1eso geografia i histÒria -...

Departament de Geografia i Història. IES Josep de Ribera

1

1ESO GEOGRAFIA I HISTÒRIA

CONTINGUTS I OBJECTIUS EXIGIBLES PER A LA SUPERACIÓ DE 1r d’ESO

Continguts Criteris d’avaluació

Bloc 1: Continguts comuns

Lectura i interpretació d’imatges i mapes de diferents escales I característiques. Percepció de la realitat geo-gràfica per mitjà de l’observació directa o indirecta. In-terpretació de gràfics i elaboració d’estos a partir de dades.

2. Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de coor-denades geogràfiques i obtindre informació sobre l’espai re-presentat a partir de la llegenda i la simbologia. 3. Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic de la Comunitat Valenciana, d’Espanya, d’Europa i del planeta (oceans i mars, continents, unitats de relleu, zones climàtiques i rius) i caracteritzar els trets que predominen en un espai concret. · 18. Utilitzar, interpretar i elaborar distints tipus de mapes, cro-quis, gràfics i taules estadístiques, i servir-se’n com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.

Valoració de la diversitat de mitjans naturals de la Terra com a riquesa que cal conservar.

5. Identificar alguns casos en què l’acció humana provoca im-pactes sobre el medi natural reconeixent, a escala mundial, a Europa, a Espanya i en la Comunitat Valenciana, problemes re-llevants relacionats amb el medi ambient, explicar les seues causes i efectes, i aportar propostes d’actuacions que poden contribuir a la seua millora.

Coneixement dels mètodes bàsics d’estudi utilitzats per la Geografia i la Història.

6. Utilitzar les unitats cronològiques i les nocions d’evolució i canvi, aplicar-les a fets i processos referits a la prehistòria i his-tòria antiga del món i de la Península Ibèrica, amb especial re-ferència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana. 18. Utilitzar, interpretar i elaborar distints tipus de mapes, cro-quis, gràfics i taules estadístiques, i servir-se’n com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi. 17. Elaborar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari perti-nent i la correcció formal adequada.

Valoració de les fonts històriques per al coneixement del passat. Obtenció d’informació a través de fonts do-cumentals, arqueològiques i d’obres d’art; classificació del tipus d’informació que proporcionen i elaboració escrita de la informació obtinguda. Utilitat de les tecno-logies de la informació i la comunicació per a l’estudi de la Història

18. Utilitzar, interpretar i elaborar distints tipus de mapes, cro-quis, gràfics i taules estadístiques, i servir-se’n com a font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.

Coneixement del concepte de periodització en la Histò-ria: nocions elementals de temps històric. Cronologia i periodització. Localització en el temps i en el passat de períodes i es-deveniments històrics i identificació de processos d’evolució i canvi. Representació gràfica de seqüències temporals.

6. Utilitzar les unitats cronològiques i les nocions d’evolució i canvi, aplicar-les a fets i processos referits a la prehistòria i his-tòria antiga del món i de la Península Ibèrica, amb especial re-ferència a l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana.

Identificació de causes i conseqüències de fets i proces-sos històrics; diferenciació d’estes segons la seua natu-ralesa.

15. Obtindre i usar informacions rellevants sobre els temes es-tudiats. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets històrics i espacials. Consultar les diverses fonts disponibles i utilitzar les noves tecnologies de la informa-ció.


2

Interpretació dels elements bàsics que caracteritzen les manifestacions artístiques més rellevants en el seu con-text històric.

16. Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric, especi-alment les que es referixen a l’àmbit de l’actual Comunitat Va-lenciana.

Valoració de l’herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que cal preservar i col·laborar en la seua conservació

16. Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric, especi-alment les que es referixen a l’àmbit de l’actual Comunitat Va-lenciana.

Bloc 2. La terra i els mitjans naturals

La Terra, un planeta del Sistema Solar · Els moviments de la Terra i els seus efectes · La representació de la Terra. Aplicació de tècniques d’orientació geogràfica. · La Terra: composició i estructura. Les plaques tectòni-ques: distribució i dinàmica. · Caracterització i distribu-ció en l’espai de continents, oceans, mars, unitats del relleu i rius en el món, a Europa i a Espanya. El relleu dels fons oceànics. · L’atmosfera i els fenòmens atmos-fèrics.El clima: elements, factors, característiques i dis-tribució. Aigües i formacionsvegetals. Els riscos climàtics en la Comunitat Valenciana.

1. Conéixer el planeta Terra: forma, dimensions i condicions es-sencials que fan possible la vida.

Localització i caracterització dels principals mitjans na-turals, amb especial atenció al territori espanyol i euro-peu · Parcs naturals i reserves marines de la Comunitat Valenciana. Observació i interpretació d’imatges repre-sentatives d’estos. · Els grans espais naturals del món. Regions polars i subpolars, serralades alpines, espais tropicals, zona temperada. · La varietat natural de l’espai europeu. La configuració del relleu, els climes i els paisatges vegetals, les xarxes hidrogràfiques. El medi físic espanyol en el context natural d’Europa, amb parti-cular referència a la Comunitat Valenciana.

4. Comparar els trets físics que configuren els grans mitjans na-turals del planeta, amb especial referència a Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana, localitzant-los en l’espai i relacionant-los amb les possibilitats que oferixen als grups humans.

Els grups humans i la utilització del medi: anàlisi de les seues interaccions · Riscos naturals, degradació i políti-ques correctores. · Problemàtica de la Comunitat Valen-ciana. · Presa de consciència de les possibilitats que el medi oferix i disposició favorable per a contribuir al manteniment de la biodiversitat i a un desenrotllament sostenible.

5. Identificar alguns casos en què l’acció humana provoca im-pactes sobre el medi natural reconeixent, a escala mundial, a Europa, a Espanya i en la Comunitat Valenciana, problemes re-llevants relacionats amb el medi ambient, explicar les seues causes i efectes, i aportar propostes d’actuacions que poden contribuir a la seua millora.

Bloc 3. Societats prehistòriques, primeres civilitzacions i edat antiga

El procés d’hominització. La prehistòria: periodització i concepte · Caçadors i recol·lectors. · Canvis produïts per la revolució neolítica. L’edat dels metalls. Aspectes sig-nificatius de la prehistòria a la Península Ibèrica. · La presència humana a la Península Ibèrica: Atapuerca. L’art prehistòric. L’art rupestre llevantí. La Valltorta.

7. Comprendre el procés d’hominització i l’evolució cultural de la humanitat fins a l’aparició de l’escriptura. Conéixer i destacar el significat de l’art rupestre llevantí. 16. Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric, especi-alment les que es referixen a l’àmbit de l’actual Comunitat Va-lenciana.

Les primeres civilitzacions urbanes. Egipte i Mesopotà-mia. Art i cultura.

8. Explicar els canvis que va suposar la Revolució Neolítica en l’evolució de la humanitat i valorar la seua importància i les se-ues conseqüències en comparar-los amb els elements que van conformar les societats anteriors. 9. Conéixer els trets que caracteritzen les primeres civilitzaci-ons històriques, i destacar la seua importància cultural i artísti-


3

ca. 16. Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric, especi-alment les que es referixen a l’àmbit de l’actual Comunitat Va-lenciana.

El món clàssic: Grècia i Roma · Grècia: fonaments de la cultura europea. · La polis. La democràcia atenesa. · L’Hel·lenisme. Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.

10. Analitzar els aspectes originals de la civilització grega, així com les seues aportacions a la civilització occidental. 12. Analitzar l’art clàssic i aplicar este coneixement a l’anàlisi d’algunes obres i autores o autors representatius. 16. Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric, especi-alment les que es referixen a l’àmbit de l’actual Comunitat Va-lenciana

La civilització romana: la unitat del món mediterrani · La República i l’Imperi. El cristianisme. Els pobles bàrbars. Fi de l’Imperi romà i fraccionament de la unitat medi-terrània. · Art i cultura: anàlisi de manifestacions artísti-ques significatives.

11. Caracteritzar els trets de la civilització romana. Distingir i situar en el temps i en l’espai les cultures que es van desenrot-llar a la Península Ibèrica durant l’Antiguitat i valorar la trans-cendència de la romanització i les pervivències del seu llegat a Espanya, amb especial referència a l’àmbit de l’actual Comuni-tat Valenciana. 12. Analitzar l’art clàssic i aplicar este coneixement a l’anàlisi d’algunes obres i autores o autors representatius. 16. Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric, especi-alment les que es referixen a l’àmbit de l’actual Comunitat Va-lenciana.

Pobles preromans: la cultura ibèrica en el territori de l’actual Comunitat Valenciana.

13. Identificar els aspectes bàsics dels principals pobles, socie-tats i cultures que es van desenrotllar en l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana durant la Prehistòria, les colonitzacions mediterrànies i el període clàssic grecoromà.

La Hispània romana · Conquista i romanització. · La ciu-tat i la forma de vida urbana. · La romanització. La pre-sència romana en terres valencianes.Origen i expansió del cristianisme. · Les invasions germàniques i el fi de l’Imperi romà. · Art romà a Hispània: manifestacions ar-tístiques significatives. · La Hispània visigoda. El regne visigot. L’art visigot: anàlisi de manifestacions artísti-ques significatives.

13. Identificar els aspectes bàsics dels principals pobles, socie-tats i cultures que es van desenrotllar en l’àmbit de l’actual Comunitat Valenciana durant la Prehistòria, les colonitzacions mediterrànies i el període clàssic grecoromà. 14. Adquirir una comprensió bàsica del període visigot com a pont entre la Hispània romana i l’Edat Mitjana. 16. Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric, especi-alment les que es referixen a l’àmbit de l’actual Comunitat Va-lenciana.

OBJECTIUS MÍNIMS

Ser capaç de reconèixer diferents tipus de mapes, localitzar punts i treballar amb escales.

Ser capaç de situar la Terra dins del Sistema Solar i distingir les seves parts fonamentals.

Conèixer les diferents formes del relleu terrestre.

Distingir els diferents tipus de clima i localitzar les principals zones bioclimàtiques. Conèixer, localitzar els continents i oceans així com les seves característiques.

Identificar les característiques pròpies dels diferents paisatges i la seva influència en la població i el seu desenvolupament.

Diferenciar les característiques de l'Espanya atlàntica i l'Espanya mediterrània.


4

Conèixer les característiques físiques de la Comunitat Valenciana.

Distingir les característiques generals de cadascuna de les tres etapes de la Prehistòria: Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls.

Conèixer els aspectes més significatius de les primeres civilitzacions històriques: Mesopotàmia, Egipte, Índia i Xina.

Conèixer l'organització econòmica, política i social de Grècia i Roma.

Comprendre la influència dels pobles invasors de l'Imperi Romano en la civilització occidental.


5

2ESO CIÈNCIES SOCIALS

SEQÜENCIACIÓ, NIVELLS DE COMPETÈNCIA, OBJECTIUS i CONTINGUTS EXIGIBLES PER A LA SU-PERACIÓ DE 2ESO

Objectius Didàctics Continguts Criteris d’avaluació

1- L'Islam i Al-Àndalus

Descriure les principals característi-ques de l'Islam i la seva influència en l'organització social de les societats islàmiques. Conèixer els llocs sagrats de l'Islam i les seves principals manifestacions culturals. Explicar el procés d'expansió de l'Is-lam en el món i en Al-Àndalus. Caracteritzar la societat i les dife-rents formes de govern existents en Al-Àndalus al llarg dels segles. Valorar la riquesa de la cultura islà-mica en Al-Àndalus i reconèixer la importància de l'herència musulma-na en la nostra cultura i patrimoni. Conèixer els monuments d'època andalusí que es conserven en el nos-tre territori. Resoldre les qüestions plantejades a partir de la informació obtinguda en dibuixos, mapes i textos histories.

Els orígens de l'Islam. Característiques de la religió i les so-cietats islàmiques. Descripció dels elements i llocs pro-pis de la societat i la religió islàmica. L'expansió de l'Islam. Anàlisi i interpretació de mapes i in-formació cartogràfica. Caracterització de la societat islàmica a partir de l'anàlisi de diferents pin-tures. La conquesta musulmana de la Pe-nínsula i la formació d'AI-Àndalus. Lectura i interpretació de textos his-tòrics de la civilització andalusí. El califat de Còrdova i els regnes de taifes. Les activitats econòmiques i l'orga-nització social en Al-Àndalus. Explicació de la vida palatina i urbana en Al-Àndalus a partir de l'observació i la interpretació de dibuixos. La cultura i l'art islàmics en Al-Àndalus. Identificació deis principals restes d'època andalusí existents a la pe-nínsula Ibèrica. Elaboració d'un mapa conceptual so-bre l'Islam i Al-Àndalus.

Verificar que reconeixen els principis fonamentals de la religió islàmica, així com els seus textos i els seus llocs sagrats. Constatar que expliquen com es va produir la integració dels pobles conquerits pels musulmans. Observar si descriuen la relació entre els exèrcits musulmans i els visigots en la conquista de la península Ibèri-ca. Veure si elaboren un eix cronològic amb les diferents etapes de la histò-ria d'AI-Àndalus. Comprovar que reconeixen les activi-tats econòmiques i l'estructura de les ciutats en Al-Àndalus. Assegurar-se que expliquen les ca-racterístiques de l'art islàmic i reco-neixen les restes de l'art islàmic més importants d'Espanya. Veure si estableixen les característi-ques dels diferents grups socials que formaven la societat andalusí

2 - L'Europa feudal

Identificar els factors que van afavo-rir l'aparició i el desenvolupament del feudalisme després de la mort de Carlemany. Entendre els pactes de fidelitat i vas-sallatge deis diferents grups socials que integra- ven el sistema feudal. Explicar la composició deis esta-ments de la societat medieval. Comprendre les funcions de la mo-narquia feudal i de la Cúria Règia. Conèixer els trets distintius de Tes-tament nobiliari, la seva dedicació a la guerra i l'armament que utilitzava.

