15-16 iat-unitat 04 (1)

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

1/23

BLOCIV El segon temple TEMA6, apartat 6.1 Ezequiel 1

4.1. EXILI I RESTAURACI (587-538AC)

4.1.1.La desfeta

El 16 de mar del 597, Jeconies, rei dIsrael es rendeix a Nabucodonosor. s la primeradeportaci (2Re 24,8ss).

8 Jeconies tenia ledat de divuit anys quan va comenar a regnar, i va regnar tres mesosa Jerusalem. El nom de la seva mare era Nehuixt, filla dElnatan, de Jerusalem.9 I va fer all que s dolent als ulls del Senyor, tal com havia fet el seu pare.10 En aquella poca, els servidors de Nabucodonosor, rei de Babilnia, van pujar contraJerusalem i la van assetjar. 11 El mateix Nabucodonosor, rei de Babilnia, va venir a laciutat mentre els seus servidors lassetjaven. 12 Llavors Jeconies, rei de Jud, es va

rendir al rei de Babilnia, amb la seva mare, els seus servents, els seus oficials i els seuseunucs. Aix el va fer presoner el rei de Babilnia lany vuit del seu regnat. 13Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i els tresors del palaureial; i va fer trossos tots els objectes dor que Salom, rei dIsrael, havia fet per altemple del Senyor, tal com el Senyor havia anunciat. 14 Tot Jerusalem va ser deportat,en nombre de deu mil; tots els oficials i tots els notables, fins i tot els artesans i elsserrallers; noms va deixar la gent pobra del pas. 15 A Jeconies el va portar captiu aBabilnia, amb la mare i les dones del rei, els oficials i la gent important del pas. A totsels va deportar de Jerusalem a Babilnia. 16 A ms, tots els guerrers experimentats, ennombre de set mil, i els artesans i els serrallers, que eren mil. Tots els homes de vlua iels guerrers els va deportar a Babilnia. 17 En lloc de Jeconies, el rei de Babilnia vaposar com a rei el seu oncle Matani, canviant-li el nom pel de Sedecies.

La cort, oficials i ciutadans principals sn portats a Babilnia. Sedecies, oncle del rei, sposat pels babilonis com a governant (2Re 24,17ss, 2Cr 36,10)

18 Sedecies tenia ledat de vint-i-un anys quan va comenar a regnar, i va regnar onzeanys a Jerusalem. El nom de la seva mare era Hamutal, filla dIrmeiahu, de Libn.19 I va fer all que s dolent als ulls del Senyor, tal com havia fet Joiaquim.20 De fet, aix succe a causa de la clera del Senyor contra Jerusalem i contra Jud,fins al punt de llenar-los de la seva presncia. Sedecies es va rebellar contra el rei deBabilnia.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

2/23


Les recomanacions de Jeremies als exiliats en el sentit de que es preparin per a unaestada llarga a Babilnia (Jr 29), sn interpretades per alguns habitants de Jerusalemcom una presa de posici del profeta a favor dels babilnics (Jr 27,12).

No sembla que Sedecies fos el personatge adient per aquell moment: era un homefeble (Jr 38,5.19). Per motius diversos es desencadenen falses i temerries esperances deretorn de Jeconies i esclata la rebelli contra Nabucodonosor. El gener del 588 (2Re25) redueix els punts ms llunyans de Jerusalem (Jr 21,3-7). Lajut dEgipte a Sedecieses refusat pels babilnics, i el juliol del 587 aC. els babilnics entren a la ciutat deJerusalem (2Re 25,2ss; Jr 52,7ss: I els enemics van obrir una bretxa a la muralla.Llavors tots els homes de guerra, de nit, van fugir. Fugiren de la ciutat durant la nit perla porta que hi ha entre les dues muralles, davant el jard del Rei, tot i que els caldeustenien encerclada la ciutat, i sen van anar pel cam de lArab...)

Jerusalem s saquejada i destruda en gran part. Es van dur a Babilnia els estris deltemple i alguns elements arquitectnics: columnes el mar de bronze... no es fa mencide larca de laliana, per cal pensar que va ser llavors quan va ser destruda o portada

a Babilnia.Noves deportacions de gent (la segona deportaci), deixant al pas gent pobre,

2Re 25,12: El cap de la gurdia noms va deixar-hi la gent ms pobra per al conreu devinyes i camps.

Altres van ser executats, 2Re 25,18-21.

La caiguda de Jerusalem significa la fi del regne de Jud. Aquesta catstrofe va serun revulsiu per a la conscincia dIsrael: va contribuir a una transformaci de la sevaestructura i de la seva experincia del Senyor.

Guedali (2Re 25,22-26) s collocat pels babilnics com a governador. Va serconsiderat un collaboracionista tot i el seu intent de conduir el poble vers una certanormalitat. Va ser assassinat i els seus amics fugiren a Egipte emportant-se a Jeremies ial seu company Baruc.

El 582, t lloc una tercera deportaci (Jr 52,30) potser com a represlia pelsdesordres de lassassinat de Guedali.

4.1.2. El profeta Ezequiel

Ezequiel predica entre els exiliats almenys durant vint anys. s una personalitat plena decontradiccions. En moments exttics comunicava el seu missatge per mitj dactessimblics (Ez 4,1-11; 5,1-4; 12,3-7). Ezequiel interpreta el desastre de la destrucci i delexili com un just cstig del Senyor pel pecat de la naci (Ez 14,21-23), per consideralexili com un perode de transici (Ez 11,16-21). Va parlar dun nou xode alliberador,duna nova disciplina del desert en la que el poble seria purificat pel Senyor (Ez 20,33-38). El Senyor inspirar el seu esperit sobre els ossos de la naci morta (Ez 37,1-14), i lidonar ... un cor nou i un esperit nou v 14). El Senyor tornar a conduir el poble a laseva terra i establir amb ell una aliana eterna de pau i collocar, enmig dell, el seu

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

3/23


santuari (Ez 34,25; 37,26-28). Lesperana es projecta vers el futur amb una naci novai transformada que depn totalment dun nou acte salvador del Senyor. Al voltantdaquestes esperances saglutina la nova comunitat dIsrael per esperar el futur.

4.1.3. Els exiliats a Babilnia i a Egipte

Les fonts veterotestamentries ofereixen poques noticies sobre lexili i la vida a Jud(2Re 25,22-30). El llibre de les Crniques no diu res de lexili: 2Cr 36,20-23 el descriucom un temps de foscor.

Jr 39-44 parla de la vida a Jud desprs de la caiguda de Jerusalem centrant-se en eldest del profeta i la seva anada a Egipte.

Es pot fer, per, una reconstrucci de la situaci a Jud i a Babilnia.

4.1.3.1. A Jud

Moltes ciutats del pas van ser destrudes (Lm 2,2-5: El Senyor ha assolat sensemirar-shi totes les viles de Jacob, ha enderrocat furiosament les fortaleses de Jud. Hallanat per terra i ha profanat el regne amb els governants...). Solament en el Nguev,

sembla que van escapar a la destrossa. La poblaci va ser malmesa: els uns executats,altres deportats, i altres van fugir. Dun clcul de 250.000 habitants a Jud al s. VIII, espassaria a uns 20.000, o menys, segons alguns autors. La vida ha Jud era de precarietati misria com manifesta el llibre de les Lamentacions de ideologia nacionalista (Lm4,20; Lm 5,1-18: ... Els nostres camps ara sn destrangers, a les nostres cases hisojorna gent forana...).

Per en opini dalguns que resten a Jud, lexili s un judici de Jahv per a unaclasse social que explotava els desvalguts i els indefensos; ara, aquests, es veuenalliberats dels seus opressors i de les seves deutes (Ez 33,24: Fill dhome, escolta. Elsqui viuen en aquelles runes de la terra dIsrael van dient: "Si Abraham que era un de

sol, va obtenir la possessi del pas, amb ms ra a nosaltres, que som molts, els Senyorens dna el pas perqu el possem")

Les runes del temple segueixen sent lloc de peregrinaci (Jr 41,5). La composicidel Sl 74 correspondria a aquest context.

