actuacions d'èxit per a l'aprenentatge de tot l'alumnat

www.uib.catActuacions d’èxit

per a l’aprenentatge de

tot l’alumnat

Eivissa, 18 de novembre, 2016

Begoña De la Iglesia [email protected]

OBJECTIU

CREAR UN ESPAI DE REFLEXIÓ SOBRE EL QUE ENS

APORTEN ELS ESTUDIS VERS L’ÈXIT DE L’APRENENTATGE

DE TOT L’ALUMNAT: AL CENTRE I A L’AULA

2

RESPECTE A L’EVIDÈNCIA EMPÍRICA

• SLAVIN, R. (2016):

“A l’educació li passa com a l’art o a la moda, que tothom és capaç d’opinar sense cap respecte vers l’evidència” i posa com exemple altres disciplines, com la medicina, l’enginyeria o l’agricultura, “on la consideració cap a l’evidència està implantada des de fa dècades”.

• SLAVIN, R. (2016): Què funciona en educació? Conferències Fundació Bofill

3

• Només tenc ingredients. Vosaltres teniu les receptes.

4

Expectatives que no podré cumplir.

Full de ruta

Partir del que feim i del que pensam.

Aportacions comunitat científica internacional

Revisar el plantejament individual que tenim

Facilitar i analitzar exemples de bones pràctiques

Reflexionar sobre com dinamitzar propostes de millora

5

Començam? Ens hi tiram?

PENSES EN EL TEU CENTRE I/O EN LA TEVA AULA… I AGAFES l’ACCIÓ, PROGRAMA, DECISIÓ,

MATERIAL, ´DINÀMICA, METODOLOGIA, O ACTIVITAT ESTRELLA 6

1. Analitzam…QUÈ SÓN

7

Autonomia

Progrés

Participació

Presència

Adaptat de Booth i Ainscow( 2002)

INDICADORS/EVIDÈNCIES DE BONES PRÀCTIQUES (paradigma

inclusiu)

8

Aprenentatge Autoregulat

VARIABLES COGNITIVES

VARIABLES MOTIVACIONALS

VARIABLES EMOCIONALS

Coneixements previs Expectatives de “logro” de futur

Ansietat

Estils Cognitius, intel.lectuals i d’aprenentatge

Percepció de certes caractarístiques de l’entorn instruccional

Estabilitat emocional

Estratègies d’aprenentatge

Interessos, fites i actituds

Mecanismes de “defensa” davant situacions d’Aprenentatge

Capacitat percebuda pels aprenentatges acadèmics

ADAPTACIÓ DL MANUAL DE Santiuste, V. y Beltrán, J. (1998). Dificultades de Aprendizaje. Madrid: Síntesis 9

“El veritable viatge al descobriment no consisteix en cercar nous paisatges, sinó mirar amb ulls nous”

Marcel Proust10

Grañeras, M., Gil, N., & Díaz-Caneja, P. (2011). Actuaciones de éxito en las escuelas europeas (Vol. 9). Ministerio de Educación.

Jiménez, J. E. (2012). Retos y prospectiva de la atención al alumnado con dificultades específicas de aprendizaje: hacia un modelo basado en la respuesta a la intervención. Navarro, J; Fernández, Mª.Tª; Soto, F.J. y Tortosa F. (Coords.) (2012) Respuestas flexibles en contextos educativos diversos. Murcia: Consejería de Educación, Formación y Empleo. Recuperat de http://diversidad.murciaeduca.es/publica.php

11

QUINES ACTUACIONS DE CENTRE CORRELACIONEN POSITIVAMENT AMB

BONS RESULTATS D’APRENENTATGE?

1. RESPONSE TO INTERVENTION (RtI)2. COMUNITATS D’APRENENTATGE3. MOVIMENT ESCOLES EFICACES

12

1. QUÈ ÉS EL MODEL RTI ?• No és un programa especial ni un

llibre.• L'any 2004, el Congrés va aprovar la

Llei d'Educació per a Persones amb Discapacitats (IDEA). NECESSITAT!

