7 el dorífor-de_policlet

13
CATALOGACIÓ NOM: El Dorífor. AUTOR: L'origina és de Policlet, les còpies són d'escultors romans. CRONOLOGIA: 450 a.C. LLOC: Museo Archeologico Nazionale a Nàpols. ESTIL: Grec clàssic TÈCNICA: La original era fosa a la cera perduda i la còpia talla MATERIALS: : Marbre (Còpia romana). Bronze (Original) FORMES: Exempta, que permet ser contemplada des de totes les perspectives. TIPOLOGIA: Dempeus CROMATISME: Monocroma

Upload: andreu-exposito

Post on 21-Jan-2018

91 views

Category:

Education


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: 7 el dorífor-de_policlet

CATALOGACIÓ

NOM: El Dorífor.

AUTOR: L'origina és de Policlet, les còpies són

d'escultors romans.

CRONOLOGIA: 450 a.C.

LLOC: Museo Archeologico Nazionale a Nàpols.

ESTIL: Grec clàssic

TÈCNICA: La original era fosa a la cera perduda i la còpia talla

MATERIALS: : Marbre (Còpia romana). Bronze

(Original)

FORMES: Exempta, que permet ser contemplada des

de totes les perspectives.

TIPOLOGIA: Dempeus

CROMATISME: Monocroma

Page 2: 7 el dorífor-de_policlet

TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES?

TALLA: consisteix en treure material a través de l’ús de les eines adequades. S’aplica fonamentalment a la pedra, fusta i ivori.La tècnica pròpia de la fusta s’anomena TALLA, que consisteix en treballar treient trossos de material

FOSA: (també anomenada BUIDATGE). Consisteix a preparar un motlle on es vessa metall escalfat fins a l’estat líquid. Un cop refredat el metall, es trenca el motlle i queda l’obra a la vista. Una de les tècniques específiques de la fosa és l’anomenat mètode de la cera perduda, molt emprat per aconseguir obres amb una fina capa de material.

MODELATGE: consisteix en afegir material que es pot manipular (mal·leable). Sol utilitzar-se amb materials com la cera, el fang, estucat, guix o escaiola.

FORJA: consisteix en adaptar, modificar un metall escalfat a altes temperatures fins a donar-li la forma volguda.

Page 3: 7 el dorífor-de_policlet

Fosa a la cera perduda

Consistia a fer una primera figura de fang amb la forma de l'objecte a realitzar.

Posteriorment es recobria amb una fina capa de cera (de 7-8 mil·límetres de gruix en el cas de les estàtues de Riace) que, al seu torn era coberta per una altra capa de fang, o per un altre material refractari, on es practicaven diversos orificis.

El bronze era abocat per un o diversos forats (abeuradors) situats a la part superior, i l'aliatge anava desplaçant la cera que sortia per un o més orificis inferiors.

Una vegada refredat tot el conjunt, es trencava la capa de fang exterior, quedant el bronze final. Amb un element punxegut es trencava també el nucli original per donar pas a la peça acabada.

Déu del cap Artemísion. Escultura de l'antiga Grècia (període sever) feta amb aquesta tècnica.

Els braços es van fer en motlles a part, i es van soldar per les aixelles. Els peus també es fan fer en motllos separats.

Page 4: 7 el dorífor-de_policlet

FORMES I TIPOLOGIES MÉS FREQÜENTS?

A) EXEMPTA: (en castellà es coneix també com a "escultura de bulto redondo"). Es representa la figura independent del marc arquitectònic o fora del pla. Permet contemplar l’objecte escultòric des de qualsevol angle (360º).

Les escultures exemptes poden ser:

BUST: anomenat també retrat. Representació parcial de la figura humana, la part superior (cap, coll i part superior del tòrax).DEMPEUS: representa una figura única situada en posició aixecada (a peu dret).EQÜESTRE: es representa la figura sobre un cavall.GRUP: representa dues o més figures humanes o animals, o totes dues, en el mateix tema.JACENT: es representa la figura estirada o ajaguda.ORANT: es representa la figura de genolls, en actitud de pregària.SEDENT: representa una figura en posició asseguda.TORS: representació parcial de la figura humana, sense les extremitats ni el cap.

B) RELLEU: l’objecte escultòric està tallat només sobre una de les superfícies d’un bloc (pla). També és tridimensional, però no està feta per ser contemplada des de tots els angles.

Els relleus poden ser:

ALTRELLEU: constituït per figures que sobresurten més de la meitat del seu volum des del fons del bloc.BAIXRELLEU: les figures representades sobresurten menys de la meitat del seu volum o gairebé gens.MIGRELLEU: la figura ressalta la meitat del seu volum.RELLEU EXCAVAT I REFÒS: quan la línia del contorn de les figures, objectes o escriptura és excavada, no sobresurt del pla o només és una silueta resseguida enfonsada.

Page 5: 7 el dorífor-de_policlet

RITME I TEMPS?

