apunts histÒrics a partir del relat primitiu de la passiÓ · resum l’autor, a partir del seu...

50
497 RCatT 41/2 (2016) 497-546 APUNTS HISTÒRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIÓ (I II)* Rodolf PUIGDOLLERS I NOBLOM Original rebut: 20/07/2016 Adreça: Pg. Sta. Maria del Jaire, s/n. Data d’acceptació: 05/09/2016 08430 LA TORRETA (La Roca del Vallès) E-mail: [email protected] Resum L’autor, a partir del seu estudi previ sobre el text primitiu del Relat de la Passió a l’Evangeli segons Marc, realitza una sèrie d’anotacions sobre la historicitat dels diversos elements d’aquest text primi- tiu. A partir d’ell l’autor il·lumina la simbologia del relat, així com la història de la tradició en les altres narracions evangèliques. D’aquesta forma, estableix la base per realitzar anotacions sobre la seva historicitat. Paraules clau: Relat de la Passió, Evangeli segons Marc, historicitat. Abstract Starting from his previous study of the early text of the Passion narrative in the Gospel according to Mark, the author presents a series of observations on the historicity of various components of this early text. He goes on the highlight the symbology of the narrative, as well as the history of the tradi- tion in the other Gospel accounts. This procedure creates a basis for comments to be made on the historicity of the accounts. Keywords: Passion narrative, Gospel according to Mark, historicity * La primera part d’aquest estudi es troba publicada en el número anterior de la revista: RCatT 41/1 (2016) 9-58. RCatT 41/2 (2016) 497-546 © Facultat de Teologia de Catalunya ISSN: 0210-5551 / EISSN: 2385-4715

Upload: others

Post on 28-Oct-2019

5 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

497RCatT 412 (2016) 497-546

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (I II)

Rodolf PUIGDOLLERS I NOBLOM

Original rebut 20072016 Adreccedila Pg Sta Maria del Jaire snData drsquoacceptacioacute 05092016 08430 LA TORRETA (La Roca del Vallegraves) E-mail rodolfpuigdollersgmailcom

Resum

Lrsquoautor a partir del seu estudi previ sobre el text primitiu del Relat de la Passioacute a lrsquoEvangeli segons Marc realitza una segraverie drsquoanotacions sobre la historicitat dels diversos elements drsquoaquest text primi-tiu A partir drsquoell lrsquoautor ilmiddotlumina la simbologia del relat aixiacute com la histograveria de la tradicioacute en les altres narracions evangegraveliques Drsquoaquesta forma estableix la base per realitzar anotacions sobre la seva historicitat

Paraules clau Relat de la Passioacute Evangeli segons Marc historicitat

Abstract

Starting from his previous study of the early text of the Passion narrative in the Gospel according to Mark the author presents a series of observations on the historicity of various components of this early text He goes on the highlight the symbology of the narrative as well as the history of the tradi-tion in the other Gospel accounts This procedure creates a basis for comments to be made on the historicity of the accounts

Keywords Passion narrative Gospel according to Mark historicity

La primera part drsquoaquest estudi es troba publicada en el nuacutemero anterior de la revista RCatT 411 (2016) 9-58

RCatT 412 (2016) 497-546 copy Facultat de Teologia de Catalunya

ISSN 0210-5551 EISSN 2385-4715

498 RCatT 412 (2016) 497-546

76 iquestUna compareixenccedila de Jesuacutes davant Herodes Antipes

LrsquoEvangeli de Lluc realitza tambeacute una ampliacioacute semblant a la que havia realitzat la segona redaccioacute marcana a partir drsquoun personatge histograveric Marc ho feia a partir de Barrabagraves Lluc a partir drsquouna compareixenccedila davant del tetrarca de Galilea i Perea Herodes Antipes (Lc 236-12) iquestHi ha tambeacute una barreja de fets reals amb narracions simbograveliques

Soacuten diverses les marques que porta el text de cara al lector a) Pilat laquoinquiriacute si de Galilea procedia aquell homeraquo (v 6 cf Lc 131-2) b) laquoHavent reconegut que era de lrsquoautoritat drsquoHerodesraquo (v 7) amb el corresponent reconeixement de lrsquoautoritat drsquoHerodes c) Herodes Antipes laquotenia ganes de veurersquol (θέλων ἰδεῖν αὐτὸν) des de feia bastant de temps pel que sentia dir sobre ell (διὰ τὸ ἀκούειν περὶ αὐτου) i esperava veure algun senyal realitzat per ellraquo (v 8 cf Lc 99) d) Herodes laquoli va posar una roba esplegravendida (ἐσθῆτα λαμπράν)raquo (v 11 cf Ac 1030) e) laquoSi beacute es tenien aversioacute (ὄντες δὲ ἐν ἀηδίᾳ)raquo (v 12a) el que supo-sa tensions entre Herodes Antipes i Pilat) f) laquoPilat i Herodes es feren amics aquell mateix diaraquo (v 12b cf Sl 21-2)1

Hi ha una referegravencia al passatge llucagrave en el qual amb anterioritat Herodes parla de Jesuacutes laquoDigueacute Herodes ldquoA Joan jo el vaig fer decapitar Perograve iquestqui eacutes aquest (τίς δέ ἐστιν οὗτος) de qui jo sento a dir aquestes coses (περὶ οὗ ἐγὼ ταῦτα ἀκούω)rdquo I intentava de veurersquol (καὶ ἐζήτει αὐτόν ἰδεῖν)raquo (Lc 99) Al mateix temps hi ha referegravencia a la pertinenccedila de Jesuacutes a Galilea al reconeixement per part de Pilat de lrsquoautoritat drsquoHerodes a lrsquoaversioacute entre Pilat i Herodes i a la reconciliacioacute entre ells Aquests darrers elements semblen evocar la tensioacute que hi va haver entre Herodes i Pilat a causa de la repressioacute que aquest va fer de les protestes per haver utilitzat Pilat diners del tresor del temple per a la construccioacute drsquoun nou aquumleducte per a Jerusalem fet que Flavi Josep ens ha conservat2 i que podria correspondre a la matanccedila de galileus a la qual fa referegravencia el mateix Lluc (Lc 131-3)3

La laquoroba esplegravendidaraquo (ἐσθῆτα λαμπράν Lc 2311) amb la qual Herodes revesteix Jesuacutes srsquoha drsquointerpretar en paralmiddotlelisme literari amb la laquoroba esplegraven-didaraquo que porta lrsquohome de la visioacute que teacute Corneli (ἐσθῆτι λαμπρᾷ Ac 1030) Per tant meacutes enllagrave del gest de burla que realitza Herodes amb Jesuacutes laquoal lector no se li escaparagrave mdashsegons escriu S Leacutegassemdash que una vestimenta esplegravendida

1 Els cogravedexs de la tradicioacute alexandrina tenen un ordre diferent en aquestes dues parts drsquoaquesta frase laquoTant Herodes com Pilat es feren amics aquest mateix dia entre ells car abans estaven enemistats entre si (προϋπῆρχον γὰρ ἐν ἔχθρᾳ ὄντες πρὸς αὐτούς)raquo

2 Ant 1860 Bell 2170 Cf PUIGDOLLERS laquoPonccedil Pilat governador de Judearaquo RCatT 391 (2014) 237-308 en concret 267-269

3 Ibiacuted 269-272 286-288

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

499RCatT 412 (2016) 497-546

conveacute eminentment a aquell que poc abans ha anunciat la seva glorificacioacute (Lc 2269) i que al llarg del seu ministeri srsquoha mostrat als seus iacutentims en la seva glograveria en vestits drsquoun blanc resplendent (Lc 92932) en la seva Transfigu-racioacute Eacutes la mateixa brillantor que irradia lrsquoaparicioacute celeste a Corneli segons Ac 1030raquo4 Enmig del menyspreu i la burla drsquoHerodes a Jesuacutes que expressen el seu parer sobre aquell que estagrave a punt de ser condemnat a mort la ploma de lrsquoevangelista evoca la veritable identitat de Jesuacutes

Aquesta atencioacute prestada per Lluc a Herodes Antipes per part de Pilat correspon a la mateixa atencioacute que segons el mateix Lluc cap a lrsquoany 5758 va prestar el governador Festus amb Agripa II durant el judici contra Pau (cf Ac 2523-27) Aixograve fa veure amb ulls diferents la ressonagravencia que hi ha del Salm 2 quan indica laquoSrsquohan ajuntat els reis de la terra i els dirigents srsquohan congregat amb un propogravesit comuacute contra el Senyor i contra el seu Ungit (κατὰ τοῦ κυρίου καὶ κατὰ τοῦ χριστοῦ αὐτοῦ)raquo (Sl 22) El paralmiddotlelisme estagrave indicat expliacutecitament al llibre dels Fets dels Apogravestols en la pregagraveria despreacutes de lrsquoalliberament de Pere i Joan laquoSenyor tu ets el Deacuteu que va fer el cel i la terra el mar i tot el que contenen el qui per mitjagrave de lrsquoEsperit Sant va parlar per boca de David el seu servent ldquoiquestPer quegrave srsquoamotinaren les nacions paganes i els pobles tramaren vans projectes Srsquohan ajuntat els reis de la terra i els dirigents srsquohan congregat amb un propogravesit comuacute contra el Senyor i contra el seu Ungitrdquo Car realment srsquohan congregat en aquesta ciutat contra el teu sant servent Jesuacutes a qui tu ungires Herodes i tambeacute Ponccedil Pilat amb les nacions i els pobles drsquoIsrael per realitzar allograve que la teva magrave i el teu designi havien decretat per endavant que succeiacutesraquo (Ac 424b-28)

El diagraveleg que existeix a lrsquoobra llucana entre Lluc i Teogravefil sobretot si aquest eacutes considerat el gran sacerdot dels anys 37-41 fa pensar que aquesta tensioacute i posterior reconciliacioacute entre Herodes Antipes i Pilat es va donar meacutes o menys en lrsquoegravepoca de Jesuacutes5 Eacutes una imatge ben gragravefica que reuneix tant jueus com pagans en la responsabilitat de la condemna de Jesuacutes a mort Perograve aixograve no significa necessagraveriament que aquesta interrumpcioacute de la compareixenccedila de Jesuacutes davant Pilat per enviar-lo davant Herodes Antipes es doneacutes histograverica-ment Escriu Leacutegasse laquoSembla molt difiacutecil recollir en lrsquoescena en quumlestioacute lrsquoeco drsquoun fet histograveric fins i tot sostraient de la mateixa la considerable part que

4 S LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes - I La historia II La Pasioacuten en los cuatro evangelios Bilbao Descleacutee De Brouwer 1995 (= Le procegraves de Jeacutesus - I Lrsquohistoire II La Passion dans les quatre eacutevangiles Pariacutes Du Cerf 1994-1995) 347-348

5 Cf PUIGDOLLERS laquoPonccedil Pilatraquo 286-288

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

500 RCatT 412 (2016) 497-546

correspon aquiacute a Lluc i seragrave una mostra de prudegravencia deixar el tetrarca fora del camp de les responsabilitats de la mort de Jesuacutesraquo6

77 Lrsquoesquema narratiu de Joan

La compareixenccedila de Jesuacutes davant Pilat a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes molt meacutes extensa que en el relat marcagrave Per comprendre les seves caracteriacutestiques val la pena fixar-se en lrsquoesquema ben elaborat que utilitza Hi ha una contiacutenua alternanccedila entre episodis fora del pretori i episodis a lrsquointerior

1) Fora Demanen la mort de Jesuacutes (Jn 1828-32) laquoells no van entrar dins el pretoriraquo (v 28b)

2) Dins Pilat interroga Jesuacutes si eacutes el rei dels jueus (Jn 1833-38a) laquoPilat sersquon tornagrave a lrsquointerior del pretoriraquo (v 33a)

3) Fora Barrabagraves preferit a Jesuacutes (Jn 1838b-40) laquoDespreacutes de dir aixograve Pilat va sortir altra vegada a foraraquo (v 38b)

4) Dins Jesuacutes assotat i escarnit pels soldats (Jn 191-3)5) Fora Pilat mostra Jesuacutes dient laquoAquiacute teniu lrsquohomeraquo mentre els grans

sacerdots demanen que el crucifiqui (Jn 194-8) laquoPilat tornagrave a sortir i els digueacute Ara us el traureacute aquiacute foraraquo (v 4a)

6) Dins Pilat interroga de nou Jesuacutes sobre el seu poder (Jn 199-12) laquoVa entrar altra vegada dins el pretoriraquo (v 9a)

7) Fora Pilat condemna Jesuacutes a ser crucificat (Jn 1913-16a) laquoQuan Pilat sentiacute aquestes paraules dugueacute Jesuacutes a foraraquo (v 13a)7

Com escriu Brown laquoindubtablement aquesta estructura no eacutes fortuiumlta sinoacute que es tracta drsquouna estudiada presentacioacute artiacutestica en la qual srsquoha ampliat i reordenat el material rebut de la tradicioacute Els episodis estan quiagravesticament equilibrats no tan sols en allograve que es refereix a lrsquoescenari i al tema sinoacute tambeacute (parcialment) respecte a lrsquoextensioacute Pilat apareix com actor principal en tots els casos menys en lrsquoepisodi intermedi (4) que refereix la flagelmiddotlacioacute i lrsquoescarni

6 S LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 1087 Els dos darrers moviments BROWN La muerte del Mesiacuteas II 894 els divideix de forma diferent

6) Jn 199-11 7) Jn 1912-16a El sisegrave moviment F J MOLONEY El evangelio de Juan Estella Verbo Divino 208 p 503 (= The Gospel of John Collegeville Minnesota Liturgial Press 2005) el considera format per Jn 198-11 La consideracioacute de 1828 com una introduccioacute i 1916a com una cloenda no afecta fonamentalment a la divisioacute en set moviments

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

501RCatT 412 (2016) 497-546

de quegrave eacutes objecte Jesuacutesraquo8 Aquest esquema tan elaborat narrativament en forma concegraventrica i amb profundes reflexions sobre el tipus de reialesa de Jesuacutes juntament amb la pregunta sobre quegrave eacutes la veritat i les reflexions sobre el poder que ve de Deacuteu soacuten mostres clares que es tracta drsquounes ampliacions no histograveriques fruit de la mentalitat i de la teologia joagravennica

78 laquoCrucifiacutecarsquolraquo (Mc 1513)

La resposta de la multitud a la pregunta de Pilat si volen que els alliberi el rei dels jueus eacutes laquoCrucificarsquolraquo (Staurwson auvton Mc 1513) La crucifixioacute era la forma meacutes deshonrosa que tenien els romans per eliminar una persona El seu origen sembla venir dels perses perograve es va estendre per molts pobles i els romans el van utilitzar amb abundagravencia amb els esclaus i els homes que no eren ciutadans romans9

Com escriu J H Neyrey la crucifixioacute laquoera qualificada en lrsquoantigor com la pitjor i meacutes cruel mort possible Encara que intensament dolorosa era temu-da sobretot per la total privacioacute de lrsquohonor que comportavaraquo10 El testimonis escrits la qualifiquen de laquola meacutes menyspreable de les mortsraquo (θανάτων τὸν οἴκτιστον)11 el laquocagravestig supremraquo (summum suplicium)12 el laquocagravestig meacutes cruel i repugnantraquo (crudelissimum taeterrimumque supplicium)13 el laquomeacutes gran malraquo (maximum malum)14 la mort laquomeacutes vergonyosaraquo (αἴσχιστα)15 laquola mort meacutes infamantraquo (mors turpissima crucis)16

8 R E BROWN The Death of the Messiah A Commentary on the Passion Narratives in the Four Gospels Nova York Doubleday 1993-1994 2 vols (Edicioacute castellana La muerte del Mesiacuteas Comentarios a los relatos de la pasioacuten de los cuatro evangelios Estella Verbo Divino 2005-2006 2 vols) II 895

9 Cf M HENGEL laquoMors turpissima crucis Die Kreuzigung in der anticken Welt und die lsquoTorheitrsquo des lsquoWortes von Kreuzrsquoraquo en Rechfertigung FS E Kaumlsemann Tubinga 1976 (ed franc La Cru-cifixion dans lrsquoAntiquiteacute et la folie du message de la croix Pariacutes 1981 36-39)

10 Honor y verguumlenza Lectura cultural del Evangelio de Mateo Salamanca Siacutegueme 2005 p 247 (= Honor and Shame in the Gospel of Matthew Louisville Westminster John Knoss Press 1998)

11 Flavi Josep Bell 720312 Ciceroacute Verr 25 16513 Ibiacuted14 Plaute Cas 61115 Oriacutegenes Cels 61016 Oriacutegenes Comm Matt 2722

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

502 RCatT 412 (2016) 497-546

Els romans la consideraven un suplici propi drsquoesclaus (servile supplicium)17 Per aixograve no lrsquoaplicaven generalment als ciutadans romans18 En les proviacutencies dominades era la forma de castigar els qui es rebelmiddotlaven contra lrsquoautoritat de lrsquoImperi

79 La condemna a mort

Com expressa lrsquohistoriador romagrave Tagravecit Jesuacutes va ser condemnat al suplici de la creu pel procurador Ponccedil Pilat durant el regnat de lrsquoemperador Tiberi19 El responsable judicial de la mort de Jesuacutes va ser sens dubte Ponccedil Pilat Perograve certament ni van ser els romans els qui el van detenir ni els qui van presentar lrsquoacusacioacute

Com en el cas posterior de Jesuacutes fill drsquoAnanies van ser les autoritats jue-ves les que van acusar un compatriota davant lrsquoautoritat romana per haver parlat o actuat en contra del temple20 El motiu que seragrave posat en el tiacutetol de la creu de Jesuacutes seragrave el de pretendre ser laquoel rei del jueusraquo Aquesta acusacioacute presentada en termes no jueus suposa les connotacions drsquoalteracioacute de lrsquoordre puacuteblic i de rebelmiddotlioacute contra lrsquoautoritat eacutes a dir crimen laesae maiestatis populi romani ofensa contra la dignitat del poble romagrave i del seu representant el Cegravesar lrsquoemperador Aquesta acusacioacute suposava la pena de mort21

En el cas paralmiddotlel de Jesuacutes fill drsquoAnanies aquest va ser deixat en llibertat despreacutes drsquoun cagravestig perquegrave el governador el consideragrave un boig En el cas de Jesuacutes no tenia sentit aquest eximent i per tant va ser condemnat a mort Perograve ni Jesuacutes havia estat detingut per les autoritats romanes ni havia estat acusat directament per elles Lrsquoacusacioacute i la mateixa detencioacute procedia de les autoritats jueves

Lrsquoevolucioacute de la tradicioacute en la qual es produiragrave per diverses circunstagravencies la tendegravencia a augmentar la culpabilitat dels jueus i a excusar la responsabi-

17 Cf HENGEL La Crucifixion 72-84 especialment les citacions de p 72 n 118 Ibiacuted 57-63 19 Ann 154420 En el testimonium flavianum tal com sersquons ha conservat hi trobem la frase laquoper indicacioacute

dels homes principals drsquoentre nosaltresraquo (ἐνδείξει τῶν πρώτων ἀνδρῶν παρ᾽ ἡμῖν Ant 1864) Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 14 laquoJesuacutes fue claramente detenido a iniciativa y por orden de las autoridades judiacuteas y diferido por ellas despueacutes a la justicia de Pilatoraquo

21 Cf N SANTOS YANGUAS laquoAcusaciones de alta traicioacuten en Roma en eacutepoca de Tiberioraquo Memorias de Historia Antigua 11-12 (1990-1991) 167-198

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

503RCatT 412 (2016) 497-546

litat judicial del governador romagrave no fa desaparegraveixer les dades histograveriques sobre el cas de Jesuacutes de Natzaret22

710 La flagelmiddotlacioacute

A lrsquoEvangeli segons Marc srsquoindica tot just abans de la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari el fet que ell va ser flagelmiddotlat La indicacioacute estagrave feta mitjanccedilant un participi laquoPilat els deixagrave lliure Barrabagraves en canvi Jesuacutes havent-lo flagelmiddotlat (φλαγελλώσας) el va entregar perquegrave fos crucificatraquo (Mc 1515)23 Es tracta drsquoun afegit de segona redaccioacute com mostra la presegravencia del nom de Jesuacutes Mateu manteacute la mateixa forma verbal laquoLlavors els deixagrave lliure Barrabagraves en canvi Jesuacutes havent-lo havent-lo flagelmiddotlat (φλαγελλώσας) el va entregar per-quegrave fos crucificatraquo (Mt 2726)

Lluc parla tan sols drsquoun possible cagravestig que permeti deslliurar poste-riorment Jesuacutes sense executar-lo laquoper tant havent-lo castigat (παιδεύσας) el deixareacute lliureraquo (Lc 231622) El fet de corregir-lo o castigar-lo mdashamb el verb παιδεύωmdash es refereix aquiacute al fet drsquoassotar-lo Joan explicita el fet de la flagelmiddotlacioacute en forma drsquoassots (assotament) perograve seguit de les burles dels sol-dats que li posen un mantell de porpra i una corona drsquoespines abans que Pilat el presenti davant els grans sacerdots i els guagraverdies del temple laquoLlavors Pi-lat agafagrave Jesuacutes i el feu assotar (ἐμαστίγωσεν)raquo (Jn 191)

Hi ha una diferegravencia de vocabulari Mentre Marc i Mateu utilitzen el verb φλαγελλόω φραγελλόω Lluc utilitza el verb meacutes indefinit παιδεύω i Joan el verb μαστιγόω Hi ha aquiacute una diferegravencia en Marc i Mateu srsquoestagrave parlant drsquouna flagelmiddotlacioacute que eacutes un pas previ a una execucioacute mentre en Joan (i en Lluc) es

22 Sobre aquest tema cf X ALEGRE laquoLos responsables de la muerte de Jesuacutesraquo Revista Latino-americana de Teologiacutea 14 (1977) 139-172 R AGUIRRE laquoLos poderes del Sanedriacuten y notas de criacutetica histoacuterica sobre la muerte de Jesuacutesraquo Estudios de Deusto 30 (1982) 241-270 Arriba a treure la responsabilitat de les autoritats jueves J ARIAS Jesuacutes ese gran desconocido Madrid Maeva 2002 113-114 quan escriu laquoEs probable que el mismo Pilato les diese un toque a las autoridades del Sanedriacuten para saber queacute estaba ocurriendo con aquel profeta demasiado seguido por la gente y del que se deciacutea que queriacutea proclamarse rey Y es posible que las auto-ridades judiacuteas se amedrentaran conociendo el talante de Pilatos De ahiacute el que no sea difiacutecil que ellas misma hablaran con Jesuacutes se tratara o no de un verdadero proceso legal para conocer mejor de su propia boca queacute estaba pasando () En este punto es cuando pudo acontecer que el Sanedriacuten por miedo a Pilatos le mandara al profeta para que se encargara eacutel de interrogarlo y de ver si era culpable de otro tipo de rebelioacuten que no fuera la religiosaraquo (les cursives soacuten meves)

23 El text del Cogravedex de Beza utilitza aquiacute i en Mt 2726 la forma meacutes llatinitzada φλαγελλώσας (del llatiacute flagellum) mentre la tradicioacute alexandrina utilitza en ambdoacutes llocs la forma φραγελλώσας

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

504 RCatT 412 (2016) 497-546

tracta drsquoun cagravestig en ell mateix24 Encara que els dos verbs poden ser utilitzats indistintament el llatinisme flagellare sembra ser escollit especialment per a una flagelmiddotlacioacute pregravevia a lrsquoexecucioacute

Ja que la tradicioacute meacutes antiga eacutes la de la segona redaccioacute de Marc i la inten-cioacute de matar Jesuacutes apareix des del principi srsquoha de suposar histogravericament que la flagelmiddotlacioacute de Jesuacutes per part dels soldats romans va ser el pas previ a la seva execucioacute tal com indiquen els relats de Marc i Mateu

711 Les burles dels soldats

LrsquoEvangeli segons Marc situa despreacutes del judici davant Pilat una segraverie de burles realitzades pels soldats romans a lrsquointerior de Palau La crida a tota la tropa sencera no cal entendre-la referida als sis-cents o mil soldats que podia tenir una cohort romana eacutes suficient entendre narrativament una referegravencia a gran part dels soldats que estaven de guagraverdia al palau del governador Les burles estan centrades en la mateixa acusacioacute contra Jesuacutes de pretendre ser el rei dels jueus Drsquoaquesta manera realitzen una parogravedia drsquoentronitzacioacute reial a) El vesteixen de porpra (la roba considerada progravepia dels reis) b) Li imposen una corona c) El saluden amb lrsquoaclamacioacute que evoca lrsquoAve Caesar dels empe-radors romans d) Evoquen el lliurament del ceptre reial i e) En comptes de signes de reconeixement com serien els aplaudiments li fan signes de rebuig com les escopinades25 Els cops al cap amb una canya i les escopinades no soacuten tan sols uns maltractaments sinoacute que formen part fonamentalment de la parogravedia Els cops amb una canya evoquen el lliurament del ceptre reial es podria explicar el seu significat amb paraules com aquestes laquoNo vols ser rei Doncs aquiacute tens ceptre reialraquo

Mateu recull la mateix escena perograve hi introdueix certs retocs per acon-seguir un meacutes gran ordre narratiu a) En comptes de laquoporpraraquo parla de laquomantell vermellraquo (Mt 2728) com podia ser el mantell dels mateixos soldats

24 Els assots en les sinagogues cf laquous assotaran (μαστιγώσουσιν) en les sinagoguesraquo (Mt 1017) (com tambeacute Mt 2334 en la tradicioacute alexandrina) Els assots seguits de la crucifixioacute cf laquoper ser assotat (μαστιγῶσαι) i crucificat (Mt 2019) laquodespreacutes drsquoassotar-lo (μαστιγώσαντες) el ma-taranraquo (Lc 1833) (cf tambeacute Mc 1034 en la tradicioacute alexandrina) Flavi Josep no utilitza mai el verb φλαγελλόω φραγελλόω i parla dels assots com a cagravestig en ell mateix (laquova ser colpejat amb assots [μάστιξι] fins que els seus ossos van quedar al descobertraquo (Bell 6304) o com a pas previ a la crucifixioacute laquodespreacutes drsquohaver-los assotat (μαστιγούμενοι) i turmentat amb tot tipus de tortures abans de morir i despreacutes foren crucificatsraquo (Bell 5449)

25 Cal recordar que el text del Cogravedex de Beza a diferegravencia de la tradicioacute alexandrina no conteacute la frase laquoi doblegant el genoll li feien reveregravenciaraquo de la tradicioacute alexandrina (Mc 1519)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

505RCatT 412 (2016) 497-546

b) Afegeix expliacutecitament el lliurament burlesc del ceptre reial laquo(posant-li) una canya a la magrave dretaraquo (Mt 2729b) c) Abans de la salutacioacute indica el gest de reveregravencia laquoagenollant-se davant drsquoellraquo (Mt 2729c) d) El gest marcagrave dels cops al cap amb una canya en tant que signe de rebuig eacutes colmiddotlocat a la fi de lrsquoescena despreacutes de les escopinades (Mt 2730)

Lluc trasllada aquesta burla de la reialesa de Jesuacutes al moment de la pre-sentacioacute davant drsquoHerodes Antipes amb la indicacioacute genegraverica laquoburlant-seraquo (ἐμπαίξας) i la colmiddotlocacioacute drsquouna laquoroba esplegravendidaraquo (ἐσθῆτα λαμπράν Lc 2311) Joan manteacute els elements fonamentals de la farsa a) Corona drsquoespines b) Man-tell de porpra (ἱμάτιον πορφυροῦν (Jn 191) c) Salutacioacute laquoSalve rei dels jueusraquo i d) Gest drsquoacollida laquoi li donaven bufetadesraquo (καὶ ἐδίδουν αὐτῷ ῥαπίσματα Jn 193) El text joagravennic que situa les burles dels soldats tot just despreacutes dels assots mostra una evocacioacute drsquoIs 506 laquoVaig donar la meva esquena als assots i les meves galtes a les bufetadesraquo (τὸν νῶτόν μου δέδωκα εἰς μάστιγας τὰς δὲ σιαγόνας μου εἰς ῥαπίσματα)

Des del punt de vista histograveric eacutes ben possible malauradament que allagrave on hi hagi un grup de soldats amb un condemnat a mort del poble sotmegraves aquest sigui maltractat i subjecte de diverses burles Meacutes encara respecte al tipus de burles quan es tracta drsquoun acusat de prentendre ser reconegut com a rei En el cas de la narracioacute primitiva evangegravelica aquestes burles agafen possiblement una nova connotacioacute si es teacute en compte que a lrsquoestiu de lrsquoany 38 mdashtal com ens testimonia Filoacutemdash26 quan Herodes Agripa va passar per Alexan-dria vestit ostentosament i amb el tiacutetol de rei de Judea alguns van fer una parogravedia burlesca vestint un rodamoacuten anomenat Carabagraves que sempre anava nu amb una fulla de papir al cap com si fos una diadema (διάδημα) amb una catifa com si fos una clagravemide (χλαμύς) i un troccedil de tronc de papir com si fos un ceptre (σκῆπτρον) i despreacutes se li van anar apropant per saludar-lo dema-nar justiacutecia o presentar-li demandes i ressonagrave el crit Maren (Μάριν) mdashlaquosenyor nostreraquomdash que era el tiacutetol que es donava als sobirans a Siacuteria

Si el redactor del Relat primitiu de la Passioacute mdashescrit segurament en temps o tot just despreacutes del regnat drsquoHerodes Agripa I (41-44)mdash tenia present aquest record burlesc eacutes fagravecil que la narracioacute de la farsa realitzada amb Jesuacutes pels soldats romans vulgui evocar al mateix temps la vanitat del poder terrenal drsquoaquells que es consideren sobirans dels pobles

26 Flacc 36-39

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

506 RCatT 412 (2016) 497-546

8 LA CRUCIFIXIOacute

81 La figura de Simoacute de Cirene

LrsquoEvangeli segons Marc en el camiacute cap a la creu fa referegravencia a la requisicioacute drsquoun que passava perquegrave porteacutes la creu de Jesuacutes Indica el seu nom Simoacute cirineu (Σίμων Κυρηναῖον) eacutes a dir procedent de Cirene a la Diagravespora al nord drsquoAgravefrica I indica tambeacute unes dades molt concretes laquoel pare drsquoAlexandre i Rufusraquo dades que sembla que srsquohan drsquointerpretar com a indicacions histograveri-ques drsquounes persones conegudes per la comunitat de Marc27

La referegravencia a Simoacute cirineu es troba recollida tambeacute a Mateu 2732 i Lc 2326-32 perograve no aixiacute la referegravencia als seus fills LrsquoEvangeli segons Joan no recull aquesta ajuda de Simoacute en portar la creu drsquoacord amb la teologia joagravennica que subratlla la dimensioacute sobrehumana de Jesuacutes laquoi portant-se ell mateix la creu sortiacute (καὶ βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρὸν ἐξῆλθεν)raquo (Jn 1917)

Lluc explicita la dada sobre Simoacute cirineu com a figura de seguiment de Jesuacutes laquoli carregaren la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Aquest tema del seguiment es troba ampliat extensament amb la referegravencia a les filles de Jerusalem que el seguien plorant (Lc 2327-31)28 Per a completar la trilogia drsquoacompanyament de Jesuacutes Lluc avanccedila a aquiacute la referegravencia als dos malfactors que eren con-duiumlts amb Jesuacutes per a ser executats (Lc 2332)

La introduccioacute de la figura de Simoacute cirineu malgrat pugui suposar un model de seguiment no fa sinoacute resaltar la dimensioacute de flebesa de Jesuacutes En

27 Alguns comentaristes han volgut veure una referegravencia a aquest Rufus en les indicacions de Rm 1613 laquoSaludeu Rufus lrsquoelegit del Senyor i la mare seva i mevaraquo un text que podria ser de la carta originagraveria de Pau als romans o beacute meacutes aviat pertanyent a un bitllet de Pau dirigit a la comunitat drsquoEfes A partir drsquoaquesta suposada identificacioacute alguns han considerat que a lrsquoegravepoca drsquoaquesta carta Simoacute ja hauria mort i tambeacute el seu fill Alexandre mentre Rufus es trobaria juntament amb la mare viacutedua Sobre lrsquoossari drsquoAlexandre fill de Simoacute amb la possible indicacioacute laquocirineuraquo cf N AVIGAD laquoA Depository of Inscribed Ossuaries in the Kidron Valleyraquo IEJ 12 (1962) 1-12 T POWERS laquoTreasures in the Storeroom Family Tomb of Simon of Cyre-neraquo BARev 294 (2003) 46-51 IacuteD laquoA Second Look at the lsquoAlexander Son of Simonrsquo Ossuary Did It Hold Father and Sonraquo [en liacutenia] Biblical Archaeological Society lthttpsisraelpales-tineguidefileswordpresscom201006alexander-simon-ossuary-a-second-look-from-barpdfgt 2-IX-2006 C A EVANS laquoCaifaacutes Pilato y Simoacuten de Cirene de nuevo a la luz valoracioacuten de las pruebas literarias y arqueoloacutegicasraquo en J H CHARLESWORTH (ed) Jesuacutes y la arqueologiacutea Estella Verbo Divino 2009 430-433 (= Jesus and Archaeology Grand Rapids W B Eerdmans Publishing 2009)

28 La figura llucana de les filles de Jerusalem va ser ampliada posteriorment amb la figura drsquoaquella que va eixugar el rostre de Jesuacutes la Verogravenica

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

507RCatT 412 (2016) 497-546

aquest sentit per criteri de dificultat es reafirma la historicitat de la figura del cirineu29

82 laquoPerquegrave carregueacutes la seva creuraquo (Mc 1521b)

Segons lrsquoEvangeli segons Marc lrsquoaccioacute dels soldats de requisar Simoacute cirineu va ser laquoperquegrave carregueacutes la seva creuraquo (i[na arh| ton stauron auvtou Mc 1521b) La mateixa frase es troba a lrsquoEvangeli segons Mateu (Mt 2732b) Lluc expli-cita aquesta accioacute laquoposaren sobre ell la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Joan en canvi drsquoacord amb la seva teologia resalta la fortalesa de Jesuacutes laquoportant-se ell mateix la creuraquo (βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρόν Jn 1917a)

Com indiquen les fonts antigues el condemnat a mort havia de portar ell mateix la creu fins al lloc del suplici30 Es tractava progravepiament de la travessa (patibulum) que havia de ser colmiddotlocada sobre el pal vertical que estava clavat a terra (stipes crucis) El condemnat havia de laquoportar la travessa (patibulum) pel mig de la ciutat per ser despreacutes fixada a la creuraquo (patibulum ferat per urbem deinde affigitur cruci)31 Drsquoaquesta manera laquoclavat a la travesa (pati-bulo) eacutes aixecat a la creuraquo (patibulo suffixus in crucem tollitur)32

Una vegada acceptada la historicitat de la figura de Simoacute cirineu el fet que ell hagi de portar la creu planteja diversos interrogants iquestPer quegrave va ser necessagraveria aquesta decisioacute dels soldats iquestEs trobava Jesuacutes sense forces Drsquoaltra banda iquestquina relacioacute teacute aquest gest amb les paraules de Jesuacutes laquoSi alguacute vol seguir darrere meu que es negui a ell mateix i prengui la seva creu i que em segueixiraquo (εἴ τις θέλει ὀπίσω μου ἀκολουθεῖν ἀπαρνησάσθω ἑαυτὸν καὶ ἀράτω τὸν σταυρὸν αὐτοῦ καὶ ἀκολουθείτω μοι Mc 834)33

29 En el segle II els gnogravestics basilidians deformaren el significat de la figura de Simoacute cirineu com testimonia Ireneu laquoI diuen que [Jesuacutes] no va patir la passioacute sinoacute que van requisar Simoacute de Cirene per a portar la creu i despreacutes per error o per ignoragravencia el van crucificar creient que era Jesuacutes ja que havia pres la seva figura I Jesuacutes per la seva banda assumiacute la figura de Simoacute i era allagrave mofant-se drsquoellsraquo (Adv Haer I 244)

30 ARTEMIDOR Oneirocritica II 56 laquoEl qui ha de ser clavat a la creu comenccedila per portar-laraquo Plu-tarc De sera numinis vindicta 9 laquoI tal com en els suplicis corporals cadascun dels malfactors porta la seva creuraquo (καὶ τῷ μὲν σώματι τῶνκολαζομένων ἕκαστος κακούργων ἐκφέρει τὸν αὑτοῦ σταυρόν) Drsquoaquiacute la figura drsquoIsaac portant la llenya pel sacrifici com imatge de Jesuacutes portant la creu cf Gegravenesi Rabbagrave 563(36c) Pessiqtagrave Rabbatiacute 312(143b)

31 Plaute Carbonaria fr 232 Fiacutermic Matern Mathesis 6315833 Cf Mt 1038 1624 Lc 923 1427

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

508 RCatT 412 (2016) 497-546

Sobre els primers interrogants escriu p ex un comentarista laquoHi ha un problema que els soldats han de superar per a complir la seva tasca sembla que Jesuacutes havia quedat tan debilitat pel seu maltractament que era incapaccedil de portar la seva creu mdasho meacutes aviat la travessa transversalmdash fins al lloc de lrsquoexecucioacute () per tant obliguen a portar-la a un foraster que passava per alliacute un jueu anomenat Simoacute de la ciutat nord-africana de Cireneraquo34 De la requisicioacute de Simoacute Cirineu per part dels soldats per a portar la creu de Jesuacutes sembla que cal deduir el fet que Jesuacutes no tenia forces per a portar-la

La frase i[na arh| ton stauron auvtou (Mc 1521b) conteacute un pronom auvtou amb un valor doble Drsquouna banda es refereix evidentment a la creu de Jesuacutes Simoacute ha de portar la creu de Jesuacutes Perograve drsquoaltra banda aquest pronom es pot referir tambeacute a ell mateix Hi ha com assenyalen Mateos minus Camacho una laquoambiguumlitat intencionadaraquo35 es refereix al mateix temps a Jesuacutes i a Simoacute Aixograve significa que la creu de Jesuacutes srsquoha convertit en la creu del deixeble Te-nint en compte que a lrsquoEvangeli segons Marc la referegravencia a Simoacute cirineu (Mc 1521) eacutes de primera redaccioacute i les paraules de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo (Mc 834) soacuten de segona redaccioacute es pot pensar que la imatge de Simoacute cirineu portant la creu de Jesuacutes eacutes lrsquoorigen de la imatge posterior del deixeble portant la seva creu seguint Jesuacutes La frase de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo no pot ser una frase anterior a la darrera Pasqua 36 srsquoha de tractar meacutes aviat drsquouna imatge nascuda en les primeres comunitats cristia-nes que trobagrave la seva referegravencia gragravefica en el fet histograveric que Simoacute Cirineu va portar la creu de Jesuacutes cap al Calvari37

34 MARKUS El evangelio seguacuten Marcos II 1209 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1090 escriu laquoLa teoriacutea de la extrema debilidad de Jesuacutes encuentra un relativo apoyo en la sorpresa que suscita la rapidez de su muerte una vez que es crucificado (Mc 1544 Jn 1933raquo

35 J MATEOS minus F CAMACHO El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Cograverdova El Almendro 1993-2008 III 675

36 Segons E BRANDENBURGER laquoStauros Kreuzigung Jesu und Kreuzestheologieraquo Wort und Dienst 10 (1969) 32-33 la frase de Jesuacutes teacute un origen postpasqual ja que no eacutes una frase jueva Per a molts en canvi la frase tindria el seu origen en Jesuacutes en una egravepoca en la qual la crucifixioacute era molt habitual S REINACH laquoSimon de Cyregraveneraquo en Cultes Mythes et Religions Pariacutes 1923 vol IV 183-184 ha considerat que lrsquoescena de Simoacute Cirineu no eacutes res meacutes que la dramatitzacioacute del loguion de Mc 834

37 Sobre alguns detalls de la crucifixioacute de Jesuacutes cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1124-1132 Sembla que els evangelistes parlen drsquouna creu amb el pal vertical sortint meacutes enllagrave de la tra-vessa horitzontal (crux immissa) cf Mt 2737 Lc 2338 Jn 1919 Sobre la seva alccedilada cf Mc 1536 Sobre la transfixioacute de les mans i els peus amb claus cf Lc 2439 Jn 20202527 El terme laquomansraquo (χεῖρες) srsquoha drsquoentendre aquiacute equivalent a laquobraccedilosraquo i meacutes exactament a laquocanells de la magraveraquo (ἀγκῶνες χειρός)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

509RCatT 412 (2016) 497-546

83 El Gogravelgota

Lrsquoarribada al lloc de lrsquoexecucioacute ve indicada amb el nom laquoel lloc del Gogravelgotaraquo (Mc 1522a) que la segona redaccioacute marcana explicita de la forma seguumlent laquoque significa Lloc de la Calaveraraquo (Mc 2522b) La doble designacioacute eacutes reco-llida per Mateu (Mt 2733) Lluc en canvi recull tan sols el nom grec laquoel lloc anomenat de la Calaveraraquo (Lc 2333) mentre Joan indica primer el nom grec i despreacutes lrsquohebreu laquoel lloc anomenat de la Calavera que srsquoanomena en hebreu Gogravelgotaraquo (Jn 1917b)38

El nom CalaveraCrani mdashque en la seva forma llatina calvaria ha originat la designacioacute Calvarimdash sembla srsquoha drsquoexplicar per tractar-se drsquoun monticle arrodonit39 La referegravencia al sepulcre drsquoAdam eacutes tradicioacute cristiana posterior40 La localitzacioacute de les restes del Calvari en la secular basiacutelica del Sant Sepulcre cal considerar-la com a molt probable41

84 El vi mirrat i el repartiment dels vestits

LrsquoEvangeli segons Marc teacute a continuacioacute del nom del Gogravelgota la referegravencia al fet que van donar a Jesuacutes vi mirrat que no en va prendre i el repartiment dels seus vestits tirant a sorts (Mc 1523-24 Mt 2734-35) Sobre el vi mirrat (ἐσμυρνισμένος οἶνος) mdasheacutes a dir vi aromatitzat amb mirramdash cal tenir en comp-te que era un acte humanitari donar al condemnat aquest mitjagrave palmiddotliatiu42 tal com testimonien diversos textos43 Era una forma de mitigar la sensibilitat del condemnat en aquells moments de suplici

No hi ha progravepiament referegravencia a cap salm en aquesta indicacioacute marcana Eacutes tan sols el text de Mateu que indica laquoli donaran a beure vinagre barrejat amb felraquo (ἔδωκαν αὐτῷ πιεῖν ὄξος μετὰ χολῆς μεμιγμένον Mt 2734) Drsquoaquesta manera el text mateagrave transforma el gest humanitari en una burla establint un paralmiddotlelisme amb el Salm 69(68)22 laquoI em donaren com a menjar fel i

38 Cf A PARROT El Goacutelgota y el Santo Sepulcro Barcelona 1963 (= Golgotha et Saint-Seacutepulcre Pariacutes 1955) BROWN La muerte del Mesiacuteas II 114-1118

39 Aixiacute el castellagrave laquocabezoraquo40 Cf Oriacutegenes Comm Matt 2733 Jeroni (Hom Matt 4) en canvi rebutja aquesta tradicioacute41 Cf F DIacuteEZ FERNAacuteNDEZ El Calvario y la Cueva de Adaacuten El resultado de las uacuteltimas excavaciones

en la Basiacutelica del Santo Sepulcro Estella Verbo Divino 200442 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1118-112343 Cf Pr 316-7 laquoDoneu a beure beguda (μέθην) als qui pateixen i vi als qui estan en lrsquoamargorraquo

Cf tambeacute el tractat del Talmud babilogravenic Ebel Rabbati 29 laquoAls condemnats () sersquols doacutena a beure vi que conteacute encens perquegrave no se sentin angoixatsraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

510 RCatT 412 (2016) 497-546

com a beguda en donaren a beure vinagreraquo (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος) La primera redaccioacute marcana amb la seva referegravencia al vi (οἶνος) mirrat mdashno pas al vinagre (ὄξος) del salm i del text mateagravemdash ha conservat el costum humanitari que com a tal es pot considerar histograveric La indicacioacute que Jesuacutes no en va prendre teacute el sentit de subratllar la seva dimensioacute de voluntarietat i de fortalesa i explica al mateix temps la raoacute per la qual lrsquoevangelista ha recollit aquest detall habitual44

El repartiment dels vestits (Mc 1524b) mdashpresent tambeacute en els altres evan-gelis (Mt 2735b Lc 2334b Jn 1923-24)mdash eacutes un afegit de la segona redac-cioacute marcana i al mateix una influegravencia del Salm 22(21)19 laquoEs repartiren els meus vestits entre ells i sobre la meva roba tiraren sortsraquo (διεμερίσαντο τὰ ἱμάτιά μου ἑαυτοῖς καὶ ἐπὶ τὸν ἱματισμόν μου ἔβαλον κλῆρον) Encara que es considereacutes un fet habitual per part dels soldats repartir-se els vestits dels condemats45 aixograve va eacutesser un fet que va estar mdashsi meacutes no posteriormentmdash expliacutecitament prohibit46 El repartiment dels vestits en el cas de Jesuacutes eacutes una influegravencia del Salm 22 que els evangelistes introdueixen donant-li diversos simbolismes47

44 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1122-1123 que no coneix les distincions redaccionals en Marc considera que la tradicioacute meacutes antiga parlava tan sols del vinagre abans de morir (Mc 1536 Jn 1929) i que hauria estat Marc qui hauria introduiumlt un duplicat mitjanccedilant el vi mir-rat establint un paralmiddotlelisme inclusiu entre el comenccedilament i el final de lrsquoescena Perograve aixograve no respecta lrsquoantiguitat de les diverses redaccions

45 Ho afirma sense meacutes V TAYLOR Evangelio seguacuten san Marcos Madrid Cristiandad 1980 715 Ho considera laquoprobableraquo J GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos 2 vol Salamanca Siacutegueme 1986 vol II 371 Ho matisa tambeacute amb un laquopor lo vistoraquo MARKUS El Evangelio seguacuten Mar-cos 1203

46 Cf Digestum Justiniani 48 20 6 laquoLa roba de quegrave un home pot ser desposseiumlt soacuten aquelles co-ses que ell va portar amb ell quan va ser posat a la presoacute i amb quegrave estagrave abillat quan es porta a terme el cagravestig com el seu mateix nom indica Per tant ni els botxins ni els seus assistents poden reclamar aquestes coses com a botiacute en el moment en quegrave srsquoexecuta el culpableraquo

47 Sobre el simbolisme del repartiment dels vestits a Marc escriuen MATEOS ndash CAMACHO El evan-gelio de Marcos III 688-689 laquoEn el Calvario esa ropa es la herencia del crucificado al repar-tir-la se reparte por tanto la fuerza de su Espiacuterituraquo La tuacutenica indivisa a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes interpretada per Cebriagrave de Cartago com a siacutembol de lrsquoEsgleacutesia indivisa (De catholicae ecclesiae unitate 7) En la mateixa liacutenia I DE LA POTTERIE laquoLa tunique lsquonon diviseacuteersquo de Jesuacutes symbole de lrsquouniteacute messainiqueraquo en W C WEINRICH (ed) The New Testament Age vol I 127-138 IacuteD laquoLa tunique sans couture symbole du Chirst gran precirctreraquo Bib 60 (1979) 255-269 De forma semblant J MATEOS ndash J BARRETTO El Evangelio de Juan Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Madrid Cristiandad 1979 811 presenten el mantell com a figura del regne i la tuacutenica com a siacutembol drsquounitat laquoLas cuatro partes en que dividen el manto alude a los cuatro puntos cardinales y significan la tierra entera () Al mismo tiempo la universalidad del reino no significa divisioacuten la tuacutenica quedaraacute intacta para sentildealar su unidadraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

511RCatT 412 (2016) 497-546

85 Lrsquohora tegravercia

El relat marcagrave teacute una triple indicacioacute cronologravegica laquoera lrsquohora tegraverciaraquo (Mc 15 25) laquoi arribada lrsquohora sexta vingueren les tenebres a la terra entera fins a lrsquohora nonaraquo (v 33b) laquoi a lrsquohora nonaraquo (v 34a) precedit tot amb la indicacioacute πρωΐ (laquode bon matiacuteraquo Mc 151) i seguit drsquoὀψία en la peticioacute del cadagravever (laquoel capvespreraquo Mc 1542)48 La indicacioacute de les tenebres des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora nona es troba recollida tambeacute a Mt 2745 i Lc 2344 Joan en canvi no recull aquestes tenebres de lrsquohora sexta sinoacute que situa precisament a lrsquohora sexta la presentacioacute que Pilat va fer de Jesuacutes als jueus indicant laquoHeus aquiacute el vostre reiraquo (Jn 1914b) El text eacutes el seguumlent laquoEra la preparacioacute de la Pasqua era com lrsquohora sextaraquo (Jn 1914a)

La cronologia joagravennica que situa la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari a lrsquohora sexta la mateixa hora en la qual eren sacrificats els anyells pasquals sembla excessivament depenent de la seva teologia La cronologia marcana per la seva banda que situa la crucifixioacute a lrsquohora tegravercia a lrsquohora sexta les tenebres i a lrsquohora nona la mort de Jesuacutes mdashdins del marc del πρωΐ i lrsquoὀψίαmdash mostra clarament un esquematisme narratiu que podria dependre de les hores de pregagraveria de les comunitats cristianes

El fet que el costum romagrave fos comenccedilar lrsquoactivitat judicial a primera hora49 fa pensar que aixiacute va ser en el cas del judici contra Jesuacutes tal com presupossa la narracioacute marcana La crucifixioacute i mort de Jesuacutes srsquohan de situar a continua-cioacute tenint en compte que la seva sepultura va ser abans que acabeacutes el dia de la Preparacioacute En aquest sentit la cronologia sinograveptica eacutes meacutes adequada tot i que histogravericament no es pugui precisar meacutes50 El text de Marc depegraven drsquouna cro-nologia narrativa mentre el text de Joan ho eacutes drsquouna cronologia teologravegica La coincidegravencia de Marc Mateu i Lluc en la referegravencia a lrsquohora sexta i lrsquohora nona fa pensar que aquestes indicacions tenen tambeacute un sentit teologravegic determinat

El text de Marc eacutes segons el Cogravedex de Beza laquoEra lrsquohora tegravercia i el custo-diaven (evfulasson auvton)raquo (Mc 1525) La tradicioacute alexandrina teacute laquoEra lrsquohora tegravercia i el crucificaren (ἐσταύρωσαν αὐτόν)raquo La reminiscegravencia del text del

48 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1139-114249 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 n 24 cita com a testimonis Segraveneca De ira II 7 3 (prima

luce) Macrobi Saturnalia I 3 (post exortum solem) Suetoni Vespasiagrave 21 Marcial VIII 673 Plini el Jove Ep III 5 9-11 VI 16 4-6

50 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 laquoLa sesioacuten del tribunal presidida por Pilato tuvo lugar por la mantildeana temprano no soacutelo a causa de la precisioacuten de Mc 151 sino tambieacuten por-que eso corresponde al uso romano donde la vida puacuteblica comenzaba al despuntar el diacutea En cuanto a precisar la hora de la crucifixioacuten la indicaciones que nos suministran los evangelios no autorizan en este punto a ninguna conclusioacuten ciertaraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

512 RCatT 412 (2016) 497-546

Cogravedex de Beza es troba en el verset mateagrave laquoI asseguts el vigilaven alliacute (ἐτήρουν αὐτὸν ἐκει)raquo (Mt 2736) La introduccioacute alexandrina del verb crucifi-car eacutes una repeticioacute dels vv 24a i 27

Mateu no ha conservat la referegravencia a lrsquohora tegravercia perograve siacute la referegravencia a la vigilagravencia dels soldats vora la creu Lluc en canvi no ha recollit cap drsquoaquestes referegravencies marcanes La primera redaccioacute marcana mdashtal com lrsquohe reconstruiumldamdash no contenia de forma expliacutecita lrsquoexpressioacute de la crucifixioacute de Jesuacutes en forma verbal En la seva austeritat narrativa es limita a la indicacioacute final de lrsquoepisodi anterior laquoI el van treure a crucificarraquo (kai evxagousin auvton i[na staurwsousin Mc 1520b)

86 El tiacutetol de la creu

El tiacutetol de la creu estagrave recollit en els quatre evangelis amb petites variants laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mc 1526)51 laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν Ἰησοῦς ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mt 2737) laquoEl rei dels jueus eacutes aquestraquo (ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων οὗτός ἐστιν Lc 2338)52 i laquoJesuacutes Natzoreu el rei dels jueusraquo (Ιησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Jn 1919)53

LrsquoEvangeli segons Joan afegeix tres indicacions 1) El tiacutetol va ser llegit per molts jueus perquegrave laquoel lloc era prop de la ciutatraquo (Jn 1920a) 2) Estava escrit en hebreu en grec i en llatiacute54 (Jn 1920b) 3) Els grans sacerdots van dir a Pilat laquoNo escriguis ldquoEl rei dels jueusrdquo sinoacute ldquoAquest va dir Soacutec el rei dels jueusrdquo perograve Pilat va respondre ldquoEl que he escrit escrit estagraverdquo (ὃ γέγραφα γέγραφα)raquo (Jn 1921-22) Evidentment aquestes ampliacions joagravenniques soacuten detalls de significat teologravegic i de proclamacioacute universalista malgrat sigui his-tograveric que el lloc de la crucifixioacute fos a prop de la ciutat55

51 La tradicioacute alexandrina teacute la forma breu laquoEl rei dels jueusraquo52 Altres lliccedilons laquoEl rei dels jueus aquestraquo (P75 Sin B L) laquoEl rei dels jueusraquo (C) laquoAquest eacutes el

rei dels jueusraquo (A K M U G D Q L P Y f13 2 157) laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (N Q f13 3 28)

53 El text del Cogravedex de Beza en aquest passatge no sersquons ha conservat Del text joagravennic en llatiacute ve el tiacutetol tradicional Iesus Nazarenus rex iudeorum (INRI) Sobre el significat del terme Nat-zoreu cf R PUIGDOLLERS laquoEl significat dels termes lsquoNatzaregraversquo lsquoNatzoreursquo i Natzoregraversquo en el Nou Testament segons el Cogravedex Bezaraquo ButABC nuacutem 108 maig 2011 23-32 Sobre el tiacutetol de la creu cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1144-1151 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 145-147

54 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoordre hebreu llatiacute i grec55 Sobre la reliacutequia medieval conservada a la Basiacutelica de la Santa Croce de Roma cf M-L RI-

GATO Il Titolo della Croce di Gesugrave Confronto tra i Vangeli e la Tavoletta - Reliquia della Basilica Eleniana a Roma Roma Pontificia Universitagrave Gregoriana 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

498 RCatT 412 (2016) 497-546

76 iquestUna compareixenccedila de Jesuacutes davant Herodes Antipes

LrsquoEvangeli de Lluc realitza tambeacute una ampliacioacute semblant a la que havia realitzat la segona redaccioacute marcana a partir drsquoun personatge histograveric Marc ho feia a partir de Barrabagraves Lluc a partir drsquouna compareixenccedila davant del tetrarca de Galilea i Perea Herodes Antipes (Lc 236-12) iquestHi ha tambeacute una barreja de fets reals amb narracions simbograveliques

Soacuten diverses les marques que porta el text de cara al lector a) Pilat laquoinquiriacute si de Galilea procedia aquell homeraquo (v 6 cf Lc 131-2) b) laquoHavent reconegut que era de lrsquoautoritat drsquoHerodesraquo (v 7) amb el corresponent reconeixement de lrsquoautoritat drsquoHerodes c) Herodes Antipes laquotenia ganes de veurersquol (θέλων ἰδεῖν αὐτὸν) des de feia bastant de temps pel que sentia dir sobre ell (διὰ τὸ ἀκούειν περὶ αὐτου) i esperava veure algun senyal realitzat per ellraquo (v 8 cf Lc 99) d) Herodes laquoli va posar una roba esplegravendida (ἐσθῆτα λαμπράν)raquo (v 11 cf Ac 1030) e) laquoSi beacute es tenien aversioacute (ὄντες δὲ ἐν ἀηδίᾳ)raquo (v 12a) el que supo-sa tensions entre Herodes Antipes i Pilat) f) laquoPilat i Herodes es feren amics aquell mateix diaraquo (v 12b cf Sl 21-2)1

Hi ha una referegravencia al passatge llucagrave en el qual amb anterioritat Herodes parla de Jesuacutes laquoDigueacute Herodes ldquoA Joan jo el vaig fer decapitar Perograve iquestqui eacutes aquest (τίς δέ ἐστιν οὗτος) de qui jo sento a dir aquestes coses (περὶ οὗ ἐγὼ ταῦτα ἀκούω)rdquo I intentava de veurersquol (καὶ ἐζήτει αὐτόν ἰδεῖν)raquo (Lc 99) Al mateix temps hi ha referegravencia a la pertinenccedila de Jesuacutes a Galilea al reconeixement per part de Pilat de lrsquoautoritat drsquoHerodes a lrsquoaversioacute entre Pilat i Herodes i a la reconciliacioacute entre ells Aquests darrers elements semblen evocar la tensioacute que hi va haver entre Herodes i Pilat a causa de la repressioacute que aquest va fer de les protestes per haver utilitzat Pilat diners del tresor del temple per a la construccioacute drsquoun nou aquumleducte per a Jerusalem fet que Flavi Josep ens ha conservat2 i que podria correspondre a la matanccedila de galileus a la qual fa referegravencia el mateix Lluc (Lc 131-3)3

La laquoroba esplegravendidaraquo (ἐσθῆτα λαμπράν Lc 2311) amb la qual Herodes revesteix Jesuacutes srsquoha drsquointerpretar en paralmiddotlelisme literari amb la laquoroba esplegraven-didaraquo que porta lrsquohome de la visioacute que teacute Corneli (ἐσθῆτι λαμπρᾷ Ac 1030) Per tant meacutes enllagrave del gest de burla que realitza Herodes amb Jesuacutes laquoal lector no se li escaparagrave mdashsegons escriu S Leacutegassemdash que una vestimenta esplegravendida

1 Els cogravedexs de la tradicioacute alexandrina tenen un ordre diferent en aquestes dues parts drsquoaquesta frase laquoTant Herodes com Pilat es feren amics aquest mateix dia entre ells car abans estaven enemistats entre si (προϋπῆρχον γὰρ ἐν ἔχθρᾳ ὄντες πρὸς αὐτούς)raquo

2 Ant 1860 Bell 2170 Cf PUIGDOLLERS laquoPonccedil Pilat governador de Judearaquo RCatT 391 (2014) 237-308 en concret 267-269

3 Ibiacuted 269-272 286-288

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

499RCatT 412 (2016) 497-546

conveacute eminentment a aquell que poc abans ha anunciat la seva glorificacioacute (Lc 2269) i que al llarg del seu ministeri srsquoha mostrat als seus iacutentims en la seva glograveria en vestits drsquoun blanc resplendent (Lc 92932) en la seva Transfigu-racioacute Eacutes la mateixa brillantor que irradia lrsquoaparicioacute celeste a Corneli segons Ac 1030raquo4 Enmig del menyspreu i la burla drsquoHerodes a Jesuacutes que expressen el seu parer sobre aquell que estagrave a punt de ser condemnat a mort la ploma de lrsquoevangelista evoca la veritable identitat de Jesuacutes

Aquesta atencioacute prestada per Lluc a Herodes Antipes per part de Pilat correspon a la mateixa atencioacute que segons el mateix Lluc cap a lrsquoany 5758 va prestar el governador Festus amb Agripa II durant el judici contra Pau (cf Ac 2523-27) Aixograve fa veure amb ulls diferents la ressonagravencia que hi ha del Salm 2 quan indica laquoSrsquohan ajuntat els reis de la terra i els dirigents srsquohan congregat amb un propogravesit comuacute contra el Senyor i contra el seu Ungit (κατὰ τοῦ κυρίου καὶ κατὰ τοῦ χριστοῦ αὐτοῦ)raquo (Sl 22) El paralmiddotlelisme estagrave indicat expliacutecitament al llibre dels Fets dels Apogravestols en la pregagraveria despreacutes de lrsquoalliberament de Pere i Joan laquoSenyor tu ets el Deacuteu que va fer el cel i la terra el mar i tot el que contenen el qui per mitjagrave de lrsquoEsperit Sant va parlar per boca de David el seu servent ldquoiquestPer quegrave srsquoamotinaren les nacions paganes i els pobles tramaren vans projectes Srsquohan ajuntat els reis de la terra i els dirigents srsquohan congregat amb un propogravesit comuacute contra el Senyor i contra el seu Ungitrdquo Car realment srsquohan congregat en aquesta ciutat contra el teu sant servent Jesuacutes a qui tu ungires Herodes i tambeacute Ponccedil Pilat amb les nacions i els pobles drsquoIsrael per realitzar allograve que la teva magrave i el teu designi havien decretat per endavant que succeiacutesraquo (Ac 424b-28)

El diagraveleg que existeix a lrsquoobra llucana entre Lluc i Teogravefil sobretot si aquest eacutes considerat el gran sacerdot dels anys 37-41 fa pensar que aquesta tensioacute i posterior reconciliacioacute entre Herodes Antipes i Pilat es va donar meacutes o menys en lrsquoegravepoca de Jesuacutes5 Eacutes una imatge ben gragravefica que reuneix tant jueus com pagans en la responsabilitat de la condemna de Jesuacutes a mort Perograve aixograve no significa necessagraveriament que aquesta interrumpcioacute de la compareixenccedila de Jesuacutes davant Pilat per enviar-lo davant Herodes Antipes es doneacutes histograverica-ment Escriu Leacutegasse laquoSembla molt difiacutecil recollir en lrsquoescena en quumlestioacute lrsquoeco drsquoun fet histograveric fins i tot sostraient de la mateixa la considerable part que

4 S LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes - I La historia II La Pasioacuten en los cuatro evangelios Bilbao Descleacutee De Brouwer 1995 (= Le procegraves de Jeacutesus - I Lrsquohistoire II La Passion dans les quatre eacutevangiles Pariacutes Du Cerf 1994-1995) 347-348

5 Cf PUIGDOLLERS laquoPonccedil Pilatraquo 286-288

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

500 RCatT 412 (2016) 497-546

correspon aquiacute a Lluc i seragrave una mostra de prudegravencia deixar el tetrarca fora del camp de les responsabilitats de la mort de Jesuacutesraquo6

77 Lrsquoesquema narratiu de Joan

La compareixenccedila de Jesuacutes davant Pilat a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes molt meacutes extensa que en el relat marcagrave Per comprendre les seves caracteriacutestiques val la pena fixar-se en lrsquoesquema ben elaborat que utilitza Hi ha una contiacutenua alternanccedila entre episodis fora del pretori i episodis a lrsquointerior

1) Fora Demanen la mort de Jesuacutes (Jn 1828-32) laquoells no van entrar dins el pretoriraquo (v 28b)

2) Dins Pilat interroga Jesuacutes si eacutes el rei dels jueus (Jn 1833-38a) laquoPilat sersquon tornagrave a lrsquointerior del pretoriraquo (v 33a)

3) Fora Barrabagraves preferit a Jesuacutes (Jn 1838b-40) laquoDespreacutes de dir aixograve Pilat va sortir altra vegada a foraraquo (v 38b)

4) Dins Jesuacutes assotat i escarnit pels soldats (Jn 191-3)5) Fora Pilat mostra Jesuacutes dient laquoAquiacute teniu lrsquohomeraquo mentre els grans

sacerdots demanen que el crucifiqui (Jn 194-8) laquoPilat tornagrave a sortir i els digueacute Ara us el traureacute aquiacute foraraquo (v 4a)

6) Dins Pilat interroga de nou Jesuacutes sobre el seu poder (Jn 199-12) laquoVa entrar altra vegada dins el pretoriraquo (v 9a)

7) Fora Pilat condemna Jesuacutes a ser crucificat (Jn 1913-16a) laquoQuan Pilat sentiacute aquestes paraules dugueacute Jesuacutes a foraraquo (v 13a)7

Com escriu Brown laquoindubtablement aquesta estructura no eacutes fortuiumlta sinoacute que es tracta drsquouna estudiada presentacioacute artiacutestica en la qual srsquoha ampliat i reordenat el material rebut de la tradicioacute Els episodis estan quiagravesticament equilibrats no tan sols en allograve que es refereix a lrsquoescenari i al tema sinoacute tambeacute (parcialment) respecte a lrsquoextensioacute Pilat apareix com actor principal en tots els casos menys en lrsquoepisodi intermedi (4) que refereix la flagelmiddotlacioacute i lrsquoescarni

6 S LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 1087 Els dos darrers moviments BROWN La muerte del Mesiacuteas II 894 els divideix de forma diferent

6) Jn 199-11 7) Jn 1912-16a El sisegrave moviment F J MOLONEY El evangelio de Juan Estella Verbo Divino 208 p 503 (= The Gospel of John Collegeville Minnesota Liturgial Press 2005) el considera format per Jn 198-11 La consideracioacute de 1828 com una introduccioacute i 1916a com una cloenda no afecta fonamentalment a la divisioacute en set moviments

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

501RCatT 412 (2016) 497-546

de quegrave eacutes objecte Jesuacutesraquo8 Aquest esquema tan elaborat narrativament en forma concegraventrica i amb profundes reflexions sobre el tipus de reialesa de Jesuacutes juntament amb la pregunta sobre quegrave eacutes la veritat i les reflexions sobre el poder que ve de Deacuteu soacuten mostres clares que es tracta drsquounes ampliacions no histograveriques fruit de la mentalitat i de la teologia joagravennica

78 laquoCrucifiacutecarsquolraquo (Mc 1513)

La resposta de la multitud a la pregunta de Pilat si volen que els alliberi el rei dels jueus eacutes laquoCrucificarsquolraquo (Staurwson auvton Mc 1513) La crucifixioacute era la forma meacutes deshonrosa que tenien els romans per eliminar una persona El seu origen sembla venir dels perses perograve es va estendre per molts pobles i els romans el van utilitzar amb abundagravencia amb els esclaus i els homes que no eren ciutadans romans9

Com escriu J H Neyrey la crucifixioacute laquoera qualificada en lrsquoantigor com la pitjor i meacutes cruel mort possible Encara que intensament dolorosa era temu-da sobretot per la total privacioacute de lrsquohonor que comportavaraquo10 El testimonis escrits la qualifiquen de laquola meacutes menyspreable de les mortsraquo (θανάτων τὸν οἴκτιστον)11 el laquocagravestig supremraquo (summum suplicium)12 el laquocagravestig meacutes cruel i repugnantraquo (crudelissimum taeterrimumque supplicium)13 el laquomeacutes gran malraquo (maximum malum)14 la mort laquomeacutes vergonyosaraquo (αἴσχιστα)15 laquola mort meacutes infamantraquo (mors turpissima crucis)16

8 R E BROWN The Death of the Messiah A Commentary on the Passion Narratives in the Four Gospels Nova York Doubleday 1993-1994 2 vols (Edicioacute castellana La muerte del Mesiacuteas Comentarios a los relatos de la pasioacuten de los cuatro evangelios Estella Verbo Divino 2005-2006 2 vols) II 895

9 Cf M HENGEL laquoMors turpissima crucis Die Kreuzigung in der anticken Welt und die lsquoTorheitrsquo des lsquoWortes von Kreuzrsquoraquo en Rechfertigung FS E Kaumlsemann Tubinga 1976 (ed franc La Cru-cifixion dans lrsquoAntiquiteacute et la folie du message de la croix Pariacutes 1981 36-39)

10 Honor y verguumlenza Lectura cultural del Evangelio de Mateo Salamanca Siacutegueme 2005 p 247 (= Honor and Shame in the Gospel of Matthew Louisville Westminster John Knoss Press 1998)

11 Flavi Josep Bell 720312 Ciceroacute Verr 25 16513 Ibiacuted14 Plaute Cas 61115 Oriacutegenes Cels 61016 Oriacutegenes Comm Matt 2722

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

502 RCatT 412 (2016) 497-546

Els romans la consideraven un suplici propi drsquoesclaus (servile supplicium)17 Per aixograve no lrsquoaplicaven generalment als ciutadans romans18 En les proviacutencies dominades era la forma de castigar els qui es rebelmiddotlaven contra lrsquoautoritat de lrsquoImperi

79 La condemna a mort

Com expressa lrsquohistoriador romagrave Tagravecit Jesuacutes va ser condemnat al suplici de la creu pel procurador Ponccedil Pilat durant el regnat de lrsquoemperador Tiberi19 El responsable judicial de la mort de Jesuacutes va ser sens dubte Ponccedil Pilat Perograve certament ni van ser els romans els qui el van detenir ni els qui van presentar lrsquoacusacioacute

Com en el cas posterior de Jesuacutes fill drsquoAnanies van ser les autoritats jue-ves les que van acusar un compatriota davant lrsquoautoritat romana per haver parlat o actuat en contra del temple20 El motiu que seragrave posat en el tiacutetol de la creu de Jesuacutes seragrave el de pretendre ser laquoel rei del jueusraquo Aquesta acusacioacute presentada en termes no jueus suposa les connotacions drsquoalteracioacute de lrsquoordre puacuteblic i de rebelmiddotlioacute contra lrsquoautoritat eacutes a dir crimen laesae maiestatis populi romani ofensa contra la dignitat del poble romagrave i del seu representant el Cegravesar lrsquoemperador Aquesta acusacioacute suposava la pena de mort21

En el cas paralmiddotlel de Jesuacutes fill drsquoAnanies aquest va ser deixat en llibertat despreacutes drsquoun cagravestig perquegrave el governador el consideragrave un boig En el cas de Jesuacutes no tenia sentit aquest eximent i per tant va ser condemnat a mort Perograve ni Jesuacutes havia estat detingut per les autoritats romanes ni havia estat acusat directament per elles Lrsquoacusacioacute i la mateixa detencioacute procedia de les autoritats jueves

Lrsquoevolucioacute de la tradicioacute en la qual es produiragrave per diverses circunstagravencies la tendegravencia a augmentar la culpabilitat dels jueus i a excusar la responsabi-

17 Cf HENGEL La Crucifixion 72-84 especialment les citacions de p 72 n 118 Ibiacuted 57-63 19 Ann 154420 En el testimonium flavianum tal com sersquons ha conservat hi trobem la frase laquoper indicacioacute

dels homes principals drsquoentre nosaltresraquo (ἐνδείξει τῶν πρώτων ἀνδρῶν παρ᾽ ἡμῖν Ant 1864) Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 14 laquoJesuacutes fue claramente detenido a iniciativa y por orden de las autoridades judiacuteas y diferido por ellas despueacutes a la justicia de Pilatoraquo

21 Cf N SANTOS YANGUAS laquoAcusaciones de alta traicioacuten en Roma en eacutepoca de Tiberioraquo Memorias de Historia Antigua 11-12 (1990-1991) 167-198

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

503RCatT 412 (2016) 497-546

litat judicial del governador romagrave no fa desaparegraveixer les dades histograveriques sobre el cas de Jesuacutes de Natzaret22

710 La flagelmiddotlacioacute

A lrsquoEvangeli segons Marc srsquoindica tot just abans de la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari el fet que ell va ser flagelmiddotlat La indicacioacute estagrave feta mitjanccedilant un participi laquoPilat els deixagrave lliure Barrabagraves en canvi Jesuacutes havent-lo flagelmiddotlat (φλαγελλώσας) el va entregar perquegrave fos crucificatraquo (Mc 1515)23 Es tracta drsquoun afegit de segona redaccioacute com mostra la presegravencia del nom de Jesuacutes Mateu manteacute la mateixa forma verbal laquoLlavors els deixagrave lliure Barrabagraves en canvi Jesuacutes havent-lo havent-lo flagelmiddotlat (φλαγελλώσας) el va entregar per-quegrave fos crucificatraquo (Mt 2726)

Lluc parla tan sols drsquoun possible cagravestig que permeti deslliurar poste-riorment Jesuacutes sense executar-lo laquoper tant havent-lo castigat (παιδεύσας) el deixareacute lliureraquo (Lc 231622) El fet de corregir-lo o castigar-lo mdashamb el verb παιδεύωmdash es refereix aquiacute al fet drsquoassotar-lo Joan explicita el fet de la flagelmiddotlacioacute en forma drsquoassots (assotament) perograve seguit de les burles dels sol-dats que li posen un mantell de porpra i una corona drsquoespines abans que Pilat el presenti davant els grans sacerdots i els guagraverdies del temple laquoLlavors Pi-lat agafagrave Jesuacutes i el feu assotar (ἐμαστίγωσεν)raquo (Jn 191)

Hi ha una diferegravencia de vocabulari Mentre Marc i Mateu utilitzen el verb φλαγελλόω φραγελλόω Lluc utilitza el verb meacutes indefinit παιδεύω i Joan el verb μαστιγόω Hi ha aquiacute una diferegravencia en Marc i Mateu srsquoestagrave parlant drsquouna flagelmiddotlacioacute que eacutes un pas previ a una execucioacute mentre en Joan (i en Lluc) es

