gestiÓ dels aprofitaments forestals · md020204 model programaciÓ. rev. 1 aprovat ccg :...

MD020204 MODEL PROGRAMACIÓ.Rev. 1 Aprovat CCG : 06/09/2010

Programació del mòdul de:

'

GESTIÓ DELS APROFITAMENTSFORESTALS

DEPARTAMENT ACTIVITATS AGRÀRIES

CURS 2011/12

CICLE CFGS GESTIÓ DELS RECURSOSNATURALS I PAISATGÍSTICS

CLAU ACA32

PROFESSOR Josep Antoni Sastre Borràs


ÍNDEX

1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATSTERMINALS)

2.- CONTINGUTS.SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ

3.- PROGRAMACIONS D’AULA . DESENVOLUPAMENTSEQÜENCIACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES.

4. METODOLOGIA.

5.- AVALUACIÓ .

5.1 Criteris d’avaluació.

5.2 Continguts mínims

5.3 Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar?

5.4 Qualificació.

5.5 Recuperació del mòdul.

5.6 Avaluació de pendents (si escau).

6. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS.

7. FORMA D'INCORPORACIÓ DEL TEMES TRANSVERSALS

8. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS.

9.MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.1.- OBJECTIUSGENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATS TERMINALS)



• Elaborar programes d’aprofitaments forestals, optimitzar els recursos per arribar als objectius del projecte.

• Analitzar les característiques de la coordinació i el control dels treballs l’aprofitament dels diferents productes forestals per

optimitzar la utilització dels mitjans disponibles.

• Analitzar les condicions de la realització dels aprofitaments dels productes forestals, d’acord amb la legislació aplicable de

caràcter mediambiental

• 2.- CONTINGUTS.SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ (165h)

UD 1 Història dels aprofitaments forestalsconèixer l'evolució que han seguit els aprofitaments forestals al llarg de la història.saber quins aconteixements han marcat l'estat actual dels aprofitaments forestals.

8

UD 2 Aprofitament de la fusta i la llenyaRelacionar els diferents sistemes d'aprofitament amb les característiques del producte forestal que s'ha d'obtenir.

Identificar la utilització i les prestacions de la maquinària, les eines i els equips propis dels aprofitaments forestals segons el tipus deproducte i el sistema d'aprofitament

Seleccionar els mètodes de mesurat i enquadrat més adequats a cada tipus de producte forestal obtingut segons les sevescaracterístiques físiques, volumètriques, nombre i quantitat, i el grau de qualitat acceptada pels productes obtinguts.

Poder realitzar previsions de costs i pressuposts així com la planificació i control d'una finca agroforestal de Balears

24

UD 3 Aprofitament dels boletsDescriure les característiques i els canals de comercialització Descriure la determinació dels objectius de produccióExplicar els procediments de recol.lección i produccióPlanificació i control de l’aprofitament

13

UD 4 Aprofitament del suroIdentificar els mètodes d'extracció del suro seleccionar i identificar els processos i fases en l'explotació de l'alzina surera, tal com son el dimensionat, l'extracció,l'enmagatzematge i la comercialització.Planificació i control de l’aprofitament

7

UD 5 Aprofitament de la reïnaIdentificar els mètodes d'extracció de la reïna i les espècies utiltzadesseleccionar el mètode correcte segons el tipus d'explotacióPlanificació i control de l’aprofitament

3

UD 6 Aprofitament desl fruiters forestals ( adaptat a balears, cultius tradicionals com l'ametller, el garrover, l'olivera i la vinya.)Explicar els diferents paràmetres i previsions per l'organització de l'explotacióDescriure les característiques dels mitjans mecànicas i maquiària adients per els treballs de preparació del terreny i mantenimentdel cultiu.En un cas real i sobre el terreny realitzar la descripció de tots els processos necessàris, des de la preparació del terreny fins larecol.lecció.

17

UD 7 Silvorramaderia i control de la biomassa.Conèixer els diferents sistemes d'explotació del bestiarsaber realitzar i dosificar l'alimentació del bestiarconèixer les necessitats i preferències de les diferents races ramaderessaber regular i gestionar els pasturatges i biomassa existent en una finca agroforestal

28


UD 8 Aprofitament de les plantes aromaticomedicinals ( PAM ).Conèixer les plantes aromátiques cultivades.Descriure els diferents sistemes de cultiu de les plantes aromàtiquesaplicar els sistemes de recol.lecció i conservació de les plantes aromàtiques

8

UD 9 ApiculturaReconèixer els diferents sistemes d'explotació apícolaprogramar i realitzar les tasques en una explotació.

13

UD 10 Sistemes i procediments en compres i adjudicacions de productes forestalsSaber els tipus de contractes de compra i venda de productes forestals

conèixer els procediments que s'utilitzen.

4

UD 11 Impacte ambientalConceptes i tipus d'impacte ambientalvaloració i tècniques per evitar-ho

4

UD 12 Poda i manteniment dels arbres, arbusts, palmeres i enfiladissesconeixer els grans grups d’elements vegetals programar i realitzar els diferents tipus de podada i manteniment en els arbres, arbusts i palmeresseleccionar el tipus de poda forestal segons el tipus d'explotació.

16

UD 13 Fertilització orgànica i mineralreconèixer els principals grups d’adobs, tant orgànics com mineralssaber distribuir i dosificar els diferents adobs als diferents grups de vegetals poder realitzar l'aplicació d'adobs per fertirrigació.

15


3. PROGRAMACIÓ D’AULA.SEQÜENCIACIÓ D’UNITATSDIDÀCTIQUES. 165 h

Unitatdidàctica

nº

Sessionsprevistes

Període : Del………de……………….al……de…………. Avaluació Sessionsefectives

1 8Període : Del 23 de setembre al 4 d'octubre

1

2 24Període : Del 05 d'octubre al 23 de novembre

1

3 13Període : Del 24 de novembre al 22 de desembre

1

4 7Període : Del 9 de gener al 14 de gener

2

5 3Període : Del 16 de gener al de 18 gener

2

6 17Període : Del 19de gener al 16 de febrer

2

7 28Període : Del 17 de febrer al 23 de març

2

8 10Període : Del 26 març al 04 d'abril

3

9 13Període : Del 16 d'abril al 01 de maig

3

10 4Període : Del 02 de maig al 08 de maig

3

11 4Període : Del 09 de maig a de 16 maig

3

12 14Període : Del 17 de maig al 06 de juny

3

13 15Període : de 23 setembre 04 d'abril

1,2


UNITAT DIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL Història dels aprofitaments forestals Nº SESSIONS 8 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

conèixer l'evolució que han seguit els aprofitaments forestals al llarg de la història.

saber quins aconteixements han marcat l'estat actual dels aprofitaments forestals.

CONTINGUTS

CONCEPTES PROCEDIMENTS

• Història forestal

• Aprofitaments forestals a les Balears

• Els aprofitaments forestals relacionats amb el sector serveis.

• Descriure la història dels aprofitaments forestals

• Explicar les diferents etapes dels aprofitaments forestals a Espanya

• Descriure les principals etapes de protecció del bosc


ACTIVITATS RITERIS D'AVALUACIÓ

• Explicació per part del professor dels continguts teòrics i pràctics de la unitat.

Situació forestal a Balears i espècies forestals

Prehistòria i història forestal

• exposició de l'evolució dels productes forestals a nivell mundial.

• Recerca d'informació

Realització de treball per grups de dos alumnes amb exposició a classe utilitzant

sistemes d'exposició “powerpoint”

Temes proposats pel professor:

Història forestal espanyola

Etnología forestal a Balears.

Actualitat forestal a Balears.

-Descriure les diferents etapes que han marcat els aprofitaments forestals-identificar les principals causes de la deforestació a Espanya, durant i desprès de la reconquesta-explicar les mesures que es varen dur a terme per la conservació i reforestació-descriure els processos que s'han viscut a Balears fins els nostres dies.

conceptesExàmen trimestral.Exàmen tipus test amb preguntes intercalades de desarrollar i problemes.Cada pregunta val 1punt, per cada tres preguntes tipus test mal contestades es descompta 1 punt.Els problemes o preguntes a desarrollar valen més d'un punt.El valor de l'exàmen és del 50%

procedimentsTreball de unitat didàcticaEs qualificarà tinguent en compta, que estigui complet, ben presentat i net. Treball sobre lesprincipals espècies forestals de Balears i els usos que tenen o han tingut. Treball sobre l'històriaforestal Espanyola.Conferència dels Usos del bosc a traves de la història l i entrega de memòriaEl valor dels procediments i del treball és del 40%

actituds el valor és d'un 10%

ACTITUDS OBSERVACIONS


• Actitud positiva cap a la assignatura i el dessenvolupament normal de la clase• Actitud positiva , participativa, dinàmica i oberta• Predisposició al treball de grup• Respecte als companys i professor• Respecte envers el material del departament, tant d'aula com eines i utillatge de pràctiques• Predisposició cap a l'ordre i netedat , tant a l'aula com a les pràctiques• Acceptació de les normes de caràcter intern del departament i d'aquelles que fan referència al

centre.• Assistència i puntualitat.

UNITAT DIDÀCTICA Nº 2 TÍTOLaprofitament de la fusta i llenya

Nº SESSIONS 24 BLOC

OBJECTIUS DIDÀCTICS


Relacionar els diferents sistemes d'aprofitament amb les característiques del producte forestal que s'ha d'obtenir.

Identificar la utilització i les prestacions de la maquinària, les eines i els equips propis dels aprofitaments forestals segons el tipus de producte i el sistema d'aprofitament

Seleccionar els mètodes de mesurat i enquadrat més adequats a cada tipus de producte forestal obtingut segons les seves característiques físiques, volumètriques, nombre i quantitat, i el grau de qualitatacceptada pels productes obtinguts.

Poder realitzar previsions de costs i pressuposts així com la planificació i control d'una finca agroforestal de Balears

CONTINGUTS



• Sistemes tècniques i procediments

• Operacions prèvies

• Fases del procés

• Eines i equips

• Mesures i aforament de fustes i llenyes

• Construcció i manteniment de pistes i vies de treta

• Planificació i control de l’aprofitament

• coordinació i control del personal

• Descriure les característiques generals, procés de realització, i fases de treball dels • Descriure les característiques de les fustes i llenyes i la seva classificació.• Reconèixer els arbres utilitzats en els aprofitaments forestals.• Explicar els diferents paràmetres i previsions per la organització de l’aprofitament així com les

seves formes de comercialització • Descriure les característiques dels mitjans mecànics i maquinària adequada per les diferents

tasques• Descriure el procés per a determinar les necessitats de personal, ritme i termini de producció i

previsions de costs• Calcular rendiments de maquinària i equips• En un cas real sobre el terreny determinar i descriure el mètode d’aprofitament més adequat,

realitzar una previsió del volum i característiques, determinar el nombre i característiques delpersonal a intervenir, armonitzar els ritmes de producció, determinar la densitat i característiquesde la reixa de pistes necessàries i efectuar l’estimació dels costs de producció de cada fase deltotal de l’aprofitament.

ACTIVITATS CRITERIS D'AVALUACIÓ


• Explicació per part del professor dels continguts teòrics i pràctics de la unitat.• Realització de pràctiques amb motoserraReconeixement de les parts fonamentalsDesmuntatge i muntatge de les diferents partsUtilització dels sistemes i mitjans de seguretatEngegat de la motoserra• Execució de tasques de tombat, desbrancat i trocejatRealització de control de la caiguda de l’arbreRealització de dimensionat dels talls de talaExecució de la tala amb motoserra utlitzant els mecanismes de seguretatUtilització dels ganxos piners• Realització de medicions d’arbres,Medició d’altura i diàmetre dels arbres amb sisteme tradicionalrealització del càlcul del volum en peu i tombatcàlcul d’estereos. Sortida de camp a la comuna de Caimari amb l’objectiu de dimensionar arbresde gran tamany.• reconeixement de fustescol.lecció de fustes d’arbres utilitzades actualment i en el passat. Col.lecció mínima de 25 espèciesdiferents, donant preferència a les autòctones. Treball a entregar en el darrer trimestre. Treballobligatori.Visita al museu de sòller a l’exposició d’Etnobotànica.(sortida colectiva a determinar) i a les serradores deCan Just i Can Oliver (durant el primer trimestre al finalitzar la Ud Novembre)• Reconèixer les parts i fonament d'un projecte o una explotació forestalAmb un plànol real acotat i amb corbes de nivell, realitzar la planificació per l’extracció delsfustes, determinar les faixes, pistes principals, pistes secundàries i llocs de reunió per l’extraccióamb eskiders, i vehicles autocarregadors. Calcular els rendiments de la maquinària i medisvi humans.

Classificar els diferents tipus de troncs segons la seva utilització. Classificar els dirents mètodes d'enquadrat de fustesAplicar les tècniques de tombat segons sigui la situació de l'arbre en concret, utilitzant lamotosserra.Saber planificar la caiguda de l'arbre en la direcció més favorable per l'extracció del mateix.• Determinar les necessitats de medis i recursos humans necessàris per poder dur a terme una

explotació forestal.

Exàmen trimestral.conceptesExàmen tipus test amb preguntes intercalades de desarrollar i problemes.Cada pregunta val 1punt, per cada tres preguntes tipus test mal contestades es descompta 1 punt.Els problemes o preguntes a desarrollar valen més d'un punt.El valor de l'exàmen és del 50%

procedimentsTreball de unitat didàcticael treball serà el resultat de la feina realitzada. Estudi i pressupost i rendiment d'una empresadedicada a la tala i subministrament de fusta en rotllo a les asserradores.Es qualificarà tinguent en compta, que estigui complet, ben presentat i net.Sortida de t reball i memòriapràctiques relacionadesEl valor dels procediments i del treball és del 40%actituds el valor és d'un 10%



• Actitud positiva cap a la assignatura i el dessenvolupament normal de la clase• Actitud positiva , participativa, dinàmica i obertaç• Predisposició al treball de grup• Respecte als companys i professor• Respecte envers el material del departament, tant d'aula com eines i utillatge de pràctiques• Predisposició cap a l'ordre i netedat , tant a l'aula com a les pràctiques• Acceptació de les normes de caràcter intern del departament i d'aquelles que fan referència al


UNITAT DIDÀCTICA Nº 5 TÍTOL Aprofitament de la reïna Nº SESSIONS 3 BLOC



Identificar els mètodes d'extracció de la reïna i les espècies utiltzadesseleccionar el mètode correcte segons el tipus d'explotació

CONTINGUTS


• Aprofitament i comercialització de la reïna

• sistemes d'extracció de la reïna

• usos de la reïna

• Descriure les característiques generals, procés de realització, i fases de treball dels sistemes

d’aprofitament dels pins resiners.

• Explicar els diferents paràmetres i previsions per la organització d’un aprofitament

• Descriure les característiques dels mitjans mecànics i maquinària adequada per les diferents

tasques

• Descriure el procés per a determinar les necessitats de personal, ritme i termini de producció i

previsions de costs

• Calcular rendiments de maquinària i equips




Utiltzant medis audiovisuals

preparació “Powerpoint”

• càlculs de producció de reïna utiltzant el dimensionat tradicional.

• Exposició a classe de dosiers damunt el tema

La reïna i zones resineres

• problema teòricopràctic.

Classificar els mètodes d'extracció de la reïnaaplicar les tècniques de càlcul i dimensionat per l'extracció saber calcular les necessitats de recursos humans i maquinària per l'extracció

Exàmen trimestral.conceptesExàmen tipus test amb preguntes intercalades de desarrollar i problemes.Cada pregunta val 1punt, per cada tres preguntes tipus test mal contestades es descompta 1 punt.Els problemes o preguntes a desarrollar valen més d'un punt.El valor de l'exàmen és del 50%procedimentsTreball de unitat didàcticael treball serà el resultat de la feina realitzada. Es qualificarà tinguent en compta, que estigui complet, ben presentat i net.El valor dels procediments i del treball és del 40%



ACTITUDS OBSERVACIONS• Actitud positiva cap a la assignatura i el dessenvolupament normal de la clase• Actitud positiva , participativa, dinàmica i obertaç• Predisposició al treball de grup• Respecte als companys i professor• Respecte envers el material del departament, tant d'aula com eines i utillatge de pràctiques• Predisposició cap a l'ordre i netedat , tant a l'aula com a les pràctiques• Acceptació de les normes de caràcter intern del departament i d'aquelles que fan referència al



UNITAT DIDÀCTICA Nº 4 TÍTOL aprofitament del suro Nº SESSIONS 7 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

Identificar els mètodes d'extracció del suro seleccionar i identificar els processos i fases en l'explotació de l'alzina surera, tal com son el dimensionat, l'extracció, l'enmagatzematge i la comercialització.Planificació i control de l’aprofitament

CONTINGUTS


• Sistemes d’aprofitament de les alzines sureres

• Aprofitament i comercialització del suro

• la devesa i la seva importància com a espai natural

• Descriure les característiques generals, procés de realització, i fases de treball dels sistemes

d’aprofitament de les alzines sureres

• Explicar els diferents paràmetres i previsions per la organització d’un aprofitament


tasques


previsions de costs

• Calcular rendiments de maquinària i equips


ACTIVITATS CRITERIS D'AVALUACIÓ• Explicació per part del professor dels continguts teòrics i pràctics de la unitat.

Utiltzant medis audiovisuals

preparació “Powerpoint”

• càlculs de producció de suro utiltzant el dimensionat tradicional.

• Exposició a classe de dosiers damunt el tema

producció del suro a nivell mundial

Aprofitament dels residuus del suro

La reïna i zones resineres

• problema teòricopràctic.

D'una devesa amb las següents característiques, calcular la quantitat de suro que

s'extreurà, els mitjans humans i materials, el temps de feina, el cost i els beneficis de

l'explotació.

Classificar els mètodes d'extracció de la reïna i el suroaplicar les tècniques de càlcul i dimensionat per l'extracció del surosaber calcular les necessitats de recursos humans i maquinària per l'extracció del suro.Determinar les qualitats del suro i la seva importància en l'industria i economia.


Treball de unitat didàcticaprocedimentsel treball serà el resultat de la feina realitzada. Estudi i pressupost del cost i rendiment d'unaempresa dedicada a l'extracció de plaques de suro.Es qualificarà tinguent en compta, que estigui complet, ben presentat i net.El valor dels procediments i del treball és del 40%






L'aprofitament de la reïna és una activitat en total decadència, per tal tan sols es donarà a conèixerl'activitat i els sistemes que s'utilitzaven, sense profunditzar en el tema.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL aprofitament dels bolets Nº SESSIONS 13 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

Descriure les característiques i els canals de comercialització Descriure la determinació dels objectius de produccióExplicar els procediments de recol.lección i produccióPlanificació i control de l’aprofitament

CONTINGUTS


• Morfología i fisiología dels bolets

• Bolets comestibles i no comestibles

• Conservació i comercialització de bolets

• cultiu de bolets


• Descriure les característiques generals dels fongs, morfología, fisiología, reproducció.

• Explicar els diferents sistemes de comercialització i conservació dels bolets

• Descriure les característiques dels dels bolets comestibles i no comestibles

• aplicar les tècniques adients per el cultiu de bolets simbionts, així com els càlculs de materials i

medes necessàris.



• Explicació per part del professor dels continguts teòrics i pràctics de la unitat.Utilitzacio de preparació “Powerpoint” i medis audiovisuals.

Morfología i fisiologíabolets verinososbolets comestiblesproducció de boletsidentificació de bolets

• Visualització d’un vídeo sobre la identificació, recol.lecció i comercialització de bolets tanimportats com autòctons.

• Treball de classe. Cultiu de bolets: cultiu de la trufa, cultiu del rovelló “esclatasang” realitzar una presentació amb“powerpoint” dels diferents cultius , fent incidència sobre la viabilitat dels mateixos; pressupost,gestió i càlcul de beneficis.• Sortida de recol.lecció i identificació de bolets. Menut (Escorca)

per grups d'alumnes, distribuir-se per la zona de Menut i recollir els boletsconeguts i que posteriorment s'identificaran amb les fitxes d'identificació i lesbibliografies disponibles “ els bolets de les Blears” “setas de España” Els bolets deMenorca”

Diferenciar les formes de nutrició dels fongs.Identificar els trets característics dels bolets verinososIdentificar els bolets comestibles .Determinar els sistemes de comercialtizació i conservació.

Exàmen trimestral.conceptesExàmen tipus test amb preguntes intercalades de desarrollar i problemes.Cada pregunta val 1punt, per cada tres preguntes tipus test mal contestades es descompta 1 punt.Els problemes o preguntes a desarrollar valen més d'un punt.Visu de bolets comestibles té un valor 2 puntsEl valor de l'exàmen és del 50%

procedimentsTreball de unitat didàcticael treball serà el resultat de la feina realitzada. Estudi i pressupost d'una finca la qual es volimplantar un cultiu de Trufa “tuber aestivum”o Esclatassangs”lactarius deliciosus”Es qualificarà tinguent en compta, que estigui complet, ben presentat i net.Sortida de treball i memòriaEl valor dels procediments i del treball és del 40%



UNITAT DIDÀCTICA Nº 6 TÍTOL cultiu dels fruiters forestals i aprofitament dels fruits Nº SESSIONS 17 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

Explicar els diferents paràmetres i previsions per l'organització de l'explotacióDescriure les característiques dels mitjans mecànicas i maquiària adients per els treballs de preparació del terreny i manteniment del cultiu.En un cas real i sobre el terreny realitzar la descripció de tots els processos necessàris, des de la preparació del terreny fins la recol.lecció.

CONTINGUTS


• cultiu de fruiters en el medi forestal

• preparació del terreny, plantació, manteniment i recol.lecció

• plagues i malalties més frequents.

• Identificació d’espècies


• Descriure els principals cultius que s’s'exploten a les nostres finques agroforestals.

• Explicar els diferents sistemes de recol.lecció i conservació i comercialització


tasques

• Descriure el procés per a la preparació del terreny, adobats i plantació dels fruiters.




• Reconeixement de les diferents espècies. Activitat a la finca de Sa Canova utiltzant els

cultius existents

• pràctica de recol.lecció amb Vibradors Pneumàtics. Pràctica realitzada a Sa Canova.

Muntatge i desmuntatge del vibrador i del ventall de recol.lecció. Utiltzació del mateix en

arbres de la mateixa finca.

• Realització d’un projecte de plantació de fruiters (olivera, vinya, garrover, fruiters

autòctons.)

Plànol de la finca zona a plantar

Realització de la distribució de fruiters, marc de plantació i tipus

Descripció de les tasques que s’han de realitzar:

preparació del terreny, adobats de fons, clots de plantació,

entutorats, plantació, podes, instal.lació de reg.

Manteniment de l’explotació i rendiment.

Classificar els mètodes de cultiu del fruiters autòctons.Aplicar les tècniques adients per la realització dels cultius.Determinar mijant un estudi previ, les necessitats de materials i recursos humans per la corrrecteimplantació del cultiu i manteniment.


procedimentsTreball de unitat didàcticael treball serà el resultat de la feina realitzada. Problema del quadre del quadre d'activitats.Es qualificarà tinguent en compta, que estigui complet, ben presentat i net.Sortida de treball i memòriapràctiques realcinadesEl valor dels procediments i del treball és del 40%



UNITAT DIDÀCTICA Nº 7 TÍTOL silvorramaderia i control de la biomasa Nº SESSIONS 28 BLOC


Conèixer els diferents sistemes d'explotació del bestiarsaber realitzar i dosificar l'alimentació del bestiarconèixer les necessitats i preferències de les diferents races ramaderessaber regular i gestionar els pasturatges i biomassa existent en una finca agroforestal

CONTINGUTS


• Control de biomasa amb el bestiar

• Control de la càrrega ramadera

• Aprofitament de pasturatges i millora de praderies

• Espècies de bestiar per l’aprofitament

• realització de tanques


• Descriure les operacions prèvies a la introducció del ramat

• Explicar els diferents tipus de pasturatges

• Explicar els tipus de subvencions tant comunitàries com, espanyoles pel diferents tipus de bestiar

• Descriure les diferents espècies de bestiar i les característiques de cada una

• Descriure el procés per a determinar les necessitats alimenticies del bestiar

• Calcular rendiments en quan a MS i suport de la càrrega ramadera

• El maneig del bestiar

Càrregues per Ha, tanques, alimentació i atenció veterinària

• En un cas real sobre el terreny determinar i descriure el mètode d’aprofitament més adequat,

realitzar una provisió del volum i característiques, determinar el nombre i característiques del

ramat a introduir així com les necessitats d’alimentació complementària.




Utilització de medis audiovisuals i programa “Powerpoint”

• Recerca d'informació a sobre les diferents espècies animals i exposició a classe

• Reconeixement de les diferents espècies que componen una pradería o pasturatge així com

el seu manteniment

• Realització de càlculs d’alimentació animal

Sabent les necessitats de l’animal calcular la ració alimenticia de volum MS,

la energética Uf, i la proteica PD.

• Realització de càlculs de càrrega ramadera

Tinguent les dades de producció d’una finca, calcular la quantitat de bestiar

que pot soportar automantenint-se.

• Realitzar la seqüenciació per la introducció de bestiar en una finca abandonada amb unes

característiques de matolls i pasturatges

• Sistemes de conservació de farratgeres, sitges i fenc.

• Realització de la instal.lació d'un pastor eléctric.

• Visita a una finca agroforestal i ramadera. Sortida de treball a la finca de “S’Estorell” situada

a Lloseta o al Parc natural de l'Albufera amb la posterior realització d'una memòria.

Classificar els diferents tipus d'espècies vegetals que componen les praderies i els pasturatges.Determinar el tipus de bestiar a introduir, segons el tipus de biomasa a controlar.Saber determinar la quantitat de caps bestiar que pot mantenir una finca agroforestal, i sempre quesigui autosuficient.Aplicar les tècniques de pastoreig i rotació utilitzant tanques, tant elèctriques com convencionals.Saber determinar el millor sistema per la conservació de farratgeres.


procedimentsTreball de unitat didàcticael treball serà el resultat de la feina realitzada. Es qualificarà tinguent en compta, que estigui complet, ben presentat i net. Realització depressupost i estudi de la viabilitat d'una finca agroforestal on s'exploten els pasturatges, la fincaha d'esser autosuficient.Sortida de treball i memòriapràctiques realcionades El valor dels procediments i del treball és del 40%






UNITAT DIDÀCTICA Nº 8 TÍTOL aprofitament de les aromaticomedicinals Nº SESSIONS 10 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

Conèixer les plantes aromátiques cultivades.Descriure els diferents sistemes de cultiu de les plantes aromàtiquesaplicar els sistemes de recol.lecció i conservació de les plantes aromàtiques,


CONTINGUTS


• Reconeixement d’espècies

• Cultiu i recol.leccio de plantes aromàtiques

• Conservació i comercialització de plantes aromàtiques


• Descriure les característiques generals de les plantes aromaticomedicinals

• Descriure els sistemes de cultiu i moments òptims per la recol.lecció

• Explicar els diferents sistemes d’extracció dels principis actius i la seva conservació


previsions de costs




Utilització de medis audiovisuals, preparació Pawerpoint

• Recerca d'informació damunt espècies, propietats i utilització

• Reconeixement de les diferents espècies utilitzades

• Realització de fixes de les diferents espècies

• exercici de consolidació

en una finca agroforestal amb les següents característiques: realitzar els càlculs de necessitats

de material vegetal, recursos materials i humans necessàris per dur a terme el cultiu.

• Visita a la finca de “Vinagrella” Llubí, on es realitzen cultius de plantes aromàtiques i

medicinals així com la recol.lecció i preparació per l’extracció dels principis actius que

contenen. Realització de la memòria de la sortida.

Determinar el sistema de cultiu a utilitzar.Saber realitzar un plà de cultiu, des de la plantació a la recol.lecció.Determinar les necessitats hídriques, de fertilització, fitopatològiques i les labors culturals arealitzar en un cultiu.


procedimentsTreball de unitat didàcticael treball serà el resultat de la feina realitzada. Es qualificarà tinguent en compta, que estigui complet, ben presentat i net. Projecte d'unaexplotació de plantes aromaticomedicionals.Sortida de treball i memòriapràctiques relacionadesEl valor dels procediments i del treball és del 40%



UNITAT DIDÀCTICA Nº 9 TÍTOL apicultura Nº SESSIONS 13 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

Reconèixer els diferents sistemes d'explotació apícolaprogramar i realitzar les tasques en una explotació.

CONTINGUTS


• Història i característiques de les abelles

• Concepte d'aprofitament apícola

• Característiques de productes apícoles


• Explicar l’evolució de l’apicultura en el temps

• Descriure les característiques morfològiques i fisiològiques de les abelles així com els diferents

tipus d’abelles que formen un aixam

• Descriure els diferents tipus de caseres, eines, utensilis, vestimenta i tipus d’explotacions

• Descriure el procés de maneig de les caseres i extracció dels productes

• Normativa sanitaria.




• Realització de treball per exposició a classe damunt dosiers del professor

• realització de treball:

estudi i pressupost de petita granja apícola

estudi de costs i rentabilitat a Mallorca

• Reconeixement de les parts de que consta una explotació

• Visita a una explotació apícola (camp d’aprenentatge agrícola)

Realització de pràctiques, col.locació de vestimenta i utensilis

preparació del fumerol

recuperació d'aixams

extracció de quadres i observació

camvi de quadres i col.locació d'excloïdors de reines

reposisció de reines

Descriure el tipus d'abelles de l'aixam, tipus cel.les de cria i dates de creixement.Classificar els dirents tipus de caeres i les parts de que consten, així com els productes ques'obtenen.Identificar les necessitats en quan a marcat, substitució de reines, evitar l'aixamada i amplicacióutilitzant alces.Utilitzar les eines i equips amb correcció


procedimentsTreball de unitat didàcticael treball serà el resultat de la feina realitzada. Estudi i pressupost de granja apícola a Mallorca.Es qualificarà tinguent en compta, que estigui complet, ben presentat i net.Sortida de treball i memòriapràctiques relacionadesEl valor dels procediments i del treball és del 40%






La unitat didàctica, es pot avançar o retrasar en funció de la climatología. L'època normalmentcoincideix amb el principi de la primavera.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 10 TÍTOL Sistemes i procediments de compra i adjudicació de productes forestsals Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

Saber els tipus de contractes de compra i venda de productes forestalsconèixer els procediments que s'utilitzen.

CONTINGUTS


• Permisos, autoritzacions i tràmits per la realització.

• Mercat de productes forestals. Característiques

• Comercialització de productes, destinacions i utilitzacions més habituals.

• Descriure les característiques dels canals de comercialització

• Explicar el procés de realització de subastes i d’altres mitjans d’adjudicació per concurs.

• Descriure la determinació dels objectius concrets de producció de cada unitat de maquinària i

equip d’operaris en les successives fases

• Identificar els procediments de control i verificació aplicables a un aprofitament i els diferents

paràmetres establerts en la programació efectuada.

• Efectuar l’estimació dels costs de producció de cada fase i del total de l’aprofitament




• Recerca d'informació

• Reconeixement de les diferents parts i normes

• Reconèixer les diferents formes i sistemes de compra, venda i adjudicació de productes

forestals

• Realització de supòsits reals pràctics

• Visita a una empresa del sector d’aprofitament de la fusta

Visita a les asserradores de “Can Just” i de “Can Oliver” situades a la comarca

d’Inca.

Objectiu saber el tipus de contractes de compra i de venda que realitzen a l’hora

d’aprofitar del bosc

Explicar el procés de realització de subastes i d’altres mitjans d’adjudicació per concurs.

Descriure les característiques dels canals de comercialització


Treball de unitat didàcticaprocedimentsel treball serà el resultat de la feina realitzada. Realització de treball de compra i adjudició deproductes forestals fent un estudi de la realitzat a Balears i en les asserradores visitades.Es qualificarà tinguent en compta, que estigui complet, ben presentat i net.El valor dels procediments i del treball és del 40%






UNITAT DIDÀCTICA Nº 11 TÍTOL Impacte ambiental Nº SESSIONS 4 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

Conèixer els mètodes que tenim a l'abast per minoritzar l'impacte ambiental

establir les diferents tèctinques per corregir o minritzar l'impacte ambiental

CONTINGUTS


Normativa mediambiental forestalimpacte ambiental en els aprofitamens forestals fusta i llenya suro i reïna cultius d'aromatiques i agroforestals apicultura explotació del bestiar i càrregues ramaderesseguretat i higiene en el treball aplicat als productes forestals.

Realització de càlculs correctes per la realització de pistes i selecció dels arbres a talaridentificació dels diferents tipus d'explotacions racionals aplicació de la normativa en quan a les diverses explotacions agroforestalsidentificació d'alternatives i sistemesidentificació de sistemes de reducció de combustible en màquines i equips.



Intorduir el tema a partir dels coneixements que el grup classe téutilització de medis autiovisuals Powerpoint. Estudi de càlculs de pistes forestals, utiltzació de l'obció menys agresiva pel medi, sistemes antierosió consolidació de cursos d'aigua consolidació de taluds sistemes d'arrossegament càrrega ramadera i autosuficiència tractaments ecològics

realització de supòsits teoricopràctics de gestió de finques agroforestals autosuficients i ambactuacions correctes.

plicació de la normativa en quan a les diverses explotacions agroforestalsidentificació d'alternatives i sistemesidentificació de sistemes de reducció de combustible en màquines i equips.


Treball de unitat didàcticaprocedimentsEs qualificarà tinguent en compta, que estigui complet, ben presentat i net. Exercici teoricopràcticsobre finca agroforestal que ha d'esser autosuficient i mediambientalment correcte.El valor dels procediments i del treball és del 40%



• Actitud positiva cap a la assignatura i el dessenvolupament normal de la clase• Actitud positiva , participativa, dinàmica i obertaç• Predisposició al treball de grup• Respecte als companys i professor• Respecte envers el material del departament, tant d'aula com eines i utillatge de pràctiques• Predisposició cap a l'ordre i netedat , tant a l'aula com a les pràctiques• Acceptació de les normes de caràcter intern del departament i d'aquelles que fan referència

al centre.• Assistència i puntualitat.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 13 TÍTOL Fertilització orgànica i mineral Nº SESSIONS 15 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

reconèixer els principals grups d’adobs, tant orgànics com mineralssaber distribuir i dosificar els diferents adobs als diferents grups de vegetals poder realitzar l'aplicació d'adobs per fertirrigació.

CONTINGUTS


• Adobats orgànics de manteniment. • Adobats minerals de manteniment• Adobats per fertirrigació• Normes d’higiene i seguretat en els processos de treball.

• Descripció de les dosificacions, tècniques i equips d’adobat dels elements vegetals.• Realització de plànigs d’adobats segons les necessiats de les diferents espècies vegetals• Realització de la classificació dels adobs dins els grups en el que perntanyen• Classificació dels adobs segons el seu ús específic.• Descripció dels mètodes d’adobat orgànic i diferents elements utilitzats.• Realització de dosificacions amb adobs solubles o líquids per fertirrigació.



• Explicar per part del professor dels continguts teòrics de la unitat. Importància de la matèria orgànica en el sòl, el complexe argilo humic,problemes defertilització orgànica i mineralització, explicació dels adobs minerals, simples,composts i complexes. Dosificacions. La UF.fertirrigació

• Realitzar supòsits pràctics adobats orgànics i mineralsAdobs sòlids complexes, composts i simples.Calcular la quantitat d'adob a aplicar en una praderia de gespa, amb necessitat de 1 uf/a de N iun equilibri 3-2-1 utilitzar els següents adobs complexes: 20-10-05.Adobs solubles i càlculs de dosificacions Calcular la quantitat d'adob soluble a aplicar en el tanc d'adobat, sabent que: el dosificadorinjecte 6 l/h en un cabal de reg de 3500 l/h i s'han d'aplicar 300 ppm, d'un adob complexe deltipus 15-15-15

• Càlcular les necessitats i composició de l'adobat.Partint de la complexitat del jardí realitzar grups d’elements vegetals, siguin interessants per lafulla, per les flors, pels fruits, tinguent en compta l’època en la qual passen aquestsacontenixemens distribuir els nutrients principals o macronutriens N;P;K enfunció de la sevaimportància.• Aplicar les tècniques d’adobat. Sistemes d’aplicació.(adobadores centrífugues enganxades

a tractor a TDF, adobadores a linies i a bolei)Aplicació en casos pràctics i utiiltzant materials inertes, per exemple "perleta", simularl’aplicació d’un adob granulat a bolei en una superfície. Prèviament calculada la dòsi segonsles necessitats del cultiu, per exemple praderia de gespa, necessitats 1 Uf /a en la tardor,escullint l’adob complexe més adient.• Realitzar “planigs” d’adobat.

Descripció de les dosificacions, tècniques i equips d’adobat dels elements vegetals.Realització de plànigs d’adobats segons les necessiats de les diferents espècies vegetalsRealització de la classificació dels adobs dins els grups en el que perntanyenClassificació dels adobs segons el seu ús específic.Descripció dels mètodes d’adobat orgànic i diferents elements utilitzats.Realització de dosificacions amb adobs solubles o líquids per fertirrigació.


procedimentsTreball de unitat didàcticael treball serà el resultat de la feina realitzada. Realització i entrega de problemes d'adobats. Es qualificarà tinguent en compta, que estigui complet, ben presentat i net.Sortida de treball i memòriapràctiques relacionadesEl valor dels procediments i del treball és del 40%






Aquesta unitat didàctica, juntament amb altres decidides en reunió de departament, es realitzaràndurant tot el primer trimestre i de forma transversal. La decisió de impartir aquesta unitat didàcticaés degut a que al cicle formatiu, no existèix cap mòdul que doni els concptes comuns a tots id'aquesta forma, es compensa la mancança d'aquests millorant la formació de l'alumnat.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 12 TÍTOL Poda i manteniment dels arbres, arbusts i palmeres Nº SESSIONS 14 BLOC


coneixer els grans grups d’elements vegetals programar i realitzar els diferents tipus de podada i manteniment en els arbres, arbusts i palmeresseleccionar el tipus de poda forestal segons el tipus d'explotació.

CONTINGUTS


• Manteniment de l'arbrat, • realització de poda d’arbusts i bardisses.• Poda de palmàcies• cuidats i manteniment d’enfiladisses• topiaria

Classificació de la maquinària, eines i útils de treball utilitzats en la conservació dels elements vegetals amb un repàs general.Establiment d'un calendari de conservació dels elements vegetals Descripció de les tècniques específiques de podada establint la millor època segons les diferentsespècies vegetals d'un jardí.Descripció dels diferents mètodes d’accés a grans arbres Critèris de tall de branques i regles que els acompanyenValoració de l’aplicació de pastes segelladores, cicatritzants i coagulantsDescripció de la normativa de seguretat i higiene



Introduir el tema a partir dels coneixements que el grup-classe té sobre ell.• Explicar per part del professor dels continguts teòrics de la unitat.Fisiología i morfologíá arbòria, introducció en el mòn vegetal, podes i diferents tipus de poda,natural, podes especials, podes topiàries, podes de floració i fructificació. Èpoques de podaS.B.S en arbres i arbustsCas especial dels rosersPoda de palmeres i característiques de les palmeres• Utilitzar les eines i màquines de podada d’arbres i arbusts: motoserra, xorrac, estisores etc.La utilització de les màquines proposades, es realitza amb troncs de pi de diferents diàmetres,realitzant la pràctica de tall amb xorrac i amb motoserra respectant la regla dels tres talls si cal.Utiltzant les mesures de seguretat personal. Utilitzar les eines específiques per podada de palmeres: corvelló, marcola, fausó, ganivetaixí com la seva utiltizació.La utilització de les diferents eines de poda de palmeres, es dona el fet de poder practicar amb lespalmeres canàries i washintonies del mateix institut.Pràctica de tall de fulles amb marcolaPràctica de perfilat de valona amb corvellóPràctica de tombat de flors amb fausò de mànec llarg.

Itinerari debat, arbres singulars de Mallorca

Classificació de la maquinària, eines i útils de treball utilitzats en la conservació dels elements vegetals amb un repàs general.Establiment d'un calendari de conservació dels elements vegetals Descripció de les tècniques específiques de podada establint la millor època segons les diferentsespècies vegetals d'un jardí.Descripció dels diferents mètodes d’accés a grans arbres Critèris de tall de branques i regles que els acompanyenValoració de l’aplicació de pastes segelladores, cicatritzants i coagulantsDescripció de la normativa de seguretat i higiene

Exàmen trimestral.conceptesExàmen tipus test amb preguntes intercalades de desarrollar i problemes.Cada pregunta val 1punt, per cada tres preguntes tipus test mal contestades es descompta 1 punt.Els problemes o preguntes a desarrollar valen més d'un punt.El valor de l'exàmen és del 50%procedimentsTreball de unitat didàcticael treball serà el resultat de la feina realitzada. Realització d'un pla de poda en un bosc de pi, per laformació de pins en la modalitat de “postes”. Realització d'un pla dels següents arbres i arbusts. Esqualificarà tinguent en compta, que estigui complet, ben presentat i net.Pràctiques relacionadesEl valor dels procediments i del treball és del 40%actituds el valor és d'un 10%



• Actitud positiva cap a la assignatura i el desenvolupament normal de la clase• Actitud positiva , participativa, dinàmica i oberta• Predisposició al treball de grup• Respecte als companys i professor• Respecte envers el material del departament, tant d'aula com eines i utillatge de pràctiques• Predisposició cap a l'ordre i netedat , tant a l'aula com a les pràctiques• Acceptació de les normes de caràcter intern del departament i d'aquelles que fan referència al


La unitat didàctica de poda i manteniment de l'arbrat pertany al mòdul de Silvicultura i que també

s'imparteix en el mòdul de instal.lació i manteniment de jardins, En aquest curs es fa un intercamvi

amb el mòdul d'aprofitaments forestals que imparteix sistemes de poda en les unitats didàctiques

d'aprofitament del suro i les alzines sureres i en les explotacions fustaneres.

En el mòdul de implantació de jardnins s'impartiran els conceptes referents a les espècies i cultiu

de farratgeres, bloc de continguts que pertany a la UD de control de la biomasa i càrregues

ramaderes.


UNITAT DIDÀCTICA Nº Nº SESSIONS 3 BLOC

PROCEDIMENTS


•

CRITERIS D'AVALUACIÓ


OBSERVACIONS


UNITAT DIDÀCTICA Nº TÍTOL Nº SESSIONS BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

CONTINGUTS


4. METODOLOGIA.Les dues primeres sessions, estaran dedicades a la presentació del mòdul, recollida de dades dels alumnes així com a una avaluació

dels coneixements o nivell dels alumnes.

Aquesta avaluació tan sols serveix per conèixer el nivell dels alumnes i no repercuteix en la nota del mòdul.

Cada unitat didàctica s'iniciarà amb una Avaluació Inicial, que es durà a terme al començament de la unitat didàctica de forma

col.loquial i consistirà en la realització de preguntes i involucració de l'alumnat en una breu discussió i que coincidirà amb les

activitats d’introducció – motivació plantejades .

L'exposició de la unitat didàctica serà el procés seguit per ensenyar a l'alumnat, acompanyat de proves -problemes i qüestions

plantejades i es realitzarà a mesura que s’avanci en la unitat i servirà per detectar els possibles problemes de comprensió.

Es fonamentarà en:

1. Correcció de les activitats d’aula (les que s'han fet en grup i individualment).

2. Exposicions per part dels alumnes dels resultats i evolució de les pràctiques desenvolupades.

3. Exposicions dels treballs de recerca proposats.

4. De les preguntes plantejades orals i individuals, de la intervenció en els debats, així com de la participació de les activitats

complementàries.

Per concloure es durà a terme una avaluació trimestral que s'avaluarà de la següent manera:

1. prova escrita (50% de la nota final) que es basaran en les activitats realitzades i en els conceptes explicats a classe.

2. Els continguts procedimentals contaran un 40% de la nota final, i es repartiran en diferents percentatges segons les

propostes d'activitats suggerides a cada unitat didàctica, com per exemple: dossier de les activitats complementàries,

presentació o exposició de treballs d'investigació i recerca, exercicis proposats, pràctiques realitzades...

3. Els continguts actitudinals es valoraran en un 10% de la nota final, a partir de l’actitud individual en el treball i en equip,

disposició en la recerca de material complementari a nivell individual i de grup, les participacions en els debats, les

participacions en les pràctiques de camp, l’actitud crítica davant qüestions plantejades, rigor i neteja en el treball

d’investigació, claredat i ordre en la presentació de treballs, puntualitat en el lliurament de treballs o exercicis, puntualitat i

assistència a classe.

L’avaluació no serà tan sols del professorat, sinó que en algunes unitats didàctiques també participarà l’alumnat de forma

activa fent autoavaluació: es durà a terme a partir de la correcció de la prova escrita a classe.

les classes es desenvoluparan utilitzant la “classe magistral”.

la realització de problemes teoricopràctics.

Realització d'exposicions, mitjant presentacions “ Powerpoint”

sortides de treball a empreses i zones de treball

Pràctiques relacionades amb la unitat didàctica.

A l'inici de curs es lliurarà a l'alumne un document on figuren les normes de presentació del treballs. El compliment de les

normes és obligat, havent-se de complir per a la seva avaluació. No es permet l'entrega de treballs semblants entre alumnes,

quedant suspesos aquells que així hi estiguin, havent d'entregar un treball de bell nou. El treballs poden ser de caràcter

escrit o bé en format de presentació amb defensa oral de l'alumne. En cas de treballs en grup cap la possibilitat d'haver de

fer la defensa d'aquest, fent un sorteig a l'atzar, en el mateix moment de la defensa, per indicar la persona del grup que farà

l'exposició-defensa.

