11-2006. ple ordinari de 30-11-06 - tordera · acta del ple de 30 de novembre de 2006 1 en dono fe,...

AJUNTAMENT DE TORDERA Acta del Ple de 30 de novembre de 2006

1

En dono fe, el secretari-interí, Lluís X

.Viñuales Solé

1.ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.1.ACTA DE PLE Expedient.- 11/2006 Tema.- Ple ordinari de 30 de novembre de 2006

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TORDERA DE 30 DE NOVEMBRE DE 2006

Hora de començament: les 21.05 hores del dia 30 de novembre de 2006 Hora d'acabament: les 24.00 hores del dia 30 de novembre de 2006 Lloc de reunió: Auditori del Teatre Ateneu Clavé. RELACIÓ D’ASSISTENTS: Sr. Joan Carles Garcia i Cañizares, alcalde-president-CiU. Sr. Arseni Garcia i Matas, 1r.tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Territori i regidor delegat d’Urbanisme i Recursos Humans-CiU. Sr. Josep Llorens i Muñoz, 2n.tinent d’alcalde i regidor delegat de Joventut, Mitjans de Comunicació, Participació Ciutadana i adjunt a l’Alcaldia-CiU. Sra. M. Àngels Cayró i Pujol, 3ª.tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Serveis a la Persona i regidora delegada de Cultura, Festes i Ensenyament- CiU. Sr. Rafel Matas i Ribas, 4t.tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Règim Interior i Hisenda i regidor delegat de Promoció Econòmica, Mercat Setmanal, Fira del Ram i Esports-CiU. Sra. Mercè Jimenez i Subirós, 5ª.tinent d’alcalde i regidora delegada de Benestar Social i Sanitat-CiU. Sr. Carles Aulet i Salvador, regidor delegat d’Obres Públiques, Manteniment de la vila i Serveis Municipals, Medi Ambient i Governació-CiU. Sr. Joan Tusell i Barber, regidor delegat de Pagesia-CiU. Sra. Sílvia Català i Mora, regidora delegada d’Hisenda- CiU. Sra. Conxita Rodríguez i Cara-PSC(PSC-PSOE)-PM. Sr. Josep Joan Romaguera i Ferrer-PSC(PSC-PSOE)-PM. Sr. David Grimal i Verdura-PSC(PSC-PSOE)-PM. Sr. Jaume Romaguera i Ferrer-PSC(PSC-PSOE)-PM. Sra. Montserrat de Diego i Mitjans- PSC(PSC-PSOE)-PM. Sr. Josep Alsina i Romaguera-M.A.p.T. Sr. Albert Turon Travesa-M.A.p.T. Sr. Bernat Costas i Castilla-ERC-AM. Sr. Lluís Xavier Viñuales i Solé, secretari-interí. Sr. Josep Martori i Jubany, interventor.-acctal.

TAULA DE CONTINGUT

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TORDERA DE 30 DE NOVEMBRE DE 2006 .............................................. 1

TAULA DE CONTINGUT.......................................................................... 1


2


.Viñuales Solé

ÍNDEX D’INTERVENCIONS..................................................................... 2

APROVACIÓ DE LES ACTES DE SESSIONS ANTERIORS ................. 3

1.- Aprovació de l’esborrany de les actes de la sessió ordinària de 28 de setembre de 2006 i de les sessions extraordinàries de 5 d’octubre i 26 d’octubre de 2006. ........................................................................... 3

COMUNICACIONS................................................................................... 3

2.- Comunicacions. ............................................................................... 3

TEMES ORDINARIS ................................................................................ 5

3.- Adjudicació del contracte de gestió del servei del transport escolar col·lectiu no obligatori als centres docents del municipi de Tordera. .... 5

4.- Novació del contracte d’adquisició del solar adscrit al servei públic de la deixalleria municipal................................................................... 12

5.- Aprovació del plec de clàusules per a l’alienació, mitjançant subhasta, de la finca rústica de propietat municipal “La Carbonera” i convocatòria de la licitació. ................................................................. 18

6.- Aprovació del conveni expropiatori per avinença i de l’acta d’ocupació de la finca afectada per l’obertura del vial d’accés des del carrer Mes al sector de la carretera de Fogars. ................................. 21

7.- Ratificar l’acceptació de subvenció atorgada pel Departament d’Educació, per import de 36.000 €, per al finançament de places de llars d’infants per al curs 2005-2006. .................................................. 25

8.- Aprovació provisional del Text refós del Pla especial de canvi d’ús i reconeixement de volum edificat de les finques Ca l’Estany i Can Garballer. ............................................................................................ 27

9.- Aprovació definitiva de l’Estudi de detall de quatre edificis plurifamiliars situats entre els carrers Puigvert, Passatge Murillo i Roger de Flor. ..................................................................................... 32

10.- Compensació d’una part de l’aprofitament mig resultant del projecte de reparcel·lació de la urbanització residencial Àgora Parc.. 37

11.- Aprovació del conveni urbanístic amb l’INCASÒL per donar compliment i execució a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 866/2005.............................................................. 44

TEMES URGENTS................................................................................. 49

12.- Comparèixer en el procediment administratiu sobre el desdoblament de la carretera N-II i Sant Daniel. ................................ 49

RECS I PREGUNTES ............................................................................ 78

13.- Precs i preguntes......................................................................... 78

ÍNDEX D’INTERVENCIONS

Albert Turon Travesa.-M.A.p.T ............................................................. 81 Alcalde3, 4, 5, 6, 7, 9, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 20, 21, 22, 25, 27, 28, 30, 31,

32, 33, 34, 37, 38, 39, 40, 44, 45, 46, 48, 50, 51, 52, 78, 81, 82, 84, 86, 89

Arseni Garcia Matas.-CiU ........................................ 12, 28, 32, 37, 44, 89


3


.Viñuales Solé

Bernat Costas Castilla.-ERC-AM6, 13, 19, 22, 25, 29, 33, 38, 45, 51, 78, 86

Conxita Rodríguez Cara.-PSC4, 6, 9, 15, 20, 22, 25, 32, 34, 40, 46, 52, 82, 84, 89

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T6, 13, 14, 15, 19, 22, 25, 30, 33, 39, 45, 48, 51, 82, 88, 89

Mercè Jimenez Subirós.-CiU ................................................................... 4 Secretari................................................................................................... 50 Sílvia Català Mora.-CiU .............................................................. 19, 22, 25

APROVACIÓ DE LES ACTES DE SESSIONS ANTERIORS

1.- Aprovació de l’esborrany de les actes de la sessió ordinària de 28 de setembre de 2006 i de les sessions extraordinàries de 5 d’octubre i 26 d’octubre de 2006. 1.ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.1. ACTES DE PLE Expedients.- 8, 9 i 10/2006 Tema: Ple ordinari de 28 de setembre de 2006; Ple extraordinari de 5 d’octubre de 2006 i Ple extraordinari de 26 d’octubre.

Alcalde: comencem aquesta sessió ordinària de 30 de novembre de 2006. Abans de començar, excusem la puntualitat dels regidors Josep Romaguera i Montse de Diego que s’incorporaran durant la sessió. Passem al primer punt de l’ordre del dia que és concretament l’aprovació dels esborranys de les actes del Ple ordinari del 28 de setembre de 2006, del Ple extraordinari de 5 d’octubre i Ple extraordinari de 26 d’octubre de 2006. Els regidors les han tingut. Hi ha alguna rectificació? No? Doncs les podríem donar aprovades per unanimitat. Queden aprovades. Després que l’alcalde declari oberta la reunió ningú no dedueix esmenes ni observacions a les actes del Ple ordinari de 28 de setembre de 2006 i dels Plens extraordinaris de 5 d’octubre i 26 d’octubre de 2006 i esdevenen aprovades per assentiment, de conformitat amb l’establert per l’article 91 del RD 2568/86, de 28 de novembre.

COMUNICACIONS

2.- Comunicacions. Alcalde: el següent punt és comunicacions. El secretari donarà lectura del manifest “Aturar la violència vers les dones, una responsabilitat social”.


4


.Viñuales Solé

Aquesta setmana s’ha celebrat el dia contra la violència de gènere i com que el Ple es feia aquest dijous, hem cregut adient llegir el manifest que van proposar les entitats i la pròpia administració. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: em permet un moment? Alcalde: sí. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: penso que tenim una regidora de Sanitat que ha fet molta feina respecte d’aquest tema i crec que seria convenient que fos una dóna i que fos aquesta regidora qui llegís el manifest. Alcalde: si la regidora està disposada, per mi, no hi ha cap tipus de problema. Li passem el manifest. La regidora, Mercè Jiménez, llegeix el següent Manifest: Mercè Jimenez Subirós.-CiU: Lectura del manifest “Aturar la violència vers les dones, una responsabilitat social.

Avui, 25 de novembre, dia internacional contra la violència vers les dones, volem expressar el nostre rebuig més rotund a la violència de gènere. Una violència malauradament encara present a les nostres societats i que ens obliga a esmerçar tots els esforços, tots els recursos i totes les voluntats per assolir la seva eradicació.

Volem deixar palesa la necessitat d’un treball conjunt, de totes i tots, les administracions públiques i la ciutadania, en la lluita contra aquesta xacra. Hem de continuar avançant en la coordinació d’actuacions, en el desplegament del mapa de recursos i, molt especialment, en un canvi cultural que contribueixi a l’equitat de gènere i al reconeixement del dret a gaudir d’una vida lliure de violència.

Per això manifestem:

� El nostre rebuig a tots els actes de violència de gènere, treballant conjuntament en el foment d’una educació basada en els valors de diàleg, respecte i tolerància, que eviti la repetició de comportaments violents i superi l’existència d’estereotips de gènere.

� La necessitat de reforçar les polítiques preventives que situen la desigualtat entre dones i homes com la causa central de la violència i que ens permeten qüestionar les idees i creences sexistes presents a la nostra cultura.


5


.Viñuales Solé

� El reforçament de les polítiques de gènere i igualtat d’oportunitats que permeten identificar i superar les desigualtats entre dones i homes i les relacions de poder per establir el reconeixement entre les persones tant en l’esfera social com en la personal.

� La necessitat de seguir avançant en l’activació de recursos socials, de millorar els instruments i procediments legals reconeguts en la legislació actual i també d’avançar en la promoció de la investigació, per tal de donar respostes integrals a les dones que pateixen violència.

� La nostra implicació en un treball conjunt de totes les administracions, de tots els estaments socials, de totes les ciutadanes i tots els ciutadans, de la societat civil i de les associacions de dones, en un debat obert i una actuació decidida per eradicar les causes de la violència i defensar amb fermesa els drets fonamentals de les dones.

Per acabar volem expressar la nostra solidaritat amb totes les dones que pateixen i han patit violència, i el nostre reconeixement més sincer a totes aquelles que al llarg d’aquest any han mort assassinades per les seves parelles o exparelles. Per a totes elles el nostre homenatge.

Novembre, 2006”

TEMES ORDINARIS

3.- Adjudicació del contracte de gestió del servei del transport escolar col·lectiu no obligatori als centres docents del municipi de Tordera. 3. SERVEIS 1.4.6.2. CONTRACTACIÓ GESTIÓ DE SERVEIS MAJORS I MENORS. Tema: contractació del transport escolar col·lectiu no obligatori als centres docents de Tordera.

Alcalde: passem als temes ordinaris. El tercer punt de l’ordre del dia és l’adjudicació del contracte de gestió del servei del transport escolar col·lectiu no obligatori als centres docents del municipi de Tordera. Bé, en un ple anterior ja vam aprovar les bases. Ara es tracta d’adjudicar el contracte del transport escolar. Es van obrir les pliques, es van veure les tres ofertes que es presentaven i com que hi havia dubtes respecte de qui havia de fer els informes d’adjudicació, a banda del secretari i l’interventor que són presents a la Mesa de contractació i per tant informen favorablement o desfavorablement, en aquest cas favorablement perquè hi van estar d’acord, es va demanar l’informe d’un tècnic extern a l’Ajuntament, un enginyer de ponts i camins que es dedica entre altres


6


.Viñuales Solé

temes a temes de transport escolar o de transport de viatgers i per tant amb aquest informe es va arribar en definitiva a l’adjudicació a l’empresa Autocars Barrera. Les al·legacions, com ha llegit el secretari, s’haN resolt i es proposa al Ple la seva aprovació. Per tant, si hi ha intervencions? El S. Bernat Costas d’ERC? Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: gràcies, bona nit. Bé, d’aquesta qüestió n’hem parlat abastament en la Mesa de plens a l’igual que en altres espais i per tant no vull allargar-me excessivament. Simplement recordar que des d’ERC hem manifestat des de l’inici de tot aquest procés i entenem que aquest procés no comença amb l’aprovació d’aquest plec de clàusules en el darrer Ple, sinó que aquest procés fa anys que dura i entenem que l’Ajuntament de Tordera, el govern de l’Ajuntament de Tordera, ha actuat de forma completament irresponsable. Deia que el procés que ens ha portat fins aquí entenem que és un procés completament viciat ja d’origen, i tot el que s’ha anat fent després, ha acabat el mateix vici del procediment. A banda d’això, recalcar-ho molt especialment, més enllà de la pròpia adjudicació que avui es planteja, el fet d’adjudicar aquest contracte durant dotze anys ens sembla una gravíssima irresponsabilitat per part del govern del nostre municipi. De fet, qualsevol contracte d’aquest tipus em semblaria una gravíssima irresponsabilitat adjudicar-lo per dotze anys, a més, tenint en compte que sobre aquesta qüestió hi ha un contenciós del qual se’n poden derivar conseqüències amb àmplia afectació sobre aquest contracte. Ho trobem completament abusiu i, a més, vist que les al·legacions presentades adduint simplement un defecte de forma no s’han resolt, quan entenem que més enllà del sentit amb què es resolen no veiem precisament cosa extravagant, sinó que parlaven de qüestions importantíssimes del plec de clàusules que a més ja vam manifestar en aquesta mateixa taula de plens que per un defecte formal ni tant sols es tingui en consideració, ens sembla com a mínim una manca de tacte. Ho he dit en altres ocasions, i ho reitero avui: tot plegat aquesta qüestió em sembla una autèntica presa de pèl . És obvi que el posicionament d’ERC serà contrari a aquesta adjudicació. Alcalde: gràcies, Sr. Costas. Per part del M.A.p.T, en Josep Alsina. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: (...) en l’anterior ple ordinari ja vam mostrar la nostra postura. Creiem que aquesta vegada les coses s’han fet prou bé. Avui es tracta simplement d’una qüestió formal, és a dir, s’ha demanat l’informe a un tècnic extern , hi ha uns criteris objectius..., però ratifiquem allò que vam dir en el darrer Ple ordinari i el nostre vot serà en contra. Alcalde: per part del Partit Socialista, la Sra. Rodríguez.


7


.Viñuales Solé

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: bona nit a tothom. Per manifestar el nostre vot contrari. No és cap novetat. Nosaltres sempre hem estat contraris ja des del primer moment quan es va efectuar el que nosaltres hem qualificat sempre com una alcaldada, en el sentit que quan les coses legítimament no funcionen, llavors imposem d’alguna manera, inclús de vegades barroera, una decisió. Llavors, intentem anar justificant durant tot el temps aquesta primera decisió que al nostre entendre absolutament errònia. És cert que hem votat en contra del plec de condicions, que hem votat en contra de tots els acords que s’ha pres respecte d’aquest tema per la senzilla raó que malgrat nosaltres també puguem pensar que en una igualtat de condicions una empresa local pot tenir una certa avantatge, però sí consideració quan s’ha de fer una adjudicació. Això no ha d’estar per sobre dels interessos generals i dels interessos de la població. Se’ns presentaven tres ofertes, eren tres ofertes econòmicament diferenciades. L’oferta més cara amb 70.000 € anuals és a la que se li adjudica el contracte. No ho entenem perquè tots coneixem les empreses i la justificació que es dóna o l’informe que es realitza no era més que un intent de justificar específicament el voler donar aquesta concessió que ja estava predeterminada i que en definitiva creiem i estem convençuts que des del moment que es van fer les bases ja es tenia molt clar aquí i de quina manera s’havia d’adjudicar. Per tant, penso que s’ha fet en contra dels interessos generals del municipi, en contra dels interessos generals de la població i no volem creure el que diu la gent: que és que ho ha pactat l’alcalde perquè el Sr. Barrera presenti una llista electoral en les properes eleccions per si perdia la majoria poder sumar vots. Pensem que això seria realment un acte poc ètic si això es planeja d’aquesta manera, ens sembla que s’hauria de plantejar des del primer moment. Alcalde: bé, gràcies. Diferents qüestions: una, respecte de les diferències de l’Administració local de Tordera amb el Consell Comarcal del Maresme que és l’inici de la disputa respecte d’aquesta qüestió. En el seu moment, l’Ajuntament de Tordera va creure que els criteris d’adjudicació del transport escolar que feia el Consell Comarcal del Maresme no era adient amb la voluntat de donar un bon servei a Tordera. Això és històric i el servei de transport escolar l’havia portat justament jo mateix des del Consell Comarcal del Maresme i els criteris és evident que quan ho portava jo era absolutament diferent del que s’està fent ara en el Consell Comarcal, però, en tot cas, aquests criteris es van marcar com a diferenciats des de l’inici de la manera que s’estava portant l’adjudicació del transport escolar a la comarca del Maresme. Ja ho vaig explicar en el seu moment que nosaltres , jo com a responsable, teníem el criteri que les empreses d’àmbit local havien de fer el transport en els municipis i el criteri del Consell Comarcal va ser molt més generalista i de contractar i adjudicar o només permetre que es presentessin grans empreses al conjunt de la comarca, per la qual cosa els empresaris petits de cada municipi no podien fer el transport perquè no tenien possibilitats de fer-ho. Això la primera qüestió quant a les diferències de criteris.


8


.Viñuales Solé

Quant al fet que l’Ajuntament de Tordera en un moment donat determinés que el transport escolar el volíem fer des del propi municipi, ja es va explicar abastament justament sota aquest mateix criteri que s’havia utilitzat des del propi Consell Comarcal en el seu moment. Evidentment d’aquesta manera es va recuperar el transport escolar des del municipi. Això és evident, com diu el Sr. Costas, que ha anat al contenciós el Consell Comarcal, que no està resolt, però, per altra banda, també és veritat que el propi Departament d’Educació de la Generalitat té previst immediatament que els transports escolars es puguin fer als municipis en solitari, consorcis de tres o quatre municipis. Per tant, el criteri que nosaltres hem establert en el seu moment és compartit, encara que hi hagi diferències, compartit amb el propi govern de la Generalitat, el tripartit, i suposo que el d’entesa, perquè al final és el mateix. Quant el transport a Tordera... La veritat és que la qualitat de transport que estem donat a Tordera no s’està donant a altres municipis i això a més de dir-ho jo, com a govern, ho diuen els ciutadans que l’utilitzen i ho diuen els altres municipis quan parlem de com estem portant el transport escolar a Tordera. És evident que no cal posar en boca de ningú municipis del voltant però es podrien nomenar un per un i que ells donessin la seva opinió del transport. Si comparéssim els municipis, veuríem que a Tordera s’està donant un millor servei i està arribant amb molta més qualitat als alumnes que utilitzen aquest transport. Què evidentment l’Ajuntament hi fa una despesa superior que a altres municipis que evidentment l’Ajuntament per la diferència amb el Consell Comarcal no està rebent la subvenció i que pensem que la podem recuperar, però el que està clar és que des del Consell Comarcal del Maresme no és té la visió adequada al municipi de Tordera, no se sap quin tipus de transport cal, no es té en compte que nosaltres tenim 84 km2 de terreny i una quantitat importantíssima de camins i de distància perquè tenim urbanitzacions i això en altres municipis no s’està tractant de la mateixa manera. Per tant, el que vull defensar és justament això: la qualitat del transport escolar, la satisfacció dels propis usuaris i que en el cas de l’adjudicació és evident que el que hem volgut fer perquè no hi haguessin sospites de res és buscar un tècnic extern perquè informés i perquè fes l’adjudicació des d’un punt de vista absolutament aliè a l’Ajuntament. Aquesta és la nostra voluntat i això és el que volem fer. De la resta, de les llistes electorals i aquests tipus de comentaris, ja ens posarem a treballar quan toqui i cadascun de nosaltres i de vostès sabrà quin tipus de llista electora fa , quin tipus de govern vol, quin tipus de feia vol i qui hagi de muntar candidatures independents o depenents de partits, sigui de qualsevol que estiguem a la taula, siguin altres partits com podrien ser el Partit Popular, Iniciativa per Catalunya, o llistes d’independents, ho decidiran ells i evidentment vostès saben que mai des d’un partit polític s’ha decidit la creació d’un altre per arribar a majories absolutes o coses semblants perquè al final qui té la responsabilitat de governar és aquell que el poble li dona la responsabilitat i no és aquest que ha de determinar quins


9


.Viñuales Solé

partits es presenten. Si voléssim governar i tinguéssim aquesta possibilitat, doncs intentaríem fer una entesa de tots els partits i presentar una candidatura única. No és el cas, cadascú es presenta lliurement i només faltaria que l’actual alcalde o el govern municipal decidís qui va a les eleccions i qui no hi va. Si l’Alternativa Independentment Torderenca, que s’ha presentat en diverses ocasions a Tordera i que ha estat representada a l’Ajuntament, ho vol tornar a fer o no ho vol tornar a fer, dependrà absolutament d’ells i no de qualsevol altra cosa. Dit això, i entenent que hi ha vots anunciats claríssims, hi hauria sis vots en contra i.... Conxita Rodríguez Cara.-PSC: jo voldria fer una intervenció, si em permet... Miri, jo penso que ha dit algunes coses que no són certes. Ha dit que els empresaris petits amb el concurs que plantejava el Consell Comarcal no podien ser-hi. No és cert, perquè l’empresari que vostè posteriorment li va adjudicar el concurs s’havia presentar en aquell concurs. Per tant, no és cert que els empresaris petits o els empresaris locals no es poguessin presentar. Miri, suposo que vostè i jo devem viure en diferents municipis, perquè la valoració o l’apreciació respecte a l’eficàcia que és té del servei escolar no és la mateixa. I les dades que m’arriben, i no tinc cap criatura i per tant no puc dir-ho directament perquè no sóc usuària d’aquest servei, és precisament que no és pas el servei que la gent especialment esperava que es donés, sobretot tenint en compte el cost que això representa per al municipi i jo en cap cas he dit ni molt menys que ningú tingui o pugui deixar de presentar les llistes ... és absolutament legítim. El que em semblaria lamentable seria que un pacte fet entre el govern i una llista repercutís econòmicament a la butxaca de cadascun dels ciutadans i ciutadanes del nostre municipi. He dit només això, i penso que és legítim que es presenti qui vulgui i quan vulgui, és evident, sense cap dubte. Alcalde: bé, no entrarem en aquesta discussió. Quan a les aportacions respecte al Consell Comarcal, la veritat és que és molt difícil per una empresa local,tot i que es pugui arribar a presentar amb lots molt grans, on es necessita una quantitat d’autocars o de volum d’empresa per tenir conductors, autocars, serveis, per abastar els lots que la comarca del Maresme proposava. La mostra evident és que el Consell Comarcal del Maresme tots els lots que va fer a la comarca del Maresme va ser adjudicat a la Unió Temporal d’Empreses, Per què? Perquè era molt difícil que aquests lots s’adjudiquessin als més petits perquè no s’arribava amb infraestructura. Això és el que diem. Respecte a la seva sensibilitat dels ciutadans del municipi que li fan arribar unes coses o altres, suposo que hi ha ciutadans que tenen una opinió i altres que tenen una altra i cadascú fa arribar les seves propostes on les ha


10


.Viñuales Solé

de fer arribar o creu que les ha de fer arribar. És evident que al govern no arriben queixes del transport escolar. Suposo que hi ha ciutadans que tenen una opinió i altres que tenen una altra i cadascú fa arribar les seves propostes on creu que les ha de fer arribar. És evident que al govern el que ens arriben no són queixes del transport escolar. Quan han arribat han estat resoltes, però la veritat és que els últims anys no hi ha hagut queixes, al contrari, tampoc la gent es dedica a felicitar, però quan es creu que el transport és correcte no es fa aquest tipus de queixa, al contrari, es demana que s’ampliï i el que hem anat fent els últims anys justament és ampliar el transport escolar respecte el que havia estat inicialment quan ho feia el Consell Comarcal i quan ho va fer l’Ajuntament en primer terme. Quant als pactes, evidentment nosaltres no tancarem ni farem cap pacte amb ningú respecte de res. Encara li dic més, no farem com han fet en altres llocs fer els pactes abans de les eleccions. Nosaltres, en tot cas, si arribés el moment, faríem pactes posteriors a les eleccions. Això de pactar abans és enganyar als ciutadans i d’això hi ha alguns que tenen força experiència en fer-ho. Però, en tot cas, el que no faré mai, i ja li dic ara, és fer cap candidatura o ajudar a fer cap candidatura al municipi de Tordera amb previsió que es pugui pactar amb un altre. Puc pactar amb vostès, que ja ho he fet, per exemple; podem pactar amb el M.A.p.T , que no ho hem fet perquè són de nova creació, o poden pactar vostès amb ERC... però consti que jo no vaig crear el Partit Socialista, ni l’alcalde que hi havia llavors va crear CiU per fer un pacte. Es va fer perquè les circumstàncies ho van permetre, igual que les circumstàncies van permetre en un moment donat, en el següent mandat, fer un pacte entre CiU i AIT. Això dependrà de les eleccions. Però els recordo que he estat sempre pactista i no he fet els pactes abans de res, sinó que ho he fet quan el poble de Tordera ho ha demanat. Ara sí, passem a la votació. Hi ha sis vots negatius anunciats i nou vots a favor. Per tant, quedaria aprovat per nou vots a favor i sis en contra.

ACORD

Fets 1. En data 28 de setembre de 2006, el Ple de la corporació aprovà el

plec de clàusules econòmiques, tècniques i administratives del concurs per a l’adjudicació, mitjançant procediment obert per concurs, de la gestió del servei públic, modalitat concessió, del transport escolar col·lectiu no obligatori als centres docents del municipi de Tordera.

2. En data 26 d’octubre de 2006 va expirar el termini de presentació de pliques del concurs corresponent, presentant-se tres ofertes dels licitadors: Barcelona Bus, S.L, Autocars Calella, S.L i Autocars Barrera, S.L.

3. En data 22 de novembre de 2006 s’ha reunit la Mesa de contractació i, previ l’examen i qualificació de les ofertes presentades, ha elevat


11


.Viñuales Solé

la proposta d’adjudicació que consta en acta del dia de la data, a favor de l’empresa licitadora AUTOCARS BARRERA, SL, per considerar que és l’oferta en conjunt més avantatjosa.

Fonaments de dret

1. Hom ha seguit el procediment ordinari de licitació en la forma de concurs.

2. Els escrits d’al·legacions presentats per la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers i pel Sr. Luís Angel Miguélez Franesqui, en nom i representació de Calella Bus, SL, no es poden admetre a tràmit perquè enlloc de les normes del concurs ni tampoc en l’anunci de licitació no es diu que se sotmeti a informació pública el Plec de Condicions que havia de regir el concurs, atès que, d’acord amb la previsió de l’article 277.1 del Decret legislatiu 2/2003 de Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, el requisit d’exposició pública no s’ha de complir si s’han aprovat prèviament clàusules administratives generals, com és el cas d’aquest Ajuntament.

3. De conformitat amb allò que disposa l’art. 22.2.n) l’òrgan competent per l’adjudicació és el Ple municipal,

En ús de les atribucions delegades, el Ple de la corporació, per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU, i els vots en contra dels senyors Conxita Rodríguez Cara, David Grimal Verdura i Jaume Romaguera Ferrer, del PSC(PSC-PSOE)-PM, dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T, i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA: PRIMER.- Declarar inadmissibles els escrits d’al·legacions presentats en data 27 i 30 d’octubre de 2006 per la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers i pel Sr. Luís Angel Miguélez Franesqui, en nom i representació de Calella Bus, SL, d’acord amb els fonaments expressats al preàmbul d’aquest acord, sense perjudici de què els interessats puguin interposar les altres accions que en dret els corresponguin contra l’adopció dels acords administratius adoptats. SEGON.- Adjudicar el contracte de gestió del servei del transport escolar col·lectiu no obligatori als centres docents del municipi de Tordera a favor de l’empresa AUTOCARS BARRERA, SL, per tractar-se de l’oferta més avantatjosa considerada en conjunt, i així haver-se proposat per la Mesa de contractació, per un període de 12 cursos escolars ( del 2006/2007 al 2017/2018) i pel preu de 349.466,48 € més IVA, amb subjecció a la plica presentada pel licitador i al plec de clàusules administratives que regulen la contractació.


12


.Viñuales Solé

TERCER.- Notificar el present acord a l'entitat adjudicatària, requerint-la per tal que abans del dia 31 de desembre de 2006 aporti la garantia definitiva i formalitzi el contracte de concessió del servei en document administratiu. QUART.- Insertar sengles edictes al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat i al tauler d’anuncis per tal de donar publicitat de l’adjudicació acordada. CINQUÈ.- Facultar l'alcalde o regidor en qui delegui perquè subscrigui tots els documents que siguin necessaris per fer efectius els acords precedents.

4.- Novació del contracte d’adquisició del solar adscrit al servei públic de la deixalleria municipal. 2. HISENDA 2.1.2.1. COMPRES I VENDES DE BENS IMMOBLES Alcalde: passem al quart punt de l’ordre del dia que és la novació del contracte d’adquisició del solar adscrit al servei públic de la deixalleria municipal. El regidor d’Urbanisme té la paraula. Arseni Garcia Matas.-CiU: si, gràcies. Bé, tal i com ha estat llegint el secretari a la part expositiva, es tracta de la parcel·la on tenim ubicada la deixalleria al Polígon Industrial Can Verdalet, en el que la forma de pagament per part de l’Ajuntament es constituïa a través d’una permuta de futur amb parcel·les del futur Pla de la Mullera que s’havia de convertir en parcel·les per a petita i mitjana indústria. Aquesta permuta es va aprovar sota la condició suspensiva que la inscripció del projecte de compensació del Pla parcial de la Mullera al Registre de la Propietat fora un fet. Això no va ser així. En el seu moment, es va canviar el sistema d’usos, es va passar d’industrial a residencial i, per tant, va canviar l’esperit del conveni. Es fa molt difícil i els nostres tècnics al llarg de tot aquest temps que teníem aquest compromís envers l’empresa propietària de la parcel·la que s’havia de resoldre i, per tant, s’havia de pagar, però es feia molt difícil per part dels tècnics fer una valoració que es correspongués amb l’actual valoració que tenen les parcel·les de l’antiga Mullera i ara Pla de Vall. No sabíem com resoldre-ho, ells reclamaven el deute, nosaltres els contestàvem que ens acollíem a la clàusula que el valor de la parcel·la era de 12 milions de pessetes més l’IPC que li correspongués pels anys transcorreguts com a no pagats, i aquest era un fet en el que no hi havia maneres de poder arribar a un acord, llavors els mateixos tècnics ens recomanen fer aquest acte en el Ple, d’una novació en el que pràcticament el punt més important és el tercer de l’acord en el que es requerirà de forma legal el representant de l’empresa Torcas, antic propietari d’aquesta parcel·la, perquè comparegui davant de notari i que d’aquesta manera l’Ajuntament pugui fer front a un deute que reconeix i que té ganes de resoldre i que sembla ser que aquesta és una manera que si el Ple ho aprova, podríem resoldre.


