem afegir que, en llatí,Sabina també és nom propi dedona, suposada màrtir romana (oantioquina) i que Víbia Sabina,muller de l'emperador Adrià,obtingué el títol d'Augusta (s. XI).

Del terme municipal de Ribeshem parlat del Sibinar del Mont­gròs, que estava situat a la faldasud del pujol, entre el mas deMontgròs i el mas de les Catalu­nyes, repeu on hi passa la conduc­ció elèctrica d'alta tensió. Segonssembla, aquest sivinar s'esteniafins a la pujada de Canyelles, quepels canyellencs és l'alt de SantJoan o coll de la Creu de SantJoan, ja que hi havia una creu defusta, llocs que, a la darreria delsegle passat, eren coneguts perpujada del Sibinar i coll delSibinar o de la Creu.

Pel que fa al municipi de Sit­ges, hi ha enregistrats els fitònimssiviners o noms de lloc de proce­dència sivinera que detallem acontinuació :

* La Sivina: turó situat al norddel puig Rodó, en la línia del

terme amb Ribes. (MP nQ I799).També conegut per la Fita.

* Fondo de la Sivina: el quebaixa del puig d'en Baronet cap al'Estellar. (MP nQ} 800).

* Fondet de la Sivina: baixa al'est de can Planes en direcció alfondo del Tro. (MP nQ I801).

* Cocona Sivina o Savina: situa­da prop de Campgràs, conegudades de 1571. (MP nQ I802).

* La Sivineta: un altre nom de laFita Grossa. (MP nQ I803), límitamb Olivella.

* I dintre del terme municipald'Olivella existeix el fondo de laSivineta, al NO de la penya Ris­cle, vora can Marcer.(MP nI?2674).

* Mentre que a Gavà es troba l'a­venc de la Sibinota o Sivinotaen el Sot de l'Infern, i a La Lla­cuna acudien al santuari de SantMagí de Brufaganya pujant per lacosta Sabinosa (a la serra delmateix nom del terme de Querol),a Tarragona podem banyar-nos ala platja de la Savinosa.

Ja hem fet esment del colletde la Sabinosa de La Roqueta(Tous). La serra de la Sabinosaés el faldar om bril de la serra deMiralles, d'on baixa el fondal dela Sabinosa, donant aigua altorrent de la Fou.

Tenim referències que amb elsalat peculiar d'Eivissa constenSes Savines, Sa Savineta i Essavinar (AG.). També Sa Savinaa Formentera (GEC).

No ens volem fer pesats. To­pònims referents a la savina n'hiha per tot arreu, com a Múrcia,Almeria, Osca, País Valencià,Itàlia, Mèxic, Texas, Cuba, etc. Ialguns botànics no han vist savi­nes en el massís del Garraf... QueSanta Llúcia els conservi la vista!

Vicenç Carbonell i Virella

BIBLIOGRAFIA

1.- Joan COROMINES"Diccionari etimològic i com­plementari de la Llengua Cata­lana", vol. VII, 722-723, 1987.

2.- Francesc MASCLANS"Els noms de les plantes alsPaïsos Catalans", 1981.

3.- ALCOVER-MOLL"Diccionari català-valencià-ba­lear", vol. 9, 774-775, 1979.

4.- Enric MOREU-REY"Els nostres noms de lloc", 61,1982.

5.- Montgrós, núm. 29Sant Pere de Ribes, 1912.

6.- OSONA, "Costa de Ponent",157 i 174, 1893.

7.- Centre Excursionista de Catalu­nya, setembre 1912.

8.- MP. Ignasi M. MUNTANER IPASCUAL"Els noms de lloc del terme deSitges i de les terres veïnes",154 i 197, 1986.

9.- AG. Cosme AGUlLOa "Onomàstica", XLII, 80-81,1990.

lO-Gran Enciclopèdia Catalana,vol. 13, 377, 1979.

43

•••ALPINISTESI MONT-REBEl

Les parelS d'Aragó i Catalunya. Foto: Marcel.1í Ferrer P.

