- 1 -

ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE Identificació de la sessió Núm.: 14/2012 Caràcter: Ordinària Data: 26 de juliol de 2012 Horari: de 10’22 a 19’08 hores Lloc: saló de sessions Assistents: President Mateo Isern Estela, batle (PP) Regidors/res Virginia Abraham Orte (PSOE) Andres Alcover Ordinas (Independent PSOE) Ana Maria Calvo Sastre (PSOE) Esperanza Crespi Pibernat (PP) Antonio Donaire Sanchez (PSOE) Maria Soledad Fernández Barrero (PSM-IV-EN-APIB) Sandra Fernandez Herranz (PP) Ana Maria Ferriol Font (PP) Antonia Fornari Thomas (PP) Andres Garau Garau (PP) Yolanda Maria Garvi Blazquez (Independent PSOE) Alvaro Luis Gijón Carrasco (PP) Fernando Gilet Sancenon (PP) Maria Isabel González Carrasco (PSOE) José Francisco Hila Vargas (PSOE) Rosa Llobera Gili (PP) Julio Martínez Galiano (PP) Guillermo Navarro Garau (PP) Antoni Noguera Ortega (PSM-IV-EN) Joan Pau Reus Frontera (PP) Irene San Gil López-Quesada (PP) Begoña Sánchez Muñoz (PSOE) Sebastià Sansó Bonet (PP) Belen Soto Mateu (PP) Gabriel Vallejo Gomila (PP) Jesús Valls Flores (PP) Antoni Josep Verger Martínez (PSM-IV-EN) Interventor: Juan Canyelles Vich Secretari adjunt: Miquel Ballester Oliver Tresorer: Mª del Mar Lázaro Meca Secretària del ple: Nieves Téllez García

- 2 -

Ordre del dia amb les alteracions de l’ordre en el debat i votació: 1. Aprovació de les actes de les sessions extraordinària del Debat de la Ciutat, de la sessió extraordinària i urgent de dia 14 de juny 2012 i de la sessió ordinària de dia 28 de juny 2012. 2. Donar compte al Ple de l’Ajuntament del seguiment de preguntes amb resposta escrita que han presentat els grups municipals als plenaris de setembre de 2011 a juny de 2012. 3. Donar compte al Ple de l’Ajuntament del seguiment de l’execució dels acords complimentats corresponents al Debat de l’Estat de la Ciutat de dia 14 de juny de 2012 i del Ple ordinari de dia 28 de juny de 2012.

4. Donar compte al Ple de l’Ajuntament dels Decrets de Batlia inscrits en el llibre d’inscripcions del numero 11874 de dia 25 de juny al numero 13490 de dia 18 de juliol de 2012. 5. Donar compte al Ple de l’Ajuntament del Decret de batlia 12164 de 27 de juny de 2012 relatiu al nomenament de vicepresidència primera de la “Fundació Turisme Palma de Mallorca 365”.

6. Donar compte al Ple de l’Ajuntament del Decret de batlia 13213 de 12 de juliol de 2012 relatiu al nomenament de president i vicepresidenta de la comissió no permanent relativa a la revisió del PGOU. 7. Proposta d’aprovació de suprimir per al 2012 l’abonament al batle i als regidors i regidores d’aquesta Corporació de la paga extraordinària de Nadal i en conseqüència reduir les retribucions anuals en els imports corresponents a dita paga extraordinària.

8. Donar compte al Ple de l’Ajuntament del veredicte de la sentència núm. 70 del Jutjat contenciós administratiu núm. 2, de data 30 d’abril de 2012 dictada en el procediment abreujat núm. 59/12, interposat per “Sindicato Profesional de policías municipales de España” 24. Proposta d’aprovació de modificació de crèdit núm. 2 de crèdit extraordinari finançat amb baixes de crèdit, en el pressupost propi del Patronat Municipal d’Escoles d’Infants per a 2012. 36. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a mantenir la mateixa plantilla de treballadores al Patronat Municipal Escoles d’Infants (2223/2012). 38. Proposició del Grup Municipal PSM-IV-ExM relativa a immersió lingüística a les escoles (2230/2012). 44. Proposició del Grup Municipal PSM-IV-ExM relativa a l’obligació d’admetre la dació en pagament per aquells bancs que rebin doblers del rescat europeu (2228/2012).

- 3 -

42. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a l’IVA turístic (2209/2012) i esmena d’addició (2240/2012) 45. Proposició del Grup Municipal PSM-IV-ExM relativa a rebuig a les mesures de Rajoy contra la ciutadania (2232/2012). 47. Proposició del Grup Municipal PSM-IV-ExM relativa a retirada del cablejat de la murada àrab s.X-XII (2224/2012) i alternativa del Grup Municipal Popular. 48. Proposició del Grup Municipal PSM-IV-ExM relativa a no subscripció del crèdit del Palau de Congressos (2225/12). 49. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a l’eliminació de les consultes d’horabaixa a atenció primària (2214/2012).

50. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa als copagaments a la Sanitat Pública i el (re)pagament per part dels i les pensionistes (2215/2012). 53. Proposició del Grup municipal PSM-IV-ExM relativa a abocadors incontrolats V (2227/2012). 54.Proposició del Grup municipal PSM-IV-ExM relativa a mapa de renous (2229/2012). 9. Proposta d’aprovació de ratificar acord Patronat Fundació Palma Espai d’Art relatiu a ampliació nombre de membres de la comissió executiva (modificació art. 18 dels Estatuts). 10. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute per import de 19.299’67€.

11. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute a Industrias Argui SA, per import de 689’11€. 12. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute a Ferrer Pons Hermanos SA per import de 39.641’14€. 13. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute a EFM SA, per import de 2.673’96€. 14. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute a Dielectro Balear SA, per import de 573’40€. 15. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute a COIBSAU, per import de 60.532’60€. 16. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute a varis proveïdors IME , per import de 1.598’57€.

- 4 -

17. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute a varis proveïdors IME, per import de 100.236’46€. 18. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute al Col·legi Oficial de Pedagogia i Psicopedagogia de les Illes Balears per import de 1.330’00€. 19. Donar compte al Ple de l’Ajuntament de l’aprovació, liquidació i romanent de Tresoreria del pressupost de 2011, propi i organismes autònoms. 20. Proposta d’aprovació inicial de modificació d’ordenança Reguladora del Preu Públic per prestació de serveis i la realització d’activitats del Patronat Municipal d’Escoles d’Infants. 21. Proposta d’aprovació de reconeixement de compatibilitat per a l’activitat pública de professora associada de la UIB a la directora general d’Educació i Família. 22. Proposta d’aprovació de la subscripció d’operació d’endeutament a llarg termini per import màxim de 1.518.904’83€ de l’Empresa Funerària municipal. 23. Proposta d’aprovació de l’adopció de mesures previstes a l’article 193 del RDL 2/2005 de 5 de març fins a un import de 31.004.495,48€ amb la finalitat d’absorbir el total del romanent de Tresoreria negatiu de la liquidació del pressupost propi de 2011 com a conseqüència de la concertació de l’operació d’endeutament a llarg termini. 27. Proposta d’aprovació definitiva del servei públic local de préstec de bicicleta pública i esmenes presentades PSOE (2243/2012) i PSM-IV-ExM (2244/2012). 28. Proposta d’aprovació definitiva del procediment per deixar sense efecte les determinacions de l’Estudi de Detall de reordenació de volums al C/ Francesc Vidal Sureda 74 B, parcel·les 01 al 05, al barri de la Bonanova.

29. Proposta d’aprovació d’acordar la ratificació de la dissolució del Consorci d’Aigües de la Badia de Palma i integració en el nou Consorci d’Aigües de les Illes Balears. 30. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa als micro-botellots a parcs infantils de les barriades de Palma (2217/2012). 31. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a donar suport a les iniciatives de caire audiovisual que donen recolzament als valors patrimonials de Ciutat (2218/2012). 32. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a les bandes juvenils (2219/2012). 33. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a la prostitució (2220/2012). 34. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a incompliments acord del Ple respecte a la senyalèctica turística dels monuments del casc antic de Ciutat (2221/2012).

- 5 -

35. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a un pla d’acció per evitar la caiguda del turisme de creuers (2222/2012). 37. Proposició del Grup Municipal PSM-IV-ExM relativa a creació butaca 2.0 en els teatres municipals (Cultura) (2226/2012). 39. Proposició del Grup Municipal PSM-IV-ExM relativa a Cooperació Internacional (2241/2012). 40. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a la nova pujada del bitllet d’autobús (2207/2012)

41. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a la modificació de les condicions de feina dels treballadors municipals (2208/2012). 43. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a l’empresa municipal EMAYA (2210/2012). 46. Proposició del Grup Municipal PSM-IV-ExM relativa a rebuig a les sancions indiscriminades als ciclistes (2233/2012). 51. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a la correcta conservació i manteniment dels edificis de Palma (2216/2012). 52. Proposició del Grup municipal PSM-IV-ExM relativa a intensificació de les ITE’s (2231/2012). 55. Sol·licitud de compareixença a petició del Grup Municipal Socialista del regidor de L’Àrea d’Economia, Hisenda i Innovació, per explicar la liquidació dels comptes de l’Ajuntament de Palma corresponents a l’exercici pressupostari de 2011 (2212/2012).

56. Sol·licitud de compareixença a petició del Grup Municipal Socialista del batle per tal d’explicar com afectaran a l’Ajuntament de Palma i als ciutadans i ciutadanes de Palma, les noves retallades aprovades pel govern del Sr. Rajoy establertes al reial Decret-Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat i el Reial Decret-Llei 21/2012, de 13 de juliol de mesures de liquidat de les administracions públiques i en l’àmbit financer (2247/2012) 25. Proposta d’aprovació de modificació d’Ordenança fiscal reguladora de la taxa per a l’estacionament de vehicles de tracció mecànica a les vies públiques municipals i esmenes presentades PSOE (2242/2012) i PSM-IV-ExM (2245/2012). 26. Proposta d’aprovació inicial de la modificació de l’article 61 de l’Ordenança municipal de circulació. 57. Pregunta oral que presenta el Grup Municipal Socialista relativa a les mesures per reforçar la seguretat del carrer Nuno Sanç amb carrer Balmes (2248/2012).

- 6 -

F.O.D. 1 Proposta representants Ajuntament en el Patronat Fundació Turisme Palma de Mallorca 365

F.O.D. 2 Aprovar la modificació de crèdit núm. 1, de crèdit extraordinari finançat amb baixes de crèdit en el Pressupost Propi de la Corporació de 2012.

1. Aprovació de les actes de les sessions extraordinària del Debat de la Ciutat,

de la sessió extraordinària i urgent de dia 14 de juny 2012 i de la sessió ordinària de dia 28 de juny 2012.

Es presenta al Ple de l’Ajuntament de dia 26 de juliol de 2012, per si escau, l’aprovació dels esborranys de les actes de la sessió extraordinària del Debat de la Ciutat i de la sessió extraordinària i urgent de dia 14 de juny 2012 i de la sessió ordinària de dia 28 de juny 2012, les quals es remetran per correu electrònic. S’aproven per unanimitat 2. Donar compte al Ple de l’Ajuntament del seguiment de preguntes amb

resposta escrita que han presentat els grups municipals als plenaris de setembre de 2011 a juny de 2012.

El Ple de l’Ajuntament es dóna per ASSABENTAT de: Complint el que disposa l’article 38 del Reglament Orgànic del Ple de l’Ajuntament de Palma, la Secretaria General del Ple ha realitzat el seguiment de les preguntes amb resposta escrita que han presentat els grups municipals als plens de setembre de 2011 a juny de 2012, les quals se sotmeten a la consideració de l’Ajuntament Ple el donar compte de l’esmentat seguiment: Únic.- Donar compte del resultat del seguiment de les preguntes amb resposta escrita que han presentat els grups municipals als plens de setembre de 2011 a juny de 2012. 3. Donar compte al Ple de l’Ajuntament del seguiment de l’execució dels acords

complimentats corresponents al Debat de l’Estat de la Ciutat de dia 14 de juny de 2012 i del Ple ordinari de dia 28 de juny de 2012.

El Ple de l’Ajuntament es dóna per ASSABENTAT de: Complint el que disposa l’article 38.c del Reglament Orgànic del Ple de l’Ajuntament de Palma, la Secretaria General del Ple ha realitzat el seguiment de l’execució dels acords del debat de l’Estat de la Ciutat de dia 14 de juny de 2012 i del Ple ordinari de dia 28 de juny de 2012. Per això, se sotmet a la consideració de l’Ajuntament Ple el següent:

- 7 -

Únic.- Donar compte del resultat del seguiment a l’execució dels acords complimentats corresponents del debat de l’Estat de la Ciutat de dia 14 de juny de 2012 i del Ple ordinari de dia 28 de juny de 2012 de l’Ajuntament. 4. Donar compte al Ple de l’Ajuntament dels Decrets de Batlia inscrits en el

llibre d’inscripcions del numero 11874 de dia 25 de juny al numero 13490 de dia 18 de juliol de 2012.

El Ple de l’Ajuntament es dóna per ASSABENTAT dels: Decrets de Batlia inscrits en el llibre de resolucions del numero 11874 de dia 25 de juny al numero 13.490 de dia 18 de juliol de 2012. 5. Donar compte al Ple de l’Ajuntament del Decret de batlia 12164 de 27 de

juny de 2012 relatiu al nomenament de vicepresidència primera de la “Fundació Turisme Palma de Mallorca 365”.

El Ple de l’Ajuntament es dóna per ASSABENTAT del: Us comunic el següent Decret núm. 12164 de 27 de juny de 2012 de nomenament de vicepresidència primera de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365: “El Ple de l’Ajuntament de Palma de dia 30 de març de 2012 va acordar l’aprovació definitiva dels Estatuts de la Fundació Palma de Mallorca 365. De conformitat amb la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de Fundacions, s’atorgà i firmà el 23 d’abril de 2012 l’escriptura pública fundacional de constitució de l’esmentada Fundació per a la corresponent inscripció en el Registre de Fundacions. Vists els articles 21 i 23 dels Estatuts de la Fundació Palma de Mallorca 365 que diuen: Article 21. La Presidència La Presidència de la Fundació és l’òrgan que té la màxima representació de l’ens i en dirigeix el govern i l’administració. El batle o la batlessa de l’Ajuntament de Palma són el president o la presidenta de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365, o el tinent o la tinenta de batlia que expressament deleguin. Article 23. Les vicepresidències La Presidència pot designar les vicepresidències que consideri necessàries, les quals substitueixen la Presidència i assumeixen les seves atribucions per ordre de designació, en els casos d’absència, vacant o malaltia, i l’assisteixen en l’exercici del seu càrrec. La Vicepresidència Primera ha de ser exercida per un dels tinents o tinentes de batlia de l’Ajuntament de Palma, amb caràcter permanent.

- 8 -

D’acord amb les atribucions que em confereixen els apartats 4.ñ de l’art.124 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim Local i l’article 110.1 del Reglament Orgànic del Ple, vinc a dictar el següent

DECRET

1.- Nomenar vicepresident primer de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365 al Sr. Álvaro L. Gijón Carrasco, al Tinent de Batle de l’Àrea de Coordinació Municipal i Turisme, de conformitat amb els articles 21 i 23 dels Estatuts de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365. 2.- El present Decret entrarà en vigor el mateix dia de la firma, sense perjudici de la seva preceptiva publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d’acord amb l’art. 44 del Reglament d’Organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial Decret de 28 de novembre de 1986. 3.- Es donarà compte del present Decret al Ple, a la primera sessió ordinària que es dugui a terme, d’acord amb l’art. 44.4 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, així com als òrgans de govern de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365. 4.- Inscriure aquest nomenament en el Registre de Fundacions. 5.- Comunicar el present decret al Sr. Álvaro L. Gijón Carrasco.” 6. Donar compte al Ple de l’Ajuntament del Decret de batlia 13213 de 12 de

juliol de 2012 relatiu al nomenament de president i vicepresidenta de la comissió no permanent relativa a la revisió del PGOU.

El Ple de l’Ajuntament es dóna per ASSABENTAT: Decret núm. 13213 de 12 de juliol de 2012

En el plenari de dia 30 de març de 2012 es va aprovar per unanimitat la proposició alternativa presentada pel Grup Municipal Popular en relació a la proposició presentada pel Grup Municipal Socialista sobre la revisió del PGOU, acordant que, dins el procés de participació ja obert per a la revisió del PGOU, es reobri, com una via més, la Comissió no Permanent amb representació dels grups polítics, entitats i col·legis professionals per tal de donar major transparència al procés. Aquesta Comissió no Permanent celebrada el dia 3 de juliol de 2012 va proposar per unanimitat a la batlia el nomenament com a president al Sr. Jesús Valls Flores, regidor de l’Àrea d’Urbanisme i Habitatge, i com a vicepresidenta a la Sra. Yolanda Garví Blázquez regidora del Grup Municipal PSIB-PSOE Complimentat el requisit, i d’acord amb les atribucions que em confereixen els apartats 4.ñ de l’art.124 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim Local i l’article 110.1 del Reglament Orgànic del Ple, vinc a dictar el següent

- 9 -

DECRET

1.- Nomenar president de la Comissió no Permanent relativa a la revisió del PGOU al Sr. Jesús Valls Flores, regidor de l’Àrea d’Urbanisme i Habitatge i vicepresidenta a la Sra. Yolanda Garví Blázquez regidora del Grup Municipal PSIB-PSOE, segons la proposta unànime efectuada per l’esmentada comissió en data 3 de juliol de 2012. 2.- El present Decret entrarà en vigor el mateix dia de la firma, sense perjudici de la seva preceptiva publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d’acord amb l’art. 44 del Reglament d’Organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial Decret de 28 de novembre de 1986. 3.- Es donarà compte del present Decret al Ple, a la primera sessió ordinària que es dugui a terme, d’acord amb l’art. 44.4 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. 4.- Comunicar el present decret al Sr. Jesús Valls Flores i a la Sra. Yolanda Garví Blázquez. 7. Proposta d’aprovació de suprimir per al 2012 l’abonament al batle i als

regidors i regidores d’aquesta Corporació de la paga extraordinària de Nadal i en conseqüència reduir les retribucions anuals en els imports corresponents a dita paga extraordinària.

Parla la Sra. Calvo: “Moltes gràcies Sr. Batle. A nosaltres ens agradaria sabre si amb l’esmena in voce s’afegeix, es contempla també l’aplicació d’aquest descompte en els directius de les empreses municipals, entenem que si però com que no es diu explícitament.” Parla el Sr. Martínez: “Amem, jo la formalitat és la mateixa Sra. Calvo que quan vostè era Batlessa també es va retallar, és a dir, els salaris dels regidors és competència del Ple, el Govern de l’Estat no. Tot lo altre és aplicació de la llei, hi haurà els formalismes que hi ha d’haver, que vagin al Consell d’administració, igual que la Junta de Govern, nosaltres varem prendre un formalisme que era aprovar una obligació legal en els funcionaris i en el personal laboral, però nosaltres el que és el Ple, és a dir, el nostre salari ens ho marquem nosaltres, el Govern de l’Estat lo únic que té és una limitació a l’alça, però que la intenció del Govern és que això s’apliqui com la normativa regula, en els alts càrrecs li afecta a tots.” Parla la Sra. Calvo: “Moltes gràcies per l’aclariment, nosaltres votarem a favor però en tot cas ens agradaria que hagués quedat, deixar constància a l’acta del Ple de que independentment de la seva competència, és bo políticament que també es declari aquesta voluntat, entenc de les

- 10 -

paraules del Sr. Martínez que serà d’aplicació en els gerents i directrius de les empreses, i que formalment això se li donarà la tramitació que correspongui. Gràcies.” Parla el Sr. Batle: “Així serà Sra. Calvo. Molt bé. Secretària per favor prengui nota al respecte.” Es proposa: L’aplicació del Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, ha suposat la reducció de les retribucions a tot el personal del sector públic pels imports corresponents a la supressió de la paga extraordinària de Nadal per al 2012. El citat Decret Llei preveu una reducció de retribucions equivalent per als alts càrrecs del Govern de l’Estat. A més a més, la seva Disposició addicional quarta ordena a la resta d’òrgans de govern als que no sigui d’aplicació directa aquesta norma, en atenció a la seva autonomia, perquè adoptin i trametin a l’Estat les iniciatives adoptades per a l’aplicació de mesures de racionalització tant als mateixos òrgans com al seu persona. La concurrència de la causa de greu interès públic derivada de l’alteració substancial de les circumstàncies econòmiques fa necessari haver d’adoptar als membres de la Corporació una mesura de reducció de les retribucions equivalent a l’aplicada al persona municipal. Per tot això, d’acord amb el que preveuen els articles 75 i123 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i l’article 9 del Reglament orgànic del Ple de l’Ajuntament de palma, el batle proposa al Ple perquè adopti el següent ACORD Suprimir per al 2012 l’abonament al batle i als regidors i regidores i als òrgans directius d’aquesta Corporació de la paga extraordinària de Nadal i en conseqüència reduir les retribucions anuals en els imports corresponents a dita paga extraordinària. S’APROVA per unanimitat amb una esmena “in voce” en el sentit d’afegir després de “ als regidors i regidores”, “i als òrgans directius”. 8. Donar compte al Ple de l’Ajuntament del veredicte de la sentència núm. 70

del Jutjat contenciós administratiu núm. 2, de data 30 d’abril de 2012 dictada en el procediment abreujat núm. 59/12, interposat per “Sindicato Profesional de policías municipales de España”

Es Ple de l’Ajuntament se’n dóna per ASSABENTAT de:

- 11 -

Pel Jutjat contenciós administratiu núm. 2 de Palma, s’ha dictat decret que es dirà, finalitzant el recurs contenciós administratiu; per la qual cosa podria dictar-se el següent: ACORD PLENARI

L’Ajuntament de Palma s’assabenta del veredicte del decret núm. 70 del Jutjat contenciós administratiu nº 2, de data 30 d’abril de 2012, dictat en el procediment abreujat núm. 59/12 interposat per SINDICATO PROFESIONAL DE POLICIAS MUNICIPALES DE ESPAÑA, contra acord del Ple de data 27-10-11 ratificant l’acord de la Junta de Govern de data 19-10-11 publicat en el BOIB de data 17-11-11, on es va aprovar les mesures de racionalització i reducció de la despesa en matèria de personal, pel qual es té per desistida a la part recurrent. Aquest Ajuntament Ple com a responsable de la seva execució, acusa rebut del veredicte i disposa que el departament municipal adient prengui les mesures pertinents per a l’efectivitat d’allò que ha resolt el poder judicial. 24. Proposta d’aprovació de modificació de crèdit núm. 2 de crèdit extraordinari

finançat amb baixes de crèdit, en el pressupost propi del Patronat Municipal d’Escoles d’Infants per a 2012.

Intervé la Sra. Mª José Jiménez Serrano, representant FECCOO Illes Balears: “Bon dia Sr. Batle, bon dia Senyores Regidores i Senyors Regidors. Som mestra a una escoleta de gestió directa del Patronat municipal d’escoles d’infants de l’Ajuntament de Palma, som membre del Comitè d’empresa i estic aquí com a portaveu d’aquest Comitè i en representació de totes les meves companyes. Estic aquí també amb el suport de les més de 10.600 firmes dels ciutadans i el suport institucional de la Universitat, de la UIB, que s’ha adherit al nostre manifest. Recordem un poc com ha succeït tot i en quin poc temps. Dia 14 de maig el Patronat informa al Comitè de la intenció d’externalitzar l’escoleta de l’Arenal i suprimir llocs de feina. Dia 28 de juny el Patronat fa entrega al Comitè d’un informe d’intervenció. Dia 15 de juny el Comitè presenta les seves al·legacions i reclama la informació necessària. Dia 18 de juny el Batle es compromet amb el Comitè a que se’ns passarà la informació necessària, a donar-nos més temps per presentar una alternativa i a que valorarà i estudiarà dita alternativa. Dia 13 de juliol el Comitè entrega la seva alternativa. Dia 18 de juliol el Patronat no accepta l’alternativa del Comitè. Estic aquí per presentar la indignació amb majúscula, que sentim totes les treballadores de les escoletes, en front a la negativa rotunda de l’Ajuntament de ni tan sols negociar la nostra alternativa, una alternativa real, factible, una solució a la privatització de l’escoleta de l’Arenal, i a la supressió de 37 llocs de feina, una solució per a mantenir la gestió directa de les escoletes, una alternativa que hem presentat amb molt d’esforç perquè nosaltres no som economistes, nosaltres som mestres, educadores, cuineres, netejadores i mantenidors, sabem de les nostres limitacions, però així i tot hem presentat un document de treball com a prova de la nostra bona voluntat. Una alternativa que hauria d’haver presentat des de un inici l’Ajuntament, i a principi de curs, no la va presentar i a dos mesos de finalitzar el curs. Una alternativa pensada per poder-se aplicar dins la situació de crisi que estam vivint, i que com diu el Govern ens

- 12 -

afecta a tots, i en la que tots i hem d’estar implicats per trobar una solució, una alternativa que comprèn un estalvi, un esforç molt gran per part de les treballadores, i que per res s’ha tingut en compte per part del Patronat. Una alternativa que hem presentat amb la il·lusió de poder negociar, però fins i tot això se’ns ha negat, se’ns ha dit senzillament: no s’accepta la vostra alternativa, només s’acceptaria una alternativa que contemplés més retalls a l’àrea del personal, del que ja estàvem patint i del que patirem com a col·lectiu. Suposem Sr. Batle que ja li han informat que tot i que vostè es va comprometre en el Comitè, no se’ns ha passat tota la informació necessària per fer una alternativa real, i que la Gerència ha reconegut que la liquidació del primer semestre no ens l’ha passat, suposem Sr. Batle que li han informat d’aquesta liquidació del primer semestre, que hem hagut d’obtenir per altres fonts. Hem sabut que el pressupost 2012 per a les escoletes és més que suficient, no fan falta retalls. Suposem que ja li han contat que després de la lliçó supèrbia que ens va fer la Gerència, infravalorant la feina feta i l’esforç de les treballadores varem demanar treballar conjuntament, i se’ns ha negat rotundament. Ara, després d’un silenci administratiu de gairebé 5 mesos, en que les demandes del Comitè no tenien resposta, hi ha una total disposició a unes relacions fluides entre el Comitè i l’Ajuntament per part de la Regidora i la Gerència. Ara, quan des de l’inici del seu Govern han estudiat i planificat com dur a terme l’externalització de l’escoleta de l’Arenal, suprimir 37 llocs de feina, i reduir la plantilla del Patronat. S’han plantejat vostè i el seu Govern en qualque moment negociar amb nosaltres? Una solució diferent a la que ens han presentat i estan duent a terme? S’han plantejat demanar a les Amipas que en pensen de la nostra alternativa i com poden implicar-s’hi? S’han plantejat que estan eliminant llocs de feina en una situació laboral de crisi i en un col·lectiu de dones que ho tindrà encara més difícil? Ara li diré que en pensem nosaltres de tot això que ens està passant, que no hi ha hagut en cap moment la intenció de negociar. Estam davant d’una decisió política, que no econòmica, que apunta a la privatització i desaparició del Patronat tal com i ara l’entenem, tot per aportar beneficis a empreses privades, a canvi d’empitjorar les condicions laborals de les treballadores. Faré una pregunta en el Ple, no seria possible cercar una solució conjunta entre tots els partits polítics que formen part d’aquest Ajuntament? Per tal de continuar amb una educació 0-3 pública i de qualitat, mantenint la gestió directa, sense externalitzar l’escoleta de l’Arenal, i sense eliminar llocs de feina? Sr. Batle no ha complert el seu compromís. No se’ns ha passat tota la informació necessària, i no hi ha hagut cap actitud negociadora ni bona voluntat. Li demanem reconsideri la seva decisió i negociem una solució pactada entre totes les parts implicades, com diu vostè que s’ha de fer. Però és que a més de més de tot això que ens està passant aquí no acaba, ens volen augmentar en 4 hores més la jornada laboral al personal docent, sense cap tipus de negociació, sense tenir en compte que a la Conselleria d’educació s’han arribat a acords i que a nivell d’aquest Ajuntament les negociacions, que si que n’hi ha, en aquest Ajuntament i en altres col·lectius, s’han ajornat fins a dia 1 de setembre. L’Ajuntament està essent especialment dur amb el nostre col·lectiu, i s’està ensenyant contra el Patronat, contra les treballadores. I ens demanem, perquè? És una qüestió personal? És una lluita de poder? Contra les treballadores, contra el Comitè? Perquè el Patronat a les úniques que se’ls hi està exigint esforç és a les treballadores? Gràcies a tots els que ens estan donant suport. Gràcies.” Intervé el Sr. Pere Felip i Buades, representant de la Unió d’Associacions de Mallorca:

- 13 -

“Bon dia a tots, en primer lloc la Unió d’Associacions de Mallorca felicita efusivament en el dia de la seva onomàstica a les regidores d’aquest Ajuntament, senyores Aina Ferriol i Aina Calvo, molts d’anys a totes dues! Ara ja entrarem en matèria. Molt Honorable Sr. Batle, senyores i senyors regidors. La Unió d’associacions de Mallorca, referent a aquest punt, tan i tan important de les escoletes, exposa lo següent: la nostra entitat reivindica una educació de 0 a 3 anys de gestió pública i de qualitat. I, sobretot, rebutja, amb fermesa, la intenció de privatització o externalització de cap de les quatre escoletes municipals de Palma, o sigui, de l’Arenal, Ciutat Antiga, Son Roca i Santa Catalina, perquè implicaria una injusta i desraonable reestructuració de la plantilla, i la salvatge i repressiva eliminació de llocs de feina, repeteixo, la salvatge i repressiva eliminació de llocs de feina, a més del fet que una inversió feta amb doblers públics passi a donar beneficis a una entitat privada. Això, com aquell que diu, seria un cop d’estat, si, un cop d’estat a les escoletes públiques de Palma. Seria una galtada a tots els nins i nines de 0 a 3 anys. L’educació infantil i les escoletes són una mesura del grau de desenvolupament d’un país. Com més places públiques, més ho està. I Palma va enrere. Els infants de les escoletes públiques de Palma són com tots els infants del món, i quan arriben nous a l’escoleta, ploren. Però en els darrers 30 anys tots ells han tingut una sort inestimable: trobar-se amb l’equip humà que ha format part de les escoletes palmesanes públiques. Les famílies han confiat el benestar dels seus petits en les mans d’uns equips excepcionals, els millors de tot l’Estat espanyol i de tota Europa, segons el nostre criteri. Han rebut els nostres nins i nines sempre amb un somriure i bones paraules, els han fet una abraçada quan els ha fet falta i els han regalat milers de besades. S’han implicat professionalment, i emocionalment també, n’estem segurs!, en la seva criança i educació. Si existís un món perfecte, seria semblant a les escoletes públiques palmesanes. Si ha estat possible aquest petit món quasi perfecte és perquè el suport municipal que ha tingut en els darrers 30 anys ha ajudat a construir-lo: personal de suport per a les necessitats especials, formació contínua, vocació i programació educativa. Ara, després de 30 anys construint, pot quedar en mans privades. Amb l’arribada del nou PP a Cort, ens trobem amb unes propostes de retallades de despesa brutals, apocalíptiques, a costa de suprimir llocs de treball de la plantilla de gestió directa del Patronat Municipal d’Escoles d’Infants de Palma. Així, mai no es podrà garantir ni la mateixa experiència dels actuals professionals ni els mateixos coneixements sobre l’entorn educatiu de les escoletes públiques de Palma, i per això manifestem el nostre més profund rebuig i la més revolucionari indignació democràtica. El Partit Popular, desgraciadament, viu en el fals convenciment que la història comença el dia que guanyaren les eleccions i que la resta, incloses les lleis que ens igualaven o els drets que ens protegien, només és inútil i feixuga herència a superar. Que passarà amb els nous petits tresors de Palma? És que ells han de tenir menys drets? Els drets no són un luxe ni un negoci, per tant volem reclamar un poc de reflexió als polítics que seuen ara a l’Ajuntament, principalment al Molt Honorable Sr. Batle, Mateu Isern, que ve demostrant un demble accentuadament democràtic i conciliador, i que entre tots ens posem d’acord on hem de retallar i ajustar. Salvem les escoletes! Visca les escoletes! Assegurem la mateixa i súper professional plantilla de treballadores que existeixen en l’actualitat en les escoletes públiques de gestió directa a Palma! Sense escoletes no hi ha cultura. El Partit Popular pot tenir la raó de la força, però nosaltres tenim, i hem tingut sempre, la força de la raó. I aquesta és incombustible. Res més.”

- 14 -

Té la paraula la Sra. Ferriol: “Moltes gràcies. Moltes gràcies Sr. Batle. Bé, el punt 24, sabem que aquests dos punts es ajunten, el punt 24 és un punt de l’Equip de Govern que proposa la modificació de crèdit del Patronat, i aquesta és una proposta per poder transformar la gestió del servei educatiu i assistencial, per infants a diverses escoles del Patronat, de gestió directa a gestió indirecta, en concret les de Ciutat Antiga i l’Arenal. Així com modificar la gestió indirecta de l’escoleta de l’Arenal, i gestionar-la directament. Creem amb aquesta modificació les aplicacions pressupostàries adients per l’exercici 2012, amb una dotació de 401.518,40 euros, i aquesta habilitació de crèdit es finança amb baixa de crèdit de les aplicacions pressupostàries de la gestió indirecta del Molinar, la de personal docent i no docent i la de quota patronal d’assegurances. Aquesta baixa no afectarà en el bon funcionament del servei, i aquesta modificació es basa en despesa que no es pot demorar fins l’exercici següent, i que no existeix al pressupost actual, i amb aquesta modificació, el que es farà serà crear les partides adequades per compatibilitzar correctament la contractació dels serveis previstos per l’any, pel curs 2012-2013. Com a conseqüència d’aquesta modificació també té lloc la modificació de la plantilla orgànica, passant de 104 a 82 treballadors, donat que l’escoleta de l’Arenal passa a gestió indirecta. Moltes gràcies.” Té la paraula el Sr. Noguera: “Bon dia Sr. Batle. Bé, la veritat és que avui tornem a trobar-nos amb un episodi molt desagradable, i un episodi que continua. Vostè sap Sra. Ferriol que el Comitè d’Empresa ha fet una proposta molt responsable, i si s’ha vist frenat aquesta proposta i no ha estat lo ambiciosa que s’ha pogut, ha estat per culpa del Sr. Rajoy i la seva retallada de la paga de desembre. Jo he de començar pensant i dient si no hi havia alternativa, en aquesta retallada en els funcionaris de la paga de Nadal de desembre. Jo li esmentaré una sèrie de propostes que a lo millor si s’hagués tirat per aquí, no hagués fet falta retallar aquesta paga de Nadal. No s’ha tocat l’impost de societats, si s’hagués pujat el tipus a 35%, s’haguessin recaptat casi 14.000 milions d’euros. No s’ha reduït l’economia submergida en 10 punts, això hagués significat casi 39.000 milions d’euros, l’impost de la riquesa, clar els rics no els toquem, són 3.400 milions d’euros de recaptació. La prohibició d’operacions en curt contra la deute pública 1.400 milions. L’impost en les transaccions financeres, tampoc, 4.500 milions d’euros. L’IVA en els productes de luxe, cotxes de luxe, qualsevol tipus de producte que tingui una quantitat econòmica important, tampoc s’ha tocat. Això suma casi 65.000 milions d’euros, que és igual a la retallada que han fet vostès, però vostès fan la retallada per a baix, jo estic parlant de fer la retallada per a dalt. Que hi ha molta diferencia, hi ha molta diferencia. Vostè me dirà, vostè me dirà, és que m’està xerrant de l’Estat, si però és que en aquests moments l’Estat està influint directament, a que 37 treballadores de les escoletes acabin el 31 d’agost. Però bé xerrem de Palma, xerrem de Palma, podria esser el seu Govern el de menys permès, perquè el seu resum maliciós de Govern d’aquest any ha estat, més impostos i menys serveis, més IBI, més EMT i menys serveis. Aquest és el seu resum, i no me digui, no me digui que no hem presentat alternatives, perquè si que hem presentat alternatives, progressivitat en els impostos, IBI a grans superfícies, recàrregues als habitatges buits, tenim a no se quanta gent desnonada, i no recarreguem els habitatges buits que hi ha a la ciutat, això és pura especulació, i després l’augment de taxa a la

- 15 -

llicència de gran obres. Clar, i també volia fer menció a la reforma laboral, perquè el que estan fent vostès amb els professionals de les escoletes, té molt a veure amb la reforma laboral. El número d’expedients de regulació d’ocupació ha pujat un 72% des de que està la reforma laboral, i s’han disparat els expedients no pactats, un 782%. Quina relació té això amb la seva acció política deixant en el carrer a 31 professionals? Pues que el Sr. Isern estalvia de la mateixa manera, clarament amb la recepta Merkel, privatitzant, degradant drets laborals, davallant els sous escandalosament i en aquest cas rotant contínuament els treballadors, per no reconèixer ni drets ni antiguitat. Aquesta és la seva forma de fer política, de a dalt a baix. En tot cas, lo més greu de tot, el maltractament important en el Comitè d’empresa. Des de el gener que es varen constituir, varen demanar una reunió, fins al juny no es va donar aquesta reunió, molt greu, molt greu. Després el tracte rebut per la Gerència de les escoletes, “yo no voy a hacer el trabajo que hacen los sindicatos”, per l’amor de Deu, es pensa que el polític amb el descrèdit que tenim encara hem d’anar dient aquestes frases? Per favor no alimenti més el descrèdit polític Sra. Ferriol, no alimenti més el descrèdit polític. I una referència, una referència, les administracions públiques hem d’esser solidàries amb els nostres ciutadans, aquestes 37 persones que a partir del 31 de gener ja no faran feina, hauran de pagar el material escolar, que ha pujat del 4 al 21% per exemple, o hauran de pagar moltes més coses que abans no pagaven. Jo crec que aquesta ciutat, no se si l’Estat necessita o no necessita un rescat, però aquesta ciutat si que necessita un rescat, un rescat de prioritats, invertir les prioritats, governar per les persones, governem de a baix cap a dalt per favor, i que no es repeteixin aquestes situacions. Moltes gràcies.” Té la paraula la Sra. Gónzalez: “Moltes gràcies Sr. Batle. Creo que todos estamos de acuerdo en que asistimos a un momento crucial y difícil, a nivel tanto nacional como mundial. Un momento en que el descrédito de las instituciones y de la política es cada vez mayor, probablemente hay cosas que nos merecemos, pero creo que es importante que hagamos todo lo posible para que los ciudadanos sientan que el trabajo que hacemos tiene un sentido, y sobre todo tiene el sentido de defenderlos a ellos, y no de defender otros intereses que no son los generales. Estamos asistiendo a recortes sociales que cargan contra los parados, contra los autónomos, contra los empleados públicos, como si ellos fueran los culpables de todo lo que está pasando a nivel mundial y a nivel local. Nos encontramos en Palma con que sufrimos por triplicado los recortes sociales, tenemos recortes del Gobierno, tenemos recortes del Govern, tenemos recortes en el Ayuntamiento. Estos recortes sociales además están aumentando, especialmente las dificultades de las mujeres para encontrar empleo, y también para poder tener tiempo suficiente para dedicar a su vida profesional. En este sentido el Patronato municipal de escoletas ha hecho siempre un trabajo fundamental, no solo a nivel educativo de nuestros pequeños, de nuestros menores, sino también de apoyo a las familias, y sobre todo a las mujeres que necesitan trabajar tanto para su sustento, como para desarrollarse a nivel personal, a nivel profesional y a nivel social. Nos encontramos con que en el Patronato municipal de escoletas, el Partido Popular toma unas medidas que son las de eliminar 37 puestos de trabajo, justo lo contrario de lo que han estado predicando desde antes de llegar al Gobierno, y desde el Grupo Socialista entendemos que esta medida no va a solucionar, ni el déficit municipal, ni las necesidades de modernización de la gestión del propio Patronato, al contrario ¿Qué es lo que se está consiguiendo con esto Sr. Alcalde? Se está

- 16 -

consiguiendo crear un clima de incertidumbre, de alarma, entre todas las trabajadoras, entre las familias, que está derivando en un conflicto innecesario, innecesario, y que no favorece en nada ni aporta nada al buen funcionamiento, a la calidad, y sobre todo a la estabilidad de un servicio como este. Estas medidas no son necesarias, repetimos, y no son necesarias y ustedes lo saben bien, porque hay dinero que se puede ahorrar en otros, de hecho se está haciendo, y por eso es esta proposición que hacemos, que es la siguiente, la proposición número 36, hay un ahorro de dinero en aquellos baños públicos que ya no se van a hacer de una manera sensata, y consideramos que es correcto. Hay dinero público que estamos ahorrando, acabamos de aprobar que vamos a rebajar el sueldo tanto de los Concejales como de los cargos públicos. Por tanto apliquen las medidas de ahorro, y apliquen el ajuste de déficit que ustedes consideran que tienen que hacer, y probablemente tiene que ser así, pero aplíquenlo en aquellas partidas, en aquellas áreas que no afectan directamente a la pérdida de empleo, y más en un colectivo tan vulnerable y tan delicado como es el del Patronato municipal de escoletas. Yo estoy segura de que la Sra. Ferriol estará encantada de poder mantener la situación de la plantilla del Patronato municipal de escoletas, tal como está y ha estado siempre, y no tener que llevar al conflicto en el que estamos ahora mismo y que repito, no es necesario. Insto al Sr. Alcalde para que por favor de una respuesta a estas trabajadoras, y de una respuesta al Patronato municipal de escoletas de Palma. Gracias.” Té la paraula la Sra. Ferriol: “Moltes gràcies Sr. Batle. Miri Sr. Noguera, jo ja li vaig dir a una oportunitat, me pareix que quan varem començar a debatre aquest tema, externalitzar no és privatitzar, i vostè ho ha d’entendre, perquè quan vostè governava i era responsable de l’àrea de Cultura, perdó, de Joventut era vostè, disculpi, quan estava a Joventut vostè mateix va esser responsable de la contractació de serveis que estaven externalitzats, o sigui, el Partit Socialista va fer tres escoletes noves, les tres són de gestió indirecta, jo és que, honradament el que me sap més greu és que aquest debat estigui perdent la serietat que crec que hauria de tenir, vostès es perden per les bardisses, en demagògies i intentant desgastar, i la veritat és que, mirin, així no anem a cap banda. Jo li dedico a nosaltres, hem escoltat en el Comitè d’empresa, ens hem reunit amb ells, i els hem explicat per quina raó no podíem acceptar l’alternativa que presentaven, perquè entre d’altres mesures es xerrava d’incrementar les quotes que han de pagar les famílies, de mirar de que es pagui l’escola matinera, de rebaixar en el 50% el bo escolar. Mirin, amb aquestes mesures, que precisament lo que hem intentat evitar nosaltres, el que fem és carregar damunt les famílies encara més, amb totes les dificultats que estan passant, considerem que no és el moment de pujar quotes. Respecte del bo escolar, és una ajuda que permet que les famílies que no han pogut accedir a les escoletes municipals, puguin tenir una ajuda per poder escolaritzar els seus fills a escoletes privades, i el fet de que ens facin aquesta proposta significaria que 136 nins i nines quedarien sense aquesta ajuda del bo escolar. Jo, me poden dir lo que vulguin perquè ja m’estic acostumant a que faltin en el respecte, però la realitat és que a mi no me pareix que sigui massa favorable el fet de que es resti ajudes a les famílies. I Sr. Noguera, jo no vull caure en la demagògia tampoc, i de veres que no li vull ficar el dit dins l’ull, però vostè ha governat i vostè formava part d’un partit polític, i forma part d’un partit polític que a un moment determinat va establir unes prioritats per aquest Ajuntament, unes prioritats que varen suposar molts de doblers també, no se, les coses no estaven massa bé per destinar

- 17 -

segons quins doblers a segons quines coses, però bé, si vostè considera que m’ha de fer aquesta reflexió, jo li agraeixo. Sra. González, le digo lo mismo que le comentaba al Sr. Noguera, ustedes externalizaron tres escoletas, ¿ustedes son privatizadores? Es que no se que diferencia hay, porque les tengo que recordar una cosa, el problema del Patronato de escoletas, entre otras, es que ustedes por ejemplo no suscribieron, no firmaron el convenio que teníamos con la Conselleria para las necesidades educativas especiales, y tuvieron que contratar directamente, ese personal no figuraba en la plantilla, con lo cual los 37 puestos de trabajo no son estrictamente los que se dejan de contratar directamente por el Patronato, ustedes han visto que con la modificación son 22 puestos de trabajo, y si no estoy equivocada, según el pliego de condiciones del Arenal, se tiene que contratar a 19 personas, con lo cual, si es cierto que el Ayuntamiento, el Patronato de Escoletas, no contratará directamente a las personas que venía contratando hasta este momento, pero si que lo hará la empresa que gane ese concurso, con lo cual lo de que se destruyen tantos puestos de trabajo, bueno, en fin. Miren nosotros nos hemos encontrado con una situación en la que, creo que nadie se habría encontrado demasiado cómodo gobernando. No es nada fácil y no es agradable tomar decisiones, pero en lo que yo no puedo hacer es ser irresponsable Sra. González, y en lo que no puedo hacer es continuar como si nada, lo que no puedo hacer es bueno pues vamos a compensar un poquito de aquí un poquito de allá, no mire es que todas las áreas tienen que reducir, todas las áreas tienen que reducir costes, y si podemos ofrecer un mismo servicio por menos dinero tenemos la obligación de hacerlo. Miren es que ustedes ¿Cuánto se ahorraron no sacando las escoletas a gestión directa, no contratando directamente? Seguramente lo calcularon en su día y por eso lo hicieron así, es que claro me están echando en cara algo que ustedes han hecho antes, con la diferencia de que cuando ustedes externalizaron el servicio de las tres escoletas nuevas, ustedes ajustaron la ratio a lo que dice el decreto, pero en las escoletas de gestión directa no, con lo cual nosotros este año sin que haya un incremento de costes para el Ayuntamiento, podemos ofrecer más plazas en las escoletas municipales, y siempre de acuerdo con los criterios que establecen las coordinadoras, que saben perfectamente hasta donde pueden llegar en la capacidad de atención a los niños y a las niñas y en las aulas de que disponen en cada caso. Yo el que usted diga que estas medidas no son necesarias y que no aportan nada, de verdad que me preocupa Sra. González, porque de verdad que creo que no se dan cuenta de cual es la situación en la que estamos, y nosotros lo que hemos hecho con esto, ha sido precisamente dar una garantía a las personas que tienen un contrato fijo o indefinido en el Patronato, porque esas personas ven garantizados sus derechos y lo que hemos hecho no ha sido despedir a nadie, lo que hemos hecho ha sido no hacer un nuevo contrato a las personas cuyo contrato finalizaba este verano, es que es muy importante que ustedes distingan eso, yo entiendo que políticamente es muy fácil caer en esta tentación de engañar, tanto con la privatización como con el hecho de los despidos, el hecho es que externalizamos y el hecho es que finalizan contratos. Nada más, muchas gracias.” Té la paraula el Sr. Noguera: “Bé Sra. Ferriol coincidim que aquesta situació no és agradable, però amem, la demagògia és un concepte molt particular, i que vostè diu que Joventut s’externalitza amb serveis evidents perquè es fan campaments d’estiu. Que vol que funcionaris facin campaments d’estiu? Bé, tot són opcions, però no compari una escoleta de 0-3 anys amb

- 18 -

els campaments d’estiu que es fan a la Victòria, vertaderament, i que ho fan entitats juvenils, per l’amor de Déu, això no és comparable, però també hi ha una diferència, encara, encara que s’acusi a l’anterior Govern de que s’externalitzava, el que no pot excusar és que es tregui gent en el carrer, i vostè és el que fa, això és la gran diferència entre uns i altres, això és la gran diferència entre uns i altres, però bé, però bé, anem a esser constructius i sobretot fer poders que el problema ha estat el procés, el procés de com s’ha duit aquesta negociació, s’ha deixat de banda l’oposició, ens hem enterat pels diaris, s’ha deixat de banda al Comitè d’empresa, fins 2 mesos abans no s’hagués sabut. En els pressupostos, no haguéssim pogut parlar d’aquest tema? No haguéssim pogut trobar alternatives? No haguéssim pogut trobar una solució en aquest cas? No haguéssim pogut treure 400.000 euros d’un altre banda? Jo crec que era el moment. Vostè des de quant sap que volia externalitzar l’escoleta de s’Arenal? Des de quan ho sap? Perquè nosaltres ens varem enterar a mitjans juny, i pel diari, per l’amor de Déu, si això és una bona praxi política que vengui no se qui i que m`ho digui, per l’amor de Déu. Jo només li demano que canviem els processos, que les coses es facin d’un altre manera, que quan es juguen persones s’ha d’esser molt responsable, i que s’han de trobar alternatives, jo només dic això, i a demés amb temes tan sensibles com en educació 0-3 anys, no serà nosaltres que no li haurem ofert mil alternatives i als altres regidors de l’Equip de Govern, jo crec que estam tenint una oposició bastant constructiva, així com està el pati, només li demano això, que es facin les coses d’un altre manera, sobretot quan afecta a persones, quan afecta a educació, quan afecta a mestres, quan afecta a nins, vostè me diu, no és que hi ha un informe tècnic que diu que l’externalització no afecta, clar que afecta, primer afecta perquè es degraden drets dels treballadors, clar que si que afecta, cobraran menys, clar que si que afecta, això no és tanta satisfacció, tenir un bons drets laborals, no és tanta satisfacció. I després, el canvi de no se quantes mestres que hi ha a l’escoleta de s’Arenal, que se’n van a altres escoletes, això afecta en el projecte curricular, en el projecte de centre, en el projecte educatiu, clar que afecta, clar que afecta per favor, però bé és igual, això és una simple anècdota si vol, però bé el tema és que quan es tracta de treure persones en el carrer, les coses es facin d’un altre manera, perquè hi ha alternatives. Varem trobar una alternativa amb el tema dels banys que banys que varem posar nosaltres, amb el tema de l’aparcament, hi ha alternatives Sra. Ferriol, lo que passa que han d’invertir les prioritats, han d’invertir les prioritats, me sap molt de greu però han d’invertir les prioritats, segur que haguessin trobar una solució, i vostè ho sap, segur que haguéssim trobat una solució, si haguéssim començat a parlar quan tocava, que era en els pressupostos, vostè té una reunió amb nosaltres i ens diu, Sr. Noguera la situació és complicada, pues anem a trobar una solució, el que passa que no s’ha volgut, ens varem enterar el dilluns pels diaris. Vostè creu que això és una forma de fer les coses? Home, de veritat, suposo que no confia amb l’oposició fent aquestes coses, però jo ja li estic oferint col·laboració perquè no torni a passar això. Que significa 37 persones que dia 31 d’agost no faran feina? Significa en el final que l’Estat també haurà de fer-se càrrec, i això també són doblers. Que es pensa que se’n van a l’atur i ja està? No, això incrementa la llista de l’atur, això incrementa prestacions, i això incrementa també així com està Espanya, només li dic això Sra. Ferriol, col·laboració, de veres, col·laboració, i que no torni a passar això, que això és molt desagradable. Que es pensa que jo estic content? Vostè tampoc està contenta, a que no? No, idò facem les coses d’un altre manera, invertir les prioritats. Moltes gràcies.”

- 19 -

Té la paraula el Sr. Alcover: “Bé, baix la meva manera de veure, avui ens juguem una cosa encara més greu i més perillosa per la ciutat que no és el tancament de dues escoletes, no el tancament, sinó la gestió indirecta de dues escoletes, que ja de per si nosaltres entenem com molt greu. Efectivament, vostè Sr. Batle les va prometre, segons diuen, jo no hi era, però segons m’han comentat, i no tinc perquè dubtar de la seva paraula, vostè va prometre a les treballadores que si presentaven una alternativa que estalvies 400.000 euros, o 400 i escassos mil euros, vostè tornaria enrere aquesta decisió, vostès va fer aquesta promesa. Des de que vostè va fer aquesta promesa a dia d’avui han passat coses, i han passat coses que alteren la situació en que ens trobem ara per prendre aquesta decisió, una d’elles és que ens hem vist retallat el sou en la quantitat corresponent a les pagues extres. Miri, les pagues extres dels polítics de l’Ajuntament més les pagues extres de les pròpies treballadores del Patronat, sumen més de 400.000 euros, sumen més de 400.000 euros, per tant vostè, el Sr. Rajoy li ha fet el Pla d’austeritat, a vostè li ha fet el Pla d’austeritat, vostè no té cap excusa, cap excusa per no complir la seva paraula, i quan dic que avui ens juguem una cosa molt més greu, és que avui ens juguem el crèdit del Sr. Batle, ens juguem el crèdit del que ha d’esser el líder del municipi, de la ciutat per extensió, vostè dins aquesta tempesta de crisi que hi ha, vostè ha de liderar aquesta ciutat, perquè l’han triat els ciutadans, i sincerament el que ha de fer tal vegada és, quan executi i quan votin aquesta modificació de crèdit, i quan votin en contra el que ha de fer és pensar amb les 37 famílies que s’aniran a l’atur perquè un Batle va incomplir una promesa, perquè aquesta ja no hi ha excuses, no allò de campanya i ara ens hem trobar no se que, ara vostè governa, vostè dia 13 de juny aquí, aquí mateix va dir que ara havien fet un pressupostos realistes. Perquè havien de retallar més del que hi havia en el pressupost si el pressupostos eren realistes? No ho entén ningú. Li han trobat, el Sr. Rajoy, però els hi han trobat els 400.000 euros, vostè va prometre una cosa, s’ha complert, és més greu, és molt més greu que es pugui demostrar de manera fefaent que el Batle ha incomplert una promesa, que no el fet de que un any un Patronat pugui tancar amb un cert dèficit, que dit sigui de passo, no hi tancarà perquè vistes els comptes encara té superàvit el Patronat d’escoletes municipals, és molt més greu que es pugui dir davant tots els empleats municipals que el Batle ha faltat a la seva paraula, que no el Patronat tingui dèficit un any, que l’any qui ve no ens retallen el sou, que l’any qui ve no ens retallen el sou i s’ha de tornar plantejar, ho plantejarem l’any qui ve, intentarem trobar un altre alternativa per l’any qui ve, però la promesa que era per enguany, si hi havia una alternativa s’aturava, s’ha complert, si no la compleix Sr. Batle vostè falta a la seva paraula, i això és gravíssim en aquest temps i davant tota aquesta gent, i tots els empleats públics que miri com estan de contents amb la seva gestió, i li recordo que vostè en campanya electoral va dir que reivindicaria la figura dels treballadors públics, que no s’havien tingut en compte com calia a l’anterior legislatura. Miri, de vegades no ens hem d’encalentir tant la boca, però sobretot quan el Batle fa una promesa és per complir, perquè els efectes contraris són més perjudicials per tots que no complir-les. Gràcies.” Té la paraula la Sra. Ferriol: “Moltes gràcies Sr. Batle. Sr. Alcover, aquesta mesura de la paga de Nadal, és per 2012. Ho sap vostè, no és vera? Val, i vostè se recorda que va dir que hi hauria un dèficit de

- 20 -

23 milions d’euros? Val, i hem de seguir com si res. No, no, no, hem de seguir com si res Sr. Alcover? No és que me pareix increïble. Escolti, que vostè quan se’n va anar, que segurament no feia comptes anar-se’n, però és igual, quan va acabar el seu mandat. Escolti, varem arribar nosaltres i el primer que varem haver de fer, va esser anar a cercar doblers per obrir les escoletes, és que clar, és que arriba un moment que, mirin, no han de voler ofendre la intel·ligència de la gent, de la nostra ho poden intentar, però de la gent per favor, un poc de respecte, i un poc de responsabilitat Sr. Alcover, que les coses no estan tan bé com perquè vostè estigui fent demagògia avui aquí. Està fent demagògia, està dient que el Batle, que el Batle no ha complert la seva paraula, miri el Batle el que va fer va esser, rebre un Comitè d’empresa, escoltar les seves peticions i comprometre’s a que si presentaven una alternativa, que aquest Govern pogués acceptar, que l’acceptaria, però escolti, nosaltres no podem acceptar pujar les quotes a les famílies, no podem acceptar rebaixar el bo escolar, no, no, mirin és que el problema és que vostès el que fan és cercar doblers a un altre banda, pues no, perquè el que hem de fer és rebaixar de totes les àrees municipals. És que no se’n donen compte del que significa que hi hagi un dèficit tan gran? No se’n donen compte? Vostè no es dona compta Sr. Alcover que ha estat Regidor d’Hisenda d’aquest Ajuntament? Per l’amor de Déu, mirin és que de veres, és que arriben a indignar, jo estic indignada, au, me apunto a los indignados, és que ja està bé. Mirin, nosaltres tenim una distinta visió de la realitat, a nosaltres se’ns imposa la necessitat d’estalviar, de mirar d’oferir els mateixos serveis per menys cost. L’oposició planteja que la despesa d’altres àrees i de les mesures extraordinàries sobre la paga de Nadal, tornin a destinar-se a despesa, quan podem oferir el mateix servei en els ciutadans per manco doblers. És cert que hi haurà 36 persones amb contracte d’interinitat que finalitzen contracte, que no tornaran a esser contractades pel Patronat directament, però hi ha un concurs i l’empresa que dugui la gestió directa, molt possiblement pugui tenir en compte a aquestes persones amb experiència a les escoletes municipals, a l’hora de gestionar la de s’Arenal. D’altra banda hi havia moltes persones contractades per hores, de manera que la plantilla no és veu reduïda en 36 sinó en 22 llocs de feina. L’empresa que dugui la gestió indirecta de s’Arenal, també ofereix llocs de feina, per tant no es perd aquest 100% de les possibilitats de llocs de feina, com vostès ens acusen. El Comitè d’empresa ha tingut un termini extraordinari, i paral·lel en el procediment administratiu per la gestió indirecta de s’Arenal. Per voluntat política del Batle, i la proposta que han presentat en el Patronat, no s’ha pogut admetre pel fet que suposava un increment de les quotes que paguen les famílies, la possibilitat de cobrar per l’escola matinera, i si el decrement del bo escolar. Mirin, la voluntat política de l’Equip de Govern és la de mirar d’oferir el màxim de places a les escoletes municipals, dins el marc que permet el decret autonòmic, no incrementar les quotes per no afegir més dificultats a les que ja tenen les famílies de Palma, i no només no rebaixar sinó incrementar en el moment que sigui possible les ajudes pel bo escolar, perquè segueix havent moltes famílies que queden sense plaça a les escoletes municipals, a pesar de que nosaltres hem ofert més places, sense incrementar el cost. Les propostes plantejades no suposen una millora respecte de la decisió derivada de la proposta que va fer el Patronat, que si que permetrà un estalvi de 450.000 euros, més places pels infants de Palma a les escoletes municipals, sense haver d’incrementar el cost, i la garantia dels drets dels treballadors fixos i indefinits del Patronat. Moltes gràcies.”

- 21 -

Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans: El que subscriu, regidor d’Hisenda, Funció Pública i Innovació, justificant les circumstàncies que motiven la tramitació del present expedient de crèdit núm. 2 de crèdit extraordinari finançat amb baixes de crèdit en el pressupost propi del Patronat municipal d’Escoles d’infants per a 2012, emet la següent: MEMÒRIA

La regidora d’Educació, Família, Igualtat i majors, ha sol·licitat una modificació de crèdit per poder transformar la gestió del servei educatiu i assistencial per a infants a diverses escoles del PMEI, de gestió directa a indirecta, en concret les de Ciutat Antiga i S’Arenal, així com modificar la gestió indirecta de la del Molinar i gestionar-la directament. Per tal motiu es fa necessari la creació de les aplicacions pressupostàries adients per a l’exercici 2012 amb una dotació de 401.518,40 € Aquesta habilitació de crèdit se finançarà amb baixa de crèdit de les aplicacions pressupostàries 11.32100.22711 (Gestió indirecta Es Molinar), 00.32100.13000 (Personal docent i personal no docent) i 00.32000.16000 ( Quota patronal assegurances). Aquesta baixa de crèdit no afectarà al bon funcionament del servei. Tot complint el que disposa l’article 177 del Reial decret legislatiu 2/2004 de 5 de març, reguladora de les hisendes locals, els articles 35 a 38 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, la base 8na. de les Bases d’execució del Pressupost General per a 2012, l’art. 127, apartat 1.b, de la Llei 7/85 de bases de règim local, segons l’addició efectuada per la Llei 57/2033, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local i de conformitat amb el que estableix el decret de batlia núm. 5309, de dia 26 de març de 2012, d’organització dels serveis administratius de l’Ajuntament de Palma, el Decret núm. 11.918 de dia 13 de juny de 2011, de nomenament dels titulars de les àrees de govern i de les àrees delegades i l’acord de la Junta de Govern de delegació de competències en els titulars de les àrees i àrees delegades adoptat en sessió de 21 de desembre de 2011 i modificat per l’acord d’1 de febrer de 2012, s’eleva al Ple de s’Ajuntament, prèvia aprovació per la Junta de Govern, la següent proposta de MODIFICACIÓ DE CREDIT 1. Aprovar la modificació de crèdit núm. 2, de crèdit extraordinari finançat amb baixes de crèdit, en el Pressupost Propi del Patronat municipal d’escoles d’Infants per a 2012, quedant establertes les consignacions pressupostàries de la següent forma: A) Augment de despeses Aplicació Descripció Consig. inicial Augment Consig. def. 02 32100 22711 Gestió indirecta S’Arenal 0,00 180.870,72 180.870,72 04 32100 22711 Gestió indirecta Ciutat Antiga 0,00 183.112,51 183.112,51 11 32100 22000 Despeses oficina esc. Es Molinar 0,00 227,98 227,98 11 32100 22105 Manutenció Es Molinar 0,00 27.500,23 27.500,23 11 32100 22110 Material neteja Es Molinar 0,00 3.495,54 3.495,54

- 22 -

11 32100 23100 Dietes locomoció Es Molinar 0,00 178,42 178,42 11 32100 62500 Mobiliari Es Molinar 0,00 6.133,00 6.133,00 ----------------- Total augment despeses... 401.518,40 B) Disminució de despeses Aplicació Descripció Consig. Inicial Disminució Consig. Def. 11 32100 22711 Gestió indirecta El Molinar 534.417,10 178.139,10 356.278,00 00 32100 13000 Personal docent i personal no docent 2.604.236,95 149.664,13 2.454.572,82 00 32000 16000 Quota patronal Asseg. 828.006.78 73.715,17 754.291,61 ---------------- Total disminució despeses... 401.518,40 2. Aprovar la modificació de la plantilla orgànica del 2012 del PMEI que queda de la següent manera: CATEGORIA total Director/a-Gerent 1 Mestres 29 Tècnics Superiors 10 Tècnics Superiors a temps parcial 19 Cap d’administració 1 Directora Pedagògica 1 Treballadores Socials 2 Administratius 4 Auxiliar de serveis 1 Cuineres 3 Auxiliars de cuina 3 Netejadores 6 Mantenidors 2 TOTAL PLANTILLA 82 3. Exposar al públic la seva aprovació inicial, amb un anunci publicat al BOIB, durant el termini de quinze dies hàbils. En el cas que no es presentessin reclamacions en contra, s’entendrà aprovat definitivament. 4. Implementar les mesures procedimentals, administratives i comptables adients per a l’execució del present Acord. S’APROVA per 17 vots a favor (PP) i 12 vots en contra (PSOE i PSM-IV-ExM) S’absenten de la sessió el Sr. Batle, el Sr. Martínez i el Sr. Navarro. 36. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a mantenir la mateixa

plantilla de treballadores al Patronat Municipal Escoles d’Infants (2223/2012).

Es proposa dictaminat desfavorablement per la Comissió de Serveis a la Ciutadania: El Ple de l'Ajuntament insta l'equip de Govern a:

- 23 -

1. Mantenir i el pressupost del PMEI aprovat per al 2012, sense cap retall, de forma que es pugui continuar amb la mateixa plantilla de treballadores que té actualment i que garanteix la gestió directa de les quatre escoletes municipals de s'Arenal, Ciutat Antiga, Son Roca i Santa Catalina. 2. Aplicar el control del dèficit que necessita aquest ajuntament sobre el pressupost i reduir la quantia que es pretenia estalviar en el PMEI a l'Àrea de turisme i amb càrrec a la partida que s'anava a utilitzar per al projecte dels banys públics que ja no durà a terme. 3. Destinar l'import derivat de la supressió de la paga extra de Nadal als càrrecs polítics de l'Ajuntament de Palma, al manteniment de l'actual plantilla de treballadors/es del Patronat Municipal Escoles d'Infants i a garantir la gestió directa de les quatre escoletes municipals de s'Arenal, Ciutat Antiga, Son Roca i Santa Catalina. Es REBUTJA per 17 vots en contra (PP) i 12 vots favor (PSOE i PSM-IV-ExM). 38. Proposició del Grup Municipal PSM-IV-ExM relativa a immersió lingüística

a les escoles (2230/2012). Intervé el Sr. Pere Felip i Buades, representant de l’Associació de Veïnats Es Raval de Santa Catalina: “Molt Honorable Sr. Batle, senyores i senyors regidors. L’Associació de Veïnats Es Raval de Santa Catalina, referent a aquest punt tan important, que presenta, tan acertadament, el PSM-IV-ExM, sobre la inqualificable segregacionisme lingüístic a les escoles, exposa lo següent: què dirien a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola si es retallés el nivell d’exigència del castellà perquè la gent l’ha de poder estimar? S’armaria un quo vadis. Ho qualificarien d’atemptat a la memòria de Cervantes, de voladura de l’Estat. Però, quan es tracta del català, aquests arguments neocolonialistes si que són vàlids pel PP. En el fons veuen l’idioma propi de les Balears com la llengua dels bons salvatges, dels indis que s’han de domesticar i civilitzar, repeteixo, com la llengua dels bons salvatges, dels indis que s’han de domesticar i civilitzar, faran el que sigui per intentar fer creure que el català no està al nivell del castellà, per reduir-lo al gueto del folklorisme, de les coses menors que s’han d’estimar però a les quals no se’ls pot permetre que cedeixin i es desenvolupin per sobre de la cultura dominant. Sembla mentida que ja ben entrat el segle XXI s’emprin aquests arguments tan humiliants. Formalment, pot semblar un acte paternalista, en realitat, és una acció aniquiladora, implacable, repeteixo, una acció aniquiladora implacable. Ve a dir, subliminalment, que el català no serveix per a res, que només se’l consent des de una perspectiva de raresa dels lugareños, i ho direm en castellà, però en cap cas per a la projecció professional o intel·lectual dels ciutadans. El franquisme fou brutal a Balears fomentant l’anticatalanisme. Reduí la llengua a un dialecte i féu creure als illencs que res no tenia a veure amb l’idioma del Principat. Però l’intent fracassà. Enfonsada la dictadura militar, vingué l’autonomia. El nou Estatut reconegué el català com la llengua propi. I això és el que posa malalts els que ara promouen la involució. Per aconseguir la igualtat amb el castellà, li han d’arrabassar la categoria d’idioma propi, vuit vegades secular a

- 24 -

l’Arxipèlag. Si els balears perden el més preuat que tenen, sobretot dins les escoles, la seva llengua, se’ls podrà desposseir de tot. És la tècnica dels conqueridors: destruir les senyes d’identitat dels aborígens. Primer es jivaritzen les seves institucions a força de retallades, tot seguit, es lil·liputitzen la llengua i la cultura, finalment, se’ls uniformitza i se’ls converteix en ciutadans supeditats, inferiors, agenollats. És una tècnica més antiga que la crucifixió. I a sobre se’ls humilia. Això ja comença a recordar l’amenaçador llenguatge de quarter i corneta, que escoltava la gent durant la Guerra Civil a mesura que l’exèrcit franquista anava ocupant zones lleials a la República. Recordem aquells temps tan negres: l’exèrcit franquista no volia cuentos, ni regionalismos separatistas y estériles, ni lenguas vernáculas, ni la partitocracia subvencionada. Només assumia un valor: España Una, Grande y Libre. És a dir, ells i només ells. Trenta quatre diputats del PP feren, el passat dia 17 de juliol, retrocedir la llengua pròpia de les Balears fins a nivells de fa més d’un quart de segle. Trenta quatre diputats del PP traïren generacions de balears que, sense distinció d’ideologia o de condició social, decidiren edificar un futur comú de cohesió i d’entesa que poses el que els uneix per sobre del que els separa. Trenta quatre diputats del PP aixecaren, el passat dia 17, la bandera del sectarisme, de la supeditació a valors forans. Quan tothom cerca la millor formula per a sortir de la crisi, el President del Govern Balear, José Ramón Bauzá, sembla capficat a destruir la nostra identitat. El President popular segur que no sap que el català ha estat malmés al llarg dels segles i que persones amb molt més pes en la història de que ell té o tindrà mai, no han aconseguit matar la nostra llengua. Per acabar direm que el President del Govern Balear no té en compte que la supervivència del català depèn dels ciutadans. La seva actitud bel·ligerant no fa altra cosa que refermar les conviccions de molts i despertar les conseqüències dels que mai no havien fet batalla de la llengua. Res més i moltes gràcies.” Té la paraula un representant de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma: “Bon dia Sr. Batle, Regidors i Regidores. Bon dia Sr. Batle, bon dia Regidors i Regidores. Després que el sistema educatiu ha vist greument minvat els seus pressupostos, i les nostres escoles pateixen una reducció important de personal i un augment de la ràtio, afegir problemes no és ètic ni pedagògic, aquesta reflexió fa referència al problema que han afegit al nostre sistema educatiu en la tria de llengua, encara que una vegada conegut els resultats, està més que comprovat que la segregació lingüística que proposava aquest Govern, no ha tingut acceptació a la majoria de pares i mares, perquè han donat el vist i plau al projecte integrador que té el català com a llengua vehicular a l’ensenyament, a les nostres escoles. Dividir l’alumnat i el professorat en aules en català i aules en castellà, no és un projecte integrador, és un projecte costos, que a més atempta contra la cohesió social i el reconeixement de la nostra llengua, redueix encara més el pressupost destinat a educació, ja de sobra retallats i oprimits. A Mallorca tenim una llengua comuna, el català, que ha de ser el vehicle de l’ensenyament a les Illes Balears, les persones que opten per viure i educar als seus fills aquí, han d’acceptar que tenen l’oportunitat d’aprendre un altre llengua, i que els seus fills l’aprendran i l’estudiaran a l’escola. Hem de facilitar als nous vinguts les eines necessàries per aprendre la nostra llengua, i no eliminar-la amb les excuses de resta dificultat en l’aprenentatge, perquè no són més que això, excuses, deixem les coses com estaven, i no intentem oprimir, fer desaparèixer, que oblidem la nostra llengua, la nostra cultura, el que és nostre. Moltes gràcies.”

