1 antecedents i aspectes previs a21 - vandellos …1... · medi, la desforestació, la sequera, les...

E stud i s de base per a l desenvo lupament de l Agenda 21 de Vandel ls i l Hospi ta let de l I n fant : DIAGNOSI SOCIOAMBIENTAL

Pg. 19 (Vol. I) ANTECEDENTS I ASPECTES PREVIS DINTERS

ANTECEDENTS I ASPECTES PREVIS DINTERSANTECEDENTS I ASPECTES PREVIS DINTERSANTECEDENTS I ASPECTES PREVIS DINTERSANTECEDENTS I ASPECTES PREVIS DINTERS



1.1 ELS EQUIPS TCNICS DE TREBALL

El document ac presentat, ha estat ntegrament redactat per lequip tcnic i de

collaboradors de Mare Nostrum, Consultoria i Enginyeria MMare Nostrum, Consultoria i Enginyeria MMare Nostrum, Consultoria i Enginyeria MMare Nostrum, Consultoria i Enginyeria Medi Ambiental, S.L.edi Ambiental, S.L.edi Ambiental, S.L.edi Ambiental, S.L. (MNMNMNMN). La

constituci especfica daquest equip, es correspon fidelment amb aquella que va sser

proposada per MN mitjanant la corresponent proposta tcnica i metodolgica de

postulaci al procediment de concurs pblic, obert per part de la Diputaci de Tarragona

amb lobjecte dadjudicar els treballs dassistncia tcnica per a la redacci de lAgenda 21

de Vandells i lHospitalet de lInfant.

Sexposa a continuaci, la composici precisa i definitiva de lequip de tcnicslequip de tcnicslequip de tcnicslequip de tcnics i

collaborcollaborcollaborcollaboradorsadorsadorsadors, aix com de la Comissi de SeguimentComissi de SeguimentComissi de SeguimentComissi de Seguiment, rgan aquest, constitut ad hoc per tal de donar suport tcnic i per supervisar el conjunt de treballs a desenvolupar en lmbit de

lAgenda 21. Sn especificats, complementriament, daltres crrecs i tcnics sobre els

quals han recaigut les funcions de coordinaci, supervisi i/o de suport tcnic.

DIPUTACI DE TARRAGONA: SUPERVISI I COORDINACI DELS TREBALLS I INTERADMINISTRATIVA .

Gabriel Sanz, Cap de la Unitat de Medi Ambient. Diputaci de Tarragona.

Montse Balcells, Tcnica de la Unitat de Medi Ambient. Diputaci de Tarragona.

AJUNTAMENT DE VANDELLS I LHOSPITALET DE LINFANT: SUPORT TCNIC

Conrad Sol, Agent dOcupaci i Desenvolupament Local de la Mancomunitat dIniciatives pel Desenvolupament Integral del Territori

Cristina Cncer, Secretaria dAlcaldia. Aj. de Vandells i lHospitalet de lInfant.

COMISSI DE SEGUIMENT: SEGUIMENT I VALIDACI DELS TREBALLS.

Jos J, Castellnou, Alcalde-President de lAjuntament de Vandells i lHospitalet de lInfant.

Jordi Borrs, Regidor de Medi Ambient. Aj. de Vandells i lHospitalet de lInfant.

Gabriel Sanz, Cap de la Unitat de Medi Ambient. Diputaci de Tarragona.

Montse Balcells, Tcnica de la Unitat de Medi Ambient. Diputaci de Tarragona.

Margarita Manzano, Tcnic. Mare Nostrum.

Josep Francesc Moragrega, Tcnic. Mare Nostrum.

MARE NOSTRUM: COORDINACI TCNICA DE LEQUIP.

Margarita Manzano, Enginyera dObres Pbliques.



MARE NOSTRUM: TCNICS RESPONSABLES DE LA DIAGNOSI EN LES SEVES CORRESPONENTS DISCIPLINES.

Diagnosi ambiental i socioeconmica

lex Prez, Gegraf.

David Rocamora, Advocat.

Guillermo Garca, Bileg.

Jaume Sol, Bileg.

Josep Moragrega, Enginyer Agrnom

Margarita Manzano, Enginyera dObres Pbliques.

Maria Jess Muoz, Llicenciada en Histria.

Slvia Carrillo, Gegrafa.

Diagnosi sociolgica i PPS

Carme de la Madrid, Psicloga.

Rosa Arbons, Llicenciada en Cincies Poltiques.

Ricardo J. Ramrez , Llicenciat en Sociologia.

ALTRES COLLABORADORS.

Mercedes Carod, Estudiant de Cincies Ambientals.

La redacci i edici definitiva del present document va ser tancada a la ciutat de Tarragona en gener de 2005.