Jr 31,31-40: lesperana en una nova aliana i en la restauraci de Jerusalem tancaels caps. 30-31 (Llibre de la consolaci), una srie doracles sobre la reconstrucci i larenovaci del poble.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

4/23


4.1.3.2. A Babilnia

Els deportats pertanyien a classes socials de dirigents poltics, de la cort (el rei

Jeconies), intellectuals, del clero... en un nombre no massa gran (Jr 52,28-30).Es va produir un procs dintegraci social donat el criteri dels babilonis

dacomodar en grups homogenis la gent procedent de pasos conquerits. Es van formarcomunitats (colnies: Tel-Aviv de Babilnia, Ez 3,15) de deportats on convivien i escomunicaven amb altres, fins i tot de Jerusalem (Jr 29). No va ser una deportaci alestil assiri: de dispersi de la poblaci deportada entre els territoris conquerits.

Els deportats podien construir cases, dedicar-se a lagricultura (Jr 29,5ss), al comer,i guanyar-se la vida en altres afers. La vida sorganitzava per grups familiars o pergremis (Esd 8,17). La direcci de les comunitats estava al crrec dels sacerdots, profetesi ancians (Jr 29,1; Ez 8,1). Tot aix no obvia dificultats inicials i dintegraci.

Es podien reunir i fer algun tipus de vida comunitria (Ez 8,1: ... jo estava assegut acasa meva i els ancians de Jud seien davant meu, ...). Fins i tot Jeconies s tractat coma rei de Jud (2Re 25,27-30).

Pels deportats, amb la desaparici del regne de Jud, lexili significa una prdua didentitat ,un exili personal i social; tamb una esperana en el retorn. Les carncies dels deportats,sobretot, cal entendre-les dordre religis i teolgic, Sl 137; Is 40,27; 50,1ss.

s a lexili on es dna un impuls de renovaci del jahvisme:

-selabora una litrgia de lamentaci amb la pregria en direcci a Jerusalem amb el

significat dentrar en contacte amb el santuari destrut (1Re 8,46-51).

-es convida a acceptar la realitat (no a angoixar-shi); fins i tot, teolgicament, hom potinterpretar al Senyor com a responsable de la catstrofe (Lm 2,1).

-la realitat histrica posa en entredit la validesa teolgica de les dues lnies fonamentalsdel jahvisme: la invulnerabilitat de la ciutat santa, i la profanaci del santuari, del seuculte i de la monarquia.

-la realitat histrica posa en entredit lexclusivitat de la teologia oficial (de lamonarquia)

-El Senyor es distancia de qualsevol intent de monopolitzaci

-hi ha un reconeixement de culpabilitat collectiva (Lm 1,18), i es demana que cadascassumeixi la seva responsabilitat personal i la confessi davant el Senyor (Lm 5,16ss).

-arrel del fracs sorgeix una comprensi teolgica del conjunt de la histria des delocupaci de la terra fins lexili: sorgeix la histria deuteronomista.

4.1.3.3. A Egipte

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

5/23


Jr 42ss, dna notcies duna fugida a Egipte desprs de lassassinat de Guedali.

Segurament no va ser lnica partida de gent que va marxar cap all i sestableixen endiversos llocs del pas, principalment a les ciutats de Migdol, Dafne i Memfis, aix coma la regi de Patrs (Jr 43-44,1).

La colnia jueva dElefantina mereix un inters especial, ja que sembla ser que quanels perses conquereixen Egipte el 525 ja s all. Hi ha indicis de la seva presncia en els. VIII(possiblement hi arribaren els fugitius dels assiris, el 722 aC). Elefantina era unacolnia militar de mercenaris jueus junt amb altres tropes de procedncies diverses,segurament amb la finalitat de protegir la frontera del sud dEgipte. Els jueusdElefantina tenien contacte amb altres grups jueus dEgipte, de Jerusalem i Samaria.Els anomenats "papirs dElefantina" sn una srie de manuscrits en arameu que han

estat trobats en les runes de lilla dElefantina (prop dAssun), el 1906-1908. Estandatats, els ms antics, de lany 495. Sn documents de tipus jurdic privat: contractesmatrimonials, transmissions de propietats, contractes de prstecs... tamb hi hadocuments relatius al culte de la comunitat que permeten conixer les sevesparticularitats: la comunitat, de caire ms aviat conservador i amb trets de lpoca pre-monrquica, t el seu propi temple dedicat al Senyor i construt abans del 525 aC. Lacomunitat es va mantenir al marge del moviment de renovaci teolgica de lpoca delexili, i el seu conservadorisme va fer que no fos massa apreciada pels exiliats aBabilnia, Jr 24,8; 44.

4.1.4.La restauraci

4.1.4.1. Cir i ledicte de restauraci

El 538 aC es promulga ledicte de Cir (2Cr 36,22-23; Esd 1,1-3a); aquest, posa unsigne desperana amb la seva decisi de reconstruir el temple i deixar retornar elsexiliats.

Formava part de la poltica de Cir permetre als pobles conquerits certa autonomiacultual i administrativa, aix com respectar i protegir els costums dels seus sbdits.

Una de les intencions dels llibres de les Crniques s de ressaltar la importncia deltemple de Jerusalem i del seu culte: Cir apareix com larquitecte del Senyor. A Esd 1,5retorna els estris de la casa del Senyor.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

6/23


4.1.4.2. El Segon Temple

El segon temple va ser consagrat desprs de cinc anys de treballs de reconstrucci,Esd 6,13-18 (520-515 aC). El temple es va aixecar sobre les runes del de Salom, fins itot la seva estructura el reprodua: el Sant dels Sants, la nau principal i el vestbul,enfront daquest latri dels sacerdots i, separat per una barrera, latri dels israelites (mstard sha va acotar un espai per les dones). Les diferncies amb el primer temple tenienla seva importncia, tot i que ara no en farem menci. Ladministraci del temple estavaen mans dels sacerdots, sota la direcci del gran sacerdot.

Daquesta poca sn els profetes Ageu (520 aC) i Zacaries (520-518 aC) en tempsdel regnat de Darius I. El tema central del llibre dAgeu s la reconstrucci del temple(Ag 1,1-11), junt amb el tema de la presncia renovada del Senyor: una nova poca, unnou poble, un nou successor davdic. Linters del llibre de Zacaries es centra en eltemple, la puresa i la santedat, temes tpics del sacerdoci. Hi ha una obertura cap aluniversalisme de la salvaci, donant gran importncia al tema messinic sota diferentsimatges: de rei (Za 9,9-10), de bon pastor (Za 11,4-17; 13,7-9), del traspassat (Za 12,9-14). El llibre de Zacaries t gran influncia en el Nou Testament.

4.1.4.3. Esdres i Nehemies

Lautor del llibre de Malaquies ja adverteix de prctiques inapropiades del culte:sutilitzen animals en mal estat (Ml 1,6-14), les ofrenes no sofereixen degudament, elfrau es freqent, augmenten els matrimonis mixtes (Ml 2,10-12), i el divorci es utilitzat

amb frivolitat (Ml 2,13-16). Cal que la comunitat recobri la moral i trobi el seu camdistintiu si no es vol desintegrar i sobreviure com a comunitat peculiar.

La reorganitzaci de la comunitat jueva va ser duta a terme per Nehemies (en l'mbitpoltic i administratiu) i per Esdras (en l'mbit religis). La missi dambdspersonatges es creua en el temps (Ne 8,9). Nehemies arriba a Jerusalem el 455 aC (Ne2,1; 13,6). Nehemies, jueu, pertany a la cort dArtaxerxes i demana autoritzaci per anara Jerusalem i reconstruir les fortificacions. Posteriorment s anomenat governador deJud (Ne 5,14; 10,1-2). La missi de Nehemies consisteix en donar seguretat fsica a lapoblaci (Ne 2,11-18). Les obres progressen rpidament i en poc temps saixeca unamena de muralla. Les dificultats no hi van faltar (Ne 2,19ss; 4,1ss; 6,1-4). Va fer

traslladar una part de les famlies del camp a Jerusalem a fi daugmentar la poblaci (Ne7,4.5; 11,1.2). Marxa cap a la cort persa i aviat (dos anys?) torna a Jerusalem, on troba

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

7/23


la situaci empitjorada i marcada per una deixadesa religiosa (Ne 13). Segurament,mentre prenia mesures respecte a tot aix, arriba Esdres a Jerusalem.

