Divendres,18 de desembre de 2015nm. 2.942

www.diarimes.com

Els hospitals es desvinculen dels tractes dels metges amb TraiberINNOVA El Consell de Collegis de Metges de Catalunya reclama celeritat en el cas per aclarir si es tracta duna infracci administrativa o una acusaci per danys sobre la salut dels pacients. P8

TARRAGONA

LAjuntament presenta un pressupost de 2016 de 132,7 MEUR Prez, preocupat per la possibilitat dhaver de prorrogar-lo. P2

CAMP DE TARRAGONA

Figueiredo es va apropiar de 75.000 perqu necessitava liquiditatLexalcalde de Roda assegura que passava un mal moment. P16

ESPECIAL

El CF Reus perd 1-0, per marxa amb el cap ben altESPORTS LAtltico de Madrid ven en el partit de tornada de setzens de final la Copa del Rei. P20-22

EFE

Els roig-i-negres rubricaven un bon partit al Vicente Caldern i van disposar docasions de gol, sobretot en la primera part.

2 diarims 18/12/2015 TARRAGONA

Anna FortunyEls grups municipals de Ciuta-dans i la CUP de lAjuntament de Tarragona han descartat donar suport a laprovaci del pressu-post del 2016 que ser de 132,7 milions deuros, un 0,97% ms que lany anterior. Aix ho van expressar ahir a la tarda desprs que el regidor dHisenda, Pau Prez, hagus exposat la seva proposta als diferents mitjans de comunicaci, hores abans. Aquest ja shavia mostrat preo-cupat davant la possibilitat que la resta de partits a lAjuntament tombessin els comptes propo-sats. s la primera vegada que no tinc la certesa de la seva apro-vaci i que no tinc la confirmaci de cap dels grups sobre si hi do-naran suport, va lamentar. Tot i aix, va defensar que hem in-tentat incorporar un bon grapat de propostes de loposici i, per tant, ser decisi dells donar-nos suport o no.El portaveu de Ciutadans, Ru-

bn Viuales, va manifestar que descarto votar a favor dentrada amb el poc respecte que ens han demostrat a lhora de buscar un acord i presentar-nos els pres-supostos tan tard. Aix, va re-conixer que em sento sorprs i dolgut. La manera de treballar del govern no s seriosa i no ens permet pensar en projectes de ciutat. Tot i la negativa ini-cial, va afegir que, si veig bona voluntat per dialogar, em puc plantejar labstenci. Per la seva banda, la portaveu de la CUP, Laia Estrada, va destacar que s impossible que els aprovem si han tirat enrere gaireb totes les nostres propostes que reclama-ven una auditoria del deute, ms transparncia i participaci ciu-tadana. A ms, va detallar que

estem estudiant la possibilitat de fer esmenes a la parcialitat del pressupost.PP, ERC i ICV-EUiA van mos-

trar-se oberts a totes les possi-bilitats. Alejandro Fernndez (PP) va defensar que seurem per parlar i buscarem un acord, tot i que va puntualitzar que un acord pot ser una absten-ci. Des dERC, Pau Ricom va subratllar que estudiarem se-riosament la proposta i ens ho mirarem de manera constructi-va. Per la seva banda, Arga Sen-ts dICV-EUiA va defensar que tindr bona o mala predispo-sici, en funci del pressupost i sem compleixin demandes com la creaci dun parc dhabitatges destinat a lloguer social.

Fins a 7 MEUR dinversi externaLa inversi total prevista per al 2016 s d11.672.000 euros. Daquesta, noms quatre mi-lions deuros procediran del propi ajuntament. El regidor va

detallar que 7 milions deuros es deriven de les subvencions i les partides per part dinstitucions com la Diputaci de Tarrago-na. Els quatre milions restants procediran, duna banda, de lestalvi net de despesa corrent actual, que s de 2,12 milions deuros. Els dos milions restants es buscaran a travs de la venda de patrimoni municipal. Encara que fa anys que el consistori no ha aconseguit alienar propietats com un solar situat al Passeig de les Palmeres o els pisos del Tea-tre Metropol, Prez es va mostrar esperanat en la possibilitat din-jectar 850.000 euros amb una permuta, aix com en la venda dun solar al carrer Floresv Gar-reta, destinat a la construcci dhabitatges.La major part de la partida

del captol dinversions anir destinada a la construcci de les installacions esportives pels Jocs Mediterranis, amb poc ms de sis milions deuros. Ms de la meitat

daquesta quantitat laportar lEstat i la resta procediran de la Diputaci de Tarragona. Fins a 600.000 euros es destinaran a millorar infraestructures diver-ses, aix com la millora dels bar-ris. Es preveu crear un prquing dissuasori a la zona de Ponent, invertir a Sant Pere i Sant Pau, soterrar les lnies elctriques del Serrallo i millorar els acces-sos als polgons industrials. La urbanitzaci del Pla Parcial que inclou Ikea suposar 611.118 eu-ros. Tamb milloraran la zona dInterblocs de Sant Salvador amb una partida de 100.000 euros i sinvertiran 85.000 eu-ros per elaborar els Plans direc-tors del Circ i el Frum rom.

Aposta per ocupaci i educaciEl pressupost denguany desta-ca per fer crixer, sobretot, les partides en ensenyament i per a la creaci docupaci. Es desti-nar un mili deuros a millorar els centres educatius, instituts i

escoles que sarranjaran amb la complicitat tamb de la Gene-ralitat. Les partides ms impor-tants seran per obres darranja-ment de lInstitut Pons dIcart (300.000 euros) i lInstitut Tar-ragona (40.000). Per primera ve-gada, es comptar amb un mili deuros destinat, especficament, a plans docupaci. En serveis socials, incrementaran un 3,6% i creixer en prop de 400.000 euros, donant lloc a 11.521.584 euros. Creixen tamb les inver-sions per al turisme, seguretat ciutadana amb 100.000 euros destinats a la compra de cotxes elctrics, Trraco Viva i els ser-veis de salvament a les platges.Tamb sinclou una partida de

2,5 milions deuros per Espimsa i el Mercat Central.La setmana vinent, el govern

socialista dur a terme una co-missi informativa sobre el pres-supost amb la resta de grups i la decisi final es coneixer en el ple del 28 de desembre.

POLTICA

Cs i CUP descarten donar suport al pressupost del 2016 de 132,7 MEURPrez es mostra preocupat davant la possibilitat de prorrogar-los, tot i que PP, ERC i ICV-EUiA estan oberts a totes les opcions

Installacions esportives Jocs Mediteranis

Urbanitzaci del Pla Parcial que inclou Ikea

Millora de les infraestructures i

inversions als barris

Millorar la zona dInterblocs de Sant

Salvador

Recuperaci del Circ i Plans directors del Circ i

del Frum rom

6.074.500

611.118,04

600.000

100.000

85.000

2.662.000 provenen de la Diputaci de Tarragona i3.412.500 de lEstat

Inversions d11 milions deuros

Ballesteros assegura que el CIJM vol adquirir el model de la Vila de Tarragona

Lalcalde de Tarragona, Josep Flix Ballesteros, va mostrar-se ahir satisfet desprs de lanunci definitiu de ladju-dicaci de la gesti de la Vila Mediterrnia a Viajes El Corte Ingls i ls dels hotels de Por-tAventura. A ms, va assegurar que el Comit Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM) vol fer servir la decisi que hem pres dincorporar la vila en hotels ja existents com un model a seguir. Lalcalde va destacar que el CIJM estava fat de Viles Mediterrnies que es queden en dess, com s el cas dAlmeria o Pescara. Tam-b va avanar que el desplaa-ment dels atletes entre Tarra-gona i la Vila Mediterrnia es dur a terme a travs dauto-busos llanadora que sorti-ran cada vint minuts. A.Fortuny

Els pescadors dencerclament inicien la veda avui i tornar a la mar al febrer

Els pescadors dencerclament de Tarragona inicien avui la veda i no tornaran a sortir a la recera del peix blau fins al 14 de febrer. Tot i la difcil situa-ci que estan patint en els dar-rers anys, en els quals no han rebut les ajudes econmiques de la Uni Europea, el gremi va decidir complir amb latu-rada biolgica. El collectiu fa mesos que busca el suport de grups poltics per tal dacon-seguir un estudi que analitzi els motius pels quals gaireb ha desaparegut la sardina en aiges tarragonines. El regidor Francesc Roca diu que vam concreta amb lalcalde que es treballar en elements com esbrinar les causes cientfi-ques que hi pot haver darrere la disminuci del peix i crear una taula conjunta. A.Fortuny

318/12/2015 diarims TARRAGONA

Mariona ForcatFins a 380 milions deuros sn els diners que van facturar les companyies amb activitat a Tarragona que formen part de lAssociaci dEmpreses de Serveis de Tarrafona (AEST). Una quantitat que demostra que, tal com va assegurar ahir el seu president, Miguel ngel Rodrguez, en la presentaci de la memria del 2015, la feina que sha fet des de lassociaci al llarg de 9 anys genera bons resultats tant per les empreses com pel territori.s la primera vegada, des de

la formaci de lAssociaci, que lAEST presenta un informe anual que analitza lactivitat econmica de les empreses de serveis. Sha fet grcies al conveni de collaboraci que tenen amb la Cambra de Comer i, entre altres resultats, detalla tamb que les companyies associades treballen principalment en serveis de manteniment i auxiliars a la indstria qumica i nuclear. La seva activitat s rellevant

per la competitivitat que genera el Clster ChemMed, per tamb

demostra que les 80 empreses que formen lAEST aporten condicions per generar un entorn idoni per la inversi.Actualment formen part de

lAEST fins a 80 empreses, tot i que linforme respon a lactivitat de 74 empreses que durant el 2014 hi estaven associades. De les dades recollides sen desprenen que 41 daquestes empreses

estan situades dins la ciutat de Tarragona, als polgons Riuclar i Francol, que la gran part de la facturaci que generen s en installaci i manteniments dequips i que la majoria, en relaci a la dimensi, sn mitjanes empreses, dentre 20 i 100 treballadors.Una de les grans apostes de

lAEST s continuar impulsant la

formaci professional dual. Actualment ns pionera a Catalunya i t convenis de collaboraci amb els instituts de formaci professional de Tarragona com el Pere Martell, Comte de Rius i Escola Joan XXIII. Com un dels reptes de futur, vol que el 100% de les empreses associades, no noms les 30 actuals, hi formin part.

SECTORS

Les empreses de serveis van facturar 380 MEUR a Tarragona lany passatLAEST presenta linforme anual de les tasques contractistes realitzades a la demarcaci tarragonina

CRISTINA AGUILAR

LAEST va dur a terme conferncies i la presentaci de linforme ahir a la Cambra de Tarragona.