44

Sempre és difícil parlar delsalpinistes, i més si ho ets o t'hiconsideres. El perquè es deu tro­bar en la manera de veure lescoses, en haver-ho viscut o en lapròpia subjectivitat. Pel; això no­més em limito a parlar de Mont­rebei, però transcric un fragmenten el qual un escriptor parla delsescaladors :

"Perill. Perill acceptat delibera­dament, però adequadament. Perillcompartit amb un amic, amb ungrup d'amics. Compartit, consci­entment, compartit fins els límitsde la consciència, de manera queel perill i el fet de compartir-loesdevenen un ioga. Dos amics enla mateixa cordada, damunt el murde roca. De vegades tres amics oquatre. Cada un totalment consci­ent dels seus músculs en tensió,de la seva pròpia habilitat, de laseva pròpia por i del seupropi coratge, que trans­cendeix la seva por. Icada un, no cal dir-ho,conscient al mateix tempsde tots els altres, preocu­pat per ells, fent tot elque cal perquè els altresno corrin perill. Vida enla seva expressió més altade tensió corporal i men­tal, vida més abundant,vida inestimablementpreciosa, a causa del'amenaça constant de lamort. Però després delioga del perill hi ha elioga del cim, el ioga delrepòs i del relaxament, elioga de la receptivitatcompleta i total, el iogaque consisteix a acceptarconscientment allò que és

donat tal com és donat, sensecensurar-ho amb l'aqueferat esperitmoralista, sense afegir-hi cap deles nostres idees de segona mà, nicap de les nostres fantasies encaramés nombroses."

(Fragment de "illa", d'AldousHuxley. 1962)

Mü T-REBEI

El congost de Mont-rebei, lesparets més salvatges i grandioses,les més solitàries, les més llunya­nes a qualsevol signe de civilitza­ció, les més desafiants i provoca­dores, i les que més satisfaccióm'han donat mai: Catalunya iAragó, Aragó i Catalunya, unaenfront de l'altra, dividides per laNoguera Ribagorçana i unides perla majestuositat de les seves pa­rets, dretes i pacients, amenaçants

quan es pon el sol, però gratifica­dores quan, després de fer unavia, te les mires des de dalt elcim. Com es pot explicar el senti­ment que t'omple el cos quan laparet s'ha deixat vèncer, quan t'hadeixat passar per les seves fissuresi diedres, entre plaques pràctica­ment inaccessibles i desplomsimpressionants! Quan s'ha deixatacaronar pels dits de l'escalador,amb un contacte viu, pur i insòlit,entre el respecte, la por, entrel'aventura i, potser sí, la mort! Lateva presència insignificant dintrede la grandiositat de la parett'ensenya a estimar-la, a observarels detalls més subtils i secretsque la natura encara et pot ense­nyar en una zona on l'home haestat vençut i on tu, només a lanit i· després de fer una via, potsentendre l'encant de la seva belle­sa. Potser tot aquest ambient i tota

*

Al Pla de Sanarta, després de Salenques, l'agost del 88.Foto: Marcel.lí Ferrer P.

ó1l-y

VILANOVAILA GElTRU

aquesta inaccessibilitatconverteixen el congost enl'últim paradís per alsescaladors més agosarats iíntegres, on per sobre delvol dels voltors, i amb laconfiança i amistat de laroca, podem veure desd'una posició privilegiadauna zona especialmentbonica i verge, on espe­rem que l'evolució, ambi­ció i destrucció de l 'homeno arribin mai. Bona sort.

Marcel.lí Ferrer

45 .

NOVES VIES

D'ESCALADA A LES

PENYES DE CAN MARCÉ

Aquí teniu els gràfics de dues noves vies d'escalada realitzades enguany per membres del G.E.A.M.a la coneguda escola d'escalada de les Penyes de Can Marcer (Garraf).

Via: GORE - TEXTRES CAPES (A +, V+)

Les Penyes de Can Marcer

Spring Wall

CAMl - CAMACH (Les Penyes deCan Marcer dedicada al Ramon Camacho

/./

Spring Wall

Material:9 pitons variats1 joc complet de tascons1 ganxo

Oberta el 19 de març deper: Jaume Soler

Moisès CasadoMarcel.lí Ferrer

Oberta per:Moisès, Jaume i Marcel.líel 17 de febrer de 1991

Via semi-equipadaMaterial:Tascons i Friends

46

~ -...I

35-r L .V

ia«E

lba

rón

ram

pant

e»(2

0011

l,7b

),R

eali

tzad

a..P

er:

Jaum

eS

oler

el

6-4

-91

Moi

sès

Cas

ado

Via

«Slo

wha

nd»

(Y()

m,

ED

sup.