Recomanacions per a la citaci del treball:

MARE NOSTRUM Consultoria i Enginyeria Medi Ambiental, S.L., 2004. Estudis de base per al desenvolupament de lAgenda 21 de Vandells i lHospitalet de lInfant. Vol.I: Diagnosi Socioambiental. rea de Medi Ambient, Diputaci de Tarragona. Tarragona.



1.2 OBJECTE DE LESTUDI

Objecte

s objecte del present document la presentaci duna valoraci diagnstica de la situaci

del municipi de Vandells i lHospitalet de lInfant respecte dels aspectes tant socials,

demogrfics i econmics, com daquells estrictament ambientals. La situaci diagnstica

ac descrita, haur daportar el coneixement i informaci de base necessria - respecte a

les problemtiques o amenaces, els potencials del municipi, i daltres aspectes favorables -

que permeti, endavant, treballar vers la recerca dun model socioeconmic de

desenvolupament que sigui completament sostenible.

Per tant, en sntesi, aquest document representa la generaci dun dictamen que, amb

carcter eminentment informatiu, aporti una valoraci tcnica respecte a la situaci socioambiental del municipi. Ms especficament, lobjecte es concreta en laportaci de:

Coneixement territorial: Una descripci precisa del medi fsic, bitic i hum que

permeti un coneixement de base precs i exhaustiu sobre la realitat,

caracterstiques i patrimoni del territori municipal.

Una Diagnosi: Per tant, la detecci i descripci, tant de les problemtiques i

aspectes negatius, com de les potencialitats i aspectes positius existents en

lactualitat, i que hauran de servir com a punt de partida per a traar lestratgia

futura de desenvolupament del municipi.

Aspectes dinters per al disseny dun Pla dAcci Local: Assenyalament,

esment i/o proposici daspectes, accions, o consideracions, que puguin resultar

dinters o calgui considerar durant la futura elaboraci del Pla dAcci Local cap a

la Sostenibilitat (PALS)

Per ltim, tamb ha estat objecte del present estudi la captaci de la Diagnosi Ciutadana,

s a dir, la detecci i descripci dels discursos i visions que els habitants dels cinc diferents

nuclis tenen del seu municipi.



1.3 LAGENDA 21: FILOSOFIA I ANTECEDENTS HISTRICS

Introducci a lAgenda 21 Local: Medi ambient i Sostenibilitat

El medi ambient, es defineix com la integraci del conjunt de factors fsics i bitics

(biolgics) que ens envolten. Laigua, la gea, les espcies animals, les plantes, o els

diferents paisatges sn alguns daquests factors. La seva interacci en cada moment, en

forma de processos ms o menys complexos determina el nostre ambient circumdant, el

nostre entorn, El Medi Ambient. La seva evoluci al llarg del temps ha configurat la histria

natural de la terra, la seva riquesa, i els seus recursos.

Del medi ambient s don

lhome obt la majoria dels

recursos a utilitzar per a les

seves activitats

antrpiques. I, certament,

noms part dels recursos

que obtenim del medi sn

renovables i ho sn,

nicament, amb unes

taxes determinades per

sota de les quals lactivitat

humana, laprofitament

dels recursos, no s

sostenible, es a dir, que no

es pot mantenir de manera

sostinguda en el temps.

Per tant, i per definici, el mxim aprofitament i daltra banda, el ms intelligent que sen

pot fer dels recursos, en termes quantitatius, es aquell que es correspon amb la taxa de

renovaci de cadascun daquests recursos en qesti. Aix les coses, la degradaci del

medi, la desforestaci, la sequera, les crisis energtiques, la desaparici de les espcies

animals i de flora, lerosi o diluci de les cultures minoritries, i tantes altres disfuncions,

proven la influncia i capacitat de pertorbaci de lhome sobre el medi, en definitiva,

laprofitament abusiu, no sostenible, per part daquest.

No obstant lanterior, existeix un punt

dequilibri on s possible el

desenvolupament de les activitats

humanes sense degradar de manera

irreversible el medi, sin, ben al

contrari, preservant la seva viabilitat i

riquesa sense perjudici del

desenvolupament de lhome.



La recerca daquest punt dequilibri, on home i medi es conjuguen sense menyscabament

dun o laltre, s la recerca de la sostenibilitat. I s precisament aquesta recerca,

lestabliment dels fonaments de la sostenibilitat, per part de lsser hum, de lsser social

en tant que pertanyen a un collectiu, el que persegueix el procediment dAgenda 21:

establir en seu local, les bases de la sostenibilitat.

Els antecedents histrics

Durant la Cimera per el Medi Ambient i el Desenvolupament promoguda per les Nacions Unides i coneguda com a Cimera de la Terra, va posar-se de manifest la greu crisis

ecolgica que pateix el planeta. Al mateix temps va reafirmar-se el fet que aquesta crisis

obea i era conseqncia dels comportaments i models de desenvolupament de la societat

occidental a la qual pertanyem.

