,

'1.

*

Any IV Barcelona 12 Febrer de 1903 Núm. 139

REVISTA ILUSTRADA DE LITERATURA Y ARTS oc SURT ELS DIJOUS

-FK EIDA ccIC Y A D=INIST AACLo:S. Pau, 8 pral.-TeléFono 1836 DIRECTOR: J. AYNÉ RABELL

ELS QUE SE'N VÁN

p1is0$

CARLOTA DE MENA

IO2

CATALUNYA ARTÍSTICA

Carlota de AlenaTeniam promés tributar un recort á la que

fou notable actriu catalana, y no ho havíam fetmalgrat els bons desitjos que 'ns animavan.

Avuy podém cumplir la promesa, publicantel retrato de la gran actriu junt ab aquestascuatre ratllas, que ja sabém que son escadus-seras—per lo que 's mereix una figura dramá-tica com la Mena—mes, son sentidas coralmenty aixó supleix 1 enfarfech d' oratoria que al-tres hi entatxonarían.

Carlota de Mena durant sa joventut, detriomf en triomf anit pujant grahó per grahóla escala de la gloria entre 'is clams de las mul

-tituts entussiasmadas y respiránt sempre 1' in-cens de la consideració .

En 1' antich Odeán se feu estel brillant de laescena catalana, y d' aquella época ensá, totasa vida artística fou un seguit de raigs llumi-nosos, tot un rosari d' éxits.

Recordém,— deixant de banda la infinitat d'obras catalanas qu' ella estrená—l' estreno de]drama de nostre malaguanyat amich Feliu yCodina, La Dolores; la Mena 'n fou creadorad' aquella protagonista, y consti que ningú halograt imitarla. La Dolores ha passat per to-tas las actrius espanyolas, pero cap Dolorescom la de la Mena.

Ella es, indiscutiblement, 1' actriu catalanaque mes ha brillat en nostra escena. Si ellahagués volgut hauría sigut una de las que meshauría sobressortit en la escena castellana.Pero no va decidirse, y aixó que pera el Tea.tro Catalá fou un bé, va esser poch productiude gloria per ella. Avuy la seva mort s' hauríaplorat per tot' Espanya.

El caudal d' obras que tenía es innombra-ble; dir, una per una, las que havía representatsería tasca l]arguíssima; senyalar las per ellaestrenadas cosa de may acabar.

¡Quina particularitat mes rara s' hi observa-va en ella! Sempre tenía 20 anys cuan volíatenirlos, y fins volguentne tenir molts, en certasobras no convencía á pesar de sa vellesa. Lafrescor de la veu, la pòse elegantíssima, l' ade-mán coquetó y xamós, la representavan sem-pre en el plé ús de sas facultats jovenívolas.

Era lo que se 'n pot dir una artista de corjove sempre.

Al donar 1' últim adeu al teatro, la mort lasorprengué representant la reyna Joana deldrama de Tamayo Locura de Amor, una delas sevas predilectes.

Morí essent reyna postissa la que en la rea-litat havia sigut reyna del art dramátich.

hlum y sombra` II

MATINALVESPERTINA

Cuan somríu 1' aubada hermosay 's vesteix color de rosa Cuan calmós el Sol devallatot 1' espay del firmament,y s' ovira el daurat Sol

y Natura s' envolcallaab el mantell de la nit,

y 1' aucell aixeca el vol y la boyra arreu s ' exténplé de goig y de content.,, tot cobrint el firmamentméntres tot resta endormit,,..Cuan la flor son néctar donaá la hermosa papallona Cuan 1' aucell deix sa voladaqu' es per ella rich tresor, y no s' óu per la encontraday lo ríu lleuger llisqueja son armónich xiuxiueig;y la brisa suau despertay entre rocas serpentejason caudal qu' es tot frescor., com donant un crit d' alertaab fantástich clamoreig...Cuan 1' oreig sense recansaentre follas vá gronxantse Cuan l' espay la nit pregonatot besantlas, dantse esplay, y 1' hermosa papallonay lo cor content batega ja no vá de flor en flor;y del ríu, sols la correnty 1' esprit de goig se negacom abstret per 1' ample espay... '1mormoreja pe torrentun trist cant qu' arriba al cor...Cuan del vehí campanarla campana s' óu brandar Cuan la Casa del Senyoy als creyents crida ab anhel;,,,allavors, mon pensament

dona el toch de la Oraciócom si fós un trist lament...

prest s' enlayre, en un moment,per las voltas del blau Cél!

Allavors, mon esperitse transforma tot seguiten un dols reculliment!

LLUIS MATAS Y CARNÉ.

CATALTJNYA ARTÍSTICA

'03

Mida de Poble (*)

Com divertirme, no 's pot dir, en rigor, que'm divertía, mes ho passava perfectament las

-temporadas que ni' estava al poble, que cuasibé s' esqueya sempre ser al temps del bre-mar.

Solía anarhi la vigilia de la Festa major, alsprimers de Setembre, cuan la temperaturaes més agradable; y tenía per mí quelcom detradicional, de celebració d' una diada de lasque cada any se solemnisan, 1' arribada entredos foscants, venint per la carretera, en cotxelleuger, fresch un home de la brisa de cap-al-tart, y d' un viatjet de menys d' un' hora, quedistreu y no fatiga; y trobar major animacióque de costúm en el derrer tros de carretera,desde '1 poblet mes vehí per sota 'ls arbres devora las cunetas....

Els hortelans de las sínias del terme, ple-gant més aviat; algun avi carranco y ab bas-

tó; pagesas dels voltants, en colletas, quí ab elpromés, quí ab 1' home y la quitxalla, anant ámatinas ó á pendrer part en el ball de la plas-sa, del que jo sentí '1 burgit y escoltava '1 piude las grallas, bastant avans d' atravessarlaab compre de no atropellar á ningú, per detu-rar el caball enfront de casa, al cantó del ea-rrer de 1' Iglesia.

L' ensentdemá era dia complert, del que 'lsnúmeros del programa no perdonavan ni unahora.

Llevarse dematí, perque á punta de dia elsgrallers, voltant el poble, y'ls crits de la briva

-Ha que'Is seguía, talment aixordavan; las donasdels arrendataris, desde ben dejorn obrían,ara 1' una, ara 1' altra, el gran cansell del peude 1' escala, fent dringar ab estrépit la roda decampanetas que '1 contrapes de plom agitacuan s' empeny la porta; y «¡ Ave María Pu-ríssima!» per aquí, y «¡Deo gratias!» per allá.totas muntavan els amples esglahons de pedrapicada, y cuasi bé invadian el menjador y lacuyna ab sas senzillas rahons de cortesía, y 'Ismodests presents de figas ó verdura que tre-yan, cadascú del seu cistell.

Rebent al un, escoltant un xich al altre, elprimer toch, y no t' en adonavas que 'l segón,te recordava 1' Ofici solemne de tres cuartsde deu....

(*) Dei bonich llibre Clixès, quinas notas bibliográficaspublicavam en el número passat.

Cuyta á vestirte, y á vestirte'despayy maco,y cuan t' havías fet el nús de la corbata y 'tficavas la levita, la música del café de dalt, óla del de baix—segons las preferencias del al-calde per un dels dos bandos del poble—y ávoltas la dels Muxins de Sabadell, ó la delsBarbuts de Vilafranca, ab en Salvatori delLiceu, ó un altre concertista deis bons de Bar-celona-1' any que 's tirava de llarch,—omplía'1 carrer d' esbufechs filarmónichs y de trom-petadas, y de gent, quin soroll semblava ma-terialment colarse, junt ab el sol expléndit d'un bon dia d' estiu, pe'ls balcons inmensos dela sala, oberts de bat á bat. L' Ajuntamentanava á missa.

Córrehi derrera d' ell, empenyent suaumentla gent pera passar, donant al mateix temps elbon día per las botigas del tránsit, quins amoss' están, mudats, al brancal de la porta, vora'1 taulell, esperant la mestressa que, ab man-tellina de puntas y feta un brás de mar, baixa1' escaleta ficantse 'ls guants, cuasi bé rodonadel estufament del vestit de seda, que cuydade no fregaren cap part, necessitant, pera pas-sar, cuatre vegadas més d' ámbits que d' ordi-nari.

