Catalunya va endarrerir la ma-trícula escolar del segon cicle d’Infantil, Primària i primer de Secundària per estudiar com aplicava el Reial decret del

Ministeri d’Educació que pre-veu augmentar la ràtio de les aules el proper curs, pel que necessitava més temps, segons va informar la mateixa conse-lleria d’Ensenyament en el seu lloc web Així, la matrícula, que

estava prevista entre el 4 i el 8 de juny, haurà de fer-se entre l’11 i el 15, amb el que hi haurà més marge per decidir en qui-nes escoles s’amplia el nombre d’alumnes per aula.

Aquest endarreriment en la matrícula es deu també al fet que el Departament ha endar-rerit la publicació de les llistes d’alumnes admesos, previs-ta pel 18 de maig però que es donarà a conèixer durant la primera setmana de juny. La preinscripció escolar ja s’ha realitzat, entre el 19 i el 30 de març.

De fet, la consellera d’En-senyament, Irene Rigau, ja va avisar que Catalunya assumiria la mesura del Ministeri, però tenint en compte la situació socioeconòmica del centre, les característiques dels alumnes i l’espai disponible a les aules. “No farem una generalització, però no ens negarem a aplicar

una mesura allà on vegem que pugui generar un estalvi”, va sostenir la consellera, qui va concretar, per exemple, que els grups d’Infantil i Primària -amb una ràtio de 25- que tinguin 26 alumnes no es desdoblegaran.

“En grups on s’estigui escola-ritzant un alumne en situació especial, difícilment s’elevarà la ràtio en un 20% com diu el decret”, va dir la titular d’En-senyament. Tampoc es veuran afectats alguns centres de nova creació, “on es van construir aules amb l’espai just per a no-més 25 alumnes”, o els que es trobin, per exemple, en zones de certa conflictivitat.

Pel que fa a l’afectació de la plantilla, mentre Ensenyament parla “d’uns 500 interins que passaran a cobrir substituci-ons”, va dir Rigau, tant CCOO com USTEC sospiten que la xi-fra rondarà les 2.000 persones. “Amb l’ampliació d’una hora de la càrrega laboral, l’elimina-ció de classes per l’augment de ràtios i la no cobertura de les baixes de menys de 10 dies, es deixarà de contractar uns altres 1.500 docents”, van estimar els sindicats.

Ensenyament endarrereix uns dies la matrícula a fi d’aplicar l’augment de la ràtio a les aulesLa conselleria necessita més temps per decidir els centres on amplia el nombre d’alumnes

ensenyament 9dilluns 21 de maig de 2012

redacciólleida

Una aula plena de cadires però sense alumnes

> La mesura respon a l’aplicació del Reial decret d’Educació

> La conselleria estudiarà cas per cas en quines escoles aplica l’increment

> Els sindicats alerten que afectarà 2.000 professors

Un nen somrient entre dues columnes de llibres

Ensenyament vol amb les me-sures presentades pel Minis-teri d’Educació mantenir el nivell de la qualitat educativa del sistema i alhora col·laborar en la reducció del dèficit.

Rigau va destacar que “amb aquestes mesures podem mantenir el principal repte del sistema educatiu, que és

la qualitat de l’ensenyament, demanant -és veritat- un es-forç superior al professorat però fent allò que permeti col·laborar en la reducció del dèficit”.

Pel que fa l’augment de la ràtio la titular d’Ensenyament va assegurar que “proposem mantenir la base de la ràtio fi-xada i aplicar l’augment quan sigui convenient per raons de

programació. Però en cap cas es farà de forma automàtica sinó tenint en compte la perso-nalitat de cada centre”. Rigau va recordar que “l’augment de ràtio és un element propi de la programació de grups i això correspon a l’administració”. Irene Rigau també va recordar que cal tenir en compte al-tres criteris que intervenen en l’ampliació de la ràtio.

La Generalitat vol mantenir el nivell de qualitat i contribuir a reduir el dèficit

redacciólleida

El president de la Generalitat, Artur Mas, va explicar dimarts passat que el tercer pla d’ajus-tos de la Generalitat inclourà la implantació d’una matrícula per als estudiants de Formació Professional (FP) de grau su-perior en centres públics, que serà “modesta al principi”.

En roda de premsa després del Consell Executiu, que va servir per presentar les mesu-res d’aquest pla, ni Mas ni el

conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, van aprofundit en xifres però van destacar que la idea és que els estudiants con-tribueixin “perquè la qualitat de l’ensenyament no quedi res-sentida”.

Sindicats i associacions d’es-tudiants catalans, per la seva banda, van manifestar la seva oposició i total rebuig a la cre-ació de la nova matrícula, i van lamentar que la Generali-tat “carregui als estudiants la reducció del dèficit mentre no

recupera l’impost de Successi-ons”.

