projcte ensenyament-aprenentatge
TRANSCRIPT
Incorporació de les TIC a l’assignatura d’Història Contemporània de 1er de Batxillerat. Ensenyament i aprenentatge en la societat digital.
Oriol Toronell, Pau Trigo, Corina Osadci, Bashanah Kesner.
INTRODUCCIÓ
En el següent treball tractem el tema de l’ús de les noves tecnologies i de les eines que aquestes ofereixen. Hem realitzat un anàlisi sobre les Escoles Vedruna, un centre escolar situat en ple centre del barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona.
Hem escollit aquesta escola perquè creiem que tot i que segueix una bona metodologia, un bon camí pedagògic a l'hora de treballar amb els alumnes i uns bons professionals com a docents, en algunes assignatures de batxillerat no fan un ús suficient dels amplis recursos pedagògics que disposen.
El centre disposa d’un ampli nombre de recursos que poden ajudar a dur a terme un procés d’aprenentatge molt més ric i profitós. En general els professors fan ús d’aquestes eines que disposa el centre, però incidint nomes en la ESO.
A partir de l’anàlisi del centre i d’una entrevista amb el coordinador de Batxillerat, hem decidit fer una proposta educativa d’adaptació de les tic a l’assignatura d’Història Contemporània de 1er de Batxillerat. A partir d’una petita enquesta realitzada als alumnes d’aquest curs podem veure clarament com hi ha una manca de motivació i participació per part dels alumnes amb l’assignatura, per això veiem positiu introduir l’ús de les tic com a eina de millora del procés d’aprenentatge dels alumnes.
Per treballar, motivar i fomentar la participació dels estudiants farem servir una mena de Bloc virtual que hem creat amb l’ajuda d’una eina que pot arribar a ser molt potent a nivell docent; Wordpress. És una eina molt senzilla, intuïtiva i fàcil d’utilitzar.
Aquest serà un espai virtual compartit entre els alumnes i la professor, el qual permetrà crear noves formes de treball i noves maneres d'aprenentatge de la matèria, en el que els alumnes no només hauran de fer les tasques, sinó que podran opinar i aportar informació nova a la web.
Aquesta eina permetrà als alumnes treballar tant a casa com a l’escola, creant entre tots una mena de comunitat virtual que els permetrà interactuar els uns amb els altres compartint coneixement.
LES ESCOLES VEDRUNA
Què són?
Les Escoles Vedruna són una xarxa de trenta-‐nou escoles d'arreu del nostre país, totes elles molt diverses, però cohesionades per una història i per un projecte educatiu compartit. Son comunitats educadores de llarga trajectòria, començant el 1826, quan a Catalunya tot just s'obrien les portes de les primeres aules de l'ensenyament femení. Són un col·∙lectiu educatiu en l'òrbita de l'escola cristiana de Catalunya, i part integrant de l'escola catalana d'aquest país,compromesa amb la seva cultura i la seva llengua.
L’Escola Vedruna actual és hereva d’una iniciativa educativa impulsada per una gran educadora; Joaquima de Vedruna i de Mas, a través de la seva fundació “Germanes Carmelites de la Caritat”. La seva intuïció pedagògica va dur-‐la a liderar el projecte d’una gran xarxa escolar, present avui a més de vint-‐i-‐cinc països de quatre continents, per impulsar l’educació amb una identitat i un estil propis. Aquesta pedagogia constitueix avui el bagatge educatiu que dóna identitat i caràcter propi a les escoles de la xarxa Vedruna d’arreu.
El seu Projecte Educatiu es recolza en uns equips de treball compromesos a vetllar per mantenir una tasca coherent amb un doble objectiu: servir al ple desenvolupament de les persones i servir a la millora de la societat.
Santa Joaquima de Vedruna
Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 1783 -‐ 1854), religiosa catalana, fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat o Vedrunes. És venerada com a santa per l'Església catòlica. Neix a Barcelona, al carrer de l'Hospital, el 16 d'abril de 1783, al si d'una família benestant d'arrels cristianes profundes, pertanyent a l'aristocràcia i la burgesia intel•lectual de la ciutat. Fou la cinquena de vuit fills. El seu pare, Llorenç de Vedruna i Mur, exercia el càrrec de notari públic reial a la Reial Audiència de Barcelona. Va ser educada a la llar familiar directament per la seva mare, Teresa Vidal i Comas, que va procurar orientar i fer madurar l'extraordinària sensibilitat humana i espiritual de la seva filla. Als 12 anys sol•licità de ser admesa al Monestir de monges Carmelites de l'Encarnació, al carrer de l'Hospital, però la priora ajornà l'ingrés a causa dels seus pocs anys. Finalment, acceptà la proposta matrimonial del vigatà Teodor de Mas i Solà, jove advocat de 24 anys que exercia el seu ofici a Barcelona com a procurador de número de la classe de nobles al Col•legi de la Reial Audiència, primogènit de nou germans en una família de terratinents pertanyent a la
