Edició de LleidaDIUMENGE · 7 de gener del 2018. Any XLIII. Núm. 14510 - AVUI / Any XL. Núm. 13380 - EL PUNT

2,50€

825316-1171967®

8011

75-1

1273

22w

CONTRAPORTADA P40

Xavier Quinquillà. Diputat per JxCat

“L’única armaque tenim elscatalans és lademocràcia”

Els reptesdel 2018Quinze articulistesanalitzen elsdiferents reptes aCatalunya i el mónen l’economia, lasalut, l’educació i elturisme

Avui amb El Punt Avui

La situació delsrefugiats, la pobresa,el canvi climàtic i capon poden anar laUnió Europea i elmón, també sónobjecte d’anàlisi

L’ESPORTIU

Coutinho ja ésjugador del Barça

FETS · S’ha implantat la rendagarantida, s’ha tancat la Model,hi ha més mestres i mossos is’ha impulsat la sanitat

No tot haestat procésGOVERN · Al contrari del queassegura l’oposició, l’obra degovern no s’ha centrat només enel procés d’independència

P6-7

El president nord-americà, ahir, en un acte amb congressistes republicans a Camp David ■ SAUL LOEB / AFP

EUROPA - MÓN P24

Trump surt al pas de les crítiques referides al seu estat de salut mental

“Soc un geni molt estable”

NACIONAL P14

Satisfaccióal sectorturístic perles vacancesde NadalBalanç molt positiudel sector de l’esquí

Punt de Vista

Marina Llansana Joan Rueda

“‹Este muerto esnuestro›’”

Full de rutaPrendre partit al’aula

Keep Calm

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

endemà del dia queva caure el mur de

Berlín, l’any 89, a la me-va classe de vuitèd’EGB vam deixar el lli-bre de ciències socials

al calaix i el mestre va fer que en parlés-sim a classe, com sempre que passavaquan es produïen grans notícies –i elsfills de la transició en vam viure unesquantes–. No hauria tingut sentit queens fessin estudiar la història dels llibresmentre passaven coses que canviaven elmón no gaire lluny de casa. Debatre aclasse el que passava al nostre voltantdonava ple sentit a l’escola: ens ajudavaa interpretar la realitat i a la vegada enspermetia sentir opinions diferents de lesque sentíem a casa.

Hi he pensat arran dels diferents epi-sodis de professors investigats per haverparlat a classe dels fets de l’1 d’octubreen un dels episodis més tristos de la re-pressió de l’Estat, tant o més dolorososque els cops de porra. El dia que tots elsdiaris europeus parlaven del que passavaa Catalunya, se suposa que els mestrescatalans no en podien parlar a l’aula amb

els seus alumnes. Alguns dels quals, re-cordem-ho, s’havien trobat portes esbot-zades i vidres trencats a causa de la vio-lència policial del dia anterior.

Els darrers professors que han decla-rat aquesta setmana, de l’IES El Palau deSant Andreu de la Barca, han al·legat quevan ordenar el debat a classe sense“prendre partit”. El concepte de “no pren-dre partit a l’aula” utilitzat com a defensaés demolidor, la prova de l’assetjamentcontra els mestres. Justament el que es-perem d’un bon projecte educatiu és quecompti amb mestres que prenguin par-tit, i no amb mestres que siguin recita-dors del llibre de text sense opinió pròpia.Si volem una escola que tingui valors enscalen mestres que expressin els valors iels posin al servei de l’educació dels nos-tres fills. De la mateixa manera que noacceptaríem que un professor diguésque tracta la qüestió de la violència mas-clista “sense prendre partit”, no ho po-dem acceptar tampoc per a altres casosde violència o de repressió de drets civilsi democràtics com els que viu Catalunya.

Volem mestres que prenguin partit ique puguin exercir la llibertat de càtedrasense haver de respondre davant delstribunals per fer la seva feina.

L’

Keep calmMarina Llansana

Prendre partita l’aula

Volem mestres que puguinexercir la llibertat de càtedrasense haver-se de justificarals tribunals

La vinyetaFer

estrella dels Reis, que ha estatobjecte de molts estudis i quealguns conclouen que no va

ser una estrella errant sinó el pas delcometa Halley o algun per l’estil, m’hafet pensar en els ovnis, els objectes vo-lants no identificats. Què se n’ha fet,dels ovnis, dels platets voladors? Fauns anys la gent en veia amb profusió,eren notícia als diaris i matèria de dis-cussió, també científica. De vegadesles naus frenaven l’itinerari celeste ies posaven a la Terra. Hi havia gentque afirmava haver vist com se’lsobrien les portes i fins i tot que els tri-pulants havien fet un passeig pel pai-satge. En descrivien la fisonomia: decolor verd, amb trompetes en comptesd’orelles i nas... El cine s’hi va abonar.François Truffaut, que no era actor si-nó un director racionalment francès,va arribar a protagonitzar una pel·lícu-la del gènere. Feia de científic que re-bia amb tots els honors uns extrater-restres que havien vingut a fer unaprospecció al nostre planeta.

Jo puc afirmar que vaig veure enaquell temps dos ovnis. Un, al passeigmarítim, precisament el vespre en què

L’

vaig fer el primer petó a la meva xico-ta. Ara no riguin: no va ser una visiófruit de l’emoció del moment ingràvid,sinó que una fona platejada va creuarel cel al moment en què tota la ciutatquedava a les fosques. Se’n va parlar.Es va dir que la nau havia carregat lesbateries que la feien funcionar succio-nant l’energia de les cases. (El següentpetó va ser al mateix lloc, però llavorsva aparèixer un parella de la GuàrdiaCivil, vestida amb el tricorni de xarol iel capot verd, que ens va amenaçaramb el cuartelillo si seguíem sent mo-tiu d’escàndol públic.)

Vaig veure el segon plat volàtil des

de la cova d’en Xoroi, a Menorca, enun viatge de fi d’estudis en què jo ac-tuava de professor acompanyant. Unaalumna va trucar al seu pare, que eraesotèric i una mica mèdium. El pare liva dir: “Ja sé per què em truques, hasvist un ovni.” Vam estar més segursdel que havíem vist amb aquest apunttelepàtic que amb la mateixa presèn-cia del cos lluminós.

S’havia dit que la NASA era posse-ïdora d’uns dossiers que certificavenla presència dels ovnis i que si no elsfeien públics era per no espantar lagent. S’havia dit, també, que els aliení-genes venien a observar-nos els cos-tums, la nostra manera de viure, l’ad-ministració de la cosa pública i de lajustícia, la corbata que ens lliguem alcoll i les arracades que ens pengem ales orelles sense trompeteria. Hi insis-teixo: per què han suprimit les visites?Hem deixat d’interessar-los? Han con-clòs que el que ens veien no valia la pe-na ni justificava la construcció denaus tan costoses? Han trobat enaquesta o en una altra galàxia gentmés presentable i digna de ser tingudaen consideració o per model?

“Per quin motiuels platets volantshan deixat devisitar-nos?

Vuits i nous

OvnisManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/gjb3bn

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

gafin-s’ho amb calma. Com quesom a principi d’any i detectoencara molts hiperventilats, el

meu consell per a aquest 2018 (queencara no els n’havia donat cap) ésben simple: agafin-s’ho amb calma.Agafin-s’ho amb calma perquè no es-tem davant ni d’un problema menor nid’un problema fàcil de resoldre. Tenim(continuem tenint) un problema polí-tic d’una dimensió desconeguda i te-nim (continuem tenint) un govern aEspanya que, en comptes d’intentarresoldre’l, el fa cada cop més gran.Perquè el problema continua essentpolític i han decidit no resoldre’l.Aquesta mateixa setmana, el presi-dent Rajoy, content com estava da-vant les dades optimistes de reduccióde l’atur (ja en parlarem el mes vinent,quan els contractes de les festes deNadal s’acabin), va fer un discurs cofo-ista vaticinant grans creixements eco-nòmics. I, sense voler, va acabar reco-

A “Si els Reis noels han dut til·la,vagin a comprar-ne

neixent-ho: “L’únic factor d’incertesaque tenim en aquests moments per al’economia espanyola i per a la creaciód’ocupació és purament polític”, vadir, referint-se a la situació a Catalu-nya. Coi, Mariano, així admets queaquest és un problema “purament po-lític”? Finalment admets que no és unproblema judicial ni un problemaconstitucional sinó un problema “polí-tic”? Doncs sí. Ho va dir. I si els jutgeshan de resoldre problemes judicials,els mecànics problemes de mecànica iels matemàtics problemes de matemà-tiques, qui ha de resoldre els proble-mes polítics? Potser els polítics, no?

Però no. Preparin-se perquè aquest2018, lluny d’intentar resoldre el pro-blema polític que hi ha entre Catalu-nya i Espanya, lluny de reconèixer queel referèndum hauria estat una bonasolució; en comptes de fer tot això, jas’entreveu, el més probable és que Ra-joy es dediqui a fer el problema mésgran. La classe política catalana té araun problema (que és el de fer un go-vern i escollir un president quan migexecutiu és a l’exili i mig a la presó),però no s’enganyin: aquest problema(potser n’hauríem de dir repte, mésque problema) es resoldrà, però tindràefecte bumerang a Madrid i les rela-cions es tensaran encara més. Per ai-xò els recomano paciència, molta pa-ciència. Agafin-s’ho amb calma i si elsReis no els han dut til·la, vagin a com-prar-ne. Perquè vindran temps com-plicats, encara més complicats. Com-plicats i apassionants. I, lluny de per-dre els nervis, necessitaran calma.

Agafin-s’ho amb calmaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Catalunya va registrar l’any2017 l’índex més baix de des-

ocupació de fa deu anys, tornant alsnivells anteriors a l’esclat de la crisi.En dotze mesos s’ha reduït un 7,8%el nombre de persones inscrites alServei Català d’Ocupació, si bé s’hafrenat el ritme de descens registraten els darrers mesos. L’augment del’ocupació és conseqüència delcreixement de l’economia catalana,que creix malgrat el conjunt de me-sures que han anat perjudicant-lahistòricament com ara el dèficit fis-cal i d’infraestructures i, més re-centment, la suspensió de l’autogo-vern per mitjà de l’article 155. El go-vern espanyol explica la frenada dela reducció del nombre de desocu-pats pel context polític, sense ad-metre que és ell precisament el res-ponsable d’aquesta situació. No vaser fins al mes d’octubre, quan vainiciar el setge policial i judicial algovern, que va començar a trencar-se la tendència positiva que es re-gistrava en el mercat laboral.

Les dades d’ocupació són posi-tives però encara queda molt perfer, donat que s’està consolidant unmercat precaritzat, en què la majo-ria dels nous contractes són tem-porals i amb salaris a la baixa, i enquè la desocupació encara castigamés les dones que els homes. Ésnecessari treballar en dues direc-cions: per una banda, crear ocupa-ció per a les més de 410.000 perso-nes que es troben a l’atur desprésde quatre anys de recuperació eco-nòmica, i per una altra, millorar laqualitat de l’ocupació per assolir elsnivells de benestar que s’havienaconseguit abans de la crisi econò-mica. De poc serveix crear ocupaciósi paral·lelament no baixa la taxa depobresa. Per aconseguir-ho és fo-namental en primer lloc recuperarl’autogovern i aprofundir en les po-lítiques encetades per l’anterior ex-ecutiu.

Objectiu:més i millorocupació

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El periodista Antoni Bassas es va endur ahir elpremi Josep Pla de literatura catalana amb un lli-bre de memòries radiofòniques, un mitjà al qualva estar vinculat des de molt jove i fins l’any 2009,quan es va incorporar a TV3. Durant 14 tempora-des va presentar ‘El matí de Catalunya Ràdio’.

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

Guanya el premi Josep Pla

Donald Trump va tornar a sorprendre ahir l’opiniópública nord-americana i mundial assegurant,sense cap vergonya, que és un “geni molt esta-ble”. Trump, que no sembla tenir aturador, sortiaaixí al pas de les crítiques sobre el seu estat de sa-lut mental que li han arribat darrerament.

-+=

-+=

Ara no parla de CatalunyaFelip VI

El president geniDonald Trump

-+=

Antoni Bassas

El rei Felip VI va obviar ahir totalment la qüestiócatalana en el seu discurs davant de la direcciódels diferents exèrcits espanyols amb motiu de laPasqua Militar. Felip es va limitar a lloar la figuradel seu pare, el rei emèrit Joan Carles I, a qui haapartat totalment de l’agenda pública.

REI D’ESPANYA

PERIODISTA

De reüllMontse Oliva

Desterrarla barbàrie

o és una noia la que ha de tenir por de creuar uncarrer de matinada, no és una mare la que ha de

protegir els seus fills d’un maltractador, si convéposant-hi el seu cos per evitar que els faci mal, no ésaquesta dona la que ha de patir un assetjament continudins de casa però també quan s’ha aconseguit separar.És la policia, sí, i l’administració pública, també, els quede manera més immediata haurien de poder protegirtot un col·lectiu amenaçat per la bogeria masclista, queconsidera la dona una joguina sexual o el sac dels cops

de les seves frustracions i misèries.Però també l’escola ha de fer tot elpossible per educar des de laigualtat. I, sobretot, són els paresels que han de tenir cura de la sevaformació. Perquè és a les llars d’araon es formen les novesgeneracions. Les que han de poderconviure en un món on l’home vegi

la dona com una companya d’estudis, de feina, de vida...No algú a qui menystenir o a qui atonyinar quan li vinguide gust o algú a qui assetjar de dia o perseguir a les nitsfosques i, després del mal físic i psicològic –si té la sortde sobreviure, no com Diana Quer–, fer-la responsablede la seva desgràcia i buscar la manera de justificar eldepredador. I aquí un dels casos més sagnants ha estatel de la víctima de La Manada. Administració, pares,mestres i també el periodisme o el món de la publicitat ide la cultura tenim a davant el gran repte de formarpersones i desterrar la barbàrie.

N

La societat téa davant ungran reptecol·lectiu:formarpersones

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 DE GENER DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Putin va ordenar interferir en lacampanya dels EUA. Lesagències d’espionatge fanpúblic l’informe que implica elKremlin.

10anys

20anys

Zapatero insinua que el TAVarribarà abans del 9-M. Elpresident espanyol, optimistasobre la base de “dadesactualitzades”.

La violència integrista mata200 persones més a Algèria.Elgovern de Zéroual protesta pelsuggeriment dels EUA de crearuna comissió investigadora.

Rússia i els EUA Terminis per al TAV Violència a AlgèriaTal diacomavui fa...

a frase textual vaser: “Este muerto

es nuestro y haremoslo que queramos.” I lava pronunciar el 15desembre de l’any

2000 el que llavors era el secretari ge-neral del PP, Javier Arenas, en una re-unió en un conegut hotel de Terrassa.El 14 de desembre ETA havia assassi-nat a la cocapital del Vallès Occidentalel regidor del PP de Viladecavalls Fran-cisco Cano Consuegra. El dia següent,la plana major del PP era al Vallès i nova deixar treballar ni el govern socialis-ta de Terrassa ni el convergent de Vila-decavalls, abocats en els actes d’ho-menatge a Cano. Però la utilització po-lítica de les víctimes del terrorisme perpart del PP, una constant en els darrersanys d’ETA que encara dura, va anarmés enllà. El dia 16, el mateix hotel vaser l’escenari d’una reunió dels 300 re-gidors catalans del PP, una reunió en-capçalada pel mateix president del go-vern, Jose María Aznar; el ministre del’Interior, Jaime Mayor Oreja, i Arenas.En aquesta reunió, un grup de regidors

vallesans del PP que se sentien amena-çats van anar a reclamar més proteccióa Mayor Oreja. La resposta, explicadaper un d’aquests edils va ser: “No uspreocupeu, teniu més possibilitats demorir en un accident de trànsit.” En elsmesos posteriors, hi va haver un seguitde dimissions al PP del Vallès...

A què ve explicar ara aquesta bata-lleta de fa més de 17 anys? Doncs per-què la manera en què el PP –i les es-tructures d’estat que vol mantenir elPSOE i que paguen les campanyeselectorals de Ciutadans– tracta el pro-cés català demostra que els mortsd’ETA els eren irrellevants. La mentidadel “sense violència es pot parlar detot” ha quedat àmpliament superada iara és el mateix Suprem qui en la inter-locutòria que manté a Oriol Junquerascom a pres polític admet que l’Estattracta el procés català com va tractar elbasc. Els informes de la Guàrdia Civil enquè es basa són una còpia dels que vanfer al País Basc, però on hi havia reu-nions secretes o a França hi posa rodesde premsa públiques, i on hi haviaatemptats o kale borroka hi posa lesmanifestacions de la Diada. Tot plegatfaria gràcia si no fos tan greu.

L

Full de rutaJoan Rueda

“‹Este muertoes nuestro›”

Els informes de la GuàrdiaCivil equiparen el procéscatalà a la violència etarra

es xarxes socials i els aparells que lesvehiculen s’han instal·lat a les nos-tres vides per quedar-se i ho han fet

sense escarafalls ni massa soroll, com ho fe-ren en el seu moment la rentadora o el tele-visor. Han vingut per quedar-se. L’adopcióha estat fàcil i còmoda per a gairebé tot-hom, excepte per a alguns que s’hi han re-sistit i continuen fent-ho. Amb l’absolutanormalitat amb què parlem de la rentado-ra o del rentavaixelles, es discuteixen lesprestacions de qualsevol aparell electrònic.Hi ha qui, sensatament, s’ocupa i estudial’ús acaparador que sovint se’n fa, sobretota determinades edats i circumstàncies. Itambé qui, des d’una visió apocalíptica, dia-gnostica la fi de tota comunicació humana,la de mirar-se als ulls. Hi ha, en canvi qui nohi veu cap problema: he contemplat, fa poc,l’espectacle d’un nen d’uns 10-11 mesos,en el seu cotxet entretingut amb un mòbil,mentre la mare feia cua a la carnisseria.Pràctic: això sí. I amb aquesta mateixatranquil·litat es trameten missatges que esreben –alguns no se sap ben bé d’on sur-ten– sense calibrar ni pensar massa en elseu contingut. Ni en la mica, encara que si-gui una mica, de responsabilitat personal,individual, que tenim en reproduir-los o re-

L enviar-los. Ho reps, t’agrada i ho reenvies.Fet. Però resulta que sí que en som respon-sables. Aquests últims temps a casa nostrales xarxes, sota les seves diverses expres-sions –Facebook, Twiter, Whatsapp, etc.–han circulat plenes de noticies verídiques,contrastades i actuals. I també, en abun-dància, de tota mena d’informacions anti-gues, de supòsits, de mentides, de comen-taris destinats a fer por o crear desconfian-ça i malestar. I moltes persones, atorgantcredibilitat i autoritat a comentaris i notí-cies que van en la direcció de les seves prò-pies creences de forma acrítica, han arri-bat a trametre i dir allò que mai haurien go-sat dir a la cara de l’interlocutor. En la sevapitjor versió aquesta activitat entusiàstica-ment transmissora ha produït una quanti-tat d’insults per segon mai vista fins ara.

SEMIAMAGADES DARRERE les xarxes, lespersones poden sentir-se poc responsablesde la seva contribució al benestar o males-tar col·lectiu que elles vehiculen i promo-uen. I és per això que seria bo que tots ple-gats abans de produir o reproduir un co-mentari, notícia, imatge, etc., ens formu-léssim algunes, poques, però fonamentalspreguntes. La primera tindria a veure amb

la veracitat o no de la informació, enaquests temps en què sabem que es fabri-quen veritats a mida dels interessos delmoment. Una segona tanda estaria rela-cionada amb l’actualitat de la informació il’ús que se’n fa en aquests precisos mo-ments. I finalment, i potser això és ja dema-nar massa, podríem preguntar-nos sobreel resultat d’aquesta notícia o comentari,sobre la dinàmica social del present. És queinforma de veritat de quelcom útil? Ajuda al’objectiu de recompondre relacions, pro-postes de mínims per conviure en un mo-ment de tensions i malentesos? Serveixper construir ponts o, en canvi, alça murscada cop més alts entre la ciutadania?Voldria que cada persona triés, de veritat,el camí i el missatge que cregui convenient.Però m’agradaria encara més que tots hoféssim sense la lleugeresa que sol acompa-nyar un “clic”, sinó sabent que aquest tipusde paraules, imatges, propostes o crítiquesno se les emporta el vent. Que són partd’aquest món nou que penetra cada dia alnostre cervell i al nostre cor: un món queestà a fora nostre, que es conforma cada diai alhora ens va conformant també a nosal-tres individualment i col·lectivament. Ésgairebé una carta als Reis.

M. Dolors Renau. Escriptora

Nosaltres i les xarxesTribuna

Constitucionalis-tes? Unionistes!b Que poc els agrada que se’lsanomeni unionistes. Farienmans i mànigues perquè la se-va Espanya no es desfés.T’adones que Alejandro Ler-roux o Primo de Rivera al seucostat farien curt, es quedarienmancats de recursos vers lademagògia que fan servir elsdirigents del PP, Cs (són dellengua vehicular castellana) iPSC-PSOE. Constitucionalis-tes? Sí, d’unes normes fetessota l’ombrel·la franquista i del’exèrcit. Llavors s’entén quereivindiquin aquesta denomi-nació. Se senten fills orgànicsd’una constitució que es va ferper barrar (ells voldrien escla-far) tot intent que esdevin-guem estat independent. Sóngent que majoritàriament po-sen l’èmfasi a anar a negatiu, acriticar, a imposar... I si algunacosa emfatitzen en positiu ésel café para todos, però pagantel cafè, copa i puro nosaltres.

Els qui volem esdevenir repú-blica sí que podríem reivindicaraquest nom apel·lant que somuna nació que va disposar deconstitucions molts seglesabans que la seva. I que no re-ivindiquem res més que el queens van prendre a foc i ferro.No ens trauran mai l’anhel dellibertat! Amb la màxima parti-cipació i els hem tornat a gua-nyar. I amb més vots! On és lamajoria silenciosa unionistaque tant reclamaven? La queha portat el PP al grup mixt!SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze del Vallès (Vallès Oc.)

Roda el món itorna al Bornb Passejar pels carrers mésconcorreguts de Barcelona en-guany és més fàcil: hi ha me-nys gent. S’hi coneix que el tu-risme ha baixat aquestes fes-tes. Les proteccions en formade testos enormes amb plan-tes per no facilitar el pas a vehi-cles com els que hi ha al Portal

de l’Àngel ajuden a entendre’nun dels motius. A París va pas-sar el mateix després delsgreus atemptats que van patir.Allà el turisme ha tornataquest Nadal. A la nostra ciutattambé tornarà a haver-hi elscarrers principals plens de per-sones que voldran conèixer elnostre paisatge urbà i humà.Ara cal, això sí, donar-li tempsper a la recuperació i perquètorni a ser un destí com ho haestat els últims anys desitjatper molts per dur a bon termeles seves vacances.EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZTorroella de Montgrí (B. Empordà)

Un any intens

b L’any 2017 ha estat molt in-tens. Hem viscut situacions ifets que rarament concorrenen un període tan curt. Hemvençut una colla de vegadesl’Estat espanyol. Vam vèncer elmes d’agost quan vam demos-trar al món que teníem unagran estructura d’estat: la nos-

tra policia; un pecat que hanpagat cruelment el major Tra-pero, el conseller Forn i el ma-teix cos ara sota un comanda-ment aliè que intenta despres-tigiar-lo. I l’11-S quan vam tor-nar a fer una manifestació me-morable en assistència i en ci-visme. També l’1 d’octubrequan, malgrat totes les sevesafirmacions, els col·legis vanobrir amb urnes i paperetes;això els va irritar tant com perprovocar la intervenció de lesseves forces de seguretat queva ser com va ser, malgrat queho neguin i que tot el món hoveiés. Ho vam tornar a fer el 21de desembre quan malgratexiliats, empresonats, colorsprohibits, delictes d’odi (?) i totel joc brut que van voler, vamobtenir majoria absoluta alParlament. Conclusió: ànims,amunt i endavant. Si persistim,guanyarem definitivament il’any que estrenem serà mésintens i fructífer.AGUSTÍ VILELLACambrils (Baix Camp)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018

SísifJordiSoler

Fernando Aznar Ladrón de Guevara, INSPECTOR GENERAL DE L’EXÈRCIT A CATALUNYA

“El 2017 ha estat marcat per la violència en les sevesdiferents manifestacions a Catalunya”

La frase del dia

“Catalunya seràindependent, ésinevitable. El quefalta per saber ésquan ho serà, comes desenvoluparanels fets i, sobretot,quin preu caldràpagar?

a independència del Principat deCatalunya és inevitable. Ho sapdes del govern més poderós a l’ad-

ministració més rònega. Espanya tam-bé ho sap i, com a imperi en descompo-sició, no ho porta gens bé. El camí deCatalunya cap a la plena llibertat ja noté aturador. Tanmateix, per mirar d’es-brinar cap on giraran els esdeveni-ments a mitjà i llarg termini, malgratallò que passi al Parlament els propersdies, les preguntes que cal que ens femsón: quan serem lliures? Com es desen-voluparan els fets? I, sobretot, quinpreu caldrà pagar?

QUAN? Es fa difícil de concretar. Econo-mistes, astròlegs, endevins, analistes,experts en estratègia, politòlegs i totamena d’oficis antics amb noms noushan fet les seves càbales. N’hi ha queafirmen que és quelcom imminent do-nats els resultats de les urnes. D’altresde més instruïts i coneixent les dificul-tats d’arribar a dominar tots els res-sorts d’un cert poder fàctic (i els costosreals que això pot tenir) han apuntatque és cosa d’entre tres o quatre anys.Alexandre Deulofeu i la seva matemàti-ca de la història ho allarga fins d’aquí auna dècada, tot deixant clar que les se-ves xifres són sempre aproximades.

COM? Doncs amb moltes penes i tre-balls. L’Estat espanyol no té entranyes.Ho han demostrat a bastament al llargde la història. No cal tenir fonts d’infor-mació privilegiades per capir que si esdeclarava la República Catalana i ex-ecutava unes primeres ordres pràcti-ques, a casa nostra hi hauria hagut undaltabaix. Ja ho advertien els diaris es-panyols poc després de l’1 d’octubre:Fernando Alejandre, cap del EstadoMayor de la Defensa, preguntat sobreels combois enviats a Catalunya pel re-ferèndum, deia: “De moment, el que hafet l’exèrcit és acumular material logís-tic per estar preparat davant qualsevol

L contingència.” Cal explicitar de quinamena de contingència parlava? És certtambé que l’Estat farà servir els presospolítics d’ostatges i com a peces d’inter-canvi en una futura negociació d’inde-pendència. El seu alliberament o no de-pendrà de si el nou govern de la Genera-litat fa la bondat que vol el govern de M.Rajoy.

FORA BO RECORDAR que érem molts elsqui afirmàvem que ningú no haviad’anar a declarar a cap institució judi-cial espanyola, puix era la trampa mésvella de totes les trampes que fan servirels espanyols. No es pot anar a Madrid anegociar res. La història també ens hoensenya. O no llegim gaire o no ens ado-nem que Gandhi només servia per al’Índia del seu temps. A inicis del segleXVIII, dos enviats especials del Consellde Cent de Barcelona a Madrid, Pau Ig-nasi de Dalmases i Cristòfol de Potau i,de retruc, el seu fill, Josep Faust de Po-tau, van ser empresonats sense cap mi-rament per les autoritats de Felip V. Elmotiu: anar a la capital a queixar-se dela conducta del virrei Francisco Fer-

nández de Velasco, una mena de Milloamb més mala lluna i més poder d’ac-tuació, que es dedicava a perseguir,empresonar i desterrar a tort i a dret atot aquell que fos austriacista o duguésuna cinta groga al capell. Més de 300anys i no ha canviat res. En resum: omés de dos milions de persones dissi-mulem i fem veure que ens portem bé(segons els seus paràmetres) o comen-cem a fer les coses d’una altra manera.

EL PREU? El sabem tots, però no el go-sem dir: caldrà que hi hagi sang. Ésl’únic llenguatge que entenen els impe-ris finats: actuar com a bèsties salvat-ges abans de deixar escapar la presa.Espanya ferirà sense contemplacions iquan tot el territori esdevingui la terracremada que des de fa uns quants anysja van cisellant, econòmicament fallidai mentalment trinxada, només alesho-res ens deixaran, tot fent veure que sónmagnànims i tolerants. I encara cal te-nir present que els problemes i lesraons vindran l’endemà mateix de laindependència. Existeix la ulsteritza-ció de Catalunya, buscada i atiada perl’espanyolisme tant extern com intern.

NO SOM UN POBLE COHESIONAT. La guer-ra civil del segle XV ens va desunir. Alsegle XVII, tot i encara ser un estat, jano teníem cap força per afrontar la pri-mera República de Pau Claris i, final-ment, tot s’enfonsa el 1714. L’enemicha estudiat molt bé Maquiavel. Per aEspanya resulta molt més segur ser te-muda que no pas estimada. I ambaquesta actitud s’aprofita d’una condi-ció ben clara de l’ésser humà (i actual-ment del català mitjà): en general somingrats, volubles, mentiders, hipòcri-tes, porucs davant el perill i àvids deguanys. Espanya ho sap i se n’aprofita.Fins que no canviem la jeia i recuperemel nostre tarannà tradicional, just elcontrari de totes les condicions queacabem de dir, no hi haurà res a fer.

Jaume Nolla. Periodista

PreguntesTribuna

a mig any, en unareunió de Diplo-

cat, Raül Romeva vadir que Holanda era elpaís de la UE els mit-jans del qual havien

informat menys sobre la situació cata-lana. Cert: durant força temps fins i totels espanyols tenien més informaciósobre Catalunya que els ciutadansdels Països Baixos. En visitar aquestpaís fa poc, però, tot parlant amb unnombre gens negligible d’holandesosd’edats i procedències socials ben di-ferents, va quedar clar que la cosa hacanviat: tots parlaven amb coneixe-ment de causa de la barbaritat de l’1-O,dels presos polítics, de l’exili del Puig-

demont (pronuncien el seu cognom ala francesa: Pudemont) i de la victòriaindependentista a les últimes elec-cions. I si això és així a Holanda, deuser així a la resta de la UE. Amb l’ex-cepció notable del govern espanyol iels mitjans afins, segons els quals labrutalitat de l’1-O va ser provocadapels civils que seien a terra, els presos(declaradament pacifistes) són rebelsviolents, Puigdemont és un fugitiu i elsresultats del 21-D són inacceptables.És com si algú a Madrid estigués escri-vint el guió d’un llargmetratge del totfictici que vol fer passar per un docu-mental fidedigne. A Hollywood, els gu-ionistes sovint proven de garantir elseu èxit tot copiant els ambients i ar-guments de films anteriors que hantriomfat. El guionista de Madrid, percontrast, s’ha limitat a recrear l’am-bient i l’argument d’una pel·li que nin-gú no vol veure, per massa avorrida idesagradable. I massa llarga: 38 anys.

F

De set en setMatthew Tree

Llargmetratge

A Madrid fan un guió de ficciói el volen fer passar per undocumental fidedigne

La davallada faràdisminuir vora80 euros l’anyles quotes d’unahipoteca mitjana

La ministra deDefensa en canvireitera l’amenaçaque l’exèrcit estàpreparat per actuar

Felip VI obviaCatalunyaen la PasquaMilitar

L’euríbortanca el 2018al mínim de-0,19 puntsNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 DE GENER DEL 20186 |

“Monotema.” Aquesta és laparaula que sempre fa ser-vir Inés Arrimadas quan esrefereix a l’obra de govern.Segons la líder de Ciuta-dans, l’executiu només hatreballat pel procés, el pro-cés i el procés. A ningú seli escapa que aquesta legis-latura ha estat la del refe-rèndum, la repressió poli-cial, la declaració d’inde-pendència, els empreso-nats, els exiliats i el 155.Però també és veritat quehi ha hagut vida més enllàdel procés i s’han assolit fi-tes importants: la rendagarantida de ciutadania; eltancament de la Model; lallei del canvi climàtic i lade salut universal; el pacteper la indústria, el de la re-forma horària i el de fo-ment de la lectura; l’incre-ment de la plantilla de mes-tres i agents dels Mossos;l’enfortiment de l’AgènciaTributària, i l’obertura defosses comunes.

Economiab Des del minut zero,Oriol Junqueras va inten-tar demostrar que ERC es-tava preparada per gover-nar i es va esforçar perallunyar aquells fantas-mes del tripartit que insi-nuaven que els republi-cans no sabien gestionar.Un dels seus principalsèxits ha estat reduir el pe-

ríode mitjà de pagamenta proveïdors, que ha pas-sat de 54,05 dies el desem-bre del 2015 a 24 dies el ju-liol del 2017, així com eldescens del dèficit de Ca-talunya, que entre els anys2015 i 2016 va baixar del-2,88% al -0,93%.

Un dels projectes estel-lars ha estat desenvoluparl’Agència Tributària deCatalunya (ATC) per assu-mir la gestió de tots els tri-buts propis i cedits. Enconcret, es va passar de4 oficines a 32, i de 321treballadors a 800. Durantaquest temps, l’ATC ha fetaflorar 360,42 milions delfrau fiscal. El mes passat,però, el govern espanyolva aprofitar el 155 peranul·lar els acords del go-vern català per centralit-zar la gestió del pagamentdels impostos estatals deles empreses públiques.

Presidènciab Aquesta va ser una de lesconselleries afectades perla remodelació de govern, ial juliol Neus Munté va sersubstituïda per Jordi Turull–tots dos també han assu-mit la figura de portaveu–.Un dels plans més ambi-ciosos ha estat el Pacte Na-cional per a la Reforma Ho-rària, signat amb 110 enti-tats, que es van compro-metre a treballar per acon-seguir que el 2025 els ho-raris s’hagin equiparat alsdels països europeus.

A més, es va posar fila l’agulla, d’una banda, al’Agència de Cibersegure-tat, encarregada d’inves-tigar els ciberincidents enles xarxes de comunica-cions electròniques i en elssistemes públics, i de l’al-tra, a l’Observatori per laIgualtat de Gènere.

