2. - 22@ barcelona - el districte de la innovació · 94 d cine ideal c doctor trueta 196-198 ......

V. FITXES

2. ELEMENTS I EDIFICIS INDUSTRIALS INCLOSOS A LA MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC HISTORICARTÍSTIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA. DISTRICTE DE SANT MARTÍ.

PATRIMONI INDUSTRIAL DEL POBLENOU -PROPOSTA-

ÍNDEX DELS ELEMENTS I EDIFICIS INCLOSOS EN LA MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL:

Nº Elemen t Nivell Protecció Nom Adreça78 C Huracan Motors S.A. (Zeleste i actualment Razzmatazz) c Almogàvers 122-124 79 C Pavelló d'entrada de La Unión Metalúrgica c Almogàvers 123 / c Pamplona 10380 C / D Industrias Deslite S.A. c Àvila 10 / c Badajoz 5-7 / av Icària 209 81 C / D Fàbrica de gel La Siberia S.A. c Àvila 14-22 / c Doctor Trueta 120-13482 C Galetes i xocolata Solsona i Rius c Àvila 34 i / ptge Montoya s/n 83 D Bodega Can Castells c Àvila 80 / ptge Iglésias 16 84 C Fàbrica de gel Sant Antoni c Badajoz 29-3385 C Casino familiar (Antic Centre de la Joventut Democràtica Radical) c Badajoz 79-79bis86 D Antiga llera de la Llacuna c Bolívia 272-276 87 C - INC OAT BCIL Vicente Illa S.A., Ca l'Illa c Bolívia 340-362 / c Puigcerdà 132-148 / c Marroc 201-221 / c Maresme 125-14588 C Tules y Encajes S.A. c Castella 56-60 / c Peru 62-64 89 C Farinera La Fama (Can Gili Vell) c Ciutat de Granada 12b-16 / ptge Mas de Roda 22-36 / c Doctor Trueta 167-183 / c Roc Boronat 11-1790 C Cotxeres TMB c Ciutat de Granada 112 91 C / D Josep Canela e hijos (Antic Can Tiana) c Ciutat de Granada 127-137 / c Tànger 75-91 / c Badajoz 162 92 C Naus de la família Ametller c Doctor Trueta 127 i 129-133 93 D Oficines i magatzem de la Masia Pedro Masana c Doctor Trueta 16894 D Cine Ideal c Doctor Trueta 196-198 / c Taulat 51-5395 C / D Xemeneia c Espronceda 156-16496 C / D Edifici Ricard Ametlla Montaña c Espronceda 176-18897 C Hispano Olivetti c Gran Via de les Corts Catalanes 850-888 / c Llacuna 157-161 i c Llacuna 156-162 / c Perú 39-4998 C Filatura de jute El Cànem c Llacuna 10-20 / c Doctor Trueta 201-209 / c Ramón Turró 196-20299 C Filatura de jute (Actualment La Vanguardia) c Llacuna 25-31 / c Ramón Turró 161-173

100 C Locales y Fuerzas Industriales c Llacuna 80 / c Pallars 217 101 C Fábrica de pastas alimentícias Magin Quer c Llull 109 102 C Massó i Cia (Actualment Vapor Llull) c Llull 131-133 / ptge Masoliver 19-25 103 C - INC OAT BCIL Can Ricart ptge Marquès de Santa Isabel 104 C Xemeneia de la fábrica Buigas i Samsó c Marroc 6-40 / av Diagonal 122-142105 C Placeta i Església del Sagrat Cor c Marroc 82 106 C Acabados, Tintes y Estampados S.A. c Marroc 170-180107 C Compañía de Industrias Agrícolas S.A. ptge Mas de Roda 5-13 (ptge del Sucre) / c Ramon Turró 144-146108 C Taller de caldereria Joan Feiner c Pallars 93-95 / c Zamora 78-90109 C Magatzem c Pallars 162 110 C Menjadors de Can Felipa c Pallars 249-273 / c Marià Aguiló 17-25 111 C Fàbrica d'Albert Musterós c Pamplona 88-90112 C Galetes Viñas c Pamplona 96-104 / c Almogàvers 125-129113 C Gal i Puigsech (Actualment Palo Alto) c Pellaires 32-38 114 C Magatzem i habitatge de Miquel Picó c Pere IV 58-60 / c Pamplona 73-77 / c Pujades 57 115 C Olis Pallarès c Pere IV 63-67 / c Pallars 122-126 116 C Sociedad cooperativa obrera de ahorro y consumo La flor de mayo c Pere IV 92 117 C Cooperativa Pau i Justícia c Pere IV 228-232 / c Batista 11-15 118 C Tallers Oliva Artés c Pere IV 271-281 / c Marroc 42-50 / Espronceda 119 C - INC OAT BCIL Fàbrica La Escocesa c Pere IV 341-357120 C Fabricación Nacional de Colorantes y Explosivos c Pere IV 359 / c Selva de Mar 117-123121 C Fàbrica de Joan Lucena (posteriorment Pedro Alier) c Pere IV 362-370 / c Fluvià 88-120122 D Semillas Fitó c Pere IV 418-422 / c Selva de Mar 111 123 C Magatzem del Banco Hispano Americano c Pere IV 440-446 / c Marroc 133 / c Treball 114-122124 C Fabrica de material quirúrgic Valls, Teixidor i Jordana (Posteriorment Clausolles S.A.) c Pere IV 483 / c Puigcerdà 154-164125 C - INC OAT BCIL Productos Frigo S.A. c Perú 84-102 / c Bilbao 140-156 126 C / D S.A. Letona c Pujades 25-25bis127 C Industrias metálicas de Luis Sabala Paloma c Pujades 102 128 C Almacén de trapos de Francisco Munné c Pujades 118 / c Llull 111 129 C Centre Moral de Poblenou c Pujades 176-178130 D Nau industrial c Pujades 57bis-61 131 C - INC OAT BCIL Industrias Waldes c Ramón Turró 111-129132 D Fundició Sandoval i Martorell c Roc Boronat 4-6133 C Farinera La Asunción c Roc Boronat 31-43 / ptge Masoliver 8-18 / c Llull 146- 150134 C / D La Favorita S.A. c Roc Boronat 47-53135 C Edifici del rellotge (Metales y platerias Ribera) c Roc Boronat 66136 C Metales y Plateria Ribera (Can culleres) c Roc Boronat 72-80 / c Pallars 188 137 D Nau industrial c Roc Boronat 77138 C Cunill e Hijos S.A. c Sancho d'Àvila 41-45 / ptge Ratés 1-9 139 C Indústrias metálicas S.A. c Sancho de Ávila 94-108 / c Badajoz 127-131140 C Fàbrica de Llorenç Pons i Clerch c Sancho de Àvila 105-111 141 C Xemeneia c Sant Francesc 7 142 D Tallada i Lora c Selva de Mar 125-133 / c Bolívia 247-269 143 C Fàbrica Netol c Tànger 98-108 / c Ciutat de Granada 130-134144 C Can Framis c Tànger 122-140 / Llacuna 103-121 / Roc Boronat 128-132 / Sancho de Àvila 141-161 145 C - INC OAT BCIL Can Gili Nou c Taulat 3-13 / c Ciutat de Granada 1-5

Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni ArquitectònicHistoricartístic de la Ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí

Aprovació inicial, Març 2006PATRIMONI INDUSTRIAL DEL POBLENOU

c. Almogàvers 122-124 HURACÁN MOTORS S.A. (ZELESTE i actualment RAZZMATAZZ) 78

DESCRIPCIÓ EDIFICIDel conjunt original, ubicat en una parcel·la rectangular i entre mitgeres, s’ha conservat el cos principal, de planta baixa i duesplantes pis, que tanca la parcel·la al carrer, mentre que la nau amb coberta en dent de serra de l’interior del pati d’illa ha estatmolt modificada.

Destaca la façana de composició molt abstracta basada en una retícula de formigó i vidre a les plantes pis, amb una franjahoritzontal opaca amb el nom de l’empresa al mig, mentre que a la planta baixa es recula per tal de deixar vista l’estructura depilars quadrats metàl·lics.

GRAU DE PROTECCIÓNivell C

DADES GENERALS

Carrer c. Almogàvers 122-124

Denominació Huracan Motors, Zeleste i actual Razzmatazz

Autor Lorenzo Garcia-Barbón Fernández de Hinestrosa

Datació 1957

Ampliació i reforma

Ús orig inal Fàbrica de motors

Ús actual o previst Sala de concerts

Superf íc ie parcel · la 1.284,98 m²

Superf íc ie de l ´edi f ic i 1.284,98 m²

Sostre aproximat 2.435,00 m² -segons cadastre-

Propietat Privada

Àmbit de planejament MPGM 22@

Quali f icació 22@ (p)

INTERVENCIONS

- Mateniment de la composició formal de la façana actual substituida, en 2006, i sempre respectant l’especejament similar alprojecte original.

- Recuperació i posada en valor dels elements estructurals originals d’interès, visibles a l’interior.

Plànol d’emplaçament

Plànol Qualificacions E 1:2000



Fotografia abans de la intervenció de 2006

Fotografia després de la intervenció

c. Almogàvers 122-124 HURACÁN MOTORS S.A. (ZELESTE i actualment RAZZMATAZZ) 78

DADES GENERALS

Carrer c. Almogàvers 122-124

Denominació Huracan Motors, Zeleste i actual Razzmatazz

Autor Lorenzo Garcia-Barbón Fernández de Hinestrosa

Datació 1957

NOTÍCIES HISTÒRIQUES DE L’EDIFICIL’edifici de nova planta de la fàbrica de motors Huracan Motors S.A. va ser projectat per l’arquitecte Lorenzo Garcia-BarbónFernández de Hinestrosa l’any 1957 per encàrrec del gerent de l’empresa, Ramon Torra Margenat.

La fàbrica estava ja acabada el novembre de 1958. Als darrers anys, l’edifici s’ha ocupat per sales de música, primer el Zeleste, iactualment el Razzmataz.

Referències Arxiu:Projecte original: AMA: exp. 62227 (1957)

Plànols del projecte original de 1957



c. Almogàvers 123, c. Pamplona 103 PAVELLÓ D’ENTRADA DE LA UNIÓN METALÚRGICA 79

DESCRIPCIÓ EDIFICIAquest és l’únic element que es conserva de l’antic complex fabril de La Unión Metalúrgica. Configurat per tal de donar pas a l’interior del recinte, es tracta d’una construcció simètrica respecte al xamfrà, d’acurat disseny esglaonat que enfasitza la partcentral coronada per un mosaic ceràmic amb el nom de l’empresa.

La façana està treballada en obra vista i incorpora delicats elements ornamentals de pedra artificial a base de medallons i motius vegetals.

Encara es conserva un antic fanal metàl·lic que il·lumina la porta d’entrada.


