a destacar

L’ESTÍMULPremiar les millors pràctiques empresarialscontribuiria a prevenir els riscos laborals DLA SUPERVISIÓLa Generalitat va fer més de 30.000 actuacions de vigilància i control en les obres el 2009D

LA TAULA RODONADestacats representants de la professióadvoquen per modernitzar els sistemes de treball DELS AVANTATGESLes mesures preventives permeten augmentar laproductivitat i la competitivitat de les empresesD

catalunya construeix

Obres méssegures

MONOGRÀFICS SEGURETAT LABORAL EN LA CONSTRUCCIÓwww.catalunyaconstruye.com

La construcció és un dels sectors que ha pa-tit més durament l’impacte de la crisi. En elsúltims dos anys molts dels seus treballadors

han perdut la feina i les empreses del sector lluitenper tirar endavant. Malgrat les dificultats actuals,no obstant, aquesta crisi, com altres d’anteriors,passarà. No es pot dir el mateix amb els que per-den la vida en l’obra, que no tenen una segonaoportunitat, i per això la prevenció de riscos labo-rals, amb crisi o sense crisi, ha de ser per a les em-preses i les persones que treballen en el sector unaprioritat absoluta, com també ho és per al Governde la Generalitat promoure i garantir la seguretat ila salut a la feina.

És lògic en temps com els actuals que les em-preses busquin reduir despeses i optimitzar recur-sos, però això en cap cas pot implicar una rebai-xa dels nivells de prevenció de riscos laborals, quea part dels efectes negatius que tindria en la sa-lut laboral, inacceptable des de qualsevol consi-deració, faria que les empreses tinguessin méscostos, cosa que empitjoraria la seva situacióeconòmica i, en conseqüència, serien menys com-petitives. El sector de la construcció s’ha de mo-dernitzar, ha d’innovar, i la prevenció és un elementbàsic per fer les empreses del sector més eficients.

Tot i que la construcció encara registra en ter-mes d’incidència molts més accidents laborals, imés greus, que la resta de sectors, els seus ín-dexs han baixat de forma notable a Catalunya, un26% en els últims cinc anys. S’han de reconèi-xer els esforços de tots els actors implicats en elsector per millorar la formació específica en pre-venció de riscos laborals i avançar en aquestamatèria en el compliment de la normativa i de lesbones pràctiques.

Per tot això no podem permetre que la crisi tren-qui aquesta tendència positiva. La Generalitat de-dicarà tots els seus esforços per aconseguir quetreballar en una obra sigui cada dia més segur.2

LA PREVENCIÓPRIMER, TAMBÉ EN ÈPOCA DE CRISI

l’anàlisiMar

SERNACONSELLERADE TREBALL

FOTO CECIDA PER LAYHER

Treballadors sobre una bastida, en una obra emmarcada per un paisatge nevat.

Les dades sobre sinistralitat la-boral en la construcció entre eldesembre del 2008 i el no-vembre del 2009 reflecteixen

avanços, però també passos enrere queno es poden obviar, sobretot en qües-tió d’accidents mortals. Així, per un cos-tat, l’índex d’incidència a nivell general-(nombre d’accidents per cada 100.000afiliats a la Seguretat Social) prosse-gueix amb la tendència a la baixa mos-trada en els últims anys, amb 9.221 da-vant els 11.290 del període anterior,segons es desprèn de les dades publi-cades per l’Observatori del Treball dela Generalitat.

En números absoluts, això significa quehi va haver un total de 20.072 accidentsdurant la jornada de treball, que van te-nir com a conseqüència la baixa dels tre-balladors, aproximadament 9.000 menysque el 2008. En aquest últim cas, s’hande tenir en compte les conseqüènciesde la crisi econòmica sobre el sector, queha generat menys obres en marxa i, pertant, menys operaris ocupats. Malgrataquest fet, la disminució progressivad’accidents en les obres reflecteix que laprevenció de riscos laborals està cadavegada més assumida per les empreses.

MÉS MORTSNo obstant, encara queda molt camí perrecórrer, segons es desprèn de les xifresrelatives a sinistres mortals: a Catalunyavan perdre la vida 31 treballadors en elperíode analitzat per Treball, tres més queel 2008. Uns resultats que són encaramés demolidors si s’observen els índexsd’incidència, ja que la xifra (14,24) no ésnomés superior a la del període ante-rior (10,88), sinó que també sobrepassala registrada des del 2005, i trenca ambla tendència decreixent que s’havia es-tablert. Uns mals resultats que també esregistren en el total d’activitats econò-miques, que indica un augment de l’ín-dex d’accidents mortals de poc més demig punt.

En el cas dels accidents lleus i greussí que es produeix una notable reducció,motiu pel qual l’índex general experi-menta aquesta disminució. Tant l’Ad-ministració com els sindicats i les as-sociacions de professionals valorenpositivament aquesta tendència, tot i queavisen que encara està molt per sobrede la resta d’activitats econòmiques, comla indústria i els serveis. Així, mentre quel’índex corresponent a la construcció aCatalunya és de 9.221, la mitjana totales queda en 4.367, de manera que el re-sultat es multiplica per dos. El mateixpassa en les dades corresponents a totEspanya, amb un índex de 8.735 davantel 4.155 global. En definitiva, al sector dela construcció encara li queden deuresper fer per garantir la seguretat dels tre-balladors. La posada en marxa de la tar-geta professional de la construcció, obli-gatòria a partir de finals del 2011, potsuposar l’empenta necessària per acon-seguir aquesta desitjada reducció sig-nificativa del nombre d’accidents.2

L’índex global d’accidents a lesobres segueix la tendència a la baixaLa nota negativa són els 31 morts registrats a Catalunya el 2009, tres més que l’any anterior

Les xifres generalsencara se situen moltper sobre de la restad’activitats

XAVI DATZIRAÀrea Monogràfics M

MÉS CONTROLDurant els primers 11 mesos del 2009 hi va haver menys accidents greus i

lleus en el sector de la construcció que en el mateix període de l’any ante-rior. No obstant, les dades no són tan positives com sembla a primera vista, jaque el nombre de treballadors de la construcció ha caigut un 20% respecte al2008, fet que constitueix un important descens d’activitat en el sector. La UGTde Catalunya està convençuda que els avanços normatius posats en pràctica in-flueixen notablement en la disminució del nombre d’accidents laborals. Tot i així,se segueixen produint accidents, sobretot quan les causes són estructurals i esrepeteixen any rere any.