4.Seguint acord de Departament, les activitats complementàries són obligatòries i avaluables. La no assistència de l'alumne,

suposa l'obligatòria realització d'un treball extra, de desenvolupament, sobre els conceptes tractats a la sortida, i que serà

avaluable. El format del treball ve regulat per acord del Departament; característiques del treball: mínim 20 pàgines, mida

lletra 12, tipus de lletra Arial o Times New Roman, o podrà suposar un material per a ser avaluable sobre una prova escrit

-Activitats Albufera:

Part de les pràctiques del mòdul es realitzaran a l'Albufera de Mallorca en virtut d'un convenisignat entre els CIFP Joan Taix i Espais de Natura.

Les pràctiques que tenguin lloc en aquest espai s'articularan de la següent manera:

El contingut que es treballarà a les pràctiques és de tipus transversal i intermodular. Es desenvoluparan al llarg d'entre 7 i 10 sessions. Les dates dels dies de pràctiques es determinaran de manera coordinada entre la direcció

del Parc i els professors dels mòduls implicats. El dia determinat de pràctiques serà un dia complet, dimecres o divendres en funció dels

mòduls implicats. Es desenvoluparan en petits grups que realitzaran una tasca concreta al llarg del dia. Seran rotatives. Això vol dir que cada grup dedicarà una sessió de pràctiques al

desenvolupament d'una tasca concreta amb la idea que en acabar el període hagi passatper tots els treballs.

Es comptarà amb la col·laboració del personal tècnic i de camp del Parc en la descripció iassessorament de cada una de les pràctiques.

Es farà una sessió inicial per part de la direcció del Parc on es contextualitzarà cadascunade les pràctiques en el marc d'una planificació general.

Les pràctiques constaran d'una sèrie de tasques fixes, que cada grup portarà a terme de formarotativa al llarg del curs, que seran:

Treballs de manteniment de repoblacions. Feines forestals diverses (Aclarida, poda, selecció de brots, treballs fitosanitaris i

eliminació de residus) que es desenvoluparan en dues localitzacions:▪ Pinar des Comú de Muro.▪ Bosc de ribera.

Manteniment dels canals: sega i eliminació de canyet. Gestió de pastures i càrrega ramadera, centrada en el manteniment i col·locació de

tancats pel bestiar. Operacions i tècniques de trepa a arbres amb material específic. Restauració dunar centrada en el manteniment i restauració d'estructures d'acumulació

d'arena. Analítica d'aigües.

Altres tasques de caire eventual, per la seva estacionalitat, i en les quals es podrà participar són:

Repoblacions amb espècies típiques de dunes. Eliminació manual de bosses de processionària. Eliminació de plantes invasores. Altres que el Departament d'Agràries pugui considerar d'interès.

Part de les pràctiques del mòdul es realitzaran en col·laboració del personal tècnic i de camp de laDirecció general de Caça i Pesca del Consell Insular de Mallorca mitjançant la signatura d'unconveni entre el centre i l'entitat anteriorment esmentada.

Les activitats que es pretén que formin part del programa de pràctiques són les següents:

Realització de censos nocturns d'espècies cinegètiques en col·laboració amb el personalde la Direcció general de Caça i Pesca (agents de medi ambient i zeladors federatius).Aquesta activitat es realitzarà en horari nocturn i serà de caire voluntari.

Realització de censos d'espècies de caça major: quantificació d'una població de cabraorada a la Serra de Tramuntana.

Gestió de vedats cinegètics: visita a vedats de caça menor i major.

Demostració de modalitats de caça tradicional i races de cans usats en l'activitatcinegètica.

Xerrades per part de personal tècnic. Alguns exemples de xerrades són:

▪ Tipologia d'armes i municions usats a l'activitat cinegètica. Normativa que regula elseu ús i pertinença.

▪ Interpretació de la legislació cinegètica.

Altres activitats que es proposin i que el Departament d'Activitats Agràries consideri quepuguin ser d'interès.

Una altra part de les pràctiques es realitzaran en col·laboració amb el personal tècnic i de camp dePN de l'Albufera de Mallorca.

Les pràctiques que es proposen per aquest curs són les següents:

Realització de censos d'aus mitjançant diverses metodologies.

Participació en l'activitat de cens d'aus de zones humides a nivell internacional.

Realització del seguiment i cens d'espècies de zones humides (ardèides) a la zona dedescans.

Xerrades formatives per part del personal tècnic:

Dinàmica de poblacions i metodologies de cens.

Altres activitats que es proposin i que el Departament d'Activitats Agràries consideri que

puguin ser d'interès.

5.- AVALUACIÓ.

5. 1.Criteris d’avaluació.

Descriure les característiques i parts d'un projecte d'aprofitament de productes forestals

descriure els diferents sistemes de representació cartogràfica

descriure les característiques generals, procés de realització i les fases de treball dels sistemes d'aprofitament dels diversosproductes forestals

explicar els diferents paràmetres i previsions per la organització d'un aprofitament de productes forestals

descriure les característiques dels medis mecànics i maquinària adequats per els diferents treballs d'aprofintament de productesforestals

descriure el procés per a determinar les necessitats de personal, ritme i plaços de producció i previsió de costos

calcular rendiments de maquinària i equips

en un cas real sobre el terreny o en un supòsit pràctic determinar les necessitats descrites anteoriorment

descriure les característiques dels canals de comercialització dels diferents productes forestals

explicar el procés de realització de subastes i altres mètodes d'adjudicació de productes forestals

descriure la determinaicó dels objectius concrets de producció de cada unitat de maquinària, equips i operaris per realitzar lesdiferents tasques forestals

identificar els procediments de control i verificació, aplicables a un aprofitament de productes forestals.

Explicar els procediments de correcció de les desviacions quallitatives i quantitatives detectades en un aprofitament

en un cas real o en un supòsit pràctic verificar comprobar i establir les rectificacions i instruccions necessàries per el correctefuncionament

descriure els critèris de selecció i distribució d'operaris

seleccionar els formats i característiques de la documentació necessària en un aprofitament.

Descriure les característiques , funcionament i tècniques d'utiltzació de les eines, equips i maquinària

identificació d'eines, màquines i equips i operar amb les mateixes

descriure els procediments de marqueig i cubicació

expllicar les tècniques i instruments de mesura

explicar les característiques i sistemes de construcció i manteniment i maquinària adequada per les vies i pistes necessàries perl'aprofitament

descriure les característiques que han de reunir els diferents productes forestals

explicar les tècniques de cultiu, conservació i comercialització de les PAM, Fruits forestals, bolets, resina

descriures sistemes d'aprofitament de pasturatges

identificar els mètodes de determinaicó de la càrrega ramadera

descriure la legislació i normatives aplicables en els diferents aprofitaments

identificar permisos i llicències

explicar l'impacte ambiental i correccions que s'hagin de dur a terme

descriure els diferents EPI's

en un cas real o en un supòsit pràctic aplicar els conceptes anteriorment descrits.

5. 2.Continguts mínims

a) Projectes d'aprofitament de productes forestals: Parts fonamentals. Característiques dels productes forestals. b) Organització i planificació d'aprofitaments de productes forestals: Estimació de volums i tipus de productes a obtenir.

Rendiments de treball de maquinària i equips: Factors condicionaments. Càlcul de costos Programació de l'aprofitament:

Sistemes. Personal operari per als aprofitaments de productes forestals.

c) Aprofitaments de productes forestals. Parts fonamentals. Sistemes, tècniques i procediments. Eines, equips, materials i

maquinària. Manteniment. Cubicació, mesura, pes i aforament de productes forestals. Planes de regulació del pastoratge.

Sistemes. Sistemes i procediments de compra i adjudicació dels aprofitaments de productes forestals. Mercat de productes

forestals: característiques.

d) Coordinació i control dels aprofitaments de productes forestals: Coordinació entre equips de treball. Mètodes de control dels

treballs. Verificació del compliment d'objectius i correcció de les desviacions. Verificació del manteniment de maquinària, mitjos

i equips. Documentació de control i informació de l'aprofitament.

e) Gestió de personal: Característiques. Selecció i formació. Motivació. Resolució de conflictes.

f) Normativa de caràcter forestal, mediambiental i de seguretat i higiene en el treball d'aplicació als aprofitaments de productes

forestals.

5. 3.Procés d'avaluació

conceptes

1.Exàmen tipus test amb preguntes intercalades de desarrollar i problemes. Cada pregunta val 1punt

per cada tres preguntes tipus test mal contestades es descompta 1 punt. Els problemes o preguntes a desarrollar valen més d'un punt. A determinar segons problema. El valor de l'exàmen és del 50%

per fer la nota mitjana s'haurà d'haver arribat a 4,5.

els exàmens que no hagin arribat a 4,5, tindran podran obtar a una avaluació final, que es realitzarà a final de curs i tan sols hauran de contestar els blocs de preguntes relacionades amb les unitats didàctiques suspenses.

procediments

1.el treball serà el resultat de la feina realitzada. S'entrega l'estudi proposat en la UD utilitzant les tècniques de manteniment del sistemes d'aplicació. S'especificaran les característiques tècniques i el manteniment anual. tinguent en compta, que estigui complet, ben presentat i net.2.sortides de treball i memòria3.pràctiques relacionades amb la unitat didàcticael valor dels procediments és d'un 40%

l'avaluació dels procediments es realitzarà sumant la nota de les sortides de treball i memòria, les pràctiques realcionades, i el treball de consolidació de la unitat didàctica, que posteriorment es ferà la mitjana aritmètica de les notes aconseguides, donant com a resultat la nota de la unitat didàctica.El valor de cada activiat avaluable serà de 1 a 10.per fer la nota mitjana s'haurà d'arribar a 4,5

per cada dia de retard en l'entrega del treball encomanat es descomptarà 0,5punts damunt la nota assolida.els treballs, sortides i pràctiques que no hagin arribat a 4,5, podran obtar a la recuperació repetint la pràctica,la memòria de la sortida o el treball, que es realitzarà amb les especificacions del professor i l'entrega es realitzarà abans d'acabar el trimestre en curs.també podrà quedar pendent per entregar a final de curs, per poder aprovar el trimestre suspens.

•actituds

1.es valorarà el comportament dins l'aula

2.la participació en les activitats d'aula

3.la capacitat de treball

4.la assistència.

El valor de les actituds és d'un 10% de la nota i es valorarà amb el següent barem:

bona = 1punt regular = 0,5 punts dolenta= 0 punts

5.4.Qualificació.

El procés serà l'anomenat avaluació continua, i serà requisit indispensable per poder adquirir la superació del mòdulno haver faltat més de 15% de les hores programades de forma alterna o un 10% de forma continuada sempre queaquestes siguin injustificades.

Procediments: 40%

Conceptes: 50%

Actituds: 10%

utilitzant aquests percentatges, s'arribarà a la nota final.

La nota serà sobre 10.

5.5.Recuperació del mòdul.

Recuperació extraordinaria ( no presencial )

els de primer curs que no han aprovat pel juny, s'examinaran al setembre sempre i quan no es superi el 20% d'ores

suspenses

els de segon curs que no hagin aprovat pel març, s'examinaran al juny

S'avaluaran totes les unitats didàctiques del mòdul.

L'exàmen serà tipus test amb preguntes intercalades teoricopràctiques i problemes.

Cada pregunta val 1punt

per cada tres preguntes tipus test mal contestades es descompta 1 punt.

Els problemes o preguntes a desarrollar valen més d'un punt. A determinar segons problema.

Es realitzarà la mitjana de les preguntes tipus test, teoricopràctiques i problemes.

La nota haurà d'èsser igual o superior a 5.

5.6Avaluació de pendents (si escau).

S'avaluaran totes les unitats didàctiques del mòdul.

L'exàmen serà tipus test amb preguntes intercalades teoricopràctiques i problemes.

Cada pregunta val 1punt

per cada tres preguntes tipus test mal contestades es descompta 1 punt.

Els problemes o preguntes a desarrollar valen més d'un punt. A determinar segons problema.

Es realitzarà la mitjana de les preguntes tipus test, teoricopràctiques i problemes.

La nota haurà d'èsser igual o superior a 5.

6.Materials I recursos didàcticsOrdinadors, impressores i escanner .

Televisió i aparell de vídeo.

Cintes diverses de vídeo.

Manuals tècnics.

Projector de transparències i transparències.

Projector de diapositives. Diapositives diverses.

Biblioteca de centre.

Eines i màquines per realitzar pràctiques.

Estris de protecció personal.

Espais diversos per a la realització de les pràctiques.

Llibres de text:

Guía de árboles. Ed. Blume

Tècnica arbòrea actual. D kurshe

El arbol en jardineria i paisajismo

Forestal ambiental

Aprovechamientos madereros

Consultes a Internet

Bolets de les Balears

Setas de la península Ibérica

manual de apicultura

el libro rojo de los bosques españoles

enciclopedia de las plantas medicinales


Visites a llocs diversos durant tot l’any:

conferencies

Sortida a la comuna de Caimari

Sortides d'identificació botànica.

Visita a finca agroforestal “S'Estorell o el parc de l'albufera

Parc Nacional de Cabrera.

Jardí botànic de Sóller, i exposició de etnobotànica.

Visita serradores de can Just i de can Oliver

Sortida micològica “Menut”

Visita a una granja de producció apícola (Son Ferriol)

Pràctiques a Sa Canova, PN de S'albufera i Son Real

sortida a vinagrella finca dedicada a la producció de plantes aromàtiques.

Itinerari d'arbres singulars

8. FORMA D'INCORPORACIÓ DEL TEMES TRANSVERSALS.

Els temes transversals seran tractats cada un en l'àmbit on correspongui i dins la unitat didàctica específica.

La transversabilitat de les pràctiques serà un fet, les pràctiques i les noves experiències s'aniràn acumulant durant el curs iels alumnes feran sessions de pràctiques en les quals i per grups canviaran de pràctica en cada sessió.

Les pràctiques es realitzaran per regla general un divendres cada dues setmanes i amb col.laboració del mòdul deSilvicultura. Les pràctiques programades seran les referents als mòduls en qüestió i seràn les següents:

poda amb motosserra lleugera

poda amb motosserra pèrtiga

desbroçadora de disc i de fil

tall de troncs amb motosserra

utilització i instal.lació de cabrestant manual o ternal.

Trepa de palmeres amb la bicicleta i poda

trepa d'arbres grans amb cordada i budriers i poda

maneig del tractor amb les pinces forestals

eliminació de residuus , realització de cremat i triturat amb biotrituradora

tombat d'arbres amb motosserra i desbrancat.

Muntatge i desmuntatge de tanques elèctriques.

Esmolat i manteniment general de la motosserra i eines de tall

9.MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.

Una vegada recollida la informació del departament d'Informació i orientació professionalen relació als alumnes amb NESE d'aquest grup-classe es concretarà en mesures d'atenció a ladiversitat, segons el model MD020209 Atenció a la diversitat


Programació del mòdul de: GESTIÓ SELVÍCOLA

DEPARTAMENT AGRÀRIA

CURS PRIMER

CICLE ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DERECURSOS NATURALS I

PAISATGÍSTICSCLAU ACA 32

PROFESSOR ANTONI RAMONELL ALZAMORA

CURS 2011-2012


1. OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATS TERMINALS)

2. CONTINGUTS.SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ

3. PROGRAMACIONS D’AULA . DESENVOLUPAMENT SEQÜENCIACIÓD’UNITATS DIDÀCTIQUES.

4. METODOLOGIA.

5. AVALUACIÓ. 5.1. Criteris d’avaluació. 5.2. Continguts mínims 5.3. Procés d’avaluació. 5.4. Com s’ha d’avaluar? 5.5. Qualificació. 5.6. Recuperació del mòdul. 5.7. Avaluació de pendents (si escau).


7. FORMA D’INCORPORACIÓ DEL TEMES TRANSVERSALS


9. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.


1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATS TERMINALS)

1. Analitzar les característiques dels treballs de restauració forestal i hidrològic forestald'acord a la planificació dels corresponent projecte.

2. Analitzar les característiques de les operacions d'inventari i ordenació de les massesforestals, d'acord amb la previsió dels corresponents projectes i plans tècnics.

3. Analitzar les característiques dels tractaments silvícoles aplicats a les masses forestalsd'acord amb la planificació.

4. Organitzar els treballs de restauració forestal i hidrològica forestal, ordenació i tractamentsselvícoles de les masses forestals, segons la legislació aplicable de caràcter forestal,mediambiental i de seguretat i higiene en el treball.

1.2-CONTINGUTS MÍNIMS

• Identificar característiques, objectius, fases d'execució i plecs de condicions dels documentsque componen els projectes d'aforestació, reforestació i restauració hidrològica forestal,d'ordenació forestal i dels plans tècnics de gestió i millora forestals, a partir de la seva anàlisi.

• Determinar els caràcters culturals i els tractaments silvícoles que cal realitzar en les diferentsespècies forestals segons la finalitat que es pretén aconseguir i les instruccions del projecte.

• Relacionar les diferents espècies forestals amb la seva aplicació en la restauració forestal ihidrològica forestal

• Relacionar la seqüència d'operacions i les característiques dels treballs d'aforestació que calfer amb els diferents sistemes i tècniques que es poden utilitzar.

• Relacionar les diferents actuacions i obres de restauració hidrològica forestal que cal realitzaramb les característiques del problema d'erosió plantejat, d'acord amb l'objectiu del projectecorresponent.

• Identificar les condicions que ha de complir el material vegetal (llavors i plantes) emprat entreballs d'aforestació, reforestació i restauració hidrològica forestal, segons les normatives i lalegislació vigents i les especificacions tècniques dels plecs de condicions dels projectescorresponents.

• Relacionar les diferents magnituds dasomètriques amb els aparells i les tècniques per a laseva obtenció o càlcul, d'acord amb els procediments d'ordenació forestal corresponents.

• Determinar les característiques tècniques del procés d'elaboració, execució, control i revisióde les ordenacions i dels plans tècnics de gestió i millora forestals, segons els procedimentsdels diferents sistemes d'ordenació.

• Relacionar cadascun dels diferents tractaments silvoculturals del sòl forestal i de la voladaamb l'estat i les característiques de la massa sobre la qual cal realitzar-ho, d'acord amb elsprocediments silvícoles propis del tipus de massa corresponent.


• Determinar les característiques que han de complir els diferents productes emprats en elstractaments silvoculturals de les masses forestals, per a la fertilització i l'esmena del terreny, ila protecció i la millora de les condicions vegetatives de l'arbrat.

• Identificar les característiques, el funcionament i les tècniques d'utilització de les eines,aparells, materials, equips, mitjans i maquinària pròpia dels treballs d'aforestació, reforestació,restauració hidrològica forestal i ordenació, i dels tractaments silvoculturals, segons lescaracterístiques del terreny o de la massa forestal sobre els quals s'actua, a partir dedocumentació tècnica i catàlegs de fabricants.

• Seleccionar les eines, aparells, equips, mitjans, maquinària que cal emprar en els treballsd'aprofitament dels diferents productes forestals, segons la tècnica que s'ha d'emprar i lescaracterístiques del terreny.

• Determinar els terminis i els costos d'un treball d'aforestació, reforestació, restauracióhidrològica forestal o ordenació, o d'un tractament silvocultural, a partir de les característiquesde cada cas.

• Avaluar les necessitats de mitjans humans i materials que es necessiten en un treballd'aforestació, reforestació, restauració hidrològica forestal o ordenació, o en un tractamentsilvocultural, segons les especificacions tècniques dels plecs de condicions dels projectescorresponents.

• Determinar els rendiments de treball de la maquinària, dels operaris i dels equips formatssegons els condicionaments existents en cada treball.

• Organitzar la realització de treballs d'aforestació, reforestació, restauració hidrològica forestal iordenació, i de tractaments silvoculturals, d'acord amb els sistemes i les tècniques mésadequats en cada cas.

• Planificar la seqüència de les fases del desenvolupament de treballs d'aforestació,reforestació, restauració hidrològica forestal, ordenació o d'un tractament silvocultural, d'acordamb les previsions efectuades i els objectius de treball establerts en el plec de condicions delprojecte.

• Realitzar tràmits administratius de sol·licitud, obtenció i seguiment de les autoritzacions i elspermisos necessaris per a la realització d'un treball d'aforestació, reforestació, restauracióhidrològica forestal o ordenació, o d'un tractament silvocultural, a partir de la normativa i lalegislació vigent.

• Controlar la marxa i els terminis d'execució dels treballs d'aforestació, reforestació,restauració hidrològica forestal i ordenació, i de tractaments silvoculturals, a partir de lestècniques i els procediments establerts de seguiment de la programació del pla del projectede millora o gestió forestal.

• Corregir desviacions en la planificació i la temporització de treballs existents, per assolir elsobjectius previstos, a partir de la contrastació de la programació dels treballs establerts en elprojecte de millora o gestió forestal.

• Verificar el grau de compliment de la programació dels treballs efectuats, a partir de laplanificació establerta i dels fulls de treball realitzats.


• Elaborar la documentació informativa i de gestió dels treballs o operacions realitzades per a laverificació de l'assoliment dels objectius establerts, amb suport manual o informàtic, a partirde protocols i fulls de treball estandarditzats.

• Organitzar la selecció, la formació i el reciclatge del personal operari segons les tècniquesadequades i d'acord amb les exigències de cada lloc de treball.

• Desenvolupar programes i accions de millora de la comunicació i de la motivació, per al'optimació dels recursos humans que treballen en operacions d'aprofitament, gestió oprotecció dels espais o poblacions cinegètiques i d'aigües continentals, segons els tipus detreballs que cal realitzar i les característiques tipològiques dels equips.

• Supervisar l'aplicació de mesures per evitar o minimitzar l'aparició d'impactes ambientals idanys de tipus ecològic a causa de la realització de treballs o operacions d'aprofitament,gestió o protecció dels espais o poblacions cinegètiques i d'aigües continentals, segons lestècniques i els procediments més adequats en cada cas.

• Determinar el vestuari de seguretat i les mesures de protecció contra riscos laborals que calemprar en l'execució de treballs o operacions, d'acord amb les normes aplicables sobreseguretat i higiene.

• Verificar el compliment, en l'execució de treballs o operacions, de la legislació i les normativesde caràcter forestal i mediambiental, aplicables en cada cas.



1r Trimestre: 70 h UD 1. Introducció a la silvicultura i a la gestió silvícola.(10 h.)

UD 2. Ecologia forestal. (5 h.)

UD 3. Estudi de les masses forestals. (15 h.)

UD 4. Operacions silvícoles bàsiques. Silvicultura d'espècies forestals (20 h.)

UD 5. Botànica forestal. (20 h.)

2n Trimestre:65 h

UD 6. Dasometria. (20h.)

UD 7.Ordenació de masses forestals. (10 h.)

UD 8. Topografia. (15 h.)

UD 9. Repoblació forestal: planificació i execució (20 h.)

3r Trimestre: 30 h

UD 10. Restauració hidrològica-forestal (15 h)

UD 11. Impacte ambiental i tècniques de minimització de danys (10 h.)

UD 12. Legislació forestal, mediambiental i de seguretat i higiene. (5 h.)

Total: 165 h


3. PROGRAMACIÓ D’AULA.SEQÜENCIACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES.

Unitatdidàctica

nº

Sessionsprevistes

(h)

Període : Del……de………al……de…………. Sessionsefectives

1 10 Del 23 de setmbre al 10 d'octubre

2 5 Del 10 d'octubre al 19 d'octubre

3 15 Del 17 d'octubre al 14 de novembre

4 20 Del 16 de novembre al 14 de desembre

5 20 Aquesta UD s'impartirà durant tot l'any.

6 20 Del 16 de desembre al 30 de gener.

7 10 De l'1 de febrer al 15 de febre.

8 15 Del 17 de febrer al 14 de març.

9 20 Del 16 de març al 23 d'abril.

10 15 Del 25 d'abril al 16 de maig.

11 10 Del 18 de maig al 4 de juny.

12 5 Del 6 de juny al 15 de juny.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL Introducció a la silvicultura i la gestió silvícola Nº SESSIONS 15 h BLOC I


1. Entendre el concepte de silvicultura, la seva necessitat, els objectius i les seves modalitats2. Conèixer la realitat del sector forestal a diferents nivells així com la silvicultura que es practica a les Illes Balears.3. Conèixer la silvicultura que es practica a la CCAA.

CONTINGUTS


1. La silvicultura: origen i definició.2. Diferències entre agricultura i silvicultura.3. Funcions dels ecosistemes forestals: tipus de beneficis

que proporcionen els monts, ús múltiple dels montsarbrats.

4. Evolució de la silvicultura. Tendències i divisions de lasilvicultura.

5. La silvicultura mediterrània: fonaments i peculiaritats.6. Situació del món forestal a nivell internacional.7. Característiques de la silvicultura mediterrània8. Situació del món forestal a nivell internacional.9. El sector forestal espanyol10. El sector forestal a les Illes Balears.

Entendre el concepte de silvicultura i que es pretén amb la pràctica de lasilvicultura.

Comparar l'agricultura i la silvicultura. Identificar i classificar els tipus de beneficis que ens proporcionen els

monts. Identificar les peculiaritats de la regió mediterrània i la seva implicació a la

silvicultura que s'hi practica. Identificar els tipus de maneig i actuacions silvícoles recomanades pels

ecosistemes mediterranis. Conèixer la realitat dels sistemes forestals de les Illes Balears: espècies,

superfícies, propietat, silvicultura que s'hi practica. Definir el concepte “mont”, segons la Llei de Monts. Tipificació de les formacions forestals presents a les Illes Balears i

comparació de la superfície forestal pública a les Illes Balears amb altresCCAA.



Exposició de la UD amb el suport de medis audiovisuals i deles TIC.

Vídeo: "L'home i el bosc". Vídeo: “Els pins, el vestit verd dels nostre bosc”. Lectura i comentari individual d'articles sobre la importància

de la gestió sostenible. Xerrada: la gestió forestal una assignatura pendent. Exercici de Reforç: delimitar les masses forestals de les

Illes Balears, càlcul de superfícies així com els montscatalogats de UP.

Exercici de Reforç: las funcions del servei de GestióForestal i Conservació de sols.

Exercici de Reforç: anàlisi de l'article de silviculturamediterránea.

Entendre el concepte de silvicultura i que es pretén amb la pràctica de lasilvicultura.

Comparar l'agricultura i la silvicultura. Identificar i classificar els tipus de beneficis que ens proporcionen els

monts. Identificar les peculiaritats de la regió mediterrània i la seva implicació a

la silvicultura que s'hi practica. Identificar els tipus de maneig i actuacions silvícoles recomanades pels

ecosistemes mediterranis. Conèixer la realitat dels sistemes forestals de les Illes Balears: espècies,

superfícies, règim de propietat i silvicultura que s'hi practica. Definir el concepte “mont”, segons la Llei de Monts. Tipificació de les formacions forestals presents a les Illes Balears i

comparació de la superfície forestal pública a les Illes Balears amb altresCCAA.

Ajustament al tema, concreció i qualitat de la presentació dels exercicisde RC


Assistència i puntualitat a classe. Lliuraments dels treball a la data acordada. Participació a les activitats proposades a classe. Respecte al grup classe. Capacitat de treball individual i en grup. Interès pel contingut del mòdul. Capacitat de crítica constructiva. Originalitat en el tractament de les activitats proposades a

classe.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 2 TÍTOL Ecologia forestal Nº SESSIONS 5h BLOC I


1. Conèixer i emprar la terminologia i els conceptes específics de l'ecologia aplicables a la silvicultura.2. Conèixer els paràmetres ecològics més rellevants en l'establiment i desenvolupament de les masses forestals.

CONTINGUTS


1. INFLUÈNCIA DEL CLIMA◦ La precipitació◦ Radiacions◦ La temperatura◦ Vent

2. INFLUÈNCIA DELS FACTORS EDÀFICS◦ Textura ◦ Estructura◦ Capacitat de retenció d'aigua◦ Fertilitat◦ Disfuncions

3. INFLUÈNCIA FISIOGRAFIA◦ Orografia◦ Altitud◦ Pendent◦ Orientació

4. INFLUÈNCIA DELS FACTOR BIÒTICSRelacions intraespecífiquesRelacions interespecifiques

5. INFLUÈNCIA ANTRÒPICA

Definir i utilitzar els termes propi aplicables a la gestió silvícola. Conèixer el comportament dels diferents paràmetres ambientals amb

influència a l'establiment i desenvolupament de les masses forestals. Conèixer la conseqüència derivada de la variació dels paràmetres

ambientals.

.




Resolució qüestionaris i exercicis referents a la UD.

Definir i utilitzar els termes propis de l'ecologia aplicables a la silvicultura. Conèixer les conseqüències sobre les masses forestals per causa de la

variació dels paràmetres ecològics.


Assistència i puntualitat a classe. Lliurament dels treball a la data acordada. Participació a les activitats proposades a classe. Respecte al grup classe. Capacitat de treball individual i en grup. Interès pel contingut del mòdul. Capacitat de crítica constructiva. Originalitat en el tractament de les activitats proposades a

classe. Interès i respecte a les sortides de camp.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL Estudi de les masses forestals Nº SESSIONS 15 h BLOC I


3. Conèixer i emprar la terminologia i els conceptes específics de la silvicultura.4. Conèixer els caràcters culturals de les espècies forestals principals i secundàries emprades amb finalitat productora.5. Conèixer els caràcters culturals de les espècies forestals autòctones amb funció protectora6. Conèixer els caràcters estàtics i de classificació de les masses forestals.

CONTINGUTS


1. Masses naturals i artificials.1. Classificació de la vegetació segons la fisionomia.2. Classificació de les masses forestals segons diferents

criteris.3. Caràcters culturals de les espècies forestals:

▪ Hàbitat▪ Estació▪ Temperament▪ Port▪ Arrelament▪ Longevitat▪ Creixement▪ Mètodes de reproducció.

4. Estudi estàtic de les masses forestals▪ Classes naturals d'edat▪ Classes artificials d'edat▪ Espessor de la massa i la seva mesura:

▪ Densitat▪ FCC▪ Índex de Hart-Becking

5. Formes culturals de massa▪ Formes fonamentals o mètode de benefici.

Definir i utilitzar els termes propis de la silvicultura. Identificar els caràcters culturals de les principals espècies forestals i

relacionar-los amb la silvicultura que s'hi practica. Identificar els caràcters estàtics i dinàmics que defineixen una massa

forestal i relacionar-los amb la silvicultura que s'hi practica. Raonar les línies generals i les recomanacions d'actuació en els monts

mediterranis. Resolució de problemes referents a espessor de la massa, marcs de

plantació i distribucions diamètriques.

.


▪ Formes principals.▪ Formes complementàries.▪ Formes derivades▪ Formes transitòries

6. Línies generals d'actuació silvícola en els montsmediterranis.



Resolució de problemes referents a espessor de la massa,marcs de plantació i distribucions diamètriques.

Presentació: recerca bibliogràfica i exposició a classe delscaràcters culturals de les principals espècies arbòries sobreles que es practica silvicultura.

Sortida de camp a un espai forestal proper al lloc d'estudi. Informe: caracterització silvícola de l'espai forestal anterior.

Definir i utilitzar els termes propis de la silvicultura. Identificar els caràcters culturals de les principals espècies forestals i

relacionar-los amb la silvicultura que s'hi practica. Identificar els caràcters estàtics i dinàmics que defineixen una massa forestal

i relacionar-los amb la silvicultura que s'hi practica. Raonar les línies generals i les recomanacions d'actuació en els monts

mediterranis. Resolució de problemes referents a espessor de la massa, marcs de

plantació i distribucions diamètriques. Ajustament al tema, concreció, ordre i qualitat de la presentació i claretat i

ordre en l'exposició oral en el cas de la presentació. Ajustament al tema, concreció, ordre, capacitat de relació, suport fotogràfic i

qualitat de presentació en el cas de l'informe.

ACTITUDS OBSERVACION Assistència i puntualitat a classe. Lliurament dels treball a la data acordada. Participació a les activitats proposades a classe. Respecte al grup classe. Capacitat de treball individual i en grup. Interès pel contingut del mòdul. Capacitat de crítica constructiva. Originalitat en el tractament de les activitats proposades a



UNITAT DIDÀCTICA Nº 4 TÍTOL Operacions silvícoles bàsiques Nº SESSIONS 15 h BLOC I


1. Conèixer les operacions silvícoles més comunes a la silvicultura.2. Poder relacionar les operacions silvícoles amb les característiques culturals de les espècies i de les masses.

CONTINGUTS


1. Tallades de regeneració• Objecte• Modalitats

▪ Tallades arreu.▪ Aclarida successiva uniforme.▪ Espipellada.

2. Tallades de millora: Clares i aclarides Definició, fonaments i justificació Tipus de clares Formes de mesurar el pes de la clara Tallades fitosanitàries o de policia

3. Podes• Fonament de les podes.• Tipus de podes.

4. Tractament de mont menut.5. Tractaments sobre el sòl.

Identificar les operacions silvícoles més comunes així com el seu fonamenti les eines emprades per a la seva realització.

Relacionar l'aplicació d'uns determinats tractaments silvícoles ambl'objecte preferent assignat a la massa així com a les característiquesculturals de l'espècie i de la massa.

Realitzar exercicis teòrico-pràctics d'assenyalament de peus en aclaridessegons diferents criteris..

Resoldre problemes teòrico-pràctics en aplicació de diferents règims declares.

Aplicar de forma pràctica els conceptes de poda i aclarida. Realitzar la planificació de les operacions necessàries per a l'obertura

d'una faixa auxiliar de pista així com de la maquinària necessària.




Presentació: Recerca d'informació i exposició oral ambrecolzament de les TIC d'exemples de silvicultura emprada ales principals espècies forestals productores.

Resolució de problemes teòrico-pràctics de marcatge depeus en operació d'aclarida i de règim de clares.

Pràctica: Realització operacions silvícoles en un espaiforestal.

Sortida de camp: operacions silvícoles d'obertura d'unafaixa auxiliar de pista.

Treball de consolidació: memòria tècnica de lesoperacions, eines i maquinària necessàries per a l'oberturad'una faixa auxiliar de pista.

Utilitzar la terminologia adequada a les operacions silvícoles. Identificar les operacions silvícoles més comunes així com el seu

fonament i les eines emprades per a la seva realització. Relacionar l'aplicació d'uns determinats tractaments silvícoles amb

l'objecte preferent assignat a la massa així com a les característiquesculturals de l'espècie i de la massa.

Realitzar exercicis teòrico-pràctics d'assenyalament de peus en aclaridessegons diferents criteris..

Resoldre problemes teòrico-pràctics en aplicació de diferents règims declares.

Aplicar de forma pràctica els conceptes de poda i aclarida. Realitzar la planificació de les operacions necessàries per a l'obertura

d'una faixa auxiliar de pista així com de la maquinària necessària. Correcció a les operacions silvícoles realitzades en un espai forestal. Ajustament al tema, concreció, ordre i qualitat de la presentació i claretat i

ordre en l'exposició oral en el cas de la presentació. Ajustament al tema, concreció, ordre, capacitat de relació, suport

fotogràfic i qualitat de presentació en el cas de la presentació





UNITAT DIDÀCTICA Nº 5 TÍTOL Botànica forestal Nº SESSIONS 20 h BLOC I


1. Conèixer i identificar les principals espècies botàniques presents a les Illes Balears.2. Agrupar les espècies vegetals autòctones segons els diferents ambients on es troben.3. Agrupar les espècies vegetals autòctones en aliances i associacions vegetals.4. Poder explicar el concepte d'endemisme, i la seva importància a les Illes Balears.

CONTINGUTS


1. Els biomes2. Particularitats de la regió mediterrània.3. Les formacions boscoses a la PI i les Illes Balears.4. Les principals formacions presents a les Illes Balears. 5. Principals aliances i associacions presents a les illes

Balears.6. Metodologia per a la realització d'inventaris florístics.

Usar la plana web de la UIB: "herbari virtual de les Illes Balears" Manejar els conceptes de morfologia vegetal en l'ús de claus dicotòmiques

per a la determinació d'espècies. Identificar “de visu” les espècies representatives de la flora balear. Relacionar les espècies anteriors amb l'ambient característic. Preparar una premsa d'herbari i les mostres. Utilitzar les tècniques de realització d'inventaris florístics.




Recurs web: ús de la plana web de la UIB, “Herbari virtualde les Illes Balears”.

Exercici de Reforç: Classificació i recerca bibliogràfica dediferents elements de diferents elements de morfologiavegetal.

Taller:▪ Confecció de premses d'herbari▪ Confecció d'herbaris:

▪ Virtuals▪ De planta seca

Reconeixement “de visu” de diverses espècies vegetals Sortides de camp:

▪ Diferents ambients.▪ Jardí botànic de Sóller

Pràctica: realització d'un inventari florístic.

Conèixer les característiques dels biomes de la terra. Conèixer les característiques de la regió mediterrània. Conèixer la classificació i les principals característiques de les

formacions boscoses de la PI i les Illes. Saber utilitzar les claus dicotòmiques. Saber reconèixer "de visu" les principals espècies vegetals presents a

la nostra comunitat, l'ambient al qual pertanyen, així com lesadaptacions particulars als ambients.

Lliurament de l'herbari virtual. Lliurament de l'herbari de planta seca a final de curs.




Aquesta unitat serà impartida durant tot l'any. L'herbari de planta seca es presentarà a final de curs. Cada trimestre es realitzarà una prova “de visu” on entraran totes les

plantes vistes des de principi de curs.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 6 TÍTOL Dasometria Nº SESSIONS 20 h BLOC


1. Conèixer les magnituds mesurables dels arbres2. Conèixer les tècniques i els aparells adients per fer mesures d'arbres.3. Calcular a partir de les dades anteriors: volums, creixements, existències i altres magnituds de les masses forestals.

CONTINGUTS


1. Dendrometria i dasometria: concepte i objectius2. Magnituds i valors dasomètrics d'arbres:

Altura. Diàmetre. Projecció de capçada. Espessor d'escorça. Creixements.

3. Aparells i tècniques de mesura: Cintes mètriques Forcípules Hipsòmetres Clinòmetres. Calibrador d'escorça. Barrina de Pressler

4. Tècniques i càlculs de diferents magnituds derivades deles mesures anteriors:

Volums Creixements.

Interpretar les dades de l'IFN pel que fa a la nostra CCAA. Identificar les variables més comunes que es mesuren en els processos

d'inventari de les masses. Interpretar el funcionament geomètric dels aparells de mesura d'alçades i

pendents. Interpretar els protocols de presa de dades normalitzats en tasques

d'inventari. Utilitzar els diferents instruments dasomètrics per a la mesura de diferents

magnituds dels arbres. Resoldre problemes teòrics de càlculs de volums i existències mitjançant

fórmules convencionals.




Resolució de problemes teòrics a classe. Treball de consolidació. construcció d'instruments senzills

per al càlcul de l'alçada dels arbres. Pràctiques: utilització d'eines i instruments específics per a l

càlcul de variables dasomètiques. Pràctiques: realització de les mesures dasomètriques

completes en una parcel·la seguint el protocol de l'IFN.

Interpretar les dades de l'IFN pel que fa a la nostra CCAA. Identificar les variables més comunes que es mesuren en els processos

d'inventari de les masses. Interpretar el funcionament geomètric dels aparells de mesura d'alçades i

pendents. Interpretar els protocols de presa de dades normalitzats en tasques

d'inventari. Utilitzar els diferents instruments dasomètrics per a la mesura de

diferents magnituds dels arbres. Resoldre problemes teòrics de càlculs de volums i existències mitjançant

fórmules convencionals. Informe: rigor tècnic, concreció, correcció dels càlculs,





UNITAT DIDÀCTICA Nº 7 TÍTOL Ordenació de masses forestals Nº SESSIONS 10 h BLOC


1. Identificar les parts fonamentals de què consta un pla d' Ordenació Forestal2. Conèixer els mètodes d'ordenació3. Saber interpretar un pla d'Ordenació Forestal4. Conèixer la realitat de l'ordenació de monts a les Illes Balears.

CONTINGUTS


1. Plans d'Ordenació Forestal i Plans Tècnics de Gestió: Conceptes. Objectius de l'ordenació de monts arbrats densos. Parts fonamentals d'un projecte d'ordenació forestal.

2. Mètodes d'ordenació. Característiques Divisió dasocràtica de la massa per a la seva ordenació:

terminologia pròpia3. Actualització de l'ordenació. Revisions.4. Treballs i operacions auxiliars per a l'ordenació: inventaris.

Justificar l'aplicació i la necessitat de l'ordenació de monts. Identificar i justificar els objectius de l'ordenació de mons arbrats densos. Identificar les parts en què es divideix un projecte d'ordenació forestal. Identificar i justificar els diferents mètodes d'ordenació i de divisió

dasocràtica en funció de la tipologia, condicionants del medi i de l'objectiude la massa present.




Lectura d'un article sobre la importància de l'ordenació en elmarc d'una planificació sostenible dels recursos.

Exercicis referents a la lectura anterior. Exercicis de simulació d'ordenació de masses forestals a

partir de les dades d'un inventari. Exercici de reforç: simulació d'un cas pràctic d'ordenació

forestal. Exercici de reforç: elaboració de cartografia temàtica de

planificació forestal amb el suport dels SIG:

Justificar l'aplicació i la necessitat de l'ordenació de monts. Identificar i justificar els objectius de l'ordenació de mons arbrats densos. Identificar les parts en què es divideix un projecte d'ordenació forestal. Identificar i justificar els diferents mètodes d'ordenació i de divisió

dasocràtica en funció de la tipologia, condicionants del medi i del'objectiu de la massa present.

Ajustament al tema, concreció i qualitat de la presentació dels exercicis deRC





UNITAT DIDÀCTICA Nº 8 TÍTOL Topografia Nº SESSIONS 15 h BLOC


1. Ser capaç d'interpretar mapes topogràfics.2. Saber fer càlculs de canvis d'unitats, d'escala, distàncies pendents i superfícies.3. Planificar i poder realitzar les operacions de replanteig i zonificació d'un projecte en el terreny.

CONTINGUTS


1. Conceptes bàsics de topografica: Localització de punts a la superfície terrestre: Corrdenades geogràfiques.

▪ Coordenades UTM▪ Declinació magnàti

2. Interpretació de mapes i plànols Escales

▪ Escala gràfica ▪ Escala numèrica

Representació del relleu: Corbes de nivell: Interpretació de corbes de nivell

3. Operacions amb cartografia: Càlcul de distàncies. Càlcul de superfícies Calcul de pendents

4. Talls topogràfics5. Càlcul de volums de terra.

Desmunt i terraplè. Cota roja. Càlcul per seccions dels moviment de terres.

6. Aparells usats en topografia: brúixola.7. Operacions, mètodes i eines de replanteig de diferents elements

en un terreny. Traçat d'alineacions. Replanteig de figures geomètriques senzilles

Resolució de problemes de localització de punts sobre un plànol a partirde coordenades, canvis d'escala, càlculs de distàncies, pendents,superfícies i volums de terra.

Interpretació real del relleu en el camp. Interpretació de mapes topogràfics amb l'ajuda de les aplicacions

SIGPAC, fotografia aèria i Google Earth 3D. Realitzar un tall topogràfic per poder visualitat el pendent d'una zona. A

sobre del tall anterior calcular distàncies i pendents. Identificar en un mapa topogràfic els diversos elements del relleu

utilitzar la nomenclatura adequada. Classificar una zona segons pendents i decidir les possibilitats de

mecanització en funció dels límits establerts. Planificar i realitzar el replanteig d'un marc de plantació determinat. Resoldre problemes teòrics de modificació del relleu i calcular els

volums de terra que s'hauran de mobilitzar. Elaborar diferents traçats i replantejos.



Exposició de la UD amb el suport de medis audiovisuals i de lesTIC.

Resolució d'exercicis de reforç i consolidació dels conceptesbàsics.

Pràctica: determinació de punts, alineacions, figures senzilles ireplanteig d'un marc de plantació a la finca agrícola de SaCanova.

Resolució de problemes teòrics de dibuix de perfils topogràfics,càlcul de pendents, superfícies i moviment de volums de terra.

Exercici de Reforç: exercicis de cartografia bàsica. Exercici de Reforç: realització d'un mapa de pendents a partir

d'un mapa topogràfic i estudi de les possibilitats demecanització.

Exercici de Consolidació: càlcul de la superfície d'unaparcel·la mitjançant la utilització de diferents mètodes,determinació de perfils topogràfics, determinació del pendent.

Resolució de problemes de localització de punts sobre un plànol apartir de coordenades, canvis d'escala, càlculs de distàncies,pendents, superfícies i volums de terra.

Interpretació real del relleu en el camp. Interpretació de mapes topogràfics amb l'ajuda de les aplicacions

SIGPAC, fotografia aèria i Google Earth 3D. Realitzar un tall topogràfic per poder visualitat el pendent d'una zona.