Entras enlluernat, ensopegant ab las cadi-ras; instalas la que 't guardava la criada en-front d' algun altar de capella lateral, prop d'un confessionari y de manera, si pot ser, quevegis la trona; no sabs qué fer de la teva, que't desplanxan continuament las menestralasmudadas que passan pe'l teu costat; y comen-sas á srar del baf de la gentada y del calordels mil ciris encesos qu' adornan 1' altar ma-jor y tot el temple, petit pera contindrer la sa-tisfacció dels senyors Regidors, tots de negre,ab guants blanchs y gramalla vermella, ocu-pant, ab parsimonia oficial, el banch del cantódel Evangeli.

Cap al presbiteri no veus més que casullas ycapas pluvials, quins daurats brillan en la cla-ror de las lluminarias, y tacas de color, yerme-has y blancas, de las sotanas y roquets delsescolans; abaix, tot es bellugadissa de caps ycruixit de seda y soroll de vanos que s' agitany 's tancan.... fins que la cortina de 1' óvoJ dela fatxada, que cau demunt del chor, se tira yenfosqueix l'iglesia, senyal d' un moviment decadiras y estossechs, preludi del sermó

1Vlentres murmura '1 text, els crítichs sepreparan á judicá '1 predicador, quí, ab 1' ex-

104 CATALUNYA ARTÍSTICAOÈ LA EXPOSICIÓ DE CARTELLS ARTISTICHS organisada per en Plaudizira

periencia que té de semblants cassos, fá unexordi que sembla una panerada de flors, yconta '1 miracle de la Santa Patrona, que fámés de doscents anys que vé narrantse enaquella diada y aquell púlpit, tradició tendre ysimpática, d' una senzillesa encantadora y perla que la solemnitat del acte y 'is fums deissabis del poble exigeixen al orador cincuantatextes llatins y altras tartas citas de SantsPares.

—¡Bonich, bonich!... magnífich!.,. de pri-mera!

Las dónas 1' han trobat massa llarch,... elsRegidors boy s' hi abaltían...

Torna á ferse clar... «Credo fn unuinDeuen »... y allavoras toca '1 seu torn, no alorganista, sino á 1' orquesta y á 'n el Saivato-ri del any, y ¿ne voleu d' « Hugonots», al Sanc-tus, d' «Spirto gentil», al Agnus Dei y de«Jota aragonesa» al últim Evangeli?

La profana vanitat del mestre director vollluhirse y 's lluheix de valent; ara. conmourerno ho logra sino ab els pochs compassos de laMarxa Real que saludan, en la seva elevacióper demunt deis fidels posternats y entre nú-vol d' encens, al Rey de Cel y terra.

Surts, ¡mare meva! quin sol y quin soroll degrallas y quin mareig de gent, y quina de tirsper «tornar» 1' Ajuntament á Cá la Vila!

Desde '1 balcó més apropósit, fent els ho-nors á las senyoras que s' han dignat omplirlo,veus fer els castells. Hi ha competencia entrela «colla nova» y la «colla vella» y 'is Xiquetsde Valls, de 1' una y 1' altra, fan prodigis.

Qui no ho ha vist, no té idea d' un cuadroanimat.

Comensa per figurarte la plassa, petita éirregular, plena de gent, més plena literal-ment, ella y un bon tros deis tres carrers quehi aflueixen, sense que hi capigués una puntad' agulla. Alló es un pá compacte de carn ata-pida

Per balcons y finestras de pisos y de golfas;per demunt deis taulells de las botigas; arreurahims de gent. Sombrillas vermellas, virola-das, negras, vestits clars de senyora, ternsgrisos d' home, brusas ribetejadas, jechs depana, mocadors de] cap y faldillas de tons vi-víssims, tot lluhent del sol borratxo que hoil-lumina tot y ho blaheix... y una varietat decolors, de inoviments, de fesomías, de sorolls,qu aixorda y enlluherna.

EXPOSICIÓ DE CARTELLS ARTISTICHS

CATALUNYA

De repent domina y ofega '1 burgit de veus,de riures, de xisclets, que no para, el preludide la gralla y un picament de mans esclata,expontáni, nutrit. Veus al mitj d' aquella ge-neració, trenta brassos nervuts y altras tan-tas mans pilosas, qu' agarran unas pantorri-llas, y un home sobressurt de la munió decaps que miran enlayre, y un altre se li en-fila per 1' esquena, y un altre, y encara unmés, y un noy, y al cim un nanet 'menut, enpanyos blanchs, cós de camisa, espardenyetablava y mocador vermell al cap, que s' aguan-ta ab el de sota d' ell ab la má esquerra, yagita alta la dreta cuan las grallas llensan sasnotas finals y més agudas, y la gent bat pal-mas, y '1 crit del públich tant es unísson, quesembla sortir d' una sola garganta. Está fet 1'«espedat».

No es prou: ara '1 de set... y 's fá; y avansafins al balcó Consistorial, ahont hi ha centmans pera rebrer al "xaneta", que prenen yentran.., y ara '1 de nou, y creix una torra decarn, que sobressurt de las teuladas, que vibracom un sol cós tremolós, y á voltas cau, peruna cridória inanerrable, feta una coca, comaixafada per una má sobrenatural, mes sense

AR'1'TS1'ICA 105

consecuencias, gracias á la may creguda des-tresa d' aquells atletas.

Torras y més torras, fins que la "colla delsXiquets" fila cap al hostal, y la gralla 's vásentint lluny, y la multitut va aixamplantsey desfentse, y disseminantse per tot el po-ble...

Mentres dinas, la roda de campanetas delcansell no para, y las sagristanas de la Santa,ab mantellina blanca y safata d' arám, y 'is"xanetas" de las collas y'ls del "ball de basto-nets" y que sé jo Guants més, pujan y entranfins á taula, y s' emportan 1' almoyna ó la pro-pina, ó'1 vaset de ví ranci...

Després, las dansas pe'ls carrers, y '1 ball d'en "Serrallonga" y de la `°Sebastiana del Cas-tillo", y la professó, y '1 pasa-calle de las má-sicas qu' anuncian, per las onse, els saraus de"societat" en els respectius cassinos...

Perdono 'Is balls de la «Union» y del «Re-creo»... sopo y 'm fico al llit, marejat... tip dela Festa major.

Aixó dura dos días... al tercer, vinga bre-mar.

Tothom s' hi posa: desde la vigilia, collas d'aragonesos voltan pe'l poble, provehint d'

arengadas en las tendas depesca salada, agrupantseprop la font, fent «alto»en las tabernas, trucantper las casas á veurer sivolen ajustarlos.

Boy no hi ha casa quinaentrada no tingui el cupobert, ab 1' enrajolat, ver-mell, fanguejat y relliscós,y las pots plenas de ra-hims que xafan, en dansaacompassada, dos ó trestrepitjadors, las mans so-bre 'Is ronyons, els pa-nyos arremengats á mitjacama, y la peluda panto-rrilla esquitxada de most.

Transitan sens parar ca-rros arreu; ó carregats,al pas cansat de la caba-llería que vé de la vinyaab carretada complertad' estiva arrenglerada ycoberta ab els . «bussets»,

neCARTELLS DE

CASSII

Io6 CATAI.CNVA ARTÍSTICAEXPOSICIÓ DE CARTELLS ARTISTICHS

CARTELL DE PRIVAT-L,VERMONT

(Fot. de Joseph Casacas)

ó al mitj trotet viu, després de la parada y ']sincidents del descárrech, fent brandar y cope-jarse, ab retró sonant de fusta, las portadorasbuydas.

Las prempsas se netejant 1' estiva 's treu alcarrer, qui per' estrényerla, ab cops sechs yseguits del martell del boter, qui pera rentarla;y un tuf se sent pe '1 poble, una constant ema

-nació alcohólica de most, qu' ompla 'Is sentitsy casi bé emborratxa.