13


.Viñuales Solé

Alcalde: intervencions? Bernat Costas. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: gràcies. Voldria dir que, tot i que no té a veure amb el punt de l’ordre del dia i potser l’hauríem de tractar en els Precs i preguntes, però crec que vist aquest punt potser es faria necessari que prescindissin de la lectura textual de tota la proposta d’acord sencera, vist que tenim la documentació i que els regidors ho expliquen suficientment. Crec que no es considera necessari i sí que s’allarguen els plens d’una manera excessiva... Alcalde: Sr. Costas, de veritat, m’agrada molt que intenti rebaixar la durada dels plens, per tant, endavant. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: saben que estic disposat al bon procés, igual que des del seu moment inicial a fer un Reglament orgànic municipal que encara no hem fet. En tot cas, respecte d’aquesta qüestió, entenem que és una situació que cal resoldre, la situació òbviament no beneficia a ningú: ni a l’Ajuntament, ni al propietari de la parcel·la. En tot cas, es posa de manifest que es va realitzar una operació, un acord de permuta amb un terreny que legalment no existia perquè no s’havia ni requalificat, ni aprovat... tot plegat, la documentació, la tramitació administrativa ferma, ferma del llavors Pla de la Mullera, va quedar tot plegat penjat i el que ha passat amb el primer intent de subhasta de parcel·les de la Mullera que s’ha fet en els darrers mesos, precisament perquè no s’havia finalitzat la tramitació administrativa i, per tant, no estava clara la situació legal dels terrenys objecte del que estem tractant avui al Ple ha quedat tot penjat. Crec que és una qüestió que val la pena que tinguem en compte per possibles operacions d’aquest tipus i més quan algun cop s’ha parlat en els propers mesos d’un possible conveni, d’una possible permuta, , també en una situació en que encara mancarà una tramitació administrativa i, per tant, crec que val la pena que això ho tinguem present com a referent. En tot cas, és evident que cal resoldre la situació És evident que allà on hi ha la deixalleria cal que sigui propietat municipal per poder-ho destinar plenament a això i, per tant, cal resoldre el conveni de la millor manera possible i no tenim cap objecció a la resolució final d’aquest conveni. Per tant, li donarem suport. Alcalde: gràcies. Per part del Moviment Alternatiu, en Josep Alsina. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: volem fer un parell de comentaris. Voldríem saber si l’acord que es proposa de requerir a aquesta empresa perquè comparegui davant del notari i es formuli aquesta compra-venda, si s’ha parlat amb aquesta empresa i si realment aquesta empresa està d’acord amb el pagament d’aquesta quantitat perquè tot el que es desprèn dels escrits que s’han presentat a l’Ajuntament durant l’any 2005-2006, pel que sembla aquesta empresa el que demana és la permuta d’aquestes


14


.Viñuales Solé

parcel·les i el que voldríem saber és si s’han mantingut reunions i si se sap quina és la postura d’aquesta empresa respecte de l’acord que avui prenem. Això com a prèvia... si és possible que ens ho aclariu. Alcalde: els ho puc explicar jo mateix perquè hem mantingut reunions amb aquesta empresa en diverses ocasions. L’empresa està, sobretot, per mantenir la permuta i el que els hi hem dit des de l’Alcaldia és que la permuta era possible fa uns anys enrere quan es va proposar, perquè el preu era semblant al que era la parcel·la de la deixalleria amb els preus que es proposaven a la Mullera en aquell moment, i ara les coses han canviat: una, perquè aquelles parcel·les que s’oferien a permuta tenien un preu diferent al que tenen avui actualment i, dues, perquè eren parcel·les industrials d’ un pla parcial que ara no té sòl industrial i que només té residencial. Com que en el seu moment quan es va fer el conveni ja va quedar clar que si no es podia arribar a la permuta es compraria la parcel·la definitivament i pagaria l’Ajuntament aquesta quantitat, tirem per aquesta via per això i perquè com a responsables en aquest moment d’aquesta venda el preu de les parcel·les o d’una sola parcel·la que es pogués permutar a la Mullera és molt més alt i, com a municipi, el que hem de defensar són els ingressos de l’Ajuntament i, per tant, el que es pot reinvertir en el propi municipi, si passem una passa d’aquestes segurament el seu valor no seran 12 milions sinó que poden ser 80, 90 o 100, parlant en milions de pessetes. Per tant, si que s’ha parlat amb ells, ells estarien per la permuta, però l’Ajuntament els diu que ara, avui, ja no és viable. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: d’acord. Demanàvem aquest aclariment pel fet que el que veiem és que pot ser que aquesta empresa no estigui d’acord amb aquest requeriment i amb aquesta transformació de la permuta en compra-venda perquè evidentment, com dieu, l’expectativa i el valor que tenen actualment les parcel·les de la Mullera, hi ha molta diferència respecte amb el que hi havia a Can Verdalet en el seu moment. Per tant, el benefici que podrien obtenir és molt superior. En aquest sentit el que voldríem expressar és que pot haver-hi la possibilitat, tal i com s’expressa en l’acord, que aquesta empresa pugui impugnar l’acord que avui adoptem i, per tant, nosaltres insistiríem en el fet que aquest acord amb la possibilitat que aquesta empresa pugui estar disconforme amb el mateix, doncs estigués més motivat des del punt de vista tècnic i jurídic, fins i tot perquè si bé és cert que en la part dels fets d’acord és diu que ha hagut aquesta impossibilitat material de poder dur a terme aquesta permuta, tècnicament en l’expedient no consta cap mena d’informe, com a mínim en l’expedient que hi havia avui per aquest Plenari i, per tant, en previsió d’una futura impugnació entenem que l’acord hauria d’estar més motivat. Des del nostre punt de vista seria una recomanació, que es motivés millor i, sobretot, des del punt de vista tècnic.


15


.Viñuales Solé

La segona qüestió és que no entenem perquè primer fem aquest requeriment legal que es personin a la Notaria quan en l’acord quart diu que encara no hi ha consignació pressupostària. Llavors, aquí veiem que aquest requeriment notarial es podrà fer prèviament a la consignació pressupostària perquè, és a dir, quan requerim aquesta persona que comparegui a la Notaria nosaltres ja hem de tenir els diners per poder-los dipositar a la Notaria. Per tant, entendríem que el primer acord que s’havia d’haver adoptat és dur a terme la consignació pressupostària i, en segon lloc, a posteriori, adoptar l’acord que avui es porta en aquest Plenari. Només fer aquestes dues apreciacions que són, potser, no tant de caire polític. En tot cas, dir que nosaltres en aquest punt ens abstindrem perquè són acords d’anteriors legislatures. Entenem la postura del govern municipal però, en aquest cas, fetes aquestes apreciacions farem abstenció. Alcalde: Bé, gràcies. Quant a l’informe jurídic entenem que el secretari és el que s’ha encarregat de fer l’informe, si cal ampliar-lo el mateix secretari ho farà, ell creu que ja és suficient, però si calgués ampliar-lo ell mateix ho faria. Quant a la partida pressupostària, nosaltres notificarem a l’empresa Torcas i a partir d’aquell dia tenen quinze dies. La previsió de l’Ajuntament és fer un Ple el dia 21 de desembre per aprovar pressupostos i fer les modificacions que calgui per tancar l’any, amb la qual cosa posarem aquesta partida pressupostària en el Ple del dia 21 de desembre. Amb aquesta previsió és com es fa la proposta d’aquest punt de l’ordre del dia. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: perdoneu, però, en tot cas, ens haurem d’esperar a fer aquest requeriment a què hi hagi la partida aprovada, ho dic perquè encara que avui prenem aquest acord fins el 21 de desembre fer un requeriment abans d’aquella data seria, al meu entendre, temerari i incorrecte, des del punt de vista legal. Era per això que enteníem que, prèviament, s’havia d’haver fet una cosa en comptes de l’acord que avui es porta aquí. Alcalde: bé, per tant, queda com diu l’acord pendent de la partida pressupostària, tot i que aprovarem el punt de l’ordre del dia, quedarà pendent d’això i està condicionat en el mateix acord, hi consta, hem recollit la intervenció. Per part del Partit dels socialistes? La Sra. Rodríguez té la paraula. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: si, gràcies. També per manifestar la nostra abstenció, en aquest cas. No reiteraré els arguments que ha dit en Pitu, que havíem apreciat que era el tema de la consignació pressupostària i creiem que un acord que sabem de segur que serà portat al Contenciós coincidim, també que, com a mínim, s’han de prendre les mesures


16


.Viñuales Solé

necessàries perquè no es puguin tirar endarrere per algun tipus de defecte de forma com podia ser aquest. Però, per altra banda, jo crec que l’Ajuntament aquí ho hauria d’haver estudiat potser una mica més o potser és que ens falten informes que no hi són perquè és evident que l’Ajuntament com a tal va subscriure un contracte amb una empresa i l’Ajuntament va rebre un benefici immediat i l’empresa rebia un benefici futur que quedava condicionat. Hem de ser curosos com a administració pública quan fem acords, quan fem convenis, perquè és evident que les dues parts, en aquest moment, la situació de Torcas respecte del municipi segurament és molt més beneficiosa per Torcas que no pel municipi, però potser en el moment que es va fer l’acord que va signar vostè mateix, realment el municipi necessitava aquell sòl i, per tant, rebia i ocupava d’immediat un espai. Per tant, jo crec que s’hauria hagut de tenir cura en buscar algun tipus d’acord per a no arribar a una situació en la qual l’Ajuntament, d’alguna manera, trenca un concert que havia fet amb una societat i que pot crear un precedent que en altres moments quan el municipi necessitem convenir amb empreses, que no tinguem necessitats perquè ens puguin dir que quan ens interessa o quan no ens convé doncs trenquem els acords, per tant, eren les dues qüestions que nosaltres havíem notat. Alcalde: bé, la primera part ja l’hem respost al regidor del M.A.p.T. La segona part, hem intentat arribar a acords amb l’empresa Torcas, ens hem reunit en diverses ocasions, però ells mantenen que volen la primera part del conveni que és la permuta. Això que estem portant al Ple formava part del conveni, era la segona opció, i la veritat estava pactat d’aquesta manera, o una cosa o una altra. Hem intentat arribar a l’acord i que s’entengués que l’Ajuntament i el municipi de Tordera havia anat a parar aquesta segona proposta que estava el conveni també per diferents qüestions i, sobretot, com els explico en moltes ocasions, als empresaris perquè el negociant de la part de l’Ajuntament no és un empresari, ni és el propietari de res, és el gestor de les propietats de tots els veïns de Tordera i, per tant, en aquesta situació no podem arribar a acords de preu diferents dels que beneficien a la totalitat dels ciutadans, i això se’ls ha explicat de moltes maneres, ells evidentment tenen una visió empresarial de la situació. Hem intentat arribar a l’acord, no era possible, per tant hem tirat per la via que el conveni mateix tenia, que és la via de pagar el preu que estava previst i que estava conveniat i no pagar un preu molt superior que no entendríem ni nosaltres, ni cap ciutadà del municipi. S’ha intentat fer i no s’ha arribat a l’acord i per això s’ha arribat, finalment, a portar aquesta aprovació al Ple. Com que hi ha diferents vots anunciats, hi ha cinc abstencions i deu vots favorables, quedaria aprovat per deu vots a favor i cinc abstencions.

ACORD


17


.Viñuales Solé

Identificació de l’expedient: Novació objectiva modificativa del contracte de permuta de futur d’unes parcel·les del sector Pla de Vall (abans La Mullera) amb una parcel·la del Polígon Industrial Can Verdalet, concertat amb la societat mercantil TORCAS, S.A, i compliment del contracte de compravenda en què s’ha transformat. Fets:

1. En data 28 de maig de 1998 el Ple de l’Ajuntament va aprovar la permuta de futur de les parcel·les municipals de propis núms. 25, 31 i 32 de projecte de compensació del Pla de la Mullera amb la parcel·la núm. 88 del Polígon Industrial de Can Verdalet, propietat de la societat mercantil TORCAS, S.A.

2. Aquesta permuta es va aprovar sota la condició suspensiva de la inscripció del projecte de compensació del Pla Parcial de La Mullera al Registre de la Propietat.

3. Tot i que en data 26 de juny de 1996 fou aprovat definitivament pel Ple de l'Ajuntament de Tordera el corresponent Projecte de Compensació, aquest no va arribar mai a ser inscrit al Registre de la Propietat, i va ser anul·lat per Sentència posterior de la Sala del Contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de data 4 de desembre de 1998.

4. L’ordenació urbanística actual del usos i intensitats del sector Pla de Vall (abans La Mullera) res té veure amb l’existent al moment de subscriure’s el contracte de permuta de futur abans esmentat, atès que el Pla Parcial ha estat aprovat “ex novo”, qualificant-se tot el sòl del sector com residencial per Acord de la CTU de Barcelona de data 19 de gener de 2005. Aquest fet ha comportat l’elaboració i aprovació d’un nou projecte de reparcel·lació (aprovat definitivament per Decret d’Alcaldia 523/2006, de 9 de juny), del qual han derivat unes parcel·les a favor de l’Ajuntament de Tordera, que no coincideixen ni en superfície ni en edificabilitat ni en l’ús (abans industrial i ara residencial) amb unes parcel·les identificades amb els núms. 25, 31 i 32 del projecte de compensació anul·lat amb les quals s’havia previst fa vuit anys la permuta de futur, esdevenint impossible en el moment actual perfeccionar una permuta amb uns béns immobles que mai ja no podran existir.

5. A l’estipulació segona del referit Conveni de permuta subscrit en data 16 de juliol de 1998 es preveia que pel supòsit eventual que l’esmentada permuta de futur no s’arribés a consumar, el contracte de permuta quedaria automàticament transformat, sense necessitat de cap altre conveni, en un contracte de compravenda per l’Ajuntament de la parcel·la núm. 88 del Polígon Industrial de Can Verdalet, pel preu de dotze milions de pessetes (12.000.000 PTA), que s’havia d’actualitzar d’acord amb l’índex general de preus al consum en el moment de formalitzar-se l’adquisició d’aquesta parcel·la en escriptura pública per part de l’Ajuntament.


18


.Viñuales Solé

Fonaments de dret:

1. L’article 1255 del Codi Civil estableix que els contractants poden establir els pactes, clàusules i condicions que tinguin per convenient, sempre que no siguin contraris a les lleis, a la moral, ni a l’ordre públic.

2. La jurisprudència civil i la doctrina establerta en matèria de les novacions objectives modificatives dels contractes a partir dels pactes establerts en aquests.

L’Ajuntament en Ple, per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU, i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM; i l’abstenció dels senyors Conxita Rodríguez Cara, David Grimal Verdura i Jaume Romaguera Ferrer, del PSC(PSC-PSOE)-PM, i dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T,

ACORDA: PRIMER.- Reconèixer que el contracte de permuta de futur concertat en data 16 de juliol de 1998 s’ha transformat en un contracte de compravenda d’acord amb els fonaments expressats al preàmbul d’aquest acord, i en execució del previst a l’estipulació segona del conveni subscrit en l’esmentada data. SEGON.- Donar compliment a referit contracte de compravenda en els termes previstos a l’estipulació segona del conveni de data 16 de juliol de 1998, i facultar l’alcalde tant àmpliament com calgui per l’atorgament de l’escriptura pública de compravenda, així com de tots aquells altres actes i documents que siguin necessaris per donar compliment al contracte, inclosos els d’aclariment i de rectificació fins la seva inscripció al Registre de la Propietat. TERCER.- Requerir el legal representant de l’entitat mercantil TORCAS, S.A., perquè comparegui davant el Notari de Tordera el quinzè dia natural posterior a la notificació del present acord (prorrogat al següent dia hàbil posterior si aquest recaigués en dissabte o festiu), per tal d’atorgar la corresponent escriptura pública de compravenda, amb l’advertiment que si no compareix a l’acte es farà dipòsit notarial de la quantitat monetària estipulada com a preu del contracte, sense perjudici de les accions legals posteriors que s’escaiguin per donar compliment al contracte. QUART.- Condicionar l’eficàcia d’aquest acord a l’aprovació de la corresponent modificació pressupostària on es reculli la previsió de despesa necessària, que es quantifica en la suma de 72.121,45 euros actualitzada amb l’aplicació de l’índex general de Preus al Consum, calculat entre Juliol de 1998 i Novembre de 2006.

5.- Aprovació del plec de clàusules per a l’alienació, mitjançant


19


.Viñuales Solé

subhasta, de la finca rústica de propietat municipal “La Carbonera” i convocatòria de la licitació. 2. HISENDA 2.1.2.5.SUBHASTES

Alcalde: passem al cinquè punt de l’ordre del dia: aprovació del plec de clàusules per l’alienació mitjançant subhasta de la finca rústica de propietat municipal La Carbonera i convocatòria de la licitació. La regidora d’Hisenda té la paraula. Sílvia Català Mora.-CiU: gràcies. A veure, aquest tema ja ha passat dues vegades per Ple: una, per desafectar la finca en caràcter d’abocador i, l’altre, i seguint el criteri del Departament de Governació de la Generalitat, vam iniciar els tràmits per procedir a una adjudicació directa sense subhasta. Després d’uns quants mesos, el mateix departament emet informe desfavorable basant-se en què les adquisicions s’han de portar sempre a través de subhasta pública donada la gran jurisprudència que hi ha al respecte i que per revisar de nou l’expedient s’hauria de justificar la necessitat d’obviar la subhasta. Com que inicialment ja estava justificat i demanen que ho justifiquem de nou, creiem que millor saltar-nos aquest pas i anar a allò segur que és la subhasta pública. Alcalde: gràcies. El regidor d’ERC, Bernat Costas, té la paraula.... Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: per manifestar el meu vot favorable en aquest punt de l’ordre del dia. Anteriorment ja hi havíem donat suport. Recordar, però, que en la Comissió Informativa anterior, quan es va proposar l’alienació per venta directa ja vam manifestar que el més correcta que ens semblava era la subhasta i en aquell moment ja vam dir que probablement hi hauria un únic comprador interessat i per tant la subhasta no tenia sentit, però formalment era la millor opció per tal de poder alienar patrimoni de l’Ajuntament. Finalment, sigui pel que sigui, s’ha acabat fent la subhasta i hi donarem suport. Alcalde: gràcies, per part del M.A.p.T ? Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: bé, com ha dit el mateix secretari i la ponent d’aquest acord, aquesta finca no és desconeguda per a nosaltres , hi ha hagut dos acords de Ple i hem parlat abastament d’aquest tema. La nostra postura en l’anterior acord que es fa referit a l’alienació directa d’aquesta finca ja vam expressar que enteníem que no era necessari desprendre’ns d’una finca forestal d’unes 7 hectàrees per quan en un futur podríem entendre que l’Ajuntament li podria interessar realitzar en aquell indret alguna mena de servei públic o d’interès pel municipi. Per tant, no enteníem justificada en aquell moment la venda directa, ara tampoc entenem justificada aquesta venda per pública subhasta i menys encara entenem el perquè es fa tant necessari vendre aquesta finca per aquest


20


.Viñuales Solé

import del tipus de licitació de poc més de cinc milions de les antigues pessetes. Evidentment aquesta finca pot generar unes despeses de manteniment, però entenem que serien mínimes i per tant tancar-nos ara una expectativa de futur per dur-hi a terme alguna mena de servei públic això fa que el nostre vot sigui desfavorable. Alcalde: gràcies. Si es volen incorporar els regidors del PSC?.

Quan són les 21.50 hores, s’incorporen a la sessió els regidors Josep Romaguera Ferrer i Montse de Diego Mitjans.

Dono la paraula al PSC. Sra. Rodríguez? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: nosaltres entenem que la decisió sobre alienar o no el patrimoni l’ha pres el govern i estem convençuts que si d’alguna manera s’ha d’alienar el patrimoni el millor és que es faci per subhasta. És cert que hi ha la possibilitat de fer adjudicacions directes, suposo que el Ministeri per a les Administracions Públiques així ho devia de dir si es compleixen tota una sèrie de condicionants. A vegades és més complicat complir els condicionats que anar a la subhasta. Crec que és el que vostè a volgut dir. No és que hagin canviat els criteris, sinó que en un moment donat complir tots els condicionants pot ser més dificultós que no pas anar a la subhasta. Per tant, en aquest sentit nosaltres ens abstindrem perquè la decisió d’alienació no ens correspon i en qualsevol cas el fet que es faci per subhasta sempre és preferible que qualsevol altre sistema. Alcalde: bé, no cal massa explicacions. La regidora ja ha explicat el que ha passat amb aquesta qüestió i les respostes a les intervencions ja s’han fet en altres plenaris. Per tant, seria repetir el mateix. Aprovaríem el punt per tant per deu vots a favor, dos en contra i cinc abstencions.

ACORD Fets: 1. L’Ajuntament de Tordera preveu alienar, mitjançant subhasta, la finca

rústica de propietat municipal “La Carbonera” a causa de l’escàs rendiment que se n’obté i poder tenir recursos amb què atendre el pagament de les inversions.

2. Es va tramitar un expedient per a la venda directa, sense subhasta pública, d’aquest bé patrimonial.

3. En l’expedient instruït a aquest efecte, s’ha determinat la taxació pericial de immoble en 32.037,65 € i s’ha tramitat la desafectació per tractar-se d’un bé adscrit inicialment al servei públic municipal d’abocador de deixalles.

4. De les dades que consten a l’expedient, es desprèn que el valor del bé no supera el 10% dels recursos ordinaris del pressupost municipal i en


21


.Viñuales Solé

no ser una alienació prevista en el Pressupost, correspon al Ple de l’Ajuntament la seva competència per poder alienar.

5. S’ha demanat el preceptiu informe a la Direcció General d’Administració Local el qual determina que en no quedar justificades ni acreditades les circumstàncies excepcionals que aconsellen l’alienació directa d’aquesta finca, s’aconsella la venta en subhasta pública per garantir el compliment dels principis de publicitat i lliure concurrència. Per tant, s’ha redactat el plec de clàusules administratives particulars que han de regir la subhasta pública.

Fonament de Dret: 1. Article 22.2. o) de la Llei de Bases de Règim Local. 2. Articles 40 a 42 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova

el Reglament de Patrimoni dels ens locals. 3. Articles 11, 67 i 78 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny,

pel qual s’aprova del Text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques.

El Ple de la corporació, per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU, i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM; i l’abstenció dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, i dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T,

ACORDA: PRIMER.- Aprovar el Plec de clàusules administratives particulars del procediment d’alienació, per subhasta, de la finca rústica de propietat municipal anomenada “La Carbonera”, que s’insereix en forma annexa a aquesta resolució. SEGON.- Obrir la convocatòria per a la licitació de l’esmentat concurs amb la corresponent publicació al Butlletí Oficial de la Província durant el termini de quinze dies naturals. TERCER.- Facultar l’alcade-president perquè, en representació de l’Ajuntament de Tordera, atorgui tots els documents públics i privats que siguin necessaris per executar l’acord anterior.

6.- Aprovació del conveni expropiatori per avinença i de l’acta d’ocupació de la finca afectada per l’obertura del vial d’accés des del carrer Mes al sector de la carretera de Fogars. 2. HISENDA 2.1.3.1.EXPROPIACIONS

Alcalde: i passem al següent punt que és l’aprovació del conveni expropiatori per avinença i de l’acta d’ocupació de la finca afectada per


22


.Viñuales Solé

l’obertura del vial d’accés des del carrer Mes al sector de la carretera de Fogars. La regidora d’Hisenda té la paraula. Sílvia Català Mora.-CiU: sí, seré molt breu. Aquest punt, com saben els regidors, havia passat ja anteriorment per Ple i simplement es tractaria de l’aprovació definitiva d’aquesta expropiació per avinença del terrenys del Sr. Jordi Salgado. Alcalde: intervencions? ERC? Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: sí, per manifestar el vot favorable com en les altres vegades anteriors en què s’ha tractat aquest punt a la taula de plens. Alcalde: gràcies. El M.A.p.T ? Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: sí, també hi votarem a favor. Alcalde: per part del Partit Socialista? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: el nostre vot serà favorable. Alcalde: per tant, aquest punt quedaria aprovat per unanimitat.

ACORD Fets:

1. El Ple de la corporació, en sessió del dia 27 de juliol de 2006, va aprovar inicialment la relació concreta i individualitzada dels drets i béns afectats per l’obertura del vial d’accés des del carrer Mes al sector de la carretera de Fogars.

2. Aquest expedient va estar a exposició pública durant vint dies, sense que es presentessin cap reclamació o al·legació.

3. El Ple de la corporació, en sessió tinguda el dia 28 de setembre de 2006, va aprovar definitivament aquesta relació de béns i drets afectats pel projecte d’urbanització d’aquest vial.

4. Després de converses mantingudes amb el titular afectat, s’ha arribat a un acord per poder fer efectiva la corresponent indemnització.

Fonaments de Dret:

1. L’article 103 del DLEG 1/2005, de text refós de la Llei d’Urbanisme estableix que “ L'aprovació d'un pla urbanístic, d'un polígon, d'un projecte d'urbanització o d'un projecte de delimitació de sòl per al patrimoni públic, implica la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels terrenys i els edificis afectats, als fins


23


.Viñuales Solé

d'expropiació o d'imposició de servituds, o bé d'ocupació temporal dels terrenys.

2. Els articles 103 i 104 del DLEG 1/2005, de text refós de la Llei d’Urbanisme disposen que l'expropiació forçosa es la tècnica o institut jurídic adequat per a l'execució dels sistemes d'ordenació urbanística del territori o la d'algun dels seus elements.

3. L'article 24 de la Llei d'Expropiació Forçosa preveu la possibilitat d'instrumentar aquesta mitjançant avinença en el preu.

Vist el dictamen favorable de la Comissió Informativa de data 23 de novembre de 2006, El Ple de l'Ajuntament per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA: PRIMER.- Aprovar el conveni expropiatori per avinença i l’acta d'ocupació de la finca afectada per l’obertura del vial d’accés des del carrer Mes al sector de la carretera de Fogars segons la delimitació gràfica dels plànols que obren a l'expedient amb la superfície que també hi consta: “ACTA D’EXPROPIACIÓ I OCUPACIÓ PER AVINENÇA Tordera, _____________ R E U N I T S : D'una banda, el senyor Joan Carles Garcia Cañizares, alcalde-president de l'Ajuntament de Tordera, assistit pel secretari-interí. de la corporació, el senyor Lluís Xavier Viñuales Solé. D'altra part, el senyor Jordi Salgado Vasquez , major d'edat, amb domicili a Barcelona, al carrer de Buenos Aires, 34, i titular del NIF núm. 37012004J . I N T E R V E N E N : El primer en nom i representació de l'Ajuntament de Tordera i el segon en nom i dret propi. Tal com actuen es reconeixen la capacitat contractual necessària per l'eficàcia d'aquest atorgament i DIUEN : I.- El senyor Jordi Salgado Vasquez és propietari de la finca urbana amb referència cadastral DG7166N6568053, núm. 20.259, inscrita en el Registre de la Propietat de Pineda de Mar, al Tom 1.883, al llibre 227 de Tordera, foli 81,


24


.Viñuales Solé

Inscripció 3a. ,de 87,5 metres quadrats d'extensió, segons delimitació gràfica del plànol adjunt, i qualificada pel vigent Pla General Municipal d'Ordenació com a vial, a la qual correspon les següents dades cadastrals i del projecte: Finca del projecte núm. : 1

Polígon : 65680

Parcel·la : 53

Superfície total : 87,5 m2

Titular :

- JORDI SALGADO VASQUEZ, amb NIF 37012004-J, amb domicili al carrer Buenos Aires, 34. 08036 BARCELONA.

Superfície a expropiar : 87,5 m2

Superfície de servitud : 0,00 m2

Superfície d’ocupació temporal : 0,00 m2

Naturalesa : vial urbà

II.- L'Ajuntament de Tordera, en compliment de les determinacions del Projecte d’expropiació per l’obertura del vial d’accés des del carrer Mes al sector de la carretera de Fogars està interessat en l'adquisició de part de l'esmentada finca a fi de procedir a l'execució de les obres d’urbanització incloses a l'esmentat projecte. III.- Els articles 103 i 104 del DLEG 1/2005, de text refós de la Llei d’Urbanisme disposen que l'expropiació forçosa es la tècnica o institut jurídic adequat per a l'execució dels sistemes d'ordenació urbanística del territori o la d'algun dels seus elements. Que ambdues parts han arribat a un mutu acord en l'apreuament de l'expropiació forçosa, i d'acord amb allò que disposa l'article 24 i concurrents de la Llei d'Expropiació Forçosa, venen a subscriure la present acte d'expropiació i ocupació que se subjectarà als següents, P A C T E S: PRIMER.- El senyor Jordi Salgado Vasquez cedeix i transfereix el domini a l'Ajuntament de Tordera de part de la finca de la seva propietat descrita als antecedents, per títol d'expropiació i pel preu de 16.898,87 €, que es troba afectada pel Projecte d’urbanització del vial d’accés al sector carretera de Fogars.. SEGON.- El pagament del preu s’efectuarà en el moment de la signatura del present conveni. TERCER.- Amb aquest acte es produeix la transmissió del domini de dita porció de finca a favor de l'Ajuntament de Tordera. “ SEGON.- Facultar àmpliament l'alcalde-president de la corporació


25


.Viñuales Solé

municipal als efectes de formalitzar l'esmentada acta d'expropiació i posteriors actes i documents, si escau, per a la seva inscripció registral. TERCER.- Notificar el present acord a l’interessat.

7.- Ratificar l’acceptació de subvenció atorgada pel Departament d’Educació, per import de 36.000 €, per al finançament de places de llars d’infants per al curs 2005-2006. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 2.2.3.3. SUBVENCIONS

Alcalde: i passaríem al següent punt que és ratificar l’acceptació de subvenció atorgada pel Departament d’Educació, per import de 36.000 €, per al finançament de places de llars d’infants per al curs 2005-2006. La regidora d’Hisenda té la paraula. Sílvia Català Mora.-CiU: una part del finançament de la llar d’infants ve donat per la Generalitat en concepte de nombre d’alumnes. Inicialment ja vam rebre 90.000 €, i hi ha una diferència xifrada en 36.000 € que complementa l’anterior fins arribar a la totalitat de la subvenció del curs 2005-2006. Alcalde: gràcies. Intervencions, Sr. Costas? Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: per manifestar el vot favorable d’ERC. Alcalde: gràcies. Per part del M.A.p.T ? Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: també el nostre vot favorable. Alcalde: moltes gràcies. Per part del Partit Socialista, Sra. Rodríguez ? Opinió del punt de l’ordre del dia? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: estem d’acord en rebre qualsevol subvenció. Alcalde: per tant, quedaria aprovat el punt per unanimitat.

ACORD Fets:

1. Per acord del Ple de data 30 de març de 2006 es va acceptar la subvenció de 90.000 € que corresponia a una part de la subvenció per la matriculació d’un total de 70 alumnes en la llar d’infants municipal per al curs 2005-2006 (Resolució EDC/2802006, de 9 de febrer).


26


.Viñuales Solé

2. En aquest mateix acord, es sol·licitava que el Departament d’Educació emetés una nova resolució per l’import restant de 36.000 €.

3. En data 9 d’agot de 2006, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publica la Resolució EDU/2642/2006, de 4 d’agost, en la qual s’atorga al municipi de Tordera la quantitat pendent de 36.000 €.

4. La Junta de Govern Local de 23 de novembre de 2006 acorda acceptar aquesta subvenció destinada a minorar les quotes pel servei d’educació a la llar d’infants municipal.

Fonament de Dret:

1. La Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d’infants de qualitat estableix que el Govern de la Generalitat, en coordinació i col·laboració amb els ajuntaments, ha d’impulsar el desenvolupament d’una xarxa de llars d’infants de titularitat pública i, en concret, ha de garantir al final del període 2004-2008 la creació de trenta mil noves places.

2. Resolució EDU/2642/2006, de 4 d’agost, per la qual s’atorguen subvencions a les corporacions locals titulars de llars d’infants que no van rebre subvenció per la Resolució EDC/280/2006, de 9 de febrer, per al curs 2005-2006.

El Ple de la corporació, per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA: PRIMER.- Ratificar l’acord núm.7 de la Junta de Govern Local, de 23 de novembre de 2006, el qual es transcriu a continuació:

“7.- Acceptació de la subvenció de 36.000 € concedida per la Direcció General de Centres Educatius de la Generalitat de Catalunya a les corporacions locals titulars de llars d’infants per al curs 2005-2006. 2. HISENDA 2.2.3.3. SUBVENCIONS Acceptar l'ajuda/subvenció que es descriu a continuació, amb tots els compromisos i responsabilitats inherents:

Ens concedent: Generalitat de Catalunya – Departament d’Educació i Universitats – Direcció General de Centres Educatius. Òrgan concedent: Resolució de 4 d’agost de 2006. Seu: Via Augusta, 202, planta 3D. 08021 - Barcelona Data d'atorgament: 4 d’agost de 2006.