El secretari general de l’As-sociació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), Eloi Cortés, va censurar aquesta mesura, que fa pagar als estudiants el dèficit públic català. Va repro-var l’argument del president català, Artur Mas, que aquesta mesura equipari als alumnes de FP amb els universitaris quant al pagament d’una ma-trícula: “No és de rebut dir que tu pagues perquè els altres pa-guen”.

Cortès va criticar que la Ge-neralitat no té en compte la realitat dels universitaris, que amb un atur juvenil superior al 50%, molts no podran conti-nuar a les universitats i en l’en-senyament superior el proper curs, va augurar.

Es tracta d’una mesura im-plantada per la Generalitat, encara que Mas va precisar que també assumiran les me-sures aprovades pel Govern. Aquestes propostes implicaran l’augment del nombre d’alum-nes per aula i del preu de les matrícules universitàries.

Catalunya crea una matrícula per als estudiants d’FP de Grau Superior en centres públicsMas diu que serà una quantitat “modesta” amb la qual els alumnes evitaran que l’ensenyament perdi qualitat

redacciólleida

el Govern va anunciar divendres quant costaria la nova taxa

arvind balaraman

Un jove talla metall amb una radialsCursar un grau superior de Formació Professional a Catalunya costarà 360 euros. La Generalitat va concretar divendres les taxes de l’FP amb l’objectiu de recaptar 15,7 milions d’euros.

Els alumnes que l’any que ve es matriculin del se-gon curs pagaran 180 euros. Paral·lelament s’implanta un sistema de rebaixes, exemp-cions i beques que, segons el govern català, garantirà que cap estudiant quedi exclòs de la Formació Professional per motius econòmics.

La consellera d’Ensenya-ment, Irene Rigau, va donar a conèixer el cost de la nova

taxa per als alumnes que l’any vinent comencin la Formació Professional de grau supe-rior. Costarà 360 euros, una quantitat que la consellera considera “modesta” i “ma-nejable” en l’àmbit de la des-pesa dels joves.

Rigau va explicar que s’ha mirat que la majoria d’estudi-ants puguin assumir aquest cost perquè és semblant a la tarifa plana que paguen per un telèfon amb internet. A més, la conselleria assegura que no n’exclouran cap.

La Generalitat fixa en 360 € la matrícula de FP per recaptar 15,7 milions d’euros

redacciólleida

ensenyament10 dilluns 21 de maig de 2012

Departament de Territori i SostenibilitatEscola de Sobreestants d’Obres Públiques

La Generalitat va anunciar que el curs que ve introduirà la Formació Professional dual en alguns centres formatius: els alumnes faran part de la for-mació dins de les empreses i amb un contracte, a banda de l’aula. En total seran 9 centres i 29 empreses les implicades el curs vinent i 325 alumnes que seguiran el pla.

Els alumnes rebran la forma-ció bàsica sobre els estudis que

estiguin cursant i sobre riscos laborals en una primera fase a l’aula i en una segona iniciaran pràctiques no remunerades en una empresa, com fi ns ara. La novetat però és que a partir del segon curs l’alumne entra-ria a treballar a l’empresa on completaria la seva formació, també en l’àmbit teòric, i re-bria una beca salari. En aquest sentit, la consellera d’Ensenya-ment, Irene Rigau, va assegu-rar que la mesura ha d’ajudar a “frenar” l’atur juvenil.

La FP dual pretén ser una via, va explicar la conselle-ra, perquè les empreses pu-guin participar de la formació dels futurs treballadors i que aquests puguin acabar els es-tudis on podria ser el seu futur lloc de treball. Aquest model s’inspira en el que ja existeix a Alemanya, Suïssa, Àustria o Dinamarca.

L’empresa, per la seva ban-da, acollirà l’alumne amb con-tracte laboral o amb pla de pràctiques formatives remune-rades amb beca salari, podran impartir cursos de formació continuada per als alumnes contractats i impartir part del curs a les instal·lacions de l’em-presa, ja que, com va dir Rigau, no es descarta que es desplacin professors a les empreses.

Fins ara un total de 29 empre-ses tindran convenis per al curs 2012-2013 per impartir aquesta FP dual i els cicles afectats, tant de grau mitjà com superior, se-ran d’electromecànica de vehi-cles automòbils, processos de qualitat en la indústria alimen-tària, mecatrònica industrial o química industrial.

