a les barriades #11 - especial 25 anversaro del casal de prosperitat

32

Upload: joan-martienz

Post on 19-Mar-2016

230 views

Category:

Documents


6 download

DESCRIPTION

Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

TRANSCRIPT

Page 1: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat
Page 2: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

ABRIL-MAIG

LA TIRA D’EN ZEJU

Nos hemos engordado ¿Ha-béis visto? Esta vez había tanta gente que tenía cosas

que contarnos que hemos tenido que doblar el número de páginas para que cupiese. Y no es para menos, porque ya van 25 años desde que las vecinas que veis en la portada arrojaron a ese agujero de la plaza Ángel Pestaña un par de coches en señal de protesta. ¿Por qué? Leeros el artículo de la AVV y lo sabréis…

Pues en estos papeles encontraréis unas cuantas batallitas de abuela ce-bolleta, como dice el Zeju. Veréis que a veces incluso se repite alguna anéc-dota, pero a nosotras no nos importa. Así queda más claro, por si alguna se había despistado, así nos cala, nos ha-ce mella, así aprendemos de nuestros mayores, de nuestro pasado y de su historia, que también es la nuestra.

Y no se que os pasará a vosotras, pero a mi me emociona leer todo lo que se ha hecho aquí. Me emociona constatar que el ser humano no es individualista por natu-raleza, sino que hay gente que lucha por sus derechos y por los de los demás; que hay personas comprometidas socialmente, que piensan en la colectividad antes que en el individuo y que en este barrio hay un montón de este tipo de personas. Gente que reivindica, lucha y consigue, ya sea con su voz, con sus escritos, con su música, con sus dibujos o con sus fotos. Me emociona hasta el punto que, cuando veo las gote-ras del casal, ya me las miro con otros ojos, hasta les he cogido cariño. Porque veo la historia y la ilusión por la creación de és-te local y, aunque sé de la necesidad de construir un nuevo equipamiento -porque éste se nos queda pequeño y se nos cae a trozos- me da pena que deje de ser el casal de barri, emblemática chabola centro de reuniones de Prospe..

Avisaros que de aquí en adelante vais a encontrar las batallitas de gente que vive o ha vivido, colabora o ha co-laborado y trabaja o ha trabajado en el casal o en el barrio; todos ellos es-cribiendo al ladito de nuestras redac-toras habituales, a los cuales felicito por su voluntad, sus letras, su espíritu y su superación. ¡Y deciros que soy admiradora de las unas y de las otras!

Y aprovecho este trocito de edi-torial para comunicar lo que ha suce-dido en la iglesia de Santa Engracia. Quisieron instalar un repetidor de Vodafone en el campanario pero, gra-cias a la rápida reacción de las vecinas del barrio, se han parado las obras, ya que no tienen ni permiso. Pero como ya sabemos que a la iglesia también le gustan los sobrecitos ¿No? Pues nada, como dijo alguien: “¡¡Bendice la pal-ma, el palmón y Vodafon!!”.

2

Page 3: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

“A LES BARRIADES!”

9BARRIS

“Puedo no estar de acuerdo con lo que dices, pero moriría por el derecho que tienes a decirlo”

François Marie Arouet (Voltaire)

Éste no parece ser el concepto que de la libertad de expresión tienen quienes gobiernan en este distri-

to, a la vista de cómo han actuado al denegar toda ayuda para la edición de los materiales de convocatoria de los distintos actos que las entidades lle-van a cabo estos días en nuestros barrios. A la pregunta de un vecino en el plenario del día 12 de marzo del por qué de esta actitud, la res-puesta de un miembro del equipo de gobier-no fue: “que esos ma-teriales no recogen el espíritu de lo que nosotros creemos”.

Van más lejos en su intolerancia y en la au-diencia pública del 11 de marzo, ante las protestas del numeroso público presente en la sala por la falta de respuestas coherentes a las demandas ciudada-nas, la regidora opta por suspender la sesión y abandonar la sala rodeada de una guardia de Korps de unos siete individuos de paisano, sin identificar, que se abren paso a empujones en-tre los vecinos allí congregados, con el resultado de tres personas lesio-nadas, dos mujeres y un hombre, y que, presentes en la sala el día 12 de marzo, demandan explicaciones, pero que no reciben ni una simple disculpa por parte de la regidora. Nunca antes desde que tenemos ayuntamientos democráticos había sucedido nada igual, y siempre en este distrito hemos sido reivindicativos.

En un nuevo intento de coartar la libertad de expresión y recortar la participación ciudadana, en el plena-rio del Consell del día 12 de marzo se retiran dos hileras de sillas a fin de mermar el aforo y con la escusa de las normativas de seguridad se trata de impedir que un grupo de personas, poco numeroso, unos 10 o 12, entre e l l o s trabajado-

res

e n huelga de la empresa de transportes que gestiona el Bus de Barri, pueda acceder al plenario y se efectúa un fuerte despliegue de miembros de la Guardia Urbana en el interior de la sala, lo que provo-ca la indignación de los presentes y el consiguiente enfrentamiento con la regidora, que llega a amagar con suspender el plenario. Finalmente se logra que se autorice a acceder a la sala a los que estaban fuera y se pue-da comenzar la sesión. Como de cos-tumbre, no se da ninguna respuesta satisfactoria a las distintas deman-

das planteadas, se lee el manifiesto de Nou Barris Cabrejada, pero no se abandona el plenario, que es lo que el equipo de gobierno quisiera para así poder tener excusas para no dar explicaciones de su mala gestión y de su actitud prepotente. Se le canta el “Canto a la libertad” de José Anto-nio Labordeta por parte de los pre-sentes. Y se continúa a pié del cañón, que Nou Barris no se rinde.

A la demanda de explicacio-nes sobre la procedencia de su

guardia de Korps del día an-terior responde con evasivas

y a la pregunta sobre si se van a depurar responsa-bilidades por su compor-tamiento desproporcio-nado, ya con el abrigo puesto responde algo ininteligible y hace mu-

tis por el foro, dejando patente una vez más cuál

es el talante democrático y el respeto a la libertad de ex-

presión y participación de este gobierno y sus aliados.

De este comportamiento saben bien los componentes de las nume-rosas entidades del distrito, pero no la gran mayoría de la población, a la cual les llegan tergiversadas (o no les llegan) las noticias a través de unos medios de comunicación que están al servicio del poder. De ahí la necesidad de dar a conocer a través de todos los medios a nuestro alcance la forma en que este gobierno está gestionando nuestros intereses, porque si no es-tamos prevenidos ante los medios de comunicación, nos harán amar al opresor y odiar al oprimido.

Juan García

cRónIcAS DE pLEnARIo

3

Page 4: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

ABRIL-MAIG

Estem davant d’uns moments d’incertesa. L’estafa anome-nada crisi està produint un re-

plantejament de la majoria d’entitats i col·lectius sense ànim de lucre que fan cultura. La manca de finançament pú-blic fa que ens haguem de reinventar, trobar noves fórmules. S’ha punxat la bombolla associativa, apunten alguns. La cooperació, l’autofinançament, el suport mutu, la comunitat, són con-ceptes que agafen molta força.

Inclús les administracions públiques parlen d’aquests conceptes i, suposa-dament, empenyen en aquest sentit. Però, com moltes altres vegades, ens trobem davant de paraules sense sen-tit, ens trobem davant de verborrea, perquè la realitat és una altra. El con-trol de l’acció cultural i la censura de qualsevol activitat cultural crítica i lliure pensadora està a l’ordre del dia.

Estem acostumats a que el pen-sament únic s’intenti imposar. Fa un mesos, la Diputació de Barcelona cen-surava una exposició sobre sexualitat feta pels joves de la Federació de Ca-sals de Joves de Catalunya. De sempre, el poder vol controlar allò que pensa el jovent i adoctrinar-lo. Per sort els joves, com moltes altres persones, són capaços de pensar per ells mateixos, organitzar-se i treballar per valors que generin un món més just. Cosa que tampoc no agrada al poder.

En aquest dies els joves de Sant Andreu s’enfronten a una ordre de fi d’activitats del Rock & Trini, mític lo-cal musical gestionat per una associa-ció juvenil de la Trinitat Vella. Situat a sota de la Ronda de Dalt i a més de 500 metres de qualsevol edifici. L’Ajuntament diu que no sap què ha passat i que no troba cap dels conve-nis signats dels últims anys, i mentres-tant envien un dispositiu de la guàrdia urbana per impedir el funcionament o busquen traves administratives, obli-

gant a complir normatives de disco-teques o gran sales d’esdeveniments a un local juvenil musical que no ha tingut cap denúncia en 21 anys. Està clar: Pensen diferent, construeixen di-ferent. Són molestos al poder.

Les entitats membres de l’assemblea Nou Barris Cabrejada han decidit po-sar el logo que les identifica en tots els cartells i activitats que facin. El Carnes-toltes a Nou Barris és organitzat per les associacions. Amb milers de persones participant, és una activitat de cohesió social i reivindicació. Porta al seu cartell el logo de Nou Barris Cabrejada. El fes-tival de Sopes de Món organitzat per 9 Barris Acull i amb milers de partici-pants també vol portar el logo de Nou Barris Cabrejada al seu cartell. Davant d’això, l’Ajuntament diu que mentre portin els logos de Nou Barris Cabreja-da no paguen els cartells, no accepten la seva factura en les subvencions ni els passen per la impremta municipal. No els interessa un ciutadana i una cultura crítica. Els censuren.

I com a últim exemple clar, el Ca-sal de Barri ha estat multat amb milers d’euros per infringir la normativa mu-nicipal. Una aplicació de la norma amb

zel extrem per part de l’Ajuntament i càstig econòmic per limitar i coaccio-nar l’activitat cultural veïnal. El Casal de Barri és contestatari, pensa per si mateix, diu allò que no l’agrada i aporta alternatives. Tampoc no inte-ressa al poder.

Moments d’incertesa a tot Barce-lona a nivell general i en la zona nord de la ciutat (Nou Barris i San Andreu) a nivell particular. La cultura crítica for-ma part del tarannà de la zona. Molts projectes funcionen de manera autò-noma amb o sense suport d’allò pú-blic. Sembla ser que cada vegada més ens haurem de centrar en el suport mutu i el bé comú, deixant de banda la censura i el control ideològic que volen fer des de les administracions suposadament públiques.

Les propostes culturals crítiques generades des de la ciutadania no només reivindiquem els nostres drets sinó que també construïm les alter-natives per a un nou model social i econòmic i, per tant, cultural.

antonio alcantara “Jese”http://educaciotransforma-

dora.wordpress.com

A copS AMB LA cuLtuRA ALtERnAtIvA I cRítIcA

La censura no és una noveta de ciu. El pSc ja ho feia. com a mostra, aquest mural censurat a la via Favència que va donar material a l’Azagra per a fer el còmic de la pàgina següent.

4

Page 5: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

“A LES BARRIADES!”

7

5

Page 6: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

ABRIL-MAIG

6

Quan la festa és cultura, els somnis es canten als quatre vents. S'encomanen i s'es-

campen. Quan la cultura va de festa, es balla la ràbia. Quan la cultura va de festa, s'obren les finestres dels nostres espais. Aire fresc.

Quan la cultura va de festa, la lliber-tat és una nena que riu amb l'especta-cle. Quan la festa és cultura, la dignitat és un pare donant la mà i la cara.

Quan la cultura va de festa, es comparteixen els errors i les derrotes. I aprenem i avancem.

Quan la cultura va de festa, escri-vim la nostra història i ens fem fortes. Quan la festa és cultura, l'endemà la ressaca és dolça i la memòria recorda que junts ho podem tot.

Quan la cultura va de festa, consta-tem que no ens faran callar; que si no ens deixen parlar, les parets ho faran per nosaltres; i si les esborren, man-tindrem intacta la memòria per com-partir la nostra crònica i no perdre mai el nord.

La cultura va de festa perquè la censura està de caça. Que no cacin les nostres consciències. Que esborrin els nostres murals o censurin els nostres cartells no esborrarà del mapa, mai, la nostra vivència.

Quan la cultura va de festa, la usu-ra tremola de por, i la por canvia de bàndol. I si la festa és cultura, la sole-dat no ens pot.

Mentre la cultura va de festa, els usurers -polítics i banquers- continuen la seva partida perversa, com qui juga a arrencar cebes, irrompent per les fi-nestres a treure'ns de les nostres llars.