22 Sobre aquest tema cf X ALEGRE laquoLos responsables de la muerte de Jesuacutesraquo Revista Latino-americana de Teologiacutea 14 (1977) 139-172 R AGUIRRE laquoLos poderes del Sanedriacuten y notas de criacutetica histoacuterica sobre la muerte de Jesuacutesraquo Estudios de Deusto 30 (1982) 241-270 Arriba a treure la responsabilitat de les autoritats jueves J ARIAS Jesuacutes ese gran desconocido Madrid Maeva 2002 113-114 quan escriu laquoEs probable que el mismo Pilato les diese un toque a las autoridades del Sanedriacuten para saber queacute estaba ocurriendo con aquel profeta demasiado seguido por la gente y del que se deciacutea que queriacutea proclamarse rey Y es posible que las auto-ridades judiacuteas se amedrentaran conociendo el talante de Pilatos De ahiacute el que no sea difiacutecil que ellas misma hablaran con Jesuacutes se tratara o no de un verdadero proceso legal para conocer mejor de su propia boca queacute estaba pasando () En este punto es cuando pudo acontecer que el Sanedriacuten por miedo a Pilatos le mandara al profeta para que se encargara eacutel de interrogarlo y de ver si era culpable de otro tipo de rebelioacuten que no fuera la religiosaraquo (les cursives soacuten meves)

23 El text del Cogravedex de Beza utilitza aquiacute i en Mt 2726 la forma meacutes llatinitzada φλαγελλώσας (del llatiacute flagellum) mentre la tradicioacute alexandrina utilitza en ambdoacutes llocs la forma φραγελλώσας

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

504 RCatT 412 (2016) 497-546

tracta drsquoun cagravestig en ell mateix24 Encara que els dos verbs poden ser utilitzats indistintament el llatinisme flagellare sembra ser escollit especialment per a una flagelmiddotlacioacute pregravevia a lrsquoexecucioacute

Ja que la tradicioacute meacutes antiga eacutes la de la segona redaccioacute de Marc i la inten-cioacute de matar Jesuacutes apareix des del principi srsquoha de suposar histogravericament que la flagelmiddotlacioacute de Jesuacutes per part dels soldats romans va ser el pas previ a la seva execucioacute tal com indiquen els relats de Marc i Mateu

711 Les burles dels soldats

LrsquoEvangeli segons Marc situa despreacutes del judici davant Pilat una segraverie de burles realitzades pels soldats romans a lrsquointerior de Palau La crida a tota la tropa sencera no cal entendre-la referida als sis-cents o mil soldats que podia tenir una cohort romana eacutes suficient entendre narrativament una referegravencia a gran part dels soldats que estaven de guagraverdia al palau del governador Les burles estan centrades en la mateixa acusacioacute contra Jesuacutes de pretendre ser el rei dels jueus Drsquoaquesta manera realitzen una parogravedia drsquoentronitzacioacute reial a) El vesteixen de porpra (la roba considerada progravepia dels reis) b) Li imposen una corona c) El saluden amb lrsquoaclamacioacute que evoca lrsquoAve Caesar dels empe-radors romans d) Evoquen el lliurament del ceptre reial i e) En comptes de signes de reconeixement com serien els aplaudiments li fan signes de rebuig com les escopinades25 Els cops al cap amb una canya i les escopinades no soacuten tan sols uns maltractaments sinoacute que formen part fonamentalment de la parogravedia Els cops amb una canya evoquen el lliurament del ceptre reial es podria explicar el seu significat amb paraules com aquestes laquoNo vols ser rei Doncs aquiacute tens ceptre reialraquo

Mateu recull la mateix escena perograve hi introdueix certs retocs per acon-seguir un meacutes gran ordre narratiu a) En comptes de laquoporpraraquo parla de laquomantell vermellraquo (Mt 2728) com podia ser el mantell dels mateixos soldats

24 Els assots en les sinagogues cf laquous assotaran (μαστιγώσουσιν) en les sinagoguesraquo (Mt 1017) (com tambeacute Mt 2334 en la tradicioacute alexandrina) Els assots seguits de la crucifixioacute cf laquoper ser assotat (μαστιγῶσαι) i crucificat (Mt 2019) laquodespreacutes drsquoassotar-lo (μαστιγώσαντες) el ma-taranraquo (Lc 1833) (cf tambeacute Mc 1034 en la tradicioacute alexandrina) Flavi Josep no utilitza mai el verb φλαγελλόω φραγελλόω i parla dels assots com a cagravestig en ell mateix (laquova ser colpejat amb assots [μάστιξι] fins que els seus ossos van quedar al descobertraquo (Bell 6304) o com a pas previ a la crucifixioacute laquodespreacutes drsquohaver-los assotat (μαστιγούμενοι) i turmentat amb tot tipus de tortures abans de morir i despreacutes foren crucificatsraquo (Bell 5449)

25 Cal recordar que el text del Cogravedex de Beza a diferegravencia de la tradicioacute alexandrina no conteacute la frase laquoi doblegant el genoll li feien reveregravenciaraquo de la tradicioacute alexandrina (Mc 1519)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

505RCatT 412 (2016) 497-546

b) Afegeix expliacutecitament el lliurament burlesc del ceptre reial laquo(posant-li) una canya a la magrave dretaraquo (Mt 2729b) c) Abans de la salutacioacute indica el gest de reveregravencia laquoagenollant-se davant drsquoellraquo (Mt 2729c) d) El gest marcagrave dels cops al cap amb una canya en tant que signe de rebuig eacutes colmiddotlocat a la fi de lrsquoescena despreacutes de les escopinades (Mt 2730)

Lluc trasllada aquesta burla de la reialesa de Jesuacutes al moment de la pre-sentacioacute davant drsquoHerodes Antipes amb la indicacioacute genegraverica laquoburlant-seraquo (ἐμπαίξας) i la colmiddotlocacioacute drsquouna laquoroba esplegravendidaraquo (ἐσθῆτα λαμπράν Lc 2311) Joan manteacute els elements fonamentals de la farsa a) Corona drsquoespines b) Man-tell de porpra (ἱμάτιον πορφυροῦν (Jn 191) c) Salutacioacute laquoSalve rei dels jueusraquo i d) Gest drsquoacollida laquoi li donaven bufetadesraquo (καὶ ἐδίδουν αὐτῷ ῥαπίσματα Jn 193) El text joagravennic que situa les burles dels soldats tot just despreacutes dels assots mostra una evocacioacute drsquoIs 506 laquoVaig donar la meva esquena als assots i les meves galtes a les bufetadesraquo (τὸν νῶτόν μου δέδωκα εἰς μάστιγας τὰς δὲ σιαγόνας μου εἰς ῥαπίσματα)

Des del punt de vista histograveric eacutes ben possible malauradament que allagrave on hi hagi un grup de soldats amb un condemnat a mort del poble sotmegraves aquest sigui maltractat i subjecte de diverses burles Meacutes encara respecte al tipus de burles quan es tracta drsquoun acusat de prentendre ser reconegut com a rei En el cas de la narracioacute primitiva evangegravelica aquestes burles agafen possiblement una nova connotacioacute si es teacute en compte que a lrsquoestiu de lrsquoany 38 mdashtal com ens testimonia Filoacutemdash26 quan Herodes Agripa va passar per Alexan-dria vestit ostentosament i amb el tiacutetol de rei de Judea alguns van fer una parogravedia burlesca vestint un rodamoacuten anomenat Carabagraves que sempre anava nu amb una fulla de papir al cap com si fos una diadema (διάδημα) amb una catifa com si fos una clagravemide (χλαμύς) i un troccedil de tronc de papir com si fos un ceptre (σκῆπτρον) i despreacutes se li van anar apropant per saludar-lo dema-nar justiacutecia o presentar-li demandes i ressonagrave el crit Maren (Μάριν) mdashlaquosenyor nostreraquomdash que era el tiacutetol que es donava als sobirans a Siacuteria

Si el redactor del Relat primitiu de la Passioacute mdashescrit segurament en temps o tot just despreacutes del regnat drsquoHerodes Agripa I (41-44)mdash tenia present aquest record burlesc eacutes fagravecil que la narracioacute de la farsa realitzada amb Jesuacutes pels soldats romans vulgui evocar al mateix temps la vanitat del poder terrenal drsquoaquells que es consideren sobirans dels pobles

26 Flacc 36-39

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

506 RCatT 412 (2016) 497-546

8 LA CRUCIFIXIOacute

81 La figura de Simoacute de Cirene

LrsquoEvangeli segons Marc en el camiacute cap a la creu fa referegravencia a la requisicioacute drsquoun que passava perquegrave porteacutes la creu de Jesuacutes Indica el seu nom Simoacute cirineu (Σίμων Κυρηναῖον) eacutes a dir procedent de Cirene a la Diagravespora al nord drsquoAgravefrica I indica tambeacute unes dades molt concretes laquoel pare drsquoAlexandre i Rufusraquo dades que sembla que srsquohan drsquointerpretar com a indicacions histograveri-ques drsquounes persones conegudes per la comunitat de Marc27

La referegravencia a Simoacute cirineu es troba recollida tambeacute a Mateu 2732 i Lc 2326-32 perograve no aixiacute la referegravencia als seus fills LrsquoEvangeli segons Joan no recull aquesta ajuda de Simoacute en portar la creu drsquoacord amb la teologia joagravennica que subratlla la dimensioacute sobrehumana de Jesuacutes laquoi portant-se ell mateix la creu sortiacute (καὶ βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρὸν ἐξῆλθεν)raquo (Jn 1917)

Lluc explicita la dada sobre Simoacute cirineu com a figura de seguiment de Jesuacutes laquoli carregaren la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Aquest tema del seguiment es troba ampliat extensament amb la referegravencia a les filles de Jerusalem que el seguien plorant (Lc 2327-31)28 Per a completar la trilogia drsquoacompanyament de Jesuacutes Lluc avanccedila a aquiacute la referegravencia als dos malfactors que eren con-duiumlts amb Jesuacutes per a ser executats (Lc 2332)

La introduccioacute de la figura de Simoacute cirineu malgrat pugui suposar un model de seguiment no fa sinoacute resaltar la dimensioacute de flebesa de Jesuacutes En

27 Alguns comentaristes han volgut veure una referegravencia a aquest Rufus en les indicacions de Rm 1613 laquoSaludeu Rufus lrsquoelegit del Senyor i la mare seva i mevaraquo un text que podria ser de la carta originagraveria de Pau als romans o beacute meacutes aviat pertanyent a un bitllet de Pau dirigit a la comunitat drsquoEfes A partir drsquoaquesta suposada identificacioacute alguns han considerat que a lrsquoegravepoca drsquoaquesta carta Simoacute ja hauria mort i tambeacute el seu fill Alexandre mentre Rufus es trobaria juntament amb la mare viacutedua Sobre lrsquoossari drsquoAlexandre fill de Simoacute amb la possible indicacioacute laquocirineuraquo cf N AVIGAD laquoA Depository of Inscribed Ossuaries in the Kidron Valleyraquo IEJ 12 (1962) 1-12 T POWERS laquoTreasures in the Storeroom Family Tomb of Simon of Cyre-neraquo BARev 294 (2003) 46-51 IacuteD laquoA Second Look at the lsquoAlexander Son of Simonrsquo Ossuary Did It Hold Father and Sonraquo [en liacutenia] Biblical Archaeological Society lthttpsisraelpales-tineguidefileswordpresscom201006alexander-simon-ossuary-a-second-look-from-barpdfgt 2-IX-2006 C A EVANS laquoCaifaacutes Pilato y Simoacuten de Cirene de nuevo a la luz valoracioacuten de las pruebas literarias y arqueoloacutegicasraquo en J H CHARLESWORTH (ed) Jesuacutes y la arqueologiacutea Estella Verbo Divino 2009 430-433 (= Jesus and Archaeology Grand Rapids W B Eerdmans Publishing 2009)

28 La figura llucana de les filles de Jerusalem va ser ampliada posteriorment amb la figura drsquoaquella que va eixugar el rostre de Jesuacutes la Verogravenica

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

507RCatT 412 (2016) 497-546

aquest sentit per criteri de dificultat es reafirma la historicitat de la figura del cirineu29

82 laquoPerquegrave carregueacutes la seva creuraquo (Mc 1521b)

Segons lrsquoEvangeli segons Marc lrsquoaccioacute dels soldats de requisar Simoacute cirineu va ser laquoperquegrave carregueacutes la seva creuraquo (i[na arh| ton stauron auvtou Mc 1521b) La mateixa frase es troba a lrsquoEvangeli segons Mateu (Mt 2732b) Lluc expli-cita aquesta accioacute laquoposaren sobre ell la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Joan en canvi drsquoacord amb la seva teologia resalta la fortalesa de Jesuacutes laquoportant-se ell mateix la creuraquo (βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρόν Jn 1917a)

Com indiquen les fonts antigues el condemnat a mort havia de portar ell mateix la creu fins al lloc del suplici30 Es tractava progravepiament de la travessa (patibulum) que havia de ser colmiddotlocada sobre el pal vertical que estava clavat a terra (stipes crucis) El condemnat havia de laquoportar la travessa (patibulum) pel mig de la ciutat per ser despreacutes fixada a la creuraquo (patibulum ferat per urbem deinde affigitur cruci)31 Drsquoaquesta manera laquoclavat a la travesa (pati-bulo) eacutes aixecat a la creuraquo (patibulo suffixus in crucem tollitur)32

Una vegada acceptada la historicitat de la figura de Simoacute cirineu el fet que ell hagi de portar la creu planteja diversos interrogants iquestPer quegrave va ser necessagraveria aquesta decisioacute dels soldats iquestEs trobava Jesuacutes sense forces Drsquoaltra banda iquestquina relacioacute teacute aquest gest amb les paraules de Jesuacutes laquoSi alguacute vol seguir darrere meu que es negui a ell mateix i prengui la seva creu i que em segueixiraquo (εἴ τις θέλει ὀπίσω μου ἀκολουθεῖν ἀπαρνησάσθω ἑαυτὸν καὶ ἀράτω τὸν σταυρὸν αὐτοῦ καὶ ἀκολουθείτω μοι Mc 834)33

29 En el segle II els gnogravestics basilidians deformaren el significat de la figura de Simoacute cirineu com testimonia Ireneu laquoI diuen que [Jesuacutes] no va patir la passioacute sinoacute que van requisar Simoacute de Cirene per a portar la creu i despreacutes per error o per ignoragravencia el van crucificar creient que era Jesuacutes ja que havia pres la seva figura I Jesuacutes per la seva banda assumiacute la figura de Simoacute i era allagrave mofant-se drsquoellsraquo (Adv Haer I 244)

30 ARTEMIDOR Oneirocritica II 56 laquoEl qui ha de ser clavat a la creu comenccedila per portar-laraquo Plu-tarc De sera numinis vindicta 9 laquoI tal com en els suplicis corporals cadascun dels malfactors porta la seva creuraquo (καὶ τῷ μὲν σώματι τῶνκολαζομένων ἕκαστος κακούργων ἐκφέρει τὸν αὑτοῦ σταυρόν) Drsquoaquiacute la figura drsquoIsaac portant la llenya pel sacrifici com imatge de Jesuacutes portant la creu cf Gegravenesi Rabbagrave 563(36c) Pessiqtagrave Rabbatiacute 312(143b)

31 Plaute Carbonaria fr 232 Fiacutermic Matern Mathesis 6315833 Cf Mt 1038 1624 Lc 923 1427

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

508 RCatT 412 (2016) 497-546

Sobre els primers interrogants escriu p ex un comentarista laquoHi ha un problema que els soldats han de superar per a complir la seva tasca sembla que Jesuacutes havia quedat tan debilitat pel seu maltractament que era incapaccedil de portar la seva creu mdasho meacutes aviat la travessa transversalmdash fins al lloc de lrsquoexecucioacute () per tant obliguen a portar-la a un foraster que passava per alliacute un jueu anomenat Simoacute de la ciutat nord-africana de Cireneraquo34 De la requisicioacute de Simoacute Cirineu per part dels soldats per a portar la creu de Jesuacutes sembla que cal deduir el fet que Jesuacutes no tenia forces per a portar-la

La frase i[na arh| ton stauron auvtou (Mc 1521b) conteacute un pronom auvtou amb un valor doble Drsquouna banda es refereix evidentment a la creu de Jesuacutes Simoacute ha de portar la creu de Jesuacutes Perograve drsquoaltra banda aquest pronom es pot referir tambeacute a ell mateix Hi ha com assenyalen Mateos minus Camacho una laquoambiguumlitat intencionadaraquo35 es refereix al mateix temps a Jesuacutes i a Simoacute Aixograve significa que la creu de Jesuacutes srsquoha convertit en la creu del deixeble Te-nint en compte que a lrsquoEvangeli segons Marc la referegravencia a Simoacute cirineu (Mc 1521) eacutes de primera redaccioacute i les paraules de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo (Mc 834) soacuten de segona redaccioacute es pot pensar que la imatge de Simoacute cirineu portant la creu de Jesuacutes eacutes lrsquoorigen de la imatge posterior del deixeble portant la seva creu seguint Jesuacutes La frase de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo no pot ser una frase anterior a la darrera Pasqua 36 srsquoha de tractar meacutes aviat drsquouna imatge nascuda en les primeres comunitats cristia-nes que trobagrave la seva referegravencia gragravefica en el fet histograveric que Simoacute Cirineu va portar la creu de Jesuacutes cap al Calvari37

34 MARKUS El evangelio seguacuten Marcos II 1209 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1090 escriu laquoLa teoriacutea de la extrema debilidad de Jesuacutes encuentra un relativo apoyo en la sorpresa que suscita la rapidez de su muerte una vez que es crucificado (Mc 1544 Jn 1933raquo

35 J MATEOS minus F CAMACHO El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Cograverdova El Almendro 1993-2008 III 675

36 Segons E BRANDENBURGER laquoStauros Kreuzigung Jesu und Kreuzestheologieraquo Wort und Dienst 10 (1969) 32-33 la frase de Jesuacutes teacute un origen postpasqual ja que no eacutes una frase jueva Per a molts en canvi la frase tindria el seu origen en Jesuacutes en una egravepoca en la qual la crucifixioacute era molt habitual S REINACH laquoSimon de Cyregraveneraquo en Cultes Mythes et Religions Pariacutes 1923 vol IV 183-184 ha considerat que lrsquoescena de Simoacute Cirineu no eacutes res meacutes que la dramatitzacioacute del loguion de Mc 834

37 Sobre alguns detalls de la crucifixioacute de Jesuacutes cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1124-1132 Sembla que els evangelistes parlen drsquouna creu amb el pal vertical sortint meacutes enllagrave de la tra-vessa horitzontal (crux immissa) cf Mt 2737 Lc 2338 Jn 1919 Sobre la seva alccedilada cf Mc 1536 Sobre la transfixioacute de les mans i els peus amb claus cf Lc 2439 Jn 20202527 El terme laquomansraquo (χεῖρες) srsquoha drsquoentendre aquiacute equivalent a laquobraccedilosraquo i meacutes exactament a laquocanells de la magraveraquo (ἀγκῶνες χειρός)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

509RCatT 412 (2016) 497-546

83 El Gogravelgota

Lrsquoarribada al lloc de lrsquoexecucioacute ve indicada amb el nom laquoel lloc del Gogravelgotaraquo (Mc 1522a) que la segona redaccioacute marcana explicita de la forma seguumlent laquoque significa Lloc de la Calaveraraquo (Mc 2522b) La doble designacioacute eacutes reco-llida per Mateu (Mt 2733) Lluc en canvi recull tan sols el nom grec laquoel lloc anomenat de la Calaveraraquo (Lc 2333) mentre Joan indica primer el nom grec i despreacutes lrsquohebreu laquoel lloc anomenat de la Calavera que srsquoanomena en hebreu Gogravelgotaraquo (Jn 1917b)38

El nom CalaveraCrani mdashque en la seva forma llatina calvaria ha originat la designacioacute Calvarimdash sembla srsquoha drsquoexplicar per tractar-se drsquoun monticle arrodonit39 La referegravencia al sepulcre drsquoAdam eacutes tradicioacute cristiana posterior40 La localitzacioacute de les restes del Calvari en la secular basiacutelica del Sant Sepulcre cal considerar-la com a molt probable41

84 El vi mirrat i el repartiment dels vestits

LrsquoEvangeli segons Marc teacute a continuacioacute del nom del Gogravelgota la referegravencia al fet que van donar a Jesuacutes vi mirrat que no en va prendre i el repartiment dels seus vestits tirant a sorts (Mc 1523-24 Mt 2734-35) Sobre el vi mirrat (ἐσμυρνισμένος οἶνος) mdasheacutes a dir vi aromatitzat amb mirramdash cal tenir en comp-te que era un acte humanitari donar al condemnat aquest mitjagrave palmiddotliatiu42 tal com testimonien diversos textos43 Era una forma de mitigar la sensibilitat del condemnat en aquells moments de suplici

No hi ha progravepiament referegravencia a cap salm en aquesta indicacioacute marcana Eacutes tan sols el text de Mateu que indica laquoli donaran a beure vinagre barrejat amb felraquo (ἔδωκαν αὐτῷ πιεῖν ὄξος μετὰ χολῆς μεμιγμένον Mt 2734) Drsquoaquesta manera el text mateagrave transforma el gest humanitari en una burla establint un paralmiddotlelisme amb el Salm 69(68)22 laquoI em donaren com a menjar fel i

38 Cf A PARROT El Goacutelgota y el Santo Sepulcro Barcelona 1963 (= Golgotha et Saint-Seacutepulcre Pariacutes 1955) BROWN La muerte del Mesiacuteas II 114-1118

39 Aixiacute el castellagrave laquocabezoraquo40 Cf Oriacutegenes Comm Matt 2733 Jeroni (Hom Matt 4) en canvi rebutja aquesta tradicioacute41 Cf F DIacuteEZ FERNAacuteNDEZ El Calvario y la Cueva de Adaacuten El resultado de las uacuteltimas excavaciones

en la Basiacutelica del Santo Sepulcro Estella Verbo Divino 200442 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1118-112343 Cf Pr 316-7 laquoDoneu a beure beguda (μέθην) als qui pateixen i vi als qui estan en lrsquoamargorraquo

Cf tambeacute el tractat del Talmud babilogravenic Ebel Rabbati 29 laquoAls condemnats () sersquols doacutena a beure vi que conteacute encens perquegrave no se sentin angoixatsraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

510 RCatT 412 (2016) 497-546

com a beguda en donaren a beure vinagreraquo (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος) La primera redaccioacute marcana amb la seva referegravencia al vi (οἶνος) mirrat mdashno pas al vinagre (ὄξος) del salm i del text mateagravemdash ha conservat el costum humanitari que com a tal es pot considerar histograveric La indicacioacute que Jesuacutes no en va prendre teacute el sentit de subratllar la seva dimensioacute de voluntarietat i de fortalesa i explica al mateix temps la raoacute per la qual lrsquoevangelista ha recollit aquest detall habitual44

El repartiment dels vestits (Mc 1524b) mdashpresent tambeacute en els altres evan-gelis (Mt 2735b Lc 2334b Jn 1923-24)mdash eacutes un afegit de la segona redac-cioacute marcana i al mateix una influegravencia del Salm 22(21)19 laquoEs repartiren els meus vestits entre ells i sobre la meva roba tiraren sortsraquo (διεμερίσαντο τὰ ἱμάτιά μου ἑαυτοῖς καὶ ἐπὶ τὸν ἱματισμόν μου ἔβαλον κλῆρον) Encara que es considereacutes un fet habitual per part dels soldats repartir-se els vestits dels condemats45 aixograve va eacutesser un fet que va estar mdashsi meacutes no posteriormentmdash expliacutecitament prohibit46 El repartiment dels vestits en el cas de Jesuacutes eacutes una influegravencia del Salm 22 que els evangelistes introdueixen donant-li diversos simbolismes47

44 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1122-1123 que no coneix les distincions redaccionals en Marc considera que la tradicioacute meacutes antiga parlava tan sols del vinagre abans de morir (Mc 1536 Jn 1929) i que hauria estat Marc qui hauria introduiumlt un duplicat mitjanccedilant el vi mir-rat establint un paralmiddotlelisme inclusiu entre el comenccedilament i el final de lrsquoescena Perograve aixograve no respecta lrsquoantiguitat de les diverses redaccions

45 Ho afirma sense meacutes V TAYLOR Evangelio seguacuten san Marcos Madrid Cristiandad 1980 715 Ho considera laquoprobableraquo J GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos 2 vol Salamanca Siacutegueme 1986 vol II 371 Ho matisa tambeacute amb un laquopor lo vistoraquo MARKUS El Evangelio seguacuten Mar-cos 1203

46 Cf Digestum Justiniani 48 20 6 laquoLa roba de quegrave un home pot ser desposseiumlt soacuten aquelles co-ses que ell va portar amb ell quan va ser posat a la presoacute i amb quegrave estagrave abillat quan es porta a terme el cagravestig com el seu mateix nom indica Per tant ni els botxins ni els seus assistents poden reclamar aquestes coses com a botiacute en el moment en quegrave srsquoexecuta el culpableraquo

47 Sobre el simbolisme del repartiment dels vestits a Marc escriuen MATEOS ndash CAMACHO El evan-gelio de Marcos III 688-689 laquoEn el Calvario esa ropa es la herencia del crucificado al repar-tir-la se reparte por tanto la fuerza de su Espiacuterituraquo La tuacutenica indivisa a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes interpretada per Cebriagrave de Cartago com a siacutembol de lrsquoEsgleacutesia indivisa (De catholicae ecclesiae unitate 7) En la mateixa liacutenia I DE LA POTTERIE laquoLa tunique lsquonon diviseacuteersquo de Jesuacutes symbole de lrsquouniteacute messainiqueraquo en W C WEINRICH (ed) The New Testament Age vol I 127-138 IacuteD laquoLa tunique sans couture symbole du Chirst gran precirctreraquo Bib 60 (1979) 255-269 De forma semblant J MATEOS ndash J BARRETTO El Evangelio de Juan Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Madrid Cristiandad 1979 811 presenten el mantell com a figura del regne i la tuacutenica com a siacutembol drsquounitat laquoLas cuatro partes en que dividen el manto alude a los cuatro puntos cardinales y significan la tierra entera () Al mismo tiempo la universalidad del reino no significa divisioacuten la tuacutenica quedaraacute intacta para sentildealar su unidadraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

511RCatT 412 (2016) 497-546

85 Lrsquohora tegravercia

El relat marcagrave teacute una triple indicacioacute cronologravegica laquoera lrsquohora tegraverciaraquo (Mc 15 25) laquoi arribada lrsquohora sexta vingueren les tenebres a la terra entera fins a lrsquohora nonaraquo (v 33b) laquoi a lrsquohora nonaraquo (v 34a) precedit tot amb la indicacioacute πρωΐ (laquode bon matiacuteraquo Mc 151) i seguit drsquoὀψία en la peticioacute del cadagravever (laquoel capvespreraquo Mc 1542)48 La indicacioacute de les tenebres des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora nona es troba recollida tambeacute a Mt 2745 i Lc 2344 Joan en canvi no recull aquestes tenebres de lrsquohora sexta sinoacute que situa precisament a lrsquohora sexta la presentacioacute que Pilat va fer de Jesuacutes als jueus indicant laquoHeus aquiacute el vostre reiraquo (Jn 1914b) El text eacutes el seguumlent laquoEra la preparacioacute de la Pasqua era com lrsquohora sextaraquo (Jn 1914a)

La cronologia joagravennica que situa la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari a lrsquohora sexta la mateixa hora en la qual eren sacrificats els anyells pasquals sembla excessivament depenent de la seva teologia La cronologia marcana per la seva banda que situa la crucifixioacute a lrsquohora tegravercia a lrsquohora sexta les tenebres i a lrsquohora nona la mort de Jesuacutes mdashdins del marc del πρωΐ i lrsquoὀψίαmdash mostra clarament un esquematisme narratiu que podria dependre de les hores de pregagraveria de les comunitats cristianes

El fet que el costum romagrave fos comenccedilar lrsquoactivitat judicial a primera hora49 fa pensar que aixiacute va ser en el cas del judici contra Jesuacutes tal com presupossa la narracioacute marcana La crucifixioacute i mort de Jesuacutes srsquohan de situar a continua-cioacute tenint en compte que la seva sepultura va ser abans que acabeacutes el dia de la Preparacioacute En aquest sentit la cronologia sinograveptica eacutes meacutes adequada tot i que histogravericament no es pugui precisar meacutes50 El text de Marc depegraven drsquouna cro-nologia narrativa mentre el text de Joan ho eacutes drsquouna cronologia teologravegica La coincidegravencia de Marc Mateu i Lluc en la referegravencia a lrsquohora sexta i lrsquohora nona fa pensar que aquestes indicacions tenen tambeacute un sentit teologravegic determinat

El text de Marc eacutes segons el Cogravedex de Beza laquoEra lrsquohora tegravercia i el custo-diaven (evfulasson auvton)raquo (Mc 1525) La tradicioacute alexandrina teacute laquoEra lrsquohora tegravercia i el crucificaren (ἐσταύρωσαν αὐτόν)raquo La reminiscegravencia del text del

48 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1139-114249 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 n 24 cita com a testimonis Segraveneca De ira II 7 3 (prima

luce) Macrobi Saturnalia I 3 (post exortum solem) Suetoni Vespasiagrave 21 Marcial VIII 673 Plini el Jove Ep III 5 9-11 VI 16 4-6

50 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 laquoLa sesioacuten del tribunal presidida por Pilato tuvo lugar por la mantildeana temprano no soacutelo a causa de la precisioacuten de Mc 151 sino tambieacuten por-que eso corresponde al uso romano donde la vida puacuteblica comenzaba al despuntar el diacutea En cuanto a precisar la hora de la crucifixioacuten la indicaciones que nos suministran los evangelios no autorizan en este punto a ninguna conclusioacuten ciertaraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

512 RCatT 412 (2016) 497-546

Cogravedex de Beza es troba en el verset mateagrave laquoI asseguts el vigilaven alliacute (ἐτήρουν αὐτὸν ἐκει)raquo (Mt 2736) La introduccioacute alexandrina del verb crucifi-car eacutes una repeticioacute dels vv 24a i 27

Mateu no ha conservat la referegravencia a lrsquohora tegravercia perograve siacute la referegravencia a la vigilagravencia dels soldats vora la creu Lluc en canvi no ha recollit cap drsquoaquestes referegravencies marcanes La primera redaccioacute marcana mdashtal com lrsquohe reconstruiumldamdash no contenia de forma expliacutecita lrsquoexpressioacute de la crucifixioacute de Jesuacutes en forma verbal En la seva austeritat narrativa es limita a la indicacioacute final de lrsquoepisodi anterior laquoI el van treure a crucificarraquo (kai evxagousin auvton i[na staurwsousin Mc 1520b)

86 El tiacutetol de la creu

El tiacutetol de la creu estagrave recollit en els quatre evangelis amb petites variants laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mc 1526)51 laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν Ἰησοῦς ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mt 2737) laquoEl rei dels jueus eacutes aquestraquo (ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων οὗτός ἐστιν Lc 2338)52 i laquoJesuacutes Natzoreu el rei dels jueusraquo (Ιησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Jn 1919)53

LrsquoEvangeli segons Joan afegeix tres indicacions 1) El tiacutetol va ser llegit per molts jueus perquegrave laquoel lloc era prop de la ciutatraquo (Jn 1920a) 2) Estava escrit en hebreu en grec i en llatiacute54 (Jn 1920b) 3) Els grans sacerdots van dir a Pilat laquoNo escriguis ldquoEl rei dels jueusrdquo sinoacute ldquoAquest va dir Soacutec el rei dels jueusrdquo perograve Pilat va respondre ldquoEl que he escrit escrit estagraverdquo (ὃ γέγραφα γέγραφα)raquo (Jn 1921-22) Evidentment aquestes ampliacions joagravenniques soacuten detalls de significat teologravegic i de proclamacioacute universalista malgrat sigui his-tograveric que el lloc de la crucifixioacute fos a prop de la ciutat55

51 La tradicioacute alexandrina teacute la forma breu laquoEl rei dels jueusraquo52 Altres lliccedilons laquoEl rei dels jueus aquestraquo (P75 Sin B L) laquoEl rei dels jueusraquo (C) laquoAquest eacutes el

rei dels jueusraquo (A K M U G D Q L P Y f13 2 157) laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (N Q f13 3 28)

53 El text del Cogravedex de Beza en aquest passatge no sersquons ha conservat Del text joagravennic en llatiacute ve el tiacutetol tradicional Iesus Nazarenus rex iudeorum (INRI) Sobre el significat del terme Nat-zoreu cf R PUIGDOLLERS laquoEl significat dels termes lsquoNatzaregraversquo lsquoNatzoreursquo i Natzoregraversquo en el Nou Testament segons el Cogravedex Bezaraquo ButABC nuacutem 108 maig 2011 23-32 Sobre el tiacutetol de la creu cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1144-1151 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 145-147

54 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoordre hebreu llatiacute i grec55 Sobre la reliacutequia medieval conservada a la Basiacutelica de la Santa Croce de Roma cf M-L RI-

GATO Il Titolo della Croce di Gesugrave Confronto tra i Vangeli e la Tavoletta - Reliquia della Basilica Eleniana a Roma Roma Pontificia Universitagrave Gregoriana 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

499RCatT 412 (2016) 497-546

conveacute eminentment a aquell que poc abans ha anunciat la seva glorificacioacute (Lc 2269) i que al llarg del seu ministeri srsquoha mostrat als seus iacutentims en la seva glograveria en vestits drsquoun blanc resplendent (Lc 92932) en la seva Transfigu-racioacute Eacutes la mateixa brillantor que irradia lrsquoaparicioacute celeste a Corneli segons Ac 1030raquo4 Enmig del menyspreu i la burla drsquoHerodes a Jesuacutes que expressen el seu parer sobre aquell que estagrave a punt de ser condemnat a mort la ploma de lrsquoevangelista evoca la veritable identitat de Jesuacutes

Aquesta atencioacute prestada per Lluc a Herodes Antipes per part de Pilat correspon a la mateixa atencioacute que segons el mateix Lluc cap a lrsquoany 5758 va prestar el governador Festus amb Agripa II durant el judici contra Pau (cf Ac 2523-27) Aixograve fa veure amb ulls diferents la ressonagravencia que hi ha del Salm 2 quan indica laquoSrsquohan ajuntat els reis de la terra i els dirigents srsquohan congregat amb un propogravesit comuacute contra el Senyor i contra el seu Ungit (κατὰ τοῦ κυρίου καὶ κατὰ τοῦ χριστοῦ αὐτοῦ)raquo (Sl 22) El paralmiddotlelisme estagrave indicat expliacutecitament al llibre dels Fets dels Apogravestols en la pregagraveria despreacutes de lrsquoalliberament de Pere i Joan laquoSenyor tu ets el Deacuteu que va fer el cel i la terra el mar i tot el que contenen el qui per mitjagrave de lrsquoEsperit Sant va parlar per boca de David el seu servent ldquoiquestPer quegrave srsquoamotinaren les nacions paganes i els pobles tramaren vans projectes Srsquohan ajuntat els reis de la terra i els dirigents srsquohan congregat amb un propogravesit comuacute contra el Senyor i contra el seu Ungitrdquo Car realment srsquohan congregat en aquesta ciutat contra el teu sant servent Jesuacutes a qui tu ungires Herodes i tambeacute Ponccedil Pilat amb les nacions i els pobles drsquoIsrael per realitzar allograve que la teva magrave i el teu designi havien decretat per endavant que succeiacutesraquo (Ac 424b-28)

El diagraveleg que existeix a lrsquoobra llucana entre Lluc i Teogravefil sobretot si aquest eacutes considerat el gran sacerdot dels anys 37-41 fa pensar que aquesta tensioacute i posterior reconciliacioacute entre Herodes Antipes i Pilat es va donar meacutes o menys en lrsquoegravepoca de Jesuacutes5 Eacutes una imatge ben gragravefica que reuneix tant jueus com pagans en la responsabilitat de la condemna de Jesuacutes a mort Perograve aixograve no significa necessagraveriament que aquesta interrumpcioacute de la compareixenccedila de Jesuacutes davant Pilat per enviar-lo davant Herodes Antipes es doneacutes histograverica-ment Escriu Leacutegasse laquoSembla molt difiacutecil recollir en lrsquoescena en quumlestioacute lrsquoeco drsquoun fet histograveric fins i tot sostraient de la mateixa la considerable part que

4 S LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes - I La historia II La Pasioacuten en los cuatro evangelios Bilbao Descleacutee De Brouwer 1995 (= Le procegraves de Jeacutesus - I Lrsquohistoire II La Passion dans les quatre eacutevangiles Pariacutes Du Cerf 1994-1995) 347-348

5 Cf PUIGDOLLERS laquoPonccedil Pilatraquo 286-288

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

500 RCatT 412 (2016) 497-546

correspon aquiacute a Lluc i seragrave una mostra de prudegravencia deixar el tetrarca fora del camp de les responsabilitats de la mort de Jesuacutesraquo6

77 Lrsquoesquema narratiu de Joan

La compareixenccedila de Jesuacutes davant Pilat a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes molt meacutes extensa que en el relat marcagrave Per comprendre les seves caracteriacutestiques val la pena fixar-se en lrsquoesquema ben elaborat que utilitza Hi ha una contiacutenua alternanccedila entre episodis fora del pretori i episodis a lrsquointerior

1) Fora Demanen la mort de Jesuacutes (Jn 1828-32) laquoells no van entrar dins el pretoriraquo (v 28b)

2) Dins Pilat interroga Jesuacutes si eacutes el rei dels jueus (Jn 1833-38a) laquoPilat sersquon tornagrave a lrsquointerior del pretoriraquo (v 33a)

3) Fora Barrabagraves preferit a Jesuacutes (Jn 1838b-40) laquoDespreacutes de dir aixograve Pilat va sortir altra vegada a foraraquo (v 38b)

4) Dins Jesuacutes assotat i escarnit pels soldats (Jn 191-3)5) Fora Pilat mostra Jesuacutes dient laquoAquiacute teniu lrsquohomeraquo mentre els grans

sacerdots demanen que el crucifiqui (Jn 194-8) laquoPilat tornagrave a sortir i els digueacute Ara us el traureacute aquiacute foraraquo (v 4a)

6) Dins Pilat interroga de nou Jesuacutes sobre el seu poder (Jn 199-12) laquoVa entrar altra vegada dins el pretoriraquo (v 9a)

7) Fora Pilat condemna Jesuacutes a ser crucificat (Jn 1913-16a) laquoQuan Pilat sentiacute aquestes paraules dugueacute Jesuacutes a foraraquo (v 13a)7

Com escriu Brown laquoindubtablement aquesta estructura no eacutes fortuiumlta sinoacute que es tracta drsquouna estudiada presentacioacute artiacutestica en la qual srsquoha ampliat i reordenat el material rebut de la tradicioacute Els episodis estan quiagravesticament equilibrats no tan sols en allograve que es refereix a lrsquoescenari i al tema sinoacute tambeacute (parcialment) respecte a lrsquoextensioacute Pilat apareix com actor principal en tots els casos menys en lrsquoepisodi intermedi (4) que refereix la flagelmiddotlacioacute i lrsquoescarni

6 S LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 1087 Els dos darrers moviments BROWN La muerte del Mesiacuteas II 894 els divideix de forma diferent

6) Jn 199-11 7) Jn 1912-16a El sisegrave moviment F J MOLONEY El evangelio de Juan Estella Verbo Divino 208 p 503 (= The Gospel of John Collegeville Minnesota Liturgial Press 2005) el considera format per Jn 198-11 La consideracioacute de 1828 com una introduccioacute i 1916a com una cloenda no afecta fonamentalment a la divisioacute en set moviments

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

501RCatT 412 (2016) 497-546

de quegrave eacutes objecte Jesuacutesraquo8 Aquest esquema tan elaborat narrativament en forma concegraventrica i amb profundes reflexions sobre el tipus de reialesa de Jesuacutes juntament amb la pregunta sobre quegrave eacutes la veritat i les reflexions sobre el poder que ve de Deacuteu soacuten mostres clares que es tracta drsquounes ampliacions no histograveriques fruit de la mentalitat i de la teologia joagravennica

78 laquoCrucifiacutecarsquolraquo (Mc 1513)

La resposta de la multitud a la pregunta de Pilat si volen que els alliberi el rei dels jueus eacutes laquoCrucificarsquolraquo (Staurwson auvton Mc 1513) La crucifixioacute era la forma meacutes deshonrosa que tenien els romans per eliminar una persona El seu origen sembla venir dels perses perograve es va estendre per molts pobles i els romans el van utilitzar amb abundagravencia amb els esclaus i els homes que no eren ciutadans romans9

Com escriu J H Neyrey la crucifixioacute laquoera qualificada en lrsquoantigor com la pitjor i meacutes cruel mort possible Encara que intensament dolorosa era temu-da sobretot per la total privacioacute de lrsquohonor que comportavaraquo10 El testimonis escrits la qualifiquen de laquola meacutes menyspreable de les mortsraquo (θανάτων τὸν οἴκτιστον)11 el laquocagravestig supremraquo (summum suplicium)12 el laquocagravestig meacutes cruel i repugnantraquo (crudelissimum taeterrimumque supplicium)13 el laquomeacutes gran malraquo (maximum malum)14 la mort laquomeacutes vergonyosaraquo (αἴσχιστα)15 laquola mort meacutes infamantraquo (mors turpissima crucis)16

8 R E BROWN The Death of the Messiah A Commentary on the Passion Narratives in the Four Gospels Nova York Doubleday 1993-1994 2 vols (Edicioacute castellana La muerte del Mesiacuteas Comentarios a los relatos de la pasioacuten de los cuatro evangelios Estella Verbo Divino 2005-2006 2 vols) II 895

9 Cf M HENGEL laquoMors turpissima crucis Die Kreuzigung in der anticken Welt und die lsquoTorheitrsquo des lsquoWortes von Kreuzrsquoraquo en Rechfertigung FS E Kaumlsemann Tubinga 1976 (ed franc La Cru-cifixion dans lrsquoAntiquiteacute et la folie du message de la croix Pariacutes 1981 36-39)

10 Honor y verguumlenza Lectura cultural del Evangelio de Mateo Salamanca Siacutegueme 2005 p 247 (= Honor and Shame in the Gospel of Matthew Louisville Westminster John Knoss Press 1998)

11 Flavi Josep Bell 720312 Ciceroacute Verr 25 16513 Ibiacuted14 Plaute Cas 61115 Oriacutegenes Cels 61016 Oriacutegenes Comm Matt 2722

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

502 RCatT 412 (2016) 497-546

Els romans la consideraven un suplici propi drsquoesclaus (servile supplicium)17 Per aixograve no lrsquoaplicaven generalment als ciutadans romans18 En les proviacutencies dominades era la forma de castigar els qui es rebelmiddotlaven contra lrsquoautoritat de lrsquoImperi

79 La condemna a mort

Com expressa lrsquohistoriador romagrave Tagravecit Jesuacutes va ser condemnat al suplici de la creu pel procurador Ponccedil Pilat durant el regnat de lrsquoemperador Tiberi19 El responsable judicial de la mort de Jesuacutes va ser sens dubte Ponccedil Pilat Perograve certament ni van ser els romans els qui el van detenir ni els qui van presentar lrsquoacusacioacute

Com en el cas posterior de Jesuacutes fill drsquoAnanies van ser les autoritats jue-ves les que van acusar un compatriota davant lrsquoautoritat romana per haver parlat o actuat en contra del temple20 El motiu que seragrave posat en el tiacutetol de la creu de Jesuacutes seragrave el de pretendre ser laquoel rei del jueusraquo Aquesta acusacioacute presentada en termes no jueus suposa les connotacions drsquoalteracioacute de lrsquoordre puacuteblic i de rebelmiddotlioacute contra lrsquoautoritat eacutes a dir crimen laesae maiestatis populi romani ofensa contra la dignitat del poble romagrave i del seu representant el Cegravesar lrsquoemperador Aquesta acusacioacute suposava la pena de mort21

En el cas paralmiddotlel de Jesuacutes fill drsquoAnanies aquest va ser deixat en llibertat despreacutes drsquoun cagravestig perquegrave el governador el consideragrave un boig En el cas de Jesuacutes no tenia sentit aquest eximent i per tant va ser condemnat a mort Perograve ni Jesuacutes havia estat detingut per les autoritats romanes ni havia estat acusat directament per elles Lrsquoacusacioacute i la mateixa detencioacute procedia de les autoritats jueves

Lrsquoevolucioacute de la tradicioacute en la qual es produiragrave per diverses circunstagravencies la tendegravencia a augmentar la culpabilitat dels jueus i a excusar la responsabi-

17 Cf HENGEL La Crucifixion 72-84 especialment les citacions de p 72 n 118 Ibiacuted 57-63 19 Ann 154420 En el testimonium flavianum tal com sersquons ha conservat hi trobem la frase laquoper indicacioacute

dels homes principals drsquoentre nosaltresraquo (ἐνδείξει τῶν πρώτων ἀνδρῶν παρ᾽ ἡμῖν Ant 1864) Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 14 laquoJesuacutes fue claramente detenido a iniciativa y por orden de las autoridades judiacuteas y diferido por ellas despueacutes a la justicia de Pilatoraquo

21 Cf N SANTOS YANGUAS laquoAcusaciones de alta traicioacuten en Roma en eacutepoca de Tiberioraquo Memorias de Historia Antigua 11-12 (1990-1991) 167-198

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

503RCatT 412 (2016) 497-546

litat judicial del governador romagrave no fa desaparegraveixer les dades histograveriques sobre el cas de Jesuacutes de Natzaret22

710 La flagelmiddotlacioacute

A lrsquoEvangeli segons Marc srsquoindica tot just abans de la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari el fet que ell va ser flagelmiddotlat La indicacioacute estagrave feta mitjanccedilant un participi laquoPilat els deixagrave lliure Barrabagraves en canvi Jesuacutes havent-lo flagelmiddotlat (φλαγελλώσας) el va entregar perquegrave fos crucificatraquo (Mc 1515)23 Es tracta drsquoun afegit de segona redaccioacute com mostra la presegravencia del nom de Jesuacutes Mateu manteacute la mateixa forma verbal laquoLlavors els deixagrave lliure Barrabagraves en canvi Jesuacutes havent-lo havent-lo flagelmiddotlat (φλαγελλώσας) el va entregar per-quegrave fos crucificatraquo (Mt 2726)

Lluc parla tan sols drsquoun possible cagravestig que permeti deslliurar poste-riorment Jesuacutes sense executar-lo laquoper tant havent-lo castigat (παιδεύσας) el deixareacute lliureraquo (Lc 231622) El fet de corregir-lo o castigar-lo mdashamb el verb παιδεύωmdash es refereix aquiacute al fet drsquoassotar-lo Joan explicita el fet de la flagelmiddotlacioacute en forma drsquoassots (assotament) perograve seguit de les burles dels sol-dats que li posen un mantell de porpra i una corona drsquoespines abans que Pilat el presenti davant els grans sacerdots i els guagraverdies del temple laquoLlavors Pi-lat agafagrave Jesuacutes i el feu assotar (ἐμαστίγωσεν)raquo (Jn 191)

Hi ha una diferegravencia de vocabulari Mentre Marc i Mateu utilitzen el verb φλαγελλόω φραγελλόω Lluc utilitza el verb meacutes indefinit παιδεύω i Joan el verb μαστιγόω Hi ha aquiacute una diferegravencia en Marc i Mateu srsquoestagrave parlant drsquouna flagelmiddotlacioacute que eacutes un pas previ a una execucioacute mentre en Joan (i en Lluc) es

22 Sobre aquest tema cf X ALEGRE laquoLos responsables de la muerte de Jesuacutesraquo Revista Latino-americana de Teologiacutea 14 (1977) 139-172 R AGUIRRE laquoLos poderes del Sanedriacuten y notas de criacutetica histoacuterica sobre la muerte de Jesuacutesraquo Estudios de Deusto 30 (1982) 241-270 Arriba a treure la responsabilitat de les autoritats jueves J ARIAS Jesuacutes ese gran desconocido Madrid Maeva 2002 113-114 quan escriu laquoEs probable que el mismo Pilato les diese un toque a las autoridades del Sanedriacuten para saber queacute estaba ocurriendo con aquel profeta demasiado seguido por la gente y del que se deciacutea que queriacutea proclamarse rey Y es posible que las auto-ridades judiacuteas se amedrentaran conociendo el talante de Pilatos De ahiacute el que no sea difiacutecil que ellas misma hablaran con Jesuacutes se tratara o no de un verdadero proceso legal para conocer mejor de su propia boca queacute estaba pasando () En este punto es cuando pudo acontecer que el Sanedriacuten por miedo a Pilatos le mandara al profeta para que se encargara eacutel de interrogarlo y de ver si era culpable de otro tipo de rebelioacuten que no fuera la religiosaraquo (les cursives soacuten meves)

23 El text del Cogravedex de Beza utilitza aquiacute i en Mt 2726 la forma meacutes llatinitzada φλαγελλώσας (del llatiacute flagellum) mentre la tradicioacute alexandrina utilitza en ambdoacutes llocs la forma φραγελλώσας

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

504 RCatT 412 (2016) 497-546

tracta drsquoun cagravestig en ell mateix24 Encara que els dos verbs poden ser utilitzats indistintament el llatinisme flagellare sembra ser escollit especialment per a una flagelmiddotlacioacute pregravevia a lrsquoexecucioacute

Ja que la tradicioacute meacutes antiga eacutes la de la segona redaccioacute de Marc i la inten-cioacute de matar Jesuacutes apareix des del principi srsquoha de suposar histogravericament que la flagelmiddotlacioacute de Jesuacutes per part dels soldats romans va ser el pas previ a la seva execucioacute tal com indiquen els relats de Marc i Mateu

711 Les burles dels soldats

LrsquoEvangeli segons Marc situa despreacutes del judici davant Pilat una segraverie de burles realitzades pels soldats romans a lrsquointerior de Palau La crida a tota la tropa sencera no cal entendre-la referida als sis-cents o mil soldats que podia tenir una cohort romana eacutes suficient entendre narrativament una referegravencia a gran part dels soldats que estaven de guagraverdia al palau del governador Les burles estan centrades en la mateixa acusacioacute contra Jesuacutes de pretendre ser el rei dels jueus Drsquoaquesta manera realitzen una parogravedia drsquoentronitzacioacute reial a) El vesteixen de porpra (la roba considerada progravepia dels reis) b) Li imposen una corona c) El saluden amb lrsquoaclamacioacute que evoca lrsquoAve Caesar dels empe-radors romans d) Evoquen el lliurament del ceptre reial i e) En comptes de signes de reconeixement com serien els aplaudiments li fan signes de rebuig com les escopinades25 Els cops al cap amb una canya i les escopinades no soacuten tan sols uns maltractaments sinoacute que formen part fonamentalment de la parogravedia Els cops amb una canya evoquen el lliurament del ceptre reial es podria explicar el seu significat amb paraules com aquestes laquoNo vols ser rei Doncs aquiacute tens ceptre reialraquo

Mateu recull la mateix escena perograve hi introdueix certs retocs per acon-seguir un meacutes gran ordre narratiu a) En comptes de laquoporpraraquo parla de laquomantell vermellraquo (Mt 2728) com podia ser el mantell dels mateixos soldats

24 Els assots en les sinagogues cf laquous assotaran (μαστιγώσουσιν) en les sinagoguesraquo (Mt 1017) (com tambeacute Mt 2334 en la tradicioacute alexandrina) Els assots seguits de la crucifixioacute cf laquoper ser assotat (μαστιγῶσαι) i crucificat (Mt 2019) laquodespreacutes drsquoassotar-lo (μαστιγώσαντες) el ma-taranraquo (Lc 1833) (cf tambeacute Mc 1034 en la tradicioacute alexandrina) Flavi Josep no utilitza mai el verb φλαγελλόω φραγελλόω i parla dels assots com a cagravestig en ell mateix (laquova ser colpejat amb assots [μάστιξι] fins que els seus ossos van quedar al descobertraquo (Bell 6304) o com a pas previ a la crucifixioacute laquodespreacutes drsquohaver-los assotat (μαστιγούμενοι) i turmentat amb tot tipus de tortures abans de morir i despreacutes foren crucificatsraquo (Bell 5449)

25 Cal recordar que el text del Cogravedex de Beza a diferegravencia de la tradicioacute alexandrina no conteacute la frase laquoi doblegant el genoll li feien reveregravenciaraquo de la tradicioacute alexandrina (Mc 1519)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

505RCatT 412 (2016) 497-546

b) Afegeix expliacutecitament el lliurament burlesc del ceptre reial laquo(posant-li) una canya a la magrave dretaraquo (Mt 2729b) c) Abans de la salutacioacute indica el gest de reveregravencia laquoagenollant-se davant drsquoellraquo (Mt 2729c) d) El gest marcagrave dels cops al cap amb una canya en tant que signe de rebuig eacutes colmiddotlocat a la fi de lrsquoescena despreacutes de les escopinades (Mt 2730)

Lluc trasllada aquesta burla de la reialesa de Jesuacutes al moment de la pre-sentacioacute davant drsquoHerodes Antipes amb la indicacioacute genegraverica laquoburlant-seraquo (ἐμπαίξας) i la colmiddotlocacioacute drsquouna laquoroba esplegravendidaraquo (ἐσθῆτα λαμπράν Lc 2311) Joan manteacute els elements fonamentals de la farsa a) Corona drsquoespines b) Man-tell de porpra (ἱμάτιον πορφυροῦν (Jn 191) c) Salutacioacute laquoSalve rei dels jueusraquo i d) Gest drsquoacollida laquoi li donaven bufetadesraquo (καὶ ἐδίδουν αὐτῷ ῥαπίσματα Jn 193) El text joagravennic que situa les burles dels soldats tot just despreacutes dels assots mostra una evocacioacute drsquoIs 506 laquoVaig donar la meva esquena als assots i les meves galtes a les bufetadesraquo (τὸν νῶτόν μου δέδωκα εἰς μάστιγας τὰς δὲ σιαγόνας μου εἰς ῥαπίσματα)

Des del punt de vista histograveric eacutes ben possible malauradament que allagrave on hi hagi un grup de soldats amb un condemnat a mort del poble sotmegraves aquest sigui maltractat i subjecte de diverses burles Meacutes encara respecte al tipus de burles quan es tracta drsquoun acusat de prentendre ser reconegut com a rei En el cas de la narracioacute primitiva evangegravelica aquestes burles agafen possiblement una nova connotacioacute si es teacute en compte que a lrsquoestiu de lrsquoany 38 mdashtal com ens testimonia Filoacutemdash26 quan Herodes Agripa va passar per Alexan-dria vestit ostentosament i amb el tiacutetol de rei de Judea alguns van fer una parogravedia burlesca vestint un rodamoacuten anomenat Carabagraves que sempre anava nu amb una fulla de papir al cap com si fos una diadema (διάδημα) amb una catifa com si fos una clagravemide (χλαμύς) i un troccedil de tronc de papir com si fos un ceptre (σκῆπτρον) i despreacutes se li van anar apropant per saludar-lo dema-nar justiacutecia o presentar-li demandes i ressonagrave el crit Maren (Μάριν) mdashlaquosenyor nostreraquomdash que era el tiacutetol que es donava als sobirans a Siacuteria

Si el redactor del Relat primitiu de la Passioacute mdashescrit segurament en temps o tot just despreacutes del regnat drsquoHerodes Agripa I (41-44)mdash tenia present aquest record burlesc eacutes fagravecil que la narracioacute de la farsa realitzada amb Jesuacutes pels soldats romans vulgui evocar al mateix temps la vanitat del poder terrenal drsquoaquells que es consideren sobirans dels pobles

26 Flacc 36-39

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

506 RCatT 412 (2016) 497-546

8 LA CRUCIFIXIOacute

81 La figura de Simoacute de Cirene

LrsquoEvangeli segons Marc en el camiacute cap a la creu fa referegravencia a la requisicioacute drsquoun que passava perquegrave porteacutes la creu de Jesuacutes Indica el seu nom Simoacute cirineu (Σίμων Κυρηναῖον) eacutes a dir procedent de Cirene a la Diagravespora al nord drsquoAgravefrica I indica tambeacute unes dades molt concretes laquoel pare drsquoAlexandre i Rufusraquo dades que sembla que srsquohan drsquointerpretar com a indicacions histograveri-ques drsquounes persones conegudes per la comunitat de Marc27

La referegravencia a Simoacute cirineu es troba recollida tambeacute a Mateu 2732 i Lc 2326-32 perograve no aixiacute la referegravencia als seus fills LrsquoEvangeli segons Joan no recull aquesta ajuda de Simoacute en portar la creu drsquoacord amb la teologia joagravennica que subratlla la dimensioacute sobrehumana de Jesuacutes laquoi portant-se ell mateix la creu sortiacute (καὶ βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρὸν ἐξῆλθεν)raquo (Jn 1917)

Lluc explicita la dada sobre Simoacute cirineu com a figura de seguiment de Jesuacutes laquoli carregaren la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Aquest tema del seguiment es troba ampliat extensament amb la referegravencia a les filles de Jerusalem que el seguien plorant (Lc 2327-31)28 Per a completar la trilogia drsquoacompanyament de Jesuacutes Lluc avanccedila a aquiacute la referegravencia als dos malfactors que eren con-duiumlts amb Jesuacutes per a ser executats (Lc 2332)

La introduccioacute de la figura de Simoacute cirineu malgrat pugui suposar un model de seguiment no fa sinoacute resaltar la dimensioacute de flebesa de Jesuacutes En

27 Alguns comentaristes han volgut veure una referegravencia a aquest Rufus en les indicacions de Rm 1613 laquoSaludeu Rufus lrsquoelegit del Senyor i la mare seva i mevaraquo un text que podria ser de la carta originagraveria de Pau als romans o beacute meacutes aviat pertanyent a un bitllet de Pau dirigit a la comunitat drsquoEfes A partir drsquoaquesta suposada identificacioacute alguns han considerat que a lrsquoegravepoca drsquoaquesta carta Simoacute ja hauria mort i tambeacute el seu fill Alexandre mentre Rufus es trobaria juntament amb la mare viacutedua Sobre lrsquoossari drsquoAlexandre fill de Simoacute amb la possible indicacioacute laquocirineuraquo cf N AVIGAD laquoA Depository of Inscribed Ossuaries in the Kidron Valleyraquo IEJ 12 (1962) 1-12 T POWERS laquoTreasures in the Storeroom Family Tomb of Simon of Cyre-neraquo BARev 294 (2003) 46-51 IacuteD laquoA Second Look at the lsquoAlexander Son of Simonrsquo Ossuary Did It Hold Father and Sonraquo [en liacutenia] Biblical Archaeological Society lthttpsisraelpales-tineguidefileswordpresscom201006alexander-simon-ossuary-a-second-look-from-barpdfgt 2-IX-2006 C A EVANS laquoCaifaacutes Pilato y Simoacuten de Cirene de nuevo a la luz valoracioacuten de las pruebas literarias y arqueoloacutegicasraquo en J H CHARLESWORTH (ed) Jesuacutes y la arqueologiacutea Estella Verbo Divino 2009 430-433 (= Jesus and Archaeology Grand Rapids W B Eerdmans Publishing 2009)

28 La figura llucana de les filles de Jerusalem va ser ampliada posteriorment amb la figura drsquoaquella que va eixugar el rostre de Jesuacutes la Verogravenica

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

507RCatT 412 (2016) 497-546

aquest sentit per criteri de dificultat es reafirma la historicitat de la figura del cirineu29

82 laquoPerquegrave carregueacutes la seva creuraquo (Mc 1521b)

Segons lrsquoEvangeli segons Marc lrsquoaccioacute dels soldats de requisar Simoacute cirineu va ser laquoperquegrave carregueacutes la seva creuraquo (i[na arh| ton stauron auvtou Mc 1521b) La mateixa frase es troba a lrsquoEvangeli segons Mateu (Mt 2732b) Lluc expli-cita aquesta accioacute laquoposaren sobre ell la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Joan en canvi drsquoacord amb la seva teologia resalta la fortalesa de Jesuacutes laquoportant-se ell mateix la creuraquo (βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρόν Jn 1917a)

Com indiquen les fonts antigues el condemnat a mort havia de portar ell mateix la creu fins al lloc del suplici30 Es tractava progravepiament de la travessa (patibulum) que havia de ser colmiddotlocada sobre el pal vertical que estava clavat a terra (stipes crucis) El condemnat havia de laquoportar la travessa (patibulum) pel mig de la ciutat per ser despreacutes fixada a la creuraquo (patibulum ferat per urbem deinde affigitur cruci)31 Drsquoaquesta manera laquoclavat a la travesa (pati-bulo) eacutes aixecat a la creuraquo (patibulo suffixus in crucem tollitur)32

Una vegada acceptada la historicitat de la figura de Simoacute cirineu el fet que ell hagi de portar la creu planteja diversos interrogants iquestPer quegrave va ser necessagraveria aquesta decisioacute dels soldats iquestEs trobava Jesuacutes sense forces Drsquoaltra banda iquestquina relacioacute teacute aquest gest amb les paraules de Jesuacutes laquoSi alguacute vol seguir darrere meu que es negui a ell mateix i prengui la seva creu i que em segueixiraquo (εἴ τις θέλει ὀπίσω μου ἀκολουθεῖν ἀπαρνησάσθω ἑαυτὸν καὶ ἀράτω τὸν σταυρὸν αὐτοῦ καὶ ἀκολουθείτω μοι Mc 834)33

29 En el segle II els gnogravestics basilidians deformaren el significat de la figura de Simoacute cirineu com testimonia Ireneu laquoI diuen que [Jesuacutes] no va patir la passioacute sinoacute que van requisar Simoacute de Cirene per a portar la creu i despreacutes per error o per ignoragravencia el van crucificar creient que era Jesuacutes ja que havia pres la seva figura I Jesuacutes per la seva banda assumiacute la figura de Simoacute i era allagrave mofant-se drsquoellsraquo (Adv Haer I 244)

30 ARTEMIDOR Oneirocritica II 56 laquoEl qui ha de ser clavat a la creu comenccedila per portar-laraquo Plu-tarc De sera numinis vindicta 9 laquoI tal com en els suplicis corporals cadascun dels malfactors porta la seva creuraquo (καὶ τῷ μὲν σώματι τῶνκολαζομένων ἕκαστος κακούργων ἐκφέρει τὸν αὑτοῦ σταυρόν) Drsquoaquiacute la figura drsquoIsaac portant la llenya pel sacrifici com imatge de Jesuacutes portant la creu cf Gegravenesi Rabbagrave 563(36c) Pessiqtagrave Rabbatiacute 312(143b)

31 Plaute Carbonaria fr 232 Fiacutermic Matern Mathesis 6315833 Cf Mt 1038 1624 Lc 923 1427

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

508 RCatT 412 (2016) 497-546

Sobre els primers interrogants escriu p ex un comentarista laquoHi ha un problema que els soldats han de superar per a complir la seva tasca sembla que Jesuacutes havia quedat tan debilitat pel seu maltractament que era incapaccedil de portar la seva creu mdasho meacutes aviat la travessa transversalmdash fins al lloc de lrsquoexecucioacute () per tant obliguen a portar-la a un foraster que passava per alliacute un jueu anomenat Simoacute de la ciutat nord-africana de Cireneraquo34 De la requisicioacute de Simoacute Cirineu per part dels soldats per a portar la creu de Jesuacutes sembla que cal deduir el fet que Jesuacutes no tenia forces per a portar-la

La frase i[na arh| ton stauron auvtou (Mc 1521b) conteacute un pronom auvtou amb un valor doble Drsquouna banda es refereix evidentment a la creu de Jesuacutes Simoacute ha de portar la creu de Jesuacutes Perograve drsquoaltra banda aquest pronom es pot referir tambeacute a ell mateix Hi ha com assenyalen Mateos minus Camacho una laquoambiguumlitat intencionadaraquo35 es refereix al mateix temps a Jesuacutes i a Simoacute Aixograve significa que la creu de Jesuacutes srsquoha convertit en la creu del deixeble Te-nint en compte que a lrsquoEvangeli segons Marc la referegravencia a Simoacute cirineu (Mc 1521) eacutes de primera redaccioacute i les paraules de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo (Mc 834) soacuten de segona redaccioacute es pot pensar que la imatge de Simoacute cirineu portant la creu de Jesuacutes eacutes lrsquoorigen de la imatge posterior del deixeble portant la seva creu seguint Jesuacutes La frase de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo no pot ser una frase anterior a la darrera Pasqua 36 srsquoha de tractar meacutes aviat drsquouna imatge nascuda en les primeres comunitats cristia-nes que trobagrave la seva referegravencia gragravefica en el fet histograveric que Simoacute Cirineu va portar la creu de Jesuacutes cap al Calvari37

34 MARKUS El evangelio seguacuten Marcos II 1209 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1090 escriu laquoLa teoriacutea de la extrema debilidad de Jesuacutes encuentra un relativo apoyo en la sorpresa que suscita la rapidez de su muerte una vez que es crucificado (Mc 1544 Jn 1933raquo

35 J MATEOS minus F CAMACHO El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Cograverdova El Almendro 1993-2008 III 675

36 Segons E BRANDENBURGER laquoStauros Kreuzigung Jesu und Kreuzestheologieraquo Wort und Dienst 10 (1969) 32-33 la frase de Jesuacutes teacute un origen postpasqual ja que no eacutes una frase jueva Per a molts en canvi la frase tindria el seu origen en Jesuacutes en una egravepoca en la qual la crucifixioacute era molt habitual S REINACH laquoSimon de Cyregraveneraquo en Cultes Mythes et Religions Pariacutes 1923 vol IV 183-184 ha considerat que lrsquoescena de Simoacute Cirineu no eacutes res meacutes que la dramatitzacioacute del loguion de Mc 834

37 Sobre alguns detalls de la crucifixioacute de Jesuacutes cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1124-1132 Sembla que els evangelistes parlen drsquouna creu amb el pal vertical sortint meacutes enllagrave de la tra-vessa horitzontal (crux immissa) cf Mt 2737 Lc 2338 Jn 1919 Sobre la seva alccedilada cf Mc 1536 Sobre la transfixioacute de les mans i els peus amb claus cf Lc 2439 Jn 20202527 El terme laquomansraquo (χεῖρες) srsquoha drsquoentendre aquiacute equivalent a laquobraccedilosraquo i meacutes exactament a laquocanells de la magraveraquo (ἀγκῶνες χειρός)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

509RCatT 412 (2016) 497-546

83 El Gogravelgota

Lrsquoarribada al lloc de lrsquoexecucioacute ve indicada amb el nom laquoel lloc del Gogravelgotaraquo (Mc 1522a) que la segona redaccioacute marcana explicita de la forma seguumlent laquoque significa Lloc de la Calaveraraquo (Mc 2522b) La doble designacioacute eacutes reco-llida per Mateu (Mt 2733) Lluc en canvi recull tan sols el nom grec laquoel lloc anomenat de la Calaveraraquo (Lc 2333) mentre Joan indica primer el nom grec i despreacutes lrsquohebreu laquoel lloc anomenat de la Calavera que srsquoanomena en hebreu Gogravelgotaraquo (Jn 1917b)38

El nom CalaveraCrani mdashque en la seva forma llatina calvaria ha originat la designacioacute Calvarimdash sembla srsquoha drsquoexplicar per tractar-se drsquoun monticle arrodonit39 La referegravencia al sepulcre drsquoAdam eacutes tradicioacute cristiana posterior40 La localitzacioacute de les restes del Calvari en la secular basiacutelica del Sant Sepulcre cal considerar-la com a molt probable41

84 El vi mirrat i el repartiment dels vestits

LrsquoEvangeli segons Marc teacute a continuacioacute del nom del Gogravelgota la referegravencia al fet que van donar a Jesuacutes vi mirrat que no en va prendre i el repartiment dels seus vestits tirant a sorts (Mc 1523-24 Mt 2734-35) Sobre el vi mirrat (ἐσμυρνισμένος οἶνος) mdasheacutes a dir vi aromatitzat amb mirramdash cal tenir en comp-te que era un acte humanitari donar al condemnat aquest mitjagrave palmiddotliatiu42 tal com testimonien diversos textos43 Era una forma de mitigar la sensibilitat del condemnat en aquells moments de suplici

No hi ha progravepiament referegravencia a cap salm en aquesta indicacioacute marcana Eacutes tan sols el text de Mateu que indica laquoli donaran a beure vinagre barrejat amb felraquo (ἔδωκαν αὐτῷ πιεῖν ὄξος μετὰ χολῆς μεμιγμένον Mt 2734) Drsquoaquesta manera el text mateagrave transforma el gest humanitari en una burla establint un paralmiddotlelisme amb el Salm 69(68)22 laquoI em donaren com a menjar fel i

38 Cf A PARROT El Goacutelgota y el Santo Sepulcro Barcelona 1963 (= Golgotha et Saint-Seacutepulcre Pariacutes 1955) BROWN La muerte del Mesiacuteas II 114-1118

39 Aixiacute el castellagrave laquocabezoraquo40 Cf Oriacutegenes Comm Matt 2733 Jeroni (Hom Matt 4) en canvi rebutja aquesta tradicioacute41 Cf F DIacuteEZ FERNAacuteNDEZ El Calvario y la Cueva de Adaacuten El resultado de las uacuteltimas excavaciones

en la Basiacutelica del Santo Sepulcro Estella Verbo Divino 200442 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1118-112343 Cf Pr 316-7 laquoDoneu a beure beguda (μέθην) als qui pateixen i vi als qui estan en lrsquoamargorraquo

Cf tambeacute el tractat del Talmud babilogravenic Ebel Rabbati 29 laquoAls condemnats () sersquols doacutena a beure vi que conteacute encens perquegrave no se sentin angoixatsraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

510 RCatT 412 (2016) 497-546

com a beguda en donaren a beure vinagreraquo (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος) La primera redaccioacute marcana amb la seva referegravencia al vi (οἶνος) mirrat mdashno pas al vinagre (ὄξος) del salm i del text mateagravemdash ha conservat el costum humanitari que com a tal es pot considerar histograveric La indicacioacute que Jesuacutes no en va prendre teacute el sentit de subratllar la seva dimensioacute de voluntarietat i de fortalesa i explica al mateix temps la raoacute per la qual lrsquoevangelista ha recollit aquest detall habitual44

El repartiment dels vestits (Mc 1524b) mdashpresent tambeacute en els altres evan-gelis (Mt 2735b Lc 2334b Jn 1923-24)mdash eacutes un afegit de la segona redac-cioacute marcana i al mateix una influegravencia del Salm 22(21)19 laquoEs repartiren els meus vestits entre ells i sobre la meva roba tiraren sortsraquo (διεμερίσαντο τὰ ἱμάτιά μου ἑαυτοῖς καὶ ἐπὶ τὸν ἱματισμόν μου ἔβαλον κλῆρον) Encara que es considereacutes un fet habitual per part dels soldats repartir-se els vestits dels condemats45 aixograve va eacutesser un fet que va estar mdashsi meacutes no posteriormentmdash expliacutecitament prohibit46 El repartiment dels vestits en el cas de Jesuacutes eacutes una influegravencia del Salm 22 que els evangelistes introdueixen donant-li diversos simbolismes47

44 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1122-1123 que no coneix les distincions redaccionals en Marc considera que la tradicioacute meacutes antiga parlava tan sols del vinagre abans de morir (Mc 1536 Jn 1929) i que hauria estat Marc qui hauria introduiumlt un duplicat mitjanccedilant el vi mir-rat establint un paralmiddotlelisme inclusiu entre el comenccedilament i el final de lrsquoescena Perograve aixograve no respecta lrsquoantiguitat de les diverses redaccions

45 Ho afirma sense meacutes V TAYLOR Evangelio seguacuten san Marcos Madrid Cristiandad 1980 715 Ho considera laquoprobableraquo J GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos 2 vol Salamanca Siacutegueme 1986 vol II 371 Ho matisa tambeacute amb un laquopor lo vistoraquo MARKUS El Evangelio seguacuten Mar-cos 1203

46 Cf Digestum Justiniani 48 20 6 laquoLa roba de quegrave un home pot ser desposseiumlt soacuten aquelles co-ses que ell va portar amb ell quan va ser posat a la presoacute i amb quegrave estagrave abillat quan es porta a terme el cagravestig com el seu mateix nom indica Per tant ni els botxins ni els seus assistents poden reclamar aquestes coses com a botiacute en el moment en quegrave srsquoexecuta el culpableraquo

47 Sobre el simbolisme del repartiment dels vestits a Marc escriuen MATEOS ndash CAMACHO El evan-gelio de Marcos III 688-689 laquoEn el Calvario esa ropa es la herencia del crucificado al repar-tir-la se reparte por tanto la fuerza de su Espiacuterituraquo La tuacutenica indivisa a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes interpretada per Cebriagrave de Cartago com a siacutembol de lrsquoEsgleacutesia indivisa (De catholicae ecclesiae unitate 7) En la mateixa liacutenia I DE LA POTTERIE laquoLa tunique lsquonon diviseacuteersquo de Jesuacutes symbole de lrsquouniteacute messainiqueraquo en W C WEINRICH (ed) The New Testament Age vol I 127-138 IacuteD laquoLa tunique sans couture symbole du Chirst gran precirctreraquo Bib 60 (1979) 255-269 De forma semblant J MATEOS ndash J BARRETTO El Evangelio de Juan Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Madrid Cristiandad 1979 811 presenten el mantell com a figura del regne i la tuacutenica com a siacutembol drsquounitat laquoLas cuatro partes en que dividen el manto alude a los cuatro puntos cardinales y significan la tierra entera () Al mismo tiempo la universalidad del reino no significa divisioacuten la tuacutenica quedaraacute intacta para sentildealar su unidadraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