• IDEA permet a les escoles escollir RtI com una altra opció. (Ex: Texas)

• La fita és ajudar a tots els estudiants a tenir ÈXIT.

13

MODEL RtI

Model basat en l’espera del fracàs“Wait to fail”

Model RtI Model de Resposta a la Intervenció

14

Model RtI (Response to Intervention)

1. ÈXIT per a TOTHOM2. MÀXIMA QUALITAT en la intervenció educativa3. Sistema basat en els suports, en adaptar el

màxim la interveció a la resposta que dóna l’alumne/a (continuament s’avalua i s’adapta la intevenció)

• Inclou les ajudes i els suports com a elements naturals en el procés d’aprenentatge. No s’espera a què l’alumne/a tengui dificultats

• Alta implicació familiar• INTERVENCIÓ PREVENTIVA

15

RtI_ Response to Intervention

Nivell 1: Suport Universal– Ensenyament d'alta qualitat i suport per a tot l’alumnat

(Repte)

Nivell 2: Suport estratègic i suplemental – Intervencions addicionals per a estudiants que necessiten més ajuda en destreses específiques. Grups reduïts.

Nivell 3: Suport Intensiu i individualitzat Intervencions dissenyades específicament per cobrir les necessitats úniques d'estudiants individuals. 16

Un exemple d'implementació del model RTI a Canàries_ PREDEA

• Set centres escolars públics d’Educació Infantil i Primària. Curs 2008-2009 en horari de matí.

• Programa LETRA (lectura): centrat en hab. bàsiques de lectura

• Aquesta acció, que afecta a 300 escolars d’Infantil de 5 anys i de 1º i 2º de Primària, (5 a 8 anys) així com a 40 docents i orientadors, es contempla en el pla d’actuació institucional de la Conselleria d’Educació.

• Resultats molt satisfactoris ja que un alt percentatge d’alumnat “en risc” deixa de ser considerat com a tal

• Creació programa PRIMATE per a la formació del professorat en RtI

17

ROMP LA SEQÜÈNCIA TEMPORAL

1. DEFINICIÓ2. AVALUACIÓ

3. INTERVENCIÓ

INTERVENCIÓ AVALUACIÓ DEFINICIÓ

18

Aportacions

• PASSAR DE CENTRAR-NOS EN LES DIFICULTATS A TREBALLAR LES CAPACITATS (PASSAR DEL DÈFICIT ALS FACILITADORS)

• INCLOURE VARIABLES MOTIVACIONALS I EMOCIONALS (APRENENTATGE AUTORREGULAT)

NO ESPERAR A QUE L’ALUMNE/A FRACASSI

19

Implicacions en el Model de suport: REPLANTEJAMENT

“Decisions i actuacions BONES per a TOTHOM, imprescindibles per a

alguns” (J.R. Orcasitas)

20

Tothom pot rebre i donar suport, en funció de les seves capacitats

Implicacions en el Model de suport: REPLANTEJAMENT

1. DOS O MÉS MESTRES DINS L’AULA.

2. MÚLTIPLES METODOLOGIES i DIVERSES SITUACIONS

D’APRENENTATGE SIMULTÀNIES

23

Estratègies metodològiques

Estratègies metacognitives

Treballper projectes

Contracte

Racons

Webquest

Tallers

Tutories entre iguals

Grups cooperatius

Grups interactius

AmbientsApps: Kahoot;

Thatquiz…

Gamificació

26

Què pot aportar el model RtI al meu centre?

A NIVELL LEGISLATIU Comunitat Autònoma: BOIB (Article 13.2 del decret 67/2008, de 6 de juny), per alumnat amb NESE, s’entén:

27

ALGUNES CONSEQÜÈNCIES

A) “Ser NESE implica rebre suports” (pervers)

B) Sistema centrat en el dèficit, no en l’optimització de les capacitats de TOTHOM

28

• DEFINIR SENSE INTERVENIR ÉS CLASSIFICAR (Etiquetar). L’etiquetatge correlaciona negativament amb l’aprenentatge

• CAL ACCENTUAR CAPACITATS EN ELS INFORMES DIAGNÒSTICS

29

2. Comunitats d’aprenentatge

30

https://www.youtube.com/watch?v=Ygp4z2g7Zgc&NR=1&feature=endscreen

Quan volem transformar el context…

QUÈ SÓN?