Aixó m' entreté lo que no 's pot dir: pujar ybaixar dels cups al pis y del pis á la plassa;pesar la brema partidora dels mitjers, en laromana penjada al brancal de la porta delpati, fer un cigarret ab els que «pian», cuandescansan, esperant 1' altra carretada, y as-sentarme un ratet á cal fuster d' enfront ó pa-licá una mica ab els coneguts —y tots ho son—que passan pe '1 carrer, cap al café ó tornantdel trós...

Després las excursions á 1' hisenda; estonasen aquest hortet ó 1' altra sínia... passeigs so-litaris cap á marina, ahont solía sentarme, con-

templant ab delicia y sens cansárme'n el pa-norama del poble, blanch y net, abrigat perserras baixas, llunyencas y blavas, y 'is ma-sets del terme, y 1' ermita en un turó, y '1 la-berinte de camins, voltats de parets altas quecercan els horts y las paradas.., y sobre tot elmar, tan tranquil sempre, tan blau, tan trans-parent, ab onadas llargas, iguals, rissadas d'una escuma blanca que sembla una pessa deblonda desplegada y extesa, al llarch, demuntde 1' arena fina de la platja...

Lo de marina era un cuadro que 'm suges-tionava y m' atreva... y'm passava horas, de-vegadas, agegut prop de 1' aygua, el colzeclavat en la sorra y '1 cap demunt de la má,indolent, aspirant mitj adormit, el flayre sali -trós impregnat de quitrá, mirant ab ulls esbu-rriats com se formavan y venían mansamenty 's desfeyan en cristalls d' escuma y perlas lí-quidas, aquellas onas petitas y bellugadorasque no paravan may de jugar y de correr, abla mateixa alegría falaguera deis nins que s'empaytavan per sota las barcas tombadas en1 arena, y que las donas marineras cantavan,tot fent «xarxa», y ab veu tan cadenciosa commal castellá:

Olas, que al llegarPlañideras, muriendo á amis pies...

Lo que no'm temptava gayre era la vida so-cial; tant no'm temptava que fins vaig arribar 1creurer que 'I senyoriu me tenia per estrany yper adust.

Mes ¡lo que pot 1' aprensió! ¿Creurían queaquesta manía va ocuparme tres ó cuatre dias,y qu' un vespre, en havent sopat, contrariantels meus hábits y aficions, me mudo la camisa,m' enllustro las botas, me refilo las guías delbigoti y 'm planto, ab tern de llaneta y tot, ácasa donya Encarnació Barreja?

Me vá fer una ovació, modestia apart.—¡Jesús! ditxosos ulls que '1 poden veurer!

D' ahont surt aquesta persona?Ah! no 'is he dit com era la . seva. Donchs

era grossa y alta: no cal dir que vella, mes si,que un poch bigotuda, molt amable, y un si es,no es, tivada.

Per aixó de las tertulias era la nata. Veníaá ser aixís com si diguessim la Medinaceli ó laBuschental d' aquell temps, al poble.

Tenía á casa seva una eixida, voltada de pe-

CATALUNYA ARTÍSTICA

1 01

drissos d' obra, y cuberta al estiu ab una vela,y allí ballavan qu' era un gust las senyoretasforasteras qu' anavan á pendre 'is banys alpoble, y'Is pollos d'igual procedencia, dignant

-se alternar y fer brometa ab las noyas indíge-nas y ab els xicotots que tot 1' hivern s' arros-segavan pe '1 café del «Recreo», del que con-servaban un cert apocament en públich, y unaindumentaria que miravan ab despreciativa su-perioritat els menos dels banyistas.

Després de la Festa major ja's arebía» á dalt,y no 's ballava.

Els preparatius de la tertulia eran senzills:á la taula de menjar s' hi anyadía una post, secubría tot ab un vert tapete monumental, bro-dat ad hoc per las xicas de la casa, ab grancenefa é inicials, s' espavilaba '1 quinqué de pe-troli, cadascú agafava una cadira, se repar-tían els cartrons y las monjetas, prenía la bos-sa de las bolas en «Tomasito»—un setmesó in-digest y xerrayre, més empalagós que mel pas

-sada—y comensava '1 joch del «Quinto» abtota formalitat.

De cop, pareix qu alló anava de bona fé;silenci sepulcral regnava en la sala y rio sesentían més veus que «el tal», «el cual».

Cuan jo vaig arribarhi aquella nit, no esta-van ja de molt tan sérios. Lo que vá succehires que, ab la meva entrada, tota la gresca vaparar.

Donya Encarnació va cocnensará renyarme.Dolent! Semblava que 'ls tenía aborrits: no

sabía que feya jo tota la nit á casa, y als diu-menges—¡home, als diumenges! — estimarse

més sortir ab els pagesos, que no pas ab lasnoyas, al hort de casa seva á berenar, ó ábarquejar á entrada de fosch, ó á fer algun ro-mesco «baix á mar»!...

—Veurá: sempre hi ha feyna.—Déixis de cuentos: lo qu' es la joventut del

dia, perdoni que li digui, son molt sossos...Jo confesso de grat la meva sossería. Tenía

molta rahó: y, ademés, sempre s'hi es á temps,en aquest mon, á esmenarse.

—Es ciar, home, que sí. ¿Veu? Sense anarmés lluny: allí las nits se passaran...

—Bé ho sé prou ¡caramba! divinament!—Aixó no; pero tal cual... Fém el quinto,

ens distrayém...—Y, á totas aquellas, observant que seguía

'1 paro general:—Senyors: no puch permetrer...

En efecte: com si hagués entrat un perso-natje, havían interromput las mamás, qui l.'es-tisoreig, qui la bacayna...; dos nuvis que s'es-tavan en un recó, agens á tot, y per senyasun xich massa acostadets, la tendre conjuga-ció del verb «amar» y la esgrima derretidorade miradas l¡anguidas; en Tomaset, la cantu-ria; y tots els demés, el joch.

—Mes, segueixin: no 's molestin.,. ¿y ara?...—Té rahó: vagi, vagi á jugar vosté també.

Merceneta, Tula,... feuli puesto.—Gracias. Donchs, ab el seu permís...—Que 's diverteixi.Totas las cadires bellugant, correntse cap

amunt ó cap avall: hi ha un rimbombori decartrons que també mudan de puesto, ne bus-can un per mí, prench un grapat de monjetasy... ¡avant!

Trobo bon lloch: una de las nievas vehinases la Conxita, una moreneta petitona, molt sa

-lada; lo milloret del rotllo.Vetaquí una cosa que no li fá gracia á-do-

nya Luz, que, malgrat un'nom tan brillant, esuna vella que no hi ha. qui 1' aguanti, ni mane-ra de que aguanti ella presenciar un obsequique no sigui per la seva Lola, tan presumida,tan melindrosa y tan rossa, encar que d'unrósque tira massa á roig.

—Després dirás que tens mals vehins, Con-xita.

—Jo? no ho dich may.—Bé; pero avuy menos que cap día...—Ja veu: la Lola y '1 senyor...—Alto, noya!—fá ab desabrimentdesdenyós

1' aludida—no comensém á fer pagar justs perpecadors...

Hi há un compás d' espera, y tot seguit:—Vosté té molt bon gust, —me diu ab retin

-tí maliciós 1' altra vehina meva, una certa Am-paro, d'ulls verts clars, negre de cabells, es -groguehida, esprimatxada y ullerosa.

—¿Qué ho diu pe'l puesto que ni' ha tocat?—Naturalment.—Digui que soch afortunat entremitj de duas

noyas tan guapas.— Ya!.,.— aquest ya es arrossegat, seguit d'

un moviment de cap y d' ulls significatiu, yaquella Amparo, que lo qu' ella sent es no te-nirlo d' un marit, tan janioneta com es, con-tant al menys 29 ó 30.... canículas, y encara defadrina, comensa á senyalar una tendenciaalarmant als diálechs ¿1 mitja veu.

losCATALUNYA ,RTÍSTICA—El 39! el 50! —crida en Tcmás,—el més

vell! la pesseta!—Vols callar? Jesús! es un joch que 'm ca-

rrega: aixó es no tenir sossego!—El 8! el 30 pelat!—Ambo!—cridan per alla al altre cantó de

taula, y tothom xiscla, y en Tomás paga unscuants cuartos, entre una gran gatsara deriallas, que jo aprofito per'anar tapant els nú-meros que 'm faltavan. Mes '¡ay! també hoaprofita la romántica ullerosa, ab cualsevolpretext, per' amarrarme al seu jou y executarel designe sinistre de monopolisarme.