noblesa rural de Vic. Joaquima i Teodor es casaren a l'església de Santa Maria del Pi, el Diumenge de Pasqua, 24 de març de 1799. Del matrimoni nasqueren 9 fills, dels quals 6 assoliren l'edat adulta. La seva fecunda vida matrimonial estigué marcada per tres fets negatius crucials: el rebuig inicial de la núvia per part dels pares de Teodor a Vic, la Guerra del Francès (1808-‐1814), en la qual el marit, patriota convençut, participà activament, i la mort prematura de tres dels seus fills. De resultes de la guerra, Teodor contragué una tuberculosi, i morí el 6 de març de 1816 a Barcelona. Joaquima, vídua, amb 33 anys i 6 fills, abandonà Barcelona i s'instal•là al Mas Escorial de Vic, la casa pairal de la família del seu marit, que ara li pertanyia, i on ja havia viscut els difícils anys de la guerra (1808-‐1813). Allà tirà endavant, no sense dificultats, la formació humana i espiritual dels seus fills. Alhora, reprengué el seu desig mai no oblidat de vida religiosa contemplativa, projecte que, tanmateix, hagué de posposar als seus deures de mare. Ja el dia 2 de febrer del mateix any, festivitat de la Purificació de la Mare de Déu, començà a reunir les primeres noies al Mas Escorial, per tal de preparar-‐les per a la vida de comunitat i el treball apostòlic de l'Institut naixent. El 12 d'abril de 1837 fou detinguda i empresonada durant cinc dies a Vic, però sembla que no se l'arribà a processar. Per raons de seguretat es traslladà a la Casa de Caritat de Barcelona, regentada per germanes del seu Institut, i després a Berga, a l'Hospital militar que hi mantenien els carlins. El 16 de setembre de 1843 arribava a Vic després de 6 anys d'absència. Des d'aquest moment es dedicà de ple a consolidar i augmentar el seu Institut atenent moltes noves peticions de fundació que anaven sorgint. Fou reobert el noviciat, les germanes començaren a emetre vots públics —fins aleshores feien vots privats, és a dir, sense valor oficial— i obtingueren del Vicari Capitular de Vic per la mort del bisbe Corcuera, la concessió de l'hàbit carmelità definitiu. L'Institut, doncs, anava deixant enrere la situació de provisionalitat inicial. A finals d'any 1852 la mare Joaquima es traslladà definitivament a la Casa de Caritat de Barcelona. L'any 1849 la mare Joaquima de Vedruna havia sofert un primer atac d’apoplexia (feridura), trobant-‐se de visita a Vallbona de les Monges on tenia les dues filles monges, Maria del Carme i Teodora. Quan la seva obra assolia maduresa i estabilitat, la fundadora començava la seva lenta però indefectible davallada. Morí víctima del còlera a la Casa de Caritat de Barcelona el dia 28 d'agost de 1854, als 71 anys d'edat.
ESTIL PEDAGÒGIC
La pedagogia de les Escoles Vedruna és amb estil propi que gira al voltant d’un eix: la valoració de les persones i les relacions interpersonals en un clima familiar, senzill i proper, com a experiència educativa fonamental. Aquesta pedagogia, amb una relació educativa que fomenta el respecte i l’afecte entre educands i educadors, constitueix el segell propi amb el qual Joaquima de Vedruna va impregnar les seves escoles i és el fonament de l’estil educatiu. Aquest eix vertebrador es tradueix en:
1. Clima escolar positiu i motivador.
2. Responsabilitat de fer a cadascú protagonista i responsable del seu creixement personal.
3. Recerca de l’equilibri entre la proposta de metes exigents i les possibilitats i ritmes de cadascú.
4. Estil de treball actiu i participatiu, atent a promoure la implicació dels alumnes en la millora del seu procés d’aprenentatge.
5. Estímul de la constància i la tenacitat com a actituds formadores del caràcter.
6. Invitació a sortir d’un mateix i descobrir les pròpies possibilitats i responsabilitats en la construcció d’un món més just.
EIXOS DEL SEU COMPROMÍS
1. Atenció i acompanyament educatiu de les persones, en funció de les seves necessitats, i l’estímul al ple desenvolupament de les possibilitats de cadascú.
2. Compromís amb una educació en valors que és a la base d’una convivència veritablement
3. humana, alhora que coherent amb un model educatiu d’inspiració cristiana.
4. Diàleg escola-‐famílies amb coresponsabilitat educativa i recolzament mutu.
5. Participació de tota la comunitat educativa en la vida escolar.
6. Utilització de metodologies actualitzades, actives i creatives, recolzades en la valoració de l’esforç i del treball ben fet.
7. Avaluació atenta de les nostres actuacions, amb els ulls posats en la seva constant millora.
8. Orientació renovada de la formació religiosa, en el marc d’una societat plural.
9. Sensibilitat i el compromís amb el propi país i amb tota la comunitat humana del món.
ESCOLES VEDRUNA A CATALUNYA
Com ja hem esmentat abans, les escoles Vedruna formen una xarxa de trenta-‐nou escoles arreu de Catalunya.
CENTRES:
També tenen centres a Lleó, Madrid, Valladolid, València i Vitòria i amb la mateixa metodologia i uns criteris pedagògics iguals, creant així uns models d'educació comuns i fent xarxa arreu del territori.
GIRONA:
Vedruna Arbúcies
Vedruna Girona
Vedruna Malgrat de mar
Vedruna Palafrugell
Vedruna Palamós
Vedruna Puigcerdà
TARRAGONA:
Bellpuig
Cambrils
Cardona
Espluga de Francolí
Manresa Mollerussa
Sant Boi St. Sadurní
Sta Coloma de Queralt
Tarragona
Tàrrega
BARCELONA
Vedruna Terrassa
Escola del Carme
Escorial de Vic
Immaculada Barcelona
Immaculada Sabadell
Terrassa Vall
Vedruna Àngels
Vedruna Artés
Vedruna Berga
Vedruna Gràcia
1. L'ESCOLA VEDRUNA GRÀCIA
L'escola Vedruna de Gràcia és un centre educatiu que fa més de cent cinquanta anys que educa els joves del barri.
L'escola compta amb un gran nombre de recursos, tant materials com d'espai per realitzar la seva feina. És per això que dins del mateix centre s'és capaç d'oferir els cicles de educació infantil, primària, ESO i Batxillerat.
A part d'això, engloba un gran nombre de serveis, com per exemple casal d'estiu, menjadors escolars, un equip d'orientació pedagògica, temps d'acollida (permanències) , biblioteques escolars o activitats extraescolars com bàsquet, escacs, anglès o teatre.