),R

eali

tzad

ael

6-4

-91

per:

Jaum

eS

oler

Moi

sès

Cas

ado

EL "CARRASCLET"

I CAPÇANES

Quan en Pitu Blanes va comu­nicar-me la visita a Capçanes i almonument del guerriller" Carras­clet", com m'hauria agradat estaramb vosaltres i, junts, veure l'en­torn i explicar-vos el perquè detot allò! Com sabeu, sempre m'haagradat explicar històries, però nopenseu que us escapareu de lameva història... Perdoneu-me, usdono les gràcies a labestreta.

Pere Joau Barcelóva néixer a Capçanesl'any 1688 i tenial'ofici de carboner,igual que el seu pare,i com que feien carbóde CARRASCLA (oCarrasca) -un arbustalzinós molt abundanta la comarca-, peraquest motiu se'l co­neixia com el "Carras­cla", el seu pare, icom a Carrasclet elfill Pere Joan. Anavena vendre el carbó aReus; això fa preveureque com Riudoms estroba a 4 km de Reus,pare i fill hi pernocta­ven. Es dedueix queconeguessin els ger­mans Nebot, famososmilitars addictes al'arxiduc. Durant laguerra de Successió,Pere Joan i el seupare s'ajuntarem ambels Nebot; en el setgede Barcelona eren deles forces que ajuda­ven els assetjats. Uncop caiguda Barcelona,Pere Joan es va retirar

48

a Cornudella, al Priorat, on es varendir als Filipistes fent capitulaci­ons i va tomar al poble. Allà undia s'hi presentaren soldats a ferla recaptació d'impostos i l'oficial,en tenir notícia de qui era el"Carrasclet" va començar a moles­tar-lo. Pere Joan va argumentarque les capitulacions fetes a Cor­nudella el protegien contra situaci-

El monument al guerriller Carrasclet a Capçanes.Foto: Toni Sagarra

ans com aquella, però la qüestióes complicà i sort que l'oficial elsalvaren de la mort.

Sigui com sigui va fugir a lamuntanya i constituí una partidaque, ajudada pels germans Nebotde Riudoms, defensà la banderadel pretendent Carles d' Austria. Alcamp de Tarragona, als partidaris

de Felip V se'ls dona­va el renom de "boti­flers" i als de Carlesel de "carrasclets",renom vingut del seuprincipal cabdill. ElsCarrasclets arribaren afer accions de tantaimportància que vapreocupar molt a lesautoritats dominants.En l'Arxiu de la Coro­na d'Aragó es trobenescrits en els seus re­gistres, una i altravegada a través de laReial Audiència, de talmanera que podemseguir els fets al diaen què foren comesos.

Malgrat haverquedat l'any 1714 as­segurada la coronad'Espanya a favor delpríncep francès com aresultat de la guerrade Successió, l'amistati l'aliança d'Espanya iFrança no va durarpas gaire temps, puixque el 9 de gener del1719, França declaràla guerra a Espanya i,amb aquesta ocasió, elnostre Carrasclet tomàa Catalunya, no ja

contra els francesos, sinó en com­panyia de francesos. Així, doncs,el 26 de maig penetrà a la vila deFalset; el 26 de juliol es presentàa Reus i l'ocupà.

En l'arxiu parroquial de Cap­çanes i en el testament de la seva

dona, se'ns explica que, "en labatalla de Bitonto a Itàlia, el meumarit fou presoner dels espanyolscom a oficial austríac i dut alpenal de Cadis i en la pau deViena, deixat en llibertat, tomavaa peu a Viena i passant per Reusel va reconèixer un tal Sr. Gallis-

sà, el qual li va donar una doblad'or perquè continués el viatge.Així va tomar a Alemània, on vamorir l'any 1768, ja molt gran.

Josep Voltà

Divendres, dia 19 d'abrilA 2/4 de 9 del vespre, al nostre local social

"EL SO DELS VUITMILS"Transparències comentades en directe per

l'escalador català CARLES VALLES

Introducció a l'alpinisme a través de lesseves expedicions a cims de 8000 m.

Organitzat per la Secció de Cultura dintre delsactes de la Setmana Cultural de Sant Jordi

ELS ESTABLIMENTS I MARQUES QUE TENIM ANUNCIATS EN AQUEST BUT­LLETí COtLABOREN EN LA SEVA FINANCIACIÓ. AGRA!R1EM LA COOPERA­CIÓ DE TOTS ELS SOCIS EN L'ADQUISICIÓ DELS PRODUCTES DELS NOS­TRES ANUNCIANTS.

