EIC Demarcació Lleida Comissió Territorial d’Energia núm. 2/2014 – desembre 2014

Enginyers Industrials de Catalunya pàgina 1

BBBuuutttlllllleeetttííí dddeee lll’’’EEEnnneeerrrgggiiiaaa aaa LLLllleeeiiidddaaa

La Noticia Projectes d’Emmagatzematge de gas natural. Cas particular del Projecte Castor.

L’emmagatzematge subterrani de gas Castor, davant les costes Vinaròs i el Delta de l’Ebre i que ha cessat temporalment l’activitat degut a moviments sísmic, és un del majors dels cinc existents o previstos en l’estat espanyol: Gaviota i Castor (ambdós situats mar endins), Yel, Serrablo i Marimas. Però, què és i com funciona un emmagatzematge de gas? Es tracta d'infraestructures subterrànies que aprofiten antics jaciments esgotats de petroli o de gas natural o aqüífers salins per poder emmagatzemar aquesta matèria primera. El procés consisteix a prendre gas natural des de la xarxa bàsica de gasoductes, comprimir més i injectar en l'emmagatzematge a més de 1.000 metres de profunditat a través de pous. El gas injectat desplaça a l'aigua que omple els buits de la roca magatzem que està segellada per una altra roca impermeable. En els emmagatzematges situats mar endins, com és el cas de Castor i Gaviota, el gas es porta fins a una plataforma marina a través d'un tram de canonada submarí. Normalment, les injeccions es realitzen en èpoques en què la demanda és menor (primavera i estiu). Per exemple, en el cas de Castor, s'haguessin necessitat uns sis mesos seguits per injectar la totalitat del gas denominat de treball o útil, que es pot extreure quan la demanda ho requereixi. Al costat d'aquest gas, hi ha un denominat gas de matalàs que queda atrapat entre els porus i que, encara que no és útil, és necessari perquè la instal·lació funcioni.

L’Esdeveniment Centenari de la Central de Serós. Rehabilitació del Canal. Ara que es celebra el centenari de la Central de Serós, s’ha realitzat una profunda remodelació del seu canal. Aquest fet ens permet de fer un feedback dels mètodes constructius i seguretat de l’època vers l’actualitat.

Contingut

La Noticia

L’Esdeveniment

L’Article

Calendari energètic

. Jornada sobre la Tarifa

Eléctrica

EIC Demarcació Lleida Comissió Territorial d’Energia núm. 2/2014 – desembre 2014

Enginyers Industrials de Catalunya pàgina 2

Les extraccions posterior se solen realitzar a l'hivern i també a través dels pous. Llavors, l'aigua torna a omplir els porus i el gas és tractat i retornat a la xarxa. Aquest tipus d'emmagatzematge permet al sistema gasista fer front a puntes de consum o interrupcions en el subministrament, entre d'altres eventualitats. La capacitat d'emmagatzematge és important per garantir el subministrament i més en un sistema en què s'importa pràcticament la totalitat del seu consum. Segons la regulació europea, els comercialitzadors i consumidors directes -aquells que facin ús del dret d'accés- tenen l'obligació de mantenir unes reserves equivalents a 20 dies de vendes en ferm de l'exercici anterior. A Espanya existeixen cinc emmagatzematges subterranis de gas, dels quals Gaviota, Yela i Serrablo són propietat d'Enagás.

El jaciment de Serrablo, està situat entre les localitats de Jaca i Sabiñánigo (Osca) i ocupa un antic jaciment de gas natural. Va entrar en funcionament el 1989, té una capacitat total de 1.100 milions de metres cúbics i una injecció màxima de 3,8 milions de metres cúbics. El de Gaviota, que també utilitza un antic jaciment de gas, està davant de la costa de Bermeo (Biscaia) i compta amb una capacitat total de 2.681 milions de metres cúbics i una injecció màxima de 4,5 milions. Estan en funcionament des de 1994 i en 2011 es va aprovar un projecte d'ampliació, que actualment es troba aturat. Yela, situat a Brihuega (Guadalajara) es va posar en marxa en l'últim trimestre del 2012, la seva capacitat total és de 2.000 milions de metres cúbics i la seva injecció màxima és de 10 milions. S'assenta sobre un aqüífer salí fòssil situat a 2.300 metres de profunditat.

EIC Demarcació Lleida Comissió Territorial d’Energia núm. 2/2014 – desembre 2014

Enginyers Industrials de Catalunya pàgina 3

L’Article Interconnexió elèctrica amb Europa. La línia de corrent contínua Espanya- França. http://ree.es/sites/default/files/version_en_catalan.pdf

http://www.ree.es/sites/default/files/jgk4byy3ukct.pdf

http://electrica.uc3m.es/geste/HVDC1-UC3M.pdf

La Problemàtica del

Projecte Castor

Us recomanem aquest resum de

la Comissió del Comitè Executiu

de l’Energia realitzat a la seu del

COEIC/AEIC a Barcelona el 20

de novembre.

Les condicions continuen vigents

tot i l’avanç dels esdeveniments

Link a l’article

Finalment, Aiguamolls, propietat de Gas Natural Fenosa, és un petit emmagatzematge que aprofita un antic jaciment de gas amb una capacitat total de 61 milions de metres cúbics. A tot el món, hi 627 emmagatzematges subterranis de gas dels que 81 són aqüífers salats profunds. (Agencia EFE)

EIC Demarcació Lleida Comissió Territorial d’Energia núm. 2/2014 – desembre 2014

Calendari Energètic

Jornada sobre la Tarifa Elèctrica

Dijous, 29 de gener de 2015

Data

dijous, 29 de gener de 2015

Hora a les 19.00 h.

Lloc

Demarcació de Lleida EIC Ramón y Cajal, 4 de Lleida

Ponents

Atlas Energia Comercial, SL Sr. Néstor Gutiérrez Sr. Albert Perpinyà

Eléctrica Serosense Sr. Francisco Arjó

Gas Natural Fenosa Sra. Montse Palau

Endesa Energía Sr. Gerard Fita

Sr. Carlos Gómez

Inscripcions 973 288 011, o secretarialleida@eic.cat

PROGRAMA

Presentació Jornada i ponents.

Organització del Mercat Elèctric, idees bàsiques: Endesa Energía.

o Generació, transport, distribució i comercialització.

o Mercat majorista (OMIE) i operador del sistema (REE).

o Mix de generació.

Costos del Sistema Elèctric, conceptes generals: Gas Natural Fenosa

o Cost producció/adquisició de l’energia elèctrica.

o Cost permanent, cost diversificació i seguretat abastiment, i cost C&T.

o Repercussió del cost: Tarifes integrals (Regulat) i Tarifes accés (Lliure).

Les diferents opcions del consumidor. Eléctrica Serosense.

o Alternatives de contractació del client en funció de les seves característiques.

Preu Voluntari Petit Consumidor PVPC RD216/2014 . Endesa Energia.

El preu fix i el preu indexat; pros i contres. Atlas Energia Comercial, SL.

Optimització de les condicions contractuals.

Com pot estalviar diners el client? pros i contres.

Els nous Comptadors i la Telegestió.

Precs i preguntes.

Enginyers Industrials de Catalunya pàgina 4

EIC Demarcació Lleida Comissió Territorial d’Energia núm. 2/2014 – desembre 2014

Enginyers Industrials de Catalunya pàgina 5

Dates Títol Lloc Descripció Informació detallada

13 i 14

gener

2015

Nou Reglament

d'instal·lacions

elèctriques

d'Alta Tensió

COEIC Barcelona

En aquest curs es donarà un repàs general a tot el

contingut d'aquest nou reglament, posant l'accent en les

novetats que introdueix, tant en els aspectes formals de

documentació com en aquells de contingut tècnic.

http://update.eic.cat/wps/update/FitxaV

enda?or=1090677

del 19 al 22

gener

2015

Procediments

simplificats de

certificació energètica

en edificis existents:

CE3 i CE3X

COEIC Barcelona

L'objectiu principal d'aquest curs es introduir als tècnics

en els nous procediments de certificació energètica

segons Real Decreto 235/2013, que obren un ventall

d'oportunitats de negoci relacionats amb el concepte de

Rehabilitació Energètica.

http://update.eic.cat/wps/update/FitxaV

enda?or=1090779

del 26 al 30

gener

2015

Instal·lacions tèrmiques

de Biomassa COEIC Barcelona

L'objectiu del curs és aprendre a dimensionar una

instal·lació de biomassa, i a realitzar altres tasques

vinculades a les instal·lacions tèrmiques de biomassa

com els criteris de manteniment o la realització

d'auditories per comprovar el seu bon funcionament.

http://update.eic.cat/wps/update/FitxaV

enda?or=1090780

9 febrer Els riscos de l'energia

nuclear Flix

Ca Don Ventura, 18:00 h., Aules d'Extensió Universitària

per a la Gent Gran, XERRADA "Els riscos de l'energia

nuclear", a càrrec de Sergi Saladié, professor del

Departament de Geografia de la URV.

http://www.flix.cat/index.php/es/febrer-

226/45-agenda-activitats

18 febrer

Aspectes tècnics dels

contractes de Serveis

Energètics

COEIC Barcelona

Donar pautes per definir els aspectes tècnics d'un

contracte de serveis energètics. En aquest sentit,

s'aprofundirà en diferents aspectes clau a considerar

així com la seva introducció en les diferents tipologies

de contractes que ja existeixen en el mercat.

http://update.eic.cat/wps/update/FitxaV

enda?or=1090799

13 març

Aprofitaments de calor i

fred: solucions

d'eficiència energètica

COEIC Barcelona

El curs té com a objectiu la identificació de les

tecnologies i solucions que s'estan duent a terme així

com la presentació d'exemples d'aplicació i dels

impactes obtinguts.

http://update.eic.cat/wps/update/FitxaV

enda?or=1090800

del 23 al 25

març

Model NZEB:

Eficiència energètica +

autoconsum

COEIC Barcelona

L'objectiu del curs és identificar i analitzar mesures

concretes per assolir aquest model, tant a nivell

d'implantació de millores d'eficiència energètica com de

generació per autoconsum. Així mateix, s'analitzaran les

oportunitats de negoci que ofereix aquest nou model.

http://update.eic.cat/wps/update/FitxaV

enda?or=1090783

EIC Demarcació Lleida Comissió Territorial d’Energia núm. 2/2014 – desembre 2014

Enginyers Industrials de Catalunya pàgina 6

PROBLEMÀTICA DEL TEMA CASTOR

PROJECTE D'EMMAGATZEMATGE DE GAS NATURAL

El projecte Castor va ser creat per suplir la demanda energètica espanyola de gas natural en cas d'escassetat o bé en un hipotètic cas de cessar les importacions d'aquest producte. Dels cinc dipòsits que actualment hi ha a Espanya aquest és el més gran de tots (existeixen en el mon 600 magatzems soterranis de gas natural operant amb total seguretat), en ell es poden emmagatzemar un màxim de 1900 milions de metres cúbics de gas natural, aquesta capacitat seria suficient per subministrar l'equivalent a 50 dies de consum en Espanya. La seva ubicació està davant de les costes de Castelló i Tarragona. Antigament i en aquestes costes hi havia un antic jaciment petrolífer que es va esgotar en la dècada dels anys 70, era el denominat "JACIMENT AMPOSTA" En aquest jaciment, actualment, s'injectava gas natural que provenia de la xarxa estatal de gasoductes a una profunditat de 1.750 m sota el mar. Des d'una estació situada a Vinaròs, el gas es desvia de la xarxa fins a la plataforma marina per mitjà de 30 km de gasoducte submarí. La injecció de gas al dipòsit desplaça l'aigua que es troba a la roca calcària que és de naturalesa porosa. Omplir el dipòsit completament pot durar un interval de fins a sis mesos. Com que hi ha roques impermeables, el gas queda atrapat en aquest dipòsit, aquestes roques tenen estrats superiors que el segellen. Un cop guardat el gas al dipòsit i per recuperar-lo, s'injecta aigua, s'extreu el gas que ha de ser tractat per tornar posteriorment a la xarxa de gasoductes. No obstant això hi ha una part de gas que s'ha injectat en el diposito que és irrecuperable, és el que s'anomena "gas matalàs" i que és essencial per al correcte funcionament de les instal·lacions. A l'abril de 2012 van començar les injeccions de gas natural al gran dipòsit existent, però no va ser fins a setembre de 2013 quan es van produir les successives crisis sísmiques originant diversos centenars de terratrèmols, la majoria d'escassa magnitud a la zona on s'estava injectant el gas . El més problemàtic va ser generat l'1 d'octubre de 2013 amb un sisme de 4,2 graus en l'escala Richter que va poder ser sentit en les poblacions pròximes al dipòsit. La problemàtica que es va observar va ser que en el subsòl submarí i justament sota l’emplaçament del pou passa una falla que es considera activa, llavors al injectar el gas a una pressió prou elevada i produint molt ràpidament aquesta injecció, falla i es va activar físicament la falla i es van produir els diversos sismes. Si no s’hagués injectat el gas amb aquestes característiques, les tensions originals haguessin trigat centenars o milers d’anys en produir un terratrèmol.

