1. r i t m e - inici - editorial barcanova€¦ · unitat 1 11 1. r i t m e aquesta primera unitat...
TRANSCRIPT
11UNITAT 1
1. Ritme
Aquesta primera unitat didàctica ha estat pensada per a l’aprenentatge de l’indicador de compàs (numera-dor i denominador) en els compassos simples i la pràctica del grup ritmic de corxera i dues semicorxeres.
Per practicar tots aquests continguts es parteix de la cançó El capellà i la gallina i es proposen activitats variades a partir d’execicis de discriminació auditiva, de lectura i escriptura, ritme i llenguatge, obstinats ritmics, poliritmies, un joc ritmic amb gots i l’acompanyament ritmic de la cançó que obre la unitat.
Al llarg d’aquesta unitat tambe es proposa l’escolta (en l’apartat «Escoltem») de diferents fragments d’obres per al coneixement de les caracteristiques generals de les agrupacions vocals i instrumentals i per al seguiment de l’estructura ritmica del «Rondó» de la Suite num. 2 en si menor, de Johann Sebastian Bach.
12 PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1
OB
JEC
TIU
S D
’APR
ENEN
TATG
ECO
MPE
TÈN
CIES
BÀ
SIQ
UES
CRIT
ERIS
D’A
VALU
ACI
Ó1
23
45
67
8
Reco
nèix
er i
prac
ticar
el g
rup
ritm
ic d
e co
rxer
a i d
ues
sem
icor
xere
s i le
s dife
rent
s com
bina
cion
s de
les f
igur
es ja
co
negu
des,
en c
ompà
s de
2/4.
XX
XRe
cita
r i p
icar
am
b pr
ecisi
ó el
gru
p rit
mic
de
corx
era
i due
s se
mic
orxe
res a
par
tir d
e fra
ses d
e rit
me
i lle
ngua
tge.
Lleg
ir, re
prod
uir i
inte
rpre
tar,
amb
man
s, cu
ixes
i pe
us, f
rase
s rit
miq
ues i
pol
iritm
ies q
ue c
onte
nen
el g
rup
ritm
ic c
orxe
ra
amb
punt
i se
mic
orxe
ra.
XX
Inte
rpre
tar i
repr
odui
r am
b pr
ecisi
ó rit
mic
a i r
egul
arita
t en
el
tem
po c
ombi
naci
ons r
itmiq
ues q
ue c
onte
nen
el g
rup
ritm
ic
corx
era
amb
punt
i se
mic
orxe
ra.
Obs
erva
r i c
ompr
endr
e l’a
rbre
d’eq
uiva
lènc
ies d
e le
s fig
ures
rit
miq
ues.
XX
XX
Com
pren
dre
les r
elac
ions
d’eq
uiva
lènc
ia d
e le
s fig
ures
ritm
ique
s.
Prac
ticar
obs
tinat
s cor
pora
ls pe
r aco
mpa
nyar
la in
terp
reta
ció
de c
anço
ns.
XX
Real
itzar
am
b pr
ecisi
ó, i
segu
int e
l ritm
e, e
ls m
ovim
ents
del
s ob
stin
ats c
orpo
rals.
Conè
ixer
les c
arac
teris
tique
s de
la fo
rmac
ió d
e le
s ag
rupa
cion
s voc
als i
inst
rum
enta
ls.X
XX
XId
entif
icar
i re
conè
ixer
les c
arac
teris
tique
s de
les a
grup
acio
ns
inst
rum
enta
ls i v
ocal
s.
Prac
ticar
el c
ant a
l’un
ison
de c
anço
ns a
par
tir d
e la
imita
ció,
te
nint
en
com
pte
el te
xt i
la p
reci
sió ri
tmic
a i m
elòd
ica.
XX
XX
XX
Part
icip
ar a
ctiv
amen
t en
la in
terp
reta
ció
de le
s can
çons
.