Ne 5,1-5: s un relat de la protesta del poble contra les injustcies socials, Nehemiesinterv com a governador que s. Un cop ms es posa en evidncia la situaci delssectors ms pobres de la poblaci: sn esclaus dels seus deutes, ells i els seus fills. suna situaci semblant als darrers temps de la monarquia, agreujat per la sequera, i elsimpostos del rei de Prsia. La resposta de Nehemies cerca la pau social i es troba a Ne5,6ss. Lerosi social, per, va continuar tal i com ho mostren textos de lpoca: Is29,17-24; 57,1ss; 58,5-9; 59,1-21; Sl 37; 94; 109. Els valors positius com la sinceritat,la franquesa i la justcia, sn substituts per la mentida, la violncia i la injustcia.

La missi dEsdres (458 aC) s distinta de la de Nehemies: es tracta de regularitzarles prctiques religioses, de fer complir la llei (a els qui pertanyien a la comunitat jueva)i ensenyar-la (Esd 7,12-26), amb plena autoritat per a imposar sancions en cas dedesobedincia. Era sacerdot i se lanomena "mestre de la Llei del Du del cel" (Esd7,12).

Probablement, ben aviat, presenta la llei en pblic (segons Ne 8, durant la festa delstabernacles) des de el mat fins els vespre i donant una versi aramea del text hebreu,segurament acompanyada dalguns aclariments.

Esdres i Nehemies constituen un sol llibre, i aix apareixen en la versi grega. Capel 400 dC, la divisi en dos llibres ja s un fet entre els cristians grecs i llatins. A ms,es coneix el "tercer llibre dEsdres": recull passatges dels llibres de les Crniques, delllibre dEsdres i daltres narracions apcrifes. Tamb es coneix el "quart llibredEsdres": s una obra apocalptica tardana.

El judaisme neix arrel de la reorganitzaci a la comunitat al voltant de la llei. La lleis el principi organitzador de la comunitat: la mxima justcia s guardar la llei. La lleiera profundament tica: s un estil de vida. El compliment de la llei s el mitja per aobtenir el favor div i ser digne de les seves promeses. La llei fa innecessria la profecia.Aquesta sha acabat (1Mc 9,27; 1Mc 3,48). Del que es tracta s de conixer la voluntatdel Senyor que est continguda en la llei.

El culte t com a figura principal el gran sacerdot (funci hereditria de la casa deSadoq). El clero menor s de la casa de Levi; tamb hi ha els cantors, porters... Elsescribes interpreten, ensenyen la llei, Sir 38, 24-34.

4.1.5.La forma literria: El llibre de Job

El llibre de Job pertany al gnere que es pot anomenar "saviesa teolgica".

Pertany a un tipus de literatura de lantic orient construda, sovint, amb dilegs i la

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

8/23


major afinitat es troba en el seu contingut: una queixa del sofriment, sobretot delsofriment que no es compren, difcil de suportar, que el subjecte viu com a immerescut.

El debat sobre el sofriment no el soluciona, per introdueix la possibilitat que el lectorreconsideri el seu sofriment i la possibilitat dalleujar-lo, Jb 3-27; 29-31; 38,1-42,6.

A Egipte hi ha El dileg del pacient amb la seva nima: text del 2300-2050 aC(poca en la qual els valors fonamentals havien perdut estima i el poder est en mansdels senyors locals). El llibre reflecteix la crisi social i religiosa del moment.

El text presenta el dileg d'un home amb si mateix passant revista a la situacipoltica i social. Abatut per la situaci del moment, pensa en el sucidi, per la sevanima (el seu sser ntim) no hi est d'acord. Al final hi ha certa esperana. T un certparallel amb el llibre de Qohlet. De la mateixa poca, ms ser i menys pessimista, sla Instrucci per el rei Merikar. El pensament i la conducta de la classe socialbenestant sexpressa en els discursos dels amics de Job: la confiana no es posa en lamateixa persona del Senyor, sin en la religiositat i en la bona conducta, Jb 4,6: Ja noconfies en la teva pietat? Ja no et dna esperana el teu bon cam?

El mrit s una base addicional sobre la qual hom pot fonamentar la seva confianaen el Senyor: el mrit sentn en termes de riqueses i dinfluncia social. El mritpertany a una classe social.

La moralitat personal de Job (i aquells que sn com ell: rics i religiosos) li permetesperar que el Senyor escolti la seva splica, Jb 8,5ss; 22,30; per el seu mrit no esretribut pel Senyor. Al contrari. Aix provoca una profunda crisis religiosa marcada perel dubte sobre la justcia divina i la desesperana pel sentit de la vida. El llibre dennciaun tipus de religiositat orientada a la recompensa que es degrada fins convertir-se en unnegoci, Jb 1,9.

La pretensi de la teologia sapiencial era doble: (a) per una banda, la confiana enla divinitat dna a la religiositat personal un sentit tic; s a dir, la religiositat personales converteix en responsabilitat tica; (b) per una altra banda, vol donar un fonamentteolgic ms profund a la doctrina de la retribuci: lautntica religiositat s fer el b:tenir cura dels ms febles oblidant-se dun mateix, i aix el Senyor ho premia. s unateologitzaci de la prctica del b que demana una conducta reflexiva i intelligent.

La pretensi pedaggica del llibre s clara: desitja sotmetre al seu protagonista a unaevoluci:

-primer vol morir i renega del Senyor (Jb 3),

-per tornar cap a Ell (Jb 7,11ss),

-renovar la seva voluntat de viure (Jb 10),

-i acaba lluitant per a que Jahv li reconegui els seus mrits (Jb 31).

Llavors, el mateix Senyor el recondueix a les seves prpies limitacions: Job essotmet i es penedeix de les seves protestes (Jb 42,1-6).

Job s la imatge del fracs hum pel b: s sent defraudat en el seu comproms perun comportament religis que el condueix a un comproms de justcia social. A partirdaqu, lesfor de reflexi teolgica porta a considerar que la mort no podia significar

la fi de la relaci personal amb el Senyor. Calia una confiana (una conversi) vers una

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

9/23


transcendncia que dons ple compliment a lamor i a la justcia del Senyor (Sl 73,26-28).

Fins aqu, un tipus despiritualitat propera a la classe illustrada (recordem queestem a finals del s. V AC). Hi havia tamb lanomenada espiritualitat dels pobres:com a classe social, i com a individu particular necessitat dajuda i clama a Du.

En els Salms sempren termes com pobre, oprimit, miserable, marginat,insignificant ... Solament destacar que aquests termes es troben en quaranta dos delscent cinquanta salms, acumulant-se en els gneres de lamentaci (Sl 10), dacci degrcies (Sl 9), himnes escatolgics de lloana (Sl 35), i en salms liturgico-proftics (Sl12). Lespiritualitat dels pobres es recolzava en una espiritualitat personal que sorgeixde lexperincia histrica del Senyor com alliberador dels oprimits. En aquestsmoments, lalliberament tenia una dimensi sociopoltica i es veu afectat pel procs deteologitzaci que hem apuntat ms amunt: lanunci de la intervenci del Senyor en lasalvaci dels oprimits i la condemna dels malvats, malgrat que els malvats triomfen enel moment actual (Sl 12).

4.1.6.Lectura teolgica: El sofriment dIsrael i el Servent del Senyor

Els cants del Servent del Senyor sn: Is 42,1-9; 49,1-6; 50,4-9; 52,13-53,12.Pertanyen a un profeta desconegut i sel coneix com Deuteroisaes o Segon Isaes. Elscants del Servent, tenen com a rerefons histric lexili del poble (42,1-9), i la restauracide Jerusalem (49,1-6; 50,4-9; 52,13-53,12). Donen al sofriment del poble unasignificaci profunda que es llegeix en la figura del servent: aquest s el testimonihistric del Senyor, i aix comporta una immensa responsabilitat (tant si el serventesrefereix a un personatge particular, com si es refereix a una col lectivitat).

El Senyor s el personatge. El servents qui el representa.