La pàgina web del centre, ja demostra la majoria de recursos dels que disposen i el nivell que s'estableix a les aules. En aquesta, s'hi pot trobar qualsevol informació referent al centre d'una manera molt detallada. A més ofereix enllaços a altres espais relacionats amb l'escola i la xarxa Vedruna.
Web: http://www.vedrunagracia.org/
1.2 CONTEXT
És present al mateix barri des del 1826. Podrem trobar el centre a la part alta del carrer Gran.
Gràcia és un barri benestant amb uns 125.000 habitants. Els infants i joves de la Vila representen tan sols un 19’2% de la població absoluta del barri. Cal destacar que la majoria dels seus habitants estan compresos entre els 25 i els 64 anys.
És un barri treballador i especialment conegut a Barcelona. A nivell socioeconòmic la vila de Gràcia es caracteritza principalment per un tarannà de famílies de classe mitjana. Tot i així i percentatge de poder adquisitiu està lleugerament per sota de la mitjana de Barcelona. Depenent de la zona del barri podem trobar-‐hi famílies i habitants amb més o menys nivell adquisitiu.
La immigració representa un 20% de la seva població, una taxa menor a la mitjana a la capital. Aquesta ha augmentat significativament a partir de l’any 2000 (aprox.). Tot i això, podem dir que Gràcia és una vila relativament multicultural, ja que podem trobar llocs de culte molt diversos (cristianisme catòlic, cristianisme evangèlic, budisme, testimonis de Jehovà, etc.). En aquest sentit, cal destacar la importància de la comunitat gitana al barri, que actualment està totalment integrada al dia a dia de la vila.
La Vila de Gràcia és un barri on català i castellà conviuen. Tot i així podríem afirmar que el català predomina sobre les altres llengües presents a la vila. A nivell formatiu, cal destacar que la majoria de la població adulta del districte té estudis universitaris o de grau superior (16152 habitants). També hi ha un gran percentatge de persones amb el batxillerat o COU, o bé amb un grau mig (11274 habitants).
És un dels barris de Barcelona més actius pel que fa el teixit associatiu ja que podem destacar un gran nombre d’entitats i grups socialment actius. Aquests els podem dividir en diferents grans àmbits:
1. Colles de cultura popular: Castellers de la Vila de Gràcia, els bastoners, la diabòlica de Gràcia, la colla vella de diables de Gràcia, Kabum etc.
2. Entitats d’educació en el lleure: A.E. Ramon Llull, A.E Pere Rosselló, A.E.G. Lluisos de Gràcia, A.E.G Montnegre, Esplai GMM, Esplai Matinada-‐Pòrtics, Esplai Pompeia, etc.
3. Equipament culturals: el Casal de Joves la Fontana, Lluisos de Gràcia, el Cercle de Gràcia, el Centre mural, l’orfeó gracienc, el centre Tradicionàrius, el Centre Excursionista de Gràcia, el Taller d’Història de Gràcia etc.
També cal destacar la importància que han tingut i tenen els moviments socials alternatius com serien L’ateneu popular la Torna, l’Assemblea de Joves de Gràcia, l’Ateneu Roig, Ateneu Popular Rosa de Foc, etc.
Això demostra la implicació que te el barri de Gràcia en l'educació dels seus joves. L'escola Vedruna Gràcia també disposa d'un esplai, encara que no treballa amb xarxa amb les grans associacions d'esplais de Catalunya, ESPLAC i Msec.
Aquest esplai va nàixer el 2003 i encara segueix treballant amb els infants. Compte amb el suport de molts professors de l'escola, la qual li proporciona gran part del material i l'espai que necessita. La seva web és aquesta: http://vedrunag.pangea.org/monjove/
1.3 METODOLOGIA
El batxillerat es distribueix en dos cursos acadèmics i es desenvolupa en diverses modalitats, s’organitza de manera flexible i, si cal, en vies diferents dins de cada modalitat, de manera que pugui oferir una preparació especialitzada segons les seves perspectives .
La seva finalitat és proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·∙lectual i humana, coneixements i habilitats que li permeti desenvolupar funcions socials i incorporar-‐se a la vida activa amb responsabilitat i competència. En el cicle de batxillerat se segueixen els mateixos passos.
Per tant, podríem dir que intenta crear un clima positiu de manera que els alumnes puguin treballar adequadament creant un treball participatiu, per tal que s'impliquen amb les matèries, tot respectant el treball individual i el ritme de cadascú.
Un dels seus punts forts, és que compta amb un equip de professorat molt ben format en les matèries a les quals imparteixen classe. Aquests també, estableixen una relació propera amb els alumnes, facilitant complicitat i bona tracte amb els discents.
Com podreu veure a continuació, l'escola, disposa d'uns recursos materials molt amplis per dur a terme les seves classes .Tot i així no utilitza només tot allò que té a l'abast constantment. Fet pel qual hem decidit encarar el nostre projecte a generar recursos TIC.
Per tant, creiem que l'escola Vedruna de Gràcia té una bona metodologia a seguir i s'organitza segons un criteri pedagògic molt clar.
1.4 MODALITATS DE BATXILLERAT
L'escola Vedruna Gràcia ofereix cinc tipus de batxillerat diferents: Científic, tecnològic, social, humanístic i una variant d'aquests dos últims, el socio-‐humanístic. Aquest gran ventall fa que l'estudiant pugui fer diferents combinacions per estudiar allò que més li agrada.