Mos
trar
con
stàn
cia
en la
just
esa
i pre
cisió
en
les i
nter
pret
acio
ns
i esf
orça
r-se
per m
ante
nir u
na b
ona
post
ura
corp
oral
.
13PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1
CON
TIN
GU
TS
EXPL
OR
AR
I PER
CEB
RE
– Re
cone
ixem
ent i
lect
ura
del g
rup
ritm
ic d
e co
rxer
a i d
ues s
emic
orxe
res i
les d
ifere
nts c
ombi
naci
ons d
e le
s fig
ures
ja c
oneg
udes
, en
com
pàs d
e 2/
4.–
Lect
ura
i anà
lisi d
e fra
ses r
itmiq
ues i
pol
iritm
ies q
ue c
onte
nen
el g
rup
ritm
ic d
e co
rxer
a i d
ues s
emic
orxe
res.
– O
bser
vaci
ó i c
ompr
ensió
de
l’arb
re d
’equi
valè
ncie
s de
les f
igur
es ri
tmiq
ues.
– Co
mpr
ensió
del
sign
ifica
t de
l’indi
cado
r de
com
pàs (
num
erad
or i
deno
min
ador
).–
Cone
ixem
ent d
e le
s car
acte
ristiq
ues g
ener
als d
e le
s agr
upac
ions
voc
als i
inst
rum
enta
ls.–
Esfo
rç p
er e
scol
tar d
e m
aner
a at
enta
, en
silen
ci i
amb
resp
ecte
pel
s com
pany
s.
INTE
RPRE
TAR
I CRE
AR
– Pr
àctic
a de
l gru
p rit
mic
de
corx
era
i due
s sem
icor
xere
s i le
s dife
rent
s com
bina
cion
s de
les f
igur
es ja
con
egud
es, e
n co
mpà
s de
2/4.
– In
terp
reta
ció
de fr
ases
ritm
ique
s i p
oliri
tmie
s que
con
tene
n el
gru
p rit
mic
de
corx
era
i due
s sem
icor
xere
s. –
Cant
col
·lect
iu a
l’un
ison
de c
anço
ns a
par
tir d
e la
imita
ció,
teni
nt e
n co
mpt
e el
text
i la
pre
cisió
ritm
ica
i mel
òdic
a.–
Pràc
tica
i int
erpr
etac
ió d
’obs
tinat
s cor
pora
ls pe
r aco
mpa
nyar
can
çons
.–
Inte
rpre
taci
ó de
lect
ures
ritm
icom
elòd
ique
s am
b le
s fig
ures
ritm
ique
s tre
balla
des.
– In
terè
s per
aco
nseg
uir m
usic
alita
t en
la in
terp
reta
ció
de le
s can
çons
i el
s aco
mpa
nyam
ents
.
15UNITAT 1
• Cançó a l’uníson: El capellà i la gallina.
• Ritme: corxera i dues semicorxeres.
CONTINGUTS
1 • Els alumnes hauran d’aprendre la cançó El capellà i la gallina amb l’ajuda de l’enregistrament amb veus (àudio 1) o a partir del model que els facilitareu. Despres comenteu amb ells la partitura (signe de repetició, compàs, nota inicial, ritme, etc.).
• Feu que els alumnes observin el ritme de la cançó mentre canten i despres expliqueu-los que hi ha una nova combinació ritmica que es treballarà en aquesta unitat: la corxera i les dues semicor-xeres.
• Feu que els alumnes treballin ritmicament el text de la cançó amb exercicis de recitació per frag-ments i amb acompanyament de la pulsació.
• Feu amb els alumnes un treball melòdic especific, per fragments de la cançó, per aconseguir una bona afinació dels dissenys melòdics que contenen la triada de do.
• Insistiu perquè els alumnes aconsegueixin una pronúncia ben articulada del text.
• Feu-los interpretar la cançó en cadena. Aquest procediment es vàlid per saber si la canten be. Es poden encadenar les diferents frases de la cançó mitjançant diversos procediments: per fileres, en grups o d’un en un.