En aquests cants hi sn fortament presents les paraules desperana que esrefereixen a un personatge misteris: el servent del Senyor (lantiga versi gregalidentifica amb Israel, per pot ser el mateix profeta; o b el rei dels perses, Cir, quidon llibertat als jueus de Babilnia). El servent s un personatge elegit pel Senyor

(42,1-9), la seva missi s atreure els pobles i les nacions cap a la meva salvaci,49,6. El Nou Testament identifica el personatge del Serventamb Jess.

Els cantsofereixen:

-Un missatge de consolpel poble abatut que s present a travs dalgunes metfores(42,3).

-Un missatge duniversalitat, sense oblidar el fort sentit de lelecci dIsrael queocupa un lloc peculiar en la histria (49,6).

- Un missatge de confianaen el Senyor (50,7)

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

10/23


- Un missatge de sentitdel sofriment: els sofriments del serventtenen una qualitatvicria; s a dir, sn una reparaci que expia les culpes daltres (52,13-53,12). Daqusen poden desprendre varies reflexions com per exemple: el sofriment no s un cstig,sin una realitat dolent que es pot viure amb un sentit teolgic de servei pels altres (una

justificaci de les infidelitats dels altres, en el sentit teolgic del terme).

- Un modelde servent ideal del Senyor. Una figura amb trets sacerdotals, reials iproftics, a travs de la qual el Senyor dur a terme la redempci dIsrael i de lesnacions.

Histricament lpoca del Segon Templecorrespon al perode dereconstrucci del Temple de Jerusalem en els temps dEsdrs i Nehemies. Sies pren com a punt de referncia la histria del cnon bblic, hom pot parlar dequatre perodes del Temple:

-Elprimer Temple; el llibre que Josies proclama com a Llei del poble dIsrael

(622-621 aC)

-El segon Temple, la formaci literria de les colleccions descrits queformen la Tor, Profetes i Escrits, t com a moments histrics significatius:lExili i el retorn (s. VIaC), fins a la crisi de lpoca hellenstica (s. IIIaC)

-Eltercer Temple, des de lpoca macabea fins que Herodes decideix ampliarlesplanada sobre la qual saixeca el Temple (19 aC)

-El quart Temple, comena quan acaba lanterior, fins a Yabne (final s. I).

4.2. LHELLENISME

L'anomenat perode hellenista va de l'any 332 aC al 64 aC. La transici de lainfluncia persa a la influencia grega va suposar per Israel transformacions d'ordrepoltic, econmic i social, aix com una nova orientaci cultural. La dispora (lescomunitats jueves installades en territoris fora de la terra d'Israel) esdev un fenomenhistric i religis a tenir en compte. Sorgeixen tamb grups dedicats a l'estudi del'Escriptura amb mentalitat escatolgica (fariseus, Qumran...), es posen els fonamentsdel judaisme i, alhora, del futur cristianisme. s un temps en el qual es conclou eldesenvolupament dels escrits veterotestamentris.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

11/23


4.2.1.DAlexandre Magne a Pompeu

Alexandre el Magne (336-323 aC) conquereix Egipte el 332 aC i poc ms tardPalestina amb Jud i Samaria (alguns autors veuen aquests successos com el fons de Za9-14). Als vols del 327/6 conquereix Babilnia, i el 323 mor a Babilnia a causa d'unesfebres. La seva expansi bllica havia assentat les bases per la difusi de l'hellenisme.La mort d'Alexandre marca l'inici de l'hellenisme: la impregnaci de la vida per lallengua, els costums, la filosofia, l'arquitectura... gregues. El grec es va convertir en lallengua de tota aquella part de mn.

La fundaci d'Alexandria (Egipte) est estretament relacionada amb Alexandre: unasituaci geogrfica privilegiada i un lloc on convergien savis i artistes va afavorir la

fundaci de l'Acadmia per a les cincies i les arts (Zen, Epicur, Arqumedes...visitaren o treballaren a Alexandria). La ciutat es va convertir en un dels centres msimportants de la dispora jueva (els inicis de la versi grega del Ptolomeu va portarmolts jueus com presoners d'una de les seves campanyes per Palestina). Els jueusd'Egipte adopten el grec com a llengua sense abandonar l'hebreu. Alexandria a l'pocacristiana tamb va ser un centre de formaci i d'espiritualitat.

El Far dAlexandria es situa sobre lantiga illa de Pharos, actualment s un promontori dinsla ciutat dAlexandria, fundada per Alexandre el Gran. Fora de la costa de la ciutatdAlexandria es pot veure una petita illa: Pharos. El seu nom, segons la llegenda, s unavariaci de la Illa dels Faraons: es comunicava amb el territori continental a travs dun dic

(el Heptastadion) que va donar a la ciutat un doble port. Durant segles el Far dAlexandriaes va fer servir per assenyalar el port amb foc de nit i reflectint els raigs del sol en un miralldurant el dia.

En temps del domini hellenstic, a Alexandria hi havia una comunitat jueva organitzada,separada de lapolis. La poblaci jueva vivia, sobretot, concentrada en dos dels cinc barrisde la ciutat. Havia sinagogues i, numricament, va ser Alexandria, i no Jerusalem, la capitaldel judaisme. Alexandria va contribuir a una simbiosis entre els valors intelectuals iespirituals del judaisme i de la cultura grecoromana. No en va, Alexandria era el centreintellectual de lhellenisme.

A la mort d'Alexandre el territori que ell havia conquerit es reparteix entre els seusgenerals: Ptolomeu I Soter (Egipte), Seleuco (Babilnia), Antgon (Assia Menor),Antpater (Macednia i Grcia). Tota la regi de Palestina va ser un lloc de lluites peraconseguir major poder dels territoris. L'any 312 aC comena l'anomenada eraselucida. El 301 aC Seleuco adquireix la major part de Siria i Mesopotmia i fad'Antioquia una ciutat residencial. El sud del Lban i els antics territoris israelites i jueusvan seguir sota el domini dels ptolomeus. Per ptolomeus i selucides van lluitar per lapossessi d'aquests territoris (cf. la visi de Dn 11,2-45, que evoca els esdevenimentshistrics des de l'poca dels perses fins els ptolomeus i seleucides).

Durant gaireb un segle Palestina s governada pel ptolomeus: es pot suposar queels jueus van gaudir d'un estatut semblant a l'poca persa (el gran sacerdot era cap

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

12/23


religis i, alhora, tenia una responsabilitat personal en la recaptaci dels impostos.Mentre es van pagar els tributs, va haver-hi una pau relativa).

Per la importncia en la histria del poble jueu, en aquesta poca, destacarem el reiselucida Antoc IV Epifanes que amb la seva poltica va incitar els jueus a la rebelli:va escampar el zel hellnic i l'adoraci a Zeus, i altres dus grecs, per tots els seusterritoris; va influir en els assumptes religiosos intervenint en la designaci del gransacerdot per interessos poltics particulars (2Mc 4,7-9) i es va produir una hellenitzacide la vida del pas amb la construcci d'un gimns a Jerusalem (1Mc 1,13-15; 2Mc4,10-15) sota la protecci dels dus grecs i en honor seu. Amb excuses defensives esconstrueix la fortalesa de el Akra en la mateixa Jerusalem prohibint els sacrificis en eltemple (Dn 9,27; 1Mc 1,54ss). Es van afavorir els esports grecs i les maneres de vestir,la circumcisi va ser motiu d'avergonyiment... tot plegat va entrar en un procs dereorganitzar el judaisme com un culte sirio-hellnic en el que Jahv seria identificatamb Zeus. La prctica del judaisme i de les seves manifestacions va ser prohibida (1Mc1,41-64; 2Mc 6,1-11). Tot plegat, era vist com un sacrilegi.

El llibre de Daniel i dels Macabeus es fa ress de la indignaci que va causaraquesta situaci: la revolta va comenar al camp, un home de famlia sacerdotalanomenat Mataties oposa resistncia a l'exigncia de participaci en un culte estrany(1Mc 2,15-28), fuig amb altres companys i s'inicia la resistncia a les pretensionshellenitzadores dels selucides. El substitueix el seu fill Judas Macabeu i la lluitas'entn; s'aconsegueix normalitzar la situaci tres anys desprs de la profanaci deltemple (14 de desembre 164). Per el malestar no cessa, Judas mor en combat amb elssiris i es succet pel seu germ petit Jonatn (161-142) que finalment cau vctima delsinteressos de poder d'altres. Amb Sim Macabeu (142-134) comena una nova poca:va recuperar Jerusalem i la independncia de Judea, i es va convertir en el fundadord'una nova dinastia, els asmoneus (142-63), 1Mc 13-16.