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de

transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu

entorn per aconseguir una societat de la informació per a

totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic,

mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es

concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000: 8).

MARC EUROPEU

PROGRAMA MARCO INCLUD-ED

(Strategies for inclusion and social cohesion in Europe from Education)

Successful Educational Actions (SEAs)

http://utopiadream.info/ca/?page_id=41http://www.youtube.com/watch?v=o6q9urw8la0&feature=youtu.be&a

OBJECTIUS GENERALS DE LES CA

• La superació de desigualtats socials-culturals-econòmiques…

• Potenciar la participació de persones de diferents cultures a través d’un diàleg igualitari: MULTICULTURALITAT

• Crear un clima d’altes expectatives. Hem de fer plantejaments de màxims en lloc de mínims i posar tots els mitjans per aconsegir-ho.

• Superar conflictes• L’escola és un agent dinamitzador i transformador de

l’entorn per enriquir-ho.

COM ES CREEN?

• Com a alternativa al fracàs escolar i la conflictivitat a les aules, de manera que l’escola, contribueixi a la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes, ja que en ocasions es converteix en un agent reproductor de l’ordre social.

• A partir dels bons resultats obtinguts

FASES• 1. Sensibilització:

• 2. Presa de decisions

• 3. El Somni

• 4. Selecció de prioritats

• 5. Planificació: creació de comissions

http://www.comunidadesdeaprendizaje.net/

ACTUACIONS EN LA C.A.

• Aprenentatge Dialògic• Grups Interactius • Voluntariat • Ampliar el temps d'aprenentatge• Formació i participació de familiar• Model Dialògic de Prevenció de Conflictes • Lectura Dialògica

37

Què pot aportar el model de CA al meu centre?

3. Moviment d’escoles eficaces• 1. El lideratge ferm• 2. Fer èmfasi en les responsabilitats i els drets dels

estudiants• 3. Visió Compartida: Objectius consensuats entre

tota la comunitat educativa• 4. Avaluació centrada en el progrés/aprenentatge

de tothom• 5. Un enfocament comú en l'ensenyament i

l'aprenentatge: línia metodològica coherent entre etapes.

38C. Chapman et al (2012). School Effectiveness and Improvement: Challenging the Orthodoxy. London: Routledge.D. Reynolds & P. Clarke (2015). Educational Effectiveness Research: What If? (ICSEI Occasional Paper No. 5) High Reliability Schools website

3. Moviment d’escoles eficaces

• 6. Participació dels Pares• 7. Altes expectatives dels alumnes• 8. Desenvolupament de l'alta qualitat

professional: formació en centres• 9. Generació d'Ensenyament Efectiva:

transferència de Bones Pràctiques

39C. Chapman et al (2012). School Effectiveness and Improvement: Challenging the Orthodoxy. London: Routledge.D. Reynolds & P. Clarke (2015). Educational Effectiveness Research: What If? (ICSEI Occasional Paper No. 5) High Reliability Schools website

40

Compartim?

• QUÈ TÉ, QUÈ LI PASSA A NA MARTA?

• QUÈ NECESSITA PER APRENDRE MILLOR? (Material multisensorial, organització activitats, distribució aula…). NO MÉS DEL MATEIX.

42

DAVANT LA LECTURA DE NA MARTA

A) COM LLEGEIX? B) QUÈ LLEGEIX BÉ?

C) QUÈ NECESSITA PER A LLEGIR MILLOR?