Davant aquesta situació, estem preocupats per les conseqüències de la crisien el terreny de la seguretat i la salut laboral, i per això seguim exigint la firma ila posada en marxa definitiva de l’acord de la Taula contra la sinistralitat. Exigima les administracions que liderin una contundent campanya de la Inspecció deTreball i Seguretat per perseguir el compliment estricte de les mesures de segu-retat i salut en el treball i de les condicions laborals, amb l’objectiu d’evitar quela reducció de costos que apliquen les empreses en aquests moments no signi-fiqui una reducció de la inversió en prevenció.2

la tribuna Juana ARENASRESPONSABLE DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ

DE LA UGT DE CATALUNYA

Alfredo

BIENZOBASRESPONSABLE SALUTLABORAL FEDERACIÓ

CONSTRUCCIÓI FUSTA CCOO

E l 2009 ha estat per al sector dela construcció un annus horri-

bilis. La crisi està afectant la pre-venció de riscos laborals a lesobres. Malgrat la subdeclaració delnombre i la gravetat dels accidentsproduïts, els més difícils d’ocultar,els sinistres mortals, creixen ennombre –més de 180 a Espanya,dels quals 31 s’han produït a Ca-talunya l’any passat– i en l’índex desinistralitat: 14,24 treballadors mortsper cada 100.000 treballadors enactiu és el més alt dels últims cincanys a la comunitat catalana.

Els brots verds vénen de cons-tructors i promotors. Els primersbusquen una nova estratègia perimpulsar una forma de construir d’a-cord amb el segle XXI; els segonshan assumit que també han de sermotors de l’activitat preventiva.

Però la pitjor notícia és que, mésenllà de les seves paraules, elsúnics agents de la construcció queno coadjuven a la prevenció són al-guns col·legis professionals d’ar-quitectes i enginyers. La seguretaten projecte és un element centralde la prevenció. Un 30% dels ac-cidents s’originen a la taula delprojectista. Doncs bé, aquestscol·legis encara s’oposen a la co-ordinació de seguretat en la fase deprojecte, igual que neguen la con-veniència que els que redacten es-tudis de seguretat hagin de teniruna formació específica en preven-ció de riscos laborals. En una so-cietat democràtica ningú es pot lu-crar eternament amb visats que noimpliquen cap control sobre la bon-dat i l’adequació d’un estudi de se-guretat que afectarà la salut i la vi-da de les persones.2

‘ANNUSHORRIBILIS’

la tribuna

Diversos operaris de la construcció treballen en el muntatge d’una bastida.

L’índex de sinistralitat en laconstrucció s’ha reduït un26% a Catalunya en els úl-tims cinc anys, encara que,malgrat un augment gene-

ral de la consciència sobre la necessitatd’implantar una política adequada deprevenció de riscos en les obres, les xi-fres d’accidents laborals encara es tro-ben molt per sobre de la resta d’activi-tats econòmiques. Per aquest motiu, laConselleria de Treball presta especialatenció a aquest sector, com demostrenles 30.469 actuacions que han formalit-zat tant els inspectors de Treball com elstècnics de Seguretat i Salut Laboral dela Generalitat durant el 2009.

Com a resultat d’aquestes actuacions,fruit de les visites que tècnics i inspec-tors porten a terme en les obres en mar-xa al llarg de tot Catalunya, s’han cursat14.936 requeriments per corregir aquellsaspectes que infringien la normativa deprevenció i anaven en detriment de laseguretat dels empleats. Les sancionsimposades en matèria de seguretat i sa-lut a empreses de la construcció s’ele-ven l’any passat a 4,18 milions d’euros.

VIGILÀNCIA I ASSESSORAMENTLa vigilància i el control del complimentde la normativa és una obligació de lesadministracions que té per objecte nonomés garantir que els treballadors por-tin a terme la seva tasca en condicionssegures, sinó acotar les males pràcti-ques d’aquelles empreses que, incom-plint la normativa, entren en competèn-cia deslleial amb les que sí quecompleixen i vetllen per la salut dels seusempleats.

A part, la conselleria ha començat el2009 a publicar tant al Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya com a la sevapàgina web el nom de les empreses san-cionades per infraccions molt greus enmatèria de prevenció. Aquestes sancionsno sempre tenen el seu origen en un ac-cident laboral, sinó a no haver pres pre-caucions davant de riscos molt greus,sovint mortals, com les caigudes d’altu-ra en les obres. La intenció és subratllarla importància de la prevenció i de pren-dre mesures abans –i no després– quepassi una desgràcia.

Treball, no obstant, no es limita a con-trolar el compliment de les normes deseguretat i salut, sinó que a través delstècnics assessora empreses sobre la mi-llor manera de complir les normes i mi-llorar la protecció de la salut laboral delstreballadors en les obres.

