A LA PASSIÓQuan me’n vaig adonar emcorrien les llàgrimes rostreavall. Érem a Esparraguera, laquarantena de persones que enshavíem apuntat a l’excursió,per anar a veure La Passió. Ensvan acollir com sempre moltatents i amables, amb un guiaque ens va anar acompanyanten tot el que feia referència alteatre. Sortíem de Valls amb undia plujós, així estava anunciati així va ser, almenys fins a migdia. Puntualment arribàvem a-bans de les 10 del matí, tempsper fer una mica d’esmorzar ientrar al teatre. Poc a poc aque-lla platea de més de mil buta-ques es va anar omplint gairebéfins a la seva totalitat. Desprésdels tres avisos de rigor s’obriael teló i un personatge, amb elpaper d’Apòstol, anuncia el queseguidament viuríem, la repre-sentació d’uns fets que vancapgirà la vida de la humanitat.Un seguit d’escenes, algunesmolt espectaculars, com les Be-naurances, o la Samaritana o eldia dels Rams, l’escena delsinfants i el leprós, el Sant Soparen què acabava la primera partdel matí. En alguns momentsprou emotius, com els nens, javan anar estovant els cors persentir l’emoció que anàvemexterioritzant, amb forts aplau-diments tota la platea. Anem adinar, al restaurant que ens do-naven la benvinguda especial-ment als del Lledó de Valls.Ens esperava un menjador am-pli per a nosaltres sols, molt bé.I just tornem al teatre per tornardesvetllar els nostres cors ambemocions encara més gransamb les escenes pròpies de LaPassió. El comiat de Jesús iMaria, senzill però molt emo-tiu, l’espectacularitat de l’esce-nificació del judici amb Pilat,carrer de l’amargura, i l’escenadel Calvari, finalment la Resur-recció. Cadascú anava seguintla pantalla o l’escenari amb unaatenció màxima i de tant entant l’esclat d’aplaudiments,com el gest molt senzill peròentenedor, de la confessió delcenturió davant Pilat, que vaarrancar un fervorós aplaudi-ment. Crec que volia dir: aquíhi som tots Pilat, tots nosaltressom el centurió romà que con-fessem que aquest Jesús és Fillde Déu. P. Joan cmf

TESTIMONISLluc descriu la trobada delRessuscitat amb els seus deixe-bles com una experiència fun-dant. El desig de Jesús és clar.La seva tasca no s’ha acabat ala creu. Ressuscitat per Déudesprés de la seva execució,pren contacte amb els seus perposar en marxa un movimentde «testimonis» capaços decontagiar a tots els pobles laseva Bona Notícia: «Vosaltresen sou testimonis». No és fàcilconvertir en testimonis aquellshomes enfonsats en el descon-cert i la por. Al llarg de total’escena, els deixebles romanencallats, en silenci total. El nar-rador només descriu el seumón interior: estan plens deterror; només senten torbació iincredulitat; tot allò els semblamassa bonic per a ésser veritat.És Jesús qui regenerarà la sevafe. El més important és que nose sentin sols. Han de sentir-lople de vida enmig d’ells. A-questes són les primeres parau-les que sentiran del Ressusci-tat: «La pau sigui amb vosal-tres… Per què us alarmeu?».Quan oblidem la presència vivade Jesús enmig nostre; quan

l’amaguem amb els nostresprotagonismes; quan la tristesaens impedeix sentir-ho totmenys la seva pau; quan ensencomanem els uns als altrespessimisme i incredulitat…estem pecant contra el Ressus-citat. Així no és possible unaEsglésia de testimonis. Per des-pertar la seva fe, Jesús no elsdemana que li mirin la cara,sinó les mans i els peus. Quevegin les seves ferides de cru-cificat. Que tinguin sempre da-vant els seus ulls el seu amorlliurat fins a la mort. No és unfantasma: «Sóc jo mateix». Elmateix que han conegut i esti-mat pels camins de Galilea.Sempre que intentem fonamen-tar la fe en el Ressuscitat ambles nostres elucubracions, elconvertim en un fantasma. Pera trobar-nos amb ell hem derecórrer el relat dels evangelis;descobrir aquestes mans quebeneïen els malalts i acarona-ven els nens, aquests peus can-sats de caminar a l’encontredels més oblidats; descobrir lesseves ferides i la seva passió.És aquest Jesús el que ara viuressuscitat pel Pare. Tot i veu-re’ls plens de por i de dubtes,Jesús confia en els seus deixe-bles. Ell mateix els enviaràl’Esperit que els sostindrà. Peraixò els encomana que prolon-guin la seva presència en elmón: «Vosaltres en sou testi-monis». (Els deixebles de Je-sús) no han d’ensenyar doctri-nes sublims, sinó encomanar laseva experiència. No han depredicar grans teories sobreCrist, sinó irradiar el seu Espe-rit. Han de fer-lo creïble amb laseva vida, no només amb pa-raules. Aquest és sempre el ve-ritable problema de l’Església:la manca de testimonis.