1r DE BATXILLERAT:
Científic
Biologia -‐ Química/Física -‐Matemàtiques -‐Ciències de la terra
Social
Economia-‐ Empresa-‐ Matemàtiques -‐història contemporània -‐
Humanístic
Llatí-‐ Grec-‐ Literatura Catalana-‐ Història contemporània
Social-‐humanístic
Llatí -‐ Grec -‐Matemàtiques -‐ Història contemporània
Tecnològic Física -‐ Dibuix tècnic -‐ Matemàtiques -‐ Química
2n DE BATXILLERAT:
Científic
Biologia -‐ Química/Física -‐Matemàtiques -‐Ciències de la terra
Social
Economia-‐ Empresa-‐ Matemàtiques -‐Psicologia -‐
Humanístic
Llatí-‐ Grec-‐ Literatura Castellana-‐ Història de l'art
Social-‐humanístic
Llatí -‐ Grec -‐Matemàtiques -‐ Història de l'art
Tecnològic
Física -‐ Dibuix tècnic -‐ Matemàtiques -‐ Química
1.5 RECURSOS DIGITALS D'ESO I
BATXILLERAT:
o Dues sales d'ordinadors: L'escola compta amb dues sales amb més de vint ordinadors amb connexió a Internet només pels cicles d'ESO i Batxillerat.
o Un canó/projector cada dues classes: Cada pis compta amb un canó que es pot transportar allà on vulguis. Aquest disposa de connexió a Internet i és útil per realitzar tasques amb tota la classe o veure pel·∙lícules.
o Internet wifi a tota l'escola: El wifi arriba a totes les aules de l'escola, fins i tot a la sala d'actes, situada a la part més baixa de l'edifici.
o Pissarres digitals a les dues aules d'informàtica: Cada aula d'informàtica compte amb una pissarra per que el professor pugui treballar millor amb els seus alumnes.
o Una sala d'actes amb un projector: L'escola disposa d'una gran sala d'actes. Aquesta compta amb un projector, amb el qual s'hi poden fer exposicions orals o veure pel·∙lícules amb comoditat.
o Una sala preparada per veure pel·∙lícules: Al costat de la sala d'actes, hi trobem una altra sala, petita, però equipada per acollir més de trenta alumnes. Aquesta té una televisió pensada per veure pel·∙lícules.
o Intranet-‐ click-‐edu (plataforma digital entre totes les escoles): Cada alumne disposa de una compte a l' intranet de l'escola. Aquesta eina permet establir
una connexió entre docents i alumnes, i permet transmetre informació amb facilitat.
o Laboratoris: També compta amb dos laboratoris; un de biologia i un de física i química.
A part de tots aquests recursos tecnològics, cal dir que l'escola disposa de molts espais on dur a terme les seves classes, suficient, per acollir els cicles d'educació infantil, primària, ESO i Batxillerat.
1.6 TIPUS D'ALUMNAT DE BATXILLERAT
La gran majoria dels alumnes que cursen el Batxillerat a l'escola Vedruna Gràcia, han cursat els cicles de educació infantil, primària i ESO al centre. Això fa que la majoria de l'alumnat i professorat es conegui i estigui ben cohesionat. Clima familiar.
A diferència dels altres cicles, el Batxillerat destaca per l'ampliació de les línies. Passa de dues a tres classes. Això és degut a la incorporació d'alumnes d'altres escoles Vedruna de la ciutat, com poden ser l'escola Vedruna Àngels o l'escola Vedruna Immaculada.
Cal dir que l'alumnat és molt participatiu a classe i surt molt ben preparat del centre. Sempre ve disposat a aprendre i a col·∙laborar amb les sessions.
1.7 CONTACTES AMB EL CENTRE
Per tal d'aprofundir més amb la investigació de les TIC a l'escola Vedruna Gràcia hem decidit entrevistar-‐nos amb el coordinador del cicle de batxillerat i professor de llatí i grec a 4rt de la ESO, 1r i 2n de batxillerat.
Fa més de quinze anys que treballa a l'escola. Entrant a la metodologia de l'assignatura, podem dir que intenta que els seus alumnes treballin d'una manera més activa. Fa quatre anys que va iniciar un projecte per introduir les tic a les seves classes, és per això que va crear un blog, on els alumnes tenen un espai per aprendre i compartir idees sobre la matèria. Cal esmentar que el projecte funciona molt bé. Ha guanyat el premi Didascàlia 2011, el centaure d'or 2011 i els premis blocs de Catalunya.
BLOG: http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/
A part d'aquesta entrevista vam realitzar una visita al centre per tal de comprovar de primera mà quins eren els recursos dels que disposava el centre. En aquesta també vam poder parlar amb alguns docents de l'escola que ens van explicar com treballaven. A més, vam realitzar una petita enquesta als alumnes de Batxillerat per tal de veure quin es el seu punt de vista en vers a l’ús de les tic a l’aula i quina actitud tenen davant la manera de treballar les assignatures.
També ham tingut l’avantatge de que un membre del grup havia cursat tota la seva escolarització al centre, pel que hem pogut recollir informació de primera mà i d'una manera més detallada.
1.8 PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES
Segons el que hem pogut extreure de la visita a l'escola i de l'entrevista que vam realitzar, hem detallat uns punts forts i uns punts febles del centre, que ens han ajudat a determinar una problemàtica i la creació d'una proposta per la solució d'aquesta.
Creiem que els punts febles es poden solucionar fàcilment estructurant una bona metodologia en la que els alumnes siguin més partícips amb les assignatures. Per solucionar-‐ho, comptem amb uns punts forts que ens poden ajudar a fer-‐ho. Tenim molts recursos a nivell material per estructurar aquesta metodologia i uns docents molt ben preparats en la seva matèria
PUNTS FORTS
PUNTS FEBLES
Molts recursos : a nivell d'espai i materials
Tot i que tenen molts recursos, aquets s'han de compartir amb la ESO i el Batxillerat
Docents molt preparats per desenvolupar les seves matèries
Els professors estan molt ben preparats però manca creativitat alhora de desenvolupar les seves matèries
Alumnes participatius i suficientment capacitats per realitzar qualsevol tasca.