43

Jiménez, J. E. (2012). Retos y prospectiva de la atención al alumnado con dificultades específicas de aprendizaje: hacia un modelo basado en la respuesta a la intervención. Navarro, J; Fernández, Mª.Tª; Soto, F.J. y Tortosa F. (Coords.) (2012) Respuestas flexibles en contextos educativos diversos. Murcia: Consejería de Educación, Formación y Empleo. Recuperat de http://diversidad.murciaeduca.es/publica.php 44

ACTUACIONS D’ÈXIT ESCOLES EUROPEES

• Grañeras, M., Gil, N., & Díaz-Caneja, P. (2011). Actuaciones de éxito en las escuelas europeas (Vol. 9). Ministerio de Educación.

• Estudi dels sistemes educatius de 26 estats membres de la Unió Europea

• OBJECTIU: DONAR A CONÈIXER ELS ELEMENTS CLAU PER A L’EXIT DE TOT L’ALUMNAT

45

I A L’AULA?

46

ÈXITS

• 1. AGRUPAMENT ESCOLAR: GRUPS HETEROGENIS

• 2. PARTICIPACIÓ DE LA FAMÍLIA I DE LA COMUNITAT

• 3. EL DOCENT COMPETENT/ EFICAÇ

47

Èxit 1:GRUPS HETEROGENISGerard Ferrer, pedagog, sociòleg i investigador en l’àmbit de les desigualtats educatives de la Fundació G. Agnelli (Itàlia), ha estudiat quines estratègies d’agrupament milloren els resultats de l’alumnat.

Ferrer, G : “els agrupaments de nivell entre les classes no serveixen per millorar el rendiment acadèmic, ni en l’educació primària ni en la secundària i, fins i tot, poden tenir efectes negatius en els alumnes de menys nivell”. “els grups cooperatius són els que han demostrat tenir un impacte més positiu en el rendiment de l’alumnat en les competències bàsiques de matemàtiques, lectura i ciències”. Aquest impacte pot xifrar-se “en un guany de cinc mesos d’avantatge acadèmic dins d’un curs”.

48

Èxit 1:GRUPS HETEROGENIS Valls i Siles (2012): “les pràctiques de streaming, que separen l’alumnat per grups de nivell, realitzen adaptacions curriculars que disminueixen el nivell dels continguts i/o separen l’alumnat en grups de reforç fora de l’aula en l’horari lectiu, són les majoritàries en els centres educatius de l’Estat espanyol, malgrat que la bibliografia científica assenyala l’impacte negatiu que tenen sobre l’alumnat amb més dificultats. 49

Èxit 1:GRUPS HETEROGENIS INCLUSIUS

1. Grups Heterogenis amb una reorganització dels recursos humans

2. Desdoblaments en Grups Heterogenis

3. Ampliació del temps d’aprenentatge

4. Adaptacions curriculas inclusives: adaptacions metodològiques

5. Optativitat inclusiva: en base a interessos i preferències

50

COM AGRUPAM L’ALUMNAT AL NOSTRE CENTRE? I A LA NOSTRA AULA? PER QUÈ?

Èxit 2: Participació de les famílies

52

Èxit 2: Participació de les famíliesLa implicació de les famílies i de la comunitat en els centres escolars incrementa el rendiment escolar, ja que contribueix a millorar la coordinació entre la llar i l'escola, especialment en el cas de l'alumnat pertanyent a minories, i també el rendiment acadèmic d'alumnes i alumnes amb discapacitats. 53

Èxit 2: Participació de les famílies_MODELS

Hem identificat cinc models de participació de les famílies i de la comunitat: la participació informativa, consultiva, decisòria, avaluativa i educativa.

Els tres últims són els que tenen més probabilitats d'influir positivament en l'aprenentatge

54

MODELS DE PARTICIPACIÓ FAMILIAR

Informativa: les famílies reben informació sobre les activitats, funcionament del centre i decisions preses.

Consultiva: les famílies tenen un poder de decisió molt limitat. Són consultades i participen a través dels òrgans de govern del centre.

55

MODELS DE PARTICIPACIÓ FAMILIAR D’ÈXIT

Decisòria: les famílies i comunitat participen de la presa de decisions en els òrgans decisius (Consell escolar, AMIPAs, etc). Supervisen les accions de centre en relació als resultats obtinguts vetllant perquè es mantenguin altes expectatives i bon resultats de tot l’alumnat.