AMB ELS INFANTS PER LES SALES DE GRUP.Què feu, els pregunto, em diuen: estem aprenent el Parenostre il’Avemaria, em van contestar. En cada petita sala amb el seucatequista els nens i nenes estaven prou engrescats i aplicats perla feina. Vaig pensar amb la paciència dels catequistes per anaracompanyant aquella mainada, encara prou petita, per anar fentl’experiència cristiana i de comunitat de Jesús. Diumenge ambel P. Helin van estar muntant al terra del presbiteri amb llanti-

ons el signe de pau,com podeu veureen la fotografia.Dijous també hemvisitat els diversosgrups dels infantsamb els seus cate-quistes, tot ja es vapensant en la festade la Primera Co-munió. Alguns han

visitat l’Es-glésia deSant Joan,per conèixercom és i quès’hi fa, ésbo que ve-gin què te-nim a laciutat i queés un delsgrans patri-monis.

TROBADACRISTIANS DE L’ALT CAMP

TROBADA DE CRISTIANS AVALLMOLL DIA 21

Inscripcions: tenim temps fins di-lluns dia 16, de moment ja som 12.

Hem de ser a Vallmoll a les 10h.

La festa va ser gran a Esparraguera les cares ho diuen tot!

A Esparraguera dinant i al teatre

Valls 15 abril 2018 N. 950

Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.catwww.facebook.com/ParroquiaLledo

III Diumenge de Pasqua

ORACIÓ INICIALOh Déu, feu que el vostre poble exulti sempre de veu-re’s espiritualment rejovenit; que els qui ara s’alegrende sentir-se restituïts a la dignitat de fills esperin el diade la resurrecció amb l’esperança segura del goig etern.Vos que viviu ara i sempre. Amén.

SALM 4Beneirem el Senyor sempre i en tot lloc

Ara que t'invoco, respon-me,oh Déu que em fas justícia.Eixampla'm el cor en el perill,compadeix-te de mi i escolta el meu prec.

Sapigueu que el Senyor ha escollitl'home que li és fidel.El Senyor m'escolta sempre que l'invoco.

Molts exclamen: «Qui ens farà feliços?»Que sigui el nostre estendardla claror de la teva mirada!

M'adormo en pau així que em fico al llit,perquè només tu, Senyor,em fas reposar segur.

PREGÀRIESSenyor, nosaltres no et neguem i creiem en tu:Ajuda’ns, perquè la nostra fe, sigui cada dia més fer-ma.

Senyor, portats pel dubte i la sorpresade veure’t Ressuscitat:Com els teus deixebles, obre’ns els ulls per a veure-himés clar cada dia.

Visites els teus Apòstols i els dones la Pau:Dóna-la també a la nostra comunitat i a cada un denosaltres.

Dius als teus deixebles que són els teus testimonis:Fes que amb la nostra vocació cristiana siguem testi-monis enmig del món actual.

Senyor, amb la teva Resurrecció vas omplir de joia elsteus seguidors:Omple també els nostres cors de l’alegra que noméspodem viure al teu costat.

Et preguem també, Senyor, pels nostres malalts:Que amb la teva gràcia rebin consol, pau i salut i elsestimem de debò.

Et preguem pel nostre poble i nació:Que els qui han de governar trobin els camins de lli-bertat, respecte i creativitat a favor de tots i siguinrespectats els nostres drets.

ORACIÓ FINALSenyor, mireu benigne el vostre poble i concediu-lid’arribar a la glòria incorruptible de la resurrecció, jaque us heu dignat a renovar-lo amb els sagraments dela vida eterna. Vós que viviu per sempre. Amén.