La posada en marxa l’any 2008 de for-ma totalment telemàtica del Registred’Empreses Acreditades (REA) és unaaltra actuació orientada a millorar, entrealtres coses, la seguretat i salut en el

sector de la construcció. El REA comp-ta actualment a Catalunya amb 32.185empreses inscrites, i hi han de figurar to-tes aquelles companyies que vulguinoperar en el sector de la construcció, jasigui com a contractistes o subcontrac-tistes.

MILLORA DE LA QUALITAT DE L’OCUPACIÓLes empreses inscrites al REA han ha-gut d’acreditar, entre altres coses, quedisposen d’una organització preventivai que tots els treballadors, des dels di-rectius fins als operaris de base, han re-but formació en matèria de riscos labo-rals. Per registrar-se o per consultar lesempreses que ja ho han fet només caldirigir-se a la web de la Conselleria deTreball (www.gencat.cat/treball), on espot introduir la informació necessària perrebre l’acreditació.

El REA, sorgit de la llei reguladora dela subcontractació, busca garantir quetotes les empreses que operen en el sec-tor de la construcció compten amb elsmitjans humans i materials adequats perportar a terme la seva tasca, amb la in-tenció de reduir els índexs de sinistrali-tat i, al mateix temps, millorar la qualitatde l’ocupació. Altres requisits per figu-rar al REA són tenir una organització pro-ductiva pròpia, que l’empresa assumei-xi les responsabilitats que es derivin deles seves actuacions i exercir de formadirecta l’organització del treball que por-ten a terme els seus empleats.

FORMACIÓ I DIFUSIÓFinalment, la Generalitat de Catalunyatambé aposta per la formació i la pro-moció de la prevenció amb l’objectiud’augmentar la conscienciació d’em-preses i treballadors en aquest camp.En aquest sentit, Treball publica i ac-tualitza periòdicament materials d’alt ni-vell tècnic que estan a l’abast de qual-sevol persona interessada a través de lapàgina web www.gencat.cat/alafeina-caprisc.

Un d’aquests estudis és La prevencióde riscos laborals en el sector de laconstrucció, elaborat conjuntament ambla constructora Rubau i la mútua sanitàriaAsepeyo, en què es detallen quins sónels principals riscos laborals que es de-tecten en el sector constructiu, ja siguinde seguretat, higiènics, psicosocials ode malalties professionals, i la millor for-ma d’evitar-los o minimitzar-los. Els con-tinguts s’estructuren en fitxes fàcils d’en-tendre i d’aplicar davant de situacionsreals en les obres, i s’han actualitzat re-centment respecte dels publicats en laprimera versió del text, el 2007.

Per un altre costat, la conselleria dis-tribueix materials didàctics en formatDVD en què s’explica com actuar davantdels riscos laborals en diversos idiomes,és a dir, no només en català i castellà,sinó també en francès, anglès i àrab,perquè la informació sigui accessible ala majoria de treballadors del sector,que, al cap i a la fi, són els principalsperjudicats per la falta de seguretat enel seu lloc de treball i els que poden po-sar en joc la seva vida per culpa d’unainadequada, o inexistent, prevenció deriscos.2

La Generalitat publicaquines empreses hanestat sancionades perfaltes molt greus

XAVI DATZIRAÀrea Monogràfics M

Treball va efectuar 30.000 actuacionsde control de la prevenció el 2009Inspectors i tècnics van cursar 15.000 requeriments perquè es corregissin deficiències en les obres

LES GRANS infraestructures ques’estan desenvolupant en els últimsanys han multiplicat la presència detuneladores pel subsòl, amb les obresde l’arribada de l’AVE a la Sagrera ola L-9 del metro al capdavant. Aixòsuposa també un augment de la ne-cessitat de treballadors especialit-zats en el manteniment d’aquestesenormes màquines. Per això, la Con-selleria de Treball i la Fundació La-boral de la Construcció imparteixenconjuntament des del 2007 un cursde formació per a la prevenció de ris-cos en aquesta classe de feines, quetenen la particularitat de desenvolu-par-se en condicions hiperbàriques,és a dir, en condicions de pressió su-periors a les atmosfèriques, per evi-tar els esllavissaments del terreny enquè es treballa.

Una cosa que significa que els ope-raris encarregats del manteniment deles tuneladores han de treballar enespais reduïts i a més amb una pres-sió que equival a la que es donariaa 25 metres de profunditat sota l’ai-gua. Per això, han de complir ambuna sèrie de precaucions, entre lesquals hi ha passar per una cambra hi-perbàrica abans i després d’accedira la zona de treball per adaptar-segradualment a la pressió. A més, te-nint en compte que les tuneladorespoden arribar als 15 metres de dià-metre, els treballadors sempre hand’anar assegurats a una línia de vidaper evitar les caigudes d’altura. En elcurs també s’ensenyen primers au-xilis, ja que l’evacuació en cas d’ac-cident és molt més complicada queen un altre lloc.

l’especialitatFORMACIÓ DIRIGIDA ALS TÈCNICS DE MANTENIMENT DE LES TUNELADORES

Aprendre a treballar amb alta pressió

però assenyala que també “ha de sercompartit amb les empreses i re-cordar als treballadors que ells sónsubjectes actius de la prevenció”.

Rafael Romero, president de la Cam-bra de Contractistes d’Obres de Cata-lunya, recrimina que els processos d’ad-judicació d’obra pública, precisament,prioritzen els projectes barats. D’aques-ta manera, es pot estar fomentant queles empreses escatimin en seguretat peraconseguir preus més competitius en elsconcursos. “L’obra pública escatimamés que la privada en prevenció”,sentencia Romero.