511RCatT 412 (2016) 497-546

85 Lrsquohora tegravercia

El relat marcagrave teacute una triple indicacioacute cronologravegica laquoera lrsquohora tegraverciaraquo (Mc 15 25) laquoi arribada lrsquohora sexta vingueren les tenebres a la terra entera fins a lrsquohora nonaraquo (v 33b) laquoi a lrsquohora nonaraquo (v 34a) precedit tot amb la indicacioacute πρωΐ (laquode bon matiacuteraquo Mc 151) i seguit drsquoὀψία en la peticioacute del cadagravever (laquoel capvespreraquo Mc 1542)48 La indicacioacute de les tenebres des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora nona es troba recollida tambeacute a Mt 2745 i Lc 2344 Joan en canvi no recull aquestes tenebres de lrsquohora sexta sinoacute que situa precisament a lrsquohora sexta la presentacioacute que Pilat va fer de Jesuacutes als jueus indicant laquoHeus aquiacute el vostre reiraquo (Jn 1914b) El text eacutes el seguumlent laquoEra la preparacioacute de la Pasqua era com lrsquohora sextaraquo (Jn 1914a)

La cronologia joagravennica que situa la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari a lrsquohora sexta la mateixa hora en la qual eren sacrificats els anyells pasquals sembla excessivament depenent de la seva teologia La cronologia marcana per la seva banda que situa la crucifixioacute a lrsquohora tegravercia a lrsquohora sexta les tenebres i a lrsquohora nona la mort de Jesuacutes mdashdins del marc del πρωΐ i lrsquoὀψίαmdash mostra clarament un esquematisme narratiu que podria dependre de les hores de pregagraveria de les comunitats cristianes

El fet que el costum romagrave fos comenccedilar lrsquoactivitat judicial a primera hora49 fa pensar que aixiacute va ser en el cas del judici contra Jesuacutes tal com presupossa la narracioacute marcana La crucifixioacute i mort de Jesuacutes srsquohan de situar a continua-cioacute tenint en compte que la seva sepultura va ser abans que acabeacutes el dia de la Preparacioacute En aquest sentit la cronologia sinograveptica eacutes meacutes adequada tot i que histogravericament no es pugui precisar meacutes50 El text de Marc depegraven drsquouna cro-nologia narrativa mentre el text de Joan ho eacutes drsquouna cronologia teologravegica La coincidegravencia de Marc Mateu i Lluc en la referegravencia a lrsquohora sexta i lrsquohora nona fa pensar que aquestes indicacions tenen tambeacute un sentit teologravegic determinat

El text de Marc eacutes segons el Cogravedex de Beza laquoEra lrsquohora tegravercia i el custo-diaven (evfulasson auvton)raquo (Mc 1525) La tradicioacute alexandrina teacute laquoEra lrsquohora tegravercia i el crucificaren (ἐσταύρωσαν αὐτόν)raquo La reminiscegravencia del text del

48 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1139-114249 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 n 24 cita com a testimonis Segraveneca De ira II 7 3 (prima

luce) Macrobi Saturnalia I 3 (post exortum solem) Suetoni Vespasiagrave 21 Marcial VIII 673 Plini el Jove Ep III 5 9-11 VI 16 4-6

50 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 laquoLa sesioacuten del tribunal presidida por Pilato tuvo lugar por la mantildeana temprano no soacutelo a causa de la precisioacuten de Mc 151 sino tambieacuten por-que eso corresponde al uso romano donde la vida puacuteblica comenzaba al despuntar el diacutea En cuanto a precisar la hora de la crucifixioacuten la indicaciones que nos suministran los evangelios no autorizan en este punto a ninguna conclusioacuten ciertaraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

512 RCatT 412 (2016) 497-546

Cogravedex de Beza es troba en el verset mateagrave laquoI asseguts el vigilaven alliacute (ἐτήρουν αὐτὸν ἐκει)raquo (Mt 2736) La introduccioacute alexandrina del verb crucifi-car eacutes una repeticioacute dels vv 24a i 27

Mateu no ha conservat la referegravencia a lrsquohora tegravercia perograve siacute la referegravencia a la vigilagravencia dels soldats vora la creu Lluc en canvi no ha recollit cap drsquoaquestes referegravencies marcanes La primera redaccioacute marcana mdashtal com lrsquohe reconstruiumldamdash no contenia de forma expliacutecita lrsquoexpressioacute de la crucifixioacute de Jesuacutes en forma verbal En la seva austeritat narrativa es limita a la indicacioacute final de lrsquoepisodi anterior laquoI el van treure a crucificarraquo (kai evxagousin auvton i[na staurwsousin Mc 1520b)

86 El tiacutetol de la creu

El tiacutetol de la creu estagrave recollit en els quatre evangelis amb petites variants laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mc 1526)51 laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν Ἰησοῦς ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mt 2737) laquoEl rei dels jueus eacutes aquestraquo (ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων οὗτός ἐστιν Lc 2338)52 i laquoJesuacutes Natzoreu el rei dels jueusraquo (Ιησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Jn 1919)53

LrsquoEvangeli segons Joan afegeix tres indicacions 1) El tiacutetol va ser llegit per molts jueus perquegrave laquoel lloc era prop de la ciutatraquo (Jn 1920a) 2) Estava escrit en hebreu en grec i en llatiacute54 (Jn 1920b) 3) Els grans sacerdots van dir a Pilat laquoNo escriguis ldquoEl rei dels jueusrdquo sinoacute ldquoAquest va dir Soacutec el rei dels jueusrdquo perograve Pilat va respondre ldquoEl que he escrit escrit estagraverdquo (ὃ γέγραφα γέγραφα)raquo (Jn 1921-22) Evidentment aquestes ampliacions joagravenniques soacuten detalls de significat teologravegic i de proclamacioacute universalista malgrat sigui his-tograveric que el lloc de la crucifixioacute fos a prop de la ciutat55

51 La tradicioacute alexandrina teacute la forma breu laquoEl rei dels jueusraquo52 Altres lliccedilons laquoEl rei dels jueus aquestraquo (P75 Sin B L) laquoEl rei dels jueusraquo (C) laquoAquest eacutes el

rei dels jueusraquo (A K M U G D Q L P Y f13 2 157) laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (N Q f13 3 28)

53 El text del Cogravedex de Beza en aquest passatge no sersquons ha conservat Del text joagravennic en llatiacute ve el tiacutetol tradicional Iesus Nazarenus rex iudeorum (INRI) Sobre el significat del terme Nat-zoreu cf R PUIGDOLLERS laquoEl significat dels termes lsquoNatzaregraversquo lsquoNatzoreursquo i Natzoregraversquo en el Nou Testament segons el Cogravedex Bezaraquo ButABC nuacutem 108 maig 2011 23-32 Sobre el tiacutetol de la creu cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1144-1151 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 145-147

54 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoordre hebreu llatiacute i grec55 Sobre la reliacutequia medieval conservada a la Basiacutelica de la Santa Croce de Roma cf M-L RI-

GATO Il Titolo della Croce di Gesugrave Confronto tra i Vangeli e la Tavoletta - Reliquia della Basilica Eleniana a Roma Roma Pontificia Universitagrave Gregoriana 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

500 RCatT 412 (2016) 497-546

correspon aquiacute a Lluc i seragrave una mostra de prudegravencia deixar el tetrarca fora del camp de les responsabilitats de la mort de Jesuacutesraquo6

77 Lrsquoesquema narratiu de Joan

La compareixenccedila de Jesuacutes davant Pilat a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes molt meacutes extensa que en el relat marcagrave Per comprendre les seves caracteriacutestiques val la pena fixar-se en lrsquoesquema ben elaborat que utilitza Hi ha una contiacutenua alternanccedila entre episodis fora del pretori i episodis a lrsquointerior

1) Fora Demanen la mort de Jesuacutes (Jn 1828-32) laquoells no van entrar dins el pretoriraquo (v 28b)

2) Dins Pilat interroga Jesuacutes si eacutes el rei dels jueus (Jn 1833-38a) laquoPilat sersquon tornagrave a lrsquointerior del pretoriraquo (v 33a)

3) Fora Barrabagraves preferit a Jesuacutes (Jn 1838b-40) laquoDespreacutes de dir aixograve Pilat va sortir altra vegada a foraraquo (v 38b)

4) Dins Jesuacutes assotat i escarnit pels soldats (Jn 191-3)5) Fora Pilat mostra Jesuacutes dient laquoAquiacute teniu lrsquohomeraquo mentre els grans

sacerdots demanen que el crucifiqui (Jn 194-8) laquoPilat tornagrave a sortir i els digueacute Ara us el traureacute aquiacute foraraquo (v 4a)

6) Dins Pilat interroga de nou Jesuacutes sobre el seu poder (Jn 199-12) laquoVa entrar altra vegada dins el pretoriraquo (v 9a)

7) Fora Pilat condemna Jesuacutes a ser crucificat (Jn 1913-16a) laquoQuan Pilat sentiacute aquestes paraules dugueacute Jesuacutes a foraraquo (v 13a)7

Com escriu Brown laquoindubtablement aquesta estructura no eacutes fortuiumlta sinoacute que es tracta drsquouna estudiada presentacioacute artiacutestica en la qual srsquoha ampliat i reordenat el material rebut de la tradicioacute Els episodis estan quiagravesticament equilibrats no tan sols en allograve que es refereix a lrsquoescenari i al tema sinoacute tambeacute (parcialment) respecte a lrsquoextensioacute Pilat apareix com actor principal en tots els casos menys en lrsquoepisodi intermedi (4) que refereix la flagelmiddotlacioacute i lrsquoescarni

6 S LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 1087 Els dos darrers moviments BROWN La muerte del Mesiacuteas II 894 els divideix de forma diferent

6) Jn 199-11 7) Jn 1912-16a El sisegrave moviment F J MOLONEY El evangelio de Juan Estella Verbo Divino 208 p 503 (= The Gospel of John Collegeville Minnesota Liturgial Press 2005) el considera format per Jn 198-11 La consideracioacute de 1828 com una introduccioacute i 1916a com una cloenda no afecta fonamentalment a la divisioacute en set moviments

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

501RCatT 412 (2016) 497-546

de quegrave eacutes objecte Jesuacutesraquo8 Aquest esquema tan elaborat narrativament en forma concegraventrica i amb profundes reflexions sobre el tipus de reialesa de Jesuacutes juntament amb la pregunta sobre quegrave eacutes la veritat i les reflexions sobre el poder que ve de Deacuteu soacuten mostres clares que es tracta drsquounes ampliacions no histograveriques fruit de la mentalitat i de la teologia joagravennica

78 laquoCrucifiacutecarsquolraquo (Mc 1513)

La resposta de la multitud a la pregunta de Pilat si volen que els alliberi el rei dels jueus eacutes laquoCrucificarsquolraquo (Staurwson auvton Mc 1513) La crucifixioacute era la forma meacutes deshonrosa que tenien els romans per eliminar una persona El seu origen sembla venir dels perses perograve es va estendre per molts pobles i els romans el van utilitzar amb abundagravencia amb els esclaus i els homes que no eren ciutadans romans9

Com escriu J H Neyrey la crucifixioacute laquoera qualificada en lrsquoantigor com la pitjor i meacutes cruel mort possible Encara que intensament dolorosa era temu-da sobretot per la total privacioacute de lrsquohonor que comportavaraquo10 El testimonis escrits la qualifiquen de laquola meacutes menyspreable de les mortsraquo (θανάτων τὸν οἴκτιστον)11 el laquocagravestig supremraquo (summum suplicium)12 el laquocagravestig meacutes cruel i repugnantraquo (crudelissimum taeterrimumque supplicium)13 el laquomeacutes gran malraquo (maximum malum)14 la mort laquomeacutes vergonyosaraquo (αἴσχιστα)15 laquola mort meacutes infamantraquo (mors turpissima crucis)16

8 R E BROWN The Death of the Messiah A Commentary on the Passion Narratives in the Four Gospels Nova York Doubleday 1993-1994 2 vols (Edicioacute castellana La muerte del Mesiacuteas Comentarios a los relatos de la pasioacuten de los cuatro evangelios Estella Verbo Divino 2005-2006 2 vols) II 895

9 Cf M HENGEL laquoMors turpissima crucis Die Kreuzigung in der anticken Welt und die lsquoTorheitrsquo des lsquoWortes von Kreuzrsquoraquo en Rechfertigung FS E Kaumlsemann Tubinga 1976 (ed franc La Cru-cifixion dans lrsquoAntiquiteacute et la folie du message de la croix Pariacutes 1981 36-39)

10 Honor y verguumlenza Lectura cultural del Evangelio de Mateo Salamanca Siacutegueme 2005 p 247 (= Honor and Shame in the Gospel of Matthew Louisville Westminster John Knoss Press 1998)

11 Flavi Josep Bell 720312 Ciceroacute Verr 25 16513 Ibiacuted14 Plaute Cas 61115 Oriacutegenes Cels 61016 Oriacutegenes Comm Matt 2722

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

502 RCatT 412 (2016) 497-546

Els romans la consideraven un suplici propi drsquoesclaus (servile supplicium)17 Per aixograve no lrsquoaplicaven generalment als ciutadans romans18 En les proviacutencies dominades era la forma de castigar els qui es rebelmiddotlaven contra lrsquoautoritat de lrsquoImperi

79 La condemna a mort

Com expressa lrsquohistoriador romagrave Tagravecit Jesuacutes va ser condemnat al suplici de la creu pel procurador Ponccedil Pilat durant el regnat de lrsquoemperador Tiberi19 El responsable judicial de la mort de Jesuacutes va ser sens dubte Ponccedil Pilat Perograve certament ni van ser els romans els qui el van detenir ni els qui van presentar lrsquoacusacioacute

Com en el cas posterior de Jesuacutes fill drsquoAnanies van ser les autoritats jue-ves les que van acusar un compatriota davant lrsquoautoritat romana per haver parlat o actuat en contra del temple20 El motiu que seragrave posat en el tiacutetol de la creu de Jesuacutes seragrave el de pretendre ser laquoel rei del jueusraquo Aquesta acusacioacute presentada en termes no jueus suposa les connotacions drsquoalteracioacute de lrsquoordre puacuteblic i de rebelmiddotlioacute contra lrsquoautoritat eacutes a dir crimen laesae maiestatis populi romani ofensa contra la dignitat del poble romagrave i del seu representant el Cegravesar lrsquoemperador Aquesta acusacioacute suposava la pena de mort21

En el cas paralmiddotlel de Jesuacutes fill drsquoAnanies aquest va ser deixat en llibertat despreacutes drsquoun cagravestig perquegrave el governador el consideragrave un boig En el cas de Jesuacutes no tenia sentit aquest eximent i per tant va ser condemnat a mort Perograve ni Jesuacutes havia estat detingut per les autoritats romanes ni havia estat acusat directament per elles Lrsquoacusacioacute i la mateixa detencioacute procedia de les autoritats jueves

Lrsquoevolucioacute de la tradicioacute en la qual es produiragrave per diverses circunstagravencies la tendegravencia a augmentar la culpabilitat dels jueus i a excusar la responsabi-

17 Cf HENGEL La Crucifixion 72-84 especialment les citacions de p 72 n 118 Ibiacuted 57-63 19 Ann 154420 En el testimonium flavianum tal com sersquons ha conservat hi trobem la frase laquoper indicacioacute

dels homes principals drsquoentre nosaltresraquo (ἐνδείξει τῶν πρώτων ἀνδρῶν παρ᾽ ἡμῖν Ant 1864) Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 14 laquoJesuacutes fue claramente detenido a iniciativa y por orden de las autoridades judiacuteas y diferido por ellas despueacutes a la justicia de Pilatoraquo

21 Cf N SANTOS YANGUAS laquoAcusaciones de alta traicioacuten en Roma en eacutepoca de Tiberioraquo Memorias de Historia Antigua 11-12 (1990-1991) 167-198

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

503RCatT 412 (2016) 497-546

litat judicial del governador romagrave no fa desaparegraveixer les dades histograveriques sobre el cas de Jesuacutes de Natzaret22

710 La flagelmiddotlacioacute

A lrsquoEvangeli segons Marc srsquoindica tot just abans de la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari el fet que ell va ser flagelmiddotlat La indicacioacute estagrave feta mitjanccedilant un participi laquoPilat els deixagrave lliure Barrabagraves en canvi Jesuacutes havent-lo flagelmiddotlat (φλαγελλώσας) el va entregar perquegrave fos crucificatraquo (Mc 1515)23 Es tracta drsquoun afegit de segona redaccioacute com mostra la presegravencia del nom de Jesuacutes Mateu manteacute la mateixa forma verbal laquoLlavors els deixagrave lliure Barrabagraves en canvi Jesuacutes havent-lo havent-lo flagelmiddotlat (φλαγελλώσας) el va entregar per-quegrave fos crucificatraquo (Mt 2726)

Lluc parla tan sols drsquoun possible cagravestig que permeti deslliurar poste-riorment Jesuacutes sense executar-lo laquoper tant havent-lo castigat (παιδεύσας) el deixareacute lliureraquo (Lc 231622) El fet de corregir-lo o castigar-lo mdashamb el verb παιδεύωmdash es refereix aquiacute al fet drsquoassotar-lo Joan explicita el fet de la flagelmiddotlacioacute en forma drsquoassots (assotament) perograve seguit de les burles dels sol-dats que li posen un mantell de porpra i una corona drsquoespines abans que Pilat el presenti davant els grans sacerdots i els guagraverdies del temple laquoLlavors Pi-lat agafagrave Jesuacutes i el feu assotar (ἐμαστίγωσεν)raquo (Jn 191)

Hi ha una diferegravencia de vocabulari Mentre Marc i Mateu utilitzen el verb φλαγελλόω φραγελλόω Lluc utilitza el verb meacutes indefinit παιδεύω i Joan el verb μαστιγόω Hi ha aquiacute una diferegravencia en Marc i Mateu srsquoestagrave parlant drsquouna flagelmiddotlacioacute que eacutes un pas previ a una execucioacute mentre en Joan (i en Lluc) es

22 Sobre aquest tema cf X ALEGRE laquoLos responsables de la muerte de Jesuacutesraquo Revista Latino-americana de Teologiacutea 14 (1977) 139-172 R AGUIRRE laquoLos poderes del Sanedriacuten y notas de criacutetica histoacuterica sobre la muerte de Jesuacutesraquo Estudios de Deusto 30 (1982) 241-270 Arriba a treure la responsabilitat de les autoritats jueves J ARIAS Jesuacutes ese gran desconocido Madrid Maeva 2002 113-114 quan escriu laquoEs probable que el mismo Pilato les diese un toque a las autoridades del Sanedriacuten para saber queacute estaba ocurriendo con aquel profeta demasiado seguido por la gente y del que se deciacutea que queriacutea proclamarse rey Y es posible que las auto-ridades judiacuteas se amedrentaran conociendo el talante de Pilatos De ahiacute el que no sea difiacutecil que ellas misma hablaran con Jesuacutes se tratara o no de un verdadero proceso legal para conocer mejor de su propia boca queacute estaba pasando () En este punto es cuando pudo acontecer que el Sanedriacuten por miedo a Pilatos le mandara al profeta para que se encargara eacutel de interrogarlo y de ver si era culpable de otro tipo de rebelioacuten que no fuera la religiosaraquo (les cursives soacuten meves)

23 El text del Cogravedex de Beza utilitza aquiacute i en Mt 2726 la forma meacutes llatinitzada φλαγελλώσας (del llatiacute flagellum) mentre la tradicioacute alexandrina utilitza en ambdoacutes llocs la forma φραγελλώσας

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

504 RCatT 412 (2016) 497-546

tracta drsquoun cagravestig en ell mateix24 Encara que els dos verbs poden ser utilitzats indistintament el llatinisme flagellare sembra ser escollit especialment per a una flagelmiddotlacioacute pregravevia a lrsquoexecucioacute

Ja que la tradicioacute meacutes antiga eacutes la de la segona redaccioacute de Marc i la inten-cioacute de matar Jesuacutes apareix des del principi srsquoha de suposar histogravericament que la flagelmiddotlacioacute de Jesuacutes per part dels soldats romans va ser el pas previ a la seva execucioacute tal com indiquen els relats de Marc i Mateu

711 Les burles dels soldats

LrsquoEvangeli segons Marc situa despreacutes del judici davant Pilat una segraverie de burles realitzades pels soldats romans a lrsquointerior de Palau La crida a tota la tropa sencera no cal entendre-la referida als sis-cents o mil soldats que podia tenir una cohort romana eacutes suficient entendre narrativament una referegravencia a gran part dels soldats que estaven de guagraverdia al palau del governador Les burles estan centrades en la mateixa acusacioacute contra Jesuacutes de pretendre ser el rei dels jueus Drsquoaquesta manera realitzen una parogravedia drsquoentronitzacioacute reial a) El vesteixen de porpra (la roba considerada progravepia dels reis) b) Li imposen una corona c) El saluden amb lrsquoaclamacioacute que evoca lrsquoAve Caesar dels empe-radors romans d) Evoquen el lliurament del ceptre reial i e) En comptes de signes de reconeixement com serien els aplaudiments li fan signes de rebuig com les escopinades25 Els cops al cap amb una canya i les escopinades no soacuten tan sols uns maltractaments sinoacute que formen part fonamentalment de la parogravedia Els cops amb una canya evoquen el lliurament del ceptre reial es podria explicar el seu significat amb paraules com aquestes laquoNo vols ser rei Doncs aquiacute tens ceptre reialraquo

Mateu recull la mateix escena perograve hi introdueix certs retocs per acon-seguir un meacutes gran ordre narratiu a) En comptes de laquoporpraraquo parla de laquomantell vermellraquo (Mt 2728) com podia ser el mantell dels mateixos soldats

24 Els assots en les sinagogues cf laquous assotaran (μαστιγώσουσιν) en les sinagoguesraquo (Mt 1017) (com tambeacute Mt 2334 en la tradicioacute alexandrina) Els assots seguits de la crucifixioacute cf laquoper ser assotat (μαστιγῶσαι) i crucificat (Mt 2019) laquodespreacutes drsquoassotar-lo (μαστιγώσαντες) el ma-taranraquo (Lc 1833) (cf tambeacute Mc 1034 en la tradicioacute alexandrina) Flavi Josep no utilitza mai el verb φλαγελλόω φραγελλόω i parla dels assots com a cagravestig en ell mateix (laquova ser colpejat amb assots [μάστιξι] fins que els seus ossos van quedar al descobertraquo (Bell 6304) o com a pas previ a la crucifixioacute laquodespreacutes drsquohaver-los assotat (μαστιγούμενοι) i turmentat amb tot tipus de tortures abans de morir i despreacutes foren crucificatsraquo (Bell 5449)

25 Cal recordar que el text del Cogravedex de Beza a diferegravencia de la tradicioacute alexandrina no conteacute la frase laquoi doblegant el genoll li feien reveregravenciaraquo de la tradicioacute alexandrina (Mc 1519)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

505RCatT 412 (2016) 497-546

b) Afegeix expliacutecitament el lliurament burlesc del ceptre reial laquo(posant-li) una canya a la magrave dretaraquo (Mt 2729b) c) Abans de la salutacioacute indica el gest de reveregravencia laquoagenollant-se davant drsquoellraquo (Mt 2729c) d) El gest marcagrave dels cops al cap amb una canya en tant que signe de rebuig eacutes colmiddotlocat a la fi de lrsquoescena despreacutes de les escopinades (Mt 2730)

Lluc trasllada aquesta burla de la reialesa de Jesuacutes al moment de la pre-sentacioacute davant drsquoHerodes Antipes amb la indicacioacute genegraverica laquoburlant-seraquo (ἐμπαίξας) i la colmiddotlocacioacute drsquouna laquoroba esplegravendidaraquo (ἐσθῆτα λαμπράν Lc 2311) Joan manteacute els elements fonamentals de la farsa a) Corona drsquoespines b) Man-tell de porpra (ἱμάτιον πορφυροῦν (Jn 191) c) Salutacioacute laquoSalve rei dels jueusraquo i d) Gest drsquoacollida laquoi li donaven bufetadesraquo (καὶ ἐδίδουν αὐτῷ ῥαπίσματα Jn 193) El text joagravennic que situa les burles dels soldats tot just despreacutes dels assots mostra una evocacioacute drsquoIs 506 laquoVaig donar la meva esquena als assots i les meves galtes a les bufetadesraquo (τὸν νῶτόν μου δέδωκα εἰς μάστιγας τὰς δὲ σιαγόνας μου εἰς ῥαπίσματα)

Des del punt de vista histograveric eacutes ben possible malauradament que allagrave on hi hagi un grup de soldats amb un condemnat a mort del poble sotmegraves aquest sigui maltractat i subjecte de diverses burles Meacutes encara respecte al tipus de burles quan es tracta drsquoun acusat de prentendre ser reconegut com a rei En el cas de la narracioacute primitiva evangegravelica aquestes burles agafen possiblement una nova connotacioacute si es teacute en compte que a lrsquoestiu de lrsquoany 38 mdashtal com ens testimonia Filoacutemdash26 quan Herodes Agripa va passar per Alexan-dria vestit ostentosament i amb el tiacutetol de rei de Judea alguns van fer una parogravedia burlesca vestint un rodamoacuten anomenat Carabagraves que sempre anava nu amb una fulla de papir al cap com si fos una diadema (διάδημα) amb una catifa com si fos una clagravemide (χλαμύς) i un troccedil de tronc de papir com si fos un ceptre (σκῆπτρον) i despreacutes se li van anar apropant per saludar-lo dema-nar justiacutecia o presentar-li demandes i ressonagrave el crit Maren (Μάριν) mdashlaquosenyor nostreraquomdash que era el tiacutetol que es donava als sobirans a Siacuteria

Si el redactor del Relat primitiu de la Passioacute mdashescrit segurament en temps o tot just despreacutes del regnat drsquoHerodes Agripa I (41-44)mdash tenia present aquest record burlesc eacutes fagravecil que la narracioacute de la farsa realitzada amb Jesuacutes pels soldats romans vulgui evocar al mateix temps la vanitat del poder terrenal drsquoaquells que es consideren sobirans dels pobles

26 Flacc 36-39

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

506 RCatT 412 (2016) 497-546

8 LA CRUCIFIXIOacute

81 La figura de Simoacute de Cirene

LrsquoEvangeli segons Marc en el camiacute cap a la creu fa referegravencia a la requisicioacute drsquoun que passava perquegrave porteacutes la creu de Jesuacutes Indica el seu nom Simoacute cirineu (Σίμων Κυρηναῖον) eacutes a dir procedent de Cirene a la Diagravespora al nord drsquoAgravefrica I indica tambeacute unes dades molt concretes laquoel pare drsquoAlexandre i Rufusraquo dades que sembla que srsquohan drsquointerpretar com a indicacions histograveri-ques drsquounes persones conegudes per la comunitat de Marc27

La referegravencia a Simoacute cirineu es troba recollida tambeacute a Mateu 2732 i Lc 2326-32 perograve no aixiacute la referegravencia als seus fills LrsquoEvangeli segons Joan no recull aquesta ajuda de Simoacute en portar la creu drsquoacord amb la teologia joagravennica que subratlla la dimensioacute sobrehumana de Jesuacutes laquoi portant-se ell mateix la creu sortiacute (καὶ βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρὸν ἐξῆλθεν)raquo (Jn 1917)

Lluc explicita la dada sobre Simoacute cirineu com a figura de seguiment de Jesuacutes laquoli carregaren la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Aquest tema del seguiment es troba ampliat extensament amb la referegravencia a les filles de Jerusalem que el seguien plorant (Lc 2327-31)28 Per a completar la trilogia drsquoacompanyament de Jesuacutes Lluc avanccedila a aquiacute la referegravencia als dos malfactors que eren con-duiumlts amb Jesuacutes per a ser executats (Lc 2332)

La introduccioacute de la figura de Simoacute cirineu malgrat pugui suposar un model de seguiment no fa sinoacute resaltar la dimensioacute de flebesa de Jesuacutes En

27 Alguns comentaristes han volgut veure una referegravencia a aquest Rufus en les indicacions de Rm 1613 laquoSaludeu Rufus lrsquoelegit del Senyor i la mare seva i mevaraquo un text que podria ser de la carta originagraveria de Pau als romans o beacute meacutes aviat pertanyent a un bitllet de Pau dirigit a la comunitat drsquoEfes A partir drsquoaquesta suposada identificacioacute alguns han considerat que a lrsquoegravepoca drsquoaquesta carta Simoacute ja hauria mort i tambeacute el seu fill Alexandre mentre Rufus es trobaria juntament amb la mare viacutedua Sobre lrsquoossari drsquoAlexandre fill de Simoacute amb la possible indicacioacute laquocirineuraquo cf N AVIGAD laquoA Depository of Inscribed Ossuaries in the Kidron Valleyraquo IEJ 12 (1962) 1-12 T POWERS laquoTreasures in the Storeroom Family Tomb of Simon of Cyre-neraquo BARev 294 (2003) 46-51 IacuteD laquoA Second Look at the lsquoAlexander Son of Simonrsquo Ossuary Did It Hold Father and Sonraquo [en liacutenia] Biblical Archaeological Society lthttpsisraelpales-tineguidefileswordpresscom201006alexander-simon-ossuary-a-second-look-from-barpdfgt 2-IX-2006 C A EVANS laquoCaifaacutes Pilato y Simoacuten de Cirene de nuevo a la luz valoracioacuten de las pruebas literarias y arqueoloacutegicasraquo en J H CHARLESWORTH (ed) Jesuacutes y la arqueologiacutea Estella Verbo Divino 2009 430-433 (= Jesus and Archaeology Grand Rapids W B Eerdmans Publishing 2009)

28 La figura llucana de les filles de Jerusalem va ser ampliada posteriorment amb la figura drsquoaquella que va eixugar el rostre de Jesuacutes la Verogravenica

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

507RCatT 412 (2016) 497-546

aquest sentit per criteri de dificultat es reafirma la historicitat de la figura del cirineu29

82 laquoPerquegrave carregueacutes la seva creuraquo (Mc 1521b)

Segons lrsquoEvangeli segons Marc lrsquoaccioacute dels soldats de requisar Simoacute cirineu va ser laquoperquegrave carregueacutes la seva creuraquo (i[na arh| ton stauron auvtou Mc 1521b) La mateixa frase es troba a lrsquoEvangeli segons Mateu (Mt 2732b) Lluc expli-cita aquesta accioacute laquoposaren sobre ell la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Joan en canvi drsquoacord amb la seva teologia resalta la fortalesa de Jesuacutes laquoportant-se ell mateix la creuraquo (βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρόν Jn 1917a)

Com indiquen les fonts antigues el condemnat a mort havia de portar ell mateix la creu fins al lloc del suplici30 Es tractava progravepiament de la travessa (patibulum) que havia de ser colmiddotlocada sobre el pal vertical que estava clavat a terra (stipes crucis) El condemnat havia de laquoportar la travessa (patibulum) pel mig de la ciutat per ser despreacutes fixada a la creuraquo (patibulum ferat per urbem deinde affigitur cruci)31 Drsquoaquesta manera laquoclavat a la travesa (pati-bulo) eacutes aixecat a la creuraquo (patibulo suffixus in crucem tollitur)32

Una vegada acceptada la historicitat de la figura de Simoacute cirineu el fet que ell hagi de portar la creu planteja diversos interrogants iquestPer quegrave va ser necessagraveria aquesta decisioacute dels soldats iquestEs trobava Jesuacutes sense forces Drsquoaltra banda iquestquina relacioacute teacute aquest gest amb les paraules de Jesuacutes laquoSi alguacute vol seguir darrere meu que es negui a ell mateix i prengui la seva creu i que em segueixiraquo (εἴ τις θέλει ὀπίσω μου ἀκολουθεῖν ἀπαρνησάσθω ἑαυτὸν καὶ ἀράτω τὸν σταυρὸν αὐτοῦ καὶ ἀκολουθείτω μοι Mc 834)33

29 En el segle II els gnogravestics basilidians deformaren el significat de la figura de Simoacute cirineu com testimonia Ireneu laquoI diuen que [Jesuacutes] no va patir la passioacute sinoacute que van requisar Simoacute de Cirene per a portar la creu i despreacutes per error o per ignoragravencia el van crucificar creient que era Jesuacutes ja que havia pres la seva figura I Jesuacutes per la seva banda assumiacute la figura de Simoacute i era allagrave mofant-se drsquoellsraquo (Adv Haer I 244)

30 ARTEMIDOR Oneirocritica II 56 laquoEl qui ha de ser clavat a la creu comenccedila per portar-laraquo Plu-tarc De sera numinis vindicta 9 laquoI tal com en els suplicis corporals cadascun dels malfactors porta la seva creuraquo (καὶ τῷ μὲν σώματι τῶνκολαζομένων ἕκαστος κακούργων ἐκφέρει τὸν αὑτοῦ σταυρόν) Drsquoaquiacute la figura drsquoIsaac portant la llenya pel sacrifici com imatge de Jesuacutes portant la creu cf Gegravenesi Rabbagrave 563(36c) Pessiqtagrave Rabbatiacute 312(143b)

31 Plaute Carbonaria fr 232 Fiacutermic Matern Mathesis 6315833 Cf Mt 1038 1624 Lc 923 1427

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

508 RCatT 412 (2016) 497-546

Sobre els primers interrogants escriu p ex un comentarista laquoHi ha un problema que els soldats han de superar per a complir la seva tasca sembla que Jesuacutes havia quedat tan debilitat pel seu maltractament que era incapaccedil de portar la seva creu mdasho meacutes aviat la travessa transversalmdash fins al lloc de lrsquoexecucioacute () per tant obliguen a portar-la a un foraster que passava per alliacute un jueu anomenat Simoacute de la ciutat nord-africana de Cireneraquo34 De la requisicioacute de Simoacute Cirineu per part dels soldats per a portar la creu de Jesuacutes sembla que cal deduir el fet que Jesuacutes no tenia forces per a portar-la

La frase i[na arh| ton stauron auvtou (Mc 1521b) conteacute un pronom auvtou amb un valor doble Drsquouna banda es refereix evidentment a la creu de Jesuacutes Simoacute ha de portar la creu de Jesuacutes Perograve drsquoaltra banda aquest pronom es pot referir tambeacute a ell mateix Hi ha com assenyalen Mateos minus Camacho una laquoambiguumlitat intencionadaraquo35 es refereix al mateix temps a Jesuacutes i a Simoacute Aixograve significa que la creu de Jesuacutes srsquoha convertit en la creu del deixeble Te-nint en compte que a lrsquoEvangeli segons Marc la referegravencia a Simoacute cirineu (Mc 1521) eacutes de primera redaccioacute i les paraules de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo (Mc 834) soacuten de segona redaccioacute es pot pensar que la imatge de Simoacute cirineu portant la creu de Jesuacutes eacutes lrsquoorigen de la imatge posterior del deixeble portant la seva creu seguint Jesuacutes La frase de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo no pot ser una frase anterior a la darrera Pasqua 36 srsquoha de tractar meacutes aviat drsquouna imatge nascuda en les primeres comunitats cristia-nes que trobagrave la seva referegravencia gragravefica en el fet histograveric que Simoacute Cirineu va portar la creu de Jesuacutes cap al Calvari37

34 MARKUS El evangelio seguacuten Marcos II 1209 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1090 escriu laquoLa teoriacutea de la extrema debilidad de Jesuacutes encuentra un relativo apoyo en la sorpresa que suscita la rapidez de su muerte una vez que es crucificado (Mc 1544 Jn 1933raquo

35 J MATEOS minus F CAMACHO El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Cograverdova El Almendro 1993-2008 III 675

36 Segons E BRANDENBURGER laquoStauros Kreuzigung Jesu und Kreuzestheologieraquo Wort und Dienst 10 (1969) 32-33 la frase de Jesuacutes teacute un origen postpasqual ja que no eacutes una frase jueva Per a molts en canvi la frase tindria el seu origen en Jesuacutes en una egravepoca en la qual la crucifixioacute era molt habitual S REINACH laquoSimon de Cyregraveneraquo en Cultes Mythes et Religions Pariacutes 1923 vol IV 183-184 ha considerat que lrsquoescena de Simoacute Cirineu no eacutes res meacutes que la dramatitzacioacute del loguion de Mc 834

37 Sobre alguns detalls de la crucifixioacute de Jesuacutes cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1124-1132 Sembla que els evangelistes parlen drsquouna creu amb el pal vertical sortint meacutes enllagrave de la tra-vessa horitzontal (crux immissa) cf Mt 2737 Lc 2338 Jn 1919 Sobre la seva alccedilada cf Mc 1536 Sobre la transfixioacute de les mans i els peus amb claus cf Lc 2439 Jn 20202527 El terme laquomansraquo (χεῖρες) srsquoha drsquoentendre aquiacute equivalent a laquobraccedilosraquo i meacutes exactament a laquocanells de la magraveraquo (ἀγκῶνες χειρός)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

509RCatT 412 (2016) 497-546

83 El Gogravelgota

Lrsquoarribada al lloc de lrsquoexecucioacute ve indicada amb el nom laquoel lloc del Gogravelgotaraquo (Mc 1522a) que la segona redaccioacute marcana explicita de la forma seguumlent laquoque significa Lloc de la Calaveraraquo (Mc 2522b) La doble designacioacute eacutes reco-llida per Mateu (Mt 2733) Lluc en canvi recull tan sols el nom grec laquoel lloc anomenat de la Calaveraraquo (Lc 2333) mentre Joan indica primer el nom grec i despreacutes lrsquohebreu laquoel lloc anomenat de la Calavera que srsquoanomena en hebreu Gogravelgotaraquo (Jn 1917b)38

El nom CalaveraCrani mdashque en la seva forma llatina calvaria ha originat la designacioacute Calvarimdash sembla srsquoha drsquoexplicar per tractar-se drsquoun monticle arrodonit39 La referegravencia al sepulcre drsquoAdam eacutes tradicioacute cristiana posterior40 La localitzacioacute de les restes del Calvari en la secular basiacutelica del Sant Sepulcre cal considerar-la com a molt probable41

84 El vi mirrat i el repartiment dels vestits

LrsquoEvangeli segons Marc teacute a continuacioacute del nom del Gogravelgota la referegravencia al fet que van donar a Jesuacutes vi mirrat que no en va prendre i el repartiment dels seus vestits tirant a sorts (Mc 1523-24 Mt 2734-35) Sobre el vi mirrat (ἐσμυρνισμένος οἶνος) mdasheacutes a dir vi aromatitzat amb mirramdash cal tenir en comp-te que era un acte humanitari donar al condemnat aquest mitjagrave palmiddotliatiu42 tal com testimonien diversos textos43 Era una forma de mitigar la sensibilitat del condemnat en aquells moments de suplici

No hi ha progravepiament referegravencia a cap salm en aquesta indicacioacute marcana Eacutes tan sols el text de Mateu que indica laquoli donaran a beure vinagre barrejat amb felraquo (ἔδωκαν αὐτῷ πιεῖν ὄξος μετὰ χολῆς μεμιγμένον Mt 2734) Drsquoaquesta manera el text mateagrave transforma el gest humanitari en una burla establint un paralmiddotlelisme amb el Salm 69(68)22 laquoI em donaren com a menjar fel i

38 Cf A PARROT El Goacutelgota y el Santo Sepulcro Barcelona 1963 (= Golgotha et Saint-Seacutepulcre Pariacutes 1955) BROWN La muerte del Mesiacuteas II 114-1118

39 Aixiacute el castellagrave laquocabezoraquo40 Cf Oriacutegenes Comm Matt 2733 Jeroni (Hom Matt 4) en canvi rebutja aquesta tradicioacute41 Cf F DIacuteEZ FERNAacuteNDEZ El Calvario y la Cueva de Adaacuten El resultado de las uacuteltimas excavaciones

en la Basiacutelica del Santo Sepulcro Estella Verbo Divino 200442 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1118-112343 Cf Pr 316-7 laquoDoneu a beure beguda (μέθην) als qui pateixen i vi als qui estan en lrsquoamargorraquo

Cf tambeacute el tractat del Talmud babilogravenic Ebel Rabbati 29 laquoAls condemnats () sersquols doacutena a beure vi que conteacute encens perquegrave no se sentin angoixatsraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

510 RCatT 412 (2016) 497-546

com a beguda en donaren a beure vinagreraquo (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος) La primera redaccioacute marcana amb la seva referegravencia al vi (οἶνος) mirrat mdashno pas al vinagre (ὄξος) del salm i del text mateagravemdash ha conservat el costum humanitari que com a tal es pot considerar histograveric La indicacioacute que Jesuacutes no en va prendre teacute el sentit de subratllar la seva dimensioacute de voluntarietat i de fortalesa i explica al mateix temps la raoacute per la qual lrsquoevangelista ha recollit aquest detall habitual44

El repartiment dels vestits (Mc 1524b) mdashpresent tambeacute en els altres evan-gelis (Mt 2735b Lc 2334b Jn 1923-24)mdash eacutes un afegit de la segona redac-cioacute marcana i al mateix una influegravencia del Salm 22(21)19 laquoEs repartiren els meus vestits entre ells i sobre la meva roba tiraren sortsraquo (διεμερίσαντο τὰ ἱμάτιά μου ἑαυτοῖς καὶ ἐπὶ τὸν ἱματισμόν μου ἔβαλον κλῆρον) Encara que es considereacutes un fet habitual per part dels soldats repartir-se els vestits dels condemats45 aixograve va eacutesser un fet que va estar mdashsi meacutes no posteriormentmdash expliacutecitament prohibit46 El repartiment dels vestits en el cas de Jesuacutes eacutes una influegravencia del Salm 22 que els evangelistes introdueixen donant-li diversos simbolismes47

44 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1122-1123 que no coneix les distincions redaccionals en Marc considera que la tradicioacute meacutes antiga parlava tan sols del vinagre abans de morir (Mc 1536 Jn 1929) i que hauria estat Marc qui hauria introduiumlt un duplicat mitjanccedilant el vi mir-rat establint un paralmiddotlelisme inclusiu entre el comenccedilament i el final de lrsquoescena Perograve aixograve no respecta lrsquoantiguitat de les diverses redaccions

45 Ho afirma sense meacutes V TAYLOR Evangelio seguacuten san Marcos Madrid Cristiandad 1980 715 Ho considera laquoprobableraquo J GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos 2 vol Salamanca Siacutegueme 1986 vol II 371 Ho matisa tambeacute amb un laquopor lo vistoraquo MARKUS El Evangelio seguacuten Mar-cos 1203

46 Cf Digestum Justiniani 48 20 6 laquoLa roba de quegrave un home pot ser desposseiumlt soacuten aquelles co-ses que ell va portar amb ell quan va ser posat a la presoacute i amb quegrave estagrave abillat quan es porta a terme el cagravestig com el seu mateix nom indica Per tant ni els botxins ni els seus assistents poden reclamar aquestes coses com a botiacute en el moment en quegrave srsquoexecuta el culpableraquo

47 Sobre el simbolisme del repartiment dels vestits a Marc escriuen MATEOS ndash CAMACHO El evan-gelio de Marcos III 688-689 laquoEn el Calvario esa ropa es la herencia del crucificado al repar-tir-la se reparte por tanto la fuerza de su Espiacuterituraquo La tuacutenica indivisa a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes interpretada per Cebriagrave de Cartago com a siacutembol de lrsquoEsgleacutesia indivisa (De catholicae ecclesiae unitate 7) En la mateixa liacutenia I DE LA POTTERIE laquoLa tunique lsquonon diviseacuteersquo de Jesuacutes symbole de lrsquouniteacute messainiqueraquo en W C WEINRICH (ed) The New Testament Age vol I 127-138 IacuteD laquoLa tunique sans couture symbole du Chirst gran precirctreraquo Bib 60 (1979) 255-269 De forma semblant J MATEOS ndash J BARRETTO El Evangelio de Juan Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Madrid Cristiandad 1979 811 presenten el mantell com a figura del regne i la tuacutenica com a siacutembol drsquounitat laquoLas cuatro partes en que dividen el manto alude a los cuatro puntos cardinales y significan la tierra entera () Al mismo tiempo la universalidad del reino no significa divisioacuten la tuacutenica quedaraacute intacta para sentildealar su unidadraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

511RCatT 412 (2016) 497-546

85 Lrsquohora tegravercia

El relat marcagrave teacute una triple indicacioacute cronologravegica laquoera lrsquohora tegraverciaraquo (Mc 15 25) laquoi arribada lrsquohora sexta vingueren les tenebres a la terra entera fins a lrsquohora nonaraquo (v 33b) laquoi a lrsquohora nonaraquo (v 34a) precedit tot amb la indicacioacute πρωΐ (laquode bon matiacuteraquo Mc 151) i seguit drsquoὀψία en la peticioacute del cadagravever (laquoel capvespreraquo Mc 1542)48 La indicacioacute de les tenebres des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora nona es troba recollida tambeacute a Mt 2745 i Lc 2344 Joan en canvi no recull aquestes tenebres de lrsquohora sexta sinoacute que situa precisament a lrsquohora sexta la presentacioacute que Pilat va fer de Jesuacutes als jueus indicant laquoHeus aquiacute el vostre reiraquo (Jn 1914b) El text eacutes el seguumlent laquoEra la preparacioacute de la Pasqua era com lrsquohora sextaraquo (Jn 1914a)

La cronologia joagravennica que situa la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari a lrsquohora sexta la mateixa hora en la qual eren sacrificats els anyells pasquals sembla excessivament depenent de la seva teologia La cronologia marcana per la seva banda que situa la crucifixioacute a lrsquohora tegravercia a lrsquohora sexta les tenebres i a lrsquohora nona la mort de Jesuacutes mdashdins del marc del πρωΐ i lrsquoὀψίαmdash mostra clarament un esquematisme narratiu que podria dependre de les hores de pregagraveria de les comunitats cristianes

El fet que el costum romagrave fos comenccedilar lrsquoactivitat judicial a primera hora49 fa pensar que aixiacute va ser en el cas del judici contra Jesuacutes tal com presupossa la narracioacute marcana La crucifixioacute i mort de Jesuacutes srsquohan de situar a continua-cioacute tenint en compte que la seva sepultura va ser abans que acabeacutes el dia de la Preparacioacute En aquest sentit la cronologia sinograveptica eacutes meacutes adequada tot i que histogravericament no es pugui precisar meacutes50 El text de Marc depegraven drsquouna cro-nologia narrativa mentre el text de Joan ho eacutes drsquouna cronologia teologravegica La coincidegravencia de Marc Mateu i Lluc en la referegravencia a lrsquohora sexta i lrsquohora nona fa pensar que aquestes indicacions tenen tambeacute un sentit teologravegic determinat

El text de Marc eacutes segons el Cogravedex de Beza laquoEra lrsquohora tegravercia i el custo-diaven (evfulasson auvton)raquo (Mc 1525) La tradicioacute alexandrina teacute laquoEra lrsquohora tegravercia i el crucificaren (ἐσταύρωσαν αὐτόν)raquo La reminiscegravencia del text del

48 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1139-114249 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 n 24 cita com a testimonis Segraveneca De ira II 7 3 (prima

luce) Macrobi Saturnalia I 3 (post exortum solem) Suetoni Vespasiagrave 21 Marcial VIII 673 Plini el Jove Ep III 5 9-11 VI 16 4-6

50 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 laquoLa sesioacuten del tribunal presidida por Pilato tuvo lugar por la mantildeana temprano no soacutelo a causa de la precisioacuten de Mc 151 sino tambieacuten por-que eso corresponde al uso romano donde la vida puacuteblica comenzaba al despuntar el diacutea En cuanto a precisar la hora de la crucifixioacuten la indicaciones que nos suministran los evangelios no autorizan en este punto a ninguna conclusioacuten ciertaraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

512 RCatT 412 (2016) 497-546

Cogravedex de Beza es troba en el verset mateagrave laquoI asseguts el vigilaven alliacute (ἐτήρουν αὐτὸν ἐκει)raquo (Mt 2736) La introduccioacute alexandrina del verb crucifi-car eacutes una repeticioacute dels vv 24a i 27

Mateu no ha conservat la referegravencia a lrsquohora tegravercia perograve siacute la referegravencia a la vigilagravencia dels soldats vora la creu Lluc en canvi no ha recollit cap drsquoaquestes referegravencies marcanes La primera redaccioacute marcana mdashtal com lrsquohe reconstruiumldamdash no contenia de forma expliacutecita lrsquoexpressioacute de la crucifixioacute de Jesuacutes en forma verbal En la seva austeritat narrativa es limita a la indicacioacute final de lrsquoepisodi anterior laquoI el van treure a crucificarraquo (kai evxagousin auvton i[na staurwsousin Mc 1520b)

86 El tiacutetol de la creu

El tiacutetol de la creu estagrave recollit en els quatre evangelis amb petites variants laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mc 1526)51 laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν Ἰησοῦς ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mt 2737) laquoEl rei dels jueus eacutes aquestraquo (ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων οὗτός ἐστιν Lc 2338)52 i laquoJesuacutes Natzoreu el rei dels jueusraquo (Ιησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Jn 1919)53

LrsquoEvangeli segons Joan afegeix tres indicacions 1) El tiacutetol va ser llegit per molts jueus perquegrave laquoel lloc era prop de la ciutatraquo (Jn 1920a) 2) Estava escrit en hebreu en grec i en llatiacute54 (Jn 1920b) 3) Els grans sacerdots van dir a Pilat laquoNo escriguis ldquoEl rei dels jueusrdquo sinoacute ldquoAquest va dir Soacutec el rei dels jueusrdquo perograve Pilat va respondre ldquoEl que he escrit escrit estagraverdquo (ὃ γέγραφα γέγραφα)raquo (Jn 1921-22) Evidentment aquestes ampliacions joagravenniques soacuten detalls de significat teologravegic i de proclamacioacute universalista malgrat sigui his-tograveric que el lloc de la crucifixioacute fos a prop de la ciutat55

51 La tradicioacute alexandrina teacute la forma breu laquoEl rei dels jueusraquo52 Altres lliccedilons laquoEl rei dels jueus aquestraquo (P75 Sin B L) laquoEl rei dels jueusraquo (C) laquoAquest eacutes el

rei dels jueusraquo (A K M U G D Q L P Y f13 2 157) laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (N Q f13 3 28)

53 El text del Cogravedex de Beza en aquest passatge no sersquons ha conservat Del text joagravennic en llatiacute ve el tiacutetol tradicional Iesus Nazarenus rex iudeorum (INRI) Sobre el significat del terme Nat-zoreu cf R PUIGDOLLERS laquoEl significat dels termes lsquoNatzaregraversquo lsquoNatzoreursquo i Natzoregraversquo en el Nou Testament segons el Cogravedex Bezaraquo ButABC nuacutem 108 maig 2011 23-32 Sobre el tiacutetol de la creu cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1144-1151 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 145-147

54 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoordre hebreu llatiacute i grec55 Sobre la reliacutequia medieval conservada a la Basiacutelica de la Santa Croce de Roma cf M-L RI-

GATO Il Titolo della Croce di Gesugrave Confronto tra i Vangeli e la Tavoletta - Reliquia della Basilica Eleniana a Roma Roma Pontificia Universitagrave Gregoriana 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

501RCatT 412 (2016) 497-546

de quegrave eacutes objecte Jesuacutesraquo8 Aquest esquema tan elaborat narrativament en forma concegraventrica i amb profundes reflexions sobre el tipus de reialesa de Jesuacutes juntament amb la pregunta sobre quegrave eacutes la veritat i les reflexions sobre el poder que ve de Deacuteu soacuten mostres clares que es tracta drsquounes ampliacions no histograveriques fruit de la mentalitat i de la teologia joagravennica

78 laquoCrucifiacutecarsquolraquo (Mc 1513)

La resposta de la multitud a la pregunta de Pilat si volen que els alliberi el rei dels jueus eacutes laquoCrucificarsquolraquo (Staurwson auvton Mc 1513) La crucifixioacute era la forma meacutes deshonrosa que tenien els romans per eliminar una persona El seu origen sembla venir dels perses perograve es va estendre per molts pobles i els romans el van utilitzar amb abundagravencia amb els esclaus i els homes que no eren ciutadans romans9

Com escriu J H Neyrey la crucifixioacute laquoera qualificada en lrsquoantigor com la pitjor i meacutes cruel mort possible Encara que intensament dolorosa era temu-da sobretot per la total privacioacute de lrsquohonor que comportavaraquo10 El testimonis escrits la qualifiquen de laquola meacutes menyspreable de les mortsraquo (θανάτων τὸν οἴκτιστον)11 el laquocagravestig supremraquo (summum suplicium)12 el laquocagravestig meacutes cruel i repugnantraquo (crudelissimum taeterrimumque supplicium)13 el laquomeacutes gran malraquo (maximum malum)14 la mort laquomeacutes vergonyosaraquo (αἴσχιστα)15 laquola mort meacutes infamantraquo (mors turpissima crucis)16

8 R E BROWN The Death of the Messiah A Commentary on the Passion Narratives in the Four Gospels Nova York Doubleday 1993-1994 2 vols (Edicioacute castellana La muerte del Mesiacuteas Comentarios a los relatos de la pasioacuten de los cuatro evangelios Estella Verbo Divino 2005-2006 2 vols) II 895

9 Cf M HENGEL laquoMors turpissima crucis Die Kreuzigung in der anticken Welt und die lsquoTorheitrsquo des lsquoWortes von Kreuzrsquoraquo en Rechfertigung FS E Kaumlsemann Tubinga 1976 (ed franc La Cru-cifixion dans lrsquoAntiquiteacute et la folie du message de la croix Pariacutes 1981 36-39)

10 Honor y verguumlenza Lectura cultural del Evangelio de Mateo Salamanca Siacutegueme 2005 p 247 (= Honor and Shame in the Gospel of Matthew Louisville Westminster John Knoss Press 1998)

11 Flavi Josep Bell 720312 Ciceroacute Verr 25 16513 Ibiacuted14 Plaute Cas 61115 Oriacutegenes Cels 61016 Oriacutegenes Comm Matt 2722

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

502 RCatT 412 (2016) 497-546

Els romans la consideraven un suplici propi drsquoesclaus (servile supplicium)17 Per aixograve no lrsquoaplicaven generalment als ciutadans romans18 En les proviacutencies dominades era la forma de castigar els qui es rebelmiddotlaven contra lrsquoautoritat de lrsquoImperi

79 La condemna a mort

Com expressa lrsquohistoriador romagrave Tagravecit Jesuacutes va ser condemnat al suplici de la creu pel procurador Ponccedil Pilat durant el regnat de lrsquoemperador Tiberi19 El responsable judicial de la mort de Jesuacutes va ser sens dubte Ponccedil Pilat Perograve certament ni van ser els romans els qui el van detenir ni els qui van presentar lrsquoacusacioacute

Com en el cas posterior de Jesuacutes fill drsquoAnanies van ser les autoritats jue-ves les que van acusar un compatriota davant lrsquoautoritat romana per haver parlat o actuat en contra del temple20 El motiu que seragrave posat en el tiacutetol de la creu de Jesuacutes seragrave el de pretendre ser laquoel rei del jueusraquo Aquesta acusacioacute presentada en termes no jueus suposa les connotacions drsquoalteracioacute de lrsquoordre puacuteblic i de rebelmiddotlioacute contra lrsquoautoritat eacutes a dir crimen laesae maiestatis populi romani ofensa contra la dignitat del poble romagrave i del seu representant el Cegravesar lrsquoemperador Aquesta acusacioacute suposava la pena de mort21

En el cas paralmiddotlel de Jesuacutes fill drsquoAnanies aquest va ser deixat en llibertat despreacutes drsquoun cagravestig perquegrave el governador el consideragrave un boig En el cas de Jesuacutes no tenia sentit aquest eximent i per tant va ser condemnat a mort Perograve ni Jesuacutes havia estat detingut per les autoritats romanes ni havia estat acusat directament per elles Lrsquoacusacioacute i la mateixa detencioacute procedia de les autoritats jueves

Lrsquoevolucioacute de la tradicioacute en la qual es produiragrave per diverses circunstagravencies la tendegravencia a augmentar la culpabilitat dels jueus i a excusar la responsabi-

17 Cf HENGEL La Crucifixion 72-84 especialment les citacions de p 72 n 118 Ibiacuted 57-63 19 Ann 154420 En el testimonium flavianum tal com sersquons ha conservat hi trobem la frase laquoper indicacioacute

dels homes principals drsquoentre nosaltresraquo (ἐνδείξει τῶν πρώτων ἀνδρῶν παρ᾽ ἡμῖν Ant 1864) Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 14 laquoJesuacutes fue claramente detenido a iniciativa y por orden de las autoridades judiacuteas y diferido por ellas despueacutes a la justicia de Pilatoraquo

21 Cf N SANTOS YANGUAS laquoAcusaciones de alta traicioacuten en Roma en eacutepoca de Tiberioraquo Memorias de Historia Antigua 11-12 (1990-1991) 167-198

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

503RCatT 412 (2016) 497-546

litat judicial del governador romagrave no fa desaparegraveixer les dades histograveriques sobre el cas de Jesuacutes de Natzaret22

710 La flagelmiddotlacioacute

A lrsquoEvangeli segons Marc srsquoindica tot just abans de la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari el fet que ell va ser flagelmiddotlat La indicacioacute estagrave feta mitjanccedilant un participi laquoPilat els deixagrave lliure Barrabagraves en canvi Jesuacutes havent-lo flagelmiddotlat (φλαγελλώσας) el va entregar perquegrave fos crucificatraquo (Mc 1515)23 Es tracta drsquoun afegit de segona redaccioacute com mostra la presegravencia del nom de Jesuacutes Mateu manteacute la mateixa forma verbal laquoLlavors els deixagrave lliure Barrabagraves en canvi Jesuacutes havent-lo havent-lo flagelmiddotlat (φλαγελλώσας) el va entregar per-quegrave fos crucificatraquo (Mt 2726)

Lluc parla tan sols drsquoun possible cagravestig que permeti deslliurar poste-riorment Jesuacutes sense executar-lo laquoper tant havent-lo castigat (παιδεύσας) el deixareacute lliureraquo (Lc 231622) El fet de corregir-lo o castigar-lo mdashamb el verb παιδεύωmdash es refereix aquiacute al fet drsquoassotar-lo Joan explicita el fet de la flagelmiddotlacioacute en forma drsquoassots (assotament) perograve seguit de les burles dels sol-dats que li posen un mantell de porpra i una corona drsquoespines abans que Pilat el presenti davant els grans sacerdots i els guagraverdies del temple laquoLlavors Pi-lat agafagrave Jesuacutes i el feu assotar (ἐμαστίγωσεν)raquo (Jn 191)

Hi ha una diferegravencia de vocabulari Mentre Marc i Mateu utilitzen el verb φλαγελλόω φραγελλόω Lluc utilitza el verb meacutes indefinit παιδεύω i Joan el verb μαστιγόω Hi ha aquiacute una diferegravencia en Marc i Mateu srsquoestagrave parlant drsquouna flagelmiddotlacioacute que eacutes un pas previ a una execucioacute mentre en Joan (i en Lluc) es

22 Sobre aquest tema cf X ALEGRE laquoLos responsables de la muerte de Jesuacutesraquo Revista Latino-americana de Teologiacutea 14 (1977) 139-172 R AGUIRRE laquoLos poderes del Sanedriacuten y notas de criacutetica histoacuterica sobre la muerte de Jesuacutesraquo Estudios de Deusto 30 (1982) 241-270 Arriba a treure la responsabilitat de les autoritats jueves J ARIAS Jesuacutes ese gran desconocido Madrid Maeva 2002 113-114 quan escriu laquoEs probable que el mismo Pilato les diese un toque a las autoridades del Sanedriacuten para saber queacute estaba ocurriendo con aquel profeta demasiado seguido por la gente y del que se deciacutea que queriacutea proclamarse rey Y es posible que las auto-ridades judiacuteas se amedrentaran conociendo el talante de Pilatos De ahiacute el que no sea difiacutecil que ellas misma hablaran con Jesuacutes se tratara o no de un verdadero proceso legal para conocer mejor de su propia boca queacute estaba pasando () En este punto es cuando pudo acontecer que el Sanedriacuten por miedo a Pilatos le mandara al profeta para que se encargara eacutel de interrogarlo y de ver si era culpable de otro tipo de rebelioacuten que no fuera la religiosaraquo (les cursives soacuten meves)

23 El text del Cogravedex de Beza utilitza aquiacute i en Mt 2726 la forma meacutes llatinitzada φλαγελλώσας (del llatiacute flagellum) mentre la tradicioacute alexandrina utilitza en ambdoacutes llocs la forma φραγελλώσας

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

504 RCatT 412 (2016) 497-546

tracta drsquoun cagravestig en ell mateix24 Encara que els dos verbs poden ser utilitzats indistintament el llatinisme flagellare sembra ser escollit especialment per a una flagelmiddotlacioacute pregravevia a lrsquoexecucioacute

Ja que la tradicioacute meacutes antiga eacutes la de la segona redaccioacute de Marc i la inten-cioacute de matar Jesuacutes apareix des del principi srsquoha de suposar histogravericament que la flagelmiddotlacioacute de Jesuacutes per part dels soldats romans va ser el pas previ a la seva execucioacute tal com indiquen els relats de Marc i Mateu

711 Les burles dels soldats

LrsquoEvangeli segons Marc situa despreacutes del judici davant Pilat una segraverie de burles realitzades pels soldats romans a lrsquointerior de Palau La crida a tota la tropa sencera no cal entendre-la referida als sis-cents o mil soldats que podia tenir una cohort romana eacutes suficient entendre narrativament una referegravencia a gran part dels soldats que estaven de guagraverdia al palau del governador Les burles estan centrades en la mateixa acusacioacute contra Jesuacutes de pretendre ser el rei dels jueus Drsquoaquesta manera realitzen una parogravedia drsquoentronitzacioacute reial a) El vesteixen de porpra (la roba considerada progravepia dels reis) b) Li imposen una corona c) El saluden amb lrsquoaclamacioacute que evoca lrsquoAve Caesar dels empe-radors romans d) Evoquen el lliurament del ceptre reial i e) En comptes de signes de reconeixement com serien els aplaudiments li fan signes de rebuig com les escopinades25 Els cops al cap amb una canya i les escopinades no soacuten tan sols uns maltractaments sinoacute que formen part fonamentalment de la parogravedia Els cops amb una canya evoquen el lliurament del ceptre reial es podria explicar el seu significat amb paraules com aquestes laquoNo vols ser rei Doncs aquiacute tens ceptre reialraquo

Mateu recull la mateix escena perograve hi introdueix certs retocs per acon-seguir un meacutes gran ordre narratiu a) En comptes de laquoporpraraquo parla de laquomantell vermellraquo (Mt 2728) com podia ser el mantell dels mateixos soldats

24 Els assots en les sinagogues cf laquous assotaran (μαστιγώσουσιν) en les sinagoguesraquo (Mt 1017) (com tambeacute Mt 2334 en la tradicioacute alexandrina) Els assots seguits de la crucifixioacute cf laquoper ser assotat (μαστιγῶσαι) i crucificat (Mt 2019) laquodespreacutes drsquoassotar-lo (μαστιγώσαντες) el ma-taranraquo (Lc 1833) (cf tambeacute Mc 1034 en la tradicioacute alexandrina) Flavi Josep no utilitza mai el verb φλαγελλόω φραγελλόω i parla dels assots com a cagravestig en ell mateix (laquova ser colpejat amb assots [μάστιξι] fins que els seus ossos van quedar al descobertraquo (Bell 6304) o com a pas previ a la crucifixioacute laquodespreacutes drsquohaver-los assotat (μαστιγούμενοι) i turmentat amb tot tipus de tortures abans de morir i despreacutes foren crucificatsraquo (Bell 5449)

25 Cal recordar que el text del Cogravedex de Beza a diferegravencia de la tradicioacute alexandrina no conteacute la frase laquoi doblegant el genoll li feien reveregravenciaraquo de la tradicioacute alexandrina (Mc 1519)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

505RCatT 412 (2016) 497-546

b) Afegeix expliacutecitament el lliurament burlesc del ceptre reial laquo(posant-li) una canya a la magrave dretaraquo (Mt 2729b) c) Abans de la salutacioacute indica el gest de reveregravencia laquoagenollant-se davant drsquoellraquo (Mt 2729c) d) El gest marcagrave dels cops al cap amb una canya en tant que signe de rebuig eacutes colmiddotlocat a la fi de lrsquoescena despreacutes de les escopinades (Mt 2730)

Lluc trasllada aquesta burla de la reialesa de Jesuacutes al moment de la pre-sentacioacute davant drsquoHerodes Antipes amb la indicacioacute genegraverica laquoburlant-seraquo (ἐμπαίξας) i la colmiddotlocacioacute drsquouna laquoroba esplegravendidaraquo (ἐσθῆτα λαμπράν Lc 2311) Joan manteacute els elements fonamentals de la farsa a) Corona drsquoespines b) Man-tell de porpra (ἱμάτιον πορφυροῦν (Jn 191) c) Salutacioacute laquoSalve rei dels jueusraquo i d) Gest drsquoacollida laquoi li donaven bufetadesraquo (καὶ ἐδίδουν αὐτῷ ῥαπίσματα Jn 193) El text joagravennic que situa les burles dels soldats tot just despreacutes dels assots mostra una evocacioacute drsquoIs 506 laquoVaig donar la meva esquena als assots i les meves galtes a les bufetadesraquo (τὸν νῶτόν μου δέδωκα εἰς μάστιγας τὰς δὲ σιαγόνας μου εἰς ῥαπίσματα)

Des del punt de vista histograveric eacutes ben possible malauradament que allagrave on hi hagi un grup de soldats amb un condemnat a mort del poble sotmegraves aquest sigui maltractat i subjecte de diverses burles Meacutes encara respecte al tipus de burles quan es tracta drsquoun acusat de prentendre ser reconegut com a rei En el cas de la narracioacute primitiva evangegravelica aquestes burles agafen possiblement una nova connotacioacute si es teacute en compte que a lrsquoestiu de lrsquoany 38 mdashtal com ens testimonia Filoacutemdash26 quan Herodes Agripa va passar per Alexan-dria vestit ostentosament i amb el tiacutetol de rei de Judea alguns van fer una parogravedia burlesca vestint un rodamoacuten anomenat Carabagraves que sempre anava nu amb una fulla de papir al cap com si fos una diadema (διάδημα) amb una catifa com si fos una clagravemide (χλαμύς) i un troccedil de tronc de papir com si fos un ceptre (σκῆπτρον) i despreacutes se li van anar apropant per saludar-lo dema-nar justiacutecia o presentar-li demandes i ressonagrave el crit Maren (Μάριν) mdashlaquosenyor nostreraquomdash que era el tiacutetol que es donava als sobirans a Siacuteria

Si el redactor del Relat primitiu de la Passioacute mdashescrit segurament en temps o tot just despreacutes del regnat drsquoHerodes Agripa I (41-44)mdash tenia present aquest record burlesc eacutes fagravecil que la narracioacute de la farsa realitzada amb Jesuacutes pels soldats romans vulgui evocar al mateix temps la vanitat del poder terrenal drsquoaquells que es consideren sobirans dels pobles

26 Flacc 36-39

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

506 RCatT 412 (2016) 497-546

8 LA CRUCIFIXIOacute

81 La figura de Simoacute de Cirene

LrsquoEvangeli segons Marc en el camiacute cap a la creu fa referegravencia a la requisicioacute drsquoun que passava perquegrave porteacutes la creu de Jesuacutes Indica el seu nom Simoacute cirineu (Σίμων Κυρηναῖον) eacutes a dir procedent de Cirene a la Diagravespora al nord drsquoAgravefrica I indica tambeacute unes dades molt concretes laquoel pare drsquoAlexandre i Rufusraquo dades que sembla que srsquohan drsquointerpretar com a indicacions histograveri-ques drsquounes persones conegudes per la comunitat de Marc27

La referegravencia a Simoacute cirineu es troba recollida tambeacute a Mateu 2732 i Lc 2326-32 perograve no aixiacute la referegravencia als seus fills LrsquoEvangeli segons Joan no recull aquesta ajuda de Simoacute en portar la creu drsquoacord amb la teologia joagravennica que subratlla la dimensioacute sobrehumana de Jesuacutes laquoi portant-se ell mateix la creu sortiacute (καὶ βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρὸν ἐξῆλθεν)raquo (Jn 1917)

Lluc explicita la dada sobre Simoacute cirineu com a figura de seguiment de Jesuacutes laquoli carregaren la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Aquest tema del seguiment es troba ampliat extensament amb la referegravencia a les filles de Jerusalem que el seguien plorant (Lc 2327-31)28 Per a completar la trilogia drsquoacompanyament de Jesuacutes Lluc avanccedila a aquiacute la referegravencia als dos malfactors que eren con-duiumlts amb Jesuacutes per a ser executats (Lc 2332)

La introduccioacute de la figura de Simoacute cirineu malgrat pugui suposar un model de seguiment no fa sinoacute resaltar la dimensioacute de flebesa de Jesuacutes En

27 Alguns comentaristes han volgut veure una referegravencia a aquest Rufus en les indicacions de Rm 1613 laquoSaludeu Rufus lrsquoelegit del Senyor i la mare seva i mevaraquo un text que podria ser de la carta originagraveria de Pau als romans o beacute meacutes aviat pertanyent a un bitllet de Pau dirigit a la comunitat drsquoEfes A partir drsquoaquesta suposada identificacioacute alguns han considerat que a lrsquoegravepoca drsquoaquesta carta Simoacute ja hauria mort i tambeacute el seu fill Alexandre mentre Rufus es trobaria juntament amb la mare viacutedua Sobre lrsquoossari drsquoAlexandre fill de Simoacute amb la possible indicacioacute laquocirineuraquo cf N AVIGAD laquoA Depository of Inscribed Ossuaries in the Kidron Valleyraquo IEJ 12 (1962) 1-12 T POWERS laquoTreasures in the Storeroom Family Tomb of Simon of Cyre-neraquo BARev 294 (2003) 46-51 IacuteD laquoA Second Look at the lsquoAlexander Son of Simonrsquo Ossuary Did It Hold Father and Sonraquo [en liacutenia] Biblical Archaeological Society lthttpsisraelpales-tineguidefileswordpresscom201006alexander-simon-ossuary-a-second-look-from-barpdfgt 2-IX-2006 C A EVANS laquoCaifaacutes Pilato y Simoacuten de Cirene de nuevo a la luz valoracioacuten de las pruebas literarias y arqueoloacutegicasraquo en J H CHARLESWORTH (ed) Jesuacutes y la arqueologiacutea Estella Verbo Divino 2009 430-433 (= Jesus and Archaeology Grand Rapids W B Eerdmans Publishing 2009)

28 La figura llucana de les filles de Jerusalem va ser ampliada posteriorment amb la figura drsquoaquella que va eixugar el rostre de Jesuacutes la Verogravenica

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

507RCatT 412 (2016) 497-546

aquest sentit per criteri de dificultat es reafirma la historicitat de la figura del cirineu29

82 laquoPerquegrave carregueacutes la seva creuraquo (Mc 1521b)

Segons lrsquoEvangeli segons Marc lrsquoaccioacute dels soldats de requisar Simoacute cirineu va ser laquoperquegrave carregueacutes la seva creuraquo (i[na arh| ton stauron auvtou Mc 1521b) La mateixa frase es troba a lrsquoEvangeli segons Mateu (Mt 2732b) Lluc expli-cita aquesta accioacute laquoposaren sobre ell la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Joan en canvi drsquoacord amb la seva teologia resalta la fortalesa de Jesuacutes laquoportant-se ell mateix la creuraquo (βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρόν Jn 1917a)

Com indiquen les fonts antigues el condemnat a mort havia de portar ell mateix la creu fins al lloc del suplici30 Es tractava progravepiament de la travessa (patibulum) que havia de ser colmiddotlocada sobre el pal vertical que estava clavat a terra (stipes crucis) El condemnat havia de laquoportar la travessa (patibulum) pel mig de la ciutat per ser despreacutes fixada a la creuraquo (patibulum ferat per urbem deinde affigitur cruci)31 Drsquoaquesta manera laquoclavat a la travesa (pati-bulo) eacutes aixecat a la creuraquo (patibulo suffixus in crucem tollitur)32

Una vegada acceptada la historicitat de la figura de Simoacute cirineu el fet que ell hagi de portar la creu planteja diversos interrogants iquestPer quegrave va ser necessagraveria aquesta decisioacute dels soldats iquestEs trobava Jesuacutes sense forces Drsquoaltra banda iquestquina relacioacute teacute aquest gest amb les paraules de Jesuacutes laquoSi alguacute vol seguir darrere meu que es negui a ell mateix i prengui la seva creu i que em segueixiraquo (εἴ τις θέλει ὀπίσω μου ἀκολουθεῖν ἀπαρνησάσθω ἑαυτὸν καὶ ἀράτω τὸν σταυρὸν αὐτοῦ καὶ ἀκολουθείτω μοι Mc 834)33