Els hasidim (asideus-pietosos, (1Mc 2,42) era un grup adherit a la llei de Moiss i a lestradicions, amb el temps dna lloc al grup dels fariseus. Segurament era un grup influentd'estudiosos de l'Escriptura representants de la religi oficial jahvista, probablement entemps del gran sacerdot Sim, el Just (198-180), van formar un grup religis autnom.

De l'any 134 aC al 104 aC, regn l'asmoneu Joan Hirc qui va intentar assegurar-sel'amistat dels romans. En aquest temps els fariseus (demanen una estricta observana dela llei, i opositors a una poltica de signe hellenista) ja formen un grup concret que nodiscuteix la sobirania de Joan Hirc per s la seva dignitat com a gran sacerdot: aix vaconstituir el punt de partena del conflicte dels asmoneus amb els fariseus. A la mort de

Joan Hirc es succeeixen diversos canvis en el regnat de Palestina: Aristbul I (104-103aC), Alexandre Janneu (103-76), Salom Alexandra (76-67, Hirc II s el gran sacerdotqui accepta la dignitat reial a la mort d'Alexandra), Aristbul II (67-63) qui va acceptarla dependncia de Roma.

L'any 65, Pompeu liquida el poder selucida de Sria, i a Damasc es visitat per HircII i per Aristbul. Pompeu conquereix Jerusalem l'any 63, sense destrucci ni saqueig dela ciutat, per Pompeu entra en el Sant dels Sants del temple i aquesta acci es vistacom una greu profanaci. Hirc II torna a ser gran sacerdot i Aristbul s deportat aRoma. El sistema poltic rom i concepci estatal i religiosa d'Israel s completamentdistinta. La dominaci romana va ser una carrega feixuga per a Israel que no va desistir

de la seva resistncia contra l'ocupaci romana. En aquest marc histric tenen lloc elsfets que donen lloc al Nou Testament.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

13/23


4.2.2. Els llibres dels Macabeus, de Daniel, dEster, de Tobit

4.2.2.1. Els llibres dels Macabeus

La font histrica ms important del poble jueu durant l'poca hellenstica s el llibredels Macabeus, agafant un perode de temps que va del 175-134 aC quan Judea es trobasota el domini dels selucides.

Les referncies que hem anat fent en l'apartat anterior ja ens indiquen quins sn elsseus temes: les gestes dels tres fills de Mataties, Judes, Jonatan i Sim a fi d'alliberar elpoble de les accions hellenitzadores d'Antoc IV i recuperar el culte al Du d'Israel. Elprimer llibre va ser escrit als volts de l'any 100 aC.

El segon llibre narra els fets que van tenir lloc entre el 175-160 aC, s a dir, desd'abans de la pujada al tron d'Antoc IV fins la mort de Judes, i segurament redactat afinals del s. II. El llibre, d'intens contingut religis, fa referncia als valors tradicionals:l'xit, senyal de benevolncia divina; el cstig div; la santedat del temple deJerusalem...

2Mc 7,9.11.14.23.36 (A punt dexhalar el darrer sospir, deia al rei: Tu, malvat, ensarrenques aquesta vida, per el rei del mn, per les lleis del qual morim ens ressuscitarper a una vida nova, eterna). Expressa la fe en la vida eterna.

4.2.2.2. El llibre de Daniel

El llibre de Daniel pertany a la literatura apocalptica, a cavall de la literaturasapiencial i proftica, i d'un tipus de literatura anomenada intertestamentria, de la qualen parlarem ms endavant. La seva composici actual segurament va tenir lloc en elstemps de les persecucions d'Antoc IV (166-165 aC), algun autor apunta la seva autoriavers un personatge del grup dels assideus: aquest, intenta transmetre als seus ser fermsen el compliment de la llei, i en la seva pertinena al poble jueu amb la seguretat que elSenyor els salvar.

s una narraci que fa de la histria del passat la clau d'interpretaci del present:malgrat el mal present, la salvaci s imminent. La vida eterna pel just (d'aquell qui norenega de la fe ni dels costums dels ares) s una promesa que es complir, Dn 12,2-3:Molts dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllaran, els uns per a la vida eterna,

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

14/23


els altres per a loprobi, per a la reprovaci eterna. Els assenyats resplendiran com lallum del firmament, els qui nhauran portat molts per camins de justcia brillaran comles estrelles per sempre...)

En el llibre de Daniel, el rei Antoc s el personatge de Nabucodonossor. Els tresjoves del cap. 3 parlen directament als jueus obligats a adorar Zeus o morir. En el cap.6, Daniel prefereix ser llenat a la cova dels lleons abans que adorar al rei: l'escenareclama una total confiana en que el Senyor els salvar.

4.2.2.3. El llibre dEster

Ester s una jueva de l'harem del rei persa Xerxes, 486-465 AC (Assuer, segons latranscripci greco-llatina) que es converteix en reina. Ester t com a parent a la cort aMardoqueu qui descobreix un complot contra el rei, informa a Ester i, aquesta al rei totdescobrint-li la seva condici de jueva. A la cort, per, hi ha un altra personatge, Aman;Mardoqueu i Aman sn rivals, i Aman ordeix un pla contra els hebreus a fi deperjudicar Mardoqueu, aquest demana la intervenci d'Ester i aquesta trama un pla a fide desemmascarar Aman davant el rei i, alhora, obtenir el benefici de l'amnistia pelshebreus condemnats a l'extermini per l'acci d'Aman. El pla es compleix segons elsdesitjos d'Ester i el poble hebreu es salvat de l'extermini. Per a celebrar aquestesdeveniment es celebra la festa delspurim.

Est 9,24-28, dna l'explicaci de la paraulapurim.Un dels problemes del llibre d'Ester s el de les seves versions. Hi ha diversos

textos:

- En hebreu hi ha el text massortic TM (considerat per jueus i cristians com aprotocannic), d'ell depenen diversos targums;

- En grec, hi ha la versi de la LXX, de la qual depenen les versions copta i etipica;

- Tamb hi ha un text grec conegut amb la lletra A o text lucinic; en llat s'ha detenir en compte la versi Vetus Latina i la Vulgata de san Jeroni.

- Les diferncies entre el TM i les versions gregues sn importants, essent aquestesdarreres ms amplies i, a vegades, no coincideixen entre elles. La ms llarga s la delsLXX, junt amb les versions llatines.

La data de composici, seguint l'ambient poltic, social i religis descrit en el llibred'Ester, correspondria a l'poca d'Antoc Epifanes IV (175-164 aC): reflectiria la sevapoltica d'hellenitzaci i l'atac a la religi jueva tradicional. L'autor, segurament,reflectiria la situaci de Palestina des de Mesopotmia.

El llibre d'Ester no s un llibre histric: s una novella de ficci que vol narrar laduresa de la vida del poble jueu en la prpia terra (envada per estranys), i a la dispora(incloent el perill de persecuci i de genocidi), aix com l'alliberament providencial del

poble jueu, volent evidenciar que Du vetlla sempre pel seu poble malgrat la dificultat

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

15/23


del moment. Amb un argument complex, es val de diversitat de personatges, fent servirl'exageraci i la ironia per a donar profunditat al text i fer notar uns valors religiosos iun rerefons teolgic, sobretot en la versi dels LXX.

El llibre presenta un grau notable d'intertextualitat bblica amb:

-La histria de Josep(Gn 36-50): l'humiliat s exaltat al llarg dels esdeveniments.Du t cura pels seus elegits.

- La histria de l'xode (Ex 1-14): missatge de fons: l'opressi, persecuci iamenaa d'extinci per part d'un sobir pag que no coneix els jueus. Els esdevenimentsdonen claus de lectura per percebre la presncia de Du en les diverses situacions.

- Amb la histria de Sara, Dbora, Betsab: la intervenci de la dona en momentsdecisius de la histria d'Israel.