DADES GENERALS

Carrer c. Almogàvers 123, c. Pamplona 103

Denominació La Unión Metalúrgica

Autor Josep Plantada, arquitecte

Datació 1914


Ús orig inal Fabricació de materials i objectes de ferro, acer i altres metalls.

Ús actual o previst Oficines (ús previst)

Superf íc ie parcel · la

Superfície de l´edifici 284,73 m²

Sostre aproximat 532,75 m² -segons medició plànol-

Propietat Privada

Àmbit de planejament PMU de l´illa delimitada pels carrers Sancho de Ávila, Zamora,

Almogàvers i Pamplona.

Qualificació 22@T (p)

INTERVENCIONS

- Manteniment de la volumetria que consta en el planejament aprovat i dels elements interiors comuns d'interès.

- Restauració de les façanes: eliminació d'elements superposats no originals; manteniment dels forats arquitectònics originals;manteniment, neteja i recuperació de tots els elements originals ( elements ornamentals, fusteria de totes les obertures,textures, cromatisme,...).




Fotografia del pavelló d’entrada


c. Almogàvers 123, c. Pamplona 103 PAVELLÓ D’ENTRADA DE LA UNIÓN METALÚRGICA 79

DADES GENERALS

Carrer c. Almogàvers 123, c. Pamplona 103

Denominació La Unión Metalúrgica

Autor Josep Plantada, arquitecte

Datació 1914

NOTÍCIES HISTÒRIQUES DE L’EDIFICILa construcció del xamfrà d’accés a l’interior del que havia estat el complex fabril de La Unión Metalúrgica data de 1914 i és obrade l’arquitecte Josep Plantada.

Aquest és l’únic element que es conserva d’aquesta fàbrica impulsada per Dionisio Bobín i que té els seus inicis al 1889.

Referències Arxiu:AMA: exp 6899 (1913). - perdut -

Plànol Martorell 1927



c. Àvila 10, c. Badajoz 5-7, av. Icària 209 INDUSTRIAS DESLITE S.A. 80

DESCRIPCIÓ EDIFICI

Conjunt de diverses edificacions, ubicades en una parcel·la molt irregular i amb façana a tres carrers diferents.

Els dos edificis que donen al carrer Àvila i a l’ Av. Icària disposen de planta baixa i pis i presenten molt poca superficie defaçana de manera que l’entrada de llum natural està resolta mitjançant cobertes en dent de serra. En canvi, l’edifici amb façanaal carrer Badajoz és de planta baixa i tres plantes pis i té coberta plana.

Les diferents façanes presenten les mateixes sol·lucions formals, molt frecuents en edificis industrials de la zona i de la mateixaèpoca: sòcol de pedra, parament de maó vist, fusteries de formigó, de marcada horitzontalitat i amb quarterons, aplacats degresite i grans emmarcaments de pedra artificial que unifiquen les diferents finestres per tal de crear un gran buit arquitectònic,a manera de brise-soleil.

GRAU DE PROTECCIÓ

Nivell C / Nivell D

DADES GENERALS

Carrer c. Àvila 10, c. Badajoz 5-7, av. Icària 209

Denominació Industrias Deslite S.A.

Autor E. i J. Rey Fabregas, enginyers industrials

Datació 1954-1957


Ús orig inal

Ús actual o previst


Superfície de l´edifici 3.794,51 m²


Propietat Privada

Àmbit de planejament MPGM22@

Qualificació 22@ (p)

INTERVENCIONS

Nivell C:

- Restauració de les façanes: eliminació d'elements superposats no originals ( instal·lacions, aparells d’aire condicionat...);recuperació dels forats arquitectònics originals; manteniment, neteja i, recuperació dels paraments ( textures, cromatismes, fusteries de totes les obertures amb l’especejament original,…).

- Recuperació i posada en valor dels elements estructurals originals d’interès visibles a l’interior.

Nivell D:

- En cas d’enderroc serà necessaria la realització d’una memòria històrica acompanyada d’un aixecament fotogràfic iplanimètric exhaustiu.

Plànol d’emplaçament Fotografia façana av. Icària



Plànol E 1:2000

Fotografia façana del c. Badajoz Fotografia façana del c. Àvila

c. Àvila 10, c. Badajoz 5-7, av. Icària 209 INDUSTRIAS DESLITE S.A. 80

DADES GENERALS

Carrer c. Àvila 10, c. Badajoz 5-7, av. Icària 209

Denominació Industrias Deslite S.A.

Autor E. i J. Rey Fabregas, enginyers industrials

Datació 1954-1957

NOTÍCIES HISTÒRIQUES DE L’EDIFICI

El conjunt d’estructures de l’empesa Deslite ocupa una parcel·la certament atípica. Tot sembla indicar que la fàbrica s’establíprimer amb alguna construcció que dóna com a adreça el carrer Badajoz. La seva cronologia seria de 1954, però l’expedientd’obres corresponent que permetria corroborar aquesta dada es troba extraviat i es desconeix la seva ubicació exacta i característiques. Si que s’han localitzat els projectes de les naus amb façana al carrer Avila (de 1956), a l’Avinguda Icària (1957),i un cos de façana al propi carrer Badajoz (1958), així com una nau interior. Tots els projetes –hem de creure que el de 1954també- són obra dels enginyers industrials E.i J. Rey Fabregas.Referències Arxiu:AMA: exp. 37407 (1954) –extraviat-, exp. 53421 (1956); exp. 62321 (1957)

Plànols del projecte original de la nau del c. Àvila, 1956



Plànols del projecte original de la nau de l’av. Icària, 1956

c. Àvila 10, c. Badajoz 5-7, av. Icària 209 INDUSTRIAS DESLITE 80



Plànols del projecte original de l’edifci del c. Badajoz, 1958

Plànols del projecte original d’un dels edificis de l’interior d’illa, 1958

c. Àvila 14-22, c. Dr. Trueta 120-134 FÀBRICA DE GEL LA SIBERIA S.A. 81

DESCRIPCIÓ EDIFICI

Conjunt d’un seguit de cinc naus d’una única planta o planta baixa més un pis i un edifici de planta baixa i tres plantes pis.

Les naus estàn resoltes amb coberta a dues aigues sobre encavallades metàl·liques. Les façanes són molt senzilles i presentencom a únic element significatiu el coronament semicircular. Pel que fa a l’edifici, té coberta plana i una façana molt regular definestres rectangulars.

Cal assenyalar la inscripció de la façana de la nau del xamfrà: La Siberia S. A. Fábrica de Hielo. Fundada en 1910.

GRAU DE PROTECCIÓ

Nivell C / Nivell D

DADES GENERALS

Carrer c. Àvila 14-22, c. Dr. Trueta 120-134

Denominació Fàbrica de gel La Siberia S.A.

Autor

Datació 1910

Ampliació i reforma 1940, 1944, 1962

Ús orig inal Fàbrica de gel





Propietat Privada



INTERVENCIONS

Nivell C:

- Manteniment del coronament de les naus i de les estructures originals d’interès, visibles a l’interior.- Al tractament de la façana es permetrà la recomposició dels forats arquitectónics amb coherència amb la lógica

arquitectónica general.- Es recuperarà el revestiment original (textures, cromatisme i rétol) dels paraments de façana.

Nivell D:

- En cas d’enderroc serà necessaria la realització d’una memòria històrica acompanyada d’un aixecament fotogràfic iplanimètric exhaustiu

- La nova edificació haurà de mantenir un llenguatge coherent amb la resta del conjunt



Fotografia actual xamfrà c. Dr. Trueta amb c. Àvila



c. Àvila 14-22, c. Dr. Trueta 120-134 FÀBRICA DE GEL LA SIBERIA S.A. 81

DADES GENERALSCarrer c. Àvila 14-22, c. Dr. Trueta 120-134

Denominació Fàbrica de gel La Siberia S.A.

Autor

Datació 1910


Si hem de fer cas al que s’indica a la façana, la fàbrica de gel de La Sibèria data de 1910, encara que fins al moment, la recercano ha permès de localitzar el seu projecte original. En qualsevol cas, des d’aquests orígens fins als anys 1940, La Siberia vaanar engrandint els seus locals.

Segons el plànol parcel·lari de Vicenç Martorell, a l’any 1927 encara no ocupava l’actual superfície i les naus més meridionalsestaven ocupades per uns altres magatzems. Al 1940 i al 1944 s’han documentat les obres de construcció de nous coberts interiors per a les màquines de fer gel. Posteriorment, al 1962 es va construir el garatge que dóna front al carrer Doctor Trueta,segons un projecte de l’enginyer Santiago Puig Janer.

La mateixa empresa va arribar a tenir la propera fàbrica de gel del carrer Badajoz (vegeu fitxa 66, Fàbrica de gel Sant Antoni)

Referències Arxiu:AMA: antecedents 19308; exp. 9235 (1944)


Projecte del garatge del c. Dr. Trueta, 1962



c. Àvila 34i, ptge. Montoya s/n GALETES I XOCOLATA SOLSONA I RIUS 82

DESCRIPCIÓ EDIFICIUbicat entre mitgeres i a l’interior de l’illa s’accedeix a l’edifici des d’un passatge interior.

De la construcció, de planta baixa i pis i resolt amb coberta plana, cal ressenyar la seva façana, que originàriament combinavael parament d’estuc lliscat amb elements ornamentals d’obra vista. En planta baixa i a la banda dreta, s’observa una gran portad’entrada de mercaderies mentre que a l’esquerra s’obre una porta d’accès i una finestra que presenten interessants llindes enforma d’arc rebaixat i treballades en maó vist. La planta superior queda definida per un seguit de petites finestres allargades,que queden emmarcades, a la part superior e inferior, per unes impostes ornamentals de fàbrica de maó.

Destaca la decoració en maó vist del coronament de les pilastres, de la cornisa així com els relleus amb motius vegetals de lapart central de la façana.

Encara s’observa una reixa en la finestra de la planta baixa amb les inicials S i R (Solsona i Rius) del nom de l’empresa.


DADES GENERALS

Carrer c. Àvila 34i, ptge Montoya s/n

Denominació Galetes i xocolata Solsona i Rius

Autor Mariano Romano Rius?

Datació 1926


Ús orig inal Fàbrica de galetes


Superf íc ie parcel · la 539,00 m²



Propietat Privada



INTERVENCIONS- Restauració de les façanes: eliminació d'elements superposats no originals ( instal·lacions, aparells d’aire condicionat...);

recuperació dels forats arquitectònics originals; manteniment, neteja i, recuperació dels paraments ( textures, cromatismes, fusteries de totes les obertures amb l’especejament original, reixes,…).

- Respectar l’estructura espacial definida pel projecte original per tal de fer inteligibles els espais originals així com el patid’accès.

- Recuperació dels elements ornamentals interiors originals.




Fotografia actual de l’edifici


c. Àvila 34i, ptge. Montoya s/n GALETES I XOCOLATA SOLSONA I RIUS 82

DADES GENERALS

Carrer c. Àvila 34i, ptge Montoya s/n

Denominació Galetes i xocolata Solsona i Rius

Autor Mariano Romano Rius?