PERILL D'ALLAUS

/

ATENC10 ,•

Els mitjans de comunicació esfan ressó, aquests darrers dies, decontínues desgràcies produïdes pelfenomen dels allaus de neu. No­saltres no som especialistes enaquest tema, però pel fet queaquest és un dels perills que moltscops ens envolta, hem tractat defer un senzill recull d'informaciógeneral i donar alguns consells alrespecte.

Quasi bé tots els accidentsfatals d'esquí són produïts pelsallaus. Malgrat tots els estudis ques 'han dut i es duen a terme, elsallaus són imprevisibles la majoriade les vegades. Es poden provocarartificialment amb explosius perevitar-ne el risc, o mitjançantdades estadístiques informatitzades,predir-ne el risc en determinatsindrets o si es donen determinadescondicions, però de tota manera laNatura sempre es reserva desagra­dables sorpreses al voltant d'a­quest tema. Darrerament s'ha creatun servei de l'administració que téun equip de persones dedicades ainformatitzar dades de gruixos deneu, temperatures, vent, indrets ones produeixen sovint allaus, etc.que estableixen setmanalment unestudi del risc d'allaus a Catalun­ya, per tal que tots els que practi­quen les diferents vessants del'esport de muntanya tinguin unainformació per tal d'evitar perillsinnecessaris o almenys en tinguinconstància i extremin les precau­cions.

Els allaus i l'esquí

Molts esquiadors saben benpoca cosa de quan i per què esprodueixen els allaus. Una de les

idees exteses i equivocades és lade pensar que els allaus solamentes poden produir a les zones d' al­ta muntanya i no, per exemple, enels fora pista de les estacionsd'esquí i també en pista de fortainclinació d'aquestes mateixesestacions.

Cal tenir clar que hi podenhaver allaus allí on es donin lescondicions per la seva formació.

Un allau es produeix quan laforça de fricció i cohesió internano poden aguantar la neu al llocon és, llavors, aquesta massa esfractura o bé agafa ondulació idesprés comença a relliscar per laforça de la gravetat. Això solproduir-se de sobte i sense avisar.Tanmateix, però, algunes condi­cions combinades poden éssercauses d'allaus imminents :

* grau d'inclinació* composició de la neu

- neu "surant" sobre néu méscompacta

- neu recentment caiguda-l'acumulació de neu per vent- l'augment repentí de tempera-

tura

Dissortadament, un dels perillsmés directes en desencadenar unallau de neu en zones d'estaciód'esquí sol ésser el que provoquenels mateixos esquiadors, quan, encomportaments temeraris i ambuna clara ignorància dels avisos irecomanacions de l'estació o delsmateixos serveis especialitzats dela zona, posen en perill la sevapròpia integritat física i la delsque van amb ells.

Entre les responsabilitats delpersonal de les estacions d'esquí,i sobretot dels anomentats "pis­teurs", una de les més importantsés fer que les pistes siguin seguresper als esquiadors i advertir-losclarament dels perills que hi pu­guin haver en els fora pistes o enels denominats recorreguts, comL'ESCORNACABRES (Vaqueira­Beret), EL TUBO DE LAS ZA­PATILLAS (Candanchú), LABAJADA DEL MUERTO (As­tún), llocs que requereixen, a mésd'un bon domini i nivell de l'es­quí, que estiguin en condicions deseguretat per transitar-hi.

Quan en una estació ens tro­bem amb una pista o recorregutamb el cartell de "pista tancada"és per alguna raó, i quan aixòsucceeix a la primavera, la raómés probable és el risc d'allaus siestem gaudint d'un dia d'esquí aple sol. Moltes vegades, abansd'obrir les pistes, on hi pot haverun perill potencial d'allaus,aquests es provoquen intenciona­dament mitjançant explosius quefaciliten el relliscament de lesmasses inestables de neu, i aixíevitar-ne el seu relliscament fortuïtque pot resultar perillós per a laintegritat d'algun esquiador que hisigui prop o que hi circuli sensefer cas de les indicacions de perillde l'estació.

Tipologia dels allaus

Hi ha tres grans tipus d'allaus:

* Allau de placa (Fig nQI)

Solen ésser els més perillosos.Moltes vegades els causa un es-

quiador que provoca, amb elscantells dels esquís, una petitaesquerda en un indret de la placade neu inestable, i això provocauna línia de fractura afavorint elrelliscament de grans blocs com­pactes de neu, que poden arribara tenir una amplada considerable.