A t e n c i ó ! A t e n c i ó !Necessitem l’ajuda de tots!Caldria poder augmentar la recollida de la Col·lectaDominical, per anar fent front les despeses ordinàries ianar fent front el crèdits dels bancs. No demanem resextraordinari sinó una mica més de col·laboració entretots. Gràcies.Quines són les despeses mensuals?

Consum energètic: 600€ Hi ha mesos que puja més.Full Parroquial: 340€Aigua: 60€Fons Germanor: 228€Telèfon: 30€Càritas: Casa acollida i Pis: 400€Préstecs bancs: 833€Total són: 2.691€

Amb els ingressos ens aproximem a 1.600 € i amb les quo-tes podem arribin a 2.000 € al mes. Si aquí hi afegim els ser-veis que ofereix la Parròquia en algunes celebracions mésassenyalades justet hi arribem. Mirarem el proper mes depoder fer una millor aproximació de les entrades. El que en-tre a les caixetes va al seu destí directament. Però la cosa vaper aquí em deia el Sr. comptable. P. Joan cmf

LES CAIXETES DEL SANTUARITal com estan indicat en cada caixeta els diners que es recu-llen allí van destinats directament a aquella finalitat. Per ai-xò cada mes solem posar el que hem recollit a la caixeta deCàritas o a de La Taulada, com també al del Racó de Missióo Apadrinaments. Sempre agraïm la col·laboració i aportaci-ons de tots.

HEM VISITAT ELS MALALTSAquest divendres passat vam fer com fem cada any una visi-ta als malalts que cada mes els portem la santa Comunió.Vam aprofitar per fer la santa Unció i portar-los la benedic-ció del Pare i la Llum del Fill, Ressuscitat. És un moment depregària que des del cor i la fe fem arribar al Bon Déu, quesempre ens escolta.

EL PAPA FRANCESC ESCRIU UNAEXORTACIÓ APOSTÒLICA

Gaudete et ExsultateSobre la crida a la santedat del món actual.L’exhortació consta de 5 capítols. I parla des de la cridaa la santedat del primer, dos subtils enemics de la san-tedat, el segon, i acaba el cinquè amb la lluita vigilàn-cia i discerniment. Caldrà llegir-la per veure què ensdemana el papa Francesc a cada un dels humans oi mésels creients en Jesucrist.

AGENDA D’ABRILSegon i quart dissabte de mes grup BíblicDia 16: Trobada del grup de Fe i Cultura

Trobada de l’Agrupació de Setmana SantaDia 21: Trobada Arxiprestal de Cristians a Vallmoll

Bateig d’Alex Balcells BenedictoMarc Rodríguez Mota

Dia 28: Boda de: Pedro Alejandro i Gladis Janeth

LA PASQUA IL’HOME D’AVUIRecuperant un escrit

de l’any 1973Sí, encara que sigui del’any 1973 en el mes d’a-bril on s’esqueia la Pas-qua del Senyor, quanl’he llegit tot i he subrat-llat allò que em semblava més significatiu, moltbé podria ser pronunciatavui mateix des de la tro-na o si voleu des qualse-vol homilia. En poso al-guns fragments:

L’esdeveniment de la Resur-recció obre un horitzó total-ment nou a l’existència hu-mana. Esdeveniment "trans-cendent" no immediatamentcontrolable a partir dels nos-tres mètodes d’investigaciócrítico-històrica. Però un es-deveniment que inicia l’en-trada de Jesús de Natzareten una condició nova d’exis-tència. Si Jesús de Natzaretha fet l’experiència del sofri-ment, del mal i de la mort,n’ha superat el domini. Hatraspassat el límit d’aquestamort que l’home troba comhoritzó tancat...Cap existencialisme, ni capmarxisme, ni cap humanismeno podran mai fer realitatl’aspiració radical de l’ho-me. La Resurrecció del Crist,en contrast, ens dóna la cer-tesa d’una esperança quetindrà acompliment. No obs-tant, les realitats de l’exis-tència són opaques a la fe: lapolítica, l’economia, el sexe,la família, etc... no són reali-tats transparents. I la mono-tonia del viure de cada diales fa més opaques cadadia...L’home és encara un ésserque ha de venir. Mentrestantesdevé. I tota acció humanamarca la història i la socie-tat amb estructures que sónjustes o injustes, de pau o deviolència... que passen sobrel’home i sobre la seva acció.L’esdevenidor és l’esdeveni-dor d’aquest present, acaba-ment d’alguna cosa que jaha començat. La Resurreccióde Jesús es una Paraula deDéu, que promet a l’home elFutur del Regne: això signi-fica que l’home és fet per ala felicitat i la plenitud, quela destinació veritable de