27


.Viñuales Solé

Data de comunicació de l'atorgament: 15 de novembre de 2006. Informe d'Intervenció: favorable. Legislació reguladora:

1. Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d’infants de qualitat estableix que el Govern de la Generalitat, en coordinació i col·laboració amb els ajuntaments, ha d’impulsar el desenvolupament d’una xarxa de llars d’infants de titularitat pública i, en concret, ha de garantir al final del període 2004-2008 la creació de trenta mil noves places.

2. Resolució EDU/2642/2006, de 4 d’agost, per la qual s’atorguen subvencions a les corporacions locals titulars de llars d’infants que no van rebre subvenció per la Resolució EDC/280/2006, de 9 de febrer, per al curs 2005-2006.

Títol competencial: delegació singular per a aquest acte de l’Alcaldia-presidència. Quòrum: unanimitat dels presents. Finalitat de la subvenció acceptada: minorar les quotes pel servei d’educació. Import: 36.000,00 €.”

SEGON.- Comunicar la Resolució presa al Servei de Règim Econòmic de la Direcció General de Centres Educatius del Departament d’Educació i Universitats (Via Augusta, 202, planta 3D. 08021 Barcelona).

8.- Aprovació provisional del Text refós del Pla especial de canvi d’ús i reconeixement de volum edificat de les finques Ca l’Estany i Can Garballer. 6. OBRES I URBANISME 6.2.3. PLANS ESPECIALS. FINCA CA L’ESTANY I CAN GARBALLER.

Alcalde: i passem al vuitè punt de l’ordre del dia que és concretament l’aprovació provisional del Text refós del Pla especial de canvi d’ús i reconeixement de volum edificat de les finques ca l’Estany i Can Garballer. Sr. secretari? El secretari, d’ordre de l’alcalde, llegeix la proposta d’acord: “ Identificació de l’expedient. Aprovació provisional text refós del Pla Especial urbanístic de canvi d’ús i reconeixement de volum edificat de la finca Ca l’Estany i Can Garballer al V. de Sant Tou de Tordera. Fets:

1. Per Decret d’Alcaldia núm.582/2005 d’1 de juliol es va aprovar inicialment el Pla Especial urbanístic de canvi d’ús i reconeixement de volum edificat de la finca Ca l’Estany i Can Garballer del V. de Sant Tou de Tordera.

2. Durant el període d’informació pública no es varen presentar al·legacions


28


.Viñuales Solé

3. En data 12 de gener de 2006 el Ple municipal va acordar l’aprovació provisional d’aquest Pla Especial.

4. La Comissió Territorial d’Urbanisme en sessió de data 25 de maig de 2006 en va suspendre l’aprovació definitiva fins que mitjançant un text refós incorporés diverses prescripcions que s’assenyalen.

5. En data 19 de setembre de 2006 s’ha presentat un text refós que incorpora les diferents prescripcions assenyalades en l’informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme, segons es desprèn de l’informe emès per l’arquitecta municipal.

Fonament de Dret:

1. Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local. 2. Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text

refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. 3. Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, de text refós de la Llei

d’Urbanisme. El Ple de la Corporació, podria adoptar els següents ACORDS: PRIMER.- Aprovar provisionalment el text refós del Pla Especial urbanístic de canvi d’ús i reconeixement de volum edificat de la finca Ca l’Estany i Can Garballer al V. de Sant Tou de Tordera. SEGON.- Remetre l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, per tal que procedeixi, si s’escau, a la seva aprovació definitiva. TERCER.- Notificar les resolucions preses als afectats amb els advertiments processals de rigor.” Alcalde: el regidor d’Urbanisme intervé... Arseni Garcia Matas.-CiU: és un Text refós, per tant, ja havia passat anteriorment per Ple i ja havíem tingut bastant de debat sobre aquest punt. En llegir la resolució que feia la Comissió d’Urbanisme enteníem que aquest tema estava tancat i per tant no es portaria a cap i curiosament ha passat quelcom que no havia passat mai, és a dir, que la mateixa Comissió d’Urbanisme ha agafat les rendes d’aquestes actuació, és quasi bé qui ha proposat que anés el tema tal com estava la primera vegada que el van presentar dient que tal com el presentaven o el volien presentar ara no reunia les condicions òptimes que ells consideraven que havien de tenir. Aquí hi ha intervingut el sotsdirector general d’Urbanisme que és qui ha provocat que es torni a endegar aquest expedient, ell diu que tal com està l’accepta, parlarà amb tots els seus tècnics del Departament i el que vol és que sigui una zona que reuneixi unes condicions òptimes quant a equipament, que li sembla molt bé la proposta inicial que hi havia i ara estem aquí. És a dir, estem davant d’una situació que la mateixa Comissió d’Urbanisme pràcticament ens ha encomanat que tiréssim endavant. Alcalde: gràcies. Intervencions per part d’ERC?


29


.Viñuales Solé

Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: gràcies. En primer lloc, quan es va portar a aprovació inicial aquesta proposta de pla especial de canvi d’us i reconeixement de volum, ERC vam dir que qualsevol actuació que es fes per diversificar l’activitat econòmica al nostre municipi, en aquest cas per obrir una activitat amb finalitats turístiques, ja tenia unes simpaties inicials evidents. L’evolució de tota aquesta qüestió ha fet veure que no només allò que ja vam dir en el Ple estava agafat amb pinces, sinó moltes altres qüestions les quals vam fer confiança al propi equip de govern i als diferents tècnics que havien informat. La qüestió finalment feia aigües i després del que ens acaba d’explicar el regidor la poca confiança que ens quedava que era amb la Comissió Provincial d’Urbanisme que semblava que posava seny i recomanacions algunes d’elles certament importants... en fi.... primer, que desconec quina potestat té un sotsdirector general de la Generalitat per contradir el que ha aprovat la Comissió Provincial d’Urbanisme.... jo crec que cap, amb la qual cosa jo procuraria fer cas a les recomanacions de la Comissió Provincial d’Urbanisme perquè sinó, certament es com una miqueta estrany i probablement fins i tot il·legal o com a mínim al·legal. En tot cas, m’agradaria fer esment a unes coses que crec que són important. El sotsdirector general d’Urbanisme dirà el que voldrà, però la Comissió Provincial d’Urbanisme reclamava quatre informes ( de Direcció General de Turisme, Direcció General de Patrimoni Cultural, de direcció General d’Arquitectura i Paisatge i d’Agència Catalana de l’Aigua) que cap d’ells estan inclosos en l’expedient que va al ple. Per tant, entenc que ens està dient que un sotsdirector general està dient que allò que demanava específicament la Comissió Provincial d’Urbanisme, que no només hi ha el propi Urbanisme sinó que hi ha altra gent qualificada de la Generalitat, ara ho està tirant enrere i per tant podem tirar pel dret i tornar a presentar el mateix. Demanava la Comissió Provincial d’Urbanisme que s’identifiqués en el catàlegs específic de les masies i cases rurals les afectades per aquest Pla especial i que a més es justifiquessin les raons arquitectòniques, cosa que la primera part sí que es compleix amb aquest refós, però la segona per enlloc. Parla més l’informe de la Comissió Provincial d’Urbanisme que entenc que és amb el que s’ha de basar un text refós, és a dir, allò que ja està aprovat es queda com està i allò que s’ha de canviar es canvia. Diu que cal parlar, quantificar i justificar les necessitats reals d’aparcament i reduir la zona prevista d’aparcament a la mínima imprescindible. No es redueix res i simplement es diu el nombre de places d’aparcament necessàries sense justificar la seva necessitat en cap lloc i a més a més també es parlava que calia incorporar a la normativa urbanística degudament articulada que per enlloc hi és en aquest text refós. Això és molt estrany perquè si la Comissió Provincial d’Urbanisme diu que acceptarà el text si s’hi s’inclou tot això i ara resulta que ens podem saltar tot això, no hi veig massa la situació per enlloc. I, en tot cas, voldria fer esment a una altra qüestió que em preocupa especialment i és per això que avui ERC votarà en contra de l’aprovació d’aquest text refós: un dels informes que formen part de l’expedient és l’informe de la tècnica de Medi


30


.Viñuales Solé

Ambient de l’Ajuntament que òbviament havent-hi una zona PEIN afectada n’ha d’informar. La tècnica de Medi Ambient informa favorablement, però ens ha sorprès molt tot el que diu. Parla clarament que la proximitat a la zona PEIN esdevindrà possibles efectes negatius que caldrà valorar i avaluar i en tot cas comença a citar-los com el soroll, com la freqüentació del trànsit, com la contaminació alumínica, com que no hi ha definit un sistema de clavegueram i com que no està gens clar quina és la necessitat real de potencia elèctrica que necessitarà tot plegat. Tot i que la tècnica informa favorablement, això tampoc està inclòs en aquest text refós i nosaltres pensem que seria altament necessari que hi fos. Conclou que tot i la proposta de recuperació d’antics espais humits representa a nivell ambiental una proposta atractiva, val a dir, però, que per tot allò que ha exposat no pot concloure que aquesta activitat no afecti negativament a l’espai, és a dir, que probablement afectarà, i a més no s’hauria de considerar una proposta de millora sinó de restauració de la zona alterada, degut a una infracció urbanística perpètua en el temps que ja es va parlar en el seu moment. Tot plegat és una miqueta estrany perquè estem dient que cal tenir en compte tota una sèrie de prescripcions per poder aprovar això i finalment a rel d’una conversa verbal diem que no, que ens podem saltar-les totes, que no cal que fem cas a ningú i que això ho podem aprovar tal com estava. Entenem que no es manera d’operar i òbviament el vot d’ERC serà contrari. Alcalde: gràcies, per part del M.A.p.T ? Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: gràcies, bé en el seu dia, quan es va presentar aquesta proposta ja local des de l’àmbit rural, ja vam expressar que havíem de ser molt curosos amb aquesta proposta com es desenvolupava perquè evidentment afectava un espai agrícola protegit i una zona inclosa en el PEIN com és la zona de l’estany i per tant protegida també a nivell ambiental. Allò ja va motivar que no només votéssim favorablement la proposta, sinó que hi féssim tot un seguit d’esmenes i acte seguit també vam insistir molt amb la necessitat de lligar-ho tot amb la redacció d’un conveni amb aquests promotors. El conveni es va subscriure entre aquests promotors i l’Ajuntament; es va portar en aquest plenari, el conveni va ser sotmès a informació pública i el nostre grup com que enteníem que aquest conveni es podria millorar, hi vam presentar al·legacions. Aquestes al·legacions que nosaltres ens consti no han estat resoltes i per tant aquest conveni resta pendent d’aprovació definitiva entenem nosaltres. Pensem que deslligar el que és el Pla especial del que era el conveni en el qual s’acordaven i es lligaven quines serien les mesures econòmiques que aquesta promotora s’obligava dur a terme en aquest espai, doncs és imprescindible. Entenem que el Pla especial i el conveni han d’anar lligats en tota la seva tramitació i per tant aquest és un dels motius que fa que el nostre vot sigui desfavorable a la proposta que avui se’ns presenta. Però, a part d’això i entrant en l’expedient que


31


.Viñuales Solé

conforma aquest acord, hem vist o la sensació és que no es treballa bé des de l’Àrea d’Urbanisme perquè fer actes de fe com deia el regidor que, bé, ja ens han dit que això ens ho aprovaran i encara que faltin els informes o diguin el que diguin els informes, actes de fe com ajuntament i entenem nosaltres com a un govern que dirigeix l’Ajuntament de Tordera, no es poden fer actes de fe. I en aquest cas el que volem insistir, ja s’ha dit, però en l’expedient el que nosaltres hem pogut veure no hi ha aquests informes que deia que demanava l’acord de la Comissió d’Urbanisme a data 25 de maig de 2006, no hi són, si bé és cert que l’informe elaborat per l’arquitecta en fa referència, però ella mateixa posa de manifest que part d’aquests informes, per no dir la major part, són desfavorables. Tenim l’informe de l’ACA, de 18 d’abril de 2006, que informa desfavorablement respecte a l’abastament i a l’evacuació d’aigües residuals. Aquest informe és desfavorable. També és desfavorable l’informe d’Arquitectura i Paisatge, de data 30 de desembre de 2005, però el que veiem és que la Comissió d’Urbanisme de Barcelona també requeria la necessitat d’informe per part de la Direcció General de Turisme i aquest informe no hi és a l’expedient, però sí que hi ha un informe entrat en data 9 de novembre de 2006 d’aquesta Direcció General de Turisme que també informa desfavorablement aquesta proposta i ho diu clarament, o sigui, el que ve a dir aquest informe és que la proposta que hi ha damunt la taula no es pot tractar com un centre de turisme rural i des de Turisme entenen que el que es vol dur a terme des de la finca de Ca l’Estany i Can Garballer és un hotel-apartament, parla de restaurant ... etc. que incompleix tot un seguit de requisits establerts en la legislació vigent. Per tant, entenem que aquesta proposta inicialment atractiva pel municipi de Tordera no ens l’estem treballant, no estem treballant bé. I per últim fer referència al que també ja s’ha dit, a l’informe mediambiental. Si bé és cert que diu coses, i coses no gaire positives d’aquest projecte, qüestions que no queden resoltes com pot ser l’impacte en aquesta zona protegida de l’estany, a part d’això, fins i tot nosaltres entenem que aquest informe manca dels elements mínims imprescindibles que la vigent normativa, el nou decret d’Urbanisme que va entrar en vigor el passat mes de setembre, si mal no recordo, requereix en aquests informes mediambientals que han d’acompanyar un planejament com és un pla especial, és a dir, nosaltres sospitem que si encara féssim un informe mediambiental o un estudi d’impacte ambiental perquè encara estem afectant un espai PEIN, doncs amb el rigor tècnic que és necessari en aquest cas fins i tot trobaríem molts més defectes dels que troba la tècnica de Medi Ambient d’aquest Ajuntament. Per tot això, i sobretot pel fet que entenem que aquesta proposta, torno a repetir, inicialment la veiem atractiva, entenem que no s’està treballant bé des del govern municipal. Per tot això, votarem desfavorablement a aquest acord. Alcalde: abans de passar la paraula al Partit Socialista, si em permeten, vull fer una proposta i és retirar el punt de l’ordre del dia, concretament.


32


.Viñuales Solé

Se’ns està acusant al govern municipal de no fer bé la feina i el problema és part del govern municipal i part molt important de la relació del propi sotsdirector General d’Urbanisme amb la Comissió Provincial d’Urbanisme on ell és present. Ens fa propostes diferents a nosaltres i els propietaris de l’àrea de les que fa la pròpia Comissió. Nosaltres possiblement fem sovint actes de fe confiant en l’Administració superior i en aquest cas, a causa de les intervencions que m’han convençut, decideixo si tots hi estan d’acord, retirar el punt de l’ordre del dia i portar-ho a un Ple posterior el mes de desembre/gener amb ja l’acord definitiu amb la pròpia Comissió Provincial d’Urbansime i amb el Sr. Rossell, que és qui fa la proposta a l’Ajuntament i als propietaris. La veritat és que aquest punt de l’ordre del dia el portàvem amb la voluntat de discutir-lo i també els dubtes i part dels dubtes que s’han posat damunt la taula nosaltres mateixos també els teníem. La intenció era accelerar-ho per proposta del propi sotsdirector general, però els mateixos dubtes i les mateixes incògnites respecte a unes qüestions que vostès posen damunt la taula el propi govern les tenia. Per tant, ja proposo retirar-ho. No tenim un interès especial en què es faci aquesta actuació si no està al cent per cent segur que funcionarà. Contindrà totes les mesures que calgui per aquella zona. Per tant, reconeixent la nostra valentia de portar un punt a l’ordre del dia d’aquesta manera i després de les intervencions només de dos grups municipals, proposo retirar-ho si els sembla bé. Si el Partit Socialista vol intervenir, però ja dic ara que si la majoria estem d’acord, ho retiraríem i ho portaríem en un altre Ple. Vol intervenir el Partit Socialista? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: a veure, moltes de les coses que nosaltres havíem de dir, ja s’han dit. Per tant, si es retira, no tenim res a dir. En tot cas, quan es porti a debat, ja ho tornarem a plantejar. Alcalde: perfecte. Doncs retiraríem el vuitè punt de l’ordre del dia.

9.- Aprovació definitiva de l’Estudi de detall de quatre edificis plurifamiliars situats entre els carrers Puigvert, Passatge Murillo i Roger de Flor. 6. OBRES I URBANISME 6.2.5 ESTUDI DE DETALL DE 4 EDIFICIS PLURIFAMILIARS DE 78 HABITATGES, 8 LOCALS I GARATGES ENTRE ELS CARRERS PUIGVERT, PASSATGE MURILLO I ROGER DE FLOR.

Alcalde: passem al novè punt que és l ‘ aprovació definitiva de l’Estudi de detall de quatre edificis plurifamiliars situats entre els carrers Puigvert, Passatge Murillo i Roger de Flor. El regidor d’Urbanisme té la paraula. Arseni Garcia Matas.-CiU: es tractaria de fer ja l’aprovació definitiva d’aquest estudi de detall en el que bàsicament ens demana l’empresa que ha de fer aquest edifici que es tenia que separar tres metres tant del carrer Puigvert, com del carrer Murillo, demana separar-se tres metres del carrer


33


.Viñuales Solé

Puigvert per les del carrer Murillo, doncs alienar façana –d’aquesta manera es guanya més espai al pati d’illa i segons l’arquitecte municipal sobretot el pati d’illa queda molt més ventilat i amb molt més bones condicions. Alcalde: per part d’ERC, en Bernat Costas.... Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: per manifestar el vot contrari d’ERC en aquest punt de l’ordre del dia. Òbviament els propietaris d’uns terrenys on es pot edificar tot el que es pot fer en el Pla general intenten portar-ho a la pràctica per obtenir el màxim rendiment econòmic possible de les seves propietats, però entenem que el mateix que ens porta no està d’acord en moltes de les qüestions que inclou el Pla general. És el que ens porta a votar en contra d’aquest punt de l’ordre del dia que és en espais del centre del municipi en què actualment en prou feines hi ha edificacions, passar a construir exactament 78 habitatges, vuit locals, a banda dels garatges... un total de quatre edificis de vivendes. Entenem que és un excés de construcció, un foment de la massificació ciutadana en un espai ja de per sí poblat. Està canviant aquesta política d’allà on hi havia una casa, va a terra, i construir un bloc de pisos que es pot portar a terme a tot el centre del municipi des que hi ha el Pla general. Entenem que no és el Tordera que nosaltres volem i per tant no podem donar suport al punt de l’ordre del dia més enllà que òbviament i així els tècnics ho certifiquen que les qüestions tècniques d’aquest estudi de detall per modificacions de volum, modificacions de volades, i per acabar d’ajustar els paràmetres que probablement tècnicament siguin correctes. La filosofia de fons del Pla general actualment vigent en aquest sentit no ens convenç per enlloc i per tant no hi podem estar d’acord en cap moment. Alcalde: gràcies, per part del M.A.p.T ? Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: una de les qüestions que causarà aquest projecte és la construcció de 78 habitatges en una zona del centre del poble que actualment està quedant bastant atapeïda amb les problemàtiques d’aparcament, serveis, etc. Evidentment tenim el Pla general que tenim i evidentment els propietaris estan totalment legitimats per desenvolupar l’aprofitament que preveu el planejament. Però tot i que hi hagi aquesta legitimitat per part dels particulars o propietaris de fer el que preveu el planejament, nosaltres com a grup polític estem evidentment legitimats per explicar la nostra postura contrària al planejament urbanístic i en aquest pla general. I entenem que en aquest punt concret el Pla general va cometre un error i comet un error. En aquest cas, transformarem el que nosaltres entenem una masia en el nucli urbà, en el centre històric de Tordera, que fins i tot pot ser un dels pocs edificis emblemàtics, una masia tradicional catalana que potser part d’ella s’ha vist transformada al llarg dels temps, no té gaire interès, però perquè no, hagués estat un lloc, entenem nosaltres, molt favorable i en el qual, perquè no, des del punt de vista municipal s’hagués pogut qualificar com a equipaments pel municipi i


34


.Viñuales Solé

transformar aquella edificació, és a dir, no transformar-la, sinó rehabilitar aquella edificació en un equipament municipal que donés serveis als ciutadans de Tordera. Entenem que en el seu moment es va produir aquest error en el planejament i ara ens trobem que els propietaris evidentment desenvolupen el mateix planejament. Tot i així, expressar que no hi estem d’acord. Entenem nosaltres que és un error, que ens estem equivocant perquè estem atapeint el centre urbà d’edificis plurifamiliars amb gran quantitat d’habitatges i amb les conseqüències i perjudicis que això comportarà i ja s’està veient pel futur del municipi. Aquesta seria la principal motivació per la qual no estem d’acord en l’aprovació d’aquest estudi de detall, però també deixar palès o fer dues puntualitzacions més que també contribueix a votar-hi en contra. Primer de tot, hem revisat el mateix projecte. En el seu dia, nosaltres vam llençar una proposta que en aquest sector s’afecta una zona on actualment hi ha un transformador elèctric i demanàvem que es preveiés el seu soterrament, ja que es feia aquesta actuació urbanística. La veritat és que en el projecte no hem sabut veure si es preveia o no aquest soterrament. En qualsevol cas, era una de les qüestions que plantejàvem i, en segon lloc, aquesta puntualització que esmentàveu, que s’ha substituït la previsió de retirar l’edificació 3 metres de l’alienació del vial o del carrer, entenem que és una postura que no contribueix gaire a esponjar aquella zona perquè si hi havia aquesta prescripció d’enretirar l’edifici 3 metres de l’alienació del vial era per esponjar més i que el vial fos més ample del que actualment és i, per tant, nosaltres entenem que fer l’edificació a ran de vial, el que contribueix és a atapeir més aquella zona, que ja hem dit que està densament edificada i per tant és una de les qüestions que és contradictòria també i per tant expressar el nostre vot desfavorable. Alcalde: d’acord, gràcies. Per part del Partit dels Socialistes? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: per manifestar la nostra abstenció en aquest punt concret. Nosaltres entenem que el que avui es porta a aprovació és un estudi de detall que realment el problema ve donat per la qualificació que es va donar amb la revisió del Pla general en el qual nosaltres vam ser contraris i vam votar en contra del mateix i no reiteraré els arguments que s’han estat donant, però és evident que els ratifiquem en molts dels seus aspectes, però també entenem que els propietaris tenen uns drets que han adquirit legítimament i el que avui es porta a aprovació és un estudi de detall que entenem que recull el desenvolupament del planejament. Per tant, en aquest sentit el nostre vot serà d’abstenció. Alcalde: gràcies. Darrera intervenció... la filosòfica també la podem fer, el que passa és que al govern també ens toca gestionar el Pla general revisat l’any 2001-2002 i aprovat per primera vegada l’any 1984. De la zona que estem parlant no es va fer cap revisió de cap mena l’any 2000-2001, sinó que el que es manté a la zona que estem parlant avui és la previsió que havia fet el Pla general del 1984 aprovat en aquell cas per consens de tots


35


.Viñuales Solé

els grups polítics que estaven a l’Ajuntament en aquell moment i no s’ha fet amb la revisió del Pla general desqualificar ni aquesta zona, ni cap altre, i vam proposar-ho no només el govern municipal, sinó totes les comissions de participació ciutadana ens vam proposar no descualificar terrenys, no qualificar més terrenys perquè es va fer una revisió a la baixa del sòl edificable, però no vam descualificar res perquè a més tots erem conscients que allò suposava indemnitzacions i que no era voluntat de ningú, ni del govern municipal, ni de les comissions de participació ciutadana que es van crear desqualificar res perquè suposava indemnització. Per tant, consti que sovint ens toca gestionar un pla general de l’any 1984 revisat amb aquets paràmetres que explicava ara, però que en tot cas estem rebent allò que ja estava planificat l’any 1984. Encara us diré més, dels plans parcials nous no hi ha ni un sol habitatge habitat. En aquests moments tot el creixement del municipi s’ha produït en l’espai urbà consolidat que el del 1984 permetia ja i que no s’ha desenvolupat ara. Es veritat que amb aquesta quantitat d’anys que han passat les coses han canviat i molt i a ningú se’ns va acudir i al govern municipal tampoc en el moment de la revisió del Pla general fer aquestes esmenes el que hi havia l’any 1984, no se’ns va acudir, i per tant estem gestionant la proposta de pla general de l’any 1984 concretament en aquesta zona. Fem aquesta aprovació del Pla especial o d’estudi de detall en aquesta zona per moure alguns dels paràmetres, però en cap cas hem variat el volum edificable i en cap cas hem variat la quantitat de metres que es poden utilitzar com habitatge. Insisteixo, estem a l’any 1984, ens toca gestionar aquest pla general i és evident que no podem fer filosofia des del govern de l’Ajuntament, sí que podem fer filosofia des d’altres posicions que entenem perfectament i que segurament no és el poble que voldríem tots plegats, sinó que vam crear fa molts anys i que ara desenvolupem. Insisteixo, tot el creixement del poble s’ha produït els últims anys només amb el sòl edificable que va proposar el Pla general del 1984 i els plans parcials també estaven proposats l’any 1984 tot i que s’estiguin desenvolupant actualment. Però insisteixo, no s’ha desenvolupat cap pla parcial nou on hi hagi un sol ciutadà nou. Estem creixent en el consolidat urbà i estem creixent a les urbanitzacions, no en els plans parcials, que ja creixerem quan toqui, en el seu moment. Quant a l’estudi de detall, insisteixo amb el deia el M.A.p.T , podia ser un equipament municipal si tots plegats ho haguéssim proposat l’any 1984 i si tots plegats haguéssim proposat l’any 2000 fer una modificació i desqualificar aquest sòl per tornar-lo a un sòl d’equipament. No se’ns va acudir al govern, ni se’ns va acudir a ningú canviar concretament aquesta zona per equipament, altres sí, però aquesta concretament no. Quant al soterrament del transformador està contemplat en l’estudi de detall i quant als tres metres de separació no eren tres metres més de vial,


36


.Viñuales Solé

sinó que eren tres metres més de pati de la casa. Això a criteri dels propis arquitectes s’ha canviat perquè entenen que la condició d’habitabilitat de l’edifici un cop fet serà millor per a la gent que visqui per una qüestió de ventilació de la zona interior i dels patis, s’ha fet amb aquesta voluntat de que sigui més habitable aquell espai tot i que acostem la casa al carrer, no reduïm el carrer, sinó que l’acostem més, però i la quantitat de vorera és la mateixa. Entenc que és així, per aclarir-ho, per si hi havia algun dubte. Dit això i entenent que hi ha diferents postures al respecte, aprovaríem el punt per nou vots a favor, cinc abstencions i tres en contra.

ACORD Vist que per Decret de l’alcaldia núm. 795/2006 de 29 d’agost es va aprovar inicialment l’Estudi de detall de 4 edificis plurifamiliars de 78 habitatges, 8 locals i garatges entre els carrers Puigvert, passatge Murillo i Roger de Flor promogut per l’empresa Immobles Tordera, SL.

Vist que l’esmentat Decret va ser sotmès a informació pública pel termini d’un mes mitjançant l’inserció d’edictes al BOP, al DOGC, a un dels diaris de mes circulació a la província, a la radio municipal i al tauler d’anuncis, sense que durant l’esmentat període s’hagin enregistrat al.legacions. Atès el que disposa la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del règim local, Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, Text Refós de la Llei municipal i de Règim Local de Catalunya, Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, de text refós de la Llei d’Urbanisme. El Ple de la Corporació, per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; l’abstenció dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, i els vots en contra dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T, i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA: PRIMER.- Aprovar definitivament l’Estudi de detall de 4 edificis plurifamiliars de 78 habitatges, 8 locals i garatges entre els carrers Puigvert, Passatge Murillo i Roger de Flor promogut per l’empresa Immobles Tordera, SL. SEGON.- Remetre el projecte aprovat i l’expedient administratiu a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona. TERCER.-Notificar les resolucions preses als afectats amb els advertiments processals de rigor.


