3 determinisme i possibilisme
DESCRIPTION
Estudios filosóficos contemporáneos.TRANSCRIPT
-
1 De lantropologia ecolgica a 1. De l antropologia ecolgica a lantropologia ambiental
1. Perspectiva aristotllica:pdeterminisme i possibilisme ambiental
-
1 Determinisme ambiental1. Determinisme ambiental
Arguments- la diversitat cultural sexplica a partir de la influncia que
exerceix l'entorn sobre la cultura (factors vagament definits: el clima i la seva variaci amb la latitud)
les caracterstiques ambientals determinen directament els - les caracterstiques ambientals determinen directament els trets del comportament hum i, per tant, les societats
- hi ha una relaci causal simple, unidireccional i mecnica, hi ha una relaci causal simple, unidireccional i mecnica, entre l'entorn i la cultura, en la qual ambdues constituirien entitats esttiques i estanques: l'entorn s el factor actiu daquesta relacid aquesta relaci
-
1 Determinisme ambiental1. Determinisme ambiental
Crtica- usa correlacions vagues i evidncies anecdtiques: falta de
consistncia emprica
- ignora les evidncies contrries
- no pren en consideraci l'existncia de tipus diferents de societats en un mateix entorn ni la presncia d'uns mateixos trets en entorns diferentsmateixos trets en entorns diferents
- no permet explicar les similituds i les diferncies socials i culturals
-
1 Possibilisme1. Possibilisme
Argumentsg- l'entorn pot limitar o potenciar determinats fenmens socials
i culturals per no s la causa directa de la variaci sociocultural
- els factors culturals deriven de dinmiques culturals (innovaci transmissi difusi evoluci) i no del medi fsic(innovaci, transmissi, difusi, evoluci) i no del medi fsic
- la natura circumscriu les alternatives ofertes als humans (en termes permissius o restrictius) per els factors histrics i termes permissius o restrictius) per els factors histrics i culturals sn aquells que expliquen les opcions elegides en cada cas
- importncia del condicionament hum del medi fsic
- reconeixement de la presncia de cultures distintes en pcondicions geogrfiques semblants
-
"Les condicions geogrfiques noms tenen el poder de Les condicions geogrfiques noms tenen el poder de modificar la cultura. Per elles mateixes no sn creadores[ ] L'ambient opera sempre sobre una cultura [...]. L ambient opera sempre sobre una cultura preexistent, no sobre un grup hipottic sense cultura. Per tant, noms s important en la mesura que limita o Per tant, noms s important en la mesura que limita o afavoreix les activitats [...]. L'ambient t un efecte important sobre els costums i les creences de l'home, p ,per noms en la mesura que contribueix a determinar les formes especials dels costums i les creences. Per aquestes es basen primordialment en condicions culturals, que en si mateixes es deuen a d'altres causes"
BOAS, Franz (1964) Cuestiones fundamentales de antropologa cultural. Buenos Aires, Solar, pg. 194-196 [Org.: The mind of primitive man. Nova York Macmillan 1943]York, Macmillan, 1943].
-
Regions climtiques a AmricaRegions climtiques a Amrica
-
rees culturals dAmricarees culturals d Amrica
-
"Els indis del SO no cultivaven [el blat de moro] perqu la Els indis del SO no cultivaven [el blat de moro] perqu la natura els hagus indut a la invenci. No van inventar-se aquest cultiu. Aix ho va fer gent molt llunyana i a partir d'ells a t ansmet e's al SO a t a s de di e sos contactes t ibals va transmetre's al SO a travs de diversos contactes tribals.
Aquests contactes, que sn la causa especfica de l'agricultura del SO, constitueixen un factor social hum, un factor cultural
o civilitzador. L'entorn climtic o fsic no va intervenir-hi, excepte en posar algunes dificultats a l'agricultura en l'rid SO. Si el SO hagus sigut un desert total, l'agricultura no s'hi g g ghauria pogut desenvolupar. Per aix suposa noms una condici limitant; les causes actives o positives que van produir l'agricultura al SO sn la seva invenci molt al sud, la produir l agricultura al SO sn la seva invenci molt al sud, la seva difusi al nord i la seva acceptaci all
KROEBER, Alfred (1923:185)
-
"Si b s cert que les cultures estan arrelades en la naturalesa i que, per tant, s impossible arribar a entendre-les sense fer referncia a l'entorn natural entendre-les sense fer referncia a l entorn natural en el que tenen lloc, no obstant no sn fruits de l'entorn ms del que una planta s producte del sl q p pen el que est arrelada. Les causes immediates dels fenmens culturals sn altres fenmens culturals"
KROEBER, Alfred L. (1939:1)
-
Tipus d'entorns en relaci amb el seu potencial agrcola:
1) rees sense potencial agrcola: l'agricultura s impracticable per la presncia de factors ambientals que impedeixen el creixement o la maduraci de les plantescreixement o la maduraci de les plantes
2) rees amb un potencial agrcola limitat: factors climtics que exhaureixen rpidament la fertilitat inicial del sl
3) rees amb un potencial agrcola incrementable: es pot obtenir collites relativament bones a travs d'adoptar mesures de restauraci del slrestauraci del sl
4) rees amb un potencial agrcola illimitat: quasi no es necessiten coneixements especialitzats per assolir i mantenir un nivell estable de productivitat
"El nivell que cada cultura pot desenvolupar depn de la potencialitat agrcola de l'entorn que ocupa" (1954:815).
MEGGERS, Betty J. (1954) "Environmental limitation on the development of culture", a American Anthropologist, 56: 801-824.
-
1 Possibilisme1. Possibilisme
Crtica- tant les rees geogrfiques com les cultures es conceben
com a entitats indiferenciades (i de gran escala)
- es limiten a establir correlacions esttiques entre trets ambientals i trets culturalsambientals i trets culturals
- l'afirmaci que els factors ambientals no determinen per s limiten el ventall possible de la variaci social i cultural limiten el ventall possible de la variaci social i cultural simplifica massa les coses (entre els resultats possibles, uns sn ms probables que daltres)
- renuncia, a partir del seu mfasi en els aspectes distintius, a la comprensi de les similituds manifestades pels processos culturals