• Feu-los cantar la cançó amb el suport de la base instrumental (àudio 2).
Desenvolupament de les activitats
7UNITAT 1
Mús
ica
• Ci
cle
Super
ior
• 5è
1,2 El capellà i la gallinaA Sant Marçal, a prop de la Bastida,
vivia un pobre capellà.
Menjava poc, una trufa bullida;
de tant en tant, un crostó de pa.
Però un bon dia una gallina
a prop de l’ermitatge va passar.
Li va torçar el coll, la va fer rostida
i la mateixa nit se la va menjar.
Llamp que te fot, és millor que trufes!
Llamp que te fot, és millor que pa!
Llamp que te fot,
és millor que trufes per sopar!
1 Escolta la cançó El capellà i la gallina i després canta-la.
1. Ritme
Ben ritmat
A
Men
Sant
ja-Mar
va-çal,
poc,
- a
u
prop
na-de
tru
la
fa-Bas
bu
ti
lli
--
da,
da;
--
vi
de
vi
tant
- a un
en
- po
tant,
bre
un
-cros
ca
tó-pe
de
- llà.
pa.
- Prô un bon di a u- na- ga lli- na a- prop de l’er mi- tat- ge-
va pas sar.- Li va tor çar el- coll, la va fer ros ti- da i- la ma tei- xa- nit se la va men jar.- Llamp que te fot, és mi -
llor que tru fes!- Llamp que te fot, és mi llor- que pa! Llamp que te fot, és mi llor- que tru fes- per so par!-
Tradicional catalana Ben ritmat
Notes
16 UNITAT 1
• Concepte de ritme i pulsació.• Arbre d’equivalències de les figures
rítmiques. • Acompanyament rítmic de la cançó El
capellà i la gallina.
CONTINGUTS
• Feu-los llegir els textos exposats i expliqueu-los que el ritme queda determinat per la durada i la pulsació.
• Expliqueu-los que les figures no tenen una durada fixa, sinó que mantenen un ordre d’equivalències i proporcionalitat entre si.
• Feu-los observar l’arbre d’equivalències de les durades tot fent esment de la relació de proporció entre les figures; la rodona equival a dues blanques, la blanca equival a dues negres, la negra equival a dues corxeres, etc.
• Comenteu-los el text de la bafarada que acompanya la fotografia i expliqueu-los que la durada absolu-ta de les figures ve determinada per la pulsació escollida (ràpida o lenta) per realitzar una interpretació.
2 • Feu que els alumnes observin les il·lustracions tenint en compte que cada un dels moviments representa una pulsació, es a dir, un temps de compàs. La totalitat de l’obstinat consta de quatre compassos (vuit temps), dividits en dues parts de dos compassos cada una:
– Cal picar amb les mans sobre les cuixes.– Cal picar de mans.– Cal picar la mà dreta amb la mà dreta del company o companya.– Cal picar la mà esquerra amb la mà esquerra del company o companya.
• Feu-los practicar l’obstinat, primer sense cantar la cançó, per tal d’adquirir seguretat en la coordi-nació dels moviments i en la regularitat de la pulsació i despres cantant-la.
Desenvolupament de les activitats
Activitat per estudiar
les equivalències entre
les figures ritmiques.
www
8 UNITAT 1
Música • Cicle Sup
erior • 5è
El ritme El ritme és un element present en molts aspectes de la natura: la successió de les esta-
cions de l’any o del dia i la nit, els batecs del cor, la circulació de la sang, la respiració…
Són fenòmens que es repeteixen periòdicament.
El ritme és l’element de la música que ordena en el temps diferents durades a partir
d’una pulsació. El ritme ve determinat per dos aspectes: la durada i la pulsació.
Durades dels sons expressades per les figures rítmiques i els seus silencis
Arbre d’equivalències
2 Per parelles, canteu la cançó El capellà i la gallina
(pàg. 7) i acompanyeu-la amb moviments rítmics. Cada
moviment correspon a una pulsació (un temps).