L'Imperi de Carlemany. La fragmentació de l'imperi carolingi. Els orígens del feudalisme. La societat feudal. El rei i els seus vassalls. La noblesa guerrera. Els Castells medievals. Els pagesos en el món feudal. L'Església cristiana: els clergues. Les croades. Els monestirs medievals. L'arquitectura romànica. La pintura i l'escultura romàniques. Anàlisi del context històric que va

Veure si són capaços de reconèixer la composició i les funcions dels dife-rents estaments de la societat feu-dal. Constatar que expliquen el lloc que ocupava el monarca i la noblesa guerrera en la societat feudal. Confirmar que identifiquen les carac-terístiques dels castells medievals. Observar si comparen les activitats i les condicions de vida dels pagesos lliures i dels serfs en el feu. Verificar que reconeixen el pes de l'Església en l'àmbit privat i públic i


6

Descriure com era un castell medie-val i com vivien els seus habitants, remarcant les activitats que realitza-va el senyor del castell. Saber com vivien els pagesos durant l'Edat Mitjana, i quin tipus de relaci-ons mante- nien amb els senyors feudals. Reconèixer la importància de l'Esglé-sia i els monestirs a l'Edat Mitjana. Analitzar l'arquitectura, la pintura i l'escultura romànica.

propiciar l'aparició del feudalisme: la fragmentació de l'Imperi carolingi.

que entenen les causes de les croa-des. Comprovar que identificar els ele-ments arquitectònics principals de les esglésies romàniques. Veure si sintetitzen les característi-ques de l'escultura i la pintura romà-nica

3- La ciutat medieval

Conèixer les raons de la revitalització o l'origen de la ciutat medieval. Identificar els principals espais de la ciutat medieval. Reconèixer els grans centres mercan-tils i les rutes comercials de l'Edat Mitjana. Conèixer les activitats econòmiques que es realitzaven a la ciutat medie-val i comprendre la funció dels gre-mis. Identificar els grups socials que habi-taven la ciutat medieval. Explicar l'augment del poder reial amb el suport de la burgesia. Analitzar les revoltes i els conflictes urbans que tenien lloc a la ciutat medieval Reconèixer les característiques de l'art gòtic i comentar algunes obres representatives.

La recuperació de la vida urbana. Anàlisi de l'evolució demogràfica des de l'any 500 fins al 1.300. Descripció de les innovacions tècni-ques introduïdes a partir del segle XI. Els edificis i les construccions de la ciutat medieval. L'artesania i els gremis. El comerç: fires, mercats i les grans rutes comercials. Identificació deis grans centres mer-cantils europeus de l'Edat Mitjana. La societat urbana. Descripció d'una casa -taller i d'una casa de la burgesia. El suport de la burgesia al poder re-ial. Les corts i els Parlaments. La crisi de la baixa Edat Mitjana (se-gles XIV i XV). L'arquitectura gòtica. Descripció dels elements arquitectò-nics de la catedral gòtica. L'escultura i la pintura gòtiques. Comparació dels estils romànic i gò-tic. Lectura i interpretació de fonts pri-màries.

Comprovar que saben explicar les conseqüències de l'expansió agrària que es va produir a Europa occiden-tal a partir del segle XI. Descobrir si identifiquen els ele-ments que van possibilitar l'expansió del comerç entre els segles XIII i XV. Veure si saben valorar com la burge-sia va contribuir a consolidar el po-der reial. Confirmar que descriuen correcta-ment les característiques de les ciu-tats medievals i dels grups socials que hi vivien. Verificar que reconeixen les caracte-rístiques del treball artesanal i la fun-ció dels gre¬mis a les ciutats. Constatar que expliquen les caracte-rístiques principals de l'arquitectura gòtica. Observar si indiquen els trets distin-tius de la pintura gòtica. Assegurar-se que enumeren les cau-ses i les conseqüències de la crisi dels segles XIV i XV.

4- La formació i l'expansió dels regnes peninsulars

Identificar l'evolució de les fronteres entre el món cristià i musulmà a la Península Ibè¬rica en els inicis del segle X. Conèixer la creació i l'evolució del primer regne independent aparegut dins del domini islàmic: el regne d'Astúries. Exposar el desenvolupament del regne de Lleó i del regne de Castella. Reconèixer la funció de la Marca His-pànica. Conèixer la creació i l'evolució del regne de Navarra, el comtat d'Aragó i els comtats catalans. Exposar l'ofensiva dels regnes cristi-ans entre els segles XI i XII i la reacció

L'origen dels regnes cantàbrics: el regne d'Astúries, el regne de Lleó i la formació del regne de Castella. La creació de la Marca Hispànica. El regne de Navarra. El regne d'Aragó. Els comtats catalans. L'expansió territorial dels segles XI i XII. La repoblació dels territoris conquis-tats. El Camí de Sant Jaume. La interacció cultural entre cristians, musulmans i jueus. Les comunitats jueves. Els mossàrabs i els mudèjars. El Romànic a la Península Ibèrica:

Confirmar que detecten l'evolució deis regnes cantàbrics en relació amb els musul¬mans. Observar si saben localitzar en un mapa els primers comtats i regnes pirinencs. Veure si indiquen els elements arqui-tectònics de la catedral de Santiago. Verificar que expliquen l'expansió territorial deis segles XI i XII. Comprovar que exposen les diferen-cies entre les repoblacions lliures i les comunals. Valorar si son capaços d'identificar edificis representatius del Romànic a la Península Ibérica. Comprovar que reconeixen les co-


7

islàmica amb l'entrada dels almorà-vits i almohades. Comprendre què eren les repoblaci-ons, com es van realitzar i van evolu-cionar. Conèixer la base de l'economia dels regnes cristians. Entendre la importància del Carmí de Sant Jaume en l'Edat Mitjana com un mitjà d'intercanvi cultural i econò-mic. Analitzar l'art romànic de la Penínsu-la Ibèrica. Reconèixer l'aportació cultural i artís-tica que van realitzar a la Península diverses comunitats: cristians, mu-sulmans i jueus.

l'arquitectura, l'escultura i la pintura.

munitats religioses que van conviure a la Península durant l'Edat Mitjana.

5- Els grans regnes peninsulars

Conèixer l'evolució ¡ la consolidació deis regnes hispànics. Localitzar en un mapa el desenvolu-pament de la Reconquista deis reg-nes de Castella, Portugal i la Corona d'Aragó al segle XIII. Descriure la manera com es va portar a terme la repoblació dels territoris conquistats pels regnes cristians, i comparar el tracte que es va donar a la població islamitzada. Explicar l'organització del poder I les institucions de govern deis regnes de Castella, Navarra i la Corona d'Aragó. Analitzar la producció agrícola, el comerç de la Corona de Castella i la seua expansió territorial per l'Atlàn-tic. Conèixer l'expansió comercial de la Corona d'Aragó pel Mediterrani, així com les seues conquistes militars a la zona. Analitzar les conseqüències de la crisi econòmica, social i política que va tenir Hoc en la Baixa Edat Mitjana. Conèixer les principals característi-ques de l'art gòtic peninsular. La Reconquista deis regnes de Caste-lla, Portugal i la Corona d'Aragó. La Repoblació.

La consolidació deis regnes hispànics. Les institucions de govern: la Monar-quia, les Corts i els Municipis. L'economia del regne de Castella: la ramaderia, les rutes de la llana i l'Honrat Consell de la Mesta. El poder de la noblesa en el regne de Castella. L'economia i les rutes comercials de la Corona d'Aragó. Les conquistes militars de la Corona d'Aragó. La societat de la Corona d'Aragó. La crisi econòmica i social durant la Baixa Edat Mitjana. Els enfrontaments nobiliaris en la Co-rona de Castella. Els conflictes socials en la Corona d'Aragó. El Gòtic a la Península Ibèrica: arqui-tectura, escultura i pintura.

Descobrir si reconeixen la concepció patrimonial deis regnes en l'Edat Mitjana. Veure si coneixen l'evolució històrica en la consolidació deis regnes hispà-nics. Constatar que exposen els esdeve-niments de la Reconquista del segle XIII i les característiques de la repo-blació. Verificar que diferencien les institu-cions de govern del regne de Castella i la Corona d'Aragó. Avaluar si són capaços d'explicar les peculiaritats econòmiques i socials del regne de Castella i la Corona d'A-ragó. Comprovar que determinen alguns elements de la crisi econòmica de la Baixa Edat Mitjana i els conflictes so-cials que va ocasionar. Descobrir si identifiquen mostres re-presentatives de l'arquitectura del Gòtic a la Península Ibèrica.

6- El Regne de València en l'Edat Mitjana

Reconèixer el desenvolupament agrí-cola impulsat pels musulmans en la nostra terra. Conèixer les activitats artesanals i comercials desenvolupades en les ciutats de l'actual Comunitat Valen-ciana deis segles VIII al XII. Valorar l'esplendor cultural de les terres valencianes durant l'època de

L'època musulmana (segles VIII-XII). Les activitats econòmiques en Sarq Al-Àndalus. La cultura en les taifes valencianes. La reconquista de les terres de Va-lència. El repartiment de les terres conque-rides. Les institucions del regne de València

Descobrir si saben localitzar geogrà-ficament els territoris que ocupaven les taifes valencianes i les seues prin-cipals ciutats. Comprovar que elaboren un eix cro-nològic amb els esdeveniments clau en la historia del regne de València. Observar si saben establir la seqüèn-cia cronològica de la conquista cristi-


8

taifes. Explicar com es va portar a terme la reconquista i la repoblació de les ter-res de València. Descriure la situació deis mudèjars sota el domini cristià. Identificar les institucions del regne de València i valorar la seua partici-pació en l'expansió comercial i mili-tar pel Mediterrani. Especificar les bases de l'expansió econòmica del regne de València. Caracteritzar l'art gòtic que trobem a València Especificar les etapes del domini mu-sulmà en les terres valencianes.

a la Corona d'Aragó. El regne de València en l'expansió mediterrània. La repoblació cristiana al regne de València. La vida dels mudèjars. L'expansió econòmica del regne de València. L'art gòtic al regne de València. Interpretació d'un eix cronològic so-bre la història de València a l'Edat Mitjana. Localització geogràfica dels territoris que ocupaven les taifes valencianes. Lectura i comentari de textos histori-es sobre la conquista de la ciutat de València. Anàlisi d'un pia de la ciutat de Valèn-cia al segle XV. Valoració del patrimoni artístic i mo-numental del regne de València.

ana de les terres valencianes i expli-car com es va produir el seu reparti-ment. Confirmar que identifiquen els po-ders i les facultats de les principals institucions del regne de València. Valorar si saben explicar com es va produir la repoblació cristiana de les terres valencianes i valoren les re-percussions de la conquista per a la població musulmana. Observar si enumeren les activitats econòmiques que es van practicar en el Regne de València en els segles XIV i XV. Veure si reconeixen les principals manifestacions artístiques del gòtic valencià.

7- Renaixement i Reforma

Comprendre els orígens, les caracte-rístiques principals i l'evolució del pensament humanista. Explicar la importància de la invenció de la impremta de Gutenberg en la difusió de l'Humanisme, així com la contribució de les acadèmies i les universitats. Entendre les causes de la reforma eclesiàstica protestant. Exposar els principis bàsics en els quals es basa la Reforma luterana. Diferenciar els principals aspectes de les diferents doctrines reformistes. Analitzar la reacció de l'Església catò-lica i el procés de Contrareforma re-ligiosa. Reconèixer la concepció de l'art re-naixentista. Comentar obres artístiques repre-sentatives del Quattrocento i del Cinquecento. Identificar obres significatives del Renaixement a Flandes, a Alemanya i a França. Aprendre a utilitzar amb precisió el vocabulari introduït en aquest tema.

L'Humanisme. Explicació de la novetat introduïda per la impremta de Gutenberg i la seva contribució a la difusió de l'Hu-manisme. La Reforma religiosa. Localització en un mapa de la difusió de la Reforma. Comparació de la doctrina, el culte i l'organització dels catòlics, luterans, calvinistes i anglicans. Exposició de les raons per al resta-bliment de la Inquisició espanyola en relació amb la lluita contra els pro-testants. Enumeració de les mesures discipli-nàries adoptades al Concili de Tren-to. La difusió de la Contrareforma. Els cortesans i els mecenes. La concepció de l'art del Renaixe-ment. El Quattrocento. El Cinquecento. La difusió del Renaixement a Flandes, a Alemanya i a França. Observació i anàlisi de les obres del Renaixement italià.

Descobrir si reconeixen les caracte-rístiques fonamentals del pensament humanista. Veure si valoren la importància que va tenir la impremta en la difusió de l'Humanisme. Confirmar que distingeixen les carac-terístiques de les principals doctrines reformistes: luteranisme, calvinisme i anglicanisme. Observar si comprenen les mesures que va impulsar l'Església catòlica per frenar l'expansió del protestan-tisme. Constatar que expliquen les preocu-pacions principals de l'art renaixen-tista. Verificar que reconeixen els artistes i les obres més importants del Quattrocento i del Cinquecento. Comprovar que estableixen les simili-tuds i les diferencies entre el Renai-xement italià i l'art d'aquest període en altres països europeus.

8- La monarquia autoritària: El reis Catòlics

Analitzar les transformacions demo-gràfiques, econòmiques i socials que van tenir Hoc Europa al segle XV. Saber com es va articular la unifica-ció política de la Península Ibérica so-ta els Reis Catòlics. Reconèixer l'expansió territorial i la

L'Europa del segle XV: el creixement demogràfic i econòmic, l'ascens de la burgesia i l'enfortiment de la mo-narquia. Explicació de la influència dels ban-quers en l'Europa del segle XV. La unió de Castella i Aragó amb la monarquia dels Reis Catòlics.