—Veyám, veyám, si tindrém el gust—(pos-tura y rialleta)— de véurel més sovint!

—Per la meva part, jo li asseguro...—El 7!—¡Quinto!—Alto!—¿Qué vols dir?— Prou!... qu' aquest ja havia sortit, mestre!—No, senyor.—Canta, Tomás!Y 's repeteix la gresca d' un modo atrona-

dor, y dura, y no s' acaba.La comento ab la Conxita; s' en adonan, y

¡está ciar! tothom se 'ns tira sobre; y á critsproclaman aquell apart casual per col-loquiapassionat, amorós, íntim...

Bé, quin remey queda? Paciencia, y aguan-tém la ruixada.

Cuant tot s' ha assossegat, la vehina tornaá. la carga:

—¿Que no vindré demá á la sínia de donya.buz 2

—No puch; vegi si es casual: demá, preci-sament vaig á ciutat.

—Per molts dias?—Qué sé jo? uns cuants...—Que pícaro! Prou deu tenir'hi que fer...—Ja veu: cuan hi vaig, es natural.—Alguna visita, oy?—Potser sí.—Vol que li endevini en quin carrer? Dirá

que soch batxillera...Y, en sech:— Conxita: ¿com te vá?—Divinament, filla: he fet la terna, y á més,

la cuarta lineal.—En cambi, jo no faig res,—cuyto á íer

constar, pera donar un altre tona á la conversa—estich de pega.

—Bah!— insisteix la solterona—¿cóm ha de

guanyar vosté, si deu tenir el cap qui sabahont?

—Y, lo del ditxo. "afortunado en amores"...¿Oy, Conxita?

—Aixís ho diuhen.Y la xicota ja 's comensa á empipar, y ab

rahó, y'á mí ja 'm venen ganas d' enviar albotabant la tal Amparo, els cartrons, las mon

-jetas, las gansadas d' en Tomasito, els céntimsperduts y fins la venerable donya Encarnacióen persona.

Sort que la gatsara va creixent de maneraque ja no 's pot aguantar.

La Pilar y la Carmeta, ab un piu estrident,gesticulant, alegan que no poden atrapar nadamanos que'ls set derrers números, y que ja potcallar en Tomás si no veu de cantar més pochá poch.

¡Tot seguit! L' animalot del pollo fá unaganya, inflant las gaitas y arronsant las es-patllas, y comensa vertiginosament com uncohet, á cantar una retafila de bolas sense res-pirar.

Quin asvalot! En Paco, el practicant d' apo-tecari, afeytadet, xafallós, dolcíssim, qu'enca-ra qu' es mitj guerxo, mira ab bons ulls á laPilar, se crema, y opina que las senyoretas te-nen rahó y qu' están en el seu dret reclamantque... que...

Y en Pepito, un corrido de primera, ab ay-res de perdona-vidas, que talla '1 bacallá pertot ahont se troba de "Periquito entre ellas",esclafa en una rialla provocadora:—¡Qu' etsmamarratxo, noy

—Per qué?—exclama aixecantse, tot vermelly sofocat, el pobre químich, inentres un fasol,disparat per má traydora y destre, vá á ferliblanch en las ulleras ab pérdua d' un cristall.

Tothom posa '1 crit al cel; tots s' esqueixande riurer; algú enxampa '1 platet dels cuartos,descuydantse de buydarlo; creix 1' asvalot, lasmamás se despertan y provan d' intervenir;ningú se las escolta, ningú s' entén.

Tocan las onze.—Que tart, ¡Ave María! quin escándol!

Aném noyas.Gracias á Deu: al últim la criada reparteix

abrichs y nubes, els homes encenen eis ciga-rrets y tot son encara riallas de gent jove ycarrasperas de vells, y després petonets, y«adeu» y «bona nit tinguin»...

La escala es tota plena: baixant tothom al

CATALUNYA ARTÍSTICA I09plegat, ab empentas y apretaduras que no á Hiuerneneatots venen malament, y...

Prou. En essent al portal, 1' aplech se fá Van passant las cugulladasuna pilota y tornan els comentaris y las despe- y'is aucells amichs del Sol;didas, y sols se desfá cuan ]a criada de donya van fonentse las cantadasEncarnació tanca la porta ab terratrémol y la sota '1 gebre del trespol.claror que projectava en el carrer el llum de Y venen las rufagadasla entrada, s' esborra, com si un emblanquina-dor hagués passat una escombrada de fum d' y aquells días plens de dol,

en que ploran las brancadasestampa per un trós de paret blanca, deixant-la negra, fosca... com las dbnas enviudarlas

Jo m' escabulleixo. Vés qui s' hi embolica en sense trèva ni consol.

aquellas horas, y donántselas de fí, á acompa- J. NoVFLLA S DH MOLINSnyar tanta manid y tanta nova als domicilisrespectius, anant pe'ls carrerons á palpentas,sense fanals y sense lluna, perque 'is dias que'l, calendari diu que li toca sortir y ella fá cam-pana, queda desatés aquell servey municipal, Que 's deuhen dir 7que está manat que comparteixi per torn, abel Canaler-sereno... La fresca marinada

Y justament essent tan tart y en aquell dia, xiulant entre las fullasque 1' endemá hi havía matinas, perque 'm po- de 1' eura que arrapadasaya á trafegar... n' está al castell vehi,

No, nos; ¡vaya unas ganas !. que 'ls hi den di?

FERRÁN DE QUEROL.FA cel en las nits bellasd' alegra Primavera,cuan totas las estrellassa llum volen lluh?,

Intima que 'Is hi deu di?

En el jardí flayrós de suaus aromasLa font que Bolsa, dolía,

'hont ájugar baixavam cada dia,lliscant entre las pedras

no tornarém ja més, ma companyona,cantant cansóns d' amor, plens d' alegría.

cobertors per la molsa

No hi tornarém ja més. volguda dònalva fent el seu camí,

que han mort totas las flors quejo hi cuydava,que 'Is hi deu di?

las flors qu' eran l' amor, qu' eran las joyas Las escumoses onesab que ton front hermósjo engalanava. cayent sobre l' arena;

Marcidas, coll -torsadas, fa tristesa las blancas papallonesmirar el crudel vent cum las desfulla al ser damunt la esquenay sentir exhalar llurs nobles queixal pintada de las flors,volant una derrera l' altra fulla; que n' han de dir de cosasy apar al observarlas gtte s' allunyan, hermosas, ben hermosas,que '1 nostre cor se 'n vá derrera d' ellas, que n han de llir de cosas

cantant tristos preludis, que 'Is dictan llurs amors irest borrós de las dolsas cantarellas.

Acusrí NICOLAU.

En el jardí flayrós de suaus aromas'hont á jugar baixavam cada día,no hi tornarém fins que las flors ]ti tornin o-^esplendentas de llum y de poesía. Q^

J. M. MALI.AFRíi.

-A í DUDAA UNA DbaA.

11 0 CATALUNYA ARTÍSTICA.

Que 'n resta d' aquell cos de gentilesaque orgullosa ostentavas?;

d' aquells llavis mes purs que la puresaab que 1' amor dels homes despertavas?

De tas gaitas ¿hont son las duas rosas,y '1 blanch d' armini de ton front de fada?Hont tas madeixas de cab , 11, sedosas,y de ton rostre la blancor rosada?

Que s' han fet las riallas argentinasqu' esclatares á doll? ¿Hont son las bromasque, cínica clavares com espinasal cor que t' oferian tots els homes?

Hont enterradas téns las mil sagetasque ab 1' arch de los teus ulls un jorn llensavas?Hont es ta Cort de donas tan coquetascom eras tu mateixa cuan regnavas?. .