Avaluativa: Les famílies i comunitat formen part del procés d’aprenentatge de l’alumnat ajudant a avaluar el progrés educatiu. També participen en els processos avaluatius del centre. (Ex: Xipre i Estònia)

Educativa : Les famílies i comunitat formen part del procés d’aprenentatge de l’alumnat en l’horari escolar i extraescolar. I , per altra banda, participen en els programes formatius per a respondre a les seves pròpies necessitats.

56

QUIN TIPUS DE PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES TENIM EN EL NOSTRE CENTRE? 57

EL/LA DOCENT COMPETENT/EFICAÇ

• 1. Mantén la claredat i estructura del contingut

• 2. Maximitza l’ús del Temps: gestiona la inversió del temps en la programació i

aplicació • 3. Empra una varietat d'enfocaments,

metodologies, materials...

58

EL/LA DOCENT COMPETENT/EFICAÇ

• 4. Gestiona i controla la dinàmica de l'aula en tot moment

• 5. Time on task alt• 6. Obté una moderada a alta taxa d'èxit

• 7. Qüestiona i es qüestiona• 8. Crea un clima positiu: cohesió grup

• 9. Manté altes expectatives • 10. Dóna Orientació Acadèmica

59

D’AQUESTS, QUINS SÓN ELS NOSTRES PUNTS FORTS? ELS EMPRAM? 60

EXEMPLE GRUPS HETEROGENIS I DE PARTICIPACIÓ FAMILIAR

EDUCATIVA: Els grups interactius

61

1.Una forma d'organització de l'aula

Grups Interactius: Què és?

62

2. Grups reduïts d'alumnat agrupats de forma heterogènia tant per nivells d'aprenentatge, cultura, gènere, etc.


63

3. Grups on s'estableixen relacions entre els i les alumnes que formen part del grup per mitjà del diàleg igualitari.


64

4. Cada grup compta amb la presència d'un adult referent que pot ser el mestre o mestra, familiars, o altres voluntaris.


65

5. La participació de les i els voluntaris a l'aula facilita l'aprenentatge i augmenta la motivació dels nens i nenes per l'aprenentatge, creant un bon clima de treball. (Exemple Menorca: Voluntaris Mestres Britànics Jubilats)


66

6.Tots els alumnes del grup treballen sobre la mateixa tasca, però no alhora.


67

7. Tant el professorat com els i les voluntàries mantenen unes altes expectatives cap als alumnes i alumnes.


68

8. Tots els alumnes aprenen, fins i tot aquells que tenen facilitat, perquè ajudar l’un a l’altre implica un exercici de metacognició que contribueix a consolidar els coneixements, fins al punt de ser capaç d'explicar-los a altres persones.


69

Grups Interactius: Què NO és?

70

4. Dividir la classe per grups amb un sol adult com a referent, el professor/a.5. Si prèviament s'han tret de l'aula a aquells alumnes i alumnes amb baix nivell d'aprenentatge.


71

6. Si sense treure a ningú de l'aula els grups es formen de forma homogènia d'acord al nivell d'aprenentatge.

7. Si es fan agrupacions heterogènies en una aula on estan els alumnes i alumnes de major nivell d'aprenentatge.


72

8. Si dins dels grups interactius heterogenis es donen tasques diferents als nens i nenes per nivell d'aprenentatge.

9. Si no hi ha interacció entre els alumnes i alumnes mentre es resol la tasca plantejada.


73

Organitzar l’aula en petits grups heterogenis.

Grups Interactius.

74

Cada grup supervisat per una persona adulta

Grups Interactius.

75

Resolució de tasques de forma col·laborativa

APRENENTATGE DIALOGIC

Grups Interactius.

