Edició de LleidaDIMARTS · 20 de febrer del 2018. Any XLIII. Núm. 14554 - AVUI / Any XL. Núm. 13424 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P40

Toni Postius. Candidat del PDeCAT a Lleida

“Estic convençutque el 2019 seràl’any del canvia la Paeria”

8011

75-1

1787

81®

1344

05-1

1636

17®

ACUSACIÓ · La magistradaafirma que els agents es vanamagar en la proporcionalitatper justificar la seva inactivitat

Trapero, en elpunt de miraNOU DELICTE · Lamela acusael major dels Mossos d’un segondelicte de sedició pel seu paperen l’1-O i el cita per divendres

P6-12

Marta Pascal i Marta Rovira, ahir a la porta del Suprem ■ AFP I EFE

Acusen les dirigents polítiques de formar part d’un comitè estratègic

Pascal i Rovira, en llibertat

El candidat irlandès es retira i elministre aconsegueix el càrrec

Europa-Món P24

Cultura P29

Fabra, el futur d’unallengua nacionalJoan Martí i Castell Membre de l’IEC

El PP insisteixa posar fi a laimmersió a l’escolaAnuncia una iniciativaper dur-ho al Parlament

Nacional P11

De Guindos, ahir a Brussel·les ■ EFE

De Guindos seràvicepresident al BCE

POLÍTICA P10

Ros fitxal’exregidorad’Unió, quedeixa elPDeCATEls sobiranistesli reclamen l’acta

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE FEBRER DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

om ha recordat elCIDOB, l’agenda

política va fer passarpàgina massa ràpida-ment a l’atac terroris-ta del 17 d’agost, cosa

que aquest i altres centres d’investiga-ció, però també part dels mitjans, hantractat d’esmenar ara que n’ha fet sismesos. De les anàlisis del CIDOBm’aturo en la de Blanca Garcés Mas-careñas, que parla dels efectes políticsde l’atac. Citant Yuval Noah Harari, ex-plica l’estratègia de la mosca: sabent-se petita, entra dins l’orella de l’elefantperquè aquest provoqui els efectesque no pot produir per si sola. Estratè-gia interessant, aquí centrada en comels atemptats serveixen per passar deles morts al terror i del terror a la políti-ca de la por.

Doncs bé, això no ha passat a Bar-celona perquè la resposta va trencar elguió d’altres ciutats, amb un triple nociutadà: no al terrorisme –fins aquí totigual–, però també no a la xenofòbia–de fet, a la manifestació es demanavaobrir fronteres!– i no a la por. I això ha

fet que la resposta política no hagi si-gut cap declaració de guerra, com noho va ser l’11-M. De fet, encara ressonael “No a la guerra” contra Aznar, que esva repetir el 26-A adreçat al monarca.Però, l’elefant es va moure. I ho va feren l’eix nacional de la confrontació Ca-talunya-Espanya. Els diaris de Madridvan aprofitar per demanar que es po-sés fi al “procés”, i gairebé van culparl’independentisme de l’atac. Per noparlar de la batalla sobre la feina delsMossos d’Esquadra.

I l’elefant es continua movent. Per-què encara falten punts per aclarir–com la relació entre l’imam i el CNI–per evitar teories de la conspiració. Iperquè el conseller d’Interior és a lapresó i el major dels Mossos acusat desedició, i és legítim preguntar-se si hiha una revenja. Ja l’11-M va generaruna confrontació dreta-esquerra, ambCatalunya de rerefons pel pacte PSC-ERC. Sempre amb el PP al govern. DiuBlanca Garcés Mascareñas que quanparlem de terrorisme, en el fons par-lem de nosaltres. Certament, tothomqueda davant del mirall.

C

Keep calmTian Riba

L’elefant

Com diu Blanca GarcésMascareñas, quan parlemde terrorisme, en el fonsparlem de nosaltres

a Judit, filla de l’escultor JosepM. Subirachs, em convida a visi-tar la sala d’exposicions dedicada

monogràficament a l’obra del seu pa-re. Es diu Espai Subirachs, i es trobaal carrer Batista del Poblenou de Bar-celona, que més que un carrer és uncarreró. Surt de Pere IV, i de seguidas’acaba. L’Espai ofereix 100 obres, en-tre escultures i obra gràfica, que resu-meixen l’evolució de l’artista: l’apre-nentatge, l’expressionisme, l’abstrac-ció, el neofigurativisme... Pedra, bron-ze, terracota, ferro, fusta, bronze...Molta excel·lència. Hi reconec la ma-queta del conjunt monumental dedues piràmides, una d’invertida, queva fer per als Jocs Olímpics de Mèxicde 1968. Aquell any va venir al Racód’en Terri a presentar-la. Subirachs,amic d’en Terri, venia sovint al Racóde Mataró. No sempre a parlar d’escul-tura: de vegades ho feia de cine, i so-vint d’Orson Welles. Jo no deia res per-què era jove i reservat, però connecta-va amb la seva afició. Algú em recordaque aquest any en fa 100 del naixe-ment d’en Terri, un dels animadorsculturals més importants de la Catalu-

L

nya sota el franquisme. Com que livaig escriure les memòries n’hauré deparlar tard o d’hora.

“Tenim 400 peces més en un magat-zem”, em diu la Judit. Un dibuixantpot guardar l’obra en carpetes, un pin-tor la pot mantenir a les parets o enarxivadors. Els escultors necessitemmagatzems. S’han de llogar. L’EspaiSubirachs és de lloguer i també va acàrrec de la família. “El pare era tanconscient que les escultures poden fernosa que en confeccionava per serpenjades a la paret.” La Judit, historia-dora de l’art, té catalogades 10.000 es-cultures del pare, en espais públics o

en cases de col·leccionistes. Subirachsva arribar a ser molt apreciat i cotitzatper institucions, entitats i particulars.L’encàrrec d’esculpir una Passió mo-numental en una de les façanes de laSagrada Família va fer revoltar elsseus crítics, entre els quals alguns ar-tistes. La Judit i jo no parlem de l’“ac-ció-protesta” que amb el pretext deprotegir el temple van organitzar con-sistent a cridar insults i invectivescontra l’escultor, en presència seva.Subirachs ho va patir molt. Segur quela Judit i la família, també. Vull supo-sar que molts d’aquells vociferantss’estimen més oblidar l’acció inusitadaque no els deixa gens bé i que va fermés estimat i conegut Subirachs entrela gent de bona voluntat. “Ve moltagent a visitar l’Espai?” “Alguns grups.”Entenc que poca. La Sala Beckett s’haestablert al carrer Batista, cantonadaamb Pere IV. A veure si els especta-dors se senten atrets per l’obra deSubirachs. La Sala Beckett ocupa elcol·legi on de petit havia anat l’escul-tor. Davant, hi ha la casa on va néixer.Espai Subirachs, també urbà. Totauna impregnació de l’escultor.

“La filla del’escultor manté unasala d’exposicionsamb l’obra del pare

Vuits i nous

Espai SubirachsManuel Cuyàs

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE FEBRER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/6jugza

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

ón molt pesats, aquests espa-nyols. Desconnectes quatre dies ija et tenen organitzat un altre si-

dral. O el mateix de sempre, de fet.Perquè ja hi tornen a ser amb el temade la llengua. Al secretari d’estatd’Educació, Marcial Marín, no li agra-da com s’ha resolt el tema del català ales escoles i ara vol reobrir el meló dela immersió lingüística. I a la ministraDolors Montserrat (catalana, ella) noli agrada que a les Illes Balears s’ex-igeixi el coneixement del català al per-sonal de la sanitat pública. No s’enga-nyin. A mi em sembla que tant li és, siés a les escoles o a la sanitat; a mi emsembla que el que no els agrada és queparlem en català, i que ho fem amb to-ta normalitat en tots els àmbits. No elsagrada això i a més han descobert (horedescobreixen de tant en tant) queanar contra el català dona rèdit a Es-panya. I desesperats com estan en elPP, ara volen fer de Ciudadanos, a