l’home és de ser feliç. Déupot regnar entre els homesnomés per mitjà dels homes.La "salvació" ens és ofertaara com a missió. Allà onl’esperança esdevé viventperquè l’amor està en accióper a suscitar la vida, és queDéu hi regna... aquí, ara!L`acció no és pas només deprojecció fora de nosaltres.S’inicia en la conversió per-sonal: a nivell de reflexió,d’opcions de llibertat de re-lació humana i es perllongaa nivell d’estructures comu-nitàries i socials. El treballper la justícia ha de comen-çar per la conversió perso-nal a l’esperit de pau i per ladecidida voluntat de fer des-aparèixer de cadascú tot allòque en la nostra actuació éscausa d’injustícies en un àm-bit major o menor de la soci-etat, sigui la domèstica, laprofessional, la regional, lanacional o la internacional.La conversió a la justícia i ala pau requereix una conver-sió lúcida a la realitat o a laveritat. Perquè cal descobrirles arrels de les injustíciesque conscientment a incons-cientment, causem. Perquècal disposar-se a renunciar acertes situacions de poderadquirides i mantingudes nopoques vegades a costes delsaltres. Perquè cal disciplinarels egoismes a fi d’estar dis-posats a emprar els propisbéns de cultura, posició, ri-quesa o autoritat en beneficidel proïsme. Perquè cal evi-tar, per damunt de tot, qual-sevol intent de monopoli dela justícia mateixa i de lapau. La justícia, en efecte, nopot ser mai la "meva" justí-cia, així com la pau no potser mai ni únicament la"meva" pau. No poden ser niúnicament per a mi, ni no-més "meves". Han de serjustícia i pau per a tothom irealització portada a termeper a tothom, amb el concursi la participació de tothom.Això implico una actitud d’a-tenció a la comunitat i unaferma voluntat de diàleg. Nitan sols hi ha una conversiópersonal autèntica a la justí-cia i a la pau, si no porta acomprometre’s on l’esforçcol·lectiu per a transformarles estructures.

Miquel M. Roura cmf

LA TAULADAInundació, i ja van tres, en aquest temps de pluja l’aigua s’es-tanca en qualsevol canal on la brutícia s’hi ha acumulat i nopot circular llavors és filtra per la paret al menjador a la part dellevant. Les voluntàries i voluntaris de bon matí ja eren allí atreure aigua. Galledes i més galledes... finalment aconseguimd’eixugar-ho tot i finestres obertes per a treure humitat. Què hifarem! Hem donat una repassada a la canalera i va ser evidentestava plena de fullaraca que entorpia la sortida d’aigua, quequan la pluja és persistent s’acumula i surt per tot arreu.

VOLUNTARIES PER SERVIRAquesta setmana hem tingut algunes treballadores de “La Cai-xa” que com cada any venen a fer una experiència de volunta-riat al nostre menjador. Són allí per servir a la taula als usuarisi fer el que faci falta. També hem parlat amb elles per veurefins a on pot arribar “La Caixa” amb una mica mes de solidari-tat.No hi falta el bon humor entre el voluntariat i sempre que és elsant o l’onomàstica d’un d’ells en acabar el dinar amb els vo-luntaris, i algú que ha preparat algun postre especial, en femcelebració festiva tots junts.També aquests dies hem acabat d’endreçar un racó del menja-dor que encara hi havia de malts endreços i així podem tornara muntar les tertúlies del cafè, en acabar de dinar amb el P.Joan, si més no algun dia a la setmana, que ja comença a serhora de poder-ho fer.

CÀRITASL’ALEGRIA D’HAVER TROBAT FEINABuscant i més buscant, ha anat a parar a Reus a l’aero-port. Una de les persones que sovint estem socorrent, ique buscava una feina per a guanyar-se la vida. Va venircontent com unes pasqües. Finalment podrà cobrar unsou i tenir una vida més digna. Me’n vaig alegrar molt,ara veurem com li va tot plegat, temps, compatibilitat,confiança, duresa del treball... Confiem que tot rodi bé iduri forces dies, si més no fins a l’estiu.