Els alumnes son participatius i capacitats. Tot i així creiem que falta una metodologia en la que ho puguin ser encara més
Bon clima de treball, creat per part dels professors com dels alumnes
Bona metodologia comuna que permet treballar en xarxa amb altres centres Vedruna
2. PROBLEMÀTICA
Segons els punts forts que hem esmentat, creiem que l'escola Vedruna Gràcia segueix una bona metodologia i un bon camí pedagògic a l'hora de treballar amb els alumnes. Tot i així, com hem esmentat anteriorment creiem que no fa un ús suficient dels amplis recursos pedagògics que té.
El centre disposa d' una gran quantitat de recursos i els utilitzen poc. Els alumnes de batxillerat no treballen massa amb les noves tecnologies. Encara hi predomina força el llibre de text en la majoria d'assignatures. A més, a partir de la petita enquesta realitzada als alumnes hem pogut observar quina assignatura presenta més urgència a l’hora de motivar i fer partícips als alumnes. En aquest cas l’assignatura d’història contemporània.
Per aquest motiu ens centrem en presentar una sèrie de recursos per a l'assignatura d'història contemporània, mitjançant les TIC, ja que és una de les assignatures que menys interactiva es presenta i que té mes necessitat d’eines extres que millorin l’aprenentatge dels alumnes.
El temari és llarg(tres blocs, que divideixen vint-‐i-‐un temes) , fet que resulta feixuc per la majoria dels alumnes. Per això creiem que hem de generar una eina activa que faci partícips, directament, del seu aprenentatge en l'assignatura. Una eina en la qual ells poguessin escollir el que el que volen estudiar i el que els sembla més interessant per aprofundir-‐ne.
3. PROPOSTA PEDAGÒGICA:
Objectius:
o Realitzar una investigació del ús de les TIC a l’escola.
o Proporcionar eines digitals per facilitar el procés d’aprenentatge a través de les TIC.
o Crear motivació a l'alumnat davant el temari mitjançant l'ús de les TIC
o Fer més partícips als alumnes del procés d'aprenentatge
o Fomentar la implicació i la participació de l'alumnat de cara a poder treballar i millorar l'aprenentatge de l'assignatura.
El nostre objectiu és crear una eina per tal que el temari de l'assignatura de història contemporània no sigui tant feixuc pels estudiants. Per això, creiem important fer quelcom per què els alumnes s'impliquin, es motivin i participin amb l'assignatura.
3.1 WORDPRESS:
Inspirant-‐nos amb altres docents i projectes que hem trobat a la xarxa i seguint els objectius plantejats anteriorment, hem decidit crear una pagina web mitjançant un programa anomenat WordPress.
Podríem dir que el Wordparess és una plataforma digital que et permet fer publicacions i compartir idees o coneixement amb altres membres. És molt senzilla i molt fàcil d'utilitzar, fet que fa que molta gent la utilitzi i sigui molt famosa. Al següent link, podreu trobar més informació i us la podreu descarregar:
Link: http://es.wordpress.org/
3.2 ALTRES EINES EDUCATIVES I EXEMPLES SEMBLANTS
Hem escollit realitzar el projecte educatiu amb aquesta eina després de haver fet una recerca a la xarxa sobre altres iniciatives semblants. Una d'elles és la del professor de llatí i grec de la mateixa escola. El blog s'anomena vaixell d'odisseu i creiem que està funcionant molt bé al centre.
Enllaç: http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/
Aquest blog funciona gràcies a la participació dels alumnes, que s'encarreguen de comentar i realitzar entrades. El professor motiva als alumnes a comentar-‐hi. Gràcies a aquest, els estudiants obtenen coneixements nous de l'assignatura i aprenen curiositats, mentre reforcen els continguts apresos anteriorment.
Cal dir que el professor treballa de manera relacionada i conjunta amb un altre blog, aquest creat per la docent d'un altre centre, també de la mateixa assignatura.
El que també ens ha agradat molt i ens ha empès a realitzar una eina semblant, és que en aquests tipus d'espai es poden compartir recursos i serveix com a eina comunicativa entre els alumnes i el professor.
A part d'aquests dos blogs, ens hem fixat que hi ha moltes pàgines web a la xarxa que treballen amb l'assignatura de història contemporània. Creiem que totes aquestes deixen molt clar, d'una forma molt visual, el contingut que exposen al seu espai. Per aquest motiu, creiem que crear un lloc a la xarxa on exposar els temes que volem tractar a l'assignatura escollida és una bona idea i una bona manera de treballar-‐la.
Altres blogs de història:
o http://historiahervas.wordpress.com/
o http://catherineandrews.wordpress.com/
o http://luisvia.org/?p=3875
o http://www.claseshistoria.com/general/ejercicios.htm
4. PROJECTE
La nostra web seguirà el mateix model que un blog. La idea és que, tant el professor els com alumnes, vagin actualitzant i donin vida a la web constantment. Cada entrada o publicació que es pengi, serà supervisada pel professor. Aquesta anirà encaminada a treballar un tema concret, tractat anteriorment a l'aula, i a realitzar una tasca concreta. Aquesta pot requerir l’ús de les noves tecnologies.
Per tal de que estigui controlat qui publica o edita el que esta penjat al bloc, s’enviarà un correu a tots els alumnes de la classe, aquest els donarà accés a la web de la manera que cregui oportuna el professor. Aquest link explica els diferents tipus de rols que pot tenir l’alumne i la manera que interactuen amb la web: Rols del alumne
La funció de l'alumnat és comentar a les entrades aportant la seva opinió, aspectes rellevants o nous continguts que no hagin estat esmentats anteriorment. Per tant, volem treballar amb una eina semblant a una web 2.0, on els individus creen i aporten el coneixement a la xarxa.