A sobre del tall anterior calcular distàncies i pendents. Identificar en un mapa topogràfic els diversos elements del relleu

utilitzar la nomenclatura adequada. Classificar una zona segons pendents i decidir les possibilitats de

mecanització en funció dels límits establerts. Planificar i realitzar el replanteig d'un marc de plantació determinat. Resoldre problemes teòrics de modificació del relleu i calcular els

volums de terra que s'hauran de mobilitzar. Ajustament al tema, concreció i qualitat de la presentació dels exercicis

de RC




.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 9 TÍTOL La repoblació forestal Nº SESSIONS 20 h BLOC


1. Poder interpretar un projecte de repoblació forestal.2. Conèixer la realitat de les repoblacions forestals a Espanya i a les Illes Balears.3. Conèixer les metodologies i procediments d'elecció d'espècies en repoblació forestal.4. Conèixer les característiques del MFR usat en les repoblacions.5. Poder planificar de manera lògica i seqüencial les operacions necessàries per portar a terme una repoblació forestal.

CONTINGUTS


1. Història de les repoblacions forestals.2. Terminologia i conceptes relacionats amb repoblació forestal:

Necessitat de repoblació. Tipus de repoblacions segons la seva finalitat.

3. La successió vegetal.4. Elecció d'espècies en repoblació forestal.5. Qualitat del MFR.6. Operacions en repoblacions forestals:

Tractament de la vegetació preexistent Procediments de preparació del sòl. Disseny de les repoblacions. Sembra i plantació Avantatges i inconvenients de cada un dels mètodes. Èpoques. Marc de plantació. Cures culturals posteriors a la repoblació.

Identificar la realitat de les repoblacions forestals a Espanya a les IllesBalears.

Identificar i conèixer les particularitats de cada una de les alternatives pel quefa a les operacions necessàries per portar a terme una repoblació forestal.

Seleccionar els procediments i tècniques més adients, d'entre totes lespossibilitats, en funció de l'objecte de la repoblació i de les característiques icondicionant del medi.

Identificar les característiques i possibilitats del MFR usat en les repoblacionsforestals.

Determinar les èpoques més adequades per portar a terme les operacions desembra i plantació.

Comparar els avantatges i inconvenients de les operacions de sembra iplantació

Fer dissenys de repoblació. Identificar i poder justificar les operacions posterior a l'establiment de les

repoblacions. Realitzar la planificació tècnica i seqüencial de tot el procés de repoblació

amb la maquinària adequada. Replanteig de marcs de plantació. Usar les eines adients per fer tasques manuals de repoblació.




Lectura i comentari del material de divulgació "Unaexperiencia de repoblación en Mallorca", publicació realitzadaper Amics de la Terra com a presa de contacte amb la UD.

Vídeos didàctics sobre història de les repoblacions forestala Espanya i maquinària usada en les diferents operacions derepoblació forestal.

Treball de consolidació: elaboració d'un projecte derepoblació de la mateixa zona a la que es fa referència alpunt 1.

Sortida pràctica: activitats de repoblació. Treball de reforç: realització d'un informe sobre la pràctica

anterior.

Identificar la realitat de les repoblacions forestals a Espanya a les IllesBalears.

Identificar i conèixer les particularitats de cada una de les alternatives pel quefa a les operacions necessàries per portar a terme una repoblació forestal.

Seleccionar els procediments i tècniques més adients, d'entre totes lespossibilitats, en funció de l'objecte de la repoblació i de les característiques icondicionant del medi.

Identificar les característiques i possibilitats del MFR usat en les repoblacionsforestals.

Determinar les èpoques més adequades per portar a terme les operacions desembra i plantació.

Comparar els avantatges i inconvenients de les operacions de sembra iplantació

Fer dissenys de repoblació. Identificar i poder justificar les operacions posterior a l'establiment de les

repoblacions. Realitzar la planificació tècnica i seqüencial de tot el procés de repoblació

amb la maquinària adequada. Replanteig de marcs de plantació. Usar les eines adients per fer tasques manuals de repoblació. Treball: adequació al tema, capacitat de síntesi, enfocament tècnic de les

operacions proposades, presentació.

ACTITUDS OBSERVACIONS Assistència i puntualitat a classe. Lliurament dels treball a la data acordada. Participació a les activitats proposades a classe. Respecte al grup classe. Capacitat de treball individual i en grup. Interès pel contingut del mòdul. Capacitat de crítica constructiva. Originalitat en el tractament de les activitats proposades a



UNITAT DIDÀCTICA Nº 10 TÍTOL La restauració hidrològico forestal Nº SESSIONS 15 h BLOC


1. Entendre les particularitats de les zones objecte de restauració hidrològica forestal: característiques ambientals i riscos derivats de la sevadegradació.

2. Conèixer les espècies vegetals de les zones humides, especialment les de les rambles i torrents.3. Conèixer les principals tècniques i mètodes usades en la restauració d'aquestes zones.4. Conèixer les principals hidrotècnies de correcció de lleres i de minimització de riscos.

CONTINGUTS


1. Processos erosius, causes de la degradació i pèrdua del sòl iriscos associats.

2. Principals espècies usades en tasques de restauracióhidrològica: preparació del MFR.

3. Mètodes de restauració hidrològica. Sembres Plantacions Matalàs de branques Feixines Mur de gabió Pallissades Revestiments naturals i sintètics Hidrosembres.

4. Hidrotècnies de correcció de lleres. Tècniques d'estabilització de talussos. Obres longitudinals Obres transversals Drenatges

Identificar les particularitats del medi i la restauració hidrològica forestal. Identificar i conèixer les particularitats de cada una de les alternatives

pel que fa a les operacions necessàries per portar a terme unarestauració hidrològica.

Seleccionar els procediments i tècniques més adients, d'entre totes lespossibilitats, en funció de l'objecte de la restauració i de lescaracterístiques i condicionant del medi.

Identificar les característiques i possibilitats del MFR usat en lesrestauracions hidrològic- forestals.

Determinar les èpoques més adequades per portar a terme lesoperacions de sembra i plantació.

Fer dissenys de restauració Identificar i poder justificar les operacions posterior a l'establiment de les

repoblacions. Realitzar la planificació tècnica i seqüencial de tot el procés de

restauració amb la maquinària adequada. Identificar i determinar la utilitat de les diferents hidrotècnies de protecció

i correcció. Seleccionar la hidrotècnia més adequada segons els risc/dany a

evitar/minimitzar i els condicinants del medi.



Exposició de la UD amb el suport de medis audiovisuals i de lesTIC.

Treball de Consolidació: Planificació de les mesuresrestauradores i de conservació del sòl a la mateixa zona a laque es fa referència a la UD anterior.

Visita: Sortida didàctica a l'embassament de Cúber per veure larepoblació d'una zona humida i l'ús de tècniques i mètodes derestauració i de conservació del sòl.

Realització d'un informe sobre la sortida anterior.

Identificar les particularitats del medi i la restauració hidrològicaforestal.

Identificar i conèixer les particularitats de cada una de les alternativespel que fa a les operacions necessàries per portar a terme unarestauració hidrològica.

Seleccionar els procediments i tècniques més adients, d'entre totes lespossibilitats, en funció de l'objecte de la restauració i de lescaracterístiques i condicionant del medi.

Identificar les característiques i possibilitats del MFR usat en lesrestauracions hidrològic- forestals.

Determinar les èpoques més adequades per portar a terme lesoperacions de sembra i plantació.

Fer dissenys de restauració Identificar i poder justificar les operacions posterior a l'establiment de

les repoblacions. Realitzar la planificació tècnica i seqüencial de tot el procés de

restauració amb la maquinària adequada. Identificar i determinar la utilitat de les diferents hidrotècnies de

protecció i correcció. Seleccionar la hidrotècnia més adequada segons els risc/dany a

evitar/minimitzar i els condicinants del medi. Informe: adequació al tema, rigor tècnic, concreció, presentació.


Assistència i puntualitat a classe. Lliurament dels treball a la data acordada. Participació a les activitats proposades a classe. Respecte al grup classe. Capacitat de treball individual i en grup. Interès pel contingut del mòdul. Capacitat de crítica constructiva.


Originalitat en el tractament de les activitats proposades aclasse.

Interès i respecte a les sortides de camp.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 11 TÍTOL Avaluació de l'impacte ambiental Nº SESSIONS 10 h BLOC


1. Saber interpretar un cas pràctic d'AiA2. Identificar els principals IA sobre les masses forestals derivats de les actuacions silvícoles i de repoblació. 3. Conèixer les principals tècniques de minimització dels danys en els cas de les actuacions anteriorment esmentades.

CONTINGUTS


1. Impacte ambiental: Tipus i valoració. Tècniques2. Normativa legal3. Impacte i danys ecològics que es poden produir en una massa

forestal4. Minimització de l'impacte ambiental derivat de les tasques de la

gestió silvícola

Identificar els impactes ambientals. Identificar les tècniques i procediments de minimització i correcció de danys

ecològics. Interpretar d'un cas pràctic d'AIA. Identificar els impactes ambientals que es poden produir durant les tasques

de realització d'una faixa auxiliar de pista en el marc de la silvicultura contraincendis i a les operacions de repoblació forestal i restauració de zoneshumides.

Proposar les mesures o procediments necessaris per a minimitzar elsimpactes en els casos anteriors.



Anàlisi d'un cas pràctic d'AIA : cas d'una repoblació forestal. Exercici de Reforç: Identificació dels impactes ambientals

que es poden produir durant les tasques d'una faixa auxiliarde pista en el marc de la silvicultura contra incendis. Iproposta de les mesures o procediments necessaris per aminimitzar els impactes.

Identificar els impactes ambientals. Identificar les tècniques i procediments de minimització i correcció de

danys ecològics. Interpretar d'un cas pràctic d'AIA. Identificar els impactes ambientals que es poden produir durant les

tasques de realització d'una faixa auxiliar de pista en el marc de lasilvicultura contra incendis i a les operacions de repoblació forestal irestauració de zones humides.

Proposar les mesures o procediments necessaris per a minimitzar elsimpactes en els casos anteriors.

Ajustament al tema, concreció i qualitat de la presentació dels exercicis deRC





UNITAT DIDÀCTICA Nº 12 TÍTOL Legislació forestal, mediambiental i de seguretat i higiene Nº SESSIONS 5 h BLOC


1. Conèixer la legislació forestal i mediambiental que afecta a les masses forestals de les Balears.2. Conèixer i aplicar les normes de seguretat i higiene en la pràctica dels treballs forestals.

CONTINGUTS


1. Legislació i normatives d’aplicació en els diferentsaspectes de les masses forestals.

2. Legislació especifica sobre els treballs, les intervencions iles operacions corresponents a la silvicultura de lesmasses forestals.

3. Legislació complementària de caràcter forestal imediambiental.

4. Legislació i normatives aplicables sobre seguretat i higieneen el treball.

Interpretar la legislació que sigui aplicable. Interpretar la legislació referent a salut i seguretat en el treball que sigui

d'aplicació. Sortida de camp per aprendre els EPIs que estableix la legislació en la

realització d'operacions silvícoles.


Sortida de camp per aprendre els EPIs que estableix lalegislació en la realització d'operacions silvícoles.

Treball: descripció dels EPIs usats en les operacionssilvícoles.

Conèixer la legislació referent a salut i seguretat en el treball que siguid'aplicació.

Coneixement i correcte ús del EPIs relacionats amb el desenvolupamentde tasques silvícoles.

Treball: adequació al tema, capacitat de síntesi, enfocament tècnic,suport fotogràfic.





La sortida de camp a la que es fa referència a l'apartat d'activitats aixícom el treball proposat es farà aprofitant la sortida que es realitzi perveure les tasques de silvicultura preventiva contra incendis forestals.

Aquesta UD serà impartida de forma transversal al llarg del curs adjuntanta cada UD la legislació que n'és d'aplicació.


4. METODOLOGIA.

Les unitats didàctiques tenen una durada establerta per sessions a l’apartat de latemporalització, encara que es poden veure afectades per petites variacions.

S’intercalarà una metodologia activa (consistirà en plantejaments de qüestions) i unametodologia expositiva (classe magistral) ambdues recolzades amb les TIC sempre que siguipossible.

El primer dia de començament de la classe es farà una presentació del mòdul, en la quals'explicarà a l'alumnat: quins són els objectius del mòdul, els continguts presents a laprogramació, la bibliografia recomanada, els treballs que es demanaran , el material obligatorique han de dur en pràctiques, les activitats complementaries que es fara així com els criterisd'avaluació que s'aplicaran al llarg del curs.

El començament de cada unitat didàctica es farà amb una avaluació inicial de manera oral ide caire informal que permetrà avaluar els coneixements previs del grup i localitzar aquellsalumnes amb coneixements de base. D'aquesta manera es pretén establir un punt de partida tantdes d’una perspectiva conceptual, procedimental com actitudinal.

La part pràctica del mòdul es portarà a terme de la següent manera:

• Sortides didàctiques a espais naturals, empreses del sector o a instal·lacions iorganismes públics relacionats amb els continguts de la UD.

• Pràctiques que es podran desenvolupar al propi centre, a la finca de Sa Canova o al ParcNatural de l'Albufera d'Alcúdia o a l'espai que determini la Xarxa Local per a la Defensa delPatrimoni Forestal (DEPFO).

• En determinades unitats didàctiques es prepararà alguna xerrada per part d’un expert enla matèria que s’hagi triat.

Sempre que sigui possible es farà coincidir la data de les sortides didàctiques amb la temàtica d launitat que s'estigui impartint. En cas que no sigui possible es podrà fer abans o després, enqualsevol cas el professor del mòdul donarà les pautes als alumnes de quins són els aspectesessencials així com l'objecte de la sortida.

Totes les activitats complementàries estaran programades amb la resta de mòduls del cicleformatiu. Algunes de les activitats complementàries programades per al mòdul de producció seranprofitoses per a diverses unitats didàctiques.

Les classes teòriques es donaran amb material didàctic elaborat pel professor amb el suportde les TIC sempre que sigui possible. Els alumnes agafaran apunts durant el tempsd’explicació. A més a més, hi haurà una bibliografia recomanable que s’especifica en l’apartat dematerial i recursos, i ocasionalment se'ls proporcionarà material didàctic elaborat pel professor.

L’alumnat haurà de disposar d’un "quadern de camp" en el qual anotarà les diferents activitatspràctiques que es realitzen fora de l’aula.

Durant les pràctiques i sortides didàctiques els alumnes seguiran els protocols de realitzaciólliurats pel professor i s'emplenaran els dossiers elaborats expressament o bé es s'efectuarananotacions en els quaderns de camp i es faran fotografies.


A l'inici de curs es lliurarà als alumnes un document on figuren les normes de presentació detreballs i informes. . El compliment d'aquesta normativa és obligatori i condició indispensable pera poder ser avaluats.

Durant el període de treball d'una UD es proposaran una sèrie d'activitats que faran referència al'apartat procedimental i que consistiran en:

• Exercicis de reforç: es tracta de treballs curts de recerca bibliogràfica o càlcul queversaran sobre la temàtica de la sessió. S'oferirà la possibilitat als alumnes de presentar-los a la classe de forma voluntària i suposaran unincrement extra de la nota d'actitud enun valor prèviament anunciat en cas de ser correcte.

• Presentacións: consistiran en treballs de recerca bibliogràfica de més entitat dels qualss'hauran de fer presentacions que hauran de ser defensades de forma oral mitjançant elsuport de les TIC.

• Informes o emplenament de dossiers a les sortides didàctiques.• Treballs de consolidació: consisteixen en treballs als quals s'ha de donar un enfocament

tècnic i que suposen un treball de síntesi per blocs.

No s'acceptaran els treballs lliurats en cas de donar-se alguna de les següents circumstàncies:

1. Lliurament del treball fora del termini acordat.2. No complir la normativa de presentació establerta pel Departament.3. Lliurament de treballs semblants entre alumnes.4. Evidència que la informació que contenen ha estat copiada d'altres treballs de la xarxa

sense que hi hagi cap tipus de reflexió personal i de filtratge. No hi pot haver cap terme alstreballs el significat del qual sigui desconegut pels alumnes que l'han presentat.

• En qualsevol dels casos anteriors s'haurà de presentar un treball de bell nou en ell terminiestablert pel professor.

• En cas de donar-se algun dels supòsits 2 o 3 la nota màxima a la que es podrà optar seràde 5.

• El treballs poden ser de caràcter escrit o bé en format de presentació i defensa oral del'alumne.

5.- AVALUACIÓ.

5.1 Criteris d’avaluació. 5.2 Continguts mínims5.3 Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar?5.4 Qualificació.5.5 Recuperació del mòdul.5.6 Avaluació de pendents (si escau).

5.1-Criteris d'avaluació Identificar característiques, objectius, fases d'execució i plecs de condicions dels

documents que componen els projectes d'aforestació, reforestació i restauracióhidrològica forestal, d'ordenació forestal i dels plans tècnics de gestió i millora forestals,a partir de la seva anàlisi.


Determinar els caràcters culturals i els tractaments silvícoles que cal realitzar en lesdiferents espècies forestals segons la finalitat que es pretén aconseguir i lesinstruccions del projecte.

Relacionar les diferents espècies forestals amb la seva aplicació en la restauracióforestal i hidrològica forestal.

Relacionar la seqüència d'operacions i les característiques dels treballsd'aforestació que cal fer amb els diferents sistemes i tècniques que es poden utilitzar.

Relacionar les diferents actuacions i obres de restauració hidrològica forestal quecal realitzar amb les característiques del problema d'erosió plantejat, d'acord ambl'objectiu del projecte corresponent.

Identificar les condicions que ha de complir el material vegetal (llavors i plantes)emprat en treballs d'aforestació, reforestació i restauració hidrològica forestal, segonsles normatives i la legislació vigents i les especificacions tècniques dels plecs decondicions dels projectes corresponents.

Relacionar les diferents magnituds dasomètriques amb els aparells i les tècniquesper a la seva obtenció o càlcul, d'acord amb els procediments d'ordenació forestalcorresponents.

Determinar les característiques tècniques del procés d'elaboració, execució, controli revisió de les ordenacions i dels plans tècnics de gestió i millora forestals, segons elsprocediments dels diferents sistemes d'ordenació.

Relacionar cadascun dels diferents tractaments silvoculturals del sòl forestal i de lavolada amb l'estat i les característiques de la massa sobre la qual cal realitzar-ho,d'acord amb els procediments silvícoles propis del tipus de massa corresponent.

Determinar les característiques que han de complir els diferents productes empratsen els tractaments silvoculturals de les masses forestals, per a la fertilització i l'esmenadel terreny, i la protecció i la millora de les condicions vegetatives de l'arbrat.

Identificar les característiques, el funcionament i les tècniques d'utilització de leseines, aparells, materials, equips, mitjans i maquinària pròpia dels treballs d'aforestació,reforestació, restauració hidrològica forestal i ordenació, i dels tractamentssilvoculturals, segons les característiques del terreny o de la massa forestal sobre elsquals s'actua, a partir de documentació tècnica i catàlegs de fabricants.

Seleccionar les eines, aparells, equips, mitjans, maquinària que cal emprar en elstreballs d'aprofitament dels diferents productes forestals, segons la tècnica que s'had'emprar i les característiques del terreny.

Determinar els terminis i els costos d'un treball d'aforestació, reforestació,restauració hidrològica forestal o ordenació, o d'un tractament silvocultural, a partir deles característiques de cada cas.

Avaluar les necessitats de mitjans humans i materials que es necessiten en untreball d'aforestació, reforestació, restauració hidrològica forestal o ordenació, o en untractament silvocultural, segons les especificacions tècniques dels plecs de condicionsdels projectes corresponents.

Determinar els rendiments de treball de la maquinària, dels operaris i dels equipsformats segons els condicionaments existents en cada treball.

Organitzar la realització de treballs d'aforestació, reforestació, restauracióhidrològica forestal i ordenació, i de tractaments silvoculturals, d'acord amb elssistemes i les tècniques més adequats en cada cas.

Planificar la seqüència de les fases del desenvolupament de treballs d'aforestació,reforestació, restauració hidrològica forestal, ordenació o d'un tractament silvocultural,d'acord amb les previsions efectuades i els objectius de treball establerts en el plec decondicions del projecte.

Realitzar tràmits administratius de sol·licitud, obtenció i seguiment de lesautoritzacions i els permisos necessaris per a la realització d'un treball d'aforestació,


reforestació, restauració hidrològica forestal o ordenació, o d'un tractamentsilvocultural, a partir de la normativa i la legislació vigent.

Controlar la marxa i els terminis d'execució dels treballs d'aforestació, reforestació,restauració hidrològica forestal i ordenació, i de tractaments silvoculturals, a partir deles tècniques i els procediments establerts de seguiment de la programació del pla delprojecte de millora o gestió forestal.

Corregir desviacions en la planificació i la temporització de treballs existents, perassolir els objectius previstos, a partir de la contrastació de la programació dels treballsestablerts en el projecte de millora o gestió forestal.

Verificar el grau de compliment de la programació dels treballs efectuats, a partir dela planificació establerta i dels fulls de treball realitzats.

Elaborar la documentació informativa i de gestió dels treballs o operacionsrealitzades per a la verificació de l'assoliment dels objectius establerts, amb suportmanual o informàtic, a partir de protocols i fulls de treball estandarditzats.

Organitzar la selecció, la formació i el reciclatge del personal operari segons lestècniques adequades i d'acord amb les exigències de cada lloc de treball.

Desenvolupar programes i accions de millora de la comunicació i de la motivació,per a l'optimació dels recursos humans que treballen en operacions d'aprofitament,gestió o protecció dels espais o poblacions cinegètiques i d'aigües continentals, segonsels tipus de treballs que cal realitzar i les característiques tipològiques dels equips.

Supervisar l'aplicació de mesures per evitar o minimitzar l'aparició d'impactesambientals i danys de tipus ecològic a causa de la realització de treballs o operacionsd'aprofitament, gestió o protecció dels espais o poblacions cinegètiques i d'aigüescontinentals, segons les tècniques i els procediments més adequats en cada cas.

Determinar el vestuari de seguretat i les mesures de protecció contra riscos laboralsque cal emprar en l'execució de treballs o operacions, d'acord amb les normesaplicables sobre seguretat i higiene.

Verificar el compliment, en l'execució de treballs o operacions, de la legislació i lesnormatives de caràcter forestal i mediambiental, aplicables en cada cas.

5.2-Continguts mínims (85 hores)

• Projectes de repoblament, repoblació forestal i restauració hidrològic-forestal.

• Parts fonamentalsMemòriaPressupostPlànolsElaboració.• Característiques.• Ajuts públics a la reforestació ia la restauració hidrològico-forestalAccions concertades.

• Espècies forestals emprades en restauració forestal i hidrològic-forestal.

• Per obtenció de fusta i altres productes forestals.• Per al control de l'erosió hídrica.• Per fixació de dunes i terrenys inestables.• Per restauració del paisatge.• Limitacions ambientals determinants en l'elecció d'espècies.

• Sistemes, tècniques i procediments d'aforestació i restauració hidrològic-forestal.

• Procés de realització. Fases successives.• Treballs previs, delimitació de la superfície i preparació del sòl.• Tractament del tapís herbaci i / o del material.


• Preparació del terreny.• Sembra o plantació.• Reposició de marres.• Maquinària, eines, eines, aparells, equips i mitjans.• Material vegetalLlavors i plantes. Condicions.

• Restauració hidrològic-forestal.

• Erosió hídrica en la cuencatorrencial. Danys.• Accions de control biològic de l'erosió. Sembres i plantacions.• Obres i treballs de correcció hidrològica. CaracterístiquesTipuseines, equips i mitjans.

Materials,

• Projectes d'ordenació forestal i plans tècnics de gestió.

• Característiques.• Parts fonamentals. Memòria. Pressupost. Plànols. Elaboració.

• Ordenació de les masses forestals.

• Sistemes i procediments.• Divisions dasocráticas de la superfície. Terminologia.• Actualització de l'ordenació. Revisions.• Operacions auxiliars per a la inventari i ordenació.

• Dasometria.

• Concepte i objectius.• Càlcul de volums, creixements, existències i altres magnituds de les masses forestals.

Tècniques i procediments.• Instruments i aparells de mesura.

• Operacions auxiliars per a la inventari i ordenació.

• Inventari. Procediments i modalitats.• Assenyalaments. Tècniques de realització.

• Silvicultura.

• Conceptes bàsics.• Tipus.• Caràcters culturals de les espècies forestals.

• Tractaments silvoculturales de les masses forestals.

• Tractaments del sòl i del vol. Característiques. Sistemes i tècniques.• Instruments, maquinària, eines, eines i equips. Utilització. Manteniment.• Productes orgànics i químics per fertilització i esmenes.

• Organització, planificació i control de treballs de gestió silvícola.

• Determinació d'objectius, terminis, costos, maquinària i mitjans humans i materialsnecessaris.


• Assignació de mitjans i recursos a fases o operacions concretes.• Selecció i distribució d'operaris.• Programació i temporalització del procés de treball.• Coordinació entre equips de treball.• Verificació del compliment d'objectius. Mètodes de control. Correcció de desviacions.• Verificació del manteniment de maquinària, mitjans i equips.

• Documentació informativa i de gestió.

• Format i característiques.• Compliment.

• Gestió de personal.

• Característiques.• Selecció. Qualificació professional per als diferents treballs.• Formació.• Comunicació.• Motivació.• Resolució de conflictes.

• Legislació forestal, mediambiental i de seguretat i higiene, aplicables als treballs de gestiósilvícola de les masses forestals.

• Legislació complementària i mediambiental.

• Impactes ambientals i danys ecològics que poden produir-se per les tasques de gestiósilvícola de les masses forestals.

• Tècniques per minimitzar-los i corregir-los.

5.3-Procés d'avaluació. L'alumne perdrà el dret a l'avaluació quan sumi 15% o més de faltes injustificades d'assistènciade forma discontínua o un 10% de forma contínua, calculat sobre la durada global del mòdul.en aquest cas serà donat de baixa d'ofici del mòdul i, en cas de voler cursar-lo, s'haurà dematricular en la modalitat lliure.

El model general que s’adoptarà per a avaluar a l’alumnat serà:

• 60% conceptes• 30% procediments• 10% actituds

Conceptes:

Es realitzarà un examen al final de cada trimestre que podrà constar de diversesparts.

En cap cas hi haurà repetició ni recuperació extra si no s'assisteix a l'examen.


La nota mínima de l'apartat de conceptes per poder fer mitjana amb la restad'elements d'avaluació és de 4,5.

Procediments:

Comprenen els exercicis de reforç, exercicis de consolidació, presentacions,informes o dossiers i pràctiques de camp.

El lliurament dels diferents exercicis, informes, presentacions, etc. seràobligatòria per a poder ser avaluats.

La nota mínima de l'apartat de procediments per poder fer mitjana amb la restad'elements d'avaluació és de 4,5.

Actituds:

L’actitud es valorarà amb la bona disposició de l’alumnat per aprendre, elcomportament individual i en grup, la puntualitat en el lliurament dels treballs iexercicis, claredat i ordre en la presentació de treballs, rigor i neteja en el treballd’investigació, la participació positiva, les participacions en debats i en lespràctiques de camp, la capacitat de superació i la capacitat de treball en equip, elrespecte de les normes, l’actitud crítica davant qüestions plantejades, i la puntualitati assistència a classe.

Abans de final de curs es donarà l'opció de recuperar aquelles partsindividuals de conceptes o procediments on no s'hagin assolit una nota de5.

S'utilitzarà la mateixa metodologia utilitzada durant el curs.

La qualificació obtinguda en aquestes proves substituirà a l'anterior per recalcular la nota final.

5.4- Criteris de qualificació:

L’avaluació serà contínua i es precisa treure una nota de 5 per aprovar el mòdul.

La qualificació de cada un dels apartats a avaluar es farà de la següent manera:

CONCEPTES: 60 % s'avaluaran mitjançant les proves escrites.

Es realitzarà un examen al final de cada trimestre que podrà constar de diverses parts:

• Preguntes curtes per desenvolupar.

• Tests: el format serà de pregunta breu amb quatre possibilitats de resposta. Per cada trespreguntes malament se n'eliminarà una de bona per compensar el factor atzar.

• Resolució de problemes: s'acompanyarà cada una de les preguntes amb la puntuaciócorresponent.

• Proves de “visu”: podrà ser mitjançant una passada de diapositives o amb mostres reals.


• El valor de cada una de les parts s'adjuntarà amb els criteris de qualificació de laprova.

PROCEDIMENTS: 30% Comprenen els exercicis de reforç, exercicis de consolidació,presentacions, informes o dossiers i pràctiques de camp

• Exercicis de reforç: consisteixen en exercicis curts que seran resolts pels alumnes iexposats a classe de forma voluntària. La presentació voluntària d'un d'aquests exercicissuposarà un increment entre 0,1 i 0,25 de la nota final de procediments.

• Exercicis de consolidació: exercicis obligatoris i avaluables (0-10) que suposen una feinade recerca, reflexió i aplicació de criteris tècnics per a la seva resolució.

• Presentacions: obligatòries i avaluables (0-10), consistiran en una recerca bibliogràficasobre un tema concret i l'elaboració d'una presentació. S'haurà de defensar el treball deforma oral mitjançant el suport de les TIC i, en cas de ser un treball de grup esdeterminarà el membre que el defensarà mitjançant un sorteig.

• Informes o dossiers de les sortides: són obligatoris i avaluables (0-10).

• Pràctiques de camp o de laboratori: obligatòries i avaluables (0-10), tant a nivell depresentació d'informes o a nivell de manipulació d'eines i instrumental.

• Els criteris de qualificació per cada una de les tasques encomanades s'adjuntaranamb la proposta corresponent.

• Segons la dificultad i la complexitat de la tasca encomanada els treballs esqualificaran com de:

▪ Tipus I: 20% de pes a la nota de conceptes.▪ Tipus II: 35% de pes a la nota de conceptes.▪ Tipus III: 45% de pes a la nota de conceptes.

• No comptaran treballs (NOTA=0) que mostrin evidències clares d'haver estatcopiats de la xarxa o daltres companys.

• No s'acceptaran treballs lliurats passada la data fixada. En aquests cas s'haurà delliurar el treball en data acordada amb el professor i la nota màxima a la qual espodrà optar és 5.

ACTITUDS 10 %:

Aquest concepte es puntuarà de la següent manera:

Dolenta: 0 punts Regular: 0,5 punts Bona: 1 punt


Els ítems actitudinals a puntuar són:

• Interès i respecte a les sortides de camp.• Col·laboració amb els companys i companyes del grup de pràctiques, amb la resta del grup

i el professorat. Participació a les activitats proposades a classe.• Manteniment de l'ordre i neteja en les activitats pròpies de les activitats: emplena la

documentació amb pulcritud, evita les esmenes i les identifica quan es produeixen.• Grau d'autonomia i iniciativa personal en la manipulació de les mostres, eines, els aparells

i els instruments.• Motivació per aprendre. Interès a realitzar una bona feina, portant el treball preparat i

ampliant-lo de forma voluntària.• Grau d'atenció. Aprofita el temps i no es distreu.• Comportament. Té cura del material que utilitza. Manté el respecte vers els seus companys

i companyes i professorat.• Assistència a classe• Capacitat de crítica constructiva.• Puntualitat a l'entrada de classe i en el lliurament dels informes i treballs sol·licitats.• Compliment de la normativa de funcionament del Centre i les específiques referides a

seguretat, higiene i respecte mediambiental.• Originalitat en el tractament de les activitats proposades a classe.

Es realitzarà de forma individual, incorporant la relació amb el grup de treball i amb el grup classe.L'observació es farà a les aules i de forma continuada.

5.5 Recuperació del mòdul

No es guardaran les notes obtingudes al llarg de la convocatòria ordinària en el cas dels alumnesque hagin d'acudir a la convocatòria extraordinària.

La recuperació del mòdul a les convocatòries extraordinàries s'efectuarà mitjançant una prova queconstarà de les següents parts:

• Preguntes curtes per desenvolupar: ▪ Pes: 20%▪ S'acompanyarà cada una de les preguntes amb la puntuació corresponent.

• Preguntes tipus test: ▪ Pes: 45 %▪ El format serà de pregunta breu amb quatre possibilitats de resposta. Per cada tres

preguntes malament se n'eliminarà una de bona per compensar el factor atzar.• Resolució de problemes:

▪ Pes: 20%▪ S'acompanyarà cada una de les preguntes amb la puntuació corresponent.

• Proves de “visu”: ▪ Pes: 15%▪ El procediments podrà ser mitjançant una passada de diapositives o amb mostres

reals.

En cas de faltar alguna de les parts el percentatge corresponent a aquesta es distribuiràproporcionalment segons el pes de les restants.


5.6 Recuperació de pendents





preguntes malament se n'eliminarà una de bona per compensar el factor atzar.

• Resolució de problemes: ▪ Pes: 20%▪ S'acompanyarà cada una de les preguntes amb la puntuació corresponent.


reals.



6. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS. Llibres de text:

Silvicultura mediterránea. Montoya. Ed. Mundiprensa

Manual de formación forestal i ambiental.Trujillo. Ed. K funcion

Estructura i contenido de los proyectos de ordenación de montes arbolados. Rojo,Madrigal y Pérez. Ed.

Ordenacion de montes arbolados. Madrigal Collazo, A. ICONA (organismoautónomo parques nacionales).

Repoblaciones forestales de Navarro Cerrillo, R. y Peman Garcia , J. Universitat deLleida.

Dasometría práctica. López Peña, C. y Marchal Navidad, B. Servicio PublicacionesE.U.I.T. Forestal.

Apuntes de la escuela politécnica de Lugo

Avance de apuntes de selvicultura. Serrada. Escuela universitaria. Ingenieriatécnica forestal. Madrid

Guia de INCAFO de los árboles y arbustos de la península ibérica. López González,G. INCAFO

Material audiovisual i de les TIC: Ordinadors, projector.

Televisor i aparell de vídeo i DVD. Cintes de video i DVDs

Retroprojector i projector de diapositives. Diapositives diverses.

Programari específic: programa SIG i cartografia digital.

Material de laboratori: Microscopis, lupes binoculars

Aparells diversos

Material de pràctiques: Casc de motoserrista.

Calçons de seguretat de tall.

Guants de motoserrista.

Casc forestal amb pantalla i protectors auditius.

Xerrac.

Tisores de podar.

Serra mecànica.

Motodesbrossadora.

Forca.

Biotrituradora.


Material de manteniment de les màquines anteriorment esmentades.



● Sortides didàctiques:

■ Sortida al Centre Forestal de les Illes Balears (Menut, Escorca) per tenir una visiógeneral de la història , la vegetació i els aprofitaments dels boscos de la nostraCCAA.

■ Sortides de camp d'identificació botànica per tal d'estudiar les plantes en els seushàbitats naturals.

■ Sortides de camp per observar treballs silvícoles, maquinària i organització delstreballs en el marc d'una planificació.

■ Sortida a zones forestals amb processos erosius i hídrics evidents on s'haginefectuat mesures de conservació i consolidació de sols.

■ Sortida a zona on es realitzin treball de repoblació forestal i participació enactivitats de reforestació.

■ Visita al Jardí botànic de Sóller.■ Xerrades a càrrec d'experts.■ Altres activitats didàctiques (fires, exposicions, etc), que sorgeixin al llarg del curs

• Aquesta és una planificació orientativa de les sortides que es tenen previstes en aquestmòdul, deixant la possibilitat de realitzar certes activitats puntuals que tinguin un valordecisiu en la programació del mòdul.

• De les diverses activitats complementàries, l’alumne haurà de presentar al professor uninforme o dossier, on prèviament se li donarà un guió per poder desenvolupar la feina.

• Serà necessari que cada activitat s’aprofiti a vegades per a diferents unitats didàctiquesrelacionades amb el mòdul, ja que no es podrà repetir la sortida.


Els temes transversals seran tractats mitjançant el Tutor i l’Orientador en les sessions de tutorialectiva i els temes a tractar seran elaborats per l’Orientador del centre


El departament d’orientació del centre que té alumnes amb necessitats educatives especialsmatriculats per fer cicles formatius s’ha de reunir amb el departament de la familia professionalcorresponent per establir conjuntament les mesures d’adaptació adients a cadascun d’aquestsalumnes Aquestes mesures han de respectar les capacitats terminals de cada mòdul professional.

En cap cas , l’adaptació curricular que pugui necessitar una alumne amb necessitats educativesespecials , podrà afectar la desaparició d’objectius relacionats amb competències professionalsnecessàries per aconseguir la competència general per a la qual capacita el títol.

El departament d'Orientació del centre i l’equip educatiu que realitza el cicle formatiu ,determinara els mòduls adients per a cada sol·licitant



INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT DE JARDINS I

RESTAURACIÓ DEL PAISATGE

BLOC B


CURS 2011-2012

CICLE GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DELSRECURSOS NATURALS I PAISATGÍSTICS

CLAU ACA 32

PROFESSORA Edelweïss Farrús MiróMaria Magdalena Lladó


ÍNDEX

1. OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATSTERMINALS)

2. CONTINGUTS.SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ

3. PROGRAMACIONS D’AULA . DESENVOLUPAMENTSEQÜENCIACIÓ D’UNITATS DIDÀCTIQUES.

4. METODOLOGIA.

5. AVALUACIÓ.


5.2 Continguts mínims.


5.4 Qualificació.








1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATSTERMINALS).

1. Analitzar la documentació d’un projecte de jardineria, interpretant i valorant les parts que el

conformen.

2. Analitzar i organitzar les operacions necessàries per al replanteig d’un projecte de jardineria

seleccionant les tècniques, materials i mitjans per a la seva execució.

3. Analitzar i organitzar les operacions per a la instal·lació d’un jardí utilitzant les tècniques, materials

i mitjans més adequats en cada cas.

4. Analitzar el procés d’organització i control dels treballs de restauració del paisatge i revegetació del

medi natural, segons el corresponent projecte.

5. Analitzar i determinar els processos per a l’organització i la direcció dels treballs de manteniment i

restauració dels elements vegetals aplicant les tècniques més avançades.


restauració de les infraestructures, equipament i mobiliari d’una àrea enjardinada, aplicant les

tècniques més adequades.

7. Analitzar i planificar les operacions per a la instal·lació d’un enjardinament d’interior, decidint les

tècniques, materials i mitjans que millor s’ajustin en cada cas.



La part A del mòdul és de 167h, organitzades en 6 sessions setmanals. D'aquestes 6 sessions, hiha 3 sessions de pràctiques, de les quals 2 són impartides per la professora del Bloc A. Es contemplaque dins aquestes 2 hores de pràctiques es puguin treballar continguts d'ambdós blocs.

Els seus continguts s'han organitzat en un total de 11 unitats didàctiques.

U.D. Títol Sessions01 Història de la jardineria. Estils de jardins. 18 02 Elements vegetals de jardineria, de restauració del paisatge i

revegetació d’àrees verdes.30

03 La fertilitat del sòl. 2204 L’aigua de rec. 1205 Parts i documents d’un projecte de jardineria, de restauració i

revegetació d’àrees verdes.4

06 Factors de condicionament i disseny en projectes de jardineria, derestauració i revegetació d’àrees verdes.

10

07 Replanteig del projecte. Preparació del terreny i plantació. 1408 Gespes i praderies. 1509 Instal·lació i manteniment dels elements no vegetals. 1010 Restauració del paisatge i revegetació d’àrees verdes. Normativa

mediambiental, de seguretat i higiene en el treball.17

11 Tasques de manteniment de les espècies vegetals de jardins i àreesverdes.

15


3. PROGRAMACIÓ D’AULA.SEQÜENCIACIÓ D’UNITATSDIDÀCTIQUES.

Unitatdidàctica

nº

Sessionsprevistes


1 18 Del 23/09 al 27/10 de 2011. 1a.

2 30 El 7 i 14/10, del 27/10 al 17/11 de 2011. A més 1 sessió per setmanaquan no hi hagi en aquelles setmanes que no hi hagi un dia festiuentre setmana.

1a, 2na i3a.

3 22 El 4 i 11/11. Del 18/11 al 20/12 de 2011. El 13 i 20/01 i el 23/03 de2012.

1a, 2na i3a.

4 12 Del 10/01 al 2/02 de 2012. 2na.

5 4 Del 7 al 16/02 de 2012. 2na.

6 10 El 17/02 al 09/03 de 2012 i el 4/05 de 2012. 2na i 3a.

7 16 El 4 i 11/11 de 2011, el 27/01, el 3, 10 i 24 /02, el 9/03, del 13/03 al27/03 de 2012

1a, 2na i3a.

8 16 L'11/11 de 2011, el 23 i 30/03, del 17/04 al 8/05 de 2012. 1a, 2na i3a.

9 8 Del 10 al 24/05 de 2012 3a.

10 16 El 16/03, el 20/04, l'11, 18/05, del 25/05 al 05/06 i el 15/06 de 2012. 2na i 3a.

11 15 El 30 /09, el 7, 14/10 de 2011, el 27/01 el 3, 10/02, el 4/05. Del07/06 al 22 de juny de 2012.

1a, 2na i3a.

Per a l'organització en el temps de les diferents unitats didàctiques s'ha tingut present elssegüents aspectes: la necessitat de realitzar activitats pràctiques a l'exterior, la dependència d'aquestespràctiques a la metereologia (determinades feines no es poden realitzar per exemple quan el terrenyestà banyat) i a la biologia de les plantes. També s'ha considerat el fet de que durant la realització d'unapràctica es tracten conceptes de diferents unitats didàctiques (U.D.). Així, per exemple, en la pràcticade plantacions es treballen les U.D. 02 Elements vegetals de jardineria, de restauració del paisatge irevegetació d’àrees verdes, i. la U.D. 07 Replanteig del projecte. Preparació del terreny i plantació.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL Història de la jardineria. Estils de jardins. Nº SESSIONS 18 BLOC BOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Caracteritzar i comparar els diferents estils de jardins.- Identificar els diferents àmbits de treball de la jardineria actualment i els seus trets característics.- Identificar els trets principals d'un jardí històric i les diferents actuacions davant una restauració.- Identificar els trets principals dels models de gestió sostenible en jardineria i restauració del paisatge.

CONTINGUTS


- Història de la jardineria. El jardí com a obra d’art: - Els pilars de la jardineria. - Els estils dels jardins al llarg de la història.- Del mon antic als jardins contemporanis.- Elements jardiners.- La jardineria pública urbana. Història i actualitat. Àrees verdes.- El jardí privat actual.- La restauració del paisatge i la revegetació d’àrees verdesdegradades.- Els camps esportius.

- La restauració dels jardins històrics.- Desenvolupament sostenible.

- Models de gestió sostenibles: xerojardineria, jardineria ecològica,jardineria integral.

- Comparació de diferents estils d’enjardinaments i relació amb el seumoment històric.

- Identificació del ventall d’espais on actua la jardineria.

- Identificació de la diversitat de la jardineria urbana.

- Descripció dels models de gestió en jardineria i avaluació de lestendències actuals.



- Definir jardí (AI1, posada en comú grup-classe, gc).- Identificar diferents estils de jardins i indicar la seva època històricatravés d’imatges fotogràfiques. (AD1).- Recerca i presentació d’imatges dels diferents estils de jardins vists aclasse, amb indicacions dels trets característics de cadascun. (AD2)Treball.- Enumerar diferents tipus d’espais verds públics (AD1, gc).- Cercar a internet 4 evidències respecte a les tendències actuals quant agestió sostenible en jardineria (“jardineria sostenible”, “xerojardineria”“jardineria ecològica” “lluita integrada en jardineria”) (AD2, gc).- Visita a un jardí històric (AC3). Treball.- Lectura i comentari de l’article: Algunos apuntes sobre el jardíndoméstico en Hispania. García- Entero (2003-2004) AnMurcia (AA1).- Lectura i comentari de l’article: L'ordenació de les ciutats. Rubió iTudurí, N. (1926) XI Congrés nacional d'arquitectes (AA1).

- Caracteritza i compara els diferents estils de jardins estudiats i elsrelaciona amb el seu moment històric.- Identifica els diferents àmbits de treball de la jardineria actualment iindica els seves característiques.- Identifica els trets principals d'un jardí històric i les diferents actuacionsfront una restauració.- Identifica els trets principals dels models de gestió sostenible enjardineria i restauració del paisatge.



- Respecte pels companys i per la professora.- Fer un bon ús dels espais i materials de treball.- Dur el material i la indumentària necessari a classe.- Puntualitat i assistència a les classes.- Participació i cooperació en el treball en grup.- Iniciativa per a la realització de les diferents tasques oactivitats que es proposen.- Interès en la recerca i exposició en el grup-classe d'accions oaspectes relacionats amb el mòdul.- Capacitat crítica constructiva, mitjançant el diàleg en el grupclasse.- Originalitat en la realització dels treballs.- Lliurar els treballs dins el període establert, complint lesnormes de presentació establertes.- Interès en el maneig de vocabulari tècnic propi del mòdul.- Sensibilitat pel que fa als possibles impactes mediambientalsde les diferents operacions que es tracten en el mòdul.- Sensibilitat cap als aspectes relacionats amb la seguretat ihigiene en el treball.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 2 TÍTOL Elements vegetals de jardineria, de restauració del paisatgei revegetació d’àrees verdes. Nº SESSIONS 30 BLOC B


- Assenyalar els diferents criteris d’identificació i selecció de les espècies vegetals d’ús en jardineria, restauració del paisatge i revegetació d’àreesverdes (característiques botàniques, ecològiques, estètiques i funcionals).- Identificar diferents espècies vegetals d’ús en projectes d’enjardinament.- Analitzar els criteris de qualitat i sanitat de les plantes pel seu ús en projectes d’enjardinament.

CONTINGUTS


- Criteris d’identificació i selecció de les espècies vegetals d’ús enprojectes d’enjardinament:

- Formes vitals. Classificació de Raunjkaer.- Classificació taxonòmica. Nomenclatura botànica.- Criteris d’ús: funcionalitat i estètica. Adequació a lescaracterístiques del projecte.- Criteris ecològics. Espècies autòctones, endèmiques, introduïdes iinvasores.

