Els nens i nenes de l’escola Orlandai ens expliquen la seva experiència com acompanyants de l’alumnat de les escoles d’educació especial que han participat a la ...

FESTA DELS SENTITS 2011!

Un cop més l’Orlandai ha participat a la festa dels sentits. Aquest any ens ha tocat als de la meva classe: les Guineus.

Quan vaig arribar al Parc de la Quinta Amèlia no sabia què fer. El Martí i jo vam acompanyar a en Marc a les diferents activitats. Li costava expressar-se, quan notava alegria, por, fàstic… feia crits.

M’ho va demostrar al taller del tacte. Allà havia de tocar: fideus, macarrons, teles gelatines i farina.

Conclusió: normalment aquests nens m’impacten bastant, però estar amb en Marc va ser tota una nova experiència

Bru Ramis Abad

El dia que van anar a veure i ajudar gent discapacitada tenia por, com un sentiment rar… No em pensava que seria com va ser.

En Bru i jo vam portar un nen que es diu Marc. No hi veia i no sé perquè; també anava amb cadira de rodes.

En el taller del tacte es va emocionar quan va tocar una cortina amb nespressos enganxats, es va posar a cridar, segurament d’alegria.

Jo recomano aquest taller als nens i nenes de 5è perquè coneixeran gent nova i podran relacionar-se amb gent diferent. Passes noves experiències. A mi em va agradar molt.

Martí Maynés Bes

A mi em va tocar una nena de 8 anys que es diu Jeny. Vam anar al primer taller que era el d’oïda i música. Hi havia una bateria, campanes i molts objectes penjats: paelles, cassoles, tapes…Primer no sabia com ensenyar-li els instruments ni ajudar-la a tocar.Més endavant vaig aprendre que perquè tinguin problemes, no se’ls ha de tractar en plan de “pobrets, pobrets”, sinó que els has de fer divertir i que s’ho passin bé. Així que vaig fer el possible perquè per a ella fos un dia inoblidable, i per a mi.M’agradaria repetir-ho!Maria Fors Morera

A mi em va tocar cuidar una nena que es diu Carla, devia tenir uns 6 anys!

Per fora no semblava tenir cap discapacitat, però sí que en tenia. Em vaig adonar que tenia por de coses que per nosaltres són normals, com ara els gossos –s’ha de dir que als 6 anys hi ha molta gent que té por als gossos-, però no era només pels gossos, tenia por de nosaltres…

Al principi no sabia què fer ni què dir. Al final de l’activitat vaig aconseguir que em donés la mà i que em contestés alguna pregunta…

Espero que aquesta activitat es segueixi fent, perquè a mi m'ha ensenyat molt

Lucia Romero Tovias

En arribar al lloc vaig veure que gairebé tots els nens anaven amb cotxet. L’Aina també anava en cotxet. Era una nena tan afectada que semblava que estigués dormint tota l’estona. La veritat és que em feia una mica de pena. L’únic moment que es va despertar va ser quan va posar la seva mà dins d’una garrafa d’aigua. Em va impactar molt

William Everet Brumwell Prats

A mi em va tocar una nena que es deia Aina, la portàvem entre dos. El taller que li va agradar més va ser el del tacte, poder tocar amb les mans diferents textures. Jo em sentia content amb ella, però en algunes coses no, perquè no ens parlava i no volia olorar res. A mi em feia una mica de pena veure els nens amb problemes, però al final t’hi acostumaves. L’Aina no parlava però sí que podia escoltar i nosaltres la tocàvem i li dèiem què podia fer.

Manel García Cònsol

Jo vaig acompanyar un nen que es diu Eric. Tenia la malaltia que es deia SMS, que no és un missatge de mòbil, sinó que vol dir Síndrome Mental Smith.Ens van agradar tots els tallers, sobretot el de la llum. Estava molt content i jo també m’ho vaig passar molt bé.Bruno Carreras González

El nen que em va tocar era molt simpàtic i bastant trapella, es deia Gerard, però jo m’equivocava i li deia Guillem.