... Allau de neu no compacta(Fig nQ 2)

Es produeixen quan la neu ésseca o humida. Normalment és acausa del canvi brusc de tempera­tura. Parteix d'un punt i es vafent més i més gran.

... Allau de neu pols (Fig nQ 3)

És el menys comú. La neu co­mença a moure's i és llançadaenlaire i té l'aspecte d'una explo­sió més que d'un allau convencio­nal.

Precaucions quan hi harisc d'allaus

La primera mesura seriamolt senzilla: NO ESQUIARMAI EN UNA ZONA AMBRISC D'ALLAUS DECLA­RAT. De tota manera, comque moltes vegades aquestanorma s'oblida, heus aquíalgunes recomanacions :

... Informació : Cal informar­se als taulons d'anuncis del'estació i estar a l'aguait detotes les informacions que hiha als finals dels remunta­dors i als cartells indicadorsde les entrades de les pistes.

... Grup : A les pistes balisa­des de l'estació quasi bé mais'esquia sol, però a on nos'ha d'esquiar mai sol és alsfora pistes o als recorregutsi itineraris fora pistes.

Si després de tot això noté altra sortida que vorejar opassar per una zona amb riscd'allaus, aquestes poden serunes possibles indicacions :

No esquiar sol, i fer-ho

mantenint les distàncies.

- Tingueu sempre "en ment" unasortida d'emergència.

- Trieu una ruta amb cura pertravessar la zona de risc: si calfer una diagonal s'ha de fercom ve indicat en la figura nQ

4:

Cal que el grup s'aturi en unpunt alt i segur del pendent. Elprimer esquiador que vulguicreuar fa una diagonal en unpunt alt, el més alt possible; elsegon fa el mateix un o dosmetres més avall. Si no hi hafractura a la neu, poden seguirels restants. Un cop feta la

. diagonal, cal esquiar en unlateral de la pista per sortir-neràpid en cas que es produísl'allau.

En cas d'allau, què cal fer?

Si malgrat tot el que us hemdit fins ara teniu la mala sort dequedar afectats per un allau, usdonem uns consells extrets delManual de esquí, de Karl Gam­ma, H. Blume Ediciones, Madrid,1984 :

Reaccionar ràpidamentamb calma:

... Cal tractar de sortir de latrajectòria de l'allau. Si podeu,deixeu anar els bastons i les fixa­cions i intenteu agafar-vos a unaroca o arbre.

... Si l'allau us sepulta, tanqueula boca i tracteu de mantenir-vosa la superfície de la neu ambmoviments de tipus natatori.

... Si hoteu que la massa de neues va deturant, tracteu de sortir a

51

la superfície amb l'ajuda delsbraços i creeu una cavitat d'aireper poder respi~r:_

• Quan sentiu l'equip de salva­ment crideu i sobretot no malgas­teu les forces."

Hem tractat de recollir unainformació bàsica sobre el ternadels allaus, no és exhaustiva, peròpensem que per a molts pot signi­ficar-ne un punt de referència ireflexió.

Cal que recordem, però, queels esquiadors que no surten deles pistes marcades i eviten lesque encara que marcades estiguintancades, no corren quasi bé maiel perill que els afecti un allau, iels que de tant en tant esquiemfora pista, doncs... Cal que tin­guem sempre en compte unesmínimes premisses d'actuació i notemptar la sort quan no siguinecessari o excessivament perillós.

Roger Pena

Secció d'Esquí

CAVAS

52

GUARDIOLA DE FONT-RUBr

COM ES VIUEL CARNAVAL

El temps de Carnaval reflecteixuna època especial dins el calen­dari d'activitats de la nostra Enti­tat. Sabut és que la disbauxa car­navalesca no encaixa prou bé dinsel còmput d'iniciatives que ha depromoure una agrupació excursio­nista i que aquest tema ha estatmotiu de discussió en totes lesjuntes que han regit la Talaia.D'altra banda, però, no podemdesentendre'ns de la realitat d'u­nes festes que sacsegen tota laciutat i on, precisament, la nostrapresència com a Entitat es remun­ta a una època ja llunyana.

La Talaia en l'actualitat com­pleix dignament el paper que licorrespon. És al seu lloc i, com atal, rep els honors deguts en trac­tar-se de la tercera societat mésantiga de tot el reguitzell d'agru­paments i associacions que ara hiparticipen. Té veu i vot en laComissió de Carnaval de la ciutati, de fet, participa en tots aquellsesdeveniments que li és possible.