La Caixa pagar part del programa Dinem a lescola

AJUNTAMENT

LObra Social La Caixa collaborar en el programa municipal Dinem a lescola per garantir un pat diari equilibrat als nens i nenes de famlies en situaci de pobresa i en el projecte Teatre per a tots per facilitar laccs a les arts escniques a les entitats socials de la ciutat que treballen amb persones en risc dexclusi social. Lacord el el van signar ahir

lalcalde de Tarragona, Josep Flix Ballesteros, i el director

dInstitucions de CaixaBank a Catalunya, Joaquim Maci.Ballesteros va agrair la col

laboraci de La Caixai especialment en aquest cas perqu va destinada a palliar problemtiques i millorar la vida de les persones. Lalcalde va afegir que, en aquests moments, en que els recursos econmics sn limitats, cal arribar a acords i convenis amb daltres institucions per ajudar a les persones que ms ho necessiten. Redacci

La Generalitat vol fer crixer les PIMES de Tarragona

ECONOMIA

La Generalitat de Catalunya ha creat el nou programa GR pime amb lobjectiu de fer crixer les pimes catalanes i prepararles per tal que puguin comenar a innovar i internacionalitzarse. Des del proper mes de febrer i durant 6 mesos, les pimes rebran assessorament intensiu i personalitzat, es formaran i es professionalitzaran per focalitzarse en els mbits on tenen ms potencial de creixement. El perode de presentaci de can

didatures per participarhi finalitza aquest 30 de desembre.Els requisits per formar part

del programa sn superar els 5 anys de vida com a empresa i facturar ms de 500.000 euros, i va dirigit a pimes que necessitin reorientar el seu model de negoci, millorar leficincia dels seus processos o obtenir una visi empresarial a llarg termini. El programa compta amb la collaboraci de la Diputaci de Tarragona. Redacci

4 diarims 18/12/2015 TARRAGONA

Vicente M. IzquierdoEl Nadal s una data assenyala-da en el calendari, on els nens i nenes gaudeixen dalgunes de les tradicions ms arrelades, com sn larribada del Pare Nol o el pas dels Reis Mags dOrient. Ara b, hi ha joves que, per motius aliens a ells, no podran passar aquestes festes a casa, i ho hau-ran de fer ingressats en un hos-pital. Perqu puguin passar ms ale-

grement les festes, Antonio Oro-zco va passar ahir per la quarta planta de lHospital Joan XXIII, on va repartir regals, illusi i ale-gria als ms menuts. s la sego-na vegada que vinc aqu. Sempre magrada prestar-me a aquest tipus daccions, sobretot en aquestes dates tan assenyalades. A qui hem de felicitar s a lHos-pital, pel treball que fa durant tot lany, manifestava el cantant, envoltat de nens i dinfermeres. A ms, Orozco va afegir que es tracta dajudar a aquelles per-sones que ms ho necessiten, donar-los un raig de llum. No podem aportar res ms.

Lorganitzador de lesdeveni-ment era Rubn Marn, extorero i persona molt coneguda a Tar-ragona. Ell tamb es va mostrar molt satisfet per prendre part en aquesta iniciativa. Vaig co-

menar fa nou anys a promoure lactivitat en aquest hospital. s un dia molt especial per a mi. Aquest dia serveix perqu els nens puguin agafar ms for-ces per intentar tornar a casa el

ms aviat possible, va explicar, tot recordant que aqu em van operar de lestmac i va ser una intervenci a vida o mort, i s el que es pot arribar a passar en un hospital. Tot aix s per ells.

NADAL

Antonio Orozco reparteix regals als nens de lHospital Joan XXIIILartista es va passejar per la quarta planta del centre per oferir illusi entre els ms petits

CRISTINA AGUILAR

Antonio Orozco tamb va oferir regals als nadons que no podran passar el Nadal a casa.

CULTURACEDIDA

Josep Flix Ballesteros i Joan Josep Marca, ahir.

Fundaci Mtua Catalana dna 110.000 euros pel CircLalcalde de Tarragona, Josep Flix Ballesteros i el president de la Fundaci Privada Mtua Catalana, Joan Josep Marca Tor-rents, van signar ahir un conve-ni de collaboraci en el qual la fundaci atorga a lAjuntament 110.000 euros per a la recu-peraci arqueolgica del Circ Rom i poder recuperar-ne el perfil original. La contribuci de la Fundaci es concreta en assumir les despeses de pros-peccions arqueolgiques, la

illuminaci i musetzaci de la zona del Circ Rom ubicat entre la Plaa dels Sedassos i el carrer dels Ferrers, fins arribar als car-rers Trinquet Vell i Enrajolat. La intervenci total t un cost de 380.000 euros. Ms enll de laportaci de la Fundaci tam-b es comptar amb una parri-da procedent de l1% cultural de la Generalitat de Catalunya que ja es va anunciar a lestiu i laportaci municipal correspo-nent.

518/12/2015 diarims TARRAGONA

Anna FerranSubmergir-se per complet dins dun film i sentir-se dins de les-cena. Aquesta s la nova propos-ta que presenta OCine de Les Ga-varres. El cinema estrena un nou sistema dimatge i so a la sala 10, on projecta a partir davui la nova pellcula dStar Wars, El desper-tar de la fora. Aix doncs, la sala ha fet un nou salt de qualitat per oferir una experincia nova als espectadors, al adquirir un projector lser i equipar lespai amb el sistema Dolby Atmos. El primer ofereix la projecci ms lumnica que es pot trobar en sa-les dexhibici i el segon permet posicionar els sons a qualsevol punt de la sala, tant des dels late-rals com del sostre, cosa que afa-voreix que fins i tot les escenes ms complexes a nivell sonor co-brin vida i atrapin lespectador.El gerent dels multicines tarra-

gonins, Josep Eduard Prncep, va afirmar que per OCine s molt important que Les Gavarres es-tigui al capdavant i sigui el punt de mxima expressi en el mn del cinema. Prncep va recordar

laposta histrica de lempresa per portar les ltimes tecnologi-es dexhibici audiovisual a les seves sales.Els projectors lser suposen

un nou salt dins del cinema,

constatava Toms Navajo, direc-tor de lempresa dequipaments dimatge i so Kelonik, puntualit-zant que s el primer projector daquest tipus a la provncia. Per la seva banda, David Hernn-

dez, responsable de vendes de Dolby, destacava la innovaci de la tecnologia Atmos i constatava: Hem doferir una cosa diferent als espectadors per tornar-los a portar al cinema.

CULTURA

OCine es dota dun nou sistema de imatge i so per lestrena dStar WarsShan installat un projector lser i el sistema Dolby Atmos que posiciona el so per la sala

CRISTINA AGUILAR

Els nous equips shan installat a la sala 10 dels multicines tarragonins.

6 diarims 18/12/2015 TARRAGONA

RedacciLAutoritat Porturia de Tarra-gona ha rebut el certificat del Sistema de Gesti de lEnergia segons la norma ISO 50001, que concedeix AENOR. Aquest certi-ficat acredita al Port de Tarrago-na com el primer port de lEstat en implantar un Sistema de Ges-ti de lEnergia que aposta per la millora continua en leficincia energtica.

Actualment, 170 empreses espanyoles, de les quals un 12% subica a Catalunya, compten amb aquest certificat ISO 50001 de gesti energtica. Espanya s el tercer pas del mn per nom-bre de certificats del Sistema de Gesti de lEnergia dacord amb la norma ISO 50001, segons ll-tim informe de lOrganitzaci Internacional de Normalitzaci (ISO). Al mn, prop de 7.000 organitzacions han certificat la seva Gesti de lEnergia ISO 50001.

Aquest dilluns, el president de lAutoritat Porturia de Tar-ragona Josep Andreu va rebre de mans de la directora de AENOR en Catalunya Eva Subir la Certi-ficaci de Gesti Energtica ISO 50001.

Els avantatges de la implanta-ci i certificaci dun Sistema de Gesti Energtica es basen en la millora de la gesti i optimitza-ci de lenergia, aix com en la reducci dels consums i costos financers associats, foment de lenergia renovable i compliment

de la legislaci vigent. Tot aix comporta una influncia positi-va en la reducci de gasos defec-te hivernacle i en la mitigaci del canvi climtic. Alhora, ofereix competitivitat i comproms a lorganitzaci empresarial.

Durant la implantaci daquest nou sistema shan dut a terme diverses actuacions de millora que han perms a lAPT endinsar-se en una gesti ms eficient dels recursos naturals, exemples de les quals sn:

- Renovaci de les lluminries del Pont Mbil per leds.

- Installaci de plaques solars a ledifici de duanes i al nou PIF.

- Installaci de control remot en les torres denllumenat p-blic.

- Incorporaci de vehicles

elctrics i hbrids a la flota de vehicles.

- Millora de la classificaci energtica dedificis.

- Construcci nou edifici de la Policia Porturia amb classifica-ci energtica A.

- Millora de leficincia de la xarxa daigua potable de submi-nistrament al Port.

A partir daqu es preveuen noves actuacions que seguiran millorant la gesti energtica i limpacte ambiental daquesta organitzaci.

En lanlisi de dades dels dar-rers anys ja sobserva una millora contnua molt significativa, on en els ltims 5 anys sha redut un 16% el consum delectricitat, un 32% en el consum daigua i un 3% en el consum de combustible.

El Port de Tarragona posa en marxa el quadre de control ambientalEl Port de Tarragona, a travs del seu lloc web www.porttar-ragona.cat, posa a disposici per consulta el quadre de control ambiental, que serveix per infor-mar de la predicci meteorol-gica especifica de les estacions localitzades al Port de Tarragona (Port control i Moll de Reus).

Lobjectiu s centralitzar totes les dades i proporcionar aquesta informaci perqu les empreses puguin conixer la predicci, el ms real possible, i planificar les seves operatives tenint en comp-te la meteorologia.

CEDIDA

Lequip de la Direcci dInstallacions i Medi Ambient del Port de Tarragona, que ha treballat per a la consecuci de lISO 50001, mostra amb satisfacci la certificaci.

MEDI AMBIENT

El Port de Tarragona s el primer port de lEstat en obtenir lISO 50001Amb aquesta certificaci es preveuen noves actuacions que seguiran millorant la gesti energtica i limpacte ambiental del Port

Actualment, 170 empreses espanyoles, de les quals un 12% subica a Catalunya, compten amb aquest certificat

Loptimitzaci de lenergia i la reducci de consums i costos, avantatges del Sistema de Gesti Energtica

Lobjectiu del quadre de control ambiental s centralitzar totes les dades i donar informaci a les empreses

400.000

350.000

300.000

250.000

200.000

150.000

100.000

50.000

0

m3

2010 2011 2012 2013 2014

Evoluci del consum daigua

2010 2011 2012 2013 2014

10.000.0009.000.0008.000.0007.000.0006.000.0005.000.0004.000.0003.000.0002.000.0001.000.000

0

kwh Evoluci del consum delectricitat

Enllumenat Edifici APT i altres Concessions

718/12/2015 diarims TARRAGONA

Anna FerranPassejar i comprar pels carrers del voltant del Mercat tindr pre-mi aquest Nadal. Per segon any consecutiu, lAssociaci dEm-presaris Voltants Mercat Central ha organitzat la Gimcana dels Aparadors de Nadal i el Sorteig de Reis. Els comerciants, amb la collaboraci de lAjuntament, han engegat aquesta campanya amb lobjectiu de dinamitzar i revitalitzar aquesta zona, tal com constatava el president de lentitat, Josep M. Juan, qui afe-gia: Som el cor de Tarragona i hem de fomentar-ho.

La campanya, que compta amb un pressupost de 8.000 euros aportats en un 80% pels empresaris de lassociaci, est dirigida tant a nens com a adults. Aix doncs, la gimcana est pen-sada perqu els ms petits de la casa sengresquin a trepitjar aquesta zona de la ciutat. En lac-tivitat, que comenar dem dis-sabte, hauran de cercar diferents figuretes de pessebre que estaran amagades cadascuna en un dels aparadors dels establiments par-

ticipants. Pel que fa al nombre de participants, Juan explicava que lxit de la passada edici ens ha perms augmentar el nombre de participants, de 46 botigues el 2014 a 55, enguany.

En total es repartiran 25.000 fulletons, a les escoles, als esta-bliments participants i a la con-signa del Mercat Central, on els nens hauran dindicar la figureta que es troba en cada aparador.

El Sorteig de Reis s la pro-posta que han preparat per als adults. Per cada compra que es faci en algun dels comeros vin-culats amb la campanya, sentre-gar una butlleta per participar en la rifa de cinc lots. Tant els lots com els diversos premis que sentregaran estaran exposats a laparador de Tuc Tuc Tarragona (al carrer Cristfor Colom canto-nada amb Reding). El sorteig de tots els obsequis es far el dia 4 de gener i lentrega als guanya-dors lendem.