Quan la cultura va de festa, la consciència compartida es fa denún-cia i cabreig. Quan la festa és cultura, ens ajuntem perquè volem. Perquè preferim narrar un altre conte.

Quan la festa és cultura, un som-riure són deu mil revoltes.

Quan la cultura va de festa, expli-quem la història dels qui cooperem i somniem mentre construïm alternatives de transformació social, de dignitat i de cultura viva. Quan la festa és cultura, to-tes i tots guanyem i hi tenim cabuda.

Perquè tenim dret a un sostre dig-ne; perquè volem cridar als quatre vents les injustícies que ens ofeguen; perquè estem fartes de prepotència i abusos de poder; perquè recordem perfectament el què hi havia escrit als cartells i les parets que han volgut si-lenciar. Perquè volem llibertat. Lliber-tat d'expressió. Llibertat de moviment. Llibertat de consciència. Llibertat per decidir. Llibertat per decidir sobre el propi cos. Llibertat de reunió. Lliber-tat sexual. Dret a la informació. Lliber-tat per desobeir la por. Llibertat per combatre l'odi, l'autoritarisme i les polítiques retrògrades que ens volen pobres.

Perquè la cultura és la nostra rique-sa; i la memòria, la lluita contra l'oblit. I perquè és la nostra cultura exercir la llibertat sense demanar permís.

El primer diumenge de maig, la lli-bertat va de festa.

Al parc de la Guineueta, de sud a nord i d’est a oest, el primer diumenge de maig obrirem les finestres dels nos-tres espais; sumarem projectes comu-nitaris, cooperatius i d’intercanvi. Ens contagiarem. Ballarem la ràbia gràcies a la tasca organitzada pels companys de les Nou Barris Naits; compartirem tallers oberts i deu mil revoltes amb els espectacles, donarem la mà als nens i nenes dels nostres barris, que riuran amb l’espectacle. Donarem la cara per ells, pels nostres barris i pels nostres projectes. Amb vells i petits i joves que, sembla, vénen com sempre carregats de forces i idees noves.

Juntem-nos, ballem-ho tot i que la usura se’n vagi per on ha vingut, amb la cua entre les potes. Per uns barris en què la cooperació i la transformació social són la nostra riquesa i la nostra dignitat. Per tot això i més, prenem el carrer, els parcs i les places!

“Mentre qui escriga la història siga només el poder, alçarem en la memòria barricades de paper”

Feliu Ventura

Ni usurA Ni CENsurA; Als CArrErs FEM CulturA!

nI uSuRA nI cEnSuRA; ALS cARRERS FEM cuLtuRA!LA cuLtuRA vA DE FEStA 2013

6

Page 7: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

“A LES BARRIADES!”

PROSPE

Aquest any 2013 els veïns i veï-nes de Prosperitat celebrarem la 35a Festa Major, que serà

del 25 de maig al 2 de juny. Com bé sabreu existeix una comissió orga-nitzadora, la Comissió de Festes, que s’encarrega de gestionar diferents aspectes de la Festa Major: gestiona la programació d’actes, gestiona les infraestructures necessàries, gestiona activitats pròpies. La Comissió també té la finalitat de dinamitzar el barri. Per poder-ho fer es programen reunions setmanals, que van començar a finals de gener, i que es fan cada dijous a les 20h al Casal de Barri.

Cada any hi ha més col·lectius que s’apropen a la Comissió per col·laborar amb nous actes, i cada any les perso-nes encarregades de gestionar la pro-gramació han de filar més prim per tal de poder encabir totes les propostes que hi arriben. No ens cansem de ce-lebrar aquesta tendència creixent, ja que és una mostra de l’arrelament de la festa major als nostres barris, i de la bona acollida que tenen aquest ti-pus d’activitats per a la gran majoria de veïns i veïnes. Tanmateix, des de la Comissió hem endegat una crida per reforçar aquesta participació amb la intenció que els diferents col·lectius que tenen la intenció de programar activitats s’impliquin una mica més. És a dir, la petició és de millora de la res-ponsabilització dels propis actes en tot el seu procés (proposta, seguiment i coordinació amb d’altres col·lectius), i de col·laboració amb altres tasques de la Comissió durant els dies de la Festa Major. Pensem que és una bona pràctica i una bona manera de millorar la participació i reforçar lligams entre col·lectius. Uns lligams que també po-den permetre reforçar la qualitat del teixit associatiu del barri.

Val a dir que la Comissió de Festes és a més a més un punt de trobada on conflueixen d’altres lluites i problemes que es couen als nostres barris. Així, l’espai dels dijous és també un espai d’intercanvi d’informació, és un espai per compartir lluites i reivindicacions del barri i del districte, és doncs un espai d’aprenentatge participatiu i de ciutadania. En aquest sentit, reivindi-quem la Festa Major com un espai i un moment per a la creació i el foment de la cultura popular als barris. Una realitat que d’altra banda no entenen els representants del districte. Uns representants municipals que massa sovint intenten desestabilitzar el tre-ball voluntari i l’acció cívica dels veïns i veïnes mitjançant reduccions pres-

supostàries, fent més complexes les tasques burocràtiques, imposant tèc-niques de treball cada cop més pro-peres al món de la gestió empresarial, intentant individualitzar les peticions col·lectives, censurant continguts i negant-se a obrir canals de participa-ció real i processos de transparència política. És per tot això que també de-mandem més implicació amb la Festa Major, per poder ser més fortes i per no perdre espais de participació con-querits de fa temps.

Aquest any i cada any: organitza’t, actua i participa!

comissio de festes de prosperitat

coMISSIó DE FEStES: tREBALL, pARtIcIpAcIó I AccIó

7

Page 8: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

ABRIL-MAIG

ARBRES pRoSpE: ALBIZIAnom científic: AlbiziA julibrissiNnom català: AlbíziA, ACàCiA tApErErAnom castellà: ACACiA dE CoNstAN-tiNoplA, árbol dE lA sEdA

El seu origen el trobem a Àsia, de l’Iran fins a la Xina.

És un arbre que no es fa massa gran, però amb una capçada extensa, poc espessa i amb branques baixes. Les fulles són molt dividides, cadascuna té entre 40 i 60 petites fulles, semblants a les de les mimoses.

Les flors són molt boniques, globoses, formant grups amb aspecte de plomall, i les trobem als extrems de les branques. Les flors, amb colors des del blanc al rosa, donen pas a uns fruits, un llegum aplanat, allargat i comprimit.

Al barri en trobem al carrer Molí, a la petita placeta de la cantonada amb Flor de Neu, a la vorera de Pablo Iglesias, entre Tissó i Poeta Masifern, a la plaça Prosperitat i a la plaça Ángel Pestaña.

Davant del casal, fa dos anys, en van col·locar cinc que malviuen i moren dins d’unes jardineres de ferro, sense que encara ningú hagi explicat el motiu de la seva presència: no fan, ni faran ombra. Necessiten manteniment i reg manual molt sovintejat, que no es fa. Sembla difícil trobar un espai més inhòspit: jardineres de ferro sobre una plaça dura. La temperatura de la terra a l’estiu no sembla el més indicat perquè hi creixi un arbre amb condicions adients. Cal felicitar els que varen tenir aquesta “genial” idea, per a ells, la medalla a la beneiteria!!!

Joan i merce

1 ... 2... 3... 4... 5... 6... 7... 8... 9... 10!!!!! Sí!!! Amiguitos y ami-guitas de la Prospe, la Feria

de Abril Prospera cumple 10 años. Un proyecto que iniciamos en el 2004 y que cada año ha ido calan-do un poco más en nuestros cora-zones. En todos estos años hemos querido mostrar un poquito de la cultura andaluza tan “arrelada” aquí en el barrio y lo hemos hecho con la colaboración de mucha gente. Des-de los grupos del barrio, los centros culturales, nuestros padres en la elaboración de las ya famosísimas migas de la feria, hasta gente fa-mosa como Tomasito, pasando por actuaciones exóticas como la de la gran bailaora japonesa Kayoko Nakata, y cómo no, nuestro esfuer-zo y vuestra participación.

En esta 10ª edición, queremos sor-prender un poco más y ya os anuncia-mos que lo haremos, a nivel gastro-nómico por lo menos. A otros niveles nos costará más ya que, de nuevo, un año más, sufriremos los recortes per-tinentes que, de nuevo, un año más,

no nos impedirán disfrutar de nues-tra Feria, que ésta sí la sentimos como nuestra, y no la del Fòrum, puro nego-cio especulativo.

Deciros también que con motivo del décimo aniversario montaremos una exposición fotográfica en el Casal de Barri de Prosperitat con todos los carteles de estos 10 años y fotografías varias con las que recordaremos este largo camino.

Y nada más, recordaros que la edi-ción de este año será el 6 y 7 de abril, invitaros a todos a que participéis, y daros las GRACIAS a todos por hacer posible que esto haya llegado a los 10 años de vida.

ViVA lA FEriA dE Abril prospErA!!!

FERIA DE ABRIL pRoSpERA 2013

8

Page 9: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

“A LES BARRIADES!”

pasatiempos Municipales*: Encuentra las Diferencias

Palmarè� 9è Festiva� Sól� Par� Cort�

Premio del Jurado al Mejor Cortometraje de FicciónPremi del Jurat al Millor Curtmetratge de Ficció

.SUBJossie Malis, Espanya 2012

Premio del Jurado al Mejor ‘Opera Prima’Premi del Jurat al Millor ‘Opera Prima’

Prize of the Jury to the Best ‘Opera Prima’ LEÇONS DE CONDUITES

Élode Lélu, Bèlgica 2012

Premio del PúblicoPremi del Públic

Public PrizeA NEW WAY OF LIFE

Mikel Mas, Espanya 2012

Mención Especial a la Mejor DirecciónMenció Especial a la Millor Direcció

Special Mention to the Best DirectionLUISA NO ESTÁ EN CASACelia Rico, Espanya 2012

Mención Especial al Mejor GuiónMenció Especial al Millor Guió

Special Mention to the Best ScriptPRÓLOGO

Lucas Figueroa, Espanya 2012

Mención Especial a la Mejor InterpretaciónMenció Especial a la Millor Interpretació

Special Mention to the Best InterpretationYAILENE SIERRA por LA BODA

Marina Seresesky, Espanya 2012

Premi del Jurat al Millor Cutrmetratge de Ficció

.SubjossiE MAlis, EspANyA 2012

Premi del Jurat al Millor ‘Opera Prima’

Leçons de conduitesÉlodE lÉlu, bèlgiCA 2012

Premi del Públic

A new way of lifeMikEl MAs, EspANyA 2012

Menció Especial a la Millor Direcció

Luis no está en casaCEliA riCo, EspANyA 2012

Menció Especial al Millor Guió

prólogoluCAs FiguEroA, EspANyA 2012

Menció Especial a la Millor Interpretació

Yailene Sierra per La BodaMAriNA sErEsEsky, EspANyA 2012

* A la izquierda, el cartel original del Solo para cortos que el ayuntamiento censuró por considerarlo incívico e inmoral. A la derecha, el cartel modificado.

9

Page 10: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

ABRIL-MAIG

ER cÒMIc D’En pAGÉS10

Page 11: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

“A LES BARRIADES!”

25 ANyS DE cASALEL cASAL I L’ASSocIAcIó DE vEïnES I vEïnS:unA vELLA hIStÒRIA

El Casal de Barri de Prosperitat es va començar a idear molt abans de la seva construcció. Va

ser a meitat de la dècada dels 70, en plena lluita contra la dictadura, quan l’AV va proposar al veï-nat elaborar un pla d’equipaments del barri. Amb mol-ta participació, vam anar proposant idees i situant en un mapa allò que crèiem necessari. La discussió va culminar en una festa-as-semblea davant del vell lo-cal, situat als barracons de la Renfe (allà on avui reivindiquem el Casal de Joves i altres equipaments). La proposta d’un centre de barri va ser una de les prioritàries, ja que no podia ser que un barri de més de 25.000 habitants no tingués un sol centre social.