S “Són moltpesats, aquestsespanyols, ambel tema del catalàveure si se’n surten. Senyors, no hi te-nen res a fer. Poden venir vostès ambuna casella a la preinscripció escolar,a fer complir sentències absurdes so-bre el 25% de castellà a les escoles (jaem dirà, senyor jutge, què té de peda-gògic un 25%, i per què no ha de ser un22 o un 33 o un 41%) o a fer demagò-gia barata barrejant salut i llengua,que no se’n sortiran. I permeti’m que lidigui, senyora ministra, que és unavergonya les declaracions que ha fetdonant a entendre que si s’exigeix elconeixement del català als metges deles Illes es perdrà talent i no se salva-

ran tantes vides. O és que no exigei-xen l’espanyol, vostès, per exercir lamedicina a Espanya? Fa vergonya, deveritat, veure tanta demagògia, comallà on no hi havia cap problema (per-què a les escoles no n’hi havia cap) l’hibusqueu sense parar. I que ara el PPcatalà (amb quatre diputats, els recor-do) amenaci de presentar una iniciati-va al Parlament perquè es garanteixique els pares puguin escollir la llenguad’escolarització dels seus fills, fa riure.Perquè són els que són (gràcies a Ra-joy i al 21-D, tot sigui dit) i perquè aixòja es pot fer sense tant de bombo i pla-terets. Fum, senyors meus; això és elque és. Ni se n’han sortit ni se’n sorti-ran. No saben com fer-ho. I m’indigna,suposo que com a tots vostès, que encomptes d’estimar-se el català i sentir-se’l seu, l’utilitzin com a arma electo-ral. Sovint tinc la sensació que nosal-tres ens estimem molt més el castellàque no pas ells el català. I és ben trist.

La cançó de l’enfadósXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Com si en un estat de dretfos normal que els jutges i els

fiscals anticipessin les seves inten-cions a través de les filtracions, lasecretària general d’ERC, Marta Ro-vira, i la coordinadora del PDeCAT,Marta Pascal, van entrar ahir al Tri-bunal Suprem amb la sensació queaquesta vegada no es decretariapresó. Però res no assegurava alcent per cent que sortirien en lliber-tat. Finalment el pronòstic es vacomplir: Pascal va tornar cap a casasense mesures cautelars i Rovira,amb una fiança de seixanta mil eu-ros que podrà pagar en un termini“raonable”. Segurament es tractad’una mostra del que avui passaràtambé amb la compareixença da-vant el jutge Llanera de l’expresi-dent Artur Mas i de l’expresidentade l’Associació de Municipis per a laIndependència, Neus Lloveras. Totindica que la fiscalia s’abstindrà dedemanar presó, però això no signi-fica que els poders de l’Estat alterinla seva ofensiva contra el sobiranis-me. Tot el contrari.

En el punt de mira hi continual’exdiputada de la CUP Anna Ga-briel, citada per demà, dimecres, almateix Tribunal i instal·lada de mo-ment a Ginebra, des d’on prepara laseva defensa i valora si es presentaa declarar. I ahir la jutgessa Lameladecidia citar novament l’exmajordels Mossos d’Esquadra JosepLluís Trapero per un altre suposatdelicte de sedició, en aquest casvinculat a l’1-O. El Tribunal Supremsembla haver decidit encetar la set-mana afluixant la pressió, però l’Au-diencia Nacional ja s’ha encarregatde desfer el miratge. Es tracta, gensdissimuladament, d’influir en lesnegociacions per a la investiduraper tal de supeditar-la més als inte-ressos del govern espanyol que nopas a la voluntat popular expressa-da a les urnes en les eleccions del21 de desembre passat.

L’estratègiajudicialespanyola

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Oxfam s’ha compromès a actuar amb total trans-parència per recuperar la confiança en l’entitat,fet dificultat per les noves revelacions. L’ONG hafet públic que tres treballadors implicats en l’es-càndol sexual d’Haití van amenaçar físicamenttestimonis durant la investigació dels fets el 2011.

MINISTRE D’ECONOMIA ESPANYOL

L’escàndol continua

L’1 de juny ocuparà la vicepresidència del BCE i noserà precisament pel seu currículum acadèmic iprofessional. La retirada del seu contrincant –pre-ferit per l’Eurocambra– ha facilitat la seva entradaa l’organisme independent provinent directamentd’un despatx ministerial, un fet inusual en el BCE.

-+=

-+=

La feina ben fetaÀngel Cánovas

No va de currículmsLuis de Guindos

-+=

Winnie Byanyima

La Fundació Formació i Treball, el braç de la inser-ció laboral de Càritas, celebra el seu 25è aniversa-ri havent atès més de 26.000 persones en elsseus anys d’existència. Formar la gent perquè sur-ti de la marginalitat és el principal objectiu de l’en-titat, l’empresa d’inserció més gran de l’Estat.

PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ FORMACIÓ I TREBALL

DIRECTORA EXECUTIVA D’OXFAM INTERNACIONAL

De reüllMarga Moreno

Tesis ianàlisis

quest 10 de febrer ha fet sis anys que es va aprovar–a cop de reial decret-llei, no ho oblidéssim pas– la

reforma laboral encara vigent. No és que el sexenni facimés escaient una anàlisi, perquè d’aquesta mesura delgovern espanyol ja fa temps que se n’està fent balanç. Elcas és que es va vendre com un remei salvífic i amb unalògica aparentment irrebatible que afirmava que, si alsempresaris se’ls facilitava dur a terme acomiadaments,no tindrien tanta recança a l’hora de fer contractes. Larealitat va ser una altra, i amb l’entrada en vigor del

decret vam assistir a una esporgadabrutal a les plantilles aprofitant laveda oberta per llei. Elseconomistes més honestoss’havien afanyat a matisar la tesi del’executiu popular amb una màximamolt més vigorosa: l’empresari nocontracta pel simple fet d’aplanar-lil’extinció dels contractes, i si té prou

senderi ampliarà plantilla només quan tinguiperspectives sòlides d’augmentar facturació. En uncontext d’ensorrament del consum (parlem del 2012),ampliar les possibilitats d’acomiadament era badar laporta de l’avern. Passat el primer embat, la segonaderivada són els contractes precaris, que, oh, sí,maquillen les xifres fredes de l’atur. I la tercera, que latenim a les envistes, és la dels sous estancats. Si elsassalariats no recuperen poder adquisitiu, tornarà acaure la capacitat de consum i amb aquesta lesexpectatives de negoci. Tenim el sant tornem-hi a tocar.

A

La novaderivadade la reformalaboral sónels salarisestancats

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE FEBRER DEL 20184 | Punt de Vista |

’anunci del Minis-teri de Foment de

convertir l’aeroport deGirona en la quartapista del Prat, per da-vant del de Reus, ha

tornat a burxar a la ferida entre els re-presentants institucionals de les co-marques de Tarragona. Que el governde Madrid ens menysté, que això nopot ser, que que desgraciats que som.La llista de la maldestra planificació iexecució de les infraestructures a laque és la segona àrea metropolitanade Catalunya i un dels pols industrials ide turisme més important del país ésllarga. Tenim una estació de l’AVE atretze quilòmetres de la capital; unprojecte de construcció de l’estació in-termodal al sud de l’aeroport i la con-nexió al l’alta velocitat mort de fàsticen un calaix; unes obres de l’A-27, quehan de connectar Tarragona i Lleida,que s’han quedat encallades a Valls;una estació urbana de Tarragona quees quedarà sense trens de llarga dis-tància... A això s’hi han de sumar pro-jectes que ens deien que havien de di-

namitzar l’economia que estan en pa-rada tècnica o en parada absoluta,com és el complex d’oci Hard Rock, aVila-seca i Salou, i que ha/havia de serla nineta del turisme al sud d’Europa.La llista és més llarga. Però tan llargscom són els greuges de l’Estat ho és eltemps que des del territori es demanaque hi hagi un front comú entre els al-caldes i les institucions tarragonines.Si les dues grans ciutats del Camp deTarragona, Tarragona i Reus, es toquenles esquenes i van en solitari per ca-mins divergents poca cosa farem. Elsalcaldes, tots, han d’aixecar la mirada iveure més enllà de la vorera dels seuscarrers. Sense una veu unitària del ter-ritori no ens en sortirem. Algunes raonsque ni volem saber deu tenir ara Madridper haver decidit posar la mirada cap aGirona, a can Puigdemont. Però a Tarra-gona hem de fer un mea culpa. Fa unsdies, l’alcalde de Tarragona, Josep FèlixBallesteros, ja va fer una crida a anartots a l’una: “No sonem com una coral,sinó com un parvulari quan surt al pati”,va dir. Doncs va, fem una coral. ■

L

Full de rutaCarina Filella

Una coral perTarragona

Els alcaldes, tots, han d’aixecarla mirada i veure més enllà dela vorera dels seus carrers.Sense un lideratge clar i unaveu unitària del territori no ensen sortirem

1any

El líder d’ERC, Oriol Junqueras,es referma en el full de ruta i enel referèndum, que, diu, “mai nosubordinarem al permís delgovern espanyol”.