-Amb la literatura sapiencial: la discreci de la figura divina, l'esperit de confianadels personatges principals, la solidaritat amb el poble, la llibertat per adquirircompromisos de fidelitat vers la prpia identitat, la responsabilitat de les intervencionshumanes la possibilitat de conviure amb estranys, i les tensions que aix comporta.

La vida t moments complexes i difcils que exigeixen opcions lliures i responsables(com la d'Ester a favor del seu poble, arriscant la prpia vida i el seu prestigi personal).El llibre d'Ester convida a buscar sortides creatives i pacifiques a situacions de risc.

4.2.2.4. El llibre de Tobit

El llibre de Tobit s una obra complexa. La part central del llibre s la histria deTobit: la seva pietat, el seu sofriment, la seva salvaci. L'obra s un ensamblatge degneres i formes literries: discursos de comiat (cap. 4.14), i altres instruccions (12,7-11); pregries i himnes d'acci de grcies (3,2-6.11-15; 8,5-6, 15-17; 13,1-18). Tobit fareferncia a la histria de Ahicar, dorigen pag i coneguda entre els jueus dElefantina(Egipte, s. V a.C.). A Tobit, Ahicar s un jueu (1,22). La seva histria influeix en elconjunt del llibre, i en els discursos del cap. 4 i 14.

La Histria i Saviesa dAhicar l'assiri, s un conte oriental ple de proverbis. Va seradaptat pels grecs (Vida dIsop), els armenis, els rabs (en el conte Les Mil i una nit), i pelseslaus. El protagonista s una figura molt coneguda de lpoca (s. VaC):

Ahicar, home poders de la cort de Senaquerib, arriba a ser conseller de tot Assria,adopta i instrueix el seu nebot Nadin. El jove, per, el traiciona i el calumnia. Descoberta lamalifeta de Nadin, Ahicar l'engarjola a casa seva i intenta instruir-lo. La segona part del'obra est formada per les "dites" d'Ahicar de caire moralitzant.

L'exili s un motiuliterari de l'obra en el qual s'emmarca la seva reflexi i la sevainstrucci; aquest s, al nostre entendre, el context literari dels discursos de Tobit. Elcontext existencial el situem d'acord amb el marc literari: a l'exili el fidel solament potconfiar en el Senyor. Aquesta s l'exigncia vital dels discursos de Tobit.

Tobit revela (instrueix) al seu fill Tobies sobre l'autntica riquesa: aquesta, rau areverenciar Du, evitar qualsevol pecat i fer el b a la seva presncia,Tb 4,21: Ens hem

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

16/23


tornat pobres, per aix no tha de fer por. Tens una fortuna si reverencies Du, evitesqualsevol pecat i fas el b a la seva presncia. Pertoca a Tobies (al lector-fidel) decidirqu s el que far.

La majoria d'autors daten el llibre de Tobit el 200 aC., possiblement a Egipte atesala dependncia de l'obra de la llegenda d'Ahicar. Els discursos de comiat del llibre deTobit (cap. 4.14) sn dues peces literries que molt b poden funcionarindependentment de la resta de l'obra.

4.2.3.La forma literria i la lectura teolgica: El gnere sapiencial

4.2.3.1. El gnere sapiencial

La saviesa s un saber orientat vers el comportament. Es manifesta a travs d'unconjunt de qualitats i aptituds... Pr 1,2-7: Proverbis de Salom, fill de David i reidIsrael. Volen fer conixer la saviesa i donar formaci, fer comprendre sentncies

intelligents, procurar una formaci completa que porti a ser just, recte i honrat. Volenproporcionar sagacitat als inexperts, als joves, coneixement i prudncia...

Qui s savi?: aquell que exerceix la capacitat de comprendre, escoltar i parlar, i escapa de transformar tot aix en l'art de viure. El savi fa de l'experincia discerniment,reflexiona sobre les grans qestions humanes, intenta descobrir el significat i el sentit dela vida i de la mort.

A Israel la saviesa neix en els ambients rurals.

El poble s savi: l'habilitat del pags, l'enginy del comerciant, la traa de l'artes... Elrei ha de ser savi (per exemple, ha de tenir: prudncia poltica per procurar la vida i la

felicitat de tots els ciutadans). L'escriba s savi: coneix el text i l'ensenya.La reflexi, l'experincia, la curiositat... s'expressa per mitj dels proverbis (Pr 10-

22), tamb per mitj de les sentencies (Pr 30,15-31; Sir 25,1-9), dels refranys (1Sm24,14; 1Re 20,11), dels adagis..., com a formes simples del gnere sapiencial quecondensen l'experincia i les qestions humanes, amb una intencionalitat doctrinal omoralitzant.

Israel participa en el mercat com de la saviesa junt amb les altres cultures del'ntic Orient (Egipte, Summer...). A Salom se'l coneix com l'iniciador de la literaturasapiencial, aix com a Moiss de la literatura jurdica i a David de la literatura slmica.

Temes de la literatura sapiencial: el saber, l'habilitat, la natura, la recerca de l'xit,

l'experincia, l'apropament a la saviesa divina, les qualitats del savi, la relaci entre

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

17/23


comportament i saviesa, el sofriment, la mort... qualsevol tema a partir del qual es pensila vida.

La saviesa consisteix en l'acceptaci lcida de la condici humana.

Gn 2 ensenya que l'home savi (qui coneix la seva nuesa: la seva feblesa, la seva

limitaci) rep com a do el mn i els preceptes: la creaci s el marc de la vida humana,els preceptes sn els signes de la saviesa divina que es vol comunicar.

L'nic que coneix la saviesa s el Senyor. Ell l'ha establert, per aix el complimentde la llei s un cam vers la saviesa, ja que la llei cont la seva voluntat. Per aix lasaviesa s el mxim tresor que hom pot aconseguir. Per a Israel la saviesa s la respostade la fe a la varietat de qestions i problemes de la vida, des de els ms trivials als msprofunds. Per a Israel, s, doncs, un camp de reflexi, una forma d'expressi de la sevafe. Una manera peculiar de manifestar aquesta fe impregnant-la d'un profundhumanisme. L'humanisme consisteix en escoltar i dialogar: cal escoltar, escoltarconstantment la veu de l'ordre establert pel Senyor, i dialogar-hi des de les diversesperspectives. Hom percep, doncs, la dimensi didctica de la saviesa amb elscondicionaments de tot ordre, per tamb amb un munt de possibilitats. Un bonexemple daquestes idees s el Salm 49.

Caracterstiques del moviment sapiencial:

-s crtic amb les idees rebudes: pretn reformular la fe amb paraules d'actualitat.

- Convida a reflexionar sobre la manera d'utilitzar el saber destinat a la felicitat detots (no com un motllo, sin com una perspectiva que suggereix).

- Per tant, la saviesa, mesura l'espai de les ideologies, est orientada a oferir unavisi del mn i afavorir un anlisi orientat vers un comportament.

- La saviesa s actuant, no s una teoria sin, sobretot, una actitud davant la vida.- Permet apropar-se al text bblic des d'un angle distint: saber per fer per ser feli (la

confiana en el Senyor dna aquest coneixement que el fidel "llegeix" en lesprescripcions de la llei)

- La reflexi sapiencial est fonamentada en la fe (en la confiana) en un Du nic,al qual es tem. En aquest context, el temor equival a respecte, confiana, estimaci versaquest Du.

El moviment sapiencial va rebre influncies de l'antic orient, especialment de la

saviesa egpcia i de la babilnica. Per exemple, Pr 22,17-23,14 s'inspira en el llibre de laSaviesa d'Amenemope (s. XIV AC) qui estn al camp de les relacions humanes lesexigncies de rectitud moral que ha fet seves sota la mirada del du Tot, afegint-hi unsvalors de gratutat capaos de renovar profundament el sentit de la vida i les relacionshumanes.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

18/23


4.2.3.2. La pregria: Els Salms

El context existencial dels Salms s el culte d'Israel. Es recullen, es conserven i escomponen aquests Salms en el temple a fi d'utilitzar-los comunitriament, i particular.El temple s el llocde culte, i el culte s festiu: els cants a Si, les festes, la litrgia: elsantuari i el seu servei div, Sl 2,6; 5,8; 118,19-20.

Els Salms expressen la intervenci del Senyor en Israel, aix s'expressa amb lescontinues referncies a la revelaci del Sina, l'elecci de David i la seva dinastia.