37


.Viñuales Solé

10.- Compensació d’una part de l’aprofitament mig resultant del projecte de reparcel·lació de la urbanització residencial Àgora Parc. 6. OBRES I URBANISME 6.2.10.PROJECTES DE REPARCEL·LACIÓ

Alcalde: i passem al desè punt de l’ordre del dia que és la compensació d’una part de l’aprofitament mig resultant del projecte de reparcel·lació de la urbanització residencial Àgora Parc. El regidor d’Urbanisme.... Arseni Garcia Matas.-CiU: sí, gràcies. En aquesta mesa de plens hem tocat moltes vegades el que des de l’Ajuntament s’ha intentat resoldre uns problemes endèmics, feia de molts anys, de les urbanitzacions per tal d’aconseguir que es poguessin realitzar les obres d’urbanització de cadascuna d’elles de les consolidades pel que és sòl urbà. Això ha comportat un seguit de passos molt lents. Tenim una urbanització ja en aquest moment amb les obres pràcticament acabades i podem entrar ja directament a una altra urbanització que és Àgora que hem anat treballant des de fa molt de temps per aconseguir tenir tots les projectes i tots els passos administratius necessaris per poder endegar aquestes obres d’urbanització. Hem fet un projecte d’urbanització que s’ha consensuat amb els veïns a través de les assemblees pertinents, sempre amb la seva junta de delegats per intentar treballar colze a colze per tal d’aconseguir arribar a port final i una vegada hem tingut el projecte d’urbanització ha calgut fer potser el més complicat de tot que és el projecte de reparcel·lació per tal d’aconseguir que cada parcel·lista, propietari, se sentís realment segur i convençut del que li toca pagar d’aquestes obres d’urbanització, li correspon els metres de parcel·la que té, que posseeix en realitat, i per descomptat dir que la parcel·la sigui de la seva propietat. Tot això, una vegada aprovat el projecte de reparcel·lació, després es podrà portar al Registre de la Propietat i la situació administrativa de la urbanització canviarà radicalment. Ens hem trobat que una vegada aprovat el projecte de reparcel·lació en el moment ja de poder comunicar a cada propietari la part proporcional que li corresponia dividint el cost del projecte d’urbanització pels seus metres quadrats, doncs ens sortien tot un seguit de qüestions que realment es feia difícil poder solucionar com era doncs propietaris que històricament en molts anys tenien un títol de propietat, no estava registrat, però sí tenia el títol de propietat, o té el títol de propietat, i situacions inclús diferencials quant als metres urbans i els que no eren. Tot això ens ha portat a un debat que no acabaríem mai de tornar a començar de nou, amb endegar un altre projecte de reparcel·lació, i entenent que és un fet històric, un deute històric que té el mateix Ajuntament vers les urbanitzacions, entenem que fem aquest acte públic perquè si el Ple ho aprovés, aconseguir tancar definitivament el projecte de reparcel·lació assumint l’Ajuntament les diferencials que en aquest moment el mateix punt que acorda la part ja dispositiva, facultar el mateix alcalde perquè aquests serrells que es vagin presentant de manera puntual els podem


38


.Viñuales Solé

anar resolent com hem hagut de fer ara en l’informe tècnic que esmentava el secretari a l’informe de l’arquitecta municipal. Alcalde: gràcies, Sr. regidor. Intervencions per part d’en Bernat Costas, d’ERC? Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: gràcies. Certament el punt que tenim avui damunt la taula com a mínim en tota la seva extensió deu ser dels punts no complicats però sí complexos a l’hora de valorar per la quantitat de matisos que en el fons té la proposta que se’ns porta a aprovació. Per un costat, cal tenir en compte una herència històrica d’un moment en què es van fer les urbanitzacions, en què més que planificació era un absolut “campi qui pugui” i certament en aquell moment moltes persones es van fer riques per la via d’estafar a altra gent, i el cas de la urbanització d’Àgora Parc no és un cas aïllat , però, en tot cas, és un cas molt clar en què algú va vendre a propietaris probablement la majoria d’ells de bona fe. Com a mínim, fa dubtar a vegades de la bona fe natural que se li pressuposa a les persones. A banda d’això, hi ha, però, altres qüestions sobre la taula que afecten molt directament a aquesta proposta d’acord que creiem que són interessants de valorar. Per un costat, en el seu moment quan les persones van comprar les parcel·les i s’hi van construir la casa, vull entendre que totes elles pensaven que compraven una parcel·la legal o, en tot cas, definida de forma correcta i no que compraven una cosa fora d’àmbit o que compraven una futura zona verda i per tant entenem que allò que estaven comprant aquestes persones per construir-s’hi la seva vivenda era un espai que un cop feien la compra sabien que a banda de la seva pròpia parcel·la estaven comprant un espai en un àmbit del qual en sortirien uns vials i unes zones verdes i uns espais d’equipament algun dia quan es fes la urbanització de tot plegat. Tot això deixa la situació actual en una posició d’enrocament important perquè és obvi que no es poden fer les cessions un cop es procedeixi a fer la urbanització, cessions ja no només del 10% d’aprofitament mig del valor de la urbanització que òbviament no hi ha espai físic material per compensar si no hi ha parcel·les amb què fer aquesta cessió, sinó que a més no es pot cedir allò que pertoca per llei lliure de càrregues i òbviament una casa construïda amb una gent que hi viu no és lliure de càrregues d’una zona verda de l’Ajuntament. Atenent tot això, i atenent també el compromís assumit per al govern municipal que les obres d’urbanització no poden suposar per als ciutadans que les han de finançar un preu superior als vint euros per metre quadrat de propietat, que en tot cas és un criteri discrecional del govern, que podem o no compartir, però en tot cas entenem que és bo que el govern assumeixi un criteri únic i que pretengui aplicar-lo, i tenint fins i tot en compte una qüestió que crec que també és interessant a tenir present que és quan costarà tota la urbanització sencera, quantes parcel·les hi ha, surt aproximadament el cost per parcel·la de la urbanització, ja dic que òbviament és fer números rodons, uns 17.500 € per parcel·la, i vist que el que caldria abonar per indemnitzar la zona verda tal com està quantificada


39


.Viñuales Solé

pels tècnics municipals, les zones fora d’àmbit i l’aprofitament mig ascendeix tant sols a 850 € per parcel·la, entenem que no és una quantitat desorbitada, però fins i tot tenint en compte tot això i vist que el concepte més repetit avui en aquest Ple serà el de l’acta de fe, entenem que és important amb la proposta que fa el govern municipal amb tots els condicionants que això suposa i amb l’assentament d’un precedent que cal tenir molt en compte com pot afectar en properes urbanitzacions. Creiem que val la pena ni que sigui per aquest acte de fe recolzar la proposta que posa damunt la taula el govern municipal d’assumir la renúncia, aquest dret de part de l’aprofitament que li pertocaria a l’Ajuntament de Tordera i per tant el municipi de Tordera de les obres d’urbanització de la urbanització residencial Àgora Parc. Alcalde: gràcies, per part del M.A.p.T ? Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: sí, gràcies. Agafant una mica el que s’acaba de dir, nosaltres no volem fer actes de fe i per tant abans d’assumir una proposta entenem nosaltres que no compleix amb l’exigència legal que cedeixi el 10% de l’aprofitament mig en el municipi. La veritat és que la proposta ens l’hem mirat amb bastant deteniment. Hi ha una qüestió que no acabem d’entendre i serem clars: nosaltres preferiríem abans d’aprovar aquesta proposta i sotmetre-la a votació que es pogués deixar damunt la taula i que es portés en un proper plenari perquè no acabem d’entendre aquesta renúncia que es diu en l’informe municipal de 849.591 € que en números rodons són 145 milions de les antigues pessetes – si no vaig errat- , són molts diners i tot això ve produït segons pel que és veu o sabem interpretar pel compromís que no superem els 20 €/m2. Llavors, per un costat, l’informe de l’arquitecta municipal diu que les obres estaven inicialment previstes, que tinguessin un cost de 21,04 €/m2, i perquè no superin els 20 €/m2 hem de renunciar a aquests 145 milions de les antigues pessetes. Això és el que ens sembla interpretar, i si anem errats, igualment, entenem que per fer el que avui se’ns proposa ens ho hauríem de mirar molt més bé tots, sospesar les alternatives possibles que hi ha, que és difícil perquè com s’ha dit abans algú en el seu dia va fer el negoci, va vendre unes parcel·les que no es podrien vendre, en definitiva va enganyar, va estafar unes persones que evidentment eren tercers de bona fe i per tant ara es veuen abocats o obligats a pagar unes importants despeses que en una economia normal i corrent si més no són importants. Des del nostre punt de vista això és una problemàtica. Per tant, faríem aquesta proposta de deixar-ho damunt la taula i si no és així avançar que nosaltres no podrem mostrar el nostre vot favorable a aquesta proposta. Alcalde: per tant, Seria abstenció? Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: sí, abstenció. Alcalde: per part del Partit Socialista?


40


.Viñuales Solé

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: sí, gràcies. Nosaltres entenem que el problema de les urbanitzacions era un problema que vam heretar, que venia de l’època franquista, que tots els governs han fet esforços per anar buscant solucions i per donar solucions. És cert i suposo que tots els que estem en aquesta taula ens costa a vegades dir, o valorem que quan s’ha de renunciar a quelcom que pot perjudicar altres sectors de la població, però en aquest cas concret crec que donar resposta, donar sortida, a una urbanització si això representa renunciar exclusivament al 10% de l’aprofitament mig que correspondria a l’Ajuntament, és una inversió lo suficientment interessant com perquè es porti a terme, és a dir, tampoc podem estar en contradicció amb això de dir per què aquests 20 €/m2 de parcel·la. És un compromís en tot cas del govern que podia o no ser discutible, però en qualsevol cas sí que creiem que s’ha de donar sortida a les urbanitzacions, que Àgora Parc ha fet ja tota una trajectòria important per part de tots els seus veïns i que per tant en aquest sentit si això, prendre aquest acord ha de representar acabar de desencallar el tema i que es comencin les obres, crec que serà benvingut i per tant el nostre vot serà favorable. Alcalde: d’acord, gràcies. Darrera intervenció. És evident que és una qüestió delicada i tot el que és renunciar a aprofitament mig pot tenir moltes lectures. No és però una decisió sobtada, sinó tot el contrari, absolutament meditada, sabent on estàvem, sabent quin espai tenim, sabent les qüestions històriques que s’han nomenat a la taula de plens, sabent de quina manera s’ha resolt l’aprofitament mig en altres urbanitzacions ja consolidades i sabent la capacitat econòmica dels veïns d’aquesta part del municipi. És evident que no és una urbanització de luxe, és evident que és una urbanització de gent treballadora, que han fet un gran esforç per tenir l’espai que tenen actualment. Ho deia un dels regidors, en Bernat Costas, el preu d’urbanització per resoldre allò que en el seu moment se’ls hi va vendre com una urbanització feta i que per tant seria gratuït , el preu que tenen avui damunt la taula – pot estar entre 12.000 i 18.000 € per veí, per finca- tot el que sigui apujar aquest preu em sembla exagerat, tot i que entenem tots plegats que quan estigui feta la urbanització es revaloritzarà la casa, però és que moltes de les persones que hi viuen, hi viuen, i tenen la casa només per viure-hi, i no com una qüestió d’inversió o de luxe. Llavors, és veritat que ens vam fer un plantejament quant als preus que es podrien cobrar als veïns de les urbanitzacions, posàvem un màxim de 20 euros/m2 aproximadament, justament perquè, insisteixo, entenem que no estem en un municipi amb urbanitzacions de luxe, ans al contrari, i el que estem fent ara és renunciar a una part d’ingressos que tindria l’Ajuntament. Entenem-ho com a inversió del propi municipi en aquell sector, és a dir, que no estem aportant diners directament, sinó el que estem fent és deixar de cobrar una quantitat que seria amb espècies, amb terreny a favor de poder fer la urbanització, fer les obres d’urbanització, no carregar els veïns i no començar de nou amb un expedient que podria endarrerir les obre


41


.Viñuales Solé

d’urbanització durant dos anys més. Ens podríem plantejar fer una nova reparcel·lació tenint en compte tot plegat i tenint en compte aquestes parcel·les que han sortit venudes després de la reparcel·lació amb sòls que no es podrien vendre, d’equipament, d’espai verd, de reducció d’àmbit de la urbanització perquè val la pena dir que en el Pla general que també es fa per reduir l’àmbit de la urbanització perquè val la pena dir que en el Pla general el que es va fer també va ser reduir l’àmbit de la urbanització amb la voluntat que no creixés més ... Per tant, tot això, ens ha portat a aquesta situació i entenem en aquests moments que cal fer aquesta aportació per resoldre definitivament aquesta situació a la urbanització i la situació dels seus veïns que no és la urbanització, sinó que és l’àmbit i l’espai que amb les alçades de segle que estem és absolutament il·lògic que hi hagi espais amb la situació d’algunes urbanitzacions i concretament d’Àgora Parc. Per tant, és tot això el que es té en consideració després d’acabar tots els tràmits. Justament aquesta setmana han començat les obres d’urbanització que per tant ja estem parlant i ja ho hem fet amb aquests acords abans de portar-los a Ple però amb la claredat que això estava meditat i tractat que les obres d’urbanització es puguin fer i que es pugin passar les quotes als veïns per tal que ells que ja han decidit que estan disposats a pagar per millorar la urbanització tinguin una aportació per part de l’Ajuntament, insisteixo, en no cobrar una part de l’aprofitament mig i reinvertir-lo en una zona que hores d’ara està molt degradada i que hem de recuperar perquè sigui un espai digne per a tothom. Aquesta és la voluntat i crec que és la voluntat de tots els regidors de la taula de plens i entenc que aquesta és la voluntat o el desig dels veïns d’Àgora Parc. Per tant, és una renúncia molt meditada i amb ganes de resoldre problemes. Dit això i entenent que hi ha dues abstencions anunciades i quinze vots a favor, aprovaríem el punt de l’ordre del dia per quinze vots a favor i dues abstencions.

ACORD Fets:

1. En data 30 de Setembre de 1.992 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament el Pla Parcial del Sector denominat “Àgora Parc” del terme municipal de Tordera. Aquest Pla Parcial desenvolupava les prescripcions contingudes en el Pla General d’Ordenació del Municipi de Tordera aprovat definitivament en data 17 d’octubre de 1.984 i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 21 de desembre de 1.984.

2. En data 15 d’octubre de 2.003 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament la Revisió del Pla General d’Ordenació del municipi de Tordera, que va ser publicat en data 23 de gener de 2004, el qual canviava el sistema de compensació previst al Pla Parcial pel de cooperació. Amb l’entrada en vigor de la Llei d’urbanisme 2/2002, de 14 de març, (actualment text refós pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol), i en virtut del que preveu la Disposició Transitòria Cinquena, el


42


.Viñuales Solé

sistema d’actuació urbanística es el de Reparcel·lació modalitat cooperació.

3. Després d’elaborar-se el corresponent Projecte de Reparcel·lació per tal d’efectuar l’adjudicació de les parcel·les resultants del procés d’urbanització als propietaris afectats, així com l’adjudicació municipal del 10% de l’aprofitament mig, d’acord amb les determinacions del planejament, en data 6 de maig de 2.005 es va adoptar mitjançant Decret de l’Alcaldia número 403 l’aprovació inicial del Projecte de Reparcel·lació Àgora Parc promogut per l’Ajuntament de Tordera, sotmetent-se a informació pública pel termini d’un més mitjançant publicació d’edictes al BOP, al DOGC i a un dels diaris de mes circulació de la província , al tauler d’anuncis i a la radio municipal.

4. En virtut del Decret 482/2006, d’1 de juny, es va aprovar definitivament el referit Projecte de Reparcel·lació, després de resoldre les al·legacions presentades i incorporar-hi les prescripcions necessàries a instància de part i d’ofici.

5. L’informe elaborat per l’arquitecta municipal posa en evidència dos factors que han distorsionat la gestió del sector:

a) L’ocupació real de sòl residencial supera la prevista pel Planejament.

b) Un seguit de propietaris amb títol registral es troben en zona qualificada com verd públic i equipaments i haurien de ser compensats per la comunitat reparcel·latòria.

Aquestes dues disfuncions només es poden corregir amb assumpció de la disminució de sòl residencial i de les indemnitzacions compensatòries per part de l’Ajuntament. En primer lloc, perquè la realitat física consolidada de les parcel·les i de les construccions que s’han autoritzat de construir als dos decennis anteriors impedeixen l’alteració física de les parcel·les i de les edificacions existents. En segon lloc, perquè els compromisos manifestats pels representants del govern municipal a totes les assemblees de veïns del sector han garantit sempre que les quotes d’urbanització del sector per tots els conceptes no ultrapassarien la xifra dels 20 € (vint euros) per metre quadrat de parcel·la.

6. La història de la gestió urbanística de les urbanitzacions residencials del municipi als darrers vint anys ha palesat un seguit de retards, distorsions i solucions de compromís que han donat com a resultat unes cessions d’aprofitament mig a favor de l’Ajuntament gairebé simbòliques. De fet, s’albira que quan es desenvolupi la gestió urbanística d’altres sectors també serà difícil que resulti prou sòl residencial per efectuar les corresponents cessions d’aprofitament a favor de l’Ajuntament, i que, per l’elevat cost de les obres d’urbanització, es puguin exigir als veïns les corresponents indemnitzacions compensatòries.


43


.Viñuales Solé

Escau, doncs, donar un tractament homogeni i equitatiu a tots els sectors d’urbanitzacions residencials i, en el present cas, adoptar un acord que prevegi la compensació parcial del dret de l’Ajuntament a l’aprofitament lucratiu del sector.

Fonaments de dret

1. La jurisprudència dictada en la matèria ha recollit els principis legals segons els quals, en els casos en què l’actuació urbanística en determinats sectors no sigui rendible per als propietaris d’aquest, per resultar excessives les càrregues en relació amb l’aprofitament previst per a les zones edificables, sense modificar les determinacions del Pla es podrà autoritzar una reducció de la contribució dels propietaris o una compensació econòmica a càrrec de l’Administració, procurant equiparar els costos de l’actuació amb els d’altres anàlogues que hagin resultat viables.

2. El retard de dècades en la gestió urbanística del sector residencial Àgora Parc, alhora que els actes propis de l’Ajuntament de les successives autoritzacions i llicències atorgades al llarg dels anys, comporten l’exigència de responsabilitat patrimonial per la lesió causada al patrimoni dels veïns que legalment no estan obligats a suportar.

3. Els principis de la bona fe i de la confiança legítima, reconeguts legalment a l’article 3.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, que han d’inspirar totes les actuacions dels membres dels governs municipals i que els obliguen a l’assumpció dels compromisos assolits amb els veïns.

4. La consegüent compensació econòmica en forma de renúncia al dret d’una part de l’aprofitament mig del sector Àgora Parc comporta una manifestació expressa de voluntat de l’òrgan competent, el Ple, com a resultat del corresponent expedient administratiu.

El Ple de la corporació, per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM, i l’abstenció dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T ,

ACORDA: PRIMER.- Assumir la renúncia del dret a una part de l’aprofitament lucratiu derivat del Projecte de Reparcel·lació de la Urbanització Residencial Àgora Parc com a compensació econòmica en concepte de responsabilitat patrimonial de l’Ajuntament i per tal de garantir la viabilitat econòmica del sector.


44


.Viñuales Solé

SEGON.- Ratificar el Projecte de Reparcel·lació pel que fa a la renúncia d’una part de l’aprofitament lucratiu de cessió gratuïta a l’Ajuntament en els termes que figuren a l’informe de l’arquitecta municipal que consta a l’expedient, i que s’incorpora a aquest acord a efectes substantius i de motivació. TERCER.- Facultar l’alcalde-president tan àmpliament com sigui necessari per l’execució d’aquest acord i per dictar tots aquells altres actes complementaris que calgui, inclosos els d’aclariment i rectificació, per tal de garantir que en cap cas la contribució del propietaris a les càrregues urbanístiques del sector no superi la quantitat de 20 € (vint euros) per metre quadrat de parcel·la.

11.- Aprovació del conveni urbanístic amb l’INCASÒL per donar compliment i execució a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 866/2005. 6. OBRES I URBANISME 6.2.16.CONVENIS URBANÍSTICS

Alcalde: i passem al darrer punt de l’ordre del dia que és l’aprovació del conveni urbanístic amb l’INCASÒL per donar compliment i execució a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 866/2005. El regidor d’Urbanisme té la paraula. Arseni Garcia Matas.-CiU: en el seu moment, quan es va pactar fer aquest pla parcial, l’Ajuntament de Tordera va pactar amb INCASÒL que el 10% d’aprofitament mig que li corresponia a l’Ajuntament se cedia a l’INCASÒL, perquè després pogués fer les obres d’urbanització i després tot el seguit com s’ha demostrat posteriorment d’habitatges socials, etc. En el seu moment, hi va haver un ciutadà de Tordera, veí d’aquella zona, que va considerar que hi havia qüestions que l’afectaven i va posar un contenciós que curiosament la Sala pràcticament li denega tot a ell, però troba que l’administració actuant que era en aquell moment INCASÒL no tenia el títol corresponent d’administració actuant i per tant no li podia cedir el 10%. Per tant, el 10% reverteix altra vegada a l’Ajuntament i totes aquelles actuacions que s’havien fet fins al moment, tant per part d’INCASÒL de vendre part del sòl com per totes les actuacions que havia anat fent, s’havien de replantejar i aquest va ser el motiu pel que es va cridar INCASÒL i se’ls va dir que havíem de pactar un nou conveni en el que es fes compliment a la sentència i sobretot es tingués en compte que es fes una valoració global de totes les despeses que havia tingut en aquesta zona, que incorporessin tot un seguit de qüestions com era el primer Pla parcial, el de Mas Ros, que encara hi havia serrells que penjaven i que de tot això féssim un conveni, poguéssim tancar-lo i d’aquesta manera poder complir l’ordre que ens donava la sentència. Aquest és el conveni, aquest és el que portem aquí perquè es faci la seva aprovació, si s’escau.


45


.Viñuales Solé

Alcalde: Bernat Costas, per ERC. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: gràcies. Sobre aquesta qüestió per diferents motius ha anat sortint en aquesta legislatura en diverses ocasions a la taula de plens i sempre dèiem que s’hauria de veure com acabaria tot plegat, doncs ja ho veiem. En el fons no deixa de semblar una mica el joc dels disbarats la situació que s’ha produït i en tot cas fins i tot per molt que la solució d’ arribar a un conveni per compensar amb l’INCASÒL és la més lògica , la pròpia descripció dels moviments de parcel·les a munt i avall, de diners amunt i avall, com a mínim es pot qualificar de caòtica en la seva redacció. En tot cas, caldrà veure quin és el resultat definitiu de tot això. Jo penso que fins i tot és tant estranya la situació que ni la persona que deu haver redactat aquest conveni a Incasòl , ni suposo tots els assessor jurídics que s’ho deuen haver mirat després allà mateix, no es van ni adonar que parla del municipi de Girona, de Vinebre. Crec també que en el propi conveni també posa un carrer de Tordera malament, la qual cosa per molt que sigui complir una sentència judicial, és obvi que no hi ha gaires maneres de complir-ho. El vot d’Esquerra Republicana serà d’abstenció atenent el conjunt de despropòsits que suposa la situació a la qual s’ha arribat i fins i tot la pròpia resolució que proposa INCASÒL. Alcalde: gràcies. El M.A.p.T ? Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: bé, quan en aquest plenari es portava a votació o a debat temes relacionats amb el sector de Sant Jaume, nosaltres sempre havíem dit que amb el que havia fet Incasòl en aquest sector, concretament que tot derivava d’un conveni signat amb l’Ajuntament i l’INCASÒL que no hi estàvem d’acord, perquè enteníem que en el seu dia, l’any 1998, l’Ajuntament de Tordera havia cedit, havia renunciat al 10% de l’aprofitament mig, i se l’havia quedat – diguem-ho així- el mateix INCASÒL per dur-hi a terme, evidentment, habitatges protegits o el que sigui que és la seva funció. Finalment, en l’expedient administratiu d’aquest acord hi havia una sentència i la sentència diu clarament que aquella cessió que es va fer en el seu dia del 10% de l’aprofitament mig per part de l’Ajuntament de Tordera a l’Incasòl és nul·la de ple dret, i d’alguna manera ens ve a donar la raó del que havíem dit respecte d’aquell conveni. Però el que ens ha sorprès, a banda d’aquest vall de números que hi ha en aquest conveni que teòricament ha d’executar aquella sentència, el que més ens sobte és que aquell conveni estigui fet per burlar el que deia aquella sentència, perquè en el pacte primer.... bé, amb tot això diré que hi ha dues parcel·les que l’INCASÒL evidentment ja se les ha venut, són de tercers de bona fe i únicament amb aquestes dues parcel·les es pot compensar econòmicament, però de les altres dues parcel·les que s’hi poden fer habitatges plurifamiliars i que també hi ha hagut algun acord de Ple que ha passat per aquest plenari en relació a aquests habitatges, el que es diu aquí és que a través d’una operació complementària del projecte de reparcel·lació l’INCASÒL torna la titularitat d’aquestes parcel·les


46


.Viñuales Solé

corresponent al 10% de l’aprofitament mig, torna la titularitat i adjudica a l’Ajuntament de Tordera. Fins aquí hi estaríem d’acord, perquè aquestes parcel·les tornen a mans de l’Ajuntament, a mans de qui mai se n’havia d’haver desprès. Això en el pacte primer. Però és que en el pacte quart sorprenentment es diu textualment que l’Ajuntament de Tordera i l’Incasòl acorden en aquest conveni formalitzar la corresponent cessió gratuïta de l’Ajuntament de Tordera a l’Incasòl de les parcel·les 5 i 6 del projecte de reparcel·lació del Pla parcial Sant Jaume, evidentment amb la condició que l’Incasòl s’obligui a destinar-les a la construcció d’habitatges públics. Bé, és la seva funció. Però, es clar, el que dèiem en el pacte primer és que aquestes parcel·les tornaven a ser de titularitat municipal perquè corresponien al 10% de l’aprofitament mig. En el pacte quart tornem a fer una cessió gratuïta a l’INCASÒL, és a dir, tornen a ser propietat de l’INCASÒL. Evidentment el municipi en traurà benefici perquè es farà habitatge de protecció, però aquestes parcel·les són de propietat municipal i a mi em sembla molt bé que l’INCASÒL faci habitatge protegit, però el que no entenc és perquè les hem de cedir gratuïtament a canvi de res, no ho arribem a entendre i, per tant, la conclusió de tot això és que aquest conveni únicament serveix per burlar el que deia la sentència i perquè en definitiva el municipi de Tordera es quedi sense el 10% d’aprofitament mig que en el seu dia li pertocava en aquest sector. Alcalde: gràcies. Per part del Partit Socialista? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: se’ns presenta un conveni que vol executar una sentència que ha dictat el Tribunal. Nosaltres entenem que l’important en aquest tema és que hi ha un sòl que és públic, un sòl que s’ha de destinar a vivendes de protecció oficial i per tant en la mesura que això es porti a terme el perjudici que es pugui causar al municipi crec que no és tal, sinó que realment el que necessitem és això, és que es comencin a fer vivendes de protecció oficial. Per tant, tot i que puc donar la raó a en Josep Alsina respecte a com s’han fet les coses i que no s’han fet de la manera més correcta, potser al nostre entendre l’últim objectiu és el més important: es dóna compliment a una sentència i es possibilita d’una vegada per totes que comenci a haver-hi al municipi vivendes de protecció oficial que sabem que són necessàries que ajudarien d’alguna manera a contrarestar aquest boom immobiliari que s’està produint, fent que persones que no tenen possibilitats d’arribar al mercat lliure, hi poguessin arribar. Per tant, en aquest sentit el nostre vot serà favorable. Alcalde: d’acord. Per contestar les intervencions.... a veure, el conveni que signa l’Ajuntament inicialment, que s’ha portat a debat moltes vegades, no justament pel conveni, sinó per altres actuacions, sobretot parlant de vivendes socials, era un conveni marc, que tots els ajuntaments inclòs Tordera signaven amb Institut Català del Sòl, i Tordera no per primera vegada, sinó ja ho havien fet en l’actuació de Mas Ros i, per tant, era el que es proposava a l’Administració superior, la Generalitat, i que valia la pena


47


.Viñuales Solé

en aquell moment que tampoc la previsió de vendre i de creixement i de moviment immobiliari a Tordera no era la que és ara i per tant els plans parcials no es desenvolupaven i aquell, tant el Mas Ros com el Sant Jaume, es va creure des de l’Ajuntament, un amb un govern anterior i ara amb l’actual, que valia la pena que es fes de l’INCASÒL, que fessin ells les obres, i l’Ajuntament senzillament el que feia era fer aquesta aprovació de cessió del 10% d’aprofitament mig i això es va anar produint a totes les zones que l’INCASÒL estava fent arreu del país. Per tant, malgrat el que s’havia dit insistentment, enteníem que estàvem fent, segurament equivocadament perquè podíem haver pensat que nosaltres érem diferents que la resta dels municipis de Catalunya, però no ho vam fer. Quan hi ha la sentència sorprèn al propi INCASÒL. Justament aquesta sentència rebota a altres municipis on hi havia actuacions, d’aquí l’error que té el propi conveni, intenten resoldre-ho. Es troben en la situació que algunes coses s’han tirat endavant, com per exemple la venda de parcel·les que podíem recuperar i que podria vendre l’Ajuntament, però vam entendre que l’INCASÒL el que calia que fes és que aportés aquests diners a l’Ajuntament sobretot amb espècies, amb obres a la zona i amb el resoldre problemes que hi havia pendents i dues parcel·les que són les que s’ubiquen concretament els pisos socials de lloguer. Per què arribem a aquest acord de tornar a cedir? Perquè els habitatges que es fan en aquesta zona són de règim especial, de règim social i de lloguer, que no pas de venda, i l’Ajuntament mantenir un règim d’aquesta mena no podia fer-ho, entre altres coses perquè la proposta de lloguers que es fa en aquests pisos és d’entre 110-150 €, la qual cosa vol dir que estaran recolzats econòmicament pel propi INCASÒL perquè el manteniment dels edificis serà superior a la llarga al propi preu que pagaran els inquilins d’aquell espai. Això es va valorar conscientment i es va creure que era millor que cedíssim les parcel·les a l’INCASÒL, que fes els habitatges que no són de venda, insisteixo, són de lloguer social, i que el propi Institut Català del Sòl o qui gestioni faci aquest cobrament i mantingui aquests edificis durant tots els anys que estiguin en marxa, sobretot perquè enteníem que l’Ajuntament no podia prendre aquesta decisió en aquest moment i no podia agafar aquest compromís per molts anys i ells sí que l’agafaven. També la llei diu que l’aprofitament mig des de fa tres anys s’ha de destinar a vivenda social, amb la qual cosa si l’Ajuntament ho recuperava també havia de fer vivenda social i en canvi ells ja havien començat; l’havíem de començar nosaltres, ells ja l’havien començat, per tant, mantenir-la i fer lloguer. Evidentment de tots els aprofitaments mitjos que està rebent en aquests moments l’Ajuntament s’han de convertir en vivenda social i els propers mesos veurem com es fan propostes d’habitatge social del propi Ajuntament pensant més en vendes que no pas en lloguer per la ruïna que pot suposar, aquests preus i el manteniment. Per tant, es va fer conscientment el cedir aquestes parcel·les perquè es faci habitatge de lloguer social. No es va fer d’una manera sobtada i sense pensar-ho, ans al


48


.Viñuales Solé

contrari, pensant el que ens vindrà al darrera quant a manteniment d’aquest espai i entenem que hi ha ciutadans de sobres per utilitzar quasi aquests 80 habitatges, o cent aproximadament, de lloguer social que fa l’Institut Català del Sòl i que gestionaran ells. Aquest és el motiu, la resta reverteix en el propi espai i reverteix directament en el municipi, amb la qual cosa estem satisfets del conveni. Dit això, una intervenció d’en Josep Alsina.... Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: el raonament i l’objectiu l’entenem, és un objectiu amb un clar interès públic, però el que dèiem és perquè no, quan un té un solar i hi ha una propietat, un promotor que vol fer-hi unes edificacions, evidentment s’arriben a acords, hi ha permutes, és a dir, si es vol fer aquest lloguer social, d’acord, que es faci aquest lloguer social. El que no enteníem era per què l’Ajuntament de Tordera havia de renunciar, és a dir, d’aquests habitatges plurifamiliars que no sé el número que hi hauria però per què havia de renunciar a disposar de dos, tres, quatre pisos per poder gestionar-los ella com administració pública i en aquest cas fer-hi lloguer social o venda d’aquest habitatge públic i per això el nostre raonament. Evidentment entenem l’objectiu de fons d’aquest conveni i la promoció que es vol incentivar per part de l’INCASÒL, però no entenem aquesta renúncia, una renúncia a tot. Era això. Alcalde: una renúncia a dues parcel·les a canvi d’un lloguer social, és el que proposem. Disculpin, però no recordo si votaven en contra o abstenció. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: en contra. Alcalde: anunciats vots en contra del M.A.p.T i abstenció d’ERC, quedaria aprovat per catorze vots a favor, dos en contra i una abstenció.

ACORD Fets:

1. En data 11 de novembre de 2005, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar la sentència núm. 866/2005, en el recurs contenciós administratiu núm.298/2002, en virtut de la qual s’ha acordat estimar parcialment el recurs contenciós administratiu interposat pel Sr. Joan Vilajeliu Serra, en el sentit de declarar disconforme a dret l’atribució que va efectuar el projecte de reparcel·lació del sector Sant Jaume del 10% d’aprofitament mig del sector a favor de l’INCASÒL, la qual cosa va significar l’adjudicació de les parcel·les resultants 3 i 4 ,de tipologia unifamiliar arrenglerada PB +2, i la de les parcel·les 5 i 6, de tipologia plurifamiliar, a favor de l’Institut Català del Sòl, quan en


49


.Viñuales Solé

realitat s’haurien d’haver adjudicat a l’Ajuntament de Tordera, havent d’assumir la corporació els costos d’urbanització.

2. Per tal de donar compliment i execució a la sentència núm. 866/2005, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, s’ha elaborat un conveni urbanístic i un informe-proposta d’operació jurídica complementària del projecte de reparcel·lació del PP Sant Jaume, entre l’Ajuntament de Tordera i l’Institut Català del sòl.

Fonaments de Dret:

1. Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme.

2. Decret 303/1997, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre mesures per facilitar l’execució urbanística.

3. Sentència núm. 866/2005, d’11 de novembre, dictada per la secció tercera de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El Ple de la corporació, per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU, i dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM; els vots en contra dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T, i l’abstenció del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA: PRIMER.- Aprovar el Conveni urbanístic entre l’Ajuntament de Tordera i l’Institut Català del Sòl, pel compliment i execució de la sentència núm. 866/2005, de la secció 3a. de la Sala contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. SEGON.- Facultar el Sr. Alcalde per tal que pugui atorgar tots els actes d'execució, subsanació, rectificació i ampliació, que siguin necessaris per al degut compliment de l’esmentat conveni. TERCER.- Sotmetre aquests acords a informació pública pel termini d’un mes, mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, per tal que s’hi puguin formular al·legacions, amb el benentès que si no se’n formula cap dins de l’esmentat període, els presents acords esdevindran definitius. QUART.- Notificar la resolució presa a l’INCASÒL, amb els advertiments processals de rigor.