Ton sóli s' ha esfonzatl No ets la Reginacom ho fóres ab dolls dejovenesa.Ni com á dóna tens rés de divinani com á reyna tens rés de realesa...Ha arrivat ]a tèva hora ab la Vellesa!

Quin mot per tú, la hermosa festejadad' ahir, per una Cort aduladora!..Quina mortal paraula mes glassadal...Quina sentencia mes acusadora!..

La Vellesa!... L' Hivern que fret avansaper qui com tu ha fruhit la Primaveral

Ilustracló de I. Creus.

Es trist, molt trist que fugi la Esperansade poguer d' un sol pas tornar enrera!..No hi ha remey; el viarany que guialas passas de la Mort es net y ample;corn mes la Dalladora hi fa sa via,mes á gratsient el viarany s' aixampla.A sos márgens s'hi senten las tonadasdels aucellots de nit, feras, xuclosas,y cuan passan las dbnas mustigadasquo en vida han sigut reynas ben hermosas,els cants son estridents y de follia,apar que 'is aucellots gosin á 1' horay sentin una mena d' alegríade que la Mort se 'n hage fet senyora!...

Búrlat ara dels homes y trossejaorgullosa sos cors com ahí ho feyas.Bromeja ab cabells blanchs, ara, bromeja,ríute de lo Ideal -com ans te 'n reyas.Mira lo qu' ets, mira coma ets y atura

ta pobra fantasía;mira hont vá á fondres tota la hermosuraque 1' etzar á la dóna oferí un día...Al fossar, á la terra,"á la penombra;hont totas las realesas van á raure,hont del orgull .no 'n resta ni una sombra,hont tu. com tots, també anirás á caure.

J. AVNÉ RABELL.

CATALUNYA AKTíSTTCA 1 I 1

EN MARIAN VAYREDAEl divendres de 1' anterior setmana y des-

prés de penosa y llarga malaltía, morí ensa hermosa vila nadiva 1' eminent novelista ynotable pintor olotí en Marian Vayreda.

Feya temps que preveyam tan funest des-enllás, puig la ciencia havíapronosticat lo que,desgraciadament, ha vingut.

Las flors de nostra literatura van colltor-santse 1' una derrera 1' altra. Del arbre dela nostra Pátria s' esqueixan las brancas mésfornidas. Perque en Vayreda era, ademés d'un novelista genial, un entussiasta defensor ypropagador dels ideals 'catalanistes. Ell. juntab el malaguanyat Joseph Esquena y en Ber-ga y Boix, arrelaren en la pintoresca vilamontanyenca las ideas redemptoras del Cata-lanisme, puig mercés á elis es actualment Olotuna població enterament catalanista.

¡Pobre Vayreda!.... Ha deixat aquesta vidacuan més á gust fruhía el fruyt de son trevall!....Sas obras son de las que may s' oblidan.

En 1898 publicá els Recoris de-la primeracarlinada, un llibre hermosíssim que sorpren-gué á. tothóm, ja que fins allavors ningú conei-xía á n' en Vayreda com á escriptor; y sor-prengué perque en sa primera obra s' hi reve-lava un observador com pochs n' hi hagin,describint sas impresións ab una naturalitatadmirable. Aixó ho acabá de demostrar en sanovela Sanch Nova, obra de gran volada yuna dé las millors de nostra literatura. Ac-tualment estava acabant un' altra obra.

En Vayreda sigué president dels Jochs Flo-rals d' Olot, llegint en 1' acte de la festa undiscurs notabilíssim; formó part del Jurat Ca-lificador dels derrers Jochs Florals de Barce-lona, celebrats, com tothom sab, á Sant Martídel Canigó. Aixís mateix havía format part dela Junta permanent de la Unió Catalanista.

Com á pintor era també molt notable, puigen sos cuadros copiava ab una exactitut admi-rable lo més hermós que la Naturalesa ha po-sat en las encontradas olotinas.

CATALUNYA ARTISTICA, apesarada per lamort d' un artista tan eminent, transmet á saafligida viuda donya Pilar Aulet, ¿ sos fills yal Centre Catalanista d' Olot, sa més sentidaexpressió de condol.

Orla de Vance.

112 CATALUNYA ARTÍSTICA

Nota trista-- ¡Tot perdut! fortuna, jovenesa, saluty cré-

dit... ¡Tot a rodar! Crédit... ¿y quin crédit pottenir quino te hont caure nlort? Tant com aixó...nó, no es veritat; tinch encara aquest llit, restede ma passada grandesa; aquest ¡noble que á notrigar seguirá'] camí deis altres.. ¿y alas ¡¡oras.?¡quin remey cercaré! tal volta, en vá, refugi enun recó d' hospital... Y '1 fret apreta... y '1ventrell me demana reconfort ja fá mes d' undía... y bodells botan y 's recargolan totudolant ¡Deu meu! ¡y pensar que ni una lleuge-ra esperansa 'm resta de pogué 'Is complaure!

Si al menys fos jo.ve y tingués salut... més.també la he malmés junt ab ma fortuna. Elsamichs... ¿y qui 'n té d' amichs cuan ho haperdut tot...? Cuan els feya asseure en mataula, cuan junts corriam de disbauxa en dis-bauxa ¡oh! alashoras!... 1' Alfred era un granhome, un gran amich del que no 's podía pres

-cindir en cap ocasió; á totas horas del díapujavan y baixavan 1' escala... ¡es veritat quevivia en el primer pis y ara... no es tot hútenirse d'arribar fins al terrat!... Las amigas...¡cá, ni pensarhi, prou feyna tenen en prepa-rarse inconscientment una fí señiblant á lameva. ¿Quin partit pendrer? no es cas de morirde fam; jo tinch encara dret á la vida... —

De prompte, com prenent una resolució,salta del llit y 's queda dret, inmóvil, al mitjde la rónega y reduhida cambra, ab el capbaix y 'ls brassos abandonats á lo ilarch delcos... resta una estona indecis; despr,s avansalentament vers á la porta d' entrada, 1' obraresoltament y guayta á fora llarga estona...

Las remors de la ciutat van apagantse.D' entre 1' apilotament de casas ix apenas lalleu claror dels fanals públichs, velats per unaboyra espessa que fá 1'ambent irrespirable.L'ayre es excessivament gelat.

Una olor de guisats que puja del cel-obertvehí fereix son olfat y sent allavors son ven-trell esperonat ab mes forca per la fam; provade caminar y llurs membres atuhits pe '1 frets'hi resisteixen; ¡com creuha '1 passat per sapensa febrosa de pura debilitat! ¡si tingués loque en altres temps llensava, alardejant d'ex-plendit! Ara... ni un mos de pá...

Nou Tántalo, pressent menjars á prop d' ell,que no pot assolir, y sos ulls s 'amaran de llá-grimas, al ferino el soroll de plats dels qui, mesfelíssos, poden satisfer llurs necessitats.

Moments després arrenca ab un suprem-esfors la vergonya que encara '1 deté dintre

llur miserable estatje y las emprérl pe 'Iscarrers, á la ventura, abrigat fins als ulls yaqueixos velats per 1' ala del barret, que s'en-sorra, á fi de no esser conegut.

De tant -en tant al aproparse un vianant,treu temerós la ma d' entre 'Is pleclis de llurcapa, com per' anar á demanar una almoyna,mes, al arribar á son costat la torna á amagarsens atrevirse; cent voltas torna á lo mateixy altras tantas á enretirarla... y en tant lashoras passan, éll tomba y gira carrers y mes

carrers, esma - perdut, fins que ja no pot més.La feblesa s' apodera de son cos, llurs mem-bres erts se negan é sostenirlo y encara queprova d' avansar, son pas resulta indecis, va-cilant... Las forsas ]'abandonan y defallit sedeixa caure en el llindar d' un portal.

Las tres de matinada acaban de tocar cuantorna en sí de son desmay. Un núvol cegaencar sa vista y sols percebeix als transeuntscom figuras boyrosas, com hombras esfumadas.