29 En el segle II els gnogravestics basilidians deformaren el significat de la figura de Simoacute cirineu com testimonia Ireneu laquoI diuen que [Jesuacutes] no va patir la passioacute sinoacute que van requisar Simoacute de Cirene per a portar la creu i despreacutes per error o per ignoragravencia el van crucificar creient que era Jesuacutes ja que havia pres la seva figura I Jesuacutes per la seva banda assumiacute la figura de Simoacute i era allagrave mofant-se drsquoellsraquo (Adv Haer I 244)

30 ARTEMIDOR Oneirocritica II 56 laquoEl qui ha de ser clavat a la creu comenccedila per portar-laraquo Plu-tarc De sera numinis vindicta 9 laquoI tal com en els suplicis corporals cadascun dels malfactors porta la seva creuraquo (καὶ τῷ μὲν σώματι τῶνκολαζομένων ἕκαστος κακούργων ἐκφέρει τὸν αὑτοῦ σταυρόν) Drsquoaquiacute la figura drsquoIsaac portant la llenya pel sacrifici com imatge de Jesuacutes portant la creu cf Gegravenesi Rabbagrave 563(36c) Pessiqtagrave Rabbatiacute 312(143b)

31 Plaute Carbonaria fr 232 Fiacutermic Matern Mathesis 6315833 Cf Mt 1038 1624 Lc 923 1427

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

508 RCatT 412 (2016) 497-546

Sobre els primers interrogants escriu p ex un comentarista laquoHi ha un problema que els soldats han de superar per a complir la seva tasca sembla que Jesuacutes havia quedat tan debilitat pel seu maltractament que era incapaccedil de portar la seva creu mdasho meacutes aviat la travessa transversalmdash fins al lloc de lrsquoexecucioacute () per tant obliguen a portar-la a un foraster que passava per alliacute un jueu anomenat Simoacute de la ciutat nord-africana de Cireneraquo34 De la requisicioacute de Simoacute Cirineu per part dels soldats per a portar la creu de Jesuacutes sembla que cal deduir el fet que Jesuacutes no tenia forces per a portar-la

La frase i[na arh| ton stauron auvtou (Mc 1521b) conteacute un pronom auvtou amb un valor doble Drsquouna banda es refereix evidentment a la creu de Jesuacutes Simoacute ha de portar la creu de Jesuacutes Perograve drsquoaltra banda aquest pronom es pot referir tambeacute a ell mateix Hi ha com assenyalen Mateos minus Camacho una laquoambiguumlitat intencionadaraquo35 es refereix al mateix temps a Jesuacutes i a Simoacute Aixograve significa que la creu de Jesuacutes srsquoha convertit en la creu del deixeble Te-nint en compte que a lrsquoEvangeli segons Marc la referegravencia a Simoacute cirineu (Mc 1521) eacutes de primera redaccioacute i les paraules de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo (Mc 834) soacuten de segona redaccioacute es pot pensar que la imatge de Simoacute cirineu portant la creu de Jesuacutes eacutes lrsquoorigen de la imatge posterior del deixeble portant la seva creu seguint Jesuacutes La frase de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo no pot ser una frase anterior a la darrera Pasqua 36 srsquoha de tractar meacutes aviat drsquouna imatge nascuda en les primeres comunitats cristia-nes que trobagrave la seva referegravencia gragravefica en el fet histograveric que Simoacute Cirineu va portar la creu de Jesuacutes cap al Calvari37

34 MARKUS El evangelio seguacuten Marcos II 1209 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1090 escriu laquoLa teoriacutea de la extrema debilidad de Jesuacutes encuentra un relativo apoyo en la sorpresa que suscita la rapidez de su muerte una vez que es crucificado (Mc 1544 Jn 1933raquo

35 J MATEOS minus F CAMACHO El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Cograverdova El Almendro 1993-2008 III 675

36 Segons E BRANDENBURGER laquoStauros Kreuzigung Jesu und Kreuzestheologieraquo Wort und Dienst 10 (1969) 32-33 la frase de Jesuacutes teacute un origen postpasqual ja que no eacutes una frase jueva Per a molts en canvi la frase tindria el seu origen en Jesuacutes en una egravepoca en la qual la crucifixioacute era molt habitual S REINACH laquoSimon de Cyregraveneraquo en Cultes Mythes et Religions Pariacutes 1923 vol IV 183-184 ha considerat que lrsquoescena de Simoacute Cirineu no eacutes res meacutes que la dramatitzacioacute del loguion de Mc 834

37 Sobre alguns detalls de la crucifixioacute de Jesuacutes cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1124-1132 Sembla que els evangelistes parlen drsquouna creu amb el pal vertical sortint meacutes enllagrave de la tra-vessa horitzontal (crux immissa) cf Mt 2737 Lc 2338 Jn 1919 Sobre la seva alccedilada cf Mc 1536 Sobre la transfixioacute de les mans i els peus amb claus cf Lc 2439 Jn 20202527 El terme laquomansraquo (χεῖρες) srsquoha drsquoentendre aquiacute equivalent a laquobraccedilosraquo i meacutes exactament a laquocanells de la magraveraquo (ἀγκῶνες χειρός)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

509RCatT 412 (2016) 497-546

83 El Gogravelgota

Lrsquoarribada al lloc de lrsquoexecucioacute ve indicada amb el nom laquoel lloc del Gogravelgotaraquo (Mc 1522a) que la segona redaccioacute marcana explicita de la forma seguumlent laquoque significa Lloc de la Calaveraraquo (Mc 2522b) La doble designacioacute eacutes reco-llida per Mateu (Mt 2733) Lluc en canvi recull tan sols el nom grec laquoel lloc anomenat de la Calaveraraquo (Lc 2333) mentre Joan indica primer el nom grec i despreacutes lrsquohebreu laquoel lloc anomenat de la Calavera que srsquoanomena en hebreu Gogravelgotaraquo (Jn 1917b)38

El nom CalaveraCrani mdashque en la seva forma llatina calvaria ha originat la designacioacute Calvarimdash sembla srsquoha drsquoexplicar per tractar-se drsquoun monticle arrodonit39 La referegravencia al sepulcre drsquoAdam eacutes tradicioacute cristiana posterior40 La localitzacioacute de les restes del Calvari en la secular basiacutelica del Sant Sepulcre cal considerar-la com a molt probable41

84 El vi mirrat i el repartiment dels vestits

LrsquoEvangeli segons Marc teacute a continuacioacute del nom del Gogravelgota la referegravencia al fet que van donar a Jesuacutes vi mirrat que no en va prendre i el repartiment dels seus vestits tirant a sorts (Mc 1523-24 Mt 2734-35) Sobre el vi mirrat (ἐσμυρνισμένος οἶνος) mdasheacutes a dir vi aromatitzat amb mirramdash cal tenir en comp-te que era un acte humanitari donar al condemnat aquest mitjagrave palmiddotliatiu42 tal com testimonien diversos textos43 Era una forma de mitigar la sensibilitat del condemnat en aquells moments de suplici

No hi ha progravepiament referegravencia a cap salm en aquesta indicacioacute marcana Eacutes tan sols el text de Mateu que indica laquoli donaran a beure vinagre barrejat amb felraquo (ἔδωκαν αὐτῷ πιεῖν ὄξος μετὰ χολῆς μεμιγμένον Mt 2734) Drsquoaquesta manera el text mateagrave transforma el gest humanitari en una burla establint un paralmiddotlelisme amb el Salm 69(68)22 laquoI em donaren com a menjar fel i

38 Cf A PARROT El Goacutelgota y el Santo Sepulcro Barcelona 1963 (= Golgotha et Saint-Seacutepulcre Pariacutes 1955) BROWN La muerte del Mesiacuteas II 114-1118

39 Aixiacute el castellagrave laquocabezoraquo40 Cf Oriacutegenes Comm Matt 2733 Jeroni (Hom Matt 4) en canvi rebutja aquesta tradicioacute41 Cf F DIacuteEZ FERNAacuteNDEZ El Calvario y la Cueva de Adaacuten El resultado de las uacuteltimas excavaciones

en la Basiacutelica del Santo Sepulcro Estella Verbo Divino 200442 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1118-112343 Cf Pr 316-7 laquoDoneu a beure beguda (μέθην) als qui pateixen i vi als qui estan en lrsquoamargorraquo

Cf tambeacute el tractat del Talmud babilogravenic Ebel Rabbati 29 laquoAls condemnats () sersquols doacutena a beure vi que conteacute encens perquegrave no se sentin angoixatsraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

510 RCatT 412 (2016) 497-546

com a beguda en donaren a beure vinagreraquo (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος) La primera redaccioacute marcana amb la seva referegravencia al vi (οἶνος) mirrat mdashno pas al vinagre (ὄξος) del salm i del text mateagravemdash ha conservat el costum humanitari que com a tal es pot considerar histograveric La indicacioacute que Jesuacutes no en va prendre teacute el sentit de subratllar la seva dimensioacute de voluntarietat i de fortalesa i explica al mateix temps la raoacute per la qual lrsquoevangelista ha recollit aquest detall habitual44

El repartiment dels vestits (Mc 1524b) mdashpresent tambeacute en els altres evan-gelis (Mt 2735b Lc 2334b Jn 1923-24)mdash eacutes un afegit de la segona redac-cioacute marcana i al mateix una influegravencia del Salm 22(21)19 laquoEs repartiren els meus vestits entre ells i sobre la meva roba tiraren sortsraquo (διεμερίσαντο τὰ ἱμάτιά μου ἑαυτοῖς καὶ ἐπὶ τὸν ἱματισμόν μου ἔβαλον κλῆρον) Encara que es considereacutes un fet habitual per part dels soldats repartir-se els vestits dels condemats45 aixograve va eacutesser un fet que va estar mdashsi meacutes no posteriormentmdash expliacutecitament prohibit46 El repartiment dels vestits en el cas de Jesuacutes eacutes una influegravencia del Salm 22 que els evangelistes introdueixen donant-li diversos simbolismes47

44 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1122-1123 que no coneix les distincions redaccionals en Marc considera que la tradicioacute meacutes antiga parlava tan sols del vinagre abans de morir (Mc 1536 Jn 1929) i que hauria estat Marc qui hauria introduiumlt un duplicat mitjanccedilant el vi mir-rat establint un paralmiddotlelisme inclusiu entre el comenccedilament i el final de lrsquoescena Perograve aixograve no respecta lrsquoantiguitat de les diverses redaccions

45 Ho afirma sense meacutes V TAYLOR Evangelio seguacuten san Marcos Madrid Cristiandad 1980 715 Ho considera laquoprobableraquo J GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos 2 vol Salamanca Siacutegueme 1986 vol II 371 Ho matisa tambeacute amb un laquopor lo vistoraquo MARKUS El Evangelio seguacuten Mar-cos 1203

46 Cf Digestum Justiniani 48 20 6 laquoLa roba de quegrave un home pot ser desposseiumlt soacuten aquelles co-ses que ell va portar amb ell quan va ser posat a la presoacute i amb quegrave estagrave abillat quan es porta a terme el cagravestig com el seu mateix nom indica Per tant ni els botxins ni els seus assistents poden reclamar aquestes coses com a botiacute en el moment en quegrave srsquoexecuta el culpableraquo

47 Sobre el simbolisme del repartiment dels vestits a Marc escriuen MATEOS ndash CAMACHO El evan-gelio de Marcos III 688-689 laquoEn el Calvario esa ropa es la herencia del crucificado al repar-tir-la se reparte por tanto la fuerza de su Espiacuterituraquo La tuacutenica indivisa a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes interpretada per Cebriagrave de Cartago com a siacutembol de lrsquoEsgleacutesia indivisa (De catholicae ecclesiae unitate 7) En la mateixa liacutenia I DE LA POTTERIE laquoLa tunique lsquonon diviseacuteersquo de Jesuacutes symbole de lrsquouniteacute messainiqueraquo en W C WEINRICH (ed) The New Testament Age vol I 127-138 IacuteD laquoLa tunique sans couture symbole du Chirst gran precirctreraquo Bib 60 (1979) 255-269 De forma semblant J MATEOS ndash J BARRETTO El Evangelio de Juan Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Madrid Cristiandad 1979 811 presenten el mantell com a figura del regne i la tuacutenica com a siacutembol drsquounitat laquoLas cuatro partes en que dividen el manto alude a los cuatro puntos cardinales y significan la tierra entera () Al mismo tiempo la universalidad del reino no significa divisioacuten la tuacutenica quedaraacute intacta para sentildealar su unidadraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

511RCatT 412 (2016) 497-546

85 Lrsquohora tegravercia

El relat marcagrave teacute una triple indicacioacute cronologravegica laquoera lrsquohora tegraverciaraquo (Mc 15 25) laquoi arribada lrsquohora sexta vingueren les tenebres a la terra entera fins a lrsquohora nonaraquo (v 33b) laquoi a lrsquohora nonaraquo (v 34a) precedit tot amb la indicacioacute πρωΐ (laquode bon matiacuteraquo Mc 151) i seguit drsquoὀψία en la peticioacute del cadagravever (laquoel capvespreraquo Mc 1542)48 La indicacioacute de les tenebres des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora nona es troba recollida tambeacute a Mt 2745 i Lc 2344 Joan en canvi no recull aquestes tenebres de lrsquohora sexta sinoacute que situa precisament a lrsquohora sexta la presentacioacute que Pilat va fer de Jesuacutes als jueus indicant laquoHeus aquiacute el vostre reiraquo (Jn 1914b) El text eacutes el seguumlent laquoEra la preparacioacute de la Pasqua era com lrsquohora sextaraquo (Jn 1914a)

La cronologia joagravennica que situa la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari a lrsquohora sexta la mateixa hora en la qual eren sacrificats els anyells pasquals sembla excessivament depenent de la seva teologia La cronologia marcana per la seva banda que situa la crucifixioacute a lrsquohora tegravercia a lrsquohora sexta les tenebres i a lrsquohora nona la mort de Jesuacutes mdashdins del marc del πρωΐ i lrsquoὀψίαmdash mostra clarament un esquematisme narratiu que podria dependre de les hores de pregagraveria de les comunitats cristianes

El fet que el costum romagrave fos comenccedilar lrsquoactivitat judicial a primera hora49 fa pensar que aixiacute va ser en el cas del judici contra Jesuacutes tal com presupossa la narracioacute marcana La crucifixioacute i mort de Jesuacutes srsquohan de situar a continua-cioacute tenint en compte que la seva sepultura va ser abans que acabeacutes el dia de la Preparacioacute En aquest sentit la cronologia sinograveptica eacutes meacutes adequada tot i que histogravericament no es pugui precisar meacutes50 El text de Marc depegraven drsquouna cro-nologia narrativa mentre el text de Joan ho eacutes drsquouna cronologia teologravegica La coincidegravencia de Marc Mateu i Lluc en la referegravencia a lrsquohora sexta i lrsquohora nona fa pensar que aquestes indicacions tenen tambeacute un sentit teologravegic determinat

El text de Marc eacutes segons el Cogravedex de Beza laquoEra lrsquohora tegravercia i el custo-diaven (evfulasson auvton)raquo (Mc 1525) La tradicioacute alexandrina teacute laquoEra lrsquohora tegravercia i el crucificaren (ἐσταύρωσαν αὐτόν)raquo La reminiscegravencia del text del

48 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1139-114249 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 n 24 cita com a testimonis Segraveneca De ira II 7 3 (prima

luce) Macrobi Saturnalia I 3 (post exortum solem) Suetoni Vespasiagrave 21 Marcial VIII 673 Plini el Jove Ep III 5 9-11 VI 16 4-6

50 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 laquoLa sesioacuten del tribunal presidida por Pilato tuvo lugar por la mantildeana temprano no soacutelo a causa de la precisioacuten de Mc 151 sino tambieacuten por-que eso corresponde al uso romano donde la vida puacuteblica comenzaba al despuntar el diacutea En cuanto a precisar la hora de la crucifixioacuten la indicaciones que nos suministran los evangelios no autorizan en este punto a ninguna conclusioacuten ciertaraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

512 RCatT 412 (2016) 497-546

Cogravedex de Beza es troba en el verset mateagrave laquoI asseguts el vigilaven alliacute (ἐτήρουν αὐτὸν ἐκει)raquo (Mt 2736) La introduccioacute alexandrina del verb crucifi-car eacutes una repeticioacute dels vv 24a i 27

Mateu no ha conservat la referegravencia a lrsquohora tegravercia perograve siacute la referegravencia a la vigilagravencia dels soldats vora la creu Lluc en canvi no ha recollit cap drsquoaquestes referegravencies marcanes La primera redaccioacute marcana mdashtal com lrsquohe reconstruiumldamdash no contenia de forma expliacutecita lrsquoexpressioacute de la crucifixioacute de Jesuacutes en forma verbal En la seva austeritat narrativa es limita a la indicacioacute final de lrsquoepisodi anterior laquoI el van treure a crucificarraquo (kai evxagousin auvton i[na staurwsousin Mc 1520b)

86 El tiacutetol de la creu

El tiacutetol de la creu estagrave recollit en els quatre evangelis amb petites variants laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mc 1526)51 laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν Ἰησοῦς ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mt 2737) laquoEl rei dels jueus eacutes aquestraquo (ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων οὗτός ἐστιν Lc 2338)52 i laquoJesuacutes Natzoreu el rei dels jueusraquo (Ιησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Jn 1919)53

LrsquoEvangeli segons Joan afegeix tres indicacions 1) El tiacutetol va ser llegit per molts jueus perquegrave laquoel lloc era prop de la ciutatraquo (Jn 1920a) 2) Estava escrit en hebreu en grec i en llatiacute54 (Jn 1920b) 3) Els grans sacerdots van dir a Pilat laquoNo escriguis ldquoEl rei dels jueusrdquo sinoacute ldquoAquest va dir Soacutec el rei dels jueusrdquo perograve Pilat va respondre ldquoEl que he escrit escrit estagraverdquo (ὃ γέγραφα γέγραφα)raquo (Jn 1921-22) Evidentment aquestes ampliacions joagravenniques soacuten detalls de significat teologravegic i de proclamacioacute universalista malgrat sigui his-tograveric que el lloc de la crucifixioacute fos a prop de la ciutat55

51 La tradicioacute alexandrina teacute la forma breu laquoEl rei dels jueusraquo52 Altres lliccedilons laquoEl rei dels jueus aquestraquo (P75 Sin B L) laquoEl rei dels jueusraquo (C) laquoAquest eacutes el

rei dels jueusraquo (A K M U G D Q L P Y f13 2 157) laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (N Q f13 3 28)

53 El text del Cogravedex de Beza en aquest passatge no sersquons ha conservat Del text joagravennic en llatiacute ve el tiacutetol tradicional Iesus Nazarenus rex iudeorum (INRI) Sobre el significat del terme Nat-zoreu cf R PUIGDOLLERS laquoEl significat dels termes lsquoNatzaregraversquo lsquoNatzoreursquo i Natzoregraversquo en el Nou Testament segons el Cogravedex Bezaraquo ButABC nuacutem 108 maig 2011 23-32 Sobre el tiacutetol de la creu cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1144-1151 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 145-147

54 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoordre hebreu llatiacute i grec55 Sobre la reliacutequia medieval conservada a la Basiacutelica de la Santa Croce de Roma cf M-L RI-

GATO Il Titolo della Croce di Gesugrave Confronto tra i Vangeli e la Tavoletta - Reliquia della Basilica Eleniana a Roma Roma Pontificia Universitagrave Gregoriana 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

502 RCatT 412 (2016) 497-546

Els romans la consideraven un suplici propi drsquoesclaus (servile supplicium)17 Per aixograve no lrsquoaplicaven generalment als ciutadans romans18 En les proviacutencies dominades era la forma de castigar els qui es rebelmiddotlaven contra lrsquoautoritat de lrsquoImperi

79 La condemna a mort

Com expressa lrsquohistoriador romagrave Tagravecit Jesuacutes va ser condemnat al suplici de la creu pel procurador Ponccedil Pilat durant el regnat de lrsquoemperador Tiberi19 El responsable judicial de la mort de Jesuacutes va ser sens dubte Ponccedil Pilat Perograve certament ni van ser els romans els qui el van detenir ni els qui van presentar lrsquoacusacioacute

Com en el cas posterior de Jesuacutes fill drsquoAnanies van ser les autoritats jue-ves les que van acusar un compatriota davant lrsquoautoritat romana per haver parlat o actuat en contra del temple20 El motiu que seragrave posat en el tiacutetol de la creu de Jesuacutes seragrave el de pretendre ser laquoel rei del jueusraquo Aquesta acusacioacute presentada en termes no jueus suposa les connotacions drsquoalteracioacute de lrsquoordre puacuteblic i de rebelmiddotlioacute contra lrsquoautoritat eacutes a dir crimen laesae maiestatis populi romani ofensa contra la dignitat del poble romagrave i del seu representant el Cegravesar lrsquoemperador Aquesta acusacioacute suposava la pena de mort21

En el cas paralmiddotlel de Jesuacutes fill drsquoAnanies aquest va ser deixat en llibertat despreacutes drsquoun cagravestig perquegrave el governador el consideragrave un boig En el cas de Jesuacutes no tenia sentit aquest eximent i per tant va ser condemnat a mort Perograve ni Jesuacutes havia estat detingut per les autoritats romanes ni havia estat acusat directament per elles Lrsquoacusacioacute i la mateixa detencioacute procedia de les autoritats jueves

Lrsquoevolucioacute de la tradicioacute en la qual es produiragrave per diverses circunstagravencies la tendegravencia a augmentar la culpabilitat dels jueus i a excusar la responsabi-

17 Cf HENGEL La Crucifixion 72-84 especialment les citacions de p 72 n 118 Ibiacuted 57-63 19 Ann 154420 En el testimonium flavianum tal com sersquons ha conservat hi trobem la frase laquoper indicacioacute

dels homes principals drsquoentre nosaltresraquo (ἐνδείξει τῶν πρώτων ἀνδρῶν παρ᾽ ἡμῖν Ant 1864) Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 14 laquoJesuacutes fue claramente detenido a iniciativa y por orden de las autoridades judiacuteas y diferido por ellas despueacutes a la justicia de Pilatoraquo

21 Cf N SANTOS YANGUAS laquoAcusaciones de alta traicioacuten en Roma en eacutepoca de Tiberioraquo Memorias de Historia Antigua 11-12 (1990-1991) 167-198

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

503RCatT 412 (2016) 497-546

litat judicial del governador romagrave no fa desaparegraveixer les dades histograveriques sobre el cas de Jesuacutes de Natzaret22

710 La flagelmiddotlacioacute

A lrsquoEvangeli segons Marc srsquoindica tot just abans de la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari el fet que ell va ser flagelmiddotlat La indicacioacute estagrave feta mitjanccedilant un participi laquoPilat els deixagrave lliure Barrabagraves en canvi Jesuacutes havent-lo flagelmiddotlat (φλαγελλώσας) el va entregar perquegrave fos crucificatraquo (Mc 1515)23 Es tracta drsquoun afegit de segona redaccioacute com mostra la presegravencia del nom de Jesuacutes Mateu manteacute la mateixa forma verbal laquoLlavors els deixagrave lliure Barrabagraves en canvi Jesuacutes havent-lo havent-lo flagelmiddotlat (φλαγελλώσας) el va entregar per-quegrave fos crucificatraquo (Mt 2726)

Lluc parla tan sols drsquoun possible cagravestig que permeti deslliurar poste-riorment Jesuacutes sense executar-lo laquoper tant havent-lo castigat (παιδεύσας) el deixareacute lliureraquo (Lc 231622) El fet de corregir-lo o castigar-lo mdashamb el verb παιδεύωmdash es refereix aquiacute al fet drsquoassotar-lo Joan explicita el fet de la flagelmiddotlacioacute en forma drsquoassots (assotament) perograve seguit de les burles dels sol-dats que li posen un mantell de porpra i una corona drsquoespines abans que Pilat el presenti davant els grans sacerdots i els guagraverdies del temple laquoLlavors Pi-lat agafagrave Jesuacutes i el feu assotar (ἐμαστίγωσεν)raquo (Jn 191)

Hi ha una diferegravencia de vocabulari Mentre Marc i Mateu utilitzen el verb φλαγελλόω φραγελλόω Lluc utilitza el verb meacutes indefinit παιδεύω i Joan el verb μαστιγόω Hi ha aquiacute una diferegravencia en Marc i Mateu srsquoestagrave parlant drsquouna flagelmiddotlacioacute que eacutes un pas previ a una execucioacute mentre en Joan (i en Lluc) es

22 Sobre aquest tema cf X ALEGRE laquoLos responsables de la muerte de Jesuacutesraquo Revista Latino-americana de Teologiacutea 14 (1977) 139-172 R AGUIRRE laquoLos poderes del Sanedriacuten y notas de criacutetica histoacuterica sobre la muerte de Jesuacutesraquo Estudios de Deusto 30 (1982) 241-270 Arriba a treure la responsabilitat de les autoritats jueves J ARIAS Jesuacutes ese gran desconocido Madrid Maeva 2002 113-114 quan escriu laquoEs probable que el mismo Pilato les diese un toque a las autoridades del Sanedriacuten para saber queacute estaba ocurriendo con aquel profeta demasiado seguido por la gente y del que se deciacutea que queriacutea proclamarse rey Y es posible que las auto-ridades judiacuteas se amedrentaran conociendo el talante de Pilatos De ahiacute el que no sea difiacutecil que ellas misma hablaran con Jesuacutes se tratara o no de un verdadero proceso legal para conocer mejor de su propia boca queacute estaba pasando () En este punto es cuando pudo acontecer que el Sanedriacuten por miedo a Pilatos le mandara al profeta para que se encargara eacutel de interrogarlo y de ver si era culpable de otro tipo de rebelioacuten que no fuera la religiosaraquo (les cursives soacuten meves)

23 El text del Cogravedex de Beza utilitza aquiacute i en Mt 2726 la forma meacutes llatinitzada φλαγελλώσας (del llatiacute flagellum) mentre la tradicioacute alexandrina utilitza en ambdoacutes llocs la forma φραγελλώσας

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

504 RCatT 412 (2016) 497-546

tracta drsquoun cagravestig en ell mateix24 Encara que els dos verbs poden ser utilitzats indistintament el llatinisme flagellare sembra ser escollit especialment per a una flagelmiddotlacioacute pregravevia a lrsquoexecucioacute

Ja que la tradicioacute meacutes antiga eacutes la de la segona redaccioacute de Marc i la inten-cioacute de matar Jesuacutes apareix des del principi srsquoha de suposar histogravericament que la flagelmiddotlacioacute de Jesuacutes per part dels soldats romans va ser el pas previ a la seva execucioacute tal com indiquen els relats de Marc i Mateu

711 Les burles dels soldats

LrsquoEvangeli segons Marc situa despreacutes del judici davant Pilat una segraverie de burles realitzades pels soldats romans a lrsquointerior de Palau La crida a tota la tropa sencera no cal entendre-la referida als sis-cents o mil soldats que podia tenir una cohort romana eacutes suficient entendre narrativament una referegravencia a gran part dels soldats que estaven de guagraverdia al palau del governador Les burles estan centrades en la mateixa acusacioacute contra Jesuacutes de pretendre ser el rei dels jueus Drsquoaquesta manera realitzen una parogravedia drsquoentronitzacioacute reial a) El vesteixen de porpra (la roba considerada progravepia dels reis) b) Li imposen una corona c) El saluden amb lrsquoaclamacioacute que evoca lrsquoAve Caesar dels empe-radors romans d) Evoquen el lliurament del ceptre reial i e) En comptes de signes de reconeixement com serien els aplaudiments li fan signes de rebuig com les escopinades25 Els cops al cap amb una canya i les escopinades no soacuten tan sols uns maltractaments sinoacute que formen part fonamentalment de la parogravedia Els cops amb una canya evoquen el lliurament del ceptre reial es podria explicar el seu significat amb paraules com aquestes laquoNo vols ser rei Doncs aquiacute tens ceptre reialraquo

Mateu recull la mateix escena perograve hi introdueix certs retocs per acon-seguir un meacutes gran ordre narratiu a) En comptes de laquoporpraraquo parla de laquomantell vermellraquo (Mt 2728) com podia ser el mantell dels mateixos soldats

24 Els assots en les sinagogues cf laquous assotaran (μαστιγώσουσιν) en les sinagoguesraquo (Mt 1017) (com tambeacute Mt 2334 en la tradicioacute alexandrina) Els assots seguits de la crucifixioacute cf laquoper ser assotat (μαστιγῶσαι) i crucificat (Mt 2019) laquodespreacutes drsquoassotar-lo (μαστιγώσαντες) el ma-taranraquo (Lc 1833) (cf tambeacute Mc 1034 en la tradicioacute alexandrina) Flavi Josep no utilitza mai el verb φλαγελλόω φραγελλόω i parla dels assots com a cagravestig en ell mateix (laquova ser colpejat amb assots [μάστιξι] fins que els seus ossos van quedar al descobertraquo (Bell 6304) o com a pas previ a la crucifixioacute laquodespreacutes drsquohaver-los assotat (μαστιγούμενοι) i turmentat amb tot tipus de tortures abans de morir i despreacutes foren crucificatsraquo (Bell 5449)

25 Cal recordar que el text del Cogravedex de Beza a diferegravencia de la tradicioacute alexandrina no conteacute la frase laquoi doblegant el genoll li feien reveregravenciaraquo de la tradicioacute alexandrina (Mc 1519)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

505RCatT 412 (2016) 497-546

b) Afegeix expliacutecitament el lliurament burlesc del ceptre reial laquo(posant-li) una canya a la magrave dretaraquo (Mt 2729b) c) Abans de la salutacioacute indica el gest de reveregravencia laquoagenollant-se davant drsquoellraquo (Mt 2729c) d) El gest marcagrave dels cops al cap amb una canya en tant que signe de rebuig eacutes colmiddotlocat a la fi de lrsquoescena despreacutes de les escopinades (Mt 2730)

Lluc trasllada aquesta burla de la reialesa de Jesuacutes al moment de la pre-sentacioacute davant drsquoHerodes Antipes amb la indicacioacute genegraverica laquoburlant-seraquo (ἐμπαίξας) i la colmiddotlocacioacute drsquouna laquoroba esplegravendidaraquo (ἐσθῆτα λαμπράν Lc 2311) Joan manteacute els elements fonamentals de la farsa a) Corona drsquoespines b) Man-tell de porpra (ἱμάτιον πορφυροῦν (Jn 191) c) Salutacioacute laquoSalve rei dels jueusraquo i d) Gest drsquoacollida laquoi li donaven bufetadesraquo (καὶ ἐδίδουν αὐτῷ ῥαπίσματα Jn 193) El text joagravennic que situa les burles dels soldats tot just despreacutes dels assots mostra una evocacioacute drsquoIs 506 laquoVaig donar la meva esquena als assots i les meves galtes a les bufetadesraquo (τὸν νῶτόν μου δέδωκα εἰς μάστιγας τὰς δὲ σιαγόνας μου εἰς ῥαπίσματα)

Des del punt de vista histograveric eacutes ben possible malauradament que allagrave on hi hagi un grup de soldats amb un condemnat a mort del poble sotmegraves aquest sigui maltractat i subjecte de diverses burles Meacutes encara respecte al tipus de burles quan es tracta drsquoun acusat de prentendre ser reconegut com a rei En el cas de la narracioacute primitiva evangegravelica aquestes burles agafen possiblement una nova connotacioacute si es teacute en compte que a lrsquoestiu de lrsquoany 38 mdashtal com ens testimonia Filoacutemdash26 quan Herodes Agripa va passar per Alexan-dria vestit ostentosament i amb el tiacutetol de rei de Judea alguns van fer una parogravedia burlesca vestint un rodamoacuten anomenat Carabagraves que sempre anava nu amb una fulla de papir al cap com si fos una diadema (διάδημα) amb una catifa com si fos una clagravemide (χλαμύς) i un troccedil de tronc de papir com si fos un ceptre (σκῆπτρον) i despreacutes se li van anar apropant per saludar-lo dema-nar justiacutecia o presentar-li demandes i ressonagrave el crit Maren (Μάριν) mdashlaquosenyor nostreraquomdash que era el tiacutetol que es donava als sobirans a Siacuteria

Si el redactor del Relat primitiu de la Passioacute mdashescrit segurament en temps o tot just despreacutes del regnat drsquoHerodes Agripa I (41-44)mdash tenia present aquest record burlesc eacutes fagravecil que la narracioacute de la farsa realitzada amb Jesuacutes pels soldats romans vulgui evocar al mateix temps la vanitat del poder terrenal drsquoaquells que es consideren sobirans dels pobles

26 Flacc 36-39

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

506 RCatT 412 (2016) 497-546

8 LA CRUCIFIXIOacute

81 La figura de Simoacute de Cirene

LrsquoEvangeli segons Marc en el camiacute cap a la creu fa referegravencia a la requisicioacute drsquoun que passava perquegrave porteacutes la creu de Jesuacutes Indica el seu nom Simoacute cirineu (Σίμων Κυρηναῖον) eacutes a dir procedent de Cirene a la Diagravespora al nord drsquoAgravefrica I indica tambeacute unes dades molt concretes laquoel pare drsquoAlexandre i Rufusraquo dades que sembla que srsquohan drsquointerpretar com a indicacions histograveri-ques drsquounes persones conegudes per la comunitat de Marc27

La referegravencia a Simoacute cirineu es troba recollida tambeacute a Mateu 2732 i Lc 2326-32 perograve no aixiacute la referegravencia als seus fills LrsquoEvangeli segons Joan no recull aquesta ajuda de Simoacute en portar la creu drsquoacord amb la teologia joagravennica que subratlla la dimensioacute sobrehumana de Jesuacutes laquoi portant-se ell mateix la creu sortiacute (καὶ βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρὸν ἐξῆλθεν)raquo (Jn 1917)

Lluc explicita la dada sobre Simoacute cirineu com a figura de seguiment de Jesuacutes laquoli carregaren la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Aquest tema del seguiment es troba ampliat extensament amb la referegravencia a les filles de Jerusalem que el seguien plorant (Lc 2327-31)28 Per a completar la trilogia drsquoacompanyament de Jesuacutes Lluc avanccedila a aquiacute la referegravencia als dos malfactors que eren con-duiumlts amb Jesuacutes per a ser executats (Lc 2332)

La introduccioacute de la figura de Simoacute cirineu malgrat pugui suposar un model de seguiment no fa sinoacute resaltar la dimensioacute de flebesa de Jesuacutes En

27 Alguns comentaristes han volgut veure una referegravencia a aquest Rufus en les indicacions de Rm 1613 laquoSaludeu Rufus lrsquoelegit del Senyor i la mare seva i mevaraquo un text que podria ser de la carta originagraveria de Pau als romans o beacute meacutes aviat pertanyent a un bitllet de Pau dirigit a la comunitat drsquoEfes A partir drsquoaquesta suposada identificacioacute alguns han considerat que a lrsquoegravepoca drsquoaquesta carta Simoacute ja hauria mort i tambeacute el seu fill Alexandre mentre Rufus es trobaria juntament amb la mare viacutedua Sobre lrsquoossari drsquoAlexandre fill de Simoacute amb la possible indicacioacute laquocirineuraquo cf N AVIGAD laquoA Depository of Inscribed Ossuaries in the Kidron Valleyraquo IEJ 12 (1962) 1-12 T POWERS laquoTreasures in the Storeroom Family Tomb of Simon of Cyre-neraquo BARev 294 (2003) 46-51 IacuteD laquoA Second Look at the lsquoAlexander Son of Simonrsquo Ossuary Did It Hold Father and Sonraquo [en liacutenia] Biblical Archaeological Society lthttpsisraelpales-tineguidefileswordpresscom201006alexander-simon-ossuary-a-second-look-from-barpdfgt 2-IX-2006 C A EVANS laquoCaifaacutes Pilato y Simoacuten de Cirene de nuevo a la luz valoracioacuten de las pruebas literarias y arqueoloacutegicasraquo en J H CHARLESWORTH (ed) Jesuacutes y la arqueologiacutea Estella Verbo Divino 2009 430-433 (= Jesus and Archaeology Grand Rapids W B Eerdmans Publishing 2009)

28 La figura llucana de les filles de Jerusalem va ser ampliada posteriorment amb la figura drsquoaquella que va eixugar el rostre de Jesuacutes la Verogravenica

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

507RCatT 412 (2016) 497-546

aquest sentit per criteri de dificultat es reafirma la historicitat de la figura del cirineu29

82 laquoPerquegrave carregueacutes la seva creuraquo (Mc 1521b)

Segons lrsquoEvangeli segons Marc lrsquoaccioacute dels soldats de requisar Simoacute cirineu va ser laquoperquegrave carregueacutes la seva creuraquo (i[na arh| ton stauron auvtou Mc 1521b) La mateixa frase es troba a lrsquoEvangeli segons Mateu (Mt 2732b) Lluc expli-cita aquesta accioacute laquoposaren sobre ell la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Joan en canvi drsquoacord amb la seva teologia resalta la fortalesa de Jesuacutes laquoportant-se ell mateix la creuraquo (βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρόν Jn 1917a)

Com indiquen les fonts antigues el condemnat a mort havia de portar ell mateix la creu fins al lloc del suplici30 Es tractava progravepiament de la travessa (patibulum) que havia de ser colmiddotlocada sobre el pal vertical que estava clavat a terra (stipes crucis) El condemnat havia de laquoportar la travessa (patibulum) pel mig de la ciutat per ser despreacutes fixada a la creuraquo (patibulum ferat per urbem deinde affigitur cruci)31 Drsquoaquesta manera laquoclavat a la travesa (pati-bulo) eacutes aixecat a la creuraquo (patibulo suffixus in crucem tollitur)32

Una vegada acceptada la historicitat de la figura de Simoacute cirineu el fet que ell hagi de portar la creu planteja diversos interrogants iquestPer quegrave va ser necessagraveria aquesta decisioacute dels soldats iquestEs trobava Jesuacutes sense forces Drsquoaltra banda iquestquina relacioacute teacute aquest gest amb les paraules de Jesuacutes laquoSi alguacute vol seguir darrere meu que es negui a ell mateix i prengui la seva creu i que em segueixiraquo (εἴ τις θέλει ὀπίσω μου ἀκολουθεῖν ἀπαρνησάσθω ἑαυτὸν καὶ ἀράτω τὸν σταυρὸν αὐτοῦ καὶ ἀκολουθείτω μοι Mc 834)33

29 En el segle II els gnogravestics basilidians deformaren el significat de la figura de Simoacute cirineu com testimonia Ireneu laquoI diuen que [Jesuacutes] no va patir la passioacute sinoacute que van requisar Simoacute de Cirene per a portar la creu i despreacutes per error o per ignoragravencia el van crucificar creient que era Jesuacutes ja que havia pres la seva figura I Jesuacutes per la seva banda assumiacute la figura de Simoacute i era allagrave mofant-se drsquoellsraquo (Adv Haer I 244)

30 ARTEMIDOR Oneirocritica II 56 laquoEl qui ha de ser clavat a la creu comenccedila per portar-laraquo Plu-tarc De sera numinis vindicta 9 laquoI tal com en els suplicis corporals cadascun dels malfactors porta la seva creuraquo (καὶ τῷ μὲν σώματι τῶνκολαζομένων ἕκαστος κακούργων ἐκφέρει τὸν αὑτοῦ σταυρόν) Drsquoaquiacute la figura drsquoIsaac portant la llenya pel sacrifici com imatge de Jesuacutes portant la creu cf Gegravenesi Rabbagrave 563(36c) Pessiqtagrave Rabbatiacute 312(143b)

31 Plaute Carbonaria fr 232 Fiacutermic Matern Mathesis 6315833 Cf Mt 1038 1624 Lc 923 1427

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

508 RCatT 412 (2016) 497-546

Sobre els primers interrogants escriu p ex un comentarista laquoHi ha un problema que els soldats han de superar per a complir la seva tasca sembla que Jesuacutes havia quedat tan debilitat pel seu maltractament que era incapaccedil de portar la seva creu mdasho meacutes aviat la travessa transversalmdash fins al lloc de lrsquoexecucioacute () per tant obliguen a portar-la a un foraster que passava per alliacute un jueu anomenat Simoacute de la ciutat nord-africana de Cireneraquo34 De la requisicioacute de Simoacute Cirineu per part dels soldats per a portar la creu de Jesuacutes sembla que cal deduir el fet que Jesuacutes no tenia forces per a portar-la

La frase i[na arh| ton stauron auvtou (Mc 1521b) conteacute un pronom auvtou amb un valor doble Drsquouna banda es refereix evidentment a la creu de Jesuacutes Simoacute ha de portar la creu de Jesuacutes Perograve drsquoaltra banda aquest pronom es pot referir tambeacute a ell mateix Hi ha com assenyalen Mateos minus Camacho una laquoambiguumlitat intencionadaraquo35 es refereix al mateix temps a Jesuacutes i a Simoacute Aixograve significa que la creu de Jesuacutes srsquoha convertit en la creu del deixeble Te-nint en compte que a lrsquoEvangeli segons Marc la referegravencia a Simoacute cirineu (Mc 1521) eacutes de primera redaccioacute i les paraules de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo (Mc 834) soacuten de segona redaccioacute es pot pensar que la imatge de Simoacute cirineu portant la creu de Jesuacutes eacutes lrsquoorigen de la imatge posterior del deixeble portant la seva creu seguint Jesuacutes La frase de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo no pot ser una frase anterior a la darrera Pasqua 36 srsquoha de tractar meacutes aviat drsquouna imatge nascuda en les primeres comunitats cristia-nes que trobagrave la seva referegravencia gragravefica en el fet histograveric que Simoacute Cirineu va portar la creu de Jesuacutes cap al Calvari37

34 MARKUS El evangelio seguacuten Marcos II 1209 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1090 escriu laquoLa teoriacutea de la extrema debilidad de Jesuacutes encuentra un relativo apoyo en la sorpresa que suscita la rapidez de su muerte una vez que es crucificado (Mc 1544 Jn 1933raquo

35 J MATEOS minus F CAMACHO El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Cograverdova El Almendro 1993-2008 III 675

36 Segons E BRANDENBURGER laquoStauros Kreuzigung Jesu und Kreuzestheologieraquo Wort und Dienst 10 (1969) 32-33 la frase de Jesuacutes teacute un origen postpasqual ja que no eacutes una frase jueva Per a molts en canvi la frase tindria el seu origen en Jesuacutes en una egravepoca en la qual la crucifixioacute era molt habitual S REINACH laquoSimon de Cyregraveneraquo en Cultes Mythes et Religions Pariacutes 1923 vol IV 183-184 ha considerat que lrsquoescena de Simoacute Cirineu no eacutes res meacutes que la dramatitzacioacute del loguion de Mc 834

37 Sobre alguns detalls de la crucifixioacute de Jesuacutes cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1124-1132 Sembla que els evangelistes parlen drsquouna creu amb el pal vertical sortint meacutes enllagrave de la tra-vessa horitzontal (crux immissa) cf Mt 2737 Lc 2338 Jn 1919 Sobre la seva alccedilada cf Mc 1536 Sobre la transfixioacute de les mans i els peus amb claus cf Lc 2439 Jn 20202527 El terme laquomansraquo (χεῖρες) srsquoha drsquoentendre aquiacute equivalent a laquobraccedilosraquo i meacutes exactament a laquocanells de la magraveraquo (ἀγκῶνες χειρός)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

509RCatT 412 (2016) 497-546

83 El Gogravelgota

Lrsquoarribada al lloc de lrsquoexecucioacute ve indicada amb el nom laquoel lloc del Gogravelgotaraquo (Mc 1522a) que la segona redaccioacute marcana explicita de la forma seguumlent laquoque significa Lloc de la Calaveraraquo (Mc 2522b) La doble designacioacute eacutes reco-llida per Mateu (Mt 2733) Lluc en canvi recull tan sols el nom grec laquoel lloc anomenat de la Calaveraraquo (Lc 2333) mentre Joan indica primer el nom grec i despreacutes lrsquohebreu laquoel lloc anomenat de la Calavera que srsquoanomena en hebreu Gogravelgotaraquo (Jn 1917b)38

El nom CalaveraCrani mdashque en la seva forma llatina calvaria ha originat la designacioacute Calvarimdash sembla srsquoha drsquoexplicar per tractar-se drsquoun monticle arrodonit39 La referegravencia al sepulcre drsquoAdam eacutes tradicioacute cristiana posterior40 La localitzacioacute de les restes del Calvari en la secular basiacutelica del Sant Sepulcre cal considerar-la com a molt probable41

84 El vi mirrat i el repartiment dels vestits

LrsquoEvangeli segons Marc teacute a continuacioacute del nom del Gogravelgota la referegravencia al fet que van donar a Jesuacutes vi mirrat que no en va prendre i el repartiment dels seus vestits tirant a sorts (Mc 1523-24 Mt 2734-35) Sobre el vi mirrat (ἐσμυρνισμένος οἶνος) mdasheacutes a dir vi aromatitzat amb mirramdash cal tenir en comp-te que era un acte humanitari donar al condemnat aquest mitjagrave palmiddotliatiu42 tal com testimonien diversos textos43 Era una forma de mitigar la sensibilitat del condemnat en aquells moments de suplici

No hi ha progravepiament referegravencia a cap salm en aquesta indicacioacute marcana Eacutes tan sols el text de Mateu que indica laquoli donaran a beure vinagre barrejat amb felraquo (ἔδωκαν αὐτῷ πιεῖν ὄξος μετὰ χολῆς μεμιγμένον Mt 2734) Drsquoaquesta manera el text mateagrave transforma el gest humanitari en una burla establint un paralmiddotlelisme amb el Salm 69(68)22 laquoI em donaren com a menjar fel i

38 Cf A PARROT El Goacutelgota y el Santo Sepulcro Barcelona 1963 (= Golgotha et Saint-Seacutepulcre Pariacutes 1955) BROWN La muerte del Mesiacuteas II 114-1118

39 Aixiacute el castellagrave laquocabezoraquo40 Cf Oriacutegenes Comm Matt 2733 Jeroni (Hom Matt 4) en canvi rebutja aquesta tradicioacute41 Cf F DIacuteEZ FERNAacuteNDEZ El Calvario y la Cueva de Adaacuten El resultado de las uacuteltimas excavaciones

en la Basiacutelica del Santo Sepulcro Estella Verbo Divino 200442 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1118-112343 Cf Pr 316-7 laquoDoneu a beure beguda (μέθην) als qui pateixen i vi als qui estan en lrsquoamargorraquo

Cf tambeacute el tractat del Talmud babilogravenic Ebel Rabbati 29 laquoAls condemnats () sersquols doacutena a beure vi que conteacute encens perquegrave no se sentin angoixatsraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

510 RCatT 412 (2016) 497-546

com a beguda en donaren a beure vinagreraquo (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος) La primera redaccioacute marcana amb la seva referegravencia al vi (οἶνος) mirrat mdashno pas al vinagre (ὄξος) del salm i del text mateagravemdash ha conservat el costum humanitari que com a tal es pot considerar histograveric La indicacioacute que Jesuacutes no en va prendre teacute el sentit de subratllar la seva dimensioacute de voluntarietat i de fortalesa i explica al mateix temps la raoacute per la qual lrsquoevangelista ha recollit aquest detall habitual44

El repartiment dels vestits (Mc 1524b) mdashpresent tambeacute en els altres evan-gelis (Mt 2735b Lc 2334b Jn 1923-24)mdash eacutes un afegit de la segona redac-cioacute marcana i al mateix una influegravencia del Salm 22(21)19 laquoEs repartiren els meus vestits entre ells i sobre la meva roba tiraren sortsraquo (διεμερίσαντο τὰ ἱμάτιά μου ἑαυτοῖς καὶ ἐπὶ τὸν ἱματισμόν μου ἔβαλον κλῆρον) Encara que es considereacutes un fet habitual per part dels soldats repartir-se els vestits dels condemats45 aixograve va eacutesser un fet que va estar mdashsi meacutes no posteriormentmdash expliacutecitament prohibit46 El repartiment dels vestits en el cas de Jesuacutes eacutes una influegravencia del Salm 22 que els evangelistes introdueixen donant-li diversos simbolismes47

44 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1122-1123 que no coneix les distincions redaccionals en Marc considera que la tradicioacute meacutes antiga parlava tan sols del vinagre abans de morir (Mc 1536 Jn 1929) i que hauria estat Marc qui hauria introduiumlt un duplicat mitjanccedilant el vi mir-rat establint un paralmiddotlelisme inclusiu entre el comenccedilament i el final de lrsquoescena Perograve aixograve no respecta lrsquoantiguitat de les diverses redaccions

45 Ho afirma sense meacutes V TAYLOR Evangelio seguacuten san Marcos Madrid Cristiandad 1980 715 Ho considera laquoprobableraquo J GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos 2 vol Salamanca Siacutegueme 1986 vol II 371 Ho matisa tambeacute amb un laquopor lo vistoraquo MARKUS El Evangelio seguacuten Mar-cos 1203

46 Cf Digestum Justiniani 48 20 6 laquoLa roba de quegrave un home pot ser desposseiumlt soacuten aquelles co-ses que ell va portar amb ell quan va ser posat a la presoacute i amb quegrave estagrave abillat quan es porta a terme el cagravestig com el seu mateix nom indica Per tant ni els botxins ni els seus assistents poden reclamar aquestes coses com a botiacute en el moment en quegrave srsquoexecuta el culpableraquo

47 Sobre el simbolisme del repartiment dels vestits a Marc escriuen MATEOS ndash CAMACHO El evan-gelio de Marcos III 688-689 laquoEn el Calvario esa ropa es la herencia del crucificado al repar-tir-la se reparte por tanto la fuerza de su Espiacuterituraquo La tuacutenica indivisa a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes interpretada per Cebriagrave de Cartago com a siacutembol de lrsquoEsgleacutesia indivisa (De catholicae ecclesiae unitate 7) En la mateixa liacutenia I DE LA POTTERIE laquoLa tunique lsquonon diviseacuteersquo de Jesuacutes symbole de lrsquouniteacute messainiqueraquo en W C WEINRICH (ed) The New Testament Age vol I 127-138 IacuteD laquoLa tunique sans couture symbole du Chirst gran precirctreraquo Bib 60 (1979) 255-269 De forma semblant J MATEOS ndash J BARRETTO El Evangelio de Juan Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Madrid Cristiandad 1979 811 presenten el mantell com a figura del regne i la tuacutenica com a siacutembol drsquounitat laquoLas cuatro partes en que dividen el manto alude a los cuatro puntos cardinales y significan la tierra entera () Al mismo tiempo la universalidad del reino no significa divisioacuten la tuacutenica quedaraacute intacta para sentildealar su unidadraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

511RCatT 412 (2016) 497-546

85 Lrsquohora tegravercia

El relat marcagrave teacute una triple indicacioacute cronologravegica laquoera lrsquohora tegraverciaraquo (Mc 15 25) laquoi arribada lrsquohora sexta vingueren les tenebres a la terra entera fins a lrsquohora nonaraquo (v 33b) laquoi a lrsquohora nonaraquo (v 34a) precedit tot amb la indicacioacute πρωΐ (laquode bon matiacuteraquo Mc 151) i seguit drsquoὀψία en la peticioacute del cadagravever (laquoel capvespreraquo Mc 1542)48 La indicacioacute de les tenebres des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora nona es troba recollida tambeacute a Mt 2745 i Lc 2344 Joan en canvi no recull aquestes tenebres de lrsquohora sexta sinoacute que situa precisament a lrsquohora sexta la presentacioacute que Pilat va fer de Jesuacutes als jueus indicant laquoHeus aquiacute el vostre reiraquo (Jn 1914b) El text eacutes el seguumlent laquoEra la preparacioacute de la Pasqua era com lrsquohora sextaraquo (Jn 1914a)

La cronologia joagravennica que situa la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari a lrsquohora sexta la mateixa hora en la qual eren sacrificats els anyells pasquals sembla excessivament depenent de la seva teologia La cronologia marcana per la seva banda que situa la crucifixioacute a lrsquohora tegravercia a lrsquohora sexta les tenebres i a lrsquohora nona la mort de Jesuacutes mdashdins del marc del πρωΐ i lrsquoὀψίαmdash mostra clarament un esquematisme narratiu que podria dependre de les hores de pregagraveria de les comunitats cristianes

El fet que el costum romagrave fos comenccedilar lrsquoactivitat judicial a primera hora49 fa pensar que aixiacute va ser en el cas del judici contra Jesuacutes tal com presupossa la narracioacute marcana La crucifixioacute i mort de Jesuacutes srsquohan de situar a continua-cioacute tenint en compte que la seva sepultura va ser abans que acabeacutes el dia de la Preparacioacute En aquest sentit la cronologia sinograveptica eacutes meacutes adequada tot i que histogravericament no es pugui precisar meacutes50 El text de Marc depegraven drsquouna cro-nologia narrativa mentre el text de Joan ho eacutes drsquouna cronologia teologravegica La coincidegravencia de Marc Mateu i Lluc en la referegravencia a lrsquohora sexta i lrsquohora nona fa pensar que aquestes indicacions tenen tambeacute un sentit teologravegic determinat

El text de Marc eacutes segons el Cogravedex de Beza laquoEra lrsquohora tegravercia i el custo-diaven (evfulasson auvton)raquo (Mc 1525) La tradicioacute alexandrina teacute laquoEra lrsquohora tegravercia i el crucificaren (ἐσταύρωσαν αὐτόν)raquo La reminiscegravencia del text del

48 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1139-114249 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 n 24 cita com a testimonis Segraveneca De ira II 7 3 (prima

luce) Macrobi Saturnalia I 3 (post exortum solem) Suetoni Vespasiagrave 21 Marcial VIII 673 Plini el Jove Ep III 5 9-11 VI 16 4-6

50 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 laquoLa sesioacuten del tribunal presidida por Pilato tuvo lugar por la mantildeana temprano no soacutelo a causa de la precisioacuten de Mc 151 sino tambieacuten por-que eso corresponde al uso romano donde la vida puacuteblica comenzaba al despuntar el diacutea En cuanto a precisar la hora de la crucifixioacuten la indicaciones que nos suministran los evangelios no autorizan en este punto a ninguna conclusioacuten ciertaraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

512 RCatT 412 (2016) 497-546

Cogravedex de Beza es troba en el verset mateagrave laquoI asseguts el vigilaven alliacute (ἐτήρουν αὐτὸν ἐκει)raquo (Mt 2736) La introduccioacute alexandrina del verb crucifi-car eacutes una repeticioacute dels vv 24a i 27

Mateu no ha conservat la referegravencia a lrsquohora tegravercia perograve siacute la referegravencia a la vigilagravencia dels soldats vora la creu Lluc en canvi no ha recollit cap drsquoaquestes referegravencies marcanes La primera redaccioacute marcana mdashtal com lrsquohe reconstruiumldamdash no contenia de forma expliacutecita lrsquoexpressioacute de la crucifixioacute de Jesuacutes en forma verbal En la seva austeritat narrativa es limita a la indicacioacute final de lrsquoepisodi anterior laquoI el van treure a crucificarraquo (kai evxagousin auvton i[na staurwsousin Mc 1520b)

86 El tiacutetol de la creu

El tiacutetol de la creu estagrave recollit en els quatre evangelis amb petites variants laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mc 1526)51 laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν Ἰησοῦς ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mt 2737) laquoEl rei dels jueus eacutes aquestraquo (ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων οὗτός ἐστιν Lc 2338)52 i laquoJesuacutes Natzoreu el rei dels jueusraquo (Ιησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Jn 1919)53

LrsquoEvangeli segons Joan afegeix tres indicacions 1) El tiacutetol va ser llegit per molts jueus perquegrave laquoel lloc era prop de la ciutatraquo (Jn 1920a) 2) Estava escrit en hebreu en grec i en llatiacute54 (Jn 1920b) 3) Els grans sacerdots van dir a Pilat laquoNo escriguis ldquoEl rei dels jueusrdquo sinoacute ldquoAquest va dir Soacutec el rei dels jueusrdquo perograve Pilat va respondre ldquoEl que he escrit escrit estagraverdquo (ὃ γέγραφα γέγραφα)raquo (Jn 1921-22) Evidentment aquestes ampliacions joagravenniques soacuten detalls de significat teologravegic i de proclamacioacute universalista malgrat sigui his-tograveric que el lloc de la crucifixioacute fos a prop de la ciutat55

51 La tradicioacute alexandrina teacute la forma breu laquoEl rei dels jueusraquo52 Altres lliccedilons laquoEl rei dels jueus aquestraquo (P75 Sin B L) laquoEl rei dels jueusraquo (C) laquoAquest eacutes el

rei dels jueusraquo (A K M U G D Q L P Y f13 2 157) laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (N Q f13 3 28)

53 El text del Cogravedex de Beza en aquest passatge no sersquons ha conservat Del text joagravennic en llatiacute ve el tiacutetol tradicional Iesus Nazarenus rex iudeorum (INRI) Sobre el significat del terme Nat-zoreu cf R PUIGDOLLERS laquoEl significat dels termes lsquoNatzaregraversquo lsquoNatzoreursquo i Natzoregraversquo en el Nou Testament segons el Cogravedex Bezaraquo ButABC nuacutem 108 maig 2011 23-32 Sobre el tiacutetol de la creu cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1144-1151 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 145-147

54 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoordre hebreu llatiacute i grec55 Sobre la reliacutequia medieval conservada a la Basiacutelica de la Santa Croce de Roma cf M-L RI-

GATO Il Titolo della Croce di Gesugrave Confronto tra i Vangeli e la Tavoletta - Reliquia della Basilica Eleniana a Roma Roma Pontificia Universitagrave Gregoriana 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

503RCatT 412 (2016) 497-546

litat judicial del governador romagrave no fa desaparegraveixer les dades histograveriques sobre el cas de Jesuacutes de Natzaret22

710 La flagelmiddotlacioacute

A lrsquoEvangeli segons Marc srsquoindica tot just abans de la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari el fet que ell va ser flagelmiddotlat La indicacioacute estagrave feta mitjanccedilant un participi laquoPilat els deixagrave lliure Barrabagraves en canvi Jesuacutes havent-lo flagelmiddotlat (φλαγελλώσας) el va entregar perquegrave fos crucificatraquo (Mc 1515)23 Es tracta drsquoun afegit de segona redaccioacute com mostra la presegravencia del nom de Jesuacutes Mateu manteacute la mateixa forma verbal laquoLlavors els deixagrave lliure Barrabagraves en canvi Jesuacutes havent-lo havent-lo flagelmiddotlat (φλαγελλώσας) el va entregar per-quegrave fos crucificatraquo (Mt 2726)

Lluc parla tan sols drsquoun possible cagravestig que permeti deslliurar poste-riorment Jesuacutes sense executar-lo laquoper tant havent-lo castigat (παιδεύσας) el deixareacute lliureraquo (Lc 231622) El fet de corregir-lo o castigar-lo mdashamb el verb παιδεύωmdash es refereix aquiacute al fet drsquoassotar-lo Joan explicita el fet de la flagelmiddotlacioacute en forma drsquoassots (assotament) perograve seguit de les burles dels sol-dats que li posen un mantell de porpra i una corona drsquoespines abans que Pilat el presenti davant els grans sacerdots i els guagraverdies del temple laquoLlavors Pi-lat agafagrave Jesuacutes i el feu assotar (ἐμαστίγωσεν)raquo (Jn 191)

Hi ha una diferegravencia de vocabulari Mentre Marc i Mateu utilitzen el verb φλαγελλόω φραγελλόω Lluc utilitza el verb meacutes indefinit παιδεύω i Joan el verb μαστιγόω Hi ha aquiacute una diferegravencia en Marc i Mateu srsquoestagrave parlant drsquouna flagelmiddotlacioacute que eacutes un pas previ a una execucioacute mentre en Joan (i en Lluc) es

22 Sobre aquest tema cf X ALEGRE laquoLos responsables de la muerte de Jesuacutesraquo Revista Latino-americana de Teologiacutea 14 (1977) 139-172 R AGUIRRE laquoLos poderes del Sanedriacuten y notas de criacutetica histoacuterica sobre la muerte de Jesuacutesraquo Estudios de Deusto 30 (1982) 241-270 Arriba a treure la responsabilitat de les autoritats jueves J ARIAS Jesuacutes ese gran desconocido Madrid Maeva 2002 113-114 quan escriu laquoEs probable que el mismo Pilato les diese un toque a las autoridades del Sanedriacuten para saber queacute estaba ocurriendo con aquel profeta demasiado seguido por la gente y del que se deciacutea que queriacutea proclamarse rey Y es posible que las auto-ridades judiacuteas se amedrentaran conociendo el talante de Pilatos De ahiacute el que no sea difiacutecil que ellas misma hablaran con Jesuacutes se tratara o no de un verdadero proceso legal para conocer mejor de su propia boca queacute estaba pasando () En este punto es cuando pudo acontecer que el Sanedriacuten por miedo a Pilatos le mandara al profeta para que se encargara eacutel de interrogarlo y de ver si era culpable de otro tipo de rebelioacuten que no fuera la religiosaraquo (les cursives soacuten meves)

23 El text del Cogravedex de Beza utilitza aquiacute i en Mt 2726 la forma meacutes llatinitzada φλαγελλώσας (del llatiacute flagellum) mentre la tradicioacute alexandrina utilitza en ambdoacutes llocs la forma φραγελλώσας

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

504 RCatT 412 (2016) 497-546

tracta drsquoun cagravestig en ell mateix24 Encara que els dos verbs poden ser utilitzats indistintament el llatinisme flagellare sembra ser escollit especialment per a una flagelmiddotlacioacute pregravevia a lrsquoexecucioacute

Ja que la tradicioacute meacutes antiga eacutes la de la segona redaccioacute de Marc i la inten-cioacute de matar Jesuacutes apareix des del principi srsquoha de suposar histogravericament que la flagelmiddotlacioacute de Jesuacutes per part dels soldats romans va ser el pas previ a la seva execucioacute tal com indiquen els relats de Marc i Mateu

711 Les burles dels soldats

LrsquoEvangeli segons Marc situa despreacutes del judici davant Pilat una segraverie de burles realitzades pels soldats romans a lrsquointerior de Palau La crida a tota la tropa sencera no cal entendre-la referida als sis-cents o mil soldats que podia tenir una cohort romana eacutes suficient entendre narrativament una referegravencia a gran part dels soldats que estaven de guagraverdia al palau del governador Les burles estan centrades en la mateixa acusacioacute contra Jesuacutes de pretendre ser el rei dels jueus Drsquoaquesta manera realitzen una parogravedia drsquoentronitzacioacute reial a) El vesteixen de porpra (la roba considerada progravepia dels reis) b) Li imposen una corona c) El saluden amb lrsquoaclamacioacute que evoca lrsquoAve Caesar dels empe-radors romans d) Evoquen el lliurament del ceptre reial i e) En comptes de signes de reconeixement com serien els aplaudiments li fan signes de rebuig com les escopinades25 Els cops al cap amb una canya i les escopinades no soacuten tan sols uns maltractaments sinoacute que formen part fonamentalment de la parogravedia Els cops amb una canya evoquen el lliurament del ceptre reial es podria explicar el seu significat amb paraules com aquestes laquoNo vols ser rei Doncs aquiacute tens ceptre reialraquo

Mateu recull la mateix escena perograve hi introdueix certs retocs per acon-seguir un meacutes gran ordre narratiu a) En comptes de laquoporpraraquo parla de laquomantell vermellraquo (Mt 2728) com podia ser el mantell dels mateixos soldats

24 Els assots en les sinagogues cf laquous assotaran (μαστιγώσουσιν) en les sinagoguesraquo (Mt 1017) (com tambeacute Mt 2334 en la tradicioacute alexandrina) Els assots seguits de la crucifixioacute cf laquoper ser assotat (μαστιγῶσαι) i crucificat (Mt 2019) laquodespreacutes drsquoassotar-lo (μαστιγώσαντες) el ma-taranraquo (Lc 1833) (cf tambeacute Mc 1034 en la tradicioacute alexandrina) Flavi Josep no utilitza mai el verb φλαγελλόω φραγελλόω i parla dels assots com a cagravestig en ell mateix (laquova ser colpejat amb assots [μάστιξι] fins que els seus ossos van quedar al descobertraquo (Bell 6304) o com a pas previ a la crucifixioacute laquodespreacutes drsquohaver-los assotat (μαστιγούμενοι) i turmentat amb tot tipus de tortures abans de morir i despreacutes foren crucificatsraquo (Bell 5449)

25 Cal recordar que el text del Cogravedex de Beza a diferegravencia de la tradicioacute alexandrina no conteacute la frase laquoi doblegant el genoll li feien reveregravenciaraquo de la tradicioacute alexandrina (Mc 1519)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

505RCatT 412 (2016) 497-546

b) Afegeix expliacutecitament el lliurament burlesc del ceptre reial laquo(posant-li) una canya a la magrave dretaraquo (Mt 2729b) c) Abans de la salutacioacute indica el gest de reveregravencia laquoagenollant-se davant drsquoellraquo (Mt 2729c) d) El gest marcagrave dels cops al cap amb una canya en tant que signe de rebuig eacutes colmiddotlocat a la fi de lrsquoescena despreacutes de les escopinades (Mt 2730)

Lluc trasllada aquesta burla de la reialesa de Jesuacutes al moment de la pre-sentacioacute davant drsquoHerodes Antipes amb la indicacioacute genegraverica laquoburlant-seraquo (ἐμπαίξας) i la colmiddotlocacioacute drsquouna laquoroba esplegravendidaraquo (ἐσθῆτα λαμπράν Lc 2311) Joan manteacute els elements fonamentals de la farsa a) Corona drsquoespines b) Man-tell de porpra (ἱμάτιον πορφυροῦν (Jn 191) c) Salutacioacute laquoSalve rei dels jueusraquo i d) Gest drsquoacollida laquoi li donaven bufetadesraquo (καὶ ἐδίδουν αὐτῷ ῥαπίσματα Jn 193) El text joagravennic que situa les burles dels soldats tot just despreacutes dels assots mostra una evocacioacute drsquoIs 506 laquoVaig donar la meva esquena als assots i les meves galtes a les bufetadesraquo (τὸν νῶτόν μου δέδωκα εἰς μάστιγας τὰς δὲ σιαγόνας μου εἰς ῥαπίσματα)

Des del punt de vista histograveric eacutes ben possible malauradament que allagrave on hi hagi un grup de soldats amb un condemnat a mort del poble sotmegraves aquest sigui maltractat i subjecte de diverses burles Meacutes encara respecte al tipus de burles quan es tracta drsquoun acusat de prentendre ser reconegut com a rei En el cas de la narracioacute primitiva evangegravelica aquestes burles agafen possiblement una nova connotacioacute si es teacute en compte que a lrsquoestiu de lrsquoany 38 mdashtal com ens testimonia Filoacutemdash26 quan Herodes Agripa va passar per Alexan-dria vestit ostentosament i amb el tiacutetol de rei de Judea alguns van fer una parogravedia burlesca vestint un rodamoacuten anomenat Carabagraves que sempre anava nu amb una fulla de papir al cap com si fos una diadema (διάδημα) amb una catifa com si fos una clagravemide (χλαμύς) i un troccedil de tronc de papir com si fos un ceptre (σκῆπτρον) i despreacutes se li van anar apropant per saludar-lo dema-nar justiacutecia o presentar-li demandes i ressonagrave el crit Maren (Μάριν) mdashlaquosenyor nostreraquomdash que era el tiacutetol que es donava als sobirans a Siacuteria

Si el redactor del Relat primitiu de la Passioacute mdashescrit segurament en temps o tot just despreacutes del regnat drsquoHerodes Agripa I (41-44)mdash tenia present aquest record burlesc eacutes fagravecil que la narracioacute de la farsa realitzada amb Jesuacutes pels soldats romans vulgui evocar al mateix temps la vanitat del poder terrenal drsquoaquells que es consideren sobirans dels pobles

26 Flacc 36-39

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

506 RCatT 412 (2016) 497-546

8 LA CRUCIFIXIOacute

81 La figura de Simoacute de Cirene

LrsquoEvangeli segons Marc en el camiacute cap a la creu fa referegravencia a la requisicioacute drsquoun que passava perquegrave porteacutes la creu de Jesuacutes Indica el seu nom Simoacute cirineu (Σίμων Κυρηναῖον) eacutes a dir procedent de Cirene a la Diagravespora al nord drsquoAgravefrica I indica tambeacute unes dades molt concretes laquoel pare drsquoAlexandre i Rufusraquo dades que sembla que srsquohan drsquointerpretar com a indicacions histograveri-ques drsquounes persones conegudes per la comunitat de Marc27

La referegravencia a Simoacute cirineu es troba recollida tambeacute a Mateu 2732 i Lc 2326-32 perograve no aixiacute la referegravencia als seus fills LrsquoEvangeli segons Joan no recull aquesta ajuda de Simoacute en portar la creu drsquoacord amb la teologia joagravennica que subratlla la dimensioacute sobrehumana de Jesuacutes laquoi portant-se ell mateix la creu sortiacute (καὶ βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρὸν ἐξῆλθεν)raquo (Jn 1917)

Lluc explicita la dada sobre Simoacute cirineu com a figura de seguiment de Jesuacutes laquoli carregaren la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Aquest tema del seguiment es troba ampliat extensament amb la referegravencia a les filles de Jerusalem que el seguien plorant (Lc 2327-31)28 Per a completar la trilogia drsquoacompanyament de Jesuacutes Lluc avanccedila a aquiacute la referegravencia als dos malfactors que eren con-duiumlts amb Jesuacutes per a ser executats (Lc 2332)

La introduccioacute de la figura de Simoacute cirineu malgrat pugui suposar un model de seguiment no fa sinoacute resaltar la dimensioacute de flebesa de Jesuacutes En

27 Alguns comentaristes han volgut veure una referegravencia a aquest Rufus en les indicacions de Rm 1613 laquoSaludeu Rufus lrsquoelegit del Senyor i la mare seva i mevaraquo un text que podria ser de la carta originagraveria de Pau als romans o beacute meacutes aviat pertanyent a un bitllet de Pau dirigit a la comunitat drsquoEfes A partir drsquoaquesta suposada identificacioacute alguns han considerat que a lrsquoegravepoca drsquoaquesta carta Simoacute ja hauria mort i tambeacute el seu fill Alexandre mentre Rufus es trobaria juntament amb la mare viacutedua Sobre lrsquoossari drsquoAlexandre fill de Simoacute amb la possible indicacioacute laquocirineuraquo cf N AVIGAD laquoA Depository of Inscribed Ossuaries in the Kidron Valleyraquo IEJ 12 (1962) 1-12 T POWERS laquoTreasures in the Storeroom Family Tomb of Simon of Cyre-neraquo BARev 294 (2003) 46-51 IacuteD laquoA Second Look at the lsquoAlexander Son of Simonrsquo Ossuary Did It Hold Father and Sonraquo [en liacutenia] Biblical Archaeological Society lthttpsisraelpales-tineguidefileswordpresscom201006alexander-simon-ossuary-a-second-look-from-barpdfgt 2-IX-2006 C A EVANS laquoCaifaacutes Pilato y Simoacuten de Cirene de nuevo a la luz valoracioacuten de las pruebas literarias y arqueoloacutegicasraquo en J H CHARLESWORTH (ed) Jesuacutes y la arqueologiacutea Estella Verbo Divino 2009 430-433 (= Jesus and Archaeology Grand Rapids W B Eerdmans Publishing 2009)

28 La figura llucana de les filles de Jerusalem va ser ampliada posteriorment amb la figura drsquoaquella que va eixugar el rostre de Jesuacutes la Verogravenica

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

507RCatT 412 (2016) 497-546

aquest sentit per criteri de dificultat es reafirma la historicitat de la figura del cirineu29

82 laquoPerquegrave carregueacutes la seva creuraquo (Mc 1521b)

Segons lrsquoEvangeli segons Marc lrsquoaccioacute dels soldats de requisar Simoacute cirineu va ser laquoperquegrave carregueacutes la seva creuraquo (i[na arh| ton stauron auvtou Mc 1521b) La mateixa frase es troba a lrsquoEvangeli segons Mateu (Mt 2732b) Lluc expli-cita aquesta accioacute laquoposaren sobre ell la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Joan en canvi drsquoacord amb la seva teologia resalta la fortalesa de Jesuacutes laquoportant-se ell mateix la creuraquo (βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρόν Jn 1917a)

Com indiquen les fonts antigues el condemnat a mort havia de portar ell mateix la creu fins al lloc del suplici30 Es tractava progravepiament de la travessa (patibulum) que havia de ser colmiddotlocada sobre el pal vertical que estava clavat a terra (stipes crucis) El condemnat havia de laquoportar la travessa (patibulum) pel mig de la ciutat per ser despreacutes fixada a la creuraquo (patibulum ferat per urbem deinde affigitur cruci)31 Drsquoaquesta manera laquoclavat a la travesa (pati-bulo) eacutes aixecat a la creuraquo (patibulo suffixus in crucem tollitur)32