Els efectes negatius

daquesta dinmica sn els

responsables, no noms

de lactual degeneraci del

medi ambient i de

lempobriment dels valors

culturals i tradicionals dels

nostres pobles i regions,

sin que, ms enll,

condemna a la pobresa als

pasos i comunitats ms

desfavorits, els quals

pateixen molt freqentment

les conseqncies ms

dramtiques i els costos

ambientals i econmics del

nostre desenvolupament.

Els caps destat de cent setanta-tres pasos de tot el Mn, mitjanant el reconeixement

explcit daquesta realitat i, per tant, de la nostra responsabilitat, van disposar, entre daltres

acords, lelaboraci dun Pla urgent i comproms que ens permeti dirigir-nos cap a una societat respectuosa amb el planeta, i ms justa i solidria entre els individus que la

conformen. En definitiva, lelaboraci duna agendaagendaagendaagenda daccions dirigides a assolir un model

de desenvolupament sostenible: LAGENDA 21LAGENDA 21LAGENDA 21LAGENDA 21.



De fet, la filosofia subjacent al procs, ac iniciat, de recerca dun model de

desenvolupament socioeconmic que sigui just socialment i sostenible en el temps des

dun punt de vista ambiental, t els seus pressupsits i antecedents en el despertar de la

conscincia de la limitaci dels recursos i de la protecci dels valors naturals que sorg a

finals dels anys seixanta, principis dels setanta i que tingu, entre els que es llisten a

continuaci, els seus moments ms rellevants:

1972197219721972, conferncia sobre el medi de les Nacions Unides on es posa de

manifest la pressi de les economies del Primer Mn sobre els recursos del

Tercer Mn.

1975197519751975, Pla dacci per la Mediterrnia (Barcelona).

1980198019801980, Es dissenya lestratgia mundial per a la conservaci de la natura i dels

recursos naturals.

1987198719871987, Amb linforme Bruntland sinicia la formulaci de la idea de

desenvolupament sostenible.

1992199219921992, Conferncia de Rio de Janeiro -Cimera de la Terra-: Adopci dacords

sobre la sostenibilitat: Conveni sobre el canvi climtic, sobre la diversitat

biolgica, declaraci sobre els boscos i, entre altres, el desenvolupament de

lAgenda 21.

1993199319931993, 5 programa dAcci Ambiental de la Uni Europea sobre la

sostenibilitat, cercant la implicaci de tots els agents partcips en la

transformaci i afectaci del medi.

1994199419941994, Aalborg determin el comproms de les ciutats europees cap a la

sostenibilitat.

1996199619961996, es dugu a terme la Conferncia de Lisboa envers la sostenibilitat.

Continutat de la declaraci dAalborg. Igualment, es dugu a terme la

conferncia de les Nacions Unides sobre assentaments humans (Hbitats II).

1997199719971997, Assemblea de les Nacions Unides: Rio+5. Programa per millorar

laplicaci de lAgenda 21. Conferncia de Kyoto.

1998, 1998, 1998, 1998, Conveni sobre diversitat biolgica (Bratislava) i Cimera del canvi climtic

a Buenos Aires.

1999199919991999, Conferncia Euro-mediterranea de Ciutats sostenibles, per avaluar

Aalborg i Lisboa.

2000200020002000, Conferncia de Ciutats i pobles cap a la sostenibilitat.

2002200220022002, Johanesburgo: Cimera mundial sobre desenvolupament sostenible (Rio+10).



Agenda 21: El propsit

En conseqncia amb all esmentat anteriorment, podem concloure que lobjectiu genric i

uniformador de lAgenda 21 s plasmar, dins de lmbit territorial daplicaci que resulti en

cada cas, i a nivell municipal en el supsit que ens ocupa, el model de sostenibilitat que

correspongui ateses les poltiques que es deriven dels antecedents histrics assenyalats,

somerament, en els apartats segents.

El carcter global i integrador que proposa lAgenda 21, pretn abordar i interrelacionar tots

els aspectes que conformen la realitat dun territori, els socials i econmics, i els ambientals.

En aquest sentit, els objectius genrics de lA21 com a procs hum i global es centren en:

La lluita contra la pobresa i lequilibri econmic entre persones i territoris

Protecci i foment de la salut.

Protecci de latmosfera.

Conservaci i s racional dels recursos

Lluita contra la desertitzaci.

Protecci dels ecosistemes

Desenvolupament compatible dagricultura i sl.

Conservaci de la biodiversitat.

s de la biotecnologia.

Protecci dels recursos ocenics i daigua dola.

Seguretat en ls dels productes txics i gesti dels residus slids, perillosos i

radioactius.

