acta del ple de l’ajuntament de sitges sessiÓ … · 3.- regidoria de recursos humans,...

ACTA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE SITGES Acta núm. 14/15 Sitges 26 d’octubre de 2015 Al saló d’actes de la casa consistorial es reuneix el Ple de la corporació municipal en SESSIÓ ORDINÀRIA, en primera convocatòria, sota la presidència del batlle Sr. MIQUEL FORNS I FUSTÉ [CiU]; hi concorren els/les regidors/es senyors/es: Sr. JORDI MAS I CASTELLÀ CiU Sra. MIREIA ROSSELL PASCUAL CiU Sra. ROSA TUBAU LLORIÀ CiU Sr. JOSEP MOLINÉ I SOLER CiU Sr. RICARD VICENTE ARNAU SeP (PSC-ICV) Sra. MARIA DEL CARMEN GASULLA BLANCO SeP (PSC-ICV) Sr. MARC MACIÀ MARTÍ SeP (PSC-ICV) Sr. MANUEL RODRÍGUEZ DE L’HOTELLERIE DE FALLOIS C’s Sr. MIGUEL ÁNGEL BASTENIER CHIAPPO C’s Sr. LUIS JIMÉNEZ VICENTE C’s Sra. AURORA CARBONELL I ABELLA ERC Sr. EDUARD CARRILLO VALDÍVIA ERC Sra. MARIA DEL CARMEN ALMIRALL I VIÑOLA ERC Sr. XAVIER NIN MUÑOZ CUP Sr. POL VIGÓ PASCUAL CUP Sr. RUBÈN PALOMO RIBELL CUP Sr. LLUÍS MARCÉ GEA NH Sr. IGNACIO RUBÍ GONZÁLEZ NH Sra. MARIA DEL VINYET LLUIS PÀMIES Sitges GI Sr. FERRAN IGNASI LLOMBART PP

Assistits i actuant com a secretari el Sr. FERNANDO ARAGONÉS SEIJO, el qual dóna fe. S’hi troba present la Interventora, Sra. CRISEIDA RAMÍREZ DOMÍNGUEZ. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Molt bona tarda. S’obre la sessió de Ple de la Corporació d’avui 26 d’octubre de 2015. Oberta la sessió i declarada pública per la presidència a les 19:03 hores, i un cop comprovada pel secretari l’existència del quòrum que cal perquè pugui ser iniciada, es procedeix a conèixer dels següents assumptes inclosos en

1

ORDRE DEL DIA 0.1- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE L’ACTA NÚM 12 DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE DATA 10

DE SETEMBRE DE 2015. 0.2- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE L’ACTA NÚM 13 DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE DATA 28 DE

SETEMBRE DE 2015.

DICTAMENS

COMISSIÓ INFORMATIVA DE PRESIDÈNCIA I SERVEIS A LES PERSONES ALCALDIA 1.- INTERVENCIÓ GENERAL 1.1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA 2ª MODIFICACIÓ DEL RÈGIM DE FISCALITZACIÓ PRÈVIA LIMITADA 1.2.- APROVACIÓ INICIAL, SI S’ESCAU, DE LA ORDENANÇA DE FACTURACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE SITGES. 1.3.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA INCOACIÓ DE LA DISSOLUCIÓ DEL CONSORCI DEL CLUB NATACIÓ SITGES. 1.4.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA INCOACIÓ DE LA DISSOLUCIÓ DE L’ENTITAT EMPRESARIAL LOCAL DE TURISME DE SITGES – AGÈNCIA DE PROMOCIÓ DE SITGES. ÀREA DE PRESIDÈNCIA I SERVEIS A LES PERSONES 2.- REGIDORIA D’HISENDA, ORGANITZACIÓ I GOVERN OBERT 2.1.- Departament d’Hisenda, Ens Autònoms i Contractació 2.1.1.- Servei de Contractació i Compres 2.1.1.1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA TERCERA MODIFICACIÓ DELS PLECS DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS APLICABLES ALS CONTRACTES DE L’AJUNTAMENT DE SITGES (DCPCAP i PCAP). 2.1.1.2.- RATIFICACIÓ, SI S’ESCAU, DEL DECRET DEL BATLLE NÚM. 959/15 DE 14 D’AGOST., PEL QUE S’APROVA LA PROPOSTA DE DETERMINACIÓ DELS DANYS I PERJUDICIS OCASIONATS A L’ADMINISTRACIÓ PER PART DEL CONTRACTISTA TCC SA EN RELACIÓ AMB LA RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE DE CONCESSIÓ DE LA GESTIÓ DE SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT SINGULAR AL NUCLI URBÀ DE SITGES (EXP. 36/2015),AIXÍ COM S’APROVA LA LIQUIDACIÓ DEL CÀNON QUE ES RECLAMA. 2.1.2.- Servei de Gestió Pressupostària, Ingressos i Informació de Base 2.1.2.1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE L’EXPEDIENT DE RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDIT NÚMERO 06REC/15 AMB CÀRREC AL PRESSUPOST GENERAL 2015 2.1.2.2.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DELS EXPEDIENTS DE MODIFICACIÓ DE CRÈDIT DEL PRESSUPOST GENERAL 2015 NÚMEROS 11CE/15, 12CE/15 (OPAS) i 09SC/15 MITJANÇANT CRÈDIT EXTRAORDINARI I SUPLEMENT DE CRÈDIT. 2.1.2.3.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI S’ESCAU, DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS REGULADORES DELS TRIBUTS MUNICIPALS I DE LES ORDENANCES REGULADORES DELS PREUS PÚBLICS D’AQUEST AJUNTAMENT QUE HAURAN DE REGIR PER A L’EXERCICI 2016 I SEGÜENTS. 2.1.2.4.- APROVACIÓ INICIAL, SI S’ESCAU, DE L’ORDENANÇA GENERAL DE SUBVENCIONS.

2

3.- REGIDORIA DE RECURSOS HUMANS, ENSENYAMENT, JOVENTUT I OCUPACIÓ 3.1.- Departament de Recursos Humans 3.1.1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE DIETES DEL PERSONAL DE LA POLICIA LOCAL PER ASSISTÈNCIA A JUDICIS D’EXERCICIS ANTERIORS AL 2015

COMISSIÓ INFORMATIVA DE PROMOCIÓ I TERRITORI ÀREA DE PROMOCIÓ I TERRITORI 4.- REGIDORIA DE TERRITORI, SOSTENIBILITAT I HABITATGE 4.1.- Departament de Territori, Sostenibilitat i Habitatge 4.1.1.- Servei de Llicències i Disciplina Urbanística 4.1.1.1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA DECLARACIÓ D’ESPECIAL INTERÈS O UTILITAT MUNICIPAL EN RELACIÓ A LA PETICIÓ DE LLICÈNCIA D’OBRA PER LA INSTAL·LACIÓ D’UNA EDIFICACIÓ DESMONTABLE AL PORT DE LLEVANT DEL PORT D’AIGUADOLÇ D’AQUEST MUNICIPI. 4.1.2.- Servei de Medi Ambient 4.1.2.1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA RENOVACIÓ DE LA COMISSIÓ D’ESTUDI PER A L’ACTUALITZACIÓ DEL REGLAMENT DE FUNCIONAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT 4.1.3.- Servei de Salut Pública 4.1.3.1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA CREACIÓ DE LA COMISSIÓ D’ESTUDI PER A LA CREACIÓ DEL CONSELL MUNICIPAL PER A LA PROTECCIÓ DELS ANIMALS. 4.1.3.2.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA MODIFICACIÓ DE LA COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ D’ESTUDI ENCARREGADA DE REDACTAR EL TEXT DE L’AVANTPROJECTE DE L’ORDENANÇA REGULADORA PER A LA PREVENCIÓ I CONTROL DELS MOSQUITS, I PARTICULARMENT DEL MOSQUIT TIGRE PER AL TERME MPAL. DE SITGES I DEROGACIÓ DE L’ANTERIOR.

CONTROL DELS ÒRGANS DE LA CORPORACIÓ (art. 46.2.e) de la Llei 7/85, de 2 d’abril

5.- MOCIONS 5.1.- MOCIONS PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ i ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA 5.1.1.- MOCIÓ DE SUPORT A LA CREACIÓ DE LA PRESTACIÓ “GARANTIA +55”, PROPOSTA IMPULSADA PER LA UGT DE CATALUNYA. 5.2.- MOCIONS PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL DE SITGES EN POSITIU – SeP (PSC-ICV). 5.2.1.-MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL SITGES EN POSITIU (PSC · ICV-EUiA) SOL·LICITANT A LA GENERALITAT DE CATALUNYA QUE GARANTEIXI BEQUES-MENJADOR A TOTS ELS INFANTS EN SITUACIÓ DE VULNERABILITAT. 5.2.2.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL SITGES EN POSITIU (PSC · ICV-EUiA) SOBRE ELS TRACTAMENTS DE FERTILITAT A LA SANITAT PÚBLICA. 5.2.3.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL SITGES EN POSITIU (PSC · ICV-EUiA) A LA CAMPANYA DE RECOLLIDA DE SIGNATURES PER LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR LA ROSA VERDA: PROPOSICIÓ DE LLEI REGULADORA DE LES ASSOCIACIONS DE PERSONES CONSUMIDORES DE CÀNNABIS. 6.- PRECS I PREGUNTES.

3

ORDRE DEL DIA 0.1- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE L’ACTA NÚM 12 DE LA SESSIÓ

EXTRAORDINÀRIA DE DATA 10 DE SETEMBRE DE 2015. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Torn de paraules pels Grups per si hi ha esmenes? Senyor Manuel Rodríguez teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Manuel Rodríguez: Sí, respecte l’acta del dia 10 de setembre a la pàgina 21, al segon paràgraf i a la línia tercera on posa “de la posició política independentista” és “posició política no independentista”. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Rodríguez. Alguna esmena més? Senyora Gasulla teniu la paraula. Pren la paraula la senyora Carme Gasulla: Sí. A la pàgina 1 on diu “Excusa la seva assistència la senyora Maria del Carmen Gasulla Blanco”, o sigui jo, jo no vaig excusar la meva assistència. Per tant, els hi demanaria que ho traguessin, si us plau. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Alguna esmena més. No? Passaríem, doncs, a la votació de l’acta. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:

Vots a favor: 20 que corresponen als grups polítics municipals de CiU (5), ERC (3), SeP (PSC-ICV) (2), C’s (3), CUP (3), NH (2), Sitges GI (1) i PP (1).

Abstencions: 1 que correspon al grup polític municipal de SeP (PSC-ICV) (1).

El batlle declara l’acta aprovada per majoria absoluta dels regidors presents. 0.2- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE L’ACTA NÚM 13 DE LA SESSIÓ

ORDINÀRIA DE DATA 28 DE SETEMBRE DE 2015. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Torn de paraules per si hi ha esmenes? Passem a la votació. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:

Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals de CiU (5), ERC (3), SeP (PSC-ICV) (3), C’s (3), CUP (3), NH (2), Sitges GI (1) i PP (1).

El batlle declara l’acta aprovada per unanimitat dels regidors presents.

4

DICTAMENS

COMISSIÓ INFORMATIVA DE PRESIDÈNCIA I SERVEIS A LES PERSONES

ALCALDIA 1.- INTERVENCIÓ GENERAL 1.1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA 2ª MODIFICACIÓ DEL RÈGIM DE FISCALITZACIÓ PRÈVIA LIMITADA Atès que en data 6 de febrer de 2006 el Ple de la Corporació va aprovar l’establiment del règim de fiscalització prèvia limitada en relació a la gestió de les despeses i realitzar una fiscalització plena posterior sobre una mostra representativa dels actes, documents i expedients subjectes a la fiscalització limitada mitjançant l’aplicació de tècniques d’auditoria. Atès que en relació a la gestió d’ingressos i de conformitat amb l’article 219.4 del TRLRHL, en el mateix acord plenari es va aprovar substituir la Fiscalització Prèvia de drets per la inherent a la presa de raó en comptabilitat i realitzar actuacions comprovadores posteriors mitjançant la utilització de tècniques d’auditoria. Atès que en data 26 de març de 2012, el Ple de la Corporació va aprovar la modificació del règim de fiscalització prèvia limitada en relació a la gestió de despeses i ingressos desenvolupant de forma àmplia els extrems a comprovar de l’apartat c) de l’article 119.2 c) del TRLHL. Atès que els ingressos no estan subjectes al règim de fiscalització prèvia, o prèvia limitada, a excepció, dels ingressos provinents de contractes patrimonials tals com contractes de permutes i contractes d’ alienació. Atès que els ingressos finalistes que financen despeses específiques del pressupost de despeses requereixen un seguiment i control comptable especial de conformitat amb al Instrucció de Comptabilitat de l’Administració Local (ICAL). Atès que els principals ingressos finalistes són els provinents de l’atorgament de subvencions d’altres administracions públiques (capítols 4 i 7 del pressupost d’ingressos) i en el moment de la justificació pel seu cobrament, es requereix habitualment certificat de la Intervenció de despeses i que la seva percepció depèn de l’adequat compliment dels requisits establerts a les bases de la subvenció o al conveni d’atorgament de la subvenció, i de l’adequada justificació a nivell pressupostari i comptable dels mateixos i que el no compliment d’aquests requisits pot donar lloc a la revocació de la subvenció causant un greu perjudici a la Corporació. Atès que per poder efectuar un seguiment econòmic financer adequat d’aquests ingressos és necessari que siguin comprovats els extrems bàsics de la seva estructura pressupostària d’ingressos i despeses en un moment inicial ja que a posteriori ja no es podria rectificar el que ja està realitzat.

5

Atès que també existeixen ingressos sobre els que s’ha d’expedir factures i tenen una repercussió tributària habitual en l’IVA i altres impostos i que la intervenció i la tresoreria fan la declaració periòdica d ’IVA i IRPF i tenen en custodia la comptabilitat i registre de factures emeses. Atès que el control intern de les Entitats Locals s’exercirà amb l’extensió i efectes que es determinen en els articles 214 a 223 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals i, pel que fa a la intervenció prèvia, l’article 219.2 estableix que el Ple podrà acordar, a proposta del president i previ informe de l’òrgan interventor, aquells altres extrems que, per la seva transcendència en el procés de gestió s’estimi oportú determinar. Vist l’ informe de la Intervenció General número 55-2015, de 16 de setembre de 2015. Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció del següent

ACORD:

1. MODIFICAR el règim de fiscalització prèvia dels ingressos finalistes provinents de subvencions, i substituir la seva inherent presa de raó a la comptabilitat per la fiscalització prèvia, limitada a la comprovació dels extrems següents: A) En l’expedient d’acceptació de subvencions finalistes (capítol IV i VII)

es comprovaran els següents extrems:

Que l’expedient contingui la resolució, acord o conveni regulador de l’atorgament de la subvenció a percebre.

Que s’hagi creat un projecte de despeses amb finançament afectat de conformitat amb les regles de la ICAL i les instruccions tècniques emeses per la Intervenció General núm. IT-02/15 i IT-03/15.

Que l’expedient contingui el document comptable de compromís d’ingrés (CI) per l’ import de l’ ingrés a percebre.

Que el document comptable estigui aplicat a un concepte d’ingressos del pressupost adequat a la naturalesa de l’ ingrés i enllaçat al projecte de despeses amb finançament afectat corresponent.

Si es tracta d’un ingrés plurianual que existeix l’operació comptable plurianual.

Que a l’informe del cap del departament o responsable del projecte de l’article 172 del Reial Decret 2568/1986, es faci referència al percentatge de la despesa a realitzar que finança l’ ingrés afectat i que en cas de cofinançament per part de l’Ajuntament s’indiqui l’import i tant per cent del mateix, fent referència expressa a les partides de despeses previstes al pressupost.

Que l’acceptació de la subvenció s’aprovi per òrgan competent. B) En l’expedient d’aprovació de factures

6

a. Si corresponen a factures per justificar les subvencions que l’Ajuntament rep (capítol IV i VII) es comprovaran els següents extrems

Que a l’expedient constin les factures a emetre i que les

mateixes estigui lligada al seu Compromís d’Ingrés i al projecte amb finançament afectat corresponent.

Que a l’informe del cap del departament o responsable del projecte de l’article 172 del Reial Decret 2568/1986, es faci referència al total compliment de l’establert en el conveni regulador de la subvenció i en la normativa d’aplicació, i en cas contrari que es posi de manifest. Així mateix s’haurà d’especificar que les esmentades despeses no han estat utilitzades per a justificar cap altre subvenció.

Que les factures s’aprovin per òrgan competent.

b. Si corresponen a factures no lligades a subvencions es comprovaran els següents extrems: Que correspongui l’emissió de factura i contingui els

requisits legals necessaris per la seva emissió així com la subjecció o no a IVA i la adequació als paràmetres legals.

Que les factures s’aprovin per òrgan competent. C) En l’expedient de justificació de subvencions finalistes (capítol IV i VII)

es comprovaran els següents extrems:

Que s’adjunti l’expedient complert d’atorgament de la subvenció que es justifica.

Que s’adjunti la totalitat de l’expedient de justificació de la subvenció que es remetrà a l’ens concedent on constin totes i cadascuna de les despeses justificatives (100%).


En el supòsit que es justifiqui la subvenció amb despeses de capítol I (despeses de personal), s’haurà d’adjuntar informe de Recursos Humans conforme les despeses han estat realment efectuades.

2. ESTABLIR l’entrada en vigor d’aquesta modificació del règim de fiscalització prèvia limitada a partir del dia 1 d’octubre de 2015. 3. INCORPORAR aquesta relació de requisits i tràmits essencials de Fiscalització Prèvia com a annex a les Bases d’Execució del Pressupost en un text refós que incorpori la present modificació. 4. Donar trasllat del present acord a tots els responsables de les Àrees, serveis i departaments municipals.

7

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Torn de paraules pels grups municipals. No hi ha cap paraula demanada? Doncs passaríem a la votació. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:

Vots a favor: 18 que corresponen als grups polítics municipals de CiU (5), ERC (3), C’s (3), CUP (3), NH (2), Sitges GI (1) i PP (1).

Abstencions: 3 que corresponen al grup polític municipal de SeP (PSC-ICV) (3).

El batlle declara aprovats amb el quòrum de la majoria absoluta legal els acords transcrits més amunt.

8

INTERVENCIÓ GENERAL______________________________________________________________________ Comptabilitat,Fiscalització i Control Financer

1_1 annex

1

INFORME DE LA INTERVENCIÓ GENERAL NÚM. INF 55-2015

INFORME DE QUE EMET LA INTERVENCIÓ GENERAL RELATIU A LA 2ª MODIFICACIÓ DEL RÈGIM DE FISCALITZACIÓ PRRÈVIA

ANTECEDENTS 1.- Que en data 6 de febrer de 2006, el Ple de la Corporació va adoptar el següent

acord sobre el Sistema de Control Municipal a l’Ajuntament de Sitges en referència

als ingressos:

3. En relació a la GESTIÓ D’INGRESSOS i de conformitat amb l’article 219.4 del TRLRHL,

substituir la Fiscalització Prèvia de drets per la inherent a la presa de raó en comptabilitat i

realitzar actuacions comprovadores posteriors mitjançant la utilització de tècniques d’auditoria.”

2.- Que el règim de fiscalització prèvia limitada de l’Ajuntament de Sitges va ser

ampliat per l’acord de Ple de data 26 de març de 2012, establint-se com a entrada

en vigor del nou règim a partir de l’1 de juny de 2012 en que únicament es va

incloure la fiscalització dels contractes patrimonials per permuta, alienació,

arrendament...

3.- Que després d’haver treballat amb aquest règim s’ha comprovat que els

ingressos finalistes (normalment subvencions), financen despeses específiques del

pressupost de despeses requereixen un seguiment i control comptable especial de

conformitat amb al Instrucció de Comptabilitat de l’Administració Local (ICAL).

9


1_1 annex

2

LEGISLACIÓ APLICABLE

Normativa bàsica

- Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases del Règim Local.

- Constitució Espanyola

- Estatut d’Autonomia de Catalunya

- Llei 30/1992, de procediment Administratiu Comú.

- Llei 26/2010, de Procediment de les Administracions Públiques a

Catalunya.

Pressupostària i de gestió financera

- Reial Decret Llei 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós

de la Llei d’Hisendes Locals.

- Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària.

- Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

- RD 939/2005, de 29 de juliol, pel que s’aprova el Reglament General

de Recaptació.

- RD 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa el Capítol primer

del Títol sisè de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les

Hisendes Locals, en matèria de pressupostos.

- Ordre EHA/4041/2004, de 23 de novembre, que aprova la Instrucció

del Model Normal de Comptabilitat Local.

- Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s’aprova

l’estructura dels pressupostos de les entitats locals.

- Ordenances fiscals de l’ajuntament.

- Protocol municipal de tramitació de factures.

- Reial Decret Llei 4/2012, de 24 de febrer, pel qual es determinen

obligacions d’informació i procediments necessaris per establir un

10


1_1 annex

3

mecanisme de finançament per al pagament als proveïdors de les entitats

locals, i Reial Decret 7/2012, de 9 de març, pel que es crea el Fons pel

finançament del pagament a proveïdors.

- Llei de Pressupostos General de l’estat.

Subvencions

- Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

- RD 887/2006, de 21 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de la llei

38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

Altres

- Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament

d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals.

- Decret de 17 de juny de 1955, pel qual s’aprova el Reglament de

Serveis de les Corporacions Locals.

- Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del

Patrimoni dels Ens Locals.

INFORME

El control intern de les Entitats Locals s’exercirà amb l’extensió i efectes que es

determinen en els articles 214 a 223 del Text Refós de la Llei Reguladora de les

Hisendes Locals.

L’article 214 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, en

endavant TRLRHL, estableix l’àmbit d’aplicació de la funció de fiscalització i les

seves modalitats. Textualment diu,

11


1_1 annex

4

“1. La funció interventora tindrà per objecte fiscalitzar tots els actes de les entitats

locals i dels seus organismes autònoms que donin lloc al reconeixement i liquidació

de drets i obligacions o despeses de contingut econòmic, els ingressos i pagaments

que d’aquells se’n derivin, i la recaptació, inversió i aplicació, en general, dels cabals

públics administrats, amb la finalitat que la gestió s’ajusti a les disposicions

aplicables a cada cas.

2. L’exercici de l’expressada funció comprendrà:

a) La intervenció crítica o prèvia de tot acte, document o expedient susceptible de

produir drets o obligacions de contingut econòmic de fons de valors

b) La intervenció formal de l’ordenació del pagament

c) La intervenció material del pagament

d) La intervenció i comprovació material de les inversions i de l’aplicació de les

subvencions”

D’altra banda, l’article 219 del TRLRHL té per objecte la regulació de la fiscalització

prèvia dins del següent esquema:

FUNCIÓ ÀMBIT OPCIONS PLENA

DESPESES PRÈVIA LIMITADA + POSTERIOR

PLENA PRÈVIA LIMITADA + POSTERIOR

FISCALITACIÓ INGRESSOS PRESSA DE RAÓ + POSTERIOR

Concretament, l’apartat 4 de l’article 219 del TRLRHL, estableix el RÈGIM

DE FISCALITZACIÓ PRÈVIA LIMITADA en matèria de despeses i el regula,

respecte als ingressos el següent:

12


1_1 annex

5

“4. Les entitats locals podran determinar, mitjançant acord del Ple, la substitució de

la fiscalització prèvia de drets per la inherent a la presa de raó en comptabilitat i per

actuacions comprovatòries posteriors mitjançant la utilització de tècniques de

mostreig o auditoria.”

En relació a l’exercici de la funció interventora en matèria de drets i ingressos el

sistema de control intern establert al TRLRHL preveu l’aplicació d’un règim especial

consistent en la substitució de la fiscalització prèvia per la presa de raó en

comptabilitat sempre i quan es realitzi una “FISCALITZACIÓ PLENA POSTERIOR”

mitjançant tècniques d’auditoria.

Com ja s’ha comentat, el Ple de l’Ajuntament de Sitges, en sessió de data 6 de

febrer de 2006, i fent ús de les potestats establertes a l’article 219.2 del TRLRHL,

va adoptar l’acord d’aprovar substituir la fiscalització prèvia de drets per la inherent

a la presa de raó en comptabilitat i realitzar actuacions comprovatòries posteriors

mitjançant la utilització de tècniques d’auditoria. Aquest acord ja va ser modificat al

2012 en quan a establir fiscalització prèvia limitada per els ingressos que provenen

de contractes patrimonials, amb la finalitat de incrementar el grau de control dels

actes que emanessin dels òrgans de govern i garantir que la gestió s’ajustés al

màxim a les disposicions aplicables a cada cas.

Des de les hores, s’ha hagut una augment de regulació que requereix cada vegada

més un control intens en l’àmbit de les subvencions. No només per les que atorga

l’ajuntament sinó també les derivades de les que rep, essent necessari

habitualment la certificació de la Intervenció de despeses vinculades a aquesta

subvenció.

Per aquest motiu, atès que correspon a un control per finançament afectat que

regula expressament la norma i que vinculat a l’ingrés existeixen unes despeses

que s’han de acreditar en concordança amb les normes reguladores de la

subvenció i que la pressa de raó sense control en un primer moment no pot

13


1_1 annex

6

assegurar que posteriorment amb la justificació no existeixi incompliment que

podrien donar lloc a la pèrdua de la subvenció amb un clar perjudici per

l’ajuntament.

Atès que per poder efectuar un seguiment econòmic financer adequat d’aquests

ingressos és necessari que siguin comprovats els extrems bàsics de la seva

estructura pressupostària d’ingressos i despeses i que aquestes estiguin vinculades

a un codi de projecte determinat.

CONCLUSIONS GENERALS PRIMER.- Cal un control previ dels Ingressos lligats a subvencions de despeses, ja

que aquest control té un clar benefici en la Corporació de forma que evita les

possibles revocació de subvencions per falta de requisits formals.

SEGON.- Que donat que a dia d’avui s’està tramitant un Projecte de Reial Decret

pel qual es regula el règim jurídic del control intern de les entitats del sector públic

local, que ha elaborat el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques en

desenvolupament de l’establert a la llei 27/2013, de 27 de desembre de

racionalització i sostenibilitat de l’administració local, no s’entra a valorar el règim

actual de fiscalització de despeses ni el seu contingut, ja que és preferible esperar a

l’aprovació definitiva del Reial Decret, un cop aquest hagi superat totes les fases

parlamentàries.

TERCER.- Es proposa modificar l’actual règim de fiscalització prèvia limitada

ampliada aprovat per acord del Ple de la Corporació de 26 de març de 2012 en el

següent sentit:

14


1_1 annex

7

Modificar el règim de fiscalització prèvia dels ingressos finalistes provinents de

subvencions, i substituir la seva inherent presa de raó a la comptabilitat per la

fiscalització prèvia, limitada a la comprovació dels extrems següents:

A) En l’expedient d’acceptació de subvencions finalistes (capítol IV i VII) es

comprovaran els següents extrems:

Que l’expedient contingui la resolució, acord o conveni regulador de

l’atorgament de la subvenció a percebre.

Que s’hagi creat un projecte de despeses amb finançament afectat de

conformitat amb les regles de la ICAL i les instruccions tècniques emeses

per la Intervenció General núm. IT-02/15 i IT-03/15.

Que l’expedient contingui el document comptable de compromís d’ingrés

(CI) per l’ import de l’ ingrés a percebre.

Que el document comptable estigui aplicat a un concepte d’ingressos del

pressupost adequat a la naturalesa de l’ ingrés i enllaçat al projecte de

despeses amb finançament afectat corresponent.

Si es tracta d’un ingrés plurianual que existeix l’operació comptable

plurianual.

Que a l’informe del cap del departament o responsable del projecte de

l’article 172 del Reial Decret 2568/1986, es faci referència al percentatge de

la despesa a realitzar que finança l’ ingrés afectat i que en cas de

cofinançament per part de l’Ajuntament s’indiqui l’import i tant per cent del

mateix, fent referència expressa a les partides de despeses previstes al

pressupost.

Que l’acceptació de la subvenció s’aprovi per òrgan competent.

B) En l’expedient d’aprovació de factures


15


1_1 annex

8

Que a l’expedient constin les factures a emetre i que les mateixes estigui lligada al seu Compromís d’Ingrés i al projecte amb finançament afectat corresponent.



b. Si corresponen a factures no lligades a subvencions es


Que correspongui l’emissió de factura i contingui els requisits

legals necessaris per la seva emissió així com la subjecció o no a IVA i la adequació als paràmetres legals.


C) En l’expedient de justificació de subvencions finalistes (capítol IV i VII) es


Que s’adjunti l’expedient complert d’atorgament de la subvenció que es

justifica.

Que s’adjunti la totalitat de l’expedient de justificació de la subvenció que es

remetrà a l’ens concedent on constin totes i cadascuna de les despeses

justificatives (100%).

Que a l’informe del cap del departament o responsable del projecte de

l’article 172 del Reial Decret 2568/1986, es faci referència al total

compliment de l’establert en el conveni regulador de la subvenció i en la

normativa d’aplicació, i en cas contrari que es posi de manifest. Així mateix

s’haurà d’especificar que les esmentades despeses no han estat utilitzades

per a justificar cap altre subvenció.

16


1_1 annex

9

En el supòsit que es justifiqui la subvenció amb despeses de capítol I

(despeses de personal), s’haurà d’adjuntar informe de Recursos Humans

conforme les despeses han estat realment efectuades.

SEGONA.- Establir l’entrada en vigor d’aquesta modificació del règim de

fiscalització prèvia limitada a partir del dia 1 d’octubre de 2015.

TERCERA.- Incorporar aquesta relació de requisits i tràmits essencials de

Fiscalització Prèvia com a annex a les Bases d’Execució del Pressupost en un text

refós que incorpori la present modificació segons annex adjunt.

QUARTA.- Donar trasllat del present acord a tots els responsables de les Àrees,

serveis i departaments municipals.

El que s’informa als efectes corresponents.

Sitges, 16 de setembre de 2015

Criseida Ramírez Domínguez Sílvia Rodríguez Sánchez Interventora General Cap de Compt., Fiscalització i Control Financer

17


1_1 annex

10

ANNEX I

1. GESTIÓ DE DESPESES EN GENERAL

I. Que existeixi crèdit pressupostari suficient i que sigui l’adequat a la naturalesa de la despesa o obligació

II. Que la despesa s’aprovi per òrgan competent III. Si es tracta d’una despesa plurianual es comprova que es compleixi l’establert a l’art. 174 del

TRLRHL IV. Proposta formulada per la unitat gestora responsable del programa V. Executivitat dels recursos que financen la despesa

VI. Compliment del Pla de Sanejament Financer VII. Que el contingut de l’expedient compleixi amb els requisits o tràmits essencials que segons la

tipologia de l’expedient es detallen en el present acord VIII. Aquells altres que es determinin a les Bases d’Execució del Pressupost General

2. GESTIÓ DE DESPESES (requisits bàsics a comprovar per tipologia d’expedients)

2.1.- Contractes Administratius

A. Contractes d’obra: En els contractes d’obra es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents

extrems:

- Fase d’Autorització de la despesa (A):

Adequació del procediment de contractació Informe d’iniciació de l’expedient, determinant i justificant la idoneïtat de la

prestació objecte del contracte en els termes establerts a l’art. 22 TRLCSP Existència de Projecte informat pel tècnic municipal i aprovat per l’òrgan

competent Informe de Supervisió del projecte per la corresponent oficina Existència del Plec de Clàusules Administratives i Tècniques Existència d’informe jurídic Existència de l’acta de comprovació del replantejament previ Existència de document comptable

- Fase de Disposició de la despesa (D):

Que s’ha fiscalitzat la fase prèvia d’Autorització de la despesa Existència d’acta de la mesa de contractació proposant al tercer adjudicatari Quan es declari l’existència d’ofertes amb valors anormals, que existeixi

constància de que s’ha sol·licitat informació als licitadors que suposadament incorren en aquesta causa i que existeixi informe del servei tècnic al respecte

Que s’ha constituït en el seu cas la garantia provisional i definitiva Existència de document comptable

18


1_1 annex

11

- Fase de reconeixement de l’Obligació de la despesa (O):

Que s’han fiscalitzat les fases prèvies Acta de comprovació del replantejament de l’Obra (1ª Certificació) Còpia del contracte principal o modificat i carta de pagament de la garantia (1ª

Certificació) Certificació d’Obra signada pel Director facultatiu, contractista i conformada pel

centre gestor Factura i amidaments (que compleixi els requisits establerts al Reglament de

Facturació, al Protocol de facturació i al contracte) Acta de recepció de les obres (amb la liquidació) Existència de document comptable

- Expedient de revisió de preus:

Que existeixi informe del tècnic responsable del contracte Que els càlculs siguin correctes Que s’hagi executat el 20% del contracte i hagi transcorregut un any des de

l’adjudicació Que la revisió no estigui expressament prohibida en els plecs Existència de document comptable

- Expedient de modificació del contracte:

Que la possibilitat de modificació del contracte es troba prevista al Plec de Clàusules particulars

Que existeix projecte informat si procedeix Que existeixi informe dels serveis jurídics Reajustament garantia Existència de document comptable

B. Contractes de subministrament: En els contractes de subministrament es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més

els següents extrems:



prestació objecte del contracte en els termes establerts a l’art. 22 TRLCSP Existència del Plec de Clàusules Administratives i Tècniques Existència d’informe jurídic Que la durada del contracte prevista al Plec s’ajusti al previst al TRLCSP Existència de document comptable


Que s’ha fiscalitzat la fase prèvia d’Autorització de la despesa Existència d’acta de la mesa de contractació proposant al tercer adjudicatari

19


1_1 annex

12

Quan es declari l’existència d’ofertes amb valors anormals, que existeixi constància de que s’ha sol·licitat informació als licitadors que suposadament incorren en aquesta causa i que existeixi informe del servei tècnic al respecte



Que s’han fiscalitzat les fases prèvies Amb la primera factura que es reconeix, còpia del contracte principal o modificat

i carta de pagament de la garantia Factura (que compleixi els requisits establerts en el Reglament de Facturació, al

Protocol de facturació i al contracte) Existència de document comptable






Que existeixi informe dels serveis jurídics Reajustament garantia Existència de document comptable

- Expedients de pròrroga:

Que està prevista al Plec de Clàusules Administratives Que no es supera la durada màxima prevista als Plecs i al TRLCSP Existència de document comptable

C. Contractes de serveis:

En els contractes de serveis es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:



prestació objecte del contracte en els termes establerts a l’art. 22 TRLCSP Existència del Plec de Clàusules Administratives i Tècniques Que la durada del contracte prevista al Plec s’ajusti al previst al TRLCSP Existència d’informe jurídic

20


1_1 annex

13

Existència de document comptable


Que s’ha fiscalitzat la fase prèvia d’Autorització de la despesa Existència d’acta de la mesa de contractació proposant al tercer adjudicatari. Quan es declari l’existència d’ofertes amb valors anormals, que existeixi

constància de que s’ha sol·licitat informació als licitadors que suposadament incorren en aquesta causa i que existeixi informe del servei tècnic al respecte.




i carta de pagament de la garantia Factura (que compleixi els requisit establerts al Reglament de Facturació, al







Que existeixi informe dels serveis jurídics Existència de document comptable Reajustament garantia

- Expedients de pròrroga: Que està prevista al Plec de Clàusules Administratives Que no es supera la durada màxima prevista als Plecs i al TRLCSP Existència de document comptable

D. Contractes de gestió de serveis públics:

En els contractes de gestió de serveis públics es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:


21


1_1 annex

14

Adequació del procediment de contractació Avantprojecte aprovat d’explotació del servei i de les obres, si pertoca Informe d’iniciació de l’expedient, determinant i justificant la idoneïtat de la

prestació objecte del contracte en els termes establerts a l’art. 22 TRLCSP Existència del Plec de Clàusules Administratives i Tècniques Que en els Plecs es determina, si escau, la fixació de les tarifes que hauran

d’abonar els usuaris, procediments per revisar-les i cànon o participació a satisfer a l’Administració

Que la durada del contracte prevista al Plec s’ajusti al previst al TRLCSP Aprovació del projecte d’establiment i prestació del servei i aprovació del

Reglament del servei Existència d’informe jurídic Existència de document comptable







i carta de pagament de la garantia Factura (que compleixi els requisit establerts al Reglament de Facturació, al








- Expedients de pròrroga: Que està prevista al Plec de Clàusules Administratives

22


1_1 annex

15

Que no es supera la durada màxima prevista als Plecs i al TRLCSP Existència de document comptable

E. Contractes de concessió d’obra pública

En els contractes de concessió d’obra pública es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:



prestació objecte del contracte en els termes establerts a l’art. 22 TRLCSP Existència de l'Estudi de Viabilitat amb el contingut escaient i aprovat per l’òrgan

competent Existència, si escau, d'avantprojecte de construcció i explotació de l'obra amb el

contingut escaient Existència de Projecte informat pel tècnic municipal i aprovat per l’òrgan

competent Informe de Supervisió del projecte per la corresponent oficina Existència del Plec de Clàusules Administratives i Tècniques Existència d’informe jurídic Existència de l’acta de comprovació del replantejament previ Existència de document comptable






Que s’han fiscalitzat les fases prèvies Certificació del servei realitzat Amb la primera factura que es reconeix, còpia del contracte principal o modificat

i carta de pagament de la garantia Factura (que compleixi els requisits establerts al Reglament de Facturació, al





23


1_1 annex

16



Que existeix projecte informat si procedeix Que existeixi informe dels serveis jurídics Reajustament garantia Existència de document comptable



F. Contractes menors:

En els contractes menors es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:

- Fase d’Autorització, Disposició i reconeixement de l’Obligació de la despesa (ADO) o

(AD) i (O):

Adequació del procediment de contractació el que comporta: 1. Que la duració sigui inferior a l’any 2. Que no es permeti la pròrroga ni la revisió de preus 3. Que no es superin els imports previstos al TRLCSP per aquest tipus de

contractes 4. Que no s’incorri en fraccionament del contracte

Que s’han fiscalitzat les fases prèvies, si pertoca Factura (que compleixi els requisit establerts al Reglament de Facturació, al


2.2.- Contractes Patrimonials

A. Contractes d’adquisició:

En els contractes d’adquisició (compra) es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:


Memòria en la que es justifiqui la necessitat i conveniència de l’adquisició Existència del Plec de Clàusules Administratives i Tècniques Existència de la valoració pericial prèvia, en el cas d’immobles Existència d’informe jurídic Existència de document comptable

24


1_1 annex

17


Que s’ha fiscalitzat la fase prèvia d’Autorització de la despesa Existència d’acta de la mesa de contractació proposant al tercer adjudicatari Que s’ha constituït en el seu cas la garantia provisional i definitiva Existència de document comptable


Que s’han fiscalitzat les fases prèvies Resolució de l’òrgan competent acordant l’adquisició Existència de contracte de compra venda Factura (que compleixi els requisit establerts al Reglament de Facturació, al


B. Contractes d’adquisició gratuïta: Si l’adquisició porta aparellada alguna condició, modus o gravamen, es verificarà que el valor d’aquest

no excedeix del valor del que s’adquireix mitjançant:

Existència de taxació pericial Existència d’informe jurídic

C. Contractes d’arrendament:

En els contractes d’arrendament es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:


Adequació del procediment de contractació Existència del Plec de Clàusules Administratives i Tècniques Existència d’informe jurídic Existència de document comptable


Que s’ha fiscalitzat la fase prèvia d’Autorització de la despesa Existència d’acta de la mesa de contractació proposant al tercer adjudicatari, en

el seu cas Que s’ha constituït en el seu cas la garantia provisional i definitiva Existència de document comptable


25


1_1 annex

18

Que s’han fiscalitzat les fases prèvies Resolució de l’òrgan competent acordant la realització del contracte

d’arrendament Amb la primera factura que es reconeix, còpia del contracte d’arrendament Factura (que compleixi els requisit establerts al Reglament de Facturació, al










D. Contractes de Permuta:

En els contractes de permuta es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:


Certificació del Secretari del caràcter patrimonial del bé a permutar i que figura

inscrit a l’inventari de béns Certificat Registre de la Propietat Existència d’informe jurídic Informe de valoració dels béns a permutar Acreditació de que la diferència de valor dels béns a permutar no excedeix del

100% del valor més baix i que s’estableix la compensació econòmica pertinent quan la diferència és en perjudici del bé de l’ens local

Existència de document comptable, en el seu cas


Que s’ha fiscalitzat la fase prèvia d’Autorització de la despesa, en el seu cas

26


1_1 annex

19

Acreditació del destí dels ingressos, en el seu cas Que s’ha constituït en el seu cas la garantia provisional i definitiva Existència de document comptable, en el seu cas


Que s’han fiscalitzat les fases prèvies, en el seu cas Resolució de l’òrgan competent aprovant la permuta Existència de contracte de permuta Factura (que compleixi els requisit establerts al Reglament de Facturació, al

Protocol de facturació i al contracte) en el seu cas amb la corresponent repercussió del IVA

Existència de document comptable, en el seu cas

E. Contractes de Cessió:

En els contractes de cessió es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:

Ordre d’inici de l’expedient on consti que la finalitat de la cessió es fa en els

termes establerts per l’article 49.1 del Reglament del patrimoni dels ens locals Certificació del Secretari del caràcter patrimonial del bé a cedir i que figura

inscrit a l’inventari de béns Certificat d’inscripció al Registre de la Propietat Dictamen subscrit per un tècnic que acrediti que el bé no estan compresos en

cap pla d’ordenació, reforma o adaptació que els faci necessaris a l’ens local 2.3.- Subvencions, convenis, aportacions i ajuts socials

A. Concessió i justificació de subvencions nominatives:

En els expedients de concessió i justificació de subvencions nominatives es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:

- Fase d’Autorització i Disposició de la despesa (AD):

Informe conforme el projecte, acció, conducta o situació a finançar, té per objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública o interès social o de promoció d’una finalitat pública

Que es troba prevista nominativament al pressupost de l’ens local Que existeixi informe del centre gestor informant favorablement la concessió

Si es preveuen garanties s’haurà de comprovar la constitució de les mateixes En el supòsit justificat de realització de pagaments fraccionats o anticipats,

s’haurà de preveure expressament aquesta possibilitat en l’acord de concessió de la subvenció i en el conveni regulador (ADO) amb la pertinent justificació



27


1_1 annex

20

Que s’han fiscalitzat les fases prèvies, en el seu cas Existència d’informe del centre gestor acreditant la realització de l’activitat o

compliment de la finalitat en qüestió i donant la conformitat a la justificació presentada pel beneficiari

Justificació de la subvenció dins de termini establert a l’acord de concessió, conveni o LGS

Presentació del compte justificatiu de les despeses ocasionades per part del beneficiari, aportant les factures originals o compulsades o demés documents de valor probatori equivalent amb validesa en el tràfic jurídic mercantil


B. Concessió i justificació de subvencions no nominatives:

En els expedients de concessió i justificació de subvencions no nominatives (és a dir de concurrència competitiva) es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:


Que el projecte, acció, conducta o situació a finançar, té per objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública o interès social o de promoció d’una finalitat pública

Aprovació pel Ple de les Bases reguladores de la subvenció Proposta d’obertura de convocatòria de subvencions Que en la convocatòria figuren els crèdits pressupostaris als quals s’imputa la

subvenció i la quantia total màxima de les subvencions convocades Que a la convocatòria figuren els criteris de valoració de les sol·licituds i que

són conformes a l’establert a les bases reguladores Existència de document comptable


Que s’ha fiscalitzat la fase prèvia Que existeix informe del tècnic del centre gestor corresponent, sobre

l’avaluació de les sol·licituds presentades en termini i on s’indiqui que els proposats com a beneficiaris compleixen tots els requisit necessaris per accedir a la mateixa

Que existeixi proposta de concessió de les subvencions Si es preveuen garanties s’haurà de comprovar la constitució de les mateixes En el supòsit justificat de realització de pagaments fraccionats o anticipats,

s’haurà de preveure expressament aquesta possibilitat en les Bases reguladores de la subvenció i en la proposta de concessió (ADO) amb la pertinent justificació



Que s’han fiscalitzat les fases prèvies, en el seu cas

28


1_1 annex

21

Existència d’informe del centre gestor acreditant la realització de l’activitat o compliment de la finalitat en qüestió i donant la conformitat a la justificació presentada pel beneficiari

Justificació de la subvenció dins del termini establert a l’acord Presentació del compte justificatiu de les despeses ocasionades per part del

beneficiari, aportant les factures originals o compulsades o demés documents de valor probatori equivalent amb validesa en el tràfic jurídic mercantil


C. Convenis:

En els convenis de cooperació a subscriure per l’Ajuntament amb altres ens públics i els convenis de col·laboració a subscriure entre l’Ajuntament i particulars es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:

- Fase d’Autorització i Disposició de la despesa (AD):

Que existeixi proposta motivada de la conveniència i oportunitat de formalitzar el conveni, motivant l’absència de concurrència

Acreditació de la personalitat jurídica de l’entitat amb la qual l’administració vol subscriure el conveni, i del representant, en el seu cas

Informe jurídic sobre el text del conveni i conforme l’objecte del conveni no està comprès en els contractes regulats al TRLCSP o en normes administratives especials

En el supòsit que el conveni impliqui la concessió de subvencions, es fiscalitzaran a més a més tots els extrems apuntats per l’autorització i disposició de la despesa en relació a les subvencions nominatives


Que s’han fiscalitzat les fases prèvies, en el seu cas Existència d’informe del centre gestor acreditant la realització de l’activitat o

compliment de la finalitat en qüestió i donant la conformitat a la justificació presentada pel beneficiari

Justificació de la subvenció dins de termini establert a l’acord de concessió, conveni o LGS

Presentació del compte justificatiu de les despeses ocasionades per part del beneficiari, aportant les factures originals o compulsades o demés documents de valor probatori equivalent amb validesa en el tràfic jurídic mercantil


- Expedient de modificació i/o pròrroga del conveni:

Que tant la pròrroga com la modificació es trobin previstes al conveni Que no es superin els terminis màxims de durada establerts al conveni

D. Aportacions estatutàries:

29


1_1 annex

22

En les aportacions estatutàries es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:

- Fase d’Autorització, Disposició i reconeixement de l’Obligació de la despesa (ADO):

Existència del pressupost de l’entitat beneficiària degudament aprovat per

l’òrgan competent, en el que figuri com a recurs, l’aportació de l’Ajuntament en idèntica quantia


E. Concessió d’ajuts socials:

En la concessió d’ajuts socials es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:


Proposta d’obertura de convocatòria d’ajuts on s’especifiquin els requisit mínims per a concórrer i el termini per presentar la sol·licitud

Que en la convocatòria figuren els crèdits pressupostaris als quals s’imputa l’ajut social i la quantia total màxima


- Fase de Disposició i reconeixement de l’Obligació de la despesa (DO):

Que s’han fiscalitzat les fases prèvies, en el seu cas Que existeix informe del tècnic del centre gestor corresponent, sobre

l’avaluació de les sol·licituds presentades en termini i on s’indiqui que els proposats com a beneficiaris compleixen tots els requisit necessaris per accedir a l’ajut

Que existeixi proposta de concessió dels ajuts indicant les persones excloses i motivant-ho


2.4.- Reclamació d’interessos de demora

En la reclamació d’interessos de demora es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1

més els següents extrems:


Sol·licitud formulada per l’interessat en el seu cas, o proposta d’ iniciació del procediment d’ofici

Informe de la Tresoreria Municipal Verificació del càlcul Inclusió o no de l’IVA en el càlcul, segons procedeixi Existència de document comptable

30


1_1 annex

23

2.5.- Responsabilitat Patrimonial

En els expedients de responsabilitat patrimonial es revisaran tots aquells camps establerts en el

punt 1 més els següents extrems:

- Fase d’Autorització, Disposició i reconeixement de l’Obligació de la despesa (ADO): Sol·licitud formulada per l’interessat en el seu cas, o proposta d’ iniciació del

procediment d’ofici Informe del servei el funcionament del qual ha originat la presumpta lesió

indemnitzable Avaluació econòmica de les lesions informada pel tècnic corresponent Grau de cobertura de l’asseguradora Existència de document comptable

2.6.- Expedients d’expropiació

En els expedients d’expropiació es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 (Camps objecte de revisió en tots els expedients de despesa)

2.7.- Expedients d’execució de sentències

En els expedients d’execució de sentències es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:


Còpia compulsada de la sentència ferma Proposta de resolució de l’òrgan encarregat del compliment de la sentència

acordant expressament l’aprovació de la despesa Grau de cobertura de l’asseguradora Existència de document comptable

2.8.- Expedients de concessió i posterior justificació de pagaments a justificar

En els expedients de concessió i posterior justificació dels pagaments a justificar es revisaran tots

aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:

- Fase de concessió, és a dir, d’Autorització, Disposició, reconeixement de l’Obligació i Pagament de la despesa (ADOP):

Que no s’excedeix del límit quantitatiu fixat, en el seu cas, en les bases

d’execució del pressupost Que es concedeix per algun dels conceptes pressupostaris fixats, en el seu cas,

a les bases d’execució del pressupost Que el perceptor proposat no té cap pagament anterior pendent de justificar

pels mateixos conceptes pressupostaris Existència de document comptable

- Fase de justificació del pagament a justificar (J): Fiscalització prèvia de la concessió

31


1_1 annex

24

Justificació del pagament en el termini màxim establert a les Bases d’execució del pressupost

Compte justificatiu del pagament degudament signat pel perceptor Factures originals justificatives de totes les despeses realitzades Comprovar que les despeses realitzades responen al propòsit i naturalesa per

la qual es va concedir l’ordre de pagament Justificant del reintegrament a la Tresoreria municipal de les quantitats no

invertides

2.9.- Expedients de concessió i posterior justificació i reposició de bestretes de caixa fixa

En els expedients de concessió i posterior justificació de les bestretes de caixa fixa es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:

- Fase de concessió de la bestreta, és a dir, de Retenció de Crèdit (RC): Sol·licitud d’obertura i constitució de la bestreta de caixa fixa Informe de la Tresorera Que no s’excedeix del límit quantitatiu fixat, en el seu cas, en les bases

d’execució del pressupost Que es concedeix per despeses de naturalesa periòdica o repetitiva i per algun

dels conceptes pressupostaris fixats, en el seu cas, a les bases d’execució del pressupost


- Fase de justificació i reposició de fons, és a dir, d’Autorització, Disposició i Reconeixement de l’Obligació (ADO):

Fiscalització prèvia de la concessió Compte justificatiu degudament signat Que constin les factures originals justificatives dels pagaments i que les

mateixes compleixin l’establert al Reglament de facturació Que les despeses efectuades es corresponen a atencions de caràcter periòdic i

repetitiu tal i com s’estableix al TRLRHL i a les Bases d’Execució del Pressupost

Que en el cas de despeses de restaurant i hotel, es justifiquin els extrems establerts a les Bases d'Execució

Conformitat de la recepció de l’obra, servei o subministrament, constant el he rebut del creditor o document que acrediti el pagament de l’import corresponent

Que la totalitat de les despeses efectuades corresponen al mateix exercici pressupostari de concessió

En el cas de cancel·lació de la bestreta es comprovarà que s’hagi efectuat el reintegrament de les quantitats no invertides a la Tresoreria municipal


2.10.- Expedients de Despeses de Personal

A. Relació de llocs de treball i plantilla de personal:

En l’expedient d’aprovació de la relació de llocs de treball i plantilla de personal de l’Ajuntament de Sitges, es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:

32


1_1 annex

25

Que la totalitat de places i llocs de treball que consten respectivament a la plantilla i relació de llocs de treball tenen crèdit pressupostari adequat i suficient, consignat al pressupost general de la Corporació, és a dir, correlació entre l’annex de personal del pressupost, la plantilla i la relació de llocs de treball. En conseqüència i per tal de poder fiscalitzar l’expedient s’haurà de poder identificar clarament el lloc de treball que ocupa un treballador i la corresponent plaça de la plantilla

S’haurà de verificar que es respecten els límits d’increment o decrement retributius del personal, d’acord amb el previst a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’exercici i altra normativa d’aplicació

Un cop hagi entrat en vigor el pressupost per l’exercici el Departament de RRHH, haurà de tramitar els corresponents documents comptables (AD) per a tot l’exercici pressupostari

En l’expedient de modificació de la relació de llocs de treball i/o de la plantilla de personal

amb posterioritat a l’aprovació del pressupost durant l’any de la seva vigència:

Justificació mitjançant una memòria tècnica que acrediti la modificació per respondre a l’establiment de nous serveis, per a l’ampliació, supressió o millora dels existents que no admetin demora per a l’exercici següent, com també si respon a criteris d’organització administrativa interna

B. Expedient de nòmina de retribució al personal

Pel que fa a l’expedient de la nòmina de retribució al personal, es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:

- Fase d’Autorització i Disposició de la despesa (AD) anual:

Existència de document comptable en el que es comprovarà la correlació dels

imports anuals autoritzats i disposats amb els definits a la Relació de Llocs de Treball, Plantilla i Annex de Personal del pressupost vigent

- Fase de reconeixement de l’Obligació (O) mensual:

Diligència del Cap de RRHH acreditativa de que el personal relacionat ha

prestat efectivament serveis en el període anterior En les nòmines ordinàries de caràcter mensual, es comprovarà que les

variacions respecte a la nòmina del mes anterior estan motivades, pel que serà necessari que a l’expedient hi consti un estat de variacions del personal respecte de la nòmina corresponent al mes anterior i una relació i còpia de totes les resolucions dictades pels òrgans competents amb incidència en la nòmina del mes


En els següents supòsit d’alta en nòmina també s’haurà de justificar documentalment el següent:

33


1_1 annex

26

Membres de la Corporació: Còpia de l’acord plenari sobre la seva situació de dedicació exclusiva o parcial

Funcionaris i laborals de nou ingrés o laboral temporal: Acord de nomenament o contractació

En els següents supòsit de variació en nòmina també s’haurà de justificar documentalment el següent:

Triennis de funcionaris, Complement de Productivitat, hores extraordinàries del

personal laboral, gratificacions, Plus de guàrdia i altres: Resolució per òrgan competent

Assistència a òrgans col·legiats: Certificat del Secretari sobre els assistents als diferents òrgans col·legiats

Assistència a Tribunals: Certificat del Secretari del Tribunal sobre assistència i número de sessions realitzades

C. Expedient de liquidació de les quotes a la Seguretat Social En l’expedient de liquidació de les quotes a la Seguretat Social, es revisaran tots aquells camps

establerts en el punt 1 més els següents extrems:

- Fase d’Autorització i Disposició de la despesa (AD) anual:

Existència de document comptable en el que es comprovarà la correcció dels

imports anuals autoritzats i disposats amb els càlculs que es presentin dins l’expedient

- Fase de reconeixement de l’Obligació (O) mensual:

Que l’import a ingressar per part de la quota del treballador coincideix amb el descompte aplicat en la nòmina del mes corresponent

Que la suma de la quota patronal i del treballador coincideix amb l’import de les corresponents liquidacions de la Seguretat Social pel mes en qüestió, documents TC1 i TC2

Existència de document comptable pel que fa referència a la quota patronal

D. Contractació de personal

a) Laboral temporal

En els expedients de contractació de personal laboral temporal, es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:

- Fase d’Autorització i Disposició (AD):

Informe del centre gestor on es justifiqui el motiu de la contractació Acreditació dels resultats del procés selectiu (acta del tribunal seleccionador) Informe del departament de RRHH sobre l’adequació del contracte a l’establert

en la normativa vigent i que les retribucions s’ajusten a l’establert a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’exercici i al conveni col·lectiu

34


1_1 annex

27


b) Laboral fix

En l’expedient de contractació de personal laboral fix, es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:


Informe del Departament de RRHH en el que s’indiqui que els llocs a cobrir figuren detallats a la plantilla i relació de llocs de treball, apareixen a l’oferta d’ocupació pública i que es troben vacants. També s’informarà sobre l’adequació del contracte a l’establert en la normativa vigent i que les retribucions s’ajusten a l’establert a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’exercici i al conveni col·lectiu.

Acreditació dels resultats del procés selectiu (acta del tribunal seleccionador) Existència de document comptable

c) Eventual

En l’expedient de contractació de personal laboral eventual de confiança, es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:


Informe del Departament de RRHH en el que s’indiqui que els llocs a cobrir figuren detallats a la plantilla i relació de llocs de treball i que es troben vacants

Comprovar que el proposat com a personal eventual compleixi les característiques bàsiques del lloc de treball aprovades pel Ple


d) Funcionari de carrera

En l’expedient de contractació del personal funcionari, es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:


Informe del Departament de RRHH en el que s’indiqui que els llocs a cobrir figuren detallats a la plantilla i relació de llocs de treball, apareixen a l’oferta d’ocupació pública i que es troben vacants. També s’informarà sobre l’adequació del contracte a l’establert en la normativa vigent i que les retribucions s’ajusten a l’establert a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’exercici i al conveni col·lectiu


35


1_1 annex

28

e) Funcionari Interí

En l’expedient de contractació de personal funcionari interí, es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:


Informe del Departament de RRHH en el que s’indiqui que els llocs a cobrir figuren detallats a la plantilla i relació de llocs de treball, a l’oferta d’ocupació pública i que es troben vacants. També s’informarà sobre l’adequació del contracte a l’establert en la normativa vigent i que les retribucions s’ajusten a l’establert a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’exercici i al conveni col·lectiu


E. Concessió de bestretes reintegrables de personal

En l’expedient de concessió de bestretes reintegrables de personal, es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:

- Fase d’ Autorització, Disposició i de reconeixement de l’Obligació (ADO):

Sol·licitud de l’interessat en els termes establerts a la legislació vigent i a l’acord de les condicions de treball dels treballadors de l’Ajuntament de Sitges

Informe del Dpt de RRHH on es certifiqui que els imports a percebre són correctes i compleixen la normativa d’aplicació

Verificació del límit màxim i del termini de devolució Existència de document comptable

F. Complement de Productivitat En els expedients de reconeixement del complement de productivitat es revisaran tots aquells

camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:


Informe del Dpt de RRHH on es certifiqui que procedeix abonar la quantitat pel concepte de productivitat, d'acord amb la normativa interna reguladora de la mateixa


G. Gratificacions per serveis extraordinaris

En els expedients de reconeixement de gratificacions per serveis extraordinaris es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:


36


1_1 annex

29

Autorització prèvia per a la realització dels treballs extraordinaris o de les hores extraordinàries

Certificat del centre gestor de la realització del servei amb indicació del número d’hores realitzades i de la franja horària

Informe del Dpt de RRHH on es certifiqui que els imports a percebre són correctes i compleixen la normativa d’aplicació


Pel que fa a la resta d’expedients no inclosos en aquesta relació es revisaran tots aquells extrems establerts en el punt 1 de l’acord.

37


1_1 annex

30

3. GESTIÓ D’INGRESSOS

3.1 Acceptació i justificació de subvencions finalistes

A. Acceptació de subvencions finalistes (capítol IV i VII) es comprovaran els següents extrems:

Que l’expedient contingui la resolució, acord o conveni regulador de l’atorgament de la subvenció a percebre.

Que s’hagi creat un projecte de despeses amb finançament afectat de conformitat amb les regles de la ICAL i les instruccions tècniques emeses per la Intervenció General núm. IT-02/15 i IT-03/15.

Que l’expedient contingui el document comptable de compromís d’ingrés (CI) per l’ import de l’ ingrés a percebre.

Que el document comptable estigui aplicat a un concepte d’ingressos del pressupost adequat a la naturalesa de l’ ingrés i enllaçat al projecte de despeses amb finançament afectat corresponent.

Si es tracta d’un ingrés plurianual que existeix l’operació comptable plurianual. Que a l’informe del cap del departament o responsable del projecte de l’article 172 del

Reial Decret 2568/1986, es faci referència al percentatge de la despesa a realitzar que finança l’ ingrés afectat i que en cas de cofinançament per part de l’Ajuntament s’indiqui l’import i tant per cent del mateix, fent referència expressa a les partides de despeses previstes al pressupost.

Que l’acceptació de la subvenció s’aprovi per òrgan competent.

B. En l’expedient d’aprovació de factures


Que a l’expedient constin les factures a emetre i que les mateixes estigui lligada al seu Compromís d’Ingrés i al projecte amb finançament afectat corresponent.



b. Si corresponen a factures no lligades a subvencions es comprovaran els

següents extrems:

Que correspongui l’emissió de factura i contingui els requisits legals necessaris

per la seva emissió així com la subjecció o no a IVA i la adequació als paràmetres legals.


38


1_1 annex

31

C. Justificació de subvencions finalistes (capítol IV i VII) es comprovaran els següents extrems:

Que s’adjunti l’expedient complert d’atorgament de la subvenció que es justifica. Que s’adjunti la totalitat de l’expedient de justificació de la subvenció que es remetrà a

l’ens concedent on constin totes i cadascuna de les despeses justificatives (100%). Que a l’informe del cap del departament o responsable del projecte de l’article 172 del

Reial Decret 2568/1986, es faci referència al total compliment de l’establert en el conveni regulador de la subvenció i en la normativa d’aplicació, i en cas contrari que es posi de manifest. Així mateix s’haurà d’especificar que les esmentades despeses no han estat utilitzades per a justificar cap altre subvenció.

En el supòsit que es justifiqui la subvenció amb despeses de capítol I (despeses de personal), s’haurà d’adjuntar informe de Recursos Humans conforme les despeses han estat realment efectuades.

3.2 Contractes Patrimonials A. Contractes d’Alienació:

En els contractes d’alienació es revisaran tots aquells camps establerts en el punt 1 més els següents extrems:

- Incoació de l’expedient:

Certificació del Secretari del caràcter patrimonial del bé a alienar i que figura

inscrit a l’inventari de béns Certificat d’inscripció al Registre de la Propietat Informe de valoració pericial del bé a alienar Plec de Clàusules Administratives particulars en el seu cas Existència d’informe jurídic En el cas de béns immobles, autorització del Departament de Governació i

Relacions Institucionals si el seu valor excedeix del 25% dels recursos ordinaris del pressupost consolidat. En el cas de valors mobiliaris o de participacions en societats o empreses, autorització del Dpt d’Economia i Coneixement

- Adjudicació del contracte:

Que s’ha fiscalitzat la fase prèvia Existència d’acta de la mesa de contractació proposant al tercer adjudicatari, en

el seu cas Acreditació del destí dels ingressos Que s’ha constituït en el seu cas la garantia provisional i definitiva Proposta de contracte de compravenda informat per la Secretaria General Repercussió de l’IVA per l’Ajuntament quan sigui procedent

B. Contractes de Permuta

39


1_1 annex

32

Es revisaran els mateixos requisits que en el contracte de Permuta regulat al punt 2.2, apartat D del present règim.

40

1.2.- APROVACIÓ INICIAL, SI S’ESCAU, DE LA ORDENANÇA DE FACTURACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE SITGES. Atesa l’entrada en vigor de la Llei 25/2013, de 27 de desembre, d’impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el sector públic, per la qual a partir del 15 de gener de 2015 les factures d’un import superior a 5.000 euros, dirigides a les administracions públiques han de ser electròniques. Atès que és necessari el desenvolupament dels criteris generals recollida en la normativa de la factura, i en especial de la normativa de la facturació electrònica, adaptat a l’organització de l’Ajuntament de Sitges i que regula les diferents situacions de les factures. Per tal de reduir els terminis de pagament als proveïdors, serà requisit bàsic, per l’acceptació de la factura el d’indicar a la mateixa el número de compte bancari IBAN en el qual s’ha de pagar. Vist l’article 137 de la Constitució que reconeix als Municipis el dret a l’autonomia pel que fa a l’àmbit de les seves competències. Vist l’article 4.1.a) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, que regula la potestat reglamentària i d’autoorganització dels municipis. Vist l’article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local en concordança amb l’article 178.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, pels quals el procediment d’aprovació dels reglaments és el següent:

a) Aprovació inicial del ple. b) Informació pública i audiència dels interessats, per un període mínim de trenta dies, perquè puguin presentar reclamacions i suggeriments. c) Resolució de totes les reclamacions i els suggeriments presentats i aprovació definitiva del ple. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l'acord inicial esdevindrà definitiu.

Vist l’article 65 del Decret 179/1995, de 13 juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, que estableix que les ordenances s'aproven per majoria simple, com a regla general, i que els ens locals han de trametre a l'Administració de l'Estat i a la de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies, l'acord d'aprovació definitiu de l'ordenança i la còpia íntegra i fefaent d'aquesta. Vist l’article 66 del Decret 179/1995, de 13 juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, que estableix que els reglaments locals requereixen la següent publicació:

a) S'han de publicar en el Butlletí Oficial de la província i no entren en vigor fins que s'hi hagi publicat completament el text i hagi transcorregut el termini de quinze dies hàbils previst a l'article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local. b) Igualment, s'ha de publicar en el butlletí informatiu local, quan n'hi hagi,

41

inserir-se, en tot cas, en el tauler d'anuncis de la corporació. c) S’ha d’anunciar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la referència del Butlletí Oficial de la província en què s'hagi publicat íntegrament el text.

Es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents:

ACORDS PRIMER.- Aprovar inicialment l’ ORDENANÇA GENERAL DE FACTURACIÓ de l’Ajuntament de Sitges que s’adjunta al present dictamen com a annex número 1. SEGON.- Sotmetre la present Ordenança de Facturació de l’Ajuntament a exposició pública per un termini de trenta dies, mitjançant la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Tauló d’Anuncis Municipal i a la seu electrònica de l’Ajuntament de Sitges, als efectes de la presentació d’al·legacions, de conformitat amb allò disposat a l’article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. TERCER.- Advertir que la Ordenança de Facturació de l’Ajuntament de Sitges s’entendrà aprovada definitivament pel Ple, sense necessitat d’un nou acord, en el cas de no presentar-se reclamacions, ni suggeriments dins dels citats terminis.

42

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Té la paraula el senyor Pep Moliné. Pren la paraula el senyor Josep Moliné: Moltes gràcies senyor Batlle. Bé, molt breument. Aquesta Ordenança de facturació de l’Ajuntament de Sitges sobretot pren la idea força, la idea marc, de millorar en tot allò que fa referència a la facturació i també facturació electrònica de l’Ajuntament de Sitges. Jo crec que hem d’avançar moltíssim amb el tema en qüestió, amb el tema de la innovació en l’Administració local de Sitges concretament i, sobretot, en l’ús de les noves tecnologies. I, per tant, aquesta creació de plataformes de serveis municipals adreçats a les empreses i autònoms que se sustenta a partir de les tecnologies de l’Ajuntament de Sitges jo crec que hem de potenciar-les i les hem d’incentivar. Aquesta Ordenança, la qual sotmetem avui a aprovació inicial, ja fa l’encàrrec d’intentar anar avançant amb tot el que fa referència al tema de la facturació i, sobretot, al tema de la facturació electrònica. Unes dades que jo crec que hem de millorar i que és el repte -que jo crec que té aquest Govern però jo crec que és un repte compartit amb tot el Consistori- que tot el tema de la facturació electrònica implica en sí mateix reduir costos, costos d’impressió, enviaments postals o, fins i tot, desplaçaments del ciutadà fins a les oficines d’entrada i registre de documents. També redueix els terminis de pagament als proveïdors –una assignatura també que tenim pendent-. Ja la vam reduir bastant en la passada legislatura però aquesta legislatura encara entre tots l’hem de reduir molt més del que hi ha ara, val? I la informatització de totes aquestes factures permetrà el seguiment d’un indicador: període mig de pagaments, que ara no tenim del tot i, per tant, podrem mesurar amb més celeritat el volum del deute comercial de les AAPP. Millora el control comptable en la línia de l’Agenda Digital per a Europa que impulsa la Unió Europea. I unes dades -com us comentava abans-: entre el 15 de gener i el 30 de juny certes empreses ja van facturar un total de 2.570 factures a l’Ajuntament de Sitges per via electrònica -per tant, s’ha avançat bastant en aquest tema- per un valor, concretament, de 8.403.684 euros. Per tant, aquesta Ordenança jo crec que és una ordenança molt necessària i que aquest impuls entre tots l’hem de fer possible. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Moliné. Torn de paraules pels grups municipals? Si no hi ha cap paraula demanada passem a la votació. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:

Vots a favor: 18 que corresponen als grups polítics municipals de CiU (5), ERC (3), C’s (3), CUP (3), NH (2), Sitges GI (1) i PP (1).

Abstencions: 3 que corresponen al grup polític municipal de SeP (PSC-ICV) (3).


58

1.3.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA INCOACIÓ DE LA DISSOLUCIÓ DEL CONSORCI DEL CLUB NATACIÓ SITGES. Atès allò establert a la disposició addicional novena apartat 2 de la LBRL modificada per la LRSAL, en el supòsit d’existir desequilibri financer del Consorci en data 31/12/2014, en el termini màxim dels sis mesos següents a comptar des de l’aprovació dels comptes anuals o de la liquidació del pressupost de l’exercici 2014, es dissoldran les entitats que continuïn en situació de desequilibri. En cas de no produir-se la dissolució en aquest termini de sis mesos, s’estableix la dissolució automàtica en data 1 de desembre de 2015. Atesa aquesta dissolució automàtica per imperi de la llei, és necessari procedir als tràmits administratius de liquidació del mateix i els criteris de liquidació que inclou la reversió del patrimoni i el deute existent entre l’Ajuntament de Sitges i el Club Natació Sitges. Atès l’article 324.2 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis, l’acord de dissolució l’ha d’adoptar l’òrgan superior de govern del consorci i que ha de ser ratificat pels òrgans competents dels seus membres. Aquest acord ha de determinar la forma en què s’hagi de procedir per la liquidació dels béns del consorci, i la reversió de les obres i instal·lacions existents a les administracions consorciades. Atès l’article 13 de la Llei 15/2014, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, regula els efectes de l’exercici del dret de separació d’un consorci establint que produeix la dissolució del consorci, tret, que la resta dels seus membres acordin la seva continuïtat i continuïn pertanyent al consorci com a mínim dos administracions públiques. El Consorci del Club Natació Sitges està format per l’Ajuntament de Sitges i pel Club Natació Sitges, així doncs, la separació de l’Ajuntament de Sitges del Consorci implica la seva dissolució. Atès que l’article 14 de la llei 15/2014, disposa que la dissolució del Consorci produeix la seva liquidació i extinció, i que el seu màxim òrgan de govern ha l’adoptar l’acord de dissolució i ha de nomenar un liquidador, que calcularà la quota de liquidació que correspongui a cada membre del consorci de conformitat amb el previst als estatuts, i la forma i condicions del seu pagament. Atesos els estatuts del Consorci, els quals estableixen que l’òrgan competent per aprovar la dissolució i liquidació del Consorci és la Junta General de conformitat amb l’article 15.1.5). Atès que l’article 35 dels estatuts estableix que una de les causes de dissolució del consorci és produirà per disposició legal, aquest és el cas que ens ocupa. Atès l’article 36 dels estatuts que es transcriu literalment a continuació, regula l’acord i els efectes de la dissolució:

“1. L’acord de dissolució ha de contenir els criteris de liquidació del Consorci, i també la reversió a cada entitat consorciada dels seus béns i drets, determinant la solució de les obligacions respectives.

59

2. Per a l’adopció d’aquest acord es requerirà el vot favorable dels dos terços del nombre legal de membres. 3. L’acord de dissolució també haurà de determinar la destinació del personal del Consorci, amb respecte a tots els seus drets. 4. La dissolució del Consorci per qualsevol de les causes previstes en els presents Estatuts comportarà els següents efectes:

4.1. El patrimoni del Consorci revertirà a l’Ajuntament de Sitges en la quantia del valor actualitzat de les aportacions que hagi realitzat, segons IPC, fins el moment de la dissolució. 4.2. En el cas que el valor del patrimoni del Consorci, valorat al dia de la data de la dissolució, fos inferior al valor actualitzat de les aportacions realitzades per l’Ajuntament, els altres ens consorciats s’obliguen al pagament a l’Ajuntament de la diferència fins a arribar al valor actualitzat total aportat per l’Ajuntament. 4.3. En el cas d’existir patrimoni sobrant un cop realitzat aquesta reversió, es procedirà al repartiment d’aquest entre la resta d’ens consorciats, en proporció al valor actualitzat de les aportacions realitzades.

En cas de no poder- se dividir el patrimoni, aquest quedaria en situació de titularitat en pro indivís.”

Vist que en data 30 de setembre de 2015 l’Ajuntament de Sitges ha procedit a Aprovar l’expedient de contracte menor, per la contractació dels serveis de consultoria per a la realització d’un Informe Tècnic respecte la situació de dissolució del Consorci del Club Natació Sitges entre els seus ens consorciats (Club Natació Sitges i Ajuntament de Sitges), amb el resultat econòmic i jurídic de la dissolució del Consorci i l’escenari i proposta de conveni d’explotació de l’equipament i serveis esportius actuals que es desenvolupen amb els béns patrimonials del Consorci. Vistos els informes de la Intervenció General relatius a la liquidació del pressupost de l’exercici 2014. Es proposa a l’Ajuntament l’adopció del següent

ACORD:

Primer.- Incoar el procediment de dissolució del Consorci del Club Natació Sitges en compliment de la disposició addicional novena de la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases de Règim Local, i procedir de conformitat amb els processos de dissolució i liquidació que es determinin el l’informe tècnic respecte la dissolució i el seu resultat econòmic i jurídic, per tal que la dissolució sigui efectiva el dia 1 de desembre de 2015.

60

Segon.- Notificar el present acord al Consorci del Club Natació Sitges i al Club Natació Sitges. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Bé, com saben els grups municipals i tal com s’ha informat a la Junta de Portaveus i a la Comissió Informativa corresponent, ens trobem en una situació de compliment de la legalitat que ja fa mesos o anys que sabíem, que intuíem, que podia passar. Les normatives estatals que han anat sortint a posteriori a la creació d’aquest Consorci –que va ser l’any 2010, si no recordo malament- han fet que per imperatiu legal i per incompliment de diverses qüestions legals en l’àmbit de la sostenibilitat financera i en l’àmbit de la pròpia activitat i raó de ser del Consorci facin que aquest Consorci el dia 1 de desembre d’enguany, 1 de desembre de 2015, doncs com deia –per imperatiu legal- s’hagi de dissoldre. Aleshores el que avui proposem al Ple de l’Ajuntament és que com que aquesta situació no es pot evitar, no es pot evitar, és que intentem fer-ho de la manera més ordenada possible. Per això la setmana passada també es va exposar aquesta situació a la Junta General del Consorci del Club Natació, en particular també als representants de la Junta Directiva del Club Natació –a part de fer-ho òbviament amb els representants municipals- i el que intentem és això: doncs avui la proposta és fer-ho d’una manera ordenada i, sobretot, el màxim possible pactada, tant el que és interiorment Ajuntament com, en aquest cas també, amb el Club Natació en tant que és l’altre soci del Consorci actual. A partir del dia 1 de desembre vull deixar clar que l’únic que pot passar és que canviï –a part de que s’iniciï l’expedient de dissolució del Consorci-, el que canvia, el que pot canviar és la titularitat de la propietat de les instal·lacions i també de la subrogació de la hipoteca vigent. Per tant, la resta continuarà funcionant amb normalitat. Per tant, un missatge de tranquil·litat al Club Natació, a la Junta Directiva, als seus socis i sòcies, al seu equip de treballadors i treballadores perquè el dia 1 de desembre –el dia 2 de desembre- no canvia res amb immediatesa. Això sí, el compromís que tenim és d’anar treballant plegats amb el Club Natació i l’Ajuntament quin és el futur d’aquestes instal·lacions. No el futur del Club. El futur del Club és una competència que ha de decidir, òbviament, els seus socis i sòcies. Però el de les instal·lacions sí. I –com vostès saben, els grups municipals- hi ha un Pla de viabilitat que vam posar sobre la taula que s’ha estat treballant aquests últims mesos a través d’una consultoria i de la Secretaria i de la Intervenció General de l’Ajuntament que dóna una sortida de viabilitat econòmica però també social i també de les instal·lacions tant a les instal·lacions actuals del Club Natació com a la piscina de titularitat municipal concessionada a l’empresa SEAE. S’ha volgut que aquesta solució es plantegés de manera global per les dues instal·lacions d’aigua públiques i també amb una visió estratègica de municipi, sobretot en l’àmbit de l’esport, de l’esport de competició, de l’esport de base, de l’esport també de lleure però també com a destinació de turisme esportiu. Això tindrem ocasió de parlar-ne –òbviament ara obrirem el debat- però en qualsevol cas que sàpiguen que la visió de la solució s’ha fet d’aquesta manera conjunta. I ara el que faríem és això: proposem d’aprovar la dissolució per fer-ho d’una manera ordenada i, sobretot, pactada. Dit això, tenen la paraula els grups municipals. Senyor Ferran Llombart teniu la paraula.

61

Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: Gràcies senyor Alcalde. En relació a aquest tema ja hem parlat i hem vist el model de viabilitat que tenim a la taula i no hem vist cap altra possibilitat en aquest tema perquè –com vostè bé ha dit- el tema ha començat abans –cinc, sis anys abans- que la discussió que hem tingut aquesta setmana d’aquest tema i el problema que tenim és un problema que arrossega un endeutament molt gran i un endeutament també de control de despeses del propi Club. Doncs tenim el problema de què farem en el futur enfront del problema legal de disposició jurídica que, en aquest terme, expressa la no possibilitat de continuïtat del Club. En este sentido -ya hemos hablado el resto de grupos municipales en la Junta de Portavoces el otro día- ahora mismo no nos queda otra opción que tirar adelante el proyecto. Yo creo que hay que estar abiertos a cualquier otra posibilidad que se plantee por parte del propio Club o de cualquier grupo político en términos generales pero a corto o medio plazo no hay otra opción jurídica. Por lo tanto, desde nuestro grupo daremos un voto a favor de esta propuesta e intentaremos, en la medida de lo posible, buscar una viabilidad a medio plazo para que no afecte a los propios socios del Club y, sobretodo, a la ejecución de las operaciones del día a día que son las que, en definitiva, satisfacen a nuestros ciudadanos y dan servicio al municipio de Sitges. Eso es todo. Gracias. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Llombart. Senyora Vinyet Lluís. Pren la paraula la senyora Vinyet Lluís: Bé, Sitges Grup Independent vol deixar clar que el vot serà a favor de la iniciació d’aquesta incoació per la dissolució. Això ve donat –com ha dit el senyor Batlle- per la Disposició Addicional Novena de l’apartat 2 de la LBRL modificada per la LRSAL que ens diu que si existeix un desequilibri financer a 31.12.2014 en el termini dels sis mesos següents a comptar des de l’aprovació dels comptes anuals de la liquidació del Pressupost de l’exercici 2014 es dissoldran les entitats que continuïn en situació de desequilibri. En aquest cas, no es produeix la dissolució en aquests.... no s’ha fet aquesta dissolució en els sis mesos, per tant, ens diu LRSAL que en data 1 de desembre de 2015 automàticament doncs s’ha de fer aquesta dissolució. Tot i això jo els hi vull dir que realment per mi és molt difícil perquè vinc d’aquest Club i la història d’aquest Club el mes de maig, el dia 25, d’aquest any va fer 90 anys de la seva existència. I també dir-los que, quan el 1980 es van comprar els terrenys a Vallpineda es va poder fer una bona instal·lació i aquesta instal·lació es va poder fer gràcies a l’aportació dels socis de l’entitat. Jo encara tinc títols per casa igual que suposo que, per sentiment, el tenen altres persones. Bé, jo penso que –com ha dit el senyor Ferran Llombart- això ja vindrà després; crec que el Pla de viabilitat que es pot proposar, que està ja pràcticament...s’està acabant d’estudiar, no deixarà el Club Natació a fora de poder fer les seves activitats. El que sí és cert doncs que ja ens dirà i, a més a més, podrem estudiar de quina manera s’encaixarà un club amb una piscina municipal. Evidentment. També penso que és costós per tots els socis de l’entitat assumir aquest fet perquè, bé, no ens dóna marge a poder exercir d’una altra manera però jo confio en que tot arribi a bon terme. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyora Vinyet Lluís. Senyor Manuel Rodríguez teniu la paraula.

62

Pren la paraula el senyor Manuel Rodríguez: Gràcies. Bé, nosaltres donarem suport a aquesta dissolució per responsabilitat política. Si no ho fa el Ple en l’àmbit de les nostres competències municipals hauria de ser la Llei per la dissolució d’aquest Consorci davant el greu desequilibri financer que pateix. Amb aquesta liquidació impedim un enriquiment injust per part de l’Ajuntament i s’estableix un repartiment segons les aportacions respectives. Hem de deixar clar i diferenciar entre el Club i el Consorci –el Consorci com a figura jurídica-. No obstant, voldríem destacar certs aspectes que ens han cridat l’atenció respecte d’aquest dictamen adjunt i la forma jurídica en que es va adoptar per tal de salvar-lo la qual no ha estat precisament la més idònia, posant en perill l’estabilitat pressupostària d’aquest Ajuntament i fent ús d’una figura jurídica contrària a la seva finalitat i al que ha de ser un Consorci. Segons el dictamen –el propi dictamen que tenim tots els regidors- el punt vuit diu literalment: “Tot que no s’ha realitzat un simple anàlisi de l’activitat desenvolupada els tres anys que porta en funcionament per comprovar l’activitat del Consorci es redueix a rebre l’aportació econòmica de l’Ajuntament que permet fer front al pagament del crèdit hipotecari que afecta la titularitat de l’immoble titularitat del Consorci”. Després, al punt 11 hi diu: “D’aquests documents resulta evident que l’única activitat desenvolupada pel Consorci ha estat el pagament del crèdit hipotecari que grava la finca aportada del Club Natació Sitges propietat del Consorci i arrendada al Club ja que no hi ha cap tipus d’ingrés ni de despesa”. És a dir, que es va crear aquesta figura jurídica per assumir un deute hipotecari per part de l’Ajuntament, amb diners públics i sense cap altra finalitat. Totalment antijurídica, per no dir que es pot presumir una simulació prohibida -i això ho diu el propi dictamen- per l’ordenament jurídic. El punt 12 segueix: “El que s’ha fet és una assumpció del deute que corresponia al Club Natació a canvi de la transmissió de la propietat del deutor”. També cal recordar l’article 1859 del Codi Civil que prohibeix el pacte comissori pel qual el creditor s’apropia dels béns hipotecats o pignorats o en disposa d’ells amb l’objectiu d’evitar que el creditor pugui aprofitar-se de la situació del deutor i obtenir-ne la propietat del bé per un preu inferior al de mercat. D’altra banda, cal fer esment del punt 13 respecte dels articles 9 i 10 dels Estatuts del propi Consorci segons el qual diu: “El Consorci té com a objectiu fomentar, promocionar, divulgar i facilitar la pràctica esportiva en el municipi de Sitges atenent a l’interès públic d’aquesta activitat que redunda en una millora en la qualitat de vida i el benestar dels seus ciutadans”. Si l’única activitat que té és pagar un deute hipotecari amb els calés de tots, com s’aconsegueix l’objectiu de fomentar, promocionar, divulgar i facilitar la pràctica esportiva en el municipi de Sitges? Però és que resulta –com he comentat abans- que l’única activitat desenvolupada durant els anys 2011, 2012, 2013 i el primer semestre del 2014 ha estat el pagament d’un deute que era d’una entitat privada. Tampoc s’està tenint cap tipus de control pel que fa a la forma en la qual aquesta entitat està prestant el servei. El punt 14 és molt clar, amb independència del que diu la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local en els Consorcis Locals: “La configuració actual no està portant a servir cap finalitat d’interès general per al municipi”. Finalment cal destacar que l’Ajuntament ha utilitzat la figura del Consorci per fer front al pagament d’un deute hipotecari amb una entitat privada en els pitjors anys de la crisi, on no ho hi havia diners per a res i amb els diners públics de tots. Es feia front al pagament d’un deute privat, qüestió i fets totalment reprovables.

63

En quant al Pla de viabilitat del Club Natació hem donat suport i ho vam fer tant a la Junta com al Ple. Per aquesta raó donarem el vot afirmatiu. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Senyor Xavier Nin teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Xavier Nin: Bona tarda. Gràcies senyor Batlle. Des de la CUP entenem que, més enllà de la votació que es durà a terme en aquest Ple, la decisió de la dissolució del Consorci del Club Natació no és de competència municipal, en aquest cas. Per tant, és una decisió regulada a nivell estatal demostrant, una vegada més, la manca de sobirania municipal que tenen avui en dia els ajuntaments, com és el cas de Sitges. Des de la CUP votarem abstenció ja que creiem que aquesta dissolució és inevitable per qüestions ja no només legislatives sinó també per qüestions tècniques i del funcionament dels darrers anys del Club Natació. Tot i això, des de la CUP –com hem mostrat ja-, tampoc no veiem de forma positiva el Pla de viabilitat que s’ha elaborat per salvar el que és la piscina municipal. Més enllà de xifres i números, entenem que la injecció econòmica que hauran de fer les arques municipals per tal de revertir el que és la situació de la piscina municipal no és èticament correcte. Entenem que totes les pèrdues derivades d’aquests anys es deuen a una mala gestió de l’empresa concessionària i, sobretot i també, a una manca de control de l’Administració durant els primers anys que es va fer la piscina. Una vegada més els sitgetans i sitgetanes haurem de pagar els plats trencats per la mala gestió municipal en l’etapa de construcció de la piscina municipal i adjudicant una concessió per cinquanta anys. Des de la CUP, una vegada més –com ja hem dit moltes vegades-, reivindiquem el que és la municipalització dels serveis, en aquest cas el que hauria d’haver estat la municipalització en el seu inici. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Moltes gràcies. Més intervencions? Senyor Ricard Vicente. Pren la paraula el senyor Ricard Vicente: Gràcies senyor Alcalde. Bona tarda a tothom. Es fa difícil en un dictamen com aquest escoltar les diferents postures dels grups municipals i veient d’on hem d’anar a buscar tota la història d’haver arribat fins aquí. Evidentment moltes coses han fallat per haver arribat en un moment com aquest i em sembla que de distints colors. I, com bé saben, intentaré ser el més raonable en l’explicació. També és veritat que anem a un dictamen on ens diuen que passi el que passi, votem el que votem, a partir de l’1 de desembre es dissol. I, per tant, ja es fa difícil veure quines possibilitats i –com comentava el Xavier Nin- hi ha de canviar-ho: cap ni una. A la vegada també –com bé saben, com es va parlar a la Junta de Portaveus- que crèiem que amb aquest punt encara no sortiria el Pla de viabilitat que

64

relaciona la piscina municipal amb el Club Natació Sitges. Veurem cap a on va però, de moment, aquest Pla de viabilitat no està aprovat i, per tant, veurem cap a on tira. Però no és qüestió del Ple d’avui tractar aquest Pla de viabilitat. I ja avancem –com vam dir a la Junta de Portaveus- que nosaltres no estem d’acord amb aquest Pla de viabilitat de la manera que es planteja. Sí que se’ns fa difícil –arribats en aquest atzucac-, com quan comenta el dictamen que “Vist que en data 30 de setembre de 2015 l’Ajuntament de Sitges ha procedit a Aprovar l’expedient de contracte menor, per la contractació dels serveis de consultoria per a la realització d’un Informe Tècnic respecte la situació de dissolució del Consorci del Club Natació Sitges”, que informa que no tenim. No sabem si està acabat o si només està demanat. Entenc que aquest informe tècnic explicarà com acabarà la dissolució i, sobretot, també algú parlava aquí de responsabilitat política. Doncs jo també faig referència a la responsabilitat política essent conscients que en un determinat moment un Govern i un Consistori va aprovar això –ja fa anys- doncs veure què passa amb l’entitat que ara trenquem la relació a través de trencament d’aquest Consorci. Nosaltres sí que volem saber aquest informe què diu. Què diu aquest informe per veure com acaba tot. Estem parlant....ha sortit d’aquí amb una entitat amb molts anys d’història, amb molts associats i, per tant, per prendre la decisió –encara que no acabi servint de res aquesta decisió perquè dèiem a nivell estatal està decidida- volem saber què diu. I, a partir d’aquí, la nostra postura és contrària a que s’acabi aquest Consorci. Per responsabilitat i per veure com queda aquesta entitat i tot el que comporta. No podem ara dir –creiem des del nostre grup- “doncs, escolteu, mira, s’ha acabat”. Però anem a veure com s’acaba i com es planteja. I és bàsic saber amb què ens trobem i amb què es trobarà aquesta entitat que un dia l’Ajuntament li va donar la mà i ara aquesta mà hem de veure com seria retirada. Per tant, per nosaltres és bàsic saber què diu això. Perquè, d’entrada, evidentment per responsabilitat i per tot el previ no podem estar d’acord amb aquesta dissolució sí o sí i menys sabent què acabarà passant. Per tant, demanaríem aquest informe ja d’entrada per prendre qualsevol tipus de decisió prèvia, malgrat la decisió estigui presa i l’1 de desembre –com s’ha dit aquí- es dissolgui. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Ricard Vicente. Només un comentari li volia fer a la seva intervenció i després li donaré la paraula a la senyora Interventora per la qüestió de l’informe tècnic, però no estem donant la mà i ara la traiem eh? Si ara retiréssim la mà probablement es dissoldria el Consorci i adéu-siau tot i –insisteixo- no canviarà res immediatament. El Club Natació continuarà utilitzant les instal·lacions amb tota normalitat i haurem de treballar plegats –Ajuntament internament i Ajuntament amb el Club Natació- la futura gestió d’aquestes instal·lacions o d’unes noves en base al Pla de viabilitat que s’està fent perquè la solució que s’ha buscat sigui global per les instal·lacions del Club Natació però també per la piscina municipal, perquè tindrem dues piscines de titularitat pública. Dues. I les dues no acaben de funcionar bé i, per tant, la solució ha de ser global. I per això donem la mà: per buscar la solució global. Si no, si no donéssim la mà, el que s’hagués fet és tancar i barrar el dia 2 de desembre i s’ha acabat. I no estem plantejant això. Li contesto al senyor Manuel Rodríguez la seva intervenció que ha fet. Perdó,

65

senyor Lluís Marcé. Parli primer vostè, si de cas, després la Interventora i després li contesto, senyor Rodríguez. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Seré breu. A veure, jo no estic conforme de que l’Ajuntament li va donar el seu cop de mà en el seu dia, sinó que va ser el Club Natació qui li va donar el cop de mà a l’Ajuntament. I li va donar el cop de mà perquè si no el mes de maig no hi havia diners per pagar el personal. I la Caixa de Navarra li va fer dos milions i dos milions -4.000.000 d’euros- a l’Ajuntament com a crèdit, a contrapartida que l’Ajuntament fes la hipoteca a favor del Club Natació per poder pagar la hipoteca. Això en primer lloc. En segon lloc, li vull preguntar de que aquest contracte de seguiment del Club Natació quin import té, com ho té? A nosaltres, al menys a l’oposició, vostè no ens ha dit res. Perquè clar, diu “seguirà tot igual”. Pagaran? No pagaran? Què deixaran de pagar? Perquè, clar, llavors aquí això no ens ho ha comentat vostè. Vull dir, llavors, clar, això falta un mes com aquell qui diu i l’oposició no sabem res de res. La gent ens pregunta pel carrer, diu “bé, però com quedarà? Que cobraran, un lloguer? No cobreu?”. No en sabem res. Vull dir, jo crec que d’això ens hauria d’informar vostè millor per prendre un.... I si no ens informa millor doncs ens abstindrem. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Marcé. Quan jo parlo de normalitat vol dir que el dia 2 de desembre el Club Natació obrirà amb normalitat les seves instal·lacions. Quina relació en aquell tindran, donat que les instal·lacions amb un percentatge molt alt passaran a ser públiques o de l’Ajuntament això té un encàrrec la Secretaria General en aquest moment perquè ens digui, ens recomani, ens guiï amb quina ha de ser la figura: si a través d’un contracte, a través d’una cessió, a través d’una cessió a precari....la figura que ens digui. Però jo quan em refereixo a normalitat és perquè, bé, de la mateixa manera que vostè diu que el poden parar pel carrer preguntant-li què passarà i quin contracte hi haurà, també hi ha gent preocupada per saber si el dia 2 de desembre el Club Natació obrirà. I sí, obrirà. Obrirà amb normalitat. Falta decidir a través de quina figura. Li donem la paraula a la senyora Interventora pel tema aquest de l’informe tècnic que comentava el grup de Sitges en Positiu. Pren la paraula la senyora Criseida Ramírez, Interventora de la Corporació: L’informe tècnic està encarregat. No està lliurat encara. Només estan analitzant actius i passius, com quedaria segons el contracte que tenen vigent i llavors, com que nosaltres no hem pagat tota la hipoteca, ens hauríem potser de quedar una part de la propietat i l’altra no o subrogar tota la hipoteca i quedar-nos la propietat, o sigui, tot el repartiment d’actius i passius és el que estan plantejant els auditors aquests. Quan tinguem clar i el Club Natació també tingui un posicionament més o menys acordat doncs el lliurarem. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Moltes gràcies Interventora. Senyor Marcé. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Bé, senyor Alcalde, a veure l’empresa Rumbs va deixar clar l’altre dia que el tema del Club Natació no l’havia treballat. Havia fet dues pinzellades allà i...