Una vegada acceptada la historicitat de la figura de Simoacute cirineu el fet que ell hagi de portar la creu planteja diversos interrogants iquestPer quegrave va ser necessagraveria aquesta decisioacute dels soldats iquestEs trobava Jesuacutes sense forces Drsquoaltra banda iquestquina relacioacute teacute aquest gest amb les paraules de Jesuacutes laquoSi alguacute vol seguir darrere meu que es negui a ell mateix i prengui la seva creu i que em segueixiraquo (εἴ τις θέλει ὀπίσω μου ἀκολουθεῖν ἀπαρνησάσθω ἑαυτὸν καὶ ἀράτω τὸν σταυρὸν αὐτοῦ καὶ ἀκολουθείτω μοι Mc 834)33

29 En el segle II els gnogravestics basilidians deformaren el significat de la figura de Simoacute cirineu com testimonia Ireneu laquoI diuen que [Jesuacutes] no va patir la passioacute sinoacute que van requisar Simoacute de Cirene per a portar la creu i despreacutes per error o per ignoragravencia el van crucificar creient que era Jesuacutes ja que havia pres la seva figura I Jesuacutes per la seva banda assumiacute la figura de Simoacute i era allagrave mofant-se drsquoellsraquo (Adv Haer I 244)

30 ARTEMIDOR Oneirocritica II 56 laquoEl qui ha de ser clavat a la creu comenccedila per portar-laraquo Plu-tarc De sera numinis vindicta 9 laquoI tal com en els suplicis corporals cadascun dels malfactors porta la seva creuraquo (καὶ τῷ μὲν σώματι τῶνκολαζομένων ἕκαστος κακούργων ἐκφέρει τὸν αὑτοῦ σταυρόν) Drsquoaquiacute la figura drsquoIsaac portant la llenya pel sacrifici com imatge de Jesuacutes portant la creu cf Gegravenesi Rabbagrave 563(36c) Pessiqtagrave Rabbatiacute 312(143b)

31 Plaute Carbonaria fr 232 Fiacutermic Matern Mathesis 6315833 Cf Mt 1038 1624 Lc 923 1427

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

508 RCatT 412 (2016) 497-546

Sobre els primers interrogants escriu p ex un comentarista laquoHi ha un problema que els soldats han de superar per a complir la seva tasca sembla que Jesuacutes havia quedat tan debilitat pel seu maltractament que era incapaccedil de portar la seva creu mdasho meacutes aviat la travessa transversalmdash fins al lloc de lrsquoexecucioacute () per tant obliguen a portar-la a un foraster que passava per alliacute un jueu anomenat Simoacute de la ciutat nord-africana de Cireneraquo34 De la requisicioacute de Simoacute Cirineu per part dels soldats per a portar la creu de Jesuacutes sembla que cal deduir el fet que Jesuacutes no tenia forces per a portar-la

La frase i[na arh| ton stauron auvtou (Mc 1521b) conteacute un pronom auvtou amb un valor doble Drsquouna banda es refereix evidentment a la creu de Jesuacutes Simoacute ha de portar la creu de Jesuacutes Perograve drsquoaltra banda aquest pronom es pot referir tambeacute a ell mateix Hi ha com assenyalen Mateos minus Camacho una laquoambiguumlitat intencionadaraquo35 es refereix al mateix temps a Jesuacutes i a Simoacute Aixograve significa que la creu de Jesuacutes srsquoha convertit en la creu del deixeble Te-nint en compte que a lrsquoEvangeli segons Marc la referegravencia a Simoacute cirineu (Mc 1521) eacutes de primera redaccioacute i les paraules de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo (Mc 834) soacuten de segona redaccioacute es pot pensar que la imatge de Simoacute cirineu portant la creu de Jesuacutes eacutes lrsquoorigen de la imatge posterior del deixeble portant la seva creu seguint Jesuacutes La frase de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo no pot ser una frase anterior a la darrera Pasqua 36 srsquoha de tractar meacutes aviat drsquouna imatge nascuda en les primeres comunitats cristia-nes que trobagrave la seva referegravencia gragravefica en el fet histograveric que Simoacute Cirineu va portar la creu de Jesuacutes cap al Calvari37

34 MARKUS El evangelio seguacuten Marcos II 1209 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1090 escriu laquoLa teoriacutea de la extrema debilidad de Jesuacutes encuentra un relativo apoyo en la sorpresa que suscita la rapidez de su muerte una vez que es crucificado (Mc 1544 Jn 1933raquo

35 J MATEOS minus F CAMACHO El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Cograverdova El Almendro 1993-2008 III 675

36 Segons E BRANDENBURGER laquoStauros Kreuzigung Jesu und Kreuzestheologieraquo Wort und Dienst 10 (1969) 32-33 la frase de Jesuacutes teacute un origen postpasqual ja que no eacutes una frase jueva Per a molts en canvi la frase tindria el seu origen en Jesuacutes en una egravepoca en la qual la crucifixioacute era molt habitual S REINACH laquoSimon de Cyregraveneraquo en Cultes Mythes et Religions Pariacutes 1923 vol IV 183-184 ha considerat que lrsquoescena de Simoacute Cirineu no eacutes res meacutes que la dramatitzacioacute del loguion de Mc 834

37 Sobre alguns detalls de la crucifixioacute de Jesuacutes cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1124-1132 Sembla que els evangelistes parlen drsquouna creu amb el pal vertical sortint meacutes enllagrave de la tra-vessa horitzontal (crux immissa) cf Mt 2737 Lc 2338 Jn 1919 Sobre la seva alccedilada cf Mc 1536 Sobre la transfixioacute de les mans i els peus amb claus cf Lc 2439 Jn 20202527 El terme laquomansraquo (χεῖρες) srsquoha drsquoentendre aquiacute equivalent a laquobraccedilosraquo i meacutes exactament a laquocanells de la magraveraquo (ἀγκῶνες χειρός)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

509RCatT 412 (2016) 497-546

83 El Gogravelgota

Lrsquoarribada al lloc de lrsquoexecucioacute ve indicada amb el nom laquoel lloc del Gogravelgotaraquo (Mc 1522a) que la segona redaccioacute marcana explicita de la forma seguumlent laquoque significa Lloc de la Calaveraraquo (Mc 2522b) La doble designacioacute eacutes reco-llida per Mateu (Mt 2733) Lluc en canvi recull tan sols el nom grec laquoel lloc anomenat de la Calaveraraquo (Lc 2333) mentre Joan indica primer el nom grec i despreacutes lrsquohebreu laquoel lloc anomenat de la Calavera que srsquoanomena en hebreu Gogravelgotaraquo (Jn 1917b)38

El nom CalaveraCrani mdashque en la seva forma llatina calvaria ha originat la designacioacute Calvarimdash sembla srsquoha drsquoexplicar per tractar-se drsquoun monticle arrodonit39 La referegravencia al sepulcre drsquoAdam eacutes tradicioacute cristiana posterior40 La localitzacioacute de les restes del Calvari en la secular basiacutelica del Sant Sepulcre cal considerar-la com a molt probable41

84 El vi mirrat i el repartiment dels vestits

LrsquoEvangeli segons Marc teacute a continuacioacute del nom del Gogravelgota la referegravencia al fet que van donar a Jesuacutes vi mirrat que no en va prendre i el repartiment dels seus vestits tirant a sorts (Mc 1523-24 Mt 2734-35) Sobre el vi mirrat (ἐσμυρνισμένος οἶνος) mdasheacutes a dir vi aromatitzat amb mirramdash cal tenir en comp-te que era un acte humanitari donar al condemnat aquest mitjagrave palmiddotliatiu42 tal com testimonien diversos textos43 Era una forma de mitigar la sensibilitat del condemnat en aquells moments de suplici

No hi ha progravepiament referegravencia a cap salm en aquesta indicacioacute marcana Eacutes tan sols el text de Mateu que indica laquoli donaran a beure vinagre barrejat amb felraquo (ἔδωκαν αὐτῷ πιεῖν ὄξος μετὰ χολῆς μεμιγμένον Mt 2734) Drsquoaquesta manera el text mateagrave transforma el gest humanitari en una burla establint un paralmiddotlelisme amb el Salm 69(68)22 laquoI em donaren com a menjar fel i

38 Cf A PARROT El Goacutelgota y el Santo Sepulcro Barcelona 1963 (= Golgotha et Saint-Seacutepulcre Pariacutes 1955) BROWN La muerte del Mesiacuteas II 114-1118

39 Aixiacute el castellagrave laquocabezoraquo40 Cf Oriacutegenes Comm Matt 2733 Jeroni (Hom Matt 4) en canvi rebutja aquesta tradicioacute41 Cf F DIacuteEZ FERNAacuteNDEZ El Calvario y la Cueva de Adaacuten El resultado de las uacuteltimas excavaciones

en la Basiacutelica del Santo Sepulcro Estella Verbo Divino 200442 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1118-112343 Cf Pr 316-7 laquoDoneu a beure beguda (μέθην) als qui pateixen i vi als qui estan en lrsquoamargorraquo

Cf tambeacute el tractat del Talmud babilogravenic Ebel Rabbati 29 laquoAls condemnats () sersquols doacutena a beure vi que conteacute encens perquegrave no se sentin angoixatsraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

510 RCatT 412 (2016) 497-546

com a beguda en donaren a beure vinagreraquo (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος) La primera redaccioacute marcana amb la seva referegravencia al vi (οἶνος) mirrat mdashno pas al vinagre (ὄξος) del salm i del text mateagravemdash ha conservat el costum humanitari que com a tal es pot considerar histograveric La indicacioacute que Jesuacutes no en va prendre teacute el sentit de subratllar la seva dimensioacute de voluntarietat i de fortalesa i explica al mateix temps la raoacute per la qual lrsquoevangelista ha recollit aquest detall habitual44

El repartiment dels vestits (Mc 1524b) mdashpresent tambeacute en els altres evan-gelis (Mt 2735b Lc 2334b Jn 1923-24)mdash eacutes un afegit de la segona redac-cioacute marcana i al mateix una influegravencia del Salm 22(21)19 laquoEs repartiren els meus vestits entre ells i sobre la meva roba tiraren sortsraquo (διεμερίσαντο τὰ ἱμάτιά μου ἑαυτοῖς καὶ ἐπὶ τὸν ἱματισμόν μου ἔβαλον κλῆρον) Encara que es considereacutes un fet habitual per part dels soldats repartir-se els vestits dels condemats45 aixograve va eacutesser un fet que va estar mdashsi meacutes no posteriormentmdash expliacutecitament prohibit46 El repartiment dels vestits en el cas de Jesuacutes eacutes una influegravencia del Salm 22 que els evangelistes introdueixen donant-li diversos simbolismes47

44 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1122-1123 que no coneix les distincions redaccionals en Marc considera que la tradicioacute meacutes antiga parlava tan sols del vinagre abans de morir (Mc 1536 Jn 1929) i que hauria estat Marc qui hauria introduiumlt un duplicat mitjanccedilant el vi mir-rat establint un paralmiddotlelisme inclusiu entre el comenccedilament i el final de lrsquoescena Perograve aixograve no respecta lrsquoantiguitat de les diverses redaccions

45 Ho afirma sense meacutes V TAYLOR Evangelio seguacuten san Marcos Madrid Cristiandad 1980 715 Ho considera laquoprobableraquo J GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos 2 vol Salamanca Siacutegueme 1986 vol II 371 Ho matisa tambeacute amb un laquopor lo vistoraquo MARKUS El Evangelio seguacuten Mar-cos 1203

46 Cf Digestum Justiniani 48 20 6 laquoLa roba de quegrave un home pot ser desposseiumlt soacuten aquelles co-ses que ell va portar amb ell quan va ser posat a la presoacute i amb quegrave estagrave abillat quan es porta a terme el cagravestig com el seu mateix nom indica Per tant ni els botxins ni els seus assistents poden reclamar aquestes coses com a botiacute en el moment en quegrave srsquoexecuta el culpableraquo

47 Sobre el simbolisme del repartiment dels vestits a Marc escriuen MATEOS ndash CAMACHO El evan-gelio de Marcos III 688-689 laquoEn el Calvario esa ropa es la herencia del crucificado al repar-tir-la se reparte por tanto la fuerza de su Espiacuterituraquo La tuacutenica indivisa a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes interpretada per Cebriagrave de Cartago com a siacutembol de lrsquoEsgleacutesia indivisa (De catholicae ecclesiae unitate 7) En la mateixa liacutenia I DE LA POTTERIE laquoLa tunique lsquonon diviseacuteersquo de Jesuacutes symbole de lrsquouniteacute messainiqueraquo en W C WEINRICH (ed) The New Testament Age vol I 127-138 IacuteD laquoLa tunique sans couture symbole du Chirst gran precirctreraquo Bib 60 (1979) 255-269 De forma semblant J MATEOS ndash J BARRETTO El Evangelio de Juan Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Madrid Cristiandad 1979 811 presenten el mantell com a figura del regne i la tuacutenica com a siacutembol drsquounitat laquoLas cuatro partes en que dividen el manto alude a los cuatro puntos cardinales y significan la tierra entera () Al mismo tiempo la universalidad del reino no significa divisioacuten la tuacutenica quedaraacute intacta para sentildealar su unidadraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

511RCatT 412 (2016) 497-546

85 Lrsquohora tegravercia

El relat marcagrave teacute una triple indicacioacute cronologravegica laquoera lrsquohora tegraverciaraquo (Mc 15 25) laquoi arribada lrsquohora sexta vingueren les tenebres a la terra entera fins a lrsquohora nonaraquo (v 33b) laquoi a lrsquohora nonaraquo (v 34a) precedit tot amb la indicacioacute πρωΐ (laquode bon matiacuteraquo Mc 151) i seguit drsquoὀψία en la peticioacute del cadagravever (laquoel capvespreraquo Mc 1542)48 La indicacioacute de les tenebres des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora nona es troba recollida tambeacute a Mt 2745 i Lc 2344 Joan en canvi no recull aquestes tenebres de lrsquohora sexta sinoacute que situa precisament a lrsquohora sexta la presentacioacute que Pilat va fer de Jesuacutes als jueus indicant laquoHeus aquiacute el vostre reiraquo (Jn 1914b) El text eacutes el seguumlent laquoEra la preparacioacute de la Pasqua era com lrsquohora sextaraquo (Jn 1914a)

La cronologia joagravennica que situa la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari a lrsquohora sexta la mateixa hora en la qual eren sacrificats els anyells pasquals sembla excessivament depenent de la seva teologia La cronologia marcana per la seva banda que situa la crucifixioacute a lrsquohora tegravercia a lrsquohora sexta les tenebres i a lrsquohora nona la mort de Jesuacutes mdashdins del marc del πρωΐ i lrsquoὀψίαmdash mostra clarament un esquematisme narratiu que podria dependre de les hores de pregagraveria de les comunitats cristianes

El fet que el costum romagrave fos comenccedilar lrsquoactivitat judicial a primera hora49 fa pensar que aixiacute va ser en el cas del judici contra Jesuacutes tal com presupossa la narracioacute marcana La crucifixioacute i mort de Jesuacutes srsquohan de situar a continua-cioacute tenint en compte que la seva sepultura va ser abans que acabeacutes el dia de la Preparacioacute En aquest sentit la cronologia sinograveptica eacutes meacutes adequada tot i que histogravericament no es pugui precisar meacutes50 El text de Marc depegraven drsquouna cro-nologia narrativa mentre el text de Joan ho eacutes drsquouna cronologia teologravegica La coincidegravencia de Marc Mateu i Lluc en la referegravencia a lrsquohora sexta i lrsquohora nona fa pensar que aquestes indicacions tenen tambeacute un sentit teologravegic determinat

El text de Marc eacutes segons el Cogravedex de Beza laquoEra lrsquohora tegravercia i el custo-diaven (evfulasson auvton)raquo (Mc 1525) La tradicioacute alexandrina teacute laquoEra lrsquohora tegravercia i el crucificaren (ἐσταύρωσαν αὐτόν)raquo La reminiscegravencia del text del

48 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1139-114249 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 n 24 cita com a testimonis Segraveneca De ira II 7 3 (prima

luce) Macrobi Saturnalia I 3 (post exortum solem) Suetoni Vespasiagrave 21 Marcial VIII 673 Plini el Jove Ep III 5 9-11 VI 16 4-6

50 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 laquoLa sesioacuten del tribunal presidida por Pilato tuvo lugar por la mantildeana temprano no soacutelo a causa de la precisioacuten de Mc 151 sino tambieacuten por-que eso corresponde al uso romano donde la vida puacuteblica comenzaba al despuntar el diacutea En cuanto a precisar la hora de la crucifixioacuten la indicaciones que nos suministran los evangelios no autorizan en este punto a ninguna conclusioacuten ciertaraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

512 RCatT 412 (2016) 497-546

Cogravedex de Beza es troba en el verset mateagrave laquoI asseguts el vigilaven alliacute (ἐτήρουν αὐτὸν ἐκει)raquo (Mt 2736) La introduccioacute alexandrina del verb crucifi-car eacutes una repeticioacute dels vv 24a i 27

Mateu no ha conservat la referegravencia a lrsquohora tegravercia perograve siacute la referegravencia a la vigilagravencia dels soldats vora la creu Lluc en canvi no ha recollit cap drsquoaquestes referegravencies marcanes La primera redaccioacute marcana mdashtal com lrsquohe reconstruiumldamdash no contenia de forma expliacutecita lrsquoexpressioacute de la crucifixioacute de Jesuacutes en forma verbal En la seva austeritat narrativa es limita a la indicacioacute final de lrsquoepisodi anterior laquoI el van treure a crucificarraquo (kai evxagousin auvton i[na staurwsousin Mc 1520b)

86 El tiacutetol de la creu

El tiacutetol de la creu estagrave recollit en els quatre evangelis amb petites variants laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mc 1526)51 laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν Ἰησοῦς ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mt 2737) laquoEl rei dels jueus eacutes aquestraquo (ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων οὗτός ἐστιν Lc 2338)52 i laquoJesuacutes Natzoreu el rei dels jueusraquo (Ιησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Jn 1919)53

LrsquoEvangeli segons Joan afegeix tres indicacions 1) El tiacutetol va ser llegit per molts jueus perquegrave laquoel lloc era prop de la ciutatraquo (Jn 1920a) 2) Estava escrit en hebreu en grec i en llatiacute54 (Jn 1920b) 3) Els grans sacerdots van dir a Pilat laquoNo escriguis ldquoEl rei dels jueusrdquo sinoacute ldquoAquest va dir Soacutec el rei dels jueusrdquo perograve Pilat va respondre ldquoEl que he escrit escrit estagraverdquo (ὃ γέγραφα γέγραφα)raquo (Jn 1921-22) Evidentment aquestes ampliacions joagravenniques soacuten detalls de significat teologravegic i de proclamacioacute universalista malgrat sigui his-tograveric que el lloc de la crucifixioacute fos a prop de la ciutat55

51 La tradicioacute alexandrina teacute la forma breu laquoEl rei dels jueusraquo52 Altres lliccedilons laquoEl rei dels jueus aquestraquo (P75 Sin B L) laquoEl rei dels jueusraquo (C) laquoAquest eacutes el

rei dels jueusraquo (A K M U G D Q L P Y f13 2 157) laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (N Q f13 3 28)

53 El text del Cogravedex de Beza en aquest passatge no sersquons ha conservat Del text joagravennic en llatiacute ve el tiacutetol tradicional Iesus Nazarenus rex iudeorum (INRI) Sobre el significat del terme Nat-zoreu cf R PUIGDOLLERS laquoEl significat dels termes lsquoNatzaregraversquo lsquoNatzoreursquo i Natzoregraversquo en el Nou Testament segons el Cogravedex Bezaraquo ButABC nuacutem 108 maig 2011 23-32 Sobre el tiacutetol de la creu cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1144-1151 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 145-147

54 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoordre hebreu llatiacute i grec55 Sobre la reliacutequia medieval conservada a la Basiacutelica de la Santa Croce de Roma cf M-L RI-

GATO Il Titolo della Croce di Gesugrave Confronto tra i Vangeli e la Tavoletta - Reliquia della Basilica Eleniana a Roma Roma Pontificia Universitagrave Gregoriana 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

504 RCatT 412 (2016) 497-546

tracta drsquoun cagravestig en ell mateix24 Encara que els dos verbs poden ser utilitzats indistintament el llatinisme flagellare sembra ser escollit especialment per a una flagelmiddotlacioacute pregravevia a lrsquoexecucioacute

Ja que la tradicioacute meacutes antiga eacutes la de la segona redaccioacute de Marc i la inten-cioacute de matar Jesuacutes apareix des del principi srsquoha de suposar histogravericament que la flagelmiddotlacioacute de Jesuacutes per part dels soldats romans va ser el pas previ a la seva execucioacute tal com indiquen els relats de Marc i Mateu

711 Les burles dels soldats

LrsquoEvangeli segons Marc situa despreacutes del judici davant Pilat una segraverie de burles realitzades pels soldats romans a lrsquointerior de Palau La crida a tota la tropa sencera no cal entendre-la referida als sis-cents o mil soldats que podia tenir una cohort romana eacutes suficient entendre narrativament una referegravencia a gran part dels soldats que estaven de guagraverdia al palau del governador Les burles estan centrades en la mateixa acusacioacute contra Jesuacutes de pretendre ser el rei dels jueus Drsquoaquesta manera realitzen una parogravedia drsquoentronitzacioacute reial a) El vesteixen de porpra (la roba considerada progravepia dels reis) b) Li imposen una corona c) El saluden amb lrsquoaclamacioacute que evoca lrsquoAve Caesar dels empe-radors romans d) Evoquen el lliurament del ceptre reial i e) En comptes de signes de reconeixement com serien els aplaudiments li fan signes de rebuig com les escopinades25 Els cops al cap amb una canya i les escopinades no soacuten tan sols uns maltractaments sinoacute que formen part fonamentalment de la parogravedia Els cops amb una canya evoquen el lliurament del ceptre reial es podria explicar el seu significat amb paraules com aquestes laquoNo vols ser rei Doncs aquiacute tens ceptre reialraquo

Mateu recull la mateix escena perograve hi introdueix certs retocs per acon-seguir un meacutes gran ordre narratiu a) En comptes de laquoporpraraquo parla de laquomantell vermellraquo (Mt 2728) com podia ser el mantell dels mateixos soldats

24 Els assots en les sinagogues cf laquous assotaran (μαστιγώσουσιν) en les sinagoguesraquo (Mt 1017) (com tambeacute Mt 2334 en la tradicioacute alexandrina) Els assots seguits de la crucifixioacute cf laquoper ser assotat (μαστιγῶσαι) i crucificat (Mt 2019) laquodespreacutes drsquoassotar-lo (μαστιγώσαντες) el ma-taranraquo (Lc 1833) (cf tambeacute Mc 1034 en la tradicioacute alexandrina) Flavi Josep no utilitza mai el verb φλαγελλόω φραγελλόω i parla dels assots com a cagravestig en ell mateix (laquova ser colpejat amb assots [μάστιξι] fins que els seus ossos van quedar al descobertraquo (Bell 6304) o com a pas previ a la crucifixioacute laquodespreacutes drsquohaver-los assotat (μαστιγούμενοι) i turmentat amb tot tipus de tortures abans de morir i despreacutes foren crucificatsraquo (Bell 5449)

25 Cal recordar que el text del Cogravedex de Beza a diferegravencia de la tradicioacute alexandrina no conteacute la frase laquoi doblegant el genoll li feien reveregravenciaraquo de la tradicioacute alexandrina (Mc 1519)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

505RCatT 412 (2016) 497-546

b) Afegeix expliacutecitament el lliurament burlesc del ceptre reial laquo(posant-li) una canya a la magrave dretaraquo (Mt 2729b) c) Abans de la salutacioacute indica el gest de reveregravencia laquoagenollant-se davant drsquoellraquo (Mt 2729c) d) El gest marcagrave dels cops al cap amb una canya en tant que signe de rebuig eacutes colmiddotlocat a la fi de lrsquoescena despreacutes de les escopinades (Mt 2730)

Lluc trasllada aquesta burla de la reialesa de Jesuacutes al moment de la pre-sentacioacute davant drsquoHerodes Antipes amb la indicacioacute genegraverica laquoburlant-seraquo (ἐμπαίξας) i la colmiddotlocacioacute drsquouna laquoroba esplegravendidaraquo (ἐσθῆτα λαμπράν Lc 2311) Joan manteacute els elements fonamentals de la farsa a) Corona drsquoespines b) Man-tell de porpra (ἱμάτιον πορφυροῦν (Jn 191) c) Salutacioacute laquoSalve rei dels jueusraquo i d) Gest drsquoacollida laquoi li donaven bufetadesraquo (καὶ ἐδίδουν αὐτῷ ῥαπίσματα Jn 193) El text joagravennic que situa les burles dels soldats tot just despreacutes dels assots mostra una evocacioacute drsquoIs 506 laquoVaig donar la meva esquena als assots i les meves galtes a les bufetadesraquo (τὸν νῶτόν μου δέδωκα εἰς μάστιγας τὰς δὲ σιαγόνας μου εἰς ῥαπίσματα)

Des del punt de vista histograveric eacutes ben possible malauradament que allagrave on hi hagi un grup de soldats amb un condemnat a mort del poble sotmegraves aquest sigui maltractat i subjecte de diverses burles Meacutes encara respecte al tipus de burles quan es tracta drsquoun acusat de prentendre ser reconegut com a rei En el cas de la narracioacute primitiva evangegravelica aquestes burles agafen possiblement una nova connotacioacute si es teacute en compte que a lrsquoestiu de lrsquoany 38 mdashtal com ens testimonia Filoacutemdash26 quan Herodes Agripa va passar per Alexan-dria vestit ostentosament i amb el tiacutetol de rei de Judea alguns van fer una parogravedia burlesca vestint un rodamoacuten anomenat Carabagraves que sempre anava nu amb una fulla de papir al cap com si fos una diadema (διάδημα) amb una catifa com si fos una clagravemide (χλαμύς) i un troccedil de tronc de papir com si fos un ceptre (σκῆπτρον) i despreacutes se li van anar apropant per saludar-lo dema-nar justiacutecia o presentar-li demandes i ressonagrave el crit Maren (Μάριν) mdashlaquosenyor nostreraquomdash que era el tiacutetol que es donava als sobirans a Siacuteria

Si el redactor del Relat primitiu de la Passioacute mdashescrit segurament en temps o tot just despreacutes del regnat drsquoHerodes Agripa I (41-44)mdash tenia present aquest record burlesc eacutes fagravecil que la narracioacute de la farsa realitzada amb Jesuacutes pels soldats romans vulgui evocar al mateix temps la vanitat del poder terrenal drsquoaquells que es consideren sobirans dels pobles

26 Flacc 36-39

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

506 RCatT 412 (2016) 497-546

8 LA CRUCIFIXIOacute

81 La figura de Simoacute de Cirene

LrsquoEvangeli segons Marc en el camiacute cap a la creu fa referegravencia a la requisicioacute drsquoun que passava perquegrave porteacutes la creu de Jesuacutes Indica el seu nom Simoacute cirineu (Σίμων Κυρηναῖον) eacutes a dir procedent de Cirene a la Diagravespora al nord drsquoAgravefrica I indica tambeacute unes dades molt concretes laquoel pare drsquoAlexandre i Rufusraquo dades que sembla que srsquohan drsquointerpretar com a indicacions histograveri-ques drsquounes persones conegudes per la comunitat de Marc27

La referegravencia a Simoacute cirineu es troba recollida tambeacute a Mateu 2732 i Lc 2326-32 perograve no aixiacute la referegravencia als seus fills LrsquoEvangeli segons Joan no recull aquesta ajuda de Simoacute en portar la creu drsquoacord amb la teologia joagravennica que subratlla la dimensioacute sobrehumana de Jesuacutes laquoi portant-se ell mateix la creu sortiacute (καὶ βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρὸν ἐξῆλθεν)raquo (Jn 1917)

Lluc explicita la dada sobre Simoacute cirineu com a figura de seguiment de Jesuacutes laquoli carregaren la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Aquest tema del seguiment es troba ampliat extensament amb la referegravencia a les filles de Jerusalem que el seguien plorant (Lc 2327-31)28 Per a completar la trilogia drsquoacompanyament de Jesuacutes Lluc avanccedila a aquiacute la referegravencia als dos malfactors que eren con-duiumlts amb Jesuacutes per a ser executats (Lc 2332)

La introduccioacute de la figura de Simoacute cirineu malgrat pugui suposar un model de seguiment no fa sinoacute resaltar la dimensioacute de flebesa de Jesuacutes En

27 Alguns comentaristes han volgut veure una referegravencia a aquest Rufus en les indicacions de Rm 1613 laquoSaludeu Rufus lrsquoelegit del Senyor i la mare seva i mevaraquo un text que podria ser de la carta originagraveria de Pau als romans o beacute meacutes aviat pertanyent a un bitllet de Pau dirigit a la comunitat drsquoEfes A partir drsquoaquesta suposada identificacioacute alguns han considerat que a lrsquoegravepoca drsquoaquesta carta Simoacute ja hauria mort i tambeacute el seu fill Alexandre mentre Rufus es trobaria juntament amb la mare viacutedua Sobre lrsquoossari drsquoAlexandre fill de Simoacute amb la possible indicacioacute laquocirineuraquo cf N AVIGAD laquoA Depository of Inscribed Ossuaries in the Kidron Valleyraquo IEJ 12 (1962) 1-12 T POWERS laquoTreasures in the Storeroom Family Tomb of Simon of Cyre-neraquo BARev 294 (2003) 46-51 IacuteD laquoA Second Look at the lsquoAlexander Son of Simonrsquo Ossuary Did It Hold Father and Sonraquo [en liacutenia] Biblical Archaeological Society lthttpsisraelpales-tineguidefileswordpresscom201006alexander-simon-ossuary-a-second-look-from-barpdfgt 2-IX-2006 C A EVANS laquoCaifaacutes Pilato y Simoacuten de Cirene de nuevo a la luz valoracioacuten de las pruebas literarias y arqueoloacutegicasraquo en J H CHARLESWORTH (ed) Jesuacutes y la arqueologiacutea Estella Verbo Divino 2009 430-433 (= Jesus and Archaeology Grand Rapids W B Eerdmans Publishing 2009)

28 La figura llucana de les filles de Jerusalem va ser ampliada posteriorment amb la figura drsquoaquella que va eixugar el rostre de Jesuacutes la Verogravenica

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

507RCatT 412 (2016) 497-546

aquest sentit per criteri de dificultat es reafirma la historicitat de la figura del cirineu29

82 laquoPerquegrave carregueacutes la seva creuraquo (Mc 1521b)

Segons lrsquoEvangeli segons Marc lrsquoaccioacute dels soldats de requisar Simoacute cirineu va ser laquoperquegrave carregueacutes la seva creuraquo (i[na arh| ton stauron auvtou Mc 1521b) La mateixa frase es troba a lrsquoEvangeli segons Mateu (Mt 2732b) Lluc expli-cita aquesta accioacute laquoposaren sobre ell la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Joan en canvi drsquoacord amb la seva teologia resalta la fortalesa de Jesuacutes laquoportant-se ell mateix la creuraquo (βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρόν Jn 1917a)

Com indiquen les fonts antigues el condemnat a mort havia de portar ell mateix la creu fins al lloc del suplici30 Es tractava progravepiament de la travessa (patibulum) que havia de ser colmiddotlocada sobre el pal vertical que estava clavat a terra (stipes crucis) El condemnat havia de laquoportar la travessa (patibulum) pel mig de la ciutat per ser despreacutes fixada a la creuraquo (patibulum ferat per urbem deinde affigitur cruci)31 Drsquoaquesta manera laquoclavat a la travesa (pati-bulo) eacutes aixecat a la creuraquo (patibulo suffixus in crucem tollitur)32

Una vegada acceptada la historicitat de la figura de Simoacute cirineu el fet que ell hagi de portar la creu planteja diversos interrogants iquestPer quegrave va ser necessagraveria aquesta decisioacute dels soldats iquestEs trobava Jesuacutes sense forces Drsquoaltra banda iquestquina relacioacute teacute aquest gest amb les paraules de Jesuacutes laquoSi alguacute vol seguir darrere meu que es negui a ell mateix i prengui la seva creu i que em segueixiraquo (εἴ τις θέλει ὀπίσω μου ἀκολουθεῖν ἀπαρνησάσθω ἑαυτὸν καὶ ἀράτω τὸν σταυρὸν αὐτοῦ καὶ ἀκολουθείτω μοι Mc 834)33

29 En el segle II els gnogravestics basilidians deformaren el significat de la figura de Simoacute cirineu com testimonia Ireneu laquoI diuen que [Jesuacutes] no va patir la passioacute sinoacute que van requisar Simoacute de Cirene per a portar la creu i despreacutes per error o per ignoragravencia el van crucificar creient que era Jesuacutes ja que havia pres la seva figura I Jesuacutes per la seva banda assumiacute la figura de Simoacute i era allagrave mofant-se drsquoellsraquo (Adv Haer I 244)

30 ARTEMIDOR Oneirocritica II 56 laquoEl qui ha de ser clavat a la creu comenccedila per portar-laraquo Plu-tarc De sera numinis vindicta 9 laquoI tal com en els suplicis corporals cadascun dels malfactors porta la seva creuraquo (καὶ τῷ μὲν σώματι τῶνκολαζομένων ἕκαστος κακούργων ἐκφέρει τὸν αὑτοῦ σταυρόν) Drsquoaquiacute la figura drsquoIsaac portant la llenya pel sacrifici com imatge de Jesuacutes portant la creu cf Gegravenesi Rabbagrave 563(36c) Pessiqtagrave Rabbatiacute 312(143b)

31 Plaute Carbonaria fr 232 Fiacutermic Matern Mathesis 6315833 Cf Mt 1038 1624 Lc 923 1427

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

508 RCatT 412 (2016) 497-546

Sobre els primers interrogants escriu p ex un comentarista laquoHi ha un problema que els soldats han de superar per a complir la seva tasca sembla que Jesuacutes havia quedat tan debilitat pel seu maltractament que era incapaccedil de portar la seva creu mdasho meacutes aviat la travessa transversalmdash fins al lloc de lrsquoexecucioacute () per tant obliguen a portar-la a un foraster que passava per alliacute un jueu anomenat Simoacute de la ciutat nord-africana de Cireneraquo34 De la requisicioacute de Simoacute Cirineu per part dels soldats per a portar la creu de Jesuacutes sembla que cal deduir el fet que Jesuacutes no tenia forces per a portar-la

La frase i[na arh| ton stauron auvtou (Mc 1521b) conteacute un pronom auvtou amb un valor doble Drsquouna banda es refereix evidentment a la creu de Jesuacutes Simoacute ha de portar la creu de Jesuacutes Perograve drsquoaltra banda aquest pronom es pot referir tambeacute a ell mateix Hi ha com assenyalen Mateos minus Camacho una laquoambiguumlitat intencionadaraquo35 es refereix al mateix temps a Jesuacutes i a Simoacute Aixograve significa que la creu de Jesuacutes srsquoha convertit en la creu del deixeble Te-nint en compte que a lrsquoEvangeli segons Marc la referegravencia a Simoacute cirineu (Mc 1521) eacutes de primera redaccioacute i les paraules de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo (Mc 834) soacuten de segona redaccioacute es pot pensar que la imatge de Simoacute cirineu portant la creu de Jesuacutes eacutes lrsquoorigen de la imatge posterior del deixeble portant la seva creu seguint Jesuacutes La frase de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo no pot ser una frase anterior a la darrera Pasqua 36 srsquoha de tractar meacutes aviat drsquouna imatge nascuda en les primeres comunitats cristia-nes que trobagrave la seva referegravencia gragravefica en el fet histograveric que Simoacute Cirineu va portar la creu de Jesuacutes cap al Calvari37

34 MARKUS El evangelio seguacuten Marcos II 1209 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1090 escriu laquoLa teoriacutea de la extrema debilidad de Jesuacutes encuentra un relativo apoyo en la sorpresa que suscita la rapidez de su muerte una vez que es crucificado (Mc 1544 Jn 1933raquo

35 J MATEOS minus F CAMACHO El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Cograverdova El Almendro 1993-2008 III 675

36 Segons E BRANDENBURGER laquoStauros Kreuzigung Jesu und Kreuzestheologieraquo Wort und Dienst 10 (1969) 32-33 la frase de Jesuacutes teacute un origen postpasqual ja que no eacutes una frase jueva Per a molts en canvi la frase tindria el seu origen en Jesuacutes en una egravepoca en la qual la crucifixioacute era molt habitual S REINACH laquoSimon de Cyregraveneraquo en Cultes Mythes et Religions Pariacutes 1923 vol IV 183-184 ha considerat que lrsquoescena de Simoacute Cirineu no eacutes res meacutes que la dramatitzacioacute del loguion de Mc 834

37 Sobre alguns detalls de la crucifixioacute de Jesuacutes cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1124-1132 Sembla que els evangelistes parlen drsquouna creu amb el pal vertical sortint meacutes enllagrave de la tra-vessa horitzontal (crux immissa) cf Mt 2737 Lc 2338 Jn 1919 Sobre la seva alccedilada cf Mc 1536 Sobre la transfixioacute de les mans i els peus amb claus cf Lc 2439 Jn 20202527 El terme laquomansraquo (χεῖρες) srsquoha drsquoentendre aquiacute equivalent a laquobraccedilosraquo i meacutes exactament a laquocanells de la magraveraquo (ἀγκῶνες χειρός)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

509RCatT 412 (2016) 497-546

83 El Gogravelgota

Lrsquoarribada al lloc de lrsquoexecucioacute ve indicada amb el nom laquoel lloc del Gogravelgotaraquo (Mc 1522a) que la segona redaccioacute marcana explicita de la forma seguumlent laquoque significa Lloc de la Calaveraraquo (Mc 2522b) La doble designacioacute eacutes reco-llida per Mateu (Mt 2733) Lluc en canvi recull tan sols el nom grec laquoel lloc anomenat de la Calaveraraquo (Lc 2333) mentre Joan indica primer el nom grec i despreacutes lrsquohebreu laquoel lloc anomenat de la Calavera que srsquoanomena en hebreu Gogravelgotaraquo (Jn 1917b)38

El nom CalaveraCrani mdashque en la seva forma llatina calvaria ha originat la designacioacute Calvarimdash sembla srsquoha drsquoexplicar per tractar-se drsquoun monticle arrodonit39 La referegravencia al sepulcre drsquoAdam eacutes tradicioacute cristiana posterior40 La localitzacioacute de les restes del Calvari en la secular basiacutelica del Sant Sepulcre cal considerar-la com a molt probable41

84 El vi mirrat i el repartiment dels vestits

LrsquoEvangeli segons Marc teacute a continuacioacute del nom del Gogravelgota la referegravencia al fet que van donar a Jesuacutes vi mirrat que no en va prendre i el repartiment dels seus vestits tirant a sorts (Mc 1523-24 Mt 2734-35) Sobre el vi mirrat (ἐσμυρνισμένος οἶνος) mdasheacutes a dir vi aromatitzat amb mirramdash cal tenir en comp-te que era un acte humanitari donar al condemnat aquest mitjagrave palmiddotliatiu42 tal com testimonien diversos textos43 Era una forma de mitigar la sensibilitat del condemnat en aquells moments de suplici

No hi ha progravepiament referegravencia a cap salm en aquesta indicacioacute marcana Eacutes tan sols el text de Mateu que indica laquoli donaran a beure vinagre barrejat amb felraquo (ἔδωκαν αὐτῷ πιεῖν ὄξος μετὰ χολῆς μεμιγμένον Mt 2734) Drsquoaquesta manera el text mateagrave transforma el gest humanitari en una burla establint un paralmiddotlelisme amb el Salm 69(68)22 laquoI em donaren com a menjar fel i

38 Cf A PARROT El Goacutelgota y el Santo Sepulcro Barcelona 1963 (= Golgotha et Saint-Seacutepulcre Pariacutes 1955) BROWN La muerte del Mesiacuteas II 114-1118

39 Aixiacute el castellagrave laquocabezoraquo40 Cf Oriacutegenes Comm Matt 2733 Jeroni (Hom Matt 4) en canvi rebutja aquesta tradicioacute41 Cf F DIacuteEZ FERNAacuteNDEZ El Calvario y la Cueva de Adaacuten El resultado de las uacuteltimas excavaciones

en la Basiacutelica del Santo Sepulcro Estella Verbo Divino 200442 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1118-112343 Cf Pr 316-7 laquoDoneu a beure beguda (μέθην) als qui pateixen i vi als qui estan en lrsquoamargorraquo

Cf tambeacute el tractat del Talmud babilogravenic Ebel Rabbati 29 laquoAls condemnats () sersquols doacutena a beure vi que conteacute encens perquegrave no se sentin angoixatsraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

510 RCatT 412 (2016) 497-546

com a beguda en donaren a beure vinagreraquo (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος) La primera redaccioacute marcana amb la seva referegravencia al vi (οἶνος) mirrat mdashno pas al vinagre (ὄξος) del salm i del text mateagravemdash ha conservat el costum humanitari que com a tal es pot considerar histograveric La indicacioacute que Jesuacutes no en va prendre teacute el sentit de subratllar la seva dimensioacute de voluntarietat i de fortalesa i explica al mateix temps la raoacute per la qual lrsquoevangelista ha recollit aquest detall habitual44

El repartiment dels vestits (Mc 1524b) mdashpresent tambeacute en els altres evan-gelis (Mt 2735b Lc 2334b Jn 1923-24)mdash eacutes un afegit de la segona redac-cioacute marcana i al mateix una influegravencia del Salm 22(21)19 laquoEs repartiren els meus vestits entre ells i sobre la meva roba tiraren sortsraquo (διεμερίσαντο τὰ ἱμάτιά μου ἑαυτοῖς καὶ ἐπὶ τὸν ἱματισμόν μου ἔβαλον κλῆρον) Encara que es considereacutes un fet habitual per part dels soldats repartir-se els vestits dels condemats45 aixograve va eacutesser un fet que va estar mdashsi meacutes no posteriormentmdash expliacutecitament prohibit46 El repartiment dels vestits en el cas de Jesuacutes eacutes una influegravencia del Salm 22 que els evangelistes introdueixen donant-li diversos simbolismes47

44 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1122-1123 que no coneix les distincions redaccionals en Marc considera que la tradicioacute meacutes antiga parlava tan sols del vinagre abans de morir (Mc 1536 Jn 1929) i que hauria estat Marc qui hauria introduiumlt un duplicat mitjanccedilant el vi mir-rat establint un paralmiddotlelisme inclusiu entre el comenccedilament i el final de lrsquoescena Perograve aixograve no respecta lrsquoantiguitat de les diverses redaccions

45 Ho afirma sense meacutes V TAYLOR Evangelio seguacuten san Marcos Madrid Cristiandad 1980 715 Ho considera laquoprobableraquo J GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos 2 vol Salamanca Siacutegueme 1986 vol II 371 Ho matisa tambeacute amb un laquopor lo vistoraquo MARKUS El Evangelio seguacuten Mar-cos 1203

46 Cf Digestum Justiniani 48 20 6 laquoLa roba de quegrave un home pot ser desposseiumlt soacuten aquelles co-ses que ell va portar amb ell quan va ser posat a la presoacute i amb quegrave estagrave abillat quan es porta a terme el cagravestig com el seu mateix nom indica Per tant ni els botxins ni els seus assistents poden reclamar aquestes coses com a botiacute en el moment en quegrave srsquoexecuta el culpableraquo

47 Sobre el simbolisme del repartiment dels vestits a Marc escriuen MATEOS ndash CAMACHO El evan-gelio de Marcos III 688-689 laquoEn el Calvario esa ropa es la herencia del crucificado al repar-tir-la se reparte por tanto la fuerza de su Espiacuterituraquo La tuacutenica indivisa a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes interpretada per Cebriagrave de Cartago com a siacutembol de lrsquoEsgleacutesia indivisa (De catholicae ecclesiae unitate 7) En la mateixa liacutenia I DE LA POTTERIE laquoLa tunique lsquonon diviseacuteersquo de Jesuacutes symbole de lrsquouniteacute messainiqueraquo en W C WEINRICH (ed) The New Testament Age vol I 127-138 IacuteD laquoLa tunique sans couture symbole du Chirst gran precirctreraquo Bib 60 (1979) 255-269 De forma semblant J MATEOS ndash J BARRETTO El Evangelio de Juan Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Madrid Cristiandad 1979 811 presenten el mantell com a figura del regne i la tuacutenica com a siacutembol drsquounitat laquoLas cuatro partes en que dividen el manto alude a los cuatro puntos cardinales y significan la tierra entera () Al mismo tiempo la universalidad del reino no significa divisioacuten la tuacutenica quedaraacute intacta para sentildealar su unidadraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

511RCatT 412 (2016) 497-546

85 Lrsquohora tegravercia

El relat marcagrave teacute una triple indicacioacute cronologravegica laquoera lrsquohora tegraverciaraquo (Mc 15 25) laquoi arribada lrsquohora sexta vingueren les tenebres a la terra entera fins a lrsquohora nonaraquo (v 33b) laquoi a lrsquohora nonaraquo (v 34a) precedit tot amb la indicacioacute πρωΐ (laquode bon matiacuteraquo Mc 151) i seguit drsquoὀψία en la peticioacute del cadagravever (laquoel capvespreraquo Mc 1542)48 La indicacioacute de les tenebres des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora nona es troba recollida tambeacute a Mt 2745 i Lc 2344 Joan en canvi no recull aquestes tenebres de lrsquohora sexta sinoacute que situa precisament a lrsquohora sexta la presentacioacute que Pilat va fer de Jesuacutes als jueus indicant laquoHeus aquiacute el vostre reiraquo (Jn 1914b) El text eacutes el seguumlent laquoEra la preparacioacute de la Pasqua era com lrsquohora sextaraquo (Jn 1914a)

La cronologia joagravennica que situa la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari a lrsquohora sexta la mateixa hora en la qual eren sacrificats els anyells pasquals sembla excessivament depenent de la seva teologia La cronologia marcana per la seva banda que situa la crucifixioacute a lrsquohora tegravercia a lrsquohora sexta les tenebres i a lrsquohora nona la mort de Jesuacutes mdashdins del marc del πρωΐ i lrsquoὀψίαmdash mostra clarament un esquematisme narratiu que podria dependre de les hores de pregagraveria de les comunitats cristianes

El fet que el costum romagrave fos comenccedilar lrsquoactivitat judicial a primera hora49 fa pensar que aixiacute va ser en el cas del judici contra Jesuacutes tal com presupossa la narracioacute marcana La crucifixioacute i mort de Jesuacutes srsquohan de situar a continua-cioacute tenint en compte que la seva sepultura va ser abans que acabeacutes el dia de la Preparacioacute En aquest sentit la cronologia sinograveptica eacutes meacutes adequada tot i que histogravericament no es pugui precisar meacutes50 El text de Marc depegraven drsquouna cro-nologia narrativa mentre el text de Joan ho eacutes drsquouna cronologia teologravegica La coincidegravencia de Marc Mateu i Lluc en la referegravencia a lrsquohora sexta i lrsquohora nona fa pensar que aquestes indicacions tenen tambeacute un sentit teologravegic determinat

El text de Marc eacutes segons el Cogravedex de Beza laquoEra lrsquohora tegravercia i el custo-diaven (evfulasson auvton)raquo (Mc 1525) La tradicioacute alexandrina teacute laquoEra lrsquohora tegravercia i el crucificaren (ἐσταύρωσαν αὐτόν)raquo La reminiscegravencia del text del

48 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1139-114249 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 n 24 cita com a testimonis Segraveneca De ira II 7 3 (prima

luce) Macrobi Saturnalia I 3 (post exortum solem) Suetoni Vespasiagrave 21 Marcial VIII 673 Plini el Jove Ep III 5 9-11 VI 16 4-6

50 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 laquoLa sesioacuten del tribunal presidida por Pilato tuvo lugar por la mantildeana temprano no soacutelo a causa de la precisioacuten de Mc 151 sino tambieacuten por-que eso corresponde al uso romano donde la vida puacuteblica comenzaba al despuntar el diacutea En cuanto a precisar la hora de la crucifixioacuten la indicaciones que nos suministran los evangelios no autorizan en este punto a ninguna conclusioacuten ciertaraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

512 RCatT 412 (2016) 497-546

Cogravedex de Beza es troba en el verset mateagrave laquoI asseguts el vigilaven alliacute (ἐτήρουν αὐτὸν ἐκει)raquo (Mt 2736) La introduccioacute alexandrina del verb crucifi-car eacutes una repeticioacute dels vv 24a i 27

Mateu no ha conservat la referegravencia a lrsquohora tegravercia perograve siacute la referegravencia a la vigilagravencia dels soldats vora la creu Lluc en canvi no ha recollit cap drsquoaquestes referegravencies marcanes La primera redaccioacute marcana mdashtal com lrsquohe reconstruiumldamdash no contenia de forma expliacutecita lrsquoexpressioacute de la crucifixioacute de Jesuacutes en forma verbal En la seva austeritat narrativa es limita a la indicacioacute final de lrsquoepisodi anterior laquoI el van treure a crucificarraquo (kai evxagousin auvton i[na staurwsousin Mc 1520b)

86 El tiacutetol de la creu

El tiacutetol de la creu estagrave recollit en els quatre evangelis amb petites variants laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mc 1526)51 laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν Ἰησοῦς ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mt 2737) laquoEl rei dels jueus eacutes aquestraquo (ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων οὗτός ἐστιν Lc 2338)52 i laquoJesuacutes Natzoreu el rei dels jueusraquo (Ιησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Jn 1919)53

LrsquoEvangeli segons Joan afegeix tres indicacions 1) El tiacutetol va ser llegit per molts jueus perquegrave laquoel lloc era prop de la ciutatraquo (Jn 1920a) 2) Estava escrit en hebreu en grec i en llatiacute54 (Jn 1920b) 3) Els grans sacerdots van dir a Pilat laquoNo escriguis ldquoEl rei dels jueusrdquo sinoacute ldquoAquest va dir Soacutec el rei dels jueusrdquo perograve Pilat va respondre ldquoEl que he escrit escrit estagraverdquo (ὃ γέγραφα γέγραφα)raquo (Jn 1921-22) Evidentment aquestes ampliacions joagravenniques soacuten detalls de significat teologravegic i de proclamacioacute universalista malgrat sigui his-tograveric que el lloc de la crucifixioacute fos a prop de la ciutat55

51 La tradicioacute alexandrina teacute la forma breu laquoEl rei dels jueusraquo52 Altres lliccedilons laquoEl rei dels jueus aquestraquo (P75 Sin B L) laquoEl rei dels jueusraquo (C) laquoAquest eacutes el

rei dels jueusraquo (A K M U G D Q L P Y f13 2 157) laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (N Q f13 3 28)

53 El text del Cogravedex de Beza en aquest passatge no sersquons ha conservat Del text joagravennic en llatiacute ve el tiacutetol tradicional Iesus Nazarenus rex iudeorum (INRI) Sobre el significat del terme Nat-zoreu cf R PUIGDOLLERS laquoEl significat dels termes lsquoNatzaregraversquo lsquoNatzoreursquo i Natzoregraversquo en el Nou Testament segons el Cogravedex Bezaraquo ButABC nuacutem 108 maig 2011 23-32 Sobre el tiacutetol de la creu cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1144-1151 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 145-147

54 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoordre hebreu llatiacute i grec55 Sobre la reliacutequia medieval conservada a la Basiacutelica de la Santa Croce de Roma cf M-L RI-

GATO Il Titolo della Croce di Gesugrave Confronto tra i Vangeli e la Tavoletta - Reliquia della Basilica Eleniana a Roma Roma Pontificia Universitagrave Gregoriana 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

505RCatT 412 (2016) 497-546

b) Afegeix expliacutecitament el lliurament burlesc del ceptre reial laquo(posant-li) una canya a la magrave dretaraquo (Mt 2729b) c) Abans de la salutacioacute indica el gest de reveregravencia laquoagenollant-se davant drsquoellraquo (Mt 2729c) d) El gest marcagrave dels cops al cap amb una canya en tant que signe de rebuig eacutes colmiddotlocat a la fi de lrsquoescena despreacutes de les escopinades (Mt 2730)

Lluc trasllada aquesta burla de la reialesa de Jesuacutes al moment de la pre-sentacioacute davant drsquoHerodes Antipes amb la indicacioacute genegraverica laquoburlant-seraquo (ἐμπαίξας) i la colmiddotlocacioacute drsquouna laquoroba esplegravendidaraquo (ἐσθῆτα λαμπράν Lc 2311) Joan manteacute els elements fonamentals de la farsa a) Corona drsquoespines b) Man-tell de porpra (ἱμάτιον πορφυροῦν (Jn 191) c) Salutacioacute laquoSalve rei dels jueusraquo i d) Gest drsquoacollida laquoi li donaven bufetadesraquo (καὶ ἐδίδουν αὐτῷ ῥαπίσματα Jn 193) El text joagravennic que situa les burles dels soldats tot just despreacutes dels assots mostra una evocacioacute drsquoIs 506 laquoVaig donar la meva esquena als assots i les meves galtes a les bufetadesraquo (τὸν νῶτόν μου δέδωκα εἰς μάστιγας τὰς δὲ σιαγόνας μου εἰς ῥαπίσματα)

Des del punt de vista histograveric eacutes ben possible malauradament que allagrave on hi hagi un grup de soldats amb un condemnat a mort del poble sotmegraves aquest sigui maltractat i subjecte de diverses burles Meacutes encara respecte al tipus de burles quan es tracta drsquoun acusat de prentendre ser reconegut com a rei En el cas de la narracioacute primitiva evangegravelica aquestes burles agafen possiblement una nova connotacioacute si es teacute en compte que a lrsquoestiu de lrsquoany 38 mdashtal com ens testimonia Filoacutemdash26 quan Herodes Agripa va passar per Alexan-dria vestit ostentosament i amb el tiacutetol de rei de Judea alguns van fer una parogravedia burlesca vestint un rodamoacuten anomenat Carabagraves que sempre anava nu amb una fulla de papir al cap com si fos una diadema (διάδημα) amb una catifa com si fos una clagravemide (χλαμύς) i un troccedil de tronc de papir com si fos un ceptre (σκῆπτρον) i despreacutes se li van anar apropant per saludar-lo dema-nar justiacutecia o presentar-li demandes i ressonagrave el crit Maren (Μάριν) mdashlaquosenyor nostreraquomdash que era el tiacutetol que es donava als sobirans a Siacuteria

Si el redactor del Relat primitiu de la Passioacute mdashescrit segurament en temps o tot just despreacutes del regnat drsquoHerodes Agripa I (41-44)mdash tenia present aquest record burlesc eacutes fagravecil que la narracioacute de la farsa realitzada amb Jesuacutes pels soldats romans vulgui evocar al mateix temps la vanitat del poder terrenal drsquoaquells que es consideren sobirans dels pobles

26 Flacc 36-39

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

506 RCatT 412 (2016) 497-546

8 LA CRUCIFIXIOacute

81 La figura de Simoacute de Cirene

LrsquoEvangeli segons Marc en el camiacute cap a la creu fa referegravencia a la requisicioacute drsquoun que passava perquegrave porteacutes la creu de Jesuacutes Indica el seu nom Simoacute cirineu (Σίμων Κυρηναῖον) eacutes a dir procedent de Cirene a la Diagravespora al nord drsquoAgravefrica I indica tambeacute unes dades molt concretes laquoel pare drsquoAlexandre i Rufusraquo dades que sembla que srsquohan drsquointerpretar com a indicacions histograveri-ques drsquounes persones conegudes per la comunitat de Marc27

La referegravencia a Simoacute cirineu es troba recollida tambeacute a Mateu 2732 i Lc 2326-32 perograve no aixiacute la referegravencia als seus fills LrsquoEvangeli segons Joan no recull aquesta ajuda de Simoacute en portar la creu drsquoacord amb la teologia joagravennica que subratlla la dimensioacute sobrehumana de Jesuacutes laquoi portant-se ell mateix la creu sortiacute (καὶ βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρὸν ἐξῆλθεν)raquo (Jn 1917)

Lluc explicita la dada sobre Simoacute cirineu com a figura de seguiment de Jesuacutes laquoli carregaren la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Aquest tema del seguiment es troba ampliat extensament amb la referegravencia a les filles de Jerusalem que el seguien plorant (Lc 2327-31)28 Per a completar la trilogia drsquoacompanyament de Jesuacutes Lluc avanccedila a aquiacute la referegravencia als dos malfactors que eren con-duiumlts amb Jesuacutes per a ser executats (Lc 2332)

La introduccioacute de la figura de Simoacute cirineu malgrat pugui suposar un model de seguiment no fa sinoacute resaltar la dimensioacute de flebesa de Jesuacutes En

27 Alguns comentaristes han volgut veure una referegravencia a aquest Rufus en les indicacions de Rm 1613 laquoSaludeu Rufus lrsquoelegit del Senyor i la mare seva i mevaraquo un text que podria ser de la carta originagraveria de Pau als romans o beacute meacutes aviat pertanyent a un bitllet de Pau dirigit a la comunitat drsquoEfes A partir drsquoaquesta suposada identificacioacute alguns han considerat que a lrsquoegravepoca drsquoaquesta carta Simoacute ja hauria mort i tambeacute el seu fill Alexandre mentre Rufus es trobaria juntament amb la mare viacutedua Sobre lrsquoossari drsquoAlexandre fill de Simoacute amb la possible indicacioacute laquocirineuraquo cf N AVIGAD laquoA Depository of Inscribed Ossuaries in the Kidron Valleyraquo IEJ 12 (1962) 1-12 T POWERS laquoTreasures in the Storeroom Family Tomb of Simon of Cyre-neraquo BARev 294 (2003) 46-51 IacuteD laquoA Second Look at the lsquoAlexander Son of Simonrsquo Ossuary Did It Hold Father and Sonraquo [en liacutenia] Biblical Archaeological Society lthttpsisraelpales-tineguidefileswordpresscom201006alexander-simon-ossuary-a-second-look-from-barpdfgt 2-IX-2006 C A EVANS laquoCaifaacutes Pilato y Simoacuten de Cirene de nuevo a la luz valoracioacuten de las pruebas literarias y arqueoloacutegicasraquo en J H CHARLESWORTH (ed) Jesuacutes y la arqueologiacutea Estella Verbo Divino 2009 430-433 (= Jesus and Archaeology Grand Rapids W B Eerdmans Publishing 2009)

28 La figura llucana de les filles de Jerusalem va ser ampliada posteriorment amb la figura drsquoaquella que va eixugar el rostre de Jesuacutes la Verogravenica

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

507RCatT 412 (2016) 497-546

aquest sentit per criteri de dificultat es reafirma la historicitat de la figura del cirineu29

82 laquoPerquegrave carregueacutes la seva creuraquo (Mc 1521b)

Segons lrsquoEvangeli segons Marc lrsquoaccioacute dels soldats de requisar Simoacute cirineu va ser laquoperquegrave carregueacutes la seva creuraquo (i[na arh| ton stauron auvtou Mc 1521b) La mateixa frase es troba a lrsquoEvangeli segons Mateu (Mt 2732b) Lluc expli-cita aquesta accioacute laquoposaren sobre ell la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Joan en canvi drsquoacord amb la seva teologia resalta la fortalesa de Jesuacutes laquoportant-se ell mateix la creuraquo (βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρόν Jn 1917a)

Com indiquen les fonts antigues el condemnat a mort havia de portar ell mateix la creu fins al lloc del suplici30 Es tractava progravepiament de la travessa (patibulum) que havia de ser colmiddotlocada sobre el pal vertical que estava clavat a terra (stipes crucis) El condemnat havia de laquoportar la travessa (patibulum) pel mig de la ciutat per ser despreacutes fixada a la creuraquo (patibulum ferat per urbem deinde affigitur cruci)31 Drsquoaquesta manera laquoclavat a la travesa (pati-bulo) eacutes aixecat a la creuraquo (patibulo suffixus in crucem tollitur)32

Una vegada acceptada la historicitat de la figura de Simoacute cirineu el fet que ell hagi de portar la creu planteja diversos interrogants iquestPer quegrave va ser necessagraveria aquesta decisioacute dels soldats iquestEs trobava Jesuacutes sense forces Drsquoaltra banda iquestquina relacioacute teacute aquest gest amb les paraules de Jesuacutes laquoSi alguacute vol seguir darrere meu que es negui a ell mateix i prengui la seva creu i que em segueixiraquo (εἴ τις θέλει ὀπίσω μου ἀκολουθεῖν ἀπαρνησάσθω ἑαυτὸν καὶ ἀράτω τὸν σταυρὸν αὐτοῦ καὶ ἀκολουθείτω μοι Mc 834)33

29 En el segle II els gnogravestics basilidians deformaren el significat de la figura de Simoacute cirineu com testimonia Ireneu laquoI diuen que [Jesuacutes] no va patir la passioacute sinoacute que van requisar Simoacute de Cirene per a portar la creu i despreacutes per error o per ignoragravencia el van crucificar creient que era Jesuacutes ja que havia pres la seva figura I Jesuacutes per la seva banda assumiacute la figura de Simoacute i era allagrave mofant-se drsquoellsraquo (Adv Haer I 244)

30 ARTEMIDOR Oneirocritica II 56 laquoEl qui ha de ser clavat a la creu comenccedila per portar-laraquo Plu-tarc De sera numinis vindicta 9 laquoI tal com en els suplicis corporals cadascun dels malfactors porta la seva creuraquo (καὶ τῷ μὲν σώματι τῶνκολαζομένων ἕκαστος κακούργων ἐκφέρει τὸν αὑτοῦ σταυρόν) Drsquoaquiacute la figura drsquoIsaac portant la llenya pel sacrifici com imatge de Jesuacutes portant la creu cf Gegravenesi Rabbagrave 563(36c) Pessiqtagrave Rabbatiacute 312(143b)

31 Plaute Carbonaria fr 232 Fiacutermic Matern Mathesis 6315833 Cf Mt 1038 1624 Lc 923 1427

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

508 RCatT 412 (2016) 497-546

Sobre els primers interrogants escriu p ex un comentarista laquoHi ha un problema que els soldats han de superar per a complir la seva tasca sembla que Jesuacutes havia quedat tan debilitat pel seu maltractament que era incapaccedil de portar la seva creu mdasho meacutes aviat la travessa transversalmdash fins al lloc de lrsquoexecucioacute () per tant obliguen a portar-la a un foraster que passava per alliacute un jueu anomenat Simoacute de la ciutat nord-africana de Cireneraquo34 De la requisicioacute de Simoacute Cirineu per part dels soldats per a portar la creu de Jesuacutes sembla que cal deduir el fet que Jesuacutes no tenia forces per a portar-la

La frase i[na arh| ton stauron auvtou (Mc 1521b) conteacute un pronom auvtou amb un valor doble Drsquouna banda es refereix evidentment a la creu de Jesuacutes Simoacute ha de portar la creu de Jesuacutes Perograve drsquoaltra banda aquest pronom es pot referir tambeacute a ell mateix Hi ha com assenyalen Mateos minus Camacho una laquoambiguumlitat intencionadaraquo35 es refereix al mateix temps a Jesuacutes i a Simoacute Aixograve significa que la creu de Jesuacutes srsquoha convertit en la creu del deixeble Te-nint en compte que a lrsquoEvangeli segons Marc la referegravencia a Simoacute cirineu (Mc 1521) eacutes de primera redaccioacute i les paraules de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo (Mc 834) soacuten de segona redaccioacute es pot pensar que la imatge de Simoacute cirineu portant la creu de Jesuacutes eacutes lrsquoorigen de la imatge posterior del deixeble portant la seva creu seguint Jesuacutes La frase de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo no pot ser una frase anterior a la darrera Pasqua 36 srsquoha de tractar meacutes aviat drsquouna imatge nascuda en les primeres comunitats cristia-nes que trobagrave la seva referegravencia gragravefica en el fet histograveric que Simoacute Cirineu va portar la creu de Jesuacutes cap al Calvari37

34 MARKUS El evangelio seguacuten Marcos II 1209 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1090 escriu laquoLa teoriacutea de la extrema debilidad de Jesuacutes encuentra un relativo apoyo en la sorpresa que suscita la rapidez de su muerte una vez que es crucificado (Mc 1544 Jn 1933raquo

35 J MATEOS minus F CAMACHO El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Cograverdova El Almendro 1993-2008 III 675

36 Segons E BRANDENBURGER laquoStauros Kreuzigung Jesu und Kreuzestheologieraquo Wort und Dienst 10 (1969) 32-33 la frase de Jesuacutes teacute un origen postpasqual ja que no eacutes una frase jueva Per a molts en canvi la frase tindria el seu origen en Jesuacutes en una egravepoca en la qual la crucifixioacute era molt habitual S REINACH laquoSimon de Cyregraveneraquo en Cultes Mythes et Religions Pariacutes 1923 vol IV 183-184 ha considerat que lrsquoescena de Simoacute Cirineu no eacutes res meacutes que la dramatitzacioacute del loguion de Mc 834

37 Sobre alguns detalls de la crucifixioacute de Jesuacutes cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1124-1132 Sembla que els evangelistes parlen drsquouna creu amb el pal vertical sortint meacutes enllagrave de la tra-vessa horitzontal (crux immissa) cf Mt 2737 Lc 2338 Jn 1919 Sobre la seva alccedilada cf Mc 1536 Sobre la transfixioacute de les mans i els peus amb claus cf Lc 2439 Jn 20202527 El terme laquomansraquo (χεῖρες) srsquoha drsquoentendre aquiacute equivalent a laquobraccedilosraquo i meacutes exactament a laquocanells de la magraveraquo (ἀγκῶνες χειρός)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

509RCatT 412 (2016) 497-546

83 El Gogravelgota

Lrsquoarribada al lloc de lrsquoexecucioacute ve indicada amb el nom laquoel lloc del Gogravelgotaraquo (Mc 1522a) que la segona redaccioacute marcana explicita de la forma seguumlent laquoque significa Lloc de la Calaveraraquo (Mc 2522b) La doble designacioacute eacutes reco-llida per Mateu (Mt 2733) Lluc en canvi recull tan sols el nom grec laquoel lloc anomenat de la Calaveraraquo (Lc 2333) mentre Joan indica primer el nom grec i despreacutes lrsquohebreu laquoel lloc anomenat de la Calavera que srsquoanomena en hebreu Gogravelgotaraquo (Jn 1917b)38

El nom CalaveraCrani mdashque en la seva forma llatina calvaria ha originat la designacioacute Calvarimdash sembla srsquoha drsquoexplicar per tractar-se drsquoun monticle arrodonit39 La referegravencia al sepulcre drsquoAdam eacutes tradicioacute cristiana posterior40 La localitzacioacute de les restes del Calvari en la secular basiacutelica del Sant Sepulcre cal considerar-la com a molt probable41

84 El vi mirrat i el repartiment dels vestits

LrsquoEvangeli segons Marc teacute a continuacioacute del nom del Gogravelgota la referegravencia al fet que van donar a Jesuacutes vi mirrat que no en va prendre i el repartiment dels seus vestits tirant a sorts (Mc 1523-24 Mt 2734-35) Sobre el vi mirrat (ἐσμυρνισμένος οἶνος) mdasheacutes a dir vi aromatitzat amb mirramdash cal tenir en comp-te que era un acte humanitari donar al condemnat aquest mitjagrave palmiddotliatiu42 tal com testimonien diversos textos43 Era una forma de mitigar la sensibilitat del condemnat en aquells moments de suplici

No hi ha progravepiament referegravencia a cap salm en aquesta indicacioacute marcana Eacutes tan sols el text de Mateu que indica laquoli donaran a beure vinagre barrejat amb felraquo (ἔδωκαν αὐτῷ πιεῖν ὄξος μετὰ χολῆς μεμιγμένον Mt 2734) Drsquoaquesta manera el text mateagrave transforma el gest humanitari en una burla establint un paralmiddotlelisme amb el Salm 69(68)22 laquoI em donaren com a menjar fel i

38 Cf A PARROT El Goacutelgota y el Santo Sepulcro Barcelona 1963 (= Golgotha et Saint-Seacutepulcre Pariacutes 1955) BROWN La muerte del Mesiacuteas II 114-1118

39 Aixiacute el castellagrave laquocabezoraquo40 Cf Oriacutegenes Comm Matt 2733 Jeroni (Hom Matt 4) en canvi rebutja aquesta tradicioacute41 Cf F DIacuteEZ FERNAacuteNDEZ El Calvario y la Cueva de Adaacuten El resultado de las uacuteltimas excavaciones

en la Basiacutelica del Santo Sepulcro Estella Verbo Divino 200442 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1118-112343 Cf Pr 316-7 laquoDoneu a beure beguda (μέθην) als qui pateixen i vi als qui estan en lrsquoamargorraquo

Cf tambeacute el tractat del Talmud babilogravenic Ebel Rabbati 29 laquoAls condemnats () sersquols doacutena a beure vi que conteacute encens perquegrave no se sentin angoixatsraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

510 RCatT 412 (2016) 497-546

com a beguda en donaren a beure vinagreraquo (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος) La primera redaccioacute marcana amb la seva referegravencia al vi (οἶνος) mirrat mdashno pas al vinagre (ὄξος) del salm i del text mateagravemdash ha conservat el costum humanitari que com a tal es pot considerar histograveric La indicacioacute que Jesuacutes no en va prendre teacute el sentit de subratllar la seva dimensioacute de voluntarietat i de fortalesa i explica al mateix temps la raoacute per la qual lrsquoevangelista ha recollit aquest detall habitual44

El repartiment dels vestits (Mc 1524b) mdashpresent tambeacute en els altres evan-gelis (Mt 2735b Lc 2334b Jn 1923-24)mdash eacutes un afegit de la segona redac-cioacute marcana i al mateix una influegravencia del Salm 22(21)19 laquoEs repartiren els meus vestits entre ells i sobre la meva roba tiraren sortsraquo (διεμερίσαντο τὰ ἱμάτιά μου ἑαυτοῖς καὶ ἐπὶ τὸν ἱματισμόν μου ἔβαλον κλῆρον) Encara que es considereacutes un fet habitual per part dels soldats repartir-se els vestits dels condemats45 aixograve va eacutesser un fet que va estar mdashsi meacutes no posteriormentmdash expliacutecitament prohibit46 El repartiment dels vestits en el cas de Jesuacutes eacutes una influegravencia del Salm 22 que els evangelistes introdueixen donant-li diversos simbolismes47

44 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1122-1123 que no coneix les distincions redaccionals en Marc considera que la tradicioacute meacutes antiga parlava tan sols del vinagre abans de morir (Mc 1536 Jn 1929) i que hauria estat Marc qui hauria introduiumlt un duplicat mitjanccedilant el vi mir-rat establint un paralmiddotlelisme inclusiu entre el comenccedilament i el final de lrsquoescena Perograve aixograve no respecta lrsquoantiguitat de les diverses redaccions

45 Ho afirma sense meacutes V TAYLOR Evangelio seguacuten san Marcos Madrid Cristiandad 1980 715 Ho considera laquoprobableraquo J GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos 2 vol Salamanca Siacutegueme 1986 vol II 371 Ho matisa tambeacute amb un laquopor lo vistoraquo MARKUS El Evangelio seguacuten Mar-cos 1203

46 Cf Digestum Justiniani 48 20 6 laquoLa roba de quegrave un home pot ser desposseiumlt soacuten aquelles co-ses que ell va portar amb ell quan va ser posat a la presoacute i amb quegrave estagrave abillat quan es porta a terme el cagravestig com el seu mateix nom indica Per tant ni els botxins ni els seus assistents poden reclamar aquestes coses com a botiacute en el moment en quegrave srsquoexecuta el culpableraquo

47 Sobre el simbolisme del repartiment dels vestits a Marc escriuen MATEOS ndash CAMACHO El evan-gelio de Marcos III 688-689 laquoEn el Calvario esa ropa es la herencia del crucificado al repar-tir-la se reparte por tanto la fuerza de su Espiacuterituraquo La tuacutenica indivisa a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes interpretada per Cebriagrave de Cartago com a siacutembol de lrsquoEsgleacutesia indivisa (De catholicae ecclesiae unitate 7) En la mateixa liacutenia I DE LA POTTERIE laquoLa tunique lsquonon diviseacuteersquo de Jesuacutes symbole de lrsquouniteacute messainiqueraquo en W C WEINRICH (ed) The New Testament Age vol I 127-138 IacuteD laquoLa tunique sans couture symbole du Chirst gran precirctreraquo Bib 60 (1979) 255-269 De forma semblant J MATEOS ndash J BARRETTO El Evangelio de Juan Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Madrid Cristiandad 1979 811 presenten el mantell com a figura del regne i la tuacutenica com a siacutembol drsquounitat laquoLas cuatro partes en que dividen el manto alude a los cuatro puntos cardinales y significan la tierra entera () Al mismo tiempo la universalidad del reino no significa divisioacuten la tuacutenica quedaraacute intacta para sentildealar su unidadraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

511RCatT 412 (2016) 497-546

85 Lrsquohora tegravercia

El relat marcagrave teacute una triple indicacioacute cronologravegica laquoera lrsquohora tegraverciaraquo (Mc 15 25) laquoi arribada lrsquohora sexta vingueren les tenebres a la terra entera fins a lrsquohora nonaraquo (v 33b) laquoi a lrsquohora nonaraquo (v 34a) precedit tot amb la indicacioacute πρωΐ (laquode bon matiacuteraquo Mc 151) i seguit drsquoὀψία en la peticioacute del cadagravever (laquoel capvespreraquo Mc 1542)48 La indicacioacute de les tenebres des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora nona es troba recollida tambeacute a Mt 2745 i Lc 2344 Joan en canvi no recull aquestes tenebres de lrsquohora sexta sinoacute que situa precisament a lrsquohora sexta la presentacioacute que Pilat va fer de Jesuacutes als jueus indicant laquoHeus aquiacute el vostre reiraquo (Jn 1914b) El text eacutes el seguumlent laquoEra la preparacioacute de la Pasqua era com lrsquohora sextaraquo (Jn 1914a)