10anys

20anys

Després de molts anys deretards i terminis incomplerts,finalment arriba el TAV queuneix les ciutats de Barcelona iMadrid.

El cap del govern espanyol i ellíder d’UDC coincideixen en lanecessitat de reforçar el pactePP-CiU per prevenir friccions igarantir l’estabilitat política.

El full de ruta Per fi Acord Duran-AznarTal diacomavui fa...

La inscripcióibera d’Ullastretb Com a experiment d’aficio-nat, m’aventuro a avançar unalectura per a la inscripció ibe-ra trobada fa pocs dies aUllastret. Segons les trans-cripcions que recull J. Malu-quer de Motes al seu llibreEpigrafía prelatina de la Penín-sula Ibérica (Barcelona, 1968)per a les inscripcions de la zo-na emporitana i d’Ullastret, laprimera línia del text conté setsignes, i la segona, nou. Al-guns dels signes són sil·làbics,és a dir, equivalen a més d’unfonema. Tenint en compteque la segona línia està inver-tida (els signes apareixen capper avall), la transcripció queconsidero més probable és:TIDIBI ADEBIA // ORGI KIBI-SAR. Cap de les paraules noconsta en la llista d’epigrafiesque recull Maluquer al seu lli-bre, però podria ser que desde la seva publicació hagi aug-mentat el lèxic recollit i alguna

d’aquestes paraules ja hiconsti. A veure què hi diuenels experts...DANIEL VIVERNGirona

Omplimel Camp Nou?b Cada vegada amb més fre-qüència podem sentir i llegirals diferents mitjans de comu-nicació com el Camp Nou estroba cada vegada més buit.Resulta difícil d’explicar aques-ta situació si tenim en compteque el Barça actual és un delsmillors de la història, però po-dem pensar en alguns factorsque hi podrien influir. Les nor-matives internes dins el clubhan anat canviant amb el pasdel temps en relació a diferentsaspectes. Una d’aquestes nor-matives fa referència a la ces-sió d’abonaments. La cessióentre socis estava permesafins al 2010, de manera queaquells que ja no assistien alspartits perquè no podien (per

exemple, per canvis de domicilio per situacions laborals diver-ses) o bé perquè no volien (perexemple, per desgast a conse-qüència d’haver-hi assistit du-rant molts anys o per cansa-ment) tenien l’opció de cedir elseu seient a un altre soci o sò-cia. Aquest darrer es convertiaen una persona assídua a l’es-tadi, ja que la motivació de te-nir un seient feia que no es per-dessin les diferents competi-cions i aprofitessin la seva novasituació al màxim. Des del2010 la davallada en l’afluènciaals partits ha estat molt pro-nunciada. Probablement po-dríem trobar-hi diferents expli-cacions, però val la pena teniren compte aquesta opció.Com és possible que, amb unjugador com Leo Messi a laplantilla, que omple estadis ar-reu del món, no pugui omplirl’estadi on hi ha els aficionatsdel club on juga? I ja no nomésper Messi, sinó per tots els ju-gadors increïbles de la plantillaactual... Potser ens ho hauríem

de plantejar seriosament, totaixò.ALBERTO IGLESIASBarcelona

Necessitempoetesb Ara que ja sabem que noveurem l’època en què tot-hom viurà d’amor, ja no hihaurà més misèria i els sol-dats seran trobadors, caldriaque els nostres poetes novellsi també els consagrats ensomplissin periòdicament delsseus versos per tal de podersobreviure dignament enmigdels nostres clams de llibertatpermanentment aixafats perpart dels qui detenten el po-der polític espanyolista i elsdel seu entorn.

Necessitem poetes que im-mortalitzin les nostres aspira-cions i també els nostres so-friments i que donin llumsd’esperança al nostre futur.JOSEP MITJANS i ROSBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Cadascúnecessita el seutemps per ferel seu recorregut

l 21-D ens deixa amb una foto delsvots independentistes en constantaugment. Com hem arribat fins

aquí? I, a partir d’aquí, què? Una anàlisi detotes les eleccions al Parlament ens donamoltes respostes. Una primera sorpresa ésel creixement del cens electoral del 89 al99, que puja de 4,5 a 5,3 milions, quan, enel mateix període, el total de la població noes mou (6,1 milions). Això s’explica perl’envelliment de la població: els nens d’ahires fan grans i passen a poder votar, però lesfamílies ja no tenen tants nens. Per això lapoblació total no canvia, però el cens creix.Després del 99, el cens roman pràctica-ment constant. L’enorme majoria del censd’avui, doncs, fa que viu a Catalunya desdel 1980, o hi ha nascut més tard.

TAMBÉ VEIEM QUE ELS VOTS independen-tistes no passen mai del 10% fins al 2003 ique la suma de vots independentistes i au-tonomistes es manté constant al voltantdel 50% en percentatge i 1,5 milions ennombre fins al 2010. Això és possible mal-grat el creixement del cens perquè les elec-cions al Parlament sempre registren unesabstencions de cavall (35-45%). Tot això

E comença a canviar a partir del 2012 i, cer-tament, el 2015 i el 2017, on l’abstencióbaixa al 25 i 21% respectivament. Alhora,el vot independentista recull 2,1 milionsde vots el 2017.

D’ON VENEN AQUESTS VOTS independentis-tes? Evidentment, la part més gran del’augment és la conversió dels votants del’extinta Convergència, d’autonomistes aindependentistes. Però això, fins al 2010,només suma en total 1,5 milions. I la res-ta? Sabem (enquesta CEO agost 2014)que un 77% de la població creu que Espa-nya discrimina Catalunya. Jo crec que,simplement, un gran nombre de votantsabans no independentistes ni autonomis-tes, en vista del reiterat espoli i discrimina-

ció per part d’Espanya, arriben a la conclu-sió que un futur millor rau en la indepen-dència i voten en conseqüència.

UN 77% DE LA POBLACIÓ, traduït a uneseleccions amb una participació com la del21-D, representa un total de 3,4 milions devots. I no hi ha ningú que, un cop desco-breix que Espanya ens discrimina, ho pu-gui extirpar del seu cap: un tal coneixe-ment queda fermament arrelat i intervéen la valoració de qualsevol fet de la realitatque ens envolta (noves carreteres, estat derodalies, equipaments a les escoles...) Així,la gran majoria d’aquestes persones quesaben que estem discriminats, són poten-cials votants independentistes. El que pas-sa és que cadascú necessita el seu tempsper fer el seu recorregut, que serà diferenten funció del peatge emocional que els re-presenti assumir un trencament emocio-nal amb Espanya. Molt pocs eren indepen-dentistes abans del 2000. Ens cal méstemps de seguir construint el país amable,acollidor i integrador que anem construintdes de sempre. Ningú no madurarà abansdel que li toqui, per més pressa que algunspuguem tenir.

Cesc Batlle. Enginyer industrial i MBA

El graner independentistaTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE FEBRER DEL 2018

Pablo Iglesias, SECRETARI GENERAL DE PODEM

“La política educativa no la decideixen els jutges ni ungrup de corruptes emparant-se en l’article 155”

La frase del dia

i va haver un temps en què existiaun bar, el Nummulit, on, entre altra

gent, ens reuníem els treballadors de lapremsa gironina, és a dir del Diari de Gi-rona i d’El Punt. Allà, cap a la meitat delsanys noranta, vaig fer amistat amb PepIglésias, fotògraf. Les nits es feien llar-gues conversant sobre el que fos. Asse-gut en un racó de la barra, un dels con-versadors més obstinats era en Pep,amb el qual podíem passar de la política,amb la nostàlgia de la revolució pendent,a les qüestions sentimentals, del Barça ala fotografia. Pel que fa a la fotografia po-dia parlar-me de la relació incerta ambles persones fotografiades; del que esbusca a través d’un objectiu i del que,com un regal de l’atzar, es troba de ma-nera inesperada i a vegades joiosa a lesimatges, encara més quan aquestes esrevelaven literalment en un laboratori; desi les fotos es veuen abans de fer-les o siapareixen d’una manera fulgurant i in-contestable; de la fotografia com un actede memòria realitzat amb la consciènciade l’efímer; dels condicionaments alsquals està sotmès el treball del fotope-riodista; de la possible vanitat dels fotò-grafs esteticistes que potser obliden queel sentit primordial de la fotografia ésrendir-se al món tal com és, amb les se-ves imperfeccions i la seva bellesa.