Però te-nir una idea no és tenir una realitat. Va costar molt aconseguir que la reivindicació prengués cos. A Pros-peritat, tot el que és important costa molt d’aconseguir. Primer calia tro-bar un solar adient. I aquest no es va tenir fins que es van aconseguir habitatges dignes per a les perso-nes que habitaven les barraques de Santa Engràcia, les víctimes d’una de les moltes estafes immobiliàries que han sotragat tantes vides (els desno-nats d’avui són víctimes de les ma-

teixes dinàmiques que els estafats i els barraquistes de fa uns anys).

uNA CArrErA d’obstAClEsFins a principis dels anys 80 no hi havia solar. Quan aquest va estar disponible, vam començar a pressionar per urba-nitzar la plaça i construir el casal. Tam-poc això va ser fàcil: a l’Ajuntament li agradava més una senzilla plaça i el Casal complicava i encaria el disseny. Potser per una vegada les pendents del barri, que tants problemes urba-

nístics generen, ens van anar a favor: es podia construir el casal a sota de la part alta de la plaça.

Els ensurts, però, no van acabar aquí. Un dia va sal-

tar l’alarma. Fecsa, l’actual Endesa, fent ús de la seva proverbial prepotència, estava fent un forat per

col·locar un transformador just al lloc on havia de cons-

truir-se el casal. Com que els primers contactes per moure’l

no donaven solució, la resposta va ser passar a l’acció. Un diumenge

al matí es va convocar una as-semblea i, després de valorar la situació, es va optar per fer una activitat espectacular: tirar un parell de cotxes abandonats

al sot a mig construir. L’endemà les imatges de la gent “enciste-llant” dos cotxes al forat van aparèixer a diversos mitjans de comunicació, fent res-sò de les nostres de-

mandes. Fecsa va ser invitada a canviar el transformador de lloc (causant altres molèsties conegu-des per tothom), però l’espai per al casal quedava lliure. I aviat, les obres es van posar en marxa.

Ja teníem l’obra en marxa, però faltava el més important. Un casal és un espai, però sobretot és la gent, com es relaciona, com participa. Ha-víem lluitat per tenir un espai del barri i per al barri. I érem conscients que això no ho complien els centres cívics

11

Page 12: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

ABRIL-MAIG

municipals gestionats des d’una òpti-ca burocràtica i on sovint el veïnat era tractat més com a client que no com a persona activa. Havíem lluitat per un Casal autogestionat per al barri, obert a tothom, adaptat a les activitats que la mateixa gent volgués fer. I aquesta va ser una altra qüestió que va cos-tar molt d’aconseguir, ja que des del poder municipal es veia amb recel l’activisme participatiu i l’autogestió dels centres social que reivindicàvem a Prosperitat o a l’Ateneu de Nou Barris. Al final, però, es va imposar la lògica, i l’Ajuntament va acceptar ce-dir la gestió a l’AV enlloc d’omplir-lo d’empleats públics o donar la gestió a una empresa externa.

L’AV de Prosperitat va acceptar el repte, no per controlar el Casal, sinó per facilitar l’autogestió. Per aquest motiu des del començament es va crear una comissió gestora integrada per membres de l’AV i persones inte-ressades en la participació al Casal. Va ser, per exemple, aquesta comissió, i no l’AV, la que va decidir una qüestió tan important com la contractació del primer treballador, el Xavi Cañadas.

Durant bastants anys l’AV va ser el gestor formal del Casal, però la ges-tió real es portava des de la gestora. A mesura que el projecte creixia, es feia més complex, era clar que cada cop l’AV tenia menys capacitat per a la gestió, i per aquest motiu finalment es va acordar passar la gestió formal a una nova entitat (primer la Peca i des-prés la Peca 2), amb les que compar-tim corresponsabilitats i projectes.

pArts d’uN MAtEixA històriAEl Casal també va significar per a l’AV una pèrdua de visibilitat. Abans, quan no teníem equipaments, les poques iniciatives culturals es feien sovint a la AV, al vell teatret cedit per la Pa-rròquia de Santa Engràcia o en algun espai cedit pels centres escolars del barri. Un cop obert el Casal, aquestes activitats ja no s’han fet més, i la tas-ca de l’AV ha quedat més centrada en activitats de caire reivindicatiu.

Potser hem perdut visibilitat, però el barri ha pogut comptar amb un espai i una dinàmica d’activitats i participa-ció que és la que volíem impulsar quan vam iniciar la reivindicació del Casal.

El Casal ens ha donat molt, al barri i a l’Associació. És el nostre espai de lleure, de convivència, de trobada amb els amics, de celebracions, de xerradeta al bar. És també l’espai que permet fer assemblees i reunions en bones condi-cions, de discutir dels problemes del ba-rri i d’organitzar activitats. Durant molts anys ha estat la seu de reunió de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris (ara traslladada al nou local de l’AV, veí del Casal).

Els companys i companyes d’altres barris sempre ens diuen que envegen la vida social del Casal, la seva vitalitat. Es un espai estratègic, una col·lectivitat de la qual en formem part. I per això, ara que compleix 25 anys, estem com-promesos per treballar per un nou es-pai que compleixi les necessitats de l’equipament. I és que Casal i AV són parts d’una mateixa història, d’un barri participatiu, inquiet, reivindicatiu, una mica “xulo”, imaginatiu, solidari. Una història que només es pot fer si moltes persones s’impliquen a dur-la a terme.

albert recioaV prosperitat

Assemblea veïnal a la plaça de Santa Engràcia

12

Page 13: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

“A LES BARRIADES!”

En diciembre de 1988, cuando el Casal llevaba funcionando unos pocos meses, se convocó una

Huelga General en defensa del trabajo juvenil. En Nou Barris se creó un comi-té unitario. El Casal fue la sede de sus reuniones y el almacén de las miles de octavillas que se repartieron por las barriadas. Una tarde recibimos una llamada del Distrito: “tenéis que sacar la propaganda”, “no es el lugar adecuado”. No aceptamos la sugeren-cia. El Casal del Barri estaba gestionado por la Asocia-ción de Vecinos, abierto a todos los vecinos y vecinas, a todas las entidades, a to-das las luchas que busca-ban mejorar las condicio-nes de trabajo, o conseguir un barrio mejor. Casal y lucha social no estaban re-ñidos.

Esto ha sido una cons-tante en la historia del Casal. En los primeros tiempos, a una charla defendiendo la enseñanza pública le suce-día un acto en solidaridad con Carlos Hinojosa, joven de Nou Barris que un con-sejo de guerra condenó a 13 años de prisión por declararse objetor de con-ciencia. Ante las agresiones sexuales sufridas por unos jóvenes del barrio en los terrenos de Renfe Meridiana, las asambleas cele-bradas consiguieron que no se culpa-bilizara gratuitamente a unos vecinos gitanos rumanos del barrio Porta. Exi-gíamos “libertad sin miedo”, presencia de trabajadores sociales en las calles y que se encontrara a los culpables. Re-sultaron ser unos jóvenes de Verdum y no los citados gitanos. En el casal se organizó una de las manifestaciones más numerosas de la historia de Pros-peritat.

El Casal participó en el encierro de inmigrantes sin papeles y estuvo ac-tivo en la creación de la Xarxa 9 Ba-rris Acull. Los nuevos vecinos tenían los mismos derechos que el resto del vecindario. Recordamos la solidaridad con la ocupación de Can Masdeu, to-do un ejemplo de resistencia, y con los dos desertores de la Guerra del Golfo

escondidos en la Parroquia de Santa Engracia. También se celebraron actos informativos por unas ciudad sin nu-cleares, y por la necesaria reducción y reciclaje de los residuos.

El Casal ha sido testigo de impor-tantes actos convocados por la Aso-ciación de Vecinos. A modo de ejem-plo, recordamos la presentación del Plan Especial del barrio y las sesiones de consulta celebradas, que explica-ban el plan y recogían las propuestas

de los vecinos. La larguísima e impor-tante lucha contra el aumento abusivo en los recibos del agua dio lugar a de-cenas de asambleas que analizaban la situación y organizaban las necesarias movilizaciones. En otras ocasiones se denunciaban los aumentos desmesu-rados en el precio del transporte pú-blico. Se llegó a llamar a no pagar.

Últimamente el Casal ha participado en diversos ac-tos solidarios con el pueblo de Haití o más recientemen-te con la Universidad Popu-lar, que desarrolló sus acti-vidades en las gradas de la plaza Angel Pestaña.

Debates, presentaciones de libros, charlas, exposicio-nes, recogida de firmas so-lidarias, conciertos, sesiones de teatro o proyecciones de cine ayudaron a la protesta y la reivindicación. En 25 años el número y la variedad de acciones ha sido muy im-portante.

La cesión de los locales y las necesaria infraestructuras a asociaciones, colectivos de trabajadores y equipamien-tos del barrio han permitido celebrar los actos en condi-ciones dignas y mas útiles para los asistentes, favore-

ciendo su participación.

Hoy estamos ante una dramática paradoja. Durante muchos años, lu-chamos por conseguir derechos so-ciales y mejoras. En la actualidad tene-mos que poner al Casal al servicio de la lucha contra los recortes. No pre-tendemos avanzar, sino que no nos arrebaten los derechos alcanzados. En eso estamos.

el cabrero de torre baro

EL cASAL Y LA LuchA SocIAL13

Page 14: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

ABRIL-MAIG

13

Fa 25 anys que els veïns i les veï-nes del barri de Prosperitat van aconseguir fer realitat el Casal

de Barri de Prosperitat. Va ser fruit de la lluita veïnal per a la demanda d’habitatges dignes per als barraquis-tes de l’actual plaça Ángel Pestaña. Aquest moviment va reivindicar la ur-banització de l’espai i la construcció d’un local social que articulés la dinà-mica associativa existent i fomentés l’activitat cultural, deficitària a la zona. I ja des de l’inici, el Casal ha esdevingut un espai so-cial i cultural compromès amb el seu barri.

Durant aquests anys, des del Casal de Barri s’han desenvolupat multitud de propos-tes socials i culturals, com ara concerts, exposicions, tallers, vermutsicals, actes infantils... i amb moltes acti-vitats a la plaça Ángel Pestaña, que ha esdevingut el cor del barri. El Casal també ha do-nat suport a innumerables iniciatives i s’ha implicat en reivindicacions socials que han anat des del No a la Guerra, les vagues gene-rals o l’actual Nou Barris Cabrejada.

A l’època que més em va tocar viure de prop, vaig poder constatar la impor-tància que va tenir el Casal a l’hora de canalitzar i facilitar moltes iniciatives. Com l’intens i esgotador suport al tan-cament a l’església de Santa Engràcia el 2001 en defensa dels drets dels im-migrants, amb el qual van col·laborar moltíssimes entitats i veïns del barri, i que va formar part de l’embrió que me-sos més tard va constituir la Xarxa de 9 Barris Acull. També recordo l’entusias-me que ja transmetien des de l’inici ‘els capibola’ en la visualització d’un Festival de Blues al qual vam donar el suport per fer possible el somni, que amb el temps ha esdevingut èxit, passant des de la

primera edició amb clau de Prosperitat fins a ser un Festival de Blues de Barce-lona molt arrelat a Nou Barris. I sempre posant l’accent en trobar complicitats, va ser molt important la col·laboració de l’escola Tibidabo, que durant dos estius ens va obrir les seves instal·lacions per poder realitzar l’imprescindible Prospe Beach en l’època de les reformes eter-nes de la plaça Ángel Pestaña.

I com a assignatura pendent que no va prosperar, el projecte Prospe Viva, des del qual vam fer diferents prospeccions per tal d’articular i millo-rar la nostra xarxa associativa i donar respostes conjuntes al nostre barri. No ens vam sortir, però així i tot, el Casal es continua trobant a un barri de Pros-peritat molt VIU, amb una xarxa asso-ciativa força arrelada, de les més riques i potents de tota la ciutat, i de la qual el Casal de Barri sempre s’ha fet ressò. Una força associativa amb participació de joves i adults que dóna impuls a les activitats i reivindicacions del propi tei-xit associatiu. Un barri que també s’ha guanyat a pols els equipaments per a

nens, joves i gent gran. Un barri que ha lluitat junt en innumerables ocasions i que sap gaudir com ningú en la seva gran Festa Major, popular i participa-tiva, que ha tingut en les seves penyes un efecte regenerador.