La Cambra de Contractistes d’Obresde Catalunya és una organització em-presarial que agrupa de forma voluntà-ria les empreses constructores que des-envolupen la seva activitat professionala Catalunya i que habitualment con-tracten amb organismes públics. LaCambra de Contractistes té el seu ori-gen en l’Associació de Contractistesd’Obres Públiques de Catalunya, fun-dada l’any 1912.

Luis Rosel, representant de la Funda-ció Laboral de la Construcció, aprofita elseu torn de paraula per suggerir una al-tra petició a les administracions: “Ésinaudit que en ple segle XXI no tin-guem als informes les causes delsaccidents sinó només xifres globals”.Montserrat replica que “la prevencióavalua els riscos, no les conseqüèn-cies. No cal analitzar els accidentsque han passat per avaluar que d’un

lloc alt en pots caure, o que en un fo-rat hi pots ensopegar”.

INDUSTRIALITZACIÓ PER UNANIMITAT“¡Industrialitzem!”, clama Rafael Ro-mero. “Que l’obra sigui una sala demuntatge d’unes peces que es fan ales fàbriques”. Tots els presents cor-roboren la idea com la millor de les so-lucions. “S’ha d’anar cap a aquestanova manera de construir. Co-mençant pel sector públic”. Els siscaps de la taula assenteixen en el quesembla la coreografia de la unanimitat.Un espectacle que poques vegades esveu representar en sectors tan comple-xos i amb actors de diferents escoles oespecialitats.

La coincidència dels participants en lataula rodona és unànime en aquest plan-tejament. Com coincideixen a reconèixerque els processos són millorables i ques’han comès errors. “Alguna cosa hemfet malament malgrat els esforços.S’ha d’anar cap a la industrialitzaciódel sector, amb menys totxos d’aquícap allà, i tractar la prevenció comun element natural i no excepcional”,resumeix Rosel.

Gemma Carol, única representant fe-menina de la taula, intervé per exposar que“s’ha d’aprofitar el moment per millo-rar la formació, reciclar els agents deprevenció i reordenar els protocols enbenefici de les empreses. S’ha d’a-conseguir la implicació del treballa-dor i premiar els que ho fan bé”.

La petició de caramels per als que esporten com cal no és un suggerimentnou. Rafael Romero ho ha reclamat ambinsistència: “Hem d’oblidar l’actitudde penalitzar i centrar l’atenció enels dolents. S’haurien de publicar ipublicitar les empreses que ho fanbé”. Montserrat puntualitza que l’Admi-nistració pública no pot oblidar la sevafunció de vigilància i control, que impli-ca amonestar i perseguir aquells que sesalten les normatives. “Que els actorsassumeixin les seves responsabili-tats i l’Administració les seves: pro-moció, normativa, assessorament ivigilància i control, a més de l’as-sessorament de tots els agents queho requereixin”.

VIGILAR ELS QUE VIGILENSuperat el debat sobre la inevitabilitat dela supervisió administrativa de les obres,els diferents agents van assenyalar lesdeficiències dels revisors del seu treball.Unes deficiències que expliquen per lafalta de formació tècnica dels inspectorsde treball. Marco Chiesa ho exposa cla-rament a l’afirmar que “els inspectorstenen una gran funció legal però notècnica. Comproven si la bastida téel disseny correcte, si disposa de lespeces requerides, però no percebensi està tolerant o facilitant altres ris-cos perquè els desconeixen”. Enaquest sentit, Rafael Romero afegeix que“necessitem funcionaris eficaços iespecialitzats”, i Jaume de Montserrat

respon que, des de la Generalitat, “s’estàtreballant en aquesta formació”.

Gemma Carol aprofita l’ocasió per la-mentar que el treball elaborat pel seu gre-mi, el dels agents de prevenció, sigui uti-litzat a nivell judicial. “Els nostresinformes dels accidents es fan sevirals jutjats i això no ens ajuda gens”.Rafael Romero (Cambra de Contractis-tes d’Obres de Catalunya), per la sevapart, creu que “tota l’ordenació jurídi-ca s’hauria de reordenar”. Els múlti-ples nivells administratius i la dispersióde responsabilitats suposen una dificul-tat afegida a nivell logístic i legal, i ge-neren un panorama on es dilueixen pa-pers i s’eternitzen les gestions.

Lluís Gibernau, responsable de meto-dologia de l’Àrea del Procés Construc-tiu de l’Itec, aporta un element nou aldebat. Fa referència a la “fe” en les me-sures preventives de la mateixa maneraque s’accepten els certificats ISO. “Ésl’única manera que tinguin sentit, sino hi creiem són absurds”. “Com se-ria inútil una modernització si no in-corpora la prevenció. I socialment,a més, no es toleraria, sinó tot alcontrari”, afegeix Jaume de Montser-rat, tornant a la tesi de partida en quètotes les parts van coincidir. L’objectiucap al qual tots ells han de remar, en-cara que sigui a costa de vents i mare-es en forma de crisi o deflació.2

Vídeo resum de la taula rodona a la web:www.catalunyaconstruye.com

professionalització i la dignificació de lafeina en el sector.

El temor que hi hagi qui ajusti les des-peses retallant en prevenció de riscosexisteix. “Els preus de contractaciós’estan enfonsant i baixen fins a un40%, i els empresaris intenten estal-viar per quadrar els números. Enspreocupa que aquest estalvi sigui enpart en la seguretat i també en elsmaterials, que alguns estan portantproductes no homologats o de dub-tosa qualitat de països llunyans”, diuMarco Chiesa. “S’ha de convèncer lesempreses que la seguretat és un va-lor”, diu Gemma Carol. “Amb la crisi,les empreses han hagut de retallaren tot. I algunes han retallat la pre-venció. I els operadors i el Servei dePrevenció Gaudí ens sentim culpa-bles. No hem convençut les empre-ses d’aquest valor, més enllà que ser-veixi per evitar una sanció”, afegeix.