Ahir vam acomiadar en Pep. He tornata veure algunes de les seves fotos, enmoltes de les quals s’hi reflecteix unasensibilitat amb els retratats com unamanifestació del seu humanisme. Partdel seu treball, testimoni d’una memòriapersonal i col·lectiva, es recollirà en unaexposició i un catàleg. La mort l’ha agafattreballant-hi. Malalt des de feia temps,aquesta feina va lligar-lo a la vida finsl’últim moment. També ho va fer la dig-nitat que va reconèixer en la gent que vafer possible l’1-O. Em deia que era el méspròxim a una revolució (sigui com siguicom acabi) que se li havia concedit viure.Sé que li hauria agradat poder estarmés entre la gent per viure-ho i per foto-grafiar-ho. Però el durem als carrers,que sempre seran nostres, que sempreseran seus.

H

De set en setImma Merino

Adeu, Pep

“Les eleccionsal ParlamentEuropeu tornarana posar el debatde l’arquitecturacomunitàriasobre la taula

profitant la reunió del grup parla-mentari de Junts per Catalunya aBrussel·les per poder teixir una es-

tratègia efectiva per a la investidura queacontentés tothom i busqués la complici-tat de la resta de forces sobiranistes, el di-putat i editor Quim Torra va penjar al seuInstagram una foto del camp de batallaWaterloo (1815). La butte du lion com aemblema. Napoleó contra el duc de We-llington. Triïn vostès qui és cadascú. “Ex-actament aquí es lliurà una de les batallesdecisives de la història”, va escriure. Cer-tament, Waterloo entronitza tots els malspels quals molts entenen, encara ara imalgrat tot, que la Unió Europea (UE) haestat una història d’èxits. La Unió, sorto-sament, ha estat una de les grans respon-sables de viure tants anys en pau.

PERÒ, DARRERAMENT, PER A MOLTS cata-lans l’arquitectura comunitària no estàresponent a les expectatives creades.Avui, el club d’Estats respon només als in-teressos de la realpolitik, es configuracom un club d’amics que s’autoprotegeixper conservar els privilegis de pocs davantd’una Europa que, en algun moment, vandir que era de la ciutadania. Certament,les crisis humanitàries dels darrers anys iles vulneracions de drets fonamentalsque s’han produït a determinats països(Espanya, Grècia o Hongria, per posar ex-emples) fan plantejar que aquesta Europadels ciutadans queda encara força lluny.Potser, també, l’Europa de les regionsmalgrat que la futura República catalanapodria ser una bona punta de llança percomprendre que l’actual geopolítica euro-pea hauria d’adaptar-se a nous contextos,escenaris, reptes, i ser més eficient.

A BRUSSEL·LES, EL PRESIDENT Carles Puig-demont no només hi troba asil polític grà-cies a un corpus jurídic que és molt mésmodern que el de l’Espanya en blanc i ne-gre en què vivim, sinó que escenifica dià-riament per què el relat d’aquesta Euro-pa que va sobreposar-se a la catàstrofe de

A Waterloo i a dues guerres mundials haquedat antiquat a principis del segle XXI.Avui, molts catalans viatgen a Brussel·lesa buscar respostes, que de moment no ar-riben (i possiblement mai no arribaran),en un context on els interessos nacionalss’han sobreposat als dels ciutadans. Mal-auradament, el debat sobre la indepen-dència de Catalunya aflora en un tempsen què l’Europa que molts voldríem que lidonés solució té altres fronts oberts, pot-ser molt més complicats, per a l’estabili-tat geopolítica, començant per la políticade veïnatge, econòmica i de control fron-terer.

EL 2019 SERÀ UN ANY DE CANVIS. A l ter-reny català, esperem que les eleccionsmunicipals puguin donar un nou impulsa l’independentisme fent que el poder lo-cal continuï mostrant musculatura i for-talesa davant dels embats de l’Estat. Fatemps que ho penso: el poder municipalserà cabdal per a la creació de la futuraRepública, si arriba. Però les eleccions alParlament Europeu tornaran a posar el

debat de l’arquitectura comunitària so-bre la taula i tornarem a fer volar colomssobre com les institucions han de donarresposta al repte independentista. Mal-auradament, el nou Parlament es confi-gurarà en un ambient de ressaca postBrexit, amb una reestructuració delnombre de diputats que possiblementdoni a Espanya, França i Itàlia minoria debloqueig permanent davant de les pro-postes de l’Europa forjada en l’ètica pro-testant. A més a més, les enquestes nosón gens positives per a les esquerres,que afronten una crisi existencial enmolts dels estats membres que de segurtindrà la seva plasmació en la configura-ció de la futura cambra. De fet, ja ho es-tem tastant amb les declaracions d’un vi-cepresident Frans Timmermans que,malgrat la seva adscripció política, fad’escuder de Jean-Claude Juncker i Ma-riano Rajoy. Algunes prospectives situenels partits socialdemòcrates a la ratlladels cent eurodiputats.

FINALMENT, COMENCEN A BUFAR aires re-formistes des de França i Itàlia, perquè latecnocràcia de Macron i Renzi vol tenirveu pròpia al marge dels eixos tradicio-nals de la política: l’ideològic i el nacional.A alguns, la tecnocràcia (disfressada dedemocràcia) podria produir-los el mirat-ge d’escoltar la Catalunya dinàmica,transformadora i de progrés que dibuixal’independentisme; una Catalunya líderper una Europa eficient. Però, malaura-dament, avui tecnocràcia vol dir raó d’Es-tat. I, dissortadament, crec que és d’il·lu-sos pensar que els actuals estats decimo-nònics estiguin a les últimes. Carles Puig-demont, des de la capital d’Europa, hadestapat les vergonyes de tot l’establish-ment espanyol en poques setmanes. Peròpensar que els estats cauen com un cas-tell de cartes –potser emmirallats per laderrota de Waterloo– és no entendrecom funciona la realpolitik. L’indepen-dentisme ha de perseverar, amb astúcia ieficiència.

Xavier Ginesta. Periodista i professor de la Universitat de Vic

Brussel·les, EuropaTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE FEBRER DEL 20186 |

El president delParlament li retreul’ofensiva judicial icontra l’escola i queRajoy l’ignora

L’AudienciaNacional buscafer-li una segonaacusació de sediciópel mateix 1-O

Torrentrebutjareunir-seamb Millo

Lamelaimputa unsegon delictea TraperoNacional

Marta Rovira i Marta Pas-cal van sortir ahir en lliber-tat després de la seva de-claració al Tribunal Su-prem. Tot i així, el jutgePablo Llarena va determi-nar que la secretària gene-ral dels republicans hauràde dipositar una fiança de60.000 euros, mentre quea la coordinadora generaldel PDeCAT no se li va im-posar cap mesura caute-lar. De fet, cap de les partspersonades al procés hohavia demanat, ni tan solsl’advocat de VOX, que re-presenta l’acusació popu-lar i que, en canvi, per a ladirigent d’ERC preteniaque el magistrat ordenéspresó incondicional addu-int que els investigadorsconsideren que seva ac-tuació “va ser força similara la d’Oriol Junqueras”.

Durant l’interrogatori,Rovira va admetre haverparticipat en alguna re-unió de màxim nivell, si béva reiterar que el seu pa-per no era executiu, sinócom a representant d’unpartit. Concretament, varelatar que cap a la una delmigdia de l’1-O, el presi-dent Carles Puigdemontels va citar per avaluar eldesenvolupament del re-ferèndum i que ella matei-xa va plantejar-li la possi-bilitat d’aturar la votacióen vista de la violència po-licial. Va afegir, però, quePuigdemont i altres parti-cipants a la trobada ho vanconsiderar contrapro-duent davant la fortaafluència de públic que hihavia a aquelles hores als

col·legis electorals. Tambéva admetre contactes ambel president a Brussel·lesper tal de desbloquejar laconstitució del Parlamentdeslligant-se, en tot cas, deles negociacions per a laformació de govern.