- 25 -

Té la paraula la Sr. Noguera: “Sr. Ferriol, de veritat que no és res personal però, varem fer una sol·licitud de demanda de les famílies que havien sol·licitat ensenyament en castellà a les escoles de Palma, i bé, evidentment vostè ja també coneix les dades, escoles públiques de referència amb el model inclusiu i d’integració, com la Graduada, Jafudà Cresques, GabrielVallseca, Camilo José Cela, són alguns dels exemples que bé, que han triat al 100% l’opció del català. També n’hi ha de molts d’interessants, concertades, tradicionals, com Sant Francesc, Pedro Poveda, Sant Pere, concertades amb molta immigració, com pugui esser Sant Felip Neri, també han tingut una resposta majoritària. Clar, aquest tema a nosaltres ens preocupa especialment, i jo li explicaré perquè, primer amb la obsessió del PP en la desprotecció de la llengua pròpia. Després ens demanem, en temps de crisis tan alarmant com la que travessem, no podríem dedicar a complir altres programes electorals més necessaris pels ciutadans? M’ho demano Sra. Ferriol, si pot m’ho pot respondre. És molt curiós el model lingüístic del PP, perquè només volen fer bilingüe allò que és en català, la cartellera cinematogràfica de Palma és tota en castellà, i no veig que ni el Batle ni vostè s’incomodi, o sigui que només bilingüe quan es tracta del català, ara quan es tracta del castellà no. Després per culpa de la crisi econòmica han renunciat a quasi totes les seves promeses electorals, no pujar impostos, mantenir serveis, no pujar IVA. Com és que aquesta continua vigent amb la despesa que representa? Només amb cartes als pares ens hem gastat 20.000 euros Sra. Ferriol, 20.000 euros. Com es posarà en pràctica aquesta mesura amb un curs que s’han acomiadat més de 600 mestres, més de 600 mestres. El que li xerrava d’invertir les prioritats, després, en aras a la libertad, com me va dir a la comissió, la fal·làcia de la lliure elecció, això és la fal·làcia de la lliure elecció, la vertadera elecció, la vertadera llibertat d’elecció de llengua, és garantir que els al·lots puguin conèixer les dues llengües per igual. La llibertat dels pares comença quan comencen els drets dels fills a sabre les dues llengües pròpies de la terra, i això és així, i me digui, no és que els pares estan en contra, no, no, l’associació de mares i pares de les Illes Balears, tant de l’escola pública com de l’escola concertada, han rebutjat de forma clara i contundent aquesta llibertat d’elecció. Vostè sap de cap nin o nina de Palma que no sàpiga castellà en haver acabat l’ensenyament obligatori? En sap? Això li dic perquè el mètode d’immersió lingüística és capaç després de l’educació secundaria obligatòria, que els nins puguin atendre, o puguin sabre les dues llengües per igual. I si me’n trobés un de castellà, jo li en trobaria un 100% més, això puc estar segur. Bé, en definitiva, per injust, per ideològic, per car, per improvisat, la Directora General va dimitir la setmana passada, el Sr. Bosch ahir demanava perdó pels retalls, jo crec que és moment, és moment per reflexionar sobre aquesta mesura, i en aquest moment de crisi, en aquest moment de crisi, que això sigui la cortina de fum del Govern de les Illes Balears és llastimós, penós, i catastròfic. Moltes gràcies.” Té la paraula la Sra. Ferriol: “Gràcies. Disculpi Sr. Batle. Bé Sr. Noguera, jo, ja hem comentat altres vegades que comprenc que tinguin interès en debatre els temes que són d’actualitat política, i donat que el Partit Popular governa a les distintes institucions, bé en el Govern, en el Consell de Mallorca, a l’Ajuntament de Palma i d’altres, que vulguin dur en aquest Ple qüestions que són autonòmiques, però la veritat és que quan a mi me fa aquestes

- 26 -

preguntes a mi me sap greu, perquè no som jo que li he de contestar a segons quins temes, és el Sr. Bosch en el Parlament, són els directors generals que són responsables d’aquestes competències, però de totes maneres jo naturalment li contesto, que nosaltres per la part que jo li puc respondre, obsessió contra la llengua no en tenim cap ni una, no, no, o sigui, obsessió contra la llengua no. Vostè es posi a l’altre banda, es posi a la pell de les famílies que a lo millor venen d’un altre lloc, i que la seva llengua materna és el castellà, a una comunitat autònoma que forma part de l’Estat espanyol, i que per tant les llengües cooficials són el català i el castellà, i es veuen absolutament negats del dret a poder estudiar en la llengua que els és pròpia, la seva llengua materna. Miri, no som la primera que quan una persona ve de fora, crec que és normal, i és convenient que aprengui la llengua, igual que conegui les costums, i que es quedi amb tota la idiosincràsia pròpia de la nostra comunitat, perquè és la nostra riquesa, i jo crec que com que ho valorem lo adequat és que ho donem a conèixer, i que aconseguim si és possible, que els nous vinguts també l’estimin. Però, miri, jo lo únic que faré serà llegir-li, si me sent, que, llegir-li l’article, perdó, perdó, llegir l’article 18 de la Llei de Normalització Lingüística, que va esser aprovada pel Parlament, dia 29 d’abril del 86. L’article 18 diu, en el seu punt 1, que els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en la seva llengua, sigui la castellana, perdó, la catalana o la castellana, i el punt 2 diu, a tal efecte el Govern ha d’arbitrar les mesures adients de cara a fer efectiu aquest dret, en tot cas els pares o tutors poden exercir en nom dels seus fills aquest dret, instant a les autoritats competents perquè sigui aplicat adequadament. El que hem fet nosaltres ha estat respectar l’aplicació d’aquest article 18 de la Llei de Normalització lingüística, fent un ordre d’admissió que reculli aquest esperit, i la veritat és que els resultats jo crec que no ha d’esser frustrant per ningú, perquè del que es tractava és de que les famílies poguessin triar amb quina llengua volien que els seus fills comencessin la lecto escriptura, per tant me sap greu Sr. Noguera, sap que no és res personal. Afortunadament en aquest Ple, casi mai té res que veure amb lo personal, i és d’agrair, però no podem votar a favor de la seva proposició. Gràcies.” Té la paraula la Sra. González: “Disculpi, moltes gràcies Sr. Sansó. Bé, en este caso, consideramos desde el Grupo Municipal Socialista, que se está reiterando una vez más la toma de medidas que crean un clima de conflicto innecesario, es aplicar medidas a temas que estaban ya consensuados y olvidados por la mayoría de la población, y reincidir en abrir frentes de conflicto, que en nada, ni mejoran la convivencia, ni mejoran tampoco la calidad de la enseñanza, por tanto por nuestra parte damos apoyo a la proposición del Grupo Municipal de la oposición, compañeros del PSM-Iniciativa Verds Entesa, i llamarles de nuevo a la sensatez, y al no tomar medidas innecesarias que crean conflictos que no aportan nada a la situación actual. Gracias.” Té la paraula el Sr. Noguera: “Gràcies Sr. Sansó. Bé, jo no se si m’ha escoltat, voldria pensar que si però quan me diu l’argument dels pares nouvinguts, li estic dient que a la Graduada, Jafuda Cresques, Gabriel Vallseca, Camilo José Cela, a Pintor Joan Miró, escoles que vostè sap que tenen un alt grau d’alumne nouvingut, el 100% de demandes és en català. A jo el que me preocupa especialment Sra. Ferriol, és que es pugui anar en contra de la Universitat de

- 27 -

les Illes Balears, en quant a criteris pedagògics, me preocupa que es pugui anar en contra dels docents i els mestres, que han rebutjat de forma frontal aquest sistema, me preocupa que vostè vagi en contra dels pares i mares, que amb les seves entitats, com pugui esser la FAPA, com pugui esser l’Associació de Pares d’escoles catòliques, han rebutjat de forma frontal aquest sistema, vull dir, si tota aquesta gent, íntegrament la comunitat educativa, rebutja aquest sistema. De on treuen vostè l’argumentari per seguir defensant això? Això no és defensable, això no és defensable, i no me tregui la Llei de Normalització Lingüística, perquè vostès són els campions en incomplir la Llei de Normalització Lingüística, fins i tot la modifiquen, fins i tot la Llei de Funció Pública se la passa per on no dic, o sigui, Sra. Ferriol, argument zero, ni comunitat educativa, ni Universitat, ni pares, ni mestres, ni famílies, estan en contra d’aquesta mesura, estan en contra de la segregació a les aules, i a més després de la secundaria obligatòria amb la immersió lingüística com a projecte, els nins saben català i castellà per igual. Perquè es dediquen a incapacitar alumnes? Perquè es dediquen a incapacitar alumnes? Expliqui-m’ho. Volen crear alumnes monolingües, és que això no té cap sentit, estam en el 2012, hem d’anar cap a que els alumnes siguin políglotes, no que siguin analfabets, per l’amor de Déu, a més amb la llengua pròpia, vull dir, en que es basen vostès, si tota la comunitat educativa està en contra, en que es basen, és que, me doni arguments de pes. Perquè li dic lo dels pares nouvinguts no, els pares nouvinguts no perquè han triat majoritàriament el català, casi el 100%. Que és el col·legi Aladern de l’Opus? És aquest? Aquest si que n’ha triat de castellà, aquest si que n`ha triat, de 7 peticions en castellà, la Graduada zero. Jo vaig amb la Graduada, vostès es veu que va amb uns altres. Per favor, en el final qui marca els criteris educatius d’aquest Govern serà l’Opus, mai m’ho pensava, de veres Sra. Ferriol, mai m’ho pensava.” Té la paraula la Sra. Ferriol: “Gracias Sr. Gijón. Miri, Sr. Noguera en aquest cas me sap greu perquè se que li romp l’argument, però el programa electoral del Partit Popular, el varen fer els afiliats, no el va fer l’opus. I a dins el programa electoral del Partit Popular, hi ha una mesura que és aquesta, que vostè ha dit que s’haguessin de prioritzar d’altres, bé, molt bé, jo no dic que no, però escolti, està en el nostre programa electoral, no hem enganyat a ningú, i a la Llei de Normalització Lingüística, l’article 18 és aquest, no l’he enganyat, no el m’he tret de la butxaca aquest article, per tant si és vigent la Llei de Normalització Lingüística per un tema, ho ha d’esser per tot, clar, lògicament, és que miri n’estam fent un debat que mesclen ous amb caragols, si perquè mescla a l’opus amb el català ja és como rizar el rizo, i a més li diré un altre cosa, nouvinguts no són només les persones que venen de altres països, són persones que venen de altres comunitats autònomes d’Espanya, i xerren altres llengües, de fet xerren el castellà que és la llengua oficial a Espanya, llengua cooficial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i els pares han de tenir la llibertat per poder elegir el que vulguin pels seus fills, és que ja només ens queda això en els pares, hem de poder triar, si amb aquesta mesura el que estam fent és que individualment cada família el que vol. Perquè vostès estan en contra? Perquè ens qüestiona a nosaltres una mesura com quan vostès governaven tenint menys suport a les urnes ningú els trobava que dir de les seves propostes? Ningú els qüestionava, escoltin, és que no, bé, la realitat és que nosaltres tenim la responsabilitat de governar, i que nosaltres estam complint el nostre programa electoral, i que en aquest cas en concret el que estam fent és donar compliment a l’article 18, no, miri, és el que hi ha, jo comprenc

- 28 -

que no els agradi però és així, bé, i no se, això de que ens cridin a la sensatesa i tot això pues bé, crec que a lo millor ens ho podríem aplicar a la inversa, de no crispar tant, i de no dur les coses a l’extrem, i no ho dic per vostè, ho dic per la Sra. González, que ho ha comentat abans, lo de la sensatez, bueno, yo creo que si somos sensatos todos y responsables todos, seguramente los ánimos no estarán tan caldeados. Moltes gràcies.” Es proposa dictaminat desfavorablement per la Comissió de Serveis a la Ciutadania: 1. L'Ajuntament de Palma insta al Govern de les Illes Balears a abandonar de forma immediata el segregacionisme lingüístic a les escoles i garantir la integració lingüística a través del model educatiu d'immersió amb la llengua catalana com a vehicular Es REBUTJA per 14 vots en contra (PP) (absents el batle, Sr. Martínez i Sr. Navarro) i 12 vots favor (PSOE i PSM-IV-ExM). 42. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a l’IVA turístic (2209/2012)

i esmena d’addició (2240/2012) Intervé el Sr. Bernat Ferrer, representant de l’Associació de Consumidors La Defensa: “Bon dia, bon dia a tothom. En primer lloc volia, m’he assabentat de que el Batle ha sortit a parlar en els manifestants, per tant el vull felicitar per aquesta opció que ha pres que crec que és digne de tenir en compte. En segon lloc, aprofitant només un momentet, un tema de la llengua, ja se perquè és un mèrit el català i no un requisit, si ho escoltat per la ràdio gent parlant, polítics parlant en castellà, parlen perfectament, però escoltar polítics que diguin diguigue, sàpigue, facigue i barbaritats com aquestes fa por, és un requisit perquè sinó no podrien esser polítics. Bé i anem a lo nostre, miri, jo no som molt religiós, però vaig estudiar a un col·legi de religiosos, a Sant Francesc, i crec recordar que quan en confessió demanaves perdó, se te concedia aquest perdó, si a demés hi havia propòsit d’esmena, el problema és que demanes perdó però dubte moltes vegades que hi hagi un propòsit d’esmena en aquestes coses. Jo no voldria entrar en discussions inútils que, a més, crispen l’ambient. Vaig dir al darrer plenari que considerava que havíem de contribuir tots a rebaixar la crispació. Per la meva part, i en nom dels consumidors i usuaris de Balears, vull intentar-ho, vull continuar amb això. A la nostra associació ens preocupa el futur econòmic de Palma i, per tant, el futur econòmic del Palau de Congressos, en perill no sols per l’IVA turístic, sinó també pel que penso, pensem una incorrecta gestió de tot el tema, tema com el de la construcció, ara si, ara s’atura, ara es torna a posar en marxa, etcètera, etcètera, i sobretot pel tractament de la comunicació cap als públics afectats en el tema del Palau de Congressos, públics com les empreses organitzadores de congressos, els sectors hotelers, empreses com per exemple l’Auditorium de Palma, que en aquest moment acull un munt de congressos perquè encara l’altre no està fet, empreses d’hostesses, que seran molt emprades en els moment que hi hagi congressos a l’Auditorium, Déu faci que es facin prest, que també empreses possibles subministradores de manteniment posterior del funcionament del Palau de Congressos, els ciutadans veïns d’aquesta obra inacabada, amb les molèsties que representa, resta ciutadans de Palma de Mallorca que

- 29 -

també es veuen afectats amb aquella cosa que està allà davant. I ens preocupa perquè pareix que no compten, ni esperen, ni l’han sol·licitada, la opinió de sectors importants. Miri, es dona la casualitat de que jo soc el Vice Degà de Relacions Públiques del Col·legi Oficial de Publicitaris i Relacions Públiques de les Illes Balears, relacions públiques és un sector que engloba fonamentalment a totes les empreses, a tots els professionals que organitzen congressos, no se’ns ha citat mai, no se’ns ha dit res mai. Jo me record l’any passat que la Sra. Batlessa, Aina Calvo, ens va citar per tenir una reunió, a nosaltres com a col·legi de relacions públiques, i a una sèrie d’entitats més, per veure amem de comentar tots els temes, i personalment li vaig fer una crítica, li vaig dir de que me pareixia que era una obra molt agosarada, que havien de fer, en fi, que creia que no estava ben d’acord amb això,i ella me va contestar, a mi no m’agrada però es va guanyar a un concurs legal correcta, i per lo tant hem de continuar amb aquest concurs legal i correcte tal com està, i es va continuar l’obra. A la nostra associació ens preocupa molt, que el Gerent del Palau no faci arribar cap aclariment permanent als sectors públics afectats. Ens preocupa que no faci posta en comú dels problemes i que no escolti possibles solucions abans de prendre decisions que impliquen obligacions de futur. La nostra associació es brinda a l’Ajuntament, a formar part de qualsevol consell assessor, consultiu, reunions periòdiques amb entitats ciutadanes, sense dietes de cap tipus i sense despeses cap a l’Ajuntament, per poder intentar arribar a solucions de futur. Res més i moltes gràcies.” Parla el Sr. Gijón: “Gracias. Quien tiene que defender este punto es el Sr. Martínez, que está abajo junto con el Alcalde y con los funcionarios, si les parece lo que podemos hacer es, dejamos este punto, pasamos al siguiente, que también tiene intervención, tanto La Defensa como el Sr. Pere Felip, y esperamos un momento a que suba Julio Martínez y el Alcalde, si les parece.” Parla el Sr. Verger: “Jo Sr. Gijón, vist lo extraordinari de la situació, que el Batle no hi pot esser, que el Sr. Martínez tampoc, no ho se, jo demanaria com a mínim una suspensió temporal del plenari, perquè debatre així, sense part de la corporació, amb aquesta situació extraordinària que vivim, amb uns treballadors públics que estan defensant aquests serveis públics, per nosaltres ara seguir amb aquesta situació és una mica estrany.” Parla el Sr. Gijón: “Sr. Verger, va a ser, ya está aquí el Sr. Martínez, con lo cual continuaremos con el debate tal y como estaba previsto, y les pido disculpas.” Parla el Sr. Verger: “Que hagi tornat el Sr. Martínez no lleva la meva apreciació, que jo demanaria” Parla el Sr. Gijón:

- 30 -

“¿Perdón?” Parla el Sr. Verger: “Que hagi tornat el Sr. Martínez no vol dir que no me mantingui en el que acabo de dir, que hauríem de plantejar una suspensió d’aquest plenari, o com a mínim perquè està clar que ara mateix l’atenció està posada a un altre banda, estam a un moment decisiu per aquest Ajuntament, i un recés, una suspensió, jo crec que seria temporal, seria com a mínim lo més raonable en aquests moments.” Parla el Sr. Gijón: “Entendido perfectamente, continuamos con el punto, Sr. Martínez tiene la palabra. Perdón, Sr. Alcover, perdón.” Té la paraula el Sr. Alcover: “Gracias Sr. Alcalde accidental. Bé, aquesta és una proposició que es divideix en tres temes, el primer tema probablement sigui el més greu, que és l’incompliment de la principal promesa electoral del Partit Popular en aquesta comunitat, també en aquest Ajuntament, i és el fet de que el turisme havia d’esser l’eix central de tota la seva política, havia d’esser, l’havíem de fomentar, i havia d’esser l’activitat que ens havia de treure d’aquesta crisis econòmica que el PSOE havia deixat a la comunitat i a la ciutat. Bé, aquí faig una relació que per ella mateixa ja demostra que vostès estan en contra del turisme, lo que no se és perquè i encara no han donat cap explicació, però la llegiré perquè així a demés constarà en acta: el passat mes d’agost Palma va estar molt bruta, la Pasqua passada també hi va haver molta brutícia a la Platja de Palma, l’IBI s’ha incrementat un 23,2 a tots els hotels, increment del 6% d’IAE a tots els hotels, no hi ha diners per la Platja de Palma, dupliquen l’entrada del Castell de Bellver, dupliquen el lloguer de para-sols i gandules, s’incrementen les taxes aèries, disminueixen el pressupost de l’Inserso un 25%, tanca una companya com Spanair i ningú del Govern diu res, tampoc de l’Ajuntament, baixen els descomptes per residents en el pressupost estatal, redueixen en el mínim el pressupost de promoció de la CAIB, renunciem a la Capitalitat i conseqüentment també a la partida que hi havia de promoció turística, es redueixen les oficines de turisme, es renuncien a les inversions estatutàries, bona part d’elles havien d’anar a acabar el Palau de Congressos, no es fa la Fira Nàutica, la senyalètica de Palma està en mal estat, amb l’abstenció del Partit Popular s’aprova l’eco taxa a Catalunya, la reforma laboral afecta molt negativament a fixos discontinus, i cada setmana que passa n’hi ha un o dos més, ara veiem que el Mallorca dur publicitat de Riviera Maya, acabem d’adjudicar, de no adjudicar perdó, el Palau de Congressos, i ara a damunt incrementen l’IVA del 8 al 10%, i per molt que surti el Sr. Delgado i el Sr. Bauzá dient que és assumible pel sector, evidentment quan era del 6 al 8 s’havia de caure el món, i ara resulta que és assumible, per tant aquí instem a l’Estat a no incrementar aquest IVA durant aquesta legislatura, no diem de complir la promesa electoral de fer un IVA súper reduït pel turisme, simplement ja ens bastaria amb mantenir fins en el 8% l’IVA turístic. La segona part suposa paralitzar l’aplicació de l’amnistia fiscal aprovada en els pressupostos generals de l’Estat, mentre no es resolgui el recurs de inconstitucionalitat, perquè pot donar molts de problemes en el cas que es

- 31 -

doni la raó en el partit que l’ha interposat. I com a tercera, i bé aquesta ve a lo darrer, demanàvem la dimissió del Sr. Sansó, com a President de l’entitat Palau de Congressos, entre altres coses per lo que ha passat últimament, és a dir, varem tenir una compareixença del Sr. Sansó allà on a mi directament vostè me va insultar, me va dir chaquetero, no, no, no, me va dir chaquetero, no passa res, no passa res, no és que passi res, però vostè a mi me va dir chaquetero, chaquetero perquè jo de tot d’una havia dit alerta, perquè veiem un risc en el fet de capitalitzar tot el cànon, o part del cànon, inicial a l’inici del contracte, nosaltres érem més partidaris, i així ho teníem previst, quan nosaltres ho anàvem a treure, de repartir aquest cànon en tota la vigència del contracte, evidentment el sector s`hi sentia més còmode, i el fet per dues vegades de capitalitzar el cànon a l’inici, ha suposat que s’hagi declarat desert, Sr. Sansó a lo millor és hora, així com va fer el Sr. Gerent, que se’n va anar tot d’una, no se si perquè tenia informació de lo que anava a passar o no, no ho se, però aquell mega crack de Gerent que teníem, no va resultar esser tan adaptat a les circumstàncies, diguem-ho així, però el resum és que ha estat un fracàs, amb això estarem d’acord, ha estat un fracàs. Sr. Sansó, tal vegada és hora de que un altre Regidor dugui les rendes del Palau de Congressos, ja se que qui les ha de dur és el President de l’EMOP, però bé a lo millor es tracta de que també canviar-ho, ja que també ha passat de dues empreses amb beneficis a una amb quebres. Crec que ens convindria, i també crec que ens convindria que es fes una certa relació amb l’oposició, una mica major i millor a l’hora de treure el concurs, que a pesar de que el dia antes de treure el concurs ens varem reunir, no es varen debatre els plecs tal i com caldria. Finalment Sr. Batle, nosaltres hem de lamentar la seva actuació, perquè jo avui dematí li he dit, vostè és el líder municipal, és el líder que ens ha de treure, o que ha d’ajudar a treure aquesta ciutat d’aquesta crisi en que està sumida, l’hem de veure com un referent, també és el nostre líder, a pesar de que nosaltres no el votéssim, però també és el nostre. I Sr. Batle, quan va passar lo de Palau de Congressos, ni el President de l’empresa ni el Sr. Batle, va sortir el Sr. Gijón, això és gravíssim, Sr. Batle vostè se’l veu en totes les revistes del Cor de Mallorca, surt a totes les festes, de fet dels 29 és el que està més moreno de tots, nosaltres no tenim temps de posar-nos morenos, però vostè està moreno, Sr. Batle agafi les rendes d’aquest Ajuntament, i també de Palau de Congressos, però és lamentable que hagi estat una setmana a sortir, a donar explicacions de Palau de Congressos, gràcies.” Té la paraula el Sr. Martínez: “Gràcies Sr. Batle. Mirin, nosaltres hem fet una proposta alternativa, i és que el Govern de l’Estat ens ha dit que això era, aquesta pujada de l’Iva era per una situació temporal, per tant hi ha un compromís per part del Govern central de baixar els impostos tot d’una que la consolidació pressupostària ho permeti, i dins la millora del context financer europeu, i aquesta és la proposta que presenta el Grup Municipal Popular, que diu exactament així: insta en el Govern central a reduir l’Iva turístic fins al tipus súper reduït, súper reduït, tipus que no va tenir a l’època dels socialistes, i que vostès tampoc varen reclamar, li vull recordar, per la seva incidència en la competitivitat com a destí turístic de la nostra ciutat, com a primera mesura de reducció d’imposts, quan la situació de consolidació pressupostària ho permeti, dins la millora del context financer europeu. Nosaltres creiem que és una alternativa en el qual tots hi podem votar, lamentablement no hauríem d’haver fet aquesta, presentar aquesta proposta si no estiguéssim en aquesta situació que estam patint, que li he de dir en el context d’Espanya i europeu, que li he de

- 32 -

dir que és impossible, malament un fos molt, molt, molt mal gestor, és impossible que el Sr. Rajoy l’hagués creat en tan poc temps, no, és impossible, la situació tots sabem de on ve, i ve amb anterioritat. Ara, jo els he de dir, bé no hi ha la Sra. Calvo, perquè és veu que no te importància aquest punt del Palau de Congressos, però senyor, ni de l’Iva turístic, no deu tenir cap tipus” Parla el Sr. Hila: “Sr. Batle, Sr. Batle, Sr. Batle voldria dir una cosa” Parla el Sr. Martínez: “Sr. Hila me deixa acabar? Sr. Hila me deixa acabar? Quan acabi” Parla el Sr. Batle: “Sr. Hila, cuando usted maneje el plenario, interrumpirá, pida la palabra si” Parla el Sr. Hila: “Se lo estoy pidiendo Sr. Alcalde. Usted ha bajado.” Parla el Sr. Batle: “No se la doy, ahora mismo no se la doy. Cuando venga la Sra. Calvo explicará, tomará la explicación que quiera.” Parla el Sr. Martínez: “No està la Sra. Calvo diríem. No, perquè era un tema, era un tema important perquè la Sra. Calvo ha estat aquesta setmana, pues fent rodes de premsa, i xerrant d’un tema, home que és molt complicat entendre el posicionament de la Sra. Calvo, i també el seu Sr. Alcover, és molt complicat, jo no, però anem a repassar com hem arribat amb el tema del Palau de Congressos, com hem arribat en aquesta situació. Vostès varen arribar en el Govern, tenien un concessionari, tenien 90 milions de finançament privat, 90 milions de finançament privat, una obra en marxa. És ver que no tenien el segon hotel, és a dir, no estava el segon hotel, hi havia uns certs problemes amb els solars, al manco amb un de solar, i és ver. Quan nosaltres hem arribat, no hi havia concessionari, no hi havia finançament privat, no hi havia finançament privat, zero euros, de 90 a zero. L’obra estava paralitzada, és ver que no hi havia el segon hotel tampoc, però vostès ja és que havien decidit no fer el segon hotel, hi havia problemes amb els solars, li diria que hi havia més problemes amb els solars de l’herència deixada per vostès, perquè estic xerrant en plural, varen passar d’un problema a un solar a un problema amb tots els solars, que no permetien, vostè sap que hi havia un estudi de ... i en el traspàs de poders va esser lo que no me va dir, que hi havia aquests problemes amb els solars, no hi havia concurs, ni tan sols hi havia els plecs aprovats, ni tan sols hi havia els plecs aprovats, no s’estava tramitant cap tipus de concurs. Clar, d’aquella herència, on hem arribat, on hem arribat ara? Home, com a mínim lo dels solars està solucionat, ho hem solucionat. Els

- 33 -

plecs, no n’hem aprovat un, n’hem aprovat dos de tipus de plecs, en principi pareixia que sobretot el segon pues, vostès els veien bé, fins i tot vostè va dir que li havien fet cas a vostè, es va penjar una medalla que ara es vol llevar, cosa que per això li diuen chaquetero, o sigui per això li diuen chaquetero. Bé, vostès deien que tot això ho havien fet per un operador, que tot aquest que era amb nom i llinatges, i per això hi havia un gerent tal, molt bé. És ver que no tenim concessionari, és ver que no tenim concessionari, que tampoc vostès ens varen deixar cap concessionari, però vostès saben perfectament que no és per manca de gestió d’aquest Equip de Govern, és per la conjuntura que estam vivint actualment, que ni l’ha generada el Sr. Isern, ni la generada el Sr. Sansó. Vostè diu que hem de lamentar la gestió del Sr. Isern, i que el Sr. Sansó ha de dimitir, quan la situació està millor que fa 4 anys amb vostès, fa un anys perdó, amb l’herència que ens varen deixar vostès, per tant vostès indirectament estan demanant la dimissió també de la Sra. Calvo, que era la que estava, de vostè també Sr. Alcover, vostè es demana a si mateix la dimissió, hi havia la Sra. Garvi, i també demana la dimissió de la Sra. Garvi, comencin dimitint vostès, tots tres, dimiteixen tots tres i per favor no tornin a dir el tema de, no han de posar un euro més dels doblers públics, si varen esser vostès, varen esser vostès que varen passar de 90 milions de finançament privat a decidir 90 milions de finançament públic, va esser una decisió seva. Ara bé, és ver que nosaltres varem tenir com a grup municipal majoritari d’aquest Ple, teníem dues opcions, o fer política o mirar cap a l’interés de la ciutat. Escolti, varem mirar cap a l’interés de la ciutat, ni varem demanar dimissions, no varem demanar res d’això, varem ajudar en el Govern, perquè tenia uns socis de govern que no eren lleials en el Govern, que era el PSM, que estava en contra de fer o continuar amb aquesta infraestructura, tenien uns socis de govern que no eren lleials a la Sra. Calvo, i nosaltres teníem aquestes dues alternatives, pensar en criteris de partit. Sap que bé ens hagués anat electoralment, haver tingut les obres de Palau de Congressos paralitzades durant un any, com un partit d’oposició, electoralment, home, era, qualsevol estratègia electoral li hagués dit a lo millor, cada dia vostè li ha de dir a la Sra. Calvo ha de dimitir per la seva mala gestió, perquè varen esser decisions de la Sra. Calvo les que varen fer partir a Barceló, no venien d’antes varen esser decisions de la Sra. Calvo. Per tant, nosaltres no entenem aquest posicionament, el Partit Socialista està a favor o no està a favor del Palau de Congressos? Perquè si està a favor, jo el que li demano és el mateix que va fer el Grup Municipal Popular en el seu dia, ajudar, ajudar, demanant la dimissió del Sr. Sansó no ajuden, no ajuden. Dient que això és una mala gestió del Sr. Isern, quan en el balanç posem la de Sra. Calvo, és pitjor la de Sra. Calvo, no ajuda, per tant aquest Govern el que els hi demana al Partit Socialista, entenem la postura del PSM, és coherent amb la que tenia la passada legislatura, però el Partit Socialista li demanem ara que facin de chaquetero, és a dir, que canviïn la seva postura, per tornar a la que tenien, que creiem que és la millor per la ciutat de Palma. Moltes gràcies Sr. Batle.” Té la paraula el Sr. Verger: “Si, gràcies Sr. Batle. Bé en relació en el tema de l’Iva turístic, s’ha dit tot, està clar que és un cop duríssim per la nostra economia, això ens detreu a turistes, a visitants, per tant baixarà la recaptació, menys llocs de feina, més gent a l’atur, això ho sap tothom, i per tant mesura del Govern de l’Estat, nefasta, que evidentment ens hi oposem. Lògicament amb el tema de la amnistia fiscal. Que més a dir? Jo és que la veritat, jo és que casi, casi, és que argumentar sobre això, és tan evident, és tan evident, pujant l’Iva en aquells

- 34 -

que si, en aquells petits autònoms, aquelles petites empreses que si que estan pagant l’Iva, els hi pugem de manera exponencial, i pels grans defraudadors, empenyem a la gent a la defraudació, evidentment pujant l’Iva fins uns mínims insostenibles, perquè ja la gent ni ven res, i ara damunt haurà de pagar més Iva de manera desorbitada, i a damunt perdonem, condonem en els grans defraudadors, simultàniament a augmentar l’Iva en els petits autònoms, jo això si qualcú ho entén aquí, que aixequi la mà, per tant lògicament completament d’acord amb també amb el tema de l’Iva. Passant al tema del Palau de Congressos, jo evidentment el Sr. Martínez comença la història, comença la història jo crec que amb massa pressa, la història també te una part anterior, hi ha una legislatura del Sr. Matas on l’emplaçament inicial del Palau de Congressos es canvia, es posa en primera línea, de manera forçada, i aquí comencen els problemes, i a demés se li dona en el grup Barceló, i aquí comencen els problemes amb aquest canvi d’ubicació, cap a una localització, que tothom coincideix que és pèssima, un edifici que no està fet per estar a primera línea, i que era molt millor l’anterior ubicació en el barri del polígon de Llevant, que permetia una ... aquí comença la història del Palau de Congressos, després efectivament arriba el 2010, el grup Barceló, que en aquell concurs que havia generat el Govern Matas, abandona sense posar ni un euro, efectivament havia de posar casi 90 milions d’euros, abandona i en aquest moment efectivament s’hauria d’haver replantejat tot, canviava l’esquema totalment, i en aquest moment i vostè ho reconeixia, vosaltres efectivament varem votar en contra, varem votar en contra dels nostres socis, vostè diu que no eren lleials, jo crec que érem, varen esser els més lleials de tots, nosaltres ja varem advertir que era una errada seguir amb aquesta inversió, i la lleialtat està en aconsellar bé, lamentablement no se’ns va fer cas, lamentablement vostès, vostès el 2010 varen votar a favor de que Barceló sortís del concurs també, renunciés a posar 80 milions d’euros, se li permetia renunciar a 80 milions d’euros i a no, i a damunt sortir sense penalització la clàusula d’indemnització, que tocava contractualment de 5 milions d’euros, li varen perdonar els 5 milions d’euros, els senyors del PSOE i vostè Sr. Martínez, tots dos varen fer això. Ara mateix tenim una realitat, ara mateix efectivament tenim una realitat duríssima, ningú, no es va replantejar la qüestió en aquest moment, es va seguir endavant, a cegues, de manera completament embollida, sense re estudiar tot, i ara ens trobem en que efectivament no tenim cap solució bona, el concurs ha quedat desert per dues vegades, el Sr. Jiménez, venedor de fum per excel·lència ha dimitit, evidentment davant el seu fracàs en tot lo que ell deia que es faria, i ara lògicament, ara hi ha una conclusió ineludible que efectivament que és la dimissió del Sr. Sansó i del Sr. Gijón, que efectivament és el pare ideològic de la criatura, ho hem dit en roda de premsa, és el gran impulsor d’aquesta infraestructura, duen un any venent fum, enganyant a la ciutadania sobre això, el Sr. Gijón i el Sr. Batle, i el Sr. Sansó a les comissions, per favor, evidentment aquí qualcú hauria d’afrontar les conseqüències de haver enganyat durant un any a la ciutadania, i haver cantat les excel·lències del Palau de Congressos, que ara es demostra el que és el Palau de Congressos, i a partir d’aquí, a partir d’aquí, després de la dimissió necessària, ineludible del Sr. Gijón i del Sr. Sansó, que han fracassat estrepitosament en tot el que deien, a partir d’aquí d’una vegada per totes hauríem de començar a xerrar en serio del Palau de Congressos, i xerrar quines opcions tenim, i xerrar de si realment convé seguir gastant 30 milions d’euros més, tenim els treballadors municipals evidentment que se’ls hi retalla el sou, tenim reformes laborals que baixen els sous també en els treballadors de les empreses privades, molta gent a l’atur. I ara vostès senyors del PP, senyors del PSOE, m’han de dir que hem de seguir abocant doblers per seguir amb aquesta infraestructura? No convindria fer un

- 35 -

tentol amb això, replantejar-ho tot i a veure amem quin és, totes les opcions són pèssimes ara mateix, ens han duit a l’hecatombe efectivament, però per ventura hauria alguna de menys dolenta que no seguir, seguir un altre vegada de manera, sense cap tipus de reflexió. Perquè s’ha d’acabar? Perquè ja està i s’ha d’acabar, costi lo que costi, no, costi lo que costi no, costi lo que costi no, perquè això després ho paguem els treballadors públics, ho paguem els treballadors del carrer i ho paga tota una societat. Gràcies.” Té la paraula el Sr. Alcover: “Gràcies Sr. Batle. Miri Sr. Martínez, respecte a l’alternativa de l’Iva que ens proposa, no ens insulti la nostra intel·ligència, vostè ens remet a una alternativa, a un compromís del Govern central, no n’ha complert ni un, ni un. Vostè creu que el complirà aquest? Ni un, vostè diu de l’herència, Sr. Martínez, me digui, li vaig dir en comissió, li vaig dir, li don fins el plenari perquè les pensi, me digui una cosa, una cosa, social, econòmica, laboral, que hagi millorat en aquest país el darrer any, o els darrers 7 mesos que governen vostès, una, una i me callaré una temporada, no sempre però una temporada si, me’n digui una, tot ha anat a menys, la prima de risc, el doble, la bossa a la meitat. Que volen més? Reconeguin que no tenen ni idea de com sortir de la situació, demanin perdó a la ciutadania perquè les varen enganyar, fent creure que vostès sabien i tenien el Pla ben traçat de lo que s’havia de fer, quan no en tenien ni idea, ara resulta que los mercados son irracionales, vostès, el Ministre d’Economia diu que los mercados son irracionales. Si m’ho haguessin dit fa un any no m’ho hagués cregut mai que un Ministre d’Economia del PP pogués dir això. Segona, respecte del Palau de Congressos, és que a la comissió el Sr. Sansó va dir, que ara es fan les coses ben fetes, i això demostra que els números estaien ben fets, perquè ara són seriosos i, bé i després de posar-se totes les flors del món, i en fi, jo li vaig dir i aquí hi ha gent que hi era, per tant se’n deu recordar, jo li vaig dir, no tregui pit Sr. Sansó, que lo únic que demostra això és que només a una empresa li han sortit els números, si és que li han sortit, això va esser literalment la meva expressió o resposta. Contesta: vostè és un chaquetero, perquè diu que no se que, jo lo que vaig dir en el primer, en el primer plecs que es varen treure, és que trobava arriscat obligar a capitalitzar el cànon, inicialment, això ho vaig dir, en el segon es va corregir, efectivament, però seguia havent-hi els 8 milions, que a lo millor era un risc que jo deia que fos voluntari, és vera es va corregir, i així i tot no hi ha hagut ningú, escolti, qualcú ha fet qualque cosa malament aquí. O ara també tot serem nosaltres? Ens aquests dos concursos que no hem tingut res que veure, res que veure, qualcú ha fallat, el Sr. Jiménez, que jo ho torn a dir, era un mega crack quan el ens varen presentar, i jo estic convençut de que era un bon treballador, no és que li digui absolutament, ara que ha dimitit, si no hagués dimitit també li demanaríem la dimissió evidentment, però ha dimitit, ha tingut la decència de dimitir, nosaltres no li demanem la dimissió del Regidor d’Infraestructures, faci el que trobi. Però de Palau de Congressos! Hem de caure una tercera vegada? O hem de mirar de canviar. Amb aquest Gerent nou, que no tinc el gust de conèixer-lo, no hi tenim res a dir, que ho provi, que ho intenti, no vol dir, no puc opinar perquè no el conec, per tant no cometre l’error de desprestigiar-lo antes de conèixer, que ho intenti, perfecte, lo que sabem és el President del Consell d’administració, o de l’empresa, com li ha anat, i li ha anat malament, hi ha d’haver un canvi, i Sr. Martínez, a mi com a membre del Consell d’administració, i a la Sra. Calvo com a membre del Consell d’administració, ja ens varen dimitir els ciutadans

- 36 -

quan varen votar, no hem de dimitir. O vostè ens demana que dimitim ara com a regidors? Nosaltres no li demanem al Sr. Sansó, no li hem demanat això en el Sr. Sansó, està ben clar això. I del quart punt, Sr. Batle, nosaltres trobem a faltar lideratge per sortir de la crisi en la ciutat, jo li dic i no li tornaré a repetir. Moltes gràcies.” Té la paraula el Sr. Martínez: “Gràcies. Gràcies Sr. Batle. Començaré amb el Sr. Verger. Sr. Verger el grup Barceló no va abandonar, se li va permetre abandonar, és ver que nosaltres no varem voler fer política, no, no, vostès estaven en el Govern, no me senyali, no, una cosa, Sr. Verger me deixi xerrar, una cosa és no criticar, una cosa és no criticar, una cosa, Sr. Verger posi’s tranquil, es prengui una til·la Isern que n’hi ha per allà, val, miri, posi’s tranquil, vostè era part d’un Govern, que prenia decisions damunt l’hospital de Son Espases, per exemple, que vostès de tot això se n’obliden, però ho varen volen assumir, i lo del Palau de Congressos ho varen voler assumir, haguessin abandonat el Govern, si vostè creia que era tan injust per la ciutadania de Palma, haguessin abandonat el Govern, però és que estaven molt aferrats a les cadires, molt. Miri, sense penalitzacions, això que demanen vostès ara no ho demanaven quan estaven en el Govern. Sr. Alcover jo, clar és que, dir, Rajoy ha fet coses molt bones, coses que en Zapatero no va voler fer per l’Ajuntament, el punt de vista de l’Ajuntament, lo que varen demanar els ajuntaments ho ha fet. Ens ha permès pagar les Calvo factures, si no hagués tret la línea aquesta que li havíem demanat des de la FEM tots els ajuntaments, no haguéssim pogut pagar, aquesta és la realitat, no teníem tresoreria. Aquesta línea que ha tret per pagar, ens permet, i avui me va bé que me demani això d’en Rajoy, perquè ens permet tapar el forat que vostès ens han deixat comptablement, si el romanent líquid de tresoreria, de més de 31 milions, però bé ho deixarem comptablement en 31 milions, el podem tapar gràcies a en Rajoy, en Rajoy ha fet coses. Tresoreria, les liquidacions negatives del 2008 i del 2009, en lloc de tornar-les en 5 anys, que ens ofegava, les tornarem en 10 anys, clar que si. Hem de traure una proposta aquí per reconèixer que el Govern Rajoy si ha fet coses bones i positives per evitar retallades dins l’Ajuntament de Palma? Les ha fetes també, les ha fetes també, sense aquestes mesures haurien de rebaixar a 31 milions d’euros el pressupost d’enguany, 31 milions d’euros. No he entès la crítica de los dels 12 milions d’euros, suposo que és del seu partit i no seva, el Sr. Hila ha criticat lo dels 12 milions d’euros, el Grup Municipal Socialista i també el PSM, han criticat que emprem l’SMAP per mirar d’evitar retallades de 12 milions d’euros, jo se el que pensa vostè, a lo millor el seu grup, escolti això és la democràcia, hi ha una majoria que pensa que s’ha de criticar i es critica. Sr. Alcover, jo val miri, no els varem fer crítica, culpa meva, jo era el portaveu de l’oposició, en lloc de fer política vaig pensar més en la ciutat, però ara els vull demanar. Perquè varen perdonar casi 100 milions d’euros al Grup Barceló? Que això és la pregunta que hi estarà d’acord també el Sr. Bauzá. Perquè la Sra. Calvo i el Sr. Antich varen perdonar 100 milions d’euros? Li demano a la Sra. Calvo, i hi ha un altre punt del Palau de Congressos, li contestin en aquell moment. Perquè li varen perdonar? Tot el problema és el cànon inicial. S’imagina si haguessin demanat la penalització a Barceló? Eren 9 milions d’euros si recorda, no eren més vostè, eren 9 milions d’euros, però ens hagués servit per no haver de demanar tants de doblers inicialment aquesta penalització, però vostès el varen deixar en el Grup Barceló que se n’anés, teòricament si partia era perquè tenien qualque concessionari. Concursos? Vostè xerra de que hem fet concursos, transparents i en el final no s’han volgut presentar en

- 37 -

les condicions que nosaltres imposàvem, però jo el que me demano és quants de concursos varen fer vostès, per tot eh, per tot. Des de que se’n va anar Barceló quants de concursos varen fer? No, li torn a, Sra. Garvi, sap el que li estic demanant. Quants de concursos varen fer vostès? Cap, cap, cap, cap, bé mentida, si, lo de l’estudi de ..., lo de l’estudi si, és lo únic que varen demanar tres ofertes, reconec, no se de que ens ha servit l’estudi però bé, a part de la factura que haurem de pagar, la varen demanar vostès. És ver que nosaltres no ho criticàvem, no Sr. Alcover, no s’equivoqui, nosaltres no varem emprar políticament la mala gestió de la Sra. Calvo al front del Palau de Congressos, no la varem perquè estàvem pendents del Palau de Congressos, més del que feien vostès, i varem, no varem dir res, però ja li dic, el balanç, vostès varen rebre un concessionari, finançament privat, 90 milions d’euros de finançament privat, 90 milions d’euros. Ara estan preocupats per les indemnitzacions, es podrien haver preocupat per les indemnitzacions que havia de pagar Barceló en el seu moment. Obres en marxa, bé, hi havia, tot el problema era un solar, el segon hotel, tot era el problema Sra. Garvi li canviï, li canviï, tenir un concessionari, tenir 90 milions d’euros de finançament privat i tenir només un problema d’un solar, que a Palma es pot solucionar per fer un segon hotel. Moltes gràcies Sr. Batle.” Es proposa dictaminat desfavorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans: 1. El Ple de l’Ajuntament de Palma insta al Govern de l’Estat a no incrementar l’anomenat IVA turístic durant aquesta legislatura. 2. El Ple de l’Ajuntament de Palma insta al Govern de l’Estat a paralitzar l’aplicació de l’amnistia fiscal aprovada en el Pressuposts Generals de l’Estat en tant en quant no s’hagi resolt el recurs d’inconstitucionalitat presentat. 3. El ple de l'Ajuntament de Palma insta al Sr. Sebastià Sansó a que presenti la seva dimissió com a president del Consell d'Administració de la societat Palau de Congressos S.A. 4. El ple de l'Ajuntament de Palma lamenta la gestió del batle Sr. Isern com a màxim responsable de la paralització indefinida de Palau de Congressos i la seva falta d'explicacions a la ciutadania i als grups polítics Alternativa presentada pel Grup Municipal Popular: 1. L’Ajuntament de Palma de Mallorca insta a l’equip de govern a parar les obres del Palau de Congressos de manera temporal com un exercici de responsabilitat per a no incrementar el deute i a reunir-se amb el sector privat per a buscar entre tots la millor solució responsable possible per a la seva finalització i gestió. 2. L’Ajuntament de Palma de Mallorca insta a l’equip de govern a no renunciar al projecte de Palau de Congressos en ser un projecte estratègic per a Palma, per a Mallorca i per a les Illes Balears. S’APROVA per unanimitat.

- 38 -

44. Proposició del Grup Municipal PSM-IV-ExM relativa a l’obligació

d’admetre la dació en pagament per aquells bancs que rebin doblers del rescat europeu (2228/2012).

Intervé el Sr. Bernat Ferrer, representant de La Defensa: “Moltes gràcies Sr. Batle, però antes prèviament voldria demanar-li una cosa. Jo quan he començat a parlar vostè no hi era, i he dit personalment, i públicament que el felicitava perquè ha tingut el coratge de baixar, molt bé, se m’ha deixat continuar i quan he acabat resulta que com que el Sr. Martínez no hi era, que és el que tenia que conèixer aquest tema, han demanat que es suspengués. Això vol dir que lo que nosaltres, les entitats ciutadanes diem, no influeix mai en lo que nosaltres parlem? És a dir, el Sr. Martínez no m’ha escoltat, i per lo tant lo que jo hagi pogut dir no ha influït per res, simplement li senyalo, no vull tornar a repetir-ho. Segona cosa, Sr. Martínez, per les mateixes, jo he felicitat al Sr. Batle quan ha sortit” Parla el Sr. Batle: “Miri Senyor, me diuen que el Reglament no permet que vostè es dirigeixi a cap membre de.” Parla el Sr. Bernat Ferrer: “Sr. Batle, moltes gràcies. Sr. Batle, el Sr. Martínez ha dit i ha criticat a la Sra. Aina Calvo per haver fet exactament el mateix que ha fet vostè, jo crec que és una, baix el meu punt de vista una incorrecció, però seguirem. El punt aquest número 44 es tracta de dació en pagament. Unes 54.500 famílies de les Illes Balears, la major part de les quals són de Palma de Mallorca, estan afectades per les anomenades clàusules sol, totalment abusives, i que exclusivament perjudiquen als consumidors i beneficien, també d’una forma exclusiva, a les entitats financeres. La reducció del tipus d’interès a nivells mai vistos abans, no ha beneficiat a cap consumidor per mor d’aquestes clàusules. Es pot continuar permetent aquest fet? Ah, per cert, també fitxen un tipus màxim que, en general, ronda el 13%, per la banda de dalt, és una cosa que, uns interessos que no, fa uns 20 anys que ja no s’arriben ni de prop ... Cal assenyalar que mai cap entitat financera ha fet cap campanya publicitària en la que s’advertís de l’aplicació de l’esmentada clàusula, incomplint la Llei General de Publicitat. Aquest abús perjudica no tan sols als directament afectats, sinó també a tota la comunitat. Si una persona ha de pagar cada mes 150€ més de la seva butxaca, són aquests 150 euros més que deixa de poder gastar a restaurants, a comerços, a qualsevol lloc dins la nostra ciutat, i això és una merma que sofrim tots els ciutadans. Estan d’acord en què en els moments en que es demana amb urgència ajut exterior per salvar les entitats financeres, no siguin els més desfavorits econòmicament el més directament perjudicats per l’avarícia, la cobdícia de les entitats financeres? Estan d’acord en que si una persona està en la situació de dificultat econòmica que representa no pugui pagar la seva hipoteca, la dació en pagament del pis sigui una mesura correcta ja que, a més de perdre el pis n’ha de trobar un altra en forma de lloguer per poder viure ell i tota la seva família? Hem de considerar

- 39 -

que els bancs han de seguir cobrant si la família afectada ha de menester ajudes per sobreviure a aquestes han de ser gràcies a la caritat dels espanyols? Imaginin que jo he perdut la meva vivenda habitual i, a més, dec al banc uns diners. I el banc ven al cap d’un temps la meva casa a un preu superior. Aquesta benefici no repercutirà ni en mi ni a favor del meu deute. És o no és un enriquiment il·lícit això? Per què no establir, per exemple, un mecanisme automàtic de lloguer si la família és capaç de pagar un lloguer més baix què el valor de la hipoteca? La vivenda passaria al banc, però l’antic propietari i la seva família no es veurien en el carrer. Des de La Defensa creiem que ara que els polítics han de lluitar per noves solucions pels ciutadans, que els han votat. Si jo fos el Sr. Pere Felip cridaria ara en veu alta: imaginació al poder! Me limitaré a demanar-ho amb humilitat, però amb fermesa. Gràcies.” Intervé el Sr. Pere Felip i Buades, representant de la Unió d’Associacions de Mallorca: “En primer lloc gràcies en el President de La Defensa per lo que ha dit. Bé, Molt Honorable Sr. Batle, senyores i senyors regidors, la Unió d’Associacions de Mallorca, referent a aquest punt, exposa lo següent: el Govern Rajoy acceptà, el passat dia 9 de juny, les condicions dictades per les institucions internacionals del gran capital. És un fet: la imposició del préstec de 100.000 milions d’euros per tal de salvar als especuladors que dirigeixen el sistema financer d’aquest país, te com únic objectiu intentar contenir l’enfonsament de les institucions de la Unió Europea, màquina de guerra contra els pobles, recentment rebutjada a tot Europa. 100.000 milions d’euros, el 10 % de la riquesa que produeix el nostre país en un any, se destinaran exclusivament a rescatar altre vegada als bancs i als especuladors. Amb això, el deute dels bans se conté, el capital internacional, alemany, francès i nord-americà, s’assegura el cobrament dels interessos i el capital prestat als bancs espanyols per alimentar la bombolla especulativa del totxo, i el deute públic, se dispara a desenes de mils de milions que s’han de pagar, essent l’únic garant l’Estat, amb els doblers de la població treballadora. Només els interessos anuals pujaran varis milions. Les condicions del rescat. El Govern Rajoy cedeix tota la sobirania sobre el sistema financer i també en àmbit fiscal. Procés, no ho oblidem, que ve d’abans però que s’accelerà des de maig de 2010 quan el Govern Zapatero decidí, segons ell contra la seva voluntat, ho dubtem, aplicar el primer gran Pla d’Ajust i la conseqüent reforma laboral. O sigui, se redueix pràcticament a zero el marge del Govern per desviar-se de les directrius que arriben de Brussel·les. I són directrius com: control estricte de les despeses de les comunitats autònomes, augment de l’IVA, nova reforma de les pensions, enduriment de la reforma laboral, etcètera, etcètera. Han posat Espanya en un camí sense sortida: cada vegada més recessió, atur i misèria amb l’únic objectiu de salvar als especuladors. Els treballadors de totes les nacions d’Espanya necessiten aturar ja aquest procés de destrucció. Des del punt de vista dels interessos de la majoria de la població, només hi ha una sortida realista: exigir la nacionalització, repeteixo la nacionalització sense indemnització de tot el sistema financer, en primer lloc dels grans bancs propietaris de les empreses estratègiques, l’anul·lació del pagament del deute amb l’objectiu d’invertir en la producció, crear ocupació i aixecar els serveis públics vitals. A la vegada, la nacionalització del sistema financer és l’única, l’única solució per llevar el càncer de l’especulació immobiliària i resoldre el problema de la vivenda. Que s’acabi amb el joc dels grans bancs que pels

- 40 -

seus jocs especulatius mantenen de l’ordre d’un milió de vivendes a preus impossibles. Res més i moltes gràcies.” Té la paraula la Sra. Fernández Barrero: “Gràcies Sr. Batle. Aquesta proposició va esser votada desfavorablement en comissió informativa, i jo espero que avui puguin canviar d’opinió, perquè aquesta proposició l’únic objectiu que te és la defensa de les persones més desafavorides, aquelles persones que estan patint en aquest moment les conseqüències d’una crisis, d’una crisis que en aquest moment és cada vegada més greu i més forta. Aquestes persones, la població en general, no ha de pagar l’economia de casinos dels bancs, els bancs deguda a la seva irresponsable gestió, són els que ha provocat aquesta crisis, han provocat una crisis que ara es vol atenuar amb la demanda d’un rescat de més de 100 milions d’euros a la banca. Aquest rescat és un rescat que està només pensat per exclusivament salvar els interessos particulars d’uns bancs, i no per rescatar les persones que en aquest moment són les que estan patint la crisis, i les conseqüències d’aquesta bombolla immobiliària que va provocar gran part d’aquesta crisis que actualment estam patint. La nostra proposta d’acord, va en el sentit de que tots aquests bancs que rebin doblers del rescat europeu, han d’estar obligats a realitzar la dació en pagament, és inadmissible, absolutament inadmissible que la gent que en aquest moment ha de patir un desnonament encara es quedi amb una deute que a demés no pot pagar, ni pot pagar, precisament per això, és engegada de ca seva, ni en el futur podrà pagar, perquè la situació, les expectatives laborals, les expectatives de poder obtenir ingressos, a moltes famílies, és cada vegada molt més reduït, per tant és impossible, és absurd, és un insult que des de el Govern de l’Estat, un Govern que ha de defensar a les persones, un Govern que ha de defensar una democràcia, que aquesta democràcia l’únic sentit, l’únic sentit que té, és que sigui solidària amb totes les persones, és absurd que no li demani contraprestacions en els bancs, per tant la contraprestació més evident, més evident, és obligar a realitzar aquesta dació en pagament. I l’altre proposta és que a demés els bancs han d’estar obligats a renegociar amb les famílies afectades, el desnonament ha d’esser la darrera expectativa, ha d’esser la darrera iniciativa que s’ha de prendre, i si aquestes persones accepten la dació en pagament de la seva primera habitatge, aquestes persones han de poder accedir a un lloguer de, poder accedir a un lloguer adequat als seus ingressos, i els bancs en tenen molts de pisos, i tenen pisos que són de protecció oficial, i aquests pisos han de poder esser donats en lloguer en aquestes famílies. Això són condicions mínimes, mínimes que l’Estat ha de posar per poder garantir que en aquest país no hi hagi més gent en el carrer. Després li vull recordar una sèrie de dades, a Palma aquests 6 primers mesos, s’han produït 1.643 desnonaments. Només en el 2008, des de el 2008, hi ha 150.000 famílies ha tot l’Estat espanyol, 150.000 famílies, evidentment és una situació que si no es posa remei, que si no es posa en condicions, evidentment aquesta situació lo únic que provocarà és una més greu situació social en el carrer. L’altra proposta d’acord és que els bancs a demés d’haver concedit crèdit, d’haver fet una mala gestió privada, una mala gestió com a empresa, a demés no li va bastar això i va donar que els hipotecaris, sense poder garantir el seu retorn, sinó que a demés es va inventar, es va acollir a una espècie, a uns, a una estafa, a lo que són les accions preferents, i va estafar a multitud de persones. Per tant, com és una estafa, perquè els propis bancs reconeixen que molta gent no sabia ni que estava subscrivint, aquests doblers, aquests doblers de la banca han de servir també per tornar els doblers a

- 41 -

totes aquelles persones que ho demanin, i que varen subscriure aquest tipus d’accions preferents, és justícia social, aquests doblers han de servir per fer justícia social, i no per resoldre una mala gestió d’unes empreses privades. I efectivament, el sou, el sou de les persones, i acabo immediatament, el sou de les persones que fan feina en aquests bancs rescatats, en aquests bancs que amb doblers públics, es veuran beneficiats, s’ha de veure rebaixat, i nosaltres proposem que cap treballador cobri més de 20 vegades el salari mig interprofessional, perquè el que no és admissible, és que hi hagi gent que estigui cobrant 9 milions d’euros, 6 milions d’euros, 5 milions d’euros. Hem de pagar aquests sous amb els doblers de tots els ciutadans? És absolutament inadmissible, per tant nosaltres proposem, i espero que vostès també puguin canviar d’opinió, perquè imagino que vostès estan governant per rescatar persones i no per rescatar bancs, que deixen aquesta submissió, aquesta posició de submissió davant els poderosos, i d’una vegada es posin davant i en el costat de les persones, perquè lo que no és de rebut, lo que no és de rebut és que estiguin proposant una espècie de dació en pagament, una espècie de codi de bones pràctiques, que sigui voluntària, i una dació en pagament a canvi, a canvi de ... fiscals, acabo en un momento, i a canvi de que puguin deduir la despesa fiscalment d’aquelles habitatges, d’aquests habitatges que no hagin pogut recuperar l’import que ells consideren que han perdut amb la dació en pagament, per tant esper, esper Sr. Martínez que faci un pensament, i realment consideri que d’aquesta proposició hi ha qualque cosa que valgui la pena per salvar, i qualque cosa que valgui la pena i no consideri que aquesta és una mala proposició que no es mereix ni tan siquiera que pugui esser aprovada per vostès.” Té la paraula el Sr. Martínez: “Gracias Sr. Gijón. Miri, vostè sap que estam d’acord en que s’ha de reformar la llei hipotecària, que el que li vaig dir en comissió és que si la proposta anés més a instar en el Parlament Nacional, a fer aquesta modificació de la llei hipotecària, i que estudiï la viabilitat de incloure dins aquesta modificació, la dació en pagament, això era qualque cosa que podríem votar a favor ja, decidir exactament en els bancs ara que ho faci en dació en pagament, només perquè rebin aquesta ajuda en forma de préstecs a tota una sèrie de bancs era el que nosaltres en principi no hi estàvem d’acord, però insta al Parlament Nacional a que facin una modificació de la llei hipotecària, incloent aquesta dació en pagament perquè en altres sistemes financers, en altres sistemes on es regula la garantia hipotecària en el món, està inclosa, hi ha, fa falta ara dir en altres llocs i veure amem com està funcionant, quines avantatges te i quines desavantatges no te, i per tant el que seria el punt número 1 i punt número 2 és això, que si ens pareixeria bé no començar a definir, sinó instar en el Parlament que es revisi, que després facin la ponència tècnica on es miri pros i contres de fer aquesta modificació. Respecte en el punt número 3, ja varem votar a favor de les participacions preferents, per tant no crec que s’hagi d’anar votant cada plenari, i respecte en el punt número 4, ha estat el Govern d’en Mariano Rajoy el primer que ha fet una retallada en els salaris dels bancs que han rebut ajuda, ha posat aquestes limitacions, si record que amb el primer que varem començar les retallades salarials, varen esser Bankia. Ara, aquest salari que vostè està dient que són del Santander, del BBVA, si no han de menester ajuda pública, són els accionistes privadament els que decideixen un Consell d’administració, i decideixen les taules salarials, no ens anirem a ficar a un on no tenen ingressos públics. Moltes gràcies Sr. Gijón.”

- 42 -

Té la paraula el Sr. Alcover: “Gràcies Sr. Gijón. Bé, el Sr. Martínez ha tingut la desafortunada ocurrència fa dos minuts, de criticar a la Sra. Calvo perquè no hi era a un punt, jo, miri, al Sr. Batle no li deu interessar molt tampoc el tema en qüestió, no aquest, molts d’altres, perquè. Se recorden quan l’anterior legislatura li deien Alcalde ausente, el Batle en fin, ni está ni se le espera. Però en fi, aquesta proposició nosaltres considerem que és ben pertinent per un parell de motius, el primer dels quals i més important, és perquè tota la, tot el rescat que es diu, aquests 100.000 milions que s’ha d’abocar a les entitats financeres, aniran bàsicament, si no en exclusiva, a assumir les pèrdues per ladrillo, per valorar d’una manera i ara tenir un altre valor, bastant més petit. És exactament el que els passa a cada particular, que es varen hipotecar per comprar un pis fa sis o set anys, ara no poden pagar l’hipoteca però el valor del pis no cobreix el que queda per amortitzar. Si els bancs agafen aquests 100.000 milions d’euros per rebaixar el preu del ladrillo, és a dir, d’aquest pis, no estaria malament que qualcú reclamés en el Parlament, que al manco s’estudiés la dació en pagament, no estaria malament, seria de justícia, seria de justícia, per això nosaltres votarem a favor d’aquestes proposicions, insistir en les preferents és insistir en el que ha estat una estafa, ha estat una estafa i ara es mira de compensar d’aquella manera com es pot compensar, però realment darrera les preferents hi ha drames, i entenc que s’hauria d’esser una mica més sensible amb tots els drames humans, que n’hi ha molts, sobretot molta gent major que ha perdut els estalvis, o no les podrà tocar fins d’aquí a 4 anys, perquè va confiar a un moment donat amb una entitat financera, no entrarem aquí en cap perquè malauradament, qui més qui menys ha complert amb això, per això nosaltres li donarem suport en aquesta proposició. Gràcies.” Té la paraula la Sr. Fernández Barrero: “Gràcies Sr. Gijón. Sr. Martínez, el problema és que vostè no entra en el fons de la qüestió, me xerra de la modificació hipotecària, la dació en pagament, que si que no, però el problema Sr. Martínez és: que està passant en el carrer? I lo que està passant és que els bancs estan provocant una crisis social, que no sabem encara quines seran les conseqüències de tot això, perquè lo pitjor que li pot passar a una família és perdre ca seva. Compren que quan una persona perd ca seva és perquè la seva situació econòmica és absolutament dramàtica? I quines possibilitats te de recuperar-se? Poques, o escasses, o nul·les, o nul·les. Evidentment el que no és admissible, el que no és admissible és que s’estigui dotant de doblers en els bancs, sense cap contraprestació. I dir, vostè me pot explicar com és possible que nosaltres no puguem esser aliens a aquesta conseqüència? Com una de les contraprestacions no ha d’esser, sense cap dubte, que els bancs no poden exigir doblers a la gent després de que s’han quedat amb ca seva? Que no li pot exigir perquè això ha estat un problema de mala gestió de l’empresa. Ho entén Sr. Martínez? Els bancs eren entitats privades, eren, perquè quan comencin a rebre doblers públics ja ho deixaran d’esser, ja no seran entitats privades, perquè estan funcionant amb doblers públics, amb doblers que estam pagant tots, que tots damunt les nostres esquenes estam assumint aquesta deute, per tant qualque cosa els haurem de demanar, qualque cosa dic jo, no? I que els hi hem de demanar? Pues el que està causant una de les crisis més grosses en aquest moment, i dels patiments més grossos a les famílies en

- 43 -

aquest moment, que és que es queden sense ca seva, i a damunt amb una deute, perquè el banc en aquest moment canvia les regles de joc, i el torna a valorar. Però bé, això que és? Això és un engany, això és un insult Sr. Martínez, és un insult a qualsevol ciutadà, és absolutament inadmissible, si el poder econòmic sempre ha estat el poder, en aquests moments es manifesta d’una manera insultant. Com pot esser que no li puguem posar condicions a la banca? És absurd, és inadmissible, i aquesta és una condició. I un altre condició és que tornin el que han estafat a quantitat de persones, que han estat estalviadores, estalviadores, en aquestes persones se’ls hi ha de retornar els doblers que se’ls ha estafat, perquè ara rebran doblers públics, i aquests doblers han de servir per pal·liar aquests desastres que ha fet la banca, i el que, miri Sr. Martínez, lo del sou, La Caixa, dos milions i mig, dos milions i mig, sous de, i he fet un parell, o sigui, i he fet un parell de cerques, però evidentment els sous s’han de regular, home, només faltaria que paguéssim els sous d’uns responsables d’una mala gestió d’empreses. Efectivament jo crec que és, en fi, jo me costa posar-li paraules en aquesta actitud de no voler defensar lo que més greu li pot passar, lo que més drama pot esser per una família, que és quedar-se sense casa, això és inadmissible Sr. Martínez, i vostès no poden passar per damunt de puntetes, perquè el que es tracta és de entre tots, entre tots Sr. Martínez, forçar a que aquesta situació canviï, i pal·liar i pal·liar el patiment de les persones el màxim possible. Gràcies.” Té la paraula el Sr. Martínez: “Gracias. Els vull explicar com a portaveu del Govern, perquè el Sr. Batle, Sr. Alcover o la Sra. Calvo, ha sortit, ho ha demanat els representants sindicals, i ha anat a donar la cara, no ha anat a cercar aplaudiments com altres, ha anat a donar la cara, i sabia que l’anaven a xiular, no ha anat a rebre aplaudiments, per tant no, ho dic perquè quan es volen comparar, alerta quan facin les comparacions, no ha anat a cercar aplaudiments. Mirin, Sra. Fernández, vostè pareix que en el plenari a de menester un enemic, ho diu tot el temps, Sr. Martínez i m’imputa coses que jo no he dit, jo li dic, li dic, perquè entenc un poc d’això, que el sistema financer s’ha de modificar en el tema de les garanties hipotecàries, que s’ha de modificar la llei hipotecària, ja li he dit. Com s’ha de modificar? Això és competència dels diputats i senadors, i lo que jo li estava dient és instar a que facin aquesta modificació, per permetre la viabilitat d’aquesta dació en pagament, el que no vol donar suport l’Equip de Govern és que no tingui un efecte de neutralitat dins el sistema bancari, vostès demanen que els que rebin ajudes, aquests han d’assumir la dació en pagament, i els que no rebin no, no, és, ha de tenir un efecte neutre per tots els agents que actuïn en el sistema bancari, això són temes molt tècnics i li vaig dir en comissió, li vaig dir que són temes molt tècnics, són temes que estan estudiats, hi ha gent que estudia en aquests temes, aquesta gent tècnica, és quan es fa una llei a Madrid, són els que van a una ponència, i expliquen perquè els diputats tinguin en compte pros i contres, a l’hora de fer una llei. I jo lo que estava dient és que nosaltres no volem, és a dir, la seva proposta no hi estic d’acord, jo, no hi estam d’acord, és a dir, perquè un banc si i els altres no, la dació de pagament si es pot fer s’ha de regular a la llei hipotecària, vostè era d’Esquerra Unida, antigament, quan tenien influència a Madrid, antigament, ho se, antigament. Perquè no ho varen proposar Esquerra Unida en el Partit Socialista en el seu moment? Perquè en aquella època, ja hi havia gent que deia, com hi hagi un canvi de tendència, la gent no podrà pagar les hipoteques, era el moment de regular tot això, no ara que ja s’està, era el moment de

- 44 -

regular tot això quan vostè era membre d’Esquerra Unida, i estaven més pendents de modificar estatuts autonòmics i tot això, i era molt més important dic el Parlament no vostè, els del Parlament estaven més pendents d’altres temes que no de veure el que venia cara en el futur. Salari, el Govern que ha limitat el salari en els banquers, i estar regulat actualment, és el Govern d’en Mariano Rajoy, va esser en Zapatero el que no ho va voler fer, en Zapatero quan va donar doblers en els bancs, per cert, no és que es donin doblers als bancs, se’ls dona finançament que han de tornar, per tant no, no. Ara, no entenc el seu, li dic sincerament Sr. Fernández, si tot, amb un punt que hi estam d’acord, el seu to d’imputar-me a jo a demés personalment Sr. Martínez, Sr. Martínez, de qualque cosa que estam d’acord, o més o manco estam d’acord, que la dació en pagament es miri d’incloure dins la llei hipotecària, i és un tema que jo ja estava d’acord antes, fa molt de temps que estic d’acord, no me ve d’ara. Moltes gràcies Sr. Gijón.” Es proposa dictaminat desfavorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans: 1. L’Ajuntament de Palma insta al Govern de l’Estat a que els bancs que rebin doblers del rescat europeu estiguin obligats a realitzar la dació en pagament. Aquesta mesura serà d’aplicació des de l’any 2008. 2. L’Ajuntament de Palma insta al Govern de l’Estat a que els bancs que rebin doblers del rescat europeu estiguin obligats a renegociar amb les famílies afectades la hipoteca en els casos de primer habitatge. En el cas que les famílies optin per la dació en pagament i compleixin les condicions per adquirir una vivenda d’HPO, l’entitat bancària els ofertarà un lloguer propi d’HPO. 3. L’Ajuntament de Palma insta al Govern de l’Estat a que els bancs que rebin doblers del rescat europeu signin un compromís de tornar el doblers invertits a accions preferents per tots aquelles persones que sol·licitin la seva devolució. 4. L’Ajuntament de Palma insta al Govern de l’Estat a que els bancs que rebin doblers del rescat europeu signin un compromís de que cap del seus treballadors, inclosos el directius i executius, no podran cobrar més de 20 vegades l’SMI al manco fins que l’entitat no hagi tornat el crèdit; que quedaran suspesos tots els acords d’indemnització per acomiadament de directius així com a tota mena de privilegis previstos per quan abandonin l’entitat o siguin acomiadats. Es REBUTJA per 14 vots en contra (PP) (absents el batle, Sr. Martínez i Sr. Navarro) i 12 vots favor (PSOE i PSM-IV-ExM). S’incorporen a la sessió el Sr. Batle, el Sr. Martínez i el Sr. Navarro. 45. Proposició del Grup Municipal PSM-IV-ExM relativa a rebuig a les mesures

de Rajoy contra la ciutadania (2232/2012). Intervé el Sr. Pere Felip i Buades, representant de la Unió d’Associacions de Mallorca:

- 45 -

“Molt Honorable Sr. Batle, en aquest cas el Sr. Alvaro Gijón, senyores i senyors regidors. La Unió d’Associacions de Mallorca, referent a aquest punt, exposa lo següent: el grau d’inconsciència dels actuals dirigents polítics causa feredat. Sembla que no han après les lliçons del passat i prenen les decisions amb una frivolitat indigna, dels responsables d’un Estat que té una història tràgica. Es posen a retallar sous, serveis, a llevar pagues, i a pegar tisorada a tot el que se’ls posa per davant amb una lleugeresa de naïfs de la política, que posa els pels de punta. Com podem dur les regnes d’Espanya i de les balears sense fer, cada dia, cada hora i en cada decisió que prenen, un repàs dels desastres que provocaren en el passat pràctiques voluntaristes i poc reflexives, filles dels impulsos i, a vegades, de les pressions exteriors? El poble s’està afartant d’ells: saben aquests polítics què passà en etapes pretèrites quan la gent no se sentí ni representada ni defensada pels seus dirigents? L’ambient que es respirava el passat dijous, dia 19, pel centre de Palma era d’indignació, però també estrany, obscur, negre, com la fumarada que envolta un incendi. Una gran manifestació va recórrer el centre de Ciutat. Més de 20.000 persones en ple juliol, en temps de vacances i enmig de la calor, mostraren la seva indignació per la política de retallades. Mai no s’havia vist una cosa igual en jornades estiuenques. Hi havia moltíssims funcionaris, treballadors de tot tipus, aturats, tots ells amb un nexe comú d’unió: no suporten més la incapacitat dels governants, que excepte retallar sembla que no saben fer res més. La mateixa crispació es va viure, el passat dia 19, arreu de l’Estat espanyol. Encara que Moncloa i el Consolat vulguin aparentar calma i determinació, la veritat és que les decisions que prenen, una rere l’altra, condueixen cap a una explosió social, repeteixo, cap a una explosió social. No es pot castigar un poble tants pics en tan poc temps. La capacitat de resistència de les persones té un límit, sobretot quan veuen que des del poder es succeeixen les incoherències, la incapacitat i la incompetència. O els governants troben camins que apuntin a l’esperança o la societat civil, en bloc, es pot girà contra ells. La gent no pot més. No sap quin sacrifici li demanaran la setmana que ve, ni com estarà d’aquí a un parell de mesos, ni si l’Estat entrarà en bancarrota l’any que ve. L’únic que sap és que els europeus no es fien dels dirigents espanyols, ni del que diuen ni del que fan. L’únic que veuen és que es dediquen a castigar el seu propi poble, com si un bou de més de quaranta milions d’habitants, amb la memòria històrica farcida de cicatrius, fos una colla d’infants als qui es pot renyar i després prendre el pèl. L’olla bull, bull i bull, si, si, l’olla bull, bull i bull, i la tropa que comanda es pensa que podrà controlar la situació, tot i que fa exactament el contrari del que seria necessari per injectar calma i serenitat. Són uns ignorants. El Govern Rajoy s’ha autocalcinat. No és nou. Zapatero va vèncer el 2008 amb un gran programa de millores socials. Dos anys després envergà una retallada brutal. Els seus mateixos l’esborraren del mapa. Ara és una ombra que practica fúting amb nom fals. Molt ferida està una democràcia quan primer l’esquerra i després la dreta, assumeixen el poder i converteixen en mentides les seves pròpies paraules. La gent perd la fe en la política estatal a marxes forçades. Si la situació empitjora, que empitjorarà, evidentment, Madrid no tindrà més remei que reeditar el Movimiento Nacional, una gran coalició PP-PSOE, són els mateixos cans amb diferents collars, que encara faci més dures i feridores les retallades, i envesteixi de front el desmantellament de l’Estat de les autonomies per salvar els pobles capitalins. Però qui és de bon de veres el que està en crisi les autonomies o el poder central? El fet és que l’Estat espanyol ha perdut la sobirania econòmica i, en conseqüència, la seva praxi política està supeditada a les ordres de l’eix Berlín-Brusel·les. Davant aquest fet indiscutible, quin marge de