Encara que les preguntes plantejades a les entrades de la web ja estiguin respostes, els alumnes, mitjançant els seus comentaris, han d'intentar aportar nous continguts que suscitin el seu interès i no apareguin anteriorment.
Intentant aportar solucions als problemes que esmentàvem, creiem que a les tasques que es fan a la web s'han d'utilitzar eines tecnològiques, que proporcionarien a l'assignatura una metodologia més didàctica. Com a exemple , la creació de mapes conceptuals amb bubbl.us, l'elaboració de presentacions amb slideshare, prezi, o fer murals amb glogster.
Aquestes actualitzacions s'han d'anar realitzant poc a poc. No cal que segueixin les pautes del temari establert pel departament d'educació. Les entrades han d'estar relacionades amb allò que interessa als alumnes i allò que el professor creu que és interessant reforçar.
Creiem essencial que el professor sàpiga veure quines son les inquietuds dels seus alumnes i publiqui comentaris segons aquest. D'aquesta manera la participació dels estudiants a la web serà més alta.
Aquest serà un espai virtual compartit entre els alumnes i la professora, que permetrà crear noves formes de treball i noves maneres d'aprenentatge de la matèria. D'aquesta manera creiem que els alumnes s'implicaran més en l'assignatura i no treballaran d'una manera tant feixuga o rutinària.
Veient el temari de l'assignatura, hem pensat en introduir una sèrie d'apartats a la pàgina per tal d'intentar enriquir el coneixement dels alumnes i millorar la seva motivació de cara a l'assignatura.
ESPAI DE FÒRUMS I DEBATS:
Ja que l'assignatura d'història del món contemporani tracta temes que han canviat la història del món on vivim, creiem que aquests fets no han de ser memoritzats sinó que han de ser estudiats i treballats d'una manera crítica.
Per aquest motiu trobem oportú que el nostre projecte inclogui un apartat de debat i fòrum on els alumnes puguin expressar les seves opinions i aportar tot allò que creguin convenient sobre els temes tractats a classe.
RECURSOS:
A part d'això, el nostre projecte proporcionarà un espai de recursos i webs didàctiques. És important que la professora no tant sols ofereixi el llibre de text com a eina generadora de coneixement. Volem que els alumnes descobreixin i aprenguin mitjançant altres fonts d'informació, i la xarxa ofereixi desenes de llocs on l'alumnat pugui aprendre d'una manera interactiva.
A part de webs didàctiques aquests recursos virtuals també estarien en format vídeo, pel·∙lícules o mitjançant textos visuals de la xarxa, que tant alumnes o professors creguin interessants i convenients compartir.
COMUNICACIÓ:
Aquesta web també està plantejada per establir una comunicació entre alumnes -‐professor, i la resta de l'alumnat, encara que creiem que aquesta és bona.
En cas de dubte, l'alumne sabrà que la web li proporcionarà una manera de solucionar-‐lo. Als espais de debats i fòrums, qualsevol alumne pot plantejar el seu dubte i ser respòs per un dels alumnes o pel professor de l'assignatura.
ACTUALITAT:
Per tal de que la motivació de l'assignatura no es concentri tant sols en el temari de classe, sinó que els alumnes s'interessin per la història en tots els punts de vista, hem creat un apartat que s'anomena actualitat. En aquest el professor o els alumnes podran penjar temes relacionats amb temes de l'actualitat que girin al voltant de l'assignatura .
Quan es treballaria amb la web?
Creiem que aquesta pàgina web és una eina de suport de cara a treballar la matèria de l'assignatura d'una manera diferent. Per tant, segons la nostra proposta, el temps en el qual es treballaria amb aquesta eina és en algunes sessions concretes.
Com hem esmentat abans, és una eina de suport i de motivació de cara a l'alumnat. Per tant, creiem que el professor hauria de dedicar algunes sessions(les que ella cregui convenient) a treballar amb la pàgina, en la qual els alumnes es dedicarien a enriquir el coneixement d'aquesta, mitjançant comentaris o tasques sobre aquells temes de l'assignatura que més els hi agraden.
4.1 EXEMPLES
Hem actualitzat la web i hem posat noves entrades com a exemple per tal que el professor en segueixi el model. Pensem que han de ser exercicis interactius que facilitin l'aprenentatge de l'alumnat. Els adjuntem a continuació:
Exercici 1
UNA SOCIETAT ESTAMENTAL
Una societat estamental és aquella organitzada en estaments. A l'Antic Règim aquests constituïen grups tancats als quals s'accedia fonamentalment per naixement.
Encara podia haver alguna escassa possibilitat de canvi d'un a un altre grup (ennobliment per mèrits, compra, etc), el que caracteritzava aquesta societat eren l'estabilitat i la inèrcia.
A diferència de la capitalista, dividida en grups en funció de la seva riquesa i, per tant més variable i dinàmica, la estamental era gairebé immutable.
Cada estament es corresponia amb un estrat o grup definit per un comú estil de vida i anàloga funció social.
Era impermeable, és a dir, els seus membres no podien mudar de condició. Jurídicament era desigual. Cadascuna de les persones que ho componia era portadora o no de privilegis, en funció de la seva pertinença a una o altra categoria. Els privilegis consistien en l'exempció d'obligacions (impostos) i el dret a avantatges exclusius.