LES FIGURES NO DETERMINEN
UNA DURADA FIXA (2 SEGONS,
3 SEGONS…), SINÓ UN ORDRE
D’EQUIVALÈNCIES.
LA PULSACIÓ ÉS EL BATEC DE
LA MÚSICA. ÉS COM EL POLS
CORPORAL, UN BATEC REGULAR
I CONSTANT.
17UNITAT 1
• Ritme: la corxera i les dues semicorxeres.
• Interpretació i lectura de ritmes.
CONTINGUTS
3 • Aquesta activitat te com a finalitat repassar les figures i els grups ritmics treballats en cursos ante-riors. Per començar, podeu preguntar als alumnes com s’anomena la figura ritmica que hi ha so-bre el fons groc, com s’anomena la que hi ha sobre el fons blau, etc. Despres, podeu escriure totes les figures a la pissarra de manera desordenada. Mantenint una pulsació regular, les podeu anar assenyalant mentre l’alumnat les va recitant i picant alhora. L’activitat de lectura a la pissarra es pot realitzar amb temps diferents.
4 • Feu-los observar la combinació ritmica de corxera i dues semicorxeres a partir de les quatre semi-corxeres. Feu que practiquin, tot picant i recitant les sequències sil·làbiques, els quatre motius ritmics exposats i compareu els dos últims.
5 • Aquesta activitat continua treballant la combinació ritmica de corxera i dues semicorxeres, però ara a dues veus: primer com a poliritmia i despres paral·lelament.
– Els alumnes han de treballar les dues veus ritmiques separadament. Despres les han d’ajuntar recitant, ajudats de les sequències sil·làbiques (ti-tiri, tiritiri…), i han de picar la poliritmia.
– Feu-los cantar els dos motius ritmicomelòdics tot dient el nom de les notes, primer per sepa-rat i despres ajuntant-los formant la poliritmia.
– Feu una comparació entre les dues veus. Procureu que els alumnes s’adonin que el grup ritmic de corxera i dues semicorxeres ha de superposar-se amb el de les quatre semicorxeres, respectant els quarts de temps. Feu-los intercanviar les veus.
Desenvolupament de les activitats
9UNITAT 1
Mús
ica
• Ci
cle
Super
ior
• 5è
La corxera i les dues semicorxeres
3 Recordes com es diuen aquestes figures rítmiques? Recita-les i pica-les combi-
nant-les com vulguis.
5 Feu dos grups; reciteu, piqueu i després canteu amb el nom de les notes.
4 Observa, recita i pica:
2
Ti ti- tà.
2
Ti - ri - ti - ri tà.
Ti ti - ri- tà.
2
2
Ti ti - ri- tà.
Quatre semicorxeres
Corxera i dues semicorxeres
2
2
LA I LES
OMPLEN UN TEMPS.
24
LA LLIGADURA SUMA LA
DURADA DE LES FIGURES.
Notes
18 UNITAT 1
• L’indicador de compàs.• L’accentuació i la mètrica: compàs
binari, ternari i quaternari.• Proporcionalitat entre figures
rítmiques.
CONTINGUTS
• Cal que llegiu els textos exposats i que expliqueu als alumnes l’indicador de compàs. El compàs s’indica a partir d’una fracció: el numerador indica numèricament els temps que te un compàs (si es un compàs binari, ternari o quaternari); el denominador indica numèricament la figura que omple un temps. Per entendre aquesta relació de nombre amb figura cal observar el quadre d’equivalències entre les figures.