- Espècies vegetals d’interès en jardineria.- Paràmetres de qualitat i sanitat en l’adquisició de plantes. Preus demercat.

- Observació i identificació d’espècies vegetals d’ús en projectesd’enjardinament.- Identificació dels diferents criteris de selecció de les espècies vegetals d’úsen projectes d’enjardinament.- Descripció d’espècies vegetals d’ús en projectes d’enjardinament atenentals criteris: formes vitals, criteris taxonòmics, criteris d’ús i funcionalitat icriteris ecològics.- Identificació de les normes de qualitat i de sanitat de les plantes per al seuús en projectes d’enjardinament. Preus de mercat.



- Fer llistat de 10 plantes ornamentals que els alumnes coneixen (AI1,gc).- Posada en comú sobre quins són pels els principals paràmetres iconsideracions d’una planta en el disseny d’un enjardinament que - Identificar i descriure les espècies vegetals presents en els jardins delcentre, zones enjardinades dels voltants i de la finca de sa Canova (tambéles de la bassa de depuració). Visitar parcs i zones enjardinades fora de lalocalitat per a la identificació i descripció de plantes. Es realitzarandiferents visites al llarg del curs, en elles també s’aprofitarà per treballarcontinguts d’altres unitats didàctiques (ADgc).- Elaborar un herbari fotogràfic a partir d’un llistat de plantes d’interès enjardineria (AD1). Treball de curs.- Treballar el document tècnic: Els vegetals introduïts a les Balears(Moragues, E. Rita, J. 2005. Documents tècnics de conservació.Conselleria de Medi Ambient). (AD1).- Consultar l’apartat 2.2.4. Qualitat general del material vegetal delDocument tècnic Plecs de prescripcions tècniques de manteniment delsespais verds (Bosch, J. et al. Oficina Tècnica de Cooperació de laDiputació de Barcelona) i ressenyar els trets generals (AD2, gc).- Consultar la plana web de Sanitat vegetal de la Conselleriad’Agricultura de la CAIB i treballar el concepte de passaport fitosanitari,indicar els trets generals (AD2) i posada en comú grup-classe.- Consultar la plana web dels Vivers Biorhiza (www.bioriza.com):plantes que comercialitzen, formats i preus (AD2).- Visita als vivers Santa Maria (AC1).- Visita a la bassa de depuració d’aigua mitjançant l’ús de plantesaquàtiques de sa Canova de la que es farà la identificació de plantes i esdurà el seu manteniment (ACgc).

- Interpreta els diferents criteris d’identificació i selecció de les espèciesvegetals d’ús en jardineria, restauració del paisatge i revegetació d’àreesverdes.- Identifica les diferents espècies vegetals estudiades i indica les sevescaracterístiques que són d’interès per al seu ús en projectesd’enjardinaments.- Indica quins són els criteris de qualitat i sanitat del material vegetal per alseu ús en projectes d’enjardinaments.



- Respecte pels companys i per la professora.- Fer un bon ús dels espais i materials de treball.- Dur el material i la indumentària necessari a classe.- Puntualitat i assistència a les classes.- Participació i cooperació en el treball en grup.- Iniciativa per a la realització de les diferents tasques o activitatsque es proposen.- Interès en la recerca i exposició en el grup-classe d'accions oaspectes relacionats amb el mòdul.- Capacitat crítica constructiva, mitjançant el diàleg en el grupclasse.- Originalitat en la realització dels treballs.- Lliurar els treballs dins el període establert, complint les normesde presentació establertes.- Interès en el maneig de vocabulari tècnic propi del mòdul.- Sensibilitat pel que fa als possibles impactes mediambientals deles diferents operacions que es tracten en el mòdul.- Sensibilitat cap als aspectes relacionats amb la seguretat ihigiene en el treball.

A l’inici d’aquesta U.D. es donarà a l’alumne un llistat de plantes quel’alumne haurà d’identificar i treballar, mitjançant l’elaboració d’un herbari(activitat indicada abans) i mitjançant proves d’identificació. Per facilitarl’aprenentatge, el llistat de plantes es dividirà en tres grups, durant laprimera avaluació l’alumne haurà de conèixer un grup i fer l'herbarid'aquest mateix grup; en la segona avaluació l’alumne haurà d'identificar elprimer i segon grup de plantes i fer l'herbari amb el segon grup de plantesincorporat; i a la tercera avaluació l’alumne haurà d'identificar tot el grupde plantes del llistat, així com a presentar l'herbari complet.

Quant a l'elaboració de l'herbari, durant les dues primeres avaluacions esvalorarà únicament que l'alumne el vagi elaborant (dins activitats), mentresque a la tercera avaluació ja serà avaluat com a treball.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL La fertilitat del sòl. Nº SESSIONS 22 BLOC BOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Indicar els principals paràmetres fisicoquímics i biològics del sòl i assenyalar com afecten a la fertilitat del sòl.- Indicar el procediment d’estudi de camp dels sòls, el seu mostreig i anàlisi. Interpretar anàlisis de sòls.- Indicar les característiques generals dels sòls de les Balears.- Indicar els principis de la fertilització. Diferenciar la fertilització mineral de l’orgànica.- Resoldre problemes de reposició i increment de matèria orgànica en els sòls i de fertilització.- Indicar el procés de compostatge i els seus aprofitaments.- Assenyalar els principis bàsics en la gestió sostenible dels sòls.

CONTINGUTS


- El sòl. Procés de formació dels sòls.- La fertilitat del sòl. Característiques fisicoquímiques i biològiques.- Estudi de camp del sòls, mostreig i anàlisi.- Els sòls de les Balears.- Fertilització del sòl. Principis.

- Fertilitzants minerals, organominerals i orgànics. Adobs verds. - Compostatge.- Càlculs de reposició i increment de reposició de matèria orgànica ide fertilització en els sòls.

- Impactes. Gestió sostenible del sòl. Normativa: les bones pràctiquesagrícoles, i prescripcions tècniques en implantacions i manteniment dejardins.

- Maneig de paràmetres fisicoquímics i biològics del sòl: Estudi de camp desòls. Interpretació i comparació de diferents analítiques de sòls.- Conèixer el servei d’anàlisi de l’IRFAP de la Conselleria d’Agricultura dela CAIB.- Comparació dels sòls de les Balears.- Relació entre els tipus de fertilització i els tipus de fertilitzants i les sevesriqueses.- Càlculs de fertilització i reposició de matèria orgànica en els sòls.- Treballar el procés de compostatge.- Interpretació d’imatges referents a impactes sobre el sòl i sobre pràctiquessostenibles.- Maneig de normativa referent a gestió sostenible del sòl: les bonespràctiques agrícoles i prescripcions tècniques en implantacions imanteniment de jardins.



- Definir el sòl i indicar exemples de diferents sòls atenent al seu color(AI1 i posada en comú gc).- Estudi de camp dels sòls (ADgc i AD3).- Interpretar analítiques de sòls de les Balears (AD1).- Anàlisis semiquantitatius de sòls mitjançant kits (AD3).- Maneig i consulta on line dels Vademecum i Ecovademecums deCarlos Liñán (www.terralia.com) quant a fertilitzants i esmenes del sòl(AD1).- Fer càlculs de reposició i augment de matèria orgànica en els sòls i defertilització (AD1).- Sembra i maneig d’adobs verds en la finca experimental de sa Canova(ADgc).- Lectura de l’article Aplicación de composts urbanos en paisajismo yjardineria (2003) Oficina Life del compost. Egmasa. Junta de Andalucía.Ed. Asociación Española de Parques y Jardines (AD1).- Cercar a internet dues referències sobre gestió sostenible del sòls i duesevidències sobre el compostatge en àrees verdes públiques (AC2).- Interpretar imatges referents a impactes sobre el sòl i sobre pràctiquessostenibles (ACgc).- Consultar la documentació referent a anàlisi de sòls i presa de mostresdel Servei d’anàlisi de sòls de l’IRFAP Conselleria d’Agricultura de laCAIB (AC1, gc).- Lectura de la comunicació: Evaluación de especies cultivadas yarvenses como abonos verdes. Vadell, J.et al. (2008). VIII CongresoSEAE, Bullas. (AA1).- Lectura document tècnic: Compostatge de subproductes agraris. J.Rosselló (2005). IVIA. (AA1).

- Indica els diferents paràmetres fisicoquímics i biològics del sòl i com

afecten a la fertilitat del sòl.

- Indica el procediment d’estudi de camp dels sòls, el seu mostreig.

- Indica les característiques generals dels sòls de les Balears.

- Interpreta analítiques de sòls.

- Indica els principi de la fertilització. Diferencia la fertilització mineral de

l’orgànica i coneix productes de cada tipus.

- Resolt problemes de reposició i increment de matèria orgànica i de

fertilització en els sòls.

- Indica el procés de compostatge i el potencial d’ús del compost.

- Assenyala els principis bàsics en la gestió sostenible dels sòls.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 4 TÍTOL L’aigua de reg. Nº SESSIONS 12 BLOC B

OBJECTIUS DIDÀCTICS- Identificar els paràmetres agronòmics de qualitat de l’aigua de rec.- Indicar les característiques agronòmiques de les aigües de Mallorca.- Assenyalar els principis bàsics en la gestió sostenible de l’aigua de rec. - Indicar els criteris de qualitat per l’ús de les aigües regenerades en el rec i els seus avantatges

CONTINGUTS


- Paràmetres relacionats amb la qualitat de l’aigua.- Les aigües de Mallorca.- Les aigües regenerades. Avantatges i criteris de qualitat per al seu ús enel rec.- Impactes. Gestió sostenible de l’aigua de rec. Normativa: Directiva Marc

de l’aigua. Pla Hidrològic de les Illes Balears. Les bones pràctiquesagrícoles. Prescripcions tècniques d’implantació i manteniment de jardins.

Guia de bones pràctiques ambientals per a instal·lacions turístiques.

- Maneig de paràmetres fisicoquímics i biològics de l’aigua. Interpretació icomparació de diferents analítiques d’aigües de rec de Mallorca.- Conèixer el servei d’anàlisi de l’IRFAP de la Conselleria d’Agricultura dela CAIB.- Identificació dels principals impactes sobre la qualitat de l’aigua a Balears.- Maneig de normativa referent a gestió sostenible de l’aigua: les Bonespràctiques agrícoles i Prescripcions tècniques d’implantació i mantenimentde jardins i Guia de bones pràctiques ambientals per a instal·lacionsturístiques.



- Opinió dels alumnes sobre la qualitat de l’aigua a Balears, principalsimpactes que pateix la qualitat de les aigües i pautes de gestió sostenibles(AIgc).- Interpretar i comparar diferents analítiques d’aigües de rec de Mallorca(AD1).- Anàlisis semiquantitatius d’aigües mitjançant kits (AD3).- Observar el funcionament d’una bassa de depuració d’aigua mitjançantl’ús de plantes aquàtiques a sa Canova (ADgc).- Consultar la documentació referent a anàlisi d’aigües i presa de mostresdel Servei d’anàlisi de sòls de l’IRFAP de la Conselleria d’Agricultura dela CAIB (AC2).- Lectura i comprensió de dos articles de diari referents a la qualitat del’aigua a les Balears (AC1).- Recerca a internet d’una referència sobre gestió sostenible de l’aigua derec en jardins i àrees verdes públiques (AC2, gc).- Lectura del document tècnic: El rec amb aigües regenerades enagricultura. Adrover, M. i Vadell, J. (2007). Quadern d’investigaciónúm. 8. Conselleria d’Agricultura. CAIB. (AA1).- Lectura de comunicacions del llibre d’actes de la I Jornadacientificotècnica de la Directiva Marc de l’Aigua. Estat ecològic de lesmasses d’aigua a les Illes Balears (2009). Direcció General de RecursosHídrics. Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat (AA1).

- Identifica els paràmetres agronòmics de qualitat de l’aigua de rec.- Interpreta i compara diferents analítiques d’aigües de rec de Mallorca.- Indica les característiques agronòmiques de les aigües de Mallorca.- Assenyala els principis bàsics en la gestió sostenible de l’aigua de rec.Indica els criteris de qualitat per a l’ús de les aigües regenerades en el rec iels seus avantatges.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 5 TÍTOLParts i documents d’un projecte de jardineria, de

restauració i revegetació d’àrees verdes.Nº SESSIONS 4 BLOC B

OBJECTIUS DIDÀCTICS- Identificar els documents bàsics que conformen els projectes de jardineria, de restauració i revegetació d’àrees verdes.- Indicar per a cadascun dels diferents documents, les seves funcions i la seva composició.- Indicar i diferenciar normatives que poden afectar a un projecte de jardineria, de restauració i revegetació d’àrees verdes.

CONTINGUTS


- Definició i característiques dels Projectes de jardineria, restauració irevegetació d’àrees verdes.- Components:

- Memòria.- Annexes a la memòria.- Plecs de condicions tècniques. Normes tècniques.- Pressuposts.- Plànols.- Legislació i normativa d’aplicació.

- Criteris de sostenibilitat i mediambientals.- Codi de bones pràctiques agrícoles i mediambientals.- Legislació mediambiental. Introducció a l’AIA. Xarxa Natura2000.- Mètode de valoració d’arbres i arbusts ornamentals. Norma deGranada. - Certificacions del material i normativa de les instal·lacions.- Normativa de seguretat i higiene en el treball.

- Interpretació de diferents plànols de projectes d’enjardinaments,restauració i revegetació d’àrees verdes.- Revisió del contingut general de prescripcions tècniques en projectesd’implantació i manteniment de jardins i àrees verdes i del lèxic tècnic ques’utilitza.- Maneig dels diferents documents que conformen l’apartat de pressuposts iles característiques formals de la unitat d’obra.- Maneig de preus de referència en l’elaboració de pressuposts en projectesde jardineria, restauració i revegetació d’àrees verdes - Descripció de diferents normatives que poden afectar als projecte dejardineria, restauració i revegetació d’àrees verdes.- Maneig de projectes d’enjardinaments, restauració i revegetació d’àreesverdes així com la identificació dels diferents apartats que el conformen iindicació de la seva complexitat.



- Lectura de l’article de revista: El jardí paradís d’Osca. Revista Bverda. Parcs i jardins (AI1, gc).- Fer una recerca i interpretació de plànols de diferents plànols deprojectes d’enjardinaments, restauració i revegetació d’àrees verdes(AD2 i gc).

- Revisar el contingut general de prescripcions tècniques en projectesd’implantació i manteniment de jardins i àrees verdes indicant la sevaestructura, normatives referenciades i característiques del lèxic emprat.(AD1, gc).

- Revisar els diferents documents que conformen l’apartat de pressupostsi les característiques formals de la unitat d’obra de dos projectesd’enjardinament (AD2, gc).

- Consultar les planes web de Construmatica (www.construmatica.com)i Preoc (www.preoc.es) i cercar de preus de referència en l’elaboració depressuposts en projectes de jardineria, de restauració i revegetaciód’àrees verdes (AD2, gc).

- Supòsits sobre normatives mediambientals, de gestió i de seguretataplicables en projectes de jardineria, restauració i revegetació d’àreesverdes (AD1).

- Revisar el contingut del projecte d’enjardinament del Parc urbàd’Odessa (Sabadell) i d’altres cercats pels alumnes (ACgc).

- Diferencia i ordena la documentació que conforma un projecte dejardineria, de restauració i revegetació d’àrees verdes.

- Indica per a cadascun dels diferents documents, les seves funcions i laseva composició.

- Indica i diferencia normatives que poden afectar a un projecte dejardineria, de restauració i revegetació d’àrees verdes.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 6 TÍTOLFactors de condicionament i disseny en projectes de

jardineria, de restauració i revegetació d’àrees verdes.Nº SESSIONS 10 BLOC B

OBJECTIUS DIDÀCTICS- Indicar quins són els factors condicionants en la realització de projectes de jardineria, de restauració i revegetació d’àrees verdes. - Assenyalar els diferents elements de jardineria.- Assenyalar els principis de les lleis d’estètica o de composició d’un jardí.- Diferenciar els estrats d’un jardí i la diversitat de formes que es poden generar.- Calcular superfícies i representar figures a escala.- Indicar les fases i els sistemes de representació gràfica: grafismes i projeccions.

CONTINGUTS


- Tipologia de projectes: enjardinament, restauració del paisatge irevegetació d’àrees verdes.- Factors de condicionament: socioeconòmics. Dimensions. Climatologia.Geomorfologia i edafologia. L’entorn. Usos i usuaris. Factorsmediamientals.- Elements de jardineria: Elements vegetals, infrastructures i equipaments.Zonificacions. Inventari i avaluació dels elements vegetals i no vegetalspresents.- Disseny.- Llei de composició o lleis estètiques.- Principis. Estrats del jardí. Generació de formes (pasteres, massissos,parterres, rocalles, bardisses, masses d’arbres, masses d’arbusts,alineacions, individus aïllats).- Càlculs de superfícies.- Fases i sistemes de representació. Escales.- Grafismes. Representació dels elements no vegetals i vegetals.

- Descripció dels factors que condicionen tot disseny d’implantació.- Classificació dels elements de jardineria.- Treballar els principis de la llei de composició i les agrupacions i formesdels elements vegetals.- Càlculs de canvis d’unitats, càlculs de superfícies i dibuixos a escala.- Identificació dels diferents sistemes de representació gràfica: grafismes iprojeccions de planta i alçat.



- Indicar tres espais diferents on es poden dur a terme els tres tipus deprojectes indicats: projectes d’enjardinament, de revegetació d’àreesverdes i de restauració del paisatge. Indicar condicionants comuns iespecífics. (AI2 i gc).- A partir dels factors de condicionament d’un projecte diferenciar:l’enjardinament de l’aparcament d’un centre comercial, l’enjardinamentd’una residència o hospital privat, de l’enjardinament, d’un passeiglitoral públic i l’enjardinament dels voltants d’un agroturisme (AD1).- Observar i identificar els diferents sistemes de representació gràfica:grafismes i representacions gràfiques de planta i alçat (ADgc).- Calcular superfícies i fer representacions a escala (AD1).- Calcular superfícies d’espais coneguts (rotona propera al centre, un parcdel poble) (AD2).- Lectura sobre Pautes de disseny en l’Ordenanza de Gestión y UsoEficiente del Agua en la Ciudad de Madrid. Annex II Criterios desostenibilidad en el diseño de áreas verdes (AD1).- Descriure l'espai d'un parc o voltants seguint els principis de la llei decomposició o lleis estètiques (ADgc, AD2). En aquesta activitat a més estreballen continguts de la U.D 02.Treball.- Xerrada tècnica sobre les àrees verdes de Palma i visita guiada a jardinsde Palma (ACgc).- Elaboració del disseny d'un projecte d’enjardinament d’un espai i derestauració o revegetació d'un espai degradat (AC2). Treball de curs.

- Indica quins són els factors condicionants en la realització de projectes dejardineria, restauració i revegetació d’àrees verdes.- Assenyala els diferents elements de jardineria.- Assenyala els principis de les lleis d’estètica o de composició d’un jardí.- Diferencia els estrats d’un jardí i la diversitat de formes que es podengenerar.- Calcula superfícies i dibuixa figures a escala.- Indica les fases i els sistemes de representació gràfica: grafismes iprojeccions.




En iniciar-se aquesta U.D. s’informarà d’un treball que s’haurà d’anarrealitzant al llarg del curs: Elaboració del disseny d’un projected’enjardinament d’un espai, i de restauració o revegetació d'un espaidegradat. El treball s’haurà de presentar abans de finalitzar la 3a.avaluació. El fet que sigui un treball de curs, permet que els alumnes vaginorganitzant el treball d’acord als conceptes que es vagin tractant al llarg delcurs.

Quant a l'avaluació d'aquest treball durant les dues primeres avaluacions , ala tercera avaluació serà avaluat com a treball, mentres tant es valoraràúnicament que l'alumne el vagi elaborant (com a activitat).


UNITAT DIDÀCTICA Nº 7 TÍTOLReplanteig del projecte. Preparació del terreny i

plantació.Nº SESSIONS 14 BLOC B

OBJECTIUS DIDÀCTICS- Replantejar en el terreny figures geomètriques i representar gràficament espais enjardinats projectant la planta i l’alçat a escala.- Ordenar cronològicament les diferents tasques a realitzar en la implantació d’un jardí.- Indicar les tasques i eines necessàries en la preparació del terreny i la seva utilitat.- Diferenciar les terres vegetals de les de reblert.- Indicar les mides dels clots i solcs a obrir en la plantació dels diferents grups de plantes i les distàncies entre elles, atenent a les característiques delsvegetals i al disseny de les formes.- Indicar les formes de presentació dels diferents grups de plantes emprades en enjardinaments i les condicions de subministrament iemmagatzematge del material vegetal fins a la seva plantació.- Indicar el procés de plantació i les tasques de manteniment inicial.

CONTINGUTS


- Plantació. Manteniment immediat.- Calendari de tasques en la implantació d’un jardí.- Replanteig. Moviments de terra. Terres de reblert i terres vegetals.- Preparació del terreny. Eines i materials.- Obertura de clots i marcs de plantació.- Formats de presentació de les plantes. Condicions de subministrament iemmagatzematge del material vegetal fins a la plantació.- Plantació. Manteniment immediat.

- Replanteig en el terreny de figures geomètriques i projeccions de planta ialçat d’espais enjardinats.- Maneig de prescripcions tècniques referents a les formes de presentació,condicions de subministrament i emmagatzematge del material vegetal fins ala plantació.- Preparació del terreny, sembra i plantació.- Visita a diferents àrees enjardinades.



- Recordar mitjançant visualització d’imatges (aprofitant la recercad’imatges que els alumnes realitzaren a la U.D. 01) l’evolució de lesformes geomètriques de les pasteres des del jardins claustrals fins alsjardins francesos del Barroc (AIgc).- Repassar normes de representació gràfica (AIgc).- Replantejar en el terreny figures geomètriques (AD3).- Representar gràficament, sobre paper i a ordinador espais enjardinats,projectant per cadascun la planta i el perfil a escala (ADgc i AD1).Treball.- Revisar als plecs de prescripcions tècniques de manteniment delsespais verds de la Diputació de Barcelona les formes de presentació,condicions de subministrament i emmagatzematge fins a la plantaciódels diferents grups de plantes atenent a les seves característiques(AD1).- Replantejar una parcel·la i sembrar espècies herbàcies en la fincaexperimental de sa Canova (Adgc).- Fer plantacions i primers manteniments.- Xerrada tècnica sobre les àrees verdes del municipi de Palma, a càrrecde l’Àrea de parcs i jardins de l’ajuntament de Palma. La xerrada escomplementa amb una visita guiada a zones enjardinades de Palma.Activitat que tractarà conceptes també de les U.D. 02, 08, 09 i 11.(ACgc i AC1).

- Replanteja en el terreny figures geomètriques i representa gràficamentespais enjardinats projectant la planta i l’alçat a escala.- Ordena cronològicament les diferents tasques a realitzar en la implantaciód’un jardí.- Indica les tasques i eines necessàries en la preparació del terreny i la sevautilitat.- Diferencia les terres vegetals de les de reblert.- Indica les mides dels clots i solcs a obrir en la plantació dels diferentsgrups de plantes i les distàncies entre elles, atenent a les característiquesdels vegetals i al disseny de les formes.- Indica les formes de presentació dels diferents grups de plantes empradesen enjardinaments i les condicions de subministrament i emmagatzematgedel material vegetal fins a la seva plantació.- Indica el procés de plantació i les tasques de manteniment immediat.



- Respecte pels companys i per la professora.- Fer un bon ús dels espais i materials de treball.- Dur el material i la indumentària necessari a classe.- Puntualitat i assistència a les classes.- Participació i cooperació en el treball en grup.- Iniciativa per a la realització de les diferents tasques o activitatsque es proposen.- Interès en la recerca i exposició en el grup-classe d'accions oaspectes relacionats amb el mòdul.- Capacitat crítica constructiva, mitjançant el diàleg en el grupclasse.- Originalitat en la realització dels treballs.- Lliurar els treballs dins el període establert, complint lesnormes de presentació establertes.- Interès en el maneig de vocabulari tècnic propi del mòdul.- Sensibilitat pel que fa als possibles impactes mediambientals deles diferents operacions que es tracten en el mòdul.- Sensibilitat cap als aspectes relacionats amb la seguretat ihigiene en el treball.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 8 TÍTOL Gespes i praderies. Nº SESSIONS 15 BLOC BOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Indicar les característiques generals morfològiques de les lleguminoses i les gramínies i la seva adaptació al medi. Interpretar la relació simbióticalleguminosa – Rhizobium spp i indicar com afecta al sistema edàfic.- Indicar els diferents usos de les gespes i praderies.- Indicar les principals espècies emprades a l’àrea mediterrània i les seves característiques.- Assenyalar el procés d’implantació i manteniment, la maquinària específica i èpoques de realització.- Indica principals plagues, malalties i fisiopaties.

CONTINGUTS


-- Gramínies i lleguminoses. Simbiosi lleguminoses – Rhizobium spp. - Usos en jardineria, revegetació d’àrees verdes i restauració del paisatge.- Principals espècies emprades a l’àrea mediterrània. Característiques.Combinació de llavors.- Preparació del terreny.- Sistemes de implantació. Sembra. Plantació i pa de planta (“tepes”).- Rec i fertilització.- Manteniment i resembra.- Plagues, malalties i fisiopaties.- Calendari de tasques.- Eines i maquinàries.

- Identificació i descripció morfològica de gramínies i lleguminosescultivades i silvestres.- Maneig de catàlegs amb les principals espècies emprades a l’àreaMediterrània i les diferents fórmules comercials.- Revisió de diferents prescripcions tècniques referents a característiques deles gespes i la seva gestió.- Manteniment de les zones de gespa del centre.- Xerrada tècnica sobre gespes esportives i visita a camps esportius.- Visita a diferents àrees enjardinades.



- Posada en comú a nivell del grup-classe dels coneixements generals quetenen els alumnes respecte a les gespes: grup de plantes que les formen,diversitat d’espècies, diversitat d’usos, requeriments, compatibilitat ambgestions sostenibles, etc. (AIgc).- Identificar i descriure la morfologia de lleguminoses i gramíniessilvestres entre la vegetació arvense i ruderal de terrenys sense cultivardels voltants del centre i a sa Canova, així com també les gramínies illeguminoses sembrades a sa Canova. Inocular llavors d’anclova idescriure els nòduls de les lleguminoses identificades (ADgc, AD3).- Maneig de catàlegs comercials. Revisar les principals espècies degespes i praderies emprades a l’àrea Mediterrània, les seves morfologies,els requeriments i adaptacions al medi específics, dibuixos i fotografiesdel seu desenvolupament i les fórmules comercials i preus de mercat(ADgc).- Observar mitjançant imatges principals plagues, malalties i fisiopaties(ADgc).- Visitar els camps de futbol del R.C.D. Mallorca (Palma) i xerradatècnica sobre la gestió de les gespes en els camps de futbol, a càrrec deljardiner responsable (ACgc, AC1).- Xerrada tècnica sobre les àrees verdes del municipi de Palma, a càrrecde l’Àrea de parcs i jardins de l’ajuntament de Palma. La xerrada escomplementa amb una visita guiada a zones enjardinades de Palma.Activitat que tractarà conceptes també de les U.D. 02, 08 i 09. (ACgc iAC1).

- Indica les característiques generals morfològiques de les lleguminoses iles gramínies, la seva adaptació al medi. Interpreta la relació simbióticalleguminosa – Rhizobium spp i com afecta al sistema edàfic.- Indica els diferents usos de les gespes i praderies.- Indica les principals espècies emprades a l’àrea Mediterrània i les sevescaracterístiques.- Assenyala el procés d’implantació i manteniment de gespes, lamaquinària específica i èpoques, freqüències de realització.- Indica principals plagues, malalties i fisiopaties.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 9 TÍTOL Instal·lació i manteniment dels elements no vegetals. Nº SESSIONS 10 BLOC BOBJECTIUS DIDÀCTICS

- Identificar els diferents components no vegetals que formen part d’un espai enjardinat o d’altres àrees verdes.- Indicar per a cadascun dels elements no vegetals, que formen part d’un espai enjardinat o d’altres àrees verdes, les seves característiques,funcionalitat i diversitat en el mercat.- Indicar les principals tasques de conservació dels diferents elements no vegetals d’acord a normativa i la freqüència de supervisió.

CONTINGUTS


- Accessos i circulació. Barreres arquitectòniques.- Àrids, paviments i encoixinats.- Elements d’aigua: fonts ornamentals, làmines d’aigua i fonts d’ aiguapotable.- Enllumenat.- Elements de mobiliari.- Jocs infantils.- Escocells.- Senyalitzacions i pictogrames de zones enjardinades i d’àrees verds.- Operacions de manteniment i neteja dels diferents espais i elements novegetals.

- Identificació dels diferents elements no vegetals en distints espaisenjardinats i àrees verdes i avaluació del seu estat de manteniment.- Treballar les característiques dels diferents elements i paràmetres dequalitat dels distints elements segons la normativa.- Treballar el manteniment que requereix cadascun dels elements.- Consultar les freqüències d’inspecció dels elements de mobiliari i jocsinfantils.



- A nivell de grup classe, enumerar diferents elements no vegetalsobservats en els diferents espais enjardinats i àrees verdes visitadesdurant el curs, així com també, aquells que els alumnes coneguin d’altresespais (AIgc).- Consultar a través de prescripcions tècniques els paràmetres de qualitatreferents a l’estat de conservació dels diferents elements (AD2, gc).- Interpretar la informació que desprenen diverses senyalitzacions ipictogrames propis de zones enjardinades i d’àrees verdes.- Fer un recull fotogràfic 20 d’elements no vegetals de zonesenjardinades i àrees verdes (visitades al llarg del curs i d’altres visitadesper compte propi de l’alumne) i avaluar el seu estat de conservació(AC2). Treball.

- Identifica els diferents components no vegetals que formen part d’unespai enjardinat o d’altres àrees verdes.- Indica per a cadascun dels elements no vegetals, que formen part d’unespai enjardinat o d’altres àrees verdes, les seves característiques,funcionalitat i diversitat en el mercat.- Indica les principals tasques de conservació dels diferents elements novegetals d’acord a normativa i la freqüència de supervisió.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 10 TÍTOLRestauració del paisatge i revegetació d’àrees verds.Normativa mediambiental i de seguretat i higiene enel treball.

Nº SESSIONS 17 BLOC B

OBJECTIUS DIDÀCTICS- Indicar el concepte de paisatge i els seus paràmetres per a la seva descripció.- Indicar els principis per a la protecció dels paisatge segons el Conveni Europeu del Paisatge.- Indicar el concepte d’avaluació d’impacte ambiental i les passes en la seva elaboració.- Diferenciar el que són mesures preventives, correctores i compensatòries presents en un estudi d’impacte ambiental.- Assenyalar diferents mesures correctores en la restauració ecològica i paisatgística d’un espai.- Indicar pautes d’actuació contemplades en la normativa mediambiental i de seguretat i higiene en el treball d’instal·lació i manteniment de jardins irestauració de paisatges.

CONTINGUTSCONCEPTES PROCEDIMENTS

- Definició de paisatge. Interpretació: components i elements visuals.- Paisatges antròpics i naturals. Impactes en el paisatge. Conveni Europeudel Paisatge.- AIA. Normativa. Mesures preventives, correctores i compensatòries.- Restauració paisatgística i revegetació d’àrees verdes. Inventari iavaluació dels elements vegetals presents. Actuacions. Hidrosembres iplantacions.- Normativa mediambiental i de seguretat i higiene en el treballd’instal·lació i manteniment de jardins i restauració de paisatges.

- Treballar el terme paisatge i els seus components i elements visuals.- Caracterització de paisatges de les Balears. Identificació d’impactes sobreel paisatge.- Maneig de documents sobre avaluacions d’impacte ambientals, treballarmesures correctores en la restauració del paisatge on hi participi laimplantació de material vegetal. Maneig de plantilles referents al pla devigilància ambiental.- Estudi de diferents casos de restauració del paisatge i de revegetaciód’àrees verdes degradades.- Participació en les tasques de revegetació del sistema dunar i del bosc deribera del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca.- Identificació de les principals aspectes presents en la normativamediambiental i de seguretat i higiene en el treball d’instal·lació imanteniment de jardins i restauració de paisatges.


ACTIVITATS CRITERIS D'AVALUACIÓ- Descriure els diferents paisatges de les Balears i valorar cadascun d’ells a nivellpersonal, així com també indicar els seus estats de conservació i principals impactesambientals (AI1 i gc).- Descriure el paisatge (components i elements visuals) de diferents espais (AD1).- Lectura sobre el tractament que es fa del Paisatge en el document tècnicOrdenanza de Gestión y Uso Eficiente del Agua en la Ciudad de Madrid, Annexo IICriterios de sostenibilidad en el diseño de áreas verdes (ADgc).- Recerca al BOIB i lectura de diferents resolucions emeses per la Comissió deMedi Ambient respecte a Estudis d'Impacte Ambiental de diferents projectes (AD2,gc).- Lectura de l’article: Revegetació de talussos: origen i evolució. Interessa veure elrecull d’imatges que presenta (ADgc).- Consultar mescles comercials de llavors emprades en restauració i revegetació delpaisatge. Consultar la plana web de la casa comercial Fito (ADgc).- Anàlisi de diferents casos de restauració del paisatge (AD1 i gc).- Treballar la revegetació de sistemes dunar: ecologia, usos i impactes i tècniquesde restauració mitjançant el document Manual de restauración de dunas costeras(2007) editat pel Ministeri de Medi Ambient (AD1, gc).- Consultar els manuals sobre normativa Sistema de Gestió Mediambiental segonsNorma ISO 14001/ 96 del Parcs i Jardins de Barcelona i el manual de prevenció deriscs laborals en jardineria editat per la mateixa institució (ADgc).- Recerca i exposició de vídeos sobre seguretat i higiene en el treball d’instal·lació imanteniment de jardins i restauració del paisatge, agricultura i treballs forestals(AI3, gc).- Treballar la normativa mediambiental i de seguretat i higiene en el treballd’instal·lació i manteniment de jardins i restauració de paisatges, mitjançant elcomentari d’imatges (AD1).- Participar en les tasques de revegetació del sistema dunar i dels bosc de ribera delParc Natural de s’Albufera de Mallorca i realitzar tasques de manteniment (ACgc).- Visita guiada a una àrea verda de Palma per conèixer les tasques de revegetacióque s’estan realitzant (Acgc).- Elaboració del disseny d'un projecte d’enjardinament d’un espai i derestauració o revegetació d'un espai degradat (AC2). Treball de curs.

- Indica el concepte de paisatge i els seus paràmetres per a la sevadescripció.- Indica els principis per a la protecció dels paisatge segons el ConveniEuropeu del Paisatge.- Indica la definició d’avaluació d’impacte ambiental i les passes en la sevaelaboració.- Diferencia els conceptes mesures preventives, correctores,compensatòries propis d’un estudi d’impacte ambiental.- Assenyala diferents mesures correctores en la restauració ecològica ipaisatgística d’un espai.- Indica pautes d’actuació contemplades en la normativa mediambiental ide seguretat i higiene en el treball d’instal·lació i manteniment de jardins,restauració de paisatges i revegetació d’àrees verdes.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 11 TÍTOLTasques de manteniment de les espècies vegetals dejardins i àrees verdes. Nº SESSIONS 15 BLOC B

OBJECTIUS DIDÀCTICS- Assenyalar les diferents tasques de manteniments del material vegetal implantat en una zona enjardinada i altres àrees verdes.- Indicar èpoques i moments més apropiats en la realització de les diferents tasques.- Identificar la diversitat de maquinària, equips i eines que formen part dels recursos necessaris en la gestió d’espais enjardinats i àrees verdes, aixícom també el seu manteniment. Indicar les possibilitats de gestió dels residus vegetals generats.- Indicar sistemes de control i de seguiment de les tasques de manteniment. - Interpretar el concepte d’ecoeficiència en l’àmbit de la jardineria i de larestauració del paisatge.

CONTINGUTSCONCEPTES PROCEDIMENTS

- Planificació del manteniment. Nivells de manteniment segons els tipusd’àrea.- Labors de conservació i de reposició pels diferents tipus de grups deplantes.- Pla de fertilització.- Pla de rec.- Control de l'estat sanitari. Tractaments fitosanitaris (preventius i decontrol; pràctiques culturals, convencionals, integrals i ecològics).- Control de vegetació adventícia: pràctiques culturals, control manual,mecànic i químic. Encoixinats.- Podes i retall. Eliminació d’elements morts. Sosteniment artificial.- Reposicions.- Gestió del residus vegetals produïts.- Maquinària, equips i eines.- Sistemes de control i seguiment de les tasques de manteniment.- Instruments de gestió ambiental. L’ecoeficiència: les ecoauditories i lesecoetiquestes.

- Manteniment d’espais enjardinats. Fer pràctiques de poda.- Maneig de la plana web del Servei de Sanitat Vegetal de la Conselleriad’Agricultura de la CAIB i visitar al laboratori de Sanitat Vegetal de laConselleria d’Agricultura.- Treballar l’organització temporal de les diferents tasques de mantenimentdels distints grups de plantes d’un jardí i àrees verdes.- Recerca de models de gestió dels residus vegetals en les àrees verdes.- Maneig de fitxes de control i seguiment de la realització de les tasques demanteniment.- Consulta de manuals tècnics i disseny de quadres de seguiment delmanteniment de la maquinària pròpia d’un servei d’implantació imanteniment de jardins i àrees verdes.- Avaluació de l’estat de l’arbrat urbà.- Visitar espais enjardinats.- Descripció dels diferents indicadors de l’ecoeficiència: les ecoauditories iles ecoetiquestes.



Revisar els tipus i època de poda de diferents arbusts de l’herbarimitjançant l’ús de document Metodologia de treball per a la podad’arbusts i el retall de vorades. Parcs i jardins de Barcelona (AI1, gc).- Dur el manteniment dels espais enjardinats del centre educatiu i de lesplantes aquàtiques de la bassa de depuració de sa Canova (ADgc).- Practicar la poda de formació, de refaldat, de neteja i d’aclarida enarbres i arbusts del centre i de sa Canova (ADgc).- Jornada de poda de palmeres (ADgc).- Consultar la plana web del Servei de Sanitat Vegetal de la Conselleriad’Agricultura (CAIB) per conèixer el seu funcionament, procediments demostreig i enviament de mostres per detectar malalties, plagues enplantes afectades (ADgc, AD2).- Elaborar un calendari de manteniment, organitzant les tasques al llargde l’any, per a diferents grups de plantes, mitjançant recercad’informació, amb pla de rec i de fertilització. Amb un mínim de duesfonts bibliogràfiques procedents de prescripcions tècniques demanteniment d’àrees verdes. Cercar a internet dues evidències sobre lagestió dels residus vegetals d’àrees verdes públiques in situ. Indicar ellloc, la gestió que es fa i adjuntar imatges (AD2).- Revisar models fitxes de control i seguiment de la realització dediferents tasques de manteniment (ADgc).- Avaluar el manteniment de l’arbrat urbà mitjançant el recull fotogràficd’un mínim de 15 imatges d’arbres, indicant l’emplaçament i fent uncomentari de cada imatge (AC2). Treball.- Revisar els quadres de seguiment del manteniment de les diferentsmàquines específiques de l’àrea de jardineria que disposa el centre(AD3).- Xerrada tècnica sobre les àrees verdes del municipi de Palma, acàrrec de l’Àrea de parcs i jardins de l’ajuntament de Palma. La xerradaes complementa amb una visita guiada a zones enjardinades de Palma.Activitat que tractarà conceptes també de les U.D. 02, 06, 07, 08, 09.(ACgc i AC1).

•

- Assenyala les diferents tasques de manteniment del material vegetalimplantat en una zona enjardinada i altres àrees verdes.- Indica èpoques i moments més apropiats en la realització de les diferentstasques.- Identifica la diversitat de maquinària, equips i eines que formen part delsrecursos necessaris en la gestió d’espais enjardinats i àrees verdes, així comtambé el seu manteniment.- Indica les possibilitats de gestió dels residus vegetals generats.- Indica sistemes de control i seguiment de les tasques de manteniment.- Interpreta el terme ecoeficiència i els seus diferents indicadors en l’àmbit

de la jardineria.



CONTINGUTS




•

CONTINGUTS



4. METODOLOGIA.

Es seguirà un procés d'ensenyament-aprenentatge significatiu, seguint un procediment

constructiu, holístic i amb continguts contextualitzats, emprant una combinació de diferents

metodologies de treball que aborden diferents nivells de comprensió per part de

l’alumne.

Es treballarà tenint present les condicions necessàries per a l'aprenentatge: establir objectius

clars, realitzar un aprenentatge actiu i aplicar un nivell adequat de dificultat (basat en

aprenentatges previs adquirits). Per tal de treballar un aprenentatge actiu, es planteja una

organització del treball variada: la lliçó magistral, el treball autònom i el treball en grup

(per parelles, en grups de tres i treball conjunt de tot el grup-classe).

- La lliçó magistral es fa servir per adquirir: informació ben organitzada, per facilitar la

comprensió i aplicació de procediments específics de la matèria i per elevar el nivell de

motivació davant un nou aprenentatge. S'emprarà en les exposicions, en l’inici de les

activitats d'aprenentatge, debats i per mostrar materials de treball.

- El treball autònom es fa servir per a que l'alumne sigui més autònom, responsable del

seu aprenentatge, desenvolupi la capacitat d’anàlisi i per que treballi la resolució de

problemes.

- El treball en grup, per a desenvolupar activitats comunicatives (escoltar, explicar,

respondre), per a afavorir el desenvolupament intel·lectual i professional (realitzant

avaluacions, raonaments i treballant l’esperit crític) i per afavorir el creixement personal

(actituds, disciplina, autoestima, col·laboració i la maduració emocional).

Les classes es desenvoluparan alternant continguts teòrics (lliçó magistral) i activitats,

cultivant un diàleg permanent entre tots els integrants del grup-classe (alumnes i docent).

Quant a les exposicions del docent, es seguiran mitjançant material didàctic elaborat pel

professor. Els alumnes agafaran apunts durant el temps de l’exposició, per tal de completar

els documents donats. A més l’alumne disposarà de la bibliografia a treballar al llarg del

curs.

També s’ha previst la realització de xerrades dins l’aula i fora del centre a càrrec de

professionals i experts en determinades àrees del mòdul. Aquestes activitats no prenen una

consideració apart en aquesta programació, si no que formen part del conjunt d’activitats


proposades en les diferents unitats didàctiques. Les activitats que es realitzin fora del centre

són obligatòries i avaluables.

Les activitats es diferencien en activitats inicials (AI), de desenvolupament (AD), de

consolidació (AC) i d'ampliació (AA). Quant a organització de les activitats es diferencien:

les de caire individual (1), per parelles (2), grups de tres persones (3) o de tot el grup-classe

(gc).

Quant a l’ús de les teconologies de la informació i la comunicació (TIC) esdevé una eina

de treball bàsica i constant en el procés d’aprenentatge d’aquest mòdul, tal i com es pot

veure en el conjunt d’activitats d’ensenyament-aprenentatge proposades en les diferents

unitats didàctiques.

En aquesta programació didàctica amb l’ús de les TIC es pretén:

- Treballar la recerca avançada d’informació tècnica i específica mitjançant l’ús de

internet, el que afavoreix tant l’obtenció d’una informació tècnica concreta, el treball en

grup i la cooperació.

- Diferenciar i caracteritzar la diversitat de fonts d’informació i de formats dels documents

que es poden trobar a la xarxa, així com afavorir que l’alumne vagi adquirint un criteri

crític respecte al que llegeix.

- Que l’alumne aprengui a escriure i presentar treballs en diferents formats atenent a la

seva intencionalitat.

- Que l’alumne faci ús de Sistemes d’Informació Geogràfica, com el SIGPAC, el Google

Earth.

Guia per a l’alumne

El primer dia de classe es farà una presentació del mòdul, on es lliurarà a l’alumne un

document amb un resum de la programació, indicant les capacitats terminals del mòdul, els

continguts i la seva seqüència, la bibliografia recomanada, la dinàmica de les classes, la

metodologia i organització de treball, el material que s’ha de dur a les classe i els

procediments d’avaluació i criteris de qualificació. A més, s’indicarà a l'alumne els tipus


d'activiats que es proposen, com són els treballs de curs (treball que els alumnes hauran

d’anar realitzant al llarg de tot el curs i entregats i defensats en acabar el curs). S'indicarà

l’obligatorietat d’assistència a les activitats que es realitzin fora del centre.

Prova inicial

Es realitzarà una prova inicial en començar les classes a fi de poder veure el nivell

d’assoliment de conceptes relacionats amb el mòdul que tenen els alumnes. Els resultats

d'aquesta prova seran únicament una eina d'orientació per al docent i no avaluables.


5.- AVALUACIÓ.5.1. Criteris d’avaluació.