Veure si expliquen quina era la situa-ció política i econòmica d'Europa al segle XV. Verificar que reconeixen alguns dels esdeveniments clau que es van pro-duir durant el regnat dels Reis Catò-lics. Descobrir si resumeixen les mesures


9

política exterior deis Reis Catòlics. Descriure les institucions de la Mo-narquia autoritària a Castella i relaci-onar-les amb la consolidació del po-der reial. Explicar com es va produir la unifor-mitat religiosa. Conèixer l'organització econòmica í social durant el regnat dels Reis Ca-tòlics. Identificar ais principals humanistes espanyols i valorar la seua contribu-ció cultural. Diferenciar els estils arquitectònics de l'arquitectura del Renaixement espanyol. Utilitzar correctament el vocabulari específic per a aquest període histò-ric. Interpretar críticament la informació continguda en textos i mapes histò-rics. La monarquia autoritària: els reis Ca-tòlics

L'expansió territorial sota els Reis Ca-tòlics. La política exterior dels Reis Catòlics. L'articulació de la nova Monarquia. Identificació de les institucions de govern de la Monarquia. L'organització econòmica i social. L'Humanisme espanyol. L'arquitectura del Renaixement es-panyol: plateresc, classicista i herre-rià. L'escultura i la pintura renaixentistes a Espanya. Lectura, comentari i interpretació de textos histories. Estudi de les composicions pictòri-ques d'EI Greco

impulsades pels Reis Catòlics en polí-tica interior, política exterior i políti-ca religiosa. Descobrir si descriuen la composició i les funcions de les institucions de la monarquia autoritària a Castella. Constatar que distingeixen les parti-cularitats de l'Humanisme a Espanya. Comprovar que compararen les ca-racterístiques dels diferents estils ar-quitectònics del Renaixement espa-nyol. Confirmar que enumeren les caracte-rístiques de l'obra d'EI Greco. Observar si expliquen les particulari-tats de la pintura renaixentista espa-nyola i reconeixen als pintors més destacats.

9- Els grans descobriments geogràfics

Exposar els objectius deis grans viat-ges. Identificar les expedicions por-tugueses. Reconèixer els descobriments cientí-fics que van permetre les grans ex-pedicions. Explicar com es va produir el desco-briment del continent americà. Detallar els errors sobre els quals es va assentar el projecte de Colom. Conèixer la trajectòria de la primera volta al món i datar-la. Identificar i localitzar en un mapa les civilitzacions precolombines. Entendre les grans expedicions de l'Imperi americà i relacionar-les amb els principals conquistadors. Especificar les institucions en les quals es va organitzar l'Imperi ameri-cà. Detallar la manera en què es van ex-plotar els recursos de l'Amèrica es-panyola. Conèixer les principals característi-ques de la societat colonial.

Els objectius dels grans viatges. Les expedicions portugueses. El progrés de la navegació. El projecte de Colom i els quatre vi-atges colombins. El repartiment entre Espanya i Por-tugal: el Tractat de Tordesillas. Els pobles precolombins: els maies, els asteques i els inques. La conquista de l'Imperi americà. L'organització dels territoris conquis-tats. L'explotació dels recursos americans. El comerç americà. La societat colonial: espanyols, ame-rindis, criolls i població negra.

Constatar que enumeren les causes dels grans descobriments geogràfics i l'expansió europea dels segles XV i XVI. Verificar que identifiquen els avan-ços tècnics i científics que van fer possible els grans viatges. Observar si reconeixen els personat-ges histories que van protagonitzar els principals viatges i les expedicions marítimes. Constatar que expliquen el projecte de Cristòfor Colom i estableixen les diferències entre els seus plans i la realitat. Descobrir si descriuen les rutes i els descobriments dels quatre viatges de Cristòfor Colom. Comprovar que resumeixen les ca-racterístiques de l'organització social, econòmica i política dels pobles pre-colombins. Confirmar que reconeixen alguns dels personatges histories que van protagonitzar les conquistes dels ter-ritoris americans. Veure si expliquen com es va produir la conquista i l'organització de l'im-peri americà. Confirmar que valoren les conseqüències polítiques, eco-nòmiques i demogràfiques de la conquista del continent americà.

10- L'Imperi dels Àustries

Exposar els conflictes interns i ex- L'herència imperial heretada per Ca- Descobrir sí identifiquen l'herència


10

terns del regnat de Carles V. Identifi-car els territoris que conformaven l'Imperi europeu de Carles V. Conèixer els òrgans de govern i les institucions de la monarquia dels Àustries. Especificar les raons que expliquen la política interior i exterior de Felip II. Reconèixer les principals activitats econòmiques desenvolupades al se-gle XVI. Diferenciar els grups de la societat hispànica del segle XVI. Entendre com era la vida quotidiana en l'època dels Àustries. Explicar en què consistia el govern dels validos. Comprendre les raons tant exteriors com interiors que expliquen el final de l'hegemonia d'Espanya a Europa. Detallar les raons que expliquen la crisi social i econòmica del segle XVII.

ries V. La revolta de les Comunitats i les Germanies. Els conflictes exteriors durant el reg-nat de Caries V. El govern de Felip II. Explicació de la política de Felip II per a la defensa de l'ortodòxia catòlica: les lleis en defensa del catolicisme, la Inquisició i la persecució deis moris-cos. Descripció de l'armament i el vestua-ri deis terços. La política exterior de Felip II. L'economia al segle XVI. La demografia al segle XVI. La societat al segle XVI. La vida quotidiana en l'època deis Àustries. Felip III: el govern dels validos. Felip IV: el final de l'hegemonia a Eu-ropa. Anàlisi d'un mapa amb les pèrdues territorials imposades per la Pau de Westfàlia. Carles II: l'ocàs de la monarquia deis Àustries. La crisi demogràfica i econòmica del segle XVII. Els problemes socials del segle XVII.

territorial que va recaure en Caries I. Verificar que reconeixen l'extensió de l'lmperi europeu de Caries I. Veure si expliquen com va governar Felip II els seus dominis. Observar si són capaços de detallar les característiques de l'economia hispànica al segle XVII. Constatar que enumeren les princi-pals línies de govern i la política tant interior com exterior desenvolupada al segle XVII. Comprovar que especifiquen les cau-ses de la crisi econòmica del segle XVII. Confirmar que reconeixen les peculi-aritats deis sectors socials durant els segles XVI i XVII.

11- El segle del Barroc

Analitzar l'evolució demogràfica eu-ropea al llarg del segle XVII. Explicar les característiques de l'eco-nomia i la societat del segle XVII. Identificar els aspectes més significa-tius de l'Europa de l'absolutisme. Comprendre els principis de la mo-narquia absoluta i com s'organitza el poder. Conèixer els nous valors estètics in-troduïts pel Barroc. Explicar el context polític i religiós en què s'inscriu el Barroc. Analitzar el Palau de Versalles. Especificar les característiques de l'escultura i l'arquitectura barraques. Descriure els elements comuns de la pintura barroca i les singularitats de l'escola italiana i les variants flamen-ca i holandesa. Exposar les característiques de l'ar-quitectura i l'escultura del Barroc es-panyol. Identificar els pintors més represen-tatius del Segle d'Or de la pintura es-panyola. Reconèixer la importància de la revo-lució científica i la filosofia del segle XVII.

L'evolució demogràfica i la societat europea del segle XVII. L'economia d'Europa al segle XVII: el comerç internacional, les manufactu-res estatals i el sistema econòmic del mercantilisme. Localització de les rutes comercials europees del segle XVII. Els canvis polítics i religiosos de l'Eu-ropa de l'absolutisme. Anàlisi del mapa polític d'Europa després de la Pau de Westfàlia. Les característiques de la monarquia absoluta. Descripció de la política de Lluís XIV com a paradigma de monarca abso-lut. Definició del concepte Barroc i anàlisi del nou moviment cultural: estètica, religió i poder polític. Descripció del Palau de Versalles. L'arquitectura i l'escultura barroca a Europa. La pintura barroca europea: l'escola italiana, la pintura flamenca i l'ho-landesa. L'arquitectura i l'escultura del Barroc espanyol. El Segle d'Or de la pintura espanyola.

Descobrir si reconeixen les caracte-rístiques de la societat i l'economia europees del segle XVII. Veure si detecten els principis ideo-lògics i les institucions de la monar-quia absoluta. Verificar que raonen correctament les circumstàncies polítiques i religio-ses que expliquen l'estètica del mo-viment barroc. Avaluar si detallen les característi-ques de l'arquitectura i l'escultura barraques. Comprovar que determinen les ca-racterístiques de la pintura barroca europea. Confirmar que observen i identifi-quen obres de les diverses disciplines artístiques del Barroc espanyol i que n'indiquen l'autor. Constatar que expliquen la revolució científica i filosòfica del segle XVII.


11

La filosofia i la ciència en el segle XVII.

12- El regne de València a l'Edat Moderna

Conèixer la política deis monarques de la casa d'Àustria respecte als Furs i les institucions del Regne de Valèn-cia en el segle XVI. Explicar què van ser les Germanies, conèixer les reivindicacions deis agermanats i va¬lorar les conse-qüències del fracàs d'aquesta revol-ta. Descriure el context internacional que va conduir a la convocatòria de les Corts de Va¬lència de 1626. Raonar els objectius del comte duc d'Olivares respecte al Regne de Va-lència. Exposar les causes del canvi d'actitud deis cristians cap a la població mudè-jar en el segle XVI i explicar com es va portar a terme la conversió. Avaluar les conseqüències demogrà-fiques de l'expulsió deis moriscos. Reconèixer les bases econòmiques i les rutes comercials del Regne de Va-lència en els segles XVI i XVII. Comprendre la influència de l'Huma-nisme en el Regne de València. Analitzar les característiques del Re-naixement i del Barroc en el Regne de València.

L'organització política del Regne de València en el segle XVI. La revolta de les Germanies i les rei-vindicacions dels agermanats. Els conflictes politics en el segle XVII. La conversió dels mudèjars a moris-cos en el segle XVI. L'expulsió dels moriscos de la Penín-sula. L'economia del Regne de València en els segles XVI i XVII. L'Humanisme en el Regne de Valèn-cia. L'arquitectura, l'escultura i la pintura renaixentistes en el Regne de Valèn-cia. El Barroc valencià del segle XVII. Lectura d'un eix cronològic de la His-tòria Moderna del Regne de Valèn-cia. Observació i descripció de quadres i gravats de l'època. Comentari d'un text històric sobre la política del comte duc d'Olivares. Anàlisi i interpretació de diferents manifestacions artístiques del Renai-xement Barroc a la nostra comunitat.

Descobrir si reconeixen els conflictes politics que van tenir lloc en el Regne de València en el segle XVI. Veure si saben explicar la relació que les institucions del Regne de València van tenir amb la monarquia hispàni-ca al llarg del segle XVII. Comprovar que enumeren les carac-terístiques de la societat del Regne de València i reflexionen críticament sobre les conseqüències de l'expulsió dels moriscos de les terres valencia-nes. Observar si reconeixen les caracterís-tiques de l'evolució econòmica de les terres valencianes en els segles XVI i XVII. Confirmar que valoren l'aportació de Joan de Joanes a la pintura renaixen-tista en el Regne de València. Assegurar-se que reconeixen les ca-racterístiques de l'arquitectura, l'es-cultura i la pintura del Barroc valen-cià del segle XVII.

13- Els habitants del planeta

Conèixer els diferents factors que condicionen la distribució de la po-blació en la superfície de la Terra. Definir el concepte de densitat de població. Detallar l'evolució de la població mundial. Reconèixer les causes de la desigual dinàmica de la població mundial. Entendre els conceptes de taxa de natalitat, taxa de fecunditat, creixe-ment vegetatiu i taxa de mortalitat i saber com es calculen. Analitzar les conseqüències que ge-neren els moviments migratoris ais territoris amb un saldo migratori ne-gatiu o positiu. Identificar els principals fluxos migra-toris a escala mundial. Interpretar una piràmide de pobla-ció. Saber com es reparteix la població mundial segons la seua activitat eco-nòmica. Participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica

La distribució de la població al plane-ta. L'evolució de la població mundial. Els factors demogràfics: taxa de nata-litat, taxa de fecunditat, taxa de mor-talitat i crei¬xement natural o vege-tatiu. La dinàmica de la població ais països rics. La dinàmica de la població ais països pobres. El saldo migratori i les seues conse-qüències. Les migracions en l'actualitat. Interpretació d'una piràmide de po-blació. La població activa i la població no ac-tiva. Els sectors productius i la desigualtat entre els països. El problema de l'atur.

Descobrir si reconeixen els factors de distribució de la població mundial i identifiquen les àrees de densitat més gran. Verificar que comprenen els indica-dors que s'utilitzen per calcular els factors demogràfics. Veure si són capaços d'explicar les característiques de l'evolució de la població mun¬dial al llarg de la histo-ria. Constatar que comparen diferents models de piràmides de població. Descobrir si distingeixen les caracte-rístiques de la dinàmica actual de la població ais països rics i ais països pobres. Comprovar que estableixen les rela-cions entre el repartiment de la po-blació activa per sectors productius i el grau de desenvolupament econò-mic d'un país. Confirmar que valoren la feina realit-zada per les dones al llarg de la histo-ria i que reflexio¬nen sobre les desi-gualtats de gènere.


12

i tolerant. Observar si identifiquen la direcció deis fluxos migratoris en l'actualitat i si enumeren les conseqüències de les migracions.

14- La població d'Espanya i de la Comunitat Valenciana

Localitzar la distribució de la població d'Espanya I la Comunitat Valenciana. Definir les característiques de la po-blació espanyola: els índexs de nata-litat i fecunditat, l'esperança de vida i la taxa de mortalitat. Analitzar la procedència deis immi-grants de la Comunitat Valenciana i d'Espanya. Valorar l'aportació econòmica i cul-tural de la immigració. Diferenciar el poblament rural i el poblament urbà a Espanya. Classificar la població activa a Espa-nya per sectors econòmics. Valorar la incorporació de la dona al món laboral a Espanya. Explicar les causes de l'emigració en el passat i identificar els llocs de des-tí. Exposar l'evolució demogràfica de la Comunitat Valenciana al segle XX. Valorar l'aportació de les minories ètniques de la Comunitat Valenciana. Interpretar gràfics i piràmides de po-blació amb els indicadors demogrà-fics.