Rigau introdueix la FP dual els curs que ve perquè els joves es formin en el marc d’empresesLa consellera sosté que aquesta mesura vol lluitar contra l’elevada taxa d’atur juvenil del nostre país

REDACCIÓLLEIDA

La FP d’electromecànica de vehicles aplicarà la formació dual

ENSENYAMENT 11DILLUNS 21 DE MAIG DE 2012

Un total de 325 alumnes de Formació Professional que es-tudien en instituts de Lleida, Tàrrega, Guissona, Tarragona, Terrassa, Castellar del Vallès, Martorell, Ripoll i Arbúcies podran fer pràctiques amb un contracte o beca salari a 29 empreses del seu entorn el curs vinent.

Una dotzena d’empreses lleidatanes impartiran for-mació teòrica i pràctica als alumnes d’FP. Les empreses que ja han signat acords amb el Departament d’Ensenya-ment són Autotractor, Talle-res Gaustin, Motortrans, Sca-barna, Garatge Unió, Tallers Autorapid, Nayper Motor, Ros Roca, CAG, Pastoret de la Segarra, Nufri i Argal.

Estudiants de tres instituts de Lleida cobraran les pràctiques

REDACCIÓLLEIDA

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

T’interessa el Medi Ambient?

CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR DE

QUÍMICA AMBIENTAL

ESCOLA DE CAPACITACIÓ

AGRÀRIA DE TÀRREGA

Av. de Tarragona, s/n - Tàrrega - Tel. 973 31 07 15www.gencat.cat/dar/ecas - A/e: aecatar.dar@gencat.cat

Preinscripció del 28 de maig al 8 de juny

ESTUDIS SUPERIORS nivell 2 de l’espai Europeu d’Educació Superior (EEES)

Un jove estudiant

graur razvan ionut

L’Executiu de Mariano Rajoy pretén que el percentatge d’es-tudiants d’FP augmenti fins a equilibrar-se amb els que cur-sen batxillerat (aquest curs, 32,1% enfront del 67,9%). Així, calculen que, per aconseguir que en el 2020 l’alumnat d’FP superi al de batxillerat, hauria d’haver-hi un descens anual

de gairebé dos punts percen-tuals entre els estudiants de batxillerat, al costat d’un crei-xement de 8 punts dels quals estudien cicles formatius de grau mitjà.

Com promoure aquest can-vi que, segons el govern, fo-mentarà la contractació dels joves i contindrà la descom-pensada oferta de titulats uni-versitaris? La modificació de

la normativa educativa, que el PP espera començar a aplicar en el curs 2013-2014, apunta cap a fórmules que avancen la separació dels alumnes, per dirigir els “que no hagin com-plert els objectius” cap a la FP. Segons el programa nacional de reformes, l’Executiu reor-ganitzarà secundària amb la finalitat de “anticipar l’especi-alització educativa”.

L’Executiu de Rajoy pretén que hi hagi més alumnes d’FP que de batxillerat

redacciólleida

El nombre d’alumnes de For-mació Professional (FP) va créi-xer a la demarcació de Lleida un 7,86% en un any. El curs passat 5.867 joves van optar per estudiar un cicle formatiu d’FP mentre que enguany van escollir aquesta opció 6.367, en front els aproximadament 4.600 que van optar per cursar Batxillerat.

Potser tingui alguna cosa a veure amb el fet que cada cop són més els joves que opten per estudis de formació professio-nal en detriment del batxille-rat que els primers ho tinguin

més fàcil de trobar feina. Pre-cisament en uns temps, en què l’atur juvenil és més que preo-cupant.

Així ho avalen els resultats de l’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals del 2011, un informe elaborat conjuntament pel Departament d’Ensenyament i el Consell de Cambres de Comerç. L’estudi analitza quina és la situació laboral dels graduats en ense-nyaments professionals entre

sis i nou mesos després d’ha-ver acabat els seus estudis. El treball es basa en una mostra de 23.281 persones graduades el curs 2009-2010, tant de grau mitjà com de grau superior, dels següents ensenyaments: formació professional inicial, arts plàstiques i disseny, en-senyaments esportius, ense-nyaments artístics superiors i programes de qualificació pro-fessional inicial (PQPI).

L’any 2011, els graduats

mitjans que cercaven feina van passar a representar el 13,8%, mentre que els graduats supe-riors van passar a representar el 12,53%. En relació al 2010 l’increment dels graduats mit-jans que buscaven feina va ser de l’1,19%, mentre que en el cas dels graduats superiors era de l’1,49% respecte el 2010. Unes xifres, de totes maneres que se situen molt per sota de la mitja-na d’atur juvenil d’entre 16 i 24 anys a Catalunya.