Els criteris d'avaluació generals són els especificats al títol del present mòdul, i ques'indiquen a continuació:

Descriure les diferents parts que conformes un projecte de jardineria.Identificar i relacionar les característiques topogràfiques i edafològiques dels terreny.Saber interpretar la memòria i els plec de condicions de diferents projectes, així com saber fermesures i pressuposts, i plànols en l'establiment d'un jardí, i establir tasques de conservació.Establir el procés per a la presa de dades i elaboració d'un plànol topogràfic determinant elsmaterials i mitjans necessaris per a la seva elaboració.Analitzar el procés de presa de mesures i acotats dels terreny a enjardinar, i descriure els estrisde treball.Organitzar els replanteig de tots els elements d'un jardí, vegetals i no vegetals, amb els estris imetodologies adequades.Descriure els procés d'execució d'un projecte de jardineria, establint un calendari de tasques.Practicar supòsits de planificació de les tasques en l'establiment d'un jardí, establir un ordrecorrecte i contemplant les mesures de seguretat i higiene.Descriure el procés per verificar que les diferents partides d'obra estan definides, valorades ipresents en plànols i documents.Planificació de les tasques d'implantació i restauració d'àrees verdes.Identificació de les tècniques paisatgístiques adequades i de la qualitat dels material a emprar(vegetals i no vegetals).Establir el procediment per realitzar un inventari dels elements vegetals d'una zona enjardinada.Determinar el procediment a seguir en l'elaboració d'un calendari de manteniment d'una àreaverda.Establir el pla de seguiment sanitari dels elements vegetals atenent a la normativa ambientalvigent i a les normes de seguretat.Establir el procediment per realitzar un inventari dels elements no vegetals d'una àrea verda.Determinar el procediment per a l'elaboració d'un calendari de conservació dels elements novegetals d'una àrea verda.Descriure les tècniques específiques per a la instal·lació i manteniment d'un jardí d'interior.Explicar les principals característiques dels materials i mitjans emprats en enjardinamentsd'interior.Practicar supòsits pràctics d'establiments de jardins d'interior, establint processos correctes depressa de dades, de pautes per a l'elaboració del projecte, calendari d'establiment i mantenimentdel jardí.

Els criteris d'avaluació específics s'han explicitat a cada unitat didàctica a l'apartat criterisd'avaluació (vegeu apartat 3).


5.2. Continguts mínims.- Projectes d'enjardinament: Història de la jardineria. Estils de jardins. Grafisme dels elementsvegetals:

Història de la jardineria. Estils de jardins. Anàlisi de documents bàsics. El grafisme dels elementsvegetals. Dissenys: condicionants previs.Tipologia dels parcs públics i privats. Projectes de restauració.

- Infraestructures i equipament de jardins:Camins i altres. Característiques, materials, fases de construcció. Xarxes d'enllumenat. Xarxes desanetjament i aigua potable. Jocs infantils. Bancs, papereres i altres. Màquines, eines i mitjansespecífics. Manteniment, restauració i conservació d'infraestructures i equipament.

- Recs i drenatges de zones verdes:Drenatges de jardins: sistemes, instal·lació. L'aigua de reg: interpretació d'anàlisis, sistemes derec, processos d'instal·lació, maneig de rec. Manteniment i conservació de recs i drenatges. Novesinstal·lacions.

- Elements vegetals:Nomenclatura i identificació d'espècies. Característiques i utilització. Criteris de selecciód'espècies. Normes de qualitat.

- Implantació de cultius:El sòl. Replantejos d'elements vegetals. Plantació. Trasplantament, transport i plantació de gransexemplars. Sembra de gespes. Plantació d'anuals, vivaces i altres plantes de flor. Manteniment iconservació de cultius.

- Revegetació d'àrees verdes.Estudi del medi. Estudi de les espècies adequades. Projectes de revegetació o restauració d'unaàrea verda. Manteniment i conservació d'àrees revegetades.

- Projectes de manteniment i restauració dels elements vegetals.Plànols, croquis i zones d'actuació. Calendaris de conservació. Previsions de materials i mitjans.Necessitats i distribució de recursos humans. Noves plantacions. Restauracions.

- Enjardinament d'interiors. Instal·lacions, elements vegetals i materials.Plànols, interpretació. Materials i mitjans. Fases d'execució.

- Ingraestructura i equipament d'interiors:Jardineres, cossiols i altres recipients. Enllumenat. Petits estanys, llàmines d'aigua, fonts.Papereres i altres. Manteniment i conservació d'infraestructures i equipament.

- Elements vegetals d'interiors:Nomenclatura i identificació. Característiques. Varietats més importants. Utilització.Comercialització.

- Recs i drenatges específics d'interiors:El drenatge. Materials, elecció del sistema, muntatge. El rec. Necessitats d'aigua. Elecció delsistema, característiques, muntatge. Planificació del sistema de rec. Freqüència, temps.Fertirrigació.

- Substrats específics de interiors: Característiques, elecció i utilització.

- Hidroponia específica d'interiors.- Tècniques d'art floral:

Flor natural, flor seca, flor i planta artificial. Materials i estris utilitzats en les composicionsflorals. Tècniques de base en l'art floral.


5.3. Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar?

El procés d’avaluació és continu i s’organitza en tres avaluacions: la primera avaluació agafa el

període del 23 de setembre fins al 21 de desembre, la segona avaluació des del 22 de desembre fins al

28 de març i la tercera avaluació del 29 de març al 26 de juny. El procés d'avaluació que es realitza

cada trimestre consisteix en avaluar:

- Els continguts conceptuals

Comprenen els exàmens. Es preveu la realització entre un i tres exàmens per avaluació, sobre els

conceptes treballats a classe, així com també d’aquells continguts tractats durant les activitats fora del

centre i també dels continguts tractats en les xerrades tècniques rebudes per ponents externs del centre.

Els exàmens seran escrits i de tipologia variada (amb preguntes de desenvolupament i/o preguntes de

resposta breu i/o preguntes tipus test i/o preguntes d'ompliment de documentació i/o preguntes de

relacionar, i/o preguntes de resolució de supòsits pràctics i/o proves de “visu” mitjançant la passada

d'imatges a través de diapositives). A més, es preveu la realització d'un examen visu, dins cada

avaluació, on l'alumne haurà d'identificar una relació de plantes a través de fotografies en format

presentació.

- Els continguts procedimentals.

Comprenen les diferents activitats proposades durant l’avaluació: les memòries de les sortides, treballs

de recerca, activitats d'aula i exercicis per a casa, quadern de pràctiques de camp i el treball pràctic

realitzat.

– Treballs de recerca i memòries sortides. La seva realització és obligatòria per a poder

aprovar el mòdul. Per a la presentació d'aquests documents, l'alumne disposarà d'un document que

indicarà les característiques del treball a les que s'haurà d'ajustar l'alumne a l'hora d'elaborar-lo. En les

presentacions o defenses orals dels treballs realitzats per més d'un alumne, el professor triarà a l'atzar

l'alumne del grup que faci la defensa en el mateix moment d'aquesta, podent fer preguntes referents al

treball realitzat a la resta d'alumnes que conformin el grup.

- Els continguts referents a actituds, normes i valors.

Els ítems a puntuar són els mateixos per a totes les unitats didàctiques i estan descrits dins cadascuna,

en l'apartat actituds. Tots els ítems tenen el mateix pes i prendran valor si l'alumne els manifesta


positivament.; per tant, si l'alumne no ha assolit un ítem del llistat aquest no serà valorat i per tant no

sumarà.

Les activitats que es realitzin fora del centre són obligatòries i avaluables.

L'alumne perdrà el dret a l'avaluació en casos d'absència de forma continua sense justificar del 10% de

la càrrega horària del mòdul, o en casos d'absència de forma injustificada d'un període superior al

15 % de la càrrega horària del mòdul. En aquest cas, l'alumne serà donat de baixa d'ofici del mòdul, i

en cas de voler cursar-lo, s'haurà de matricular en la modalitat de lliure.

5.4. Criteris de qualificació.

L'avaluació serà contínua i es precisa treure una nota de 5 per aprovar el mòdul. El pes d'aquest bloc B

és del 50% del mòdul. Del procés d'avaluació que es realitza cada trimestre, la nota de l'alumne surt

d'aplicar els següents barems:

- Continguts conceptuals (amb un pes del 60 % de la nota final). Per a cada avaluació, el valor

d'aquest apartat sortirà d'establir la mitjana dels exàmens fets al llarg de l'avaluació i donar-li un

pes del 70 %. El visu d’identificació de plantes té un pes del 30%. A la resultant de sumar les dues

notes obtingudes, se li aplicarà el valor específic d’aquest apartat (60 % de la nota final). La nota

mínima per a poder fer promig és de 4,5.

Menció especial reb el cas dels examens “visu “ d'identificació de plantes , en el cas que d'haver

suspés l'examen amb una nota inferior a 4,5, si a la propera avaluació, l'alumne aprova (treu una

nota mínima de 4,5 punts) l'alumne haurà recuperat l'examen “visu” de l'avaluació passada. Aquest

fet queda justificat degut a que el continguts que l'alumne ha d'estudiar són sumatius, es a dir, a la

2na avaluació es demanen plantes de l'avaluació anterior, a més de les incorporades a l'avaluació

present. I a la 3a avaluació l'examen és del conjunt de plantes proposat per a tot el curs.

- Continguts procedimentals (amb un pes del 30 % de la nota final). Els continguts i distribució

de la nota dels procediments són:

- Treballs, memòries de les sortides i el quadern de camp: la mitjana de les notes d'aquests

tindrà un pes del 20 % de la nota final.

- Activitats d’aula, exercicis per a casa i el treball pràctic: tindrà un pes 10 % de la nota

final.


- Continguts referents a actituds, normes i valors amb un pes del 10 % de la nota final. Tots

els ítems tenen el mateix pes i prendran valor si l'alumne els manifesta positivament. Per tant, si

l'alumne no ha assolit un ítem del llistat aquest no serà valorat i per tant no sumarà.

- Un examen de menys de 4,5 punts no es considerarà vàlid per efectuar promig amb altres exàmens.

Es preveu la possibilitat de fer una recuperació abans de l'avaluació, de les parts que dugui suspeses

l'alumne. En cas de no aprovar, quedarà l'avaluació suspesa, havent de superar la part o parts pendents

en una recuperació en acabar el curs. La nota màxima de les recuperacions serà de 5.

L'entrega dels documents escrits (Treballs de recerca, memòries sortides). S'indicarà una data

d'entrega dels documents escrits. Aquells treballs entregats fora de termini sense justificació tendran

com a màxim una nota de 5. No es permet l'entrega de treballs semblants entre alumnes, quedant

suspesos aquells que així ho estiguin i havent-se de fer de nou i podent aconseguir com a màxim una

nota de 5.

La nota final s'obtendrà de la mitjana treta entre totes les avaluacions fetes, sempre i quan estiguin

aprovades.

L’alumne que no hagi superat durant el curs alguna o totes les parts del mòdul tendrà la possibilitat de

recuperar-les fent un examen de les mateixes, per escrit a final de curs. La tipologia de l'examen serà la

mateixa que la indicada a l'apartat 5.3. S'aprofitarà la mateixa data per a l'entrega de treballs no

entregats en les dates indicades, o bé treballs suspesos que s'hagin hagut de refer i que l'alumne no hagi

pogut refer dins els terminis de les avaluacions. La nota màxima de les recuperacions, i del treballs en

aquest cas serà de 5.

Si es superen les parts pendents d'aprovar, la nota final s'obtendrà seguint els barems de qualificació

indicats a l'apartat 5.4., i la nota final s'obtendrà de la mitjana treta entre totes les avaluacions fetes.

5.5. Recuperació extraordinària del mòdul.

Donat que aquest mòdul té una càrrega horària superior al 20 % de la càrrega horària total i que

s’imparteix en el primer curs, l'alumne que no hagi aprovat el mòdul de forma ordinària, no té


possibilitat de realitzar una prova extraordinària per setembre (atenent a la normativa de la Conselleria

d’Educació).

5.6. Avaluació de pendents (si escau).


Infrastructures i recursos didàctics

- Espais del centre: aula, sala d’ordenadors, saló d’actes, laboratori, el taller del Departament

d’Agràries i els espais enjardinats del centre material d’anàlisi.

- Finca agrícola experimental sa Canova (sa Pobla).

- Eines, maquinària i material específic del cicle formatiu, material d’anàlisi i EPIs.

Bibliografia

- Adrover, M. i Vadell, J. (2007) El rec amb aigües regenerades. Quadern d’investigació núm. 8.

Conselleria d’Agricultura. CAIB

- Beckett, E. (1993) Flora il·lustrada de Mallorca. Editorial Moll.

- Bosch, J. et al. Plecs de prescripcions tècniques de manteniment dels espais verds. Oficina Tècnica

de Cooperació de la Diputació de Barcelona.

- Brookes, J. (2008) Jardinería y paisaje. Ed. Blume. Barcelona.

- Calvo, D. et al. (2008) Ciències de la Terra i mediambientals. 4a. edició. Ed. Mc Graw Hill.

- Calvo, F. et al. (2006) Metodologia de treball per a la poda d’arbusts i retall de vorades. Parcs i

Jardins de Barcelona.

- Chanes, R. (1979) Deodendron. Árboles i arbustos de jardín en clima templado.

- Del Cañizo, J.A. y González Andreu, A. (1988) Jardines, diseño, projecto i plantación. Mundi-

Prensa. Madrid.

- García-Entero, V. (2003-2004) Algunos apuntes sobre el jardín doméstico en hispania. AnMurcia.

- Gil-Albert, F. (2004) Manual técnico de jardinería. I Establecimiento de jardines, parques i espacios

verdes. Ediciones Mundi-Prensa.

- Gil-Albert, F. (2005) Manual técnico de jardinería. II Mantenimiento. Ediciones Mundi-Prensa.


- Govern d’Andorra. (2004) L’avaluació d’impacte ambiental. Els plans de restauració i vigilància

ambiental. Guia tècnica. Ministeri d’agricultura i medi ambient.

- Labrador, J. (2001) La materia orgánica en los agrosistemas. Ed. Mundi-Prensa. Madrid.

- Moragues, E. Rita, J. (2005) Els vegetals introduïts a les Balears. Documents tècnics de conservació

II època, núm. 11. Direcció General de Caça, Protecció d’Espècies i Educació Ambiental. Conselleria

de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears.

- Oficia Life del compost, Egmasa (2003) Aplicación de composts urbanos en paisajismo y jardineria.

Junta de Andalucía. Ed. Asociación Española de Parques y Jardines.

- Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. Sistema de Gestió Mediambiental segons Norma

ISO 14001/ 96.

- Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. Manual de prevenció de riscs laborals en jardineria.

- Parcs i jardins de Barcelona, Institut Municipal (2004) Pla de gestió de l’arbrat viari.

- Parcs i jardins de Barcelona, Institut Municipal (2008) Manual de rec de parcs i jardins. Àrea de

Medi Ambient.

- Porta, J. et al. (1999) Edafología para la agricultura y el medio ambiente. Ed. Mundi-Prensa.

Madrid.

- Porta, J. i López, M. (2005) Guía de campo de suelos. Información de suelos para la agricultura y el

medio ambiente. Ed. Mundi-Prensa. Madrid.

- Puente, E. (2005) Revegetació de talussos: origen i evolució. 11è Congrès de l’APEVC. Berga.

- Rosselló. J. (2005) Compostatge de subproductes agraris. Estació Experimental Agrària de

Carcaixent.IVIA. València.

- Rubió i Tudurí, N. (1926) L'ordenació de les ciutats. XI Congrés nacional d'arquitectes.

- Simpson, K. (1991) Abonos y estiércoles. Ed. Acribia. S.A. Zaragoza.

- Vadell, J. et al. (2008) Evaluación de especies cultivadas y arvenses como abonos verdes. VIII

Congreso SEAE. Bullas.


Adreces electròniques.

www.herbarivirtual.uib.es; www.arbolesornamentales.es; www.infojardin.com;

www.terralia.com;www.alzinar.com; www.preoc.es; www.construmatica.com;

www.bioriza.com



Aquest mòdul té assignades tres hores semanals per a la realització d'activitats de camp

a la finca experimental sa Canova dins el mateix terme de sa Pobla, per fer anàlisis al

laboratori, per fer pràctiques dins el centre, així com també, per fer sortides a altres

indrets Amb aquestes activitats es pretén que l'alumne practiqui i visualitzi in situ els

conceptes teòrics vists a classe, així com també agafi destresa i habilitat en el treball de

camp, practiqui el treball en equip i en definitiva agafi seguretat i confiança en ell.

A continuació es detallen les activitats proposades a realitzar fora del centre i les xer-

rades tècniques a realitzar per professionals externs.

- Visita a un jardí històric.

- Sortides pels voltants del centre, pel camp de fútbol, pel poble i a la finca

experimental de sa Canova per a la identificació de plantes.

- Visita als vivers Santa Maria.

- Visitar jardins de la localitat i de Palma.

- Xerrada tècnica sobre les àrees verdes de Palma i visita a espais naturals on s'estigui

revegetant.

- Visita als camps esportius de gespa del R.C.D. Mallorca (Palma) i xerrada tècnica

sobre la gestió de les gespes en els camps de futbol, a càrrec del jardiner responsable.

- Participar en les tasques de revegetació i de manteniment en el Parc Natural de

s’Albufera.

Les activitats citades en aquest apartat ja estan incloses a l'apartat 3 d'aquesta programació, en

les diferents unitats didàctiques (U.D.). Cal dir que donat que la majoria de pràctiques i

activitats són d'exterior, al llarg del curs l'ordre d'aquestes es pot alterar tant, ja sigui per

circumstàncies metereològiques com per motius logístics, com també d'acord a la fisiologia

dels vegetals. En tot cas, aquestes pràctiques sempre aniran acompanyades d'una descripció de

les mateixes, per a que l'alumne les entengui, i recordar que els continguts s'acabaran d'assolir

en arribar a la U.D.



Els temes transversals seran tractats mitjançant el Tutor i l’Orientador en les sessions de tutoria

lectiva i els temes a tractar seran elaborats per l’Orientador del centre.



Una vegada recollida la informació del departament d'Informació i orientació professional en

relació als alumnes amb NESE d'aquest grup-classe es concretarà en mesures d'atenció a la diversitat,

segons el model MD020209 Atenció a la diversitat



INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT DEJARDINS I RESTAURACIÓ DEL

PAISATGE (Bloc A)


CURS 2011/2012

CICLE CFGS GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DERECURSOS NATURALS I PAISATGÍSTICS

CLAU ACA32

PROFESSOR MARIA MAGDALENA LLADÓ FEMENIAS


ÍNDEX




4. METODOLOGIA.

5.- AVALUACIÓ .




5.4 Qualificació.









1. Analitzar la documentació d’un projecte de jardineria, interpretant i valorant les parts que el

conformen.

2. Analitzar i organitzar les operacions necessàries per al replanteig d’un projecte de jardineria

seleccionant les tècniques, materials i mitjans per a la seva execució.

3. Analitzar i organitzar les operacions per a la instal·lació d’un jardí utilitzant les tècniques, materials

i mitjans més adequats en cada cas.

4. Analitzar el procés d’organització i control dels treballs de restauració del paisatge i revegetació del

medi natural, segons el corresponent projecte.


restauració dels elements vegetals aplicant les tècniques més avançades.


restauració de les infraestructures, equipament i mobiliari d’una àrea enjardinada, aplicant les

tècniques més adequades.

7. Analitzar i planificar les operacions per a la instal·lació d’un enjardinament d’interior, decidint les

tècniques, materials i mitjans que millor s’ajustin en cada cas.



El que s´ha anomenat part B dáquest mòdul, treballarà tots aquells continguts lligats a lajardineria d'interior. Símpartiran 3 sessions setmanals de continguts teòrics al llarg de lány i 2sessions pràctiques on es treballaran continguts de la part B dáquest mòdul, així com continguts de lapart A.

A continuació es redacten les unitats didàctiques de jardineria dínterior que sorgeixen delsblocs de continguts establerts segons normativa.

Unitat Títol Nº desessions

1 Elements vegetals dínteriors 152 Regs i drenatges específics dínterior 113 Substrats específics dínterior 124 Hidroponia dínterior 145 Flor natural 156 Flor seca. Flor i planta artificial. Materials i utensilis utilitzats en composicions

florals19

7 Tècniques bàsiques en lárt floral. 138 Infraestructures i equipaments dínterior. 109 Projectes dénjardinament dínteriors. 8

Total hores bloc A 117



Unitatdidàctica nº

Sessionsprevistes


1 15 Del 23 de setembre al 14 dóctubre( inclou la sortida del 21 dóctubre a Raixa i Alfàbia)

1º

2 11 Del 9 al 30 de gener 2º

3 12 Del 2 al 27 de febrer 2º

4 14 Del 5 al 30 de març 2º

5 15 Del 17 dóctubre al 17 de novembre 1º

6 19 Del 21 de novembre al 19 de desembre 1º

7 13 Del 16 d'abril al 14 de maig 3º

8 10 Del 17 de maig al 7 de juny 3º

9 8 Del 11 al 21 de juny 3º

La unitat didàctica 5 i 6 símpartiran a la 1º avaluació per qüestions de sortides. Amb aquestadistribució a la 1º avaluació es coneixeran les plantes dínterior, la flor natural i la flor seca . Llavors ala 2ºavaluació , ja s'ampliaran els coneixements tècnics dáquests elements vegetals.


1 TÍTOL Elements vegetals dínteriors Nº SESSIONS 15 BLOC AOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Conèixer la utilitat de la nomenclatura binomial en els vegetals dínterior.– Identificar alguns dels principals exemplars dels vegetals dínterior, així com les seves principals característiques.– Conèixer la utilitat de les plantes dínterior.– Analitzar les principals característiques a l´hora d'adquirir una planta dínterior, així com comercialitzar-la.

CONTINGUTS


– Nomenclatura i identificació– Característiques i varietats més importants– Utilització – Comercialització

– Observació i identificació d’espècies vegetals d’ús en jardineriad'interior.

– Realització de fitxes de les principals espècies a conèixer.– Identificació de les normes de qualitat i de sanitat de les plantes per

al seu ús en projectes d’enjardinament. Preus de mercat.



– Reconèixer plantes a partir d´un visu.– Identificar aquelles plantes que hi ha al centre.– Elaborar fitxes amb les principals característiques de les plantes

d'interior.– Consultar bibliografia i revistes especialitzades en planta

d'interior.– Consulta de planes web de planta d´interior ( per exemple www.

Infojardin.com )– Visita a un viver

• Identifica les diferents espècies vegetals estudiades i indica lesseves característiques que són d’interès.

• Coneix la utilitat del nom científic i la normativa per a la sevaescriptura

• Enumera les característiques que ha de presentar una planta per a laseva comercialització.


• Actitud positiva i participativa cap al mòdul • Respecte als companys i al professor• Respecte envers del material del departament.• Predisposició a l’ordre i la neteja,• Acceptació de les normes de caràcter intern del departament i de

les generals del Centre.• Assistència i puntualitat a les classes.• Entrega puntual de les tasques.• Portar el material i la indumentària necessària• Participació i cooperació en el treball en grup.• Capacitat d'organització i d'optimització del treball.• Iniciativa per a la realització de les diferents tasques

La sortida prevista serà útil per a treballar continguts conceptuals de vàriesunitats didàctiques; per aquest motiu aquesta mateixa sortida ésmencionada a distintes unitats.


2 TÍTOL Regs i drenatges específics dínterior Nº SESSIONS 11 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Conèixer els distints tipus de drenatge que es poden utilitzar en jardineria dínterior.– Valorar els distints tipus de reg que es poden donar en la jardineria dínterior.– Conèixer la freqüència de reg de les principals plantes dínterior.– Planificar un sistema de reg– Conèixer les característiques principals del sistema de reg per fertirrigació.

CONTINGUTS


– El drenatge: Característiques. Tipus. Materiasl. Elecció del sistema.– El reg: Necessitats dáigua. Elecció del sistema. Característiques i

montatge.– Planificació del sistema de reg. Freqüència i temps.– Fertirrigació. Sistema. Característiques. Organització de la

instal·lació.

– Resolució dáctivitats de càlcul de dosi de reg– Valoració dels distints tipus de reg– Valorar les necessitats dáigua dúna planta– Reconeixement dels materials utilitzats pel drenatge– Identificació dels elements dún sistema de fertirrigació– Resolució dáctivitats de reforç dels continguts conceptuals



– Resolució dáctivitats de càlcul de dosi de reg– Establir ventatges i desventatges dels distints tipus de reg i

drenatge– Anomenar la símptomatologia que presenta una planta anegada i

una seca.– Lectura dárticles– Observació in-situ dels tipus de reg i fertirrigació a la finca sa

Canova.– Visita a un viver

– Coneix els distints tipus de drenatge que es poden utilitzar enjardineria dínterior.

– Valora els distints tipus de reg que es poden donar en la jardineriad'interior.

– Coneix la freqüència de reg de les principals plantes dínterior.– Planifica un sistema de reg– Conèixe les característiques principals del sistema de reg per

fertirrigació.




La sortida prevista serà útil per a treballar continguts conceptuals de vàriesunitats didàctiques; per aquest motiu aquesta mateixa sortida ésmencionada a distintes unitats.


3 TÍTOL Substrats específics dínterior Nº SESSIONS 12 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

• Conèixer els distints tipus de substrats utilitzats en jardineria dínterior.• Valorar les característiques que són capaços dáportar cadascun délls.• Elegir amb criteri el substrat més adequat.• Utilitzar el substrat de forma correcte a l´hora de transplantar o bé fer una composició.

CONTINGUTS


- Característiques, elecció i utilització dels distints substrats dínterior. – Comparar i identificar els distints tipus de substrats– Utilitzar alguns tipus de substrats per crear una composició amb

planta dínterior.– Recerques a la xarxa.– Resolució d'activitats per tal de treballar els continguts conceptuals.



– Realitzar una taula comparativa amb les característiques delsdistints tipus de substrats

– Utilitzar alguns tipus de substrats per crear una composició ambplanta d´interior.

– Recerques a la xarxa sobre utilitats dels substrats.– Transplantar planta a la finca Sa Canova.– Lectura d'articles relacionats amb la temàtica.

• Coneix els distints tipus de substrats utilitzats en jardineriad'interior.

• Valora les característiques que són capaços d´aportar cadascund'ells.

• Elegeix amb criteri el substrat més adequat.• Utilitza el substrat de forma correcte a l´hora de transplantar o bé

fer una composició.




- Hi ha la possibilitat de participar en pràctiques intermodulars a SaCanova, on es treballen continguts comuns; per exemple amb el repicat deplantes produïdes a algun altre mòdul.


4 TÍTOL Hidroponia dínterior Nº SESSIONS 14 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Conèixer la tècnica d´hidroponia dínterior, així com les espècies més indicades per portar-la a terme i els materials que s´han dútilitzar.– Planificar el sistema de cultiu amb hidropònic– Conèixer les principals tasques de manteniment d'instal·lacions i les espècies vegetals utilitzades.

CONTINGUTS


– Sistemes de cultiu, Espècies. Materials i mitjans.– Planificació del sistema de cultiu.– Cures de manteniment dínstal·lacions i espècies vegetals.

– Xerrada sobre el cultiu hidropònic que es duu a terme a Sa Canova– Recerques a la xarxa sobre les plantes més adequades per aquest

cultiu, així com les ventages i inconvenients que comporta aquestatècnica.

– Activitats de reforç i d'amplicació de continguts.– Lectura de documents tècnics i articles.– Creació dárranjaments.



– Activitat de recerca a la xarxa sobre les plantes més adequadespel cultiu hidropònic, així com les ventages i inconvenients quecomporta aquesta tècnica.

– Xerrada sobre el cultiu hidropònic que es duu a terme a SaCanova.

– Lectura de documents tècnics i articles.– Creació dárranjaments amb la tècnica de l´hidrocultiu.– Enumerar les tasques de manteniment que s´han de dur a terme en

lárranjament que s´ha creat.– Comentar en gran grup imatges sobre aquesta tècnica.– Activitats de reforç i dámpliació dels continguts.

– Coneix la tècnica d´hidroponia dínterior, així com les espècies mésindicades per portar-la a terme i els materials que s´han dútilitzar.

– Enumera les pases a seguir per crear el sistema de cultiu ambhidropònic.

– Coneix les principals tasques de manteniment d'instal·lacions i lesprincipals espècies vegetals utilitzades.





5 TÍTOL Flor natural Nº SESSIONS 15 BLOC AOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Conèixer i identificar les principals espècies i varietats de flor natural– Conèixer les característiques per comercialitzar, transportar i manipular la flor natural– Valorar la utilització de la flor natural en el món de la floristeria.

CONTINGUTS


- Flor natural: – espècies i varietats de flor natural– Identificació– característiques– Comercialització, transport i manipulació– Utilització

– Visualització de les principals espècies i varietats de flor natural.– Maneig de llibres i manuals dáquesta matèria– Recerca dímatges– Proposta de realització dún arranjament amb flor natural.



• Recerca dímatges i noms de flor natural a partir dún llistat• Elaboració de fotografies a rams • Identificació dels elements florals a rams ja realitzats• Visita al cementiri per Tots Sants• Visita a una floristeria• Participació a la fira nupcial (si es realitza)• Lectura dárticles i documents tècnics

• Identifica les principals espècies i varietats de flor natural.• Conèixer les característiques per comercialitzar, transportar i

manipular la flor natural• Valorar la utilització de la flor natural en el món de la floristeria.




La visita a la floristeria o al departament de floristeria dálgun tipus degarden servirà per treballar vàries unitats didàctiques.Pot donar-se la possibilitat de participar a la Fira Nupcial amb algun tipusd'arrenjament floral, en cas de què aquesta es realitzi.Possibilitat de montar una paradeta al centre pels Enamorats, on es vendràun petit arranjament (rosa o semblant).


6 TÍTOL Flor seca. Flor i planta artificial. Materials i utensilisutilitzats en composicions florals Nº SESSIONS 19 BLOC A


– Conèixer els principals tipus de flor seca.– Descriure les principals tècniques de secat.– Manipular la flor seca per tal de realitzar composicions.– Conèixer els principals tipus i qualitats de flor i planta artificial.– Valorar la comercialització i l´ús que es fa d´aquest tipus de material.– Conèixer i utilitzar els principals materials i eines utilitzats en les composicions florals.

CONTINGUTS


– flor seca:- Identificació- Conservació- manipulació i ús

– Flor i planta artificial:- Tipus- Qualitats- Comercialització i ús

– Materials i eines utilitzats en les composicions florals.

– Observació de distints tipus de flor seca i flor artificial.– Realització d'arranjaments florals amb aquests tipus de materials– Desenvolupar un procés d'assecat a partir de material recollit per

l'alumnat.– Resolució d'activitats de reforç de continguts– Comentar documents tècnics



• Aplicar les tècniques dássecat de material vegetal• Realitzar arranjaments amb flor seca o artificial• Visita a una floristeria• Lectura dárticles i documents tècnics• Comentar fotografies de composicions florals amb aquests

materials• Comparar les diferents tècniques dássecat • Descriure la utilitat de cadascun del materials i eines que

s'utilitzen per realitzar composicions florals.• Participar a la Fira Nupcial (si es realitza)

– Coneix els principals tipus de flor seca.– Descriu les principals tècniques d'assecat.– Manipula la flor seca de forma adequada per tal de realitzar

composicions.– Coneix els principals tipus i qualitats de flor i planta artificial.– Valora la comercialització i l´ús que es fa dáquest tipus de

material.– Coneix i utilitza els principals materials i eines emprades en les

composicions florals.




La visita a la floristeria o al departament de floristeria dálgun tipus degarden servirà per treballar vàries unitats didàctiques.Pot donar-se la possibilitat de participar a la Fira Nupcial amb algun tipusd'arrenjament floral, en cas de què aquesta es realitzi.


7 TÍTOL Tècniques bàsiques en lárt floral. Nº SESSIONS 13 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Conèixer i valorar les coloracions en lárt floral.– Identificar diferents formes de flors i fulles.– Manipular la flor natural de forma adequada a l´hora de realitzar un arranjament.– Aplicar la tècnica de lálambrat i la de léspiral.– Conèixer els distints tipus de recipients per fer un arranjaments i el com preparar-los.– Conèixer i aplicar amb criteri les distintes nomes per a la composició dárrenjaments.

CONTINGUTS


– El color en lárt floral– Tècniques de base en lárt floral:

- Manipulació de la flor natural- Formes de flors i fulles- Alambrat- Tècnica de léspiral- Preparació de recipients- normes per a la composició dárranjament (punt vegetatiu,alçada, profunditat, arrodoniment)- Composicions

– Valorar la roda dels colors en funció de la finalitat que es volaconseguir

– Dissenyar arrenjaments amb diferents finalitats– Comparar recipients– Realitzar arranjaments florals



• Dissenyar diferents tipus dárrenjaments segons la finalitat que espreten per treballar la roda de colors.

• Comparar diferents tipus de recipients• Pràctica de creació d'un arranjament a partir dels dissenys abans

creats (segons la disponibilitat del material).• Activitat per treballar formes de flors i fulles amb l'ús de la

terminologia adequada.• Activitats vàries per reforçar els continguts conceptuals treballats.• Lectura i comentari dárticles.

– Coneix i valora les coloracions en lárt floral.– Identifica diferents formes de flors i fulles.– Manipula la flor natural de forma adequada a l´hora de realitzar un

arranjament.– Aplica la tècnica de lálambrat i la de léspiral.– Coneix els distints tipus de recipients per fer un arranjaments i el

com preparar-los.– Coneix i aplicar amb criteri les distintes nomes per a la composició

d'arrenjaments.




El material que sútilitzarà en les pràctiques serà aquell recollit a la finca deSa Canova que no es pugui comercialitzar, o bé aquell que pugui portarl'alumne de casa.


8 TÍTOL Infraestructures i equipaments dínterior. Nº SESSIONS 10 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

• Descriure els diferents tipus d'infraestructures que es poden utilitzar en jardineria dínterior, tals i com jardineres, lluminàries, estancs, fonts,papereres, bancs, murs, petits enllosats...

• Conèixer les tècniques de manteniment i conservació de les distintes infraestructures i equipaments descrits.

CONTINGUTS


– Jardineres, cossiols i altres recipients. Tipus, característiques,utilització.

– Lluminàries. Sistemes. Característiques . Utilització.– Petits estancs. Làmines dáigua. Fonts. Tipus. Característiques i

utilització.– Papereres, bancs i altres. Tipus. Característiques i utilització.– Murs i petits enllossats. Característiques. Materials. Construcció.– Manteniment i conservació dínfraestructures i equipament.

– Identificació de les distintes infraestructures en léntorn.– Comparar variants del mateix tipus dínfraestructures – Valorar la presència, la necessitat o no d'alguns tipus

d'infraestructures.– Reculls fotogràfics.– Visita a jardins dínterior.



• Realitzar un recull fotogràfic de distints tipus dínfraestructuresque es poden localitzar a jardins d'interior de léntorn. Posada encomú.

• Visita als patis dínterior de Palma.• Activitat de comparació de varis tipus d'infraestructures del

mateix grup; per exemple de jardineres i cossiols i valorar-neventatges i inconvenients de cadascun délls.

• Activitat dóbservació de jardins dínterior de léntorn, i valorar-ne la necessitat dálguns tipus dínfraestructures.

• Donada la necessitat, aplicar les tècniques de manteniment delsdistints tipus d'infraestructures explicades que hi ha al centre.

• Descriu els diferents tipus d'infraestructures que es poden utilitzaren jardineria dínterior, tals i com jardineres, lluminàries, estancs,fonts, papereres, bancs, murs, petits enllosats...

• Coneix les tècniques de manteniment i conservació de les distintesinfraestructures i equipaments descrits.





9 TÍTOL Projectes dénjardinament dínteriors. Nº SESSIONS 8 BLOCOBJECTIUS DIDÀCTICS

– Identificar a sobre dún plànol, la nomenclatura específica que hi ha per a cada tipus dínfraestructura o tipus de planta.– Conèixer els materials que s´han de manester per a crear un projecte.– Identificar les tasques que s´han de possar en funcionament per a crear el projecte.

CONTINGUTS


– Plànols, interpretació.– Materials i mitjans.– Fases déxecució. Terminis. Organització de les tasques.– Necessitats i distribució de recursos humans.

– Identificació elements i infraestructures a sobre de plànols de jardins.– Reconeixement dels materials i mitjans que s'han d'utilitzar per a

crear un determinat tipus d'infraestructura.– Enumeració dels terminis necessaris per a portar a terme les distintes

tasques.– Organització de les tasques i els recursos humans a tenir en compte

per a crear un determinat tipus dínfraestructura.



– Identificar elements i infraestructures a sobre de plànols dejardins.

– Reconèixer els materials i mitjans que s'han d'utilitzar per a crearun determinat tipus d'infraestructura.

– Enumerar els terminis necessaris per a portar a terme les distintestasques.

– Organitzar les tasques i els recursos humans a tenir en compte pera crear un determinat tipus dínfraestructura.

– Identifica a sobre dún plànol, la nomenclatura específica que hi haper a cada tipus dínfraestructura o tipus de planta.

– Coneix els materials que s´han de manester per a crear un projecte.– Identifica les tasques que s´han de possar en funcionament per a

crear el projecte.




Aquesta unitat presenta alguns continguts compartits amb la part A delmòdul, fet que pot fer que es modifiquin els criteris dávaluació d'aquestapart B.


PER COPIAR TAULES


4. METODOLOGIA.

Les unitats didàctiques tenen una durada establerta per sessions a l’apartat de la temporalització,

encara que es poden veure afectades per petites variacions.

S’intercalarà una metodologia activa (consistirà en plantejaments de qüestions) i una metodologia

expositiva (classe magistral) ambdues recolzades amb les TIC sempre que sigui possible.

El primer dia de començament de la classe es farà una presentació del mòdul, en la qual s'explicarà a

l'alumnat: quins són els objectius del mòdul, com es troben distribuits els continguts a la part B, i com

es valorarà cadascuna de les parts dels mòduls presents a la programació, la bibliografia recomanada,

el material obligatori que han de dur en pràctiques, les activitats complementaries que es faran, així

com els criteris d'avaluació que s'aplicaran al llarg del curs i les actituds que es valoraran. També es

passarà a lálumnat una prova inicial per valorar els coneixements del mòdul en qüestió.

Al començament de cada unitat didàctica es farà amb una avaluació inicial de manera oral i de caire

informal que permetrà avaluar els coneixements previs del grup i localitzar aquells alumnes amb

coneixements de base. D'aquesta manera es pretén establir un punt de partida tant des d’una

perspectiva conceptual, procedimental com actitudinal.

En el desenvolupament de les unitats sániran alternant les explicacions teòriques dels continguts

conceptuals amb les activitats per treballar-los. Aquestes activitats d'aula seran el més variat possible i

van des de:

– Activitats dóbservació de léntorn

– Observació de material audiovisual (fotografies, videos...)

– Casos pràctics

– Activitats de recerca a láula dínformàtica

– Exposicions orals

Una part de les hores setmanals ( 2 de 5 hores) es dedicaran a realitzar pràctiques. Aquestes pràctiques,

no sols seran dels continguts del bloc A del mòdul, si no que també seran del bloc B. Per aquest motiu

hi haurà una coordinació setmanal entre ambdues professores del mòdul.


Aquestes sessions de pràctiques es desenvoluparan a la finca Sa Canova, o bé a les instal·lacions del

centre, i sempre es treballaran en petits grups.

També cal esmentar les sortides didàctiques que es realitzaran a empreses del sector o a indrets

relacionats amb els continguts. Sempre que sigui possible es farà coincidir la data de els sortides

didàctiques amb la temàtica de la unitat que s´estigui impartint. Si això no es pot respectar, el professor

sempre donarà les pautes als alumnes per a què aquests entenguin la finalitat de la sortida; a més

l'alumne sempre tindrà unes qüestions o una petita tasca a haver d´entregar una vegada realitzada la

sortida.

Totes les activitats complementàries estaran programades amb la resta de mòduls del cicle formatiu.

Durant el període de treball d'una UD es proposaran una sèrie d'activitats que faran referència a

l'apartat procedimental i que consistiran en: exercicis de reforç, presentacions, informes o

emplenament de dossiers de les sortides didàctiques i treballs.

A l'inici de curs es lliurarà als alumnes un document on figuren les normes de presentació de treballs i

informes. El compliment d'aquesta normativa és obligatori i condició indispensable per a poder ser

avaluats.


• Treballs idèntics o massa semblants entre alumnes.

• No complir la normativa de presentació establerta pel Departament.

• Evidència que la informació que contenen ha estat copiada d'altres treballs de la xarxa sense

que hi hagi cap tipus de reflexió personal i de filtratge. No hi pot haver cap terme als treballs el

significat del qual sigui desconegut pels alumnes que l'han presentat.

En qualsevol dels casos anteriors s'haurà de presentar un treball de bell nou en data acordada amb el

professor i la nota màxima a la qual es podrà optar és de 5.

El treballs poden ser de caràcter escrit o bé en format de presentació i defensa oral de l'alumne.


En algun cas i quan el treball hagi estat fet en grup es podrà realitzar un sorteig per determinar el

membre que haurà de defensar el treball en nom del grup.

5.- AVALUACIÓ.

5.1Criteris d’avaluació.

Els criteris d´avaluació general són els que s´anomenen al títol del mòdul, i són els que es

detallen a continuació:

- Descriure les diferents parts que conformes un projecte de jardineria.

- Identificar i relacionar les característiques topogràfiques i edafològiques dels terreny.

- Saber interpretar la memòria i els plec de condicions de diferents projectes, així com saber fer

mesures i pressuposts, i plànols en l'establiment d'un jardí, i establir tasques de conservació.

- Establir el procés per a la presa de dades i elaboració d'un plànol topogràfic determinant els

materials i mitjans necessaris per a la seva elaboració.

- Analitzar el procés de presa de mesures i acotats dels terreny a enjardinar, i descriure els estris

de treball.

- Organitzar els replanteig de tots els elements d'un jardí, vegetals i no vegetals, amb els estris i

metodologies adequades.

- Descriure els procés d'execució d'un projecte de jardineria, establint un calendari de tasques.

- Practicar supòsits de planificació de les tasques en l'establiment d'un jardí, establir un ordre

correcte i contemplant les mesures de seguretat i higiene.

- Descriure el procés per verificar que les diferents partides d'obra estan definides, valorades i

presents en plànols i documents.

- Planificació de les tasques d'implantació i restauració d'àrees verdes.

- Identificació de les tècniques paisatgístiques adequades i de la qualitat dels material a emprar

(vegetals i no vegetals).

- Establir el procediment per realitzar un inventari dels elements vegetals d'una zona

enjardinada.

- Determinar el procediment a seguir en l'elaboració d'un calendari de manteniment d'una àrea

verda.

- Establir el pla de seguiment sanitari dels elements vegetals atenent a la normativa ambiental

vigent i a les normes de seguretat.

- Establir el procediment per realitzar un inventari dels elements no vegetals d'una àrea verda.


- Determinar el procediment per a l'elaboració d'un calendari de conservació dels elements no

vegetals d'una àrea verda.

- Descriure les tècniques específiques per a la instal·lació i manteniment d'un jardí d'interior.

- Explicar les principals característiques dels materials i mitjans emprats en enjardinaments

d'interior.

- Practicar supòsits pràctics d'establiments de jardins d'interior, establint processos correctes de

pressa de dades, de pautes per a l'elaboració del projecte, calendari d'establiment i manteniment

del jardí.

Pel que fa als criteris dávaluació específics dáquest bloc B de jardineria dínterior, s´han

especificat a cadascuna de les unitats didàctiques a lápartat de criteris dávaluació.

5.2Continguts mínims

Els continguts mínims pel que fa a aquest bloc B són els que es redacten a continuació:

- Enjardinament d'interiors. Instal·lacions, elements vegetals i materials.

- Plànols, interpretació. Materials i mitjans. Fases d'execució.

- Infraestructura i equipament d'interiors:

Jardineres, cossiols i altres recipients. Enllumenat. Petits estanys, llàmines d'aigua, fonts.

Papereres i altres. Manteniment i conservació d'infraestructures i equipament.

- Elements vegetals d'interiors:

Nomenclatura i identificació. Característiques. Varietats més importants. Utilització.

Comercialització.

- Regs i drenatges específics d'interiors:

El drenatge. Materials, elecció del sistema, muntatge. El reg. Necessitats d'aigua. Elecció del

sistema, característiques, muntatge. Planificació del sistema de reg. Freqüència, temps.

Fertirrigació.

- Substrats específics d'interiors:

Característiques, elecció i utilització.

- Hidroponia específica d'interiors.

- Tècniques d'art floral:

Flor natural, flor seca, flor i planta artificial. Materials i estris utilitzats en les composicions

florals. Tècniques de base en l'art floral.


5.3Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar?

L'alumne perdrà el dret a l'avaluació quan sumi 15% o més de faltes injustificades d'assistència de

forma discontínua o un 10% de forma contínua, calculat sobre la durada global del mòdul. En aquest

cas serà donat de baixa d'ofici del mòdul i, en cas de voler cursar-lo, s'haurà de matricular en la

modalitat lliure.

• El model general que s’adoptarà per a avaluar a l’alumnat serà:

▪ 60% conceptes

▪ 30% procediments

▪ 10% actitud

Els conceptes representen aquells exàmens o proves que es realitzaran en acabar una o vàries unitats

didàctiques. En acabar lávaluació es donarà l'oportunitat de recuperar aquelles proves de les unitats en

què l'alumne no hagi obtingut una nota de 4,5, o bé que lálumne vulgui presentar-se a pujar nota. Cal

dir que la nota que serà vàlida serà la dáquesta darrera prova.