Primer Nadal sense obresLa iniciativa coincideix amb el primer any sense obres als car-rers del voltant del Mercat. La vocal de la Junta de lAssociaci, Isabel Maas, comentava que estem molt animats perqu ve-iem que enguany hi ha bastant de moviment, comentava Isa-bel Maas, vocal de la Junta de lassociaci. Tot i aix, els comer-ciants creuen que hi ha molta gent que encara no se nha assa-bentat que ja es pot passejar per aquests carrers.

COMER

Els comeros de la zona del Mercat preparen la Gimcana daparadorsLa iniciativa, juntament amb el Sorteig de Reis, vol dinamitzar el consum durant el Nadal

ANNA FERRAN

Les botigues participants shan guarnit amb arbres i catifes.

FELICITACIONS

Moltes felicitats princesa, 8 anys!! Padrines, tiet, tetes i Kiko. Testimem!!!

El Cor Ciutat de Tarragona actuar el 19 i 22 de desembre

El Cor Ciutat de Tarragona en-cara les festes de Nadal amb dos concerts. Duna banda, oferir una selecci de can-ons del compositor Eduard Toldr (1895-1962), un dels msics ms complets del segle XX catal. I, de laltra, amb un grapat de nadales harmonit-zades per Albert Guinovart. Els concerts es duran a terme al Casal Riudomenc, el 19 de desembre, i a lEsglsia de Sant Miquel del Pla, el dia 22.

El CEICS rep el segell definitiu de Campus dExcellncia

Desprs de passar el darrer procs avaluaci amb la m-xima qualificaci, el Campus dExcellncia Internacio-nal Catalunya Sud (CEICS) ha rebut el segell definitiu que lacredita com a Campus dExcellncia Internacional. Aquest 2015 shan avaluat els campus que van ser selecci-onats el 2010, en el cas del projecte CEICS, com a campus universitari regional en el con-text europeu. Redacci

8 diarims 18/12/2015 REUS

Susanna CasesAllau de reaccions desprs que el jutge del cas Innova hagi en-causat 47 metges duna vintena de centres catalans i espanyols per haver rebut presumptament comissions per collocar als pa-cients prtesis de Traiber, lem-presa reusenca que centra una de les peces del cas Innova per haver subministrat peces defec-tuoses i tamb haver pressionat presumptament poltics. Els hospitals al punt de mira

van optar ahir pel silenci i, en al-guns casos, per defensar-se, des-vinculant-se de Traiber i, tam-b, de les prctiques dels seus facultatius. Aix, el Parc Taul de Sabadell va emetre un comuni-cat assegurant que la Corporaci Sanitria mai ha comprat ni ha collocat a cap pacient cap pr-tesis de Traiber. Transmetent tamb un missatge de tranquil-litat als usuaris, apunten que el fet que un cirurgi que treballa en aquesta instituci hagi pogut collocar, presumptament, prte-sis daquesta marca comercial en algun altre centre sanitari, s un fet absolutament ali a la Corpo-raci Sanitria Parc Taul.

Comissions del 20%En aquesta lnia tamb es va ex-pressar el Consorci Hospitalari de Vic (CHV). Lempresa Traiber no s ni ha estat provedor del CHV, ni de prtesis ni de cap altre tipus de material, puntualitzen. El centre, per, ha decidit obrir una investigaci interna sobre lactivitat que mantenen aquests tres professionals en centres ali-ens per garantir que sajusta al Codi tic. En aquesta lnia, la direcci de la Fundaci Hospital de lEsperit Sant de Santa Colo-ma tamb es va desvincular de lempresa, aix com els tres facul-tatius de lHospital Josep Trueta de Girona implicats.

El sumari del cas detalla, ar-ran de notes manuscrites i fitxes comercials incautades, com els facultatius investigats podrien haver rebut en comissions en-cobertes de negocis jurdics si-mulats entorn al 20% del que facturaven a lempresa. Durant els registres, la policia judicial tamb hauria trobat rastres de viatges pagats, en alguns casos perqu tinguessin la boca tan-cada, i regals per Nadal.

Crtiques Precisament, el Consell de Col-legis de Metges de Catalunya (CCMC) va demanar ahir cele-ritat perqu saclareixi al ms aviat possible si la imputaci massiva de metges est motiva-da per una infracci administra-tiva o si es tracta duna acusaci per danys demostrats sobre la salut dels pacients que shagin implantat aquestes prtesis.En un comunicat en el qu

sinvoca la presumpci dinno-cncia i la confiana en la inde-pendncia judicial, els metges tamb es mostren sorpresos que

des de la mateixa Administraci de Justcia es difongui als mitjans de comunicaci una resoluci amb la llista de noms de metges de prestigi, sense notificar-ho abans als interessats, i sense ha-ver aclarit la seva possible par-ticipaci en els fets. El Consell de Collegi de Metges recorda el seu Codi Deontologia, que pre-veu les sancions corresponents quan es comproven prctiques incorrectes. Precisament, un dels nous

investigats s el que va ser presi-dent del Collegi de Metges entre 2010 i 2014, Miquel Vilardell, el nom del qual apareix en una nota manuscrita intervinguda: Parlar amb Vilardell per veure codi deontolgic per collocar 50% de Traiber. En declaraci-ons a TV3, tamb es va desvincu-lar de lempresa. En la mateixa lnia es va ex-

pressar ahir el sindicat Metges de Catalunya, que lamenta que shagin publicat noms i centres investigats i considera impro-bable que traumatlegs fossin capaos de collocar prtesis de-

fectuoses o caducades a canvi de comissions.

6.000 pacients seguitsPer la seva banda, el president de lOrganitzaci Mdica Collegial (OMC), Juan Jos Rodrguez Sen-dn, va assenyalar ahir que, si es confirma lactuaci daquests metges posant en risc la salut dels ciutadans, s absoluta-ment intolerable i va demanar que els responsables siguin cas-tigats amb tot el pes de la llei.Fonts de Sanitat confirmen

que els serveis de Salut donze comunitats autnomes mante-nen el seguiment duns 6.000 pacients. La directora de lAgn-cia Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), Beln Crespo, va aclarir que el fet que sintents localitzar les per-sones amb les prtesis per saber lunivers de pacients no signi-fica que les persones que tinguin una prtesi de Traiber hagin de tenir problemes de salut.En aquest context, lAEMPS

sencarrega dautoritzar un pro-ducte mentre que organismes com la Direcci General dOr-denaci i Regulaci Sanitria de la Generalitat, poden actuar i prendre mesures. En aquest cas, es va precintar el centre al primer dia de la inspecci, a la tardor de lany passat. Segons fonts del De-partament de Salut, a Catalunya es van collocar 3.497 prtesis de Traiber entre 2005 i 2014. Una vintena de pacients han hagut de ser reoperats. En una entrevista a RAC1,

el president de la Generalitat, Artur Mas, va negar ahir que el cas Traiber afecti a Convergn-cia, tot i que hi ha regidors de la formaci investigats. La CUP va refermar ahir la seva tesi que hi ha una xarxa corrupta en lmbit catal per fer de la sanitat pblica un negoci privat.

CAS INNOVA

Els hospitals es desvinculen de Traiber i les prctiques dels metgesEl Consell de Collegis de Metges de Catalunya demana que saclareixi el cas el ms aviat possible

CRISTINA AGUILAR

Imatge darxiu de la seu de lempresa precintada.

El jutge mercantil ratifica que la fallida de Shirota va ser fortuta

Una mica de llum entorn al concurs de creditors de lem-presa de capital mixt Shirota Functional Foods (SFF), en curs al Jutjat Mercantil de Tarragona. Segons una nova interlocutria del jutge, a la qu ha tingut accs EFE, el jutge ratifica que la fallida de la societat que tamb centra processos als Jutjats de Reus i al Tribunal de Cuentas va ser fortuta i, per tant, no en tindrien responsabilitat els administradors, entre els que hi havia lextinent dalcalde, Teresa Gomis. Al novembre de 2012, ladministrador concursal va considerar el concurs de creditors fortu-t s a dir, que la situaci a la qu ha arribat lempresa no respon a una mala gesti. La Fiscalia, per, va demanar ms informaci al mar de 2013 i al juliol va presentar un escrit en el sentit contrari, considerant-lo culpable, al-legant que es va produir mala gesti i demanant 2,4 milions deuros, el deute, als adminis-tradors, que tamb podrien quedar inhabilitats tempo-ralment. Fa uns mesos, el jut-ge el va considerar fortut, assenyalant una presentaci fora de termini dels escrits de la Fiscalia, sense possibili-tat de recrrer la decisi, que exhimia als 15 exconsellers de lempresa de possibles res-

ponsabilitats comptables. En un escrit dallegaci, per, la fiscal va argumentar la pe-culiaritat que lempresa est investigada per un altre jutjat penal, en una pea sota se-creta de sumari. Ara, la inter-locutria considera que es miri per on es miri, lescrit s extemporani. El jutge recor-da que hi ha la possibilitat de demanar una ampliaci del termini si per la complexitat de lexpedient o per qualsevol altra causa preveuen dificul-tats per emetre el dictamen en deu dies, recurs que no va usar la fiscalia. Segons EFE, el magistrat tamb rebutja que shagi produt indefensi de la fiscalia i retreu que els afectats han hagut despe-rar llargs mesos, sense acre-ditada justificaci. Lacte no es pot recrrer. Shirota va ser creada al 2007 sota la frmula dempresa publico-privada, amb La Morella Nuts (48%), Innova (40%), lHos-pital (2%), la URV (2%), i el Tecnoparc (8%). Malgrat no ser soci majoritari, lanterior govern municipal PSC, ERC i ICV va avalar un crdit de 3 milions deuros a lempresa. A principis del 2012, el govern municipal, tot i assegurar que es van estudiar alternatives per evitar el tancament de Shirota, va decidir liquidar-la.

ACN

Imatge darxiu de la seu de Shirota Functional Foods (SFF).

918/12/2015 diarimsPUBLICITAT

10 diarims 18/12/2015 REUS

Susanna CasesEl que ens preocupa ms s que no veiem lobby per estudiar qu fer. Aix es va mostrar de preocupat ahir el president de la Cambra de Comer de Reus, Isaac Sanrom, parlant de lAe-roport de Reus. En el tradicional esmorzar de Nadal, Sanrom va reclamar que el govern local simpliqui ms per impulsar lac-tivitat a lequipament reusenc que, al contrari de la dinmica general, est registrant xifres ms negatives que altres anys.Estem en les mateixes xifres

que lany 2002, abans de larri-bada dels vols de baix cost, va recordar ahir Sanrom, fent una crida a reivindicar el paper de ciutat davant la Generalitat i lEstat espanyol. Fa falta que ens ho creguem i anem a bus-car-ho, va dir Sanrom, posant dexemple el Port de Tarragona, que van a buscar-ho. Aqu no es fa res, va lamentar, recordant que la Cambra de Comer de Reus hi ser pel que convingui. Precisament, Sanrom va re-

passar el paper de lens cameral

en una altra de les infraestructu-res que considera proritries per al territori: lestaci intermodal al sud de lAeroport. El manifest per reclamar la reactivaci del projecte que ha impulsat ja ha aconseguit unes 50 adhesions.

La intenci era presentar-lo al Ministeri de Foment abans de les eleccions de diumenge, per desprs que des de Madrid no hagin contestat a la petici duna cita des de Reus, Sanrom va co-mentar ahir que ho lliurarem al Govern que surti, no tenim pres-ses, ja no ve daqu. El president cameral tamb va mostrar la seva preocupaci per com saca-bar articulant el Corredor del Mediterrani al territori.

