Numero 1Martorell desembre del 2010

ADOLF BARGUÉS Il·lusió, proximitat i l’esperit de consulta

Nom complet: Adolf Bargués i Asturias.Data neixement: 27.d’octubre de 1968.Lloc neixement: Martorell.Estat civil: casat.Nom de la dona: Carme salinas.Nom de la filla gran: Laia.Nom de la filla petita: Cinta.Nom del pare: Salvador.Nom de la mare: Quima.

Estudis: diplomatura en direcció d’empreses.On vas estudiar: Escola d’administració d’empreses (EAE) i IESE.On treballes: a Intempore i a Logiswork.Quin càrrec ocupes: gerent.

Quan vas començar a militar a ERC: a la secció local hi estic desde 1991 i al 1996 començo a militar a Esquerra.Algun càrrec dins Esquerra: President un parell d’anys.Actualment sóc a l’Executiva.

Entitats de les que formes part: PIMEC, AETT, Amics de Sant Antoni Abat, El Progrés, Arc de St. Martí, Caramelles de Martorell, l’Arca de Noé, Secció Sarda-nista i diverses colaboracions.

Un color: tots els matissos del verd.Un número: l’1.Un desig: aspirar a democratitzar la felicitat.La teva major virtud: la curiositat.El teu major defecte: Pensar que la meva opció és la millor.El teu passatemps: qualsevol que i m p l i q u i reflexió (llegir, badar, anar a plaça, parlar ...etc.). I alguna altra dada d’aquesta mena que et permeti definir més: la meva capacitat de con-sensuar coses un cop he su- perat el creure’m que tinc tota la raó, la qual cosa passa socvint, afortuna-dament. I també la capaci- tat de sorprendre.Sóc un fervent partidari del bon menjar i del bon beure. M’encanta cuinar i assaborir el menjar de tota la vida. Formo part d’una associació gastronòmica de la que ja en parlarem.

Edita secció Local de MartorellFundació Josep Irla

AQUEST SÓC JO......

Però Martorell, pel que fa a la cultura, sembla que no ha demostrat un interès clar.El que dius és discutible. Hi ha molta gent que consumeix cultura que es fa, bàsica-ment, a Barcelona. L’important és que aquesta gent tingui una oferta aquí, i estic convençut que la gent respondrà. El clima i l’interès passa primer per proporcionar una oferta suficient que s’autoalimenti. Martorell ha de ser una capital d’oci cultural, i insisteixo en aquest aspecte perquè el considero cabdal.Però quan parles de cultura a què et refereixes?Em refereixo a la cultura popular, a la cultura no tan tradicional i a la de consum, ponderant en la seva justa mesura cadascuna d’elles en funció de la demanda i els interessos estratègics a nivell de país.Com ho fa l’actual equip de govern en el tema de cultura?No entraré a criticar les actuacions que s’estan duent a terme. Aquí faig propostes d’allò que faria jo en cas de tenir responsabilitats de govern. El que s’està fent, faci qui ho faci, sempre es pot millorar.A Martorell hi falta un cinema no?Sí, però en aquest aspecte l’Ajuntament no pot fer-hi res ja que aquesta mena d’oferta li cor-respon a la iniciativa privada, i no és tracta que l’Ajuntament faci competència deslleial.I una cadena de TV municipal ?Amb la sobredosi d’oferta informativa? Si ni les de pagament, amb milers d’usuaris, poden fer front a les despeses. A Martorell no ens fa falta cap mena de canal de TV públic. Ni tant sols mancomunat amb altres poblacions. És una despesa que no ens podem permetre ni tant sols en temps de bonança.En l’aspecte cultural, vols dir alguna altra cosa?Com tot a la vida hi ha coses que val la pena conservar i potenciar i sobre tot ser ca-paços de generar noves expectatives culturals i no quedar-nos amb “el de sempre”. La cultura s’ha de potenciar, s’ha d’innovar. Conservar per conservar, a més de ser costós, no acostuma a portar bons resultats.

Adolf, qui t’ha enganyat?Ningú. Vaig ser jo qui va optar per encapçalar el projecte de ser l’alcalde dels martorellencs i les martorellenques.No ho dic per què et presentes per ser alcalde, sinó pel mal moment d’ERC.