Les compareixencesd’ahir de les cúpules delPDeCAT i d’ERC es basenen els informes elaboratsper la Guàrdia Civil sobrel’existència d’un “comitèestratègic” per planificarla independència. A Rovi-ra, de fet, se la situa al mà-xim nivell, mentre que enel cas de Pascal, apareix deforma tangencial als docu-ments aportats pels inves-tigadors. Aquests es basenen l’agenda de l’exnúmerodos de Junqueras al go-vern, Josep Maria Jové, ide la qual n’extrauen l’es-tratègia EnfoCATS, queles dues declarants van as-segurar desconèixer.

Eludir la presóEn tot cas, hi havia forçaneguit sobre el futur deRovira, amb el benentèsque no era del tot descar-table que seguís el camí delseu cap de files, empreso-nat des del novembre. Fi-nalment, però, tot i la fian-ça imposada, el Supremha seguit la pauta d’evitarla presó que ja havia ence-tat amb la mesa del Parla-ment –excepte en el cas deCarme Forcadell, a la qualse li va aplicar la mesuramés severa– i, sobretot,davant aquesta nova ton-gada de declaracions, fruitdel darrer informe de laGuàrdia Civil, i que es vaencetar dimecres passatamb l’interrogatori a l’ex-

diputada de la CUP MireiaBoya, que va sortir sensecap mesura cautelar.

Durant la comparei-xença, tant Rovira comPascal van coincidir a re-butjar qualsevol mostra deviolència mentre subrat-llaven que la DUI aprovadapel Parlament el 27 d’oc-tubre tenia caràcter polí-tic, però no jurídic. La re-publicana va afegir que la

intenció era obrir un pro-cés electoral. Rovira, simés no, va respondre a lespreguntes del jutge, el fis-cal i la seva defensa i es vanegar a sotmetre’s a l’in-terrogatori de l’advocatdel partit ultradretà. El lle-trat de VOX insistia a de-nunciar “l’amnèsia” de lescompareixents, mentresituava la número dosd’ERC al rovell de l’oud’una suposada trama de-lictiva, i d’aquí que exigíspresó, fonamentada a evi-tar una eventual destruc-ció de proves. El jutge varebutjar la petició, al·le-gant que des que se la vaincloure a la investigació–el desembre de l’any pas-sat– fins ahir mai no s’ha-via usat aquest argument,com tampoc no apreciava

risc que pogués eludir l’ac-ció de la justícia, pel fetque es va presentar a la ci-tació. En canvi, sí que vaacceptar la sol·licitud defiança del fiscal pel fet queentén que hi podria haverreiteració de delicte. Entot cas, Llarena dictaràavui una interlocutòria enquè especificarà per què seli ha aplicat la mesura cau-telar i el termini que té perdipositar els 60.000 euros.

Dret a votarEn la seva compareixen-ça, Rovira va defensar lainviolabilitat dels diputatsi el “dret” dels catalans adecidir el seu futur i l’en-caix de la reivindicació a laConstitució i a les normesinternacionals, alhora quedenunciava que ara que

l’independentisme és ma-joritari s’hagi iniciat unapersecució dels seus caps,adduint que es tractad’una pràctica “antidemo-cràtica”.

Fonts jurídiques insis-tien ahir que la investiga-ció que està duent a termeLlarena està força enfoca-da a intentar demostrarque hi havia una actuació“criminal” “organitzada icoordinada” entre els dife-rents actors polítics delprocés des de molt abansde la DUI i que tenia com aobjectiu fer el referèndumper poder justificar la“creació d’un estat sobi-rà”. En aquesta línia s’en-cabeixen els interrogato-ris i les acusacions dels de-lictes de rebel·lió, sedició imalbaratament. ■

DECISIÓ · El jutge ordena fiança per aRovira i no aplica cap mesura cautelar aPascal INVESTIGACIÓ · Obliga lesresponsables del PDeCAT i d’ERC adeclarar acusant-les d’haver formatpart d’un comitè estratègic

Montse OlivaMADRID

El Suprem ‘afluixa’ la

“Hem vingut adefensar el dret avotar i a expressar lesopinions en un estatdemocràtic i de dret”Marta RoviraSECRETÀRIA GENERAL D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Marta Pascal iMarta Rovira, entrant ahirseparades al Suprem■ AFP

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE FEBRER DEL 2018 | Nacional | 7

IgnorànciaL’APUNT llors resultats en comprensió i en expressió que bona

part de les autonomies de la resta de l’Estat. Segura-ment és des d’aquest desconeixement que insisteixena modificar el model lingüístic que ha consensuat Ca-talunya i les seves escoles durant dècades. No deu serpas per dividir la societat, crispar-la i separar-la se-gons el que parlin, i així justificar-ne la tutela total.Carles Sabaté

El dirigent del PP Pablo Casado “només” deia ahir que“a l’escola de Catalunya el castellà no s’estudia”. Deudesconèixer que a la primària hi ha una assignaturaque és diu llengua castellana, i que els alumnes de sisèsón avaluats en aquesta llengua per determinar el ni-vell que tenen, així com els d’ESO, tots en acabar l’eta-pa educativa. Segurament desconeix que obtenen mi-

pressió

Després de la compareixençajudicial de Rovira, la secretà-ria general va fer pública unacarta firmada conjuntamentamb el seu cap de files, OriolJunqueras, en la qual consta-taven que si bé és “compren-sible” que “milers de cata-lans, milions, sentin ràbia itinguin la temptació de tra-duir la seva ira en indignació”,els encoratjaven a no deixar-se “provocar”. “Que no ensdeixem arrossegar per la im-potència cap a un escenari decreixent confrontació, que ésel que persegueixen el PP i elsseus aliats”, reblaven. Segonsl’escrit, una resposta irada ésel que desitjaria l’Estat per“justificar una onada repres-

siva”. I, davant d’això, recla-maven “no donar-los aquestasatisfacció” mantenint-se enla línia pacífica i democràticaexhibida pel moviment inde-pendentista. La carta con-clou que l’objectiu és seguirendavant, recuperant “en pri-mera instància les institu-cions usurpades”, i “treba-llant per eixamplar la basesocial”. “Perseverem, no per-metem que ningú esquerdi launitat dels demòcrates”, inci-dien en el comiat. Prèvia-ment, Rovira i Junqueras ad-metien que “saltant-se totainterpretació objectiva de lapresó preventiva”, havien pre-vist l’eventualitat que tambées dictés per a Rovira.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No us deixeu provocar”

l bar El Supremo servia elsprimers cafès –amb EspejoPúblico al televisor però ambSusanna Griso i els tertu-

lians silenciats pel volum abaixat,com és habitual en tants bars–quan va entrar Jon Iñarritu, sena-dor d’EH Bildu i premi a una trajec-tòria de solidaritat amb els encau-sats catalans perquè no ha faltat acap cita davant de l’Audiència o elSuprem des del mes d’octubre.“Aquest bar hauria de començar jaa retolar en català...”, ironitzava Iñ-arritu amb l’afany de destensar ique la broma arribés als catalanspresents però no als cambrers. Albar i al carrer, el tràfec de dirigentsde JxCat, PDeCAT, ERC i la CUPaplegats oferia un equip negociadorde primer nivell per pactar la inves-tidura, però no era el lloc ni el mo-ment. “Esperem que la Marta Rovi-ra i la Marta Pascal dormin a casa iacabi bé el fet de continuar veientcom passen pel Suprem represen-tants catalans en aquesta gran fà-brica de la por en què s’ha convertitl’Estat”, confiava el portaveu deJxCat, Eduard Pujol.

EAls habituals com Joan Tardà i

Gabriel Rufián (ERC), Lourdes Ciu-ró, Míriam Nogueras, Jordi Xuclà iCarles Campuzano (PDeCAT) o An-toni Castellà (Demòcrates), ahirs’hi sumava Mireia Boya (CUP)–que tornava a l’escenari cinc diesdesprés de declarar davant el jutgeLlarena–, Sergi Sabrià (ERC) i in-èdits com Ernest Maragall, XavierVendrell, David Bonvehí (PDeCAT)i el portaveu del PNB al Congrés, Ai-tor Esteban. El llaç groc exhibitunànimement a les solapes, però,no es traduïa en unanimitat amb lainvestidura.