Fet aquest preàmbul, vullentrar a analitzar alguns fets quepoden ser motiu de reflexió en les

circumstàncies actuals en què enstrobem. Les Comparses continuenessent l'acte principal del carnavalvilanoví, malgrat alguna tossuderiaperiodística forana, i, conseqüent­ment, també de la nostra Entitat,ja que comporta una massivaparticipació. La comissió quel'organitza hi treballa tot l'anyamb l'estímul de millorar l'edicióprecedent; un treball constant,basat en la voluntarietat altruïsta iun renovat esperit de sacrifici perreunir-se molts dies en una horafeixuga quan la jornada ja s'acaba.

Els comparsers en plena batalla de caramelsl- a ja Plaça de la Vila. Foto: Rosa Farriol ---------------'

53

Abans no me n'oblidi, vull feresment que el programa generald'enguany reconeix que som lasocietat vilanovina amb més nom­bre de socis. Algú pensarà que enfem honor: set banderes, set...treiem cada any al carrer! Corruesinacabables de jovent darrera unasenyera que, per als cuers, esdevéllunyana i sorda. Estic segur queuna gran majoria s 'hi retroba cadaany, en aquesta situació. D'algunamanera o altra se la deuen sentirseva, aquesta bandera, malgrat queno sentin encara la necessitat defer-se socis de la societat que elsacull... Però, i la bandera delssocis? Home... ! Aquest any haanat més bé la cosa, ja que vore­jàvem la quarantena de parelles, sibé per a la majoria d'elles moltprobablement és l'única participa­ció que hi tenen en tot l'any jaque moltes cares eren desconegu­des.

Quaranta parelles! Déu n'hido! Quina participació més galdo­sa per ser la societat amb mésnombre de socis... ! Hom reconei­xerà que alguna cosa estranya deupassar. És que penseu que sónd'excursió a la muntanya? NO!!!Qui més qui menys continua ananta la comparsa i, si més no, hi vanels seus fills ... Però, i doncs? ons'inscriuen? Ja us ho dic:

54

A QUALSEVOL ALTRA SOCIE­TAT QUE NO SIGUI LA NOS­TRA! (la seva, potser?).

D'excuses ben segur que se'nsentirien de tots els colors. Algúafegiria: "això és que no s'hideuen trobar bé, i, ja se sap!Tothom és lliure de fer el quevulgui!" He intentat raonar unajustificació i, certament, m'hacostat i encara no n'estic passegur: possiblement hi influeixi elbagatge d'una època anterior, que,per causes diverses, propicià eldistanciament de molts socis finsal desarrelament en unes festesque no l'obligaven a renunciar ala muntanya que estimava. Opinoque si no ho tomen a provar noho sabran mai, si s'ho passarienbé o no, malgrat haver-hi prougent per testimoniar-ho. Però deuresultar més fàcil desentendre-se 'n,no conscienciar-se que pertanyena una altra Entitat que també elsnecessita per a altres esdeveni­ments allunyats de l'excursionis­me.

Ho diré d'una altra manera:aquest any, els pocs que hi anà­vem en ho passàrem d'allò mésbé, a les comparses... ! El dinar degermanor que férem després a lapròpia Entitat també fou acollidori distès! La Xatonada social fou

un acte per "disfrutar" i riure enextrem (nota: només s'embrutàaquell qui ho volgué), on destacael Sermó endreçat als socis, d'unenginy i qualitat per deixar satisfetal més exigent...! Els Cors deCarnestoltes ja han arrelat desprésde tres edicions; tothom s'hopassa molt bé, i si no... pregunteu­ho! I on les lletres de les cançonssón acurades i escaients segons elsfets importants socials de la vila,sense necessitat d'haver de caureen la grolleria... ! (sic).

Tant en la Xatonada com enels Cors, hi passa un fet curiós: hiparticipa també un tipus de públicque, després, es deixa veure pocper l'Entitat. Tornen l'any vinenten record d'haver-s'ho passat bél'any anterior. I doncs, els queseria més lògic que hi fossin...?àdhuc amb càrrecs de responsabili­tat dins l'Entitat?! NO HI SON!És desconcertant per bé que nopas descoratjador. La Talaia no haestat mai una Entitat que hagi sa­but vendre bé el producte queofereix. La gent s'hi despenja... Ila gent ho ha de descobrir, si unacosa li interessa o no, més per lacasualitat que no pas pel conselld'una bona amistat. "Ells s 'ho per­den... !", hi afegiria algú. Però, noés això, companys... Tants esfor­ços mereixen una millor acollidade la massa social. A Ells vandirigits, molt per sobre d'uns pos­sibles guanys econòmics que maianiran malament. L'èxit d'una or­ganització només recau en el caliuhumà que el soci hi pot aportar.Altrament, vull deixar clar que nohe tingut res a veure amb la Co­missió organitzadora.