Datació 1926

NOTÍCIES HISTÒRIQUES DE L’EDIFICIL’inici de la construcció d’aquest edifici seu de l’empresa de galetes Solsona i Rius data de 1926. En aquest any consta la peticióper a realitzar una obra de nova planta situada al passatge Montoya, sol·licitada per Leonor Solsona de Rius. L’expedient, però,no s’ha conservat dins la sèrie de permisos d’obra de l’Arxiu Municipal Administratiu.

Sabem, però, que al 1928 l’edifici s’estava construint, ja que la pròpia Leonor Solsona demana ampliar el soterrani del magatzemque es troba en construcción.

Els plànols d’aquesta ampliació estan signats per Mariano Romano Rius, a qui també es pot atribuir el projecte original del’edifici.

Amb anterioritat, al 1918 Modest Solsona havia ja construït unes naus amb front al carrer Avila, dissenyades pel mestre d’obresJaume Sanllehy.

La fàbrica de galetes no va ocupar només els edificis que li eren propis, sinó va estendre’s a part de les naus bastides al 1917-18per la família Ametller, situades a l’actual carrer Doctor Trueta.

Referències Arxiu:AMA: exp. 36262 (1926) desaparegut; exp. 36631 (1927)Plànol Martorell 1927



c. Àvila 80, ptge Iglésias 16 BODEGA CAN CASTELLS 83

DESCRIPCIÓ EDIFICINau de planta baixa i pis, ubicada en una parcel·la rectangular i amb façana a dos carrers.Les façanes presenten coronament triangular que reflecteix la coberta a dues aigües. En planta baixa s’obren tres foratsarquitectònics mentre que a la planta superior s’observa un gran buit central triforat i realitzats tots amb llinda d’arc rebaixat i emmarcaments de pedra que sobresurten respecte del pla de façana.

Cal ressenyar el remat superior de les façanes, amb un esglaonat ornamental sota cornisa i dues pinyes al coronament de lesmitgeres així com la reixa que tanca el finestral de la planta superior amb ornamentacions florals.

GRAU DE PROTECCIÓNivell D

DADES GENERALS

Carrer c. Àvila 80, ptge Iglésias 16

Denominació Bodega Can Castells

Autor Domingo Boada, arquitecte

Datació 1908


Ús orig inal Bodega




Sostre aproximat 569,92 m² -segons cadastre-

Propietat Privada

Àmbit de planejament PMU del Sector de Llull-Pujades-Ponent.


INTERVENCIONS






Fotografia façana c. Àvila Fotografia façana ptge. Iglesias

c. Àvila 80, ptge Iglésias 16 BODEGA CAN CASTELLS 83

DADES GENERALS

Carrer c. Àvila 80, ptge Iglésias 16

Denominació Bodega Can Castells

Autor Domingo Boada, arquitecte

Datació 1908


La Bodega de Can Castells fou aixecada l’any 1908 segons un projecte de l’arquitecte Domingo Boada. Adrià Castells i Tomàshavia sol·licitat permís per a construir un cubierto provisional con pies derechos de madera y cuchillos de armadura en un solarde la seva propietat.

La provisionalitat del magatzem cal entendre-la com a una estratègia per a eludir part del cost de la llicencia d’obra, tota vegadaque el cobert es trobava perfectament alineat a la traça del carrer Avila.

Referències Arxiu:AMA: exp. 11761 (1908)Plànol Martorell 1927



c. Badajoz 29 i 31-33 FÀBRICA DE GEL SANT ANTONI 84

DESCRIPCIÓ EDIFICI

Conjunt de sis naus entre mitgeres d’una sola planta del que que cal destacar la interessant solució de la coberta formada enorigen per sis voltes (actualment només en queden dues) de maó de pla de generatriu circular i amb tirants d’acer.

Tant els buits arquitectònics com l’acabat del parament que presenta avui la façana han estat molt modificats i no escorresponen amb la configuració original.

GRAU DE PROTECCIÓ

Nivell C

DADES GENERALS

Carrer c. Badajoz 29 i 31-33

Denominació Fàbrica de Gel Sant Antoni

Autor Francesc de Paula Villar Carmona

Datació 1907


Ús orig inal Fàbrica de gel

Ús actual o previst Magatzems




Propietat Privada



INTERVENCIONS

- Restauració de les façanes: eliminació d'elements superposats no originals ( instal·lacions, focus...); manteniment, neteja irecuperació dels paraments ( textures, cromatismes, …). Caldrà mantenir l’unitat compositiva als buits arquitectònics de les sis naus.


- Manteniment de les voltes a la catalana.



Fotografia façana c. Badajoz



c. Badajoz 29 i 31-33 FÀBRICA DE GEL SANT ANTONI 84

DADES GENERALS

Carrer c. Badajoz 29 i 31-33

Denominació Fàbrica de Gel Sant Antoni

Autor Francesc de Paula Villar Carmona

Datació 1907


Com bona part de les naus d’aquesta illa, la construcció dels primitius magatzems va ser una promoció de la família Ametller.Malgrat que al Registre de la Propietat consta que el promotor d’aquest edifici va ser Josep Maria Ametller (o Ameller) Badia, elcert és que fou la seva mare Assumpció Badia que el 1907 va sol·licitar permís a l’Ajuntament per tal de construïr unes naus ambfront a l’actual carrer Badajoz. El projecte presentat anava signat per l’arquitecte Francesc de Paula Villar Carmona. Durant lesobres, però, el seu disseny no se seguí fidelment, sobre tot pel que fa a la façana.

D’origen, les naus es van concebre com a magatzems de lloguer i nou fou fins l’any 1931 que Josep Maria Ametller les vavendre a la Caja de Pensiones de la Unión de Vendedores de Pescado de Barcelona y su Provincia. Aquesta societat teniaestablerta allí una fàbrica de gel –ignorem des de quan- la qual va ser reformada al 1948.

Aviat, però, la finca va caure a l’òrbita de La Siberia - l’altra gran fàbrica de gel del Poblenou. De fet, ja al 1954 és DomingoBrassó, director gerent de La Siberia, qui demanà un permís d’obres per a construir un clavegueró a les dependències del carrerBadajoz

Referències Arxiu:AMA: exp. 11045 (1907), exp. 16833 (1948)




c. Badajoz 29 i 31-33 FÀBRICA DE GEL SANT ANTONI 84Plànols del projecte original de 1907



c. Badajoz 79-79bis CASINO FAMILIAR (Antic Centre de la Joventut Democràtica Radical) 85

DESCRIPCIÓ EDIFICI

Conjunt ubicat en una parcel·la irregular, entre mitgeres i fent xamfrà. Construit en diverses etapes, les diferents edificacionspresenten diferents alçades que van des de planta baixa i pis fins a planta baixa i tres pisos, i cobertes a dues vessants.

Destaquen, en l’edifici del xamfrà, les dues façanes, que originalment eran de planta baixa i pis i en l’actualitat presentenremunta de dues plantes més, d’execució poc afortunada. D’inspiració neoclasicista, les façanes són simètriques, ambparament d’estuc que imita carreus de pedra. Cada una de les dues façanes queda dividida compositivament en tres frangesverticals per unes pilastres ornamentals de pedra artificial; destaca la part central de cada façana coronada per un frontósemicircular, que a la façana del xamfrà emmarca un bust d’una dona. En els buits de la planta principal predomina l’alçadarespecte a la amplada i a la façana del carrer Badajoz s’unifiquen de dos en dos mitjançant un emmarcament de pedra artificial,llevat de la part central on s’unifiquen tres forats. A la façana del xamfrà els dos buits laterals presenten un singularemmarcament de forma triangular a la part superior de la llinda, mentre que el buit central és una balconera flanquejada perdues pilastres i dues petites finestres. Quant als buits de planta baixa, a la façana del carrer Badajoz segueixen la mateixa configuració de la planta principal mentre que a la zona del xamfrà presenten llindes d’arc de mig punt.

Cal ressenyar l’interessant barana metàl·lica del balcó seguit de la part central de la façana del xamfrà, així com la presènciad’esgrafiats amb motius vegetals als capitells de les pilastres i destacant el bust femení.

GRAU DE PROTECCIÓ

Nivell C

DADES GENERALS

Carrer c. Badajoz 79-79bis

Denominació Casino Familiar (Antic Centre de la Joventut Democràtica Radical)

Autor

Datació Final s.XIX

Ampliació i reforma Dècada 1920

Ús orig inal Casino familiar

Ús actual o previst Lofts (ús previst)



Sostre aproximat 1.208,99 m² -segons PMU-

Propietat Privada

Àmbit de planejament PMU de l’edifici de la Seu de la Joventut Republicana Radical

Qualificació 22@T (p) INTERVENCIONS

- Manteniment de l’edifici segons els criteris generals del PMU de l’edifici de la Seu de la Joventut Republicana Radical,Aprovat Definitivament el 15/07/2005

- Restauració de les façanes: eliminació d'elements superposats no originals ( instal·lacions, aparells d’aire condicionat...);recuperació dels forats arquitectònics originals; manteniment, neteja i, recuperació dels paraments ( textures,cromatismes...).





Detall del bust de la façana


DADES GENERALS

Carrer c. Badajoz 79-79bis

Denominació Casino Familiar (Antic Centre de la Joventut Democràtica Radical)

Autor

Datació Final s.XIX


La formació de la parcel·la que ocupa el present edifici comparteix parcialment la història amb la finca veïna de Pujades 120-122.En origen, totes les propietats de la banda oriental de l’actual carrer Badajoz entre el carrer de Llull i Pujades procedien delmateix procés de parcel·lació iniciat per Josep Duran el 1862, seguint l’alineació de l’eixample Cerdà recentment aprovada. A lamort de Josep Duran succeïda el 1882, a la finca s’hi havien ja construït diferents magatzems, dels quals només es tédocumentat un a la banda del carrer Badajoz.

El magatzem que hi havia al xamfrà del carrer Badajoz 79-79bis (a l’època carrer Independència) va passar a mans d’una de lesfilles de Josep Duran, Francesca Duran i Suqué, casada amb Josep Gotanegra. Hauria de ser en aquest període quan es construí l’actual i característica façana de l’edifici, malgrat que els buidatges de les sèries d’obres no han aportat cap expedientque permetés localitzar el seu projecte original. El fet que els fills i hereus de Francesca Duran residissin a Bilbao al moment de rebre la seva herència (1923), fa pensar la nul·la participació directa dels propietaris de la finca i la probable actuació a partird’algun representant.