A. RepòsB. Moviment

C. Equilibri entre moviment i repòs

A.Moment anecdòticB.Voluntat d’eternitat

Page 6: 7 el dorífor-de_policlet
Page 7: 7 el dorífor-de_policlet

ANÀLISI FORMAL I

COMPOSICIÓ:La seva característica principal és que

és la primera obra escultòrica esculpida a partir del

cànon anatòmic perfecte, un càlcul segons el qual el cos

sencer fa set vegades la llargada del cap. Aquest cànon

va ser inventat pel mateix escultor de l’obra, Políclet el

vell, i després va ser imitat per molts altres escultors.

Els braços estan desenganxats del cos i la còpia

Romana de marbre necessita suport. Els cabells ja no

són tan geomètrics sinó més naturals, i té els músculs

molt marcats.

PROPORCIÓ. Natural

EIXOS DE SIMETRIA: Hi predomina la línia vertical

però no és simètrica, ni tampoc té frontalitat, gràcies al

contrapposto, més exagerat que en obres clàssiques

anteriors,.

RITME. Moviment suau equilibrat.

TEMPS. Voluntat d’eternitat.

Llum i textura: La textura polida fa que la llum es

reparteixi uniformement.

x7

Page 8: 7 el dorífor-de_policlet

Canon de 7 caps de Policlet el Vell

El Contrapposto és un terme italià, que s'usa en l'escultura per a donar sensació de moviment i contribueix a trencar la llei de la frontalitat.

Una de les cames està fixa a terra i l'altra s'avança, els braços fan el mateix, mentre el cap mira cap a un costat.

Va ser l'escultor Policlet qui ho va posar en pràctica en obres com el Dorífor.

Més tard, l'escultor grec del segle IV aC Praxíteles va practicar un contrapposto particular i elegant que va ser denominat "corba praxiteliana".

Page 9: 7 el dorífor-de_policlet

ESTIL

DE L´AUTOR.

La figura original va ser de Policlet, un escultor grec,

anomenat el vell. Condeixeble de Miró i coetani de

Fídies.

Fou, alhora escultor, un gran teòric: escriví un

tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del

cos humà, conegut amb el nom de cànon. Els

conceptes manifestats en ell, així com la perfecció

tècnica de les seves obres, serviren per a formar

l'escola policlètica, posteriorment molt difosa.

Fou sobretot bronzista, escultor d'atletes, inclosa

l'escultura que estem treballant, el Dorífor, conegut

amb el sobrenom de cànon. Una altra escultura

important de Policlet es el Diadumen, realitzat els

últims anys de la seva vida, manifesta ja en el seu

ritme la influència de l'escola àtica.

Diadumen

Page 10: 7 el dorífor-de_policlet

ESTIL

DE L´ÈPOCA. La plenitud clàssica, i el desenvolupament del cànon

clàssic.

A mitjan segle V, té lloc el pas de l'estil sever a l'estil clàssic, fruit d'una sèrie de grans personalitats. Artistes genials que crearen un nou llenguatge expressiu, que d'aquesta manera obriren horitzons originals dins de l'esperit de la seva època.

Molt dels grans artistes grecs els coneixem únicament a través de les fonts o de les còpies d'època romana de les seves obres mestres.

El model de Policlet i el seu èxit consisteixen bàsicament a l'establiment de les proporcions ideals que donen al cos la seva perfecció, proporcions que integren sis vegades l'alçada del cap a l'alçària total.

PRECEDENT I CONSEGÜENT.

Art arcaic i l’Hel.lenisme

Page 11: 7 el dorífor-de_policlet

PRECEDENT

L'art arcaic I els Kuros I Kores

Page 12: 7 el dorífor-de_policlet

CONSEGÜENT

Hel.lenisme iLaocont I els seus fills

Page 13: 7 el dorífor-de_policlet

TEMA: Heroi Èpic. Representa un atleta que es prepara per fer la prova del llançament de javelina.

FUNCIÓ: La funció d’aquesta escultura és estètica. Va ser

feta amb la intenció de ser esposada en un lloc públic,

probablement en un estadi olímpic. No se sap qui la va

encarregar.

EXPLICACIONS:

A. FORMA I ÈPOCA: El Dorífor encara manté algun regust de

arcaisme: està tallat amb rudesa, els pectorals són plans i las

línies de la cintura i dels malucs estan mot marcades.

B. TEMA I ÈPOCA: Representa un atleta en actitud de repòs

instants abans de participar en la prova de llançament. Els

atletes eren molt famosos perquè representaven les virtuts i

valentia guerreres.

L’ideal antropològic grec: l’home en plenitud juvenil preparat

per participar en els jocs, en un equilibri perfecte entre vigor

físic I intel·ligència. Factors corporals en harmonia amb els

espirituals.

Només els homes podien fer activitat física (gimnàstica) i la

practicaven nus. Les competicions atlètiques eren molt

populars, sobretot les que es feien en honor de Zeus a

Olímpia.

C.CONTEXT HISTÒRIC. Inicis P. Clàssic. S. VaC