• La rodona representa la unitat de mesura pel que fa a la durada dels sons i se simbolitza amb el nom-bre 1. La blanca, que dura la meitat d’una rodona, se simbolitza amb el nombre 2. La negra, que dura la quarta part d’una rodona, se simbolitza amb el nombre 4. La corxera se simbolitza amb el nombre 8, i aixi successivament. Fins ara, l’alumnat havia vist sempre el denominador amb el dibuix de la figu-ra ritmica que omple un temps (la negra com a unitat de temps), i ara hauran d’associar aquesta figu-ra amb el nombre 4, que li correspon segons el quadre de les equivalències. D’aquesta manera po-dreu explicar, quan ho considereu oportú, que hi ha compassos en els quals la unitat de temps correspon a una altra figura com, per exemple, el compàs 2/2 (es binari, te dos temps, però la seva unitat de temps es la blanca) o el 3/8 (es un compàs ternari que te com a unitat de temps la corxera). Recordeu als alumnes l’estructura dels compassos simples de 2/4, 3/4 i 4/4 i la pràctica de marcar-los amb el gest de la mà.
6 • Feu-los cantar la cançó El capellà i la gallina mentre porten el gest del compàs binari i observen les figures ritmiques, el començament tètic i l’indicador del compàs que, a partir d’aquesta activi-tat, es presentarà sempre amb denominador 4. Posteriorment podeu fer que piquin sensorial-ment el ritme de la cançó i que s’adonin del contrast entre pulsació (accents) i ritme.
Desenvolupament de les activitats
10 UNITAT 1
Música • Cicle Sup
erior • 5è
6 Canta la melodia de la cançó El capellà i la gallina mentre portes el compàs binari.
L’indicador de compàs El compàs musical serveix per ordenar el ritme. El compàs pot tenir dos temps (compàs
binari), tres temps (compàs ternari) o quatre temps (compàs quaternari). Per saber en
quin compàs està escrita una melodia, només cal que ens fixem en la fracció que hi ha
després de la clau de sol, al principi del pentagrama.
El ritme l’expressem amb figures: rodo-
nes, blanques, negres, corxeres, semicor-
xeres…
Cadascuna d’aquestes figures dura la
meitat de l’anterior. Així, si la rodona és la
unitat, en una rodona hi caben dues
blanques, quatre negres, vuit corxeres,
setze semicorxeres, i així successivament.
Si la negra omple un temps, el nombre 4
del denominador simbolitza la negra.
El numerador ens indica els temps que té un compàs: 2 3 4
El denominador ens indica la figura que omple un temps: 4
En portar el compàs, marquem amb el gest de les mans els
temps i la seva accentuació (binària, ternària o quaternària).
Els compassos s’anomenen segons la seva accentuació i segons
el nombre de temps que contenen.
BINARI TERNARI QUATERNARI
2 3
1
4
4 1 2 3 4
= 34
3
3
1 2
3 1 2 32
1
2 1 2
= 24
2
1
2
4 (4 = )
A Sant Mar-çal, prop de la Bas - - - - - - -ti da, vi vi a unpo ca pe llà.brea…
24
= 44
4
Notes
19UNITAT 1
• El compàs i la línia de compàs.• Accentuació del compàs.• Lectura rítmica.• Audició: les agrupacions vocals
i les agrupacions instrumentals.
CONTINGUTS
7 • Feu que els alumnes observin el quadre de la part superior de la pàgina, que recorda com s’inter-preten l’indicador de compàs, la linia de compàs i la doble barra final. Despres feu que escriguin les linies de compàs en els ritmes presentats.
• Feu-los fer la lectura dels tres ritmes amb l’ajuda de sil·labes ritmiques i amb percussió corporal.
8 • Interpreteu els tres ritmes a l’atzar de manera que els alumnes esbrinin en quin ordre han sonat i feu que els alumnes els interpretin de nou en el mateix ordre.
9 • Els alumnes han de completar els ritmes proposats amb les figures ritmiques conegudes. Per tal d’ajudar els alumnes a realitzar aquesta activitat se’ls pot demanar que consultin les figures i les combinacions ritmiques que hi ha a la pàgina 9 d’aquesta mateixa unitat.
• Escoltem: Agrupacions vocals i agrupacions instrumentals (vegeu-ne les explicacions en l’apartat corresponent d’aquesta guia d’aula).