Sobre el projecte i ús d’aquest edifici, cal tenir en compte que són diverses les fonts que indiquen tant la presència del centre dela Joventut Democràtica Radical (constituïda el 1911), com d’un cafè o casino familiar (dècada de 1920) – inscripció encaraparcialment visible a la façana. Donat que la propietat de l’immoble mai no va estar a mans del centre republicà i que aquestnomés es devia allotjar a títol d’arrendament, és fa difícil creure que la promoció de l’obra nova es degués a aquest centre, imenys encara pensar –com s’accepta popularment- que el bust de la façana tingui alguna connotació simbòlica republicana. Defet no respon a cap dels trets característics de la iconografia republicana i sembla representar més algun personatge rellevant de la vida artística, literària o musical.

La finca va romandre a mans de la família Gotanegra Duran fins l’any 1942, quan es ven a Antoni Folguera i Grau. Encarallavors es fa constar que l’edifici té sala de ball i tallers. Antoni Folguera va pretendre enderrocar la casa amb dos projectesdiferents de 1944 i 1945 un per a fer uns magatzems i l’altre per a construir-hi habitatges, però mai no va retirar els permisoscom se li reclamava al 1956 des de l’ajuntament, i les obres no es van materialitzar.

L’ús no residencial de l’immoble va continuar després de la desaparició del Casino i sala de ball, i al 1958 es documenta lapresència d’una fàbrica d’aparells de mesura i posteriorment –amb comunicació amb la parcel·la de Pujades 120-122- l’empresade bolígrafs d’Amadeu Arbolés.

Referències Arxiu:

AMA: exp. 10052 (1945)

AMDSM: exp. 484


Altres estudis:

VILANOVA I OMEDAS, Antoni. Anàlisi històrica i informe patrimonial de valorització dels elements arqutiectònics del conjuntindustrial de l’antic Centre de la Joventut Democràtica Radical Instructiva (Els Radicals) al carrer de Badajoz 79-79bis i carrer dePujades, 120-122 al Poblenou (Districte de Sant Martí, Barcelona). Inèdit, Barcelona, agost 2003




Plànols del projecte presentat al 1946

Plànols del projecte presentat al 1945



Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Historicartístic de la Ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí


c. Bolívia 272-276, entre els carrers Bac de Roda i Selva de Mar ANTIGA LLERA DE LA LLACUNA 86

DESCRIPCIÓ

Abans de la revolució industrial les terres que actualment coneixem com el Poblenou, estaven dedicades al conreu.

Per tal de portar i distribuir l’aigüa a tots els camps existia tota una xarxa de recs que al llarg del segle XIX van ser reaprofitatsper les indústries.

Aquesta és la traça d’un d’aquest recs, que transcorre paral·lel al carrer Pere IV i que ha arribat avui dia.

GRAU DE PROTECCIÓ Nivell C

DADES GENERALS

Carrer c. Bolívia 272-276, entre els carrers Bac de Roda i Selva de Mar

Denominació Antiga llera de la Llacuna

Autor

Datació


Ús orig inal Sèquia


Superfície de l´edifici

Sostre aproximat

Propietat Privada / Pública


Qualificació 22@ / 5 (p)

INTERVENCIONS - Manteniment de la traça original i integració dels trams que es puguin integrar dins la futura ordenació de les illes.

Plànol d’emplaçament Fotografies des del c. Bolívia


c. Bolívia 272-276, entre els carrers Bac de Roda i Selva de Mar ANTIGA LLERA DE LA LLACUNA 86

DADES GENERALS

Carrer c. Bolívia 272-276, entre els carrers Bac de Roda i Selva de Mar

Denominació Antiga llera de la Llacuna

Autor

Datació


Referències Arxiu:Plànol Martorell 1927

AMD Planol de La Escocesa



c. Bolívia 272-276 ANTIGA LLERA DE LA LLACUNA 86



Plànol de La Escocesa de l’any 1929 El color blau indica el tram de la sèquia queha arribat avui dia.

Plànol any 1836: Plano que comprende el terreno de cultivo regablecon las aguas de la acequia real en una parte del terreno de Sant martí de Provençals.El color blau indica el tram de sèquia que ha arribat avui dia.

c. Bolívia 340-362, c. Puigcerdà 132-148, c. Marroc 201-221, c. Maresme 125-145 VICENTE ILLA S.A, CA L’ILLA 87

DESCRIPCIÓ EDIFICIAquest singular conjunt industrial presenta una gran homogeneitat formal malgrat la seva construcció en diferents etapes quevan des de l’any 1.930 fins a la dècada dels 40.

El conjunt recorda una fortificació pel seu aspecte molt massís i compacte. Els diversos volums, de diferents alçades, que vandes de planta baixa i pis fins a planta baixa i tres pisos, estan ubicats al llarg de tot el perímetre d’una illa sencera de l’EixampleCerdà i deixen lliure tan sols una petita zona a una de les cantonades per tal de permetre l’accés al recinte interior on trobem laresta d’edificacions i un parell de patis.

Les façanes, amb reminiscencies Déco, són d’obra vista i incorporen elements ornamentals com pilastres, cornises iemmarcaments de buits arquitectònics, en pedra; encara es conserven les fusteries originals en retícula a semblançad’emplomats.

Destaca la presència de l’antiga xemeneia de maó vist així com de la torre-campanari del rellotge que es converteixen en fitesdintre del paisatge urbà de la zona.

GRAU DE PROTECCIÓNivell C (incoat expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Local, BCIL) / Nivell D

DADES GENERALS

Carrer c. Bolívia 340-362, c. Puigcerdà 132-148, c. Marroc 201-221,

c. Maresme 125-145

Denominació Vicente Illa S.A., Ca l’Illa

Autor Carlos Martínez Sánchez, arquitecte

Datació 1930

Ampliació i reforma Ampliació 1940 de Carlos Martínez Sánchez, arquitecte

Ús orig inal Industria de blanqueig de teixits, tints, aprestos, estampats, etc

Actual o previst Diverses empreses industrials (Ús actual)

Superf ície de l ’ i l la 12.569,10 m²

Superfície de l´edifici Nivell D: 4.238,26 m², Nivell C: 4.976,34 m²

Sostre aproximat Nivell D: 7.503,71 m², Nivell C: 14.014,43 m² -segons medició plànol-

Propietat Privada

Àmbit de planejament PMU del sector de Perú Pere IV (Subsector 5)

Qualificació 22@T / 7@ / 6b (p)

INTERVENCIONS

Nivell C: - Manteniment de la volumetria original i dels elements comuns d'interès. Eliminació de cossos afegits sense valor

arquitectònic i que trenquin la composició del recinte. Manteniment dels espais lliures que estructuren el conjunt

- Restauració de les façanes: eliminació d'elements superposats no originals ( instal·lacions, aparells d’aire condicionat...);recuperació dels forats arquitectònics originals; manteniment, neteja i, recuperació dels paraments ( textures, cromatismes, fusteries de totes les obertures amb l’especejament original…).

- Qualsevol intervenció haurà de valorar tots els processos histórics de l’edifici.

Nivell D:


- En les zones marcades amb el ratllat color negre es podrà substituir l’edificació, mantenint la composició espaial del recinte.

Fotografia del xamfrà c. Bolívia amb c. Puigcerdà





Fotografia del c. Marroc Fotografia del xamfrà c. Marroc amb c.MaresmeFotografia del c. Maresme

c. Bolívia 340-362, c. Puigcerdà 132-148, c. Marroc 201-221, c. Maresme 125-145 VICENTE ILLA S.A., CA L’ILLA 87

DADES GENERALS

Carrer c. Bolívia 340-362, c. Puigcerdà 132-148, c. Marroc 201-221,

c. Maresme 125-145

Denominació Vicente Illa S.A., Ca l’Illa

Autor Carlos Martínez Sánchez, arquitecte

Datació 1930


La gran fàbrica d’acabats tèxtils de Vicente Illa Cerdà ocupa una illa sencera d’eixample (delimitada pels carrers de Bolívia,Maresme, Marroc i Puigcerdà), en un extrem del barri del Poblenou. L’establiment d’aquest complex industrial s’inicià al 1930amb la construcció d’unes primeres naus i la xemeneia, segons un projecte de l’arquitecte Carlos Martínez Sánchez.

A aquestes primeres construccions –aixecades en una àrea gairebé sense urbanitzar- s’hi afegiren a la dècada de 1940, i sempre sota la direcció de l’arquitecte Carlos Martínez Sánchez, les diferents estructures que han configurat aquest singularconjunt.

Actualment, i des de 1993 un cop es va liquidar l’empresa, el recinte està ocupat per diferents activitats.

Referències Arxiu:AMA: exp. 46629 (1930); exp. 47037 (1930); exp. 4192 (1944); exp. 37646 (1947); exp. 39646 (1949); exp. 33573 (1950);

exp. 42348 (1952)

Plànol Martorell 1927-30




Reconstrucció hipotética de la planta a partir dels plànols dels anys 1942, 1944, 1945 i 1947.




Plànols del projecte de 1944






Plànol del projecte de 1945



c. Castella 56-60, c. Perú 62-64 TULES Y ENCAJES S.A. 88

DESCRIPCIÓ EDIFICI

Conjunt industrial entre mitgeres, ubicat a la cantonada entre els carrers Castella i Perú, de planta baixa i pis, presenta un coscentral amb coberta plana que predomina per la seva alçada i que articula dues naus allargades (una al projecte original), ambcoberta a dues aigües, separades per un pati interior i paral·leles al carrer Castella.

La façana presenta una composició simètrica al xamfrà tot i que la façana al carrer Castella és més llarga, amb coronamentesglaonat, parament arrebossat, emmarcaments de peces ceràmiques de color vermell i fusteries amb quarterons, solucióformal molt comú a les edificacions industrials del Poblenou dels anys 40 i 50.


DADES GENERALS

Carrer c. Castella 56-60, c. Perú 62-64

Denominació Tules y Encajes S.A.

Autor Antonio Grau Palés, enginyer industrial

Datació 1945


Ús orig inal Fàbrica tèxtil

Actual o previst




Propietat Privada



INTERVENCIONS

- Manteniment de la volumetria original.

- Restauració de les façanes: eliminació d'elements superposats no originals ( instal·lacions, aparells d’aire condicionat...);recuperació dels forats arquitectònics originals; manteniment, neteja i, recuperació dels paraments ( textures, cromatismes, fusteries de totes les obertures amb l’especejament original…).

- Respectar l’estructura espacial definida pel projecte original per tal de fer inteligibles els espais originals.






Fotografia façana xamfrà c. Perú amb c. Castella

c. Castella 56-60, c. Perú 62-64 TULES Y ENCAJES S.A. 88Projecte d’estació transformadora,1960DADES GENERALS

Carrer c. Castella 56-60, c. Perú 62-64

Denominació Tules y Encajes S.A.

Autor Antonio Grau Palés, enginyer industrial

Datació 1945


El gerent de la societat Tules i Encajes S.A., Francesc Clavell va presentar l’any 1945 una instància per a la construcció de novaplanta d’una fàbrica en el solar situat al que havia de ser la cruïlla entre els carrers Castella i Perú.

Es tractava d’una àrea encara no urbanitzada i primer va caldre un replantejament de les alineacions dels carrers.