TEMES URGENTS

12.- Comparèixer en el procediment administratiu sobre el


50


.Viñuales Solé

desdoblament de la carretera N-II i Sant Daniel. 6. OBRES I URBANISME 6.3.8. COMUNICACIONS: CARRETERES. Tema: desdoblament de la carretera N-II

Alcalde: abans de passar a precs i preguntes, hauríem d’aprovar la urgència d’un punt de l’ordre del dia que fa referència al contenciós que l’Ajuntament de Blanes ha interposat al desdoblament de la N-II per la zona que en diuen Tordera-Blanes, que és la zona de Sant Daniel. Proposem personar-nos, és a dir, que tinguem tota la informació de com està evolucionant. No posar cap contenciós contra l’Ajuntament de Blanes ni molt menys, sinó saber com es va desenvolupant el que ells han posat en el Ministeri de Foment i de Medi Ambient. Per tant, si els sembla i si no hi ha ningú en contra podríem aprovar la urgència del punt. Aprovem per tant la urgència del punt i anem a incloure el punt de l’ordre del dia. El secretari farà un resum perquè té 21 fulls, per tant, el secretari en farà un resum. Secretari: molt ràpidament, es tracta de comparèixer en el procediment administratiu que ha interposat l’Ajuntament de Blanes davant del Ministeri de Foment, en els procediments que ha anunciat aquest de prevenció de contaminació, el projecte com saben d’impacte ambiental i la resolució que s’anuncia la citació de consultoria i assistència tècnica per aquesta construcció del desdoblament de la carretera N-II. En els fets i els antecedents es repassa totes les vicissituds que s’han donat fins ara, entre altres, els acords de l’Ajuntament de Blanes favorables en el seu dia a l’anomenada variant Blanes que passa a prop del veïnat de Sant Daniel. Com saben, les administracions públiques tenim un procediment que es diu de requeriment a l’administració en la qual hi ha una discordància, és a dir, l’art. 44 de la Llei de la jurisdicció contenciosa que és el que ha interposat l’Ajuntament de Blanes en aquests procediments, i el que es proposa en el Ple és comparèixer en aquests procediments en via administrativa davant del Ministeri de Foment en el tràmit de requeriment que ha formulat l’Ajuntament de Blanes i juntament es faci això amb les altres persones jurídiques que formen part de la Plataforma Salvem Jalpí, i en el seu cas també participi com afectada interessada en totes les resolucions i actes administratius que faci referència i recaiguin en aquests expedients administratius, se li atorgui el preceptiu tràmit d’audiència, etc. i, en tot cas, es tingui per formulada oposició a aquest requeriment formulat per l’Ajuntament de Blanes en contra d’aquestes resolucions del Ministeri de Foment i en cas que fins i tot que hagués formulat ja recurs contenciós administratiu per desestiment exprés o tàcit del requeriment formulat, personar-s’hi també en el procediment contenciós i oposar-nos a la pretensió de l’Ajuntament de Blanes . Tot això en els dos procediments que estan en marxa davant del Ministeri de Foment. Tot seguit, el secretari dóna lectura literal d’un part dels acords que es prendran:


51


.Viñuales Solé

“Tercer.- Encarregar la representació i la defensa jurídica d’aquest Ajuntament en relació els assumptes i expedient identificats en els apartats primer i segon d’aquets acord als lletrats i procuradors que siguin escollits en el si de la Plataforma Salvem Jalpi. Quart.- Demanar al Departament de Carreteres de la Generalitat de Catalunya que remeti al Ministeri de Foment, Ministeri de Medi Ambient i a l’Ajuntament de Tordera l’estudi ambiental sobre les dos alternatives plantejades de desdoblament de la N-II en el seu pas per Tordera i petita part del municipi de Blanes, que ja ha estat elaborat per EDF Consulting. Cinquè.- Notificar aquets acord i total la documentació que fa referència el mateix al Ministeri de Foment, Ministeri de Medi Ambient, Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Direcció General de Carreteres) de la Generalitat de Catalunya, i a totes les entitats que conformen la Plataforma Salvem Jalpi. Sisè.- Facultar al Sr. Alcalde d’aquesta corporació, tant àmpliament com en dret sigui possible, per tal de dur a terme i executar els acords presos per aquest Plenari.”

Alcalde: no cal més intervenció, cal que està explicat. Si cal, la faré, però passo la paraula als regidors. Si vol intervenir ERC? Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: sí, gràcies. No sé si s’ha entès excessivament després de l’explicació del secretari, però, vaja, en tot cas és evident que del que es tracta és que l’Ajuntament formi part del procés judicial obert, que no sé si és la paraula més adequada, però en termes col·loquials podria ser perfectament d’observador i de coneixedor de diferents actuacions judicials que pugui tenir l’Ajuntament de Blanes envers l’acord i que té una afectació important al nostre municipi i per tant és coherent que l’Ajuntament de Tordera vulgui estar-hi present i per tant el vot d’ERC serà favorable. Alcalde: gràcies. Per part del M.A.p.T ? Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: sí, gràcies. Una breu intervenció perquè públicament no s’havia dit res en relació a la declaració d’impacte ambiental que vam conèixer a través del BOE, en la qual el Ministeri de Medi Ambient donava la raó a aquest municipi quant al traçat més favorable i menys impactant pel territori era l’alternativa mal anomenada “alternativa Blanes” que havia estat defensada per part de la Plataforma Salvem Jalpí, i des de la nostra formació felicitar les persones que han treballat gairebé més de deu anys per aquest tema. Tot i així, aquest acord que es porta avui amb caràcter urgent és perquè no val a badar i per tant entenem que no és necessari comparèixer en aquests procediments


52


.Viñuales Solé

perquè evidentment Tordera ha de defensar els seus interessos que en aquest cas entenem que són els interessos generals del territori. Alcalde: gràcies. Per part del PSC? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: gràcies. Evidentment per també manifestar el nostre vot favorable. Es tracta d’un acord en el qual demanem personar-nos en un expedient i tenir de primera mà la informació necessària per poder continuar en aquest expedient. Tal com ha dit en Pitu, portem molts anys treballant amb aquest tema i portem molts anys buscant la millor solució perquè la solució que es donés a la viabilitat, a les infraestructures, tingués el mínim impacte possible sobre el nostre territori conscients que tenim un terme que havia de passar per aquí, i en aquest sentit, el fet que es fes la declaració d’impacte ambiental i que donés la raó al traçat únic, al corredor únic per Tordera i a l’alternativa que feia molt de temps que nosaltres defensàvem, ens ha de fer sentir orgullosos que la cosa va pel bon camí, però no hem de baixar la guàrdia i per tant hem de continuar treballant fins que la via sigui una realitat i per tant és un pas per continuar dins d’aquesta línea. Evidentment el nostre vot és favorable. Alcalde: molt breument... evidentment, per fer constar que la constància dóna bon resultat. Com molt bé s’ha dit, portem més de deu anys parlant no només del desdoblament de la N-II, sinó de totes les infraestructures viàries que passen pel municipi. Ara sembla que estem al tram final, i la proposta del Ministeri de Medi Ambient i de Foment que passi per Tordera sobretot i per una alternativa que ja es va iniciar fa anys amb l’alternativa III- desdoblament N-II que coincideix amb la carretera de Lloret, i la qüestió del corredor únic i el que hem fet senzillament és escollir o intentar proposar que el nostre municipi estigui el menys afectat, tot i que és el més afectat amb aquest desdoblament, no ens enganyem, i val la pena dir-ho, per Tordera passa i passa sobretot per Tordera aquest desdoblament de la N-II. És una variant de la N-II que passa per Tordera, que afecta uns metres al municipi de Blanes, que dóna servei als ciutadans de la Costa Brava Sud i que connecta Barcelona amb Girona, amb la Junquera i evidentment amb Madrid perquè és la N-II, però consti que l’Ajuntament de Tordera, la Plataforma Salvem Jalpí i els ciutadans de Tordera el que han assumit és el pas d’aquestes infraestructures pel municipi i que afecten el municipi de Blanes amb un percentatge molt petit. L’Ajuntament de Blanes en diverses ocasions va acceptar aquest traçat, després ha canviat d’opinió i finalment ens hem de posar a treballar en aquest contenciós que proposa l’Ajuntament de Blanes i que Tordera l’única cosa que estem fent avui és estar assabentats més d’allò que sempre hem intentat treballar i assabentar-nos que és per on passen les infraestructures del nostre municipi i a més sabem tots i som conscients que no són del nostre municipi, que són d’abast nacional i que som solidaris amb aquestes infraestructures d’abast nacional.


53


.Viñuales Solé

Dit això, el govern i CiU en aquest cas hi està a favor i seguirem treballant per aconseguir si pot ser el 100% de la certesa que aquesta serà la via que es portarà a terme. Esperem que sigui així. Aprovaríem el punt per unanimitat

ACORD PRELIMINARMENT: Declarar la urgència i el debat d’aquesta proposta per unanimitat dels assistents. Vist que aquest Ajuntament de Tordera ha tingut coneixement per la premsa que l’Ajuntament de Blanes reunit en Ple ha acordat en dues ocasions presentar els requeriments, que es regula a l’article 44 de la LRJCA, i si aquests fossin desestimats recurs contenciós administratiu, en contra de:

• La Resolució de la Secretaria d’Estat d’Infraestructures i Planificació de la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Fomento, publicada al BOE de data 24 de juny de 2006 per la que s’anuncia la licitació de contracte de consultoria i assistència tècnica per la redacció del projecte de construcció i expropiació del tram de carretera referència 30.77/06-3, “Autovia del Nordest A-2- Barcelona-Frontera Francesa. Tram Tordera-Maçanet de la Selva”.

• La resolució de data 28 de setembre de 2006 de la Secretaria

general per la Prevenció de la contaminació i el canvi climàtic, del Ministeri de Medi Ambient de l’Estat Espanyol, publicada al BOE 254 de 24 d’octubre de 2006, que aprova la Declaració d’impacte ambiental del projecte “Duplicació de la calçada N-II, tram Tordera-Fornells de la Selva- Subtram Tordera Massanet de la Selva”, i en la que s’escull l’alternativa anomenada Blanes, si be aquesta discorre majoritàriament pel municipi de Tordera.

Amb relació al fet esmentat a l’encapçalament i els requeriments efectuats per l’Ajuntament de Blanes en contra les resolucions del Ministeri de Foment i Ministeri de Medi Ambient sobre el desdoblament de la N-II al seu pas pel municipi de Tordera necessariament s’han de considerar els fets i antecedents, que seguidament sintetitzem i documentem:

I.- RELACIÓ DE FETS I ANTECEDENTS SUCCEÏTS EN LA TRAMITACIÓ FINS A L’APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA RECENT REVISIÓ DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA DEL MUNICIPI DE TORDERA, APROVAT DEFINITIVAMENT PER ACORDS DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME DE BARCELONA AMB DATES 16 D’OCTUBRE DE 2002 I 15 D’OCTUBRE DE 2003, I QUE TENEN RELACIÓ DIRECTA AMB ELS DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA N-II I PROLONGACIÓ DE


54


.Viñuales Solé

L’AUTOPISTA C-32 (ABANS A-19), AUTOPISTA DE LA COSTA BRAVA.

1. L’Ajuntament de Tordera amb data 14 de febrer de 2002 va adoptar

l’acord de Ple pel qual s’aprovava inicialment els treballs de revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Tordera. S’adjunta com Document núm. 1, edicte de l’Ajuntament de Tordera publicat al DOGC 3607 amb data 3.4.2002 mitjançant el qual es sotmetia a informació pública els treballs de revisió del Pla General del municipi de Tordera.

A la revisió del Pla General d’Ordenació Municipal del municipi de Tordera es grafiava als plànols D i C, denominats Qualificació del Sòl, escala 1/10000, en els quals tan el desdoblament de la N-II com la prolongació de l’autopista C-32 eren grafiats en un corredor únic que discorria pel Pla de Jalpí, pla de Sant Daniel el direcció Blanes – Lloret (el que avui s’anomena alternativa Blanes, també coneguda per Sant Daniel). S’acompanya com Documents núm. 2 i 3, els plànols que van ser objecte d’aprovació inicial per acord del Ple de l’Ajuntament de Tordera el dia 14.2.2002.

2. L’alcalde de l’Ajuntament de Tordera amb data 26 de febrer de 2002

va remetre carta a l’Ajuntament de Blanes que s’acompanya amb Document núm. 4, el contingut de la qual, per la seva importància, es transcriu a continuació:

“Us remeto de forma adjunta, certificat de l’acord de Ple amb data 14 de febrer de 2002, pel qual s’aprova inicialment la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Tordera. De conformitat amb el que disposa l’article 57 del Decret Legislatiu 171990, de data 12 de juliol, que s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, us remetem documentació al respecte per tal que evacueu informe en el període de 10 dies assenyalant a l’esmentat article, a excepció de que una disposició autoritzi un altre període més llarg, que en cap cas serà superior a 2 mesos”.

3. L’ajuntament de Blanes en data 27 de maig de 2002 va adoptar

l’acord de Ple que s’adjunta com a Document núm. 5 i en el que en relació als treballs de revisió del PGMO Tordera i l’afectació de terrenys necessaris en el municipi de Tordera, prevista en els plànols D i C, denominats Qualificació del sòl, escala 1/10000, per a donar pas en forma de corredor únic, tant a la prolongació de l’A-19 i desdoblament de la N-II, es resolia es que es transcriu a continuació:

“...ACORD: Primer.- Informar i manifestar que serà necessari incorporar a la documentació gràfica del Pla General d’Ordenació la proposta de desdoblament de la carretera N-II, segons l’acord plenari de l’ajuntament de Blanes adoptat en sessió de data 8 d’abril de 2002, als efectes de corregir l’error de la proposta sotmesa a informació pública que situa l’esmentada infraestructura molt pròxima al paratge del Vilar. Segon.- Igualment assenyalar la conveniència d’afectar i qualificar com a vial rural de titularitat pública els camins existents al costat i paral·lels a la mota del riu Tordera, a fi i efecte de garantitzar i mantenir el lliure accés dels ciutadans en aquest lloc d’evident interès comunitari; amb el compromís exprés de l’ajuntament de Blanes d’incorporar l’esmentada


55


.Viñuales Solé

previsió urbanística respecte als camins existents en el seu municipi, mitjançant la tramitació del pertinent expedient de Modificació puntual del Pla general d’ordenació de Blanes. Tercer.- Notificar el present acord a l’ajuntament de Tordera i demanar-li que torni a sotmetre a informació pública el Pla General rectificat resultant de la incorporació de les al.legacions precedents.”

4. Per acord de Ple de l’ajuntament de Tordera de data 18 de juny de 2002 es van aprovar provisionalment els treballs de revisió del PGMOU de Tordera, els quals recollint les indicacions de l’ajuntament de Blanes van grafiar de nou en els plànols 18 i 19 denominats qualificacions urbanístiques, a escala 1/5000 el traçat en forma de corredor únic del desdoblament de la Nacional II i prolongació de la A-19 pel pla de Jalpí, Sant Daniel, direcció Blanes-Lloret de Mar.

S’uneixen a aquesta resolució com a Documents núm. 6, 7 i 8, l’acord d’aprovació provisional del Ple de l’ajuntament de Tordera de data 18 de juny de 2002, i els plànols 18 i 19.

5. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en data 16

d’octubre de 2002 va adoptar l’acord, que s’adjunta com a Document núm. 9, i que resolia el que es transcriu a continuació:

“...RESOLUCIÓ: Vista la proposta de la Ponència Tècnica i de conformitat amb les consideracions efectuades per aquesta Comissió, s’acorda: 1.- Aprovar definitivament la revisió del Pla general d’ordenació de Tordera, promoguda i tramesa per l’ajuntament, supeditant la publicació en el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya i conseqüent executivitat, a la presentació d’un text refós, per triplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents: 1.1. Informes: 1.1.1.- És necessari incorporar les determinacions normatives i preceptes legals a que fan referència els diferents organismes. I refondre les determinacions de l’informe dels serveis tècnics municipals que consten a l’acord d’aprovació provisional de l’ajuntament de Tordera. 1.1.2.- És necessari incorporar les determinacions dels informes dels organismes referits al sistema viari. 1.1.2.1.- Respecte de la resolució de l’entroncament del sector industrial amb les carreteres, és necessari estudiar els enllaços a la indústria Torho per a resoldre en un únic punt l’enllaç entre la carretera i els sectors industrials situats al nord-oest del terme i eliminar la situació d’inundació de l’actual accés. Així mateix, s’ha de resoldre l’enllaç amb la carretera GI512 per tal de possibilitar un enllaç eficaç amb la carretera i fer possible el pas sobre el tren. 1.1.2.2.- S’ha de resoldre, d’acord amb el que estableix l’informe del Ministeri de Foment la posició de la prolongació de l’autopista C32. Tenint en compte que la reserva vigent no correspon exactament a cap de les estudiades com a alternatives pel Ministeri de Foment i l’establerta pel Pla no té cap document que l’atorgui validesa al ser una de les possibles alternatives. 1.1.3.- S’han d’aportar els informes de la Direcció General de Patrimoni Cultural, Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Sanitat i Seguretat Social, Delegació del Govern a les Societats Concessionàries de Autopistes i de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació del Ministeri de Ciència i Tecnologia incorporant, si cal, les determinacions que se’n derivin de tots aquests. 1.1.4.- S’han de resoldre les possibles incoherències detectades per l’ajuntament de Palafolls sobre el límit del terme municipal.(...)”

6. L’octubre de 2002, el Secretari d’Estat d’infraestructures de la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment, a sol·licitud de l’Ajuntament de Tordera va elaborar “l’ESTUDI INFORMATIU I ESTUDI IMPACTE AMBIENTAL” en relació a la duplicació de la calçada de la N-II en el tram de Tordera-Fornells de la Selva, que


56


.Viñuales Solé

s’acompanya com a Document núm. 10, el qual a l’estudiar l’alternativa Blanes, (l’alternativa 3 inicial amb lleugeres modificacions) de corredor únic pel desdoblament de la N-II i prolongació de l’autopista C-32, recollida en els treballs de revisió del PGMOU de Tordera, informant favorablement l’alternativa Blanes va concloure:

“...9.4, ANÀLISI COMPARATIU D’ALTERNATIVES Una vegada realitzat l’anàlisi multicriteri, observem els següents punts: - Des del punt de vista econòmic Blanes es considera l’alternativa menys rendible amb una relació benefici/cost inferior a la resta d’alternatives. La diferència entre les alternatives Tordera 1 i Tordera 3 és poc significativa i cal dir que Tordera 1 presenta un major benefici/cost superior al presentat a la resta d’alternatives. En el cas de Tordera 3 i Blanes, el tram comú amb l’autopista C-32 i l’autopista de la Costa porten una reducció en la seva longitud i per tant una reducció en el cost. - Tenint en compte el trànsit, el planejament i la connectivitat i accessibilitat, és a dir des d’un punt de vista funcional, les tres alternatives dissenyades tenen característiques similars, notant un lleuger benefici en el cas de Tordera 3. - L’afecció sobre el territori de cada una de les alternatives és similar ja que en cap cas travessa llocs tan representatius com la riba del riu Tordera. - Tenint en compte les modificacions plantejades, l’alternativa Blanes comporta una major acceptació per part dels termes afectats. - Des del punt de vista mediambiental, totes les alternatives circulen per zones més o menys antropitzades pel que l’impacte produït és similar. - Tècnicament Tordera 1 es presenta com a l’alternativa més adequada tant pel seu traçat com per la seca accidentabilitat. 10. CONCLUSIONS Considerant les modificacions proposades, les tres alternatives Tordera 1, Tordera 3 i Blanes són similars, des del punt de vista global, tècnic i mediambiental així com funcional, constructiu, ambiental, econòmic i social. La similitud entre les tres alternatives es deguda a les modificacions proposades amb posterioritat a l’Estudi d’impacte Ambiental: - Tordera 1: comença una vegada creuem el riu Tordera. Es projecten viaductes per al pas de la vega de l’esmentat riu, el que redueix considerablement l’impacte ambiental però amb un augment de costos. El viaducte dissenyat per a protegir aquest Espai formaria part del traçat de l’autopista C-32. - Una segona diferència respecte a l’estudi informatiu és la connexió de la C-32 amb l’alternativa Tordera 1, que implica treballar amb un traçat de recent construcció així realitzar les corresponents confluències i bifurcacions. - Tordera 3: segons les modificacions mencionades respecte a l’Estudi informatiu redueix la longitud del traçat en una mica més de dos quilòmetres i mig. Aquest tall és degut a la utilització d’un tram comú amb la futura autovia C-32, d’un quilòmetre i mig, mentre que amb la futura Autopista a la Costa presenta un tram comú d’un quilòmetre. D’aquesta manera tant el pressupost com l’impacte mediambiental es redueixen. - Blanes: aquesta alternativa és la de major acceptació social degut a la seva aprovació pels termes més afectats com són Blanes i Tordera. Sorgeix la proposta presentada per l’ajuntament de Tordera i la Plataforma Salvem Jalpí. La diferència respecte a l’alternativa Tordera 3 és mínima ja que s’inicien en un mateix origen amb un tram comú amb l’Autopista a la Costa i només es diferencien en la localització de l’enllaç de connexió amb l’autopista de la Costa...”

7. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en data 22 de juliol de 2003 va adoptar l’acord que s’acompanya com a document núm. 11, i en el qual es resolia el que es transcriu a continuació:

“En sessió de 16 d’octubre de 2002, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va acordar aprovar definitivament la revisió del Pla general d’ordenació de Tordera, promoguda i tramesa per l’ajuntament, supeditant per a la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i conseqüent executivitat a la presentació d’un text refós que incorporés una sèrie de prescripcions. En data 31 de març de 2003 l’ajuntament de Tordera ha tramés un text refós en compliment d’aquest acord, verificat pel Ple municipal en sessió de 27 de març de 2003. Analitzant el document del text refós aportat és necessari senyalar el següent: - S’incorporen adequadament les consideracions de l’informe de la Direcció General de Comerç d’11 de juny de 2002.


57


.Viñuales Solé

- Pel que respecta a l’informe de la Demarcació de Carreteres de l’Estat, de 24 de juliol de 2002 senyala que la proposta de prolongació de l’autopista A-19 no és cap de les alternatives estudiades pel Ministeri, S’ha dir que la Direcció General de Carreteres en data 26 de març de 2003 valora que si bé no coincideix amb cap de les propostes estudiades es considera com l’alternativa més adequada i, per tant, informa la proposta favorablement. (...) Vista la proposta de la Ponència Tècnica, aquesta Comissió acorda: 1.- Mantenir suspesa l’executivitat i conseqüent publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’acord d’aprovació definitiva de 16 d’octubre de 2002 en relació amb la revisió del Pla general d’ordenació de Tordera, promoguda i tramesa per l’ajuntament fins a la presentació d’un text refós, per triplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents: 1.- Informes 1.1.- S’han incorporar les determinacions dels informes de la Direcció General de Carreteres, de 26 de març de 2003; del Departament de Medi Ambient, de 15 d’octubre de 2002; de l’Agència Catalana de l’Aigua, d’11 de juliol de 2003; de la Direcció General de Patrimoni Cultural, de 7 de maig de 2003; y de la Secretaria General de Telecomunicacions, de 24 de juliol de 2002. 1.2.- S’ha de mantenir el límit del terme del Pla general vigent o bé realitzar el tràmit de delimitació del terme municipal que correspongui.

8. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en data 15 d’octubre de 2003 va adoptar l’acord que s’adjunta com a Document núm. 12, que resol:

“... Vista la proposta de la Ponència Tècnica i d’acord amb els fonaments que s’exposen, aquesta Comissió acorda: 1. Donar conformitat al text refós de la revisió del Pla general d’ordenació de Tordera tramés per l’ajuntament en compliment de l’acord d’aprovació definitiva de 16 d’octubre de 2002. 2. Publicar aquest acord, el d’aprovació definitiva de 16 d’octubre de 2002 i les normes urbanístiques corresponents en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a l’efecte de la seva executivitat immediata, tal i com indica l’article 100 de la la llei 2/2002, de 14 de març d’urbanisme. L’expedient quedarà per a la consulta i informació que preveu l’article 102 de la citada llei a l’arxiu de planejament de la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Av. Josep Tarradellas, 2-6, planta baixa, 08029 – Barcelona. 3. Comunicar-lo a l’ajuntament.”

9. S’acompanya, com a document núm. 13, el plànol corresponent a l’acord d’aprovació definitiva de 16 d’octubre de 2002 de la revisió del Pla General d’Ordenació de Tordera, plànol identificatiu de la reserva de sòl del desdoblament de la N-II i prolongació de l’autopista C-32 (abans A-19), autopista de la Costa Brava.

10. Els acords de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de

dates 16 d’octubre de 2002 i 15 d’octubre de 2003 aprovatoris dels treballs de revisió del PGMOU de Tordera van ser publicats en el DOGC número 4055 de data 20.11.2004, sense que el traçat previst en aquest planejament municipal per a la prolongació de la C-32 i desdoblament de la Nacional II fos recorregut ni en via administrativa, ni en via judicial pel Ministeri de Foment i Medi Ambient de l’Estat Espanyol, l’ajuntament de Blanes, el departament de carreteres de la Generalitat de Catalunya, ni cap altre particular, ja sigui persona física o persona jurídica, essent per conseqüència un acte administratiu, ferm, executiu, eficaç i declaratiu de drets.

II.- RELACIÓ DE FETS SUCCEÏTS EN RELACIÓ AMB EL DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA N-II TRAM TORDERA-


58


.Viñuales Solé

MAÇANET DE LA SELVA, I LA PROLONGACIÓ DE L’AUTOPISTA C-32 (ABANS A-19), AUTOPISTA DE LA COSTA BRAVA

1. L’ajuntament de Tordera en data 31 de maig de 2001 va adoptar

l’acord de Ple, que s’adjunta com a document núm. 14, i que resol: “...ACORD: Primer.- Demanar de forma expressa als màxims responsables del Ministeri de Medi Ambient i al Ministeri de Foment, que amb caràcter previ a la declaració d’impacte ambiental del projecte de l’autovia Tordera-Fornells de la Selva (desdoblament de la carretera N-II), concedeixin entrevista als representants de l’ajuntament de Tordera i de la Plataforma ciutadana Salvem Jalpí i Pla de Sant Daniel, amb l’objecte de tractar l’alternativa i proposta del traçat de “corredor únic” per al municipi de Tordera. Segon.- Donar trasllat i posar en coneixement de manera urgent, al Ministeri de Medi Ambient i Ministeri de Foment, de la proposta i alternativa consensuada de corredor únic per al municipi de Tordera, que ubica els projectes de prolongació autopista A-19, autopista Blanes-Lloret i autovia Tordera-Fornells de la Selva (desdoblament N-II), mitjançant la remissió del plànol descriptiu així com l’acord subscrit amb el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya en data 5 d’abril de 2000. Tercer.- Mentre no es garantitzi i materialitzi l’establiment d’un únic corredor pel municipi de Tordera, que inclogui els tres projectes abans identificats, aprovar la interposició, formalització i presentació dels recursos i al.legacions adequats contra totes aquelles resolucions i actes administratius que siguin dictats en relació als tres projectes: prolongació autopista A-19, autopista Blanes-Lloret i autovia Tordera-Fornells de la Selva (desdoblament N-II). Quart.- Notificar aquest acord al Ministeri de Medi Ambient, Ministeri de Foment, Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, així com a les entitats que integren la Plataforma ciutadana Salvem Jalpí i Pla de Sant Daniel.”

2. El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va trametre carta el 29 de gener de 2003 (RS núm. 5267 de data 31.01.2003) a l’ajuntament de Tordera (RE núm. 663 de 6.02.2003), que s’acompanya com a document núm. 15 i el contingut del qual es transcriu a continuació:

“Estimat Alcalde, En diverses ocasions hem tingut ocasió de posicionar-nos en relació al desdoblament de la N-II i en particular al traçat que ha de tenir des del nou pont del riu Tordera fins a Maçanet de la Selva. En aquest sentit, des d’aquest departament s’han enviat diverses cartes al Ministeri de Foment i al Ministeri de Medi Ambient de l’Administració de l’estat, manifestant que la opció més desitjable per a aquest tram és la que constitueix, en el municipi de Tordera, un únic corredor tant per a la prolongació de l’autopista C-32 com per a la continuació de la N-II. A la vista dels nous estudis que ha efectuat el Ministeri de Foment i pendents encara de conèixer amb més detalls les condicions del traçat i de la connexió de la N-II amb la C-32, crec que l’alternativa que millor recull l’esperit de l’acord pres el passat 2001 és l’anomenada Blanes. Per aquest motiu, la Direcció General de Carreteres del departament en aquests moments està gestionant amb la direcció general de Carreteres del Ministeri de Foment, la realització d’una reunió conjunta per conèixer millor les característiques d’aquesta alternativa, i manifestar la nostra voluntat perquè així s’adopti com a opció escollida, l’anomenada Blanes.”

3. L’ajuntament de Blanes en data 8 d’abril de 2002 va adoptar l’acord de Ple, que s’adjunta com a document núm. 16 en relació amb la proposta de l’informa favorable del traçat de la variant N-II Tordera-Fornells aprovat per l’Ajuntament de Tordera amb esmena a la totalitat del grup d’ERC, i vot particular del grup polític del PSC, pel qual es resolia el següent:

“... ACORD: 1.- Informar favorablement el traçat proposat per l’ajuntament de Tordera i la Plataforma Salvem Jalpí del traçat de la variant de la Nacional II Tordera-Fornells que passa per una part del terme municipal de Blanes.


59


.Viñuales Solé

2.- Respecte a la proposta de desdoblament de la N-II del Ministeri de Foment efectuada el 22 de febrer de 2002: Informar-la desfavorablement i ordenar que els serveis tècnics i jurídics de l’ajuntament de Blanes que confeccionen l’informe desfavorable corresponent a la proposta. 3.- Respecte a la proposta de desdoblament de la N-II de la Plataforma Salvem Jalpí i de l’ajuntament de Tordera efectuada el passat dia 4 de març de 2002: Informar-la favorablement i ordenar que els serveis tècnics i jurídics de l’ajuntament de Blanes confeccionin l’informe corresponent i dibuixin a l’escala més clara i entenedora possible l’itinerari proposat. 4.- L’ajuntament de Blanes es reserva el dret d’oposar-se al desdoblament de la N-II pel corredor únic proposat si, una vegada confeccionats l’avanç projecte per part del Ministeri de Foment, aquest no respecta les distàncies actuals a la zona del Vilar, si augmenta l’impacte o si hi ha qualsevol altra modificació substancial de la proposta avui aprovada. 5.- Notificar aquest acord a l’ajuntament de Tordera, al Ministeri de Foment, a la Diputació de Girona i a la Generalitat de Catalunya...”

4. L’ajuntament de Tordera en data 30 de maig de 2002 va adoptar l’acord de Ple que s’acompanya com a document núm. 17 i que resolia el següent:

“...ACORD: Primer.- Sol·licitar al Ministeri de Foment i al Ministeri de Medi Ambient que el projecte de desdoblament de la carretera N-II s’adeqüi a la solució d’un únic traçat i d’únic corredor de via ràpida a través del municipi de Tordera, aprofitant al màxim el recorregut de la prolongació de l’autopista C-32 (antiga A-19) fins al punt on aquesta té sis carrils de circulació, d’acord amb el que ja s’ha pactat entre la plataforma “Salvem Jalpí” i les Administracions de la Generalitat de Catalunya i de l’ajuntament de Tordera. Segon.- Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya que exerceixi plenament les seves competències en matèria d’ordenació del territori i defensi la solució pactada amb les entitats públiques i privades per tal de minimitzar l’impacte territorial i mediambiental causat per la implantació d’aquesta via ràpida en el terme municipal de Tordera. Tercer.- Comunicar aquest acord al Ministeri de Foment, al Ministeri de Medi Ambient, al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i a la “Plataforma Salvem Jalpí”.