De sopte li sembla sentir un burgit per ellno desconegut....Son llurs amichs que aparellats ab donas de

lloguer, passan per son costat, taral-lejant unscouplels francesos, sens molestarse sisqueraen dirigirli una mirada, án' ell, son ex-com-pany de disbauxas. Passan y s' allunyan, en-trant en un restaurant de nit, ahont ]tensaránsens dubte, més, molt més del que fora neces-sari pera retornar al infelís las perdudas farsas.

—Si hi anés—pensa entre ell—si hi anés ádemana'ls un mos de pá.... Lo donan á un gosy ¿serían tan crudeis que me '1 neguessin, ámí, á son antich company?

Y redressantse tot d' una, com si ab la es-peransa recobrés forsas, se disposa á posarhoen práctica; mes, passantse una mirada de capá peus, no triga en donarse compte de son as-pecte miserable.

—Nó, no hi aniré— diu—no voldrían rego-neixem.... potser ni 'm deixarían passar, y si ho

lograva, com un gos potser me llensarían á laporta; no.... no hi aniré, no.

Y deixantse caure abatut, romp en un fortsanglot.

El passeig vá raclarintse de gent y cony elfret vá fentse cada cop més viu. á mida que '1dia avansa, sols de tant en tant algun toca-tardá passa indiferent pe '1 costat d' aquellmunt esquifit de carn humana.

Las estrellas van apagantse. Allá, al Lluny,se dibuixan vagament duas siluetas, que des-cribint esses y més esses, van acostantse llen-sant al ayre fortas rialladas; riallas grassas,riallas saturadas d' alcohol eixidas de golasestragadas pe'1 vici.

No tarda en regoneixer en éll á un antichcompany, en ella á una de tantas cons podríaapuntar en son llibre de memorias.

Arrossegantse l'un al altre, arriban al enfrontde 1' infelís que gelat de fret, resta inmóvil. Deprompte ella 's para, y ab veta enrogallada bar-boteja uns mots indesxifrables, y senyalantlo abla má al ensemps que llur cós s'abalansa en-derrera, llensa una rialla estrident que 's clavacom dart enmatzinat en el cor del miserable.

Després, sens darse'n compte, treu de sonportamonedas una pessa de plata, posantla enla má tremolosa del desconegut, qui deixa es-capar una lldgrima de foch que mulla la má dela inconscient benfactora.

Y tot fent esses van allunyantse, perdentsellurs riallas allá al lluny, entre las foscors dela nit.

JOAQUIM ROSSELLÓ ROURA.

CATALUNYA ARTÍSTICA 113

PRINCIPAL

RESURRECCIÓN

Com haviam anunciat, dimecres de la setmana pas-sada va_estrenarse el drama en un prólech y tres ac-

tes titulat Resurrección arreglat pe'ls senyors Jovery Ayuso, de la novela del mateix títul del genial LleóTolstoy.

El pensament de Resurrección no pot ser mes sim.pátich de lo qu'és, pero, no pas per ferne un drama.Cuan 1' eminent Tolstoy—que també sab escriurerobras dramáticas —ne va fer una novela, ja deuría sa

-piguer el per qué. Ja que'ls senyors Jover y Ayuio s'han atrevit á lo que s'han atrevit, el públich y la cri-tica té dret á' exigirlos una obra bona.

En l'arreglo dels senyors Jover y Ayuso hi ha cuasitot lo millor de la novela, -mes ó menos disfressat, en-cara que las situacións principals no tingan el relleudegut. La part passional es portada á I' escena gayrebé intacta; no aixís la social que ni sisquiera s' hi ovi-ra en cap escena.

Y aixó potser siga la causa de que 1' arreglo de Re-surrección sembli, mes qu'altre cosa, un melodrama,y principalment en el primer acte.

El prólech es el fragment mes encertat; respira totéll una poesía corprenedora, y sobre tot el final deixauna impresió fonda y agradable.

En el segón acte sobressurt la escena desenrotlla-da en la presó entre la dóna ígnocenta y seduhida y

el seductor arrepentit; potser es una mica llarga, jaque las repeticións de conceptes hi abundan. L' últimacte, es, després del prólech, el millor de la obra,arrodonint moltíssim la fermesa de la protagonista,quina refusa 1' indult que li otereix son seductor y queha obtingut del Czar.

El llenguatge tot del drama es just y apropiat; hiabundan els pensaments enlayrats y els conceptes bo-nichs.

Las figuras, segueixen sense decaurer, puig elsarregladors ab molt bon acert,han procurat despullará la seva obra de tot lo que cap falta hi faría; aixó ídqu'estigan tan ben sostinguts els carácters.

Els personatjes anomenats secundaris, —y que en lanovela tenen gran importancia—en la obra que'nsocupa quedan poch menys que oblidats, y, per lo ma-teix, resultan esfumats y sense interés.

En la execució hi hagué de tot; la senyora Tubauinterpretá son important paper ab molta justesa,ratllant á gran altura en el segón acte. El senyorReig molt be á estonas.

La obra fou presentada ab Corsa cuydado, estre-nantse cuatre decoracións, de las cuals es digne d'elogila presentada en el tercer acte.

Al final dels dos derrers actes foren cridats á lastaulas els arregladors.

ROMEA (TEATRO CA •I ALA)

ELS VEI LS

Comensém per transmetre á l'Ignasi Iglesias nostrasincera felicitació.

Las bonas noticias que'ns havian avansat de son de-rrer drama van convertirse el divendres últim en rea-litat, puig pocas obras posseheix el Teatro Catalá, del'empenta y '1 mérit de Els vells.

La tan expreaiuda cuestió social, ha trobat per fi unautor de talent que 1' ha sapigut dur á las taulas delteatro ab discreció y ab els coneixements necessaris,sense coloraynas ni paraulas llampants, ni discursosde mitja hora. Í' es que pera tractar de cualsevol as-sumpto s'ha de ser artista.

El de Els vells no pot ser mes senzill: Joan y Vhle-ri junt ab altres companys de feyna, son despatxatsde la fábrica per vells, á pesar de veurers capassospe'l trevall com si fossin joves; Joan es pare d' unanoya de vint anys que está próxima á casarse ab 1'Agustinet, obrer jove ab instrucció. El promés, alveurer sense feyna al que li ha de ser sogre y ensempsper haver vist al sortir de la fábrica una dòna ab du-gas nenas vestidas de dol, respirant sols miseria, de-cideix allargar la boda, no per desamor, sinó per es-pantarlo llur pervindre. Joan reuneix en sa propiacasa á tots els vells despatxats pera pendrer totsju Its una radical determinació, mes sofreix una com-plerta descepció cuan veu á sos companys resignatsab la seva sort, deixantlo sol ab en Valen, tíních com-pany fidel. Aixó transtorna en gran manera al desgra-c iat obrer, que sols voldría fevna; llavors suplica á 1'Agustinet que's casi ab 1' Engracieta, pregant quese'n vagin Lluny, decidintse per tí el jove; las dugasemocións concentradas, á n'en Joan li produheixenuna feridura de la que mor als pochs instants.

Sols d' aixó n'ha fet un drama 1' Iglesias, verdaderajoya de la nostra literatura.

El primer acte no pot estar mes ben ensopegat; esde lo millor que son autor ha produhit; la escena deJoan ab sa muller al entregarli la derrera setmanadaes d' una intensitat de sentiment inmensa, fent uncontrast hermosíssim ab la entrada de la filla que re-torna cantant de la fábrica.

Al comensar l' acte segón decau 1' interés, pero solsper breus moments, puig novament esclata ab vigo-rositat el drama, arribant fins á lo sublimen la escenade Joan y Engracieta, fragment hermosissim que persi sol acredita 1' éxit d' una obra; es una página deli-cada que penetra á 1' ánima.

Del derrer acte cal esmentar primerament la escenade la reunió, un cuadro senzill y observat de debó, unaltre fragment encertat y ben descrit, á pesar des-ser molt difícil sa construcció La escena final de laobra no pot estar mes arrodonida y sobre tot la derre-ra paraula de la producció no l'espantis, dita carinyo-sament á n'en Valeni per sa muller, revela ja tot undrama.