76

PAPER DEL MESTRE/A

DECIDIR QUINS OBJECTIUS TREBALLAR

DISSENYAR LES ACTIVITATS INFORMAR ALS VOLUNTARIS

DE L’ACTIVITAT A REALITZAR COORDINAR ELS GRUPS AVALUAR SESSIÓ

PAPER DEL VOLUNTARI/A IMPLICAR-SE EN ELS

APRENENTATGES AFAVORIR

APRENENTATGE DIALÒGIC SEGUIR INDICACIONS I

DEMANAR AJUDA, SI CAL

PAPER DE L’ALUMNE/A COOPERAR UNS AMB

ALTRES FER LES ACTIVITATS ACCEPTAR OPINIONS APORTAR IDEES

CURRÍCULUM

•AJUSTAR-SE AL CURRICULUM•TÈCNIQUES INSTRUMENTALS•CULTURA GENERAL

77

Idees claus

78

RECOMANACIONS professorat, directors i directores

1. Les escoles haurien d'evitar canalitzar l'alumnat cap a itineraris educatius segregats, especialment a els qui procedeixen de grups desfavorits (immigrants, minories ètniques, fills i filles de famílies amb un baix nivell socioeconòmic, etc.).

79

2. Per elevar el rendiment acadèmic de l'alumnat, el professorat hauria de substituir els agrupaments homogenis (segons nivell d'aprenentatge) i els mixts (classes heterogènies en les quals alguns alumnes i alumnes no reben atenció) per actuacions inclusives (grups heterogenis amb una reorganització dels recursos humans, ampliació del temps d'aprenentatge, etc.).

80

3. Pel que fa a l'organització de l'aula, els estudis destaquen els grups heterogenis amb una reorganització de recursos humans i/o amb presència de voluntaris i els desdoblaments en grups heterogenis.

81

4. La recerca apunta als Grups Interactius com una forma d'agrupament heterogeni d'èxit. Acceleració de l’aprenentatge.

82

5. Els mateixos recursos utilitzats en els agrupaments homogenis poden reorganitzar-se i emprar-se en models d'agrupament inclusius.

Ex: De les aules UEC a les aules de recursos.

Ex: Dels centres específics a la millora de les escoles ordinàries

83

6. A les classes heterogènies, el professorat hauria de fomentar de manera conscient la interacció entre alumnes i alumnes amb diferents nivells d'aprenentatge, així com amb les diferents persones adultes que estiguin presents en les activitats d'aprenentatge.

84

• 7. És necessari que els centres escolars, especialment els que compten amb un percentatge elevat d'alumnat desfavorit, augmentin el temps d'aprenentatge, tant en horari escolar com a extraescolar, amb la finalitat d'incrementar les oportunitats d'aprenentatge i d'elevar el rendiment de tots els seus alumnes i alumnes. (vacances i voluntariat)

85

8. Les escoles han de crear les condicions necessàries i desenvolupar diferents vies de participació per a les famílies i altres membres de la comunitat, prestant una atenció especial a la participació de familiars i membres de la comunitat de col·lectius vulnerables (immigrants, minories culturals i alumnes i alumnes amb discapacitat).

9. Els centres haurien de desenvolupar mecanismes per a la participació de les famílies i de la comunitat en processos de presa de decisions, d'avaluació i en activitats educatives.

. 86

10. Els centres escolars haurien d'involucrar a les dones de les famílies i de la comunitat en diferents activitats escolars, per ajudar a les escoles a superar les desigualtats de gènere.

11. Els centres escolars haurien d'oferir activitats de formació familiars, amb la finalitat d'elevar el nivell de rendiment de tot l'alumnat. Les famílies haurien de participar en les decisions relatives a aquest tipus d'activitats. Quan això succeeix, els programes d'educació familiar tenen una major incidència sobre el rendiment escolar dels alumnes i alumnes.

87

I SI COMENÇASSIM DEMÀ?

PER ON COMENÇARÍEM?

88

Passar de centrar-nos en les dificultats a treballar

les capacitats.

(PASSAR DEL DÈFICIT ALS FACILITADORS)

89https://www.youtube.com/watch?v=IAlA-NbEwig

SEGUEIX ESSENT UN REPTE, però ja hi hem trobat aigua

Gràcies a vosaltres

90

Begoña de la Iglesia MayolGrup de Recerca Educació Inclusiva i

[email protected]

COMPTAU AMB NOSALTRES

Referències i documentació emprada

• Artigas-Pallarés, J. (2009). Dislexia: enfermedad, trastorno o algo distinto. Revista de neurología, 48(2), 63-69.