Si un fidel a restituir Carles Puig-demont com Eduard Pujol priorit-zava “que el dia acabi bé per a lesMartes”, el portaveu del PDeCAT alCongrés, Carles Campuzano, anavamés enllà sobre el futur del presi-dent. “Estic segur que Puigdemontprendrà en el moment oportú lesdecisions que siguin millors per aCatalunya i per a l’autogovern”, albi-rava Campuzano. “Tothom pot sersubstituït perquè ningú és impres-cindible i, per tant, darrere de ca-dascun de nosaltres hi ha molts dis-posats a arriscar el que calgui per-què guanyi la democràcia”, afegia elrepublicà Sabrià. “Amb gent a la

presó i a l’exili els calendaris i les lo-gístiques de les negociacions s’alen-teixen i més d’un cop jo he demanatdisculpes als electors si no estemsent prou àgils”, arbitrava Pujol(JxCat). L’interès amb Boya, encanvi, no era la investidura sinó sa-ber si la companya Anna Gabrielacudirà o no demà a la citació deLlarena. “L’Anna Gabriel farà unaroda de premsa demà [per avui] iexplicarà la seva estratègia de de-fensa...”, es limitava a dir Boya totalimentant el suspens al voltant deGabriel.

Comunicada la llibertat total pera Pascal i la llibertat sota fiança de60.000 euros per a Rovira, els pre-sents van esclatar amb crits de“Presos polítics, llibertat!” i aplaudi-ments, mentre el cordó de la policiaespanyola es feia de sobte sorpre-nentment permeable a individusaïllats que insultaven de prop elspresents amb crits de “colpistes”,“nazis” i “¡Puigdemont a prisión!”.Al bar El Supremo, era l’hora delmenú i Antena 3 irradiava l’emociód’Esteban González Pons (PP) ambla lletra que Marta Sánchez ha in-ventat per a l’himne d’Espanya.Amb el volum abaixat, com és habi-tual en tants bars. ■

Paralitzats davantla fàbrica de la por

David PortabellaMADRID

FOTO · JxCat, el PDeCAT, ERC i la CUP es troben al Suprem amb neguit i sense fercap pas en la investidura fins a tenir lliures Rovira i Pascal AVÍS · “Tothom pot sersubstituït”, diu Sabrià GEST · La policia permet que alguns els escridassin a prop

Membres d’ERC, de JxCat i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, donant suport a Rovira i Pascal ahir al Suprem ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE FEBRER DEL 20188 | Nacional |

Mentre el jutge del Tribu-nal del Suprem donavaahir un respir als indepen-dentistes catalans, la ma-gistrada de l’Audiencia Na-cional Carmen Lamela tor-nava a esprémer el CodiPenal. La instructora delcas contra la cúpula de lapolicia catalana va comu-nicar ahir que acusa d’unsegon delicte de sedició elllavors major dels Mossosd’Esquadra, Josep LluísTrapero, per no haver atu-rat el referèndum de l’1-O

tal com li havia ordenat elTSJC. També indica queels fets podrien ser consti-tutius d’un delicte d’orga-nització criminal.

En la interlocutòria, lamagistrada cita Trapero adeclarar aquest divendres,a les nou del matí a Madrid(serà la tercera vegada queva a l’Audiencia Nacional),perquè aclareixi les acusa-cions d’haver executat “unpla determinat” perquè esvotés l’1-O i després el Par-lament declarés la inde-pendència de Catalunya,el 27 d’octubre passat. Elmateix divendres,a les on-

ze del matí, Lamela tambécita a declarar, com a testi-moni, el comissari FerranLópez, cap de la comissa-ria superior de coordina-ció territorial dels Mossos,a qui l’octubre passat el go-vern espanyol va posar persubstituir Trapero, queara està apartat a oficines,quan al major se li va impu-tar el primer delicte de se-dició, per la manifestaciódel 20 i 21 de setembre du-rant l’escorcoll del Depar-tament d’Economia.

En la resolució, la ma-gistrada dedica la meitatde les dotze planes a repe-

tir el relat construït per laGuàrdia Civil, i repetit pelmagistrat del Suprem, perassegurar que “hi haviauna complexa i heterogè-nia organització per asso-lir la secessió de Catalu-nya, amb autoritats del go-vern, parlamentaris i enti-tats de la societat civil”. Hiafegeix que l’1-O es va or-ganitzar “parcialmentamb fons públics”, tot i queno ho investiga ella, sinó elSuprem i un jutjat de Bar-celona.

Delicte continuat, no dosPel que fa a la conducta deTrapero, precisa que els“nous fets” s’inicien el 27de setembre, quan el TSJCordena impedir l’1-O i “lacúpula dels Mossos”, ambTrapero al capdavant, nofa més que “obstruir” l’ac-ció de la policia espanyola ide la Guàrdia Civil per as-solir la finalitat indepen-dentista. “La conducta ob-servada des del 20 de se-tembre fins a l’1 d’octubredel 2017, emmascaradaen els principis d’actuaciópolicial de proporcionali-tat, congruència i oportu-nitat, va ser la total inacti-vitat dels agents” dels Mos-sos, manifesta Lamela,que fins i tot els acusa deno haver defensat agentsespanyols “en ser agre-dits” i, en algun cas, d’ha-ver-los “increpat” per lescàrregues als veïns.

Amb aquest relat acusa-tori, diversos penalistesasseguren que la imputa-ció de Trapero hauria deser un delicte continuat desedició, i no dos delictes, jaque la finalitat és la matei-xa. El delicte de sedició escastiga amb fins a 15 anysde presó, i un delicte conti-nuat es castiga amb la mei-tat superior de la pena, queés menor que si s’aplica lasuma dos delictes. ■

Lamela imputa un segondelicte de sedició a Trapero

Mayte PiulachsBARCELONA

a La magistrada de l’Audiencia Nacional el cita a declarar divendres perquè aclareixi el seu paperen l’1-O a Afirma que l’acció dels agents “emmascarada en la proporcionalitat, va ser la inactivitat”

La magistrada assenyala in-dicis que la policia catalanava ordir un pla perquè l’1-O esfes, tot i estar suspès. Per ex-emple, indica que el sistemade comunicació entre agentsi comandament es va “alen-tir”, i que les unitats de la Bri-mo i dels ARRO, per a l’ordrepúblic, van ser “deliberada-ment infrautilitzades”. Per ai-xò, demana als Mossos queidentifiquin els comanda-ments que van donar direc-trius “orals” als agents per

Josep Lluís Trapero, acompanyat del seu successor, nomenat pel govern espanyol, el comissari Ferran López, a l’esquerra, l’octubre passat a Madrid ■ REUTERS

l’1-O, els caps de les Brimo idels ARRO de guàrdia aquelldia, i expliquin com funciona-ven les comunicacions.

A més, sol·licita a la Guàr-dia Civil un informe sobre co-missaries i casernes de laGuàrdia Civil “vigilats” pelsMossos. I a la secretaria d’es-tat, quines “atribucions” vadonar al coordinador policialde l’1-O, Diego Pérez de losCobos, de qui es diu que, amés de criticar Trapero, po-dria haver ordenat canvis.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Més identificacions de mossos

n conegut que semprem’atura quan em veu, re-clama que tot s’acabi. As-

segura que li és igual com. Ques’acabi. No ho pot aguantar. Liaconsello que estigui tranquil per-què n’hi ha per dies. La política vaa poc a poc i la política barrejadaamb la justícia, encara més. No esveu data concreta per a la sessiód’investidura. A l’horitzó s’albira

U un ple abans de la investidura. Hodemanarà avui l’oposició a la me-sa del Parlament. Des de l’oposi-ció es voldria abordar l’actualbloqueig parlamentari i tanma-teix demanar un govern perquèactivés com ara plenament larenda garantida atenent les propde 40.000 sol·licituds pendentsavui dia. També, treballar comdemana Catalunya en Comú Po-

dem per posar fi als nivells de de-sigualtat social i, més urgent en-cara, abordar la situació de lapresó preventiva de dirigents po-lítics i tantes coses que fan ne-cessari i urgent que hi hagi unParlament funcionant i un governexecutant.