Finalment, el març de 1946 es va poder tirar endavant el projecte de la nova fàbrica, dissenyat per l’arquitecte Antoni GrauPalés.

Referències Arxiu:AMA: exp. 13178 (1946)

Plànols del projecte original, 1945



c. Ciutat de Granada 12b-16, ptge. Mas de Roda 22-36, c. Doctor Trueta 167-183, c. Roc Boronat 11-17 FARINERA LA FAMA, CAN GILI VELL 89

DESCRIPCIÓ EDIFICI

Conjunt format per un antic molí de gra, una torre de fabricació de farina (pel sistema de gravetat) i locals annexos demagatzems de gra i de producte acabat.

La torre, de planta baixa i cinc plantes pis i la xemeneia, quasi adossada a la torre, formen una significativa fita urbana i uninteressant exemple d'arquitectura industrial.

L’edifici que dóna façana al passatge Mas de Roda té planta baixa i quatre plantes pis llevat d’una part on únicaments’aixequen dues plantes. Està construït amb murs portants d'obra amb finestres de llindes d'arc rebaixat.

El parament presenta acabat estucat, que tant a les impostes a l’alçada dels forjats com als emmarcaments encara conserva latextura lliscada de color vermell que imita l’obra vista.

GRAU DE PROTECCIÓ

Nivell C

DADES GENERALSCarrer c. Ciutat de Granada 12b-16, ptge. Mas de Roda 22-36,

c. Doctor Trueta 167-183, c. Roc Boronat 11-16

Denominació Farinera La Fama, Can Gili Vell

Autor

Datació c. 1877


Ús orig inal Fàbrica destinada a l’elaboració de farines

Ús actual o previst Lofts

Superfície parcel·la


Sostre aproximat 3.938,03 m²

Propietat Privada

Àmbit de planejament PMU de l’Illa delimitada pels carrers Ciutat de Granada, Dr. Trueta,

Roc Boronat i Ptge. Mas de Roda

Qualificació 22@T

Observacions El Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del

Districte de Sant Martí incloïa la torre i la xemeneia a la fitxa 10

amb nivell C de protecció. ( A.Def. 25/05/2000 ).

INTERVENCIONS

- Manteniment de l’edificis segons els criteris generals del PMU de l’Illa delimitada pels carrers Ciutat de Granada, Dr. Trueta,Roc Boronat i Ptge. Mas de Roda, Aprovat Definitivament el 22/12/2004.


- Restauració de les façanes: eliminació d'elements superposats no originals (cossos afegits, instal·lacions, aparells d’airecondicionat...); recuperació dels forats arquitectònics originals; manteniment, neteja i, recuperació dels paraments ( textures,cromatismes,…).




Fotografia aèria abans de la rehabilitació del conjunt





DADES GENERALSCarrer c. Ciutat de Granada 12b-16, ptge. Mas de Roda 22-36,

c. Doctor Trueta 167-183, c. Roc Boronat 11-16

Denominació Farinera La Fama, Can Gili Vell

Autor

Datació c. 1877


La farinera La Fama (o Can Gili Vell) té els seus orígens abans de 1877 -data en la que ja es documenta el seu vapor- peròdesprés de 1871- ja que no apareix al plànol topogràfic de Sant Martí d’aquell any.

Al fons de l’antic arxiu municipal de Sant Martí no s’ha localitzat, però, cap projecte d’obres que respongui a l’aixecamentd’aquest edifici, promogut per Andreu Gili i Guardiola. Les notícies que es tenen del recinte fabril són sempre posteriors i fanreferència, bàsicament, a les màquines de vapor i a la seva substitució l’any 1913 per quatre electromotors.

Referències Arxiu:AMDSM: antecedents 27336

Plànol Martorell 1927-35




Alçats de l’estat del conjunt en el moment de la redacció del PMU de 2004




Plantes de l’estat del conjunt en el moment de la redacció del PMU de 2004



c. Ciutat de Granada 112 COTXERES TMB 90

DESCRIPCIÓ EDIFICIDel parell de naus adosades, d’una sola planta i amb coberta a dues aigües, que conformaven les cotxeres de l'antigaCompañía General de Autobuses de Barcelona destaca la façana de la nau principal, que dóna al carrer Ciutat de Granada.

Dissenyada com una gran porta d’accès, la inspiració Déco es fa patent mitjançant la decoració de línies geomètriques molt marcades. Una imposta horitzontal enfasitzada amb un dentell separa compositivament la part inferior de la façana de la zonasuperior. La part inferior està definida per quatre grans pilastres que sustenten un frontó triangular (projecció de la coberta a dues vessants) amb un potent arc de mig punt, adovellat, de pedra artificial ubicat al mig de la façana. Aquest arc juntamentamb quatre pilastres emmarquen la gran porta d’accès de fusta i situa un gran finestral realitzat amb fusteries dequarterons.Simètricament es disposen dos grans finestrals dividits en tres parts iguals per columnes de secció quadrada queenfasitzen la verticalitat del conjunt.


DADES GENERALS

Carrer c. Ciutat de Granada 112

Denominació Cotxeres TMB

Autor Josep Alemany, arquitecte

Datació 1928


Ús orig inal Façana de la Compañía General de Autobuses S.A.

Actual o previst Manteniment de la façana en la zona verda


Superfície de l´edifici 26,31 m lineals

Sostre aproximat

Propietat Pública

Àmbit de planejament PERI del Sector del Campus Audiovisual

Qualificació 6b

Observacions El Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte

de Sant Martí incloïa l’edifici principal de la Ciutat Groga a la

fitxa nº35 amb nivell de protecció C (A.Def. 25/05/2000)

INTERVENCIONS

- Restauració de la façana del carrer Ciutat de Granada: manteniment dels forats arquitectònics originals; manteniment, netejai recuperació de tots els elements originals ( elements ornamentals, fusteria de totes les obertures, textures, cromatisme,...).


Fotografia façana c. Ciutat de Granada




c. Ciutat de Granada 112 COTXERES TMB 90

DADES GENERALS

Carrer c. Ciutat de Granada 112

Denominació Cotxeres TMB


Datació 1928


La façana d’entrada a les cotxeres de l’antiga companyia d’autobusos de Barcelona, formava part del projecte general d’aquestes instal·lacions que incloïa l’edifici del carrer Roc Boronat seu de 22@.

El projecte va ser obra de l’arquitecte Josep Alemany i data de finals del 1928. El permís i les obres es van dur a terme a partirde 1929.





c. Ciutat de Granada 127-137, c. Tànger 75-91, c. Badajoz 162 JOSEP CANELA E HIJOS 91

DESCRIPCIÓ EDIFICIConstruit en diverses etapes que van des de l'any 1898 fins al 1914, aquest conjunt industrial va a arribar a ocupar gairebé unailla sencera de la trama de l’Eixample Cerdà. Del conjunt original han arribat fins avui dia les dues naus més antigues ubicadesa l’interior de la parcel·la, l’edifici en alçada del carrer Ciutat de Granada així com una petita nau a la banda del carrer Bolívia.

Les dues naus més antigues s’ubiquen a l’interior de l’illa. D’una sola planta i rectangulars presenten façanes d’obra vista deritme compositiu marcat per una succesió de pilastres que reflecteixen en el exteriorment l’estructura. Les cobertes estanresoltes amb voltes de maó de pla (voltes a la catalana) sobre pilars de fundició. A la façana amb el carrer Ciutat de Granadas’aixeca un edifici de planta baixa i dues plantes pis i amb coberta a dues aigües; destaca la façana d’obra vista de ritmeregular, marcada per una succesió de pilastres i grans finestrals i per les impostes a l’alçada dels forjats que doten a la façanad’una marcada horitzontalitat. L’espai interior, tal i com és característic en aquest tipus d’edificació, és força versàtil i ha permésl’adaptació de l’edifici a usos més contemporanis.

A la banda del carrer Bolívia encara es conserva una petita nau, amb coberta a dues aigües i façanes en maó vist, moltsemblants a les de la resta del conjunt que encara conserva les fusteries en retícula a semblança d’emplomats, així com lesrestes d’una antiga estació transformadora.

GRAU DE PROTECCIÓNivell C / Nivell D

DADES GENERALS

Carrer c. Ciutat de Granada 127-137, c. Tànger 75-91, c. Badajoz 162

Denominació Can Tiana, Josep Canela e Hijos, després Institut Català de

Tecnologia, actualment Universitat de Barcelona

Autor G.Guiteras, arquitecte

Datació 1898-1914

Ampliació i reforma Josep Graner, arq; Lluís de Miquel Roca, arq.; Josep Masdeu,

Mestre d’obres; Ramon Ribera, arq.

Ús orig inal Fabricació de maquinària tèxtil i de teixits

Actual o previst Nau (1) c/ Ciutat de Granada: Universitat de Barcelona (ús

actual)

Superfície de l´edifici Edifici 1: 1.443,24m², Edifici 2: 1.331,99m², Edifici 3: 1.930,13m², Edifici 4 i 5: 975,11m²

Sostre aproximat Edifici 1: 4.127,77m², Edifici 2: 1.331,99m², Edifici 3: .930,13m², Edifici 4 i 5: 975,11m²

Propietat Privada

Àmbit de planejament 22@

Qualificació 22@

INTERVENCIONSNivell C:

- Edifici carrer Ciutat de Granada: Manteniment de l’edifici segons els criteris generals del projecte de rehabilitació dels anys90.

- Altres edificis: Restauració de les façanes: eliminació d'elements superposats no originals ( instal·lacions, aparells d’airecondicionat...); recuperació dels forats arquitectònics originals; manteniment, neteja i, recuperació dels paraments ( textures,cromatismes,). Respectar l’estructura espacial definida pel projecte original per tal de fer inteligibles els espais originals.Recuperació i posada en valor dels elements estructurals originals d’interès, visibles a l’interior.

Nivell D:






Edifici interior d’illa

Edifici interior d’illa

Edificis carrer Bolívia

Edifici carrer Ciutat de Granada


DADES GENERALS

Carrer c. Ciutat de Granada 127-137, c. Tànger 75-91, c. Badajoz 162

Denominació Can Tiana, Josep Canela e Hijos, després Institut Català de

Tecnologia, actualment Universitat de Barcelona

Autor G.Guiteras, arquitecte

Datació 1898-1914


Al llarg dels primers anys del segle XX, Josep Canela i posteriorment la firma Hijos de José Canela van anar construint endiferents etapes un conjunt fabril que ocupà gairebé la totalitat d’una illa d’eixample, que antigament es coneixía pel nom de CanTiana. La primera construcció es projectà al centre de la parcel·la sense donar façana als carrers previstos en la traça Cerdà.