Dels resultats de l’Informe es desprèn que malgrat el context econòmic actual de crisi -una crisi que ja es va fer palesa en el darrer informe-, els graduats en ensenyaments professionals continuen estables pel que fa a la inserció laboral, i que tenen una taxa d’atur molt inferior a la mitjana malgrat la crisi.

Segons la consellera d’Ense-nyament, Irene Rigau, “podem dir que tenim una bona salut a la formació professional, és la millor manera de lluitar contra l’atur. Tot i la difícil situació econòmica per la qual estem passant, es demostra la fortale-sa de la FP”.

redacciólleida

Més estudiants d’FP a LleidaLa taxa d’ocupació dels graduats en formació professional es manté a pesar de la crisi

> El Govern estudia la inserció laboral d’aquest tipus d’estudis

> Rigau: “La FP és la millor manera de lluitar contra l’atur”

ensenyament12 dilluns 21 de maig de 2012

Alguns instituts de Lleida no-més faran classes d’ESO al matí a partir del curs vinent. El di-rector dels Serveis Territorials d’Ensenyament, Miquel Àn-gel Cullerés, va confi rmar a la premsa local que autoritzaran la jornada intensiva en aquells centres que així ho demanin i en aquells que hagin arribat al màxim consens amb la comu-nitat educativa.

Cullerés no va precisar quants centres seran, encara que va indicar que podrien ser més d’un i que la conselleria no ha establert límits. En l’ac-tualitat, tots els centres tenen tres tardes lectives en aques-ta etapa educativa i almenys una dotzena han sol·licitat al

Departament d’Ensenyament poder canviar el seu horari per donar classes de nou a tres o de dos quarts de nou a dos quarts de tres.

Els instituts que ja havien expressat la intenció de passar-se a la jornada intensiva són els tres del Camp Escolar de Lleida (Joan Oró, Màrius Torres i Gili i Gaya), Guindàvols i Caparrela (també a Lleida ciutat), La Ser-ra de Mollerussa i Ermengol IV de Bellcaire d’Urgell.

Amb tot, el sindicat de se-cundària Aspepc, s’hi hauri-en afegit els centres de Sort, la Pobla de Segur, el Pont de Suert, Almacelles, Seròs i Torrefarrera.

D’altra banda, la previsió de restricció de despesa del mi-nisteri d’Educació determina que el proper curs arrencarà amb una plantilla de com a mínim 20.000 mestres i profes-sors menys a tot l’Estat. De fet, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va calcular que l’aplicació d’aquestes mesures a Catalunya comportarà la pèr-dua de feina per a mig miler d’interins (el 10% dels quals seria a Lleida). De totes mane-res, la Generalitat ja ha anunci-at que acatarà les mesures per reduir el dèfi cit.

El Govern permetrà la jornada intensiva matinal a l’ESO en alguns instituts lleidatansEl Departament estudia la petició d’una dotzena de centres de Lleida i sosté que s’acceptarà si hi ha el màxim consens

REDACCIÓLLEIDA

> Les retallades que exigeix el govern comportaran que hi hagi 20.000 professors menys

Molts joves hauran de fer números per pagar els estudiss

El Ministeri d’Educació pro-posa a les comunitats autò-nomes, reunides en la Con-ferència General de Política Universitària, una forquilla que hauran d’aplicar les uni-versitats i que anirà des del 15% fi ns al 25% del cost de

la plaça a les universitats pú-bliques. L’objectiu és que les universitats contribueixin a la retallada de 3.000 milions d’euros en matèria educativa anunciada pel Govern. Actu-alment, els alumnes de la ma-joria de les universitats públi-ques paguen una mitjana del 17% del cost de la plaça.

Anar a la universitat serà un 50% més car el curs que ve

REDACCIÓLLEIDA

ENSENYAMENT 13DILLUNS 21 DE MAIG DE 2012

INS Alfons Costafreda Tàrrega

Tel. 973 312 204 Web: www.iescostafreda.cat

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

INS

· Gestió Administrativa· Construcció i Muntatge d’Equips Industrials (manteniment electromecànic + soldadura. Formació dual amb

l’empresa)

· Sistemes Microinformàtics i Xarxes

CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ

· Administració i Finances (Orientat al comerç internacional)

· Manteniment i Muntatge d’Instal·lacions Industrials (mecatrònica industrial + fred industrial. Formació dual amb

l’empresa)

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR

CURS D’ACCÈS ALS CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR

BATXILLERAT

ENSENYAMENTS POSTOBLIGATORIS

· Científi c - Tecnològic· Humanitats i Ciències Socials

· ADMINISTRACIÓ DE SISTEMES INFORMÀTICS EN XARXA NOVETAT!!

CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ I GRAU SUPERIOR

OBERT PERÍODE DE PREINSCRIPCIÓ

Tel. 973 600 270