LAgenda 21 Local

LAgenda 21, entesa com a procs durador en el temps, admet diversos mbits territorials i

funcionals daplicaci. I dentre els diferents mbits territorials a considerar sha ents,

comunament, que lespectre local esdev el ms efica per la proximitat de la que gaudeix

respecte el territori i llur poblaci. Aquest nivell dinterrelaci amb el ciutad s laplicaci de

la mxima pensa globalment, actua localment partint del pressupsit que un seguit de

petits canvis comportaran un canvi global.

Aix doncs, lAgenda 21 cal elaborar-la i posar-la en funcionament a tots els nivells i mbits

administratius, per, amb especial comproms des dels municipis, veritables gestors del

territori i vertebradors de la societat. s evident que primer ens correspon cercar a nivell

local aquest nou model de desenvolupament. Un model que amb tota seguretat, permetr

lavan econmic del municipi de Vandells i lHospitalet de lInfant, a la vegada que ens

consolidar com a un poble ms just social i ambientalment, amb nosaltres mateixos i amb

la resta de pobles i territoris.

En lmbit municipal, den ladhesi duna pluralitat de municipis a la Carta dAalborg,

lAgenda 21 determina la recerca vers la sostenibilitat local. I aquesta recerca, al municipi

de Vandells i lHospitalet de lInfant, comporta afrontar les qestions dordenaci territorial i

relacionades amb la seva rellevant i singular situaci estratgica a nivell geogrfic i, com no,



dels aspectes relacionats amb el model de desenvolupament socioeconmic que

caracteritza el municipi.

I afrontant les qestions precedents en un mbit municipal i supramunicipal per tal

davanar vers un escenari ms equilibrat i harmnic socioambientalment, exigeix identificar

i implicar grups i associacions, ciutadans i administracions. Intentarem tots plegats,

ciutadans, Ajuntament i Diputaci, agents i tcnics, estudiar el model de desenvolupament

experimentat en el passat pel municipi i abocar-lo vers la sostenibilitat.



1.4 LAGENDA 21 DE VANDELLS I LHOSPITALET DE LINFANT

1.4.1 ANTECEDENTS LOCALS

Si b el procs dAgenda 21 de Vandells i lHospitalet de lInfant sinicia, des del punt de

vista metodolgic, amb el present document, hom ha de destacar que ladopci de

poltiques emmarcades dins la filosofia de la sostenibilitat ha precedit en el temps a linici

dels presents treballs de diagnosi. Aix, tal i com es veur en lapartat que descriu i avalua

lacci de ladministraci local en matria ambiental (veure captol 4: Competncies i

poltiques ambientals), des de lrea de Medi Ambient, a travs del seu mxim responsable,

es descriu la recerca de la sostenibilitat a escala local, com a una de les principals lnies

dactuaci traades des de la regidoria.

Daltra banda, el dia 7 de gener de 2002, el municipi va adherir-se a la Carta dAalborg

(Declaraci de consens de les Ciutats i Viles Europees cap a la Sostenibilitat) tal com fou

aprovada pels participants a la Conferncia Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles a

Aalborg, Dinamarca, el 27 de maig de 1994. Lesmentada adhesi va ser consensuada pel

Ple de lAjuntament I aprovada per unanimitat, i representa el comproms del municipi

envers la filosofia de la sostenibilitat i les propostes dacci sorgides de la Cimera de la

Terra.

Precisament aquest comproms, va motivar que la Regidoria de Medi Ambient de

lAjuntament sollicits a la Diputaci de Tarragona, al maig de lany 2002 dsser inclosos i

rebre la collaboraci i recolzament del programa dAgenda 21 des de la Unitat de Medi

Ambient. Daquesta manera, es pretenia poder engegar un nou procs de reflexi en la

recerca dun model de desenvolupament ms sostenible, iniciant aix un debat ampli i

directe envers el futur i el model de desenvolupament socioeconmic i ambiental que els

habitants de Vandells i lHospitalet de lInfant desitgen pel seu territori.

Resulta convenient, doncs, recordar que el present estudi, primer de la srie de documents

que seran elaborats en lmbit de lesmentat programa, representa un pas ms, no el

primer, tampoc lltim, dins del conjunt diniciatives que caldr dengegar a nivell municipal

per tal davanar vers un escenari ms sostenible. Recordem per tant, que lagenda 21,

estrictament parlant, no s un procs. No ho s, per que no es troba restringida en el

temps. Significa aix, que la finalitzaci dels treballs ac presentats, hauran de ser succets

per altres iniciatives; marcar doncs linici de noves accions que donin continutat a la

recerca del model de sostenibilitat desitjat. Aix, ladopci de la filosofia de la sostenibilitat,

no representa fer una agenda 21, sin, ms enll, adoptar la proposta de lagenda 21

com a actitud vlida - i indefinida temporalment parlant -, per tal de dissenyar el futur

municipal.