IMPULSAR LA PREVENCIÓEl delegat a Catalunya de Layher expo-sa un símil a l’abast de tot lector: “S’had’aconseguir el que es va aconse-guir amb el cinturó de seguretat delscotxes: que la prevenció de riscosformi part del bagatge cultural de laprofessió i no menysprear la seva uti-litat. I l’Administració, en temps decrisi, ha d’incidir en això per acon-seguir-ho”. En nom de la Generalitat,Jaume de Montserrat assumeix el seupaper de lideratge en aquesta qüestió,

Rafael Romero, Lluís Gibernau, Jaume de Montserrat, Luis Rosel, Gemma Carol i Marco Chiesa (d’esquerra a dreta), a la seu de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (Itec).

DHI HA EL TEMOR QUE S’AJUSTIN LESDESPESES RETALLANTEN PREVENCIÓ

DÉS NECESSÀRIA UNA NOVA FORMA DE TREBALLAR PERMINIMITZAR RISCOS

Un tòpic pot ser cert. Així queallò que “el temps de cri-si és un temps d’oportu-nitats”, encara que a moltsels comenci a coure, és

possible que segueixi vigent. O almenysés el que creuen tots els participants enla taula rodona organitzada per EL PE-RIÓDICO DE CATALUNYA a les instal·la-cions de l’Institut de Tecnologia de laConstrucció de Catalunya (Itec), unafundació privada establerta l’any 1978i que exerceix la seva activitat en l’àm-bit dels serveis de base tecnològica quetenen com a perspectiva el progrés dela construcció.

Durant la celebració de la taula rodo-na es va discutir, des de tots els anglesdel sector, sobre una de les qüestionsque preocupen més, no només en el side la professió, sinó també a la societaten general: la seguretat laboral i la pre-venció de riscos.

Amb un objectiu comú i un avivat de-bat per determinar la manera més eficaçper aconseguir-lo. “S’ha d’aprofitar l’o-portunitat per reflexionar sobre comtreballem i en la línia de la profes-sionalització del sector”. Són les pa-raules de Jaume de Montserrat, subdi-rector general de Seguretat i SalutLaboral de la Conselleria de Treball. Iaquesta innovació porta intrínseca unaseguretat laboral més gran, ja que “l’em-

presa que no inverteix en prevencióno és competitiva”, sosté el vehementRafael Romero, president de la Cambrade Contractistes d’Obres de Catalunya.És a dir, que el mercat condemnarà al’ostracisme aquelles societats que noaconsegueixin una bona reputació enaquest camp, que cauran pel seu propipes en el rebuig globalitzat.

MILLORAR LA FORMACIÓA l’altre costat de la taula, Gemma Ca-rol, gerent del Servei de Prevenció Gau-dí (una empresa de serveis professionalsespecialitzada en prevenció de riscos la-borals i fundada el 1997 a Barcelona),afegeix que aquests temps de menysvolum de treball s’han d’aprofitar per“millorar la formació dels treballa-dors”. Ells també són decisius quan estracta d’evitar riscos i accidents, i hande ser conscients que les mesures sug-gerides són necessàries i no un capritx,de la mateixa manera que les han d’as-sumir com a pròpies i exigir-les si en tro-ben a faltar alguna. En definitiva, com-plir el que es requereix i reclamar el queés necessari.

Malgrat això, el delegat a Catalunyade l’empresa Layher, Marco Chiesa, re-corda que “la prevenció de riscoshauria de començar en la projeccióde l’obra. No només en la fase exe-cutiva de l’obra, sinó des del plante-jament”. Lluís Gibernau, responsable demetodologia de l’Àrea del Procés Cons-tructiu de l’Itec, ho subscriu i ho reitera

en les seves primeres intervencions ala taula rodona. Per cert que, durant eldebat, Marco Chiesa va ser felicitat perRafael Romero i pels altres participantsperquè la seva empresa va recollir el Pre-mi a la Seguretat a la Construcció de laCambra de Contractistes d’Obres de Ca-talunya per un nou procediment de mun-tatge per a torres mòbils. La innovaciódel sistema radica en el muntatge de latorres mòbils, que asseguren que duranttot el procés el treballador disposarà debaranes de protecció, que evitaran el riscde caiguda.

¿S’ESTALVIA EN SEGURETAT?Un altre tòpic és aquell que diu que noés la primera crisi ni serà l’última. Les fu-tures són una amenaça, però les pas-sades són un referent per prendre’n no-ta. O almenys això creu Luis Rosel,representant de la Fundació Laboral dela Construcció, que alerta d’alguns errorscomesos en el passat que van afectar laseguretat: “Atenció amb la particiód’un projecte en múltiples empresessubcontractades”. L’advertència deRosel es fonamenta en la dispersió deles responsabilitats i en la recerca d’unmarge de benefici en cada un dels es-glaons que baixa el projecte.