FuturParallelament, la Cambra de Co-mer de Reus segueix aportant

idees i projectes per la ciutat. Aix, per lany que ve, est tre-ballant en la creaci dun Servei dEstudis que pugui calcular limpacte econmic dels diversos esdeveniments que se celebren al llarg de lany.

En aquest sentit, Sanrom ja va poder confirmar ahir algunes dates. La Ganxet Pintxo ser del 7 al 17 dabril, mentre que la fira Reus Viu el Vi tornar del 3 al 5 de juny. Tamb sest treballant en tornar a impulsar la Fira de Formaci Professional i recupe-rar la fira de la Coca en recapte i la Reus Beer Festival. La Cambra de Comer espera

tamb veure culminat en les pro-peres setmanes el procs dad-quisici de la sala de la Llotja, amb la compravenda signada fa 3 anys per encara no executa-da arran dels canvis i fusions de

lantiga Caixa Tarragona. Estem segurs que ho signarem aviat, va avanar Sanrom, confirmant que ja sest treballant en projec-tes per la Llotja, un cop el trasps sigui una realitat. Pel que fa a iniciatives estric-

tament pel sector empresarial, la Cambra est treballant en nous programes dinternacionalitza-ci i en una iniciativa per ajudar en lestalvi energtic.

Bon balanEn aquest context, lens encara lany 2016 amb un pressupost entorn al mili deuros, venint dun any en el que es fa un bon balan: ms de 1.300 trmits a loficina de gesti empresarial, assessorament a 115 emprene-dors, 11 plans dinternacionalit-zaci integrals, 8 de modernitza-ci del petit comer, orientaci laboral a 70 joves i jornades for-matives amb lassistncia de centenars dempreses. Per ltim, el president Sanro-

m confia que enguany es pugui aprovar a Catalunya la llei de Cambres.

ECONOMIA

Sanrom reclama que el govern local simpliqui ms en lAeroportEl que ms ens preocupa s que no veiem lobby per estudiar qu fer, diu el president de la Cambra

Dates confirmades: la Ganxet Pintxo ser del 7 al 17 dabril i la Reus Viu el Vi del 3 al 5 de juny

Lens cameral espera adquirir finalment la sala de la Llotja en les properes setmanes

S. CasesEl portaveu del Grup Municipal del PSC a lAjuntament de Reus, Francesc Valls, va carregar ahir contra lalcalde, Carles Pellicer, i el cap de loposici, David Vidal, pels pressupostos. Duna banda, el socialista reusenc considera inaudit i inadmissible que en aquestes alades encara no hi

hagi ni un esborrany de pres-supostos, recordant a ms, com una mostra ms de la dei-xadesa del govern, que shan prorrogat les ordenances fiscals i, per tant, es mant la pressi fiscal als ciutadans. Valls, per, tamb considera

sorprenent la proposta de la CUP delaborar uns pressupos-

tos des de loposici. Sobta que aquell que no va voler ser alcal-de, ara vulgui aprovar uns pres-supostos de ciutat, va dir ahir el socialista, recordant que no es pot fer una alternativa sense saber qu hi ha. Tenim un alcalde de cam-

panya i un cap de loposici in-capa de liderar-la, va resumir

Valls, que va avanar que el PSC ja t propostes per que espera-ran a veure els moviments duns i altres. Pel socialista tamb s inex-

plicable labsncia de Vidal al consell dadministraci de Reus Serveis Municipals de dilluns, on es van aprovar els comptes. Segons Valls, labsncia del portaveu de la CUP i la no dele-gaci del vot va permetre que els pressupostos de les princi-pals empreses municipals pros-peressin. Un vot era decisiu els atres 2 consellers de la CUP van votar en contra i el PSC es va abstenir i no van aprofitar loportunitat, va concloure.

Valls carrega contra Pellicer i Vidal pels pressupostos

POLTICA

Un est de campanya i laltre s incapa de liderar loposici, diu

CCOO alerta de les morts per la pobresa energtica

SOCIETAT

El collectiu de les persones grans constitueixen un dels collectius ms vulnerables i la pobresa energtica els afec-ta especialment ja que causa 7.000 morts prematures cada any. Aix ho va assegurar ahir el secretari general de Pensionis-tes i Jubilats del sindicat de Co-missions Obreres (CCOO) dEs-panya, Julian Gutierrez, des de Reus, alertant que als hospitals sestan registrant ms casos de problemes respiratoris en gent

gran. Hem de tenir en compte que les pensions acumulen una prdua de poder adquisitiu de l1,5% i que amb lentorn de la crisi econmica i de retallades, veuen molt minvada la seva ca-pacitat per fer front a despeses com el consum denergia, as-seguren fonts sindicals, que re-clamen que es redueixi lIVA de les factures de llum, gas i aigua. En aquest sentit, segons CCOO, la pobresa energtica afecta un 20% de la poblaci.

Els treballadors de lHospital aproven el nou conveni

LABORAL

Els treballadors de lHospital Sant Joan de Reus han donat llum verda a laprovaci del nou conveni laboral. Segons el referndum celebrat dimecres, van votar 601 treballadors, el 48,98% dels 1.227 censats. Un total de 477 persones, el 79,37%, va votar a favor de la proposta de conveni, mentre que 75, el 12,48%, va votar en contra. Hi va haver 37 vots en blanc i 12 nuls. Des del comit dempresa

destaquen loportunitat de con-servar un conveni propi que no incorpora ms retallades per als treballadors. La ultraactivitat ven avui i la proposta s vigent pel que queda dany i el 2016. Entre altres, el comit dem-

presa de lequipament reusenc ha acordat amb lempresa que sobrir un perode de negoci-aci en cas que no sarribi a un equilibri pressupostari o, pel contrari, si les xifres sn posi-tives.

RedacciLalcalde de Reus, Carles Pelli-cer, i el Subdirector de Filatlia de Correus, Modesto Fraguas, presentaran avui al Sal de Plens de lAjuntament de Reus, el segell commemoratiu del 200 aniversari del naixement del militar i poltic Joan Prim i Prats, ms conegut com a Gene-ral Prim. Amb ledici daquest segell, Correus ret homenatge a la trajectria i a la figura de qui va arribar a ser President del Consell de Ministres dEs-panya en el perode 1869-1870. La filatlia espanyola suneix aix a lextens programa dactes del Bicentenari que la ciutat de Reus ha celebrat en honor dun dels seus fills ms illustres.La filatlia espanyola ha homenat-jat a altres personatges illustres nascuts a Reus, com Mari For-tuny o Antoni Gaud. El segell es va posar en circu-

laci el 25 de febrer i t un valor de 0,90 euros i una tirada de 220.000 exemplars. El sistema dimpressi ha estat en offset i

quadricromia, amb format ver-tical de 28,8x40,9 mm.Daltra banda, loficina prin-

cipal de Correus de Reus, a la plaa de la Llibertat, ha estrenat un mata-segells especial que reprodueix la faana de la Casa Navs, ledifici modernista obra de larquitecte Llus Domnech i Muntaner, que ha estat triat conjuntament amb lAjunta-ment i el Grup Filatlic i de Col-leccionisme de Reus, com a una de les imatges ms reconegudes i representatives de la ciutat.

Correu estrena un segell del general Prim i un matasegells de Cal Navs

SOCIETAT

Es far una tirada de 220.000 exemplars

1118/12/2015 diarimsREUS

FELICITACIONS

La oficina no sera la misma sin estas be-llezas. Felicidades guapas! Muacks

Un regidor de la CUP titlla dheroi lagressor de Rajoy

POLTICA

El PP de Reus qualifica dintolerable el tuit i vol una rectificaci

RedacciWorking class hero. Aquest s el tuit que va publicar el regidor de la CUP, Edgar Fernndez, a Twitter desprs de lagressi al president del Govern espanyol i candidat del PP, Mariano Rajoy. La piulada, de la qu ja no hi ha rastre, ha desfermat la crtica del Partit Popular de Reus, que ahir

es va afanyar en condemnar-ho i demanar una rectificaci pblica al regidor cupaire i al portaveu de la CUP a Reus, David Vidal.

El Partit Popular de Reus qua-lifica dinacceptable i intolerable el tuit de Twitter del regidor Ed-gar Fernndez, de la formaci poltica independentista de la CUP de Reus, justificant lagres-

sor com heroi per lagressi que va patir Mariano Rajoy, president del Govern dEspanya, en un acte de campanya a Pontevedra, diu el comunicat dels populars reu-sencs, que tamb rebutgen la falta de rigorositat institucional i democrtica de la corresponent formaci independentista; ja que cap agressi es pot justificar, ni

com adjectiu ni en forma. Per la seva banda, el regidor

reusenc va aclarir posteriorment els fets amb una nova piulada: Ladjectiu heroi pretenia ser una connotaci de classen en cap una agressi (a qui sigui!) es pot justificar.

El candidat del PP a la pre-sidncia del govern espanyol,

Mariano Rajoy, va ser agredit dimecres mentre passejava amb la comitiva de la campanya elec-toral pel centre de Pontevedra, la seva localitat tot i que va nixer a Santiago de Compostella. Se-gons van informar fonts del PP, un jove se li va acostar amb lex-cusa de fer-shi una fotografia i li va donar un cop de puny que li va

fer caure les ulleres, que es van trencar. El jove, de 17 anys, va ser detingut per agents de la policia espanyola i s familiar lluny de lesposa de Rajoy. Lagressor, que va ser internat en un centre de menors, es va mostrar content de fer-ho, i seria el fill duna cosi-na de la dona del president, Ma-riano Rajoy.

Jornada alternativa de Nadal, dimecres a les Peixateries

SOCIETAT

El Casal Despertaferro, la co-ordinadora de Caus i Esplais de Reus i lassociaci cultural Mandrlia han decidit organit-zar una jornada alternativa al conte de Nadal que sha promo-gut des del govern municipal. Aix, el proper dimecres 23 de desembre realitzaran una jor-nada alternativa amb la figura del Ti com a eix central. Hi haur jocs educatius i coope-ratius gratuts i oberts a tot el pblic, un conte de Nadal tea-

tralitzat i una xocolatada popu-lar. Ser a les Peixateries Velles a partir de les quatre de la tarda. Des daquests collectius creuen que shagus hagut de crear una taula de treball amb les entitats i associacions que di-namitzem tot lany loci a Reus per generar un conte nadalenc participat, menys costs i que reflects el teixit real de la ciu-tat. Tamb critiquen el mo-del doci consumista que sha generat.

Sestrena el ball del naixement de Jess a Betlem

SOCIETAT

La secci de Teatre i lEsbart Dansaire de lOrfe Reusenc estrena aquest divendres 18 de desembre a les nou del vespre el ball del naixement de Jess a Betlem, en el marc de la campa-nya el Conte de Nadal de Reus. El ball, que prximament es representar tamb en actuaci-ons de carrer, recupera un antic entrems que havia existit a la ciutat en el passat. Aquest ball parlat s considerat possible-ment el precedent dels actuals

Pastorets. La programaci del ball sha modificat i la repre-sentacions prevista pel 28 de desembre es far el dia 29. Les representacions de les diferents escenes a plaa de Les Peixate-ries Velles, plaa de Sant Pere, plaa de les Basses, plaa del Mercadal, raval de Santa Anna, i carrer de Sant Lloren (davant la seu de lOrfe Reusenc). Hi haur representacions el dia 23 (20h), el 29 i el 30 (20h), el 2 (19h) i el 3 de gener (19h).