1.4.2 OBJECTIUS

El conjunt desforos tcnics i participatius que comprn el present procs de diagnosi,

posseeix, en termes generals, lobjectiu principal segent:

Collaborar, acumulativament amb daltres accions iniciables, a la recerca

dun model de desenvolupament social i ambiental sostenible. I es pretn

mitjanant la inducci i potenciaci de la participaci, la reflexi i discussi

ciutadana, i la implicaci social. Tamb haur dajudar, laportaci de

punts de vista tcnics i externs, i lincrement dels coneixements envers el

territori i el seu patrimoni, tot plegat, permetr augmentar la informaci de

base necessria per tal de prendre les decisions de futur, que hauran de

ser adoptades endavant pel conjunt del municipi.

Amb major precisi, podem sintetitzar els objectius a assolir total o parcialment en:

Primer- AUGMENTAR EL CONEIXEMENT DEL TERRITORI:

La recopilaci i descripci dels medis fsic, bitic i hum, tant de lentorn municipal,

com del context territorial, permetr obtenir una visi de conjunt i integrada de la

realitat i identitat del municipi de Vandells i lHospitalet de lInfant. Endems, podr

aportar reflexions valoratives o detectar elements patrimonials insuficientment

valorats fins lactualitat.

Segon- DESCRIURE LA SITUACI SOCIOECONMICA I AMBIENTAL DEL

MUNICIPI:

El Diagnstic prpiament dit, pretn aportar un dictamen, que des del punt de

vista tcnic, per incorporant i considerant els aspectes sorgits de la participaci

ciutadana, permeti conixer la situaci del municipi en lmbit social i demogrfic,

econmic, i ambiental. Parlem doncs, dobtenir una identificaci i descripci dels

punts negatius, amenaces, o febleses del municipi en qualsevol daquests mbits

per, ms endavant, poder abordar-les. En idntic sentit aporta informaci respecte

als potencials o aspectes positius, per tal devitar perdre (per desconeixement) la

possibilitat daprofitar-los.

En definitiva, la diagnosi, centra el debat sobre els problemes o amenaces

detectades i, alhora, ens descriu els potencials i avantatges de qu disposem per tal

de revertir o millorar la situaci descrita.

Tercer- ACTIVAR LA PARTICIPACI I DEBAT CIUTAD AIX COM IMPLICAR A LA

POBLACI EN LA PRESA DE DECISIONS:

El desenvolupament dun pla de participaci i dinamitzaci ciutadana permet

lestabliment dun frum de debat on tenen veu i interaccionen el conjunt de



ciutadans del municipi (vens, agents socials i econmics, poders poltics, etc.).

Aquest possibilita la incorporaci de la veu ciutadana de manera directa en la presa

de decisions.

Aix, les eines de participaci implementades durant aquest procs haurien de

permetre obrir un debat entorn el futur del municipi aix com respecte el model de

desenvolupament vers al qual desitja evolucionar el municipi, a ms, resultaria

desitjable que alguns dels frums de debat oberts, es perllonguessin en el temps.

Endavant, amb la concreci i consens definitiu de la diagnosi recollida en el present

document, estarem en disposici diniciar el debat i disseny de les mesures i accions (Pla

dAcci) que ens permetr, de bens segur, evolucionar vers una situaci ms sostenible i

equilibrada socioambientalment. Els objectius de lagenda 21 en aquesta segona fase

seran, a grans trets:

Quart- DEFINIR EL MODEL DE DESENVOLUPAMENT QUE ES DESITJA

Amb les conclusions de la diagnosi, tant tcnica com ciutadana, el municipi haur

de definir el model de desenvolupament que desitja, el futur que imagina.

Cinqu- AVANAR VERS EL MODEL DEFINIT

Lobjectiu ltim dels esforos emmarcats en aquest projecte s el disseny

destratgies i la concreci diniciatives, propostes i accions, que permetin al

municipi de Vandells i lHospitalet de lInfant davanar vers lescenari de futur

consensuat. Aquestes accions, que en el seu conjunt conformaran un Pla dAcci

Local cap a la Sostenibilitat (PALS), emanaran daportacions tcniques i de les

propostes elaborades pels propis habitants i agents del municipi durant els diferents

mecanismes i sistemes de consulta i de participaci implementats a lefecte.



1.5 RESUM DEL PROCS I ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1.5.1 METODOLOGIA EMPRADA

Metodologia i Fases de lagenda 21

El procs dagenda 21 en el qual ens trobem, en adaptaci de les metodologies ms

esteses i dacord amb el propi plec de clusules i prescripcions tcniques proposat per la

Diputaci de Tarragona, es troba constitut, fonamentalment, per les segents fases:

DIAGNOSI SOCIOAMBIENTAL

Aquesta fase, ja esgotada, ha perms elaborar el document que ara tenen a les

seves mans, i que detecta, tant les problemtiques i punts febles, com les oportunitats

i potencialitats del municipi, fent-ho, no noms a nivell ambiental, sin en relaci als

models de desenvolupament i els perfils i discursos socials representats localment.