Hi havia un estament privilegiat on s'incloïen la noblesa i el clergat i un altre no privilegiat que englobava alhora a la resta dels estaments socials: burgesos, artesans, camperols i grups marginals
Als estaments privilegiats s’hi accedia (excepte en el cas del clergat) per naixement o per concessió especial del monarca. A partir del segle XVII cada vegada es va fer més corrent que individus burgesos aconseguissin el ennobliment mitjançant la compra de títols al
monarca
La rígida societat estamental va entrar en crisi arran dels canvis que van ser produint al llarg del segle XVIII, que van portar amb si l'enfortiment d'una burgesia rectora de gran part de l'economia.
No l’hem de conforme però, amb la seva opulència econòmica, els burgesos van reivindicar també drets polítics i prestigi social, cosa que no estaven disposats a concedir els privilegiats. Aquesta discriminació empenyerà a la burgesia en ascens cap a l'acció revolucionària, l'objectiu serà la destrucció dels privilegis feudals.
A la fi del segle, les contradiccions del sistema estamental es van fer cada vegada més patents. Això va succeir de manera especial a França, on el 1789 va esclatar una revolució que va obrir pas a altres tants processos que van ser desenvolupant-‐se al llarg del segle XIX i van implicar la fi del sistema feudal. Sobre les ruïnes de la societat de l'Antic Règim es va erigir la societat capitalista.
Segons el text i el que hem vist a classe, realitza un mapa conceptual representant la societat de l’àntic règim (aconsellem fer servir un programa anoemnat bubble.us). Fes-‐ne una breu explicació.
Fet això, fes un breu comentari comparant la societat actual amb la de l’antic règim. Ha canviat alguna cosa? Qui té el poder? I els diners? Argumenta la teva resposta.
Exercici 2
LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL:
El que coneixem com 1 ª R. Industrial es va iniciar a Anglaterra durant la segona meitat del segle XVIII.
Va ser possible gràcies a una sèrie de transformacions en les estructures econòmiques i demogràfiques:
AGRÀRIES
Van ser essencials.Van precedir i van facilitar les de la indústria. Pel seu ritme accelerat i la seva transcendència han estat considerades una autèntica Revolució agrícola
DEMOGRÀFIQUES
Durant el segle XVIII la població de Gran Bretanya va augmentar acceleradament, passant d'uns 6 milions d'habitants el 1750 a 28 en 1850, el que va constituir una innegable Revolució Demogràfica.
TÈCNIQUES.
Un cop aplicades al sistema productiu van conduir a un excepcional increment dels béns materials.
COMERCIALS.
Gràcies al desenvolupament de les comunicacions i la revolució en els transports es van multiplicar les relacions comercials.
Vídeo: Revolució Industrial
http://www.youtube.com/watch?v=5VK0Hm0Of0U
Després de veure el vídeo, fes un petit comentari sobre la forma viure,treballar i el que va suposar la Revolució industrial anglesa, per la nostra societat.
Aporta algun vídeo sobre el tema i fes un breu comentari sobre el vídeo d’un altre company.
Exercici 3
QUÈ VA SIGNIFICAR AQUEST DOCUMENT?
"Considerem evidents per si mateixes les següents veritats: tots els homes han estat creats iguals, el creador els ha concedit certs drets inalienables, entre aquests drets hi ha: la vida,
la llibertat i la recerca de la felicitat. Els governs són establerts entre els homes per garantir aquests drets i el seu just poder emana del consentiment dels governats. Cada vegada que una forma de govern esdevé destructora d'aquest fi, el poble té dret a canviar-‐la o suprimir-‐la, ja triar un nou govern que es fonamenti en aquests principis, i organitzar els seus poders en la forma que al seu judici sigui la més adequada per aconseguir la seguretat i la felicitat. (...). Quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un despotisme absolut, té el poble el dret, té el deure d'enderrocar aquest govern i establir noves garanties per a la seva futura seguretat (. ..). Nosaltres, els representants dels Estats Units d'Amèrica,
reunits en Congrés general (...) en el nom i per autoritat del poble, solemnement publiquem i declarem que aquestes colònies són i de dret han de ser estats lliures i independents, que es consideren lliures de tota unió amb la Corona britànica. "
Tot seguit, contesteu les següents preguntes:
-‐Qui va escriure aquest text?
-‐Que va significar?
-‐Qui es el senyor de la fotografìa
-‐En quin any es va escriure? I perquè?
A continuació amb el temari explicat a classe, posa't a prova amb el següen test!
Test:
http://www.testeando.es/test.asp?idA=4&idT=zhjkgtax
5. CONCLUSIONS
L'assignatura de història contemporània de 1r de batxillerat, conté un temari molt extens que es fa molt feixuc per als alumnes. Pensem que els professors haurien de pensar mètodes de treball per tal que els alumnes es motivin en la matèria.
Com hem pogut comprovar, les TIC poden oferir una infinitat inimaginable de camins per treballar la matèria amb els estudiants i solucionar problemes com els que hem plantejat anteriorment. Per tant creiem important que els professors sàpiguen recórrer a eines com aquestes per fer de l'aprenentatge una cosa dinàmica.
Els blogs o els espais per compartir a la xarxa generen un bon aprenentatge. Si els alumnes estan motivats l'experiment pot sortir molt bé. Els comentaris que fan els alumnes sobre les entrades, t'indiquen què els interessa de la matèria, fet que pot servir d'ajuda al docent per encarar les seves sessions o per tractar més uns temes que uns altres.
El llibre de text no ha de ser la única font de coneixement de l'assignatura, per aquest motiu creiem important generar un espai de recursos didàctics. Hi ha moltes pàgines web a la xarxa que tenen un munt de presentacions, audiovisuals, esquemes o jocs que, en moments donats, poden substituir pel llibre de text.