Continuen ferms aparentmentJxCat i ERC al voltant de CarlesPuigdemont. La CUP apunta a

nous episodis a partir de demàafegint emoció al procés sobira-nista de Catalunya. On és AnnaGabriel?, es pregunta la classepolítica des de fa dies. Continuadamunt la taula que Puigdemont,sigui el candidat a la presidènciade la Generalitat. Malgrat queningú té clar com es pot aconse-guir sense les garanties jurídi-ques que reclama el president

del Parlament, Roger Torrent. Lamanca de garanties jurídiques fala sensació que cada dia es famés difícil la investidura desitja-da per la majoria parlamentària.No hi ha pressa. Els independen-tistes han deixat de creure que laindependència de Catalunya hagid’ésser per demà al matí. Els uni-onistes han deixat de creure quel’enemic a batre ara mateix siguil’independentisme.

La sensació de lentitud segui-rà en els pròxims dies. Cal sabercom s’acabarà.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

La lentitud

Lluís Falgàs

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE FEBRER DEL 201810 | Nacional |

Els socialistes catalanspreveuen aprovar en elconsell nacional del 3 demarç una resolució queprioritza la caiguda del go-vern del PP per fer possi-ble un diàleg amb Catalu-nya sobre la reforma cons-titucional. En el docu-ment, que té el vistiplau del’executiva, ja s’admetobertament que, per supe-rar el bloqueig de la políti-ca espanyola i obrir nego-ciacions sobre el pacteconstitucional, no n’hihaurà prou amb la comis-sió parlamentària impul-sada al Congrés pel PSOEa canvi de donar suport al155. “Cal sobretot impul-sar el canvi polític en laperspectiva de les prope-res eleccions generals”,conclou la resolució que esportarà al consell nacionaldel partit.

Pels socialistes l’aplica-ció del 155 ha permès “larestitució de la legalitat”,però hi afegeixen que non’hi ha prou amb la llei perresoldre el problema polí-tic, a més de concloure delseu insatisfactori resultatelectoral del 21-D que laproposta federal no és vis-ta encara com una soluciósòlida i factible ni “semblaprou forta” per obrir-se pasa Espanya. El PSC admetque, davant la polarització“identitària”, en els dar-rers comicis catalans no harebut el suport que espera-va de sectors no indepen-dentistes pels acords de go-vern municipals amb for-ces independentistes o permissatges de campanyacom ara la defensa que vafer el candidat Miquel Icetad’un indult per als lídersempresonats. Un missatgeque, rebla, es pot haver in-terpretat complaent ambl’independentisme.

El full de ruta del PSCper al nou mandat refermaels principis catalanista ifederalista del partit peròproposa atendre la “sensi-

bilitat” de les persones ques’han sentit “agredides pelcaràcter excloent de deter-minats discursos identita-ris”. Els socialistes han dedefensar igual “la banderavermella, la senyera, labandera espanyola i la ban-dera europea”, s’assenyalaen el document.

El PSC adverteix que lavictòria electoral de Ciuta-dans no apropa a la soluciódel problema perquè els deRivera no ho tenen com aobjectiu i, a més, “no ero-siona de forma significati-va l’independentisme”. Pe-rò també considera que lavictòria parlamentàriad’aquest no amaga la “falli-

da radical de la via unilate-ral”, que considera ques’haurà de substituir perun camí més pragmàtictard o d’hora.

Els socialistes es com-prometen amb la “unitatcivil del poble” però consi-deren que els independen-tistes han d’acceptar un“fet indiscutible”: el fetd’haver accelerat l’estratè-gia cap a l’estat propi “estàafeblint el consens catala-nista dels anys vuitanta inoranta” per la polaritza-ció. Demanen a un futurgovern i al Parlament queactuïn dins del marc cons-titucional, no veuen conve-nient elegir persones que

es veuran afectades perprocessos judicials i recla-men un executiu estableque governi i obri una ne-gociació amb l’Estat.

Plens i immersióEl PSC donarà suport alsplens que Cs i Catalunyaen Comú plantegen perdesbloquejar la investidu-ra tot i que el secretarid’organització, SalvadorIlla, dubta de l’efectivitat iconsidera que la millorsortida és que el presidentdel Parlament faci una no-va roda de consultes perveure si hi ha possibilitatsd’investir un candidat. Encas que no, és partidarique el comptador que por-ta a noves eleccions “co-menci a comptar”.

El partit defensa el mo-del d’immersió lingüísticaen català a l’escola contrala segregació per llenguadels alumnes i avisa que el155 no serveix per intro-duir el castellà com a llen-gua vehicular i que elPSOE també s’hi oposa. ■

El PSC lliga el diàleg i lesreformes a la sortida delPP del govern espanyol

Xavier MiróBARCELONA

a Veu més a prop la negociació amb el canvi a Espanya que amb la comissiódel Congrés a Creu que defensar l’indult per als presos el va perjudicar el 21-D

“Donarem suport ales iniciatives perdesbloquejar lasituació, però veureml’efectivitat dels plensproposats per Cs iCatalunya en Comú”

“El PSC s’oposarà a lasegregació per llenguai el 155 no ha de servirper a les mesures quevol el PP”Salvador IllaSECRETARI D’ORGANITZACIÓ DEL PSC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Salvador Illa, secretari d’organització del PSC, ahir, a la nova seu del Poblenou ■ ACN

Rosa Mari Salmerón, re-gidora del grup del PDe-CAT a l’Ajuntament deLleida i exmilitant d’Unió,deixa la disciplina d’aquestgrup municipal, passa aser regidora no adscrita ipacta amb el PSC el seu su-port. L’acord li reporta as-sumir la responsabilitat degestionar la regidoriad’Educació.

Es tracta d’un nou casde transfuguisme a la Pae-ria després de la moció decensura de 1989. Enaquest cas, el canvi de ja-queta no fa variar el fet queel PSC i l’alcalde, ÀngelRos, segueixen en minoriai continua necessitant elsuport d’altres grups. Noobstant, passa de vuit anou regidors i, de passada,debilita el seu principalopositor, Toni Postius.

Salmerón va justificarl’abandonament del PDe-CAT per la incomoditatque sentia en el grup pelperfil independentista,que entén que no existia al’inici del mandat. I va arri-bar a dir que havia votat acontractor mocions sobi-ranistes, però que per l’es-tabilitat del grup no haviatrencat la disciplina de vot.

L’anunci d’aquest terra-bastall quan només faltaun any per als comicis vaser apadrinat per l’alcalde

Àngel Ros i el líder d’Unitsper Avançar, Ramon Es-padaler. El paer en cap varebutjar que fos un cas detransfuguisme i va parlarde “coherència i generosi-tat”. A més, vol revalidar elpacte amb Units per Avan-çar del 21-D per a les muni-cipals. Vol intentar captarvots de l’antigua Unió i queara té el PDeCAT. L’alcal-de, Espadaler i Salmerónvan parlar de catalanismepolític no independentistai moderat.

Per la seva part, ToniPostius, president delgrup del PDeCAT, va par-lar de Salmerón com unatrànsfuga, li demanaranque retorni l’acta de regi-dora “per respecte als mésde 9.000 persones que lavan votar amb un projecte

i un programa”. Postiustambé va dir que Ros ja ha-via intentat altres vegadescaptar els edils d’Unió. Laresta de grups de l’oposicióvan criticar aquest cas detransfuguisme. ■

a Els sobiranistes reclamen l’acta deregidora de l’exmilitant d’Unió i el PSCeixampla l’acord amb Espadaler

Àngel Ros‘fitxa’ una ediltrànsfuga delPDeCAT a Lleida

Joan TortLLEIDA

Ros i Espadaler van “apadrinar”el pas de Rosa MariSalmerón del grup del PDeCAT al govern de la Paeria ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Amb Units es reforçael catalanisme senseindependentisme, queés el que ha portatCatalunya a l’atzucac”Àngel RosALCALDE DE LLEIDA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE FEBRER DEL 2018 | Nacional | 11

333020-1182248T

Des de la seu estatal delcarrer Génova, el vicese-cretari de comunicació delPP, Pablo Casado, vaanunciar ahir que el grupde Xavier Garcia Albiol re-gistrarà al Parlament unainiciativa perquè els parespuguin escollir en quinallengua volen que siguil’escolarització dels seusfills. També va anunciarque, al Congrés, intenta-ran regular-ho a través dela LOMQE quan estiguidesbloquejada. La immer-sió lingüística està blinda-

da per la llei d’educació deCatalunya (LEC), cosaque complica la voluntatdel govern espanyol d’in-troduir als fulls de preins-cripció escolar, a través del’aplicació del 155, la case-lla perquè els pares puguinelegir el castellà com allengua vehicular.