No és el millor moment, és cert; però no és tant dolent com es vol fer veure. A més, d’ara fins a les municipals poden canviar moltes coses. Per què et presentes a alcalde?En primer lloc perquè els companys d’Esquerra m’han fet confiança, i segon, perquè des d’ERC podem millorar aspectes de la gestió municipal que avui per avui són molt millorables.Anem per parts. Què té l’Adolf Bargués que pugui interessaar la ciutadania?Molta empenta; idees noves; i el meu coneixement de la realitat associativa de Mar-torell, que és de gran importància per millorar la relació entre el món associatiu i el govern de Martorell. Aquesta relació està força viciada.Pel que es veu, hi tens molta relació amb el món associatiu; però també és cert que es limita a entitats que promouen la cultura tradicional.Sí, es cert; en l’àmbit participatiu estic a l’associació dels Amics de Sant Antoni, Carame-lles, etc. però també estic implicat amb entitats que es mouen en l’àmbit empresarial i productiu, i també en l’àmbit cultural no tradicional, i això em dóna un gran bagatge a l’hora de conèixer per on es mou l’associacionisme no solament a casa nostra.Mensualment estic amb empresaris a l’executiva de PIMEC, amb emprenedors a l’IESE i amb gent de l’àmbit cultural a L’Arca de Noè. Setmanalment amb companys de política, pares de l’escola, i, a diari, amb gent de la feina. Però de l’únic que no puc prescindir diàriament és de trepitjar el meu poble, i justament quan me’n sento més cofoi: és per les dates senyalades, ( pastorets, tres tombs, quadrilla, carnavals, fira, festa major,festa del most, festes dels barris, etc) aquelles on l’esperit de poble hi es present.Anem a pams. En l’àmbit de la cultura tradi-cional, què pots proposar que no es faci ara?Es tracta de donar més independència a les en-titats i que llur activitat no es basi en la cultura de la subvenció. Cal diferenciar,també, el que són entitats i associacions d’aquelles que són un grup d’amics, i una tercera proposta passa per abocar, per insuficiència de recursos, els ajuts a aquelles entitats que sí tenen projecció i trans-cendència social.Això deixarà fora algunes entitats o grups d’amics com dius tu.Tenim els recursos que tenim i repartir-los no sempre és la millor solució. Hem d’afavorir aquelles que tenen un cert grau d’implicació social.Que vols dir amb això d’implicació social?Hi ha entitats, i gairebé a tothom li vénen al cap, que la seva tasca associativa implica

un canvi d’actituds en la ciutadania i les seves actuacions tenen repercussió social. Ara per ara no diré noms ja que no és una qüestió que s’hagi de decidir a nivell d’un sol partit o al marge de la totalitat de les entitats registrades.Això pot crear malestar en certs ambients associatius.Pot ser que sí, però vull que la gent em conegui per parlar clar, per fer propostes concretes que poden ser susceptibles de ser criticades, i no pas per moure’m en la falta de compromís i en la comoditat de no prendre decisions.I parlant de cultura en general, quins dèficits hi veus actualment en la política cultural a Martorell.Trobo un encert que el govern municipal hagi abocat diners al Foment, juntament amb el progrés, els únics llocs on es pot fer una actuació teatral, encara que sigui amb moltes limitacions.Martorell ha de tenir un teatre municipal, i això no vol dir minimitzar el paper del Foment. Un teatre amb prou aforament com per que es pugui fer una programació teatral de nivell, i adient al paper de capitalitat que té Martorell. Hem d’assumir tam-bé el paper de capital cultural del Baix Nord.L’activitat cultural a Martorell ha de sorgir del consens entre el govern municipal i les entitats culturals. S’ha de crear una comissió (o diguem-li com vulguem) que permeti fer una oferta programada i consensuada.Anem a pams. D’on treuràs ara els recursos econòmics per fer un teatre muni-cipal, ara que hi ha la crisis que hi ha?És cert el que dius; però no es tracta de fer-lo d’avui per demà. Podem planificar i programar la construcció d’aquest centre a anys vista, en funció dels recursos. L’important és posar aquest equipament a l’agenda i que es tingui clar tant a nivell polític com ciutadà.També hi ha la tendència a fer obres faraòniques, de disseny que acostumen a enca-rir molt el resultat final de l’actuació. La construcció d’aquest teatre ha de respondre a criteris racionals i a la mínima despesa possible.Quan parles de mínima despesa possible això pot portar a creure que....Quan dic la mínima despesa possible, en qualsevol àmbit, vull dir fer el que s’ha de fer, passant de fer allò que sigui superflu, onerós o irrellevant.

On el faries?Abans de construir amb maons cal fer-ho amb complicitats, ¿de què ens serveix un teatre sense una programació estable, ni una escola de teatre, ni un elenc?Progrés, Foment, escola de música, actors,usuaris i administració hem de generar el projecte.La meva família ha estat part activa desde la fundació del Pogrés, aquesta sala amb una caixa escènica amb prous dimensions per encabir-hi tota la tramoia moderna i que permet crear un teatre reversible, d’una banda la sala històrica i de l’altra un teatre de butxaca amb capacitat per 200 persones. Un consorci entre l’administració,el mecenatge privat i els socis del Progrés ho per-metria.Però això pot comportar més despesa en personal, manteniment, etc.A nivell de personal es pot utilitzar personal que ja treballa a l’Ajuntament. I pel que fa al manteniment, com més racional és una obra menys manteniment necessita i menys costós és, la qual cosa no vol dir que no faci falta.

Ens juguem un Martorell just i solidari. Ens juguem un Martorell amb cohesió social, amb equilibri urbanístic i mediambiental. Ens juguem un Martorell català i alhora integrador amb la seva llengua, cultura, tradicions i festes populars. Ens juguem un Martorell digne pels petits, joves i grans, pels nostres fills, sense discriminació per raó de sexe, cultura o origen. Ens juguem un Martorell que també ha de ser decisiu en aquests mo-ments històrics del nostre país, per aconseguir la independència de la nostra nació i una societat amb valors republicans.

ELS MEUS COMPROMISOS

entrevista