La Fundació Laboral de la Construc-ció és una entitat privada sense ànim delucre fundada l’any 1992 que té com aprincipals objectius el foment de la for-mació professional, la millora de la se-guretat i la salut en el treball, així com la

VÍCTOR CORREALÀrea Monogràfics M

Taula rodona. Seguretat laboral i prevenció de riscos

“Que els actorsassumeixin les sevesresponsabilitats il’Administració lesseves: normativa,promoció i control”

Jaume

DE MONTSERRATSUBDIRECTOR GENERAL DESEGURETAT I SALUT LABORAL DELA CONSELLERIA DE TREBALL

“És inaudit que en ple segle XXI notinguem als informesles causes delsaccidents, nomésxifres globals”

Luis

ROSELREPRESENTANT DE LAFUNDACIÓ LABORALDE LA CONSTRUCCIÓ

“Amb la crisi, les empreses hanhagut de retallar en tot. I algunes han retallat la prevenció”

Gemma

CAROLGERENT DELSERVEI DEPREVENCIÓ GAUDÍ

“S’ha d’aconseguirque la prevenció de riscos laboralsformi part delbagatge culturalde la professió”

Marco

CHIESADELEGAT ACATALUNYA DEL’EMPRESA LAYHER

“Hem de creurei tenir fe enles mesurespreventives. Ésl’única manera quetinguin sentit”

Lluís

GIBERNAURESPONSABLE DE METODOLOGIADE L’ÀREA DEL PROCÉSCONSTRUCTIU DE L’ITEC

“S’han d’atorgarprojectes a obressegures, nobarates, i premiarles empreses quetreballen bé”

Rafael

ROMEROPRESIDENT DE LA CAMBRADE CONTRACTISTES D’OBRESDE CATALUNYA

Els representants de diferents col·lectius del sector constructiu coincideixen en la necessitatde modernitzar tots els mecanismes i processos de treball i tendir a la industrialització

La construcció innovadoratambé és més segura

DELS CONSTRUCTORSSOL·LICITEN MÉS DADESSOBRE ELS ACCIDENTS A L’ADMINISTRACIÓ

DLES OBRES HAURIEN DESER SALES DE MUNTATGEDE LES PECES QUES’ELABOREN A FÀBRICA

LEO FACCIO

ment per mitjà de les certificacions per ter-cers, com les que a Espanya realitza Ae-nor i que és vàlida únicament si no es pro-dueix barreja de materials de diferentsfabricants.

En el IV Conveni Col·lectiu General delSector de la Construcció es reconeix laseva importància, ja que es limita l’ús de

materials que no han estat certificats perentitat reconeguda de normalització a bas-tides amb configuracions senzilles de finsa sis metres d’altura.

ACONSEGUIR MÉS PRODUCTIVITATEl camí seguit per Layher des que es vafundar l’any 1945 a Alemanya ha estatsituar-se per sobre dels mínims norma-

Els treballs en altura suposen unrisc en cada obra on la presèn-cia de bastides és una solucióper impedir les possibles cai-

gudes de persones i objectes, mentreexerceixen la seva funció d’estructura au-xiliar. Aquest plantejament es té com a re-ferència a Centreeuropa, on les edifica-cions són cobertes amb bastides perimpedir de forma efectiva les caigudes, jaque es plantegen com a tancament del’estructura inacabada abans d’iniciar eltreball a cada planta.

Com que es tracta d’un equip detreball ancestral, ha patit una evoluciódes d’un element improvisat pels matei-xos treballadors de l’obra amb elsmaterials disponibles a la utilització d’e-lements comprovats, amb uns pro-cediments específics i que instal·la per-sonal qualificat tal com exigeix el reialdecret 2177/2004.

La normativa actual, com la UNE EN12810 i 12811, marca quins són els re-quisits mínims de disseny i funcionalitat,i el seu compliment es demostra clara-

tius de cada moment i de cada país, iintroduir novetats orientades a aconse-guir la màxima productivitat i prevencióde riscos laborals, com és el cas de lesconnexions ràpides en torres mòbils iles bastides multidireccionals tipusAllround.

D’aquesta línia de treball hem de des-tacar i agrair tant el Premi a la Seguretata la Construcció de la Cambra Oficial deContractistes d’Obres de Catalunya pelsistema 2P de muntatge de torres mòbilscom el Premi Construmat 2009 a la Inno-vació Tecnològica per a la nostra plata-forma de treball FIPRO realitzada en fibrade vidre.

INCREMENTAR LA RENDIBILITATAmb aquests èxits tecnològics, Layher haaconseguit produir peces cada vegadamés lleugeres i segures, que contribuei-xen a disminuir el risc de lesions muscu-lars i el risc de caiguda en altura, a la ve-gada que es milloren els temps demuntatge i, per tant, la rendibilitat del ne-goci dels nostres clients.2 Sistema de bastides instal·lat en l’obra de construcció d’un edifici.

la tribuna

UN SISTEMA DE BASTIDES ORIENTATA DISMINUIR ELS RISCOS LABORALS

Jorge GUTIÉRREZ DIRECTOR DE LAYHER

Layher ha aconseguitproduir peces cada copmés lleugeres i seguresgràcies a la tecnologia

Un treballador de la construcció utilitza elements de seguretat en una obra.

La situació econòmica actualha empès moltes empresescap a una campanya de re-ducció de totes aquelles des-peses considerades supèr-

flues, i que no intervenen directamenten els guanys a curt termini. El Serveide Prevenció Gaudí avisa, no obstant,que la prevenció de riscos laborals nos’ha de retallar. Al contrari, la reduccióde la sinistralitat al lloc de treball gene-ra tota una sèrie de beneficis que aca-ben revertint en un augment de la pro-ductivitat.

–¿La crisi ha comportat una dis-minució de la prevenció en riscos la-borals?

–Com a empresa de serveis de pre-venció, sí que hem notat una certa dis-minució en el volum de la demanda iconsiderem que en determinats sectorss’han fet alguns passos cap enrere, so-bretot per l’intent de reduir costos. Enl’àmbit general, de totes maneres, esmanté un nivell similar al dels últimsanys, malgrat que s’ha frenat la tendèn-cia a l’alça d’abans de la crisi, quanestàvem experimentant una petició con-tínua de serveis de formació i avaluacióde riscos.