114 CATALUNYA ARTÍSTICANi una sola figura decau; Iotas ellas son arrencadas

del natural, trasplantadas desde las cuadras ennegri-das de las fábricas á las taulas del teatro; parlan y 'smouhen de la manera mes propia y ab la naturalitatmes justa. Aixó reflecta marcadament que 1' Iglesiassab lo qne's fá cuan escriu tuna obra dramática, abo-canthi una detinguda observació de la psicología delspersonatjes qu'enfoca ab tant acert.

En citant á la interpretació que á Els vells donarenels artistas d' aquest teatro, sols consignarém quepocas vegadas, potser en cap mes obra, I'haviam vis-ta tan justa y acabada. En Borrás interpretá el protagonista d'un modo magistral, demostrantnos que cuanvol ó fá una obra á gust, rés ha d' envejar als millorsartistas del extranger. La senyora Monner, com sem-pre: aixó es el millor elogi; en Soler en son paper deValer¡ estigué admirable, especialment al final de laobra. Molt bé las senyoras Delhom y Morera y elssenyors Capdevila, Doménech, Daroqui, Virgili, San-tolaria y algun altre.

El.públich que assistí á 1' estreno, en el que hi figu-rava gayre bé tot 1' element intelectual de nostra ciu-tat, aplaudí el final de tots els actes y en alguns pas

-satjes, tributant á 1' Iglesias una sorollosa ovació, benmerescuda y en bona lluyta guanyada. —J. M. C. y P.

LA DJDA.—Setnfanari popzrlar. —any 1I. N,°20.Aquest número está dedicat al pintor A. Ros y

Güell, reproduhintli varis cuadros al oli, dibuixos yacuarelas, alguns dels cuals produheixen molt bonefecte.

LA ROQUETA.— Ilnstració —al íorgrzina.—Números 23y 24.Ab aqueix últim, ó sia el corresponent al 31 de De-

sembre passat, aquesta hermosa publicació se despe-deix del públich "esperant un' altra ocasió més favora-ble pera feria reviurer". Aixis ho anuncia en un avísendressat á sos llegidors.

Ho sentím de debó.

MINERVA. —Butlletí mensual de propaganda de laimprenspta de S. Bonavia. —Any I. N.° 1.En la priméra plana hi figura'l retrato del eminent

Guimerá y avaloran el text las firmas d' aixerits es-criptors.

A totas las novas publicacions rebudas, ]as hi de-sitgém Llarga vida, establinthi ab molt gust el cambicom també establert queda entre las que per primeravegada han visitat nostra Redacció.

BibliotrafíaLlibres y periódichs rebuts en aquesta RedaccióPeriódichs nous.

LE NAlN JAUNE.—Jonrnal polxti?ne, litteraire et fz-nancier, fondé en 1814, par Cauclzois-Leznaire.-89.e année, n.° 3582.Es un periódich que surt á Paris, molt interessant.

que publica escayents,libuixos de Couterier, J. Welyy altres artistas francesos.

LA viu DE LA S E GARRA. —POYtaven del Centre Regio•nalísta de Cervera y sa Comarca.—Any I. N.° 1.Surtirá quinzenalment á Cervera.Benvingut sia.

CATALUNYA -PARÍS.— Porlaven del Centre Catald deParís. —Any I, N.° 1.Estimém y corresponém á la salutació qu' envía a

tota la prempsa d' Espanya, especialmen t á tots elsperiódichs y revistas "que 's publican en llengua cata-lana."

Ens alegrém de 1' aparició del nou company.

PATRIA. — Revista literaria catalana ilustrada.—Any IV. N.°13.Ha reaparescut aquesta bonica publicació molt mt-

llorada, per lo que 'is felicitém.

Et. OBRERO EN ESPAÑA. (Notas para su historia políti-ca y social) por Zancada, con prólogo de Canalejas.

Es un llibre que llegirán ab gust tots els que vulganconeixer el procés y la evolució de las ideas modernas.Está escrit ab llenguatge elegant.

En el prólech hi ha pensaments recomanables.

NOeI ME TANGERE.—Novela tagala de Joseph Rizal,ab prólech y notas de R. Sempau.

Forma un volum de 416 planas.

"LA ESTRELLA POLAR" EN EL MAR ARTiCO.—CuadernsLer , 2 . n y 3.er

Aquesta obra en publicació escrita pe'l Duch delsAbruzzos y traduhida al castellá pe'l doctor EnrichTedeschi, es de las que 's llegeixen ab interés y 'sguardan en una biblioteca. La infinitat de datos curio-síssims que 1' avaloran, aixís com las descripcións d'aquells pahissos polars, transportan al llegidor á lasfantasías agradables de Juli Verne y dels grans ex-ploradors.

Un devassall d' ilustracións, panoramas, mapas, etc.fan la obra simpática de debó.

Las tres obras precedents han sigut editadas per lapopular casa Maucci d' aquesta ciutat, quina mereixla enhorabona per la publicació de la última, qu' esen nostre concepte, la de mes utilitat.

ARxtvER.

CATALUNYA ARTISTICA II5

Nostre folleti

Ab el present número repartim el pléch14. 11 de la primera edició del llibre

POM DE CANSONSdel genial poeta catalá

Apeies Mstre,en quin llibre hi escriuré un PRÓLECH nostrecDmpany de Redacció el notable poeta CLAU-DI OMAR Y BARRERA, quin trevall repar-tirém al acabarse el volúm.

Després

REGAT ARt

un magnífich retrato del autor, publicantá continuació las cobertas en rústegatiradas á duas tintas, quin dibuix es degut almateix. APELES MESTRES.

Estém activant la encuadernació dels mol-tíssims Volums de CATALUNYA ARTÍSTICA (any1912, quinas tapas quedarán en breu termina-das. En el llom de cada tomo els senyors sus-criptors y demés coleccionistas hi veurán mar-cadas las inicials de sos noms en lletras daura

-das.Els que desitjin possehir encuadernat el vo-

lúm, poden passar per aquesta Administració,carrer de Sant Pau, 8, pral., y mitjansant elpreu de 2 pessetas se'ls hi encuadernará.

Se 'ns prega la inserció del següent solt:La "Escola Jordfana Orfeò Canigo" celebrá Junta

general ordinaria el día 31 del passat Janer en sondomicili social, carrer del Pí núm. 5, 2.on, quedantconstituhida la Junta Directiva en la segtient forma:

Director, D. Domingo Mas y Serracant.—Sub-Di-rector, D. Joan Llongueras.— President, D. JaumeFigueras.—Vis-President, D. Joseph San-Germán.-Secretari, D. Joan Font. — Vis Secretari, D. Joan Ale-lis.—Tresorer, D. Joan Rosich.—Comptador, D. Jo-seph Rosich — Bibliotecari, D. Francisco Gilabert -Conservador, D. Rafel Pedrol.—Vocal l.er, D. EnrIcliPol.—Vocal 2.on, D. Miquel Orfila.—Vocal3er, donJaume Vinyals.

Al mateix temps en dita junta general s' aprobá elnomenament de_ professora de la secció de senyo-retas, que anteriorment havia fet el Consell Directiu,á favor de la notable professora de cant y solfeig,senyoreta donya Aurea Puig, qui es ja molt conegu-da de bona part del públich barceloní, per sos méritsartístichs.

Han deixat de perteneixer á aquesta Redac -ció els joves escriptors en Joan 011er Rabassay en Pompeu Crehuet, de quina gestió durantel temps que han permanescut entre nosaltres,ne quedém satisfets.

En cambi han entrat á formarne part, apor-tanthi sa cooperació valiosa, els notables lite-rats en Claudi Omar y Barrera, en Jaume No-vellas de Molins y en Ramón Masifern, quinsnoms son una garantía pera la bona marxa deCATALUNYA ARTISTICA.

També en la pàrt artística lii hem d' afegirel nom del reputat dibuixant en Mateu Ba-lasch.

Hem rebut varis exemplars d' un almanach de but-xaca pera '1 corrent any, publicat per la impremptaElzeveriana dels senyors Borrós y Mestres.