La cronologia joagravennica que situa la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari a lrsquohora sexta la mateixa hora en la qual eren sacrificats els anyells pasquals sembla excessivament depenent de la seva teologia La cronologia marcana per la seva banda que situa la crucifixioacute a lrsquohora tegravercia a lrsquohora sexta les tenebres i a lrsquohora nona la mort de Jesuacutes mdashdins del marc del πρωΐ i lrsquoὀψίαmdash mostra clarament un esquematisme narratiu que podria dependre de les hores de pregagraveria de les comunitats cristianes

El fet que el costum romagrave fos comenccedilar lrsquoactivitat judicial a primera hora49 fa pensar que aixiacute va ser en el cas del judici contra Jesuacutes tal com presupossa la narracioacute marcana La crucifixioacute i mort de Jesuacutes srsquohan de situar a continua-cioacute tenint en compte que la seva sepultura va ser abans que acabeacutes el dia de la Preparacioacute En aquest sentit la cronologia sinograveptica eacutes meacutes adequada tot i que histogravericament no es pugui precisar meacutes50 El text de Marc depegraven drsquouna cro-nologia narrativa mentre el text de Joan ho eacutes drsquouna cronologia teologravegica La coincidegravencia de Marc Mateu i Lluc en la referegravencia a lrsquohora sexta i lrsquohora nona fa pensar que aquestes indicacions tenen tambeacute un sentit teologravegic determinat

El text de Marc eacutes segons el Cogravedex de Beza laquoEra lrsquohora tegravercia i el custo-diaven (evfulasson auvton)raquo (Mc 1525) La tradicioacute alexandrina teacute laquoEra lrsquohora tegravercia i el crucificaren (ἐσταύρωσαν αὐτόν)raquo La reminiscegravencia del text del

48 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1139-114249 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 n 24 cita com a testimonis Segraveneca De ira II 7 3 (prima

luce) Macrobi Saturnalia I 3 (post exortum solem) Suetoni Vespasiagrave 21 Marcial VIII 673 Plini el Jove Ep III 5 9-11 VI 16 4-6

50 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 laquoLa sesioacuten del tribunal presidida por Pilato tuvo lugar por la mantildeana temprano no soacutelo a causa de la precisioacuten de Mc 151 sino tambieacuten por-que eso corresponde al uso romano donde la vida puacuteblica comenzaba al despuntar el diacutea En cuanto a precisar la hora de la crucifixioacuten la indicaciones que nos suministran los evangelios no autorizan en este punto a ninguna conclusioacuten ciertaraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

512 RCatT 412 (2016) 497-546

Cogravedex de Beza es troba en el verset mateagrave laquoI asseguts el vigilaven alliacute (ἐτήρουν αὐτὸν ἐκει)raquo (Mt 2736) La introduccioacute alexandrina del verb crucifi-car eacutes una repeticioacute dels vv 24a i 27

Mateu no ha conservat la referegravencia a lrsquohora tegravercia perograve siacute la referegravencia a la vigilagravencia dels soldats vora la creu Lluc en canvi no ha recollit cap drsquoaquestes referegravencies marcanes La primera redaccioacute marcana mdashtal com lrsquohe reconstruiumldamdash no contenia de forma expliacutecita lrsquoexpressioacute de la crucifixioacute de Jesuacutes en forma verbal En la seva austeritat narrativa es limita a la indicacioacute final de lrsquoepisodi anterior laquoI el van treure a crucificarraquo (kai evxagousin auvton i[na staurwsousin Mc 1520b)

86 El tiacutetol de la creu

El tiacutetol de la creu estagrave recollit en els quatre evangelis amb petites variants laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mc 1526)51 laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν Ἰησοῦς ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mt 2737) laquoEl rei dels jueus eacutes aquestraquo (ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων οὗτός ἐστιν Lc 2338)52 i laquoJesuacutes Natzoreu el rei dels jueusraquo (Ιησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Jn 1919)53

LrsquoEvangeli segons Joan afegeix tres indicacions 1) El tiacutetol va ser llegit per molts jueus perquegrave laquoel lloc era prop de la ciutatraquo (Jn 1920a) 2) Estava escrit en hebreu en grec i en llatiacute54 (Jn 1920b) 3) Els grans sacerdots van dir a Pilat laquoNo escriguis ldquoEl rei dels jueusrdquo sinoacute ldquoAquest va dir Soacutec el rei dels jueusrdquo perograve Pilat va respondre ldquoEl que he escrit escrit estagraverdquo (ὃ γέγραφα γέγραφα)raquo (Jn 1921-22) Evidentment aquestes ampliacions joagravenniques soacuten detalls de significat teologravegic i de proclamacioacute universalista malgrat sigui his-tograveric que el lloc de la crucifixioacute fos a prop de la ciutat55

51 La tradicioacute alexandrina teacute la forma breu laquoEl rei dels jueusraquo52 Altres lliccedilons laquoEl rei dels jueus aquestraquo (P75 Sin B L) laquoEl rei dels jueusraquo (C) laquoAquest eacutes el

rei dels jueusraquo (A K M U G D Q L P Y f13 2 157) laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (N Q f13 3 28)

53 El text del Cogravedex de Beza en aquest passatge no sersquons ha conservat Del text joagravennic en llatiacute ve el tiacutetol tradicional Iesus Nazarenus rex iudeorum (INRI) Sobre el significat del terme Nat-zoreu cf R PUIGDOLLERS laquoEl significat dels termes lsquoNatzaregraversquo lsquoNatzoreursquo i Natzoregraversquo en el Nou Testament segons el Cogravedex Bezaraquo ButABC nuacutem 108 maig 2011 23-32 Sobre el tiacutetol de la creu cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1144-1151 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 145-147

54 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoordre hebreu llatiacute i grec55 Sobre la reliacutequia medieval conservada a la Basiacutelica de la Santa Croce de Roma cf M-L RI-

GATO Il Titolo della Croce di Gesugrave Confronto tra i Vangeli e la Tavoletta - Reliquia della Basilica Eleniana a Roma Roma Pontificia Universitagrave Gregoriana 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

506 RCatT 412 (2016) 497-546

8 LA CRUCIFIXIOacute

81 La figura de Simoacute de Cirene

LrsquoEvangeli segons Marc en el camiacute cap a la creu fa referegravencia a la requisicioacute drsquoun que passava perquegrave porteacutes la creu de Jesuacutes Indica el seu nom Simoacute cirineu (Σίμων Κυρηναῖον) eacutes a dir procedent de Cirene a la Diagravespora al nord drsquoAgravefrica I indica tambeacute unes dades molt concretes laquoel pare drsquoAlexandre i Rufusraquo dades que sembla que srsquohan drsquointerpretar com a indicacions histograveri-ques drsquounes persones conegudes per la comunitat de Marc27

La referegravencia a Simoacute cirineu es troba recollida tambeacute a Mateu 2732 i Lc 2326-32 perograve no aixiacute la referegravencia als seus fills LrsquoEvangeli segons Joan no recull aquesta ajuda de Simoacute en portar la creu drsquoacord amb la teologia joagravennica que subratlla la dimensioacute sobrehumana de Jesuacutes laquoi portant-se ell mateix la creu sortiacute (καὶ βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρὸν ἐξῆλθεν)raquo (Jn 1917)

Lluc explicita la dada sobre Simoacute cirineu com a figura de seguiment de Jesuacutes laquoli carregaren la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Aquest tema del seguiment es troba ampliat extensament amb la referegravencia a les filles de Jerusalem que el seguien plorant (Lc 2327-31)28 Per a completar la trilogia drsquoacompanyament de Jesuacutes Lluc avanccedila a aquiacute la referegravencia als dos malfactors que eren con-duiumlts amb Jesuacutes per a ser executats (Lc 2332)

La introduccioacute de la figura de Simoacute cirineu malgrat pugui suposar un model de seguiment no fa sinoacute resaltar la dimensioacute de flebesa de Jesuacutes En

27 Alguns comentaristes han volgut veure una referegravencia a aquest Rufus en les indicacions de Rm 1613 laquoSaludeu Rufus lrsquoelegit del Senyor i la mare seva i mevaraquo un text que podria ser de la carta originagraveria de Pau als romans o beacute meacutes aviat pertanyent a un bitllet de Pau dirigit a la comunitat drsquoEfes A partir drsquoaquesta suposada identificacioacute alguns han considerat que a lrsquoegravepoca drsquoaquesta carta Simoacute ja hauria mort i tambeacute el seu fill Alexandre mentre Rufus es trobaria juntament amb la mare viacutedua Sobre lrsquoossari drsquoAlexandre fill de Simoacute amb la possible indicacioacute laquocirineuraquo cf N AVIGAD laquoA Depository of Inscribed Ossuaries in the Kidron Valleyraquo IEJ 12 (1962) 1-12 T POWERS laquoTreasures in the Storeroom Family Tomb of Simon of Cyre-neraquo BARev 294 (2003) 46-51 IacuteD laquoA Second Look at the lsquoAlexander Son of Simonrsquo Ossuary Did It Hold Father and Sonraquo [en liacutenia] Biblical Archaeological Society lthttpsisraelpales-tineguidefileswordpresscom201006alexander-simon-ossuary-a-second-look-from-barpdfgt 2-IX-2006 C A EVANS laquoCaifaacutes Pilato y Simoacuten de Cirene de nuevo a la luz valoracioacuten de las pruebas literarias y arqueoloacutegicasraquo en J H CHARLESWORTH (ed) Jesuacutes y la arqueologiacutea Estella Verbo Divino 2009 430-433 (= Jesus and Archaeology Grand Rapids W B Eerdmans Publishing 2009)

28 La figura llucana de les filles de Jerusalem va ser ampliada posteriorment amb la figura drsquoaquella que va eixugar el rostre de Jesuacutes la Verogravenica

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

507RCatT 412 (2016) 497-546

aquest sentit per criteri de dificultat es reafirma la historicitat de la figura del cirineu29

82 laquoPerquegrave carregueacutes la seva creuraquo (Mc 1521b)

Segons lrsquoEvangeli segons Marc lrsquoaccioacute dels soldats de requisar Simoacute cirineu va ser laquoperquegrave carregueacutes la seva creuraquo (i[na arh| ton stauron auvtou Mc 1521b) La mateixa frase es troba a lrsquoEvangeli segons Mateu (Mt 2732b) Lluc expli-cita aquesta accioacute laquoposaren sobre ell la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Joan en canvi drsquoacord amb la seva teologia resalta la fortalesa de Jesuacutes laquoportant-se ell mateix la creuraquo (βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρόν Jn 1917a)

Com indiquen les fonts antigues el condemnat a mort havia de portar ell mateix la creu fins al lloc del suplici30 Es tractava progravepiament de la travessa (patibulum) que havia de ser colmiddotlocada sobre el pal vertical que estava clavat a terra (stipes crucis) El condemnat havia de laquoportar la travessa (patibulum) pel mig de la ciutat per ser despreacutes fixada a la creuraquo (patibulum ferat per urbem deinde affigitur cruci)31 Drsquoaquesta manera laquoclavat a la travesa (pati-bulo) eacutes aixecat a la creuraquo (patibulo suffixus in crucem tollitur)32

Una vegada acceptada la historicitat de la figura de Simoacute cirineu el fet que ell hagi de portar la creu planteja diversos interrogants iquestPer quegrave va ser necessagraveria aquesta decisioacute dels soldats iquestEs trobava Jesuacutes sense forces Drsquoaltra banda iquestquina relacioacute teacute aquest gest amb les paraules de Jesuacutes laquoSi alguacute vol seguir darrere meu que es negui a ell mateix i prengui la seva creu i que em segueixiraquo (εἴ τις θέλει ὀπίσω μου ἀκολουθεῖν ἀπαρνησάσθω ἑαυτὸν καὶ ἀράτω τὸν σταυρὸν αὐτοῦ καὶ ἀκολουθείτω μοι Mc 834)33

29 En el segle II els gnogravestics basilidians deformaren el significat de la figura de Simoacute cirineu com testimonia Ireneu laquoI diuen que [Jesuacutes] no va patir la passioacute sinoacute que van requisar Simoacute de Cirene per a portar la creu i despreacutes per error o per ignoragravencia el van crucificar creient que era Jesuacutes ja que havia pres la seva figura I Jesuacutes per la seva banda assumiacute la figura de Simoacute i era allagrave mofant-se drsquoellsraquo (Adv Haer I 244)

30 ARTEMIDOR Oneirocritica II 56 laquoEl qui ha de ser clavat a la creu comenccedila per portar-laraquo Plu-tarc De sera numinis vindicta 9 laquoI tal com en els suplicis corporals cadascun dels malfactors porta la seva creuraquo (καὶ τῷ μὲν σώματι τῶνκολαζομένων ἕκαστος κακούργων ἐκφέρει τὸν αὑτοῦ σταυρόν) Drsquoaquiacute la figura drsquoIsaac portant la llenya pel sacrifici com imatge de Jesuacutes portant la creu cf Gegravenesi Rabbagrave 563(36c) Pessiqtagrave Rabbatiacute 312(143b)

31 Plaute Carbonaria fr 232 Fiacutermic Matern Mathesis 6315833 Cf Mt 1038 1624 Lc 923 1427

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

508 RCatT 412 (2016) 497-546

Sobre els primers interrogants escriu p ex un comentarista laquoHi ha un problema que els soldats han de superar per a complir la seva tasca sembla que Jesuacutes havia quedat tan debilitat pel seu maltractament que era incapaccedil de portar la seva creu mdasho meacutes aviat la travessa transversalmdash fins al lloc de lrsquoexecucioacute () per tant obliguen a portar-la a un foraster que passava per alliacute un jueu anomenat Simoacute de la ciutat nord-africana de Cireneraquo34 De la requisicioacute de Simoacute Cirineu per part dels soldats per a portar la creu de Jesuacutes sembla que cal deduir el fet que Jesuacutes no tenia forces per a portar-la

La frase i[na arh| ton stauron auvtou (Mc 1521b) conteacute un pronom auvtou amb un valor doble Drsquouna banda es refereix evidentment a la creu de Jesuacutes Simoacute ha de portar la creu de Jesuacutes Perograve drsquoaltra banda aquest pronom es pot referir tambeacute a ell mateix Hi ha com assenyalen Mateos minus Camacho una laquoambiguumlitat intencionadaraquo35 es refereix al mateix temps a Jesuacutes i a Simoacute Aixograve significa que la creu de Jesuacutes srsquoha convertit en la creu del deixeble Te-nint en compte que a lrsquoEvangeli segons Marc la referegravencia a Simoacute cirineu (Mc 1521) eacutes de primera redaccioacute i les paraules de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo (Mc 834) soacuten de segona redaccioacute es pot pensar que la imatge de Simoacute cirineu portant la creu de Jesuacutes eacutes lrsquoorigen de la imatge posterior del deixeble portant la seva creu seguint Jesuacutes La frase de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo no pot ser una frase anterior a la darrera Pasqua 36 srsquoha de tractar meacutes aviat drsquouna imatge nascuda en les primeres comunitats cristia-nes que trobagrave la seva referegravencia gragravefica en el fet histograveric que Simoacute Cirineu va portar la creu de Jesuacutes cap al Calvari37

34 MARKUS El evangelio seguacuten Marcos II 1209 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1090 escriu laquoLa teoriacutea de la extrema debilidad de Jesuacutes encuentra un relativo apoyo en la sorpresa que suscita la rapidez de su muerte una vez que es crucificado (Mc 1544 Jn 1933raquo

35 J MATEOS minus F CAMACHO El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Cograverdova El Almendro 1993-2008 III 675

36 Segons E BRANDENBURGER laquoStauros Kreuzigung Jesu und Kreuzestheologieraquo Wort und Dienst 10 (1969) 32-33 la frase de Jesuacutes teacute un origen postpasqual ja que no eacutes una frase jueva Per a molts en canvi la frase tindria el seu origen en Jesuacutes en una egravepoca en la qual la crucifixioacute era molt habitual S REINACH laquoSimon de Cyregraveneraquo en Cultes Mythes et Religions Pariacutes 1923 vol IV 183-184 ha considerat que lrsquoescena de Simoacute Cirineu no eacutes res meacutes que la dramatitzacioacute del loguion de Mc 834

37 Sobre alguns detalls de la crucifixioacute de Jesuacutes cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1124-1132 Sembla que els evangelistes parlen drsquouna creu amb el pal vertical sortint meacutes enllagrave de la tra-vessa horitzontal (crux immissa) cf Mt 2737 Lc 2338 Jn 1919 Sobre la seva alccedilada cf Mc 1536 Sobre la transfixioacute de les mans i els peus amb claus cf Lc 2439 Jn 20202527 El terme laquomansraquo (χεῖρες) srsquoha drsquoentendre aquiacute equivalent a laquobraccedilosraquo i meacutes exactament a laquocanells de la magraveraquo (ἀγκῶνες χειρός)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

509RCatT 412 (2016) 497-546

83 El Gogravelgota

Lrsquoarribada al lloc de lrsquoexecucioacute ve indicada amb el nom laquoel lloc del Gogravelgotaraquo (Mc 1522a) que la segona redaccioacute marcana explicita de la forma seguumlent laquoque significa Lloc de la Calaveraraquo (Mc 2522b) La doble designacioacute eacutes reco-llida per Mateu (Mt 2733) Lluc en canvi recull tan sols el nom grec laquoel lloc anomenat de la Calaveraraquo (Lc 2333) mentre Joan indica primer el nom grec i despreacutes lrsquohebreu laquoel lloc anomenat de la Calavera que srsquoanomena en hebreu Gogravelgotaraquo (Jn 1917b)38

El nom CalaveraCrani mdashque en la seva forma llatina calvaria ha originat la designacioacute Calvarimdash sembla srsquoha drsquoexplicar per tractar-se drsquoun monticle arrodonit39 La referegravencia al sepulcre drsquoAdam eacutes tradicioacute cristiana posterior40 La localitzacioacute de les restes del Calvari en la secular basiacutelica del Sant Sepulcre cal considerar-la com a molt probable41

84 El vi mirrat i el repartiment dels vestits

LrsquoEvangeli segons Marc teacute a continuacioacute del nom del Gogravelgota la referegravencia al fet que van donar a Jesuacutes vi mirrat que no en va prendre i el repartiment dels seus vestits tirant a sorts (Mc 1523-24 Mt 2734-35) Sobre el vi mirrat (ἐσμυρνισμένος οἶνος) mdasheacutes a dir vi aromatitzat amb mirramdash cal tenir en comp-te que era un acte humanitari donar al condemnat aquest mitjagrave palmiddotliatiu42 tal com testimonien diversos textos43 Era una forma de mitigar la sensibilitat del condemnat en aquells moments de suplici

No hi ha progravepiament referegravencia a cap salm en aquesta indicacioacute marcana Eacutes tan sols el text de Mateu que indica laquoli donaran a beure vinagre barrejat amb felraquo (ἔδωκαν αὐτῷ πιεῖν ὄξος μετὰ χολῆς μεμιγμένον Mt 2734) Drsquoaquesta manera el text mateagrave transforma el gest humanitari en una burla establint un paralmiddotlelisme amb el Salm 69(68)22 laquoI em donaren com a menjar fel i

38 Cf A PARROT El Goacutelgota y el Santo Sepulcro Barcelona 1963 (= Golgotha et Saint-Seacutepulcre Pariacutes 1955) BROWN La muerte del Mesiacuteas II 114-1118

39 Aixiacute el castellagrave laquocabezoraquo40 Cf Oriacutegenes Comm Matt 2733 Jeroni (Hom Matt 4) en canvi rebutja aquesta tradicioacute41 Cf F DIacuteEZ FERNAacuteNDEZ El Calvario y la Cueva de Adaacuten El resultado de las uacuteltimas excavaciones

en la Basiacutelica del Santo Sepulcro Estella Verbo Divino 200442 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1118-112343 Cf Pr 316-7 laquoDoneu a beure beguda (μέθην) als qui pateixen i vi als qui estan en lrsquoamargorraquo

Cf tambeacute el tractat del Talmud babilogravenic Ebel Rabbati 29 laquoAls condemnats () sersquols doacutena a beure vi que conteacute encens perquegrave no se sentin angoixatsraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

510 RCatT 412 (2016) 497-546

com a beguda en donaren a beure vinagreraquo (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος) La primera redaccioacute marcana amb la seva referegravencia al vi (οἶνος) mirrat mdashno pas al vinagre (ὄξος) del salm i del text mateagravemdash ha conservat el costum humanitari que com a tal es pot considerar histograveric La indicacioacute que Jesuacutes no en va prendre teacute el sentit de subratllar la seva dimensioacute de voluntarietat i de fortalesa i explica al mateix temps la raoacute per la qual lrsquoevangelista ha recollit aquest detall habitual44

El repartiment dels vestits (Mc 1524b) mdashpresent tambeacute en els altres evan-gelis (Mt 2735b Lc 2334b Jn 1923-24)mdash eacutes un afegit de la segona redac-cioacute marcana i al mateix una influegravencia del Salm 22(21)19 laquoEs repartiren els meus vestits entre ells i sobre la meva roba tiraren sortsraquo (διεμερίσαντο τὰ ἱμάτιά μου ἑαυτοῖς καὶ ἐπὶ τὸν ἱματισμόν μου ἔβαλον κλῆρον) Encara que es considereacutes un fet habitual per part dels soldats repartir-se els vestits dels condemats45 aixograve va eacutesser un fet que va estar mdashsi meacutes no posteriormentmdash expliacutecitament prohibit46 El repartiment dels vestits en el cas de Jesuacutes eacutes una influegravencia del Salm 22 que els evangelistes introdueixen donant-li diversos simbolismes47

44 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1122-1123 que no coneix les distincions redaccionals en Marc considera que la tradicioacute meacutes antiga parlava tan sols del vinagre abans de morir (Mc 1536 Jn 1929) i que hauria estat Marc qui hauria introduiumlt un duplicat mitjanccedilant el vi mir-rat establint un paralmiddotlelisme inclusiu entre el comenccedilament i el final de lrsquoescena Perograve aixograve no respecta lrsquoantiguitat de les diverses redaccions

45 Ho afirma sense meacutes V TAYLOR Evangelio seguacuten san Marcos Madrid Cristiandad 1980 715 Ho considera laquoprobableraquo J GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos 2 vol Salamanca Siacutegueme 1986 vol II 371 Ho matisa tambeacute amb un laquopor lo vistoraquo MARKUS El Evangelio seguacuten Mar-cos 1203

46 Cf Digestum Justiniani 48 20 6 laquoLa roba de quegrave un home pot ser desposseiumlt soacuten aquelles co-ses que ell va portar amb ell quan va ser posat a la presoacute i amb quegrave estagrave abillat quan es porta a terme el cagravestig com el seu mateix nom indica Per tant ni els botxins ni els seus assistents poden reclamar aquestes coses com a botiacute en el moment en quegrave srsquoexecuta el culpableraquo

47 Sobre el simbolisme del repartiment dels vestits a Marc escriuen MATEOS ndash CAMACHO El evan-gelio de Marcos III 688-689 laquoEn el Calvario esa ropa es la herencia del crucificado al repar-tir-la se reparte por tanto la fuerza de su Espiacuterituraquo La tuacutenica indivisa a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes interpretada per Cebriagrave de Cartago com a siacutembol de lrsquoEsgleacutesia indivisa (De catholicae ecclesiae unitate 7) En la mateixa liacutenia I DE LA POTTERIE laquoLa tunique lsquonon diviseacuteersquo de Jesuacutes symbole de lrsquouniteacute messainiqueraquo en W C WEINRICH (ed) The New Testament Age vol I 127-138 IacuteD laquoLa tunique sans couture symbole du Chirst gran precirctreraquo Bib 60 (1979) 255-269 De forma semblant J MATEOS ndash J BARRETTO El Evangelio de Juan Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Madrid Cristiandad 1979 811 presenten el mantell com a figura del regne i la tuacutenica com a siacutembol drsquounitat laquoLas cuatro partes en que dividen el manto alude a los cuatro puntos cardinales y significan la tierra entera () Al mismo tiempo la universalidad del reino no significa divisioacuten la tuacutenica quedaraacute intacta para sentildealar su unidadraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

511RCatT 412 (2016) 497-546

85 Lrsquohora tegravercia

El relat marcagrave teacute una triple indicacioacute cronologravegica laquoera lrsquohora tegraverciaraquo (Mc 15 25) laquoi arribada lrsquohora sexta vingueren les tenebres a la terra entera fins a lrsquohora nonaraquo (v 33b) laquoi a lrsquohora nonaraquo (v 34a) precedit tot amb la indicacioacute πρωΐ (laquode bon matiacuteraquo Mc 151) i seguit drsquoὀψία en la peticioacute del cadagravever (laquoel capvespreraquo Mc 1542)48 La indicacioacute de les tenebres des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora nona es troba recollida tambeacute a Mt 2745 i Lc 2344 Joan en canvi no recull aquestes tenebres de lrsquohora sexta sinoacute que situa precisament a lrsquohora sexta la presentacioacute que Pilat va fer de Jesuacutes als jueus indicant laquoHeus aquiacute el vostre reiraquo (Jn 1914b) El text eacutes el seguumlent laquoEra la preparacioacute de la Pasqua era com lrsquohora sextaraquo (Jn 1914a)

La cronologia joagravennica que situa la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari a lrsquohora sexta la mateixa hora en la qual eren sacrificats els anyells pasquals sembla excessivament depenent de la seva teologia La cronologia marcana per la seva banda que situa la crucifixioacute a lrsquohora tegravercia a lrsquohora sexta les tenebres i a lrsquohora nona la mort de Jesuacutes mdashdins del marc del πρωΐ i lrsquoὀψίαmdash mostra clarament un esquematisme narratiu que podria dependre de les hores de pregagraveria de les comunitats cristianes

El fet que el costum romagrave fos comenccedilar lrsquoactivitat judicial a primera hora49 fa pensar que aixiacute va ser en el cas del judici contra Jesuacutes tal com presupossa la narracioacute marcana La crucifixioacute i mort de Jesuacutes srsquohan de situar a continua-cioacute tenint en compte que la seva sepultura va ser abans que acabeacutes el dia de la Preparacioacute En aquest sentit la cronologia sinograveptica eacutes meacutes adequada tot i que histogravericament no es pugui precisar meacutes50 El text de Marc depegraven drsquouna cro-nologia narrativa mentre el text de Joan ho eacutes drsquouna cronologia teologravegica La coincidegravencia de Marc Mateu i Lluc en la referegravencia a lrsquohora sexta i lrsquohora nona fa pensar que aquestes indicacions tenen tambeacute un sentit teologravegic determinat

El text de Marc eacutes segons el Cogravedex de Beza laquoEra lrsquohora tegravercia i el custo-diaven (evfulasson auvton)raquo (Mc 1525) La tradicioacute alexandrina teacute laquoEra lrsquohora tegravercia i el crucificaren (ἐσταύρωσαν αὐτόν)raquo La reminiscegravencia del text del

48 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1139-114249 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 n 24 cita com a testimonis Segraveneca De ira II 7 3 (prima

luce) Macrobi Saturnalia I 3 (post exortum solem) Suetoni Vespasiagrave 21 Marcial VIII 673 Plini el Jove Ep III 5 9-11 VI 16 4-6

50 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 laquoLa sesioacuten del tribunal presidida por Pilato tuvo lugar por la mantildeana temprano no soacutelo a causa de la precisioacuten de Mc 151 sino tambieacuten por-que eso corresponde al uso romano donde la vida puacuteblica comenzaba al despuntar el diacutea En cuanto a precisar la hora de la crucifixioacuten la indicaciones que nos suministran los evangelios no autorizan en este punto a ninguna conclusioacuten ciertaraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

512 RCatT 412 (2016) 497-546

Cogravedex de Beza es troba en el verset mateagrave laquoI asseguts el vigilaven alliacute (ἐτήρουν αὐτὸν ἐκει)raquo (Mt 2736) La introduccioacute alexandrina del verb crucifi-car eacutes una repeticioacute dels vv 24a i 27

Mateu no ha conservat la referegravencia a lrsquohora tegravercia perograve siacute la referegravencia a la vigilagravencia dels soldats vora la creu Lluc en canvi no ha recollit cap drsquoaquestes referegravencies marcanes La primera redaccioacute marcana mdashtal com lrsquohe reconstruiumldamdash no contenia de forma expliacutecita lrsquoexpressioacute de la crucifixioacute de Jesuacutes en forma verbal En la seva austeritat narrativa es limita a la indicacioacute final de lrsquoepisodi anterior laquoI el van treure a crucificarraquo (kai evxagousin auvton i[na staurwsousin Mc 1520b)

86 El tiacutetol de la creu

El tiacutetol de la creu estagrave recollit en els quatre evangelis amb petites variants laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mc 1526)51 laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν Ἰησοῦς ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mt 2737) laquoEl rei dels jueus eacutes aquestraquo (ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων οὗτός ἐστιν Lc 2338)52 i laquoJesuacutes Natzoreu el rei dels jueusraquo (Ιησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Jn 1919)53

LrsquoEvangeli segons Joan afegeix tres indicacions 1) El tiacutetol va ser llegit per molts jueus perquegrave laquoel lloc era prop de la ciutatraquo (Jn 1920a) 2) Estava escrit en hebreu en grec i en llatiacute54 (Jn 1920b) 3) Els grans sacerdots van dir a Pilat laquoNo escriguis ldquoEl rei dels jueusrdquo sinoacute ldquoAquest va dir Soacutec el rei dels jueusrdquo perograve Pilat va respondre ldquoEl que he escrit escrit estagraverdquo (ὃ γέγραφα γέγραφα)raquo (Jn 1921-22) Evidentment aquestes ampliacions joagravenniques soacuten detalls de significat teologravegic i de proclamacioacute universalista malgrat sigui his-tograveric que el lloc de la crucifixioacute fos a prop de la ciutat55

51 La tradicioacute alexandrina teacute la forma breu laquoEl rei dels jueusraquo52 Altres lliccedilons laquoEl rei dels jueus aquestraquo (P75 Sin B L) laquoEl rei dels jueusraquo (C) laquoAquest eacutes el

rei dels jueusraquo (A K M U G D Q L P Y f13 2 157) laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (N Q f13 3 28)

53 El text del Cogravedex de Beza en aquest passatge no sersquons ha conservat Del text joagravennic en llatiacute ve el tiacutetol tradicional Iesus Nazarenus rex iudeorum (INRI) Sobre el significat del terme Nat-zoreu cf R PUIGDOLLERS laquoEl significat dels termes lsquoNatzaregraversquo lsquoNatzoreursquo i Natzoregraversquo en el Nou Testament segons el Cogravedex Bezaraquo ButABC nuacutem 108 maig 2011 23-32 Sobre el tiacutetol de la creu cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1144-1151 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 145-147

54 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoordre hebreu llatiacute i grec55 Sobre la reliacutequia medieval conservada a la Basiacutelica de la Santa Croce de Roma cf M-L RI-

GATO Il Titolo della Croce di Gesugrave Confronto tra i Vangeli e la Tavoletta - Reliquia della Basilica Eleniana a Roma Roma Pontificia Universitagrave Gregoriana 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

507RCatT 412 (2016) 497-546

aquest sentit per criteri de dificultat es reafirma la historicitat de la figura del cirineu29

82 laquoPerquegrave carregueacutes la seva creuraquo (Mc 1521b)

Segons lrsquoEvangeli segons Marc lrsquoaccioacute dels soldats de requisar Simoacute cirineu va ser laquoperquegrave carregueacutes la seva creuraquo (i[na arh| ton stauron auvtou Mc 1521b) La mateixa frase es troba a lrsquoEvangeli segons Mateu (Mt 2732b) Lluc expli-cita aquesta accioacute laquoposaren sobre ell la creu perquegrave la porteacutes darrere Jesuacutesraquo (ἐπέθηκαν αὐτῷ τὸν σταυρὸν φέρειν ὄπισθεν τοῦ Ἰησοῦ Lc 2326b) Joan en canvi drsquoacord amb la seva teologia resalta la fortalesa de Jesuacutes laquoportant-se ell mateix la creuraquo (βαστάζων ἑαυτῷ τὸν σταυρόν Jn 1917a)

Com indiquen les fonts antigues el condemnat a mort havia de portar ell mateix la creu fins al lloc del suplici30 Es tractava progravepiament de la travessa (patibulum) que havia de ser colmiddotlocada sobre el pal vertical que estava clavat a terra (stipes crucis) El condemnat havia de laquoportar la travessa (patibulum) pel mig de la ciutat per ser despreacutes fixada a la creuraquo (patibulum ferat per urbem deinde affigitur cruci)31 Drsquoaquesta manera laquoclavat a la travesa (pati-bulo) eacutes aixecat a la creuraquo (patibulo suffixus in crucem tollitur)32

Una vegada acceptada la historicitat de la figura de Simoacute cirineu el fet que ell hagi de portar la creu planteja diversos interrogants iquestPer quegrave va ser necessagraveria aquesta decisioacute dels soldats iquestEs trobava Jesuacutes sense forces Drsquoaltra banda iquestquina relacioacute teacute aquest gest amb les paraules de Jesuacutes laquoSi alguacute vol seguir darrere meu que es negui a ell mateix i prengui la seva creu i que em segueixiraquo (εἴ τις θέλει ὀπίσω μου ἀκολουθεῖν ἀπαρνησάσθω ἑαυτὸν καὶ ἀράτω τὸν σταυρὸν αὐτοῦ καὶ ἀκολουθείτω μοι Mc 834)33

29 En el segle II els gnogravestics basilidians deformaren el significat de la figura de Simoacute cirineu com testimonia Ireneu laquoI diuen que [Jesuacutes] no va patir la passioacute sinoacute que van requisar Simoacute de Cirene per a portar la creu i despreacutes per error o per ignoragravencia el van crucificar creient que era Jesuacutes ja que havia pres la seva figura I Jesuacutes per la seva banda assumiacute la figura de Simoacute i era allagrave mofant-se drsquoellsraquo (Adv Haer I 244)

30 ARTEMIDOR Oneirocritica II 56 laquoEl qui ha de ser clavat a la creu comenccedila per portar-laraquo Plu-tarc De sera numinis vindicta 9 laquoI tal com en els suplicis corporals cadascun dels malfactors porta la seva creuraquo (καὶ τῷ μὲν σώματι τῶνκολαζομένων ἕκαστος κακούργων ἐκφέρει τὸν αὑτοῦ σταυρόν) Drsquoaquiacute la figura drsquoIsaac portant la llenya pel sacrifici com imatge de Jesuacutes portant la creu cf Gegravenesi Rabbagrave 563(36c) Pessiqtagrave Rabbatiacute 312(143b)

31 Plaute Carbonaria fr 232 Fiacutermic Matern Mathesis 6315833 Cf Mt 1038 1624 Lc 923 1427

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

508 RCatT 412 (2016) 497-546

Sobre els primers interrogants escriu p ex un comentarista laquoHi ha un problema que els soldats han de superar per a complir la seva tasca sembla que Jesuacutes havia quedat tan debilitat pel seu maltractament que era incapaccedil de portar la seva creu mdasho meacutes aviat la travessa transversalmdash fins al lloc de lrsquoexecucioacute () per tant obliguen a portar-la a un foraster que passava per alliacute un jueu anomenat Simoacute de la ciutat nord-africana de Cireneraquo34 De la requisicioacute de Simoacute Cirineu per part dels soldats per a portar la creu de Jesuacutes sembla que cal deduir el fet que Jesuacutes no tenia forces per a portar-la

La frase i[na arh| ton stauron auvtou (Mc 1521b) conteacute un pronom auvtou amb un valor doble Drsquouna banda es refereix evidentment a la creu de Jesuacutes Simoacute ha de portar la creu de Jesuacutes Perograve drsquoaltra banda aquest pronom es pot referir tambeacute a ell mateix Hi ha com assenyalen Mateos minus Camacho una laquoambiguumlitat intencionadaraquo35 es refereix al mateix temps a Jesuacutes i a Simoacute Aixograve significa que la creu de Jesuacutes srsquoha convertit en la creu del deixeble Te-nint en compte que a lrsquoEvangeli segons Marc la referegravencia a Simoacute cirineu (Mc 1521) eacutes de primera redaccioacute i les paraules de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo (Mc 834) soacuten de segona redaccioacute es pot pensar que la imatge de Simoacute cirineu portant la creu de Jesuacutes eacutes lrsquoorigen de la imatge posterior del deixeble portant la seva creu seguint Jesuacutes La frase de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo no pot ser una frase anterior a la darrera Pasqua 36 srsquoha de tractar meacutes aviat drsquouna imatge nascuda en les primeres comunitats cristia-nes que trobagrave la seva referegravencia gragravefica en el fet histograveric que Simoacute Cirineu va portar la creu de Jesuacutes cap al Calvari37

34 MARKUS El evangelio seguacuten Marcos II 1209 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1090 escriu laquoLa teoriacutea de la extrema debilidad de Jesuacutes encuentra un relativo apoyo en la sorpresa que suscita la rapidez de su muerte una vez que es crucificado (Mc 1544 Jn 1933raquo

35 J MATEOS minus F CAMACHO El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Cograverdova El Almendro 1993-2008 III 675

36 Segons E BRANDENBURGER laquoStauros Kreuzigung Jesu und Kreuzestheologieraquo Wort und Dienst 10 (1969) 32-33 la frase de Jesuacutes teacute un origen postpasqual ja que no eacutes una frase jueva Per a molts en canvi la frase tindria el seu origen en Jesuacutes en una egravepoca en la qual la crucifixioacute era molt habitual S REINACH laquoSimon de Cyregraveneraquo en Cultes Mythes et Religions Pariacutes 1923 vol IV 183-184 ha considerat que lrsquoescena de Simoacute Cirineu no eacutes res meacutes que la dramatitzacioacute del loguion de Mc 834

37 Sobre alguns detalls de la crucifixioacute de Jesuacutes cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1124-1132 Sembla que els evangelistes parlen drsquouna creu amb el pal vertical sortint meacutes enllagrave de la tra-vessa horitzontal (crux immissa) cf Mt 2737 Lc 2338 Jn 1919 Sobre la seva alccedilada cf Mc 1536 Sobre la transfixioacute de les mans i els peus amb claus cf Lc 2439 Jn 20202527 El terme laquomansraquo (χεῖρες) srsquoha drsquoentendre aquiacute equivalent a laquobraccedilosraquo i meacutes exactament a laquocanells de la magraveraquo (ἀγκῶνες χειρός)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

509RCatT 412 (2016) 497-546

83 El Gogravelgota

Lrsquoarribada al lloc de lrsquoexecucioacute ve indicada amb el nom laquoel lloc del Gogravelgotaraquo (Mc 1522a) que la segona redaccioacute marcana explicita de la forma seguumlent laquoque significa Lloc de la Calaveraraquo (Mc 2522b) La doble designacioacute eacutes reco-llida per Mateu (Mt 2733) Lluc en canvi recull tan sols el nom grec laquoel lloc anomenat de la Calaveraraquo (Lc 2333) mentre Joan indica primer el nom grec i despreacutes lrsquohebreu laquoel lloc anomenat de la Calavera que srsquoanomena en hebreu Gogravelgotaraquo (Jn 1917b)38

El nom CalaveraCrani mdashque en la seva forma llatina calvaria ha originat la designacioacute Calvarimdash sembla srsquoha drsquoexplicar per tractar-se drsquoun monticle arrodonit39 La referegravencia al sepulcre drsquoAdam eacutes tradicioacute cristiana posterior40 La localitzacioacute de les restes del Calvari en la secular basiacutelica del Sant Sepulcre cal considerar-la com a molt probable41

84 El vi mirrat i el repartiment dels vestits

LrsquoEvangeli segons Marc teacute a continuacioacute del nom del Gogravelgota la referegravencia al fet que van donar a Jesuacutes vi mirrat que no en va prendre i el repartiment dels seus vestits tirant a sorts (Mc 1523-24 Mt 2734-35) Sobre el vi mirrat (ἐσμυρνισμένος οἶνος) mdasheacutes a dir vi aromatitzat amb mirramdash cal tenir en comp-te que era un acte humanitari donar al condemnat aquest mitjagrave palmiddotliatiu42 tal com testimonien diversos textos43 Era una forma de mitigar la sensibilitat del condemnat en aquells moments de suplici

No hi ha progravepiament referegravencia a cap salm en aquesta indicacioacute marcana Eacutes tan sols el text de Mateu que indica laquoli donaran a beure vinagre barrejat amb felraquo (ἔδωκαν αὐτῷ πιεῖν ὄξος μετὰ χολῆς μεμιγμένον Mt 2734) Drsquoaquesta manera el text mateagrave transforma el gest humanitari en una burla establint un paralmiddotlelisme amb el Salm 69(68)22 laquoI em donaren com a menjar fel i

38 Cf A PARROT El Goacutelgota y el Santo Sepulcro Barcelona 1963 (= Golgotha et Saint-Seacutepulcre Pariacutes 1955) BROWN La muerte del Mesiacuteas II 114-1118

39 Aixiacute el castellagrave laquocabezoraquo40 Cf Oriacutegenes Comm Matt 2733 Jeroni (Hom Matt 4) en canvi rebutja aquesta tradicioacute41 Cf F DIacuteEZ FERNAacuteNDEZ El Calvario y la Cueva de Adaacuten El resultado de las uacuteltimas excavaciones

en la Basiacutelica del Santo Sepulcro Estella Verbo Divino 200442 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1118-112343 Cf Pr 316-7 laquoDoneu a beure beguda (μέθην) als qui pateixen i vi als qui estan en lrsquoamargorraquo

Cf tambeacute el tractat del Talmud babilogravenic Ebel Rabbati 29 laquoAls condemnats () sersquols doacutena a beure vi que conteacute encens perquegrave no se sentin angoixatsraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

510 RCatT 412 (2016) 497-546

com a beguda en donaren a beure vinagreraquo (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος) La primera redaccioacute marcana amb la seva referegravencia al vi (οἶνος) mirrat mdashno pas al vinagre (ὄξος) del salm i del text mateagravemdash ha conservat el costum humanitari que com a tal es pot considerar histograveric La indicacioacute que Jesuacutes no en va prendre teacute el sentit de subratllar la seva dimensioacute de voluntarietat i de fortalesa i explica al mateix temps la raoacute per la qual lrsquoevangelista ha recollit aquest detall habitual44

El repartiment dels vestits (Mc 1524b) mdashpresent tambeacute en els altres evan-gelis (Mt 2735b Lc 2334b Jn 1923-24)mdash eacutes un afegit de la segona redac-cioacute marcana i al mateix una influegravencia del Salm 22(21)19 laquoEs repartiren els meus vestits entre ells i sobre la meva roba tiraren sortsraquo (διεμερίσαντο τὰ ἱμάτιά μου ἑαυτοῖς καὶ ἐπὶ τὸν ἱματισμόν μου ἔβαλον κλῆρον) Encara que es considereacutes un fet habitual per part dels soldats repartir-se els vestits dels condemats45 aixograve va eacutesser un fet que va estar mdashsi meacutes no posteriormentmdash expliacutecitament prohibit46 El repartiment dels vestits en el cas de Jesuacutes eacutes una influegravencia del Salm 22 que els evangelistes introdueixen donant-li diversos simbolismes47

44 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1122-1123 que no coneix les distincions redaccionals en Marc considera que la tradicioacute meacutes antiga parlava tan sols del vinagre abans de morir (Mc 1536 Jn 1929) i que hauria estat Marc qui hauria introduiumlt un duplicat mitjanccedilant el vi mir-rat establint un paralmiddotlelisme inclusiu entre el comenccedilament i el final de lrsquoescena Perograve aixograve no respecta lrsquoantiguitat de les diverses redaccions

45 Ho afirma sense meacutes V TAYLOR Evangelio seguacuten san Marcos Madrid Cristiandad 1980 715 Ho considera laquoprobableraquo J GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos 2 vol Salamanca Siacutegueme 1986 vol II 371 Ho matisa tambeacute amb un laquopor lo vistoraquo MARKUS El Evangelio seguacuten Mar-cos 1203

46 Cf Digestum Justiniani 48 20 6 laquoLa roba de quegrave un home pot ser desposseiumlt soacuten aquelles co-ses que ell va portar amb ell quan va ser posat a la presoacute i amb quegrave estagrave abillat quan es porta a terme el cagravestig com el seu mateix nom indica Per tant ni els botxins ni els seus assistents poden reclamar aquestes coses com a botiacute en el moment en quegrave srsquoexecuta el culpableraquo

47 Sobre el simbolisme del repartiment dels vestits a Marc escriuen MATEOS ndash CAMACHO El evan-gelio de Marcos III 688-689 laquoEn el Calvario esa ropa es la herencia del crucificado al repar-tir-la se reparte por tanto la fuerza de su Espiacuterituraquo La tuacutenica indivisa a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes interpretada per Cebriagrave de Cartago com a siacutembol de lrsquoEsgleacutesia indivisa (De catholicae ecclesiae unitate 7) En la mateixa liacutenia I DE LA POTTERIE laquoLa tunique lsquonon diviseacuteersquo de Jesuacutes symbole de lrsquouniteacute messainiqueraquo en W C WEINRICH (ed) The New Testament Age vol I 127-138 IacuteD laquoLa tunique sans couture symbole du Chirst gran precirctreraquo Bib 60 (1979) 255-269 De forma semblant J MATEOS ndash J BARRETTO El Evangelio de Juan Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Madrid Cristiandad 1979 811 presenten el mantell com a figura del regne i la tuacutenica com a siacutembol drsquounitat laquoLas cuatro partes en que dividen el manto alude a los cuatro puntos cardinales y significan la tierra entera () Al mismo tiempo la universalidad del reino no significa divisioacuten la tuacutenica quedaraacute intacta para sentildealar su unidadraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

511RCatT 412 (2016) 497-546

85 Lrsquohora tegravercia

El relat marcagrave teacute una triple indicacioacute cronologravegica laquoera lrsquohora tegraverciaraquo (Mc 15 25) laquoi arribada lrsquohora sexta vingueren les tenebres a la terra entera fins a lrsquohora nonaraquo (v 33b) laquoi a lrsquohora nonaraquo (v 34a) precedit tot amb la indicacioacute πρωΐ (laquode bon matiacuteraquo Mc 151) i seguit drsquoὀψία en la peticioacute del cadagravever (laquoel capvespreraquo Mc 1542)48 La indicacioacute de les tenebres des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora nona es troba recollida tambeacute a Mt 2745 i Lc 2344 Joan en canvi no recull aquestes tenebres de lrsquohora sexta sinoacute que situa precisament a lrsquohora sexta la presentacioacute que Pilat va fer de Jesuacutes als jueus indicant laquoHeus aquiacute el vostre reiraquo (Jn 1914b) El text eacutes el seguumlent laquoEra la preparacioacute de la Pasqua era com lrsquohora sextaraquo (Jn 1914a)

La cronologia joagravennica que situa la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari a lrsquohora sexta la mateixa hora en la qual eren sacrificats els anyells pasquals sembla excessivament depenent de la seva teologia La cronologia marcana per la seva banda que situa la crucifixioacute a lrsquohora tegravercia a lrsquohora sexta les tenebres i a lrsquohora nona la mort de Jesuacutes mdashdins del marc del πρωΐ i lrsquoὀψίαmdash mostra clarament un esquematisme narratiu que podria dependre de les hores de pregagraveria de les comunitats cristianes

El fet que el costum romagrave fos comenccedilar lrsquoactivitat judicial a primera hora49 fa pensar que aixiacute va ser en el cas del judici contra Jesuacutes tal com presupossa la narracioacute marcana La crucifixioacute i mort de Jesuacutes srsquohan de situar a continua-cioacute tenint en compte que la seva sepultura va ser abans que acabeacutes el dia de la Preparacioacute En aquest sentit la cronologia sinograveptica eacutes meacutes adequada tot i que histogravericament no es pugui precisar meacutes50 El text de Marc depegraven drsquouna cro-nologia narrativa mentre el text de Joan ho eacutes drsquouna cronologia teologravegica La coincidegravencia de Marc Mateu i Lluc en la referegravencia a lrsquohora sexta i lrsquohora nona fa pensar que aquestes indicacions tenen tambeacute un sentit teologravegic determinat

El text de Marc eacutes segons el Cogravedex de Beza laquoEra lrsquohora tegravercia i el custo-diaven (evfulasson auvton)raquo (Mc 1525) La tradicioacute alexandrina teacute laquoEra lrsquohora tegravercia i el crucificaren (ἐσταύρωσαν αὐτόν)raquo La reminiscegravencia del text del

48 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1139-114249 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 n 24 cita com a testimonis Segraveneca De ira II 7 3 (prima

luce) Macrobi Saturnalia I 3 (post exortum solem) Suetoni Vespasiagrave 21 Marcial VIII 673 Plini el Jove Ep III 5 9-11 VI 16 4-6

50 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 laquoLa sesioacuten del tribunal presidida por Pilato tuvo lugar por la mantildeana temprano no soacutelo a causa de la precisioacuten de Mc 151 sino tambieacuten por-que eso corresponde al uso romano donde la vida puacuteblica comenzaba al despuntar el diacutea En cuanto a precisar la hora de la crucifixioacuten la indicaciones que nos suministran los evangelios no autorizan en este punto a ninguna conclusioacuten ciertaraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

512 RCatT 412 (2016) 497-546

Cogravedex de Beza es troba en el verset mateagrave laquoI asseguts el vigilaven alliacute (ἐτήρουν αὐτὸν ἐκει)raquo (Mt 2736) La introduccioacute alexandrina del verb crucifi-car eacutes una repeticioacute dels vv 24a i 27

Mateu no ha conservat la referegravencia a lrsquohora tegravercia perograve siacute la referegravencia a la vigilagravencia dels soldats vora la creu Lluc en canvi no ha recollit cap drsquoaquestes referegravencies marcanes La primera redaccioacute marcana mdashtal com lrsquohe reconstruiumldamdash no contenia de forma expliacutecita lrsquoexpressioacute de la crucifixioacute de Jesuacutes en forma verbal En la seva austeritat narrativa es limita a la indicacioacute final de lrsquoepisodi anterior laquoI el van treure a crucificarraquo (kai evxagousin auvton i[na staurwsousin Mc 1520b)

86 El tiacutetol de la creu

El tiacutetol de la creu estagrave recollit en els quatre evangelis amb petites variants laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mc 1526)51 laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν Ἰησοῦς ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mt 2737) laquoEl rei dels jueus eacutes aquestraquo (ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων οὗτός ἐστιν Lc 2338)52 i laquoJesuacutes Natzoreu el rei dels jueusraquo (Ιησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Jn 1919)53

LrsquoEvangeli segons Joan afegeix tres indicacions 1) El tiacutetol va ser llegit per molts jueus perquegrave laquoel lloc era prop de la ciutatraquo (Jn 1920a) 2) Estava escrit en hebreu en grec i en llatiacute54 (Jn 1920b) 3) Els grans sacerdots van dir a Pilat laquoNo escriguis ldquoEl rei dels jueusrdquo sinoacute ldquoAquest va dir Soacutec el rei dels jueusrdquo perograve Pilat va respondre ldquoEl que he escrit escrit estagraverdquo (ὃ γέγραφα γέγραφα)raquo (Jn 1921-22) Evidentment aquestes ampliacions joagravenniques soacuten detalls de significat teologravegic i de proclamacioacute universalista malgrat sigui his-tograveric que el lloc de la crucifixioacute fos a prop de la ciutat55

51 La tradicioacute alexandrina teacute la forma breu laquoEl rei dels jueusraquo52 Altres lliccedilons laquoEl rei dels jueus aquestraquo (P75 Sin B L) laquoEl rei dels jueusraquo (C) laquoAquest eacutes el

rei dels jueusraquo (A K M U G D Q L P Y f13 2 157) laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (N Q f13 3 28)

53 El text del Cogravedex de Beza en aquest passatge no sersquons ha conservat Del text joagravennic en llatiacute ve el tiacutetol tradicional Iesus Nazarenus rex iudeorum (INRI) Sobre el significat del terme Nat-zoreu cf R PUIGDOLLERS laquoEl significat dels termes lsquoNatzaregraversquo lsquoNatzoreursquo i Natzoregraversquo en el Nou Testament segons el Cogravedex Bezaraquo ButABC nuacutem 108 maig 2011 23-32 Sobre el tiacutetol de la creu cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1144-1151 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 145-147

54 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoordre hebreu llatiacute i grec55 Sobre la reliacutequia medieval conservada a la Basiacutelica de la Santa Croce de Roma cf M-L RI-

GATO Il Titolo della Croce di Gesugrave Confronto tra i Vangeli e la Tavoletta - Reliquia della Basilica Eleniana a Roma Roma Pontificia Universitagrave Gregoriana 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

508 RCatT 412 (2016) 497-546

Sobre els primers interrogants escriu p ex un comentarista laquoHi ha un problema que els soldats han de superar per a complir la seva tasca sembla que Jesuacutes havia quedat tan debilitat pel seu maltractament que era incapaccedil de portar la seva creu mdasho meacutes aviat la travessa transversalmdash fins al lloc de lrsquoexecucioacute () per tant obliguen a portar-la a un foraster que passava per alliacute un jueu anomenat Simoacute de la ciutat nord-africana de Cireneraquo34 De la requisicioacute de Simoacute Cirineu per part dels soldats per a portar la creu de Jesuacutes sembla que cal deduir el fet que Jesuacutes no tenia forces per a portar-la

La frase i[na arh| ton stauron auvtou (Mc 1521b) conteacute un pronom auvtou amb un valor doble Drsquouna banda es refereix evidentment a la creu de Jesuacutes Simoacute ha de portar la creu de Jesuacutes Perograve drsquoaltra banda aquest pronom es pot referir tambeacute a ell mateix Hi ha com assenyalen Mateos minus Camacho una laquoambiguumlitat intencionadaraquo35 es refereix al mateix temps a Jesuacutes i a Simoacute Aixograve significa que la creu de Jesuacutes srsquoha convertit en la creu del deixeble Te-nint en compte que a lrsquoEvangeli segons Marc la referegravencia a Simoacute cirineu (Mc 1521) eacutes de primera redaccioacute i les paraules de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo (Mc 834) soacuten de segona redaccioacute es pot pensar que la imatge de Simoacute cirineu portant la creu de Jesuacutes eacutes lrsquoorigen de la imatge posterior del deixeble portant la seva creu seguint Jesuacutes La frase de Jesuacutes sobre el prendre la creu i seguir-lo no pot ser una frase anterior a la darrera Pasqua 36 srsquoha de tractar meacutes aviat drsquouna imatge nascuda en les primeres comunitats cristia-nes que trobagrave la seva referegravencia gragravefica en el fet histograveric que Simoacute Cirineu va portar la creu de Jesuacutes cap al Calvari37

34 MARKUS El evangelio seguacuten Marcos II 1209 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1090 escriu laquoLa teoriacutea de la extrema debilidad de Jesuacutes encuentra un relativo apoyo en la sorpresa que suscita la rapidez de su muerte una vez que es crucificado (Mc 1544 Jn 1933raquo

35 J MATEOS minus F CAMACHO El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Cograverdova El Almendro 1993-2008 III 675

36 Segons E BRANDENBURGER laquoStauros Kreuzigung Jesu und Kreuzestheologieraquo Wort und Dienst 10 (1969) 32-33 la frase de Jesuacutes teacute un origen postpasqual ja que no eacutes una frase jueva Per a molts en canvi la frase tindria el seu origen en Jesuacutes en una egravepoca en la qual la crucifixioacute era molt habitual S REINACH laquoSimon de Cyregraveneraquo en Cultes Mythes et Religions Pariacutes 1923 vol IV 183-184 ha considerat que lrsquoescena de Simoacute Cirineu no eacutes res meacutes que la dramatitzacioacute del loguion de Mc 834

37 Sobre alguns detalls de la crucifixioacute de Jesuacutes cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1124-1132 Sembla que els evangelistes parlen drsquouna creu amb el pal vertical sortint meacutes enllagrave de la tra-vessa horitzontal (crux immissa) cf Mt 2737 Lc 2338 Jn 1919 Sobre la seva alccedilada cf Mc 1536 Sobre la transfixioacute de les mans i els peus amb claus cf Lc 2439 Jn 20202527 El terme laquomansraquo (χεῖρες) srsquoha drsquoentendre aquiacute equivalent a laquobraccedilosraquo i meacutes exactament a laquocanells de la magraveraquo (ἀγκῶνες χειρός)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

509RCatT 412 (2016) 497-546

83 El Gogravelgota

Lrsquoarribada al lloc de lrsquoexecucioacute ve indicada amb el nom laquoel lloc del Gogravelgotaraquo (Mc 1522a) que la segona redaccioacute marcana explicita de la forma seguumlent laquoque significa Lloc de la Calaveraraquo (Mc 2522b) La doble designacioacute eacutes reco-llida per Mateu (Mt 2733) Lluc en canvi recull tan sols el nom grec laquoel lloc anomenat de la Calaveraraquo (Lc 2333) mentre Joan indica primer el nom grec i despreacutes lrsquohebreu laquoel lloc anomenat de la Calavera que srsquoanomena en hebreu Gogravelgotaraquo (Jn 1917b)38

El nom CalaveraCrani mdashque en la seva forma llatina calvaria ha originat la designacioacute Calvarimdash sembla srsquoha drsquoexplicar per tractar-se drsquoun monticle arrodonit39 La referegravencia al sepulcre drsquoAdam eacutes tradicioacute cristiana posterior40 La localitzacioacute de les restes del Calvari en la secular basiacutelica del Sant Sepulcre cal considerar-la com a molt probable41

84 El vi mirrat i el repartiment dels vestits

LrsquoEvangeli segons Marc teacute a continuacioacute del nom del Gogravelgota la referegravencia al fet que van donar a Jesuacutes vi mirrat que no en va prendre i el repartiment dels seus vestits tirant a sorts (Mc 1523-24 Mt 2734-35) Sobre el vi mirrat (ἐσμυρνισμένος οἶνος) mdasheacutes a dir vi aromatitzat amb mirramdash cal tenir en comp-te que era un acte humanitari donar al condemnat aquest mitjagrave palmiddotliatiu42 tal com testimonien diversos textos43 Era una forma de mitigar la sensibilitat del condemnat en aquells moments de suplici

No hi ha progravepiament referegravencia a cap salm en aquesta indicacioacute marcana Eacutes tan sols el text de Mateu que indica laquoli donaran a beure vinagre barrejat amb felraquo (ἔδωκαν αὐτῷ πιεῖν ὄξος μετὰ χολῆς μεμιγμένον Mt 2734) Drsquoaquesta manera el text mateagrave transforma el gest humanitari en una burla establint un paralmiddotlelisme amb el Salm 69(68)22 laquoI em donaren com a menjar fel i

38 Cf A PARROT El Goacutelgota y el Santo Sepulcro Barcelona 1963 (= Golgotha et Saint-Seacutepulcre Pariacutes 1955) BROWN La muerte del Mesiacuteas II 114-1118

39 Aixiacute el castellagrave laquocabezoraquo40 Cf Oriacutegenes Comm Matt 2733 Jeroni (Hom Matt 4) en canvi rebutja aquesta tradicioacute41 Cf F DIacuteEZ FERNAacuteNDEZ El Calvario y la Cueva de Adaacuten El resultado de las uacuteltimas excavaciones

en la Basiacutelica del Santo Sepulcro Estella Verbo Divino 200442 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1118-112343 Cf Pr 316-7 laquoDoneu a beure beguda (μέθην) als qui pateixen i vi als qui estan en lrsquoamargorraquo

Cf tambeacute el tractat del Talmud babilogravenic Ebel Rabbati 29 laquoAls condemnats () sersquols doacutena a beure vi que conteacute encens perquegrave no se sentin angoixatsraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

510 RCatT 412 (2016) 497-546

com a beguda en donaren a beure vinagreraquo (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος) La primera redaccioacute marcana amb la seva referegravencia al vi (οἶνος) mirrat mdashno pas al vinagre (ὄξος) del salm i del text mateagravemdash ha conservat el costum humanitari que com a tal es pot considerar histograveric La indicacioacute que Jesuacutes no en va prendre teacute el sentit de subratllar la seva dimensioacute de voluntarietat i de fortalesa i explica al mateix temps la raoacute per la qual lrsquoevangelista ha recollit aquest detall habitual44

El repartiment dels vestits (Mc 1524b) mdashpresent tambeacute en els altres evan-gelis (Mt 2735b Lc 2334b Jn 1923-24)mdash eacutes un afegit de la segona redac-cioacute marcana i al mateix una influegravencia del Salm 22(21)19 laquoEs repartiren els meus vestits entre ells i sobre la meva roba tiraren sortsraquo (διεμερίσαντο τὰ ἱμάτιά μου ἑαυτοῖς καὶ ἐπὶ τὸν ἱματισμόν μου ἔβαλον κλῆρον) Encara que es considereacutes un fet habitual per part dels soldats repartir-se els vestits dels condemats45 aixograve va eacutesser un fet que va estar mdashsi meacutes no posteriormentmdash expliacutecitament prohibit46 El repartiment dels vestits en el cas de Jesuacutes eacutes una influegravencia del Salm 22 que els evangelistes introdueixen donant-li diversos simbolismes47

44 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1122-1123 que no coneix les distincions redaccionals en Marc considera que la tradicioacute meacutes antiga parlava tan sols del vinagre abans de morir (Mc 1536 Jn 1929) i que hauria estat Marc qui hauria introduiumlt un duplicat mitjanccedilant el vi mir-rat establint un paralmiddotlelisme inclusiu entre el comenccedilament i el final de lrsquoescena Perograve aixograve no respecta lrsquoantiguitat de les diverses redaccions

45 Ho afirma sense meacutes V TAYLOR Evangelio seguacuten san Marcos Madrid Cristiandad 1980 715 Ho considera laquoprobableraquo J GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos 2 vol Salamanca Siacutegueme 1986 vol II 371 Ho matisa tambeacute amb un laquopor lo vistoraquo MARKUS El Evangelio seguacuten Mar-cos 1203

46 Cf Digestum Justiniani 48 20 6 laquoLa roba de quegrave un home pot ser desposseiumlt soacuten aquelles co-ses que ell va portar amb ell quan va ser posat a la presoacute i amb quegrave estagrave abillat quan es porta a terme el cagravestig com el seu mateix nom indica Per tant ni els botxins ni els seus assistents poden reclamar aquestes coses com a botiacute en el moment en quegrave srsquoexecuta el culpableraquo

47 Sobre el simbolisme del repartiment dels vestits a Marc escriuen MATEOS ndash CAMACHO El evan-gelio de Marcos III 688-689 laquoEn el Calvario esa ropa es la herencia del crucificado al repar-tir-la se reparte por tanto la fuerza de su Espiacuterituraquo La tuacutenica indivisa a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes interpretada per Cebriagrave de Cartago com a siacutembol de lrsquoEsgleacutesia indivisa (De catholicae ecclesiae unitate 7) En la mateixa liacutenia I DE LA POTTERIE laquoLa tunique lsquonon diviseacuteersquo de Jesuacutes symbole de lrsquouniteacute messainiqueraquo en W C WEINRICH (ed) The New Testament Age vol I 127-138 IacuteD laquoLa tunique sans couture symbole du Chirst gran precirctreraquo Bib 60 (1979) 255-269 De forma semblant J MATEOS ndash J BARRETTO El Evangelio de Juan Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Madrid Cristiandad 1979 811 presenten el mantell com a figura del regne i la tuacutenica com a siacutembol drsquounitat laquoLas cuatro partes en que dividen el manto alude a los cuatro puntos cardinales y significan la tierra entera () Al mismo tiempo la universalidad del reino no significa divisioacuten la tuacutenica quedaraacute intacta para sentildealar su unidadraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

511RCatT 412 (2016) 497-546

85 Lrsquohora tegravercia

El relat marcagrave teacute una triple indicacioacute cronologravegica laquoera lrsquohora tegraverciaraquo (Mc 15 25) laquoi arribada lrsquohora sexta vingueren les tenebres a la terra entera fins a lrsquohora nonaraquo (v 33b) laquoi a lrsquohora nonaraquo (v 34a) precedit tot amb la indicacioacute πρωΐ (laquode bon matiacuteraquo Mc 151) i seguit drsquoὀψία en la peticioacute del cadagravever (laquoel capvespreraquo Mc 1542)48 La indicacioacute de les tenebres des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora nona es troba recollida tambeacute a Mt 2745 i Lc 2344 Joan en canvi no recull aquestes tenebres de lrsquohora sexta sinoacute que situa precisament a lrsquohora sexta la presentacioacute que Pilat va fer de Jesuacutes als jueus indicant laquoHeus aquiacute el vostre reiraquo (Jn 1914b) El text eacutes el seguumlent laquoEra la preparacioacute de la Pasqua era com lrsquohora sextaraquo (Jn 1914a)

La cronologia joagravennica que situa la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari a lrsquohora sexta la mateixa hora en la qual eren sacrificats els anyells pasquals sembla excessivament depenent de la seva teologia La cronologia marcana per la seva banda que situa la crucifixioacute a lrsquohora tegravercia a lrsquohora sexta les tenebres i a lrsquohora nona la mort de Jesuacutes mdashdins del marc del πρωΐ i lrsquoὀψίαmdash mostra clarament un esquematisme narratiu que podria dependre de les hores de pregagraveria de les comunitats cristianes

El fet que el costum romagrave fos comenccedilar lrsquoactivitat judicial a primera hora49 fa pensar que aixiacute va ser en el cas del judici contra Jesuacutes tal com presupossa la narracioacute marcana La crucifixioacute i mort de Jesuacutes srsquohan de situar a continua-cioacute tenint en compte que la seva sepultura va ser abans que acabeacutes el dia de la Preparacioacute En aquest sentit la cronologia sinograveptica eacutes meacutes adequada tot i que histogravericament no es pugui precisar meacutes50 El text de Marc depegraven drsquouna cro-nologia narrativa mentre el text de Joan ho eacutes drsquouna cronologia teologravegica La coincidegravencia de Marc Mateu i Lluc en la referegravencia a lrsquohora sexta i lrsquohora nona fa pensar que aquestes indicacions tenen tambeacute un sentit teologravegic determinat

El text de Marc eacutes segons el Cogravedex de Beza laquoEra lrsquohora tegravercia i el custo-diaven (evfulasson auvton)raquo (Mc 1525) La tradicioacute alexandrina teacute laquoEra lrsquohora tegravercia i el crucificaren (ἐσταύρωσαν αὐτόν)raquo La reminiscegravencia del text del

48 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1139-114249 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 n 24 cita com a testimonis Segraveneca De ira II 7 3 (prima

luce) Macrobi Saturnalia I 3 (post exortum solem) Suetoni Vespasiagrave 21 Marcial VIII 673 Plini el Jove Ep III 5 9-11 VI 16 4-6

50 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 laquoLa sesioacuten del tribunal presidida por Pilato tuvo lugar por la mantildeana temprano no soacutelo a causa de la precisioacuten de Mc 151 sino tambieacuten por-que eso corresponde al uso romano donde la vida puacuteblica comenzaba al despuntar el diacutea En cuanto a precisar la hora de la crucifixioacuten la indicaciones que nos suministran los evangelios no autorizan en este punto a ninguna conclusioacuten ciertaraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

512 RCatT 412 (2016) 497-546

Cogravedex de Beza es troba en el verset mateagrave laquoI asseguts el vigilaven alliacute (ἐτήρουν αὐτὸν ἐκει)raquo (Mt 2736) La introduccioacute alexandrina del verb crucifi-car eacutes una repeticioacute dels vv 24a i 27

Mateu no ha conservat la referegravencia a lrsquohora tegravercia perograve siacute la referegravencia a la vigilagravencia dels soldats vora la creu Lluc en canvi no ha recollit cap drsquoaquestes referegravencies marcanes La primera redaccioacute marcana mdashtal com lrsquohe reconstruiumldamdash no contenia de forma expliacutecita lrsquoexpressioacute de la crucifixioacute de Jesuacutes en forma verbal En la seva austeritat narrativa es limita a la indicacioacute final de lrsquoepisodi anterior laquoI el van treure a crucificarraquo (kai evxagousin auvton i[na staurwsousin Mc 1520b)

86 El tiacutetol de la creu

El tiacutetol de la creu estagrave recollit en els quatre evangelis amb petites variants laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mc 1526)51 laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν Ἰησοῦς ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mt 2737) laquoEl rei dels jueus eacutes aquestraquo (ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων οὗτός ἐστιν Lc 2338)52 i laquoJesuacutes Natzoreu el rei dels jueusraquo (Ιησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Jn 1919)53

LrsquoEvangeli segons Joan afegeix tres indicacions 1) El tiacutetol va ser llegit per molts jueus perquegrave laquoel lloc era prop de la ciutatraquo (Jn 1920a) 2) Estava escrit en hebreu en grec i en llatiacute54 (Jn 1920b) 3) Els grans sacerdots van dir a Pilat laquoNo escriguis ldquoEl rei dels jueusrdquo sinoacute ldquoAquest va dir Soacutec el rei dels jueusrdquo perograve Pilat va respondre ldquoEl que he escrit escrit estagraverdquo (ὃ γέγραφα γέγραφα)raquo (Jn 1921-22) Evidentment aquestes ampliacions joagravenniques soacuten detalls de significat teologravegic i de proclamacioacute universalista malgrat sigui his-tograveric que el lloc de la crucifixioacute fos a prop de la ciutat55

51 La tradicioacute alexandrina teacute la forma breu laquoEl rei dels jueusraquo52 Altres lliccedilons laquoEl rei dels jueus aquestraquo (P75 Sin B L) laquoEl rei dels jueusraquo (C) laquoAquest eacutes el

rei dels jueusraquo (A K M U G D Q L P Y f13 2 157) laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (N Q f13 3 28)

53 El text del Cogravedex de Beza en aquest passatge no sersquons ha conservat Del text joagravennic en llatiacute ve el tiacutetol tradicional Iesus Nazarenus rex iudeorum (INRI) Sobre el significat del terme Nat-zoreu cf R PUIGDOLLERS laquoEl significat dels termes lsquoNatzaregraversquo lsquoNatzoreursquo i Natzoregraversquo en el Nou Testament segons el Cogravedex Bezaraquo ButABC nuacutem 108 maig 2011 23-32 Sobre el tiacutetol de la creu cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1144-1151 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 145-147

54 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoordre hebreu llatiacute i grec55 Sobre la reliacutequia medieval conservada a la Basiacutelica de la Santa Croce de Roma cf M-L RI-

GATO Il Titolo della Croce di Gesugrave Confronto tra i Vangeli e la Tavoletta - Reliquia della Basilica Eleniana a Roma Roma Pontificia Universitagrave Gregoriana 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

509RCatT 412 (2016) 497-546

83 El Gogravelgota

Lrsquoarribada al lloc de lrsquoexecucioacute ve indicada amb el nom laquoel lloc del Gogravelgotaraquo (Mc 1522a) que la segona redaccioacute marcana explicita de la forma seguumlent laquoque significa Lloc de la Calaveraraquo (Mc 2522b) La doble designacioacute eacutes reco-llida per Mateu (Mt 2733) Lluc en canvi recull tan sols el nom grec laquoel lloc anomenat de la Calaveraraquo (Lc 2333) mentre Joan indica primer el nom grec i despreacutes lrsquohebreu laquoel lloc anomenat de la Calavera que srsquoanomena en hebreu Gogravelgotaraquo (Jn 1917b)38

El nom CalaveraCrani mdashque en la seva forma llatina calvaria ha originat la designacioacute Calvarimdash sembla srsquoha drsquoexplicar per tractar-se drsquoun monticle arrodonit39 La referegravencia al sepulcre drsquoAdam eacutes tradicioacute cristiana posterior40 La localitzacioacute de les restes del Calvari en la secular basiacutelica del Sant Sepulcre cal considerar-la com a molt probable41

84 El vi mirrat i el repartiment dels vestits

LrsquoEvangeli segons Marc teacute a continuacioacute del nom del Gogravelgota la referegravencia al fet que van donar a Jesuacutes vi mirrat que no en va prendre i el repartiment dels seus vestits tirant a sorts (Mc 1523-24 Mt 2734-35) Sobre el vi mirrat (ἐσμυρνισμένος οἶνος) mdasheacutes a dir vi aromatitzat amb mirramdash cal tenir en comp-te que era un acte humanitari donar al condemnat aquest mitjagrave palmiddotliatiu42 tal com testimonien diversos textos43 Era una forma de mitigar la sensibilitat del condemnat en aquells moments de suplici

No hi ha progravepiament referegravencia a cap salm en aquesta indicacioacute marcana Eacutes tan sols el text de Mateu que indica laquoli donaran a beure vinagre barrejat amb felraquo (ἔδωκαν αὐτῷ πιεῖν ὄξος μετὰ χολῆς μεμιγμένον Mt 2734) Drsquoaquesta manera el text mateagrave transforma el gest humanitari en una burla establint un paralmiddotlelisme amb el Salm 69(68)22 laquoI em donaren com a menjar fel i