El model de transició demogràfic es-panyol. Interpretació de piràmides de pobla-ció. L'esperança de vida de la població espanyola. La taxes de natalitat i fecunditat de la població espanyola. La taxa de mortalitat de la població espanyola. El creixement vegetatiu d'Espanya. Distribució de la població en el terri-tori espanyol. El poblament rural i urbá a Espanya. La població i el treball a Espanya. Reconeixement deis llocs de destí de l'emigració espanyola des de la se-gona meitat del segle XIX i identifica-ció de les seues causes. Estudi de les raons de la immigració estrangera a Espanya, classificació pel seu ori¬gen i composició així com valoració del fenomen. La distribució de la població en la Comunitat Valenciana. L'evolució demogràfica de la Comu-nitat Valenciana al llarg del segle XX. La immigració en la Comunitat Va-lenciana.

Descobrir si analitzen una piràmide de població i pronostiquen una evo-lució demogràfica futura a partir del seu anàlisi. Assegurar-se de que identifiquen densitats de població en un mapa d'Espanya. Constatar que comenten les caracte-rístiques de la població espanyola a partir de l'a¬nàlisi d'una taula de da-des. Veure si identifiquen les característi-ques del poblament urbá i del po-blament rural. Avaluar si reconeixen afirmacions verdaderes i falses sobre la població activa i la incorporació de la dona al treball. Comprovar que corregeixen enunci-ats incorrectes sobre la immigració i la historia de l'emigració a Espanya. Verificar que descriuen la distribució de la població a la Comunitat Valen-ciana.

15- La ciutat i el món urbà Conèixer els factors que defineixen la ciutat. Establir les diferents funcions urba-nes. Reconèixer la utilitat del pla urbà per caracteritzar les diverses morfologies urbanes que existeixen. Diferenciar les etapes del creixement urbà al llarg del temps. Comprendre les característiques de les grans ciutats del món. Establir els quatre nivells bàsics de la jerarquia urbana. Entendre la ciutat com un ecosiste-ma humà. Exposar l'estructura del sistema urbà espanyol. Especificar les particularitats de les ciutats de la Comunitat Valenciana.

El concepte de ciutat. Les funcions urbanes: funció politi-comilitar, funció comercial i finance-ra, funció industrial, funció cultural i artística i funció residencial. La morfologia urbana: el barri antic, l'eixample i els barris perifèrics. Les etapes del creixement d'urbanit-zació: la ciutat preindustrial, la ciutat industrial i la ciutat postindustrial. Les característiques de les grans ciu-tats al món actual. La jerarquia urbana: metròpolis glo-bals, metròpolis mundials, metròpo-lis nacionals i centres regionals i co-marcals. La ciutat com un ecosistema humà. La jerarquia de les ciutats espanyo-les: metròpolis nacionals, metròpolis regionals, metròpolis subregionals, centres subregionals i capitals co-marcals. Els eixos del sistema urbà espanyol. Les ciutats de la Comunitat Valencia-

Comprovar que descriuen els factors que determinen que un nucli de po-blació constitueix una ciutat. Observar si identifiquen i analitzen models de trama urbana a partir de l'observació de plans de ciutats. Constatar que expliquen alguns dels trets de les ciutats actuals resultat del seu procés d'expansió a escala mundial. Assegurar-se que son capaços d'ex-plicar les característiques principals de la ciutat postindustrial. Veure si reconeixen i expliquen in-puts i outputs d'un nucli urbà en l'ac-tualitat. Verificar que assenyalen en un mapa els eixos del sistema espanyol i les seues metròpolis, tant regionals com subregionals.


13

na. Identificació del creixement urbà a través de l'anàlisi de plans urbans. Identificació del tipus de pla urbà que es correspon amb les diverses modalitats de la morfologia urbana. Observació i anàlisi d'un mapamundi que mostra les aglomeracions urba-nes del planeta.

16- Les societats humanes

Entendre les variables que organit-zen una societat i valorar la diversitat social rebutjant la discriminació raci-al, sexual, religiosa, econòmica, etc. Diferenciar les societats tradicionals, modernes i postmodernes. Reconèixer les politiques socials d'Europa que propicien una societat del benestar. Valorar l'estat de dret, la democrà-cia, el pluralisme polític, el respecte i la tolerància envers la diversitat amb la finalitat de fomentar la convivèn-cia. Entendre què és l'índex de benestar social i reconéixer les variables que es tenen en compte per elaborar-lo. Enumerar els factors que expliquen l'alt nivell de benestar social espa-nyol. Explicar els canvis més significatius ocorreguts a la societat espanyola i a les estructures familiar i laboral. Entendre els canvis culturals i les di-ficultats d'integració de la immigra-ció. Definir la cultura i especificar els fac-tors que han contribuït a la cultura de masses.

L'organització de la societat humana. L'evolució de la societat humana: les societats tradicionals, les societats modernes i les societats postmoder-nes. La societat europea. Observació i anàlisi de l'esperança de vida ais països de la Unió Europea. Estudi de l'índex del desenvolupa-ment humà deis països europeus. La societat espanyola i valenciana. Explicació del nivell de benestar soci-al de la Comunitat Valenciana i com-paració de l'índex de benestar social amb els de la resta de comunitats autònomes. La immigració mundial. La cultura i la diversitat cultural. Reconeixement de la diversitat social i rebuig de la discriminació per raó d'ètnia, religió, sexualitat, estètica, edat o nivell econòmic. Valoració de la diversitat lingüística a Europa. Comparació de l'esperança de vida deis països de la Unió Europea.

Verificar que defineixen els concep-tes de diversitat cultural, estat del benestar i globalització. Descobrir si descriuen les variables principals que intervenen en l'orga-nització d'una societat humana. Avaluar si assenyalen les caracterís-tiques bàsiques de la societat tradi-cional, moderna i postmoderna. Esbrinar si són capaços d'identificar en un mapa grups de llengües que es parlen al territori europeu. Constatar que caracteritzen els fac-tors que han afavorit a Espanya un alt nivell de benestar social. Comprovar que analitzen els aspec-tes positius i negatius de la cultura de masses i de consum

Objectius mínims de l’àrea en segon d’ESO.

1. Distingir els trets físics, econòmics i humans de cadascun dels continents, especialment, d'Europa. 2. Conèixer les característiques generals de la població, la seva dinàmica i distribució. 3. Conèixer les principals societats, característiques, organització, activitat econòmica, etc. 4. Conèixer l'origen, característiques i principals institucions de la U.E. i valorar la seva utilitat. 5. Conèixer els principals recursos humans i econòmics d'Espanya i, en particular, de la Comunitat Valenciana. 6. Reconèixer i interpretar els diferents tipus de models de poblament. 7. Conèixer l'organització polític-administrativa d'Espanya i la seva Constitució. 8. Diferenciar les diferents realitats culturals d'Europa i Orient Mitjà des de la dissolució de l'Imperi Romano fins a l'any 1000. 9. Distingir les principals característiques de l'Alta Edat Mitjana i de la Baixa Edat Mitjana. 10. Conèixer el paper exercit pels musulmans en la Península Ibèrica: economia, cultura i art, etc. 11. Diferenciar les principals característiques de l'art romànic i de l'art gòtic. 12. Conèixer i valorar les principals manifestacions del Renaixement en la societat i en l'art europeu. 13. Conèixer i valorar el paper hegemònic d'Espanya al segle XVI.


14

14. Identificar les característiques principals del segle XVII a Europa i, especialment, a Espanya: la cultura, l'art i la mentalitat del Barroc.


15

3ESO. GEOGRAFIA I HISTÒRIA

COMPETÈNCIES BÀSIQUES. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES, CONTINGUTS, OBJECTIUS I CRITERIS D’AVALUACIÓ. COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM

CCLI: Competència Comunicació Lingüística. CMCT: Competència Matemàtica i Competències Bàsiques en Ciència i Tecnologia. CD: Competència Digital. CAA: Competència Aprendre a Aprendre. CSC: Competències Socials i Cíviques. SIEE: Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor. CEC: Consciència i Expressions Culturals.

BLOC 1: CONTINGUTS COMUNS A L’APRENENTATGE DE LES CIÈNCIES SOCIALS

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPET. Estratègies per a definir problemes i formular preguntes o hipòtesis sobre les causes i les conseqüències i el significat de les transformacions espacials relacionades amb les activitats econòmiques i polítiques. Estratègies per a l’elaboració de guions o plans per a indagar sobre processos geogràfics rellevants de caràcter econòmic i polític. Aportació de solucions originals als problemes relatius a fets geogràfics de naturalesa econòmica i política. Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques. Procés estructurat de presa de decisions. Estimació d’oportunitats i riscos. Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat. Ús de diversos procediments per a obtindre i registrar informació sobre fets geogràfics a partir de fonts variades presentats en diferents llenguatges (verbal, audiovisual, cartogràfic, estadístic) pertanyents a diversos gèneres i obtinguts per diversos mitjans com ara l’ús de biblioteques, eixides de camp o Internet. Lectura i interpretació de diversos tipus de mapes temàtics (coropletes, isocoropletes, de punts, de flux, etc.), de gràfiques (lineals, barres, circulars, piràmides de població, etc.), d’imatges i de la informació proporcionada per sistemes d’informació geogràfica. Ús crític de buscadors en Internet: consideració de la

BL 1.1. Planificar la realització d’una indagació sobre problemes geogràfics amb la supervisió del docent per mitjà de la formulació de problemes a partir de preguntes i hipòtesis sobre la diversitat espacial, la interacció que hi ha entre l’espai geogràfic i els canvis i proposar un pla ordenat i flexible d’accions que facilite la selecció d’informació i recursos a partir de fonts diverses, l’estimació del temps necessari i l’organització del treball individual i grupal. BL 1.2. Seleccionar i organitzar la informació rellevant, d’acord amb uns objectius previs, a partir de la comprensió de textos orals i escrits, continus i discontinus (mapes, infografies, gràfiques), usats com a fonts, a les quals es pot accedir a través de diversos mitjans (biblioteques, Internet, eixides de camp) i aplicar estratègies, d’acord amb el seu nivell, de busca, registre, selecció i organització de la informació. BL 1.3. Interpretar les dades, evidències i informació per mitjà de la representació en forma de gràfiques, diagrames, taules, mapes, informes o síntesi de conclusions, usar destreses cartogràfiques i analitzar els fets geogràfics des d’una perspectiva que relacione espais de diferent ordre de magnitud.

CAA SIEE CAA CCLI SIEE CAA CSC


16

qualitat, fiabilitat i caire de les fonts. Classificació i ús crític de fonts d’informació. Procediments de citació de fonts. Ús d’estratègies de comprensió lectora i oral adequades al seu nivell. Foment de la lectura de textos divulgatius sobre temes geogràfics relacionats amb les activitats econòmiques i polítiques. Ús de diversos procediments per a la classificació, organització, anàlisi i representació de la informació relacionada amb els continguts del nivell: esquemes, mapes conceptuals, mapes temàtics (coropletes) o gràfiques estadístiques (barres, lineals, circulars, piràmides de població, etc.). Ús de procediments d’anàlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis, la distribució, localització, interacció i interconnexió de fets geogràfics. Ús de ferramentes TIC per a organitzar (marcadors socials, fulls de càlcul), interpretar la informació i crear continguts en diferents formats: textos, mapes temàtics, gràfiques, blog, wiki, web, presentació de diapositives, murals, pòsters, vídeo, debats, exposicions orals, etc. Ús d’entorns d’aprenentatge col·laboratiu. Habilitats de comunicació pròpies del seu nivell. Assumpció de distints rols en equips de treball. Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat. Tècniques d’escolta activa: parafrasejar, resumir. Diàleg igualitari. Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu. Imaginació i creativitat. Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu. Proactivitat. Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat. Procés estructurat de presa de decisions. Estratègies de pensament: pensament alternatiu, causal i conseqüencial, mitjans-fi, de perspectiva i alternatiu. Sentit crític i de la responsabilitat.

BL 1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procés d’aprenentatge i els seus resultats per mitjà de textos corresponents a diversos gèneres, complir els requisits formals, l’adequació, coherència i la correcció gramatical corresponent al seu nivell educatiu per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements, interactuar en diversos àmbits amb un llenguatge no discriminatori i utilitzar la terminologia conceptual adequada. BL1. 5. Usar diferents ferramentes informàtiques per a buscar, seleccionar i emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma contrastada en mitjans digitals i col·laborar i comunicar-se per a elaborar continguts i interpretar-los i compartir esta informació en entorns virtuals d’aprenentatge i adoptar un comportament que previnga males pràctiques. Bl 1.6. Buscar i seleccionar informació sobre entorns acadèmics i professionals vinculats amb els coneixements corresponents al Batxillerat i analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant la presa de decisions vocacional. BL 1.7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes i assumir diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies. BL 1.8. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interès durant el seu desenrotllament i actuar amb flexibilitat i buscar solucions alternatives.

CCLI CAA CAA CD SIEE SIEE CAA CSC CAA SIEE CSC CAA SIEE CSC

BLOC 2. EL MEDI FÍSIC. CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPET.

La repercussió dels riscos naturals com a fre del procés de desenrotllament econòmic i social de les zones més vulnerables.

BL2.1. Argumentar com els riscos naturals poden representar un fre en el procés de desenrotllament econòmic i social de les àrees afectades, i fer referència als factors físics, a les desigualtats socials i a les limitacions econòmiques i tècniques dels països menys desenrotllats i fer propostes per a millorar la protecció de la població més vulnerable.

CMCT CSC SIEE

BLOC 3: L’ESPAI HUMÀ CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPET.