5. El Consell Comarcal del Maresme en data 16 de juliol de 2002 va adoptar l’acord del Ple, que s’adjunta com a document núm. 18, pel qual es resolia:

“...ACORD: Primer.- Sol·licitar al Ministeri de Foment i al Ministeri de Medi Ambient que el projecte de desdoblament de la carretera N-II s’adeqüi a la solució d’un únic traçat i d’únic corredor de via ràpida a través del municipi de Tordera, aprofitant al màxim el recorregut de la prolongació de l’autopista C-32 (antiga A-19) fins al punt on aquesta té sis carrils de circulació, d’acord amb el que ja s’ha pactat entre la plataforma “Salvem Jalpí” i les Administracions de la Generalitat de Catalunya i de l’ajuntament de Tordera. Segon.- Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya que exerceixi plenament les seves competències en matèria d’ordenació del territori i defensi la solució pactada amb les entitats públiques i privades per tal de minimitzar l’impacte territorial i mediambiental causat per la implantació d’aquesta via ràpida en el terme municipal de Tordera. Tercer.- Comunicar aquest acord al Ministeri de Foment, al Ministeri de Medi Ambient, al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i a la “Plataforma Salvem Jalpí”.

6. El Director General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya va remetre carta de 25 de juliol de 2002 (RS núm. 44927 de data 29/07/2002) a l’ajuntament de Tordera (RE núm. 4181 d’1/08/2002) que s’acompanya com a document núm. 19, i que es transcriu a continuació:

“Estimat Alcalde, Fem referència al vostre escrit del passat 18 de juny i a l’acord del Ple municipal de 30 de maig, relatiu a la moció a favor d’un únic corredor i traçat en el municipi per la prolongació de l’autopista C-32 i el desdoblament de la N-II.


60


.Viñuales Solé

Respecte a l’esmentat acord hem de manifestar que ja en el seu moment vam assumir la situació de corredor i traçat únic en el terme municipal de Tordera i en aquest sentit vam modificar i vam consensuar amb tots els agents implicats el projecte constructiu entre Tordera i la GI-600, així com el projecte de traçat del següent tram entre la GI-600 i Lloret de Mar. Així mateix, hem de dir que seguint en aquesta línia, ens dirigim al Ministeri de Foment i al Departament de Medi Ambient de l’Estat a fi i efecte que modifiquessin l’alternativa escollida en el desdoblament de la N-II portant del terme municipal de Tordera l’entroncament de la N-II amb la prolongació de la C-32 fins la Costa Brava. De tot l’exposat s’extrau que aquest Departament defensa la solució pactada que a l’hora minimitza l’impacte territorial i mediambiental que pot causar una via ràpida com és el cas.”

7. L’ajuntament de Blanes en data 29 de juliol de 2003 va adoptar l’acord del Ple, que s’adjunta com a document núm. 20, que resolia:

“...ACORD: 1. Revocar l’acord pres per l’ajuntament de Blanes de data 8 d’abril de 2002 d’informar

favorablement el traçat proposat per l’ajuntament de Tordera i la Plataforma Salvem Jalpí de desdoblar la N-II pel terme municipal de Blanes.

2. Convocar el dia 4 d’octubre de 2003 una jornada sobre la planificació territorial i infraestructures al Maresme i la Selva per trobar solucions viables i realitzables. Els participants seran consensuats per tots els grups polítics municipals.

3. Fer una exposició pública de les diferents propostes per a que els ciutadans de Blanes tinguin la màxima informació.

4. Sotmetre a votació, com a màxim en el ple del mes de novembre, el nou traçat definitiu de desdoblament de la N-II.

5. Traslladar aquest acord a l’ajuntament de Tordera, a la Diputació de Girona, a la Conselleria de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, al Ministeri de Foment, Consell Comarcal de la Selva, Consell Comarcal del Maresme i a la Plataforma Salvem Jalpí.”

8. L’ajuntament de Tordera en data 25 de setembre de 2003 va adoptar l’acord del ple, que s’adjunta com a document núm. 21, que resolia:

“...ACORD: Primer.- Interposar conjuntament amb la resta d’entitats i organitzacions integrants de la Plataforma Salvem Jalpí el pertinent recurs contenciós-administratiu contra l’acord del Ple de l’ajuntament de Blanes de data 29 de juliol de 2003, pel que es va aprovar revocar l’acord pres per l’ajuntament de Blanes en el Ple de data 8 d’abril de 2002 d’informar favorablement el traçat proposat per l’ajuntament de Tordera i la Plataforma Salvem Jalpí de desdoblar la N-II pel terme municipal de Tordera i Blanes. Segon.- Encarregar la representació i defensa jurídica d’aquest ajuntament, en relació a l’assumpte esmentat, als lletrats i procuradors que siguin triats per la Plataforma Salvem Jalpí. Tercer.- Facultar l’alcalde d’aquesta Corporació, tan àmpliament com en dret sigui possible, per a portar a terme i executar els acords presos per aquest Ple.”

9. L’ajuntament de Blanes en data 29 de març de 2004 va adoptar l’acord del Ple que s’acompanya com a document núm. 22, que resolia:

“... ACORD: 1. Manifestar que el corredor únic és l’alternativa més raonable i que causa menys impacte territorial. 2. Manifestar que el traçat de connexió de la N-II entre el corredor únic i Maçanet s’efectua per al límit de la zona urbanitzada de Tordera i la no urbanitzada de Blanes, amb la finalitat d’evitar més expansió urbana a la zona natural i que no tingui cap possibilitat d’accessos en tot el tram. 3. Sol·licitem que aquesta via s’allunyi el màxim possible del Santuari del Vilar, tant en el tram que es pugui situar en el terme municipal de Blanes com en el situat en el terme municipal de Tordera. 4. Sol·licitem que el nus enllaç entre el corredor únic i el tram desdoblat de la N-II tingui el mínim d’impacte d’ocupació territorial. 5. Sol·licitem que l’enllaç de la C-32 cap a Lloret s’efectuï amb una via segregada i sense accessos que facin les funcions de circumval·lació de Blanes i de Lloret tenint en compte la proposta de l’Associació de Naturalistes de Girona. 6. Sol·licitem que a les dues vies de comunicació s’apliquin totes les mesures correctores possibles per a minimitzar el seu impacte territorial i ambiental. 7. Sol·licitem que es millori la GI-682 amb un carril BUS per banda que comuniqui, com a mínim, Blanes amb Lloret amb un transport públic eficient i ràpid i que s’estudiïn altres alternatives de transport públic que siguin ecològiques i sostenibles per a implantar en aquesta zona...”


61


.Viñuales Solé

10. L’ajuntament de Tordera en data 29 de juliol de 2004 va adoptar

l’acord del Ple que s’adjunta com a document núm. 23 pel qual es resolia:

“...ACORD: Primer.- Desistir com a part demandant del recurs contenciós administratiu que es tramita amb el núm. .../2003 davant la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pels motius expressats en el preàmbul d’aquesta resolució. Segon.- Donar trasllat d’aquest acord al Tribunal mitjançant la representació processal per tal que s’acordi en conseqüència.”

11. El Subdirector General de Planificació i Projectes de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya va enviar una carta de data 4 de febrer de 2005 (amb RS núm. 5645 de data 7.2.2005), al Cap del Servei de Planificació del Ministeri de Foment, carta que s’adjunta com a document núm. 24 i que es transcriu a continuació:

“Referència: Nova proposta del traçat de l’Estudi informatiu El.1-E-96 Variant N-II Tram: Tordera-Fornells. En relació a la vostra petició de 30 de desembre sobre la nova proposta per a la variant de la N-II entre Tordera i Fornells, manifestem el nostre acord amb la situació de l’enllaç que s’ubica majoritàriament en el terme municipal de Blanes. Entenem així mateix que seria convenient que traslladéssiu també als municipis afectats aquesta nova proposta.”

12. L’alcalde de Tordera, el dia 10 de febrer de 2005 va remetre una carta al Cap del Servei de Planificació del Ministeri de Foment que s’acompanya com a document núm. 25, a la qual adjuntava informe favorable a la nova proposta de traçat de l’Estudi Informatiu El.1-E-96 Variant N-II del Tram Tordera-Fornells de data 30 de desembre de 2004, emès al respecte per l’arquitecta municipal, i que es transcriu a continuació:

“Vista la proposta enviada pel Ministeri de Foment, en relació al traçat de la variant de la N-II en el tram de Tordera-Fornells, amb registre d’entrada núm. 351 de data 21 de gener de 2005 “NOVA PROPOSTA DE TRAÇAT DE L’ESTUDI INFORMATIU DE El.1-E-96. VARIANT NII-TRAM: TORDERA-FORNELLS” Vist que coincideix sensiblement amb la proposta acordada entre els ajuntaments de Blanes i Tordera, i vist que no afecta a l’àmbit del Vilar, és criteri de la que subscriu donar la conformitat a la proposta referida en el paràgraf anterior.”

13. L’alcalde de l’ajuntament de Blanes en data 7 de març de 2005 (amb RS núm. 2966 de data 15.03.2005), va enviar una carta, que s’acompanya com a document núm. 26, al Cap del Servei de Planificació del Ministeri de Foment, carta que es transcriu a continuació:

“Senyor, Amb referència a l’Estudi Informatiu El.1-E-96 Variant N-II. Tram: Tordera-Fornells i al seu escrit de data 30 de desembre de 2004, registre de sortida 586 de 18 de gener de 2005, en el qual em demana que de la meva conformitat o no a la proposta de la solució acordada pel ple municipal en data 29 de març de 2004 l’informo que: Al meu entendre i una vegada consultada la Junta de Portaveus Municipals la proposta dibuixada en els documents que m’ha enviat lliga adequadament amb els punts 1, 2, 3 i 4 de l’acord plenari


62


.Viñuales Solé

i que feien referència al corredor únic, al traçat pel límit de les poblacions de Blanes i Tordera, que s’allunyés del Santuari del Vilar i que el nus de connexions tingui el mínim impacte possible. Per tot això manifesto la meva conformitat amb l’esmentada proposta a l’entendre que s’ajusta a les prescripcions plenàries. Així mateix li reitero la necessitat d’aplicar totes les mesures correctores necessàries per a minimitzar l’impacte ambiental i territorial.”

14. El Director General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, va enviar una carta al Cap del Servei de Planificació del Ministeri de Foment en data 20 de juliol de 2005 (RS núm. 12927 de data 21.7.2005), carta que s’adjunta com a document núm. 27 i que es transcriu a continuació:

“En relació a la seva sol.licitud d’informe d’aprovació de la nova solució “Blanes” per a l’estudi informatiu “Duplicació de la N-II P.K. 682,000 al P.K. 709.600. Tram: Tordera-Fornells de la Selva. Subtram: Tordera-Maçanet de la Selva, clau: El-1-E-96, s’ha estudiat que el traçat proposat no té cap afectació en zones d’interès natural especialment sensibles. Conseqüentment i vista la conformitat dels ajuntaments implicats s’emet informe favorable a la nova solució.”

15. Finalment per l’escrit amb RS 8965 de data 15 de novembre de 2005, el Cap de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya, del Ministeri de Foment, va enviar una notificació a l’ajuntament de Tordera (RE núm. 6447 de 18.11.2005), que s’acompanya com a document núm. 28, i mitjançant la qual es comunicava que es posava a informació pública l’ESTUDI COMPLEMENTARI: ESTUDI INFORMATIU I ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL “AUTOVIA TORDERA-FORNELLS DE LA SELVA. CARRETERA N-II. PUNTS QUILOMÈTRICS 682,0 AL 709,6” CLAU EI-1-E-96. PROVÍNCIES DE BARCELONA I GIRONA.

La documentació tècnica remesa, sotmet a informació pública dues alternatives:

o Alternativa Tordera 1: El desdoblament de la N-II d’aquesta alternativa no concreta el seu inici, i tampoc determina si des d’aquest ja s’enllaçaria amb la prolongació de l’autopista C-32 o pel contrari, seria una nova carretera que discorreria en paral·lel a la prolongació de la C-32, arribant a través del Pla de Jalpí i els Prats d’en Gay, zona PEIN i inundable (no sabem si amb viaducte o moviment de terres) a la carretera Tordera –Blanes, Gi-600, amb un primer enllaç amb la carretera Gi-600 (en aquest cas molt petit i sense definir), per conduir els vehicles per la carretera Gi-600, (fet que provocaria grans embussos ja que la carretera no podrà absorbir tots els vehicles que procedeixin alhora de la C-32 i de la N-II) cap al sud de la urbanització Mas Móra, mitjançant un segon enllaç (a menys d’un kilòmetre del primer) amb la carretera Gi-600 i la mateixa urbanització , (també molt petit i sense definir), prosseguint aquest traçat fins al nord, en paral·lel amb les urbanitzacions Mas Móra, Tordera Parc i el Torrent de Valldemaria (zona d’alt valor paisatgístic i agrícola), fins a enllaçar amb l’actual N-II al final del terme municipal de Tordera i inici del terme municipal de Maçanet de la Selva.

o Alternativa Blanes: El desdoblament de la Nacional II, en aquest cas al municipi de Tordera en la seva part inicial aprofitaria tot el traçat previst de la prolongació de l’autopista C-32 i autopista de la Costa Brava (aprovat per Resolucions del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques amb dates 3 d’abril de 2001 i 26 de desembre de 2000) , que coincideix amb la


63


.Viñuales Solé

reserva de terreny prevista als recents treballs de revisió del PGMOU de Tordera (aprovats definitivament per acords de la CTU de Barcelona amb dates 16 d’octubre de 2002 i 15 d’octubre de 2003), i els traçats aprovats i informats favorablement pels Ajuntaments de Blanes i Tordera, però que, inexplicablement i sense cap mena de justificació, aquest traçat a la seva sortida del terme municipal de Tordera i a l’entrada del terme municipal de Blanes, quan es bifurca en direcció Maçanet (i a diferència de l’alternativa Tordera 1, que preveu a la seva connexió amb la GI 600 i C-32 uns enllaços molt petits), proposa un gran enllaç a la zona del Vilar de Blanes, amb un gran impacte sobre aquest paratge i envaeix el sòl urbà de la urbanització de Sant Daniel, allunyant-se en aquest tram de l’alternativa Blanes del traçat consensuat pels dos Ajuntaments de Blanes i Tordera i introduït i recollit als treballs de revisió del PGMOU de Tordera, previs als informes favorables de totes les administracions implicades i amb competències en aquesta matèria.

16. Per Decret del Sr. Alcalde núm. 10/2006 de 18 de gener, ratificat

per acord de Ple, de data 26 de gener de 2006, es va resoldre:

PRIMER.- Informar desfavorablement l’alternativa Tordera 1, recollida i prevista a l’estudi informatiu i estudi d’impacte ambiental, “Autovia Tordera-Fornells de la Selva. Carretera N-II. Punts quilomètrics 682,0 al 709,6. Clau E1.1.-E-96. Províncies de Barcelona i Girona, segons projecte tècnic, titulat “Duplicació de la calçada N-II”, dirigit per l’enginyer Juan Barios Baquero i elaborat per l’enginyer José Julio Laorden Ferrero, de data setembre 2005, per les següents raons i motius: 1. No concreta el seu inici, ni tampoc determina si des del mateix ja

enllaçaria amb la prolongació de l’autopista C-32, o pel contrari, seria una nova carretera que aniria en paral·lel a la prolongació de l’autopista C-32.

2. No determina ni concreta com creuarà la zona del Pla de Jalpí i Prats d’en Gay, zona PEIN i inundable, mitjançant un viaducte o amb talussos i moviment de terres, aquesta última solució, si és que s’adopta, causaria un greu risc d’inundació per a tota la zona agrícola i activitats econòmiques que es desenvolupen en el Pla de Jalpí i afectaria greument a la pròpia carretera GI-600 i via del ferrocarril.

3. Aquest traçat comporta dos enllaços, un primer enllaç amb la carretera GI-600, (en aquest cas, d’unes dimensions molt reduïdes i sense definir), per a conduir els vehicles per la carretera GI-600 (el que provocaria un coll d’ embut amb grans embussos ja que aquesta carretera no podrà absorbir tots els vehicles que vinguin de la C-32 i de la N-II) fins el sud de la urbanització Mas Mora, mitjançant un segon enllaç (a menys d’un quilòmetre del primer) amb la carretera GI-600 i l’esmentada urbanització (també de dimensions molt reduïdes i sense definir).

4. Afecta directament a uns 27 habitatges rurals (aprox.) dels veïnats de Sant Daniel, Jalpí, Mas Mora i Valldemaria, i indirectament, a molts d’altres habitatges de la zona a l’incloure’ls dins de la zona d’afectació.

5. Causa un greu perjudici a les activitats agrícoles i ramaderes que es desenvolupen en aquest traçat a la majoria dels habitatges rurals afectats.

6. Suposa fraccionar en tres parts el municipi de Tordera, amb una barrera infranquejable que faria més difícil l’accés al nucli urbà de Tordera des de les urbanitzacions Mas Mora i Tordera Parc, així com


64


.Viñuales Solé

de les zones rurals més habitades de Jalpí, Sant Daniel i Valldemaria.

7. L’alternativa Tordera 1 té una major longitud que la resta d’alternatives. Concretament té una longitud de 9.480,75 m, mentre que l’alternativa Blanes té una longitud de 8.509,81 m. L’alternativa Blanes segons s’afirma a la pàgina 61, suposa reduir el traçat en un total de 2,5 quilòmetres.

8. Al tenir un traçat més llarg i construir-se més en superfície, afecta més a la vegetació i fauna de la zona. Aquest fet tampoc es reflexa ni és atès per l’estudi d’impacte ambiental.

9. Causa un impacte negatiu sobre el medi ambient, especialment la flora i fauna al seu pas per la vega del Tordera (segons s’afirma a la pàgina 61), i es produeix d’igual manera un impacte sobre la riera de Valldemaria.

10. Respecte de la protecció física del territori, segons els plànols 5.3.2.1, l’alternativa Tordera 1 produeix una afecció negativa, superior a l’alternativa Blanes.

11. Suposa causar una major afecció negativa al territori amb valor ambiental, a l’afectar el torrent de Valldemaria i els seus afluents, catalogats pel vigent PGMO de Tordera com a Àrea Natural d’interès específic, així com que està inclosa en la Directiva Hàbitats al ser una zona on hi ha una important vegetació de ribera, com són els “verns”

12. Causa un impacte ambiental negatiu sobre la hidrologia i hidrogeologia, segons plànol 5.3.3.3 i 5.3.4.3, a l’afectar greument la riera de Valldemaria i els seus afluents, el que suposa un impacte ambiental sever des del punt de vista hidrològic. És a dir, l’alternativa 1 causa un major impacte negatiu sobre la hidrologia i la hidrogeologia de la zona.

13. Afecta directament i destruirà gran part d’una zona d’especial interès natiral com és el Torrent de Valldemaria i els seus afluents que està protegida per la Directica Hàbitats i catalogada pel planejament urbanístic vigent del municipi de Tordera, afecció no contemplada a l’estudi d’impacte ambiental.

14. Quant al paisatge, l’alternativa Tordera 1 és més negativa al tenir un traçat més llarg i construir-se més en superfície, sens dubte, l’alternativa Tordera 1 causa un major impacte paisatgístic a la zona afectada.

15. Projecta mesures constructives que causen un major impacte sobre el territori, ja que només preveu la construcció de 1000 m. De túnels, 500 m. De fals túnel i 1400 m. De viaductes – essent el seu recorregut més llarg, d’un total de 9.480,75 m –

16. Afecta negativament zones agrícoles de regadiu d’alt valor. L’estudi és erroni a l’identificar en el seu plànol 5.3.4.11 que part de la zona del Pla de Jalpí i el pla de Valldemaria són zones agrícoles de secà, en canvi aquestes zones són zones agrícoles de regadiu. Per tant, l’alternativa Tordera 1 causa un major impacte negatiu agrícola a la zona afectada, que no s’ha tingut en compte a l’anàlisi de les alternatives.

17. Causa un major impacte negatiu sobre el territori protegit pel planejament urbanístic.

18. L’alternativa Tordera 1 no respecta, no coincideix ni s’adapta a la reserva de sòl fixada pel planejament urbanístic del municipi de Tordera, treballs de revisió del PGMOU de Tordera, aprovats definitivament per acords de la CTU de Barcelona de dates


65


.Viñuales Solé

16.10.2002 i 15.10.2003, vulnerant amb això el disposat als articles 861 en relació als articles 177 i ss de la normativa del PGMOU.

19. Afecta terrenys de la urbanització Mas Mora i Tordera Parc qualificats com a sòl urbà del municipi de Tordera, vulnerant amb això el vigent PGMOU de Tordera.

20. Afecta zones i terrenys classificats com a sòl no urbanitzable de valor agrícola, clau A01, el que comporta vulnerar el disposat als articles 879 i ss del PGMOU vigent del municipi de Tordera.

21. Suposa afectar zones i terrenys classificats com a sòl no urbanitzable agrícola-al·luvial, clau L01, vulnerant així el disposat als articles 889 i ss del PGMOU vigent del municipi de Tordera.

22. Afecta zones i terrenys classificats com a Àrea d’interès natural específic, clau N01 pel vigent PGMOU de Tordera, infringint el disposat als articles 915 i ss de la normativa de l’esmentat planejament.

23. Afecta de manera negativa a la zona dels Prats d’en Gai protegida i inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat de Catalunya (PEIN) aprovat per Decret 328/1992, protegit també als articles 915 i ss del PGMOU de Tordera.

24. Projecte una obra i traçat que eliminarà zones i terrenys d’especial valor agrícola, paisatgístic i ambiental, el que comporta vulnerar el disposat en els articles 9 i concordants de la Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre el règim del sòl i valoracions, i concordants del Decret Legislatiu 1/2005, de 25 de juliol, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya.

25. Suposa una modificació de fet i sense seguir el procediment legalment establert per a la seva modificació, del PGMOU de Tordera, infringit el previst als articles 128 i concordants del RDL 1/1992, en relació als articles 125 i ss del Reglament de Planejament (RD 2159/1978, de 23 de juny) i articles 57 i concordants del Decret Legislatiu 1/2005, de 25 de juliol pel que s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya.

26. Vulnera el principi de jerarquia normativa en matèria urbanística, recollit per reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem i Tribunals Superiors de Justícia.

27. No respecta ni compleix amb el principi de distribució de competències entre l’estat i la Generalitat de Catalunya, reglat per la Constitució Espanyola, articles 148 i 149, i Estatut de Catalunya, articles 9.13, 14 i concordants, ja que el tram Tordera-Maçanet de la Selva del desdoblament de la carretera N-II, és un tram inclòs en el Reial Decret 483/1995, pel que s’aprova el conveni per a la construcció de la prolongació de l’autopista A-19, i es fixa la connexió de l’autopista A-19 amb l’autopista A-7, essent per tant, un tram de competència autonòmica.

28. La seva tramitació i aprovació no s’ajusta al disposat als articles 10 i ss de la Llei 25/1988, de 29 de juliol de carreteres, i articles 12 i 15.3 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres de Catalunya.

SEGON.- Informar favorablement l’alternativa Blanes, recollida i prevista a l’estudi informatiu i estudi d’impacte ambiental, “Autovia Tordera-Fornells de la Selva. Carretera N-II. Punts Quilomètrics 682,0 al 709,6. Clau E1.1.-E-96. Províncies de Barcelona i Girona, segons projecte tècnic titulat “Duplicació de la Calçada N-II” dirigit per l’enginyer Juan Barios Baquero, i elaborat per l’enginyer José Julio Laorden Ferrero de data setembre de 2005, sempre i quan aquesta alternativa en tràmit d’aprovació definitiva de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental, inexcusablement reculli les següents prescripcions:


66


.Viñuales Solé

L’informe favorable de l’alternativa denominada Blanes incloent les prescripcions indicades en aquest apartat està fonamentat en les següents raons i motius: 2.1. Ubica i preveu la construcció de dues infraestructures de carreteres, en un “corredor únic” al seu pas pel municipi de Tordera, això és, unificant els dos traçats del desdoblament de la carretera N-II així com el traçat de l’autopista de la Costa Brava (prolongació de l’autopista C-32, antiga A-19, i autopista Tordera-Blanes- Lloret de Mar-Tossa de Mar). 2.2. S’adapta i coincideix el seu traçat en la seva major part (a excepció del nus de connexions i/o enllaços previstos i l’afectació al sòl urbà de la urbanització Sant Daniel), amb la reserva de sòl fixada amb aquesta finalitat pel PGMOU de Tordera, aprovat definitivament per acord de la CTU de Barcelona de dates 16.10.2002 i 15.10.2003. 2.3. Coincideix en la seva major part i es coordina amb el planejament territorial sectorial de la Generalitat de Catalunya, a l’ubicar en un mateix corredor dues infraestructures, traçat fixat en el Pla general de Carreteres de Catalunya. 2.4. Determina i concreta com creuar la zona del Pla de Jalpí i Prats d’en Gai, zona PEIN i inundable, mitjançant un viaducte, evitant el risc d’inundació per a tota la zona agrícola i activitats econòmiques que es desenvolupen en el Pla de Jalpí i Sant Daniel. 2.5. Aquesta alternativa és la que afecta a menys habitatges i explotacions agrícoles, tant del municipi de Tordera com del municipi de Blanes. És més, aquesta alternativa s’adapta a la reserva de sòl del PGMOU de Tordera i l’afecció a habitatges i explotacions agrícoles es redueix quasi en la seva totalitat. 2.6. Evita fraccionar en tres parts el municipi de Tordera, evitant la divisió territorial del municipi ja que a les seves urbanitzacions (Tordera Parc, Mas Mora i Sant Daniel) i a les zones rurals habitades (Jalpí, Sant Daniel i Valldemaria) no els afectarà l’efecte barrera provocat pel traçat de desdoblament i no quedaran separades o aïllades del centre urbà de Tordera. 2.7. La longitud del traçat de l’alternativa Blanes és de 8.509,81 m. Per tant, té menys longitud que la resta d’alternatives i segons s’afirma a la pàgina 61 de l’estudi informatiu i d’impacte ambiental sotmès a informació pública, l’esmentada alternativa suposa reduir el traçat del desdoblament N-II, tram Tordera-Maçanet de la Selva, en un total de 2,5 quilòmetres. 2.8. Causa un menor impacte ambiental sobre la vegetació i fauna de la zona ja que té un traçat més curt i gran part del seu traçat està cobert per túnels. Aquest fet, com l’anterior, tampoc queda reflectit a l’estudi d’impacte ambiental. 2.9. Suposa reduir l’impacte ambiental respecte al territori amb valor ambiental, l’alternativa Blanes no afecta al torrent de Valldemaria i els seus afluents, i no afecta a cap àrea Natural d’interès específic o zona inclosa a la Directiva Hàbitats. És a dir, l’alternativa Blanes no afecta a cap zona catalogada o protegida pel PGMOU de Tordera. 2.10. No afecta a cap zona d’especial interès natural com és el Torrent de Valldemaria i els seus afluents que està protegida per la Directiva Hàbitats. 2.11. Respecte a la protecció física del territori, segons plànol 5.3.2.1, l’alternativa Blanes produeix menys afecció negativa que l’alternativa Tordera 1. 2.12. Produeix un menor impacte ambiental negatiu des del punt de vista de protecció del territori, segons plànol 5.3.2.4 L’alternativa Blanes és més respectuosa amb la protecció del territori.


67


.Viñuales Solé

2.13. Causa un menor impacte sobre la hidrologia i hidrogeologia de la zona, segons plànol 5.3.3.3 i 5.3.4.3, essent més respectuosa amb el medi. 2.14. Redueix l’impacte ambiental sobre el paisatge ja que projecta dues infraestructures per un únic corredor, projectant gran part del seu traçat mitjançant túnels, el que redueix a la meitat el seu impacte sobre el territori i paisatge de la zona. 2.15. L’alternativa Blanes té més de 1970 m. De túnel, 500 de fals túnel i tant sols 1.120 m. De viaducte – essent el seu recorregut més curt- el qual, quantitativament, al tenir menys longitud i estar, aquest traçat, amagat sota terra (túnels, i falsos túnels, amb menys viaductes) fan d’aquesta alternativa, alternativa Blanes, la més viable des del punt de vista mediambiental ja que redueix l’impacte causat per la divisió o fraccionament del territori. 2.16. Produeix i causa un menor impacte negatiu sobre les activitats i sòl agrícola de la zona afectada, menor impacte que a l’hora no ha estat tingut en compte a l’anàlisi de les alternatives. 2.17. L’alternativa Blanes (exceptuant lo expressat respecte al nus de connexions i/o enllaços, i la seva afectació al sòl urbà de Sant Daniel) és l’alternativa que ha tingut més consens social dels municipis de Tordera i Blanes i ha estat informada favorablement pel departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (Direcció General de Carreteres), ha estat recolzada per més de 2000 signatures recollides per l’entitat CADMA- Naturalistes de Tordera durant els anys 1998 i 1999. 2.18. L’alternativa Blanes, amb el seu corredor únic, (exceptuant lo expressat respecte al nus de connexions i/o enllaços, i la seva afectació al sòl urbà de Sant Daniel), des del punt de vista territorial i ambiental és l’alternativa més favorable, ha estat informada favorablement, inclús, per les organitzacions ecologistes DEPANA (Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural), CODESEMA i ANG (Associació de Naturalistes de Girona), tal i con es va exposar a les jornades sobre vialitat realitzades al municipi de Blanes a la tardor de l’any 2003. 2.19. S’adapta i coincideix en la seva major part, menys en el seu nus de connexions i afecció al sòl urbà de Sant Daniel, amb el traçat informat favorablement per la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Maresme i els ajuntaments de Tordera i Blanes. 2.20. Respecta i compleix amb el principi de distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya, regulat per la Constitució Espanyola, articles 148 i 149, i Estatut de Catalunys, articles 9.13, 14 i concordants, ja que coincideix amb el “corredor únic” projectat i informat favorablement per la Generalitat de Catalunya pel desdoblament de la carretera N-II, tram: Tordera-Maçanet, i la prolongació de l’autopista C-32 (antiga A-19) i l’autopista Tordera-Blanes- Lloret de Mar-Tossa de Mar. 2.21. La seva tramitació i aprovació s’ajusta al disposat als articles 10 i ss de la Llei 25/1988, de 29 de juliol, de Carreteres, i articles 12 i 15.3 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de Carreteres de Catalunya. TERCER.- Sol·licitar al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Secretari de Mobilitat, i Director General de Carreteres, que en ús de les competències exclusives que la Generalitat de Catalunya té sobre urbanisme i territori i del traspàs de competències efectuat pel Reial Decret núm. 902/1995, de 2 de juny, de traspàs a la Generalitat de Catalunya, entre d’altres, de l’autopista A-19, Montgat connexió amb la carretera GI-600, publicat en el BOE núm. 155 de 30.6.1995, que pels motius al·legats en els apartats primer i segon de la


68


.Viñuales Solé

part dispositiva d’aquest Decret, en cap cas s’informi favorablement, ni s’aprovi, ni s’autoritzi: 1r) El traçat previst i anomenat alternativa 1, recollida i prevista a l’estudi informatiu i estudi d’impacte ambiental, “Autovia Tordera-Fornells de la Selva. Carretera N-II. Punts quilomètrics 682,0 al 709,6. Clau E1.1.-E-96. Províncies de Barcelona i Girona, segons projecte tècnic, titulat “Duplicació de la Calçada N-II”, dirigit per l’enginyer Juan Barios Baquero i elaboral per l’enginyer José Julio Laorden Ferrero, de data setembre 2005. 2n) La connexió del futur desdoblament de la carretera N-II, alternativa Tordera 1, recollida i prevista a l’estudi informatiu i estudi d’impacte ambiental, “Autovia Tordera-Fornells de la Selva. Carretera N-II. Punts quilomètrics 682,0 al 709,6. Clau E1.1.-E-96. Províncies de Barcelona i Girona, amb l’actual Autopista C-32 (antiga A-19), ni amb la seva futura prolongació cap a la Costa Brava. QUART.- Donar trasllat d’aquest Decret i la seva documentació annexa al Ministeri de Foment, Direcció General de Carreteres, Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya, així com al Ministeri de Medi Ambient, sol·licitant que vista la relació d’antecedents que consten en el cos d’aquest Decret i pels motius i raons al·legats en els apartats primer i segon de la part dispositiva d’aquest Decret, resolguin:

1.- Triar i aprovar l’alternativa Blanes, recollida i prevista a l’estudi informatiu i estudi d’impacte ambiental, “Autovia Tordera-Fornells de la Selva. Carretera N-II. Punts quilomètrics 682,0 al 709,6. Clau E1.1.-E-96. Províncies de Barcelona i Girona, segons projecte tècnic, titulat “Duplicació de la Calçada N-II”, que s’ha sotmès a informació pública, incorporant en tràmit d’ aprovació definitiva les següents modificacions i prescripcions: • Adapti el seu traçat i la ubicació del nus de connexions i/o enllaços, a la reserva de sòl fixada en el PGOUM de Tordera aprovat definitivament per acord de la CTU de Barcelona de dates 16.10.2002 i 15.10.2003. • Minimitzi i redueixi les dimensions del nus de connexions i/o enllaços previstos entre l’autopista de la Costa Brava i el desdoblament de la carretera N-II, projectant aquest enllaç amb reduïdes dimensions a l’aigual que l’enllaç projectat en l’alternativa Tordera 1, o bé, a l’igual que el projectat per la Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, tal i com consta en el plànol tramès amb RS núm. 0365/63476/2005 de 27.12.2005 i incorporat a les seves al.legacions, i rebut per l’ajuntament de Tordera amb RE núm. 7158 de data 21.12.2005. • Desplaci i allunyi el traçat de desdoblament de la N-II de la zona urbana de la urbanització Sant Daniel, adaptant-se a la reserva de sòl fixada en el PGOUM de Tordera, i evitant l’afecció a sòl urbà. • Implanti i apliqui les mesures correctores que calgui i que estiguin al seu abast (construcció de falsos túnels, pantalles acústiques i vegetals, restauració de talusos, rieres i torrents...) per a minimitzar i reduir al màxim l’impacte ambiental de l’esmentada carretera i el seu nus de connexions a la zona afectada dels municipis de Tordera i Blanes. 2.- I simultàniament, aprovar definitivament l’estudi informatiu i estudi d’impacte ambiental declaració d’impacte ambiental – DIA), “Autovia Tordera-Fornells de la Selva. Carretera N-II. Punts quilomètrics 682,0 al 709,6. Clau E1.1.-E-96. Províncies de Barcelona i Girona, segons projecte tècnic, titulat “Duplicació de la Calçada N-II”, en el que inexcusablement es recullin les modificacions i prescripcions identificades a l’apartat 1 anterior.