38 Cf A PARROT El Goacutelgota y el Santo Sepulcro Barcelona 1963 (= Golgotha et Saint-Seacutepulcre Pariacutes 1955) BROWN La muerte del Mesiacuteas II 114-1118

39 Aixiacute el castellagrave laquocabezoraquo40 Cf Oriacutegenes Comm Matt 2733 Jeroni (Hom Matt 4) en canvi rebutja aquesta tradicioacute41 Cf F DIacuteEZ FERNAacuteNDEZ El Calvario y la Cueva de Adaacuten El resultado de las uacuteltimas excavaciones

en la Basiacutelica del Santo Sepulcro Estella Verbo Divino 200442 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1118-112343 Cf Pr 316-7 laquoDoneu a beure beguda (μέθην) als qui pateixen i vi als qui estan en lrsquoamargorraquo

Cf tambeacute el tractat del Talmud babilogravenic Ebel Rabbati 29 laquoAls condemnats () sersquols doacutena a beure vi que conteacute encens perquegrave no se sentin angoixatsraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

510 RCatT 412 (2016) 497-546

com a beguda en donaren a beure vinagreraquo (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος) La primera redaccioacute marcana amb la seva referegravencia al vi (οἶνος) mirrat mdashno pas al vinagre (ὄξος) del salm i del text mateagravemdash ha conservat el costum humanitari que com a tal es pot considerar histograveric La indicacioacute que Jesuacutes no en va prendre teacute el sentit de subratllar la seva dimensioacute de voluntarietat i de fortalesa i explica al mateix temps la raoacute per la qual lrsquoevangelista ha recollit aquest detall habitual44

El repartiment dels vestits (Mc 1524b) mdashpresent tambeacute en els altres evan-gelis (Mt 2735b Lc 2334b Jn 1923-24)mdash eacutes un afegit de la segona redac-cioacute marcana i al mateix una influegravencia del Salm 22(21)19 laquoEs repartiren els meus vestits entre ells i sobre la meva roba tiraren sortsraquo (διεμερίσαντο τὰ ἱμάτιά μου ἑαυτοῖς καὶ ἐπὶ τὸν ἱματισμόν μου ἔβαλον κλῆρον) Encara que es considereacutes un fet habitual per part dels soldats repartir-se els vestits dels condemats45 aixograve va eacutesser un fet que va estar mdashsi meacutes no posteriormentmdash expliacutecitament prohibit46 El repartiment dels vestits en el cas de Jesuacutes eacutes una influegravencia del Salm 22 que els evangelistes introdueixen donant-li diversos simbolismes47

44 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1122-1123 que no coneix les distincions redaccionals en Marc considera que la tradicioacute meacutes antiga parlava tan sols del vinagre abans de morir (Mc 1536 Jn 1929) i que hauria estat Marc qui hauria introduiumlt un duplicat mitjanccedilant el vi mir-rat establint un paralmiddotlelisme inclusiu entre el comenccedilament i el final de lrsquoescena Perograve aixograve no respecta lrsquoantiguitat de les diverses redaccions

45 Ho afirma sense meacutes V TAYLOR Evangelio seguacuten san Marcos Madrid Cristiandad 1980 715 Ho considera laquoprobableraquo J GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos 2 vol Salamanca Siacutegueme 1986 vol II 371 Ho matisa tambeacute amb un laquopor lo vistoraquo MARKUS El Evangelio seguacuten Mar-cos 1203

46 Cf Digestum Justiniani 48 20 6 laquoLa roba de quegrave un home pot ser desposseiumlt soacuten aquelles co-ses que ell va portar amb ell quan va ser posat a la presoacute i amb quegrave estagrave abillat quan es porta a terme el cagravestig com el seu mateix nom indica Per tant ni els botxins ni els seus assistents poden reclamar aquestes coses com a botiacute en el moment en quegrave srsquoexecuta el culpableraquo

47 Sobre el simbolisme del repartiment dels vestits a Marc escriuen MATEOS ndash CAMACHO El evan-gelio de Marcos III 688-689 laquoEn el Calvario esa ropa es la herencia del crucificado al repar-tir-la se reparte por tanto la fuerza de su Espiacuterituraquo La tuacutenica indivisa a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes interpretada per Cebriagrave de Cartago com a siacutembol de lrsquoEsgleacutesia indivisa (De catholicae ecclesiae unitate 7) En la mateixa liacutenia I DE LA POTTERIE laquoLa tunique lsquonon diviseacuteersquo de Jesuacutes symbole de lrsquouniteacute messainiqueraquo en W C WEINRICH (ed) The New Testament Age vol I 127-138 IacuteD laquoLa tunique sans couture symbole du Chirst gran precirctreraquo Bib 60 (1979) 255-269 De forma semblant J MATEOS ndash J BARRETTO El Evangelio de Juan Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Madrid Cristiandad 1979 811 presenten el mantell com a figura del regne i la tuacutenica com a siacutembol drsquounitat laquoLas cuatro partes en que dividen el manto alude a los cuatro puntos cardinales y significan la tierra entera () Al mismo tiempo la universalidad del reino no significa divisioacuten la tuacutenica quedaraacute intacta para sentildealar su unidadraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

511RCatT 412 (2016) 497-546

85 Lrsquohora tegravercia

El relat marcagrave teacute una triple indicacioacute cronologravegica laquoera lrsquohora tegraverciaraquo (Mc 15 25) laquoi arribada lrsquohora sexta vingueren les tenebres a la terra entera fins a lrsquohora nonaraquo (v 33b) laquoi a lrsquohora nonaraquo (v 34a) precedit tot amb la indicacioacute πρωΐ (laquode bon matiacuteraquo Mc 151) i seguit drsquoὀψία en la peticioacute del cadagravever (laquoel capvespreraquo Mc 1542)48 La indicacioacute de les tenebres des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora nona es troba recollida tambeacute a Mt 2745 i Lc 2344 Joan en canvi no recull aquestes tenebres de lrsquohora sexta sinoacute que situa precisament a lrsquohora sexta la presentacioacute que Pilat va fer de Jesuacutes als jueus indicant laquoHeus aquiacute el vostre reiraquo (Jn 1914b) El text eacutes el seguumlent laquoEra la preparacioacute de la Pasqua era com lrsquohora sextaraquo (Jn 1914a)

La cronologia joagravennica que situa la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari a lrsquohora sexta la mateixa hora en la qual eren sacrificats els anyells pasquals sembla excessivament depenent de la seva teologia La cronologia marcana per la seva banda que situa la crucifixioacute a lrsquohora tegravercia a lrsquohora sexta les tenebres i a lrsquohora nona la mort de Jesuacutes mdashdins del marc del πρωΐ i lrsquoὀψίαmdash mostra clarament un esquematisme narratiu que podria dependre de les hores de pregagraveria de les comunitats cristianes

El fet que el costum romagrave fos comenccedilar lrsquoactivitat judicial a primera hora49 fa pensar que aixiacute va ser en el cas del judici contra Jesuacutes tal com presupossa la narracioacute marcana La crucifixioacute i mort de Jesuacutes srsquohan de situar a continua-cioacute tenint en compte que la seva sepultura va ser abans que acabeacutes el dia de la Preparacioacute En aquest sentit la cronologia sinograveptica eacutes meacutes adequada tot i que histogravericament no es pugui precisar meacutes50 El text de Marc depegraven drsquouna cro-nologia narrativa mentre el text de Joan ho eacutes drsquouna cronologia teologravegica La coincidegravencia de Marc Mateu i Lluc en la referegravencia a lrsquohora sexta i lrsquohora nona fa pensar que aquestes indicacions tenen tambeacute un sentit teologravegic determinat

El text de Marc eacutes segons el Cogravedex de Beza laquoEra lrsquohora tegravercia i el custo-diaven (evfulasson auvton)raquo (Mc 1525) La tradicioacute alexandrina teacute laquoEra lrsquohora tegravercia i el crucificaren (ἐσταύρωσαν αὐτόν)raquo La reminiscegravencia del text del

48 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1139-114249 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 n 24 cita com a testimonis Segraveneca De ira II 7 3 (prima

luce) Macrobi Saturnalia I 3 (post exortum solem) Suetoni Vespasiagrave 21 Marcial VIII 673 Plini el Jove Ep III 5 9-11 VI 16 4-6

50 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 laquoLa sesioacuten del tribunal presidida por Pilato tuvo lugar por la mantildeana temprano no soacutelo a causa de la precisioacuten de Mc 151 sino tambieacuten por-que eso corresponde al uso romano donde la vida puacuteblica comenzaba al despuntar el diacutea En cuanto a precisar la hora de la crucifixioacuten la indicaciones que nos suministran los evangelios no autorizan en este punto a ninguna conclusioacuten ciertaraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

512 RCatT 412 (2016) 497-546

Cogravedex de Beza es troba en el verset mateagrave laquoI asseguts el vigilaven alliacute (ἐτήρουν αὐτὸν ἐκει)raquo (Mt 2736) La introduccioacute alexandrina del verb crucifi-car eacutes una repeticioacute dels vv 24a i 27

Mateu no ha conservat la referegravencia a lrsquohora tegravercia perograve siacute la referegravencia a la vigilagravencia dels soldats vora la creu Lluc en canvi no ha recollit cap drsquoaquestes referegravencies marcanes La primera redaccioacute marcana mdashtal com lrsquohe reconstruiumldamdash no contenia de forma expliacutecita lrsquoexpressioacute de la crucifixioacute de Jesuacutes en forma verbal En la seva austeritat narrativa es limita a la indicacioacute final de lrsquoepisodi anterior laquoI el van treure a crucificarraquo (kai evxagousin auvton i[na staurwsousin Mc 1520b)

86 El tiacutetol de la creu

El tiacutetol de la creu estagrave recollit en els quatre evangelis amb petites variants laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mc 1526)51 laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν Ἰησοῦς ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mt 2737) laquoEl rei dels jueus eacutes aquestraquo (ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων οὗτός ἐστιν Lc 2338)52 i laquoJesuacutes Natzoreu el rei dels jueusraquo (Ιησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Jn 1919)53

LrsquoEvangeli segons Joan afegeix tres indicacions 1) El tiacutetol va ser llegit per molts jueus perquegrave laquoel lloc era prop de la ciutatraquo (Jn 1920a) 2) Estava escrit en hebreu en grec i en llatiacute54 (Jn 1920b) 3) Els grans sacerdots van dir a Pilat laquoNo escriguis ldquoEl rei dels jueusrdquo sinoacute ldquoAquest va dir Soacutec el rei dels jueusrdquo perograve Pilat va respondre ldquoEl que he escrit escrit estagraverdquo (ὃ γέγραφα γέγραφα)raquo (Jn 1921-22) Evidentment aquestes ampliacions joagravenniques soacuten detalls de significat teologravegic i de proclamacioacute universalista malgrat sigui his-tograveric que el lloc de la crucifixioacute fos a prop de la ciutat55

51 La tradicioacute alexandrina teacute la forma breu laquoEl rei dels jueusraquo52 Altres lliccedilons laquoEl rei dels jueus aquestraquo (P75 Sin B L) laquoEl rei dels jueusraquo (C) laquoAquest eacutes el

rei dels jueusraquo (A K M U G D Q L P Y f13 2 157) laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (N Q f13 3 28)

53 El text del Cogravedex de Beza en aquest passatge no sersquons ha conservat Del text joagravennic en llatiacute ve el tiacutetol tradicional Iesus Nazarenus rex iudeorum (INRI) Sobre el significat del terme Nat-zoreu cf R PUIGDOLLERS laquoEl significat dels termes lsquoNatzaregraversquo lsquoNatzoreursquo i Natzoregraversquo en el Nou Testament segons el Cogravedex Bezaraquo ButABC nuacutem 108 maig 2011 23-32 Sobre el tiacutetol de la creu cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1144-1151 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 145-147

54 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoordre hebreu llatiacute i grec55 Sobre la reliacutequia medieval conservada a la Basiacutelica de la Santa Croce de Roma cf M-L RI-

GATO Il Titolo della Croce di Gesugrave Confronto tra i Vangeli e la Tavoletta - Reliquia della Basilica Eleniana a Roma Roma Pontificia Universitagrave Gregoriana 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

510 RCatT 412 (2016) 497-546

com a beguda en donaren a beure vinagreraquo (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος) La primera redaccioacute marcana amb la seva referegravencia al vi (οἶνος) mirrat mdashno pas al vinagre (ὄξος) del salm i del text mateagravemdash ha conservat el costum humanitari que com a tal es pot considerar histograveric La indicacioacute que Jesuacutes no en va prendre teacute el sentit de subratllar la seva dimensioacute de voluntarietat i de fortalesa i explica al mateix temps la raoacute per la qual lrsquoevangelista ha recollit aquest detall habitual44

El repartiment dels vestits (Mc 1524b) mdashpresent tambeacute en els altres evan-gelis (Mt 2735b Lc 2334b Jn 1923-24)mdash eacutes un afegit de la segona redac-cioacute marcana i al mateix una influegravencia del Salm 22(21)19 laquoEs repartiren els meus vestits entre ells i sobre la meva roba tiraren sortsraquo (διεμερίσαντο τὰ ἱμάτιά μου ἑαυτοῖς καὶ ἐπὶ τὸν ἱματισμόν μου ἔβαλον κλῆρον) Encara que es considereacutes un fet habitual per part dels soldats repartir-se els vestits dels condemats45 aixograve va eacutesser un fet que va estar mdashsi meacutes no posteriormentmdash expliacutecitament prohibit46 El repartiment dels vestits en el cas de Jesuacutes eacutes una influegravencia del Salm 22 que els evangelistes introdueixen donant-li diversos simbolismes47

44 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1122-1123 que no coneix les distincions redaccionals en Marc considera que la tradicioacute meacutes antiga parlava tan sols del vinagre abans de morir (Mc 1536 Jn 1929) i que hauria estat Marc qui hauria introduiumlt un duplicat mitjanccedilant el vi mir-rat establint un paralmiddotlelisme inclusiu entre el comenccedilament i el final de lrsquoescena Perograve aixograve no respecta lrsquoantiguitat de les diverses redaccions

45 Ho afirma sense meacutes V TAYLOR Evangelio seguacuten san Marcos Madrid Cristiandad 1980 715 Ho considera laquoprobableraquo J GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos 2 vol Salamanca Siacutegueme 1986 vol II 371 Ho matisa tambeacute amb un laquopor lo vistoraquo MARKUS El Evangelio seguacuten Mar-cos 1203

46 Cf Digestum Justiniani 48 20 6 laquoLa roba de quegrave un home pot ser desposseiumlt soacuten aquelles co-ses que ell va portar amb ell quan va ser posat a la presoacute i amb quegrave estagrave abillat quan es porta a terme el cagravestig com el seu mateix nom indica Per tant ni els botxins ni els seus assistents poden reclamar aquestes coses com a botiacute en el moment en quegrave srsquoexecuta el culpableraquo

47 Sobre el simbolisme del repartiment dels vestits a Marc escriuen MATEOS ndash CAMACHO El evan-gelio de Marcos III 688-689 laquoEn el Calvario esa ropa es la herencia del crucificado al repar-tir-la se reparte por tanto la fuerza de su Espiacuterituraquo La tuacutenica indivisa a lrsquoEvangeli segons Joan eacutes interpretada per Cebriagrave de Cartago com a siacutembol de lrsquoEsgleacutesia indivisa (De catholicae ecclesiae unitate 7) En la mateixa liacutenia I DE LA POTTERIE laquoLa tunique lsquonon diviseacuteersquo de Jesuacutes symbole de lrsquouniteacute messainiqueraquo en W C WEINRICH (ed) The New Testament Age vol I 127-138 IacuteD laquoLa tunique sans couture symbole du Chirst gran precirctreraquo Bib 60 (1979) 255-269 De forma semblant J MATEOS ndash J BARRETTO El Evangelio de Juan Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico Madrid Cristiandad 1979 811 presenten el mantell com a figura del regne i la tuacutenica com a siacutembol drsquounitat laquoLas cuatro partes en que dividen el manto alude a los cuatro puntos cardinales y significan la tierra entera () Al mismo tiempo la universalidad del reino no significa divisioacuten la tuacutenica quedaraacute intacta para sentildealar su unidadraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

511RCatT 412 (2016) 497-546

85 Lrsquohora tegravercia

El relat marcagrave teacute una triple indicacioacute cronologravegica laquoera lrsquohora tegraverciaraquo (Mc 15 25) laquoi arribada lrsquohora sexta vingueren les tenebres a la terra entera fins a lrsquohora nonaraquo (v 33b) laquoi a lrsquohora nonaraquo (v 34a) precedit tot amb la indicacioacute πρωΐ (laquode bon matiacuteraquo Mc 151) i seguit drsquoὀψία en la peticioacute del cadagravever (laquoel capvespreraquo Mc 1542)48 La indicacioacute de les tenebres des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora nona es troba recollida tambeacute a Mt 2745 i Lc 2344 Joan en canvi no recull aquestes tenebres de lrsquohora sexta sinoacute que situa precisament a lrsquohora sexta la presentacioacute que Pilat va fer de Jesuacutes als jueus indicant laquoHeus aquiacute el vostre reiraquo (Jn 1914b) El text eacutes el seguumlent laquoEra la preparacioacute de la Pasqua era com lrsquohora sextaraquo (Jn 1914a)

La cronologia joagravennica que situa la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari a lrsquohora sexta la mateixa hora en la qual eren sacrificats els anyells pasquals sembla excessivament depenent de la seva teologia La cronologia marcana per la seva banda que situa la crucifixioacute a lrsquohora tegravercia a lrsquohora sexta les tenebres i a lrsquohora nona la mort de Jesuacutes mdashdins del marc del πρωΐ i lrsquoὀψίαmdash mostra clarament un esquematisme narratiu que podria dependre de les hores de pregagraveria de les comunitats cristianes

El fet que el costum romagrave fos comenccedilar lrsquoactivitat judicial a primera hora49 fa pensar que aixiacute va ser en el cas del judici contra Jesuacutes tal com presupossa la narracioacute marcana La crucifixioacute i mort de Jesuacutes srsquohan de situar a continua-cioacute tenint en compte que la seva sepultura va ser abans que acabeacutes el dia de la Preparacioacute En aquest sentit la cronologia sinograveptica eacutes meacutes adequada tot i que histogravericament no es pugui precisar meacutes50 El text de Marc depegraven drsquouna cro-nologia narrativa mentre el text de Joan ho eacutes drsquouna cronologia teologravegica La coincidegravencia de Marc Mateu i Lluc en la referegravencia a lrsquohora sexta i lrsquohora nona fa pensar que aquestes indicacions tenen tambeacute un sentit teologravegic determinat

El text de Marc eacutes segons el Cogravedex de Beza laquoEra lrsquohora tegravercia i el custo-diaven (evfulasson auvton)raquo (Mc 1525) La tradicioacute alexandrina teacute laquoEra lrsquohora tegravercia i el crucificaren (ἐσταύρωσαν αὐτόν)raquo La reminiscegravencia del text del

48 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1139-114249 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 n 24 cita com a testimonis Segraveneca De ira II 7 3 (prima

luce) Macrobi Saturnalia I 3 (post exortum solem) Suetoni Vespasiagrave 21 Marcial VIII 673 Plini el Jove Ep III 5 9-11 VI 16 4-6

50 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 laquoLa sesioacuten del tribunal presidida por Pilato tuvo lugar por la mantildeana temprano no soacutelo a causa de la precisioacuten de Mc 151 sino tambieacuten por-que eso corresponde al uso romano donde la vida puacuteblica comenzaba al despuntar el diacutea En cuanto a precisar la hora de la crucifixioacuten la indicaciones que nos suministran los evangelios no autorizan en este punto a ninguna conclusioacuten ciertaraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

512 RCatT 412 (2016) 497-546

Cogravedex de Beza es troba en el verset mateagrave laquoI asseguts el vigilaven alliacute (ἐτήρουν αὐτὸν ἐκει)raquo (Mt 2736) La introduccioacute alexandrina del verb crucifi-car eacutes una repeticioacute dels vv 24a i 27

Mateu no ha conservat la referegravencia a lrsquohora tegravercia perograve siacute la referegravencia a la vigilagravencia dels soldats vora la creu Lluc en canvi no ha recollit cap drsquoaquestes referegravencies marcanes La primera redaccioacute marcana mdashtal com lrsquohe reconstruiumldamdash no contenia de forma expliacutecita lrsquoexpressioacute de la crucifixioacute de Jesuacutes en forma verbal En la seva austeritat narrativa es limita a la indicacioacute final de lrsquoepisodi anterior laquoI el van treure a crucificarraquo (kai evxagousin auvton i[na staurwsousin Mc 1520b)

86 El tiacutetol de la creu

El tiacutetol de la creu estagrave recollit en els quatre evangelis amb petites variants laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mc 1526)51 laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν Ἰησοῦς ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mt 2737) laquoEl rei dels jueus eacutes aquestraquo (ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων οὗτός ἐστιν Lc 2338)52 i laquoJesuacutes Natzoreu el rei dels jueusraquo (Ιησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Jn 1919)53

LrsquoEvangeli segons Joan afegeix tres indicacions 1) El tiacutetol va ser llegit per molts jueus perquegrave laquoel lloc era prop de la ciutatraquo (Jn 1920a) 2) Estava escrit en hebreu en grec i en llatiacute54 (Jn 1920b) 3) Els grans sacerdots van dir a Pilat laquoNo escriguis ldquoEl rei dels jueusrdquo sinoacute ldquoAquest va dir Soacutec el rei dels jueusrdquo perograve Pilat va respondre ldquoEl que he escrit escrit estagraverdquo (ὃ γέγραφα γέγραφα)raquo (Jn 1921-22) Evidentment aquestes ampliacions joagravenniques soacuten detalls de significat teologravegic i de proclamacioacute universalista malgrat sigui his-tograveric que el lloc de la crucifixioacute fos a prop de la ciutat55

51 La tradicioacute alexandrina teacute la forma breu laquoEl rei dels jueusraquo52 Altres lliccedilons laquoEl rei dels jueus aquestraquo (P75 Sin B L) laquoEl rei dels jueusraquo (C) laquoAquest eacutes el

rei dels jueusraquo (A K M U G D Q L P Y f13 2 157) laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (N Q f13 3 28)

53 El text del Cogravedex de Beza en aquest passatge no sersquons ha conservat Del text joagravennic en llatiacute ve el tiacutetol tradicional Iesus Nazarenus rex iudeorum (INRI) Sobre el significat del terme Nat-zoreu cf R PUIGDOLLERS laquoEl significat dels termes lsquoNatzaregraversquo lsquoNatzoreursquo i Natzoregraversquo en el Nou Testament segons el Cogravedex Bezaraquo ButABC nuacutem 108 maig 2011 23-32 Sobre el tiacutetol de la creu cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1144-1151 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 145-147

54 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoordre hebreu llatiacute i grec55 Sobre la reliacutequia medieval conservada a la Basiacutelica de la Santa Croce de Roma cf M-L RI-

GATO Il Titolo della Croce di Gesugrave Confronto tra i Vangeli e la Tavoletta - Reliquia della Basilica Eleniana a Roma Roma Pontificia Universitagrave Gregoriana 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

511RCatT 412 (2016) 497-546

85 Lrsquohora tegravercia

El relat marcagrave teacute una triple indicacioacute cronologravegica laquoera lrsquohora tegraverciaraquo (Mc 15 25) laquoi arribada lrsquohora sexta vingueren les tenebres a la terra entera fins a lrsquohora nonaraquo (v 33b) laquoi a lrsquohora nonaraquo (v 34a) precedit tot amb la indicacioacute πρωΐ (laquode bon matiacuteraquo Mc 151) i seguit drsquoὀψία en la peticioacute del cadagravever (laquoel capvespreraquo Mc 1542)48 La indicacioacute de les tenebres des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora nona es troba recollida tambeacute a Mt 2745 i Lc 2344 Joan en canvi no recull aquestes tenebres de lrsquohora sexta sinoacute que situa precisament a lrsquohora sexta la presentacioacute que Pilat va fer de Jesuacutes als jueus indicant laquoHeus aquiacute el vostre reiraquo (Jn 1914b) El text eacutes el seguumlent laquoEra la preparacioacute de la Pasqua era com lrsquohora sextaraquo (Jn 1914a)

La cronologia joagravennica que situa la conduccioacute de Jesuacutes al Calvari a lrsquohora sexta la mateixa hora en la qual eren sacrificats els anyells pasquals sembla excessivament depenent de la seva teologia La cronologia marcana per la seva banda que situa la crucifixioacute a lrsquohora tegravercia a lrsquohora sexta les tenebres i a lrsquohora nona la mort de Jesuacutes mdashdins del marc del πρωΐ i lrsquoὀψίαmdash mostra clarament un esquematisme narratiu que podria dependre de les hores de pregagraveria de les comunitats cristianes

El fet que el costum romagrave fos comenccedilar lrsquoactivitat judicial a primera hora49 fa pensar que aixiacute va ser en el cas del judici contra Jesuacutes tal com presupossa la narracioacute marcana La crucifixioacute i mort de Jesuacutes srsquohan de situar a continua-cioacute tenint en compte que la seva sepultura va ser abans que acabeacutes el dia de la Preparacioacute En aquest sentit la cronologia sinograveptica eacutes meacutes adequada tot i que histogravericament no es pugui precisar meacutes50 El text de Marc depegraven drsquouna cro-nologia narrativa mentre el text de Joan ho eacutes drsquouna cronologia teologravegica La coincidegravencia de Marc Mateu i Lluc en la referegravencia a lrsquohora sexta i lrsquohora nona fa pensar que aquestes indicacions tenen tambeacute un sentit teologravegic determinat

El text de Marc eacutes segons el Cogravedex de Beza laquoEra lrsquohora tegravercia i el custo-diaven (evfulasson auvton)raquo (Mc 1525) La tradicioacute alexandrina teacute laquoEra lrsquohora tegravercia i el crucificaren (ἐσταύρωσαν αὐτόν)raquo La reminiscegravencia del text del

48 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1139-114249 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 n 24 cita com a testimonis Segraveneca De ira II 7 3 (prima

luce) Macrobi Saturnalia I 3 (post exortum solem) Suetoni Vespasiagrave 21 Marcial VIII 673 Plini el Jove Ep III 5 9-11 VI 16 4-6

50 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 120 laquoLa sesioacuten del tribunal presidida por Pilato tuvo lugar por la mantildeana temprano no soacutelo a causa de la precisioacuten de Mc 151 sino tambieacuten por-que eso corresponde al uso romano donde la vida puacuteblica comenzaba al despuntar el diacutea En cuanto a precisar la hora de la crucifixioacuten la indicaciones que nos suministran los evangelios no autorizan en este punto a ninguna conclusioacuten ciertaraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

512 RCatT 412 (2016) 497-546

Cogravedex de Beza es troba en el verset mateagrave laquoI asseguts el vigilaven alliacute (ἐτήρουν αὐτὸν ἐκει)raquo (Mt 2736) La introduccioacute alexandrina del verb crucifi-car eacutes una repeticioacute dels vv 24a i 27

Mateu no ha conservat la referegravencia a lrsquohora tegravercia perograve siacute la referegravencia a la vigilagravencia dels soldats vora la creu Lluc en canvi no ha recollit cap drsquoaquestes referegravencies marcanes La primera redaccioacute marcana mdashtal com lrsquohe reconstruiumldamdash no contenia de forma expliacutecita lrsquoexpressioacute de la crucifixioacute de Jesuacutes en forma verbal En la seva austeritat narrativa es limita a la indicacioacute final de lrsquoepisodi anterior laquoI el van treure a crucificarraquo (kai evxagousin auvton i[na staurwsousin Mc 1520b)

86 El tiacutetol de la creu

El tiacutetol de la creu estagrave recollit en els quatre evangelis amb petites variants laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mc 1526)51 laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν Ἰησοῦς ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mt 2737) laquoEl rei dels jueus eacutes aquestraquo (ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων οὗτός ἐστιν Lc 2338)52 i laquoJesuacutes Natzoreu el rei dels jueusraquo (Ιησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Jn 1919)53

LrsquoEvangeli segons Joan afegeix tres indicacions 1) El tiacutetol va ser llegit per molts jueus perquegrave laquoel lloc era prop de la ciutatraquo (Jn 1920a) 2) Estava escrit en hebreu en grec i en llatiacute54 (Jn 1920b) 3) Els grans sacerdots van dir a Pilat laquoNo escriguis ldquoEl rei dels jueusrdquo sinoacute ldquoAquest va dir Soacutec el rei dels jueusrdquo perograve Pilat va respondre ldquoEl que he escrit escrit estagraverdquo (ὃ γέγραφα γέγραφα)raquo (Jn 1921-22) Evidentment aquestes ampliacions joagravenniques soacuten detalls de significat teologravegic i de proclamacioacute universalista malgrat sigui his-tograveric que el lloc de la crucifixioacute fos a prop de la ciutat55

51 La tradicioacute alexandrina teacute la forma breu laquoEl rei dels jueusraquo52 Altres lliccedilons laquoEl rei dels jueus aquestraquo (P75 Sin B L) laquoEl rei dels jueusraquo (C) laquoAquest eacutes el

rei dels jueusraquo (A K M U G D Q L P Y f13 2 157) laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (N Q f13 3 28)

53 El text del Cogravedex de Beza en aquest passatge no sersquons ha conservat Del text joagravennic en llatiacute ve el tiacutetol tradicional Iesus Nazarenus rex iudeorum (INRI) Sobre el significat del terme Nat-zoreu cf R PUIGDOLLERS laquoEl significat dels termes lsquoNatzaregraversquo lsquoNatzoreursquo i Natzoregraversquo en el Nou Testament segons el Cogravedex Bezaraquo ButABC nuacutem 108 maig 2011 23-32 Sobre el tiacutetol de la creu cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1144-1151 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 145-147

54 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoordre hebreu llatiacute i grec55 Sobre la reliacutequia medieval conservada a la Basiacutelica de la Santa Croce de Roma cf M-L RI-

GATO Il Titolo della Croce di Gesugrave Confronto tra i Vangeli e la Tavoletta - Reliquia della Basilica Eleniana a Roma Roma Pontificia Universitagrave Gregoriana 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

512 RCatT 412 (2016) 497-546

Cogravedex de Beza es troba en el verset mateagrave laquoI asseguts el vigilaven alliacute (ἐτήρουν αὐτὸν ἐκει)raquo (Mt 2736) La introduccioacute alexandrina del verb crucifi-car eacutes una repeticioacute dels vv 24a i 27

Mateu no ha conservat la referegravencia a lrsquohora tegravercia perograve siacute la referegravencia a la vigilagravencia dels soldats vora la creu Lluc en canvi no ha recollit cap drsquoaquestes referegravencies marcanes La primera redaccioacute marcana mdashtal com lrsquohe reconstruiumldamdash no contenia de forma expliacutecita lrsquoexpressioacute de la crucifixioacute de Jesuacutes en forma verbal En la seva austeritat narrativa es limita a la indicacioacute final de lrsquoepisodi anterior laquoI el van treure a crucificarraquo (kai evxagousin auvton i[na staurwsousin Mc 1520b)

86 El tiacutetol de la creu

El tiacutetol de la creu estagrave recollit en els quatre evangelis amb petites variants laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mc 1526)51 laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (οὗτός ἐστιν Ἰησοῦς ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Mt 2737) laquoEl rei dels jueus eacutes aquestraquo (ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων οὗτός ἐστιν Lc 2338)52 i laquoJesuacutes Natzoreu el rei dels jueusraquo (Ιησοῦς ὁ Ναζωραῖος ὁ βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων Jn 1919)53

LrsquoEvangeli segons Joan afegeix tres indicacions 1) El tiacutetol va ser llegit per molts jueus perquegrave laquoel lloc era prop de la ciutatraquo (Jn 1920a) 2) Estava escrit en hebreu en grec i en llatiacute54 (Jn 1920b) 3) Els grans sacerdots van dir a Pilat laquoNo escriguis ldquoEl rei dels jueusrdquo sinoacute ldquoAquest va dir Soacutec el rei dels jueusrdquo perograve Pilat va respondre ldquoEl que he escrit escrit estagraverdquo (ὃ γέγραφα γέγραφα)raquo (Jn 1921-22) Evidentment aquestes ampliacions joagravenniques soacuten detalls de significat teologravegic i de proclamacioacute universalista malgrat sigui his-tograveric que el lloc de la crucifixioacute fos a prop de la ciutat55

51 La tradicioacute alexandrina teacute la forma breu laquoEl rei dels jueusraquo52 Altres lliccedilons laquoEl rei dels jueus aquestraquo (P75 Sin B L) laquoEl rei dels jueusraquo (C) laquoAquest eacutes el

rei dels jueusraquo (A K M U G D Q L P Y f13 2 157) laquoAquest eacutes Jesuacutes el rei dels jueusraquo (N Q f13 3 28)

53 El text del Cogravedex de Beza en aquest passatge no sersquons ha conservat Del text joagravennic en llatiacute ve el tiacutetol tradicional Iesus Nazarenus rex iudeorum (INRI) Sobre el significat del terme Nat-zoreu cf R PUIGDOLLERS laquoEl significat dels termes lsquoNatzaregraversquo lsquoNatzoreursquo i Natzoregraversquo en el Nou Testament segons el Cogravedex Bezaraquo ButABC nuacutem 108 maig 2011 23-32 Sobre el tiacutetol de la creu cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1144-1151 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 145-147

54 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoordre hebreu llatiacute i grec55 Sobre la reliacutequia medieval conservada a la Basiacutelica de la Santa Croce de Roma cf M-L RI-

GATO Il Titolo della Croce di Gesugrave Confronto tra i Vangeli e la Tavoletta - Reliquia della Basilica Eleniana a Roma Roma Pontificia Universitagrave Gregoriana 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

513RCatT 412 (2016) 497-546

El text del tiacutetol coincideix en els diversos evangelistes amb la causa de la condemna laquoel rei dels jueusraquo Les diferegravencies en la seva redaccioacute soacuten miacuteni-mes La forma marcana del Cogravedex de Beza coincideix en la seva forma grama-tical amb el text mateagrave Una forma semblant estagrave testimoniada per Eusebi de Cesarea quan parla del martiri drsquoAgravetal de Lioacute en el segle II laquoSe li va fer donar voltes a lrsquoamfiteatre precedit drsquoun cartell sobre el qual estava escrit en llatiacute ldquoAquest eacutes Agravetal el cristiagraverdquo (οὗτός ἐστιν Ἄτταλος ὁ Χριστιανός)raquo56

Es tractava segurament segons el costum drsquouna tauleta amb lrsquoacusacioacute escrita (ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας titulus causae) que era portada davant57 o penjada del coll del condemnat i finalment fixada sobre la creu58

87 iquestCrucificat entre dos bandolers

Els quatre evangelis indiquen que Jesuacutes va ser crucificat juntament amb dos altres condemnats laquodos bandolers (λῃσταί)raquo (Mc 1527 Mt 2738) laquodos malfactors (κακοῦργοι)raquo (Lc 2332) laquoaltres dos (ἄλλοι δύο)raquo (Jn 1918)59 La indicacioacute de la seva colmiddotlocacioacute i per tant tambeacute el fet que siguin dos meacutes teacute un significat narratiu60 i teologravegic laquoun a la dreta i un altre a lrsquoesquerraraquo (ἕνα ἐκ δεξιῶν καὶ ἕνα ἐξ εὐωνύμων Mc 1527 Mt 2738) laquoaquest a la dreta i aquest a lrsquoesquerraraquo (Lc 2333) laquoaquiacute i aquiacute i enmig Jesuacutesraquo (Jn 1918) Srsquoha de tenir en compte perograve que la referegravencia de lrsquoEvangeli segons Marc a dos altres crucificats amb Jesuacutes eacutes segons el meu parer un text de segona redaccioacute

Marc utilitza aquiacute el terme laquobandolersraquo (λῃσταί) Eacutes el mateix terme que havia utilitzat en el relat del prendiment quan Jesuacutes indica la forma com han sortit al seu encontre laquoContra un bandoler (ἐπὶ λῃστήν)61 heu sortit amb

56 Eusebi Hist Eccl 514457 Cf el text drsquoEusebi Hist Eccl 5144 citat anteriorment Cf tambeacute Suetoni Caliacutegula 32

laquoprecedint-lo un tiacutetol que indica la causa de la penaraquo Dioacute Cassi 543 laquo(va travessar) el Fograve-rum amb una inscripcioacute indicant el motiu pel qual anava a ser executatraquo

58 Cf Mt 2737 laquoDamunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemnaraquo Aquest text concreta el text meacutes genegraveric de lrsquoEvangeli segons Marc laquoPerograve estava la inscripcioacute de la causa de la seva condemna inscritaraquo (Mc 1526) Interpreta incorrectament al meu parer el text marcagrave GNILKA El Evangelio seguacuten San Marcos II 372 laquoMarcos no presupone auacuten que la tabla fuera colocada en la cruz Maacutes bien se la presenta yaciendo junto a la cruz (de manera distinta las referencias paralelas)raquo

59 Cf BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1151-1154 60 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 144 escriu laquoAl insistir en el hecho de que Jesuacutes fue crucifi-

cado entre sus dos compantildeeros de infortunio () los textos producen un efecto pictograverico que solo puede ser intencionalraquo

61 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquocom contra un bandolerraquo (ὡς ἐπὶ λῃστήν)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

514 RCatT 412 (2016) 497-546

espases i garrots per agafar-me Cada dia era amb vosaltres al temple ense-nyant i no em vau detenir Perograve que es compleixin les Escripturesraquo (Mc 1448-49) un text que he considerat tambeacute de segona redaccioacute Mateu ha reco-llit totes dues referegravencies al terme laquobandolerraquo perograve ampliant una mica el que respecta a les Escriptures laquoCom contra un bandoler (ὡς ἐπὶ λῃστήν) heu vingut amb espases i garrots per agafar-me Cada dia estava assegut entre vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir Perograve tot aixograve ha passat perquegrave es complexin les Escriptures dels Profetesraquo (Mt 2655-56)62

Aquesta referegravencia a les Escriptures dels Profetes eacutes interpretada habitu-alment com referida a Is 5312 laquoHa estat comptat entre els sense llei (ἐν τοῖς ἀνόμοις)raquo Eacutes precisament el text que Lluc cita expliacutecitament en lrsquoanunci de les negacions de Pere laquoDoncs ara el qui tingui una bossa prendragrave igualment tambeacute un sarroacute i el qui no en tingui es vendragrave el seu mantell i compraragrave una espasa Dic en efecte que aixograve que estagrave escrit cal que srsquoacompleixi en mi allograve I fou comptat amb els sense llei (μετὰ ἀνόμων) i tot el que es refereix a mi arri-ba al seu termeraquo (Lc 2236-37)63 Cal notar que en aquest anunci en el qual a lrsquoEvangeli segons Lluc hi ha referegravencia a les espases srsquoutilitza el terme laquosense lleiraquo (ἄνομοι) mentre quan es parla dels qui van ser crucificats juntament amb Jesuacutes Lluc utilitza el terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι)raquo (Lc 23323339) Lluc deixa de banda el terme laquobandolerraquo (λῃστής) mdashmalgrat el conservi en refe-regravencia a la forma com han sortit a prendre Jesuacutes (Lc 2252)mdash per referir-se als qui van ser crucificats amb Jesuacutes Hi ha en Lluc probablement el desig drsquoallunyar la figura de Jesuacutes dels laquobandolersraquo que van ser tan nefastos per al temple per a la ciutat de Jerusalem i per a tota la nacioacute durant la guerra jueva

Alguns han considerat simbogravelic el fet que Jesuacutes fos crucificat juntament amb altres dos El fet que Jesuacutes estigui situat al centre seria una forma de subratllar la importagravencia de la persona de Jesuacutes Per a drsquoaltres el nuacutemero tres podria ser el siacutembol drsquouna gran quantitat de crucificats64 Eacutes cert que Flavi Josep ens informa que en la repressioacute de les revoltes posteriors a la mort

62 Eacutes tambeacute de segona redaccioacute marcana la referegravencia als qui estaran al costat de Jesuacutes a la glograveria en lrsquoepisodi de la peticioacute dels fills de Zebedeu laquoConcedeix-nos de seure amb tu lrsquoun a la teva dreta i lrsquoaltre a la teva esquerra (εἷς ἐκ δεξιῶν καὶ εἷς ἐξ εὐωνύμων) a la teva glograveria Mc 1037) laquoperograve seure a la meva dreta o a la meva esquerra (ἐκ δεξιῶν μου ἢ ἐξ εὐωνύμων) no soacutec jo qui ho ha de concedir sinoacute per aquells per a qui ha estat preparatraquo (Mc 1037)

63 Alguns cogravedexs tenen en Mc 1528 el seguumlent text laquoI srsquoacompliacute lrsquoEscriptura que diu lsquoI fou comptat amb els sense lleirsquoraquo (L Q 083 0250 f113 33 lat syh) lliccediloacute que manca en Sin A B C D Y 2427)

64 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 144 diu que hi ha aquiacute laquoel recuerdo de una ejecucioacuten colectiva en la que fue incluido Jesuacutes ya que por otra parte el nuacutemero lsquotresrsquo resulta sospechoso en razoacuten de su esquematismoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

515RCatT 412 (2016) 497-546

drsquoHerodes el Gran el llegat de Siacuteria Quinctilius Varus va crucificar a Jerusa-lem dos mil jueus (Ant 17295) Perograve cal tenir en compte com subratlla R E Brown65 que en la primera part de la prefectura romana a Judea (anys 6-40) Jesuacutes i els altres crucificats amb ell van ser els primer jueus crucificats dels quals en tenim notiacutecia En canvi dels anys posteriors mdashanys 44-70mdash en tenim molts testimonis Com Flavi Josep parla referent a aquesta primera egravepoca de la crucifixioacute tan sols de Jesuacutes mdashi encara en el testimonium flavianummdash srsquoha de ser molt prudent en interpretar el nuacutemero tres com indicatiu drsquouna crucifixioacute molt meacutes nombrosa

Drsquoaltra banda cal tenir en compte que el terme laquobandolersraquo com indicador drsquouns companys en el suplici no pertany a la primera redaccioacute marcana sinoacute a la segona Per aixograve eacutes necessari preguntar-se si en aquest cas lrsquoevangelista Marc no es troba influiumlt per les circumstagravencies socials i poliacutetiques dels anys 50 mdashde la mateixa manera com Lluc pot haver estat influiumlt tambeacute per les cir-cums tagravencies del seu temps en lrsquoeliminacioacute drsquoaquest terme El terme laquobando-lersraquo eacutes interpretat habitualment com paralmiddotlel a les indicacions que Marc fa de la figura de Barrabagraves relacionant-lo amb els laquosediciososraquo que van actuar laquoen la sedicioacuteraquo (Mc 157) Drsquoaquesta manera el terme λῃσταί que en si mateix podria tenir un ampli ventall de significats queda interpretat mdashcorrectament a la meva manera de veuremdash dins del camp semagraventic dels aixecaments zelotes Perograve iquestera aquest lrsquoambient de lrsquoegravepoca de Jesuacutes o beacute es tracta drsquoun reflex dels anys convulsos que es van produir poc despreacutes Conveacute tenir en compte en aquest punt el que escriu Flavi Josep sobre Joan Baptista laquoI quan els altres se li ajuntaren (τῶν ἄλλων συστρεφομένων) mdashi realment srsquoenlairaven moltiacutessim a lrsquoescolta de les paraulesmdash Herodes tot tement que la seva gran capacitat de persuadir la gent podria portar a algun tipus de revolta (ἐπὶ ἀποστάσει τινί) ja que semblaven disposats a qualsevol cosa pel seu consell va considerar meacutes segur abans que sorgiacutes drsquoell alguna novetat (πρίν τι νεώτερον) treurersquol del mig no fos que es penediacutes meacutes tardraquo (Ant 18118) El caragravecter profegravetic-apocaliacuteptic de Joan va ser interpretat perilloacutes per la possibilitat que arribeacutes a produir alguna revolta des de lrsquoograveptica de lrsquoautoritat jueva sense que hi hagueacutes cap tipus de dimensioacute violenta en ell si meacutes no pel que en sabem El paralmiddotlelisme entre Jesuacutes i el Baptista mdashque els evangelis subratllenmdash fa pensar que amb la figura de Jesuacutes va passar quelcom de semblant El fet que els laquobandolersraquo apareguin tan sols a partir de la segona redaccioacute marcana de Marc i en Mateu mdashi no sigui acceptada aquesta condicioacute en Lluc i Joanmdash treu seguretat a lrsquoafirmacioacute que Jesuacutes va ser crucificat realment juntament amb uns laquobando-

65 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1125

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

516 RCatT 412 (2016) 497-546

lersraquo Eacutes meacutes Lluc convertiragrave aquests companys de suplici en dos malfactors un dels quals arribaragrave a demanar a Jesuacutes laquoRecordarsquot de mi el dia de la teva vinguda (τῇ ἡμέρᾳ τῆς ἐλεύσεως σου)raquo (Lc 2342)66 en una pagravegina entranyable perograve plena de teologia i drsquoexhortacioacute al seguiment 67

88 Les burles dels grans sacerdots

La referegravencia a les burles dels grans sacerdots es troba en la primera redaccioacute marcana (Mc 1531-32a) ampliada posteriorment segons el meu parer per la segona redaccioacute per aconseguir un esquema triagravedic de burles els qui hi passaven els grans sacerdots i els qui havien estat crucificats amb ell (Mc 1529-32)

Les burles dels grans sacerdots introdueixen el tema de la salvacioacute consta-tant que a drsquoaltres ha salvat i a si mateix no es pot salvar (Mc 1531) i demana la demostracioacute (laquoveiem i creiemraquo) que eacutes lrsquoUngit el rei drsquoIsrael amb el fet concret de baixar de la creu (Mc 1532) El terme χριστός com a definitori de Jesuacutes es troba ja a lrsquoinici de lrsquoevangeli (Mc 11) mentre que lrsquoexpressioacute laquoel rei drsquoIsraelraquo eacutes el corresponent en boques jueves del tiacutetol mateix de la creu laquoel rei dels jueusraquo (Mc 1526) Les burles dels qui hi passaven (Mc 1529-30) mdashprimera ampliacioacute per part de la segona redaccioacutemdash recullen les paraules sobre la destruccioacute del santuari que es troben en les acusacions davant del Sanedriacute i davant de Pilat afegides tambeacute per la segona redaccioacute (Mc 1458 1529) i fan una siacutentesi de les futures burles dels grans sacerdots unint el tema del salvar-se a si mateix amb el fet de baixar de la creu68 En el seu con-junt hi ha una referegravencia al llibre de les Lamentacions laquoTots els qui passen pel camiacute xiulen i mouen el seu capraquo (πάντες οἱ παραπορευόμενοι ὁδόν ἐσύρισαν καὶ ἐκίνησαν τὴν κεφαλὴν αὐτῶν Lm 215) Les burles dels qui estaven crucifi-

66 La tradicioacute alexandrina teacute la lliccediloacute laquoJesuacutes recordarsquot de mi quan arribis al teu Regne (ὅταν ἔλθῃς εἰς τὴν βασιλείαν σου)

67 Cf P GRELOT laquolsquoAujourdrsquohui tu seras avec moi dans le Paradisrsquo (Luc XXIII43)raquo RB 74(1967) 194-214 FITZMYER El Evangelio seguacuten Lucas IV 500-501 escriu laquoEl episodio () es sobre todo una manifestacioacuten de su misericordia salviacutefica con respecto a una piltrafa humana () Es la manera que tiene Lucas de presentar el aspecto salviacutefico de la muerte de Jesuacutes la condi-cioacuten regia de la que seraacute investido una vez que haya ldquoentrado en su gloriardquo (Lc 2426) y haya sido ldquoexaltadordquo (Hch 232-36) no dejaraacute de tener un efecto salviacutefico sobre el sufrimiento de los seres humanos incluso de los malhechores crucificados Ahiacute queda resumida la theologia crucis de Lucasraquo

68 En diverses ocasions els duplicats de la segona redaccioacute es troben posats en el text amb ante-rioritat al text corresponent de primera redaccioacute Eacutes el cas p ex de les dues multiplicacions dels pans o dels dos judicis davant del Sanedriacute i davant de Pilat

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

517RCatT 412 (2016) 497-546

cats amb Jesuacutes es limiten a la simple indicacioacute laquolrsquoinsultavenraquo (ὠνείδιζον αὐτόν Mc 1532) Drsquoaquesta manera el redactor aconsegueix introduir una nova referegravencia als salms laquoels insults dels qui trsquoinsultaven han caigut sobre miraquo (οἱ ὀνειδισμοὶ τῶν ὀνειδιζόντων σε ἐπέπεσαν ἐπ᾽ ἐμέ Sl 69[68]10) i completar aixiacute el nombre de tres burles69 Introduint el verb laquoinsultarraquo (ὀνειδίζω) estagrave preparant la cita retocada de lrsquoinici del Salm 22(21) mdashtambeacute de segona redaccioacutemdash que posaragrave en boca de Jesuacutes laquoDeacuteu meu Deacuteu meu iquestper quegrave mrsquohas insultat (εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)

Mateu manteacute un text molt semblant al de Marc amb dos petits afegits a) La indicacioacute laquosi ets fill de Deacuteuraquo (Mt 2740) que evoca expliacutecitament la pregunta que el gran sacerdot havia fet a Jesuacutes durant el judici i lrsquoacusacioacute de blasfegravemia (cf Mt 2663-65) b) La indicacioacute de la presegravencia tambeacute dels ancians o notables (Mt 2741) per aconseguir la referegravencia als tres grups que constituiumlen el Sane-driacute La redaccioacute llucana amplia les burles dels altres crucificats mitjanccedilant un breu diagraveleg entre els dos malfactors i les paraules drsquoun drsquoells dirigides a Jesuacutes (Lc 2339-43) Joan deixa de banda aquestes burles al peu de la creu

Els comentaris i les burles dels qui eren contraris a Jesuacutes malgrat siguin histogravericament ben possibles i fins i tot presumibles srsquohan de considerar en la seva narrativitat com a confeccioacute de lrsquoevangelista No sembla probable que els grans sacerdots i els escribes srsquoapropessin a la creu del condemnat a mort vigilada pels soldats romans Tampoc es veu el sentit de les burles dels altres crucificats amb Jesuacutes70

9 LA MORT DE JESUacuteS

91 La foscor a lrsquohora sexta

El relat de la mort de Jesuacutes en Marc indica que laquohi va haver foscor per lrsquoentera terraraquo (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) des de lrsquohora sexta fins a lrsquohora

69 Escriu LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 laquoEn cuanto a los ultrajes que le habriacutean inflingi-do sus compantildeeros de suplicio a Jesuacutes () mdashhaciendo abstraccioacuten de que les fuera posible ocuparse de otra cosa que no fuera su propio tormentomdash nos preguntamos por el motivo de semejante actitud que podriacutea haber sido requerida por la necesidad de llegar al nuacutemero esquemaacutetico de tres tras los que pasaban por alliacute y los sumos sacerdotes los compantildeeros de suplicio se dedican a completar esta escena de oprobioraquo

70 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 148 que escriu laquoSe desplazaron tal como dicen los evan-gelios algunos miembros del alto clero para entregarse a este juego cruel maacutes propio del populacho Cabe preguntaacuternoslo y considerar su intervencioacuten preferentemente como la pro-longacioacuten natural y literaria de su papel en el procesoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

518 RCatT 412 (2016) 497-546

nona (Mc 1533) La imatge sembla ser de tipus escatologravegic com expressa el profeta Amoacutes laquoI passaragrave en aquell dia diu el Senyor Deacuteu que srsquoapagaragrave el sol del migdia i srsquoenfosquiragrave la llum sobre la terra en ple dia (καὶ δύσεται ὁ ἥλιος μεσημβρίας καὶ συσκοτάσει ἐπὶ τῆς γῆς ἐν ἡμέρᾳ τὸ φῶς)raquo (Am 89) un text que continua a la fi del verset seguumlent laquoI jo fareacute drsquoell com un dol per un (fill) estimat (καὶ θήσομαι αὐτὸν ὡς πένθος ἀγαπητοῦ) i drsquoaquells que soacuten amb ell com un dia de dolorraquo (AmLXX 810b)71

Lrsquoexpressioacute laquosobre lrsquoentera terraraquo (ἐφ᾽ ὅλης τῆς γῆς) de Marc va meacutes enllagrave que la terra drsquoIsrael del profeta Amoacutes ja que es tracta de la terra drsquoIsrael com a lloc de trobada de tota la terra amb lrsquoarribada escatologravegica de les nacions Com assenyala S Leacutegasse aquest verset sobre la foscor en lrsquoentera terra es troba en paralmiddotlel amb lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari del v 3872 Foscor de la nova Pasqua que recorda els tres dies de foscor que hi va haver en una de les plagues de la primera Pasqua laquoI hi va haver una foscor molt espessa sobre tota la terra drsquoEgitpe durant tres diesraquo (καὶ ἐγένετο σκότος γνόφος θύελλα ἐπὶ πᾶσαν γῆν Αἰγύπτου τρεῖς ἡμέρας Ex 1022)

El text marcagrave eacutes seguit de forma molt semblant per Mateu (σκότος ἐγένετο ἐπὶ πᾶσαν τὴν γῆν Mt 2745) i per Lluc (σκότος ἐγένετο ἐφ᾽ ὅλην τὴν γῆν Lc 2344) Aquest darrer evangeli segons el Cogravedex de Beza hi afegeix laquoel sol srsquoenfosquiacuteraquo (ἐσκοτίσθη δε ὁ ἥλιος Lc 2345a) La tradicioacute alexandrina en canvi teacute la frase laquohavent-se eclipsat el solraquo (τοῦ ἡλίου ἐκλιπόντος) i a continuacioacute la fa seguir de lrsquoafirmacioacute sobre lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari laquoLla-vors srsquoesquinccedilagrave la cortina del santuari pel migraquo (ἐσχίσθη δὲ τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ μέσον Lc 2345) que el Cogravedex de Beza teacute despreacutes de la mort de Jesuacutes (eacutes a dir despreacutes del v 46)

Lrsquoexpressioacute laquohavent-se eclipsatraquo (ἐκλιπόντος) de la tradicioacute alexandrina eacutes un intent de precisioacute tegravecnica drsquoun fenomen apocaliacuteptic interpretat fiacutesica-ment Ja en el segle III Oriacutegenes73 criticava aquesta interpretacioacute que no teacute sentit ja que no hi pot haver eclipsi solar en lluna plena aixiacute com un eclipsi solar total que duri molts minuts74

Abandonada la interpretacioacute fiacutesica de la foscor drsquoaquest episodi mdashtant en la tradicioacute alexandrina de Lluc com tambeacute en els altres textos dels sinogravepticsmdash

71 Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 10572 Ibiacuted 101-10673 Oriacutegenes Comm Matt ser 134 (GCS XI 274)74 En el segle III el cronogravegraf Juli Africagrave ja rebutjava lrsquoexplicacioacute natural drsquoun eclipsi solar en el

dia de Pasqua tal com semblava haver defensat lrsquoautor de la segona meitat del segle I Talmiddotlus segons el testimoni del segle IX de Jordi el Monjo Chron 391 (cf R CARRIER laquoThallus and the Darkness at Christrsquos Deathraquo JGRChJ 8 [2011] 185-191)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

519RCatT 412 (2016) 497-546

apareix el seu significat teologravegic indicant la proximitat de la nova Pasqua que es realitzaragrave en la mort de Jesuacutes

92 iquestParaules de Jesuacutes a la creu

LrsquoEvangeli segons Marc en la seva primera redaccioacute no contenia al meu parer cap paraula de Jesuacutes a la creu Tan sols hi havia una referegravencia a lrsquoemissioacute drsquouna gran veu tot just abans de morir laquoemeteacute a veu granraquo (ἐφώνησεν φωνῇ μεγάλῃ Mc 1537) La segona redaccioacute va afegir la frase inicial del Salm 22(21)2 primer en hebreu i despreacutes interpretada en grec laquoEli Eli lama zaphthani (ελι ελι λαμα ζαφθανι) que es tradueix per Deacuteu meu Deacuteu meu per quegrave mrsquohas insultat (ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ὠνείδισάς με)raquo (Mc 1534)75 La tradicioacute alexandrina mdashi de forma semblant el text de Mateu (Mt 2746)mdash tra-dueix la frase drsquouna forma molt meacutes propera al text hebreu i a la traduccioacute de la LXX laquoper quegrave mrsquohas abandonatraquo (εἰς τί ἐγκατέλιπές με) La utilitzacioacute marcana del verb ὀνειδίζω (laquoinsultar) estableix una referegravencia al final de lrsquoepisodi anterior en la burla dels qui eren crucificats amb Jesuacutes (Mc 151532)76

75 La transcripcioacute del text hebreu o arameu que recull lrsquoedicioacute criacutetica de Nestle-Aland28 eacutes ελωι ελωι λεμα σαβαχθανι encara que la lliccediloacute del Cogravedex Vaticagrave eacutes ελωι ελωι λαμα ζαβαφθανι ben propera a la del Cogravedex de Beza El text de la traduccioacute en la major part de cogravedexs grecs se-guint meacutes de prop el text del Salm 22(21) en la LXX eacutes ὁ θεός μου ὁ θεός μου εἰς τί ἐγκατέλιπές με

76 Deixant de banda la historicitat drsquoaquestes paraules ja que soacuten una aplicacioacute de segona re-daccioacute a partir drsquoun salm queda el seu sentit El problema es complica si es segueix el text de la tradicioacute alexandrina Escriu BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1239-1240 laquoEs mucho lo que nos invita a interpretarla bastante literalmente en el nivel de la descripcioacuten de Jesuacutes realiza-da por el evangelista () En el drama del RP marcano-mateano Jesuacutes ha sido abandonado por sus disciacutepulos y escarnecido por todos los que se han acercado a la cruz la oscuridad ha cubierto la tierra nada muestra que Dios esteacute actuando del lado de Jesuacutes iexclCuaacuten compren-sible pues que Jesuacutes se sienta abandonado Su lsquoiquestpor queacutersquo es el de alguien que caiacutedo en las profundidades del abismo se siente envuelto por el poder de las tinieblas Jesuacutes no estaacute po-niendo en cuestioacuten la existencia de Dios ni el poder de Dios para intervenir en la marcha de los acontecimientos lo que cuestiona es el silencio de aquel al que invoca como lsquoDiacuteos miacuteorsquoraquo BENET XVI Jesuacutes de Natzaret Barcelona Claret 2011 249-251 (= Jesus von Nazareth vol II Ciutat del Vaticagrave Libreria Editrice Vaticana 2011) escriu laquoAquesta pregagraveria de Jesuacutes ha es-timulat sempre contiacutenuament els cristians a preguntar-se i a reflexionar com podia el Fill de Deacuteu ser abandonat per Deacuteu Quegrave significa aquest crit () No eacutes un crit drsquoabandoacute qualsevol Jesuacutes recita el gran salm de lrsquoIsrael sofrent i assumeix aixiacute en ell mateix tot el turment no sols drsquoIsrael sinoacute de tots els homes que sofreixen en aquest moacuten per lrsquoocultacioacute de Deacuteu () El crit en lrsquoextrem turment eacutes al mateix temps certesa de la resposta divina certesa de la salvacioacute mdashno solament per a Jesuacutes mateix sinoacute per a ldquomoltsrdquoraquo

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

520 RCatT 412 (2016) 497-546

El so hebreu eli (ελι) permet introduir un joc de paraules amb el nom del profeta Elies (Ηλίας) laquoI alguns dels presents en sentir-ho deien Aquest crida Elies I un corrent i xopant una esponja en vinagre (ὄξους) havent pres una canya la hi posagrave dient Deixa veiem si ve Elies a despenjar-loraquo (Mc 1535-36)77 El gest de donar-li vinagre procedeix del Salm 69(68)22 laquoI em donaren fel al meu menjar i per la meva set em donaren a beure vinagre (καὶ ἔδωκαν εἰς τὸ βρῶμά μου χολὴν καὶ εἰς τὴν δίψαν μου ἐπότισάν με ὄξος)raquo No es tracta perograve drsquoun detall recollit per un testimoni ocular sinoacute lrsquoexpressioacute del desig de lrsquoevangelista drsquoafegir una nova referegravencia al llibre dels salms i drsquointroduir la contraposicioacute amb lrsquoespera de la vinguda apocaliacuteptica del profeta Elies78

Mateu recull fonamentalment el mateix text de Marc (Mt 2746-49) Lluc no posa en canvi en boca de Jesuacutes lrsquoinici del Salm 22(21) Les burles dels soldats i lrsquooferiment del vinagre els ha avanccedilat en les burles que la gent fa al crucificat (Lc 2336) i que acaben amb les burles drsquoun dels qui estava crucifi-cat amb ell (Lc 2339-43) Aixograve donaragrave peu a les paraules de Jesuacutes laquoCoratge avui estaragraves amb mi en el paradiacutesraquo (Lc 2343) 79

Joan tampoc recull les paraules de Jesuacutes a la creu de la tradicioacute marcana i mateana perograve hi afegeix mdashcom ho fa tambeacute Llucmdash altres intervencions La primera drsquoelles en el relat de la crucifixioacute despreacutes del sorteig dels vestits per part dels soldats amb les paraules de Jesuacutes a la seva mare i les paraules al deixeble (Jn 1925-27) Les altres dues tot just despreacutes en uns versets que recullen la referegravencia al vinagre i a lrsquoesponja xopa en vinagre (cf Mc 1536) Primer Jesuacutes diu laquoTinc setraquo (Jn 1928b) i despreacutes laquoSrsquoha complertraquo (Jn 1930a) Arribant aixiacute a la indicacioacute de la mort de Jesuacutes (cf Jn 1930b)

El fet que el text meacutes primitiu mdashla primera redaccioacute marcanamdash no con-tingui cap drsquoaquestes paraules ja fa pensar que les paraules de Jesuacutes a la creu aixiacute com les referegravencies al vinagre donat amb una canya soacuten fruit de la reflexioacute teologravegica

77 La referegravencia al vinagre sembla referir-se a la posca beguda molt tradicional entre els soldats i els treballadors del camp a base de vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum) Cf Rt 214 laquoAcostarsquot pren un mos de pa i sucarsquol al vinagreraquo

78 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 151 escriu en canvi laquoQue haya hecho falta para ofreceacuterselo a Jesuacutes una esponja colocada en el extremo de una cantildea es un rasgo que tomado en vivo y sin el menor impacto teoloacutegico parece proceder de un testigo ocularraquo

79 En el darrer crit de Jesuacutes Lluc hi afegeix lrsquoexplicacioacute del seu contingut laquoPare a les teves mans encomano el teu esperitraquo (Lc 2346) Alguns cogravedexs tenen les paraules de Jesuacutes laquoPare perdonarsquols perquegrave no saben el que fanraquo (Lc 2334) com a reaccioacute a les burles de la gent La frase no estagrave en P75 B D W Θ es troba en canvi a Sin A C Dc K M N Q U Γ Δ Λ Ψ f113 Es tracta segurament drsquoun afegit inspirat en Ac 317 759 amb la finalitat drsquoaconseguir set pa-raules de Jesuacutes en la creu (Jn 1926-27 formen una unitat) en un temps en el qual els quatre evangelis soacuten meditats com a conjunt

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

521RCatT 412 (2016) 497-546

93 La mort de Jesuacutes

La mort de Jesuacutes a la creu eacutes una de les realitats histograveriques meacutes indiscuti-bles recollida per tots quatre evangelistes i pels testimonis romans i jueus La forma com aquesta eacutes narrada perograve intenta reflectir el seu significat teologravegic

LrsquoEvangeli de Marc segons el Cogravedex de Beza indica laquoemetent una gran veu va expirarraquo (ἀφεὶς φωνὴν μεγάλην ἐξέπνευσεν Mc 1537b)80 Mateu explici-ta la dimensioacute de lrsquoesperit laquocridant de nou amb gran veu va remetre lrsquoesperitraquo (πάλιν κράξας φωνῇ μεγάλῃ ἀφῆκεν τὸ πνεῦμα Mt 2750) Lluc explicita el conti-gut del crit de Jesuacutes amb una referegravencia al seu esperit laquoI havent cridat Jesuacutes amb gran veu digueacute Pare a les teves mans confio el meu esperit Havent dit aixograve va expirar (καὶ φωνήσας ὁ Ἰησοῦς φωνῇ μεγάλῃ εἶπενmiddot πάτερ εἰς χεῖράς σου παρατίθεμαι τὸ πνεῦμά μου τοῦτο δὲ εἰπὼν ἐξέπνευσεν Lc 2346) Finalment Joan explicita del tot el lliurament de lrsquoesperit laquoI inclinant el cap va lliurar lrsquoesperitraquo (καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα (Jn 1930b)

94 La cortina del santuari

Despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes Marc afegeix que la cortina del santuari (τὸ καταπέτασμα τοῦ ναοῦ)81 es trencagrave en dos de dalt a baix (Mc 1538) Mateu recull la mateixa indicacioacute i afegeix la repercussioacute en la terra que tremolagrave i en les roques que srsquoesberlaren per acabar amb la indicacioacute que els sepulcres es van obrir i que molts cossos de sants van ressuscitar i entraren a la ciutat santa i es manifestaren a molts (Mt 2751-53)82

80 Sobre el sentit del crit cf J A RODRIacuteGUEZ ROCA laquoEl uacuteltimo grito de Jesuacutes y el clamor de la humanidadraquo RET 60 (2000) 5-63

81 El comentaristes discuteixen si es tracta de la cortina drsquoentrada al santuari (el Sant) on tan sols hi podien entrar els sacerdots o beacute de la segona cortina a lrsquoentrada del Sant dels Sants (τὸ δεύτερον καταπέτασμα He 93 cf 1020) Mrsquoinclino per la primera eacutes a dir la cortina ex-terior (la teologia de la Carta als Hebreus es fixa en la segona cortina precisament perquegrave la tradicioacute ja havia fet referegravencia a la primera) Aquesta cortina del santuari tenia una mesura colossal ja que era igual a la de les portes daurades que laquotenien una alccedilada de cinquanta-cinc colzes i una amplada de setzeraquo (Bell 5211-212) eacutes a dir uns 29 x 8 m Cf LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 113-117 ID laquoLes voiles du temple de Jeacuterusalem Essai de parcours his-toriqueraquo RB 87 (1980) 560-589 P LAMARCHE laquoLa mort du Christ et le voile du Temple selon Marcraquo NRT 96 (1974) 583-599 BIGUZZI laquoYo destruireacute este temploraquo 161-165 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1297-1347

82 Sobre el llenguatge apocaliacuteptic drsquoaquesta referegravencia a les resurreccions dels sants cf A PUIG I TAgraveRRECH laquoEls sants que ressusciten (Mt 27-51b-53)raquo ButABCatSup 2 (1982) 41-65 recollit a IacuteD Estudis de Nou Testament 131-169

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

522 RCatT 412 (2016) 497-546

Lluc havia fet referegravencia a lrsquoesquinccedilament de la cortina del santuari amb antelacioacute a la mort de Jesuacutes tot just despreacutes drsquohaver indicat la foscor fins a lrsquohora nona (Lc 2345) Drsquoaquesta manera lrsquoesquinccedilament de la cortina no eacutes un efecte de la mort de Jesuacutes sinoacute un acompanyament previ com eacutes el feno-men de la foscor83 Joan en canvi elimina totes aquestes repercussions sim-bograveliques en els objectes i en la natura per a substituir-les per la comprovacioacute que Jesuacutes era realment mort mitjanccedilant el cop de llanccedila que un dels soldats doacutena al cos de Jesuacutes (Jn 1931-37)

Tots aquests detalls rics de simbologia no srsquohan de considerar histograverics sinoacute expressius de la teologia de cadascun dels evangelistes En Marc el terme laquosantuariraquo (ναός) no apareix en cap altre text de primera redaccioacute En segona redaccioacute apareix en les acusacions davant el Sanedriacute (Mc 1458) i en les burles dels qui hi passaven (Mc 1529) Aixograve es pot considerar com una interpretacioacute del significat de lrsquoesquinccedilament de la cortina Es tracta-ria doncs segons aquesta interpretacioacute drsquoun siacutembol de la destruccioacute del santuari84 no pas del santuari material mdashels textos soacuten anteriors als anys 70mdash sinoacute del sentit de la mort de Jesuacutes respecte a aquest santuari en la histograveria de salvacioacute85 signe de lrsquoobertura als pagans signe de la seva funcioacute de sacrificis i signe de la manifestacioacute de Deacuteu Es tracta aixiacute drsquouna teologia propera a la de lrsquohelmiddotlenista Esteve que acusat de dir que laquoaquest Jesuacutes el Natzoreu destruiragrave aquest Lloc i canviaragrave els costums que Moisegraves ens trans-meteacuteraquo (Ac 614) respondragrave en el seu discurs que lrsquoAltiacutessim no habita en coses fetes amb les mans (Ac 748)

83 En el seu diagraveleg amb Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot dels anys 37-41 un dels fills drsquoAnnagravesmdash Lluc sembla voler evitar relacionar directament aquest gest tan tragravegic amb la mort de Jesuacutes No es pot oblidar que despreacutes de lrsquoany 70 diverses comunitats cristianes van considerar la destruc-cioacute del temple pels romans com un cagravestig de Deacuteu pel fet de la mort de Jesuacutes Lluc srsquoallunya drsquoaquesta interpretacioacute LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes II 392 indica ja com a possibilitat que Lluc laquose ha sentido un tanto incoacutemodo a la hora de convertir el efecto directo de la muerte de Jesuacutes en un siacutembolo de destruccioacuten o de profanacioacutenraquo

84 Eacutes interessant el que explica Flavi Josep sobre la porta oriental del temple (Porta Coriacutentia o de Nicanor) que uns anys abans de la destruccioacute del temple es va obrir de nit ella sola Al-guns ho van interpretar com un bon auguri perograve laquoels entesos van pensar que la seguretat del santuari srsquohavia desfet per ella mateixa i que la porta srsquoobria com un regal per als enemics i aixiacute entre ells interpretaren el senyal (τὸ σημεῖον)raquo (Bell 6295)

85 Lrsquoesquinccedilament de la cortina mdashno hi ha paralmiddotlelisme amb lrsquoepisodi del baptisme en el Jordagrave ja que el Cogravedex de Beza no utilitza alliacute el participi σχιζομένος sinoacute hvnoigμένοςmdash ve indicat amb un verb en passiva i assenyalat com ἀπ᾽ ἄνωθεν per indicar que eacutes obra de Deacuteu

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

523RCatT 412 (2016) 497-546

95 La confessioacute del centurioacute

LrsquoEvangeli segons Marc despreacutes drsquoindicar la mort de Jesuacutes afegeix una pro-fessioacute de fe per part del centurioacute romagrave laquoVeient el centurioacute que estava present que aixiacute havia ell cridat tambeacute exhalagrave Veritablement aquest home era Fill de Deacuteuraquo (ἰδὼν δὲ ὁ κεντυρίων ὁ παρεστηκὼς ἐκεῖ οὕτως αὐτὸν κραξαντα καὶ ἐξέπνευσενmiddot ἀληθῶς οὗτος ὁ ἄνθρωπος υἱὸς θεοῦ ἦν Mc 1539) El text fa referegravencia al crit de Jesuacutes i estableix un paralmiddotlelisme entre lrsquoexpirarexhalar de Jesuacutes i lrsquoexhalar del centurioacute LrsquoEvangeli que havia comenccedilat amb el tiacutetol de Jesuacutes com a Messies Fill de Deacuteu (Mc 11b) havia recollit la confessioacute de fe com a Messies realitza-da per Pere (Mc 829) i eacutes tan sols ara a la fi de lrsquoevangeli despreacutes de la mort de Jesuacutes que apareix la confessioacute de fe completa i en boca drsquoun pagagrave

Mateu retoca el text marcagrave ampliant la reaccioacute del centurioacute als qui esta-ven amb ell custodiant Jesuacutes centrant lrsquoatencioacute en el terratregravemol i allograve que havia succeiumlt despreacutes i afegint una reaccioacute de temor laquoEl centurioacute i els qui amb ell custodiaven Jesuacutes veient el terratregravemol i tot el que havia passat van agafar molta por dient Veritablement aquest era Fill de Deacuteuraquo (Mt 2754)86 Lluc segons el Cogravedex de Beza manteacute el paralmiddotlelisme amb el crit de Jesuacutes i explicita que la reaccioacute del centurioacute eacutes de donar glograveria a Deacuteu laquoI el centurioacute cridant donava glograveria a Deacuteu dient Realment aquest home era un justraquo (καὶ ὁ ἑκατοντάρχης φωνήσας ἐδόξαζεν τὸν θεὸν λέγωνmiddotὄντως δίκαιος ἦν ὁ ἄνθρωπος οὗτος Lc 2347)