EIC Demarcació Lleida Comissió Territorial d’Energia núm. 2/2014 – desembre 2014

Enginyers Industrials de Catalunya pàgina 7

Davant d'aquest esdeveniment, els treballs d'injecció van ser paralitzats el 16 de setembre ja que l'empresa Escal UGS va reconèixer que els terratrèmols podrien estar relacionats amb el projecte Castor. A instàncies de la fiscalia de Castelló, les autoritats van investigar in situ el cessament de l'activitat i més endavant l'Institut Geogràfic va concloure que hi havia una relació directa entre els sismes produïts en el mar i el Projecte Castor. A aquest efecte el Ministeri d'Indústria i Energia i Turisme va paralitzar el projecte. Dimarts, 11 de novembre de 2014 la companyia Escal UGS controlada en el 67% pel Grup ACS va cobrar la indemnització de 1.350,7 milions d'euros pel fiasco del magatzem submarí de gas natural Castor. Ara bé, el cost estimat de manteniment de la planta inoperativa, el seu futur desmantellament i els interessos bancaris durant els trenta anys de pagament ascendirà a aproximadament 3.500 milions d'Euros. Aquests milions es pretén que siguin a càrrec dels consumidors de gas que abonin aquesta quantitat mitjançant recàrrecs en els seus rebuts durant els propers trenta anys. Hi ha en l'actualitat un enuig generalitzat perquè siguin els consumidors, siguin particulars o bé empreses qui hagin de pagar la indemnització durant la propera trentena a través de la seva factura del gas per una presumpta actuació negligent. Diversos estudis realitzats han conclòs que el Castor es va posar en marxa sense haver analitzat correctament el risc sísmic de la zona, amb una falla batejada com Castor després de la crisi sísmica que no va ser detectada pels tècnics. Posteriorment de ser abonats els 1.350,7 milions d'euros a l'antiga concessionària del dipòsit de gas, el Govern expressà a través del conseller Sr. Felip Puig el divendres 14 de novembre de 2014, la decisió de presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra el Reial decret llei aprovat pel Govern Central per articular el pagament. També el 14 de novembre el ministre d'Indústria, José Manuel Soria va donar explicacions indicant que l'any 2008 el Govern central va establir la possibilitat que l'operador del magatzem podia renunciar en qualsevol moment hi havia sobre això lloc a una indemnització. Conclusions: 1.- En aquest moments no es disposen dels informes tècnics concloents encarregats pel Govern del Estat a organismes nacionals e internacionals a fi de determinar les causes dels moviments sísmics produïts. 2.- Tampoc existeixen informes, hi ha dubtes, que indiquin que hi hagin hagut defectes o males pràctiques tant en el procés administratiu com en la construcció i posta en servei del magatzem. 3.- Les condicions de renuncia voluntària a la concessió i cessió de la propietat de la instal·lació a ENAGAS cobrant, el renunciat, el valor net comptable “salvo negligència o dolo” semblen lesives per a l’interès general tot i que han sigut avalades pel Tribunal Suprem que semblaria prudent no abonar el cost del rescat fins a disposar dels informes tècnics que descartin la “negligència o dolo” 4.- Si els informes tècnics dictaminen que els sismes es van produir per causes conjunturals i que res no fa pensar que es podrien reproduir, el magatzem tècnicament es podria posar en servei. En aquest cas, si el Govern decideix aturar-lo definitivament per altres causes, el cost no hauria de carregar-se al sistema de gas. 5.- Mentre no es determini el futur del magatzem no sembla convenient carregar als usuaris del gas en forma de peatge el cost de la instal·lació, del seu manteniment en hibernació i dels estudis a realitzar. Cost que en part, si hauria de carregar-se si el magatzem entrés en funcionament un cop garantides les condicions de seguretat. Lleida, 20 de novembre de 2014