L’any 1898 Josep Canela va presentar uns plànols signats per l’arquitecte G. Guiteras on sol·licitava poder construir una nau deplanta baixa, una sala per les calderes i una xemeneia que havien de servir per a instal·lar-hi una fàbrica de teixits. El projecte esva encallar quant a les instal·lacions del vapor i no es va atorgar permís fins l’any 1906, encara que sembla que les obres jas’havien dut a terme. Aquesta nau és la més occidental del conjunt.

La nau intermèdia de la parcel·la va projectar-se parcialment el 1905 segons plànols del mestre d’obres Ramon Ribera, i el 1906se’n demanava la seva ampliació. L’autor d’aquesta ampliació va ser l’arquitecte Josep Graner.

El cos d’edifici que afronta al carrer Ciutat de Granada no és tampoc unitari. Hi ha un primer mòdul –el més septentrional- de1907, dissenyat per l’arquitecte Lluís de Miguel Roca amb només planta baixa i pis. Posteriorment l’edifici creix vers el xamfràamb el carrer Tànger en dues etapes del mateix any 1914 segons projecte signat pel mestre d’obres Josep Masdeu. De totes maneres, en aquestes ampliacions encara no es contempla el segon pis de l’edifici ni el primer de la part del xamfrà, que sónposteriors. La seva data, però, no ha pogut documentar-se.

A banda d’aquestes 3 estructures principals, es bastí també el 1910 una altra nau a la banda del carrer Bolívia, les obres de laqual van ser projectades per l’arquitecte Ramon Ribera.

A nivell productiu, les diferents naus van dedicar-se originalment una part a foneria i tallers de maquinària, mentre una altra part era llogada a empreses tèxtils. Durant la segona meitat del segle XX es van establir diferents indústries i magatzems fins que ala dècada de 1990 l’edifici del carrer Ciutat de Granada va ser adquirit per l’Institut Català de Tecnologia. L’arquitecte JordiSegura en va projectar la seva restauració (premi Bonaplata de 1996).

Actualment és de la Universitat de Barcelona.






Plànols del 1907

Plànols de 1914



c. Dr. Trueta 127 i 129-133 NAUS DE LA FAMÍLIA AMETLLER 92

DESCRIPCIÓ EDIFICI

Conjunt format per quatre naus adossades, actualment de planta baixa i pis que presenten estructura de parets de càrrega icoberta de voltes de maó de pla (a la catalana) sobre estructura metàl·lica interrompuda per tot un seguit de lluernaris.

Malgrat certes modificacions dels buits arquitectònics originals, la façana encara conserva el ritme compositiu original moltmarcat, amb obertures que presenten arcs de descàrrega així com pilastres a les mitgeres de fàbrica de maó.

Cal destacar també l’interessant treball d’obra vista dels acroteris de coronament de la façana.

GRAU DE PROTECCIÓ

Nivell C

DADES GENERALS

Carrer c. Dr Trueta 127 i 129-133

Denominació Naus de la família Ametller

Autor J. Doménech

Datació 1917

Ampliació i reforma 1932, 1950

Ús orig inal Magatzems per lloguer. Llogaters: Galetes Solsona i Eladio

Escofet

Ús actual o previst Retevisión-Auna

Superfície de l´edifici 2.372,31 m³

Sostre aproximat 2.578,78 m³

Propietat Privada

Àmbit de planejament MPGM 22@ / PE de parcel·la del c. Dr. Trueta 129-133 i

Badajoz 25

Qualificació 22@T / 22@

INTERVENCIONS


- Restauració de les façanes: eliminació d'elements superposats no originals ( instal·lacions, aparells d’aire condicionat...);recuperació dels forats arquitectònics originals; manteniment, neteja i, recuperació dels paraments ( textures,cromatismes,…).



Plànol d’emplaçament Fotografia façana c. Dr. Trueta





DADES GENERALS

Carrer c. Dr Trueta 127 i 129-133

Denominació Naus de la família Ametller

Autor J. Domènech

Datació 1917


Tot sembla indicar que la promoció d’aquestes naus –que s’estenien fins al carrer Àvila i Badajoz- són fruit d’un projecte general d’urbanització d’aquesta illa travessada pel passatge interior Montoya.La recerca realitzada ha permès localitzar com a mínim dos dels projectes originals d’aquestes naus que escorrespondrien a una de les naus del carrer Doctor Trueta i a les del xamfrà amb el carrer Àvila –avui diadesaparegudes.Montserrat Ametller Badaia va demanar el 1917 permís per a construir una nau dissenyada per l’arquitecte J.Domènech. Aquesta és la primera referència documentada d’un d’aquests singulars edificis. Un any més tard, MariaAmetller –germana de Montserrat- va encarregar al mateix arquitecte el conjunt de naus -mimètiques- que sesitueven al costat d’aquesta vers la cantonada amb el carrer Àvila.L’empresa Galetes i Xocolates Solsona i Rius –que disposava d’un edifici propi al passatge Montoya just darrera -va ocupar part d’aquests espais, mentre que les estructures més orientals van allotjar la foneria d’Eladi Escofet. L’any 1932 es va produir la remunta d’un pis a la part posterior d’una nau –obra del mestre d’obres Puig Janer- i durant la dècada de 1950 es construí també una nova planta posterior per a magatzem d’estris i models de lafàbrica de galetes –obra dirigida per R. Tarradas Via.

Referències Arxiu:

AMA: exp. 17939 (1917); exp. 18193 (1918); exp. 18883 (1918); exp. 51675 (1932);

exp. 22639 (1952); exp. 73062 (1958)





Plànols de 1917



c. Dr. Trueta 127 i 129-133 NAUS DE LA FAMÍLIA AMETLLER 92Plànols de 1932




Plànols de 1952

Plànols de 1958



c. Dr. Trueta 168 OFICINES I MAGATZEM DE LA MASIA PEDRO MASSANA 93

DESCRIPCIÓ EDIFICI

Aquest petit edifici d’oficines, ubicat en un xamfrà, entre mitgeres, va ésser construït als anys 40 del segle XX per tal d’ampliarla Masia Pedro Masana que està situada al carrer del Taulat.

Originàriament de planta baixa i pis, presenta en l’actualitat una segona planta que desvirtua les proporcions de l’edifici i queestà bastida sobre una potent cornisa que rematava l’edifici.

A la planta baixa s’alternen dues finestres i dues portes de dimensions diferents; les portes incorporen en la part superioremmarcaments axamfranats. La planta pis està formada per tres finestres unficades mitjançant balcó seguit i una tribuna encantonada. La planta baixa que es recolza sobre un sòcol de pedra artificial, és d’estuc que imita maó vist, mentre que la plantasuperior combina un parament estucat lliscat. La galería, la cornisa i les llindes dels buits arquitectònics estan executats a basede pedra artificial.

Destaca el treball de les reixes, amb medallons de llautó amb el logotip d’un viticultor que s’acosta a unes tines, així com lesrègies portes de fusta.

GRAU DE PROTECCIÓ

Nivell D

DADES GENERALS

Carrer c. Dr Trueta 168

Denominació Oficines i magatzem de la Masia Pedro Massana


Datació 1943

Ampliació i reforma 1995

Ús orig inal Oficines de la bodega


Superfície parcel·la 715,00 m²


Sostre aproximat 1.096,00 m²-segons cadastre-

Propietat Privada



Observacions El Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte

de Sant Martí incloïa la masia a la fitxa nº67 amb nivell de

protecció D (A.Def. 25/05/2000).

INTERVENCIONS






Fotografia actual c. Dr. Trueta


DADES GENERALS

Carrer c. Dr. Trueta 168

Denominació Oficines i magatzem de la Masia Pedro Massana


Datació 1943


El magatzem posterior de la seu que l’empresari de vins Pedro Masana tenia al carrer Taulat núm. 17 va quedar destruït durantla Guerra Civil.

L’any 1939, el mateix Pedro Masana va presentar un projecte signat per l’arquitecte Josep Alemany per tal de construir el que esdiu que seria una casa de planta i pis. L’ús, però, no va ser residencial, sinó lligat als magatzems de vi de l’empresa.

Les obres no es van dur a terme fins al 1943 i posteriorment, al 1951, s’hi van instal·lar 3 dipòsits de vi soterrats.

La remunta de la segona planta, il·legal es va construir l’any 1995.

Referències Arxiu:AMA: exp. 1802 (1940); exp. 03551 (1941); exp. 21587 (1951)




c. Doctor Trueta 196-198, c. Taulat 51-53 CINE IDEAL 94

DESCRIPCIÓ EDIFICI

Aquest conjunt industrial està format per dues naus incompletes en planta baixa i amb coberta a dues aigües. La transformacióals anys 20 del recinte per tal d’encabir el Cinema Ideal desfigurà profundament els edificis ja que quedaren unidesinteriorment.

Els paraments de façana, molt senzills són a base d’estuc; queden alguns elements ornamentals com dos capitells i un relleu asobre d’una de les portes amb el símbol de Mercuri i una serp, possiblement relacionats amb l’activitat productiva original, queno ha pogut ser confirmada documentalment.

GRAU DE PROTECCIÓNivell D

DADES GENERALS

Carrer c. Doctor Trueta 196-198, c. Taulat 51-53

Denominació Cine Ideal

Autor Pujol i Brull, arquitecteDatació 1916-1920

Ampliació i reforma 1920 J. Raspall, arquitecte i 1985

Ús orig inal Cine

Ús actual o previst Equipament (Ús previst)

Superfície parcel·la 1.696,00 m²



Propietat Privada (pendent d’expropiació)

Àmbit de planejament PERI del Sector de l’Eix Llacuna

Qualificació 7b (p)

INTERVENCIONS- En cas d’enderroc serà necessària la realització d’una memòria històrica acompanyada d’un aixecament fotogràfic i

planimètric exhaustiu.





Fotografia façana c. Taulat Fotografia façana c. Doctor Trueta


DADES GENERALS

Carrer c. Doctor Trueta 196-198, c. Taulat 51-53

Denominació Cine Ideal

Autor Pujol i Brull, arquitecteDatació 1916-1920


El desembre de 1916, l’empresari Josep Antonin presenta un projecte signat per l’arquitecte Pujol i Brull on demana poderaixecar la coberta i variar obertures en dos coberts contigus propietat de Pere Bosch situats al carrer Wad-Ras de Barcelona.Aquesta petició amaga, de fet, la intenció d’ubicar en aquell indret una sala de cinema que ja funcionava, com a mínim al 1920.Aquest any de 1920, el mateix Josep Antonin va tornar a presentar un nou projecte de reforma del Cine Ideal, confiat aquest copa l’arquitecte J. Raspall.

El cinema va tancar les portes l’any 1984 i al 1985 –amb una reforma duta a terme per l’arquitecte Giberto López- es vatransformar en un plató per a rodatges.