Antoni Sagarra i Mas

~.:-;::::::::::::::

--~r¡@ VOLEN RESTAURAR SANT ¡:¡~¡:l A CAN GRAU DEL CABRA- mNOVA SORTIDA ECOLOGIÇA ~.¡¡¡¡¡:¡¡:l JAUME DE QUERALT :¡¡:¡¡¡l FIC SEMBREN PLANTES ~¡¡¡¡ VILANOVIVA '~~"" ,..¡' " i

1:'..¡:IIL;ermita romànica de Sant 11,11 AROMATIQUES II!II Estava anunciat que l'Associa- 111¡t¡¡¡¡¡ Jaume de Queralt està cada dia en ml Hem llegit a la premsa comar- !:ri ció per a la Protecció del Medi !~i1¡:::¡¡¡¡¡¡ més mal estat. Situada al peu del ¡¡i:::¡l cal que la Diputació de Barcelona ¡I:i Ambient de Vilanova i la Geltrú ~~ji~,~,:,:,:,:,:,~,~,1 castell i al costat del collet de :,j,:jj,:,:~:! ha cedit can Grau, en el municipi.:::.j,':::,:,:,:. faria una sortida al bosc de So- ~i

.., .~ , '. .~:~,,~,~,.~,:~.¡::¡¡¡¡¡ migdia, es veu com el temps és ¡¡¡¡¡¡¡¡ d'Olivella, perquè els joves de¡::m lers, on, en un recorregut d'uns ~;~~¡::¡¡t¡ inexorable en l'esfondrament de la I:::::; l'Escola Taller de Sitges hi facin ¡I¡~ set quilòmetres, realitzarien planta- r,:~,:~,j,~~¡¡:¡::¡:l teulada i l'esberlament de les I¡:¡l plantacions d'herbes aromàtiques, m¡m cions de llavors d'alzina i de pi 'Ili parets on hi ha les arcuacions ::::~j:l que una vegada aconseguides enI::¡ pinyoner, així com la col.locació M¡~

::::¡:¡¡:lllombardes.. VOlendt-laB rellconstruir, ¡~:¡l el viver de Santa ~àrbadra de¡¡:¡¡:l de caixes-niu i de ,rèbotols recoma- ;!:":""'<':::"::'~"'::"':~""::""~,~,":',,,:~"":~"":,;,~",:"":,:":,,,,,:!,:,,,,,,~:,::,,;,,,:':":~"':¡II¡ els parroqUIans e e prat van Im Sitges, han estat transplanta es en II:1 nant de respectar el sc. ::"'~.;¡¡:¡¡¡¡¡:¡ tapar-la provis.io~alment amb un ¡¡¡¡¡¡l terres ermes ?e can Grau: E~tre ¡¡¡j:¡l . .tt¡l tendal de plàstIC I posaren puntals ¡::¡j~l les plantes hi ha la sàlVIa I la @::: Ja vam dir en una altra ocaSIÓ, E:::::::::

:¡:¡:] a les arcuacions per evitar el ¡¡¡::¡1 farigola. La primera no és autòcto- I¡::¡~ i amb motiu de la neteja del bosc ¡¡I¡¡:¡¡¡:¡¡¡t¡¡ desprendiment de les parets. Els ¡¡tl na de les nostres contrades, però ¡¡¡¡¡¡l de Lurdes, que des de la Talaia i~¡¡¡¡¡~¡::::::¡¡¡¡ f~ta. el peO?ís per a la rec?nstruc- ¡¡llI diuen. que s'adap~ al nostre mi- l:jjj:l felicitem els .c~~IX;'nent~ d'aques"¡¡¡¡j¡¡trI:l CIÓ I no, hi ha manera d aconse- m::l cro-clIma. La fangola és Prou::tl tes lloables ffiIClatIves I esperem j::~:~~~:~