I una de les peculiaritats que desta-caria del Casal de Barri durant aquests 25 anys ha estat la característica de la seva

gestió que, amb diferents fórmules, sempre ha tingut els veïns al davant. Però per a la majo-ria de veïns que han

utilitzat el Casal, aquest esforç i compromís en la gestió del Casal

ha passat quasi desapercebut. Podríem dir que el Casal

ha aportat molt en aquests 25 anys al barri i que el seu ti-pus de gestió ha es-tat clau perquè així sigui. Tot un esforç ciutadà per acon-

seguir gestionar el Casal en benefici de

tota una comunitat, que s’ha de fer aportant

una metodologia molt transparent i en la qual puguin

participar més veïns. Aquesta gestió ciutadana és vital perquè el Casal continuï revertint al barri serveis culturals i sobre-tot socials, tal com ho ha fet fins ara.

Celebrem els 25 anys amb empenta cultural, inquietud social i compromís ciutadà. En un barri divers, en temps de crisi i lluitant per a la seva cohesió.

El CAsAl És bArri dE prospEritAt!

PS: Quan acabi l’era de l’austeritat, to-carà fer un nou equipament als solars de la Ideal Plàstica Flor, que dignificarà les precàries instal·lacions del Casal.

pedro cerVera

EL cASAL ÉS BARRI DE pRoSpERItAt14

Page 15: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

“A LES BARRIADES!”

13

9 Barris Imatge va néixer l’any 2001 de la mà d’un grup de fo-tògrafs del barri de Prosperitat,

a Nou Barris. Durant aquests més de deu anys ens hem dedicat a fotogra-fiar el màxim d’activitats, reivindica-cions, espectacles, festes populars i personatges i col·lectius del barri i de tot el districte.

El nostre principal objectiu és do-cumentar fotogràficament els esde-veniments i la realitat que fa possible que el nostre barri sigui com és, amb els seus defectes i les seves virtuts. A més, seguint amb l’esperit del barri que tant s’encomana, tot això ho fem de forma desinteressada i aprofitant per conèixer gent excepcional i apre-nent cada dia més sobre allò que més ens apassiona: fer fotografies.

També, un cop a l’any, organitzem amb el Casal de Barri de Prosperitat

el concurs fotogràfic dedicat a un dels membres fundadors, josep An-ton Cordoncillo, que ja no està en-tre nosaltres. També fem activitats, exposicions i projeccions durant tot l’any i especialment a la Festa Major de Prosperitat.

L’any 2008 vam inaugurar un es-pai a Internet, 9barrisimatge.org, que va permetre mostrar la nostra feina d’una manera més directa i, sobretot, més econòmica. Actualment comptem també amb espai a les xarxes socials i seguim publicant tot al blog.

Darrerament estem augmentant el nombre de membres i els projectes on participem. Així, comptem amb un nou espai a l’AVV de Prosperitat on podem realitzar cursos, tallers, etc.

Enguany també estem muntat un projecte paral·lel, 9banalògica, enfo-

cat a tots els amants de la fotografia tradicional per poder seguir disparant amb antigues càmeres de rodets. En-cara estem començant, però sembla que tindrem un laboratori (amb am-pliadores, productes químics, paper fotogràfic, etc.) al Casal de Joves de Roquetes.

Ens queda donar les gràcies a to-tes les entitats del barri que recolzen el projecte de diferents maneres, i deixar molt clar que NO rebem cap subvenció pública per part del dis-tricte de Nou Barris ni recolzament de cap mena.

Així que ja ho sabeu, si sou aficio-nats a la fotografia o senzillament us encanta recordar els esdeveniments que van succeint al barri, no dubteu en visitar el blog, on trobareu tota la nostra feina classificada per anys: http://9barrisimatge.org

12 AnYS DE DocuMEntAcIó GRàFIcA A 9 BARRIS15

Page 16: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

ABRIL-MAIG

los problemas e iniciativas sur-gidos de los barrios, de la cul-tura de base, nunca han tenido

un espacio destacado en los grandes medios de comunicación.

En los difíciles y reivindicativos años 70, cuando la dictadura aflojaba, y gracias a la complicidad de perio-distas comprometidos como Huertas Clavería (ahora recordamos el sex-to aniversario de su muerte), Maria Eugenia Ibáñez, Maria Favà y tantos otros, las luchas de los vecinos de los barrios por mejorar su calidad de vida tuvieron un resquicio en la prensa de gran tirada, la que leen los políticos. De la misma manera que actualmente jóvenes periodistas intentan conven-cer a sus editores de que la reivindi-cación de los vecinos de Prosperitat para que se abra la residencia de la calle Molí merece tener un espacio en el periódico.

Hay que montarla muy gorda para conseguir hacerse oír y que esa voz llegue donde tiene que llegar. ¿Cómo se ha llenado ese vacío todos estos años? Liándose la manta a la cabeza y montando medios de comunicación propios. Los vecinos de Prosperitat siempre han valorado la importancia de la comunicación como una herra-mienta para dar a conocer las luchas vecinales y para “hacer barrio”. Con mucho trabajo y voluntarismo, po-cos medios y una humilde pero firme vocación periodística, es decir, con la voluntad de hacer un trabajo digno, el barrio de Prosperitat puede estar

orgulloso de haber producido varias publicaciones periódicas durante es-tos últimos 25 años.

“A todo el barrio” (ahora “A tot el barri”), la pionera, nacida con la Aso-ciación de Vecinos en 1974, todavía continúa editándose como mínimo una vez al año. Leer toda la colección supone enterarse de cada una de las

reivindicaciones, luchas, mejoras, vic-torias y derrotas de la historia colec-tiva de Prosperitat. “A Ver”, revista semanal de tamaño cuartilla editada por la Coordinadora de Deportes de Prosperitat y surgida a finales de los años 70, publicó cerca de un centenar de números informando puntualmen-te a los vecinos de las vicisitudes del deporte de base.

DE ‘LA pRoSpERItAt’ A ‘A LES BARRIADES’, 25 AñoS DE puBLIcAcIonES DE BARRRIo

“A todo el barrio” (ahora “A tot el barri”), la pionera, nacida con

la Asociación de vecinos en 1974, todavía

continúa editándose

16

Page 17: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

“A LES BARRIADES!”

En los años 80 los jóvenes del ba-rrio canalizaron la necesidad de ex-presarse por ellos mismos a través de diversas publicaciones y fanzines, co-mo el “Sólo para locos”, la revista im-pulsada en 1984 por el Casal de Joves de Prosperitat que estuvo 15 años en el candelero y se convirtió en un ver-dadero vivero de artistas gráficos que llegó a ganar, entre otros, el premio al mejor fanzine del Salón del Cómic de Barcelona en 1989. O “La Oruga”, editada en el 85 por los jóvenes que se movían por el bar Canasto Volador de la plaza Ángel Pestaña, un fanzi-ne que se hacía eco de la muy viva escena musical de la época y de las

inquietudes de los jóvenes hijos de la inmigración. El “14 Birras” recogió el timón de las revistas gráficas de Pros-peritat durante esta última década y no había fiesta o evento en el barrio que no contara con la presencia de sus responsables y la famosa hucha de apoyo a la publicación.

“La Prosperitat”, “publicación fes-tiva y crítica que sale una vez al año”, nacida en el 88 junto al Casal de Ba-rri y promovida por la comisión de Fiesta Mayor ha recogido durante 25 años y hasta la actualidad las voces de todas las entidades del barrio, el programa de fiesta mayor y las críti-

cas, despiadadas pero constructivas, a las meteduras de pata de todos los ayuntamientos. Un trabajo imposible de financiar sin el apoyo de los co-merciantes de Prosperitat (atreverse con una tirada de 10.000 ejemplares es toda una hazaña en los tiempos que corren). Y la revista que tenéis en las manos, “A les barriades”, ha nacido recientemente como un nue-vo proyecto del casal con el objeti-vo de tener una voz propia y con-tinuada en el barrio, informando de la agenda cultural y canalizando las iniciativas surgidas de las entidades de Prosperitat.

Éstas y otras publicaciones han cumplido, de manera más o menos consciente, un triple papel: Comuni-carse y organizarse entre los vecinos. Promocionar la cultura local. Llamar la atención a las administraciones públi-cas sobre los problemas. Y otra fun-ción menos inmediata pero de esen-cial importancia: Dejar constancia de la memoria histórica de la vida del ba-rrio. Gracias a su existencia, los veci-nos de Prosperitat han podido escribir y leer su propia historia.

Y a más de uno en el Ayuntamien-to se le han debido subir los colores. Porque siempre están pendientes de lo que se dice en los papeles, aun-que sean modestos. Hace ya algunos años que se les abren nuevos frentes desde Internet. Comunicación inme-diata y veloz, barata y que comple-menta a la perfección a las hojas im-presas, siempre más complicadas en su elaboración pero que conservan el valor de un objeto fruto del esfuerzo colectivo.

elia herranz

“Sólo para locos”, la revista impulsada en 1984 por el casal

de Joves de prosperitat se convirtió en un vivero de artistas

17

Page 18: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

ABRIL-MAIG

El dibujo, a imitación o recreación de la realidad, la simulación del bel canto de la lechuza, y la prostitu-

ción del género masculino en guerras y campos de fútbol, son algunas de las prehistóricas disciplinas a las que ha de-dicado el ser humano su pasar el tiempo. Hay otros primates y algunos mamíferos de los que se conoce su capacidad pa-ra la representación plástica u ‘pretec-nológica’, pero, parece ser, que si tras perpetrar su obra el artista no es capaz de explicarla de palabra o por lo menos catalogarla con alguna nueva palabra o dislate, como que pierde valor. Como el ELEFANTE que pinta tan majo y tiene mi-llones de visitas en Youtube pero final-mente sus cuadros tan grandotes no se venden bien. Pues porque no se explica.

Para nuestra desgracia y escarnio comparativo con la Ciutat Vella, en Nou Barris los yacimientos artísticos prehistó-ricos fueron arrasados por los layetanos, los romanos, los visigodos, los árabes, los franceses, las tropas nacionales, las olimpiadas socialistas, los cien mil hijos de Pujol y las tiendas de souvenirs. Los pocos elementos artísticos antiguos y destacables de Nou Barris que aún se mantienen en pie son el ‘acueducto ro-mano’ de Ciutat Meridiana, la vía también romana de Vía Julia, el ‘castillo medieval’ de Torre Baró, el Manicomio de la Santa Cruz (brillante ejemplo de la arquitectura europea manicomial del siglo XIX y aún en uso), las goteras y desconchones de la zona residencial Can Peguera, y la Ali-mentación Mestres de la calle Badosa. Vestigios plásticos ni uno.

Así, la primera muestra de arte plás-tico noubarriense (o noubarrino, en esto no se ponen de acuerdo ni los arqueólo-gos ni los antropólogos ni los paleontó-logos estratigráficos), de la que se tiene constancia y muestra, la hallamos en los albores de los años 80 del siglo XX y es un fanzine autoeditado y titulado como LA CABRA. En esta revista, aunque en su mayoría dedicada a disciplinas artísticas

de menos dificultad como la poesía, la prosa y la protesta lírica, ya aparecen los primeros monigotes que se podrían denominar ‘arte nouabrriensis’ perpe-trados por algunos pintamonas locales, entre los que destacan dos que con el tiempo se convertirían en MAESTROS de la Escuela Noubarriensis: Carlos Azagra y Alfonso Tamayo.

El primero de ellos, firmando como AZAGRA y venido de las tierras del este, fue uno de los precursores del ‘dibujo o tebeo denuncia’, en el que se ajusta las cuentas a los poderosos del momento y se incita a la rebelión del pueblo con-tra estos, algo inimaginable hoy en día. El segundo, firmando como TAMAYO inventó la ‘línea fina pero parda’ y los personajes sin cabeza que pensaban de-masiado. Tras inaugurar estas sendas ar-tísticas hasta el momento impensables, estos dos pájaros continuaron colabo-rando con las excelencias artísticas que se nos avecinan.

LA ORUGA es el siguiente fanzine que aparece en Nou Barris, y suponemos que a causa de la proximidad de las monta-ñas tiene también ese titulo tan natura-lista que se remata con un ‘Para la gente que se arrastra’. Por desgracia también en esta serie son mayoritarias las obras menores (poesía post-industrial, prosa pre-apocalíptica, esoterismo de la crisis del petróleo), pero también aparecen nuevos dibujantes y sobre todo prime-ras dibujantas como IVET o CRYSTINA a las que hay que sumar unos tales PAKO, DAVIT EL PUNKI, GONZALO… Todos ellos dibujantes de la ya conocida en Barcelona como ‘línea chunga’ (supuesto estilo que a veces venía a demostrar que quedaba bonito dibujar mal y a veces demostraba que quedaba fatal no saber

dibujar mejor) y cuya temática rondaba por los bares, el entretenimiento con las nuevas drogas y el cagarse en la policía, los banqueros y dios.

Surge entonces el fanzine SÓLO PA-RA LOCOS, que ya con su nombre pa-rece querer alejarse de los naturalismos de cabras y orugas y plantear un reto conceptual. Fundado por SANTOS VO-LADOR y BENITO ELMADITO tras apare-cérseles la virgen de La Moreneta en un autobús de la línea 32, sus tres primeros números inciden en las artes menores y absurdas (venga escribir, que empeño), pero tras la llegada desde las tierras del oeste del dibujante JORDI LAPEDRA la artesanía de los iluminados del momen-to pasa a un segundo plano y se impone el dibujo. Este LAPEDRA, que tenía con-tacto con los bajos fondos artísticos de las tribus del oeste y conocimientos de prestidigitación, facilitó la adhesión a la causa de artistas foráneos como PELUT, LOS HERMANOS DOLL, SANTAMARÍA, BELLVI, GIRALT… a la que se unieron artistas locales como el maestro TAMA-YO, el maestro JUANITO GARRAFA, que fue otro de los mejores representantes de la escuela noubarriense con su línea clara-chunga-cachonda, RAPAMONPÓ, GOYI…. colaboraciones del maestro AZAGRA y de artistas aún más foráneos como MIKEL VALVERDE, MAURO EN-TRIALGO y otros. Durante varios años SÓLO PARA LOCOS inundó Nou Barris de dibujos, tebeos y grafitos, destacan-do también por las fiestas de presenta-ción que organizaban y se contaban por detenciones policiales artísticas. Final-mente, en 1990 ganaron el Premio del Salón del Comic de Barcelona al Mejor Fanzine, y en el 91 la Bienal de Barcelona y varios reconocimientos artísticos en los salones internacionales de pintamonas de Angoulême y Greboble en Francia y de Lucca en Italia.

Llegó entonces el MARISCAL a Nou Barris. Lo trajeron los del SÓLO PARA LO-COS a Nou Barris, concretamente al bar

LA EScuELA DE DIBuJo nouBARRIEnSIS

La primera muestra de arte plástico

noubarriense es un fanzine titulado La cabra

18

Page 19: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

“A LES BARRIADES!”

EL CANASTO VOLADOR de la plaza Án-gel Pestaña, a la sazón gruta de reunión de las tribus artísticas noubarrienses (dibujantes, músicos, poetas, payasos y malabaristas, trileros,,,). Llegó el MARIS-CAL, los del SPC le dieron de beber y fu-mar al gusto, el artista se trazó un dibujo de COBI EN LA BARRA (en manos hoy en día de la familia VOLADOR), y se fue por donde vino pero mejor puesto, ese día quedó inaugurada en el barrio una nueva disciplina plástica que iba a causar furor en Nou Barris, Barcelona y el país todo y que se llama CARTELISMO.

Estando todo por hacer ante el reto de unas OLIMPIADAS que iban a poner a Barcelona en el mundo, la administra-ción inventó el DISEÑO BARCELONA (o ‘diseño Cobi’) y decidió patrocinar las cartulinas y hasta los pantones a los artistas de la ciudad. A esta moda lige-ra pero sabrosa se apuntaron varios de los artistas locales, entre los que desta-caron AZAGRA, TAMAYO, PELUT, LAPE-DRA, GARRAFA… Gracias a este ‘boom’, hoy estos autores están casi retirados en sus casas de campo, ribera o costa, con jardín o huerto, viven de las rentas de aquellos gloriosos años o trabajan es-porádicamente como expertos asesores para grandes multinacionales del mun-do editorial o la publicidad, y muy de vez en cuando realizan alguna colaboración displicente para actividades menores ba-rriales: carteles para butifarrazas o ferias del vino, etc…

Tras el boom socialista vino el susto, y durante una temporada las expresio-nes artísticas parecieron desaparecer. Pero no. Se estaba gestando la genera-ción del fanzine 14 BIRRAS, en la que de nuevo y ahora al alimón de la moda Son Goku, se venía a dar relumbrón a la disci-plina del dibujo y su edición con artistas de variados estilos pero todos alrededor de la ‘línea chunga’: feismo, arte povero,

rayote punk, llámale como quieras… Y con una temática común y extendida en su momento: nos engañan, esto es una mierda, protesto, y ponte otra birra, ¿ca-torce ya?, joer. De estos y entre muchos varios autores cabe reseñar a MAZAS, PAGÉS y ZEJU. El primero destaca por un trazo excelente que va del punk a la lírica según el tema o lo nublao del día, el segundo se ha especializado en boli-grafía de retratos sociales y musicales, y el tercero es el más naturalista y radical en su clasicismo a prueba de encargos y aciertos.

A día de hoy y a esta hora del vermú (vayamos acabando), y como que parece que en la actualidad el único papel que existe es el de aluminio para liar bocatas y el de liar para liar (lo parece, pero esta revista es testimonio de que no), el di-bujo o su semejante, EL GRAFFITI, se ha trasladado definitivamente a las paredes, muros y muretes del barrio, y aunque en esta ya casi clásica disciplina abunda más

el tag y el garabatismo (no confundir con monigotismo), también aparecen algu-nos dibujantes o ‘plantilleros’ destaca-dos, de los que no voy a referir firmas no vaya a ser que confunda estas con algún adhesivo de cerrajería y la pifie y no ten-go gouache blanco a mano. En cuanto al CARTELISMO también aventuraría que lo que es el dibujo-dibujo como tal, con su dibujante detrás. casi ha desaparecido, y nos encontramos habitualmente con obras más de collage o retoque fotográ-fico que de la ILUSTRACIÓN, como final-mente vamos a llamar a esta disciplina de pintamonas, monigoteros, que por lo menos hasta hoy han dado (o lo han intentado) algo de color a las divertidas vidas de sus vecinos. Hasta hoy. Pero de la muerte del DISEÑO ya hablaremos en el entierro de la NOVELA, mientras tanto DIBUJEN, que algo queda.

Primavera 2013 en Nou Barris de Bar-celona

anacleto aGente secreto

tras el boom socialista vino el susto... Se estaba gestando la generación del fanzine 14 birras

19

Page 20: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

ABRIL-MAIG

Aquest Casal del Barri no és un espai de tots i totes: encara que vulguem, no pot ser-ho!

Només fixant-nos en la composició física de l’edifici, de formigó pur i dur, sense zones de silenci, sense zones insonoritzades, la primera sensació en entrar per la porta és soroll, olor de cuina, sobretot a les tardes.

Per molt que la gestora, els usuari@s, puguem promocionar, di-namitzar, exigir als polítics municipals, l’espai és el que és, no serveix per a tots els veïns del nostre barri, és útil per a una part de la població.

Per la qual cosa hem de fer un “su-ma i segueix”, seguir exigint un casal de barri digne per a tothom, i en lloc de parlar d’allò que ja tenim i ja fem servir com podem, anem a potenciar el futur de l’equipament al barri.

Només serà possible el futur Casal si realitzem un treball de reflexió co-muna d’allò que ens falta ara mateix, d’allò que avui necessitem, i d’allò que detectem que podrem necessitar en el futur. Per això s’ha de reflexionar, de vegades parar o frenar un temps, de-dicant-hi esforç, i amb ajuda externa ho podem aconseguir.

Les formes de diversió, cultura, de vida i de relació que hi ha al barri són molt diverses, no totes formen part de l’espai comú del barri.

Durant els 35 anys de Festa Major s’han generat formes de diversió i de relació entre veïns. Durant 25 anys el Casal també ha tingut un paper pro-tagonista en la cohesió cultural i cívi-ca del barri. I tot això, no ho podem oblidar, potenciat des de fa més de 40 anys amb l’Associació de Veïns, les Ampas, els grups, col·lectius, en definitiva, allò que es mou i ens dó-na vida.

Però encara falta sumar, ens falten més persones i grups que no poden es-tar presents per la forma de convivèn-cia, diguem, establerta. Perquè aquests grups puguin participar i estar presents en la vida diària del Casal, s’han de fer presents de manera natural i no fo-rçada. Per això, des Prospecapaç, ens proposem posar una mica d’aquesta varietat cultural, de diversitat, i sobre-tot una cosa que ens preocupa, de fu-tur real, participatiu, coherent i amb un ingredient del qual disposem de molt volum d’estoc: alegria i il·lusió, que són el motor d’arrencada per mantenir les nostres vides en alça.

Pretenem contaminar els veïns, entitats, col·lectius i, a més, volem participar de la vida social del barri. Però també volem opinar, volem re-bre opinions, perquè només la inte-rrelació entre tots i totes fa coherent l’existència d’equipaments com el Ca-sal de Barri.

Situar el Casal a nivell alt d’utilització i de referència és un objectiu de fa 25 anys i dels propers anys i dècades. Només serà possible si estem d’acord que l’equipament, tal i com està, no

ens serveix en endavant, que hem de projectar un nou Casal, un edifici o edificis amb l’estructura que realment ens projecti al futur, que puguem es-tar tots i totes presents i els col·lectius i veïns puguin realitzar les seves ac-tivitats. Que aquest projecte des d’un passat que va ser imperfecte per les necessitats imperioses (teníem fam i set de realitzar la nostra cultura prò-pia), avui tenim clar que ja en part l’hem creat, però que volem crear més cultura a tots els nivells i situacions.

Tenim l’espai, la Ideal Plàstica Flor, tenim el teixit associatiu... ¿en tenim ganes? Si és que sí, hem de continuar el procés reivindicatiu i necessari, sempre amb alegria, il·lusió, participa-ció i molta, molta pluralitat. La suma ens fa viure millor.

Des de Prospecapaç, no només ho creiem, ho exigim a la res-ta, SUMA, SUMA, SUMA, en els nostres caps Capaços no ente-nem la resta!!!!

ProSPeCAPAç

Aquest article està realitzat en part amb lletra Anna Beta

¡el CASAl De BArri, PArA toD@S!20

Page 21: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

“A LES BARRIADES!”

Quan t’encarreguen escriure un article que lligui la música a Prosperitat i el 25è aniversari

del Casal del Barri, no saps massa bé per què, acabes accedint-hi.

Potser era l’hora del vermut i des-prés del segon et trobes més motivat, o per la mirada hieràtica com la d’un faraó del pare d’en Sergio. Però el cas és que vaig assentir, i de primeres em van venir al cap els noms dels grups que en 25 anys ha produït aquest ba-rri. Però segur que em deixaria algun sense anomenar i vaig considerar in-just deixar d’esmentar encara que si-gui un dels noms dels discrets grupets que van contribuir a l’espectre musical actual. Després vaig pensar en ano-menar els grups que han passat pel nostre barri en 25 anys, feina encara més complicada que la d’abans, per l’aspre volum de conjunts, agrupa-cions i bandes que hem tingut durant aquests anys i així segur que queda-ven uns quants sense reconeixement, així doncs, també era injust.

Potser només passava per fer una reflexió senzilla i temporal d’allò que havia viscut durant aquests 25 anys.

Hem tingut molta sort donat que hem pogut viure, no ja el final d’una etapa i el començament d’altra, sinó el procés de com la música i el joves han facilitat la transformació de l’espectre musical i social al món i en definitiva al nostre barri.

Durant aquest temps hem vist passar de la tradició i continuïtat de l’esperit espontani del rock i el punk a camins que han portat a l’experimentació i al progrés, mestissant-se moltes ve-gades amb ritmes i corrents musi-cals foranies i au-tòctones, progressant amb una quantitat increïble

d’estils. De les arrels pures i essencials del rock vam agafar naus que van portar la música a noves costes avant-guardistes. De la noció de comunitat (aquesta que ha contribuït a deixar-se transformar fent servir la música per tenir sentiment de pertinença, una comunitat que ha pensat en la for-mació, en disposar d’espais on posar en pràctica i compartir els nostres co-neixements i tenir pares i mares que abnegadament han recolzat als seus fills i filles en les seves passions musi-cals) per arribar a dies d’ara i tenir mú-sics que podem anomenar artistes.

Hem vist com la creença del so essencial del rock ha acabat bresso-lat per un nou enfoc, obert de mena, on cada dia som més receptius a nous sons. De com els canvis estètics fa 25 anys eren de forma gradual, enèrgics per cautelosos fins arribar a una amal-gama, eclèctica i saludable de co-neixements musicals. La primacia de la m ú - sica en directe no la

podíem deixar de banda, ha estat un dels eixos que ha servit per millo-rar i fomentar les relacions i

l’ocupació del carrer dels nostres veïns i veïnes. És més, hem viscut des de l’ocultació de la tecnologia musical com a forma de mantenir l’autenticitat fins a la celebració de la tecnologia musical amb trobades de música elec-trònica. En definitiva, de Paloma Cha-morro i la nostra “Edad de Oro” a la MTV.

Tant l’autenticitat de fa 25 anys com les avantguardes d’avui en dia sempre han tingut, almenys al nos-tre barri, una actitud força crítica amb la societat de masses, la socie-tat de consum i el neoliberalisme brutal, fent-los front amb les seves pròpies armes culturals. Però mentre l’autenticitat va posar èmfasi en un espectre sonor amplificat basat en l’essència, els músics servien com a expressions dels valors culturals i so-cials de la nostra comunitat. De ca-mí cap a nous temps els joves i els més curiosos van abraçar el caos de la “democratització digital” aliant-se amb les màquines, mitjançant l’experimentació radical de la recer-ca de nous espais creatius i de noves experiències sonores.

Des del barri, els joves i els músics han exercit la seva responsabilitat de mantenir l’autenticitat però també de ser innovadors, de fer servir el passat com a referència i no pas per quedar-se ancorat en ell.

Aquesta barreja de conceptes es-sencials i noves propostes ha estat una eina de transformació social i cultural que ha ajudat a millorar la convivèn-cia, ha enfortit processos de partici-

pació i de cohesió social, potenciant d’aquesta forma la curiositat,

la formació, la divulgació de la cultura popular, la

passió i la motivació per lluitar i continuar endavant.

ifiGenio

DE pALoMA chAMoRRo A LA Mtv21

Page 22: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

ABRIL-MAIG

Estamos celebrando 25 años de vida del Casal mirando atrás, en los recuerdos. Pero también

es el momento de mirar al futuro y elaborar el proyecto del Casal del mañana; para ello se necesita crear y explorar ideas, elegir las más intere-santes, desarrollarlas y planificarlas, detectar los errores y dificultades o pensar si son coherentes con nuestros objetivos como colectivo.

Para recorrer este camino, tú eres imprescindible. La implicación de to-das las que disfrutamos en común de este espacio y sus recursos, en la or-ganización del proyecto, aumentará la eficiencia optimizando los resultados, y además, potenciará la reputación de sus estructuras. La participación en la toma de decisiones y en la actividad cotidiana contribuye a garantizar la ecuanimidad y eficacia del proyecto. El desarrollo de estructuras y meca-nismos de participación requiere es-fuerzos y recursos añadidos, no es fá-cil construir una estructura horizontal en la que las personas pueden parti-cipar, decidir, trabajar y aprender; ni tampoco lo es el poner en marcha ins-trumentos, recursos y planteamientos que faciliten una interacción coope-rativa y multiplicativa.

Desde la comisión del 25 aniver-sario, estamos organizando un par de actividades con el objeto de comenzar a elaborar el proyecto del Casal del futuro, se realizarán entre septiembre y octubre, aún no sabemos la fecha ni el formato, pero en cuanto esté todo concretado te convocaremos median-te los canales habituales.

Y mientras tanto, puedes ayudar en el normal funcionamiento del Ca-sal, participar en las actividades que

se realizan, colaborar en las diferen-tes Comisiones de Trabajo, implicarte en la Gestora del Casal y por último pero no menos importante, hacer-te socia de La Prosperitat Cultura en Acció 2 (La PCA2) como primer paso para poder implicarte en la gestión del Casal de Barri de Prosperitat, el Polideportivo Valldaura y la Xarxa 9 Barris Acull.

Ayudar, participar y colaborar-cooperar son diferentes grados de implicación. Para progresar en la es-cala de la implicación, es necesario aumentar los niveles de confianza y compromiso.

AlAbANzA tuyA Es malo que haya gente imprescindible. No es muy buena la gente que a sabiendas se vuelve imprescindible. La fruta ha de continuar atesorando sol, no ha de menguar la fuerza del torrente si por acaso un día se pierden unos labios. Pero -y este pero me abrasa- no puedo decir que sea malo que tú seas imprescindible.

jorge riechmann

AYuDAR, pARtIcIpAR, coLABoRAR-coopERAR, IMpLIcARSE

tú ERES IMpREScInDIBLE, IMpLIcAtE.

22

Page 23: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

“A LES BARRIADES!”

pararse y coger aire, mirar para atrás y ver el camino ya pisado te da perspectiva: ¡Veinticinco

años de Casal!

Eso sí que es andar, y si de una co-sa estoy seguro es de que todas las personas que nos pusimos a caminar y las que se han ido incorporando he-mos crecido mejor y nues-tra salud mental es cuando menos aceptable.

Cuanta más gente co-nozcas diferente a tu más estricto entorno familiar, mejor para tu cerebro; cuantas más ideas y formas de pensar distintas a la tu-ya, mejor que mejor. Para esto el Casal juega un papel importantísimo y crucial en el día a día del barrio. No-sotros no seríamos los mis-mos sin el Casal.

La sociedad del 1988 es-taríamos de acuerdo en que no es igual que la del 2013, sobre todo en cuanto a las formas de comunicarnos. Las “redes sociales”, ¿son el principio o quizás el final de una era? No lo sé, pues los cambios se suceden a una gran velocidad.

El Messenger, el correo electrónico y más... herramientas que nos parecían maravillosas están que-dando relegadas por otras más actua-les. ¿Esto tiene fin? Lo que sí que tiene un final muy malo es un barrio en el que sus gentes no sean capaces de juntarse presencialmente y tener pro-yectos en común. Me vienen a la me-moria unos hechos que ocurrieron en una fiesta mayor de hace unos años atrás: fue el desalojo del los Pesaos por parte de la guardia urbana anti-disturbios, que los sacaron a golpe de

porra de los terrenos de la petanca de Rio de Janeiro. Las relaciones con el Distrito se tensaron sobre manera, las fotos salieron en los periódicos y una corriente de indignación y solida-ridad surgió en el barrio. Aunque era cierto que los Pesaos tenían detracto-res entre algunos vecinos, las formas que utilizó el Ayuntamiento no gus-

taron en general al barrio. Recuerdo a mucha gente en el Casal haciendo pancartas, elaborando manifiestos y convocando a la prensa. Este caso tiene de particular el carácter local del asunto, nos hacía sentir un poco co-mo Astérix y Obélix contra el Imperio Romano.

También en las afrentas más glo-bales, el Casal de Barri ha sido, es y será punto de referencia de platafor-mas, colectivos y entidades para las

luchas en contra del retroceso de los derechos sociales y seguirá denun-ciando las desigualdades que surgen en nuestros barrios al Ayuntamiento.

Las relaciones con el Distrito de Nou Barris, o sea el Ayuntamiento, his-tóricamente nunca han sido fáciles. En veinticinco años nos ha tocado lidiar

con diferentes regidores/as. Con algunos fue difícil o casi imposible llegar a acuerdos por su cariz bas-tante autoritario, con otros no se podía ni tener una reunión pues ostentaban cargos a nivel de ciudad y tenían una actitud de indi-ferencia hacia los procesos y realidades de los barrios. Esto de sentirnos poco atendidos ha sido siempre una de las actitudes por parte del Distrito que más nos ha molestado.

También debemos decir que en muchas ocasiones hemos llegado a acuerdos. Entendemos que no es fá-cil para el Distrito tener que negociar con las entidades y más en un barrio como el de Prosperitat, donde la ma-yoría de los equipamientos municipales están gestio-nados por los propios ve-cinos a través de gestoras,

como el Casal de Joves, el Polideportivo Valldaura y el Casal de Barri.

Todo esto no está en absoluto re-ñido con pasarlo bien, reír, cantar y sentarse alrededor de una mesa para comer, beber y disfrutar de un buen espectáculo.

¡Veinticinco años festejando y veinticinco años más protestando!

KiKe espinosa

cASAL DE BARRI: MuchA FIEStA Y MuchA pRotEStA23

Page 24: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

ABRIL-MAIG

desde aquel 8 de febrero de 1988 que inauguramos el casal han pasado más de nueve mil

días y sus correspondientes noches. La experiencia acumulada en este largo periodo nos indica que es necesario un casal nuevo, que responda a las ne-cesidades existentes. Nuestras instala-ciones se han quedado pequeñas. Son muchas las veces que tenemos que decir que no hay una sala libre para ce-lebrar la reunión que se nos solicita (y eso que la Asociación de Vecinos tiene a disposición del barrio las dos salas existentes en su nuevo local).

Un local mayor permitirá que la co-existencia entre los diferentes sectores que frecuentan y utilizan el Casal sea mejor y que las molestias disminuyan. A veces, leer la prensa o jugar al aje-

drez es difícil con decenas de críos y crías moviéndose por la sala de ocio. En otras ocasiones, el ruido impide dis-frutar del espectáculo o la exposición que se nos ofrece y no podemos admi-rarla y disfrutarla como se merece.

Así lo planteamos en la reunión que convocó la Asociación de Veci-nos y Vecinas para realizar un plan de equipamientos para la Prosperi-tat. En el solar que ocupaba la fábri-ca Ideal Plástica Flor caben algunos de los equipamientos que necesita el barrio (Escuela de Adultos, pista deportiva para el colegio Víctor Cá-tala, una biblioteca de barrio, etc.). Incluso podemos consensuar algún equipamiento de Distrito. Una parte del solar deberá convertirse en una plaza o zona verde.

Hemos planteado al Distrito que queremos ser oídos a la hora de pla-nificar esta pastilla hoy ocupada, pro-visionalmente, por muchos coches y pocos juegos infantiles.

El 25 aniversario del Casal es el pun-to de partida de esta reivindicación. Un casal en condiciones favorecerá las re-laciones sociales entre el vecindario, fortalecerá y vertebrará el tejido social de la barriada. Prosperidad está viva, tiene en funcionamiento medio cente-nar de entidades y colectivos. Pensa-mos que estamos cargados de razón.

Los locales que ocupamos actual-mente están muy ligados a la plaza, y por su dimensión y localización, po-drían convertirse en un Casal Infantil que el barrio no tiene.

Seguiremos informando.

andres naya

poR un nuEvo cASAL24

Page 25: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

“A LES BARRIADES!”

FOTODENUNcIA

RAcONS DEL BARRI

En aquests temps que cor-ren podríem omplir unes quantes revistes exclu-

sivament amb fotografies de denúncia de totes les atrocitats que estem patint amb la mal anomenada crisi. Però una que per senzilla, directa i contun-dent m’ha cridat darrerament l’atenció és aquesta. Calen més paraules? Té una capacitat de síntesi total!

En aquesta secció intentarem publicar una fotografia d’algun dels molts ra-cons del nostre barri de Prosperitat.

Alguns per entranyables, d’altres per sim-bòlics i d’altres per ser, senzillament, molt fotogènics En aquesta ocasió es tracta d’una imatge captada amb una càmera japonesa de l’any 1963, Meikai EL, molt senzilla i que no deixa massa fer res més que disparar. La ubicació? Doncs la nostra Via Júlia, tan agradable per passejar, per fer-hi compres de proximitat i a la vegada tan frontera ar-tificial que allunya els veïns de Prosperitat amb els de Verdum. De totes maneres les desplaçades palmeres, niu dels sorollosos ocellots tropicals, li donen un cert caràcter post-colonial que tant encanta a alguns dis-senyadors d’espais d’aquesta ciutat.