La finalitat dels salms s beneir el Senyor.

El salmista es dirigeix personalment al Senyor, l'alaba, li fa preguntes, es lamentadels seus sofriments , dialoga amb ells... i amb Ell, amb una profunda conscincia de

distancia, Sl 5. 8. 130.El salmista respon a la pregunta:

quis el Du a qui s'adrecen els Salms? comi quanes dna a conixer?

Els salms s'adrecen al Du d'Israel, Sl 24,7-10. Els salms mostren a Israel davant delSenyor, com a interlocutor seu: tracten els temes de l'elecci, la histria, lapredestinaci, la comunitat de culte...

La poesia dels Salms ha sofert la influncia de les diverses poques histriques perles qu ha passat. Per exemple, la influncia dels profetes dels quals els salmistes enforen seguidors; l'individualisme (l'home davant Du: poesia espiritual); el corrent

sapiencial.Els salms fan afirmacions sobre el Senyor: s etern, Sl 9,8; s sant i terrible, Sl

89,19; 96,4; sobresurt per sobre de tot, Sl 97,9; s majestus i magnfic, Sl 96,6; somnipotent, Sl 115,3; s gran en obres i idees, Sl 111,2; s saviesa infinita, Sl 104,24;les seves meravelles superen tot coneixement, Sl 77,12; 139,14;Ell ho s tot, Sir 43,27.

4.2.3.3. El sofriment: Job

(vegeu el punt 4.1.5.La forma literria: El llibre de Job)

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

19/23


4.2.3.4. La realitat: Proverbis i Sircida

El proverbi t els seus orgens en l'enginy i les dites populars, en les mximes

moralitzants; tant les unes com les altres sn una font d'experincies i d'inspiraci per adonar resposta a les grans i petites situacions de la vida. Reflecteixen una manera decomprendre el mn.

Per el llibre dels Proverbis no solament s aix: s, tamb, un tipus d'instrucci quees donava a les escoles. El llenguatge del llibre, sovint, intenta reproduir fets, per aix avegades sembla com si el text escenifiqus el seu contingut, i ho fa tant en un poemadidctic com en un vers curt, per dens Pr 12,6. La saviesa que contenen els proverbiscal cercar-la en el procs que s'ha desencadenat i ha donat lloc a la formulaci delproverbi tal i com es presenta: les dites no sorgeixen de la inspiraci sin del'experincia, i tenen validesa universal Pr 24,30-34.

El llibre del Sircida desenvolupa diversos temes: respecte als pares (Sir 3,1-16), alcomportament amb els necessitats (Sir 4,1-10), la precauci amb els amics (Sir 6,6-17),el tracte amb les dones (9,1-9), les qualitats del governant (Sir 9,17-10,18), la funci delmetge (Sir 38,1-15)

La lectura del prleg ens dna una idea de la complexitat de la composici delllibre: (Prleg: v. 15: Sou convidats, doncs, a llegir aquest llibre amb benevolncia iatenci. Sigueu indulgents sempre que pugui semblar que, malgrat els meus esforos, nohagi estat prou afortunat per a traduir amb tota la fora algunes de les expressions del'original: una cosa dita en hebreu, quan la tradum a una altra llengua no conserva

sempre la mateixa fora.L'autor del llibre s Jess, fill de Sira, mestre de saviesa que enseny a Jerusalem a

finals del segle III aC i comenaments del segle II aC. L'obra es presenta com uncompendi de reflexions i ensenyaments dedicats als joves de les famlies benestants deJerusalem a fi de preparar-los per afrontar les seves responsabilitats, inculcant-los elvalor de les seves tradicions i la fe en el Du d'Israel en un mn amarat pel pensamentgrec.

4.2.3.5. El Cntic dels Cntics

El ttol s una forma de confegir el superlatiu hebreu, repetint el nom: s elcntic per excellncia. Tamb podem dir que s un tractat potic d'antropologia deldesig, de la tendresa, del plaer i de l'amor hum viscut a travs de l'exercici de lasexualitat Ct 4,16b: Que entri el meu estimat al seu jard per assaborir-ne els fruitssaborosos.s un cant a l'encs i a l'emoci que suscita la presncia i l'atracci de la

persona estimada, Ct 7,3-5; 5,10-16. El cos s cantat per l'estimat i per l'estimada.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

20/23


Situat el llibre entre altres de l'Antic Testament, descobreix en aquesta tendresa i enaquest amor una dimensi teolgica; dit d'una altra manera: la reflexi teolgica inclouels sentiments, l'afectivitat i les relacions que se'n poden despendre.

Es tracta de trobar, a travs de la seva lectura, el significat i l'abast de l'amor, unamor que s un do i una expressi de l'amor del Senyor Ct 8,6-7: Posa'm com un segellsobre el teu cor, com un segell sobre el teu bra, perqu l'amor s fort com la mort, lapassi, inexorable com l'abisme: les seves flames sn flames abrandades, una flamadivina. Els mars profunds no podran apagar l'amor, ni ofegar-lo les fonts dels oceans. I,si alg oferta tots els bns de casa seva a canvi de l'amor, noms obtindria menyspreu.

s un dileg entre enamorats: recerca, trobament, llunyania.... Sn cants de noces.Al llibre, l'amor entre els amants s gratut i de carcter marcadament ertic: l'amor vams enll del contracte, s l'expressi de l'estimaci per l'altre.

Hi ha una combinaci de teologia i antropologia: Du ha fet bo i bell l'amor.

El Cntic dels Cntics, sn poemes d'amor qu es relacionen amb Salom (Ct 1,1),

per b que no han estat escrits per ell, ni en la seva poca malgrat que la reflecteix.Segurament, el llibre no s anterior al segle III aC. La tradici jueva l'interpreta coml'amor de Du pel seu poble. La tradici cristiana l'interpreta com l'amor de Crist il'Esglsia. Es pot llegir com un comentari al relat de Gn 2,23-25, i com un apropamental tema de l'aliana i al matrimoni: Is 54,5-9; Os 2,16-22.

4.2.3.6. La vida i el seu sentit: Cohlet

El llibre de Cohlet porta el nom del seu autor Coh 1,1. Aix i tot el significat delterme Cohlet s incert (segons alguns estudiosos es referiria al convocador, portaveu,orador d'una assemblea). s possible que el llibre hagi estat escrit a la segona meitatdel segle IIIaC. El llibre consta d'uns quants poemes didctics i algunes mximes breusgeneralment expressades en primera persona.

En sntesi podrem dir que Cohlet t tres eixos de reflexi:

-l'existncia i el seu sentit, ja que tot s vanitat, Coh 1,2-3: Vanitat i ms vanitat,diu Qohlet, tot s efmer, tot s en va. Qu en treu l'home de tots els treballs amb qu

s'afanya sota el sol?

- els esdeveniments depenen de la voluntat divina, el mn no s un caos anrquic,Coh 3,1-8.17: Tot t el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa v. 1 I

jo em dic: Du jutjar tant el bo com el dolent, perqu hi ha un temps per a cada cosa iper a cada acci, v. 17.

- l'home no pot conixer les decisions de Du. Aquest s el punt lgid de lesrecances i dels afanys humans, Coh 8,14ss: De fet, a la terra hi ha una cosa que decep:hi ha justos a qui les coses van com si fossin malvats i hi ha malvats a qui les coses vancom si fossin justos. Jo mantinc que tamb aix s decebedor.

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

21/23


Hi ha una gran diferncia amb els ensenyaments fonamentals del llibre delsProverbis: de l'experincia hom pot deduir l'actuaci del Senyor. Per a Cohlet no, Coh8,17: I, desprs de contemplar tota l'obra de Du, veig que l'home no pot comprendreel que passa sota el sol; per ms que s'hi esforci, no se'n surt. I, encara que el savipretengui d'entendre-ho, en realitat no ho pot descobrir. Noms Du coneix el sentit

del mn. Per Cohlet tamb descobreix que la vida t un valor en ella mateixa, val lapena viure-la i gaudir-la, Coh 5,17; 9,9. La vida no s solament neguit i temor, tamb snecessitat de descoberta del seu sentit que resta en el Senyor, malgrat que aquest sentitl'home no el pugui copsar del tot, se li amagui, no es deixi descobrir del tot.