Está tirat ab molt gust tipográflch, y la coberta di-buixada pe '1 conegut artista en Dionís Renart, resul-ta simpática.

Nostre estimat amich el notable tenor d' ópera ita-liana, Angelo Angioletti, ha sigut escripturat peracantar Tlzaune user en el teatro Ponchielli de Cremo-na, ahont ha marxat en companyía de sa distingidaesposa la celebrada artista lírica donya Elena Fons.

Desitgém á 1' Angiolettí tot un seguit d' éxits.

Dilluns vinent tindrá lloch en el Teatro Romea elbenefici del reputat actor genérich Iscle Soler, ab lareproducció del drama d'cn Pitarra Lo fort del Reyy"I xístós saynet A ca'l ,:otari.

Podém assegurar que hi haurá un pié.

i16 "ATALUNYA ARTÍSTICAHa mort á n' aquesta ciutat, després d' una llarga

y penosa malaltía, el respectable senyor D. GuillémSirvent y Picó, sogre que fou de nostre estimat amichy bon company en Domingo Deulofeu y Plana, á quin,com á sa distingida esposa donya Bibiana, filla delfinat y á la demés apreciada familia, enviém el testi-moni de nostre condol per tan sentida pérdua.

L' acte del enterro, que va tenir lloch el passat dis-sapte, resultá una manifestació conhortadora de lasmultas simpatías a)' que conta la familia de nostre es-timat amich Deulefeu.

Ens escriuhen de Tarragona que '1 diumenge, diaprimer d' aquest mes, en el café de las Set-Portas d'aquella ciutat hi doná un concert la professora de pia-no senyoreta Agua de Aguilar, executant difícilscomposicions de Beethoven, Chopin, Lizt, Schuman ydel concertista catalá, nostre estimat amich en Joa-quim Malats.

La jove artista senyoreta Aguilar se guanyá moltsaplausos y farsas elogis, obligántsela á executar unacomposició fora de programa que fou la "Fileuse" deMendhelson.

Rebi la jove pianista nostra enhorabona.

Sabém que 1' eminent novelista espanyol Pérez Gal-dós traduirá la última obra dramática de 1' Iglesias,

Els vells.Es en alegrém, tant per 1' autor catalá com per la

nostra escena.

El dia 27 del corrent comenzará sos trevalls en elteatro de la Granvía la companyía dramática de laMatilde Moreno y d' en Donat Gimenez.

ANovetats el dia 22 hi debutará la companyia ita-liatfa que dirigeix el célebre artista Ermete Zacconi,qui posará las millors obras modernas d' Ibsen, Tols

-toi, Hauptmann, Turgueneff, Giacosa y Roveta. Tam-bé ens donará las de Shakespeare, Dumas, Sardou yMusset.

Satisfets podém estar els aymants del veritableteatro, puig se 'ns espera una bona temporada artís.tica.

El distingit artista en Dionís Renart ens ha fet unobsequi, que estimém moltíssim, consistent en un pre-ciós relleu esculptórich representant el gran poetaMossén Jacinto Verdaguer.

La obra del senyor Renart es un trcvall fet á con-ciencia, té una semblansa molt justa ab 1' inmortalcantor, per lo que felicitém al artista, ant per la en-certada execució cona per la concepció de la idea.

Grans mercés per 1' envío.

La Junta Directiva del Ateneu Obrer de Sant An-dreu de Palomar ens ha remés un exemplar de la Me-moria que presentá á la Junta general del día 8delcorrent.

A. López Robert, impresor, Asalto, 63.—Barcelona

CATALUNYA ISTICAEN SOS NÚMEROS ORDINARIS PUBLICA:

16 planas de text degut als millors prosistas, poetas y crítichs regionals.— 8 de folleti literari.—Gravats de notables artistas.

Confecciona sovint números extraordi.nari.s.PREUS DE SUSCRIPCIÓ: BARCELONA, trimestre 2 pessetas.—Restant de Catalunya y tota Espanya:

Mitj any 4 pessetas.EXTRANGER, un any 12 franchs.—AmÉRrcAS, 14 franchs.—Núsexo ATRASSAT, 20 céntims.

I'1 I'l 5. es I'tinich Anís que obte'is primerspremie en totas las EXPOSICIONSUNIVERSALS y que s' exporta átots els pahissos del mon.

VICENS BOSCH BADALONADipósit, Banys Nous, i5 - BARCELONA

SUCURSAL PRINCIPAL, SUCURSALS:Erposicid Fabril y Arlislica p p Riera Baixa, 2 y Hos i-

II ^iI Q \Y PERS CUSIRtal, 84, Barcelona

Carri tera Real 422,, Sans36, Fernando VI[, 38

Major, 91, Gracia_^^_ St. Antoni, 27 bis, L'ar_

celonetaBARCELONA Demáni s el Catáleeh il ïustrat que's dona de franch Passa del Mercat, 22Sant Martí de Provnls,

JOCHS DE CARTAS ŠLL 1 -___)DE FIL BEN FI Y D' UNA FULLA

Xacu1ateríade la fàbrica moguda per electro- motors de Successors de S. COMAS y RIeART

A. COMAS (S. en o.) RestaurantBarcelona, Ronda de Sant Pere, 4.—Fundada en 1`797

MARCAS LAS MAS ACREDITADAS DE LA PENÍNSULA, EXTRANGER Y,ULTRAMAR DEL I ^^EL CIERVO y MANOC — EL LEON, de J. Samsó — EL PERIQUITO, de 1. Massó

Classes superiors y especials pera el PANGUINGUE (Filipinas) Rambla del centre, 3Varietat en elasses y preus desde 6 á 66 pessetas la grossaTeléfon, 1078 Direcció telegráfica SAMOCA I J

LA CATALANA.Societat de segurs contra incendis á prima fixa

3'7 anys ü' existencia

GARANTIASCapital hoci^l Ptas. 5.000.000 lPrimas y reservas , 13.294.501`73 f 18 294.501`73

Capitals assegurats en 31 Desembre 1901: Ptas. 1.358.132,42353Fondos col- lucids en iumnbles síllrlts i breelona y valors de major gir,Inlia

Sinistres satisfets 6.283 que importan 7.632,260'39 pésetasDomiciliada á Barcelona,, Dormitori S. Erancesch, 5

Representacions en tetas las provincias d'Espanya

CAMISERIA Y CORBATERIA

JÀUM^ uflSBoquerïa, 32, Barcelona

Especialitat en lascamisas á mida

PRETJS ECONOMICHS

Gras Fábrica de Productes Refractaris y áe Grés ®.M. CURlrAntiguetats

PRUPIEETARI DE LAa MINAS DE TERRAS REFRACZARIAS —Fabrlcació de mahons refractaris y de pessas de tetas midas

y formas segons croquis.--Venda de terras refractarias. den ¡w FÁBRICA:

=,r^T _—,_ Bordeta, Teléton 3277,t,.,^^i

RIBRURA °̂^^^ ^ --- •,,,up S _ — .DESPATX:^^ CÇ ^r^

^ IPrimpcesa y Cotoners, 6Teléton 1647—Barcelcr,_

Oli ambari de fetje de bacallá

Compra y venda

x G O O Escudillerss 6— ĉl. ircellOflĉ1.

Instalacions ab l' aparell Auto- NO TE RIVAL, y's garan-métrich sistema Punces, ab tica la seguretat, aixís com elpatents á Europa y América. máxim de producció que pot doPrimera Medalla d'Or en nar el carbure. Gran produ. »óla Exposició de París de 1900.

en aparells de poch volum. No feuinstalacions sens demanar avansI

llers, aci c d' habitacions, ta-

COSTÁ Y PONCES (S. eQ C.i Pau de la Ensenyansa, 2. - Barcelona el catálech, detalls y preus que'sLers, fábricas y poblacions.Teléfon 56t—Telegramas "Costaponces' Barcelona proporcionan á correu seguit.

Page 1Page 2Page 3Page 4Page 5Page 6Page 7Page 8Page 9Page 10Page 11Page 12Page 13Page 14Page 15Page 16Page 17Page 18