1intropresocratica

EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA

El naixement de la filosofiaCauses: tesiscaracterístiques i tematització

PERIODES

s. XVII-XII ac. Periode micènic -fins 1180 ac.?, any de la destrucció de Troia

s. XI-IX ac. Edat Fosca -invasió i expansió dòria: Peloponès, Creta i, fins a Rodes- Destrueix la base cultural anterior, essent aquests uns pobles menys desenvolupats. 800: Introducció de l'alfabet grec (influències semítiques i directament fenícies). Inici de la ceràmica geomètrica.

Primer moment:s. VIII ac. Cultura feudal o burocràtica (per Vernant*, terme anacrònic): domini d’una oligarquia o noblesa terratinent, que succecix l'antiga monarquia. 776: Primera Olimpíada. 775: Primera colonització. (fugida a causa dels invasors i expansió per a les activitats mercantils).Correspon a l’etapa de desenvolupament de l'èpos i la saviesa gnòmica.

Segon moment:s. VII-VI ac. Cultura democràtica. Coincideix amb l'ascens de l'imperi persa. S’inicia la cultura del demos. Període de tiranies amb marcat caràcter populista. Sorgiment de hestía koiné -espai públic de debat dels assumptes comuns-polis, àgora. Correspon a l’etapa de formació del pensament filosòfic: etapa presocràtica.

Tercer moment:s. V ac. Cultura antropològica. Predomini de la polis; desenvolupament de la democràcia. Correspon al període de les guerres mèdiques. Importància de la formació dels ciutadans paideia. En filosofia es correspon amb el període àtic, on destaquen Sofistes i Sòcrates.

*Jean-Pierre Vernant Los orígenes del pensamiento griego, 1961

2

A

R

C

A

I

C

C

L

À

S

S

I

C

Les primeres colònies es van fundar cap a

les illes de la mar Egea i costa de l’Àsia

Menor

A Egipte varen fundar alguna colònia al mateix

delta del Nil i també al nord d’Àfrica.

Al sud de la península Itàlica i Sicília varen

fundar diverses colònies i rebran el nom

de Magna Grècia.

Cap a Occident, els grecs arribaren a la

península ibèrica i al sud de la Gal·lia.

Filosofia Presocràtica 6

►El naixement de la filosofia

Causes

Tesis clàssiques:

►El “miracle grec” (Burnet)►El “mite racionalitzat” (Cornford)►Tesi històrica (Vernant)


East of Greece ca. 550 BC


►CausesTesi del “miracle grec” –John Burnet (1863-1928)

►La filosofia aparegué de sobte,per les peculiaritats de l'esperit

grec.


Exposició: Dioses en color (2004)

J. Burnet: Early Greek Philosophy. Londres i Edimburg, A. y C. Black, 1892. 4ª edició, 1930.

Forma part del "mite grec" creat especialment a finals dels s. XVIII, preocupats per definir-se en oposició als "salvatges i primitius". De la mateixa manera els

grecs, als quals no els unia més que la llengua, amb les seves variants dialectals, van crear aquest concepte "hellenikon" paralel·lament al de de "barbar" (que li

costa parlar en grec) durant les guerres mèdiques i en front de l'imperi persa. Josep Fontana, Europa ante el espejo, Ed. Crítica, Bcn, 1994, pp. 10-15


Causes

Tesi del “miracle grec” –

John Burnet (1863-1928)

►Objeccions:Genuïnitat del fenomen.Ignora les influències babilòniques i egípcies (eurocentrisme).

Filosofia Presocràtica9


►CausesTesi del mite racionalitzat –

Francis M. Cornford (1874-1943)

►Els mites cosmogònics i teogònics

d’Homer i Hesíode influïren en:

L'afany de trobar una explicació alsfenòmens naturals.

La recerca d'un únic arkhé.

Before and After Socrates, 1931

Cornford

No es cierto que los griegos inventaran de golpe -hacia el s. -VI- la filosofía, ni tampoco que lo hicieransin influencia exterior, para desde Grecia transmitirlaa toda la cultura occidental. En la India, en China eincluso en Egipto ya existía pensamiento filosóficodesde varios siglos antes, aunque tuvieracaracterísticas muy diferentes del pensamientooccidental. Y en Grecia hay que considerar la filosofíacomo producto de una lenta evolución (Antes ydespués de Sòcrates. Cornford).