- 46 -

maniobra té Madrid que no sigui obeir ordres? Espanya fa anys que suporta presidents titella primer Zapatero i ara Rajoy. Quant de temps passarà abans que la població es cregui no ja un compromís, sinó una simple afirmació del seu President estatal? No hi ha pitjor desastre per a una democràcia que aquest. Qui dur el timó de l’Estat és, a la pràctica, un ninot de fira. Podrà continuar molts d’anys la farsa?. Res més i moltes gràcies.” Intervé un representant de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma: “Sr. Batle, Regidors i Regidores. Les agressions que rebem contínuament des de Madrid, són un atemptat contra la llibertat i la democràcia, lo que retalla el Sr. Rajoy són llibertats, per que amb l’empobriment de la classe mitjana i treballadora creen tantes desigualtats socioeconòmiques que deixen a les persones desvalgudes davant els mercats, i l’especulació del sistema bancari, aconseguint una pèrdua de qualitat de vida i un empobriment de la ciutadania i de la democràcia, perdrem drets pels que han lluitat (inclòs han donat la vida) ciutadans i ciutadanes d’anteriors generacions a les que aleshores se’ls perd el respecte tirant pel terra els seus esforços. El rescat del sistema bancari especulatiu, demostra que no interessen les persones, ja que aquestes mesures només afavoreixen als mercats i a les grans fortunes, a les que ja el Sr. Aznar va davallar l’imposto dels articles de luxe i que semblen les intocables d’aquesta crisis. Això, tocar aquest punt, seria un punt de voluntat de que la crisis l’hem de pagar entre tots. Sospita’m que el pla de destrucció de l’estat de benestar te un altre intenció a part de sortir de la crisis, per que quant es destrueix l’estat de benestar, s’oprimeix al poble i un poble oprimit i ofegat té por i la por fa perdre la llibertat, és més fàcil per un govern governar a un poble oprimit, ofegat i amb por. Les mesures que s’han aprovat no estaven a cap programa electoral, per tant ningú les ha votat són il·legítimes, retirin les mesures o convoquin eleccions anticipades, però no mantinguin un programa il·legítim que és una presa de pel i una falta de respecte cap amb l’electorat. I quan li parlo de desigualtat, parlo de famílies sense casa, nins desnodrits, padrins i padrines que passen el dia amb una sopa, persones que dormen al carrer, mentre les grans fortunes gasten amb una nit de festa, el pressupost amb el que viuria una família durant un any, i no exagero, això és un genocidi social.” Té la paraula el Sr. Verger: “Si. Jo crec que avui en aquest Ajuntament hem pogut comprovar, s’acaben d’emetre unes opinions, ara també molt clares de la veu de la ciutadania al respecte, unes manifestacions també molt clares de tots els treballadors públics que s’han agrupat aquí a la plaça de Cort, jo crec que el qui no vol veure, el qui no vol veure que aquesta crisi, que la gent no accepta que això no és una crisi, que això és una estafa, que la gent no accepta aquest paquet de mesures que imposa el Govern central, que són l’aprofundiment, efectivament, d’unes que ja va començar el Govern anterior, però que ara s’han aprofundit de manera brutal. Qui no se’n doni compta de que això la gent no ho accepta més temps, que no accepta aquesta estafa, que no accepta que paguin la crisis els que no són culpables, és que realment estam cecs, no volem sentir, com ara mateix que el Batle tampoc no vol sentir això. Mesures: pujada de l’IVA del 18 al 21%, ofegat als petits autònoms, ofegar l’economia, retreure el consum, jubilació 67 anys, una baixada dels sous als treballadors públics del 7%, pensions congelades, el populisme del

- 47 -

30% d’eliminació dels regidors, quan el 80% dels regidors són regidors de poble que no cobren res, reforma laboral que tampoc no ens oblidem, una mesura anterior que ha incidit en rebaixa de sous dels treballadors, i amb uns acomiadaments brutals, una estela d’acomiadaments brutals en aquests mesos, d’ençà que s’aplica. Això són les mesures que vol aplicar el Sr. Rajoy, això són les mesures paral·leles que apliquen tots els governs del PP, i això no, la ciutadania assisteix absolutament indignada a que s’apliquin aquests mesures, i mentrestant no es digui res d’atacar paradisos fiscals, lluita contra el frau fiscal, pujar l’impost de societats per aquelles empreses que guanyen més d’un milió d’euros en el 35%, només això, només això ja són 15.000 milions, i ja equiparem les retallades del senyor, els suposats estalvis de les retallades del Sr. Rajoy, impost de transaccions financeres internacionals, lluita contra l’economia submergida, un 72% de la pressió fiscal a l’Estat espanyol és de les grans fortunes, la gran banca, hi ha gent que no ha pagat mai en aquest país, la gent que realment te doblers en aquest Estat no paga, de fa molts d’anys, això no es poden aplicar tot aquest paquet de mesures el Sr. Rajoy, sense abordar tot això, impost de patrimoni, sense abordar un altre cosa molt important també, que són les responsabilitats, en això ens han duit la societat sap com hem arribat aquí, això es fa genera una bombolla immobiliària, desregulació del mercat financer, i hem arribat i efectivament, determinar responsables, determinar els directius de banca que guanyen centenars de mils d’euros, si no milions d’euros a l’any, moltíssim de doblers, són estratosfèrics, són aquests els que ens han duit a això, i aquests segueixen asseguts a les seves poltrones bancàries, cobrant exactament el que estaven cobrant, i sense assumir cap responsabilitat ni una, això, la societat, la ciutadania no ho accepta, i si el Partit Popular se’n dona compta d’això evidentment no anem absolutament en lloc. Té un agreujant aquest paquet de mesures del Sr. Rajoy, que no tenen cap tipus de legitimitat, s’apuntava aquí també ara mateix, el Sr. Rajoy criticava quan el Sr. Zapatero començava a implementar aquestes mesures, pujades d’IVA, congelacions, allargament de jubilacions, ho criticava, deien que no era cap solució, deien que era incidir més en la crisis, i es varen presentar a les eleccions amb aquest tipus de propostes, unes completament diferents a les que s’està aplicant ara, no té cap tipus de legitimitat, ni el Sr. Rajoy, ni cap governant del Partit Popular, per aplicar aquestes mesures, no tenen legitimitat, la ciutadania no ho accepta, si no es donen compta d’això, si no es donen compta d’això, jo crec que avui hi ha hagut una demostració clara, si no se’n donen compta d’això, van cap a una situació insostenible a nivell polític, a nivell social, per favor reaccionin, aquestes mesures o es retiren o anem a una convocatòria de referèndum, o anem a una eleccions anticipades, necessiten esser refrendades pel poble aquestes mesures, aquestes mesures no estaven a cap tipus de programa electoral, i a demés hi ha alternatives en aquestes mesures que anuncia el Sr. Rajoy, per tant o recuperen vostès la legitimitat democràtica, o convoquen eleccions o convoquen referèndum, la gent ha de poder opinar sobre aquestes mesures, o aquestes mesures no seran de cap manera acceptades per la ciutadania, com avui s’ha demostrat en aquest Ajuntament, a la Plaça de Cort, i amb les veus diferents d’entitats ciutadanes, que ho deixen molt clar, deixen molt clar de quina és la seva postura, això no és una crisis, això és una estafa, tothom estam ficats a un bon embolic, però tothom ha de pagar la sortida d’aquest embolic, no només, no només els treballadors i la ciutadania en general, i després hi ha alternatives per sortir d’una manera equitativa i d’una manera que no sigui tan bochornosa com la que està ... el Sr. Rajoy, i sobretot responsabilitats, exigir responsabilitats, lo que ha costat convocar una comissió d’investigació en el Congrés dels Diputats, exigir responsabilitats a tots aquells que la tenen, i molt

- 48 -

important haver-nos duit a tota una societat, cap a l’empobriment general, cap a la desigualtat social i cap a l’autèntica catàstrofe que vivim avui en dia al carrer, es vulguin assabentar vostès o no. Gràcies.” Té la paraula el Sr. Martínez: “Gràcies. Miri, nosaltres no donarem suport en aquesta proposta, però si que tenim clar que les mesures que s’han aprovades, no són mesures que siguin justes, és que no ho són, els funcionaris no són els culpables, ni els treballadors públics, no són els culpables de la crisi, ni tampoc és el programa del Partit Popular, és ver, el Sr. Rajoy no ha tingut marge de poder aplicar el seu programa electoral, que no era aquest. No són mesures liberals, jo els he sentit dir que això és una proposta liberal, pujar impostos no són mesures liberals, en tot cas són, és un paquet d’unes mesures més de diríem enfocades des de el liberalisme, que són reduccions de despesa pública, i d’altres més socialistes que són, pujada d’IVA, pujada d’IRPF, són mesures socialistes, no me diguin que vostès no són els que defensen pujar impostos, ara home per favor, per favor. El que ha quedat clar, me deixin xerrar Sr. Verger, jo li he escoltat, me deixi xerra. Mirin, vostès no estarien duent aquesta proposta, si l’any passat Espanya no s’hagués gastat 90.000 milions d’euros més de lo que podia, i no hi hagués una deute, que és el PIB d’Espanya. Vostès no estarien fent això, me sap greu dir-li, no estarien fent això. I per tant nosaltres entenem perfectament que el Govern d’Espanya hagi de prendre aquestes mesures, ho entenem perfectament, i entenem que on s’ha de fer aquest debat és al Parlament nacional, no exactament aquí, per això quan governaven els socialistes i varen prendre les mateixes mesures, mai varen demanar una compareixença a l’Equip de Govern de l’Ajuntament aquí, això era un tema. Al contrari, sap quina va esser la nostra reacció? Ajudar al Govern a aplicar mesures d’austeritat, mesures d’austeritat que vostès aquí no ens demanen, vostès no ens han proposat cap mesura d’austeritat, cap mesura d’austeritat seriosa en aquest plenari, cap, però nosaltres si varem reaccionar d’aquesta manera, ajudar al Govern, perquè érem conscients de la realitat, no era moment de fer política, era moment d’ajudar al Govern en aquestes mesures d’austeritat, vostès no les demanen aquí les mesures d’austeritat, vostès proposen, amb això de que hi hagi unes eleccions, proposen la hel·lenització del nostre país, és a dir anar darrera de Grècia, i ho entenc des de el punt de vista del PSM perquè a Grècia són les formacions manco centrades, és a dir les formacions més radicals per dir-ho de qualque manera, qui s’estan aprofitant un poc d’aquest descontent de la gent, però que duen a la desgovernabilitat d’un país, si volem estar a Europa, si volem estar a Europa, aquí el que hi ha actualment a Europa amb les eleccions, hi ha partits que defensen Europa i partits antieuropeus, jo no se quin posicionament tenen vostès, el Partit Popular d’Espanya està a favor d’Europa, creiem que és un bon instrument, i quan un te uns socis com els que tenim, quan els demanen ajuda, aquests socis han posat unes condicions, no eren les desitjades per en Rajoy. Quan vostès diuen hi ha alternativa, és mentida, estan enganyant a la gent, ho saben perfectament, ho saben perfectament. Quina és l’alternativa? Deixar caure un país. És aquesta l’alternativa? El seu país Catalunya, ha caigut, està demanant ara hispabono i està demanant tal, en el nostre que és Espanya no el volem deixar caure. Ho entén Sr. Verger? No el volem deixar caure. Moltes gràcies.” Té la paraula el Sr. Alcover:

- 49 -

“Gràcies Sr. Batle. Miri, n’ha dites un parell Sr. Martínez que Déu n’hi do. Cap mesura d’austeritat li hem demanat, lo únic que els hi demanem és que defensin els interessos de Palma, que és la ciutat que governen, la reclamin, la llei de Capitalitat, les inversions estatutàries cap al Palau de Congressos, són normes legals, que vostès les han canviades i no han canviat aquests articles, no pugin imposts perquè tenen alternatives que són aquestes, perquè diu que, vostè té la cara de dir que la llevada de la paga extra dels funcionaris és injusta, idò i proposi, proposi l’impost de patrimoni, que és el mateix que la paga extra de tots els funcionaris de Balears, ho proposi, ah no, això no perquè això afecta, no se a qui, suposo que deuen esser més votants del PP que del PSOE. Però bé, perquè no ho proposen una alternativa? Ben alerta, antes tocar als funcionaris, que posar l’impost de patrimoni, només faltaria, només faltaria. Miri és que vostès han fet una estafa massiva a la ciutadania, una estafa massiva, me digui Sr. Martínez, i és la tercera vegada que li repeteixo, una cosa que haguem millorat de fa set mesos, una, social, laboral, econòmicament, una, me basta una, però fa una setmana que li demano, una setmana que li demano. Amb que hem millorat? Fins quan seguiran fent aquests retalls i quan se’n donaran compta que no tenen ni idea? Aquí hi hauria d’anar un adjectiu per anar bé, ni ... idea de lo que hagin de fer, me sap greu però és que era, reflectia a demés el que volia dir. Escolti, disculpi Sr. Batle, escolti és que no tenen ni idea de lo que han de fer, demanin perdó i demanin ajuda, que és el que fan. Fins quan? Fins que en rescati d’Europa? I després de qui serà la culpa? Acaba de dir que ens varem gastar 90.000 milions d’euros més, lo que no diu és que ens podríem gastar 60.000 milions d’euros més, ens podríem gastar això, i ens varem gastar 29.000 milions d’euros més. Escolti, no estam parlant de 29.000 milions d’euros, amb aquests retalls segons vostès són 65.000 milions, només amb paquet de mesures, 65.000 milions, no tornin a estafar a la ciutadania, no les prenguin per beneits, que no ho són, és que vostès menteixen sempre, 29.000 milions d’increment del dèficit, després en parlarem d’això, jo crec que jo encara crec que està maquillat, jo crec que encara està maquillat, i qualque dia trauré aquest acte després que en parlarem, està maquillat el dèficit, és igual encara que no hi fos, són 29.000 milions, i vostès presenten retallades de més de 100, entre aquesta i les que ja havien fet. Fins quant? Premis Nobel els hi diuen que van equivocats, tothom els hi diu que van equivocats. Vostè que criticava al Sr. Zapatero per dir que teníem una banca de Champions League, fer aquestes afirmacions, dir que tenim una banca de Champions League, o dir que tenim brotes verdes, potser que no ajudi molt, però no fa mal Sr. Martínez, no fa massa mal, lo que si fa molt, molt, molt, molt de mal és que surti el Ministre d’Hisenda durant tres vegades i digui que no hi ha doblers per pagar en els funcionaris, això és el que fa mal a l’economia d’un país, i per això amb una setmana, just després d’aplicar aquests retalls, just després amb una setmana varem passar de 500 escassos a 650 a la prima de risc, 150 punts en tot l’any equivalen a 15.000 milions d’euros més d’interessos que ha de pagar per finançar-se la deute espanyola, això és un desbarat, això és un desbarat, reconeguin que no en tenen ni idea, demanin perdó i mirin de demanar ajuda a qui lis pugui donar perquè tot sols no se’n surten. Gràcies.” Té la paraula el Sr. Verger: “Si. Diu el Sr. Martínez que reconeix que aquestes mesures no són justes, i que els treballadors públics no són els culpables d’aquesta crisi, al·leluia, molt bé, a la fi un reconeixement, un acte de contrició sobre això, però clar falla la segona passa, diu, efectivament no són justes, no són els culpables, per tant no les aplicarem, lo que no pot

- 50 -

esser és lo que ha passat fa una estona, que el Sr. Batle ha dit lo mateix, ha dit no són justes, jo ho entenc, però, ho entén molt però les segueix, es segueixen aplicant, això vol dir que no s’ha entès res, per favor no siguem hipòcrites, no diguem que no són justes, perquè si no són justes evidentment aquí estam per lluitar contra la injustícia, m’imagino, i si, i òbviament i plantar cara a determinades coses, i se tenim clar que no són justes, actuem en conseqüència, no diguem una cosa i facem la contrària, perquè això, el poc crèdit que tenim els polítics entre la gent, el perdrem de manera exponencial, no diguem una cosa i facem la contrària, això lo primer. Després me xerra que no són mesures liberals, algunes són inclús socialistes, per favor Sr. Martínez, això és neoliberalisme pur i dur, això és capitalisme salvatge, que es lleva la careta que ha duit durant 30 o 40 anys d’estat de benestar, el capitalisme es va posar una careta, ara la s’ha llevada i es mostra tal com és, salvatge, i amb una distinció en tot el que és el poder i lo que són els ciutadans, que quedem machacats per aquests poders, que efectivament es demostra tal com és el capitalisme, per tant no me digui que això no són polítiques liberals, això és el que està quedant clar, a part de que l’Iva, que si, que pujar l’Iva sigui una mesura socialista, quan és l’impost més regressiu que hi ha, tothom paga el mateix, paga lo mateix gent que guanya 600 euros, o que està a l’atur i no guanya res, que un milionari que guanya, un directiu de banca que guanya un milió d’euros a l’any, paga el mateix per l’Iva, això, que això me digui que pujar això nosaltres hi estaríem d’acord, per favor, l’Iva és lo més regressiu que hi ha. Després, me torna a xerrar, m’intenta tornar a escampar la mentida aquesta del deute públic, que es gasta massa, són els culpables, despesa social, es gasta massa i s’ha de retallar el tal, tothom sap com hem arribat en això Sr. Martinez, i senyors del PP, tothom, i Sr. Batle, tothom ho sap com hem arribat en això, el deute és privat, és de un 200% del PIB el deute privat, i el deute privat l’han generat els bancs inflant la bombolla immobiliària, bastaven dues mesures, no finançar més del 80% dels preus de les hipoteques, i no donar hipoteques per valor superior al 35% dels ingressos, així, però clar això no va interessar a ningú, a determinats establiments polítics de Madrid això no va interessar, es va alimentar aquesta bombolla immobiliària, i hem arribat a lo que hem arribat, amb un deute privat de 200% que ara s’intenta traslladar en el deute públic, quan no és l’origen, el dogma neoliberal els hi falla amb aquest tema, no els hi concorda, amb el cas de Grècia pot tenir alguna virtualitat, amb el cas de l’Estat espanyol, amb absolut, no és el culpable de la, Espanya no és un estat que faci una gran despesa social, no l’ha feta mai, i ara la poca que es feia es retalla. Després, clar que hi ha alternatives, una plantar cara, l’euro a Alemanya li interessa molt, determinat sector exportador alemany, determinat sector financer alemany té molt d’interès en que es mantingui l’euro, l’Estat espanyol té una base per jugar aquí, té una base per plantar cara, i per dir, no ens imposeu aquestes mesures, plantem cara, d’una vegada per totes, no acotem el cap com sempre, com a països, com tots els països del sud han acotat el cap, deixem de mirar a la ciutadania, a Alemanya li interessa molt l’euro i farà, si realment es veu contra les cordes farà tot lo possible per salvar l’euro, plantem cara, plantem cara d’una vegada com a ciutadania digna, com uns polítics que representen a una ciutadania digna, i no facem el que va fer ja el Sr. Zapatero, no ho facin vostès al cub. Després l’alternativa jo li parlava abans, pujar l’impost de societats, quan es plantegen aquestes retallades tan salvatges, s’han de plantejar també alternatives, l’impost de societats pujar-lo al 35% per aquelles empreses que tenen beneficis per més d’un milió d’euros, això és una alternativa, això són 15.000 milions d’euros ja, grans, controlar les grans fortunes, l’evasió de capitals als paradisos fiscals, això es pot fer, això es pot fer, impost de transaccions financeres internacionals,

- 51 -

clar que hi ha alternatives, i si també han de retallar deute públic, evidentment tot s’ha de racionalitzar, tanquin aeroports que no tenen avions, hi ha més de 50 aeroports a la península, un sistema aeroportuari aberrant, i l’Estat no n’ha tancat ni un, les comunitats autònomes han de tancar hospitals, i l’Estat no tanca ni un aeroport, ni es tanca cap línea d’AVE d’aquestes immensament deficitàries, qualsevol expert en transport estranger, quan veu les línees d’AVE que s’han fet a l’Estat espanyol, se’n dur les mans en el cap, és una barbaritat, és una barbaritat, tanquin alguna, abans d’aplicar determinades retallades a la ciutadania en general, o tanquin el Senat, que en 30 anys ni PP ni PSOE han estat capaços de donar-li cap utilitat en aquesta institució, el poden tancar el Senat, 55 milions d’euros estalviats, hi ha alternatives, no diguin que no n’hi ha, però no li carreguin sempre les alternatives en els que no tenen cap culpa, avui s’ha demostrat molt clarament aquí, a l’Ajuntament la ciutadania no accepta això, i per favor senyors del PP, recapacitin però de veres, no diguin, no, no, és que ho entenem però ho hem de fer, no escolti, si realment no són justes no s’han d’aplicar, plantin cara, retallin d’altres bandes, ingressin doblers d’altres bandes que mai s’ha ingressat, fa molts d’anys que hi ha molta gent que no paga, gent que si que té doblers, gran banca, gran fortunes, i no apliquin aquests retalls absolutament salvatges a la ciutadania, no ens duguin a un empobriment general d’una ciutadania que no té cap culpa de com hem arribat en això, que estam hipotecats fins al 200% de tot el que podem guanyar en la nostra vida, per una mala política financera, una desregularització del sistema financer, que no es varen ocupar determinats establiments polítics de Madrid. Gràcies.” Té la paraula el Sr. Martínez: “Gràcies. Bé, a nosaltres ens preocupa tenir una oposició tan crispada, perquè la crispació no ajuda a sortir de la crisi Sr. Verger, Sra. Calvo, la crispació no ajuda a sortir de la crisi, no aporta res per sortir de la crisi. Vostès ara diuen que la rebaixada dels salaris, aprovada per Madrid, és injusta, també ho era en el 2010. Perquè la varen aplicar? Perquè vostès varen rebaixar les nòmines en els funcionaris si era injusta? Perquè no varen dir que no? Vostès governaven, a l’Ajuntament, governava el Sr. Verger a la Comunitat Autònoma, es podrien haver oposat, haver dit, no ho complim. No varen complir una sentència, en el Govern no varen complir una sentència damunt el tema dels metges, podrien haver fet lo mateix aquí, no la volem complir, la trobem injusta. Insubmissió, comencem d’aquí, fem d’Ásterix, no ens demanaran ara a nosaltres no complir la llei, vostès en el 2010 tenien l’oportunitat de donar-nos a nosaltres lliçons, sobretot perquè nosaltres ni li demanàvem, no els fèiem culpables de res, ni teníem el to que ha emprat vostè Sr. Alcover i Sr. Verger, el to de vostès dos no el teníem, no el teníem, som, érem una gent realistes, lo que hi havia. Quan es va començar a xerrar d’això, sap que ens deien Sr. Alcover i Sra. Calvo i Sr. Verger? Sap que ens deien? Sobretot els socialistes, Sr. Verger. Sap que ens deia Sr. Alcover, Sr. Calvo? Antipatriotes, érem antipatriotes perquè dèiem el que venia, jo sempre els he dit el debat d’en Pizarro i en Solbes, en Pizarro lo que va dir en aquell debat amb el que ha passat, lo que va dir en aquell debat és el que ha passat, en aquell moment pareixia que, però bé vostè xerrava Sr. Verger d’hipocresies, la hipocresia que varen tenir vostès a l’any 2010. Miri, nosaltres hem de ser rigorosos, i hem de dir la veritat, nosaltres no fem retalls per gust, és que no ens donen els doblers per pagar el dèficit públic, antigament es tenia facilitat per col·locar l’endeutament a nivell dels mercats internacionals, però a la primera legislatura d’en Zapatero, damunt el segon o tercer any, no per culpa d’en

- 52 -

Zapatero, li vull dir, però justament era en aquella època, ja dins la literatura econòmica es deia que teníem un problema a la balança de pagaments, que és que començàvem a dependre massa del finançament exterior d’Espanya, fa molt, li estic parlant de fa molt de temps. En aquella època pues estàvem amb l’estatut de Catalunya, l’estatut de Balears, l’estatut de València, estàvem amb els estatuts, els diputats no estaven amb la dació en pagament, no estaven mirant de millorar les exportacions, no estàvem amb això. Aquell risc es va assumir en aquell moment, no se me pot dir que ara som nosaltres els culpables, quan s’havien d’haver pres mesures que no fossin tan dramàtiques com les actuals, s’haurien d’haver pres en aquella època, en aquella època. Mirin, jo me sorprèn que vostès ens xerrin de, com ens xerren a nosaltres del tema, nosaltres hem fet una gran esforç, esforç que vostès no varen fer. Nosaltres els varem demanar, quan hi va haver la retallada de salaris en els funcionaris, simplement els varem demanar una disminució del 25% del salari dels alts càrrecs, vostès es varen negar. Sap que ens varen dir? Sap que me va dir Sr. Verger? Sap que me va dir Sr. Alcover? Me va dir que comencéssim nosaltres en el Grup Municipal Popular, rebaixant el Grup Municipal Popular, que tenim aparato administratiu. Bé, nosaltres hem arribat i hem fet una disminució, un esforç del 50% de l’Equip de Govern, de més del 50% realment. Vostès el que ens demanaven a nosaltres la passada legislatura, nosaltres no li hem demanat, no li hem demanat, per tant entenguin que no podem donar suport en aquesta proposta. Moltes gràcies Sr. Batle.” Es proposa dictaminat desfavorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans: 1.- L’Ajuntament de Palma insta al Govern de l’Estat a retirar immediatament les mesures anunciades per Mariano Rajoy el passat 11 de juliol i les aprovades pel Consell de Ministres dins la mateixa setmana. 2.- L’Ajuntament de Palma, davant la manca de legitimitat democràtica de les mesures de Rajoy, insta al Govern de l’Estat a convocar un referèndum o eleccions anticipades. 3.- L’Ajuntament de Palma iniciarà un procés participatiu i de consulta a la ciutadania sobre les alternatives i propostes per fer front a l’actual situació. Es fa votació separada dels punts: El punt 1 es REBUTJA per 17 vots en contra (PP) i 12 vots a favor (PSOE i PSM-IV-ExM). Els punts 2 i 3, es REBUTGEN per 17 vots en contra (PP), 9 abstencions (PSOE) i 3 vots a favor (PSM-IV-ExM) 47. Proposició del Grup Municipal PSM-IV-ExM relativa a retirada del cablejat

de la murada àrab s.X-XII (2224/2012) i alternativa del Grup Municipal Popular.

Intervé un representant de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma:

- 53 -

“Sr. Batle, Regidors i Regidores. La murada ara de la Porta des Camp és un bé d’interès catalogat, i per tant un lloc per mostrar a les persones que ens visiten, l’impacte visual que ocasiona l’estesa de cablejat, que degut a la retirada de vegetació es fa més visible, dona una imatge que diu molt poc a favor d’aquest Ajuntament, tractant-se d’un lloc històric, d’interès cultural, que rebrà visites turístiques, i hem d’esser conscients de la imatge que donem fora de Palma, ja que som una ciutat que viu en part important del turisme, i s’ha de cuidar encara més el seu aspecte. Som conscients dels moments econòmics que vivim, però en aquest cas és necessària la retirada de l’estesa de cablejat de la murada àrab, que no és tan costos com les obres del Palau de Congressos, perquè així guanyaràs, la ciutat hi guanyarà, el conjunt de la ciutadania. Gràcies.” Parla el Sr. Batle: “Moltíssimes gràcies. Molt amable. Me diuen que hi ha una alternativa per unanimitat, jo no se si hi ha qualcú que vulgui intervenir o podem passar a la votació. Vol intervenir vostè si? Idò quan vostè vulgui. Té la paraula la Sra. Fernández Barrero: “Si, no, serà una intervenció breu, no, només per efectivament hi ha una alternativa a la nostra proposició, crec que estam contents de que sigui una cosa tan evident per tothom, de que aquest cable és inacceptable que estigui travessant aquesta zona de la murada, per tant efectivament nosaltres recolzarem l’alternativa, si ja hi havia un projecte perfecte i que es dugui endavant el més aviat possible, perquè l’impacte francament és molt important. Gràcies.” Té la paraula el Sr. Sansó: “Molt breument, només per indicar-li l’acord, com ja es va informar a comissió, aquesta, aquest projecte que el tinc aquí per si un cas el volen veure, ahir es va presentar a Junta de Govern, es va aprovar i per tant serà immediat ja la seva posada em marxa.” Es proposa dictaminat desfavorablement per la Comissió de Vigilància de la Contractació i Infraestructures: Alternativa presentada a la Comissió: El Ple de l’Ajuntament de Palma de Mallorca insta a l’equip de Govern a continuar amb la tramitació i posterior execució del projecte amb data de juny de 2012 del Servei de Vialitat de l’Àrea d’Infraestructures denominat “PAVIMENTACIÓ DEL PARTERRE DEL CONVENT DE LES MONGE S JERÒNIMES (PLAÇA PORTA DEL CAMP – C/ ANTONI PLANAS) en la memòria del qual, concretament al punt tercer (obres a realitzar) indica el següent: “Per últim, està previst la instal·lació d’una canalització subterrània amb la finalitat de soterrar la línia del servei de telègrafs que actualment discorre adossada a la façana de l’edifici.” S’APROVA per unanimitat.

- 54 -

48. Proposició del Grup Municipal PSM-IV-ExM relativa a no subscripció del

crèdit del Palau de Congressos (2225/12). Intervé el Sr. Pere Felip i Buades, representant de l’Associació de Veïnats Es Raval de Santa Catalina: “Molt Honorable Sr. Batle, senyores i senyors regidors. L’Associació de Veïnats Es Raval de Santa Catalina, referent a aquest punt, exposa lo següent: els ciutadans de Palma i els contribuents balears han sufragat un hotel i un palau de congressos que el passat dia 20 de juliol es convertí oficialment en una ruïna, repeteixo, en una ruïna a l’entrada de Palma. Hi han posat 40 milions d’euros, en deuen 30 i per acabar les obres encara n’hi haurien de posar uns 30 més. Jaume Matas, en mala hora i contra tota lògica, fou el gran impulsor d’aquest projecte mastodòntic, nefast, apocalíptic, que era contrari a les ordenances i al sentit comú. Aina Calvo li seguí les passes. L’exbatlessa negocià l’adquisició d’un solar i violentà la normativa urbanística per fer-ho realitat. També confià en el Grup Barceló, que la deixà tirada al·legant que li havia capgirat el projecte, i era cert, segons pareix. Cinc anys més tard, les obres s’han d’aturar perquè el palau de congressos no interessa a ningú, repeteixo, no interessa a ningú. És inviable perquè en cap moment estava justificat. Aquesta ruïna de formigó és el fruit d’una ambició desmesurada i irresponsable. També és un frau, si, un frau a la ciutadania, la indignació de la qual està més que justificada quan veu una cosa com aquesta construïda amb els seus imposts, amb els imposts dels ciutadans Sr. Batle no es pot jugar tan alegrement. I si hi ha un principal responsable polític de la vergonyosa tudadissa de doblers públics al palau de congressos, al nostre criteri, aquest és la exbatlessa de Palma, Aina Calvo. Sempre arrossegarà un llast de dimensions elefantístiques: la decisió de pagar amb una morterada de doblers públics el bagul de l’autopista i l’hotel annex. Impulsat, desgraciadament per Jaume Matas en temps del boom, el palau s’articulà a partir d’una concessionària d’empreses privades, que assumien el gruix de la inversió. Arribà Aina Calvo al poder i tingué l’oportunitat única d’enterrar el projecte, ja que aquest tenia un greu problema legal de titularitat d’un dels solars. Però lluny de fugir del funest impuls Matas, molt discutit des del punt de vista de l’estètica i la ubicació, va tenir el caprici, repeteixo el caprici de tirar endavant les obres, mentre les empreses s’anaven retirant. Entre elles, el Grup Barceló, principal concessionari. Aina Calvo ens ficà a tots dins un pou sense fons. Quan arribà el PP, l’obra estava molt avançada. Ho han intentat arreglar. No han pogut, i han pagat a demés les coses més malament i més embullades. Ara, el palau tancat i sense acabar és la vergonya de Mallorca, repeteixo, és la vergonya de Mallorca, PSOE i PP, els dos juntets són culpables d’aquesta ruïna de formigó, són els mateixos cans amb diferents collars, que el cel ens colli confessats als palmesans. Per acabar, l’Associació de Veïnats Es Raval de Santa Catalina, desitja als 29 membres que integren aquest consistori, unes bones vacances estiuenques d’agost, rebin tots vostès, tots, una cordial i amigable abraçada catalinera. Res més i moltes gràcies.” Intervé un representant de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma: “En aquests moments, quant parlem de despeses hem de parlar de prioritats, de necessitats reals, per aquest motiu la decisió de paralitzar les obres per que cap de les

- 55 -

grans empreses hoteleres se vol fer càrrec, no és una mala notícia pels ciutadans i ciutadanes de Palma, ja que la situació de ciutat no és la mateixa que quan es va decidir construir un palau de congressos, continuar aquestes obres implica un crèdit de 80 milions d’euros, hem estat rescatats i anàvem adquirir un crèdit de 80 milions d’euros, i això sense actualitzar els estudis que determinin si les necessitats de la nostra ciutat són les mateixes, o pel contrari, ja no té com a prioritat acabar les obres d’un palau de congressos, que, a més de augmentar la nostra deute, ni tan sols sabem si es podrà amortitzar, per que les previsions no són les mateixes i la situació ha canviat en els darrers anys, segons diuen les arques estan buides, els ciutadans i ciutadanes ja no podem estar més ofegats per les retallades econòmiques, aquest és un exemple clar de que el que menys interessa són les persones per que quant hi ha voluntat política els diners surten de les pedres. Aquest consistori gastarà 4 milions d’euros en l’acabament de la façana del palau de congressos per que no sembli un edifici fantasma, això si que és una fantasmada, tenint en compta la primera línea de la ciutat, que és la façana marítima, inacabada, així com la tenen, els carrers tallats ocasionant molèsties als veïns i veïnes, i materials d’obres escampats, aquí no val parlar d’herències, per que de quin consistori va heretar la nostra ciutat la fantasmada del palau de congressos? Per aquests motius demanem que es paralitzin totalment la subscripció de crèdits per acabar les obres del palau de congressos, fins que s’actualitzin els estudis econòmics i tinguem les xifres clares del cost per l’acabament de la façana del palau de congressos amb un pressupost tancat, que ens garanteixi que no tindrem cap sorpresa pel que fa als pressupostos. També seria necessari demanar que les grans empreses hoteleres a les que tant els interessava en el seu moment la construcció del congressos, que quan ja estava fet i dit no es va poder tornar enrere, que s’impliquin ja que tenen una responsabilitat directa en aquest tema. Sr. Batle, i en aquest moment ara és absent, bé, senyors regidors i regidores, cal que facem una reflexió, si no podem pagar lo més necessari de on traurem els doblers? Encara que sigui 4 milions els hem de tenir, perquè no poden retallar més de on no n’hi ha. Gràcies.” Té la paraula el Sr. Verger: “Si. Jo crec que amb aquest tema la veu de la ciutadania, jo crec que és un clam, evidentment la història ja l’hem explicada una mica abans, l’ha explicada també molt bé el Sr. Pere Felip, això comença amb una fantasmada d’aquestes del Sr. Matas, un projecte megalòman, que es col·loca de manera artificial a la primera línea, quan inicialment de manera més racional estava ubicat a un altre banda, amb un determinat esquema, que és que un privat posava més de 80 milions d’euros, l’administració ajudava amb 30 milions, un esquema determinat, però comencem a, comença així aquesta història. El 2010 hi ha un canvi, hi ha un canvi d’esquema total, Barceló surt, aquell que havia de posar els 90 milions d’euros surt de Palau de Congressos, i per tant en aquest moment se li carrega el mort, perquè no té un altre terme, a la ciutadania acabar aquestes obres, a les administracions, 110 milions d’euros que a partir d’aquest moment ha de posar l’administració, amb el vot a favor del Partit Popular, aquesta és la història i evidentment del PSOE, aquesta és la història d’uns dos anys a cegues, nosaltres llavors ja, això si que no permetré que el Sr. Martínez tergiversi la realitat, nosaltres llavors allà, quan hi ha aquest canvi fonamental d’esquema, votem en contra, votem en contra de que Barceló surti sense penalització dels 5 milions d’euros, segons la clàusula que, segons la clàusula que tenia, per incompliment de contracte, perquè

- 56 -

incompleix el contracte, i votem en contra d’un aval de 30 milions per part de l’Ajuntament, no, en aquells moments s’havia de replantejar tot, s’havia de qüestionar tot. Com així un privat que havia de posar 80 milions d’euros ara diu que no els vol posar? En aquell moment s’havia de replantejar tot i vostès varen tirar endavant, sense replantejar res, carregant el mort un altre vegada en els ciutadans, i ara hem arribat en això, ara la realitat s’imposa, el que nosaltres vaticinàvem fa dos anys, que anàvem a cegues, que era una autèntica fugida cap endavant, que els estudis no sortien, que per qualque cosa se n’anava Barceló d’aquest concurs, ara els fets desgraciadament ens donen la raó, senyors del PP, senyors del PSOE també, assumim la realitat ja d’una vegada per totes, per mirar cap endavant, el Palau de Congressos és un fiasco, és una ruïna, no l’interessa a ningú del sector privat, no hi ha hagut cap empresa privada que el vulgui gestionar, a unes condicions mínimament acceptables per l’administració, no n’hi ha cap, no interessa, ni regalat l’ha volgut pràcticament, això és una realitat que s’imposa, per favor traguem les conclusions fins a les darreres conseqüències d’aquesta realitat, duim un any que el Sr. Gijón, el Sr. Batle, el Sr. Sansó, ens canten les excel·lències del Palau de Congressos, milions de turistes de congressos anaven a venir a Palma, això anava a esser una pluja d’euros per la ciutat, els números sortien, un interès de les empreses per assumir aquesta inversió i gestionar-ho, perquè era fenomenal, la realitat és molt dura, dos concursos deserts, amb unes condicions que ja pel privat eren molt bones i molt negatives per l’administració, perquè el ... s’havia de subscriure per 80 milions, assumim la realitat, això no té ni cap ni peus aquesta inversió, no és un tema de conjuntura, de marca Espanya, de la prima de risc, és una cosa molt més profunda, quan Barceló se’n va i diu que no posa els 80 milions, és que passa qualque cosa, quan ara cap empresa del sector es vol assumir això, és que passa qualque cosa, per favor arribem a les darreres conseqüències. Que fem ara amb aquest mort que ens ha caigut a tots els ciutadans? Aquests 110 milions d’euros que ara hem d’assumir? Aquest préstec de 80. Que hem de fer ara? Efectivament per començar Sr. Gijón, Sr. Sansó, evidentment jo és una situació insostenible, duen un any cantant les excel·lències d’aquesta infraestructura, dient lo fenomenal que és, enganyant a la ciutadania, estafant a tota la ciutadania sobre això, per favor una mica, una mica de dignitat, no tenen altre alternativa que la dimissió, independentment d’això, anem a afrontar el problema gros, perquè efectivament malgrat vostès dimiteixin el problema segueix. La dimissió evidentment no té discussió però, que fem? Hem de seguir gastant doblers en seguir aquestes obres? Paralitzar, molt bé, molt prudent per ara, jo ahir escoltava i me sap greu, però escoltava la Sra. Calvo que deia que no s’havien de gastar més doblers en aquesta infraestructura, però a la vegada deia que no s’havien de paralitzar les obres, jo crec que hauríem d’assumir. El PP, que vol fer el PP?, li vol regalar en el primer que passi, una infraestructura pagada per l’administració regalar-li en el primer ... que passi, perquè se’n desfasi d’alguna manera, aquestes són les alternatives que tenim ara. No convindria que arribat en aquest moment estudiem bé el tema? Facem números seriosos d’un altre manera? No els números que ens feia el Sr. Jiménez que afortunadament ha hagut de dimitir, després d’enganyar-nos també en dues comissions consecutives, que vostè lo únic que fa és repetir els números que li donava el Sr. Jiménez, que ha hagut de dimitir per vergonya, de com ha fracassat lo que ell vaticinava. No hauria arribat el moment de replantejar-ho tot? Ara que ja qualsevol solució és pèssima, efectivament, allò ja està molt avançat, el deute generat és immens, qualsevol solució és pèssima. Però, hem de gastar aquests 30 milions que falten per executar? Els hem de gastar? Hem de seguir aquestes obres? Si cap privat vol assumir ni una petita part d’aquests 30 milions d’euros

- 57 -

que queden per gastar? Hem de seguir aquestes obres? Hem de gastar 30 milions més? Perquè? Per després ningú tingui cap interès en gestionar això, que és una ruïna i és un fiasco. No convindria replantejar-ho tot?, posar números damunt la taula, fer uns anàlisis apurats, no els que feia el Sr. Jiménez, afortunadament dimitit. No convindria que ens cenyíssim en això? I en base en això seure amb el sector turístic, seure amb tots els sectors, i els agents socials, entitats ciutadanes. I prendre la decisió menys dolenta? No seria, no hauríem de prendre d’una vegada per totes la decisió menys dolenta? En números, en transparència, en debat, no amb aquesta fugida cap endavant a cegues, com duim des de fa dos anys. I una de les possibilitats quina és? Evidentment el desmuntatge d’aquesta infraestructura, nosaltres volem que s’estudiï això, nosaltres volem que es facin números d’això, evidentment no és una solució ideal, és dolenta aquesta solució, però per favor s’estudiï que costaria desmuntar, quins beneficis té per la ciutat recuperar aquell espai, i sobretot així evitaríem gastar 30 milions més que encara estan pendents d’executar, ja ho se que ja s’han gastat molts i que evidentment desmuntant no tindríem finalització, però és que encara en falten 30 que vostès pretenen executar, per favor ens asseguem de manera seriosa, ho estudiem tot, i en números prenguem la decisió menys dolenta, ara totes són pèssimes, però per favor d’una vegada per totes prenguem la menys dolenta, amb transparència i amb seriositat i rigorositat, que ha faltat molta des de fa dos anys, bé, des de el principi d’aquesta història. Gràcies.” Té la paraula el Sr. Gijón: “Gràcies Sr. Batle. Yo no seré tan vehemente Sr. Verger, veo que se anima mucho con este tema, a lo mejor si se hubiera animado más en el pasado, a lo mejor sería diferente la situación. Mire, para que no quede la más mínima duda, porque el PSM-Iniciativa Els Verds Entesa per Mallorca i el Partido Popular, tienen criterios tan diferentes, que intentar convencernos el uno al otro es que de verdad, es que no vamos a llegar a ningún tipo de acuerdo. Para que no quede la más mínima duda, le diré que desde el Partido Popular, y espero que desde el Partido Socialista también se siga apostando por la infraestructura del Palacio de Congresos, y le voy a decir porque. Lo primero, el mundo no se termina en el 2012, afortunadamente, seguiremos, y esto es una infraestructura que no se hace para el 2012, el 13 o el 14, aquí ya no estamos pensando en una legislatura, aquí ya no estamos pensando en réditos electorales, aquí estamos pensando realmente en algo que pueda servir para desestacionalizar los ingresos que se producen en estas islas, y yo a día de hoy todavía sigo sin saber que proponen ustedes, como generamos más ingresos, usted pone en su alegato de exposición de motivos, que las farmacéuticas ya no gastan dinero en los congresos, no es cierto, gastan menos dinero, claro que gastan menos dinero, evidentemente en el 2012, y si se fijan en el 92 también gastaban menos dinero, y antes en el 85 también gastaban menos dinero, pero las crisis tienen estas cosas, si tenemos que tomar las decisiones única y exclusivamente por como esta la situación económica en estos momentos, pues tendremos un problema, le voy a poner un ejemplo, lo va a entender perfectamente, en el año 2005 la primera constructora de este país, que era ACS-Dragados, valía 55 euros por acción, hoy vale 12. ¿Qué tienen que hacer los accionistas de ACS de Dragados? Lo mismo ocurre con cualquiera de los bancos, mire que valía el Banco Santander en el 2005, y mire que vale el Banco Santander en estos momentos. ¿Qué hacemos cerramos? ¿Se quita? ¿Se liquida? Díganme una sola propuesta que hayan hecho ustedes, a parte de que no me voy a tomar en serio de verdad que digan que quieren desmontar el Palacio de

- 58 -

Congresos, porque ustedes se piensan que el Palacio de Congresos, hacer números, quiere que hagamos números para desmontar el Palacio de Congresos, ¿Pero usted que se piensa? Que el Palacio de Congresos se le da a un botón y empiezan las piezas a quitarse, usted se cree que el hormigón se recicla, el aluminio que está específicamente puesto para allí, que además es una aleación específica para ese proyecto. ¿Usted se cree que eso se puede reciclar? Los hierros, ¿Qué hacemos con los hierros? Bueno, ¿y que cuesta eso? Usted está diciendo que no gastemos más dinero, ¿Cómo hacemos esto? ¿Nos metemos en esta barbaridad en desmontar? ¿Y luego que hacemos? Porque no se olvide una cosa, es que a día de hoy ya hay 38 millones de euros ejecutados ¿vale? Y mire nosotros, como todo, aquí ustedes quieren pensar que la culpa ¿perdón? 38 millones de euros ahora mismo ejecutados, más la parte que se lleva invertida por parte de la administración, efectivamente, sin pagar. Aquí de lo que se trata ahora es de intentar serenarnos, que es lo que hemos hecho, parar las obras, pero la seguridad jurídica es muy importante también, la Sra. Calvo tiene razón cuando dice que esto puede generar indemnizaciones, claro que puede generarlas, evidentemente, porque se ha hecho una adjudicación pública, que estaba basada en unos criterios que no son los de ahora, lamentablemente en su momento, esto iba a costar x a la administración, y ahora va a costar más ¿eso significa como usted dice que a los privados no les interesa? No, eso no significa eso, eso significa que a los privados en las condiciones anteriores no les interesa la obra, que es muy diferente. Al sector privado le sigue interesando esta infraestructura, evidentemente ya no con las condiciones, ahora no está nadie en disposición de poner 80 millones de euros, para ejecutar esta infraestructura. Y yo lo que quiero saber, porque todavía no me queda claro, es si siguen apostando por una inversión que es de las pocas que en esta ciudad puede generar ingresos, porque esta es la pregunta que nos tenemos que hacer. ¿Confiamos en que este Palacio de Congresos sirva en un futuro para desestacionalizar? Independientemente de que ahora hayan bajado los congresos, que efectivamente han bajado los congresos. Apostamos, luego tendremos otra propuesta que hace el Partido Socialista, apostar para que vengan más cruceros, me parece muy bien, ¿Apostamos porque vengan más turistas de cruceros?, porque eso significa invertir, eso significa poner dinero en el puerto, eso significa posiblemente hacer otro pantalán, hacer otra estación marítima, ¿apostamos por eso o no apostamos por eso? Esa es la pregunta que se tiene que hacer, a partir de aquí nos podemos sentar. Yo tengo que decirle algo en lo que no estoy en absoluto de acuerdo, precisamente por ser híper transparentes, a lo mejor pasa lo que está pasando. Usted antes le reclamaba al Sr. Martínez, nos reclama a nosotros que dimitamos, a mi me gustaría saber exactamente porque quiere que dimitamos, porque lo único que hemos hecho es intentar sacar el máximo dinero para la administración, y fíjese, fíjese lo fácil que hubiera sido para nosotros cambiar el concepto del concurso, y decir que el que quiera presentar una oferta por el Palacio de Congresos, que la presente sin ningún tipo de limitación, hubiera sido sencillísimo, a la primera hubiéramos tenido 5 propuestas, seguro, y entonces nos estaría reclamando la dimisión, porque habríamos adjudicado, seguramente, según su parecer a la oferta más desfavorable, y precisamente para evitar eso nos hemos ceñido al plan que teníamos, y por eso presentamos un primer pliego con 11.500.000 de canon, 1.500.000 de renta fija, y un 10% de renta variable, y al ver que no se presentaba nadie, hemos vuelto otra vez a presentarlo intentando reducir las variables económicas, y si lo tenemos que hacer 5 veces, lo haremos 5 veces, para conseguir el máximo. Pero no se olvide una cosa, siempre por concurso público, siempre aprobando los pliegos en donde toca, en el Consejo de administración, teniendo

- 59 -

ustedes información, llevándolo al BOIB, llevándolo al diario de las comunidades europeas, usted no hable de falta de transparencia, hable de lo que quiera, pero no hable de falta de transparencia, porque si algo ha sobrado en este proceso ha sido la transparencia. Gracias.” Té la paraula el Sr. Alcover: “Gràcies Sr. Batle. Miri, és vera que s’ha d’intentar treure lo màxim, però dins uns paràmetres raonables, perquè si aquest màxim, si el nostres màxims no són els màxims de mercat, lo que hem d’intentar quadrar són els màxims de mercat amb els màxims que nosaltres estam disposts a treure, perquè sinó sempre el declararem desert, i així ens ha anat. Miri, nosaltres per parlar directament de l’alternativa, nosaltres la votaríem en contra, perquè entenem que aquí deixem de banda una qüestió que per nosaltres és crucial, hi havia un acord Partit Popular i PSOE, de l’anterior legislatura i Esquerra Unida, perdó, en el qual nosaltres volíem vincular inversions estatutàries per acabar aquesta infraestructura. Evidentment, si nosaltres vinculéssim aquestes inversions estatutàries, després el cànon per petit que fos, suposaria un benefici per la ciutat, segur, segur, el que passa és que vostès no se perquè, vull suposar perquè, perquè des de Madrid ha dit que no, no compleixen la llei i aquí a callar tothom, renuncien en aquestes inversions estatutàries, si tinguéssim inversions estatutàries, i no me parli dels 20 milions d’euros, del principi de caixa única, no el torni repetir que ja és cansat, si poguessin disposar d’una part d’aquests doblers, ara no caldria aturar les obres, les podríem continuar i treure un altre concurs, o un negociat que ara la llei de contractes ho permet, ho podríem fer, si al manco veiéssim qualque gest de reclamar aquestes inversions per acabar aquesta inversió, aquesta, el Palau de Congressos, podríem parlar, parlaríem el mateix llenguatge al manco. Però ara, que hem de fer? Quina és l’alternativa? Quin és el Pla C? L’A i B ha fallat. Quin és el Pla C? Endeutar-nos, nosaltres entenem que no ens hem d’endeutar més, primera perquè tenim aquest acord d’inversions estatutàries, que ens empara una llei orgànica, que és l’estatut, que està votat per 3/5 parts que encara que volgués el Partit Popular en el Parlament, amb la seva majoria absoluta, no el pot llevar, està obligat a assumir aquestes despeses, encara que, perquè si fos una llei com la llei de capitalitat, un podria dir escolti, si nosaltres tenim 35 diputats, 34 ara, i canviem la llei, per tant deixem de tenir aquesta obligació, fantàstic, ho poden fer, no ho han fet fins ara, però ho poden fer, però és que l’estatut no poden, hi ha d’haver acord, perquè són 3/5 parts, hi ha d’haver acord. Per tant, perquè no destinar aquesta obligació legal que té l’Estat a destinar uns milions determinats d’euros a inversions a la comunitat i destinar-los allà, com hi havia acord PP-PSOE i Esquerra Unida? Aquest és el problema que ara tenim. I també ens pareix malament el fet d’aturar, precisament per aquest motiu, no importaria aturar si tinguéssim aquest finançament afectat. Gràcies.” Té la paraula el Sr. Verger: “Si. Anem a veure Sr. Gijón, me segueix dient, me segueix cantant les excel·lències de la infraestructura, que això ajudarà a desestacionalitzar, m’ho demostri, jo l’única realitat que tenim aquí davant els nassos, si la volen veure, si la volen veure, uns i altres, és que ningú s’ha interessat per això, a unes condicions vostè me xerra de que aquest concurs, vostè anava a treure un gran rèdit en el privat amb aquest concurs, el concurs

- 60 -

així com estava plantejat, tant el primer com el segon que han quedat deserts, ja eren molt favorables pel privat i molt gravosos per l’administració , ja partíem d’això, ara damunt ja és que no se, vostè me segueix dient que això li segueix interessant a la iniciativa privada, aquesta infraestructura. Home, clar, si ho paguem els ciutadans, i ells fan el negoci, per ventura l’interessa a qualcú, evidentment, si l’hem de pagar tots els ciutadans i només fer ells, determinada empresa, gran empresa del sector turisme negoci, del sector turístic ha de fer el negoci, clar que l’interessa, però clar no és això, no es tracta d’això, no es tracta d’això, o sigui que m’ho demostri si realment això és tan bo, tan favorable, o sigui això durà tants de milions d’euros per la ciutat de Palma, com fa un any que segueixen dient, ho demostri, tregui els estudis, tregui els papers, ho demostri a tothom, nosaltres estam disposts a veure’ls, i a contrastar-ho però la realitat, jo és que és no voler assumir una realitat palmària, ningú del sector privat ha volgut això, ningú s’ha interessat per això, en una, quan l’administració es comprometia a fer un préstec de 80 milions per acabar, només a canvi d’un cànon de 1,2 milions del concessionari, que no servia per pagar ni una sexta part del crèdit que s’havia de demanar per part de l’administració, o sigui no me, per favor, o sigui ja les condicions eren molt bones pel privat, el cànon que havia de pagar, no bastava per pagar ni una quinta part de lo que costava a l’administració amortitzar el crèdit durant 40 anys, durant 40 anys ens hem d’embarcar en una història de 80 milions, una història que no li interessa a ningú, per lo vist els meus arguments tampoc no li interessen al Sr. Gijón. Per tant, anem a veure, me xerra el Sr. Gijón que no hem de prendre decisions condicionats perquè hi ha crisis, perquè n’hi ha hagut d’altres de crisis, és que vostès no s’enteren. Però s’enteren de on estam ficats? S’enteren de quina situació tenim en el carrer? Això és molt més que una crisi, això és una catàstrofe, la gent se’n va cap a l’atur, a la gent li retallen els sous, ningú, la gent està hipotecada, situació dramàtica en el carrer, això és molt més que qualsevol altre crisis de les que vostè me xerrava, és molt més dramàtica, si vostè no s’ha enterat encara d’això, és dramàtic, i és el moment de prendre decisions dramàtiques. M’estan dient, m’estan dient els que volen que seguir les obres, que hem de seguir posant els 30 milions que falten per posar això? És això que ens estan proposant? Demostrin, demostrin per favor damunt papers, abans de fer això, fa dos anys que ho diem, i amb dos anys la quantitat d’euros dels ciutadans que s’han dilapidat per una infraestructura que no interessa a ningú, i s’ha quedat demostrat, ens demostrin que si que l’interessa a qualcú abans de posar 30 milions més, molt prudent lo d’aturar, però per favor ara això ho han de fer, i clar que s’ha de fer amb transparència, transparència no és que vengui el Sr. Jiménez a una comissió i ens conti quatre contes i quatre històries, i després avergonyit, empegueït de que no li surtin els seus contes dimiteix. Això no és transparència Sr. Gijón, transparència és que ens venguin amb els informes, ben contrastats, rigorosos, de a veure amem quines possibilitats té aquesta infraestructura, si és que els té, i el cost social de deixar d’invertir 30 milions en qüestions socials, i invertir-los en el Palau de Congressos, anem a prendre una decisió amb tots els elements damunt la taula, això és transparència, no que ens vengui qualsevol embaucador, a contar quatre històries a la comissió. I després, desmuntar, m’ho demostri que és una cosa tan, jo som conscient que no és cap gran iniciativa la de desmuntar el Palau de Congressos, i recuperar l’espai per la ciutat, clar que té costos i clar que ja hem invertit, i clar que no és una gran, ja ho se que no és una iniciativa ideal, però per favor me demostri també, me demostri que és la més dolenta de totes, perquè sinó jo sincerament que vostè me digui que és molt millor seguir gastant 30 milions d’euros que falten per acabar en el Palau, jo m’ho haurà de demostra

- 61 -

que el que nosaltres proposem és pitjor, sense evidentment fer cap apriorisme, no és el moment de fer apriorisme, jo no estic dient que l’alternativa de desmuntar sigui la millor, però per favor ens demostrin que no ho és, aturem d’una vegada aquesta fugida cap endavant, aquesta locura d’aquest fiasco, d’aquesta ruïna del Palau de Congressos, la situació que tenim en el carrer, no ens pot permetre, no ens permet de treure 30 milions d’euros públics per posar en acabar el palau, no ens ho permet, anem a replantejar-ho en serio, no seguim a cegues, amb una fugida cap endavant temerària, catastròfica, per favor, replantegem-ho tot amb serietat i amb rigorositat, és un prec que faig. Gràcies.” Té la paraula el Sr. Gijón: “Gràcies Sr. Batle. Vuelvo otra vez a pedirle Sr. Verger que no le ponga tanta pasión, que le va a dar algo, póngase tranquilo. Mire, voy a intentar explicárselo de una manera, voy a intentar explicárselo de una manera muy sencilla, ¿vale?” Parla el Sr. Batle: “Vamos a ver, por favor, estamos teniendo un Pleno y aquí se ruega silencio para que los Regidores en estos momentos puedan intervenir. Muchísimas gracias. Muchísimas gracias. Estoy seguro que todo el mundo entiende, estoy seguro que todo el mundo entiende que ahora es el momento de que hablen los Regidores. Muchas gracias. Sr. Gijón continúe por favor.” Parla el Sr. Gijón: “Gracias Sr. Alcalde. Voy a intentar explicarlo de una manera muy sencilla.” Parla el Sr. Batle: “Por favor acabe de decir lo que tenga que decir, y después podremos continuar. Muy bien muchísimas gracias, y usted ya ha podido decir lo que quería, no le correspondía pero yo. Ahora nos deja que continuemos. Muchísimas gracias muy amable. Continúe Sr. Gijón.” Parla el Sr. Gijón: “Muchas gracias Sr. Alcalde. Sr. Verger, insisto, voy a intentar explicarlo de una manera muy sencilla. A día de hoy se deben 38 millones de euros a la constructora Acciona, terminar esta obra cuesta aproximadamente 30. Si sumamos lo que se debe más lo que ya se ha pagado, a día de hoy ya se han invertido, porque entiendo que usted estará de acuerdo en que a la constructora hay que pagarle los 38 millones de euros, entiendo que eso no lo pone en duda, si pone en duda eso ya no hace falta que sigamos, que continuemos, si usted pone en duda que a una empresa que ha hecho su trabajo no se le tiene que pagar, bueno, eso significa que hay 80 millones de euros que ya están invertidos, guste o no guste. Terminar la obra cuesta 30. Tenemos dos opciones, opción A, paramos las obras y hacemos lo que usted dice, incluso desmontándolo, que por cierto costará dinero, o intentamos buscar un operador, que al menos esos 30 millones

- 62 -

de euros que faltan lo pueda pagar, ¿Qué hacemos? ¿Qué hacemos? No es verdad, no es verdad, mire, vuelvo otra vez a insistirle, si nosotros hubiéramos hecho, por cierto una propuesta que venía del Sr. Alcover, que además lo estuvimos hablando, no pongamos canon. Si nosotros no hubiéramos puesto canon, hoy, hoy, tendríamos la propuesta, como mínimo de Meliá, que se ha presentado, y con esa propuesta de Meliá, actualizando el dinero que pone de la renta, ya tendríamos pagados los 30 millones de euros que faltan, entonces no insista en decir que no hay nadie que esté interesado. Lo que tenemos que decidir es, si con lo que tenemos pagado hasta ahora nos quedamos ya por satisfechos, lo pagamos y ahí se queda, o intentamos recuperar los 30 millones de euros que faltan por pagar a través de la concesión. Lo que no va a ocurrir de ninguna de las maneras, lo que no va a ocurrir de ninguna de las maneras, es que los 80 millones de euros que ya hemos pagado, los pague un particular hoy, porque efectivamente, el mercado ya no da para eso, lo dio en su momento, cuando se presentó la empresa que lo, la concesionaria que era Iberostar, Barceló y Acciona, pero hoy ya eso no se puede producir, y en eso tenemos que tomar una decisión, y usted me está diciendo demuestre, demuestre, y demuestre que el Palacio de Congresos merece la pena, demuestre que la propuesta que yo tengo es la más económica. Mire, yo lo siento mucho, lo siento mucho, pero si quiere hacer o llevar a cabo las políticas que usted pretende, gane las elecciones, gane las elecciones, porque lo que nosotros estamos haciendo es ni más ni menos lo que se comprometió este Pleno, cuando usted estaba en SFM, no estamos haciendo nada que no se haya comprometido en este Pleno, y si hacemos en algún momento algo que no sea, o que no se ajuste a o que estamos diciendo, pues ya veremos. Yo insisto, y ahora se lo digo al Partido Socialista, ¿Qué proponen? ¿Qué proponen? Porque claro, decir una cosa y la contraria es muy sencillo, que no se invierta más dinero público, bueno, no invertiremos más dinero público ¿Qué es no invertir más dinero público? Porque si no hay un privado, y no se invierte dinero público ¿Qué hacemos? Yo quiero saber cuál es la propuesta del PSOE, yo ya se la del PSM, y mire, no estoy de acuerdo, pero al menos es una propuesta, desmantelamos el Palacio de Congresos, y lo reciclamos, que será una novedad porque eso no se ha hecho nunca, pero al menos es una propuesta, es verdad. En lugar de decirme a mi que yo le demuestre, demuéstreme usted que esa propuesta es buena, pónganse a trabajar, miren con los técnicos y digan, mire, desmontar el Palacio de Congresos vale un millón de euros, y con esto nos ahorramos porque vamos a vender los materiales en China o en Marruecos, vamos a recuperar 10 millones de euros, perfecto, háganlo ustedes, demuéstrenlo, quiero saber que es lo que propone el Partido Socialista, de acuerdo, no invertir más dinero público, perfecto ¿y que pasa si no hay ningún privado que quiera hacerlo? Díganme que es lo que proponen, porque no se que es lo que proponen. Díganme que es lo que no les ha gustado de todo este proceso, que por cierto han estado informados de todo este proceso, ¿Qué es lo que no les ha gustado? Sr. Alcover, no me diga que no ha estado informado, porque yo he estado informando permanentemente de todo lo que íbamos haciendo en el Palacio de Congresos, no me diga que no, y con el segundo concurso también, porque yo les reuní, no me diga que no. Hombre, usted no tiene la información, y su grupo la tiene. De verdad, posiciónense, digan como quieren hacerlo, y si encuentran una solución mejor de verdad que la hacemos, pero yo quiero saber si el PSOE está a favor del Palacio de Congresos, porque yo si estoy convencido y desde el Partido Popular estamos convencidos, que es de las pocas inversiones que puede generar actividad económica, y vamos a defenderla. Gracias.”

- 63 -

Es proposa dictaminat desfavorablement per la Comissió de Vigilància de la Contractació i Infraestructures: 1. L’Ajuntament de Palma insta a paralitzar la subscripció del crèdit d’aproximadament 80 milions d’euros per part de Govern i Ajuntament per continuar i acabar les obres del Palau de Congressos fins que no s’hagin actualitzat els estudis econòmics que justifiquin la viabilitat i la rendibilitat de la inversió.

2. L’Ajuntament de Palma insta al Govern de les Illes Balears i a la societat Palau de Congressos a elaborar estudis econòmics i d’anàlisi de mercat rigorosos que tenguin en compte les variacions que hagi pogut patir el mercat del turisme de congressos els darrers anys. Alternativa presentada pel Grup Municipal Popular: “1. L’Ajuntament de Palma de Mallorca insta a l’equip de govern a parar les obres del Palau de Congressos de manera temporal com un exercici de responsabilitat per a no incrementar el deute i a reunir-se amb el sector privat per a buscar entre tots la millor solució responsable possible per a la seva finalització i gestió. 2. L’Ajuntament de Palma de Mallorca insta a l’equip de govern a no renunciar al projecte de Palau de Congressos en ser un projecte estratègic per a Palma, per a Mallorca i per a les Illes Balears”. S’APROVA per 17 vots a favor (PP) i 12 vots en contra (PSOE i PSM-IV-ExM): 49. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a l’eliminació de les

consultes d’horabaixa a atenció primària (2214/2012). Intervé un representant de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma: “Tinc una dubte. Bé, gràcies, Sr. Batle, Regidors i Regidores. La decisió que va prendre la Conselleria de Salut, Família i Benestar Social, eliminant dels ambulatoris las consultes d’atenció primària de l’horabaixa, és una decisió que no beneficia a ningú, és necessari que les persones puguin esser ateses pels seus metges i metgesses, i pel seu personal sanitari, dels ambulatoris que els hi correspon, perquè són els que coneixen millor les seves malalties, els seus problemes, les seves històries. Suprimir les consultes d’horabaixa, dificulta que les persones que tenen horari laboral de matins, puguin acudir a la consulta per esser atesos pel seu equip mèdic, moltes d’aquestes persones davant el risc de perdre hores laborals, o posar en perill el lloc de feina, i amb això no exagero gens, perquè per anar un dia en el metge ara ho tenen tan fàcil, que te poden treure de la feina, moltes d’aquestes persones opten per medicar-se pel seu compte, o anar a urgències. Lo primer potser, pot sortir-li car a la salut i a la butxaca d’aquestes persones, lo segon surt més clar a les administracions. Tot això sense contar el que fan alguns, que no fan res i d’un refredat fan una pneumònia, i cada vegada sembla que se’ns posa més difícil les coses, inclús per tenir cura de la nostra salut, i sembla que els ambulatoris, en

- 64 -

lloc de complir les seves funcions de tenir la cura de la part de la població que tenen assignades, es veuen obligats a convertir-se en un control de derivació cap als hospitals. Aquesta mesura tindrà conseqüències negatives, i va en detriment de l’atenció primària i de la salut de les persones, els equips mèdics treballen per la salut de la part de la població que tenen assignada, no tan sols a les consultes, també amb xerrades, activitats mèdiques, de medicina preventiva, promoció de la salut, treballen també col·laborant amb els joves, amb projectes d’acompanyament de gent gran. Per aquest motiu considerem que els ambulatoris han de disposar d’un horari ample, per poder desenvolupar totes aquestes activitats, i hem de menester poder anar al metge quan ho necessitem, i a un horari que no ens creï problemes laborals. Gràcies.” Té la paraula la Sra. Sánchez: “Gràcies Sr. Batle. Bé, en aquest moment l’Equip de Govern té una gran oportunitat, perquè aquesta proposició és molt oportuna. Tenen l’oportunitat de posar per davant els interessos dels ciutadans d’aquesta ciutat, i no els del seu partit polític. Dijous, varem tenir la comissió, vostès varen votar en contra del punt número 1, que és part d’aquesta proposició, que és sol·licita a la Conselleria de Salut, Família i Benestar Social, que reconsideri definitivament la decisió d’eliminar la Gerència d’atenció primària, que és un punt també molt important, i divendres el Consell de Govern la va tornar a reinstaurar. Nosaltres el que volem deixar pelés, és que les conseqüències de la supressió de les consultes d’atenció primària els horabaixes, com ha dit la representant de la Federació de Veïns i Veïnes de Palma, els primers afectats seran els treballadors i treballadores d’aquesta ciutat, tal i com estan les coses amb aquesta reforma laboral que vostès han aprovat, realment serà molt difícil que moltes d’aquestes persones puguin sortir fora del seu horari i el seu lloc de feina, provocant evidentment un increment de les urgències hospitalàries, abandonament dels tractaments per no poder renovar les receptes, i un increment que nosaltres considerem de la despesa, que la vicepresidència econòmica no ha tingut en compte, amb aquest Pla econòmic i financer que han enviat en el Govern, i aprovat i enviat en el Govern d’Espanya. Els centres de salut o els ambulatoris, com deia la Sra. Rodríguez, tenen un esperit, el que hi hagi l’atenció primària de salut, que és la promoció i la prevenció de la malaltia, i realment disminuir la despesa sanitària, això es ve desenvolupant en el nostre país des de els anys 80, realment el disminuir l’atenció horària de l’atenció primària, realment el que afavorirà serà la malaltia i la mortalitat a la nostra ciutat, i una de les poblacions més afectades serà la població infantil, realment són molts de pares i mares que duen els seus fills a les consultes de pediatria de l’horabaixa, això sabem perfectament que provocarà també un augment de les urgències dels dos hospitals de la nostra ciutat. I per acabar aquesta primera intervenció dir-li que de moment, segons la llei de bases locals, aquest Ajuntament de Palma té competències en organització i planificació de l’atenció primària de salut. Aleshores li demanem en aquest Equip de Govern, i a vostè com a responsable de Sanitat, que exerceixi la seva responsabilitat. Moltes gràcies.” Té la paraula la Sra. Llobera: “Gràcies Sr. Batle. En relación al primer punto, que hace referencia a la Gerencia de atención primaria, como usted bien ha dicho, el nuevo Conseller ya manifestó públicamente su intención de reconsiderar la decisión de integración de la atención

- 65 -

primaria, en el hospital de referencia, y así lo ha hecho, por eso votamos en contra, porque considerábamos que no era necesario solicitarlo por escrito. En cuanto al segundo público, de horarios a la atención primaria, efectivamente desde el 2 de este mes, los horarios del Centro de Salud se han visto modificados, y pasan de ser de lunes a jueves de 8 a 17:30, y los viernes de 8 a 15 horas. Pero no obstante esto es una medida provisional, hasta diciembre del 2013, y el Conseller asimismo ha dicho, ha explicado públicamente que se va a evaluar la eficiencia de esta medida, y que esta medida que afecta a todos los centros de salud y unidades básicas en general, se irá evaluando caso a caso, puesto que todos sabemos que cada centro de salud y cada unidad básica tiene unas características concretas, en relación a la zona y a la población, por lo que se estudiará caso a caso si esta medida debe cambiarse o no, en relación a las características. Y en cuanto al punto número 3, que usted no ha explicado en esta primera intervención, decirle que en ningún caso vamos a solicitar la retirada del Plan de equilibrio económico de las Islas Baleares, puesto que para nosotros es imprescindible, quizás para la oposición no lo sea pero para nosotros es básico. En cuanto al espacio de debate que solicitan, estamos totalmente de acuerdo en que el consenso es imprescindible en temas de sanidad y bueno creo que también el nuevo conseller ha manifestado su voluntad de consenso y estamos seguros de que en esta nueva etapa se va a contar con la opinión de los profesionales sanitarios y de la sociedad en general”. Te la paraula la Sra. Fernández Barrero: “Gracies Sr. Batle, efectivament aquesta sobretot el tancament dels horaris però tot lo referent a sanitat es una altra decisió injusta de les moltes que estan prenent en el seu govern que es el govern de les injustícies que vostès mateixos reconeixen que efectivament moltes de les mesures que s’estan aplicant son altament injustes, jo em centraré mes amb el tema dels horaris de les consultes o sigui això es una improvisació total i absoluta, vostè reconeix que es una mesura provisional, però també reconeixen que la franja d’horabaixa hi ha un 20% de la població que feia servir aquesta franja d’horabaixa, quan parlem d’un 20% de la població podem més o manco calcular que Palma poden ser devers 40.000 sol·licituds d’aquests tipus de la franja de l’horabaixa i a vostès no els ha importat això, amb tot el que això pot representar, perquè molta gent era la seva alternativa per poder anar al metge i no tenir que demanar permís a la feina, això en aquests moments es altament delicat perquè tots sabem el que esta passant amb el tema d’absentismes a moltes empreses sobretot gràcies a la reforma laboral que vostès varen impulsar per tant, no els ha importat aquesta saber quines son les conseqüències d’aquestes mesures ja no parlem de les conseqüències sanitàries, ja no parlem d’això que evidentment es lo més greu absolutament de tota aquesta mesura, estan reduint l’atenció entre les unitats bàsiques i en els centres de salut per col·lapsar les urgències, perquè evidentment un pare que te un infant a les 6 de l’horabaixa amb 40 de febre no esperarà l’endemà, anirà a urgències que es molt més cara l’atenció, per tant aquesta mesura ni tan siquiera respon a un qüestió econòmica, ni tan siquiera poden vostès extraure d’això que es per estalviar, al contrari estan col·lapsant serveis molt més bàsics e imprescindibles com son les urgències que han d’estar lo menys col·lapsades possibles, estan col·lapsant això i estan incrementant la despesa en atenció sanitària perquè estan obligant a la gent a anar a urgències, estam parlant sa sanitat eh, no estem parlant d’anar a comprar qualssevol cosa, estem parlant d’algo que quan et sorgeix la

- 66 -

necessitat has d’anar a cercar el remei a algun lloc i no importa l’hora, no importa l’hora, per tant creiem que efectivament aquesta es una proposició que evidentment recolzarem també estem d’acord en que s’ha de retirar aquest pla d’equilibri, perquè aquest pla d’equilibri no es un pla d’equilibri econòmic es un pla de retallades exclusivament, no fa cap proposta per activar l’economia ni cap proposta per ingressar, només fa retallades, retallades i retallades que es l’únic que saben fer vostès no es hi preocupa anar a cercar alternatives, l’únic que fan es cercar sempre als mateixos caladeros a les mateixes persones anar a retallar en sanitat en serveis públics i en els sous dels treballadors públics, i els poderosos els que tenen doblers estan molt contents i molt feliços perquè ningú que te el poder com son vostès esta pensant en que poden ser els que puguin contribuir a aquesta crisis”. Te la paraula la Sra. Sánchez: “Gràcies Sr. Batle, avui podem ser testimonis tots aquesta sala de plenaris pot ser testimoni del major ridícul de l’equip de govern i de vostè com a regidora de sanitat no em miri així ni s’estranyi de lo que li diré, nosaltres tenim informació el nostre partit polític Partit Socialista de que el nou conseller no esta d’acord amb aquesta mesura, es una informació molt fiable que tenim i que s’està replantejant el nou equip de la conselleria el que es pugui obrir els centres de salut de la nostra ciutat i de totes les illes Balears i dels municipis es vol deixar criteri dels equips directius i de la pressió assistencial que puguin tenir, això es una de les mesures que s’està plantejant i també depenent de la pressió que pugui fer el batle o batlessa del municipi o sigui si nosaltres aquí feiem una proposició per evitar que es tanquin els centres de salut afectant a la població als més de 400.000 habitants que te la nostra ciutat realment tenim avui en aquest moment dia 26 de juliol una oportunitat d’or de fer-ho, de no fer el ridícul i de treballar per el benestar dels ciutadans de la nostra ciutat i de fer una proposició que realment beneficiaria a tots els potencials usuaris de la nostra sanitat a la nostra ciutat aposta te ara una oportunitat de votar a favor realment el punt numero 1 malgrat han votat en contra se ha reconsiderat establir la gerència d’atenció primària no en els mateixos termes que hi havia abans però be, qualque cosa es i en el segon el fer valer la nostra independència en certa manera i el nostre criteri com a regidors que ham estat triats per el poble per defensar els seus interessos i no per retallar les seves vides Sra. Llobera, per tant li demano que prengui en consideració aquesta proposició perquè a lo millor ens trobem no se que dir-li dia 1 de setembre o dia 15 de setembre amb una anunci de la conselleria que realment deixarà mal parat a aquest equip de govern i be coses que vostès tampoc han pensat d’aquestes mesures apart de més malaltia, més mortalitat, més col·lapse, més despesa sanitària i això li podem assegurar que no tenim indicadors a un any o dos anys vista, però això es una cosa que podem en aquesta moment per tots els estudis que s’han fet al respecte d’altres mesures que s’han pres a altres països que això es produirà més depesa sanitària amb aquestes mesures que apart de retallar les consultes d’atenció primària de l’horabaixa de metges i infermeres també esta afectant a les consultes del dematí, perquè un professional que comença el seu torn de feina a les 8’00 i acaba a les 5’30 realment ha d’aturar mer menjar o sigui que també això esta afectant en que hi hagi més retard a les consultes d’atenció primària del matí i el primer impacte el notarem en aquesta tardor i en aquest hivern quan augmenta la patologia estacional, quan ens trobarem els nins i nines que tornen a l’escola a les escoletes hi ha més infeccions i realment notarem que aquestes mesures tenen un

- 67 -

impacte negatiu a la població i en relació al pla d’equilibri, es que jo li dic vostès aquí el govern del partit Popular el Sr. Aguiló ha pressupostat en 29 milions d’euros aquesta mesura però es que nosaltres estem convençuts que el cost no el cost econòmic sinó del cost sanitari serà pitjor per les arques de la Comunitat Autònoma i com una frase que diu la portaveu del meu partit polític o sigui la majoria absoluta no lis dona la raó absoluta i realment amb una situació que vivim tan greu i d’emergència per favor no preguin mesures en solitari es que no ho estan fent be, o sigui tinguin consideració als professionals als agents socials, als partits polítics, tots som conscients de que la situació es molt greu, però entre tots per ventura podríem fer ajustos que fossin més eficaços i que realment no afectessin realment al estat de benestar com esta passant amb aquestes mesures en aquest moment. Moltes gràcies”. Te la paraula la Sra. Llobera: “Gràcies Sr. Batle, me parece obvio entender que la Conselleria de Salud en general y el Ibsalut en particular son los que disponen de la información necesaria en global y en particular para tomar este tipo de medidas según las necesidades de cada zona y población, me refiero al tema de los horarios de los centros de salud, en primer lugar contestando a la Sra. Fernández según la información que nos han pasado el 88% de las visitas de atención primaria hasta ahora se hacían de 8 a 17 horas por tanto solo un 12%, no un 20% solicitaban tener las visitas después de las 5 de la tarde, además esta concentración de horarios ha permitido que por la mañana que es cuando realmente se necesita más personal, se haya incrementado el personal sanitario disponible para atender a los pacientes en dicha franja horaria, este refuerzo de personal en los centros de salud y unidades básicas de salud beneficia directamente a los pacientes, en cuanto a los futuros cambios que puedan realizarse en los horarios de los centros de salud y las unidades básicas de salud que como usted dice el conseller esta totalmente en contra, nosotros ya hemos hablado con el conseller, le hemos explicado nuestra preocupación nos ha explicado que se evaluará caso a caso y en cualquier caso si se cambia no va a ser por esta maravillosa intervención y esta constructiva intervención que ha tenido usted, sino que va a ser por un largo trabajo que llevamos haciendo desde mucho tiempo pero no delante de los medios de comunicación sino que en los despachos en conversaciones internas y bueno no ofende quien quiere sino quien puede Sra. Fernández, en cuanto al plan de equilibrio presupuestario insistir que es un plan de equilibrio que no solo afecta a los recortes sino que si se lo hubiesen leído quizás verían que si que existen medidas para garantizar el crecimiento y medidas que apuestan en positivo y bueno en cuanto a …bueno nada más. Gracias”. Es proposa dictaminat desfavorablement per la Comissió d’Urbanisme i Medi Ambient: El Ple de l’Ajuntament de Palma insta al govern municipal a: 1. Sol·licitar a la Conselleria de Salut, Família i Benestar Social i al Govern de les Illes Balears que reconsideri definitivament la decisió d’eliminar la Gerència d’Atenció Primària i es torni constituir aquesta institució. 2. Demanar que es mantinguin els horaris d’atenció primària tal com es troben a l’actualitat i en tot cas ampliar les hores de consulta.