12 diarims 18/12/2015 ELECCIONS 20-D

Mariona ForcatPer qu ha decidit passar del Senat al Congrs?Perqu s un moment molt important pel nostre pas i per aprofitar el bagatge daquests l-tims quatre anys al Senat.Per s alcalde de Tortosa i la feina al Congrs no s la matei-xa que al Senat. s compatible?S, de fet ja hem tingut altres ca-sos dalcaldes de ciutats relativa-ment importants. A ms, lalcal-dia ja la tinc ms per la m, ja que fa uns quants anys que la tinc i tinc tamb un molt bon equip.Qu significa que una perso-na de les Terres de lEbre lideri la llista per Tarragona?Pot semblar una singularitat, per no s tan estrany. Lanterior cap de llista era de lArbo i el cap de llista al Parlament de Junts pel S era de lEbre. S que s veritat que a ttol personal per mi s una satisfacci i una mostra de con-fiana dels companys de la meva formaci poltica.Es defensa diferent Tarrago-na des de la visi de les Terres de lEbre que des del Camp?s la mateixa. En lltima legislatura jo mhe sentit molt representat pel Jordi Jan, com abans pels altres companys. A ms, matreviria a dir que sc el que ha portat ms temes estric-tament del Camp de Tarragona a les corts espanyoles.La diferncia als ltims qua-tre anys s la declaraci formal de voler desconnectar-se de lEstat. Com safrontar aquest debat al Congrs?Aquest s un dels eixos que vertebraran la nostra poltica. Volem ser la veu del 27-S, la del Parlament i la del president Mas a les corts espanyoles, tal com

altres companys ja fan al Par-lament Europeu. Tanmateix, el dia 21 es comenaran a executar pressupostos i que tindran con-seqncies immediates pel terri-tori. El que hem de fer s defen-sar la posici de la gent del Camp de Tarragona i de lEbre i, a la vegada, aquelles infraestructures bsiques pel nostre territori.Per hi pot haver el perill que la declaraci de desconnexi serveixi perqu lEstat aposti per deixar dinvertir, no?Amb aquesta ra, tamb po-den de deixar de pagar les pen-sions o tamb podrien deixar de prestar uns determinats serveis. Per qu no ho poden fer? Perqu mentre formem part de lEstat espanyol, estem pagant els nos-tres impostos. I, per tant, han de mantenir les seves obligacions. Si les incompleix, la nostra obli-gaci s denunciar-ho all on faci falta.Quines sn aquestes mesu-res que immediatament shan de defensar?La necessitat ms urgent s la creaci docupaci. I per fer-ho hem de tenir infraestructures bsiques com les ferroviries, destacant tercer fil, per assegurar que les empreses que produeixin a Tarragona tinguin una sortida de mercaderies clara, i les viries, defensant lA-27 com a impres-cindible perqu tot el camp de Lleida i una part de lArag esti-guin ben connectats amb el Port de Tarragona. Per per ser com-petitius tamb hem de tenir un preu de lenergia raonable i una reforma del marc laboral i fiscal.Aposteu per reformar un marc laboral al qual vau donar suport?Vam donar-hi suport perqu

en aquell moment teniem 5 milions daturats i alguna cosa shavia de fer. Per sabem que aquella reforma ha tingut uns efectes importants, alguns pre-visibles, per altres no. Sha de restablir un marc laboral pactat amb els agents socials, amb les patronals i amb els sindicats per tal destablir un sistema sem-blant al dustria, que permeti a les empreses no tenir por a lhora de contractar i, a la vegada, quan hagin de prescindir daquests contractes per adaptar-se a la conjuntura econmica, no situ

als treballadors en una precarie-tat com la que sha generat en els ltims 5 anys.I en lmbit fiscal? Abaixar impostos?Hem daconseguir un rgim fiscal favorable als emprenedors i a la petita i mitjana empresa. No pot ser que les PIMES que exer-ceixen la seva activitat de forma societria acabin pagant en im-postos de societats un tipus real molt ms elevat que les grans multinacionals. Tamb sha de racionalitzar lIVA, no pot ser que determinats productes pas-

sessin de tributar al 4% al 21%.Tot aix per lEstat espa-nyolTamb per Catalunya. Aques-tes propostes tamb sn per apli-car al nostre pas independent. Per, mentre no aconseguim la desconnexi, pretenem aplicar aquests principis a lEstat es-panyol. Sabem que ser difcil tronar aliats en el debat de la desconnexi, per en els mbits sectorials, estem convenuts que hi ha espai per lacord, perqu les nostres propostes tamb sn tils en el marc duna normativa estrictament espanyola, que ens beneficiaria a tots plegats.Aix responen als que diuen que noms van a Madrid a dir que volen marxar?s que el que diuen no s ve-ritat. Nosaltres continuem for-mant part de lEstat espanyol i mentre no es materialitzi la desconnexi, continuarem fent el que hem fet al llarg daquests anys.Unes propostes que potser expliquen perqu no shan unit en aquestes eleccions amb ERCJo sc dels que va defensar que podem anar junts perqu la nit del 20 de desembre la lec-tura que es fes a nivell de lEstat espanyol i en lmbit del conjunt dEuropa no fos confusa. Per ERC va decidir que no. Entenc la seva posici, perqu va detectar que anant sola podria captar els votants de la CUP. Amb els que s que compar-tiu propostes, a diferncia del procs nacional, s amb UDC, per ells es defineixen com un interlocutor ms vlid per aconseguir-ho, ja que es volen quedar dins lEstat espanyol

Un, quan no t representaci dins del Parlament de Catalu-nya, no s si pot ser interlocutor dalguna cosa. I les enquestes marquen la tendncia que Uni no tindr representativitat. I aix ho dic amb tot lafecte i estima de cara als excompanys. El vot til no s el dUni. No ho s a Cata-lunya, per encara menys a Tar-ragona. Quan els dUni diuen que aturaran a la CUP jo dic que, a la CUP, el que li sabr greu s que Democrcia i Llibertat tingui un molt bon resultat.Quan es tracta de les infra-estructures, no creu que falta ms unitat dins el territori?Hi ha alguna discrepncia amb lA.27? No. Sha fet? No, per tant, no s un problema de falta dunitat. Aix s el que ens volen fer creure els que no volem com-plir. A les Terres de lEbre, en re-laci a lA-7 hi ha un acord des de fa 15 anys, subscrit per totes les formacions. Sha fet? No.Un altre argument s la falta de dinersTorna a ser una altra excusa. Jo he estat quatre anys a Madrid i he vist com shan estat executant obres amb molt ms pressupost com les que es demanen a Cata-lunya i amb una rendibilitat so-cial i econmica molt ms baixa. Quan temps preveu estar a Madrid com a congressista?Dependr del que la gent de Catalunya vulgui.Depn de si es forma govern a Catalunya? Les perspectives no sn les mateixes si hi ha govern o no, tot i que jo crec que s que nhi haur. Per, si no hi ha acord, hi haur unes altres eleccions al Parlament, segurament la nostra estada a Madrid sallargar ms.

A la CUP li sabr greu que Democrcia i Llibertat tingui un bon resultat el 20-D

CRISTINA AGUILAR

Ferran BelCandidat per Tarragona de Democrcia i Llibertat al Congrs dels Diputats

Bel assegura que mentre no hi hagi la desconnexi DE lEstat defensaran propostes que beneficiaran Catalunya, per tamb la resta de lEstat

Ferran Bel ha sigut senador de CiU en la darrera legislatura.

1318/12/2015 diarimsPUBLICITAT

14 diarims 18/12/2015 ELECCIONS 20-D

RedacciUn total de 5.516.431 ciutadans estan cridats a les urnes a Ca-talunya aquest diumenge 20 de desembre amb motiu de la cele-braci de les Eleccions Generals 2015. En total, als 947 municipis catalans shan disposat 8.226 meses electorals, distribudes en 2.705 collegis.Per provncies, a la de Tarra-

gona, que agrupa 184 municipis, sn 562.782 els ciutadans amb dret a vot. Podran fer-ho en 373 collegis i un total de 1.002 me-ses electorals. La demarcaci de Barcelona (amb 311 municipis) compta amb un cens electoral de 4.128.173 persones, que podran votar en 1.617 collegis, en un

total de 5.866 meses electorals i a Girona, amb 221 municipis, els 511.640 electors amb dret a vot tenen habilitades 824 meses electorals en un total de 395 col-legis. La provncia de Lleida, amb un cens de 313.836 votants re-partits en 231 municipis, compta amb 320 collegis electorals i 534 meses.Del cens total de 5.516.431

electors, 198.848 sn espanyols residents absents que viuen a lestranger inscrits al CERA.

Vot per correuUn total de 64.404 catalans han demanat votar per correu en les eleccions generals del 20 de de-sembre, un 9,63% ms que en

les eleccions del 2011 (que van ser 58.742), segons ha informat recentment Correus, quan en-cara restaven dos dies per tal que finalitzi el termini per emetre la butlleta. Per demarcacions, a la de Bar-

celona ho han demanat 44.088 persones, mentre que a la de Gi-rona ho han fet 6.821 sollicituds, a la de Lleida 5.599 i a la de Tar-ragona 7.896. A la resta de lEstat han adms

783.000 sollicituds, de les quals 61.000 van ser divendres, que era el darrer dia per demanar votar a distncia desprs que la Junta Electoral Central amplis el termini un dia ms. En total, representa un 14,40% respecte

les 684.711 sollicituds rebudes el 2011.Les comunitats on hi ha hagut

ms demanda han estat Andalu-sia (137.559 peticions), seguit de la Comunitat de Madrid (113.367) i Castella i Lle (71.047). Les De-legacions Provincials de lOficina del Cens Electoral, desprs de comprovar la inscripci dels sol-licitants en el cens, remeten els enviaments amb la documen-taci electoral a la direcci indi-cada per lelector amb carcter certificat i urgent. Correus sen-carrega distribuir la documenta-ci i de lliurar en m en almenys dos intents la documentaci perqu el sollicitant voti en una oficina de correus.

JORNADA ELECTORAL

562.782 tarragonins estan cridats a les urnes el prxim diumengeMs de 7.800 ciutadans de la demarcaci de Tarragona han demanat el vot per correu

RedacciEl cap de llista del PSC al Con-grs per Tarragona, Joan Ruiz, advertia ahir que Artur Mas est disposat a vendres Tarra-gona per sotmetres a les exi-gncies de la CUP de retirar el projecte de BCN World. Joan Ruiz alertava que en cas de ser aix les comarques tarragonines perdrien un projecte que gene-raria entre 8.000 i 10.000 llocs de treball directes en un terri-tori que ara mateix t 70.000 aturats i que permetria una in-versi de 47 milions deuros per a les comarques tarragonines en acci social. El candidat socialista recor-

dava al president del Govern que hi ha un acord subscrit per ell mateix i signat solemnement a Tarragona per desenvolupar el projecte i que el PSC va acon-seguir condicions que millora-ven i humanitzaven el projecte inicial com aquesta inversi territorial de l1% del total de la inversi, aix com que aques-ta inversi es gestioni des de Tarragona. Seria un gravssim error que Artur Mas es torns a agenollar davant la CUP i que Tarragona perds un projec-te que permetria larribada de noves inversions i la creaci de milers de nous llocs de treball a les nostres comarques, afegia.

Ruiz adverteix que Mas podria tirar enrera el projecte de BCN World

PSC

El candidat diu que es pot sotmetre a la CUP

Salvador defensa la indstria com a motor de creixement

ERC

El candidat nmero u al Con-grs de Diputats per Tarragona, Jordi Salvador defensava ahir la indstria al territori com un gran motor de creixement econmic durant la visita que va realitzar a la fbrica Mahle de Montblanc. Jordi Salvador va explicar que la indstria s un element essencial ja que dna llocs estables de treball i evita leconomia submergida. El republic Salvador manifes-tava que cal anar al govern de

Madrid a reclamar unes bones infraestructures com s laca-bament de lautovia A27 o la construcci del tnel de Lilla per aconseguir un millor eco-nomia del territori. Jordi Salva-dor, cap de llista dels republi-cans al Congrs per Tarragona es va trobar amb el comit de lempresa i va visitar els treba-lladors acompanyat del diputat Ferran Civit i de lalcalde repu-blic de Montblanc Josep An-dreu.