CausesTesi històrica:

Jean Pierre Vernant

(1914-2007)

Enfocament plural: les condicions socials,econòmiques i culturals dels segles –VIII al –VI propiciaren el naixement de la filosofia

L'univers, les dieux, les hommes: récits grecs des origines Paris, Le Seuil, 1999



►CausesTesi històrica:condicions socials,

econòmiques i culturals:

La situació geogràfica de Jònia: encreuament decultures.El fi de la monarquia micènica i l’aparició de la polis,centrada en l’àgora hestía koiné –espai públic- ondebatre tots els temes d’àmbit general.Creixement econòmic i comercial.Absència d'una classe sacerdotal que vetlli per l’ortodòxia.

Influència dels sabers pràctics i tècnics babilonis i egipcis.

14


Religió cívica a GrèciaTransmissió oral de la tradició (rapsodes) i a partir dels poemes èpics

d’Homer i d’Hesíode

El politeisme grec no es fonamenta en cap revelació ni llibre sagrat, sinó

que es basa en el seu ús social, en els costums ancestrals, en la llengua, la

manera de vida.

Els déus no són entitats transcendents que viuen més enllà del món. El

món diví i el món humà no està radicalment separat. El natural i el

sobrenatural estan intrínsecament lligats.

No es practica un culte per a salvar l'ànima més enllà de la mort.

El culte és, en realitat, l'expressió d'una col·lectivitat, i la seva funció és

salvaguardar la ciutat, per mitjà del manteniment dels seus costums.

Religió cívica a GrèciaUlises visita Aquil·les a l’estança dels morts

«Mentre nosaltres estàvem afligits, canviant-nos paraules tristes, vingué l’ombradel Pelíada Aquil·les i [...], lamentant-se, digué aquestes paraules alades:

Aquil·les: Nissaga de Zeus, Laertíada, Ulisses tan enginyós, aferrissat!, quinaobra millor duus encara de cap? I com has gosat a baixar a l’Hades [lesestances infernals], estatge on els morts habiten privats de sentits i sónpurs fantasmes dels homes que finaren? Així feia ell i jo a mon torn li diguí:

Ulisses: Aquil·les, fill de Peleu, oh de molt el més brau dels aqueus! He vingut perl’oracle de Tirèsies, per si em donaria algun consell per tornar a Ítacaesgalabrosa. Doncs, encara no he arribat a l’Acaia, ni he entrat a la mevaterra, sinó que vaig patint mals constantment. I, en canvi, cap home finsara fou més feliç que tu, Aquil·les, ni ho serà d’ara enllà. Perquè, abans,quan vivies, els argius [grecs] t’honraven igual que un déu, i ara que etsaquí, com un gran príncep, regnes sobre els morts; per això no et sàpigagreu haver mort, Aquil·les. Així feia jo, i tot seguit ell em va respondredient:

Aquil·les: No em vulguis consolar de la mort, Ulisses esplèndit! Molt mésm’estimaria de ser damunt la terra un llogat d’un altre home senseheretatge, que no tingui gaire per viure, que no pas regnar sobre tots elsdifunts.»

HOMER: L’Odissea, XI. (Traducció de Carles Riba).

18


Elements de l'explicació mítica d'Hesíode

► Segregació de parellesde contraris(fred/calent,humit/sec...) a partirde la unitat primordial indiferenciada.

► Desunió i unióincessant d'aquestes parelles de contraris.

► Canvi cíclic etern(etern retorn).

• Abans que totes les coses, fou el Caos, i després Gea (la Terra) d’ample pit,

mansió perenne i sòlida dels immortals que habiten el cimal del ventós

Olimp, i el tenebrós Tàrtar, enclavat en les profunditats de la terra espaiosa. I

Eros, el més formós d’entre els déus immortals, que deslliura de totes les

preocupacions i domestica, de tots els déus i de tots els homes, la ment i la

prudent voluntat. I del Caos nasqueren l’Èreb (tenebres) i la negra Nit; i de la

Nit, en unir-se amorosament amb l’Èreb, nasqueren l’Èter i el Dia. Gea

engendrà primerament el Cel Estrellat (Urà), perquè la cobrís del tot, i fos

sempre segura per als divins benaurats déus. Féu després les altes Muntanyes

[...]. Més tard Gea, unint-se amorosament amb el Cel Estrellat, va engendrar

l’Oceà, de profunds remolins [...]. Posteriorment nasqué l’astut Cronos, que

fou el més terrible dels fills del Cel (Urà) i que odià des del començament el

seu prolífic pare. [...] La Nit parí l’odiosa Thanatos (Mort) i al Destí. Parí,

també, Hipnos (Somni) i la multitud d’il·lusions o fantasies, sense que

aquesta deessa, la tenebrosa Nit, jagués amb ningú; i, posteriorment, la

dolorosa Aflicció [...]. Hesíode, Teogonia, 113..