69


.Viñuales Solé

CINQUÈ.- Sotmetre el present Decret a debat i ratificació, si procedeix, del primer Ple ordinari d’aquesta corporació.

Aquets acord de Ple va ser tramés al Ministeri de Foment el dia 6 de febrer de 2006 per escrit registre de sortida numero 261 rebut el dia15 de febrer de 2006 .

17. En posterioritat a la informació publica de l’estudi informatiu i estudi d’impacte ambiental, “Autovia Tordera-Fornells de la Selva. Carretera N-II. Punts Quilomètrics 682,0 al 709,6. Clau E1.1.-E-96. Províncies de Barcelona i Girona, segons projecte tècnic titulat “Duplicació de la Calçada N-II”, el dia 1 de febrer de 2006 a la seu de la Delegació Territorial del Govern a Catalunya del Ministeri de Foment varen tenir una reunió les quatre administracions implicades i amb competències, Ministeri de Foment i de Medi Ambient del Estat Espanyol, Departament de Carreteres de la Generalitat de Catalunya i Ajuntaments de Blanes i Tordera. En aquella reunió, entre d’altres coses es va acordar i resoldre que el departament de Carreteres anava a encarregar un altre estudi ambiental sobre les dos alternatives plantejades, i que l’ anava a enviar al Ministeri de Medi Ambient i al Ministeri de Foment del Estat Espanyol, i també el facilitaria els Ajuntaments de Blanes i Tordera. El Departament de Carreteres va encarregar aquets estudi a EDF Consulting (Francesc Molne Monne) i estudi ambiental sobre les dos alternatives plantejades, (Blanes i Tordera) i encara no ha estat trames a l’Ajuntament de Tordera

18. El BOE de 24 de juny de 2006 ha fet publica la Resolució de la Secretaria d’Estat d’Infraestructures i Planificació de la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Fomento, publicada al BOE de data 24 de juny de 2006 per la que s’anuncia la licitació de contracte de consultoria i assistència tècnica per la redacció del projecte de construcció i expropiació del tram de carretera referència 30.77/06-3, “Autovia del Nordest A-2- Barcelona-Frontera Francesa. Tram Tordera-Maçanet de la Selva”.

L’Ajuntament de Blanes ha formulat contra aquesta resolució i davant el Ministeri de Foment el requeriment que es regula el article 44 de la LRJCA i si aquets fos desestimat recurs contenciós administratiu. Malgrat que l’Ajuntament de Tordera, la Unió de Pagesos de Catalunya, comarca del maresme, Associació de Veïns de Sant Daniel, CADMA-Naturalistes de Tordera, Entitat Urbanística de Conservació de l’ordenació Mas Mora i Agrària baixa Tordera SCCL, estan expressament personats en aquets expedient i son part del


70


.Viñuales Solé

mateix, el Ministeri de Foment no ens ha comunicat res del requeriment formulat per l’Ajuntament de Blanes, ni tampoc ens ha donat tràmit d’audiència, ni ens ha emplaçat en el cas de que l’Ajuntament de Blanes hagués interposat ja recurs contenciós administratiu.

19. El BOE de data 24.10.2006 ha publicat la resolució de data 28.9.2006 de la Secretaria General per la Prevenció de la contaminació i el canvi climàtic, del Ministeri de Medi Ambient del Estat Espanyol, publicada al BOE 254 de 24.10.2006, que aprova la Declaració d’impacte ambiental del projecte “Duplicació de la calçada N-II, tram Tordera-Fornells de la Selva- Subtram Tordera Massanet de la Selva”, i en la que s’escull l’alternativa anomenada Blanes, si be aquesta discorre majoritàriament pel municipi de Tordera.

L’Ajuntament de Blanes ha formulat contra aquesta resolució i davant el Ministeri de Medi Ambient el requeriment que es regula el article 44 de la LRJCA i si aquets fos desestimat recurs contenciós administratiu. Malgrat que l’Ajuntament de Tordera, la Unió de Pagesos de Catalunya, comarca del Maresme, Associació de Veïns de Sant Daniel, CADMA-Naturalistes de Tordera, Entitat Urbanística de Conservació de l’ordenació Mas Mora i Agrària baixa Tordera SCCL estan expressament personats en aquets expedient i son part del mateix, el Ministeri de Medi Ambient no ens ha comunicat res del requeriment formulat per l’Ajuntament de Blanes, ni tampoc ens ha donat tràmit d’audiència, ni ens ha emplaçat en el cas de que l’ Ajuntament de Blanes hagués interposat ja recurs contenciós administratiu.

Considerant el que es regula en: 1. Constitució Espanyola de 27 de desembre de 1978, BOE núm. 311,

de 29.12.1978, en els seus articles 45, 143, 148 i concordants. 2. Sentència del Tribunal Constitucional núm. 61/1997, de 20 de març,

dictada en els recursos d’inconstitucionalitat núm. 2477/1990, 2479/1990, 2481/1990, 2486/1990, 2487/1990 i 2488/1990.

3. Llei 25/1988 de Carreteres i camins publicada al BOE de 30 de juliol de 1998, i concordants del seu reglament, aprovat pel Reial Decret 1812/1994 de 2 de setembre, publicat en el BOE de data 23.9.1994.

4. Reial Decret núm. 902/1995, de 2 de juny, de traspàs de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres, de l’autopista A-19, Montgat connexió amb la carretera GI-600, publicat al BOE núm. 155 de 30.6.1995.


71


.Viñuales Solé

5. Reial Decret Legislatiu 1302/1986 de 28 de juny, d’avaluació de l’impacte ambiental, publicat en el BOE núm. 155, de 30 de juny (modificat per la Llei 6/2001, de 8 de maig, publicada al BOE núm. 111, de 9.05.2001) i el seu reglament, aprovat pel Reial Decret 1131/1988 de 30 de setembre, publicat en el BOE núm. 239, de 5 d’octubre.

6. Llei 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, publicada al BOE núm. 285 de 27.11.1992.

7. Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, publicada al BOE núm. 80 de 3.4.1985.

8. Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, publicat al BOE núm. 306, de 22 de desembre, en els seus articles 9, 10 11 i concordants.

9. Llei 7/1993 de 30 de setembre, reguladora de carreteres a Catalunya, publicada al BOE de data 3.11.1993, i Reglament General de Carreteres, aprovat pel Decret 203/2003 de 18 de novembre publicat al DOGC de data 10.11.2003.

10. Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, publicat al DOGC núm. 4436 de 28.07.2005.

11. Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, publicat en el DOGC de data 20.5.2003.

12. Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya de data 3 d’abril de 2001, per la que es va aprovar l’expedient d’informació pública i definitivament, el projecte de traçat i estudi d’impacte ambiental “Millora general. Nova carretera. Autopista C-32, antiga A-19 de Barcelona a Maçanet. Connexió amb la carretera GI-600, pk 131,336 al 135,546. Tram: Palafolls”, publicada al DOGC núm. 3495, de 10.10.2001.

13. Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya de data 26 de desembre de 2000, per la que es va aprovar l’expedient d’informació pública i definitivament l’estudi informatiu i d’impacte ambiental “Autopista. Autopista Blanes-Lloret de Mar. Nou itinerari Palafolls-Tossa de Mar. Tram: Tordera-Blanes- lloret de Mar-Tossa de Mar, alternativa 2 de Blanes-Lloret, solució 1 de l’enllaç Lloret de Mar”, publicada al DOGC núm. 3325 de data 12.02.2001.

14. Llei 30/1992 de 26 de novembre de regim jurídic de les administracions Publiques i del procediment administratiu comú.

15. Llei 29/1998 de 13 de juliol reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

16. La doctrina jurisprudencial és unànime en el sentit de declarar que les declaracions d’impacte ambiental són actes de tràmit, no susceptibles d’impugnació autònoma, i que, en conseqüència,


72


.Viñuales Solé

declaren inadmissibles els recursos conteciosos-administratius interposats contra aquelles. Així, i a tall d’exemple: 1.- Sentència del TS de 17-11-1998 (RJ 1998\10522) que declara inadmissibles els recursos contenciosos-administratius interposats contra la declaració d’impacte ambiental en considerar que aquesta és un acte de tràmit. El Fonament Jurídic Cinquè d’aquesta sentencia considera que:

“QUINTO.- Lo expuesto conduce a entender que nuestro legislador optó por configurar la declaración de impacto ambiental como un acto administrativo que, no obstante su esencialidad, participa de la naturaleza jurídica propia de los actos de trámite, a no definitivos, pues su funcionalidad es la de integrarse en el procedimiento sustantivo, como parte de él, para que sea tomado en consideración en el acto que ponga fin, el cual sin embargo no queda necesariamente determinado- ni en el sentido de la decisión, autorizatoria o denegatoria, ni en el contenido de las condiciones de protección medioambiental por la conclusión o juicio que en aquella se haya alcanzado. Su carácter instrumental o medial con respecto a la decisión final, y su eficacia jurídica, no permiten conceptuarla como una resolución definitiva, directamente impugnable en sede jurisdiccional. Ni tampoco conduce a ello el que la DIA sea el precipitado de unos trámites precedentes (iniciación, consultas, información al titular del proyecto, estudio de impacto ambiental, información pública, informes) ordenados procedimentalmente, pues todo ello constituyen meras secuencias lógicamente necesarias o convenientes para la formación del juicio en que la DIA consiste, que no transforma su naturaleza jurídica. Ni su enorme trascendencia, también predicable de otros dictámenes, como es obvio. Ni la especialización del órgano que la emite, por la misma razón. Ni su carácter de órgano no consultivo, pues esta nota o elemento no determina por sí sola la naturaleza jurídica de la totalidad de los actos que de él puedan emanar Pero la obligada prevención con que ha de contemplarse todo razonamiento que conduzca a un pronunciamiento de in admisibilidad y, por ello, al no enjuiciamiento de las cuestiones de fondo suscitadas en el proceso, demanda también una reflexión sobre la razonabilidad y compatibilidad constitucional de la conclusión alcanzada. Nada de ello parece dudoso; lo primero, porque el control jurisdiccional directo de la DIA, no suscitado a través de la impugnación del acto final autorizatorio del proyecto, podría desenvolverse en vano, inútilmente, si tal acto final hubiera tenido un sentido denegatorio; o versar sobre unas hipotéticas ilegalidades que, sin embargo, hayan sido corregidas en la posterior actuación administrativa; o realizarse desde un prisma no necesario, si las condiciones medioambientales a las que en definitiva se sujetara el proyecto no fueran coincidentes con las que le DIA entendió que debían establecerse; y lo segundo, porque las previsiones de nuestro Ordenamiento Jurídico, entre ellas las atinentes a la tutela cautelar, no hacen necesario, pese a lo argumentado en el proceso, que el control jurisdiccional se anticipe al acto final autorizatorio, y porque siendo así que la revisión jurisdiccional de este último es extensible a todas las partes que lo integren, y por tanto también a las determinaciones medioambientales que en definitiva hubieran resultado, claro es que ninguna situación de indefensión cabe derivar en buena lógica de la conclusión obtenida; en


73


.Viñuales Solé

este sentido, no está de más señalar que esa situación de indefensión constitucionalmente proscrita no deriva en el caso de autos, para la parte recurrida, del pronunciamiento que, como ya se intuye, ha de ser alcanzado en este recurso, pues pudo en el recurso contencioso-administrativo que interpuso contra la resolución aprobatoria del proyecto de la presa de Itoiz deducir cualquier motivo de impugnación relacionado con la EIA y con la DIA, y pudo combatir cualquier decisión jurisdiccional que sin razón jurídica hubiera cercenado o desconocido esa facultad; a lo que es de añadir que las cuestiones que la sentencia recurrida en esta casación (véase la transcripción que de su Fundamento de Derecho vigesimoctavo se hace en el antecedente primero de esta sentencia) entiende que afectan a la legalidad del trámite de la EIA y de su precipitado, la DIA, ya fueron, las realmente relevantes (Zonas de Especial Protección de las Aves –ZEPAS- y Zonas de Protección exterior contigua y periférica de las Reservas Naturales RN-9 de Foz de Iñarbe, RN-10 de Poche de Chinchurrinea y RN-11 de Gaztelu, pues este Tribunal por razones de temporalidad del estudio de impacto ambiental y de corrección con anterioridad a la DIA no considera como tal la extemporaneidad de la consulta al ICONA), analizadas en la Sentencia de esta Sala y Sección de fecha 14 julio 1997 (RJ 1997\6094) –determinando una de ellas (Zonas de Protección Exterior) el que se confirmara en ese punto la sentencia de instancia-, a la que nos remitimos en cuanto al examen de esas cuestiones.”

2.- En el mateix sentit, la Sentència del TS de 11-12-2002 (RJ 2003\185), que en el seu fonament jurídic Segon considera:

“Esta Sala ha tenido oportunidad de pronunciarse en varias ocasiones –sentencias de 17 de noviembre de 1998, 13 de noviembre de 2002 y 25 de noviembre de 2002-, sobre esta cuestión, siendo uniforme el criterio de considerar que, en efecto, la Declaración de Impacto Ambiental (DIA) al tratarse de un acto inserto en el procedimiento principal de aprobación del proyecto de obra a que se refiere, es un acto de trámite, de tal forma que los vicios, tanto formales como materiales en que haya podido incurrir, han de ser invocados en la impugnación que se realice contra el acto final de ese procedimiento, que no es otro que la aprobación del proyecto de obras”. “... El artículo 25 de la nueva Ley de 13 de julio de 1998, cambia la redacción y, a aquel primer supuesto de recurribilidad de los actos de trámite agrega “los que producen indefensión o perjuicio irreparable o derechos o intereses legítimos”, adaptándose de esta forma a los que contempla con tal naturaleza el artículo 107 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre. No obstante, en el supuesto aquí enjuiciado, el cambio normativo no afecta a la declaración de in admisibilidad del recuso contra la DIA, pues ni la indefensión, ni el perjuicio irreparable, se producen desde el momento en que los titulares de derechos e intereses legítimos lesionados con la declaración de impacto ambiental van a tener oportunidad de defenderlos cuando se dicte el acto aprobatorio del proyecto de obras, produciéndose la reparación de los daños sufridos en el caso de que su pretensión anulatoria prosperase. No hay indefensión ni irreparabilidad de perjuicios, aunque se retrasase la defensa y reparación al momento de ese acto posterior”


74


.Viñuales Solé

3.- Sentència de 21-3-1986 (RJ 1986\2324), al seu F.D, 2n. (de la sentència apelada, acceptats pel TS), es manifesta:

“SEGUNDO: Que el hecho de que la Administración señale a los administrados los recurso que ella estime procedentes contra un acto, con más o menos acierto, no puede alterar el carácter de impugnable de un acto, materia de exclusiva competencia de la Ley, que la Administración no puede modificar”.

4.- Igualment, aquesta Sala i secció ha dictat una extensa i motivada interlocutòria de data 26 de març de 2003 (recursos acumulats 711, 719, 722, 728, i 729 del 2002) en la que recull la doctrina del Tribunal Suprem i inadmet els recursos interposats, atesa la naturalesa d’acte tràmit de la declaració impacte ambiental.

“SÉPTIMO.- Procediendo, a la vista de la señalada doctrina, estimar las alegaciones previas planteadas y declarar la in admisibilidad de los recursos contenciosos administrativos interpuestos, a tenor de lo prevenido en el artículo 69 c) de la ley de la Jurisdicción Contencioso Administrativa, al haberse dirigido contra un acto de mero trámite, no susceptible de impugnación independiente ni incluido en las disposiciones de 107 de la ley de 26 de noviembre de 1992”.

17. Ates que a l’Ajuntament de Tordera i totes les entitats i persones jurídiques del nostre poble que formen part de la Plataforma Salvem Jalpí, que s’han personat expressa i explícitament tant al Ministeri de Foment com al Ministeri de Medi Ambient del Estat Espanyol en tots els expedients administratius que afecten a la carretera referència 30.77/06-3, “Autovia del nord-est A-2- Barcelona-Frontera Francesa. Tram Tordera-Maçanet de la Selva i a la Declaració d’ impacte ambiental del projecte “ Duplicació de la calçada N-II, tram Tordera-Fornells de la Selva- Subtram Tordera Massanet de la Selva”, els son directament aplicables, entre d’altres, els següents drets: a) Dret a una tutela efectiva dels nostres drets i interessos sense que

se’ns pugui causar indefensió (article 24 de la C.E. en relació amb l’art. 53.1 de la C.E.).

b) Dret a conèixer en tot moment l’estat de tramitació dels procediments en els que es té la condició d’interessat, i dret a accedir a la informació obrant a tots els arxius i registres públics, i a obtenir-ne còpia certificada (Artícle 105 de la C.E., art. 35 de la Llei 30/92 i 233 de la L.O.P.J.).

c) Dret a ser notificat directament de qualsevol acord i/o resolució administrativa que afecti els meus drets i interessos (arts. 58 i 59 de la Llei 30/92, modificat per Llei 4/1999, de 13 de gener).

d) Dret a l’audiència prèvia abans que es dicti la proposta de resolució en qualsevol dels expedients que m’afectin (article 84 de la Llei 30/92, de 26 de novembre i article 105 de la C.E.)

e) Dret a gaudir d’un medi ambient adequat i suficient. (art. 45 de la Constitució Espanyola).


75


.Viñuales Solé

f) Article 42 de la Llei 30/92, modificat per Llei 4/1999, de 13 de gener, reconeix l’obligació que té l’administració de resoldre dins del procediment administratiu.

g) Dret a accedir a tota la informació que pugui afectar al Medi Ambient, Llei 38/1995, de 12 de desembre, sobre el dret a accés a la informació en matèria de Medi Ambient (Directiva 90/313/CEE, del Consell), i art. 37 de la Llei 30/92, de 26 de novembre.

El Ple de la corporació, per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, dels senyors Josep Alsina Romaguera i Albert Turon Travesa, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA: PRIMER.- Comparèixer davant del Ministeri de Foment en nom de l’Ajuntament de Tordera juntament amb les altres persones jurídiques que formen part de la Plataforma Salvem Jalpí com a parts directament personades, interessades i afectades per:

1) El requeriment formulat per l’Ajuntament de Blanes en contra de la Resolució de la Secretaria d’Estat d’Infraestructures i Planificació de la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Fomento, publicada al BOE de data 24 de juny de 2006 per la que s’anuncia la licitació de contracte de consultoria i assistència tècnica per la redacció del projecte de construcció i expropiació del tram de carretera referència 30.77/06-3, “Autovia del Nordest A-2- Barcelona-Frontera Francesa. Tram Tordera-Maçanet de la Selva”.

2) L’expedient administratiu d’aprovació del projecte de construcció i expropiació del tram de carretera referència 30.77/06-3, “Autovia del Nordest A-2- Barcelona-Frontera Francesa. Tram Tordera-Maçanet de la Selva”.

3) El expedient administratiu de contractació del projecte de carretera referència 30.77/06-3, “Autovia del Nordest A-2- Barcelona-Frontera Francesa. Tram Tordera-Maçanet de la Selva”.

I DEMANAR AL MINISTERI DE FOMENT QUE AMB RELACIÓ AQUESTS EXPEDIENTS:


76


.Viñuales Solé

1) Tingui a l’Ajuntament de Tordera i resta de persones jurídiques que formen part de la Plataforma Salvem Jalpí , com a part afectada i interessada en tots ells, notificant-nos totes les resolucions i/o actes administratius que hi facin referència i que hi recaiguin.

2) Se’ns informi i se’ns notifiqui totes les actuacions i/o expedients administratius que s’han tramitat en relació els expedients que hem identificat.

3) Se’ns atorgui el preceptiu tràmit d’audiència previ, abans de dictar-se la resolució i/o acte administratiu en els expedients abans identificats.

4) Certifiqui el estat de tramitació de cada un dels expedients:

4.1.- Requeriment formulat per l’ Ajuntament de Blanes en contra de la Resolució de la Secretaria d’ Estat d’ Infraestructures i Planificació de la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Fomento, publicada al BOE de data 24 de juny de 2006 per la que s’ anuncia la licitació de contracte de consultoria i assistència tècnica per la redacció del projecte de construcció i expropiació del tram de carretera referència 30.77/06-3, “ Autovia del Nord-est A-2- Barcelona-Frontera Francesa. Tram Tordera-Maçanet de la Selva”. 4.2.- El expedient administratiu d’ aprovació del projecte de construcció i expropiació del tram de carretera referència 30.77/06-3, “ Autovia del Nord-est A-2- Barcelona-Frontera Francesa. Tram Tordera-Maçanet de la Selva”. 4.3.- El expedient administratiu de contractació del projecte de carretera referència 30.77/06-3, “ Autovia del Nord-est A-2- Barcelona-Frontera Francesa. Tram Tordera-Maçanet de la Selva”.

5) Tingui per formulada oposició al Requeriment formulat per l’Ajuntament de Blanes en contra de la Resolució de la Secretaria d’Estat d’Infraestructures i Planificació de la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Fomento, publicada al BOE de data 24 de juny de 2006 per la que s’anuncia la licitació de contracte de consultoria i assistència tècnica per la redacció del projecte de construcció i expropiació del tram de carretera referència 30.77/06-3, “Autovia del Nord-est A-2- Barcelona-Frontera Francesa. Tram Tordera-Maçanet de la Selva”, i previs els tràmits oportuns el desestimi i el deixi sense efecte.

6) En el supòsit de que l’Ajuntament de Blanes ja hagués formulat recurs contenciós administratiu per la desestimació del requeriment formulat en contra de la Resolució de la Secretaria d’Estat d’Infraestructures i Planificació de la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Fomento, publicada al BOE de data 24 de juny de 2006, se’ns emplaci i indiqui en la major brevetat possible el numero de recurs i jurisdicció en la que es tramita a fi de comparèixer en aquets recurs contencios


77


.Viñuales Solé

administratiu i oposar-nos a les pretensions de l’Ajuntament de Blanes.

SEGON.- Comparèixer davant del Ministeri de Medi Ambient en nom de l’Ajuntament de Tordera juntament amb les altres persones jurídiques que formen part de la Plataforma Salvem Jalpí, com a parts directament personades, interessades i afectades pel requeriment efectuat per l’Ajuntament de Blanes, previ a la interposició de recurs contenciós administratiu, en contra de la resolució de data 28.9.2006 de la Secretaria General per la Prevenció de la contaminació i el canvi climàtic, del Ministeri de Medi Ambient del Estat Espanyol, publicada al BOE 254 de 24.10.2006, que aprova la Declaració d’ impacte ambiental del projecte “Duplicació de la calçada N-II, tram Tordera-Fornells de la Selva- Subtram Tordera Massanet de la Selva”.

I DEMANAR AL MINISTERI DE MEDI AMBIENT QUE AMB RELACIÓ A AQUESTS EXPEDIENTS:

1) Tingui a l’ Ajuntament de Tordera i resta de persones

jurídiques que formen part de la Plataforma Salvem Jalpí, com a part afectada i interessada en tots ells, notificant-nos totes les resolucions i/o actes administratius que hi facin referència i que hi recaiguin.

2) Se’ns informi i se’ns notifiqui totes les actuacions i/o expedients administratius que s’han tramitat en relació el requeriment que regula l’ article 44 de la LRJCA, formulat per l’Ajuntament de Blanes en contra de la resolució de data 28.9.2006 de la Secretaria general per la Prevenció de la contaminació i el canvi climàtic, del Ministeri de Medi Ambient del Estat Espanyol, publicada al BOE 254 de 24.10.2006,

3) Se’ns atorgui el preceptiu tràmit d’audiència previ, abans de dictar-se la resolució i/o acte administratiu en el expedient identificat.

4) Certifiqui el estat de tramitació requeriment efectuat per l’Ajuntament de Blanes, previ a la interposició de recurs contenciós administratiu, en contra de la resolució de data 28.9.2006 de la Secretaria general per la Prevenció de la contaminació i el canvi climàtic, del Ministeri de Medi Ambient del Estat Espanyol, publicada al BOE 254 de 24.10.2006, que aprova la Declaració d’impacte ambiental del projecte “Duplicació de la calçada N-II, tram Tordera-Fornells de la Selva- Subtram Tordera Massanet de la Selva”.

5) Tingui per formulada oposició al Requeriment formulat per l’Ajuntament de Blanes en contra de la resolució de data 28.9.2006 de la Secretaria General per la Prevenció de la contaminació i el canvi climàtic, del Ministeri de


78


.Viñuales Solé

Medi Ambient del Estat Espanyol, publicada al BOE 254 de 24.10.2006, que aprova la Declaració d’ impacte ambiental del projecte “Duplicació de la calçada N-II, tram Tordera-Fornells de la Selva- Subtram Tordera Massanet de la Selva”, i previs els tràmits oportuns el desestimi i el deixi sense efecte.

6) En el supòsit de que l’Ajuntament de Blanes ja hagués formulat recurs contenciós administratiu per la desestimacio del requeriment formulat en contra de la resolució de data 28.9.2006 de la Secretaria general per la Prevenció de la contaminació i el canvi climàtic, del Ministeri de Medi Ambient del Estat Espanyol, publicada al BOE 254 de 24.10.2006, se’ns emplaci i indiqui en la major brevetat possible el numero de recurs i jurisdicció en la que es tramita a fi de comparèixer en aquets recurs contenciós administratiu i oposar-nos a les pretensions de l’ Ajuntament de Blanes.

TERCER.- Encarregar la representació i la defensa jurídica d’aquest Ajuntament en relació els assumptes i expedient identificats en els apartats primer i segon d’aquets acord als lletrats i procuradors que siguin escollits en el si de la Plataforma Salvem Jalpí. QUART.- Demanar al Departament de Carreteres de la Generalitat de Catalunya que remeti al Ministeri de Foment, Ministeri de Medi Ambient i a l’Ajuntament de Tordera l’estudi ambiental sobre les dos alternatives plantejades de desdoblament de la N-II en el seu pas per Tordera i petita part del municipi de Blanes, que ja ha estat elaborat per EDF Consulting. CINQUÈ.- Notificar aquets acord i total la documentació que fa referència el mateix al Ministeri de Foment, Ministeri de Medi Ambient, Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Direcció General de Carreteres) de la Generalitat de Catalunya, i a totes les entitats que conformen la Plataforma Salvem Jalpí. SISÈ.- Facultar al Sr. Alcalde d’aquesta corporació, tant àmpliament com en dret sigui possible, per tal de dur a terme i executar els acords presos per aquest Plenari.

RECS I PREGUNTES

13.- Precs i preguntes. Alcalde: i passaríem al tretzè punt que és precs i preguntes. Comencem pel grup d’ERC. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: gràcies. Bé, en tot cas, diverses qüestions i totes elles molt concretes, de fet, concentrades la majoria d’elles amb precs, més que amb preguntes i tampoc òbviament com diu la preacta del Ple amb “recs”, òbviament no es tracta d’això.