Referències Arxiu:

AMA: exp. 16745 (1917); exp. 21032 (1920)Plànol Martorell 1927




Plànols del

projecte, 1917



c. Espronceda 156-164 XEMENEIA 95

DESCRIPCIÓ EDIFICI

Seguit de naus i patis de planta rectangular i molt allargada, disposats en sentit perpendicular al carrer d’Espronceda. Les nauspresenten planta baixa i pis i estan resoltes amb coberta a dues aigües. Les façanes són extremadament senzilles, deparament llis estucat, cal ressenyar la façana de la nau central que presenta emmarcaments i balaustrades dels buits de laplanta principal en pedra artificial.

Del conjunt destaca, al fons de la parcel·la, la presència de l’antiga xemenèia. De factura molt senzilla, presenta secciótroncocónica i està realitzada en obra vista.

GRAU DE PROTECCIÓ

Xememenia: Nivell C / Naus: Nivell D

DADES GENERALS

Carrer c. Espronceda 156-164

Denominació Xemeneia

Autor

Datació


Ús orig inal Xemeneia




Sostre aproximat 1.196,59 m²-segons medició plànol-

Propietat Privada

Àmbit de planejament PERI del Sector del Parc Central (UA-2)


INTERVENCIONS

Nivell C:

- Manteniment de l’element

Nivell D:

- En cas d’enderroc serà necessària la realització d’una memòria històrica acompanyada d’un aixecament fotogràfic iplanimètric exhaustiu





Fotografia de l es naus des del carrer Espronceda Fotografia de la xemenenia des del c. Bac de Roda

c. Espronceda 156-164 XEMENEIA 95

DADES GENERALS


Denominació Xemeneia

Autor

Datació

NOTÍCIES HISTÒRIQUES DE L’EDIFICISense dades

Referències Arxiu:Plànol Martorell 1927



c. Espronceda 176-188 EDIFICI RICARD AMETLLA MONTAÑA 96

DESCRIPCIÓ EDIFICI

Construït per tal d’encabir dues empreses diferenciades, aquest conjunt està dissenyat formalment com un projecte global.

Un petit passatge interior, perpendicular al carrer, articula tot el conjunt; a banda i banda, ubicades simètricament, trobem duesnaus de planta única i coberta a dues aigües on es desenvolupa l’activitat productiva. El recinte queda tancat al carrer per unedifici entre mitgeres, de caire representatiu, de planta baixa i tres plantes pis, que acull usos d’oficines i habitatges per atreballadors.

GRAU DE PROTECCIÓ

Nivell C / Nivell D

DADES GENERALS


Denominació Edifici Ricard Ametlla Montaña

Autor Pere Armengou, arquitecte

Datació 1947

Ampliació i reforma 1954-56

Ús orig inal Industrial





Propietat Privada

Àmbit de planejament PERI del Sector del Parc Central (UA-2)

Qualificació 22@T / 5b (p)

INTERVENCIONS

Nivell C:

- Restauració de les façanes: eliminació d'elements superposats no originals ( tribunes, instal·lacions, aparells d’airecondicionat...); recuperació dels forats arquitectònics originals; manteniment, neteja i, recuperació dels paraments ( textures,cromatismes, fusteries de totes les obertures amb l’especejament original,…).


- Recuperació i posada en valor dels elements estructurals visibles interiors originals d’interès.


- Manteniment de l’espai del carrer interior entre els edificis.

Nivell D:

- En cas d’enderroc serà necessària la realització d’una memòria històrica acompanyada d’un aixecament fotogràfic iplanimètric exhaustiu.

Fotografia façana c. EsproncedaPlànol d’emplaçament


Modificació del Pla Especial de ProtHistoricartístic de la Ciutat de

ecció del Patrimoni ArquitectònicBarcelona. Districte de Sant Martí




EDIFICI RICARD AMETLLA MONTAÑA 96c. Espronceda 176-188

DADES GENERALS


Denominació Edifici Ricard Ametlla Montaña

Autor Pere Armengou, arquitecte

Datació 1947

NOTÍCIES HISTÒRIQUES DE L’EDIFICIEl projecte original d’aquest edifici és obra de l’arquitecte Pere Armengou l’any 1947. El promotor de l’obra va ser Ricard AmetllaMontaña, el qual es va dirigir al consistori sol·licitant permís per a construir un grupo de edificios industriales en un terreny queposseïa al carrer d’Espronceda.

A la memòria del projecte es pot llegir el següent paràgraf que resumeix força eloqüentment el projecte origpresente proyecto la construcción de una serie de edificios industriales, dispuestos en dos grupos, separinterior perpendicular a la alineación de la calle Espronceda y embocando al centro de la fachada, permitiende dos industrias independientes (...). El proyecto presenta dos partes perfectamente definidas: un cuerpo de edificio de 13,60de profundidad con 56, 6 m de fachada a la calle Espronceda, que teniendo sus plantas de sótanos y baja elas correspondientes a la parte industrial propiamente dicha, alojará en el piso las oficinas y en sus extredestinadas a vivienda de empleados, más otra reducida para vivienda del portero que se elevará retrasadfachada, constituyendo un tercer piso en el extremo izquierdo del cuerpo de fachada... .

El permís d’obres no es va atorgar fins al 1948, i el 1949 encara s’hi estaven realitzant obres, tal i com cexpedient per a la construcció d’una claveguera (exp. 17638 (1949)). A les obres hi participà l’arquitecte tècnic Enri

És versemblant que Ricard Admetlla plantegés d’origen el projecte directament per al lloguer dels espais productius.

Durant la dècada de 1950 es van produir algunes modificacions del projecte original, com són la construcció d’uns magatzems a54 i l’ampliació d’un tercer pis al 1956. En ambdós casos, els projectes van ser del mateix arquitecteginal, Pere Armengou.

1948); exp 56)

inal: Es objecto delados por una calledo así la instalación

m n comunicación con

mos dos plantasa de la línea de

onsta en un altrec Anguera

Cama.

l’extrem de la parcel·la al 19que havia realitzat l’edifici ori

Referències Arxiu:AMA: exp. 17221 ( . 36863 (1954); exp. 50939 (19


c. Espronceda 176-188 EDIFICI RICARD AMETLLA MONTAÑA 96



Plànols de l’ampliació d’una tercera planta, 1956

lànols de construcció de duesaus al fons del pati d’illa, 1954

Plànols de l’ampliació d’una tercera planta, 1956

Pn



Gran Via de les Corts Catalanes 850-888, c. Llacuna 157-161, 156-162 i c. Perú 39-49 HISPANO OLIVETTI 97

DESCRIPCIÓ EDIFICI

De l’antic conjunt de la fàbrica Hispano Olivetti ubicada al Poblenou, han arribat fins als nostres dies dos volums diferenciats.Per una banda, un petit cos ubicat a la cantonada entre els carrers Llacuna i Perú –força modificat per l’intervenció a l’any 1992dels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres- acull en l’actualitat la seu de l’empresa municipal BarcelonaActiva. L’altre edifici es basteix al xamfrà entre els carrer Llacuna i la Gran Vía - actualment forma part del Centre ComercialGlòries i ha estat reformat pels arquitectes Cristian Cirici i Carles Bassó- la continuïtat de la seva façana així com els granspilars de formigó de la part central d’accés a l’edifici encara ens recorden la construcció original.

Malgrat la profunda transformació que ha patit el conjunt, es fa patent la força compositiva del postracionalisme arquitectònic.

GRAU DE PROTECCIÓ

Nivell C

DADES GENERALS

Carrer Gran Via de les Corts Catalanes 850-888, c. Llacuna 157-161,

156-162 i c. Perú 39-49

Denominació Hispano Olivetti, S.A.

Autor Josep Soteras i Mauri, arquitecte i Ítalo Lauro, enginyer

Datació 1942


Ús orig inal Fàbricació màquines d’escriure, com a filial de la italiana Olivetti

Ús actual o previst Centre Glòries, Barcelona Activa (Edifici 2)


Superfície de l´edifici Edifici 1: 8.343 m²

Edifici 2: 1.817 m²

Sostre aproximat Edifici 1: 39.391 m² -segons medició plànol-

Edifici 2: 6.847 m² -segons medició plànol-

Propietat Privada

Qualificació 18 / 7@ (p)

INTERVENCIONS

- Manteniment dels edificis segons els criter


is generals dels projectes de rehabilitació de principis dels anys 90.

Àmbit de planejament PGM

Fotografia façana Gran Via de les Corts Catalanes

Fotografia façana c. Llacuna i c. Perú




Gran Via de les Corts Catalanes 850-888, c. Llacuna 157-161, 156-162 i c. Perú 39-49 HISPANO OLIVETTI 97

DADES GENERALS

Carrer Gran Via de les Corts Catalanes 850-888, c. Llacuna 157-161,

156-162 i c. Perú 39-49

Denominació Hispano Olivetti, S.A.

Autor Josep Soteras i Mauri, arquitecte i Ítalo Lauro, enginyer

Datació 1942


Referències Arxiu:

Just acabada la Guerra Civil, l’any 1940 l’empresa Hispano Olivetti –creada el 1929 per Camilo Oivetti i l’enginyer Juli Caparà- va dissenyar un gran complex industrial a Barcelona encarregat a l’arquitecte Josep Soteras i a l’enginyer Italo Lauro.

Les noves instal·lacions ocupaven una gran superfície situada en un lloc estratègic –la sortida de la Gran Via cap al nord-, peròencara en aquell temps sense urbanitzar.

La nova fàbrica s’inaugurà el 1942 i dins el seu recinte es trobaven diverses construccions tant productives com de serveis alstreballadors.

A finals dels anys 80, la Hispano Olivetti abandonà les seves instal·lacions, algunes de les quals han estat enderrocades i d’altres transformades –com ara la seu de Barcelona Activa s.a. amb projecte de J.A. Martínez Lapeña i Elias Torres (1992), o elCentre Comercial Glòries projectat per Cristian Cirici i Carles Bassó-.


Foto: Eugeni Forcano

Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Historicartístic de la Ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí


c. Llacuna 10-20, c. Dr. Trueta 201-209, c. Ramon Turró 196-202 FILATURA DE JUTE EL CÀNEM 98

DESCRIPCIÓ EDIFICI Ubicada en una parcel·la que ocupa dos xamfrans d’una illa Cerdà, aquesta f’àbrica, en origen formava part del conjunt fabril dedicat a la filatura del jute que posseïa la família Godó al Poblenou i que va arribar a ocupar fins a tres illes senceres de l’Eixample. Actualment es conserven les edificacions que donen façana als carrers Llacuna i Doctor Trueta.

Els edificis, de planta baixa i una planta pis, llevat de l’edificació de la part central del carrer Doctor Trueta que és de plantabaixa i dues plantes pis, tenen cobertes a dues aigues.

Quant a les façanes predomina l’horitzontalitat que queda remarcada per impostes a l’alçada del forjat i per les cornises. Les façanes, són molt senzilles i presenten parament llis estucat, llevat del cos de més alçada, que presenta unes incisions que delimiten unes franges horitzontals. Quant als buits arquitectònics, són de llinda en forma d’arc rebaixat i emmarcaments de pedra artificial, menys a la planta primera de la façana del carrer Llacuna, que presenten a la part superior uns arcs de mig punt que emmarquen finestres amb llindes d’arc rebaixat.