- 68 -

3. Sol·licitar la retirada del PLA PER A L’EQUILIBRI E CONÒMIC DE LES ILLES BALEARS Mesures d’Estalvi 2012, tal com està plantejat, obrir un espai de debat amb la societat, grups polítics i sindicats per tal de consensuar quines mesures es poden prendre per ajudar a aconseguir els objectius de dèficit. Es REBUTJA per 17 vots en contra (PP) i 12 vots favor (PSOE i PSM-IV-ExM)

50. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa als copagaments a la

Sanitat Pública i el (re)pagament per part dels i les pensionistes (2215/2012). Intervé el representant de l’AAVV Ses Veles: “Sr. Batle, senyores i senyors regidors. Per primera vegada intervenim les padrines i padrins Flautes de Mallorca en el Ple de l’Ajuntament de Palma, per intentar que sigueu conscients del nostre malestar. Tots sabeu de les mesures que s’estan prenent des dels àmbits estatal, autonòmic i local contra el conjunt de la població. S’ha dit que el poble ha viscut per damunt de les seves possibilitats. Nosaltres, senyors, hem treballat com a bèsties, i hem estalviat cada dia de la nostra vida per educar-vos i per poder tenir una vellesa tranquil·la. I ara veiem que, mentre nosaltres miràvem d’estalviar, tota una colla de mals polítics, dirigents de les administracions públiques, entitats bancàries i grans empreses es dedicaven a robar i a especular. I en alguns casos ens han enganyat i perjudicat seriosament, com ha passat amb els valors preferents. No és per culpa nostra l’empobriment de l’estat i la pèrdua de sobirania. Però som nosaltres, els que patim aquest empobriment que nega un bon futur per als nostres fills i néts. Ells havien de ser el nostre suport en la vellesa i ara hem de ser nosaltres que els hem d’ajudar fins a límits que no vos podeu imaginar. Les padrines i padrins flautes quedem atònits quan sentim parlar d’indemnitzacions als banquers de milions d’euros. No haurem guanyat en tota la nostra vida el que ells guanyen en un instant. I a més, fent-ho malament! El rescat, senyors, ara el pagarà el poble. El mateix poble al qual prenen la casa perquè no pot pagar la hipoteca! El mateix poble que, a més de quedar al carrer, haurà de seguir pagant-los les quotes! El mateix poble que sofrirà, per culpa seva, les retallades anunciades cada divendres! L’estat espanyol havia tingut sempre una assistència sanitària de la qual estàvem orgullosos. S’ha dit que se n’abusava, però no som nosaltres els que n’abusàvem, sinó l’atenció que sempre s’ha prestat als milions de turistes que ens visiten sense demanar cap compensació als països de procedència. Ells si que n’han abusat del nostre sistema! Ara, per la mala previsió dels nostres governants, hem de patir uns temps d’espera en les prestacions que, indirectament, ens mata. Així de clar. A nosaltres no ens queda temps, senyors. L’hem consumit contribuint i pagant el vostre benestar i el de milions de turistes. Senyors membres de l’Ajuntament de Palma, una vegada fet un repàs dels greuges que hem de patir des del Govern de l’Estat i des del Govern autonòmic, volem denunciar la quota de participació que correspon a aquesta corporació: heu retallat l’ajuda social per als que la necessiten, heu pujat els bitllets de tren i d’autobús, s’han de pagar els cursets dels poliesportius que eren quasi gratuïts per als jubilats, s’han retallat els cursos que es feien en els casals d’avis i en els de barri. Veiem ben clar que vos sobrem, que no ens teniu en compte per res, ni teniu imaginació per distribuir una petita part dels impostos a favor nostre. Les padrines i padrins flautes vos volen donar algunes idees, poc costoses de posar en

- 69 -

pràctica que beneficiarien els vells i l’empresa privada: subvencionar una entrada reduïda per el cine o el teatre per als jubilats, ja que, a moltes sessions, les sales són quasi buides. Utilitzar els coneixements dels jubilats per ensenyar teoria ( i sempre que fos possible, pràctica) d’oficis, gratuïtament ( o amb petites compensacions) per als que han acabat una formació reglada, però no han trobat feina. El benefici d’aquesta pràctica seria bidireccional. Iniciar la gent gran en l’ús de l’ordinador hauria de ser una prioritat, perquè és una forma de comunicació i d’entreteniment molt important, que beneficiaria, indirectament, l’empresa privada. Vos demanem que, davant tant de desori, restabliu les ajudes socials, que tanta falta ens fan per al mínim benestar i per a l’oci. Les persones grans ens ho mereixem. Vos desitgem que un dia arribeu a vells (l’altre camí ja el sabeu) i pugueu entendre què sentim. Finalment volem dirigir-nos expressament al Sr. Batle, ja que el 7 d’octubre de l’any passat li sol·licitarem, mitjançant escrit degudament registrat, una cita per fer-li lliurament de 1.132 signatures ciutadanes que donen suport a la petició d’un autobús que vagi a Son Reus. Com que fins avui no hi ha hagut més que un absolut i menyspreador silenci, hem de manifestar-li que ens sembla una falta d’educació i respecte cap a aquest grup ciutadà, que paga religiosament els seus impostos.” Te la paraula la Sra. Sánchez: “Gracies Sr. Batle, per al·lusions com ara teníem una proposta jo li vull dir a la Sra. Llobera jo a mi m’agradaria estar ara en el seu lloc per poder defensar als ciutadans de Palma perquè no tanquin les consultes ni l’atenció primària l’horabaixa, i m’agradaria també estar en el seu lloc per poder aturar aquest desgavell, clar que m’agradaria però jo soc oposició aleshores aquí duim proposicions polítiques no per lluir-nos davant de cap mitjà de comunicació es que es la nostra funció democràtica on ens han posat els ciutadans de Palma aleshores també li demanaria una mica de respecte, d’acord?. Moltes gràcies, be per referir-me a aquesta proposició només dir que tenim un Govern d’Espanya, un govern del Sr. Rajoy que ha decidit governar a base de decrets, això es un fet objectiu, i que el Congrés dels diputats s’ha convertit en un element decoratiu, funcionen a nivell de “decretazos” no duen projectes de Llei ni Lleis Orgàniques, per canviar un sistema nacional de salut, el Reial Decret 16/2012 de dia 20 d’abril atenta contra l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i contra altres estatuts de les 17 Comunitats Autònomes perquè diu que tots i totes residents a la nostra comunitat autònoma de les Illes Balears tenen dret a l’accés universal a la salut on queda amb aquest Reial decret del 20 d’abril Sra. Llobera?, miri, els efectes negatius que provoca l’exclusió a l’accés sanitari de la població i de la població immigrant en concret, també estan avaluats per la comunitat europea, per l’oficina de la Unió Europea l’any 2011, li vull dir que augmentarà l’ús del servei d’urgències i els costs sanitaris a mitjans i llarg termini, també un dels col·lectius afectats son els joves de 26 anys que no han pogut entrar en el sistema de la Seguretat social es la generació que alimenta el moviment dels indignats, es la generació que alimenta el moviment 15 M i es posa en greu perill la solidaritat inter generacional i la cohesió social i un dels col·lectius més afectats es el del i de les pensionistes, una persona que tingui una petita pensió contributiva que no arribi als 600 euros haurà de pagar un 10% pels seus medicaments, vostè s’imagina el que pot passar amb una persona polimedicada?, realment vostès posen un tope dels 2, els 3 o els 4 cafes dels 8 euros, però es que realment també se’ls estafa perquè vostès canvien les regles del joc del copagament o el repagament dels medicaments però

- 70 -

realment malgrat tinguem la targeta electrònica si un pensionista supera perquè ha de comprar 10, 15 medicaments al mes supera aquests 8 euros se li diu si tot va be d’aquí 6 mesos li tornarem els doblers, realment hi ha comunitats autònomes on governen vostès com a Galícia que ha dit no ens sembla be i posen dins de lo que cap aquest tope que es una de les proposicions que nosaltres feiem, no estem d’acord, realment no estem d’acord amb un Reial Decret i que vostès governin a nivell de l’estat d’aquesta manera sense donar la cara quan han dir per activa i per passiva que no passarien la línia vermella de retallar la sanitat ni l’educació i ho estan fent i no donen la cara al Congrés dels Diputats això es lo que ens trobem, però realment que passarà?, ara en comptes de deure als farmacèutic també es deurà a la població si se les fa també responsables i corresponsables del dèficit sanitari nosaltres pensem i torno a repetir el que he dit abans a l’anterior intervenció que s’han de consensuar totes les mesures que afectin al nostre estat de benestar construït en els 35 anys de democràcia i que hem participat diversos grups polítics s’ha de consensuar perquè realment sinó anem abocats a la catàstrofe. Moltes gràcies”. Te la paraula la Sra. Llobera: “ En primer lugar también pedirle respeto de usted hacia mi persona, pero bueno no entraré más y empezaré lo que nos incumbe hoy, es obvio que la crisis económica que atraviesa España ha puesto de manifiesto la crudeza y debilidades de nuestro sistema nacional de salud, un sistema que arrastra 16 millones de euros de déficit heredados de una gestión socialista, el gobierno actual gobierna bajo la responsabilidad y pretende revertir la situación que se ha generado en los últimos 8 años, el objetivo fundamental de la reforma sanitaria es garantizar la sostenibilidad del sistema, preservando siempre el derecho de los ciudadanos a la protección a la salud, el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales i Igualdad ha cumplido con su palabra y continua garantizando que la sanidad española seguirá siendo universal, pública, gratuita y de máxima calidad, el gobierno esta velando por el interés de todos los ciudadanos y especialmente por aquellos más afectados por la crisis, los parados de larga duración, los pensionistas, los enfermos crónicos y en general aquellos que carecen de recursos, pero entrando directamente en materia en relación a las informaciones publicadas en diversos medios de comunicación y también usted acaba de exponer me gustaría aclarar ciertos temas en relación al Real Decreto de medidas urgentes para la sanidad puesto que finalmente se ha podido superar situaciones existentes en los ciudadanos de quienes se les exigía declararse como personas sin recursos o acogerse a ser beneficiarios de un familiar para poder mantener acogerse al sistema sanitario, no obstante la legislación anterior esta vigente hasta el 31 de agosto y ahí que algunas personas en paro o que hayan agotado la prestación por desempleo se les esta requiriendo aún la declaración de no tener ingresos, esto hubiese ocurrido lo mismo hace 6 años, ahora si a partir del 1 de septiembre que es cuando entra en vigor esta normativa quienes hayan trabajado alguna vez no tendrán que renovar la tarjeta, seguirán manteniéndola, quienes hayan trabajado no tendrán que declarar que carecen de ingresos, desde el momento que se empieza a trabajar se pasa a ser titular de derechos de asistencia sanitaria, manteniéndolos en un futuro con independencia de las circunstancias laborales, también para los jóvenes que tras haber cumplido 26 años no hayan trabajado nunca se establece un procedimiento para que acrediten que no disponen de ingresos por encima de un límite y así poder ser beneficiarios de la asistencia sanitaria, también quien no trabaje pero tenga ingresos

- 71 -

altos se les dará derecho a asistencia sanitaria a través de un convenio especial, en resumen la reforma actual regula todas las posibles situaciones laborales y familiares en que el ciudadano pudiera encontrarse desde un joven mayor de 26 años que nunca ha trabajado una persona que se divorcia y que deja de ser beneficiario de su cónyuge, pasando por lo parados, que han agotado sus prestaciones o quines no trabajan pero tienen ingresos propios. También aclarar que ninguna persona sea nacional o extranjera que necesite ser atendida en España, va a dejar de atenderse, me refiero al manifestado turismo sanitario. Este reglamento, este Real Decreto ataca directamente esta mala práctica para evitar que ciudadanos extranjeros con solvencia económica, que mediante lagunas administrativas, hasta ahora, podían beneficiarse de forma gratuita de nuestros servicios sanitarios no puedan hacerlo, sino que España va a poder facturar de manera rápida y directa las prestaciones sanitarias de unos extranjeros hayan recibido en España. Además otro de los pilares básicos de la reforma es preservar la máxima calidad asistencial de todas las prestaciones sanitarias. La reforma se estructura a través de medidas basadas en la ordenación y priorización de las prestaciones sanitarias y farmacéuticas, aplicando un criterio de calidad. Además por si no disponían de esta información será la red de agencias tecnológicas y prestaciones sanitarias la encargada de pilotar la ordenación y priorización de las prestaciones sanitarias de una manera imparcial, objetiva y con criterios de calidad. Estamos de acuerdo en que el gobierno debe velar por el interés de todos los ciudadanos y especialmente de aquellos que están sufriendo la crisis como los parados de larga duración, los pensionistas, los enfermos crónicos y en general aquellos que carecen de recursos. Como ya he comentado en múltiples ocasiones, consideramos que no es el Ayuntamiento de Palma, que debe instar a este proyecto de ley que ustedes sugieren. En cuanto al copago de los medicamentos del punto dos de la proposición es ponerles que las recetas médicas suponen el 20% del gasto sanitario público total, una cifra muy por encima de lo que ocurre en otros sistemas sanitarios de nuestro entorno, en cambio el porcentaje de medicamentos genéricos dispensados en España está muy por debajo de los países con desarrollo económico similar al nuestro por eso el gobierno ha manifestado su intención de impulsar los medicamentos genéricos lo cual a nosotros nos parece totalmente razonable. Además quería explicar y exponer que las aportaciones para el pago de los medicamentos, que desde el uno de julio tienen que hacerse en las farmacias de nuestra ciudad, se ha establecido en función a tres criterios: la renta, la edad y la gravedad de la enfermedad. Aportan más los que más tienen y menos o nada los que no tienen. Por primera vez en la historia los parados sin prestación no pagaran nada por los medicamentos y tampoco los titulares de pensiones no contributivas. Para los pensionistas en general se establece unos límites máximos de aportación al mes en función de la renta. El 90% de las aportaciones de los jubilados no superarán los 8 euros al mes y los jubilados que tengan una renta más alta se les pedirá un esfuerzo mayor y pasaran a pagar el 40 o el 60% del precio de los medicamentos, con un límite de 60 euros. Además, según nos han informado, la puesta en práctica en las farmacias, comenzó con normalidad y sin apenas incidencias. Menos de una de cada 10.000 recetas generó incidencias. También vincular a la reforma en relación a los medicamentos, que debemos avanzar a un sistema en que los envases sean más adecuados al tratamiento que se genera, porque cada año se despilfarran casi cuatro mil toneladas de medicamentos. Finalmente en cuanto a la receta electrónica el gobierno ha manifestado su intención de impulsar esta implantación, así como la del historial clínico. Nosotros estamos totalmente de acuerdo”.

- 72 -

Té la paraula la Sra. Fernández Barrero: “Gràcies Sr. Balte. Avui li han passat un text un poc llarg, s’ha passat de dos minuts. A veure Sra. Llobera el que ens ha llegit, molt bé, el problema es que “del dicho al hecho hay un trecho tan grande” que només s’ho creuen vostès, això que ens ha llegit, només s’ho creuen vostès que estan apostant per la qualitat, perquè és més justa la distribució, perquè l’excel·lència, perquè pagaran només els que més tenen i els que no, però que es pensen, que som beneits? Es que creu que nosaltres som beneits? El que vostè diu és una cosa i el que està passant al carrer és una altra molt diferent. El que aquestes mesures estan fent, és primer, penalitza, castiga al més malalt perquè és el que més li costarà, el que més li costarà. Després és evident que hi haurà molta de gent que no podrà assumir el cost d’aquesta factura, no la podrà assumir i que haurà de fer, haurà de venir a cercar ajuda a l’Ajuntament als serveis socials, ajuda per pagar medicaments, això és el que passarà, això és el que passarà i vostè això, li pareix que no és un escenari possible, idò això és el que passarà si no està passant ja. Estam davant una situació bastant greu, per primera vegada en democràcia s’ha romput el pacte social, per primera vegada en democràcia es farà pagar als pensionistes el medicaments i sap perquè no pagaven els pensionistes? Perquè era per contribuir a la seva pensió, que ja era baixa de per sí, això era l’acord, això era el pacte social i vostès l’han romput, perquè no els hi importa, perquè no els importa prendre mesures antisocials, perquè no els importa que aquesta crisis la tenguin que pagar la gent més feble, no les importa i damunt pretenen vendre un producte que sincerament quan vostè llegia, s’ho creia? S’ho creia? Es que és un poc indignant que damunt ens intentin fer una campanya de màrqueting, de, és una cosa, però jo diré una altra, venga home, evidentment nosaltres recolzarem la proposició del PSOE perquè estam totalment a favor i demanaríem que s’ho pensasin, perquè aquestes mesures es que són realment insostenibles i vostès ho tocaran amb les mans d’aquí a no res, perquè no les hi basten, són conscients de que les mesures són injustes, són plenament conscients, ho han reconegut al llarg del plenari, el batle ho ha reconegut a tots els treballadors públics que estaven aquí baix, són injustes i aquestes és de les més injustes encara, perquè, es que vostès no pensen que en aquests moments com han comentat moltes pensions de molts de jubilats és s’únic ingrés que algunes famílies tenen, que contribueixen a mantenir les precàries economies de moltes famílies i encara vostès estan atacant aquests petits, aquestes petites alternatives de subsistència que tenen moltes famílies, miri, en serio, es que és una darrera una altra, vostès ha dit la Sra. Aina Ferriol que estava indignada, nosaltres no estam indignats, estam cabretjats, estam cabretjats, perquè això és insostenible, mesura darrera mesura, mesura darrera mesura, això no és més que anar sempre a ferir als mateixos, als més febles i basta ja, basta ja. Vagin a cercar doblers on hi ha i realment la crisis l’ha provocada, no l’han provocada les persones, no l’han provocat els ciutadans, no l’han provocat els jubilats, l’han provocat els bancs, tampoc l’ha provocat la deute pública, la sanitat no ha provocat la crisis, no l’ha provocada i basta de criminalitzar la població, basta de pensar que els ciutadans són uns lladres en potència i si hi ha frau, que es combateix, s’ha de combatre amb les eines necessàries, però no intentin justificar aquesta sarta d’injustícies per combatre el frau, es que no són criminals els ciutadans, no són fraudulents, els que defrauden són uns altres i defrauden i sap el que les hi fan? Els perdonen, s’agenollen i els perdonen, els fan una amnistia fiscal, aquests són els defraudadors, no els ciutadans”.

- 73 -

Té la paraula el Sra. Sánchez: “Gràcies Sr. Batle. Bé, Sra. Llobera, vostè ens ha repetit els “mantras” que contínuament escoltam als mitjans de comunicació i diuen els polítics del seu partit. La culpa, no, la culpa són dels socialistes que ho varen fer molt malament en sanitat però no sabem que les competències en salut, les tenen les comunitats autònomes, “las de vía lenta” com la nostra que varen ser de les darreres de l’any 2002? També el Sr. Zapatero, el partit socialista té la culpa del rescat, de la comunitat Valencia, de l’aeroport que no circula un avió, que també el rescat de Murcia també, perquè curiosament les que estan pitjor són les que gestionen i han gestionat durant molts d’anys vostès. Llavors, també ens parla de turisme sanitari, un altre dels “mantras” no, nosaltres, la Sra. Mato ha acabat amb el turisme sanitari perquè ara facturarem als països receptors. “Caramba” es que va ser la Sra. Trinidad Jimenez a l’any 2008 que va posar aquesta mesura, que vostès també s’apropien d’ella i la veritat també vull fer una reivindicació de sa feina que varem fer, i també que varem fer feina amb el tema dels genèrics, clar, es que també varem ser nosaltres, ho va iniciar la ministra Pastor que ara és ministra d’infraestructures, que va ser de sanitat que va fer molt bona labor en molts d’aspectes i nosaltres varem continuar amb el tema dels genèrics i posar una frenada també al tema de laboratoris i visitadors metges. I el tema de la progressivitat, vostè pensa que una renda de 18.000 euros a l’any a 100.000 euros a l’any que ha de pagar un 18% dels medicaments, vostè entén o qualsevol persona pot entendre que hi ha progressivitat? La veritat no la veiem per cap banda i realment el que tenim claríssim, aquí vostès ens entretenen amb aquestes mesures que perjudiquen a la població però el que hi ha darrera és la privatització i el co-pagament de la cartera de serveis ens deixaran als que no tenguem segur privat, ens deixaran una cartera de serveis bàsica per curar els nostres problemes i llavors qui es pugui pagar una pròtesis de major cost o una intervenció o que el puguin operar abans a un hospital, com passava a l’època del franquisme, això és el que tornam, a l’època del franquisme, el sistema de, quan es varen crear els hospitals el Sr. Franco, el va crear per curar els treballadors, hi havia un sistema que cotitzava la seguretat social, tenia dret a aquesta assistència i retornam a aquest sistema que justament era l’any 99, va ser el Sr. Aznar que va passar de finançar la sanitat amb la seguretat social, va passar a les rentes, amb el tema de l’IRPF i amb els imposts generals que recapta l’estat, o sigui que vostès contradiuen el que també varen fer en el segle passat. Realment les vertaderes afectades d’aquestes mesures seran els malalts crònics, perquè les noves fórmules de copagament i en concret els pacients pluripatològics, augmentarà el cost dels medicaments i realment també està estudiat que això augmentarà la despesa sanitària. Hi ha estudis de l’any 2001 que així ho defineixen. També l’exclusió de les dones que no treballen, pel fet de treballar a la llar, passen a ser considerades beneficiaries, això pot provocar més problemes de dependència i la situació en la qual vivim, no només s’ha de tenir en compte l’impacte econòmic d’aquestes mesures que el partit Popular pren per “decretazo” en solitari, sinó l’impacte del conjunt d’aquestes decisions en absolut, de la resta de població. Miri un informe SESPAS de l’any 2008 diu el següent “que un canvi en profunditat del sistema nacional de salut no pot, fer-se sense el consens de tots els sectors que hi participen”, vostès es boten qualsevol estudi i prenen unes decisions que realment tenen tintes ideològiques. Hi ha una frase que resumiria molt bé el que estam passant que és d’una periodista i escriptora canadenca que es diu Naomi Klein, li recoman que llegeixin un

- 74 -

dels seus llibres que diu “La doctrina del choc y la huye del capitalismo del desastre” aquesta periodista diu “els que estan en contra de l’estat de benestar mai, mai, desaprofiten una bona crisi” i això també queda demostrat perquè, vostès que me parlen d’eficiència i eficàcia del sistema, vostès aquí a al comunitat autònoma de les Illes Balears, varen llevar el control farmacèutic en els centres de salut, o sigui, ara fa una sèrie d’anys hi havia un control per part dels metges i les seves receptes per la gerència d’atenció primària, realment vostès varen arribar i varen dir, uep! Llevam això o sigui que vostès es contradiuen, realment vostès no tenen interès per l’eficàcia del sistema públic de salut, vostès el que volen es privatitzar la salut de tots i totes que es puguin pagar una sanitat privada. Moltes gràcies”. Té la paraula la Sra. Llobera: “Sí, en primer lugar manifestar que cuando explico algo de forma breve, porque lo explico breve, cuando lo explico de manera extensa, porque lo explico de manera extensa, aclárense y bueno… en primer lugar, insistir, que el objetivo fundamental de la reforma sanitaria es garantizar la sostenibilidad del sistema, preservando siempre los derechos de los ciudadanos en la protección de la salud. Estamos de acuerdo en que la sanidad es algo básico para los ciudadanos y el gobierno está haciendo las reformas necesarias para garantizarlo. Se trata de reformar para garantizar, de cambiar para avalar la sostenibilidad, los fondos públicos no son ilimitados pero podemos mantener la sociedad del bienestar siempre que sepamos priorizar. El Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, ha cumplido la palabra y está garantizando que la sanidad siga siendo universal, pública y gratuita y de máxima calidad. Consideramos que la reforma es un gran paso para alcanzar la universalidad real de la sanidad que hasta ahora no se había logrado plenamente. Además estamos totalmente de acuerdo en que debemos continuar manteniendo la máxima calidad asistencial de todas las prestaciones sanitarias y esto es lo que se está haciendo. En cuanto al co-pago de los medicamentos, insistir que se han buscado criterios de justicia y solidaridad, puede que no sean los mejores, pero son los que se han elegido siempre, se pueden modificar en caso de que se demuestre que no son los más justos o solidarios, en cualquier caso decir que si persiguen la justicia ya que por primera vez en la historia los parados en prestaciones no pagaban nada por sus medicamentos ni tampoco los titulares de prestaciones no contributivas, además para los pensionistas se establecen límites máximos de aportación en función de su renta y los pacientes de enfermedades graves y pacientes crónicos, tienen una aportación reducida del 10%, además de una reforma solidaria ya que los grados de aportación del pago de los medicamentos es progresiva y como ya he explicado antes se establecen límites máximos en las aportaciones en función de las rentas, en la mayoría de los casos no superaran los 8 o los 18 euros, y para los pensionistas de rentas altas, tendrán que pagar el correspondiente a un 60% del precio de los medicamentos. En conclusión, con esta reforma se está configurando un modelo solidario en el que todos colaboramos, evitamos duplicidades y garantizamos la calidad y solvencia del sistema nacional de salud y se seguirá apostando por la universiladidad el que el sistema sea público y gratuito. Gracias”. Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió d’Urbanisme i Medi Ambient:

- 75 -

1. El Ple de l’Ajuntament de Palma insta el Govern de l’Estat a presentar en el Congrés dels Diputats un projecte de llei alternatiu pactat amb els agents socials i les forces polítiques que tingui com a objectiu millorar les prestacions del Sistema Nacional de Salut. 2. El Ple de l’Ajuntament de Palma insta al Govern de les Illes Balears a que els i les pensionistes no hagin de pagar més de la quantitat màxima fixada segons els seus ingressos pel RD 16/2012, evitant que els nostres majors “subvencionin” el dèficit sanitari, aplicant els mecanismes que permet la recepta electrònica a la nostra CC.AA, al igual que han fet les Comunitats Autònomes de Galícia, Asturies, Andalusia i Euskadi. Es REBUTJA per 17 vots en contra (PP) i 12 vots favor (PSOE i PSM-IV-ExM) 53. Proposició del Grup municipal PSM-IV-ExM relativa a abocadors

incontrolats V (2227/2012). Té la paraula el Sr. Ferrer, representant de “La Defensa”: “Bon dia, abans hem parlat vostè i jo Sr. Batle, agrair-li les seves paraules, m’ha comentat estam en una situació molt fotuda i li he dit no me fan gens d’enveja, tots vostès els seus càrrecs i ho mantenc, però tenen dues solucions, una dimitir i deixar-ho i l’altre continuar. D’acord, si continuen, que espero que sí que ho facin, comptin amb nosaltres, amb les associacions com la nostra que sempre s’ha brindat i mai ha estat requerida excepte en els temes concrets de consum, amb la regidora Llobera. Amb el tema d’abocadors incontrolats, per la defensa estam parlant d’un problema fonamentalment d’educació, de mala educació. També parlem de salut, de medi ambient, de convivència, d’egoisme. Davant aquests fets no queda més que demanar, exigir millor, el compliment de la legalitat vigent, i que els responsables tant actius (els que deixen els residus), com els passius (els propietaris dels terrenys que ho permeten), siguin rigorosament castigats amb les penes que la llei preveu per aquests casos. Crec que hem de tenir tolerància zero amb els intolerants. Com a Associació de Consumidors i Usuaris en tindran a la vostra disposició si podem col·laborar amb la desaparició d’aquesta pràctica a la nostra ciutat, a la nostra comunitat autònoma. Gràcies.” Intervé un representant de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma: “Sr. Alcalde, Señoras y Señores Regidores. En primer lugar reclamar una vez más la integración de los ciudadanos y ciudadanas de Palma a través de la Federación de Asociaciones de Vecinos de Palma en los consejos de administración de las empresas municipales de las cuales se veto a los ciudadanos del conocimiento y funcionamiento de estas nuestras empresas. Dicho esto vamos a sintetizar lo máximo posible la intervención en cuanto el tema de Emaya. Para conocer la situación actual al estado de Emaya tenemos que remontarnos a los años 2003-2008 donde por decisiones políticas muy desafortunadas empieza un declive económico. La pérdida del vertedero de alta densidad hace que en estos años y en adelante la empresa de forma anual genera pérdidas de alrededor de unos 8 millones de euros. Decisiones políticas ambas equivocadas y en beneficio del sector privado, Tirme. Las responsabilidades políticas en

- 76 -

este sentido también brillan por su ausencia. Y al ciudadano se le aumentan los impuestos a tal efecto. Posteriormente los Jefes de Departamento de limpieza y de recogida los denominados barrenderos avanzados, empiezan a trabajar desde el año 2009 para la sostenibilidad de la empresa, restaurando, reorganizando y tecnificando los sectores y rutas tanto de limpieza como de recogida para hacer que las pérdidas generadas por las decisiones políticas no recaigan en despidos de trabajadores y en más aumentos de impuestos de cara los ciudadanos. Siendo muchos los grandes técnicos y políticos que pasaron por la empresa pero solo a cobrar el sueldo y algunos otros a llevarse supuestamente el dinero a su casa. Ahora bien los mal llamados barrenderos avanzados culminan su trabajo y con la contribución también del personal productivo, haciendo que en el año 2011 se generen 400.000 euros a favor y el año 2012 este previsto cerrarlo con 2 millones de beneficio. Esto si es un aumento beneficioso y no lo del IVA. Por lo cual defendiendo la profesionalidad de estos señores así como la de la plantilla productiva de Emaya, le pido que se terminen de una vez de trasladar a la opinión pública comentarios despectivos por parte de este Ayuntamiento. Esta Federación y todo lo que representamos en este Ayuntamiento defendemos a ultranza lo público ante lo privado dado que la gestión pública bien oficiada siempre repercute favorablemente en los ciudadanos y ciudadanas en cambio lo privado beneficia solo a un pequeño colectivo eso si, muy adinerado. Un ejemplo real de la mala gestión política de la empresa, me explico, Emaya dando su servicio retira los electrodomésticos abandonados en las calles y los retirados en las viviendas de los Palmesanos y Palmesanas lo cual tiene un coste aproximado de unos 40 euros por electrodoméstico el cual Emaya, los ciudadanos, paga al Consell. Pero ¿y del beneficio que genera el reciclaje de dichos electrodomésticos? ¿Qué repercute en Emaya y los ciudadanos de Palma? Nada. Pero si un coste, los impuestos. La retirada de nuestras calles de residuos catalogados como peligrosos tiene un coste anual de casi un millón de euros saliente también de la partida presupuestaria de la empresa. En ambos casos se mermaría considerablemente estas pérdidas solo con la catalogación de Emaya como gestora de residuos autorizada. La pérdida de patrimonio de los ciudadanos de Palma y me refiero a TIRME genera que los Palmesanos y Palmesanas paguemos por cada tonelada de basura 132 euros más el IVA. Por ello esa mala gestión política en perjuicio del ciudadano Palmesano se reduciría con la creación de una planta de reciclaje, de la cual obtendríamos: más ingresos a la empresa por la selección de los materiales reciclables. Plásticos, cartón, envases, vidrios, etc. Muchos millones de euros. La creación de puestos de trabajo. Que falta hace y le recuerdo que el sector público es el único que genera empleo estable. 200.000 empleos frente a 2 millones de parados generados por el sector privado, este año. Pagaríamos menos, dada que el peso de la basura se reduciría. Ahorro directo al Ayuntamiento por la Tirsu, los 131 euros más IVA, por tonelada que se paga a Tirme de la incineradora y no entro a valorar la gestión privada de Tirme por que no tengo tiempo en esta intervención. También esta Federación lleva reclamando años la instalación de puntos verdes efectivos y accesibles en Palma, inversiones, no como la del palacio de congresos, que a medio plazo benefician a los ciudadanos con más calidad en el servicio de Emaya y con el recorte de impuestos los únicos recortes que los ciudadanos y ciudadanas tendríamos que conocer y no los del Sr. Rajoy. Sr. Alcalde en la primera reunión que mantuve con usted coincidimos en cuatro cosas prioritarias: la sanidad, la cual se desmorona por decreto Mariano. La educación lo mismo y privatizamos escoletas. La seguridad cada vez con menos recursos y efectivos y se pierde el tan aclamado Policía de barrio. Y la limpieza, Sr. Alcalde le

- 77 -

puedo asegurar que en este sentido el personal de Emaya cumple perfectamente con su cometido desde las jefaturas de los departamentos hasta el último de los operarios pero las decisiones por la dirección política no aciertan con las necesidades de nuestra ciudad le pongo un último ejemplo y con esto concluyo, durante la jornada diurna la limpieza se agrupa en el centro de la ciudad y la parte turística donde barredoras, cubas de agua y operarios se esfuerzan por dejar estas zonas en perfecto estado, lo entendemos dado que la industria turística es la más importante de nuestra comunidad, pero por la tarde el parque móvil de barredoras y de cubas de agua para limpieza están paradas. Las reclamaciones de los ciudadanos, más de un 65% van en la línea de lo mismo solicitando a diario estos servicios, la implantación de los llamados zafarranchos de limpieza no son suficientes dada la periodicidad de los mismos y sobre todo para las barriadas más alejadas del centro, ¿por que no se le dan salida por las tardes ya que de día su función está ya comprometida y limpiamos Palma como se merece? Críticas constructivas donde esta Federación que si es apartidista siempre encontrara de su lado para el dialogo por la mejora y el aumento de la calidad de vida de los ciudadanos y ciudadanas de Palma. Sr. Alcalde, Señoras y Señores Regidores gracias y que tengan ustedes un feliz recorte.” Té la paraula la Sra. Fernández Barrero: “Gràcies Sr. Batle. Bé aquesta és la cinquena entregra d’una saga que esperem que acabi algun dia i el més prest possible, d’abocadors incontrolats, i que confiam en que es pugui fer d’una manera ja definitiva, una campanya de conscienciació, però també una campanya i es prenguin mesures més que campanyes, sinó que es prenguin mesures perquè això es pugui evitar. Es vera que hi ha una part molt evident que forma part de l’incivisme, però també n’hi ha un altre que és per la falta d’alternatives assequibles a part d’aquesta gent que aboca d’aquesta manera incontrolada. Tots sabem que això no és el tema, no és la discussió, el tema de MAC Insular, el cost de les tones, etc., i també hi ha un compromís per part del Sr. Garau, suposo que la durà a terme el més aviat possible en els punts verds poder assumir enderrocs, petites quantitats d’enderrocs que evitaria probablement molts d’aquests abocadors descontrolats o il·legals. Hi ha una transaccional, el Sr. Garau ens ha fet una transaccional a la nostra proposició, nosaltres la recolzarem, evidentment la recolzarem, li donarem suport perquè és evident que qualsevol mesura que sigui en aquest sentit és la proposició de lluitar i de fer front als abocadors, estarem d’acord. És molt gran aquest que hi ha, sobre tot, aquest que està a l’Hostal de la Creu, és molt gran i creix d’una manera espectacular dia a dia. És molt gran i a més a més té una particularitat que jo no he observat a altres i és que hi ha fems, fems procedent de rebuig d’una casa de domicilis, la qual cosa és curiosa, perquè el que és més habitual es que siguin mobiliari, enderrocs de petites obres, etc., però que s’aboquin bosses de fems de residus domiciliaris, això és més greu, crec que és més greu perquè una de dues, o la gent creu que això ja és, que pot passar amb el cotxe i tirar una bossa de fems de casa teva i així t’estalvies anar a cercar un contenidor, la qual cosa és extremadament greu que hi hagi gent que pensi que això es pot fer o que realment s’estigui abocant allà residus procedent de domicili. De totes maneres recolzarem l’alternativa que ens proposa el Sr. Garau”. Té la paraula el Sr. Garau:

- 78 -

“Sí, gràcies. Bé només comentar que aquest abocador efectivament és un gran abocador, el passat dia 18 de juliol varem decretar un abocador particular i varem decretar la retirada, vull dir, el procediment està en marxa i evidentment si el propietari no ho fa, ho haurà d’assumir l’Ajuntament i subsidiàriament haurà d’assumir el cost. Gràcies”. Es proposa dictaminat desfavorablement per la Comissió d’Urbanisme i Medi Ambient: Que en relació als següents abocaments a: - Carretera Manacor devora la creu de terme amb Algaida. - Son Anglada. Camí de Jesús, 127 (enfront dels dipòsits d’EMAYA) 1. Es prenguin les mesures immediates per dificultar l’accés de vehicles als llocs d’abocament. 2. Es prenguin les mesures pertinents perquè els propietaris d’aquests terrenys compleixin amb les seves obligacions. 3. Es procedeixi a la neteja de tots els abocaments amb funció de la disponibilitat pressupostària. S’aprova per unanimitat incorporant al punt 3 una transaccional que afegeix “amb funció de la disponibilitat pressupostària”. 54. Proposició del Grup municipal PSM-IV-ExM relativa a mapa de renous

(2229/2012). Intervé el Sr. Bernat Ferrer, representant de La Defensa: “El tema que ens ocupa es va aprovar el 2009, per tant a la legislatura anterior. Un projecte que suposem ambiciós i que ha de permetre l’establiment de límits en el futur disseny de la ciutat. Si sabem on es produeix el renou, sabrem on s’ha de treballar per una millor convivència. També s’ha de tenir el que es diu ma esquerra (curiosa aquesta denominació ja que obliga als polítics de dretes a tenir una bona ma esquerra per una bona política) per poder posar en comú interessos particulars de diferents grups socials i empresarials: gent que viu a una zona i empresaris de negocis de restauració, per exemple, d’aquesta mateixa zona. Per tant, en aquest punt, des de La Defensa, demanem la millor i més completa informació pública del mapa de renous, una permanent coordinació amb les entitats veïnals i amb les associacions de consumidors, i qualsevol altra que pugui aportar informació i, sobre tot, idees positives, per garantir que les decisions que es prenguin siguin consensuades majoritàriament. Què és el renou? El renou és un so no desitjat. Actualment és un dels contaminants més invasius, el del trànsit terrestre és pot ser el més important, sense oblidar el dels avions, els de recollida de fems i residus, el de maquinària de construcció, els dels equips de so de cotxes esportius, etc. El problema del renou no desitjat és que, a més afecta a la salut, a la qualitat de vida. Persones, empreses i organitzacions que no assumeixen la responsabilitat de no interferir en l’ús i el gaudiment de l’aire comú creant contaminació

- 79 -

acústica, actuen ignorant els drets del demés reclamant per a ells drets que no els corresponen. És clar que el trànsit urbà a la ciutat ha de ser la causa principal del renou. Si els nivells són superiors als legals permesos. Voldria demanar als responsables polítics que posin a l’abast dels grups afectats les dades conegudes i exigissin un acord acceptable en un temps prudencial prefixat per a tots. Si no fos possible demanem que es prenguin mesures dràstiques per arreglar-ho. Està en joc la salut dels ciutadans de Palma de Mallorca, de tots nosaltres. Gràcies.” Té la paraula la Sra. Fernández Barrero: “Gràcies Sr. Balte. Efectivament està aprovada per unanimitat però a mi si que m’agradaria dir un parell de coses. Sobre tot, una que crec que és fonamental es que ens hem de prendre molt en serio aquestes eines que són bàsiques i que a més a més venen determinades per llei, però són bàsiques sobre tot, perquè tenen un objectiu o dos, en aquests cas, si les consideram per separats, que és la protecció del medi ambient i de la salut i aquests dos objectius han de ser prioritaris sense cap dubte, qualsevol de les accions que prengui l’Ajuntament de Palma i el renou és especialment un element molt distorsionador de la vida de les persones i també del medi ambient i per això l’obligatorietat de fer aquest mapa de renous i l’obligatorietat de fer plans d’accions per poder fer front a aquests renous i evitar-los. També hem de tenir en compte que l’urbanisme és una eina molt important, a l’hora també de poder pal·liar i lluitar i combatre el tema dels renous, per tant, davant la revisió del pla general això s’ha de tenir en compte i aquesta eina l’hem de tenir ben elaborada perquè pugui ser contemplada i tenir-ho en compte a la revisió del pla general. Li deman al Sr. Garau que impulsi amb la mesura de les seves possibilitats en quan mitjans humans i demés, efectivament la publicació de la informació que en aquests moments hi ha és fonamental, la pàgina de medi ambient de la pàgina web de l’Ajuntament de Palma és bé, no trista, es que no té informació, es que no té res damunt coses tan elementals com és el pla de qualitat de l’aire, com el mapa de renou, com els temes mediambientals, etc., etc., i hauria de comptar amb una informació al manco mínima i en aquests moments no en te cap, per tant, i els plans d’opcions també li deman que siguin consensuats, que siguin plans d’accions en els quals hi participin tots els agents socials així com nosaltres també, com a partits polítics a l’hora de determinar aquests plans d’accions. Gràcies”. Intervé el Sr. Garau: “Si bé, vostè no va estar a la comissió però ho varem comentar i de fet aprovarem, recolzarem la seva proposta l’únic en quan al volcat de la informació del mapa de renous a la web, depenem d’un tema tècnic, són mapes tremdament densos d’informació, vull dir, és una qüestió de si la web ho podrà suportar amb una qualitat suficient, perquè realment es puguin apreciar aquesta informació. En definitiva, només aclarir un tema, en el mapa de renous, es varen fer, és una fotografia de l’any 2007 però, m’agradaria aclarir que tenguem en compte que no es contempla els renous emesos per activitats, això ho hem de tenir clar. No obstant els plans d’acció evidentment sí, que podem tenir mesures correctores d’això el que passa es que justament estam en una situació on qualsevol acció implica una forta inversió econòmica i en aquests moments, no estan en disposició d’efectuar-la ni d’aprovar determinat programes. Ara hi ha altres

- 80 -

que si que efectivament poden tenir un menor impacte, però bé, vull dir, són, per exemples, mesures de polítiques urbanístiques, que l’impacte o la repercussió la veurem a molt llarg termini. Gràcies”. Demana la paraula la Sra. Fernández Barrero: “Gràcies Sr. Balte, només aclarir una cosa. La directiva europea no exclou que es contempli el renou ambiental si exclou el produït per una persona, activitat domèstiques, expressament ho exclou, però no exclou el renou ambiental per l’activitat de les persones, per tant, és una interpretació que ja he sentit altres vegades de que només són per transport, etc., però el renou produït per les persones, per l’activitats, per les aglomeracions si que s’ha de tenir en compte.” Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió d’Urbanisme i Medi Ambient: 1. L’Ajuntament Ple insta a l’equip de govern a complir amb la directiva europea i posar a disposició de la població el mapa de renous aprovat definitivament publicant-lo a la plana WEB municipal. 2. L’Ajuntament Ple insta a l’equip de govern a impulsar la zonificació per nivells de renou de Palma. 3. L’Ajuntament Ple insta a l’equip de govern a impulsar els plans d’acció, per determinar les mesures a prendre, tant pel que fa als renous produïts per les aglomeracions com pels produïts als grans eixos viaris. S’APROVA per unanimitat. 9. Proposta d’aprovació de ratificar acord Patronat Fundació Palma Espai

d’Art relatiu a ampliació nombre de membres de la comissió executiva (modificació art. 18 dels Estatuts).

Té la paraula el Sr. Noguera: “Be, ho hem mencionat moltes vegades, a dia d’avui encara no entenem perquè aquest grup municipal està exclòs del Patronat de la Fundació Palma Espai d’Art, no entenem com un organisme que depèn de l’Ajuntament deixa una part de la ciutadania sense representació, ho he dit moltes vegades, en moltes ocasiones i bueno, evidentment, votarem en contra d’aquest acord que han pres els altres dos grups perquè ens sentim exclosos i sobretot perquè aquest Patronat no és representatiu del que va passar a les darreres eleccions, simplement això.” Té la paraula la Sra. Calvo: “Per una al·lusió a l’altra grup vull remarcar que és una iniciativa de l’equip de Govern, no és un acord de dos grups, jo me sumo també a la reivindicació de si hi pot haver tots els representants de l’oposició, crec que seria una bona notícia, nosaltres agraïm el poder tenir representació al Patronat, però que nosaltres hi siguem no exclou la

- 81 -

possibilitat què una modificació d’estatuts contemples l’ampliació dels representants, per tant, nosaltres votam a favor de l’ampliació que es produeix avui sense que això signifiqui o no signifiqui que no es puguin produir ampliacions si així ho considera l’equip de Govern que nosaltres recolzaríem i que a més a més reivindicam, gràcies.” Té la paraula el Sr. Gilet: “Moltes gràcies Sr. Batle, en principi nosaltres estàvem acotats pel l’estatut que ens donava un màxim de cinc representants, entre els quals està un representant dels artistes visuals, un representant del Cercle de Belles Arts, la majoria de l’equip de Govern i un representant de l’oposició, en aquest cas hem donat amb aquesta modificació la representativitat al partit majoritària del grup de l’oposició i a partir d’aquí no hi ha res més que afegir, eh?, l’oposició està representada amb un representant del partit socialista, moltes gràcies”. Té la paraula el Sr. Noguera: “Nosaltres en cap moment estem parlant de la Comissió Executiva, estem parlant del Patronat que tampoc hi som, vull dir, aquest grup municipal està exclòs de la Fundació Palma Espai d’Art, simplement això”. Té la paraula el Sr. Gilet: “No tenc res més que afegir, gràcies”. Té la paraula el Sr. Noguera: “ Per jo és una vergonya absoluta això, però bé, ho tornaré dir quan tornem a tractar aquest punt”. Té la paraula la Sra. Calvo: “Sr. Batle ja sé que no tocava fer un debat però jo sí que apel·lo què dins la línia de generositat que és produeix moltes vegades, jo li reconeixerà que, per exemple, en aquest plenari s’han aprovat urgències, qüestions que jo no he aprovat a altres moments i, escolti quan les coses es fan bé també s’han de reconèixer, crec que no consta gens el que es pugui abordar l’ampliació del Patronat per incloure, en els moments en els què els grups de l’oposició són més d’un, la veu de l’oposició, crec que és una cosa salvable, més enllà d’això, nosaltres, torn insistir estic contenta de que hi hagi una modificació perquè hi siguem, però crec que val la pena si es pogués adquirir el compromís de valorar una modificació que suposes una ampliació major, gràcies.” Parla el Sr. Batle: “Ho comentaré amb el regidor en tota tranquil·litat i tendran una resposta, ara no me facin dir en aquests moments perquè m’estim més veure les conseqüències i fer les coses poc a poc i en bona lletra, d’acord.

- 82 -

Es proposa: La Junta del Patronat de la Fundació Palma Espai d’Art en sessió del dia 21 de maig de 2012 ha aprovat, la modificació del paràgraf 1º de l’article 18 dels Estatuts d’aquesta Fundació en el sentit que la comissió executiva passi a estar integrada per un màxim de sis representats, en lloc de cinc representats com fins ara. Atès que compleix les exigències establertes a l’art. 33 d’aquests estatuts així com l’art. 29 de la Llei 50/2002, de Fundacions. Vistos els informes de Serveis Jurídics de data 16 de març de 2012, l’informe de la Regidoria d’Hisenda-OCD Muncipal de data 18 de maig de 2012 i l’informe del Departament de Cultura de data 8 de maig de 2012. Per això i d’acord amb els art. 67 a 69 i 103 de la Llei 23/2006, de capitalitat de Palma; els 47, 68.2, 85.1 i 94.3 de la Llei 20/2006, municipal i de règim local de les Illes Balears, i els 123.1.f i 123.2 de la Llei 7/1985, modificada per la Llei 57/2003, de mesures per a la modernització del govern local, propòs al Ple que, amb l’informe preceptiu de la Secretaria del Ple previst a l’art. 122.5.e.2 de la darrera Llei esmentada, adopti el següent, ACORD 1. Ratificar l’acord del Patronat de la Fundació Palma Espai d’Art de dia 21 de maig de 2012 de modificació del paràgraf 1r. de l’article 18 dels Estatuts de la Fundació, en el sentit que la comissió executiva passi a estar integrada per un màxim de sis representants, en lloc de cinc representats. 2. Comunicar al Protectorat als efectes del seu control de protecció jurídica i seguir els tràmits tendents a la formalització d’aquesta modificació estatutària mitjançant escriptura pública i posterior inscripció al Registre de fundacions. S’APROVA per 26 vots a favor (PP i PSOE) i 3 vots en contra (PSM-IV-ExM) 10. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute per import de 19.299’67€. Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans:

El RD 4/2012, de 24 de febrer , estableix les obligacions de informació i procediments necessaris per establir un mecanisme de financiació per el pagament a proveïdors de les entitats locals. 1. Consultats els registres i arxius obrants a l’Area de Benestar Social en compliment de l’ article 2 del RD 4/2012, de 24 de febrer; s’ha constatat l’existència de la següent relació de factures que comença per NIF + NOM + QUANTIA(42976064N-MOLL LORCA, ANA MARIA -161,23€) i acaba per NIF + NOM + QUANTIA(42976064N-MOLL LORCA, ANA MARIA -54,93 € ), el total de la qual és de 19.299,67 € és correcte, i són factures pendents de pagament .

- 83 -

Una vegada realitzades les comprovacions pertinents, d’acord amb l’establert per l’art. 176.2 b) i 182.1 del RDL 2/2004, de 5 de març, que aprovà el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i el Reglament orgànic del Ple de l’Ajuntament de Palma, proposa al Ple l’adopció del següent ACORD 1. Reconèixer el deute existent a l’Àrea de Benestar Social, pels imports que es detallaran a continuació i habilitar el crèdit suficient a les aplicacions pressupostaries que recull el següent llistat que começa per NIF + NOM + QUANTIA(42976064N-MOLL LORCA, ANA MARIA -161,23€) i acaba per NIF + NOM + QUANTIA(42976064N-MOLL LORCA, ANA MARIA -54 ,93 € ), el total de la qual és de 19.299,67 € EUROS

NIF/CIF DENOMINACIÓ SOCIAL PRINCIPAL (IVA

INCLOS) NÚM. FRA

DATA DE LA FRA APLICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA

Nº de Entrada

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 161,23 € 15 14/2/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27058

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 54,20 € 16 14/2/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27059

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 98,54 € 23 3/3/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27063

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 125,45 € 26 6/3/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27066

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 160,18 € 33 3/4/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27071

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 32,68 € 41 25/4/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27073

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 48,91 € 44 2/5/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27078

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 140,40 € 47 17/5/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27083

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 53,27 € 50 22/5/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27088

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 107,00 € 52 24/5/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27091

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 89,00 € 54 29/5/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27144

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 14,80 € 55 29/5/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27147

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 14,10 € 56 29/5/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27150

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 107,00 € 58 31/5/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27155

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 56,90 € 61 8/6/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27158

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 39,64 € 63 9/6/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27163

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 112,50 € 70 15/6/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27166

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 290,37 € 79 27/6/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27170

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 107,00 € 84 3/7/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27179

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 135,74 € 87 17/7/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27184

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 37,70 € 88 20/7/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27188

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 20,26 € 90 25/7/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27191

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 213,60 € 93 1/8/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27195

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 124,12 € 95 16/8/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27201

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 135,40 € 96 28/8/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27205

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 43,20 € 97 5/9/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27209

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 51,84 € 98 20/9/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27214

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 3,33 € 99 21/9/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27219

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 318,91 € 100 29/9/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27222

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 214,00 € 102 3/10/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27228

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 50,20 € 103 6/10/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27232

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 121,31 € 106 18/10/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27236

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 280,74 € 109 27/10/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27239

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 170,82 € 111 31/10/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27243

- 84 -

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 64,80 € 112 3/11/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27247

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 446,37 € 115 8/11/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27251

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 211,90 € 122 28/11/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27255

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 107,00 € 124 30/11/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27261

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 263,84 € 128 13/12/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27268

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 96,87 € 130 27/12/2006 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27272

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 84,37 € 1 2/1/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27365

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 244,44 € 5 18/1/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27366

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 382,10 € 7 25/1/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27367

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 151,69 € 8 3/2/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27368

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 47,04 € 66 18/8/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27369

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 214,00 € 67 24/8/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27370

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 67,76 € 68 6/9/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27371

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 4,32 € 69 6/9/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27372

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 181,29 € 74 21/9/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27373

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 55,02 € 75 1/10/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27374

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 74,60 € 76 1/10/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27375

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 170,68 € 80 9/10/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27376

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 18,45 € 81 9/10/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27377

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 107,00 € 84 16/10/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27378

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 237,84 € 85 24/10/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27379

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 25,04 € 91 5/11/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27380

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 107,00 € 92 7/11/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27381

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 251,14 € 94 14/11/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27382

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 68,40 € 97 19/11/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27383

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 46,23 € 98 29/11/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27384

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 67,24 € 101 14/12/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27385

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 107,00 € 103 19/12/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27386

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 110,40 € 106 21/12/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27387

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 107,00 € 107 28/12/2007 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27388

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 261,76 € 108 7/1/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27203

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 109,13 € 103 17/1/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27211

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 76,78 € 322 19/2/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27309

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 129,27 € 325 20/2/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27311

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 107,00 € 326 21/2/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27314

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 70,38 € 400 3/4/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27318

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 153,40 € 414 7/4/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27332

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 197,78 € 433 15/4/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27335

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 23,60 € 436 16/4/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27340

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 153,72 € 486 12/5/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27343

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 61,31 € 510 27/5/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27349

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 19,52 € 525 4/6/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27352

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 107,00 € 528 5/6/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27353

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 276,27 € 553 19/6/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27354

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 5,25 € 554 19/6/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27355

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 47,20 € 572 2/7/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27356

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 90,10 € 584 10/7/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27357

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 153,98 € 645 22/8/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27358

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 95,42 € 659 1/9/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27359

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 163,12 € 695 17/9/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27360

- 85 -

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 318,51 € 738 7/10/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27361

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 305,55 € 789 10/11/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27362

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 57,02 € 830 28/11/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27363

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 214,00 € 373 11/12/2008 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27364

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 52,95 € 6 7/1/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27028

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 432,23 € 72 6/2/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27032

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 66,43 € 116 27/2/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27034

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 138,03 € 141 13/3/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27036

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 224,00 € 190 6/4/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27038

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 60,00 € 227 29/4/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27039

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 107,00 € 245 8/5/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27041

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 169,01 € 269 25/5/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27043

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 168,46 € 298 12/6/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27044

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 214,00 € 309 25/6/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27046

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 107,00 € 313 29/6/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27048

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 77,20 € 326 7/7/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27053

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 23,60 € 328 7/7/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27055

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 118,89 € 358 24/7/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27056

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 43,09 € 360 27/7/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27060

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 11,66 € 369 6/8/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27064

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 176,88 € 377 17/8/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27068

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 96,30 € 379 18/8/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27069

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 107,00 € 382 19/8/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27075

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 217,62 € 432 23/9/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27077

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 107,00 € 434 25/9/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27079

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 9,36 € 445 1/10/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27082

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 50,50 € 446 1/10/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27085

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 52,75 € 458 7/10/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27086

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 191,12 € 485 23/10/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27089

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 261,78 € 543 24/11/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27093

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 107,00 € 556 30/11/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27095

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 135,97 € 593 18/12/2009 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27098

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 136,01 € 26 18/1/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27027

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 154,20 € 37 25/1/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27029

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 88,65 € 40 26/1/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27031

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 101,56 € 67 9/2/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27033

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 327,96 € 103 3/3/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27035

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 250,29 € 108 5/3/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27037

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 62,96 € 196 22/4/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27040

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 289,37 € 233 6/5/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27042

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 6,44 € 248 13/5/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27045

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 171,46 € 282 26/5/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27047

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 214,00 € 285 27/5/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27049

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 36,29 € 290 31/5/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27050

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 75,26 € 310 8/6/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27051

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 107,00 € 323 16/6/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27052

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 146,84 € 355 29/6/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27054

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 1,19 € 358 30/6/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27057

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 10,71 € 359 30/6/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27061

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 119,00 € 369 2/7/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27062

- 86 -

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 207,80 € 405 23/7/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27065

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 119,00 € 406 26/7/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27067

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 203,88 € 433 13/8/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27070

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 80,01 € 446 23/8/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27072

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 238,00 € 455 1/9/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27074

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 189,67 € 469 15/9/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27076

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 37,95 € 471 16/9/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27080

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 189,19 € 510 11/10/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27081

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 113,89 € 515 13/10/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27084

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 119,00 € 517 14/10/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27087

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 9,50 € 530 22/10/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27090

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 385,91 € 555 8/11/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27092

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 176,78 € 595 1/12/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27094

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 295,90 € 603 3/12/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27096

42976064N MOLL LORCA, ANA MARIA 54,93 € 641 23/12/2010 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/27097

TOTAL 19.299,67 €

2. Iniciar l'oportú expedient de modificació de crèdit de la relació anterior. S’APROVA per 17 vots a favor (PP) i 12 abstencions (PSOE i PSM-IV-ExM) 11. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute a Industrias Argui SA, per

import de 689’11€. Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans:

El RD 4/2012, de 24 de febrer , estableix les obligacions de informació i procediments necessaris per establir un mecanisme de financiació per el pagament a proveïdors de les entitats locals. 1. Consultats els registres i arxius obrants a l’Area de Benestar Social en compliment de l’ article 2 del RD 4/2012, de 24 de febrer; s’ha constatat l’existència de la següent relació de factures que comença per NIF + NOM + QUANTIA(A07111818-INDUSTRIAS ARGUI SA -204,34€) i acaba per NIF + NOM + QUANTIA(A07111818-INDUSTRIAS ARGUI SA -234,88 € ), el total de la qual és de 689,11 € és correcte, i són factures pendents de pagament . Una vegada realitzades les comprovacions pertinents, d’acord amb l’establert per l’art. 176.2 b) i 182.1 del RDL 2/2004, de 5 de març, que aprovà el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i el Reglament orgànic del Ple de l’Ajuntament de Palma, proposa al Ple l’adopció del següent ACORD

1. Reconèixer el deute existent a l’Àrea de Benestar Social, pels imports que es detallaran a continuació i habilitar el crèdit suficient a les aplicacions pressupostaries que recull el següent llistat que começa per NIF + NOM +

- 87 -

QUANTIA(A07111818-INDUSTRIAS ARGUI SA -204,34€) i acaba per NIF + NOM + QUANTIA(A07111818-INDUSTRIAS ARGUI SA -234,88 € ), el total de la qual és de 689,11 € EUROS

NIF/CIF DENOMINACIÓ SOCIAL PRINCIPAL

(IVA INCLOS) NÚM. FRA DATA DE LA FRA APLICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA Nº de Entrada

A07111818 INDUSTRIAS ARGUI S.A. 204,34 € FD-18.691/11 3/1/2011 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/26984

A07111818 INDUSTRIAS ARGUI S.A. 160,87 € FD-18.865/11 28/11/2011 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/26985

A07111818 INDUSTRIAS ARGUI S.A. 71,13 € FD-18.800/11 18/11/2011 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/26986

A07111818 INDUSTRIAS ARGUI S.A. 17,89 € FD-18.608/11 26/10/2011 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/26987

A07111818 INDUSTRIAS ARGUI S.A. 234,88 € FD-18.709/11 7/11/2011 05 23100 22699 DESP DIV SERV SOCIAL BASE F/2011/26988

TOTAL 689,11 €

2. Iniciar l'oportú expedient de modificació de crèdit de la relació anterior. S’APROVA per 17 vots a favor (PP) i 12 abstencions (PSOE i PSM-IV-ExM) 12. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute a Ferrer Pons Hermanos

SA per import de 39.641’14€. Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans:

I. Atès que mitjançant Acord de la Junta de Govern de Palma de data 25 d’octubre de 2006, es va encarregar a l’empresa Ferrer Pons Hnos., SA, amb CIF A-07002645, i domicili al carrer 16 de juliol, 3 – Polígon Son Castelló, CP 07009 de Palma, la realització de les obres de demolició de l’Hotel Sayonara, d’acord amb el projecte redactat per l’enginyer de camins, canals i ports, D. Alfonso Martín Martínez. II. Atès que mitjançant Acord de la Junta de Govern de Palma de data 20 de desembre de 2006 es va acordar l’abonament d’una part de les obres de demolició realitzades a l’Hotel Sayonara, concretament es va abonar la quantitat de 99.732,60€. Aquest primer pagament es va realitzar el dia 21 de març de 2007. III. Atès l’Acord del Ple de data 28 de juny de 2012 segons el qual es reconeixia el deute de la factura núm. A12/14, de data 2 d’abril de 2012, de l’empresa Ferrer Pons Hnos, amb una data de factura errònia. IV . Atesa la factura núm. B11/35, de data 30 de desembre de 2011, per un import de 39.641,14€ (TRENTA-NOU MIL SIS-CENTS QUARANTA-UN EUROS I CATORZE CÈNTIMS), de l’empresa Ferrer Pons Hnos., SA, relativa a la part pendent de pagament de les obres de demolició de l’Hotel Sayonara, la qual està conformada pel cap del Servei de Protecció de l’Edificació i ITE, Sr. Miguel Calderón Viñas.

- 88 -

Per això, d’acord amb el que estableixen l’article 123.p de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local; articles 22 a 27 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú; l’article 176 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de maig, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals; les Bases d’execució del Pressupost municipal; els articles 3, 63 i 80 del Reglament orgànic del Ple de l'ajuntament, aprovat el dia 29 de juliol de 2004; i l’article 50.11 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals, previ dictamen de la Comissió de Comptes, Economia i Recursos humans, proposo al Ple l'adopció del següent A C O R D 1r) DEIXAR SENSE EFECTE l’Acord del Ple de data 28 de juny de 2012 segons el qual es reconeixia el deute de la factura núm. A12/14, de data 2 d’abril de 2012, ja que la data de la factura es errònia. 2n) RECONÈIXER EL DEUTE de la factura núm. B11/35, de data 30 de desembre de 2011, per un import de 39.641,14€ (TRENTA-NOU MIL SIS-CENTS QUARANTA-UN EUROS I CATORZE CÈNTIMS), a l’empresa F ERRER PONS HNOS., SA, amb CIF A-07002645. Els treballs inclosos en la factura són en concepte d’obres de demolició de l’Hotel Sayonara. 3r) INICIAR l’oportú expedient de modificació de crèdit. S’APROVA per 17 vots a favor (PP) i 12 abstencions (PSOE i PSM-IV-ExM) 13. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute a EFM SA, per import de

2.673’96€.

Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans:

Donat que s’han efectuat despeses per prestacions de serveis durant l’any 2010 que no han pogut ser tramitades per la seva tardança en l’aportació de factures.

Vist el que preveu el Reial Decret-llei 4/2012, de 24 de febrer, la cap de negociat que subscriu sotmet la present proposta a l’oficial cap de Protecció Civil per tal que, si la considera procedent, l’elevi com a proposta de resolució al regidor de l’Àrea delegada de Seguretat Ciutadana a l’objecte de què, si ho té a bé, elevi a l’Ajuntament Ple el següent ACORD 1. Aprovar la despesa corresponent al reconeixement de deute de l’any 2010 per un import total de 2.673,96 € (dos mil sis-cents setanta-tres euros i noranta-sis cèntims).

- 89 -

2. Abonar l’import de 2.673,96 € (dos mil sis-cents setanta-tres euros i noranta-sis cèntims) a l’empresa EMPRESA FUNERARIA MUNICIPAL SA, amb NIF/CIF A-07207244 (factura/es Z1006755) per les despeses de la defunció del Sr. Alejandro E. Ribas Millan. 3. Autoritzar i disposar, la despesa total de 2.673,96 € (dos mil sis-cents setanta-tres euros i noranta-sis cèntims) amb càrrec a la partida 12.13500.226.99 del vigent pressupost de despeses S’APROVA per 17 vots a favor (PP) i 12 abstencions (PSOE i PSM-IV-ExM) 14. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute a Dielectro Balear SA, per

import de 573’40€.

Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans:

Donat que s’han efectuat despeses a diverses empreses per prestacions de serveis, reparacions o subministraments durant l’any 2010 i 2011 i que no han pogut ser tramitades per la seva tardança en l’aportació de factures.

Vist el que preveu el Reial Decret-llei 4/2012, de 24 de febrer, la cap de negociat que subscriu sotmet la present proposta a l’oficial cap de Protecció Civil per tal que, si la considera procedent, l’elevi com a proposta de resolució al regidor de l’Àrea delegada de Seguretat Ciutadana a l’objecte de què, si ho té a bé, elevi a l’Ajuntament Ple el següent ACORD 1. Aprovar la despesa corresponent al reconeixement de deute de l’any 2010 i 2011 per un import total de 573,40 € (cinc-cents setanta-tres euros i quaranta cèntims). 2. Abonar l’import de 573,40 € (cinc-cents setanta-tres euros i quaranta cèntims) a l’empresa DIELECTRO BALEAR SAU, amb NIF/CIF A-07004864 (factura/es 8109 i 11397) pel subministrament de material elèctric pel parc de Bombers de la Platja de Palma. 3. Autoritzar i disposar, la despesa total de 573,40 € (cinc-cents setanta-tres euros i quaranta cèntims) amb càrrec a la partida 12.13500.212.00 del vigent pressupost de despeses. S’APROVA per 17 vots a favor (PP) i 12 abstencions (PSOE i PSM-IV-ExM) 15. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute a COIBSAU, per import de

60.532’60€. Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans:

- 90 -

El Patronat Municipal de l’habitatge va gestionar el procediment per a l’adquisició de determinats habitatges què s’havien d’adscriure, part al Patronat de Reallotjament i Reinserció Social, i part al Consorci Riba. Dels habitatges adscrits al Patronat de Reallotjament i Inserció Social, un d’ells va requerir obres de reparació, la direcció de les quals, es dugué a terme pels serveis tècnics del Patronat de l’Habitatge, a petició del Patronat de Reallotjament, donat què aquest no tenia personal qualificat per aquesta funció. En principi, corresponia al Patronat de Reallotjament i Inserció Social la reparació i el manteniment dels habitatges què se li adscrigueren, però de fet, quedaren pendent de pagament dues factures per a la reparació de l’habitatge situat a la Carretera Militar, 235, 1º, 2ª. Ara, l’empresa que realitzà les obres, COIBSA Service, ha reclamat el pagament de dites factures, sense què el Patronat de Reallotjament se’n faci càrrec. Donat què s’ha comprovat què a l’exercici 2009 es va realitzar una modificació de crèdit en el pressupost de l’Ajuntament, pel que una partida per adquisició d’habitatges del Patronat de Reallotjament passà al pressupost de Regidoria delegada d’habitatge motiu pel qual, el Patronat de Reallotjament al·lega què no va poder disposar de partida per a dites reparacions, es considera que procedeix què la Regidoria d’habitatge assumeixi dita despesa. Tota vegada què el tècnic director de les obres ha comprovat què l’import de les factures es adequat i es correspon amb els treballs realitzats, i què l’empresa ha aplicat un percentatge de descompte igual què el què tenia contractat la UTE de la què aquesta empresa en forma part, segons el contracte de manteniment celebrat amb el Patronat Municipal de l’habitatge i què actualment aquest Patronat té partida pressupostària, es considera què, s’ha de procedir al pagament de dites factures amb càrrec a aquesta partida, sense perjudici de què en el moment posterior en què sigui possible, se doti el pressupost del Patronat amb la quantitat què aquestes factures importen. Vist l’informe emes per l’arquitecte tècnic municipal, el Gerent d’aquest Patronat és de l’opinió de que cal elevar al Consell Rector del mateix per a la seva aprovació, i elevació al Ple del l’ajuntament el següent

A C O R D 1er.- Reconèixer el deute de 60.532,60 € a COMERCIAL E INSTALADORA BALEAR, S.A.U, CIF A07102155, com import de les factures num.: 11262 i 11263 relatives a les obres reparació de l’habitatge situat a la Carretera Militar, 235, 1º, 2ª, adscrit al Patronat de Reallotjament i Reinserció Social. 2on.- Que el cost resultant que ascendeix a la total quantitat de 60.532,60 € (IVA inclòs) sigui abonat amb càrrec a la partida 00 15200 212 00. S’APROVA per 17 vots a favor (PP) i 12 abstencions (PSOE i PSM-IV-ExM) 16. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute a varis proveïdors IME ,

per import de 1.598’57€.

Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans:

- 91 -

Durant l’any 2011 varen quedar sense tramitar les factures que figuren a la relació que s’adjunta, la qual és conseqüència de compromisos adquirits dins l’any 2011. Per això, d’acord amb el que estableixen l’article 23.e del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local; l’article 123.p de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local; arts.22 a 27 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú; els art.176 y 188 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de maig, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals; la Base 27 reconeixement extrajudicial dels crèdits de les Bases d’execució del Pressupost municipal per a l’any 2012 aprovat pel Ple de l’Ajuntament el dia 30 de març de 2012; els articles 3, 63 i 80 del Reglament orgànic del Ple de l’ajuntament, aprovat el dia 29 de juliol de 2004; els articles 172 i 173.5 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals, s’eleva a l’aprovació del Ple, prèvia aprovació de la Comissió de Comptes, Economia i Recursos humans i prèvia aprovació del Consell Rector de l’Institut Municipal de l’Esport l’adopció del següent ACORD 1. Reconèixer el deute per un total de 1.598,57€ (mil cinc-cents noranta-vuit euros amb cinquanta-set cèntims) segons la relació adjunta número F/2012/129 i, per tant, abonar aquest import. 2. Elevar a l’aprovació del Ple. S’APROVA per 17 vots a favor (PP) i 12 abstencions (PSOE i PSM-IV-ExM) 17. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute a varis proveïdors IME, per

import de 100.236’46€. Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans: Les factures que figuren a la relació corresponen als serveis que s’han realitzats per diverses entitats, sense haver-se fiscalitzat prèviament els actes que donen lloc al reconeixement de les obligacions derivades de les esmentades prestacions, i per tant, prescindint del procediment legalment establert, van acompanyades de l’Informe del Gerent justificatiu d’inici d’expedient per a la contractació del servei i informe del Cap d’Àrea de necessitat del servei. Per això, d’acord amb el decret de batllia 15047 de 18 de novembre de 2004, d’Organització dels Serveis Administratius de l’Ajuntament i de delegacions de competències a les Regidories d’Àrea i d’acord amb el capítol IV dels vigents Estatuts de l’Institut Municipal de l’Esport, i amb la Base 27 reconeixement extrajudicial dels crèdits de les Bases d’execució del Pressupost municipal per a l’any 2012 aprovat pel Ple de l’Ajuntament el dia 30 de març de 2012, s’eleva a l’aprovació del Ple, prèvia aprovació de la Comissió de Comptes, Economia i Recursos humans i prèvia aprovació del Consell Rector de l’Institut Municipal de l’Esport l’adopció del següent

- 92 -

ACORD

1.- Aprovar el reconeixement de deute de la relació de factures número F/2012/132 per un import de 100.236,46€ (cent mil dos-cents trenta-sis euros amb quaranta-sis cèntims) i, en conseqüència, formalitzar i aprovar la seva despesa. 2. Elevar a l’aprovació del Ple. S’APROVA per 17 vots a favor (PP) i 12 abstencions (PSOE i PSM-IV-ExM) 18. Proposta d’aprovació de reconeixement de deute al Col·legi Oficial de

Pedagogia i Psicopedagogia de les Illes Balears per import de 1.330’00€. Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans: En data 07 de març de 2012, el Servei de Família, Igualtat i Majors certificà que la fra. 21 – 06/09 del Col·legi Oficial de Pedagogia i Psicopedagogia de les Illes Balears, de data 20/06/2009 i per un import de 1.330,00 € era una factura pendent de pagament que s’ajustava als criteris establerts al RDL 4/2012, de 24 de febrer, atès que: 1. La factura presenta el número de registre d’entrada 437/09, de 2 de juliol de 2009, de l’Àrea d’Educació, Igualtat i Drets Cívics.

2. El concepte de la factura es correspon a l’activitat que apareix al programa d’activitats Palma Ciutat Educativa 2008 – 2009, a l’epígraf G.3.4 Mediació de resolució de conflictes, inclòs a l’apartat G.3 Convivència i Drets Cívics, de l’esmentat programa municipal d’activitats.

3. La factura ha estat conformada per la tècnica municipal responsable de la programació d’activitats d’Igualtat, convivència i drets cívics del programa Palma Educa en el moment de l’emissió de la factura. Per això, una vegada realitzades les comprovacions pertinents, segons les obligacions establertes pel RD 4/2012, de 24 de febrer, i d’acord amb el que estableix l’art. 176.2 b) i 182.1 del RDL 2/2004, de 5 de març de 2004, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals; la Base 27 reconeixement extrajudicial dels crèdits de les Bases d’execució del Pressupost municipal per a l’any 2012 aprovades pel Ple de l’Ajuntament el dia 30 de març de 2012; els articles 3, 63 i 80 del Reglament orgànic del Ple de l’ajuntament, de 29 de juliol de 2004; els articles 172 i 173.5 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals, s’eleva a l’aprovació del Ple, previ dictamen de la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans l’adopció del següent A C O R D

- 93 -

1. Reconèixer el deute existent amb el Col·legi Oficial de Pedagogia i Psicopedagogia de les Illes Balears amb CIF G57186751, i domicili al carrer Tomàs Forteza, 33, entl. D, de Palma de conformitat amb la factura 21 – 06/09 de data 20/06/2009, per un import de 1.330,00 €, en concepte de “Col·laboració en el marc del programa Palma Ciutat Educativa 08-09, activitat G.3.4 Milloram la convivència “Mediació en la resolució de conflictes” corresponents a la primera fase del curs escolar 2na fase del curs escolar 2009-10”. 2. Iniciar l’oportú expedient de modificació de crèdit, habilitant la creació de l’aplicació corresponent, si escau, amb crèdit suficient per poder fer front al pagament de l’esmentada despesa. S’APROVA per 17 vots a favor (PP) i 12 abstencions (PSOE i PSM-IV-ExM) 19. Donar compte al Ple de l’Ajuntament de l’aprovació, liquidació i romanent

de Tresoreria del pressupost de 2011, propi i organismes autònoms. El Ple de l’Ajuntament se’n dóna per ASSABENTAT:

Formulada pel Departament Econòmic Financer d’aquesta Corporació, tot complint el que disposa l’article 191 del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, la liquidació del Pressupost Propi de la Corporació i la dels Organismes Autònoms Municipals corresponents a l’exercici de 2011, d’acord amb el nou informe redactat per l’Interventor General, i en virtut de les delegacions d’atribucions de la Batlia a la Junta de Govern aprovades per Decret núm. 9092, de 30 de juny de 2004, publicat en el BOIB núm. 98 de 15 de juliol de 2004 ES DONA COMPTE AL PLE , de l’aprovació de la liquidació de l’exercici de 2011, per la Junta de Govern de 29 de juny de 2012, dels Pressuposts següents: Aprovar la LIQUIDACIÓ I EL ROMANENT DE TRESORERIA DEL PRESSUPOST PROPI DE LA CORPORACIÓ I LA DELS ORGANISMES AUTÒNOMS: Patronat Municipal de l’Habitatge, Instit ut Municipal d’Esports, Patronat Municipal d’Escoles d’Infants, Patronat Il·luminació Ornamental, Institut Municipal d’Innovació, Institut Municipal d’Obres Viàries, Patronat Llegat Weyler, Patronat Municipal de Reallotjament i Reinserció Social, l’Institut Municipal de Turisme, l’ Institut Municipal de Form ació, Ocupació i Foment, l’Institut Municipal de Protecció al Consumidor i l a Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, corresponent a l'exercici de 2011, en la forma que ha estat redactada, la qual presenta el següent resum:

AJUNTAMENT DE PALMA Exercici: 2011

RESULTAT PRESSUPOSTARI

- 94 -

(a) Drets reconeguts nets: 380.192.398,97 (b) Obligacions reconegudes netes: 406.425.365,39 (c) Resultat pressupostari ( a - b ): -26.232.966,42 (d) Desviacions positives de finançament: 12.907.010,65 (e) Desviacions negatives de finançament: 34.587.193,37 (f) Despeses finançades amb romanent líquid de Tresoreria: (g) Resultat d´operacions comercials: Resultat pressupostari ajustat ( c - d + e + f + g ): -4.552.783,70

ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA 1. Fons Líquids 6.842.727,36 2. Deutors pendents de cobrament: 206.524.655,60 + de pressupost d´ingressos, corrent: 72.527.851,49 + de pressupost d´ingressos, tancats: 1 49.234.196,99 + de recursos d´altres ens públics: + d´operacions no pressupostàries: 8.624.611,30 - cobraments realitzats pendents d’aplicació definitiva 23.862.004,18 3. Creditors pendents de pag.: 173.848.795,84 + de pressupost de despeses, corrent: 119.271.270,58 + de pressupost de despeses, tancats: 33.086.870,01 + d´ operacions no pressupostàries: 21.843.007,05 - pagaments realitzats pendents d’aplicació definitive 352.351,80 (I) Romanent líquid de Tresoreria ( 1+2-3): 39.518.587,12 (II) Saldos de dubtós cobrament 41.692.524,22 (III) Excés de Finançament afectat 28.830.558,38 (IV) Romanent per a despeses generals ( I-II-III): -31.004.495,48 ============= PATRONAT MUNICIPAL D’HABITATGE EXERCICI: 2011

RESULTAT PRESSUPOSTARI

(a) Drets reconeguts nets: 2.269.629,11 (b) Obligacions reconegudes netes: 2.392.951,97 (c) Resultat pressupostari ( a - b ): -123.322,86 (d) Desviacions positives de finançament: (e) Desviacions negatives de finançament: (f) Despeses finançades amb romanent líquid de Tresoreria: (g) Resultat d´operacions comercials:

- 95 -

Resultat pressupostari ajustat ( c - d + e + f + g ): -123.322,86

ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA

1. Fons Líquids 178.166,94 2. Deutors pendents de cobrament: 1.178.226,34 + de pressupost d´ingressos, corrent: 608.249,67 + de pressupost d´ingressos, tancats: 569.976,67 + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: - d’altres operacions no pressupostàries: 3. Creditors pendents de pag.: 1.330.800,42 + de pressupost de despeses, corrent: 718.180,68 + de pressupost de despeses, tancats: 528.230,72 + d´altres operacions no pressupostàries: 84.389,02 - d’operacions no pressupostàries: (I) Romanent líquid de Tresoreria ( 1+2-3 ): 25.592,86 (II) saldos dubtós cobrament 18.695,06 (III) Excés de Finançament Afectat (IV) Romanent per a despeses generals : 6.897,80 =========== INSTITUT MUNICIPAL D’ESPORTS EXERCICI:2011

RESULTAT PRESSUPOSTARI

(a) Drets reconeguts nets: 17.965.410,19 (b) Obligacions reconegudes netes: 19.085.846,01 (c) Resultat pressupostari ( a - b ): -1.120.435,82 (d) Desviacions positives de finançament: (e) Desviacions negatives de finançament: 421.866,49 (f) Despeses finançades amb romanent líquid de Tresoreria: (g) Resultat d´operacions comercials: Resultat pressupostari ajustat ( c - d + e + f + g ): -698.569,33

ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA

1. Fons Líquids 669.226,87 2. Deutors pendents de cobrament: 9.016.959,18 + de pressupost d´ingressos, corrent: 2.464.055,36 + de pressupost d´ingressos, tancats: 6.532.798,66 + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: 20.105,16

- 96 -

- d’operacions no pressupostàries: 3. Creditors pendents de pag.: 6.532.539,98 + de pressupost de despeses, corrent: 4.802.713,81 + de pressupost de despeses, tancats: 1.505.563,86 + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: 224.262,31 - d’operacions no pressupostàries: (I) Romanent líquid de Tresoreria ( 1+2-3 ): 3.153.646,07 (II) Saldos dubtós cobrament (III) Excés de finançament afectat: 2.936.308,08 (IV) Romanent per a despeses generals 217.337,99 =========== PATRONAT MUNICIPAL ESCOLES D’INFANTS EXERCICI: 2011

RESULTAT PRESSUPOSTARI

(a) Drets reconeguts nets: 6.411.722,53 (b) Obligacions reconegudes netes: 6.828.979,29 (c) Resultat pressupostari ( a - b ): -417.256,76 (d) Desviacions positives de finançament (e) Desviacions negatives de finançament: 342.627,39 (f) Despeses finançades amb romanent líquid de Tresoreria: 77.398,64 (g) Resultat d´operacions comercials: Resultat pressupostari ajustat ( c - d + e + f + g ): 2.769,27

ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA

1.- Fons Líquids 97.806,00 2. Deutors pendents de cobrament: 1.854.715,29 + de pressupost d´ingressos, corrent: 854.352,14 + de pressupost d´ingressos, tancats: 1.000.363,15 + d´altres operacions no pressupostàries: - cobraments realitzats pendents d’aplicació definitiva 3. Creditors pendents de pag.: 1.832.441,92 + de pressupost de despeses, corrent: 857.491,90 + de pressupost de despeses, tancats: 832.316,52 + d´altres operacions no pressupostàries: 142.633,50 - d’operacions no pressupostàries:

- 97 -

(I) Romanent líquid de Tresoreria ( 1+2-3 ): 120.079,37 (II) Saldos dubtós cobrament (III) Excés de finançament afectat: 116.862,57 (IV) Romanent per a despeses generals : 3.216,80 ============= PATRONAT MUNICIPAL D’IL·LUMINACIÓ ORNAMENTAL EXERCICI: 2011

RESULTAT PRESSUPOSTARI

(a) Drets reconeguts nets: 179.468,85 (b) Obligacions reconegudes netes: 195.012,72 (c) Resultat pressupostari ( a - b ): -15.543.87 (d) Desviacions positives de finançament: (e) Desviacions negatives de finançament: 5.706,62 (f) Despeses finançades amb romanent líquid de Tresoreria: (g) Resultat d´operacions comercials: Resultat pressupostari ajustat ( c - d + e + f + g ): -9.837,25

ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA

1. Fons Líquids 7.836,52 2. Deutors pendents de cobrament: 40.799,01 + de pressupost d´ingressos, corrent: 40.799,01 + de pressupost d´ingressos, tancats: + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: - d’operacions no pressupostàries: 3. Creditors pendents de pag.: 39.530,44 + de pressupost de despeses, corrent: 2.103,82 + de pressupost de despeses, tancats: 19.591,96 + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: 17.834,66 - d’operacions no pressupostàries: (I) Romanent líquid de Tresoreria ( 1+2-3 ): 9.105,09 (II) Saldos dubtós cobrament: (III) Excés de finançament afectat (IV) Romanent per a despeses generals : 9.105,09 ============ INSTITUT MUNICIPAL D’INNOVACIÓ

- 98 -

EXERCICI: 2011 RESULTAT PRESSUPOSTARI

(a) Drets reconeguts nets: 9.215.220,10 (b) Obligacions reconegudes netes: 9.289.006,91 (c) Resultat pressupostari ( a - b ): -73.786,81 (d) Desviacions positives de finançament: (e) Desviacions negatives de finançament: (f) Despeses finançades amb romanent líquid de Tresoreria: (g) Resultat d´operacions comercials: Resultat pressupostari ajustat ( c - d + e + f + g ): -73.786,81

ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA 1.- Fons Líquids 87.662,21 2. Deutors pendents de cobrament: 11.550.207,01 + de pressupost d´ingressos, corrent: 9.084.609,07 + de pressupost d´ingressos, tancats: 2.404.108,75 + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: 61.489,19 - cobraments realitzats pendents d’aplicació definitiva 3. Creditors pendents de pag.: 11.635.469,69 + de pressupost de despeses, corrent: 4.367.627,94 + de pressupost de despeses, tancats: 7.137.106,42 + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: 130.735,33 - d’operacions no pressupostàries (I) Romanent líquid de Tresoreria ( 1+2-3 ): 2.399,53 (II) Saldos dubtós cobrament (III) Excés de Finançament afectat: (IV) Romanent per a despeses generals: 2.399,53

=============

INSTITUT MUNICIPAL D’OBRES VIÀRIES EXERCICI: 2011

RESULTAT PRESSUPOSTARI

(a) Drets reconeguts nets: 403.062,99 (b) Obligacions reconegudes netes: 484.139,79 (c) Resultat pressupostari ( a - b ): -81.076,80 (d) Desviacions positives de finançament: (e) Desviacions negatives de finançament:

- 99 -

(f) Despeses finançades amb romanent líquid de Tresoreria: (g) Resultat d´operacions comercials:

Resultat pressupostari ajustat ( c - d + e + f + g ): -81.076,80

ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA

1.- Fons Líquids 222.233,56 2. Deutors pendents de cobrament: + de pressupost d´ingressos, corrent: + de pressupost d´ingressos, tancats: + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: - d’operacions no pressupostàries: 3. Creditors pendents de pag.: 179.129,33 + de pressupost de despeses, corrent: 6.571,87 + de pressupost de despeses, tancats: + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: 172.557,46 - d’operacions no pressupostàries: (I) Romanent líquid de Tresoreria ( 1+2-3): 43.104,23 (II) Saldos dubtós cobrament (III) Excés de finançament afectat: (IV) Romanent per a despeses generals : 43.104,23 ============= PATRONAT LLEGAT WEYLER EXERCICI:2011

RESULTAT PRESSUPOSTARI

(a) Drets reconeguts nets: 5,30 (b) Obligacions reconegudes netes: 0,00 (c) Resultat pressupostari ( a - b ): 5,30 (d) Desviacions positives de finançament: (e) Desviacions negatives de finançament: (f) Despeses finançades amb romanent líquid de Tresoreria: (g) Resultat d´operacions comercials: Resultat pressupostari ajustat ( c - d + e + f + g ): 5,30

ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA 1.- Fons Líquids 4.082,52 2.- Deutors pendents de cobrament: 200.540,00

- 100 -

+ de pressupost d´ingressos, corrent: + de pressupost d´ingressos, tancats: 200.540,00 + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: - d’operacions no pressupostàries: 3. Creditors pendents de pag.: 199.298,47 + de pressupost de despeses, corrent: + de pressupost de despeses, tancats: 199.298,47 + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: - d’operacions no pressupostàries: (I) Romanent líquid de Tresoreria ( 1+2-3 ): 5.324,05 (II) Saldos dubtós cobrament (III) Excés de finançament afectat: (IV) Romanent per a despeses generals : 5.324,05 =========== PATRONAT MUNICIPAL DE REALLOTJAMENT I REINSERCIÓ SO CIAL EXERCICI: 2011

RESULTAT PRESSUPOSTARI

(a) Drets reconeguts nets: 842.655,03 (b) Obligacions reconegudes netes: 848.126,49 (c) Resultat pressupostari ( a - b ): -5.471,46 (d) Desviacions positives de finançament: (e) Desviacions negatives de finançament: (f) Despeses finançades amb romanent líquid de Tresoria: (g) Resultat d´operacions comercials: Resultat pressupostari ajustat ( c - d + e + f + g ): -5.471,46

ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA 1. Fons Líquids 158.642,84 2. Deutors pendents de cobrament: 344.327,31 + de pressupost d´ingressos, corrent: 211.876,83 + de pressupost d´ingressos, tancats: 148.030,48 + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: - cobraments realitzats pendents d’aplicació definitiva 15.580,00 3. Creditors pendents de pag.: 126.639,32 + de pressupost de despeses, corrent: 143.060,43 + de pressupost de despeses, tancats: + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: 15.650,93 - pagaments realitzats pendents d’aplicació definitiva: 32.072,04

- 101 -

(I) Romanent líquid de Tresoreria ( 1+2-3 ): 376.330,83 (II) Saldos dubtós cobrament (III) Excés de finançament afectat: 367.450,76 (IV) Romanent per a despeses generals : 8.880,07 =========

INSTITUT MUNICIPAL DE TURISME EXERCICI: 2011

RESULTAT PRESSUPOSTARI

(a) Drets reconeguts nets: 928.496,64 (b) Obligacions reconegudes netes: 1.109.027,60 (c) Resultat pressupostari ( a - b ): -180.530,96 (d) Desviacions positives de finançament: (e) Desviacions negatives de finançament: (f) Despeses finançades amb romanent líquid de Tresoreria: (g) Resultat d´operacions comercials: Resultat pressupostari ajustat ( c - d + e + f + g ): -180.530,96

ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA 1. Fons Líquids 146.720,40 2. Deutors pendents de cobrament: 40.000,00 + de pressupost d´ingressos, corrent: 40.000,00 + de pressupost d´ingressos, tancats: + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: - cobraments realitzats pendents d’aplicació definitiva 3. Creditors pendents de pag.: 185.571,07 + de pressupost de despeses, corrent: 163.130,18 + de pressupost de despeses, tancats: 9.570,00 + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: 12.870,89 - d’operacions no pressupostàries: (I) Romanent líquid de Tresoreria ( 1+2-3 ): 1.149,33 (II) Saldos dubtós cobrament (III) Excés de finançament afectat: (IV) Romanent per a despeses generals : 1.149,33 ==========

INSTITUT MUNICIPAL DE FORMACIÓ OCUPACIONAL I FOMENT

- 102 -

Exercici: 2011

RESULTAT PRESSUPOSTARI

(a) Drets reconeguts nets: 9.036.668,34 (b) Obligacions reconegudes netes: 10.035.428,32 (c) Resultat pressupostari ( a - b ): -998.759,98 (d) Desviacions positives de finançament: 483.812,18 (e) Desviacions negatives de finançament: 1.648.187,27 (f) Despeses finançades amb romanent líquid de Tresoreria: 110.390,93 (g) Resultat d´operacions comercials: Resultat pressupostari ajustat ( c - d + e + f + g ): 276.006,04

ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA 1.- Fons Líquids 220.762,49 2. Deutors pendents de cobrament: 6.699.982,36 + de pressupost d´ingressos, corrent: 3.733.548,41 + de pressupost d´ingressos, tancats: 2.960.772,60 + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: 5.661,35 - d’operacions no pressupostàries: 3. Creditors pendents de pag.: 5.461.136,82 + de pressupost de despeses, corrent: 450.907,12 + de pressupost de despeses, tancats: 38.748,44 + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: 4.971.481,26 - d’operacions no pressupostàries: (I) Romanent líquid de Tresoreria ( 1+2-3 ): 1.459.608,03 (II) Saldos de dubtós cobrament 170.813,89 (III) Excés Romanent per finançament afectat: 997.775,76 (IV) Romanent per a despeses generals : 291.018,38 =============

INSTITUT MUNICIPAL DE PROTECCIÓ DEL CONSUMIDOR Exercici: 2011

RESULTAT PRESSUPOSTARI

(a) Drets reconeguts nets: 94.159,88 (b) Obligacions reconegudes netes: 132.877,19 (c) Resultat pressupostari ( a - b ): -38.717,31 (d) Desviacions positives de finançament: (e) Desviacions negatives de finançament: (f) Despeses finançades amb romanent líquid de Tresoreria:

- 103 -

(g) Resultat d´operacions comercials: Resultat pressupostari ajustat ( c - d + e + f + g ): -38.717,31

ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA 1.- Fons Líquids 62.442,65 2. Deutors pendents de cobrament: + de pressupost d´ingressos, corrent: + de pressupost d´ingressos, tancats: + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: - d’operacions no pressupostàries: 3. Creditors pendents de pag.: 55.133,70 + de pressupost de despeses, corrent: 1.689,93 + de pressupost de despeses, tancats: 50.000,00 + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: 3.443,77 - d’operacions no pressupostàries: (I) Romanent líquid de Tresoreria ( 1+2-3 ): 7.308,95 (II) Saldos de dubtós cobrament (III) Excés Romanent per finançament afectat: (IV) Romanent per a despeses generals : 7.308,95 =============

FUNDACIÓ PILAR I JOAN MIRÓ A MALLORCA Exercici: 2011

RESULTAT PRESSUPOSTARI

(a) Drets reconeguts nets: 1.751.344,35 (b) Obligacions reconegudes netes: 1.775.801,54 (c) Resultat pressupostari ( a - b ): -24.457,19 (d) Desviacions positives de finançament: (e) Desviacions negatives de finançament: (f) Despeses finançades amb romanent líquid de Tresoreria: (g) Resultat d´operacions comercials: Resultat pressupostari ajustat ( c - d + e + f + g ): -24.457,19

ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA 1.- Fons Líquids 92.176,50 2. Deutors pendents de cobrament: 296.053,43 + de pressupost d´ingressos, corrent: 287.231,28 + de pressupost d´ingressos, tancats: 8.692,19 + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: 129,96 - d’operacions no pressupostàries: 3. Creditors pendents de pag.: 388.080,66

- 104 -

+ de pressupost de despeses, corrent: 276.789,49 + de pressupost de despeses, tancats: 42.698,47 + de recursos d´altres ens públics: + d´altres operacions no pressupostàries: 69.502,70 - pagaments realitzats pendents d’aplicació definitiva 910,00 (I) Romanent líquid de Tresoreria ( 1+2-3 ): 149,27 (II) Saldos de dubtós cobrament (III) Excés Romanent per finançament afectat: (IV) Romanent per a despeses generals : 24.545,16 20. Proposta d’aprovació inicial de modificació d’ordenança Reguladora del

Preu Públic per prestació de serveis i la realització d’activitats del Patronat Municipal d’Escoles d’Infants.

Té la paraula la Sra. Ferriol: “Bé, moltes gràcies, únicament explicar que l’ordenança es mantén en els mateixos termes que estava l’any passat, que l’únic que canvia és el fet què no es puguin sumar tots els descomptes possibles damunt les quotes, això és una recomanació que se’ns va fer des de Intervenció, però en realitat tot és el mateix que l’any passat, gràcies”. Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans: INFORME.- .- L'Excm. Ajuntament Ple, en sessió celebrada el dia 22 de desembre de 2011, va acordar aprovar definitivament la modificació de l’ordenança reguladora del preu públic per prestació de serveis i la realització d'activitats del Patronat Municipal d'Escoles d'Infants, per entrar en vigor l’1 de gener de 2012.

El Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març,regula en els seus articles 41 al 47 els preus públics, i pel que fa al procediment s’ha de estar al que preveu l’article 49 de la Llei de bases del Règim Local El Consell Rector del Patronat ha aprovat la proposta de modificació de l’ordenança. La proposta suposa el manteniment de les tarifes vigents, encara que comporta la supressió de les tarifes d’estiu, que es redueixen al aplicar-se les vigents durant el curs escolar normal; en l’article 4 es detallen normes de gestió que comporten, entre d’altres, l’exigència de la domiciliació bancària de les quotes. S’acompanya estudi tècnic econòmic justificatiu de la modificació proposada. S’han sol·licitat informes als Serveis Jurídics, a Intervenció i al Consell Tributari sobre la present proposta de modificació de les ordenances dels preus públics. La Junta de Govern de Palma aprovà, el 4 de juliol de 2012, el projecte de modificació del preu públic per prestació de serveis i la realització d'activitats del Patronat Municipal d'Escoles d'Infants.. S’ha remès als grups polítics municipals l’acord als efectes de presentar les esmenes que estimin oportunes, conforme el que preveu el

- 105 -

Reglament de Ple de l’Ajuntament de Palma, durant el termini de deu dies. No s’ha presentat cap esmena. Conformement el que disposa l’article 123. 1. d) de la Llei de Bases de Règim Local, correspon al Ple l’aprovació de les modificacions de les ordenances.

Pel que s’ha exposat, vists els informes dels Serveis jurídics i d’Intervenció, el Cap del Departament, és del parer que, la Comissió de Comptes, podria dictaminar favorablement l’elevació al Ple del següent

A C O R D "Primer.- Aprovar inicialment la modificació de l’Or denança reguladora del preu públic per prestació de serveis i la realització d'activitats del Patronat Municipal d'Escoles d'Infants, concepte 341,08; tot això en base a la legislació vigent en la matèria, constituïda singularment pels articles 41 a 47 del Text Refós de la Llei d’Hisendes locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004,de 5 de març, i a l’article 49 de la Llei de Bases del Règim Local, i segons nova redacció que s’adjunta a aquesta proposta. Segon.- L’expressat acord entrarà en vigor el dia en que es publiqui en el Butlletí Oficial de les Illes Balears l’acord d’aprovació definitiva. Tercer.- Que una vegada adoptat l’acord provisional referit, es publiqui en el BOIB i en un dels diaris de major difusió de la Comunitat Autònoma el corresponent anunci d’exposició al públic de l’expedient, a efectes de reclamació. La citada exposició es farà en el tauler d’anuncis d’aquest Excm. Ajuntament durant el termini de trenta dies, dins dels quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimin oportunes, ben entès que si dins el dit termini no s’haguessin presentat reclamacions, s’entendrà definitivament adoptat l’acord provisional." S’APROVA per 17 vots a favor (PP) i 12 abstencions (PSOE i PSM-IV-ExM) 21. Proposta d’aprovació de reconeixement de compatibilitat per a l’activitat

pública de professora associada de la UIB a la directora general d’Educació i Família.

Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans: La Sra. Sonia Valenzuela Van Moock-Chaves, Directora General d’Educació i Família, mitjançant instància de data 13 de juliol de 2012 sol·licita li sigui concedit el reconeixement de compatibilitat per a l’exercici d’activitat pública de Professora Associada de la Universitat de les Illes Balears, durant el curs acadèmic 2012/2013, amb una dedicació no superior a la del temps parcial (2,5 hores setmanals).

- 106 -

Vist que l’esmentada sol·licitud compleix els requisits establerts als art. 3, 4, 7, 12 i següents de la Llei 53/84, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, i articles concordants del RD 598/85, de 30 d’abril, ja que es tracta d’un contracte en règim de dedicació no superior a la del temps parcial i amb duració determinada, no superant els límits retributius, i essent aplicable en aquest cas l’excepció establerta a l’article 16.3 de l’esmentada llei. Vist l’article 123.1.p) de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, segons la modificació realitzada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de Mesures per a la Modernització del Govern Local, en relació a l’article 9 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del Personal al Servei de las Administracions Públiques, és motiu pel qual la tècnica que subscriu proposa a l’Exim. Ajuntament Ple que es complagui en emetre el següent A C O R D PRIMER.- Reconèixer a la Sra. Sonia Valenzuela Van Moock-Chaves, Directora General d’Educació i Familia, la compatibilitat per a l’exercici de l’activitat pública de Professora Associada de la Universitat de les Illes Balears, en règim de dedicació no superior a la de temps parcial (2,5 hores setmanals) i amb duració limitada al curs acadèmic 2012/2013. SEGON.- El reconeixement de la compatibilitat es condiciona a l’estricte compliment dels articles 3 i següents de la Llei 53/84, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, i articles concordants del RD 598/85, de 30 d’abril. TERCER.- El reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada ni l’horari de treball de la persona interessada a l’Administració Local i les infraccions en matèria d’incompatibilitats es consideren molt greus als efectes prevists dins la normativa de Règim Local. S’APROVA per 17 vots a favor (PP) i 12 abstencions (PSOE i PSM-IV-ExM) 22. Proposta d’aprovació de la subscripció d’operació d’endeutament a llarg

termini per import màxim de 1.518.904’83€ de l’Empresa Funerària municipal.

Té la paraula la Sra. San Gil: “Gracias Sr. Alcalde, bueno solamente explicar un poco la operación de endeudamiento al que el Pleno de hoy nos autoriza la Empresa Funeraria Municipal, decir que en el año 97, en septiembre, la Empresa Funeraria Municipal firmó un contrato de arrendamiento financiero respecto a una de las unidades registrales del terreno de la finca Son Alegra, con ello la entidad Banca March como financiera y propietaria de los activos firmamos un contrato de arrendamiento por quince años que vence en septiembre de 2012 por un valor, por un precio total de cinco millones y medio, y este contrato suponía un endeudamiento de cinco millones y medio más una opción de compra, es decir, una

- 107 -

cuota residual de un millón y medio que es la que tenemos que pagar inmediatamente. Nos vemos ante la situación de que nos vence esta operación de arrendamiento financiero y, consideramos que es absolutamente necesario y de responsabilidad básica de esta Presidencia el ejecutar la opción de compra, en el caso de que no ejecutásemos esta opción de compra, la Empresa Funeraria Municipal perdería o no adquiriría la propiedad sobre estos activos, es decir, hemos abonado cinco millones y medio de euros que se perderían, este terreno supone un activo en nuestras cuentas que pasaría a tener unas perdidas, en nuestro balance, de unos cinco millones i medio y por ello consideramos que es de absoluta responsabilidad y absoluta necesidad el ejecutar esta opción de compra con la cuota residual de un millón y medio de euros, dicho esto, estamos negociando con diferentes entidades financieras para realizar y buscar una operación lo más favorable posible para la empresa, como ustedes saben la Empresa Funeraria Municipal es una empresa solvente, tiene unas cuentas en positivo y según las diferentes opciones que nos han dado las entidades financieras el martes tenemos Consejo de Administración en el cual presentaremos las diferentes perspectivas, los diferentes escenarios presupuestarios que podamos debatir i decidir, estamos pensando realizar una operación por una cantidad inferior, dado que la empresa tiene Tesorería, pensamos que podemos asumir una parte del precio y poder pedir una operación de préstamo por una cantidad menor. Asimismo, estamos estudiando, que ja lo discutiremos en el Consejo, si el plazo de años según los diferentes escenarios presupuestarios podríamos incluso bajar de diez a unos cuantos años menos, por ello simplemente explicar que es una operación absolutamente necesaria y que con ello la Empresa podrá adquirir la propiedad de este tanatorio i darle un destino que ja se verá en el futuro, gracias.” Té la paraula el Sr. Verger: Bé, des del PSM-IV-ExM no votarem a favor d’aquesta proposta, votarem en contra, ja no entrarem amb d’història d’aquest préstec i d’aquest arrendament financer i de la necessitat, ara, d’executar aquest pagament final, aquesta opció de compra, no entrarem d’on ve això, això ve per ..., bé per salvar la cara d’un determinat batle que tenia interessos allà i l’Ajuntament va haver d’intervenir, això ja és una història sabuda i aquest és l’origen d’això, que ara, quinze anys després, ens vèiem obligats a afrontar, pensam que el que és important ara mateix és el moment i la conjuntura actual, els interessos, pensar ara en subscriure un crèdit per 1,5 milions d’euros, això significa una hipoteca enorme per les arques municipals, eh, la crisi actual que és dramàtica obliga a replantejar-ho tot, falten recursos per tot, pel més necessari, es carreguen de manera injusta conseqüències a molts de col·lectius i ara mateix pensa que l’Administració gastarà 1,5 milions d’euros i que assumirà una hipoteca considerable en relació a aquest 1,5 milions d’euros durant 10 anys, detraient això dels recursos públics la veritat és que pel nostre grup PSM-IV-ExM és inassumible. En funció d’això, d’aquesta conjuntura que tenim actualment, ens negam a haver d’assumir aquesta herència, aquesta herència que ens ve del mandat del Sr. Fageda, de l’any 97, ens negam a assumir això i ens negam, per tant, també, a assumir que ara l’Empresa Funerària aquest Ajuntament és una empresa 100% de capital públic hagi de subscriure aquesta operació tan lesiva pels interessos per la càrrega financera que suposa durant 10 anys aquest préstec que s’haurà d’anar amortitzant, per una infraestructura que a més amb el cementeri de Son Valentí, amb el cementeri municipal pensam que ja es pot donar un servei suficient funerari a

- 108 -

preus públics per tots els ciutadans de Palma, per tant, no veim perquè ni que sigui justificable haver de seguir disposant d’unes instal·lacions que, a més, tenen problemes de funcionament i a les que és molt difícil treure partit per la seva mateixa disposició i configuració, gràcies”. Té la paraula la Sra. Sánchez: “Gràcies Sra. Fernández. Compartim l’exposició que ha fet el Sr. Verger, realment és una operació que heretam d’unes pràctiques realitzades fa 15 anys que són prou conegudes per tots i totes, però realment crec que ara ens toca ser pragmàtics i ser pragmàtic és executar la compra del tanatori del Bon Sosec. Realment el que no pot fer aquest consistori ni tampoc pot fer l’empresa funerària municipal és llançar al fems cinc milions i mig d’euros. Realment ara estam en un posicionament crec que bo, degut a tota la feina que es va fer la passada legislatura a aquesta empresa que es va fer un pla de viabilitat que ha tengut molts bons resultats, ja que des de fa tres anys és una empresa que té uns guanys i un balanç positiu amb les seves comptes. Això ens permet poder fer front en aquest moment a aquesta opció de compra d’aquest leasing. Dir per la meva experiència com a expresidenta, que realment la població de Palma i de la Badia de Palma que també abasteix i dóna servei a Calvià a Marratxí, que dóna servei l’empresa funerària municipal, ha crescut molt en els darrers anys i que realment moltes vegades ens trobam que en el tanatori de San Valentí és petit i no es poden donar serveis, aleshores el Bon Sosec i el crematori de Bon Sosec ajuda a poder donar un bon servei. Per tant, tenim la responsabilitat de fer front a aquest pagament, perquè realment si no ho feim perjudicarem a l’empresa i també als balanços que pugui tenir els propers anys l’empresa funerària municipal, que és una operació necessària i que realment si no es fa, obrirem les portes a la competència i els resultats poden ser nefasts. Realment la conjuntura econòmica bancària ajuda, no ve en un bon moment sol·licitar aquest préstec, estam preocupats per l’euribor més 5% que és la única oferta que pareix que ha rebut l’empresa funerària municipal per pagar aquest 1.200.000 o 300.000 euros que s’han de demanar, realment com no saben que pot passar els darrers anys i si puja l’euribor, realment els interessos que s’hagin de pagar seran costosos, però, malgrat aquesta situació esperam tenir tota la documentació d’aquí al consell d’administració de dimarts, com nosaltres no som actors de les gestions que ha duit a terme la presidenta i el seu equip directiu ens abstendrem en aquest punt i esperam a veure si d’aquí a dimarts podem aconseguir unes condicions més favorables de les que en principi es plantegen. Moltes gràcies”. Parla la Sra. San Gil: “Bueno, agradezco el apoyo, la comprensión del grupo municipal socialista, ya que efectivamente es una operación absolutamente necesaria, hay que ser pragmáticos, es verdad que embarcarse en un préstamo de un millón y medio de euros, no es por caprichos, sino que ya le digo, como hemos explicado antes, si no supondría tirar a la basura cinco millones y medio de euros, supondría no adquirir la propiedad del tanatorio y sobre todo abrir las puertas a la competencia con una pérdida de mercado que esto podría ser absolutamente muy nefasto para la empresa. El efecto para las arcas municipales son cero, como saben la empresa municipal es una empresa absolutamente autosuficiente y esperamos que algún día en el futuro pueda aportar al ayuntamiento y a

- 109 -

la vez la lesividad para la empresa misma es también cero, dado que la cuota que nos sale a pagar cada mes, es en cualquier caso inferior a la que estamos pagando ahora por el leasing y estamos pagando sin ningún tipo de problema de liquidez, podemos pagar puntualmente todas nuestras obligaciones de pago, por ello, insisto que es un deber de buena administrador, es un deber absoluto y esto va a suponer que el activo de la empresa va a poder verse consolidado. Gracias”. Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans: L’Empresa Funerària Municipal, S.A., per poder finançar l’opció de compra del Tanatori II (Bon Sosec) , té la necessitat de acudir a la concertació de una operació de préstec per import de 1.518.904,83 euros L’article 54 de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, regula que para la concertació d’operacions de crèdit a llarg termini dels organismes autònoms i ens i societats mercantils dependents es precisarà la prèvia autorització del Ple de la Corporació i informe de la Intervenció. D’acord amb el apartat k) del punt III.a.2 Hisenda, de les competències específiques del regidor de l’àrea d’Economia, Hisenda i Innovació, del Text Refós del Decret d’Organització dels Serveis Administratius de l’Ajuntament de Palma, número 5309, de 26 de març de 2012, s’eleva al Ple la següent PROPOSTA D’ACORD PRIMER.- Autoritzar en compliment de l’article 54 del RDL 2/2004 pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, a l’Empresa Funerària Municipal la subscripció d’una operació d’endeutament a llarg termini per un import màxim de 1.518.904,83 € amb les següents característiques: Préstec per import màxim de 1.518.904,83 € a un termini màxim de 10 anys. Comissió màxima d’obertura: 1% Interès màxim: Euribor del termini+5% SEGON.- Facultar a la Sra. Irene San Gil López-Quesada, Presidenta de l’Empresa Funerària Municipal, per a què pugui subscriure la documentació pública o privada necessària per a dur a terme l’operació en tots els seus tràmits. S’APROVA per 17 vots a favor (PP), 9 abstencions (PSOE) i 3 vots en contra (PSM-IV-EM). 23. Proposta d’aprovació de l’adopció de mesures previstes a l’article 193 del

RDL 2/2005 de 5 de març fins a un import de 31.004.495,48€ amb la finalitat d’absorbir el total del romanent de Tresoreria negatiu de la liquidació del pressupost propi de 2011 com a conseqüència de la concertació de l’operació d’endeutament a llarg termini.

- 110 -

Té la paraula el Sr. Martínez: “Gràcies a una de les propostes del govern central de’n Mariano Rajoy, ens permet que és el mecanisme de pagaments a proveïdors, aquesta autorització de finançament bancari, aquests cent milions d’euros, ens permet poder complir amb la normativa, quan s’aprova, ho hem vist al donar compte, quan s’aprova el romanent líquid de tresoreria negatiu, la llei obliga o bé a reduir 31 milions d’euros, al pressupost d’enguany, o bé aprovat amb 31 milions d’euros de superàvit pel proper any. Si no tenguessim aquesta mesura del Sr. Rajoy, hauríem d’haver fet retallades entre el pressupost de 2012 i de 2013 de 31 milions d’euros. Moltes gràcies”. Intervé el Sr. Alcover: “Si, Sr. Batle. Nosaltres ens abstendrem a aquest punt, però el que estam aprovant ara vol dir que té una traducció pressupostària, tot aquest endeutament i és una reflexió que vaig fer a la comissió de comptes, però que quedi aquí, constància, es possible que me falli qualque cosa al raonament, per tant, perquè la veritat es que el raonament és bastant feixuc, però si té una traducció pressupostària a l’endeutament, que no dic que n’hagi de tenir, sinó que està bé, vol dir que dels cents i escàs milions d’euros que ens hem endeutat, en destinam 31 a cobrir el romanent de tresoreria negatiu dels altres anys, massa bé, no hi ha res a dir, però encara ens queden 70 i pico. Es vera que calcul que hi ha un forat en els comptes al voltant de 30 milions d’euros, encara no se res de la venda de l’abocador de coa i si es ven fantàstic, però si no es ven és possible que aquest forat en lloc de 35 siguin 40, però es que ens queden devers 70 de milions de l’endeutament i com no s’ha fet cap locura perquè no ho permetia el Reial Decret Llei de generar recursos per gastar en altres coses, és possible i probable Sr. Balte, que dins l’any 2012 tanquem l’exercici pressupostari amb un superàvit de 30 ó 40 milions d’euros, fictici totalment, fictici perquè és producte d’un endeutament previ i per això me preocupa i me preocupa perquè això és una operació que s’ha fet, tots els municipis i totes les comunitats autònomes i ja saben que tenc la teoria de que el 8’9 de dèficit de l’any anterior estava inflant, si ara maquillam els comptes d’aquesta manera és possible i probable que el dèficit de l’any 2012 del conjunt estatal, en lloc de ser el 6 i pico, que és el que tenim permès pugui ser el 4 i pico. Evidentment serà maquillat pel deute que s’ha creat per disminuir aquest dèficit, però vostès tendran la temptació de sortir treient pit i dient que ha estat una capacitat de gestió brutal, quan realment no ha estat així, és cert que aquest Reial Decret ens ha solucionat el problema de tresoreria puntualment i també pressupostàriament, també puntualment, però després hem de preveure que passarà l’any 2013 i 2014, sobre tot 2014, simplement volia deixar constància d’això, es possible que se m’escapi qualque cosa, però si no se m’escapa, és possible i probable torn a repetir que l’Ajuntament de Palma, tanqui l’exercici de l’any 2012 amb desenes de milions d’euros de superàvit i això serà mal de fer defensar segons quins retalls, Sr. Batle. Moltes gràcies”. Diu el Sr. Martínez: “Gràcies Sr. Alcover, vostè sap que d’ençà que som el responsable de les comptes, miro sempre de ser rigorós i d’explicar les coses com són. D’aquests cent milions d’euros ja hem aplicat 31, avui, si s’aprova, que entenc que s’aprovarà. Hem capitalitzat l’EMT

- 111 -

amb 8’7 milions euros, també l’SMAP li hem capitalitzat, tot són termes comptables, vostè ho sap, amb un milió d’euros, són una cosa més que temes comptables, perquè hem pagat les factures, hem anat i després hi ha un munté que anirem creant en el pressupost de 2012, es a dir, la llei ens permet emplear aquests ingressos per pagar totes les factures de gasto corrent, tipus TIRME, publicitat i tal. D’acord, li vull dir, no se si vostè tant això de dir que acabarem amb superàvit, perquè va pronosticar un dèficit de 23 milions d’euros, no se si ve per aquí, pel tema dels ingressos, ja li aniré explicant no es preocupi que jo amb aquest tema som rigorós i quan s’hagin de presentar les comptes, miri, presentant la liquidació ja vaig tenir un poc de problema amb els periodistes, perquè jo les parlava del dèficit real i el dèficit comptable, que una cosa, aquí estam parlant de temes comptables, realment una altra cosa son els dèficits reals, perquè vostès sap que hi ha molts d’ingressos que no les hem cobrat a la tresoreria que està pendent de cobrar i són paraules relativament molt tècniques, quan parlam de dèficit, això no és el dèficit en termes de cec, que és el que més me preocupa, que és el que es té en compte per saber si complim o no complim la llei d’estabilitat i per això vaig voler dir que el dèficit real estava al voltant de 46 milions d’euros, que segurament serà el que ens sortirà en termes del sec 95 i no exactament el 31, però si ens permet un marge, nosaltres entenem que per la normativa això és un tema comptable i el que ens quedi dels cent milions, menys el que haguem aplicat, l’aplicarem amb romanent líquid de tresoreria negatius que hi hagi en el futur i si fos positiu no el gastaríem, el mantendríem, recorda que li vaig dir que no es gastés el romanent positiu que havíem deixat de 15 mil euros? Es deu recordar perquè li vaig dir, sí, sí, el juny de 2008 li vaig dir no es gasti el superàvit de 2007, li vaig dir, perquè “vienen curvas” ho va gastar. Moltes gràcies”. Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans: El romanent de tresoreria de la liquidació del pressupost propi corresponent a l’exercici de 2011, que fou aprovada per la Junta de Govern en sessió de dia vint-i-nou de juny de 2012 i posteriorment donat compte a la primera sessió plenària que es celebrarà, tal com disposa l’article 193.4, apartat 4 del RDL 2/2004, Text Refós la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, va ésser negatiu i per import de 31.004.495,48 €. En conseqüència s’han d’adoptar les mesures previstes a l’article 193 de l’esmentat text legal, el qual preveu, a l’apartat 1, que el Ple ha de procedir a la reducció de despeses en el nou pressupost per igual quantia al dèficit produït, i en els apartats següents que si la reducció de despeses no resultés possible, es podrà acudir al concert d’una operació de crèdit pel seu import, sempre que es donin les condicions assenyales a l’article 177.5 de l’esmentada llei. Així mateix a l’apartat 3 es regula que de no adoptar-se cap de les mesures previstes als apartats anteriors, el pressupost de l’exercici següent s’haurà d’aprovar amb un superàvit inicial de quantia no inferior al repetit dèficit. El Reial Decret Llei 4/2012, de 24 de febrer, pel que es determinen obligacions d'informació i procediments necessaris per establir un mecanisme de finançament per al pagament als proveïdors de les entitats locals contempla el finançament de dos tipus de deutes amb proveïdors: Les reconegudes i incloses en el romanent de tresoreria com a pendents de pagament i aquelles altres pendents de reconèixer amb registre d'entrada

- 112 -

anterior a 1 de gener de 2012. Les primeres suposen una millora del superàvit de l'exercici en incloure-se l'ingrés en el capítol IX i trobar-se la despesa reconeguda. Les segones, per contra, tenen un efecte nul en el resultat pressupostari de l'exercici, en incloure-se l'ingrés en el capítol IX i reconèixer-se la despesa en compra de béns o prestacions de serveis o inversions en els capítols II i IV. Per tant, com a conseqüència de la concertació de l'operació d'endeutament a llarg termini prevista en el Reial Decret Llei 4/2012 per import de 100.705.561,11 € i en compliment de l’apartat 2 de l’article 193 del RDL 2/2004, el Regidor d’Economia, Hisenda i Innovació d’aquesta Corporació, d’acord amb el apartat k) del punt III.a.2 Hisenda, de les competències específiques del regidor de l’àrea d’Economia, Hisenda i Innovació, del Text Refós del Decret d’Organització dels Serveis Administratius de l’Ajuntament de Palma, número 5309, de 26 de març de 2012, sotmet al Ple d’aquest Ajuntament l’adopció del següent ACORD

1. Considerar implementada la mesura recollida al apartat 2 de l’article 193 del RDL 2/2004, de 5 de març, fins a un import de 31.004.495,48 € amb la finalitat d’absorbir el total del romanent de tresoreria negatiu de la liquidació del pressupost propi de 2011 com a conseqüència de la concertació de l’operació d’endeutament a llarg termini prevista en el Reial Decret Llei 4/2012, de 24 de febrer, pel que es determinen obligacions d'informació i procediments necessaris per establir un mecanisme de finançament per al pagament als proveïdors de les entitats locals, autoritzada pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques en data 30 d’abril de 2012 amb l’aprovació del Pla d’ajust de l’Ajuntament de Palma pel període 2012-2022. S’APROVA per 17 vots a favor (PP) i 12 abstencions (PSOE i PSM-IV-ExM. Es tracten conjuntament els punts 25 i 26. 25. Proposta d’aprovació de modificació d’Ordenança fiscal reguladora de la

taxa per a l’estacionament de vehicles de tracció mecànica a les vies públiques municipals i esmenes presentades PSOE (2242/2012) i PSM-IV-ExM (2245/2012).

Té la paraula el Sr. Vallejo: “Sí, moltes gràcies Sr. Batle. Bien, traemos hoy al pleno municipal la aprobación de lo que le hemos denominado la ora verde. Es un compromiso firme de este equipo de gobierno, fomentar una movilidad más sostenible y unos vehículos energéticamente eficientes. El principal objetivo de la movilidad eléctrica es la creación de un transporte moderno, sostenible, reduciendo la dependencia energética, el consumo, la contaminación atmosférica y el ruido en la ciudad, además de favorecer el desarrollo industrial. La creación de la ora verde, solo uno de los pasos que debemos dar, para fomentar esta nueva movilidad eficiente, debemos tener un objetivo mucho más ambicioso que los expertos se marcan en alrededor de un 10% del parque

- 113 -

automovilístico en el año 2020 que sean vehículos eléctricos y para ello hoy damos un primer paso que es crear una masa crítica inicial que estimule el crecimiento posterior, impulsamos una consciencia social en materia de movilidad sostenible y de conocimiento y confianza del vehículo eléctrico. Es imprescindible tomar medidas ante el aumento de consumo energético, derivado del transporte y el vehículo eléctrico es hoy, ya, una realidad, una realidad que necesita un impulso, un impulso para irse abriendo un hueco en el mercado automovilístico. Con la aprobación de la modificación de la ordenanza fiscal y la modificación de la ordenanza municipal de circulación, Palma se va a convertir hoy, en la primera ciudad de España junto con Valladolid que si no me han informado mal, hoy mismo está aprobando lo mismo, la misma modificación, decía que Palma se va a convertir en la primera ciudad de España en hacer esta discriminación positiva a favor del vehículo eléctrico, una movilidad con emisiones cero y que poco a poco se ha de ir imponiendo. Se que hay una serie de enmiendas presentadas pero independientemente de estas enmiendas pienso que ambos grupos de la oposición se les ha de hacer muy cuesta arriba votar en contra de una iniciativa que es pionera en todo el territorio nacional y que su único objetivo es perseguir una movilidad más verde, sostenible y eficiente, por tanto les voy a pedir el voto favorable a esta propuesta y sinceramente estoy seguro de que sus votantes no entenderán otro sentido del voto. Muchas gracias”. Intervé el Sr. Verger: “Bé, nosaltres ja ho varem parlar a comissió, hem presentat esmenes a aquest projecte, la mobilitat sostenible a una ciutat, es base amb el transport col·lectiu, en fomentar el transport col·lectiu i la mobilitat no motoritzada. La mobilitat amb cotxe, s’atura una ciutat, l’embossa i és una manera poc intel·ligent de mourer-se amb cotxe per una ciutat, hem d’apostar per maneres alternatives que són els transports intel·ligents i eficients que són el transport col·lectiu i són la mobilitat no motoritzada, anar a peu o amb bicicleta. Efectivament, el cotxe pot tenir una funció i pot tenir un paper dins la mobilitat d’una ciutat, evidentment pensant més reduït del que té ara, nosaltres apostam per una ciutat amb menys cotxes i amb un model que pugui tenir menys cotxes, ara bé, que els cotxes, transport individual, amb cotxe, té un paper dins una ciutat, evidentment és millor que el cotxe sigui elèctric o que sigui híbrid que no que siguin de combustió, això evidentment, per tant, podem estar d’acord amb alguns tipus de bonificació pels cotxes elèctrics i pels cotxes híbrids a les zones ORA. El que no podem estar d’acord es en que la bonificació arribi, sigui no pagar res i en temps il·limitat, això es fer saltar pels aires un model de mobilitat que l’ORA ajuda a aconseguir que és el de que hi hagi rotacions amb els aparcaments i que evidentment restringeix el que és l’accés a la ciutat i l’aparcament en cotxe, això no ho podem fer saltar pels aires, i és el que es fa si el temps és il·limitat en quan a l’estacionament perquè no deixen de ser cotxes, els cotxes elèctrics, són millors que els cotxes de combustió perquè menys renou, menys emissions locals, però no deixa de ser una manera de mourer-se poc intel·ligent i que en aquesta ciutat de Palma hauríem d’anar reconduint cap a un model més basat en transport col·lectiu i en mobilitat no motoritzada. Si vostès deixen així la proposta, tal com l’han presentada, sense limitació de temps, nosaltres no podem estar d’acord, perquè al final és una errada des del punt de vista de la mobilitat carregar-se la funció que té l’ORA que té una funció positiva amb moltes vessants a l’hora de ordenar i regular l’excés en cotxe als nostres entorns urbans, en aquest cas, la ciutat de Palma, per

- 114 -

tant, a mi me sap molt de greu, nosaltres evidentment el cotxe elèctric no és una cosa que ens entusiasmi, ja ho hem dit altres vegades, reconeixem que és millor que un cotxe de combustió, però no deixa de ser un cotxe i podríem estar d’acord amb alguns tipus de bonificació, però no amb una il·limitació de temps en els aparcaments de l’ORA perquè al final estam promocionant d’aquesta manera la irrupció de més cotxes, en aquest cas elèctric, però més cotxes a la ciutat de Palma. Per tant, si vostès ho deixen així, jo li demanaria per poder arribar a un acord, que efectivament amb això també no tinguéssim un xoc amb les votacions, li demanaria que per favor consideri de manera seria el tema de que l’estacionament dels cotxes elèctrics no sigui il·limitadament gratuït, que pugui ser gratuït si de cas, però passant determinat temps màxim que està establert a cada una de les zones, per tant, es que sinó evidentment ens veurem obligats a votar en contra d’aquesta iniciativa. També li hem posat a l’esmena que nosaltres estendríem el règim als cotxes híbrids, sempre i quan el temps no sigui il·limitat d’estacionament a la zona ORA perquè si evidentment el temps ha de ser il·limitat i també inclou cotxes híbrids, evidentment abundam amb qüestions que nosaltres, ja li dic, que no estam d’acord que és que, seguirem apostant per un model de cotxe, malgrat siguin elèctric, per tant, per favor li demanaria que considerasin això i assumíssim una qüestió que jo crec que és perfectament assumible, es bonifica l’ús de cotxe elèctric, és millor que hi hagi cotxes elèctric que no de combustió, però a la vegada no entram directament en contradicció del que és un règim d’accés a la ciutat en cotxe privat que pensam que el sistema d’ORA garanteix que sigui més adequat que sí ens carregam les bases del sistema d’ORA. Gràcies”. Parla el Sr. Hila: “Moltes gràcies. Nosotros Sr. Vallejo, recogemos el guante que nos lanza y votaremos a favor de la propuesta, así que… yo también por la misma regla de tres, le lanzo el guante de que vote a favor de nuestra enmienda, que es que se pueda ampliar a los coches híbridos o a aquella parte de los coches híbridos más eficientes, porque también decir híbrido es referirse a muchas tecnologías diferentes y esta es la propuesta que le hacemos. La duda es, ¿el tiempo es ilimitado en días o es doce horas? Esto es una duda que si nos puede solventar. En días. Gracias”. Diu el Sr. Vallejo: “Bueno, de entrada muchas gracias Sr. Hila, no esperaba menos, esta es la verdad, vamos a ver. Sr. Verger, el que me proposa, es que li he d’acceptar les dues coses, perquè és incompatible acceptar-li una i l’altra no, el que no pot ser és que li digui que no, al temps, però en canvi accepti els híbrids, perquè híbrids si que n’hi ha, n’hi ha bastants és una tecnologia bastant consolidada, des de fa bastants d’anys i precisament per això no l’hem ficada, perquè la intenció de la modificació aquesta no és premiar al que té un cotxe híbrid, la intenció d’aquesta modificació és potenciar un cotxe elèctric, ja m’agradaria que el problema que tenguéssim fos de rotació, ja m’agradaria, algú d’aquí té un cotxe elèctric? Ni un, el que hem de fer és potenciar el cotxe elèctric i efectivament, ja m’agradaria també que la gent anés amb bicicleta i a peu, però “la realidad es la que es” i si podem aconseguir que gent que té un cotxe de combustió el pugui canviar per un cotxe elèctric, això és el que estam intentant amb aquesta proposta. Per tant, jo vull mantenir el temps il·limitat perquè de veres que de moment no ens

- 115 -

ocasionarà cap perjudici ni tendrem cap problema, perquè no n’hi ha, al carrer no hi ha cotxes elèctric, el que hem d’aconseguir es que n’hi hagi, però avui per avui no n’hi ha i el tema dels híbrids, per la mateixa raó, no ho puc acceptar, perquè és una tecnologia ja consolidada de fa bastants d’anys i n’hi ha bastants pel carrer. Ahora me sabe mal votar en contra de la enmienda, entonces, si le parece bien Sr. Hila, lo que podríamos hacer como usted sabe, híbridos hay de muchos tipos, tenemos el Prius, para entendernos, el de gasolina – eléctrico, el híbrido enchufable o el híbrido de rango extendido, entonces si le parece bien, no se si puede hacer una transaccional a una enmienda, supongo que sí, pero seria aprobar una transaccional que fuera que estudiaremos la exclusión de limitación del tiempo y sin obligación de abonar ticket de la ORA para los vehículos híbridos y miramos de todos los vehículos híbridos, a ver que tipo de vehículo híbrido podemos incluir si le parece bien”. Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans: INFORME.- L'Excm. Ajuntament Ple, en sessió celebrada el dia 22 de desembre de 2009, va aprovar definitivament la modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per a l'estacionament de vehicles de tracció mecànica a les vies públiques municipals per entrar en vigor l’1 de gener de 2010. El Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, preveu en els seus articles 16 al 19 el procediment per a la modificació de les Ordenances Fiscals. Des de l’Àrea de Mobilitat es proposa afegir a l’ordenança de circulació un nou supòsit d’exclusió de la limitació de temps i sense obligació d’obtenir el tiquet, els vehicles elèctrics de més de dues rodes. Es fa necessari regular el citat supòsit en l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per a l'estacionament de vehicles de tracció mecànica a les vies públiques municipals. No s’acompanya informe tècnic econòmic, informant-se que la proposta comporta una mínima incidència, irrellevant a nivell d’ingressos per aquest concepte de taxa. S’han sol·licitat informes als Serveis Jurídics, a Intervenció i al Consell Tributari sobre la present proposta. La Junta de Govern de Palma aprovà, el dia 11 de juliol de 2012, el projecte de modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per a l'estacionament de vehicles de tracció mecànica a les vies públiques municipals. S’han remès als grups polítics municipals l’acord als efectes de presentar les esmenes que estimin oportunes, conforme el que preveu el Reglament de Ple de l’Ajuntament de Palma. S’ha presentat un escrit d’esmena del Grup municipal PSIB-PSOE en el que demana l’aplicació de l’exclusió de la limitació de temps i sense l’obligació d’obtenir el tiquet d’ORA als vehicles híbrids de més de dues rodes. S’informa que es podria desestimar l’esmena. S’ha presentat també un escrit d’esmena del Grup municipal PSM-IniciativaVerds-Entesa a l’Ajuntament en el que demana l’aplicació de l’exclusió de l’obligació de pagar el tiquet d’ORA als vehicles híbrids de més de dues rodes, i que existeixi la

- 116 -

limitació del temps d’estacionament, tant pels vehicles elèctrics com dels híbrids. S’informa que es podria desestimar l’esmena.

Conformement el que disposa l’article 123. 1. d) de la Llei de Bases de Règim Local, correspon al Ple l’aprovació de les modificacions de les ordenances.

Pel que s’ha exposat, el Cap del Departament, és del parer que, després de la aprovació per la Junta de Govern de la proposta que s’acompanya, la Comissió de Comptes, després d’examinar l’esmena presentada, podria dictaminar favorablement l’elevació al Ple del següent

A C O R D "Primer.- Aprovar provisionalment l’expedient de modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per a l'estacionament de vehicles de tracció mecànica a les vies públiques municipals; la darrera modificació de les qual van ésser aprovada definitivament per l’Excm. Ajuntament Ple, en sessió celebrada el dia 22 de desembre de 2009; tot això en base a la legislació vigent en la matèria, constituïda singularment pels articles 16 a 19 del Text Refós de la Llei d’Hisendes locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004,de 5 de març, i segons nova redacció que s’adjunta a aquesta proposta. Segon.- L’expressada modificació entrarà en vigor el dia en que es publiqui en el Butlletí Oficial de les Illes Balears l’acord d’aprovació definitiva.

Tercer.- Que una vegada adoptat l’acord provisional referit, es publiqui en el BOIB i en un dels diaris de major difusió de la Comunitat Autònoma el corresponent anunci d’exposició al públic de l’expedient, a efectes de reclamació. La citada exposició es farà en el tauler d’anuncis d’aquest Excm. Ajuntament durant el termini de trenta dies, dins dels quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimin oportunes, ben entès que si dins el dit termini no s’haguessin presentat reclamacions, s’entendrà definitivament adoptat l’acord provisional." Es fa votació de l’esmena transaccional del Grup Municipal PSOE que diu: “1. Que l’exclusió de la limitació de temps i sense obligació d’obtenir el ticket de l’ORA s’apliqui als vehícles elèctrics i s’estudiïn en un termini màxim de 3 mesos, aplicar-la als híbrids de més de dues rodes”. S’APROVA per 24 vots a favor (PP i PSOE) i 3 vots en contra (PSM-IV-ExM). A continuació es passa a votació l’esmena del PSM-IV-ExM la qual es REBUTJA per 17 vots en contra (PP), 7 abstencions (PSOE) i 3 vots a favor (PSM-IV-ExM). La proposta S’APROVA per 17 vots a favor(PP) i 10 vots en contra (PSOE i PSM-IV-ExM). 26. Proposta d’aprovació inicial de la modificació de l’article 61 de l’Ordenança

municipal de circulació.

- 117 -

Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Vigilància de la Contractació i Infraestructures: Amb la finalitat d’impulsar l’utilització del vehicle elèctric i per tal d’eliminar barreres pel desenvolupament d’aquest tipus de vehicle i vist que la implementació de la mobilitat elèctrica permet que tots ens beneficiem ja que contribueix a la reducció d’emissions contaminants i per tant, a millorar la qualitat de l’aire, també redueix la contaminació acústica i impulsa el desenvolupament i la transformació industrial, es considera que, a la vista de les intencions de les diverses administracions (estatal, autonòmica i locals) per a impulsar de manera conjunta aquest tipus de vehicle (per la qual cosa ja s’han realitzat diverses reunions i jornades de treball) des de l’administració municipal una mesura per a impulsar la implantació d’aquest tipus de vehicle podria ser autoritzar aquests vehicles a estacionar de forma gratuita a les zones ORA (Operació de Regulació d’Aparcament). Per tot això i d’acord amb el articles 25.2 apartat b), 49 i 123.1 d de la Llei 7/1985 de 2 d’abril Reguladora de les bases del règim local i l’article 56 del RDL 781/1986, de 18 d’abril, que aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local; els arts. 100 i següents de la Llei 20/2006 de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears; els arts. 95 i següents del Reglament orgànic del Ple de l’ajuntament de Palma; el Decret de Batlia núm. 5309/2012, de 26 de març, d’Organització dels serveis administratius de l’Ajuntament de Palma, la cap de secció que subscriu eleva la pertinent proposta a la Junta de Govern, que podria adoptar el següent ACORD Aprovar inicialment la modificació de l’Ordenança municipal de circulació, concretament modificar l’art. 61 en el sentit d’afegir un nou supòsit d’exclusió de la limitació de temps i sense obligació d’obtenir el tiquet o comprovant inherent a la normativa ORA (Operació de regulació d’aparcament) incloent en l’exclusio el distintiu de control, aquest nou apartat quedarà redactat així: “X) Els vehicles elèctrics de més de dues rodes degudament identificats amb el distintiu de vehicle elèctric. Les condicions per a l’obtenció i el disseny de l’esmentat distintiu es regularà mitjançant decret de batlia.” S’APROVA per 24 vots a favor (PP i PSOE) i 3 vots en contra (PSM-IV-ExM) 27. Proposta d’aprovació definitiva del servei públic local de préstec de bicicleta

pública i esmenes presentades PSOE (2243/2012) i PSM-IV-ExM (2244/2012). Té la paraula el Sr. Vallejo: “Si, muchas gracias Sr. Alcalde. Sí, traemos hoy al pleno la aprobación ya definitiva del servicio de bici-Palma, es el servicio público de préstamo de bicicletas, brevemente. Durante el año 2011 el Ayuntamiento de Palma implanto en período de prueba un servicio de bicicleta pública, cuya gestión y mantenimiento se encomendó al SMAP. El pasado mes de diciembre y ante el riesgo de tener que devolver los fondos del Plan E con el que se había implantado, al no haberse recepcionado el servicio, este se

- 118 -

recepcionó si bien con condiciones, al detectar anomalías que se habían produciendo desde el primer día de implantación del sistema. Y muchas de las cuales estaban a 31 de diciembre sin solventar. El anterior equipo de gobierno implantó en pruebas como ya he dicho el sistema, sin haber elaborado el reglamento, la memoria ni la ordenanza fiscal. Este equipo de gobierno lo que viene hoy es a poner orden, donde había desorden, se ha redactado la memoria, el reglamento, la correspondiente ordenanza fiscal que ya fue aprobado el pasado mes de marzo y que aprobaremos hoy de manera definitiva. Resumiendo muy brevemente las características más destacadas del sistema son 28 estaciones, 485 anclajes, alrededor de 200 bicicletas, el horario será de domingo a jueves de 7 a 22 horas y viernes, sábados y vísperas de festivo, de 7 a 24 horas. Estará en funcionamiento todos los días del año y los usuarios el objetivo principal y el nicho a que se dirige este servicio es principalmente los residentes en Palma, si bien, se van a crear unos bonos, de corta duración pensados para los turistas. Las tarifas oscilan entre los cuatro euros el abono de un mes, hasta los 24 euros del abono anual. Luego habrá dos abonos de corta duración para los turistas de tres días, de 9 euros y cinco días 12 euros. En cuanto a las tarifas de uso, la primera media hora será gratuita, y luego cada fracción de 30 minutos, se cobraran 50 céntimos, los primeros 30 minutos 50 céntimos, los segundos 1 euros, los terceros un 1’50 euros hasta las primeras dos horas. Se aplicará un cargo de 150 euros en la tarjeta bancaria del usuario cuando este no la devuelva antes de las 24 horas de la retirada de la estación. En cuanto a las previsiones si bien en la actualidad hay más de 21.000 usuarios inscritos, no hay que olvidar que solo alrededor de unos mil, hacen un uso habitual del sistema y que más de la mitad de los inscritos no han usado jamás el servicio o lo han hecho de manera ocasional. Por tanto, aventurar ahora el número de abonados es muy complicado y está sujeto a un margen de error muy elevado. Estimamos que el servicio va a ser deficitario en alrededor de 315.000 euros y en cuanto al reglamento indicar que el pago se va a realizar mediante tarjeta bancaria, deberán ser personas físicas no jurídicas, estar en posesión de la tarjeta ciudadana excepto como es normal con los bonos de 3 y 5 días orientados o enfocados al turista, se establecen 3 tipos de infracciones, leves, graves y muy graves y las correspondientes sanciones y poco más, en definitiva para acabar legalizamos definitivamente el servicio, esperamos que con esta legalización y con la regulación definitiva del mismo se produzcan menos actos vandálicos y menos robos y todo ello vaya en bien de la mejora del servicio. Muchas gracias. Te la paraula el Sr. Verger: Es un tema que ja hem discutit en comissió nosaltres evidentment ens pareix normal un escenari lògic que es regularitzi el servei i que espassin a pagar una sèrie de quotes, el més reduïdes possible, pensem que les que es proposen per l’èquip de govern amb un servei normal estarien dins uns paràmetres acceptables com a mínim el que passa es que ja també ho diem a l’al·legació hi ha un ambient, esta clar que qualssevol preu que facem pagar als ciutadans per emprar aquest servei serà excessiu amb el servei així com el tenim ara, per tant s’ha de fer un esforç màxim del disposar del màxim nombre de vehicles, traslladar-los amb la màxima eficiència i poder eliminar tota una sèrie de deficiències greus que te el bici Palma des de fa ja molts de mesos, si no aconseguim això i no només aconseguir-ho sinó que si no aconseguim traslladar a la ciutadania que això s’ha arreglar, esta clar que estem abocats en el fracàs, perquè qualssevol doblers que es demani al ciutadà per emprar aquest servei serà excessiu, perquè evidentment un

- 119 -

ciutadà que el necessita com alternativa de transport necessita saber que un 90 i molts de les vegades que acudeix a una estació trobarà bicicletes i també amb molta fiabilitat allà on arribi podrà deixar`, podrà estacionar les bicicletes sense problemes, evidentment això sempre pot haver moments punta que hi pot haver qualque errada però lo que no pot ser es lo que ha passat els darrers mesos, per tant això s’ha de fer el màxim esforç en arreglar-ho en convencé a la ciutadania que s’ha arreglat i a partir d’aquí posar en marxa el sistema perquè sinó serà difícil que tingui èxit perquè la gent no hi confia amb aquest sistema i no estarà disposada a pagar res amb aquest sistema si no s’arreglen les deficiències i no es transmet que s’ha arreglat, desprès ja també sap el Sr. Vallejo i l’equip de govern no se si l’interessa molt, però vamos també sap el Sr. Vallejo com a mínim ell si que m’escolta que tenim una prevenció pensem que amb un sistema amb 250 bicicletes si afegim en temporada alta abonaments de curta durada destinats a visitants a turistes, esta clar que aquest sistema de 250 te un perill clar de quedar saturat moltes vegades, molts de moments del dia jo es que hem fa la sensació que es evident desenes centeners de milers de visitants en aquesta ciutat i un sistema de bicicleta pública de 250, clar que si tinguéssim un sistema més ampli amb més bicicletes, més extens seria ideal poder oferir als visitants als nostres turistes podria ser una possibilitat molt encertada però amb la situació que tenim actualment el sistema s’ha de prioritzar en aquell ciutadà que va a cercar la bicicleta per anar a fer feina cada dia i que no pot ser que acudeixi a l’estació i que no trobi cap bicicleta perquè ha vingut un grup d’estrangers que han fet un abonament de curta durada i s’han duit les bicicles, no un grup evidentment si fem abonaments de curta durada tindrem molts de grups, molts de visitants que accediran a aquest servei i lògicament faran us d’ell i lògicament amb 250 bicicletes hi ha un perill clar de que es saturi per tant per favor no causem més problemes als ciutadans que es derivats dels tècnics d’aquests darrers mesos i no saturem el servei amb aquesta mesura, jo li demanaria perquè sinó, la veritat si no s’arregla una cosa i lo dels abonament tampoc ho tenen en compte, una cosa que seria lògica i que seria regularitzar el servei ens costarà no ja no votar a favor sinó inclús abstenir-nos per favor tinguin en compte aquestes consideracions. Gràcies. Te la paraula el Sr. Hila: “Moltes gràcies, yo sé que en un escrito anterior Sr. Vallejo, estamos de acuerdo en que no estaremos de acuerdo en la gestión que se esta haciendo del bici Palma, cada uno tiene una visión diferente, la nuestra es que no lo hacen bien, la suya es que lo hacen muy bien, bueno, partiendo de esta realidad en la que estamos de acuerdo, yo les diría que de la propuesta que ustedes hacen de ordenanza, les pedíamos que fuese, se que me dicen de dificultades tecnológicas pero en esta vida año 2012 todas se vencen, que fuese posible pagar por uso, pero porque una mañana nos levantásemos y lo opinásemos, sino porque dadas las circunstancias de las que cada día tenemos muestra o se lo ponemos fácil a los ciudadanos o ja es que no llegan a final de mes y al final, la EMT tiene un sistema tarifario que funciona bien y tiene pago por uso y tiene abonos y creo que es el más contrastado y hay ciudadanos que optaran por uno y otros por otros y al final todo suma, todo son ingresos para el Ayuntamiento con lo cual no tendríamos que tener queja y si hay una dificultad tecnológica pues que se venza porque al final es un software que se puede mejorar, así que les proponemos en la enmienda que se acepte

- 120 -

también el pago por uso para complementar los bonos, eh, de mensual, trimestral y anual que han implantado, muchas gracias”. Té la paraula el Sr. Vallejo: “Sí, muchas gracias Sr. Alcalde, anem a veu Sr. Verger, esforç li puc garantir que n’estem fent i en concret l’SMAP ha fet me pareix més de 15.000 actuacions en bicicletes espenyades o rompudes, és a dir, jo vull des de aquí a més felicitar als treballadors de l’SMAP perquè han fet feina inclús per damunt del que és la seva obligació, no me torni dir que el que ha passat els darrers mesos, jo li he explicat moltes vegades, varem tenir un problema puntual que ens va faltar un mecànic, això va coincidir en que va venir gent d’INDRA aquí a Palma per millorar les estaciones i canviar una sèrie de coses, en la qual cosa la gent de l’SMAP també les va ajudar i efectivament varem tenir dos mesos que es va notar, es va notar molt, però bueno la gent ha fet una feinada i hem tret moltes bicicletes més al carrer, amb demanat bicicletes noves i bueno estam fent feina, esforç li asseguro que n’estem fent molt d’esforç, el tema de que hi hagi més o manco usuaris, miri jo per tot el que he demanat a gent que entén de temes de bicicleta pública a altres ciutats, m’he anat informant, aquí tenim un problema d’origen, tenim un problema de que està mal implantat, és a dir, això no es un servei de bicicleta pública per Palma, és un servei de bicicleta pública pel centre de Palma, totes les barriades han quedat a defora, clar, el sistema mai pot funcionar perfectament fins que no l’ampliem i això és així i ara, avui per avui, no tenim un duro per ampliar, lo qual, sí ho intentarem però ja li dic el problema és que el servei de bicicleta pública pel centre, punto, Son Roca, La Vileta, tot això queda a defora, totes les barriades, en lo qual ... Després me xerra dels turistes, miri tenim 485 anclatjes al carrer, el que no podem fer és en 485 enclatjes tenir 1000 bicicletes perquè no tenim on deixar-les, tornem al problema d’abans, val més o manco un número entre 250 i 300 bicicletes és el que hi ha haver al carrer, es veritat que quan venguin turistes i agafin bicicletes serà un client afegit i manco bicicletes a disposició dels residents, però també és veritat que els turistes ens visiten sobretot juliol i agost que és quan tenim menys residents, és dir que, esperem que també una cosa compensarà l’altra, nosaltres pensem que no tindrem problema, en qualsevol cas, Palma és una ciutat turística i nosaltres hem de donar aquest servei als turistes com fan altres ciutats com Milán o Lion o la que vostè vulgui, a Europa, on vagi està obert al turista, el tema de les ampliacions vostè sap també que tenim el programa Civitas i per aquí intentarem ampliar a veure si podem fer qualque estació més o ampliar carril bici, bueno, en funció de la disponibilitat que tinguem econòmica anirem ampliant i Sr. Hila, yo le he de decir lo que dicen los técnicos, me dicen que la aplicación del pago por uso no se puede hacer, de momento, si en el futuro se puede hacer encantado, pero ahora mismo no se puede hacer, entonces, aprovechando un poco la iniciativa que usted tuvo de aplicar esta tarifa por uso nosotros sugerimos aplicar un descuento en el bono anual, entonces el primer año en vez de 24 euros costará 15 si no me equivoco y para los usuarios…. es decir pagarán el bono de 6 meses y lo usarán un año, que quiere decir esto el señor que coja la bicicleta 2 veces a día es decir para ir al trabajo y volver le cuesta 2 céntimos es que más barato no puede ser, si algún día es posible esto lo trabajaremos y claro que si no hay ningún inconveniente, pero hoy por hoy no puede ser. Gracias”.