Desenvolupament de les activitats
Activitat per treballar el grup ritmic de corxera
i dues semicorxeres.
www
11UNITAT 1
Mús
ica
• Ci
cle
Super
ior
• 5è
7 Escriu les línies de compàs en el lloc adequat d’aquests ritmes i assenyala amb > els
temps forts. Després fes-ne la lectura rítmica.
8 Dictat. En quin ordre has sentit els tres ritmes anteriors?
9 Completa aquests ritmes amb figures de notes i silencis.
Nombre de pulsacions Línia de compàs Doble barra final
Indicador de compàs
Unitat de pulsació
44
A
A
B
24
24
34
B
C
44
Agrupacions vocals i agrupacions instrumentals (pàg. 71)
34
Activitat oberta.
Activitat oberta.
20 UNITAT 1
• Ritme i llenguatge.• Les caselles de repetició.• Lectura rítmica.
CONTINGUTS
10 • Aquesta activitat relaciona el ritme intern del llenguatge parlat a partir de frases i expressions populars i, de manera sensorial, ajuda a la interpretació i a la comprensió de la nova combinació ritmica de corxera i dues semicorxeres i tambe d’altres combinacions ritmiques ja treballades en cursos anteriors. En els exercicis es proposen diferents maneres d’interpretar els ritmes, segons s’indica en el dibuix: reproduir les frases picant de mans, picant amb un llapis i picant a dues mans.
– Feu que els alumnes aprenguin les frases a partir de la imitació del vostre model. – Feu-los recitar ritmicament les frases marcant la pulsació o portant el compàs i dient el text.
Mes tard, feu que les interpretin amb l’ajuda de les sequències sil·làbiques. – Feu-los picar el ritme, primer amb l’ajuda de les sequències sil·làbiques i despres sense. – Perquè fixin mes l’atenció, podeu plantejar-los questions com ara les seguents: mira el ritme
A i pica’l de memòria; recita i pica tot sol el ritme B; recita i pica dues vegades el ritme D mirant el llibre i despres fes-ho de memòria, etc.
11 • Cada alumne escull un ritme de l’activitat 10 i l’escriu.
Desenvolupament de les activitats
12 UNITAT 1
Música • Cicle Sup
erior • 5è
Ritme i llenguatge
10 Recita aquests ritmes i pica’ls.
11 Copia el ritme que t’ha agradat més de picar.
FIXA’T BÉ EN LES
CASELLES DE REPETICIÓ.
24
Tan tan plam!por porta, ta,ca la ca la- -- -
A
24
Llamp que te Llamp que te
fot, és mi fot, és mi
llorllor
queque
tru fes!pa!
--
-
B1 2
24
En Pin - xo va
Pan-xo va
Pan - xo:
Pin - xo: pun-xa’m prô a la pan - xa
vols que et pun-xi amb un pun - xó? dir a en
dir a en
E
I en
no!
1 2
24
Un bou pe lós, nyós, en-gan-xi-fós, es-gar-ri - fós, tin ro- -
C
nyós, mer dós.i- -
24
Tren-ta, qua - ran-ta, l’a - met-lla a-mar - gan-ta, pi - nyol ma - dur, vés te’n- tu!
D
12
24
1 2
Activitat oberta.
Notes
21UNITAT 1
• Ritme i percussió corporal.• Lectura polirítmica.• Cançó: Escatumbararibê.
CONTINGUTS
12 • Feu que els alumnes observin les caracteristiques de l’escriptura poliritmica: la linia A per picar de mans, la B per picar a les cuixes i la C per picar de peus.
• Feu que piquin la poliritmia corporal, primer de manera sensorial i per imitació del vostre model i despres a partir de la lectura.
• L’activitat es pot fer picant amb els elements indicats o utilitzant una sequència sil·làbica diferent per a cada veu (tam per al ritme A, plas per al ritme B i pum per al C). Demaneu a una part dels alumnes que interpretin la poliritmia en solitari.
13 • Els alumnes hauran d’aprendre la cançó popular brasilera Escatumbararibê amb l’ajuda de l’enre-gistrament amb veus (àudio 3) o a partir del model que els facilitareu.