El savi s un mestre competent, Coh 12,9 ensenya a pensar, a fugir de lasuperficialitat, de la insensibilitat, de la simplicitat convida a fomentar l'esperit crtic,a copsar, assumir i gaudir amb naturalitat de la vida, convida a ser lcid Coh 2,14. Per aCohlet solament hi ha una seguretat: el Senyor, Coh 12,6-7.

4.2.4.Intertestament: El gnere apocalptic

Apropar-se a l'estudi del judaisme intertestamentri (200 aC-200 dC) s fer-ho a unade les fonts culturals i histriques dels escrits evanglics. Si fos possible agafar lahistria i buidar-ne el perode intertestamentri, mancaria a la producci literria delsorgens del cristianisme el seu fonament cultural.

El perode intertestamentri va donar lloc a una producci literria molt rica ques'anomena literatura apcrifa o pseudoepigrfica, segons la terminologia protestant: snaquells escrits que no van ser admesos en el cnon dels llibres bblics. Entre els catlicsse'ls anomena "deuterocannics":

La pseudoepigrafia s aquell escrit actual que s'atribueix a un personatge del passat.s un tipus de literatura que neix en els segles immediatament anteriors i posteriors al'era cristiana. Els apcrifs de l'Antic Testament generalment eren d'autors jueus, elsquals hi mostren un fons cultural idntic o proper als llibres del Nou Testament.

La literatura apcrifa, o pseudoepgrafa, coincideix amb el que s'anomena perodeintertestamentri i que agafa el temps histric de l'expansi de l'hellenisme, la

conquesta romana i els temps posteriors als fets del Nou Testament i que pertanyen a lesprimeres comunitats cristianes.

La literatura del temps intertestamentri ajuda a conixer les tradicions, les creencesi els pensaments de l'espai cultural i religis dels temps neotestamentaris.

Cal tenir present que all que caracteritzava el judaisme de l'poca era lapreocupaci de Jahv com a centre de tot, notablement influenciat per les diversesexpressions litrgiques i per una histria i una tradici en la qual el Senyor s present(Dt 6-11).

Qumran representaria una protesta vers l'absorci del poder religis per part deJerusalem, vist amb disgust fins i tot per alguns grups religiosos rivals; d'aquestes

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

22/23


tensions, se'n farien ress alguns escrits de la literatura intertestamentria i elsmanuscrits de la mar Morta.

Aquesta literatura s un reflex del context hum del judaisme: la histria, lestradicions, la religi... vist a travs de l'ull crtic de tot un espectre socioreligis quemalda pel retorn a la fidelitat a all que s el fonament i la ra de ser del poble: la llei.No tot jueu s religis, per l'mbit en qu es componen els textos del cnon i de lapseudografia s que est format per jueus religiosos, malgrat que, a voltes, prou crticsamb la doctrina tradicional del moment.

Aquest tipus de literatura no s tant el reflex de l'experincia de l'autor com elresultat de la comprensi que l'autorfa d'uns fets i d'uns esdeveniments.

Els primers temps intertestamentris sn d'inestabilitat poltica i religiosa: uncontext de canvi i, alhora, de recerca dels seus orgens en un present prou inestable, desd'on se cerca interpretar (actualitzar) la histria del poble d'Israel en funci dels textos itradicions de l'Escriptura.

El material bsic de la literatura pseudoepgrafa jueva s bblic (les histries delspatriarques, l'xode, la conquesta, la monarquia, l'exili, el retorn, Du-creador), ambquantitat de referncies ms o menys directes amb altres escrits, com per exemple elsmanuscrits de la mar Morta, de Fil, Flavi Josep, junt amb altres obres de l'pocad'origen grecorom, o documents de l'mbit cultural perifric a Israel. Aix mateix, elmaterial bsic de la literatura pseudoepgrafa del Nou Testament est vinculat al fet

Jess, a tot all que Israel renova i reivindica a travs de la seva obra. Ms si hom t encompte.

Tcniques i mtodes d'investigaci s'assagen, s'empren i fins i tot caracteritzen untipus de literatura d'una afecci religiosa determinada: per exemple, a Qumran un tipusd'interpretaci bblica caracterstica de la seva literatura s el Pesher, que consisteix ainterpretar un passatge de l'Escriptura relacionant-lo amb esdeveniments o personatgesde l'poca que s'interpreta i que s'est vivint. Llegir, classificar, interpretar i actualitzarsomnis, visions, tradicions orals i escrites aix com destriar el discurs hum de larevelaci divina ofereix un perfil de complicada resoluci. Aquesta s la qesti deltemps intertestamentri.

4.2.5. El gnere apocalptic

Apocalyptein, en grec, vol dir, descobrir, revelar, Dn 2,29: Du aparta el vel, revelael fi gloris de la histria. L'apocalptica, principalment, es dona al segle IIaC-IIdC, enel judaisme tard i en el cristianisme naixent.

Desprs dels ltims profetes (Ageu, Zacaries, Malaquies), el llibre adquireix unafunci social i religiosa concreta: s el pas del profeta que parla (oracle), al profeta queescriu (llibre). El llibre s'expressa per mitj de visions que expliquen els secrets delsorgens i de la fi del mn (Ap 1,3; 22,7). El llibreevoca els orgens i revela secrets de lafi del mn; la histria no s possible sense la revelaci (1Mc 9,27 ).

7/25/2019 15-16 IAT-Unitat 04 (1)

23/23

BLOC IV El segon temple TEMA 6, apartat 6.1 Ezequiel 23

L'apocalptica, neix en un perode de crisi, de persecuci. Fa un judici pessimista delmn, i d'aquest judici neix l'esperana en una nova creaci. s una reflexi sobre elmoment histric present, que s interpretat a la llum del missatge proftic comunicat enun altre temps i que serveix per clarificar el present.

Histricament, els grans moments de l'apocalptica sn quan els jueus s'adonen quese'ls hi sostreuen les seves pretensions poltiques:

- La revolta macabea contra l'hellenitzaci d'Antoc Epfanes el 167 aC (llibre deDaniel).

- La dominaci romana, Pompeu el 63 aC.

- La rebelli jueva contra Roma, segleI-IIdC.

L'apocalptica, com a fenomen literari, representa l'afirmaci, a travs del'Escriptura, d'Israel com un cos viu grcies a l'autor del llibre qui est inspirat per

l'Esperit. Vegem algunes de les seves caracterstiques:- el concepte de resurrecci neix en l'humus apocalptic jueu: Dn 12,2-3; Ez 37, no

fa referncia explcita a la resurrecci, s a l'alliberament, per, en temps posteriorss'interpreta en el sentit de resurrecci.

- llegeix la histria com a totalitat: Adam s el seu origen.

- l'apocalptica fa s del mite grec, de les concepcions babilniques i perses (ngels,dimonis...), fa referncies crptiques a grans personatges que han ferit la histria delpoble (Nabucodonossor, Alexandre el Magne, Antoc,...).

Altres llibres que pertanyen al gnere apocalptic sn: el llibre d'Henoc, Jubileus,

alguns passatges dels TestXIIPa, l'Apocalipsi siraca de Baruc...-el seu llenguatge s complex: catstrofe/obscuritat (pessimisme); llum/esperana

(optimisme). Fa servir un sistema d'imatges: blanc, victria-puresa; roig, violncia-sangdels mrtirs; negre, mort-impietat

- el moment present s vista la llum d'unfetpassat que clarifica elpresent.

- L'autor s un personatge del passat que es presenta a l'actualitat com si estiguspresent (pseudonimia; per exemple, Dn 4, fa referncia a Antoc IV; Daniel s unpersonatge de la cort de Nabucodonossor, VI aC): per saber com acabar la histria calmirar enrere, retrocedir.

El gnere apocalptic a l'AT i al NT:- Ez 38-39; Is 24-28; el llibre de Daniel- Apocalipsis: llibre: proftic, amb Jess el Messies s'ha arribat a la fi de l'historia- Mt 24-25; Mc 13; Lc 21- Mt 1,1; 28,20: indica l'obertura d'un mn indit d'infinites dimensions.

15-16 iat-unitat 04 (1)

Documents