Activitats econòmiques i espais geogràfics: BL3.1. Explicar la localització de les CSC


17

funcionament del sistema econòmic capitalista: principis bàsics, polítiques i agents econòmics; problemes socials i desequilibris territorials derivats d’una economia de mercat segons el nivell de desenrotllament econòmic. Divisió internacional del treball: desigualtats regionals en la producció i consum de béns i servicis. Els sectors econòmics i la formació d’espais geogràfics (agraris, industrials i turístics): elements, funcionament, processos de canvi, transformacions espacials i paisatges característics. Tendències actuals i perspectives de futur. Localització i característiques de les principals zones productores i consumidores de recursos naturals, productes agraris i manufacturats, i de servicis, així com dels focus d’activitat econòmica a la Comunitat Valenciana, a Espanya, Europa i al món. Les infraestructures de transports, de les xarxes de comunicació i dels intercanvis comercials i el seu paper en la mundialització de les activitats econòmiques. Problemes socials i desenrotllament humà desigual a Espanya, Europa i al món. El problema del deute extern dels països pobres: repercussions socials i econòmiques. El medi natural com a recurs per al desenrotllament de les diferents activitats econòmiques problemes mediambientals: deteriorament del medi natural i esgotament dels recursos naturals. Conscienciació de la necessitat de racionalitzar el consum dels recursos i de reduir els efectes nocius de l’activitat econòmica en el medi. Mesures correctores i polítiques de conservació i protecció del Medi ambient: aprofitament sostenible dels recursos naturals (fonts d’energia i matèries primeres), racionalització de la producció d’aliments i de manufactures i aposta per les fonts d’energia renovables. Organització territorial i espai geogràfics: l’organització política del territori i el traçat de les fronteres. L’organització territorial d’Espanya (model autonòmic) i de la Unió Europea com a processos en construcció. Els sistemes polítics al món: tipus, funcionament i conflictes. Desequilibris territorials, desigualtats polítiques i socials actuals (gènere, nivell de riquesa, desenrotllament humà...) en diferents escales territorials. Les relacions internacionals: aliances, organismes supraestatals (OTAN, ONU, etc.) i conflictes polítics. El paper d’Espanya al món.

principals zones productores i consumidores de recursos naturals, productes agraris i manufacturats i situar-les en el seu context geopolític considerant diferents escales d’anàlisi i l’ús de mapes temàtics i dades estadístiques, BL 3.2. Diferenciar els paisatges representatius dels diversos espais econòmics a partir d’imatges, croquis i plànols i descriure la seua distribució en regions de distinta escala considerant factors de tipus ambiental i social. BL 3.3. Relacionar les actuacions dels agents socials i polítics sobre l’espai geogràfic amb la necessitat de satisfer les necessitats socials bàsiques (alimentació, habitatge, desplaçament i oci) i seleccionar exemples de com eixos comportaments i interessos tenen conseqüències ambientals i socioeconòmiques en el context d’una economia de mercat, per a comprendre millor els processos econòmics i polítics més significatius. BL 3.4. Analitzar la dinàmica i el funcionament d’espais geogràfics de diferent orde de magnitud i la globalitat de les interconnexions que els configuren i exemplificar-les tenint com a referència l’intercanvi de productes i béns (xarxes de transport) i d’informació (infraestructures de comunicació), el desplaçament de població i la presa de decisions polítiques i econòmiques. BL 3.5. Delimitar els desequilibris territorials i la dimensió espacial de les desigualtats socials quant al desenrotllament humà i aplicar estes nocions a l’anàlisi de fets de l’actualitat relatats per els mitjans de comunicació considerant el seu possible caire informatiu. BL 3.6. Estimar el grau d’idoneïtat d’algunes polítiques socials, econòmiques o territorials quant a la seua capacitat per a generar conflictes polítics, desigualtats socials i problemes mediambientals, i adoptar una actitud crítica i elaborar propostes basades en el respecte als drets humans i el desenrotllament sostenible. BL 3.7. Explicar les transformacions dels espais, territoris i paisatges fent referència a processos econòmics i polítics i destacar la importància de la dimensió temporal dels fenòmens geogràfics a l’hora de comprendre la realitat actual.

CSC CSC CSC CSC CAA CSC SIEE CSC CAA

4. TEMPORALITZACIÓ.


18

SETEMBRE-OCTUBRE L’organització política de les societats. OCTUBRE-NOVEMBRE La Unió Europea, organització política d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. NOVEMBRE-DESEMBRE Organització econòmica de les societats. GENER Agricultura, ramaderia i pesca, al món, Espanya i la Comunitat Valenciana. FEBRER Energia i indústria al món, Espanya i la Comunitat Valenciana. MARÇ Activitats del sector terciari. ABRIL La globalització. MAIG L’impacte mediambiental sobre la natura. L’organització de l’espai urbà.(TREBALL) JUNY Els fenòmens migratoris.


19

4ESO CIÈNCIES SOCIALS

Continguts Conceptuals:

1. EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM 2. LIBERALISME I NACIONALISME 3. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES 4. L’ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ D’UN RÈGIM LIBERAL 5. INDUSTRIALITZACIÓ I SOCIETAT EN L’ESPANYA DEL SEGLE XIX 6. L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME 7. ART DEL SEGLE XIX 8. EL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1919-1939) 9. TEMPS DE CONFRONTACIÓ A ESPANYA (1902-1939) 10. LA II GUERRA MUNDIAL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES 11. UN MÓN BIPOLAR 12. ESPANYA DURANTE EL FRANQUISME 13. ESPANYA EN DEMOCRÀCIA 14. LA UNIÓ EUROPEA 15. EL MÓN ACTUAL 16. L’ART DEL SEGLE XX ANNEX: LA COMUNITAT VALENCIANA EN L’EDAT CONTEMPORÀNIA

Continguts Procedimentals:

– Localització en el temps i en l’espai dels esdeveniments i processos històrics mes relle-vants. Identificació dels factors que intervenen en els processos de canvi històric, diferenci-ació de causes i conseqüències i valoració del paper dels homes i de les dones, individual i col·lectivament, com a subjectes de la història.

– Identificació dels components econòmics, socials, polítics, culturals, que intervenen en els processos històrics i comprensió de les interrelacions que es donen entre ells.

– Busca i selecció d’informació de fonts escrites, diferenciant els fets de les opinions i les fonts primàries de les secundàries. Contrast d’informacions contradictòries o complemen-tàries a propòsit d’un mateix fet o situació. Anàlisi i treball amb textos històrics d’especial rellevància; valorar la importància del patrimoni documental per a l’estudi de la Història i el significat dels grans arxius històrics.

– Anàlisi de fets o situacions rellevants de l’actualitat amb indagació dels seus antecedents històrics i de les circumstàncies que els condicionen.

– Valoració dels drets humans i rebuig de qualsevol manera de discriminació o de domini. Assumpció d’una visió critica cap a les situacions injustes i estima del diàleg i la busca de la pau en la resolució dels conflictes.


20

– Reconeixement dels elements bàsics que configuren els principals estils o artistes relle-vants de l’època contemporània, contextualitzant- los en la seua època i interpretació d’obres artístiques significatives.

Aplicació d’este coneixement a l’anàlisi d’algunes obres rellevants.

Continguts Actitudinals:

Amb aquest tipus de continguts es pretén fomentar en l’alumnat determinats valors i acti-tuds. Una de las finalitats educatives es l’ensenyament dels valors d’una societat democrà-tica, lliure, tolerant i plural, per a contribuir al desenvolupament integral dels alumnes.

Els continguts actitudinals seran els següents:

Valoració positiva de tots els avanços polítics , econòmics , socials , humanitaris i també científics i tecnològics desenvolupats al llarg dels segles XIX i XX.

Estima i respecte pel patrimoni artístic i cultural.

Defensa dels sistemes democràtics.

Rebuig de qualsevol forma d’explotació de les persones, i d’actituds classistes, racistes, imperialistes, xenòfobes, i com no, de les dictadures i els totalitarismes.

Continguts i Objectius Mínims:

Conèixer els trets característics de l’Antic Règim.

Identificar els factors que van desencadenar les revolucions polítiques a Europa i a Amèri-ca.

Identificar els factors que van fer possible el desenvolupament de la industrialització.

Definir el nacionalisme del s.XIX i les conseqüències en el mapa polític europeu.

Espanya en el s.XIX : la Guerra de la Independència i les Corts de Cadis.

Identificar les causes i conseqüències de la Primera Guerra Mundial.

Conèixer la Rússia del començament del s.XX.

Caracteritzar el feixisme i el nazisme.

Reconèixer les causes i les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.

Analitzar el desenvolupament de la Segona República i la Guerra Civil .

Definir guerra freda i conèixer els dos blocs antagònics que la formaven.

Explicar com la situació de molts països del Tercer Món és responsabilitat del colonialisme i posterior descolonització.

Diferenciar l’Europa occidental de la oriental.

Caracteritzar el franquisme.

Valorar l’evolució de la UE. Explicar el procés de transició política.


21

DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR 4ESO

ÀMBIT SOCIO-LINGÜÍSTIC

OBJECTIUS.

1. Situar en el temps i en l’espai fets i processos històrics rellevants que s’estudien en este curs en el món, a Europa i a Espanya i aplicar les convencions i els conceptes sobre el temps històric habi-tuals en l’estudi de la Història.

2. Reconèixer els elements bàsics característics de les societats sorgides durant les revolucions li-berals i els processos d’industrialització, i establir connexions entre estos i reconèixer la causalitat múltiple que comporten els fets socials amb especial referència a Espanya i la Comunitat Valencia-na.

3. Representar en frisos i eixos cronològics, i caracteritzar les distintes etapes de l’evolució política i econòmica d’Espanya.

4. Explicar algunes de les grans transformacions i conflictes mundials del segle XX, situant-les cro-nològica i geogràficament i valorar críticament els interessos i les accions de les grans potències i els grups socials que les han protagonitzat.

5. Dissenyar i dur a terme una senzilla investigació històrica de caràcter descriptiu com a manifes-tació d’algunes dels grans canvis socials i culturals de la Història, així com comunicar de manera in-tel·ligible els resultats de l’estudi.

6. Comprendre instruccions i normes que regulen la interacció verbal de l’aula; seguir les explica-cions de classe i ser capaç de verbalitzar-les en apunts, notes; extraure les idees bàsiques de notí-cies, reportatges, exposicions i conferències.

7. Comprendre textos escrits que pertanyen a l’àmbit d’ús acadèmic, dels mitjans de comunicació i de la comunicació personal i amb les institucions.

8. Produir textos escrits que continguen seqüències narratives, explicatives i argumentatives ade-quant-los a la situació comunicativa, organitzant el seu contingut de manera coherent, i respectant els criteris de correcció gramatical i ortogràfica.

9. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de les llen-gües, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses.

10. Utilitzar la reflexió sobre els mecanismes de la llengua, i els seus elements formals (marques d’adequació, procediments de coherència i de cohesió, estructura de l’oració i de la paraula) i ser capaç d’utilitzar-les en l’ús oral i escrit.

11. Conéixer la terminologia gramatical bàsica en relació amb la comprensió i producció de textos: identificació de conceptes gramaticals, obtenció d’informació gramatical en fonts d’informació,


22

autocorrecció i explicació i conceptualització de fenòmens lingüístics.

12. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa o fragments d’una certa ex-tensió, adequada a l’edat i relacionada amb els períodes literaris estudiats tenint en compte la se-ua pertinença a un gènere determinat, el reconeixement dels elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics.

13. Identificar usos lingüístics discriminatoris en textos orals i escrits i evitar l’ús d’estos, i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

ACTIVITATS

1r Trimestre

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE

Elaboració de murals identificatius de les dife-rents etapes històriques: cronologia, imatges, art, fragments literaris i musicals, instruments... Treball sobre l’art romànic i el gòtic Treball sobre l’art renaixentista. Exposicions orals

Documentals art Pel.lícula: El nom de la rosa.

2n Trimestre

GENER FEBRER MARÇ ABRIL.

Itinerari pel patrimoni de Xàtiva: (espai urbà, festes, tradicions, espai literari) Assistència a representació teatral (València) Visita a les Corts Valencianes Visita al MUVIM

Pel.lícules/ Teatre:

3r. Trimestre

MAIG JUNY FINAL DE CURS

RECITAL POÈTIC - S’afegiran a la proposta de viatge final de curs de quart.

EDUCACIÓ LITERÀRIA- LECTURES


23

2 lectures per trimestre:

- OCTUBRE.- VARIOS AUTORS. Llegendes de la Costera. Ed Amics de la Costera - NOVEMBRE-DESEMBRE.- CARLOS RUIZ ZAFÓN. Marina. Ed. Planeta

- GENER-FEBRER- Mor una vida, es trenca un amor. Ed. Bromera. - MARÇ- PRIESTLEY, J.B. La visita d’un inspector. Ed. Vicens Vives.

- ABRIL .- GARCIA LORCA, F.- La casa de Bernarda Alba. Ed. Cátedra. - MAIG PASCUAL, G.- Quan deixàvem de ser infants. Ed. Barcanova.

- JUNY- FERRER, M. Poesia per a joves. 66 poemes imprescindibles. Ed. Tàndem TORREGROSA, JR.- La rosa de los vientos. Antología poética. Vicens Vives


24

TREBALL MONOGRÀFIC D’INVESTIGACIÓ 4ESO

OBJECTIUS El procés d’elaboració tutelada i la presentació del treball monogràfic tindrà com a finalitat el desenrotllament de les competències següents:

1. Adquirir la disciplina intel·lectual més adequada per a realitzar un treball de manera me-tòdica, utilitzant procediments i recursos coherents amb el fi perseguit, fomentant el sentit de l’autonomia i la responsabilitat individual i col·lectiva. 2. Resoldre problemes i prendre decisions, incorporant el rigor i la satisfacció pel treball ben fet, i la voluntat de corregir-lo i perfeccionar-lo. 3. Integrar i aplicar en la realitat personal els coneixements adquirits, mostrant iniciativa, interés i motivació pel tema. 4. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com a ferramenta d’aprenentatge i de comunicació, valorar-ne l’ús per a treballar de manera autònoma, com a instrument de col·laboració i de desenrotllament de projectes de treball cooperatiu. 5. Expressar i comunicar experiències, oralment i per escrit, i apreciar la necessitat d’una utilització acurada del llenguatge, d’un vocabulari precís i d’un registre adequat, interpre-tant i ajustant el discurs a les diverses situacions comunicatives. 6. Participar activament tant en la realització i l’exposició oral del treball com en la realitza-ció d’un xicotet resum que valore l’exposició dels seus companys.

CONTINGUTS Hauran d’ajustar-se més o menys a aquest esquema general : 1. Realització del treball

a) Planificació:

- Elecció de tema, idea o projecte. - Identificació d’objectius. - Disseny del contingut. - Descripció de les fases i passos que s’han de seguir. - Establiment de terminis. - Previsió d’activitats: lectures, recollida de dades, entrevistes, visites, etc., - Realització d’un índex inicial en espera de confeccionar l’índex final


25

b) Desenrotllament:

- Tècniques que afavoreixen l’adquisició, la interpretació i la transmissió de la informació: re-

alització quadres, mapes conceptuals, gràfics, elements visuals, dades estadístiques, audio-visuals, etc.

- Interpretació i conversió de llenguatges escrits i gràfics. - Obtenció d’informació provinent de l’ intercanvi d’experiències i del treball cooperatiu en

el marc de treball alumne -professor i entre iguals.

c)Presentació del treball:

1.-Elaboració d’un esborrany 2.-Malgrat que el treball s’ha d’exposar també haurà de presentar-se en text escrit. 3.- Buscar els recursos més adequats per a comunicar el treball realitzat: Power Point pre-feriblement, presenta. 4.- La presentació oral en el 3r trimestre

2. Estructura final del treball Al marge de la temàtica elegida l’alumne haurà de realitzar una valoració personal escrita clara-ment estructurada, que haurà de tindre en compte els punts següents: a) Quan es tracte d’un assaig, esta valoració serà d’unes 300-500 paraules i haurà d’incloure les reflexions sobre les raons que li van fer triar el tema, una explicació de les relacions amb altres matèries i una autoavaluació sobre el procés i el resultat final. b) Quan el treball adopte la forma de desenrotllament d’un projecte o la realització d’una obra, la valoració personal consistirà en una declaració escrita més extensa, entre 1.000 i 1.500 parau-les, on s’inclouran els aspectes següents:

- informació sobre les etapes d’elaboració - les fonts d’investigació, una descripció de les diverses característiques, aspectes o com-ponents del treball - una relació dels reptes o dificultats especials a què ha hagut d’enfrontar-se i les solucions tríades - una autoavaluació tant del procés com del resultat final respecte als objectius inicials.

PROPOSTA TEMÀTIQUES:

Els treballs de camp que es proposen requereixen que el tema d’estudi s’ubique en un àmbit geo-gràfic pròxim, de manera que l’alumnat puga acostar-se físicament a eixa realitat en qualsevol fase de la construcció de coneixement sobre la dita realitat. Els conceptes que es persegueixen en este bloc de continguts, referits a la investigació i al treball de camp, difereixen del que es considera com a estudi del medi local. Es tracta de treballar con-ceptes partint de l’entorn. Amb això, es busca que l’alumnat augmente el seu sentit social valorant l’entorn que entén i reco-neix com a patrimoni.


26

Els itineraris també són una estratègia d’aprenentatge afavoreix el coneixement de l’entorn geo-gràfic, històric, artístic i social. L’aproximació a una evidència (com un castell, per exemple) pot uti-litzar-se per a provocar el plantejament de preguntes, de manera que s’obligue a recorrer a les no-cions de canvi i continuïtat, el desenrotllament de l’empatia, l’explicació dels fets, la percepció es-pacial, la localització de fets i la combinació d’escales en la qual s’expliquen. Poden utilitzar-se ver-sions virtuals a través d’informació estreta de buscadors informàtics.

CURS 2015-16 Treball monogràfic 4rt ESO

Projecte: Els carrers a de Xàtiva. Un itinerari històric i cultural

Les ciutats i els carrers

Els noms dels carrers i de les places de les ciutats són una manera de aprorar-nos a la his-tòria i els personatges que en eixa localitat, que al llarg del temps, es consideren rellevants i que per diversos motius (científics, literaris, polítics, històrics, socials...) han incidit en els esdeveniments de la ciutat, des dels orígens fundacionals (l'Albereda de Jaume I) als per-sonatges idiosincràtics localitzats en un barri o una zona (carrer de Tereseta la cadirera). O escriptors i artistas nats a la ciutat, o relacionats per diversos motius en la població (Aca-dèmic Maravall, Gonçal Vinyes, Santiago Rossinyol, Josep Chaix, Taquígraf Martí...).

Uns són, altres han estat i han desaparegut i altres mai han estat. Qui són els personatges que estan en el nomenclator dels carrers de la nostra ciutat és l'objectiu d'aquest treball interdisciplinar. A què es dedicaven, què feren, quan visqueren... Les respostes a aquestes qüestions ens dibuixaran un mapa cultural de la ciutat al llarg de la seua història.

Objectius:

● Conèixer la geografia urbana de la ciutat. ● Interpretar plànols urbans. ● Conèixer els personatges rellevants en l’àmbit científic, literari, artístic, polític, his-

tòric, que conformen un paisatge cultural a través del temps. ● Aprendre a buscar informació i escollir la rellevant per a diferents àmbits de conei-

xement. ● Aprendre a usar les tecnologies de la informació i la comunicació per a divulgar la in-

formació que han processat. ● Desenvolupar la capacitat comunicativa en la comprensió oral i escrita i en

l’expressió. ● Produir textos escrits formals de divulgació cultural. ● Descobrir i comprendre el valor dels personatges que formen part de la nostra tra-

dició cultural.


27

1ESO VALORS ÈTICS

Unitats didàctiques, continguts, objectius i criteris d'avaluació per unitats.

UNITATS CONTINGUTS CRITERIS AVALUACIÓ

1: Què sóc? Sóc un animal molt es-trany.

- Reflexió sobre l’ésser humà. - La vida en societat. - Instint i aprenentatge.

- Distingir a través d’exemples o estudi de casos la conducta instintiva del comporta-ment guiat per les decisions i la raó.

- La llibertat com a caracterís-tica de l’acció humana. - Autonomia moral.

- Reflexionar sobre la importància de res-ponsabilitzar-se de les accions pròpies i les seues conseqüències per a redefinir el con-cepte de llibertat. - Reconèixer la importància de l’autonomia en la acció moral.

2: Identitat. Però... qui sóc?

- La personalitat com a con-junt de característiques psi-cològiques i de comporta-ment: herència biològica, ambiental i experiència vital.

- Reconèixer la personalitat com a element fonamental de la identitat. - Reflexionar sobre com constituïm la nos-tra personalitat i amb quins elements.

- Autonomia i heteronomia moral. - Normes i valors. - Autoestima. - Dignitat.

- Partint del tema anterior, desenvolupar el concepte de autonomia i heteronomia en relació a la pròpia construcció individual. - Reconèixer la naturalesa del valors. - Entendre la importància de l’autoestima en el desenvolupament personal. - Valorar la dignitat com un dels valors fo-namentals dels éssers humans.

3: Gènere: algú ha vist el fill de Spi-derman?

- Concepte de sexe i gènere. - La situació de la dona dins de la Humanitat.

- Comprendre les categories de dona i d’home i com divideixen a la Humanitat. - Entendre que aquestes diferències no són més que una interpretació del sexe.

- Els estereotips i rols.

- Comprendre el concepte d’estereotip i el seu caràcter arbitrari. - Desenvolupar la capacitat de desmuntar aquests estereotips en la pròpia vida.

- La igualtat entre homes i dones: el feminisme. -Coresponsabilitat.

- Reconèixer la importància del feminisme com a moviment fonamental de la moder-nitat. - Desenvolupar actituds i comportaments


28

orientats a l’eliminació de les discriminaci-ons per sexe. - Potenciar la coresponsabilitat per a su-perar les servituds de la maternitat.

4: Identitat digital: també vivim en In-ternet?

- Privacitat i intimitat. La seua concreció en les noves tecno-logies. - La Identitat digital. - Dret a l’oblit on line. - El ciberassetjament.

- Reconèixer que una part important del desenvolupament personal al segle XXI, té lloc a Internet. - Comprendre aquesta nova dimensió, els avantatges, el problemes i els perills. -Prendre consciència dels nostres drets en Internet.

5: Família: només hi ha una... Afortuna-dament?

- La família i el seu espai a la societat.

- Reconèixer la importància de la família com a una institució fonamental en la his-tòria de la humanitat.

- La pluralitat dels models familiars a la societat del se-gle XXI.

- Prendre consciència dels models familiars tant tradicionals, como els sorgits de les transformacions socials i legals de les dar-reres dècades.

6: Espai Social: el carrer és nostre.

- El concepte de discapacitat. - Les barreres arquitectòni-ques. - Igualtat d’oportunitats.

- Comprendre el concepte de discapacitat i com s’ha de garantir la igualtat d’oportunitats per a compensar les desi-gualtats. - Prendre consciència de la importància de l’espai públic i la necessitat de que siga ac-cessible a tots.

- L’espai viscut. - L’activitat humana i la seua relació amb l’espai. - L’amabilitat com a valor.

- Prendre consciència de la relació de l’espai amb les nostres vides. - Desenvolupar la idea de que l’espai públic és un espai compartit i que hem de com-partir amb els demés.

7: Companys i amics. Els com-panys es troben; els amics es trien

- Companys i amics. - Característiques de l’amistat. L’amistat com a sentiment. - L’empatia. - La benevolència.

- Reflexionar sobre la importància de l’amistat en la existència humana. - Diferenciar entre amistat i companyonia. - Tenir la capacitat d’omplir l’amistat de contingut.

8: Conflictes... ho arreglem al carrer?

- El conflicte. Aspectes nega-tius i positius. - La mediació

- Reconèixer el conflicte com a una de les característiques de la vida en societat. - Desenvolupar la capacitat per a solucionar els conflictes mitjançant la mediació, per evitar solucions violentes.

- L’assetjament. - El maltractament.

- Desenvolupar la capacitat de reconèixer l’assetjament i el maltractament en tots els


29

àmbits, però en particular a l’escola.

9: La diversitat. Tan iguals, tan diferents

- La diversitat. - La pluralitat.

- Reconèixer que la Humanitat té una com-posició plural basada en la diversitat. - Entendre que aquest fet, és una font de riquesa.

- L’etnocentrisme. - La xenofòbia. - El racisme.

- Reconèixer els prejudicis negatius fruit de la diversitat cultural. - Reconèixer i ajudar a eliminar els compor-taments discriminatoris que naixen del ra-cisme i la xenofòbia.

10: Normes i justí-cia. Totes les lleis són justes?

- Normes i lleis. - Dret i justícia. - Desobediència civil.

- Comprendre els conceptes de norma i de llei i la seua funció necessària en la vida en societat. - Incorporar el concepte de dret i de justí-cia. Prendre consciència de l’ésser humà com a subjecte de dret. - Conèixer la desobediència civil i saber quan i com exercir-la.

- Els Drets Humans: la Decla-ració Universal dels Drets Humans.

- Conèixer la existència de la DUDH i el seu caràcter universal, imprescriptible i inalie-nable.

11: Igualtat i justícia social. Ens cal ajuda per ser iguals?

- La igualtat davant de la llei. - La justícia social.

- Reconèixer el caràcter igualitari de la llei. - Reconèixer que la justícia social és neces-sària en una societat justa. Entendre la no-ció d’igualtat d’oportunitats.

- La discriminació positiva.

- Entendre que la discriminació positiva és una eina fonamental per a la superació de les desigualtats. - Desenvolupar la capacitat de l’alumne per aplicar aquesta tècnica en tots els àmbits on puga ser necessari.

12: L’ecologia. Ne-tege o embrute el món on visc?

- Sostenibilitat. - L’empremta ecològica.

- Reflexionar sobre la relació entre l’ecologia i el comportament humà. -Desenvolupar comportaments orientats a la reducció de la seua empremta ecològica.

- Problemes ecològics glo-bals.

- Analitzar els principals problemes ecolò-gics globals i conèixer les solucions que la humanitat té al seu abast.


30

3ESO VALORES ÉTICOS

COMPETENCIAS BÁSICAS. RELACIÓN ENTRE LAS COMPETENCIAS BÁSICAS, LOS CONTENIDOS DEL ÁREA O MATERIA Y LOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN. BLOQUE 1: CONCEPCIÓN GLOBAL DE LA JUSTICIA: DUDH Y CIUDADANÍA COSMOPOLITA CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN COMPE Articulación de los derechos humanos desde una perspectiva global: Construcción histórica de los derechos humanos. Características de los derechos humanos Origen histórico de la DUDH Antecedentes históricos de la Declaración La Declaración: el reconocimiento de la dignidad de la persona como fun-damento de los demás derechos Derechos universales como fundamento de las democracias modernas Adecuación de la Declaración a la Constitución Española: derechos y deberes del ciudadano Qué es la Unión Europea? Democracia y ciudadanía global. Pensamiento medios-fin Estrategias de planificación, organización y gestión Selección de la información técnica y recursos materiales. Estrategias de supervisión y resolución de problemas Evaluación de procesos y resultados. Valoración del error como oportunidad Habilidades de comunicación Entor-nos laborales, profesiones y estudios vinculados con los conocimientos del área. Autoconocimiento de fortalezas y debilidades

BL1.1 Describir hechos históricos que han influido en la conquista de los derechos hu-manos relacionándolos con las distintas ge-neraciones en las que se agrupan buscando información de diversas fuentes. BL1.2. Investigar sobre el origen de la ONU y la firma de la DUDH como documento que reivindica el reconocimiento de los derechos humanos universales y evaluar los proble-mas a los aplicación en la actualidad reco-nociendo el papel de las ONG. BL1.3 Identifica en la lectura del preámbulo y algunos artículos de la Constitución Espa-ñola los derechos y deberes del ciudadano reconociendo su adecuación a la DUDH, ejemplificándola en casos concretos. BL1.4. Describir qué es la Unión Europea e identificar los beneficios recibidos y respon-sabilidades adquiridas por los Estados miembros en noticias de actualidad. BL1.5 Planificar tareas o proyectos, indivi-duales o colectivos, haciendo una previsión de recursos y tiempos ajustada a los objeti-vos propuestos, adaptarlo a cambios e im-previstos transformando las dificultades en posibilidades, evaluar con ayuda de guías el proceso y el producto final y comunicar de forma personal los resultados obtenidos. BL1.6 Reconocer los estudios y profesiones vinculados con los conocimientos del nivel educativo e identificar que se enfrenta su los conocimientos, habilidades y competencias que demandan para relacionarlas con sus fortalezas y preferencias

CSC CSC SIEE CSC CSC SIEE SIEE

BLOQUE 2: LOS VALORES ÉTICOS Y SU RELACIÓN CON LA CIENCIA Y LA TECNOLOGÍA CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN COMPE La capacidad humana de saber y BL2.1 Analizar a partir del visionado de una CSC


31

transformar: Conocimiento e interés; la no neutra-lidad valorativa de la ciencia. Ilustración proyecto inacabado: el progreso en la ciencia y en el ámbito moral y político. Dialéctica de la Ilustración: los ries-gos en la noción de progreso. La reflexión ético-política Reflexión sobre los fines de la inves-tigación. Dilemas morales surgidos de nuestra capacidad tecnológica. Reflexión sobre la aplicación social de la técnica Tecno dependencia y alienación humana. Ventajas y riesgos del ciberespacio Desarrollo sostenible y justicia social global. La conciencia ecológica Pobreza e interconexión económica. Sociedad de la información y opinión pública. Ciudadanía global como sujeto de construcción de la aldea global. Uso de las herramientas más comu-nes de las TIC para colaborar y co-municarse con el resto del grupo con la finalidad de planificar el trabajo, aportar ideas constructivas propias, comprender las ideas ajenas, compartir información y recursos; y construir un producto o meta colecti-va. Correo electrónico. Módulos cooperativos en entornos personales de aprendizaje como blogs, foros, wi-kis... Hábitos y conductas en la co-municación y en la protección del propio individuo y de otros de las malas prácticas como el ciberacoso. Análisis del público destinatario y adaptación de la comunicación en función del mismo. Iniciativa e innovación Autoconocimiento. Valoración de for-talezas y debilidades Autorregula-ción de emociones, control de la an-siedad e incertidumbre y capacidad de automotivación. Resiliencia, su-perar obstáculos y fracasos. Perse-verancia, flexibilidad. Pensamiento alternativo. Sentido crítico.

película, documentales o lectura de noticias, con la ayuda de una guía, las implicaciones éticas del progreso científico-técnico y argumentar so-bre la no neutralidad valorativa de la investi-gación científica. BL2.2 Resolver dilemas morales planteados a partir de los nuevos descubrimientos científicos argumentando las decisiones por las que se opta. BL2.3. Analizar el grado de dependencia de las nuevas tecnologías en la vida cotidiana a través del estudio de casos y realizar ta-reas o proyectos que alerten de los riesgos de su uso indiscriminado. BL2.4 Reconocer a partir de películas, do-cumentales y noticias las amenazas que pa-ra el medio ambiente, la vida y la defensa de los derechos humanos tiene la aplicación no reflexiva e indiscriminada del avance científico-tecnológico. BL2.5 Elaborar tareas o proyectos que de-fiendan propuestas dentro los límites éticos y jurídicos establecidos en la DUDH para la construcción de la aldea global. BL2.6. Participar en intercambios comunica-tivos del ámbito personal, académico, social o profesional aplicando las estrategias lin-güísticas y no lingüísticas del nivel educati-vo propias de la interacción oral utilizando un lenguaje no discriminatorio, compartir infor-mación y contenidos digitales utilizando he-rramientas de comunicación TIC, servicios Web y entornos virtuales de aprendizaje aplicando buenas formas de conducta en la comunicación preventivas de malas prácti-cas. BL2.7. Realizar de forma eficaz tareas o pro-yectos, tener iniciativa para emprender y proponer acciones siendo consciente de sus fortalezas y debilidades, mostrar curiosidad e interés durante su desarrollo y actuar

CCLI CSC CAA CSC SIEE CSC CSC SIEE CCLI CAA CD SIEE

COMPETENCIAS DEL CURRÍCULO

CCLI: Competencia comunicación lingüística. CMCT: Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología


32

CD: Competencia digital CAA: Competencia aprender a aprender CSC: Competencias sociales y cívicas SIEE: Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor CEC: Conciencia y expresiones culturales


33

HISTÒRIA DE L'ART 2n BAT

OBJECTIUS

1. Entendre les obres d'art com a exponents de la creativitat humana, susceptibles de ser gaudides per si mateixes i de ser valorades com a document testimonial d'una època i una cultura.

2. Comprendre i valorar la variabilitat de les funcions socials i de les concepcions diferents de l'art al llarg de la història.

3. Apreciar i reconèixer la diversitat d'interpretacions i valors de l'obra d'art en els diferents contextos històrics.

4. Explicar, situant-los adequadament en el temps i en l'espai, els fets artístics més relle-vants dels principals estils de l'art occidental, valorant la seua significació en el procés his-toricoartístic.

5. Analitzar la dimensió social de la creació artística, i reconéixer la incidència del social i individual en el procés de producció i difusió de les obres d'art.

6. Comprendre i utilitzar els conceptes específics de la Història de l'Art i apreciar positiva-ment les possibilitats d'una anàlisi historicoartístic en constant reconstrucció.

7. Utilitzar un mètode d'anàlisi i interpretació de les obres d'art que desenrotlle la sensibili-tat i la imaginació.

8. Realitzar activitats de documentació i indagació, d'anàlisi i de crítica de fonts i material historiogràfic divers.

9. Conèixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic, des de posicions crítiques i creatives.

10. Conèixer, gaudir i valorar el patrimoni artístic en general, i el de la Comunitat Valencia-na en particular des de posicions crítiques i creatives, com a exponent de la nostra identitat cultural.

11. Desenrotllar el gust personal, el sentit crític i la capacitat de gaudi estètic.

12. Valorar la ciutat, en la seua dimensió espacial i temporal, com a objecte de la Història de l'Art i marc privilegiat de les seues manifestacions i projectar esta consciència cap a la seua evolució futura.

CONTINGUTS

BLOC 1. ARRELS DE L'ART EUROPEU: EL LLEGAT DE L'ART CLÀSSIC. SETEMBRE-OCTUBRE.


34

Grècia, creadora del llenguatge clàssic.

Principals manifestacions.

La visió del classicisme a Roma. L'art a la Hispània romana. BLOC 2. NAIXEMENT DE LA TRADICIÓ ARTÍSTICA OCCIDENTAL: L'ART MEDIEVAL. NOVEMBRE-DESEMBRE.

L'aportació cristiana en l'arquitectura i la iconografia.

Configuració i desenvolupament de l'art romànic. Esglésies i monestirs. La iconografia romànica.

L'aportació del gòtic, expressió d'una cultura urbana. La catedral i l'arquitectura civil. Modalitats escultòriques. La pintura italiana i flamenca, origen de la pintura moderna.

El peculiar desenvolupament artístic de la Península Ibèrica. Art hispano. El romànic en el Camí de Santiago. El gòtic i la seva llarga durada.

BLOC 3. DESENVOLUPAMENT I EVOLUCIÓ DE L'ART EUROPEU EN EL MÓN MODERN. GENER-FEBRER.

El Renaixement. Mecenes i artistes. Origen i desenvolupament del nou llenguatge en arquitectura, escultura i pintura. Aportacions dels grans artistes del Renaixement italià.

La recepció de l'estètica renaixentista a la Península Ibèrica.

Unitat i diversitat del Barroc. El llenguatge artístic al servei del poder civil i eclesiàstic. L'Urbanisme barroc. Esglésies i palaus. Principals tendències.

El Barroc hispànic. Urbanisme i arquitectura. Imatgeria barroca. L'aportació de la pintura espanyola: les grans figures del Segle d'Or.

El segle XVIII. La pervivència del

Barroc. El refinament Rococó.

Neoclassicisme i Romanticisme.

BLOC 4. EL SEGLE XIX: L'ART D'UN MÓN EN TRANSFORMACIÓ. MARÇ-ABRIL.

La figura de Goya.

La Revolució industrial i l'impacte dels nous materials en l'arquitectura. De l’Historicisme al Modernisme. L'Escola de Chicago.

El naixement de l'urbanisme modern.

L'evolució de la pintura: Romanticisme, Realisme, Impressionisme, simbolisme. Els postimpressionistes, el germen de les avantguardes pictòriques del segle XX.

L'escultura: la pervivència del classicisme. Rodin.

BLOC 5. LA RUPTURA DE LA TRADICIÓ: L'ART EN LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX. MAIG.

El fenomen de les avantguardes en les arts plàstiques: Fauvisme, Cubisme, Futurisme, Expressionisme, pintura abstracta, Dadaisme i Surrealisme.

Renovació del llenguatge arquitectònic: el funcionalisme del Moviment Modern i l'arquitectura orgànica.


35


36

HISTÒRIA D’ESPANYA 2n BAT

SEQÜENCIACIÓ. NUCLIS DE CONTINGUTS Continguts comuns S'assenyalen en este nucli els continguts que fan referència als processos d'aprenentatge. Aparei-xen explicitats perquè no es consideren un mer apèndix, ja que la seua presència és imprescindible i ha d'impregnar la resta dels nuclis. Es tracta de posar en relleu la concepció de la història com una manera de coneixement que utilit-za unes maneres de raonar i operar. La reflexió i consciència sobre este procés d'elaboració de co-neixement forma part d'este. És necessari, doncs, establir com a continguts bàsics aquelles accions metodològiques que permeten a l'alumnat construir un coneixement significatiu: el plantejament i la resolució de problemes, la identificació i la correcció d'esquemes conceptuals o d'estereotips, l'elaboració i comprovació d'hipòtesis i dissenys de treball, l'obtenció d'informació des de fonts di-verses i la seua anàlisi crítica fins a arribar a explicacions coherents. Per a desenrotllar estos con-tinguts metodològics són necessàries determinades tècniques de treball: comentari de textos, lec-tura i interpretació de fonts gràfiques i dades estadístiques, etc. Els continguts que corresponen a este nucli són:

Localització en el temps i en l'espai de processos, estructures i esdeveniments rellevants de la història d'Espanya, identificant els seus components econòmics, socials, polítics i cultu-rals. Identificació i comprensió dels elements de causalitat que es donen en els processos d'evo-lució i canvis rellevants per a la història d'Espanya i per a la configuració de la realitat espa-nyola actual. Busca, selecció, anàlisi i interpretació d'informació procedent de fonts primàries i secundà-ries: textos, mapes, gràfics i estadístiques, premsa, mitjans audiovisuals així com la propor-cionada per les tecnologies de la informació. Análisis d'interpretacions historiogràfiques distintes sobre un mateix fet o procés històric, contrastant i valorant els diferents punts de vista.

1ª AVALUACIÓ El segle XVIII: els Borbó. Crisi de l’Antic Règim Convé que l'alumnat arribe a comprendre que la legitimació del poder, les instàncies que concre-ten i ordenen eixe poder són distintes en l'Antic i en el Nou Règim. Per tot això, en este nucli cal-drà destacar els principis doctrinals bàsics que conformen la realitat del poder de la monarquia ab-soluta, i ressaltar l'essencial de l'economia i societat del sistema, el seu afonament i crisi final. La seua anàlisi facilitarà la comprensió de l'abast i significat del procés de ruptura de la revolució libe-


37

ral. Els continguts que corresponen a este nucli són:

*L’Espanya del segle XVIII *Crisis de l'Antic Règim: *Els problemes econòmics i socials de l'Antic Règim. *Les contradiccions de la monarquia absoluta. La crítica dels il·lustrats i l'impacte de la Re-volució Francesa. Les corts de Cadis i la Constitució de 1812. *Revolució liberal i la reacció absolutista. El regnat de Ferran VII. L'emancipació de l'Amèri-ca espanyola.

Construcció i consolidació de l'estat liberal La construcció de l'estat liberal és un procés global de canvi en què sorgix un model de societat que perdura en l'essencial fins als nostres dies. Este procés suposa per una banda un canvi polític en què es configura el marc institucional, administratiu i legal de l'estat liberal, amb unes contra-diccions i limitacions que generen noves tensions i nous antagonismes socials i polítics. Per una al-tra banda suposa un canvi social i desenrotllaments econòmics en un procés amb avanços i retro-cessos, amb ritmes diferents, depenent de situacions històriques anteriors. Això implica, per tant, l'anàlisi dels elements que expliquen els problemes sorgits de manera que s'interrelacione la crea-ció i distribució de riquesa i la creació i distribució de poder. Els continguts d'este nucli, primera aproximació a les claus explicatives de l'Espanya actual, reque-rixen l'ús constant de la diacronia i la utilització de tots els mecanismes propis de l'anàlisi històrica. Per a comprendre les diferents facetes implícites en el procés complex de transformació, l'anàlisi multifactorial és ací prioritària, així com la relació entre esdeveniments i estructures, i la compren-sió dels ritmes històrics. A més, per a facilitar l'estudi d'este procés de canvi serà necessari establir relacions puntuals amb el present, i reflexionar sobre la mateixa concepció de desenrotllament. Els continguts que corresponen a este nucli són: El procés de construcció de l'estat liberal:

*El funcionament del sistema. Corona, parlament i partits polítics durant el regnat d'Isabel II. *El nou paper de l'educació, l'exèrcit i l'Església. *Els límits dels canvis. El carlisme i les opcions democràtiques. *La crisi del moderantisme i l'experiència del Sexenni democràtic.

L'Espanya de la Restauració:

*Els fonaments, el funcionament i les contradiccions del sistema polític. La crisi de l'estat. *Els nacionalismes i el problema de l'ordenació territorial de l'estat. *El progressiu protagonisme dels militars. Espanya davant de la remodelació colonial: la crisi del 98.

Transformacions econòmiques i canvis socials en el segle XIX i primer terç del segle XX


38

Es tracta de fer una anàlisi amb deteniment dels diversos elements que confluïxen en una conjun-tura especialment conflictiva a causa de les tensions i desplaçaments provocats per les peculiari-tats del desenrotllament econòmic i pel procés de consolidació de l'estat liberal. Els continguts que corresponen a este nucli són:

*Procés de desamortització i canvis agraris. *Las peculiaritats de la incorporació d'Espanya a la revolució industrial. *Modernització de les infraestructures: el ferrocarril. *Evolució demogràfica. *De la societat estamental a la societat de classes. *La formació de la classe obrera. *Gènesis i desenrotllament del moviment obrer a Espanya. *Canvi en les mentalitats.