Aquesta diagnosi integra, respecte als diferents aspectes objecte de diagnstic, els

coneixements tcnics i objectius obtinguts mitjanant tcniques auditores, juntament

amb les opinions, perspectives i voluntats del teixit social de Vandells i lHospitalet de

lInfant.

Grfica_01_ap01_Resum del procs de lAgenda 21.Resum del procs de lAgenda 21.Resum del procs de lAgenda 21.Resum del procs de lAgenda 21.



La diagnosi conclou destacant els aspectes negatius, febleses i amenaces

detectades al territori, aix com els potencials i aspectes positius ms ressenyables, tot

plegat amb lobjecte de que lexplotaci daquests sigui optimitzada en el futur; daltra

banda, termina postulant tamb quines haurien de ser les directrius i criteris de

sostenibilitat a incorporar en el futur desenvolupament socioeconmic del municipi, i,

per ltim, exposant el model de territori que els ciutadans i agents locals desitgen i

imaginen, sempre dacord amb els resultats recollits durant el Pla de Participaci.

Disseny dun PLA DACCI cap a la sostenibilitat (PALS)

s un document que concretar quines seran les grans lnies estratgiques sobre les

quals treballar en la cerca del model social, ambiental i econmic desitjat.

Aquestes lnies estaran concretades en programes i plans especfics amb previsions

temporals i pressupostries per a la seva execuci durant els propers anys. El

cronograma dexecuci haur de basar-se en una escala de prioritats degudament

raonada.

Aquest Pla dAcci, basat en la diagnosi prvia, ser debatut, consensuat i pactat

entre el conjunt de ciutadans i ciutadanes, agents socials, poltics i econmics del

municipi. Aquest procs de participaci legitima plenament la seva executabilitat.

Establiment dun PLA DE SEGUIMENT

Es crearan les estructures i eines necessries per tal de donar continutat i supervisi a

lexecuci del Pla dAcci una vegada el procs tcnic hagi finalitzat (comissions

mixtes de seguiment, sistemes dindicadors, etc.).

Daltra banda, han estat diverses i heterognies les metodologies i eines emprades per tal

delaborar el conjunt destudis i processos que permetran donar compliment als objectius

plantejats per a cadascuna daquestes fases. En aquest sentit, conv destacar que, lluny

dall que metodolgicament s propi daltres agendes 21, ens referim a abordar les

dimensions socials i econmiques noms en aquells aspectes que poden tenir de manera

molt directa alguna conseqncia o relaci amb la dimensi ambiental, en el cas de

Vandells i lHospitalet de lInfant, sha considerat la necessitat de procedir a realitzar un estudi

i anlisi dels factors estrictament econmics, socials i demogrfics, a ms dels ambientals.

Aix, saprofita la inrcia del procs dAgenda 21 per tal dobrir un debat complert i ampli

envers el model de desenvolupament del municipi, qesti aquesta estrictament necessria si

atenem als intensos canvis socioeconmics que concorren al territori durant els darrers anys, i

que, sens dubte, tamb condicionaran definitivament el seu futur des dun punt de vista

estrictament ambiental.

Aix, les eines i estudis que shan dissenyat i executat i que han perms lelaboraci del

present document, han estat:



ESTUDIS TCNICS DE BASE

Dacord amb la metodologia, quasi b clssica de lAgenda 21, o almenys segons

aquella que resulta ms estesa en lmbit de Catalunya, els estudis i anlisis de base,

de carcter estrictament tcnic, sn una de les principals eines de lAgenda 21 i,

freqentment, esdevenen el motor daquest procs.

En el cas de Vandells i

lHospitalet de lInfant, el

desplegament dun

ambicis pla de

participaci, ha assolit

tanta importncia des del

punt de vista informatiu,

com els propis estudis

tcnics. No obstant,

aquests darrers, basats en

el treball i el desplegament

de tcniques auditores

respecte al funcionament

general dalguns aspectes

ambientals del municpi, i

analtiques en el camp de

lordenaci territorial i

daprofitament dels

recursos, i duts a terme a

travs dun equip

pluridisciplinar, aporten

una visi objectiva i

estrictament tcnica de la

situaci i problemtiques

del municipi.

Un PLA DE PARCIPACI SOCIAL (PPS).

Per ltim, el desplegament dun Pla de Participaci pretn garantir la implicaci de

tota la poblaci durant lelaboraci del seu propi diagnstic de la situaci actual, la

selecci dun model vers el qual evolucionar i el consens de les accions que permetin

lavan cap aquest model. El disseny, direcci i execuci daquest pla ha estat dut a

terme per un equip de psiclegs, politlegs i socilegs ambientals especialistes en

dinamitzaci social i participaci ciutadana.