RedacciEl cap de llista al Congrs, Jordi Roca, afirmava ahir que el pro-per Govern del Partit Popular si-tuar la Justcia en el segle XXI. El candidat popular explicava que de cara a la propera legis-latura proposem una Estrat-gia Nacional de Justcia, per tal de fomentar la modernitzaci

del sistema per tal que sigui ms gil, proper a les persones i independent. Roca assegu-rava que aquesta Estratgia es dissenyar des del dileg amb la resta de forces poltiques, la ciutadania i els diferents actors jurdics, amb lobjectiu de pro-moure una Justcia orientada a les necessitats de les persones,

ms gil, adaptada a ls de les noves tecnologies i amb atenci continuada. Jordi Roca detalla-va que en la passada legislatura vam endrear amb diferents re-formes un sistema judicial que comptava amb greus carncies i que gestionava els seus recursos de manera deficient. En aquest sentit, el cap de llista del PP va

recordar que en els darrers quatre anys els assumptes pen-dents shan reduit en 400.000, shan aprovat 282 noves places de jutges i sha potenciat ls de les noves tecnologies, donant com a resultat una Administra-ci de Justcia ms accesible i adaptada a la realitat social. El candidat popular assegurava que les reformes de la darre-ra legislatura, amb laprovaci tamb de 22 noves lleis, han perms donar un gran pas amb fites com la pres permanent revisable o el refor en la lluita contra la violncia de gnere, obligant els condemnats a retor-nar el diner pblic sostret.

Jordi Roca diu que el PP situar la justcia en les segle XXI

PP

Aposta per modernitzar el sistema per tal que sigui ms gil

1518/12/2015 diarimsELECCIONS 20-D

ACNIns Arrimadas, lder de Ciuta-dans a Catalunya, recordava ahir que les altes participacions no van b al separatisme ni al bipar-tidisme, per s a nous projectes que puguin captar la illusi de molta gent que fa temps que ha perdut la confiana en la polti-ca, com el que presenta la seva formaci, afirmava. Per aix, feia una crida a la mobilitzaci, sobretot dels indecisos. Aix mateix, reiterava que quan els espanyols hem estat units, hem estat imparables i, quan ens han separat, per bndols o per territoris, deia, ens ha anat malament i hem retrocedit. Daquesta forma volia remarcar laposta del seu partit respecte el procs: Volem a tots els espa-nyols anant junts cap endavant.Arrimadas defensava que si

hem aconseguit superar el bi-partidisme i el populisme a les urnes a Catalunya en el moment ms complicat, com no hem de ser capaos de fer-ho a tota Espanya?. En aquest sentit, la lder insistia que entraran per la porta gran tant al Congrs com a la Moncloa, i es referia a la proposta de Ciutadans com el millor projecte. Tamb va criticar que PP i PSOE sacusin mtuament dels problemes que hi ha a lestat espanyol, i afirma-va que ni els primers han estat els salvadors ni els segons els culpables de tot. Hi ha proble-mes estructurals que fa 35 anys que hi sn, manifestava, com ara el model laboral, frau fiscal, leconomia submergida, la baixa qualitat educativa o la corrupci.Els dos partits, deia, han fet

coses bones, per han coms

moltssims errors i han pres el pl a la gent. Nosaltres no diem que no ens equivocarem quan governem Espanya o Catalunya, ha exposava, per us podem garantir que no us prendrem el

pl. I s que entre cometre un error i prendre el pl, entre ficar la pota i ficar la m, hi ha una di-ferncia molt important, deia.En clau catalana, indicava que

hi ha una gran mentida que ens han dit durant anys i que ha negat rotundament: el fet que s impossible que all bo per a Ca-talunya tamb ho sigui per a les-tat espanyol. Votar un bon pro-jecte per a Espanya s tamb un

bon projecte per a Catalunya, sentenciava. Per la seva banda, Sergio del

Campo, cap de llista al Congrs per Tarragona de la formaci, va reiterar des de Reus les tres lnies estratgiques del seu programa. La recuperaci dels valors civils que shan anat perdent al llarg del tempsla recuperaci de la classe mitjana treballadora i per acabar, la regeneraci poltica.

CIUTADANS

Arrimadas crida a la mobilitzaci per aconseguir una gran participaciSegons la lder de Cs a Catalunya, aquesta no va b ni al separatisme ni al bipartidisme

olvia molet

Ins Arrimadas entrant al Teatre Fortuny de Reus acompanyada pel candidat Sergio del Campo.

La candidata critica que PSOE i PP sacussin mtuament dels problemes de lEstat

En Com Podem es compromet a millorar el transport ferroviari a Tarragona

Possibilitar el transport de mercaderies ferroviari pel corredor del Mediterrani per posant laccent en la millo-ra dels serveis destinats als passatgers. Aquest s un dels reptes que es planteja el can-didat dEn Com Podem per Tarragona, Flix Alonso, que considera les lnies frries in-fraestructures imprescindi-bles. Concretament, el cap de llista aposta perqu el tercer fil de transport de mercaderi-es per la lnia de la costa nord del Camp de Tarragona sigui provisional i acabi passant per linterior. Un intercanviador a lestaci de Tarragona hauria de permetre evitar que aquests municipis perdin combois. Tamb reclama laturada de lEuromed a lAldea i estendre a lEbre la xarxa de rodalies. Alonso, que com alcalde de Altafulla ha fet bandera dun model ferroviari que permeti prioritzar el transport de pas-satgers recordava que, ms enll del consens generalitzat per fer possible el corredor del Mediterrani, el tercer fil pen-sat per a les mercaderies per la costa nord del Camp de Tarra-gona ha de ser temporal..

16 diarims 18/12/2015 CAMP DE TARRAGONA

RedacciLa Gurdia Civil de Tarragona ha desarticulat, aquesta setma-na a Salou i Cambrils, un dels grups ms actius en la distribu-ci de cocana a la demarcaci. Segons ha explicat el coman-dant Francisco Martnez, cap de policia judicial dinformaci, la particularitat de loperaci s que sha desmantellat un la-boratori, ubicat a Cambrils, on es tractava i preparava la droga per a la venda al detall. Aix, la cocana arribava, en maletes de doble fons, a lAeroport del Prat, es traslladava per al seu processament i es distribua, posteriorment, tant a la de-marcaci com a Europa, con-cretament a Sussa. En aquesta operaci shan detingut quatre persones, una dona i tres ho-mes dentre 38 i 45 anys, i shan intervingut ms de set quilos de droga i gaireb 4.000 euros. Precisament la desarticulaci del laboratori clandest s el que fa especialment important aquesta operaci, tal com ha co-

mentat el comandant Martnez. El ms habitual, ha detallat, s trobar droga que prov de Sud-amrica que ja ve en forma de clorhidrat de cocana, i que noms cal preparar per a la ven-da al detall. En aquest cas, per, sha trobat base de cocana, ha dit, aix com els productes qu-mics necessaris per convertir-la en clorhidrat. Un procediment que requereix de diversos co-neixements qumics per poder ser realitzat. Arran de les inves-tigacions, el passat dia 15 es va detectar, a lestaci de Sants de Barcelona, una dona acompa-nyada de dos homes en actitud sospitosa, per la qual cosa sels va identificar. A la dona se li va trobar, a linterior dels sosteni-dors, dues bosses amb uns 250 grams de cocana. Aix doncs, es van detenir les tres perso-nes per un delicte de trfic de drogues. Dimecres a la tarda es van registrar els domicilis dels detinguts, a Cambrils i Salou, on es van intervenir diverses quantitats de droga.

Desarticulen un grup dedicat a la distribuci de cocana a Tarragona

POLICIAL

Es desmantella un laboratori a CambrilsACNLexalcalde de Roda de Ber Pe-dro Jos Figueiredo (PP) reconei-xia ahir que el 2008 es va apropi-ar de 75.000 euros del consistori perqu no estava passant un bon moment econmic i ne-cessitava liquiditat. En el judici que se celebra a lAudincia de Tarragona amb jurat popular, Figueiredo afirmava que les bestretes es van fer dacord amb linterventor Luis Carams i el tresorer Jordi Reina, tamb acu-sats, conscients que no sajus-taven a la legalitat. A ms, va dir que els dos funcionaris tamb es van adjudicar sengles bestretes, per imports de 12.000 i 10.000 euros. Lexalcalde es mostrava penedit: Em vaig equivocar, ho vaig fer malament i vaig come-tre un gran error. Vull demanar perd al poble de Roda de Ber i demano que la condemna que se mimposi sigui la ms justa pos-sible.

Lexalcalde era el primer en prestar declaraci davant del ju-rat popular. Figueiredo apuntava que, arran de la moci de censu-ra que va impulsar amb el PSC per fer fora Pere Compte (CiU) de lalcaldia, els nervis estaven a flor de pell i viem fantasmes per tot arreu. Aquesta situaci va portar el nou govern a cessar linterventor Jordi Casadess, a qui van veure certa deslleialtat i amb qui no hi havia feeling. El secretari municipal, Jordi Rei-na, va assumir les seves tasques

fins que es va contractar a Luis Carams, interventor del com andorr de Sant Juli de Lria, primer com a assessor econmic i desprs com a interventor.

Figueiredo assegurava que es va adrear a Luis Carams, el nou interventor, qui li va expli-car la possibilitat de recrrer a bestretes i avanaments de caixa fixa per aconseguir diners. Em va dir que per 70.000 euros no es podia fer, per jo necessitava els diners i li vaig dir: fem-ho!, deia. Donada la urgncia que

tenia, lexalcalde va ordenar el pagament dun tal de 5.000 eu-ros al seu nom i, la resta, la va co-brar en uns dies mitjanant una transferncia de 70.000 euros al seu compte bancari. Lexal-calde assegurava que, per tirar endavant ambdues operacions, calia tamb la firma del treso-rer, crrec que havia assumit el secretari, Jordi Reina, arran de la marxa de lanterior tresorera. Segons lalcalde, el propi Reina li havia demanat uns dies abans un avanament de 12.000 euros de la seva nmina i, tot i que eren conscients que no era legal, es va autoritzar. Amb aquest prece-dent, lalcalde va aconseguir el vistiplau del tresorer. Em dona-va igual que estigus mal fet. Ne-

cessitava la tercera firma i, com que ell havia demanat 12.000 euros, li vaig dir: ara no em dirs que no!, deia. Segons Figueire-do, el mateix dia, linterventor Luis Carams li va dir que ell tamb necessitava diners, aix que se li van aprovar 10.000 eu-ros. Lexalcalde explicava davant del jutge que sabia que estava mal fet i que calia tornar-ho, per la qual cosa va ingressar 70.000 euros al banc al cap duns tres mesos i, posteriorment, va en-tregar en efectiu els 5.000 euros restants a la nova interventora municipal, Montse Cunillera, que no parava de reclamar-li pels passadissos. Lalcalde ad-metia que, abans, va mentir als propis companys del seu govern.

Per obtenir la firma de Jordi Reina va autoritzar una bestresta de 12.000 euros de la nmina

TRIBUNALS

Figueiredo es va apropiar de 75.000 euros perqu necessitava liquiditatSegons lexalcalde de Roda de Ber, linterventor li va dir que ell tamb necessitava diners

ACN

Lexalcalde de Roda de Ber, Pedro Figueiredo, declarant davant del jutge.