Joan en canvi deixa de banda la professioacute de fe drsquoun dels personatges de la narracioacute i segons la seva teologia presenta Jesuacutes com lrsquoanyell pasqual al qual no li han trencat cap os (cf Ex 1246 Sl 33[34]21) de manera que el puguin veure eacutes a dir puguin creure en ell com el traspassat (cf Za 1210) Aixograve ho realitza introduint el relat del trencament de les cames dels dos pri-mers crucificats i del cop de llanccedila a Jesuacutes ja mort (Jn 1931-37) que conteacute el testimoni teologravegic expliacutecit de lrsquoevangelista87 i la invitacioacute a la fe dels qui lrsquoescolten laquoEl qui ho veieacute en doacutena testimoni i el seu testimoni eacutes digne de fe Ell mateix sap que diu la veritat perquegrave tambeacute vosaltres cregueuraquo (Jn 1935)

86 Cf J PELAacuteEZ laquoFenoacutemenos extraordinarios en la muerte de Jesuacutes iquestHistoria o siacutembolos (Mt 2745-53)raquo en A PEacuteREZ JIMEacuteNEZ ndash G CRUZ ANDREOTTI (eds) La verdad tamizada Cronistas repor-teros e historiadores ante su puacuteblico Madrid Ediciones Claacutesicas 2001 139-157

87 Per a C H Dodd en canvi lrsquoevangelista es referiria a un testimoni ocular que no seria ell mateix laquoEl sentido natural y evidente es que alguno no el autor habiacutea sido (seguacuten sabe el mismo autor) testigo del incidente y que eacuteste se relata aquiacute en virtud del testimonio de dicho testigo quienquiera que fueraraquo (La tradicioacuten histoacuterica en el Cuarto evangelio Madrid Cristiandad 1978 141-142 (= Historical Tradition in the Fourth Gospel Cambridge University Press 1963)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

524 RCatT 412 (2016) 497-546

Evidentment el costum romagrave de trencar les cames per accelerar la mort i de comprovar-ho en els ja trobats morts mitjanccedilant un cop de llanccedila88 no eacutes raoacute suficient per considerar en el cas de Jesuacutes el testimoni de lrsquoevangelista com a portador drsquouna notiacutecia histograverica

96 Les dones que miraven de lluny

El relat de la mort de Jesuacutes a lrsquoEvangeli segons Marc acaba amb una referegraven-cia a unes dones que miraven de lluny laquoHi havia tambeacute unes dones que miraven a distagravencia (ἀπὸ μακρόθεν θεωροῦσαι) entre les quals es trobava Maria Magdalena Maria la mare de Jaume el Petit i de Jograveset (Μαρία ἡ Ἰακώβου τοῦ μικροῦ καὶ Ἰωσῆτος μήτηρ) i Salomeacute Elles tambeacute quan era a Galilea el van seguir i moltes altres que havien pujat amb ell a Jerosogravelimaraquo (Mc 1540-41) Mateu ordena millor el text parlant de laquomoltes donesraquo (γυναῖκες πολλαὶ) que laquohavien seguit Jesuacutes des de Galilea per servir-loraquo (αἵτινες ἠκολούθησαν τῷ Ἰησοῦ ἀπὸ τῆς Γαλιλαίας διακονοῦσαι αὐτῷ Mt 2755-56) la tercera dona assenyalada eacutes designada com laquola mare dels fills de Zebedeuraquo (Mt 2756b)

La indicacioacute que unes dones estaven alliacute contemplant laquoa distagravenciaraquo (ἀπὸ μακρόθεν Mc 1540 Mt 2755) eacutes una referegravencia al Sl 38(37) 12 laquoi els meus propers srsquoestaven a distagravenciaraquo (καὶ οἱ ἔγγιστά μου ἀπὸ μακρόθεν ἔστησαν) Referegravencia que apareix meacutes expliacutecita en Lluc laquoSrsquoestaven allagrave tots els seus coneguts a distagravencia (εἱστήκεισαν δὲ πάντες οἱ γνωστοὶ αὐτῷ ἀπὸ μακρόθεν) i les dones que lrsquohavien seguit des de Galilea per mirar-srsquohoraquo (Lc 2349) Lluc perograve no indica aquiacute vora la creu el nom de cap dona89

Joan vora la creu abans de la mort de Jesuacutes indica la presegravencia de laquola seva mare i la germana de la seva mare Maria la de Clofagraves i Maria la Magdalenaraquo (Jn 1925) Alguns comentaristes han volgut identificar la mare de Jesuacutes (Jn 1925) amb laquola mare de Jaume (el Petit) i de Jogravesetraquo (Mc 1540 Mt 2756) Perograve cal reconegraveixer que en tal cas lrsquoexpressioacute joagravennica laquola seva mareraquo resultaria molt meacutes logravegica que la denominacioacute a partir de la mare dels seus laquogermansraquo Si cal buscar coincidegravencies entre les llistes marcana i

88 Sobre el fet de trencar les cames cf Plaute Poenulus 886 laquoaixograve em canviaria de Sincerast a Crurifragi [Trencador-de-cames]raquo (continuo is me ex Syncerasto Crurifragium fecerit) Sobre el cop de llanccedila cf Pseudo-Quintiliagrave Declamationes maoires 6 9 laquoLes creus srsquoabaixen el botxiacute no prohibeix sepultar els qui han rebut el cop [de llanccedila]raquo (cruces succiduntur percussos sepeliri non vetat carnifex)

89 Una llista de tres dones es troba en Lc 82-3 Maria Magdalena Joana la muller de Cuses administrador drsquoHerodes i Susanna Una llista semblant apareixeragrave en tornar les dones del sepulcre per anunciar-ho als Onze Maria Magdalena Joana i Maria la de Jaume (Lc 2410)

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

525RCatT 412 (2016) 497-546

mateana i la llista joagravennica seria menys forccedilat identificar laquoMaria la mare de Jaume i de Jogravesetraquo amb laquola germana de la seva mare Maria la de Clofagravesraquo90

Sobre la presegravencia drsquounes dones seguidores de Jesuacutes escriu S Leacutegasse laquoSegons els sinograveptics es mantenen lsquoa distagravenciarsquo per mirar allograve que passa en el Calvari Aquesta posicioacute eacutes segurament meacutes probable que la seva ubicacioacute al peu de la creu de Jesuacutes com ens les presenta Joan sense tenir en compte els botxins encarregats de custodiar els ajusticiats que difiacutecilment haurien tolerat la presegravencia drsquoun grup de dones vora drsquoaquestsraquo91

97 La data de la mort de Jesuacutes

Molt srsquoha discutit i es discuteix sobre la data de la mort de Jesuacutes Eacutes fagravecil de determinar si ens conformem amb la determinacioacute del decenni en el qual aquesta va succeir Tothom estagrave drsquoacord a partir de les dades neotestamen-tagraveries i de les dades dels historiadors romans i jueus que Jesuacutes va morir en temps de Ponccedil Pilat que va ser governador de Judea en els anys 26 a 36 Eacutes meacutes srsquoestagrave unagravenimement drsquoacord a considerar que no va ser ni a lrsquoinici del seu mandat ni cap a la fi el que significa que lrsquoarc drsquoaproximacioacute queda reduiumlt als anys 28-3492

Srsquoha volgut apropar meacutes a la data de la mort de Jesuacutes tenint en compte les indicacions que els evangelis fan sobre el dia de la setmana en quegrave va escaurersquos la festa de Pasqua en la qual Jesuacutes va morir Generalment es considera que els evangelis sinograveptics indiquen que Jesuacutes va celebrar el sopar pasqual (14 de nisan) i va morir el dia seguumlent (15 de nisan) un dia que era vigiacutelia de dissabte Drsquoaltra banda segons el relat joagravennic Jesuacutes hauria mort el dia que se sacrificaven els anyells pasquals (14 de nisan) que aquell any srsquoesqueia en vigiacutelia de dissabte i vigiacutelia de Pasqua (15 de nisan) A partir drsquoaquestes dades es demana ajuda a lrsquoastronomia per a determinar en quins anys la lluna plena

90 Cf R PUIGDOLLERS laquoEls germans del Senyor i les discussions sobre la seva successioacuteraquo RCatT 361 (2011) 219-255

91 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 15492 Cf R PUIGDOLLERS laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusa-

lem en els anys 30-70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natza-retraquo RCatT 352 (2010) 539-579 concretament 543-547

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

526 RCatT 412 (2016) 497-546

de primavera (15 de nisan) va ser en divendres o en dissabte93 Aixograve doacutena el seguumlent quadre per als anys 27-34 respecte al 14 de nisan94

Probable PossibleAny 27 dijous 10 abril divendres 11 drsquoabrilAny 30 divendres 7 drsquoabril dijous 6 drsquoabrilAny 31 25 drsquoabril dijous 26 drsquoabrilAny 33 divendres 3 drsquoabril dissabte 4 drsquoabrilAny 34 dimarts 23 de marccedil dijous 22 drsquoabril

Com escriu J Jeremias laquoEl 14 de nisan va caure en divendres proba-blement els anys 30 i 33 possiblement lrsquoany 27 aixograve concordaria amb la cronologia de Joanraquo95 Com eacutes la cronologia joagravennica la que sembla reunir les caracteriacutestiques de dada histograverica es compregraven la conclusioacute de Brown laquoSi excloem lrsquoany 27 per ser no tan sols poc fiable des del punt de vista astronograve-mic sinoacute tambeacute massa drsquohora per a la mort de Jesuacutes a la llum de la major part de les indicacions evangegraveliques sobre la seva vida i ministeri queden dues possibilitats per al 14 de nisan en dijousdivendres (traslladat al calendari juliagrave) 7 drsquoabril de 30 dC o 3 drsquoabril de 33 dC En general hi ha hagut tendegravencia al rebuig de lrsquoany 33 perquegrave aixograve suposa augmentar considerablement lrsquoedat de Jesuacutes i la duracioacute del seu ministeri en morir estaria prop dels quaranta i hauria tingut una activitat puacuteblica de quasi quatre anysraquo96 De totes maneres Brown no arriba a prendre una decisioacute laquoNo veig possibilitat drsquoarribar a una decisioacute i elegir entre un dels dos anysraquo97 Altres autors veuran inclinar-se la balanccedila cap a al 7 drsquoabril de lrsquoany 3098

93 Tanmateix lrsquoastronomia no ens informa si en els diversos anys es va afegir un mes interca-lat

94 JEREMIAS La uacuteltima cena 38-39 C J HUMPHREYS ndash W G WADDINGTON laquoThe Date of the Cruci-fixionraquo JASA 37 (1985) 2-10

95 JEREMIAS La uacuteltima cena 3996 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1614-1615 No aconsegueix cap aportacioacute concreta intentar

utilitzar com histograveriques les dades mateanes drsquoun terratregravemol com fa J B WILLIAMS ndash M J SCHWAB ndash A BRAUER laquoAn early first-century earthquake in the Dead Searaquo International Geo-logy Review (2011) 1-10

97 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 161598 Escriu J P MEIER Un judiacuteo marginal Nueva visioacuten del Jesuacutes histoacuterico vol I Estella Verbo

Divino 1998 p 409 (= A Marginal Jew Rethinking the Historial Jesus Nova York Doubleday 1991) laquoEn mi opinioacuten el antildeo maacutes probable de la muerte de Jesuacutes es el 30 Situar el comienzo de su ministerio en el 28 es a mi juicio lo maacutes razonable pero posponer su muerte hasta el 33 dariacutea como resultado un ministerio de cuatro o cinco antildeos Aunque esto no es imposible va maacutes allaacute de lo que indican los sinoacutepticos y Juan Por tanto como conclusioacuten provisional

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

527RCatT 412 (2016) 497-546

10 LA SEPULTURA DE JESUacuteS

101 Els costums romans i jueus respecte al cos dels crucificats

El cagravestig denigrant i exemplaritzant de la crucifixioacute suposava per als romans la pegraverdua dels honors de lrsquoenterrament Nrsquoeacutes clar exemple el que diu una epiacutestola drsquoHoraci quan un personatge indica la seva innocegravencia Non pasces in cruce corvos laquoNo seragraves a la creu pastura dels corbsraquo99 Els soldats tenien la missioacute de vigilar que els familiars no agafessin els cossos dels crucificats per a donar-los sepultura Un conte del Satiricoacute ho reflecteix quan parla drsquoun gover-nador que managrave crucificar uns malfactors i fa referegravencia al laquosoldat encarregat de muntar guagraverdia prop de les creus perquegrave no srsquoemportessin els cadagraveversraquo100

Finalment despreacutes drsquoun temps drsquoignominia les restes eren entregades als familiars per a ser enterrades Hi ha diversos testimonis positius o negatius en les Actes dels magravertirs Aixiacute en la carta dels magravertirs de Lioacute portada per Ire-neu a Roma srsquoindica que laquoels qui havien mort asfixiats a la presoacute foren tirats als gossos i hom va muntar guagraverdia diligentment nit i dia perquegrave nosaltres no nrsquoenterreacutessim cap Allograve que havien deixat les feres i el que havia estalviat el foc trossos escampats o carbonitzats els caps i els troncs dels decapitats tot ho deixaren igualment sense enterrar una colla de dies sota la rigorosa guagraverdia dels soldats () Pel que fa a nosaltres ens trobagravevem en un gran dol perquegrave no ens era possible drsquoenterrar els cossos Ni ens hi ajudava la nit ni els convencia el diner ni els commovien les suacutepliques Tant siacute com no mante-nien la vigilagravencia com si haguessin de guanyar moltiacutessim a deixar-los sense sepulturaraquo101 De forma semblant encara que amb lrsquooposicioacute dels jueus per al lliurament de les restes es troba al Martiri de Policarp drsquoEsmirna laquoLrsquoadver-sari geloacutes i malvat () feacuteu de manera que no pogueacutessim prendre el seu cos cosa que a molts ens hauria agradat de fer per participar de les seves santes despulles El fet eacutes que suggeriacute a Nicetes pare drsquoHerodes i germagrave drsquoAlces drsquoanar a trobar lrsquoarcont i demanar-li que no concediacutes el cos de Policarp ldquono fos cas deia que deixessin el crucificat i comencessin drsquoadorar aquestrdquo Els jueus que foren els qui insinuaren aixograve i insistien en aquesta idea van mun-tar vigilagravencia quan nosaltres anagravevem a treure el cos del foc () Adonant-se aleshores el centurioacute de les raons que buscaven els jueus feacuteu posar el cos al

sugiero que Jesuacutes inicioacute su ministerio el 28 dC poco despueacutes de comenzar el suyo Juan Bautista y que fue crucificado el 7 de abril del antildeo 30raquo

99 Horaci Epistola 11648100 Petroni Satiricoacute 111101 Carta de les Esgleacutesies de Viena i Lioacute en Actes dels magravertirs Barcelona Proa 1991 pp 79-80

trad M Estradeacute

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

528 RCatT 412 (2016) 497-546

mig i el feacuteu cremar com ells acostumen aixiacute nosaltres meacutes tard arreplegant els seus ossos meacutes preciosos que pedres de preu i meacutes valuosos que lrsquoor els colmiddotlocagraverem on era escaientraquo102

Lrsquoenterrament de les restes dels executats no era tan sols quumlestioacute de respecte i drsquohonor entre tots els pobles Per als jueus els cossos dels crucificats havien de ser despenjats abans de la caiguda de la nit molt meacutes encara en la vigiacutelia del dissabte El llibre del Deuteronomi ho indica amb molta claredat laquoQuan un home que ha comegraves un crim eacutes sentenciat a mort i lrsquoexecuten penjant-lo en un arbre el seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit Lrsquohan drsquoenter-rar el mateix dia perquegrave tot home penjat en un patiacutebul eacutes un maleiumlt de Deacuteu

No profanis el paiacutes que el Senyor el teu Deacuteu et doacutena en possessioacuteraquo (Dt 2122-23) Lrsquoobligacioacute drsquoaquest precepte deuteronogravemic es troba testimoniat en els documents de Qumram laquoTambeacute a ell el penjareu de lrsquoarbre i moriragrave Els seus cadagravevers no passaran la nit en lrsquoarbre sinoacute que els enterrareu durant aquell dia perquegrave soacuten maleiumlts per Deacuteu i pels homes els penjats de lrsquoarbre aixiacute no contaminareu la terra que jo et dono per heretatraquo (11Q196410b-13a)

Eacutes el mateix que confirma el filogravesof jueu Filoacute drsquoAlexandria parlant de fets ocorreguts lrsquoany 38 laquoLes autoritats que exerceixen el seu govern com cal i que no tan sols pretenen honorar els seus benefactors sinoacute que realment ho fan tenen per costum no executar cap condemnat fins que hagin passat els actes celebrats en honor de lrsquoaniversari dels membres de la ilmiddotlustre famiacutelia drsquoAugust () Conec casos en els quals la vigiacutelia drsquouna drsquoaquestes festivitats els cossos dels crucificats han estat despenjats de la creu i lliurats als seus familiars per considerar-se apropiat donar-los sepultura i concedir-los els ritus habituals Ja que es pensagrave que tambeacute els morts havien de beneficiar-se de lrsquoaniversari de lrsquoemperador al mateix temps que es mantenia la santedat de la festaraquo103

Igualment lrsquohistoriador jueu Flavi Josep srsquoescandalitza drsquoallograve que van fer els idumeus en la guerra jueva lrsquoany 68 despreacutes drsquohaver assassinat els grans sacerdots Anan fill drsquoAnnagraves i Jesuacutes fill de Gamala laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fins i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fins i tot els que han estat con-demnats a la crucifixioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317)

Sobre lrsquoenterrament dels ajusticiats la Mixnagrave indica que no poden ser enterrats en tombes privades sinoacute a part (San 65) perograve com anota lrsquoescriptor jueu J Klausner laquoJesuacutes no fou executat per ordre del tribunal jueu sinoacute de

102 Martiri de Policarp 17-18 en Actes dels magravertirs 63-64 trad M Estradeacute103 Flacc 8184

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

529RCatT 412 (2016) 497-546

les autoritats romanesraquo104 i per tant srsquoha de tenir en compte una anotacioacute del Talmud laquoAls executats per lrsquoautoritat romana no sersquols nega cap privilegiraquo (Sema 211)

Del lliurament del cos als familiars o als interessats nrsquoeacutes tambeacute testimoni la indicacioacute que es troba en el mateix Evangeli segons Marc quan srsquoindica que la notiacutecia de la mort de Joan Baptista va arribar a lrsquooiumlda dels seus deixe-bles laquoQuan els seus deixebles ho van saber anaren i srsquoenduren el seu cadagravever i el posaren en el sepulcre (ἦλθον καὶ ἦραν τὸ πτῶμα αὐτοῦ καὶ ἔθηκαν αὐτὸ ἐν μνημείῳ)raquo (Mc 629 cf Mt 1412)

Malgrat aixograve alguns autors moderns han posat en dubte el fet mateix de la sepultura de Jesuacutes J D Crossan indica que laquoallograve que va succeir histograveri-cament amb el cos de Jesuacutesraquo fou que o beacute el cadagravever de Jesuacutes fou deixat a la creu perquegrave el devoressin les feres o beacute els soldats de la guagraverdia despreacutes drsquohaver-se cerciorat que Jesuacutes havia expirat el van enterrar laquoen una fossa poc profunda a penes coberta drsquouna lleugera capa de runa i enderrocs amb els gossos a lrsquoaguaitraquo105 Per a J Montserrat Jesuacutes i altres conjurats detinguts i condemnats a mort laquoforen immediatament crucificats i els seus cossos llanccedilats a una fossa comunaraquo106 Eacutes el mateix que indica J Alonso laquoEl meacutes logravegic seria pensar que Jesuacutes va ser enterrat en una fossa comunaraquo107 De totes maneres primer que els arguments de la simple logravegica teacute meacutes forccedila el valor dels testimonis malgrat les narracions estiguin carregades de reflexioacute teolograve-gica

102 Les restes arqueologravegiques drsquoun crucificat del segle I

Lrsquoarqueologia ens va oferir lrsquoany 1968 el descobriment de les restes drsquoun cru-cificat a Givrsquoat ha-Mivtar al nord-est de Jerusalem Es tracta dels ossos drsquoun home drsquouna vintena drsquoanys que en el segle I aC va ser crucificat i sepultat en una tomba familiar Un clau travessa encara avui algun os del peu dret Les seves restes va ser enterrades en un ossari sota el nom de Yehohanan eacutes a dir Joan108

104 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Barcelona et al Paidoacutes 2006 453 (original hebreu 1922)

105 J D CROSSAN Jesuacutes biografia revolucionaria Barcelona Grijalbo-Mondadori 2004 172-173 (= Jesus A Revolutionary Biography New York Harper Collins 1994)

106 MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el galileo armado 143107 J ALONSO La uacuteltima semana de Jesuacutes Madrid Obelisco 2004 p 202108 V TZAFERIS laquoJewish Tombs At and Near Givrsquoat ha-Mivtar Jerusalemraquo IEJ nuacutem 20 (1970)

18-32 N HAAS laquoAnthropological Observations on the Skeletal Remains from Givrsquoat ha-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

530 RCatT 412 (2016) 497-546

Srsquohan fet diverses interpretacions drsquoaquestes restes Si els dos talons ha-vien estat clavats junts o beacute si meacutes aviat havien estat clavats a banda i banda del pal vertical de la creu Si els avantbraccedilos mostraven signes drsquohaver estat clavats a la creu o beacute si meacutes aviat havien estat lligats a la creu Si les cames mostraven signes drsquohaver estat trencades o beacute meacutes aviat si no nrsquohi havia indicis concloents

La singularitat drsquoaquesta troballa no significa que a Palestina lrsquoenterra-ment drsquoun crucificat fos un cas absolutament aiumlllat109 Srsquoha de tenir en compte que en aquest cas la identificacioacute com a crucificat ha estat possible a partir del fet que un dels ossos drsquoun peu aparegueacutes encara amb el clau del suplici Altrament seria difiacutecil la seva identificacioacute com a crucificat La conservacioacute drsquoun os encara amb el clau siacute que eacutes un cas molt extraordinari

No hi ha arguments per imaginar una manca drsquoenterrament o drsquoun enter-rament en una fossa comuna de tots els crucificats quan hi ha textos i dades arqueologravegiques que es poden datar amb tota seguretat a uns vint o trenta anys de distagravencia que parlen clarament de crucificats sepultats sense fer referegraven-cia a una fossa comuna110

103 Jesuacutes va ser sepultat

Les referegravencies a la sepultura de Jesuacutes soacuten molt antigues La Primera carta de Pau als corintis ofereix un testimoni que es remunta a mitjans dels anys cinquanta del segle I que eacutes quan Pau va escriure la carta La professioacute de fe que reprodueix als inicis del capiacutetol quinzegrave fa referegravencia expliacutecita no tan sols a la mort i a la resurreccioacute de Jesuacutes sinoacute tambeacute a la seva sepultura ὅτι Χριστὸς ἀπέθανεν ὑπὲρ τῶν ἁμαρτιῶν ἡμῶν κατὰ τὰς γραφὰς καὶ ὅτι ἐτάφη καὶ ὅτι ἐγήγερται τῇ ἡμέρᾳ τῇ τρίτῃ κατὰ τὰς γραφὰς (laquoQue Crist moriacute pels nostres pecats segons els Escritpures i que fou sepultat i que ressuscitagrave el dia tercer segons les Escripturesraquo 1Co 153-4)

Mivtarraquo IEJ 20 (1970) 38-59 J H CHARLESWORTH laquoJesus and Jehohanan An Archeological Note on Crucifixioraquo ExpTim 84 (1972-1973) 147ndash150 J ZIAS ndash E SEKELES laquoThe Crucified Man from Givrsquoat ha-Mivtar A Reappraisalraquo IEJ 35 (1985) 22-27

109 Srsquoha recordat que no sempre en la crucifixioacute srsquoutilitzaven claus sinoacute que podien tambeacute ser lligats amb cordes Drsquoaltra banda els claus de les creus eren buscats com amulets cf la Mix-nagrave laquo[En dissabte] estagrave permegraves anar fora amb ous de llagosta o amb la dent drsquouna guineu o amb un clau de la forca on ha estat penjat un home com a remeis medicinalsraquo (Shab 69)

110 Sobre els ossaris jueus i lrsquoestudi sobre Jesuacutes cf CA EVANS Jesus and the Ossuaries What Jewish Burial Practices Reveal about the Beginning of Christianity Waco Baylor University Press 2003

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

531RCatT 412 (2016) 497-546

En el relat de la Passioacute lrsquoepisodi de la sepultura de Jesuacutes es troba en els quatre evangelis Mc 1542-161 Mt 2757-61 Lc 2350-56 Jn 1938-42 LrsquoEvangeli de Pere que eacutes de la primera meitat del segle II111 parla drsquouna peticioacute del cos per part de Josep drsquoArimatea a Pilat que transmet la peticioacute a Herodes aquest li respon laquoGermagrave Pilat encara que ninguacute lrsquohagueacutes demanat nosaltres el sepultariacuteem perquegrave ja apunta el dissabte Efectivament en la Llei estagrave escrit El sol no srsquoha de pondre damunt un ajusticiatraquo (EvPe II5)

Al relat de la sepultura lrsquoEvangeli segons Mateu afegeix la referegravencia a la colmiddotlocacioacute de guagraverdies al sepulcre (Mt 2762-66) Aquesta ampliacioacute de la tradicioacute es troba tambeacute recollida a lrsquoEvangeli de Pere (EvPe VIII28-33)

104 Josep drsquoArimatea

La figura de Josep eacutes presentada a lrsquoEvangeli segons Marc com originari mdashmillor que procedentmdash drsquoArimatea poblacioacute que alguns identifiquen amb Ramathaim Sophim en la muntanya drsquoEfraiumlm a uns 30 km al nord-est de Jerusalem (cf 1Sa 11 Αρμαθαιμ Σιφα) Josep eacutes qualificat de laquoconseller dis-tingitraquo (εὐσχήμων βουλευτής) eacutes a dir laquomembre distingit del Sanedriacuteraquo (BCI)112 Lrsquoadjectiu laquodistingitraquo (εὐσχήμων) fa pensar que no pertany al grup de grans sacerdots ni dels escribes sinoacute al grup dels laquonotablesraquo (οἱ πρεσβύτεροι) que pertanyien als grans propietaris laics (cf les laquodones distingidesraquo a Ac 1350 1712) El fet que Josep sigui presentat com a membre del Sanedriacute no entra en contradiccioacute amb el fet que la detencioacute mateixa de Jesuacutes havia estat realitzada per gent laquode part (παρά) dels grans sacerdots i amb lrsquoaval (ἀπό) dels escribes i dels notablesraquo (Mc 1443) No cal pensar en una unanimitat absoluta mdashles expressions pleonagravestiques ὅλον τὸ συνέδριον de 1455 i 151 i οἱ πάντες de 1464 soacuten de segona redaccioacutemdash eacutes suficient pensar que hi havia diverses sensibili-tats respecte a la figura de Jesuacutes de quegrave calia fer i el com

Al mateix temps es diu drsquoell laquoque esperava tambeacute lrsquoarribada del Regne de Deacuteu (προσδεχόμενος τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Mc 1543)raquo aixograve no significa que sigui presentat com a deixeble de Jesuacutes sinoacute dins de lrsquoesperanccedila del poble drsquoIsrael com lrsquoEvangeli segons Lluc presentaragrave la figura del vell Simeoacute laquoque esperava la consolacioacute drsquoIsraelraquo (προσδεχόμενος παράκλησιν τοῦ Ἰσραήλ Lc 225)

111 Cf EVANS El Jesuacutes deformado 79-86 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1547-1584112 Flavi Josep utilitza tambeacute el substantiu βουλευτής per referir-se als membres del Sanedriacute

quan escriu laquoMentrestant els magistrats i membres del Consell (οἵ τε ἄρχοντες καὶ βουλευταί) anaven pels poblets recaptant el tributraquo (Bell 405)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

532 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta figura primitiva mdashhistograverica drsquoun membre del Sanedriacute potser del grup dels notables que esperava el Regne de Deacuteu i tenia un gran respecte per la persona de Jesuacutesmdash es troba desenvolupada en els diversos evangelis que depenen de Marc Aixiacute lrsquoEvangeli segons Mateu indica que Josep drsquoAri-matea era laquoun hom ricraquo (ἄνθρωπος πλούσιος) i laquodeixeble de Jesuacutesraquo (ἐμαθητεύθη τῷ Ἰησοῦ Mt 2757) LrsquoEvangeli segons Joan indica que era laquodeixeble de Jesuacutes perograve drsquoamagat per por dels jueusraquo (μαθητὴς τοῦ Ἰησοῦ κεκρυμμένος δὲ διὰ τὸν φόβον τῶν Ἰουδαίων Jn 1938) LrsquoEvangeli segons Lluc indica que era laquomembre del Sanedriacute bo i justraquo (βουλευτὴς ὑπάρχων ἀνὴρ ἀγαθὸς καὶ δίκαιος Lc 2350) perograve laquono havia donat suport a la decisioacute i actuacioacute drsquoellsraquo (οὗτος οὐκ ἦν συγκατατεθειμένος τῇ βουλῇ καὶ τῇ πράξει αὐτῶν Lc 2351a) i laquoesperava el Regne de Deacuteuraquo (ὃς προσεδέχετο τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ Lc 2351b) LrsquoEvangeli de Pere que fa referegravencia a la seva procedegravencia drsquoArimatea indica que era laquoamic de Pilat i del Senyorraquo (ὁ φίλος Πειλάτου καὶ τοῦ κυρίου EvPe II3)

Lrsquoaccioacute de Josep drsquoArimatea en la sepultura de Jesuacutes la trobem descrita de la forma seguumlent a lrsquoEvangeli segons Marc laquoJosep havent comprat un llen-ccedilol agafant-lo lrsquoembolcallagrave amb el llenccedilol i el posagrave en el sepulcre que havia estat tallat a la roca (ἐν μνημείῳ ὃ ἦν λελατομημένον ἐκ τῆς πέτρας) i havent fet rodolar una pedra sobre la porta del sepulcre tambeacute se nrsquoanagraveraquo (Mc 1546) Sorprenen dos detalls el fet de comprar un llenccedilol cosa que suposa que es tracta drsquoun llenccedilol nou i la indicacioacute que el sepulcre havia estat tallat a la roca El primer detall sembla voler posar una nota drsquohonor i respecte en aquest enterrament precipitat en consonagravencia amb lrsquoanotacioacute que ens diu que Josep esperava lrsquoarribada del regne de Deacuteu El segon detall en aquesta mateixa liacutenia drsquohonor fa una referegravencia a Is 2216 segons el text dels LXX laquoQui ets tu aquiacute i quegrave hi tens per a excavar-te aquiacute un sepulcre (ἐλατόμησας σεαυτῷ ὧδε μνημεῖον) fer-te en un lloc alt un sepulcre i tallar-te un estatge en roca (ἐν πέτρᾳ)raquo Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoEl text profegravetic descriu lrsquoesforccedil inuacutetil de Xebnagrave administrador del palau drsquoEzequies per construir-se un esplegravendid mausoleu Tambeacute seragrave inuacutetil lrsquoesforccedil de Josep per enterrar Jesuacutes en una sepultura honrosa No ha captat la novetat de Jesuacutes perograve el considera una figura la memograveria del qual seguint la tradicioacute del judaisme cal conservar en un digne estatge sepulcralraquo113

113 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos III 753

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

533RCatT 412 (2016) 497-546

105 iquestUna primera peticioacute a Pilat per part dels jueus

LrsquoEvangeli segons Marc presenta Josep drsquoArimatea com aquell que va dema-nar a Pilat el cos de Jesuacutes per a poder-lo enterrar (Mc 1543) La narracioacute joagravennica en canvi introdueix una peticioacute pregravevia per part dels jueus referida a tots els crucificats laquoLlavors els jueus perquegrave no restessin sobre la creu els cossos durant el repograves sabagravetic (ἐν τῷ σαββάτῳ) en la Preparacioacute (ἐπεὶ παρασκευη) mdashperquegrave era gran el dia drsquoaquell repograves sabagravetic (ἡ ἡμέρα ἐκείνου τοῦ σαββάτου)mdash van demanar a Pilat que trenquessin les seves cames i els traguessinraquo (Jn 1931)

S Leacutegasse considera que la peticioacute de Josep drsquoArimatea eacutes histogravericament menys creiumlble Escriu laquoAquesta peticioacute centrada uacutenicament sobre Jesuacutes estagrave molt menys garantida histogravericament que una peticioacute relativa als executats sense distincioacute tal com Joan en conserva aquella petjadaraquo114 Perograve aquesta primera peticioacute dels jueus (Jn 1931) es troba en clar paralmiddotlelisme amb la peticioacute de Josep drsquoArimatea (Jn 1938) Eacutes cert que una peticioacute relativa a tots els executats motivada per la proximitat del repograves del dissabte mdashel llibre del Deuteronomi parla que els executats no restin penjats a la nitmdash eacutes meacutes habitual i fagravecil de comprendre que un favor particular com el demanat per Josep drsquoArimatea Perograve des del punt de vista narratiu la primera peticioacute dels jueus no eacutes res meacutes que un duplicat joagravennic a partir de la tradicioacute marcana de la peticioacute de Josep La referegravencia al repograves sabagravetic de Jn 1931 es troba a lrsquoinici del relat marcagrave laquoArribat ja el capvespre com que era la Preparacioacute (παρασκευή) que eacutes abans del dissabte (πρὶν σάββατον)raquo (Mc 1542) Mentre en el verset seguumlent marcagrave srsquohi troba la referegravencia a Josep drsquoArimatea que en el text joagravennic es troba en el relat seguumlent (Jn 1938)115 El primer relat joagravennic

114 LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes I 156115 Una histograveria redaccional molt diferent presenten BOISMARD ndash LAMOUILLE LrsquoEacutevangile de Jean

sectsect 356-357 El text meacutes antic el considera procedent del Document C i parlaria de la peti-cioacute dels jueus a Pilat per enterrar els executats el permiacutes i lrsquoenterrament del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-A hauria ampliat aquest text amb el trencament de les cames de dos dels crucificats i el cop de llanccedila en el costat del cos de Jesuacutes La redaccioacute de Jn II-B hau-ria integrat tambeacute lrsquoenterrament per part de Josep drsquoArimatea i Nicodem harmonitzant el text amb la tradicioacute sinograveptica Eacutes cert que a Ac 1327-29 en el discurs de Pau a la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia es diu laquoLa raoacute drsquoaixograve eacutes que els qui resideixen a Jerusalem i els seus dirigents sense comprendre els escrits dels Profetes que es llegeixen cada sagravebat en la seva accioacute de jutjar-lo els han complert I malgrat cap causa de mort (μηδεμίαν αἰτίαν θανάτου) no van haver trobat en ell quan el jutjaren el lliuraren a Pilat (κρίναντες αὐτόν παρέδωκαν Πιλάτῳ) per a lrsquoexecucioacute Quan anaven duent a terme tot allograve que ha estat escrit a propogravesit drsquoell instaven Pilat que fos a aquest a qui crucifiqueacutes despreacutes havent obtingut un nou per-miacutes lrsquoarriaren del fustot i el posaren en un sepulcreraquo Perograve en aquest text llucagrave hi pot haver una generalitzacioacute o beacute una influegravencia joagravennica laquoLluc generalitzaria aquiacute prenent conjun-

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

534 RCatT 412 (2016) 497-546

eacutes una creacioacute del redactor per poder introduir la simbologia de Jesuacutes com lrsquoanyell al qual no li han trencat cap os (Jn 1936) i com aquell que ha estat traspassat (Jn 1937) amb la narracioacute del cop de llanccedila que fa que brolli del costat de Jesuacutes sang i aigua (Jn 1934)

El romans tenien el costum de trencar les cames dels crucificats mdashlrsquoano-menat crurifragiummdash com una tortura independent o quan volien que moris-sin els crucificats perograve aixograve no vol dir que la narracioacute joagravennica reculli una tradicioacute primitiva i independent Joan srsquoha basat en els costums romans per a confeccionar un relat segons la seva teologia No es pot tenir en compte de cara a la historicitat drsquoaquest fet

106 Maria Magdalena i Maria de Jaume

Tal com testimonia el Cogravedex de Beza el penuacuteltim episodi de lrsquoEvangeli segons Marc mdashel relat de la sepultura de Jesuacutesmdash acaba amb una referegravencia a la presegravencia de Maria Magdalena i Maria de Jaume fixant-se on era posat el cadagravever de Jesuacutes (Mc 1547 161) Aquesta indicacioacute serveix drsquoenllaccedil entre lrsquoepisodi de la sepultura i lrsquoepisodi vora el sepulcre

Maria Magdalena i Maria de Jaume semblen suposar una referegravencia al grup dels deixebles i al grup dels familiars Si fins ara en el relat srsquohavia par-lat de lrsquoaccioacute drsquoun membre del Sanedriacute ara es prepara lrsquoactuar dels grups dels deixebles i familiars Aquests testimonis que a lrsquoepisodi seguumlent entraran al sepulcre i rebran lrsquoanunci de la resurreccioacute presenten perograve la caracteriacutestica de tractar-se de dos individus el testimoni dels quals segons alguns no eacutes vagravelid per tractar-se de dues dones Sorpregraven per tant que en un moment tan delicat en el qual srsquoestagrave preparant lrsquoexperiegravencia del sepulcre buit i lrsquoanunci de la resurreccioacute es parli certament de dos personatges mdashper tant suficients per a satisfer el doble testimoniatgemdash perograve no sempre acceptats per tots com testimonis vagravelids116

tament les dues accions la drsquoarriar-lo del fustot i la de posar-lo en un sepulcre de les quals Pau fa responsables els dirigents jueus indistintament (tots els verbs estan en plural) Eacutes possible que srsquoinspiri en Joan distingint entre la primera accioacute de la qual Joan culpabilitza els jueus [Jn 1931] i la sepultura assignada tant per Joan com pels altres sinograveptics a Josep drsquoArimatea [Jn 1938 Lc 2350-53]raquo (RIUS-CAMPS Comentari als Fets dels Apogravestols Barcelona Herder 1995 vol III 81)

116 A PINtildeERO Jesuacutes y las mujeres Madrid Aguilar 2008 37 escriu laquoRespecto a actuar como testigo habiacutea rabinos que negaban a las mujeres la posibilidad de serlo pero otros la mayo-riacutea manteniacutean una postura maacutes positiva Por tanto no parece cierta la afirmacioacuten comuacuten de que el judaiacutesmo en tiempos de Jesuacutes no consideraba vaacutelido el testimonio de una mujer

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

535RCatT 412 (2016) 497-546

Drsquoaltra banda lrsquoevangelista indica que Maria Magdalena i Maria de Jaume una vegada srsquohan fixat on ha estat posat el cadagravever laquocompraren aromes per ungir-loraquo (Mc 161b) Hi ha aquiacute dues indicacions sorprenents Drsquouna banda volen ungir un cos ja enterrat des de fa tres dies en contra de tot costum i de tota logravegica la uncioacute del cadagravever es fa abans de lrsquoenterrament no pas despreacutes Drsquoaltra banda el text indica que volen realitzar una uncioacute amb aromes quan el costum habitual era rentar el cadagravever (cf Ac 937) i si srsquoungia fer-ho amb oli Tan sols el cadagravever dels reis era ungit amb aromes mdashi sempre abans de la seva sepultura

2Cr 1640 explica aixiacute lrsquoenterrament drsquoAsagrave rei de Judagrave (ca 912-871 aC) laquoEl van enterrar al sepulcre que srsquohavia fet excavar a la ciutat de David El posaren damunt una llitera plena drsquoaromes i perfums (ἔπλησαν ἀρωμάτων καὶ γένη μύρων μυρεψῶν) preparats segons lrsquoart dels perfumistes i van encendre en honor seu una gran fogueraraquo

La indicacioacute de la voluntat drsquouna uncioacute amb aromes eacutes doncs una anota-cioacute literagraveria simbogravelica que indica com els deixebles i familiars es mantenen en la consideracioacute messiagravenica de Jesuacutes com a restaurador del regne de David tal com en textos de segona redaccioacute ho expressen Jaume i Joan (Mc 1037) el cec Bartimeu (Mc 104648) i els qui anaven davant Jesuacutes en la seva entrada a Jerusalem (Mc 1110)

Com escriuen Mateos ndash Camacho laquoLa intencioacute de Mc amb aquesta incon-gruegravencia histograverica per a ell evident no pot ser altra que la de ressaltar que aquestes dones que costi el que costi volen retre homenatge a Jesuacutes mort reafirmen amb lrsquoungir el seu cadagravever els ideals messiagravenics nacionalistes que per a elles havia encarnat Jesuacutes No srsquoadonen que aquests ideals estan tan morts com el cadagravever que elles mateixes pretenen honorarraquo117

107 Historicitat bagravesica del relat de la sepultura

Es pot considerar doncs que aquest relat marcagrave de la sepultura de Jesuacutes conteacute una historicitat bagravesica Escriu Brown laquoQue Jesuacutes fou sepultat eacutes his-togravericament una dada histograverica Tambeacute se sap amb certesa que per les seves creences els jueus desitjaven que aixograve es fes abans de lrsquoarribada del dissabte (que a meacutes a meacutes potser va ser festiu) i allograve que hi ha escrit no ens permet pensar que no fos respectat tal desig Respecte a quegrave Josep drsquoArimatea srsquoen-

En algunos casos se consideraba de maacutes valor el testimonio de una mujer judiacutea que el de un varoacuten pagano y desde luego que el de un esclavoraquo

117 MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio seguacuten Marcos II 763

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

536 RCatT 412 (2016) 497-546

carregueacutes del sepeli eacutes molt probable ja que costa concebre que sense cap base hagueacutes sorgit la nocioacute cristiana drsquoun sanedrita jueu que va obrar beacute atesa lrsquohostilitat dels primers escrits cristians cap a les autoritats jueves res-ponsables de la mort de Jesuacutes A meacutes a meacutes que tal personatge sigui presentat invariablement com ldquodrsquoArimateardquo una localitat molt difiacutecil drsquoidentificar i que no suggereix cap simbolisme escripturiacutestic fa la tesi de la invencioacute encara meacutes improbableraquo118

La figura drsquoun jueu respectable que no eacutes un deixeble de Jesuacutes doacutena cre-dibilitat al relat ja que la sepultura apareix immediatament com un fet que surt de la normalitat El cos de Jesuacutes no eacutes lliurat ni a la famiacutelia ni als deixe-bles sinoacute com una deferegravencia a un conseller distingit que va tenir lrsquoaudagravecia de demanar aquest favor al governador romagrave

11 LrsquoANUNCI DE LA RESURRECCIOacute

111 Un missatge insogravelit laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo

El relat final de lrsquoEvangeli segons Marc teacute en la seva part central un missatge insogravelit el jove embolcallat amb una tuacutenica blanca vora el sepulcre diu de Jesuacutes laquoHa ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (ἠγέρθη οὐκ ἔστιν ὧδε Mc 166) Lrsquoexpres-sioacute que utilitza eacutes el verb ἐγείρω que significa progravepiament laquodespertar-seraquo en altres moments el verb seragrave ἀνίστημι que significa laquoaixecar-seraquo La forma ver-bal eacutes en aquest missatge en passiva laquoHa estat despertatraquo amb el significat diviacute laquoDeacuteu lrsquoha despertatraquo com mostra la forma ὁ θεὸς ἤγειρεν αὐτὸν ἐκ νεκρῶν laquoDeacuteu el ressuscitagrave drsquoentre els mortsraquo (Ac 1330 cf tambeacute 1040 1Te 110)

No es tracta del missatge referent a un miracle com eacutes el cas en el mateix evangeli de la resurreccioacute de la filla del cap de la sinagoga (Mc 521-43 Mt 918-26 Lc 840-56) o com en altres evangelis en els casos de la resur-reccioacute del fill de la viuda de Naiumlm (Lc 711-17) o de la resurreccioacute de Llagravetzer (Jn 111-44) Eacutes la proclamacioacute drsquouna realitat uacutenica Jesuacutes no hi eacutes al sepulcre en el moacuten de la mort sinoacute que Deacuteu lrsquoha aixecat drsquoentre els morts iniciant-se una realitat nova

El concepte de resurreccioacute eacutes completament inimaginable per a una men-talitat grega Ho expressa molt gragraveficament el diagraveleg de Pau amb els atenesos a lrsquoAreogravepag drsquoAtenes Pau digueacute laquoAtegraves que (Deacuteu) ha fixat un dia per jutjar el moacuten sencer en justiacutecia per un home Jesuacutes a qui ell designagrave perquegrave procureacutes

118 BROWN La muerte del Mesiacuteas II 1461

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

537RCatT 412 (2016) 497-546

la fe a tothom ressucitant-lo drsquoentre els morts (ἀναστήσας αὐτὸν ἐκ νεκρῶν)raquo (Ac 1731) La reaccioacute que Lluc anota eacutes molt representativa de la sensibilitat grega laquoQuan sentiren parlar de resurreccioacute dels morts (ἀνάστασιν νεκρῶν) els uns sersquon burlaven drsquoaltres perograve digueren lsquoTersquon sentirem a parlar drsquoaquest tema una altra vegadarsquoraquo (Ac 1732)

112 Un relat ple de simbolismes

Aquest darrer relat de lrsquoEvangeli segons Marc estagrave ple de simbolismes 1) El subjecte no eacutes expliacutecit (laquoarribarenraquo) i encara que per la fi del relat anterior es tracta de dones (Maria Magdalena i Maria de Jaume) els pronoms i els participis que indiquen gegravenere utilitzen de forma alternativa mdashen el Cogravedex de Bezamdash el masculiacute o el femeniacute119 2) La intencioacute expressada drsquoentrar dins del sepulcre eacutes sorprenent ja que es tracta drsquoun sepulcre on fa tres dies que ha estat sepultat un cadagravever el que suposa que es tracta drsquouna accioacute que tan sols pot tenir sentit en un nivell simbogravelic o literari120 3) La figura del jove embol-callat amb una tuacutenica blanca eacutes clarament simbogravelica en ella mateixa i en la seva relacioacute intertextual amb el jove del relat del prendiment121 4) El silenci final dels personatges eacutes clarament literari ja que amb un silenci absolut no hi hauria relat ninguacute en tindria informacioacute122

Eacutes en la part central en les paraules del jove que es realitza lrsquoanunci drsquoun missatge mdashde tal manera que aquiacute el jove eacutes anomenat laquoagravengelraquo o laquomissatgerraquo (ὁ ἄγγελος v 6a) Aquest anunci teacute com a punt de partenccedila lrsquoafirmacioacute de la resurreccioacute de Jesuacutes laquoNo tingueu por Ha ressuscitat no eacutes aquiacuteraquo (v 6b) seguida del missatge als deixebles i a Pere

119 Cf RIUS-CAMPS El Evangelio de Marcos 116 n 172 laquoPor dos veces (aquiacute [163] y a conti-nuacioacuten en el v 6) el Coacutedice Beza se refiere a las mujeres con el pronombre masc[ulino] pl[ural] No puede tratarse pues de un error de copista sino de una manera de subrayar el aspecto viril [teologravegicament] de estas mujeresraquo

120 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 762-763 laquoDesde el punto de vista histoacuterico el propoacutesito de las mujeres se demuestra absurdo Nunca se ungiacutea un cadaacutever despueacutes de haber sido enterrado sino como preparacioacuten a la sepultura no se explica pues que quieran ungir a Jesuacutes un diacutea y dos noches despueacutes de su muerteraquo

121 Cf MATEOS ndash CAMACHO El Evangelio de Marcos 771 laquoEstos rasgos [un jove assegut a la dre-ta revestit amb una vestidura blanca] hacen del joven figura de Jesuacutes mismo en su estado glorioso dando a entender que aquel que entregoacute su vida en la cruz sigue vive y goza de la plena condicioacuten divinaraquo

122 Cf X ALEGRE I SANTAMARIA Un silenci eloquumlent o la paradoxa del final de Marc laquoI no digueren res a ninguacute perquegrave tenien porraquo (Mc 168b) lliccediloacute inaugural del curs acadegravemic 1984-1985 Fa-cultat de Teologia de Barcelona Barcelona 1984

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

538 RCatT 412 (2016) 497-546

Aquesta abundagravencia de simbolismes i la finalitat de transmetre el missat-ge fonamental de la fe significa que es tracta drsquoun relat simbogravelic tot ell que expressa simplement de forma narrativa la fe en la resurreccioacute de Jesuacutes123 La indicacioacute del sepulcre buit iquestsrsquoha de considerar simplement com una imatge simbogravelica sense realitat histograverica Hom pot estar temptat de fer-ho aixiacute Perograve la datacioacute del relat mdashlaquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (μιᾶς σαββάτου v 2)mdash124 planteja un problema Aquest dia correspon a lrsquoexpressioacute laquoal cap de tres dies (μετὰ τρεῖς ἡμέρας)raquo que es troba en els anuncis de la Passioacute (Mc 831 931 1034) La indicacioacute laquoel primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo correspon al dia en quegrave les comunitats de deixebles es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor laquocada primer despreacutes del repograves sabagraveticraquo (κατὰ μίαν σαββάτου 1Co 162) laquoen el primer de la setmanaraquo (ἐν τῇ μιᾷ πρώτῃ τῶν σαββάτων Ac 207) Aixiacute iquestles comunitats es reuneixen per a celebrar el memorial del Senyor en referegravencia al dia en quegrave hi va haver la primera experiegravencia del sepulcre buit iquestO beacute eacutes meacutes aviat el contrari la resurreccioacute de Jesuacutes estagrave situada el mateix dia de la reunioacute dels creients

113 El sepulcre buit una imatge ambiacutegua

La narracioacute del sepulcre obert amb la indicacioacute laquoNo eacutes aquiacute Mireu allagrave el lloc on el van posarraquo (ouvk estin w-de idete evkei topon auvtou o[pou eqhkan auvton Mc 166) es troba per primera vegada a lrsquoEvangeli segons Marc Els altres evangelis soacuten plenament conscients de lrsquoambiguumlitat drsquoaquesta imatge LrsquoEvangeli segons Mateu afegeix un relat en el qual els jueus demanen a Pilat que posi guagraver-dies prop del sepulcre laquono fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i despreacutes diguessin al poble ldquoHa ressuscitat drsquoentre els mortsrdquo Seria una impostura pitjor que la primeraraquo (Mt 2764) Quan meacutes tard la guagraverdia presentaragrave lrsquoinforme del que havia passat laquoels grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisioacute drsquooferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna ldquoFeu coacuterrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormiacuteeu I si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem nosaltres que us deixin tranquilsrdquoraquo (Mt 2812-14) De tal manera que com indica lrsquoevangelista laquoaquesta versioacute dels fets srsquoha escampat entre els jueus fins al dia drsquoavuiraquo (Mt 2815)

La idea que la troballa del sepulcre buit pot fer suposar que alguacute mdashsigui o no dels seus deixeblesmdash ha robat el cos apareix tambeacute a lrsquoEvangeli segons

123 Cf la professioacute de fe rebuda per Pau i transmessa als corintis (1Co 153-5)124 La tradicioacute alexandrina teacute lrsquoexpressioacute τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

539RCatT 412 (2016) 497-546

Joan en el relat de Maria Magdalena vora el sepulcre Per tres vegades ella expressa aquesta possibilitat En primer lloc quan diu a Simoacute Pere i a lrsquoaltre deixeble laquoSrsquohan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lrsquohan posatraquo (Jn 202b) En segon lloc quan ho comunica als dos agravengels que li han pregun-tat perquegrave plorava laquoSrsquohan endut el meu Senyor i no seacute on lrsquohan posatraquo (Jn 2013b) I en tercer lloc com a resposta a Jesuacutes que tambeacute li pregunta perquegrave plora laquoElla pensant-se que era lrsquohortolagrave li respon Si te lrsquohas emportat tu digues-me on lrsquohas posat i jo mateix me lrsquoendureacuteraquo (Jn 2015b) En tots tres casos Maria Magdalena suposa que no es tracta de lrsquoaccioacute drsquoun deixeble

A lrsquoEvangeli segons Lluc la troballa del sepulcre buit eacutes simplement causa de perplexitat sense que srsquoaventuri cap possible explicacioacute Aquiacute srsquoindica expliacutecitament allograve que les dones van trobar en entrar al sepulcre laquono hi trobaren el cos Jesuacutesraquo (Lc 243) De tal manera que com diu lrsquoevangelista laquoestaven del tot perplexes sobre quegrave havia passatraquo (ἐν τῷ ἀπορεῖσθαι αὐτὰς περὶ τούτου Lc 244a) Es tracta drsquouna imatge que porta a la laquoperplexitatraquo a una veritable aporia Eco drsquoaquest relat es troba en les explicacions dels deixebles drsquoEmmauacutes laquoEncara meacutes algunes dones ens han esparverat han anat de bon matiacute a la tomba i no havent trobat el seu cos han tornat dient haver vist una aparicioacute drsquoagravengels que asseguren que ell viuraquo (Lc 2422-23)

Aquesta ambiguumlitat del sepulcre eacutes potser la causa que el filogravesof grec Cels a mitjans del segle II no faci cap referegravencia al sepulcre quan ridiculitza lrsquoanunci cristiagrave de la resurreccioacute Es fixa tan sols en el fet mateix drsquoallograve que significa aquest anunci Ell diu laquoEl primer que caldria examinar eacutes si real-ment va ressuscitar alguacute alguna vegada mort de veritat amb el seu propi cos iquestO beacute penseu que allograve dels altres eacutes un simple conte i aixiacute ho sembla perograve que vosaltres heu trobat el desenllaccedil meacutes versemblant i convincent del vostre drama drsquoaquell crit que llanccedilagrave des de la creu en el moment drsquoexpirar el terratregravemol i les tenebres iquestNo veieu que viu no va poder socoacuterrer-se ell mateix per a ressuscitar despreacutes de mort i mostrar els senyals del seu suplici i les seves mans foradades iquestI qui ho va veure tot aixograve Una dona histegraverica segons dieu i alguna altra de la mateixa confraria de fetillers sigui perquegrave ho somnieacutes per alguna disposicioacute del seu esperit sigui segons el seu propi desig srsquoho imagineacutes amb una ment extraviada cosa que ha succeiumlt moltiacutessi-mes vegadesraquo (Cels 54) La resposta drsquoOriacutegenes no es fixa en la realitat del sepulcre buit sinoacute que despreacutes de subratllar el fet puacuteblic de la seva mort indica per a defensar la resurreccioacute laquoPer a mi lrsquoargument clar i evident eacutes el de la vida dels seus deixebles que es van lliurar a una doctrina que posava humanament en perill la seva vida una doctrina que drsquohaver ells inventat la resurreccioacute de Jesuacutes drsquoentre els morts no haurien ensenyat amb tanta energiaraquo (Cels 85)

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

540 RCatT 412 (2016) 497-546

114 Cap indici drsquoun sepulcre amb el cos

Davant la presentacioacute del trobament del sepulcre buit la millor refutacioacute seria la indicacioacute que es fa referegravencia a un sepulcre equivocat Si Jesuacutes hagueacutes estat sepultat en una fossa comuna o beacute en un altre sepulcre hauria nas-cut la regraveplica en aquest sentit no pas amb lrsquoargumentacioacute mdashfalsamdash que els deixebles havien robat el cos Lrsquoacusacioacute mateixa del robatori del cadagravever ja suposa impliacutecitament el reconeixement del sepulcre buit

Drsquoaltra banda si en aquella egravepoca srsquohagueacutes proclamat la resurreccioacute de Jesuacutes sense haver donat per suposada la seva no presegravencia en cap tomba hauria nascut alguna tradicioacute referent a la veneracioacute del cos de Jesuacutes en el seu sepulcre125 I no es teacute cap notiacutecia en aquest sentit meacutes aviat el contrari126 Des de principis del segle III si meacutes no hi ha una tradicioacute continuada de veneracioacute del sepulcre buit

115 El testimoni de Pau referent a la sepultura de Jesuacutes

Alguns han subratllat el fet que a les cartes de Pau no hi ha cap referegravencia als relats sobre el sepulcre buit Pau huria rebut la professioacute de fe que afirmava la sepultura de Jesuacutes (laquofou sepultatraquo 1Co 154a) perograve parla tan sols de les aparicions del ressuscitat no pas del trobament del sepulcre buit

Les formes narratives de proclamar la resurreccioacute utilitzen fonamental-ment dues imatges el sepulcre buit i les aparicions del ressuscitat imatges que poden actuar juntes (Mt Lc Jn) o beacute separades A lrsquoEvangeli segons Marc mdashdeixant de banda el final afegitmdash es troba el relat del sepulcre buit sense unes aparicions progravepiament dites En les cartes de Pau en canvi apareixen les referegravencies a les aparicions del ressuscitat mdashampliament desenvolupades (1Co 155-8)mdash sense utilitzar la imatge del sepulcre buit

125 Alguns arqueogravelegs han parlat del descobriment de la tomba de Jesuacutes cf CH PELLEGRINO minus S JACOBOVICI La tumba de Jesuacutes y su familia Barcelona El Andeacuten 2007 (= The Jesus Family Tomb Nova York HarperLuxe 2007)

126 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 942 (= Jesus remembered Grand Rapids WB Eerdmans 2003) laquoUno de los factores maacutes sorprendentes a considerar es que nada indica que en las primeras deacutecadas del cristianismo se venerase alguacuten sepulcro por ser aquel en que fue depositado el cuerpo de Jesuacutes () Esto es tanto maacutes sorprendente por cuanto en el judaiacutesmo de la eacutepoca como en otras religiones estaacute bien atestiguada la costumbre de honrar la memoria de difuntos dignos de especial reverencia construyeacutendoles tumbas apropiadas y (por implicacioacuten) venerando su lugar de descansoraquo

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

541RCatT 412 (2016) 497-546

La forma drsquoentendre la resurreccioacute en Pau estagrave influiumlda per la mentalitat helmiddotlenista Escriu J D G Dunn laquoEl concepte pauliacute sembla ser de segona etapa ocasionat per la propagacioacute de lrsquoanunci cristiagrave en el meacutes ampli moacuten helmiddotlenista fora de Palestina El que implica que en cert grau era una reaccioacute o una fugida davant drsquoun concepte meacutes antic (recordat encara sumagraveriament en la mencioacute de la sepultura dins de la declaracioacute confessional rebuda per Pau) El que al mateix temps ens retrotrau a la tradicioacute del sepulcreraquo127

12 CLOENDA

Realitzat aquest recorregut pel Relat primitiu de la Passioacute des drsquouna ograveptica de la historicitat penso que cal reafirmar-se en els punts de partenccedila El relat primitiu es troba en el que J Rius-Camps ha anomenat la primera redaccioacute marcana drsquoaquesta redaccioacute cal deixar de banda els fragments que en un estudi anterior vaig considerar afegits de segona redaccioacute Eacutes a partir drsquoaquest text primitiu que cal fer lrsquoestudi de la seva historicitat ja que els textos de la segona redaccioacute marcana i els relats dels altres evangelis soacuten fonamentalment elaboracions literagraveries simbograveliques i teologravegiques drsquoaquest relat primitiu

El relat primitiu presenta no tan sols elements histograverics sinoacute tambeacute ele-ments simbolicoteologravegics molt significatius Entre aquests destaquen la con-sideracioacute del sopar de comiat de Jesuacutes com a sopar pasqual i la corresponent colmiddotlocacioacute de la mort de Jesuacutes en el mateix dia de la Pasqua Aquesta datacioacute eacutes simbogravelica No es tracta de la Pasqua jueva sinoacute de la Pasqua de Jesuacutes El darrer sopar de Jesuacutes cal considerar-lo anterior al 14 de nisan i per tant la seva mort com anterior al dia de la Pasqua jueva En aquest punt la narracioacute joagravennica ha conservat la cronologia histograverica Un altre element simbogravelic eacutes el del laquojoveraquo que tant en lrsquoepisodi del prendiment a Getsemaniacute com en lrsquoepisodi de les dones vora el sepulcre serveix per fer referegravencia a la victograveria de Jesuacutes sobre la mort

Drsquoaquesta manera tenint en compte el text del Relat meacutes primitiu de la Passioacute a partir de lrsquoEvangeli segons Marc llegit referencialment des del text del Cogravedex de Beza es pot intentar discernir els diversos elements histograverics Evidentment aquest discerniment no arriba a presentar el nucli de la figura de Jesuacutes en la seva passioacute eacutes a dir el sentit dels seus gestos i de la seva mort que requereixen una reflexioacute teologravegica De totes maneres aquest marc cro-

127 DUNN Jesuacutes recordado 945

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

542 RCatT 412 (2016) 497-546

nologravegic i aquestes distincions entre elements histograverics i desenvolupaments simbogravelics soacuten fonamentals per a qualsevol estudi sobre Jesuacutes de Natzaret

Aquest eacutes el resum de les anotacions histograveriques que considero que es poden realitzar seguint la metodologia indicada

1 El judici del Sanedriacute contra Jesuacutes no es va realitzar la mateixa nit que el van detenir o el matiacute seguumlent Eacutes probable que hi hagueacutes un judici anterior en diversos mesos que originagrave lrsquoordre de procedir a la seva detencioacute

2 Els responsables principals de la detencioacute de Jesuacutes van ser les autoritats jueves i meacutes concretament lrsquoestament dels grans sacerdots

3 Judes un dels Dotze deixebles de Jesuacutes va ser un element clau per a fer possible la localitzacioacute i detencioacute de Jesuacutes Encara que no sabem quines van ser les causes de la seva traiumlcioacute

4 Lrsquoaccioacute de Jesuacutes en el temple de Jerusalem realitzada en els mesos ante-riors a la seva mort cal considerar-la com lrsquoelement determinant que desen-cadenagrave el proceacutes de la seva condemna i de la seva recerca per a ser detingut Es tractagrave drsquouna accioacute profegravetica sobre la futura intervencioacute escatologravegica de Deacuteu respecte al temple com a representatiu de la presegravencia de Deacuteu Jesuacutes probablement no va dir si meacutes no en aquesta ocasioacute unes paraules sobre la destruccioacute del temple perograve la mateixa accioacute unida a paraules mdashposteriors o anteriorsmdash sobre el fet que no hi quedaria pedra sobre pedra van ser inter-pretades per alguns mdashfalsamentmdash com unes paraules drsquoamenaccedila contra del temple

5 Jesuacutes en la seva darrera Pasqua anagrave a Jerusalem i hi va realitzar un darrer sopar amb els seus deixebles sopar que consideragrave com un comiat en unes circumstagravencies en les quals ell se sabia recercat per a ser detingut No es va tractar drsquoun sopar pasqual perquegrave es realitzagrave amb anterioritat al 14 de nisan En aquest sopar Jesuacutes va indicar el sentit de la seva predicacioacute i el sentit de la seva previsible mort La proximitat de la festa de la Pasqua va ser ilmiddotluminadora per a les primeres comunitats per a la interpretacioacute i narracioacute de la seva mort En aquest sentit eacutes meacutes histograverica la forma narrativa joagraven-nica que situa la mort de Jesuacutes en el 14 de nisan i el seu darrer sopar el dia anterior La forma narrativa dels evangelis sinograveptics que parlen drsquoun sopar pasqual relaciona simbogravelicament el sentit del sopar de Jesuacutes i el sentit de la seva mort No es tracta aixiacute progravepiament del sopar de la Pasqua jueva sinoacute del sopar de la Pasqua de Jesuacutes

6 El contingut meacutes important dels relats del darrer sopar de Jesuacutes eacutes el sentit que ell donagrave a la seva vida i a la seva previsible mort aixiacute com el mis-satge que transmeteacute als seus deixebles com un veritable testament El relat de lrsquoanunci de la traiumlcioacute de Judes o de les negacions de Pere no soacuten histograverics El

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

543RCatT 412 (2016) 497-546

relat joagravennic del rentament de peus teacute un significat simbogravelic i un origen gragravefic per expressar lrsquoobra de lliurament que Jesuacutes realitza Els discursos joagravennics de comiat i la gran pregagraveria de Jesuacutes soacuten desenvolupaments de la comunitat cristiana

7 Despreacutes del sopar Jesuacutes es va retirar a un terreny anomenat Getsemaniacute a la Muntanya de les Oliveres a lrsquoaltra banda del torrent del Cedroacute per pregar i per passar la nit La pregagraveria de Jesuacutes que si era possible passeacutes drsquoell aque-lla copa perograve que no es fes la seva voluntat sinoacute la del Pare expressa mera-vellosament lrsquoactitud de docilitat de Jesuacutes a la voluntat i missioacute rebudes

8 Judes va indicar a la guagraverdia del temple el lloc on Jesuacutes es trobava i els hi va acompanyar Els qui lrsquoacompanyaven eren tots ells jueus la referegravencia joagravennica a la cohort romana no eacutes histograverica

9 Jesuacutes va ser detingut segurament sense cap resistegravencia per part dels seus deixebles que posteriorment van fugir La referegravencia a un acte violent per part drsquoalguacute dels presents eacutes possiblement una reflexioacute posterior no his-tograverica sobre el sentit de la violegravencia per part dels seguidors de Jesuacutes de les primeres comunitats

10 El jove vestit amb un llenccedilol eacutes una imatge narrativa simbogravelica que introdueix una referegravencia a la resurreccioacute de Jesuacutes No es tracta drsquoun perso-natge real testimoni de la detencioacute

11 El relat de la compareixenccedila de Jesuacutes davant les autoritats jueves sigui al Palau del gran sacerdot Caifagraves sigui a casa drsquoAnnagraves eacutes un relat no histograveric un desdoblament del relat de la compareixenccedila davant el governador romagrave

12 El relat de les negacions de Pere situat al pati de la casa on es realitza la compareixenccedila davant el gran sacerdot eacutes tambeacute un relat no histograveric Eacutes una representacioacute narrativa de la fugida dels deixebles

13 Jesuacutes va ser portat el dia seguumlent del seu prendiment davant les auto-ritats romanes eacutes a dir davant el procurador Ponccedil Pilat acusat de pretendre ser el rei dels jueus Lrsquoacusacioacute davant Pilat va ser doncs poliacutetica no pas religiosa

14 Jesuacutes va ser jutjat pel tribunal de Pilat davant del Palau on el governa-dor residia durant les seves estades a Jerusalem Es tractava segurament de lrsquoantic palau drsquoHerodes el Gran

15 Jesuacutes va ser jutjat com a pretegraves rei dels jueus i condemnat a mort a causa drsquoaquesta acusacioacute El poble va rebutjar la possibilitat drsquoun indult per part del governador amb motiu de la festa La figura de Barrabagraves que podria correspondre a la drsquoun conegut rebel va ser introduiumlda posteriorment en les narracions evangegraveliques per la segona redaccioacute marcana a fi de ressaltar gragraveficament la injustiacutecia realitzada amb Jesuacutes

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

544 RCatT 412 (2016) 497-546

16 No es teacute notiacutecia drsquouna amnistia pasqual establerta com un costum a lrsquoegravepoca del governador Ponccedil Pilat ni en altres governadors Perograve es pot pen-sar que en algunes circumstagravencies especialment amb motiu drsquoalguna festa les autoritats dominadores realitzessin actes de clemegravencia

17 Les dades fonamentals del judici davant Pilat les presenta la narracioacute marcana Soacuten clarament afegits no histograverics la referegravencia mateana a la dona de Pilat i al fet de rentar-se les mans aixiacute com lrsquoestil joagravennic de la conversa entre Jesuacutes i Pilat

18 Jesuacutes va ser flagelmiddotlat abans de ser portat cap a lrsquoexecucioacute de la sentegraven-cia de mort ja que aquest cagravestig degradant i cruel formava part habitualment dels mateixos passos de lrsquoexecucioacute

19 Les burles dels soldats sobre el condemnat a mort no necessiten malauradament cap demostracioacute Es poden considerar com un fet habitual

20 En el camiacute cap al lloc de lrsquoexecucioacute Jesuacutes va ser ajudat a requeriment dels soldats per un home anomenat Simoacute procedent de Cirene La seva presegravencia en el relat meacutes primitiu i la seva designacioacute com a pare drsquoAlexandre i Rufus cal considerar-les com un record histograveric de les primeres comunitats El fet de portar la creu srsquoha drsquoentendre del patibulum eacutes a dir el pal trans-versal de la creu que era el que portaven els condemnats a mort El diagraveleg llucagrave entre Jesuacutes i les dones en aquest recorregut amb la creu eacutes un afegit no histograveric

21 Jesuacutes va ser crucificat en el lloc anomenat Gogravelgota eacutes a dir el Lloc del Crani a la sortida de Jerusalem Es tractava drsquoun petit turoacute als afores de les muralles de la ciutat La utilitzacioacute de claus en les crucifixions estagrave docu-mentada arqueologravegicament i documentalment en altres casos coneguts i eacutes la forma que reflecteixen les narracions evangegraveliques

22 El lliurament de vi mirrat als condemnats a mort era un costum ben-volent que es troba documentat La seva finalitat era actuar de sedant de cara al terrible turment de la creu

23 No es pot determinar lrsquohora de la crucifixioacute i de la mort de Jesuacutes perograve es troba testimoniat que els romans realitzaven els judicis molt drsquohora i per tant srsquoha de considerar que les sentegravencies eren executades a continuacioacute Si la sepultura entre els jueus srsquohavia de realitzar abans de la posta del sol les dades narratives de lrsquohora tegravercia sexta i nona soacuten plausibles Es pot conside-rar com histograverica una crucifixioacute al matiacute despreacutes del judici i condemna i per tant la mort abans de caure la tarda

24 El tiacutetol de la creu laquoAquest eacutes el rei dels jueusraquo es pot considerar his-tograveric

25 Les burles de les autoritats amb els seus elements de satisfaccioacute i de menyspreu no necessiten tampoc malauradament cap demostracioacute Soacuten

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

545RCatT 412 (2016) 497-546

plenament presumibles Sigui en la proximitat del lloc de lrsquoexecucioacute o beacute des del lloc on aquestes autoritats es podien trobar Les burles dels qui eren alliacute i dels altres crucificats es poden considerar un desenvolupament literari encara que possibles

26 La crucifixioacute de Jesuacutes juntament amb altres dos bandolers conside-rats per molts com rebels no es pot considerar com una dada histogravericament provada Es podria tractar drsquoun afegit que formeacutes part de la reflexioacute de les pri-meres comunitats sobre la possibilitat o no dels seguidors de Jesuacutes drsquoutilitzar la violegravencia

27 Les paraules de Jesuacutes en la creu cal considerar-les totes elles com fruit de la reflexioacute narrativa dels evangelistes Cap drsquoelles pertany a la redaccioacute meacutes primitiva Tampoc srsquoha de considerar histograveric el relat joagravennic de la presegravencia de la mare de Jesuacutes al peu de la creu ni la interpretacioacute simbogravelica del cop de llanccedila per part drsquoun dels soldats

28 El trencament de la cortina del santuari en el moment de la mort de Jesuacutes cal considerar-lo clarament com un detall simbogravelic sobre el sentit de la seva mort Igualment la referegravencia a la foscor causada en la narracioacute lluca-na per un eclipsi aixiacute com altres detalls que assenyala la narracioacute mateana (terratregravemol resurreccioacute de morts i aparicions)

29 La confessioacute de fe del centurioacute teacute evidentment un sentit narratiu Ser-veix per posar en boca drsquoalgun personatge allograve que ha de ser la confessioacute del qui escolta amb fe la narracioacute evangegravelica El fet que aquest personatge sigui un no jueu eacutes tambeacute ben significatiu de lrsquoobertura a totes les nacions

30 La sepultura de Jesuacutes no pot ser imaginada sense meacutes a partir dels costums romans respecte als crucificats Cal tenir en compte la sensibili-tat dels jueus respecte a lrsquoenterrament dels difunts documentada tambeacute en el cas dels crucificats i abans de la posta del sol La indicacioacute de la figura de Josep drsquoArimatea conseller distingit fa referegravencia a la singularitat de lrsquoenterrament de Jesuacutes que es pot considerar com un record de la comunitat primitiva La referegravencia mateana a la custogravedia del sepulcre per part drsquouns soldats tampoc srsquoha de considerar histograverica

31 Jesuacutes va ser sepultat un dissabte vigiacutelia de la festa de Pasqua el que significa que va morir un divendres A partir drsquoaquestes dades alguns espe-cialistes han intentat determinar lrsquoany de la seva mort el 7 drsquoabril de lrsquoany 30 o el 3 drsquoabril de lrsquoany 33 Aquestes dues dates soacuten plausibles encara que els megravetodes de determinacioacute histograverica del dia de celebracioacute de la Pasqua soacuten discutibles

32 La presegravencia de les dones a distagravencia en el moment de la crucifixioacute i de la sepultura eacutes plausible A meacutes a meacutes necessagraveria per a la narracioacute de les dones vora el sepulcre passat el dissabte

APUNTS HISTOgraveRICS A PARTIR DEL RELAT PRIMITIU DE LA PASSIOacute (i II)

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

546 RCatT 412 (2016) 497-546

33 La narracioacute de les dones vora el sepulcre i la rebuda de lrsquoanunci de la resurreccioacute de Jesuacutes eacutes sens dubte un testimoni singular de lrsquoexperiegravencia insogravelita de la primera comunitat cristiana que va proclamar que havia mort crucificat a la creu com aquell que no era al moacuten dels morts perquegrave havia estat aixecat drsquoentre els morts per Deacuteu i que havia de ser el fonament de lrsquoexperiegravencia singular dels creients en ell La figura de nou del jove laquoassegut a la dretaraquo vestit de blanc mostra la simbologia drsquoaquesta narracioacute que testi-monia histogravericament la fe i la proclamacioacute dels primers cristians

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM