2 edició corneliada lectures dossier1 versio definitiva

Corneliada 2015 : 2a edició del projecte de Lectura en Veu Alta Cornellà de Llobregat, setembre-desembre 2015

Lectures (Dossier 1)

CORNELIADA 2015

El Viatge

2a edició del projecte de Lectura en Veu Alta

Cornellà de Llobregat, setembre-desembre 2015



1. NARRATIVA

1.1. CARROLL, Lewis; DAUTREMER, Rébecca [il]. Alícia al país de les meravelles. Barcelona : Baula, 2010.

Capítol I: El Descens pel cau (pàg. 8)

http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=i&searcharg=9788447922864&searchscope=71&submit=Cercar



1.2. LAGERLÖF, Selma. El Viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia. Barcelona : La Magrana, 1992.

Capítol I: El Noi: El Drap de quadres (pàg. 19)

http://aladi.diba.cat/search~S1*cat/X?SEARCH=(Nils%20Holgersson%20magrana)&searchscope=71&SORT=AX



1.3. SAINT-EXUPÉRY, Antoine de. El Petit príncep. Barcelona : Salamadra, 2009.

Capítol X (pàg. 36)

http://aladi.diba.cat/search~S71*cat?/Xpetit+princep&searchscope=71&SORT=D/Xpetit+princep&searchscope=71&SORT=D&SUBKEY=petit+princep/1%2C15%2C15%2CB/frameset&FF=Xpetit+princep&searchscope=71&SORT=D&4%2C4%2C



2. POESIA

2.1. DESCLOT, Miquel. El Domador de paraules. Barcelona : La Galera, 2012.

En sortir de l’escola (pàg. 251)

http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=domador+paraules&searchscope=71&submit=Cercar



2.2. DESCLOT, Miquel. Poesies amb suc. Barcelona : La Galera, 2007.

La Vida (pàg. 165)

http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=poesies+suc&searchscope=71&submit=Cercar



2.3. RASPALL, Joana. Bon dia, Poesia! Barcelona : Baula, 2013.

Aventura (pàg. 68)

http://aladi.diba.cat/search~S71*cat?/Xbon+dia+poesia&searchscope=71&SORT=D/Xbon+dia+poesia&searchscope=71&SORT=D&SUBKEY=bon+dia+poesia/1%2C2%2C2%2CB/frameset&FF=Xbon+dia+poesia&searchscope=71&SORT=D&1%2C1%2C



2.4. RODARI, Gianni. Tirallongues del cel i la terra. Barcelona : Estrella Polar, 2014.

El Tren dels emigrants (pàg. 128)

http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=tirallongues&searchscope=71&submit=Cercar



3. ÀLBUM IL·LUSTRAT

3.1. JANOSCH. Oh! Que bonic és Panamà!: la historia de com el petit Tigre i el petit ós van viatjar a Panamà.

Pontevedra : Kalandraka, 2013.

Hi havia una vegada un petit ós

i un petit tigre que vivien

a la vora del riu.

Allà on es veia sortir fum,

al costat d’un gran arbre.

També tenien una barca.

Vivien en una petita i acollidora casa amb llar de foc.

-Ens va bé- deia el petit Tigre - tenim tot allò que

podríem desitjar i no hem de tenir por de res.

Sabem que encara som forts, oi que si Ós?

-I tant!- va dir el petit Ós- Jo sóc fort com un ós

i tu ets fort com un tigre. Ja en tenim prou.

Cada dia el petit Ós anava amb la canya a pescar mentre el Tigre s’endinsava al bosc a buscar bolets.

El petit Ós cuinava cada dia perquè era molt bon cuiner.

-Senyor Tigre, prefereix vostè el peix amb sal

i pebre o potser millor amb llimona i ceba?

-Tot barrejat- va dir el petit Tigre- i que siguin les rodanxes ben grosses.

I de postres van menjar estofat de bolets i després compota de baies amb mel. Tenien una vida realment

feliç, allà a la petita i acollidora casa vora el riu…

Però un bon dia, va passar una caixa surant pel riu. El petit Ós la va treure, la va ensumar i va dir:

-Oh! Són bananes!

La caixa feia olor de bananes. I què hi havia escrit a sobre?

-Pa-na-mà- va llegir el petit Ós.