Per tant animem a tothom a emprendre iniciatives com aquestes. Quan els alumnes fan comentaris a la xarxa explicant allò que més els hi agrada és quan aprenen més. Creiem que és una molt bona eina i la recomanem a tothom.
BIBLIOGRAFÍA
Web del centre que hem treballat.
http://www.vedrunagracia.org/
http://vedrunag.pangea.org/monjove/
http://es.wordpress.org/
Plataforma que hem fet servir, per fer la nostra eina educativa.
http://www.youtube.com/
http://ca.wikipedia.org/
http://www.softcatala.org/traductor
Web de tests relacionats amb l’asignatura que hem treballat.
http://www.testeando.es/
Altres blogs de història en els quals ens hem inspirat per fer el nostre projecte:
http://historiahervas.wordpress.com/
http://catherineandrews.wordpress.com/
http://luisvia.org/?p=3875
http://www.claseshistoria.com/general/ejercicios.htm
http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/
7. ANNEX
Annexe 1. Qüestionari TIC Escola Vedruna-‐Gràcia
-‐ L’escola creu important l’ús de les TIC en el procés d’aprenentatge dels alumnes?
Sí, les TIC s’han consolidat com una eina important al servei de l’educació (no a l’inrevés) perquè ajuden l’alumne a desenvolupar unes capacitats d’aprenentatge que faciliten l’adquisició de coneixements a partir de l’autonomia i l’interactivitat amb la resta de companys i el professor. A més, treballem amb una generació de nois i noies que han crescut en l’ús de les noves tecnologies.
-‐ De quins recursos disposa l’escola per treballar amb noves tecnologies?
A l’escola disposem d’una aula d’informàtica per a Primària i de dues per a Secundària. A més, la majoria d’aules tant de Primària com de Secundària disposen ja de pissarres digitals. A Secundària, els alumnes de 1r a 4t d’ESO treballen en xarxa amb el projecte 1x1.
-‐ Estan familiaritzats els alumnes amb l’ús de les TIC en el dia a dia?
Com he dit abans, treballem amb nadius digitals, almenys fins al 1r cicle d’ESO. De tota manera, l’àmbit d’ús de les noves tecnologies es restringeix molt a les xarxes socials en la majoria d’alumnes i poca cosa més. Això significa que moltes eines els són desconegudes i han d’aprendre el seu ús a l’escola per poder treballar amb elles. El quid de la qüestió és fer servir les TIC per aprendre a aprendre i a treballar, no exclusivament per a passar estones d’oci. Això sí, un cop n’han après per a què serveixen el procediment és molt ràpid.
-‐ Quants cops per setmana es fa servir l’aula d’informàtica?
De 1r a 4t d’ESO poc perquè com ja hem comentat abans disposen d’ordinadors a l’aula. Sí hi van quan imparteixen la matèria d’Informàtica pròpiament i els alumnes de batxillerat l’usen en funció dels continguts de cada matèria. De tota manera el seu ús és alt.
-‐ A l’hora de treballar la matèria, es fan servir recursos digitals com el blog, campus virtual, fòrums...?
Això depèn molt de cada professor. N’hi ha que fan un ús continuat de les possibilitats dels recursos en xarxa i n’hi ha que no. Al terme mig hi ha els professors que puntualment ho necessiten. Jo, per exemple, faig servir sobretot el bloc com a eina de treball amb els meus alumnes. De tota manera, l’ús de les TIC es va extenent cada cop més i és ja molt inusual trobar un professor que mai n’hagi fet ús.
-‐ Com es presenten les tasques de les assignatures? En format digital o en format analògic?
Segons les necessitats. De vegades convé fer-‐ho en format paper, treballar amb el llibre de text, etc i de vegades en format digital. Sí és cert que aquest últim es va imposant paulatinament, especialment a partir de l’ús generalitzat de plataformes com Moodle.
-‐ S’han incorporat les noves tecnologies en la metodologia de l’escola en el pas del temps? Ha canviat molt?
Indubtablement. La societat avança cap a aquesta direcció i és evident que l’escola s’hi ha d’adaptar. Hi ha una cosa important, però. És molt més important canviar la metodologia de treball amb els alumnes proposada pel professor que introduir tecnologia perquè sí. L’autèntic canvi ha de ser metodològic, no tecnològic. Ras i curt, per fer-‐ho no cal tecnologia (treball cooperatiu, tutoria entre iguals, etc) tot i que és evident que aquesta ajuda molt en el plantejament de nombroses activitats d’aprenentatge.
-‐ Disposeu d’alguna eina digital que permeti la comunicació entre mestres i alumnes?
En algunes matèries els professors poden fer servir xarxes socials tancades com Edmodo o el mateix Facebook, Twitter en casos molt puntuals i ara mateix estem immersos en la formació al voltant de la plataforma Moodle. L’escola disposa, però, de la plataforma Clickedu com a eina fonamental de comunicació entre mestres i professors.
-‐ El centre disposa d' algú especialitzat que s’encarregui d’incorporar l’ús de les TIC a l’aula o proposar noves eines?
Sí, tenim un informàtic que s’encarrega de la supervisió i la gestió de les TIC tant a l’aula com entre els professors i un Grup d’Innovació Pedagògica format per professors del centre que dediquen una hora setmanal a desenvolupar projectes i idees al voltant de l’ús de les TIC a l’aula.
Annexe 2. Petita enquesta realitzada als alumnes de 2n de Batxillerat.
1. En quina assignatura creieu important treballar amb les tic? 2. Utilitzeu internet per cercar informació de les assignatures? 3. El llibre de text es suficient per tractar el temari de l‘assignatura? 4. Quants cops aneu a la setmana a la sala de ordinadors? 5. Us agradaria treballar matèria de l‘assignatura mb altres recursos diferents al llibre
de text?
6. Quina assignatura us resulta menys interactiva?