Al tren de les olors, ell sovint agafava el tren i començava a jugar. A l’activitat del tacte tenia bastanta de por a les coses, però jo li vaig dir que no havia de tenir por i li vaig explicar que amb el pa ratllat es feien les croquetes; aleshores va començar a cridar:

- Croquetes!!!!Al taller del so començava a cridar i emocionar-se.

Andreu Huguet Segarra

Em van dir que agafés el Christian, conjuntament amb la Maria. En veure’l vaig quedar una mica parat, o sigui em feia una mica de cosa, però al final ja m’hi vaig acostumar.

Sé que si jo fos un nen /a discapacitat m’encantaria que l’escola em portessin a una Festa dels sentits. Personalment penso que s’ha de continuar fent.

Pol Ràfols Jovells

Jo portava un nen que anava amb cadira de rodes, es deia Christian i era cec; era molt simpàtic. Encara que no parlava, quan li deies alguna cosa, reia i li encantava escoltar. També li agradava molt tocar, si li donaves algun objecte finet o rugós, si li agradava, reia.

Trobo que està molt bé que nosaltres tinguem relacions amb nens discapacitats i que ens adonem de que tots en el fons som iguals

Maria Miralles de Imperial Monllau

A mi em va tocar fer els tallers amb un grup de nens que a vegades s’escapaven o es posaven molt nerviosos; eren bastant sociables i m’ho passava bastant bé.A l’experiència del gust es posaven molt contents. Jo em vaig quedar molt sorpresa de com es relacionaven entre ells. Es deien coses de provar i no paraven de menjar Nocilla.Una altra cosa que també em va sorprendre va ser amb els gossos, la majoria els hi tenien por. Al final els hi van agafar simpatia. Els va encantar escoltar el cor dels gossos i acariciar-los.Recomano aquesta experiència perquè et fa entendre com es senten els nens que acompanyes i com es relacionen amb coses que per tu et semblen quotidianes, però que per a ells són úniques.Maria Raventós Lloret

Jo trobo que això s’ha de repetir cada any, tant per ells com per nosaltres. Per ells, perquè sabran que no els trobem rars o diferents, sinó que els estimem; i per a nosaltres, perquè aprenem que la gent és com és i perquè sigui així no és una persona rara.

Quim Serra Faber

Jo i en Quim no vam poder fer res perquè no hi havia més grups, però ho vaig veure. Els nens discapacitats s’ho passaven molt bé.

Encara que no vaig poder fer res, em van explicar les seves discapacitats i em van impressionar molt; després vaig entendre-ho molt millor.Oriol Riesco Tomàs

La festa dels sentits va ser una experiència molt bona i molt divertida.

La nena que em va tocar, al principi no sabia què tenia, sols em varen dir que estigués molt a prop de dues professores. Tenia com unes crisis que no respirava, però jo crec que s’ho va passar molt bé i jo també. Vam aprendre i ens vam divertir. La recomano als de 5è perquè es divertiran i aprendran.Joan Bigues i Prieto

Com que la meva mare treballa en una escola d’Educació Especial ja estava acostumada; he anat a la seva escola moltes vegades.Em vaig sentir molt bé quan em van dir que anava amb una nena, perquè la nena va venir cap a mi i em va dir:

- Hola sóc la Laura, i tu?I em va començar a fer preguntes.Quan va passar això em vaig quedar pensant…. Vaig pensar que per ser una nena que va a una escola especial, es va comportar com una nena que no té cap problema.Hi havia molts tallers, però el que vaig veure disfrutar més als nens va ser en el taller de tocar tota mena de coses.Júlia Carrasco Hernández

En Sergi és un nen de 7 o 8 anys, és el que em va tocar la primera vegada que vaig estar amb molts nens discapacitats. En Sergi sembla que no tingui cap problema, però la veritat és que li costa parlar, no sent per una orella i no olora bé per un forat del nas.