Exteriorsb Raül Romeva va tre-ballar en la projecció inter-nacional de Catalunya, fetque li ha merescut moltsretrets de l’oposició. El seudepartament va obrir de-legacions a l’exterior–Varsòvia, Ginebra, Za-greb i Copenhaguen– i va

anar teixint relacions ambgoverns d’altres països. El155, però, va clavar unadestralada a aquesta feinai va fulminar totes les am-baixades catalanes i en vaacomiadar els empleats.

La conselleria de Rome-va també té les competèn-cies de relacions institu-cionals i transparència.En el primer àmbit, sobre-surt el programa per loca-litzar i exhumar fosses devíctimes de la Guerra Civili també un conveni ambSalut i Justícia per a la

identificació genètica defamiliars de víctimes delfranquisme. Pel que fa atransparència, Romeva vadissenyar el codi de con-ducta per als alts càrrecsper “garantir la integritatpública i lluitar contra lacorrupció”.

Governaciób Meritxell Borràs va po-sar el punt de mira en l’ha-bitatge i va impulsar la lleide protecció del dret a l’ha-bitatge de les persones enrisc d’exclusió residencial,que permet a les adminis-tracions tenir més instru-ments per ajudar les famí-lies endeutades, ampliar elparc públic de pisos i evi-tar els desnonaments. Lanorma va ser consensua-da per diverses institu-cions i va donar resposta ala suspensió per part delTC dels articles de la lleidel 2015, de mesures ur-gents per a l’emergènciaen l’habitatge i la pobresaenergètica. També es va fi-xar l’índex de referènciadels preus del lloguer perdonar eines per modularels increments despropor-cionats de les rendes.

Un altre projecte desta-cat va ser la llei de vot elec-trònic per a residents al’exterior, tot i que no s’hapogut implantar.

Ensenyamentb Meritxell Ruiz i ClaraPonsatí han estat les con-

selleres d’Ensenyament,però Ponsatí, que va en-trar en la recta final delmandat, es va centrarprincipalment en la logís-tica per a l’obertura delscol·legis de cara al referèn-dum. Al marge del procés,un dels punts forts d’En-senyament va ser l’acord aquè es va arribar amb elssindicats per incorporar140 milions més en el pres-supost del 2017 per con-tractar 5.514 mestres nousper al curs 2017/18. Aquellpacte va evitar una vaga iva facilitar l’aprovació delscomptes amb la CUP.

També es va tirar enda-vant el decret de l’escolainclusiva, que garanteixque una escola no excloguiningú, de manera que,com a criteri general, totsels alumnes amb necessi-tats educatives especials

s’escolaritzin en centresordinaris.

Salutb Antoni Comín va agafarla conselleria amb l’objec-tiu de calmar el sector, quehavia estat molt incendiaten l’època de Boi Ruiz. Co-mín va revertir les retalla-des en un 37% i va posar enmarxa el nou hospital deViladecans i el Joan XXIII,així com la millora del Valld’Hebron. A més, es van es-tablir les bases per inten-tar reforçar la primària iles urgències, i es va acti-var un pla de xoc per reduirles llistes d’espera. Un delsavenços més destacats vaser la llei per garantir l’ac-cés a la sanitat pública atots els residents, que araperilla perquè el govern es-panyol hi ha presentat re-curs. Però Comín va aca-

M.B.BARCELONA

ESTAT L’obra de govern no s’ha centrat només en la independència FETS Haimplantat la renda garantida, ha tancat la Model, ha ampliat la plantilla de mestresi agents dels Mossos, ha impulsat la sanitat per a tothom i ha obert fosses comunes

Més enllàdel procés

Turull, Junqueras i Puigdemont, en un consellexecutiu. A l’altra pàgina, la consellera Bassa, amb elsprimers beneficiaris de la renda garantida de ciutadania,i Mundó a la presó Model ■ A. PUIG / A. SALAMÉ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Economia hareduït el dèficiti el termini perpagar proveïdors

Estrasburg esperaL’APUNT cops i amenaces de l’Estat com a culpables d’una in-

ventada violència, que ho compri un tribunal supremresulta un escàndol democràtic. Es fa molt difícil llegirel relat fantasiós que manté Junqueras tancat senseposar-se les mans al cap i preguntar-se si aquesta és lajustícia que un voldria per a ell. Sort que la impunitatmai pot ser plena, i tard o d’hora Estrasburg espera.Òscar Palau

Hi ha molts demòcrates que el 21-D van votar unionis-me i, al contrari que els seus líders, veuen amb repulsaque encara hi hagi presos polítics. Perquè es pot refu-sar la independència i alhora entendre que els que hi haa la presó i l’exili feien el que marca la majoria, i per viespacífiques sempre. Si ja és indignant que un mitjà o unapolicia tergiversin fets fins a situar les víctimes dels

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018 | Nacional | 7

parar les portades per lesdesprivatitzacions. SegonsSalut, s’han retornat a lasanitat pública uns 14 mi-lions que anaven al sectorprivat, però el final de man-dat ha impedit saber sis’hauria tancat l’oferta percomprar l’Hospital Gene-ral –les negociacions ambQuirónsalud avançaven.

Interiorb Aquesta és una altraconselleria que es va veureafectada per la remodelacióde govern i que va tenir dostitulars: Jordi Jané i Joa-quim Forn. Sempre ha es-tat un departament com-plex i envoltat de polèmi-ques, però aquesta imatges’ha revertit en els últimsmesos. Hi ha ajudat, i molt,l’excel·lent gestió que es vafer durant els atemptats del’agost, tant des del punt de

vista policial com comu-nicatiu, i que va ser lloadaper diversos estaments. ElsMossos d’Esquadra, ambel major Trapero al capda-vant, van ser aplaudits persectors professionals i pelsciutadans. En aquest man-dat, també s’han convocat500 noves places per for-mar part del cos de Mos-sos, que La Moncloa va fre-nar d’entrada, tot i que alfinal hi va donar llum verd.

Territorib Josep Rull ha destacatper dos projectes mediam-bientals: d’una banda, lallei del canvi climàtic, queaspira a reduir les emis-sions de gasos amb efected’hivernacle i la vulnerabi-litat als impactes del canviclimàtic, però que va sersuspesa pel Constitucio-nal; de l’altra, la regulació

del trànsit en episodis decontaminació, que va pro-moure juntament amb al-tres administracions. Pelque fa a infraestructures,Rull va inaugurar, al cos-tat de Carles Puigdemont,Oriol Junqueras i Ada Co-lau, el ramal sud de la líniaL9, que connecta Barcelo-na amb l’aeroport del Prat,i també ha engegat l’am-pliació de l’L1 a Badalona inoves estacions de metroa l’Hospitalet.

Culturab Santi Vila i Lluís Puighan ocupat aquesta carte-ra, que, entre altres pro-postes, ha tirat endavantel pla de lectura, amb unainversió de 105,3 milionsd’euros en el període2017-2020 per tal d’incre-mentar l’activitat lectora,i el pla nacional de dansa

per incentivar el sector igenerar nou públic. Tam-bé cal destacar l’anomena-da Declaració de Palma,per la qual els governs deles Illes Balears, Catalu-nya i el País Valencià esvan comprometre a col·la-borar en matèria de llen-gua i cultura.

Justíciab Carles Mundó s’haapuntat un dels èxits me-diàtics del govern: tancarla presó Model de Barcelo-na, un repte que diversosconsellers havien ento-mat, però que mai ningúhavia pogut cristal·litzar.El 8 de juny del 2017, elcentre penitenciari va es-criure la seva última pàgi-na després de 113 anysd’història. “Era una deci-sió molt complexa. Peròno fer el pas de tancar la

Model suposava invertir25 milions en un centreque tard o d’hora havia detancar”, reconeixia Mun-dó. Al marge d’aquestaqüestió, Justícia també hadestacat per l’expedicióde documents de nul·litatdels judicis franquistes, laculminació del Codi Civilde Catalunya i el registrede parelles estables.

Treballb La renda garantida deciutadania ha estat l’es-trella polar del departa-ment de Dolors Bassa. Unamesura que permet queles persones beneficiàries–majors de 23 anys i quehagin esgotat totes lesprestacions possibles comara l’atur– cobrin d’entra-da 564 euros mensuals lli-gats a un pla d’inserció la-boral o d’inclusió social, se-gons la realitat de cada re-ceptor. La quantitat a per-cebre anirà augmentantfins a l’any 2020, quan elsbeneficiaris cobraran el100% de l’índex de rendade suficiència de Catalu-nya, estimat ara en 664 eu-ros al mes. A més, Bassava ampliar en 71 milions elpressupost per a polítiquesactives d’ocupació.