- 121 -

Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economi i Recursos Humans i la Comissió de Vigilància de la Contractació i Infraestructures: Atés que mitjançant acord plenari adoptat en sessió del dia 30 de març de 2012 va ser inicialment aprovat el projecte de creació del servei públic local de préstec de la bicicleta pública i es va aprovar inicialment la memòria comprensiva dels aspectes socials, financers, tècnics i jurídics, el reglament del servei i l’Ordenança reguladora del preu públic per utilització del servei de préstec de la bicicleta pública. Atés que, publicat edicte al BOIB núm. 57 de dia 21 d’abril de 2012, durant el termini d’informació pública consta la presentació d’una al.legació presentada per la Sra. Aina Calvo Sastre en representació del Grup Municipal Socialista. Vist l’informe tècnic, emès pel departament de Mobilitat, relatiu a l’al.legació presentada durant el període d’informació pública i considerant convenient adequar el texte aprovat inicialment a alguns aspectes que es posen de manifest a l’informe com a conseqüència de l’al.legació presentada i també una modificació per error material en el punt B de la disposició Tercera del Reglament. En virtut de tot això, vists els articles 25.2 apartat b), 49 i 123.1 apartats d) i k) de la Llei 7/1985 de 2 d’abril Reguladora de las bases del règim local i els articles 95, 96 i 97 del RDL 781/1986, de 18 d’abril, que aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local; els arts. 152 i 174 de la Llei 20/2006 de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears; els arts. 95 i següents del Reglament orgànic del Ple de l’Ajuntament de Palma; el Decret de Batlia núm. 5309/2012, de 26 de març, d’Organització dels serveis administratius de l’Ajuntament de Palma, el funcionari que subscriu eleva la pertinent proposta que la Junta de Govern valorarà i elevarà, en el seu cas, al Ple de la Corporació, previ compliment del que determina l’art. 102 del Reglament orgànic del Ple de l’Ajuntament de Palma A C O R D

PRIMER.- Desestimar l’al.legació presentada pel Grup Municipal Socialista que proposava una nova tarifa per ús dels 30 primers minuts de 0,15 € i com a alternativa a aquesta mesura es proposa reduir la quota d’abonament per un any a 15 € a totes les sol.licituds realitzades abans del 30 de juny de 2013. SEGON.- Modificar l’error material en el primer apa rtat del punt B. de la disposició TERCERA del Reglament del Servei de préstec de la bicicleta pública de Palma i on diu: “– S’entén per abonat ocasional o de curta durada el subscriptor del servei amb un abonament per un termini d’un mes o inferior.” ha de dir: “– S’entén per abonat ocasional o de curta durada el subscriptor del servei amb un abonament per un termini inferior a un mes.” TERCER.- Aprovar definitivament el servei públic públic local de préstec de la bicicleta pública amb l’aprovació definitiva de memòria comprensiva dels aspectes socials, financers, tècnics i jurídics, el reglament del servei i també s’aprova definitivament l’Ordenança reguladora del preu públic per utilització del servei de préstec de la bicicleta pública segons el procediment regulat a l’art. 49 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril Reguladora de las bases del règim local, la redacció dels quals s’adjunta a aquesta proposta.

- 122 -

QUART.- Publicar el present Acord en el BOIB amb el texte íntegre de la memòria, el reglament del servei i l’ordenança reguladora del preu públic per utilització del servei de préstec de la bicicleta pública, conformement amb l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de bases de règim local. D’acord amb aquest precepte, el present Acord municipal entrarà en vigor una vegada realitzada la seva completa publicació i hagi transcorregut el termini de quinze dies hàbils previst per l’article 65.2 de la Llei 7/1985. QUINT.- Notificar aquest acord als interessats que han presentat al.legacions durant el termini d’informació pública, amb indicació dels recursos pertinents. En primer lloc es passen a votació les esmenes presentades pel Grup Municipal PSOE les quals es Rebutgen per 17 vots en contra (PP), 9 vots a favor (PSOE) i 3 abstencions (PSM-IV-ExM). A continuació es passen a votació les esmenes presentades pel Grup Municipal (PSM-IV-ExM) que es Rebutgen per 17 vots en contra (PP), 9 abstencions (PSOE) i 3 vots a favor (PSM-IV-ExM). La proposta S’APROVA per 17 vots a favor i 12 abstencions (PSOE i PSM-IV-ExM 28. Proposta d’aprovació definitiva del procediment per deixar sense efecte les

determinacions de l’Estudi de Detall de reordenació de volums al C/ Francesc Vidal Sureda 74 B, parcel·les 01 al 05, al barri de la Bonanova.

Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió d’Urbanisme i Medi Ambient: INFORME DEL CAP DE SECCIO.-Una vegada aprovat inicialment per la Junta de Govern en sessió de 21-3-2012, el procediment per deixar sense efecte les determinacions de l’estudi de detall de reordenació de volums al C/ Francesc Vidal Sureda 74 B Parcel.les 01 al 05 al barri de La Bonanova, presentat pel Sr. Cristobal Sastre Juan en representació de “Promociones Son Dameto SL”, i redactat per l´arquitecte Jordi Badia, en base a les sol.licituds formulades per “Solvia Development SL” en dates 16.09.2011 i 28.11.2011, fou exposat al públic durant quinze dies mitjançant la inserció d'anuncis al Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 50 de 7-04-2012, edicte núm. 6370(incloent llistat de propietaris afectats als efectes de notificació per edictes als propietaris que no poguessin esser objecte de notificació individualitzada), al periòdic “Baleares” de 2-4-2012, al tauler d'edictes de la Corporació i notificat als propietaris inclosos en l´àmbit de l´Estudi de Detall, d´acord amb l'article 140.3 del Reglament de planejament, sense que en el termini d'informació pública, que va finalitzar dia 14 de maig de 2012, s´hagin presentat al.legacions. Es va produir la suspensió de l'atorgament de llicències en els termes prevists a l'article 8 del RDL 16/81, de 16 d'octubre, i els 117 i següents del Reglament de planejament, suspensió que s'aixecarà amb l'acord d'aprovació definitiva. L’esmentat procediment es pot aprovar atès l'article 40 del text refós de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, RD 1346/76, de 9 d'abril; el 4 de l'RDL 3/80, de 14 de març, i el 140 del Reglament de planejament.

- 123 -

Per això i atesos els articles 172 i 175 del Reglament d´organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals;els art. 127.1.c), 123 1.i), 122-4 a) del capítol II títol X de la llei 7/85 de 2 d´abril modificada per la Llei 57/03 de 16 de desembre de Mesures per la modernització del govern local, RDL 781/86 de 18 d´abril , art. 99 i següents del Reglament Orgànic del Ple, 4-1 e) i 12 a) del Reglament de la Gerència d´Urbanisme, el Cap de Secció que subscriu considera que el Consell de la Gerència pot adoptar el següent acord: “Proposar a la Junta de Govern, per tal que sigui elevat a l’ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa, l’adopció del següent: A C O R D 1r.- Aprovar definitivament el procediment per deixar sense efecte les determinacions de l´Estudi de Detall de reordenació de volums al C/ Francesc Vidal Sureda 74 B parcel.les 01 al 05, al barri de La Bonanova, presentat pel Sr. Cristobal Sastre Juan, en representació de Promociones Son Dameto SL”, i redactat per l´arquitecte Jordi Badia; això en base a les sol.licituds formulades per “Solvia Development SL” en dates 16.09.2011 i 28.11.2011, atès el resultat de la informació pública efectuada. Una vegada s´hagi deixat sense efecte l´Estudi de Detall, el règim urbanístic dels terrenys tornarà ser l´establert per les determinacions del vigent PGOU. 2n.-. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de les Illes Balears, amb la qual cosa queda aixecada la suspensió de l'atorgament de llicències a les àrees del territori objecte d'aquest acord. 3r-. Assabentar del present acord en el termini de deu dies al Consell Insular de Mallorca de conformitat al que disposa l´art. 140-5 del Reglament de Planejament. S’APROVA per 17 vots a favor (PP) i 12 abstencions (PSOE i PSM-IV-ExM) 29. Proposta d’aprovació d’acordar la ratificació de la dissolució del Consorci

d’Aigües de la Badia de Palma i integració en el nou Consorci d’Aigües de les Illes Balears.

Te la paraula el Sr. Garau: “Simplement aquí era ratificar la dissolució del Consorci d’Aigües de la Badia de Palma i la integració amb un nou consorci d’aigües de les Illes Balears, la intenció del Govern era anar fent, anar ordenant tots aquells mini consorcis que teníem arreu de Balears i unificar-los amb un d’ells, de fet aquest consorci pràcticament ja no tenia sentit perquè era el consorci que es va crear en quant a lo de l’operació barco llavors crec que es un tema d’orde i quasi quasi d’higiene administrativa anar depurat tots aquests temes per tant per això es por lo que les hi demanava el vot a favor de la proposta. Gracies”. Te la paraula el Sr. Verger:

- 124 -

“Nosaltres en relació a aquest tema l’argument bàsic que s’exposa com a mínim en els informes es de racionalització del sector públic es un engany no es així tots els consorcis d’aigües de les Illes Balears els duien 2 o 3 funcionaris de la Comunitat Autònoma de la Conselleria de medi Ambient, ara aquest consorci únic d’aigües de les Illes Balears els seguiran duent aquests 2 o 3 funcionaris, per tant no hi ha cap gerent no s’elimina res simplement de manera una mica artificial s’agrupen tots els consorcis d’aigües amb un únic consorci però l’estalvi no hi es per enlloc per tant, i a més això te l’agravant a més de que es un engany de cap a l’opinió pública te l’agravant de que pot ser així es poden bloquejar molt la presa de decisions en temes de gestió d’aigua a les Illes Balears, estem ficant ajuntaments de diferents illes, ajuntaments de diferents zones de Mallorca amb interessos diferents, la veritat es que enlloc d’una mesura per agilitzar l’administració jo hem temo molt, el nostre grup tem molt que sigui una mesura per bloquejar completament la presa de decissons i l’actuació amb aquest àmbit simplement per quedar be de cara a la galeria, nosaltres no hi ha cap argument dels que s’exposen que ens convenci de la bondat d’aquesta iniciativa d’agrupar en aquest únic consorci d’aigües de les Illes Balears, no hi ha cap argument que ens convenci, tots son contres, no s’estalvia res es una rentada de cara una mica absurda, la veritat no podem votar a favor d’incorporar-nos a això es que a més això serà bastant poc manejable des del punt de vista de l’eficàcia i de la presa de decisions, no estem d’acord i votarem en contra des d’aquesta grup municipal en contra lògicament de la creació d’aquest consorci d’aigües de les Illes Balears, evidentment avui votem que com Ajuntament ens incorporem però la nostra posició bàsicament es contraria a la creació d’aquest consorci. Gracies”. Te la paraula la Sra. Sánchez: “Gràcies Sr. Batle, nosaltres ja ho varem comentar a la comissió, realment el que es pugui eliminar el Consorci de la Badia de Palma que des de l’any 95 esta format però realment ni es reunia perquè va ser el motiu el seu interès en aquest consorci va ser per dur a terme la operació barco de tots ja coneguda, per lo tant es que es deixi ja sense efecte aquest consorci no ens sembla malament, amb el tema de crear aquest consorci d’aigües de les Illes Balears realment no entenem com hidrogràficament te que veure Mallorca, Menorca e Eivissa i Formentera la veritat no li veiem massa raó de ser, millor seria un consorci d’aigües de cada illa però en fi, això es una decisió del Govern de les Illes Balears i esperem que les funcions com ha dit el Sr. Verger que han fet els funcionaris les continuïn fent, però nosaltres volem manifestar el nostre dubte i una pregunta al Sr. Garau perquè em rebut l’informe de la secretaria en relació a aquesta dissolució i la integració en el nou consorci i ella fa constància de que ha de quedar molt establert i clarament establert que en cap cas les decisions d’aquest consorci suposaran una ingerència en les competències en matèria d’aigües que tenen l’Ajuntament de Palma i que reflexa la Llei de Bases de Règim Local, ja que fa aquest advertiment sobretot perquè tenim una condició minoritària com Ajuntament en aquests òrgans de Govern en el Consorci, aleshores nosaltres voldríem per favor que ens contestessin a aquesta pregunta i la vinculació d’aquest informe de la secretaria a la subscripció d’aquest conveni. Moltes gràcies”. Te la paraula el Sr. Garau:

- 125 -

“Aclarir 2 punts, evidentment quan parlem d’un consorci d’aigües en diferents conques hidrogràfiques com clarament hi ha entre les illes Pitiüses i Menorca respecte a Mallorca, clar sempre queda aquest dubte, i llavors son temes que es varen parlar quan s’estava preparant la creació del nou consorci i jo crec que tant als menorquins com als eivissencs els hi va quedar clar i varen quedar satisfets en quant a com es duien aquests temes, per altra banda te unes certes avantatges en que hi ha un fòrum en que es pot discutir polítiques d’aigua comunes a tota la comunitat on tenim problemes comuns a nivell diguéssim estratègics de política hidrològica, l’altra tema que considero molt important es en quin grau d’ingerència pot tenir el Consorci d’aigües de les Illes Balears en el nostre municipi que es un municipi on el tema hidrològic el tenim més que resolt llavors es que cap o sigui la ingerència serà la que nosaltres vulguem, el tema de participar o no en aquest consorci es voluntari per tant jo crec que hi hem de ser però en quant a ingerència simplement la que nosaltres vulguem o sigui que cap ni una més. Gracies”. Es proposa: Vist l’acord del Consell de Govern de 15 de juny de 2012 publicat al BOIB núm. 87 de 18 de juny següent, pel qual es crea el Consorci d’Aigües de les Illes Balears. Atès que esmentat acord implica la dissolució dels Consorcis d’aigües existents, el Regidor de l’Area de Medi Ambient Sanitat i Consum en virtud de la Delegació eefctuada per la Batlia mitjançant Decret 5309 de data 26 de març de 2012 sobre organització dels serveis administratius i atès que el Consorci d’aigües de la Badia de Palma, esta adscrit a dita Area, proposa a l’Excm. Ajuntament Ple l’adopció del següent ACORD: Primer .- Ratificar els acords de dissolució del Consorci d’aigües de la Badia de Palma, adoptats en data 20 de juny de 2012 per la Junta Rectora del Consorci d’aigües de la Badia de Palma, a l’objecte de la seva fusió en el Consorci d’Aigües de les Illes Balears , i als efectes del que preveu l’article 17.4 dels Estatuts del Consorci d’aigües de la Badia de Palma, que en concret foren els següents : “Primer: Acordar la dissolució del Consorci d’aigües de la Badia de Palma per fusió en el Consorci d’Aigües de les Illes balears, creat per acord del Consell de Govern en sessió de dia 15 de juny del 2012 (BOIB de 18 de Juny de 2012), sense perjudici de la ratificació per part de les entitats consorciades, d’acord amb el que preveuen els articles 5, 11 i 18 dels Estatuts del consorci d’aigües de la Badia de Palma. Segon: Acordar que tots els bens, drets i obligacions del Consorci d’aigües de la Badia de Palma. s’integren en el nou Consorci d’Aigües de les Illes Balears, a la data de la ratificació de la dissolució del Consorci d’aigües de la Badia de Palma per part del Consell de Govern de les Illes Balears. Tercer: Els comptes anuals del Consorci d’aigües de la Badia de Palma , a data 30 de setembre de 2012, una vegada formulats pel President del Consorci, auditats i aprovats per la Junta Rectora del Consorci d’aigües de la Badia de Palma, seran els comptes d’integració en el Consorci d’Aigües de les Illes Balears.

- 126 -

Quart: Facultar al Director executiu de l’Agència Balear de l’Aigua i de la qualitat ambiental, vocal del Consorci, a dur a terme tots els tràmits necessaris tendents a la dissolució i efectiva liquidació del Consorci d’aigües de la Badia de Palma. Cinquè: Notificar aquests acords als interessats, i en especial als Ajuntaments de Palma i Calvià i a la Conselleria de Medi Ambient, als efectes de la seva ratificació, d’acord amb el que preveu l’article 18 dels Estatuts del consorci d’aigües de la Badia de Palma. Sisè: Ordenar la publicació d’aquests acords al Butlletí Oficial de les Illes Balears.” Segon .- Integrar-se en el Consorci d’Aigües de les Illes Balears, creat per acord del Consell de Govern de dia 15 de juny de 2012 ( BOIB de 18/06/12), en els termes prevists en els seus Estatuts. Tercer.- Notificar aquest acord a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori. Quart.- Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de les Illes balears. Es fa votació separada dels punts: Els punts 1 i 3 S’APROVEN per 17 vots a favor(PP) i 12 abstencions (PSOE i PSM-IV-ExM). El punt 2 S’APROVA per 17 vots a favor (PP), 9 abstencions (PSOE) i 3 vots en contra (PSM-IV-ExM), amb el quòrum de la majoria legal establerta. 30. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa als micro-botellots a parcs

infantils de les barriades de Palma (2217/2012). Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Serveis a la Ciutadania: 1. El ple de l’Ajuntament de Palma insta a l’equip de govern a aplicar l’Ordenança reguladora de l'ús cívic dels espais públics, per abordar la proliferació d’aquest nou fenomen dels micro-botellots a les barriades de Palma. S’APROVA per unanimitat 31. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a donar suport a les

iniciatives de caire audiovisual que donen recolzament als valors patrimonials de Ciutat (2218/2012).

Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Serveis a la Ciutadania: 1. El Ple de l’Ajuntament insta a l’equip de govern a promoure i donar suport a les produccions de les empreses audiovisuals autòctones que posin en valor, recuperin o contribueixin a conservar els valors patrimonials de Palma. S’APROVA per unanimitat

- 127 -

32. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a les bandes juvenils (2219/2012).

Es proposa dictaminat desfavorablement per la Comissió de Serveis a la Ciutadania: El Ple de l'Ajuntament insta al govern municipal a: 1. Convocar la comissió no permanent relativa a bandes juvenils. 2. Engegar un pla específic per al control i la prevenció de les problemàtiques que genera la proliferació de les bandes juvenils. S’APROVA per unanimitat 33. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a la prostitució

(2220/2012). Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Serveis a la Ciutadania: 1. El Ple de l’Ajuntament de Palma insta al l’equip de govern a establir un marc de feina damunt la problemàtica de la prostitució des d’una òptica global i transversal, donant prioritat a les polítiques de salut pública, de control social d'aquesta activitat i d’integració social i laboral d’aquest col·lectiu. S’APROVA per unanimitat 34. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a incompliments acord del

Ple respecte a la senyalèctica turística dels monuments del casc antic de Ciutat (2221/2012).

Te la paraula el Sr. Hila: “Moltes gracies Sr. Batle, hem presentat aquesta proposta perquè des del grup socialista considerem que s’ha incomplert un acord de Ple que es va aprovar per unanimitat instant al equip de govern a netejar i mantenir en prefectes condicions la senyalística turística de la ciutat que jo crec que en plena temporada turística es una part important de la nostra imatge que si es veu en las fotos de la proposta la imatge que estem donant no es la millor i es un tema que no ha de ser massa complicat de netejar i es la proposta que varem dur al Ple d’abril es va aprovar per unanimitat i no s’ha fet i una mica si que volíem mostrar doncs la nostra protesta de que un tema que no considerem massa complicat i ja que s’ha aprovat per unanimitat no s’hagi complert. Moltes gracies”. Te la paraula el Sr. Garau: “Com es tracta de neteja m’ha tocat a jo, miri aquest tema efectivament ho varem agafar ho varem discutir i em vaig posar a veure si podíem arreglar aquest tema perquè es vera fa falta, les senyals sobretot les dels casc històric estan amb un estat lamentable, deixem-ho amb millorable, jo vaig demanar dins l’empresa Emaya a veure com ho

- 128 -

fèiem i em varen dir això no es cosa nostra, no ho hem fet mai, vaig parlar amb la gent de Mobilitat i em varen dir no no això no es nostre no ho hem fet mai i amb la gent d’Infraestructures em diuen això no es nostre nosaltres em posem de noves total no ho hem fet mai el resultat es que no s’havia fet mai, be idò dit això dic si no s’ha fet mai qualcú ho haurà de fer ens ha tocat a nosaltres idò al·lots a fer net les senyals, varen començar a fer però la veritat es que el resultat no va ser satisfactori perquè els productes que estem avesats a emprar son abrasius i destrossaven la senyal, llavors ens varen avisar i vaig dir atureu perquè hem de cercar una solució que no sigui més dolent el remei que l’infermetat i llavors la veritat es que hem tingut altres prioritats i això es una tasca que duem retardada malauradament assumeixo la responsabilitat si be es cert que moltes d’elles estan tant tremendament pintades que o canviem els vinils o realment....llavors aquí entrem amb un problema de partides pressupostàries i totes aquestes coses perquè evidentment això no ho podem fer des de l’empresa municipal de neteja assumir el canvi d’aquesta senyal, si que el nostre compromís es millorar les tècniques de neteja això farem tot el possible però la veritat es que anem retardats i ho posarem tot el que s’hagi de fer i de fet en lo que si que tenim en compte es que en la mesura de lo possible si que ens comprometrem amb el pla de millora senyalèctica actuar coordinadament tant amb Mobilitat com amb Turisme intentar resoldre-ho lo antes possible. Gracies”. Te la paraula el Sr. Hila: “ Jo perquè consti agraït l’esforç, es veritat que moltes vegades els temes més senzills son els més complicats, les coses senzilles que en aparença son fàcils son molt difícils en l’Ajuntament, el que podem fer es deixar damunt la taula per el Ple de setembre la proposta i a veure si en aquests dos mesos han trobat alguna solució o no han trobat cap solució. Moltes gràcies”. Es proposa dictaminat desfavorablement per la Comissió de Serveis a la Ciutadania: 1.- El Ple de l’Ajuntament de Palma lamenta l’incompliment de l’acord de Ple de 26 d’abril de 2012 i insta a l’equip de govern a netejar i mantenir en perfectes condicions la senyalètica turística de la Ciutat. Queda SOBRE LA TAULA. 35. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a un pla d’acció per evitar

la caiguda del turisme de creuers (2222/2012). Te la paraula el Sr. Hila: En esta creo que han presentado una alternativa , lo que queríamos proponer si la encuentro es que han venido todos seguidos es que se añadiese en la alternativa que aparte de pedir que lo haga la Fundación de Turismo dentro de sus competencias pues que se ponga en marcha o se solicite a la Fundación la puesta en marcha de un plan para que Palma vuelva a recuperar los turistas de cruceros que esta perdiendo, es un dato objetivo, es así es la realidad y yo creo que todos estaremos preocupados cada uno desde su responsabilidad pero el turismo de cruceros que cubre todo un segmento de

- 129 -

mercado importante para una ciudad como es Palma destino ciudad pues esta disminuyendo de forma notable importante, los datos de mayo que son los último que tenemos la caída de cruceros es de 20 y pico cruceros ……no es solo porque haya un crucero que ya no venga, porque ese debía venir una vez a la semana son 20 y pico o sea que ya es más que eso debe ser que nuestros competidores que a su vez según publican les esta yendo razonablemente bien no están en nuestros números nos está pasando a nosotros debe haber un motivo concreto que solo nos este pasando a nosotros y por esto pido que se estudie que medidas se pueden adoptar para que esta situación no se produzca en la próxima temporada alta- Gracias”. Te la paraula el Sr. Gijón: “ Gracias Sr. Alcalde, ya sabe Sr. Hila que cualquier propuesta que venga dirigida al Ayuntamiento yo la voy a redirigir automáticamente a la Fundación porque este es el objetivo y para eso nace y además porque en ese foro precisamente están los consignatarios esta la autoridad portuaria, están los tour operadores, esta todo el mundo es evidente que ha bajado las escalas de cruceros, el Costa Concordia ha hecho mucho daño piense que había comprometidas en el puerto de Palma más de 90 escalas para los próximos años y evidentemente esto ha hecho un daño importante y eso no hay que olvidar un tema nos están saliendo puertos competidores que se están poniendo las pilas y que están haciendo más inversiones, el puerto de Valencia se está llevando un incremento importante del número de cruceros, el puerto de Barcelona y evidentemente también el puerto de Málaga, al final la autoridad portuaria sabe perfectamente que uno de los pesos más importantes en la toma de decisión para que los buques recalen un una ciudad es precisamente las infraestructuras portuarias, piense que las dos empresas más grandes de cruceros que son Royal Caribean y la otra no recuerdo el nombre, son dos empresas americanas Carnival cruises estas dos empresas tienen una serie porque así lo tienen establecido en sus países unas exigencias en materia de seguridad que afectan directamente al puerto, aquí la autoridad portuaria es consciente de ello de hecho se vienen realizando inversiones en estos aspectos y cuando digo seguridad quiero decir que por ejemplo cualquier maleta que suba en un puerto tiene que haber pasado por un escáner y este escáner lo tiene que proporcionar la autoridad portuaria, además para que haya ese escáner tiene que haber guardias civiles o policía portuaria. La policía portuaria según su reglamento y según sus condiciones de trabajo pide unas horas extraordinarias que la autoridad portuaria que en estos momentos no puede asumir y se está buscando la solución para que ocurra algo parecido a lo que hay en los puertos que sea la propia Guardia Civil la que asuma este tipo de actuaciones o llegar un acuerdo con los trabajadores de la autoridad portuaria, pero nosotros creo que estamos haciendo lo que corresponde de hecho, ahora hay un foro que se puede hablar con los consignatarios, cosa que antes no había, ha habido un primer congreso en la ciudad con las empresas que lideran estos temas, saben que hemos hecho, porque además fue iniciativa de este Ayuntamiento algo que demandaban las empresas es que los domingos estén abiertos los domingos porque sino parte de su flota no tiene ningún sentido de que vengan en una ciudad que esté cerrada en los días de domingo, estamos trabajando para mejorar las condiciones de los turistas en colaboración con la autoridad portuaria mejorando el tema de los pasos de peatones mejorando el tema para que tengan sombra cuando están esperando, es decir, somos muy conscientes de que el tema de los cruceros

- 130 -

hay que trabajarlo y hay que seguir invirtiendo pero creemos que el sitio donde se tiene que trabajar todo esto es en la Fundación. Gracias”. Té la paraula el Sr. Noguera: “Considerar que amb aquest tema s’està fent una bona feina, sobretot, de interlocució amb totes les empreses de creuers, jo crec que s’haurien de polir un parell de coses, per exemple no és de rebut que es concertin excursions en el Poble Espanyol o la plaça de Toros quan venguin els creueristes aquí, jo crec que són llocs o puestos que no fan que la qualitat del turista quan ve aquí sigui alta i després que hi ha temes que influeixen i no s’han de decidir a la Fundació que són per exemple la pujada de taxes portuàries o per exemple la pujada de l’IVA turístic que aquí si que és a l’Ajuntament de Palma on hem de dir que esteim en contra d’aquestes pujades que al final afecten que puguin venir més o menys creuers, jo crec que seria una bona oportunitat que aquest Ajuntament pogués dir no a aquestes pujades perquè en el final signifiquen que puguin venir menys turistes aquí i puguin anar a altres països competidors. Gràcies”. Té la paraula el Sr. Hila: “Yo entiendo la explicación que nos dice el Sr. Gijón, lo que pasa es que, si que es verdad que cuando tu tienes un comportamiento diferente al resto de puertos o tan diferente es que debe haber más de un motivo de mucho peso. Las instalaciones portuarias de cruceros y muelles están ampliándolo teníamos la oportunidad el día del Carmen, en la excursión marítima de verlo bien de cerca, se están ampliando, es que es un 25% de un año para otro, no creo que sólo sea eso, debe haber un tema más de profundidad y además le sumamos que le pedimos un esfuerzo a nuestros comerciantes de abrir los domingos porque es un esfuerzo que tengan un 25% menos de clientes es una mala combinación, con lo cual si que pido que se haga una esfuerzo y por eso quizá la alternativa que plantean de pedir a la Fundación de Turismo que el turismo de creuers sigui uns dels productes estratègics es que eso por definición en una ciudad como Palma lo es, no estamos pidiendo nada, yo le pediría algo más a la Fundación y es que ya ponga en marcha un plan, unas actuaciones, o que haga una propuesta de actuaciones para que el turismo de cruceros recupere el número de turistas porque sino me parece vacío de contenido, que en realidad no les estamos pidiendo nada. Muchas gracias”. Té la paraula el Sr. Gijón: “Yo no tengo ningún inconveniente en que se haga ese trabajo pero es que insisto no puede ser, nosotros hemos decidido en la Fundación de Turismo y ha habido consenso centrarnos en 9 productos esos 9 productos son el golf, los deportes, los cruceros, la gastronomía, la cultura, compras, náutica, spa y congresos, esos son los 9 productos en los cuales nosotros podemos ser como destino más potentes que el resto, no porque el resto no lo tenga sino porque da la casualidad de que los tenemos todos cosa que otros sitios no pueden hacerlo, esta es nuestra gran fortaleza, no es otra, claro que vamos a hacer un proyecto de trabajar para los cruceros, como lo tendremos que hacer en su momento para el golf y lo tendremos que hacer para la náutica y lo tendremos que hacer para compras, mañana si todo va bien se va a reunir el consejo o el patronato de la Fundación y en ese consejo, en ese patronato como saben se decidirá el nombramiento

- 131 -

del gerente y este gerente tiene entre otros temas y uste personalmente como ya vio el plan estratégico sabe de que va a hablar mañana, pero justamente lo que va a decir este gerente es presentar este plan y decir como o de que manera se puede implementar todos estos trabajos que se puedan hacer yo lo único que le pido a mi me da igual, es decir podemos aprobar que sea la Fundación quien prepare este proyecto pero no es más importante el de cruceros que el del golf ni más importante el del golf que el de la náutica, insisto para que la gente venga aquí tenemos que ofrecerle el conjunto completo y esta es la fortaleza que tiene nuestro destino yo si quieren que esto pongamos que lo estudie la Fundación en lugar de lo que he puesto de alternativa que era que la Fundación continuara desarrollando este proyecto como estratégico pues lo puedo hacer, es decir estamos diciendo lo mismo ustedes tienen el mismo interés en los cruceros que nosotros diga usted como quiere que lo hagamos, si lo quiere así así, si quiere que hagamos una enmienda in voce y que digamos donde dice Ayuntamiento que sea Fundación, no tengo ningún problema”. Té la paraula el Sr. Hila: “Me ha convencido Sr. Gijón, lo pondremos fácil únicamente que “el turisme de creuers sigui un dels productes estratègics” si que podríamos decir que “el turisme de creuers torni a ser un dels productes estratègics”. Es proposa dictaminat desfavorablement per la Comissió de Serveis a la Ciutadania: 1.- El Ple de l’Ajuntament de Palma insta a l’equip de govern a impulsar un pla per recuperar el 25% de creuers que s’han perdut al port de Palma. S’APROVA per unanimitat la següent proposta transaccional: 1. “El Ple de l’Ajuntament de Palma insta a la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365 a que el turisme de creuers tornin a ser un dels seus productes estratègics i a posicionar Palma de Mallorca com a ciutat de referència en el turisme de creuers, tal i como queda estipulat als seus estatuts.” 37. Proposició del Grup Municipal PSM-IV-ExM relativa a creació butaca 2.0 en

els teatres municipals (Cultura) (2226/2012). Parla el Sr. Noguera: “Una petita intervenció, així com abans he criticat al Sr. Gilet el tema de que estem exclosos de la Fundació Palma espais d’arts, ara li volia donar l’enhorabona per rectificar el tema de que torni als Premis Ciutat de Palma, el còmic, simplement era això”. Té la paraula el Sr. Gilet: “Moltíssimes gràcies Sr. Noguera també vull agrair el sentit seu de col·laboració de la seva corporació en col·laborar amb iniciatives culturals com la que d’aquí una estoneta aprovarem. Gracies”.

- 132 -

Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Serveis a la Ciutadania: 1. L’Ajuntament de Palma crearà una butaca2.0 en els teatres municipals per promocionar, participar, cooperar i connectar amb el públic juvenil l'oferta cultural dels teatres municipals de Palma. S’APROVA per unanimitat 39. Proposició del Grup Municipal PSM-IV-ExM relativa a Cooperació

Internacional (2241/2012). Es proposa dictaminat desfavorablement per la Comissió de Serveis a la Ciutadania: 1. L’Ajuntament de Palma consensuarà amb les ONGs les línies estratègiques de les subvencions municipal que afecten als projectes de cooperació i solidaritat internacional.

2. L'Ajuntament de Palma establirà un calendari de pagament per resoldre els deutes que té la cooperació municipal amb entitats de solidaritat internacional. S’APROVA per unanimitat la següent proposta transaccional : 1.“L’Ajuntament de Palma consensuarà amb les ONGS les línies estratègiques de les subvencions municipals que afectin als projectes de cooperació i solidaritat internacional i mitjançant la Comissió mixta ja existent. 2.L’Ajuntament de Palma establirà un calendari en el termini de 3 mesos de pagament per resoldre els deutes que té la cooperació municipal amb entitats de solidaritat internacional”. 40. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a la nova pujada del bitllet

d’autobús (2207/2012) Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans: 1.- El Ple de l’Ajuntament de Palma insta a l’equip de govern a no tornar a pujar el bitllet d’autobús de l’EMT conseqüència de la pujada de l’IVA i a convocar un nou concurs de manteniment de la flota més econòmic que ho compensi. S’APROVA per unanimitat la següent proposta transaccional: “El Ple de l’Ajuntament insta a l’equip de govern a no tornar a pujar el bitllet d’autobús de l’EMT conseqüència de la pujada de l’IVA”. 41. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a la modificació de les

condicions de feina dels treballadors municipals (2208/2012).

- 133 -

Té la paraula la Sra. Pulido: “Gracias Sr. Alcalde, en relación a esta proposición realmente hay poco más que añadir a todo lo que se ha vivido esta mañana por parte de los funcionarios de este Ayuntamiento creo que es una muestra clara del desacuerdo de cómo se están afrontando las medidas de recorte para superar la crisis es algo que nosotros antes de esa última aprobación por parte del Gobierno del Estado ya habíamos presentado esta propuesta porque considerábamos que el Ayuntamiento ya había hecho un esfuerzo realmente a final de año aprobando unas medidas de austeridad que pienso que además los sindicatos habían aceptado sin demasiada oposición pero que la alarma vino cuando a raíz del decreto ley del gobierno de la Comunidad Autónoma se intentó casi duplicar este esfuerzo sobre las retribuciones de los funcionarios y eso es lo que realmente desató la alarma y es lo que motivó que nosotros presentásemos esta proposición, dado que usted ha tenido el valor esta mañana de bajar a intentar hablar con ellos deduzco que por su parte hay predisposición a encontrar alguna manera de paliar estas medidas, creo que todos estaremos de acuerdo en que no puede ser que un mismo colectivo reciba 3 recortes por parte de 3 administraciones y por tanto el sentido del segundo punto de esta proposición es que de instrucciones para que la negociación de la aplicación de estas medidas se haga con mesura, con criterios de proporcionalidad y que represente el menor perjuicio posible para los funcionarios y que a la vez se intente encontrar otras maneras de disminuir el déficit a base de intentar recaudar más con impuestos que actualmente no se recaudan y de quizás rebajar algunos otros gastos los sindicatos han hecho una lista de temas que se podrían rebajar nosotros nos ofrecemos también a hablar con ustedes de otras posibilidades de recorte en los gastos del Ayuntamiento a fin de que se reparta entre todos el esfuerzo y no lo reciban solamente los trabajadores. Gracias”. Té la paraula la Sra. San Gil: Muchas gracias, ante todo decir que estamos de acuerdo en el punto 2 pero hemos intentado llegar a una transaccional pero no hemos tenido éxito, decir como ha dicho el Sr. Alcalde esta mañana y hemos dicho siempre, lamentamos el perjuicio que se ha creado por las medidas adoptadas por la administración del Estado como ha dicho el Alcalde son igual de injustas que necesarias, son igual de necesarias que injustas, no nos gustan pero la situación económica ya saben que obliga y es una cuestión de absoluta y pura responsabilidad, se están tomando medidas en todos los frentes, no creo que haya ningún sector de la sociedad que no se haya visto afectado por algún tipo de medida, de ajuste y por ello pues es una cosa que afecta a todo el mundo, nunca se ha dicho que los funcionarios sean los culpables de la crisis sino todo lo contrario son los garantes del funcionamiento de las instituciones y de la prestación de los servicios públicos que sustentan nuestro estado de bienestar. Reiteramos nuestra gratitud como siempre hemos hecho a los empleados municipales por su trabajo, por su entrega y por los sacrificios tan importantes que están realizando, como ustedes saben Sra. Pulido lo sabe tenemos una normativa que tenemos que aplicar, cuando tenemos una normativa es ley y se ha de aplicar, nos ha venido del Estado en forma de Ley General de Presupuestos del Estado, en forma de Decreto Ley que es Ley, tenemos normativa de la Comunidad Autónoma, y hemos negociado, tratamos de negociar hasta la saciedad y dentro del margen de flexibilidad que la norma nos permita, estamos tratando de consensuar la aplicación de

- 134 -

37 horas y media con la dificultad que tiene la gran heterogeneidad de los colectivos que conforman nuestro Ayuntamiento, llevamos más de 2 meses sentándonos, negociando, primero hicimos una propuesta de máximos que retiramos porque vimos que no era lo más adecuado y hemos hecho una propuesta que yo creo que es una propuesta muy positiva, es una propuesta con múltiples opciones tiene hasta 4 y esta es la propuesta que hemos puesto encima de la mesa de los representantes sindicales, una propuesta que trata de dar respuesta de hacer un traje a medida a cada uno de los colectivos dado que como le he dicho tenemos una gran heterogeneidad de colectivos y creo que esta propuesta se acerca bastante a la realidad, no afecta en ningún caso a lo que es las 37 horas y media a las nóminas de los funcionarios sino que trata de dar una flexibilidad que permita conciliar la vida laboral y familiar y a la vez que permita ajustarse a las necesidades del Ayuntamiento. Como bien sabe le he dicho son 3 normativas que nos vienen del Estado y de la Comunidad Autónoma y no los funcionarios del Ayuntamiento siempre hemos mantenido que no van a sufrir 3 recortes no se les va a recortar por las diferentes administraciones sino que se vana estudiar las medidas que vienen de las diferentes administraciones para poder ver, hacer un paquete común y poder saber como lo vamos a aplicar, por ello hemos decidido después de estar negociando múltiple veces en el mes de julio hemos decidido parar la negociación ya que ahora viene el mes de agosto en el cual la mayor parte de los funcionarios se van de vacaciones bien merecidas por supuesto y por ello pues esperamos darles el tiempo de las vacaciones y luego a partir de la primera semana de septiembre nos sentaremos para seguir negociando la aplicación de todas estas medidas”. Té la paraula el Sr. Verger: “Es un debat que en part ja l’hem tingut abans la Sra. San Gil reitera alguns arguments nosaltres òbviament també els reiterarem, no es pot dir que les mesures son injustes i a la vegada dir però nos hi ha més remei que aplicar-les, si son injustes s’ha de fer alguna cosa per no aplicar-les no es coherent dir que son injustes, ho entenem però les apliquem, això no es coherent, no es un tema de coherència, el discurs que es important mantenir que en aquest cas no es manté diu que afecta a tothom, jo crec que la indignació que afecta al carrer i la indignació que compartim des del PSM.IV-ExM. Es que no afecten a tothom aquestes mesures de retall que evidentment tots sabem d’on venen, venen de determinats entorns, determinats poders, determinats entorns intel·lectuals a nivell mundial, venen de determinats dogmatismes, sempre afecten als mateixos col·lectius es una demonització de tot lo públic evidentment es càrrega damunt les esquenes, s’ha de reduir, s’han de llevar funcionaris, s’han de baixar els sous i els funcionaris son els metges, infermers, bombers, policies, col·lectius que son molt necessaris, imprescindibles per el funcionament d’una societat i que a més que es mantinguin a més dins l’estructura pública, per tant afecta a això i afecta també als treballadors en general amb mesures com la reforma laboral, per tant les mesures sempre afecte a lo mateix a la ciutadania i en canvi no afecten en els que han originat aquesta crisi i no s’exigeixen responsabilitats a aquests directius de banca que ens han duit a això que n’hi ha de responsables, no es posen taxes a les transaccions financeres internacionals, no es puja per exemple l’impost de societats per aquelles empreses que tinguin beneficis per més d’un milió d’euros, això no es fa i això es lo que indigna a la gent del carrer, tothom entén que estem dins un bon embolic, tothom entén que tots ens hem endeutat per damunt les nostres possibilitats i els bancs ens han duit a això, perquè

- 135 -

evidentment això no es que tots hem col·laborat, els ciutadans no tenien més remei que comprar una casa en el preu en que estava perquè havien de viure a una casa i la compraven en el preu que estava, l’errada era del sistema que va provocar la bombolla per tant lo que la ciutadania no accepta es que no es prenguin mesures, perquè vostè diu que afecta a tothom, no, no, afecta sempre als de sempre, hi ha determinats col·lectius els grans poders que aquestes mesures no els hi afecten mai es més se’ls hi aplica una amnistia fiscal, per tant jo lo que demanaria per mantenir, desprès em diu que es una qüestió de lleis, evidentment, clar que les lleis s’han de aplicar lo que passa es que les lleis s’han d’aplicar de moltes maners i nosaltres demanem es que es faci un esforç en que s’apliquin amb la màxima suavitat dins el marc que tinguem evidentment clar que s’han d’aplicar les lleis però hi ha maneres i maneres d’aplicar-les i desprès li diria més per ventura s’han d’aplicar les lleis però vostès com a partit Popular de Palma la vuitena ciutat de l’Estat tenen una possibilitat que es votar en contra d’això i aquesta possibilitat tindria un efecte immediat a nivell de revulsiu i de remoure una mica determinades qüestions i determinats debats que hi ha a nivell estatal, aquesta possibilitat vostès la tenen ara mateix per lo tant no defugin aquesta responsabilitat perquè ens imposen, si no estan d’acord no votin a favor, votin a favor de la proposta que es planteja de no fer recaure damunt els de sempre en aquest cas els treballadors públics d’aquest Ajuntament que necessiten proximitat i necessiten millors formes de les que s’han demostrat presentant documents, retirant-los i tal per favor facin un esforç màxim en que tinguem com a Institució la màxima tranquil·litat en aquest aspecte dins el marc que tinguem però tenen algunes possibilitats en la seva mà per favor els apliquin. Gracies”. Te la paraula la Sra. Pulido: “Sra. San Gil yo ……yo no había dicho que ustedes precisamente lo he eludido en mi exposición que ustedes estén acusando a los funcionarios de ser los causantes de la crisis pero la verdad es que nosotros estamos convencidos de que si no acusan a los funcionarios de ser los causantes de la crisis si que de alguna manera justifican que se les castigue porque se han preocupado antes de hacer una campaña de desprestigio de los servicios públicos de convencer a la gente que es mejor que sea la empresa privada alguien ha protestado antes porque les acusábamos de liberales y en realidad pienso que esta es su ideología, esto es muy respetable pero es la que es, ustedes no creen en lo público y por lo tanto se dedican a desprestigiarlo por tierra mar y aire porque lo primero que hacen es privar a los servicios públicos de presupuestos para que decaigan, para que se vean sobrepasados y no puedan atender a pesar de que ustedes hablen de que con menos presupuesto pueden alcanzar el mismo nivel de calidad, esto es imposible, es antológicamente imposible y dentro de esta campaña de desprestigio para justificar todas estas políticas pues están los funcionarios, lógicamente yo no he oído más que ahora que la cosa se ha puesto muy caliente que salgan en defensa de la …de la productividad, de la eficiencia de los trabajadores sino que se han unido a la ola de que son unos trabajadores privilegiados, de que son unos vagos, de que son ineficientes, de que son absentistas, etc, etc, eso como ven en la población tiene su efecto porque precisamente los funcionarios no son los trabajadores más populares de España sino que por el contrario hay muchos detractores que pienso que lo que hacen es seguir un poco esas consignas de considerar que todo lo público es prescindible y que los trabajadores públicos pues merecen los castigos y los recortes que se les puedan ocurrir porque en realidad son prescindibles y que los servicios pueden ser prestados por el sector privado

- 136 -

que ya sabemos que lo primero que mira es la rentabilidad, no la calidad y que además siempre despierta sospechas de que pueda haber algunos beneficiarios que no son precisamente los trabajadores públicos, por tanto yo siento que haya sacado el tema porque creo que tenemos que actuar todos con humildad en esta situación y por lo tanto reivindicar lo público que para esto somos nosotros representantes públicos de los ciudadanos. Gracias”. Te la paraula la Sra. San Gil: “ Gracias Sr. Alcalde, solo decir que como Sr. Verger estamos aplicando una Ley, son medidas legales y son Ley y es que tendría que venir un juez para decirnos que esta normativa no se ha de aplicar pero lo que no vamos a hacer es una insumisión porque es una Ley aprobada por el Congreso de los Diputados y se ha de aplicar, decir que con ello se quiere garantizar los empleos de los funcionarios, se quiere garantizar su nómina y siempre se les ha puesto en valor, siempre se les ha puesto en valor, el hecho de haber adoptado unos recortes simplemente es por el hecho de que se ha según la normativa, según las instrucciones de la Unión Europea España ha de reducir el déficit y para ello se ha adoptado no solo el intentar aumentar los ingresos sino reducir el gasto público y para ello uno de los principales partidas es el capítulo uno que por ello se ha tenido que adoptar esta medida, por otro lado le vuelvo a reiterar que queremos desde este equipo de gobierno asegurar y mantener el diálogo social porque creemos que en una administración como el Ayuntamiento una administración cercana, una administración en la que es básico el entendimiento entre los representantes sociales y los dirigentes, por otro lado decir que las medidas que nos han presentado los sindicatos como medidas de posible ahorro han sido espléndidamente recibidas por nosotros por supuesto damos mucho valor y agradecemos el esfuerzo que han hecho los sindicatos en presentar medidas que puedan suponer un ahorro para este Ayuntamiento pero no se pueden considerar un canje de cromos no es esto a cambio de lo otro esta claro que las medidas que estamos adoptando son medidas como digo legales, han sido adoptadas por un Parlamento, por el Congreso de los Diputados y se han de si o si se han de adoptar y por otro lado las medidas que nos han propuesto como bien saben las estamos estudiando sobretodo medidas que afectan al funcionamiento ordinario de la administración como medidas de ahorro energético que son muy tenidas en cuenta y estamos intentando a ver cuanto antes poderlas aplicar. Gracias”. Es proposa dictaminat desfavorablement el punt 1 i el punt 2 es dictamina favorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans: 1. El Ple de l’Ajuntament de Palma lamenta el perjudici ocasionat als treballadors municipals per l’alarma innecessària creada per la presentació d’una proposta per a l’aplicació de mesures de retall que sobrepassa les indicacions del Decret Llei 5/2012 del Govern de les Illes Balears. 2. El Ple de l’Ajuntament insta a l’equip de govern a arribar amb els representants sindicals dels treballadors municipals als acords que calguin per tal de fer una aplicació de la normativa estatal i autonòmica adaptada a les especials característiques de l’administració municipal i que no suposi un greuge comparatiu amb les d’altres institucions.

- 137 -

3. El Ple de l’Ajuntament rebutja les mesures del Govern de l’Estat que criminalitzen els treballadors públics carregant sobre les seves esquenes el pes dels nous retalls. Es fa votació separada dels punts: El punt 1 es REBUTJA per 17 vots en contra (PP) i 12 vots a favor (PSOE i PSM-IV-ExM). El punt 2 S’APROVA per unanimitat . 43. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a l’empresa municipal

EMAYA (2210/2012). Es proposa dictaminat el punt 1 favorablement i el punt 2 desfavorablement per la Comissió de Comptes, Economia i Recursos Humans: El ple de l’Ajuntament de Palma insta a l’equip de govern a: 1. Comunicar a través de la plana web quins són els carrers de les barriades on es fa l’anomenat “zafarrancho” que es faran net, per tal que els veïns ho puguin comprovar. 2.- Transmetre a la ciutadania una informació veraç respecte a la neteja de la ciutat que du a terme l’empresa municipal Emaya. S’APROVA per unanimitat la següent proposta transaccional : “El Ple de l’Ajuntament de Palma insta a l’equip de govern a: 1. Comunicar a través de la plana web quins son els carrers de les barriades on es fa l’anomenat “zaarrancho” que es faran net, per tal que els veïns ho puguin comprovar”. 2. Transmetre a la ciutadania una informació actualitzada respecte a la neteja de la ciutat que du a terme l’empresa municipal EMAYA”.

46. Proposició del Grup Municipal PSM-IV-ExM relativa a rebuig a les sancions

indiscriminades als ciclistes (2233/2012). Té la paraula el Sr. Verger: Molt breument simplement per notícies que em vingut coneixent per premsa i per manifestacions del mateix regidor Vallejo en comissió hem conegut que s’ha començat a posar en marxa l’aplicació de l’ordenança literal de ciclistes i s’han començat a aplicar sancions a ciclistes per incompliments de l’ordenança. Pareix ser tot i que el Sr. Vallejo no va poder detallar gaire la informació per ventura ara estaria be que ens la detallés una mica millor, pareix ser que la immensa majoria d’aquestes sancions son lleus de tipus lleu, per tant s’estaria sancionant a aquells ciclistes que circulen per voreres amples, per places i jardins sense posar en perill als vianants que es la sanció lleu que s’aplica als ciclistes per l’incompliment de l’ordenança en aquests casos, això per nosaltres ja ho hem dit altres vegades es una pèssima noticia, lo que no pot ser es que una ciutat que no esta preparada perquè els ciclistes circulin per l’asfalt que nosaltres podríem estar

- 138 -

d’acord que la situació es ideal, els ciclistes vagin per l’asfalt, per la calçada dels carrers però clar sense xarxa de ciclocarrers sense xarxa de carrils bici aquesta circulació no es segura, no es còmoda no es possible, per lo tant ara ens trobem amb una ordenança que a amés de que tenim una ciutat que no permet això per l’asfalt ara també sancionem a aquells ciclistes que circulen per parcs, places, jardins, per zones també compartides per vianants tot i que aquest ciclistes ho facin de manera cívica, de manera tranquil·la a pas de vianant guardant distàncies sense posar en perill als vianants, si això esta passant i evidentment de les manifestacions del Sr. Vallejo ho podem deduir perquè les sancions que es posen son de tipus lleu, lògicament ho rebutgem, perquè estem duent la bicicleta la mobilitat no motoritzada a un autèntic carreró sense sortida en aquesta ciutat de Palma, no li donem camí ni per l’asfalt perquè no hi ha la infraestructura ni per altres zones compartides amb vianants perquè els sancionem, per lo tant no es pot anar en bicicleta per Palma, aquesta es la conclusió de l’aplicació literal d’aquesta ordenança, nosaltres per evitar això, per evitar acabar amb la bicicleta a la nostra ciutat, perquè pensem que es una manera de moure’s molt adaptada a les possibilitats de la nostra ciutat, que s’ha de promoure no penalitzar com fa l’actual equip de govern lo que si demanem es que sense haver d’alterar el text de l’ordenança simplement deixem en suspensió el punt 2 de l’article 23 que es aquell que sanciona en els ciclistes que circulen per zones per a vianants no permeses per l’ordenança sense provocar perill als usuaris de la via en aquests casos mentre de manera temporal, de manera provisional mentre no tinguem la xarxa suficient de carrils bici i ciclo carrers no hauríem de sancionar ciclistes i ho dic i lamento que se n’hagi anat el batle perquè sincerament pensem que es una qüestió que hauria de ser assumible per aquest Ajuntament perquè sinó estem finalitzant, estem acabant amb la bicicleta a la nostra ciutat si no ho fem així, si no li donem sortida evidentment no serà possible circular amb bicicleta a aquesta ciutat, simplement es tractaria de deixar, evidentment els nostre grup compartim la necessitat de en aquelles persones que van en bicicleta i es comporten de manera incívica que n’hi ha, n’hi ha i tots som conscients que fan molta de via que circulen per voreres estretes a gran velocitat, que efectivament no guarden distàncies amb els vianants, en aquestes persones se’ls ha de sancionar, nosaltres amb això no hi posem cap pega això es així i a més fa falta fer-ho perquè el vianant es lo primer i el vianant es lo que s’ha de prioritzar i el vianant no pot estar subjecte a perills quant camina tranquil·lament per una vorera, això evidentment determinades conductes s’han de sancionar, lo que no podem sancionar mentre sobretot mentre no tinguem una xarxa de carrils bici i ciclocarrers suficient es en aquell ciclista que de manera cívica va tranquil·lament amb la bicicleta a pas de vianant guardant distàncies i sense molestar ni posar en perill a ningú i això amb l’ordenança els estem sancionant a aquests ciclistes, a aquests ciclistes de comportament cívic que van per parcs, per jardins, per voreres amples, tranquil·lament guardant distàncies els estem sancionant, o amb aquesta ordenança se’ls pot sancionar, nosaltres lo que voldríem es que això no fos així i quedés simplement amb suspensió aquest punt 2 de l’article 23, no fa falta alterar la resta de l’ordenança i a més això seria provisional fins no disposar de la xarxa de ciclocarrers i carrils bici adequada. Gracies”. Té la paraula el Sr. Vallejo: “Muchas gràcias Sra. Fernández, no ens posarem d’acord mai Sr. Verger amb aquest tema, anem a veure, miri l’ordenança s’ha fet no perquè estigui damunt una “estanteria”,

- 139 -

o dins el calaix, s’ha fet per complir-la, lo que vostè m’està dient es dir que tenen un comportament cívic?, des del moment que incompleixen una normativa molt cívic no es, perquè la normativa diu per on poden anar i per on no poden anar, crec que no podrà dir que aquest regidor no s’ha esforçat dins els mitjans que tenim per intentar afavorir als ciclistes, hem fet l’ordenança, hem fet excepcions, estem fent feina damunt la xarxa de ciclocarrers que ja els hi avanço que el Sr. Hila em va deixar per el setembre i jo procuraré aprovar el mes de setembre i esta molt avançada es a dir que el mes de setembre ens podrem seure i els hi mostrarem els diferents recorreguts que nosaltres proposem, però jo que vol que li digui si una bicicleta va per damunt una voravia allà on no pot anar se l’ha de sancionar, 80 sancions quasi totes efectivament per temes lleus millor, quasi totes han estat per anar per damunt les voravies i per anar amb auriculars, també li dic que hi ha hagut 63 accidents també ho hem de tenir en compte, o sigui hem de mentalitzar al ciclista que ha d’anar i per on ha d’anar i mentrestant nosaltres fer feina per millorar els carrils bici que tenim, per fer de nous, fer una xarxa de ciclo carrers intentar fer feina damunt això, però em sap molt de greu, en el primer punt per suposat votarem que no i el segon vostè em diu que els doblers de les sancions es destini a construcció i senyalització on el bici Palma que te 300.000 euros de forat o a les escoletes, miri els doblers es destina allà on els doblers te més necessitats lo que no podem fer es destinar això aquí i això allà amb lo qual votarem en contra de la proposta. Gracies”. Te la paraula el Sr. Verger: “Vaja decepció, com a mínim destinar els doblers de les sancions a una cosa tan necessària a la nostra ciutat com construir carrils bici i ciclocarrers la veritat ja que sancionem als ciclistes com a mínim que es destinin els doblers a posar els elements perquè no s’hagin de sancionar els ciclistes per donar-los les infraestructures necessàries perquè no es vegin obligats a circular per zones compartides amb vianants que efectivament nosaltres som conscients que no es la situació ideal però clar no em digui que un ciclista per el simple fet de circular per un parc on vostès no han decretat que es possible circular, no em digui que te un comportament incívic, això es molt greu o sigui un ciclista que va tranquil·lament per un parc guardant distàncies immenses amb els vianants es que no te alternativa per on anar, es que a vegades els ciclistes en aquesta ciutat no tenen l’alternativa, si tinguessin l’alternativa vostè podria dir que per ventura ho podria argumentar que no es un comportament cívic, anar per un parc, per una plaça per una vorera ampla, però quan no hi ha alternativa com es el cas de Palma quan qualcú que vull als Hostalets o que viu a la Soledat i ha de baixar per el carrer Aragó no te alternativa, per el carrer Aragó es impossible baixar amb bicicleta, els cotxes circulen a gran velocitat, es un carrer amb alta densitat de trànsit i no es pot circular, et jugues la vida com a ciclista, per on van els ciclistes aquestes hores?, evidentment intentaré aprofitar voreres amples i n’hi ha alguns i li dic jo i vostè també espero que ho vegi i no sigui tan insensible, hi ha gent que va molt poquet guardant distàncies molt respectuoses amb els vianants sense posar cap problema, es que hi ha ciclistes que no generen cap problema, aquesta ordenança de fet la motiva algunes altres persones que si generen problemes, jo li dic jo ho entenc hi ha gent que va en bicicleta que si que generen problemes, hi ha gent que va en bicicleta que no es comporten cívicament, estem d’acord i això s’ha de sancionar, cap problema, s’ha de posar ordre amb això, ara no em fiqui a tothom dins el mateix sac, hi ha una majoria de ciclistes que van poc a poc

- 140 -

respectuosos sense posar en perill a ningú i no tenen cap comportament incívic per el fet de que ara vostè els hi hagi prohibit circular per determinades places, parcs, jardins o voreres amples, no es així, no son incívics per el fet de que vostè s’hagi tret aquesta ordenança amb aquesta premisa, ja li dic es que inclús nosaltres som ben conscients que lo seu es que els ciclistes vagin per la calçada i vagin per carrils bicis o ciclocarrers i evitem zones de compartir en vianants, nosaltres això ho podem compartir però es que a Palma això no es possible perquè manquen les infraestructures no duguem a la bicicleta a un carreró sense sortida, no acabem amb la bicicleta a Palma que serà la conseqüència de l’aplicació inflexible i literal de la seva ordenança, jo els ho demano per favor, sincerament seria una pèssima noticia per a la ciutat també ara perder-nos la possibilitat d’anar en bicicleta seria una pèssima notícia jo espero que amb això tinguin un poquet més de seny de la que a la pràctica de la que m’està demostrant amb aquestes respostes que la veritat per jo son desoladores. Gracies”. Te la paraula el Sr. Donaire: “ Aunque sea para indicar el sentido del voto, es que me ha pasado el turno esperando que fuese el Sr. Hila y la sorpresa es que lo iba a defender yo, nosotros si que apoyaremos el segundo punto de esta propuesta con respecto al primero, es cierto que hemos tenido más de una reunión con el Sr. Vallejo donde si que ha manifestado la intención de presentarnos una red de ciclocalles que fuese alternativa a las personas que están utilizando la bicicleta como transporte público y que incluso le diera continuidad a lo que es la red propia del carril bici y esperando además aquello de darle continuidad y continuación a los barrios incluso con la necesidad de generar seguridad para las propias personas que utilizan tanto los peatones que están manifestando que no quieren bicicletas por las aceras como para los propios usuarios de la bicicleta que quieren espacios más seguros para poder transcurrir con ellas, y es cierto ya lo ha dicho usted que el Sr. Hila de alguna forma no hemos sido muy aplicado en junio, hemos suspendido en junio esperamos porque ha manifestado en comisión proposito de enmienda y esperemos que eso si que en septiembre tengamos al menos el planteamiento inicial de esa red de carriles de ciclocalles que nos pueda permitir dar esa continuidad por lo tanto nosotros nos abstendremos en el primer punto y estaríamos a favor de segundo. Gracias”. Te la paraula el Sr. Vallejo: “Sr. Verger, jo no he prohibit res a ningú ho ha prohibit el ple de l’Ajuntament sense cap vot en contra li record no he estat jo, aquí es va aprovar una ordenança sense cap vot en contra, jo em sap greu que em digui això, procur i vostè sap que jo estic intentant fent tot el possible per afavorir la mobilitat sostenible i per afavorir al ciclistes, però no em digui que jo els estic prohibint per anar per segons quins llocs, quin és el problema? El problema parteix des del títol de la seva proposta, és a dir, rebuig a les sancions indiscriminades als ciclistes, miri, discriminar és seleccionar excloent, és a dir, el que vostè està dient que la policia tots el que agafa per les voravies els hi posa multes, hi ha el Sr. Navarro aquí darrera, no es vera han posat 80 multes, a vostè li pareix que només hi ha hagut 80 persones que hagin anat per damunt les voravies o hagin anat amb .... n’hi ha cents, cada dia, la policia ja té un criteri i imagino que sanciona en funció de quan a la voravia hi ha més gent, o van més aviat del que toca i precisament per no

- 141 -

sangrar estan posat faltes lleus que només són 60 euros que a més es podran convalidar amb cursos de formació. No és indiscriminat, la policia crec que està fent una bona feina però l’ha de fer, no me digui que no la faci, l’ha de fer, que per això estan i per això han fet l’ordenança sinó no aprovam l’ordenança, la guardam dins un calaix i acabam abans. El tema dels parcs i que sancionam les persones que van tranquil·lament, li torno a dir el mateix, pel Parc de la Mar hi poden anar, és una excepció, per Parc de la Riera, hi poden anar és una altra excepció, el carrer Aragó, efectivament jo no hi anaria, ho tenc molt clar, no hi aniria amb bicicleta, però també li dic el que ha dit el Sr. Donaire, es a dir, ja tenc un primer esborrany i el setembre estarà acabat del pla aquest d’una xarxa de ciclocarrers i també de carrils bici, per complementar el que ja tenim i un dels carrers més problemàtics, precisament és el carrer Aragó i el carrer de Manacor, hi haurà solucions i ja li dic en dos, tres mesos, el setembre ho tendrem i l’aplicació el temps que tardem i després no ens aturam, farem més, ja ho he fet moltes vegades, he agraït moltes vegades al grup socialista la iniciativa que varen tenir amb el projecte CIVITAS no és un futurible està aquí, ja ho estan negociant això... començarem a fer feina ja, i el projecte CIVITAS és per mobilitat sostenible, hi ha doblers per bicicleta pública, hi ha doblers per fer carrils bici, hi ha doblers per fer estudis de mobilitat, a lo millor no ho se, perquè tot això s’ha de concretar, però hi ha una idea de fer un pla de mobilitat de la bicicleta, tot això anirem fent feina en els propers mesos. Però el que és el tema de la proposta no sancionar perquè ara no tenim, no, l’ordenança està per complir-la i trobo que la policia fa molt bé la feina. Gràcies”. Es proposa dictaminat desfavorablement per la Comissió de Vigilància de la Contractació i Infraestructures: 1. L'Ajuntament de Palma, a la vista d'algunes conseqüències indesitjables de l'aplicació de l'ordenança de la bicicleta, deixarà en suspensió, sense aplicar, el punt 2 de l'article 23 de l'esmentada ordenança que considera infracció lleu “circular amb cicle per vorera o altres zones per a vianants, no permeses, sense provocar perill per als usuaris de la via”. Aquesta suspensió es mantendrà vigent fins que se desenvolupi una vertadera xarxa de carrils bici i ciclocarrers que permeti circular en bicicleta a Palma amb seguretat i comoditat entre els diferents barris i pobles del nostre municipi. 2. L'import de les sancions imposades als ciclistes en aplicació de l'ordenança serà destinat a la construcció i senyalització d'infraestructures, com carrils bici i ciclocarrers, que possibilitin i impulsin l'ús d'aquest mitjà de mobilitat no motoritzada a Palma. Es fa votació separada dels punts: El punt 1 es REBUTJA per 17 vots en contra (PP), 9 abstencions (PSOE) i 3 vots a favor (PSM-IV-ExM). El punt 2 es REBUTJA per 17 vots en contra (PP) i 12 vots a favor (PSOE i PSM-IV-ExM). 51. Proposició del Grup Municipal Socialista relativa a la correcta conservació i

manteniment dels edificis de Palma (2216/2012).