Es farà mitjana de continguts conceptuals a partir de 4,5. Si lálumne no presenta una mitjana de

continguts conceptual de 4,5 lávaluació no estarà aprovada.

Els procediments inclouen els treballs, recerques a internet, activitats a classe i a casa, dossiers de les

sortides, comentaris dárticles, pràctiques de camp i de laboratori, presentacions... en definitiva tots

aquells que s´han esmentat per a cadascuna de les unitats didàctiques. D' aquests procediments se'n

farà un seguiment pràcticament diari.

Les actituds a valorar seran el comportament a láula, a les sortides i a les zones on es desenvoluparan

les pràctiques, la participació, la puntualitat a classe, l' assistència a classe, actitud de lálumne enfront

al mòdul, respecte pel material, pel professor i pels companys i el fet de portar el material. De les

actituds se'n farà un seguiment diari, ja que el professor anotarà totes aquelles incidències.

5.4Qualificació.


La nota de lávaluació sorgeix d'aplicar els percentatges abans esmentats. Llavors es farà la

mitjana amb la nota de la part B del mòdul. La part A comptabilitza un 50% i la part B un altre

50%. Per poder fer la mitjana s´han d'haver aprovat amb un 5 les dues parts.

La nota final de la part A del mòdul sorgeix dáplicar la mitjana aritmètica de les tres

avaluacions.

5.5Recuperació del mòdul.

Es dóna lóportunitat a lálumne de recuperar els exàmens de conceptes que s'han realitzat al llarg de

l'avaluació en qüestió. En cas de què lálumne li quedi pendent per recuperar alguna avaluació, tindrà

la possibilitat de recuperar-la a lávaluació vinent o bé al juny.

5.6Avaluació de pendents (si escau).

S’aplicarà la normativa vigent.



Bibliografia recomanada:

– Williams, R. El diseño de jardines y paisajismo. Ed. Tutor

– Plantas de jardín, terraza e interior. Guia visual. Ed. MMD

– Mc Creary, R. Jardines de interior. Ed. Ceac

– Clevely, A. Plantas en macetas. Ed Blume

– Guía práctica para el cuidado de plantas y flores. Ed. Compo

– Squire, D., Sutherland, N. El gran libro ilustrado de las plantas de interior. Ed Hispanoeuropea

– Scolari, P. Flores secas. Materiales, técnicas y composiciones. Ed. Susaeta.

– Cañizo, J., González, R. Jardines. Proyecto, diseño y plantación.Ed. Mundi-prensa.

– Stevenson, V. Flores y plantas en casa. Ed. Hmb

– Revistes especialitzades: clip, casa y campo, info jardin

– Publicacions tècniques i fulletons divulgatius.

– Material informàtic del departament: ordinadors, impressores i programes.

– Presentacions Power-Point, fotocòpies, DVDs

Materials recomanats per fer pràctiques d´arrenjaments florals: tisores de podar, tisoresde paper, alicates, estanalles.



- Visita a un viver.

- Visita a una floristeria.

- Visita als jardins de Raixa i Alfàbia.

- Visita de Tots Sants a les Rambles de Palma.

- Visita pel dia dels enamorats a les Rambles de Palma.

- Visita als patis de Palma.

- Jornada d´arranjaments de Nadal al centre.



Els temes transversals seran tractats mitjançant el Tutor i l’Orientadora en les sessions detutoria lectiva i els temes a tractar seran elaborats per l’Orientador del centre.


Una vegada recollida la informació del departament d'Informació i orientació professional enrelació als alumnes amb NESE d'aquest grup-classe es concretarà en mesures d'atenció a la diversitat,segons el model MD020209 Atenció a la diversitat



PROTECCIÓ DE LES MASSESFORESTALS


CURS 1r. RN

CICLE GESTIÓ I ORGANITZACIÓ DELSRECURSOS NATURALS I

PAISATGÍSTICSCLAU ACA-32

PROFESSOR ANTONI RAMONELL ALZAMORA

ANY 2011-2012


ÍNDEX




4. METODOLOGIA.

5.- AVALUACIÓ . 5.1 Criteris d’avaluació.



5.4 Qualificació.






9.MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.1.- OBJECTIUSGENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATS TERMINALS)


1.- OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL ( CAPACITATS TERMINALS)

– Identificar les alteracions produïdes pels diversos agents abiòtics sobre espècies i massesforestals,a partir de la simptomatologia característica.

– Identificar la morfologia i la biologia dels insectes, els àcars, els fongs i altres agents de tipusbiòtic(bacteris, virus, etc.), i el tipus de danys, a partir de les observacions directes en les diversesespècies afectades i la documentació tècnica fitosanitària.

– Relacionar cadascun dels insectes, àcars, fongs i altres agents biòtics (bacteris, virus, etc.),causants de danys a les masses forestals, amb la simptomatologia observada segons lescaracterístiques de l’atac a les diferents espècies.

– Relacionar les característiques dels diferents sistemes de control de les alteracions d’origenabiòtic i biòtic de les masses forestals amb les espècies forestals que les formen.

– Identificar les característiques, les prestacions de funcionament, la regulació i el manteniment deprimer nivell i els mètodes d’utilització de la maquinària, les eines i els equips propis dels treballsde tractament de les alteracions de les masses forestals, segons les característiques d’aquestes iel tipus d’agent causant del dany, a partir de documentació tecnico-fitosanitària i catàlegs defabricants.

– Determinar les diferents tècniques i els procediments de combat existents, i els mitjans terrestreso aeris necessaris, per organitzar les operacions i les campanyes de tractament preventiu icuratiu de les alteracions de les masses forestals segons el grau d’atac i les instruccionsestablertes en el pla de gestió forestal.

– Verificar la manipulació, la preparació i l’aplicació dels diversos productes fitosanitaris emprats enla realització dels tractaments de les masses forestals, d’acord amb les instruccions tècniquesd’ús de cada producte, i sota les normes de bones pràctiques ambientals en l’aplicació delsproductes fitosanitaris establertes per la legislació i la normativa vigent.

– Relacionar el nivell de gravetat d’un foc forestal amb la importància relativa dels diferentselements bàsics que el produeixen.

– Relacionar les causes més freqüents i els factors modificatius del risc dels incendis forestals ambels diferents tipus de focs.

– Determinar els treballs i els tractaments de prevenció silvícola contra incendis forestals, i lamaquinària, les eines i els equips, segons els diferents sistemes i procediments existents, a partirdel nivell de gravetat de l'incendi i el tipus de massa forestal afectada.

– Identificar les característiques globals, i les dels elements constituents de les infraestructures devigilància i prevenció contra incendis forestals, segons els diferents sistemes emprats i delsmanuals de lluita contra incendis.

– Determinar els sistemes i les tècniques per a l’extinció d’incendis forestals segons els diferentsfactors i les condicions existents en cada cas.


– Relacionar cada sistema i tècnica d’extinció d’incendis forestals amb la maquinària, les eines, elsequips i els mitjans adequats, d’acord amb les característiques concretes de cada cas.

– Planificar les operacions i els treballs d’extinció d’incendis forestals, i evacuació i salvament deferits i persones afectades, d’acord amb el sistema d’extinció emprat i les tècniques i les normesde primers auxilis, i seguint les instruccions emanades del comandament de les operacions.

– Determinar els terminis i els costos d’un treball de protecció de les masses forestals segons lescaracterístiques de cada cas.

– Avaluar les necessitats de mitjans humans i materials que es necessiten en un treball deprotecció de les masses forestals, d’acord amb les especificacions tècniques dels plecs decondicions dels projectes corresponents.

– Determinar els rendiments de treball de la maquinària, dels operaris i dels equips formats, a partirdels condicionaments existents en cada treball.

– Realitzar tràmits administratius de sol·licitud, obtenció i seguiment de les autoritzacions i elspermisos necessaris per a la realització d’un treball de protecció de masses forestals, a partir dela normativa i la legislació vigent.

– Controlar la marxa i els terminis d’execució dels treballs i les operacions de protecció de lesmasses forestals, a partir de les tècniques i els procediments establerts de seguiment de laprogramació del pla del projecte de millora o gestió forestal

– Corregir desviacions en la planificació i la temporització de treballs existents, per assolir elsobjectius previstos, a partir de la contrastació de la programació dels treballs establerts en elprojecte de millora o gestió forestal.

– Verificar el grau de compliment de la programació dels treballs efectuats, a partir de la planificacióestablerta i dels fulls de treball realitzats.

– Elaborar la documentació informativa i de gestió dels treballs o operacions realitzades, per a laverificació de l’assoliment dels objectius establerts, amb suport manual o informàtic, a partir de protocols i fulls de treball estandarditzats.

– Organitzar la selecció, la formació i el reciclatge del personal operari segons les tècniques adequades i d’acord amb les exigències de cada lloc de treball.

– Desenvolupar programes i accions de millora de la comunicació i de la motivació, per al’optimació dels recursos humans en les operacions d’aprofitament, gestió o protecció dels espaiso poblacions cinegètiques i d’aigües continentals, segons els tipus de treballs que cal realitzar iles característiques tipològiques dels equips.

– Supervisar l’aplicació de mesures per evitar o minimitzar l’aparició d’impactes ambientals i danysde tipus ecològic a causa de la realització de treballs de protecció de les masses forestals,segons les tècniques i els procediments més adequats en cada cas.

– Verificar l’ús i el seguiment, per part del personal operari, del vestuari de seguretat i de lesmesures de protecció contra riscos laborals en l’execució de treballs o operacions de protecció deles masses forestals, d’acord amb les normes aplicables sobre seguretat i higiene.


2.- CONTINGUTS. SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ

La duració del continguts al llarg del curs és de 105 hores repartides en 3 trimestres a raó de 3 horessetmanals.

La temporalització total prevista per a les diferents Unitats Didàctiques seria de:

1r. Trimestre:UD 1- Plaguicides químics (5 h)

UD 2.-Etiquetat de productes fitosanitaris. (5 h)

UD 3.-Aplicació de productes fitosanitaris. Maquinària i dosificacions. (10 h)

UD 4.-Riscos associats a l'aplicació de productes fitosanitaris. Mesures de prevenció.Condicions de comerç, emmagatzematge i transport. Eliminació de residus (7 h)

UD 5-Procediments de protecció de les plagues forestals. (7 h)

2n. Trimestre:

UD 6- Alteracions d'origen abiòtic de les masses forestals. (5 h)

UD 7.-Els insectes (6 h)

UD 8.-Ecologia de poblacions. El fenomen plaga (5 h)

UD 9.-Principals plagues de les espècies forestals (20 h)

UD 10- Malalties de les espècies forestals (5 h)

3r. Trimestre:

UD 11- Els incendis forestals (5h)

UD 12.-Treballs culturals de prevenció d’incendis forestals (10 h)

UD 13- Extinció d’incendis forestals. Coordinació d'equips en l'extinció (10 h)

UD 14- Infraestructures de vigilància i avisos (5 h)


CONTINGUTS

Alteracions sanitàries de les masses forestals:

▪ Agents causants. Abiòtics i biòtics.▪ Característiques.▪ Tipus de dany. Simptomatologia.▪ Espècies forestals afectades.

Alteracions d'origen abiòtic:▪ Característiques.▪ Agents causants. Tipus.▪ Simptomatologia.▪ Espècies forestals afectades.

Plagues i malalties:▪ Insectes i organismes causants. Descripció i biologia.▪ Tipus de dany. Simptomatologia.▪ Espècies forestals afectades.

Control de les alteracions:▪ Mesures i tractaments preventius i curatius. Silvicultura preventiva.▪ Sistemes de control. Biològic. Integrat. Químic. Característiques.▪ Tècniques de realització de tractaments terrestres i aeris.▪ Maquinària, equips i mitjans.▪ Productes. Tipus. Característiques. Manipulació. Preparació. Dosificació.

Incendis forestals:▪ Causes i elements d'un incendi. Material vegetal. Factors meteorològics.▪ Inici i evolució. Zones i formes d'un incendi.▪ Classes d'incendis. Característiques.

Treballs culturals de prevenció d'incendis forestals:▪ Ordenació del combustible forestal.▪ Àrees, faixes tallafocs i altres sistemes.▪ Sistemes. Tècniques. Procediments.▪ Maquinaria, apers, eines i equips.

Infraestructura de vigilància i avisos:▪ Característiques. Elements. Funcionament.▪ Llocs i xarxes de vigilància.▪ Vigilància aèria.▪ Localització de l'incendi. Cartografia.▪ Equips, mitjans, instruments i aparells.

Extinció d'incendis forestals:▪ Sistemes, tècniques i procediments.▪ Maquinaria, eines, equips i mitjans.▪ Extinció aèria. Equips i característiques.▪ Primers auxilis. Evacuació i salvament.▪ Equips d'intervenció immediata per a l'extinció de focus incipients. Tècniques.

Equipaments.


Coordinació d'equips en l'extinció d'incendis forestals:▪ Sistemes d'organització i distribució d'equips.▪ Col·lectius i forces que poden intervenir en els treballs. Característiques.▪ Direcció de les operacions: comandament únic i col·legiat.▪ Organització, planificació i control de treballs de protecció de les masses forestals.▪ Documentació informativa i de gestió.▪ Gestió Personal.▪ Legislació forestal, mediambiental i de seguretat i higiene aplicables als treballs de

detecció i combat de les alteracions i incendis de les masses forestals.▪ Impactes ambientals i danys ecològics que poden produir-se pels treballs de detecció i

combat de les alteracions i incendis de les masses forestals:▪ Tècniques per a minimitzar-los i corregir-los.



UD Sessionsprevistes (h) Període : Del……de………al……de………….

Sessionsefectives

1 5 Del 23 de setembre al 30 de setembre.

2 5 Del 6 d'octubre al 14 d'octubre.

3 10 Del 14 d'octubre al 4 de novembre.

4 7 Del 10 de novembre al 24 de novembre.

5 7 Del 25 de novembre al 15 de desembre.

6 5 Del 16 de desembre al 13 de gener.

7 6 Del 19 de gener al 27 de gener.

8 5 Del 2 de febrer al 9 de febrer.

9 20 Del 10 de febrer al 30 de març.

10 5 Del 19 d'abril al27 d'abril.

11 5 Del 27 d'abril al 10 de maig.

12 10 De l'11de maig a l'1 de juny.

13 10 De l'1 de juny al 15 de juny.

14 5 Del 15 de juny al 22 de juny.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL PLAGUICIDES QUÍMICS Nº SESSIONS BLOC I


1. Desenvolupar un criteri tècnic enfront de l'ús de plaguicides de tipus químic.2. Conèixer els diferents tipus de plaguicides existents al mercat, així com les seves característiques.3. Saber aplicar el plaguicida més adient segons el cultiu i el seu estat de desenvolupament, així com el fitopatogen a combatre.

CONTINGUTS


1. Definició de plaguicida segons R.D.2. Plaguicides

Classificacions:• Classificació segons l'organisme sobre el qual actuen.• Classificació segons la forma d'afectar els insectes.• Classificació segons els principis actius• Classificació segons els nivells de toxicitat.• Classificació segons la forma de distribució en els

vegetals. Composició i formulació dels plaguicides Presentació comercial que poden tenir els productes

fitosanitaris. Toxicitat i fitotoxicitat dels plaguicides. Dosificacions. Precaucions d'aplicació de plaguicides. Mescles dels productes. Normes i incompatibilitats en les

mescles. Termini de seguretat.

3. Els herbicides. Classificació en funció de la manera d'actuació.

Identificar la tipologia i característiques dels diferents productesfitosanitaris.

Utilitzar la plana web de "Registro de Productos Fitosanitarios" delMinisterio de Agricultura.

Analitzar les característiques dels diferents productes fitosanitaris ideterminar els més adients.

Preparar i manipular productes.



Explicació de la UD per part del professor amb els suport derecursos audiovisuals i les TIC.

Realització d'exercicis d'autoavaluació de la UD. Lectura: "Plaguicidas químicos, mitos y realidades". Exercici de reforç: identificació de diferents organismes

perjudicials pels cultius i elecció de tractaments adients.Introducció al registre de productes fitosanitaris.

Exercici de consolidació: maneig del Registre de ProductesFitosanitaris del MAPYA i elecció de productes adients perdeterminades afectacions dels vegetals.

Identifica la tipologia i característiques dels diferents productesfitosanitaris.

Utilitza la plana web de "Registro de Productos Fitosanitarios" delMinisterio de Agricultura.

Analitza les característiques dels diferents productes fitosanitaris ideterminar els més adients.

Prepara i manipular productes.



classe.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 2 TÍTOL ETIQUETAT DE PRODUCTES FITOSANITARIS Nº SESSIONS BLOC I


1. Interpretar tota la informació i especificacions que apareixen a les etiquetes dels plaguicides.

CONTINGUTS


1. Normativa2. Informació a les etiquetes de plaguicides:

Àrea d'informació de riscos:✔ Pictogrames.✔ Frases R i S.

Àrea d'informació principal Àrea d'utilització.

3. Fitxa de seguretat d'un plaguicida.4. Gestió dels envasos de plaguicida.

Interpretar totalment les etiquetes dels productes fitosanitaris. Escollir amb criteri tècnic un determinat producte en funció de les dades

que apareixen a l'etiqueta. Utilitzar la plana web de "Registro de Productos Fitosanitarios" del

Ministerio de Agricultura. Seguir el protocol d'eliminació d'envasos de productes fitosanitaris. Preparar i manipular productes.



Realització d'exercicis d'autoavaluació de la UD. Exercici de reforç: interpretació d'etiquetes de plaguicides.

Interpreta totalment les etiquetes dels productes fitosanitaris. Escull amb criteri tècnic un determinat producte en funció de les dades

que apareixen a l'etiqueta. Utilitza la plana web de "Registro de Productos Fitosanitarios" del

Ministerio de Agricultura. Segueix el protocol d'eliminació d'envasos de productes fitosanitaris.




classe.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL MAQUINÀRIA D'APLICACIÓ DE PLAGUICIDES Nº SESSIONS BLOC I


1. Conèixer la maquinària adequada per poder aconseguir elevades efectivitats i rendiments.2. Saber fer un tractament amb el màxim d'aprofitament del producte, amb gran uniformitat en l'aplicació i amb bon rendiment de treball.3. Conèixer la mecànica, maneig i regulació de la maquinària utilitzada en l'aplicació.4. Saber fer els càlculs de dosi precisos en funció de les característiques del producte i de la maquinària d'aplicació.5. Realitzar una bona praxis en tasques d'aplicació de productes fitosanitaris.

CONTINGUTS


1. Presentació i característiques dels productes per a laseva aplicació: Líquid Sòlids Gasos

2. Classificació dels equips per a la protecció dels cultius: Empolvadors Polvoritzadors hidràulics Polvoritzadors hidropneumàtics

3. Embocadures per als diferents tractaments: Tipus. Criteris d'elecció.

4. Influència de la grandària de la gota en l'aplicació delproducte.

5. Regulació de la maquinària i dosificació.6. Manteniment i conservació dels equips:

Abans de realitzar els tractaments Durant l'emmagatzematge dels equips entre temporades.

7. Tècniques de realització de tractaments terrestres i aeris.

Identificar les diferents tècniques i maquinària existent per a la realitzaciódels tractaments amb productes fitosanitaris.

Identificar la mecànica bàsica i les característiques generals dels equipsd'aplicació de productes fitosanitaris.

Seleccionar l’equip adequat, segons la presentació del productefitosanitari a aplicar i els condicionants de treball.

Seleccionar les 'embocadures adequades atenent al tipus de producte autilitzar i de la grandària de gota generat.

Realitzar càlculs de dosificació de productes en funció del producte, del'equip de treball i dels condicionants de treball.

Regular i conservar dels equips d’aplicació. Organitzar els treballs i les operacions dels tractaments fitosanitaris de les

masses forestals.




Realització d'exercicis d'autoavaluació de la UD. Resolució d'exercicis teòrics de càlcul de dosificació en

funció dels productes, característiques dels cultius,maquinària d'aplicació i condicionants del treball.

Pràctiques:◦ Aplicació d'un producte fitosanitari amb diferents equips i

maquinària usant els EPI's adients. Exercici de reforç: elecció del producte i càlcul de la

dosificació en el cas anterior. Seguiment dels resultats. Visita: finca de Sa Canova per veure la regulació i el

manteniment dels equips d'aplicació de productesfitosanitaris.

Informe: sobre la sortida anterior. Exercici de consolidació: realització d'un supòsit pràctic de

càlculs de dosificacions de producte en funció de lamaquinària i dels condicionants de treball.

Identifica les diferents tècniques i maquinària existent per a la realitzaciódels tractaments amb productes fitosanitaris.

Identifica la mecànica bàsica i les característiques generals dels equipsd'aplicació de productes fitosanitaris.

Selecciona l’equip adequat, segons la presentació del productefitosanitari a aplicar i els condicionants de treball.

Selecciona les 'embocadures adequades atenent al tipus de producte autilitzar i de la grandària de gota generat.

Realitza càlculs de dosificació de productes en funció del producte, del'equip de treball i dels condicionants de treball.

Regula i conserva els equips d’aplicació. Organitza els treballs i les operacions dels tractaments fitosanitaris de les

masses forestals.



classe.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 4 TÍTOL

RISCOS ASSOCIATS A L'APLICACIÓ DE PRODUCTESFITOSANITARIS. MESURES DE PREVENCIÓ.CONDICIONS DE COMERÇ, EMMAGATZEMATGE ITRANSPORT. ELIMINACIÓ DE RESIDUS.

Nº SESSIONS BLOC I


1. Prendre consciència de la toxicitat del productes fitosanitaris.2. Conèixer els riscos sobre la salut i el medi ambient associats a l'aplicació de productes fitosanitaris.3. Conèixer els equips de protecció individual per l'aplicació de productes fitosanitaris.4. Conèixer la normativa específica que regula la comercialització, el transport i l'emmagatzematge de productes fitosanitaris.5. Conèixer la normativa ambiental i el procediment d'eliminació dels envasos de productes fitosanitaris.6. Conèixer les tècniques per disminuir els riscos derivats de l'aplicació de productes fitosanitaris.

CONTINGUTS


1. La toxicitat dels productes fitosanitaris:• Població de risc.• Concepte de toxicitat.• Toxicitat crònica. • Toxicitat aguda.

2. Normativa de comercialització de productes fitosanitaris:• LOM.

3. Normativa de transport de productes fitosanitaris.• Normativa d'emmagatzematge de productes fitosanitaris.

4. Procediments de treball per disminuir els riscosassociats a l'aplicació de productes fitosanitaris.• SIGFITO

Identificar els riscos ambientals i per a la salut derivats de l´ús deproductes fitosanitaris.

Identificar i usar els equips de protecció individual i aplica les mesuresminimitzadores de riscos en labors d'aplicació de productes fitosanitaris.

Conèixer i complir la normativa que regula la comercialització, eltransport, l'emmagatzematge i l'eliminació d'envasos dels productesfitosanitaris.




Realització d'exercicis d'autoavaluació de la UD. Pràctiques:

◦ Elecció d'un producte fitosanitari per a un determinattractament atenent a criteris toxicològics.

◦ Aplicació d'un producte fitosanitari amb diferents equips imaquinària usant els EPI's adients.

Exercici de consolidació: estudi del magatzem defitosanitaris de Sa Canova i adequació de la instal·lació a lalegislació vigent.

Identifica els riscos ambientals i per a la salut derivats de l´ús deproductes fitosanitaris.

Identificar i usar els equips de protecció individual i aplica les mesuresminimitzadores de riscos en labors d'aplicació de productes fitosanitaris.

Coneix i compleix la normativa que regula la comercialització, el transport,l'emmagatzematge i l'eliminació d'envasos dels productes fitosanitaris.



classe.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 5 TÍTOL PROCEDIMENTS DE PROTECCIÓ DE LES MASSESFORESTALS Nº SESSIONS BLOC I


1. Ser conscients de la utopia de l'eradicació de les plagues en els entorns forestals.2. Conèixer els diferents mètodes de control fitosanitari.3. Saber triar el mètode més adient i aplicar-lo correctament.4. Conèixer la base del control integrat de plagues com a metodologia positiva amb l'economia i el medi ambient.

CONTINGUTS


1. Mesures preventives: Manteniment de l'equilibri al mont. Cura a la plantació. Cures a tenir en compte durant el torn d'aprofitament.

2. Control natural3. Control aplicat:

Mètodes tècnics.▪ Mètodes químics o plaguicides.▪ Mètodes físics.

Mètodes biotècnics▪ Estímuls químics.▪ Estímuls físics.

Mètodes biològics. Mètodes culturals. Mètodes legals.

4. Lluita integrada.

Determinar els diferents mètodes de lluita i control existents per al controlde les plagues i malalties que afecten a les masses forestals i saber quinssón més adequats segons casos concrets.

Aplicar de manera adequada els mètodes als que fa referència el puntanterior.

Avaluar la importància del control integrat com a mètode racional decontrol de plagues i malalties que afecten a les espècies forestals.




Realització d'exercicis d'autoavaluació de la UD. Xerrada: un exemple real d'aplicació del control integrat

sobre la processionària del pi. Pràctiques (exemples):

▪ Realitzar tractaments de tipus químic sobre bossesde processionària del pi.

▪ Tallada manual de bosses de processionària del pi.▪ Realitzar tractaments i dur el control de trampes de

feromona.▪ Utilització d'una peladora per tractar arbres infectats

amb Tomicus spp.▪ Ús de trampes cromotròpiques.▪ Ús de fauna beneficiosa.

Informe: realització d'un informe sobre les pràctiquesanteriors.

Determina els diferents mètodes de lluita i control existents per al controlde les plagues i malalties que afecten a les masses forestals i sap quinssón més adequats segons casos concrets.

Aplica de manera adequada els mètodes als que fa referència el puntanterior.

Avalua la importància del control integrat com a mètode racional decontrol de plagues i malalties que afecten a les espècies forestals.



classe.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 6 TÍTOL ALTERACIONS D'ORIGEN ABIÒTIC Nº SESSIONS 5 h BLOC I


1. Entendre la diferència entre danys, signe, símptoma, malaltia i plaga.2. Identificar els agents abiòtics causants de danys i alteracions sobre les masses forestals així com el seu funcionament.3. Identificar les simptomatologies típiques de danys causats per agents abiòtics.4. Prendre consciència dels danys a nivell econòmic que poden suposar aquestes alteracions.5. Conèixer els tractaments preventius o de minimització de danys en el cas d'alteracions d'origen abiòtic.

CONTINGUTS


1. Danys produïts per la manca o excés d’aigua.• Característiques del dany.• Espècies afectades.• Tractaments preventius o de correcció.

2. Danys produïts pel fred i la calor.• Característiques del dany.• Espècies afectades.• Tractaments preventius o de correcció.

3. Danys produïts per les substàncies tòxiques del’atmosfera.• Característiques del dany.• Espècies afectades.• Tractaments preventius o de correcció.

4. Danys produïts vent, pluja i calabruix• Característiques del dany.• Espècies afectades.• Tractaments preventius o de correcció.

5. Danys mecànics deguts a operacions silvícoles iaprofitament forestal.

Conèixer la importància d'aquests tipus de danys en el medi forestal. Determinar "de visu" els danys originats per agents abiòtics i poder

relacionar-los amb l'agent causal. Identificar els principals agents abiòtics que causen danys importants a les

masses forestals de les Illes així com les actuacions que es porten a termeper de minimitzar-los.

Valorar el cas particular de les tempestes per vent que han tombat milersd'arbres durant els darrers anys. Saber quins han estat estat els criterisd'actuació i el tractament de la fusta.

Conèixer les mesures per minimitzar els danys causats pels agents abiòtics.


• Característiques del dany.• Espècies afectades.• Tractaments preventius o de correcció.

6. Malalties causades per la manca o excés d'algunnutrient.



Realització d'exercicis d'autoavaluació de la UD. Lectura d'un dossier sobre els danys causats per les

tempestes sobre les masses forestals de les Illes. Exercici de reforç: recerca i comentari d'imatges referents a

danys causats per agents abiòtica. Exercici de reforç: treball de síntesi sobre la lectura a que fa

referència l'apartat 1. Visita a la plana web de Sanitat Vegetal de la Conselleria de

Medi Ambient on es descriuen danys causats pels agentsabiòtics sobre les masses forestals de les Illes.

Coneix la importància d'aquests tipus de danys en el medi forestal. Determina "de visu" els danys originats per agents abiòtics i els relaciona

amb l'agent causal. Coneix els principals agents abiòtics que causen danys importants a les

masses forestals de les Illes així com les actuacions que es porten aterme per de minimitzar-los.

Coneix les mesures per minimitzar els danys causats pels agents abiòtics



classe.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 7 TÍTOL ELS INSECTES Nº SESSIONS BLOC I


1. Conèixer les característiques morfològiques i biològiques del principal grup d'organismes causant de les plagues que afectenles plantes cultivades.

CONTINGUTS


1. Característiques generals dels artròpodes.2. Importància del grup dels insectes en el context de

sanitat vegetal.3. Característiques generals del insectes:

Anatomia externa. Diferències entre insectes i aràcnids. Formes d'alimentació i aparells bucals. Reproducció dels insectes. Desenvolupament dels insectes: cicles

4. Classificació dels insectes: característiques dels principalsordres d'insectes que es esdevenen plaga.

Conèixer la importància dels insectes en el context de la sanitat vegetal. Reconèixer les característiques generals del grup dels artròpodes. Descriure les principals característiques morfològiques i biològiques dels

insectes. Diferenciar els insectes dels aràcnids. Diferenciar les característiques principals dels diferents ordres d'insectes. Identificar l'ordre d'un insecte a partir de claus dicotòmiques.


Explicació per part del professor, amb ajuda del materialaudiovisual disponible, dels continguts de la unitat.

Realització d'exercicis d'autoavaluació de la UD. Audiovisual: els insectes.

Coneix la importància dels insectes en el context de la sanitat vegetal. Reconeix les característiques generals del grup dels artròpodes. Descriu les principals característiques morfològiques i biològiques dels

insectes. Diferencia els insectes dels aràcnids.


Pràctiques:◦ Diferències morfològiques entre els insectes i els

aràcnids.◦ Ús de claus dicotòmiques per a la classificació

d'insectes.◦ Observació de material viu o conservat, per tal de

diferenciar clarament aquells grups que puguin oferirqualque dificultat.

Exercici de reforç: informe sobre les pràctiques delaboratori.

Sortida: a Natura Parc per a participar a l'activitat sobreinsectes.

Treball de consolidació: elaboració d'un insectari ambespècies plaga.

Diferencia les característiques principals dels diferents ordres d'insectes. Identifica l'ordre d'un insecte a partir de claus dicotòmiques.



classe.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 8 TÍTOL ECOLOGIA DE POBLACIONS. EL FENOMEN PLAGA. Nº SESSIONS BLOC I


1. Conèixer els els conceptes biològics bàsics relacionats amb el comportament de les poblacions.2. Comprendre la dinàmica poblacional dels insectes que esdevenen plagues (potencial biòtic i resistència ambiental).3. Comprendre la importància de saber detectar a temps una plaga perjudicial per a una espècies determinada.4. Conèixer el llindar de població que justifica el tractament sobre una determinada espècie plaga.5. Identificar els símptomes i danys més característics que produeixen les diferents plagues sobre les masses forestals.

CONTINGUTS


1. Generalitats de les plagues forestals:

Concepte de plaga. Causes de l'existència de plagues. Llindar de tolerància enfront de la presència d'una plaga. Distribució geogràfica i dispersió. El cicle biològic. Potencial biòtic i ecoresistència. Classificació dels ecosistemes segons la seva estabilitat. Relacions dels insectes amb les plantes. Els fitòfags i l'ecosistema forestal.

2. Principals símptomes i danys causats sobre els vegetalsper les principals espècies plaga. Tipus de danys que poden provocar a les plantes. Respostes de les plantes als danys causats pels

Manejar el vocabulari específic de sanitat vegetal. Identificar els paràmetres poblacionals relacionats amb el comportament

plaga. Determinar el llindars poblacionals de les plagues que justifiquen les

intervencions. Determinar "de visu" els danys, signes i símptomes causats per les

plagues forestals. Manejar el recurs web: Plana web de Sanitat Forestal de la Conselleria

de Medi Ambient. Interpretar el marc legal i la situació de les Illes Balears enfront la

problemàtica de plagues i malalties que afectes les espècies forestals:"L'estratègia Balear de Sanitat Vegetal".


insectes. Signes de la presència d'insectes.



Realització d'exercicis d'autoavaluació de la UD. Audiovisual: les xarxes de nivell 1 i 2 de monitoreig de

plagues i malalties. Exercici de reforç: buscar imatges sobre els diferents ordres

d'insectes. Recurs web: plana de Sanitat Forestal de la Conselleria de

Medi Ambient. Xerrada: "L'estratègia Balear de Sanitat Vegetal". Activitat de reforç: qüestionar sobre la xerrada anterior.

Maneja el vocabulari específic de sanitat vegetal. Identifica els paràmetres poblacionals relacionats amb el comportament

plaga. Determina el llindars poblacionals de les plagues que justifiquen les

intervencions. Determina "de visu" els danys, signes i símptomes causats per les

plagues forestals. Maneja el recurs web: Plana web de Sanitat Vegetal de la Conselleria de

Medi Ambient. Interpreta el marc legal i la situació de les Illes Balears enfront la

problemàtica de plagues i malalties que afectes les espècies forestals:"L'estratègia Balear de Sanitat Vegetal".



classe.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 9 TÍTOL PRINCIPALS PLAGUES DE LES ESPÈCIESFORESTALS

Nº SESSIONS BLOC I

OBJECTIUS DIDÀCTICSPRINCIPALS PLAGUES DE LES ESPÈCIES FORESTALS.

1. Conèixer els insectes que esdevenen plaga a les masses forestals de la nostra comunitat.2. Determinar quins són els tractaments adients pel control d'aquestes plagues en un context de lluita integrada.

CONTINGUTS


1. Les principals plagues que afecten a les espèciesforestals:

Plagues dels pins.• Defoliadors: Thaumetopoea pityocampa.

Perforadors:• Tomicusdestruens.• Orthotomicus erosus.

Plagues de les alzines.• Defoliadors: Lymantria dispar.• Perforadors: Cerambyx cerdo.

Plagues de les palmàcies.• Perforadors:

• Rhynchophorus ferrugineus.• Paysandisia archon.

Altres plagues d'insectes.

Identificar de visu els insectes que esdevenen plaga a les nostres illes enqualsevol de les fases de desenvolupament.

Identificar de visu la presència d'un insecte plaga a partir dels danys,signes i símptomes causats sobre el vegetal.

Determinar els tractaments més adients per controlar una determinadaplaga en un context de lluita integrada.

Manejar el recurs web de la plana de Sanitat Forestal.


• De tots els insectes anteriors:• Classificació de l'insecte.• Distribució de l'insecte• Cicle biològic.• Espècies a les quals afecta.• Danys, signes i símptomes en cada un dels

estadis.• Mètodes de lluita i control

2. Plagues ocasionades per organismes que no sóninsectes.



Audiovisual: la processionària del pi. Pràctica de laboratori: identificació d'insectes causants de

patologia vegetal a partir de claus dicotòmiques. Recurs web: plana de Sanitat Forestal de la Conselleria de

Medi Ambient. Xerrada: Principals plagues forestals a la CAIB i tasques de

control per part de l'administració. Treball de consolidació: recerca d'informació i elaboració

de presentacions amb IMPRESS sobre les principals plaguesde la nostra comunitat que hauran de ser defensadesoralment amb el suport de les TIC.

Debat: valorar el cas particular de les cabres i els problemesde regeneració natural a la Serra de Tramuntana així com lapolèmica social associada.

Identifica de visu els insectes que esdevenen plaga a les nostres illes enqualsevol de les fases de desenvolupament.

Identifica de visu la presència d'un insecte plaga a partir dels danys,signes i símptomes causats sobre el vegetal.

Determina els tractaments més adients per controlar una determinadaplaga en un context de lluita integrada.

Maneja el recurs web de la plana de Sanitat Forestal.




classe.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 10 TÍTOL MALALTIES D'ESPÈCIES FORESTALS Nº SESSIONS 12 h BLOC I


1. Conèixer els principals causants de les malalties a les masses forestals: fongs, virus i bacteris.2. Identificar les simptomatologies més típiques que produeixen les diferents malalties sobre les masses forestals.3. Conèixer les principals malalties que afecten a coníferes i frondoses a les Illes Balears.4. Conèixer els mètodes de control més adients per prevenir o controlar les malalties en un context de lluita integrada.5. Prendre consciència de la importància de les denominades plagues de quarantena i conèixer els protocols de presa de mostres per a la

seva detecció primerenca.

CONTINGUTS


1. Definició de malaltia. Patologia forestal2. Els fongs:

Característiques generals. Sistemàtica. Biologia

Formes de reproducció. Procés d'infecció Tipus d'infeccions.

3. Els bacteris.4. Els virus.5. Els nematodes.6. Les plantes paràsites.

Utilitzar un vocabulari fitopatològic adient. Diferenciar els organismes patògens que afecten els vegetals a partir de

les característiques generals. Identificar les característiques morfològiques, cicle biològic, distribució

geogràfica, espècies afectades, evolució de signes i símptomes i tipus iimportància dels danys causats per diferents organismes que afecten lesmasses forestals.

Determinar els factors que afavoreixen la transmissió de malalties. Identificar els mètodes de prevenció i control de les principals malalties

que afecten a les espècies forestals. Utilitzar el recurs den la plana web de Sanitat Vegetal de la Conselleria de

Medi Ambient. Conèixer quins són els organismes de quarantena determinats per la UE i

els protocols de presa de mostres en compliment de la normativaespecífica.

Utilitzar els protocols establerts per a la presa de mostres de materialvegetal infectat.




Recurs web: plana de Sanitat Vegetal de la Conselleriad'Agricultura. MA i Territori.

Visita: Laboratori de Sanitat Vegetal de la Conselleriad'Agricultura.

Informe: emplemenament d'un qüestionar sobre la sortidaanterior.

Treball de consolidació: recerca i elaboració depresentacions sobre les principals malalties causades perfongs que afecten a les espècies forestals i posteriorpresentació individual dels treballs anteriors amb el suport deles TIC.

Utilitza un vocabulari fitopatològic adient. Diferencia els organismes patògens que afecten els vegetals a partir de

les característiques generals. Identifica les característiques morfològiques, cicle biològic, distribució

geogràfica, espècies afectades, evolució de signes i símptomes i tipus iimportància dels danys causats per diferents organismes que afecten lesmasses forestals.

Determina els factors que afavoreixen la transmissió de malalties. Identifica els mètodes de prevenció i control de les principals malalties

que afecten a les espècies forestals. Utilitza el recurs den la plana web de Sanitat Vegetal de la Conselleria de

Medi Ambient. Coneix quins són els organismes de quarantena determinats per la UE i

els protocols de presa de mostres en compliment de la normativaespecífica.

Utilitza els protocols establerts per a la presa de mostres de materialvegetal infectat.



classe.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 11 TÍTOL ELS INCENDIS FORESTALS Nº SESSIONS BLOC I


1. Conèixer les conseqüències dels incendis forestals.2. Conèixer les causes d'inici dels incendis forestals a nivell d'Espanya i el cas concret de les Illes Balears.3. Conèixer les tècniques i mètodes de determinació de l'origen d'un incendi.4. Saber diferenciar els diferents factors que influeixen en l'inici i propagació d'un foc.5. Conèixer la normativa vigent referent a l'ús del foc.

CONTINGUTS


1. Els incendis forestals: anàlisi de causes.2. Els incendis forestals: investigació de causes.3. El fenomen del foc:

Combustible, combustió i tetraedre del foc Fases de la combustió de la fusta.

4. La propagació de l'incendi: factors que n'intervenen: Factors del combustible i la vegetació Factors meteorològics (temps atmosfèric). Factors topogràfics

5. Tipus d’incendis.6. Predicció del comportament del foc.

Identificar les causes dels incendis forestals a Espanya i a les IllesBalears.

Identificar les zones del país on es produeixen major nombre d'incendis iestablir-ne la causalitat i problemàtica associades.

Identificar els procediments de recerca de l'origen d'un foc: investigacióde causes.

Identificar les característiques del procés de combustió, dels combustiblesi de la resta de factors que intervenen en la propagació d'un incendi.

Identificar les parts d'un incendi i la tipologia. Preveure el comportament del foc en funció del tipus de vegetació i

condicionants meteorològics i orogràfics. Analitzar i saber aplicar la normativa referent a l'ús del foc.




Realització de test d'autoavaluació de la UD. Vídeo didàctic sobre la investigació de causes dels incendis

forestals. Exercici de reforç: interpretació de l'estadística d'incendis

forestals i establiment de correspondències. Exercici de reforç: Realització de fitxes sobre els models de

combustible presents a les Illes Balears. Resolució d'exercicis pràctics sobre el comportament del

foc. Visita a la plana web de la Conselleria d'Agricultura., Medi

Ambient i territori.

Identifica les causes dels incendis forestals a Espanya i a les IllesBalears.

Identifica les zones del país on es produeixen major nombre d'incendis iestablir-ne la causalitat i problemàtica associades.

Identifica els procediments de recerca de l'origen d'un foc: investigació decauses.

Identifica les característiques del procés de combustió, dels combustiblesi de la resta de factors que intervenen en la propagació d'un incendi.

Identifica les parts d'un incendi i la tipologia. Preveu el comportament del foc en funció del tipus de vegetació i

condicionants meteorològics i orogràfics. Analitza i sap aplicar la normativa referent a l'ús del foc.



classe.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 12 TÍTOL TREBALLS CULTURALS DE PREVENCIÓ D'INCENDISFORESTALS Nº SESSIONS BLOC I


1. Conèixer els principis de silvicultura preventiva contra incendis forestals en el marc de protecció de les masses forestals.2. Conèixer les tècniques per reduir les acumulacions de combustible perillós, per tal que no tingui lloc l'incendi o perquè no es propagui

fàcilment.3. Conèixer la realitat dels Plans Comarcals Contra Incendis Forestals que es porten a terme a les Illes Balears.4. Conèixer la importància i la problemàtica de l'eliminació dels residus forestals derivats de les actuacions de silvicultura preventiva.

CONTINGUTS


1. La silvicultura preventiva contra incendis forestals: Definició Principis.

2. Ordenació i modificació del combustible forestal: Principis rectors Característiques del combustible forestal: Models de combustible. Continuïtats. Tipus d'actuacions

• Tallafocs• Àrees tallafocs• Faixes auxiliars de pista.

3. El foc tècnic o les cremes controlades.4. Intervenció sobre la conducta humana.5. Accions de conciliació i persuasió.6. Xarxa viària: punts d'aigua.

Justificar els criteris tècnics de compartimentació i creació dediscontinuïtats de les masses forestals en la prevenció dels incendisforestals.

Identificar les característiques dels combustibles forestals i la possibilitatde modificació.

Identificar els mètodes i tècniques adients per a la creació dediscontinuïtats i modificació dels combustibles forestals i l'eliminació elresidu generat.

Descriure les operacions silvícoles més comunes usades en el marc dela silvicultura preventiva conra incendis forestals.

Planificar la seqüenciació de les operacions silvícoles necessàries per ala creació de discontinuïtats i descàrrega dels combustible forestal.

Identificar de les eines i màquines usades en les operacions desilvicultura preventiva i d'eliminació del combustible forestal.

Identificar les actuacions complementàries en la prevenció i lluita contraels incendis forestals.




Vídeo didàctic sobre la utilitat de les cremes prescrites (foctècnic) com a mètode de control del combustible forestal.

Visita a les obres de realització d'una faixa auxiliar de pista.Actuacions complementàries en la prevenció d'incendisforestals.

Treball de consolidació: planificació d'actuacionsencaminades a la prevenció i lluita dels incendis forestals.

Justifica els criteris tècnics de compartimentació i creació dediscontinuïtats de les masses forestals en la prevenció dels incendisforestals.

Identifica les característiques dels combustibles forestals i la possibilitatde modificació.

Identifica els mètodes i tècniques adients per a la creació dediscontinuïtats i modificació dels combustibles forestals i l'eliminació elresidu generat.

Descriu les operacions silvícoles més comunes usades en el marc de lasilvicultura preventiva conra incendis forestals.

Planifica la seqüenciació de les operacions silvícoles necessàries per a lacreació de discontinuïtats i descàrrega dels combustible forestal.

Identifica les eines i màquines usades en les operacions de silviculturapreventiva i l'eliminació el residu generat.

Identifica les actuacions complementàries en la prevenció i lluita contraels incendis forestals.



classe.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 13 TÍTOL EXTINCIÓ D'INCENDIS FORESTALS. COORDINACIÓD'EQUIPS EN L'EXTINCIÓ Nº SESSIONS 12 h BLOC I


1. Conèixer les eines, equips i màquines que intervenen en les tasques d'extinció dels incendis forestals.2. Conèixer les modalitats d'atac usades segons el tipus d'incendi i la seva justificació.3. Comprendre la importància que té una bona coordinació dels equips, quan es dóna l'alarma d'un incendi forestal.4. Conèixer els equips de protecció individual d'obligat ús a les tasques d'extinció dels incendis forestals.5. Conèixer la realitat de les tasques d'extinció d'incendis a les Illes Balears.

CONTINGUTS


1. Tècniques i procediments en l’extinció d’incendisforestals: Atac directe

▪ Descripció▪ Avantatges i inconvenients.▪ Ús racional de l'aigua

Atac indirecte▪ Descripció▪ Avantatges i inconvenients.