Tres detinguts en relaci a la mort dun home a Cunit

SUCCESSOS

Tres persones han estat detin-gudes pels Mossos dEsquadra a Barcelona, Cunit i Segur de Calafell per la seva presumpta implicaci en lassassinat dun home ocorregut a Cunit el pas-sat 10 de mar. Segons la poli-cia catalana, les detencions van ser practicades dimecres per agents dels Mossos de la Divisi dInvestigaci Criminal adscrits a lrea dInvestigaci Criminal de la Regi Policial del Camp de Tarragona, i la investigaci

continua sota secret de sumari.Els fets que sinvestiguen i pel qual shan fet les detencions es remunten al passat 10 de mar, quan va ser localitzat en un im-moble de Cunit el cadver dun home que presentava una feri-da per arma de foc. Els fets van ocrrer al voltant de les quatre de la tarda, quan un conegut de lhome mort va trobar el cad-ver al repl del domicili de la vctima, un immoble en el qual no hi havia ms vens.

Troben la porta del segle XVIII de lesglsia Sant Cristfol

CUNIT

LAjuntament de Cunit ha aconseguit localitzar una por-ta del segle XVIII de lesglsia de Sant Cristfol de Cunit. Es tracta duna actuaci que re-centment havia obtingut el vist-i-plau dels serveis tcnics de lArquebisbat de Tarragona.La intervenci es deriva duna important troballa del grup destudis cunitencs Delmacio de Conito, que va localitzar a larxiu del Marqus dAlfarrs un plnol en el qual es veu cla-

rament lesglsia vella, ledifici nou i lentorn ms immediat com s lHostal la Diligncia i lhort de la rectoria. En aquest document es veu lexistncia duna porta daccs a lesglsia vella, que s la que ara es vol in-tentar localitzar.

Precisament, en la bsque-da daquesta porta se nha lo-calitzat una del segle XVIII en lactuaci que va dur a terme la Brigada Municipal dimecres al mat.

2 diarims 18/12/2015

RedacciJa fa dies que els carrers de prcticament tots els municipis del Camp de Tarragona ja estan engalanats amb la illuminaci que s caracterstica daquesta poca de lany. El Nadal es respira a cada rac, ja sigui a les llars particulars com en els establiments comercials, institucions. Tothom est preparat per viure un any ms, el que s considerat per a molts el moment ms mgic de lany. Dies enrere ja sha fet un pri

mer tastet de vacances amb el pont de la Immaculada. s en aquest primer cap de setmana de desembre quan sorganitzen moltes fires de Nadal per poder adquirir productes tpics de lpoca: les figures del pessebre, el ti per aquells que sestrenen en aquesta tradici, anar a buscar larbre de Nadal, sigui artificial o natural una opci que cada vegada va a lala, les llums, el menjar. En definitiva, un sens fi de coses que adquireixen un protagonisme excepcional aquests dies de festa. Els infants sn, sense cap

mena de dubte, els qui ms illusionats estan i moltes de les propostes que ajuntaments, amb la collaboraci dentitats i associacions dels municipis, han organitzat tenen com a pblic els infants i les seves famlies. s per aquesta ra que els parcs de Nadal amb infinitat dactivitats seran un dels punts de ms afluncia de pblic. Pintar, fer treballs manuals, aprendre sobre trnsit, practicar esport, jugar amb inflables sn algunes de les opcions de diversi dels ms menuts. Per, on tamb hi haur molta

atenci s en els eixos comercials de les localitats. En aquest

sentit, sn poques de compres, de regals i els diferents comeros han doblat esforos per fer daquesta activitat tota una experincia, que els clients la puguin gaudir ms que patir. La msica i la tradici sagafen

de la m aquests darrers dies de lany, a travs de molts concerts de msica clssica, de cantada de nadales o a travs dobres de teatre de temtica nadalenca com sn Els Pastorets. Nhi ha per a tots els gustos. I no sha doblidar els actes

que any rere any no falten en aquest calendari de Nadal, com

sn el Ti, lArribada de lHome dels Nassos, el primer bany o els Reis Mags. Aquestes pgines especials

recullen les programacions dactes dels municipis del Camp de Tarragona, a ms duna guia de regals per tal de trobar lobsequi perfecte per a tothom.Lequip hum del Diari Ms

aprofita aquest especial de Nadal per desitjar als seus anunciants i els seus lectors que passin unes bones festes i que el 2016 els sigui prsper. Nosaltres, un any ms seguirem informant de tot el que passa al nostre entorn.

OLVIA MOLET

A les fires de Nadal es poden trobar tot el que es necessita per a decorar la llar amb larbre de Nadal i tamb el pessebre.

FESTES

Propostes ldiques per a tota la famlia per viure el Nadal intensamentEls municipis del Camp de Tarragona han preparat diferentes activitats, fires, concerts, pessebres per celebrar les festes nadalenques

crIsTInA AguILAr

318/12/2015 diarims

FINS AL 23 DE DESEMBRE

De diumenge a dijous, de 9 a 21; i divendres i dissabte, de 9 a 21:30 h. A la Rambla Nova. tram esttua dels Castellers.

Fira de Nadal.

FINS AL 6 DE GENER

De 10 a 22 h. A la Rambla Nova, Tram Balc.

Fira de lArtesania.

FINS AL 17 DE GENER

A la plaa Verdaguer. Pista de patinatge de gel.Del 27 de novembre al 21 de desem-bre de 2015, horari: dies escolars lec-tius (dilluns a divendres), de 17 h a 21 h; dies escolars no lectius (dissabte, diumenge i festius), d11 h a 21 h.Del 22 de desembre de 2015 al 6 de gener de 2016, dies no escolars, de vacances de Nadal, d11 h a 21 h. Del 7 de gener al 17 de gener, dies escolars lectius (dilluns a divendres), de 17 h a 21 h; dies escolar no lectius (dissabte, diumenge i festius), d11 h a 21 h. Horaris especials: 24 i 31 de desembre de 2015 i 5 de gener de 2016, d11 h a 20 h; 25 de desembre, d11 h a 14 h i 18 h a 21 h; 1 de gener, de 17 h a 21 h. Preu: 7 euros

DEL DISSABTE 2 AL DILLUNS 4 DE GENER

A les 18 a 20 h. Pati Jaume I de lAjuntament.

Recollida de cartes a crrec dels Patges Reials.

DIVENDRES 18 DE DESEMBRE

A les 19 h. A lalada de lArbre de Nadal a la Rambla Nova.

Concert de gspel. Alumnes del curs de gspel del Centre Cvic de Torreforta.

Entre 19 i 20:30 h. Rambla Nova, Plaa Verdaguer i Mercat.

Cantada de Nadales.Organitza Via T.

DISSABTE 19 DE DESEMBRE

A les 11 h. Al Centre Cvic Torreforta.

Cagati.A crrec lAVV Pogressista de Torre-forta.

TarragonaEntre 12 i 20:30 h. Rambla Nova,

Mallorca-Prat de la Riba, Mercat.

Cantada de Nadales. Organitza Via T.

A les 18 h. Al Centre Cvic Torreforta.

Festival de Nadal.A crrec de la Comparsa La Ballaru-ga.

DIUMENGE 20 DE DESEMBRE

A les 20:30 h. El Palau de Congressos.

Justo Molinero y Los Desacatos: Ahora me toca a m.Preu: 20 euros.

DILLUNS 21 DE DESEMBRE

A les 18:30 h. A lAula Magna de la URV.

Concert de Nadal de lEscola Municipal de Msica.Alumnes de lAula dInstrument Tradicionals.

Entre 18:30 i 20:30 h. Rambla Nova.

Cantada de Nadales. Organitza Via T.

DIMARTS 22 DE DESEMBRE

De 16:30 a 21 h. Espai Jove Kesse.Casal x Nadal.Entrada gratuta.

A les 18:30 h.Centre Cvic de Sant Pere i Sant Pau.

Concert de Nadal de lEscola Municipal de Msica.Alumnes de lAula de Combos de Sant Pere i Sant Pau i Campclar.

Entre les 18 a 20:30 h. Rambla Nova, Mercat.

Cantada de Nadales. Organitza Via T.

A les 18:30 h. Plaa del Rei.Inauguraci pessebre municipal.Es pot visitar fins al 6 de gener de 2016.

A les 19 h. Sant Salvador. Inauguraci pessebre municipal.Es pot visitar fins al 6 de gener de 2016.

DIMECRES, 23 DE DESEMBRE

Entre 16:30 a 21 h. Espai Jove Kesse. Casal per Nadal.

Entrada gratuta.

Entre 17:30 a 18:30 h. Rambla Nova.

Cantada de Nadal.

DEL 26 DE DESEMBRE AL 4 DE GENER

Mat d11 a 14 h i tardes de 17 a 20 h. Al Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona.

Parc de Nadal.Els dies 26 al mat, 31 a la tarda i l1 de gener al mat el Parc de Nadal romandr tancat.

DIMARTS 29 DE DESEMBRE

El Palau de Congressos.Cinema infantil en catal: Atrapa la bandera. Preu: 3,75 euros.

DIMECRES 30 DE DESEMBRE

El Palau de Congressos.Cinema infantil en catal: Hotel Transilvnia 2. Preu: 3,75 euros.

DIJOUS 31 DE DESEMBRE

A partir de les 12 h. Des del Pla de la Seu.

Aparici de lHome dels Nassos.Es dirigir per la Part Alta fins a lAjuntament, on pujar al balc principal, per desprs continuar el seu recorregut fins al Recinte Firal on s ubicat el Parc Infantil de Nadal.

Itinerari: Pla de la Seu, Pare Iglesias, Merceria, Cols, Major, La Nau, Peixa-teria, Cs del Bou, plaa de la Font, Portalet, Rambla Vella, Sant Agust, Rambla Nova (per la coca central) fins al monument als herois de la Guerra del Francs, recorregut per laltre late-ral fins al carrer de la Uni, Apodaca, Barcelona, passeig dEspanya i Recinte Firal (Parc de Nadal). Lalumnat de lAula dInstruments Tradicionals de lEscola Municipal de Msica de Tarragona acompanyar lHome dels Nassos en el seu recorregut.

DISSABTE 2 DE GENER

A les 12 i a les 18. El Palau de Congressos.

Espectacle infantil en famlia Fantasas Mgicas.

DIMARTS 5 DE GENER

A partir de les 18:15 h. Des del Moll de Costa fins a la plaa de la Font.

La Cavalcada dels Reis Mags dOrient

A les 18:15 h. Serrallo/Moll de Costa.

Arribada per via martima a la ciutat de Ses Majestats els Reis Mags Melcior, Gaspar i Baltasar des de terres de lOrient, que ser saludada per les sirenes dels vaixells i barques del Port, aix com per les 21 salves pirotcniques adreades

a les grans personalitats. Els patges dels Mags tamb encendran bengales de colors per assenyalar la seva entrada a la ciutat.

A les 18:45 h. Disparament del primer tro davs que anuncia la Cavalcada.

A les 19 h. Plaa dels Infants-carrer Reial.

Inici de la Cavalcada dels Reis Mags. Obrir la Gurdia Urbana mo-toritzada, lesquadr de genets romans, la Gurdia Urbana a cavall de gran gala i la carrossa del Fanal de la ciutat de Tarragona, i en la qual figuraran entre daltres la carrossa de lEstel que els ha guiat fins a la nostra ciutat, la de la Snia per subministrar aigua a totes les seves bsties, i les del Dromedari, el Camell i lElefant. Itinerari: Reial, Carros, Apodaca, Mitja Lluna, Uni, Rambla Nova (dos tombs), carrer Sant Agust, Portalet i plaa de la Font.

Cap a les 20:30 h. Arribada a la plaa de la Font.

Tocs dels clarins i timbales per saludar els Mags, lliurament de les claus de la ciutat per part de lalcalde, missatge de pau a les nenes i els nens per part del rei blanc Melcior i comiat.Durant tota la nit i matinada, els Mags i els seus patges repartiran milers de regals per a les nenes i els nens, i per a tota la ciutadania.