• DSM-V (http://www.dsm5.org/Pages/Default.aspx) (ver cómo pueden afectar estos cambios en el ámbito de las DA en distintos países en Al-Yagon, M., Cornoldi, C., Cabendish, W., Fawcett, A.J., Grünke, M., Jiménez, J.E., 2012).

• Grañeras, M., Gil, N., & Díaz-Caneja, P. (2011). Actuaciones de éxito en las escuelas europeas (Vol. 9). Ministerio de Educación.

• Jiménez, J. E. (2012). Retos y prospectiva de la atención al alumnado con dificultades específicas de aprendizaje: hacia un modelo basado en la respuesta a la intervención. Navarro, J; Fernández, Mª.Tª; Soto, F.J. y Tortosa F. (Coords.) (2012) Respuestas flexibles en contextos educativos diversos. Murcia: Consejería de Educación, Formación y Empleo. Recuperat de http://diversidad.murciaeduca.es/publica.php

• Rigo, E. (2002). Las necesidades olvidadas. D. Forteza y MD Roselló (Coords.), Actas de las XIX Jornadas de Universidades y Educación Especial, 19-78.

• Valls, R., & Siles Molina, G. (2012). L’ampliació del temps d’aprenentatge, una pràctica inclusiva que millora el rendiment acadèmic de tot l’alumnat. Pedagogia i Treball Social: revista de ciències socials aplicades, 2012, vol. 2, núm. 1, p. 46-62.

92

Referències de les imatgesDiapositiva 2: https://flic.kr/p/9iKjQgDiapositiva 3: https://flic.kr/p/dVanfzDiapositiva 4: https://flic.kr/p/jAkko7Diapositiva 5: https://flic.kr/p/7i6NDHDiapositiva 6: https://flic.kr/p/nXyF5iDiapositiva 7: https://flic.kr/p/9RhHPMDiapositiva 8: https://flic.kr/p/ay2c29Diapositiva 9: https://flic.kr/p/5SE1CFDiapositiva 10: https://flic.kr/p/4ohV7Diapositiva 11: https://flic.kr/p/5wAwwXDiapositiva 12: https://flic.kr/p/74EMbHDiapositiva 13: https://flic.kr/p/o51jBHDiapositiva 14: https://flic.kr/p/dc3DyjDiapositiva 15: https://flic.kr/p/8ts9QNDiapositiva 16: https://flic.kr/p/4p3FiwDiapositiva 17: https://flic.kr/p/4AodCN

Diapositiva 19: https://flic.kr/p/guhsdXDiapositiva 20: https://flic.kr/p/4YJRV3Diapositiva 21: https://flic.kr/p/qMDbxBDiapositiva 22: https://flic.kr/p/edYY9VDiapositiva 23: https://flic.kr/p/5p4VfwDiapositiva 24: https://flic.kr/p/4YBbeVDiapositiva 25: https://flic.kr/p/nQfnvSDiapositiva 26: https://flic.kr/p/9bUbH3Diapositiva 27: https://flic.kr/p/2kr1cRDiapositiva 28: https://flic.kr/p/53wt6yDiapositiva 29: https://flic.kr/p/efX8AUDiapositiva 30: https://flic.kr/p/ooQJ9MDiapositiva 31:https://flic.kr/p/6XDLbwDiapositiva 32: https://flic.kr/p/5SadAzDiapositiva 33:https://flic.kr/p/bJmE9ZDiapositiva 34: https://flic.kr/p/8Hp3hUDiapositiva 35:https://flic.kr/p/aSeEyHDiapositiva 36: https://flic.kr/p/4sY59BDiapositiva 38: https://flic.kr/p/6fWKzpDiapositiva 39: https://flic.kr/p/6vBwhjDiapositiva 40: https://flic.kr/p/dVd2nY

93