Religions mistèriques

Els sacrificis rituals i els cultes públics no culminen l'experiència religiosa grega. Al mateix temps existien altres corrents i grups amb aspiracions religioses. Es coneixen a partir de fonts hel·lenístiques: interpretació.

Característiques generals del

misticisme grec

1.La relació amb la divinitat no és ja col·lectiva,sinó que és personal entre l'individu i el déu.2.Tot i que alguns cultes són públics i reconegutsper la ciutat, els seus ritus no estan controlatsper aquesta.3.La immortalitat de l'ànima i la seva destinaciódesprés de la vida es converteix en preocupaciófonamental.4.Alguns cultes místics proposen un modelmoral de vida i exigeixen una sèrie de sacrificispersonals per a arribar a la puresa espiritual.

Religions mistèriques

Culte a Deméter: misteris eleusins

Cultes dionisíacs

Orfisme

El templo de la diosa Demeter, en Eleusis, sede de los misterios

E. R. Dodds, Los griegos y lo irracional

Orfisme: a la recerca de la unitat perduda

A la religió olímpica, l’univers diví s’organitza segons un progrés lineal que condueix del caos a l’ordre. A l’orfisme (a partir del s. VI aC)

succeix a la inversa. En l’origen, l’ou primordial expressa la unitat perfecta, mentre que la multiplicitat representa la degradació del ser.

OrfismeReligions lliures

El nucli doctrinal de l’orfisme era una reinterpretació del mite de Dionís-Zagreu. Segons aquest mite narrat poèticament pels òrfics, Dionís -filldel déu suprem Zeus i de Persèfone-, va ser esquarterat i devorat pelsTitans, potències malvades envejoses de Zeus. En aquest sagnant festívan deixar només el cor del petit Dionís, que va ser entregat a Zeus perPal·las Atenea. Zeus, per venjar la mort del seu fill, després d’ingerir elcor d’aquest i provocar així la seva resurrecció, va castigar els Titansfulminant-los amb el seu raig diví i reduint-los a cendres. D’aquestescendres va sorgir l’espècie humana que, d’aquesta manera, presentauna natura dual d’una banda el cos, descendent de les cendrescorresponents als Titans; per una altra, l'ànima derivada de la part deles cendres corresponent al cos devorat de Dionís. Igual que el cos deDionís va quedar presoner al si del cos dels Titans, l’ànima humana -queprocedeix de Dionís- és presonera del cos, l’origen del qual són lescendres de la part corresponent als Titans. Es pot veure que, des delpunt de la seva estructura, aquest mite comparteix moltescaracterístiques comunes amb altres narracions mistèriques.Mitjançant aquest mite es volia il·lustrar la creença en una resurrecció ireencarnació mitjançant un procés de transmigració de les ànimes ometempsicosi; d’altra banda, la creença en el dualisme entre un ànimapresonera i un cos-presó, engendrava la necessitat de rituals depurificació per als humans ja que, estant la seva ànima presonera delcos, havien d’adoptar normes de conducta orientades a que les ànimespoguessin finalment deslligar-se del cos en què estan presoneres, la qualcosa recalcava el caràcter immortal de l’ànima, i la necessitat de fugir del’ordre de vida mundà habitual.

24

►Elements mítics

• Les cosmologies jòniesestan basades en

l'explicació mítica d'Hesíode.• Afany de totalització: no hi ha diferenciacióde les distintes parcel·les del saber.

• Dimensió soteriològica: en el conceptemilesi de phýsis rau una dimensió ètico-religiosa.


Filosofia i mite en les cosmologies presocràtiques

►Les explicacions “racionals” es fan

sobre dos principis els quals no sónimmanents, ni provenen de l'analogia, ni de l'observaciósistematitzada:

• El principi d'unitat fonamental de lamatèria.

• El principi immanent de transformació dela realitat (multiplicitat/moviment).


Filosofia i mite en les cosmologies jònies

Problemes plantejats

►El de l’arkhé

• Quin és el principi del que tot procedeixi del que tot es composa?

►El de la causa de la transformació

(naixement/ corrupció i canvi/multiplicitat).


Problemes plantejats

►El del coneixement:

• Què ens proporciona el coneixement vertader, la raó o els sentits?

►A través dels sentits

experimentem el canvi, el moviment, la pluralitat i diversitat del que és real.►La raó ens revela el que és u,

l'arrel de tot (la unitat en la multiplicitat).


1intropresocratica

Education