–¿És en la construcció on s’haproduït una frenada més important?

–Aquest és un dels sectors que hansortit més perjudicats de la crisi i, pertant, on s’estan produint més retallades.No obstant, també trobem elements po-sitius, com la targeta professional dela construcció, que serà obligatòria apartir de l’any que ve i significarà mésprofessionalització i formació en el campde la construcció. De fet, ja ha actuat

com a fre directe d’algunes actituds queno eren les adequades.

–¿Les empreses són conscients quela prevenció de riscos laborals no ésuna despesa, sinó una inversió?

–No tant com hauria de ser-ho, en-cara. Com que suposa un increment dela productivitat indirecta, és a dir, queno té un reflex directe en els comptesde l’empresa, no forma part, en moltscasos, de la cultura empresarial. Enaquest sentit, els especialistes hem deseguir portant a terme una tasca pe-dagògica.

–¿Quins beneficis genera per auna empresa una prevenció de ris-cos ben aplicada?

–Són molt clars en l’aspecte de la si-nistralitat laboral i el nombre de baixesque es produeixen en una empresa. Unacorrecta prevenció de riscos laborals potsuposar un increment de la productivi-tat del personal –treballadors que no de-manen la baixa– de fins al 20% respec-te a la mitjana actual. Perquè unaccident suposa un perjudici, primer detot, per a la persona que el pateix, peròtambé per a la mateixa empresa. A més,un treballador que se sent segur al seulloc de treball és molt més productiu.

–¿Quins són els punts clau quecontempla una bona prevenció deriscos laborals?

–La base per a qualsevol empresa se-ria controlar que disposa d’una ma-quinària moderna i que no exposa elsseus treballadors a riscos innecessaris,que els operaris que ho necessitin perla seva tasca utilitzin els elements deprotecció personal i, finalment, em-prendre una mínima formació perquè

tots els empleats i directius en prenguinconsciència.

–¿Com actua el Servei de Preven-ció Gaudí a l’hora d’avaluar els ris-cos d’una empresa?

–Primer de tot és necessari analitzarbé l’empresa; com funciona l’organitza-ció, conèixer els operaris i la feina que fan,per així poder extreure els principals ris-cos als quals estan exposats. A partir d’a-quí, actuem sobre la tècnica, per exem-ple, col·locant proteccions i baranes onsigui recomanable o substituint els pro-ductes perillosos. Després, ens centremen les persones, perquè gua-nyin consciència sobre els riscos, des dels

directius fins als treballadors de base.–El Govern està preparant una mo-

dificació de la normativa sobre elsserveis de prevenció de riscos labo-rals. ¿Com valora aquesta iniciativael Servei de Prevenció Gaudí?

–El que es busca és millorar la qua-litat dels serveis de prevenció aliens ins-taurant uns requisits mínims. Desprésde 10 anys han aparegut moltes em-preses que es dediquen a oferir aquestsserveis, encara que algunes d’elles noamb la qualitat que caldria. Creiem queés necessari regular l’activitat i, per tant,estem totalment a favor de la modifi-cació.2

“En alguns sectorss’han fet passos capenrere en l’intent dereduir costos a causade la crisi”

LES CONSEQÜÈNCIES

“La prevencióincrementa laproductivitat”“Una millora en matèria de riscos laboralsredueix les baixes entre el personal un 20%”

PER EDUARD PALOMARES

Héctor

ARMESTORESPONSABLE DEL DEPARTAMENT DEPREVENCIÓ DEL SERVEI DE PREVENCIÓ GAUDÍ

l’entrevista

LA VALORACIÓ

“Malgrat la situació actual, també hi ha elements positius,com la targeta professional de la construcció”

LEO FACCIO

El 58% ho va fer en formació inicialde prevenció deriscos laborals

Curs de prevenció de riscos laborals a alumnes pakistanesos impartit per la Fundació Laboral de la Construcció.

Un total de 27.527 treballadorsdel sector de la construcció deCatalunya es van formar en al-gun curs de la Fundació La-

boral de la Construcció durant l’any pas-sat. D’aquests, gairebé sis de cada 10(el 58%, 15.953 treballadors) ho van feren formació inicial de prevenció de riscoslaborals, requisit mínim per poder obte-nir la targeta professional de la cons-trucció (TPC), que serà obligatòria per atots els treballadors del sector a partir del’1 de gener del 2012.

Pel que fa al seu Pla de Formació Con-tínua Sectorial, la Fundació Laboral de laConstrucció de Catalunya va tancar l’any2009 amb prop de 15.000 alumnes, i l’à-rea de Seguretat i Salut Laboral va ser lamés demanada per l’alumnat. El 2009,l’entitat va impartir formació contínua aCatalunya a 8.640 alumnes en matèriesrelacionades amb Seguretat i Salut,(58,9% del total). Mentrestant, en la d’O-ficis, l’any 2009, es van registrar 5.439alumnes (37,1% del total), i en l’àrea deGestió es van formar 599 alumnes (4,1%del total).

El perfil de l’alumne de la Fundació La-boral a Catalunya que va realitzar accionsde formació contínua és el d’un treballa-dor d’entre 26 i 35 anys que es decan-ta pels cursos relacionats amb l’àrea deSeguretat i Salut en la modalitat presen-cial.

DIFERENTS MODALITATSCom en anys anteriors, la modalitat pre-sencial va continuar sent la més dema-nada, ja que va ser sol·licitada pel 94,2%dels alumnes (13.826). Les accions for-matives que van combinar la modalitatpresencial amb la de distància (mixta) vanregistrar el 4,9% dels alumnes (719), i lesque únicament es van impartir en la mo-dalitat de distància, el 0,9% (133).