2. Eines manuals usades en extinció d'incendis.3. Vehicles i equipaments usats en extinció d'incendis.

Vehicles autobomba. ▪ Característiques▪ Equipament.

Càlcul d'esteses. Maquinària pesada.

4. L’extinció aèria. Aeronaus

▪ Avions ACT▪ Avions amfibis

Identificar i comparar les diferents estratègies de lluita contra els incendisforestals en funció del tipus d'incendi.

Identificar i descriure l'ús i manteniment de les eines manuals usades enla lluita contra els incendis forestals.

Identificar els mitjans terrestres usats en les operacions d'extinció i laseva dotació així com l'organització de les brigades forestals.

Realitzar la progressió d'esteses de mànegues i calcular les pressions. Identificar els mitjans aeris emprats en l’extinció d’incendis forestals,

detallant les seves característiques i equipament. Identificar dels equips de protecció personal propis de l’extinció d’incendis

forestals, així com de les normes de seguretat en l’ús de les eines irealització de les operacions.

Impartir d'instruccions de treball als operaris i equips. Verificar el compliment, per part dels operaris i dels equips de treball, dels

objectius i les instruccions assignats.


▪ Helicòpters Mètodes d'indicació de descàrregues a les aeronaus.

5. Seguretat personal als incendis forestals.6. Els sistemes d’organització i distribució d’equips.

Direcció de brigades forestals. Col·lectius i forces que poden intervenir en els treballs.

Característiques. Direcció de les operacions: comandament únic o

col·legiat.7. Seguretat a les operacions d'extinció i lluita contra els

incendis forestals.



Xerrada sobre un cas real d'incendi forestal: inici del foc,evolució de l'incendi, estratègia d'extinció.

Treball de reforç: col·locar sobre un mapa de les IllesBalears els medis d'extinció amb què compta la nostracomunitat per fer front als incendis forestals.

Sortida pràctica per veure els vehicles, maquinària, eines iprocediments de treball que usen les brigades contrad'incendis.

Informe sobre la sortida anterior.

Identifica i compara les diferents estratègies de lluita contra els incendisforestals en funció del tipus d'incendi.

Identifica i descriu l'ús i manteniment de les eines manuals usades en lalluita contra els incendis forestals.

Identifica els mitjans terrestres usats en les operacions d'extinció i laseva dotació així com l'organització de les brigades forestals.

Realitza la progressió d'esteses de mànegues i calcular les pressions. Identifica els mitjans aeris emprats en l’extinció d’incendis forestals,

detallant les seves característiques i equipament. Identifica dels equips de protecció personal propis de l’extinció d’incendis

forestals, així com de les normes de seguretat en l’ús de les eines irealització de les operacions.

Imparteix instruccions de treball als operaris i equips. Verifica el compliment, per part dels operaris i dels equips de treball, dels

objectius i les instruccions assignats.

ACTITUDS OBSERVACIONS Assistència i puntualitat a classe. Lliuraments dels treball a la data acordada.


Participació a les activitats proposades a classe. Respecte al grup classe. Capacitat de treball individual i en grup. Interès pel contingut del mòdul. Capacitat de crítica constructiva. Originalitat en el tractament de les activitats proposades a

classe.


UNITAT DIDÀCTICA Nº 14 TÍTOL INFRAESTRUCTURA DE VIGILÀNCIA I AVISOS Nº SESSIONS 7 h BLOC I


1. Conèixer la importància que representa la xarxa de vigilància i la ràpida transmissió de l'alarma en l'efectivitat del dispositiu d'extinciód'incendis.

2. Conèixer el dispositiu i el protocol de despatx automàtic de medis utilitzat a les Illes Balears.3. Conèixer els diferents medis i operatius que integren la xarxa de vigilància.4. Saber manejar els equipaments, instruments i aparells propis de la vigilància i avisos.

CONTINGUTS


1. Fonaments de la detecció d’incendis.2. Objectius de la vigilància.3. Els sistemes de vigilància:

Terrestre fixa Terrestre mòbil, Aèria Altres.

4. Avantatges i inconvenients de cada un dels sistemes.5. Condicions i funcions del vigilant.

Instrumentals dels vigilants.▪ Equip de comunicacions.▪ Instrumental meteorològic.▪ Cartografia

Protocol de transmissió dels avisos6. La xarxa de comunicacions.7. Maneig i disciplina en les comunicacions.8. Classes de columnes de foc.9. Protocol d'avisament i comunicació de l'alarma.

Analitzar la funció que compleix en la xarxa o organització de vigilància iprevenció dels incendis forestals cadascun dels elements materials ihumans que la formen.

Identificar i comparar de les diferents modalitats i equips de vigilànciaamb els seus avantatges i inconvenients.

Identificar les característiques de les infraestructures de vigilància iprevenció d’incendis forestals, especificant els elements que lescomposen, distingint les seves funcions i identificant la relació entre elles.

Identificar l'instrumental, eines de treball i protocols dels vigilants de laxarxa d'incendis forestals (fixes i mòbils).

Caracteritzar les columnes de fum: tipus de combustible i perillositatpotencial.

Utilitzar un equip de transmissió conèixer els protocol de comunicacions. Identificar el protocol de mobilització de medis en cas d'avistament de

fum (protocol de despatx automàtic).




Realització d'un exercici teòric/pràctic de simulació d'unacomunicació per ràdio amb medis terrestres i aeris.

Realització d'exercicis teòric/pràctics de localització d'unincendi i caracterització de columnes de fum.

Visita a la central de comunicacions de l'IBANAT. Informe: sobre la sortida anterior. Treball de reforç: posar sobre un mapa de Mallorca el

dispositiu de vigilància contra incendis. Recurs web: visita la pàgina web de la Conselleria

d'Agricultura, MA i Territori.

Analitza la funció que compleix en la xarxa o organització de vigilància iprevenció dels incendis forestals cadascun dels elements materials ihumans que la formen.

Identifica i compara les diferents modalitats i equips de vigilància ambels seus avantatges i inconvenients.

Identifica les característiques de les infraestructures de vigilància iprevenció d’incendis forestals, especificant els elements que lescomposen, distingint les seves funcions i identificant la relació entre elles.

Identifica l'instrumental, eines de treball i protocols dels vigilants de laxarxa d'incendis forestals (fixes i mòbils).

Caracteritza les columnes de fum: tipus de combustible i perillositatpotencial.

Utilitza un equip de transmissió conèixer els protocol de comunicacions. Identifica el protocol de mobilització de medis en cas d'avistament de fum

(protocol de despatx automàtic).



classe.


4. METODOLOGIA.

Les unitats didàctiques tenen una durada establerta per sessions a l’apartat de latemporalització, encara que es poden veure afectades per petites variacions.

S’intercalarà una metodologia activa (consistirà en plantejaments de qüestions) i unametodologia expositiva (classe magistral) ambdues recolzades amb les TIC sempre que siguipossible.

El primer dia de començament de la classe es farà una presentació del mòdul, en la quals'explicarà a l'alumnat: quins són els objectius del mòdul, els continguts presents a laprogramació, la bibliografia recomanada, els treballs que es demanaran , el material obligatorique han de dur en pràctiques, les activitats complementaries que es fara així com els criterisd'avaluació que s'aplicaran al llarg del curs.

El començament de cada unitat didàctica es farà amb una avaluació inicial de manera oral ide caire informal que permetrà avaluar els coneixements previs del grup i localitzar aquellsalumnes amb coneixements de base. D'aquesta manera es pretén establir un punt de partida tantdes d’una perspectiva conceptual, procedimental com actitudinal.

La part pràctica del mòdul es portarà a terme de la següent manera:

• Sortides didàctiques a espais naturals, empreses del sector o a instal·lacions iorganismes públics relacionats amb els continguts de la UD.

• En determinades unitats didàctiques es prepararà alguna xerrada per part d’un expert enalgun camp relacionat amb el contingut de la UD.

• Pràctiques que es podran desenvolupar al propi centre, a la finca de Sa Canova o al ParcNatural de l'Albufera d'Alcúdia o a l'espai que determini la Xarxa Local per a la Defensa delPatrimoni Forestal (DEPFO).

▪ Part de les pràctiques del mòdul es realitzaran a l'Albufera de Mallorca en virtutd'un conveni signat entre els CIFP Joan Taix i Espais de Natura.

▪ Les pràctiques que tenguin lloc en aquest espai s'articularan de la següentmanera:

▪ El contingut que es treballarà a les pràctiques és de tipus transversal iintermodular.

▪ Es desenvoluparan al llarg d'entre 7 i 10 sessions.▪ Les dates dels dies de pràctiques es determinaran de manera

coordinada entre la direcció del Parc i els professors dels mòdulsimplicats.

▪ El dia determinat de pràctiques serà un dia complet, dimecres odivendres en funció dels mòduls implicats.

▪ Es desenvoluparan en petits grups que realitzaran una tasca concretaal llarg del dia.

▪ Seran rotatives. Això vol dir que cada grup dedicarà una sessió depràctiques al desenvolupament d'una tasca concreta amb la idea que enacabar el període hagi passat per tots els treballs.

▪ Es comptarà amb la col·laboració del personal tècnic i de camp del Parcen la descripció i assessorament de cada una de les pràctiques.


▪ Es farà una sessió inicial per part de la direcció del Parc on escontextualitzarà cadascuna de les pràctiques en el marc d'unaplanificació general.

▪ Les pràctiques constaran d'una sèrie de tasques fixes, que cada grup portarà aterme de forma rotativa al llarg del curs, que seran:

▪ Treballs de manteniment de repoblacions.▪ Feines silvícoles i forestals diverses (Aclarida, poda, selecció de

brots, treballs fitosanitaris i eliminació de residus) que esdesenvoluparan en dues localitzacions:

▪ Pinar des Comú de Muro.▪ Bosc de ribera.

▪ Manteniment dels canals: sega i eliminació de canyet.▪ Gestió de pastures i càrrega ramadera, centrada en el manteniment i

col·locació de tancats pel bestiar.▪ Operacions i tècniques de trepa a arbres amb material específic.▪ Restauració dunar centrada en el manteniment i restauració

d'estructures d'acumulació d'arena.▪ Analítica d'aigües.

▪ Altres tasques de caire eventual, per la seva estacionalitat, i en les quals es podràparticipar són:

▪ Repoblacions amb espècies típiques de dunes.▪ Eliminació manual de bosses de processionària.▪ Eliminació de plantes invasores.▪ Altres que el Departament d'Agràries pugui considerar d'interès.

Sempre que sigui possible es farà coincidir la data de les sortides didàctiques amb la temàtica d launitat que s'estigui impartint. En cas que no sigui possible es podrà fer abans o després, enqualsevol cas el professor del mòdul donarà les pautes als alumnes de quins són els aspectesessencials així com l'objecte de la sortida.

Totes les activitats complementàries estaran programades amb la resta de mòduls del cicleformatiu. Algunes de les activitats complementàries programades per al mòdul de producció seranprofitoses per a diverses unitats didàctiques.

Les classes teòriques es donaran amb material didàctic elaborat pel professor amb el suportde les TIC sempre que sigui possible. Els alumnes agafaran apunts durant el tempsd’explicació. A més a més, hi haurà una bibliografia recomanable que s’especifica en l’apartat dematerial i recursos, i ocasionalment se'ls proporcionarà material didàctic elaborat pel professor.

L’alumnat haurà de disposar d’un "quadern de camp" en el qual anotarà les diferents activitatspràctiques que es realitzen fora de l’aula.

Durant les pràctiques i sortides didàctiques els alumnes seguiran els protocols de realitzaciólliurats pel professor i s'emplenaran els dossiers elaborats expressament o bé es s'efectuarananotacions en els quaderns de camp i es faran fotografies.

A l'inici de curs es lliurarà als alumnes un document on figuren les normes de presentació detreballs i informes. . El compliment d'aquesta normativa és obligatori i condició indispensable pera poder ser avaluats.


Durant el període de treball d'una UD es proposaran una sèrie d'activitats que faran referència al'apartat procedimental i que consistiran en:

• Exercicis de reforç: es tracta de treballs curts de recerca bibliogràfica o càlcul que versaransobre la temàtica de la sessió. S'oferirà la possibilitat als alumnes de presentar-los a la classede forma voluntària i suposaran unincrement extra de la nota d'actitud en un valor prèviamentanunciat en cas de ser correcte.

• Presentacións: consistiran en treballs de recerca bibliogràfica de més entitat dels qualss'hauran de fer presentacions que hauran de ser defensades de forma oral mitjançant el suportde les TIC.

• Informes o emplenament de dossiers a les sortides didàctiques.• Treballs de consolidació: consisteixen en treballs als quals s'ha de donar un enfocament

tècnic i que suposen un treball de síntesi per blocs.


1. Lliurament del treball fora del termini acordat.2. No complir la normativa de presentació establerta pel Departament.3. Lliurament de treballs semblants entre alumnes.4. Evidència que la informació que contenen ha estat copiada d'altres treballs de la xarxa

sense que hi hagi cap tipus de reflexió personal i de filtratge. No hi pot haver cap terme alstreballs el significat del qual sigui desconegut pels alumnes que l'han presentat.

• En qualsevol dels casos anteriors s'haurà de presentar un treball de bell nou en ell terminiestablert pel professor.

• En cas de donar-se algun dels supòsits 2 o 3 la nota màxima a la que es podrà optar seràde 5.

• El treballs poden ser de caràcter escrit o bé en format de presentació i defensa oral del'alumne.

5.- AVALUACIÓ.5.1 Criteris d’avaluació.5.2 Continguts mínims5.3 Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar?5.4 Qualificació.5.5 Recuperació del mòdul.5.6 Avaluació de pendents (si escau).

5.1-Criteris d'avaluació

Identificar les alteracions produïdes pels diversos agents abiòtics sobre espècies i massesforestals, a partir de la simptomatologia característica.

Identificar la morfologia i la biologia dels insectes, els àcars, els fongs i altres agents detipus biòtic (bacteris, virus, etc.), i el tipus de danys, a partir de les observacions directes enles diverses espècies afectades i la documentació tècnica fitosanitària.

Relacionar cadascun dels insectes, àcars, fongs i altres agents biòtics (bacteris, virus,etc.), causants de danys a les masses forestals, amb la simptomatologia observadasegons les característiques de l'atac a les diferents espècies.

Relacionar les característiques dels diferents sistemes de control de les alteracionsd'origen abiòtic i biòtic de les masses forestals amb les espècies forestals que les formen.


Identificar les característiques, les prestacions de funcionament, la regulació i elmanteniment de primer nivell i els mètodes d'utilització de la maquinària, les eines i elsequips propis dels treballs de tractament de les alteracions de les masses forestals, segonsles característiques d'aquestes i el tipus d'agent causant del dany, a partir dedocumentació tecnicofitosanitària i catàlegs de fabricants.

Determinar les diferents tècniques i els procediments de combat existents, i els mitjansterrestres o aeris necessaris, per organitzar les operacions i les campanyes de tractamentpreventiu i curatiu de les alteracions de les masses forestals segons el grau d'atac i lesinstruccions establertes en el pla de gestió forestal.

Verificar la manipulació, la preparació i l'aplicació dels diversos productes fitosanitarisemprats en la realització dels tractaments de les masses forestals, d'acord amb lesinstruccions tècniques d'ús de cada producte, i sota les normes de bones pràctiquesambientals en l'aplicació dels productes fitosanitaris establertes per la legislació i lanormativa vigent.

Relacionar el nivell de gravetat d'un foc forestal amb la importància relativa dels diferentselements bàsics que el produeixen.

Relacionar les causes més freqüents i els factors modificatius del risc dels incendisforestals amb els diferents tipus de focs.

Determinar els treballs i els tractaments de prevenció silvícola contra incendis forestals, i lamaquinària, les eines i els equips, segons els diferents sistemes i procediments existents, apartir del nivell de gravetat de l'incendi i el tipus de massa forestal afectada.

Identificar les característiques globals, i les dels elements constituents de lesinfraestructures de vigilància i prevenció contra incendis forestals, segons els diferentssistemes emprats i dels manuals de lluita contra incendis.

Determinar els sistemes i les tècniques per a l'extinció d'incendis forestals segons elsdiferents factors i les condicions existents en cada cas.

Relacionar cada sistema i tècnica d'extinció d'incendis forestals amb la maquinària, leseines, els equips i els mitjans adequats, d'acord amb les característiques concretes decada cas.

Planificar les operacions i els treballs d'extinció d'incendis forestals, i evacuació i salvamentde ferits i persones afectades, d'acord amb el sistema d'extinció emprat i les tècniques i lesnormes de primers auxilis, i seguint les instruccions emanades del comandament de lesoperacions.

Determinar els terminis i els costos d'un treball de protecció de les masses forestalssegons les característiques de cada cas.

Avaluar les necessitats de mitjans humans i materials que es necessiten en un treball deprotecció de les masses forestals, d'acord amb les especificacions tècniques dels plecs decondicions dels projectes corresponents.

Determinar els rendiments de treball de la maquinària, dels operaris i dels equips formats,a partir dels condicionaments existents en cada treball.

Realitzar tràmits administratius de sol·licitud, obtenció i seguiment de les autoritzacions iels permisos necessaris per a la realització d'un treball de protecció de masses forestals, apartir de la normativa i la legislació vigent.

Controlar la marxa i els terminis d'execució dels treballs i les operacions de protecció deles masses forestals, a partir de les tècniques i els procediments establerts de seguimentde la programació del pla del projecte de millora o gestió forestal.

Corregir desviacions en la planificació i la temporització de treballs existents, per assolir elsobjectius previstos, a partir de la contrastació de la programació dels treballs establerts enel projecte de millora o gestió forestal.

Verificar el grau de compliment de la programació dels treballs efectuats, a partir de laplanificació establerta i dels fulls de treball realitzats.


Elaborar la documentació informativa i de gestió dels treballs o operacions realitzades, pera la verificació de l'assoliment dels objectius establerts, amb suport manual o informàtic, apartir de protocols i fulls de treball estandarditzats.

Organitzar la selecció, la formació i el reciclatge del personal operari segons les tècniquesadequades i d'acord amb les exigències de cada lloc de treball.

Desenvolupar programes i accions de millora de la comunicació i de la motivació, per al'optimació dels recursos humans en les operacions d'aprofitament, gestió o protecció delsespais o poblacions cinegètiques i d'aigües continentals, segons els tipus de treballs quecal realitzar i les característiques tipològiques dels equips.

Supervisar l'aplicació de mesures per evitar o minimitzar l'aparició d'impactes ambientals idanys de tipus ecològic a causa de la realització de treballs de protecció de les massesforestals, segons les tècniques i els procediments més adequats en cada cas.

Verificar l'ús i el seguiment, per part del personal operari, del vestuari de seguretat i de lesmesures de protecció contra riscos laborals en l'execució de treballs o operacions deprotecció de les masses forestals, d'acord amb les normes aplicables sobre seguretat ihigiene.

Verificar el compliment, en l'execució de treballs o operacions, de la legislació i lesnormatives de caràcter forestal i mediambiental aplicables en cada cas.

5.2-Continguts mínims a- Alteracions d'origen abiòtic de les masses forestals:

▪ Simptomatologia.

b- Plagues:

▪ Insectes causants. Descripció i biologia.

▪ Espècies forestals afectades. Tipus de dany. Simptomatologia.

c- Malalties:

▪ Organismes causants: descripció i biologia.

▪ Espècies forestals afectades. Tipus de dany. Simptomatologia.

d- Altres agents biòtics:▪ Espècies forestals afectades. Tipus de dany. Simptomatologia.

e- Control de les alteracions:

▪ Control biològic de malalties, plagues, depredadors. Trampes.

▪ Mesures i tractaments preventius i curatius. Silvicultura preventiva.

▪ Tècniques de realització de tractaments terrestres i aeris.

▪ Maquinaria, equips i mitjans. Productes.

f- Incendis forestals:

▪ Causes i elements d'un incendi.

▪ Classes d'incendis. Característiques.

▪ Treballs culturals de prevenció d'incendis forestals.

▪ Àries, faixes tallafocs i altres sistemes.

▪ Maquinaria, ormejos, eines i equips.

▪ Infraestructures de vigilància i avis.


▪ Llocs i xarxes de vigilància. Vigilància aèria.

▪ Equips, mitjans, instruments i aparells.

▪ Extinció d'incendis forestals. Sistemes, tècniques i procediments.

▪ Primers auxilis. Evacuació i salvament.

▪ Coordinació d'equips en l'extinció d'incendis forestals.

g- Legislació forestal, mediambiental i de seguretat i higiene, aplicable als treballs de detecció i

combat de les alteracions i incendis de les masses forestals.

h- Impactes ambientals i danys ecològics que poden produir-se pels treballs de detecció i

combat de les alteracions i incendis de les masses forestals:

▪ Tècniques per a minimitzar-los i corregir-los

5.4- Criteris de qualificació:

L’avaluació serà contínua i es precisa treure una nota de 5 per aprovar el mòdul.

La qualificació de cada un dels apartats a avaluar es farà de la següent manera:

CONCEPTES: 60 % s'avaluaran mitjançant les proves escrites.

Es realitzarà un examen al final de cada trimestre que podrà constar de diverses parts:

• Preguntes curtes per desenvolupar.

• Tests: el format serà de pregunta breu amb quatre possibilitats de resposta. Per cada trespreguntes malament se n'eliminarà una de bona per compensar el factor atzar.

• Resolució de problemes: s'acompanyarà cada una de les preguntes amb la puntuaciócorresponent.

• Proves de “visu”: podrà ser mitjançant una passada de diapositives o amb mostres reals.

• El valor de cada una de les parts s'adjuntarà amb els criteris de qualificació de laprova.

PROCEDIMENTS: 30% Comprenen els exercicis de reforç, exercicis de consolidació,presentacions, informes o dossiers i pràctiques de camp

• Exercicis de reforç: consisteixen en exercicis curts que seran resolts pels alumnes iexposats a classe de forma voluntària. La presentació voluntària d'un d'aquests exercicissuposarà un increment entre 0,1 i 0,25 de la nota final de procediments.

• Exercicis de consolidació: exercicis obligatoris i avaluables (0-10) que suposen una feinade recerca, reflexió i aplicació de criteris tècnics per a la seva resolució.


• Presentacions: obligatòries i avaluables (0-10), consistiran en una recerca bibliogràficasobre un tema concret i l'elaboració d'una presentació. S'haurà de defensar el treball deforma oral mitjançant el suport de les TIC i, en cas de ser un treball de grup esdeterminarà el membre que el defensarà mitjançant un sorteig.

• Informes o dossiers de les sortides: són obligatoris i avaluables (0-10).

• Pràctiques de camp o de laboratori: obligatòries i avaluables (0-10), tant a nivell depresentació d'informes o a nivell de manipulació d'eines i instrumental.

• Els criteris de qualificació per cada una de les tasques encomanades s'adjuntaranamb la proposta corresponent.

• Segons la dificultad i la complexitat de la tasca encomanada els treballs esqualificaran com de:

▪ Tipus I: 20% de pes a la nota de conceptes.▪ Tipus II: 35% de pes a la nota de conceptes.▪ Tipus III: 45% de pes a la nota de conceptes.

• No comptaran treballs (NOTA=0) que mostrin evidències clares d'haver estatcopiats de la xarxa o daltres companys.

• No s'acceptaran treballs lliurats passada la data fixada. En aquests cas s'haurà delliurar el treball en data acordada amb el professor i la nota màxima a la qual espodrà optar és 5.

ACTITUDS 10 %:

Aquest concepte es puntuarà de la següent manera:

Dolenta: 0 punts Regular: 0,5 punts Bona: 1 punt

Els ítems actitudinals a puntuar són:

• Interès i respecte a les sortides de camp.• Col·laboració amb els companys i companyes del grup de pràctiques, amb la resta del grup

i el professorat. Participació a les activitats proposades a classe.• Manteniment de l'ordre i neteja en les activitats pròpies de les activitats: emplena la

documentació amb pulcritud, evita les esmenes i les identifica quan es produeixen.• Grau d'autonomia i iniciativa personal en la manipulació de les mostres, eines, els aparells

i els instruments.• Motivació per aprendre. Interès a realitzar una bona feina, portant el treball preparat i

ampliant-lo de forma voluntària.• Grau d'atenció. Aprofita el temps i no es distreu.• Comportament. Té cura del material que utilitza. Manté el respecte vers els seus companys

i companyes i professorat.• Assistència a classe


• Capacitat de crítica constructiva.• Puntualitat a l'entrada de classe i en el lliurament dels informes i treballs sol·licitats.• Compliment de la normativa de funcionament del Centre i les específiques referides a

seguretat, higiene i respecte mediambiental.• Originalitat en el tractament de les activitats proposades a classe.

Es realitzarà de forma individual, incorporant la relació amb el grup de treball i amb el grup classe.L'observació es farà a les aules i de forma continuada.

5.5 Recuperació del mòdulNo es guardaran les notes obtingudes al llarg de la convocatòria ordinària en el cas dels alumnesque hagin d'acudir a la convocatòria extraordinària.







reals.







preguntes malament se n'eliminarà una de bona per compensar el factor atzar.




reals.

En cas de faltar alguna de les parts el percentatge corresponent a aquesta es distribuiràproporcionalment segons el pes de les restants.5.5 Recuperació del mòdul








reals.






• Preguntes tipus test: ▪ Pes: 45 %


▪ El format serà de pregunta breu amb quatre possibilitats de resposta. Per cada trespreguntes malament se n'eliminarà una de bona per compensar el factor atzar.



reals.


6. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

➢ Materials i recursos necessaris a l'aula: pissarra, ordinador, canó projector multimèdia,altaveus.

➢ Materials i recursos necessaris per a les pràctiques:➢ Productes fitosanitaris i maquinària d'aplicació➢ Productes fitosanitaris: insecticides, herbicides, fungicides, acaricides, armaris

per a l'emmagatzematge, contenidors per al transport.➢ Maquinària d'aplicació: polvoritzador de motxilla, polvoritzador de carrereta,

nebulitzador portàtil, tractor i polvoritzador hidropneumàtic.➢ Epis: vestit impermeable amb caputxa, davantal, ulleres de protecció, guants de

nitril, botes impermeables, màscara integral o mitja, filtres mixtes.➢ Silvicultura preventiva contra incendis forestals i tractament dels residu:➢➢ Maquinària, equips i eines: motodesbrossadora, serra mecànica, serra mecànica

telescòpica, forca, aixada, xerrac, tisores de poda, trituradora vegetal.➢ Eines de manteniment: dipòsit mixt, benzina, oli de mescla, oli de cadena, greix

de desbrossadora, llima d'esmolar, limitador de fondària de l'esmolat, clau debugia.

➢ Epis: calçons de tall, guants de feina, guants de serra mecànica, casc, pantallaprotectora, ulleres de seguretat, botes de seguretat, protectors auditius,

➢ Extinció d'incendis forestals:➢ Maquinària, equips i eines: serra mecànica, batefoc, aixada, pulaski, palí foresta,

extintor de motxilla, motobomba, manegot d'aspiració, mànega de 25/45/70 mm,reducció, clau de pas, bifurcació, llança de 25 mm, prismàtics, equips decomunicació.

➢ Eines de manteniment: dipòsit, benzina, protectors de tall, pedra d'esmolar.,dipòsit mixt, benzina, oli de mescla, oli de cadena, llima de cadena, clau de bugia.

➢ Epis: camisa ignífuga, pantaló ignífug, botes d'incendis, guants de cuiro, casc,cobre-clatell, ulleres de protecció.

➢ Plagues forestals: ➢ Equips: lupa de camp, lupa de laboratori. trampa G, trampa delta, feromones,

trampes cromotròpiques., capçal pelador de troncs.


Productes fitosanitaris i maquinària i equips d'aplicació:

Conselleria d'Agricultura pesca i Alimentació Generalitat Valenciana (1997). Manual parala obtención del carné de manipulador de plaguicidas de uso fitosanitario. Nivel cualificado.Valencia, [Sèrie COL : Col·laboració].

Consejería de Agricultura y Pesca. Junta de Andaluca. (2003) .Aplicación de plaguicidas.Nivel Cualificado. Manual y Ejercicios. Sevilla

De Liñán Vicente, C (2004). Vademecum de productos fitosanitarios. EdicionesAgrotécnicas.

Recursos web:▪ Registre de productes fitosanitaris del MAPYA:

▪ http://www.mapa.es/es/agricultura/pags/fitos/registro/menu.asp

Silvicultura preventiva contra incendis forestals:

Meson, M.; Montoya, M (1993). Selvicultura mediterránea. (El cultivo del monte). Edc.Mundi-Prensa, Madrid.

Alteracions de les masses forestals:

S.E.F. (1996). Patología vegetal. Tomo I y II. Edc. Phytoma España. Torres, J. (1998). Patología forestal. Ediciones Mundi-Prensa. Madrid. Varios Autores (1992). Plagas de insectos de las masas forestales españolas. Edc.

M.A.P.A. Madrid. Muñoz, Mª C. et al. (2003). Sanidad forestal. Guía de imágenes de plagas, enfermedades

y otros agentes presentes en los bosques. Edc. Mundi-Prensa, Madrid Canyelles, X. (2003). Insectes de les Illes Balears. Ed. Moll Mallorca. Recursos web: Pàgina d'alteracions de les masses del Servei de Sanitat Forestal de la Conselleria de

Medi Ambient i Mobilitat:http://sanidadforestal.caib.es/sacmicrofront/contenido.do mkey=M149&lang=ES&con t=3395

Pàgina del laboratori de fitopatologia forestal de la ETSE (Escola Tècnica Superior de laUniversitat de Lleida).

▪ http://labpatfor.udl.es/herbariovirtual/herbariovirtual.html

Incendis forestals:

Vélez Muñoz, R (2009). La defensa contra incendios forestales. fundamentos yexperiencias. Mc Graw Hill

Porrero Rodriguez, M.A (2001). Incendios forestales. investigación de causas - tomo I.Ediciones Mundi-Prensa. Madrid.


Federació Sindical de l'Administració Pública de Catalunya. Agrupació d'Agents Forest(2000). Investigació de la causalitat dels incendis forestals.Ed. Pages, Barcelona.

Arnaldos Vigre, J. Et al (2003). Manual de ingeniería básica para la prevención y extinciónde los incendios forestales. Ed. Mundi-Prensa, Barcelona.

Govern de les Illes Balears (2005). Curso básico extinción de incendios forestales.Personal terrestre. IBANAT.

Protecció i defensa dels vegetals: Bonenemaison, L. (1978). Enemigos animales de las plantas cultivadas y forestales

(Tomos I-II i III). Ed. Oikos-Tau. Barcelona. Carrero, J. Mª. (1996). Lucha integrada contra plagas agrícolas y forestales. Edc. Mundi-

Prensa. Madrid.

7.-ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS.

Durant aquest curs es preveu que es duguin a terme aquestes activitats complementàriesfora del centre, associades al mòdul de Protecció de les Masses Forestals i que estanrelacionades amb els continguts exposats anteriorment:

1. Xerrada sobre L'estratègia Balear de Sanitat Vegetal i les principals plagues que afectenles masses forestals de la nostra comunitat.

2. Visita a Natura Parc per participar a l'activitat sobre els insectes.3. Visitar la Conselleria de Medi Ambient : per veure el Servei de Protecció dels Vegetals

(SPV).4.5. Empresa de productes fitosanitaris : per veure com funcionen a nivell de distribució de

productes i en venta.6. Sa Canova: calibració i de la maquinària d'aplicació de productes fitosanitaris i aplicació

d'un tractament.7. IBANAT :

▪ Visita a una zona on es practiqui silvicultura preventiva contra incendis forestal.▪ Observació dels tractaments aeris contra la processionària del pi.▪ Identificació dels danys ecològics d'una zona incendiada.

8. Simulacre d’extinció d’un incendi forestal : veure l’actuació i demostració en directe de lesbrig

9. Visita al CCIF : on es podrà veure la central de comunicacions.10. Visita a una torre de vigilància d'incendis forestals.11. Observació de medis i equips d'extinció terrestres en incendis forestals.12. Visita a Son Bonet: medis aeris d'extinció d'incendis forestals.

• Aquesta és una planificació orientativa de les sortides que es tenen previstes en aquest

mòdul, deixant la possibilitat de realitzar certes activitats puntuals que tinguin un valor

decisiu en la programació del mòdul.

• De les diverses activitats complementàries, l’alumne haurà de presentar al professor un

informe o dossier, on prèviament se li donarà un guió per poder desenvolupar la feina.


• Serà necessari que cada activitat s’aprofiti a vegades per a diferents unitats didàctiques

relacionades amb el mòdul, ja que no es podrà repetir la sortida.


Els temes transversals seran tractats mitjançant el Tutor i l’Orientador en les sessions de tutorialectiva i els temes a tractar seran elaborats per l’Orientador del centre



Una vegada recollida la informació del departament d'Informació i orientació professional en

relació als alumnes amb NESE d'aquest grup-classe es concretarà en mesures d'atenció a la

diversitat, segons el model MD020209 Atenció a la diversitat



Mecanització i instal.lacions d’ una empresaagrària

DEPARTAMENT Activitats Agràries

CURS 1r

CICLE Superior

CLAUPROFESSOR

ACA32Beatriz Blanquer Santamaria ( Bloc Instal·lacions ) Mª Esperança Tous Pascual (Bloc MecanitzacióAgrària)


ÍNDEX




4. METODOLOGIA.

5.- AVALUACIÓ .




5.4 Qualificació.


5.6 Avaluació de pendents.







1. Analitzar el correcte estat i funcionament d'instal·lacions, equips i màquines d'una empresa

agrària.

2. Programar les operacions i el funcionament de les màquines, equips i instal·lacions, en funció

del pla de producció.

3. Manejar màquines, equips i instal·lacions en condicions de seguretat suficient.

4. Elaborar plans de manteniment del conjunt d'equips, instal·lacions i màquines d'una explotació

agrària optimitzant els recursos existents.

5. Organitzar la instal·lació i gestió d'un taller agrari en funció de les necessitats de manteniment

i reparacions amb les garanties requerides de seguretat i higiene.

6. Elaborar plans d'adquisició, renovació o deixalla de maquinària, equips i instal·lacions en una

explotació agrària en funció de la seva rendibilitat i del pla de producció.



El modul es divideix en dos blocs.

Bloc A : Instal·lacions agràries.

Bloc B : Maquinaria agrícola i gestió del taller agrícola.

Blocs temàtics Unitats didàctiquesHores

240 UNITAT 0: Visió general del mòdul. 1r trimestre 2

BLOC A Instal·lacions

Agràries

UNITAT 1 Sistemes de reg 1r trimestre 40UNITAT 2. Instal·lacions d’electricitat 2n trimestre 15UNITAT 3. Energies alternatives 2n trimestre 20UNITAT 4. Construccions agràries 3r trimestre 18UNITAT 5. Instal·lacions agropecuàries i de

conservació i emmagatzematge dels seus

productes

3r trimestre 20

UNITAT 6. Les tècniques i els equips de mesura

i revisió d'instal·lacions

UNITAT 7 Normatives específiques de

seguretat i higiene en el funcionament

d'instal·lacions

3r trimestre

Transversal

5

--

BLOC B Maquinària agrícola

i gestió del taller

UNITAT 0. Introducció al mòdul 1r trimestre

UNITAT 1. El tractor agrícola i els tractorsespecialitzats: components i funcionament 1r trimestre

UNITAT 2 . Maquinària i equips d'un talleragrari 1r i 2n trimestre

3

28

30

UNITAT 3. Reparació i manteniment deltractor i màquines

2n trimestreTransversal 8

UNITAT 4. Equips d'un taller agrari 2n trimestre 22

UNITAT 5. Utilització d'equips agraris icontrol de les operacions mecanitzades 2n trimestre 22

UNITAT 6. Les necessitats de mecanitzaciód'una empresa agrària 3r trimestre 12

UNITAT 7. Normatives específiques deseguretat i higiene en el funcionamentd'instal·lacions

3r trimestreTransversal 6


3. PROGRAMACIÓ D’AULA. SEQÜENCIACIÓ D’UNITATSDIDÀCTIQUES

Unitatdidàctica nº

Sessionsprevistes

Període: Del………de……….al……de……. Avaluació Sessions

efectives

BLOC A

0 2 27 de setembre de 2011 PRIMERA

1 40 Del 29 de setembre al 20 de desembre del2012 PRIMERA

2 14 Del 10 de gener al 2 febrer del 2012 SEGONA

3 20 Del 7 de febrer al 8 de març del 2012 SEGONA

4 18 Del 13 de març al 20 d'abril del 2012 SEGONA ITERCERA

5 20 Del 24 d'abril al 29 de maig del 2012 TERCERA

6 10 Del 31 de maig al 14 de juny del 2012 TERCERA

7 TRANSVERSAL

BLOC B

Introducció 3 26 setembre – 27 novembre 2011 1ª Avaluació

1 28 28 setembre – 22 novembre 2011 1ª Avaluació

2 30 21 novembre – 7 febrer 2012 1ª i 2ª Avaluació

3 8 7 febrer – 21 febrer 2012 2ª AvaluacióTransversal

4 22 21 febrer – 16 abril 2012 2ª Avaluació

5 22 17 abril – 22 maig 2012 2ª Avaluació

6 12 22 maig – 12 juny 2012 3ª Avaluació

7 6 12 juny – 20 juny 2012 3ª AvaluacióTransversal

BLOC A:


UNITATDIDÀCTICA Nº 1 TÍTOL Sistemes de reg Nº

SESSIONS 40 BLOC 1

OBJECTIUS DIDÀCTICS • Conscienciar a l’ alumne del benefici social i mediambiental que suposa racionalitzar l’us de l’aigua de reg en

els parcs, jardins públics i privats i sistemes agraris.• Iniciar la formació de l’alumnat en el coneixement del disseny agronòmic dels jardins, i la seva importància en l'

optimització del recurs aigua.• Dotar dels coneixements i pràctica adequada, així com els criteris tècnics i econòmics per l’ elecció dels sistemes

de reg, els components i l’adequat maneig de les instal·lacions de reg de parcs i jardins.


1.Necessitats hídriques:Necessitats d’aigua de les plantes Components del sistema de reg: Canonades. Bombes hidràuliques. Vàlvules. Sistemes d’automatització. Emissors a pressió. Emissors localitzats.Sistemes de filtrat.

2. Dimensionament de sistemes de reg. Reg a pressió Marc dels aspersors i difusors. Sectorització del regFreqüència i temps de reg .Reg localitzat Nombre, cabdal i disposició dels emissors de regLocalitzat3. Sistemes de drenatge Saturació del sòl. Classificació dels sistemes de drenatge.Paràmetres de disseny de les instal·lacions de drenatge

Procediments de càlcul de les necessitats hídriques(Problemes.) Mètode Blaney Cridle (P)Càlcul de cabals, pressions i pèrdues de càrrega per mitjad’exemples numèrics (P)Maneig d’unitats de pressió i cabdal. Descripció dels distintstipus de bombes. Definició i exemple de càlcul de la potènciadel motor. Relacionar criteris bàsics de selecció d’un grup debombeig. Dimensionament de filtres de malles i d’arena.(P iPràctiques) A partir de plànols dimensionar sistemes de reg a pressió ilocalitzats. Càlcul de pluviometria (P)Càlcul de temps de reg. Càlcul del nombre de goteros (P)Descripció del causes i els efectes de la saturació del sòl (P) Descripció del distints sistemes de drenatge (P)Descripció dels paràmetres que influeixen en el disseny d'unainstal·lació de drenatge (P)Identificació de muntatge de sistemes de reg, programació iavaluació del sistema ( Pràctiques )

ACTIVTATS CRITERIS D' AVALUACIÓProblemes d’unitats físiques, càlculs desuperfícies i volums.Càlculs de pèrdues de càrrega per mitja de taules,sectorització reg i dimensionament de reg Supòsits pràctics de necessitats hídriques.Realitzar un projecte de reg Sortides didàctiques: visita a una explotacióagropecuària.Pràctiques: Identificació de les parts de sistemesde reg. Montatge i desmontatge, Manteniment. Inventari d'instal.lacions.

Criteris d'avaluació en els projectes aprendran a fer: Saber dimensionar, distribuir i calcular sistemes deregSaber calcular, i dimensionar les necessitatshidriques de cultius determinats.

Conceptes: 50%Procediments 40%Actitud:10%

ACTITUDS OBSERVACIONS Sensibilització per l’ estalvi d’aigua i les pràctiquesracionals en el reg de parcs i jardins.Criteri tècnic.Conscienciació per acceptar i aplicar propostes de milloraen el desenvolupament professional encaminades arealitzar un us òptim dels regs


UNITATDIDÀCTICA 2 TÍTOL INSTAL·LACIONS D’ELECTRICITAT Nº

SESSIONS 15 Bloc 1

OBJECTIUS DIDÀCTICS • Coneixement dels components elèctrics en instal·lacions agràries • Dimensionament de components elèctrics

CONCEPTES PROCEDIMENTS 1. Coneixements bàsic s d’electricitat 2. Xarxes de baixa tensió 3. Element de protecció. Conductors. Esquemes

elèctrics. Tarifes elèctriques. 4. Il·luminació 5. Coneixements bàsics Tipus de llampares.

Dimensionament de sistemes de il·luminació.

Càlculs i dimensionament de xarxes elèctriques. Càlculs desecció de cables. Interpretació de plànols. Distribucióelèctrica.Càlculs de taxes elèctriques.Selecció del tipus de làmpada segons el seu ús i utilitat.Càlculs d’enllumenat.

ACTIVTATS CRITERIS D' AVALUACIÓ

Exercicis previs: Coneixements generals del'electricitat, llei d’Ohm. Càlculs de sistemeselèctrics senzills. Activitat de consolidació: Realització d’esquemeselèctrics, i càlculs de dimensionament d’enllumenati secció de cable Activitat de reforç: Realització d’un petit projecteelèctric, amb esquemes elèctrics, pressupost idimensionament elèctric Realització d’esquemes elèctrics a partir de panellselèctrics

Els alumnes aprendran a fer:

Identificar elements elèctrics.Dimensionar seccions de cables i potèncieselèctriques i dimensionar nivells d'iluminació.Saber interpretar plànols elèctrics. Identificar els riscs que hi ha amb l'electricitat.


ACTITUDS OBSERVACIONS La seguretat en la intervenció de sistemes elèctrics


UNITATDIDÀCTICA Nº 3 TÍTOL ENERGIES ALTERNATIVES

NºSESSION

S 20 BLOC 1


• Valoració de l’ús de les energies alternatives com a fonts energètiques

CONCEPTES PROCEDIMENTSGeneració autonoma d’electricitrat i energia: Grupselectrògens. Energia solar i eòlica. Biogas i sistemes de cogeneracióBiomassa.

Pros i contres dels diferents tipus d'energies alternatives.


Debat d'enèrgies alternatives . Conceptes: 40%Procediments 50%Actitud:10%


Valoració de l’ us d'energies alternatives en els sistemeselèctrics com a fonts inesgotables d'energia.Valoració de que el Sol és una font inesgotable d’energia idetermina els processos d'escalfament i refredament.


UNITATDIDÀCTICA Nº 4 TÍTOL CONSTRUCCIONS AGRÀRIES Nº Sessions 18 Bloc 1

OBJECTIUS DIDÀCTICS • Coneixement dels diferents materials de construcció.• Dimensionament i cubicatge de petites obres. • Dimensionament de petites cimentacions. • Valoració de les construccions tradicionals com alt valor etnològic.

CONCEPTES PROCEDIMENTS1. Materials per a construccions agràries: 2. Materials naturals: Pedra, fusta 3. Materials artificials: Aglomerats Productes

ceràmics. Metalls aglomerants, morters iformigons

4. Construccions tradicionals a Mallorca.5. Tipus d’ hivernacles.6. Llei de sòl a Mallorca.

• Identificació dels diversos materials de construcció • Dimensionament i cubicatge de petites cimentacions

i parets.• Identificació dels diferents tipus de construccions

tradicionals a Mallorca • Identificació del tipus de hivernacle.


Valoració de l’ ús i possible reciclatge dels residus de laconstrucció.Valoració de l'ús, materials de construcció que no siguinperjudials pel medi.Valoració de la construcció tradicional mallorquina com aconstrucció intregrada en el medi.

L' alumne aprendrà a fer: Identificar els materials de la construcció Realitzar petits pressupost d'obra.

o Cubicatge de materials necessaris,pressupost per unitat d'obra

o Pressupost total.Identificar per mitja de fotografies, construccionstradicionals de les illes balears.


ACTITUDS OBSERVACIONS Activitats prèvies: Identificació dels diferentsmaterials de construcció i càlculs de volums Activitats de consolidadació: Visu del diferentmaterials de construcció i problemes de cubicatgede petites construccions.Activitats de reforç: Fer petit projecte deconstrucció caseta d'aperos de jardineria o unapetita pared. O cami, Escollir els material deconstrucció més adients i cubicatge dels morters icimentacions. I fer el pressupost.


UNITATDIDÀCTICA Nº 5 TÍTOL

Instal·lacions agropecuàries i de conservació

/emmagatzematge dels seus productes.

NºSESSIONS 20 Bloc 1

OBJECTIUS DIDÀCTICS • Identificació dels distints equips en la conservació dels diversos productes agrícoles• Escollir els diferents sistemes de desinfecció segons tipus de producte enmagatzamat i plaga o malaltia • Valoració de l'emmagatzemament, quan hi ha excés de producció.

• Coneixements d'equips de calefacció i refredament i conservació de productes hortofruticoles.