25

Page 26: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

ABRIL-MAIG

ARA PER ARA

Actualmente hay 28 casos de corrupción abiertos en dife-rentes juzgados del estado

español. Muchos de ellos se han de-sarrollado a nivel municipal, provincial o regional, otros a nivel estatal. Algu-nos de los más importantes son el ca-so Nóos -que afecta a la casa real- y el caso Bárcenas, que afecta a la cú-pula del actual gobierno y al propio presidente del estado, Mariano Rajoy. Es decir, la corrupción alcanza a las más altas instituciones del estado.

Puesto que la corrupción la ejercen las personas que ostentan el poder y actualmente el PP manda en la mayo-ría de comunidades, este partido es el más afectado por estos 28 casos. Pero no es el único. PSOE, PSC, CiU y otros partidos también han visto aflorar la corrupción en sus filas. Cuando gober-naba el PSOE, era el más afectado por la corrupción. Es decir, la corrupción alcanza a todos los partidos que go-biernan o han gobernado, indepen-dientemente de su ideología.

Seguramente estamos viviendo una de las etapas más corruptas de este país. Pero eso no quiere decir que la corrupción haya nacido ayer. Hay que recordar que cuando Aznar venció a Felipe González, en el año

1996, fue porque el PSOE estaba ro-deado de casos de corrupción (GAL, Roldan, Filesa, etc.). De hecho, a los 28 casos abiertos actualmente hay que sumar 78 casos importantes más que han tenido lugar en el estado desde la muerte de Franco. En total 106 ca-sos en 38 años, o sea, casi tres casos importantes por año. Y no sólo eso, durante la dictadura también hubo importantes casos de corrupción, co-mo el caso Matesa o el del Estraperlo. Y remontándonos aún más en el tiem-po encontramos célebres casos como el de la reina regente María Cristina, en el siglo XIX o el del Duque de Ler-ma en el XVII. Es decir, la corrupción existe des del mismo momento en que alguien ostenta el poder sobre otras personas, haciendo abuso de ese poder.

Finalmente hay que tener en cuen-ta que estos casos conocidos sólo son los más importantes y sobretodo, sólo son los que han salido a la luz. Cono-cemos a los corruptos que han sido pillados, por abusar, por ser torpes o por el motivo que sea. Puede que nunca sepamos nada de la infinidad de casos que no se han descubierto. Es decir, la corrupción que conoce-mos es sólo la que ha llegado a ins-tancias judiciales.

Evidentemente, la clase política y el propio sistema parlamentario se ven afectados por una crisis de fe que afecta a la población y que la aleja ca-da vez más de los gobernantes. Estos se defienden fundamentalmente con dos razonamientos: la picaresca y la anécdota.

poLítIcoS ERGo coRRuptoS

cASoS DE coRRupcIón DESDE LA MuERtE DE FRAnco

1. Caso del aceite de colza2. Caso Fidecaya3. Caso Flick4. Caso kio5. Caso Wardbase6. Caso de los fondos reservados7. Caso rumasa

8. Caso Filesa9. Caso Ave10. Caso seat11. Caso osakidetza12. Caso Cesid13. operación Mengele14. Caso guerra

15. Caso Casinos16. Caso ibercorp17. Caso urbanor18. Caso sarasola19. Caso urralburu20. Caso bardellino21. Caso godó22. Caso bFp23. Caso tibidabo

24. Caso Estevill25. Caso turiben26. Caso salanueva27. Caso Expo’9228. Caso roldán29. Caso paesa30. Caso banesto31. Caso palomino32. Caso gAl

33. petromocho34. Caso Naseiro35. Caso psV36. Caso hormaechea37. Caso de la minería38. Caso sóller39. Caso zamora

40. Caso del lino41. Caso sanlúcar42. Caso Villalonga43. Caso tabacalera44. Caso Forcem45. Caso gescartera46. Caso zarrafaya

47. Caso de la Ciudad del golf48. Caso Eivissa49. caso Adigsa50. operación unión51. Caso Mercasevilla52. Caso Naturgalia

53. operacion orquesta54. Caso Castro de rei 55. operación poniente 56. Caso “Morelábor” 57. Caso góndola

58. Caso reina59. Caso Varadero60. Caso bolín61. Caso salmón62. Caso sayalonga63. Caso Matsa64. Caso Alzoaina65. Caso plasenzuela

66. Caso Castelfollit67. Caso riopedre o renedo68. Caso Cambril69. Caso porcuna70. Caso Nueva rumasa71. Caso tótem

72. operación biblioteca73. Caso brugal 74. Caso berzosa75. operación pitiusa76. Caso dívar77. Caso Alcorcón78. Caso Amy Martin

La corrupción no es un mal anecdótico,

sino un mal endémico del sistema

26

Page 27: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

“A LES BARRIADES!”

cASoS DE coRRupcIón DESDE LA MuERtE DE FRAnco

1. Caso del aceite de colza2. Caso Fidecaya3. Caso Flick4. Caso kio5. Caso Wardbase6. Caso de los fondos reservados7. Caso rumasa

8. Caso Filesa9. Caso Ave10. Caso seat11. Caso osakidetza12. Caso Cesid13. operación Mengele14. Caso guerra

15. Caso Casinos16. Caso ibercorp17. Caso urbanor18. Caso sarasola19. Caso urralburu20. Caso bardellino21. Caso godó22. Caso bFp23. Caso tibidabo

24. Caso Estevill25. Caso turiben26. Caso salanueva27. Caso Expo’9228. Caso roldán29. Caso paesa30. Caso banesto31. Caso palomino32. Caso gAl

33. petromocho34. Caso Naseiro35. Caso psV36. Caso hormaechea37. Caso de la minería38. Caso sóller39. Caso zamora

40. Caso del lino41. Caso sanlúcar42. Caso Villalonga43. Caso tabacalera44. Caso Forcem45. Caso gescartera46. Caso zarrafaya

47. Caso de la Ciudad del golf48. Caso Eivissa49. caso Adigsa50. operación unión51. Caso Mercasevilla52. Caso Naturgalia

53. operacion orquesta54. Caso Castro de rei 55. operación poniente 56. Caso “Morelábor” 57. Caso góndola

58. Caso reina59. Caso Varadero60. Caso bolín61. Caso salmón62. Caso sayalonga63. Caso Matsa64. Caso Alzoaina65. Caso plasenzuela

66. Caso Castelfollit67. Caso riopedre o renedo68. Caso Cambril69. Caso porcuna70. Caso Nueva rumasa71. Caso tótem

72. operación biblioteca73. Caso brugal 74. Caso berzosa75. operación pitiusa76. Caso dívar77. Caso Alcorcón78. Caso Amy Martin

cASoS DE coRRupcIón ABIERtoS En LA ActuALIDAD 1. bárCENAs Rajoy, Rato, Arenas, Álvarez Casco, etc. Madrid PP 2. gürtEl Correa, Camps y otros cargos políticos Valencia y Madrid PP 3. Nóos Urdangarin y Diego Torres Mallorca Familia Real 4. pAlMA ArENA Jaume Matas Mallorca PP 5. pokÉMoN 30 imputados Galicia y Catalunya PP 6. CoNdE roA Exalcalde de Santiago de Compostela Galicia PP 7. bAltAr Expresidente de Ourense Galicia PP 8. CAMpEóN José Blanco y otros cargos Galicia PP y BNG 9. itV Oriol Pujol Catalunya CiU10. ClotildE Crespo, Petrov (mafia rusa) y un concejal Lloret de Mar CiU11. MErCurio Bustos y familiares suyos y otros cargos Sabadell PSC 12. pAlAu Fèlix Millet, Montull y otros cargos Barcelona CiU y PSC13. prEtoriA Muñoz, Alavedra, Prenafeta y 20 más Sta Coloma de Gramenet PSC y CiU14. pAllErols Dirigentes de Unió Democràtica (UDC) Catalunya CiU15. CoopErACióN Cargos Generalitat Valenciana, 27 imputados Valencia PP16. EMArsA Exalcalde de Manises y 38 imputados Manises PP17. brugAl Más de 30 cargos políticos Alacant PP18. CArlos FAbrA Expresidente de la Diputació de Castelló Castelló PP19. uNio MAllorQuiNA Maria Antònia Munar Mallorca UM (Unió Mallorquina)20. Voltor Miquel Nadal y Miquel Flaquer Mallorca UM (Unió Mallorquina)21. ANdrAtx Massot y exalcalde D’Andratx Mallorca PP22. FAlsos ErE Sindicalista, alcaldes y cargos de la Junta Andalucía PSOE23. MAlAyA Roca, Jesús Gil, Julián Muñoz y Marisol Yagüe Marbella GIL24. MiNutAs Julián Muñoz y José María del Nido Sevilla GIL25. AstApA Exalcalde y cargos políticos de Estepona Estepona PSOE26. poNiENtE Exalcalde de El Ejido y 20 cargos polítcos El Ejido PAL (escisión del PP)27. CAjA CCM Expresidente y exdirector general Castilla La Mancha PSOE28. uMbrA Alcalde, cargos y dueño del Real Murcia Murcia PP

ALGunoS DELItoS DE coRRupcIón 1. Administración desleal 2. Alteración del censo 3. Asociación ilícita 4. blanqueo 5. Cohecho 6. Comisiones ilegales 7. Compra de votos 8. Concesión de licencias ilegales 9. Contratación de personas afines10. delito electoral 11. desvío de fondos12. Estafa13. Extorsión 14. Falsedad contable15. Falsedad documental16. Favores urbanísticos17. Financiación ilegal 18. Malversación de fondos públicos19. Negociaciones prohibidas 20. operaciones crediticias irregulares21. prevaricación22. saqueo de fondos públicos23. soborno24. Tráfico de influencias25. trato de favor

Dicen que todo el mundo hace uso de la corrupción. Hablan del frau-de fiscal, de las facturas sin IVA, etc. En definitiva, de la picaresca. Pero no hay que confundir la picaresca con la corrupción. La corrupción es aprove-charse de un puesto de privilegio para hacer abuso de ese privilegio. La co-rrupción solo se puede hacer desde el poder. La picaresca no se hace desde el privilegio, al contrario, se hace des-de una situación de inferioridad y tie-ne más que ver con la supervivencia que con el abuso. Por otro lado, ha-bría que recurrir a las estadísticas pa-ra ver que la picaresca y el escaqueo fiscal del conjunto de la población no es equiparable a la corrupción y al fraude que pueden sumar un peque-ño grupo de empresarios o políticos. Es decir, un solo corrupto o un solo

empresario que haga fraude fiscal pueden sumar tanto dinero robado como millones de personas que ha-gan pequeños actos de picaresca.

Finalmente -y esta es a mi modo de ver la cuestión principal-, los políti-cos se defienden diciendo que no to-dos son corruptos, que la corrupción es una cosa anecdótica que hay que combatir. Pero, a la vista de los hechos, no parece que la combatan mucho. Si hay corruptos en todas las institucio-nes, en todos los partidos y en todas las épocas, eso lleva a pensar que la corrupción no es un mal anecdótico sino un mal endémico del sistema. Es decir, mientras haya gobernantes y gobernados habrá corrupción.

ru

27

Page 28: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

ABRIL-MAIG

nochE tRopIcALImagen de juventud y aparente felicidado, por lo menos, de irresponsable alegría,que regresa terca a la memoria,aun recordando que casi todo fue mentira.ni viejos, ni jóvenes, pero sabiendoque engañarnos, que repetir la farsa, era lo único,lo más digno que quedaba de nosotros.vodka transparente, tus ojos oscuros,entreabiertos, mientras te desnudaba,el crujido de la cama y la copa rompiéndose.Luego, medio dormido, te recuerdo salirdesnuda, bajo la temblorosa bombilla,luz verde, escasa, sobre los árboles y la piscina,sombra en la sombra y un golpe en el agua.Estruendo de palmeras y pájaros chillones,mientras beso en tus labios gotas calientes,tu pelo húmedo, la caricia de tus dedos.nuestros dos cuerpos juntos, los que ahora llegan,actores sin trabajo, estandartes inútiles,derrotada ficción en la guerra del tiempo.

PARAULES

3 poEMAS DE JuAn LuíS pAnERo

ARtE poÉtIcA

La larga, lenta lengua de la muerte

ha lamido la mano del que escribe,

lucidez o locura, nadie sabe:

sólo quedan palabras, palabras deshaciéndose.

oFIcIo DE SuIcIDAS

pocas las palabras, pequeños sus designios,

nombrando siempre realidades banales,

triviales signos, hechos consumados,

y, en el fondo, sórdida presencia de la muerte.

oficio melancólico, construir estas jaulas,

estas escasas lápidas del tiempo que nos pasa,

oficio de suicidas, intentar retener

la huella de la luz en sílabas de sombra.