Grfica_01_ap02_Fases sobre les quals sestructura el procs Fases sobre les quals sestructura el procs Fases sobre les quals sestructura el procs Fases sobre les quals sestructura el procs

dAgenda 21, i mecanismes metodolgics empratsdAgenda 21, i mecanismes metodolgics empratsdAgenda 21, i mecanismes metodolgics empratsdAgenda 21, i mecanismes metodolgics emprats



Les principals eines i mecanismes sobre les quals sestructura el PPS sn:

Sessions plenries o frums (de presentaci de lAgenda 21; presentaci

dels resultats de la diagnosi; i de presentaci del PALS).

Anlisis dels antecedents participatius, de consultes ciutadanes i destudis

sociolgics.

Sondeig dopini (enquestes).

Tallers de diagnosi.

Tallers de Pla dAcci .

Programa de comunicaci.

(Per a ms informaci metodolgica sobre el PPS, veure captol 6: Pla de Participaci veure captol 6: Pla de Participaci veure captol 6: Pla de Participaci veure captol 6: Pla de Participaci

Social: la Diagnosi Ciutadana).Social: la Diagnosi Ciutadana).Social: la Diagnosi Ciutadana).Social: la Diagnosi Ciutadana).

1.5.2 ESTRUCTURA DEL PRESENT DOCUMENT

El present document recull la diagnosi socioeconmica i ambiental del procs dAgenda 21

de Vandells i lHospitalet de lInfant. Tamb aglutina el conjunt dinformacions que han

estat necessries per a la seva elaboraci, fonamentalment, el Pla de Participaci Social

(estructura i agents), la normativa daplicaci i les fonts bibliogrfiques consultades i

emprades durant la seva redacci, i aix com daltres informacions complementries.

Daltra banda, tal i com pot observar-se a lndex sinttic que estructura i resumeix lestudi

(Grfica_01_ap01_Resum del procs de lAgenda 21Resum del procs de lAgenda 21Resum del procs de lAgenda 21Resum del procs de lAgenda 21), aquest es composa de dues parts ben

diferenciades: la MEMRIA prpiament dita, i els ANNEXOS METODOLGICS.

La Memria

Aquest document, recull, a travs de diversos apartats referits als diferents mbits destudi,

el dictamen diagnstic envers la situaci actual del municipi, inclou, endems, el conjunt

dinformacions que complementen i illustren el seu contingut: la cartografia, el dossier

fotogrfic, i daltres annexos dInformaci. Aquests darrers, configuren i comprenen el

substrat informatiu de base que ha servit per a lanlisi prvia a la diagnosi, per aquest

motiu hom ha ents que aquestes fonts informatives havien dacompanyar la diagnosi en la

mesura que mostren les dades en estat pur i, conseqentment, poden esdevenir en

ocasions, la mateixa justificaci de determinades conclusions diagnstiques o, fins i tot,

permeten descendir i recuperar dades especfiques que resultin dinters.

El document de memria es troba prologat per un primer grup de captols que recullen els

Antecedents i aspectes previs de contextualitzaci, metodologia i dintroducci al procs,

i destructura del document - el present apartat -.

En segon terme, i en concordana amb all que resulta preceptiu en qualsevol estudi

dordenaci territorial, com ho s en el fons lagenda 21, sexposa una descripci de

lentorn municipal. Aquesta, si b s cert que es troba centrada en lmbit local,



descendeix als aspectes territorials dmbit superior quan resulta necessari i, daltra banda,

a ms dincloure una introducci general, exposa endavant una exhaustiva descripci dels

medis fsic, bitic i hum. Aquesta aglutinaci dinformaci, merament descriptiva de la

realitat i identitat del territori objecte destudi, s el punt de partida per a procedir a analitzar

la seva situaci respecte al conjunt de factors socials, econmics o ambientals que

defineixen la realitat del municipi, ja responguin a comportaments o cicles de flux

(vectorials), b siguin conseqncia duna configuraci de disseny (estructurals).

El protocol tcnic de lAgenda 21 de Vandells i lHospitalet de lInfant ha incorporat

significatives millores i innovacions metodolgiques, respecte al conjunt de processos

dagenda 21 prviament desenvolupats en lmbit de Catalunya. Aquests nous

mecanismes i esforos, complementaris als ja clssics, es troben destinats a analitzar i

diagnosticar lmbit social a travs del desplegament dun ambicis pla de participaci i

dinamitzaci social, i les dimensions demogrfica i econmica, mitjanant la introducci

dun intens estudi i anlisi demogrfic i econmic. Aix, el volum dinformaci obtingut, ha

obligat a desdoblar la diagnosi socioeconmica en tres blocs diagnstics independents.