79


.Viñuales Solé

Fa cosa d’un mes, parlant amb el regidor de Serveis, amb en Carles Aulet, li vaig fer avinent que s’estava repetint una situació al municipi que creia que calia posar-hi fre i resoldre-ho. Tots sabem que especialment els caps de setmana i especialment els diumenges, sobretot durant la temporada d’estiu, la majoria de bars al nostre municipi i com en tots els municipis que poden disposar d’una plaça o d’un espai suficient, sol·liciten poder tenir taules i cadires al carrer. Tot i que cal reforçar encara més el control durant bastant de temps, vam fer pressió i darrerament s’ha millorat molt en aquest sentit perquè es controlés el nombre de taules i cadires que es feien servir que no s’adequaven amb el que s’havia sol·licitat i concedit. En tot cas, darrerament, des que ha acabat la temporada d’estiu , diversos locals, un d’ells molt evident a la plaça de l’Església, tot i que n’hi ha d’altres que ja no tenen concessió per tenir-les a la via pública perquè la tenen atorgada per uns mesos d’estiu i en tot cas per als diumenges, tenen aquestes taules i aquestes cadires apilonades ocupant espai públic i, repeteixo, la plaça de l’Església és un exemple molt clar. Entenem que la concessió és per tenir les taules i les cadires posades perquè els clients les puguin fer servir l’estiu o els caps de setmana, però si han de tenir les taules i les cadires apilonades al carrer durant tot l’any o que per un cantó sol·licitin concessió per fer-ho durant tot l’any, que per cert si han d’estar apilonades ja des d’aquí preguem que no se’ls hi concedeixi per això, en tot cas que es vigili que no s’ocupi la via pública, primer, per criteris estètics i, segon, perquè és via pública i no pot ser el magatzem de ningú. Per tant, pregaríem vist que fa un mes que vam fer aquesta petició i continua la situació encara igual, que s’hi posi remei. Respecte la plaça de l’Església i ocupació privada d’un espai públic, també n’hem parlat moltes vegades i mai hem acabat de treure l’entrellat de quina és la voluntat definitiva del govern municipal amb aquesta qüestió. La part del davant de la plaça de l’Església en teoria és un espai peatonal, en què no hi ha d’haver accés rodat i en tot cas aquest accés rodat ha de servir simplement per càrrega i descàrrega en cas de necessitat dels comerços que hi ha allà, etc. En tot cas, òbviament la plaça de l’Església no és un espai d’aparcament ni pels usuaris, ni pels treballadors de l’Ajuntament, ni tampoc és un espai d’aparcament pels usuaris de l’entitat bancària que hi ha a la plaça. Per tant, preguem que la regidoria de Governació sigui especialment curosa amb aquesta qüestió i la veritat és que cal posar-hi remei perquè darrerament encara està més “desmadrat” que mai aquest fet d’aparcar a la Plaça de l’Església, i encara és més greu com alguna vegada ha succeït s’hi aparquen vehicles municipals i també és greu quan jo diria que el vehicle que ocupa més hores a la plaça de l’Església és el vehicle privat d’un concessionari municipal, amb la qual cosa encara més en aquests casos cal ser especialment curós. A banda d’això, una qüestió molt breu de matís, en tot cas ho introdueixo com a prec, si cap membre d’aquesta mesa ho sol·licita, pregaria que en


80


.Viñuales Solé

les sessions plenàries no es llegissin les propostes d’acord, perquè òbviament ja estan a la carpeta i òbviament el regidor responsable i qui ho proposa ja ho explica, i les paraules que algú ho pot explicar de viva veu són molt més entenedores per al públic assistent a la sala o per qui escolta els plens a través de Ràdio Tordera que no pas el fet de fer la lectura del text, entre altres coses perquè els qui hem de fer la lectura del text ja l’hem fet i per tant entenc que no aporta res. En tot cas, un avís: si ho recorden, en un ple vaig proposar que es vigilés que en les propostes d’acord no es digués que aquestes propostes d’acord tindrien la seva exposició pública a través de Ràdio Tordera perquè és obvi que no es podrien llegir les propostes per fer aquesta exposició pública com Déu mana a través de Ràdio Tordera i en molts casos ja s’ha corregit, però en molts Decrets d’Alcaldia continua figurant el fet que estarà a exposició pública en el taulell municipal, als diaris oficials i a Ràdio Tordera, quan és evident que és impossible complir-ho i per tant no té cap sentit dir-ho. I vinculat amb això un altre matís de funcionament municipal: vam acordar que el Despatx d’ofici es posaria dins de la carpeta de la documentació que va al Ple. Voldria saber si s’ha canviat el criteri , o simplement si ens ho pot aclarir. I una darrera qüestió... també n’hem parlat abastament en aquesta taula de plens, però crec que és l’evidència del fracàs d’unes actuacions que ja d’entrada estaven mal fetes. M’explico: no serà sorpresa de ningú el fet que es parli en aquesta taula de plens del desastre que suposa alguns dels contenidors que s’han soterrat al nostre municipi i molt especial els que estan soterrats a la cruïlla entre el Camí Ral i el carrer Amadeu Vives, els elevats davant la residència geriàtrica. Com era obvi, havia de passar tot allò tant espectacular, amb plantes, etc. està trencat, ja està completament trencat perquè el primer dia o el segon que el camió va venir a buidar els contenidors pel fet d’estar elevats i per tant de no tenir una base sòlida va fer que el primer cop en deixar el contenidor una altra vegada dins de l’estructura es trenquessin completament tots aquells maons, i això ens passarà cada vegada en tot aquell espai. Per tant, preguntem al govern què pensa fer amb aquesta qüestió, si pensa canviar-ho, desmuntar tot allò i fer una cosa racional o si pensa obrir definitivament en el proper pressupost una partida específica per arranjar aquell contenidor, perquè segur que estarà trencat cada setmana, i en tot cas pregar que quan responguin aquesta pregunta incorporin també les respostes de què pensen fer pel fet d’estar precisament elevats aquells contenidors i per tant d’estar més accessibles. No estan sota terra, sinó que estan a nivell d’usuari i les olors que desprenen aquells contenidors són molt més perceptibles per part dels ciutadans que tota la resta de contenidors del municipi i, a més, sota aquella estructura de contenidors diverses persones ens han manifestat que han vist quantitat de rates importants, la qual cosa és lògic amb aquella estructura i amb el fet que s’omple d’aigua . Per tant,


81


.Viñuales Solé

els preguntaríem què pensen fer amb tota aquesta bateria de contenidors del Camí Ral, cantonada Amadeu Vives. Alcalde: per part del M.A.p.T ? l’Albert Turon? Albert Turon Travesa.-M.A.p.T: sí. Començaré jo. Primer voldria fer una pregunta: hem vist que el dia 9 de novembre d’aquest any va arribar a l’Ajuntament la Resolució del Ministeri de Foment respecte l’autorització de l’execució d’unes obres de la rotonda del “Disney” i en aquesta Resolució diu clarament que l’Ajuntament pot fer les obres d’enjardinament, pot instal·lar uns sistemes de reg sempre que no mulli la calçada durant els mesos d’hivern... i el que a més a més diu és que l’Ajuntament no pot col·locar uns cartells o unes estructures que volia col·locar que deien: “Tordera” o “Benvinguts a Tordera”. L’altra qüestió és que aquestes estructures ja estan encarregades perquè hi ha un acord de la Junta de Govern de l’1 de juny de 2006 on es va aprovar la despesa de 38.000 € per comprar aquestes estructures. Llavors, què passarà. Una altra pregunta és sobre el tema de Mas Ritort: si s’ha trobat alguna solució o alguna alternativa en el centre d’acollida que es volia fer a la masia de Mas Ritort. Una altra pregunta és que en el vilaweb, una notícia que va sortir el dia 11 de novembre, deia que el Ple del Senat havia aprovat, entre altres coses, el desdoblament de la via del tren entre Arenys i Tordera. Vull preguntar què en sap l’Ajuntament d’això i fer una reflexió, que és alhora un prec, que aquesta línea entre Tordera i Barcelona o aquest tram que diu que el Senat ha aprovat desdoblar és una necessitat i està clar, però potser ara seria el moment, ja que es torna a parlar del tren i sembla que l’Estat invertirà, d’arranjar la connexió amb Girona. La connexió Tordera-Girona o Blanes-Lloret-Tordera-Girona per tren sí que seria realment efectiva. Crec que seria una opció de transport públic que seria molt eficient, a més a més donaria accés molt ràpid a l’estació de l’AVE, donaria accés a l’aeroport de Girona que està creixent i potser fins i tot per anar a Barcelona trigaries menys. Potser seria el moment de parlar amb els municipis del voltant i intentar emprendre mesures en aquesta línea i plantejar-nos fer una moció. Podríem proposar fer una moció conjunta. Crec que és un tema que tots i podem estar d’acord per fer-ho en un proper Ple, però fer-ho aviat. També una altra notícia que hem trobat al vilaweb del dia 14 de novembre: hi havia una iniciativa que nosaltres desconeixíem de la TDT en l’àmbit de l’Alt Maresme i sembla que és una iniciativa que impulsava Canal 2 – que no sé exactament qui és- però aquí diu Calella i Arenys de Munt... sembla que hi ha pobles que hi estan d’acord. La notícia deia que Tordera i Pineda de Mar encara no han aprovat l’adhesió al Consorci. A veure si ens podríeu explicar una mica de què es tracta i el perquè no ens hi hem adherit.


82


.Viñuales Solé

Llavors també voldria fer un altre prec i una pregunta relativa als lavabos nous que s’han fet a la Pista l’Amistat. És una bona notícia, algun cop ja ho havíem reclamat. S’hi ha fet una rampa d’accés per als minusvàlids, però l’entrada no és massa normal. Es podria arranjar una mica perquè hi ha un escaló que és la llosa, després hi ha un altre esglaó que és el mòdul... no sé si es podria arranjar una mica... També si hi ha algun pla de neteja perquè els que hi havia abans eren una vergonya per al municipi. De fet, tenen èxit perquè hi ha molta cua de gent, però algun pla de neteja de passar vàries vegades, com a mínim el diumenge pel matí, hi hauria de ser. Ara, passo la paraula a en Pitu. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: només plantejaré dues qüestions més: hem pogut veure que en l’acord de la Junta de Govern Local de 5 d’octubre de 2006 va aprovar-se el projecte per a l’arranjament del camí d’accés al parc natural del Montnegre-Corredor, el tram que va des de Les Farreres a Can Camps, per import de 190.000 €. La nostra pregunta és: Com és que s’aprova aquest projecte? Entenem que partida pressupostària per aquest concepte no n’hi ha i, per tant, Qui finançarà aquestes obres?. Per altra banda, i també sobre aquest assumpte, afegir que entenem nosaltres que suposo que no s’ha fet perquè al camí de Vallmanya no s’ha fet així , si en aquest projecte... o com a mínim llençar el prec que s’estudiï en aquest projecte la possibilitat d’aplicar paviments permeables que són molt menys agressius pel territori i eviten l’erosió de l’entorn. També respecte aquest assumpte hem de demanar que es faci també un estudi seriós de l’impacte ambiental que produirà aquest projecte, atès que és una de les entrades principals al parc natural del Montnegre-Corredor. Això pel que fa a aquest projecte d’arranjament. En segon lloc, en una Junta de Govern Local es van adjudicar les obres de pavimentació de la carretera de Vallmanya, la coneguda com a carretera d’anar a Can Burgada, per un import total de 59.000 €, és més, hem pogut veure com aquestes obres si no s’han finalitzat estan a punt de finalitzar-se. El que demanaríem o preguntaríem és com s’han pogut realitzar aquestes obres si no hi ha cap projecte aprovat per part de l’Ajuntament; el per què no es va preveure i estudiar en el projecte que s’havia fet l’aplicació de paviments permeables, que són menys agressius pel territori i eviten l’erosió i el per què tampoc s’ha fet cap estudi o avaluació ambiental de la pavimentació d’aquest camí d’accés a una zona protegida com és la zona de Vallmanya inclosa en el parc natural del Montnegre Corredor. Alcalde: per part del Socialistes? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: sí, gràcies. En primer lloc agrair-los que finalment m’hagin fet arribar abans del Ple l’informe que havia demanat el


83


.Viñuales Solé

mes de juliol d’aquest any. Era un informe respecte a expedients sancionadors, però n’he fet una lectura mentre parlaven i veig que un dels temes que nosaltres havíem plantejat que són els expedients de restauració de la realitat física i la legalitat alterada ens diuen que s’han tramitat conjuntament amb els expedients sancionadors i de la mateixa manera que amb la resta d’expedients ens diuen quins s’han complimentat i quins no, en aquest aspecte no es diu res al respecte, simplement es diu: “... que s’ha de fer l’ordre perquè l’interessat porti a terme les mesures acordades atorgant un termini de conformitat amb la importància de l’actuació”. Això ja s’ha fet, han transcorregut els terminis... i que: “...transcorregut el termini voluntari, es pot optar entre l’administració, alhora que es poden imposar multes coercitives...”. Això no ens consta que s’hagi fet, s’ha deixat transcorre reiteradament els terminis, però ni s’ha reiterat l’ordre, ni s’ha efectuat l’execució subsidiària. Seria convenient que a més a més d’informar s’apliquessin els informes i que per tant en tots aquells supòsits amb els quals hi ha un decret de restauració de la legalitat alterada, que és decret executiu, donat que no s’ha recorregut i,per tant, ja s’ha requerit el propietari perquè ho efectuï i no ho ha fet, que s’iniciïn les accions perquè es pugui portat a terme. Tenim un prec. Ens consta que hi ha una iniciativa a nivell del veïnat de Sant Andreu de recollida de firmes perquè el Bus hospitalari arribi com a mínim fins a l’ inici del carrer Immaculada. Sabem que la majoria de les persones que utilitzen el bus hospitalari són gent gran, amb dificultats i seria una bona iniciativa que el propi Ajuntament subscrivís això i que fos l’Ajuntament que mirés la possibilitat que sobretot a l’inici del carrer Immaculada el bus hospitari pogués tenir una parada per recollir tota la gent, ja que si no, es veuen obligats a baixar fins al Camí Ral, davant de l’establiment “Milar”. El tema de l’asfaltat del veïnat de Sant Pere... mireu, creiem que és important que es faci l’asfaltat i que es condicionin els carrers, però no que es faci de la manera que s’ha fet. Hi ha queixes reiterades que s’han quedat sense vorera, que l’asfalt inclús en molts casos supera inclús el nivell de la vorera i això comportarà necessàriament problemes en el moment que hi hagi pluges i fins i tot en alguns dels veïns s’està produint incomoditats importants. Per tant, que es facin les obres... sí, però que es tingui cura a l’hora de fer-les que no es tiri paviment per quedar bé, però sense un projecte que justifiqui el per què s’estan fent les coses i que realment tingui una utilitat. Un altre prec seria que al carrer Miguel de Unamuno, on hi ha la guarderia, no hi ha cap pas de vianants dibuixat en tot el trajecte. Això comporta uns determinats inconvenients i crec que s’hauria de tenir en compte pintar els passos de vianants que corresponguessin. No tenim més preguntes.


84


.Viñuales Solé

Alcalde: gràcies. Comencem. Hi ha alguna intervenció d’algun regidor? Conxita Rodríguez Cara.-PSC: em permet un moment? M’he deixat dos aclaracions: en la Comissió de Govern del 21 de setembre es paga una factura a la Fundació Ductil Benito de 6.134 € per la compra de vint papereres. Vol dir que cada paperera ens surt a 50.000 PTA . M’ha sobtat. Si realment cada paperera ens costa 50.000 PTA ... fem-nos-ho mirar.... I llavors hi ha una altra partida que no l’acabo d’entendre, suposo que m’ho podreu explicar, que diu “proveïdors varis” i es diu que es paga a la M. Angels Cayró per despeses de Festa Major 1000 €. Em pensat que a l’igual s’havia de comprar un vestit molt interessant per anar a la festa .... A nosaltres no ens ho paguem quan anem a la Fira del Ram. Alcalde: comencem per intentar respondre quasi tot. Bé, per part d’ERC recollim el prec perquè entenc que hem fet precs diversos respecte de les taules i cadires als carrers. És veritat que amb el regidor se’n va parlar. Intentarem resoldre-ho, tot i que en alguns locals tenen certs problemes a l’hora d’emmagatzemar. Ja ho entenem i haurem de buscar quina és la solució definitiva. Aquest mateix comentari l’he fet justament quan venia cap aquí en mirar una de les terrasses de la plaça amb els companys de govern. A la plaça de l’Església , els aparcaments.... es posen avisos, s’acaba multant i recollim el prec perquè és el mateix prec que hem fet alguns de nosaltres i la Policia de barri sap de sobres que aquestes és una de les coses que té com a prioritàries i es evident que sovint veiem que els cotxes que no tenen motiu per estar dins de la plaça, estan multats. Per tant, seguirem intentant que això es compleixi. Quant a les propostes d’acord del Ple... és una formalitat. La pròpia llei ens demana que es llegeixin les propostes d’acord . Si voleu que no es llegeixi la part expositiva... , que es resumeixi, que ja es fa, però la part dispositiva s’hauria de llegir per una qüestió de formalitat. Sabeu que qui presideix és molt formal a l’hora dels plens i entenc que és molt important que el ciutadà escolti l’explicació. Diguem que és una qüestió d’estil, però el govern, i entenc jo com a president, que cal fer això. Quant als acords de Ràdio Tordera que s’haurien de radiar, entenc que n’hi ha alguns que més val que no es radiïn perquè són inescoltables. S’ha anat rectificant en aquest sentit, però en queden alguns que s’anirà resolent a poc a poc. Quant al Despatx d’Ofici, a petició del grup Socialista el vam retirar. No vam dir que es posaria dins de la carpeta de Plens, vam dir que possiblement ho podríem publicar en alguna de les revistes que el propi


85


.Viñuales Solé

Ajuntament treu, es comentava en el Tordera al dia o en El pont de ferro. La veritat és que aquesta proposta que arriba directament a l’Alcadia perquè el despatx d’ofici té molt a veure, és una proposta que hem desestimat perquè entenem que si no es porta al Ple , no cal, perquè és l’explicació de la feina de l’Ajuntament i sobretot de l’alcalde, però que en tot cas no cal que es faci publicitat. Quan calgui felicitar entitats o accions ciutadanes, ho farem, però l’espai del despatx d’ofici que fins i tot parlava de les visites que rep l’Alcaldia, ho deixaríem. Al públic li interessa poc. Els contenidors de la zona del Camí Ral tenen un motiu per estar elevats en comptes de soterrats, ja ho hem explicat varies vegades: és per una qüestió d’infraestructura subterrània del propi Camí Ral i de la zona. Hi ha coses que es poden desviar, i hi ha coses que no. També explicava que per sota on hi ha els contenidors en el Camí Ral passen mil línees telefòniques i suposava deixar sense línea telefònica a aquests mil usuaris durant quinze dies. Telefònica ens ho va plantejar així, hi ha diferents serveis i és difícil sobretot perquè hi ha en aquella zona un col·lector general que evidentment no podíem tocar. Per això es va prendre la decisió que quedessin elevats, no només perquè era impossible en aquell sector sinó que a tot al Camí Ral hi havia el mateix problema i quedava molt separat dels veïns de la zona. Per això es va decidir fer aquesta actuació que hi ha diverses opinions i evidentment no és el millor que voldríem però és un servei que tampoc es tant desastrós com vostè planteja, tot i que puc entendre que algun ciutadà tampoc ho vegi amb els ulls que ho veiem nosaltres. Hi a un parell de trencadisses que es poden reparar, tampoc són greus. Es poden reparar i segurament no caldrà un manteniment massa exagerat perquè els contenidors estiguin en bon estat. Respecte de les olors més perceptibles, segurament són menys, justament perquè queda més alçat i es passa per sota del contenidor i en altres llocs es passa per sobre. No ho hem comprovat en cap aparell que controli l’olor perquè no ho sabem, però en tot cas és veritat que estem fent una revisió dels contenidors perquè no s’hauria de sentir cap tipus d’olor , que és la garantia que ens donava l’empresa que ens venia els contenidors, i hi ha alguns que pel motiu que sigui s’escapa la olor. Per tant, amb això ens hi posem perquè no haguem de tornar de nou a demanar els veïns que treguin les escombraries a les vuit de la tarda, sinó que es pugui mantenir aquesta situació de posar-les al contenidor a qualsevol hora del dia, tant el rebuig com l’orgànica. No fa olor ni el vidre, ni el paper, ni els envasos, però sí sobretot el rebuig i l’orgànica. Quant a les rates, no són específiques dels contenidors. No ens equivoquem. Les rates són de la claveguera, surten de la claveguera i hi estan sempre. No són produïdes per les escombraries, sinó pels col·lectors que estan situats sota del Camí Ral, no només al Camí Ral, sinó en altres llocs del poble. Es desratitza sovint el municipi de Tordera. Quan mirin el pressupost, veuran que una part important de desratització i de desinfecció


86


.Viñuales Solé

de certes zones del municipi ( arbres, carrers...) i això es mantindrà. És un mal endèmic de tots els municipis i d’aquesta espècie que justament no està en període d’extinció, ans el contrari, aquí i a tot arreu. Per tant, venen més de la claveguera, tot i que es vegin, que no pas dels contenidors, que no estan produint rates. Potser era més que aquests animals anessin als contenidors de superfície perquè era molt més fàcil arribar-hi, que no pas als soterrats que és molt més difícil. Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: en tot cas, si em permet, Sr. Alcalde? Prego que revisin la propera campanya de desratització o en tot cas prèviament aquesta bateria de contenidors, perquè si realment hi ha un espai en què allà a més troben caldo de cultiu per estar-s’hi a gust, doncs cal posar-hi remei. Alcalde: és evident que les campanyes de desratització les tenim en compte sempre, i allà on hi ha més quantitat pel motiu que sigui, s’intenta resoldre de la millor manera possible i que sigui el més eficaç possible. Respecte de les intervencions del M.A.p.T , comencem per les de l’Albert Turon. Quant a les lletres de la rotonda de la N-II,que el Ministeri de Foment ens diu que aquestes lletres no es podien ubicar, en principi, nosaltres insistim després de la Resolució que caldria posar-les perquè és un bon lloc per qui passa per la N-II sàpiga que està travessant el municipi de Tordera o que entra a Tordera. Són unes lletres amb una rotonda enjardinada, que senzillament posa “Tordera”. Si arribés el cas que no es poguessin ubicar, buscaríem un altre lloc perquè és evident que en un lloc o altre de l’entrada del municipi volem que hi hagi el nom del poble. Si allà no és possible, que insistim en què sigui possible perquè és el lloc més adient, justament l’entrada , buscaren un altre lloc perquè creiem que és bo. Estem negociant amb Mas Ritort. No hi ha alternatives, no hi ha res de nou amb la plataforma educativa que proposava fer un CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa) en aquesta casa, doncs no ha entrat ni tant sols el Pla especial, perquè nosaltres expressament intentem negociar-ho perquè quedi definitivament d’acord amb les necessitats del municipi i d’acord amb els veïns de la zona. Per tant, s’hi està treballant i no puc donar més explicacions perquè no hi són. Quant a la línea de Renfe, que ho llegia a la vilaweb que el Senat ho havia aprovat... El Senat havia aprovat desdoblament d’Arenys a Tordera, però els pressupostos de l’Estat no tenen previst aquest desdoblament l’any vinent i ni el Ministeri ni la Generalitat té cap previsió de fer cap inversió al Maresme en aquest sentit fins al 2012. El que tenim damunt la taula és que no es farà cap inversió de Renfe, i menys desdoblament entre Arenys i Tordera fins al 2012. Insisteixo, aquest any no hi ha partida pressupostària i


87


.Viñuales Solé

per tant el Senat en pot parlar, és la cambra alta, però quan baixa a la baixa, i la baixa rebaixa, ens trobem que no hi ha cap tipus d’inversió fins al 2012. També li haig de dir una cosa sobre la unitat dels municipis perquè Renfe funcioni millor i perquè hi hagi més infraestructura. En el Consell Comarcal del Maresme hi ha una Comissió de Mobilitat que tracta específicament aquests temes, tant el que és transport per carretera com transport del tren o autobusos, o qualsevol altre transport públic. Per tant, sí que hi ha acords concrets perquè això sigui possible i a banda d’això aproximadament fa tres mesos amb la delegada del Govern a Barcelona van tenir una entrevista que va venir a Tordera amb el Cap de Rodalies de Catalunya, el qual van destituir fa poc per culpa de les aturades que hi ha contínuament, però en tot cas aquesta proposta de reforçar la línea Tordera- Maçanet- Massanes- Blanes es va posar damunt la taula i ens la van desestimar. Jo el que vaig demanar com a municipi era la possibilitat de fer una llançadora, tenint en compte que a Blanes s’acaben molts trens que no arriben a Tordera, fer un tren que sortís de Blanes i que acabés a Maçanet i que facilités l’arribada a Girona, a l’aeroport i a la mateixa línia de Granollers que en moltes ocasions surt més a compte baixar per la línea de Granollers que no pas per la línia del Maresme per una qüestió de rapidesa del servei. Tot això està damunt la taula i la proposta de moció conjunta amb els grups municipals, el seu company Josep Alsina sap que aquesta proposta li vaig fer jo fa aproximadament quinze dies i li vaig dir que ja la pactaríem tots plegats per portar-la. La quarta qüestió sobre la TDT, ho ha llegit a la vilaweb però és evident que fa mesos que hi estem treballant. Hi ha dos municipis que tenen TV digital en aquests moments: que són Arenys de Munt i Calella i tenen moltes ganes que això funcioni. Hi ha acords de la resta de municipis del Maresme nord que vam demanar una TV digital per aquesta zona i que es va concedir. I els ajuntaments han de prendre acords de Ple perquè això sigui possible. A Tordera ens correspondria pagar una part important de les despeses de la TDT i no hem portat al Ple l’acord perquè tot i que Tordera és un dels municipis més grans de televisió no se’ns solucionava l’arribada del senyal al municipi, és a dir, nosaltres tal i com estem en aquests moments no veuríem la TDT del Maresme nord, la qual cosa seria una paradoxa que paguéssim molt i els ciutadans de Tordera no la veiéssim perquè estem veient la televisió que arriba per la via Girona, i això ho sabem tots que la desconnexió d’informatius de TV3 veiem Girona i no veiem Barcelona. Hi ha un 3% de la població que veu Barcelona i un 97% que veu Girona. Per tant, les condicions actuals no podien ser. Nosaltres vam dir que ja estàvem d’acord si la infraestructura inicial la pagàvem entre tots , perquè el que es pretenia és que Tordera pagués la seva infraestructura d’arribada de senyal, és a dir, que tots els repetidors que s’han de posar fins arribar a Tordera els pagués el municipi de Tordera, tenint en compte que serem un dels municipis que més aportació farà per


88


.Viñuales Solé

mantenir, ens semblava injust absolutament que haguéssim de pagar la infraestructura també inicialment. En una reunió d’ahir justament, s’accepta pagar entre tots plegats aquesta infraestructura i dic que tots els municipis de la televisió que entrarem en aquest grup paguen la infraestructura a igualtat, llavors nosaltres ja hi estarem d’acord i prendrem l’acord properament, però fins ara no havíem tingut ni la possibilitat de veure-la, tal com estem ara, la possibilitat de pagar menys que els altres quan el servei serà més car per a nosaltres, però serà el mateix. Quant els serveis de la Pista l’Amistat, mirarem la qüestió de l’accessibilitat, sembla que hi ha algun problema. Entenc que la gent que ho ha instal·lat ho hauria d’haver tingut en compte perquè és un mòdul prefabricat i per tant només és instal·lar-l’ho i fer les rampes, però en tot cas ho mirarem i el pla de neteja existeix, es neteja cada dia. No hi ha el paper que digui quan s’ha netejat l’última vegada perquè això ho trobem en alguns llocs, però la neteja és diària. Les següents qüestions són d’en Josep Alsina. El camí de pujada al Montnegre-Corredor, la gent l’entendrà com el de Can Camps-Roca Rossa i tota aquella zona alta, sí que té partida pressupostària, la té a la TUA, o sigui, l’empresa pública té partida pressupostària per pagar aquesta despesa i ho té des de l’aprovació de l’any passat, és a dir, que la partida pressupostària hi és, per això ens comprometem a fer l’obra i és d’aquest any, de l’any 2006. Per tant, es pot fer l’obra sense cap tipus de problema i coincideix justament la partida pressupostària amb la quantitat que tenim destinada per fer aquesta obra. Quant als paviments menys agressius, d’això se n’ha parlat força amb els Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, s’han fet diverses propostes i al final ells mateixos accepten i proposen que s’asfalti, que no es posi paviment dur que és el que s’ha anat negociant els darrers mesos. Segurament no hi estarem d’acord, o segurament hi ha altres possibilitats, però la proposta que vam acordar entre uns i altres és la que en principi es farà i serà d’asfalt la proposta. Quant al paviment del camí de Vallmanya és el que és, no cal que ho expliqui, és d’asfalt i recollida d’aigües amb formigó als vorals i es va fer sense un projecte específic senzillament perquè el que s’ha fet és una capa de rodament al damunt d’un camí compactat, com s’ha fet a la majoria dels camins rurals que hem asfaltat els darrers anys, sense un projecte específic, sí que hi haurà un projecte específic en el Parc Natural, però no hi ha hagut més que un estudi del gruix d’asfalt que es posarà en el camí de Vallmanya i a la resta d’espais que s’han anat asfaltant en els darrers anys. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: ...dos aclariments per al·lusions. En relació al que deies de la moció conjunta que m’havies proposat, jo vaig entendre que era pel tema de la problemàtica de Renfe amb els trens de


89


.Viñuales Solé

rodalies. Jo vaig entendre que era això, no al que es referia específicament l’Albert que era amb el tema del desdoblament de la via i la millora de les connexions. Alcalde: això és una problemàtica de Renfe. Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: ...I en segon lloc el que em sorprèn és que el projecte l’aprovi l’Ajuntament i l’execució, la previsió pressupostària estigui a la TUA, em sorprèn perquè normalment quan els projectes els executa la TUA, normalment els aprova la mateixa empresa pública... però, bé, si és així, valgui això. Alcalde: és molt fàcil... el projecte el va fer l’Ajuntament, el projecte és municipal i l’empresa pública tenia pressupostat la partida en el seu pressupost, però en fer el projecte l’enginyer de l’Ajuntament, l’aprova ‘Ajuntament i el traspassa a la TUA perquè el pagui, o sigui, no l’ha fet la TUA, l’ha fet l’Ajuntament. Per això es fa d’aquesta manera. Les preguntes del Partit dels Socialistes, hi ha l’informe d’infracció que se li ha passat a la regidora , si el regidor vol contestar... Arseni Garcia Matas.-CiU: bé, per part de l’alcalde i d’aquest mateix regidor només hi havia un interès des del darrer Ple i és que se li contestés i això és el que estàvem insistint als tècnics que malauradament el tècnic que s’ocupa d’aquest tema ve el dijous i volia coincidir amb el secretari i no havien coincidit, i això s’ha anat endarrerint fins que hem dit que s’havia de contestar abans d’aquest Ple. S’ha contestat i jo entenc que la formulació que fa vostè és molt jurídica i ja ho entenc que ho fa com a política però la fa molt jurídica i l’ha contestat el jurista. Entenc que a vostè no la complagui de la forma en què està contestada. Si vol, dijous que ve l’emplaço que ens veiem, seiem amb els tècnics i en parlem i ho acabem d’arrodonir. Conxita Rodríguez Cara.-PSC: no és això, no és que em complagui o em deixi de complaure l’informe que s’ha fet, jo simplement el que he comentat i no he entrat en la base jurídica en absolut, és a dir, es fa un informe, es diu que s’ha de desenvolupar d’una determinada manera, però no em consta que s’hagi fet cap acció per desenvolupar allò que s’està dient, l’únic que he dit és això. Alcalde: la següent qüestió és un prec respecte al Bus Hospitalari a Sant Andreu. De fet, podem proposar perfectament sense cap tipus de problema si pot allargar la ruta del Bus hospitalari, ho podem proposar, tot i que entenem que demà es posa en marxa el Bus urbà i donarà un servei, però, en tot cas, si és possible allargar la ruta del Bus es pot posar perquè


90


.Viñuales Solé

no hagin d’agafar dos autobusos els veïns del veïnat de Sant Andreu. No teníem coneixement que es demanés ni a través de l’Associació de Veïns ni a través de cap grup de veïns. En tot cas, estem disposats a fer-ho, fins i tot no caldria fer cap recollida de signatures, sinó que el mateix Ajuntament ho demanaria. Quant a les obres de pavimentació del veïnat de Sant Pere, vam assistir a l’assemblea de veïns, hi ha un seguit de qüestions que alguns veïns comenten, es queixen, se’ls va dir i es farà d’aquesta manera que s’intentarà resoldre, hi ha espais que ha pujat el paviment per fer accessible la vorera, en lloc de baixar la vorera hem pujat el paviment perquè estigui a la mateixa alçada i que sigui accessible per cadires de rodes, cotxets, pel que calgui, i si en algun lloc es produeixen basses d’aigua ja vam dir que miraríem de resoldre posant desguassos i si hi ha algun lloc que el paviment ha pujat molt és evident que ens vam comprometre i, en algun lloc ja s’ha fet, a moure l’alçada de les voreres i en aquest sentit intentarem resoldre-ho de la mateixa manera que ho vam explicar a l’assemblea de l’Associació de Veïns. Quant al carrer Miguel de Unamuno, la previsió és que es faci també una capa de rodament i d’arranjament del carrer Miguel de Unamuno. No hi ha els passos de vianants perquè s’ha estat esperant a veure si més o menys teníem resolt el tema de l’enderroc dels pisos blaus que suposàvem que hi hauria moltes entrades i sortides de camions per treure runa i podia espatllar el nou paviment, però alguns veïns del carrer Miguel de Unamuno saben que la proposta estava feta, de fer un gruix d’asfalt important i aprofitar la mateixa obra per fer passos de vianants, fins i tot, no només passos de vianants, sinó passos de vianants que ajudin a reduir la velocitat dels vehicles, ja que sabem que és un carrer que quan estigui asfaltat pot tenir un cert límit de velocitat que no es complirà. Per tant, intentarem que es compleixi. Quant a les dues qüestions que ha proposat... la dels preus de les papereres, ho mirarem. A mi em sembla que si és això, hi ha un error perquè són molt cares, però si són d’aquest preu ja li explicarem. La veritat és que no ho sé. I l’altre, és evident que els 1000 € que s’han atribuït a la regidora M. Àngels Cayró s’han atribuït a la regidoria de Festes. Prego ara i aquí a l’interventor que ho tinguin en compte perquè no és la primera vegada que fem canviar el nom d’una partida perquè sembla una cosa i és una altra. És evident que la regidora no es compra ni molt menys un vestit de 1000 €, perquè no és el cas.


91


.Viñuales Solé

Dit això donaríem per tancat el punt de precs i preguntes i acabaríem la sessió plenària. L’alcalde-president aixeca la sessió de la qual, com a secretari de la corporació, estenc aquesta acta. El secretari-interí, Vist-i-plau, L’alcalde-president, Lluís Xavier Viñuales Solé Joan Carles García Cañizares