28

Page 29: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

“A LES BARRIADES!”

Veinticinco años no se cumplen así como así, aunque bien es sabido que de la manera que

los cumple el casal no es la mejor del mundo. Pero como en esta revista vais a encontrar un montón de artículos que hablarán de las vicisitudes de ba-rrio y de la nostalgia de tiempos pasa-dos, nosotros vamos a ir por faena y no, no vamos a hablar del baúl de los recuerdos de Karina, vamos a hablar de cositas buenas y de rock and roll en pleno 2013.

Se dice que los tiempos han cam-biado y que el mundo está comple-tamente ensimismado por una cul-tura musical basada en melodías pop y bases electrónicas donde el éxito es tan efímero que apenas du-ra un verano, por eso cuando una banda logra el éxito y se mantiene y además no suena a nada de lo co-mentado anteriormente se crea… ¡música! Increíble, ¿verdad? Es el caso de la banda sueca The Hives, que con cinco discos a sus espaldas (el último de ellos “Lex Hives”, 2012) y con unos directos arrolladores se han colocado cabeza de cartel de decenas de festivales europeos y americanos. Una banda de rock and roll que os invito a conocer y que

seguro podréis disfrutar en el futu-ro, ya que su paso por Barcelona es visita obligada.

Pero si lo que queremos es escu-char algo con sabor hogareño, prepa-raos para escuchar el nuevo disco de la banda madrileña Los Coronas. “Adiós Sancho” es el título de un CD que con-sagra a una banda de música rock surf que se ha hecho ganar el respeto de la crítica especializada a nivel nacional e internacional. Otros veteranos en esto de recorrer kilómetros para arrasar en cualquier festival que se preste. Muy recomendable.

Y como sé que muchos/as esta-réis pensando qué demonios hago hablando de bandas que están ple-namente afianzadas a nivel interna-cional, os dejo con algo espectacular, de extrarradio y calidad arrolladora, porque si te has perdido este mes el Motor Music Festival de Nou Barris, te hago un repaso de lo que deberías es-cuchar si pisas las calles que dan vida a esta revista.

Como una patada en la cabeza lle-gan Jodio Karma y Green Buds, punk y hardcore Old School, rápido, rabio-so y contundente con la vida. Vexania,

con una voz femenina increíble y me-lodías funk rock para que bailen tus orejas. Café Band y su reagge tropical y un poquito de beat box si requiere acompañar. Los Chonders como alter-nativa de riso terapia, letras cachon-das y trajes de domingo, Rock For Penguins azotando el panorama local con versiones de puro rock and roll…

Y si con esto no tienes bastante no será por falta de estilos y maneras de hacerte volar. ¿Sabes que el folk se mezcló hace años con el punk y que en Nou Barris tenemos una de las bandas más importantes de toda la península llamada Drink Hunters? ¿Sabes que la rumba y el rock se abrazan cuando di-ces Morosito? ¿Tienes idea de lo que sucede cuando el hardcore y el metal se dan la mano y se ponen de nombre Crack del 29? ¿Llevas toda la vida vi-viendo cerca de la plaza y no conoces a los míticos The Kàvrons?

¡Oh, no! No tienes ni puta idea, porque en tu cara de asombro se re-fleja. Podría seguir y llenar todas las hojas de esta revista pero no puedo hacerlo, quizás en otro momento de-mos cabida a todos los que me dejo y los que estuvieron vivos en otros tiempos. Y ¿sabes una cosa? Que sólo deseo que un día todos los nombres con los que acaba este artículo sean los que den pie al inicio de otro y así mantener la cadena de la buena músi-ca y de la gente que da guerra.

mathius panK

coSItAS BuEnAS...

Si te has perdido este mes el Motor Music Festival de

nou Barris, te hago un repaso

29

Page 30: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

ABRIL-MAIG

cULTURILLA,cULTURA DE GUERRILLA

ET REcOMANEM...ja que aquest és un número històric, voldria recomanar un llibre so-

bre la història de Nou Barris. Tot i que està editat per l’Ajuntafems, La penúltima Barcelona és un llibre imprescindible per a qualsevol

persona que vulgui conèixer Nou Barris. Forma part d’una col·lecció so-bre els barris de Barcelona publicada l’any 1991 i està escrit per Jaume Fabre i pel crític i genial periodista Josep Maria Huertas Claveria. Hi tro-bareu els orígens rurals dels seus primers nuclis i la construcció moder-na del barri, feta a base d’especulació urbanística i deixadesa per part del consistori i les constructores i lluita i solidaritat per part del veïnat. Per a qui el vulgui llegir, cal dir que només el trobareu a les biblioteques, a Nou Barris només a la de Canyelles. Finalment, recordar el que em co-menta l’Andrés, que l’Ajuntafems el tenia tancat en un calaix, no el volia editar i només ho va fer pressionat per les AVV i amb la condició d’afegir un darrer capítol promocionant les seves ‘millores’. El bò d’en Huertas ho va acceptar perquè trobava important que es publiqués aquesta pri-mera història dels barris oblidats de la penúltima Barcelona.

ru

la palabra “sobre” viene de “so-brescrito”, el texto que identifi-caba al destinatario, escrito en el

pliego cerrado de la carta. En portugués se ha mantenido, hasta hoy, el término “sobrescrito”. En francés, “enveloppe” y en inglés, “envelope”, sugieren en-voltorio. El sobre más antiguo del que hay testimonio fue el recubrimiento de barro cocido del que se servían los babilonios hacia el año 2000 a. C. para hacer inviolables los mensajes oficiales de “cartas” en el mismo material. El so-bre, tal como hoy lo conocemos, surge de la sustitución del pergamino por el papel. La carta plegada, o pliego, era corriente en la Edad Media. Pero hay que esperar hasta el siglo XVII para que la sociedad europea vea la conve-niencia de vestir la carta desnuda. An-toine de Courtin señala en 1671 que “la envoltura de papel sobre la que poner la dirección de la carta es una señal de respeto”. Puede ser el primer testimo-nio escrito de la palabra “enveloppe”.

Hay que imaginar el caos de correos con cartas en toda clase de pliegos, ca-lles sin nombre... para entender el afán racionalizador de la Asamblea Francesa que en 1792 obligó a poner la dirección del destinatario. Fue la comprobación de que el trasiego de la correspondencia se encarecía más por el caos de los pliegos que por su número, lo que llevó a la idea de que una cubierta uniforme con espa-cio para la dirección y franqueo facilitaba el servicio de correos. Así nació el sobre franqueado. W. Mulready, miembro de la Royal Academy, ganó en 1840 un con-curso oficial de ideas por una cubierta estándar de franqueo pagado.

Todo el siglo XIX vio surgir en Europa y Estados Unidos ingenios

creadores de procedimientos mecánicos de fabricación de sobres. Finalmente en 1843, un tal Pierson, de Nueva York, inventó la manera de cortar el papel con un troquel de acero para, una vez plegado y en-gomado, producir sobres de forma industrial. Ese mundo,

el de la “manufactura de sobres”, lo describió Karl Marx en “El Capital”. A mediados del siglo XX se acumularon las innovaciones en los procesos de plegado, impresión y engomado; en la provisión de materias primas; y en los usos del sobre como soporte pu-blicitario y de venta.

En la actualidad, debemos agrade-cer a la clase política el empeño que ha puesto en rescatarlo del olvido cuando creíamos que el sobre esta-ba perdiendo terreno ante las nuevas tecnologías. Y es que siempre habrá algún nostálgico que prefiera un so-bre bien rellenito a un vulgar e-mail.

sol arenas

hIStoRIA DEL SoBRE

30

Page 31: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

“A LES BARRIADES!”

MENTJANT-NOS EL cOcO

una de les lliçons més dures que hem d’aprendre en aquests anys de crisi té a veure amb el nostre

autèntic paper en la societat que hem construït. Si en algun moment vam creure que la democràcia ens atorgava una veu, un paper preferent com a ciutadans, ara no ens queda més remei que reconèixer la insignificància d’aquest paper i, sobre-tot, la manca d’eines per aconseguir que les nostres propostes siguin efectives. D’altra banda, els sistemes assamblearis semblen haver quedat oblidats, o en si-lenci. Les manifestacions no han aconse-guit el menor canvi. Mentre no sorgeixin altres formes de protesta, l’única manera acaba quedant en mans in-dividuals, en el treball callat i individual de voluntaris, família, veïns, amics... En un moment històric caracterit-zat per la crisi de les orga-nitzacions sociopolítiques tradicionals, per l’auge de l’individualisme, per la es-afecció democràtica, mai no hi havia hagut tanta gent desenvolupant activi-tats voluntàries o en asso-ciació amb altres.

Existeixen almenys dos enfocaments diferents a l’hora d’afrontar la qüestió de l’acció voluntària i l’associacionisme. D’una banda, tindríem un voluntariat i un associacionisme profundament lligats a la visió del món individualis-ta, fonamentant la seva existència en la satisfacció personal. Aquesta és la concepció pròpia de les estratègies neoconservadores de la societat civil i la que parteix sobretot de la instituciona-lització de les organitzacions. Per a ella el que importa és que la gent aprengui

a viure en el si d’aquesta societat capi-talista. El voluntariat es converteix així en la millor coartada per a l’Estat-mí-nim. Així es continua mantenint la doble moral del capitalisme: d’una banda, la lògica de la rendibilitat, la productivitat, l’eficàcia; d’una altra, la lògica de la soli-daritat, o, més ben dit, la gratuïtat. En la pràctica, s’acaba queient en una mena d’esquizofrènia social en què tot acaba per vincular-se tant al mercat (per la via de la feina no remunerada) com a l’estat (per la via de la subvenció), perdent així quasevol capacitat transformadora.

D’altra banda, estan els qui conce-ben l’acció voluntària i l’associacionisme en el marc més ampli d’un compromís transformador. Des d’aquesta perspecti-va, l’associacionisme es concep com un ser responsable davant els altres i porta-dor de drets i deures, no solament per a ell mateix, sinó també per a aquells que no els tenen reconeguts. Això significa construir un món habitable, no solament per als forts i autònoms, sinó per a tots. D’aquesta manera, la ciutadania es pla-nifica en l’exercici de la solidaritat. Com comenta el filòsof Habermas, la història i el sentit comú ens han ensenyat que no

hi ha cap possibilitat d’animar “per de-cret” propostes emancipatòries. Aques-tes propostes només tenen sentit en la mesura que sorgeixen de les possibili-tats que la mateixa realitat ofereix. Penso que és aquesta darrera perspectiva, pro-fundament transformadora, la que ens pot permetre mirar les coses des d’un angle diferent, trobant arguments per a l’optimisme, com el fet que comencem a qüestionar- os l’hiperconformisme, que estiguem més disposats a unir-nos per canviar el rumb dels esdeveniments... En la majoria d’experiments sociològics els

que s’aprofiten dels altres aca-ben castigats pel grup, encara que sigui a molt llarg termini. La Teoria dels Jocs, per exem-ple, una disciplina matemàtica que estudia com prenem deci-sions, proposa que l’altruïsme ha aparegut gràcies a la se-lecció natural, perquè propor-ciona un clar avantatge evo-lutiu. Així, obrir-nos als altres, confiar en ells, ens permet verbalitzar les nostres preocu-pacions i, amb això, poder- es examinar amb més claredat, enlloc de rumiar-les obsessi-

vament. Crear vincles ens serveix també per aconseguir un major poder d’acció en favor dels interessos col.lectius. Perquè el que un sol no pot, entre molts sí que es pot aconseguir. Aquestes són maneres de poder dur a terme petits o grans canvis en el nostre entorn i superar així el sen-timent d’impotència que està en a base de la desconfiança en el futur. El potencial de transformació política, cultural i social mobilitzat per les noves formes d’acció ciutadana és molt gran. Ens podem per-metre el luxe de desaprofitar-lo?

encarna laGuna

ASSocIAcIonISME I tRAnSFoRMAcIó SocIAL: ALtERnAtIvES A LA cRISI

31

Page 32: A les barriades #11 - Especial 25 anversaro del Casal de Prosperitat

13