66

Però, clar, el tema també passa tot –sembla- pel tema de viabilitat de la piscina municipal del Poble Sec. Llavors, i si això no surt? I si SEAE diu que no? O aquí la votació d’aquest Ple diu que no? Què passaria llavors? Clar, vull dir, jo crec que tot això s’ha d’anar madurant d’una altra forma. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Correcte. Hi ha decisions que s’hauran d’anar prenent. La que avui prenem és indiferent del que passi per això que diem, perquè el pes de la llei estatal ens cau a sobre i el dia 1 es dissoldrà. I el que avui estem debatent és preparar-nos i iniciar aquest expedient per fer-ho ordenadament. Senyor Ricard Vicente té la paraula. Pren la paraula el senyor Ricard Vicente: Gràcies senyor Alcalde. Doncs justament per això, perquè a hores d’ara l’únic que fem aprovant aquest punt és incoar el procediment de dissolució del Consorci. I jo sóc o el Grup és contrari a aquesta dissolució depèn del que passi. Nosaltres necessitem tenir aquesta informació que creiem bàsica. També què passa amb els treballadors. Que molt bé que vostè faci una declaració d’intencions del que se suposa que ha de passar a partir de l’1 de desembre. Però, bé, necessitaríem algun informe, algun recolzament que ens ho digui –pensem des d’aquest grup-, perquè si més enllà la decisió es pren doncs bé aquest Grup és contrari a que es dissolgui. A partir d’aquí, l’estat ja està decidit? Doncs ja està decidit. Però nosaltres necessitem quina és la situació que l’Ajuntament ha d’assumir a partir d’aquí, què passa amb els treballadors? Si el Pla de viabilitat –com deia el senyor Marcé- no es lliga un amb l’altre –que no té perquè lligar-se- què passa? No és una decisió gens fàcil ni que es pugui prendre d’un dia per l’altre. Per tant, tirar endavant això perquè l’Estat ho mana, doncs bé no hi estem d’acord anar cap a aquest camí. És el que toca? És el que toca. Però no hi estem d’acord. Ens mostrem contraris. I a la vegada, donem-nos compte tots: aquí necessitem més informació per acabar de prendre les decisions perquè hi ha dos clubs, hi ha empreses, hi ha molta gent relacionada, un club amb història... El Pla de viabilitat també passa per fer una sèrie de noves instal·lacions depèn de com on està la piscina municipal ara. Bé, estem parlant de molts diners, també de salvar la piscina. Per tant, sincerament, ens mostrem contraris a que això tiri endavant directament. Hem de ser molt raonables i molt coherents amb el que s’està prenent i això ja ho he dit des del principi tenint en compte tota la història de la casa, el que ha anat passant els diferents anys i ser molt responsables amb les decisions que prenem. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Ricard Vicente. Senyor Llombart teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: Sí, senyor Batlle. Yo quería hacer una reflexión y, en este caso, que nos lo confirme en el Pleno el Secretario. Yo creo que…y me sorprendería que ningún grupo político en este Consistorio estuviese de acuerdo en la disolución de lo que ha sido el Consorci y –como bien exponía Vinyet Lluís y quién mejor que ella lo sabe- lo que ha supuesto y supone para Sitges el Club Natació. Yo creo que aquí estamos debatiendo y abriendo un debate político sobre una cuestión que no tiene derecho al debate. Y, en este sentido, quiero ser un poco más explícito: creo que –y así nos lo puede confirmar el Secretario- no hay ningún género de

67

duda que la ley cae sobre su peso en este procedimiento del Consorci y que no tenemos más alternativa que hacer la disolución del Consorci al final del año. Por lo tanto, al iniciación del procedimiento no tiene ninguna posibilidad de pararse por mucho que hagamos demagogia política hoy aquí. Porque yo creo que –como bien decía antes- nadie está por la disolución del mismo. Sí es verdad y en este aspecto…-y disculpa al PSC si lo he malentendido- que hay que valorar y así lo hablábamos antes –PSC e Iniciativa-Els Verds, disculpa Carme; Sitges en Positiu, pero especifico también los partidos que lo componen- y por una razón elocuente, en este sentido, que es relativa a que el Pla de viabilidad que hoy no se pone de manifiesto de manifiesto en su debate pero que obviamente va ligado a que podamos dar solución –y en esto hacía mención el portavoz del grupo de Sitges en Positiu- a la resolución que se le pueda dar a los problemas derivados de la disolución del mismo. Y esto particularmente dirigido a las empresas subcontratadas del propio club o a sus trabajadores que son los que principalmente van a ser afectados sin, en este caso, llegar a valorar lo más importante de todo que es la continuidad del servicio que yo creo que, en definitiva, es lo que el propio Consistorio tiene que determinar para garantizar el servicio a los ciudadanos de Sitges, sea directa o indirectamente a través de otro club que, en este caso, sería la piscina municipal. Terminando la intervención si, por favor, el Secretario puede confirmar que esto es así, que no hay más opción que la disolución me ratifico en lo dicho: el Grupo Municipal del Partit Popular català, en este caso, ratificaría su aprobación del mismo. Gracias. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Senyor Secretari, podeu verificar que el que portem és cert? Pren la paraula el senyor Fernando Aragonés, Secretari General de la Corporació: Sí, sí. Nosaltres ja ho vam comentar a la Comissió Informativa. Des de Secretaria i Intervenció vam fer ja un informe l’any 2014 en el qual, arrel de la LRSAL, consideràvem que no hi havia altra alternativa que la dissolució. Que estàvem abocats perquè no hi havia cap capacitat tampoc d’estabilitzar la situació. És a dir, la llei dóna un termini de sis mesos per fer el Pla d’estabilitat... però és que, en aquest cas, l’activitat del Consorci era inexistent, és a dir, era 100% activitat purament financera i de pagament del deute i, llavors, no hi havia aquesta possibilitat de donar estabilitat en aquest termini i, per tant, estem abocats a la dissolució. I, tot i que no s’acordi pel Ple, a partir de l’1 de desembre per ministeri de la llei tenim la dissolució sobre la taula. Haurà quedat extingit. Als nostres efectes ens trobarem amb molts problemes amb les comunicacions amb l’Estat a efectes de grups consolidats, a tots els efectes. Haurem de considerar dissolt el Consorci. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Secretari. Senyor Manuel Rodríguez li responc la seva intervenció tot i que no era una pregunta però, per complementar una mica la informació que vostè ha donat, i efectivament ho ha dit el senyor Secretari. Ha arribat un moment que el Consorci del Club Natació... Que no el Club Natació; separem bé: el Consorci és una figura jurídica mixta Ajuntament i Club Natació que en aquests moments són els propietaris –el Consorci- de les instal·lacions i

68

el Club Natació és un club esportiu amb 90 anys d’història, amb activitat d’esport de competició, ensenyament...tot el que ja sabem. En el moment que es crea el Consorci l’any 2010 ho impulsa el Govern socialista en aquell moment. Si no recordo malament, senyor Mas, estàvem el Grup Municipal de Convergència i Unió, vostè i jo, i dos regidors més; senyor Marcé vostè també hi era. Es crea una Comissió de govern i oposició per tenir la informació fluïda sobre aquest ens que s’organitza i -senyor Marcé va ser el representant de l’oposició- es planteja el que vostè diu: que aquest Consorci no només serveixi per a les qüestions financeres, és a dir, per ajudar a l’Ajuntament o per ajudar al Club en aquest cas –això que deia el senyor Marcé dels milions que es van demanar a Caixa Navarra- si no que tingui un objecte social i, sobretot, de foment de l’esport. Això era el 2010. El 2011 hi ha eleccions municipals, es produeix un canvi de Govern; nosaltres prenem en aquell moment possessió al Ple i ens constituïm com a Govern i observem que en aquests dos primers anys -2010, 2011- no hi ha hagut aquesta activitat. I me’n recordo el senyor Mas en un Ple dient “aquest Consorci hauria d’acabar essent no el Consorci del Club Natació sinó el Consorci de l’Esport de Sitges”, amb la voluntat de dir: sumem aquí no només el Natació sinó totes aquelles entitats, clubs...intentar –com una idea general, eh- que hi hagi un ens que se n’encarregui –com l’antic Patronat Municipal d’Esport hi havia en el seu dia-, un ens públic amb els clubs per gestionar l’esport. Es llença com a idea. Què ens trobem en aquell moment? Que l’única activitat –com molt bé ha dit el Secretari- era la financera i que ofegava la situació. I que teníem, a més a més, una responsabilitat com a Ajuntament que havíem de posar –si no recordo malament- 307.000 euros cada any en el Pressupost per pagar la hipoteca. Obligatòriament. Obligatòriament. No obstant això, ens trobem que la situació de la piscina municipal comença a fer aigües –mai més ben dit-. Només dic de passada: milers i milers d’euros de pèrdues el primer any. Milers i milers d’euros eh. Més de cent i més de dos-cents i més de tres-cents mil. Comencem a buscar una solució global. I la solució global i això ho pot dir la senyora Vinyet Lluís, que era Regidora d’Esports en aquell moment, o el senyor Pep Moliné, que era Regidor d’Esports, busquem una assessoria externa, una fundació –en aquest cas la Fundació Catalana de l’Esport- que ens proposa una solució global per les dues instal·lacions. Però, què ens passa? Que això suposava –la solució que ens deien- modificacions de contracte que la pròpia administració de l’Ajuntament no acceptava i tampoc la Secretaria i la Intervenció General. I això van passar mesos. Mesos d’estudi, d’anàlisi... jo li diria que, fins i tot, un i dos exercicis. I arribem a l’exercici actual però de l’any passat que fem l’encàrrec nou –a una nova assessoria- aquesta vegada implicant en l’equip la Secretaria General i la Intervenció General, també la Contractació, perquè d’alguna manera la solució aquesta vegada no topi amb el punt de vista legal del propi Ajuntament. I per això durant tot aquest temps hem estat buscant una solució per donar compliment al que diuen els Estatuts del Consorci. Però no l’hem trobat. No l’hem trobat perquè la situació financera cada vegada ha anat escanyant més una instal·lació i l’altre. I per això ara estem en l’escenari que estem. Però insisteixo molt amb això que ha dit vostè: aquest objectiu no es va complir. I vam intentar que es complís. I obrir-lo. Però ja, automàticament, els primers exercicis ja van ser de desesperació financera, d’agonia financera. En un moment en que l’Ajuntament no podia fins i tot fer front a les seves despeses generals –un moment difícil per l’Ajuntament derivat del deute- i que molts clubs esportius es queixaven dient “carai, esteu destinant 307.000 euros a pagar una hipoteca i no hi ha cap club esportiu de Sitges que tingui una subvenció”. Això ens ho deien

69

els clubs a l’any 2011, 2012, 2013, 2014... I ha estat així. I ara li hem de buscar una solució que sigui definitiva. I, evidentment, hi ha moltes coses obertes senyor Ricard Vicente. No està clar com serà, què passarà amb tot l’equip de treballadors, què passarà amb les classes dirigides, què passarà amb els pàdels, què passarà amb el tennis, què passarà amb la piscina... Clar, tot això hi ha una mica de disseny que és el que ara ens donem aquest temps de transició per, entre tots, trobar el millor pacte. El millor. El millor pel Club i per l’Ajuntament. El millor. I tot això és el que haurem d’anar solucionant en els propers mesos. Fem el darrer torn de paraules. Senyor Manuel Rodríguez. Pren la paraula el senyor Manuel Rodríguez: Gràcies senyor Batlle. En primer lloc, directament em remeto a l’informe. Res més. No m’he inventat res. En segon lloc, han tingut quatre anys per fer aquest seguiment: fomentar, divulgar i facilitar aquesta pràctica esportiva dins d’aquest Consorci. I, en relació al tema del pagament del deute: és un pagament d’un deute privat amb diners públics. Això... no només la figura jurídica i, evidentment, estem d’acord en portar a terme aquest Pla de viabilitat. Però el que no treu és que s’ha estat pagant un deute privat amb diners públics. Res més. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Senyor Manuel Rodríguez: el deute inicialment el tenia el Club Natació per unes obres que va fer o el que sigui. I era un deute privat. Però en el moment que es crea el Consorci se subroga la hipoteca. I el Consorci és públic i, per tant, qui ho està assumint –l’Ajuntament, òbviament- està pagant però està pagant un deute que passa a ser –no sé si es podria dir així, senyora Interventora- una part del deute públic – no ho sé- perquè era part del Consorci com a Consorci públic. Però, en qualsevol cas, que hi ha hagut aquesta evolució. Hi ha hagut aquesta evolució i aquest pas entre mig. Senyor Marcé. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Només per aclarir un tema respecte d’això que esteu parlant. Vull dir, el problema no tant quant, sinó que el Club Natació aporta amb una valoració que es va fer el doble del valor d’aquests quatre milions d’euros que es van realment aportar al Consorci que és el que va posar l’Ajuntament i ells van posar la contrapartida d’altres 4 o 5 milions en valor, que eren els terrenys del Club i les instal·lacions. I per això es va poder fer el Consorci. Llavors al fer-se el Consorci l’únic que l’activitat i tot el tema que s’està enraonant aquí és el que no ha funcionat. Però l’altre tema era legal per poder fer el Consorci: l’aportació d’ambdues parts més o menys la meitat equitatiu. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Marcé. Més intervencions? Alguna intervenció més? Senyor Manuel Rodríguez, la darrera. Pren la paraula el senyor Manuel Rodríguez: Bé, en aquest sentit convido a tothom a llegir-se l’informe del Secretari sobre la situació del Consorci del Club Natació Sitges i que tregui les seves pròpies conclusions. Personalment jo, com a jurista, crec que aquesta figura jurídica no era la més encertada. Un cop es va crear en aquell moment no va ser encertat però també vostès tenen una responsabilitat durant aquests quatre anys de no

70

haver fet res. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Insisteixo en totes les explicacions que he donat i es poden comprovar les actes de Govern, les Juntes de Govern... No és que no s’hagi fet res. S’ha buscat una solució que probablement no els convenç ara però és la que s’ha fet. Molt bé, doncs, passaríem a la votació. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:

Vots a favor: 13 que corresponen als grups polítics municipals de CiU (5), ERC (3), C’s (3), Sitges GI (1) i PP (1).

Vots en contra: 3 que corresponen al grup polític municipal de SeP (PSC-ICV) (3),

Abstencions: 5 que corresponen als grups polítics municipals de la CUP (3) i de NH (2).

El batlle declara aprovats amb el quòrum de la majoria absoluta legal els acords transcrits més amunt. 1.4.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA INCOACIÓ DE LA DISSOLUCIÓ DE L’ENTITAT EMPRESARIAL LOCAL DE TURISME DE SITGES – AGÈNCIA DE PROMOCIÓ DE SITGES. Vist que Ple de l'Ajuntament de Sitges celebrat el dia 9 d’octubre de 2006 va aprovar la creació de TURISME DE SITGES – AGÈNCIA DE PROMOCIÓ DE SITGES, sota la figura jurídica de l’entitat pública empresarial local, de conformitat amb el que disposen els article 43 a 52 i 53 a 60 de la LOFAGE i de l’article 85 bis de la LRBRL, i es va aprovar inicialment tel pla inicial d’actuació i els estatuts pels quals es regeix l’entitat pública empresarial local. Vist que la es va Sotmetre a informació pública mitjançant anunci publicat al Butlletí Oficial de la Província de data 26 d’octubre de 2006 la creació de l’Entitat i l’aprovació inicial dels seus estatuts. Vist que el Ple de la Corporació celebrat el dia 4 de desembre de 2006 va aprovar definitivament el pla inicial d’actuació i el text definitiu dels estatuts de l’Entitat. Vist que el Ple de l'Ajuntament de Sitges celebrat el dia 28 de juliol de 2014, va aprovar inicialment els nous Estatuts de l’Entitat i va ser sotmès informació pública mitjançant anunci publicat al Butllí Oficial de la Província de Barcelona de data 29 de setembre de 2014 i que van esdevenir definitius al no haver-se formulat reclamacions ni al·legacions en el període d’exposició pública. Atès que a 31-12-14, l’Ajuntament de Sitges ja va haver fer una aportació econòmica extraordinària per solucionar la situació de desequilibri financer en que es trobava, i per tant, susceptible de tramitar l’inici del procés de dissolució, de conformitat amb la disposició addicional novena de la Llei 7/1985, de 2

71

d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, modificada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració Local. Atès el caràcter d’entitat pública empresarial que des de la seva creació no ha assolit un rati d’autofinançament raonable ( 50 %), al finançar-se principalment per l’aportació de l’Ajuntament de Sitges, sense la qual no es podrien atendre les finalitats previstes en els seus Estatuts. Atès que en l’acord de Govern de Sitges per al període 2015-2019, entre d’altres, es preveu la creació d’un organisme consultiu sobre la promoció turística en substitució de l’actual Agència de turisme. Atès que de conformitat amb l’article 85 bis de la LRBRL la supressió de les entitats públiques empresarials locals és competència del Ple de l’Ajuntament. Atès que de conformitat amb l’article 212 del TRLHL, els organismes dependents han de rendir els estats i comptes anuals proposats inicialment pel seu òrgan competent abans del dia 15 de maig de l’exercici següent. Atès que l’article 9 g) dels Estatuts de l’Entitat determina que és competència del Consell d’Administració proposar i elevar al Ple de l’Ajuntament, per a la seva aprovació, els comptes anuals de Turisme de Sitges. Atès que per complir allò disposar en l’article 212 del TRLHL és necessari que abans de l’extinció definitiva de l’Entitat, el seu Consell d’Administració proposi l’aprovació dels comptes de l’any 2014. Vistos els informes de la Secretaria General, la Intervenció General .i el Cap del Departament de Gestió Pressupostària, Ingressos, Ens Autònoms i Entitats Vinculades Es proposa a l’Ajuntament l’adopció del següent

ACORD: Primer.- Aprovar la dissolució inicial de l’entitat pública empresarial local TURISME DE SITGES – AGÈNCIA DE PROMOCIÓ DE SITGES i aprovar el cessament de la seva activitat el dia 31 de desembre de 2015. Segon.- Establir que l’aprovació de la dissolució definitiva de l’Entitat Pública Empresarial Local, TURISME DE SITGES – AGÈNCIA DE PROMOCIÓ DE SITGES s’efectuarà per acord del Ple de l’Ajuntament un cop el seu Consell d’Administració hagi proposat i elevat al Ple de l’Ajuntament, per a la seva aprovació, els seus comptes anuals corresponents a l’any 2015. Tercer.- Ordenar a la Direcció Executiva de l’entitat pública empresarial local TURISME DE SITGES – AGÈNCIA DE PROMOCIÓ DE SITGES que lliuri certificat sobre la relació de bens de l’entitat, certificat de la relació de personal adscrit a l’entitat de l’Ajuntament de Sitges, certificat sobre la relació de contractes vigents de l’entitat, certificat de l’estat de drets i obligacions de l’entitat.

72

Quart.- Establir que la Regidoria de Turisme i Platges de l’Ajuntament de Sitges es subroga en els drets i obligacions pendents de l’entitat pública empresarial local TURISME DE SITGES – AGÈNCIA DE PROMOCIÓ DE SITGES, amb efectes des del dia 1 de gener de 2016. Cinquè.- Incorporar en el projecte de Pressupost i la Plantilla de Personal de l’any 2016, i en la Relació de Llocs de Treball, totes les modificacions que siguin necessàries derivades de la dissolució de l’entitat pública empresarial local TURISME DE SITGES – AGÈNCIA DE PROMOCIÓ DE SITGES. Sisè.- Sol·licitar la baixa d’inscripció de l’Entitat Pública Empresarial Local, TURISME DE SITGES – AGÈNCIA DE PROMOCIÓ DE SITGES, en el Registre d’ens locals de Catalunya, a l’Agència Tributària i a la Tresoreria General de la Seguretat Social. Setè.- Publicar el present acord durant un termini de trenta dies en els diaris oficials per al seu examen i formulació de suggeriments i al·legacions. Vuitè.- Notificar el present acord a la SINDICATURA DE COMPTES DE CATALUNYA i la resta d’interessats. Novè.- Incoació de la creació del Consell de Participació del Sector Privat en el Turisme de Sitges i instar a la Regidoria de Turisme i Platges que efectuï els tràmits necessaris per tal que el Consell sigui operatiu a partir del dia 1 de gener de 2016. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Té la paraula la senyora Aurora Carbonell. Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Gràcies senyor Batlle. Bé, aquí portem la dissolució de l’Agència de Turisme. Primer de tot dir que és una decisió política, evidentment. Tenim un informe econòmic i un informe jurídic però la decisió bàsicament és política. Municipalitzem precisament un servei que fins ara és cabdal per Sitges. El sector econòmic més important que tenim és el turisme i, per tant, entenem que aquest sector ha d’estar en mans del municipi. Tot i així entenem que anem totalment de la mà del sector privat, en consens amb ells i entenem que el sector privat és fonamental perquè continuï la planificació de la promoció turística. Per això, en aquesta nova Regidoria també entenem que es farà un Consell Turístic per poder escoltar al sector privat, evidentment. Volem deixar clar... Ara explicaré una mica l’informe econòmic però, sobretot, sí que m’agradaria que quedés clar que no volem demonitzar el que s’ha fet fins ara; no és dir que tot el que s’ha és malament i que per això s’ha de tancar sinó que és un procés que es veia venir, evidentment també. També penso que era una agonia aquesta Agència que teníem, en els últims anys. Però sí que, segurament, en el moment que es va fer l’Agència de Turisme va ser una bona decisió –no diem que no- era per la promoció turística del nostre municipi. En

73

aquell moment es va pensar en fer una empresa però, evidentment, els canvis que hi ha hagut en l’Administració, en les lleis, els canvis econòmics en general fan que ara, actualment, aquest no sigui el model bo. Aquest és un model que actualment és més perjudicial que no favorable. L’informe econòmic que tenim és un informe clar i contundent que explica tots els processos o tots els inconvenients i els incompliments que s’han anat seguint. Es detalla l’incompliment en la normativa pressupostària, incompliment en la normativa en matèria de contractació, incompliment en la utilització del personal de l’Ajuntament, dels béns de la propietat, en fi, hi ha una sèrie d’incompliments que fan que, evidentment, el dia a dia sigui molt complicat. Potser el que també és més clar és el resultat financer de l’entitat. Què passa? Que no està actuant com una empresa. Una empresa, la seva finalitat és fer una contraprestació. En aquest cas, s’està treballant amb diners de l’Ajuntament, plenament, bàsicament. O sigui, no funciona com una empresa que fa uns serveis a canvi d’una contraprestació. Així, en l’informe econòmic surt clarament com l’entitat ha anat presentant pèrdues en els exercicis 2008, 2009, 2010, 2011 i els beneficis obtinguts en els exercicis 2013 i 2014 són conseqüència de les aportacions extraordinàries que ha fet l’Ajuntament. Per tant, és una empresa que està subsistint gràcies als diners que aporta cada any l’Ajuntament. Sense aquests diners no funciona. Per altra banda, l’informe posterior –l’informe jurídic- també especifica com es farà aquest traspàs. Evidentment, es farà de forma correcte, amb una subrogació total dels treballadors, amb una subrogació total dels contractes, de tot el que tingui l’empresa per fer-ho d’una forma acurada i d’una forma equilibrada. Només dir que, des d’aquesta Regidoria precisament el que es pretén és fer una Regidoria de Turisme més forta. O sigui, aquesta actuació l’hem de veure com una aposta valenta, precisament, perquè hi ha una empresa que està en fallida i que no funciona i, per tant, penso que com a Govern és una aposta molt valenta que fem. És una actuació que no s’ha de veure com un fracàs o un tancament sinó que, al contrari, s’ha de veure com una oportunitat. Una oportunitat de fer una Regidoria de Turisme forta, tal com es mereix la nostra població que és turística. Una oportunitat per crear un Consell Turístic que estarà composat pel sector privat però que serà més participatiu, més obert i, fins i tot, més dinàmic que el que hi ha fins ara. A l’hora també volem, amb aquesta nova manera de veure aquesta Regidoria i de fer-la més forta, també tenim dins el projecte de traslladar-nos a Can Milà i, de fet, fer un centre de turisme, un centre fort i un centre important que sigui una oportunitat no només per la Regidoria sinó també pel sector privat. Un espai que tingui cabuda la institució però també que estigui a disposició de tot el sector. Per tant, nosaltres entenem que aquesta és una aposta valenta d’aquest Govern i una aposta que és una oportunitat per promocionar el turisme de Sitges que, evidentment, actualment és el nostre sector econòmic més important. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Moltes gràcies senyora Carbonell. Torn de paraules pels grups? Senyor Llombart teniu la paraula.

74

Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: Gràcies senyor Batlle. Yo querría resaltar una frase importantísima que decía la Regidora en relación a la Agencia y es la importancia que tiene el sector privado –y lo decía usted subrayadamente- porque es el sector que, en definitiva, va a sentirse favorecido y esa relación institución Ayuntamiento con el sector privado es primordialmente importante en el éxito del proyecto que estamos poniendo sobre la mesa. Otro punto importante que no se ha mencionado es el punto de los trabajadores. Yo he tenido la oportunidad de hablar con algún trabajador en los últimos días. Todavía no veían tampoco claro –o no se les había explicado claramente desde el punto de vista técnico de Recursos Humanos- cuál puede ser la implicación o el impacto que pueden tener. Creemos –y lo estuve hablando con el señor Batlle el otro día en la Junta de Portavoces y lo compartíamos- que puede ser positivo pero era una suposición técnicamente no se ha sentado –según me consta- hasta ayer por la tarde nadie a hablar con ellos para explicarles detalladamente cuál puede ser este impacto. Y corríjanme si no es cierto porque es la información que tengo hasta ayer por la tarde. Dicho esto y remitiéndome a los dos puntos, el más preocupante –independientemente del que acababa de mencionar relativo a los trabajadores del mismo y la posible afectación que pueden tener las empresas subcontratadas que ejercitan sus derechos de servicios sobre la Agencia de Turismo que hoy día ejerce los servicios sobre el municipio- es el sector privado que, como bien decíamos antes, importantísimo en voz y en ejecución de las diferentes estrategias que habitualmente –y digo habitualmente porque prácticamente todos los fines de semana Sitges tiene una actividad turística de importancia, no sólo a nivel local sino a nivel internacional en muchos casos- hace pensar que no ha habido un consenso. Y nos habíamos esperado –y el otro día lo hablábamos en la reunión de Junta de Portavoces- a ver cómo resultaba la reunión del pasado miércoles de la Agencia para ver cuál era la reacción del sector privado. La constatación era la que preveíamos: que el sector privado se opone abiertamente y transparentemente a que la ejecución de la disolución de la Agencia se lleve a cabo en los términos que aquí se plantean. Yo creo que hay cosas que se han de revisar y, de hecho, quedan constatadas y doy fe de las mismas porque he sido responsable también de esta Área, en que no se han respetado muchas de las responsabilidades por ambas partes –tanto en el sector privado como en el sector público, en este caso de la propia institución- no, en este caso, llevando a cabo sus responsabilidades al 100% en algunos casos pero lo que sí es cierto y es una evidencia el que el sector privado ha sido el que ha ejecutado unilateralmente, en muchos casos por falta de soporte de la propia institución o conjuntamente con la propia Agencia porque tiene unos técnicos maravillosos en este sentido -y la Regiduría así lo sabe- que han hecho posible que Sitges esté en la cartelera de muchos eventos alrededor del mundo y alrededor de toda España y Cataluña. Por tanto, creo que no es de cuestionar la labor de la propia Agencia, de sus trabajadores o de la propia Agencia frente al sector privado y, por tanto, lo más preocupante y en este sentido el Grupo Popular lo que plantea es dar un pie más a la posibilidad de llegar a un consenso con el sector privado para encontrar vías de solución al mismo y no imponer esta disolución, como se está haciendo hoy dentro de este Pleno.

75

Sí es verdad –y aquí vuelvo a remitirme al Secretario- que pueden haber técnico-jurídicamente no muchas opciones de aquí al final del ejercicio pero, dado que los resultados dentro del ejercicio de 2015 han sido positivos incluso con la aportación municipal, todo hace prever que pudiésemos dar un margen de movimiento todavía a la propia Agencia para buscar otras alternativas y buscar ese consenso con el sector privado -y de forma muy explícita lo digo al señor Batlle y a la Regidora del Área- el que pudiésemos ganar un poco más de tiempo para llegar a este consenso porque sin el sector privado y sin su apoyo será imposible llegar al éxito de lo que prevemos aquí y, sobretodo, porque nos encontraremos con un nuevo modelo de Regiduría de Turismo que no funcionará porque no tendrá el apoyo que desearíamos de, precisamente, el sector privado que es el que nos va a dar el oxígeno para que los proyectos turísticos de Sitges lleguen a su fruto y nos den el fruto esperado. Por tanto, ruego por favor desde el Grupo nuestro se replantee y se busque un tiempo de trabajo, de consenso y de resultados que nos lleven a un mejor resultado de lo que podría ser este proyecto que ustedes plantean hoy aquí en el Pleno. Muchas gracias. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Llombart. Senyora Vinyet Lluís teniu la paraula. Pren la paraula la senyora Vinyet Lluís: Una mica seguint la línea del Regidor Ferran Llombart, nosaltres l’altre dia vam estar representats a la Junta Executiva de l’Agència de Turisme i realment després de parlar força estona i cadascú de nosaltres va dir el que pensàvem i el per què s’havia de canviar o no, nosaltres creiem que, tot i sent un impàs, no podem votar a favor perquè la figura exacte que interessa per aquesta Agència de Turisme en quant a representació d’empresaris de la mateixa a dintre, doncs no s’ha trobat. Per tant, jo crec que el sector privat és molt important. Es va oferir d’una manera, un ens o una entitat o un Consell que no era vinculant per ells el que allà es decidís i crec que realment han de tenir molta representació dintre d’aquesta Agència o dintre del nom que li vulguem dir. No ens hem d’enganyar que dintre del sector hi ha el que és la part de restauració, la part d’hostaleria, hi ha el comerç, hi ha les platges... Jo crec que el que necessita aquest ens és que sigui més actiu del que fins ara ha estat. No sé de quina manera això pot quedar lligat però jo crec que els Serveis Jurídics de la casa, de l’Ajuntament, ens haurien de mirar de poder trobar la solució perquè puguem tirar endavant junts tal com anàvem amb l’entitat que sigui, que sigui realment legal dintre del que hi ha actualment. Però sí que demano que continuïn estant representats les empreses, els propietaris, les empreses de Sitges i, per tant, el nostre posicionament serà que no. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyora Vinyet Lluís. Senyor Marcé teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Bé. Jo faré una mica de memòria. Jo ja havia viscut en aquest Ajuntament, he viscut el tema d’una Regidoria de Festes, també participativa com es vol muntar ara.

76

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: De Turisme. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Sí, de Turisme, sí, sí. Correcte. Ai, de Festes, perdó, de Turisme. Llavors no va funcionar perquè, clar, la gent que està representada de la societat civil i, perquè ens entenguem, els privats quan no tenen el vot perden.... el poder estar a un lloc sense poder decidir no els hi agrada i menys als empresaris que són els que realment tots també són els perjudicats amb el tema. L’Agència no és que hagi funcionat malament. L’Agència ha funcionat bé. El problema és que allà se li va posar quan es va tancar el tema del Sitges Esdeveniments i el van col·locar a l’Agència i després també li van col·locar, ja al final, l’empresa aquesta que havia de fer tantes coses –que ara no em ve a la memòria-, lo del Baijet...Qualia, Qualia exactament, també la van posar allà dintre i amb la Fundació Metròpoli que, bé, van anar pagant també moltes factures i, a part també, quan va arribar el senyor Carretero que va fer un despido d’allà dintre i llavors això també va costar molts diners i va anar a càrrec del que és l’Agència. Llavors l’Agència va quedar descapitalitzada. És cert que al parc d’empresaris l’aportació en aquests moments és minsa però també l’aporten amb espònsors. Si l’Estrella Dorada fa una gran aportació tant que sigui per Carnaval com per altres festes i, clar, si les cerveses les venen els privats. No les ven l’Ajuntament. I, clar, totes aquestes cases, tot això, aquests diners tampoc entrarien a la Regidoria perquè ja se’n preocuparien els empresaris, com és lògic, de que muntaran –i això em consta que serà així- una altra agència paral·lela privada dels propis hotels, restaurants i tal. I això serà molt dolent per aquest Ajuntament a la que tinguem dues promocions turístiques diferents. Està dient que, bé, que l’Ajuntament hi ha d’aportar diners però és que amb la Regidoria també els aportarà. Vull dir que també és un tema que és un vas comunicant. Si el pots portar a l’Agència però llavors si també passa a la Regidoria també es gastaran a la Regidoria. Vull dir, que estem vestim un sant per desvestir un altre. Que vostès ho tinguin pactat en el seu programa electoral del Pacte que van fer de Governabilitat? Em sembla perfecte. Vostès en aquests moments estan manant però que no ens vulguin aquí col·locar un mort que jo crec que si l’Agència es fa funcionar pot funcionar molt bé. Moltíssimes gràcies senyor Alcalde. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Marcé. Senyor Pol Vigó teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Pol Vigó: Gràcies. El que avui discutim aquí és un exemple clar de creació de grans estructures sobredimensionades, mig públiques, mig privades, herència dels darrers anys de l’últim Govern socialista a Sitges. Sitges Model XXI, Sitges Esdeveniments i ara Agència de Turisme en són exemples. Però aquí la culpa no és solament de l’anterior Govern socialista sinó també d’una clara manca de gestió per part del posterior Govern de dretes liderat per CIU i PP, entre d’altres, el qual va acabar per desmantellar la quasi totalitat de l’Agència fent fora més de la meitat dels treballadors i treballadores. A aquestes responsabilitats polítiques hi sumem un sector privat que no ha aportat mai el capital necessari per fer viable l’Agència i que ara declina responsabilitats al·legant que era

77

l’Administració qui, en definitiva, dirigia l’Agència. Quan les vaques eren grasses acceptaven el que el Govern els hi endossés l’endeutadíssima Sitges Esdeveniments però ara amb les vaques magres la cosa canvia. A l’Agència s’han mal fet pressupostos, s’han mal fet contractes, s’han mal acomiadat treballadors de manera improcedent havent de fer front a quantioses indemnitzacions. Tot això amb una estructura que es creia moderna, eficient i a l’ordre del dia de la gestió pública actual. Doncs per la CUP si la modernitat, l’eficiència i la gestió pública modèlica és això millor ho canviem. És sabut que l’aposta de la CUP vers la municipalització és clara però també responsable i aquesta sempre ha de passar per uns estudis de viabilitat i, més important encara, pel respecte dels llocs de treball i les condicions laborals. Així, si per una banda creiem que els estudis podien haver estat més profunds, la paraula que dóna el Govern de garantir els llocs de treball i la categoria laboral als treballadors i treballadores de l’actual Agència la valorem molt positivament. A l’hora, sent el turisme un sector econòmic clau pel Sitges present creiem que el treball conjunt entre Administració, partits, sindicats, sector privat i ciutadania en general hauria de ser la tònica habitual a través del Consell que s’acorda crear. No podem dependre dels vents polítics del moment ja que a Sitges li cal traçar un camí clar, acordat i durador pel que fa a la seva aposta turística, que posi en valor la cultura, el patrimoni i l’entorn sitgetà; que valori les condicions laborals de molts treballadors i treballadores del sector i que fugi del turisme de borratxera, l’estacional i el que degrada la vida del municipi. Per acabar i resumint, després d’escoltar la proposta del Govern -reunir-nos amb el sector privat i amb els treballadors i treballadores de l’Agència- si des de la CUP tenim una cosa clara és que aquí els únics que han fet bé la seva feina han estat els treballadors i, per això, respectant el seu posicionament i exigint el mateix respecte al Govern des del seus llocs de treball votarem a favor. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Vigó. Senyor Manuel Rodríguez teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Manuel Rodríguez: Gràcies senyor Batlle. El dictamen sometido a votación propone la disolución de la Agencia por encontrarse en una situación de desequilibrio financiero. La Agencia, para considerarse solvente, debería de tener un ratio de financiación del 50%. Entendemos que esto supone una gestión fraudulenta de usted, señor Alcalde, y como Presidente de la Agencia. A la vista del Informe 68/2015 de la Intervención en el cual se constata que ha sido la evolución económica de la Agencia desde su creación en el año 2007 hasta hoy, denunciamos ese insostenible gestión como Presidente de la misma. Usted y su Gobierno de forma intencionada ha provocado la insolvencia y el desequilibrio económico que ahora quiere utilizar para destruir esta Agencia. Desde el año 2007 y hasta el año 2010 –año anterior a la llegada del Gobierno del señor Forns- la Agencia gracias a su actividad había llegado a financiarse hasta el 59%. Es decir, sólo necesitaba una aportación municipal del 41%, ratio más que suficiente para considerar su gestión efectiva y la tendencia era ir hacia una mayor

78

autofinanciación y solvencia. Y ello sin tener en cuenta que fueron los años más cruentos de la crisis económica. En la actualidad hay que suponer que con una adecuada gestión de la Agencia hubiera resultado plenamente solvente y beneficiosa. Sin embargo, desde el año 2011 al 2014 –correspondientes a la llegada de su Gobierno- la Agencia ha pasado a depender de una aportación municipal que llega hasta el 89%. Entendemos que esto supone una fraudulenta, negligente y malintencionada actuación de usted como Presidente de esta Agencia. Tenemos en cuenta, además, que todo el dinero que se ha destinado a la Agencia por su negligente actuación ha dejado además de poder utilizarse en acciones en beneficio de los ciudadanos de Sitges y que han sufrido en sus carnes sus familias la dureza de la crisis económica. Por todo ello entendemos que los siguientes actos de gestión son los siguientes: en primer lugar, ha dejado de convocar el Consejo de Administración y el Comité Ejecutivo con la asiduidad cuatri o bimensual, respectivamente, que le obligaban los Estatutos por el Pleno municipal y de obligado cumplimiento; Dos, ha dejado de reunirse, por tanto, con los sectores económico-privados que son el motor del bienestar de Sitges; Tres, ha abandonado cualquier acción de promoción y de reactivación del turismo y la economía de Sitges perjudicando a todos los sectores económicos del pueblo: comerciantes, restauradores, hoteleros y un largo etcétera; Cuatro, los recursos humanos de la Agencia fueron eliminados y dejándola a mínimos y sin la capacidad de realizar una actividad normal acorde con los objetivos tales como la promoción del turismo de Sitges, creación e implantación de estrategias para la reactivación económica, generación de actividad susceptible de contraprestación económica y la obtención de beneficios; en quinto lugar, respecto a la Dirección de la Agencia entendemos que los perfiles deben de ser perfiles con un perfil profesional muy alto, muy elevado para poder promocionar más allá, si cabe, el turismo fuera de nuestras fronteras. Entendemos que todas estas acciones se oponen a la economía de los ciudadanos que Sitges necesita cuya mayor fuente de ingresos proviene del turismo. Nada más. Gracias. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. M’he pensat que estàvem al Festival de Cinema encara perquè, clar, no hem vist la mateixa pel·lícula vostè i jo. Permeti’m, abans de que li doni la paraula, perquè és que m’ha semblat.... clar, dir-me malintencionat, negligent i no sé quantes coses més m’ha dit. Jo li demano que agafi i es revisi totes les actes –totes les actes- dels Comitès Executius i dels Consells d’Administració on trobarà el pla d’accions consensuat amb el sector privat i, a més a més, proposat per l’equip professional que vostè he entès que diu que no reuneix el perfil professional que necessitaria l’Agència –he entès això-. Bé, doncs m’ho aclareix perquè jo he entès això. I, vaja, i miri tot el que hem fet. Que vostè em pot dir: “es podria fer molt més”. Segur. Segur que es podria fer molt més. Sempre es pot fer molt més. Però que no s’ha fet res en turisme? De la manera que ho ha dit... I que no s’han convocat els Consells, si us plau senyor Secretari, ni que sigui per mail que rebi totes les actes i que pugui veure-ho i que tingui temps per poder-ho llegir. En qualsevol cas, actuació negligent. Li dono resultats. 2008, resultat

79

financer de l’Agència: 27.000 euros de pèrdues. 2009: 91.000 euros de pèrdues. 2010: 26.000 euros. 2011: canvi de Govern però sis mesos de Govern anterior, 356.000 euros de pèrdues. Comencem amb el nou Govern, és a dir, els que érem anteriorment sota la meva alcaldia. 2012: exercici sencer, ja no hi ha pèrdues, 551 euros de benefici. 2013: 121.000. 2014: 499.000. Si això és portar a la ruïna l’Agència i és portar a la bancarrota i tot això que diu vostè, vaja. Aportacions públiques. 2007: 66%; sector privat 8%. 2008: sector públic 49%; sector privat 7%. 2009: aquí comença a pujar una mica 43% el públic; 21% privat. 2010: 41 el públic; 29 el privat –l’any que més va aportar el sector privat, el 2010-. 2011: 62 el sector públic; 20 el privat. 2012: 72 el públic; 6% el privat. 2013: 75 el sector públic; 5% el privat. I 2014: 89 el sector públic assumint el deute de l’Agència íntegrament, el sector privat no va posar ni un duro per pagar el deute; 3% el sector privat. Si això és deixar-la morir, no em vist la mateixa pel·lícula vostè i jo. Està claríssim. Senyor Marc Macià té la paraula i després tindrà dret a rèplica, lògicament. Pren la paraula el senyor Marc Macià: Moltes gràcies senyor Batlle. Bona tarda. Com va dir vostè, senyor Batlle, durant l’últim Consell d’Administració de l’Agència de Promoció de Turisme de Sitges –ja ho ha repetit la senyora Carbonell- aquesta dissolució, igual que ho va ser la seva creació, és una decisió política. L’única diferència entre ambdues decisions és que, mentre que la primera modernitzava el model turístic i feia partícip el sector privat, aquesta que avui debatem aquí creiem ens porta a un model arcaic en que el sector passarà a ser una mera comparsa. No som contraris a un canvi de model si aquest ha de servir per a millorar la gestió turística de la nostra vila però aquest que proposen entenem que ens fa recular vint anys, esborrant d’una plomada el camí iniciat amb el Patronat i culminat en l’Agència i que tan bons resultats ens ha donat. De nou, es prenen decisions sense tenir en compte res més enllà que aspectes econòmics i legals i sense analitzar les conseqüències que una decisió d’aquesta magnitud pot tenir per la marca Sitges i per la seva gestió. Així doncs, considerem completament esbiaixat l’anàlisi que en fa el Govern en no contemplar d’altres aspectes tant o més importants. Ens hauríem de preguntar: quin impacte tindrà per a la nostra marca? Quin model turístic és el que ara perseguim? Quines solucions proposa el sector privat i quina serà la seva implicació real a partir d’ara? Existeixen altres models més òptims que el de Regidoria? Quin tipus de gestió utilitzen d’altres destinacions turístiques semblants a la nostra? Quina evolució preveuen amb aquest model? És per tot això que demanem aturar la dissolució de l’Agència per tal de fer una anàlisi amb més profunditat. Li volem recordar que aquest model continua vigent a d’altres llocs de l’Estat. No hi ha cap explicació que no sigui fixació política i personal per dissoldre aquest organisme que ha posat a Sitges com a referent del turisme a Catalunya. En aquest sentit proposem demanar un informe extern i professional que contesti a totes les anteriors preguntes així com tantes d’altres d’igual importància. No podem prendre una decisió tan cabdal a cegues.

80

I aprofitant que vostè és Diputat de Turisme podríem traspassar a la Diputació de Barcelona aquesta necessitat per tal de veure quines eines ens poden oferir en aquest sentit i que ens puguin servir per a seguir avançant amb solidesa. Com vostè segur ja sap, els experts de la Diputació són grans professionals que ja estan fent el mateix anàlisi a d’altres indrets per tal de cercar aquell model més adient, modern i competitiu per al turisme català i, sobretot, al marge d’intencionalitats polítiques i personals. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Per referències al tema de Diputat de Turisme... avui sí que va bé eh ser Diputat de Turisme. Avui sí que serveix pel poble. Pren la paraula el senyor Marc Macià: Sempre va bé. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: En qualsevol cas, li explico com es gestiona el turisme a la Diputació de Barcelona: no hi ha una empresa. No hi ha una empresa. Ho gestiona el sector públic. Ho gestiona el sector públic a través d’una Gerència, que és el model organitzatiu que té la Diputació -està organitzat en Gerències- que depèn de la Vicepresidència de Desenvolupament Econòmic de la Província i aleshores té un organisme assessor o consultor que es diu Cercle de Turisme, on hi ha el sector privat. És el mateix que estem proposant, a petita escala, en aquest moment aquí. No hi ha una empresa. No hi ha una empresa. En qualsevol cas, abans de donar-li la paraula, senyora Carbonell, m’agradaria que la senyora Interventora pogués resumir... Com que s’ha dit vàries referències a temes financers –el tema de l’informe de la Secretaria i la Intervenció General- la senyora Interventora pogués resumir què diu el seu informe i el de la Secretaria perquè entenc jo que també és un informe professional. Perquè m’ha semblat sentir que es demanava un informe independent professional i jo entenc que el de la Secretaria General i la Intervenció d’aquesta casa també és professional. Senyora Interventora. Pren la paraula la senyora Criseida Ramírez, Interventora de la Corporació: Bé, l’informe econòmic que ha realitzat la Intervenció bàsicament és des del punt de vista legal i des del punt de vista de gestió econòmica, que són els dos punts de vista que hem d’analitzar quan creem una entitat independent per gestionar un servei públic. La gestió del servei públic de turisme és competència de l’Ajuntament pròpiament dit. Llavors hi ha la possibilitat de crear organismes empresarials o societats empresarials, que tenen una altra catalogació, i que bàsicament han d’estar regulades o han d’estar encaminades a fer activitats econòmiques. En aquest cas el que es mostra, independentment de la voluntat inicial que hi hagués de l’Agència de Turisme, és que realment aquesta entitat empresarial no està funcionant com una empresa, sinó només està fent activitats pròpies de l’Ajuntament de promoció que són actuacions més administratives dintre de les seves competències. La participació de l’entitat de la part privada realment que no vingui per promocions pròpiament dites de l’Ajuntament s’estableix bàsicament entre un 5 i un 3% de participació de la part privada. Això, com a aportació per fer tot el que és una gestió empresarial no té tampoc molt

81

sentit. Tindria un sentit una mica més compartit. Llavors potser l’entitat, l’Agència tal com està estructurada seria una bona solució. Ara com està funcionant així, avui per avui, els informes tècnics seran desfavorables. L’any que ve i l’altre i l’altre, perquè no és la figura adequada. No sé una altra, però aquesta no és la figura adequada. A part de tot això hem de mirar que s’han fet unes aportacions extraordinàries. A partir de que jo sóc Interventora es fa l’aportació extraordinària de l’any passat –volia afegir-ho perquè no està a l’informe- que és per cancel·lar el deute. Les aportacions extraordinàries a partir de l’entrada en vigor de la LRSAL estan prohibides per normativa quan són per solventar temes de situacions econòmiques negatives contínues. Llavors, només hem pogut fer aquesta aportació extraordinària perquè era per cancel·lar deute. Ara no hi ha deute. El problema serà l’any que ve, si no s’augmenta l’aportació inicial, o sigui no es podrà fer cap aportació extraordinària per seguir tapant aquest deute o aquest mal funcionament o aquesta disminució d’ingressos que necessita l’Agència. O sigui que és un problema que hem de solventar ja. No és un tema puntual sinó ja s’ha de prendre una decisió en aquest moment de gestió. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyora Interventora. Senyora Carbonell, per contestar als grups municipals. Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Sí, gràcies senyor Batlle. Primer contestar al senyor Llombart. Evidentment que el sector privat és molt important però hem de tenir en compte –perquè estem tota l’estona parlant del sector privat- que a l’Agència de Turisme estava representat una part del sector privat, no és tot el sector privat que hi ha a Sitges. Amb els anys, pel que sigui, hi ha una representació del Gremi és cert, n’hi ha de restaurants...però, per exemple, no estan les agències de viatges, no estan els càmpings, no estan les noves fórmules turístiques que ara hi ha com són els bloggers o a través d’internet, que hi ha moltíssimes opcions noves. Vull dir, evidentment amb això també s’ha quedat molt encallat i també hi ha molt sector privat que no està representat en aquest Consell. Penso que ara és una oportunitat precisament per obrir-ho molt més aquest ventall. Per una altra banda, la senyora Vinyet Lluís, penso que precisament en aquesta reunió que va ser molt profitosa –la que vam fer del Consell-, una de les coses que va insistir el sector privat, és veritat, és que fos vinculant. Una de les ofertes que es va fer és, que es podria fer com es fa a l’Agència de Turisme –exactament igual-, fer un pla d’accions anual, que aquest pla d’accions es faci en un format d’acord i que aquest acord es pugi al Ple. I d’aquesta manera ja queda vinculat totalment. El pla d’accions anual es farà exactament igual com s’ha anat fent fins ara. El senyor Marcé, ell ha comentat que si ara està funcionant bé i no hi ha cap problema que no sabem per què hem de fer aquest pas. No està funcionant bé. No està funcionant bé. Precisament hi ha molts problemes amb la taxa turística, en com es rep, com es cobra, com es justifica... Hi ha problemes perquè hi ha treballadors de l’Agència i treballadors municipals i hi ha diferències. Hi ha

82

problemes amb les licitacions. Ha d’haver una empresa externa que porti recursos humans, una empresa externa que porta l’administració. És a dir, ara mateix és un bunyol de funcionament que funciona molt malament i que ens dóna molts més problemes que no avantatges. Al senyor Vigó dir-li, bé, que estic totalment d’acord que els que han funcionat més bé aquí són els treballadors amb diferència. Vull dir, tenim uns treballadors molt bons. Això també va relacionat amb el que diu el senyor Manuel Rodríguez que la promoció turística no s’ha fet; això, en fi, suposo que és ignorància perquè, precisament, molts dels esdeveniments que es fan a Sitges, moltes vegades la gent es pensa que a Sitges la gent ve perquè fa sol i és un lloc molt maco, però la part importantíssima que es fa de promoció precisament és això. Per què ve tanta gent al Festival? Per què es fa el Patchwork? Per què es fa la Mostra de vins? Com funciona la Verema? Estem contínuament fent promoció turística i molta part d’aquesta promoció turística –que està molt ben feta- és gràcies als treballadors que hi ha. Això evidentment. Per últim, dir-li al senyor Marc Macià que sí, que és una decisió política –tal com hem dit- que, a més a més, estava en l’Acord de Govern dels dos partits, dels tres partits: de Convergència, de Demòcrates i d’Esquerra. Per tant, evidentment que és una decisió política. Que nosaltres hem estat veient molts altres exemples. Que no és cert que això sigui un model antic. En cap cas, nosaltres hem estat veient molts exemples, n’hi ha moltíssims de diferents: hi ha regidories, hi ha el patronat, hi ha fins i tot gent molt experta; que jo, precisament, gràcies a la meva feina privada conec a molta gent del sector i molts et diuen que és cert que no s’ha trobat la fórmula. És cert que no s’ha trobat la fórmula ideal però que aquesta és una aposta antiga jo penso que al contrari, que és més modern perquè ampliarem molt més tot el funcionament que fins ara s’està fent. Bàsicament, el més important és que no canvia l’objectiu. L’objectiu claríssim és la promoció turística. I la promoció turística és perquè Sitges –precisament la promoció turística- qui millor ho agrairà és el sector privat perquè és qui més se’n beneficia. És veritat. Tot i que farem una promoció turística perquè se’n beneficiï tothom i se’n beneficiï tot el poble. L’objectiu és exactament el mateix: la promoció turística. El que canvia és l’instrument, és la manera de fer aquesta promoció turística. I, per últim, només dir que vostès deien de demanar un informe extern -que no sé per què ha de ser més objectiu un informe extern- i jo entenc que un informe intern precisament qui sap exactament què està passant al dia a dia, els problemes que tenim el dia a dia pel funcionament de l’Agència. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyora Carbonell. Obrim la segona tanda d’intervencions. Senyor Ferran Llombart teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: Sí. Un poco como réplica a la intervención de la Regidora. Estoy totalmente de acuerdo con lo que usted decida. El sector privado, por la evolución y la transformación que ha tenido Sitges y el sector turístico, no se encuentra con los

83

representantes que tiene actualmente en su totalidad representado. Por lo tanto, totalmente de acuerdo. Llevamos debatiendo esto incluso anteriormente y un cambio de modelo es necesario. Por supuesto. Creo que, por tanto, un poco en la línea de lo que se hacía referencia y también complementándolo con algunas de las intervenciones que ha habido aquí, sí que haría falta no sólo ampliar el espectro de las personas que pueden opinar entorno a este proyecto, por tanto ganar más tiempo para buscar ese consenso incluso más allá del sector privado que actualmente es el único que representa esta Agencia sino ampliándolo incluso a algún otro interlocutor que ustedes estimen oportuno y un poco en la línea de lo que acababa de comentar y también consensuándolo con los actuales representantes del sector privado, sino también en la línea de lo que comentaba Sitges en Positiu (PSC–ICV) la posibilidad de incorporar -dentro de ese tiempo que podríamos darnos de margen- un nuevo informe neutral fuera de lo que es el de la propia institución. Y con esto no quiero decir que desvalorizamos el informe que tenemos por parte de la propia Intervención o de la Secretaría General de este Ayuntamiento sino por darle un cariz mucho más amplio de lo que puede ser el buscar ese consenso al que hacía yo antes referencia. En la última reunión de portavoces, mirándole al señor Batlle se lo decía: no es cuestión de votar en contra en este Pleno sobre esta cuestión sino de buscar ese consenso que actualmente ha quedado claro durante la reunión del anterior miércoles con los miembros que componen la Agencia que no era el consenso al 100%. O como mínimo buscando esa gran mayoría del sector privado que actualmente lo compone. Por lo tanto insisto una vez más como Grupo Municipal del Partit Popular català, en este caso que busquemos ese consenso amplio, incluso ampliándolo en la medida de lo posible y con esa posible incorporación a la que se hacía mención en este Pleno, ya sea de la propia Diputación o de una agencia externa, el tener un nuevo informe que complemente los habidos actualmente por la propia institución y que, en este caso, nos llevaría en este Plenario así como con el sector privado a una mayor estabilidad de implementación y ejecución del nuevo proyecto por parte de la Regiduría. Muchas gracias. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Llombart. Senyor Manuel Rodríguez. Pren la paraula el senyor Manuel Rodríguez: Gràcies senyor Batlle. Bien, quería dejar claro que, bueno, en primer lugar usted es el máximo responsable de la Agencia y lo ha sido durante estos cinco años. En respuesta a la señora Carbonell, a ver, creo que la ignorancia puede ser… bueno, en primer lugar no entiendo por qué usted se hace cargo de la gestión de estos cuatro años dado que usted no estaba en el Gobierno. Y es cierto que se destaca la gran labor que han realizado los trabajadores pero creo y considero que la ignorancia no es ignorar al sector privado. Puede que, a lo mejor, yo pueda tener desconocimiento de algunos temas pero eso no implica que los informes y los datos que hay en los informes son objetivos. Yo no me invento nada. Estamos hablando de datos y de informes también del sector privado, no únicamente informes de Intervención. Hablamos también de datos y, evidentemente, de porcentajes y parece ser que sí, que no hemos visto la misma

84

película, señor Alcalde, parece ser que no. Usted se fue al cine Fantástico y quiso liquidar al día siguiente la Agencia. Nosotros, por el contrario, estamos en contra de liquidarla. Gracias. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Més intervencions? Senyor Macià...no, no, no, no. Si us plau, estem celebrant en aquest moment un Ple municipal. Si volen intervenir hauran d’esperar el torn del públic, si us plau. Respectin la norma i el Reglament. Esperin a que toqui el torn del públic. Senyor Marc Macià.... Se suspèn el Ple municipal per una estona, doncs. Quan són les 20:28 hores se suspèn el Ple per la interrupció de diferents membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). La sessió es reprèn a les 20:40 hores. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Em diu el senyor Secretari que hi ha quòrum i, per tant, procedim amb el Ple municipal. Moltes gràcies. Reprenem la sessió. Estàvem en el debat de l’Agència de Turisme, de la proposta d’incoació de dissolució de l’entitat empresarial i anàvem a donar la paraula al senyor Marc Macià. Per tant, senyor Marc Macià teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Marc Macià: Moltes gràcies. Bé, segueixen parlant d'aspectes legals i econòmics i deixen de banda el fet que hem de ser competitius també a altres nivells. No oblidin que el turisme de Sitges no només ha de ser, ha de ser un referent i ha de ser el millor. Ens parlen d'un Consell Consultiu, és a dir, l'Ajuntament consultarà al sector privat. I fins i tot ho disfressen de vinculant amb estratègies que ja comencen a demostrar que el seu model serà lent i poc operatiu. Però allò més important és adonar-se'n que el sector privat no hi està d'acord. Se seuran a parlar al voltant d'una taula vestida amb unes estovalles que als seus convidats -i això és el que passarà a ser el sector- no agraden i els serviran un cafè aigualit que estaran obligats a beure's. Potser només tindran l'oportunitat -com deia el senyor Marcé- de convidar-los un sol dia. No podem estar d'acord amb aquesta decisió que creiem va contra els interessos de Sitges com a població turística. Vostè ha tingut molt clar, des de que és Alcalde, que havia de suprimir l'Agència. Li era igual si funcionava o no funcionava. L'evolució de l'ens des del 2011 fins avui -tal i com remarcava el senyor Rodríguez- així ho demostra. Vostè amaga que darrera d'aquesta suposada municipalització -que no es creu ningú- hi ha una animadversió cap al model. Senzillament perquè és una eina de consens que no pot controlar políticament i prefereix deixar el sector al marge. I si no és així, senyor Forns, escolti. Escolti al sector. I demostri que això que li estic dient no és cert. Li demanem, doncs, que actuï amb responsabilitat i que encarregui i esperi aquest informe per tal de buscar el màxim de consens possible a tots els nivells. Gràcies.

85

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Abans de donar la paraula a algú més, senyor Marc Macià, no digui que vull el control polític de l'Agència i que no el puc controlar i un sector privat que no controlem perquè l'Agència té majoria pública, segons els Estatuts, per tant, ni que això passés, només que es votés el sector públic té més representació i, per tant, em sembla que no és això el que està passant. Més intervencions? Després del senyor Marc Macià qui més havia demanat la paraula? Perquè... Algú més l'havia demanat? No? Doncs passaríem a la votació. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:

Vots a favor: 11 que corresponen als grups polítics municipals de CiU (5), ERC (3) i la CUP (3).

Vots en contra: 10 que corresponen als grups polítics municipals de Sep-PSC-ICV (3), C’s (3), NH (2), Sitges GI (1) i PP (1).

El batlle declara aprovats per majoria els acords transcrits més amunt.

ÀREA DE PRESIDÈNCIA I SERVEIS A LES PERSONES 2.- REGIDORIA D’HISENDA, ORGANITZACIÓ I GOVERN OBERT 2.1.- Departament d’Hisenda, Ens Autònoms i Contractació 2.1.1.- Servei de Contractació i Compres 2.1.1.1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA TERCERA MODIFICACIÓ DELS PLECS DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS APLICABLES ALS CONTRACTES DE L’AJUNTAMENT DE SITGES (DCPCAP i PCAP). Atès que per acord de la Junta de Govern Local de data 27 de desembre de 2012 i per acord del Ple municipal de data 28 de gener de 2013 es van aprovar ELS PLECS DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS APLICABLES ALS CONTRACTES DE L’AJUNTAMENT DE SITGES, tant pròpiament el document amb el nom “plec de clàusules administratives particulars” com el document “disposicions comuns aplicables als plecs de clàusules administratives particulars dels contractes de l’Ajuntament de Sitges”. Atès que es va aprovar la modificació dels referits documents per part de la Junta de Govern Local i el Ple de l’Ajuntament en dates 18 de setembre del 2013 i 22 de gener del 2014 i 30 de setembre del 2013 i 27 de gener de 2014 respectivament. Vist l’informe jurídic núm. 21/2015 relatiu a la segona modificació dels plecs de clàusules administratives particulars dels contractes de l’Ajuntament de Sitges (DCPCAP i PCAP). Per tot el damunt dit

86

Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció del següent

DICTAMEN: PRIMER.- Aprovar la tercera modificació del plec de clàusules administratives aplicables als contractes de l’Ajuntament de Sitges, que s’adjunta com annex 2 a la present proposta. SEGON.- Aprovar la tercera modificació del document de les Disposicions comuns aplicables als plecs de clàusules administratives aplicables als contractes de l’Ajuntament de Sitges, que s’adjunta com annex 1 a la present proposta. TERCER.- DECLARAR que:

- L’acte és una resolució, posa fi a la via administrativa i pot ser impugnat per mitjà de recurs contenciós administratiu davant dels jutjats contenciosos administratius de Barcelona en el termini de dos mesos.

- Potestativament, es podrà interposar recurs de reposició davant de l’òrgan titular legal de la competència en el termini d’un mes.

- Tanmateix, els legitimats activament poden interposar qualsevol altre recurs ajustat a dret.

ANNEXOS ANNEX 1 DISPOSICIONS COMUNS APLICABLES ALS PLECS DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS DELS CONTRACTES DE L’AJUNTAMENT DE SITGES TÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS APLICABLES A TOTS ELS CONTRACTES CAPITOL PRIMER. OBJECTE I RÈGIM JURIDIC Clàusula 1. Objecte 1. Aquestes estipulacions disposen les regles aplicables a tots els PCAP dels contractes administratius i privats que concerti l’Ajuntament, inclosos els contractes mixtos, els quals s’incorporaran als seus plecs tipus. Tenen per tant la consideració de PCAP i no de PCAG. 2. El títol primer del DCPCAP s’aplicarà a tots els contractes inclosos en el seu àmbit. 3. Els capítols respectius del títol segon del DCPCAP s’aplicaran a aquells contractes que específicament s’hi refereixen. 4. El DCPCAP s’aplicarà sempre amb subjecció a allò que disposi el PCAG. En cas de discrepància, s’aplicarà preferentment el PCAG. 5. El DCPCAP no regula específicament els procediments menor, restringit i de diàleg competitiu. 6. Els annexos del DCPCAP són obligatoris quant a la seva informació que han de contenir les ofertes que els hagin d’aplicar segons el PCAP, si bé els empresaris tenen llibertat quant a la seva forma.

87

Clàusula 2. Fonts del dret 1. Tant pel que fa al procediment administratiu com al contingut material dels contractes, la normativa aplicable per ordre de prioritat serà la que es cita a continuació:

a. En primer lloc, el Dret comunitari en matèria de contractació pública que tingui efecte directe. Les directives no transposades seran d’aplicació en tant que presentin efecte directe, conforme als tractats i a la jurisprudència comunitaris. b. En segon lloc, les normes de caràcter bàsic dictades en matèria de contractació del sector públic i de règim local. c. En tercer lloc, les normes de desenvolupament de la normativa bàsica dictades per al territori de Catalunya, en matèria de contractació del sector públic i de règim local.

2. Aquests grups normatius es podran veure afectats pels següents, les disposicions dels quals prevaldran:

a. Normativa dictada per l’Estat en matèria de Dret laboral. b. Normativa sectorial dictada per l’Estat o per la Generalitat de Catalunya que és aplicable directament al contingut de les prestacions del contracte. c. En el cas de les prestacions d’obra, sigui quina sigui la classe del contracte, els serà d’aplicació la legislació sobre obres públiques dictada per la Generalitat de Catalunya i la regulació sobre obres municipals continguda a la legislació catalana de desenvolupament de la normativa bàsica sobre règim local. Supletòriament, se’ls aplicarà la Llei d’ordenació de l’edificació. En tot cas, dins del seu àmbit material, serà d’aplicació el Codi Tècnic de l’Edificació. d. Els contractes administratius especials que constitueixin o trametin drets sobre el patrimoni municipal de sòl i habitatge tindran la consideració de contractes administratius especials i es regiran, en primer lloc, pel grup normatiu del Dret urbanístic de Catalunya.

3. Les fonts dels apartats 1 i 2, que tindran el caràcter de preferents, s’articularan amb el sistema de fonts especials i supletòries que incideixin sobre cada grup normatiu. 4. Supletòriament, s’aplicaran la legislació exclusiva estatal en matèria de procediment administratiu comú i les normes supletòries estatals dels grups normatius enunciats als apartats 1 i 2, amb l’abast deduïble de la doctrina fixada a la sentència 61/1997, de 20 de març, del Tribunal Constitucional. 5. En defecte de les fonts de dret anteriors, s’aplicaran, en primer lloc, la resta disposicions de Dret administratiu i, en el seu defecte, les de Dret privat. 6. La interpretació dels contractes s’efectuarà en el marc d’aquells tractats i convencions de Dret Internacional Públic que tinguin per objecte o incideixin sobre el contracte. 7. Els grups normatius es relacionen entre sí segons els vincles de competència, especialitat, jerarquia i cronològic, amb preferència del posterior; per aquest ordre. 8. Les referències normatives recollides al DCPCAP s’entendran sempre relatives a les disposicions vigents en el moment en què correspongui la seva aplicació, sens perjudici d’allò que es derivi de les seves normes sobre dret intertemporal. CAPÍTOL SEGON. ELS INSTRUMENTS DE LA CONTRACTACIÓ Clàusula 3. Perfil del contractant. 1. El perfil del contractant constituirà una pàgina web independent, una secció dins de la pàgina web de l’administració contractant o de l’ens local o, previ l’establiment de conveni interadministratiu, una secció dins de la pàgina web d’una entitat supramunicipal en la qual s’integri l’ens local al qual pertanyi l’administració contractant. En aquest darrer supòsit, l’adreça electrònica

88

es farà pública per anunci al BOP. 2. Les insercions al perfil del contractant les executarà el secretari, a partir de les resolucions de l’òrgan de contractació i del director de l’execució del contracte, en raó a la fe pública que legalment se li reserva, i se subjectaran a les mateixes garanties per a la seguretat jurídica que legalment es preveuen per a la firma electrònica reconeguda, a més de complir el requisit de l’article 53.3 del TRLCSP. 3. Al perfil del contractant, es publicaran en tot cas:

a. Els anuncis d’informació prèvia de l’article 141 del TRLCSP. b. Els anuncis de licitació. c. Els requeriments d’esmenes de deficiències. d. Les peticions d’aclariment i informacions complementàries formulades durant els procediments de selecció dels contractistes i les respostes que hi proporcioni l’administració. e. Les actes de la mesa de contractació i els informes que aquesta demani per a l’exercici de les seves funcions. f. Els requeriments de l’article 151.2 del TRLCSP. g. Les adjudicacions i les resolucions que declarin desert un procediment de selecció del contractista. h. La formalització de tots els contractes no menors, sens perjudici del règim de publicitat de l’article 154 del TRLCSP. i. El PCAG. j. El DCPCAP. k. Els PCAP. l. Els PPTP. m. Els instruments de qualsevol classe definitoris de la prestació i les altres informacions a disposició dels empresaris per a la formulació de les seves ofertes. Cas que no fos possible la seva publicació íntegra, s’indicarà la manera d’obtenir-los. n. La interposició i la resolució dels recursos especials en matèria de contractació administrativa i de les mesures provisionals acordades. o. Qualsevol altre document que per mandat normatiu hagi de ser publicat al perfil de contractant.

4. Les publicacions d’actes de tràmit al perfil del contractant es mantindran durant els terminis en els quals hagi de produir efectes, mentre que les resolucions romandran fins que no finalitzi el termini per a la seva impugnació contenciosa administrativa. 5. De tot el publicat al perfil del contractant, es deixarà constància certificada a l’expedient de contractació. Clàusula 4. Actes sobre la contractació. 1. L’expedient de contractació s’aprovarà per resolució de l’òrgan de contractació i contindrà els documents següents:

1. El document d’iniciativa que disposi l’inici de la contractació, defineix la seva proposta i justifiqui les seves determinacions. La informació que ha de contenir aquest document està

89

inclosa en el document amb el nom PCAP, el qual la inclou totalment i en fa les funcions, a tots els efectes. 2. Quan el contracte hagi d’executar-se ocupant béns immobles de forma permanent o temporal, informe del secretari o del secretari interventor que acrediti que es disposa d’un títol suficient per a aquesta ocupació, referida a la totalitat dels afectats per l’obra, sens perjudici d’allò que es declari l’acta de replanteig, als contractes en què aquesta concorre. Si durant la tramitació dels projectes que serveixin de base a la contractació ja hi consta un informe amb aquest contingut, serà suficient que l’informe emès amb motiu de l’aprovació de l’expedient de contractació declari que subsisteixen les circumstàncies indicades en aquell informe. 3. PCAP. 4. PPTP . 5. Operació comptable que garanteix l’existència de crèdit pressupostari disponible, adequat i suficient i, quan es tracti de projecte de despesa d’inversió, s’adjuntarà el document de compromís que garanteixi la disponibilitat del finançament. 6. Informes del secretari i del l’interventor sobre el PCAP. 7. Informe de l’interventor que fiscalitzi l’expedient d’acord amb el règim de fiscalització aprovat pel Ple de la Corporació. 8. Instruments definitoris de les prestacions a càrrec del contractista.

2. Quan el PCAP es refereixi als instruments de la clàusula 3.3.m i aquests continguin un PPTP o realitzin la seva funció, no caldrà la incorporació d’un document separat d’aquesta naturalesa a l’expedient de contractació. Als contractes que presentin escassa complexitat tècnica, el contingut del PPTP podrà recollir-se dins del PCAP, però les clàusules pròpies d’aquest no podran contenir-se en cap cas dins del PPTP. Els PPTP podran remetre’s a disposicions administratives generals aprovades per l’administració contractant o per altres administracions públiques que delimitin les prestacions. 3. L’expedient no haurà de contenir el document del subapartat 5, apartat 1, d’aquesta clàusula, si l’aprovació de l’expedient de contractació no comporta l’autorització d’una despesa. 4. L’expedient contindrà o no el document del subapartat 7, apartat 1, d’aquesta clàusula, en raó la subjecció o no de l’expedient a la funció interventora, d’acord amb el règim establert pel Ple de la Corporació. 5. Els documents integrants de l’expedient de contractació que comportin l’exercici de funcions reservades a funcionaris d’habilitació de caràcter estatal podran acumular-se en un únic per a cadascun dels titulars d’aquestes funcions o contenir-se en diligències normalitzades aplicades sobre les actuacions corresponents. 6. La resolució aprovatòria de l’expedient disposarà:

1. Aprovar l’expedient amb enunciació dels documents que l’integren. 2. Obrir la licitació o la negociació, indicant, en aquest darrer cas, la identitat dels possibles contractistes amb els quals es negocia i ordenant la publicació del procediment de selecció del contractista. 3. Aprovar l’autorització de la despesa, quan sigui inherent al contracte, llevat dels supòsits de l’article 150.3.a del TRLCSP, amb indicació de l’aplicació pressupostària i de la referència que la vinculi amb la Comptabilitat General, a banda de la resta de mencions que s’estableixin a les disposicions generals sobre comptabilitat local i a les bases d’execució del pressupost. 4. Aplicar motivadament els procediments d’urgència o d’emergència, quan així es determini:

90

la motivació es contindrà al PCAP. 5. Aplicar motivadament, als contractes de regulació harmonitzada, la reducció del termini de presentació d’ofertes quan s’hagi publicat anunci previ. 6. Nomenar el responsable del contracte, si no ha estat designat anteriorment, llevat que la seva identitat hagi de determinar-se per un altre procediment de selecció del contractista no adjudicat o per un procediment selectiu per a l’ingrés al personal de l’administració contractant.

7. El requeriment de l’article 151.2 del TRLCSP es disposarà per l’òrgan de contractació per mitjà de resolució motivada, amb el contingut següent:

1. Identitat del contracte. 2. Identitat del destinatari del requeriment. 3. Requeriment al contractista que, en el termini de 10 dies hàbils, a la tramitació ordinària, i 5 dies hàbils, a la tramitació d’urgència:

3.1. Aporti la documentació administrativa acreditativa de la capacitat d’obrar i la representació, de la solvència i/o si s’escau la classificació, de la manca de prohibicions per contractar, cas que, d’acord amb els plecs, s’hagi presentat inicialment la declaració responsable regulada a l’article 146.4. 3.2. Constitueixi la garantia definitiva, i en el seu cas la complementària de la clàusula 19.2 del PCAG, a la Tresoreria de l’administració contractant. La garantia haurà de reunir els requisits establerts a la pàgina web de l’Ajuntament de Sitges -ingrés de garanties (fiances i dipòsits)- per aquests tipus de documents i en el supòsit de constitució de garantia mitjançant aval, aquest haurà d’estar intervingut per notari, qui donarà fe de la identitat dels intervinents, la capacitat i legitimació, la llibertat del consentiment, i al seu parer, de la legalitat del mateix. 3.3. Satisfaci l’import els anuncis oficials al seu càrrec a la Tresoreria de l’administració contractant i les despeses de formalització del contracte. 3.4. Acrediti el compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, si no s’ha fet abans. 3.5. Acrediti la disposició efectiva dels mitjans adscrits que hagi ofert (article 64.2 del TRLCSP), si no s’ha fet abans. 3.6. Aporti el document que acrediti la validació per l’Assessoria Jurídica de la Secretaria General de la Corporació de la documentació en què s’atorguin els poders de representació i les facultats vigents del licitador.

8. El compliment de la circumstància del subapartat 3.4 de l’apartat 7 d’aquesta clàusula es realitzarà aportant certificacions vigents que així ho acreditin, expedides pels òrgans corresponents de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, de l’Agència Tributària de Catalunya i de la Tresoreria de la Seguretat Social. El PCAP podrà disposar que sigui obligatori per als empresaris concurrents autoritzar per escrit i irrevocablement en el moment de formular la seva proposició a què l’Ajuntament pugui accedir als registres administratius corresponents a efectes d’acreditar aquesta circumstància. Quant a l’acreditació de trobar-se al corrent dels tributs locals, l’administració contractant requerirà a l’ens local o a l’administració en qui es trobi delegada la competència que dins del mateix termini expedeixi d’ofici certificació sobre aquest extrem. El destinatari del requeriment de l’article 151.2 del TRLCSP es trobarà obligat a més a aportar el document d’alta a la matrícula de l’IAE, el rebut corresponent al darrer exercici que hagi estat liquidat i una declaració responsable de trobar-se al corrent de les obligacions per aquest concepte, llevat que es trobi exempt d’aquest tribut. En aquest darrer cas, es trobarà obligat a

91

presentar una declaració responsable expressiva de la causa de l’exempció i del precepte legal que l’empara. 9. L’adjudicació es disposarà per l’òrgan de contractació per mitjà de resolució motivada, amb el contingut següent:

1. Identitat del contracte adjudicat. 2. Identitat de l’adjudicatari. 3. Circumstàncies del contracte que es precisen a l’acord d’adjudicació, com a efecte de les ofertes, en especial, el preu i l’acceptació de variants. 4. Aprovació la disposició de la despesa, quan sigui inherent al contracte, amb indicació de l’aplicació pressupostària i de la referència que la vinculi amb la Comptabilitat General, a banda de la resta de mencions que s’estableixin a les disposicions generals sobre comptabilitat local i a les bases d’execució del pressupost. 5. Requeriment al contractista perquè atorgui l’instrument de formalització del contracte en document públic administratiu amb les característiques previstes a la clàusula següent:

a. Quan el contracte sigui susceptible de recurs en matèria de contractació: en el termini de 5 dies naturals, en la tramitació ordinària, i de 3 dies naturals a la tramitació d’urgència, comptats des del quinzè hàbil posterior a la remissió de la notificació de l’adjudicació als licitadors o candidats, en els termes de l’article 151.4 del TRLCSP. A aquests efectes, es publicarà al perfil del contractant la data en què finalitza aquesta remissió. b. Quan el contracte no sigui susceptible de recurs en matèria de contractació: en el termini de 15 dies naturals, a la tramitació ordinària, i 8 dies naturals, a la tramitació d’urgència, comptats des que se li notifiqui l’adjudicació.

10. Les adjudicacions es:

a. Motivaran amb la incorporació de totes les actes de la mesa de contractació o d’un annex de qualificació i valoració d’ofertes per part de l’òrgan de contractació als procediments negociats on no es constitueix mesa de contractació. En tot cas, aquests documents units contindran almenys les mencions de l’article 151.4 del TRLCSP. Quan les actes es remetin o incorporin informes de qualsevol naturalesa, aquests informes també constaran com annexos de les resolucions d’adjudicació. b. Notificaran a tots els empresaris que hagin participat al procediment de selecció del contractista.

11. Quan l’adjudicació tingui lloc a l’exercici anterior al de l’execució, queda sotmesa a la condició suspensiva de l’existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades del contracte a l’exercici corresponent. 12. Els acords sobre contractes als quals s’apliqui la tramitació d’emergència seguiran sempre que sigui possible allò que es disposa en aquesta clàusula, d’acord a com s’estableix a l’article 113 del TRLCSP. Clàusula 5. Formalització 1. Els contractes es formalitzaran en document públic administratiu autoritzat per qui ocupa el lloc de treball de secretaria, en tant que titular de la fe pública municipal, el qual document s’integrarà per una acta de formalització, amb les indicacions següents:

1. Identificació del secretari autoritzant. 2. Identificació del representant municipal i la competència actuada i, si escau, la delegació en raó de la qual obra.

92

3. Identificació del contractista, tot acreditant que reuneix les condicions subjectives de capacitat i solvència per al contracte formalitzat. 4. Identificació del representant del contractista, quan obri per mitjà d’aquest, amb expressió del poder que actua. 5. Indicació que s’atorga la formalització contractual i de la conformitat de les parts amb tots els termes del contracte. 6. Identificació del contracte que es formalitza, amb expressió de l’aprovació de l’expedient de contractació i indicació de l’òrgan de contractació, de la competència atribuïda i, si escau, delegació que actua, data en la qual fou conferida i mitjà i data de la seva publicació. 7 Referència a l’acord de l’òrgan de contractació que ha disposat l’adjudicació, amb les mateixes especificacions realitzades per l’acord d’aprovació de l’expedient de contractació. 8 Referència a l’aplicació del PCAG i a la seva publicació oficial. 9. Lloc i data de l’atorgament. 10. Annexos que integren l’instrument i que seran:

10.1. PCAP (que a més hauran de ser signats pel contractista). 10.2. PPTP, quan formi part de l’expedient de contractació com a document separat (que a més hauran de ser signats pel contractista). 10.3. Oferta de l’adjudicatari, quant a aquelles parts que presentin naturalesa contractual, conforme a l’apartat 4 d’aquesta clàusula. 10.4. Certificat de l’acord d’aprovació de l’expedient de contractació. 10.5. Certificat de l’acord d’adjudicació. 10.6. Acreditació de la constitució de la garantia definitiva (i en el seu cas complementària), llevat que s’hagi eximit al PCAP.

2. Cas de contradicció entre els documents contractuals, prevaldran, per aquest ordre, sens perjudici del compliment en tot cas de la tramitació que resulta de la integració de l’article 278.4 del TRLMC amb l’article 115.3 del TRLCSP:

a. PCAP, quant a les disposicions singulars del contracte. b. DCPCAP. c. PCAG. d. PPTP. e. Acord d’adjudicació. f. Oferta del contractista.

3. El preu serà sempre aquell que hagi presentat el contractista, en el seu cas, per a l’oferta amb la variant o variants determinades a l’adjudicació. 4. De l’oferta, tenen naturalesa contractual les declaracions que completen la delimitació de les prestacions contractuals. No tenen la consideració d’estipulacions contractuals aquelles justificacions que hagi aportat el contractista dins de la seva oferta només per acreditar la seva veracitat, correcció o caràcter fundat.

93

5. Totes les formalitzacions de contractes no menors es publicaran al perfil del contractant. En el termini de 48 dies naturals, es publicaran al BOP totes les formalitzacions del contractes de quantia igual o superior a 100.000 euros i, si es tracta de contractes de gestió de serveis públics, quan el pressupost de despeses de primer establiment sigui igual o superior a aquest import o el seu termini de durada excedeixi de cinc anys, a excepció dels contractes subjectes a regulació harmonitzada. Es publicaran al DOUE i al BOE les formalitzacions dels contractes subjectes a regulació harmonitzada. La tramesa del primer d’aquests anuncis i la publicació del segon s’hauran de fer dins del termini de 48 dies naturals. En el cas dels contractes de serveis compresos a les categories 17 a 27 de l’annex II del TRLCSP i de quantia igual o superior a 200.000 euros, l’òrgan de contractació comunicarà a la Comissió Europea l’adjudicació, indicant si considera procedent la publicació. 6. Totes les formalitzacions de contractes estan subjectes a la taxa per l’expedició de documents administratius prevista i regulada a l’Ordenança fiscal reguladora de les “taxes per l’expedició de documents i prestació de serveis de caràcter administratiu i tècnic a sol·licitud dels interessats”. Clàusula 6. Contingut del plec de clàusules administratives particulars. 1. El PCAP presentarà el contingut mínim previst normativament i també als contractes de concessió d’obra pública aquells que es contempla a l’article 131 del TRLCSP. 2. Entre els instruments definitoris de les prestacions a càrrec del contractista, es trobaran els estudis de viabilitat i l’avantprojecte de construcció i explotació de l’obra dels articles 128 i 129 del TRLCSP, a les concessions d’obra pública, i la memòria sobre serveis públics, aprovada en aplicació de l’article 132 del TRLCSP, desenvolupat pels articles 243.2.b del TRLMC i 146 del ROAS. Clàusula 7. Documentació de l’execució 1. L’execució del contracte es constatarà en certificacions d’execució, o documents que acreditin la realització total o parcial del contracte, els quals acreditaran de forma acumulada o successiva el seu compliment. 2. Les certificacions seran expedides pel director facultatiu de l’execució. Quan l’execució no disposi d’aquest director, serà el responsable del contracte qui les expedirà. 3. Les certificacions o documents acreditatius s’emetran amb la periodicitat que s’estableixi al PCAP als contractes d’obra i de concessió d’obra pública durant l’etapa de construcció de l’obra, de subministrament i de serveis que consisteixin en lliuraments o prestacions periòdics o en activitats continuades. 4. A la resta de contractes, les certificacions, o documents acreditatius de la realització total o parcial del contracte, s’emetran amb la periodicitat o en els moments que determini el PCAP. 5. Quan les prestacions a càrrec del contractista s’hagin d’efectuar en diferents fases no periòdiques, es podrà establir la correspondència entre les certificacions i aquestes fases. 6. Tot això sense perjudici de la presentació de la corresponent factura als efectes cobratoris d’acord amb la legislació vigent, que haurà d’estar degudament enregistrada, conformada pel responsable del contracte i aprovada per l’òrgan competent prèviament al seu pagament. CAPÍTOL TERCER. ESTATUT COMÚ DEL CONTRACTISTA Clàusula 8. Obligacions generals 1. El contractista estarà obligat al règim de drets i obligacions dimanades de les fonts de dret aplicables al contracte i del reglament del servei, quan es tracti de contractes de gestió serveis públics, una vegada aquest vigeixi, en la forma en què hagi estat concretada al contracte. En tot

94

cas, aquest règim comprendrà les obligacions següents: A. Executar el contracte per sí mateix:

a. Sens perjudici de les subcontractacions legítimes. b. Amb continuïtat, en els terminis previstos a les seves clàusules o al programa de treballs que se’n derivi, llevat dels supòsits de força major, fins i tot en el cas que circumstàncies sobrevingudes i imprevisibles ocasionessin una subversió a I’economia contractual i sense més interrupcions que les que es produirien si la prestació la realitzés directament l’administració, sempre que això fos possible. La continuïtat en l’execució del contracte abastarà la pròrroga del mateix si en el moment en que fineix, encara no es disposa del nou adjudicatari, de tal manera que el mateix s’entendrà prorrogat fins que es formalitzi el nou contracte. Aquesta pròrroga tindrà les següents limitacions: - No podrà superar el termini màxim de vigència establert legalment per al tipus de

contracte que correspongui. - No podrà superar la meitat de la vigència del contracte. - Haurà de tenir un termini màxim de 6 mesos. c. Desenvolupant les seves prestacions d'acord amb la manera disposada en el contracte formalitzat o ordenada posteriorment per l’administració contractant, sense modificar el seu contingut o la seva forma de realització si no es modifica el contracte o ho autoritza de l’administració contractant, segons correspongui. d. Segons els estàndards de qualitat que es deriven de la seva definició de les prestacions i de les exigències de l’evolució científica, tecnològica, jurídica i social que resultin exigibles en raó a la naturalesa del contracte. e. Aportant els mitjans materials, personals i tècnics necessaris per a l’execució del contracte. f. Actuant en tot moment d'acord amb les indicacions i les observacions de l’administració contractant sobre l’execució, exercida per mitjà dels òrgans previstos en el contracte o establerts a les normes aplicables. g. Permetent i facilitant les inspeccions que disposi l’administració contractant respecte als treballs, materials i equips. h. Sotmetent-se al risc i ventura inherent al contracte, en els termes definits a la clàusula 21.

B. Complir els reglaments, les ordenances i els bans que aprovi l’ens local o les disposicions generals de les entitats supramunicipals a les quals l’ens local s’integri, en qualsevol matèria que els sigui d'aplicació. C. Respondre dels danys que es derivin de l’execució del contracte, llevat que s'hagin produït per actes realitzats en compliment d'una clàusula, disposició o resolució imposada per l’administració contractant amb caràcter ineludible o per vicis presents al contracte format per l’administració. D. No alienar cap dels actius que hagin de revertir a l’administració contractant a I'extinció del contracte, ni tampoc gravar-los. E. Als contractes de serveis públics, de concessió d’obra pública i de col·laboració entre el sector públic i el sector privat:

a. Informar l’administració contractant del funcionament i també del compte d'explotació i de la situació patrimonial dels béns i drets adscrits, afectes o vinculats al contracte i mantenir aquests béns en bon estat de funcionament i de neteja. b. Si I'actuació empresarial del contractista abasta altres activitats diferents de les d’execució del contracte, portar una comptabilitat separada per a I'explotació contractada.

F. En tots els contractes:

a. Complir les disposicions legals en matèria laboral, les de previsió de la Seguretat Social i

95

les de seguretat i salut en el treball, integració social de disminuïts, sanitat, medi ambient, i qualsevol altre matèria sectorial en tots els seus aspectes, restant l’administració contractant exempta de qualsevol responsabilitat per I'incompliment de les esmentades normes i altres infraccions en què incorri el contractista, llevat que la legislació corresponent disposi altra cosa, en el qual cas s’estableix en tot cas el dret de l’Ajuntament de repercutir-li les indemnitzacions a què hagi hagut de fer front des del seu reconeixement, a títol d’estipulació contractual. A més tindrà l’obligació d’acreditar el compliment sempre que l’Ajuntament li ho requereixi. b. En els contractes de serveis externs:

- Serà responsabilitat del contractista organitzar el servei de manera que es garanteixi la prestació íntegra de les prestacions contractades i alhora els drets soci laborals dels seus treballadors, sense que l'Ajuntament interfereixi en les decisions que adopti per a cada treballador més enllà d'assegurar que en tot moment disposa dels efectius compromesos i de la correcta execució de totes les prescripcions contractades. - El personal que l'adjudicatari destini a l'execució del contracte haurà de tenir la formació i experiència exigides en el seu cas en el PPT particulars del contracte i / o ofert per l'adjudicatari, en tot cas adequades a les tasques que desenvoluparà en execució de aquest contracte. Aquest personal no s'identificarà en l'oferta ni en el contracte amb dades personals, sinó per referència al lloc de treball i / o funcions, sense perjudici dels supòsits indicats al PCAP en relació amb l’article 64.1 del TRLCSP pel que fa a les condicions de la concreció de la solvència. - El contractista procurarà l'estabilitat en l'ocupació del personal que entre les seves funcions tingui l'execució del contracte, garantint sempre que en cas de substitució de personal es fa amb un altre que reuneixi els requisits de titulació i / o experiència exigits en el contracte, donant-se compte d'aquests canvis al responsable municipal del contracte. El personal que presti serveis directes en dependència municipals ha de disposar d'algun element distintiu que acrediti la seva relació amb l'empresa contractista. - L'adjudicatari exercirà de manera real, efectiu i continu, la direcció del personal que destini a l'execució del contracte, assumint totes les obligacions i drets inherents a la condició d'ocupador: negociació col·lectiva; concessió de permisos, vacances i llicències, control de la assistència al treball i productivitat; pagament dels salaris, cotitzacions a la Seguretat Social i retenció de l'IRPF; compliment de la normativa en formació i prevenció de riscos laborals, etc. - El contractista designarà un representant que serà l'únic interlocutor entre l'empresa i l'Ajuntament i vetllarà per la correcta execució de les prestacions objecte del contracte i perquè els treballadors destinats a la seva execució no realitzin altres tasques diferents a les contractades. Aquest responsable de l'execució del contracte serà qui distribueixi el treball entre els altres empleats de la mateixa i doni a aquests les instruccions oportunes, vigilant expressament que aquests no acaten ordres directes de cap treballador o representant municipal. Excepte en casos excepcionals degudament motivats, el responsable municipal del contracte i la resta del personal de l'Ajuntament relacionat amb el contracte en qüestió, únicament mantindrà relació per raó de l'execució del mateix amb el responsable designat per l'empresa, sense perjudici de la deguda relació de cordialitat i col·laboració amb la resta del personal de l'adjudicatari en el desenvolupament del seu treball. - En cap cas podrà l'adjudicatari organitzar les prestacions objecte del contracte que subscriu amb l’Ajuntament de manera que sigui susceptible de constituir una unitat econòmica amb identitat pròpia diferenciada de la resta de l'activitat de l'empresa. A aquest efecte cap dels treballadors que destini a l'execució d'aquest contracte tindrà com a comesa única les tasques pròpies del mateix. Aquest criteri també s’haurà d’imposar per part de l'adjudicatari al subcontractista en el seu cas. G. Aportar a l’administració contractant en el termini de 10 dies hàbils des que es formulin les declaracions de naturalesa fiscal i de seguretat social i els documents sobre prevenció de riscos laborals de tot ordre que hagi de disposar preceptivament i que es relacionin amb el contracte, així com la pòlissa d’assegurances, quan així s’especifiqui al PCAP. H. Fer-se càrrec de les despeses remunerades amb la retribució i, en tot cas, les següents:

a. Les de caràcter tributari que es desprenguin de I'activitat desenvolupada.

96

b. Les que origini la contractació del personal necessari per a la correcta execució del contracte. c. Les derivades de la contractació i ús dels serveis d'aigua, IIum, gas i de les Iínies i subministraments de telecomunicacions. d. Les derivades del manteniment i neteja de les instal·lacions i espais afectats per l’execució del contracte. e. Qualsevol altra despesa que es derivi del contracte i legalment no hagi de recaure sobre l’administració contractant o un tercer.

I. Tramitar al seu càrrec totes les llicències, autoritzacions i legalitzacions que exigeixi el compliment de l’objecte del contracte. J. Les obligacions derivades de I'exercici de les potestats que corresponen a l’administració contractant i les previstes al contracte. 2. Llevat de previsió en contrari al PCAP, l’administració contractant no lliura al contractista cap material, maquinària, subministrament, servei, eina o equip per a l’execució del contracte, si bé li atorgarà un accés permanent als antecedents documentals que resultin útils existents als registres i arxius municipals i aquells que, dipositats en altres dependències administratives, requereixin de l’autorització municipal per a l’accés, amb els límits previstos a legislació vigent i a la clàusula 11. 3. La naturalesa administrativa de la contractació exclou qualsevulla vinculació laboral o funcionarial entre el personal del contractista, o dels seus subcontractistes, i la Corporació. El contractista haurà de garantir en tot moment la correcta prestació del servei contractat, disposant, a aquests efectes, d’un nombre suficient de treballadors en plantilla per poder fer front, sense detriment del servei, a qualsevol situació que pugui originar-se com a conseqüència de vagues legals, baixes, vacances o permisos del personal que intervingui en l’execució del contracte. Quan puntualment l'adjudicatari necessiti contractar nou personal per a l'execució del contracte, ho haurà de realitzar sota alguna modalitat de contractació que no vinculi als treballadors directament als serveis objecte d'aquest, sinó directament a l'empresa adjudicatària del mateix, incloent a tal efecte una clàusula de mobilitat geogràfica en els respectius contractes laborals. L'Ajuntament de Sitges no tindrà cap intervenció en la seva selecció. El contractista haurà d'especificar les persones concretes que executaran les prestacions i acreditar la seva filiació i situació d'alta a la Seguretat Social, prèviament a l'inici de l'execució del contracte. Durant la vigència del contracte, cal comunicar prèviament a l'Ajuntament qualsevol substitució o modificació d'aquelles persones i acreditar que la situació laboral s'ajusta a dret. El contractista s’obliga a què tot el personal que participi a l’execució del contracte compleixi durant l’execució del contracte els principis de l’acció preventiva recollits a la normativa general de prevenció de riscos laborals, desenvolupant a aquest efecte les tasques o activitats i assumint les obligacions contingudes en els desenvolupaments reglamentaris d’aquella. Aquests efectes l'Ajuntament podrà designar un tècnic competent en matèria de prevenció de riscos laborals que assumirà les funcions de coordinació d'activitats empresarials a què fa referència la Llei 31/1995, de 8 de novembre, sobre prevenció de riscos laborals. 4. El contractista serà responsable de tota reclamació relativa a la propietat industrial i comercial dels equips, materials i procediments subministrats o utilitzats en l’execució de les prestacions contractades, i haurà d’indemnitzar a la Corporació tots els danys i perjudicis que per a aquesta puguin derivar-se de la interposició de reclamacions, incloses les despeses derivades de les que eventualment puguin adreçar-se contra ella. 5. El contractista serà responsable de tota reclamació relativa a la titularitat dels drets de propietat intel·lectual, ja sigui en la seva vessant moral o econòmica, sobre els continguts d’obres literàries, artístiques, científiques i tècniques que s’utilitzin directament o indirectament en l’execució del

97

contracte. Aquesta responsabilitat del contractista comprèn tot tipus de creació protegida o protegible per la normativa general de propietat intel·lectual, expressada, reproduïda, distribuïda, comunicada públicament i/o transformada per qualsevol medi o suport existent, tangible o intangible, i aquell haurà d’indemnitzar a la Corporació tots els danys i perjudicis que per a aquesta puguin derivar-se de la interposició de reclamacions, incloses les despeses derivades de les que eventualment puguin adreçar-se contra ella. Clàusula. 9 Pòlissa d’assegurances L’adjudicatari, sempre que el PCAP ho exigeixi, subscriurà una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi els riscos derivats de les activitats contractades, la qual haurà de complir els requisits especificats a les regles següents: Primera. L’assegurança haurà de cobrir els riscos derivats dels treballs que requereixi la prestació contractual i, molt especialment, els dels accidents que puguin tenir els tercers a conseqüència de la prestació. Segona. El límit d’indemnització mínim a contractar per aquests riscs serà l’establert al PCAP per cada un dels accidents que puguin succeir a conseqüència de la realització dels treballs que exigeix la prestació contractada, en el benentès que aquesta quantia no actua com a límit de la responsabilitat indemnitzatòria de la qual pugui ser declarat culpable. El sublímit mínim per víctima serà aquell que s’estableixi en el PCAP. Tercera. L’assegurança de responsabilitat civil extracontractual garantirà:

a. Les indemnitzacions que l’assegurat hagués de satisfer com a responsable dels danys, lesions o perjudicis a terceres persones directament o al seu patrimoni, ja sigui la responsabilitat civil directa o subsidiària. Concretament, l’assegurança haurà de cobrir les garanties per responsabilitats civils d’explotació, professional post treball i patronals. b. Les costes i despeses judicials i altres despeses per a defensa de l’assegurat. c. La constitució de fiances judicials de tot ordre per al cobriment de la responsabilitat civil.

Quarta. La pòlissa, si així ho estableix el PCAP, haurà de contenir una clàusula per la qual l’assegurador renuncia als possibles drets de repetició que eventualment pogués exercir contra l’administració contractant per raó d’un sinistre en el qual hagués hagut d’indemnitzar. Cinquena. El prenedor de l’assegurança haurà d’acreditar estar al corrent del pagament de la pòlissa subscrita presentant el rebut original corresponent en el moment de la signatura del contracte. Sisena. Si es tracta de contractes d’abast plurianual, caldrà que l’adjudicatari acrediti estar al corrent de pagament dels venciments successius de la pòlissa. Aquesta acreditació es realitzarà a requeriment de l’administració contractant en qualsevol moment de l’execució, si el PCAP no imposa al contractista l’obligació d’aportar-la a l’administració contractant sense necessitat d’intimació. Clàusula 10. Idioma en l’execució del contracte 1. Les pliques seran presentades en llengua catalana o castellana. 2. El contractista ha d’emprar el català en els rètols, publicacions, avisos i altres comunicacions de caràcter general que tinguin una relació directa amb les prestacions objecte del contracte, d’acord amb les regulacions contingudes a la Llei de política lingüística i a les disposicions administratives generals que es dictin per al seu desenvolupament o per a la seva aplicació, incloses les ordenances i reglaments municipals. 3. El contractista tindrà l’obligació de traduir al castellà els documents vinculats al contracte, quan sigui requerit per l’administració contractant o així es disposi al PCAP, als efectes de tramitacions que hagin de produir-se fora de Catalunya o per garantir l’assoliment dels efectes d’interès públic als quals serveix el contracte.

98

Clàusula 11. Utilització de les dades pel contractista 1. L’accés per part de l’adjudicatari a les dades necessàries per a l’execució del contracte no té la consideració de comunicació de dades i se subjecta a l’article 12 de la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal. Les obligacions en matèria de protecció de dades de caràcter personal afecten tant al contractista com a totes les persones que participin en l’execució del contracte, inclosos els treballadors, els subcontractistes i aquells que posin a disposició del contractista els seus mitjans per a integrar-li la solvència, conforme a l’article 63 del TRLCSP. Les obligacions en aquesta matèria subsistiran fins i tot quan s’hagi executat el contracte i hagi estat rebut i liquidat. Tota dada de caràcter personal que reculli el contractista per a l’execució del contracte s’ajustarà quant el seu tractament allò que disposa la legislació orgànica corresponent i aquest extrem haurà de ser acreditat davant de l’administració per mitjà d’una declaració responsable quan li ho requereixi el responsable del contracte i en tot cas, abans de la seva recepció. No es procedirà a aquesta si el contractista no ha presentat aquesta declaració. 2. L’adjudicatari únicament tractarà les dades de conformitat amb les instruccions del responsable del tractament. No les aplicarà per a una finalitat diferent al compliment del contracte. Tampoc no podrà comunicar-les a un tercer, ni que sigui per a la seva conservació. El contractista haurà de mantenir confidencialitat absoluta i secret estricte en relació a les dades de caràcter personal que utilitzi per raó del contracte. 3. Un cop s’hagi complert la prestació contractual, les dades de caràcter personal i qualsevol suport o document que les contingui han de ser destruïts o retornats a l’administració contractant. 4. En cas que l’encarregat del tractament destini les dades a una altra finalitat, les comuniqui o les utilitzi incomplint les estipulacions del contracte serà considerat també responsable del tractament donat, responent de les infraccions en les quals hagués incorregut. 5. En tot cas, l’encarregat del tractament haurà d’adoptar les mesures tècniques i organitzatives necessàries que garanteixin la seguretat de les dades de caràcter personal i evitin la seva alteració, pèrdua, i tractament o accés no autoritzat. Aquesta obligació comporta que el contractista hagi d’adoptar i aplicar les mesures de seguretat del nivell bàsic/mig/alt, previst d’acord amb la legislació vigent, d’índole tècnica i organitzativa que garanteixin la seguretat de les dades de caràcter personal que provenen dels fitxers de titularitat de l’administració contractant, responsable del fitxer, i evitin la seva alteració, pèrdua, tractament o accés no autoritzat, atès l’estat de la tecnologia, la naturalesa de les dades emmagatzemades i els riscs a què estan exposades, ja provinguin de l’acció humana o del medi físic o natural. 6. L'administració contractant disposarà les instruccions pertinents per al compliment de la legalitat en matèria de protecció de dades de caràcter personal i efectuarà la inspecció, la comprovació i la vigilància del compliment d’aquesta clàusula per a la realització correcta dels treballs contractats. Específicament comprovarà la inclusió de la descripció tècnica sobre el nivell de seguretat que compleix el producte de programari utilitzat per l’encarregat del tractament de les dades, sempre que sigui adequat al compliment de la legalitat vigent. 7. Els fitxers de caràcter personal que es posen a disposició del contractista s’identifiquen nominativament al PCAP. 8. Els licitadors queden informats que, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal i l’article 12 del seu Reglament les seves dades personals s’incorporen al fitxer “Gestió econòmica i Contractes”, del qual és responsable l’Ajuntament de Sitges i seran objecte de tractament per gestionar les activitats econòmiques, comptables i de contractació administrativa, en l’àmbit de les seves funcions; no seran cedides a persones físiques i jurídiques públiques o privades sense el seu consentiment o si no ho autoritza una llei. Els legitimats activament podran exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos al correu electrònic [email protected], al fax 938114824 o al correu postal Ajuntament de Sitges, Oficina d’Atenció al Ciutadà, c/ Nou, núm. 12, codi postal 08870. Clàusula 12. Pla de seguretat i salut en el treball

99

1. Als contractes on no sigui normativament preceptiu, quan el PCAP així ho disposi, el contractista en el termini màxim de 10 dies hàbils a comptar des del següent al de la formalització del contracte, i amb caràcter previ a l’inici dels treballs per a la seva execució, restarà obligat a elaborar i trametre al responsable del contracte un pla de seguretat i salut en el treball en tots els casos en els quals l’execució suposi la intervenció de mitjans personals o tècnics del contractista en espais de titularitat municipal, el qual:

a. Haurà de ser real i ajustat a tots els tipus de treballs i situacions de risc que es prevegi que es puguin produir en el decurs normal de l’execució de les prestacions contractades. b. Reflectirà les valoracions de riscos dels llocs de treball corresponents.

c. Implementarà les previsions contingudes a la normativa general de prevenció de riscos laborals i de seguretat i salut en el treball, per a les funcions i tasques a desenvolupar pels treballadors implicats en l’execució de les prestacions contractades.

2. El pla, informat pel responsable del contracte, serà aprovat pel director de la seva execució, enunciat a la clàusula 22, mitjançant decret. 3. El pla implementarà les previsions contingudes a la normativa general sobre prevenció de riscos laborals i seguretat i salut en el treball per a les funcions i tasques a desenvolupar per part dels treballadors implicats respecte als treballs d’execució esmentats. 4. En tot cas, durant l’execució del contracte, l’adjudicatari estarà obligat al compliment del pla i als principis generals i normes imperatives previstos a la legislació sectorial corresponent. 5. La redacció del pla de seguretat i salut i la implementació de les mesures que en ell es preveuen es troben incloses en el preu i correran a càrrec del contractista. Clàusula 13. Personal d’interlocució tècnica del contractista El contractista designarà una o diverses persones amb la capacitat i la titulació requerides al PCAP i, en el seu defecte, aquelles que resultin suficients, amb la funció de disposar sobre totes les qüestions relatives a l’execució i bona marxa del contracte i també als efectes d’interlocució tècnica en la relació del contractista amb l’administració contractant. Clàusula 14. Resolució d’incidències 1. Les incidències que se suscitin en l’execució del contracte seran resoltes per l’òrgan de contractació o per la direcció de l’execució del contracte, segons els correspongui competencialment, mitjançant expedient contradictori, amb les actuacions preceptuades a la normativa general de contractació. 2. Les resolucions que es dictin en aquests procediments seran immediatament executives, sens perjudici de la seva impugnació. 3. Aquest procediment s’aplicarà a l’exigència de protecció, reparació o indemnització a càrrec del contractista per danys al patrimoni municipal i també per a la imposició de penalitats per incompliments contractuals. 4. Les parts contractants podran resoldre també totes les incidències que es derivin del contracte, incloses les suspensions dels terminis d’execució, per mitjà d’acta convencional que expressi l’acord adoptat i subscrit pel responsable del contracte, quan afecti els aspectes del contingut tècnic de les prestacions. Aquest apartat no podrà servir en cap cas per a l’incompliment dels procediments sobre modificació del contracte. Clàusula 15. Efectes del desconeixement per part del contractista El desconeixement del contracte en qualsevol dels seus termes o documentació que l’integren, o de la normativa aplicable a tot allò que s’ha pactat no eximirà el contractista de l’obligació del seu compliment.