- 142 -

Es proposa dictaminat desfavorablement per la Comissió d’Urbanisme i Medi Ambient: 1.- El Ple de l’Ajuntament ratifica les recomanacions aprovades pel Ple de 25 de d’Octubre de 2010 de recomanacions i mesures per a la millora dels mecanismes de prevenció per a la correcta conservació i manteniment dels edificis. 2.- El Ple de l’Ajuntament insta a l’equip de govern a mantenir els immobles de titularitat municipal en condicions de seguretat ornat i decoro i a fer complir igualment als particulars dita obligació, tal i com exigeix la nostra legislació. S’APROVA per unanimitat 52. Proposició del Grup municipal PSM-IV-ExM relativa a intensificació de les

ITE’s (2231/2012). Té la paraula el Sr. Verger: “Sí, be, nosaltres ja ho varem exposar breument, pensem que és correcte el manteniment dels edificis, immobles a Palma, és una qüestió d’interès general amb implicació expositives és un punt de vista de seguretat de manteniment patrimonial, d’estètica de la ciutat i d’impuls a la rehabilitació com alternativa al sector de la construcció, tan afectat per la crisis econòmica, per tant, pensem que és una qüestió centra, un instrument bàsic l’inspecció tècnica d’edificis. Hi ha unes dades que ens ha proporcionat la mateixa regidoria d’urbanisme, on es demostra una certa incapacitat de l’Ajuntament per fer complir aquesta normativa i les dades són bastants clares. Nosaltres pensem que evidentment aquesta incapacitat afecta a totes aquestes vessants que parlàvem, seguretat, manteniment de patrimoni, estètica de la ciutat i impuls a la rehabilitació, tot això es veu afectat per aquesta incapacitat i segurament no se si falta de recursos, del departament d’ITES de l’Ajuntament. Pensem també des del nostre grup que en uns moments de crisis en que segur que ha baixat molt la feina de d’altres departaments de la gerència d’urbanisme, és el moment de reforçar departaments com el d’ITES, perquè clar, al final nosaltres aquesta qüestió té una derivada també molt important que sincerament es la que ens preocupa més a nosaltres com be sap el Sr. Valls, que és la derivada patrimonial. Si l’administració és incapaç de fer complir la normativa d’ITES té aquesta mancança, al final ens podem trobar amb molts de casos semblants al del edifici de la Plaça Quadrado, que veig que no les interessa molt el tema, però els hi diré que pareix ser que tot i que no les interessa, que s’ha produït avui una suspensió cautelar per part del Consell Insular de la llicència de demolició donada ja el mes d’abril per part d’aquest ajuntament del número 5 de la plaça Quadrado, per tant això és una excel·lent notícia, es vera que han passat dos mesos, també es vera que fins ara no hem tingut el fatal desenllaç de la demolició de l’edifici per tant, ens alegrem i evidentment tot i que hagin passat dos mesos agraïm als que hagin pogut ajudar a prendre aquesta decisió que pensam que és molt important per establir l’essencial que és, quins valors patrimonials té aquest edifici. També a la nostra moció, també duim una proposta que varen aprovar en quan a externalització del servei d’ITE, també ja varem manifestar en comissió que estaria bé que aquí debatéssim perquè per nosaltres aquesta és una molt mala, és una mala iniciativa des del moment en que és una autèntica funció pública la inspecció tècnica d’edificis, un tema de disciplina urbanística i ha de quedar sempre en mans de

- 143 -

l’administració. Evidentment no se si hi ha qualque mecanisme de.... que no xoqui amb això ho podríem, però la veritat a nosaltres se’ns fa difícil imaginar un mecanisme d’externalització que no xoqui amb aquesta funció pública que té el tema de l’inspecció tècnica d’edificis, per tant, el que nosaltres demanem bàsicament és reforçar el departament d’ITES de l’Ajuntament que fins ara ha demostrat no està sent capaç de complir amb la seva funció. Prioritzar aquest àmbit és prioritzar la seguretat de les edificacions, el manteniment del patrimoni, l’estètica de la ciutat i l’ impuls a la rehabilitació com alternativa del sector de la construcció. Gràcies”. Intervé el Sr. Valls: “Moltes gràcies Sr. Batle, per la paraula. Mire Sr. Verger, ja hemos hablado el otro día en la Comisión Informativa, hemos hablado a veces en el Consejo de Gerencia y estamos poniendo de manifiesto una cosa que es una realidad, el servicio de ITES es un servicio que atiende a la protección de los edificios y creemos que es una cosa muy importante dado los hechos que en tiempos pasados, hechos luctuosos han ocurrido y por lo tanto hay que lamentar y lo que hay que hacer es hacer un llamamiento a la ciudadanía para que haya una gran concienciación de que la protección de los edificios es una cuestión muy importante. Efectivamente no desde el inicio de esta legislatura sino desde el cumplimiento de las dos ordenanzas que regulaban esta cuestión, lógicamente ha habido más que una incapacidad de la administración es una falta de respuesta por parte de los ciudadanos para tener la iniciativa del cumplimiento legal de la inspección técnica de edificios. Quiero decirle que nosotros ya vamos a intensificar dotando de más personal a este departamento para poder atender mejor y al menos cinco o seis personas, estarán dispuestas para hacer notificaciones para hacer advertencias para incrementar el servicio en el sentido también de notificar las sanciones, como consecuencia de no haber pasado la ITE tal y como está establecido en la ordenanza. Haremos las campañas de publicidad con los medios que tengamos y en todo caso, pues, reiterar eso hacer llamamiento a la ciudadanía en relación a la obligatoriedad, a los mecanismos para su realización y a la necesidad para la seguridad y protección. Problemas yo, le quiero puntualizar en relación al edificio de Plaza Cuadrado número 5, el siguiente sentido; mire, le voy a dar una serie de datos que creo que ponen de manifiesto que usted está en un error. En febrero de 2007, resulta que se producen unos desprendimientos en el edificio que hacen que la administración tenga que actuar. En octubre de 2007 el propietario inicia un expediente de ruina viendo como era el estado de este edificio y los desprendimientos que se habían producido, fue en mayo de 2008 cuando se realiza una visita por parte de los técnicos municipales y cuando se decreta por parte de la Gerencia de Urbanismo en 2008 digo orden de ejecución, de demolición del edificio previa orden de medidas cautelares con apuntalamiento y cierre de los accesos, no se si para entonces ustedes anunciaron alguna querella criminal pero en todo caso todavía no estaba declarada la ruina y por tanto no fue hasta el 29 de junio de 2009 cuando la declaración jurídica de ruina decreta una nueva orden de demolición y ya como consecuencia en abril de 2010 se solicita por parte del promotor una licencia de derribo y en diciembre de 2011 y así estando nosotros se otorga licencia de reconstrucción y digo de reconstrucción porque el proyecto que se acompaña y que pasó por la comisión de centro histórico y que la unanimidad de todos los miembros presentes de la comisión de centro histórico vinieron a bien en la reconstrucción de este edificio previa demolición puesto que reproducía el mismo edificio a nuevo, mire la

- 144 -

seguridad jurídica es uno de los valores que nosotros vamos a seguir manteniendo y la seguridad jurídica es que a mitad de camino no se pueden cambiar las reglas del juego cuando se han otorgado ya derechos en relación a este tema, y piense que un regidor de Urbanismo no puede no otorgar una licencia puesto que se tratan de actos reglados y al ser actos reglados lógicamente no esta en nuestra mano decir que no se otorga esa licencia, por tanto una vez que todos los informes jurídicos y que todos los informes técnicos y que todos los miembros de la Comisión de centro histórico dicen que aquí hay una ruina, una ruina es un hecho no se discuto y eso es lo que da lugar a las licencias legalmente y bien otorgadas, y a eso le quiero añadir una pequeña cuestión y es usted ha realizado una falsa imputación de un delito de prevaricación a mi persona y a la persona de Joan Rotger, se lo he dicho en privado y se lo hago en público, le ruego por el bien de la relación y yo creo que hasta ahora ha sido muy positiva que retire este pronunciamiento y esta amenaza, yo entiendo que cuando se terminan los argumentos hay que ir a lo personal, yo le ruego que por favor retire esta amenaza de querella, porque primero no tiene sustento y segundo usted incurriría en un delito porque la falsa imputación de un delito es un delito, se lo suplico y se lo pido Sr. Verger. Muchas gracias”. Te la paraula la Sra. Garví: “ Gracias Sr. Alcalde, más allá del tema de Plaza Cuadrado en el que yo creo que es un tema en el que el grupo socialista se ha manifestado en el sentido que se facilite cuanta información se requiera por parte de los grupos y en el que es cierto que durante 2 meses el Sr. Verger ha insistido continuamente en la Gerencia y no ha encontrado en ese momento supongo respuesta a sus preguntas, yo me quiero centrar en lo que para mi es importante de esta proposición y la realidad es lo que comentamos el otro día en la comisión y yo me siento satisfecha de que en una semana se adopten determinadas cuestiones como este tema que usted ha comentado de incrementar el personal puesto que hasta la fecha en el último año había decaído porque había al menos 3 trabajadores que habían finalizado su contrato con lo cual sirve, en todo caso las comisiones para intentar incrementar el número de inspecciones técnicas, el otro día nos dimos cuenta y lo denunciamos así que las cosas no están funcionando que a día de hoy prácticamente el mes de agosto y con un mes de agosto posiblemente poco operativo solamente un 15% de los edificios de la ciudad a los que les corresponde pasar la ITE lo han hecho con lo cual tenemos un recorrido complicado de cara a lo que queda a final de año, desde luego creo que hay que trabajar y mucho en la concienciación ciudadana que ahí tendrán que hacer los esfuerzos que sean necesarios con los mecanismos que evidentemente podamos soportar económicamente, yo le dije que me parecía un error que no mantuvieran estas cartas como mínimo que es un aviso al ciudadano que tiene que pasar la inspección técnica y a partir de ahí trabajar en conjunto, se lo dije el año pasado en la legislatura anterior había una comisión de las ITES una comisión presidida por el partido Popular donde trabajamos yo creo que de manera cómoda todos donde llegamos a unas conclusiones, yo creo que estas conclusiones por distintos motivos a veces por inoperancia, a veces por dificultades económicas, no se están llevando a término, entonces para nosotros esto es importante máxime cuando va a haber legislación nueva que seguramente va ayudar en todo esto. Respecto del posicionamiento del grupo en los temas que presenta el grupo alternativo de la oposición nosotros no estamos conformes con el punto 2 y aprobamos por unanimidad

- 145 -

todos el punto 1 porque que se busque colaboración con los colegios profesionales no es privatizar ni olvidar la obligación pública que tenemos del urbanismo y de las inspecciones, yo les puse el ejemplo y le he dicho al Sr. Valls y al Sr. Verger que lo tienen a su disposición la información de la que tengo Cataluña desde hace un año ha conveniado con los colegios profesionales solamente una parte de este trabajo y no la responsabilidad de la función pública es decir están delegando en los colegios que los colegios hagan 3 cosas, una confirmar que los profesionales que hacen las inspecciones lo son y son colegiados y dos, revisar formalmente y técnicamente toda esta información, emiten un certificado de idoneidad que pasa a la administración y luego la administración evidentemente es la garante de este servicio público y la que otorga a este inmueble que tenga las ITE, estamos en un momento muy convulso, necesitamos incrementar la rehabilitación, necesitamos a nuestros jóvenes profesionales que están preparadísimos y que arquitectos, ingenieros, aparejadores de menos de 35 años no tienen trabajo, es una posibilidad muy grande, las pequeñas empresas contratistas creo que tenemos un campo dentro de las inspecciones técnicas que no podemos olvidar y por lo tanto más allá del tema puntual de Plaza Cuadrado a mi me gustaría dejar constancia como digo de que a fecha de hoy solo un 15% ha pasado de nuestros inmuebles la ITE, que hay que incrementar estas medidas de aquí a diciembre porque sino tendremos unos números muy lamentables porque recuerdo que en los años anteriores hemos llegado al 60% que no es un gran número pero en todo caso es mejor, pero tenemos que trabajar para buscar soluciones a esta falta de respuesta de los ciudadanos y que en todo caso el tema de la externalización va en este sentido en esa línea y como les digo yo les pongo a su disposición la información que hemos recabado y que creemos que seria importante para activar todo el tema de la rehabilitación en el sector de la vivienda”. Te la paraula el Sr. Verger: “Jo veig que el Sr. Valls esta una mica molest i em sap greu perquè no tinc res en contra d’ell personalment i no el vull ofendre, jo li atribueixo aquest enfado a la inexperiència en temes de política a mi el PP se m’ha querellat contra jo Sr. Valls, a mi m’han posat querelles en els Tribunals Sr. Valls, de que es preocupa, si no hi ha res, si vostè esta cobert si tot ho ha fet excel·lentment de que es preocupa Sr. Valls, jo tampoc anem a veure fa 2 mesos que varem presentar un escrit demanant la suspensió al Consell Insular, fa un mes que vostè te al seu poder perquè varen arribar a l’Ajuntament de Palma els informes tècnics del Consell Insular on es posava de manifest que s’estaven vulnerant amb la llicència de demolició el Pla de protecció de Sa Gerreria i que feia falta transmetre aquests documents al Consell Insular abans de donar la llicència de demolició, que una demolició total una substitució total de l’edifici diuen els informes tècnics no ho dic jo, una substitució total de l’edifici es impossible en l’àmbit de protecció de Sa Gerreria això ho diuen els informes tècnics i vostè fa un mes els tenia i en aquest mes aquesta llicència de demolició ha desplegat els seus defectes, el propietari l’hagués pogut tomar a l’edifici, clar jo que vol que li digui jo no se si vostè estava despistat o estava despistat el Consell Insular o em venien amb romansos per evitar haver de prendre les decisions que havien de prendre que avui finalment les han preses, jo no ho sabia, jo no sabia si era una cosa o era l’altra, evidentment clar que un responsable polític que té una informació molt clara sobre informes tècnics que li diuen que una llicència de demolició no es possible perquè incompleix un àmbit de protecció i

- 146 -

no fa res i aquesta llicència segueix vigent i no fa res l’Ajuntament,no fa res el Consell Insular i quan telefono al Consell Insular em diuen que es l’Ajuntament i quan es l’Ajuntament que del Consell Insular encara no han vingut, escolti, ha passat 2 mesos des del nostre primer escrit, un mes des de l’emissió d’aquests informes, mes i mig i no s’havia fet res, avui afortunadament hem tingut aquesta bona notícia i efectivament l’edifici encara hi es per lo tant ara es podrà esbrinar finalment els valors patrimonials de l’edifici si efectivament dins l’estructura hi ha murs de càrrega i elements medievals que mereixen protecció i sobretot i això també ho haurien d’afrontar a nivell normatiu a l’Ajuntament, entorns com els de la Plaça Quadrado que son entorns intactes des del sègle XIX, no els podem perdre Sr. Valls i ara mateix per mancances normatives es vera que hi ha perill que es perdi algun dels edificis, veurem si aconseguim salvar aquests però es podria fer una fitxa de valor ambiental d’aquesta plaça i conservar-la tal com esta, es dels pocs entorns intactes que queden a Palma, volem que vinguin turistes això es el que ens dona caràcter, lo que ens dona autenticitat, reconstruir l’edifici, vostè em dirà no, es que el tomen però el reconstrueixen talment, escolti Sr. Valls tots sabem lo que es la resta de Sa Gerreria, estan substituint els edificis antics, els carrers antics i lo que tenim ara es un pastige, que a més te problemes de viabilitat, ha perdut autenticitat, jo sincerament no atreu a cap turista, Pça. Quadrado si que els pot atreure, Sa Gerreria desprès de l’esbucament general que hi va haver amb infaustes legislatures del Sr. Fageda efectivament ja no tornarà ser mai lo que es tot i que s’ha reconstruït i en teoria fielment, però la reconstrucció no es mai l’original , el patrimoni es únic i es irrepetible, no em digui que el poden reconstruir i es quedi tan tranquil, per favor Sr. Valls evidentment mereix protecció el patrimoni i mereix protecció perquè es autèntic i es únic i es irrepetible i desprès vostè parla de despreniments, i pareix que l’edifici estava a punt de caure, dona a entendre que aquesta edifici estava a punt de caure, i això no es vera Sr. Valls, la runa no es tècnica ni física d’aquest edifici es runa econòmica simplement la qüestió d’aquest edifici es que esta valorat sense el valor del terreny esta valorat en 428.000 euros, la reparació costa 250.000 i la Llei diu que el 50% o sigui que el valor de la reparació no pot ser superior en el 50% de tot l’edifici per tant per 36.000 euros de diferència entre 250.000 i 211.000 per 30.000 euros de diferència apenes hi ha runa econòmica, però no perquè caigui, això no ho diu cap informe municipal que caigui l’edifici no vulgui confondre, aquest edifici no cau, aquest edifici l’estructura aguanta perfectament simplement s’han de fer una sèrie de reparacions per adequar-lo, no cau l’edifici no vulgui entendre lo que no es, he acabat el temps i el batle ja m’ha dit repetidament i he abusat de la seva confiança per tant acabo. Gracies”. Te la paraula el Sr. Valls: “Sr. Verger, yo no se si tengo mucha experiencia política yo lo que veo es que usted no se retracta por tanto insiste, segunda igual yo no tengo experiencia política lo que esta claro es que usted tiene un desprecio absoluto por la legalidad vigente porque usted dice que ni el jefe del departamento de Obras sabe nada ni la jefa de arqueología del Ayuntamiento no sabe nada, que el 100% de los miembros de la comisión de Centro Histórico son unos inútiles y que son gente que no tiene ni idea de todo esto, usted dice que los informes de Patrimonio dicen que debe conllevarse la paralización y la suspensión cuando no lo ordenan ni lo dicen, no lo dicen, no lo mandan, no lo dicen y en todo caso es el Consell de Mallorca el que tienen la competencia en materia para aplicar la ley de Patrimonio y el Ayuntamiento en ningún momento ha sido instado para

- 147 -

ello, mire, le he empezado recordando cual era el Ite de este edificio y todo empieza con unos desprendimientos, el edificio esta apuntalado, hay una declaración de ruina y hay un acto reglado dando la licencia de demolición y dando la licencia de obras, yo no estoy en ningún caso incumpliendo la Ley ni estoy prevaricando se lo puedo asegurar, en todo caso veo cual es su actitud y veo que todo es una postura y que usted no defiende la legalidad vigente. Muchas gracias”. Parla la Sra. Garví: “En el punto 2 nosotros propusimos que se mantuviera la primera parte del texto integra que creo que se podría llegar a una unanimidad que es en el que hay el compromiso en el urbanismo como Función pública y por lo tanto en el mantenimiento del servicio ITE dentro del ámbito de la administración y no estaríamos de acuerdo en rechazar cualquier externalización y dejación de funciones de la administración, puesto que una delegación o un apoyo en colegios profesionales no lo entendemos como ni una externalización ni menos una ….de funciones, si se eliminara esta frase por parte del Grupo Socialista podríamos votar la mitad de la frase a favor”. Parla el Sr. Batle: Y el PSM-IV-ExM? Respón la Sra. Fernández Barrero: Rebutjat a partir …………….. Es proposa dictaminat favorablement per la Comissió d’Urbanisme i Medi Ambient, amb una esmena d’addició al punt 1 i desfavorablement el punt 2: S’APROVA per unanimitat la següent proposta transaccional: “1. L’Ajuntament insta a la Regidoria d’Urbanisme a intensificar les ITE’s amb l’objectiu de fer complir de manera efectiva als propietaris el seu deure de mantenir els edificis. Per aconseguir aquest objectiu es podria millorar la dotació de recursos humans i/o materials al departament d’ITE’s que, en aquests moments, es podrien treure perfectament d’altres departaments com de llicències de nova construcció. La intensificació farà especial incidència en els edificis de major risc de la ciutat en aquells immobles ubicats al centre històric, primer eixample o Santa Catalina, pels seus valors patrimonials i/o per mantenir un paisatge urbà amb caràcter i autèntic a Palma. 2. L’Ajuntament de Palma manifesta el seu compromís en el manteniment de l’Urbanisme com a funció pública, i per tant, en el manteniment del Servei d’ITE dins l’àmbit de l’administració”. 55. Sol·licitud de compareixença a petició del Grup Municipal Socialista del

regidor de L’Àrea d’Economia, Hisenda i Innovació, per explicar la liquidació dels comptes de l’Ajuntament de Palma corresponents a l’exercici pressupostari de 2011 (2212/2012).

- 148 -

D’acord amb els articles 89 i 91 del Reglament Orgànic del Ple de l’Ajuntament de Palma, el Grup Municipal PSIB PSOE Sol·licita La compareixença del regidor de l’Àrea d’Economia, Hisenda i Innovació, sr. Julio Martínez Galiano, per explicar la liquidació dels comptes de l’ajuntament de Palma corresponents a l’exercici pressupostari de 2011. Parla el Sr. Alcover: “Gràcies Sr. Batle, be varem demanar la compareixença del Regidor d’Hisenda perquè pogués explicar el dèficit en el tancament del pressupost que ell ha liquidat d’aquests 31 milions i bé volíem donar l’oportunitat de explicar quin era el motiu d’aquest romanent líquid de tresoreria negatiu, nosaltres hem tret un llistat dels ingressos del que s’ha reconegut del que realment s’ha recaptat, ens crida l’atenció un parell de partides, d’altres no, per exemple ens crida l’atenció que no s’hagi reconegut com a dret de cobrament el modificat de Son Espases, cosa que tenim una sentència a favor i a més tenim la llei que ens empara, això podria suposar una disminució del dèficit del voltant de 10 o 11 milions d’euros si és veritat el que sempre des de la Conselleria de Salut diuen i és què hi ha hagut un increment del pressupost de 280 milions d’euros, també vull recordar que aquí si que hi ha un efecte directe amb aquell vot en contra del plenari de gener de l’any 2011 entès d’aquella modificació de crèdit que jo vaig dur aquí per aprovar per refinançar el deute, encara es podia refinançar perquè no s’havia tancat el pressupost de l’any 2010, per tant, encara hi havia un informe d’Intervenció positiu que desprès, evidentment, una vegada tancat l’exercici s’havia de tornar negatiu, però a les hores encara hi érem a temps, el partit popular amb una postura poc institucional, va votar en contra i ha permès que aquest envers de 31 milions d’euros de dèficit, només amb aquest 15 serien 16 i si reconeguessin la diferència o la liquidació de Son Espases, estaríem amb un dèficit d’uns 4 o 5 milions d’euros que evidentment és una situació diguem controlada damunt un pressupost de 400 milions d’euros tothom pot estar d’acord que no és un problema molt acussiant per l’Ajuntament, sobretot quan, Sr. Batle, mirem com s’ha liquidat el pressupost de l’any 2011 i veient el pressupost definitiu, el que s’ha gastat durant l’any 2011, estic parlant de l’Ajuntament de Palma, els organismes autònoms i les empreses públiques no hi entraré perquè tampoc tenc les dades aquí, però l’Ajuntament de Palma s’ha gastat o ha arribat a ... 406 milions d’euros, mentre que per l’any 2012 tenim un pressupost definitiu de 418 milions d’euros, és a dir, el que vostè es pot gastar enguany respecte a l’any passat són 12 milions d’euros menys, quan al debat de la Ciutat ens va dir que havia hagut de reduir 120 milions d’euros, jo entenc que dins aquest 418 hi ha els 30 milions que sí ha d’amortitzar, és despesa, per tant, a lo millor si vol aquest a lo millor es podrien gastar, però tot i així encara no hem acabat l’any, perquè si comparéssim els pressuposts inicials estaríem parlant de, l’any 2011, 384, eh, 346 milions de l’any 2011, enfront de 385 milions de l’any 2012, en la qual cosa hi hauria una diferència de 40 milions d’euros que és lògica perquè han fet un gran increment dels imposts d’aquest Ajuntament o que paguen a aquest Ajuntament els seus ciutadans, també m’agradaria entrar perquè també me preocupa i veig que en el futur pot ser un problema, la futura

- 149 -

liquidació de l’any 2012, sé que a lo millor és un poc prematur però coses com les que han passat avui de les escoletes que se lis ha dit que no, que s’externalitzarà o es traurà a gestió indirecta o la frase que ha dit vostè Sr. Batle als funcionaris que és injust però és necessari el llevar la paga extraordinari, escolti jo li repeteixo, és possible i probable que enguany a efecte d’aquest endeutament de cent i pico de milions tenguem el pressupost de l’any 2012 amb un superàvit de desenes de milions d’euros. Estarà maquillat, estarà maquillat amb això no passa res però exigirà una explicació molt detallada i sobretot molt convincent perquès és possible que hi hagi gent no ho entengui cap manera i record que són temes difícils, són temes complicats que no tothom hi està avesat i per molt que hi hagi funcionaris que en tengui molt més idea que nosaltres la majoria no és així, per tant, jo en fín m’agradaria saber quin opinió té d’això si ens ho pot dir, finalment, també he vist un, només dos petits detalls, per si les té en ment sinó ja les me resoldrà, he vist que del Fons de Cooperació Local previst a la Llei de Capitalitat i a la Llei de Bases, hi havia previst 2 milions 700 mil euros, normalment és una quantitat que sol ser fitxar anual i només s’ha reconegut 1 milió 822 mil, no sé quin ha estat el motiu, però li demano i també he vist qualque petita partida que curiosament hi ha més drets recaptats que drets reconeguts, hi no sé quina és la explicació, si és d’un altre any entendria que haurien d’anar per romanents però en fin també si me pot donar una explicació, gràcies”. Compareix el Sr. Martínez: “Gràcies, Sr. Alcover, li he de començar dient que els meus companys m’han dit que no comencem una batalleta de números i la veritat és que tenen raó. Miri l’expectació que hi ha avui no és vostè i jo, me sap creu no es pensi que han vingut per nosaltres eh, hi ha una altra compareixença eh? vale. Bé, vostè sap perfectament quin és el motiu del dèficit va ser vostè el que va aprovar aquest pressupost i es resumeix en què hem ingressat 20,5 milions d’euros manco del que es tenia previst i nosaltres a pesar de les seves crítiques hem aconseguit estalviar 12 quasi 13 milions d’euros i això és el que fa una diferència d’un any de 4,5 milions d’euros, sempre xerrant amb aquests termes contables, perquè el que és dèficit dèficit hem d’esperar en termes de SEC95 que són els que s’apliquen a la Llei de estabilitat pressupostària, perquè és el romanent líquid de tresoreria més negatiu de la història d’aquest Ajuntament perquè afegim dos dèficits, hi ha el dèficit del 2010 i el dèficit del 2011, respecte miri per entrar a preguntes concretes del que m’ha dit perquè tot lo altre entenc que vostès que tenen accés directe al programa de comptabilitat poden saber el que ens hem gastat i el que hem deixat d’ingressar. El modificat de Son Espases, primer li he de dir que no tot és cost de construcció eh, Son Espases és un contracte de és una concessió que inclou no només construcció, sé que vostè no va voler fer la inspecció tributària quan el Ple havia acordat que la fes, jo quan vaig arribar no s’havia demanat ni un paper ni s’havia demanat res, és a dir, vostès es varen negar a fer aquesta inspecció, per això me crida molt l’atenció que sempre ens estigui demanant això, per un tema de prudència com això estava en tema judicial, abans d’enviar l’inspecció a l’hospital de Son Espases, primer havíem de guanyar el que estava pendent que fa molt poc temps que els hem guanyat, deu fer un mes un mes i mig que tenim les sentències definitives, es varen guanyar en primera instància però quedava, Sr. Alcover, no eren fermes eh, per tant, un ha de ..., però ja li vull dir, no li diré avui, li diré en el setembre, com se’n record d’això de “se lo diré después de la publicidad”, al setembre li explicaré algo d’això, molt curiós, que crec que

- 150 -

vostè no sap, que crec que vostè no sap, les complicacions que tenim a l’hora de fer una inspecció, eh, per tant, vostè el que diu és què podríem haver reconegut algo que difícilment ingressaríem, ens estaríem enganant Sr. Alcover, si ens deveu molts de doblers, ens deuen ja els primers impostos IBSALUT i sap en quina situació està IBSALUT, Sr. Alcover jo no sé com dir-li, l’operació que vostè volia fer miri, vostès han estat tot el dia xerrant de si en Rajoy ha fet ajustos, ha retallat els salaris als funcionaris, bueno vostès també les varen fer al seu dia i amb aquella retallada dels salaris que va fer el Sr. Zapatero va complicar la vida als Ajuntaments, va prohibir el refinançament, va dir que només es podien endeutar aquelles que compliquessin unes condicions per inversió nova i era sobretot no supera el 75%, no era la limitació de l’estalvi net negatiu, era el que deia, primer no es pot refinanciar, el refinançament els Ajuntaments no el podem fer, quan vostè va proposar això jo li dic miri, la FEM va fer arribar al Senat una esmena que es va presentar i que el grup socialista, el que vostès representen, varen votar en contra, és a dir, el Sr. Zapatero va negar la possibilitat de refinançament als Ajuntaments, li he de dir que desprès quan va arribar el Sr. Rajoy, també ens va negar la possibilitat de refinançament, se mantén al mateixa clàusula que jo vull ser optimista que de cara a l’any 2013 la llevin, perquè sinó no podrem fer refinançament, però aquesta operació que vostè sempre diu era il·legal, simplement era il·legal, és a dir, no podíem firmar amb un banc un refinançament, això va canviar al setembre, és veritat que nosaltres havíem fet una modificació al pressupost, era per guanyar temps perquè pareixia que anava haver una autorització per part del Govern de Zapatero per poder fer aquesta operació i per sort la varem fer al setembre, varem poder fer una operació d’endeutament per 17 milions d’euros que hem de tornar en aquesta legislatura, no la deixem per la següent, en aquesta legislatura haurem de fer aquest esforç i la varem fer principalment perquè ens faltaven 14 milions d’euros al pressupost, que vostès quan varen aprovar la pròrroga podien haver fet exactament el que varem fer nosaltres, nosaltres varem aprovar la pròrroga amb una reducció de despeses i així d’aquesta manera varem dotar el que eren les amortitzacions dels préstecs vostès no ho varen fer, quan varen aprovar la pròrroga se’n varen oblidar de contemplar aquestes amortitzacions, si nosaltres quan i es varen fer d’aquella manera les amortitzacions, fins a setembre es varen fer extrapressupostàriament perquè no hi havia partida pressupostària. Sr. Alcover el que deixa ben clar la liquidació és que la situació dins l’Ajuntament és complicada perquè són liquidacions negatives les més altes de la història d’aquest Ajuntament, per tant, la situació quan estem xerrant vostè ja m’està pronosticant un superàvit, esper que tengui raó, jo fa temps que li dic que tot això si són bones notícies esper que l’encerti, com encerti moltes li diré que me vagi a comprar un daixò de loteria eh? per Nadal, perquè vol dir que vostè tendrà pues eh?, estarà en “ratxa” i a veure si aconseguim sí, anirem a mitges no es preocupi, esper que no s’equivoqui però la situació avui en el plenari és la que és, aprovam una xifra molt elevada negativa 31milions d’euros que ja li dic que s’atracarà a 50, quan féssem el dèficit en termes de SEC95 que per cert és un terme que aquí no es diu però el SEC95 què és el sistema europeu contable que és lo que ens mirem, que és lo que ens miren, no ens miren això, “los hombres de negro” no miren aquest miren s’altre, s’altre tirarà cap a 50 milions d’euros, Sr. Alcover, s’altre tirarà cap a 50 milions d’euros i d’aquí ve, no és per gust que hem demanat 100 milions d’euros per pagar als proveïdors, no ha estat un tema de ... a miri ho fem amb gust, i això són dèficits comptables perquè si haguéssim de xerrar de dèficits de tresoreria jo m’estim més no donar aquestes xifres Sr. Alcover perquè no tinc cap interès de xerrar malament de la gestió de l’anterior equip de

- 151 -

Govern, cap interès, perquè he de donar notícies negatives per tant no tinc cap interès, ja li dic no tinc cap interès perquè això és un dèficit comptable, vostè ho sap perfectament és un dèficit comptable. Vostè me parlava del fons de cooperació hem tingut el mateix problema que amb la capitalitat, be amb la capitalitat hem reconegut lo que tenim en factura, es a dir son 9 milions d’euros que es lo hem enviat en facturació que ara ho hem de solucionar 9 milions d’euros amb reconegut d’ingressos de capitalitat que es l’únic que hi ha compatibilitzat, lo que hem compatibilitzat de factures l’hem compatibilitzat d’ingressos Sr. Alcover si això es així i desprès lo del fons de cooperació lo mateix que de capitalitat que es que se la va carregar el Sr. Antich i el president Bauzá lo que va fer es posar fins al 75% a nosaltres ens ha de llevar el plurianual, hi ha un plurianual d’un milió d’euros, ens varen donar un 75% i l’altra 25% els ens han de donar enguany, se que no esta pressuposta ens generarà superàvit però com tenien aquest dèficit i d’aquesta manera crec que que contestava totes les seves preguntes sinó amablement ara m’en fa una altra. Moltes gràcies”. Te la paraula el Sr. Alcover: “ Gràcies Sr. Batle, vareu dir de dèficit de Tresoreria, l’Ajuntament tenia un dèficit de Tresoreria perquè el Govern i el Consell li devien 70 milions d’euros, si li haguessin pagat 70 milions d’euros vostè hagués trobat 20 milions d’euros en calaix o 30, no 20 milions no, devers 40 milions en calaix hagués trobat, si Emaya que te beneficis té un dèficit de Tresoreria es perquè l’Ajuntament no li paga, quina culpa té Emaya?, Emaya fa una bona gestió, no vol dir que tingui una mala gestió Emaya, no ho intenti vincular. Segona Sr. Martínez en terme sec no hi ha dèficit hi ha necessitat de finançament ho dic per parlar en certa propietat, suposo que ara ja haurà fet la inspecció de Son Espases i perquè l’Ajuntament té un dret de cobrar un import, tenim ja sentència ferma i nosaltres no ho reconeixem ni ho reclamem, que hem de fer?, la Sra. Irene fa 5 minuts mallorquins, una hora ha dit sembla que era a la Sra. Pulido que vol que facem insubmissió legal per pagar l’extra als funcionaris i no fer-los fer 37 hores i mitja?, no, no ha demanat ningú, però amb la mateixa insubmissió que nosaltres no hem de fer amb això no ho ha de fer el Govern amb la Llei de Capitalitat ni l’Estat amb les inversions estatutàries, es una llei ben igual i nosaltres amb aquesta liquidació li estem perdonant 15 milions d’euros, nosaltres amb aquesta liquidació perdem 15 milions d’euros y perdoni es podria refinançar sempre que l’estalvi net fos positiu, com que l’any 2009 era positiu, el gener de l’any 2011 com que encara no havíem tancat i no podíem haver tancat l’exercici de 2010 hi havia temps de fer-ho, havia temps de refinançar el deute de l’any 2011, per això ho varem dur en el gener, és veritat que en el març o abril ja no hi teníem temps perquè 2010 ja s’havia tancat amb estalvi net negatiu, si jo li vull reconèixer, si és això, però per això ho varem dur el gener, i això és directament 15 milions menys de dèficit, és que si se fitxa dues decisions que corresponen en exclusiva en el PP, el vot el contra d’aquesta modificació i el no reconeixement de Son Espases, apart és per donar els 15 milions d’euros de capitalitat i ens posem en superàvit, ens posem en romanent positiu, és que mos hi haguéssim pogut posar, vol dir això que està be l’Ajuntament? no, té un dèficit de tresoreria, gravíssim i a més s’ha afegit al pressupost de l’any 2012 i a això li vull reconèixer que han hagut de treure els 30 milions d’euros per això suposo que varen pujar tant els imposts per amortitzar una cosa que fins ara no s’havia d’amortitzar perquè es podia refinançar, si jo li vull reconèixer a això, sinó passa res, és així, però enguany es gastaran més doblers que l’any passat

- 152 -

perquè han pujat els imposts, és veritat que es gastaran els 30 milions aquests amb amortitzar que “ojalá” es poguessin gastar invertir o gastar amb altres temes, “ojalá” poguéssim invertir o gastar amb altres temes “ojalá” si jo a això els ho vull reconèixer però no es pot dir que han baixat 120 milions d’euros, jo lo que els hi dic perquè preveig que es possible , vostè encara no s’ha manifestat, però si son 100 milions els que ens varem endeutar devers 110 números redons, imaginis si en termes ....de necessitat de finançament en tenim 50, ens queden 60 el pressupost realista que varen dir vostès que farien tindrà un forat de 30 milions d’euros milió amunt, milió avall, si venem el solar aquell sinó seran 40 i pico, però fins arribar a 110 encara en queden 20 o 30, com explicarem als funcionaris que tanquem amb superàvit i els hem llevat la paga extra, com ho explicarem?, jo no dic que estigui mal fet, simplement es un maquillatge del dèficit nacional, no de Palma, això no es un problema de la ciutat de Palma es una magnitud nacional el Sr. Montoro ha ideat una estratègia per maquillar el dèficit de l’any 2012, quin es el problema?, que no sabem si arribarem a l’any 2013, això es el problema, però jo estic convençut de que si hi arribem entre que varen inflar el dèficit de l’any 2011 i que maquillaran el de l’any 2012, estic segur que complirem amb escreix, miri que li dic perquè fins i tot el Sr. Rubalcaba surt públicament dient que es impossible rebaixar tant el dèficit, jo estic segur i també ho dic públicament que complirem amb escreix el límit del dèficit espanyol l’any 2012, lo que no se es si arribarem a l’any 2013, això també li tinc que dir sobretot si no intervé el banc Central Europeu, perquè amb tot això es maquillarà, l’Ajuntament de Palma i es un botó amb tot l’entramat estatal passarà de 30 milions amb negatiu que computa de dèficit a 20 amb positiu que computarà amb superàvit, la Comunitat Autònoma li passa exactament el mateix i això li passa a nivell estatal i damunt li amplien un punt a l’Estat que ja esta be no es una critica però es una constatació d’un realitat, a les treballadores de les escoletes els hi haurem de donar una explicació, als funcionaris els hi haurem de donar una explicació perquè jo també estic d’acord que s’ha de complir la Llei, si jo no estic dient això, però la mateixa Llei que s’ha de complir per tallar, per retallar el sou als funcionaris s’ha de complir per exigir les inversions que la ciutat de Palma li correspon i aquí amb aquesta liquidació hem perdonat 15 milions d’euros que evidentment vostè ho sap no tornaran. Gracies”. Te la paraula el Sr. Martínez: “ Gracies, Sr. Alcover, jo si hi havia una compareixença que no entenia era aquesta que vostès em demanin comparèixer per explicar el seu dèficit, em va cridar l’atenció ja li dic, vostè em diu tot el temps que reclami que reclami al Govern la deute que hi havia quan vostè era el regidor d’Hisenda, doncs ja la podia haver reclamada vostè així hagués estat més tranquil, ja la podria haver reclamada, miri nosaltres hem de ser rigorosos, vostè du, ja veig quin es el problema que tenia l’Ajuntament de Palma amb vostè de regidor, vostè es creu que tot li solucionarà la Comunitat Autònoma, jo fa des de que vostè esta a l’oposició que tot passa per la Comunitat Autònoma i no se si vostè llegeix els diaris o veu les notícies, la Comunitat Autònoma no esta per ajudar-nos, peer tant aquest Govern no estarà pendent de que la Comunitat Autònoma ens ajudia a nosaltres, no això no son propostes series ni rigoroses, no ho son, no digui que tot ens ho solucionarà la Comunitat Autònoma, es poc seriós Sr. Alcover, miri “Real Decreto 8/2010 de 20 de mayo por el que se adoptan medidas extraordinarias para la reducción del déficit público, artículo. 2” perquè ja m’he cansat de que a cada plenari em tregui

- 153 -

vostè això, en el ejercicio económico 2011 del qual esteim parlant ara, las entidades locales que liquiden el ejercicio 2010 con ahorro neto positivo vostè sabia que no, que liquiden, em deixi acabar, ahorro neto positivo, según la fórmula del artículo 53 LHL podrán concertar nuevas operaciones de crédito a largo plazo para financiar inversiones cuando el volumen total del capital vivo no exceda del 75% de los ingresos corrientes liquidados, muy bien, las entidades locales que no cumplan los requisitos, que hem dit no podrán concertar en 2011 operaciones de crédito a largo plazo , li torn a llegir no podrán concertar, per tant nosaltres, ni teniem la liquidació i ja passaven el 75% per tant no podíamos Sr. Alcover, no podíamos concertar, no ho dic jo, que vol que li demani informes a ell, vostè no va firmar en cap banc, no podia firmar, ho enten, no podia firmar un préstec, la llei li deixava, això era prevaricació Sr. Alcover, la llei no li deixava firmar un préstec, vostè, anava a firmar sapient que la llei deia que no, li he dit vagi a la discussió del pressupost sient Zapatero president, i va haver una esmena que venia de la FEMP, la Sra. Calvo estava a la FEMP i li dirà que es demanava això, més però si la possibilitat de refinançament varen dir que no, els diputats del partit socialista per Balears varen dir que no, li va bé així, no sé qui havia del PSOE però varen votar que no i els senadors també varen votar que no, per tant, no em digui que aquesta operació ens va salvar el setembre que ens varen deixar demanar el préstec ICO i el varem demanar, això, és que ens va salvar, per tant, no m’estigui dient que si haguéssim votat haguéssim votat, haguéssim votat, no es podia votar, no té res que veure, nosaltres haguéssim pogut votar a favor de la modificació del pressupost Sr. Alcover, i vostè no podia firmar aquest préstec, no es tanqui Sr. Alcover, després li diré el que em va dir l’interventor de perquè no li va fer un informe negatiu, li diré perquè no vull ficar-me ara amb gent, Sr. Alcover, miri, jo fins ara, no dic que no ho faci a un futur però no faré el que va fer vostè per a maquillar dèficits, que era descomptabilitzar factures, si no ho sap? Ja li mostraré, vostè va llevar una factura, la va comptabilitzar i com no li sortien els números la va descomptabilitzar i això està en el Sicalwin, jo el vaig veure en el seu dia i no li vaig dir Sr. Alcover, per tant no em parli de maquillar, que vostè de temes d’aquests em dóna en cullereta. Moltes gràcies. Compareix el Sr. Martínez. 56. Sol·licitud de compareixença a petició del Grup Municipal Socialista del batle

per tal d’explicar com afectaran a l’Ajuntament de Palma i als ciutadans i ciutadanes de Palma, les noves retallades aprovades pel govern del Sr. Rajoy establertes al reial Decret-Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat i el Reial Decret-Llei 21/2012, de 13 de juliol de mesures de liquidat de les administracions públiques i en l’àmbit financer (2247/2012)

D’acord amb els articles 89 i 91 del Reglament Orgànic del Ple de l’Ajuntament de Palma, el Grup Municipal PSIB PSOE Sol·licita La compareixença del batle per explicar com afectaran a l’Ajuntament de Palma i als ciutadans i ciutadanes de Palma, les noves retallades aprovades pel govern del Sr. Rajoy establertes al Reial Decret-Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat i el Reial

- 154 -

Decret-Llei 21/2012, de 13 de juliol, de mesures de liquiditat de les administracions públiques i en l’àmbit financer. Té la paraula la Sra. Calvo: “Moltes gràcies Sr. Balte. Des del grup municipal Socialista, hem considerat oportú, sol·licitar una compareixença de vostè com a màxim representant de l’Ajuntament de Palma i vista la intencionalitat de comparèixer li agraeixo prèviament, perquè no només el grup municipal socialista, crec que el conjunt dels ciutadans i ciutadanes de Palma necessitam conèixer i sentir-ho dir, de la seva veu, com afectaran a l’Ajuntament de Palma i per tant als seus ciutadans les noves retallades que s’han aprovat pel seu partit, pel President Rajoy establertes al Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, sobre mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i del foment de la competitivitat i el següent decret el número 21 també de 13 de juliol, de mesures de liquiditat de les administracions públiques i en l’àmbit financer. Aquest és l’objectiu de la compareixença i no li amagaré que darrera aquesta objectiu també hi ha un desig, li diria una petició, nosaltres esperam i li demanam que faci tot el que estigui a les seves mans, perquè aquestes noves retallades no suposin un nou impacte damunt la vida dels ciutadans i ciutadanes de Palma. Nosaltres no li demanam la insubmissió, jo crec que el Sr. ..... ho explicava molt bé ara, d’ençà que s’ha iniciat aquest mandat els únics, els únics insubmisos que tenim a tot el territori nacional, són el govern de la Nació i el govern autonòmic de les Illes Balears que coneguem pel que afecta a la ciutat de Palma amb l’incompliment de l’Estatut entre altres coses, de les inversions estatutàries per exemple destinades al Palau de Congressos, de la qual cosa ja hem debatut o l’incompliment de la Llei de Capitalitat, això és insubmissió. Nosaltres no li demanam a vostè que faci això, però si es vera que patim les conseqüències dels responsables del seu partit que si són insubmisos i s’han declarat insubmisos en el context de la crisis, per cert una crisis que no va començar l’any 2011, que va començar anys anteriors, una crisi de les quals el responsables dels governs a distints nivells hem pagat també un preu, per la gestió de la mateixa, jo mateixa no tenc cap problema en dir-li, una crisi de la qual pagarem un preu a les urnes democràticament i el poble ens va dir, escoltin vostès no. A vostès els hi varen dir, mirin, tenen una oportunitat i vostès varen crear una expectació de canvi i de millora de la qualitat de vida de milions d’espanyols, la situació que tenim i que avui hem viscut aquí, local, és una altra, el que tenim és una sensació d’angoixa, de por, de preocupació de clara irritació i de risc social. Jo crec que, no vull ser presumptuosa, però de totes les persones que estam asseguts aquí, crec que ningú l’entendrà millor que jo a l’hora de signar un retall, imposat pel Govern de la nació, perquè jo el vaig signar, vaig signar un retall del cinc per cent, com a mitjana, hi va haver més alts retalls, entre d’altres els dels regidors i el meu propi, que vostè també pateix. Jo vaig signar el retall i clar que és una mesura que ningú vol, l’entenc perfectament quan vostè ho diu, vostè diu, aquesta mesura és injusta però necessària, idò miri, el que crec que hem de menester amb la situació greu que vivim són retalls justos i equitatius i els hem de trobar, perquè aquest retall que avui hem vist com responien els representants dels treballadors i els propis treballadors en contra, no només del retall de la seva paga extra de nadal, jo crec que responien també en contra dels retalls dels serveis públics, en contra del retall de l’estat del ben estar, en contra del qüestionament de tot allò que tant ens ha costat construir i del que vostès i la seva formació política en principi hi han contribuït durant un parell d’anys a la seva història,

- 155 -

però ara estam en una situació en tot això, es desmorona i cau, estam en una situació de risc de desmantellament de l’estat de benestar i de molts de serveis públics, i escolti, ni els metges, ni els bombers, ni els policies, ni els administratius ni les mestres ni els mestres, tenen la culpa d’aquesta crisi, cap, però si que és vera que hi ha un discurs polític molt arrelat en el qual s’assenyala l’administració públic i el seu dubte, com un dels causants, parlam de gatera col·lectiva, de festa col·lectiva, com si tots fóssim iguals i no és vera, no és cert que l’administració pública sigui la causant, nosaltres si estam d’acord amb l’anàlisis i la revisió de la nostra administració pública, clar que hem de menester una reforma de l’administració pública, clar que hem de fer coses millors, clar que les hem de fer diferents, però el que no pot ser es que utilitzem aquesta crisis com a quartada per reduir l’intervenció de l’estat a un estat mínim i nosaltres com a partit socialista, i li dic de bon de veres, treballarem de valent per tornar a reconstruir tot allò que s’està construint, però dit tot això, no tenc cap dubte de que vostè avui li ha explicat als funcionaris que pensa i sent que els retalls són injusts, i estic convençuda de que ho pensa també l’aspecte de la resta de ciutadans i ciutadanes, però vostè diu tot això mestres s’aprova un increment de l’IBI i a més a més ho amb un 10% afegit de la mà del Sr. Rajoy i ho fa a uns ciutadans que pateixen un increment del cèntim sanitari de la mà del Sr. Bauçá, i vostè els hi diu que són injustos però els hi diu essent el protagonista d’una pujada d’un 23% de la tarifa de l’autobús, però no una pujada del 23% de la tarifa de l’autobús per mantenir les línies d’autobús, no, una pujada del 23% per minvar línies i minvar freqüències, per minvar un servei públic que utilitzen, entre d’altres, els milers de persones en situació d’atur en aquesta Ciutat, i vostè diu és injust, clar, però vostè ha decidit iniciar la revisió cadastral, que nosaltres creiem que no és el moment d’iniciar-la, i clar que està pendent en aquesta Ciutat i clar que hi està però és ara el moment ... vostè ha decidit que sí, ha decidit eliminar el programa Èxit i ja ho sabem que no és just el poder tenir els retalls i l’eliminació de la paga extra de Nadal, clar que no ho és i clar que no són justs els retalls que ens venen de la mà del Sr. Rajoy, però tampoc és just eliminar de totes las famílies obreres d’aquesta Ciutat un programa de reforçament dels seus nins i nines que veuen com va minvant el servei educatiu públic. Escolti jo vaig signar un 5% però no vaig pujar una vegada més la tarifa de l’autobús, no vaig posar en perills les escoletes públiques gestionades de manera directa, no vaig minvar el programa Èxit el varem incrementar, no ho vaig fer i ho he de reivindicar ... clar que la situació és dura, clar que és dura, però la distribució ha de ser equitativa, vostès es neguen a la implantació de l’impost a grans fortunes, es neguen a la implantació d’un impost de patrimoni, es neguen, i hem de cercar altres fórmules, clar que s’han de prendre decisions moltes d’elles doloroses, hi ho sabem, i en moltes ocasions hem parlat i me torn oferir, parlen d’algunes d’elles i si ha de menester el nostre recolzament i són justes o ajustades o com a mínim equitatives anem a parlar-ne, però a mi se me fa molt difícil adreçar-me a un veí d’aquesta ciutat i dir-li que mentrestant ha de suportar aquests retalls ha de contemplar si miri el telediari i li queden ganes una amnistia fiscal per aquells que han comés frau, vegin com se lis perdona per una petita aportació d’un 10%, no ho sé explicar Sr. Batle, vostè té un marge de maniobra limitat i ho sabem, però li demanam que l’esgoti i que en totes aquelles qüestions que en té la possibilitat d’intentar que el impacte d’aquests retalls i d’aquests ajustaments com és l’increment de l’IVA ho exerceixi, estem contents del gest, i li vull dir, que s’ha produït en aquest plenari del compromís d’analitzar per exemple com evitar carregar l’augment de l’IVA en el preu de l’autobús, estem contents i pensam que aquest és el camí, si aquest és el camí que pensa recórrer, nosaltres continuarem fent propostes d’aquestes

- 156 -

característiques sempre, però a més a més recolzarem aquelles que s’ajustin a aquests plantejament, esperam conèixer de la seva ma com valora el impacte d’aquests retalls i sobretot li pregam que sigui compromès amb els seus conciutadans i conciutadanes i en la mesura de les seves possibilitats, tot i que siguin limitades, permeti amortiguar el cop d’uns retalls injustos i infundats, gràcies. Té la paraula el Sr. Batle: Molt bé, moltes gràcies, Sr. Gijón. Sr. Calvo vostè m’ha demanat la compareixença i jo estic aquí donant-li resposta a la seva sol·licitud. I ho he fet perquè es veritat que en aquests moments els ciutadans i els funcionaris també molt especialment estan patint una lògica inquietud i una més que lògica i profunda preocupació. M’agradaria dividir la intervenció en dues parts diferenciades, una d’elles dirigida a tots els ciutadans de Palma, de la nostra ciutat, i una altra part, més dirigida als nostres funcionaris que tenen problemes concrets i que nosaltres som directes responsables, per tant, es mereixen aquestes explicacions que vostè ens demana i jo estic dispost a donar, abans com vostès saben he davallat, m’han demanat els funcionaris que volien que davallés, he davallat i he intentat explicar durant més de deu minuts el que ara els hi explicaré a vostès, perquè m’hagués agradat molt explicar-lis a ells de primera ma, desgraciadament no ha estat possible articular ni tant sols una frase seguida, però entenc la irritació de la gent i per tant, res a dir, l’únic que en aquests moments no poder haver-lis dit a ells directament el que ara, més endavant, explicaré respecte del tema dels funcionaris. Però miri, per analitzar exactament el que s’està fent i per saber si realment existeix qualque marge d’actuació i les possibilitats que tenim, dit d’una altra manera, si hi ha possibilitat de fer les coses d’una manera distinta a la que s’està fent, el primer que hem de fer és constatar exactament quina és la situació, perquè si no sabem de on partim difícilment podrem saber si realment hi ha altres alternatives, hi ha altres possibilitats, realment el que es fa es poc no fer o es pot fer una cosa distinta. Mirin, no passin pena no me posaré a donar dades una darrera l’altra, però si dues o tres dades per centrar mínimament la situació i per saber de què estem parlant, miri quan el president Rajoy va accedir fa set mesos al Govern d’Espanya el primer que es va descobrir és que hi havia un dèficit públic que s’havia desviat dos punts i mig damunt el que se’ns havia informat, del 6 va passar al 8,5 %, això que són números i què molts de ciutadans diuen bé ja estem sempre amb el dèficit, el que implica és què en lloc de ser necessari retallar o reduir setze mil milions d’euros que eren necessaris per cobrir els objectius del dèficit va resultar que és necessari dins l’any 2012, reduir trenta mil milions d’euros, és a dir, tothom es queixa i en raó de que el partit popular està fent coses distintes de les que va dir que faria, i és veritat que les està fent però també es absolutament veritat que la situació amb la que ens varen trobar és totalment distinta de la que se’ns havia explicat, clar, situacions distintes necessitaran actuacions distintes, vostè entén perfectament que no és el mateix retallar o reduir la despesa setze mil milions d’euros que trenta mil milions d’euros, vostè ho entén perfectament, però a més la prima de risc durant aquests set mesos ha superat el 650 punts i això que tothom amb “la prima de riesgo” hi fa rialles però això té una conseqüència també i la conseqüència és què, en aquests moments, finançar la deute espanyola ens consta uns altres trenta mil milions d’euros més, tenim trenta mil milions que hem de reduir enguany, més els que haurem de reduir uns altres tants l’any que ve,

- 157 -

més trenta mil milions que hem de pagar pels interessos de la deute acumulada que en aquests moments són trenta mil més trenta mil d’aquestes dues partides, són seixanta mil milions d’euros i la tercera dada, ja no en don pus, la tercera dada que jo li vull donar, escolti el deute total d’Espanya són casi tres billons, billons amb b, d’euros, corresponen 774.459 mil milions a deute pública i casi 2 bilions de deute privada, o sigui estem devent casi tres bilions d’euros, miri les conseqüències d’aquesta deute, les conseqüències d’aquest dèficit, les conseqüències d’aquest tipus de la prima, la conseqüència principal és què desgraciadament Espanya no té recursos per pagar aquestes despeses compromeses, per si mateixa Espanya no té recursos, Espanya necessita accedir exactament cada dia als mercats internacionals a recercar el finançament, ha d’aconseguir que cada dia li deixin doblers que sinó Espanya en molts pocs mesos, en poquíssims mesos no tendrà recursos per fer front ni tan sols a les despeses corrents de l’Estat. I aquesta senyors és la situació real de la finances, que a la vegada, per si això fos poc resulta com estem veient cada dia és que l’Estat, Espanya, ha de rescatar a les comunitats i a molts de municipis, miri la veritat és què la situació és aquesta, és absolutament dramàtica, aposta quan qualcú me diu perquè si vostè aconsegueix un estalvi de 500.000 euros per aquí ... perquè no les dedica, escolti el problema que tenim totes les Administracions, el problema que té Espanya i té l’Ajuntament és que la situació és absolutament límit, no tenim marge, és a dir, tot el que es pot estalviar s’ha d’estalviar i ho puc sentir a l’ànima i ho sent, però escolti si un mateix servei, exactament el mateix servei, es pot oferir amb un estalvi de 500.000 euros Sra. Calvo, que és el cas de les escoletes, escolti qualsevol persona que tengui responsabilitat per molt dur que sigui veure a les persones, que ho és, veure a les persones afectades, les mires a la cara i les veus és molt dur, extraordinàriament dur, és veritat Sra. Calvo que cada vegada que vostè fa uns anys, ara jo, hem de posar la firma a qualsevol acord, qualsevol decisió que realment sabem que afecta a persones es duríssim i tant que ho és, però escolti nosaltres hem d’actuar amb responsabilitat, miri jo el que li vull dir és que o aconseguim de forma continuada i constant quantitats ingents, perdoni el que vull dir és que si no aconseguim finançament de forma continuada i en quantitats ingents ... Espanya el que farà és caure en fallida, si a Espanya se’ns tanquen les portes del finançament internacional quinze dies, Espanya no pot continuar, això tots ho sabem, per tant, quina és la prioritat d’un governant en sentit comú en responsabilitat, la prioritat fonamental és aconseguir que aquestes persones, aquests mercats que ens financen ho segueixin fent, perquè només que deixen de fer-ho quinze dies, tres setmanes, Espanya no té recursos, no pot seguir mantenint l’estructura de gasto que té, no té aquesta possibilitat en aquest moments, aposta he dit que aquesta és la primera prioritat de qualsevol governant en sentit comú, seguir mantenint les portes de finançament obertes i a més aconseguir que aquest finançament sigui el més barato possible i la primera mesura que ens exigeixen és que aquests que ens deixen el doblers, ho sap vostè perfectament com jo, aquests que ens deixen el doblers ens exigeixen una cosa la reducció del dèficit, això és el que ens demanen, si vostès no redueixen el dèficit vostè no és un país fiable, per tant, nosaltres no els hi deixem més doblers, si ells no ens deixen més doblers, Espanya “se’n va a norris” i, per tant, si nosaltres hem d’aconseguir reduir el dèficit, miri jo no en conec altra forma, avui en dia reduir el dèficit que, li repeteixo necessitem trenta mil milions d’euros enguany i trenta mil milions per pagar només la despesa financera, jo només ho conec fent, pujant imposts i reduint despesa, reduint gasto, no una o l’altra, les dues, i li vull dir una altra cosa, desgraciadament tot el que s’ha fet fins ara, que ja és molt, i són sacrificis

- 158 -

realment molt durs que s’han demanat a la població en general, fins ara no ha esta suficient, encara ara no hem quadrat els pressuposts, encara ara tenim un dèficit estructural extraordinari, encara seguim gastant molt més del que ingressam, amb això hem de ser absolutament conscients què no hem solvatat el problema, aposta des de fa un any, des de que hi ha els nous ajuntaments i des de fa set mesos que hi ha el nou Govern, les Administracions independentment del color polític que les governen, totes, absolutament totes han hagut de prendre hi hauran de seguir prenent aquests mesures de retall perquè mentrestant no arribem a aconseguir equilibrar els ingressos amb les despeses no podrem començar a partir d’aquesta nova situació a posar en marxa el nostre ...una altra vegada, mentrestant no poguem aconseguir això, això no és absolutament factible, perquè repeteixo és que sinó no tendrem temps, vostè me diu vostè està d’acord amb la pujada d’imposts, escolti jo d’una manera absolutament ... ho crec de bon de veres, crec que els doblers del ciutadà on estan millor, i ho crec de bon de veres és dins la butxaca del ciutadà perquè és allà on produeix, el problema que tenim en aquests moments és què no tenim temps, aquests moments per fer totes aquests polítiques del partit popular que eren reduir els imposts a fi de generar més activitat econòmica i recaptar més imposts que es va poder fer es temps del Sr. Aznar, avui en dia no s’ha pogut fer perquè els temps que tenim és insuficient, per tant, aquesta manca de temps el que ens obliga és a actuar d’una forma rapidíssima i hem de fer el que no pensàvem fer que ha estat augmentar els imposts i reduir és d’això, per veure si aconseguim, repeteixo, reduir d’una manera imminent, ràpida el dèficit, però sap que passa és problema és que passa Sra. Calvo si jo els hi faig cas i realment ara demanam i aconseguim no fer aquestes retallades, que passa, passa que no aconseguiríem anar dos dies endavant, no ho aconseguiríem, no és la solució, Espanya no s’ho pot permetre, vull dir no podem optar, no tenim la llibertat per prendre decisions que durien de forma immediata la intervenció d’Espanya perquè el dia que no es pugui aconseguir el finançament la conseqüència de tot això com vostè molt bé sap és la intervenció o la sortida de l’euro, una de dues, i vostès s’han plantejat quines serien les conseqüències d’aquesta intervenció o d’aquesta sortida de l’euro, perquè mirin si ens intervenen o hem de sortir de l’euro, li puc assegurar que molt probablement la situació que avui vivim, que ens pareix tant terrorífica, seria de somni en comparació amb la que ens imposarien si finalment Espanya hagués de ser rescatada. Perquè miri jo sempre estic, crec que ho he demostrat, pendent d’escoltar les diferents propostes i si vostès tenen qualque alternativa real jo estic dispost a atendre-la i estic dispost, jo crec que vostè me creu quan li dic que estic dispost a atendre-la i si podem aplicar-la la aplicarem, però miri li vull dir una cosa, els discursos no ho dic per vostè ho dic en general, els discursos, les soflames, ses crítiques més dures, les acusacions, és donar la culpa al contrari, descarregar la responsabilitat al de davant, res de tot això, desgraciadament redueix el dèficit o minva la prima de risc, res de tot això aconsegueix o ajuda a aconseguir finançament, perquè si ajudés no tindria cap problema, però aquestes crítiques que són justificades però no ens ajuden a solvatar el problema, repeteixo qualsevol proposta alternativa que vostè proposi sempre que sigui real, no sigui demagògica i sempre que estigui quantificada i resulti viable, vostè me tindrà a jo per recolzar-la, li vull dir que fins ara ningú a tota Espanya, durant tots aquests anys ni durant el quatre anys darrers i durant aquest any que duem darrer, ha estat capaç de plantejar alternatives reals, perquè quan solvata’m tot dient “el impuesto a las fortunas i el impuesto de patrimonio”, això no és una alternativa real, és veritat que es podria fer, però vostè sap perfectament que això no solvataria ni evitaria cap de les altres mesures,

- 159 -

perquè repeteixo que és que ja haguem acabat amb les mesures, és què el dèficit encara és extraordinàriament elevat. Bé, vaig reduint un poc perquè ...eh?, miri vull xerrar ja un momentet als funcionaris, fa un any que som batle de la ciutat, jo crec que durant aquest any no he desaprofitat una sola oportunitat per posar en valor l’esforç ingent que han fet els funcionaris d’aquest Ajuntament per ajudar-nos a sortir d’aquesta situació, cada vegada que he tingut l’oportunitat de fer una compareixença pública, cada vegada que he fet una compareixença en televisió, cada vegada que he fet una intervenció en radio o en els diaris, així ho he manifestat i així ho he reconegut i així ho he agraït i de la mateixa manera avui ho vull reiterar una altra vegada, vull donar les gràcies als funcionaris pel suport d’una gran majoria d’ells perquè des del primer moment han sabut entendre quina és la situació real i han sabut donar-nos suport, han sabut fer pinya i han sabut estar a l’altura de les circumstàncies, per això vull aprofitar una vegada més per reiterar el meu agraïment, però mirin, ho he dit abans i aprofit per tornar dir-ho, són absolutament injustos i immerescuts aquestes mesures que s’han hagut de prendre respecte dels funcionaris, és ben veritat que no és just que els funcionaris hagin de suportar sobre les seves nòmines o sobre els seves esquenes els ajustos de l’Estat, és veritat que és una situació total i absolutament injusta i immerescuda, com igual d’injusta i immerescuda ha estat, en la meva opinió, la pujada de l’IRPF o la pujada de l’IVA. És injust, ho dic i ho crec, però de vegades el que és necessari no és el que és més just, ja ho he explicat fins ara, de vegades, desgraciadament, el que és necessari no és el més just i en aquests moments baix la meva opinió i estic disposat a escoltar-ne no hi ha una altra possibilitat, perquè l’altra possibilitat que s’obriria en cas de no dur a càrrec totes aquestes mesures que s’estan fent seria la intervenció i tot això ja saben tothom el que implicaria. Miri, jo des de que som batle de Palma, des de el primer moment, crec que vostès estaran d’acord que hem mantingut una rigorosa política d’austeritats, en tots els àmbits, en totes les àrees aplica’m la mateixa regla, austeritat i més austeritat, no hi un sòl projecte que s’aprovi en aquest Ajuntament sinó dur una implícita una reducció del pressupost respecte del que es gastava abans, conscient d’aquesta necessitat absoluta de reduir la despesa ja al inici d’aquesta legislatura varem dur a terme un autèntic ERE de càrrecs polítics, varen reduir i vostès ho saben perfectament el nombre de gerents, assessors, coordinadors, directors generals amb un 50% respecte de l’anterior legislatura en la que vostè era la batlessa. Cort funciona avui en dia amb la meitat de càrrecs polítics i això va implicar, o va produir o produirà un estalvi de 7,2 milions d’euros, en el mateix sentit vostès saben que en el plenari d’avui hem dut i hem aprovat aplicar als càrrecs polítics a tots nosaltres i als directors generals i als coordinadors la mateixa rebaixa salarial que en els funcionaris, no en faltaria d’altra, només faltaria que tenguéssim la poca sensibilitat de reclamar un esforça als funcionaris i no aplicar-nos-el a nosaltres, vostès ho han acceptat i jo també els hi agraeixo profundament perquè crec que hem de ser exemple en aquest tema, no podem actuar d’altra manera, per tant, nosaltres també sofrirem les mateixes retallades que els funcionaris. I com ja saben s’han anat aprovant diferents decrets, per part de l’Estat i per part de la Comunitat Autònoma que hem de complir, això és així, alguns punts són de compliment directa i altres, com vostè molt bé deia, és cert que deixen un cert marge de flexibilitat que és el nosaltres volem sotmetre a la negociació amb els sindicats, me podran acusar de moltes coses però, des de que jo som aquí, sempre hem negociat i respectat moltíssim amb els sindicats totes les decisions del tipus que fos que s’havien de prendre respecte dels drets dels funcionaris, per tant, ho hem fet fins ara i ho seguirem fent en el futur. Per això, intentarem, en primer lloc, per tots els mitjans que

- 160 -

aquest augment de 37 hores i mitja que no és un tema que poguem nosaltres discutir perquè això és d’obligat compliment, però el que sí podem fer és que aquestes 37 hores i mitjà es facin en base no a la reducció de nòmines sinó en base a un sistema de flexibilitat horària que permeti a més garantir la conciliació de la vida laboral i familiar. Es tracta d’una obligació legal que hem de complir però confiï que entre tots trobarem una solució consensuada donada que la peculiaritat i la heterogeneïtat dels horaris laborals dels diferents col·lectius de l’Ajuntament jo crec que això així ens ho permetran, ser capaços d’arribar a solucions per cada un dels col·lectius que siguin acceptables per ells, a més, en segon punt, vull deixar ben clar que els ajustos que es varen aplicar el passat mes d’octubre, als que vostès també han fet referència, es tendran molt en compte i tant a l’hora de negociar noves mesures, evidentment, vostè ho deia que no es poden triplicar les mesures de retall al funcionares de l’Ajuntament, per tant, el que ja varem negociar, el que ja varem pactar serà una altra de les consideracions que es tendran en compte a l’hora d’aplicar, de pactar o d’acordar l’aplicació de noves mesures que es derivin d’aquests decrets i, en tercer lloc, també vull anunciar que aquest any no es tocarà el Pla d’acció social, tenen el meu compromís personal que durant aquest any 2012 el Pla d’acció social del empleats públics de l’Ajuntament de Palma no es tocarà perquè jo crec que ja s’han fet prous esforços per totes parts. Mirin la veritat és que jo, ja per acabar, dir-lis que intentarem, ha estat realment un dematí complicat, veure a tots els funcionaris realment molt preocupats, enfadats, indignats i a més ver-lis de reconèixer que tenen raó no hi ha el perquè, no és just el que hagin de suportar damunt les seves esquenes les retallades directes o tan importants que s’estan imposant avui en dia, per tant, procurarem, dins el marge de maniobra d’aquest Ajuntament, que complint la legalitat, que això no ho hem de discutir, que la resta d’aplicació d’aquestes mesures siguin les menys agressives, les més favorables possibles per aquest funcionaris nostres, repeteixo funcionaris que molt majoritàriament han estat devora d’aquest Ajuntament, devora d’aquest equip de Govern i han possibilitat tot el que durant aquest any s’ha fet i ha esta molt, per tant, això és como jo vull acabar la primera intervenció i excusant davant els funcionaris aquesta situació, explicar-lis que es fa perquè, ja sé que no agrada sentir-ho, però el no fer-ho seria molt pitjor, he explicat quina és, en la meva opinió i en la opinió de moltíssima gent, les conseqüències de no dur a terme aquests mesures, seria una situació molt pitjor que esperem que no arribi perquè si arriba probablement molt de nosaltres somiarem estar com avui perquè pot ser que sigui una situació molt menys complicada que la que pugui venir passat demà, moltes gràcies. Té la paraula el Sr. Verger: Si Sr. Batle, anem a veure des de aquest grup i jo crec que hem de ser seriosos i rigorosos no tenim cap dubte, la situació és límit, afectivament l’Estat espanyol acumula entre deute privat, bàsicament eh, 2 bilions de deute privat, acumulam els ciutadans bàsicament i empreses en deute amb bancs, 2 bilions, el doble del producte interior brut, més a això s’afegeix el dèficit públic i a més hi ha una política també per anar transferint aquest deute privat cap al dèficit públic, i afectivament la situació és límit, això completament d’acord i a més jo crec que això, aquests treballadors públics que avui es manifestaven aquí aquests grups de l’oposició ho tenim clar que aquesta situació que, efectivament, els bans i un sistema financer desregulat ens ha dut a una autèntica

- 161 -

catàstrofe això i ja hi som, tenim els dos peus ficats dins la ... això no ho dubte ningú Sr. Batle i evidentment s’agraeixen les explicacions però això ho sabem, jo crec que tots som conscients, el que ha fet avui esclatar aquesta ràbia, aquesta indignació dels treballadors públics i jo crec que de la ciutadania en general, crec que és un motiu molt clar, per arreglar aquest embolic on ens ha ficat determinada gent que a més hi ha una gran consciència de qui ha estat, quin és l’origen d’aquesta crisi i com hem entrar dins aquesta situació, per arreglar això, les mesures sempre recauen en els mateixos a la ciutadania en general, treballadors públics, els treballadors de les empreses privades que varen patir una reforma laboral, que ha propiciat molts d’acomiadaments i que també ha propiciat moltes vegades a sous de moltes empreses, avui hi havia noticies sobre el eres sense negociar que s’ha accelerat, evidentment acomiadaments en el sector privat, autònoms que han de carregar amb pujades d’IVA que ja anaven justos, tenen molts de problemes per aguantar les seves empreses i ara damunt tenen la pujada de l’IVA, clar tot una sèrie de coses, els aturats els hi retallen la prestació, congelació de pensions, això són les mesures que està aplicant el govern i la gent el que no accepta, el que indigna la gent, el que fa ràbia, es que altres tipus de mesures que són factibles, ara li faré un relat, les quantificaré i li diré altres tipus de mesures, direccionades cap a altres tipus de col·lectius, precisament aquells que han tengut a veure amb l’entrada dins la crisi, no s’ha pres ni una sola mesura, no es prenen mesures en serio, unes que són de maquillatge, però no s’ha pres cap mesura en serio, i això és el que indigna a la gent i aquest és el problema que tenen vostès Sr. Batle, el Sr. Rajoy, tots el que donen suport a aquest partit polític que està prenent aquestes mesures. Això la gent no ho entén, no ho accepta. Efectivament hi ha una primera alternativa a aquest estat de coses i a aquest plantejament que es fa, partint de que estam en situació límit i això és evident i està assumit i crec que això ho sap tothom, que pagui tothom, l’impost de societats, me vol dir, perquè l’impost de societat no es pot incrementar per aquelles empreses que guanyen més d’un milió d’euros, no que facturen, en beneficis per més d’un milió d’euros, no es pot pujar al 35%? Això serien 14.000 milions d’euros. Impost de transaccions financeres internacional, recomanat per l’OCD hi ha molts d’estats europeus que ho posaran en pràctica, 4.500 milions d’euros, no ha dit res, d’acord que abans el Sr. Zapatero tampoc ho va dir, però que el Sr. Rajoy, tampoc no ho ha dit. Hi ha un 23% d’economia submergida a aquest estat, només baixant deu punts aquesta economia submergida, podrien aflorar 38 mil milions d’euros, cap a les arques públiques, també. Hi ha estats que s’ho han pres en serio això, Italia en aquest sentit ha millorat molt aquests darrers anys. A Italia allà on vas, el qui te ven algun producte corre a donar-te la factura perquè l’estat està actiu amb la lluita contra l’economia submergida, aquí això, ningú en parla per no parlar del gran frau, un 73% del frau fiscal prové de les grans fortunes de la gran banca, aquí hi ha gent, la gent que té doblers de veres, no paga. Efectivament fa molts d’anys que no paga a aquest estat, el que no admet la gent avui es que segueixin sense pagar, quan als ciutadans si que ens fan pagar. Per tant, això, és un camí que el Sr. Rajoy no explota, no diu res i la gent s’indigna, perquè es carreguen les conseqüències sempre damunt els mateixos, per no parlar de que aquí s’està posant en qüestió la feina a les comunitats autònomes, dels ajuntaments, amb aquests retalls populistes dels regidors, 30% de regidors, aquí tothom es pot pensar que el 80% són regidors de pobles petits que no cobren res, que l’únic que fan és donar un servei a la ciutadania i aquesta és la mesura que es pren. En canvi no s’ataca on es van els doblers de l’estat, una despesa descomunal d’aeroports, un sistema aberrant aeroportuari a l’estat espanyol, 50 aeroports a la península , un aeroport a Valladolid, a