Per trams d’edat, els treballadors d’en-tre 26 i 35 anys van formar el grup mésnombrós, i van representar el 36,5%(5.353). A aquests els van seguir els alum-nes d’entre 36 i 45 anys, el 31% (4.545),i, darrere d’ells, els treballadors d’entre

46 i 55 anys, i entre 16 i 25 anys, que vanrepresentar el 16,2% (2.374) i el 10,7%(1.575), respectivament.

Per sexes, l’entitat va rebre a les sevesaules 1.196 dones, que van representarel 8,1% del total dels alumnes, un per-centatge molt similar al registrat l’any an-terior, quan les alumnes suposaven el7,3% de l’alumnat total.

ESTUDIS MÉS SOL·LICITATSLes tres accions formatives que van re-gistrar a Catalunya una demanda mésgran el 2009 van ser les corresponentsa Formació inicial en Prevenció de Ris-cos Laborals, amb 3.426 alumnes, NivellBàsic de Prevenció, amb 1.602, i Pre-venció de Riscos Laborals per a Treballsd’Obres de Paleta, amb 800.

Pel que fa a la situació laboral delsalumnes de la Fundació Laboral de Ca-talunya l’any 2009, cal destacar que ca-da vegada és més nombrós el grup d’a-lumnes sense feina que decideixenformar-se a l’entitat. Si el 2008 els alum-nes desocupats suposaven el 7,8% deltotal, el 2009, van superar el 25%.2

JULIO MAYAÀrea Monogràfics M

Programainformàticen seguretati salut

E l programa informàtic d’estudisde seguretat i salut forma part del’aplicació TCQ2000, que es

defineix com una proposta metodolò-gica per a la definició i seguiment delsvalors dels paràmetres de temps, cost,qualitat i la formulació de la seguretat,la generació de residus i el cost energè-tic dels materials. Dins d’aquesta apli-cació, el mòdul d’estudis i plans de se-guretat és una eina informàtica queelabora els documents necessaris perobtenir un estudi bàsic de seguretat i sa-lut (EBSS), un estudi de seguretat i sa-lut (ESS) o un pla de seguretat i salut(PSS).

L’anàlisi de les activitats previstes enl’obra tindrà associada una avaluació deriscos i, per a cada risc, una sèrie d’ac-cions preventives: EPI (equips de pro-tecció individual), MAUP (mitjans auxi-liars d’unitat preventiva), SPC (sistemesde protecció col·lectiva) i MP (mesurespreventives). El tècnic haurà de selec-cionar les que consideri més oportunesen cada cas, i també tindrà l’opció decrear-ne d’específiques.

Els documents que el programa per-met generar sobre l’estudi i/o pla són:la memòria, el plec de condicions i elpressupost.

ESQUEMES TIPUSLes fitxes d’activitats estan elaboradesa partir d’esquemes tipus que contenenel llistat dels possibles riscos; cada riscté associats els conceptes següents:avaluació del risc, equips de proteccióindividual (EPI), equips de protecciócol·lectiva (SPC), mesures auxiliars d’ac-tuació preventiva (MAUP) i mesures pre-ventives (MP). L’aplicació permet l’ob-tenció automàtica dels mesuraments,tant dels EPI com de les instal·lacionsprovisionals, a partir del pressupost del’obra, així com l’elaboració de la restadels mesuraments a partir dels docu-ments gràfics.

En la nova versió d’aquest programaactualitzat per l’Itec s’hi ha incorporat lautilitat de poder considerar elements deprotecció individual (EPI) com a no abo-nables, ja que algunes administracionsconsideren alguns d’aquests elementscom a despeses indirectes.

També per a l’elaboració del pla deseguretat i salut s’han afegit diversosmodels per als llistats d’acta d’aprova-ció del pla i comunicació d’obertura i laversió de l’avís previ de la Generalitat deCatalunya.2

J. M.Àrea Monogràfics M

Els cursos de la FundacióLaboral donen bons resultatsL’entitat va formar a més de 27.000 treballadors de la construcció de Catalunya el 2009

UNA TASCA DE TOTS

Una de les activitats de l’Associació Catalana de Serveis de Prevenció Aliensi els serveis de prevenció que hi estan associats és garantir que la presta-

ció dels serveis en matèria de prevenció de riscos laborals sigui adequada, efec-tiva i de qualitat. Una vegada concertat el servei de prevenció de riscos laborals,la seva actuació ve regulada pel contingut del contracte, però també per la nor-mativa vigent en matèria de prevenció de riscos laborals. La normativa determi-na funcions i responsabilitats als serveis de prevenció per a les quals està habili-tat per autorització administrativa.

El projecte d’esborrany del nou reglament dels serveis de prevenció aliens técom a objectiu facilitar i millorar el compliment de la normativa de prevenció vi-gent, en particular per a les petites i mitjanes empreses. Els objectius que es pre-tenen aconseguir són millores en l’eficiència, en la racionalitat i en la simplifica-ció de la gestió, sense reduir la qualitat del servei rebut. Com a associació somconscients de les dificultats que tenen les empreses en el compliment de les se-ves obligacions preventives i sabem que la situació econòmica ha perjudicat se-riosament el sector de la construcció, però en cap cas aquestes dificultats hand’afectar el sistema preventiu de l’empresa. La qualitat de la prevenció ha demillorar de manera intensa, contínua i progressiva. La prevenció de qualitat és unatasca de tots.2

la tribuna Joan ARDENUYPRESIDENT D’ASPA CATALUNYA