Durant tot el dia. A les pastisseries i forns

Venda del ritual Tortell de ReisTorna la tradici per trobar-hi la fava i la figureta dun dels Reis.

DIMECRES 6 DE GENER

A partir de les 9 h. Tota la ciutatMags Solidaris. Els Reis Mags visitaran diverses residncies, hospitals i centres dacollida de la ciutat.

Bones Festes! Any rere any, les festes de

Nadal constitueixen una de les principals fites del calendari universal. El carcter nadalenc, marcadament religis, comme-mora el naixement de Crist com a salvador de la humanitat i t els seus orgens ancestrals en les celebracions paganes del solstici dhivern. Per lesperit originria-ment cristi daquestes dates, sha desviat amb diverses aportacions

que defineixen el canvi sofert per una societat consumista i hedonista en front de valors com Pau i Amor.

Lestampa que defineix el paradigma nadalenc s el retrobament familiar en la confortable calidesa de la llar, guarnida per a locasi amb larbre de Nadal i el pessebre. Aix distorsiona la percepci de la realitat perqu mentre uns mengen torrons i brinden en cava, daltres dormen al carrer i sofreixen sense recursos ni feina.

L Ajuntament no es pot tapar els ulls davant de la dura realitat econmica que afecta sensiblement a algunes perso-nes de Tarragona. Volem que la ciutat sigui ms humana, c-moda, habitable i amb oportunitats per a tothom. Aix dins de les nostres possibilitats pressupostries i institucionals. Treballem perqu aquest any vinent sigui ple de benedic-cions, de somnis per acomplir, nous camins per descobrir, molta salut i pau.

Des daquestes ratlles, saludo als lectors i lectores del diari Ms Tarragona i els hi desitjo Bones festes !!

Josep Flix BallesterosAlcalde de Tarragona

CRISTINA AGUILAR

4 diarims 18/12/2015

fins al 5 de gener

Cada dia de les 18 a les 21 h. A la plaa de Prim.

Espectacle de projeccions, llum, lser i so.

fins al 10 de gener

Cada dia.Pista de patinatge sobre gel.Consulteu horaris.

fins al 5 de gener

De les 11 a 14 i de les 17 a 22 h.Atraccions de fira per als infants.

fins al 6 de gener

A la plaa Llibertat.Arbre de Nadal.

fins al 20 de desembre

De les 10 a les 21 h. A la plaa Llibertat. Mercat de Nadal.

fins al 6 de gener

Cada dia de les 11 a les 14 h i de les 19 a les 20:30 h. A lesglsia Prioral de Sant Pere.

XIX Mostra Pessebrista.

fins al 4 de gener

De les 10:30 a les 14 i de les 16:30 a les 21h. A la plaa dEvarist Fbregas.

Mercat dArtesania.

18, 19 i 20 de desembre

Aquests dies. A la pl. Llibertat.Atraccions infantils: Trenet infantil Polar Express.

18 i 19 de desembre

De les 18 a les 20 h. A la plaa Llibertat. Can de Neu.

20, 25, 26 i 27 de desembre

A les 19:15 h. Al voltant de lesglsia Prioral de Sant Pere i a la plaa de les Peixeteries Velles.

Retaules Vivents de Nadal.

del 27 de desembre al 4 de gener

De les 15 a les 21 h. A FiraReus Tecnoparc.

Parc de Nadal. El dia 31 de desembre, el parc tancar portes a les 20 h, i el dia 1 de gener

Reusromandr tancat.

divendres 18 de desembre

A partir de les 17 h. Al carrer de Sant Lloren, cam de Riudoms, carrer de Sant Pancra i avinguda del President Companys, Llum Solidria.

Encesa despelmes en suport al projecte solidari Llum per a la solidaritat de la societat de Sant Vicen de Pal.

A les 18 h. A lesglsia Prioral de Sant Pere.

Cantada de Nadales amb la coral Alberichor de lEscola Alberich i Casas i les famlies de les Escoles Bressol Municipals de Reus.

A les 18 h. A la Biblioteca Pere Anguera.

Lectures extraordinries, recital amb msica a crrec de lactriu Slvia Bel i el msic Carles Beltran.

A les 18:30 h. Des de la plaa de la Llibertat i pel centre ciutat.

Cercavila musical amb la coral de lEscola Prat de la Riba.

A les 18:30 h. Des de la plaa dEvarist Fbregas i pel centre.

Cercavila amb lespectacle danimaci La famlia Gordini.

A les 21 h. Al Teatre Bravium. Lletres dAigua, concert de Jess Fust.

A les 21 h. Al Teatre Bartrina.Cineclub, amb Diplomatie.

A les 21 h. Al Teatre Fortuny.Concert de la Banda Simfnica de Reus.

A les 21 h. Al Teatre de lOrfe Reusenc.

Presentaci del Ball del Naixement de Jess A Betlem.

dissabte 19 de desembre

De les 9 a les 14 h. Al pg. Prim. Mercat dAntiquaris, Brocanters i Colleccionistes.

A les 11 h. Al Mercat dels Marxants i a linterior del Mercat Central.

Cercavila musical amb els Bandsonats.

A les 11:30 h. Des de la plaa del Dr. Sabater i pel centre ciutat.

Espectacle de mgia itinerant, a crrec dStruc.

A les 12 h. A la pl. de La Llibertat.Concert de lOrquestra de Corda del Centre de Lectura.

A les 12 h. Des del Campanaret i pel centre de la ciutat.

Cercavila del Ball dels 12 mesos.

A les 18 h. Pels carrers del centre. Cantada de nadales amb la coral de lEscola Alberich i Casas.

A les 18:30 h. Des de la plaa dEvarist Fbregas i pel centre.

Cercavila danimaci, amb els ssos Polars de Xtrarradio Xpectacles.

A les 18:30 h. A la plaa de la Llibertat.

Actuaci grup de vent del Centre de Lectura.

A les 18:30 h. Des de la plaa del Dr. Sabater i pel centre.

Cercavila musical, amb les escoles de lOrfe Reusenc.

A les 19 h. Des del Mercat Central.

Cercavila amb la Banda Sinfnica de Reus.

A les 20 h. A la Sala Santa Llcia de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llcia.

Representaci musical: Recordant Els Pastorets, a crrec de lEsbart Santa Llcia, Coral Harmonia Reusenca i amb direcci de Ramn Lle i Joaquim Moragrega.

A les 20:30 h. Al Teatre Bravium.Christmas Magicdance, espectacle musical amb ball i mgia, a crrec de la companyia Souldance i el mag scar Masdu.

A les 20:30 h. A lesglsia de la Purssima Sang.

Concert de Nadal de lEscolania i Capella de la Purssima Sang.

diumenge 20 de desembre

A partir de les 10 h. Al parc del Centenari.

Esmorzar i tallers infantils, visita del Gegant Japons i el Bou.

A les 10:30 h. Al carrer de Bernat de Torroja del Mas Iglesias (Biblioteca Pere Anguera).

Festa Per un nadal ms sostenible, amb esmorzar,

inflables i tallers per als infants.

A les 11:30 h i a les 18:30 h. Des del Teatre Bravium, i pel centre de la ciutat.

Espectacle de mgia itinerant, a crrec de lAMIC a Reus.

A les 17:30 h. Al parc del Centenari.

Visita dels Patges Reials per a la recollida de cartes.

A les 18 h. Al Teatre Bartrina.Lowland, espectacle de dansa contempornia.

A les 18:30 h. Des del davant del Mercat Central i pel centre.

Cercavila musical, amb la Banda de Cornetes i Tambors La Vernica.

dilluns 21 de desembre

Al voltant de les 10 h. Des del carrer del Vidre.

Coincidint amb el SOLSTICI DHIVERN, es pot veure la llum del sol travessant dos finestrals del campanar i com es produeix un singular espectacle natural. El ritual, casual o volgut pels arquitectes medievals, es deu al fet que aquest dia el sol avana ms baix a lhoritz.

A les 18:30 h. Des de la plaa dEvarist Fbregas i pel centre.

Cercavila amb lespectacle danimaci La famlia Gordini.

A les 19 h. Al Teatre Bartrina. Projecte La Pe i el Cordi fan ballar lescola, a crrec dels alumnes de 4t de Primria de lEscola Sant Josep i amb la representaci dEl Trencanous, a crrec dels alumnes de lEscola de Dansa del Centre de Lectura.

A les 20 h. A la cafeteria de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llcia.

Concert a crrec del grup Acords de Reus, que ens oferir canons de gospel, nadales i canons populars catalanes.

dimarts 22 de desembre

A les 19 h. Al Teatre Bartrina.Representaci dEl Trencanous, a crrec dels alumnes de lEscola de Dansa del Centre de Lectura.

A les 19:30 h. Al Centre de Lectura.

Conferncia Petita introducci a la prctica de la terpia

sistemtica, a crrec de Daniel Ribas.

A les 19:30 h. Des del davant del Mercat Central i pel centre.

Cercavila musical amb la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericrdia.

dimecres 23 de desembre

A les 11:30 h. Des de la plaa del Dr. Sabater i pel centre.

Espectacle de mgia itinerant, a crrec dStruc.

A les 11:30 h. Des de la plaa dEvarist Fbregas i pel centre.

Cercavila danimaci, amb els ssos Polars, de Xtrarradio Xpectacles.

A les 12:30 h. A la plaa de les Peixateries Velles.

Actuaci de dansa de lEscola de Dansa i Teatre del Centre de Lectura, que ens oferir Un conte de Nadal.

A les 18 h. Des de la plaa de la Sang i pel centre de la ciutat.

Cantada de nadales itinerant, a crrec de lEscolania i Capella de Cantors de la Sang.

A les 18 h. Des de la plaa dEvarist Fbregas i pel centre.

Cercavila musical, a crrec de la Banda de Msica de lEscola Pare Manyanet.

A les 19 h. Des de la plaa del Mercadal i pel centre.

130 anys al vostre costatEl Nadal s una poca plena de

simbolisme. Les connotacions tan especials que convergeixen en aquestes dates fan que lencaval-cament de las festes amb lany nou constitueixi un perode idoni per fer balan i fixar nous reptes pel futur ms immediat.

El mn de lempresa ns un bon exemple daquesta manera

de fer atenent la disposici del calendari. I s ara quan toca mirar enrere per veure el cam recorregut i establir les bases per aconseguir ser encara ms productius i competitius en les nostres respectives organitzacions.

Des de la Cambra sempre animem a les empreses a fer aquest exercici que ens ha de servir per afrontar el nou per-ode amb energies renovades, amb nous projectes en cartera, amb estmuls engrescadors que animin als nostres professi-onals a continuar treballant amb la mateixa responsabilitat i disposici que fins ara. En aquest 2016 que ja truca a la porta, la Cambra celebra una efemride molt especial, la del seu 130 aniversari. En aquest cmul danys de trajectria hem sabut adaptar-nos a un entorn canviant i evolutiu per poder ser realment eficaos en all que ms i millor defineix la nostra ra de ser: latenci a les empreses.

Per aix volem fer-vos partcips daquest sentiment i daquesta voluntat ferma de continuar treballant en benefici vostre. De motius per ajudar a les empreses en tenim a cabassos. Per nhi ha un de primer i principal: els 130 anys que portem al vostre costat.

Que aquestes festes serveixin per renovar energies i enca-rar nous projectes. I que lany nou es converteixi en el millor escenari temporal per fer-los realitat.

Isaac Sanrom. President de la Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Reus.

518/12/2015 diarims

Actuaci del Cor Acords.

A les 20 h. Des de lOrfe Reusenc, i pel centre.