100

Clàusula 16. Subjecció a fiscalització Els contractistes tenen la condició de comptedant davant de la Sindicatura de Comptes i del Tribunal de Comptes i les seves prestacions es troben subjectes a la intervenció material de l’interventor municipal. CAPÍTOL QUART. OBJECTE DEL CONTRACTE Clàusula 17. Classificació estadística del contracte 1. Les prestacions contractuals es classificaran a efectes estadístics segons els epígrafs que corresponguin de la Classificació de Productes per Activitats (CPA). 2. Quan el contracte se subjecti a regulació harmonitzada, a més es classificaran a efectes estadístics segons el Vocabulari comú de contractes públics (CPV). 3. Als contractes continguts a l’annex II del TRLCSP, es farà constar la categoria que se’ls assigna en aquest annex. Clàusula 18. Àmbit 1. Segons quina sigui l’administració contractant, l’àmbit territorial del contracte serà el terme municipal o l’àmbit territorial de competència de l’organisme autònom, si bé, en raó a la naturalesa, funció i incidència territorial, podrà executar-se afectant només part d’aquest territori o fora d’aquest. 2. L’àmbit funcional del contracte inclou totes les prestacions que constitueixen el seu objecte. Els contractes comprenen totes les prestacions prèvies a la contractada i imprescindibles per a la seva realització i la retribució del contractista retribueix també aquelles prestacions prèvies, sense que gaudeixi del dret a percebre una retribució complementària per aquest concepte. L’expedient de contractació detallarà quin són aquests treballs i justificarà la suficiència del preu per a la seva cobertura. Clàusula 19. Variants 1. El PCAP determinarà les variants admissibles, delimitarà el seu contingut i característiques i fixarà el seu número màxim per a cada element del contracte. 2. Les variants ofertes pel contractista que es trobin dins de les admeses pel PCAP només podran ser excloses per l’acord d’adjudicació si expressament es preveu al mateix PCAP. Les variants permeses en el PCAP i ofertes pel contractista s’entendran que sempre constitueixen estipulacions del contracte, llevat que es disposi la seva exclusió a l’acord d’adjudicació. 3. Només es podrà oferir una única variant per a cada element que en sigui susceptible, llevat que s’estableixi la possibilitat de més d’una variant per element al PCAP. En aquest cas, el PCAP establirà el número màxim de variants per a cada element. L’oferta econòmica serà sempre única i no es podran proposar ofertes econòmiques diferents en raó a les diverses variants ofertes. Únicament es podran formular una pluralitat d’ofertes econòmiques fins al número màxim que prevegi el PCAP quan el preu es quantifiqui per preus unitaris. 4. Si no es disposa el contrari al PCAP, les variants podran ser rebutjades motivadament i en aquest cas no puntuaran quan es valorin com a criteri d’adjudicació. CAPÍTOL CINQUÈ. RÈGIM ECONÒMIC DEL CONTRACTE Clàusula 20. Retribució del contractista 1. El contracte s’executa a risc i ventura del contractista, sens perjudici del dret a l’equilibri

101

econòmic, tal i com es configura a la normativa reguladora, en aquest plec, en especial a la clàusula 21, i eventualment es matisarà al PCAP, i, per tant, la seva retribució és la contraprestació única per totes les obligacions de qualsevol naturalesa que hagi de suportar per raó del contracte, incloses, a títol enunciatiu i no limitatiu, les despeses generals de l’empresa imputables al contracte, les de personal, seguretat i salut en el treball, direccions facultatives, sens perjudici de les direccions d’obra a càrrec de l’administració contractant, controls de qualitat i altres treballs tècnics, materials, propietats immaterials, consums de subministraments i serveis d’aigua, gas, electricitat, transports, telecomunicacions i combustibles, despeses administratives, incloses les de licitació, formalització, inscripcions registrals i legalitzacions, tributs, inclòs l’impost sobre el valor afegit, preus públics i tarifes, assegurances, vehicles, amortitzacions, serveis preparatoris, complementaris i addicionals i altres despeses d’explotació, les indemnitzacions de tot ordre que li siguin imputables i el benefici industrial ordinari, sense que es tingui dret a cap contraprestació addicional. Resten fora d’aquest caràcter únic, les obligacions econòmiques que neixin a càrrec de l’administració contractant per mandat de norma. 2. La retribució meritada pel contractista en raó a l’execució és només aquella que es correspon amb les prestacions que han estat efectivament efectuades de conformitat amb el contracte a favor de l’administració contractant o dels usuaris de les prestacions i que no hagin estat rebutjades per l’Administració contractant o invalidades per l’autoritat competent, sens perjudici de les indemnitzacions a què el contractista tingui dret per raó del desistiment del contracte. La liquidació del preu meritat a favor del contractista es farà aplicant el sistema de preus unitaris o del preu per cada fase o prestació. Quan per a tot el contracte o per una fase o prestació del mateix es fixi un preu alçat i l’execució només sigui parcial, el preu es meritarà en proporció al valor de l’executat determinat contradictòriament pel procediment de resolució d’incidències, llevat que l’execució parcial comportés un producte sense utilitat per a l’administració i la no execució completa sigui imputable només al contractista, en el qual cas no es meritarà el preu. 3. A les ofertes i a tots els documents contractuals, s’expressarà el preu desglossant la part corresponent a l’IVA. En cas de no indicar-se aquesta circumstància, s’entendrà que la quantitat consignada no inclou aquest impost. 4. El PCAP indicarà els supòsits en què el preu es satisfà en una moneda diferent de l’euro, sens perjudici que sempre fixarà el valor estimat del contracte en euros. Clàusula 21. Modificacions de la retribució 1. La retribució només es modifica per revisió o per variació. 2. La retribució del contractista només variarà quan concorri alguna de les circumstàncies següents que, a més, trenqui l’equilibri econòmic del contracte:

a. Alteració de les prestacions a càrrec del contractista, per disposició de l’administració contractant, en exercici de les seva potestat d’”ius variandi”. b. Producció d’un acte qualificable com a “factum principis”. c. Risc sobrevingut i imprevisible.

3. No tindran la consideració de trencament de l’equilibri econòmic del contracte que doni lloc a la variació del seu preu les modificacions que experimenti el benefici del contractista quan siguin degudes a una evolució dels costos derivats del contracte retribuïts pel preu, quan puguin ser previstos com a “aleas” normal del contracte integrat dins del risc i ventura que presideix l’execució del contracte i, en cap cas, no rebran aquesta qualificació:

a. Les alteracions dels salaris per negociació col·lectiva o per una altra circumstància o de les altres despeses que hagi de suportar per raó del contracte, quan derivin d’una evolució normal de la conjuntura econòmica. b. Les substitucions de membres del personal per qualsevol circumstància, incloses les degudes a l’exercici del dret de vaga, a les incapacitats temporals, a la maternitat de la dona treballadora o situacions equivalents o assimilables, i als permisos i llicències del personal. c. Les substitucions temporals o definitives dels elements afectes a l’execució.

102

d. Els errors imputables al contractista en la formulació de la seva proposició econòmica. e. L’evolució dels mitjans i procediments d’execució de les prestacions delimitada a la clàusula 8.A.d del DCPCAP, sempre que no es deguin a un “factum principis” de l’administració contractant que no es pugui qualificar com a previsible segons l’objecte del contracte. f. Qualsevol circumstància que d’acord amb la jurisprudència no sigui constitutiva d’una de les causes de variació.

En concret, no s’aplicaran les doctrines del “factum principis” i del risc imprevisible a aquells contractes en què la implementació successiva de noves tecnologies més avançades sigui inherent a la seva naturalesa o així es prevegi al contracte. 4. El trencament de l’equilibri del contracte per les causes de modificació es podrà produir tant a favor del contractista com a favor de l’administració contractant i l’òrgan de contractació disposarà les resolucions pertinents per a la seva restauració. La restauració únicament operarà fins al punt que es restableixi l’equilibri trencat, sense que la compensació ultrapassi aquest llindar. Aquesta restauració es realitzarà:

a. Quan es degui al “ius variandi” o un “factum principis” disposat per l’administració contractant, totalment a càrrec d’aquesta administració, en un sentit de compensació, quan l’alteració sigui negativa per al contractista, i de reducció del preu, a càrrec exclusivament del contractista, quan sigui positiva. b. Quan es degui a un “factum principis” no disposat per l’administració contractant o a un risc imprevisible, es compartirà a parts iguals pel contractista i l’administració contractant.

CAPÍTOL SISÈ. ÒRGANS DE L’ADMINISTRACIÓ CONTRATANT Clàusula 22. Direcció de l’execució del contracte 1. La direcció de l’execució del contracte suposa l’exercici de les atribucions de direcció, inspecció i impuls sobre les obres i serveis municipals que la legislació sobre règim local atribueix als presidents de les entitats locals i no forma part de les atribucions reservades a l’òrgan de contractació. 2. La direcció de l’execució del contracte l’exercirà l’òrgan que ostenti la competència legal o els seus delegats. Clàusula 23. Responsable del contracte 1. L’administració contractant designarà un membre del personal al seu servei i amb la titulació adequada perquè actuï com a responsable del contracte. Amb els mateixos requisits de capacitat, també podrà actuar com a responsable del contracte un contractista administratiu de servei, el qual podrà ser una entitat col·laboradora de l’administració degudament acreditada, l’objecte de la qual es correspongui amb les funcions que hagi de desplegar al contracte, segons l’objecte d’aquest i amb els límits que fixi la normativa reguladora d’aquestes entitats. 2. Les modificacions posteriors de la identitat del responsable del contracte es notificaran al contractista i seran eficaces des de la data d’aquesta notificació. En cas d’urgència, el facultatiu podrà intervenir acreditant per escrit la seva designació a l’inici de les actuacions de seguiment davant del contractista o de qualsevol altre que pogués haver rebut la notificació. Llevat que es disposi una altra cosa al contracte, les actuacions posteriors del responsable del contracte les podrà realitzar en qualsevol moment de l’execució i sense necessitat de notificació prèvia al contractista. 3. El responsable del contracte disposarà durant l’execució de totes les atribucions no reservades a l’òrgan de contractació ni a la direcció de l’execució i abastarà almenys els objectius i les funcions següents:

103

A. Objectius:

a. Garantir l’execució conforme al contracte. b. Precisar els termes de l’execució. c. Comprovar el compliment de les normes a què se subjecta la prestació contractada. d. Constatar la comissió possible d’infraccions administratives o incompliments contractuals i traslladar la seva notícia a l’autoritat que correspongui. e. Verificar els actes de reconeixement d’obligacions i conformar les factures corresponents, sens perjudici de les normes i actes generals pressupostaris.

B. Funcions:

a. Inspeccionar els béns i drets adscrits, afectes o vinculats al contracte. b. Formular requeriments sobre correcció de deficiències en la prestació. c. Elevar a l’òrgan de contractació i a la direcció de l’execució del contracte, segons correspongui, la iniciativa per a l’actuació de potestats administratives o la presa d’altres mesures. d. Actuar com a interventor tècnic a l’empresa concessionària, quan correspongui. e. Emetre les certificacions de l’execució, llevat que correspongui al director facultatiu. f. Exigir al contractista qualsevol antecedent documental que esdevingui transcendent per a verificar el compliment de les obligacions al seu càrrec. g. Desenvolupar i aplicar les instruccions que li adrecin l’òrgan de contractació i la direcció de l’execució del contracte

4. Les ordres que el responsable del contracte adreci al contractista que no ho sigui d’un contracte d’obres s’instrumentaran en un llibre d’ordres el qual tindrà el format que es determinarà reglamentàriament o per resolució de la direcció de l’execució del contracte, amb les característiques fonamentals que es defineixen a la clàusula 48 per al contracte d’obres. 5. La relació entre el responsable del contracte i el director facultatiu als contractes d’obra se subjecta al que disposa l’article 52.2 del TRLCSP. CAPÍTOL SETÈ. SELECCIÓ DEL CONTRACTISTA Clàusula 24. Mesa de contractació 1. La mesa de contractació és un òrgan de composició i funcionalitat tècnica, el qual s’integrarà per un número imparell de membres, no inferior a tres i en formaran part, el secretari i l’interventor municipals. A la determinació dels seus membres, l’òrgan de contractació vetllarà per garantir que l’especialització tècnica i professional del seus membres sigui l’adequada en raó a la naturalesa del contracte que ha de ser adjudicat. 2. Podran formar-ne part membres electes de l’administració contractant, personal funcionari de carrera o laboral indefinit i fix integrats dins de la plantilla municipal, inclosos els titulars de llocs de treball de col·laboració reservats a funcionaris d’habilitació de caràcter estatal i personal de la Diputació que tingui una relació de serveis o laboral com la indicada per als empleats municipals. El responsable del contracte, sempre que reuneixi els requisits per ser membre que acaben de ser indicats, i es trobés ja designat, formarà part de la mesa de contractació. 3. En serà secretari de la mesa de contractació, un funcionari degudament qualificat diferent del secretari municipal.

104

4. A la mesa de contractació, li seran d’aplicació les previsions normatives sobre òrgans administratius col·legiats diferents del ple i de la junta de govern local. Clàusula 25. Regles comuns sobre mitjans d’acreditació de les condicions subjectives dels empresaris 1. L’acreditació de classificació empresarial, quan aquesta sigui exigida o quan la seva possessió justifiqui la possessió de les condicions de solvència exigides pel contracte, serà suficient per acreditar la capacitat d’obrar i la solvència del contractista. 2. Quan no sigui possible l’acreditació de les condicions subjectives dels licitadors o empresaris que participen a la selecció del contractista i d’aquest pels mitjans establerts al DCPCAP i al PCAP, aquesta es podrà realitzar per qualsevol mitjà admissible en dret. Tanmateix, quan la classificació empresarial sigui legalment necessària no s’admetrà la prova de reunir les condicions de solvència en substitució de l’acreditació de posseir la mateixa classificació, sens perjudici d’allò que es disposa legalment per a les empreses comunitàries no espanyoles. 3. No es podran exigir documents addicionals a aquells que nominativament es refereixen a l’article 146 del TRLCSP si al PCAP no s’enuncia. 4. Els documents que s’aportin per a l’acreditació de les condicions subjectives seran originals, còpies autenticades notarialment o confrontades amb l’original per l’administració contractant. No s’admetran còpies confrontades amb l’original per altres entitats del sector públic. 5. Un cop finalitzar el procés d’adjudicació, la documentació que acompanya a les proposicions presentades quedarà a disposició dels interessats que no resultin adjudicataris per tal que sigui retirada en el termini d’un mes, comptador des de la finalització dels terminis per la interposició de recursos sense que se n’hagin presentat. Cas que un cop finit el termini d’un mes no s’hagi retirat la documentació, es procedirà a la seva destrucció sense cap notificació prèvia als interessats. Clàusula 25 bis. Presentació de la declaració responsable substitutiva de les condicions subjectives de l’empresari. 1. Els documents que s’han d’aportar per l’acreditació de les condicions subjectives del empresari corresponents únicament a la capacitat d’obrar i la representació, la classificació o en el seu cas, la solvència, i la manca de prohibicions per contractar, podran ser substituïts en els supòsits previstos a l’article 146.4 i sempre que el PCAP ho prevegi, per una declaració responsable del licitador d’acord amb el model que s’adjunta (annex 2 DCPCAP). 2. En aquest supòsit, el licitador a favor del qual recaigui la proposta d’adjudicació, haurà d’acreditar davant de l’òrgan de contractació prèviament a l’adjudicació del contracte, la tinença i validesa dels documents exigits quan li sigui requerit i disposarà del termini de 10 dies establert a l’article 151.2. En cas de manca d’aportació de la documentació necessària en el termini establert, es procedirà a l’exclusió del licitador del procediment, i es procedirà a efectuar idèntic requeriment al següent classificat. 3. El moment decisiu per apreciar la concurrència dels requisits de capacitat i solvència exigits per contractar amb l’Administració serà el de la finalització del termini per la presentació de les proposicions. 4. Per la interpretació de l’article 146 del TRLCSP, es tindrà en compte la Recomanació de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de l’Estat sobre la interpretació d’alguns preceptes del TRLCSP desprès de la modificació de la mateixa realitzada per la Llei 14/2013 de 27 de setembre de suport als emprenedors i la seva internacionalització Clàusula 26. Capacitat d’obrar. 1. La capacitat d’obrar s’acreditarà pels mitjans següents:

a. Si es tracta d'empresari individual, s’acreditarà per mitjà del DNI no caducat i NIF (aquest últim document no caldrà quan el DNI ja contingui la lletra del NIF), quan sigui espanyol, i amb el document que acrediti fefaentment la identitat en termes equivalents quan es tracti d’un

105

estranger. b. Si es tracta de societats, s’acreditarà amb l'escriptura de constitució de la societat, acompanyada de les seves modificacions, degudament inscrites al Registre Mercantil. c. Si es tracta d’una altra mena de persona jurídica s’acreditarà amb el títol constitutiu original, acompanyat, si s’escau, dels de les alteracions ulteriors que hagi experimentat, i de la inscripció al registre públic on sigui preceptiva per a la contractació amb l’administració. d. Les empreses no espanyoles nacionals d’estats membres de la Unió Europea hauran d’acreditar la seva personalitat jurídica i capacitat per mitjà de la inscripció en els registres, o la presentació de les certificacions que s’indiquen a l’annex I del RLCAP, en els termes de l’article 84 del TRLCSP. e. Les empreses estrangeres no comunitàries hauran d’aportar davant de l’òrgan de contractació un informe expedit per la Missió Diplomàtica Permanent o Oficina Consular d’Espanya del lloc de domicili de l’empresa, en el qual consti:

e.1. Que l’empresa gaudeixi de la capacitat i l’habilitació suficients segons la seva llei nacional per concertar el contracte. e.2. Que l’Estat de la seva nacionalitat admet la concurrència a la contractació pública d’empreses espanyoles en circumstàncies equivalents.

Aquesta darrera manifestació no serà preceptiva, als contractes subjectes a regulació harmonitzada, per a les empreses d’Estats signataris de l’Acord sobre Contractació Pública de l’Organització Mundial del Comerç, segons disposa l’article 55.1 del TRLCSP.

f. Les empreses citades a la lletra e, quan concorrin a contractes d’obres, hauran de tenir sucursal oberta a Espanya, amb designació d’apoderats o representants per a les seves operacions inscrites al Registre Mercantil.

2. Quan es tracti de persones jurídiques, s’haurà d’acreditar que l’objecte social o l’activitat econòmica té relació directa amb l’objecte del contracte, d’acord amb els estatuts o regles fundacionals. 3. S’entendran per empreses, a efectes de la contractació, les persones físiques o jurídiques capacitades per a contractar amb l’administració contractant. 4. Quan s’exigeixi una habilitació empresarial o professional específica per a la realització de l’activitat o prestació que constitueixi l’objecte del contracte, l’acreditació es realitzarà per mitjà del títol o certificació que acrediti la seva possessió. L’exigència i els mitjans d’acreditació constaran necessàriament a una norma sectorial o al PCAP perquè siguin exigibles. El PCAP les consignarà en tot cas. Per a les empreses comunitàries no espanyoles i per a l’exigència d’habilitació, s’aplicarà l’article 58 del TRLCSP. Clàusula 27. Prohibició de contractar 1. Per al compliment del requisit de no trobar-se incurs en prohibició de contractar, es consignarà a les proposicions una declaració responsable, la qual expressarà que el contractista no es troba incurs en cap de les causes de prohibició previstes a l’ordenament jurídic vigent i, en especial, a l’article 60 del TRLCSP, sens perjudici dels mitjans de prova de l’article 62 de la mateixa llei. 2. La declaració inclourà la manifestació de trobar-se al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social imposades per les disposicions vigents, sens perjudici que la justificació acreditativa d’aquest requisit hagi de presentar-se per l’adjudicatari abans de l’adjudicació del contracte. Clàusula 28. Solvència 1. La solvència dels contractistes consistirà en la classificació empresarial, quan sigui preceptiva, i, en defecte d’aquesta obligatorietat, per la concurrència de les circumstàncies que discrecionalment establirà el PCAP.

106

2. L’article 63 del TRLCSP s’aplicarà a la llum de la doctrina que dimana de la sentència de l’assumpte C-176/1998, cas “Holst Italia SpA contra Comune di Cagliari, amb la intervenció de Ruhrwasser AG International Water Management”, de 2 de desembre de 1999, del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europa. 3. La classificació haurà de concórrer als licitadors i als empresaris amb qui es negociï en el moment de presentar les proposicions i al contractista en el moment de les adjudicacions i de la formalització. 4. Mentre no vigeixi el reglament del TRLCSP que reguli l’exigència de classificació als licitadors i contractistes per part de l’administració contractant, per als contractes que, segons la legislació previgent a aquesta llei, eren de la classe de consultoria i assistència tècnica, no serà preceptiva l’exigència de classificació, conforme a la disposició transitòria cinquena del TRLCSP. 5. Per als contractes patrimonials sobre béns immobles, la solvència consistirà en la propietat del títol per disposar o administrar necessari per concertar el negoci corresponent. 6. Quan s’exigeixi l’acreditament del compliment de normes de garantia de qualitat i de normes de gestió mediambiental previstes als articles 80 i 81 del TRLCSP s’establirà en el PCAP. En el supòsit de l’acreditació del compliment d’aquestes normes equivalents a la que s’estableix al PCAP, l’empresari haurà d’especificar la mesura amb que s’ha analitzat i demostrar la seva equivalència. Clàusula 29. Representació 1. Quan s’actuï per mitjà de representant, aquest haurà de ser òrgan societari competent o apoderat i el seu poder, acreditat a l’article 32.3 de la LPC, haurà de ser vàlid, eficaç, i suficient. 2. Si el licitador fos persona jurídica, el poder haurà de figurar inscrit al registre on sigui preceptiva o sigui possible aquesta inscripció, llevat que es tracti de poder per a acte concret. 3. La documentació que acrediti la representació i facultats del licitador que resulti proposat com a adjudicatari haurà de ser validada per l’Assessoria Jurídica de la Secretaria General de la Corporació prèviament a l’adjudicació del contracte, sens perjudici de les responsabilitats de tot tipus en què aquell hagi pogut incórrer relatives a la validesa d’aquest document en la data final del termini per a la presentació de proposicions. En cas de concórrer aquesta manca de validesa, serà considerada per la Corporació com a retirada injustificada de l’oferta i es procedirà, en conseqüència, a la confiscació de la garantia provisional constituïda, si s’escau. Clàusula 30. Unions d’empresaris 1. Si dues o més empreses pretenen ser contractistes conjuntament, únicament ho podran fer sota la forma de la unió d’empresaris prevista a l’article 59 del TRLCSP. Només s’exceptua quan aquesta concurrència ho és a una concessió d’obra pública i els empresaris ofereixen el compromís de constituir una societat que serà titular de la concessió, segons la previsió de l’article 57.2 del TRLCSP. 2. Cada una de les empreses integrades a la unió haurà d’acreditar la seva capacitat, solvència i no incursió en prohibició. 3. L’acumulació de les condicions de solvència dins de la unió es realitzarà en els termes de l’article 52 del RLCAP. 4. Els empresaris donaran compliment a allò que estableix l'article 59 del TRLCSP i 24 del RLCAP, i a aquests efectes:

a. Indicaran la identitat i les circumstàncies de cadascun dels membres de la unió en els termes exigits per a la resta de licitadors. b. Declararan la voluntat de concórrer formant la unió temporal d’empreses i el compromís de constituir-se formalment, en escriptura pública, cas de resultar adjudicataris del contracte.

107

c. Indicaran la participació de cada empresari a la unió. d. Designaran un representant únic amb poders generals, sens perjudici de l'existència de poders mancomunats que puguin atorgar les empreses per a cobraments i pagaments de quantia significativa.

5. En cas de resultar adjudicatàries, les empreses hauran d'acreditar la constitució de la unió temporal d’empreses en escriptura pública davant l'òrgan de contractació en l’acte de formalització i actuaran sota el principi de responsabilitat solidària dels seus socis. 6. La durada de la unió temporal d’empresaris ha de ser coincident amb la del contracte fins que s’extingeixi. 7. Per als casos en què sigui exigible la classificació i concorrin empresaris nacionals, estrangers que no siguin nacionals d’un Estat membre de la Unió Europea i estrangers que sí que gaudeixin d’aquesta nacionalitat, els dos primers grups hauran d’acreditar la classificació i els dos últims la seva solvència. 8. La separació voluntària o forçosa del qualsevol empresari de la unió temporal d’empreses comportarà la inadmissibilitat de l’oferta, si aquesta separació es fa abans de l’adjudicació del contracte, i l’extinció del contracte, si es fa després d’aquesta. Clàusula 31. Publicitat dels processos de selecció del contractista 1. Per a tots els processos de selecció del contractista que es tramitin per procediment obert o negociat, els anuncis previs de l’article 141 del TRLCSP i els anuncis de licitació es publicaran també al perfil del contractant. La publicació dels anuncis previs es realitzarà al perfil del contractant dins del mes de gener, sempre que el pressupost entri en vigor el dia primer de l’any natural. En cas de prorroga del pressupost, aquesta publicació es produirà dins del mes següent a la vigència del nou pressupost. 2 La tramesa d’anuncis al DOUE es realitzarà sempre per mitjans telemàtics i prèviament a la publicació dels altres anuncis. 3. S’estableixen els següents règims de publicitat de les contractacions:

1: Perfil del contractant. 2: Perfil del contractant i BOP. 3: Perfil del contractant, BOE i DOUE. 4: Perfil del contractant, BOE, DOUE i anunci previ al DOUE.

El règim 1 s’aplicarà als procediments negociats sense publicitat (encara que només podran prendre part les empreses a les que s’hagi tramés la invitació per prendre part en el procediment). El règim 2 s’aplicarà als procediments oberts i negociats amb publicitat no corresponents a contractes subjectes a regulació harmonitzada. Els règim 3 i 4 s’aplicarà als contractes subjectes a regulació harmonitzada. 4. De conformitat amb l’article 59.6 de la LPC, totes les notificacions per a les qual no s’estableixi expressament al TRLCSP la notificació individualitzada o la publicació en diaris oficials, es publicaran només al perfil de contractant i aquesta publicació tindrà efectes de notificació. Clàusula 32. Obtenció d’informació sobre els processos de selecció dels contractistes 1. El mitjà ordinari d’obtenir la informació a disposició dels empresari, inclosos el plecs, serà el perfil del contractant. 2. Els plecs podran també obtenir-se a la secretaria de l’administració contractant. El termini i

108

l’horari d’atenció als licitadors s’indicaran al PCAP. Si se sol·licita per correu, l’administració contractant practicarà la seva tramesa en el termini màxim de 3 dies hàbils. La data límit per sol·licitar la tramesa d’informació per correu serà el quart dia hàbil anterior al de la finalització del termini de licitació, sens perjudici que el licitador pugui obtenir els plecs fins que s’extingeixi el mateix termini a les dependències de la secretaria de l’administració contractant. 3. Les dates límits dels apartats 2 i 3 es computaran per referència a l’entrada de la sol·licitud al registre general municipal. Clàusula 33. Contingut de les proposicions i efectes de la seva presentació 1. La participació als procediments de selecció del contractista es realitzarà per mitjà de la presentació de les proposicions, les quals s’integraran per una instància de presentació i fins a tres sobres, denominats 1, 2 i 3, segons precisarà el PCAP. El licitador haurà de presentar en tot cas el sobre 1, i presentarà els sobre 2 i/o 3, en raó a allò que disposi el PCAP. El sobre 1 es retolarà “documentació administrativa” i contindrà segons sigui el cas: - la documentació acreditativa de les condicions capacitat, solvència i no incursió en prohibició i l’acreditació d’haver constituït la garantia provisional, quan sigui obligatòria - o be la declaració responsable a que fa referència la clàusula 25 bis del present DCPCAP. - en tots els supòsits que es concorri agrupat en una unió temporal d’empreses s’haurà de presentar la documentació corresponent a l’article 59.2 (segon paràgraf) del TRLCSP. El sobre 2 es retolarà com “oferta: elements valorables per aplicació de criteris d’adjudicació consistents en judicis de valor”, i contindrà el documents que ofereixin i/o justifiquin segons corresponguin aquests elements. El sobre 3 es retolarà com “oferta: elements valorables per aplicació de criteris d’adjudicació consistents en fórmules matemàtiques”, i contindrà el documents que ofereixin i/o justifiquin segons corresponguin aquests elements. Cadascun dels sobres contindrà un document independent que relacionarà de forma indexada cadascun dels documents que l’integren. La instància de presentació i els sobres a l’anvers indicaran la referència al procediment de contractació en el qual es participa, el nom, NIF i domicili a efectes de notificacions de l’empresari que hi participa i també a l’anvers els signarà l’empresari o el representant que actuarà dins del procediment en nom seu, amb indicació del nom i els cognoms i el número de NIF de qui signa. La instància de presentació també indicarà expressament que s’acompanyen els dos o tres sobres amb la seva identificació individualitzada. 2. Quan sigui preceptiva la classificació empresarial, aquesta es podrà acreditar:

a. Amb els certificats que es detallen als articles 83 i 84 del TRLCSP. b. Aportant les dades que permetin l’accés al registre administratiu de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya on consti fefaentment.

En tot cas, juntament amb els mitjans anteriors, s’acompanyarà amb una declaració responsable que declari que gaudeix de la classificació requerida i que les circumstàncies que van determinar l’atorgament de la classificació empresarial no s’han modificat de forma que deixi de reunir alguna de les condicions subjectives necessàries per participar en el contracte. L’acreditació de la classificació comprendrà la de la solvència i no incursió en prohibició del contractista. Quan de la informació acreditada també ho resulti la representació, no caldrà justificar-la singularment. 3. La solvència, quan no sigui exigible la classificació, s’acreditarà pels mitjans dels articles 75 a 79 del TRLCSP aplicables a cada classe de contracte.

109

4. Els empresaris estrangers hauran de presentar una declaració de l’empresari sobre submissió als òrgans jurisdiccionals espanyols en relació a les qüestions que es derivin del contracte, amb renúncia expressa a la competència dels òrgans jurisdiccionals estrangers que li puguin correspondre. 5. El PCAP determinarà els documents que composaran cada sobre de l’oferta. Preferentment, al PCAP es farà correspondre cada document amb un únic criteri d’adjudicació. 5. En cap cas, el PCAP no podrà en relació a l’oferta:

a. Exigir l’aportació de documents que no es prenguin en consideració a l’hora d’aplicar els criteris d’adjudicació o els aspectes objecte de negociació. b. Permetre puntuar per més d’un criteri d’adjudicació un mateix element objectiu de l’oferta tècnica. c. Requerir l’esmena de documents que integrin l’oferta, sens perjudici de les informacions complementàries que l’òrgan de contractació o la mesa de contractació puguin requerir. d. Avaluar aspectes que no tinguin a veure amb l’oferta contractada. e. Valorar documents que s’hagin tingut en compte per acreditar la solvència del licitador i què s’hagin incorporat al sobre 1.

6. Quan el PCAP estableixi l’obligació de constituir garantia provisional, i llevat que el mateix PCAP fixi una altra cosa, l’import de la garantia serà del 3 % del pressupost de licitació IVA exclòs. En aquest cas, el PCAP es limitarà a fer la remissió aquesta clàusula. 7. La presentació de l’oferta implica la declaració del licitador que les manifestacions sobre capacitat, solvència i no incursió en prohibició de contractar són certes i vigents, que accepta íntegrament i sense cap reserva o condició la totalitat de les estipulacions contingudes als plecs del contracte i que s’obliga al compliment de les obligacions que se’n derivin com a licitador i, si escau, com a contractista, en especial en aquest darrer cas, pel que fa al compliment del contracte en els termes de la seva oferta amb les concrecions, inclosa l’acceptació o rebuig de variants, que hagi inserit l’òrgan de contractació a l’acord d’adjudicació del contracte en els termes admesos pels plecs. Una vegada lliurada o tramesa la documentació no pot ser retirada, llevat que concorri causa justificada. 8. Sens perjudici de les disposicions del TRLCSP relatives a la publicitat de l’adjudicació i a la informació que s’ha de facilitar als licitadors, aquests podran designar com a confidencial part de la informació facilitada per ells al formular les seves proposicions, especialment pel que fa als secrets tècnics o comercials i als aspectes confidencials dels mateixos. L’Ajuntament no podrà fer-ne difusió d’aquesta informació sense el consentiment del licitador. Clàusula 34. Lloc de presentació de les proposicions 1. La proposició es presentarà al registre general de l’administració contractant, el qual es troba a l’adreça indicada a l’apartat següent, als seus registres auxiliars o en qualsevol altre dels registres previstos a l’article 38.4 de la LPC. 2. Quan la documentació no es presenti als registres de l’administració contractant, hauran d’adreçar-se a l’Ajuntament de Sitges, Oficina d’Atenció al Ciutadà, c/ Nou, núm. 12, codi postal 08870, i el licitador haurà de justificar la data i l’hora de la imposició de la tramesa en l’oficina de Correus i anunciar a l’òrgan de contractació la remissió de l’oferta mitjançant un tèlex, fax 938114824, telegrama o correu electrònic a [email protected], en el mateix dia i en qualsevol cas dins del termini establert per la presentació d’ofertes. El tèlex, fax, telegrama o correu electrònic haurà de contenir el títol complert del contracte, el nom i altres dades del licitador, la data i número de certificat de la tramesa i al qual s’haurà d’adjuntar el certificat d’imposició a correus. Si no es compleixen els anteriors requisits, les ofertes que es rebin fora del termini abans esmentat no seran admeses

110

3. Transcorreguts, tanmateix, els 10 dies naturals següents a la data de finalització del termini de presentació de proposicions sense haver-se rebut la documentació, aquesta no serà admesa en cap cas. Clàusula 35. Terminis de presentació de les proposicions 1. Els terminis de presentació de proposicions seran aquells que s’estableixin al PCAP. 2. En raó al règim de publicitat citat a l’article 31.3, el termini de presentació de proposicions serà, llevat que altra cosa disposi el PCAP, expressat sempre en dies naturals i referits als anuncis de licitació, llevat que s’indiqui el termini en mesos:

1. Règim de publicació 1: Des de la publicació al perfil de contractant, 10 dies a la tramitació ordinària i 5 dies a la tramitació d’urgència. 2. Règim de publicació 2: Des de la publicació al BOP:

2.1. Contractes d’obres i de concessió d’obres públiques. 2.1.1. Tramitació ordinària: 26 dies. 2.1.2. Tramitació d’urgència: 13 dies. 2.2. Contractes de servei públic: 2.2.1. Tramitació ordinària: 1 mes. 2.2.2. Tramitació urgent: 15 dies. 2.3. Contractes d’altres classes: 2.3.1. Tramitació ordinària: 15 dies. 2.3.2. Tramitació d’urgència: 8 dies.

3. Règim de publicació 3: Serà el que resulti de l’acumulació dels dos terminis següents:

A. 40 dies des de la tramesa de l’anunci al DOUE. B. Des de la publicació al BOE:

3.1. Contractes d’obres i de concessió d’obres públiques. 3.1.1. Tramitació ordinària: 26 dies. 3.1.2. Tramitació d’urgència: 13 dies. 3.2. Contractes de servei públic: 3.2.1. Tramitació ordinària: 1 mes. 3.2.2. Tramitació urgent: 15 dies. 3.3. Contractes d’altres classes: 3.3.1. Tramitació ordinària: 15 dies. 3.3.2. Tramitació d’urgència: 8 dies.

4. Règim de publicació 4: Serà el que resulti de l’acumulació dels dos terminis següents:

A. 24 dies des de la tramesa de l’anunci al DOUE. B. Des de la publicació al BOE:

4.1. Contractes d’obres i de concessió d’obres públiques.

111

4.1.1. Tramitació ordinària: 26 dies. 4.1.2. Tramitació d’urgència: 13 dies. 4.2. Contractes de servei públic: 4.2.1. Tramitació ordinària: 1 mes. 4.2.2. Tramitació urgent: 15 dies. 4.3. Contractes d’altres classes: 4.3.1. Tramitació ordinària: 15 dies. 4.3.2. Tramitació d’urgència: 8 dies.

3. Quan a la publicació al perfil de contractant s’afegeixi la publicació en diaris oficials, la primera es realitzarà des de la publicació al BOP en el règim de publicació 2 o des de la remissió de l’anunci al DOUE en els règims de publicació 3 i 4, i es mantindrà en tot cas fins a la finalització del període de presentació d’ofertes. 4. Durant el termini de presentació de proposicions, els licitadors gaudiran dels drets d’accés a la informació sobre la contractació que es preveu a l’ordenament vigent i en aquest plec. 5. Seran admissibles les ofertes presentades des de la primera publicació. 6. Els terminis de presentació de proposicions són improrrogables per disposició posterior a l’aprovació de l’expedient de contractació. 7. Si el darrer dia del termini de presentació de proposicions finalitzés en dissabte, diumenge o festiu al municipi on té el domicili l’administració contractant, s’entendrà ajornat fins al primer dia hàbil posterior. 8. S’inclou dins del termini de presentació de proposicions tot el dia darrer, sense que els PCAP puguin establir una hora anterior a la fi del dia. Aquesta previsió no suposa el dret a presentar les ofertes davant dels registres corresponents fora del seu horari d’atenció al públic. Clàusula 36. Requeriment de documentació, esmena de deficiències i exigència d’aclariments 1. En tot cas, l’òrgan de contractació, en cas que s’hagi presentat una declaració a que fa referència la clàusula 25.5, de manera motivada, podrà requerir, en qualsevol moment anterior a l’adopció de la proposta d’adjudicació, que els licitadors presentin la documentació integrant del sobre 1. 2. L’esmena de deficiències corresponent als documents integrants del sobre 1, es requerirà als licitadors, s’anunciarà verbalment a la sessió de la mesa, es publicarà al perfil de contractant i es notificarà. 3. A més, l’òrgan de contractació o la mesa de contractació podran exigir als licitadors o empresaris que participin en la negociació, aclariments sobre tots els documents presentats (sobres 2 i 3) i requerir-los per a la presentació d’altres complementaris, sense que això pugui suposar una infracció de la clàusula 25.3 ni alteració de l’oferta. Clàusula 37. Criteris d’adjudicació 1. Per als criteris d’adjudicació consistents en l’aplicació d’una fórmula matemàtiques, es fixen els següents criteris d’adjudicació tipus, als quals es remetran els PCAP, tot indicant la puntuació que

112

revesteix la magnitud M indicada a les fórmules que s’expressen tot seguit, la qual serà, en tot cas, la puntuació màxima atribuïble per cadascun dels criteris respectivament. Els criteris d’adjudicació s’aplicaran segons les fórmules que en cada cas s’expressen a continuació: Tipus 1. Reducció del preu o d’una magnitud econòmica a càrrec de l’Ajuntament. Es valorarà segons la fórmula: M x (Pref-Pval) ÷ (Pref-Pmin) On: - Pref serà el tipus de sortida del preu o magnitud econòmica a càrrec de l’Ajuntament. - Pval serà el preu o magnitud econòmica a càrrec de l’Ajuntament que es valora. - Pmin serà el preu o magnitud econòmica a càrrec de l’Ajuntament més petit entre els concurrents. La dimensió de P serà l’euro, llevat que el PCAP indiqui una altra dimensió. La dimensió de M serà la de punts dividit per la dimensió de P. Als efectes d’aquest criteri, els ofertants indicaran a la seva oferta la magnitud Pval expressada en la dimensió indicada. L’oferiment de la magnitud s’acompanyarà d’un document separat que consistirà en un estudi econòmic financer desglossat per partides amb el nivell suficient que acrediti la serietat i possibilitat de compliment de l’oferta. El PCAP podrà concretar les característiques d’aquest document. Es considerarà incursa en possible temeritat la proposta que per aquest criteri presenti els percentatges previstos a l’article 85 de la RGLCAP. Tipus 2. Increment del cànon o d’una altra magnitud econòmica a càrrec del contractista i a favor de l’Ajuntament. Es valorarà segons la fórmula: M x (Cval-Cref) ÷ (Cmax-Cref) On: - Cval serà el cànon o altra magnitud econòmica a càrrec del contractista i a favor de l’Ajuntament que es valora. - Cref serà el tipus de sortida del cànon o altra magnitud econòmica a càrrec del contractista i a favor de l’Ajuntament. - Cmax serà el cànon o altra magnitud econòmica a càrrec del contractista i a favor de l’Ajuntament més gran entre els concurrents. La dimensió de C serà l’euro, llevat que el PCAP indiqui una altra dimensió. La dimensió de M serà la de punts dividit per la dimensió de C. Als efectes d’aquest criteri, els ofertants indicaran a la seva oferta la magnitud Cval expressada en la dimensió indicada. L’oferiment de la magnitud s’acompanyarà d’un document separat que consistirà en un estudi econòmic financer desglossat per partides amb el nivell suficient que acrediti la serietat i possibilitat de compliment de l’oferta. El PCAP podrà concretar les característiques d’aquest document. Tipus 3. Reducció dels terminis d’execució. Es valorarà segons la fórmula: M x (Tref-Tval) ÷ (Tref-Tmin) On: - Tref serà el tipus de sortida del termini d’execució. - Tval serà el termini d’execució que es valora.

113

- Tmin serà el termini d’execució més petit entre els concurrents. La dimensió de T seran els dies naturals, llevat que el PCAP indiqui una altra dimensió. La dimensió de M serà la de punts dividit per la dimensió de T Als efectes d’aquest criteri, els ofertants indicaran a la seva oferta la magnitud Tval expressada en la dimensió indicada. L’oferiment de la magnitud s’acompanyarà d’un document separat que consistirà en un cronograma per fases i, si s’escau, diversos nivells de desglossament de les fases d’execució amb el nivell suficient que acrediti la serietat i possibilitat de compliment de l’oferta. El PCAP podrà concretar les característiques d’aquest document. Tipus 4. Increment dels terminis de garantia. Es valorarà segons la fórmula: M x (Gval-Gref) ÷ (Gmax-Gref) On: - Gref serà el tipus de sortida del termini de garantia. - Gval serà el termini de garantia que es valora. - Gmax serà el termini de garantia més gran entre els concurrents. La dimensió de G seran els anys, llevat que el PCAP indiqui una altra dimensió. La dimensió de M serà la de punts dividit per la dimensió de G. Als efectes d’aquest criteri, els ofertants indicaran a la seva oferta la magnitud Tval expressada en la dimensió indicada. 2. L’oferta del licitador que no cobreixi els salaris i complements salarials del personal que executi el contracte d’acord amb els convenis col·lectius que resultin d’aplicació serà considerada anormal o desproporcionada. 3. També es podran considerar anormals o desproporcionades les ofertes que per qualsevol circumstància es consideri motivadament que no poden ser acomplertes per qui les ofereix. 4. En els procediments negociats s’utilitzaran els mateixos criteris establerts en aquesta clàusula per procedir a la selecció del contractista. 5. A l’efecte, si s’escau, es podrà realitzar una negociació per part de la mesa de contractació, o be per part del responsable del programa i tècnic competent/s assistits de lletrat, si aquella no s’ha constituït. En particular, es negociarà amb els interessats els termes de les seves ofertes i vetllarà perquè tots rebin el mateix tracte i, en particular, no es facilitarà de forma discriminatòria informació que pugui donar avantatges a determinats interessats respecte de la resta. CAPITOL VUITÈ. INCOMPLIMENTS DEL CONTRACTISTA I PENALITATS CONTRACTUALS Clàusula 38. Naturalesa 1. Els incompliments contractuals en què incorri el contractista, tipificats en el PCAP, se subjectaran a les penalitats que també s’establiran nominativament en ell i s’aplicaran en exercici d’una potestat pública irrenunciable. 2. Les penalitats contractuals són l’efecte de les clàusules contractuals penals acceptades per les parts i no constitueixen sancions administratives derivades de la potestat sancionadora. Un incompliment contractual serà sancionat administrativament si a més constitueix una infracció administrativa, sense que existeixi incompatibilitat entre la penalitat i la sanció ni vulneració del principi de “non bis in idem”. 3. Tanmateix, s’aplicaran per graduar l’incompliment i la penalitat els criteris previstos a la LPC per a graduar la responsabilitat a les infraccions administratives.

114

4. La força major, si concorre, exclourà l’incompliment. La força major es caracteritza per la seva naturalesa externa a la conducta del contractista i la seva irresistibilitat. No es consideraran força major els supòsits de cas fortuït, interns i evitables, els quals no exclouen l’incompliment. A efectes de qualificar els incompliments, es consideraran força major o cas fortuït les delimitacions dogmàtiques que la jurisprudència sobre responsabilitat administrativa hagi caracteritzat de forma consolidada. 5. Quan un únic fet pugui ser constitutiu de més d’un incompliment, se sancionarà com un únic aplicant la tipificació més greu d’entre les concurrents. 6. Són incompliments contractuals imputables al contractista tots aquells que es derivin d’accions, omissions o comissions per omissió que li siguin atribuïbles personalment, als seus representants i agents, als seus treballadors i subcontractistes, i a aquells que per qualsevol vincle actuïn integrats sota la seva organització, encara que obrin contra el seu consentiment o sense el seu coneixement. Els actes d’aquestes persones no es consideraran en cap cas personalíssims als efectes de l’aplicació de les penalitats contractuals. Clàusula 39. Procediment d’aplicació 1. Les penalitats contractuals no s’imposaran pel procediment sancionador, sinó per mitjà del procediment de resolució d’incidències ordenat a la clàusula 14, sempre que la legislació no estableixi un altre. Per als incompliments contractuals que impliquin la resolució del contracte, se seguirà el procediment previst a la legislació sobre contractes del sector públic. 2. L’acord d’iniciació determinarà els fets presumptament constitutius d’incompliment, la causalitat en una acció, omissió o comissió per omissió de contractista, la tipificació de l’incompliment i de la penalitat, la graduació de l’incompliment i la penalitat proposada. Clàusula 40. Competència Les penalitats seran imposades per la direcció de l’execució del contracte quan normativament no es disposi l’atribució d’aquesta competència a un altre òrgan. Clàusula 41. Tipificació d’incompliments i penalitats. 1. Sens perjudici del règim d’incompliments que pugi fixar el PCAP, s’estableix el règim d’incompliments i penalitats general recollit en aquesta clàusula i aplicable al contracte, llevat exclusió per part del mateix PCAP. 2. Si el contractista incorregués en demora respecte al compliment dels terminis totals o parcials, per causes que li siguin imputables, sense una causa degudament justificada a judici de l’Ajuntament, s’aplicarà allò que preveuen els arts. 212 i 213 del TRLCSP, fixant-se l’import de les penalitzacions diàries en 0.20 € per cada 1.000,00 € del preu del contracte. Si el contractista, per causes imputables a ell, hagi incomplert l’execució parcial de les prestacions definides en el contracte, l’Ajuntament podrà resoldre el contracte o podrà imposar les penalitats que consideri proporcionals a la gravetat de l’incompliment que no serà superior al 10% del preu del contracte. 3. S’imposaran penalitats per incompliment defectuós si, al temps de la recepció, les prestacions objectes del contracte no es trobin en estat de ser rebudes per causes imputables al contractista o s’han executat amb incompliment dels criteris d’adjudicació. La seva quantia es fixa en un 1% del pressupost del contracte, excepte que, motivadament, l’òrgan de contractació estimi que l’incompliment es greu o molt greu, en aquest cas es podrà arribar fins a un 5% o fins el 10%, respectivament.

115

4. Les obligacions establertes a la clàusula 8. F d’aquest PCAP tenen el caràcter d’essencials, i podran ser causa de resolució del contracte. No obstant això, quan es consideri que l'actuació és aïllada i susceptible de reconducció, i que la resolució del contracte no resulta convenient per a l'interès de servei en qüestió, es podrà eludir la resolució per la imposició de les penalitats coercitives seguint el mateix criteri del punt 3. Clàusula 42. Rescabalament a favor de l’administració per manca de compliment 1. A més de les penalitats aplicables:

a. El contractista veurà reduït el preu en allò que no hagi efectivament prestat o la seva prestació sigui defectuosa o incompleta. Si una prestació parcial respecte a la contractada no resultés d’utilitat a l’administració aquesta no adeutarà el preu corresponent. b. El contractista respondrà dels danys i perjudicis causats per l’incompliment davant l’Ajuntament o dels danys i perjudicis que l’incompliment ocasioni a tercers amb dret a repetir contra l’Ajuntament. c. En aquest darrer apartat estan inclosos com a mínim el pagament de salaris, cotitzacions socials o també cost d’acomiadaments que l’ajuntament hagués de realitzar si se la condemnés per cessió il·legal de treballadors o per qualsevol altre incompliment del contractistes de les seves obligacions socials laborals o tributàries. Igualment serà indemnitzable el sobrecost que, en cas que per resolució judicial es determini el dret a la subrogació del personal afecte al contracte en un nou adjudicatari en aplicació de l'art. 44 de l'ET, hagi de suportar directament o indirectament l'Ajuntament com a conseqüència de la negociació per part del contractista d'increments retributius a aquest personal per sobre del conveni del sector.

2. La imposició de penalitats, la reducció del preu i el rescabalament de danys i perjudicis per l’incompliment es podran substanciar en un únic procediment, sempre que no existeixin normes de procediment que impedeixin la seva acumulació. 3. Les penalitats i indemnitzacions imposades seran immediatament executives i es faran efectives mitjançant deducció dels pagaments corresponents que l'Ajuntament tingui pendents d'abonar al contractista. Si ja no existissin quantitats pendents de pagament, es podran fer efectives contra la garantia definitiva i si aquesta no arribés al muntant de la sanció, es podrà reclamar per la via administrativa de constrenyiment per considerar ingrés de dret públic. CAPÍTOL NOVÈ. EXTINCIÓ DEL CONTRACTE Clàusula 43. Causes extintives A més de les establertes a la TRLCSP i a les normes que la desenvolupin, són causes extintives dels contractes:

a. Haver hagut de respondre administrativament o haver hagut de fer front l’administració contractant o l’ens local al règim de recàrrec previst a l’article 123 del Text refós de la Llei general de la Seguretat Social, per causes imputables al contractista. b. La impossibilitat de restablir l’equilibri econòmic amb els mitjans previstos en el contracte. c. La utilització de les dades contravenint la clàusula 11 o la legislació orgànica sobre protecció de dades de caràcter personal. d. L’extinció del contracte principal, quan es tracti de contractes accessoris, circumstància aquesta que es farà constar en el PCAP.

Clàusula 44. Recepció Conclosa l’execució per compliment de qualsevol contracte, s’expedirà una acta de recepció. TÍTOL SEGON. DISPOSICIONS APLICABLES ESPECÍFICAMENT A CADA CLASSE DE CONTRACTES

116

CAPÍTOL PRIMER. CONTRACTES D’OBRA SECCIÓ PRIMERA. RESPONSABLES INTERVINENTS A L’OBRA Clàusula 45. Direcció facultativa de l’obra 1. La direcció de l’obra comporta la comprovació i la vigilància de la seva correcta execució, amb totes les facultats que la normativa general li confereix per a aquesta finalitat. També comportarà la responsabilitat de la vigilància sobre la seguretat i salut durant l’execució de l’obra, si l’administració contractant no designa un tècnic específicament competent en aquesta matèria. 2. La persona o persones titulars de la direcció facultativa són responsables de la direcció de l’obra, amb independència que comptin amb col·laboradors, i assumeixen davant l’administració contractant la responsabilitat final de l’execució del projecte, amb tots els requeriments implícits en el paràgraf anterior. Clàusula 46. Cap d’obra 1. El contractista ha de designar abans que s’iniciï l’execució un cap d’obra, tècnic competent, responsable per a la bona marxa dels treballs i el comportament del personal, qui també ha de fer d’enllaç amb els corresponents serveis municipals i el director facultatiu. El cap d’obra haurà d’ésser acceptat per l’administració contractant, qui podrà denegar-ho en raó a la manca de titulació adequada o la inhabilitació del professional. Cas que es produeixi aquesta denegació, el contractista està obligat a la substitució del cap d’obra en el termini de 2 dies hàbils. Idèntica obligació i termini regiran si el cap d’obra quedés inhabilitat per a la seva funció sobrevingudament. 2. Les funcions de l’interlocutor tècnic definides a la clàusula 13 corresponen, en el contracte d’obres, al cap d’obra. 3. La representació del contractista, quan hagi de desplegar-se en actuacions primordialment tècniques, correspon al cap d’obra i la signatura d’aquest actuant aquesta representació equival a la del contractista. SECCIÓ SEGONA. DOCUMENTS DE L’OBRA Clàusula 47. Documentació prèvia que ha d’estar disponible al recinte de l’obra durant l’execució 1. Abans que s’emeti l’acta de comprovació del replanteig, l’administració contractant lliurarà al contractista una còpia autenticada del projecte en suport paper i en suport digital del projecte que hagi d’executar, integrat per tots els seus documents i pels projectes, estudis i documents complementaris que afectin l’obra, i una còpia autentica del contracte en suport paper. L’autenticació del projecte en suport digital es realitzarà signant digitalment els documents el secretari o secretari interventor o, en el seu defecte, per mitjà d’una diligència seva estesa a l’exterior del suport digital que acrediti la correspondència del contingut amb l’aprovat. El contractista signarà un rebut acreditatiu del seu lliurament. 2. El contractista queda obligat a custodiar aquesta documentació i mantenir-la a disposició dels òrgans municipals competents, en especial, del responsable del contracte, i de la direcció facultativa durant tota l’execució. Rebuda l’obra o conclosa sense recepció, aquests documents es retornaran a l’administració contractant. Clàusula 48. Llibre d’ordres 1. Serà obligatori portar un llibre d’ordres per a cada obra, el qual es lliurarà diligenciat per l’administració al contractista prèviament a l’emissió de l’acta de comprovació del replanteig. El contractista signarà un rebut acreditatiu del seu lliurament. 2. El llibre d’ordres s’integrà per fulls triplicats que permetran la constància en tres exemplars de tota ordre, comunicació o incidència. L’original restarà al llibre i les còpies restaran sota la custòdia, una del director facultatiu i l’altra del cap d’obra.

117

3. Les anotacions al llibre les realitzarà el director facultatiu o el cap d’obra i sempre qui anoti lliurarà còpia a l’altre. 4. La sola anotació al llibre ja constitueix notificació als responsables afectats, sens perjudici que el contractista estarà obligat a signar cadascun dels assentaments. 5. El llibre s’obrirà amb l’expedició de l’acta de comprovació del replanteig i es tancarà amb l’acta de recepció positiva o la consignació del contracte per altra causa, a càrrec del director facultatiu o en el seu defecte del responsable del contracte. 6. Quan es rebi l’obra o a la seva conclusió sense recepció, el llibre d’ordres passarà a la possessió de l’administració contractant, si bé el contractista té dret d’accedir-hi en qualsevol moment, en els termes de l’article 37 de la LPC. 7. El PCAP podrà preveure la instrumentació del llibre d’ordres en suport telemàtic, sempre que es mantinguin les garanties requerides en aquest DCPCAP. Específicament, les inscripcions hauran de formular-se amb signatura digital reconeguda, conforme a la legislació reguladora d’aquesta matèria. Clàusula 49. Llibre d’incidències Serà obligatori portar un llibre d’incidències, el qual restarà sota la custòdia de la direcció facultativa, o del coordinador si escau, i que haurà de mantenir-se sempre a l’obra, amb la finalitat de control i seguiment del pla de seguretat i salut en l’obra mentre aquesta es trobi en funcionament. Les anotacions s’efectuaran per les persones a què es refereix l’article 13 del Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut laboral a les obres de la construcció, en el model oficial aprovat per Ordre del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, de 12 de gener de 1998, per la qual s’aprova el model oficial de Catalunya dels llibres d’incidències a les obres de la construcció. Conclosa l’obra, aquest llibre passarà a l’administració contractant amb el mateix règim que el llibre d’ordres. Clàusula 50. Projecte “as built” El contractista lliurarà a l’Administració contractant un projecte “as built” en suports paper i digital que reculli el resultat final de l’execució de l’obra, sempre que es tracti de projectes compresos dins de l’article 123.1.a. del TRLCSP i per als quals sigui preceptiu l’informe de supervisió. Clàusula 51. Llibre de l’edifici Quan l’obra sigui una edificació, el contractista lliurarà, simultàniament a la recepció, el llibre de l’edifici, en els termes de la Llei d’ordenació de l’edificació, en els mateixos supòsits en què hauria estat preceptiu si s’hagués tractat d’una edificació privada. SECCIÓ TERCERA. MITJANS MATERIALS DE L’OBRA I OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA Clàusula 52. Materials 1. Els materials que s’utilitzin a l’obra hauran d’ésser aprovats per la seva direcció facultativa, raó per la qual els que es proposin per part del contractista per utilitzar a l’obra hauran de ser examinats i, si la direcció ho considera oportú, també assajats abans de la seva acceptació. En conseqüència, el contractista està obligat a informar a la direcció de l’obra sobre la procedència dels materials que es vagin a fer servir amb l’anticipació necessària al dia previst de la seva utilització, per tal que puguin ésser realitzats, si escau, els assaigs pertinents. Els rebuigs de materials per part de la direcció de l’obra seran motivats, es notificaran al contractista per escrit, i, motivant la urgència, podrà imposar inexcusablement la utilització d’altres diferents. La recepció dels materials per la direcció no eximeix el contractista de la seva responsabilitat, quant al compliment de les característiques que en disposi el PPTP. 2. Sens perjudici dels assaigs i anàlisis previstos al PPTP, la direcció de l’obra pot ordenar que es verifiquin els assaigs i anàlisis de material i unitats d’obra i que s’emetin els informes específics que resultin pertinents en cada cas, i les despeses que s’originin seran a càrrec del contractista fins al 1.5 per cent (2%) del valor estimat del contracte. Si les despeses per aquest concepte

118

sobrepassen el límit esmentat, seran a càrrec de l’administració contractant quan doni resultat satisfactori, i del contractista, si no reuneixen les condicions que es fixen al PPTP. 3. Els materials o productes resultants d’excavacions, demolicions o tales podran ser emprats pel contractista sempre que siguin útils a l’obra. En altre cas, i per decisió de l’òrgan de contractació, seran acumulats en els llocs i en la forma que ordeni la direcció, si bé les despeses suplementàries, de transport, vigilància i emmagatzemament seran a càrrec de l’administració contractant. En absència d’aquesta decisió, el contractista actuarà com a posseïdor d’aquests residus conforme a la legislació sobre residus. 4. El contractista ha d’instal·lar a l’obra i al seu càrrec els magatzems necessaris per garantir la conservació dels materials i evitar la seva destrucció o deteriorament. Seguirà, a aquest efectes, les ordres de la direcció facultativa que escaiguin. 5. A mida que es realitzin els treballs, el contractista procedirà pel seu compte a la policia de l’obra i a retirar els materials acumulats que no hagin de ser emprats en ella. Clàusula 53. Maquinària, eines i mitjans auxiliars 1. El contractista queda obligat a aportar a l’obra la maquinària, les eines i els mitjans auxiliars que calgui per a la bona execució de l’obra en els terminis parcials i totals establerts en el contracte. 2. L’equip queda adscrit a l’obra mentre duri l’execució de les unitats en què hagi d’emprar-se, no podrà retirar-se de l’obra sense el consentiment del seu director i haurà de ser substituït quan s’avariï o inutilitzi, de forma que es compleixin els terminis del programa de treball. 3. Cada element de l’equip serà reconegut per la direcció de l’obra, qui anotarà les altes i les baixes de posada en obra a l’inventari de l’equip. L’inventari estarà a disposició de l’administració contractant durant l’execució i se li lliurarà a aquesta quan conclogui l’obra o quan cessi abans el director facultatiu. 4. La direcció de l’obra podrà també rebutjar qualsevol element de l’equip que consideri inadequat per al treball. 5. L’equip aportat pel contractista quedarà a la seva lliure disposició una vegada concloguin les unitats d’obra en la realització de les quals ha intervingut. 6. El contractista no podrà efectuar reclamació de cap classe fonamentada en la insuficiència de dotació o de l’equip que l’administració pogués haver previst per a l’execució de l’obra, encara que aquest hagués estat detallat en algun dels documents del projecte. Clàusula 54. Troballes 1. El contractista és responsable de tots els objectes que es trobin o descobreixin durant l’execució de l’obra, ha de donar immediatament compte de les troballes a la direcció de l’obra i col·locar-los sota la seva custòdia. Els materials rescatats de l’obra es consideraran propietat de l’administració contractant i seran traslladats pel contractista al lloc que aquesta determini, sens perjudici d’allò que disposin les lleis, en especial, les que versen sobre el patrimoni cultural. Si així ho disposés l’administració contractant, el contractista haurà de fer-se càrrec del dipòsit i de la custòdia de les troballes mentre s’executi l’obra. 2. El trencament de l’equilibri econòmic derivat de la localització de restes arqueològiques es tractarà com a risc imprevisible. Clàusula 55. Senyalització de l’obra 1. El contractista està obligat a instal·lar pel seu compte els senyals que calguin per a indicar l’accés a l’obra, la circulació a la zona que ocupen els treballs i els punts de possible perill a causa de l’obra, tant en la zona esmentada com en els límits i rodalies, tal i com s’especificarà al pla de seguretat i salut, així com també a complir les ordres que rebi de la direcció sobre la instal·lació de senyals complementaris o de modificació dels ja instal·lats. En cas d’incompliment, l’administració contractant ho executarà i descomptarà el seu import de la primera certificació que s’expedeixi o de les següents, i de la liquidació, si fos necessari.

119

2. El contractista tindrà cura de la conservació i manteniment dels rètols i dels senyals i està obligat a la seva immediata reposició. Les despeses que s’originin aniran al seu càrrec. Clàusula 56. Anuncis 1. Seran al càrrec del contractista les despeses derivades de la instal·lació de rètols anunciadors de l’obra quan vinguin imposats per les convocatòries de subvencions que financin el projecte, segons aquestes ho preceptuïn, i també quan així s’estableixi al PCAP. 2. El contractista no podrà instal·lar publicitat comercial al recinte de l’obra, si bé podrà instal·lar un rètol identificatiu de la seva empresa, prèvia l’autorització de l’administració contractant. Clàusula 57. Oficina de l’obra 1. El contractista haurà instal·lar abans del començament de l’obra i mantenir durant tota l’execució del contracte una oficina d’obra en el lloc que consideri més adient, prèvia conformitat del director d’obra. 2. Els documents esmentats a la secció primera d’aquest capítol es custodiaran a l’oficina de l’obra. 3. El canvi d’emplaçament de l’oficina d’obra requereix l’autorització prèvia de la direcció de l’obra. 4. En funció de les característiques de l’obra, en especial, la seva petita dimensió, el PCAP podrà eximir d’aquesta obligació. Clàusula 58. Instal·lacions auxiliars i provisionals 1. El contractista resta obligat a construir i retirar a la fi de les obres tots els edificis auxiliars per oficines, magatzems, coberts i instal·lacions que hagi ubicat per a l’execució de l’obra. 2. La localització dels abocadors de materials residuals i les despeses corresponents de transport i utilització són per compte i a càrrec del contractista. 3. L’adjudicatari estarà obligat a donar compliment estricte a les determinacions que fixin les administracions competents respecte a la gestió dels residus que generi durant l’execució de les obres i, específicament, les de lliurar-los a un gestor autoritzat, assumint, si escau, els costos de gestió, tot això d’acord amb el que disposa la normativa aplicable reguladora dels enderrocs i altres residus de la construcció. Clàusula 59. Legalització de les instal·lacions i altres autoritzacions 1. El contractista estarà obligat a tramitar la legalització de les instal·lacions davant dels serveis territorials d’Indústria de la Generalitat, la qual cosa implica la redacció dels projectes corresponents de legalització de les instal·lacions contingudes en el projecte i dirigir-ne l’execució. Les despeses ocasionades per les esmentades obligacions de redacció, direcció i legalització (taxes, visats etc.) són a càrrec del contractista i s’entenen, per tant, incloses en el pressupost d’adjudicació. 2. Tots els permisos, autoritzacions i llicències necessaris per a l’execució de les obres seran obtinguts per l’adjudicatari i al seu càrrec. 3 El PCAP haurà de preveure el termini per al compliment d’aquestes obligacions. Als efectes del compliment del termini d’execució, no es computaran els endarreriments no imputables al contractista en la tramitació de la legalització corresponent. SECCIÓ QUARTA. EXECUCIÓ DE L’OBRA Clàusula 60. Actuacions prèvies a l’inici de l’execució de les obres 1. En el termini de 15 dies hàbils des de la formalització del contracte, el contractista haurà de presentar el pla de seguretat i salut, el qual rebrà l’aprovació del director de l’obra i del coordinador de seguretat i salut, respectivament, el requeriment d’esmena de deficiències esmenables o la

120

denegació, en el termini de 5 dies hàbils. 2. En unitat d’acte amb aquesta aprovació, es confirmarà la del programa de treballs, tot introduint en aquest si escau les esmenes i ajustaments que procedeixin, i que seran obligatoris per al contractista sempre que no alterin el termini global o un termini parcial de forma que esdevingui impossible el compliment. En aquest segon supòsit, la càrrega de prova recau sobre el contractista. El programa de treballs i les seves modificacions s’incorporaran al llibre d’ordres. 3. Una vegada s’hagin aprovat els documents als quals es dediquen els apartat 1 i 2 d’aquesta clàusula, i dins del termini màxim d’un mes des de la formalització del contracte, s’atorgarà l’acta de comprovació del replanteig, la qual reflectirà la conformitat o disconformitat del contractista respecte als documents contractuals del projecte, amb especial i expressa referència a les característiques geomètriques de l’obra, a la disponibilitat dels terrenys i a qualsevol punt que pugui afectar el compliment del contracte. Si el contractista, sense formular reserves sobre la viabilitat del projecte, manifesta en aquesta acta altres observacions que poden afectar l’execució de l’obra, el director decidirà l’inici o la seva suspensió, cosa que farà constar a l’acta juntament amb els motius que justifiquen el seu pronunciament. L’acta de comprovació del replanteig s’estendrà per triplicat. Un exemplar es lliurarà al contractista, l’altra a l’Administració contractant i el tercer restarà en poder del director de l’obra. Les despeses de la comprovació del replanteig seran a càrrec del contractista, quant a les que es derivin dels materials i mitjans emprats i del seu propi personal. Les modificacions que es poguessin derivar de la comprovació del replanteig es tramitaran segons la legislació de contractes de les administracions públiques. Clàusula 61. Desenvolupament de l’execució de les obres 1. El contractista respon de l’execució de l’obra i de les faltes que presenti, sense que li exclogui la responsabilitat els exàmens que hagi practicat l’administració o el director de l’obra, ni per la inclusió de les unitats o parts d’obra a les medicions i certificacions d’obra, sens perjudici de la responsabilitat que, segons la legislació sobre contractes del sector públic, pugui correspondre a l’administració contractant. 2. El contractista està obligat a conservar l’obra fins al moment que sigui obligatori per a l’Administració contractant la devolució de la garantia definitiva, sens perjudici del règim de la seva pèrdua per força major regulada a la legislació sobre contractes del sector públic. La responsabilitat del contractista per faltes que es puguin advertir a l’obra s’estén al supòsit que les faltes portin causa en la conservació inadequada o deficient, encara que hagin estat examinades i qualificades com a conformes per la direcció de l’obra després de la seva construcció o en qualsevol moment fins a la recepció. 3. Si la direcció de l’obra aprecia vicis o defectes en la construcció o té raons fonamentades per a creure que existeixen vicis ocults en l’obra executada, ordenarà mentre vigeixi el contracte la demolició o la reconstrucció de les unitats d’obra en què es donin aquelles circumstàncies o accions necessàries per a comprovar l’existència d’aquests defectes ocults. Les proves i assaigs que es practiquin seguiran el règim de distribució de despeses de la clàusula 52.2. Si la direcció ordena la demolició i reconstrucció per haver advertit vicis o defectes patents a la construcció, les despeses d’aquestes operacions seran a càrrec del contractista. Clàusula 62. Suspensions 1. El disposat en aquesta clàusula ho és sens perjudici d’allò que es disposa a la regulació de les suspensions continguda a la legislació sobre contractes del sector públic. 2. Les suspensions de l’execució derivades d’incidències en el transcurs es documentaran en acta. Quan cessin les causes que motivaren la suspensió, s’aixecarà una acta de reanudació de l’obra.

121

Les actes formaran part del llibre d’ordres. 3. Les actes les signaran el director de l’obra i el cap d’obra, els quals es trobaran a aquests efectes degudament habilitats per l’administració contractant i pel contractista, respectivament, sense necessitat de cap resolució expressa. 4. Les actes es traslladaran immediatament a la direcció de l’execució del contracte, en forma de còpia, el qual podrà resoldre que s’aixequi la suspensió o es perllongui la que havia estat acordada. En aquest segon cas, s’aplicarà la regulació prevista a la TRLCSP. 5. La suspensió ho serà també dels terminis del programa de treballs. L’acta de reanudació contindrà com a annex el programa de treballs corregit amb aquest efecte. Clàusula 63. Força major 1. El contractista tindrà dret a ser indemnitzat per l’administració contractant pels danys i perjudicis que se li haguessin produït com a conseqüència dels efectes catastròfics esdevinguts per causa de força major, concorrent aquesta en els supòsits que resultin de la normativa general 2. El seu exercici restarà sotmès a les determinacions següents: a. El procediment s’iniciarà a instància del contractista mitjançant comunicació a l’administració contractant, la qual haurà de ser inscrita al seu registre en el termini de 20 dies naturals a comptar des de la data final de l’esdeveniment, s’instruirà per aquesta amb audiència del contractista i informe jurídic, i es resoldrà per l’òrgan competent. De la comunicació i de totes les actuacions ulteriors es donarà trasllat al director d’obra, qui en tot moment podrà assessorar l’administració contractant i formular les al·legacions que resultin pertinents, si bé només gaudirà de la condició d’interessat en els termes de l’article 31.1 de la LPC. b. Aquest dret està condicionat a què no existeixi actuació imprudent per part del contractista davant del fet constitutiu de força major causant dels danys. En aquest sentit, s’haurà d’acreditar a l’expedient que, prèviament al succés, havia pres les mesures i precaucions raonables per tal de prevenir i evitar, si això fos possible, que els treballs realitzats i l’equip adscrit poguessin sofrir danys pels esdeveniments causants, i, en la valoració dels danys causats, es tindrà en compte l’adopció d’aquestes mesures i precaucions, durant i després dels fets causants, amb la finalitat de segregar de la valoració els danys que s’haurien pogut evitar si s’haguessin pres les mesures oportunes prèvies o immediates després d’esdevenir el fet causa dels danys. c. Si, presentada sol·licitud d’indemnització per causa de força major transcorreguessin tres mesos sense haver-se notificat la resolució expressa, s’entendrà desestimada la petició. Clàusula 64. Reclamacions 1. Les ordres del director facultatiu podran ser reclamades davant la direcció de l’execució del contracte en el termini de 10 dies hàbils des que se li notifiquin al contractista o al cap d’obra. Aquestes reclamacions en cap cas no suspendran l’executivitat de les ordres de la direcció. 2. Des de la interposició de la reclamació, la direcció de l’execució del contracte disposarà de 10 dies hàbils per a resoldre i notificar. En cas de silenci, el contractista podrà entendre desestimada la seva reclamació. 3. El règim de reclamacions previst en aquesta clàusula no afecta els recursos administratius i jurisdiccionals ni els dels procediments de modificació o interpretació contractuals. CAPÍTOL SEGON. CONTRACTES DE SUBMINISTRAMENT Clàusula 65. Inspecció del subministrament de béns mobles 1. L’administració contractant podrà establir als plecs, segons la naturalesa dels béns objecte del contracte, les proves, anàlisis i assaigs que estimi pertinents, a efectes de la inspecció dels béns contractats. Les característiques concretes de les proves, els llocs, dates i tècnics intervinents a la seva realització les fixarà el responsable del contracte.

122

2. Les despeses derivades d’aquestes proves s’atribuiran de la mateixa forma que es preveu per al contracte d’obres a la clàusula 52.2. Clàusula 66. Medis d’identificació i conservació L’empresari està obligat a utilitzar les classes i mides d’embalatges, senyalitzacions i retolaments exigits als plecs. Clàusula 67. Lliurament del subministrament 1. El contractista o empresari estarà obligat a lliurar els béns objecte del subministrament en el temps i lloc fixats al contracte. 2. Les despeses de transport i lliurament dels béns objecte del subministrament al lloc convingut seran per compte del contractista. 3. Lliurats els béns físicament a l’administració contractant, aquesta emetrà un acta de recepció en el termini d’un mes. Entre el lliurament i la recepció formal, l’administració contractant serà responsable de la custòdia. 4. Qualsevol quin sigui el tipus de subministrament, l’adjudicatari no tindrà dret a indemnització per causa de pèrdues, avaries o perjudicis ocasionats en els béns abans del seu lliurament a l’administració contractant, llevat que aquesta hagués incorregut en mora al rebre’ls. 5. Si els béns no es troben en estat de ser rebuts, es farà constar en l’acta de recepció i es donaran les instruccions precises al contractista per tal que esmeni els defectes observats o procedeixi a un nou subministrament de conformitat amb el que s’hagi pactat, dins del termini que se li atorgarà per a aquest fi. Clàusula 68. Defectes i vicis ocults Si s’advertissin defectes en els béns lliurats per l’empresari o es tinguessin raons fonamentades per creure que puguin existir vicis ocults en els béns, l’òrgan competent ordenarà que es corregeixin o s’executin les accions necessàries per a la seva comprovació. Les despeses d’aquesta comprovació correspondran a l’empresari, si es confirmés l’existència dels vicis sospitats i, en cas contrari, seran per compte de l’administració contractant. Clàusula 69. Responsabilitat de l’empresari L’empresari respondrà de la qualitat dels béns subministrats i de les faltes que puguin esdevenir-se, i només restarà exempt de responsabilitat quan els vicis que s’observin siguin conseqüència directa de l’activitat administrativa. CAPÍTOL TERCER. CONTRACTES DE SERVEIS Clàusula 70. Contractes sobre facultatius intervinents a les obres Els contractes de servei i també les prestacions pròpies dels contractes de servei integrades en contractes de col·laboració entre el sector públic i el privat que tinguin per objecte les prestacions de facultatius titulats dins de l’execució de contractes d’obres, concessions d’obra pública o prestacions pròpies de contractes d’obra pública secundàries dins de contractes mixtes, no podran adjudicar-se al contractistes que hagin d’executar les obres ni a les empreses vinculades amb ells, entenent per tals aquelles que es trobin en algun dels supòsits previstos a l’article 42 del Codi de comerç. Clàusula 71. Programa de treballs El contractista, quan així s’estableixi expressament al PCAP, estarà obligat a presentar una proposta de programa de treballs, el qual es tramitarà coordinadament amb el pla de seguretat i salut, si escau, en els mateixos termes que la clàusula 60, apartats 1 i 2.

123

Clàusula 72. Causes específiques d’extinció Seran causes específiques d’extinció per a aquests contractes:

a. El canvi dels professionals adscrits en els termes de l’article 64.1 TRLCSP, quan no se substitueixin si cessen de participar a l’execució, quan la substitució ho sigui per professionals amb unes condicions de solvència no equivalents, o quan la seva identitat personal per raó de les seves condicions de solvència hagi estat avaluada com a criteri de selecció del contractista. b. La infracció de la clàusula 70, per als contractes als quals aquesta es refereix.

CAPÍTOL QUART. CONCESSIONS Clàusula 73. Patrimoni 1. A les concessions, els béns són:

a. De domini públic, adscrits a l’ús públic o servei públic amb el qual es vincula el contracte. b. Del contractista, afectes a l’ús públic o servei públic amb el qual es vincula el contracte i subjectes a reversió. c. Del contractista, afectes a l’ús públic o servei públic amb el qual es vincula el contracte i no subjectes a reversió. d. Altres béns que participen a l’execució del contracte.

2. Prèviament a posar a disposició del contractista béns de domini públic afectes al contracte, l’administració contractant instarà la immatriculació o la inscripció per transmissió a favor seu de la titularitat que ostenti als registres públics competents. Als mateixos registres, també es farà constar la qualificació jurídica com a demanials. 3. La prohibició d’alienació i de gravamen dels béns concessionals afecta als de les lletres b i c de l’apartat 1 i es farà constar als registres on puguin trobar-se inscrits els béns. Serà obligació a càrrec del concessionari, suportar les despeses de tot ordre que es derivin d’aquesta inscripció i de la seva cancel·lació (referida aquesta només als béns de la lletra c quan deixin d’adscriure’s), incloses les generades per la formació i formalització dels títols que serveixin per a la inscripció. El contractista instarà sense necessitat d’intimació per part de l’administració la inscripció registral en el termini de 10 dies hàbils des què adquireixi el bé i comunicarà a l’administració la seva pràctica dins del termini d’un mes des què aquesta tingui lloc. Els mateixos terminis regiran per les inscripcions de les cancel·lacions. 4. El concessionari durà al seu càrrec un inventari permanentment actualitzat dels béns de les classes a, b i c, de l’apartat 1 d’aquesta clàusula, el tindrà a disposició de l’administració contractant i li lliurarà quan s’extingeixi el contracte. 5. En el moment de la reversió, els béns que s’hi subjectin hauran de tenir les característiques adequades per al compliment de la seva afectació, de forma que es garanteixi la continuïtat del servei. Aquestes característiques seran definides al PCAP i al PPTP, segons correspongui, i, a manca d’aquesta previsió, es considerarà que hauran de ser suficients per a la continuïtat esmentada, segons un nivell de funcionament ordinari. Clàusula 74. Intervenció a les concessions de servei públic Si altra cosa no disposa el PCAP, el responsable del contracte serà interventor del servei en els supòsits previstos al ROAS. Clàusula 75. Interessament a les concessions de servei públic 1. Sense alterar la seva naturalesa jurídica, les concessions de servei públic podran preveure clàusules d’interessament, les quals comportaran una participació limitada de l’administració contractant en el risc i ventura inherents a la concessió.

124

L’interessament serà tingut en compte a efectes del restabliment de l’equilibri econòmic trencat quan aquest s’escaigui. L’interessament podrà circumscriure’s a períodes de la vida concessional. El mecanisme d’interessament podrà ser l’establert bàsicament a l’apartat següent o a un mecanisme específic que determini el PCAP. 2. L’interessament es determinarà per referència al percentatge de benefici o pèrdua que presenti l’explotació de la concessió. A tal efecte, el PCAP determinarà les components d’ingressos i despeses que quantifiquen el benefici o la pèrdua i podrà taxar dins de les despeses un percentatge màxim per a les generals. L’interessament s’establirà per referència a tres franges percentuals per al benefici o la pèrdua. La inferior comprendrà la pèrdua i el benefici fins a un llindar mínim, la segona, entre el llindar mínim i un llindar màxim, i la tercera, a partir d’aquest últim. Dins de la primera franja, l’administració contractant compensarà fins a una part el percentatge per sota el llindar; dins de la segona, no participarà; i dins de la tercera, rebrà una part del percentatge per sobre del llindar. DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera. No inclusió de l’IVA a les quantitats monetàries Les quantitats monetàries expressades al DCPCAP no inclouen l’IVA. Segona. Oferiment de recursos en matèria de contractació 1. L’oferiment de recursos per als actes recaiguts en matèria de contractació serà el següent:

1.1. En tot cas, les resolucions podran ser objecte de recurs contenciós administratiu davant dels jutjats contenciosos administratius de Barcelona, en el termini de dos mesos. 1.2. Podran ser objecte de recurs especial en matèria de contractació, previ a la interposició del recurs contenciós-administratiu, els actes que més avall es relacionen quan es refereixen als contractes subjectes a regulació harmonitzada, els contractes de serveis compresos en les categories 17 a 27 de l’annex II de la Llei quin valor estimat sigui superior a 193.000 € i els contractes de gestió de serveis públics amb un pressupost de despesa de primer establiment de 500.000 € i un termini de durada de cinc anys, en el termini de quinze dies hàbils, davant de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (previ el seu anunci a l’òrgan de contractació i havent-se de presentar el recurs necessàriament en el registre de l’òrgan competent per resoldre’l o en el de l’òrgan de contractació):

A. Els anuncis de licitació, els plecs i els documents contractuals que estableixin les condicions que hagin de regir la contractació. B. Els actes de tràmit adoptats en el procediment d’adjudicació, sempre que aquests decideixin directament o indirecta sobre l’adjudicació, determinin la impossibilitat de continuar el procediment o produeixin indefensió o perjudici irreparable a drets o interessos legítims. Es consideraran actes de tràmit que determinen la impossibilitat de continuar el procediment els actes de la mesa de contractació pels quals s’acordi l’exclusió de licitadors. C. L’acord d’adjudicació.

1.3. Quan el contracte no estigui comprés en cap dels establerts a l’apartat 1.2, potestativament, contra les resolucions es podrà interposar recurs de reposició davant de l’òrgan titular de la competència legal com a òrgan de contractació en el termini d’un mes. 1.4 No podran ser objecte de cap recurs els actes de tràmit no inclosos en l’àmbit del recurs especial en matèria de contractació, en els procediments on sigui possible aquest recurs, ni en cap cas a la resta de procediments, sens perjudici d’allò que es disposa a l’article 25.1 de la

125

Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa i la possible aplicació analògica d’aquest precepte per a la impugnació per mitjà de recurs de reposició.

2. Tanmateix, els legitimats activament podran interposar qualsevol recurs ajustat a dret. Tercera. Abreviatures Al DCPCAP s’empren les abreviatures següents: BOE Butlletí Oficial de l’Estat BOP Butlletí Oficial de la Província DCPCAP Aquestes disposicions comuns DOUE Diari Oficial de la Unió Europea TRLCSP Text refós Llei de contractes del sector públic TRLHL Text refós Llei reguladora de les hisendes locals TRLMC Text refós Llei municipal i de règim local de Catalunya LPC Llei del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment

administratiu comú. PCAG Plec de clàusules administratives generals PCAP Plec/s de clàusules administratives particulars PPTP Plec/s de prescripcions tècniques particulars RLCAP Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques ROAS Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals ANNEX 2 PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS I. IDENTIFICACIÓ DEL CONTRACTE EXPEDIENT Número: Aquesta dada la complimenta el Departament de contractació. Dependència gestora del contracte (departament de qui complimenta el PCAP). Objecte: Necessitat i idoneïtat del contracte: (Els ens, organismes i entitats del sector públic no poden subscriure altres contractes que els que siguin necessaris per al compliment i la realització dels seus fins institucionals. S’ha de determinar amb precisió la naturalesa i la extensió de les necessitats que pretenen cobrir-se mitjançant el contracte projectat, així com la idoneïtat del seu objecte i contingut per satisfer-les.) RÈGIM Classe1: Modalitat2: PROCEDIMENT Contractació harmonitzada3: Recurs especial en matèria de contractació4: Tramitació5: Procediment6:

1 S’indicarà si el contracte és administratiu o privat. 2 Si és administratiu, s’indicarà la modalitat (obres, subministraments, serveis, gestió de servei públic, concessió d’obra pública o de col·laboració entre el sector públic i el privat) o si és administratiu especial. En aquest darrer cas, es podrà indicar també la modalitat (p.e.: sobre béns del patrimioni municipal de sòl i d’habitatge). Si és privat, es podrà indicar la modalitat (p.e.: patrimonial). 3 S’indicarà “sí” o “no” 4 S’indicarà “sí” o “no” 5 S’indicarà “ordinària”, “d’urgència” o “d’emergència” 6 S’indicarà “obert”, “restringit”, “negociat” o “diàleg competitiu”.

126

Forma de selecció7: Admissió de variants8: CLASSIFICACIÓ ESTADÍSTICA CPC9: CPV10: Annex II LCSP11: DOCUMENTS AMB CARÀCTER CONTRACTUAL

Plecs de clàusules administratives generals (PCAG) aprovats pel Ple municipal en data 31 de maig de 2010, i publicats al Butlletí Oficial de la Província núm.144 de data 17 de juny de 2010 i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5653 de data 18 de juny de 2010, en tot allò que sigui vigent d’acord amb la legislació vigent.

Les Disposicions comuns aplicables als plecs de clàusules administratives particulars dels contractes de l’Ajuntament de Sitges (DCPCAP), al qual s’estarà pel que fa a tot allò que no estigui previst en el present document (PCAP), al qual complementa.

El present Plec de clàusules administratives particulars (PCAP). El plec de prescripcions tècniques particulars (PPTP). Els instruments tècnics que delimiten la prestació (veure capítol II PCAP).

JUSTIFICACIÓ DE L’APLICACIÓ DE LA TRAMITACIÓ D’URGÈNCIA O D’EMERGÈNCIA Si s’escau declarar la urgència o emergència del procediment de contractació, aquesta s’ha de motivar adequadament en aquest apartat. Cas que no sigui necessari indicar que no s’escau. II. PRESTACIONS A CÀRREC DEL CONTRACTISTA DEFINICIÓ DE LES PRESTACIONS A CÀRREC DEL CONTRACTISTA INSTRUMENTS TÈCNICS QUE DELIMITEN LA PRESTACIÓ12 Existència: (complimentar si n’hi ha) Enumeració: En cas d’existència de projecte d’obres o serveis, reglament del servei, OOFF reguladores de la prestació, memòria del servei, entre d’altres. INFORMACIONS DE L’ART. 119 DEL TRLCSP (sobre fiscalitat, protecció del medi ambient, ocupació i condicions laborals) Existència: (complimentar si n’hi ha) Enumeració: L’òrgan de contractació pot assenyalar en el plec l’organisme o organismes dels quals els candidats o licitadors poden obtenir la informació pertinent sobre les obligacions relatives a la fiscalitat, a la protecció del medi ambient, i a les disposicions vigents en matèria de protecció de l’ocupació, condicions de treball i prevenció de riscos laborals, que són aplicables als treballs efectuats a l’obra o als serveis prestats durant l’execució del contracte. INFORMACIONS DE L’ART. 120 DEL TRLCSP (sobre subrogació de contractes de treball) Existència: (complimentar si n’hi ha) Enumeració: En els contractes que imposin a l’adjudicatari l’obligació de subrogar-se com a ocupador en

7 S’indicarà “preu més baix”, “pluralitat de criteris”, “subhasta electrònica” o “concurs de projectes”. 8 S’indicarà “sí” o “no” 9 Per a tots els contractes. 10 Per ta tots els contractes. 11 Només als contractes de serveis. 12 Se citen aquells que tenen naturalesa d’estipulació contractual.

127

determinades relacions laborals, l’òrgan de contractació ha de facilitar als licitadors, en aquest apartat, la informació sobre les condicions dels contractes dels treballadors als quals afecti la subrogació que sigui necessària per permetre l’avaluació dels costos laborals que implica aquesta mesura. A aquests efectes, l’empresa que en aquest moment efectuï la prestació objecte del contracte a adjudicar i tingui la condició d’ocupadora dels treballadors afectats està obligada a proporcionar la informació esmentada.. ALTRES INFORMACIONS A DISPOSICIÓ DELS EMPRESARIS Existència: : (complimentar si n’hi ha) Enumeració: Indicar la possibilitat de visita de les instal·lacions amb el nom i telèfon de la persona de contacte. ADMISSIÓ DE VARIANTS Admissió13: Descripció14: CONDICIONS ESPECIALS D’EXECUCIÓ (art. 118.1 LCSP mediambientals, socials, de promoció de l’ocupació) Admissió15: Descripció16: Es poden establir condicions especials en relació amb l’execució del contracte, sempre que siguin compatibles amb el dret comunitari i s’indiquin en l’anunci de licitació i en el plec o en el contracte. Aquestes condicions d’execució es poden referir, especialment, a consideracions de tipus mediambiental o a consideracions de tipus social, amb la finalitat de promoure l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció en el mercat laboral, eliminar les desigualtats entre l’home i la dona en aquest mercat, combatre l’atur, afavorir la formació en el lloc de treball, o altres finalitats que s’estableixin amb referència a l’estratègia coordinada per a l’ocupació, definida a l’article 145 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, o garantir el respecte als drets laborals bàsics al llarg de la cadena de producció mitjançant l’exigència del compliment de les Convencions fonamentals de l’Organització Internacional del Treball. PRESTACIONS DIFERENCIADES EXECUTABLES SEPARADAMENT Admissió17: Descripció18: DRETS I OBLIGACIONS CONTRACTUALS SINGULARS DEL CONTRACTISTA Drets: Obligacions:

Són obligacions essencials del contracte les següents: - Les previstes al DCPCAP. - Les configurades com condicions especials d’execució del contracte, si s’escau. - Indicar les específiques d’aquest tipus de contracte: Presentació de la següent documentació: - La prevista en el DCPCAP. - Indicar l’específica per aquest tipus de contracte, si s’escau:

ÀMBIT TERRITORIAL ESPECÍFIC19

13 S’indica “sí” o “no”. 14 Es descriuen quines s’admeten o se citen “aquelles que s’avaluen per mitjà dels criteris d’adjudicació”. 15 S’indica “sí” o “no”. 16 Es descriuen quines són. 17 S’indica “sí” o “no”. 18 Es descriuen quines són.

128

RÈGIM PATRIMONIAL20 Béns de domini públic afectes al servei: Béns del contractista afectes al servei i sotmesos a reversió: Béns del contractista afectes al servei i no sotmesos a reversió: Altres béns: DURADA DEL CONTRACTE Durada màxima total: Durada del període principal: Durada màxima de cada pròrroga: Número màxim de pròrrogues: ASSEGURANÇA DE RESPONSABILITAT CIVIL Exigència21: Riscos assegurats diferents dels expressat a la pòlissa general i import mínim de cada risc: Capital assegurat per sinistre: Capital assegurat per víctima: Altres estipulacions que ha de contenir la pòlissa: PERSONAL D’INTERLOCUCIÓ TÈCNICA: TITULACIÓ I COMPETÈNCIES Titulació: Competències: Haurà de disposar sobre totes les qüestions relatives a l’execució i bona marxa del contracte i tindrà totes les relacions amb el departament de l’ajuntament promotor del contracte PLA DE SEGURETAT I SALUT Preceptivitat: Característiques: PROGRAMA DE TREBALLS Preceptivitat: Característiques: ESPECIALITATS DEL DEURE DE CONFIDENCIALITAT22 S’aplicarà tot allò establert al DCPCAP. III. RÈGIM ECONÒMIC DADES ECONÒMIQUES Valor estimat: € (és l’import del període principal del contracte més les possibles pròrrogues i modificacions, sense l’IVA) cal posar l’import tant en números com en lletres Pressupost de licitació:

- Sense IVA: € cal posar l’import tant en números com en lletres - Quota estimada de l’IVA .......%: € cal posar l’import tant en números com en lletres - Amb IVA: € cal posar l’import tant en números com en lletres

Preu global d’adjudicació i màxim del contracte: - Sense IVA: € cal posar l’import tant en números com en lletres - Quota estimada de l’IVA..........%:€ cal posar l’import tant en números com en lletres

19 Indica l’àmbit territorial inferior al municipi en el qual s’ha d’executar el contractes. Només s’utilitza als contractes de serveis. 20 Per a cada classe de béns, s’indica si es vinculen amb el contracte, les regles singulars del seu règim diferenciades de les legals i de les contingudes a les disposicions generals i es relaciona quins són o s’identifiquen genèricament. 21 S’indica “sí” o “no”. 22 S’indiquen només els addicionals a l’obligació continguda a les DCPCAP.

129

- Amb IVA: € cal posar l’import tant en números com en lletres Sistema de preus unitaris: Descripció23: Aplicació pressupostària d’aplicació en l’exercici d’inici de l’execució: Denominació: Aplicació pressupostària plurianual: Moneda de pagament : €. DIVISIÓ EN LOTS Admissió24: Descripció i import25: REFERÈNCIA DE SORTIDA Classe de referència per a la formulació d’ofertes26: Tipus de sortida27: SISTEMA DE DETERMINACIÓ DEL PREU28 APLICACIÓ DE L’ARTICLE 87.4 del TRLCSP29 Aplicació30: Règim d’aplicació31: ANUALITATS ECONÒMIQUES Any: Import (€): Núm apunt previ: FINANÇAMENT32 Concepte:

- Aplicació pressupostària33: - Denominació:

Import: PERIODICITAT DE LIQUIDACIONS34 CONDICIONS DE PAGAMENT35 REVISIÓ DE PREUS36 -Transcorregut el primer any de contracte, es procedirà a la revisió del preu del contracte d’acord amb la següent fórmula: - D’acord amb la Disposició Final Tercera de la Llei 2/2015 de 30 de març de desindexació de

23 Es consignarà a continuació o indicant “en relació unida com a annex”. 24 S’indica “sí” o “no”. 25 Es descriuen quins són i l’import de cadascun d’ells, desglossant l’IVA. 26 S’indica la classe de referència segons la qual els contractistes hauran d’oferir magnituds per determinar el preu (p.e.: baixa única respecte al pressupost de licitació, baixa singular per a cada preu unitari ...) 27 S’indica, segons la classe de referència, aquella que serà màxima a efectes de determinar el preu. Quan sigui una baixa única respecte al pressupost de licitació, es remetrà a aquest. 28 S’indica la fórmula de determinació del preu (p.e.: preus unitaris, preu global, ...). 29 Estableix clàusules de variació de preus en funció del compliment d’objectius de terminis i/o rendiment i penalitzacions pel seu incompliment. 30 S’indica “sí” o “no”. 31 Indica la forma concreta com s’aplica. 32 Aplicable només en cas de finançament afectat. 33 S’indica l’aplicació pressupostària de l’estat d’ingressos. 34 S’indicarà només en el cas que no siguin mensuals. 35 S’indicarà “pagament per certificacions periòdiques”, “pagament únic a la recepció”, “pagament per fases de recepció” o altra fórmula que s’apliqui. 36 S’indicarà la fórmula que s’apliqui o la variació de l’IPC.

130

l’economia espanyola, pel que es modifica l’article 89 del Reial Decret Legislaiu 3/2011 de 14 de novembre aprovatori del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, no procedeix la revisió de preus en el present contracte per no tractar-se de cap dels supòsits previstos en el seu apartat 2. (Indicar el que correspongui) IV. ORGANITZACIÓ MUNICIPAL DE LA CONTRACTACIÓ ÒRGAN DE CONTRACTACIÓ Denominació de l’òrgan37: Junta de Govern Local Atribució38: per delegació. Delegació39:

- Òrgan delegant: Alcaldia - Número de resolució: 857/13 - Data de la delegació: 04.11.13 - Data de la publicació al BOP de la delegació: 21.11.13

MESA DE CONTRACTACIÓ Creació per Ple en data: 04.07.11. Constitució40: Composició: per Decrets núm. 267/2013 de data 7 de juny, núm. 475/2013 de data 3 de setembre i núm. 423/2014 de data 2 de juny President: Sr. Miquel Forns i Fusté, Batlle

- Suplent.- Sr. Lluís Marcé Gea, Regidor de Via Pública - Suplent.- Sra. Elena Redondo Torregrosa, Regidora de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat

Vocals: o President de l’Àrea origen del contracte i/o regidor responsable del departament

origen del contracte. o Funcionari Tècnic de l’Àrea origen del contracte o cap de Departament origen del

contracte. o Secretaria General:

Titular: Sr. Fernando Aragonés Seijó, Secretari Suplent 1r: Sr. Antoni Peralta Garcerà, Vicesecretari Suplent 2n: Sr. Joaquim Antoni Vidal Puig, TAG de Secretaria. Suplent 3r: Sr. Emili Pinazo López, TAG de Secretaria.

o Intervenció municipal: Titular: Sra. Criseida Ramírez Domínguez, Interventora Suplent 1r.- Sra. Sílvia Rodriguez Sanchez, TAE d’Intervenció Suplent 2n.- Sra. Liane Sitjà de Witte, TAE d’Intervenció” Suplent 3r.- Sra. Gemma Lema Ballesteros, Tècnic mig

d’Intervenció. Secretària de la mesa: TAG a designar per la Secretaria General.

Titular.- Sra. Assumpta Badia i Lorenz, Cap del Departament de Contractació i Compres41. COMITÈ TÈCNIC O ORGANISME TÈCNIC ESPECIALITZAT (Art. 150.2 del TRLCSP) Constitució42: Definició43: RESPONSABLES MUNICIPALS DEL CONTRACTE Regidoria d’adscripció44:

37 S’indicarà el nom de l’òrgan de contractació (ple, junta de govern local, tinent d’alcalde o regidor delegat). En el cas dels tinents d’alcalde i regidors delegats es consignarà la denominació de la seva delegació. 38 S’indicarà “per norma” o “per delegació. 39 Aquest apartat només s’utilitza quan l’òrgan de contractació actua per delegació. 40 S’indica “sí” o “no”. 41 Esmena introduïda a la sessió plenària de 26 d’octubre de 2015 42 S’indica “sí” o “no”. 43 Es descriu la composició de l’òrgan tècnic o se cita l’organisme tècnic especialitzat. 44 S’indica la identitat personal i el nom de la tinença d’alcaldia o regidoria delegades.

131

Responsable municipal45: Director de l’obra46: Director de l’execució de l’obra47: Coordinador de seguretat i salut48: DADES ALS EFECTES FACTURACIÓ (RD LLEI 4/2013 DE 22 DE FEBRER) - Destinatari de les factures: Servei de comptabilitat, ubicat al carrer Davallada núm. 12 08870 Sitges. - Òrgan administratiu amb competències en matèria de comptabilitat pública en aquest Ajuntament: Servei de comptabilitat, ubicat al carrer Davallada núm. 12. 08870 Sitges V. EL CONTRACTISTA HABILITACIONS ESPECÍFIQUES PER CONTRACTAR49 Exigència50: Descripció51: CLASSIFICACIÓ52 Exigència53: Enumeració54: Condicions de solvència addicionals a la classificació:

En cas de contractes de serveis, declaració de que es disposa

de......................................per executar totes les prestacions objecte del contracte, i que amb això no queda afectada la totalitat dels seus recursos.

-...... Incorporació d’ofici del certificat de classificació (art. 146.3 del TRLCSP)55: SOLVÈNCIA EN CAS DE NO EXIGÈNCIA DE CLASSIFICACIO Solvència econòmica:

- Requisits: s’haurà d’acreditar una solvència econòmica per un import que representi el doble del valor estimat del contracte.

- Mitjans d’acreditació: La solvència econòmica i financera de l’empresari haurà d’acreditar-se per un o varis dels mitjans següents, a elecció de l’òrgan de contractació: a/ Volum anual de negocis, o be volum anual de negocis en l’àmbit al que es refereixi el contracte, per import igual o superior al exigit en l’anunci de licitació o en la invitació a participar en el 45 S’indica la identitat personal i el lloc de treball del tècnic municipal responsable del seguiment del contracte. 46 Només per als contractes d’obra: s’indica la identitat personal, el lloc de treball, quan es tracti de personal al servei de l’Ajuntament o el número de col·legiat i el col·legi oficial al qual pertany, cas que es tracti d’un professional liberal amb contracte de servei. 47 Només per als contractes d’obra: s’indica la identitat personal, el lloc de treball, quan es tracti de personal al servei de l’Ajuntament o el número de col·legiat i el col·legi oficial al qual pertany, cas que es tracti d’un professional liberal amb contracte de servei. 48 Només per als contractes d’obra: s’indica la identitat personal, el lloc de treball, quan es tracti de personal al servei de l’Ajuntament o el número de col·legiat i el col·legi oficial al qual pertany, cas que es tracti d’un professional liberal amb contracte de servei. 49 Aquest apartat s’aplica quan, a banda de les condicions general de capacitat per contractar, cal la concurrència d’alguna condició específica de capacitat. 50 S’indica “sí” o “no”. 51 S’indica quines són les habilitacions específiques addicionals. 52 Aquest apartat s’aplica quan la classificació és preceptiva. 53 S’indica “sí” o “no”. 54 S’indiquen els grups, subgrups i categories exigides. 55 S’indica “sí” o “no”.

132

procediment i en els plecs del contracte o, en el seu defecte, a l’establer reglamentàriament. b/ En els casos en que resulti adient, justificant de l’existència d’una assegurança de indemnització per riscos professionals per import igual o superior al exigit en l’anunci de licitació o en la invitació a participar en el procediment i en els plecs del contracte o, en el seu defecte, a l’establer reglamentàriament. c/ Patrimoni net, o be ràtio entre actius i passius, al tancament del darrer exercici econòmic en el que venç l’obligació d’aprovació de comptes anuals per import igual o superior al exigit en l’anunci de licitació o, en la invitació a participar en el procediment i en els plecs del contracte o, en el seu defecte, a l’establer reglamentàriament. Solvència tècnica:

- Requisits: Experiència mínima i la disposició de recursos humans i tècnics suficients per executar totes les prestacions objecte del contracte, sense que aquesta activitat suposi l'afectació de la totalitat dels seus recursos.