Mentrestant La Mon-cloa insistia divendres queestudien la manera de fer-ho, sense precisar si inten-taran fer un canvi globalde model per instaurar elcastellà com a possiblellengua vehicular o si pre-tenen generalitzar el com-pliment de les sentències

judicials que fixen un 25%de l’ensenyament en cas-tellà. Fonts del Ministerid’Educació van desauto-ritzar Dolors Montserrat,ministra de Salut, que vaassegurar que la casellas’inclourà perquè l’execu-tiu espanyol vol garantir el“dret dels pares” a escollirla llengua de l’educaciódels seus fills. Segons Edu-cació, encara s’estudia lamanera.

Montserrat, a més, vaanar ahir a Badalona sen-se avisar l’alcaldessa de laciutat, Dolors Sabater.L’alcaldessa es va presen-tar de sorpresa a la visita

que la ministra feia a l’Ins-titut de Recerca de CanRuti i li va retreure elsefectes negatius que el155 té en el municipi. Sa-bater va denunciar que es-tan “retinguts” dos mi-lions d’euros del ConsorciBadalona Sud per a projec-tes socioeducatius. Mont-serrat hi va respondre que

el govern espanyol fa unagestió “rigorosa” i que laqüestió passarà aquestasetmana pel Consell de Mi-nistres. “No poden passe-jar-se pel territori aparen-tant normalitat, quan es-tem patint tants greuges,va defensar a Twitter.” Lasetmana passada, Sabateres va negar a assistir a un

acte amb el delegat del go-vern espanyol a Catalu-nya, Enric Millo, per ex-pressar el seu rebuig a laintervenció de l’autono-mia. Era l’obertura del ja-ciment romà de la Casa del’Heura, i desenes de veïnsvan rebre Millo amb crits,llaços grocs, pancartes inassos de pallasso. ■

a Casado anuncia una iniciativa perquè sigui llenguavehicular a Sabater denuncia el 155 davant de Montserrat

El PP portarà alParlament lacasella del castellà

RedaccióBARCELONA

El vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, ahir, en la roda de premsa posteriora la reunió del comitè de direcció del partit ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE FEBRER DEL 201812 | Nacional |

1191

70-1

1824

87L

Els membres de la mesadel Parlament es reunei-xen avui a les deu del matíamb un punt en l’ordre deldia que s’endevina polè-mic perquè inclou la peti-ció de Junts per Catalunyade reformar la llei de la

presidència amb l’objectiuque es pugui investir Car-les Puigdemont presidentde la Generalitat sense serpresent a l’hemicicle el diadel ple. La sol·licitud tam-bé inclou la petició de con-vocar un ple per aprovar lareforma per la via de lectu-ra única.

La polèmica hi és per-

què els membres de la me-sa, entre ells el president,Roger Torrent, ja estanadvertits que no podenanar en contra de les me-sures cautelars dictadespel TC pel que fa a la inves-tidura de Puigdemont. Latramitació de la reformade la llei de presidència perpoder investir a distànciapodria contravenir aquestrequeriment. Ara caldràesperar el que decideixinla mesa i el seu president,Roger Torrent, o si els lle-trats indiquen com calprocedir sense desobeir elTC

Quan s’haurà acabat la

reunió de la mesa hi hauràjunta de portaveus, quetambé haurà de tractar laconstitució de les comis-sions no legislatives, aixícom la del reglament, quetambé reclama JxCat ambl’oposició del PSC. Aques-ta comissió podria afron-tar els darrers retocs peracabar d’adequar una in-vestidura a distància. Fi-nalment, també es tracta-ra la convocatòria d’un pleque reclama Ciutadans so-bre la investidura, aixícom la proposta de resolu-ció que van registrar elscomuns per fer una inves-tidura efectiva. ■

La mesa debat avui sies reforma la llei perinvestir Puigdemont

E.AnsolaBARCELONA

El president del Parla-ment, Roger Torrent, noes reunirà, de moment,amb el delegat del governespanyol a Catalunya, En-ric Millo. El motiu, el silen-ci del president MarianoRajoy a l’oferta de diàlegque Torrent li va traslla-dar el passat 22 de genersense que a dia d’avui hagiobtingut cap tipus de res-posta.

Així ho va comunicarahir per carta el mateixpresident Torrent al dele-gat Millo, que uns diesabans li havia sol·licitatuna reunió. “Per dignitatinstitucional”, li ho justifi-ca. A més a més, també liassenyala que considera“necessari” que es “rever-teixi l’actuació del governespanyol de manera que espugui fer efectiva la forma-ció del govern de la Gene-ralitat amb respecte a lavoluntat de la ciutadaniaexpressada a les urnes”.

Torrent també convidaMillo a demostrar la sevavoluntat de diàleg fent “totel possible per facilitar quees pugui produir aquestatrobada amb el presidentRajoy”, li demana a la car-ta.

Amb un to contundent,Torrent planta Millo i la-menta que el presidentRajoy, lluny de respondrea la seva oferta de diàleg,hagi continuat amb les“amenaces” i la “judicialit-zació de les actuacions po-lítiques”. És més, “tots elspassos que ha dut a termeel govern espanyol hananat en la direcció contrà-ria al diàleg i al respecte ala lleialtat institucional”,escriu. Contràriament aaixò, Torrent li recordaque continua “havent-hipresos polítics empreso-nats preventivament demanera injusta” i “mem-bres del govern a l’exili quepoden moure’s arreu delmón però no poden tornaral seu país”.

Una de les crítiques

més dures també se l’em-porta l’última decisió delgovern espanyol de can-viar la situació del català ales escoles afavorint quesiguin els pares els que pu-guin triar la llengua de l’es-cola en la preinscripció.“El govern espanyol ha ex-pressat la seva voluntat detrencar el model d’èxit del’escola catalana, fet queataca directament la con-vivència i la cohesió de lasocietat catalana”, adver-teix Torrent per carta aldelegat Enric Millo.

En vista d’aquesta si-tuació, Torrent ja avançaal delegat que “abans deresoldre qualsevol altraqüestió” amb ell, és neces-sari que canviïn els fetsper part del president Ra-joy. A més a més, aprofitala missiva per avançar queno assistirà a l’acte del194è aniversari de la crea-ció del cos de la Policía Na-cional. I també li aporta elmotiu, “condemno ferma-ment l’actuació de l’es-mentat cos el passat 1

d’octubre”. Uns fets que,escriu, van causar “grandolor a la ciutadania delpaís”, conclou en la carta.

Torrent i Millo van coin-cidir el passat 1 de febreren un acte organitzat perl’Ajuntament de Barcelo-na per donar suport a l’or-ganització a la capital ca-

talana del pròxim congrésde telefonia mòbil. Enaquella ocasió, Torrent java rebre crítiques per ha-ver-se fotografiat al costatdel delegat del govern es-panyol que havia aplicat el155. Dinou dies més tard,Torrent admet la “sorpre-sa” que li ha causat no re-

bre cap resposta de Rajoya la seva proposta de re-unió i diàleg, per la qual co-sa ha optat finalment perdenunciar la situació i co-municar-li que no compar-teix en absolut les mesu-res del 155 que Millo, desd’una visió positiva, voliacompartir amb Torrent. ■

Emma AnsolaBARCELONA

Torrent plantaMillo i no s’hireunirà fins queRajoy li contestiaRecorda al delegat que La Moncloa, lluny de respondre al’oferta de diàleg, continua amb amenaces i judicialitzacióaAvança que no anirà a l’aniversari de la Policía Nacional

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases de la carta

“Des que vaig enviarla carta d’oferiment dediàleg, tots els passosdel govern espanyolhan estat contraris aldiàleg i al respecte a lalleialtat institucional”

“Considero necessariuna resposta i que espugui fer efectiva laformació del governamb respecte a lavoluntat expressada ales urnes”

“[A Millo] Esticconvençut que farà totel possible per facilitarque es pugui produiraquesta trobada ambel president Rajoy”

El president del Parlament, Roger Torrent, en una reunió de la mesa ■ EFE