Empresab Un altre departamentamb dos consellers: JordiBaiget i Santi Vila. Un dels

projectes més importantsha estat el pla nacional pera la indústria, que té pre-vist invertir 1.844 milionsfins al 2020 per enfortir elsector i millorar la qualitatde l’ocupació, i que es vaaprovar amb el consensdels agents econòmics i so-cials. La conselleria tambéva treballar en la nova lleidel comerç, que liberalit-za les rebaixes, amplia elshoraris comercials a 75hores setmanals i prohi-beix la venda de produc-tes a domicili o per telèfonsense autorització prèviadel client.

Agriculturab Meritxell Serret va po-sar èmfasi en la llei d’es-pais agraris, que ha de ser-vir per preservar-los i po-sar en marxa un mecanis-me que permeti mobilit-zar al màxim terres endesús, activar el potencialproductiu i garantir la ges-tió sostenible del medi.A finals del mandat, el Par-lament va iniciar els trà-mits per aprovar-lo. Altresqüestions rellevants hanestat la creació del ConsellCatalà de l’Alimentació,que actua com un òrgand’assessorament en ma-tèria d’agroalimentació, ila reestructuració del cosdels agents rurals, que elsva permetre guanyar mésautonomia. ■

Servidors Públics és una as-sociació de professionals vin-culats a l’administració queva néixer a l’octubre i ques’oposa frontalment a l’arti-cle 155. La nova entitat es vamarcar com a objectiu “con-tribuir a l’enfortiment i al bongovern de les institucions pú-bliques de Catalunya”, i finsara ja ha fet dos inventaris so-bre els “danys” que està oca-sionant la intervenció de LaMoncloa. “L’administracióde la Generalitat no funcionaamb normalitat, com afirmenpropagandísticament les au-toritats espanyoles mentre lamantenen escapçada, vigila-da, al ralentí i amb un nivelld’activitat molt inferior al queés habitual. No havia funcio-nat mai tan malament”, asse-guren. Segons els seus estu-

dis, que es poden consultaren el web www.servidors-cat.cat, en el marc del 155s’han destituït 251 persones,s’han suprimit o dissolt 24 or-ganismes, s’han intervingut16 institucions, han decaigut108 iniciatives normatives,el govern espanyol ha nome-nat vuit càrrecs dins de l’ad-ministració catalana, s’hanaturat nou línies de subven-cions, s’han produït 92 afec-tacions en contractacions is’han cancel·lat o modificatuna dotzena d’activitats.També denuncien el vet a laprojecció internacional deCatalunya, la imposició delcastellà en informes i la pèr-dua d’oportunitats econòmi-ques com ara que el Port deBarcelona no pugui fer mis-sions comercials a l’exterior.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El 155 ha destituït 251 persones

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 DE GENER DEL 20188 | Nacional |

Després del missatge del3 d’octubre, en què va legi-timar l’aplicació de l’arti-cle 155, i després d’exhibirun to menys crispat enl’al·locució nadalenca del24 de desembre, Felip VIva optar ahir per obviarCatalunya en el discurs dela Pasqua Militar davant lacúpula dels exèrcits i delgovern espanyol i va con-vertir l’acte en una repara-ció del seu pare, Joan Car-les I, proscrit per ell ma-teix en l’agenda oficial desque el va rellevar, el junydel 2014. Enmig del silen-ci monàrquic, però, la mi-nistra de Defensa, MaríaDolores de Cospedal, vaelevar el to confessant quel’exèrcit estava “preparat”per actuar a Catalunya.

Després de tres anys imig relegat a l’ostracisme

per part de La Zarzuela, lacoincidència del seu 80èaniversari i la imminènciadel 40è aniversari que laConstitució complirà eldesembre d’aquest 2018van fer del rei emèrit JoanCarles I el protagonistade la Pasqua Militar. Ambuna imatge que la Casa delRei ha volgut que fos inèdi-ta els últims anys –la de lareina en actiu, Letícia, i elsreis emèrits Joan Carles iSofia compartint la prime-ra fila del Saló del Tron delPalau Reial–, Felip VI vaagrair al seu pare “tantsanys de servei lleial a Es-panya” i va elogiar el seu“exemple vestint amb ho-nor l’uniforme” de militar.

“Defensa, tasca de tots”Desagreujat públicamentJoan Carles I, el rei Felip VIva esquivar l’actualitat i vapreferir animar la societata acostar-se als militars.

“La seguretat i la defensanacional [de l’Estat] sónuna tasca de tots que re-quereix l’acostament i elconeixement mutus entrela societat civil i els mili-tars”, va dir. Anticipant-seonze mesos a la commemo-ració de la Constitució del1978, això sí, Felip VI va as-segurar que la carta magnaés el “gran pacte de convi-vència” entre els espanyolsi on resideixen els “drets iles llibertats” de tothom i elprogrés econòmic i social.

“Particularisme” catalàQui no es va oblidar de Ca-talunya en l’al·locució alsmilitars va ser la ministrade Defensa, María Doloresde Cospedal, que va volerproclamar que “no existeixcap particularisme capaçde trencar la unitat d’Es-panya”. Lluny del protocol,però, encara va ser mésexplícita en una entrevis-ta al diari ABC en què vaconfessar sense embutsque tenia l’exèrcit “prepa-rat” per actuar a Catalu-nya i frenar el procés ambforça militar. “Una cosa ésestar preparat i una altra,actuar. Estàvem prepa-rats perquè teníem l’obli-gació d’estar-hi; si no, noserviríem per a res”, va re-velar De Cospedal.

A l’hora d’elogiar l’exèr-cit espanyol, la ministrade Defensa va arribar al’extrem de lloar el silencidels militars davant la si-tuació política catalana,una obligació que els ésimposada per la Constitu-ció, però que ella va agraircom si premiés un esforçde contenció opcional.“Que no hi hagi hagut capcomentari, ni cap estira-bot ni cap actuació malin-terpretada és digne d’elo-gi. No crec que sigui tan fà-cil aconseguir-ho en cappaís del nostre entorn”, vadir De Cospedal. Segonsella, que la tensió a Cata-lunya hagi anat acom-panyada d’un silenci delsmilitars obliga a felicitarl’exèrcit per la seva “altís-sima qualitat democràticai respecte a l’ordre civil”.

D’altra banda, la minis-tra de Defensa va aprofitarla Pasqua Militar com aaltaveu per a la seva croa-da personal contra “la des-informació” –des de l’es-tranger– que pretén “ma-nipular l’opinió pública”amb la difusió de notíciesfalses. Després de referir-se a internet com un nou“camp de batalla”, De Cos-pedal va fer una crida acombatre la “nova formad’enfrontament”. ■

David PortabellaMADRID

Felip VI obvia Catalunya iDe Cospedal invoca l’exèrcita El rei aprofita la Pasqua Militar per homenatjar Joan Carles I després d’apartar-lo de l’agendaoficial a La ministra de Defensa admet que els militars estaven “preparats” per actuar en el procés

El rei Felip VI va voler retre un homenatge al seu pare, Joan Carles I, coincidint amb el seu 80è aniversari i aprofitant la Pasqua Militar ■ JUANJO MARTÍN / EFE

“La defensa nacional[de l’Estat] és una tascade tots que requereixun acostament entre lasocietat i els militars”Felip VIREI D’ESPANYA

“Ha estat un any [2017]marcat per la violènciaen les seves diferentsmanifestacions”Fernando AznarMÀXIMA AUTORITAT MILITAR ACATALUNYA

“Una cosa és estarpreparat i una altra,actuar. Estàvempreparats, teníeml’obligació d’estar-hi”María Dolores de CospedalMINISTRA DE DEFENSA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Si al Palau Reial de Madrid elrei Felip VI preferia esquivarla política catalana, a la capi-tania general de Barcelona elprocés va centrar el discursde l’inspector general del’exèrcit, Fernando Aznar La-drón de Guevara, màxima au-toritat militar a Catalunya.Aznar va exigir “respecte a lalegalitat” durant el 2018.