- Mitjans d’acreditació:

1/ En els contractes d’obres, la solvència tècnica de l’empresari haurà de ser acreditada per un o varis dels següents mitjans, a elecció de l’òrgan de contractació: a/ Relació de les obres executades en el curs dels darrers deu anys amb característiques similars al que es objecte de licitació, avalat per certificats de bona execució per a les obres mes importants; aquests certificats indicaran l’import, les dates i el lloc d’execució de les obres i es precisarà si es realitzaren segons les regles per las que es regeix la professió i es van dur a bon terme normalment; en el seu cas, els esmentats certificats seran comunicats directament a l’òrgan de contractació per l’autoritat competent. A aquests efectes, les obres executades per una societat estrangera filial del contractista d’obres tindran la mateixa consideració que las directament executades per el propi contractista, sempre que aquest ostenti directa o indirectament en control d’aquella en els termes establers en l’article 42 del Codi de Comerç. Quan es tracti d’obres executades per una societat estrangera participada per el contractista sense que es compleixi aquesta condició, només es reconeixerà com experiència atribuïble al contractista, l’obra executada per la societat participada en la proporció de la participació d’aquell en el capital social d’aquesta. b/ Declaració indicant els tècnics o les unitats tècniques, estiguin o no integrades en l’empresa, dels que aquesta disposi per l’execució de les obres, especialment els responsables del control de qualitat, acompanyada dels documents acreditatius corresponents. c/ Títols acadèmics i professionals de l’empresari i dels directius de l’empresa i, en particular, del responsable o responsables de les obres. d/ En el casos adients, indicació de les mesures de gestió mediambiental que l’empresari podrà aplicar a l’executar el contracte. e/ Declaració sobre la plantilla mitja anual de l’empresa i la importància del seu personal directiu durant els darrers tres anys, acompanyada de la documentació justificativa corresponent. f/ Declaració indicant la maquinària, material i equip tècnic del que es disposarà per a l’execució de les obres, a la que s’adjuntarà la documentació acreditativa pertinent. 2/ En els contractes de subministrament, la solvència tècnica dels empresaris haurà d’acreditar-se per un o varis dels següents mitjans, a elecció de l’òrgan de contractació:

a/ Relació dels principals subministraments efectuats durant els darrers cinc anys, amb característiques similars al que es objecte de licitació, indicant el seu import, dates i destinatari públic o privat dels mateixos. Els subministraments efectuats s’acreditaran mitjançant certificats expedits o visats per l’òrgan competent, quan el destinatari sigui un entitat del servei públic o quan el destinatari sigui un comprador privat, mitjançant un certificat expedit per aquest o, per manca

133

d’aquest certificat, mitjançant un declaració de l’empresari. b/ Indicació del personal tècnic o unitats tècniques, integrades o no a l’empresa, dels que

es disposi per a l’execució del contracte, especialment els encarregats del control de qualitat.

c/ Descripció de les instal·lacions tècniques, de les mesures emprades per garantir la qualitat i dels mitjans d’estudi i investigació de l’empresa.

d/ Control efectuat per l’entitat del sector públic contractant o , en el seu nom, per un organisme oficial competent de l’Estat en el qual l’empresari hi està establer, sempre que existeixi acord de l’esmentat organisme, quan els productes a subministrar siguin complexes o quan, excepcionalment, hagin de respondre a un fi particular. Aquest control versarà sobre la capacitat de producció de l’empresari i, si fos necessari, sobre els mitjans d’estudi i investigació amb els que conta, això com sobre les mesures emprades per controlar la qualitat.

e/ Mostres, descripcions i fotografies dels productes a subministrar, l’autenticitat dels quals pugui certificar-se a petició de l’entitat del sector públic contractant.

f/ Certificats expedits pels instituts o serveis oficials encarregats del control de qualitat, de reconeguda competència que acreditin la conformitat de productes perfectament detallada mitjançant referències a determinades especificacions o normes. 3/ En els contractes de serveis, la solvència tècnica o professional dels empresaris haurà d’ apreciar-se tenint en compte els seus coneixements tècnics, eficàcia, experiència i fiabilitat, el que haurà d’acreditar-se, segons l’objecte del contracte, per un o varis dels següents mitjans, a elecció de l’òrgan de contractació:

a/ Una relació dels principals serveis o treballs realitzats en els darrers cinc anys, amb característiques similars al que es objecte de licitació, que inclogui l’import, dates i el destinatari, públic o privat, dels mateixos. Els serveis o treballs efectuats s’acreditaran mitjançant certificats expedits o visats per l’òrgan competent, quan el destinatari sigui una entitat del sector públic; quan el destinatari sigui un subjecte privat, mitjançant un certificat expedit per aquest o, mancant aquest certificat, mitjançant una declaració de l’empresari; en el seu cas, aquests certificats seran comunicats directament a l’òrgan de contractació per l’autoritat competent.

b/ Indicació del personal tècnic o de les unitats tècniques, integrades o no en l’empresa,

participants en el contracte, especialment aquells encarregats del control de qualitat.

c/ Descripció de les instal·lacions tècniques, de les mesures emprades per l’empresari per garantir la qualitat i dels mitjans d’estudi i investigació de l’empresa.

d/ Quan es tracti de serveis o treballs complexes o quan, excepcionalment, hagin de respondre a un fi especial, un control efectuat per l’òrgan de contractació o, en nom d’aquest, per un organisme oficial o homologat competent de l’Estat en que està establer l’empresari, sempre que existeixi acord de l’esmentat organisme. El control versarà sobre la capacitat tècnica de l’empresari i, si fos necessari, sobre els mitjans d’estudi i de investigació de que disposi i sobre les mesures de control de la qualitat.

e/ Les titulacions acadèmiques i professionals de l’empresari i del personal directiu de l’empresa i, en particular, del personal responsable de l’execució del contracte.

f/ En els casos adients, indicació de les mesures de gestió mediambiental que l’empresari podrà aplicar a l’executar el contracte.

g/ declaració sobre la plantilla mitja anual de l’empresa i la importància del seu personal directiu durant els darrers tres anys, acompanyada de la documentació justificativa corresponent.

h/ Declaració indicant la maquinaria, material i equip tècnic del que es disposarà per a l’execució dels treballs o prestacions, a la que s’adjuntarà la documentació acreditativa pertinent.

i/ Indicació de la part del contracte que l’empresari té, eventualment, el propòsit de subcontractar.

134

APLICACIÓ DE L’ARTICLE 64.1 DEL TRLCSP56 Exigència57: Descripció58: APLICACIÓ DE L’ARTICLE 64.2 DEL TRLCSP59 Exigència60: Descripció61: EXIGÈNCIA DEL COMPLIMENT DE NORMES DE GARANTIA DE QUALITAT (Art. 80 del TRLCSP)62 Exigència63: Descripció64: Es reconeixeran els certificats equivalents lliurats per organismes establerts en qualsevol Estat membre de la Unió Europea i també s’acceptaran altres proves de mesures equivalents de garantia de la qualitat que presentin els empresaris. En aquests supòsits l’empresari haurà d’especificar la mesura amb que s’ha analitzat i demostrar la seva equivalència. EXIGÈNCIA DEL COMPLIMENT DE NORMES DE GESTIÓ MEDI AMBIENTAL (ART. 81 DEL TRLCSP)65 Exigència66: Descripció67: Es reconeixeran els certificats equivalents lliurats per organismes establerts en qualsevol Estat membre de la Unió Europea i també s’acceptaran altres proves de mesures equivalents de gestió mediambiental que presentin els empresaris. En aquests supòsits l’empresari haurà d’especificar la mesura amb que s’ha analitzat i demostrar la seva equivalència. EMPRESES A LES QUE ES CURSARAN INVITACIONS EN CAS DE TRAMITACIÓ DE PROCEDIMENT NEGOCIAT SENSE PUBLICITAT Dades de les empreses a les que es cursaran invitacions per la tramitació de procediment negociat sense publicitat: Nom o raó social NIF Adreça Telèfon Fax Persona de contacte e-mail VI. OFERTES SOBRE EN QUÈ HA DE CONSISTIR L’OFERTA Sobre 1: documentació administrativa: sí.

56 Indica les especificacions que han de realitzar les persones jurídiques dels noms i de la qualificació professional del personal responsable d’executar la prestació, quan així s’exigeix. 57 S’indica “sí” o “no”. 58 Detalla la forma de donar compliment a aquesta obligació. 59 Delimita l’obligació d’adscriure a l’execució del contracte mitjans personals o materials suficients i la forma del seu compromís a l’oferta i la forma d’acreditar el compliment en el termini comprés entre les adjudicacions provisional i definitiva. 60 S’indica “sí” o “no”. 61 Detalla la forma de donar compliment a aquesta obligació. 62 Especialment per als contractes subjectes a regulació harmonitzada. 63 S’indica “sí” o “no”. 64 Detalla la forma de donar compliment a aquesta obligació. 65 Especialment per als contractes subjectes a regulació harmonitzada. 66 S’indica “sí” o “no”. 67 Detalla la forma de donar compliment a aquesta obligació.

135

Sobre 2: oferta: elements valorables per aplicació de criteris d’adjudicació consistents en judicis de valor68: Sobre 3: elements de l’oferta valorables per aplicació de criteris d’adjudicació consistents en fórmules matemàtiques69: sí. DOCUMENTACIÓ DEL SOBRE 1 Possibilitat de presentar declaració responsable segons annex 2 del DCPCAP70: En cas que no es doni aquesta possibilitat, s’haurà de presentar la documentació continguda a les clàusules 25 a 30 del DCPCAP. DOCUMENTACIÓ DEL SOBRE 271 En el sobre núm. 2 no es podrà incloure cap referència a l’oferta econòmica, que correspon exclusivament al sobre núm. 3. DOCUMENTACIÓ DEL SOBRE 372 Annex ...... del DCPAC. AUTORITZACIÓ A QUÈ L’ADMINISTRACIÓ ACCEDEIXI ALS REGISTRES TRIBUTARIS I DE LA SEGURETAT SOCIAL PER COMPROVAR QUE NO S’INCORRE EN CAUSA DE PROHIBICIÓ73 Sí. RÈGIM DE PUBLICACIÓ DE LA LICITACIÓ74 L’indicat a la clàusula 31.3 del DCPCAP. CIRCUMSTÀNCIES DE PRESENTACIÓ DE LES OFERTES Lloc: L’indicat a la clàusula 34.1 del DCPCAP. Termini: L’indicat a la clàusula 35 del DCPCAP. TERMINI DURANT EL QUAL HA DE SER MANTINGUDA L’OFERTA DES DE LA FINALITZACIÓ DEL TERMINI HÀBIL PER A LA SEVA PRESENTACIÓ 3 mesos. DESPESES PER ANUNCIS OFICIALS/TAXA FORMALITZACIÓ CONTRACTES A CÀRREC DEL CONTRACTISTA (€)75 Despeses anuncis oficials: Segons tarifes vigents, amb un import màxim de 1.000€. Taxa formalització contracte: S’aplicarà d’acord l’OF006 amb el següent barem en funció de l’import global de contractació o formalització:

a) Fins a 9.000 € 21,75 b) De més de 9.000 € fins a 18.000 € 37,90

68 S’indica “sí” o “no”. 69 S’indica “sí” o “no”. 70 S’indica “sí” o “no”. 71 Aquest apartat no es complimentarà quan no s’exigeixi aquest sobre. 72 Aquest apartat no es complimentarà quan no s’exigeixi aquest sobre. 73 S’indica “sí” o “no”. En cas afirmatiu, la declaració relativa a no trobar-se incurs en causa de prohibició indicarà, a més: “Autoritza a què l’Ajuntament pugui accedir als registres de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, de l’Agència Tributària de Catalunya i de la Tresoreria General de la Seguretat Social, cas que sigui proposat com adjudicatari, a fi que es pugui acreditar el compliment de les obligacions tributàries i amb la seguretat social abans de resoldre l’adjudicació. També autoritza a què l’Ajuntament d’ofici pugui verificar que es troba al corrent amb la pròpia administració contractant, quant a les seves obligacions tributàries envers aquesta.” 74 S’indica el règim de publicitat que s’aplica:

- 1: Perfil del contractant i tauler d’anuncis. - 2: Perfil del contractant, tauler d’anuncis i BOP. - 3: Perfil del contractant, tauler d’anuncis, BOP, BOE i DOUE. - 4. Perfil del contractant, tauler d’anuncis, BOP, BOE, DOUE i anunci previ al DOUE.

75 S’indica l’import màxim.

136

c) De més de 18.000 € fins a 60.000 € 139,65 L'excés, per cada 10.000 € o fracció 21,75 Per la protocol·lització de contractes de compravenda 50,30 A més, s'estableix un increment d'aquesta tarifa per foli de 2,65

VII. CRITERIS D’ADJUDICACIÓ DISTRIBUCIÓ DE LA PUNTUACIÓ Puntuació màxima amb criteris consistents en judicis de valor: Puntuació màxima amb criteris consistents en fórmules matemàtiques: Puntuació màxima: CRITERIS D’ADJUDICACIÓ CONSISTENTS EN JUDICIS DE VALOR Ordre Descripció Puntuació màxima Elements valorables S’han d’indicar els factors i els subfactors i puntuar-los. CRITERIS D’ADJUDICACIÓ CONSISTENTS EN FÓRMULES MATEMÀTIQUES Ordre Descripció Puntuació màxima Fórmula 1 Millora preu L’establerta al DCPCAP. PARÀMETRES OBJECTIUS PER APRECIAR LA DESPROPORCIONALITAT DE L’OFERTA Quan l’adjudicació resulti de l’aplicació de dos o més criteris, els paràmetres objectius que permeten apreciar per a cadascun dels criteris si la proposició global del licitador no pot ser complerta com a conseqüència d’una oferta desproporcionada o anormal: Indicar per cada criteri. VIII. GARANTIES PROVISIONAL Exigència76: Quantia (€): Possibilitat d’acreditar la seva constitució per mitjans electrònics77: DEFINITIVA Exigència78: Quantia: 5 % de l’import d’adjudicació. En el cas de que l’adjudicació sigui per preus unitaris aquest percentatge es calcularà sobre el pressupost de licitació. Possibilitat d’acreditar la seva constitució per mitjans electrònics79: Possibilitat de prestació per retenció del preu80: Forma i condicions de la retenció del preu: COMPLEMENTÀRIA

76 S’indica “sí” o “no”. 77 S’indica “sí” o “no”. 78 S’indica “sí” o “no”. En cas que no s’exigeixi s’haurà de motivar. 79 S’indica “sí” o “no”. 80 Aquesta previsió es pot aplicar en els contractes d’obres, subministraments, serveis i gestió de serveis públics quan les tarifes les aboni l’administració contractant.

137

En el cas de l’adjudicació del contracte a oferta incursa en presumpció de baixa anormal o desproporcionada, a més de la garantia definitiva, se’n presentarà una de complementària per l’import corresponent al 5 % de l’import de l’adjudicació del contracte – o del pressupost de licitació si aquella es per preus unitaris-, podent assolir la garantia total un 10 % del preu del contracte. TERMINI DE GARANTIA IX. INCOMPLIMENTS I PENALITATS INCOMPLIMENTS QUE DONEN LLOC A LA RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE Els establerts al DCPCAP ALTRES INCOMPLIMENTS: EXECUCIÓ DEFECTUOSA Els establerts al DCPCAP. A més s’estableixen els següents: Incompliment Penalitat a aplicar ALTRES INCOMPLIMENTS: RETARD EN L’EXECUCIÓ Incompliment Penalitat RESPONSABILITATS DE L’ART. 311 DEL TRLCSP81 ... X. MODIFICACIÓ, SUBCONTRACTACIÓ, EXTINCIÓ I ALTRES CLÀUSULES MODIFICACIÓ Causa Contingut Abast màxim (en %) SUBCONTRACTACIÓ Percentatge màxim de subcontractació: Prestacions per a les quals es prohibeix la subcontractació: Forma i contingut de les comunicacions de la subcontractació: EXTINCIÓ Causes82: Especialitats de la recepció i de la liquidació: ALTRES CLÀUSULES

81 Només s’aplica als contractes de servei que tinguin per objecte la redacció de projectes d’obra. Imposa indemnitzacions quan el pressupost d’execució es desvia més d’un 20%, per excés o per defecte. 82 Només es fan constar aquelles que, per ser aplicables, han d’estar previstes al PCAP. A més, seran causes d’extinció aquelles previstes a la llei sense necessitat de previsió al PCAP.

138

SIGNATURES El/la tècnic/a El/la regidor/a proponent 83 84 INFORME PRECEPTIU DE SECRETARIA S’emet informe favorable sobre el plec. Data: Fernando Aragonés Seijo Secretari General INFORME PRECEPTIU D’INTERVENCIÓ S’emet informe favorable sobre el plec. Data: Criseida Ramirez Dominguez Interventora General Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Torn de paraules pels grups? Senyor Secretari. Pren la paraula el senyor Fernando Aragonés, Secretari General de la Corporació: Sí. Aquí només fer un esment. M'ha comentat abans el Pol Vigó -i té raó- que a la pàgina 47 del dictamen, dintre de la Composició de la Mesa de Contractació, en l'annex segon -que és l'annex que conté els plecs de clàusules administratives- s'ha posat la composició de la Mesa que hi havia fins a aquesta legislatura. De fet, perquè aquest dictamen jo crec que ja portava molt de temps pendent de portar-lo a aprovació. I, efectivament, la composició de la Mesa és la que es va donar compte en el darrer Ple per Decret. És a dir, la part que parla de la Composició de la Mesa el millor seria tenir-ho en blanc i que els plecs administratius s'emplenen cada vegada que s'aproven. És la pàgina 47, on parla de Mesa de Contractació, el punt que diu Composició. Això depèn del Decret que ho aprova en cada moment. Això hauria d'estar en blanc i es posarà en cada plec administratiu que correspongui. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Fet aquest aclariment, intervencions dels grups? Alguna qüestió? No? Passem a la votació. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:

Vots a favor: 12 que corresponen als grups polítics municipals de CiU (5), ERC (3), C’s (3) i Sitges GI (1).

Abstencions: 9 que corresponen als grups polítics municipals de Sep-PSC-ICV (3), la CUP (3), NH (2) i PP (1).


83 Es consignaran el nom i els cognoms i càrrec de qui signa. 84 Es consignaran el nom i els cognoms i càrrec de qui signa.

139

2.1.1.2.- RATIFICACIÓ, SI S’ESCAU, DEL DECRET DEL BATLLE NÚM. 959/15 DE 14 D’AGOST., PEL QUE S’APROVA LA PROPOSTA DE DETERMINACIÓ DELS DANYS I PERJUDICIS OCASIONATS A L’ADMINISTRACIÓ PER PART DEL CONTRACTISTA TCC SA EN RELACIÓ AMB LA RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE DE CONCESSIÓ DE LA GESTIÓ DE SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT SINGULAR AL NUCLI URBÀ DE SITGES (EXP. 36/2015),AIXÍ COM S’APROVA LA LIQUIDACIÓ DEL CÀNON QUE ES RECLAMA. Vist que en data 14 d’agost de 2015 el Batlle va aprovar el decret núm. 959/15 que es transcriu a continuació:

De data 14 d’agost de 2015, pel que s’aprova la proposta de determinació dels danys i perjudicis ocasionats a l’administració per part del contractista TCC SA en relació amb la resolució del contracte de concessió de la gestió de servei públic de transport singular al nucli urbà de Sitges (exp. 36/2015),així com s’aprova la liquidació del cànon que es reclama. Vist que per acord del Ple municipal de data 26 de març de 2015, notificat en data 8 d’abril del mateix any, es va aprovar la resolució del contracte formalitzat en data 18 d’agost de 2011 amb la mercantil Transports Ciutat Comtal SA (TCC SA) corresponent a la concessió de la gestió de servei públic de transport singular al nucli urbà de Sitges (lot B). Vist que la resolució del contracte s’acorda prèvia la instrucció de l’expedient a l’efecte en el que queda provat l’incompliment molt greu de les obligacions essencials del contracte (clàusula 35 del PCAP), més concretament, es considera acreditada la manca de pagament del cànon (clàusula 4 PCEP) i la no-prestació del servei (clàusula 28.5 PCAP). Vist que la Junta de la Govern Local, en sessió ordinària celebrada el dia 6 de maig de 2015 va adoptar, entre d’altres, l’acord d’incoació d’expedient per determinar els danys i perjudicis ocasionats a l’administració per part del contractista per al seu rescabalament i la corresponent indemnització, ordenant a l’Enginyer de Via pública, mobilitat i platges de l’Ajuntament de Sitges que emetés el corresponent informe en el que es determini en el seu cas, la corresponent indemnització pels danys i perjudicis soferts per l’Administració, en el termini de 10 dies. Vist el Decret del Batlle núm 653/15 de 7 de juliol de 2015, d’aprovació de la proposta de determinació dels danys i perjudicis ocasionats a l’administració per part del contractista TCC SA en relació amb la resolució del contracte de concessió de la gestió de servei públic de transport singular al nucli urbà de Sitges (exp. 36/2015), prèvia la seva elevació al Ple municipal. Vist l’informe de l’Enginyer Cap de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Sitges de data 22 de maig de 2015 i vist l’informe emès conjuntament la Secretaria General i la Intervenció General núm. 39/2015 de data 5 de juny de 2015. Vist que s’ha donat el tràmit d’audiència al contractista i que fent ús del mateix s’ha presentat escrit d’al·legacions en data 6 d’agost de 2015 i núm. registre d’entrada 13256. Vist l’informe emès conjuntament la Secretaria General i la Intervenció General núm. 61/2015 de data 13 d’agost de 2015 en relació amb les referides al·legacions, amb el contingut literal següent:

140

“Assumpte: RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE DE TRANSPORT SINGULAR AL NUCLI URBÀ DE SITGES (LOT B) SIGNAT AMB TRANSPORTS CIUTAT COMTAL SA (TCC SA) PER CAUSA IMPUTABLE AL CONTRACTISTA (EXP NUM 34/2012). ABONAMENT DEL CÀNON DEVENGAT. AL·LEGACIONS PRESENTADES PER L’ADJUDICATARI. Fernando Aragonés Seijo, Secretari General, i Xavier Carbonell Tutusaus, Interventor General Acctal. L’informe s’emet conjuntament pel secretari i la interventora municipals, actuant cadascú les funcions públiques necessàries i reservades que s’expressen seguidament. Pel que fa al secretari, l’informe actua la funció pública d’assessorament jurídic preceptiu que l’article 92 bis de la Llei 7/1985 de 2 d’abril reguladora de les bases de règim local introduït per l’article primer, núm 25 de la Llei 27/2013 de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l’administració local en relació amb els articles 3.c i 8 del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, reserven al lloc de treball de secretaria. Pel que fa a la interventora, actua la funció pública de control i fiscalització interna de la gestió econòmic financera i pressupostària que l’article 92 bis de la Llei 7/1985 de 2 d’abril reguladora de les bases de règim local introduït per l’article primer, núm 25 de la Llei 27/2013 de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, en connexió amb els articles 4.1.h i 14 del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, reserven al lloc de treball d’intervenció. La preceptivitat de les funcions enunciades l’estableix l’article 275.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, quan exigeix que les modificacions del contracte hagin de ser informades preceptivament pel secretari i per l’interventor municipal. I, en el cas considerat, precisament el que pretén el concessionari és una modificació de contracte.

FETS 1.- En data 18 d’agost de 2011 es va formalitzar el contracte de concessió administrativa de la gestió de servei públic de transport singular al nucli urbà de Sitges (Lot B) amb l’empresa Transports Ciutat Comtal SA (TCC SA). D’acord amb l’informe del tècnic el servei es va iniciar en data 1 de juny del 2011. 2.- Consta la presentació de la garantia definitiva conjunta pel compliment de les obligacions contractuals en data 18 de maig de 2011 per un import de 15.000€. 3.- Per acord Plenari de data 26 de març de 2015 s’acorda la resolució del contracte per la causa estipulada a la clàusula 4 del plec de clàusules econòmiques particulars del contracte (no abonament del cànon durant els tres primers mesos del contracte). 4.-Per acord de la Junta de Govern Local de data 6 de maig de 2015 s’acorda aprovar la incoació d’expedient per determinar els danys i perjudicis ocasionats a l’administració per part del contractista per al seu rescabalament i la corresponent indemnització. 5.- Per informe de l’Enginyer Cap de serveis i mobilitat de l’Ajuntament de Sitges, Sr. Oscar Villas Garcia, de data 22 de maig de 2015, es proposa que no es faci cap

141

reclamació de danys i perjudicis a l’empresa Transports Ciutat Comtal SA, “per la desaparició del servei públic de transport singular al nucli urbà de Sitges, al marge de que s’hagi d’assumir o no el cànon inicial previst de 10.000 €”. 6.- S’emet l’informe conjunt núm 39/2015 de la Secretaria General i la Intervenció General el qual consta transcrit més avall. 7.- Per Decret del Batlle núm 653/15 de data 17 de juliol s’aprova la proposta de determinació dels danys i perjudicis ocasionats a l’administració per part del contractista TCC SA en relació amb la resolució del contracte de concessió de la gestió de servei públic de transport singular al nucli urbà de Sitges, prèvia a la seva elevació al Ple municipal, d’acord amb el literal següent: “De data 8 de juny de 2015, d’aprovació de la proposta de determinació dels danys i perjudicis ocasionats a l’administració per part del contractista TCC SA en relació amb la resolució del contracte de concessió de la gestió de servei públic de transport singular al nucli urbà de Sitges (exp. 36/2015), prèvia la seva elevació al Ple municipal. Vist que per acord del Ple municipal de data 26 de març de 2015, notificat en data 8 d’abril del mateix any, es va aprovar la resolució del contracte formalitzat en data 18 d’agost de 2011 amb la mercantil Transports Ciutat Comtal SA (TCC SA) corresponent a la concessió de la gestió de servei públic de transport singular al nucli urbà de Sitges (lot B). Vist que la resolució del contracte s’acorda prèvia la instrucció de l’expedient a l’efecte en el que queda provat l’incompliment molt greu de les obligacions essencials del contracte (clàusula 35 del PCAP), més concretament, es considera acreditada la manca de pagament del cànon (clàusula 4 PCEP) i la no-prestació del servei (clàusula 28.5 PCAP). Vist que la Junta de la Govern Local, en sessió ordinària celebrada el dia 6 de maig de 2015 va adoptar, entre d’altres, l’acord d’incoació d’expedient per determinar els danys i perjudicis ocasionats a l’administració per part del contractista per al seu rescabalament i la corresponent indemnització, ordenant a l’Enginyer de Via pública, mobilitat i platges de l’Ajuntament de Sitges que emetés el corresponent informe en el que es determini en el seu cas, la corresponent indemnització pels danys i perjudicis soferts per l’Administració, en el termini de 10 dies. Vist l’informe de l’enginyer Cap de serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Sitges de data 22 de maig de 2015, amb el contingut literal següent: ASSUMPTE: DETERMINACIÓ DELS DANYS I PERJUDICIS OCASIONATS PER TRANSPORTS CIUTAT COMTAL SA EN LA GESTIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT SINGULAR AL NUCLI URBÀ DE SITGES OSCAR VILLAS GARCIA, enginyer cap de serveis i mobilitat de l'Ajuntament de Sitges, emet el següent: I N F O R M E ANTECEDENTS El dia 1 de juny de 2011, la Junta de Govern Local va adjudicar el contracte de gestió

142

del servei públic de transport singular al nucli urbà de Sitges a l’empresa Transports Ciutat Comtal, S.A. El dia 12 de juny de 2012, en Juan Alejandro Giménez Mariné, en representació de TCC, va entrar un escrit a l’Ajuntament posant de manifest circumstàncies esdevingudes i imprevisibles que, segons el seu criteri, haurien trencat l’equilibri econòmic de la concessió i, paral·lelament, TCC SA no realitza el servei durant la temporada d’estiu de l’any 2012. El dia 20 de novembre de 2012, una vegada assumit el càrrec de gestor de la mobilitat del municipi, vaig emetre informe al respecte, en què manifestava que m’era impossible determinar si l’aparició del tren-barca en una part del recorregut del transport singular al nucli urbà de Sitges havia motivat un trencament de l’equilibri econòmic de la concessió, ja que la concessió es va implantar sense cap estudi econòmic previ ni dades de facturació d’anys de no cohabitació amb el tren-barca. CONSIDERACIONS PRÈVIES Vist l’acord de la Junta de Govern Local del dia 6 de maig de 2015, en què se m’ordena que determini quina ha de ser la indemnització pels danys i perjudicis soferts per l’Administració pel no pagament del cànon de 10.000 euros, tinc a bé dir el següent: 1.- Que, segons la meva opinió, el servei concessionat (servei públic de transport singular al nucli urbà de Sitges, lot B) no era rentable des d’un primer moment, tal i com estava configurat, si no una càrrega imposada des de Sitges Model XXI a l’empresa que resultés guanyadora del concurs del lot A, corresponent al servei públic de transport col·lectiu urbà de viatgers. 2.- Que el fet que el propi Ajuntament de Sitges permetés la cohabitació del tren-barca, només començar l’estiu del primer any de vigència del contracte, fent un servei pràcticament idèntic, “a la carta”, més barat, i, al meu entendre, fins i tot més atractiu als usuaris, va motivar que la realització del servei concessionat fos absolutament inassumible. CONSIDERACIONS Hem de pensar que, tot i que el servei públic de transport singular al nucli urbà de Sitges va començar a realitzar-se el dia 1 de juny de 2011, no es va signar contracte fins al dia 18 d’agost de 2011. Amb això vull dir que, durant el període de pagament (18 d’agost al 18 de novembre de 2011), Transports Ciutat Comtal SA ja va ser conscient del greuge que els havia ocasionat l’entrada en funcionament del tren-barca i va decidir, de manera unilateral, no fer efectiu el pagament, demanant, a posteriori (en data 12 de juny de 2012) “les compensacions necessàries, legalment previstes, en virtut de les pèrdues que ha vingut suportant el manteniment del servei públic i/o la condonació d’obligacions com ara l’anulació del pagament del cànoc que correspondria satisfer”. No em puc manifestar sobre els danys i perjudicis que hagi pogut ocasionar l’empresa Transports Ciutat Comtal SA a l’Ajuntament pel fet de no haver pagat els 10.000 euros, abans de tres mesos, una vegada signat el contracte. El que sí puc manifestar es que la desaparició prematura del servei públic de transport singular al nucli urbà de Sitges, tal i com estava configurat, no va suposar cap dany ni perjudici sobre l’Ajuntament, i més, una vegada es va autoritzar la reaparició del tren-barca que venia realitzant el servei des de feia anys.

143

CONCLUSIONS Es proposa a la Corporació que no es faci cap reclamació de danys i perjudicis a l’empresa Transports Ciutat Comtal SA, per la desaparició del servei públic de transport singular al nucli urbà de Sitges, al marge de que hagi d’assumir o no el cànon inicial previst de 10.000 euros. Oscar Villas García Enginyer del Servei de Mobilitat Ajuntament de Sitges Sitges, 22 de maig de 2015” Atès l’informe emès conjuntament la Secretaria General i la Intervenció General núm. 39/2015 de data 5 de juny de 2015, relatiu a resolució del contracte de transport singular al nucli urbà de Sitges (lot b) signat amb Transports Ciutat Comtal SA (TCC SA) per causa imputable al contractista (Exp. núm. 34/2012). Abonament del cànon devengat,amb el contingut literal següent: INFORME JURÍDIC NÚM 39 / 2015 Assumpte: RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE DE TRANSPORT SINGULAR AL NUCLI URBÀ DE SITGES (LOT B) SIGNAT AMB TRANSPORTS CIUTAT COMTAL SA (TCC SA) PER CAUSA IMPUTABLE AL CONTRACTISTA (EXP NUM 34/2012). ABONAMENT DEL CÀNON DEVENGAT. Fernando Aragonés Seijo, Secretari General, i Criseida Ramírez Dominguez, Interventora General. L’informe s’emet conjuntament pel secretari i la interventora municipals, actuant cadascú les funcions públiques necessàries i reservades que s’expressen seguidament. Pel que fa al secretari, l’informe actua la funció pública d’assessorament jurídic preceptiu que l’article 92 bis de la Llei 7/1985 de 2 d’abril reguladora de les bases de règim local introduït per l’article primer, núm. 25 de la Llei 27/2013 de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l’administració local en relació amb els articles 3.c i 8 del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, reserven al lloc de treball de secretaria. Pel que fa a la interventora, actua la funció pública de control i fiscalització interna de la gestió econòmic financera i pressupostària que l’article 92 bis de la Llei 7/1985 de 2 d’abril reguladora de les bases de règim local introduït per l’article primer, núm. 25 de la Llei 27/2013 de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, en connexió amb els articles 4.1.h i 14 del Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre, reserven al lloc de treball d’intervenció. La preceptivitat de les funcions enunciades l’estableix l’article 275.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, quan exigeix que les modificacions del contracte hagin de ser informades preceptivament pel secretari i per l’interventor municipal. I, en el cas considerat, precisament el que pretén el concessionari és una modificació de contracte.

144

FETS 1.- En data 18 d’agost de 2011 es va formalitzar el contracte de concessió administrativa de la gestió de servei públic de transport singular al nucli urbà de Sitges (Lot B) amb l’empresa Transports Ciutat Comtal SA (TCC SA). D’acord amb l’informe del tècnic el servei es va iniciar en data 1 de juny del 2011. 2.- Consta la presentació de la garantia definitiva conjunta pel compliment de les obligacions contractuals en data 18 de maig de 2011 per un import de 15.000€. 3.- Per acord Plenari de data 26 de març de 2015 s’acorda la resolució del contracte per la causa estipulada a la clàusula 4 del plec de clàusules econòmiques particulars del contracte (no abonament del cànon durant els tres primers mesos del contracte). 4.-Per acord de la Junta de Govern Local de data 6 de maig de 2015 s’acorda aprovar la incoació d’expedient per determinar els danys i perjudicis ocasionats a l’administració per part del contractista per al seu rescabalament i la corresponent indemnització. 5.- Per informe de l’Enginyer Cap de serveis i mobilitat de l’Ajuntament de Sitges, Sr. Oscar Villas Garcia, de data 22 de maig de 2015, es proposa que no es faci cap reclamació de danys i perjudicis a l’empresa Transports Ciutat Comtal SA, “per la desaparició del servei públic de transport singular al nucli urbà de Sitges, al marge de que s’hagi d’assumir o no el cànon inicial previst de 10.000 €”. El motiu del present informe es la procedència, si s’escau, de reclamar l’import corresponent al cànon de 10.000 € previst en el contracte. NORMATIVA D’APLICACIÓ La legislació aplicable a l’objecte del present informe està continguda, bàsicament, en les següents normes: Llei 30/2007 de 30 d’octubre de contractes del sector públic (LCSP). D’aplicació en virtut del que es disposa a la Disposició transitòria primera del Reial Decret 3/2011 de 14 de novembre pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP). Llei 31/2007 de 30 d’octubre de procediments de contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals. Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. (LRJPAC, d’ara endavant). Llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, modificada per la llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local (LRBRL, d’ara endavant) i Llei 27/2013 de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local. Reial Decret 817/2009 de 8 de maig pel que es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007 de 30 d’octubre de contractes del sector públic. Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques. (RTRLCAP, d’ara endavant).

145

Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC, d’ara endavant). Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya (ROAS. D'ara endavant). Reial Decret 2568/1986 de 28 de novembre , pel qual s’aprova el Reglament d’Organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals. (ROF, d’ara endavant). Els Plecs de Clàusules Administratives Particulars, clàusules econòmiques i prescripcions tècniques reguladors de la present contractació, ratificat pel Ple de la Corporació en data 26 de juliol de 2010. CONSIDERACIONS A.- La clàusula 4 del PLEC DE CLÀUSULES ECONÒMIQUES PARTICULARS REGULADORES DE LA CONTRACTACIÓ DE LA GESTIÓ DE SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT COL·LECTIU URBÀ DE VIATGERS I DEL SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT SINGULAR AL NUCLI URBÀ DE SITGES LOT B, estableix el següent: Per tal d’accedir a la prestació del servei l’adjudicatari del contracte satisfarà al Consistori un cànon o participació econòmica en concepte de cobertura de les despeses originades per l’assistència tècnica en l’elaboració del present Plec i en la valoració d’ofertes. El valor d’aquest cànon es de 10.000€ (IVA exclòs) a satisfer al Consistori i haurà d’abonar-se dins dels primers tres (3) mesos a partir de l’inici del servei. Als costos previstos del servei a incloure en les propostes, s’haurà d’afegir l’amortització del pagament del Cànon que s’haurà de repartir entre la totalitat del període de concessió (12 anys). La manca de pagament del cànon en el termini previst tindrà la consideració de falta molt greu i podrà donar lloc a la resolució del contracte. La clàusula 13ena del PLEC DE CLÀUSULES TÈCNIQUES PARTICULARS REGULADORES DE LA CONTRACTACIÓ DE LA GESTIÓ DE SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT COL·LECTIU URBÀ DE VIATGERS I DEL SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT SINGULAR AL NUCLI URBÀ DE SITGES estableix el següent: L’execució del contracte es realitzarà a risc i ventura del contractista. Per tal d’accedir a la prestació del servei l’adjudicatari del contracte satisfarà al Consistori un cànon o participació econòmica en concepte de cobertura de les despeses originades per l’assistència tècnica en l’elaboració del present Plec i en la valoració d’ofertes. El valor d’aquest cànon es de 10.000€ (IVA exclòs) a satisfer al Consistori i haurà d’abonar-se dins dels primers tres (3) mesos a partir de l’inici del servei. La manca de pagament del cànon en el termini previst tindrà la consideració de falta molt greu i podrà donar lloc a la resolució del contracte. Queda acreditat a l’expedient de la contractació que el servei es va iniciar en data 1 de juny del 2011 (per tant el termini d’abonament del cànon per part del contractista finia en data 31 d’agost de 2011) i queda acreditat a l’expedient de la resolució del contracte, que no es va abonar el cànon en el termini establert a l’efecte. El cànon que ha d’abonar el contractista a l’administració es configura com una prestació a càrrec del contractista, juntament amb les demés pactades i, en particular, a les que es pot qualificar com a principal d’aquest contracte, conforme als plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques, això és, la

146

de prestar el servei de transport singular (turístic) al municipi de Sitges. El cànon, a més, segons estableixen els Plecs respon a la necessitat de fer front a les despeses derivades de l’assistència tècnica en la redacció dels plecs i la valoració de les ofertes, i es planteja com una condició per “accedir a la prestació del servei”, segons el literal dels propis plecs, raó per la que s’entén que en el termini inicial de 3 mesos es devengui el seu pagament. El cànon es configura a més com una obligació essencial del contracte si atenem a que el seu impagament es considera com una falta molt greu que pot donar lloc a la resolució del contracte. Cal afegir, a més, que d’acord amb el Plec de prescripcions tècniques lot A (1.3.12) es puntua com a criteri d’adjudicació, presentar proposta per a la gestió del servei públic de transport singular de Sitges (lot B), amb un total de 10 punts. Es a dir que es dona 10 punts per l’adjudicació del lot A (adjudicació del contracte de gestió de servei públic de transport urbà) si es presenta una proposta per al lot B (gestió del servei públic de transport singular de Sitges). Al contractista si li van adjudicar els dos contractes, tant el de transport singular (turístic) com el transport urbà. Raó que abunda més, si cal, en que per part del contractista es doni compliment a les prestacions essencials del contracte adjudicat i l’abonament del cànon és una d’elles, l’altre es donar compliment del servei. Si no es fa cap de les dues coses, s’haurà obtingut una puntuació per l’adjudicació d’un contracte, sense donar compliment a cap de les obligacions essencials del mateix. B.- Resolt el contracte, quin expedient, més que resoldre per causa imputable al contractista, pretenia donar una nova oportunitat al contractista per que procedís al pagament de la quantitat pendent, l’exigibilitat de les quantitats vençudes que es deuen a l’administració passaria a ser l’objecte de l’expedient de determinació de danys i perjudicis que hagi d’indemnitzar el contractista, així com el pronunciament exprés sobre la procedència o no de la pèrdua, devolució o cancel·lació de la garantia constituïda (Dictamen 77/2010 d’11 de febrer de 2010 del Consell Consultiu de Canàries). C.- Les responsabilitats a que estan afectes les garanties venen regulades a l’article 100 del TRLCSP, tal i com es desprèn del seu literal, la garantia respon de l’execució correcte de les prestacions previstes en el contracte, i l’abonament del cànon es una de les prestacions previstes en el contracte. Article 100. Responsabilitats a què estan afectes les garanties. La garantia respon dels conceptes següents: a) De les penalitats imposades al contractista de conformitat amb l’article 212. b) De l’execució correcta de les prestacions previstes en el contracte, de les despeses originades a l’Administració per la demora del contractista en el compliment de les seves obligacions, i dels danys i perjudicis ocasionats a la mateixa Administració amb motiu de l’execució del contracte o pel seu incompliment, quan no sigui procedent resoldre’l. c) De la confiscació que es pot decretar en els casos de resolució del contracte, d’acord amb el que estigui establert en el mateix contracte o en aquesta Llei. d) A més, en el contracte de subministrament la garantia definitiva respon de la inexistència de vicis o defectes dels béns subministrats durant el termini de garantia que s’hagi previst en el contracte.

147

D.- Procediment i òrgan competent. El ple és l’òrgan competent per acordar l’aprovació de la liquidació corresponent als 10.000 € en concepte de cànon que s’endeuten a l’Ajuntament de Sitges, prèvia audiència al contractista per un termini de 15 dies. Cas que no s’aboni cànon indicat, procedirà el seu cobrament fent efectiu el import corresponent sobre la garantia definitiva dipositada d’acord amb el procediment establert al Reial Decret 161/1997 de 7 de febrer aprovatori del Reglament de la Caixa general de dipòsits. CONCLUSIONS De tot el damunt dit se’n desprèn el següent: - L’import corresponent als 10.000€ del cànon constitueix un deute exigible al contractista per part d’aquest Ajuntament. Cas que no s’aboni l’import indicat, es podrà detraure de l’import dipositat en concepte de fiança constituïda a l’efecte. - L’òrgan competent per la seva aprovació és el Ple municipal, prèvia la audiència al contractista. Aquest és el criteri dels sotasignats sotmetent-se a altre millor fonamentat en dret acordant la corporació d’acord amb el seu superior criteri. Sitges 5 de juny de 2015 Secretari General Interventora General Fernando Aragonés Seijo Criseida Ramírez Dominguez

Per tot això, aquesta Alcaldia, en ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent,

DECRETO: PRIMER.- PROPOSAR ELEVAR al PLE MUNICIPAL l’aprovació de la reclamació de l’import corresponent als 10.000 € del cànon que s’hauria devengat els tres primers mesos de vigència del contracte de transport singular urbà del municipi de Sitges. SEGON: ATORGAR TRÀMIT D’AUDIÈNCIA PRÈVIA AL CONTRACTISTA, Transports Ciutat Comtal SA, per un termini de 15 dies, perquè pugui presentar al·legacions a la present proposta, prèvia a la seva aprovació per part del Ple municipal. TERCER: NOTIFICAR el present acord a l’empresa Transports Ciutat Comtal SA i la Tresoreria Municipal. QUART.-. DECLARAR que:

- L’acte és un tràmit que no posa fi a la via administrativa i no pot ser impugnat separadament.

- Tanmateix, els legitimats activament poden interposar qualsevol altre recurs ajustat a dret.”

Sitges, a 8 de juny de 2015.

148

8.- En data 15 de juny de 2015 i núm. de registre d’entrada 9859 es presenta recurs d’alçada per part de Joan Alejandro Gimenez Mariné, en nom i representació de TCC SA, contra l’acord de la Junta de Govern Local de data 6 de maig de 2015,demanant es declari la nul·litat de ple dret i/o subsidiàriament d’anul·labilitat del mateix. 9.- En data 6 d’agost de 2015 i núm. de registre d’entrada 13256, en el termini establert a l’efecte, es presenten al·legacions per part de Joan Alejandro Gimenez Mariné, en nom i representació de TCC SA. En relació a ambdós escrits s’emet el present informe. NORMATIVA D’APLICACIÓ La legislació aplicable a l’objecte del present informe està continguda, bàsicament, en les següents normes:

Llei 30/2007 de 30 d’octubre de contractes del sector públic (LCSP). D’aplicació en virtut del que es disposa a la Disposició transitòria primera del Reial Decret 3/2011 de 14 de novembre pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP). Llei 31/2007 de 30 d’octubre de procediments de contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals. Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. (LRJPAC, d’ara endavant). Llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, modificada per la llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local (LRBRL, d’ara endavant) i Llei 27/2013 de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local. Reial Decret 817/2009 de 8 de maig pel que es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007 de 30 d’octubre de contractes del sector públic. Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques. (RTRLCAP, d’ara endavant). Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC, d’ara endavant). Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya (ROAS. D'ara endavant). Reial Decret 2568/1986 de 28 de novembre , pel qual s’aprova el Reglament d’Organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals. (ROF, d’ara endavant). Els Plecs de Clàusules Administratives Particulars, clàusules econòmiques i prescripcions tècniques reguladors de la present contractació, ratificat pel Ple de la Corporació en data 26 de juliol de 2010.

CONSIDERACIONS I.- En el primer escrit presentat per la concessionària, en relació amb l’acord de Junta

149

de Govern Local de data 6 de maig de 2015, es sol·licita la declaració de nul·litat de ple dret del referit acord i subsidiàriament l’anul·labilitat del mateix. No es cita en cap moment quin es el motiu causant de la nul·litat de ple dret, citant únicament d’una manera genèrica l’article 62 de la LRJPAC. Pel que fa a les causes d’anul·labilitat, previstes i regulades a l’article 63 del mateix text legal, cita la desviació de poder. Per fonamentar aquesta desviació de poder, l’al·legant es basa en:

- l’exclusivitat del servei bus mar platja. - La manca de justificació de la necessitat del contracte per manca

d’estudi econòmic previ a la licitació en el seu dia del lot B corresponent al transport singular.

- Incompliment del principi de seguretat jurídica i de confiança legítima per que es considerava que el contracte es rescindiria per mutu acord de les parts.

Cap d’aquestes consideracions es nova, i a l’efecte ens remetem als informes jurídics emesos fins aleshores en els expedients núms 34/2012 i 36/2015, els quals donem aquí totalment per reproduïts, procedint la desestimació de les al·legacions presentades. II.- Pel que fa al segon escrit presentat, tampoc no aporta cap consideració nova a totes les analitzades fins aleshores, tot i reconeixent que no s’ha abonat l’import de 10.000 € corresponent al cànon indicat. CONCLUSIONS Es considera procedent desestimar les al·legacions presentades per la concessionària a l’expedient 36/2015, aprovant la proposta de Decret del Batlle de data 8 de juny de 2015 en tots els seus termes, aprovant la liquidació corresponent i sigui posteriorment ratificada per part del Ple Municipal. Aquest és el criteri dels sotasignats sotmetent-se a altre millor fonamentat en dret acordant la corporació d’acord amb el seu superior criteri.”

Per tot això, aquesta Alcaldia, en ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent, DECRETO: PRIMER.- DESESTIMAR les al·legacions presentades per TCC SA. SEGON.- APROVAR la reclamació de l’import corresponent als 10.000 € del cànon que s’hauria meritat els tres primers mesos de vigència del contracte de transport singular urbà del municipi de Sitges. TERCER.- APROVAR la liquidació 2015/0000007637 de data 13 d’agost que s’adjunta annexada al present Decret. QUART.- RATIFICAR el present Decret per part del Ple municipal, en la propera sessió que en tingui. CINQUÈ.- NOTIFICAR el present acord a l’empresa Transports Ciutat Comtal SA i la Tresoreria Municipal.

150

SISÈ.- DECLARAR que:




Per tot el damunt dit Es proposa a al Ple de la Corporació l’adopció del següent

DICTAMEN ÚNIC.- Ratificar el Decret del Batlle núm. 959/2015 de data 14 d’agost de 2015, pel que s’aprova la proposta de determinació dels danys i perjudicis ocasionats a l’administració per part del contractista TCC SA en relació amb la resolució del contracte de concessió de la gestió de servei públic de transport singular al nucli urbà de Sitges (exp. 36/2015),així com s’aprova la liquidació del cànon que es reclama, dalt transcrit. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Torn de paraules pels grups? Passem a la votació. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:

Vots a favor: 21 que corresponen als grups polítics municipals de CiU (5), ERC (3), SeP (PSC-ICV) (3), C’s (3), CUP (3), NH (2), Sitges GI (1) i el PP (1).

El batlle declara aprovats per unanimitat els acords transcrits més amunt. 2.1.2.- Servei de Gestió Pressupostària, Ingressos i Informació de Base 2.1.2.1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE L’EXPEDIENT DE RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDIT NÚMERO 06REC/15 AMB CÀRREC AL PRESSUPOST GENERAL 2015 Vist l’expedient de modificació de crèdit del pressupost general 2015 número 08CE/15 aprovat en el Ple de 27 de juliol de 2015, mitjançant el qual es creen les aplicacions pressupostàries per tal de fer front a les operacions pendents d’aplicar al pressupost (OPA). Vist que de conformitat als articles 60.2 del RD500/1990 correspon al Ple de l’Entitat l’aprovació del reconeixement extrajudicial de crèdits. Vist que d’acord amb el que disposa l’article 20.2.c) de les Bases d’Execució del Pressupost, correspon al Ple el reconeixement de les obligacions adquirides en

151

exercicis anteriors. Es proposa a l’Ajuntament l’adopció del següent

ACORD:

1. Aprovar el Reconeixement Extrajudicial de Crèdits núm. 06REC/15 corresponent a l’autorització, disposició i el reconeixement de l’obligació (ADO) de l’operació comptable corresponent a la factura d’exercicis anteriors compresa en la relació següent:

Regidoria Relació - Annex Import € Cultura Tradicions i Festes C/2015/1432 2.000,00 €

* S’adjunta al mateix, el llistat de la relació esmentada. 2. Traslladar el present acord al departament de Tresoreria. 3. Declarar que :




152

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Torn de paraules? Passem a la votació. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:

Vots a favor: 11 que corresponen als grups polítics municipals de CiU (5), ERC (3) i la CUP (3).

Abstencions: 10 que corresponen als grups polítics municipals de Sep-PSC-ICV (3), C’s (3), NH (2), Sitges GI (1) i PP (1).

El batlle declara aprovats per majoria els acords transcrits més amunt. 2.1.2.2.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DELS EXPEDIENTS DE MODIFICACIÓ DE CRÈDIT DEL PRESSUPOST GENERAL 2015 NÚMEROS 11CE/15, 12CE/15 (OPAS) i 09SC/15 MITJANÇANT CRÈDIT EXTRAORDINARI I SUPLEMENT DE CRÈDIT. Atesa les sol·licituds per realitzar modificacions de crèdit de diverses Regidories de l’Ajuntament de Sitges. Ates que cal crear una aplicació pressupostària d’operacions pendents d’aplicar d’exercicis anteriors (OPAS). Atesa l’existència de despeses que no poden demorar-se a l’exercici següent, per a les quals el crèdit consignat en el vigent Pressupost de la Corporació és insuficient i no ampliable. Vist l’establert als articles 177 a 182 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, de 28 de desembre i articles 34 a 51 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril. Vist que els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit s’han de finançar amb càrrec al romanent líquid de tresoreria, amb nous o majors ingressos o amb baixes per anul·lació de conformitat amb l’article 177 del RDL 2/2004, i l’establert a l’article 36 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril. Vist que el Ple és l’òrgan competent per aprovar les modificacions de crèdit proposades de conformitat amb els articles 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals i articles 37.3 i 49 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril. Vist que la tramitació dels expedients de crèdits extraordinaris i suplements de crèdit s’ha de realitzar amb subjecció als mateixos tràmits i requisits d’aprovació del Pressupost. Vist l’informe emès per la Interventora de la Corporació. Es proposa a l’Ajuntament l’adopció del següent

154

ACORD: 1.- Aprovar l’expedient de modificació de crèdit mitjançant crèdit extraordinari número 11CE/15 d’acord amb el següent detall: 11CE

PROGRAMA DESCRIPCIÓ APLICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA

BAIXA DESPESES

ALTA DESPESES

33822 FESTA SANT BARTOMEU I SANTA TECLA

ALTRES DESPESES DIVERSES K122 33822 2269900 10.000,00

33821 POLITIQUES DE TRADICIONS I FESTES

MOBILIARI FESTES K121 33821 6250008 PROJECTE: 2015/4/K1/1 10.000,00

33423 PROMOCIO CULTURAL

ACTIVITATS CULTURALS DE TEATRE E123 33423 2260905 4.700,00

ESCENARI D'ALUMINI - MÒDULS I ESCALA

E123 33423 6290003 PROJECTE:2015/4/E1/1 4.700,00

TOTAL 14.700,00 14.700,00

2.- Aprovar l’expedient de modificació de crèdit mitjançant crèdit extraordinari número 12CE/15 de finançament del reconeixement extrajudicial de crèdit de factures d’exercicis anteriors (OPAS) d’acord amb el següent detall: 12CE


ALTA INGRESSOS

ALTA DESPESES

93132 GESTIO PRESSUPOSTARIA

ROMANENT DE TRESORERIA PER DESPESES GENERALS A432 87000 389,00

23115 SITGES VITAL

PREMSA, REVISTES, LLIBRES I ALTRES PUBLICACIONS EXERCICIS ANTERIORS (OPAS)

D115 23115 2200199 389,00

TOTAL 389,00 389,00

3.- Aprovar l’expedient de modificació de crèdit mitjançant suplement de crèdit número 09SC/15 d’acord amb el següent detall: 09SC


BAIXA DESPESES

ALTA DESPESES

33011 POLITIQUES DE CULTURA I COOPERACIO

155

SUBVENCIÓ FADES - FOMENT I AJUDA AL DESENV. ECONÒMIC I SOCIAL

E111 33011 4800124 2.000,00

ALTRES DESPESES DIVERSES E111 33011 2269900 2.000,00

34218 INSTAL·LACIONS ESPORTIVES

MANTENIMENT INSTAL·LACIONS ESPORTIVES F218 34218 2120001 10.500,00

RENOVACIO VESTIDORS EQUIPAMENTS DEL CLUB RUGBY SITGES

F218 34218 6320033 10.500,00

93235 GESTIO DELS INGRESSOS I SERVEI D'INFORMACIO DE BASE

PUBLICACIÓ EN DIARIS OFICIALS A435 93235 2260300 12.000,00

31111 PROTECCIO I PROMOCIO DE LA SALUT

ALTRES DESPESES DIVERSES G211 31111 2269900 12.000,00 TOTAL 24.500,00 24.500,00

156

4.- Actualitzar el programa d’inversions de l’exercici 2015 d’acord amb el següent detall:

FINANÇAMENT FINANÇAMENT 2015 FINANÇAMENT ROMANENT

APLICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA PROJECTE DESCRIPCIÓ IMPORT

INICIAL

MODIFICACIONS DE CRÈDIT

IMPORT FINAL VENDA

PATRIMONI

SUBVENCIÓ RECURSOS CORRENTS

CREDIT

DESVIAMENT DE

FINANÇAMENT POSITIU

COMPROMISOS

FERMS SUBVENCIONS

ROMANENT PER

DESPESES GENERALS

CAPÍTOL VI 1.831.300,00 3.824.975,65 5.656.275,65 0,00 302.345,59 1.789.688,18 0,00 984.515,43 639.417,03 1.940.309,42

2015 A112 49212 6230004 2015/2/A1/1

MATERIAL INVENTARIABLE COMUNICACIO I IMATGE

1.000,00 1.000,00 1.000,00

2015 A145 93345 6320013 2015/2/A1/2 MILLORA EDIFICI CASA DE LA VILA 1.000.000,00 -862.000,00 138.000,00 138.000,00

2015 A145 93345 6320031 2015/2/A1/3 REHABILITACIO EDIFICIS 50.000,00 90.000,00 140.000,00 140.000,00

2015 B235 92035 6360001 2015/2/B2/1 REPOSICIO EQUIPAMENT INFORMATIC

115.000,00 -40.000,00 75.000,00 75.000,00

2015 B235 92035 6410002 2015/2/B2/2 APLICACIONS INFORMATIQUES 50.000,00 -40.000,00 10.000,00 10.000,00

2015 B236 92036 6260003 2015/2/B2/3 ESTESA DE FIBRA OPTICA 30.000,00 30.000,00 30.000,00

2015 B317 92517 6230016 2015/2/B3/1 INSTAL·LACIO CAIXERS COBRAMENTS

24.500,00 -24.500,00 0,00 0,00

2015 B318 92018 6250000 2015/2/B3/2 MOBILIARI 15.000,00 -1.415,70 13.584,30 13.584,30

2015 C112 13212 6230006 2015/2/C1/1 CAMERES DE VIDEOVIGILANCIA 0,00 0,00 0,00

2015 C112 13212 6240004 2015/2/C1/2 ADQUISICIO VEHICLE POLICIA LOCAL

30.000,00 -30.000,00 0,00 0,00

2015 C212 32312 6320008 2015/2/C2/1 MILLORES ESCOLES 73.500,00 62.752,05 136.252,05 136.252,05

2015 C212 32312 6320030 2015/2/C2/2 MILLORES LLARS D'INFANTS 6.000,00 6.000,00 6.000,00

2015 C214 32614 6320017 2015/2/C2/3 MILLORES ESCOLA D'ADULTS

16.000,00 16.000,00 16.000,00

157



INICIAL

MODIFICACIONS

DE CRÈDIT

IMPORT FINAL VENDA

PATRIMONI


CREDIT

DESVIAMENT DE


COMPROMISOS

FERMS SUBVENCIONS

ROMANENT PER

DESPESES GENERALS

2015 D111 23111 6230007 2015/2/D1/1 MATERIAL INVENTARIABLE ACCIO SOCIAL

8.000,00 8.000,00 8.000,00

2015 D115 23115 6260004 2015/2/D1/2

ADQUISICIO MATERIALS I EQUIPS INFORMATICS

3.000,00 3.000,00 3.000,00

2015 E114 33214 6320009 2015/2/E1/1 BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL

1.000,00 1.000,00 1.000,00

2015 E211 33711 6250004 2015/2/E2/1 MOBILIARI EQUIPAMENT JUVENIL

200,00 200,00 200,00

2015 F218 34218 6330003 2015/2/F2/1 EQUIPAMENTS INSTALLACIONS ESPORTIVES

50.000,00 60.000,00 110.000,00 110.000,00

2015 G131 24131 6230015 2015/2/G1/1

MATERIAL INVENTARIABLE EQUIPAMENTS AULES NIVELL 10

25.000,00 25.000,00 25.000,00

2015 G131 24131 6230017 2015/2/G1/2

MATERIAL INVENTARIABLE EQUIPAMENT AULA - TALLER PROFESSIONAL

15.000,00 15.000,00 15.000,00

2015 G132 43332 6230014 2015/2/G1/3

MATERIAL INVENTARIABLE EQUIPAMENTS CENTRE EMPRESES CREATIVES

2.000,00 2.000,00 2.000,00

2015 G132 43332 6230018 2015/2/G1/4

MATERIAL INVENTARIABLE PER ACCIONS DINAMITZACIO EMPRESARIAL

15.000,00 15.000,00 15.000,00

2015 H111 17211 6190001 2015/2/H1/1 ARRANJAMENTS CAMINS RURALS 100,00 100,00 100,00

2015 I111 16211 6090028 2015/2/I1/1 CONTENIDORS 10.000,00 10.000,00 10.000,00

158



INICIAL

MODIFICACIONS

DE CRÈDIT

IMPORT FINAL VENDA

PATRIMONI


CREDIT

DESVIAMENT DE


COMPROMISOS

FERMS SUBVENCIONS

ROMANENT PER

DESPESES GENERALS

2015 I120 15320 6190045 2015/2/I1/2 ARRANJAMENT PLAÇA DEL VINYET

25.000,00 25.000,00 25.000,00

2015 I120 15320 6230000 2015/2/I1/3

MAQUINARIA, INSTALLACIONS TECNIQUES I UTILLATGE

18.000,00 18.000,00 18.000,00

2015 I120 15320 6230012 2015/2/I1/4 MATERIAL INVENTARIABLE GARRAF

10.000,00 10.000,00 10.000,00

2015 I120 15320 6240002 2015/2/I1/5 ADQUISICIÓ VEHICLE 15.000,00 15.000,00 15.000,00

2015 I143 16543 6090029 2015/2/I1/6

OBRES SOTERRAMENT ENLLUMENAT PÚBLIC GARRAF II

1.000,00 1.000,00 1.000,00

2015 I143 16543 6190018 2015/2/I1/7 MILLORA ENLLUMENAT PUBLIC

70.000,00 80.000,00 150.000,00 150.000,00

2015 I144 17144 6390002 2015/2/I1/8 PARCS INFANTILS 15.000,00 15.000,00 15.000,00

2015 I147 16147 6190003 2015/2/I1/9 MILLORES XARXA DE SANEJAMENT

0,00 0,00 0,00

2015 I147 16147 6330002 2015/2/I1/9 MILLORES XARXA DE SANEJAMENT

0,00 302.345,59 302.345,59 302.345,59

2015 I149 45349 6090015 2006/2/0008/1 TUNEL PORT GINESTA 105.000,00 564.141,83 669.141,83 105.000,00 496.210,82 67.931,01

2015 I340 92040 6250000 2015/2/I3/1 MOBILIARI 6.000,00 16.415,70 22.415,70 22.415,70

2015 J142 17042 6190022 2015/2/J1/1 OBRES REGENERACIO PLATGES

1.000,00 18.360,00 19.360,00 19.360,00

2015 J142 17042 6240000 2015/2/J1/2 ELEMENTS DE TRANSPORT 25.000,00 210,82 25.210,82 25.210,82

2015 F218 34218 6320033 2015/2/F2/2

RENOVACIÓ VESTIDORS EQUIPAMENTS DEL CLUB RUGBY

50.000,00 50.000,00 50.000,00

159



INICIAL

MODIFICACIONS

DE CRÈDIT

IMPORT FINAL VENDA

PATRIMONI


CREDIT

DESVIAMENT DE


COMPROMISOS

FERMS SUBVENCIONS

ROMANENT PER

DESPESES GENERALS

SITGES

2015 F218 34218 6320034 2015/2/F2/3

REMODELACIÓ I AMPLIACIÓ DE L'ESTADI MUNICIPAL D'AIGUADOLÇ

21.780,00 21.780,00 21.780,00

2015 I120 15320 6090009 2015/2/I1/11

INSTAL·LACIÓ WC PÚBLICS AL PASSEIG MARÍTIM I ESTACIÓ DE TREN

100.000,00 100.000,00 100.000,00

2015 D111 23111 6220009 2015/2/D1/3 CREACIÓ ESPAI D'ACOLLIDA PER A INDIGENTS

70.000,00 70.000,00 70.000,00

2015 I120 15320 6090010 2015/2/I1/12

ADEQÜACIÓ NOVA ZONA VERDA MUNICIPAL A LES CASES DEL SORD

80.000,00 80.000,00 80.000,00

2015 C111 13011 6320035 2015/2/C1/4 REFORMA COMISSARIA POLICIA LOCAL

33.393,35 33.393,35 33.393,35

2015 I120 15320 6230019 2015/2/I1/13 MATERIAL INVENTARIABLE VIA PÚBLICA

29.000,00 29.000,00 29.000,00

2015 A145 93345 6090030 2015/2/A1/6

PROGRAMA CONTROL ACÚSTIC VIA PÚBLICA

12.191,96 12.191,96 12.191,96

2015 J142 17042 6250005 2015/2/J1/4 MOBILIARI PLATGES 18.000,00 18.000,00 18.000,00

2015 K122 33822 6390001 2015/2/K1/1 VESTUARI GEGANTS 12.000,00 12.000,00 12.000,00

2015 I120 15320 6230099 2014/4/J1/7 MATERIAL INVENTARIABLE VIES PUBLIQUES

8.719,26 8.719,26 8.719,26

160



INICIAL

MODIFICACIONS

DE CRÈDIT

IMPORT FINAL VENDA

PATRIMONI


CREDIT

DESVIAMENT DE


COMPROMISOS

FERMS SUBVENCIONS

ROMANENT PER

DESPESES GENERALS

2015 E114 33214 6320009 2012/2/G1/2 BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL

571.486,02 571.486,02 571.486,02

2015 H142 15142 6190004 2014/2/B3/2

DEVOLUCIÓ SUBVENCIÓ FEDER URBANITZACIÓ ST. SEBASTIÀ I CASC HISTÒRIC

425.000,00 425.000,00 425.000,00

2015 I340 92040 6320013 2014/2/J2/2 MILLORA EDIFICI CASA DE LA VILA 110.783,07 110.783,07 63.304,61 47.478,46

2015 A145 93345 6320031 2014/4/A4/1 REHABILITACIÓ EDIFICIS 58.820,64 58.820,64 58.820,64

2015 C112 13212 6230003 2015/4/C1/1

MATERIAL INVENTARIABLE PREVENCIÓ I SEGURETAT

200,00 200,00 200,00

2015 B235 92035 6260005 2015/2/B2/4

APLICACIÓ PROGRAMA NÒMINA RECURSOS HUMANS

80.000,00 80.000,00 80.000,00

2015 H142 15142 6000002 2015/4/H1/1

EXPROPIACIÓ FINCA FRANCISCO MARGARIT MILA (RECURS 2140/13 TS)

1.812.236,46 1.812.236,46 1.812.236,46

2015 A145 93345 6320036 2015/2/A1/8 REHABILITACIÓ EDIFICI ESCORXADOR

75.000,00 75.000,00 75.000,00

2015 G132 43332 6230020 2015/2/G1/5

CLIMATITZACIÓ CENTRE EMPRESES CREATIVES

13.800,00 13.800,00 13.800,00

2015 A131 91231 6250006 2015/2/A1/9 MOBILIARI ALCALDIA 2.500,00 2.500,00 2.500,00

2015 C214 32614 6260009 2015/2/C2/4

MATERIAL INFORMÀTIC ESCOLA D'ADULTS

11.000,00 11.000,00 11.000,00

161



INICIAL

MODIFICACIONS

DE CRÈDIT

IMPORT FINAL VENDA

PATRIMONI


CREDIT

DESVIAMENT DE


COMPROMISOS

FERMS SUBVENCIONS

ROMANENT PER

DESPESES GENERALS

2015 C214 32614 6250007 2015/2/C2/5 MOBILIARI ESCOLA D'ADULTS

5.000,00 5.000,00 5.000,00

2015 F218 34218 6330003 2014/2/F1/1 EQUIPAMENT INSTAL·LACIONS ESPORTIVES

5.265,90 5.265,90 5.265,90

2015 I143 16543 6190018 2014/2/J1/4 MILLORA ENLLUMENAT PÚBLIC

7.788,70 7.788,70 7.788,70

2015 K121 33826 6250008 2015/4/K1/1 MOBILIARI FESTES 10.000,00 10.000,00 10.000,00

2015 E123 33423 6290003 2015/4/E1/1 ESCENARI D'ALUMINI - MÒDULS I ESCALA

4.700,00 4.700,00 4.700,00

CAPÍTOL VII 233.000,00 401.797,50 634.797,50 0,00 45.797,50 289.000,00 0,00 0,00 300.000,00 0,00

2015 A123 33423 7800008 2015/2/A1/4

SUBVENCIO FUNDACIO PRIVADA PRADO OBRES EDIFICI

1.000,00 1.000,00 1.000,00

2015 A123 33423 7800009 2015/2/A1/5 APORTACIO FUNDACIO HOSPITAL

80.000,00 80.000,00 80.000,00

2015 C145 13645 7800007 2015/2/C1/3

SUBVENCIO ASSOCIACIO BOMBERS VOLUNTARIS SITGES - BENS INVENT

6.000,00 6.000,00 6.000,00

2015 I147 16147 7630001 2015/2/I1/10

SUBVENCIO MANCOMUNITAT PORTADA D'AIGUA D'ABRERA

145.000,00 145.000,00 145.000,00

2015 J123 43223 7400001 2015/2/J1/3 APORTACIO AGENCIA 1.000,00 1.000,00 1.000,00

162



INICIAL

MODIFICACIONS

DE CRÈDIT

IMPORT FINAL VENDA

PATRIMONI


CREDIT

DESVIAMENT DE


COMPROMISOS

FERMS SUBVENCIONS

ROMANENT PER

DESPESES GENERALS

TURISME OBRES CAN MILA

2015 A123 33423 7800008 2014/2/A1/3

SUBVENCIO FUNDACIO PRIVADA PRADO OBRES EDIFICI

345.797,50 345.797,50 45.797,50 300.000,00

2015 D217 23117 7800013 2015/2/D2/1

SUBVENCIO ASSOCIACIÓ DE DONES DE SITGES - ADQUISICIÓ MÀQUINA DE COSIR

1.000,00 1.000,00 1.000,00

2015 D111 23111 7800014 2015/2/D1/4 SUBVENCIÓ CÀRITAS - MATERIAL CDA

20.000,00 20.000,00 20.000,00

2015 D111 23111 7800015 2015/2/D1/5 SUBVENCIÓ CREU ROJA - MATERIAL CDA

20.000,00 20.000,00 20.000,00

2015 A123 33423 7800016 2015/2/A1/7

SUBVENCIO CLUB NAUTIC SITGES - APORTACIO OBRES REHABILITACIO

15.000,00 15.000,00 15.000,00

TOTAL INVERSIONS 2.064.300,00 4.226.773,15 6.291.073,15 0,00 348.143,09 2.078.688,18 984.515,43 939.417,03 1.940.309,42

163

5. Procedir a les comunicacions i publicacions escaients, l’aprovació d’aquest acord estarà sotmesa a informació pública durant 15 dies a partir de la publicació al BOP i al Tauler d’anuncis, durant els quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar-hi reclamacions. En el supòsit que no es presentin al·legacions, els presents acords es consideraran aprovats definitivament. En el cas que no es presentin reclamacions podrà ser impugnada per mitjà de recurs contenciós administratiu davant de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos. Tanmateix, els legitimats activament podran interposar qualsevol altre recurs ajustat a dret. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Torn de paraules? Senyor Manuel Rodríguez. Pren la paraula el senyor Manuel Rodríguez: Gràcies senyor Batlle. En relació a la despesa de Altres despeses diverses, aquest concepte quin era? El 33011, Polítiques de Cultura i Cooperació que se'n va a Altres despeses diverses per 2.000 euros. I després de Gestió d'Ingressos i Informació de Base a Protecció i promoció de la salut. Els conceptes aquests on se'n van aquestes despeses? Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Disculpi. Pot tornar-ho a dir, si us plau. Quin apartat ha dit? Pren la paraula el senyor Manuel Rodríguez: El 3. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Polítiques de Cultura i Cooperació, Subvenció FADES -Foment i Adjuda al Desenvolupament Econòmic i Social-. És aquest? Senyora Regidora, ho teniu present en aquest moment? Són 2.000 euros. Pren la paraula la senyora Rosa Tubau: En aquest moment no tinc la informació. Si vol ja li passaré per escrit. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Li farem arribar per escrit, senyor Manuel Rodríguez. I l'altre concepte quin era? Pren la paraula el senyor Manuel Rodríguez: Era també Altres despeses diverses de Protecció i promoció de la salut per 12.000 euros. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Senyor Mas? És una baixa del Servei d'Informació de Base -de les Publicacions en diaris oficials- i es dóna d'alta a Protecció i promoció de la salut. Són 12.000 euros. Té present en aquest moment...? Li farem arribar també senyor Rodríguez.

164

Pren la paraula el senyor Manuel Rodríguez: Molt bé. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Algun aclariment més o alguna intervenció més? Senyor Pol Vigó. Pren la paraula el senyor Pol Vigó: Gràcies. Aquí només reiterar el que ja vam dir a l'últim Ple: que no estaria de més afegir a sota de cadascun d'aquests canvis un concepte una mica explicatiu per estalviar-nos totes aquestes preguntes que.... Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Doncs sí. Prenguin nota tots els regidors amb responsabilitats delegades que s'ha de fer incloure quan es diu Altres despeses diverses quines són. Pren la paraula el senyor Pol Vigó: No. En general, no només les despeses diverses. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: En general. Més concret que Altres despeses diverses. Molt bé. Alguna intervenció més? No? Passaríem a la votació. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:

Vots a favor: 9 que corresponen als grups polítics municipals de CiU (5), ERC (3) i Sitges GI (1).

Abstencions: 12 que corresponen als grups polítics municipals de Sep-PSC-ICV (3), C’s (3), la CUP (3), NH (2) i PP (1).

El batlle declara aprovats per majoria els acords transcrits més amunt. 2.1.2.3.- APROVACIÓ PROVISIONAL, SI S’ESCAU, DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS REGULADORES DELS TRIBUTS MUNICIPALS I DE LES ORDENANCES REGULADORES DELS PREUS PÚBLICS D’AQUEST AJUNTAMENT QUE HAURAN DE REGIR PER A L’EXERCICI 2016 I SEGÜENTS. És voluntat de l’Ajuntament, millorar de forma continua la gestió dels ingressos municipals i fer les adaptacions i canvis necessaris en tot moment, per tal d’adequar les ordenances fiscals i les ordenances reguladores de preus públics vigents a la canviant realitat econòmica. El text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals, procediment al que s’assimila l’aprovació i modificació de les Ordenances Reguladores dels Preus Públics. En el cas d’imposició de nous tributs, les Ordenances fiscals hauran d’aprovar-se

165

simultàniament a l’adopció dels respectius acords d’imposició. L’article 16.1 del text legal esmentat estableix que les Ordenances fiscals contindran com a mínim la determinació dels elements tributaris, el règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació. Quan es modifiquen les Ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova redacció dels preceptes afectats. La publicació dels textos actualitzats de les ordenances fiscals municipals resulta necessària, a fi de donar compliment al que estableix l’article 85 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, ja que aquestes han de complir la doble funció de servir com a eina normativa fonamental de gestió dels tributs locals i alhora comunicació informativa amb els ciutadans. Així mateix, la Disposició addicional quarta, apartat 3, de la Llei General Tributària, i l’article 12 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals possibiliten que les Entitats locals adaptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i funcionament propi de cada Entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una Ordenança General, redactada a l’empara de l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local. En aquest sentit, les modificacions introduïdes als textos de les ordenances fiscals municipals i de les ordenances reguladores dels preus públics obeeixen, al compliment de les previsions normatives esmentades anteriorment. Vistos els informes-proposta, presentats pels diferents departaments en que s’estructura l’organització municipal, que resten inclosos en l’expedient de modificació de les ordenances fiscals i les ordenances reguladores de preus públics vigents, per a que regeixin en l’exercici 2016. Vist que obren a l’expedient, sempre que cal i en relació a les taxes i preus públics que s’imposen o es modifiquen, els informes tècnics-econòmics en el quals es posa de manifest la relació entre els costos i els ingressos dels serveis prestats al qual es refereixen els articles 24, 25 i 44 del Reial Decret Legislatiu, 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals Vista la memòria de l’Alcaldia. Vist l’informe del Departament d’Ingressos. Es proposa a l’Ajuntament l’adopció del següent

ACORD: PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança General de Gestió, Inspecció i Recaptació dels ingressos de dret públic municipals que haurà de regir per a l’exercici 2016 i següents (annex 1), així com el seu text

166

refós. SEGON.- Aprovar provisionalment per a l’exercici de 2016 i següents la modificació de les Ordenances Fiscals i de les Ordenances Reguladores de Preus Públics (annex 2) que a continuació es relacionen, així com el seu text refós: IMPOSTOS OF01. Impost sobre Béns Immobles OF02. Impost sobre Activitats OF03. Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica OF04. Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana OF05. Impost sobre Construccions Instal·lacions i Obres TAXES OF06. Taxes per l’Expedició de Documents i Prestació de Serveis de Caràcter Administratiu i Tècnic a sol·licitud dels interessats OF07. Taxa per Llicències o Comprovació d’Activitats Comunicades en matèria d’Urbanisme OF09. Taxa per la Prestació dels Serveis d’Intervenció Administrativa en l’activitat dels ciutadans i les empreses a través del sotmetiment a prèvia llicència, comunicació prèvia o declaració responsable i pels controls posteriors a l’inici de les activitats OF10. Taxa per la Prestació dels Serveis d'Intervenció Integral de l'Administració Municipal en la Instal·lació d’Antenes d’Infraestructura de Radiocomunicació OF13. Taxa per Serveis relatius als Animals de Companyia OF14. Taxa per Distribució i Subministrament d’Aigua OF16. Taxes per Recollida, Tractament i Eliminació d'escombraries i altres residus urbans domiciliaris OF17. Taxa per la Prestació del Servei Municipal Complementari, de Recollida, Tractament i Eliminació de residus comercials OF18. Taxa per Serveis de Cementiri, Conducció de Difunts i altres serveis fúnebres de caràcter Municipal OF20. Taxes per a la Utilització Privativa o Aprofitament Especial OF24. Taxes per les Entrades de Vehicles a través de les voreres o qualsevol altre espai de domini públic local i per les Reserves de Via Pública OF28. Taxes per la utilització d’instal·lacions municipals i serveis complementaris PREUS PÚBLICS Ordenança reguladora del preus públics Annex 3. Preus públics del Centre d'Adults Annex 8. Activitats del Parc de Nadal Annex 9. Casal d’estiu i Estades Multiesportives Annex 14. Preus públics pel servei de piscina coberta municipal Annex 17. Preus públics de Serveis Socials TERCER.- Imposar les taxes per prestació de serveis públics o la realització d’activitats administratives de competència local i aprovar les Ordenances fiscals

167

reguladores de les mateixes (annex 3) que a continuació es relacionen: OF08 Taxa per la utilització de la deixalleria municipal QUART.- Publicar l’anunci d’exposició pública de les Ordenances Fiscals i de les Ordenances Reguladores dels Preus Públics en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major difusió de la província, de conformitat amb l'establert a l’article 17.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes locals CINQUÈ.- Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de les Ordenances Fiscals i de les Ordenances de Preus Públics aprovades de nou o modificades, durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província Durant el període d’exposició pública de les Ordenances, els qui tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març , podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats SISÈ.- Els acords definitius en matèria de derogació, aprovació i modificació d’Ordenances Fiscals i d’Ordenances de Preus Públics per a l’exercici de 2016, així com el text refós aprovat, seran objecte de publicació en el Butlletí Oficial de la Província SETÈ.- Establir que l’entrada en vigor dels acords adoptats esdevindrà el dia següent de la publicació de l’aprovació definitiva al BOP, de conformitat amb l’establert a l’article 70.2 de la Llei de Bases del Règim Local i l’article 196.2 del ROF VUITÈ.- Declarar que:

- L’acte és de tràmit dins d’un procediment d’aprovació de disposicions administratives generals, no posa fi a la via administrativa i no pot ser impugnat separadament.


ANNEX 1: Modificacions Ordenança General ORDENANÇA DE GENERAL DE GESTIÓ, INSPECCIÓ I RECAPTACIÓ DELS INGRESSOS DE DRET PÚBLIC MUNICIPALS La modificació és coincident en tot allò que constitueix prescripció legal

168

d’obligatòria i general aplicació amb el model aprovat per la Diputació de Barcelona i publicat al Butlletí Oficial de la Província de 30 de setembre de 2015 ANNEX 2 Modificacions Ordenances Fiscals i Ordenances Reguladores de Preus Públics OF01. IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES On diu: “Article 2n. Fet imposable .../.. 3. Tindran la consideració de béns immobles urbans o rústics els situats en el sòl de naturalesa urbana o rústica respectivament 4. S’entén per sòl de naturalesa urbana: - El classificat pel planejament urbanístic com a urbà, urbanitzat o equivalent - Els terrenys que tinguin la consideració d’urbanitzables o aquells pels què els instruments d’ordenació territorial i urbanística prevegin o permetin el seu pas a la situació de sòl urbanitzat, sempre que estiguin inclosos en sectors o àmbits espacials delimitats, així com altres sòls d’aquest tipus a partir del moment d’aprovació de l’instrument urbanístic que estableixi les determinacions per al seu desenvolupament - L’integrat de forma efectiva en la trama de dotacions i serveis propis dels nuclis de població - L’ocupat pels nuclis o assentaments de població aïllats, en el seu cas, del nucli principal qualsevol que sigui l’hàbitat en què es localitzin i amb independència del grau de concentració de les edificacions - El sòl ja transformat per comptar amb el serveis urbans establerts per la legislació urbanística o, en el seu defecte, per disposar d’accés rodat, abastiment d’aigua, evacuació d’aigües i subministrament d’energia elèctrica - El que estigui consolidat per l’edificació, en la forma i amb les característiques que estableixi la legislació urbanística S’exceptua de la consideració de sòl de naturalesa urbana el que integrin els béns immobles de característiques especials 5. S'entén per sòl de naturalesa rústica aquell que no sigui de naturalesa urbana d’acord amb el què disposa l'apartat anterior, ni estigui integrat en un bé immoble de característiques especials. 6. Es consideren béns immobles de característiques especials els inclosos en els següents grups: a) Els destinats a la producció d'energia elèctrica i gas i al refinament de petroli, i les

169

centrals nuclears. b) Les preses, salts d'aigua i embassaments, inclòs el seu llit, excepte les destinades exclusivament al rec. c) Les autopistes, carreteres i túnels de peatge d) Els aeroports i ports comercials A efectes de la inscripció d’aquests immobles al Cadastre i de la seva valoració no s’exclourà la maquinària integrada a les instal•lacions, ni aquella que formi part físicament de les mateixes o que estigui vinculada funcionalment a elles. 7. - En els procediments de valoració col•lectiva de caràcter general iniciats per la Direcció General del Cadastre des de l‘1 de gener de 2003, serà d'aplicació la classificació de béns definida en els apartats 3, 4, 5 i 6 anteriors, amb l'excepció de les construccions situades en sòl rústic, que conservaran la seva naturalesa, d’acord amb el que estableix l'apartat 8. Tot això en concordança amb el que respecte a la classificació de béns immobles estableix la normativa del Cadastre Immobiliari. 8.- Les construccions ubicades en sòl rústic que no resultin indispensables per al desenvolupament de les explotacions agrícoles, ramaderes o forestals, mantindran la seva naturalesa urbana fins la realització, amb posterioritat a 1 de gener de 2006, d’un procediment de valoració col·lectiva general, sigui quina sigui la classe d’immobles a què aquest es refereixi. . Fins aquesta data, els béns immobles que figurin o que es donin d'alta en el Cadastre Immobiliari tindran la naturalesa que els correspondria conforme la normativa anterior. 9. - En cas que es realitzi un procediment de valoració col·lectiva general referit a immobles urbans, s’ha de determinar simultàniament un nou valor cadastral per a tots els immobles que tinguin una construcció en sòl de naturalesa rústica Aquests valors, s’obtenen per la suma de dos components: Primer component Està integrat, al seu torn, per dos elements: 1. El valor del sòl de la superfície ocupada per les construccions, determinada per aplicació dels mòduls específics aprovats per ordre del ministre d’Economia i Hisenda, EHA 1882/2006, o altres que puguin aprovar-se posteriorment 2. El valor de la construcció, que s’obté per aplicació de regles idèntiques a les que es determinin per a l’obtenció del valor de les construccions dels béns immobles urbans en la ponència de valors de la qual porta causa el procediment de valoració col·lectiva Segon component El valor cadastral vigent del sòl de l’immoble no ocupat per construccions; normalment destinat a cultius.” Ha de dir: "3. Als efectes de l'impost sobre béns immobles, tindran la consideració de béns

170

immobles urbans, rústics, i de característiques especials els definits com a tals en les normes reguladores del Cadastre Immobiliari." On diu: “Art. 9è. Quotes i tipus de gravamen 1. La quota íntegra d’aquest impost serà el resultat d’aplicar a la base liquidable el tipus de gravamen 2. La quota líquida s’obtindrà minorant la quota íntegra en l’import de les bonificacions previstes legalment 3. Tipus de gravamen: a) El tipus de gravamen serà el 0,830% quan es tracti de béns urbans, en general, exceptuant els tipus diferenciats que s’assenyalen en la taula annexa b) El tipus de gravamen serà el 0,45%, quan es tracti de béns rústics c) El tipus de gravamen serà el 1,3% quan es tracti de béns de característiques especials A l’efecte de la determinació dels tipus de gravamen aplicables als béns urbans, d’acord amb els usos definits en la normativa cadastral, s’estableix la següent classificació de béns immobles i es determina el valor cadastral mínim, per a cadascun dels usos, a partir del qual seran d’aplicació els tipus incrementats. Aquests tipus només s’aplicaran al 10 per cent dels béns immobles urbans que, per a cada ús, tingui major valor cadastral. Taula annexa

Ús Codi Tipus Valor Cadastral Mínim

Oci i Hostaleria G 0,841% 1.570.000,00 Industrial I 1,23% 370.000,00 Esportiu K 1,23% 970.000,00 “ Ha de dir: “Art. 9è. Quotes i tipus de gravamen 1. La quota íntegra d’aquest impost serà el resultat d’aplicar a la base liquidable el tipus de gravamen 2. La quota líquida s’obtindrà minorant la quota íntegra en l’import de les bonificacions previstes legalment 3. Tipus de gravamen: a) El tipus de gravamen serà el 0,779% quan es tracti de béns urbans, en general, exceptuant els tipus diferenciats que s’assenyalen en la taula annexa b) El tipus de gravamen serà el 0,45%, quan es tracti de béns rústics c) El tipus de gravamen serà el 1,3% quan es tracti de béns de característiques especials A l’efecte de la determinació dels tipus de gravamen aplicables als béns urbans, d’acord

171

amb els usos definits en la normativa cadastral, s’estableix la següent classificació de béns immobles i es determina el valor cadastral mínim, per a cadascun dels usos, a partir del qual seran d’aplicació els tipus incrementats. Aquests tipus només s’aplicaran al 10 per cent dels béns immobles urbans que, per a cada ús, tingui major valor cadastral. Taula annexa

Ús Codi Tipus Valor Cadastral Mínim

Oci i Hostaleria G 0,789% 1.570.000,00 Industrial I 1,23% 340.000,00 Esportiu K 1,23% 970.000,00 OF02. IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES On diu: “Article 4t. Exempcions 1. Estan exempts de l’impost: .../... C) Els següents subjectes passius: - Les persones físiques. - Els subjectes passius de l’Impost sobre societats, les societats civils i les entitats de l’article 35.4 de la Llei general tributària que tinguin un import net del volum de negoci inferior a 1.000.000 €. - Quant als contribuents per l’Impost sobre la renda de no residents, l’exempció només afectarà als que operin en Espanya mitjançant establiment permanent, sempre que tinguin un import net del volum de negoci inferior a 1.000.000 €. A efectes de l’aplicació de l’exempció prevista en aquesta lletra, es tindran en compte les següents regles: 1a) L’import net del volum de negoci comprendrà, segons l’article 191 del Text refós de la Llei de societats anònimes, aprovat per Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre, els imports de la venda dels productes i de la prestació de serveis corresponents a les activitats ordinàries de la societat deduïdes les bonificacions i demés reduccions sobre les vendes, així com l’Impost sobre el valor afegit i altres impostos directament relacionats amb l’esmentat volum de negoci. 2a) L’import net del volum de negoci serà, en el cas dels subjectes passius de l’Impost sobre societats o dels contribuents per l’Impost sobre la renda de no residents, el del període impositiu respecte del qual hagués finalitzat el termini de presentació de declaracions per aquests tributs l’any anterior al de l’acreditament de l’Impost sobre activitats econòmiques. En el cas de les societats civils i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei general tributària, l’import net del volum de negoci serà el que correspongui al penúltim any anterior al de l’acreditament d’aquest impost. Si el dit període impositiu hagués tingut una durada inferior a l’any natural, l’import net del volum de negoci s’elevarà a l’any.

172

3a) Per al càlcul de l’import del volum de negoci es tindrà en compte el conjunt de les activitats econòmiques exercides pel subjecte passiu. No obstant, quan l’entitat formi part d’un grup de societats en el sentit de l’article 42 del Codi de Comerç, l’import net del volum de negoci es referirà al conjunt d’entitats que pertanyin al grup. A aquests efectes existeix un grup quan una societat ostenti, directament o indirecta, el control d’una altra o d’altres. En particular, es presumeix que hi ha control quan una societat, que es qualificarà com a dominant, sigui soci d’una altra societat, que es qualificarà com a dependent, respecte de la qual: a) Tingui la majoria dels drets de vot. b) Tingui la facultat de nomenar o destituir a la majoria dels membres de l’òrgan d’administració. c) Pugui disposar de la majoria dels drets de vot, en virtut d’acords celebrats amb altres socis. Hagi designat amb els seus vots a la majoria dels membres de l’òrgan d’administració que exerceixin el càrrec en el moment en que calgui formular els comptes consolidats i durant els dos exercicis immediatament anteriors. En particular, es presumirà aquesta circumstància quan la majoria dels membres de l’òrgan d’administració de la societat dominada siguin membres de l’òrgan d’administració o alts directius de la societat dominant o d’altra dominada per aquesta. Són societats dominades les que es trobin en relació amb la dominant en algun dels supòsits anteriors, així com les successivament dominades per aquestes. 4a) En el supòsit dels contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, s’atendrà a l’import net del volum de negoci imputable al conjunt dels establiments permanents situats en territori espanyol.” Ha de dir: “Article 4t. Exempcions 1. Estan exempts de l’impost: .../... C) Els següents subjectes passius: - Les persones físiques. - Els subjectes passius de l’Impost sobre societats, les societats civils i les entitats de l’article 35.4 de la Llei general tributària que tinguin un import net del volum de negoci inferior a 1.000.000 EUR. - Quant als contribuents per l’Impost sobre la renda de no residents, l’exempció només afectarà als que operin en Espanya mitjançant establiment permanent, sempre que tinguin un import net del volum de negoci inferior a 1.000.000 EUR. A efectes de l’aplicació de l’exempció prevista en aquesta lletra, es tindran en compte les següents regles: 1a) L’import net del volum de negoci comprendrà, segons l’article 191 del Text refós de la Llei de societats anònimes, aprovat per Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de

173

desembre, els imports de la venda dels productes i de la prestació de serveis corresponents a les activitats ordinàries de la societat deduïdes les bonificacions i demés reduccions sobre les vendes, així com l’Impost sobre el valor afegit i altres impostos directament relacionats amb l’esmentat volum de negoci. 2a) L’import net del volum de negoci serà, en el cas dels subjectes passius de l’Impost sobre societats o dels contribuents per l’Impost sobre la renda de no residents, el del període impositiu respecte del qual hagués finalitzat el termini de presentació de declaracions per aquests tributs l’any anterior al de la meritació de l’Impost sobre activitats econòmiques. En el cas de les societats civils i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei general tributària, l’import net del volum de negoci serà el que correspongui al penúltim any anterior al de la meritació d’aquest impost. Si el dit període impositiu hagués tingut una durada inferior a l’any natural, l’import net del volum de negoci s’elevarà a l’any. 3a) Per al càlcul de l’import del volum de negoci es tindrà en compte el conjunt de les activitats econòmiques exercides pel subjecte passiu. No obstant, quan l’entitat formi part d’un grup de societats en el sentit de l’article 42 del Codi de comerç, l’import net del volum de negoci es referirà al conjunt d’entitats que pertanyin al grup. A aquests efectes existeix un grup quan una societat ostenti, directament o indirecta, el control d’una altra o d’altres. En particular, es presumeix que hi ha control quan una societat, que es qualificarà com a dominant, es trobi en relació amb una altra societat, que es qualificarà com a dependent, en alguna de les situacions següents: a) Tingui la majoria dels drets de vot. b) Tingui la facultat de nomenar o destituir a la majoria dels membres de l’òrgan d’administració. c) Pugui disposar de la majoria dels drets de vot, en virtut d’acords celebrats amb tercers. d) Hagi designat amb els seus vots a la majoria dels membres de l’òrgan d’administració que exerceixin el càrrec en el moment en que calgui formular els comptes consolidats i durant els dos exercicis immediatament anteriors. En particular, es presumirà aquesta circumstància quan la majoria dels membres de l'òrgan d'administració de la societat dominada siguin membres de l'òrgan d'administració o alts directius de la societat dominant o d'altra dominada per aquesta. Són societats dominades les que es trobin en relació amb la dominant en algun dels supòsits anteriors, així com les successivament dominades per aquestes. 4a) En el supòsit dels contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, s’atendrà a l’import net del volum de negoci imputable al conjunt dels establiments permanents situats en territori espanyol.” On diu: “Article 6è. Procediment de concessió de beneficis fiscals 1. Les sol·licituds per al reconeixement dels beneficis fiscals regulats en els articles 4è i 5è d’aquesta ordenança amb caràcter pregat s'han de presentar, juntament amb la declaració d'alta en l'impost, a l'entitat que dugui a terme la gestió censal, i hauran d'anar acompanyades de la documentació acreditativa. No obstant això, els beneficis sol·licitats abans que la liquidació corresponent adquireixi fermesa tindran efectes des de l’inici del

174

període impositiu a què es refereix la sol·licitud, sempre que en la data d’acreditament del tribut haguessin concorregut els requisits legalment exigibles pel seu gaudiment. 2. El termini de resolució dels expedients corresponents serà de sis mesos des de la data de presentació de la sol·licitud.” Ha de dir: “Article 6.- Procediment de concessió de beneficis fiscals 1. Les sol·licituds per al reconeixement dels beneficis fiscals regulats als articles 4t i 5è d’aquesta ordenança amb caràcter pregat, quan no tinguin regulat un termini específic de presentació, s'han de presentar, juntament amb la declaració d'alta per l’impost, a l'entitat que dugui a terme la gestió censal, i hauran d'anar acompanyades de la documentació acreditativa. No obstant això, els beneficis sol•licitats abans que la liquidació corresponent adquireixi fermesa tindran efectes des de l'inici del període impositiu a què es refereix la sol·licitud, sempre que en la data de meritació del tribut haguessin concorregut els requisits legalment exigibles per al seu gaudiment. 2. El termini de resolució dels expedients corresponents serà de sis mesos, a comptar des de la data en què la sol·licitud hagi entrat al registre de l’òrgan competent per a la seva tramitació. Posat que no s’hagi resolt en aquest termini, la sol·licitud ha d’entendre’s desestimada.” OF03. IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA On diu: “Article 4t. Exempcions i bonificacions 4. S’ estableix una bonificació del 50% de la quota de l’impost a favor dels titulars de vehicles híbrids que funcionin amb gasolina/gas-oil + motor elèctric/d’hidrogen. 5. Per a poder gaudir dels beneficis fiscals a què es refereixen les lletres f) g) i i) de l’apartat 1 d’aquest article i apartats 2 i 3, els interessats hauran d’instar la seva concessió indicant les característiques dels vehicles, la seva matrícula i la causa del benefici. Un cop declarada l’exempció per l’Ajuntament, s’expedirà un document que acrediti la seva concessió. Les exempcions sol·licitades amb posterioritat al meritament de l’impost, referents a liquidacions que han estat girades i encara no han adquirit fermesa al moment de la sol·licitud, produeixen efectes en el mateix exercici sempre que s’hagin complert els requisits establerts per a tenir-hi dret quan es merita l’impost.” Ha de dir: “Article 4t. Exempcions i bonificacions 4. S’ estableix una bonificació del 50% de la quota de l’impost a favor dels titulars de vehicles híbrids, que funcionin amb gasolina/gas-oil + motor elèctric/d’hidrogen, i de vehicles 100% elèctrics. 5. Per a poder gaudir dels beneficis fiscals a què es refereixen les lletres f) g) i i) de l’apartat 1 d’aquest article i apartats 2, 3 i 4 els interessats hauran d’instar la seva concessió indicant les característiques dels vehicles, la seva matrícula i la causa del

175

benefici. Un cop declarada l’exempció per l’Ajuntament, s’expedirà un document que acrediti la seva concessió. Les exempcions sol·licitades amb posterioritat al meritament de l’impost, referents a liquidacions que han estat girades i encara no han adquirit fermesa al moment de la sol·licitud, produeixen efectes en el mateix exercici sempre que s’hagin complert els requisits establerts per a tenir-hi dret quan es merita l’impost.” OF04. IMPOST SOBRE L'INCREMENT DEL VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA On diu: “Article 1r. Fet imposable .../... 6. Les transmissions de terrenys de naturalesa urbana derivades d'operacions a les quals resulti aplicable el règim especial de fusions, escissions, aportacions de branques d’activitat o aportacions no dineràries especials, a excepció dels terrenys que s'aportin a l'empara del que preveu l'article 94 del Text refós de la Llei de l'Impost sobre societats, aprovat per Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març, quan no estiguin integrats en una branca d'activitat.” Ha de dir: “Article 1r. Fet imposable .../... 6. Les transmissions de terrenys de naturalesa urbana derivades d'operacions a les quals resulti aplicable el règim especial de fusions, escissions, aportacions de branques d’activitat o aportacions no dineràries especials, a excepció dels terrenys que s'aportin a l'empara del que preveu l'article 87 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'Impost sobre Societats, quan no estiguin integrats en una branca d'activitat.” On diu: “Article 4t. Exempcions, reduccions i bonificacions 1. Estan exempts d’aquest impost els increments de valor que es manifestin com a conseqüència de la constitució i la transmissió de qualsevol drets de servatge. 2. Estan exempts d'aquest impost els increments de valor que es manifestin com a conseqüència de les transmissions realitzades amb ocasió de la dació en pagament de l'habitatge habitual del deutor hipotecari o garant del mateix, per a la cancel•lació de deutes garantits amb hipoteca que recaigui sobre el mateix, contrets amb entitats de crèdit o qualsevol altra entitat que, de manera professional, realitzi l'activitat de concessió de préstecs o crèdits hipotecaris. Així mateix, estan exempts d'aquest impost els increments de valor que es manifestin com a conseqüència de les transmissions de l'habitatge habitual del deutor hipotecari realitzades en procediment d'execució hipotecària notarial o judicial, per a la cancel·lació de deutes garantits amb hipoteca que recaigui sobre el mateix, contrets amb entitats de crèdit o qualsevol altra entitat que, de manera professional, realitzi l'activitat de concessió

176

de préstecs o crèdits hipotecaris. No serà d'aplicació aquesta exempció quan el deutor o garant transmetent o qualsevol altre membre de la seva unitat familiar disposi d'altres béns o drets en quantia suficient per a satisfer la totalitat del deute hipotecari i evitar la transmissió de l'habitatge.” Ha de dir: “Article 4t. Exempcions, reduccions i bonificacions 1. Estan exempts d’aquest impost els increments de valor que es manifestin com a conseqüència de la constitució i la transmissió de qualsevol drets de servatge. 2. Estan exempts d'aquest impost els increments de valor que es manifestin com a conseqüència de les transmissions realitzades amb ocasió de la dació en pagament de l'habitatge habitual del deutor hipotecari o garant del mateix, per a la cancel•lació de deutes garantits amb hipoteca que recaigui sobre el mateix, contrets amb entitats de crèdit o qualsevol altra entitat que, de manera professional, realitzi l'activitat de concessió de préstecs o crèdits hipotecaris. Així mateix, estan exempts d'aquest impost els increments de valor que es manifestin com a conseqüència de les transmissions de l'habitatge habitual del deutor hipotecari realitzades en procediment d'execució hipotecària notarial o judicial, per a la cancel·lació de deutes garantits amb hipoteca que recaigui sobre el mateix, contrets amb entitats de crèdit o qualsevol altra entitat que, de manera professional, realitzi l'activitat de concessió de préstecs o crèdits hipotecaris. No serà d'aplicació aquesta exempció quan el deutor o garant transmetent o qualsevol altre membre de la seva unitat familiar disposi, en el moment de poder evitar la transmissió de l'habitatge, d'altres béns o drets en quantia suficient per a satisfer la totalitat del deute hipotecari. Es presumirà el compliment d'aquest requisit. No obstant, si amb posterioritat es comprova el contrari, es procedirà a practicar la liquidació tributària corresponent.” OF05. IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS INSTAL·LACIONS I OBRES On diu: “Article 6è. Beneficis fiscals de concessió potestativa 1. L’Ajuntament de Sitges bonificarà fins un 95 % de la quota de l’impost en favor de les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d’especial interès d’utilitat municipal, perquè hi concorren circumstàncies socials, culturals, històriques o de foment del treball. Es consideraran declarades d’especial interès o utilitat municipal les obres o instal·lacions que: - S’executin en terrenys qualificats urbanísticament com a equipaments i - S’executin per iniciativa pública o per entitats sense ànim de lucre, i siguin fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Sitges i l’entitat, en el que l’Ajuntament de Sitges hi sigui part activa. La declaració d’especial interès o utilitat municipal correspondrà al Ple de la Corporació o òrgan delegat per aquest i s’acordarà, prèvia sol·licitud del subjecte passiu.

177

La graduació de la bonificació es farà entre el 0 % i el 95 % pel Ple de la Corporació o òrgan delegat per aquest d’acord amb la valoració concreta de les circumstàncies socials, culturals, històrico-artístiques o de foment de l’ocupació, tenint en compte l’oportunitat i els interessos de la ciutat i de la població. En qualsevol cas, la graduació de la bonificació tindrà en compte el volum de població que es beneficiï de l’obra o instal·lació de què es tracti, i/o d’altres criteris d’interès municipal específic que hi concorri i que es vulgui aplicar a aquell cas concret. Aquesta bonificació s’haurà de sol·licitar per escrit, aportant els informes corresponents que justifiquin el percentatge de bonificació sol·licitat, i que s’hauran d’ajustar als que preveu aquesta ordenança. 2. La quota de l’impost corresponent a la part de les construccions, instal•lacions o obres que no venen obligades per la normativa vigent, en edificacions existents, i que incorporin mesures innovadores i potestatives de construcció sostenible, es reduiran per aplicació del coeficient següent, en funció del seu especial interès en concórrer una circumstància d’interès general com és la protecció del medi ambient: a. Obres d’ampliació o instal·lació en edificacions existents destinades a incorporar elements de construcció sostenible basats en sistemes actius d’aprofitament de l’energia solar i altres fonts d’energia renovables i/o sistemes per a l’estalvi d’aigua podran obtenir una bonificació de fins el 95%. b. La incorporació potestativa d’altres elements de construcció sostenible no inclosos en l’anterior apartat (disseny bioclimàtic dels edificis, mesures addicionals d’estalvi energètic, selecció de materials constructius ecològics, entre d’altres) podran obtenir una bonificació de la quota de l’impost de fins al 40%; igualment la millora en l’aïllament tèrmic de cobertes, façanes i fusteries exteriors, sempre que es justifiqui la millora en una lletra de la qualificació obtinguda en el certificat d’eficiència energètica d’edificis o parts d’edifici existents, podrà obtenir una bonificació de la quota de l’impost de fins el 40%. Aquest percentatges es determinarà prenent com a base imposable el cost de la instal·lació addicional. 3. Les construccions, instal·lacions o obres que es relacionen a continuació , pel seu especial interès en concórrer circumstàncies d’interès general, tindran una bonificació de fins el 50 % de la quota de l’impost: a) Les d’arranjament i embelliment de façanes, mitgeres i envans al descobert de façanes, mitgeres, envans al descobert, patis interiors i rehabilitació de cobertes i terrasses. A aquests efectes, és necessari que el sol·licitant inclogui en el seu projecte o proposta les mesures a adoptar per adequar o retirar els elements que no compleixin amb la normativa urbanística o ordenances vigents, tals com aparells climatitzadors, antenes parabòliques, tancaments, cablejats, tubs de façanes o rètols. b) Les obres interiors de manteniment, conservació i modernització i/o millora d’instal·lacions dels edificis i conjunts inclosos en el Pla especial de protecció del Patrimoni i Catàleg de Sitges, excepte les obres d’ampliació. c) Les obres que es realitzin per a la reparació d’immobles afectats per patologies estructurals (al·luminosi, carbonatació o similar), prèvia justificació mitjançant informe

178

d’organismes competents (Ajuntament de Sitges, col•legis oficials, Centre Tècnic de Rehabilitació de la Generalitat,…). d) Les obres destinades a la eliminació de barreres arquitectòniques. e) Les obres i instal·lacions d’acord amb les ordenances municipals per a col•locar rètols, cartells, etc., amb la finalitat d’adequar els textos a la normativa lingüística i/o adaptació a la normativa del Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Sitges f) Les obres derivades del resultat de la Inspecció tècnica dels Edificis de conformitat amb el Decret 187/2010 de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d'habitatges. g) Obres destinades a millorar l’habitabilitat dels habitatges: 1. Qualsevol obra de manteniment i conservació que s’hagi de realitzar en un habitatge, com podrien ser les derivades d’incendis, inundacions, aiguats etc. En aquest cas caldrà presentar justificant de la causa. 2. En el cas de que l’habitatge estigui dotat d’un sistema de calefacció elèctric i s’executi al canvi a gas natural o altre combustible amb una eficiència energètica superior al sistema elèctric. 3. Les destinades a adequar a la Normativa vigent qualsevol instal•lació de l’habitatge. No estarien incloses obres no imprescindibles per l’habitabilitat del habitatge, com podrien ser: 1. Canvis de paviments 2. Revestiments interiors 3. Reformes de banys, cuines 4. Noves distribucions de l’habitatge (sempre que no siguin necessàries per a adaptació a compliment del Decret 141/2012, de 30 d’octubre h) Obres de manteniment i conservació també, que tot i que no siguin d’obligat compliment del Decret 141/2012, de 30 d’octubre, siguin susceptibles de ser considerades com a necessàries pel manteniment i conservació de l’interior de l’habitatge, com podrien ser reparacions de: 1. Humitats produïdes per pèrdues de les instal·lacions de fontaneria o d’evacuació. 2. Condensacions i eflorescències en sostres i parets 3. Esquerdes superficials en el revestiment i parets de paraments no estructurals, tant verticals com horitzontals. 4. Per a la promoció d’habitatges de promoció oficial quan més del 80% de la superfície de la promoció estigui acollida a alguna figura de protecció, tindran una bonificació del 50%. Les bonificacions recollides en els apartats anteriors han de ser sol•licitades i justificades al projecte en la sol·licitud de llicència. 5. Es concedirà una bonificació del 50% a favor de les construccions, instal·lacions i obres que s’hagin d’executar com a conseqüència de força major derivada d’inundacions, aiguats o altres sinistres que es qualifiquin de gravetat suficient per part de l’Ajuntament.” Ha de dir: “Article 6è. Beneficis fiscals de concessió potestativa 1. L’Ajuntament de Sitges bonificarà fins un 95 % de la quota de l’impost en favor

179

de les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d’especial interès d’utilitat municipal, perquè hi concorren circumstàncies socials, culturals, històriques o de foment del treball. Es consideraran declarades d’especial interès o utilitat municipal les obres o instal·lacions que: - S’executin en terrenys qualificats urbanísticament com a equipaments i - S’executin per iniciativa pública o per entitats sense ànim de lucre, i /o siguin fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Sitges i l’entitat, en el que l’Ajuntament de Sitges hi sigui part activa. La declaració d’especial interès o utilitat municipal correspondrà al Ple de la Corporació o òrgan delegat per aquest i s’acordarà, prèvia sol·licitud del subjecte passiu. La graduació de la bonificació es farà entre el 0 % i el 95 % pel Ple de la Corporació o òrgan delegat per aquest d’acord amb la valoració concreta de les circumstàncies socials, culturals, històrico-artístiques o de foment de l’ocupació, tenint en compte l’oportunitat i els interessos de la ciutat i de la població. En qualsevol cas, la graduació de la bonificació tindrà en compte el volum de població que es beneficiï de l’obra o instal·lació de què es tracti, i/o d’altres criteris d’interès municipal específic que hi concorri i que es vulgui aplicar a aquell cas concret. Aquesta bonificació s’haurà de sol·licitar per escrit, aportant els informes corresponents que justifiquin el percentatge de bonificació sol·licitat, i que s’hauran d’ajustar als que preveu aquesta ordenança. 2. La quota de l’impost corresponent a la part de les construccions, instal·lacions o obres que no venen obligades per la normativa vigent, en edificacions existents, i que incorporin mesures innovadores i potestatives de construcció sostenible, es reduiran per aplicació del coeficient següent, en funció del seu especial interès en concórrer una circumstància d’interès general com és la protecció del medi ambient: a. Obres d’ampliació o instal·lació en edificacions existents destinades a incorporar elements de construcció sostenible basats en sistemes actius d’aprofitament de l’energia solar i altres fonts d’energia renovables i/o sistemes per a l’estalvi d’aigua podran obtenir una bonificació de fins el 95%. En els edificacions de nova planta es contemplarà per aquelles mesures que no siguin ja d’obligat acompliment pel Codi Tècnic de l’Edificació, CTE. b. La incorporació potestativa d’altres elements de construcció sostenible no inclosos en l’anterior apartat (disseny bioclimàtic dels edificis, mesures addicionals d’estalvi energètic, selecció de materials constructius ecològics, entre d’altres) podran obtenir una bonificació de la quota de l’impost de fins al 40%. En els edificacions de nova planta es contemplarà per aquelles mesures que no siguin ja d’obligat acompliment pel Codi Tècnic de l’Edificació, CTE. La millora en l’aïllament tèrmic de cobertes, façanes i fusteries exteriors, sempre que es justifiqui la millora en una lletra de la qualificació obtinguda en el certificat d’eficiència energètica d’edificis o parts d’edifici existents, podrà obtenir una bonificació de la quota de l’impost de fins el 40%. En els edificacions de nova planta es contemplarà per aquelles mesures que no siguin ja d’obligat acompliment pel Codi Tècnic de l’Edificació, CTE. Aquest percentatges es determinaran prenent com a base imposable el cost de la instal·lació addicional.

180

3. Les construccions, instal·lacions o obres que es relacionen a continuació , pel seu especial interès en concórrer circumstàncies d’interès general, tindran una bonificació de fins el 50 % de la quota de l’impost: a) Les d’arranjament i embelliment de façanes, mitgeres i envans al descobert de façanes, patis interiors i rehabilitació de cobertes i terrasses, si es fan dins dels terminis i condicions fixades a les ordenances municipals d’edificació. A aquests efectes, és necessari que el sol·licitant inclogui en el seu projecte o proposta les mesures a adoptar per adequar o retirar els elements que no compleixin amb la normativa urbanística o ordenances vigents, tals com aparells climatitzadors, antenes parabòliques, tancaments, cablejats, tubs de façanes o rètols. b) Les obres que es realitzin per a la reparació d’immobles afectats per patologies estructurals (al·luminosi, carbonatació o similar), prèvia justificació mitjançant informe d’organismes competents (Ajuntament de Sitges, col·legis oficials, Centre Tècnic de Rehabilitació de la Generalitat,…). c) Les obres destinades a la eliminació de barreres arquitectòniques. d) Les obres i instal·lacions d’acord amb les ordenances municipals per a col·locar rètols, cartells, etc., amb la finalitat d’adequar els textos a la normativa lingüística i/o adaptació a la normativa del Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Sitges. e) Les obres derivades del resultat de la Inspecció tècnica dels Edificis de conformitat amb el Decret 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici. f) Obres destinades a millorar l’habitabilitat dels habitatges: 1. Qualsevol obra de manteniment i conservació que s’hagi de realitzar en un habitatge, com podrien ser les derivades d’incendis, inundacions, aiguats etc. En aquest cas caldrà presentar justificant de la causa. 2. En el cas de que l’habitatge estigui dotat d’un sistema de calefacció elèctric i s’executi al canvi a gas natural o altre combustible amb una eficiència energètica superior al sistema elèctric. 3. Les destinades a adequar a la Normativa vigent qualsevol instal•lació de l’habitatge. No estarien incloses obres no imprescindibles per l’habitabilitat del habitatge, com podrien ser: 1. Canvis de paviments 2. Revestiments interiors 3. Reformes de banys, cuines 4. Noves distribucions de l’habitatge (sempre que no siguin necessàries per a adaptació a compliment del Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula g) Obres de manteniment i conservació també, que tot i que no siguin d’obligat compliment del Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula, siguin susceptibles de ser considerades com a necessàries pel manteniment i conservació de l’interior de l’habitatge, com podrien ser reparacions de:

181

1. Humitats produïdes per pèrdues de les instal·lacions de fontaneria o d’evacuació. 2. Condensacions i eflorescències en sostres i parets 3. Esquerdes superficials en el revestiment i parets de paraments no estructurals, tant verticals com horitzontals. h) Les obres interiors de manteniment, conservació i modernització i/o millora d’instal·lacions dels edificis i conjunts inclosos en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Sitges, excepte les obres d’ampliació , llevat de que siguin motivades pel compliment del Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula. 4. Per a la promoció d’habitatges de promoció oficial quan més del 80% de la superfície de la promoció estigui acollida a alguna figura de protecció, tindran una bonificació del 50%. Es concedirà una bonificació del 50% a favor de les construccions, instal·lacions i obres que s’hagin d’executar com a conseqüència de força major derivada d’inundacions, aiguats o altres sinistres que es qualifiquin de gravetat suficient per part de l’Ajuntament. La bonificació, en tots els supòsits, s’aplicarà sobre la base imposable de les partides del pressupost que justifiquin les construccions, instal·lacions o obres necessàries per aconseguir les millores assenyalades en aquest apartat. Les bonificacions recollides en els apartats anteriors han de ser sol·licitades i justificades al projecte en la sol·licitud de llicència.” OF06. TAXES PER L’EXPEDICIÓ DE DOCUMENTS I PRESTACIÓ DE SERVEIS DE CARÀCTER ADMIISTRATIU I TÈCNIC A SOL·LICITUD DELS INTERRESSATS On diu: Article 7è. Tarifes .../...

Confrontació de documents, per pàgina 3,80

.../... Ha de dir: Article 7è. Tarifes .../... Confrontació de documents que formen part d’un expedient de l’Ajuntament, per pàgina 3,80

.../...

182

OF07. TAXA PER LLICÈNCIES O LA COMPROVACIÓ D’ACTIVITATS COMUNICADES EN MATÈRIA D’URBANISME On diu: “Article 6.- Quota tributària .../.. 2. Llicències d'obres menors: 2.1. Llevat els supòsits més avall detallats, la quota s’obté d’aplicar sobre la base imposable un tipus del 0,95%. Quota mínima de 100,00 € (A percebre sempre que els drets fixats en la tarifa precedent no arribi a aquesta quantitat.) .../.. 4. Altres .../.. 4.8. Per llicència de parcel·lació i reparcel•lació urbanística: .../.. Article 7è. Bonificacions .../.. 2. L’Ajuntament de Sitges podrà bonificar fins un 95% de la quota corresponent a les obres sobre edificacions existents que permetin incorporar mesures innovadores i potestatives de construcció sostenible basats en sistemes actius d’aprofitament d’energies renovables i/o estalvi d’aigua. 3. L’Ajuntament de Sitges bonificarà fins un 90% de la quota resultant de les construccions, instal•lacions o obres que es relacionen a continuació: a) Les d’arranjament i embelliment de façanes exteriors, mitgeres i envans al descobert de façanes, mitgeres, envans al descobert patis interiors i rehabilitació de cobertes i terrasses, a excepció dels edificis situats en tipus d’ordenació en edificació aïllada o volumètrica específica, si es fan dins dels terminis i condicions fixades a les ordenances municipals d’edificació A aquests efectes, és necessari que el sol·licitant inclogui en el seu projecte o proposta les mesures a adoptar per adequar o retirar els elements que no compleixin amb la normativa urbanística o ordenances vigents, tals com aparells climatitzadors, antenes parabòliques, tancaments, cablejats, tubs de façanes o rètols b) Les obres que es realitzin per a la reparació d’immobles afectats per patologies estructurals (al·luminosi, carbonatació o similar), prèvia justificació mitjançant informe d’organismes competents (Ajuntament de Sitges, col•legis oficials, Centre Tècnic de Rehabilitació de la Generalitat) c) Les obres destinades a la eliminació de barreres arquitectòniques d) Les obres derivades del resultat de l’Inspecció tècnica dels Edificis de conformitat amb

183

el Decret 187/2010 de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d'habitatges e) La millora en una lletra de la qualificació obtinguda en el certificat d’eficiència energètica per a intervencions amb mesures actives o passives d’eficiència energètica.” f) Les obres derivades del resultat de l’Inspecció tècnica dels Edificis de conformitat amb el Decret 187/2010 de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d'habitatges g) Obres destinades a millorar l’habitabilitat dels habitatges: 1. Qualsevol obra de manteniment i conservació que s’hagi de realitzar en un habitatge, com podrien ser les derivades d’incendis, inundacions, aiguats etc. En aquest cas caldrà presentar justificant de la causa. 2. En el cas de que l’habitatge estigui dotat d’un sistema de calefacció elèctric i s’executi al canvi a gas natural o altre combustible amb una eficiència energètica superior al sistema elèctric 3. Les destinades a adequar a la Normativa vigent qualsevol instal·lació de l’habitatge No estarien incloses obres no imprescindibles per l’habitabilitat del habitatge, com podrien ser: 1. Canvis de paviments 2. Revestiments interiors 3. Reformes de banys, cuines 4. Noves distribucions de l’habitatge (sempre que no siguin necessàries per a adaptació a compliment del Decret 141/2012, de 30 d’octubre h) Obres de manteniment i conservació també, que tot i que no siguin d’obligat compliment del Decret 141/2012, de 30 d’octubre, siguin susceptibles de ser considerades com a necessàries pel manteniment i conservació de l’interior de l’habitatge, com podrien ser reparacions de: 1. Humitats produïdes per pèrdues de les instal·lacions de fontaneria o d’evacuació 2. Condensacions i eflorescències en sostres i parets 3. Esquerdes superficials en el revestiment i parets de paraments no estructurals, tant verticals com horitzontals.” Ha de dir: “Article 6.- Quota tributària .../.. 2. Llicències d'obres menors: 2.1. Llevat els supòsits més avall detallats, la quota s’obté d’aplicar sobre la base imposable un tipus del 0,95%. Quota mínima de 100,00 € (A percebre sempre que els drets fixats en la tarifa precedent no arribi a aquesta quantitat.). S’inclou en aquest apartat la construcció de piscines d’ús particular o comunitari .../.. 4. Altres .../.. 4.8. Per llicència de parcel·lació , reparcel·lació urbanística, segregació i agregació: .../..

184

Article 7è. Bonificacions .../.. 2. L’Ajuntament de Sitges podrà bonificar fins un 95% de la quota corresponent a les obres sobre edificacions existents que permetin incorporar mesures innovadores i potestatives de construcció sostenible basats en sistemes actius d’aprofitament d’energies renovables i/o estalvi d’aigua. En els edificacions de nova planta es contemplarà per aquelles mesures que no siguin ja d’obligat acompliment pel Codi Tècnic de l’Edificació, CTE. La bonificació, en ambdós supòsits, s’aplicarà sobre la base imposable de les partides del pressupost que justifiquin aquestes millores 3. L’Ajuntament de Sitges bonificarà fins un 90% de la quota resultant, de les construccions, instal·lacions o obres, aplicable només sobre la base imposable de les partides del pressupost que justifiquin les esmentades construccions, instal·lacions o obres, les quals es relacionen a continuació: a) Les d’arranjament i embelliment de façanes exteriors, mitgeres i envans al descobert, patis interiors i rehabilitació de cobertes i terrasses, si es fan dins dels terminis i condicions fixades a les ordenances municipals d’edificació A aquests efectes, és necessari que el sol·licitant inclogui en el seu projecte o proposta les mesures a adoptar per adequar o retirar els elements que no compleixin amb la normativa urbanística o ordenances vigents, tals com aparells climatitzadors, antenes parabòliques, tancaments, cablejats, tubs de façanes o rètols b) Les obres que es realitzin per a la reparació d’immobles afectats per patologies estructurals (al·luminosi, carbonatació o similar), prèvia justificació mitjançant informe d’organismes competents (Ajuntament de Sitges, col·legis oficials, Centre Tècnic de Rehabilitació de la Generalitat) c) Les obres destinades a la eliminació de barreres arquitectòniques d) Les obres derivades del resultat de l’Inspecció tècnica dels Edificis de conformitat amb el Decret 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici e) La millora en una lletra de la qualificació obtinguda en el certificat d’eficiència energètica per a intervencions amb mesures actives o passives d’eficiència energètica, en les actuacions en edificis o habitatges existents. En obra nova es podrà demanar la bonificació quan les mesures adoptades permetin la millora en una lletra de la qualificació inicial aconseguida pels paràmetres normatius del CTE, en aquest cas caldrà aportar qualificació energètica inicial segons CTE i qualificació energètica final aconseguida amb les millores f) Les obres derivades del resultat de l’Inspecció tècnica dels Edificis de conformitat amb el Decret 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici g) Obres destinades a millorar l’habitabilitat dels habitatges: 1. Qualsevol obra de manteniment i conservació que s’hagi de realitzar en un habitatge, com podrien ser les derivades d’incendis, inundacions, aiguats etc. En aquest cas caldrà presentar justificant de la causa

185

2. En el cas de que l’habitatge estigui dotat d’un sistema de calefacció elèctric i s’executi al canvi a gas natural o altre combustible amb una eficiència energètica superior al sistema elèctric 3. Les destinades a adequar a la Normativa vigent qualsevol instal•lació de l’habitatge No estarien incloses obres no imprescindibles per l’habitabilitat del habitatge, com podrien ser: 1. Canvis de paviments 2. Revestiments interiors 3. Reformes de banys, cuines 4. Noves distribucions de l’habitatge (sempre que no siguin necessàries per a adaptació a compliment del Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula h) Obres de manteniment i conservació també, que tot i que no siguin d’obligat compliment del Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula, siguin susceptibles de ser considerades com a necessàries pel manteniment i conservació de l’interior de l’habitatge, com podrien ser reparacions de: 1. Humitats produïdes per pèrdues de les instal•lacions de fontaneria o d’evacuació 2. Condensacions i eflorescències en sostres i parets 3. Esquerdes superficials en el revestiment i parets de paraments no estructurals, tant verticals com horitzontals i ) Les obres interiors de manteniment, conservació i modernització i/o millora d’instal·lacions dels edificis i conjunts inclosos en el Pla Espacial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Sitges, excepte les obres d’ampliació, llevat de que siguin motivades pel compliment del Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula” OF09. TAXA PER LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS D'INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA EN L’ACTIVITAT DELS CIUTADANS I LES EMPRESES ATRAVÉS DEL SOTMETIMENT A PRÈVIA LLICÈNCIA, COMUNICACIÓ PRÈVIA O DECLARACIÓ RESPONSABLE I PELS CONTROLS POSTERIOR A L’INICI DE LES ACTIVITATS. On diu: “Article 5. Beneficis fiscals Es podrà bonificar fins a un 95% de l’import de la taxa en la tramitació administrativa d’activitats subjectes a aquesta ordenança que es desenvolupin per entitats sense ànim de lucre inscrites en el registre d’entitats de la Generalitat de Catalunya i/o en el registre de l’Ajuntament de Sitges, i siguin d’interès general, per beneficiar especialment els interessos socials, culturals, econòmics de la ciutadania i/o del municipi de Sitges. Correspondrà a la Junta de Govern Local fixar el percentatge de bonificació prèvia proposta de la Regidoria Competent.

186

L’Alcaldia o l’òrgan en qui aquesta delegui, podrà aprovar una bonificació del 50% de les taxes en cas d’activitats de reconegut interès pel municipi degudament acreditades i prèviament declarades pel Ple Municipal o òrgan delegat per aquest. Si les circumstàncies són d’especial interès la bonificació podrà ser de fins el 100%. Article 6. Quota tributària La quantia de la taxa serà la resultant d'aplicar les següents tarifes:

Tarifa base Import 1 Activitats sotmeses al règim de llicència d’activitats recreatives 4.000 €

2 Activitats sotmeses al règim de comunicació prèvia d’activitats recreatives 3.000 €

3 Activitats sotmeses al règim de llicència ambiental (Annexos II i IV de la llei 20/2009) 4.000 €

4 Activitats sotmeses al règim de comunicació prèvia (Annex III de la llei 20/2009) i aquelles altres que la normativa vigent general o sectorial, pugui recollir

2.000 €

5 Activitats sotmeses a llicència municipal en aplicació d’altres normatives sectorials, de caràcter temporal i extraordinari. 2.800 €

6 Activitats sotmeses a comunicació d’inici o a presentació de declaració responsable d’inici d’activitats:

6.1 Tarifa General 1.300 € 6.2 Activitats recreatives de caràcter extraordinari 300 € 6.3 Habitatge d’us turístic 400 €

7 Inspeccions, actes de comprovació i/o de controls inicials i periòdics sempre que no es corresponguin amb l’acta de control inicial inclosa a la tarifa d’obertura

300 €

8 Trasllats provisionals per situació d’emergència 100 €

9 Trasllats provisionals a un altre local mentre es realitzin obres al local posseïdor de la llicència, per un període màxim de 6 mesos 300 €

Per a totes les activitats a partir de 150 m2 construïts, la tarifa corresponent s’obtindrà de la suma de la tarifa base més 2,5€ per metre quadrat construït fins un màxim de 2.000€ addicionals a la tarifa base.” Ha de dir: “Article 5. Beneficis fiscals Es podrà bonificar fins a un 95% de l’import de la taxa en la tramitació administrativa d’activitats subjectes a aquesta ordenança que es desenvolupin per entitats sense ànim de lucre inscrites en el registre d’entitats de la Generalitat de Catalunya i/o en el registre de l’Ajuntament de Sitges, i siguin d’interès general, per beneficiar especialment els interessos socials, culturals, econòmics de la ciutadania i/o del municipi de Sitges. Correspondrà a la Junta de Govern Local fixar el percentatge de bonificació prèvia proposta de la Regidoria Competent.

187

L’Alcaldia o l’òrgan en qui aquesta delegui, podrà aprovar una bonificació del 50% de les taxes en cas d’activitats de reconegut interès pel municipi degudament acreditades i prèviament declarades pel Ple Municipal o òrgan delegat per aquest. Si les circumstàncies són d’especial interès la bonificació podrà ser de fins el 100%. S’aplicarà una bonificació de la taxa del 75% en aquell cas que el titular de la nova activitat es trobi en situació d’atur de llarga durada, es a dir, amb una antiguitat mínima d’una any anterior a la petició o comunicació de llicència o a la comunicació de l’activitat. S’aplicarà una bonificació de la taxa d’un 50% en el cas de que el titular de la nova activitat sigui menor de 35 anys i sigui el primer cop que inicia una activitat econòmica en el municipi. Es bonificaran aquelles activitats econòmiques innovadores que s’instal•lin al municipi de Sitges i que acreditin haver obtingut en el registre corresponent una o diverses patents o models d’utilitat en l’any anterior a la petició o comunicació de llicència o comunicació d’activitat segons el següent barem: Una patent o model d’utilitat....................50% de bonificació Dues patents o models d’utilitat...............75% de bonificació Tres o més patents o models d’utilitat....100% de bonificació En el supòsit d’ampliació d’instal•lacions es bonificarà la quota tributària a aquelles empreses que contractin en la seva plantilla amb contracte indefinit a nous treballadors segons el següent barem: Increment de fins a un 10%...................20% de bonificació Increment de més d’un 10%...................30% de bonificació Increment de més d’un 20%...................40% de bonificació Per a la determinació de l’increment es tindrà en compte la plantilla existent en els sis mesos anteriors a la data en que es sol•licita o comunica l’ampliació de les instal•lacions i la relativa als sis mesos posteriors a la concessió o comunicació de l’ampliació. Bonificació de la taxa d’activitat per a la creació de empreses cooperatives, segons el següent barem: Cooperatives de dos socis -treballadors.................50% de bonificació Cooperatives de tres o més socis –treballadors.....75% de bonificació Article 6. Quota tributària La quantia de la taxa serà la resultant d'aplicar les següents tarifes:

Tarifa base Import 1 Activitats sotmeses al règim de llicència d’activitats recreatives 4.000 €

2 Activitats sotmeses al règim de comunicació prèvia d’activitats recreatives 3.000 €

3 Activitats sotmeses al règim de llicència ambiental (Annexos II i IV de la llei 20/2009) 4.000 €

4 Activitats sotmeses al règim de comunicació prèvia (Annex III de la llei 20/2009) i aquelles altres que la normativa vigent general o sectorial, pugui recollir

2.000 €

5 Activitats sotmeses a llicència municipal en aplicació d’altres normatives sectorials, de caràcter temporal i extraordinari. 2.800 €

188

6 Activitats sotmeses a comunicació d’inici o a presentació de declaració responsable d’inici d’activitats:

6.1 Tarifa General 980 €

6.2

Espectacles públics o activitats recreatives de caràcter extraordinari -Quota fixa per espectacle o activitat -Quota -Quota fixa per espectacle o activitat organitzat per entitats o associacions inscrites al Registre Municipal d’Entitats

600 €

100 € 6.3 Habitatge d’us turístic 400 €

7 Inspeccions, actes de comprovació i/o de controls inicials i periòdics sempre que no es corresponguin amb l’acta de control inicial inclosa a la tarifa d’obertura

300 €

8 Trasllats provisionals per situació d’emergència 100 €

9 Trasllats provisionals a un altre local mentre es realitzin obres al local posseïdor de la llicència, per un període màxim de 6 mesos 300 €

Per a totes les activitats a partir de 150 m2 construïts, la tarifa corresponent s’obtindrà de la suma de la tarifa base més 2,5€ per metre quadrat construït fins un màxim de 2.000€ addicionals a la tarifa base.” OF10. TAXA PER LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS D’INTERVENCIÓ INTEGRAL DE L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL EN LA INSTAL·LACIÓ D’ANTENES D’INFRAESTRUCTURA DE RADIOCOMUNICACIÓ On diu: “Article 4. Responsables 1. Són responsables tributaris les persones físiques i jurídiques determinades com a tals a la Llei General Tributària i a l’Ordenança General. 2. La derivació de responsabilitat requerirà que, prèvia audiència de l’interessat, es dicti acte administratiu, en els termes previstos a la Llei General Tributària.” Ha de dir: “Article 4. Responsables 1. Són responsables tributaris les persones físiques i jurídiques determinades com a tals a la Llei General Tributària i a l’Ordenança General. 2. La derivació de responsabilitat requerirà que, prèvia audiència de l’interessat, es dicti acte administratiu, en els termes previstos a la Llei General Tributària. 3. Les obligacions tributàries pendents s’exigiran als successors de les persones físiques, jurídiques i entitats sense personalitat, en els termes previstos a la Llei General Tributària i a l’Ordenança General.”

189

OF 13. TAXA PER SERVEIS RELATIUS ALS ANIMALS DE COMPANYIA On diu: “Article 1r. Disposicions generals D’acord amb allò que disposa l’article 106 de la Llei 7/19985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i, específicament, l’article 58 del reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’hisendes locals, de conformitat amb els articles 15 i 20 de la mateixa Llei i d’acord amb el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, amb la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos potencialment perillosos, la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el Règim Jurídic de la Tinença d’animals potencialment perillosos, el Decret 170/2002, d’11 de juny, sobre mesures en matèria de gossos considerats potencialment perillosos, i el RD 287/2002, de 22 de març, pel que es desenvolupa la Llei 50/1999.” Ha de dir: “D’acord amb allò que disposa l’article 106 de la Llei 7/19985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i, específicament, l’article 58 del reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’hisendes locals, de conformitat amb els articles 15 i 20 de la mateixa Llei i d’acord amb el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, amb la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos potencialment perillosos, la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el Règim Jurídic de la Tinença d’animals potencialment perillosos, el Decret 170/2002, d’11 de juny, sobre mesures en matèria de gossos considerats potencialment perillosos, el RD 287/2002, de 22 de març, pel que es desenvolupa la Llei 50/1999 i l’Ordenança municipal sobre la tinença i protecció dels animals de Sitges” On diu: “Article 2n. Fet imposable Constitueixen el fet imposable d’aquesta taxa: 1. La inscripció al Registre Censal d’animals de companyia. 2. L’obtenció o renovació de la llicència per la tinença i/o conducció de gossos potencialment perillosos. 3. La reposició de la placa censal dels animals de companyia. A aquests efectes s’entén per animal de companyia totes les subespècies i varietats de gossos (Canis familiaris), de gats (Felis catus) i les fures.” Ha de dir: “Article 2n. Fet imposable Constitueixen el fet imposable d’aquesta taxa: 1. La inscripció al Registre Censal d’animals de companyia.

190

2. L’obtenció o renovació de la llicència per la tinença i/o conducció de gossos potencialment perillosos. 3. La reposició de la placa censal dels animals de companyia. A aquests efectes s’entén per animal de companyia totes les subespècies i varietats de gossos (Canis familiaris), de gats (Felis catus) i les fures. Afegir com a punt 4 el següent: 4. La identificació genètica dels gossos censats al municipi.” On diu: “Article 4rt. Exempcions: Estan exempts del pagament de la taxa per a la inscripció en el Registre censal d’animals de companyia: a) Les persones propietàries d’un gos d’assistència (gos guia o gos pigall, gos de servei, gos de senyalització de sons, gos d’avís, gos per a persones amb trastorns de l’espectre autista. Llei 19/2009, de 26 de novembre). Hauran d’aportar el carnet i distintiu d’identificació oficial que acredita el gos com a gos d’assistència). b) Les persones que acreditin haver adoptat un gos mitjançant un document d’una protectora o centre veterinari.” Ha de dir: “Article 4rt. Exempcions: Estan exempts del pagament de la taxa per a la inscripció en el Registre censal d’animals de companyia: a) Les persones propietàries d’un gos d’assistència (gos guia o gos pigall, gos de servei, gos de senyalització de sons, gos d’avís, gos per a persones amb trastorns de l’espectre autista. Llei 19/2009, de 26 de novembre). Hauran d’aportar el carnet i distintiu d’identificació oficial que acredita el gos com a gos d’assistència). b) Les persones que acreditin haver adoptat un gos mitjançant un document d’una protectora o centre veterinari. De l’1.1.2016 al 30.06.2016 les persones que hagin censat el seu gos abans del 1.1.2016, estaran exemptes del pagament de la taxa per identificació genètica. De l’1.1.2016 al 30.06.2016 les persones que no hagin censat el seu gos abans de l’1.01.2016 estaran exemptes del pagament de la taxa per inscripció al registre censal si fan a la vegada la inscripció al registre censal i la identificació genètica del gos. (només abonaran la taxa per identificació genètica). De l’1.1.2016 al 30.06.2016 les persones que acreditin que fa menys de 30 dies que han adquirit el seu gos o han canviat de municipi de residència, o bé que fa menys de 3 mesos que ha nascut l’animal, estaran exemptes del pagament de la taxa per identificació genètica. Estan exemptes del pagament de la taxa per identificació genètica les persones propietàries d’un gos d’assistència (gos guia o gos pigall, gos de servei, gos de

191

senyalització de sons, gos d’avís, gos per a persones amb trastorns de l’espectre autista. Llei 19/2009, de 26 de novembre). Hauran d’aportar el carnet i distintiu d’identificació oficial que acredita el gos com a gos d’assistència.” On diu: “Article 5è. Gestió, liquidació i recaptació: Tota persona propietària o posseïdora d’un animal de companyia amb residència habitual a Sitges ha d’acreditar el pagament de la taxa per la inscripció al Registre censal d’animals de companyia. Aquesta taxa s’acredita una sola vegada durant la vida de l’animal. És obligatori que la persona propietària o posseïdora d’un o més animals de companyia amb residència habitual a Sitges censi aquests animals a l’esmentat Registre. Tota persona propietària o posseïdora d’un gos de raça potencialment perillosa, o la persona que el condueixi, amb residència habitual a Sitges ha d’acreditar el pagament de la taxa per a la tinença i/o conducció de gossos potencialment perillosos. Transcorreguts 5 anys de l’obtenció de la llicència de tinença i/o conducció de gossos potencialment perillosos, s’ha de sol·licitar la renovació de l’esmentada llicència i acreditar el pagament de la taxa per renovació. La taxa s’acredita i neix l’obligació de contribuir quan es presenti la sol·licitud que iniciï la tramitació dels documents i expedients que estan sotmesos al tribut.” Ha de dir: “Article 5è. Gestió, liquidació i recaptació: Tota persona propietària o posseïdora d’un animal de companyia amb residència habitual a Sitges ha d’acreditar el pagament de la taxa per la inscripció al Registre censal d’animals de companyia. Aquesta taxa s’acredita una sola vegada durant la vida de l’animal. És obligatori que la persona propietària o posseïdora d’un o més animals de companyia amb residència habitual a Sitges censi aquests animals a l’esmentat Registre. Tota persona propietària o posseïdora d’un gos de raça potencialment perillosa, o la persona que el condueixi, amb residència habitual a Sitges ha d’acreditar el pagament de la taxa per a la tinença i/o conducció de gossos potencialment perillosos. Transcorreguts 5 anys de l’obtenció de la llicència de tinença i/o conducció de gossos potencialment perillosos, s’ha de sol·licitar la renovació de l’esmentada llicència i acreditar el pagament de la taxa per renovació. Tota persona propietària d’un gos ha d’identificar-lo genèticament i satisfer la taxa per identificació genètica La taxa s’acredita i neix l’obligació de contribuir quan es presenti la sol·licitud que iniciï la tramitació dels documents i expedients que estan sotmesos al tribut.” On diu:

192

“Article 7è. Quota tributària: S’estableixen les següents tarifes: 1. Taxa per inscripció al Registre censal d’animals de companyia: 10 euros. 2. Taxa per l’obtenció de la llicència de tinença i/o conducció de gossos potencialment perillosos: 60 euros pel primer animal i 30 euros pels successius animals. 3. Taxa per renovació de la llicència de tinença i/o conducció de gossos potencialment perillosos: 48 euros pel primer animal i 24 pels successius animals. 4. Taxa per reposició de la placa censal d’animals de companyia: 2 euros per placa.” Ha de dir: “Article 7è. Quota tributària: S’estableixen les següents tarifes: 1. Taxa per inscripció al Registre censal d’animals de companyia: 10 euros. 2. Taxa per l’obtenció de la llicència de tinença i/o conducció de gossos potencialment perillosos: 60 euros pel primer animal i 30 euros pels successius animals. 3. Taxa per renovació de la llicència de tinença i/o conducció de gossos potencialment perillosos: 48 euros pel primer animal i 24 pels successius animals. 4. Taxa per reposició de la placa censal d’animals de companyia: 2 euros per placa. 5. Taxa per identificació genètica: 60 euros per gos”. OF14. TAXA PER DISTRIBUCIÓ I SUBMINISTRAMENT D’AIGUA On diu: “Article 6. Quota tributària La quantia de la taxa es determinarà aplicant les tarifes següents (s’haurà d’incrementar amb l’IVA corresponent): a) Tarifes venda d'aigua

Mínim de consum Cabals / Quota servei Contractat

Urbanització Vallpineda 2.250 m3/mes

Subministrament per aforament Abonats en generals i propietaris 1,185 €/m3

193

Subministrament per comptador Ús domèstic Quota de servei 12,30€/uc/mes Fins a 6 m3/uc/mes 0,322 €/m3 De 6 a 10 m3/uc/mes 0,571 €/m3 De 10 a 18 m3/uc/mes 0,740 €/m3 De 18 a 30 m3/uc/mes 1,406 €/m3 Excés de 30 m3/uc/mes 1,827 €/m3

Subministrament per comptador Ús industrial i comercial Quota de servei 12,30€/uc/mes Fins a 10 m3/uc/mes 0,444 €/m3 De 10 a 30 m3/uc/mes 1,074 €/m3 Excés de 30 m3/uc/mes 1,617 €/m3

Subministrament per comptador Ús hotel i càmping Hotels 1 uc = 2 places hoteleres Càmpings 1 uc = 15 places Quota de servei 5,45 €/uc/mes Per cada m3 registrat 0,746 €/m3

Ajuntament de Sitges Per cada m3 registrat 0,089 €/ m3

Subministrament en ALTA Castellet i la Gornal 0,554 €/m3 Sant Pere de Ribes 0,440 €/m3 Urbanització de Vallpineda Fins a 2.250 m3/mes 0,557 €/m3 De 2.250 m3/mes a 6.000 m3/mes 0,604 €/m3 Excés de 6.000 m3/mes 0,727 €/m3

b) Conservació d'escomeses i comptadors 1,92 €/ab/mes” Ha de dir: “Article 6. Quota tributària La quantia de la taxa es determinarà aplicant les tarifes següents (s’haurà d’incrementar amb l’IVA corresponent): a) Tarifes venda d'aigua

Mínim de consum Cabals / Quota servei Contractat

Urbanització Vallpineda 2.250 m3/mes

Subministrament per aforament Abonats en generals i propietaris 1,236 €/m3

Subministrament per comptador Ús domèstic

194

Quota de servei 12,83€/uc/mes Fins a 6 m3/uc/mes 0,322 €/m3 De 6 a 10 m3/uc/mes 0,571 €/m3 De 10 a 18 m3/uc/mes 0,740 €/m3 De 18 a 30 m3/uc/mes 1,406 €/m3 Excés de 30 m3/uc/mes 1,827 €/m3

Subministrament per comptador Ús industrial i comercial Quota de servei 12,83€/uc/mes Fins a 10 m3/uc/mes 0,444 €/m3 De 10 a 30 m3/uc/mes 1,074 €/m3 Excés de 30 m3/uc/mes 1,617 €/m3

Subministrament per comptador Ús hotel i càmping Hotels 1 uc = 2 places hoteleres Càmpings 1 uc = 15 places Quota de servei 5,45 €/uc/mes Per cada m3 registrat 0,746 €/m3

Ajuntament de Sitges Per cada m3 registrat 0,089 €/ m3

Subministrament en ALTA Castellet i la Gornal 0,554 €/m3 Sant Pere de Ribes 0,440 €/m3 Urbanització de Vallpineda Fins a 2.250 m3/mes 0,557 €/m3 De 2.250 m3/mes a 6.000 m3/mes 0,604 €/m3 Excés de 6.000 m3/mes 0,727 €/m3

b) Conservació d'escomeses i comptadors 2,00 €/ab/mes” OF16. TAXES PER RECOLLIDA, TRACTAMENT I ELIMINACIÓ D'ESCOMBRARIES I ALTRES RESIDUS URBANS DOMICILIARIS On diu: “Article 6. Quota tributària 1. La quota tributària consistirà en aplicar la tarifa següent: Habitatges

Per cada habitatge

S’entén per habitatge el que es destina a domicili particular de caràcter familiar

70,00 €

Habitatges en què es presta el servei de tractament dels residus, malgrat la recollida es realitzi mitjançant un sistema totalment o parcialment finançat pel propi beneficiari.

50,00 €

195

“ Ha de dir: “Article 6. Quota tributària 1. La quota tributària consistirà en aplicar la tarifa següent: Habitatges

Per cada habitatge

S’entén per habitatge el que es destina a domicili particular de caràcter familiar

60,00 €

Habitatges en què es presta el servei de tractament dels residus, malgrat la recollida es realitzi mitjançant un sistema totalment o parcialment finançat pel propi beneficiari.

40,00 €

“ OF17. TAXA PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI MUNICIPAL COMPLEMENTARI, DE RECOLLIDA, TRACTAMENT I ELIMINACIÓ DE RESIDUS COMERCIALS On diu: “Article 2. Subjectes passius 1. Són subjectes passius contribuents de la taxa, el fet imposable de la qual es defineix a l’article 1 d’aquesta Ordenança, les persones físiques o jurídiques i les entitats a què es refereix l'article 35.4 de la Llei General Tributària que: sol·licitin la prestació. Resultin especialment beneficiades o afectades per la prestació del servei.” 2. A aquests efectes, els titulars d’activitats que generin residus comercials o industrials assimilables als municipals, vindran obligats a acreditar anualment davant l’Ajuntament que tenen contractat amb un gestor autoritzat la recollida, tractament i eliminació dels residus que produeixi l’activitat corresponent. Aquest acreditament s’haurà d’efectuar, durant el mes de gener de l’exercici en que tindrà efecte, si ja s’estava portant a terme l’activitat, o en el termini d’un mes des de l’inici de l’activitat generadora del residu, si es tracta del primer període impositiu. 3. Cas que no es porti a terme l’esmentat acreditament en el termini indicat, l’Ajuntament considerarà que el titular de l’activitat generadora d’aquests residus comercials i industrials assimilables als municipals s’acull al sistema de recollida, tractament i eliminació que té establert la Corporació i per tant, tindrà aquest la condició de subjecte passiu de la taxa aquí regulada. 4. Tindrà la consideració de subjecte passiu substitut del contribuent el propietari dels locals on s’ubiqui l’activitat generadora dels residus, el qual podrà repercutir, si s'escau, les quotes satisfetes sobre els usuaris, que són els beneficiaris del servei.”

196

Ha de dir:: “Article 2. Subjectes passius 1. Són subjectes passius contribuents de la taxa, el fet imposable de la qual es defineix a l’article 1 d’aquesta Ordenança, les persones físiques o jurídiques i les entitats a què es refereix l'article 35.4 de la Llei General Tributària que: Sol·licitin la prestació. Resultin especialment beneficiades o afectades per la prestació del servei. 2. A aquests efectes, els titulars d’activitats que generin residus comercials o industrials assimilables als municipals, vindran obligats a acreditar anualment davant l’Ajuntament que tenen contractat amb un gestor autoritzat la recollida, tractament i eliminació dels residus que produeixi l’activitat corresponent. Aquest acreditament s’haurà d’efectuar, durant el mes de gener de l’exercici en que tindrà efecte, si ja s’estava portant a terme l’activitat, o en el termini d’un mes des de l’inici de l’activitat generadora del residu, si es tracta del primer període impositiu. 3. Cas que no es porti a terme l’esmentat acreditament en el termini indicat, l’Ajuntament considerarà que el titular de l’activitat generadora d’aquests residus comercials i industrials assimilables als municipals s’acull al sistema de recollida, tractament i eliminació que té establert la Corporació i per tant, tindrà aquest la condició de subjecte passiu de la taxa aquí regulada. 4. Tindrà la consideració de subjecte passiu substitut del contribuent el subjecte passiu de l’Impost sobre Bens Immobles dels locals on s’ubiqui l’activitat generadora dels residus, el qual podrà repercutir, si s'escau, les quotes satisfetes sobre els usuaris, que són els beneficiaris del servei.” On diu: Article 4. Quota tributària .../...

€

Fins 60 m2

De 61 a 90 m2

de 61 a 120 m2

de 121 a 200 m2

De 201 a

400 m2

De 401 a

700 m2

De 701 a

1000 m2

De 1001 a

1500 m2

De 1501 a 2.500

m2

De 2501 a 3750 m2

De 3751 a 5000 m2

Més de 5.000 m2

E1 135,50 203,26 271,01 406,51 542,02 677,52 813,03 1.219,54 1.422,80 1.626,06 1.829,31 2.037,00 E2 298.11 447,17 596,22 894,33 1.192,44 1.490,55 1.788,66 2.682,99 3.130,16 3.577,32 4.024,49 4.481,00 E3 E3.1 365,86 548.79 731.72 1.097,59 1.463,45 1.829,31 2.195,17 2.915,65 3.475,25 4.190,35 4.610,59 5.365,00 E3.2 406,51 609,77 813,03 1.219,54 1.626,06 2.032,57 2.439,08 3.280,25 3.868,25 4.459,25 5.025,39 5.684,00 E4 E4.1 677,52 1.016,28 1.355,05 2.032,57 2.710,09 3.387,62 4.065,14 6.097,71 7.113,99 8.130,28 9.146,56 10.840,37 E4.2 813,03 1.219,54 1.626,06 2.439,06 3.252,11 4.065,14 4.878,17 6.950,35 8.150,90 8.920,35 10.280,00 11.450,00 .../... Ha de dir: Article 4. Quota tributària .../...

197

€

Fins 60 m2

De 61 a 90 m2

de 91 a 120 m2

de 121 a 200 m2

De 201 a

400 m2

De 401 a

700 m2

De 701 a

1000 m2

De 1001 a

1500 m2

De 1501 a 2.500

m2

De 2501 a 3750 m2

De 3751 a 5000 m2

Més de 5.000 m2

E1 67,75 101,63 135,51 203,26 271,01 338,76 406,52 609,77 711,40 813,03 914,66 1.018,50 E2 149,06 223,59 298,11 447,17 596,22 745,28 894,33 1.341,50 1.565,08 1.788,66 2.012,25 2.240,50 E3 E3.1 182,93 274,40 365,86 548,80 731,73 914,66 1.097,59 1.457,83 1.737,63 2.095,18 2.305,30 2.682,50 E3.2 203,26 304,89 406,52 609,77 813,03 1.016,29 1.219,54 1.640,13 1.934,13 2.229,63 2.512,70 2.842,00 E4 E4.1 338,76 508,14 677,53 1.016,29 1.355,05 1.693,81 2.032,57 3.048,86 3.557,00 4.065,14 4.573,28 5.420,19 E4.2 406,52 609,77 813,03 1.219,53 1.626,06 2.032,57 2.439,09 3.475,18 4.075,45 4.460,18 5.140,00 5.725,00

.../... On diu: “Article 5. Acreditament i període impositiu .../... 3. Respecte al prorrateig: a) Quan s’iniciï l’activitat, s’abonarà en concepte de taxa corresponent a aquell exercici la quota integra anual prorratejada pels mesos en el que es desenvoluparà l’activitat. b) Si es cessa en l’activitat procedirà la devolució parcial de la quota, calculada amb el prorrateig mensual. Si el cessament té lloc en l’últim mes de l’any, no procedirà retornar quantitat alguna. Si l’inici o el tancament de l’activitat té lloc en el qualsevol dia d’un mes es liquidarà la totalitat de la quota mensual, calculada de forma proporcional a la quota anual.” .../... Ha de dir: “Article 5. Acreditament i període impositiu .../... 3. Respecte al prorrateig: a) Quan s’iniciï l’activitat, s’abonarà en concepte de taxa corresponent a aquell exercici la quota integra anual prorratejada pels mesos en el que es desenvoluparà l’activitat. b) Si es cessa en l’activitat procedirà la devolució parcial de la quota, calculada amb el prorrateig mensual a partir del mes següent en el qual es comuniqui el cessament de l’activitat, i una vegada comprovat per part de l’Administració. Si el cessament té lloc en l’últim mes de l’any, no es procedirà retornar quantitat alguna. Si l’inici o el tancament de l’activitat té lloc en el qualsevol dia d’un mes es liquidarà la totalitat de la quota mensual, calculada de forma proporcional a la quota anual.”

198

On diu: “Article 6. Beneficis fiscals 1. Es concedirà una bonificació del 50 per cent de la quota de l’Impost quan es duguin a terme obres a les vies públiques, que tinguin una duració igual o superior a 1 mes i afectin directament als locals en que es realitzin activitats econòmiques. Aquesta bonificació serà prorratejada pel temps de duració de les obres, de forma que per cada més d’afectació la bonificació serà igual al 50% de la quota prorratejada mensualment. Aquesta bonificació tindrà caràcter pregat i s’aplicarà a la quota total si la resolució de la sol•licitud es realitza abans de la liquidació, en cas contrari es gestionarà la devolució de l’import pagat i bonificat. Als carrers i per tant locals afectats indirectament se’ls concedirà una bonificació del 25 per cent, amb les mateixes condicions que als afectats directament. La Junta de Govern Local establirà els carrers afectats directament i els afectats indirectament. 2. Es concedirà una bonificació del 90% de la quota a favor dels casals, centres públics d'atenció a la gent gran, esplais, fundacions i/o associacions sense ànim de lucre de caràcter social o d'interès públic. Aquesta bonificació tindrà caràcter pregat i s’aplicarà a la quota total si la resolució de la sol•licitud es realitza abans de la liquidació, en cas contrari es gestionarà la devolució de l’import pagat i bonificat. El Ple Municipal determinarà quines entitats tenen caràcter social i per tant d’interès públic. Ha de dir: “Article 6. Beneficis fiscals 1. Es concedirà una bonificació del 50 per cent de la quota de l’Impost quan es duguin a terme obres a les vies públiques, que tinguin una duració igual o superior a 1 mes i afectin directament als locals en que es realitzin activitats econòmiques. Aquesta bonificació serà prorratejada pel temps de duració de les obres, de forma que per cada més d’afectació la bonificació serà igual al 50% de la quota prorratejada mensualment. Aquesta bonificació tindrà caràcter pregat i s’aplicarà a la quota total si la resolució de la sol•licitud es realitza abans de la liquidació, en cas contrari es gestionarà la devolució de l’import pagat i bonificat. Als carrers i per tant locals afectats indirectament se’ls concedirà una bonificació del 25 per cent, amb les mateixes condicions que als afectats directament. La Junta de Govern Local establirà els carrers afectats directament i els afectats indirectament. 2. Es concedirà una bonificació del 90% de la quota a favor dels casals, centres públics d'atenció a la gent gran, esplais, fundacions i/o associacions sense ànim de lucre de caràcter social o d'interès públic. Aquesta bonificació tindrà caràcter pregat i s’aplicarà a la quota total si la resolució de la sol•licitud es realitza abans de la liquidació, en cas contrari es gestionarà la devolució de l’import pagat i bonificat. Es podrà concedir tant si l’entitat és el subjecte passiu de la taxa com si és el beneficiari del servei. El Ple Municipal determinarà quines entitats tenen caràcter social i per tant d’interès públic.” OF18. TAXA PER SERVEIS DE CEMENTIRI, CONDUCCIÓ DE DIFUNTS I ALTRES SERVEIS FÚNEBRES DE CARÀCTER MUNICIPAL On diu: “Article 5. Beneficis fiscals

199

1. No s’aplicaran exempcions, bonificacions ni reduccions per a la determinació del deute tributari que els subjectes passius hagin de satisfer per aquesta taxa. Article 6. Quota tributària Els serveis subjectes a gravamen i l’import són els següents: a)Conservació de cementiris La taxa dels panteons es desglossa en tres categories, d'acord amb les seves dimensions: €/any

Categoria "A" (grans) 169,50 Categoria "B" (mitjans) 112,70 Categoria "C" (petits) 87,30 Per cada nínxol i any (concessió o lloguer) 19,80 Columbari 16,20

b) Concessió de dret funerari de sepultures a 30 anys Cementiri de Sant Sebastià Nínxols Primer pis amb ossera 2.135,60€ Primer pis sense ossera 1.892,00€ Segon pis 1.892,00€ Tercer pis 1.540,80€ Quart pis a vuitè 1.173,30€ Columbaris 934,80€

Per establir el preu de la concessió dels panteons d'especial valor arquitectònic i històric del cementiri de Sant Sebastià, l'equip tècnic de l'Ajuntament portarà a terme una valoració, tenint en compte els m2 de superfície construïda i d'ocupació, per la capacitat de l'ossera, pel nombre de compartiments i pels elements decoratius clàssics de que disposin, entre d'altres aspectes que es puguin considerar rellevats. Cementiri Les Pruelles Nínxols primera fase: Primer pis 1.824,00€ Segons pis 1.933,60€ Tercer pis 1.324,60€ Nínxols segona i tercera fase: Primer pis 2.844,70€ Segon pis 3.021,70€ Tercer pis 2.069,10€

Columbaris 934,80€

Panteons 18.387,70€

La taxa de drets de renovació de concessions de sepultures caducades (article 25 de l’Ordenança General de Cementiris vigent), corresponent a nínxols concedits a partir de l’any 1901, tindrà una bonificació del 50 % sobre la tarifa de concessió de la sepultura corresponent a l’any en curs. En el cas de Panteons de construcció particular, tindrà

200

igualment una bonificació del 50% sobre la tarifa resultant del valor de la parcel·la construïda, previ informe del departament tècnic (article 97 de l’Ordenança General de Cementiris vigent). La taxa de drets de renovació de concessions de sepultures caducades, corresponent a nínxols i panteons concedits a l’any 1900 i anteriors, tindrà una bonificació del 100% (article 24 de l’Ordenança General de Cementiris vigent). c) Concessió de dret funerari de sepultures en lloguer Cementiri de Sant Sebastià Lloguer nínxols 5 anys (quart a vuitè pis) 281,40€ Lloguer nínxol 2 anys (condicionat) 112,70€ Renovació lloguer 1 any nínxol primer pis 82,20€ Renovació lloguer 1 any nínxol segon pis 69,00€ Renovació lloguer 1 any nínxol tercer pis 56,30€ Renovació lloguer 1 any nínxol quart pis a vuitè 56,30€ Nínxols grup Brell( condicionats 2 anys) 75,10€

Cementiri Les Pruelles Nínxol 1ª Fase Lloguer nínxol 2 anys (condicionat pis 3) 125,90€ Lloguer nínxol 5 anys primer pis 375,60€ Lloguer nínxol 5 anys segon pis 410,10€ Lloguer nínxol 5 anys tercer pis 314,70€ Nínxol 2ª i 3ª fase Lloguer nínxol 2 anys (condicionat pis 3) 170,00€ Lloguer nínxol 5 anys primer pis 505,50€ Lloguer nínxol 5 anys segon pis 564,30€ Lloguer nínxol 5 anys tercer pis 425,30€

Cementiri Les Pruelles Nínxol 1ª Fase Renovació lloguer 1 any nínxol primer pis 75,10€ Renovació lloguer 1 any nínxol segon pis 82,20€ Renovació lloguer 1 any nínxol tercer pis 62,90€ Nínxol 2ª i 3ª fase Renovació lloguer 1 any nínxol primer pis 101,50€ Renovació lloguer 1 any nínxol segon pis 112,70€ Renovació lloguer 1 any nínxol tercer pis 85,30€

**Les concessions municipals per termini de 2 anys condicionat, estan sotmeses a condició de trasllat a un nínxol definitiu una vegada transcorregut el període mínim de segellament de la sepultura, excepte amb els columbaris d) Inhumacions i Exhumacions Inhumacions efectuades en nínxols 186,80€ Inhumacions efectuades en columbaris 186,80€ Inhumacions efectuades en panteons 317,70€ Condicionament de sepultures 80,20e Eliminació i gestió de residus 19,80€ Condicionament per cada despulla de més 38,60€

201

Condicionament de sepultura amb hora concertada 112,70€ Inhumacions en nínxols o columbaris fora d’horari 266,90€ Exhumacions efectuades en nínxols 185,70€ Exhumacions efectuades en columbaris 185,70€ Exhumacions efectuades en panteons 317,70€

Trasllats i conducció de cadàvers : Pack de trasllat 465,90€

e) Col·locació de làpides i altres Permís per poder instal·lar làpides i altres 56,30€ Col·locació i/o moviment làpida nínxol 57,30€ Col·locació i/o moviment làpida panteó 160,40€ Col·locació tires 39,60€ Col·locació de gerros 16,70€ Col·locació barana 16,70€

f) Lliurament de títols Expedició de títol 54,30€ Expedició duplicat de títol 54,30€

g) Modificació del dret funerari 1) Per cada cessió o traspàs entre pares i fills, conjugues i ascendents o descendents en línea directa fins a dues generacions (Avis – nets o nets – avis):

Per nínxol 92,90€ Per panteó 161,40€

2) Per cada cessió o traspàs entre familiars en línea col·lateral: Per nínxol 110,60€ Per panteó 215,20€

3) Entre estranys, qualsevol que sigui la causa de la transmissió:


4) Canvi de titularitat provisional 201,00€ h) Clausura i remissió 1) Clausura a perpetuïtat (99 anys)

Per nínxol 13.558,40€ Per panteó 54.152,30€

2) Remissió de drets a perpetuïtat (99 anys) Per nínxol 13.558,40€ Per panteó 54.152,30€

i) Millores voluntàries Pintar gravació làpida 49,70€ Treure, netejar i col·locar làpida 106,60€ Neteja i ofrena floral ( 1 vegada a l’any) 79,20€ Neteja i ofrena floral (3 vegades a l’any) 184,70€

202

j) Altres treballs "extres" a nínxols i panteons: Per hora d'oficial paleta 39,60€ Per hora de peó manobre 35,50€

k) Sales de vetlla Sala de vetlla 462,80€ Utilització oratori multiconfessional 99,50€ sala de vetlla + oratori 462,80€

l) Incineració de cadàvers Incineració de cadàvers 507,50€ Incineració de restes 374,50€

.../... Article 10 – Pèrdua dels drets S’entendrà abandonada la sepultura i serà retornada a l’Ajuntament quan hagi transcorregut el termini que estableix l’ordenança general sense haver-ne efectuat el pagament dels drets de conservació.” Ha de dir: Article 5. Bonificacions 1.- Les Entitats sense ànim de lucre inscrites en el Registre d’Entitats de l’Ajuntament i/o Generalitat de Catalunya que tinguin la seu social en el municipi de Sitges i que dins les seves finalitats estatutàries hi hagi l’atenció geriàtrica, podran bonificar-se fins el 100 % , prèvia sol·licitud argumentada per part de la Entitat i posterior acord de la Junta de Govern Local. 2.- Podran gaudir d’una bonificació de fins el 100 % les persones que compleixin els mateixos requisits que s’estipulen en els articles 136 i 137 de la Ordenança General de Cementiris i Serveis Funeraris, a sol·licitud del subjecte passiu i posterior Resolució Municipal. Article 6. Quota tributària Els serveis subjectes a gravamen i l’import són els següents: a)Conservació de cementiris La taxa dels panteons es desglossa en tres categories, d'acord amb les seves dimensions: €/any

Categoria "A" (grans) 169,50€ Categoria "B" (mitjans) 112,70€ Categoria "C" (petits) 87,30€ Per cada nínxol i any (concessió o lloguer) 19,80€ Columbari, Jardí de les roselles i Urna pluvial 16,20€

203

b) Concessió de dret funerari de sepultures a 30 anys Cementiri de Sant Sebastià Nínxols Primer pis amb ossera 2.178,30€ Primer pis sense ossera 1.929,80€ Segon pis 1.929,80€ Tercer pis 1.571,60€ Quart pis a vuitè 1.196,80€ Columbaris 946,10€

Per establir el preu de la concessió dels panteons d'especial valor arquitectònic i històric del cementiri de Sant Sebastià, l'equip tècnic de l'Ajuntament portarà a terme una valoració, tenint en compte els m2 de superfície construïda i d'ocupació, per la capacitat de l'ossera, pel nombre de compartiments i pels elements decoratius clàssics de que disposin, entre d'altres aspectes que es puguin considerar rellevats. Cementiri Les Pruelles Nínxols primera fase: Primer pis 1.860,50€ Segons pis 1.972,30€ Tercer pis 1.351,10€ Nínxols segona i tercera fase: Primer pis 2.901,60€ Segon pis 3.082,10€ Tercer pis 2.110,50€

Columbaris 953,50€

Panteons 18.755,40€

La taxa de drets de renovació de concessions de sepultures caducades (article 25 de l’Ordenança General de Cementiris vigent), corresponent a nínxols concedits a partir de l’any 1901, tindrà una bonificació del 50 % sobre la tarifa de concessió de la sepultura corresponent a l’any en curs. En el cas de Panteons de construcció particular, tindrà igualment una bonificació del 50% sobre la tarifa resultant del valor de la parcel·la construïda, previ informe del departament tècnic (article 97 de l’Ordenança General de Cementiris vigent). La taxa de drets de renovació de concessions de sepultures caducades, corresponent a nínxols i panteons concedits a l’any 1900 i anteriors, tindrà una bonificació del 100% (article 24 de l’Ordenança General de Cementiris vigent). c) Concessió de dret funerari de sepultures en lloguer Cementiri de Sant Sebastià Lloguer nínxols 5 anys (quart a vuitè pis) 287,00€ Lloguer nínxol 2 anys (condicionat) 114,90€ Renovació lloguer 1 any nínxol primer pis 83,80€ Renovació lloguer 1 any nínxol segon pis 70,40€ Renovació lloguer 1 any nínxol tercer pis 57,40€ Renovació lloguer 1 any nínxol quart pis a vuitè 57,40€

204

Nínxols grup Brell( condicionats 2 anys) 76,60€ Cementiri Les Pruelles Nínxol 1ª Fase Lloguer nínxol 2 anys (condicionat pis 3) 128,40€ Lloguer nínxol 5 anys primer pis 383,10€ Lloguer nínxol 5 anys segon pis 418,30€ Lloguer nínxol 5 anys tercer pis 321,00€

Nínxol 2ª i 3ª fase

Lloguer nínxol 2 anys (condicionat pis 3) 173,40€ Lloguer nínxol 5 anys primer pis 515,60€ Lloguer nínxol 5 anys segon pis 575,60€ Lloguer nínxol 5 anys tercer pis 433,80€

Cementiri Les Pruelles Nínxol 1ª Fase Renovació lloguer 1 any nínxol primer pis 76,60€ Renovació lloguer 1 any nínxol segon pis 83,80€ Renovació lloguer 1 any nínxol tercer pis 64,20€ Nínxol 2ª i 3ª fase Renovació lloguer 1 any nínxol primer pis 103,50€ Renovació lloguer 1 any nínxol segon pis 114,90€ Renovació lloguer 1 any nínxol tercer pis 87,00€

**Les concessions municipals per termini de 2 anys condicionat, estan sotmeses a condició de trasllat a un nínxol definitiu una vegada transcorregut el període mínim de segellament de la sepultura, excepte amb els columbaris d) Inhumacions i Exhumacions Inhumacions efectuades en nínxols 190,50€ Inhumacions efectuades en columbaris 190,50€ Inhumacions efectuades en panteons 324,00€ Inhumacions de cendres efectuades en el “Jardí de les roselles” 350.00€ Inhumacions de cendres efectuades en “Urnes pluvials” 2.200,00€ Condicionament de sepultures 81,80€ Eliminació i gestió de residus 20,20€ Condicionament per cada despulla de més 39,40€ Condicionament de sepultura amb hora concertada 114,90€ Inhumacions en nínxols o columbaris fora d’horari 272,20€ Exhumacions efectuades en nínxols 189,40€ Exhumacions efectuades en columbaris 189,40€ Exhumacions efectuades en panteons 324,00€

Trasllats i conducció de cadàvers : Pack de trasllat 475,20€

e) Col·locació de làpides i altres Permís per poder instal·lar làpides i altres 57,40€ Col·locació i/o moviment làpida nínxol 58,40€

205

Col·locació i/o moviment làpida panteó 163,60€ Col·locació tires 40,40€ Col·locació de gerros 17,00€ Col·locació barana 17,00€

f) Lliurament de títols Expedició de títol 34.00€ Expedició duplicat de títol 34.00€

g) Modificació del dret funerari 1) Per cada cessió o traspàs entre pares i fills, conjugues i ascendents o descendents en línea directa fins a dues generacions (Avis – nets o nets – avis):


2) Per cada cessió o traspàs entre familiars en línea col·lateral: Per nínxol 112,80€ Per panteó 219,50€

3) Entre estranys, qualsevol que sigui la causa de la transmissió: Per nínxol 200,80€ Per panteó 570,00€

4) Canvi de titularitat provisional 205,00€ h) Clausura i remissió 1) Clausura a perpetuïtat (99 anys)

Per nínxol 13.829,60€ Per panteó 55.235,30€

2) Remissió de drets a perpetuïtat (99 anys) Per nínxol 13.829,60€ Per panteó 55.235,30€

i) Millores voluntàries Pintar gravació làpida 50,70€ Treure, netejar i col·locar làpida 108,70€ Neteja i ofrena floral ( 1 vegada a l’any) 80,80€ Neteja i ofrena floral (3 vegades a l’any) 188,40€

j) Altres treballs "extres" a nínxols i panteons: Per hora d'oficial paleta 40,40€ Per hora de peó manobre 36,20€

k) Sales de vetlla Sala de vetlla 472,00€ Utilització oratori multiconfessional 101,50€ sala de vetlla + oratori 472,00€

l) Incineració de cadàvers Incineració de cadàvers 517,70€

206

Incineració de restes 382,00€ .../... Article 10 – Pèrdua dels drets i retrocessió S’entendrà abandonada la sepultura i podrà ser declarada la caducitat i revertir en aquest cas a l’Ajuntament el dret funerari, quan hagi transcorregut el termini que estableix l’ordenança general sense haver-ne efectuat el pagament de les taxes de manteniment i conservació, o no s’hagi instat la transmissió a favor del legal beneficiari, després de la mort de la persona titular (article 70 de l’Ordenança General de Cementiris vigent). Les sepultures de construcció municipal, que no tinguin cadàvers ni despulles, que estiguin al corrent de pagament de taxes, que no estiguin en cap altre situació de caducitat del dret funerari, segons allò que s’estipula a l’article 70 de l’Ordenança General de Cementiris vigent, i que no siguin en règim de concessió temporal (lloguer), podran ser retornades a l’Ajuntament (article 55 de l’Ordenança General de Cementiris vigent), prèvia sol·licitud motivada, abonant al titular un percentatge de la tarifa vigent de concessió en aquell moment. Aquest percentatge estarà comprès entre el 20% i el 70%, i es determinarà en funció dels anys que restin pel termini de la concessió. De les sepultures de construcció particular (panteons/capelles), se’n podrà instar la renúncia del dret funerari, només a favor de l’Ajuntament (article 56 de l’Ordenança General de Cementiris vigent), amb l’acompliment de les mateixes condicions fixades en el paràgraf anterior, abonant al titular un percentatge del preu estimat en aquell moment de la superfície de sòl que ocupi la sepultura, segons valoració efectuada pels equips tècnics de l’Ajuntament. Aquest percentatge estarà comprès entre el 20% i el 70%, i es determinarà en funció dels anys que restin pel termini de la concessió.” OF20. TAXES PER L’OCUPACIÓ O APROFITAMENT DEL DOMINI PÚBLIC LOCAL I SERVEIS COMPLEMENTARIS On diu: “Article 2. Fet imposable Constitueix el fet imposable de la taxa la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local així com els serveis necessaris per a l’efectiva realització d’aquests que es deriva de les ocupacions amb elements o materials propis d’activitats amb finalitat lucrativa del subsòl, sol o volada, detallades en les respectives tarifes. No estan subjectes a aquesta taxa:

Les ocupacions del domini públic local efectuades per empreses explotadores de servei de subministrament, d’interès general, que tributen segons el previst a la corresponent Ordenança fiscal.

Les ocupacions efectuades pel propi Ajuntament o entitats d’aquest depenents i les efectuades per entitats que no tenen finalitat de lucre, inscrites en el registre d’entitats de la Generalitat de Catalunya i/o en el registre de l’Ajuntament de Sitges, quan la

207

finalitat de l’ocupació sigui difondre l’entitat o recaptar fons per a finançar-la.

Qualsevol altre ocupació que estigui regulada en una ordenança diferent pel mateix concepte.” Ha de dir: “Article 2. Fet imposable Constitueix el fet imposable de la taxa la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local així com els serveis necessaris per a l’efectiva realització d’aquests que es deriva de les ocupacions amb elements o materials propis d’activitats amb finalitat lucrativa del subsòl, sol o volada, detallades en les respectives tarifes. No estan subjectes a aquesta taxa:

Les ocupacions del domini públic local efectuades per empreses explotadores de servei de subministrament, d’interès general, que tributen segons el previst a la corresponent Ordenança fiscal.

Les ocupacions efectuades pel propi Ajuntament o entitats d’aquest depenents.

Les ocupacions efectuades per entitats que no tenen finalitat de lucre, inscrites en el registre d’entitats de la Generalitat de Catalunya i/o en el registre de l’Ajuntament de Sitges, quan la finalitat de l’ocupació sigui difondre l’entitat o recaptar fons per a finançar-la, amb un màxim de 10 ocupacions a l’any.

Les ocupacions efectuades en motiu d’activitats sense finalitat de lucre.

Qualsevol altra ocupació que estigui regulada en una ordenança diferent pel mateix concepte.” On diu: “Article 6. Quota tributària 1. La quantia de la taxa estarà determinada per la zona on es produeixi l’ocupació i serà el resultat d’aplicar les tarifes que, al igual que les zones, tot seguit es detallen: ZONA 1: Pg. De la Ribera, Pg. Marítim, Platja de Sant Sebastià, Cap de la Vila i carrers Parellades, Marqués de Montroig, Plaça t’Industria, Santa Tecla, Primer de Maig i Joan Tarrida. ZONA 2: Resta del centre de la vila fins a la via del tren, cementiri i Avinguda Sofia. ZONA 3: Resta de les vies urbanes. .../... B. Mercats ambulants, fires i esdeveniments festius i/o culturals B1. Parades als mercats ambulants 1 dia setmana (mínim 4 metres lineals) (€/ml/setmana) 2,00

B2. Parades al mercat dels sentits (artesania i similars) (€/parada/dia) 5,00

208

B3. Mercat de segona mà – residents (€/parada/dia) 5,00

B4. Mercat de segona mà – no residents (€/parada/dia) 10,00

B5A. Fira d’Art. Artistes empadronats a Sitges 127,00 B5B. Fira d’Art. Artistes empadronats a la comarca del Garraf 152,00

B6. Fira d’Art. Artistes no empadronats a la comarca del Garraf 217,00

B7. Fira de Sant Jordi 10,00

B8. Altres fires i mercats 10,00

B9. Esdeveniments (€/m2/dia, mínim de 100€) 2,00

B10. Esdeveniments de caràcter social, cultural, esportiu o polític no detallats expressament en els apartats anteriors (€/m2/dia, mínim de 5€)

1,00

.../... ZONIFICACIÓ ESPECÍFICA PER A RODATGES CINEMATOGRÀFICS O PUBLICITARIS I SESSIONS FOTOGRÀFIQUES: - Zona A: De l’Av. Sofia fins al Cementiri; des de la via del tren fins al passeig; passeig de les Botigues; Garraf centre urbà i passeig marítim des de l’Av. Sofia fins a Terramar. - Zona B: Des de Jardins de Terramar fins Av. Sofia; des de Ctra. de Vilanova fins Passeig (no inclòs); des del Cementiri a les Botigues fins a la via del tren. - Zona C: Resta. Ha de dir: “Article 6. Quota tributària 1. La quantia de la taxa estarà determinada per la zona on es produeixi l’ocupació i serà el resultat d’aplicar les tarifes que, al igual que les zones, tot seguit es detallen: ZONA 1: Pg. De la Ribera, Pg. Marítim, Port de n’ Alegre, Cap de la Vila i carrers Parellades, Marqués de Mont-roig, Plaça de la Indústria, Santa Tecla, Primer de Maig de 1838 i Joan Tarrida. ZONA 2: Resta del centre de la vila fins a la via del tren, Plaça del Doctor Bartomeu Robert i Avinguda Sofia. ZONA 3: Resta de les vies urbanes. ../... B. Mercats ambulants, fires i esdeveniments festius i/o culturals

209

B1. Parades als mercats ambulants 1 dia setmana (mínim 4 metres lineals) (€/ml/setmana) 2,00

B2. Parades al mercat dels sentits (artesania i similars) (€/parada/dia) 5,00

B3. Mercat de segona mà – residents (€/parada/dia) 5,00

B4. Mercat de segona mà – no residents (€/parada/dia) 10,00

B5A. Fira d’Art. Artistes empadronats a Sitges 127,00 B5B. Fira d’Art. Artistes empadronats a la comarca del Garraf 152,00

B6. Fira d’Art. Artistes no empadronats a la comarca del Garraf 217,00

B7. Fira de Sant Jordi per taula (Taula d’1,80 m, mínim 2 taules: 10 euros) 5,00

B8. Altres fires i mercats per taula (Taula d’1,80 m, mínim 2 taules: 10 euros) 5,00

B9. Esdeveniments (€/m2/dia, mínim de 100€) 2,00

B10. Esdeveniments de caràcter social, cultural, esportiu o polític no detallats expressament en els apartats anteriors (€/m2/dia, mínim de 5€)

1,00

B11. Ocupacions del domini públic no incloses o detallades expressament en els apartats anteriors, vinculades directament i accessòries d’Esdeveniments que impliquin una promoció de la Vila (€/per expedient d’ocupació)

50,00

.../... ZONIFICACIÓ ESPECÍFICA PER A RODATGES CINEMATOGRÀFICS O PUBLICITARIS I SESSIONS FOTOGRÀFIQUES: - Zona A: L’Espai delimitat per l’Av. Sofia, la Zona Marítim Terrestre des de l’Av Sofia a la Pç del Doctor Bartomeu Robert i la via del tren, el Passeig Marítim, el centre urbà de Garraf i el Passeig Marítim de les Botigues. - Zona B: L’espai delimitat entre la Zona Marítim Terrestre i la via del tren que no estigui inclosa en la zona A - Zona C: Resta.” OF24. TAXES PER LES ENTRADES DE VEHICLES A TRAVÉS DE LES VORERES O DE QUALSEVOL ALTRE ESPAI DE DOMINI PÚBLIC LOCAL I LES RESERVES DE VIA PÚBLICA On diu: “Article 5. Beneficis fiscals

210

.../... 2. Gaudiran d’una reducció del 50 % de l’import de la tarifa les reserves d’espais per aparcaments de minusvàlids, sempre que el titular beneficiari d’aquestes acrediti que els seus ingressos son iguals o inferiors a l’indicador de la Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) o que és titular del Carnet Blau S.” Ha de dir: “Article 5. Beneficis fiscals .../... 2. Gaudiran d’una reducció del 50 % de l’import de la tarifa les reserves d’espais per a aparcaments de minusvàlids, sempre que el titular beneficiari d’aquestes estigui empadronat al municipi i que els vehicles matriculats estigui a nom de persones amb discapacitat per el seu ús exclusiu o als destinats per al seu transport. 3. Gaudiran d’una reducció del 100 % de l’import de la tarifa les reserves d’espais per aparcaments de minusvàlids, sempre que el titular beneficiari d’aquestes estigui empadronat al municipi, que els vehicles matriculats estiguin a nom de persones amb discapacitat pel seu ús exclusiu o als destinats per al seu transport i acrediti que els seus ingressos són iguals o inferiors a l’indicador de la Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) o que és titular del Carnet Blau S. Es considera persona amb discapacitat qui tingui aquesta condició legal en grau igual o superior al 33 per 100. A aquests efectes, tindran també la consideració de persones amb discapacitat en grau igual o superior al 33 per 100, els pensionistes de la Seguretat Social que tinguin reconeguda una pensió d’incapacitat permanent en el grau de total, absoluta o gran invalidesa, i els pensionistes de classes passives que tinguin reconeguda una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat. Aquesta previsió no serà d’aplicació a les persones pensionistes d’invalidesa que als 65 anys optin per una pensió de jubilació ordinària, a les persones que acreditin una incapacitat parcial ni a les persones que han deixat de tenir la condició d’incapacitat o classes passives. Per poder gaudir de l’exempció a què es refereix l’apartat anterior, els interessats hauran d’aportar el certificat o la resolució de reconeixement del grau de la discapacitat emès per l’òrgan competent.” …/… OF28. TAXES PER LA UTILITZACIÓ D’INSTAL·LACIONS MUNICIPALS I SERVEIS COMPLEMENTARIS On diu: “Article 4t. Tarifes .../... 3.4 Normes comunes .../...

211

5.- UTILITZACIÓ D’INSTAL·LACIONS ESPORTIVES. Modalitat 1 a) Entitats Esportives sense ànim de lucre i seccions esportives dels centres docents per a la organització d’activitats formatives infantils i juvenils (Campus, Esplais, etc) al llarg de l’any. Modalitat 2 a) Equips de lleure de les entitats esportives sense ànim de lucre. b) Partits o activitats, d’entitats sense ànim de lucre, fora del calendari oficial de competició realitzades en jornades de festivitat local, autonòmica o estatal.. c) Particulars d) Activitats d’entitats culturals sense ànim de lucre. e) Cossos de seguretat. Modalitat 3 a) Empreses o usos no esportius. b) Activitats d’entitats sense ànim de lucre o particulars per la organització d’activitats lucratives. c) Partits o activitats realitzades en jornades de festivitat local, autonòmica o estatal. Modalitat 4 a) Centres docents privats per la realització d’activitats en horari lectiu.

5.1 POLIESPORTIU DE PINS VENS

Conceptes Taxa Modalitat 1 Pav. 1. Paviment de terratzo Gratuït Pav. 2. Paviment sintètic Pista sencera Gratuït Pista transversal Gratuït Modalitat 2 Pav. 1. Paviment de terratzo 40,00 € Pav. 2. Paviment sintètic Pista sencera 50,00 € Pista transversal 20,00 € Modalitat 3 Pav. 1. Paviment de terratzo 80,00 € Pav. 2. Paviment sintètic Pista sencera 120,00 € Pista transversal 40,00 €

212

Modalitat 4 Pav. 1. Paviment de terratzo 2 € Pav. 2. Paviment sintètic Pista sencera 3 € Pista transversal 2 €

5.2 CAMP DE FUTBOL D’AIGUADOLÇ

Conceptes Taxa Modalitat 1 Camp Sencer Gratuït 1/2 Camp Gratuït Modalitat 2 Camp Sencer 60,00€ 1/2 Camp 30,00 € Modalitat 3 Camp Sencer 135,00 € 1/2 Camp 70,00 € Modalitat 4 Camp Sencer 3,00 € 1/2 Camp 2,00 €

5.3 GIMNÀS DEL CAMP DE FUTBOL D’AIGUADOLÇ

Conceptes Taxa Modalitat 1 Gratuït Modalitat 2 16,00 € Modalitat 3 25,00 €

NORMES DE GESTIÓ Pavellons i camps de futbol Aiguadolç Modalitat 1

5.4 ESPAI D’ESCALADA

Concepte Taxa Entrades Puntuals 2,50 € Abonament 10 Dies 19,00 € Quota Anual 63,00 € Entrades Puntuals Socis 1,50 € Abonament 10 Dies Soci Centre Excursionista Sitges 10,00 €

Quota Anual Soci Centre Excursionista Sitges 32,00 €

213

a) Entitats Esportives sense ànim de lucre i seccions esportives dels centres docents inscrites en el registre d’entitats al Consell Català de l’Esport i al de l’Ajuntament que disposin d’equips federats i/o escolars que participin en competicions regulades continuades. b) Centres docents públics i concertats per la realització d’activitats en horari lectiu. c) Entitats sense ànim de lucre amb activitat assistencial i humanitària inscrites en el registre d’entitats de l’Ajuntament per a activitats destinades a col·lectius de persones amb discapacitats i per a la organització d’activitats solidaries. d) Cossos de Seguretat i Bombers del municipi per a la organització d’activitats de la institució. Modalitat 2 a) Equips de lleure de les entitats esportives sense ànim de lucre i seccions esportives dels centres docents inscrites en el registre d’entitats al Consell Català de l’Esport i al de l’Ajuntament. b) Entitats Esportives sense ànim de lucre i seccions esportives dels centres docents inscrites en el registre d’entitats al Consell Català de l’Esport i al de l’Ajuntament per la celebració de partits o activitats fora del calendari oficial de competició realitzades en jornades de festivitat local, autonòmica o estatal. c) Particulars empadronats al municipi. d) Activitats d’entitats locals no esportives sense ànim de lucre inscrites en el registre d’entitats de l’Ajuntament. Modalitat 3 a) Empreses o usos no esportius. b) Partits o activitats fora del calendari oficial de competició realitzades en jornades de festivitat local, autonòmica o estatal. c) Particulars no empadronats al municipi. d) Activitats d’entitats sense ànim de lucre o particulars empadronats al municipi per la organització d’activitats lucratives. Modalitat 4 a) Centres docents privats per la realització d’activitats en horari lectiu. CONSIDERACIONS GENERALS 1. La taxa d’ús de les instal·lacions esportives contemplades en aquesta ordenança es

concreta en la reserva de la pista poliesportiva o del camp de futbol amb assignació de vestidors i els serveis de personal del Servei d’Esports destinats a les instal·lacions. S’estableix un temps d’us mínim d’una hora que ha d’incloure l’ús de vestidors 15 minuts abans i 15 minuts desprès de l’activitat .

2. Quan es reservi una instal·lació per fer ús en cas de pluja, en el moment de fer la

reserva s’abonarà el 20% de l’import resultant de l’aplicació de la ordenança. Aquests import no és retornarà en el supòsit que no és faci us de la instal·lació.

3. En cas d’actes promoguts per una entitat sense ànim de lucre local no esportiva,

sempre quan la sol•licitud la tramiti el corresponent servei municipal donant conformitat a l’activitat i motivant l’exempció de pagament de la taxa, podran estar exemptes de satisfer-ho, sempre i quan aquesta activitat sigui sense cobrament de quotes ni inscripcions, ni entrades a la instal·lació, i es respecti l’horari d’obertura i

214

tancament de la instal·lació. 4. En cas d’actes promoguts per una entitat sense ànim de lucre no local sempre quan

la sol•licitud la tramiti el corresponent servei municipal donant conformitat a l’activitat i motivant l’exempció de pagament de la taxa, podran estar exemptes de satisfer-ho, sempre i quan aquesta activitat sigui sense cobrament de quotes ni inscripcions, ni entrades a la instal·lació, i es respecti l’horari d’obertura i tancament de la instal·lació.

5. Les despeses originades pels serveis addicionals motivats per la utilització de les

instal·lacions en actes especials (esportius o no esportius) : consergeria, neteja, manteniment, energia extra, serveis sanitaris, policia local, o empreses de seguretat, pla d'evacuació i altres, d'acord amb les característiques de la utilització, s’hauran d’abonar amb independència de les taxes contemplades en aquesta ordenança

6. Sempre que es consideri convenient es podrà fixar una fiança, la quantia de la qual

es calcularà en funció de la utilització. 7. En el cas que no s’abonin les liquidacions es perdrà el dret a fer ús de les

instal·lacions i serveis. .../... 7.- UTILITZACIÓ DEL CASAL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN DE SITGES Sala d’actes (per acte i màxim 4 hores): Amb benefici econòmic pels organitzadors.................. 100€ Sense benefici econòmic pels organitzadors ............... 20€ Aula de treball (per sessió) per associacions sense fi de lucre que el seu objecte estigui relacionat amb les activitats de la Regidoria: Amb benefici econòmic pels organitzadors ................. 10€ Sense benefici econòmic ........................................... 0€ La utilització de les sales serà sempre dins l’horari d’obertura de les instal•lacions. En cas de no ser així, corre a càrrec dels organitzadors la contractació dels serveis necessaris per la realització de l’acte (Consergeria, Seguretat, Neteja, etc.)” Ha de dir: “Article 4t. Tarifes .../... 3.4 Normes comunes al punts 3 i 7 .../... 5.- UTILITZACIÓ D’INSTAL·LACIONS ESPORTIVES. Pavelló Poliesportiu i Camp de Futbol d’Aiguadolç Modalitat 1 a) Entitats Esportives sense ànim de lucre i seccions esportives dels centres docents

inscrites en el registre d’entitats al Consell Català de l’Esport i al registre de

215

l’Ajuntament de Sitges que disposin d’equips federats i/o escolars que participin en competicions regulades continuades.

b) Consell Esportiu del Garraf per a la realització de les seves activitats ordinàries. c) Centres docents públics i concertats per la realització d’activitats en horari lectiu. d) Entitats sense ànim de lucre amb activitat assistencial i humanitària inscrites en el

registre d’entitats de l’Ajuntament per a activitats destinades a col·lectius de persones amb discapacitats i per a la organització d’activitats solidaries.

e) Cossos de Seguretat i Bombers del municipi per a la organització d’activitats de la institució.

Modalitat 2

a) Equips de lleure de les entitats esportives sense ànim de lucre i seccions esportives dels centres docents inscrites en el registre d’entitats al Consell Català de l’Esport i al de l’Ajuntament.

b) Entitats Esportives sense ànim de lucre i seccions esportives dels centres docents inscrites en el registre d’entitats al Consell Català de l’Esport i al de l’Ajuntament de Sitges, per la celebració de partits o activitats fora del calendari oficial de competició o que siguin realitzades en jornades de festivitat local, autonòmica o estatal.

c) Entitats Esportives sense ànim de lucre i seccions esportives dels centres docents inscrites en el registre d’entitats al Consell Català de l’Esport i que no estiguin inscrites al registre d’entitats de l’Ajuntament de Sitges, que disposin d’equips federats i/o escolars que participin en competicions regulades continuades.

d) Particulars empadronats al municipi. b) Activitats d’entitats locals no esportives sense ànim de lucre inscrites en el registre

d’entitats de l’Ajuntament. Modalitat 3 a) Entitats Esportives sense ànim de lucre i seccions esportives dels centres docents no

inscrites en el registre d’entitats al Consell Català de l’Esport i que tampoc no estiguin inscrites al registre d’entitats de l’Ajuntament de Sitges, que disposin d’equips federats i/o escolars que participin en competicions regulades continuades.

b) Empreses o usos no esportius. c) Partits o activitats fora del calendari oficial de competició realitzades en jornades de

festivitat local, autonòmica o estatal. d) Particulars no empadronats al municipi. e) Activitats d’entitats sense ànim de lucre o particulars empadronats al municipi per la

organització d’activitats lucratives. Modalitat 4 a) Centres docents privats per la realització d’activitats en horari lectiu.

5.1 POLIESPORTIU DE PINS VENS

Conceptes Taxa Modalitat 1 Pav. 1. Paviment de terratzo Gratuït Pav. 2. Paviment sintètic Pista sencera Gratuït Pista transversal Gratuït Modalitat 2

216

Pav. 1. Paviment de terratzo 40,00 € Pav. 2. Paviment sintètic Pista sencera 50,00 € Pista transversal 20,00 € Modalitat 3 Pav. 1. Paviment de terratzo 80,00 € Pav. 2. Paviment sintètic Pista sencera 120,00 € Pista transversal 40,00 € Modalitat 4 Pav. 1. Paviment de terratzo 2 € Pav. 2. Paviment sintètic Pista sencera 3 € Pista transversal 2 €

5.2 CAMP DE FUTBOL D’AIGUADOLÇ

Conceptes Taxa Modalitat 1 Camp Sencer Gratuït 1/2 Camp Gratuït Modalitat 2 Camp Sencer 60,00€ 1/2 Camp 30,00 € Modalitat 3 Camp Sencer 135,00 € 1/2 Camp 70,00 € Modalitat 4 Camp Sencer 3,00 € 1/2 Camp 2,00 €

5.3 GIMNÀS DEL CAMP DE FUTBOL D’AIGUADOLÇ

Conceptes Taxa Modalitat 1 Gratuït Modalitat 2 16,00 € Modalitat 3 25,00 €

5.4 ESPAI D’ESCALADA

Concepte Taxa Entrades Puntuals 2,50 € Abonament 10 Dies 19,00 € Quota Anual 63,00 € Entrades Puntuals Socis 1,50 € Abonament 10 Dies Soci Centre Excursionista Sitges 10,00 €

217

CONSIDERACIONS GENERALS d’utilització de les instal·lacions esportives 1. La taxa d’ús de les instal·lacions esportives contemplades en aquesta ordenança es

concreta en la reserva de la pista poliesportiva o del camp de futbol amb assignació de vestidors i els serveis de personal de Servei d’Esports destinats a les instal·lacions. S’estableix un temps d’us mínim d’una hora que ha d’incloure l’ús de vestidors 15 minuts abans i 15 minuts desprès de l’activitat .

2. Quan es reservi una instal·lació per fer ús en cas de pluja, en el moment de fer la

reserva s’abonarà el 20% de l’import resultant de l’aplicació de la ordenança. Aquests import no és retornarà en el supòsit que no és faci us de la instal·lació.

3. En cas d’actes promoguts per una entitat sense ànim de lucre local no esportiva,

sempre quan la sol·licitud la tramiti el corresponent servei municipal donant conformitat a l’activitat i motivant l’exempció de pagament de la taxa, podran estar exemptes de satisfer-ho, sempre i quan aquesta activitat sigui sense cobrament de quotes ni inscripcions, ni entrades a la instal·lació, i es respecti l’horari d’obertura i tancament de la instal·lació.

4. En cas d’actes promoguts per una entitat sense ànim de lucre no local sempre quan

la sol·licitud la tramiti el corresponent servei municipal donant conformitat a l’activitat i motivant l’exempció de pagament de la taxa, podran estar exemptes de satisfer-ho, sempre i quan aquesta activitat sigui sense cobrament de quotes ni inscripcions, ni entrades a la instal·lació, i es respecti l’horari d’obertura i tancament de la instal·lació.

5. Les despeses originades pels serveis addicionals motivats per la utilització de les

instal·lacions en actes especials (esportius o no esportius) : consergeria, neteja, manteniment, energia extra, serveis sanitaris, policia local, o empreses de seguretat, pla d'evacuació i altres, d'acord amb les característiques de la utilització, s’hauran d’abonar amb independència de les taxes contemplades en aquesta ordenança

6. Sempre que es consideri convenient es podrà fixar una fiança, la quantia de la qual

es calcularà en funció de la utilització. 7. En el cas que no s’abonin les liquidacions es perdrà el dret a fer ús de les

instal·lacions i serveis. .../... 7.- UTILITZACIÓ DELS CASALS MUNICIPALS DE LA GENT GRAN DE SITGES * Sala d’actes (per acte i màxim 4 hores):

Quota Anual Soci Centre Excursionista Sitges 32,00 €

218

Activitats sense cobrament d’entrada: Entitats o particulars empadronats a Sitges (€/dia) .............................................. 20,00 Altres entitats o particulars (€/dia) ....................................................................... 40,00 Activitats amb cobrament d’entrada: Entitats o particulars empadronats a Sitges (€/dia) ............................................ 100,00 Altres entitats o particulars (€/dia) ..................................................................... 150,00 * Aula de treball (per sessió) per associacions sense fi de lucre que el seu objecte estigui relacionat amb les activitats de la Regidoria: Amb benefici econòmic pels organitzadors .......................................................... 10,00 Sense benefici econòmic....................................................................................... 0,00 La utilització de les sales serà sempre dins l’horari d’obertura de les instal·lacions. En cas de no ser així, corre a càrrec dels organitzadors la contractació dels serveis necessaris per la realització de l’acte (Consergeria, Seguretat, Neteja, etc.)” ORDENANÇA REGULADORA DELS PREUS PÚBLICS On diu: ANNEX 3. PREUS PÚBLICS DEL CENTRE D’ADULTS FORMACIÓ BÀSICA:

CURS PREU CURS Etapa instrumental I i II 60€/curs Etapa instrumental III 80€/curs Prova d’accés Grau mig 50€/curs Preparació prova lliure GES 180€/curs Mòduls suport IOC 15€/mòdul entre 10 i15 hores TIC bimodal amb suport presencial (noves tecnologies) 120€/curs ACTIC noves tecnologies 67€/curs ACTIC noves tecnologies 30 hores amb ordinador del centre

70€/curs

ACTIC noves tecnologies 30 hores amb ordinador propi 60€/curs

Ha de dir: ANNEX 3. PREUS PÚBLICS DEL CENTRE D’ADULTS FORMACIÓ BÀSICA:

CURS PREU CURS Etapa instrumental I i II 60€/curs Etapa instrumental III 80€/curs

219

Prova d’accés Grau mig 50€/curs Prova d’accés Grau superior 75€/curs Preparació prova lliure GES 180€/curs Mòduls suport IOC 15€/mòdul entre 10 i15 hores TIC bimodal amb suport presencial (noves tecnologies) 120€/curs ACTIC noves tecnologies 67€/curs ACTIC noves tecnologies 30 hores amb ordinador del centre

70€/curs

ACTIC noves tecnologies 30 hores amb ordinador propi 60€/curs

On diu ANNEX 8. PREUS PÚBLICS PER A LA PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DEL PARC DE NADAL Entrada matí (d’11 h. a 14 h.) 4,00- € Entrada tarda (de17 h. a 20 h.) 4,00- € Entrada tot el dia (d’11 a 14 h i de 17 h. a 20 h.) 6,00- €

Ha de dir: ANNEX 8. PREUS PÚBLICS PER A LA PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DEL PARC DE NADAL Entrada matí (d’11 h. a 14 h.) 3,31- € Entrada tarda (de17 h. a 20 h.) 3,31- € Entrada tot el dia (d’11 a 14 h i de 17 h. a 20 h.) 4,96- €

On diu: ANNEX 9. CASAL D’ESTIU I ESTADES MULTIESPORTIVES

Tipus Tarifa setmanal

Matí (9-13h) 52.00€ Matí (9-13h) i tarda (15-17h) 71.00€ Menjador (13 a 15 h) 30.00€ Menjador esporàdic (preu per dinar) 7.00€

Tarifes bonificades Quan els ingressos bruts mensuals de la unitat familiar dividits pel nombre de membres siguin inferiors a 2/3 de l'IPREM:

Tipus Tarifa setmanal Matí (9-13 h) 31.20€ Matí (9-13h ) i tarda (15-17 h) 42.60€ Menjador (13 a 15 h) 18.00€ Menjador esporàdic (preu per dinar) 7.00€

220

Quan els ingressos bruts mensuals de la unitat familiar dividits pel nombre de membres siguin inferiors a 1/3 de l'IPREM:


Ha de dir: ANNEX 9. CASAL D’ESTIU I ESTADES MULTIESPORTIVES

Tipus Tarifa setmanal

Matí (9-13h) 52.00€ Matí (9-13h) i tarda (15-17h) 71.00€ Menjador (13 a 15 h) 30.00€

Tipus Tarifa diària

Menjador esporàdic (preu per dinar) 7.00€

Tarifes bonificades Quan els ingressos bruts mensuals de la unitat familiar dividits pel nombre de membres siguin inferiors a 2/3 de l'IPREM:

Tipus Tarifa setmanal Matí (9-13 h) 31.20€ Matí (9-13h ) i tarda (15-17 h) 42.60€ Menjador (13 a 15 h) 18.00€

Tipus Tarifa diària

Menjador esporàdic (preu per dinar) 7.00€

Quan els ingressos bruts mensuals de la unitat familiar dividits pel nombre de membres siguin inferiors a 1/3 de l'IPREM:


On diu: ANNEX 14. PREUS PÚBLICS PEL SERVEI DE PISCINA COBERTA MUNICIPAL

221

1.- QUOTES D’INSCRIPCIÓ

MODALITAT PREU (€) Adult 73,63 Familiar (a partir del 2n. membre) 56,26 Jove (de 16 a 21 anys) 55,29 Infantil ( de 6 a 16 anys) 36,77 Gent gran i Pensionistes 36,77 Discapacitats 36,77

2.- PREUS ABONAMENTS 1. Abonament general PREU / MES (€)

Adult 40,60 Familiar (a partir del 2n. membre) 31,02 Jove (de 16 a 21 anys) 30,46 Infantil ( de 6 a 16 anys) 20,28 Gent Gran i Pensionistes 20,28 Discapacitats 20,28

2. Quota de manteniment de l’abonament per baixa temporal (entre 3 i 12 mesos)

Adult 9,86 Familiar (a partir del 2n. membre) 9,86 Jove (de 16 a 21 anys) 9,86 Gent Gran i Pensionistes 4,95

Import del carnet d’abonat (import recuperable en el moment de causar baixa definitiva)

6,02€

3.- PREUS ENTRADES PUNTUALS

MODALITAT PREU(€) Adult (de 18 a 64anys) i jove (de 16 a 21 anys) 6,57 Gent Gran, Pensionistes, Discapacitat i Infantil (6 a 16 anys) 4,40 BONO 10 ENTRADES: Adult (de 18 a 64anys) i jove (de 16 a 21 anys) 46,65 Gent Gran, Pensionistes, Discapacitat i Infantil (6 a 16 anys) 31,14

4.- PREUS LLOGUER 4.1.- PISCINA 1 Carrer / 1hora 17,58 ½ piscina petita / 1 hora 30,40

4.2.- SALA D’ACTIVITATS DIRIGIDES Preu/hora Sala d’activitats Dirigides 38,88

5.- PREUS NATACIÓ ESCOLAR

222

MODALITAT PREU / CURS(€) Llar d’Infants i Educació Infantil 77,47 Primària 62,25 Secundaria 62,25 F.P. i/o Batxillerat 52,52 Educació Especial 77,47

6.- PREUS CURSOS ACTIVITATS AQUÀTIQUES 6.1.- CURSOS CURSOS TRIMESTRALS ABONAT

(€/trimestre) PREU NO ABONAT (€/trimestre)

a) Cursos 2 dies per setmana Nadons (0-3 anys) 90,56 133,94 Petits (3-5 anys) 62,77 79,70 Infantils (6-14 anys) 60,18 66,28 Iniciació esportiva ( 8 a 14 anys) 70,00 79,70 Joves(a partir de 15 anys) 45,28 66,28 Adults 70,00 79,70 Pensionistes i Gent Gran 45,28 66,28

b) Cursos 3 dies per setmana Tecnificació de Natació (més de 8 anys) 90,56 99,57

c) Cursos intensius quinzenals de dilluns a divendres temporada d’estiu

Petits (3-5 anys) 31,49 39,95 Infantils (6-14 anys) 30,29 33,16 Joves i Adults 35,06 39,95

d) 6 sessions en els mesos de juny i juliol Nadons ( de 3 a 35 mesos) 45,80 68,39

e) Classes particulars de natació 1 classe Abonament 10 sessions

Sessions de 45 minuts 19,47 175,46 Sessions de 30 minuts 15,59 140,34

7.- ACTIVITAT AQUATIQUES RECREATIVES ESCOLARS 1 Activitat 5,05 2 Activitats (preu per nen) 8,41

8.- PREUS CURSOS ACTIVITATS FÍSIQUES

PROGRAMA (2 sessions setmanals)

PREU TRIMESTRAL ABONAT(€)

PREU TRIMESTRAL NO ABONAT(€)

Aeròbic Infantil 36,26 53,08 Ioga 45,19 66,28 Tai-txi 45,19 66,28




TG Trainning junior (de 15 a 17 anys)

67,93 99,40

TG Trainning 45,19 66,28 SERVEI D’ENTRENADOR PERSONAL

223

Opcions Núm. sessions Tarifes

1ª sessió 1 37,34 2ª i la resta 1 29,50 Bono 10 sessions 10 264,99 Bono 5 sessions 5 140,12

*Les persones No Abonades a la instal·lació, hauran de pagar l’entrada puntual. SERVEI D’ENTRENADOR PERSONAL PER PARELLES

Opcions Núm. sessions Tarifes 1ª sessió 1 28,08 2ª i la resta 1 22,13

*tarifes per persona *Les persones No Abonades a la instal·lació, hauran de pagar l’entrada puntual. SERVEI D’ENTRENADOR PERSONAL EXPRESS (sessions de 30’)

Opcions NÚM. sessions Tarifes 1ª sessió 1 22,40 2ª i la resta 1 17,72 Bono 10 sessions 10 159 Bono 5 sessions 5 84,42

*Les persones No Abonades a la instal·lació, hauran de pagar l’entrada puntual 9.- PROGRAMES DE SALUT NATACIÓ EMBARASSADES preus trimestrals

abonats No abonats 57,81 82,86

preus mensuals abonats No abonats 19,29 27,61

SERVEI DE MASSATGES - preus per sessió - Serveis abonats no abonats Massatge Descontracturant 30’ 16,94€ 19,50€ Massatge Relaxant 30’ 25,41€ 27,98€ Massatge Esportiu 30’ 16,94€ 19,50€ Massatge Descontracturant 50’ 25,41€ 27,98€ Massatge Relaxant 50’ 25,41€ 27,98€ Massatge Esportiu 50’ 25,41€ 27,98€ Massatge Terapèutic 50’ 27,98€ 29,67€ Massatge Circulatori 30’ 16,94€ 19,50€ Massatge Craneofacial 30’ 16,94€ 19,50€ Kinesiotaping 30’ 19,50€ 21,20€ Teràpia Zaisheng (3 sessions) 63,55€ 76,28€ Reiki 30’ 15,25€ 16,94€ Reiki 50’ 21,20€ 23,72€ Abonaments de 10 sessions 152,56€ 152,56€

224

DIETÈTICA (Pack)

abonats No abonats 46,11€ 57,02€

NUTRICIONISTA Abonats No abonats Primera visita 31,45€ 40,32 € Resta de visites 17,98€ 25,09 €

REVISIONS DE LA SALUT Revisió bàsica (exclusiu abonats) 19,01

10.- ALTRES FESTES D’ANIVERSARI Activitat aquàtica recreativa i pica-pica en el restaurant 15,89€ / nen

LLOGUER DE GUIXETES Preu mensual exclusiu abonats 6,33 €

NORMES DE GESTIÓ 1. HORARIS L’horari de la instal·lació serà:

De dilluns a divendres de 7:00 a 23:00 hores Dissabtes de 8:00 a 21:00 hores Diumenges i festius de 9:00 a 15:00 hores

Aquest horari pot ser modificat per causes d’interès general 2. CALENDARI La Piscina Municipal de Sitges romandrà tancat durant 15 dies consecutius a l’any i fins a 30 dies com a màxim per tal de poder dur a terme les tasques de conservació de la instal·lació. La instal·lació romandrà tancada els dies següents: 1 i 6 de gener, 1 de maig, 11 de setembre, 25 i 26 de desembre i Divendres Sant. Els dies 31 de desembre, 5 de gener i 23 de juny, la instal·lació tancarà les seves portes a les 20.00 hores. Per altres dies com festes locals i d’altres que puguin variar aquestes dates, la instal·lació disposarà d’un calendari anual a tal efecte. 3. EDAT D’ACCÉS A LA INSTAL•LACIÓ D’acord amb l’article 17.3 del Decret 165/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic “Les normes de règim intern d’aquestes piscines hauran de fer constar la prohibició que

225

els menors de 14 anys puguin accedir a la piscina sense la presència d’un adult responsable. Així mateix, els menors entre 14 i 16 anys tenen l’obligació d’acreditar-se si el personal autoritzat ho demana”. 4. OBJECTES PERDUTS La instal·lació no es responsabilitza d’objectes perduts. Els objectes que s’hagin recollit es guardaran a la recepció durant un màxim de quinze dies. 5. ÚS DE LA INSTAL·LACIÓ/SUGGERIMENTS • No està permès fumar en tota la instal·lació. • D’acord amb el Decret 70/2003, de 4 de març, pel qual es regulen els fulls de reclamació/denúncia als establiments comercials i en activitats de prestació de serveis, concretament a l’article 1.2 tenim a la vostra disposició uns fulls d’opinió i suggeriments a la recepció de la piscina. 6. PROTOCOL D’ACTUACIONS EN CAS D’ACCIDENTS • En cas que algun usuari tingui un accident dintre dels espais esportius, la Piscina Municipal de Sitges d’acord amb el RD 95/2000 es responsabilitza de l’atenció i les primeres urgències, així com de l’evacuació a un centre ambulatori o hospitalari, si cal. • A partir d’aquesta evacuació externa, s’entén que la Seguretat Social i/o assegurança personal, cobrirà els costos generats. 7. PREUS I MODALITATS D’ABONAMENT Despeses d’inscripció (quota matrícula) • Per ser abonat s’ha de tramitar la inscripció corresponent, els preus de la qual es fixen anualment. La informació es troba a la llista de preus Quota mensual • De forma mensual l’abonat ha de pagar la mensualitat corresponent a la seva modalitat. Els preus de la quota es fixen de forma anual La informació es troba a la llista de preus Modalitats d’abonament • Infantil: de 6 a 15 anys • Jove: de 16 a 21 anys • Adult: de 22 a 64 anys • Gent Gran: a partir de 65 anys • Pensionistes: : justificant aquesta condició amb documentació • Discapacitat: justificant de grau de discapacitat • Familiar: a partir del segon membre familiar inscrit • Per acollir-se a la modalitat de “quota familiar” és imprescindible tenir el mateix domicili i la mateixa domiciliació bancària • L’actualització de les quotes d’abonats es farà amb data d’aplicació 1 de gener • L’abonat pot canviar la modalitat d’abonament comunicant-ho a la recepció abans del dia 20 del mes en curs, mitjançant un formulari • Els descomptes no són acumulables

226

8. ABONAMENTS A PARTIR DELS 16 ANYS L’abonament inclou: Espais d’ús lliure: • Piscina climatitzada (assessorament tècnic). • Piscina d’ensenyament (el seu ús depèn de l’horari dels cursos). • Zona wellness (hidromassatges, llits d’aigua i zona termal). • Zona humida (saunes, banys de vapor, dutxes biciclòniques). • Sala de fitness (assessorament tècnic). • Activitats dirigides (amb limitació de capacitat segons tipus d’activitat i espai; l’entrada es farà per ordre d’arribada fins a l’ocupació màxima), que s’imparteixen en els diferents espais destinats a aquest fi. Descomptes en: • Serveis de salut i de fisioteràpia • Cursos d’activitats aquàtiques • Cursos d’activitats físiques. • Programes puntuals. • I en tots aquells programes que la instal·lació ofereixi i que s’enquadrin dins dels descomptes. Programes exclusius per a abonats • Aqua salus • Programa d’entrenament personalitzat a la sala de fitness. • Programa d’entrenament personalitzat a la piscina • Activitats i/o espais que es regulen per als abonats. Consulteu fulletó d’activitats i normativa interna d’espais i activitats 9. PROCEDIMENT D’ABONAMENT / ALTES Documentació necessària per abonar-se a la Piscina Municipal de Sitges • 1 fotocòpia del DNI/NIE • 1 fotocòpia de la llibreta d’estalvis o núm. de compte corrent. • El justificant de convivència en el cas de fer un abonament familiar, i el de discapacitat quan correspongui. • Full justificant d’ingrés Forma de pagament: • La matrícula i la primera quota es paga a l’entitat bancària que s’indicarà, mitjançant el full d’ingrés que us facilitarem a la recepció. • A partir de la segona mensualitat, el cobrament es farà per domiciliació bancària segons les dades que ens hagueu facilitat. En cas de devolució bancària, l’usuari abonarà les despeses corresponents. • En el moment de formalitzar l’alta com a abonat no es poden tenir rebuts pendents de pagament. En el cas que n’hi hagi, cal liquidar-los abans • Dins del mes de la sol·licitud d’alta com a abonat es podrà recollir el carnet d’abonat a la recepció de la instal·lació. • Els rebuts retornats pel banc s’hauran d’abonar a l’entitat bancària mitjançant un full d’ingrés, amb un recàrrec de 2,00 € en concepte de devolució. 10. BAIXES • Quan es sol·licita la baixa temporal o definitiva cal lliurar el carnet d’abonat a la recepció, moment en què es retornarà el dipòsit corresponent.

227

Baixa definitiva: • La baixa s’ha de notificar mitjançant l’imprès de sol•licitud corresponent abans del dia 20 del mes en curs. • Si la baixa es tramita després del dia 20 del mes en curs, es farà el càrrec del mes següent en la data del tràmit de la baixa. Baixa temporal: • Es considera baixa temporal un període superior a quatre mesos i inferior a un any, sempre i quan estigui justificat per: maternitat, canvi de domicili temporal per treball o d’altres aspectes no contemplats dins de la normativa que es valoraran per direcció. • Si el temps és inferior al mínim establert es considerarà baixa definitiva i serà necessari fer tots els tràmits d’inscripció per tal de tornar-se a donar d’alta. • La persona que està de baixa temporal pot tramitar novament l’alta omplint l’imprès corresponent que es lliurarà a la recepció, a excepció que la instal·lació estigui en situació de llista d’espera, ja que en aquest cas es posarà com a entrada preferent dins de les vacants que es vagin produint i sempre per ordre d’arribada de les mateixes. 11. IDENTIFICADOR D’ABONAT • Per entrar a la instal·lació és imprescindible utilitzar el control d’accés mitjançant l’identificador d’abonat. • Quant l’abonat reculli el carnet identificador haurà de fer efectiu un dipòsit que serà retornat en el moment en què l’abonat causi baixa per a qualsevol motiu. • L’identificador d’abonat és personal i intransferible • En cas de pèrdua o de robatori, el titular ha de comunicar-ho per escrit a la recepció de la instal·lació, quedant exempt de responsabilitats. La realització d’un nou identificador per pèrdua de l’anterior comportarà la mateixa despesa, en concepte de dipòsit del nou identificador • En cas de pèrdua o de robatori, el titular ha de comunicar-ho per escrit a la recepció de la instal·lació, quedant exempt de responsabilitats. La realització d’un nou identificador per pèrdua de l’anterior comportarà la mateixa despesa, en concepte de dipòsit del nou identificador. • El mal ús de l’identificador suposarà la retirada i la pèrdua dels drets com a abonat. 12. ENTRADES PUNTUALS • L’adquisició d’una entrada puntual permet la utilització dels espais de piscina d’ús lliure. Un cop abandonada la instal·lació, l’entrada ja no serà vàlida. • La direcció de la instal·lació es reserva el dret de limitar la venda d’entrades amb motiu d’esdeveniments esportius i d’altres activitats, així com per aforament complet. • Els abonaments de 10 entrades tenen una caducitat limitada 13. BONIFICACIONS I REDUCCIONS Aquestes es podran demanar d’acord amb el Protocol per a les Prestacions Econòmiques de l’Ajuntament de Sitges que gestiona l’Àrea d’Acció Social, Consum i Salut. Les peticions s’hauran de tramitar a les Oficines d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de Sitges Ha de dir: ANNEX 14. PREUS PÚBLICS PEL SERVEI DE PISCINA COBERTA MUNICIPAL 1.- QUOTES D’INSCRIPCIÓ

228

MODALITAT PREU (€) Totes les edats (1a vegada)* 20,66€ Totes les edats (2a vegada)* 16,53€ Tramitació expedient 12,40€ Dipòsit abonament 16,53€ CAMPANYES DE CAPTACIÓ DESCOMPTE (%) Totes les modalitats 15% Totes les modalitats 25% Totes les modalitats 50% Totes les modalitats 75% Totes les modalitats 100% Famílies nombroses, monoparental i aturats 100% *A partir d’una permanència mínima d’abonament de 4 mesos es podrà aplicar una bonificació màxima del 100% sobre el preu públic de despeses d’inscripció pagades pel ciutadà en el moment de la seva inscripció. Aquesta bonificació s’aplicarà sobre el preu d’abonament màxim en les 4 properes quotes mensuals a facturar i en cap cas comportarà una devolució efectiva de l’import. El percentatge de bonificació estarà determinat per la promoció vigent en el moment de la inscripció. 2.- PREUS ABONAMENTS

ABONAMENT GENERAL PREU / MES (€)

Adult 40,50€

Familiar (a partir del 2n membre) 33,06€

Totes les edats caps de setmana (dissabte i diumenge)** 29,75€

Totes les edats xarxa comerciants Sitges (franja horària limitada*)** 29,75€

Jove 29,75€

Infantil 20,66€

Gent gran i pensionista 24,79€

Gent gran i pensionista (amb Carnet Blau) 22,31 €

229

2. Quota de manteniment de l’abonament per baixa temporal (entre 3 i 12 mesos)

Adult, familiar (a partir del 2n. Membre) i jove 9,88€ Gent Gran i Pensionistes 4,96€ * Horari des de l'obertura de la instal·lació fins a les 10 h, de les 13.30 a les 17 h i de 21.30 fins el tancament de la instal·lació. ** Quotes per a nous abonats que portin 9 o més de 9 mesos de baixa en la base de dades. CAMPANYES DE CAPTACIÓ DESCOMPTE (%) Totes les modalitats 15% Totes les modalitats 25% Totes les modalitats 40% Totes les modalitats 50% Totes les modalitats 75% Totes les modalitats 95% CAMPANYES PAGAMENT PER AVANÇAT DESCOMPTE (%) Totes les modalitats 3 mesos avançat 5% Totes les modalitats 6 mesos avançat 10% Totes les modalitats 9 mesos avançat 20% Totes les modalitats 12 mesos avançat 21% 3.- PREUS ENTRADES PUNTUALS MODALITAT PREU(€) Adult (de 18 a 64anys) 6,57€ Jove (de 16 a 21 anys) i 2f adult 5,79€ Gent Gran, Pensionistes i Infantil (6 a 16 anys) 3,71€

BONO 10 ENTRADES:

Adult (de 18 a 64anys) 49,26€ Jove (de 16 a 21 anys) i 2f adult 43,39€ Gent Gran, Pensionistes i Infantil (6 a 16 anys) 29,75€ CAMPANYA PUNTUAL PER VOLUM DE COMPRA DESCOMPTE (%) A partir de 2 bonos 20% 4.- PREUS LLOGUER 4.1.- PISCINA MODALITAT PREU(€) 1 Carrer 25m/ 1hora 17,56€

230

½ piscina petita / 1 hora 30,41€ 4.2.- SALA D’ACTIVITATS DIRIGIDES MODALITAT PREU/H(€) Sala d’activitats Dirigides 1 38,88€ Altres sales 23,34€ Espai de salut 9,92€ POSSIBILITAT DE DESCOMPTES SEGONS DURADA DEL LLOGUER

DESCOMPTE (%)

Més de 3 mesos 10% Més de 6 mesos 20% Més de 9 mesos 30% 5.- PREUS NATACIÓ ESCOLAR MODALITAT PREU / CURS(€) Llar d’Infants, educació Infantil i especial 84,30€ Primària i secundaria 70,25€ F.P. i/o Batxillerat 61,98€ 6.- PREUS CURSOS ACTIVITATS AQUÀTIQUES 6.1.- CURSOS

CURSOS TRIMESTRALS ABONAT (€/trimestre)

PREU NO ABONAT (€/trimestre)

a) Cursos 2 dies per setmana Nadons (0-3 anys) 72,31€ 107,02€ Petits (3-5 anys) 62,77€ 79,70€ Infantils (6-14 anys) 60,18€ 66,28€ Iniciació esportiva ( 8 a 14 anys) 70,00€ 79,70€ Joves(a partir de 15 anys) 45,28€ 66,28€ Adults 70€ 79,70€ Pensionistes i Gent Gran 45,28€ 66,28€ b) Cursos 3 dies per setmana Tecnificació de Natació (més de 8 anys) 90,56€ 99,57€ c) Cursos intensius quinzenals de dilluns a divendres temporada d’estiu

Petits (3-5 anys) 31,49€ 39,95€ Infantils (6-14 anys) 30,29€ 33,16€ Joves i Adults 35,06€ 39,95€ d) 6 sessions en els mesos de juny i juliol

231

Nadons ( de 3 a 35 mesos) 45,80€ 68,39€ e) Classes particulars de natació 1 classe Abonament 10 sessions Sessions de 45 minuts 19,47€ 175,46€ Sessions de 30 minuts 15,59€ 140,34€ 7.- ACTIVITAT AQUATIQUES RECREATIVES ESCOLARS MODALITAT PREU / CURS(€) 1 Activitat 5,05€ 2 Activitats (preu per nen) 8,41€ 8.- PREUS CURSOS ACTIVITATS FÍSIQUES




Aeròbic Infantil 36,26€ 53,08€ Ioga 45,19€ 66,28€ Tai-txi 45,19€ 66,28€ PROGRAMA ( 3 sessions setmanals) TG Trainning junior (de 15 a 17 anys) 67,93€ 99,40€ SERVEI D’ENTRENADOR PERSONAL INDIVIDUAL Opcions NÚM.

sessions Tarifes

1ª sessió 1 37,34€ 2ª i la resta 1 29,50€ Bono 10 sessions 10 264,99€ Bono 5 sessions 5 140,12€ SERVEI D’ENTRENADOR PERSONAL PER PARELLES Opcions NÚM. sessions Tarifes 1ª sessió 1 28,08€ 2ª i la resta 1 22,13€ *tarifes per persona SERVEI D’ENTRENADOR PERSONAL EXPRESS INDIVIDUAL (sessions de 30’) Opcions NÚM. sessions Tarifes 1ª sessió 1 22,40€ 2ª i la resta 1 17,72€ Bono 10 sessions 10 159€ Bono 5 sessions 5 84,42€

232

9.- PROGRAMES DE SALUT NATACIÓ EMBARASSADES preus trimestrals Abonats No abonats 57,81€ 82,86€ preus mensuals Abonats No abonats 19,29€ 27,61€ SERVEI DE MASSATGES -preus per sessió- Serveis abonats no abonats Massatge Descontracturant 30’ 16,94€ 19,50€ Massatge Relaxant 30’ 25,41€ 27,98€ Massatge Esportiu 30’ 16,94€ 19,50€ Massatge Descontracturant 50’ 25,41€ 27,98€ Massatge Relaxant 50’ 25,41€ 27,98€ Massatge Esportiu 50’ 25,41€ 27,98€ Massatge Terapèutic 50’ 27,98€ 29,67€ Massatge Circulatori 30’ 16,94€ 19,50€ Massatge Craneofacial 30’ 16,94€ 19,50€ Kinesiotaping 30’ 19,50€ 21,20€ Teràpia Zaisheng (3 sessions) 63,55€ 76,28€ Reiki 30’ 15,25€ 16,94€ Reiki 50’ 21,20€ 23,72€ Abonaments de 10 sessions 152,56€ 152,56€ DIETÈTICA (Pack) Abonats No abonats 46,11€ 57,02€ NUTRICIONISTA Opcions Abonats No abonats Primera visita 31,45€ 36,90 € Resta de visites 17,98€ 22,98 € REVISIONS DE LA SALUT Revisió bàsica (exclusiu abonats) 19,01€ 10.- PÀDEL LLOGUER DE PISTA PREU ABONAT(€) PREU NO ABONAT(€) Franja 1 (dilluns a divendres) de 8 a 13 h 9,09€ 12,40€ Franja 2 (dilluns a divendres) de 13 a 18 h 12,40€ 15,70€ Franja 3 (dilluns a divendres) de 18 a 22 h 15,70€ 20,66€ Franja 4 (dissabte matí fins les 15 h) i 12,40€ 15,70€

233

diumenge

Franja 5 (dissabte tarda a partir de les 15 h) 9,09€ 12,40€ Increment reserva advance (reservar 7 dies abans) 2€ 2€

* Els preus inclouen llum en cas necessari. DESCOMPTES PUNTUALS PERCENTATGE (%) Totes les franges 15% Totes les franges 30% Totes les franges 50% Totes les franges 70% Totes les franges 80% Totes les franges inici funcionament (exclusiu abonats) 100%

ALTRES PREU Servei d'entrenament personal pàdel (sessió 1 h)* 37,36€

Servei EPpàdel matí de dilluns a divendres (sessió 1 h)* 26,11€

Lloguer pales pàdel 2,89€ * El preu d'entrenament inclou el lloguer de la pista. 11.- ALTRES FESTES D’ANIVERSARI Activitat aquàtica recreativa amb catering a la cafeteria (preu per nen)

15,89€

LLOGUER DE GUIXETES Preu mensual exclusiu abonats 6,33€ Tots els preus estan expressats sense IVA NORMES DE GESTIÓ HORARIS L’horari de la instal·lació serà De dilluns a divendres de 7.00 a 23.00 hores Dissabtes de 8.00 a 21.00 hores Diumenges i festius de 9.00 a 15.00 hores Aquest horari pot ser modificat per causes d’interès general CALENDARI

234

La Piscina Municipal de Sitges romandrà tancat durant 15 dies consecutius a l’any i fins a 30 dies com a màxim per tal de poder dur a terme les tasques de conservació de la instal·lació. La instal·lació romandrà tancada els dies següents: 1 i 6 de gener, 1 de maig, 11 de setembre, 25 i 26 de desembre i Divendres Sant Els dies 31 de desembre, 5 de gener i 23 de juny, la instal·lació tancarà les seves portes a les 20.00 hores Per altres dies com festes locals i d’altres que puguin variar aquestes dates, la instal·lació disposarà d’un calendari anual a tal efecte. 3. EDAT D’ACCÉS A LA INSTAL·LACIÓ D’acord amb l’article 17.3 del Decret 165/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic “Les normes de règim intern d’aquestes piscines hauran de fer constar la prohibició que els menors de 14 anys puguin accedir a la piscina sense la presència d’un adult responsable. Així mateix, els menors entre 14 i 16 anys tenen l’obligació d’acreditar-se si el personal autoritzat ho demana”. 4. OBJECTES PERDUTS La instal·lació no es responsabilitza d’objectes perduts. Els objectes que s’hagin recollit es guardaran a la recepció durant un màxim de quinze dies. 5. ÚS DE LA INSTAL·LACIÓ/SUGGERIMENTS • No està permès fumar en tota la instal·lació. • D’acord amb el Decret 70/2003, de 4 de març, pel qual es regulen els fulls de reclamació/denúncia als establiments comercials i en activitats de prestació de serveis, concretament a l’article 1.2 tenim a la vostra disposició uns fulls d’opinió i suggeriments a la recepció de la piscina. 6. PROTOCOL D’ACTUACIONS EN CAS D’ACCIDENTS • En cas que algun usuari tingui un accident dintre dels espais esportius, la Piscina Municipal de Sitges d’acord amb el RD 95/2000 es responsabilitza de l’atenció i les primeres urgències, així com de l’evacuació a un centre ambulatori o hospitalari, si cal. • A partir d’aquesta evacuació externa, s’entén que la Seguretat Social i/o assegurança personal, cobrirà els costos generats. PREUS I MODALITATS D’ABONAMENT Despeses d’inscripció (quota matrícula) • Per ser abonat s’ha de tramitar la inscripció corresponent, els preus de la qual es fixen anualment. La informació es troba a la llista de preus Quota mensual • De forma mensual l’abonat ha de pagar la mensualitat corresponent a la seva modalitat. Els preus de la quota es fixen de forma anual La informació es troba a la llista de preus

235

Modalitats d’abonament • Infantil: de 6 a 15 anys • Jove: de 16 a 21 anys • Adult: de 22 a 64 anys • Gent Gran: a partir de 65 anys • Pensionistes: : justificant aquesta condició amb documentació • Caps de setmana: totes les edats només entrada dissabte i diumenge. Exclusiu per a nous abonats que portin mínim 9 mesos donats de baixa • Xarxa comerciants Sitges: totes les edats entrada. Horari limitat: des de l'obertura de la instal·lació fins a les 10 h, de les 13.30 a les 17 h i de 21.30 fins el tancament de la instal·lació. Exclusiva per a nous abonats que portin mínim 9 mesos donats de baixa. Imprescindible estar inscrits a la xarxa de comerços de Sitges. • Familiar: a partir del segon membre familiar inscrit • Per acollir-se a la modalitat de “quota familiar” és imprescindible tenir el mateix domicili i la mateixa domiciliació bancària • L’actualització de les quotes d’abonats es farà amb data d’aplicació 1 de gener • L’abonat pot canviar la modalitat d’abonament comunicant-ho a la recepció abans del dia 20 del mes en curs, mitjançant un formulari (menys en el cas de les noves quotes de cap de setmana i xarxa comerciants • Els descomptes no són acumulables ABONAMENTS A PARTIR DELS 16 ANYS L’abonament inclou: Espais d’ús lliure: • Piscina climatitzada (assessorament tècnic). • Piscina d’ensenyament (el seu ús depèn de l’horari dels cursos). • Zona wellness (hidromassatges, llits d’aigua i zona termal). • Zona humida (saunes, banys de vapor, dutxes biciclòniques). • Sala de fitness (assessorament tècnic). • Activitats dirigides (amb limitació de capacitat segons tipus d’activitat i espai; l’entrada es farà per ordre d’arribada fins a l’ocupació màxima), que s’imparteixen en els diferents espais destinats a aquest fi. Descomptes en: • Serveis de salut i de fisioteràpia • Cursos d’activitats aquàtiques • Cursos d’activitats físiques. • Programes puntuals. • I en tots aquells programes que la instal·lació ofereixi i que s’enquadrin dins dels descomptes. Programes exclusius per a abonats • Programa d’entrenament personalitzat a la sala de fitness. • Programa d’entrenament personalitzat a la piscina • Activitats i/o espais que es regulen per als abonats. Consulteu fulletó d’activitats i normativa interna d’espais i activitats PROCEDIMENT D’ABONAMENT/ALTES Documentació necessària per abonar-se a la Piscina Municipal de Sitges • 1 fotocòpia del DNI/NIE • 1 fotocòpia de la llibreta d’estalvis o núm. de compte corrent. • El justificant de convivència en el cas de fer un abonament familiar, i el de discapacitat

236

quan correspongui. • Full justificant d’ingrés Forma de pagament: • La matrícula i la primera quota es paga a l’entitat bancària que s’indicarà, mitjançant el full d’ingrés que us facilitarem a la recepció o targeta de crèdit o dèbit. • A partir de la segona mensualitat, el cobrament es farà per domiciliació bancària segons les dades que ens hagueu facilitat. En cas de devolució bancària, l’usuari abonarà les despeses corresponents. • En el moment de formalitzar l’alta com a abonat no es poden tenir rebuts pendents de pagament. En el cas que n’hi hagi, cal liquidar-los abans • Dins del mes de la sol·licitud d’alta com a abonat es podrà recollir el carnet d’abonat a la recepció de la instal·lació. • Els rebuts retornats pel banc s’hauran d’abonar a l’entitat bancària mitjançant un full d’ingrés, amb un recàrrec de 2,00 € en concepte de devolució. 10. BAIXES Baixa definitiva: • La baixa s’ha de notificar mitjançant l’imprès de sol·licitud corresponent abans del dia 20 del mes en curs. • Si la baixa es tramita després del dia 20 del mes en curs, es farà el càrrec del mes següent en la data del tràmit de la baixa. Baixa temporal: • Es considera baixa temporal un període superior a quatre mesos i inferior a un any, sempre i quan estigui justificat per: maternitat, canvi de domicili temporal per treball o d’altres aspectes no contemplats dins de la normativa que es valoraran per direcció. • Si el temps és inferior al mínim establert es considerarà baixa definitiva i serà necessari fer tots els tràmits d’inscripció per tal de tornar-se a donar d’alta. • La persona que està de baixa temporal pot tramitar novament l’alta omplint l’imprès corresponent que es lliurarà a la recepció, a excepció que la instal·lació estigui en situació de llista d’espera, ja que en aquest cas es posarà com a entrada preferent dins de les vacants que es vagin produint i sempre per ordre d’arribada de les mateixes. 11. IDENTIFICADOR D’ABONAT • Per entrar a la instal·lació és imprescindible utilitzar el control d’accés mitjançant l’identificador d’abonat. • Quant l’abonat reculli el carnet identificador haurà de fer efectiu un dipòsit que serà retornat en el moment en què l’abonat causi baixa per a qualsevol motiu. • L’identificador d’abonat és personal i intransferible • En cas de pèrdua o de robatori, el titular ha de comunicar-ho per escrit a la recepció de la instal·lació, quedant exempt de responsabilitats. La realització d’un nou identificador per pèrdua de l’anterior comportarà la mateixa despesa, en concepte de dipòsit del nou identificador • En cas de pèrdua o de robatori, el titular ha de comunicar-ho per escrit a la recepció de la instal·lació, quedant exempt de responsabilitats. La realització d’un nou identificador per pèrdua de l’anterior comportarà la mateixa despesa, en concepte de dipòsit del nou identificador. • El mal ús de l’identificador suposarà la retirada i la pèrdua dels drets com a abonat. 12. ENTRADES PUNTUALS • L’adquisició d’una entrada puntual permet la utilització dels espais de piscina d’ús lliure.

237

Un cop abandonada la instal·lació, l’entrada ja no serà vàlida. • La direcció de la instal·lació es reserva el dret de limitar la venda d’entrades amb motiu d’esdeveniments esportius i d’altres activitats, així com per aforament complet. • Els abonaments de 10 entrades tenen una caducitat limitada 13. BONIFICACIONS I REDUCCIONS Aquestes es podran demanar d’acord amb el Protocol per a les Prestacions Econòmiques de l’Ajuntament de Sitges que gestiona l’Àrea d’Acció Social, Consum i Salut. Les peticions s’hauran de tramitar a les Oficines d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de Sitges On diu: ANNEX 17. PREUS PÚBLICS DE SERVEIS SOCIALS CENTRE DE DIA S’estableixen les següents tarifes: Quota d´ estada diària ( inclou el dinar i el berenar) 31,58 Quota mitja estada diària (inclou el dinar) 20,76 Dinar 5,34 Berenar 0,50 Transport (per usuari i per trajecte) 2,24

.../... ACTIVITATS DE GENT GRAN Excursions Cost autocar + cost dinar grup + cost visites grup / número de participants = preu públic excursió Cost autocar + cost dinar grup / número de participants = preu excursió Dinar + visites / participants = preu excursió Tallers o cursos Cost del curs / participants = preu públic del curs Activitats casals municipals de la gent gran Castanyoles: 1 hora a la setmana: Preu públic: 15€/trimestre per usuari Gimnàstica activa: 2 hores a la setmana: Preu públic: 19,50€ /trimestre per usuari Gimnàstica Passiva: 2 hores a la setmana: Preu públic: 19,50€ /trimestre per usuari Manualitats: 3 hores a la setmana: Preu públic: 28,80€/ trimestre per usuari Costura: 2 hores a la setmana: Preu públic: 16,50€/trimestre per usuari. Musicoteràpia: 2 hores a la setmana: Preu públic: 24,00€/trimestre per usuari. Ha de dir: ANNEX 17. PREUS PÚBLICS DE SERVEIS SOCIALS CENTRE DE DIA S’estableixen les següents tarifes:

238

Quota d´ estada diària ( inclou el dinar i el berenar) 23,68 Quota mitja estada diària (inclou el dinar) 15,57 Dinar 4,00 Berenar 0,50 Transport (per usuari i per trajecte) 2,24

.../... ACTIVITATS DE GENT GRAN Excursions Cost autocar + cost dinar grup + cost visites grup +organitzador de l’excursió/ número de participants = preu públic excursió Tallers o cursos Cost del curs / participants = preu públic del curs Activitats casals municipals de la gent gran Castanyoles: 1 hora a la setmana: Preu públic: 15€/trimestre per usuari Gimnàstica activa: 2 hores a la setmana: Preu públic: 19,50€ /trimestre per usuari Gimnàstica Passiva: 2 hores a la setmana: Preu públic: 19,50€ /trimestre per usuari Manualitats: 3 hores a la setmana: Preu públic: 28,80€/ trimestre per usuari Costura: 2 hores a la setmana: Preu públic: 16,50€/trimestre per usuari. Musicoteràpia: 2 hores a la setmana: Preu públic: 24,00€/trimestre per usuari. ANNEX 3 Imposició de la Taxa per la utilització de la deixalleria municipal Ordenança Fiscal núm. 08. TAXA PER LA UTILITZACIÓ DE LA DEIXALLERIA MUNICIPAL Article 1. Fonament i naturalesa En ús de les facultats concedides pels articles 133.2 i 142 de la Constitució i per l’article 106 de llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i d’acord amb el que disposen els articles 15 al 27 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals RDL 2/2004, aquest municipi estableix la taxa per la utilització de la deixalleria municipal, que es regirà per aquesta ordenança fiscal, les normes de la qual s’atenen al que disposa l’article 57 de l’esmentat Text Refós RDL 2/2004 Article 2. Fet imposable Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la utilització de la deixalleria municipal per l’aportació de residus que suposin un alt cost de tractament i/o transport per a la deixalleria. En l’annex 1 d’aquesta ordenança estan descrits aquests tipus de residus Article 3. Subjectes passius

239

1. Són subjectes passius contribuents les persones físiques i jurídiques i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei General Tributària, que utilitzin la deixalleria municipal, per dipositar els residus admesos, dins de l’exercici de la seva activitat comercial o industrial. 2. Són també subjectes passius contribuents les persones físiques que com a particulars facin ús del servei de deixalleria i superin les limitacions de pes i/o unitats que es determinen en aquesta ordenança Article 4. Acreditament Aquesta taxa s’acredita en el moment en què s’aporten a la deixalleria els redius esmentats a l’annex d’aquesta ordenança Article 5. Tarifes L’import de taxes que cal satisfer són les que s’indiquen en l’annex d’aquesta ordenança Article 6. Normes de gestió, liquidació i tramitació Per la prestació d’aquest servei aquesta taxa s’exigirà pel sistema de liquidació delegada si s’escau, una vegada sigui entregat el residu a la deixalleria municipal Article 7.- Infraccions i sancions Pel que respecta a les infraccions i sancions tributàries que, en relació a la taxa regulada en aquesta Ordenança, resultin procedents, s’aplicarà el que disposa la Llei General Tributària i l’Ordenança General. Disposició Addicional.- Modificació dels preceptes de l'ordenança Els preceptes d'aquesta Ordenança fiscal que, per raons sistemàtiques reprodueixin aspectes de la legislació estatal i autonòmica, i aquells en què es facin remissions a preceptes d'aquesta, s'entendrà que són automàticament modificats i/o substituïts, amb el mateix sentit i abast, en el moment en què es produeixi la modificació dels preceptes legals i reglamentaris de què porten causa. Disposició final La present Ordenança fiscal, aprovada provisionalment pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el ...... i que ha quedat definitivament aprovada en data ......, entrarà en vigor al dia següent al de publicació en el Butlletí Oficial de la Província i regirà fins la seva modificació o derogació expressa. ANNEX TARIFES PER L’ÚS DE LA DEIXALLERIA MUNICIPAL

240

Límits per als usuaris particulars.

MATERIAL Gratuït fins

RUNES 1500 Kg/any

RESTES VEGETALS Fins 1500 Kg/ any

PNEUMÀTICS Fins a 30 kg anuals

MATALASSOS Fins a 100 Kg/any

VOLUMINOSOS 1000 Kg/any

REPQ (residus especials en petites quantitats) 30 Kg/any

FUSTA 500 Kg /any

BARREJA RESIDUS Fins 500 Kg/any

Els usuaris particulars, una vegada que hagin superat les quantitats a dalt establertes, els comerciants i petits industrials se’ls aplicarà la tarifa corresponent al següent quadre.

MATERIAL Preu (€)

RUNA 0,031 €/Kg.

RESTES VEGETALS 0,051 €/Kg.

MATALASSOS 4,3 €/kg.

RESIDUS BARREJATS 0,14 €/Kg.

VOLUMINOSOS 0,14 €/Kg.

REPQ (residus especials en petites quantitats) 1,7 €/kg.

FUSTA 0,14 €/kg.

PNEUMÀTICS 0,145 €/kg.

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Senyor Pep Moliné, Regidor d'Hisenda, teniu la paraula.

241

Pren la paraula el senyor Josep Moliné: Moltes gràcies senyor Batlle. En primer lloc, com aquest és un dels punts més importants que cada any s'aproven en un Ple municipal, agrair si més no el debat entre tots els grups polítics, les aportacions que s'han rebut i el to constructiu en tot moment que hi ha hagut entorn del debat de les Ordenances i esperem que sigui el mateix cas en el Pressupost -que ja està sent així-. Partint també de la idea que durant aquests quatre anys de crisi econòmica, d'una crisi econòmica forta i que ha impactat directament en el sí de les famílies de Sitges igual que de la resta del país i que hi ha hagut una càrrega fiscal important durant aquests quatre anys als ciutadans major que en altres ocasions, doncs proposem unes Ordenances en sí mateix que rebaixen aquest impacte directe fiscal cap a les famílies. Aquestes Ordenances, a part de que tenen aquesta rebaixa en general -no ens fixem en taxa per taxa sinó en general- inferior a la que hi havia anteriorment, tenen un accent social molt més pronunciat que el que hi havia. Avancem en la rebaixa de la pressió fiscal, sent coherents amb els objectius en tot moment d'equilibri pressupostari. Som un Ajuntament que estem en una situació de deute i, per tant, hem de fer sempre unes Ordenances en la línia del control i de l'equilibri pressupostari que ens ve marcat per la LRSAL. Per tant, tot i aquesta rebaixa de les Ordenances estan equilibrades o s'equilibraran en el futur pressupost municipal. Sobretot també hem pensat unes Ordenances que beneficiïn directament els joves empresaris, emprenedors, comerciants, a tots aquells que generen residus, a un tram dels propietaris subjectes al tipus impositiu de l'IBI, a les persones discapacitades o també als usuaris del Centre de dia. D'entre les principals modificacions que vull destacar per a aquestes Ordenances del 2016 és que redueixen la tarifa de recollida de residus domiciliaris. Sabeu que el rebut actualment a l'any 2015 va ser de 70 euros i proposem que aquest any sigui a 60 euros; baixar 10 euros directament del rebut dels domicilis. Això sí, acompanyat amb una campanya important de conscienciació de la neteja i de la recollida de residus per part de tots els ciutadans i ciutadanes de Sitges. Com us comentava, modifica el tipus de l'IBI -que no l'IBI-. Hem de modificar el tipus de l'IBI en la línia de la base que compensa la base liquidable derivada de la revisió cadastral de compliment de la Llei 13/2015. Com us deia, també aquestes Ordenances proposen un paquet de bonificacions en el cas de la coneguda, per exemple, Taxa d'activitats, que és la prestació de serveis i intervenció administrativa en l'activitat dels ciutadans. Incentiva la integració laboral dels aturats o menors de 35 anys amb una bonificació de fins al 50%. Els contractes de nous treballadors amb contracte indefinit passa la bonificació del 20 al 40%. La realització d'activitats innovadores i amb un plus per Sitges passen del 50% de la bonificació al 100% de la bonificació. La creació de noves empreses i cooperatives passa del 50 al 75% de bonificació. I al mateix temps es proposa la reducció de la tarifa general de 1.300 euros a 980 euros i la bonificació fins al 95% en el cas de les entitats sense ànim de lucre que demanin aquesta taxa.

242

Com us deia, a part de la reducció de 10 euros a la recollida de brossa domèstica als habitatges de Sitges, proposem una rebaixa del 50% de la brossa comercial, del rebut de la brossa que paguen tots els comerços, restaurants i empreses de Sitges. Per tant, això tindrà una afectació directe a que, després d'aquest esforç que han hagut de fer les empreses durant aquests anys, ara això és una injecció directa per nosaltres a la millora de la competitivitat econòmica de les empreses de Sitges i, per tant, una injecció al capital directe d'aquestes empreses. Entre d'altres, per no repassar-ho tot, ordenances però que jo crec que van en la línia d'aquesta Smart City que volem acabar aconseguint, és un camí molt llarg però hi ha un tipus de taxes que afavoreixen que aquesta ciutat esdevingui Smart City com és la d'identificació genètica dels animals, inclosa a l'Ordenança d'animals de companyia, per la qual els propietaris dels gossos o dels animals de companyia han de tenir identificat genèticament així com satisfer una taxa de 60 euros per gos, en aquest cas. Les Ordenances proposen també, en la línia de la Smart City una bonificació del 50% als vehicles que són totalment elèctrics. Jo crec que amb això també donem un salt qualitatiu important. Aquestes Ordenances recullen després de la congelació del 2015, és cert, i a més és l'únic augment que pateixen aquestes Ordenances és el que fa referència a l'aigua, a l'impost de l'aigua. I, com bé deia, aquestes Ordenances també proposen en la línia del que hem comentat abans per l'equilibri econòmic de la piscina municipal un reajustament de les seves taxes. Una proposta de rebaixa de preus públics pel tema social directe com és el Centre de dia, on els preus passen dels 31 euros -que jo crec que és important- als 23,68 en el cas de l'estada diària i dels 20 euros als 15,57 en el cas de la quota mitjana d'estada en el Centre de dia. I, com us deia, aquest és el resum per no allargar-me moltíssim en totes aquelles Ordenances que modifiquem el qual sotmeto a debat i a aprovació inicial. Moltes gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Moliné. Torn de paraules pels grups? Senyor Llombart teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: Moltes gràcies senyor Alcalde. Nosaltres, des del Grup Municipal del Partit Popular català, lo que habíamos intuido en un primer momento se confirmaba y eran unos presupuestos, en este sentido, en la línea de las tasas que favorecerían al empresario en algunos aspectos pero de una forma no muy significativa. Por lo tanto, desde nuestro punto de vista, las tasas en este sentido todavía resultaban ser o las iniciativas que proponía en este caso y que

243

establecía el Gobierno eran relativamente lejanas a lo que esperábamos después de la última Comisión Informativa. Aún así, bueno, la contención del gasto que ha habido en el anterior ejercicio fiscal y la reducción de las tasas, sobretodo que se aplican en el ámbito social y la ampliación de los créditos en favorecer durante los tiempos de crisis al sector más desfavorecido de Sitges, que es aquel que está en una situación precaria o de no ocupación y especialmente a las familias que lo están padeciendo, hace que nos sintamos en este aspecto vinculantes a la aprobación de estos presupuestos. Sin embargo, bueno, vemos todavía insuficiente el gesto que hace el Ayuntamiento en este sentido -el Equipo de Gobierno- y especialmente en lo relacionado -en lo que también se ha abierto en algún debate paralelo- lo que podían significar para nosotros la reducción del IBI en el próximo año fiscal. En este sentido acuérdese señor Alcalde que hablábamos recientemente de la posibilidad e incluso de bajar el IBI mucho más y, en este caso, compensándolo con unos ingresos que podían ir en otras áreas más significativas dentro del ámbito empresarial. Lo que sí es cierto es que el sector privado está todavía padeciendo los efectos de la crisis, por lo tanto reclama una reducción de estas tasas; la tasa de escombraria, por ejemplo, a la cual se hacía referencia recientemente con la reducción del 50% para el sector privado y para las pymes, en este sentido, creo que va a ser significativamente importante y lo que hablábamos desde nuestro grupo era abrir una posibilidad de trabajo -que también se lo transmitíamos recientemente al Batlle- de trabajar en base a los diferentes sectores y las calificaciones que tienen las licencias de actividades de cada uno de los empresarios de este municipio para que los que más paguen sea porque realmente hacen uso de este servicio y los que menos paguen o los que más racionalmente hagan uso del servicio d'escombraries pues paguen menos. Y, en este sentido, creo que tenemos una labor por hacer en el próximo año, en los próximos dos años en los que nos gustaría colaborar y trabajar conjuntamente con el área de Intervención y de Hacienda. Nosotros nos abstendremos en la votación de este punto del orden del día principalmente porque no compartimos al 100% la propuesta pero pensamos que, bueno pues, puede dar un incentivo sobretodo a que el sector privado con este pequeño gesto se pueda reactivar parcialmente y, sobretodo, por el gesto que ha hecho el Ayuntamiento en ayudar al sector más desfavorecido como hacía en un principio. Muchas gracias. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Llombart. Senyora Vinyet Lluís teniu la paraula. Pren la paraula la senyora Vinyet Lluís: A veure, nosaltres després d'haver vist el coeficient d'aquest IBI i també les reduccions del preu de la brossa i d'altres que hem pogut veure, realment votaré que sí a les Ordenances. També dir-los que, home, l'IBI potser hagués pogut ser una mica més baix però si vostès han fet les comptes i el que hem vist és el que equilibra aquest Pressupost, doncs ho acceptem així. De tota manera, sobretot siguem curosos i sobretot també dir que a l'anterior legislatura de la qual hi vaig ser-hi vam haver de fer una pujada en els impostos que va ser molt dur per tots els sitgetans. Per tant, jo ara veig amb bons ulls

244

aquestes baixades i, sobretot, de cara als sitgetans també que vegin que anem millorant. Això no vol dir que ens haguem de quedar així, sinó que jo demano que en futurs exercicis encara puguem rebaixar més aquests impostos. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyora Vinyet Lluís. Senyor Lluís Marcé teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Bé, senyor Alcalde. A veure, el nostre vot no serà positiu, serà negatiu, serà que no. I li argumentarem per què. Perquè vostès aquesta setmana mateix a l'Eco estan mentint i no m'agrada que menteixin. A l'Eco posa que es rebaixa l'IBI i l'IBI no es rebaixa. Si de cas es rebaixarà el tipus de la base a efectes de que aquest 11% que toca a l'augment de l'any que ve doncs no quedi igual que l'any anterior. Així que l'IBI no es rebaixa. L'IBI es manté en el mateix que hi havia, l'únic que es baixa és el tipus de la base. Però, a més a més, vostès ho han publicat a l'Eco... A no? Ah, és que jo he estat aquest matí a l'Eco i m'han dit que és l'Ajuntament que els hi ha portat així. Així que no vinguin vostès a dir que no perquè, a veure, vull dir... Llavors, aquest és un dels temes. Després com que les Ordenances s'han de votar en bloc, si es voten en bloc algunes coses estaríem conformes i en altres no estaríem conformes. I aquest és un dels temes que crec que a més és important perquè després això repercuteix en renta el tema de l'IBI, no? Bé, jo crec que hi ha algunes coses que les votaria a favor, perquè hi ha coses que són importants que sí que les porteu però jo, en general, el nostre vot serà contrari. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Marcé. Senyor Xavi Nin teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Xavier Nin: Gràcies senyor Batlle. Va ser una proposta de la CUP portar en el mateix Ple Ordenances i Pressupostos perquè crèiem que aquests han de tenir el mateix tracte en el seu conjunt i, per tant, cal debatre-ho conjuntament. Aquesta vegada no ha pogut ser però, bé, esperem que torni a ser una pràctica habitual en les properes vegades. El nostre posicionament serà una abstenció tenint en compte que es tracta d'una aprovació inicial i que, per tant, ara és feina dels grups municipals presentar les propostes de modificació per tal de mirar d'arribar a acords. Aquesta serà, per tant, l'actuació del nostre Grup que, com ja ha fet en anteriors ocasions, posarà en coneixement de la població aquestes modificacions per tal de generar debat i presentar noves propostes que vagin en la direcció d'obtenir el que nosaltres tantes vegades anomenem com a progressivitat fiscal, és a dir, que aquells que més tenen més paguin o aquells que més residus generen més paguin també. Des de la CUP mirarem de presentar una proposta en forma de taula de bonificacions per tal de que aquells que tenen menys recursos o que es troben en situació de risc d'exclusió social puguin rebre ajuts per tal de tenir una situació més justa i igualitària.

245

La proposta de modificació que es presenta no aniria en el que és la línia política de la CUP ja que més que amb baixades generalitzades dels impostos, com podria ser l'IBI o la taxa d'escombraries, des de la CUP creiem que aquestes reduccions haurien d'anar en funció de la renda o de la generació de residus. Tot i això entenem que aquesta proposta avui en dia és complicada tenint en compte la manca de recursos que té l'Administració municipal per poder dur a terme aquestes accions. Per tant, la feina serà nostra, la feina serà dels grups municipals -i en aquest cas ho farem des de la CUP- per tal de treballar en aquest sentit de progressivitat amb els recursos de que disposem actualment. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Nin. Senyor Manuel Rodríguez teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Manuel Rodríguez: Gràcies senyor Batlle. Bé, respecte la modificació de les Ordenances Fiscals entenem que malgrat ser conformistes a la majoria portem els darrers anys amb una dinàmica de sostenibilitat pressupostària i liquidació del deute de l'Ajuntament i els organismes dependents. No ha estat fàcil i ara comença una fase on es pot considerar una sèrie de rebaixes en el tipus impositiu com ara l'IBI, que baixa del 0,830% al 0,779%. Aquesta rebaixa la considerem necessària. Tot i això, es podria rebaixar més. Respecte aquest punt el nostre Grup ha proposat dues al·legacions per ajudar via Pressupostos a les famílies monoparentals, home o dona amb fills, donat que ho considerem un greuge comparatiu respecte de les famílies nombroses que sí gaudeixen d'una bonificació de fins al 90%. L'altra bonificació que consideràvem important és respecte els titulars d'habitatge habitual en fase d'execució hipotecària des del moment que s'admet a tràmit la demanda d'execució per part del jutjat i que puguin beneficiar-se d'una rebaixa substancial en el pagament de l'IBI. Resulta evident que una persona que no pot pagar les quotes hipotecàries del seu domicili habitual difícilment podrà pagar l'IBI. Des del nostre Grup volem estar també al costat de les persones que més pateixen i també volem que l'Ajuntament sigui part activa amb el seu suport. D'altra banda, considerem evidentment negativa la pujada del preu de l'aigua -però, evidentment, com ve obligat l'Ajuntament ho ha de fer- en la taxa de distribució i subministrament de l'aigua que passa d'1,185 euros el metre cúbic a 1,236; i la quota de servei de 12,30 a 12,83, és a dir, una diferència de 53 cèntims. També considerem positiva la rebaixa de la taxa per la prestació de la recollida, el servei de tractament i eliminació dels residus comercials i en els residus domiciliaris que passen de 70 euros a 60 euros. I molt positiva la rebaixa de fins al 50% respecte de la taxa de recollida de residus comercials en un 50%. Atenent totes aquestes circumstàncies la nostra posició serà l'abstenció. Gràcies.

246

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Manuel Rodríguez. Senyor Ricard Vicente teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Ricard Vicente: Sí, gràcies senyor Alcalde. Analitzant la postura que té cadascú en aquest Consistori, cada grup municipal, entenc les tasques que ha de desenvolupar el Govern, les que ha de desenvolupar l'oposició i crec que tothom ha de desenvolupar aquesta tasca. M'explico. Trobo a faltar major fiscalització i major contundència davant d'un plantejament d'Ordenances que és molt millorable. I a la vegada -i ho ha tret el senyor Marcé i la veritat és que no ho havíem ni parlat; ho confirmarà el senyor Marcé- però que l'Eco constantment estigui fent declaracions, titulars de quelcom que no s'ha portat ni a Ple i ja sembli pràcticament que està aprovat, ja sigui el model de turisme -perquè parla de que una opció de l'oposició com és la CUP ja s'entén que li donarà recolzament- o d'altres com les Ordenances Fiscals, doncs no entenc com hem arribat a aquest punt que l'Eco que és de tots ens trobem que, escolta'm, que som vint-i-un regidors i sembla que només hi hagi els regidors del Govern, els vuit, els que representen i tenen decisió i tenen parer sobre el que està passant. No aprovarem aquestes Ordenances Municipals nosaltres. I li explicaré per què. Primera pel tema de quin model estan plantejant a l'hora de fer aquestes Ordenances Fiscals. Fa relativament molt poc de les darreres eleccions municipals i veiem quanta gent va arribar a dir, quants grups van parlar de progressivitat fiscal, d'equitat, de transparència... Bé, doncs que facin que una taxa de la brossa passi de 70 a 60 euros a tothom per igual a nosaltres no ens sembla progressivitat fiscal. Que redueixin el 50% de la brossa comercial perquè ens diuen que portava molt temps estancada i no hi hagi un pla en el qual m'expliquin per què aquesta baixada i, sobretot, quina implicació tindrà això en el Pressupost. Aquesta és una altra, perquè el Pressupost avui no hi va. Entenem que hi anirà a l'ordinari de novembre. Però tota aquesta rebaixa de captació de fons, a veure, que quedi molt clar des d'aquest Grup: els impostos són totalment necessaris. Altra cosa és com es tracten i com es recullen aquests impostos i amb quina equitat i amb quina transparència cara a tots els col·lectius i cara a tothom que els hi afecta. Però els impostos -no siguem demagogs- són necessaris per tirar endavant la vila i per tirar endavant la societat. Per tant, si hi ha tot aquest plantejament que ens manca de model que ja els hi dic: amb la tasca d'oposició jo el que demano, aquest Grup el que demana és que entenem que des del plantejament de Pla de Mandat tot això sortirà reflectit i estem esperant, evidentment, aquest Pla de Mandat que digui quines són les indicacions, quines són les directrius que ha de portar aquest Govern municipal, doncs volem saber exactament per què s'actua d'aquesta manera o d'aquesta altra. El tipus de l'IBI evidentment, venint de la pujada d'impostos excessiva que s'ha explicat manta vegada en aquest Ple, ara vagin rebaixant o tinguem una recollida de brossa que teníem a 140 euros de cop va baixar a 70 i ara baixa a 60...tot això ha de portar una explicació, un informe, un plantejament de per què estem anant per aquest camí i això no ho tenim.

247

Per tant, demanem durant aquest mes que hi ha d'al·legacions -que evidentment en farem- es treballi tot això perquè es pugui aprovar cara el mes següent del Ple perquè, si no, no tindran el nostre vot favorable. No estem d'acord amb la pujada de l'aigua. Vam estar en una Junta de Portaveus i vam veure que ens explicaven...bé, també escoltem moltes de les circumstàncies dels nostres ciutadans i veiem els problemes de pressió que té l'aigua i veiem els problemes de la qualitat que té l'aigua i veiem... bé, tot això s'ha de replantejar. No podem donar per bo de que l'empresa ens digui “això és el que hi ha” i ja està. Ja ho vam dir en el seu moment: i què passa si no estem d'acord amb aquesta pujada? Com es pot replantejar? És una de les altres opcions. I, a partir d'aquí, la baixada de l'IBI a 0,779? Home, molts han parlat de baixar-lo al 0,74, al 0,72.... Volem una proposta de quina implicació també comporta això en el Pressupost. Què es deixarà de recaptar i quin plantejament té el Govern a l'hora d'aquesta baixada de la recaptació com es farà. Perquè això és, evidentment, bàsic per poder acabar de prendre una decisió. Per tant, demanem que durant aquest mes amb el plantejament de l'oposició que farem al·legacions s'arribin a uns certs acords per tal de donar-li més estructura, més esquelet a tots aquests canvis que volen fer a les Ordenances Fiscals. Moltes gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Moltes gràcies senyor Ricard Vicente. Senyor Pep Moliné és el seu torn per contestar els grups de l'oposició. Endavant. Pren la paraula el senyor Josep Moliné: Gràcies senyor Batlle. Bé, torno a agrair el to constructiu en el debat de les Ordenances Fiscals. Crec que és necessari. Jo també més que ningú -suposo que més per un tema generacional- m'encantaria que aquestes Ordenances algun dia hi hagués una Comissió on no hi hagués Govern i oposició sinó que tots fóssim representats per igual i poguéssim treballar en paquet el tema de les Ordenances, temes com el de la contractació -que abans no ho he volgut comentar però aquest Govern impulsarà un codi ètic que s'ha de treballar Govern i oposició lo més estricte possible amb el tema de la contractació-, per tant, jo de vegades no em sento gens al·ludit d'imputs que rebo de vella política, igual que no em sento al·ludit per l'Eco. Déu nos en guardi que el Regidor d'Hisenda tingués poder sobre el que publica l'Eco o no. Suposo que aquesta vegada han vist dos fotos, em deu deixar ben parat, no? Però només explica... jo a l'Eco només demano que expliqui el que jo vaig explicar a la roda de premsa. Hi ha un Servei a l'Ajuntament tècnic molt eficient que envia una nota de premsa als mitjans de comunicació i d'allà diuen el que diuen. Jo en cap cas vaig dir que baixava l'IBI sinó que vaig dir en roda de premsa i ho vam reafirmar amb les persones que em van acompanyar -en aquest cas, el Batlle i la primera Tinent d'Alcalde, Aurora Carbonell- que el que baixàvem era el tipus d'interès i no per enganyar al ciutadà de que pagarà menys rebut, no, no...ai que baixàvem el tipus impositiu, perdoneu, el tipus impositiu de l'IBI per reequilibrar-lo amb la Llei cadastral 13/2015 i, per tant, que quedés el tema el més reajustat possible. És a dir, jo de veritat senyor Ricard Vicente el tema de l'Eco ho considero una acusació que amb mi no m'hi sento gens identificat. Vella política. És a dir, a mi

248

la portada que faci l'Eco si la fa o no... suposo que després el senyor Batlle fins i tot li pot donar un torn de paraula...abans hi era, potser ara ja no hi és... i que informi el Director de l'Eco de com fa les portades i com no. La veritat que jo en aquest cas com a Regidor d'Hisenda no tinc poder, Déu em guardi, de fer les portades del setmanari local d'aquesta població. Per resposta al Lluís Marcé. Jo li he explicat abans, li he explicat quan hem anat parlant aquests dies: l'IBI no baixa. Baixa el tipus d'interès de l'IBI. I ja li he respost de que personalment, com a Regidor d'Hisenda, no em sento identificat perquè no enganyo a ningú. Vaig explicar a la roda de premsa i a la nota de premsa que baixàvem el tipus de l'interès, el tipus impositiu de l'IBI, perdoneu. Perdoneu. A la CUP. Totalment d'acord. De fet, moltes de les al·legacions prèvies o comentaris que vostès em fan arribar...perquè també els hi dic una cosa: això és tot un aprenentatge també, tot el que fa referència al tema de taxes i impostos. Tot el que m'ha fet arribar vostè o el que va fer arribar el Manel sempre tot ho comprovo o ho comprovem a través de la legalitat o no legalitat amb el Secretari. Hi ha coses, pel que fa referència a la progressivitat fiscal que encara no tenim competències per poder-ho executar -com també ens demanaven vostès- d'avui per demà. És a dir, hi ha lleis que estan per sobre de nosaltres, supramunicipals, que el tema de la progressivitat no delimiten i ens limiten molt la feina en aquest sentit. Més a aquest Govern que a ningú, que voldria unes Ordenances amb una clara progressivitat fiscal. Per què baixem els impostos que vostè també criticaven? Em miro el Ricard Vicente perquè no recordo gaire i m'agradaria una intervenció amb un to més positiu de les que té quan vostè i jo debatem. Sempre ens diu: “És que no tenen dedicació i vostès no treballen”. Però quan treballem i proposem coses sempre ens demana informes, contrainformes, “que necessito temps, que necessito mirar-m'ho bé, que necessito mirar-m'ho millor...”. Jo, de veritat, també hi ha una part important d'execució i les coses han de sortir. Que això no vol dir ni assertivitat ni positivitat, sinó que jo també crec que hi ha un tema de confiança que l'hem de treballar molt més perquè crec que no ens acabem d'entendre mai quasi amb cap punt de l'ordre del dia que portem a Ple. Baixem els impostos i ho he explicat molt clarament. Aquests últims quatre anys els ciutadans van rebre una càrrega fiscal important. Podríem haver-los baixat més? Jo sé que ningú mai en tindrà prou i segur que tot ho farem malament però crec que presentem unes bonificacions justes que fomenten l'ocupació, que fomenten l'emprenedoria, que faciliten la vida al jove, que faciliten obrir un negoci, que faciliten que les entitats de Sitges no paguin com aquelles grans empreses o entitats de fora que vénen, munten un gran espectacle aquí i .... doncs potser han de pagar una mica més. En aquestes Ordenances també ho portem a terme com moltes vegades ens han demanat. Per tant, jo crec que són unes ordenances justes. Que no les acompanyen 10, 15, 20 informes? Que no hem pogut portar el Pressupost? Cert. Però jo crec que és un tema de discurs, de creure en que hi ha un gest, un gest que ara cal fer i que creiem que s'ha de fer perquè aquests quatre anys de crisi han estat molt durs i els ciutadans han tingut una càrrega fiscal i ens veiem amb el deure de rebaixar aquest impacte

249

fiscal. Amb els empresaris tres quarts del mateix: que un empresari pagui un rebut de la brossa de 1.200 euros i ara en pagui 600 doncs, home, a un petit comerciant potser això li facilita el dia a dia, li facilita els números de la seva empresa. És una proposta, creiem, justa. Ens agradaria anar molt més. Si fóssim electoralistes o -com també he llegit a la premsa aquests dies, en el mateix setmanari- oportunistes els impostos els haguéssim baixat l'últim any de legislatura com es feia moltes vegades en aquest Ajuntament. Però no ho hem fet així. Confiïn que hi ha unes noves maneres de fer i una generació de polítics que vol fer les coses diferents i consensuades. Ja li he dit al principi la voluntat d'aquest Govern: consensuar-ho tot. I no per la minoria. Jo crec que aquí hi ha una gran majoria de regidors. Volem consensuar-ho tot. Que ens equivoquem en moltes coses? Segur, però volem consensuar-ho tot i creiem que això, senyor Vicente, no ho hem fet malament. El tema de Ciutadans -l'Alcalde ja m'ho va comentar- després de les converses es farà tot el possible per incloure al Pressupost... Legalment estem mirant el tema amb Benestar i Família com podem fer aquesta partida amb els ajuts concrets que vostès demanaven i anar treballant -i tant que sí- amb aquesta fiscalitat progressiva a través d'una comissió -com demana la CUP- oberta de les Ordenances Fiscals, del Pressupost.... I hem d'anar cap aquí, anem cap a un Ajuntament transparent. I aquest Govern s'ho creu. Creguin-me que ens ho creiem però al dia a dia les coses s'han de fer. S'han de fer petits canvis i crec que estem fent la feina. I moltes vegades aquests informes, d'acord eh, podem fer un gran anàlisi generalista del què necessitem, però fem-lo tots i no només els tècnics municipals. Moltes gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Moliné. Següent tanda pels grups municipals? Senyor Marcé. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Bé, senyor Moliné, no comparteixo la seva opinió. I no la comparteixo perquè vostè està venent aquí un patinet sense rodes. Perquè, clar, el Pressupost vostè només el podrà pujar un 1,8 per l'estabilitat pressupostària. Llavors no ens vengui aquí la moto. Clar, vull dir, això als joves que estan per aquí sí però a mi no. Vale? A Nou Horitzó no ens vengui aquesta moto. Llavors, clar, i a més a més, jo vaig ser dels que vaig demanar entre el 0,74 i el 0,76 hagués estat lo just amb el tema de l'IBI. Espera't un moment. Espera't. No t'esveris. Llavors, què passa? Que amb això no es rebaixa res. Tothom pagarà el mateix o potser algo més que l'any passat perquè..., m'explico, m'explico, un moment. Els Pressupostos de l'Estat es van aprovar l'altre dia, fa una setmana enrere. La Llei d'acompanyaments de l'Estat no ha sortit, que no sé si serà un 1, un 2 o un 3% que s'haurà d’acoblar aquí dintre. Llavors, aquest 11% que tenim de disminució, vale, d'augment perquè si no s'aprova avui aquest IBI l'any que ve s'hauria de pagar un 13 o un 14%. Això està clar. Fins aquí està clar. Però, bé, a partir d'aquí el que no és correcte és el que està venent aquí el Pressupost ja. Perquè ens està venent una burra que no va. No va perquè 1,8 ja sabem el que dóna. Ara vostè m'ha de dir: al Pressupost de l'any que ve tindrem un romanent de 10 milions d'euros. I jo li diré: si senyor, chapeau!. Però de romanent, no de Pressupost. I en això no m'equivocaré: entre 9 i 11 milions tinc calculat que hi haurà de romanent, vale? Doncs ja està. Llavors què? Doncs ja està home

250

perquè si no tanta història. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Marcé. Més intervencions? Senyor Xavier Nin. Pren la paraula el senyor Xavier Nin: Gràcies senyor Batlle. Alguns apunts. Abans parlaves d'una Comissió d'elaboració de Pressupostos i Ordenances. Això per nosaltres se li diu elaborar uns pressupostos participatius. Perquè participatius no vol dir només crear una partida perquè la gent pugui decidir cap a on va. Participació vol dir exactament que la gent conegui de primera mà en què es gasten els diners l'Ajuntament i pugui participar en el que serien les despeses. I sabem que això és complicat però la pedagogia té un principi i creiem que és important anar transmetent a la població tota aquesta pedagogia. Cal treballar el tema de la progressivitat fiscal. Correcte. Sabem les mancances legislatives que té tot això i per això nosaltres proposem elaborar una taula de bonificacions més gran de la que hi ha actualment, és a dir, per tal d'aconseguir el que nosaltres considerem que hauria de ser una societat més justa. I una proposta que els volem transmetre, també, que és: ja que abans citava que volíem treballar les Ordenances Fiscals juntament amb els Pressupostos, doncs, com que això és l'aprovació inicial sí que demanaríem que l'aprovació definitiva es faci conjuntament Ordenances i Pressupostos. Creiem que això és una opció que es podria dur a terme. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Nin. Més intervencions? Senyor Manuel Rodríguez. Pren la paraula el senyor Manuel Rodríguez: Sí. Bé, nosaltres considerem que evidentment hem d'estar al costat de l'estabilitat pressupostària però sempre tenint en compte les persones que estan en una situació pitjor i, en aquest cas -com he dit abans-, el greuge comparatiu entre, per exemple, el tema de les famílies nombroses i les famílies monoparentals considerem que això és una qüestió que s'ha de tractar. Evidentment una mare divorciada amb fills no pot pagar l'IBI amb les mateixes... té unes mancances molt importants. I en relació al tema de les execucions hipotecàries també. Creiem que aquestes bonificacions, donat que hi ha el compromís per part de l'Equip de Govern de portar-ho a terme, doncs en aquest sentit ens abstindrem per portar-ho endavant. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Rodríguez. Més intervencions d'algun grup municipal? Senyor Ricard Vicente. Pren la paraula el senyor Ricard Vicente: Gràcies senyor Alcalde. Senyor Moliné: ni positivitat, ni assertivitat... Crec que estem desenvolupant la nostra tasca. I evidentment haurem d'estar al dia de com es fan les coses i de quin model es fan les coses. Ni victimismes, ni s'ho prengui a nivell personal perquè no tindria cap sentit. Perquè si hagués de ser així li

251

asseguro que jo hauria de ser un dels primers que hauria de sortir corrents, de moltes vegades que m'han caigut a mi coses que segur que a nivell personal no m'haurien de fer responsable. La pressió fiscal que tenim a hores d'ara continua sent molt alta i, per tant, s'ha de replantejar quina és. Perquè és evident que -com han dit- amb el coeficient d'IBI que tenim ara, amb el tipus de gravamen continuarem pagant una mica més o ens quedarem igual. Per tant, aquí tenim un problema ja. A hores d'ara el problema més gros, però, està -i és on crec que la ciutadania evidentment és on es queixa- és que: i tants impostos per què? Com està la via pública? Com estan els serveis? Aquí és on cal incidir. I, per tant, és la nostra tasca. És la nostra tasca posar-nos molt durs amb aquest tema. Perquè és la manera de fer funcionar tota aquesta màquina. I evidentment cadascú haurà de desenvolupar el seu paper. Per tant, no és una qüestió personal. Crec que -ho he dit des dels mitjans de comunicació-: no s'està fent un bon tracte. I ho dic també en el nivell de Consistori: cadascú ha de desenvolupar la seva tasca. I, per tant, no barregem. Estaria molt bé les comissions i que tothom participéssim de tot. Fantàstic. Però cadascú ha de desenvolupar... i la fiscalització i el control és el que li correspon a l'oposició. Per tant, a hores d'ara crec que el que ha de quedar més clar és que teniu aquest temps per intentar fer uns canvis amb les al·legacions que presentem els diferents grups per millorar aquestes Ordenances, si volen l'aprovació -al menys- d'aquest Grup Municipal i, a partir d'aquí, treballar per tal de que hi hagi una incidència directe en els ciutadans. Si als ciutadans els impostos els acaben sent exactament igual que els que tenien i la vida al carrer continua sent la que és -que tots sabem que té molt, moltíssim a millorar- doncs no haurem aconseguit res. Per tant, aquesta és la nostra tasca. I si demanem informes no és que dubti de la seva paraula però és que no es treballa a partir de les paraules i de les confiances, si volem treballar bé. Es treballa a partir d'unes dades. Per tant, per nosaltres és absolutament bàsic -crec que per tothom- quina implicació tenen aquestes rebaixes i com es traslladen al Pressupost municipal. És una qüestió de calaix. Per tant, si anem tenint aquestes eines i anem treballant no dubtin que nosaltres ens hi posarem també a treballar-hi. Però, evidentment, és el Govern qui ha de prendre les decisions. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Ricard Vicente. Senyor Ferran Llombart. Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: Señor Alcalde, solamente una aclaración porque en la intervención de antes me han comentado que no había quedado claro y he recibido un mensaje que me decía concretamente que no había dejado fe de la reducción del tipo de IBI que nosotros habíamos expuesto a Alcaldía en esta última semana que era el 0,72%. Sí es cierto que habíamos hablado después de hacer una revisión de lo que esto suponía en las arcas municipales y del impacto de la inversión que podía tener la

252

institución en la posibilidad de falta de operatividad y gestión de alguno de los proyectos o grandes proyectos que se estaban exponiendo recientemente, entre ellos, el de la piscina municipal. Por tanto, topábamos también con el régimen jurídico que nos afectaba en el próximo año fiscal en el que podíamos tener, en este caso, un impacto directo por parte de lo que es el Catastro que podía regularizar la situación e incluso en una afectación mucho más negativa para lo que es, desde el punto de vista impositivo, a los ciudadanos. Por tanto, sí es cierto y en esta aprobación inicial, como he dicho antes, que nos abstendremos porque hay un período de alegaciones que nos permitirá trabajar con Alcaldía y con el equipo de Gobierno, pero al mismo tiempo el resto de las alegaciones del equipo de la oposición que aquí en el Consistorio está hoy exponiendo diferentes perspectivas de lo que podían ser estas tasas nos permitirá -esperemos- que podamos tener una viabilidad más próxima a una reducción que nos lleve, en el tipo impositivo, a no tener que mantenernos igual e incluso superarlo como fue en este año 2015. Por tanto, esperemos que este trabajo que se va a hacer en las próximas semanas nos lleve a una aprobación de Presupuestos y que así se refleje en donde se nos permita trabajar algunas de las partidas reduciendo un poquito más el tipo impositivo del IBI, aproximándolo más a lo que también se hacía referencia por parte del señor Marcé a un 0,74 o un 0,75 como se exponía en la última Junta de Portavoces y en la Comisión Informativa de Presidencia. Gracias. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Llombart. Alguna intervenció més abans de donar-li la paraula al Regidor d'Hisenda? No? Senyor Moliné. Pren la paraula el senyor Josep Moliné: Sí, gràcies senyor Batlle. Començaré pel final amb la proposta del senyor Llombart. Vostè sap que això va per dècimes també i rebaixar al 0,72 voldria dir que un milió d'euros deixen d'entrar a les arques municipals, més o menys eh. Però ho he fet ara el càlcul. Aquest càlcul no el tenia previst. El tema del senyor Lluís Marcé. A mi em sap molt greu pel que m'ha anat parlant aquests dies que Nou Horitzó voti negativament però està en el seu dret. I a més em sap molt greu que ho al·legui -repeteixo, no hi ha el Director- per com hem explicat o com han recollit els mitjans el tema de l'IBI. Jo li vaig dir que podíem anar treballant en aquesta proposta, que si ara haguéssim volgut reduir el tipus d'interès -que tothom anem parlant de la reducció de l'IBI, no-, el tipus de l'IBI ho podíem anar treballant però que jo crec que era moment d'equilibrar-ho amb una contenció pressupostària a la que encara seguim sotmesos -i vostè ha dit el tope de creixement que tenim, el sostre de creixement que tenim- perquè tenim un deute important encara que any rere any anem rebaixant i, a més, ens obliguen a fer-ho les lleis i estem convençuts que els deutes no són bons per cap Ajuntament ni se sostenen i, per tant, hem d'anar eixugant entre tots aquest deute. A la CUP, el que comentava el Regidor Xavier Nin compartim part del relat. Hem de mirar com ho hem de fer. Per exemple -i així ho comentàvem amb el Regidor de Ciutadans- el tipus de l'IBI o l'IBI en sí mateix encara no el podem bonificar, no es pot bonificar i, per tant, s'ha de mirar la manera -com vostès parlaven- a

253

través de bonificacions, d'ajudes directes en el Pressupost per poder solucionar aquest reajustament amb els impostos i aquesta fiscalitat progressiva que vostès defensen i que personalment també hi estic d'acord. Mirarem també el que comentava la CUP d'intentar lligar l'aprovació final de les Ordenances al Pressupost. Mirarem si per temps ho podem fer. És un engranatge el tema del Pressupost i de les Ordenances que, afortunadament -com deia-, tenim grans tècnics en aquesta casa que ens ajuden a fer-ho, perquè és un puzzle -ara que l'he conegut profundament- realment impressionant. Val? El tema que comentava el Partit Socialista, ai -perdoneu-me- Sitges en Positiu -no ho faig expressament, ja ho saps-. I tant que no és un tema personal i així és i hi ha debat i m'agrada. El que no m'agrada és que, bé, m'agradaria que vostès tres tinguessin -i així ho comparteixo- un to més constructiu i de més confiança cap a aquest Equip de Govern que intenta fer les coses el millor que pot i sense penyores ni temes foscos al darrera. I per això m'agradaria que ens trobéssim més en concordança amb el que anem exposant, però de moment no hem trobat l'equilibri ni cap vot favorable a res i, per tant, és normal que jo li digui el que li dic. Si vostès volen tots aquests canvis, el missatge és: ajudi'm a aplicar aquests canvis. És a dir, no que ara ens esperem fins al proper Ple i em digui que no he aplicat aquests canvis. Us demano que ens ajudeu. Jo ja sé que l'oposició ha de fiscalitzar però discrepo molt del paper de l'oposició antiga i clàssica que només ha de fiscalitzar. És a dir, jo crec que l'oposició té un paper importantíssim en la governança. Que cadascú té el paper que té, però que vostès i a més és que no el faig gens en el paper de fiscalitzar com una oposició clàssica i que “com que ara estem a l'oposició, nosaltres llenya”. No. Jo crec que hem passat aquest estadi i per això li demano que ens ajudi a construir i quan em digui canvis que em digui quins canvis vol que incloem i, de veritat, que com a Equip de Govern i, a més, amb l'Alcalde i l'Equip de Govern que tenim dialogant, que tenim un caràcter dialogant tots doncs jo crec que això ho podem aconseguir. Val? I res. Em sembla que ha arribat el Director de l'Eco i jo crec que portem parlant una hora del Director de l'Eco per una notícia a la seva portada, doncs jo crec que ara o després.... Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Moliné. En qualsevol cas, ara no és el torn, però sàpiga el Director de l'Eco que l'Eco ha estat motiu de debat polític sobre els titulars que emet i sobre la línia política que poden tenir -intencionada o no- aquests titulars. Si després en el torn del públic la Direcció de l'Eco vol fer alguna intervenció al cas, tindrà la paraula. Molt bé. Alguna intervenció més? Senyor Marcé. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: A veure. Senyor Moliné, li haig de dir el següent: jo sempre contribueixo en que funcioni el meu poble, que és Sitges i el que vostè si estigués a la Índia seria un encantador de serps. Vale? Li haig de dir això perquè, vale? Llavors, la Llei d'acompanyaments, la Llei de Pressupostos... l'Eco no crec que s'inventi que el Rajoy apujarà tres punts.

254

Pren la paraula el senyor Josep Moliné: Però és que jo no he dit res del Rajoy. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: No, però jo he dit que vostè ho digui. Jo no he dit que vostè ho digui. Sí, sí, allà surt. Clar. Llavors això no és veritat perquè la Llei d'acompanyament dels Pressupostos de l'Estat que es van aprovar la setmana passada encara no s'han publicat. Llavors com pot saber si és un 1, un 2 o un 3. Doncs llavors jo he anat aquest matí a l'Eco i l'Eco m'ha dit que això li ha enviat l'Ajuntament. I punto. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Senyor Marcé. Senyor Marcé, si em permet farem una cosa. Enviarem a tots els grups... No, no. Perquè sembla que estiguem prestant a la confusió des de l'Ajuntament. Perquè quedi clar què ha enviat oficialment l'Ajuntament els hi enviarem als grups municipals la nota de premsa amb el contingut sencer que ha enviat l'Ajuntament, que ha enviat l'Equip de Govern, a tots els mitjans de comunicació -no només l'Eco-, a tots els mitjans de comunicació, amb tot el contingut de cada un dels impostos, taxes i preus públics. Ja veurà que no surt enlloc en Rajoy, tot això que diu vostè. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Doncs em sembla molt bé. Doncs demani-li vostè a l'Eco que rectifiqui en primera pàgina igual que ha fet... Sí, home clar. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Escolti'm. Demani-li vostè que té la Direcció de l'Eco aquí. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Jo no. És l'Ajuntament qui.... Pren la paraula el senyor Miquel Forns: L'Eco és una empresa privada. Jo no haig de demanar res. Això ho ha de demanar vostè si vol. Si no hi està d'acord. En qualsevol cas, seguim el debat. Deixem lo de l'Eco a banda...Senyor Marcé, endavant. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: I, a més, una altra cosa. Jo sí que contribueixo perquè nosaltres ens plantejarem si fem o no fem... Clar, per haver de fer al·legacions has de votar en contra, sí, perquè, si no, no pots fer al·legacions. Jo no sé els demés que és el que opinen però per fer al·legacions has d'haver votat en contra. Amb abstencions no es poden fer. Llavors... Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Senyor Secretari. Ara hem obert un altre debat, senyor Secretari. Els grups municipals quan poden fer al·legacions? Pren la paraula el senyor Fernando Aragonés, Secretari General de la Corporació: Jo crec que hi ha una confusió entre la possibilitat d'interposar un recurs contra l'aprovació -que llavors sí que s'ha de votar en contra i després fer el recurs

255

corresponent contra l'aprovació definitiva- i entenc que per fer al·legacions... Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: I si després vols anar a un recurs, què has de fer? Pren la paraula el senyor Fernando Aragonés, Secretari General de la Corporació: Clar, però després de la definitiva. De la definitiva. És a dir, si després de l'aprovació definitiva es volen impugnar les Ordenances, per tenir legitimació s'ha d'haver votat en contra. Només tenen legitimació els regidors que voten en contra per impugnar l'acord en el que han votat. Els que s'abstinguin, no. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: En l'aprovació definitiva? Pren la paraula el senyor Fernando Aragonés, Secretari General de la Corporació: En la definitiva. Però una cosa és impugnar i una altra és presentar al·legacions en tràmit de... Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Per tant, ara estem en l'aprovació inicial i queda clar l'aclariment que ha fet el senyor Secretari. Senyor Marcé, alguna cosa més? No? Gràcies. Alguna intervenció més d'algun grup municipal? No? Doncs passaríem a la votació. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:

Vots a favor: 9 que corresponen als grups polítics municipals de CiU (5), ERC (3) i Sitges GI (1).

Vots en contra: 5 que corresponen als grups polítics municipals de SeP (PSC-ICV) (3) i de NH (2).

Abstencions: 7 que corresponen als grups polítics municipals de C’s (3), la CUP (3) i PP (1).

El batlle declara aprovats per majoria els acords transcrits més amunt. 2.1.2.4.- APROVACIÓ INICIAL, SI S’ESCAU, DE L’ORDENANÇA GENERAL DE SUBVENCIONS. L'Ajuntament de Sitges , a la vista del marc legal derivat de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i del Real Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei General de Subvencions, considera necessari aprovar una ordenança que reguli la seva activitat subvencionadora, establint les regles oportunes, amb la finalitat d'aconseguir una major eficàcia i eficiència , i potenciant simultàniament el control i la transparència que el caràcter de públiques confereix a aquest tipus d'ajudes econòmiques. Per acord de Ple de data 24 de novembre de 2014, es va aprovar la creació

256

d'una comissió d'estudi per a la redacció de l'ordenança general de subvencions i les bases general de subvencions de l'Ajuntament de Sitges. Aquesta Comissió, en reunió de data 22-09-2015, va informar favorablement sobre l'avantprojecte d'ordenança de subvencions, i va donar per acabada la seva actuació , tot això a l'empara de l'article 62 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS). La potestat reglamentària es reconeix expressament a les Corporacions Locals en l'article 4.1.a) de la Llei 7/95, de 2 d'abril, Reguladora de les bases del règim local (LBRL); en l'article 8.1 a) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i els articles 60 i següents del ROAS. Atès que l'article 49 de la LBR, regula el procediment d'aprovació de les Ordenances locals, atorgant al Ple facultats per la seva aprovació inicial i establint un període d'informació pública i audiència als interessats per un termini mínim de 30 dies per la presentació de reclamacions i suggeriments, i en el mateix sentit es pronuncia l'article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i el 63 del ROAS. En virtut de tot això, es proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS:

1. Aprovar Inicialment l'Ordenança de Subvencions de l'Ajuntament de Sitges segons el redactat que s'adjunta a aquest dictamen com a Annex.

2. Sotmetre l'esmentada Ordenança a informació pública per a la

formulació de reclamacions i al·legacions, per un termini de trenta dies hàbils, a través de la inserció de l'anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i en el tauler d'anuncis de la Corporació.

3. Determinar que un cop transcorregut l'esmentat termini d'informació

pública, en cas de no haver-hi cap reclamació ni al·legació, l'acord d'aprovació inicial de l'Ordenança esdevindrà definitiu.

4. Indicar que, l'entrada en vigor de la nova Ordenança de subvencions de

l'Ajuntament de Sitges, deixarà sense efecte totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin al contingut d'aquesta nova Ordenança.

5. Declarar que :

- L’acte és un tràmit dins d’un procediment d’aprovació de disposicions administratives generals, no posa fi a la via administrativa i no pot ser impugnat separadament.

257

- Tanmateix, els legitimats activament poden interposar qualsevol altre recurs ajustat a dret

ANNEX

ORDENANÇA GENERAL DE SUBVENCIONS DE L’AJUNTAMENT DE SITGES Capítol I. DISPOSICIONS GENERALS Article 1. Objecte.

1. Aquesta Ordenança té per objecte estructurar i fixar els criteris i els procediments per a la concessió de subvencions en l’àmbit de l’Ajuntament de Sitges, per tal de garantir a les persones físiques i jurídiques, públiques i privades, l’accés en igualtat de condicions a aquestes prestacions, així com els criteris per a la seva sol·licitud, justificació, pagament i en el seu cas reintegrament de les quantitats no justificades.

2. Els organismes autònoms, les entitats públiques empresarials i, si s’escau, les

fundacions dependents de l’Ajuntament de Sitges no podran atorgar subvencions excepte si així està previst en els seus estatuts i té autorització expressa de l’Ajuntament de Sitges, sotmesa prèviament a l’informe favorable de la secretaria i intervenció general de l’ajuntament per a cada concepte de subvenció.

3. Per a cadascuna de les línees de subvencions de l’Ajuntament, s’han d’aprovar

amb caràcter previ a la convocatòria o de manera conjunta, les bases específiques corresponents que desenvolupin i complementin el que es preveu en aquesta Ordenança.

Article 2 Exclusions

1. No són objecte de regulació mitjançant la següent ordenança els següents actes administratius:

a) Les subvencions impròpies, és a dir, la concessió d’incentius fiscals,

exempcions, bonificacions, avals en operacions de crèdit, bestretes reintegrables, crèdits subvencionats o anàlegs, que s’atorgaran conforme als procediments administratius establerts en el RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals i en la seva pròpia normativa específica.

b) L’atorgament de subvencions als concessionaris de serveis públics, procedents de dotacions pressupostàries financeres, que es perceben com a contraprestació del funcionament del servei públic i/o per mantenir el principi d’equilibri, que s’atorgaran conforme als procediments administratius establerts en el RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i en el Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals i en els plecs de clàusules administratives i econòmiques generals i particulars.

c) La cessió d’ús de béns immobles o mobles, a favor d’entitats o institucions públiques, les quals es regiran per la normativa reguladora del règim patrimonial dels ens públics.

d) Els premis que s’atorguin sense la sol·licitud prèvia del beneficiari

258

e) Els ajuts o auxilis de petites quantitats per atendre necessitats peremptòries que satisfacin finalitats de caràcter social (CAES) que es regularan per la seva pròpia normativa sectorial.

f) Aportacions de l’Ajuntament destinades a finançar globalment les activitats dels ens receptors: consorcis, mancomunitats, fundacions, associacions, entitats públiques empresarials, organismes autònoms, etc. en les quals està representat l’Ajuntament i als quals, anualment es fan aportacions econòmiques per finançar els seus pressupostos.

g) Aportacions dineràries en forma de quotes tant ordinàries com extraordinàries a favor de les associacions a que es refereix la disposició addicional 5ª de la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local.

h) Subvencions als grups polítics representats a la Corporació per atendre les seves despeses de funcionament.

i) Subvencions concedides per altres Administracions en les quals l’Ajuntament és un simple intermediari.

j) Les subvencions concedides entre les Administracions Públiques, que s’atorgaran conforme als procediments administratius establerts a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions en relació al RD 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei 38/2003 i en la seva pròpia normativa específica.

k) Aquells altres casos previstos a la LGS i RLGS

Article 3. Règim jurídic

1. A banda de la present ordenança, resultaran d’aplicació en matèria de subvencions, els preceptes bàsics de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions; els preceptes bàsics del Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions; la legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local (articles 25 i 72 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i articles 189.2 i 214.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals); els preceptes que resultin aplicables a la citada matèria de la legislació de la Comunitat autònoma (essencialment, els articles 239 i 240 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i els articles 118 a 129 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya), i les successives Bases d’Execució dels Pressupost.

2. En el supòsit que la normativa esmentada en el paràgraf anterior fos modificada

o substituïda la referència als preceptes transcrits s’ha entendre efectuada als que els modifiquin o substitueixin.

Article 4.- Concepte de subvenció.

1. Es considera subvenció, als efectes de la present ordenança, qualsevol disposició dinerària realitzada per l’Ajuntament de Sitges o entitats que en depenen, a favor de persones públiques i privades, i que acompleixi els següents requisits:

a) Que el lliurament es faci sense contraprestació directa de les persones beneficiaries

b) Que el lliurament estigui subjecte a l’acompliment d’un objectiu determinat, l’execució d’un projecte, la realització d’una activitat, l’adopció d’un comportament singular, ja realitzats o per desenvolupar, o la concurrència d’una

259

situació, en el benentès que la persona beneficiària haurà de complir les obligacions formals i materials que s’estableixin.

c) Que el projecte, l’acció, conducta o situació finançada tingui per objecte el foment d’una una activitat d’utilitat pública o d’interès social o de promoció d’una finalitat pública.

2. Als efectes de la present ordenança, també tindran la consideració de subvenció

els ajuts en espècie que suposin el lliurament de béns, drets o serveis adquirits amb la finalitat exclusiva d’ésser lliurats a tercers, que compleixin els requisits previstos en el paràgraf 1 d’aquest article. A aquests efectes s’haurà de valorar al conveni o document jurídic que ho suporti l’import de valoració d’aquesta secció en espècie, sigui quin sigui la seva formula jurídica de concessió. També caldrà justificar que aquesta és la millor opció o destí d’aquests béns, des de un punt de vista de gestió i interès del propi ajuntament, d’acord amb els principis esmentats en l’article sisè, d’aquesta ordenança.

Article 5. Caràcter de les subvencions.

1. Les subvencions regulades per la present Ordenança tenen caràcter voluntari i eventual, són renovables i deduïbles en qualsevol moment, no generen cap dret a l’obtenció d’altres subvencions en anys posterior (excepte en el supòsit que s’hagin concedit amb el caràcter de despeses plurianuals), no serà exigible l’augment o la seva revisió i no poden al·legar-se com a precedent.

2. Les subvencions tindran la consideració de despeses públiques i la seva

efectivitat resta condicionada a l’existència de consignació pressupostària suficient.

3. Les subvencions estan subjecte al compliment de la finalitat d’interès general a

què es condiciona l’atorgament i tenen caràcter no devolutiu, sense perjudici del reintegrament inherent al incompliment de les condicions i les càrregues imposades a l’acte de la concessió.

4. Les subvencions hauran de finançar obres o activitats d’interès públic o social i la

seva finalitat i objecte haurà d’estar clarament especificat en les seves bases específiques o convenis reguladors. Queden prohibides les subvencions que responguin a criteris de mera liberalitat, les quals es consideraran nul·les.

5. En qualsevol cas, l’Ajuntament de Sitges i ens que en depenen quedaran exempts de qualsevol responsabilitat civil, mercantil o laboral o de qualsevol classe derivada de les actuacions a que quedin obligades les persones o entitats subvencionades.

Article 6. Principis

1. La gestió de les subvencions a què fa referència aquesta Ordenança es realitzarà d’acord amb els principis següents:

a) Publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació. b) Eficàcia en l’acompliment dels objectius fixats per l’Ajuntament de Sitges. c) Eficiència en l’assignació i utilització dels recursos públics. d) Principi d’acceptació, les subvencions en concurrència competitiva hauran

d’ésser acceptades per la persona o entitat beneficiària en el termini de 15 dies hàbils següents a la concessió de la mateixa, als efectes de donar compliment a les condicions fixades per a la seva aplicació i el que disposa l’article 618 i

260

concordants del Codi Civil. Si no s’aporta l’acord expès d’acceptació de la subvenció en el termini indicat, l’Ajuntament entendrà per no acceptada la subvenció d’ofici. Per el supòsit de subvencions directes, s’entendran acceptades per part del beneficiari amb la signatura del conveni regulador i de no existir-ne haurà d’aportar l’acceptació expressa en els termes establerts anteriorment.

e) Principi de silenci negatiu i els seus efectes, segons l’establert a la Llei 30/1992, reguladora del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú. La denegació de la sol·licitud de subvenció no donarà lloc a cap tipus d’indemnització per responsabilitat patrimonial, sense perjudici del dret del peticionari a interposar els recursos que conforme a llei corresponguin.

Article 7. Requisits

1. L’atorgament d’una subvenció haurà d’acomplir els requisits següents:

a) La competència de l’òrgan administratiu concedent segons les atribucions establertes per la normativa de règim local.

b) L’existència de crèdit adequat i suficient per atendre les obligacions de contingut econòmic que es derivin de la concessió de la subvenció.

c) La tramitació del procediment de concessió d’acord amb les normes que resultin d’aplicació.

d) La fiscalització dels actes administratius de contingut econòmic d’acord amb el règim de fiscalització establert pel Ple de la Corporació

e) L’aprovació de la despesa per part de l’òrgan competent.

2. Així mateix, i previ a l’atorgament de les subvencions consignades en el Pressupost (tant directes com de concurrència competitiva) i amb caràcter preceptiu,el Ple Municipal, o Junta de Govern Local, per delegació del Ple de l’Ajuntament de Sitges, cada 3 anys haurà d’elaborar un pla estratègic de subvencions que expressi la connexió entre els objectius i els efectes que es pretenen assolir amb l’aplicació de les subvencions proposades, el termini necessari per l’assoliment dels mateixos, els costos previsibles i les seves fonts de finançament de les subvencions, tot supeditat al compliment de la Llei d’Estabilitat Pressupostària.

3. En efecte, el Pla estratègic aprovat per un període de 3 anys es podrà canviar o

revisar oportunament per un altre més adequat, justificant-ho degudament.

4. Anualment es farà un seguiment de l’assoliment d’objectius del Pla estratègic de subvencions per part de la Intervenció General a través del control financer de les subvencions.

5. Els Plans estratègics de subvencions son instruments tècnics interns de

programació, no tenen naturalesa reglamentària, i per tant no resulten susceptibles de crear per si mateixos obligacions de índole econòmica o jurídica amb tercers.

Article 8. Òrgans competents

1. Llevat que es determini una altra cosa en la normativa aplicable, el Ple de la Corporació o l’òrgan rector col·legiat de cada ens esdevindrà l’òrgan competent per a l’aprovació de les bases específiques que regiran la concessió de les respectives subvencions.

261

2. L’òrgan competent per a l’aprovació de les respectives convocatòries, ho serà el competent per a l’aprovació de la despesa inherent a la convocatòria. Correspondrà al mateix òrgan dictar tots els actes administratius corresponents a l’aplicació de les subvencions en qualsevol de les seves fases (concessió, justificació, modificació, reintegrament..). L’esmentada competència podrà ser delegada conforme a l’establert al règim de delegacions de les atribucions del Batlle regulat als articles 21.3 i 23.4 de la Llei 7/1985 (LBRL), articles 51.3 i 54 del Decret Legislatiu 2/2003 (TRLMRL) i articles del Reglament Orgànic Municipal (ROM)

3. Tot l’esmentat, sens perjudici de les competències establertes per la legislació i

les atribuïdes en funció de l’organització municipal existent en cada moment. Article 9. Compatibilitat de subvencions

1. Si les bases específiques no efectuen previsió expressa en sentit contrari, la percepció de subvencions de l’Ajuntament de Sitges serà compatible amb la percepció d’altres ajusts, subvencions, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat procedents d’altres Administracions o ens públics o privats, nacionals, de la Unió Europea o d’organismes internacionals; en aquests casos l’import de les subvencions mai no podrà ser de tal quantia que, aïlladament o en concurrència amb qualsevol subvenció, ajut, ingrés o recurs, superi el cost de l’activitat subvencionada. En cas que es produís superàvit, l’Ajuntament de Sitges es reserva la possibilitat de deduir d’aquest la subvenció atorgada fins el cost màxim de l’activitat o de l’obra segons l’establert a l’article 11.2 de la present Ordenança.

2. En tot cas, correspondrà a la persona beneficiària finançar al seu càrrec la part

del pressupost de l’acció subvencionada que excedeixi del conjunt de subvencions i ajuts concedits i dels ingressos o recursos obtinguts.

Article 10. Modificació de la concessió.

Qualsevol alteració de la condicions tingudes en compte per a la concessió d’una subvenció, i en tot cas l’obtenció concurrent d’altres aportacions fora dels casos permesos, podrà donar lloc a la modificació de la resolució de concessió.

Article 11. Quantia de les subvencions.

1. En les convocatòries de la concessió de subvencions es regularà per a cadascun dels diferents tipus de subvencions el seu import màxim, atesa la singularitat de cadascuna d’elles. Com a regla general, les subvencions no han d’excedir del 50% de l’activitat a la qual s’apliqui, de conformitat amb l’article 123.4 del Decret 179/1995, de 13 de juny. En cas de que s’excedeixi d’aquest límit, s’haurà de justificar el motiu en les bases reguladores de la subvenció, en el conveni regulador o en la proposta d’acord de concessió, previ informe del Cap del Departament del centre gestor.

2. No obstant això, l’import de les subvencions mai no podrà ser de tal quantia que,

aïlladament o en concurrència amb qualsevol subvenció, ajut, ingrés o recurs, superi el cost de l’activitat o obra subvencionada. En cas que es produís superàvit, l’Ajuntament de Sitges es reserva la possibilitat de deduir d’aquest la subvenció atorgada fins el cost màxim de l’activitat o de l’obra. Si es té coneixement d’aquest superàvit amb posterioritat al pagament de la subvenció, el beneficiari té l’obligació de posar-ho en coneixement de l’òrgan concedent per

262

adequar la subvenció, de l’excés obtingut per sobre el cost de l’activitat. Si l’administració té coneixement d’aquest fet sense que el beneficiari ho hagi posat en coneixement de l’Ajuntament, aquesta haurà d’exigir el reintegrament de la totalitat de la subvenció.

3. Així mateix, l’atorgament de subvencions no podrà donar com a resultat que la

persona beneficiària de la subvenció assenyalada pugui oferir preus per sota dels considerats de mercat o que signifiqui una alteració de les condicions de lliure competència.

Article 12. Informació sobre la gestió de subvencions.

1. A l’empara del que disposa l’article 20 de la Llei 38/2003, en relació amb l’article 35 i següents del Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, l’Ordre EHA 875/2007, de 29 de març, la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i la Llei 19/2013 de 9 de desembre, de Transparència, accés a la informació pública i bon govern, l’Ajuntament de Sitges, a través de la Intervenció General o òrgan o departament que designi en les Bases d’Execució del Pressupost, resta obligat a subministrar a l' Intervenció General de l’Administració de l’Estat, tota la informació sobre les subvencions atorgades o gestionades en la forma establerta reglamentàriament.

2. L’expedient d’atorgament directe o aprovació de les bases i convocatòries anual,

s’iniciarà en el primer semestre de l’any d’aplicació, sempre que estigui previst en el pressupost aprovat inicialment per l’Ajuntament.

3. L’atorgament de bestretes seran excepcionals i haurà d’estar clarament

justificada la seva necessitat a l’expedient. Per aquesta concessió s’haurà de seguir els criteris recollits a l’art 34.4 de la llei de subvencions ( adequació a l’execució) i a l’art. 88.2 del reglament de Subvencions ( programes d’acció social, cooperació internacional a entitats sense ànim de lucre, federacions i altres subvencions si no es disposen de recursos suficients per finançar transitòriament la subvenció i prèvia justificació. En el cas de l’ atorgament de bestreta, s’haurà de procedir a garantir en els termes regulats en l’art.42 de la llei de subvencions excepte regulació expressa en les bases o conveni.

Capítol II. DE LES PERSONES BENEFICIARIES. Article 13. Condicions de les persones beneficiaries.

1. Podrà ésser beneficiària d’una subvenció la persona (pública o privada) física o jurídica que hagi de realitzar l’activitat que fonamenta la seva concessió o es trobi en la situació que legitima la concessió. Els requisits exigits a les persones beneficiaries, s’establiran a les corresponents bases específiques o a les respectives convocatòries, que també determinaran la documentació necessària per acreditar-les.

2. Quan la persona beneficiària sigui una persona jurídica, i sempre que ho

prevegin les bases reguladores, la corresponent convocatòria o el conveni regulador de la subvenció, els socis i les sòcies de la persona beneficiària que es comprometin a efectuar la totalitat o una part de les activitats que fonamenten la concessió de la subvenció en nom i per compte de la primera també tenen la consideració de persones beneficiaries.

263

3. També podrà accedir a la condició de persona beneficiària, si així ho preveuen les respectives bases, les agrupacions de persones físiques o jurídiques, públiques o privades, les comunitats de béns o qualsevol altra tipus d’unitat econòmica o patrimoni separat que, sense tenir personalitat jurídica, pugui portar a terme els projectes, activitats o comportaments que es trobin en la situació que motivi la concessió de la subvenció. En aquests casos, s’haurà de fer constar expressament en la sol·licitud i en la resolució els compromisos d’execució assumits per cada una de les persones de l’agrupació, l’import de la subvenció a aplicar a cadascuna d’elles. Sempre s’haurà de nomenar una persona representant o apoderada única de l’agrupació, amb poders bastants per acomplir-les obligacions que corresponent com a beneficiari. Qualsevol canvi en la persona designada com a representat, s’haurà de comunicar de forma immediata a l’Ajuntament de Sitges. Aquests ens no es podrà dissoldre fins que hagi passat el termini de prescripció previst en la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

4. En tots els casos anteriors per tal de poder ser beneficiari s’haurà d’estar en

possessió del corresponent Número d’Identificació Fiscal (NIF), DNI o NIE per el cas dels estrangers i es requerirà la presentació d’un ofici signat pel representant legal de l’entitat o per la persona beneficiària de la subvenció indicant les dades bancàries i el domicili a efectes de comunicacions.

Article 14. Obligacions de les persones beneficiaries.

1. Són obligacions de les persones beneficiaries::

a) Complir l’objectiu, executar el projectes, realitzar l’activitat o adoptar el comportament que fonamenti la concessió de les subvencions.

b) Justificar davant l’òrgan competent de l’Ajuntament de Sitges, en el termini que resulti aplicable en cada cas, l’acompliment dels requisits i condicions, així com la realització de l’activitat i el compliment de la finalitat que determina la concessió, i justificar la realització de la despesa en els termes establerts a la present ordenança i a les corresponents bases específiques o en les respectives convocatòries. No es podran atorgar noves subvencions si no estan justificades les atorgades amb anterioritat, un cop hagi transcorregut el termini per a la justificació.

c) Sotmetre’s a les comprovacions i inspeccions a efectuar per l’òrgan concedent i a qualsevol altra comprovació o control financer que puguin realitzar els òrgans competents.

d) Comunicar a l’òrgan concedent l’obtenció d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos que financin les activitats subvencionades en els dotze mesos anteriors i amb anterioritat o amb a la justificació de l’aplicació donada als fons percebuts. Si existeix superàvit, amb la justificació hauran d’aportar d’ingrés a l’ajuntament d’aquest import.

e) Acreditar, abans de la concessió, justificació i pagament de la subvenció que es troba al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i davant de la Seguretat Social, bé mitjançant declaració expressa o certificat acreditatiu en els termes establerts a l’article 24 del Reglament de Subvencions, així mateix haurà d’estar al corrent de les obligacions tributàries amb l’Ajuntament de Sitges.

f) Disposar dels llibres comptables i altres documents en els termes exigits per la legislació mercantil i sectorial aplicable a la persona beneficiària, així como tots els estats comptables i els registres específics que siguin exigits a les bases específiques a les corresponents convocatòries o al conveni regulador de la subvenció.

264

g) Conservar els documents justificatius de l’aplicació dels fons rebuts, mentrestant puguin ser objecte de comprovació i control per un període no superior a sis anys.

h) Adoptar les mesures de difusió previstes en aquesta ordenança i en les bases específiques corresponents.

i) Procedir al reintegrament dels fons percebuts en els supòsits establerts a l’article 37 de la Llei de subvencions i en aquesta disposició.

j) Per la concessió de subvencions i ajuts públics que es puguin atorgar per un import superior a 10.000 euros a persones jurídiques, l’obligació de comunicar la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració, a l’efecte de fer-les públiques. En els supòsits legals en què no s’apliqui un procés de concurrència per a atorgar les subvencions o els ajuts, aquesta obligació l’ha d’incloure l’acte o el conveni corresponent.

Article 15. Entitats col·laboradores

1. Serà entitat col·laboradora la que actuant en nom i per compte de l’òrgan concedent de la subvenció, entregui i distribueixi els fons públics a les persones beneficiaries quan així s’estableixi a les bases reguladores, o col·labori en la gestió de la subvenció sense que es produeixi l’entrega i distribució dels fons rebuts.

2. Podran obtenir la condició d’entitat col·laboradora les persones jurídiques

previstes a la normativa aplicable, i aquelles que reuneixin les condicions que es determini en les bases específiques o en les respectives convocatòries.

3. Les condicions i obligacions que hagi d’assumir l’entitat col·laboradora es

formalitzaran en un conveni de col·laboració entre aquesta i l’òrgan administratiu concedent.

Capítol III. PROCEDIMENTS DE CONCESSIÓ I GESTIÓ DE LES SUBVENCIONS. Article 16. Formes d’atorgament de les subvencions. Les subvencions regulades en aquesta ordenança es podran concedir amb caràcter ordinari en règim de concurrència competitiva o bé, amb caràcter extraordinari, de forma directa en els supòsits establerts a l’article 22.2 de la Llei de Subvencions.

Secció I Concessió en concurrència competitiva . Article 17. Procediment de la concessió

1. El procediment ordinari de concessió de subvencions és el de concurrència competitiva (en el qual la concessió es fa a través de la comparació de sol·licituds presentades amb la finalitat d’establir la prelació entre les mateixes d’acord amb les criteris de valoració prèviament fixats en les respectives bases específiques i en la convocatòria).

2. L’òrgan concedent podrà, discrecionalment i amb la corresponent justificació,

deixar desert el concurs o no esgotar l’import previst de la corresponent partida pressupostària o la que s’hagi establert en la convocatòria; en tot cas, no es podran atorgar subvencions per un import superior al que es determini a la convocatòria, llevat que aquest resulti incrementat en la forma prevista en la normativa vigent. Així mateix, si ho preveuen les bases específiques, l’òrgan

265

concedent podrà fer prorrateig entre les eventuals persones beneficiaries de l’import global destinant a les subvencions.

Article 18. Iniciació del procediment.

1. El procediment de concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva s’iniciarà sempre d’ofici per l’Ajuntament de Sitges o l’ens que en depengui, i suposarà en tot cas la realització dels tràmits que es determinen en els articles següents.

2. Amb caràcter previ a la convocatòria i concessió de subvencions s’hauran

d’aprovar unes bases específiques reguladores de les subvencions que tindran els requisits mínims establerts a l’article 20 de la present ordenança. Les Bases específiques podran ser aprovades de forma conjunta a la convocatòria de les subvencions en el supòsit establert a l’article 23.2 a) de la Llei de Subvencions, en atenció a l’especificitat de les mateixes.

Article 19. Bases.

1. Per a totes les subvencions que s’hagin de concedir mitjançant concurrència competitiva, serà necessària l’aprovació de bases específiques per a l’atorgament de subvencions, que concretaran les especificacions pròpies de cada tipus de subvenció que es prevegi concedir.

2. Les respectives bases específiques que s’aprovin hauran de restar subjectes als

principis d’eficàcia, d’eficiència, de publicitat, de transparència, de concurrència, d’objectivitat, d’igualtat i de no discriminació, i es cenyiran al que disposa la present ordenança.

3. Aquestes bases específiques hauran de tenir una vigència limitada o indefinida

en el temps, de forma que s’apliquin només a una única convocatòria o a vàries, bé d’un mateix any o d’anys posteriors.

4. En qualsevol cas, abans de la seva aprovació s’hauran de sotmetre al tràmit

d’informe jurídic favorable.

5. Les bases específiques un cop aprovades hauran de ser exposades al públic dins del termini i forma establert legalment.

Article 20. Contingut de les bases

1. Les bases específiques de les subvencions municipals hauran de concretar, com a mínim els següents extrems:

a) Definició de l’objecte i finalitats de la subvenció, definint el període en

què s’executarà l’activitat per la qual es sol·licita la subvenció. b) Requisits que ha de reunir les possibles persones beneficiaries, a banda

dels previstos en la present ordenança, i forma i documents per tal d’acreditar-lo (llevat que es determini a la corresponent convocatòria).

c) Quantia individualitzada de la subvenció o criteris per a la seva determinació, indicant l’aplicació pressupostària on s’imputarà l’import de la subvenció i en el seu cas, el percentatge màxim d’aquestes respecte el cost total de l’activitat subvencionada. Si l’aprovació de les bases específiques i la convocatòria es fa de forma simultània, s’haurà d’indicar

266

el crèdit pressupostari al que s’atribueix la subvenció mitjançant el document comptable “A”.

d) Procediment de concessió de les subvencions. e) Criteris de valoració objectius de l’atorgament de la subvenció i, si escau,

la seva ponderació. f) Òrgans competents per a l’ordenació, instrucció i resolució del

procediment de concessió de la subvenció i el termini en el qual serà notificada la resolució.

g) Termini i forma de justificació per part de la persona beneficiària del compliment de la finalitat per a la qual s’ha concedit la subvenció i de l’aplicació dels fons concedits.

h) Indicació de criteris d’imputació de despeses generals i/o costos indirectes incorporats en la relació de despeses, si s’escau.

i) En el seu cas, possibilitat d’efectuar pagament anticipats i abonaments a compte i règim de garanties que hagin d’aportar les persones beneficiaries. Aquestes bestretes seran excepcionals i haurà d’estar clarament justificada la seva necessitat a l’expedient.

j) Compatibilitat o incompatibilitat amb altres subvencions, ajusts, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents de les diverses Administracions o ens públics o privats, nacions, de la Unió Europea o d’organismes internacionals.

k) Possibilitat de subcontractar, total o parcialment, l’activitat subvenciona i en el seu cas, tant per cent màxim de subcontractació.

l) Possibilitat, si s’escau, de poder modificar l’objecte de la concessió de la subvenció i les circumstàncies per fer viable dita possibilitat.

m) Criteris de graduació de possibles incompliments de condicions imposades amb motiu de la concessió de las subvenció, si s’escau.

n) Les bases reguladores de la concessió de subvencions i ajuts públics que es puguin atorgar per un import superior a 10.000 euros han d’incloure l’obligació dels beneficiaris, si són persones jurídiques, de comunicar als subjectes obligats la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració, a l’efecte de fer-les públiques. En els supòsits legals en què no s’apliqui un procés de concurrència per a atorgar les subvencions o els ajuts, aquesta obligació l’ha d’incloure l’acte o el conveni corresponent.

o) Principis ètics i regles de conducta als quals s’ha d’adequar l’activitat dels contractistes i persones beneficiàries.

p) Qualsevol altre que es consideri necessari per a la correcta tramitació del procediment

2. Sens perjudici del procediment de publicitat de les bases que estableix la

normativa vigent, aquestes s’hauran de publicar en tot cas, en els butlletins oficials corresponent, en el tauler d’edictes, a la pàgina web i a la seu virtual de l’Ajuntament de Sitges i/o dels seus ens dependents.

Article 21 . Convocatòria.

1. El procediment per a la concessió de subvencions en concurrència competitiva s’iniciarà mitjança l’aprovació de la pertinent convocatòria. Aquesta aprovació s’efectuarà de forma simultània a la publicació de les bases en els supòsits regulats a l’article 23.2 a) de la Llei de Subvencions o amb posterioritat a l’aprovació de les bases específiques en la resta de supòsits, en aquest últim cas la convocatòria serà objecte de la corresponent publicitat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

267

2. La convocatòria tindrà com a mínim el següent contingut: a) Indicació de les bases específiques que regeixen la convocatòria i del

diari oficial en què estan publicades les mateixes, llevat que la publicació de les bases i la convocatòria es dugi a terme de forma simultània.

b) Indicació de l’aplicació i crèdit pressupostari al que s’atribueix la subvenció, mitjançant el document comptable “A” i en el seu cas, el percentatge màxim d’aquestes respecte el cost total de l’activitat subvencionada.

c) Objecte, condicions i finalitat de la concessió, definint el període en què s’executarà l’activitat per la qual es sol·licita la subvenció.

d) Expressió que la concessió s’efectua mitjançant concurrència competitiva.

e) Requisits que ha de reunir les possibles persones beneficiaries, a banda dels previstos en la present ordenança, i forma i documents per tal d’acreditar-lo.

f) Termini i forma de presentació de sol·licituds. g) Termini de resolució i notificació. h) Documents i informació que s’han d’acompanyar a la sol·licitud. i) Criteris de valoració objectius de les sol·licituds i, si escau, la seva

ponderació. q) Termini i forma de justificació per part de la persona beneficiària del

compliment de la finalitat per a la qual s’ha concedit la subvenció i de l’aplicació dels fons concedits.

j) En el seu cas, possibilitat d’efectuar pagament anticipats i abonaments a compte i règim de garanties que hagin d’aportar les persones beneficiaries.

k) Òrgans competents per a l’ordenació, instrucció i resolució del procediment de concessió de la subvenció i el termini en el qual serà notificada la resolució

l) Indicació de si la resolució posa fi a la via administrativa i, en cas contrari, òrgan davant el que es pot interposar recurs corresponent.

m) Mitjans de notificació o publicació.

3. Quan la seva aprovació es faci de forma simultània amb les Bases Reguladores, el seu anunci es farà de forma conjunta amb el d’aquestes.

4. L’expedient administratiu complert de concessió es sotmetrà al règim de

fiscalització prèvia o limitada prèvia que estableixi el Ple de la Corporació i es limitarà a comprovar tots els extrems establerts segons el corresponent règim.

Article 22. Sol·licitud i documentació.

1. Les sol·licituds de subvenció s’efectuaran mitjançant la presentació de la corresponent instància, adreçada a l’Alcaldia de l’Ajuntament de Sitges o al president/a de l’entitat convocant (llevat que en les bases es determini una altra cosa). Aquesta sol·licitud haurà d’ésser subscrita per l’interessat/ada, en el cas de tractar-se d’una persona física, o pel president/a de l’entitat o per qui tingui conferida la representació de la mateixa en la resta de supòsits, en la qual es faci referència a la convocatòria a la qual es presenta la sol·licitud de subvenció. A aquesta sol·licitud s’haurà d’adjuntar la següent documentació i informació, sens perjudici de la documentació i/o informació complementària que s’especifiqui en les respectives bases o convocatòries:

268

- Identificació de qui subscriu la sol·licitud i el caràcter amb el que ho fa, mitjançant la a presentació de la fotocòpia del DNI, NIE o NIF, tant si es tracta de persona física com jurídica. Si qui ho sol·licita actua en representació d’un tercer haurà d’acreditar aquesta representació. Si es tractar d’una persona jurídica, s’haurà d’acompanyar el document de constitució amb els estatuts o acta fundacional, i de la documentació acreditativa de la seva inscripció en els registres que s’escaigui. Així mateix, si és el cas, s’acompanyarà fotocòpia del document acreditatiu de la seva inscripció en el Registre Municipal d’Entitat Ciutadanes de l’Ajuntament de Sitges o del Registre d’Associacions que porta el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

- Identificació de qui serà la persona beneficiària (amb expressió del seu DNI, NIE o NIF).

- Memòria de l’activitat o obra a subvencionar i el pressupost total d’ingressos i despeses desglossat de l’activitat o del projecte a realitzar i pel qual es sol·licita la subvenció.

- Una declaració on es faci constar si s’han sol·licitat i/o obtingut altres ajuts o subvencions o i es pretenen sol·licitat, amb referència a les quantitats sol·licitades o concedides, i amb el compromís de comunicar a l’Ajuntament de Sitges la percepció de qualsevol ajut o subvenció procedents de qualsevol Administració o ens públic o privat, nacionals, de la Unió Europea o d’organismes internacionals

- Una declaració conforme no concorre en cap dels supòsits que impedeixin obtenir la condició de ser beneficiària, d’acord amb la normativa vigent.

- El compromís de complir el conjunt de condicions i càrregues de la subvenció.

- El compromís de fer-se càrrec de les despesa no subvencionada corresponent a l’activitat o projecte a subvenciona, o de disposar dels mitjans econòmics suficients per fer-ho.

- Certificats d’estar al corrent amb les seves obligacions tributàries amb l’Hisenda, la Seguretat Social i l’Ajuntament de Sitges, o en el seu cas, declaració expressa i responsable.

- La documentació específica que en cada cas s’exigeixi d’acord amb les bases reguladores de la subvenció concreta.

- Si escau, dades bancàries per efectuar el pagament de l’import de la subvenció, en cas de ser concedida.

2. Les sol·licituds de subvencions d’aquelles convocatòries que disposin de models

normalitzats, hauran d’efectuar-se necessàriament amb aquest models. 3. Si no s‘estableix altrament en les bases específiques o en la corresponent

convocatòria, les sol·licituds de subvenció es presentaran al Registre General de l’Ajuntament de Sitges, així com per qualsevol dels mitjans que preveu l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Púbiques i del procediment administratiu comú.

4. El termini de presentació de sol·licituds serà de 20 dies hàbils a partir del

següent de la publicació de la convocatòria a la web de l’Ajuntament de Sitges. No obstant això a la convocatòria podrà establir-se un termini diferent per la presentació de les sol·licituds.

269

5. La presentació de la sol·licitud pressuposa l’acceptació de les previsions de la

present ordenança i de les bases específiques i la corresponent convocatòria.

Article 23. Documentació annexa.

1. Les sol·licitud de les persones interessades aniran acompanyades dels documents o informacions previstes a l’article anterior d’aquesta ordenança, a les bases i/o a la convocatòria, llevat d’aquells documents que ja estiguin en poder de l’Ajuntament de Sitges o de les entitats convocants. En aquests casos s’haurà de fer constar la data i l’òrgan o dependència en que van ser presentats, i s’haurà de fer constar mitjançant una declaració responsable que la informació continguda en la documentació continua essent certa. Aquesta possibilitat es podrà exercir sempre que no hagin transcorregut més de quatre anys des de la seva presentació.

2. Així mateix, les bases específiques o la convocatòria podran admetre la

substitució de la presentació de determinats documents per una declaració responsable del sol·licitant. En aquest cas, l’Ajuntament de Sitges podrà requerir a la persona sol·licitant, en qualsevol moment, la presentació de la documentació que acrediti la realitat de les dades contingudes en la declaració en un termini no superior a quinze dies del requeriment.

3. Igualment, les bases específiques o la convocatòria podran admetre la

substitució de la presentació de determinats documents per una autorització de l’eventual persona beneficiària de la subvenció perquè l’Ajuntament de Sitges pugui obtenir dels ens que es determini la informació i/o documentació necessària.

Article 24. Esmenes. Si la sol·licitud no reuneix els requisits establerts en la convocatòria, es requerirà a la persona interessada per tal que la esmeni en un termini màxim i improrrogable de deu dies, amb indicació que si no ho fa se’l tindrà per desistida de la seva sol·licitud, prèvia resolució dictada en forma. Article 25. Instrucció.

1. La instrucció del procediment correspon al centre gestor que es designi en les bases específiques o en la corresponent convocatòria. El centre gestor realitzarà d’ofici totes les actuacions que consideri necessàries per a la determinació, coneixement i comprovació de les dades aportades per les eventuals persones beneficiaries i per a l’avaluació de les sol·licituds presentades, per a la qual emetrà el corresponent informe; aquest informe se sotmetrà a l’estudi de l’òrgan col·legiat que en el seu cas es determini a les bases o a la convocatòria corresponents, el qual efectuarà, a través, de l’òrgan instructor (centre gestor), proposta de resolució per a l’atorgament de les subvencions, on s’expressarà la persona o la relació de persones sol·licitants pels quals es proposi la concessió de la subvenció i la seva quantia, especificant la seva avaluació i els criteris de valoració seguits per a efectuar-la. A la proposta de resolució també s’haurà de detallar la denegació de subvencions tot motivant-t’ho. Les propostes de resolució no creen cap dret a favor de la persona beneficiària.

270

2. El centre gestor serà l’encarregat de verificar, prèviament, en una fase de pre avaluació, les condicions imposades per adquirir la condició de beneficiària de la subvenció sol·licitada.

3. Si així es determina en les bases específiques o en les respectives

convocatòries, les tasques inherents a la instrucció podran ésser desenvolupades total o parcialment per les entitats col·laboradores previstes a l’article 12 de la present ordenança.

Article 26. Resolució

1. La proposta de resolució s’elevarà a l’òrgan competent (article 8 de la present

ordenança), que resoldrà el procediment de forma motivada d’acord amb les bases de la convocatòria. Aquesta resolució haurà de fer constar, en el seu cas, la desestimació de la resta de sol·licituds i els motius de la seva desestimació.

2. Es pot declarar deserta la convocatòria o no esgotar l’import total previst o el

crèdit disponible de la convocatòria si no es compleixen les condicions previstes a les bases específiques. No es poden concedir subvencions per quantia superior a la determinada a la convocatòria.

3. La proposta de resolució de la concessió, junt amb tot l’expedient complert i el o

els documents comptables “D” i “A/”, i en el seu cas, “DO” es remetran a la Intervenció General per a la seva fiscalització. Els documents comptables “DO” només es realitzaran en el cas excepcional que s’hagi previst a les bases i convocatòria la possibilitat d’efectuar pagament anticipats i abonaments a compte.

4. El termini màxim per a la resolució i notificació del procediment no podrà excedir

de tres mesos a partir de la convocatòria, llevat que la mateixa estableixi un altre termini. La manca de resolució en el termini esmentat legitima a les persones interessades per entendre desestimada per silenci administratiu la sol·licitud de la concessió de la subvenció.

5. La resolució del procediment es notificarà a les persones interessades en la

forma prevista per la normativa aplicable. 6. Quan es prevegi a les bases específiques, si l’import de la subvenció concedida

és sensiblement inferior a la que la persona sol·licitant ha fet constar en la sol·licitud presentada, se la podrà instar, en la citada resolució o de forma prèvia a dictar-se aquesta, que reformuli la seva sol·licitud, per tal d’ajustar els compromisos i condicions a la subvenció eventualment concedida, ajustant-la a la quantitat de la subvenció proposada i amb criteris d’equilibri econòmic de l’activitat.

Article 27. Fiscalització en el procediment per l’atorgament de subvencions El procediment administratiu de la concessió de subvencions es sotmetrà en cada moment al règim de fiscalització que aprovi el Ple de la Corporació de conformitat amb l’establert als articles 2014 i següents del TRLRHL, Article 28. Acceptació de les subvencions Notificada la resolució d’atorgament de la subvenció, la persona beneficiària disposarà d’un termini de 15 dies hàbils per aportar a l’òrgan concedent acord exprés d’acceptació

271

de la subvenció o escrit de renúncia a la mateixa Si la persona beneficiària no presentés la seva acceptació o renúncia expressa en el termini previst l’Ajuntament entendrà per no acceptada la subvenció d’ofici.

Secció II. Concessió directa.

Article 29. Supòsits de concessió directa.

1. Es podran concedir de forma directa, no essent preceptiva ni la concurrència

competitiva ni la publicitat, les subvencions següents:

a) Les previstes nominativament en el pressupost general inicial de la Corporació o de les entitats que en depenen o en modificacions de crèdit aprovades pel Ple. S’entendrà com a subvencions previstes nominativament al pressupost general de l’entitat local aquelles en que l’objecte/finalitat, la dotació pressupostària i el beneficiari apareguin determinats expressament en l’estat de despeses del pressupost .

b) Les que el seu atorgament i quantitat vinguin imposades per una norma de rang legal.

c) Excepcionalment, les que vinguin acreditades per raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, o d’altres degudament justificades que dificultin la seva convocatòria pública.

2. La concessió directa de les subvencions previstes en aquest article requerirà la

incoació d’un expedient que contingui com a mínim els següents documents:

a) Presentació de la sol·licitud de subvenció per part del beneficiari, a menys que s’iniciï d’ofici per part del centre gestor de la despesa.

b) Memòria explicativa de l’activitat objecte de la subvenció en què es faci palès i quedi degudament justificat el caràcter singular, extraordinari o urgent per imprevist o emergència de l’activitat o obra per a la qual es demana la subvenció

c) Pressupost d’ingressos i despeses de l’activitat o obra a dur a terme. d) Identificació de qui subscriu la sol·licitud i el caràcter amb el que ho fa,

mitjançant la a presentació de la fotocòpia del DNI, NIE o NIF, tant si es tracta de persona física com jurídica. Si qui ho sol·licita actua en representació d’un tercer, haurà d’acreditar aquesta representació. Si es tractar d’una persona jurídica, s’haurà d’acompanyar el document de constitució amb els estatuts o acta fundacional, i de la documentació acreditativa de la seva inscripció en els registres que s’escaigui. Així mateix, si és el cas, s’acompanyarà fotocòpia del document acreditatiu de la seva inscripció en el Registre Municipal d’Entitat Ciutadanes de l’Ajuntament de Sitges o del Registre d’Associacions que porta el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

e) Identificació de qui serà la persona beneficiària (amb expressió del seu DNI, NIE o NIF).

f) Declaració de subvencions obtingudes per la mateixa finalitat i compromís de comunicació de les que se’n obtinguin en un futur procedents de qualsevol Administració o ens públic o privat, nacionals, de la Unió Europea o d’organismes internacionals

g) Declaració de compromís de complir les condicions de la subvenció h) Declarar que no es troba incurs en cap incompatibilitat de les establertes

per l’article 13 de la Llei general de subvencions.

272

i) Informe del centre gestor en el qual consti que de la informació que obra en el seu poder es desprèn que el beneficiari compleix tots els requisits necessaris per accedir a la subvenció, així com que concorre algun dels supòsits previstos a l’article 29 d’aquesta ordenança, motivant l’excepcionalitat en els casos previstos en l’apartat c) de l’article 29.

j) Termini per a justificar la subvenció i forma de justificació per part del beneficiari del compliment de la finalitat i de l’aplicació dels fons que es concedeixin.

k) Possibilitat d’efectuar pagament a compte o pagament anticipat, i en el seu cas garanties que hauran d’aportar els seus beneficiaris.

l) Certificats d’estar al corrent amb les seves obligacions tributàries amb l’Hisenda, la Seguretat Social i l’Ajuntament de Sitges, o en el seu cas, declaració expressa i responsable.

m) El compromís de fer-se càrrec de les despesa no subvencionada corresponent a l’activitat o projecte a subvenciona, o de disposar dels mitjans econòmics suficients per fer-ho.

n) Per la concessió de subvencions i ajuts públics que es puguin atorgar per un import superior a 10.000 euros a persones jurídiques, l’obligació de comunicar la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració, a l’efecte de fer-les públiques. En els supòsits legals en què no s’apliqui un procés de concurrència per a atorgar les subvencions o els ajuts, aquesta obligació l’ha d’incloure l’acte o el conveni corresponent.

o) La documentació específica que en cada cas s’exigeixi d’acord amb les bases reguladores de la subvenció concreta.

3. El centre gestor encarregat de la instrucció d’aquesta subvenció podrà requerir de la persona sol·licitant la documentació complementària que esdevingui necessària per a una correcta valoració de la subvenció sol·licitada.

4. Les sol·licituds de subvenció que no s’iniciïn d’ofici es presentaran al Registre

General de l’Ajuntament de Sitges, així com per qualsevol dels mitjans que preveu l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Púbiques i del procediment administratiu comú.

5. Per l’esmena de defectes o l’aportació de documentació es requerirà a la

persona interessada per tal que la esmeni en un termini màxim i improrrogable de deu dies, amb indicació que si no ho fa se’l tindrà per desistida de la seva sol·licitud, prèvia resolució dictada en forma.

6. La instrucció del procediment de concessió i l’elaboració de la proposta de

concessió correspon al centre gestor que li pertoqui per raó de la matèria. Les activitats d’instrucció comprenen l’emissió d’informes i sol·licitud de tots els documents que es considerin necessaris per dictar resolució, així com l’avaluació de les sol·licituds d’acord amb el que s’estableixi en aquesta ordenança i en els corresponents convenis reguladors.

7. La proposta de resolució de la concessió, junt amb tot l’expedient complert i el o

els documents comptables “AD”, i en el seu cas, “ADO” que pertoqui es remetran a la Intervenció General per a la seva fiscalització. Els documents comptables “ADO” només es realitzaran en el cas excepcional que s’hagi previst al conveni la possibilitat d’efectuar pagament anticipats i abonaments a compte.

273

8. La resolució d’aquestes sol·licituds, s’efectuarà per l’òrgan que correspongui en aplicació d’allò previst a l’article 8 de la present ordenança, i farà esment, com a mínima, als següents extrems, llevat que aquests aspectes vinguin previstos al conveni que es regular en l’article següent de la present ordenança:

- La persona beneficiària de la subvenció amb el seu (DNI, NIF

o NIE). - La quantia de la subvenció. - L’objecte o activitat subvencionada. - El termini i la forma de la justificació de la subvenció - El percentatge de finançament que representa - El crèdit pressupostari on s’imputi la despesa. - La compatibilitat o incompatibilitat amb d’altres subvencions o

ajudes procedents de qualsevol Administració o ens públic o privat, nacionals, de la Unió Europea o d’organismes internacionals.

- Possibilitat d’efectuar pagament a compte o pagament anticipat, i en el seu cas garanties que hauran d’aportar els seus beneficiaris.

Article 30 Convenis

1. La resolució de la concessió i, en el seu cas, els convenis a través dels quals es canalitzin aquestes subvencions establiran les condicions i compromisos aplicables. Els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en el pressupost de la Corporació i de les entitat que en depenen i les indicades a l’article 29.c) de la present ordenança, si bé també podran concedir-se sense formalització de conveni, en la mesura que la resolució de concessió reguli tos els aspectes necessaris per a la concessió i posterior gestió de la subvenció.

2. En tot cas, el contingut mínim dels convenis serà el que seguidament es

relaciona:

- La identificació de les parts amb el seu (DNI, NIF o NIE). - L’objecte o activitat subvencionada. - La quantia de la subvenció concedida. - El crèdit pressupostari on s’imputa la despesa. - El termini i la forma de justificació de la subvenció. - Indicació de criteris d’imputació de despeses generals i/o

costos indirectes incorporats en la relació de despeses, si s’escau.

- La forma de pagament de la subvenció, indicant la possibilitat de fer pagaments anticipats i les garanties en el seu cas. Aquestes bestretes seran excepcionals i haurà d’estar clarament justificada la seva necessitat a l’expedient.

- La compatibilitat o incompatibilitat amb d’altres subvencions o ajudes procedents de qualsevol Administració o ens públic o privat, nacionals, de la Unió Europea o d’organismes internacionals.

- El percentatge de finançament que representa - Les prerrogatives de l’Ajuntament de Sitges o ens concedent. - Criteris de graduació de possibles incompliments de

condicions imposades amb motiu de la concessió de las subvenció, si s’escau.

274

- Per la concessió de subvencions i ajuts públics que es puguin atorgar per un import superior a 10.000 euros a persones jurídiques, l’obligació de comunicar la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració, a l’efecte de fer-les públiques. En els supòsits legals en què no s’apliqui un procés de concurrència per a atorgar les subvencions o els ajuts, aquesta obligació l’ha d’incloure l’acte o el conveni corresponent.

- Principis ètics i regles de conducta als quals s’ha d’adequar l’activitat dels contractistes i persones beneficiàries.

Secció III. Aspectes comuns.

Article 31 Administració electrònica.

L’Ajuntament de Sitges articularà els mecanismes pertinents per possibilitar la presentació telemàtica de les sol·licituds de subvencions i la remissió de tota classe de sol·licituds, escrits i comunicacions, en els termes previstos a la normativa aplicable d’accés electrònic de la ciutadania als serveis públics.

Article 32. Publicació i publicitat de la concessió de subvencions.

1. La concurrència al processos de concessió de subvencions implicarà la manifestació tàcita de consentiment inequívoc al tractament de dades de caràcter personal i a la seva publicació en els termes establerts en els apartats següents i d’acord amb el que es preveu a la llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, tret que les bases reguladores indiquin un altre cosa.

2. L’Ajuntament de Sitges publicarà durant l’any 2015, en el Butlletí Oficial de la

Província, durant el mes següent de cada trimestre natural, una relació de les subvencions concedides amb expressió de la convocatòria, l’aplicació pressupostària, el beneficiari, la quantia concedida i la finalitat de la subvenció.

No serà necessària la publicació de la concessió de subvencions en el diari oficial pertinent en els següents supòsits:

a) Quan les subvencions tinguin assignació nominativa en el pressupost General

inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdit aprovades pel Ple. b) Quan en el seu atorgament i quantia, a favor d’una persona beneficiària en

concret, resulti imposada per una norma de rang de llei. c) Quan els imports de les subvencions concedides individualment considerades,

tinguin una quantia inferior a 3.000 euros. En aquest cas es publicaran en el Tauló d’Anuncis de la Corporació o a la seva seu electrònica i de les entitats corresponents,amb la mateixa periodicitat prevista en el punt 1 anterior i, a més, les bases Reguladores, el conveni o la resolució de concessió podran preveure altres procediments de publicitat adients.

d) Quan la publicació de les dades de la persona beneficiària pugui ésser contrària al respecte i salvaguarda de l’honor, intimitat personal i familiar de les persones físiques i sempre i quan l’excepció s’hagi previst a la normativa reguladora de la subvenció.

275

3. D’altra banda a partir de l’1 de gener de 2016, i d’acord amb el que estableix la Llei 15/2014, la publicitat sobre les subvencions que convoqui o atorgui l’Ajuntament haurà de fer-se obligatòriament a través de la BDNS .

4. Tanmateix la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, accés a la

informació pública i bon govern, estableix la obligació de publicar les subvencions i ajuts públics en el Portal de Transparència amb el que ha de comptar cada administració pública, indicant com a mínim l’import, objecte o finalitat i beneficiaris.

Es publicarà a la web de l’ajuntament o portal de transparència;

a. Amb el pressupost, document annex de previsió de les subvencions previstes atorgar d’acord amb l’art. 15.1 a de la norma referida que contingui la justificació dels objectius que requereix l’art. 15.1.b. que podrà ser substituït pel pla estratègic de subvencions vigent.

b. Un cop tancat l’exercici es publicarà la informació recollida en l’art. 15.1.c) d) i e) i 15.2, si és el cas.

5. Les persones beneficiaries, com a regla general, i a menys que es digui el

contrari a les bases reguladores de la subvenció, hauran de fer difusió dels programes, activitats, inversions o actuacions de qualsevol tipus que siguin objecte de la subvenció i hauran de fer esment específic al suport de l’Ajuntament de Sitges o de l’ens depenent d’aquest que hagi concedit l’ajut, sigui en format oral o escrit, sigui mitjançant la introducció del logotip o símbol corresponent.

Article 33. Subcontractació.

1. Les persones beneficiaries podran subcontractar les activitats subvencionades, en les condicions que es determini a les respectives bases específiques o en la corresponent convocatòria, o bé en la resolució o conveni que reguli l’atorgament de la subvenció sempre de conformitat amb l’establert a l’article 29 de la LGS i 68 del RLGS. En el supòsit que no es prevegi altrament, la persona beneficiària podrà subcontractar amb tercers l’activitat subvencionada fins a un percentatges màxim del 50 per cent del seu import global. S’entén subcontractació quan s’acut a un tercer per que realitzi amb els seus propis mitjans l’activitat o actuació subvencionada. Queda fora d’aquest concepte la contractació d’aquelles despeses en que tingui que incórrer el beneficiari per realització per si mateix de l’entitat subvencionada ( compres, consums...).

2. Als efectes de donar compliment a l’article 29.2 de la Llei General de

Subvencions, quan l’activitat concertada amb tercers (terceres persones) excedeixi del 20% de l’import de la subvenció i aquest sigui superior a 60.000 €, l’ens beneficiari haurà de comunicar a l’Ajuntament de Sitges o ens concedent la intenció de formalitzar el corresponent contracte amb antelació suficient, que en cap cas serà inferior a deu dies a la seva formalització per tal que aquest ens concedent manifesti el seu vist i plau al contracte o formuli les objeccions pertinents.

3. Llevat que les bases específiques, la corresponent convocatòria o la resolució de

concessió prevegin el contrari, la persona beneficiària no podrà concertar l’execució total o parcial de les activitats subvencionades amb persones o entitats amb les que tingui una vinculació. Si no s’ha previst res l’òrgan concedent podrà autoritzar en qualsevol moment aquesta concertació, prèvia

276

acreditació de la necessitat per part de la persona beneficiària d’actuar en aquest sentit.

4. Qualsevol contractació haurà de respectar els principis ètics i regles de conducta

aprovats en les bases de convocatòria o conveni signat, o en el seu cas el que aprovi l’ajuntament a aquest efectes.

Article 34 Justificació de les subvencions

1. La justificació de les subvencions es farà mitjançant l’aprovació del compte justificatiu davant de l’òrgan que la va atorgar.

Amb caràcter general, a l’expedient del compte justificatiu s’haurà d’incorporar la següent documentació, sense perjudici d’altre documentació específica que s’estableixi a les bases específiques o convenis reguladors:

a. L’informe del centre gestor en sentit favorable o desfavorable que es

manifesti sobre el grau de compliment del beneficiari de les finalitats establertes en la concessió de la subvenció i la correcta justificació d’aquestes per part del beneficiari.

b. El compte justificatiu presentat pel beneficiari amb el següent contingut:

Documentació 1: Una memòria d’actuació justificativa de les activitats realitzades i objectius obtinguts. Documentació 2: Una memòria econòmica de l’actuació subvencionada, amb el desglòs de totes les despeses i ingressos que hagin generat les actuacions subvencionades, indicant per les despeses el proveïdor, import, núm. factura, data factura i data de pagament i per els ingressos amb indicació de l’import i de la seva procedència i aplicació de les quanties destinades a l’activitat i que s’hagin finançat amb fons, subvencions o recursos diferents de la subvenció concedida per l’Ajuntament.

Documentació 3:Els tres pressupostos que en aplicació de l’article 37.3 de la present ordenança, hagi hagut de sol·licitar el beneficiari.

Documentació 4: Relació de factures ordenada amb els documents originals o còpia compulsada de les factures o resta de documents de valor probatori i amb validesa al tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa. Les factures hauran de reunir els requisits expressats al Reial Decret 1619/2012, de 30 de novembre, i s’haurà d’acreditar el pagament mitjançant rebut de caixa o transferència bancària. Els justificants originals presentats a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà es marcaran amb una estampilla, indicant en la mateixa la subvenció per la qual han estat presentades i si l’import de la factura o justificant s’imputa totalment o parcialment a la subvenció, en aquest últim cas s’haurà de fer constar l’import exacte d’imputació.

Documentació 5. En el seu cas la carta de pagament del reintegrament en el supòsit de romanents no aplicats.

Documentació 6: Certificat de trobar-se al corrent en el pagament de les

277

obligacions Tributàries i amb la Seguretat Social.

Documentació 7: Quan la subvenció tingui per objecte el finançament general d’una entitat, sigui quin sigui el percentatge de la subvenció en relació al pressupost general de l’entitat, aquesta haurà de presentar com a justificant els estats comptables (balanç de situació, compte de resultats, informe d’auditoria si és obligatori o si s’ha exigit a les bases reguladores o conveni regulador de la subvenció i liquidació del pressupost si és un ens públic) corresponents a l’exercici al qual es refereixi la subvenció o a l’exercici anterior, si s’escau.

Documentació 8: Indicació dels criteris d’imputació de despeses generals y/o costos indirectes incorporats en la relació de despeses.

Documentació 9: Quan es subvencioni l’adquisició d’un immoble, s’exigirà còpia de la corresponent escriptura i certificat tasador independent.

Documentació 10: Quan la subvenció es concedeixi com a conseqüència de la concurrència d’una determinada situació qui la percep, es requerirà l’acreditació, per qualsevol mitjà admissible en dret, de l’esmentada situació, sens perjudici dels controls que poguessin establir-se per verificar la seva existència.

c. Els documents comptables “O” corresponents, a menys que s’hagi

previst al conveni la possibilitat d’efectuar pagament anticipats i abonaments a compte.

2. La proposta de resolució del compte justificatiu, junt amb tot l’expedient complert

(Informe centre gestor, compte justificatiu i operacions comptables en el seu cas) es remetrà a la Intervenció General per a la seva fiscalització

3. Aquesta justificació s’haurà d’efectuar amb els models normalitzats, quan

l’Ajuntament de Sitges o l’ens que en depèn disposi d’aquests models.

4. En el cas que la subvenció s’atorgui a Administracions públiques, es podrà acreditar la justificació de les despeses mitjançant certificació acreditativa del personal funcionari corresponent, sens perjudici de poder exigir els justificants corresponents.

5. L’Ajuntament de Sitges podrà comprovar que el valor de les despeses

subvencionades s’adeqüen a criteris de mercat; a tal efecte, i si en les bases específiques, en la corresponent convocatòria o en el conveni no se’n preveuen d’altres s’empraran els criteris indicats a l’article 33 de la Llei 38/2003, general de subvencions.

6. Per iniciar la comprovació de la justificació efectuada per les persones

beneficiaries, l’Ajuntament de Sitges haurà de tenir tota la documentació recollida a les bases o en el seu defecte informe justificatiu, un cop esmenades les deficiències requerides o lliurat qualsevol altra documentació o informació que complementi la justificació.

278

Article 35. Termini de justificació de la subvenció.

1. El termini per presentar la documentació justificativa del compliment de la subvenció serà de 3 mesos a comptar des de la finalització de l’activitat subvencionada, tret que en les bases específiques, en la corresponent convocatòria o en el conveni es prevegi un termini diferent.

2. El beneficiari pot demanar, abans que acabi el termini fixat, una pròrroga per un

termini màxim igual a la meitat del que tingui establert. L’òrgan competent ha d’atorgar o denegar discrecionalment la proposta, prèvia valoració de la petició, en cas de silenci s’entendrà per denegada.

3. En tot cas, les subvencions hauran d’ésser justificades abans del 30 de

novembre de l’any de la seva concessió, llevat de les concedides per activitats a realitzar expressament en el mes de desembre o que en les bases es prevegin altres condicions i com a màxim fins al 30 de març de l’any següent. Respecte a l’acreditació pressupostària, si no s’ha atorgat bestreta, caldrà haver realitzat l’aprovació plurianual conforme a l’art. 57 del reglament de subvencions.

Article 36. Comprovació de les justificacions.

1. El centre gestor que hagi tramitat la concessió de la subvenció ha de comprovar que els seus justificants es presentin en els terminis fixats i que corresponguin a despeses de l’exercici subvencionat, els ha de verificar formalment, i pot requerir al beneficiari perquè esmeni defectes, completi la documentació o ampliï la informació, emetent el corresponent informe assenyalat a l’article 34.1 de la present ordenança.

2. En el cas de que no s’atengui el requeriment del centre gestor per l’esmena de

defectes, documentació, etc. en la seva totalitat o en part, s’haurà d’aplicar el que es preveu a l’article 44 i següents d’aquesta ordenança.

Article 37. Despeses subvencionables.

1. Es consideren despeses subvencionables aquelles que de manera indubtable responguin a la naturalesa de l’activitat subvencionada, siguin estrictament necessàries i es realitzin en el termini establert per les bases reguladores de les subvencions. En cap cas el seu cost podrà ser superior al valor de mercat.

2. Llevat de que hi hagi una disposició expressa en contra a les bases Reguladores

de les subvencions, es considera despesa efectuada la que hagi estat efectivament pagada amb anterioritat a l’acabament del període de justificació determinat per la normativa reguladora de la subvenció

3. Quan l’import de la despesa subvencionable superi les quanties per el contracte

menor, establertes a l’article 138.3 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, la persona beneficiària haurà d’acreditar que ha sol·licitat abans de la seva adjudicació almenys tres ofertes de diferents proveïdors, i que l’elecció efectuada respon a criteris d’eficiència i economia, i s’ha de justificar en una memòria la seva elecció, si aquesta no recau en la proposta econòmica mes avantatjosa. Aquesta obligació no regirà per al supòsit que per les característiques especials de les despeses subvencionables no hi hagi en el mercat un nombre suficient d’entitat que el subministrin o el prestin, o per el supòsit que la despesa s’hagués realitzar abans de la sol·licitud de la subvenció.

279

Els límits establerts en aquest paràgraf s’entendran modificat de forma automàtica si resulten modificat en la normativa estatal aplicable.

4. En el cas que la subvenció es dirigeixi a l’adquisició, construcció , rehabilitació i

millora de béns inventariables, les bases específiques han de fixar un període durant el qual la persona beneficiària ha de destinar els béns a la finalitat concreta per la qual es va concedir la subvenció. Si les bases no preveuen res, aquest termini serà de cinc anys per als béns inscribibles en un registre públic, i de dos anys per a la resta de béns. Les bases específiques no podran preveure, en cap cas, uns terminis inferiors als que s’indiquen en el paràgraf present. En el cas de béns inscribibles en un registre públic, aquesta circumstància s’ha de fer constar a l’ escriptura, així com l’import de la subvenció concedida, aspectes que han de ser objecte d’inscripció en el registre públic corresponent. L’incompliment de l’obligació d’afectació referida el paràgraf anterior , que es produeix en tot cas amb la alienació o el gravamen del bé, és causa de reintegrament, en els termes que estableix el capítol II del títol II de la LGS, i aquest quedarà subjecte al pagament del reintegrament, sigui quin sigui el poseïdor, llevat que fos un tercer protegit per la fe pública registral o es justifiqui l’adquisició dels béns amb bona fe i títol just o en un establiment mercantil o industrial, en cas de béns mobles no inscribibles. Es considera satisfeta l’obligació d’afectació a que es refereix el paràgraf anterior quan: a) Si, tractant-se de béns no inscribibles en un registre públic, son substituïts per altres que serveixin en condicions anàlogues a la finalitat per la qual es va concedir la subvenció i aquest ús es mantingui fins a completar el període establert, sempre que la substitució hagi estat autoritzada per l’Ajuntament o l’entitat concedent. b) Si tractant-se de béns inscribibles en un registre públic, el canvi d’afectació, alienació o gravamen és autoritzat per l’Ajuntament o l’entitat concedent. En aquest cas l’adquiridor assumeix l’obligació d’afectació dels béns pel període restant i, en cas d’incompliment d’aquesta obligació, del reintegrament de la subvenció.

5. Les bases específiques, la convocatòria o el conveni regulador de les

subvencions podran establir, si s’escau, les regles especials que es considerin oportunes en matèria d’amortització dels béns inventariables. No obstant això, el caràcter subvencionable de la despesa d’amortització estarà subjecte a la següents condicions:

a) Que les subvencions no hagin contribuït a l’adquisició del béns. b) Que l’amortització es calculi de conformitat amb les normes de comptabilitat

generalment acceptades. c) Que el cost es refereixi exclusivament al període subvencionable.

6. Les despeses financeres, les despeses d’assessoria jurídica, les despeses

notarials i registrals, les despeses pericials i les despeses administratives específiques són subvencionables si estan directament relacionades amb l’activitat subvencionada, i són indispensables per a la seva adequada preparació o execució, i sempre que així s’estableixi a les bases específiques o al conveni regulador de la subvenció. Amb caràcter excepcional, les despeses de garantia bancària poden ser subvencionades quan així ho prevegi la normativa reguladora de la subvenció o el conveni regulador.

280

7. En cap cas son despeses subvencionables: a) Els interessos deutors dels comptes bancaris b)Interessos, recàrrecs i sancions administratives i penals. c) Les despeses de procediments judicials.

8. No tenen la consideració de despeses subvencionables els impostos indirectes

quan siguin susceptibles de recuperació compensació ni els impostos personals sobre la renda (IRPF i IVA i d’altres).

9. La persona beneficiària ha d’imputar els costos indirectes a l’activitat

subvencionada en la part que raonablement correspongui d’acord amb els principis i les normes de comptabilitat generalment admeses i, en tot cas, en la mesura que aquests costos corresponguin al període durant el qual efectivament es realitzi l’activitat.

10. En tot cas, per a la determinació de les despeses que resultin subvencionables,

es tindran en compte les previsions de l’article 31 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre , general de subvencions.

Article 38. Pagament de la subvenció.

1. Amb caràcter general, el pagament de la subvenció es farà prèvia justificació per la persona beneficiària de la realització de l’activitat, projecte, objectiu o adopció del comportament pels quals se li va concedir d’acord amb el que preveu l’article 34 de la present ordenança.

2. En el cas que es tracti de subvencions per a inversions (capítol VII), es podran

efectuar pagaments a compte a mesura que es vagin presentant justificants de part de l’obra efectuada. Per a la resta de subvencions de capítol IV es podran efectuar pagaments a compte de forma fraccionada a mesura que es vagin justificant les despeses i l’activitat efectuades, sempre i quan per la naturalesa de la subvenció sigui necessari i quedi clarament justificat en l’expedient tant per part del beneficiari com del centre gestor de la despesa.

3. Els pagaments anticipats o bestretes amb caràcter previ a la justificació, com a

finançament necessari per poder portar a terme les actuacions inherents a la subvenció s’efectuaran en casos puntuals, si així s’ha previst a les bases específiques, a la corresponent convocatòria o al conveni, de la subvenció, sempre i quan quedi clarament justificada en l’expedient aquesta circumstància tant per part del beneficiari com del centre gestor de la despesa.

4. En els supòsits previstos als dos paràgrafs anterior, i especialment per als

supòsits en què el pagament anticipat o a compte, l’òrgan concedent podrà determinar les garanties a exigir a les persones beneficiaries per assegurar que s’efectua la totalitat de l’activitat subvencionada d’acord amb l’art. 46 del reglament de subvencions.

5. Per al pagament total o final de la subvenció, el centre gestor encarregat de la

instrucció del procediment d’atorgament i de l’activitat de comprovació de la justificació efectuada per les persones beneficiaries haurà d’emetre un informe favorable en el qual s’acrediti que l’activitat subvencionada ha estat realitzada a plena satisfacció i d’acord amb les condicions que s’hagin establert tal i com s’estableix a l’article 34.1 de la present ordenança. Aquest informe s’elevarà a l’òrgan concedent de la subvenció, que haurà d’aprovar la justificació efectuada i

281

la liquidació de la subvenció, consistent en la comprovació de la justificació i, si s’escau, en el reintegrament corresponent.

6. En cap cas no es pot efectuar el pagament efectiu al compte particular d’una

persona física si el beneficiari és una entitat pública o privada dins la qual la dita persona física al.legui tenir càrrec de presidència o altre representació. El beneficiari, per tant, ha d’acreditar el seu NIF que prèviament ha d’haver demanat a l’Administració Tributària.

7. En el supòsit de que en les bases reguladores, convocatòria o conveni de la

subvenció s’hagi establert un percentatge màxim d’aquestes respecte el cost total de l’activitat subvencionada, l’import de la subvenció concedida s’haurà de reduir proporcionalment en el supòsit que, quan s’aporti la documentació justificativa la despesa real sigui inferior al pressupost presentat en el moment de sol·licitar la subvenció i que va servir de base per valorar-ne la concessió.

8. En cas de manca de justificació o de concurrència d’alguna de les causes

previstes en l’article 37 de la Llei 38/2003, de 17 de setembre, general de subvencions, es produirà la pèrdua del dret al cobrament total o parcial de la subvenció.

Article 39. Obligacions pendents.

1. No es podrà realitzar el pagament de la subvenció en tant la persona beneficiària no es trobi al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries, davant de la Seguretat Social o vers l’Ajuntament de Sitges o l’ens concedent de la subvenció, o bé sigui deutor per qualsevol concepte.

2. En tots els casos l’Ajuntament de Sitges, previ acord de òrgan competent, podrà efectuar la compensació del pagament de la subvenció amb els deutes que el beneficiari tingui amb l’Ajuntament de Sitges, excepte per les ajudes d’urgència social dirigides a satisfer necessitats específiques de caràcter bàsic i urgent dels seus destinataris, com ara despeses imprescindibles per a l’ús de la vivenda habitual, alimentació, necessitats bàsiques familiars o en les que concorrin altres circumstàncies de gravetat (veure informe del Secretari General núm. 56, de 9 de juliol de 2014, relatiu a les prestacions econòmiques d’urgència social.

Article 40. Acreditació del compliment d’obligacions tributàries i amb la seguretat social.

1. Per l’acreditació d’estar al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, s’estarà a l’establert als articles 18 i ss de el RLGS.

2. No obstant en aquelles subvencions en les que la quantia a atorgar a cada

beneficiari no superi en la convocatòria l’import de 3.000,00 euros, tal i com es preveu a larticle 24 del RLGS, es podrà substituir aquesta acreditació per una declaració responsable del beneficiari.

Capítol IV. NUL·LITAT, MODIFICACIÓ I REINTEGRAMENT DE LES SUBVENCIONS. Article 41. Invalidesa de les resolucions de concessió de les subvencions

1. Són causes de nul·litat de la resolució de concessió:

282

a) Les indicades en l’article 62.1 de la Llei 3071992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú.

b) La manca o insuficiència de crèdit pressupostari.

2. Són causes d’anul·labilitat de la resolució de concessió la resta d’infraccions de l’ordenament jurídic, i en especial les regles contingudes a la LGS, de conformitat amb el que disposa l’article 63 de la Llei 30/1992.

Article 42 Actuació en cas d’invalidesa.

1. Quan l’acte de concessió incorri en alguna de les causes de nul·litat o anul·labilitat abans esmentada, l’òrgan competent procedirà a la seva revisió d’ofici i, en el seu cas, a la declaració de lesivitat i posterior impugnació de conformitat amb els articles 102 i 103 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre i 36 de la LGS. La declaració judicial o administrativa de nul·litat o anul·lació comportarà l’obligació de retornar les quantitats percebudes.

2. No procedirà la revisió d’ofici quan es presenti alguna de les causes de revisió i

reintegrament previstes en l’article següent. Article 43. Modificacions de la resolució de concessió.

1. Un cop hagi recaigut resolució de concessió, el beneficiari podrà sol.licitar la modificació del seu contingut, si concorren les circumstàncies que s’hagin previst a les bases específiques o conveni regulador de cadascuna de les subvencions, que podrà autoritzar-se sempre i quan no causi perjudici a tercers.

2. La sol·licitud haurà de presentar-se per part del beneficiari abans de que finalitzi el termini per la realització de l’activitat subvencionada.

Article 44.Causes i procediment de reintegrament de subvencions.

1. Quan a conseqüència de l’anul.lació, revocació o revisió de la subvenció, l’import definitiu d’aquests sigui inferior a l’import pagat, el preceptor estarà obligat a reintegrar l’excés.

2. Així mateix estarà obligat a reintegrar el beneficiari que ha percebut la subvenció

quan:

a) Hagi falsejant les condicions exigides o amagant aquelles que haguessin impedit la seva concessió.

b) Per incompliment total o parcial de l’objectiu de l’activitat o del projecte subvencionat.

c) Per incompliment de l’obligació de justificar o per la justificació insuficient en els termes establerts a l’article 30 de la LGS

d) Per resistència o obstrucció a les actuacions de comprovació i de control financer.

e) Quan resulti de la comprovació a posteriori derivat del Control financer que realitzi la Intervenció General.

f) En la resta de supòsits previstos a l’article 37 de la LGS.

3. El procediment de reintegrament s’iniciarà d’ofici per acord exprés de l’òrgan encarregat de la concessió de les subvencions prèvia proposta del centre gestor, bé per iniciativa pròpia o bé com a conseqüència d’una ordre superior, a petició raonada d’altres òrgans, per denúncia, o a conseqüència de l’informe

283

d’objeccions i/o l’informe de control financer emès per la Intervenció general. En aquest últim supòsit, si transcorreguts 6 mesos des de la notificació de l’informe de la Intervenció General al centre gestor, aquest no ha iniciat el procediment de reintegrament, la Intervenció General ho posarà en coneixement del Tribunal de Comptes, previ advertiment a l’òrgan concedent

4. Tant l’inici com la resolució del procediment han d’identificar l’obligat a la

devolució, les obligacions incomplertes acreditades, la causa de reintegrament que concorre i l’import de la subvenció a reintegrar juntament amb la liquidació dels interessos de demora que serà l’interès legal del diner incrementat en un 25%.

5. En la tramitació d’aquest procediment, es seguiran les disposicions previstes en

el títol VI de la Llei 30/1992, i s’haurà de garantir el dret d’audiència a la persona interessada, per un termini de 15 dies hàbils per a que al·legui el que consideri oportú o presenti els documents que estimi pertinents.

6. El termini màxim per resoldre i notificar la resolució és de 12 mesos, des de la

data de l’acord d’iniciació, sense perjudici de les possibilitats generals d’ampliació o suspensió que preveu la Llei 30/1992.

7. El transcurs d’aquest termini sense que s’hagi notificat la resolució expressa

produeix la caducitat del procediment, sense perjudici de continuar les actuacions fins el seu acabament i sense que es consideri interrompuda la prescripció per les actuacions realitzades fins a la finalització del termini esmentat.

8. Les resolucions i acords en matèria de reintegrament de subvencions

exhaureixen la via administrativa.

9. El reintegrament de la subvenció serà parcial en els supòsits que el compliment per part de la persona beneficiària s’aproximi de manera significativa al compliment total de l’activitat subvencionada i alhora acrediti una actuació inequívocament encaminada a la satisfacció dels seus compromisos, sempre i quan s’hagin establerts els esmentats criteris de graduació a les bases reguladores de la subvenció o al conveni regulador.

10. Si a conseqüència de la revisió de l’import de la subvenció, el seu import definitiu

resulta inferior al que ha de percebre definitivament la persona beneficiària, aquesta resta obligada a reintegrar l’excés rebut, en la forma i terminis previstos en la corresponent resolució, que serà dictada pel mateix òrgan que concedí l’atorgament de la subvenció.

11. L’obligació de reintegrament serà independent de les sancions que, en el seu

cas, resultin exigibles.

12. Els ingressos rebuts en concepte de reintegrament tenen el caràcter d’ingressos de dret públic, i resultarà aplicable a tal efecte la normativa tributària i d’ingressos local. Si no es procedís a l’ingrés en període voluntari, es procedirà al seu reintegrament per la via de la compensació o del constrenyiment d’acord amb el Reglament general de recaptació.

13. En el no previst en els paràgrafs anteriors, resultaran d’aplicació les disposicions

previstes als articles 36 a 43 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

284

Article 45. Retenció de pagaments. Iniciat el procediment de reintegrament de la subvenció, l’òrgan concedent de la mateixa, mitjançant resolució motivada que s’ha de notificar a la persona beneficiària, podrà acordar la suspensió del pagament de les quantitats pendents d’abonar la mateixa, prèvia ponderació de les circumstàncies en el supòsit concret. Article 46. Prescripció de l’acció de reintegrament. El dret de l’Administració a reconèixer i liquidar el reintegrament prescriu als quatre anys. El termini es computarà:

a) Des del moment en què va vèncer el termini per a la presentació de la justificació per part de la persona beneficiària o entitat col·laboradora.

b) Des del moment de la concessió en el cas que la subvenció s’hagi concedit en atenció a la concurrència d’una determinada situació en la personal perceptora.

c) Quan s’hagin establert condicions o obligacions que hagin d’acomplir-se per part de la persona beneficiària o entitat col·laboradora durant un període determinat de temps, des del moment de venciment d’aquest termini.

Article 47. Interrupció del termini de prescripció. El còmput del termini de prescripció s’interromp:

a) Per qualsevol acció de l’Administració, realitzada amb coneixement formal de la persona beneficiària o de l’entitat col·laboradora, tendent a conduir a determinar l’existència d’alguna de les causes de reintegrament.

b) Per la interposició de recursos de qualsevol classe, per la remissió del tant de culpa a l’ordre penal de la jurisdicció ordinària o per la presentació de denúncia davant del Ministeri Fiscal, així como per les actuacions realitzades amb coneixement formal de la persona beneficiària o de l’entitat col·labora en relació a aquests recursos.

c) Per qualsevol actuació fefaent de la persona beneficiària que condueixi a la liquidació de la subvenció o del reintegrament.

Capítol V CONTROL FINANCER DE LES SUBVENCIONS Article 48. Control financer de subvencions

1. Es determinaran les actuacions de control financer a dur a terme sobre totes aquelles subvencions que s’hagin concedit amb càrrec als pressupostos generals de cada any dins de la potestat de la Intervenció general i com a control financer permanent. L’abast del control financer es referirà principalment al compliment de la finalitat de la subvenció concedida i a la justificació de la mateixa per part del concessionari. Per aquelles subvencions que tinguin com a finalitat el manteniment general de l’entitat objecte de finançament i aportin més del 50% al manteniment de la mateixa, la Intervenció General podrà determinar que s’efectuïn altres controls addicionals d’eficiència i eficàcia.

2. La normativa aplicable en el control material de les subvencions serà la recollida

a l’article 214.2 d) del TRLRHL, articles 44 i 51 de la LGS i amb caràcter supletori els articles concordants de la Llei General Pressupostària.

3. En l’exercici de la comprovació material de les subvencions mitjançant informes

de control financer, la Intervenció General podrà contractar auditors de comptes, degudament inscrits en el Registre Oficial d’Auditors de Comptes del Ministeri

285

d’Economia i Hisenda, que tindran la consideració de coadjuvants de la Intervenció General i que actuaran, en tot cas, sota la direcció d’aquesta i hauran d’emprar en el seu treball les Normes d’Auditoria del Sector Públic, i aquelles normes tècniques que, en matèria de comprovació material de les subvencions, hagi dictat o pugui dictar la Intervenció General de l’Ajuntament.

4. Les persones beneficiaries, o terceres, relacionades amb l’objecte de la

subvenció estaran obligades a prestar col·laboració i facilitar tota la documentació requerida pel personal controlador encarregat de dur a terme el control financer de les subvencions. El control financer es podrà estendre a les persones físiques o jurídiques a les quals estiguin associades les persones beneficiaries, així com a qualsevol altra persona susceptible de presentar un interès en la consecució dels objectius, en la realització de les activitat, en l’execució dels projectes o en l’adopció dels comportaments.

5. La negativa al compliment d’aquesta obligació de col·laboració es considerarà

resistència, excusa, obstrucció o negativa, als efectes de l’eventual reintegrament de les quantitats rebudes en concepte de subvenció.

Article 49. Resultats del control Si arran de les tasques de control financer, la Intervenció General emet un informe on es posi de manifest la procedència de reintegrar la totalitat o part de la subvenció concedida, es remetrà el mateix a l’òrgan que ha concedit la subvenció per tal que incoï el corresponent procediment de reintegrament de la subvenció, de conformitat amb el previst als articles 37 a 39 de la present ordenança. Si transcorreguts 6 mesos des de la notificació de l’informe de la Intervenció General al centre gestor, aquest no ha iniciat el procediment de reintegrament, la Intervenció General ho posarà en coneixement del Tribunal de Comptes, previ advertiment a l’òrgan concedent.

Article 50. Responsabilitat de les persones beneficiaries. Les persones beneficiaries de les subvencions, d’acord amb el que preveu la Llei de funcionament del Tribunal de Comptes, poden ser considerades subjectes de responsabilitat comptable en cas que es donin els elements objectius d’aquesta. En aquest supòsit l’exigència de responsabilitat es farà directament per part de l’òrgan qui ostenta la jurisdicció comptable. Capítol VI RÈGIM SANCIONADOR. Article 51. Infraccions i sancions administratives en matèria de subvencions.

1. Són infraccions administratives en matèria de subvencions les previstes als articles 56 i següents de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, així com les previstes a la normativa que substitueixi o complementi l’esmentada Llei.

2. La comissió de les citades infraccions comportarà, si s’escau, la imposició de les

sancions de caràcter pecuniari i de caràcter no pecuniari previstes als articles 59 i següents de la Llei 38/2003.

3. Per a la imposició d’aquestes sancions, s’haurà de tramitar el corresponent

procediment, en el que es garantirà, en tot cas, l’audiència a l’interessat, d’acord amb l’article 67 de la Llei 38/2003 i el Títol IX de la Llei 30/1992.

286

Article 52. Graduació de les sancions i imports.

1. Les sancions a imposar es graduaran atenent en cada cas concret els següents criteris:

- La comissió repetida d’infraccions en matèria de subvencions. - La intencionalitat i la mala fe en la comissió de la infracció. - La utilització de mitjans fraudulents en la comissió de les

infraccions. - Els danys produïts a l’Administració Pública. - La gravetat i la transcendència del fet.

2. Les infraccions seran graduades en lleus, greus i molt greus d’acord amb l’art 55 a 58 de la llei de subvencions i les sancions corresponents, segons eles criteris de l’art. 59 i següents. En tot cas, com a criteri general les sancions seran les següents:

a. Sancions lleus: En general es sancionarà pecuniàriament amb 200 eur i

si són infraccions recollides en l’art. 61.2 de la llei de subvencions, amb 750 eur.

b. Sancions greus: Multa pecuniària del doble de la quantitat degudament obtinguda com a màxim podrà representar el 50% de la quantitat atorgada. A més a més si les quantitats rebudes són més de 30.000 €, pèrdua durant tres anys de poder obtenir subvencions, celebrar contractes i actuar com a entitat col·laboradora de l’Ajuntament. Si l’ incompliment és per no complir l’obligació d’informació, la multa serà de 3000 eur i podrà reiterar -se mensualment.

c. Sancions molt greus: Multa pecuniària del triple de la quantitat degudament obtinguda com a màxim podrà representar el 50% de la quantitat atorgada. A més a més si les quantitats rebudes són més de 30.000 €, pèrdua durant cinc anys de poder obtenir subvencions, celebrar contractes i actuar com a entitat col·laboradora de l’Ajuntament.

Aquestes sancions percentuals es podran graduar en base a l’art 60 amb un increment dels punts mínims recollits a aquest article.

Article 53. Règim sancionador supletori. En allò no previst en el present capítol, seran d’aplicació les disposicions del Títol IV de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. Pel que fa al procediment sancionador, serà d’aplicació el previst a l’ordenança municipal. Article 54. Prescripció.

1. Les infraccions prescriuen en el termini de quatre anys des del dia en què la infracció s’hagués comés.

2. Les sancions prescriuen als quatre anys a comptar de del següent a aquell en què hagués adquirit fermesa la resolució en què es va imposar la sanció.

3. La prescripció de la infracció i de la sanció es determinaran d’ofici per l’Ajuntament de Sitges.

Article 55. Òrgan competent i procediment.

1. L’òrgan competent per a la imposició de sancions en matèria de subvencions és l’Alcaldia a l’empara del que disposa l’article 21 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local; això no obstant, podrà delegar dita competència en la

287

Junta de Govern Local, o en els/les Tinents d’Alcalde i regidors o regidores amb delegació específica.

2. No podrà imposar-se sanció si no en virtut d’un procediment, en el qual es garantirà, en tot cas, l’audiència a la persona interessada i que serà tramitat conforme al que disposa la Llei Reguladora del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú i conforme a les especificitats establertes a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i el RD 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre.

Disposició Transitòria Primera. Els procediments administratius en matèria de subvencions ja iniciats a l’entrada en vigor d’aquesta ordenança, s’han de regir per la regulació anterior que els sigui aplicable, excepte els procediments de control financer, reintegrament i revisió, als quals els serà d’aplicació la present ordenança. Disposició Transitòria Segona. En un termini màxim de sis mesos, des de l’entrada en vigor de la present ordenança, les respectives bases específiques i les corresponents convocatòries s’hauran d’adaptar a les previsions d’aquesta ordenança. Els convenis de concessió de subvencions en règim de concessió directe hauran de complir les previsions d’aquesta ordenança a partir del moment de la seva formalització. Disposició Final La present ordenança general de subvencions entrarà en vigor als quinze dies de la seva publicació íntegra al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i regirà de forma indefinida fins a la seva modificació o derogació. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Senyor Moliné teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Josep Moliné: Gràcies senyor Batlle. Molt breument. El tema aquest va anar per urgència a la Comissió Informativa i, per tant, no vaig poder donar les explicacions pertinents però veuran el per què. Perquè és una Ordenança amb aspectes molt tècnics que ara els hi explicaré i que s'havien de fer obligatòriament per complir amb una llei supramunicipal, en aquest cas, pel tema de les subvencions. Per tant, aquesta Ordenança que s'aprova sobretot serveix pels documents base per a la gestió i tramitació de les subvencions que concedeix l'Ajuntament. Aquesta aprovació està justificada, a més a més de la Llei Reglament de Subvencions ja aprovats, per l'entrada en vigor de la normativa que obliga a l'Administració a facilitar trimestralment al Ministeri tota la informació, bases de convocatòria, justificacions, pagaments de les entitats a les quals es concedeix la subvenció i per la qual també és necessari tenir la corresponent Ordenança de subvencions aprovada. És a dir, tota aquesta informació que ens demanen hem d'aprovar l'Ordenança de subvencions -que no la teníem- per poder anar donant aquesta informació que és com a requisit legal.

288

Bàsicament és un tema de compliment de la Llei que ve -suposo- aprovada pel Congrés dels Diputats, com totes les altres. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Moliné. Torn de paraules pels grups? Senyor Pol Vigó teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Pol Vigó: Gràcies. Gràcies també al Regidor per explicar-nos aquesta vegada sí de què va el dictamen. Res, nosaltres des de la CUP farem ús dels 30 dies que tenim per mirar-nos-ho i presentar al·legacions si ho creiem així oportú. L'altra cosa que volíem aportar és que aquesta Ordenança General de Subvencions, encara que vingui d'instàncies superiors, no vagi en detriment de les entitats més petites o amb una capacitat de manejar la informació a l'hora de tenir uns requisits molt administratius i burocràtics que han de complir. Que entenem que les grans entitats són capaces de fer-ho i se'ls hi reclama però les més petites s'hauria de tenir una miqueta més de cintura. Res més. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Vigó. Més intervencions? No? Passem a la votació. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:

Vots a favor: 11 que corresponen als grups polítics municipals de CiU (5), ERC (3), NH (2) i PP (1).

Abstencions: 10 que corresponen als grups polítics municipals de Sep-PSC-ICV (3), C’s (3), la CUP (3) i Sitges GI (1).

El batlle declara aprovats per majoria els acords transcrits més amunt. 3.- REGIDORIA DE RECURSOS HUMANS, ENSENYAMENT, JOVENTUT I OCUPACIÓ

3.1.- Departament de Recursos Humans 3.1.1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE DIETES DEL PERSONAL DE LA POLICIA LOCAL PER ASSISTÈNCIA A JUDICIS D’EXERCICIS ANTERIORS AL 2015 Atès que per acord del Ple de la corporació, en data 27/12/2010 es va aprovar l’Acord regulador de les condicions de treball dels empleats municipals de l’Ajuntament de Sitges per l’any 2010-2015. Atès que per acord del Ple de la corporació, en data 28 de febrer de 2011 es va aprovar pel Ple de la Corporació l’acord de condicions de treball específiques dels policies locals de l’Ajuntament de Sitges. Atès el que es disposa en l’article desè de l’Acord de les condicions de treball

289

específiques dels policies local de l’ajuntament de Sitges pel que fa a les assistències a dependències judicials per raó de servei. Vist que per acord de Ple de la corporació de 18/05/2015, on es va aprovar “ els expedients de modificació de crèdit del pressupost 2015 números 05CE/15, 04SC/15 i 06CE/15 (OPAS) mitjançant crèdit extraordinari i suplement de crèdit “ , i que permeten fer front al pagament de diverses despeses pendents d’exercicis anteriors i que fan referència a assistència a cursos oficials de l’Institut de Seguretat pública de Catalunya, a proves mèdiques, a proves psicotècniques i a judicis per part de personal de la Policia Local de Sitges. Vist que en relació a assistència a judicis s’ha rebut la petició de l’abonament dels imports, en concepte de desplaçament de diversos treballadors/es de la Policia Local de Sitges, dels períodes indicats a continuació : Vist l’Informe Proposta amb núm. 020/2014 i data 02/06/2014 emès pel Cap de la Policia Local sobre l’autorització d’assistències PL a dependències judicials del mes de maig de 2014. Vist l’Informe Proposta amb núm. 032/2014 i data 30/12/2014 emès pel Cap de la Policia Local sobre l’autorització d’assistències PL a dependències judicials dels mesos de novembre i desembre de 2014.. Vist el document d’autorització i disposició de la despesa amb núm. d’apunt previ 920150004467 de data 20/08/2015 Vist el document d’autorització i disposició de la despesa amb núm. d’apunt previ 920150004470 de data 20/08/2015 La Comissió Informativa de Presidència, Serveis Centrals i Serveis a les Persones proposa elevar al Ple de la corporació, el següent

ACORD: PRIMER.- Assignar a les persones que es relacionen l’import en concepte d’assistència a judicis del mes de maig de 2014, pels imports que es detallen a continuació: MAIG 2014 :

Nom i Cognoms Data Òrgan VNG SITGES KM Total € CLAVERO VALENZUELA, GABRI 13/05/2014 INSTRUCCIÓ 6 X 3,8 53,80 CLAVERO VALENZUELA, GABRI 20/05/2014 INSTRUCCIÓ 6 X 3,8 53,80 RODRÍGUEZ COMPTE, MARIA 08/05/2014 INSTRUCCIÓ 7 X 3,8 3,80 ÁLVAREZ CAÑERO, J. MARC 03/04/2014 PENAL 1 X 3,8 3,80 ÁLVAREZ CAÑERO, J. MARC 13/05/2014 PENAL 3 x 3,8 3.80

ÁLVAREZ CAÑERO, J. MARC 28/05/2014 INSTRUCCIÓ 6 X 3,8 3.80

CERVELLO GARCIA, PERE 19/05/2014 PENAL 1 X 3,8 53.80

FUERTES MARTIN, MANUEL 29/05/2014 PENAL 2 X 3,8 53.80

GRACIA PICADO, JOSÉ L. 08/05/2014 INSTRUCCIÓ 7 X 3,8 3.80

GRACIA PICADO, JOSÉ L. 20/05/2014 INSTRUCCIÓ 6 X 3,8 3.80

290

JIMÉNEZ VASCO, J.L. 13/05/2014 PENAL 3 X 3,8 53,80 JIMÉNEZ VASCO, J.L. 14/05/2014 JUTJAT DE PAU X 25,00 JIMÉNEZ VASCO, J.L. 14/05/2014 PENAL 2 X 3,8 53.80

TOTAL 370,60

SEGON.- Autoritzar i disposar la despesa amb núm. d’apunt previ 920150004467 de data 20/&08/2015 per un import total de 410,77 €, en concepte d’assistència a judicis per raó del servei del personal de la policia local corresponents al mes de maig 2014, import del qual 370,60 € corresponen a l’assistència a judicis i 40,17 € corresponen a la segureta social. TERCER.- Assignar a les persones que es relacionen l’import en concepte d’assistència a judicis dels mesos de novembre i desembre de 2014, pels imports que es detallen a continuació: NOVEMBRE I DESEMBRE 2014 :

Nom i Cognoms Data Òrgan VNG KM Total € RODRÍGUEZ COMPTE, MARIA 03/12/2014 PENAL 3 x 3,8 3,80 CID ARIAS, IVAN 10/11//2014 INSTRUCCIÓ 8 X 3,8 3,80 JUSTO SERRANO, ANA ISABEL 03/12//2014 PENAL 3 X 3,8 53,80 SANCHEZ MARTÍNEZ, MANUEL 04/12/2014 INSTANCIA 7 X 3,8 3,80 TOTAL 65,20

QUART.- Autoritzar i disposar la despesa amb núm. d’apunt previ 920150004470 de data 20/08/2015, per un import total de 71,90 € en concepte d’assistència a judicis per raó del servei del personal de la policia local corresponents als mesos de novembre i desembre 2014, import del qual 65,20 € corresponen a l’assistència a judicis i 6,70 € corresponen a la seguretat social. CINQUÈ.- Notificar l’acord als interessats SISÈ.- Declarar que:

- L’acte és una resolució, posa fi a la via administrativa i pot ser impugnat per mitjà de recurs contenciós administrativa davant dels jutjats contenciosos administratius de Barcelona en el termini de dos mesos.



Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Torn de paraules? Senyor Ignasi Rubí teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Ignasi Rubí: Gràcies senyor Alcalde. Regidors. Ens agradaria que de la mateixa manera que es treballa el tema de l’assistència de dietes de personal de la Guàrdia Urbana també es treballés amb la mateixa diligència amb altres col·lectius d’aquest

291

Ajuntament, que sembla que tinguem departaments de primera i de segona. Res més. Només era.... Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Alguna intervenció més? Passem a la votació. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:

Vots a favor: 19 que corresponen als grups polítics municipals de CiU (5), ERC (3), SeP (PSC-ICV) (3), C’s (3), CUP (3), Sitges GI (1) i PP (1).

Abstencions: 2 que corresponen al grup polític municipal de NH (2). El batlle declara aprovats amb el quòrum de la majoria absoluta legal els acords transcrits més amunt.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE PROMOCIÓ I TERRITORI ÀREA DE PROMOCIÓ I TERRITORI 4.- REGIDORIA DE TERRITORI, SOSTENIBILITAT I HABITATGE 4.1.- Departament de Territori, Sostenibilitat i Habitatge 4.1.1.- Servei de Llicències i Disciplina Urbanística 4.1.1.1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA DECLARACIÓ D’ESPECIAL INTERÈS O UTILITAT MUNICIPAL EN RELACIÓ A LA PETICIÓ DE LLICÈNCIA D’OBRA PER LA INSTAL·LACIÓ D’UNA EDIFICACIÓ DESMONTABLE AL MOLL85 DE LLEVANT DEL PORT D’AIGUADOLÇ D’AQUEST MUNICIPI. Atès que en data 6 de març de 2015, amb número de registre d’entrada 3576, Confraria de Pescadors, va sol·licitar llicència d’obra per instal·lació d’una edificació desmuntable al moll de llevant del Port d’Aiguadolç d’aquest municipi. Vist el que es disposa a l’Ordenança Fiscal número 5 reguladora de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres en el seu article 6è Beneficis fiscals de concessió potestativa: “Article 6è. Beneficis fiscals de concessió potestativa 1. L’Ajuntament de Sitges bonificarà fins un 95 % de la quota de l’impost en favor de les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d’especial interès d’utilitat municipal, perquè hi concorren circumstàncies socials, culturals, històriques o de foment del treball. Es consideraran declarades d’especial interès o utilitat municipal les obres o instal·lacions que: - S’executin en terrenys qualificats urbanísticament com a equipaments i 85 Esmena introduïda a la sessió plenària de 26 d’octubre de 2015.

292

- S’executin per iniciativa pública o per entitats sense ànim de lucre, i siguin fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Sitges i l’entitat, en el que l’Ajuntament de Sitges hi sigui part activa. La declaració d’especial interès o utilitat municipal correspondrà al Ple de la Corporació o òrgan delegat per aquest i s’acordarà, prèvia sol·licitud del subjecte passiu. La graduació de la bonificació es farà entre el 0 % i el 95 % pel Ple de la Corporació o òrgan delegat per aquest d’acord amb la valoració concreta de les circumstàncies socials, culturals, històrico-artístiques o de foment de l’ocupació, tenint en compte l’oportunitat i els interessos de la ciutat i de la població. En qualsevol cas, la graduació de la bonificació tindrà en compte el volum de població que es beneficiï de l’obra o instal·lació de què es tracti, i/o d’altres criteris d’interès municipal específic que hi concorri i que es vulgui aplicar a aquell cas concret. Aquesta bonificació s’haurà de sol·licitar per escrit, aportant els informes corresponents que justifiquin el percentatge de bonificació sol·licitat, i que s’hauran d’ajustar als que preveu aquesta ordenança.” Vist el que es disposa a l’Ordenança Fiscal número 7 reguladora de la Taxa per llicencies o la comprovació d’activitats comunicades en matèria d’urbanisme en l’article 7 de Bonificacions:: “Article 7è. Bonificacions 1. L’Ajuntament de Sitges podrà bonificar fins un 95% de la quota resultant en favor de les construccions, instal·lacions o obres que el Ple Municipal hagi declarat d’especial interès o utilitat municipal, perquè hi concorren circumstàncies socials, culturals, històriques o de foment del treball. Es consideraran declarades d’especial interès o utilitat municipal les obres o instal·lacions que s’executin en terrenys qualificats urbanísticament sempre com a equipaments públics. La graduació de la bonificació es farà entre el 0 % i el 95 % per l’òrgan municipal competent d’acord amb la valoració concreta de les circumstàncies socials, culturals, històrico-artístiques o de foment de l’ocupació, tenint en compte l’oportunitat i els interessos de la ciutat i de la població. En qualsevol cas, la graduació de la bonificació tindrà en compte el volum de població que es beneficiï de l’obra o instal·lació de què es tracti, i/o d’altres criteris d’interès municipal específic que hi concorri i que es vulgui aplicar a aquell cas concret. Aquesta bonificació s’haurà de sol·licitar per escrit,aportant els informes corresponents que justifiquin el percentatge de bonificació sol·licitat, i que s’hauran d’ajustar als que preveu aquesta ordenança.” Vist l’informe favorable emès pel l’arquitecte tècnic i el Cap del Departament d’Urbanisme, Medi Ambient i Habitatge de data 9 d’octubre de 2015, pel que es proposa una bonificació del 95% per cent de l’import corresponent a l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres i de la taxa, d’acord amb l’article 5è i 7è de la seva ordenança reguladora. Atès que en atenció a l’establert en aquests articles correspondria practicar una liquidació aplicant una bonificació del 95% a la quota de la Taxa i de l’ICIO.

Per tot el que s’exposa anteriorment, es proposa a l’Ajuntament l’adopció del següent ACORD 1.- DECLARAR l’especial interès de l’obra consistent en la instal·lació d’una

293

edificació desmuntable al moll86 de llevant del Port d’Aiguadolç d’aquest municipi. 2.- BONIFICAR la taxa de la llicència d’obra i l’import corresponent a l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres en un 95% per concórrer circumstàncies d’especial interès o utilitat municipal. 3.- NOTIFICAR el present acord als interessats.

4.- DECLARAR que:

- L’acte és una resolució, posa fi a la via administrativa i pot ser impugnat per mitjà de recurs de reposició davant de l’òrgan titular legal de la competència en el termini d’un mes.



Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Entenc que diu “Port de Llevant”, vol dir “el Moll de Llevant deu ser. Senyor Jordi Mas teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Jordi Mas: Sí. Gràcies senyor Batlle. De fet el que estem portant és una bonificació de la liquidació de la llicència d’obres del projecte d’instal·lació d’un parell de mòduls certament al Moll de Llevant del Port d’Aiguadolç per part d’una entitat com és la Confraria de Pescadors de Sitges, que entenem –donada la situació crítica i de crisi que té el sector- necessita l’ajut d’aquest Ajuntament. Si volen tenir els planells concrets, el Moll de Llevant és just entrant a l’esquerra allà on s’ubicaran aquests dos mòduls. Qui vulgui tenir la informació aquí té els planells a disposició per consulta o pel que vulguin. Gràcies senyor Batlle. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Mas. Torn de paraules pels grups? Senyor Lluís Marcé. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: No. Jo pregunto si la subvenció que hi havia de la Diputació de 150.000 euros està tornada o a on està o que es fa o...perquè això és per lo del Pòsit de Pescadors, diguem, pel tema de la subhasta de peix, no? Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Marcé. Senyor Mas. Pren la paraula el senyor Jordi Mas: Aquí de fet, senyor Marcé, el punt que estem tocant només és la bonificació de la liquidació. Si vol altra informació li mirem. En definitiva, pensi que és un altre projecte diferent d’aquest que diu vostè dels 150.000 euros. Aquest és un projecte molt més reduït, molt més acotat en l’espai i només es tracta d’un petit

86 Esmena introduïda a la sessió plenària de 26 d’octubre de 2015

294

despatx per la seu de la Confraria. No té res a veure amb la subvenció aquella que, a més a més –si recordo-, era de l’exercici 2014, amb lo qual no es va executar en el seu moment. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: No, no. Correcte. Bé, que és la bonificació dels contenidors aquests ja ho he vist. Fins aquí arribo. Estic preguntant si l’altra s’ha retornat ja aquesta subvenció, si encara existeix, no existeix o què és el que passa. Clar que va vinculat amb aquest tema, vull dir, per això li pregunto. Ja sé que el que es bonifica ara és la llicència d’obres, perquè ens entenguem. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Senyor Mas acabi la intervenció. Pren la paraula el senyor Jordi Mas: Gràcies senyor Batlle. De fet, com li dic, el projecte del 2014 –per entendre’ns- i la subvenció del 2014 no es va arribar a executar. El que ara s’està fent aquí és una altre molt més petit –com li dic- que crec recordar -perquè el meu Departament no porta directament el projecte- ascendeix a uns 60.000 euros això sí de subvenció a la Confraria. Gràcies senyor Batlle. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Mas. Senyor Lluis Jiménez teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Luís Jiménez: Sí. Ja que això significa una millora de les condicions dels treballadors del Gremi de pescadors, des del Grup Municipal de Ciutadans estem a favor de la llicència d’obres que tindrà una bonificació del 95%. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Moltes gràcies. Senyora Carme Gasulla teniu la paraula. Pren la paraula la senyora Carme Gasulla: Sí. Hola bona nit, regidores, regidors, Plataforma. Jo volia fer una reflexió sobre la poca claredat que de vegades tenen els títols dels dictàmens, tota la documentació que presenten. Perquè fan servir un llenguatge tan críptic que realment de vegades costa endevinar què és el que estem aprovant. Jo ja sé que el llenguatge a l’Administració és confós i és, de vegades, difícil d’entendre però, en aquest cas, el títol realment és complex. Però ja arriba al paroxisme quan arribem al tema del mosquit tigre. Llegiré –m’avanço amb aquesta modificació, amb aquesta aprovació- diu: Aprovació, si s’escau, de la modificació de la composició de la Comissió d’Estudi encarregada de redactar el text de l’avantprojecte de l’Ordenança reguladora per a la prevenció i control dels mosquits i, particularment, del mosquit tigre per al terme municipal de Sitges i derogació de l’anterior. Home, a veure, jo demanaria una miqueta més de claredat, eh. Perquè això facilitaria més la comprensió. Jo ja sé que em diran que són els tècnics i demés, però això passa per la supervisió d’algú, suposo que deu ser... Perdoni’m, senyor Mas, segurament deu ser vostè. Però a mi em costa a vegades d’entendre i li asseguro que he llegit coses molt més espesses, eh. Una miqueta més de concreció en els títols si no li fa res. Moltes gràcies.

295

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies, senyor Secretari, si ho pot transmetre als equips tècnics que posin els títols més clars. Gràcies. Senyor Mas, té la paraula. Pren la paraula el senyor Jordi Mas: No, diu la Regidora... jo crec que més concret ja no pot ser. El que passa és que si a vostè li sembla llarg és una altra cosa, però més concret el dictamen del mosquit tigre jo crec que no pot ser. És exactament el que estem fent. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Alguna intervenció més sobre el punt que estem, que és el punt de la llicència per a la instal·lació d’aquest mòdul al Port d’Aiguadolç? Alguna intervenció més? No? Passaríem a la votació. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:


El batlle declara aprovats per unanimitat els acords transcrits més amunt. 4.1.2.- Servei de Medi Ambient 4.1.2.1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA RENOVACIÓ DE LA COMISSIÓ D’ESTUDI PER A L’ACTUALITZACIÓ DEL REGLAMENT DE FUNCIONAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT Atès que l’equip de govern d’aquesta Corporació considera necessària l’actualització dels membres designats al Ple ordinari de 7 de març de 2005 per a la Comissió d’Estudi del text reglamentari que regula la participació ciutadana en el Consell Municipal de Medi Ambient, i la qual va ser aprovada. Atès l’aprovació definitiva del Reglament del Consell municipal de Medi Ambient del municipi de Sitges per mig de la publicació en el BOP núm. 170, de 18 de juliol de 2005, en no haver estat presentades al·legacions durant el termini d’informació pública. Atès que aquest Consell va deixar de funcionar i s’ha manifestat d’interès reiniciar el seu funcionament, com a òrgan consultiu i de debat, participació i de consens, que contempla aportar solucions als diferents problemes relacionats amb el medi ambient local. Atès l’informe favorable del Tècnic de Medi Ambient, de data 29 de setembre de 2015. Atès allò acordat per la Junta de Govern Local de data 4 de novembre de 2009 quant a la centralització a la Secretaria General de l’Ajuntament de la custòdia i

296

tramitació de les ordenances i reglaments municipals des de l’aprovació inicial fins a la seva entrada en vigor, en el qual s’ordena un procediment de tramitació de les iniciatives de les Àrees Gestores de l’Ajuntament per a la formació d’Ordenances i Reglaments Municipals. Vist el que disposa l’article 163 Reglament Orgànic Municipal. Vist el que disposa l’article 62 del Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents:

ACORDS: PRIMER.- Ordenar l’actualització del Reglament de Règim Intern del Consell Municipal de Medi Ambient. SEGON.- Renovar, als efectes, la composició de la Comissió d’Estudi: President: Regidor de Territori, Sostenibilitat i Habitatge. Vicepresident: Regidora presidenta de l’Àrea de Promoció i Territori. Secretari: TAG del Servei. Vocals: Cap o tècnic delegat de Territori, Sostenibilitat i Habitatge.

Cap o tècnic delegat de Serveis Urbans i Via Pública. Cap o tècnic delegat de Promoció Econòmica, Turisme i Platges.

Suport administratiu: persona que el Cap de departament gestor designi. Eventualment, en funció de l’ordre del dia de la convocatòria de la reunió podran ser convocats a la mateixa altres responsables polítics, personal de l’Ajuntament o altres persones que es consideri oportú. TERCER.- Informar que el funcionament d’aquesta Comissió es determinarà en la primera reunió que se celebri. QUART.- Traslladar aquest acord als interessats. CINQUÈ.- L’acte és una resolució, posa fi a la via administrativa i pot ser impugnat per mitjà de recurs contenciós administratiu davant dels jutjats contenciosos administratius de Barcelona en el termini de dos mesos. Potestativament, es podrà interposar recurs de reposició davant de l’òrgan titulat legal de la competència en el termini d’un mes. Tanmateix, els legitimats activament poden interposar qualsevol altre recurs ajustat a dret. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Senyor Mas.

297

Pren la paraula el senyor Jordi Mas: Gràcies senyor Batlle. Si els sembla, per tal d’estalviar-nos una mica de temps i anar una mica al fons de la qüestió, els hi comentaré els tres punts següents que, en definitiva, el que vénen a ser són la renovació de comissions que van quedar anul·lades, que van quedar en desús com, per exemple, la de Medi Ambient que es va crear el 2005 i després es va aturar; o la dels mosquits, que és del 2013; o la dels animals, que és una comissió que es va crear el 2009. En certa manera, l’objectiu és revitalitzar aquests tres Consells Municipals en l’afany de buscar la màxima participació de la ciutadania, de les institucions, de les associacions en la gestió d’aquests temes a nivell municipal. El que estem aprovant aquí també és important entendre que es tracta d’una Comissió per l’estudi del Reglament de funcionament del que serà finalment el Consell Municipal. Saben tots els grups que estan més que convidats a les reunions tant de la Comissió Tècnica que farà això que, com ja els he avançat per correu electrònic serà el proper dijous 29 d’octubre aquestes tres comissions i que, evidentment, els reglaments que sorgeixin d’aquestes reunions també passaran –si no poden venir a les reunions- pel seu coneixement, pel seu vist-i-plau perquè tots puguem, en certa manera, estar còmodes amb un Reglament que haurem d’utilitzar tots plegats amb aquests temes. Gràcies senyor Batlle. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Mas. Torn de paraules pels grups? Senyor Jiménez té la paraula. Pren la paraula el senyor Luís Jiménez: Sí. El nostre Grup votarà a favor. És un tema molt important pel nostre municipi. La conservació del medi ambient és fonamental per a la nostra vila. Dit això, és molt important pels habitants i també pel sector turístic. Quan parlem del medi ambient no simplement parlem de reciclatge sinó de zones verdes, de manteniment de platges i també és un assumpte de salut pública. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Jiménez. Senyor Rubèn Palomo teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Rubèn Palomo: Gràcies senyor Batlle. Només un apunt que es va comentar a la Comissió informativa: que s’obrís, es va acordar que s’obrissin aquestes Comissions dels animals, del mosquit, la de medi ambient no només a regidors de l’oposició i tal a experts que fossin propers, que fossin experts en la matèria. Que es contempli al final. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Senyor Mas. Pren la paraula el senyor Jordi Mas: Sí, com li he dit, s’obrirà a experts... en el Reglament es fixarà que s’obrirà a experts el procediment del Consell. Exactament.

298

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Pregunto als portaveus: tenen cap inconvenient en que passem els tres punts de cop? Els hi sembla bé? En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:


El batlle declara aprovats per unanimitat els acords transcrits més amunt. 4.1.3.- Servei de Salut Pública 4.1.3.1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA CREACIÓ DE LA COMISSIÓ D’ESTUDI PER A LA CREACIÓ DEL CONSELL MUNICIPAL PER A LA PROTECCIÓ DELS ANIMALS. Atès que l’Ajuntament de Sitges té la voluntat de col·laboració en la defensa dels animals assolint el màxim nivell de protecció i benestar dels mateixos afavorint la responsabilitat dels propietaris d’animals per aconseguir una conducta més cívica de la ciutadania envers d’ells. Atès que el Ple de la Corporació en data 21.09.2009 va aprovar la creació del Consell municipal per a la protecció dels animals i la convivència. Atès que durant l’any 2011 el Consell esmentat va deixar de funcionar i s’ha manifestat necessari reiniciar el seu funcionament, donat que es un òrgan assessor i consultiu, així com element de debat, participació i de consens per diferents sectors de la població, que alhora permet i contempla donar solucions als diferents problemes relacionats amb la tinença d’animals de companyia que afecten a la bona convivència entre els ciutadans de Sitges. Vista que a l’Ordenança municipal sobre la tinença i protecció dels animals de Sitges aprovada definitivament i publicat el seu text íntegre al BOPB en data 18.05.2015, es manifesta la necessitat de tenir òrgan on posar en coneixement de l’Administració, de veïns i associacions les diferents problemàtiques relacionades amb els animals així com buscar solucions a les mateixes. Vist l’informe favorable de la Tècnica de Salut Pública, la Sra. Eva Lacasta Tintorer, de data 21 de setembre de 2015, el qual es transcriu a continuació: “INFORME SOBRE LA CREACIÓ DE LA COMISSIÓ D’ESTUDI PER A LA CREACIÓ DEL CONSELL MUNICIPAL PER A LA PROTECCIÓ DELS ANIMALS L’Ajuntament de Sitges té la voluntat de col·laboració en la defensa dels animals assolint el màxim nivell de protecció i benestar dels mateixos afavorint la responsabilitat dels propietaris d’animals per aconseguir una conducta més cívica de la ciutadania envers d’ells.

299

Aquesta voluntat de col·laboració va quedar reflectida en el Ple de la Corporació de data 21.09.2009 quan es va aprovar la creació del Consell municipal per a la protecció dels animals i la convivència. Posteriorment, es va aprovar el seu reglament però el 2011 va deixar de funcionar. En data 18.05.2015 va quedar aprovada definitivament i publicada el seu text íntegre al BOPB l’Ordenança municipal sobre la tinença i protecció dels animals de Sitges. L’aprovació de l’Ordenança ha posat de manifest la necessitat de tenir un espai on posar en coneixement de l’Administració, de veïns i associacions les diferents problemàtiques relacionades amb els animals així com buscar solucions a les mateixes. En els últims temps han sorgit diverses problemàtiques a la vila com són els derivats del control de colònies de gats, els excrements a la via pública, els sorolls de gossos a cases particulars, entre d’altres, que requereixen d’un consens entre veïns, associacions animalistes i els serveis de l’Ajuntament per tal que la convivència no es vegi alterada. El Consell Municipal és una eina de participació ciutadana que dona compliment a la voluntat d’integrar la col·laboració de representats del Consistori, partits polítics amb representació municipal, associacions sitgetanes, representants veïnals i entitats protectores d’animals amb la finalitat de potenciar en la societat els valors de la convivència i el civisme relacionats amb la tinença d’animals i la presència d’aquests al nostre entorn. Per tot això, es proposa la creació d’una Comissió d’Estudi per a l’elaboració de les bases del Consell municipal per a la protecció dels animals i la convivència.” (Data i signatura) Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció del següent

ACORD: PRIMER.- Ordenar l’elaboració d’un Reglament del Consell Municipal per a la protecció dels animals i la convivència. SEGON.- Establir la composició de la referida Comissió d’Estudi: PRESIDENT: Batlle. VICEPRESIDENT PRIMER: El Regidor/a de Salut Pública. VICEPRESIDENT SEGON: La Regidora presidenta de l’Àrea de Promoció i Territori. VOCALS:

1 membre de cada grup municipal. Representants de l’Administració local:

o 1 representant del Servei de Medi Ambient. o 1 representant de la Policia Local. o 1 representant de la Regidoria de Serveis Urbans. o 1 representant del Servei de Salut Pública.

SECRETARI: Auxiliar administratiu.

300

Eventualment, en funció de l’ordre del dia de la convocatòria de la reunió podran ser convocats a la mateixa altres responsables polítics, personal de l’Ajuntament o altres persones que es consideri oportú87. TERCER.- Informar que el funcionament d’aquesta comissió es determinarà en la primera reunió que es celebri. QUART.- Traslladar aquest acord als interessats. CINQUÈ.- L’acte és una resolució, posa fi a la via administrativa i pot ser impugnat per mitjà de recurs contenciós administratiu davant dels jutjats contenciosos administratius de Barcelona en el termini de dos mesos. Potestativament, es podrà interposar recurs de reposició davant de l’òrgan titulat legal de la competència en el termini d’un mes. Tanmateix, els legitimats activament poden interposar qualsevol altre recurs ajustat a dret. En haver-se tractat conjuntament els punts 4.1.2.1, 4.1.3.1 i 4.1.3.2. de l’ordre del dia, les intervencions dels regidors han estat transcrites anteriorment (en el punt 4.1.2.1.). En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:


El batlle declara aprovats per unanimitat els acords transcrits més amunt. 4.1.3.2.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA MODIFICACIÓ DE LA COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ D’ESTUDI ENCARREGADA DE REDACTAR EL TEXT DE L’AVANTPROJECTE DE L’ORDENANÇA REGULADORA PER A LA PREVENCIÓ I CONTROL DELS MOSQUITS, I PARTICULARMENT DEL MOSQUIT TIGRE PER AL TERME MPAL. DE SITGES I DEROGACIÓ DE L’ANTERIOR. Atès el Ple de la Corporació de data 25.02.2013 va acordar la creació de la comissió d’estudi encarregada de redactar l’avantprojecte del text de l’ordenança municipal sobre la prevenció i el control dels mosquits, i particularment del mosquit tigre (Aedes Albopictus) per al terme municipal de Sitges. Atès que per tal de poder convocar la comissió d’estudi encarregada de redactar el text de l’avantprojecte de l’ordenança esmentada, cal modificar la composició de la mateixa per adequar-la a la actual organització municipal

87 Esmena introduïda a la sessió de la Comissió Informativa de data 19 d’octubre de 2015

301

Vist el Decret del Batlle núm. 636/15 de 3 de juliol de 2015, d’aprovació de la nova organització municipal en àrees, departaments i serveis i de la consegüent reorganització d’efectius. Vist allò que disposa l’art. 48.2 i l’art. 49, del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, sobre l’organització municipal, les comissions d’estudi i informe o consulta, i sobre els òrgans complementaris. Vist allò que disposa l’art. 120 del Reglament Orgànic Municipal, sobre els òrgans consultius i de coordinació i les comissions tècniques, i els articles 167 al 170, del mateix R.O.M., sobre les comissions de seguiment. Vist allò acordat per la Junta de Govern Local de data 4 de novembre de 2009 quant a la centralització a la Secretaria General de l’Ajuntament de la custòdia i tramitació de les ordenances i reglaments municipals des de l’aprovació inicial fins a la seva entrada en vigor, en el qual s’ordena un procediment de tramitació de les iniciatives de les Àrees Gestores de l’Ajuntament per a la formació d’Ordenances Municipals. Vist el que disposa l’article 163 Reglament Orgànic Municipal. Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció del següent

ACORD: Primer.- Modificar la composició dels membres permanents de la Comissió Tècnica d’Estudi que serà la següent: President: Miquel Forns i Fusté. Batlle. Vicepresident: Jordi Mas i Castellà, Regidor de Competitivitat i Ocupació o Regidor amb competències en matèria de Salut Pública. Vocals tècnics:

El Secretari de la Corporació o persona en qui delegui. Inspector de la Policia Local, o persona en qui delegui. Tècnica de Salut Pública, Sra. Cristina Farré. Tècnic de Medi Ambient, Sr. Xavier Garcia. Cap Servei Ensenyament, Sra. Mercè Muntané. Cap de Departament Via Pública, Sr. Juli Sales. Enginyer de Platges i Mobilitat, Sr. Oscar Villas. Cap de Departament d’Esports, Sr. Fermín Sánchez. Cap de Departament de Territori, Sostenibilitat i Habitatge, Sr. Carles

Cortes. Suport administratiu: Auxiliar administratiu del Departament de Salut Pública. Eventualment i en funció de l’ordre del dia de la convocatòria de la reunió podran ser convocats a la mateixa, altres responsables polítics i personal de l’Ajuntament que tinguin responsabilitats de decisió en les matèries a tractar.