• Coneixements d'espais i tancaments i tipus d’equips relacionats amb la ramaderia • Valoració de l’ús posterior de les dejeccions d’animals i el seu tractament tengut en compte la problemàtica

medioambiental • Valoració del benestar animal complint la legislació estatal i l’ europea

CONCEPTES PROCEDIMENTS1 Instal·lacions d'emmagatzemar, preparació i distribuciód’aliments: Cereals i lleguminoses en gra. Producteshortofruticoles. Molins i mescladors d'aliments peranimals.2. Graners, sitges i magatzem polivalents.

3 Sistemas de calefacció: Sistemes de calefacció per aigua.Per aire. Altres sistemes 4. Sistemes de refredament: LLetada de cal. Malles.Ventilació: Natural / Forçada. Fog sistem. Cooling sistem.Cambres frigorifiques i de prerifegeració

5. Allotjaments: Porcí, Oví, Vacú, Aviram

6. Construccions complementaries: sitges, magatzems igraners 7. Foses de purins i basses de fems 8. Gestió dels residus ramaders

Identificació de les màquines i equips utilitzades segons elstipus de producte i el seu ús posterior Escollir el tractament adient per després conservar elproducte Dimensionament de sitges i graners per conservar elsproductes alimenticis pels animals Dimensionament de magatzems

Càlculs de superfície d’hivernacles Escollir el tipus de plàstic segons el rendiment tèrmic delnostre hivernacle.Escollir tipus de malla segons el tipus de cultiu i l’epoca del’any

Càlculs de superfícies espai animal i de volums d'airenecessaris.Càlculs de necessitats de calefacció animal Gestió dels residus de la manera més adient segons els tipusd’explotació i tipus d’animal


✔ Identificació dels productes hortofruticoles.Relacionar-los segons el seu ús.

✔ Relacionar el producte amb l'equip de tractamenti la seva conservació

Activitats prèvies: Càlculs de superfícies i càlculsde volums, canvi d’unitats de calor. Activitats de consolidació: Càlculs d’intercanvisen hivernacles, segon el tipus d’hivernacle i eltipus de plàstic.

Càlcul de superfícies necessàries, dintre del’allotjament animal.Activitats de reforç: A partir d’una explotaciótipus dimensionar l’ explotació agrària, tinguen encompte el benestar animal.

Identificació de les màquines necessàries per la post collitad'un determinat producte.Determinar les característiques climàtiques que hi ha segonsel tipus producte i tractaments que s' han de fer per mantenir-los.Identificar tipus de malles i plàstics i triar-les segons el seuús.

Identificar els equips que hi ha en el manteniment del climaen instal·lacions agrícoles i ramaderes.Calcular les necessitats calorífiques i de refrigeraciód'instal·lacions agrícoles i ramaderes.

Identificació d'equips necessaris per les instal·lacionsramaderes.Identificació de tipus d'espais necessari, segons tipusd'animal, sexe i edat. I proces de producció.

Conceptes: 50%


Procediments 40%Actitud:10%

ACTITUDS OBSERVACIONS Valoració del’ us de sitges i graner com a estalvi d’alimentper desprès per donar en èpoques desfavorables Valoració del benestar animal en les necessitats mínimescobertes Valoració de la gestió dels residus com a problemàticaambiental no resolta



LES TÈCNIQUES I ELS ÈQUIPS DE MESURA I REVISIÓ

D’ INSTAL·LACIONS

NºSESSIONS 10 Bloc 1

OBJECTIUS DIDÀCTICS • Realitzar plannings de manteniment d'instal·lacions agropecuàries • Determinar causes de fallida en equips agraris • Valoració de la gestió del manteniment com a controlador de possibles averies.

CONCEPTES PROCEDIMENTSManteniment d’equips i instal·lacions.Manteniment de sistemes de reg.Manteniment de sistemes elèctrics i grups electrògens.Manteniment de construcccions.Manteniment de sistemes de protecció. Altres èquips.Netetja d’ instal.lacions

Registre de les operacions de manteniment realitzades en elsimpresos de registre o en els documents de control.Identificació de les operacions que cal realitzar segons elstipus d'instal·lació segons els planing.Identificació de la part o parts de la instal·lació o la màquinaque cal intervenir.Identificació del tipus d'intervencions que cal realitzar:control, neteja, lubrificació, greixatge, substitució d'elementsdesgastats, avariats o sense vida útil, comprovacions,buidament, reposicions de fluids, eliminació de primeresmatèries.Planificació de les aturades de les instal·lacions, si escau.Determinació de les mesures de seguretat, prevenció iprotecció.Control de la vida dels components amb vida limitada segonsel pla.Anàlisi de les necessitats de condicionament, neteja,desinfecció i desparasitació d'instal·lacions agràries.


Cada 2 alumnes durant un temps a partir del planing aniràrevisant cada èquip o tipus d’ instal.lació , que pertoquiamb el planing.

Visita d’ una explotació agrària i xerrada amb el tècnic demanteniment d’aquesta explotació ( 2 hores ). (S‘Esplet,Agroilla o Illacamp))


ACTITUDS OBSERVACIONS ● Valoració de la gestió del manteniment com a

controlador de possibles averies.● Participació i cooperació en el treball d'equip.● Respecte per la salut, el medi ambient i la

seguretat laboral treballador


BLOC B:


EL TRACTOR AGRÍCOLA I ELS

TRACTORS ESPECIALITZATS

NºSESSIONS 28 Bloc B

OBJECTIUS DIDÀCTICSConeixement general del maneig d’un tractor

Coneixement general del funcionament d’un motor

Seguretat en l’ us dels tractor

CONCEPTES PROCEDIMENTS1.1El tractor agrícola i maneig amb seguretat

1.2 Motocultor

1.3 Motor agrícola. Components bàsics del motor :

Sistema de distribució

Sistema d’engreix

Sistema de refrigeració Sistema admissió

Sistema d’alimentació motor dièsel

Sistema elèctric

1.4 Motor d’explosió

1.5 Xassís

1.5.1 Transmissió o tren de força

1.5.2 Sistema de frens

1.5.3 Sistema de direcció

1.5.4 Tren de rodatge

1.5.5 Sistema hidràulic

Maneig de tractors

Enganxe i conducció en terreny amb dificultat

Regulació del joc de taqués

Canvi d’oli i revisió del sistema d’engreix

Neteja del circuit de refrigeració i posar anticongelant

Manteniment del sistema d’alimentació

Revisió de la bateria i sistema elèctric

ACTIVITATS CRITERIS D' AVALUACIÓ

Activitats de prèvies : Preguntes específiques en el

funcionament del motor

Activitats de consolidació : Entrega de possibles preguntes

sobre motors , que treballaran a partir dels powers points

Activitats de reforç : Revisió de possibles dubtes abans de

l’examen

Activitat pràctica Maneig de tractors i motocultors en la

finca agrícola : ( 4 hores )

Aquesta unitat tindrà un pes , més grans de continguts

conceptuals.

Examen teòric sobre el motor : 50%

Maneig de tractor un 40%

Actitud un 10%.



Intercanvi d'idees, opinions i experiències

Participació i cooperació en el treball d'equip

Optimació del treball


UNITATDIDÀCTICA Nº 2 TÍTOL MAQUINÀRIA I EQUIPS AGRARIS Nº Sessions 30 Bloc B


Identificació de maquinària segons el seu usConducció de diferent maquinària agrícolaSeguretat i higiene en l’ us de la maquinària agrícola


2.1 Maquinaria de conreu primari:Arada, Subsoladori Fresadora2.2 Maquinaria i ormejos complementaris: GradesCultivadors Rodets2.3 Maquinaria per la sembra i l’adobat2.3.1 Sembradores : Sembradores a ruix “voleo “(sembraa barreig). Sembradores per fileres (“a chorrillo”) .Sembradores de precisió (o monogrà).2.3.2 Adobadores :Màquines per escampar fems,Adobadores per gravetat, Adobadores centrifugues iAdobadores de precisió.2.4 Maquinaria per tractament forestals2.4.1 Motoserra2.4.2 Desbrossadores2.4.3 Tractor forestal : Skidder Auto-carregador2.4.4 Processadores2.4.5 Trituradores i Compactadores 2.5 Maquinaria per manteniment de jardins i gespes2.5.1 Maquinaria manteniment de gespes:Tallagespes.Escarificadora. Des-compactadores. Escombradora d'aire(“Aireadora”). Talla-bardisses 2.6 Maquinaria per la gestió de pastures2.6.1 Maquinaria de sega2.6.2 Maquinaria per fenificat2.6.2 Maquinaria per ensitjat2.6.3 Maquinaria per embalat2.7 Maquinària pel tractament fitosanitari:Fumigadores, Atomitzadors, Nebulitzadors, Empolsadora(“Espolvoreadora”) i Altres tipus2.8 Maquinaria per a la recol·lecció2.8.1 Maquinaria per a la recol·lecció de gra2.8.2 Maquinaria per a la recol·lecció de producteshortícoles2.8.3 Maquinaria per a la recol·lecció de fruita

Identificació dels equips que cal utilitzar segons les

operacions que s'han de fer.

Interpretació de les instruccions d'utilització i regulació.

Execució de les operacions de treball

ACTIVTATS CRITERIS D' AVALUACI


● Realització de classes magistrals amb sistemainformàtic power point

● Reforçat amb vídeos i fitxes tècniques● Durant el curs durant dues hores els alumnes

aniran fent us de diferents màquines en la fincaagrícola ( 16 hores )

● Sortida didàctica per observar un parc demaquinària 5 hores

● ACTIVITATS D’AVALUACIÓ:● Examen pràctic de l’ us de l’ ormeig tipus

● Els continguts conceptuals s' avaluarà per mitjad'exàmens amb un 50%.de la nota de la unitat.

● En cada trimestre hi haurà un examen per avaluaraquesta unitat.

Que s'avaluarà.:● Identificació de maquines. (Visualment)● Descripció de màquines i implements agrícoles.● Regulació de les màquines● Un 10% informe de sortides o treballs.

un 10% Actitud


Ordre i mètode en el treball:Optimació del treball


UNITATDIDÀCTICA N 3 TÍTOL REPARACIÓ I MANTENIMENT DEL TRACTOR

NºSESSIONS 8 Bloc B

OBJECTIUS DIDÀCTICSGestionar el manteniment de motors i maquinariaSaber realitzar diagnosi d’ averies petites i fer patites reparacions

CONCEPTES PROCEDIMENTS3.1 Diagnosi d’avaries Tractor ( motor dièsel )3.1.1 Avaries del motor : Avaries en la compressió .Avaries i reparacions sistema de distribució Avaries en elssistema d’injecció3.1.2 Avaries en el sistema d’engreix i refrigeració3.1.3 Avaries en l’equip elèctric3.1.4 Avaries en el motor d’arrancada3.1.5 Avaries en els sistemes d’encesa3.2 Diagnosi d’avaries en el motor d’explosió : 3.2.1 Avaries en la carburació3.2.2 Avaries en el sistema d’encesa3.3 Diagnosi d’avaries en el xassís3.3.1 .Averies en el sistema de transmissió3.3.2 Avaries en el xassís, direcció, frens i rodes

3.4 Manteniment del tractor : Diàriament Cada 50hores Cada 100 hores Cada 250 hores Cada 1000hores

Diagnosi i reparació d’avaries de la compressióComprovació i ajustament de joc de taquesDiagnosi i reparació del sistema d’injeccióDiagnosi i reparació d’avaries del sistema d’engreixDiagnosi i reparació del sistema elèctricReparació per avaries que ocasionen una excessiva pobresade la mesclaAvaries que ocasionen una mescla massa ricaReglatge del ralentíDiagnosi i reparació d’avaries en l’embragueDiagnosi i avaries en la caixa de canvisDiagnosi i reparació d’avaries en el sistema de direccióReparació i ajustaments del sistema de frensProcessos de manteniment diarisProcessos de manteniment cada 50 hores cada 100hores ,cada 250


Classes per mitja d’unitats realitzades amb powerpoints i estades en el taller agrariActivitats de prèvies : Relacionar possibles avaries decotxes particulars , amb avaries possibles de tractorsActivitats de consolidació : Fer un Planning demanteniment d’un tractor determinat . Donar a l’ alumne possibles avaries simulades i ell descriurecom les podria arreglarActivitats de reforç : A partir de una avaria simuladaen el tractor , explicar com es faria la reparació pas apas en el tractor o la maquinaria agrícola .

Solució de possibles supòsits pràctics .Continguts principalment procedimentals . Examenteòric -pràctic. 50%Classes pràctiques un 40% .Actitud un 10%


Execució sistemàtica del procés de resolució de problemes:Execució sistemàtica de la comprovació dels resultats:Ordre i mètode en el treball:. Confiança en si mateix:. Respecte per la salut, el medi ambient i la seguretatlaboral:


UNITATDIDÀCTICA N 4 TÍTOL ÈQUIPS D’ UN TALLER AGRARI N

SESSIONS 22 Bloc B

OBJECTIUS DIDÀCTICSGestionar el tallerTècniques de mecanitzat bàsic

CONCEPTES PROCEDIMENTSEquips d'un taller agrari.4.1 Components, funcionament, manteniment i

preparació: 4.2 eines de taller,4.2.1 Equips per a mecanització manual, soldadura ,

elevadors, instal·lacions d'aire comprimit, equipsde muntatge i ajustament de rodes i d'altres.

4.2.2 Equips de comprovació i diagnosi d'avaries.4.3 Materials per a la reparació i el manteniment. 4.4 Materials per a la mecanització manual: materialsfèrrics i no fèrrics, materials per a soldadura.Característiques tecnològiques i aplicacions. 4.5 Recanvis i components fungibles d'equips iinstal·lacions agràries. 4.6 Lubrificants i combustibles: característiques,classificació, aplicacions i emmagatzematge.4.7 Distribució de les zones de taller: normativa,senyalitzacions i prescripcions tècniques. 4.8 Emmagatzematge i provisió de recanvis.4.9Emmagatzematge i provisió de material perillós.4.10 Instal·lacions bàsiques de taller agrari: electricitat,ventilació, aigua potable, evacuació i tractament deresidus. 4.11 La valoració i els pressupostos de les reparacions:valoració de recanvis i materials, valoració de màd'obra , valoració de subministraments, valoració de lautilització d'eines i equips de taller.4.12 La seguretat i la higiene en tallers de reparació i enoperacions de manteniment d'equips agraris.Condicions de seguretat en tallers. Normativa iprescripcions tècniques. Proteccions personals i riscos en lautilització d'equips i eines de taller.

• Anàlisi dels tràmits i la documentació necessàriaper a la instal·lació d'un taller agrari.

• Identificació de les eines que intervenen a un taller• Realitzar petites soldadures de peces• Anàlisi dels tipus i les característiques dels equips,

les màquines i les instal·lacions als quals es donaràservei.

• Selecció dels equips i les instal·lacions de taller peral compliment del pla de taller.

• Elaboració d'un esquema de la distribució de leszones de taller i la disposició dels equips i lesinstal·lacions.

• Elaboració de la documentació tècnica necessàriaper a la realització de les operacions de taller(ordres de treball, diaris de treball, comandes dematerial, informes de diagnosi, i d'altres).

• Anàlisi de les prescripcions tècniques, lescondicions i les normatives que afectin alfuncionament i la disposició d'equips d'un taller.


Activitats prèvies : Identificació d’ eines de tallerActivitats de consolidació : Fer plannings de reparacions ,amb demandes de peces i pressupost finalActivitats de reforç : A partir d’una màquina x , fer unpressupost de reparacióActivitats pràctiques de soldadures

Identificar les diferents eines del taller i saber identificar irealitzar les operacions bàsiques de reparació i mantenimentd'un taller. Pràctiques de taller : 40%Un 10% Actitud.Conceptes: 50%


Execució sistemàtica del procés de resolució deproblemes:Execució sistemàtica de la comprovació dels resultats:Ordre i mètode en el treball:


. Confiança en si mateix:

. Respecte per la salut, el medi ambient i la seguretatlaboral:


UNITATDIDÀCTICA 5 TÍTOL

UTILITZACIÓ D'EQUIPS AGRARIS I

CONTROL DE LES OPERACIONS

MECANITZADES

N Sessions 22 Bloc B

OBJECTIUS DIDÀCTICSControl i gestió d’operacions agràriesCost i temporalització d’activitats agràries

CONCEPTES PROCEDIMENTSLa programació d'operacions mecanitzades.Operacions mecanitzades i temps disponible. :

– Capacitats de treball requerides.– Marge d'operativitat. – Seqüència i coordinació d'operacions relacionades

entre si. – Planificació de treball i ordres de treball.

La utilització de maquinària en el camp.– Variables de treball.: Velocitat de treball, amplada

de treball, profunditat de treball i altresregulacions.

– Control del consum de combustible.Control de treball mecanitzat.:

– Càlculs de rendiments de treball i eficiències.Millora dels temps morts.

– Càlcul de capacitats de treball efectives iteòriques.

– Càlcul dels costos de les operacions realitzades.Les operacions de transport. Normativa i condicions decirculació per vies públiques:

– Remolcs, senyalització i sistemes de frenada.– Vehicles i màquines especials, condicions i

permisos per al transport.– Revisió tècnica de tractors i equips agraris.

Anàlisi de la informació dels diaris de treball.Tractament de la informacióCàlcul d'índexs tecnico-econòmics i rendiments del treballdels equips i comparació amb els resultats esperats.Revisió directa els equips amb resultats anormals.Revisió de la qualitat del treball dels equips amb dadesanòmales



Activitats prèvies : Càlculs de rendiments en diferentsmàquines tipus . arades , cultivadors adobadores , etcActivitats de consolidació : A partir de unes dades detemporalització de tasques de màquines calcular elsrendiments i comparar-los amb el previstos Determinarels sistemes operatius més adients per fer una feinadeterminadaActivitats de reforç : A partir d’un Parc de maquinàriadeterminat Calcula els rendiment previst per realitzar untipus de cultiu determinat i determina el sistema operatiu més adient .Activitat pràctica : En la finca agrícola per mitja d’ un cronometre:

Calcular els rendiments de la nostra màquinaria .Comparar-la amb els rendiments previstos Fer uninforme ( 2hores )Maneig del tractor amb un remolc . ( 2hores )

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ:Entrega dels problemes realitzats en la classeEntrega del projecte del parc de maquinàriaInforme de pràctiques de la nostra maquinàriaS ‘avaluara la capacitat de l’ alumne amb el maneig del

tractor amb el remolc . sobretot la marxa enrere i l’aparcament del remolc

Aquesta unitat , te continguts procedimentals :

Un 40% de la nota , serà el maneig amb destresa de

màquines.

S'avaluarà:

La destresa i l'us i regulació de la màquina ,

complint les normes de seguretat , establertes.

Exercicis de rendiment de maquinaria .

Un 10% Actitud .


Valoració del cost econòmic de les tasques realitzades enel camp.Valoració de la gestió dels sistemes operatius queoptimitzen millor les tasques agràries.


UNITATDIDÀCTICA N 6 TÍTOL NECESITAT DE MECANITZACIO N

SESSIONS 12 Bloc B

OBJECTIUS DIDÀCTICSA partir d’un tipus de cultiu determinat , determinar les necessitats de maquinària i els seu cos econòmic

CONCEPTES PROCEDIMENTS1. L'orientació productiva de l'empresa i els equips

necessaris.2. El càlcul de la quantitat de feina en les operacions

mecanitzables i les característiques requerides alsequips. :Previsió d’hores de treball dels equips.Característiques tècniques i dimensions idònies delsequips.

3. La previsió i justificació dels equips de propietat idedicació exclusiva a l’empresa, dels equips depropietat que treballen per a tercers, dels equips depropietat compartida i de lloguer.

4. Estudi d’ofertes comercials, valoració tècnica ivaloració de condicions econòmiques

Tractors i elements de tracció necessaris per a un parc demaquinària establert.5 Potència i nombre de tractors.: Dedicació i

especialització en determinades operacions delstractors. Hores previstes d’utilització dels tractors.Característiques tècniques idònies dels tractorssegons els equips que cal accionar. Valoraciód’ofertes comercials.

Interpretació del pla de producció de l'empresa agropecuària iles operacions mecanitzades que cal realitzar.Càlcul de la quantitat de feines de cada operaciómecanitzada.Determinació de la qualitat i el nivell tecnològic amb quès'han de realitzar les operacions.Definició de les característiques tècniques i les dimensionsidònies dels equips per realitzar les operacions previstes.Valoració amb criteris tecnico-econòmics de l'adequació delparc de maquinària proposat.Valoració del grau d'utilització dels tractors i els elements detracció.Proposta definitiva de parc de maquinària.Valoració del finançament necessari i dels ritmesd'adquisició.Interpretació del pla de producció de l'empresa agropecuàriai les operacions mecanitzades que cal realitzar.


ACTIVITATS D’ENSENYAMENT:

● Activitats prèvies : Càlculs de cost econòmic demàquines concretes .

● Activitats de consolidació : A partir de unes dadesd’un parc de maquinària complet , determinar elcost econòmic del’ us d’aquestes màquines

● Activitats de reforç : A partir d’un Parc demaquinària determinat Calcular el costeconòmic ,determinar si se ha de substituir o si s’ ha de llogar alguna màquina

● Aquesta unitat, te continguts: .● Un 50 % de la nota conceptual● Un 40% de la nota practiques● Un 10% Actitud.


Intercanvi d'idees, opinions i experiències:Participació i cooperació en el treball d'equip:Optimació del treball


UNITATDIDÀCTICA 7 TÍTOL

Normatives específiques deseguretat i higiene en elfuncionament d'instal·lacions

NSessions 6 Bloc B

OBJECTIUS DIDÀCTICSSeguretat i higiene laboral en un taller mecànic i en la revisió d’instal.lacionsPreservació del medi ambient de totes les accions fetes en el, mediRespecte per la salut, el medi ambient i la seguretat laboral:

CONCEPTES PROCEDIMENTSLlei de seguretat vial i de salut laboral.

Normativa sobre equips per a l'aplicació de productes

tòxics.

Normativa sobre la fabricació de màquines i la

classificació de tipus "CE".

El vestuari de protecció personal. Protecció de peus i

mans. Les proteccions facials, casc, protecció de la vista

i l'oïda.

Les condicions higièniques per al personal d'empresa.

Els principis de primers auxilis. Primers auxilis segons

el tipus de danys. Accions en cas d'incendis i situacions

d'emergència.

La preservació del medi ambient. El reciclatge de

productes. L'aprofitament de residus abocadors

controlats i especialitzats

Interpretació de la senyalització i la simbologia de riscs.

Interpretació de la normativa de seguretat, higiene i salut

laboral

Reconeixement directe de zones, components i mecanismes

perillosos.

Selecció de les proteccions personals segons els riscs de les

operacions que s'han de fer.

Comprovació de les proteccions dels equips.

just i reparació de proteccions defectuoses.

Eliminació o aprofitament dels residus de forma innòcua per

al medi ambient.


ACTIVITATS D’ENSENYAMENT: Part d’ aquesta unitat es dona en altre unitats

Classes per mitja de unitats realitzades amb powerpointsActivitats de prèvies : Relacionar equips de protecció imàquina o equips Conèixer el tipus de residusActivitats de consolidació : A partir d’un parc demaquinària determinar les zones de risc , i els equipsnecessaris per dur aquesta maquinàriaActivitats de reforç : En un taller agrari determinar leszones de risc laboral i les senyalitzacions adients encada punt de risc i determinar els equips necessaris ,tambél determinar la classificació d’un determinatstipus de residus.Activitat pràctica: En la finca quan es facin pràctiquesl’alumne dura tots els equips necessaris i també esdeterminarà les zones de risc

Es farà un simulacre amb els alumnes de primers auxilis( 2 hores )

Examen teòric sobre normatives: 50%

Pràctiques: utilització per part dels alumnes dels EPI's

corresponents en cada situació: 40%

Actitud :10% de la nota.



Respecte per la salut, el medi ambient i la seguretat

laboral.

4.METODOLOGIA.

La metodologia serà fonamentalment activa, essent sempre l’alumne el protagonista del procés

d’aprenentatge, encara que evidentment motivat, dirigit i orientat pel professor.

Les passes a seguir en cada unitat didàctica seran les següents:

Diagnòstic del nivell inicial de l’alumnat i coneixements previs.

Estudi dels coneixements de suport bàsics dels procediments que es pretenen dur a terme.

Dur a terme els procediments.

Activitats de reforç i ampliació per atendre a la diversitat.

La segona fase d’estudi dels coneixements de suport s’aplicarà a cada una de les activitats que es

proposin en cada unitat temàtica. Suposa treballar els conceptes bàsics mitjançant treball en grup,

individual, consultes bibliogràfiques i suport del professor.

Mitjançant les mesures d’adaptació curricular, que impliquen la diversificació d’activitats, se

tindran en conte les diferències entre l’alumnat. Es realitzaran, per tant activitats de reforç per

reafirmar els conceptes bàsics en aquells alumnes amb més dificultats per l’aprenentatge, així

com activitats d’ampliació per aquells alumnes més avançats, amb la fi d’incidir en el

desenvolupament de les seves capacitats de relació , associació ...

Esquema de la seqüència de desenvolupament:

1. Avaluació inicial: Diagnòstic del nivell i coneixements inicials de l’alumnat

2. Exposició pel professor : els continguts bàsics de la unitat didàctica. Partint del nivell de

coneixements previs, avaluats en el primer punt, el professor exposa a tot el grup, dins

l’aula o en el camp, els continguts mínims necessaris per dur a terme les diferents

activitats.

3. Treball de sedimentació dels conceptes bàsics per part dels alumnes : Amb ajuda d’apunts

o material imprès aportat pel professor, dels guions de cada activitat i amb el suport

bibliogràfic necessari en cada cas els alumnes treballen els conceptes bàsics a través de

la, qüestionaris, relacionats entre els conceptes bàsics. Es durà a terme de forma

individual o col·lectiva, realitzant diversos tipus d’agrupament de l’alumnat.


4. Presentació i exposició de treballs. Debats : Una vegada realitzats els diferents treballs

proposats, es presentaran professor intentant resoldre els diferents interrogants que vagin

sorgint.

5. Pràctica de taller : Amb l’ajuda del material fins aquell moment treballat i altres obtinguts de

la bibliografia aportada pel professor i amb el material de camp necessari en cada cas, es

realitzaran les diferents activitats amb tractor i pràctiques de taller. Preferentment es

realitzaran en grups de quatre.

6. Resultats de les pràctiques: De forma individual els alumnes prepararan conclusions, resums

de la pràctica realitzada. Es debatran en grup els diferents resultats obtinguts en la pràctica,

primer en petit grup i després en el grup classes.

7. Activitats de reforç i ampliació: Donada la necessita d’atendre a la diversitat de l’alumnat,

es realitzarà activitats de reforç de conceptes bàsics així com ampliació per aquells alumnes

que ja les hagin assimilat.

-Activitats Albufera:

Part de les pràctiques del mòdul es realitzaran a l'Albufera de Mallorca en virtut d'un conveni signatentre els CIFP Joan Taix i Espais de Natura.

Les pràctiques que tenguin lloc en aquest espai s'articularan de la següent manera:

El contingut que es treballarà a les pràctiques és de tipus transversal i intermodular. Es desenvoluparan al llarg d'entre 7 i 10 sessions. Les dates dels dies de pràctiques es determinaran de manera coordinada entre la direcció del

Parc i els professors dels mòduls implicats. El dia determinat de pràctiques serà un dia complet, dimecres o divendres en funció dels

mòduls implicats. Es desenvoluparan en petits grups que realitzaran una tasca concreta al llarg del dia. Seran rotatives. Això vol dir que cada grup dedicarà una sessió de pràctiques al

desenvolupament d'una tasca concreta amb la idea que en acabar el període hagi passat pertots els treballs.

Es comptarà amb la col·laboració del personal tècnic i de camp del Parc en la descripció iassessorament de cada una de les pràctiques.

Es farà una sessió inicial per part de la direcció del Parc on es contextualitzarà cadascuna deles pràctiques en el marc d'una planificació general.


Les pràctiques constaran d'una sèrie de tasques fixes, que cada grup portarà a terme de formarotativa al llarg del curs, que seran:

Treballs de manteniment de repoblacions. Feines forestals diverses (Aclarida, poda, selecció de brots, treballs fitosanitaris i eliminació

de residus) que es desenvoluparan en dues localitzacions:▪ Pinar des Comú de Muro.▪ Bosc de ribera.

Manteniment dels canals: sega i eliminació de canyet. Gestió de pastures i càrrega ramadera, centrada en el manteniment i col·locació de tancats

pel bestiar. Operacions i tècniques de trepa a arbres amb material específic. Restauració dunar centrada en el manteniment i restauració d'estructures d'acumulació

d'arena. Analítica d'aigües.

Altres tasques de caire eventual, per la seva estacionalitat, i en les quals es podrà participar són:

Repoblacions amb espècies típiques de dunes. Eliminació manual de bosses de processionària. Eliminació de plantes invasores. Altres que el Departament d'Agràries pugui considerar d'interès.

Part de les pràctiques del mòdul es realitzaran en col·laboració del personal tècnic i de camp de laDirecció general de Caça i Pesca del Consell Insular de Mallorca mitjançant la signatura d'un convenientre el centre i l'entitat anteriorment esmentada.

Les activitats que es pretén que formin part del programa de pràctiques són les següents:

Realització de censos nocturns d'espècies cinegètiques en col·laboració amb el personal dela Direcció general de Caça i Pesca (agents de medi ambient i zeladors federatius). Aquestaactivitat es realitzarà en horari nocturn i serà de caire voluntari.

Realització de censos d'espècies de caça major: quantificació d'una població de cabra oradaa la Serra de Tramuntana.

Gestió de vedats cinegètics: visita a vedats de caça menor i major.

Demostració de modalitats de caça tradicional i races de cans usats en l'activitat cinegètica.

Xerrades per part de personal tècnic. Alguns exemples de xerrades són:

▪ Tipologia d'armes i municions usats a l'activitat cinegètica. Normativa que regula elseu ús i pertinença.

▪ Interpretació de la legislació cinegètica.

Altres activitats que es proposin i que el Departament d'Activitats Agràries consideri quepuguin ser d'interès.


Una altra part de les pràctiques es realitzaran en col·laboració amb el personal tècnic i de camp dePN de l'Albufera de Mallorca.

Les pràctiques que es proposen per aquest curs són les següents:

Realització de censos d'aus mitjançant diverses metodologies.

Participació en l'activitat de cens d'aus de zones humides a nivell internacional.

Realització del seguiment i cens d'espècies de zones humides (ardèides) a la zona dedescans.

Xerrades formatives per part del personal tècnic:

Dinàmica de poblacions i metodologies de cens.

Altres activitats que es proposin i que el Departament d'Activitats Agràries consideri que

puguin ser d'interès.


5.- AVALUACIÓ.

CRITERIS D’ AVALUACIÓ 1 Descriure els tipus i components de les instal·lacions

2 Descriure els dispositius de regulació i control d’ equips3.Explicar els paràmetres tècnics per el control dels funcionament d’ un equip i els valors

correctes segons el treball a realitzar i les característiques de l’ equip

4.Definir els criteris tècnic econòmics que valoren el correcte funcionament dels equips en

funció dels resultats

5.Dissenyar la documentació necessària pel correcte control i registre dels treball en

instal·lacions i equips

6.Analitzar les causes que provoquen errors en el funcionament dels equip o instal·lació en

situació de treball real identificar els elements de regulació i control, valors adients de les

variables tècniques

7.Explicar el mecanismes d’ accionament d’equips8.Maneig amb el nivells bàsic de destresa els accionament de màquines tractor i equips9.Descriure les operacions mecanitzades el moment idoni i el temps disponible per realitzar-

les , així com la quantitat de treball que suposa cada operació

10.Relacionar cada operació de treball amb els equips necessaris per a la seva realització

11.Descriure les operacions que han de realitzar-se seqüencialment fixant els límits per a la

seva realització

12.Descriure que han de realitzar-se seqüencialment fixant els límits per a la seva realització13.En una explotació agrària degudament caracteritzada , definir les operacions de treball

mecanitzades , descriure les maquines , equips i instal·lacions per realitzar-les i les seves

característiques , calcular el temps necessari per a realitzar cada operació , registrar de manera

gràfica i fàcilment intel·ligible tota la informació programada per a la seva posterior

interpretació


14.Descriure les principals operacions de manteniment i seva freqüència , en màquines i

instal·lacions , tenint en compte les instruccions requerides

15.Explicar les característiques més importants dels recanvis i materials més utilitzats en el

manteniment dels equips agraris.16.Elaborar programes de manteniment i incidències per controlar i preveure les operacions de

manteniment.17.A partir d’ una màquina valorar el nivell òptim de funcionament i dels resultats de les

variables tècniques

18.Explicar les condicions i característiques de les operacions de transport de matèries

primeres , collites , equips i Personal especialment quan es realitzen per vies publiques i tenint

en compte recorregut freqüència de transport , pes dimensions de càrrega compliment de la

normativa de circulació , procediments d’ assegurances de transport ,càrrega i descàrrega 19.Explicar les variables de treball amb els equips necessaris per a la seva realització

20.Calcular capacitats de treball en funció de les variables de funcionament tenint en compte

temps morts i eficiències de treball.

21.Descriure els equips i maquines en una explotació en funció del seu pla de producció.

22.Analitzar les dimensions i les característiques tècniques dels equips tenint en compte , les

capacitats de treball requerides per a les operacions previstes en el pla de producció , les

característiques de l’ explotació i la seva zona , que influeix en la possibilitats de mecanització

, cost horaris i costs per unitat de producció per a les diferents alternatives d’ adquisició ,

lloguer o propietat compartida.

23.Analitzar la documentació tècnica i comercial damunt els equips i maquines a adquirir

24.Descriure eles criteris tècnic. econòmics per adquirí, renovar o rebutjar màquines i equips.

25.Analitzar l’ adaptació dels equips , eines i instal·lacions existents al pla de producció en

funció dels grau d’utilització i la seva rendibilitat


26.Analitzar l’adaptació dels tractors i equips de tracció ja existents en funció dels grau

d’utilització , la demanda alta mitja i baixa potencia i la seva rendibilitat

Explicar les millores d’un parc de maquinària agrària , per la seva millor adaptació a

l’ explotació agrària 28.En una explotació agrària amb un pla de producció degudament caracteritzat .

a) Identificar els equips i màquines

b) Definir les necessitats de tractors i elements de tracció

c) Descriure detalladament les seves dimensions i característiques tècniques adequades

d) Establir els equips que interessa llogar , compartir o tenir en exclusiva en funció de la

producció

Valorar ofertes comercials per a l’ adquisició d’equips i proposar millores d’us i renovació per

l’ adquisició d’equips i proposar millores d’us i renovació.a. Donades les instal·lacions i equips mecànics de explotació agrària definida :

a) Determinar les operacions de manteniment i la seva periodicitat

b) Identificar els equips per a realitzar les operacions de manteniment determinades

c) Elaborar el planin complet de les operacions de manteniment

d) Calcular les quantitats i moments pel subministrament de recanvis i materials en funció

del planin establert

e) Dissenyar diaris de manteniment i incidències per al registre de les operacions realitzades

f) Dissenyar diaris de manteniment i incidències per el registre de les operacions realitzades

Verificar les normes de seguretat i higiene en les feines de manteniment.a. Descriure la documentació tècnica necessària per a la provisió i funcionament dels equips de

taller i la realització de operacions de reparació i manteniment

b. Explicar les principals tècniques de diagnosi i reparació de maquines i equips agraris

c. Descriure les principals característiques de les operacions de mecanització manual a realitzar

en un taller agrari


d. Descriure el procediments i mètodes i temps orientatius per les operacions de manteniment

e. Elaborar un pressupost de reparació

f. Explicar les comprovacions necessàries per a la realització de les operacions de taller

g. Definir les principals zones de l’ espais d’ un taller per una correcta ubicació dels equips

recanvis i materials

h. Descriure les condicions de treball i protecció Personal per a complir en un taller agrari

i. En un suposat taller agrari : Enumerar els equips i materials necessaris per a la seva reparació i

manteniment , distribuir zones d’ un taller i la disposició de tots els seus equips fixar els

procediments i normes de treball verificant que es compleixen els requisits de seguretat i

higiene , calcular els costs de reparacions més freqüents

39 Descriure els procediments per preservar un nivell raonable d’ higiene i seguretat que influeix

en la programació de les operacions de treball

40 Explicar les normes bàsiques de seguretat en el maneig de màquines , equips i instal·lacions

agràries

41 Definir les condicions i procediment que s’ ha de seguir en les operacions de manteniment per

una correcta aplicació de les normes de seguretat per el tractament de residus .

Continguts mínims

a) Instal·lacions agràries. Components i funcionament. Revisió i diagnosi d'instal·lacions: Allotjamentsi instal·lacions per a la producció d'animals. Instal·lacions de magatzematge i conservació de collites,fruits i hortalisses i productes ramaders. Instal·lacions de ventilació, aigua i electricitat. Taules i equipsde mesura i revisió d'instal·lacions.

b) Maquinària agrària. Components i funcionament. Revisió i diagnosi del funcionament demaquinària agrària: El tractor agrícola. Tractors especialitzats. Maquinària, ormejos i equips agraris.Variables de regulació. Taules i equips de mesura i revisió de maquinària. Utilització i control de lesoperacions mecanitzades. Programació d'operacions i control dels resultats del treball mecanitzat.


Variables d'utilització de maquinària en el camp. Operacions de transport. Normativa i condicions decirculació per vies públiques

c) Selecció de maquinària agrària: Necessitats de mecanització. Criteris per a substitució i renovació.

d) Seguretat i higiene en instal·lacions i maquinària agrària: Normatives específiques de seguretat ihigiene per al funcionament d'instal·lacions i maquinària agrària. Mesures de protecció personal.Primers auxilis. Procediments segurs i nets en: utilització de maquinària i instal·lacions, manipulació imagatzematge de productes tòxics i perillosos, preservació del medi ambient.

e) Manteniment d'instal·lacions i maquinària agràries: Manteniment preventiu d'instal·lacions imaquinària agràries.

h ) El taller agrari i reparació d'avaries: Equips per a un taller agrari. Descripció, funcionament, cures ipreparació. Materials per a reparació i manteniment. Programació i revisió d'operacions de taller.Diagnosi d'avaries, procediments de reparació, comprovacions de reparacions. Valoració ipressupostos de reparacions. Seguretat i higiene en tallers de reparació i en operacions demanteniment.

g) Adaptació del parc de maquinària a l'explotació: Parc de maquinària per a una explotació agrària.Criteris de substitució, deixalla o incorporació d'equips i la seva incidència en la resta del parc demaquinària i en el cost per unitat de producció .

PROCÉS D’AVALUACIÓ.

Com el mòdul es divideix en dos blocs diferenciats, per fer mitja entre un bloc i l' altre la notamínima de cada bloc és 4,5.

Les notes faran mitja (al 50% cada un) entre bloc en cada avaluació i en la nota final de mòdul.

L'avaluació serà continua.

Es perd el dret a ser avaluat amb un 15% de pèrdua d'hores impartides injustificades.

S' avaluarà l' alumne al final de cada unitat didàctica, això si la temporalització ho permet.

S' avaluarà cada unitat per separat, aquestes unitats , faran mitja entre elles, en cada trimestre.

Les notes de cada unitat per separat sense la interpolació de percentatges faran mitja a partir de 4,5.

Si la nota acaba en 0,5 se transformara amb la nota següent, això no més s' aplicarà a les notesfinals de trimestre. (Ex: un 4,5 en la nota final equivaldrà a un 5, un 4,4 equivaldrà a un 4)

Cada unitat s'avaluarà per diferents mitjans: exàmens, treballs, informes de sortides, informes depràctiques, pràctiques...

En cada unitat, es reflecteixen els criteris d'avaluació.


QUALIFICACIÓ.

El mòdul esta subdividit en dos grans blocs . BLOC 1 i el BLOC 2 .

La nota de cada trimestre, serà la suma del BLOC 1 + BLOC 2 dividit entre dos, per fer mitja, esnecessita treure un 5.

Qualificació de cada unitat :

El procés de qualificació de cada unitat es farà per mitjà de tres continguts, conceptuals,procedimentals i actitudinals.

El continguts conceptuals, es valoraran per mitja d'exàmens.

El continguts procedimentals, es valoraran per mitja de pràctiques, problemes, informes de sortidesdidàctiques. Aquest procediments s' avaluaran per :

● Supòsits pràctics.

● En unitats on no hi hagi exàmens, aquests continguts procedimentals adquiriran elpercentatge dels continguts conceptuals.

● En unitats on hi hagi exàmens, aquests continguts procedimentals adquiriran un valor .

● Les pràctiques s' avaluaran en totes les unitats.

● El problemes fets a classe se qualificaran, tal com informes de sortides didàctiques iaquestes qualificacions faran mitjà entre elles. En el cas de les sortides didàctiques, laassistència és obligatòria i es treballaran continguts que seran avaluats en les probes escrites decada unitat didàctica.

Els continguts actitudinals s'avaluaran per mitja de l'assistència a classe, actitud i interès en elmòdul 10%.

Si no es pot desenvolupar qualcun procés de qualificació de les unitats didàctiques, el procés quees desenvolupi assolirà el percentatge màxim del contingut. (conceptual, procedimental,actitudinal)


La qualificació de cada unitat esta resumida amb el següent quadre.

BLOC 1 : unitats U1 U2 U3 U4 U5 U6

Continguts

Conceptuals Examens 50,00% 50,00% 50,00% 50,00% 50,00% 50,00%

Procedimentals

Treballs

Pràctiques

Exercissis

Sortides

40,00% 40,00% 40,00% 40,00% 40,00% 40,00%

Actitudinals Puntualitat,EPI's... 10,00% 10,00% 10,00% 10,00% 10,00% 10,00%

BLOC 2 : unitats U1 U2 U3 U4 U5 U6 U7

Conceptuals Exàmens 50% 50% 50% 50% 50% 50% 50%

Procedimentals

Treballs

Pràctiques

Exercissis

Sortides

40% 40% 40% 40% 40% 40% 40%

Actitudinals Puntualitat, assistència aclasse, etc.

10% 10% 10% 10% 10% 10% 10%

RECUPERACIÓ DEL MÒDUL.

Examen teòric pràctic: que consistirà en dues parts ben definides.

Examen teòric: aquesta part valdrà un 60%.

BLOC 1 : Examen amb supòsit ben definit sobre les unitats del bloc 1, més un visu d'equipaments iinstal·lacions agràries.

BLOC 2 : Examen teòric pràctic, sobre les unitat teòriques del bloc 2.

Examen pràctic : 40%

S' avaluarà les destreses d'ús, conducció, muntatge, manteniment, de les unitats tant del BLOC 1 iel BLOC 2.


AVALUACIÓ DE PENDENTS.

En el cas que hi hagi qualque alumne amb el mòdul pendent, se'l farà el pertinent examen derecuperació.


6. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTCS

Els alumnes hauran de disposar de:Apunts del mòdul: Elaborats pels professor, suposen una exposició clara dels aspectes de major

interès que l’alumne a de tenir present de forma permanent per mitjà de power points i fotocòpies.

Bibliografia bàsica: S’establirà un llistat amb aquelles publicacions que més s’adaptin als objectius

del mòdul, on es cercarà un nivell mig entre l’aspecte científic i el divulgatiu. En general no seran

d’adquisició obligatòria i podran consultar-se a la biblioteca del centre. A continuació es presenten els

llibres més importants en general, en el desenvolupament de cada unitat didàctica aquesta llibre de

llibres serà ampliada i ordenats.

TIC : Programes informàtics diversos.

BIBLIOGRAFIA :

Tractores: Antonio Guadilla Ed: CEAC

Tractors i motors agrícoles. Pedro v.Arnal Atares. Edicions Mundi-prensa

Elementos d’Horticultura General .Maroto ,JV Ediciones Mundi-Prensa

Manual de Mecanización Forestal. Rufino Nieto Ojeda Ediciones Mundiprensa

Las màquinas agrícolas y su aplicación J Ortiz Cañavete Ediciones Agrícola española

Maquinaria para cultivo. Andres porras Piedra John Deere Company

Fundamentos de servicio John Deere .

Invernaderos. Mallana A. Montero ,Jl Edicions Mundiprensa

Pagines web de Consulta:

www.elriego.com

www.elprisma.com

www .UCML.es

www.inea.uva.es



Sortidesextrascolars Visita On? Què? Trimestre

1 CAN RIBOT Petra Maquinària agrícola 1r

2 Maties Adrover-Agroilla, SAT. Manacor

Instal·lacions de regagrícola extensiu i

hidropònic.1r

3 SON JOVER IncaExplotació agrària ovina.

Instal·lacions d'unaformagera.

2n

4 CAN GARAU Sa Pobla Taller mecànic 2n

5 ESPLET SAT Sa Pobla Mantenimentd'instal·lacions 3r

6 Can Sebastià Sa Pobla Explotació agropecuàriaporcina 3r

7 SES VELES CanyamelExplotació agropecuària

vacuna. Instal·lacions d'una lletera.

3r


La seguretat i salut laboral és un tema transversal que es tractarà en cada una de les unitatsdidàctiques.


Una vegada recollida la informació del departament d'Informació i orientació professional enrelació als alumnes amb NESE d'aquest grup-classe es concretarà en mesures d'atenció a la diversitat,segons el model MD020209 Atenció a la diversitat