Destaca el remat de la façana del cos amb més alçada en forma de frontó triangular així com l’estructura de voltes de maó de pla sobre pilars de fundició que encara s’observa a l’edifici ubicat a la banda dreta de la façana del carrer Doctor Trueta.

GRAU DE PROTECCIÓ

Nivell C

DADES GENERALS

Carrer c. Llacuna 10-20, c. Dr.Trueta 201-209, c. Ramon Turró 196-202

Denominació Filatura de jute El Cànem

Autor Joan Barba, mestre d’obres

Datació 1880-1885


Ús orig inal Filatura de jute

Ús actual o previst Hotel i activitats (Ús previst)




Propietat Privada

Àmbit de planejament PERI del Sector de l’Eix Llacuna (UA-3)


INTERVENCIONS - Restauració de les façanes: eliminació d'elements superposats no originals ( instal·lacions, aparells d’aire condicionat...);

recuperació dels forats arquitectònics originals; manteniment, neteja i, recuperació dels paraments ( textures, cromatismes,…).


- Recuperació i posada en valor dels elements estructurals originals d’interès, visibles a l’interior.Plànol d’emplaçament



Aprovació inicial, Març 2006PATRIMONI INDUSTRIAL DEL POBLE

c. Llacuna 10-20, c. Dr.Trueta 201-209, c. Ramon Turró 196-202 98FILATURA DE JUTE EL CÀNEM

DADES GENERALS

Carrer c. Llacuna 10- 0, c. Dr.Trueta 201-209, c. Ramon Turró 196-202

Denominació Filatura de jut El Cànem

Autor Joan Barba, mestre d’obres

Datació 1880-85

El complex fabril dedicat essencialment a la filatura del jute que van establir els germans Godó al Poblenou ocupava gairebé tresilles senceres de l’eixample Cerdà. Les fonts apunten que el seu establiment es va produir a les darreries de la dècada de 1870.Pel que fa a les naus del complex delimitat pels carrers Llacuna, Ramon Turró i Doctor Trueta, les primeres referències daten de1880 quan es demana la reedificació d’una quadra (nau) que havia quedat destruïda, situada al carrer Enna (actual RamonTurró). La nova façana és projectada pel mestre d’obres Joan Barba.

El mateix any de 1880, Bartolomé Godó va sol·licitar regularitzar l’illa on posseïa la seva fàbrica –coneguda ja llavorspopularment amb el nom del Cànem- i construir un magatzem al xamfrà dels carrers Wad-Ras (actual Doctor Trueta). El projecteera també del mateix mestre d’obres Joan Barba.

L’any 1885 es produeix una altra ampliació amb la construcció de les naus del xamfrà del carrer Llacuna i Ramon Turró. El mestre d’obres Joan Barba torna a ser l’encarregat del projecte d’aquestes noves naus.

Alguns historiadors parlen de la ubicació en dues naus i un pati d’aquest edifici d’una presó durant tres anys de la postguerra,però altres fonts situen la presó en la illa situada just a sobre, que era també de la família Godó i formaba part del Cànem.

Referències Arxiu:AMDSM: exp. 052 (1880); exp. 144 (1880) ; exp. 814 (1885)


2

e

DE L’EDIFICINOTÍCIES HISTÒRIQUES

NOU

c. Llacuna 10-20, c. Dr.Trueta 201-209, c. Ramon Turró 196-202 FILATURA DE JUTE EL CÀNEM 98

Plànols de 1880




Plànols de 1885





c. Llacuna 10-20, c. Dr.Trueta 201-209, c. Ramon Turró 196-202 FILATURA DE JUTE EL CÀNEM 98Plànols de 1960


Plànols de 1993





c. Llacuna 25-31, c. Ramon Turró 161-173 FILATURA DE JUTE (Actualment La Vanguardia) 99

DESCRIPCIÓ EDIFICI

Es tracta d’una petita resta del conjunt fabril dedicat a la filatura del jute que poseia la família Godó al Poblenou i que va arribara ocupar fins a tres illes senceres de l’Eixample Cerdà.

Ubicat al xamfrà i d’una sola planta, està realitzat amb fàbrica de maó vist llevat del sòcol realitzat amb pedra encintada a manera de paredat irregular.

En la façana destaca la gran dimensió de les obertures, els emmarcaments de les quals incorporen, a la part superior, llindesesglaonades amb elements romboidals ornamentals que s’integren amb la barana també de maó del coronament.

GRAU DE PROTECCIÓ

Nivell C

DADES GENERALS

Carrer c. Llacuna 25-31, c. Ramon Turró 161-163

Denominació Filatura de jute, ( actualment La Vanguardia )

Autor Joan Barba?

Datació c.1880


Ús orig inal Filatura de jute

Ús actual o previst Ús actual La Vanguàrdia, ús previst equipament




Propietat Privada



INTERVENCIONS


- Restauració de les façanes: eliminació d'elements superposats no originals ( instal·lacions, aparells d’aire condicionat...);recuperació dels forats arquitectònics originals; manteniment, neteja i, recuperació dels paraments ( textures, cromatismes, fusteries de totes les obertures amb l’especejament original,…).



Fotografia xamfrà c. Llacuna amb c. Ramo


n Turró




FILATURA DE JUTE (Actualment La Vanguardia) 99c. Llacuna 25-31, c. Ramon Turró 161-173

DADES GENERALS

Carrer c. Llacuna 25-3

,

1, c. Ramon Turró 161-163

Denominació Filatura de jute ( actualment La Vanguardia )

Autor Joan Barba?

Datació c.1880

NOTÍCIES HISTÒRIQUES D

establir els germans Godó al Poblenou ocupava gairebé tresbliment es va produir a les darreries de la dècada de 1870.

Ramon Turró i venia delimitada pel torrent de la Llacuna a airebé dues illes d’eixample separades per l’eix del carrer

urró amb Llacuna van construir-se a finals de la dècada de qualsevol cas, l’any 1890 ja apareixen grafiades en un plànolaus construïdes a l’illa de ponent amb unes de noves que es

nsistir en la instal·lació d’uns rails que permetessintruccions de la fàbrica dels Godó van acabar per tallar el

er a l’empresa dels Godó l’any 1906 no es correspon a la parta (actual Roc Boronat).

E L’EDIFICI

El complex fabril dedicat essencialment a la filatura del jute que vanilles senceres de l’eixample Cerdà. Les fonts apunten que el seu esta

Una part d’aquestes fàbriques se situava entre el carrer Llull i el carrer llevant i el carrer Lutxana a ponent. S’ocupava, així, una superfície de gLlacuna.

Semblaria que les construccions a la cantonada del carrer Ramon T1880, encara que no s’ha localitzat el seu expedient d’obres. En presentat pels germans Godó on preveien comunicar les seves nprojectaven a llevant del carrer Llacuna. La comunicació havia de cotransportar les mercaderies en vagonetes. En qualsevol cas, les conscarrer Llacuna, el qual no va obrir-se fins ben entrat el segle XX.

El projecte de Jeroni Martorell per a la construcció d’unes naus pd’edifici tractat, sinó a la banda del carrer Ramon Turro amb Lutxan

Referències Arxiu:AMDSM: exp. 1492 (1890) ; Inspecció industrial 21761AHCOAC: Fons Jeroni MartorellPlànol Martorell 1927

NOU



Pallars 217 LOCALES Y FUERZAS INDUSTRIALES 100c. Llacuna 80, c.

DESCRIPCIÓ EDIFICI

De tot el conjunt industrial que conformava “Locales y fuerzas industriales” aquest és l’unic element que ens ha arribat avui dia.

Es tracta d’un edifici rectangular, de planta baixa i dues plantes pis, realitzat amb obra vista i coberta a dues vessants.L’estructura interior és a base de pilars i bigues de fundició i voltes de maó de pla.

Destaca el ritme de finestres de marcada verticalitat, que en molts casos encara conserven les característiques fusteries deguillotina amb quarterons; presenten llindes en forma d’arc rebaixat que sobresurten respecte del pla de façana i estan tambérealitzades en maó vist

GRAU DE PROTECCIÓ

Nivell C

Carrer c. Llacuna 80, c. Pallars 217

Denominació Locales y fuerzas industriales

Autor Antoni Casellas, mestre d’obres

Datació 1874


Ús orig inal Fàbrica de teixits

Ús actual o previst Equipament docent (ús previst)


Superfície de l´edifici 262,16m²

Sostre aproximat 786,48m²-segons medició plànol-

Propietat Pública



INTERVENCIONS


- Restauració de les façanes: eliminació d'elements superposats no originals ( instal·lacions, aparells d’aire condicionat,cossos afegits de la coberta,...); recuperació dels forats arquitectònics originals; manteniment, neteja i, recuperació delsparaments ( textures, cromatismes,…).



Fotografia c. Pallars Plànol d’emplaçament

DADES GENERALS




c. Pallars 217 LOCALES Y FUERZAS INDUSTRIALES 100c. Llacuna 80,

RALS

asellas, mestre d’obres

atació 1874

L’inici de l’ocupació fabril d’aquest solar –que s’estenia d’origen fins a l’altra banda del carrer Pallars impedint tant la sevaobertura com la del carrer Llacuna- data de 1874. Es documenta en aquell any el permís sol·licitat per Joan Güell per a construiruna quadra a l’interior de la seva propietat. Malgrat no haver-se conservat cap plànol del projecte, Joan Güell especifica a lainstància que les obres les executarà el mestre d’obres Antoni Casellas.

Gràcies a l’abundant planimetria posterior referida a les instal·lacions de les forces motrius quan la fàbrica tèxtil girava a nom de l’empresa Riera i Bigas, i més tard com a Locales y fuerzas industriales, hom pot observar com l’edifici interior objecte d’aquestaprotecció es trobava al costat de les calderes de vapor. Tant per aquest fet, com per la seva tipologia i factura, és gairebé segurque aquesta estructura era una de les que es construí a partir de 1874 per part del mestre d’obres Antoni Casellas.

El seu interior ha estat ocupat tant per l’antiga fàbrica de teixits de Joan Güell, i Riera i Bigas, com posteriorment per diferentsempreses quan Locales y Fuerzas Industriales es dedicava al lloguer d’espais industrials i força motriu.

DADES GENE

Carrer c. Llacuna 80, c. Pallars 217

ó y fuerzas industrialesDenominaci Locales

Autor Antoni C

D

’EDIFICINOTÍCIES HISTÒRIQUES DE L

Referències Arxiu:

AMDSM: antecedents 24120; exp. 452 (1874)


NOU

c. Llacuna 80, c. Pallars 217 LOCALES Y FUERZAS INDUSTRIALES 100

Plànols del conjunt1909-1910



2. - 22@ barcelona - el districte de la innovació · 94 d cine ideal c doctor trueta 196-198 ......

Documents