El passat 5 de desembre, va

Felicitem la Regidoria de Be-¡III que tinguin en compte aquesta ¡¡¡¡t nestar Social de l'Ajuntament de lI! tat. Pere Sanjaume i Giralt va n¡:¡¡¡¡:til disposició dels feligresos i facin el !¡¡¡I Sitges per la iniciativa i la Diputa- ¡~¡:¡l ésser durant molts anys president ::lmt¡rl que sigui perquè l'església torni a ¡¡:¡I ció per la seva aportació. No cal ¡¡I: del Comité de Marxes de la FEEC ¡~:H

1IIIjlll¡I,:::::~~:~::::::~:,;;::::,::::::::::::::::::::::::::::::::::::::~::::::::::::::::,:::::::f:::::::::::~:::::::::::::::;::~:~:~:~:~:~:~~:::~:~:~lj¡j:l¡ ~~~ a~e :~~ae~q~asS~f.:id~t~;~a~ l"I,ij ~a~~ a;:icB~~~~: d~l efs·Ed~r~~ I~'II","¡:::¡Il ARRANJAMENT DE LA FONT ~:¡¡¡¡¡: serà ben vist pels excursionistes i,¡¡¡¡¡¡¡ Talaia el recordare~ sempre, ja I¡¡¡¡:¡¡¡j¡:::l DEL BOSC (Sant Pere Sacarre- l¡¡¡¡¡j: si això repr~senta obrir un altre !j¡¡jjl que havia estat l'artífex federatiu :jj:j¡¡¡¡J:f ra) ¡:::~~: cop una maSIa, encara més. I::, pel qual la nostra Marxa per Des- @f

I Els que hi passem sovint ens~~~~~~ ~: ~~~~~g~~~ ~o s~a~~~ I:¡¡:,:¡:1 hem quedat bocabadats. MaI ha- ~m DEL PARC NATURAL DEL ::¡::¡ repetit diverses vegades, fins quan ¡¡¡¡i~:¡:¡:¡¡¡l guéssim s~spitat que encara tindrí- ¡¡¡¡¡l GARRAF¡¡¡¡¡l el trobàvem en alguna altra .marxa. ¡¡li::t:~¡¡ em l'ocaSIó de veure la Font del iHj:@¡ ens recordava que aquell SIstema mlI:¡¡¡¡ Bosc un altre cop fent patxoca, ja Ml Per altra banda, la Diputació, ¡¡::¡¡ nostre era diferent al de les altres, ¡¡:H¡

amb col.laboració de l'INEM, haendegat un programa de neteja irestauració d'arbres a can Grau iVallgrassa, amb tractament dezones afectades de plagues en el Ell mateix, conjuntament ambParc Natural, com també neteja devoreres de carreteres i àrees d'a-campada de la seva zona d'inf1u-

~~f:~:~:~t:::,j .... ència. _.. .. ..:::.'/. a haver una reforçada aixeta. A :t:¡: :¡Il petit bloc i amb un llapis minús- ¡::M:ffl més tota la part davantera de la t::¡ No cal dir que els arbres no :~t! cul dels llocs per on passava i :::gI ~~;~ h:e ~~~~ta:,:,j~:,~ .~~: I ~~~ri~~ ,:,;:~arqU~ ~e~~~ni~~ I ~~~av~u~~~~s~~s~,:~~:,b~:; I:fN han desaparegut els tolls d aIgua :~¡@ és una mica inconscient amb les t{ feIa saber. ¡:~:JI¡¡¡¡¡¡ pudenta. ¡¡::¡:¡¡ deixalles. Esperem temps millors ¡¡¡¡¡:¡j El qui fou ànima del Comité de !i:~::~

1.;;;;~~=~1;i.;T:¡E~!l:~:~~;:n~.~{=~:::J

.";:

55

o: l'dOTO VESPA 111111+5

11111111

SEMPRE AL SERVEI DEL MOTORISME VILANOví

Sant Francesc, 8-10 - Tel. 8932738 - 08800 VILANOVA I LA GELTRÚ

56

BOlSOS

Avda. Francesc Macià, 65 / Sant Gregori, 4TeI. 81 5 18 44

08800 VILANOVA I LA GELTRÚ

VIDRES VILANOVA CRISTALLS I VIDRES PLANS

DE TOTA CLASSEre) ( ,r e.a- FUSTERIA D'ALUMINI

VENT/KL.4I®

,~ Cesanaspa

ÈXPOSICIOPARE GARI, 26TEl. 8938707

MiL~ORtM CATALUNYA