Aquests blocs diagnstics, degudament interelacionats entre ells, es corresponen amb les

segents parts del document:

Anlisi i diagnosi social, econmica i demogrfica:

Integra i fusiona, el conjunt dinformacions, anlisis i conclusions

diagnstiques sorgides dels estudis i treballs desenvolupats per lequip

tcnic de MNMNMNMN, amb les conclusions de lanlisi sociolgic i la diagnosi

ciutadana derivada del procs de participaci social.

Anlisi i diagnosi ambiental

Es correspon amb la diagnosi metodolgicament ms formal i

habitual en altres agendes 21. Aborda el conjunt daspectes i mbits,

agrupats per factors, amb incidncia o de naturalesa ambiental.

Aquests factors es troben segregats en dos blocs, lagrupaci dels

quals, encara que respon a la prpia naturalesa dels mateixos, tamb

ho fa respecte a una justificaci eminentment prctica:

- Els factors que poden ser entesos o abordats com a cicles o fluxos

(aigua, matria, energia, etc.) sn, a travs del document, denominats

i agrupats com factors vectorials (de manera abreujada fd). El

pensament analtic projectat sobre aquests, es basa en la seva

naturalesa cclica, de flux o metablica, per tal dentendrels i conixer

el seu funcionament. Conv especificar que en aquest cas, hom ha

considerat, per motius de naturalesa pragmtica, evitar la inclusi

dun factor diagnstic referit a lambient atmosfric. Aquesta decisi

respon a la inexistncia dimportants incidncies ambientals sobre

aquest medi que hagin de ser tractades en profunditat i a qu, daltra



banda, les consideracions que cal fer ja es troben incorporades en

daltres factors amb motiu de la seva relaci ms directa amb aquest.

- Oposadament, els aspectes organitzatius o de model, com podria ser

la mobilitat o el planejament urbanstic, sn congregats en all que

denominem factors estructurals (sintticament: fe). En aquesta

ocasi, lanlisi cal considerar-la i orientar-la vers la revisi del

disseny del model que governa en cada cas el factor corresponent.

Exemples de aspectes estructurals sn les infraestructures, els usos

del sl el planejament urbanstic.

- Per ltim, els aspectes referits al paper administratiu, el desplegament

competencial desenvolupat per ladministraci local, aix com les

prpies poltiques i estratgies desplegades per aquesta, sn

analitzats sota la denominaci de factors competencials (a efectes

sinttics: fc). En aquest cas es tracta dels factors analitzats en el

captol quart del document: Competncies i Poltiques Ambientals.

El Pla de Participaci Social: la Diagnosi Ciutadana

Lampli ventall deines consultives, participatives i analtiques,

desplegades en lmbit del Pla de Participaci Social PPS , ha

perms lelaboraci duna anlisi sociolgica presentada a mode de

diagnosi ciutadana. Les conclusions emanades daquests procs han

estat considerades i incorporades en ambdues diagnosis sectorials,

lambiental i la socioeconmica.

El conjunt daquestes diagnosis es troben sintetitzades a mode de conclusions en el captol

anomenat conclusions i objectius estratgics preliminars. Aquestes constituiran, amb

les modificacions que sescaiguin adients, el Document de Sntesi que es difondr al conjunt

de la poblaci. Amb aquest motiu ha estat redactat fugint de tecnicismes o vocabulari

excessivament complex i ometent les dades amb informacions ms especfiques i poc

integradores. Tal i com es dedueix del ttol del captol, aquest tamb incorpora un apartat

referit als objectius que es consideren estratgics per a la redacci del PALS. Es tracta dun

recull daquelles propostes, idees, o meres consideracions, sorgides dels tallers, o dels

estudis tcnics, i que resulten dinters i representaran el substrat de base sobre el qual es

partir per a lelaboraci del Pla dAcci.

Per ltim, tal i com ja ha estat anticipat, el conjunt delements i conclusions diagnstiques,

es troben illustrades i complementades a travs dels annexos cartogrfic, fotogrfic, i

daltres annexos informatius.



Els Annexos Metodolgics

El segon bloc del document, denominat com ANNEXOS METODOLGICSANNEXOS METODOLGICSANNEXOS METODOLGICSANNEXOS METODOLGICS, ha estat incls

amb la intenci de descarregar dinformaci innecessria la memria. Aix, si b inclou

informaci metodolgica, accessria a aquella que es presenta en els captols de Resum

del procs i estructura del document, aquest no illustra o complementa cap aspecte o

conclusi que emana de la diagnosi. Per tant, tan sols aporta aclariments, freqentment

metodolgics.

1 antecedents i aspectes previs a21 - vandellos …1... · medi, la desforestació, la sequera, les...

Documents