L’al·locució de la màximaautoritat militar a Catalunya

va tenir un punt controvertit.Mentre que ni el rei Felip VI niel govern de Mariano Rajoyhan demanat perdó pels fe-rits de l’1 d’octubre ni han tin-gut una paraula d’escalf per aells, l’inspector general del’exèrcit va fer un balanç del2017 com “un any marcat perla violència en les seves dife-rents manifestacions”, al·lu-dint als actes que el Supreminsisteix a qualificar de vio-

lents per sustentar el delictede rebel·lió en la gran causacontra el procés. “Per als ca-talans i per a la resta d’espa-nyols, la nostra confiança quees respecti la legalitat i el nos-tre desig que es recuperin laconcòrdia i la cohesió social”,va declarar. Aznar va volerdedicar un recordatori per ales víctimes dels atemptatsgihadistes del 17 d’agost aBarcelona i Cambrils.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’autoritat militar a Catalunya reivindica la legalitat

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 DE GENER DEL 201810 | Nacional |

l món artístic en totes lesseves expressions, musi-cal, literària o de les artsescèniques de Catalu-

nya, ha decidit mostrar el seuescalf, reconeixement i suportal conseller de Cultura, LluísPuig, en la seva situació d’exili aBrussel·les. Per aquest motiu,aquest 19 de gener, sota la coor-dinació artística de Lali Pujol,Josep Roig i Oriol Pérez, unatrentena d’artistes participarana Terrassa en un acte organit-zat per Vèrtex Empresarial deServeis Culturals (Vesc) i

ETemps Record amb el suport del’ANC- Vallès Occidental, ANC-Terrassa, Òmnium Cultural iAmics de les Arts Terrassa.S’iniciarà a les nou del vespre alCentre Cultural amb un preu de20 euros amb l’objectiu de re-captar fons per destinar a lescaixes de solidaritat per als pre-sos i els membres del governexiliats.

Els organitzadors van pre-sentar aquesta setmana l’acteTerrassa amb Lluís Puig, músi-ca i literatura per la llibertat,que tindrà, entre d’altres, la par-ticipació d’Artur Blasco, BrossaQuartet de Corda, Eduard Inies-ta, Gemma Humet, Joan Isaac,

Lídia Pujol, Manel Camp, MiquelGil o l’Orquestra Àrab de Barce-lona; a més d’escriptors i poetescom ara Carles Duarte, Miquelde Palol, Jaume Cabré, Jordi Ca-bré, Laura Borràs, Marta Pes-sarrodona o Salvador Cardús;l’actriu Mireia Llunell, i de fotò-grafs terrassencs dirigits perJordi Chueca. Puig va ser un im-pulsor de la cultura tradicional ala ciutat com ara Treure Ball,Ball d’en Serrallonga o el grupd’estudis de la festa major, tam-bé va ser músic i va impulsar lescases de la música, director dediversos esbarts al país, autor delibres sobre cultura, sardanistao casteller, entre d’altres.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Terrassa

Escalf cultural i econòmic per a PuigHOMENATGE · Una trentena d’artistes participaran en un acte de suport al conseller de Cultura a l’exili el 19 de gener a laciutat on va néixer i va promoure la cultura tradicional RECAPTACIÓ · Els diners es destinaran a les caixes de solidaritat

RedaccióTERRASSA

Membres d’Òmnium, l’ANC, músics, escriptors i artistes, en lapresentació de l’acte dijous passat a Terrassa ■ ALTRESENERGIES

L’Estat no està per la feinade pactar el retorn de Car-les Puigdemont de l’exiliperquè pugui ser reinves-tit president de la Genera-litat, així que més val queJunts per Catalunya(JxCat) proposi una alter-nativa factible. Aquesta ésla reflexió que va llançarahir el portaveu d’ERC,Sergi Sabrià, en una en-trevista a l’ACN en què varecordar a la llista inde-pendentista guanyadoraque romanen “en espera”,perquè és ella qui té el“deure de concretar pro-postes”, i amb una certaceleritat. “Tots donem perdescomptat que la propos-ta de pacte amb l’Estat notindrà recorregut i sen’hauran de buscar d’al-tres”, reflexionava, ja queaquesta “suposa moltes di-ficultats” –com ha tornata demostrar ara la no-ex-carceració de Junqueras–,per bé que lamentava que,en vista del resultat de les

eleccions, “el més normal”hauria d’haver estat quees formés una mesa políti-ca de negociació per deba-tre l’excarceració dels pre-sos i el retorn dels exiliats.

Sabrià recordava a mésa JxCat que hi ha una “cer-ta pressa” perquè “el ca-lendari empeny”. Queden

deu dies per a la sessióconstitutiva del Parla-ment, en què s’haurà d’ha-ver arribat a un acord coma mínim sobre la composi-ció de la mesa, si bé ERCvoldria que anés lligat jatambé a un pacte sobre lainvestidura de Puigde-mont. Un nom en què el

consens és total, valoravaSabrià, que evitava parlard’altres possibilitats. Elportaveu, de fet, coincidiaamb JxCat que la maqui-nària de l’Estat voldrà ferenfrontar les dues forma-cions per impedir unacord, però que ho evita-ran tot i que pugui haver-hi

“debats i petites dificul-tats”. En tot cas, dona perfet que l’acord hi serà, i pertant descarta la possibili-tat d’haver de repetir elec-cions, ja que mentrestantl’article 155 no es deixad’aplicar. “Segur que totsho veurem igual i troba-rem la solució a la investi-

dura i podrem defensar lesinstitucions des de les ins-titucions”, declarava. Enaquest sentit, no es tanca-va a la possibilitat llançadaper JxCat de donar suporta una investidura per viatelemàtica si realment se liposa la proposta sobre lataula. I si bé recordava quehi ha precedents de càr-recs empresonats que hanpogut participar en la vidapolítica, avisava que pot-ser caldrà que alguns delsdiputats electes a la presóo l’exili hagin de renunciara l’escó perquè “no es potposar en risc” la majoriaparlamentària.

Una legislatura llargaUn d’ells podria ser el nú-mero 2 de JxCat, JordiSànchez, que ahir, en unaentrevista a La Vanguar-dia des de la presó, no des-cartava haver de plegar,per bé que confia que lajustícia els deixi sortir perexercir. L’expresident del’ANC, en tot cas, es des-cartava com a alternativaa Puigdemont, que segonsell és l’únic candidat possi-ble, i reclamava un “gestde distensió” a Rajoy perpermetre’n el retorn. Talcom havia fet la vigília a8TV el portaveu de JxCatEduard Pujol, que augura-va una legislatura “tenaçperò molt més reposada”,Sànchez aposta per esgo-tar els quatre anys, sensefixar nous terminis, i mi-rar d’ampliar la majoriades del govern. ■

RedaccióBARCELONA

a Apressa JxCat perquè proposi alternatives per investir-lo president, ja que aquesta opció la veuinviable a Dona per fet que no es repetiran eleccions, mentre Sànchez s’exclou com a candidat

ERC descarta que el retornde Puigdemont sigui pactat

El portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, durant l’entrevista a la seu de l’Agència Catalana de Notícies ■ ACN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 DE GENER DEL 201812 | Nacional |

VIOLÈNCIA · “Nosaltres només podem responsabilitzar-nos de la nostra violència, però no de si l’Estat es torna boig i l’aplicacontra els seus propis ciutadans” POR · “La imatge d’un país que vol fer por és trista” 1-O · “Va ser un desafiament a l’Estat”

Liz Castro Escriptora i activista

“Els catalans han dit clar queno volen presos ni exiliats”

l primer dia del 2018 esvan complir tres mesosde l’1-O. L’escriptora LizCastro ha publicat el lli-

bre Els carrers seran semprenostres, en què narra la jorna-da, posant èmfasi en la respostapacífica dels ciutadans davantde les càrregues policials.

El llibre es podria definir comun diari sobre l’1-O. Què va su-posar la celebració del referèn-dum?És un desafiament a l’Estat. Elgovern espanyol va intentar fertots els possibles per impedirque votéssim, utilitzant tots elsrecursos que tenia al seu abast,i va fracassar. Els vam deixar enevidència. Des de l’ocupació delscol·legis electorals per impedirque els tanquessin fins a la xar-xa creada per fer arribar les ur-nes i les paperetes i la defensadels col·legis com a resposta ales càrregues policials. Peròtambé el cens electoral anun-ciat pel govern que va minimit-zar l’impacte del tancament decol·legis: això va destrossar percomplet qualsevol pla de l’Estatd’impedir el referèndum.

La narració contraposa les càr-regues policials amb la reacciópacífica dels ciutadans i la de-fensa de les urnes. Què demos-tren aquestes dues cares tanoposades d’un mateix fet?Hi havia una abundànciad’imatges de la brutalitat poli-cial i jo considerava que era im-portant que l’altra part de la his-tòria també s’expliqués: la res-posta de la gent pacífica amb lesmans enlaire clamant “Vota-rem”. I crec que justament ésaquesta resposta la que ha fetque s’hi fixés la comunitat in-ternacional, perquè amb aques-ta imatge qualsevol pot adonar-se que l’Estat espanyol té unproblema molt greu. Nosaltresnomés podem responsabilitzar-nos de la nostra violència, peròno podem controlar si l’Estat es-tà boig i la utilitza contra la seva

EJudit LariosBARCELONA

pròpia ciutadania per fer-la ca-llar. Volien fer por, i és trista laimatge d’un país fora de controlque no sap fer ús del seu poder.