• Procureu que en facin una interpretació acurada, posant atenció en la regularitat del ritme i en l’anacrusi inicial de les dues frases musicals.
• Un cop els alumnes mostrin seguretat en l’afinació melòdica, justesa ritmica i precisió textual, feu-los cantar la cançó amb el suport de la base instrumental (àudio 4).
Desenvolupament de les activitats
13UNITAT 1
Mús
ica
• Ci
cle
Super
ior
• 5è
Percussió corporal
12 Pica aquests ritmes amb els elements indicats.
3,4 13 Escatum-
bararibê és un joc musi-
cal molt practicat al Bra-
sil. Es canta mentre es
piquen ritmes amb un
got de plàstic. Escolta la
melodia i aprèn el text
de la cançó.
Zum, zum, zum.
Escatumbararibê,
escatumbararibê,
escatumbatinga.
Auê sarubê abá
escatumbararibê,
escatumbatinga.
Ben ritmat
Zum, zum, zum. Es ca- tum- ba- ra- ri- bê, es- ca- tum- ba- ra- ri- bê,- es ca- tum- ba- tin- ga.- A -
uê sa ru- bê- a bá es- ca- tum- ba- ra- ri- bê,- es ca- tum- ba- tin- ga.-
Ben ritmat Popular brasilera
44
44
44
A
A B C
B
C
Notes
22 UNITAT 1
• Ritme i percussió corporal.• Interpretació d’obstinats rítmics.• Acompanyament rítmic de cançons.• Audició: la forma rondó.
CONTINGUTS
14 • Els alumnes faran la lectura ritmica de l’obstinat amb sil·labes primer i amb el text proposat des-pres.
• Feu practicar als alumnes l’obstinat, sobre la base de la pulsació, aplicant-hi altres combinacions de sil·labes diferents de les habituals, com ara «Tatu, bacatota, peco, tu», «Tete, ticotico, tete, tu» o qualsevol altra combinació sil·làbica inventada per ells mateixos.
• Feu-los interpretar l’obstinat amb percussió corporal, sense cap ajut, ni de sil·labes ni de text.
15 • Un cop els alumnes mostrin seguretat i hagin memoritzat l’obstinat, proposeu-los d’interpretar l’obstinat amb percussió de mans i gots de plàstic.
• Feu que practiquin molt lentament els moviments i picaments que es descriuen i que els memo-ritzin.
• Els alumnes, asseguts a terra en rotllana, han de cantar la cançó Escatumbararibê mentre n’inter-preten l’obstinat amb els gots i les mans. És recomanable introduir els gots, d’un en un i de dreta a esquerra, a mesura que avança la cançó.
• Feu-los cantar la cançó amb el suport de la base instrumental (àudio 4) al mateix temps que, as-seguts en rotllana, interpreten l’obstinat ritmic amb gots.
• Escoltem: Forma rondó (vegeu-ne les explicacions en l’apartat corresponent d’aquesta guia d’aula).
Desenvolupament de les activitats
14 UNITAT 1
Música • Cicle Sup
erior • 5è
14 Aprèn aquest obstinat de memòria.
15 Asseguts en rotllana, i amb un got de plàstic al davant, col·locat de cap per avall,
practiqueu els passos següents fins que els hàgiu après de memòria.
Forma rondó (pàg. 73)
24
Amb l’obs-ti nat.got jo fa-réun -
AMB: Piqueu a terra amb la mà esquerra.
UN: Agafeu el got amb la mà dreta, piqueu a terra
i deixeu-l’hi.
GOT: Piqueu de mans.
JO: Agafeu el got amb la mà dreta.
FA: Passeu-lo a la mà esquerra.
RÉ: Piqueu a terra amb la mà dreta.
L’OBS-: Piqueu a terra amb el cul del got.
TI-: Passeu el got a la mà dreta.
NAT: Piqueu a terra amb la vora del got i passeu-lo a la persona
que teniu a la dreta.
Notes