- 162 -

Logroño, a León, a Valladolid està a 40 minuts amb l’AVE des de Madrid, una despesa descomunal, un milió d’euros, no s’atura això, en canvi les comunitats autònomes que es gasten en educació, salut i benestar social, es el que obliguen a retallar, això la gent tampoc no ho entén i després tampoc no s’entén que no es planti cara, tothom és molt conscient de que ens estan empenyent a aquest abisme i evidentment això està molt concentrat ara mateix, dins banca alemana, l’estat espanyol es molt difícil que surti de l’euro, perquè l’euro interessa a Alemanya, perquè l’euro interessa a Alemanya. Tenim una base que jugar aquí en política internacional, això darrerament ja a la desesperada veiem en algunes declaracions d’alguns ministres que després de ja molts de mesos de gestió, si que reclama intervenció al Banc Central, s’ha de plantar cara de veres a aquests poders, perquè estan posant unes condicions que a més tothom entén i intueix que aquestes condicions que a més a més, tothom entén i tothom intueix que aquestes condicions que ens estan imposant per retallar el dèficit, al final el que fan es augmentar més el dèficit, perquè contreuen l’economia, són mesures recessives, i això ho ha vist tothom a Grècia i Portugal, aquest tipus de mesures que es pretenen aplicar aquí, que és per no anar a pitjor es que ens duen a pitjor i això la gent ho sap, perquè, no perquè ho digui com deia el Sr. Martínez, un radical de l’oposició com del PSM-IV-Entesa, sinó perquè aquests defectes les estam veient a Portugal i Grècia que s’han aplicat aquestes mesures, per tant, clar, com més pagarem el dèficit més deurem, perquè com més s’intenta retallar d’aquesta manera, es contreu l’economia, l’estat cada vegada ingressa menys i el dèficit augmenta tots i aquests retalls, el dèficit augmenta, perquè cada vegada ingressa menys l’estat. És així, i això evidentment no ens poden imposar determinats poders, condicions tan dures i això s’ha de plantar cara, perquè a més a més, no pot ser que l’estat espanyol surti de l’euro, no pot ser, això no interessa, a la banca alemanya no interessa i evidentment té molt a veure la gran banca alemanya no interessa i evidentment té molt a veure la gran banca alemanya, el banc central europeu està molt coarta’t amb la banca alemanya i no els interessa, per tant hi ha una base que jugar, no acotem el cap com els ciutadans, evidentment no acotin el cap els representants polítics d’aquesta ciutadania que ara mateix, els toca ser vostès i això és una cosa que també tots dirigents del Partit Popular, han d’assumir i ja per acabar, el que tampoc no accepten ni entén la ciutadania no podem assumir que per implementar aquestes mesures vostès no tenen legitimitat, vostès quan el Sr. Zapatero efectivament, ja començava a implantar mesures d’aquestes, pujada d’IVA , allargament de jubilació, vostès deien que era una errada gravíssima, vostès varen ser molt irresponsables, vostès deien que tot era culpa d’aquest senyor que llavors presidia aquell govern, el criticaven totes les mesures dient que ens durien a tal i ara vostès es troben que fan les mateixes mesures elevades al cub. Varen fer una oposició molt responsable i ara evidentment és un bumerang que les hi està tornant i no tenen legitimitat per aplicar res, perquè vostès varen enganar la ciutadania, vostès varen anar a unes eleccions criticant unes mesures del Sr. Zapatero i anant a unes eleccions dient que farien una cosa diametralment oposada a la que estan fent ara. I això és així i la gent no ho entén, perquè evidentment circulen per internet tots els vídeos el que deien els dirigents del partit Popular abans de les eleccions i estan fent tot el contrari del que deien abans de les eleccions, tenen un problema i per això la gent està enfadada i per això la gent vol irrompre a l’Ajuntament, perquè la gent no accepta que l’hagin enganada, la gent es va fiar d’això, hi havia una certa confiança i evidentment, això va ser així, la gent es sent estafada, no tenir una legitimitat, tenir una única sortida a nivell polític, o convocar un referèndum sobre aquestes mesures, intentar batallar políticament implementar aquestes mesures, fer el

- 163 -

mateix discurs que va intentar convèncer a la ciutadania que no hi ha més remei o dimitir el govern i convocar les eleccions anticipades, per recuperar aquesta legitimitat, sinó, no la tenen aquesta legitimitat per imposar unes mesures que són molt dures contra la ciutadania. Bàsicament, evidentment, és això, és una incoherència en el seu discurs dir que entén que són injustes les mesures damunt els treballadors públics, no s’excusi d’haver-les de prendre, però es que les hem d’aplicar. Li he plantejat una quantitat d’alternatives que m’agradaria que me respongués, perquè no són aplicables, pujar l’impost de societats, ....., lluitar contra els països fiscals, m’agradaria que me digués perquè no es diu res d’això, perquè és el que està esperant la gent, que no paguin només un, com a mínim ja que estam dins l’embolic, que es reparteixi una mica i que sobre tot es planti cara en nom d’una ciutadania digne que no es vol deixar trepitjar. Gràcies”. Té la paraula la Sra. Calvo: “Moltes gràcies. Sr. Batle. Li vull agrair la compareixença, ja li he dit abans, també li vull fer una reflexió, sobretot respecte de l’episodi del mal moment que segurament vostè ha passat avui matí, tots hem viscut la tensió i a més en un moment d’una certa situació absurda, no se si vostès ho compartiran o no, érem aquí asseguts continuàvem amb un plenari i comentàvem entre els diferents companys, mentre avançava tota una massa de treballadors i treballadores que venien a reinvidicar i nosaltres parlàvem d’altres coses, era una situació estranya, una situació segurament històrica, pel moment històric que vivim. A nosaltres li diré que ens hagués agradat més que vostè hagués pres la iniciativa política d’explicar que no, explicar-ho ara a petició del grup municipal socialista i és una recriminació formal i que li faig amb el màxim respecte institucional i segurament aquests mateixos treballadors que tenen tot el dret del mon a manifestar la seva opinió contraria tendrien alguna senyal que tenen avui horabaixa i que vostè ha intentat donar el matí però han passat molts de dies d’ençà que es varen anunciar els retalls. Dit això, vostè parla, ha fet un anàlisis de la situació internacional, quan ha parlat i s’ha dirigit als ciutadans de Palma, no ha fet i nosaltres hem notat a faltar, li agrairíem que amb aquesta intervenció ens concretés si és possible com pensa que repercutiran o com pot repercutir aquesta situació amb mesures concretes a l’Ajuntament de Palma, me referiré a l’IVA i per exemple al billet d’autobús, avui hem tengut un debat amb una proposta a instàncies del Grup Municipal Socialista demanat que per favor no s’incrementi el preu de l’autobús, vostès han dit, ho valorarem, això m’agradaria que si vostè en té coneixement d’algunes més que ens pugui avançar amb aquesta línea. Vostè parlava de que necessita o li agradaria escoltar dels grups de l’oposició propostes reals i m’ha semblat que d’una manera molt elegant com vostè normalment sempre s’adreça a tots nosaltres, el que nosaltres fèiem o podia caure dins la demagògia. Doncs miri, jo li vull recordar, primera, és real la proposta d’un contracte de manteniment de la flota d’autobusos per 1.100.000 euros, més econòmic que vostès plantegen, és real, ho hem duit, ho hem calculat, ho hem proposat, ho hem lluitat i continuarem lluitant. Es real que davant el retall de llocs de feina de Patronat d’Escoletes, les treballadores han fet una alternativa que és real que té visos de poder ser viable i vostès no s’han assegut ni a escoltar-la. Es real, que front a aquesta idea de l’amnistia fiscal que el seu partit pràctica, que vostè tampoc comparteix però vostè ens diu, escolti, un impost de grans fortunes tampoc ens solventaria la situació, és real, que la inspecció d’hisenda d’aquest país, ha posat damunt la taula un pla d’inspecció per

- 164 -

recaptar, per lluitar, contra el frau que suposaria un increment d’ingressos a les arques de l’estat de 65 milions d’euros. Es real que tenim prioritats diferents, vostè i nosaltres, diferents, però escolti, vostè diu, miri, es que és profundament injust però és necessari, quan el Sr. Rajoy va veure la Sra. Merkel li diu de la ma del banc central europeu i de la ma de la banca alemanya que és la que ens va injectar 600.000 milions d’euros perquè continuàssim amb una bimbolla immobiliària que ens ha duit on som, amb el beneplàcit de molta de gent, quan el Sr. Rajoy, president Rajoy li diu a la Sra. Merkel que això és injust, acceptarem de la Sra. Merkel, la resposta de que és necessari? Jo crec que no, crec que el Sr. Rajoy està intentant deslinear-se amb el Sr. ..... i amb el Sr. Monti, per anar-se allà i dir escolti, és injust i a més a més no ho volem. Això és el que volem de vostès, és injust, però no volem creure que és únicament aquesta la via necessària. Es real que tenim grans dificultats a l’escola pública d’aquesta ciutat, però també és real, que mentre tancam les portes dels mestres de suport que ja no tornaran al manco, durant, transitòriament durant aquest curs escolar que ve, hem concertat l’educació infantil d’un centre privat, privat, que és un negoci, amb uns doblers de tots els contribuents i no poso el nom, perquè no vull el debat confessional o no, és un centre privat, negoci i l’hem concertat amb els doblers de tots els contribuents, inclosos els d’aquelles famílies treballadores i obreres del barri de la ciutat que avui si tenen un fill sord, no tenen mestre de suport a la seva aula, si tenen un fill discapacitat, no tenen mestre de suport a la seva aula i amb els seus imposts, amb els seus imposts hem concertat l’educació infantil d’un centre privat pel qual els pares i mares d’aquesta ciutat, paguen una mitjana d’uns 600 euros mensuals perquè els poden pagar per dur els seus fills allà. És real i és real que és una prioritat que és la seva prioritat i nosaltres no la compartim. És real que en aquesta ciutat tenim la seu dels millors hotelers del món, segurament dels millors hotelers del món, és real que els nostres hotelers inverteixen a Asia, a Centro Amèrica, és real que els seus comptes, han perdut però obtenen ingressos i beneficis, és real, i és real que queden absolutament al marge de la copejada dels retalls, els hem de copejar només a ells? No, però és real, llevat d’una cosa, de la revisió cadastral i de l’increment de l’IBI que vostès plantegen, amb això sí, els han fet tributar, però és real que els grans fortunes queden al marge de tot això i coincideix totalment amb les paraules que comentava el Sr. Verger, no es pot explicar a la ciutadania que hem de fer sacrificis d’aquestes dimensions, mentre hi ha una part de la ciutadania que queda totalment blindada i al marge del sacrifici. Tots estam d’acord en que hem de fer sacrificis i ningú dubta de la seva bona fe, Sr. Batle, cap de nosaltres feim una acusació personal, cap, però és difícil d’explicar i de fer entendre que el sacrifici només ha d’estar sostingut per l’esquena, o bé que són més febles o de les classes mitjanes d’aquest país que tant i tant ens ha costat construir, per tant, propostes reals n’hi ha moltes, tantes com també dir que és real que crec que és bo reconèixer-ho, que la seva reducció de càrrecs va ser reconeguda per aquest grup municipal i és també real, que la reducció del 25% d’aquest càrrec ja es va produir l’any 2012 i no tenc cap problema en dir-li escolti, té tot el nostre reconeixement, creiem que hi ha moltes actuacions municipals que han estat encertades, estam d’acord amb la reducció de la despesa de les festes, estam absolutament d’acord en que es puguin gestionar serveis amb menys recursos i donant la mà amb entitats que estan disposades a contribuir-hi, però no és menys cert, que mentre això passa, ens hem gastat 300.000 euros d’austeritat, en eliminar un carril bici, per una polèmica política i no és menys cert, no és menys certs, que ens hem gastat o preteníem gastar en una decisió política que vostè ha reconduït, amb uns urinaris que no eren necessaris perquè no es podia entendre, clar que

- 165 -

és necessari però no en el moment, i vostè ha rectificat i nosaltres li hem reconegut, aquests doblers, li proposam, ho hem fet i és una proposta real, que l’inverteixi en el Patronat d’Escoletes Municipals, clar que ens movem dins la realitat però tenim prioritats diferents m’agradarà molt que poguem trrobar punts als que poguem contribuir-hi, per sumar i remar a favor, però hi ha punts de discrepància que malauradament, les mesures, algunes puguin ser inevitables, no ens posarem d’acord, perquè vostè la prioritat no es troba en els barris de Palma, la prioritat no es troba en els pares i mares dels nins que anaven a les classes de reforçament de l’Èxit. La prioritat no és aquí, la prioritat ha deixat de ser aquesta, la prioritat es ara parlar d’injustícia però necessitat, es com la vella escola “la letra con sangre entra”, és com aquesta situació de penitència permanent que ens hem de fustigar, i li dic Sr. Batle, no, no és real, hi ha altres vies i hem de marcar les fronteres, aquesta la sanitat pública, l’educació pública, els serveis públics d’aquest ajuntament són una frontera inviolable, i ho ha de ser i no hem de permetre que altres instàncies com el Govern de les Illes Balears, la traspassi al nostre nom, avui hem tancat el reforçament escolar de nins i nines d’aquesta ciutat, dels barris obrers de Palma i amb els seus doblers, hem concertat l’educació d’aquells que amb ella fan negoci. Moltes gràcies”. Té la paraula el Sr. Batle: “Don Toni, miri es sorprendria si sabés, ho sabrà perquè li pens comptar, que estic d’acord amb moltes de les seves afirmacions, lluitar contra l’economia submergida o lluitar contra el frau fiscal, o inclús modificar l’impost de societat que li vull dir que realment està modificat, s’han llevat moltes deduccions, s’han llevat moltes avantatges fiscals, hi ha hagut una modificació important de la Llei de societats i no precisament per afavorir a les societats, sinó augmentant el gravamen, jo li repeteixo, estic absolutament d’acord am aquestes mesures, sap quin és el problema d’aquestes mesures Sr. Verger? Que no tenim temps, clar que hem de lluitar contra l’economia submergida, clar que sí, clar que hem de lluitar contra el frau fiscal, i es ben cert que llavors podem tenir més matisacions de l’impost de successions o de l’impost de societats, tot això ho podem parlar, però sap quin és el problema Sr. Verger, ja ho he estat intentant explicar abans, el problema, i també Sra. Calvo, perquè tan per una proposta com per l’altre, es que no tenim temps, es a dir, totes aquestes propostes que vostès fan, els hi succeeix exactament el mateix que les propostes que feia el Partit Popular quan duiem el programa electoral i deiem tot el que deiem, la problemàtica, en aquests moments Sra. Calvo i Sr. Verger no es que no tenguem sis mesos, cap d’aquestes mesures té la seva resposta en sis mesos, ni amb un any ni amb dos anys, lluitar contra el frau fiscal o lluitar contra l’economia submergida són lluites que s’han de mantenir en el temps i el resultat és un temps, és a llarg termini, però no es que no tenim tres, quatre, sis anys, no tenim sis mesos, es que molt probablement no tenim tres mesos ni dos mesos, es a dir, si no s’haguessin pres aquestes mesures, aquestes mesures, que ja dic que a mi me pareixen injustes, inclús inadequades pel plantejament, pel tipus d’economia que jo crec que és la que necessita Espanya per sortir endavant, crec que són mesures que efectivament redueixen l’activitat econòmica, ho entenc, no és que no ho entengui, precisament el que s’està fent és el contrari del que pens que s’ha de fer, però no és aquesta la qüestió, no és aquesta la qüestió en aquest moment, la qüestió es que o seguim un poc o un molt les exigències d’aquests que ens financen, o aquests que ens financen ens tanquen el grifo en deu minuts, no d’aquí a dos anys, no d’aquí a sis

- 166 -

mesos, vostès saben, han vist l’evolució de la prima de risc, han vist l’evolució de la sol·licitud de deute espanyola que cada vegada ha davallat, Sr. Alcover vostè m’entendrà molt bé, quan li dic, si li dic que la deute a curt termini i a llarg termini, s’ha igualat el tipus d’interès, sap que vol dir això? Això és exactament el que va passar, exactament el que va passar just abans a Irlanda i a Portugal i a Grècia, abans de la intervenció. Per tant, ja estic d’acord amb moltes coses que estan dient que és injust, i vostè diu, si és injust no es pot aplicar, sap perquè ho recol Sra. Calvo i Sr. Verger? Per què per molt injust que sigui, que ho és, és molt millor que no fer-ho, perquè les conseqüències de no fer-ho són molt pitjors, les conseqüències de no fer-ho, és la intervenció d’Espanya o es la sortida de l’euro, i la intervenció d’Espanya o la sortida de l’euro, llavors repeteixo, tal volta enyorarem la situació actual, perquè després ja no som nosaltres que decidim el que s’ha de fer, mirin, només han de fer girar el cap i veure que ha passat a Irlanda o que ha passat a Portugal, s’han acomiadat funcionaris, s’han reduït pensions, es cobra crec que són 50 euros, crec que cada portuguès paga 50 euros per anar a un acte metge, per anar al metge i “suma y sigue”, s’ha reduït l’estructura de l’estat que era impressionant, això és el que ha succeït i aposta li estic dient que és una qüestió de prioritats, no me convencin del que jo estic convençut, pujar l’IVA és la mesura més antieconòmica que existeix, pujar l’IRPF és exactament el mateix, llevar una paga als funcionaris, a més d’injust és antieconòmic, estam llevant capacitat de compra, o sigui des del punt de vista economicista són barbaritats però no estam parlant d’aquest assumpte, estam parlant i si no ho feim que passa, que passa si feim el que vostè diuen, que passa si no prenem aquestes mesures, que passa? Jo li dic, passa que ens tallen el crèdit de forma immediata, la tallada de crèdit implica el que he dit i no ho repetiré, per tant... Sí, Sr. Verger, no es cregui que Espanya això de que “España no es rescatable”, escolti, de més verdes n’han madurades, alerta al “no rescatable”, alerta, el que és segur que no és suportable és pagar un 7’5% per la deute, això és segur, perquè totes aquestes retallades que estam fent, tot aquest ajust no serveix per res, perquè cada vegada que ajustam, pujam el pagament dels interessos. Vostès me diuen que sí, però que és que creuen, no, no, clar, clar, és un cercle viciós, però escolti, el que estam fent, el que s’està fent, perquè s’està optant, per la única solució que no implica la intervenció de forma immediata, estam guanyant temps, avui la prima de risc ha baixa, 60 o 70, quasi 100 punts, bé, escoltin, anem a veure, no se si ho traurem així l’únic que les hi estic dient, crec que és la única possibilitat que tenim d’intentar-ho, el contrari, el contrari és passat demà estar intervinguts, és estar ja, sense cap possibilitat de que puguem sortir. No se si podrem sortir fora intervenció, perquè no tenc les dades ni tenc la capacitat ni la informació, només som un batle de ciutat però el que si se es que estam d’acord amb tot el que estan dient vostès, però la situació seria molt pitjor, molt més greu, la situació s’espenyaria de forma immediata si aquestes mesures no es duguessin a terme. Mirin, es vera Sra. Calvo que vostè m’ha hagut de demanar la compareixença i es vera, però miri, sap perquè Sra. Calvo, perquè li dic la veritat, estic absolutament concentrat, absolutament concentrat amb el que és la meva competència, amb el que és la ciutat, amb el que són els palmesans, li asseguro, és obsessiu, només estic pensant amb això, entenc que vostès tant avui demanant la meva compareixença, com basta revisar els plenaris, un percentatge elevadíssim de coses que vostès estan proposant per tractar als plenaris no són competència d’aquest ajuntament. Vostès diuen, es que l’Ajuntament de Palma té qualque cosa a dir, Sra. Calvo, vostè ha estat batlessa, el Sr. Zapatero no li feia molt de cas a vostè, veritat? A jo el Sr. Rajoy tampoc, per tant, el que procuro és ocupar-me del que és meu, de les coses que si puc incidir, que si puc baratar-

- 167 -

les, que si puc millorar-les, per tant, me perdonin que no estigui centrat amb totes aquestes coses, sinó que estigui centrat, miri, estic centrat, vostè me parlava de despeses, de que tal, miri, de respecte de l’any 2010, perquè el pressupost de l’any 2011 va ser un pressupost que va estar gestionat la meitat per vostès, l’altre per nosaltres, no hi havia un pressupost, va ser un pressupost que va ser prorrogat, però respecte de 2010 Sr. Alcover, malgrat a vostè no li agradi que ho digui, 2010, sempre ho dic, no m’amago, aquest Ajuntament està funcionant en 120 milions manco, ho explico, 86 milions menys de pressuposts i 34 milions com vostè molt bé feia una estona deia que nosaltres hem hagut d’aplicar a amortitzar deute, quan sempre s’havia refinanciada, per tant, la realitat es que l’Ajuntament de Palma avui en dia es capaç de gestionar amb 20 mil milions de pessetes, manco que l’any 2010. Vostès tenen part de mèrit amb aquest tema, perquè l’any 2011 varen començar, es vera que començaren a reduir el tema, jo no ho nego, es que no me costa res, ja saben que no me costa res, no es tracta de posar-nos medalles, es tracta de solventar el tema. Miri, la situació està tan complicada que aquí no es tracta de cercar rendibilitat política ni de cercar la situació que nosaltres hem d’aconseguir dur es posar l’Ajuntament de Palma a fer feina i posar l’Ajuntament de Palma a ajudar als palmesans, que és el que avui realment necessiten en una situació de crisis absolutament desconeguda, amb una necessitat d’ajuda per part de les administracions mai n’hi ha haguda tanta, això és el que estam intentant fer i ho hem estat intentant fent, reduint la despesa al màxima, ho intentam fer equilibrant al màxim el pressupost. Estic segur que entre l’ajuda de vostès, també amb l’ajuda dels vostès del PSM-IV-Entesa i del PSOE estic segur que en dos o tres anys, quan acabem aquesta legislatura Palma estarà en molt millors condicions, es ver que no ho podem atendre tot, però escoltin a vostès, es ver que hi ha hagut coses que hem hagut de deixar de fer, es ver que el programa Exit l’hem hagut de retrasar o reduir, es ver que s’ha hagut de gestionar, privada qualque escola, però escolti amb 20.000 milions d’estalvi o menys despesa, també m’han de reconèixer que es ver que s’han fet molt poques retallades a aquest ajuntament, hem estat capaços de gestionar amb molta més eficiència, amb molta més eficàcia, es vera que s’ha hagut de fer molta cosa, però també hauran de reconèixer aquesta administració, ha estat s’administració que ha estat capaç de mantenir els seus serveis amb major qualitat i major quantitat respecte de qualsevol altre. Les retallades, ses eliminacions de serveis aquí, a l’Ajuntament de Palma han estat molt poques i en canvi hem estat capaços de millorar en eficiència, molts altres serveis que abans tenien menys eficàcia i inclús amb molt més pressupost. Per tant, això és el que jo estic ocupat, no estic ocupat amb fer els comptes a ne’n Rajoy perquè malgrat que es ver que la política del Sr. Rajoy, ens afecta a tots, es ver, i ens implica i ens condiciona a tots, el que si estic preocupat es en fer allò que realment tenc capacitat d’actuació, allò que realment puc ajudar a millorar o baratar-lo. Moltes gràcies”. Compareix el Sr. Batle. Se absenten de la sessió la Sra. Virginia Abraham i la Sra. Begoña Sánchez per part del Grup Municipal PSIB-PSOE (18’15h). 57. Pregunta oral que presenta el Grup Municipal Socialista relativa a les

mesures per reforçar la seguretat del carrer Nuno Sanç amb carrer Balmes (2248/2012).

- 168 -

D’acord amb els articles 85 i 87 del Reglament Orgànic del Ple de l’Ajuntament de Palma, el Grup Municipal PSIB-PSOE presenta la següent pregunta oral: Quines mesures adoptarà l’equip de govern per millorar la seguretat de la circulació del carrer Nuno Sanç, cantonada carrer Balmes? Formula la pregunta el Sr. Hila: “Moltes gràcies, la don per formulada”. Contesta el Sr. Vallejo: “Sí, muy breve. Vamos a ver. Yo quiero antes de dar las medidas que vamos hacer, leer tres líneas de los técnicos que dicen que “es considera que la senyalització horitzontal i vertical i semafòrica d’aquest pas de vianants del carrer Balmes i sortida des del carrer Nuño Sanz, es suficiente per garantir la seguretat dels vianants, vehicles i bicicletas que transiten per aquest lloc. Que aquesta sortida és de les mateixes característiques que altres carrers que surten al carrer Balmes o la resta de carrers de la rondes de ciutat. No hi ha dades de sinistralitat continuada i en no ser aquesta sortida del carrer Nuño Sanz, un punt negre, per tant tècnicament no és justifica la necessitat de regular mitjançant semàfors la sortida del carrer Nuño Sanz, en tant que l’accident de trànsit que hi va haver dia 3 de juliol ha motivat un clam veïnal per la instal·lació de semàfors i donat que tècnicament no es justifica aquesta instal·lació proposarem incrementar en un segons el temps de llum verda el pas de vianants del carrer Balmes de manera que es returi l’ona verda dels vehicles que circulen pel carrer Balmes, des del carrer Josep Darder a l’objecte d’incrementar l’interval de temps del llum verd dels vianants i a la vegada incrementar el temps de pas de la sortida dels vehicles que surtin del carrer Nuño Sanz”. Resumiendo, el paso de peatones de Nuño Sanz con Balmes, se le va a dar unos segundos más para que los que salen de Nuño Sanz, tengan un poco más de tiempo y paremos en la medida de lo posible, la velocidad de los que vienen de Aragón, pero ya digo, no es un punto negro, hemos tenido la desgracia de que haya habido allí un muerto, pero no nos consta. En principio vamos hacer esta actuación. Gracias”. Parla el Sr. Hila: “Moltes gràcies. Una qüestió, s’han reunit amb els veïns que ho demanaven, vostè s’ha reunit i els hi ha explicat aquesta mesura?” Contesta el Sr. Vallejo: “No, no, el informe es de día 24 de julio, nosotros nos reunimos este lunes con ellos, elaboramos el informe el día 24, hoy pleno, más rápido no puedo ir, pero si nos reuniremos con ellos, ya les dijimos que algo íbamos hacer, que lo mejoraríamos en la medida de lo posible, de todas maneras lo que ellos solicitaban era un semáforo, usted sabe que ha estado en movilidad, que un semáforo no se pone donde uno quiere, sino donde se debe, travesías como Nuño Sanz, desde la calle Aragón, hasta General Riera, hay una docena, a parte la policía nos ha pasado datos de siniestralidad, y no es un punto negro, ha habido tres siniestros me parece en seis años y con el desgraciado

- 169 -

resultado de muerte, uno. Tengo aquí el informe de la policía en el que para resumirlo mucho, lo que nos está diciendo es que la motocicleta, si bien el vehículo que salía de Nuño Sanz es verdad que invadió, se saltó el Stop, es verdad que la motocicleta la policía calcula que circulaba entre 74 y 98 kilómetros hora en una zona que es para máximo 50. Entonces, bueno, se dieron un cúmulo de circunstancias, la motocicleta muy rápida, el señor que salía de Nuño Sanz era un señor mayor que fue demasiado despacio y el golpe fue fatal, sí, nos reuniremos con los vecinos les explicaremos la situación que hemos adoptado, que creo que mejorará un poquito el cruce. Gracias”. Contestada Es fa la votación per a la seva inclusió dins l’ordre del dia dels assumptes presentats fora de l’ordre del dia, els quals s’aproven per unanimitat amb la majoria absoluta legal. F.O.D. 1 Proposta representants Ajuntament en el Patronat Fundació Turisme

Palma de Mallorca 365 Parla el Sr. Gijón per defensar la urgència: “Sí, bueno como consecuencia de, para ir avanzando en la tramitación de la Fundación y teniendo en cuenta que respecto a las primeras participaciones que teníamos previstas la Fundación, se han ido incorporando más empresas, la realidad es que para equiparar el número, el 51% que tiene el Ayuntamiento frente al 49% que tienen los privados hay que ir incorporando más representantes de la administración. Además para que mañana podamos seguir con estos trámites para la constitución definitiva y para el nombramiento del gerente hace falta previamente hacer aquí una aprobación de esos nombramientos en los cuales están tanto las empresas privadas como los representantes públicos y simplemente esto es lo que se pretende hoy aprobar. En la propuesta hay una serie de nombres, hemos intentado, por ejemplo que en los servicios de seguridad limpieza y transporte público, puedan estar, los regidores de distrito puedan incorporarse y que de alguna manera hagamos una visión de conjunto de todo lo que tiene relación con el Turismo. Decirles también que además se ha incorporado el director de la ATB que creemos que era importante que un representante de la ATB estuviera aquí, además del conseller, que también formaba parte ya, del Conseller de Turismo, Carlos Delgado formaba parte del Patronato de la Fundación”. Diu la Secretaria: “Seria conveniente, a efectos administrativos que una vez que si se aprueba esta propuesta las personas que están aquí presentes aceptaran el cargos para no tenerles que nofiticarlos particularmente”. Demana el Sr. Batle: “¿Hay personas presentes aquí? Sra. Calvo. Té la paraula la Sra. Calvo:

- 170 -

“Disculpi Sr. Batle, es per rebatre la votació de la urgència, perquè nosaltres enteníem que estàvem motivant la urgència i després sometiem a votació, perdó, nosaltres votaríem a favor de la urgència, però no teníem un moment per votar. Gràcies”. Es proposa: Atès que mitjançant acord plenari adoptat en sessió ordinària de dia 22 de desembre de 2011, s’acordà per unanimitat l’inici dels tràmits integrants de l’expedient per acreditar la conveniència i oportunitat de recerca de nous models organitzatius en matèria turística, que considerin una major implicació i responsabilitat per part del sector privat en el òrgans de govern i una major eficàcia organitzativa en els nivells executius, per així poder afrontar nous reptes existents a l’actualitat en matèria turística. A aquesta mateixa sessió del Ple de l’Ajuntament, s’aprovà també la constitució composició d’una Comissió Tècnica d’Estudi, la qual havia de redactar una Memòria relativa a la proposició d’adequar l’actual model de gestió turística local, incloent els aspectes socials, financers, tècnics, jurídics i tots aquells altres que fossin d’interès. Atès que, en sessió extraordinària del dia 30 de gener de 2012, el Ple de l’Ajuntament prengué en consideració la Memòria relativa a l’adequació del model de gestió turística actual de l’Ajuntament de Palma, redactada per la Comissió Tècnica d’Estudi abans esmentada, en la que es conclogué que la fórmula més adequada és mitjançant una fundació pública. I que, en aquesta mateixa sessió, s’aprovà, també, per unanimitat, l’inici de la constitució de la Fundació i el text dels Estatuts de la “Fundació Turisme Palma de Mallorca 365”, amb una esmena d’addició presentada per la Secretaria i la Intervenció municipal, ordenant-se l’exposició al públic mitjançant un anunci en el BOIB per un termini de 30 dies a efectes d’al·legacions, adoptant-se l’aprovació definitiva en cas de que no es presentessin. Atès que en el BOIB núm. 17, de 4 de febrer de 2012, es feu pública l’aprovació inicial dels Estatuts de la “Fundació Turisme Palma de Mallorca 365”, fent constar “que es podrà examinar l’expedient a la Secretaria General del Ple, al Tauló d’Edictes i a la pàgina web de l’Ajuntament de Palma (www.palmademallorca.es) i formular les al·legacions pertinents durant el termini senyalat de 30 dies, a partir del següent dia hàbil de la seva publicació en el BOIB”, i que, finalitzat el termini d’informació pública i de presentació d’al·legacions, no se’n rebé cap, per la qual cosa el Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de dia 30 de març de 2012, aprovà per unanimitat la constitució d’una fundació pública amb la denominació “Fundació Turisme Palma de Mallorca 365”, així com el text definitiu dels Estatuts, incloent les correccions tècniques proposades per l’Assessoria Jurídica, la Intervenció i la Secretaria general del Ple, sense que aquestes correccions suposessin, en cap cas, una modificació substancial dels Estatuts, de manera que no es requerí procedir a una nova exposició al públic, i la publicació de l’acord en el BOIB juntament amb el text íntegre dels Estatuts (núm. 52, de 12 d’abril de 2012). Atès que el passat 23 d’abril de 2012, es signà, davant el Sr. Julio Trujillo Zaforteza, notari de l’Il·lustre Col·legi Notarial de les Illes Balears, l’escriptura de constitució de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365 (núm. de protocol 599) i l’acceptació del

- 171 -

càrrec de patrons fundadors, la qual fou tramesa el 31 de maig de 2012 al Registre Únic de Fundacions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, juntament amb altre documentació necessària per a procedir a la sol·licitud d’inscripció. Posteriorment, des del Registre de Fundacions s’ha emès un requeriment per corregir una sèrie d’observacions de caràcter formal, que si bé no afecten a la constitució de la Fundació, s’han d’esmenar a la major brevetat possible dintre del termini legal establert. Així, doncs, arran de tot això, tenint en compte la necessitat d’assolir amb caràcter urgent els nous reptes als que s’enfronta a l’actualitat el sector turístic: l’expansió i la diversificació turística, el caràcter transversal del sector, lligades a la crisi econòmica i necessitats de noves fonts de finançament, entre d’altres, i segons l’expressat a l’article 13 de la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions; i els articles 14 i 24 dels Estatuts de la Fundació que estableixen el concepte, la naturalesa i la composició del Patronat i la Comissió Executiva de la Fundació, respectivament, i en els que s’indica que: Article 13 Llei de fundacions. Fundación en proceso de formación. 1. Otorgada la escritura fundacional, y en tanto se procede a la inscripción en el correspondiente Registro de Fundaciones, el Patronato de la fundación realizará, además de los actos necesarios para la inscripción, únicamente aquellos otros que resulten indispensables para la conservación de su patrimonio y los que no admitan demora sin perjuicio para la fundación, los cuales se entenderán automáticamente asumidos por ésta cuando obtenga personalidad jurídica. 2. Transcurridos seis meses desde el otorgamiento de la escritura pública fundacional sin que los patronos hubiesen instado la inscripción en el correspondiente Registro de Fundaciones, el Protectorado procederá a cesar a los patronos, quienes responderán solidariamente de las obligaciones contraídas en nombre de la fundación y por los perjuicios que ocasione la falta de inscripción. Asimismo, el Protectorado procederá a nombrar nuevos patronos, previa autorización judicial, que asumirán la obligación de inscribir la fundación en el correspondiente Registro de Fundaciones. Article 14 Estatuts. El Patronat. Concepte, naturalesa i composició ... El Patronat està compost per:

a. L’Ajuntament de Palma, el qual designa tants representants com siguin necessaris fins a arribar a la meitat més un del nombre total de patrons. Són representants nats de l’Ajuntament de Palma el batle o la batlessa, o el tinent o la tinenta de batlia que aquell o aquella expressament delegui, qui el presidirà, i el regidor o la regidora que tingui la representació de l’Àrea en matèria de turisme i promoció exterior. La resta de representants de l’Ajuntament de Palma, i pel nombre que correspongui, és nomenada pel Ple, a proposta de la Batlia, incloent-hi els portaveus dels grups municipals de l’oposició.

b. Cadascun dels altres ens o de les entitats fundadors, mentre compleixin les condicions establertes per a considerar-se’n patrons, els quals poden nomenar un representant.

c. Cadascuna de les entitats patrocinadores, les quals també poden nomenar un representant. La suma dels representants dels anteriors apartats b i c no pot superar, en cap cas, la meitat menys un dels membres del Patronat. ... Article 24 Estatuts. La Comissió Executiva ... La seva composició s’ha de formar a proposta de la Presidència i amb l’aprovació del Patronat per majoria simple. Ha d’exercir la Presidència de la Comissió Executiva la mateixa persona que en tingui la Vicepresidència Primera o el regidor o regidora que delegui. Formen part de la Comissió Executiva un total d’onze membres: sis en representació de l’Ajuntament de Palma, entre els quals s’inclouen el president o la presidenta d’aquesta Comissió i un representant dels grups municipals de l’oposició, i cinc en representació de la resta de membres del Patronat. També formen part de la Comissió Executiva el secretari o la secretària i l’interventor o la interventora, amb veu però sense vot.

- 172 -

... es proposa al Ple de l’Ajuntament, s’adopti el següent ACORD 1. Aprovar la composició provisional del Patronat de la Fundació Turisme Palma

de Mallorca 365, de conformitat amb l’article 14 dels seus Estatuts, que serà la següent: a. President, el batle o batlessa que ho presidirà, o el tinent o tinenta de batlia

en qui expressament delegui. b. Vicepresident primer, el tinent de batlia de l’Àrea de Coordinació

Municipal i Turisme, en virtut del Decret de batlia núm. 12164, de 27 de juny de 2012.

c. Vocals. Estarà integrada pels següents vocals:

Ajuntament de Palma

1) Carlos Delgado Truyols, conseller de Turisme i Esports del Govern de

les Illes Balears. 2) Maria Salom Coll, presidenta del Consell de Mallorca. 3) Sandra Fernández Herranz, tinenta de batlia de l’Àrea de Benestar

Social, Immigració i Participació. 4) Julio Martínez Galiano, tinent de batlia de l’Àrea d’Economia, Hisenda

i Innovació. 5) Fernando Gilet Sancenón, tinent de batlia de l’Àrea de Cultura i

Esports. 6) Rosa Llobera Gili, regidora de l’Àrea delegada de Sanitat i Consum. 7) Gabriel Vallejo Gomila, regidor de l’Àrea delegada de Mobilitat. 8) Belén Soto Mateu, regidora del districte Nord i districte Ponent 9) Guillermo Navarro Garau, regidor de l’Àrea delegada de Seguretat

Ciutadana. 10) Esperança Crespí Pibernat , regidora de l’Àrea delegada de Comerç,

Treball i Joventut. 11) Joan Pau Reus Frontera, regidor del districte Centre i districte Platja de

Palma. 12) Antonia Fornari Thomas, regidora del districte Llevant. 13) Aina Calvo Sastre, regidora i portaveu del Grup Municipal PSOE. 14) Antoni Josep Verger Martínez, regidor i portaveu del Grup Municipal

PSM-IV-Entesa per Mallorca. 15) Javier Bonet Díaz, director general de l’Àrea de Coordinació Municipal

i Turisme. 16) Enrique Calvo Füs, director general de Seguretat. 17) Damià Vich Durán, director general d’Esports. 18) Antonio Cardona Espín, assessor de Participació Ciutadana.

- 173 -

19) Segismundo Morey Ramón, director insual de projectes del Consell de Mallorca.

20) Lourdes Bosch Acarreta, diputada i presidenta de la Comissió de medi Ambient i Ordenació Territorial del Parlament de les Illes Balears.

21) Biel Martí Ballester, diputat del Parlament de les Illes Balears. 22) Marcial Rodríguez Díaz, gerent de l’Agència de Turisme de les Balears. 23) Francisca Bennàsar Tous, experta de reconegut prestigi. 24) Antoni Cursach Far, expert de reconegut prestigi. 25) José Manuel Barquero, expert de reconegut prestigi

Empreses fundadores

1) José María Urrutia Mera, president de l’Autoritat Portuària de Balears 2) Miguel Pardo Gil- Alberdi, director regional del Mediterrani d’Acciona

Transmediterránea, S.A. 3) Álvaro Middelmann Blome, director general per a Espanya i Portugal

d’Air Berlin PLC & Co. Luftverkehrs KG 4) Imanol-Miren Pérez Iñurritegui, director d’Aliances , Màrqueting i

Vendes d’Air Europa Líneas Aéreas, S.A.U. 5) Luigi de Rosa, representant d’Arabella Hospitality España, S.L. 6) Mario Sennacheribbo Pons, gerent de Baleares Consignatarios Tours,

S.L 7) Víctor Terricabras Balada, director general de negoci de Balearia

Eurolíneas Marítimas, S.A. 8) Marcos Ybarra Valdenebro, apoderat de City Sihtseeing España, S.L. 9) Daniel Vulic, director general de Das Inselradio, S.L. 10) Pedro Roser Sabater, conseller delegat de Dome Consulting & Solutions,

S.L. 11) Pedro Picorelli Bellver, administrador de Germatur Gestión, S.L.

(Unisport Consulting) 12) Lorenzo Jaume Coll, gerent de Grup Trui Mallorca, S.L. 13) Martín Amengual Mascaró, president d’Ibacar Premium, S.L. 14) Aurelio Vázquez Villa, director general d’Iberostar Hoteles y

Apartamentos, S.L. 15) Bartolomé Sbert Nicolau, director general d’Interbalear de Servicios de

Gestión y Administración, S.L. (Grup Cursach) 16) Michel Arellano Gil, director corporatiu de Logitra vel, S.L.U. 17) Alejandra Company Rebagliati, adjunta a Direcció general de Malla,

S.A. 18) Antoni Pons Ribas, representant de Media Planning Group, S.A. 19) Luis del Olmo Piñero, vicepresident de Meliá Hotels International, S.A. 20) Víctor Manuel Bañares Yebenes, director general d’Orizonia Travel

Group, S.L. 21) Antonio Luis González Clemente, director general de Palma de

Mallorca Aquarium, S.A. 22) Carmen Riu Güell, consellera delegada de Riusa II, S.A. (Riu Hotels) 23) Estanislao de Mata Pérez, director general de Sixt rent a car, S.L.U.

- 174 -

24) Yago Cachafeiro Serra, conseller delegat de Thinkatomic Idea, S.L. (The Atomic Idea)

25) Andrés Clemente García Tenorio, director financer de TUI Travel Accommodation & Destinations, S.L.U.

26) Encarna Piñero García, vicepresidenta executiva de Viajes Soltour, S.A. (Grup Piñero)

2. Aprovar la composició provisional de la Comissió Executiva de la Fundació

Turisme Palma de Mallorca 365, de conformitat amb l’article 24 dels seus Estatuts, que serà la següent: a. President, el tinent de batlia de Coordinació Municipal i Turisme o regidor

o regidora en qui delegui. b. Vocals. Estarà integrada pels següents vocals:

Ajuntament de Palma

1) Sandra Fernández Herranz, tinenta de batlia de l’Àrea de Benestar

Social, Immigració i Participació Ciutadana. 2) Andreu Garau Garau, tinent de batlia de l’Àrea de Medi Ambient. 3) Fernando Gilet Sancenón, tinent de batlia de l’Àrea de Cultura i

Esports. 4) Javier Bonet Díaz, director general de l’Àrea de Coordinació Municipal

i Turisme. 5) Aina Calvo Sastre (1), portaveu del Grup Municipal PSOE. 6) Antoni Josep Verger Martínez (1), portaveu del Grup Municipal PSM-

IV-Entesa per Mallorca. (1) A l’Ajuntament de Palma només els representants dels Grups Municipals de l’oposició tenen caràcter rotatori.

Empreses fundadores

L’Ajuntament de Palma proposa que, a la Comissió, estiguin representats cadascun dels diferents subsectors turístics a través d’un delegat de caràcter rotatori, per ordre de sol·licitud d’entrada a la Fundació, el mandat del qual tingui una durada màxima de sis mesos. D’aquesta forma, la primera Comissió de Treball/Comissió Executiva, durant el proper semestre, estarà composta pels següents: 1) Sector públic

José María Urrutia Mera, president de l’Autoritat Portuària de Balears. 2) Sector transports

Álvaro Middelmann Blome, director general per a Espanya i Portugal d’Air Berlin PLC & Co. Luftverkehrs KG.

3) Sector hoteler

Luis del Olmo Piñero, vicepresident de Meliá Hotels International, S.A.

- 175 -

4) Sector d’operadors turístics

Michel Arellano Gil, director corporatiu de Logitra vel, S.L.U. 5) Altres sectors

Marcos Ybarra Valdenebro, apoderat de City Sihtseeing España, S.L.

Transcorregut aquest primer semestre, els delegats seguiran, en la mesura del possible, el següent ordre per a cada un dels subsectors:

- Sector públic (2)

José María Urrutia Mera, president de l’Autoritat Portuària de Balears. (2) Mentre no s’incorpori altre organisme o entitat pública, aquest sector no tendrà rotació..

- Sector transports

a. Imanol-Miren Pérez Iñurritegui, director d’Aliances , Màrqueting i Vendes d’Air Europa Líneas Aéreas, S.A.U.

b. Miguel Pardo Gil- Alberdi, director regional del Mediterrani d’Acciona Transmediterránea, S.A.

c. Víctor Terricabras Balada, director general de negoci de Balearia Eurolíneas Marítimas, S.A.

- Sector hoteler a. Aurelio Vázquez Villa, director general d’Iberostar Hoteles y

Apartamentos, S.L. b. Carmen Riu Güell, consellera delegada de Riusa II, S.A. (Riu

Hotels) c. Luigi de Rosa, representant d’Arabella Hospitality España, S.L.

- Sector d’operadors turístics

a. Víctor Manuel Bañares Yebenes, director general d’Orizonia Travel Group, S.L.

b. Andrés Clemente García Tenorio, director financer de TUI Travel Accommodation & Destinations, S.L.U.

c. Encarna Piñero García, vicepresidenta executiva de Viajes Soltour, S.A. (Grup Piñero)

- Altres sectors a. Antonio Luis González Clemente, director general de Palma de

Mallorca Aquarium, S.A. b. Mario Sennacheribbo Pons, gerent de Baleares Consignatarios

Tours, S.L c. Pedro Roser Sabater, conseller delegat de Dome Consulting &

Solutions, S.L. d. Lorenzo Jaume Coll, gerent de Grup Trui Mallorca, S.L. e. Martín Amengual Mascaró, president d’Ibacar Premium, S.L.

- 176 -

f. Antoni Pons Ribas, representant de Media Planning Group, S.A. g. Bartolomé Sbert Nicolau, director general d’Interbalear de

Servicios de Gestión y Administración, S.L. (Grup Cursach) h. Daniel Vulic, director general de Das Inselradio, S.L. i. Estanislao de Mata Pérez, director general de Sixt rent a car,

S.L.U. j. Pedro Picorelli Bellver, administrador de Germatur Gestión, S.L.

(Unisport Consulting) k. Alejandra Company Rebagliati, adjunta a Direcció general de

Malla, S.A. l. Yago Cachafeiro Serra, conseller delegat de Thinkatomic Idea,

S.L. (The Atomic Idea)

Cada delegat haurà de consensuar amb la resta de membres del seu subsector, la política o l’estratègia a seguir sobre els acords que s’hauran d’aprovar. Això no obstant, totes les entitats que vulguin assistir a les reunions d’aquesta Comissió, seran benvingudes. 3. Trametre aquest acord al Patronat i a la Comissió Executiva de la Fundació

Turisme Palma de Mallorca 365 per poder prosseguir amb els tràmits preceptius para la seva constitució.

4. Inscriure aquests nomenaments provisionals en el Registre Únic de Fundacions

de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 5. Comunicar el present decret als membres que composen provisionalment el

Patronat i la Comissió Executiva de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365.

6. Aquest Acord haurà de ser ratificat pel Ple un cop es procedeixi a la inscripció

definitiva de la Fundació en el Registre Únic de Fundacions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

S’APROVA per unanimitat. Es fa constar que les persones que consten a l’acord i són present al Ple, accepten el càrrec i es donen per notificades: Sra. Sandra Fernandez Herranz, Sr. Andreu Garau Garau; Sr. Fernando Gilet Sancenón, Sra. Aina Calvo Sastre, Sr. Antoni Josep Verger Martínez, Sr. Julio Martínez Galiano, Sra. Rosa Llobera Gili, Sr. Gabriel Vallejo Gomila, Sra. Belen Soto Mateu, Sr. Guillermo Navarro Garau, Sra. Esperanza Crespí Pibernat, Sr. Joan Pau Reus Frontera i Sra. Antonia Fornari Thomas.-

F.O.D. 2 Aprovar la modificació de crèdit núm. 1, de crèdit extraordinari finançat amb baixes de crèdit en el Pressupost Propi de la Corporació de 2012.

Parla el Sr. Martínez per defensar la urgència:

- 177 -

“ És una modificació del pressupost perquè EMAYA pugui fer unes obres de reforma de la pavimentació del carrer Antoni Pons, això ho varem aprovar en Junta de Govern, les obres que s’han de fer, surt de l’àrea d’infraestrutures per fer una transferència cap a EMAYA”. Té la paraula la Sra. Garví: “Aclariment exacte del tram del carrer Antoni Pons que es fan, s’executen aquestes obres”. Parla el Sr. Martínez: “Estava defensant la modificació del pressupost, perquè posa el 60% ho posa EMAYA i l’Ajuntament posa el 40% restant i prudentment el Sr. Garau ha dit que volia tenir això abans de començar les obres, però l’obra exacta li contestarà el Sr. Garau”. Contesta el Sr. Garau: “Miri, Antoni Pons, s’havien de fer tota una modificació de conduccions amb col·laboració amb Infraestructures i EMAYA. La repercussió del que havia de pagar EMAYA era el 60% i el 40% d’Infraestructures llavors, s’ha considerat més adient que ho executi completament EMAYA perquè hi haurà una sèrie de avantatges en quan a agilitat i coordinació. Simplement això, jo que he dit, bé, m’agradaria tenir els doblers abans de començar, és això”. Parla la Sra. Garví: “La pregunta és saber si afecta els immobles o està dins les obres que estaven previstes executar dins el projecte que afecta als immobles que estan als números 19-21-23-24 que són els que tenen problemes”. Demana la paraula el Sr. Sansó: “Si me permet, és bàsicament fer una espècia de caixa en mig del carrer on passen les canonades perquè l’aigua entri dins aquesta caixa i al final del carrer entri dins les canonades generals per evacuar l’aigua perquè com sabem aquell terrenys d’allà baix pot tenir moviments i pot ser perillós per altres, però no afecta per res als immobles, és la canalització del mig del carrer, perquè pugui recollir les aigües”. Diu la Sra. Garví: “Això ho entenc, que és la canalització i un projecte que tenia redactat EMAYA, crec que el vaig veure fa un any i que efectivament ajuda molt a superar tots els temes de l’aigua, però dic si el tram d’obra que està prevista també afecta al tram de carrer en el que es troben els edificis, es a dir, si és tot el carrer o és on es concentren el 23-19-21-24”. Contesta el Sr. Sansó:

- 178 -

“És tot el carrer Antoni Pons”. Finalitza la Sra. Garví: “Molt bé, moltes gràcies per l’aclariment”. Es proposa: El que subscriu, regidor d’Economia, Hisenda i Innovació, justificant les circumstàncies que motiven la tramitació del present expedient de modificació de crèdit núm. 1 de crèdit extraordinari finançat amb baixes de crèdit en el pressupost propi de la corporació per a 2012, emet la següent MEMÒRIA Mitjançant l’escrit de data 20 de juliol de 2012, el tinent de batle, regidor de l’àrea d’Infraestructures i Coordinació Territorial ha sol·licitat un crèdit extraordinari pel cofinançament de les obres del carrer Antoni Pons, mitjançant un conveni amb l’empresa municipal d’EMAYA, SA., per un import de 71.647,89 € Aquest crèdit extraordinari serà finançat amb baixa de l’aplicació pressupostària 111550461900 (Vialitat. Obres millora xarxa evacuació pluvial) Tot complint el que disposa l’article 177 del Reial decret legislatiu 2/2004 de 5 de març, reguladora de les hisendes locals, els articles 35 a 38 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, la base 8na. de les Bases d’execució del Pressupost General per a 2012, l’art. 127, apartat 1.b, de la Llei 7/85 de bases de règim local, modificada per la Llei 11/99 de 21 d’abril i per la llei 57/03 de 16 de desembre, i el Decret 5309 de 26 de març de 2012, d’organització dels serveis administratius de l’Ajuntament, s’eleva al Ple de l’Ajuntament, prèvia aprovació per la Junta de Govern, la següent proposta de MODIFICACIÓ DE CREDIT 1. Aprovar la modificació de crèdit n. 1, de crèdit extraordinari finançat amb baixes de crèdit d’altres aplicacions en el Pressupost Propi de la Corporació per a 2012, quedant establertes les consignacions pressupostàries de la següent forma: A) Augment de despeses Aplicació Descripció Consig. inicial Augment Consig. def. 111550474000 Vialitat.- Transf. capital Per obres EMAYA 0,00 71.647,89 71.647,89 ---------------- Total augment despeses... 71.647,89 B) Disminució de despeses Aplicació Descripció Consig. inicial Dismin. Consig. def. 111550461900 Vialitat.- Obres de millora Xarxa evacuació pluvial 949.302,84 71.647,89 877.654.95

- 179 -

---------------- Total disminució despeses... 71.647,89 Quedant d’aquesta manera anivellat el Pressupost. 2. Exposar al públic la seva aprovació inicial en el tauler d’anuncis d’aquesta corporació, previ anunci publicat en el BOIB, durant el termini de quinze dies hàbils. En el cas que no es presentassin reclamacions en contra, s’entendrà aprovat definitivament. 3. Implementar les mesures procedimentals, administratives i comptables adients per a l’execució de la present resolució. S’APROVA per unanimitat PRECS I PREGUNTES:

2249/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’ÀREA D’URBANISME I HABITATGE QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012. 2250/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA D’URBANISME I HABITATGE QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2251/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA D’URBANISME I HABITATGE QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2252/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’ÀREA D’URBANISME I HABITATGE QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2253/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’ÀREA D’URBANISME I HABITATGE QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2254/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’ÀREA DELEGADA DE SEGURETAT CIUTADANA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2255/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DE SEGURETAT CIUTADANA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2256/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DE SEGURETAT CIUTADANA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2257/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’ÀREA DE SEGURETAT CIUTADANA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2258/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’ÀREA DE SEGURETAT CIUTADANA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2259/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONVENIS SIGNATS PER LA REGIDORIA DELEGADA DE SEGURETAT CIUTADANA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2260/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’ÀREA DELEGADA DE SANITAT I CONSUM QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012

- 180 -

2261/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DELEGADA DE SANITAT I CONSUM QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2262/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DELEGADA DE SANITAT I CONSUM QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2263/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’ÀREA DELEGADA DE SANITAT I CONSUM QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2264/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’ÀREA DELEGADA DE SANITAT I CONSUM QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2265/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’ÀREA DELEGADA DE MOBILITAT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2266/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DELEGADA DE MOBILITAT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2267/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DELEGADA DE MOBILITAT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2268/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’ÀREA DELEGADA DE MOBILITAT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2269/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’ÀREA DELEGADA DE MOBILITAT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2270/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONVENIS SIGNATS PER LA REGIDORIA DELEGADA DE MOBILITAT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2271/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’ÀREA DE MEDI AMBIENT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2272/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DE MEDI AMBIENT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2273/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DE MEDI AMBIENT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2274/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’ÀREA DE MEDI AMBIENT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2275/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’ÀREA DE MEDI AMBIENT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2276/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’ÀREA D’INFRAESTRUCTURES I COORDINACIÓ TERRITORIAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2277/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA D’INFRAESTRUCTURES I COORDINACIÓ TERRITORIAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2278/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS I ASSISTÈNCIES TÈCNIQUES QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA D’INFRAESTRUCTURES I COORDINACIÓ TERRITORIAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2279/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’ÀREA D’INFRAESTRUCTURES I COORDINACIÓ TERRITORIAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012

- 181 -

2280/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’ÀREA D’INFRAESTRUCTURES I COORDINACIÓ TERRITORIAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2281/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’ÀREA D’ECONOMIA, HISENDA I INNOVACIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2282/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA D’ECONOMIA, HISENDA I INNOVACIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2283/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA D’ECONOMIA, HISENDA I INNOVACIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2284/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’ÀREA D’ECONOMIA, HISENDA I INNOVACIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2285/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’ÀREA D’ECONOMIA, HISENDA I INNOVACIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2286/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’ÀREA DE FUNCIÓ PÚBLICA I GOVERN INTERIOR QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2287/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DE FUNCIÓ PÚBLICA I GOVERN INTERIOR QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2288/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DE FUNCIÓ PÚBLICA I GOVERN INTERIOR QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2289/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’ÀREA DE FUNCIÓ PÚBLICA I GOVERN INTERIOR QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2290/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’ÀREA DE FUNCIÓ PÚBLICA I GOVERN INTERIOR QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2291/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’ÀREA DELEGADA D’EDUCACIÓ, FAMÍLIA, IGUALTAT I MAJORS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2292/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DELEGADA D’EDUCACIÓ, FAMÍLIA, IGUALTAT I MAJORS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2293/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DELEGADA D’EDUCACIÓ, FAMÍLIA, IGUALTAT I MAJORS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2294/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’ÀREA DELEGADA D’EDUCACIÓ, FAMÍLIA, IGUALTAT I MAJORS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2295/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’ÀREA DELEGADA D’EDUCACIÓ, FAMÍLIA, IGUALTAT I MAJORS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2296/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’ÀREA DE CULTURA I ESPORTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2297/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DE CULTURA I ESPORTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2298/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DE CULTURA I ESPORTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012

- 182 -

2299/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’ÀREA DE CULTURA I ESPORTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2300/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’ÀREA DE CULTURA I ESPORTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2301/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’ÀREA DE COORDINACIÓ MUNICIPAL I TURISME QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2302/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DE COORDINACIÓ MUNICIPAL I TURISME QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2303/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DE COORDINACIÓ MUNICIPAL I TURISME QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2304/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’ÀREA DE COORDINACIÓ MUNICIPAL I TURISME QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2305/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’ÀREA DE COORDINACIÓ MUNICIPAL I TURISME QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2306/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’ÀREA DELEGADA DE COMERÇ, TREBALL I JOVENTUT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2307/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DELEGADA DE COMERÇ, TREBALL I JOVENTUT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2308/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DELEGADA DE COMERÇ, TREBALL I JOVENTUT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2309/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’ÀREA DELEGADA DE COMERÇ, TREBALL I JOVENTUT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2310/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’ÀREA DELEGADA DE COMERÇ, TREBALL I JOVENTUT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2311/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL, IMMIGRACIÓ I PARTICIPACIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2312/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL, IMMIGRACIÓ I PARTICIPACIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2313/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL, IMMIGRACIÓ I PARTICIPACIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2314/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL, IMMIGRACIÓ I PARTICIPACIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2315/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL, IMMIGRACIÓ I PARTICIPACIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2316/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PEL CONSORCI URBANÍSTIC PLATJA DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2317/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS DEL CONSORCI URBANÍSTIC PLATJA DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012

- 183 -

2318/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS PEL CONSORCI URBANÍSTIC PLATJA DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2319/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES I INGRESSOS DEL CONSORCI URBANÍSTIC PLATJA DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2320/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT EL CONSORCI URBANÍSTIC PLATJA DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2321/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT EL CONSORCI URBANÍSTIC PLATJA DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2322/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PEL CONSORCI URBANÍSTIC PLATJA DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2323/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PEL CONSORCI URBANÍSTIC PLATJA DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2324/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS AL CONSORCI URBANÍSTIC PLATJA DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2325/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’EMPRESA FUNERÀRIA MUNICIPAL, S. A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2326/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS A L’EMPRESA FUNERÀRIA MUNICIPAL, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2327/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS A L’EMPRESA FUNERÀRIA MUNICIPAL, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2328/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES DE L’EMPRESA DE FUNERÀRIA MUNICIPAL, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2329/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’EMPRESA FUNERÀRIA MUNICIPAL, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2330/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’EMPRESA FUNÈRARIA MUNICIPAL, S. A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2331/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’EMPRESA FUNERÀRIA MUNICIPAL, S. A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2332/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’EMPRESA FUNERÀRIA MUNICIPAL, S. A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2333/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS A L‘EMPRESA FUNERÀRIA MUNICIPAL, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2334/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’EMPRESA MUNICIPAL EMAYA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2335/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS A EMAYA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2336/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS A L’EMPRESA MUNICIPAL EMAYA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012

- 184 -

2337/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DE L’EMPRESA MUNICIPAL EMAYA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2338/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT LA EMPRESA MUNICIPAL EMAYA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2339/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’EMPRESA MUNICIPAL EMAYA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2340/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’EMPRESA MUNICIPAL EMAYA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2341/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’EMPRESA MUNICIPAL EMAYA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2342/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS A L’EMPRESA MUNICIPAL EMAYA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2343/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’EMT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2344/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS A L’EMT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2345/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS A L’EMT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2346/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DE L’EMT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2347/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’EMT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2348/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’EMT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2349/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’EMT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2350/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’ EMT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2351/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS A L’EMT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2352/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONVENIS SIGNATS PER L’EMT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2353/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A ESTADÍSTIQUES MENSUALS D’USUARIS DE L’EMT QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2354/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’INSTITUT MUNICIPAL D’ESPORTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2355/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS A L’INSTITUT MUNICIPAL D’ESPORTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012

- 185 -

2356/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS A L’INSTITUT MUNICIPAL D’ESPORTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2357/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’ESPORTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2358/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’INSTITUT MUNICIPAL D’ESPORTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2359/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’INSTITUT MUNICIPAL D’ESPORTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2360/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’INSTITUT MUNICIPAL D’ESPORTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2361/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’INSTITUT MUNICIPAL D’ESPORTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2362/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS A L’INSTITUT MUNICIPAL D’ESPORTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2363/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER EL PATRONAT MUNICIPAL D’ESCOLETES D’INFANTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2364/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS AL PATRONAT MUNICIPAL D’ESCOLETES D’INFANTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2365/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS AL PATRONAT MUNICIPAL D’ESCOLETES D’INFANTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2366/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES DEL PATRONAT MUNICIPAL D’ESCOLETES D’INFANTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2367/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT EL PATRONAT MUNICIPAL D’ESCOLETES D’INFANTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2368/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT EL PATRONAT MUNICIPAL D’ESCOLETES D’INFANTS. 2369/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER EL PATRONAT MUNICIPAL D’ESCOLETES D’INFANTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2370/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER EL PATRONAT MUNICIPAL D’ESCOLETES D’INFANTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2371/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS AL PATRONAT MUNICIPAL D’ESCOLETES D‘INFANTS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2372/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PEL PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2373/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS AL PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2374/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS AL PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012

- 186 -

2375/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES DEL PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2376/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT EL PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2377/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT EL PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2378/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER EL PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2379/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER EL PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2380/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS AL PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2381/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER PALMAACTIVA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2382/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS DE PALMAACTIVA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2383/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DE PALMAACTIVA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2384/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT PALMAACTIVA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2385/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT PALMAACTIVA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2386/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER PALMAACTIVA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2387/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER PALMAACTIVA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2388/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS A PALMAACTIVA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2389/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER LA FUNDACIÓ ES BALUARD QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2390/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS A LA FUNDACIÓ ES BALUARD QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2391/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS A LA FUNDACIÓ ES BALUARD QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2392/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DE LA FUNDACIÓ ES BALUARD QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2393/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT LA FUNDACIÓ ES BALUARD QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012

- 187 -

2394/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT LA FUNDACIÓ ES BALUARD QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2395/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER LA FUNDACIÓ ES BALUARD QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2396/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER LA FUNDACIÓ ES BALUARD QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2397/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS A LA FUNDACIÓ ES BALUARD QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2398/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PEL CONSORCI MUSEU D’ART MODERN I CONTEMPORANI QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2399/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DEL CONSORCI MUSEU D’ART MODERN I CONTEMPORANI QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2400/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT EL CONSORCI MUSEU D’ART MODERN I CONTEMPORANI QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2401/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT EL CONSORCI MUSEU D’ART MODERN I CONTEMPORANI QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2402/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PEL CONSORCI MUSEU D’ART MODERN I CONTEMPORANI QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2403/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PEL CONSORCI MUSEU D’ART MODERN I CONTEMPORANI QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2404/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER LA FUNDACIÓ CASALS D’ART I ESPAIS EXPOSITIUS DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2405/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS A LA FUNDACIÓ CASALS D’ARTS I ESPAIS EXPOSITIUS DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2406/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS A LA FUNDACIÓ CASALS D’ARTS I ESPAIS EXPOSITIUS DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2407/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DE LA FUNDACIÓ CASALS D’ARTS I ESPAIS EXPOSITIUS DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2408/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT LA FUNDACIÓ CASALS D’ART I ESPAIS EXPOSITIUS DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2409/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT LA FUNDACIÓ CASALS D’ARTS I ESPAIS EXPOSITIUS DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2410/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER LA FUNDACIÓ CASALS D’ART I ESPAIS EXPOSITIUS DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2411/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER LA FUNDACIÓ CASALS D’ART I ESPAIS EXPOSITIUS DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012

- 188 -

2412/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS A LA FUNDACIÓ CASALS D’ARTS I ESPAIS EXPOSITIUS DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2413/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER LA FUNDACIÓ TURISME PALMA 365 QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2414/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS DE LA FUNDACIÓ TURISME PALMA 365 QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2415/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DE LA FUNDACIÓ TURISME PALMA 365 QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2416/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT LA FUNDACIÓ TURISME PALMA 365 QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2417/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT LA FUNDACIÓ TURISME PALMA 365 QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2418/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER LA FUNDACIÓ TURISME PALMA 365 QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2419/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER LA FUNDACIÓ TURISME PALMA 365 QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2420/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’INSTITUT MUNICIPAL D’INFORMÀTICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2421/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS A L’INSTITUT MUNICIPAL DE INFORMÀTICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2422/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS A L’INSTITUT MUNICIPAL D’INFORMÀTICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2423/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’INFORMÀTICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2424/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’INSTITUT MUNICIPAL D’INFORMÀTICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2425/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’INSTITUT MUNICIPAL D’INFORMÀTICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2426/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’INSTITUT MUNICIPAL D’INFORMÀTICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2427/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’INSTITUT MUNICIPAL D’INFORMÀTICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2428/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS A L’INSTITUT MUNICIPAL D’INFORMÀTICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2429/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONVENIS SIGNATS PER L’INSTITUT MUNICIPAL D’INFORMÀTICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2430/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS AVANTPROJECTES, PROJECTES BÀSICS I PROJECTES D’EXECUCIÓ ENCARREGATS PER L’INSTITUT MUNICIPAL D’INFORMÀTICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012

- 189 -

2431/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER LA FUNDACIÓ LLEGAT WEYLER QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2432/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DE LA FUNDACIÓ LLEGAT WEYLER QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2433/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT LA FUNDACIÓ LLEGAT WEYLER QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2434/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT LA FUNDACIÓ LLEGAT WEYLER QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2435/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER LA FUNDACIÓ LLEGAT WEYLER QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2436/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER LA FUNDACIÓ LLEGAT WEYLER QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2437/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PEL CONSORCI VELÒDROM PALMA ARENA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2438/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS DEL CONSORCI VELÒDROM PALMA ARENA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2439/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS PEL CONSORCI VELÒDROM PALMA ARENA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2440/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DEL CONSORCI VELÒDROM PALMA ARENA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2441/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT EL CONSORCI VELÒDROM PALMA ARENA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2442/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT EL CONSORCI VELÒDROM PALMA ARENA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2443/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PEL CONSORCI VELÒDROM PALMA ARENA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2444/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PEL CONSORCI VELÒDROM PALMA ARENA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2445/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS AL CONSORCI VELÒDROM PALMA ARENA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2446/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER LA SOCIETAT MUNICIPAL D’APARCAMENTS I PROJECTES, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2447/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS A LA SOCIETAT MUNICIPAL D’APARCAMENTS I PROJECTES, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2448/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS A LA SOCIETAT MUNICIPAL D’APARCAMENTS I PROJECTES, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2449/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DE LA SOCIETAT MUNICIPAL D’APARCAMENTS I PROJECTES, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012

- 190 -

2450/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT LA SOCIETAT MUNICIPAL D’APARCAMENTS I PROJECTES, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2451/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT LA SOCIETAT MUNICIPAL D’APARCAMENTS I PROJECTES, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2452/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER LA SOCIETAT MUNICIPAL D’APARCAMENTS I PROJECTES, SA. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2453/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER LA SOCIETAT MUNICIPAL D’APARCAMENTS I PROJECTES, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2454/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS A LA SOCIETAT MUNICIPAL D’APARCAMENTS I PROJECTES, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2455/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONVENIS SIGNATS PER LA SOCIETAT MUNICIPAL D’APARCAMENTS I PROJECTES, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2456/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER L’EMPRESA MERCAPALMA, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2457/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS A L’EMPRESA MERCAPALMA, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2458/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS A L’EMPRESA MERCAPALMA, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2459/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DE L’EMPRESA MERCAPALMA, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2460/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’EMPRESA MERCAPALMA, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2461/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT L’EMPRESA MERCAPALMA, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2462/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER L’EMPRESA MERCAPALMA, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2463/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER L’EMPRESA MERCAPALMA, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2464/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS A L’EMPRESA MERCAPALMA, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2465/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER LA FUNDACIÓ PILAR I JOAN MIRÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2466/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS A LA FUNDACIÓ PILAR I JOAN MIRÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2467/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS A LA FUNDACIÓ PILAR I JOAN MIRÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2468/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DE LA FUNDACIÓ PILAR I JOAN MIRÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012

- 191 -

2469/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT LA FUNDACIÓ PILAR I JOAN MIRÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2470/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT LA FUNDACIÓ PILAR I JOAN MIRÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2471/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER LA FUNDACIÓ PILAR I JOAN MIRÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2472/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER LA FUNDACIÓ PILAR I JOAN MIRÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2473/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS A LA FUNDACIÓ PILAR I JOAN MIRÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2474/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PER LA FUNDACIÓ PÚBLICA BALEARS PER A LA MÚSICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2475/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS A LA FUNDACIÓ PÚBLICA BALEARS PER A LA MÚSICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2476/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS A LA FUNDACIÓ PÚBLICA BALEARS PER A LA MÚSICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2477/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DE LA FUNDACIÓ PÚBLICA BALEARS PER A LA MÚSICA. 2478/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT LA FUNDACIÓ PÚBLICA BALEARS PER A LA MÚSICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2479/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT LA FUNDACIÓ PÚBLICA BALEARS PER A LA MÚSICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2480/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PER LA FUNDACIÓ PÚBLICA BALEARS PER A LA MÚSICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2481/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PER LA FUNDACIÓ PUBLICA BALEARS PER A LA MÚSICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2482/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS A LA FUNDACIÓ PÚBLICA BALEARS PER A LA MÚSICA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2483/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PEL PALAU DE CONGRESSOS, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2484/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS DEL PALAU DE CONGRESSOS, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2485/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS PEL PALAU DE CONGRESSOS, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2486/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DEL PALAU DE CONGRESSOS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2487/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT EL PALAU DE CONGRESSOS, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012

- 192 -

2488/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT EL PALAU DE CONGRESSOS, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2489/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PEL PALAU DE CONGRESSOS, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2490/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PEL PALAU DE CONGRESSOS, S.A. QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2491/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS AL PALAU DE CONGRESSOS QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2492/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ENQUESTES EXTERNES REALITZADES PEL CONSORCI RIBA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2493/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS AL CONSORCI RIBA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2494/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ACOMIADAMENTS EFECTUATS AL CONSORCI RIBA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2495/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’ESTAT D’EXECUCIÓ DE COMPTES D’INGRESSOS I DESPESES DEL CONSORCI RIBA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2496/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INFORMES EXTERNS QUE HA ENCARREGAT EL CONSORCI RIBA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2497/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS ESTUDIS EXTERNS QUE HA ENCARREGAT EL CONSORCI RIBA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2498/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DICTÀMENS EXTERNS REALITZATS PEL CONSORCI RIBA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2499/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CONTRACTES MENORS SIGNATS PEL CONSORCI RIBA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2500/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES NOVES INCORPORACIONS AL CONSORCI RIBA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2501/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES HORES EXTRAORDINÀRIES REALITZADES PER L’ÀREA DE BATLIA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2502/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS DECRETS DE BATLIA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2503/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA AL SERVEI D’ACOLLIDA PER A DONES I FAMÍLIES (SADIF) DE L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2504/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA AL PROGRAMA DE REFORÇ A LA INTEGRACIÓ SOCIAL I EDUCATIVA (PRISE) DE LA REGIDORIA DE BENESTAR SOCIAL, IMMIGRACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2505/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA AL SERVEI D’ACOLLIDA I PROMOCIÓ SOCIAL (SAPS) DE L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2506/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA AL SERVEI D’AJUDA A DOMICILI (SAD) DE L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012

- 193 -

2507/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A L’OFICINA D’ATENCIÓ A LA IMMIGRACIÓ (OFIM) DE L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2508/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA AL SERVEI D’ASSISTÈNCIA DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA I DE GÈNERE DE LA POLICIA LOCAL DE PALMA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2509/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA AL SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA DE L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2510/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA A LES AJUDES ECONÒMIQUES URGENTS DE L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2511/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS CENTRES DE DIA DE L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2512/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA AL PROGRAMA DE FINANÇAMENT DE MICROCRÈDITS DE LA CAIXA QUE GESTIONA PALMAACTIVA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2513/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS PROGRAMES DE FORMACIÓ DE PALMAACTIVA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2514/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA AL PROGRAMA D’OCUPACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL DE PALMAACTIVA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2515/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA AL PROJECTE “VIVER D’EMPRESES” DE PALMAACTIVA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2516/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA AL SERVEI DE MENJAR A DOMICILI DE L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2517/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA AL NOMBRE DE BICICLETES QUE PASSEN PELS PUNTS DE MESURA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 2518/2012 PREGUNTA AMB RESPOSTA ESCRITA RELATIVA ALS INGRESSOS PER ROTACIÓ D’APARCAMENTS DE L’SMAP QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PSIB PSOE AL PLE ORDINARI DE JULIOL DE 2012 Complimentat l’objecte de la convocatòria el president aixeca la sessió, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta. La secretària general del Ple