Nota: Enguany experimentalment utilitzarem un tema Introductori que comprendrà els esdeveniments històric des de l’inici del segle XVIII fins la implantació de la Restauració. L’objectiu es avançar la programació per tal de abastir fins la actualitat al final de curs.

2ª AVALUACIÓ Crisi de l'estat liberal, la Segona República i la Guerra Civil Això suposa, d'una banda, l'estudi del sistema polític de la Restauració, les seues contradiccions in-ternes i les raons de la seua crisi, amb atenció especial a les diferents manifestacions dels proble-mes derivats de la modernització que es concreten en situacions crítiques com la de 1909, 1917 o 1921. D'altra banda, suposa l'estudi de la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República com a dos intents diferents de resolució de la crisi de l'Estat, que desemboquen en la Guerra Civil. El dit estu-di ha de tindre en compte necessàriament l'anàlisi de la incidència dels factors externs que consti-tuïxen una conjuntura internacional marcada per la fallida dels principis inspiradors del liberalisme econòmic i polític, per la crisi econòmica desencadenada als EUA i per l'ascens de moviments au-toritaris i feixistes. Estos factors són indispensables per a una comprensió global del significat pro-fund de l'Espanya d'entreguerres. Se centrarà l'atenció en l'anàlisi de les mesures de resolució dels problemes de l'estat i de les situ-acions conflictives que van desencadenar les accions empreses. Des d'esta perspectiva, serà ne-cessari establir les relacions adequades entre les solucions adoptades i els problemes plantejats afavorint per tant la comprensió dels canvis i les permanències. D'altra banda, relacionar correc-tament les mesures adoptades amb els fets derivats ajudarà l'alumnat a entendre les raons del procés i el seu tràgic final, objectiu prioritari de l'aprenentatge dels continguts d'este nucli. Els continguts que corresponen a este nucli són: Regeneracionisme i revisionisme polític:

*Intents de modernització del sistema de la Restauració. *El problema del Marroc.


39

*La Dictadura de Primo de Rivera, intent de solució autoritària a la crisi de l'estat liberal. El desenrotllament de l'oposició al règim i l'afonament de la Monarquia.

La Segona República:

*La Segona República, intent de solució democràtica. L'articulació d'un nou sistema polític. La Constitució de 1931. *Condicionaments, conflictes i etapes de la República. Èxits i decepcions. *La cultura espanyola des dels inicis de l'Edat de Plata fins a 1936.

La Guerra Civil:

*Sublevació militar i Guerra Civil. Dimensió interna i internacional del conflicte. Evolució de les dos zones. Conseqüències de la guerra.

3ª AVALUACIÓ La dictadura franquista A fi d'explicar el sentit global del règim franquista, els continguts d'este nucli atenen, inicialment, a l'anàlisi de com este període reformula els antics problemes i com apareixen uns altres de nous derivats de les modificacions introduïdes en la societat durant la dictadura. Per a entendre el signi-ficat d'este període és necessari confrontar les intencions declarades del Règim amb les accions, analitzar constants com el seu caràcter repressiu, i els canvis que tenen lloc en la seua llarga exis-tència, relacionats amb un important creixement econòmic i un profund canvi social. Este estudi centra també la seua atenció en l'explicació dels comportaments i interessos dels grups socials dominants. Per a això és necessari analitzar els diversos mecanismes de dominació que va utilitzar el règim per a perpetuar-se, de la repressió a la desmobilització política i l'acomodació d'amplis sectors de la població a la situació. En este sentit, el procés d'institucionalització del rè-gim -en què l'Església va exercir un paper capital- revela els intents d'obtindre un suport popular. L'explicació de l'existència del règim ha de tindre també en compte la conjuntura exterior que condicionarà certs canvis interns a fi d'adaptar-se a les pressions i circumstàncies externes, però mantenint el substancial del règim. Per això és important diferenciar les etapes i les conjuntures exteriors que incidixen en l'esdevindre d'este i que afecten tots els àmbits de la societat, des de l'economia fins a la dinàmica política. La conjunció de tots estos nivells de l'anàlisi permetrà comprendre la naturalesa del franquisme i explicar la seua longevitat, així com els factors que van desencadenar la seua crisi final i que van condicionar la transició cap a un règim democràtic. Els continguts que corresponen a este nucli són: El franquisme:

*Immovilisme i adaptació política del règim franquista. Aïllament i alineació internacional. *Autarquía i acumulació. Creixement i desequilibris econòmics, canvis i desigualtats socials. *Elements de canvi en l'etapa final del franquisme. L'oposició democràtica.


40

L'Espanya actual Finalment es planteja l'anàlisi del procés recent de transició a un règim democràtic. L'estudi dels factors de la crisi del règim franquista, del context intern i internacional en el qual el canvi succeïx i de la formació i estructura del sistema de partits polítics permetrà comprendre la naturalesa i les condicions en què la transició democràtica es produïx, així com els mateixos límits del canvi. L'estudi complex d'esta dinàmica haurà de ser abordat des de tots els punts de vista: sociològic, polític, jurídic, econòmic, etc., per a obtindre una visió global del procés històric. Així mateix, els continguts d'este apartat permeten comprendre i reconéixer l'abast i límit de les intencions i acci-ons individuals o de grups particulars en els processos globals de canvi social. A més, els continguts d'este nucli presenten diferències respecte als anteriors, ja que tracten situ-acions molt pròximes, amb dificultats en l'anàlisi pròpia de la contemporaneïtat. Les explicacions, més que mai, tindran un caràcter aproximatiu i provisional, evitant dogmatismes i plantejaments emocionals. Finalment, l'anàlisi dels problemes més recents suposa una reflexió final, que tracta de recollir tot el que s'ha aprés i tornar la mirada al present, però ara amb el coneixement que proporciona l'a-nàlisi històrica. Els continguts que corresponen a este nucli són: El procés de transició a la democràcia:

*La transició política. La Constitució de l978 i el desplegament legislatiu. La formació d'un sistema de partits. L'Estat de les Autonomies. L'estatut d'autonomia de la Comunitat Valen-ciana. *Els governs democràtics. Canvis socials, econòmics i culturals *Dificultats en l'articulació d'una societat democràtica. *Reptes i problemes del present. *La integració d'Espanya a Europa. El paper d'Espanya en el context europeu i mundial.


41

GEOGRAFIA D’ESPANYA 2n BAT

OBJECTIUS.

El desenvolupament d'aquesta matèria contribuirà al fet que l'alumnat desenvolupi les ca-pacitats següents: 1. Comprendre i valorar la importància del sentiment i comportament territorial dels éssers humans, especialment, respecte al territori espanyol forjat al llarg d'un procés històric i que es concreta en uns límits o fronteres que defineixen estratègies i interessos de grups soci-als. 2. Conèixer i comprendre la diversitat i pluralitat de l'espai geogràfic espanyol, caracteritzat pels grans contrastos i per la complexitat territorial derivats dels diferents factors naturals, històrics i d'organització espacial, que ha modelat la societat, la cultura i el territori de for-ma interdependent. 3. Comprendre i explicar en les seves coordenades temporals i espacials els diferents pro-jectes socials, que han donat lloc a diferents processos d'ordenació territorial, utilitzant conceptes, procediments i destreses específicament geogràfics per explicar l'espai com una realitat dinàmica, diversa i complexa, en la qual intervenen múltiples factors. 4. Exlicar la desigual distribució geogràfica de la població espanyola i europea comprenent la seva dinàmica, estructura i projeccions futures. 5. Utilitzar els procediments específics del coneixement geogràfic per explicar un situació territorial, partint de les percepcions espontànies que es contrasten amb els arguments ci-entífics per elaborar noves hipòtesis, verificables a través de les dades. 6. Valorar la funció del mitjà natural dels recursos naturals i de les activitats productives en la configuració de l'espai geogràfic europeu, espanyol i de la Comunitat Valenciana, reco-nèixer la seva relació mútua amb la societat i percebre la condició de l'home com l'agent d'actuació més poderós i ràpid sobre el mitjà. 7. Caracteritzar els trets geogràfics bàsics dels Països de la Unió Europea i comprendre les conseqüències espacials de la integració d'Espanya en la mateixa, desenvolupant alhora, sentiments de pertinença a àmbits espacials supranacionals amb una actitud solidària i par-ticipativa. 8. Adquirir consciència espacial per participar de forma activa i responsable en les decisions que afectin a l'ordenació del territori i valorar la necessitat de potenciar l'equilibri natural i l'equitat social. 9. Identificar i conceptualitzar els diferents elements que configuren una explicació geogrà-


42

fica: dinàmica atmosfèrica, explotació dels recursos naturals, procés d'urbanització, enve-lliment de la població, etc. utilitzant per a això un vocabulari adequat.

NUCLIS DE CONTINGUTS I SEQÜENCIACIÓ. 1. Bloc introductori: aproximació al coneixement geogràfic. Aquest bloc consisteix en una primera aproximació al coneixement geogràfic: -Estudia el concepte de la ciència geogràfica; la seva evolució i les seves tendències actuals; i les característiques de l'espai geogràfic, que és el seu objecte d'estudi. -Presenta les metodologies utilitzades per a la construcció del coneixement geogràfic. Es pretén emfatitzar la concepció de la geografia com una manera de coneixement que utilitza unes formes d'operar i de raonar, com l'obtenció i el processament d'informació provinent de fonts diverses; l'anàlisi de les diferents variables que intervenen en l'organització territorial; el plantejament i re-solució de problemes; la formulació d'hipòtesi o l'elaboració d'explicacions geogràfiques. -Aporta pautes per treballar els procediments geogràfics més habituals, com l'elaboració, la lectu-ra i la interpretació de mapes de divers tipus, dades estadístiques, gràfics, imatges i textos. Aquest bloc no ha de ser tractat de manera autònoma sinó que impregnarà la resta dels nuclis de continguts. Aquest bloc pretén mostrar a l'alumnat que, igual que l'estudi eficaç de conceptes teòrics exigeix una metodologia (lectura comprensiva, subratllat, esquemes, síntesis), el comentari correcte de fonts geogràfiques requereix un mètode adequat. Aquesta tasca es realitzarà al llarg de tot el curs. 2. Blocs temàtics. 2.1. Bloc l.- Espanya: Unitat i diversitat de l'espai geogràfic. Aquest bloc s'estructura en quatre unitats didàctiques destinades a mostrar la diversitat geomor-fològica, climàtica, hídrica i biogeográfica d'Espanya, que es tradueix en l'existència de variats pai-satges naturals les condicions mediambientals dels quals afecten a les activitats humanes i, alhora, es veuen modificades i configurades per les actuacions i interes dels grups humans. Per tant, no es tracta d'una simple descripció d'elements físics, sinó d'explicar les seves interrelacions i les d'ells amb l'acció humana. 2.2. Bloc 2: Espai i activitat econòmica. Aquest bloc es dedica a les activitats econòmiques desenvolupades per l'ésser humà sobre el mit-jà, agrupades per sectors: primari, secundari i terciari. D'una banda, s'analitza com l'heterogeneï-tat del mig físic provoca el desigual repartiment de recursos en l'espai i genera una diferent utilit-zació d'aquest, ja sigui agrària, industrial o terciària. D'altra banda, s'estudia com aquests diversos usos i els canvis que experimenten com a resultat del desenvolupament de les societats humanes


43

exerceixen destacades repercussions i transformacions mediambientals, que accentuen la diversi-tat de l'espai geogràfic espanyol. 2.3.- Bloc lll: La població, sistema urbà i ordenació del territori. En el bloc s'estudia la desigual distribució de la població en l'espai i les característiques del seu comportament geodemográfico; el creixent procés d'urbanització i les recents transformacions en l'espai urbà, així com l'organització polític-administrativa del territori i les disparitats regionals re-sultants de les desigualtats naturals, econòmiques i demogràfiques que es tradueixen en diferèn-cies en la distribució de les riqueses i en els nivells de benestar i qualitat de vida. Les actuals políti-ques per pal·liar aquests desequilibris i ordenar el territori de manera sostenible ocupen un lloc destacat. 2.4.- Bloc IV: La projecció d'Espanya en l'espai mundial. En aquest apartat es considera l'espai territorial espanyol en el context internacional conformat per una xarxa de relacions econòmiques, socials, polítiques i culturals i per l'existència de profun-des desigualtats socioeconòmiques entre espais rics i pobres en un món globalitzat. En segon lloc s'estudia la integració d'Espanya en la Unió Europea i les diverses repercussions d'a-quest fet en relació amb el territori nacional i regional. lV. Temporalització dels continguts. 1er. trimestre: -Bloc introductori: aproximació al coneixement geogràfic. -Bloc l: Espanya.Unitat i diversitat de l'espai geogràfic.

1.- L'espai geogràfic espanyol: diversitat geomorfològica. 2.- La diversitat climàtica d'Espanya. 3.- La diversitat hídrica i biogeográfica d'Espanya. 4.- Els paisatges naturals i les interrelacions natruraleza-població.

Els continguts del bloc introductori tindran com a finalitat emfatitzar la concepció de la geografia com una manera de coneixement que utilitza unes formes de raonar i operar. Es tractarà d'aquells continguts bàsics que permetin a l'alumnat construir un coneixement significatiu: anàlisi de docu-ments escrits, lectura i interpretació de diversos tipus de mapes, dades estadístiques, gràfiques, etc. És obvi assenyalar que aquests continguts de tipus metodològic s'efectuaran en cadascun dels temes corresponents. 2º Trimestre. -Bloc 2: Espai i activitat econòmica.

5.- Els espais del sector primari. 6.- Els espais industrials. 7.- Els espais de serveis.


44

-Bloc 3: La població, sistema urbà i ordenació del territori.

8.- La població espanyola.

3er. Trimestre.

9.- L'espai urbà. 10.- L'organització territorial i els desequilibris regionals.

-Bloc V: La projecció d'Espanya en l'espai mundial.

11.- Espanya en el sistema mundial. 12.- Espanya a Europa.

1eso geografia i histÒria -...

Documents