És un nen molt actiu i molt simpàtic. Jo l’entenia perfectament, quan volia dir sí deia: hi. Quan era que

no era: ho.Era un nen que m’encantaria tornar a veure quan sigui més gran.M’ha agradat mot viure aquesta experiència.Àlex Pastor Sala

Primer ens van donar esmorzar i després vàrem conèixer els nois i noies que ens tocava.A mi em va tocar una noia que es diu Maria i em va caure molt bé.Vàrem anar a gairebé tots els tallers, però a un no hi vàrem poder anar. La Maria es posava la mà a la boca i aquell taller era de provar menjar.Quan va acabar tot, li vaig dir adéu i vaig anar a veure els gossos.Miquel Vicente Pérez

Jo em pensava que això no ho faria mai, però de cop un dia vaig anar-hi i un com més l’Orlandai participa per ajudar a nens i nenes discapacitats.El nen que em va tocar es deia Daniel però li agradava que li digués DaniAl Dani li agradava molt la música. Una paraula que deia molt era: bateriaIker Chamarro Gramona

Quan vaig arribar em sentia una mica desorientada, però estava contenta.

Quan em van dir porta aquesta nena, jo li vaig agafar la mà i em sentia molt nerviosa, però vaig enfrontar-m’hi.

Li vaig preguntar:

- Com et dius? I ella va respondre:

- Em dic Daniela- Quina edat tens?

I ara li va costar una mica més, però ho va fer amb les mans: sis.

Jo li vaig dir més segura que mai:

- Anem a veure els gossos- i la Daniela tota contenta em va respondre que sí.

Aquest era l’últim taller.A l’hora de marxar li vaig dir adéu molt contenta i ella em va somriure.Júlia Segura Esteve

Quan vaig arribar al Parc de la Quinta Amèlia i vaig veure tots aquells nens em vaig sentir una mica trist, perquè alguns estaven molt afectats, però quan em van presentar l’Enric que tenia 4 anys em vaig posar molt content. Era molt simpàtic i molt graciós. Li agradava molt cantar la cançó de El Patufet.

Crec que el seu taller preferit va ser el de les llums. Explicaven una història tot a les fosques, amb caretes de llums fluorescents. L’Enric estava super atent; li deies alguna cosa i ell no et contestava de l’atenció que hi posava.

Després dels balls, volia acomiadar-me de l’Enric. Li vaig cantar la cançó de El Patufet, vaig parlar amb la seva mare i els hi vaig dir: Adéu!.

Alberto Martinez Infante

El divendres va ser un dia molt especial per a mi, per tota la classe i pels nens d’educació especial.El nen que em va tocar a mi no tenia gaires problemes, però li costava caminar i es tirava al terra perquè li encantava la sorra.Era al·lèrgic a les maduixes i a les taronges, per això quan vam anar al taller del menjar li van fer un batut sense maduixes ni taronges.Es deia Kevin, jo li deia Kevin Levin.El taller de la vista li va agradar molt al Kevin. Ens van explicar un conte sobre un lleó que volia arribar a l’arc de Sant Martí, i ho va aconseguir amb l’ovella, el peix i l’ocell.Cian Yuean Bennell

El dia abans m’imaginava una altra cosa, tot i que ja havia participat a la festa de Santa Cecília.

El meu grup vàrem anar a tres tallers: gust, gossos i tacte.

Els nens es posaven molt contents amb els tallers: tastant i tocant gustos diferents -farina, gelatina, arròs, fideus, pa ratllat-; tocant els gossos…

Aquesta experiència m’ha agradat molt perquè et fa reflexionar que tota la gent és diferent, fas noves amistats. Ho recomano a tot l’Orlandai, que ho provin.

Jana Llavayol Palou

Aquest dia va ser molt especial!Emocionades vam sortir de l’escola Orlandai. No sabíem qui ens tocaria.Quan vam arribar al parc, la Sara i jo, l’Aina, vàrem ser de les primeres, ens vam posar davant d’un grup i ens vàrem presentar. Ells ens van saludar. Després vam anar al taller dels gossos.La noia que teníem, tenia gossos a casa seva i ja coneixia les parts del seu cos. Més tard vàrem anar a mirar com saltaven, feien la croqueta, la reverència…. Va ser divertit.Sara Retameto Pelaz i Aina Martí Morell

Alumnes de 6è de Primària de l’Escola Orlandai

Curs 2010-2011