302

Així mateix, podran ser convidades persones interessades en la temàtica a debatre i que no estiguin vinculades a la Corporació. Segon.- Traslladar aquest acord als interessats. Tercer.- Declarar que :


- Potestativament, es podrà interposar recurs de reposició davant de l’òrgan titulat legal de la competència en el termini d’un mes.


En haver-se tractat conjuntament els punts 4.1.2.1, 4.1.3.1 i 4.1.3.2. de l’ordre del dia, les intervencions dels regidors han estat transcrites anteriorment (en el punt 4.1.2.1.). En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:


El batlle declara aprovats per unanimitat els acords transcrits més amunt.

CONTROL DELS ÒRGANS DE LA CORPORACIÓ (art. 46.2.e) de la Llei 7/85, de 2 d’abril

5.- MOCIONS 5.1.- MOCIONS PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA i SITGES EN POSITIU88. 5.1.1.- MOCIÓ DE SUPORT A LA CREACIÓ DE LA PRESTACIÓ “GARANTIA +55”, PROPOSTA IMPULSADA PER LA UGT DE CATALUNYA. Atès el context de massiva desocupació en que ens trobem on el 19,6% de la població activa major de 55 anys es troba a l’atur, amb escasses perspectives de recuperació d’una activitat laboral amb garanties després de perdre el lloc de treball, amb menys capacitat per a modificar les seves trajectòries laborals i empentats a un retir avançat del mercat de treball, és essencial que hi hagi una 88 Esmena introduïda a la sessió plenària de 26 d’octubre de 2015. S’adhereix a la moció el grup polític municipal de Sitges en Positiu (SeP (PSC-ICV)).

303

major vinculació entre les polítiques d’ocupació i les de protecció per desocupació. Donat que el col·lectiu de persones desocupades de més de 55 anys és més vulnerable a caure a l’atur de molt llarga durada, composen el 54,2% del total d’atur de molt llarga durada, és evident que en poc temps gran part d’aquest col·lectiu passaran d’un nivell de protecció contributiu a un d’assistencial, en el millor dels casos, i deixaran de cotitzar a efectes d’una futura possible pensió de jubilació, excepte els que tinguin dret a rebre el subsidi de majors de 55 anys que cotitzaran tan sols per la base mínima de cotització. Ja que les darreres reformes normatives relatives a la percepció de subsidis per desocupació, a partir dels Reials Decret-Llei 20/2012 i 5/2013, s’han dirigit en reduir la intensitat de la protecció elevant l’edat de les persones beneficiàries del subsidi de majors de 52 anys a 55, passant a computar els ingressos de tota la unitat familiar per accedir-hi, limitant el temps durant el que es pot cobrar i reduint la cotització per jubilació del subsidi de majors de 55 anys, què és l’únic subsidi que cotitza, del 125% de la base mínima de cotització al 100%, podem suposar una altra ràpida reducció de la cobertura de la protecció per desocupació en els majors de 55 anys. També és una realitat que les darreres reformes en la protecció per desocupació ha prioritzat la suficiència econòmica del sistema de prestacions per desocupació, entenem que s’ha deixat sense protegir adequadament a les persones majors de 55, i fins i tot de més de 45 anys, desatenent a tot un col·lectiu que pot quedar fins i tot fora del sistema de protecció o deixar-les als marges dels sistemes assistencials i empènyer-les a futures pensions de jubilació per sota de mínims, fins i tot després de llargues carreres de cotització. Constatem que aquestes reformes han trencat el trànsit cap a la jubilació d’aquelles persones que són expulsades del mercat de treball en edats pròximes a la jubilació, limitant les estratègies d’accés a una pensió de jubilació més avantatjosa en funció de les trajectòries laborals personals i possibilitats individuals. Constatem que aquests fets afecten directament en les rendes actuals d’aquest col·lectiu de persones que en moltes ocasions tenen encara càrregues familiars, acabant la seva vida activa cobrant, si compleix requisits, un subsidi de 426 euros mensuals. Però que també afecta als seus futurs drets de jubilació i a la quantia d’aquesta, doncs els anys en desocupació en un context on s’ha augmentat l’edat ordinària de jubilació els penalitzarà durament, ja sigui o perquè augmentaran proporcionalment els anys de cotització mínima per al càlcul de la base reguladora de pensió, o perquè hi hauran més llacunes de cotització que s’ompliran fins i tot amb la meitat de les bases mínimes de cotització, o perquè se’ls aplicarà coeficients reductors de pensió perquè hauran d’anticipar les seves jubilacions. Gairebé 8 de cada 10 persones a l’atur de més de 55 anys o bé cobren un subsidi de més de 426 euros mensuals, o bé reben la renda mínima d’inserció o

304

algun altre ajut econòmic, o bé no cobren res, entenem que aquest col·lectiu és molt més vulnerable a patir la pobresa i l’exclusió social. Aquest col·lectiu que voreja l’edat de jubilació, entenem que és especialment important que es prioritzin actuacions que reforcin la seva contribuïtat al sistema de la Seguretat Social per tal que se’ls asseguri unes pensions dignes. Per tot això sol·licitem al ple l’adopció dels següents

ACORDS: PRIMER.- Donar suport a la proposta impulsada per la UGT de Catalunya, anomenada “Garantia +55” i que significa:

1) Crear la prestació “Garantia +55” per a les persones de més de 55 anys que es trobin en situació de desocupació, tinguin cotitzats un mínim de 15 anys i hagin exhaurit la prestació per desocupació contributiva. Aquesta prestació serà una proposta integral i que contempla:

a. Una prestació econòmica igual al SMI vigent. b. El manteniment d’entre un 90 i el 100% del còmput de les

bases de cotització en la mateixa quantia que la darrera prestació contributiva per desocupació durant la percepció d’aquesta prestació, a efectes del càlcul de les prestacions de Seguretat Social per IP, mort i supervivència i jubilació.

2) Apostar per un SMI de 1.000 euros que ens apropi als estàndards dictats per la Carta Social Europea.

3) Afrontar la gran complexitat i fragmentació dels diferents sistemes de protecció. Cal simplificar i racionalitzar l’actual sistema de prestacions, i cal fer-ho amb la col·laboració de l’administració central. En conseqüència, abordar i millorar les inequitats de les prestacions, i assegurar la compatibilitat de les prestacions econòmiques amb altres rendes (salarials o no).

4) Finalitzar amb l’estigmatització de les persones desocupades en general i, concretament, de les majors de 55 anys. Només d’aquesta manera podrem millorar l’ocupabilitat d’aquestes persones.

5) Analitzar l’eficiència dels programes d’inserció i apostar per accions d’inserció i de formació amb continguts reals.

SEGON.- Comunicar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a la UGT de Catalunya. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Per explicar i defensar la moció té la paraula el senyor Eduard Carrillo. Pren la paraula el senyor Eduard Carrillo: Bé, bona nit. Aquesta moció està presentada a petició de la UGT de Catalunya i –com bé diu- és una moció de suport a la creació de la prestació de Garantia per

305

persones més grans de 55 anys. Què vol dir això? Tenim un 19,6% de la població activa major de 55 anys que es troba a l’atur, amb escasses perspectives de recuperació d’una activitat laboral amb garanties després de perdre el lloc de treball, amb menys capacitat per a modificar les seves trajectòries laborals i empentats a un retir avançat del mercat de treball, és essencial que hi hagi una major vinculació entre les polítiques d’ocupació i les de protecció per desocupació. Per tant estem parlant d’un col·lectiu molt vulnerable, amb una situació la que estem vivint com a conseqüència de les seqüeles de la crisi que encara estem patint i, per tant, aquest col·lectiu pot acabar la seva vida activa cobrant –si compleix requisits- un subsidi de 426 euros mensuals. Però també afecta els seus futurs drets de jubilació en aquesta quantia. Per tant, aquesta moció el que demana és els següents acords:

“Donar suport a la proposta impulsada per la UGT de Catalunya, anomenada “Garantia +55” i que significa:

1) Crear la prestació “Garantia +55” per a les persones de més de 55

anys que es trobin en situació de desocupació, tinguin cotitzats un mínim de 15 anys i hagin exhaurit la prestació per desocupació contributiva. Aquesta prestació serà una proposta integral i que contempla:

a. Una prestació econòmica igual al SMI vigent. b. El manteniment d’entre un 90 i el 100% del còmput de les

bases de cotització en la mateixa quantia que la darrera prestació contributiva per desocupació durant la percepció d’aquesta prestació, a efectes del càlcul de les prestacions de Seguretat Social per IP, mort i supervivència i jubilació.

2) Apostar per un SMI de 1.000 euros que ens apropi als estàndards dictats per la Carta Social Europea.

3) Afrontar la gran complexitat i fragmentació dels diferents sistemes de protecció. Cal simplificar i racionalitzar l’actual sistema de prestacions, i cal fer-ho amb la col·laboració de l’administració central. En conseqüència, abordar i millorar les inequitats de les prestacions, i assegurar la compatibilitat de les prestacions econòmiques amb altres rendes (salarials o no).

4) Finalitzar amb l’estigmatització de les persones desocupades en general i, concretament, de les majors de 55 anys. Només d’aquesta manera podrem millorar l’ocupabilitat d’aquestes persones.

5) Analitzar l’eficiència dels programes d’inserció i apostar per accions d’inserció i de formació amb continguts reals.”

I, finalment, el segon acord que proposem és “Comunicar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a la UGT de Catalunya.”

306

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Carrillo. Torn de paraules pels grups? Senyor Manuel Rodríguez. Pren la paraula el senyor Manuel Rodríguez: Gràcies senyor Batlle. Nuestra posición va a ser la abstención. Reconocemos que es un colectivo muy vulnerable dentro de nuestro mercado laboral actual y compartimos la creación de la prestación “Garantía+55” para todas aquellas personas mayores de 55 años en situación de desempleo, teniendo siempre en cuenta que debemos seguir buscando y trabajando para conseguir una fórmula viable para proporcionar los medios necesarios para que este colectivo vuelva a recuperar una vida laboral digna. Pero no creemos que apostar por incrementar el Salario Mínimo Interprofesional sea una buena opción y sí un complemento salarial anual garantizado para quienes tengan salarios bajos o empleos precarios. Este complemento lo recibirían unos 5 millones de hogares y su coste no superaría el 1% del PIB. Además, apostamos por cheques de formación para que se puedan usar para pagar cursos, tutorías individuales y programas remotos por ordenador cuando el trabajador pueda acreditar que ha participado en el curso, incluyendo bonificaciones a las empresas que contraten a parados de larga duración. Gracias. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Rodríguez. Senyor Palomo, ara sí, té la paraula. Pren la paraula el senyor Rubèn Palomo: Gràcies senyor Batlle. La proposta “Garantia+55” és una important iniciativa per ajudar a un col·lectius de treballadores que es troben en una molt difícil situació, ja que el fet de trobar-se en atur a aquestes edats suposa no només una dificultat extrema a l’hora de trobar feina sinó també una condemna a la misèria. En un país on les pensions mínimes són de vergonya, que no permeten cobrir les necessitats bàsiques de vida, aquestes apostes –encara que molt superficials- són passos en la direcció correcta. De la mateixa manera aplaudim la proposta d’augment del Salari Mínim ja que el ridícul Salari Mínim Interprofessional existent a l’Estat espanyol només ha servit per enriquir a l’empresariat i duu a la precarietat, la pluriocupació i la misèria a un gran col·lectiu de gent, sobretot els més joves, dones i immigrants. Aquesta dura situació s’ha de recordar que ve determinada per les reformes laborals, els Pactes de Toledo i un munt d’actuacions en defensa dels beneficis privats d’una minoria en contra de la suficiència vital de la gran majoria. Unes polítiques que han estat imposades per les reformes del PP i el PSOE, amb el suport necessari de Convergència i que correm el perill que siguin radicalment endurides contra les treballadores degut al creixement de partits ultraliberals com Ciutadans o per les noves mesures que exigeixen per a l’any vinent des de la Unió Europea. Votarem a favor. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Qui més havia demanat la paraula? Senyor Ricard Vicente, endavant.

307

Pren la paraula el senyor Ricard Vicente: Sí, gràcies senyor Alcalde. Molt ràpidament. Plenament recolzament a aquest col·lectiu i, per tant, no només votarem a favor de la moció sinó que demanaríem –si no tenen res en contra els altres proposants- també ser proposants d’aquesta moció i, per tant, compartir-la. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies, senyor Ricard Vicente. Senyor Llombart teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: Sí. Nosaltres, el nostre Grup votarà abstenció perquè considerem que és un tema a debatre al Parlament de Catalunya i, de fet, és un tema que està actualment en debat amb els partits polítics al Parlament i avui –que ha començat l’activitat política al Parlament- doncs espero que aquest tema sigui un tema de consens i d’estabilitat perquè actualment representa un problema social i necessitem una activitat de coordinació dintre de la Seguretat Social entre el Govern de l’Estat i la Generalitat de Catalunya. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Llombart. Alguna intervenció més en aquesta moció? No? Doncs passaríem a la votació tenint en compte, senyor Secretari, que el Grup Municipal de Sitges en Positiu també s’adhereix com a grup proposant. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:

Vots a favor: 15 que corresponen als grups polítics municipals de CiU (5), ERC (3), SeP (PSC-ICV) (3), CUP (3) i Sitges GI (1).

Abstencions: 6 que corresponen als grups polítics municipals de C’s (3), NH (2) i PP (1).

El batlle declara aprovats amb el quòrum de la majoria absoluta legal els acords transcrits més amunt. 5.2.- MOCIONS PRESENTADES PEL GRUP MUNICIPAL DE SITGES EN POSITIU – SeP (PSC-ICV). 5.2.1.-MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL SITGES EN POSITIU (PSC · ICV-EUiA) SOL·LICITANT A LA GENERALITAT DE CATALUNYA QUE GARANTEIXI BEQUES-MENJADOR A TOTS ELS INFANTS EN SITUACIÓ DE VULNERABILITAT. Exposició de motius Ateses les creixents dificultats de moltes famílies de la nostra ciutat per oferir una alimentació adequada, diversificada i de qualitat als seus fills i filles per problemes econòmics, derivats tant de l’atur creixent com de les retallades en els diferents programes de garantia de rendes (RMI, prestació contributiva d’atur, Prepara...).

308

Atesa l’existència d’una situació significativa de malnutrició infantil reconeguda tant per entitats socials (com Creu Roja o Càritas) com per diverses instàncies de la Generalitat: segons l’IDESCAT (estadística oficial) 50.000 catalans menors de 16 anys no poden menjar carn o peix cada 2 dies per privacions materials; esment a la problemàtica en diversos pactes recentment signats com el pacte contra la pobresa o el pacte per la infància; diverses crides per part de la presidència del Consell Assessor de la Generalitat per Polítiques Socials i Familiars; reiterats informes elaborats per la Sindicatura de Greuges. Atès que la funcionalitat dels menjadors escolars ha anat evolucionant. Fa uns anys era bàsicament un recurs per millorar les oportunitats educatives i per facilitar la conciliació laboral-familiar. Ara també es planteja com una eina per garantir la suficiència alimentària dels infants vulnerables en un entorn socialment normalitzat. Atesa la responsabilitat competencial de la Generalitat de Catalunya en aquesta matèria: art. 166 del EAC de Serveis Socials, Voluntariat, Menors i Promoció de les Famílies i Decret 160/1996 que regula el servei escolar de menjador als centres docents públics. Atès que, malgrat l’agreujament de la situació social, la partida pressupostària que dedica la Generalitat a les beques menjador porta 4 anys congelada. Atès que aquesta combinació de necessitats creixents i recursos congelats ha implicat un enduriment de la situació exigida als usuaris i usuàries per accedir al sistema de beques. Atès que aquest canvi de criteris implica una important reducció del nombre de beques i suposa també deixar d’atendre infants que s’atenien els cursos anteriors. Alhora cal esmentar que els canvis introduïts per la Conselleria han implicat una pèrdua de cobertura que deixa fora del sistema gairebé la meitat de famílies que realitzen la sol·licitud de beca. Atès l’acord del Parlament de Catalunya pres per unanimitat de 3 de juliol de 2013 (Moció 34/X del Parlament de Catalunya, sobre la pobresa infantil i les beques menjador “b) Garantir, per mitjà d’un pla de xoc de garantia alimentària i una partida pressupostària oberta, que per al curs 2013-2014 cap infant no es queda sense una beca de menjador per limitacions pressupostàries. L’accés a la beca dependrà dels barems econòmics i socials actuals de la família de l’infant. Pel que fa als ajuts d’urgència social, s’ha d’incrementar el suport als ens locals per tal d’atendre els casos de famílies que, tot i que reben una beca de menjador, no poden fer front al pagament de la part que els correspon). En el sentit d’una major dotació pressupostària per garantir que cap nen o nena del nostre país que ho necessiti es quedi sense beca de menjador per limitacions pressupostàries. És per això que reivindiquem que no pot haver cap nen o nena amb dèficits alimentaris.

309

És per tot això que el Grup Municipal de Sitges en Positiu (PSC-ICV) proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents:

ACORDS: Primer.- Exigir a la Generalitat de Catalunya que habiliti les partides pressupostàries adients per tal que es puguin atorgar pel curs 2015-2016 les beques-menjador necessàries per atendre les sol·licituds avaluades pels serveis socials, per tal de garantir un àpat equilibrat al dia a tots els infants en situació de vulnerabilitat. Segon.- Traslladar l’anterior acord al Govern de la Generalitat, a la Mesa del Parlament de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, al Consell Comarcal del Garraf, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Per defensar la moció té la paraula la senyora Carme Gasulla. Pren la paraula la senyora Carme Gasulla: Moltes gràcies senyor Alcalde. Bé, explicaré una mica –malauradament- quin és el sentit d’aquesta moció. Les dificultats de moltes famílies d’arreu del país –Sitges no és una excepció- per oferir una alimentació adequada, diversificada i de qualitat als seus fills i filles per problemes econòmics, derivats tant de l’atur creixent però també de les retallades en els diferents programes de garantia de rendes ha provocat una situació de la qual –com a polítics però, sobretot, com a ciutadans ens sentim avergonyits. L’existència significativa nens i nenes que pateixen malnutrició. Una realitat reconeguda per entitats socials (com Creu Roja o Càritas) però també per la mateixa Generalitat. Segons l’estadística oficial, 50.000 catalans menors de 16 anys no poden menjar carn o peix cada 2 dies per privacions materials; esment a la problemàtica als recentment signats pactes per a la pobresa o el pacte per la infància; informes fets tant per la Sindicatura de Greuges com pel Consell Assessor de la Generalitat per Polítiques Socials i Familiars. Una situació dramàtica que ha fet canviar la funcionalitat dels menjadors escolars. On abans hi havia un recurs per a una millora de les oportunitats educatives com de la conciliació laboral-familiar, ara és moltes vegades una eina per garantir la suficiència alimentària dels infants vulnerables. Recordem que, malgrat els esforços fets tant pels Consells Comarcals –especialment el Consell Comarcal del Garraf- com pel mateix Ajuntament –l’Ajuntament de Sitges- en aquesta qüestió, és aquesta una competència de la Generalitat de Catalunya segons l’article 166 del EAC de Serveis Socials, Voluntariat, Menors i Promoció de les Famílies la qual regula el servei escolar de menjador als centres escolars públics.

310

Malgrat l’agreujament de la situació social, la partida pressupostària que dedica la Generalitat a les beques menjador porta 4 anys –repeteixo- 4 anys congelada. Tot aquest cúmul de circumstàncies ha generat un enduriment del perfil exigit als usuaris i usuàries per accedir al sistema de beques, la qual cosa genera una important reducció del nombre de beques i suposa també deixar d’atendre infants que s’atenien en cursos anteriors. Tampoc han ajudat a canviar la situació els canvis introduïts per la Conselleria que implica una pèrdua de cobertura que deixa fora del sistema gairebé la meitat de famílies. Curiosament a l’acord del Parlament de Catalunya pres per unanimitat de 3 de juliol de 2013 (Moció 34/X sobre la pobresa infantil i les beques menjador es diu que es garantirà per mitjà d’un pla de xoc de garantia alimentària i una partida pressupostària oberta, que per al curs 2013-2014 cap infant –el curs vigent aleshores- cap infant no es quedi sense una beca de menjador per limitacions pressupostàries, és a dir, en plena crisi. Fins i tot es parla d’augmentar la dotació pressupostària per garantir que cap nen o nena del nostre país que ho necessiti es quedi sense beca de menjador. Per això reivindiquem, des de Sitges en Positiu, i esperem que amb el suport de tot aquest plenari que no pot haver cap nen ni cap nena amb dèficits alimentaris i com a societat aquesta sí que hauria de ser una línia vermella que no podem travessar. Demanem en primer lloc exigir a la Generalitat de Catalunya que habiliti les partides pressupostàries adients per tal que es puguin atorgar pel curs 2015-2016 que ja ha començat les beques-menjador necessàries per atendre totes les sol·licituds avaluades pels serveis socials, per tal de garantir un àpat equilibrat al dia a tots els infants en situació de vulnerabilitat. En segon lloc, traslladar l’anterior acord al Govern de la Generalitat, a la Mesa del Parlament de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, al Consell Comarcal del Garraf, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis. Moltes gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyora Gasulla. Torn de paraules dels grups? Senyor Ferran Llombart teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: Regidora, moltes gràcies per aquesta exposició i estem nosaltres totalment d’acord i votarem a favor d’aquesta moció. En principi, els que som consellers comarcals hem tingut moltes vegades respostes de la Generalitat. Ens agradin o no és un problema de gestió del propi ens jurídic de la Generalitat i dels pagaments que dóna als municipis, fins i tot, a través dels consells comarcals. En aquest sentit, voldria –bé, parlava amb el Marc, com a representant d’aquest grup al Consell- presentar aquesta moció i donant una mica de força tots plegats perquè és un problema que tenim sempre. Tots els anys tenim aquest problema.

311

I amb aquesta exposició que ha fet la Regidora Carme Gasulla tenim una reflexió molt important especialment perquè avui per avui tenim un problema molt gran i les famílies estan molt agraviades per aquest problema. Querría añadir –para finalizar la intervención- que el Consell Comarcal y, en este caso, Marc y yo que somos los representantes podríamos trabajar en la misma dirección que se ha hecho en la anterior legislatura del Consell. Se han garantizado todos los pagos que existían, por lo menos en los que en previsión de pago a las familias más desfavorecidas y que necesitaban estas aportaciones por parte del Consell Comarcal. Pero sí es cierto que esto ha agraviado la incorporación de nuevos proyectos que ayudasen a las familias más desfavorecidas e incluso a la ejecución de otros proyectos importantes del propio Consell. Por lo tanto, volviendo al punto inicial, que traslademos esta moción al Consell Comarcal en breve, en el próximo Consell que tendremos en noviembre. Moltes gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Llombart. Més intervencions? Senyor Manuel Rodríguez. Pren la paraula el senyor Manuel Rodríguez: Sí. Gràcies. En primer lloc, fer una matització del que ha comentat el Regidor Ferran Llombart en relació al Consell Comarcal, és a dir, el Consell Comarcal ha avançat provisionalment aquestes beques. És a dir, les va concedir provisionalment perquè la Generalitat de Catalunya no ha pagat la partida pressupostària. En aquest sentit el nostre Grup està plenament d’acord amb aquesta línia vermella que diu la senyora Carme Gasulla. Evidentment votarem a favor. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Rodríguez. Senyor Pol Vigó. Pren la paraula el senyor Pol Vigó: Gràcies senyor Batlle. Aquesta, com l’anterior, és una moció que ens arriba al Ple degut als efectes catastròfics que ha provocat la crisi capitalista en que estem immersos. Les respostes neoliberals que s’han adoptat a Europa, a Espanya i Catalunya i que han significat un empobriment generalitzat de la classe treballadora. La construcció d’un nou país, o el dia a dia d’un de vell ha de permetre no només que es garanteixin les beques-menjador si no que no ha de consentir que s’arribi a la situació actual on l’àpat que s’ofereix als menjadors escolar és, en molts casos, l’únic àpat equilibrat i sa que un infant té al dia. Necessitem, doncs, elaborar plans de xoc però també aturar i revertir les polítiques aplicades fins ara i que ens han dut a aquesta situació. El nostre vot, evidentment, serà favorable a la moció.

312

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Vigó. Alguna intervenció més? Senyora Mireia Rossell en nom dels grups del Govern. Pren la paraula la senyora Mireia Rossell: Gràcies senyor Batlle. Puntualitzar primer també, per això, que tant l’Aurora Carbonell com jo mateixa som també conselleres comarcals. També traslladarem, evidentment, aquesta moció. I el senyor Palomo també. Bé, l’alimentació d’una nena o d’un nen no ha de ser mai cap negociació econòmica. Avui en dia la funcionalitat dels menjadors escolars –com ha dit la senyora Gasulla- ja no és només un tema de conciliació laboral i familiar sinó que, entre d’altres raons, és una necessitat per garantir l’alimentació d’infants que viuen en un entorn sòcio-familiar empobrit. Aquesta necessitat –malauradament creixent; aquí al Consell Comarcal del Garraf s’ha determinat doncs que hi ha un increment d’un 20% de sol·licituds en comparació amb anys anteriors- mai hauria de ser coberta en funció d’una partida pressupostària concreta. Des del Consell Comarcal del Garraf –ens que regula aquesta ajuda al municipi- la resolució de beques tramitades no ha deixat per això mai sense aquesta ajuda a cap infant amb necessitats alimentàries. No obstant, com a Govern compartim el fet que les ajudes econòmiques emeses per la Generalitat de Catalunya no tinguin límits pressupostaris, tractant-se d’un dret tan bàsic com un col·lectiu tan vulnerable com és els infants. Més enllà per això d’aquesta reivindicació també comunicar-li que si a nivell municipal es detectés que hi ha algun desajustament que fa que aquestes beques no cobreixen les necessitats dels infants del nostre municipi, l’Ajuntament de Sitges en donaria cobertura. Per aquestes raons com a Equip de Govern donarem suport. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Alguna intervenció més sobre la moció? No? Doncs passaríem a la votació. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:



313

5.2.2.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL SITGES EN POSITIU (PSC · ICV-EUiA) SOBRE ELS TRACTAMENTS DE FERTILITAT A LA SANITAT PÚBLICA. Exposició de motius Atès que el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar el 23 de juliol de 2013 un document proposat pel Ministeri de Sanitat on es definien condicions restrictives per a les dones que volen accedir als tractaments de fertilitat des de la sanitat pública. Segons aquests document només hi poden accedir les parelles formades per una dona menor de 40 anys i un home de menys de 55 anys, sense cap fill comú previ i sa i que comptin amb un diagnòstic d’esterilitat després d’haver realitzat el corresponent estudi. Atès que amb aquestes condicions, el Ministeri exclou a les dones soles i a les parelles de dones de l’accés a les tècniques de reproducció assistida gratuïtes, dins el sistema de la sanitat pública. Atès que a Catalunya aquests criteris ja s’apliquen des del juliol de 2001, quan el Departament de Salut va fer un “Protocol d’estudi i tractament de l’esterilitat” per a la xarxa sanitària d’utilització pública. Aquest Protocol estableix les mateixes restriccions fixades pel Ministeri de Sanitat: fixa que ha de ser una parella de més de 18 anys i que ha de portar més d’un any intentant tenir fills. Exclou les dones de més de 40 anys i els homes de més de 55 i, per últim, demana que la infertilitat ha d’haver estat diagnosticada. Atès que formar una família no és un caprici ni hauria de ser un privilegi reservat a un únic model de família. El fet d’excloure a les dones soles i a les parelles de dones de les tècniques de reproducció assistida gratuïtes només respon a criteris ideològics discriminatoris, homòfobs i sexistes. Atès que la multiplicitat d’identitats amb què cada persona ens identifiquem, ens situa en un lloc determinat de l’escala social. Així, aquelles identitats menys privilegiades pel sistema tenen majors cotes de vulnerabilitat. Per això algunes característiques identitàries com l’origen ètnic, la classe social, la identitat de gènere, l’orientació sexual o els tipus de diversitat funcional de cada persona són crucials per la posició social que ocupa. I aquesta és una qüestió que tots els governs han d’ocupar-se per eliminar les diferents formes de discriminació que tenim a la nostra societat. Atès que aquesta és una mesura manifestament inconstitucional: l’article 14 de la Constitució extableix que “els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap tipus de discriminació per motiu de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. I aquesta mesura suposa que la dona no tingui aquests drets, sinó que només el tinguin en funció de la seva parella masculina. Per tot això, el grup municipal de Sitges en Positiu (PSC-ICV), proposa al ple l’adopció dels següents

314

ACORDS: Primer.- Instar el Govern de la Generalitat a modificar el “Protocol d’estudi i tractament de l’esterilitat” per a la xarxa sanitària d’utilització pública per a incloure dins els supòsits d’estudi i de tractament a les mares soles i a les parelles de dones. Segon.- Comunicar aquests acords als diferents grups parlamentaris i a les entitats municipalistes. Tercer.- Comunicar aquests acords al Ministeri de Sanitat i al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut89. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Per defensar la moció, senyora Carme Gasulla té la paraula. Pren la paraula la senyora Carme Gasulla: Bé, exposarem els motius per la qual cosa demanem aquest suport sobre els tractaments de la sanitat pública adreçats especialment a dones i a parelles de dones que, en aquests moments, no està contemplat. El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar el 23 de juliol de 2013 un document proposat pel Ministeri de Sanitat on es definien condicions molt restrictives a les dones que volen accedir als tractaments de fertilitat des de la sanitat pública. Segons aquests document només hi poden accedir les parelles formades per una dona menor de 40 anys i un home de menys de 55 anys, sense cap fill comú previ i sa i que comptin amb un diagnòstic d’esterilitat després d’haver realitzat el corresponent estudi. Aquestes condicions, exclou des del Ministeri a les dones soles i a les parelles de dones de l’accés a les tècniques de reproducció assistida gratuïtes, dins el sistema de la sanitat pública. Aquests criteris a Catalunya ja s’apliquen des del juliol de 2001, quan el Departament de Salut va fer un “Protocol d’estudi i tractament de l’esterilitat” per a la xarxa sanitària d’utilització pública i aquest Protocol estableix exactament les mateixes restriccions del Ministeri de Sanitat: fixa que ha de ser una parella de més de 18 anys i que ha de portar més d’un any intentant tenir un fill. Exclou també les dones de més de 40 anys i els homes de més de 55 i, a més a més, demana que la infertilitat ha d’haver estat diagnosticada. Formar una família no és un caprici ni hauria de ser un privilegi reservat només a un model de família tenint en compte que aquests models hores d’ara han canviat i han canviat considerablement. El fet d’excloure a les dones soles i a les parelles de dones de les tècniques de reproducció assistida gratuïtes només respon a criteris ideològics discriminatoris, homòfobs i sexistes.

89 Esmena introduïda a la sessió plenària de 26 d’octubre de 2015

315

La multiplicitat d’identitats amb què cada persona ens identifiquem, ens situa en un lloc determinat de l’escala social. Aquelles identitats menys privilegiades pel sistema tenen majors cotes de vulnerabilitat. Per això algunes característiques identitàries com l’origen ètnic, la classe social, la identitat de gènere, l’orientació sexual o els tipus de diversitat funcional de cada persona són absolutament crucials per la posició social que ocupa. I aquesta és una qüestió que tots els governs han tractat i han procurat eliminar d’alguna manera. Aquesta mesura, a més a més, presa tant pel Ministerio de Sanidad com pel Govern de la Generalitat de Catalunya és absolutament inconstitucional i així s’ha demostrat. De fet, no fa gaire –la setmana passada- el Govern de València va rebatre aquesta decisió i ja contempla aquesta demanda que estem fent nosaltres avui en aquesta moció. L’article 14 de la Constitució extableix que tots “els espanyols són iguals” –i espanyoles- “davant la llei, sense que pugui prevaler cap tipus de discriminació per motiu de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. I aquesta mesura suposa que la dona no tingui aquests drets, sinó que només el tinguin en funció de la seva parella masculina. Per tot això, des del grup municipal Sitges en Positiu proposem l’adopció dels següents acords: En primer lloc, instar el Govern de la Generalitat a modificar el “Protocol d’estudi i tractament de l’esterilitat” –tal com s’ha fet al Govern de València i està en procés d’estudi a Andalusia- per a la xarxa sanitària d’utilització pública per a incloure dins els supòsits d’estudi i de tractament a les mares soles i a les parelles de dones. I, en segon lloc, comunicar aquests acords als diferents grups parlamentaris i a les entitats municipalistes. Moltes gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyora Gasulla. Torn de paraules pels grups? Senyor Manuel Rodríguez. Pren la paraula el senyor Manuel Rodríguez: Gràcies senyor Batlle. Bé, entenem que els criteris adoptats pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut són evidentment excloents i són inconstitucionals. Per aquesta raó votarem favorablement. I, a més a més, voldríem fer una esmena que seria: Comunicar aquest acord també al Ministerio de Sanidad i al mateix Consell Interterritorial de Salut. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Accepta l’esmena senyora Gasulla? Pren la paraula la senyora Carme Gasulla: Sí.

316

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: S’accepta l’esmena. Senyor Secretari s’ha d’incorporar “Comunicar també l’acord al Ministeri de Sanitat i a...”, perdoni, ara li passen l’organisme. Molt bé. Senyor Rubèn Palomo havia demanat la paraula. Endavant. Pren la paraula el senyor Rubèn Palomo: Gràcies senyor Batlle. Donarem suport a aquesta moció perquè creiem que aquests tractaments de fertilitat a través de la Sanitat Pública s’han d’obrir a tots els models de família. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Senyor Mas, en nom dels grups del Govern. Pren la paraula el senyor Jordi Mas: Sí, en nom dels grups del Govern, evidentment, per l’esperit de la moció donarem tot el ple suport a la moció. Només fer-li, senyora Gasulla, dos comentaris de precisió en la moció. Entenem que la data del 2001 que està aquí és errònia, és juliol de 2011 quan es publica el Protocol aquest i, en definitiva, mantenint l’esperit, fins i tot, casi que seria...quan l’objecte del Protocol diu clarament que el Protocol d’assistència és per a les parelles heterosexuals, jo crec que seria més raonable incidir en que traguessin aquest terme. És a dir, seria casi més fàcil incoar treure aquest terme de l’objecte de l’estudi que no fer-los afegir altres dos supòsits que a lo millor ens complica més la vida. És una apreciació que, evidentment, deixem a la seva consideració i votarem a favor. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Mas. Senyora Gasulla. Pren la paraula la senyora Carme Gasulla: No tinc cap inconvenient. Em fa l’efecte que és del 2001 a prorrogar el 2011, però de tota manera si estic equivocada ho rectifiquem i ja està. Cap problema. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Moltes gràcies. Incorporades aquestes esmenes, algun grup municipal vol prendre la paraula? No? Doncs passaríem a la votació. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:



317

5.2.3.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL SITGES EN POSITIU (PSC · ICV-EUiA) A LA CAMPANYA DE RECOLLIDA DE SIGNATURES PER LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR LA ROSA VERDA: PROPOSICIÓ DE LLEI REGULADORA DE LES ASSOCIACIONS DE PERSONES CONSUMIDORES DE CÀNNABIS. El consum de cànnabis per part de persones adultes, en l’àmbit privat, ja sigui per motius lúdics o terapèutics és l’exercici del dret fonamental a la llibertat que es projecta en llibertat de consciència i a la lliure disposició del propi cos, i també del dret a la salut i de les persones a escollir les teràpies i tractaments que lliurement escullin. Existeix a Catalunya una llarga tradició de consum de cànnabis, degut a les particulars condicions climàtiques, situació geogràfica i les seves circumstàncies econòmiques i socials entre d’altres. D’ençà que l’any 1991 en que es va fundar a Barcelona l’associació Ramón Santos de Estudios del Cannabis “ARSEC”, reconeguda com la primera associació de persones consumidores de cànnabis que va dur a terme un conreu col·lectiu, el nombre d’aquestes entitats ha proliferat. S’estima que a l’actualitat existeixen uns 400 clubs socials de cànnabis a Catalunya. La societat civil Catalana ha estat històricament un element vertebrador i clau en la defensa dels interessos, drets i en la iniciativa de les aspiracions de la ciutadania. Les associacions de consumidors de cànnabis són una manifestació d’aquesta capacitat organitzativa ciutadana històrica actual, i han dut a terme una important i valuosa tasca d’autoregulació, establint criteris i pautes i codis de bones pràctiques. Alhora, la seva existència ha posat de manifest una incontrovertible realitat social respecte al consum de cànnabis i ha construït un model, objecte d’estudi a nivell internacional, en un moment de debat a nivell mundial sobre la necessitat d’un canvi en l’orientació de les polítiques de drogues, basat en la reducció de riscos associats al seu ús, i a no criminalitzar a les persones consumidores. Aquestes entitats han vingut col·laborant amb les administracions de Catalunya i reclamant l’establiment d’un marc legislatiu clar; tot entenent la seguretat jurídica com la millor eina per millorar les condicions de vida de les persones consumidores i garantir un ple respecte pels seus drets. Les administracions locals de Catalunya han estat també pioneres, i a l’any 2012 l’Ajuntament de Rasquera va aprovar un pla per promoure la investigació científica i alhora donar solució als reptes que es plantejaven les associacions, així com optimitzar els recursos, que va ser recolzat per la ciutadania en una consulta popular. El febrer de l’any 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la moció 77/X, per tal que la comissió de Salut realitzés els treballs per tal que el Govern de la

318

Generalitat regulés les associacions de consumidors de cànnabis en el plaç de quatre mesos. El 29 de gener de 2015 es va aprovar la resolució 932/X, l’exposició de motius de la qual va posar de manifest l’orientació de la Generalitat en polítiques de drogues i en la necessitat d’aprovar una norma per regular aquestes associacions: “Des de fa anys a Catalunya s’estan duent a terme polítiques de drogues basades en la reducció de riscos i danys. Aquest enfocament no és un aspecte només de Catalunya, sinó que sorgeix d’un debat a nivell mundial, en el que persones de diferents àmbits de representació cívica, professional i política han expressat la necessitat de replantejar l’enfoc de les polítiques de drogues.” Així doncs, el debat sobre la regulació del cànnabis està actualment basat en aconseguir una millora social i de salut que prioritzi el respecte dels drets, aconseguint que les persones usuàries de cànnabis puguin accedir-hi de forma segura, lluny del mercat negre i respectant els drets de l’usuari, i en aquest sentit, hi ha obert un debat de drets essencials en el qual hi intervé el dret a la llibertat, el dret a la informació, el dret a la seguretat i el dret a la salut. Les polítiques que s’han dut a terme durant molts anys a nivell mundial no han acabat d’aconseguir reduir tant el consum de drogues com sobre tot el seu mercat negre, amb els conseqüents costos socials i econòmics. Per aquest motiu l’enfoc de salut pública pretén garantir els drets dels usuaris mitjançant la prevenció i la reducció de riscos i és un punt de partida recurrent quan parlem actualment de polítiques de drogues. Des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, fa temps que s’està treballant amb les federacions representatives dels Clubs de Cànnabis, amb l’objectiu de definir una proposta que permeti establir mecanismes per millorar la seva activitat des d’una perspectiva de Salut Pública. Aquest debat i aquestes propostes han arribat a molts municipis així com també al Parlament de Catalunya on s’ha treballat amb tots els grups parlamentaris per tal d’arribar a un consens per aportar una solució per part de la Generalitat de Catalunya mitjançant un reconeixement normatiu. La situació actual respecte el cànnabis a Catalunya demana un compromís per abordar noves respostes davant el consum del cànnabis. En aquests moments es fa necessària una norma que estableixi clarament quin ha de ser el model d’activitat dels clubs i associacions cannàbiques basat en la transparència, les bones pràctiques i en la política de reducció de riscos. En els últims anys els clubs socials de cànnabis han proliferat arreu de Catalunya. Els clubs socials de cànnabis són associacions sense ànim de lucre que s’autoproveeixen i distribueixen cànnabis entre les seves persones sòcies, totes

319

elles majors d’edat, les quals consumeixen aquesta substància en un àmbit privat, reduint així danys sobre la salut associats al mercat clandestí i a determinats usos del cànnabis. Per tal de protegir, promoure i millorar la salut pública de la població mitjançant una política orientada a minimitzar els riscos i danys del consum del cànnabis i, així mateix, impulsar la deguda informació, educació i prevenció sobre les conseqüències i efectes perjudicials vinculats al consum d’aquesta substància. Cal també establir un marc legal que garanteixi l’exercici i el respecte de les llibertats individuals i drets fonamentals, i escau aprovar una llei que estableixi clarament les condicions bàsiques per l’exercici de l’activitat de les associacions de persones consumidores de cànnabis, d’acord amb les competències de la Generalitat de Catalunya. Des dels Ajuntaments reconeixem la realitat de l’ús social del cànnabis i apostem per unes polítiques públiques de Salut que vetllin per l’educació i l’empoderament de les persones a prendre les seves decisions de manera lliure i responsable. En conseqüència, l’Ajuntament de Sitges, reunit en sessió plenària, recollint la voluntat popular,

ACORDA: Primer.- Instar a les institucions catalanes a treballar per aconseguir el consens i dotar el nostre país d’una llei que ens permeti regular l’activitat de les associacions cannàbiques sota uns mateixos criteris de salut pública, respecte dels drets civils, sostenibilitat i protecció mediambiental. Segon.- Donar suport a la recollida massiva de signatures de la campanya “La Rosa Verda”, la ILP reguladora de les associacions de persones consumidores de cànnabis i a participar, des dels municipis, en el procés de consens per a la nova llei. Tercer.- Comunicar aquest acord al Parlament de Catalunya. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Per defensar la moció, senyora Carme Gasulla té la paraula. Pren la paraula la senyora Carme Gasulla: Bé, els motius pels quals volem demanar-los el suport amb aquesta campanya de recollida de signatures d’una ILP de la Rosa Verda són els següents: El consum de cànnabis per part de persones adultes, en l’àmbit privat, bé per motius lúdics o terapèutics és una mostra més d’exercici dels drets humans fonamentals com la llibertat de consciència, la lliure disposició del propi cos, oi el dret a la salut o a escollir les teràpies lliurement.

320

La societat Catalana, precisament, ha estat històricament un eix vertebrador i clau en la defensa dels interessos, drets i en la iniciativa de les aspiracions de la ciutadania. D’ençà que l’any 1991 es funda Barcelona la primera associació de persones consumidores de cànnabis el nombre d’entitats no ha parat de créixer i existeixen actualment uns 400 clubs socials de cànnabis a Catalunya. Aquestes associacions fan una important tasca d’autoregulació i creació de bones pràctiques en el consum de cànnabis. És una manifestació que posa de manifest una realitat social objecte d’estudi a nivell internacional i, fins i tot, ha obert un debat molt més ampli sobre la necessitat d’un canvi d’orientació de les polítiques de drogues, basat en la reducció dels riscos associats al seu ús, i a no criminalitzar a les persones consumidores. Aquestes entitats han col·laborat amb les administracions de Catalunya reclamant l’establiment d’un marc legislatiu clar; entenent la seguretat jurídica és la millor eina per millorar les condicions de vida de les persones consumidores i garantint, a més, un ple respecte dels seus drets. Aquest debat sobre la regularització del cànnabis vol aconseguir que les persones usuàries puguin accedir de forma segura, lluny del mercat negre i sense posar en perill els seus drets. Des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, fa temps que s’està treballant amb les federacions representatives dels Clubs de Cànnabis, amb l’objectiu de definir una proposta que permeti establir mecanismes per a la millora de la seva activitat des d’una perspectiva de Salut Pública. Aquest debat i aquestes propostes han arribat a molts municipis així com també al Parlament de Catalunya on s’ha treballat amb tots els grups parlamentaris per tal d’arribar a un consens en el reconeixement normatiu d’aquestes associacions. Des dels Ajuntaments hem de reconèixer la realitat de l’ús social del cànnabis apostant per unes polítiques públiques de Salut que vetllin per l’educació i l’empoderament de les persones a prendre les seves decisions de manera lliure i responsable. I és per això que els demanem en primer lloc, instar a les institucions catalanes a treballar per aconseguir el consens i dotar el nostre país d’una llei que ens permeti regular l’activitat de les associacions cannàbiques sota uns mateixos criteris de salut pública, respecte dels drets civils, sostenibilitat i protecció mediambiental. En segon lloc, donar suport a la recollida massiva de signatures de la campanya “La Rosa Verda”, la ILP reguladora de les associacions de persones consumidores de cànnabis i a participar, des dels municipis, en el procés de consens per a la nova llei. En tercer i darrer lloc, comunicar aquest acord al Parlament de Catalunya. Moltes gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyora Gasulla. Torn de paraules pels grups municipals. Senyor Ignasi

321

Rubí teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Ignasi Rubí: Gràcies senyor Alcalde. Bé, nosaltres des de Nou Horitzó, senyora Carme, no votarem a favor d’aquesta moció presentada per vostès, per Sitges en Positiu, tot i que estem a favor dins del dret a la salut de que les persones puguin escollir lliurement els tractaments terapèutics si així ho desitgen. Però no entenem els motius lúdics ni tampoc l’ús social tal i com fa esment a la seva moció. Per aquest motiu votarem en contra d’aquesta moció. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Rubí. Senyor Manel Rodríguez teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Manuel Rodríguez: Gràcies senyor Batlle. Nosaltres donarem suport a l’adopció de les mesures per part de l’Estat de la producció i distribució del cànnabis i els seus derivats tant pel consum particular com pel seu ús terapèutic. Com a mesures paral·leles i necessàries i imprescindibles tenim la regulació social i la promoció de programes d’informació i conscienciació de les conseqüències nocives per a la salut derivats del consum de cànnabis. També donarem suport al disseny de programes de desintoxicació i de l’hàbit prioritzant la reducció dels danys. I perseguir severament el tràfic i la distribució il·legals d’aquesta substància prohibint la producció i la publicitat de les drogues i substàncies addictives. No obstant, creiem en la llibertat individual de les persones i per aquesta raó votarem a favor. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Moltes gràcies senyor Rodríguez. Disculpes al grup de la CUP que li toca parlar abans que al grup de Ciutadans. I m’equivoco constantment. Senyor Xavier Nin teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Xavier Nin: Gràcies senyor Batlle. Bé, des de la CUP veiem positius els motius dels acords que presenta la moció de la ILP la Rosa Verda. Per tant, el nostre vot serà favorable. Creiem del tot necessari l’establiment d’un marc legislatiu clar que regularitzi aquesta situació al·legal en que es troben aquestes associacions i, sobretot, que d’això se’n derivi una millora de les condicions de les persones consumidores, que s’allunyi del mercat negre i que garanteixi una garantia i una reducció de riscos per la salut pública. Tot i això, trobem una contradicció enorme que es plantegi aquesta moció en defensa de les associacions cannàbiques i que tinguem una Ordenança reguladora d’aquestes com la que es va aprovar en l’anterior legislatura –i que recordem que la CUP hi vam votar en contra-. Una Ordenança que, com deia, contradiu tot una mica el que defineix els motius de les associacions cannàbiques. Concretament vull fer referència a l’article 5 d’aquella Ordenança que deia que “es prohibeix l’obertura d’una activitat d’aquest tipus a menys de 300 metres de centres educatius, sanitaris o assistencials, equipaments esportius, punts o espais joves i, en general, de qualsevol sòl o edifici qualificat de sistema d’equipament, estigui o no construït i/o urbanitzat i a menys de 200 metres de les activitats incloses en el catàleg d’espectacles públics i activitats recreatives”. Amb això vol dir que pràcticament a

322

cap lloc de Sitges pot haver-hi una associació cannàbica. Per tant, instem a modificar l’Ordenança per tal de fer-la compatible amb la moció si aquesta surt aprovada. D’altra banda, no s’entén que ens adherim a aquesta moció. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Nin. Senyora Aurora Carbonell, en nom dels grups del Govern, té la paraula. Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Gràcies senyor Batlle. En nom del Govern votarem afirmativament a aquesta moció, tot i que el que diu el senyor Nin -precisament aquesta Ordenança aviat entrarà en vigor- les associacions cannàbiques que hi ha a Sitges presenten molts problemes, molt diversos i precisament estem esperant perquè es va aprovar el mes de maig. Tenien sis mesos per adaptar-se. La gran majoria no estaven ni adaptades ni tan sols al que hi havia abans, és a dir, es necessita una regulació urgentment de les associacions cannàbiques que hi ha aquí a Sitges i, per tant, penso que l’Ordenança serà una eina que serà, en aquest cas, positiva per regular aquest desgavell que hi ha actualment. I, per això, en aquest sentit nosaltres sí que votem positivament. Gràcies Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Moltes gràcies senyora Carbonell. Alguna intervenció més d’algun grup? Sí, senyor Llombart teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: Gràcies senyor Alcalde. Nosaltres votarem abstenció perquè en relació al contingut de la moció compartim algunes de les propostes de la mobilització de la nova llei per a regular una àrea que no està actualment –i de fet a nivell municipal ja hem tingut una iniciativa en diversos dels ajuntaments d’aquesta comarca- però ens abstindrem perquè la forma en com s’està tramitant la regularització d’aquesta nova Proposició de Llei per a regularitzar el consum del cànnabis no ho compartim de la manera que s’està fent. Por lo tanto, en este caso nos abstendremos en esta moción. Gracias. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Moltes gràcies senyor Llombart. Alguna intervenció més? No? Passaríem a la votació. En no fer ús de la paraula cap més regidor, el batlle sotmet la proposta a votació amb el següent resultat:

Vots a favor: 17 que corresponen als grups polítics municipals de CiU (5), ERC (3), SeP (PSC-ICV) (3), CUP (3) i C’s (3)

Vots en contra: 2 que corresponen al grup polític municipal de NH (2). Abstencions: 2 que corresponen als grups polítics municipals de Sitges

GI (1) i PP (1). El batlle declara aprovats amb el quòrum de la majoria absoluta legal els acords transcrits més amunt.

323

6.- PRECS I PREGUNTES. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: En primer lloc, abans de començar, la Regidora Carme Gasulla i jo mateix vam rebre –tal com ens vam comprometre- els representants de Renfe aquí a l’Ajuntament de Sitges per parlar de la situació del pas sota la via. Els hi expliquem molt breument quines són les conclusions de la reunió perquè tots els grups municipals en tinguin informació, sobretot si ara anaven a formular alguna pregunta. La reunió es va celebrar amb el senyor Félix Martín que és el Director de Rodalies de Catalunya de Renfe i es va celebrar el 16 d’octubre. I les tres conclusions principals de la reunió després d’una xerrada llarga van ser aquestes –i si en alguna cosa vol afegir algun comentari, senyora Gasulla, endavant-. Primera: el tema del vandalisme. El tema del vandalisme –com saben- està afectant el pas de sota la via i, durant aquests últims mesos, Renfe ha decidit d’una manera unilateral –com saben, en contra de l’opinió del Ple municipal- tancar l’accés quan es produeix un acte vandàlic. Ens diuen que això s’ha efectuat en dues o tres ocasions entre l’agost i el setembre. També els hi hem de dir que també va passar a la població veïna de Vilanova i la Geltrú, a la seva estació. Que ells tenen un protocol establert i que l’han seguit i que consideren que ara el vandalisme ha disminuït primer perquè han posat vigilància. Han incrementat la vigilància sota la via movent-se per tot el que és la zona de l’estació i el pas de sota la via. Hi ha càmeres de videovigilància –que ja hi eren- i, a més a més, hi ha oberta investigació als Mossos d’Esquadra sobre els actes vandàlics que hi van haver. I creuen que aquest conjunt de situacions ha fet que en aquest moment hagi minvat el vandalisme –que no solucionat; minvat-. Segona qüestió: l’accessibilitat al pas sota la via per connexió entre els distints barris. Renfe continua essent de l’opinió que les targetes actualment de pas –les targetes blanques- hi ha hagut un ús fraudulent d’aquestes targetes i continua existint aquest ús fraudulent i, per tant, la seva proposta és eliminar-les totes. No obstant, nosaltres -preocupats per aquesta situació- vam arribar a un acord de que a partir de l’1 de gener n’implantarien unes altres de noves. És a dir, les actuals deixaran de funcionar –es descodificaran- el 31 de desembre, en principi, i a partir de l’1 de gener n’hi hauria unes de noves –a partir del 2016- que aquestes ens demanen que l’Ajuntament en siguem també un ens col·laborador a l’hora de distribuir-les però que estaran molt limitades. Limitades a persones, sobretot, amb problemes de mobilitat diguem més de distància que no tant de mobilitat molt reduïda –perquè recordem que aquest pas no té eliminades les barreres arquitectòniques, per tant, és un pas d’escales, és un pas directe que no té ascensors; només té una escala mecànica al final en un cantó de la via- i, per tant, que la voluntat seria repartir aquestes targetes d’una manera limitada a una zona de Sitges concreta que seria: els carrers adjacents al pas de sota la via a l’Avinguda de les Flors i als carrers adjacents a la Plaça Eduard Maristany a sota la via, diguem, al cantó de mar. Aquest mapa de quins carrers l’hem d’elaborar conjuntament. Conjuntament. I, per tant, tenim l’encàrrec com a Ajuntament de fer una proposta però que quedi clar que, com que hi ha un pas sense barreres a l’Hort Gran i un pas sense barreres a Can Perico, les zones colindants a Can Perico i a l’Hort Gran ja tenen aquest accés directe i, per tant, els veïns d’aquella zona ja no se’ls donaria targetes. Només seria per la zona

324

central que hauríem de veure on va: si va del carrer del Prado al carrer Illa de Cuba o Sant Francesc i per la part de dalt del carrer Hipólito Lázaro o Verge del Pilar al carrer del Sol. S’hauria de veure. Això s’hauria de determinar. I tercera qüestió: els vam fer la proposta com a Ajuntament d’allargar el pas de sota la via fins a la Plaça Eduard Maristany o fins al carrer Salvador Mirabent Paretas. Renfe no va dir que no. Va dir que ho volia estudiar i que es donaven de temps fins el 31 de desembre d’enguany per estudiar-ho tècnicament i que ens farien –si consideraven que sí- fins i tot un croquis de com podria ser. I que abans del 31 de desembre ens dirien el què. Senyora Gasulla si vol prendre la paraula també. Endavant. Pren la paraula la senyora Carme Gasulla: Sí. Una mica en la mateixa línia... no hem acabat. En això sí que estarem d’acord: que és un negociador complex Renfe ho sabíem d’entrada. Hem demanat dates concretes d’entrega de croquis i fer una contraoferta amb croquis de l’Ajuntament. Crec que serà un procés complicat però, en principi, crec que les pedres de la solució estan posades. Jo volia dir-li una cosa. Abans el senyor Moliné ha fet esment de que nosaltres estem una mica sempre fent aquesta postura d’anar a la contra, d’intentar sempre posar pedres en el camí del Govern. Doncs miri, jo crec que això és un exemple de que això no és així. Que nosaltres sempre estarem –i ho vam fer penso que en el primer discurs que va fer en nostre portaveu-, sempre estarem a la disposició del Govern de l’Ajuntament de Sitges i de Sitges en general per buscar solucions a problemes que ens afecten a tots. Això per una banda, aquesta reflexió. I, per suposat, continuarem col·laborant en qualsevol tema. I, per una altra, jo li tocaré una mica el crostó, senyor Forns. Li tocaré perquè el comentari que van fer els directius de Renfe de que la moció presentada al mes de juliol els hi havia arribat el 13 d’octubre em va sorprendre. Davant d’ells lleialtat. Portes endins una crítica consistent. És una moció em sembla que del 28 de juliol. Què ha passat? Què ha passat entre el juliol i l’octubre? Per què no ha arribat aquesta moció? És a dir, penso que és una manifestació pública de força que els havia d’haver arribat immediatament i aquí ha passat algo. I portes endins sí que li dic que em penso que això és una errada d’algú. Però si aquí solemnement fem una moció declarant que donem suport al Govern el que s’ha de fer és transmetre aquesta moció immediatament, traslladar-la a Renfe. I, per l’altra: em consta que dimecres, dijous i divendres ja no hi havia vigilant en el pas sota via de Renfe. El passat dimecres, dijous i divendres. Per tant, hem d’estar a sobre perquè no serà fàcil. Compti amb nosaltres pel que faci falta però també farem aquesta tasca fiscalitzadora del procés. Moltes gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyora Gasulla. Comparteixo plenament tot el que ha dit i, evidentment, mirarem per què van notificar les mocions tan tard. Sí que ens passa de vegades, per altres casos, que quan s’ha notificat l’últim dels acords –que acostuma a ser “Notificació d’aquesta moció” al Parlament o al Ministeri- s’acostuma a notificar –no sé per què- tard. M’assabentaré exactament per quin

325

motiu tècnicament això es va enviar tan tard. Però comparteixo plenament tot el que ha dit. A partir d’aquí, feta l’exposició de com va anar la reunió i de les decisions que es van prendre, obrim el torn de precs i preguntes dels grups municipals. Després hi haurà el del públic. I té la paraula el senyor Ferran Llombart. Endavant. Pren la paraula el senyor Ferran Llombart: Sí, señor Alcalde. Dos únicas preguntas. Una en relación a un punto que se trató el último día en la ronda de preguntas de los grupos municipales y era relativa a la limpieza de Sitges y, más concretamente en este caso, hoy quiero hacer incidencia desde nuestro grupo municipal en relación a las defecaciones de mascotas en el municipio. Teníamos un proyecto en la legislatura pasada para ser implementado en 2015 por parte del Regidor Jordi Mas y desconocemos cuál es el último estado de esta implementación. Lo que sí es cierto es que muchos de nosotros que en la campaña electoral de mayo del 2015 llevábamos en nuestro programa convertir en Sitges en vila canina se está convirtiendo y sigue convirtiéndose en un gran problema puesto que las defecaciones en la vía pública van in crescendo y suponen un problema ya de higiene pública puesto que en algunas de las vías públicas más importantes y debido también a todavía la falta de pipicans –que recuerda usted que lo habíamos tratado durante el anterior año fiscal y durante el tiempo en que usted todavía era Alcalde en la anterior legislatura-, pues siguen estando sobre la mesa sin resolverse. Esta es una de las primeras preguntas. No se si quiere contestar el señor Mas y darnos una actualización. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Llombart. Senyor Mas. Pren la paraula el senyor Jordi Mas: Gràcies senyor Batlle. Senyor Llombart, de fet, si s’hi fixa a les ordenances que avui just hem aprovat estem avançant en el projecte que comenta en el sentit d’aplicar la nova Ordenança d’animals a la nova proposta d’Ordenances que teníem fins ara. De fet, s’ha fixat una nova taxa pel fet de la identificació genètica dels animals que serà gratuïta per tots aquells sitgetans, per tots aquells propietaris d’animals que tinguin censat l’animal al municipi, per tant, no afectarà econòmicament aquelles persones que tenen censat l’animal. I el que provocarà és la tendència a censar aquells animals que estan al nostre municipi que encara no estan censats a Sitges. Amb això el que pretenem és ja començar a desenvolupar la primera fase del projecte que consisteix, sobretot, en recollir la informació genètica dels animals durant l’any 2016 i començar a desenvolupar ja la disciplina sancionadora a partir del 2017 –que pensem que llavors ja serà efectiva amb tot això-. Respecte el tema del Corre Can que vostè comenta tinc notícies de que està molt avançat. Està aquesta setmana treballant la Brigada en el mateix i en els propers dies o setmanes pràcticament ja estarà enllestit. Gràcies senyor Batlle. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Mas. Senyor Llombart endavant.

326

Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: Gracias. Centro de Adultos. En relación al proyecto de revisión de la infraestructura recuerda que en el proyecto de participación ciudadana era una de las prioridades. Me gustaría, por favor, nos informase cuál es el último estado del proyecto y si están previstas en este nuevo ejercicio hacer algún tipo de reformas y cuál sería el plan para poder darle continuidad al servicio. Gracias. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Sí. Si de cas li contestarem per escrit però més que res perquè com que el Pressupost encara s’ha de fer.... Més qüestions senyor Llombart? Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: En relación a la entidad de Les Botigues de Sitges recordará que recientemente la Asociación vecinal y algunos de los miembros de la Junta Directiva nos hacían mención sobre la necesidad de hacer mayores inversiones y ayudas dentro de los proyectos que están desarrollándose que, incluso, les ha costado dinero de su propio bolsillo a lo cual, bueno, agravio comparativo con otras asociaciones pues ya se les dijo que no debería ser así. Me gustaría saber si se está contemplando por parte del Ajuntament, en este caso, la institución en los próximos presupuestos el considerar un incremento para que dentro de lo que es el proyecto que ellos tienen en relación a 2015-2016, que está entorno a los 12.000 euros, pues se puede dar una continuidad a los proyectos que tienen en mente. Gracias. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Quina Associació ha dit de Les Botigues? Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: Hablo de la Asociación –tiene algún representante hoy aquí-... Pren la paraula el senyor Miquel Forns: La Cultural? L’Associació Cultural? Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: Sí. La Asociación Cultural. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Sí. Si precisament ens vam reunir amb ells aquesta setmana passada. Sí. Sí. Ens vam reunir amb ells la setmana passada, no, la setmana del Ple de setembre, la mateixa setmana ens vam reunir amb la Junta Directiva. Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: De acuerdo. Y la última pregunta es en relación a los top manta. Hemos reiteradamente denunciado la situación de los top manta en Sitges y la no solución del problema que la venta ilegal está afectando a nuestro municipio. Este fin de semana he sido partícipe de algunas llamadas por parte de ciudadanos que me han invitado a observar la situación que había en la vía pública y lo que ha sorprendido –y me ha sorprendido a mí personalmente- ha sido ver que algunos de los vendedores ilegales ya no sólo ponían la manta y el

327

producto sobre la manta sino que incluso enardecían sus productos como si fuese un comercio más de Sitges, poniendo incluso unas plataformas para que se viese de una mejor manera el producto que exponían. Yo he visto… Hago referencia, más que todo, a lo que he observado en el Paseo Marítimo. No sé si es una situación casual que tras la llamada de algún ciudadano y he observado personalmente podía ser solamente este fin de semana pero, antes de entrar en este Consistorio, he hablado con algunas personas que me hacen saber que efectivamente sigue siendo así de forma constante. Por lo tanto, me gustaría saber si hay alguna acción a corto o medio plazo por parte de la institución que pueda reducir al máximo esta actividad ilegal. Gracias. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Sí, senyor Llombart. Em penso que hi ha convocada la nova Comissió -que s’ha creat de caràcter especial per abordar el tema de la venda ambulant a proposta d’una moció de Ciutadans- pel dia 4 de novembre. Han rebut la convocatòria els portaveus? Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: Sí, es correcto. A las ocho. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Doncs allà ho podrem exposar tot això i abordar-ho amb tranquil·litat perquè tindrem representants tècnics de totes les regidories, sectors econòmics i també tindrem cossos policials i podrem veure com afrontem aquest element que diu vostè que, efectivament, ha aparegut i no sabem si és esporàdic o no. Per tant, també tindrem uns dies més per poder veure com ha anat. Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: Y un último ruego, señor Alcalde. A ver si se puede considerar por parte de la Regiduría de Promoción Económica hacer de forma regular la actividad que se hace en otros municipios y que está teniendo mucho éxito y que aquí puntualmente se hizo de Fira Stock por parte dels botiguers del municipio. Igual que ha tenido éxito alguna acción por parte de la Regiduría de Promoción Económica, por ejemplo, el sacar el stock a la calle en días concretos del año, en este caso, pues a lo mejor se podría permitir en el Passeig Marítim algún tipo de mercadillo que pudiese sacar el stock de nuestros comercios y podría ayudar a que se dinamice un poco el sector, que está bastante afectado. Gracias. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Llombart. És la darrera pregunta que feia, senyor Llombart? Pren la paraula el senyor Ferran Ignasi Llombart: Sí. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Doncs li contesta la senyora Carbonell. Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Gràcies. Sí, prenem nota. S’està fent lo de La Botiga al Carrer, que també coincidia una mica amb finals de temporada per facilitar-ho. Però també prenem

328

nota d’afegir una altra. Tot el que sigui activitat de promoció evidentment és benvinguda. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Senyora Vinyet Lluís pel grup Sitges Grup Independent. Pren la paraula la senyora Vinyet Lluís: A veure. La primera pregunta és que al Ple del setembre en el dictamen de l’aprovació del que vostè cobraria –del que pagaria l’Ajuntament a vostè- es va votar i vostès van perdre la votació. No sé si arrel d’això hi ha alguna cosa més que ens hagi d’explicar o si més endavant sabem algo. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Sí. Simplement, al rebutjar-se el dictamen per part del Ple el que vaig demanar a la Secretaria General i Intervenció General de la Diputació i també a la Gerència és que emetés un informe de com s’havia de resoldre des del punt de vista jurídic, administratiu i també econòmic. I estic a l’espera de que es pronunciïn. El senyor Secretari està al corrent i la senyora Interventora també per actuar en conseqüència. De totes maneres sàpiguen, per això, que està regulat i en cap moment hi ha cap percepció econòmica superior a la que es disposa a la Llei del 100% de dedicació sumant les dedicacions en una i altra Administració. Pren la paraula la senyora Vinyet Lluís: No és en aquest sentit, sinó que quedi aclarit –que penso que anirà bé per tothom-. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Jo així que sàpiga com es resol -quina proposta jurídica administrativa es troba- informaré als portaveus. Pren la paraula la senyora Vinyet Lluís: Val. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Senyor Secretari és així? Vol afegir alguna cosa? Pren la paraula el senyor Fernando Aragonés, Secretari General de la Corporació: Això ho vam parlar amb... jo estic en contacte amb la Secretaria General de la Diputació que per ells certament és un assumpte que no és habitual, és a dir, quan ells s’ofereixen a pagar les retribucions i es denega per part del Ple de l’Ajuntament. Llavors ara hem de veure quines diverses alternatives hi ha des del punt de vista jurídic i econòmic per veure quina és la més adient i quina és la més correcta des del punt de vista tècnic, perquè ens hem de coordinar les dues Administracions. És a dir, ara és un punt en el que ens hem de coordinar les dues Administracions. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Secretari. Senyora Vinyet Lluís si vol continuar.

329

Pren la paraula la senyora Vinyet Lluís: Val, d’acord. L’altra pregunta és que fa molt de temps que ara no ens hem reunit per debatre lo de l’empresa Sitges Model XXI i hi havia una proposta de que la Zona Blava desaparegués d’aquesta empresa i anés a parar directament a l’Ajuntament. Vull dir que potser que això s’hauria de mirar de fer. No sé en quina situació estem i què és el que podem proposar. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Sí. Té tota la raó. De fet, Sitges Model XXI està en procés de dissolució i, com que actualment gestiona la Zona Blava, en el moment que es liquidi del tot la Zona Blava l’ha de fer algú altre. Aleshores la proposta era que es retornés a l’Ajuntament, que es municipalitzés directament –tot i que és municipal perquè ho gestiona una empresa municipal- però, en qualsevol cas, té tota la raó; se n’ha de parlar amb el procés de liquidació. Em sembla que està previst aquest mes de novembre el Consell de Liquidació per parlar de varis assumptes. Pren la paraula la senyora Vinyet Lluís: Val. D’acord. I com a pregunta: a la Policia hi ha hagut dues baixes. Una és la del senyor Francisco Castillo, que s’ha jubilat, i l’altra és la de la Marta Vallespir, que ha demanat comissió de serveis i se n’ha anat a un altre poble. La pregunta és: aquestes dues places es poden o tenen intenció de que s’ocupin? Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Li contestaré per escrit perquè, a més a més, hi ha una mica de situació... com que en un cas si que és una baixa definitiva però l’altre no prefereixo abans de dir-li una cosa consultar-ho amb l’Inspector i amb la Regidoria de Recursos Humans quines són les possibilitats. Pren la paraula la senyora Vinyet Lluís: Val. I després li faré entrega a la Carme Almirall d’una sèrie de deficiències que hi ha en diferents carrers –en tinc més però els hi aniré donant de mica en mica perquè no sigui una cosa molt agosarada-. Val? I després n’hi ha una que és més de circulació o de mobilitat i és que al carrer Avinguda Verge de Montserrat, davant del 19 i 21 han pintat una ratlla groga que no sabem com ha aparegut d’avui per demà i que a veure si s’ho pot mirar. És de l’Associació de Veïns del Vinyet. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Són precs això? Són precs per fer arranjaments i.... Pren la paraula la senyora Vinyet Lluís: Són precs. Sí. Sí. Sí. I ja està. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyora Vinyet Lluís. Moltes gràcies. És el torn de Nou Horitzó. Senyor Ignasi Rubí, endavant. Pren la paraula el senyor Ignasi Rubí: Gràcies senyor Alcalde. Farem intervenció tant en Lluís com jo. Jo faré tres preguntes. Una: que ens agradaria saber el cost de la il·luminació que es va fer

330

servir a la parròquia en motiu del Dia Mundial del Càncer de Mama del passat cap de setmana aproximadament. Si no tenen les dades que ens ho facin... El cost de la il·luminació. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Senyor Mas, si té al cap la xifra. Pren la paraula el senyor Jordi Mas: Sí. El cost aproximat era tot plegat –vigilància, lloguer, globus, etcètera, etcètera- em sembla que eren uns 6.000 euros. Pren la paraula el senyor Ignasi Rubí: Uns 6.000 euros, no? Gràcies senyor Mas. Una altra pregunta era, senyor Alcalde, era un tema sobre... se’n recorda al darrer Ple que ens va comentar que hi havia un procés sobre el plec de clàusules administratives per a la contractació de la vigilància sota el pas de la via del tren? Se’n recorda? Volíem saber com està aquest tema referent a les clàusules que han de fer o... simplement perquè veiem que el tema... Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Si no recordo malament.... Pren la paraula el senyor Ignasi Rubí: Va dir que van quedar desertes i després que mirarien de fer un altre tipus de clàusules perquè pensem que la vigilància sota el pas de la via és molt important. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Si no recordo malament els hi vaig dir que al procés de licitació que s’havia fet no s’havia presentat cap empresa i que probablement hauríem de modificar els plecs per intentar.... Això ho farem de cara a... Mirarem si ho podem incloure al Pressupost de 2016 de cara a l’any que ve. Pren la paraula el senyor Ignasi Rubí: Val. Moltes gràcies, senyor Alcalde. La darrera pregunta meva és que al darrer Ple el meu company del grup municipal, senyor Lluís Marcé, li va preguntar sobre la situació de la immobiliària situada al Cap de la Vila ja que enteníem –i li vam demanar- que cautelarment aturés el tancament del local, ja que pensem que amb un temps prudencial es podia haver arribat a modificar el Pla d’Usos i d’aquesta manera evitar com a mínim una pèrdua de llocs de treball així com una nova activitat comercial al Cap de la Vila que pensem que podria ser positiva per la vila. Felicitem a la senyora Aurora Carbonell per la seva poca cintura política -una vegada més- ja que si hagués estat una mica més receptiva amb el nostre prec no haguéssim arribat a aquesta greu situació de tancament. Tristament lamentem que aquests treballadors passen a fer més gran la llista de l’atur a Sitges. Gràcies –i ho torno a repetir- al poc joc polític de la senyora Carbonell. Els treballadors, indefensos, han fet arribar per Registre una carta explicant la seva situació. Van posar una pancarta que tots vàrem poder veure al Cap de la Vila. Vergonyós per un poble com Sitges trobar-nos d’aquesta manera. El propietari del local, per vergonya i per no embrutar el nom de Sitges, va demanar

331

retirar-la per respecte a la imatge de Sitges, ja que amb la màxima afluència de persones que ens visiten en motiu del Fantàstic no era una bona imatge per la vila. Evidentment, els treballadors són lliures de tornar-la a col·locar quan ells vulguin. Vostè, senyora Carbonell, va mostrar-se impecable a les seves declaracions al darrer Ple i sota la mateixa pregunta el meu company li va fer una relació d’establiments presumptament en la mateixa situació. Vostè va contestar –que és el que consta en acta, que és l’acta que fa una estona hem aprovat-, vostè va dir taxativament “estem obrint expedients a totes les demés en igualtat de condicions” referents als establiments que el senyor Marcé li va citar. Per aquest motiu, li preguntem i li demanem per escrit actualment on es troben la resta d’expedients que, segons vostè en el darrer Ple, ja havien obert d’aquesta relació d’establiments que el senyor Marcé li va preguntar. Moltes gràcies senyor Alcalde. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Rubí. Senyora Carbonell. Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Gràcies senyor Batlle. Bé, només dir que –tal com vam dir- l’únic que s’ha fet és complir amb la normativa. L’empresari que va posar aquestes finques era conscient del que feia perquè va demanar permís, se li va dir que no. Per tant, als seus treballadors els havia d’haver avisat evidentment del que estava fent i que estava incomplint la llei. Per tant, això és evident que l’únic que s’ha fet és complir amb la normativa. Les nou finques que aquest empresari va denunciar, o sigui, s’han obert expedients bàsicament perquè també ell ho va denunciar -no perquè es digués aquí en un Ple, sinó que es va denunciar- que són finques que no va passar com va ser el cas de les Finques Maricel que va demanar permís, se li va dir que no i va obrir; són finques que ja estaven i evidentment s’han obert expedients. Li faré arribar evidentment com està la situació de totes aquestes que s’han obert. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Sí. Hi afegeixo també una puntualització per al·lusions respecte a la pancarta dirigida a la meva persona i tot això: qui en qualsevol cas no va explicar la situació real va ser l’empresari als seus treballadors. Va obrir un negoci que sabia que no podia obrir. I va fer unes contractacions sabent que aquell negoci tard o d’hora –per una inspecció o pel que fos- probablement no podria continuar la seva activitat. I això no ho va explicar en cap moment als seus treballadors. Per tant, nosaltres assumirem la responsabilitat d’inspecció, la responsabilitat que pertoca però no la responsabilitat de la relació laboral empresa-treballadors. Està clar que aquesta és una altra. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Puc? Puc? Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Sí, sí. M’ha dit que ara vostè continuaria... Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: No. Sí. No. Però li contestaré el que vostè ha dit ara.

332

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Bé, en principi, contesta el Govern. Però endavant. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Sí. No, no, no. Ja sé que em contesta el Govern. Jo no comparteixo la seva opinió perquè fa quatre anys que les altres estan obertes. Vostè va pel carrer igual que tothom. I si jo veig que en quatre anys no han tancat cap, perquè no puc obrir jo? Clar, perquè tinc un greuge comparatiu. No, no, no... Bé o malament. Llavors vostè aquí està prevaricant també. Perquè és “a sabiendas” eh. Compte que al tema hi ha un contenciós i ja en parlarem com acaba aquest tema. Això és el que haig de dir. No haig de dir res més. I començo amb un altre. Com està el tema de les preguntes que vam fer al Ple del mes de juliol? Estan per contestar totes. Si és que té algo que amagar o algo que no vol dir-nos, doncs ens ho diu i llavors nosaltres anirem al contenciós, anirem a on faci falta, muntarem un plet o anirem a l’antifrau o anirem... perquè, clar, allà s’està fent una ocupació que no cobra l’Ajuntament, que no cobra l’Ajuntament, i una activitat que no està donada. A més a més hi ha un cartell allà enorme que diu “Windsurf” amb el qual, a més a més, vaig preguntar un tema de platja que tampoc se m’ha contestat. Bé, hi ha una sèrie de preguntes -10 o 11- d’aquell sector i ningú m’ha dit res des del mes de juliol. La vaig reclamar al mes de setembre. Vaig dir si vostè tenia algo contra l’oposició per no contestar. Val? No, jo ho dic perquè sembla que... doncs, escolti, han passat.... Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Recordo que l’endemà del Ple, quan vam parlar, vaig parlar amb la Secretaria de l’Alcaldia perquè revisessin si hi havia preguntes per contestar i em van assegurar que s’havia contestat tot. De tota manera, els hi pregunta.... Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: No, no és veritat això. Deu passar lo mateix de Renfe amb la Gasulla. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Jo li dic el que em van contestar en aquell moment. De tota manera, respecte al que diu del surf diu la senyora Carbonell que li pot contestar algunes qüestions. Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Gràcies. És que en l’últim Ple que ho va demanar és cert que jo vaig buscar l’acta d’aquest Ple i no s’entenia bé si era pregunta o no era pregunta i per això no se’ls hi ha respost en aquest cas. Perquè la transcripció està així. La buscarem. Vull dir..... Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Tampoc se’m va contestar lo de..... Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Sí, però es fa una afirmació. No es fa una pregunta i per això no s’entenia bé. Però, de totes maneres, és igual. En aquest cas que diu concret del surf no hi ha cap autorització de part de l’Ajuntament. Això sí que ho he mirat jo, o sigui, no n’hi ha cap. El que em sembla a mi que demanava a la pregunta, pel que he vist

333

a la transcripció del Ple. El que jo he entès que preguntava –que no s’entén molt bé, sincerament-.... Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Del tema del surf hi ha dos preguntes. Una de la platja, que no està al Pla d’Usos. Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: De la platja d’Aiguadolç? Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: No, no. De la platja de Les Botigues. Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: De la platja de Les Botigues. Exacte. Sí. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Aquesta era una pregunta. I l’altra era l’ocupació pública –que és nostra la pista- en la qual no paga res, no té l’activitat donada.... Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Això és una altra cosa. Tema de platges el windsurf aquest no té cap permís. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: I a qui paga aquest senyor per estar allà? Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Qui? Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: A l’Associació Esportiva? Doncs llavors m’agradaria saber-ho i ho vull per escrit. O si no, Ingressos de l’Ajuntament que em digui què han pagat l’Associació Esportiva.... Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Però la primera pregunta és en referència a si hi ha una escola de windsurf o si tenen algun permís aquests del windsurf de la platja de Les Botigues? Aquesta és la primera pregunta, no? Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Sí. Aquesta és una pregunta. Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Aquesta ja li contesto jo. Ja li contesto ara: no, no tenen cap permís de l’Ajuntament. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Ja ho sé, ja ho sé. Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell:

334

Aquesta ja li contesto ara. Que és que no estava clara la petició. Però ja queda contestada, no, entenc? No cal que li contestem per escrit. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Sí, però falten moltes més per contestar. Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: No, però aquesta del windsurf que és la que jo tenia anotada, aquesta queda contestada. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Vale. L’ocupació de la platja... Vostè també porta Platges, no? Allà ha vist que hi ha una ocupació de 100 metres que no està al Pla d’Usos. Qui li ha atorgat? La Generalitat, Costes, qui? Què fa allà? Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Es refereix a això? Al windsurf? Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Sí, sí, sí. És una altra. Una cosa és lo particular de l’Ajuntament i una altra cosa és l’ocupació del que és la platja. Són dues coses diferents. Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Però per això li dic: per part de l’Ajuntament no tenen cap autorització. Això és el que he preguntat jo als tècnics de Platges: “Tenen alguna autorització?” No. De l’Ajuntament no. Dels altres, doncs s’hauria de preguntar. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Suposo que els hi obrirà un expedient. Igual que ha tancat una... Clar. Si tanca vostè una que no està legal, doncs aquesta.... Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Jo no sé l’ocupació que fan, ni sincerament sé qui són aquests. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: El senyor Alcalde el vaig portar jo personalment. No pot al·legar ignorància perquè fa tres anys el vaig acompanyar jo quan van posar aquests barracons que li vaig anar a ensenyar. Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Ah, és que ara parla de pistes. És que quan barreja conceptes aquí ens despistem. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Esperi. Fem-ho per ordre perquè és que, probablement, no se li ha pogut contestar perquè no vam entendre el contingut. Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Clar. Exacte. No s’entén. No s’entén.

335

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Ara primer parlem de la platja. La pregunta de “Tenen autorització?”. La Regidora li diu: “municipal no”. Vostè pregunta: “Tenen autorització si no és municipal d’alguna altra Administració?”. Pregunta això? Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Correcte. Això és una part. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Tercera cosa. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Segona part. Els barracons aquells dels contenidors, qui cobra? Si l’Ajuntament no cobra l’ocupació estan fent aquí...i fa tres anys i mig o quatre que hi són allà, eh. Vale? Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Vostè ho deu saber perquè era Regidor de Les Botigues. Vostè deu saber-ho. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Sí. Però jo sóc Regidor de Les Botigues, sí senyor. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Era, era, era. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: I per això el vaig portar a vostè però jo no tenia l’autorització, com a Esports, que és el que mana a aquella pista. I això ho he dit per activa i per passiva tant a la Vinyet Lluís com al senyor Moliné. No pot dir que jo vaig posar el cap sota l’ala. No. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: No, no, no. Jo no ho dic això. Jo només dic que vostè era Regidor de la zona. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Per això em queixo. Perquè, clar, estic dient el que.... Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Ara vol saber qui ingressa? Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Sí, exactament, perquè clar allà deu haver una Associació Esportiva que deu fer de paralític i faraònic, eh... Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Què més, senyor Marcé? Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: El tema del Ventura del carrer Sant Josep que no podia sortir que tampoc l’han contestada.

336

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Perdoni, ara ja té res a veure amb tot això eh? Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: No. De moment no. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Canviem. Ara senyor Ventura, carrer Sant Josep. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Sí. Un pàrquing que està allà i que va dir l’Aurora que s’ho miraria però aquí no s’ho ha mirat ni Déu. Està igual. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Esperi. No carregui... Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Si jo he parlat avui amb ell i m’ha dit que està tot igual. Doncs algo falla, no? Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Senyor Marcé, li contesta la senyora Carbonell. Senyor Ventura, carrer Sant Josep. Pren la paraula la senyora Aurora Carbonell: Sí. Gràcies. Déu no sé si s’ho ha mirat però l’Enginyera municipal sí que s’ho ha mirat. Precisament avui hem estat allà in situ i ha estat la senyora Casanovas davant meu. Vull dir que potser és avui justament, aquest matí, és veritat. Però sí que fa dies que estàvem seguint el tema i mirant l’expedient però, precisament, una Enginyera nova que ha entrat ha anat avui precisament a marcar-li exactament l’ocupació que tindria dret a tenir aquest senyor que, evidentment, està incomplint. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Senyor Marcé pot continuar. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Al final del carrer Carreta hi ha un forat molt gran. Al carrer Salvador Mirabent un tram enfonsat. Al pàrquing municipal de la Plana Est hi ha un forat que hi cap el meu cotxe. A l’entrada. I és perillosíssim. Després, el senyor Moliné.... Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Esperi, esperi senyor Marcé. Lo dels forats. Senyora Almirall. Pren la paraula la senyora Carme Almirall: El que li agrairia és que m’ho fes arribar i mirarem de resoldre-ho com feia vostè tan eficaçment amb anterioritat. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Sí, sí. No hi ha problema.

337

Pren la paraula la senyora Carme Almirall: Si rebem la informació segurament hi podrem posar mitjans per resoldre-ho. Però, clar, necessito conèixer-ho per poder-ho anar a resoldre. En aquest moment agraïm tota la col·laboració ciutadana per detectar les situacions que hi ha de mancances perquè els nostres treballadors...n’hi ha un amb una situació de jubilació i l’altre que hem de compartir tota l’Àrea. Per tant, qualsevol col·laboració és molt agraïda per aquesta Regidoria. Gràcies. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Correcte. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: El senyor Moliné aquí es va comprometre al Ple de juliol també que el contenidor que es compartiria amb l’Associació Cultural de Les Botigues que només l’utilitza l’Agrupació Esportiva de Les Botigues. Senyor Moliné, no sé si aquell dia... perquè no s’ha fet res tampoc. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Li explico jo, senyor Marcé. Ens hem reunit amb l’Associació Cultural. Nosaltres vam apuntar que potser hi hauria una possibilitat de compartir algun altre espai. L’Associació Cultural de Les Botigues ens ha insistit que vol aquell i com que el règim de concessió administrativa acaba ara, aquesta tardor, vam quedar que el Govern presentaríem una proposta de com ho podríem fer. La veritat és que la decisió no està presa encara. No està presa. Però que volíem aprofitar –i amb això vam convenir estar d’acord amb l’Associació Cultural- de que l’oportunitat de fer-ho era ara que acabava la concessió administrativa. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Ara li diré: la concessió fa anys que està acabada. El que passa es que es renova tàcitament cada any. Molt bé. Però s’ha de notificar. No pot ser que es notifiqui el mes de febrer o març de l’any que ve i ja haurem passat l’any. Vale? Per això em queixo. Vale? Llavors, un tema és aquest... ah, i la pista en lloc de treure-la a concurs la municipalitzem com era abans, eh, i llavors que ho portin des del Departament d’Esports i que realment el qui vulgui, jo crec que és el més important per aquella zona de que no la tingui ningú sinó que cadascú que la vulgui utilitzar que la demani a Esports com fan al camp de Sitges o fan altres camps. D’acord? Moltíssimes gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Marcé. Aquesta és una opció que també es va traslladar a l’Associació Cultural també. Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Molt bé. Gràcies.

338

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Marcé. Passem al grup de la CUP. Senyor Pol Vigó, endavant. Pren la paraula el senyor Pol Vigó: Gràcies senyor Batlle. Abans de començar faríem un prec a tots els grups polítics municipals apel·lant a la brevetat i a ser concisos en les seves intervencions perquè no pot ser que cada Ple acabem a les dotze de la nit, sobretot en detriment del públic. Continuo. Una veïna de Sitges ens ha fet arribar un prec, un correu electrònic, que miraré de resumir. El parc infantil al costat de la Devesa, al costat de la llar d’infants La Moixiganga, ens comenta que té una font espatllada, està brut, etcètera, etcètera. S’hauria de mirar d’arreglar. Més parcs? El de Santa Marta a l’Oasis tres quarts del mateix. La font aquí no és que gotegi malament sinó que directament ja no goteja. A més, els bancs estan gairebé trencats, hi ha espai per fer-hi un parc infantil amb més cara i ulls del que hi ha. De fet, el prec va dirigit a treballar a les zones verdes, en els parcs infantils ja que realment fan bastant de fàstic. Ja no pena, fàstic. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Vigó. Ha acabat el correu electrònic o hi havia més coses? Sí? Senyora Almirall, per contestar. Pren la paraula la senyora Carme Almirall: Sí. Jo també he rebut aquest correu electrònic aquest matí mateix. Per tant, ara ens posarem en funcionament. Sí que és un objectiu de la Regidoria el tema dels parcs infantils i el tema de parcs i jardins. Estem buscant tant el tema pressupostari però també el tema de participació de la població en donar resposta a aquests dos aspectes que els tenim com a prioritaris: parcs infantils i parcs i jardins d’aquest municipi. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Senyor Vigó, si vol continuar. Pren la paraula el senyor Pol Vigó: Que així sigui. En quina situació es troben les subvencions que han de rebre les associacions de Sitges i que sembla que encara no han cobrat? Pren la paraula el senyor Miquel Forns: A entitats culturals es refereix? Pren la paraula el senyor Pol Vigó: Sí, sí, sí. Senyora Interventora si vol explicar-ho exactament però està en període d’al·legacions, per tant, si vol explicar com es troba la situació. Com que això afecta a la Intervenció General doncs... Pren la paraula la senyora Criseida Ramírez, Interventora de la Corporació: Les noves, no? Les d’aquest any? Hi ha un control financer fet de subvencions que s’han justificat correctament. S’ha notificat a les entitats per part dels òrgans

339

gestors i ens han fet arribar les al·legacions que estem ara treballant per poder resoldre definitivament l’expedient. Llavors, el tema és que la normativa de subvencions és clara en el sentit de que si tu tens pendent de justificar subvencions anteriors no pots donar de noves. Doncs estem pendents de tancar aquest informe per poder procedir o no a l’atorgament de les subvencions. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Seguim. Pren la paraula el senyor Pol Vigó: Res. Un prec de caire gairebé personal. Quan es publica una llista d’entitats culturals de la vila vigilem que hi siguin totes. L’Ateneu, per exemple, no hi era. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: I aquesta llista on ha sortit? Pren la paraula el senyor Pol Vigó: Va sortir, si no recordo malament, era un tweet amb una direcció de la web, entenc. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: A un tweet? Pren la paraula el senyor Pol Vigó: De l’Ajuntament. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Al Twitter de l’Ajuntament? Pren la paraula el senyor Pol Vigó: Sí. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: I faltava l’Ateneu? Ja m’ho ensenyaran perquè no sé ara exactament a què es refereix. Val? Pren la paraula el senyor Pol Vigó: I acabem. Com és que a data d’avui els grups municipals encara no hem cobrat res corresponent a la representació municipal? Després de parlar amb la Tresoreria em comenten que no han donar l’ordre des d’Intervenció. A què es deu aquest retard? Què passa amb la resta de pobles de la comarca? Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Ho explico molt sincerament i em sap greu, eh. Hi ha dos grups municipals que encara han de portar el NIF. Pren la paraula el senyor Fernando Aragonés, Secretari General de la Corporació: Ja el van aportar.

340

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Ja l’han aportat? Pren la paraula el senyor Fernando Aragonés, Secretari General de la Corporació: Mai ha estat un problema d’Intervenció. Vull dir... Pren la paraula el senyor Miquel Forns: La responsabilitat és mútua, en aquest cas. No miro a cap grup municipal en concret però hi havia dos grups que no havien portat el NIF. Sí. Que no es feien els pagaments de les aportacions perquè no hi havia un número necessari que és el número de NIF. Val? En qualsevol cas es va dir... Pren la paraula el senyor Fernando Aragonés, Secretari General de la Corporació: Es va portar fa un parell de setmanes. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: No, no. No eren grups nous. No eren grups nous. Ho dic per algun comentari que s’ha fet en veu alta, eh. Molt bé. Seguim senyor Vigó. Alguna pregunta més la CUP? No? Grup municipal de Ciutadans, senyor Miguel Ángel Bastenier té la paraula. Pren la paraula el senyor Miguel Ángel Bastenier: Bona tarda. A veure. Hi ha tres demandes per part de Botigues. Llavors, voldríem saber d’aquestes tres si són viables i què pensa fer l’Ajuntament davant d’això. Primer és retirar la concessió de la pista esportiva a l’Agrupació Esportiva de Les Botigues i traspassar-la a l’Ajuntament. La segona és compartir un dels mòduls que hi ha en aquesta pista esportiva. I la tercera és –ja es va comentar en el Ple passat- ells volien una oficina, com a mínim tenir-la tres dies per als seus actes culturals, d’oci i lúdic. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Bé, em penso que ja ho hem contestat abans. Però com que veig que l’Associació Cultural de Les Botigues ha anat a veure grup per grup ho torno a contestar. Senyor Paco Garcia estalviem-nos feina que ens vam reunir a l’Alcaldia i vam dir més o menys com aniria la cosa, però....està pendent de decisió, està pendent de decisió la retirada o no de la concessió. Perdoni, la pròrroga o la renovació o altra vegada.... La retirada no ho he dit. Ja es veurà si és retirada o no retirada. Compartir mòduls o no, o compartir espai o no és una de les qüestions que es va debatre en aquesta trobada que vam tenir amb la Junta Directiva de l’Associació Cultural. Primer l’Alcaldia –havíem comentat en un Ple- i també el senyor Moliné que potser hi havia altres espais a Les Botigues, com el local de les Terrasses, que podia ser. L’Associació no n’és partidària. Per tant, ara hem de veure quina opció hi ha. No s’ha pres una decisió però sí que entenem que és una oportunitat –com deia el senyor Marcé- la finalització d’aquesta renovació de la pròrroga o renovació tàcita o el que sigui de la concessió per fer un plantejament nou per la pista poliesportiva. Pren la paraula el senyor Miguel Ángel Bastenier:

341

Quan es té previst aproximadament? Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Abans de Nadal. Abans de Nadal s’ha de prendre una decisió. Entenc que la posició de Ciutadans és.... Pren la paraula el senyor Miguel Ángel Bastenier: La nostra és a favor. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: A favor de què? Pren la paraula el senyor Miguel Ángel Bastenier: De les tres coses. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: El senyor Marcé -he entès- que ho municipalitzéssim la pista, oi? Pren la paraula el senyor Lluís Marcé: Sí, sí. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: També? Ho decidiran més endavant? Doncs així estan com nosaltres. Molt bé. Municipalitzar la gestió. Endavant, endavant, seguim. Pren la paraula el senyor Miguel Ángel Bastenier: Per una altra part. L’empresa Pro-Activa, de servei aquàtic, l’empresa concessionària del servei de socorrisme que les nostres platges tenen, ens han fet arribar algunes queixes de treballadors conforme els hi deuen part del salari d’agost i setembre, més les pagues extres. Llavors, voldríem saber –fer un prec-... Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Sí. Qui els hi deu el sou és l’empresa. És l’empresa eh, vull dir, clar, en qualsevol cas podem dir a l’empresa... Nosaltres els pagaments precisament la Junta de Govern ha passat pagaments a l’empresa.... Pren la paraula el senyor Miguel Ángel Bastenier: Més que res perquè aquests treballadors sàpiguen.... Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Sí, sí, però en qualsevol cas –insisteixo- que quedi clar perquè nosaltres en els conflictes laborals de les concessionàries no hi entrem per principis. Però en qualsevol cas li farem arribar a l’empresa per quin motiu no ha pagat els salaris. Seguim. Pren la paraula el senyor Miguel Ángel Bastenier: I després quan un agafa el tren, surt del mercat, encara es troba un cartell amb el senyor Mas, de Junts pel Sí, justament davant del mercat. Això trigaran en treure-ho o arribarem a les Generals encara....

342

Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Espero treure’l abans que el senyor Manuel Rodríguez que va estar mesos penjat a la Carretera de les Costes. Pren la paraula el senyor Miguel Ángel Bastenier: Me’n alegro. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Espero fer-ho abans. Espero fer-ho abans. Ho mirarem. Ho transmetrem. Això ho poden dirigir al partit, però això no cal que ho digui en un Ple municipal. Alguna pregunta més Grup Municipal de Ciutadans? No? Gràcies. És el torn de Sitges en Positiu. Senyor Marc Macià teniu la paraula. Pren la paraula el senyor Marc Macià: Moltes gràcies. Intentaré anar el més ràpid possible per tal de donar espai a la ciutadania. Afegint el que comentaven des del grup de Ciutadans, hi ha cartells de Junts pel Sí no només a l’Avinguda Artur Carbonell sinó també a Can Perico i a la parada de taxis de l’Oasis. En total una mitja dotzena. El prec és doncs que ho traspassin, doncs, als grups polítics locals que conformen aquesta coalició. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Així ho farem. Pren la paraula el senyor Marc Macià: Gràcies. I, una vegada més i en la línia del prec de la senyora Vinyet Lluís, demanaríem un Ple extraordinari sobre l’estat de la vila: serveis, via pública... tot allò que afecta més directament a la ciutadania. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Promoció econòmica, habitatge, serveis socials, platges... tot, no? Pren la paraula el senyor Marc Macià: Els temes de neteja.... Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Si li sembla fem una cosa: ho debatem en Junta de Portaveus i fixem quan.... perquè ara ens vindrà el Ple del Pressupost, Pla de Mandat... Convenim amb la Junta de Portaveus quan ho considerin oportú fer aquest Ple? Els hi sembla bé als portaveus? Sí? Seguim. Seguim. Pren la paraula el senyor Marc Macià: Anem a les preguntes. Voldríem saber en quina situació es troba el projecte de la nova escola Agnès de Sitges i saber si hi ha hagut alguna reunió amb el Departament. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Senyor Carrillo. Pren la paraula el senyor Eduard Carrillo:

343

Bé, com vostès ja saben, és voluntat política d’aquest Ajuntament trobar la solució definitiva de les noves instal·lacions. Teníem el Batlle i jo una reunió compromesa amb el Departament d’Ensenyament el 18 del mes passat amb la Direcció General d’Equipaments i amb la Directora dels Serveis Territorials. Per decisió de la Direcció General d’Equipaments es va suspendre aquesta reunió i suposem que tots sabem quina és l’evolució política, el moment polític, en que ens trobem al nostre país de canvi de Govern, de canvi d’Administració. Per tant, el Batlle i jo tenim la insistència de que ens tornin a donar reunió per veure si el que teníem assignat en els pressupostos de l’any passat –els 4.200.000- doncs realment es mantenen en els nous pressupostos i, per part nostra, pel que fa a l’adequació dels terrenys hem destinat partida concreta per poder fer la modificació del vial i canviar les escomeses. I, per tant, per part de l’Ajuntament de Sitges tenir el que ens pertoca aportar perquè això arribi a bon port i tingui èxit. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies senyor Carrillo. Pren la paraula el senyor Marc Macià: Gràcies. Al Ple ordinari del mes de juliol es van comprometre a reobrir la convocatòria de beques per a la compra de llibres escolars perquè moltes famílies no s’havien assabentat donades les dates tan poc adients per a tal efectes. Això no s’ha produït i malauradament aquestes famílies no han pogut accedir a aquest ajut. Voldríem saber per què no s’ha obert aquesta nova convocatòria el mes de setembre. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Sí. Senyora Mireia Rossell, per contestar. Pren la paraula la senyora Mireia Rossell: Sí. Li responc. Ja li vaig comentar que en la mesura del possible intentaríem tornar a fer aquesta convocatòria i la veritat és que la convocatòria en sí no es va poder fer. Però, bé, per altra banda donar-li dues dades que en aquell moment no tenia i és el fet de que les peticions per ajuts de llibres que es van fer el juny inclús havien superat les peticions d’anys anteriors. Per què? Perquè potser sí que a través dels mitjans de comunicació van faltar algunes setmanes de publicació però sí que es va fer un seguiment molt acurat, família per família, dels casos que coneixem, fet que –com a mínim- es va controlar la població que consideràvem que podien ser susceptibles d’aquest ajut. Però a més a més d’això, una mica per salvar el no haver-hi possibilitat de convocar aquesta beca, sí que es va comunicar el tema d’aquests ajuts en llibres a l’Eco –diria- i no sé si a través del web de l’Ajuntament ara al setembre i d’alguna manera vam dir que totes aquelles famílies que no s’havien acollit a aquests ajuts que es posessin en contacte amb la Regidoria de Benestar i Família perquè els hi tramitaríem. I, de fet, així ha estat. Em tingut bastants casos que s’han aprovat a la Regidoria i els hem anat resolent tots a través d’una altra via –que no és la via de beques- una mica per suplir aquest desajustament en quant als tempos. Per tant, jo m’atreviria a dir que avui en dia està resolt el tema de les beques però que si hi hagués alguna família que encara hagués quedat penjada i no li hagués arribat la informació si us plau li facin saber que s’acostin a la Regidoria i li

344

solucionarem. Gràcies. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Gràcies. Pren la paraula el senyor Marc Macià: Molt bé. Moltes gràcies. Anàvem també a preguntar pel Local Social de Les Botigues i ja ens donem per contestats. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: De l’Associació Cultural? Ha quedat contestat. Pren la paraula el senyor Marc Macià: Sí. També sobre el tema de les subvencions. I la resta de preguntes li farem arribar per correu electrònic i així podrem donar pas a la participació ciutadana. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Perfecte. Si les entren per Registre millor. Pren la paraula el senyor Marc Macià: Sí. Així ho farem. Pren la paraula el senyor Miquel Forns: Moltes gràcies. Moltes gràcies a tots els Grups Municipals. S’aixeca la sessió i donem la paraula al públic. I no havent més afers de què tractar, el president aixeca la sessió a les 23:17 hores del dia que s’encapçala aquesta acta, de la qual com a secretari ho certifico. Vist i plau El secretari general El batlle, Sr. Miquel Forns i Fusté Sr. Fernando Aragonés Seijo D I L I G È N C I A: La poso jo el secretari, de conformitat amb allò que disposa el Decret número 33 del departament de Governació de 05.02.1981 (DOGC de 25.02.1981), per acreditar que l’acta número 14/15 del Ple de la corporació de data 26 d’octubre de 2015 consta de 345 pàgines mecanografiades per les dues cares amb paper oficial de la Generalitat de Catalunya, corresponent al plec que va del núm. 249785-E al núm. 249957-E. El secretari general Sr. Fernando Aragonés Seijo

345