-La Caixa ve de Panamà i Panamà fa olor

de bananes. Oh! Panamà és la terra

dels meus somnis – va dir el petit Ós.

I va córrer cap a casa on, fins ben entrada la nit, ho explicaria tot sobre Panamà al petit Tigre.

http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=t&searcharg=Oh%21+Que+bonic+%C3%A9s+Panam%C3%A0%21%3A+&searchscope=71&submit=Cercar



-A Panamà- va dir-li- tot és molt més bonic,

ho sabies? Perquè Panamà fa olor de cap

a peus de bananes. Panamà és la terra

dels nostres somnis. Hem d’anar demà mateix

cap a Panamà, què hi dius tu, Tigre?

-Demà mateix- va dir el petit Tigre- ja que

no hem de tenir por de res, Ós. Però el meu

tigre-ànec també ve amb nosaltres.

L’endemà es van llevar molt més d’hora que de costum...



3.2. SENDAK, Maurice. Allà on viuen els monstres. Pontevedra : Kalandraka, 2014.

“La nit que en Max es va disfressar de llop I va fer moltes trapelleries, de tota mena la seva mare li va dir: MONSTRE! I en Max va contestar: ET MENJARÉ. De manera que la seva mare El va enviar a dormir sense sopar. Aquella mateixa nit, A l’habitació d’en Max, hi va aparèixer un gran bosc que va créixer, i créixer, fins que del sostre penjaven heures i les parets es van convertir en tot un món que l’envoltava i un oceà hi va aparèixer amb un vaixell sols per a en Max i ell va navegar durant nits i dies, setmanes i setmanes, gairebé durant un any sencer fins arribar allà on viuen els monstres. I quan en Max va arribar per fi al lloc on viuen els monstres aquells van bramar amb les seves veuasses terribles, i van fer cruixir les seves dents terribles, i van fer girar els seus ulls terribles i van mostrar les seves urpes terribles. Fins que en Max va dir: JA N’HI HA PROU! i els va amansir amb un truc de màgia, mirant-los al fons dels seus ulls grocs sense ni tan sols parpellejar i ells es van espantar molt i li van dir que ell era el més monstruós de tots i el van nomenar Rei de tots els Monstres. I ARA, va cridar en Max, QUE COMENCI LA FESTA SALVATGE! ARA PAREU! Va dir en Max, i va enviar els monstres Al llit sense sopar. I em Max, el Rei dels Monstres, es va sentir sol i va desitjar estar amb algú que se l’estimés més que cap altra persona.

http://aladi.diba.cat/search~S71*cat?/Xall%7bu00E0%7d+viuen&searchscope=71&SORT=D/Xall%7bu00E0%7d+viuen&searchscope=71&SORT=D&SUBKEY=all%C3%A0+viuen/1%2C3%2C3%2CB/frameset&FF=Xall%7bu00E0%7d+viuen&searchscope=71&SORT=D&1%2C1%2C



Aleshores, de l’altre costat del món, li va arribar una oloreta molt apetitosa de menjar. I ja no va voler ser més el Rei del Lloc on viuen els Monstres. Però els monstres deien plorant: SI US PLAU, NO TE’N VAGIS ET MENJAREM-T’ESTIMEM MOLT! I en Max va dir: NO! Els monstres van bramar amb les seves veuasses terribles i van fer cruixir les seves dents terribles i van fer girar els seus ulls terribles i van mostrar les seves urpes terribles. Però en Max va muntar en el seu vaixell i els va dir adéu. I de nou va navegar gairebé un any sencer, setmanes i setmanes, durant el dia, fins a la nit de la seva habitació on va trobar el sopar esperant-lo que encara estava calent. “



4. CÒMIC

4.1. GOSCINNY, Renée. Astèrix a Còrsega. Barcelona : Salvat, 2007. (pàg. 33)

http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=asterix+c%C3%B2rsega&searchscope=71&submit=Cercar



4.2. TUTE. En Batu. Barcelona : Bang, 2010. (pàg. 40)

http://aladi.diba.cat/search~S71*cat?/Xbatu+tute&searchscope=71&SORT=D/Xbatu+tute&searchscope=71&SORT=D&SUBKEY=batu+tute/1%2C2%2C2%2CB/frameset&FF=Xbatu+tute&searchscope=71&SORT=D&2%2C2%2C

2 edició corneliada lectures dossier1 versio definitiva

Documents