La campanya electoral es vadesenvolupar amb presos polí-tics i mig govern a l’exili. Comva repercutir això en els resul-

tats del 21-D?Evidentment, no va jugar a fa-vor d’Espanya. Si l’única mane-ra com pot guanyar és empreso-nant els seus contrincants, hoté complicat. Els que estancreant divisió són ells. Catalu-nya podria haver continuat béamb Espanya si s’hagués pres lamolèstia d’escoltar-la. Però noha volgut fer-ho. No és un fet in-trínsec relacionat amb la identi-tat, les finances, ni cap d’aques-tes coses. Tot això es podria ha-ver arribat a solucionar. Es trac-ta de tenir una veu, que no et fa-cin callar.

Les enquestes auguraven unapèrdua de la majoria absolutade l’independentisme, però vacréixer en més de 100.000 votsrespecte al 27-S. Es desmenteixaixí l’existència d’una majoriasilenciosa unionista?Deien que si s’assolien alts ni-

vells de participació tota aquellagent que no havia votat fins arasortiria a les urnes per donarsuport al bloc unionista. Peròs’ha demostrat que no és veritati, en vista dels resultats, l’Estatespanyol ha de reconèixer quehi ha una part substancial de lapoblació que vol decidir sobre laindependència de Catalunya.No pot ignorar-ho i fer-nos ca-llar mirant cap a l’altre costat,perquè això només allargarà elproblema. Per això, ha de facili-tar un referèndum pactat i vin-culant, sense que ens peguin,tot i que dubto que ho faci. Sem-bla que no té ganes de solucio-nar res i que només vol imposarel que ells pensen.

Tot i això, qui ha obtingut mésescons ha estat Cs.Però això no vol dir que Cs hagiguanyat les eleccions perquè noté cap manera de formar go-

vern, així que és una victòriabastant aigualida. De fet, ellsmateixos ho reconeixen i ni tansols estan intentant negociarperquè saben que no és possi-ble. Qui ha guanyat realmentsón els independentistes i, sil’Estat no hi posa pegues, sónels que podran formar govern.

I ara, quin és el camí a seguir?Crec que s’ha de seguir el man-dat del poble, i la majoria ha vo-tat independència. El fet quePuigdemont s’arrisqui a ser em-presonat si torna quan ha estatelegit pels votants vol dir que aEspanya no funciona la demo-cràcia. En una democràcia,Puigdemont hauria de tornar iser investit president perquè ai-xò és el que ha demanat la gent.Els catalans han dit claramentque no volen presos ni exiliats.Per això hem d’exigir que l’Es-tat permeti el que hem triat. ■

Liz Castro, retratada al barri de Gràcia de Barcelona ■ JUANMA RAMOS

Cs no ha guanyat leseleccions perquè nopot formar govern,així que és unavictòria aigualida

❝

84

37

00

61

48

19

1

18

01

7

uè ha après d’aquestacampanya i com encara lanova tasca de diputat?

És una experiència molt enri-quidora. En primer lloc, he cop-sat la realitat de la vida políticades d’un vessant que jo no haviaviscut. I en un moment excep-cional, en el qual tots som cons-cients que estem vivim mo-ments molt complicats però, al-hora, històrics. Tinc la sensacióque la política ha recuperat unprestigi social que havia perdut.Això és un capital que cal pre-servar, sobretot la vàlua que lasocietat atorga al polític com apersona dedicada al bé comú.És un valor i alhora un elementa tenir molt present durant latasca parlamentària.

Estaran satisfets dels resultatsde Junts per Catalunya també aLleida, no?És un projecte que es va creard’un dia per l’altre i a partird’una demanda molt majorità-ria en l’àmbit sobiranistad’aquesta voluntat d’anar junts.

Q

Diputat electe per Junts per Catalunya ales comarques de Lleida

● Musicòleg i director general de la fundació del’Orfeó Lleidatà. No milita a cap partit i s’estrenaen política professional però sí que n’ha fet des del’àmbit cívic, a la Plataforma d’Entitats Culturals

Xavier Quinquillà

Eva PomaresLLEIDA

“La pregunta és aRajoy per saber siatendrà el mandatde les urnes ”

I va ser una aposta partint de labase que si anaven a les elec-cions no era per acceptar l’arti-cle 155, sinó tot el contrari: pervisualitzar que no podien sereleccions autonòmiques i enclau de partit, sinó de país i es-devenir un autèntic plebiscit so-bre l’aplicació del 155. I, pertant, una restitució de tot allòque el 155 ha laminat.

La restitució de Puigdemontcom a president sembla moltimprobable. Quin sentit téaquesta reivindicació, mentrevan corrent els calendaris?Com deia abans, aquestes elec-cions no van de partits, sinó depaís. Hi hagut un mandat moltclar, una majoria clara i fermaper revocar el 155 i tots els seusefectes. No sols hi ha el bloc delssobiranistes, sinó també el delscomuns. Qualsevol altra cosaque sigui, implícitament, acataraquest article ens situa en fals iens genera un horitzó tan in-cert com l’actual. És a dir, quannosaltres plantegem que sols hiha un pla, la restitució del go-vern i les institucions, és perquèl’escenari està donant un visti-

plau sistemàtic a limitar dretsfonamentals.

Els partits sobiranistes ja vanacceptar el 155 quan van deci-dir concórrer a les eleccions,encara que fos com a mal me-nor.Sí. Des de l’1 d’octubre i amb totel que va passar fins al 27, siuna cosa vam tenir clara és quel’única arma que tenim els cata-lans i que no ens fa cap por és lademocràcia. Des del sobiranis-me en general, s’han enfocatper donar mandat a la victòriade la dignitat de l’1 d’octubre.Les eleccions van ser la segonavolta perquè siguin restituïdesles institucions i el govern i, apartir d’aquí, poder caminarlliurement i democràticamenten la construcció de la Repúbli-ca i per garantir una bona go-vernança.

Seguint aquesta lògica de resti-tució i, segons ha plantejatERC, si Puigdemont no pot serinvestit president, ho hauria deser el vicepresident, Junqueras.Som en un moment complex idelicat en el qual hem de ser

prudents i deixar que es facicuina amb tranquil·litat. El quemés interessa a l’Estat espanyolés generar aquesta divisió enl’àmbit sobiranista. Hem de ferun esforç de responsabilitat sa-bent que, al final, serem en unescenari amb tots –i aquí vulldir Junts per Catalunya, ERC,la CUP però també els comuns itota aquella gent que defensa lademocràcia per sobre de qualse-vol altra consideració– ambaquesta voluntat clara de resti-tuir la foto que teníem abans del27 d’octubre.

Aquesta pugna entre les duesprincipals forces del sobiranis-me podria acabar provocant larepetició d’eleccions?Des del punt de vista mediàtic,entenc que aquesta pugna donamolt de suc i que a l’Estat li inte-ressa absolutament. Hemd’avantposar l’interès general ales qüestions partidistes i perso-nals. Potser perquè no he estatmai afiliat a cap partit i molt im-plicat en l’àmbit cívic crec queaquesta situació es viu amb unacerta perplexitat. Ens ho hemd’estalviar tots plegats: l’objec-

tiu comú és molt clar i hemd’anar tots a l’una.

L’ANC ha proposat un governmixt amb consellers amb carte-ra i a l’exili.Crec que es poden fer moltesapostes, però si hem de donarun missatge claríssim a Espa-nya i a la comunitat internacio-nal és que no estem disposats aacceptar que es neguin dretsbàsics i fonamentals. Com araque la gent es vegi obligada aexiliar-se o ser a la presó percauses que no tenen sentit. O bées negui la participació políticaa persones que són els líders dedues de les formacions ambmés vots i que han de fer el go-vern de la Generalitat. Aquestfet és un escàndol colossal. I noes tracta de preguntar a Puigde-mont o Junqueras què pensenfer. La pregunta és a Rajoy persaber si atendrà el mandat deles urnes el 21 de desembre. Ellva dir que convocava les elec-cions per normalitzar Catalu-nya i la pregunta és si fer-ho éslimitar el dret de participaciópolítica als màxims candidats apresident i vicepresident. ■

Xavier Quinquillà és un membre destacat dels cercles culturals lleidatans i ara s’estrena de diputat ■ D. MARIN

EDICIÓ DE LLEIDA DIUMENGE · 7 de gener del 2018Dipòsit legal: GI-1157-2015

Amb el suport:

1751

68-1

1495

81w

815734-1164610®w

1808

05-1

1351

97w